id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
2,300 | Vilafranca i Vilanova celebren la proposta per avançar a la fase 1 i fan una crida a la "responsabilitat" dels veïns | El delegat del govern al Penedès sosté que el baix impacte de la covid-19 avala el desconfinament diferenciat | Els alcaldes de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han aplaudit la proposta de la Generalitat de situar a fase 1 del desconfinament les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –inclòs Cunit-.
Fa una setmana, l'alcalde de Vilafranca i delegat del Govern al Penedès, Pere Regull, reclamava aquest tracte diferenciat respecte la regió sanitària Metropolitana Sud.
Aquest dijous ha destacat a l'ACN que el territori pot avançar de fase "perquè els indicadors sanitaris ho permeten".
"Al Baix Llobregat el nombre de persones sospitoses de tenir covid-19 és quatre vegades superior que al Garraf i l'Alt Penedès", ha subratllat.
Tant Regull com l'alcaldessa de Vilanova, Olga Arnau, han fet una crida a la "responsabilitat" dels veïns.
"No ho demanàvem 'perquè sí', sinó perquè hi ha unes dades sanitàries que ens permeten fer-ho", ha insistit Regull després de saber que la Generalitat proposarà al Ministeri de Sanitat l'avanç a fase 1 per a les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –on sanitàriament també està adscrit el municipi de Cunit, tot i ser del Baix Penedès-.
El delegat del Govern ha assenyalat que al conjunt de les dues comarques penedesenques hi ha hagut uns 5.000 casos sospitosos de covid-19, mentre al Baix Llobregat han estat 20.000.
"És una diferència abismal", ha afegit.
Regull considera que diferenciar l'Alt Penedès i el Garraf de la resta de la regió Metropolitana Sud "demostra" el motiu d'existència de l'àmbit i la vegueria Penedès.
"Nosaltres mai hem estat metropolitans i el canvi de fase ens serveix per defensar el territori i demanar que es planifiqui en base a allò que sí que som", ha assegurat, tot criticant que fins ara s'inclogués les dues comarques sota els mateixos criteris sanitaris que el Baix Llobregat i el Barcelonès Sud.
A l'espera de la resposta del Ministeri de Sanitat, el delegat del Govern i alcalde de Vilafranca s'ha mostrat confiat que el govern espanyol avalarà el canvi de fase "perquè hi ha hagut altres zones de l'estat on s'ha fet el desconfinament a través de les àrees bàsiques de salut, que encara són unitats més petites que les que proposa ara la Generalitat".
També s'ha mostrat optimista l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau.
"Esperem que sigui una resposta positiva per poder seguir avançant adequadament", ha dit en un missatge de vídeo enregistrat.
Arnau, però, ha demanat prudència als veïns a l'hora d'afrontar la nova fase de desconfinament i els ha instat a "no perdre de vista que continua la situació d'estat d'alarma".
Una crida que ha fet de forma insistent Pere Regull, que ha assegurat que, si es passa a la fase 1, s'ha d'encarar la nova situació com un "repte".
"Ja que hem aconseguit arribar a la fase 1, ara hem de complir la normativa amb molta responsabilitat.
Seria imperdonable que en deu dies haguem de tirar enrere per una mala praxi", ha sentenciat.
Cunit, el municipi fronterer
Amb la nova proposta de la Generalitat es resol la paradoxa de Cunit que, tot i ser Baix Penedès, està inclòs al consorci sanitari de l'Alt Penedès i el Garraf i, per tant, a la regió sanitària Metropolitana Sud.
Això el converteix en l'únic municipi de la seva comarca que aquesta setmana s'ha mantingut a fase 0, ja que la resta del Baix Penedès pertany a la regió del Camp de Tarragona.
L'alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, ha assegurat aquest dijous que "els resultats demostren que pot haver un tracte diferenciat" i s'ha mostrat prudent a l'espera que el govern espanyol avali el canvi a la fase 1.
"Si fos així, seria una alegria per part de tots els petits comerços i autònoms, que estaven molt preocupats, especialment en el sector de la restauració", ha explicat Carreras a l'ACN.
Alhora, però, l'alcaldessa de Cunit ha demanat als seus veïns que mantinguin l'atenció: "No ens podem relaxar".
Segons Carreras, al poble ha anat a més la gent que es desplaça sense mascareta i que no respecta les distàncies de seguretat.
També diu que han constatat un augment de consum d'aigua a les llars, fet que denota que s'han instal·lat alguns veïns amb segona residència.
Carreras s'ha mostrat "preocupada" per aquests casos i ha demanat "mantenir la seguretat sanitària pel bé de tots". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els alcaldes de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han celebrat la decisió que aquests dos municipis puguin avançar a la fase 1 del desconfinament, però demanen responsabilitat als veïns per no haver de retrocedir en un parell de setmanes. A més, demanen prudència als veïns i que no oblidin les mesures sanitàries.",
"a2": "Les indicacions sanitàries permeten que les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf (Vilafranca de Penedès i Vilanova) pugin a la fase 1 del desconfinament, ja que conjuntament només sumen 5.000 possibles casos de covid-19. Estan esperant una resposta positiva per part del govern. A més, demanen prudència als veïns i que no oblidin les mesures sanitàries.",
"a3": "Vilafranca i Vilanova s'alegren de la proposta de la Generalitat. S'ha sol·licitat que les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf (inclòs Cunit) passin a la fase 1 del desconfinament perquè els indicadors sanitaris ho permeten i no és just que els apliquin els mateixos criteris que al Baix Llobregat i al Barcelonès Sud. Els alcaldes han demanat responsabilitat."
},
"extractive": {
"a1": "Els alcaldes de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han aplaudit la proposta de la Generalitat de situar a fase 1 del desconfinament les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –inclòs Cunit-. \n\"No ho demanàvem 'perquè sí', sinó perquè hi ha unes dades sanitàries que ens permeten fer-ho\", ha insistit Regull després de saber que la Generalitat proposarà al Ministeri de Sanitat l'avanç a fase 1 per a les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –on sanitàriament també està adscrit el municipi de Cunit, tot i ser del Baix Penedès-.\n\"Nosaltres mai hem estat metropolitans i el canvi de fase ens serveix per defensar el territori i demanar que es planifiqui en base a allò que sí que som\", ha assegurat, tot criticant que fins ara s'inclogués les dues comarques sota els mateixos criteris sanitaris que el Baix Llobregat i el Barcelonès Sud.\n\"Ja que hem aconseguit arribar a la fase 1, ara hem de complir la normativa amb molta responsabilitat. ",
"a2": "Els alcaldes de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han aplaudit la proposta de la Generalitat de situar a fase 1 del desconfinament les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –inclòs Cunit-.\n\"No ho demanàvem 'perquè sí', sinó perquè hi ha unes dades sanitàries que ens permeten fer-ho\", ha insistit Regull després de saber que la Generalitat proposarà al Ministeri de Sanitat l'avanç a fase 1 per a les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –on sanitàriament també està adscrit el municipi de Cunit, tot i ser del Baix Penedès-.\nA l'espera de la resposta del Ministeri de Sanitat, el delegat del Govern i alcalde de Vilafranca s'ha mostrat confiat que el govern espanyol avalarà el canvi de fase \"perquè hi ha hagut altres zones de l'estat on s'ha fet el desconfinament a través de les àrees bàsiques de salut, que encara són unitats més petites que les que proposa ara la Generalitat\".\nAmb la nova proposta de la Generalitat es resol la paradoxa de Cunit que, tot i ser Baix Penedès, està inclòs al consorci sanitari de l'Alt Penedès i el Garraf i, per tant, a la regió sanitària Metropolitana Sud.",
"a3": "Els alcaldes de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han aplaudit la proposta de la Generalitat de situar a fase 1 del desconfinament les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –inclòs Cunit-. \nFa una setmana, l'alcalde de Vilafranca i delegat del Govern al Penedès, Pere Regull, reclamava aquest tracte diferenciat respecte la regió sanitària Metropolitana Sud.\n\"No ho demanàvem 'perquè sí', sinó perquè hi ha unes dades sanitàries que ens permeten fer-ho\", ha insistit Regull després de saber que la Generalitat proposarà al Ministeri de Sanitat l'avanç a fase 1 per a les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf –on sanitàriament també està adscrit el municipi de Cunit, tot i ser del Baix Penedès-.\nA l'espera de la resposta del Ministeri de Sanitat, el delegat del Govern i alcalde de Vilafranca s'ha mostrat confiat que el govern espanyol avalarà el canvi de fase \"perquè hi ha hagut altres zones de l'estat on s'ha fet el desconfinament a través de les àrees bàsiques de salut, que encara són unitats més petites que les que proposa ara la Generalitat\". "
},
"extreme": {
"a1": "Els municipis de Vilafranca i Vilanova avancen a la fase 1 del desconfinament però demanen responsabilitat als veïns.",
"a2": "Les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf estan esperant la confirmació del Govern per pujar a la fase 1.",
"a3": "La Generalitat proposa que l'Alt Penedès i el Garraf (inclòs Cunit) passin a la fase 1 del desconfinament."
}
} |
260 | Galícia celebra els cent anys del Dia da Patria | El nacionalisme gallec arriba més fort que mai a una data que va marcar una fita històrica en el seu desenvolupament | Diverses ciutats de Galícia faran avui concentracions i manifestacions en ocasió del Dia de la Pàtria Gallega.
Aquesta serà una commemoració especial, per la pandèmia però també perquè aquest 2020 fa cent anys que es va establir el 25 de juliol com a Dia da Patria, per un acord de les Irmandades de Fala, un dels grups embrionaris del nacionalisme gallec.
La celebració arriba també en el moment de més potència del nacionalisme: en aquestes passades eleccions, el Bloc Nacionalista Gallec va quedar en segon lloc i encapçalarà, per tant, l’oposició al parlament de Galícia.
Des del 1979, el 25 de juliol és oficialment la Diada de Galícia, però són les manifestacions nacionalistes les que han fet del Dia de la Pàtria Gallega un dels moments més importants de l’any polític en aquell país.
L’origen de la Diada es remunta al novembre de 1919, quan es reuneix a Sant Jaume de Galícia la II Assemblea Nacionalista de les Irmandades da Fala, primer embrió del nacionalisme gallec modern i que van estar actives del 1916 al 1931.
La decisió de fer la Diada el dia de l’apòstol Sant Jaume no va ser l’única proposta, en el seu moment.
Una part del moviment reclamava de celebrar-la el 17 de desembre, per tal de commemorar l’assassinat, el 1483 per la monarquia hispànica, de Pedro Pardo de Cela, mariscal gallec que la tradició historiogràfica galleguista, no sense discussions, identificava com un irmandiño, l’equivalent als nostres agermanats.
La discussió va durar dues dècades però finalment, als anys trenta, es va imposar la celebració del 25 de juliol.
Després de la victòria de les tropes franquistes, el Dia da Patria va sobreviure en la diàspora gallega, que era molt activa, però a l’interior va ser pràcticament impossible de commemorar-lo.
Fins el 1968, quan una manifestació a Sant Jaume convocada per la Unió del Poble Gallec i el Partit Socialista de Galícia va reprendre la convocatòria, amb importants enfrontaments amb la policia espanyola.
Mort Franco, les manifestacions van continuar, encara que durant molts anys se’n va dificultar l’accés a la ciutat vella i, especialment, a la plaça de Quintana, lloc on Castelao mateix havia pronunciat el seu famós ‘mitin das Arengas’.
De fet, no va ser fins el 1984 que es va aconseguir de rematar allà la manifestació de la Diada.
Enguany, a la capital gallega es manifestaran el Bloc Nacionalista Gallec i la formació independentista Causa Galiza.
La manifestació del BNG partirà, com és tradició, de l’Albereda i acabarà a la plaça de Quintana, on solament podran entrar mil persones, per les mesures de control sanitari.
La manifestació de Causa Galiza, a la qual s’uneixen altres formacions independentistes i en solidaritat amb els presos polítics gallecs, també aplicarà mesures de seguretat per la pandèmia.
La Diada de Galícia és marcada també per l’aparició del moviment A Quinta a O Bierzo, una comarca de parla gallega a Lleó que reivindica que els 38 municipis que la integren esdevinguin una província i s’uneixin, com a cinquena província, a l’actual comunitat autònoma de Galícia.
Com en tantes nacions europees, a Galícia els límits administratius i els culturals tampoc no coincideixen.
Hi ha zones que parlen gallec-portuguès fora de Galícia, tant a Astúries com a Castella i Lleó i Extremadura, i hi ha una àrea de Portugal que reconeix oficialment la llengua asturiana-lleonesa com a pròpia.
Les fronteres gallegues són, en aquest sentit, més difuses del que és habitual, sobretot perquè no es pot establir una frontera clara entre Galícia i Portugal.
No tan sols des del punt de vista cultural.
L’actual frontera administrativa no es va establir fins el 1864, i encara amb fortes discussions sobre algunes àrees els habitants de les quals no sabien dir ells mateixos si eren gallecs o portuguesos.
També en la frontera amb Astúries la porositat entre la llengua gallega i l’asturiana és molt gran, fet que dificulta de marcar una frontera exacta entre tots dos idiomes. | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest Dia de la Pàtria Gallega se celebrarà de forma especial, per la pandèmia, i perquè enguany fa cent anys que es va establir el 25 de juliol com a Dia da Patria, gràcies a les Irmandades da Fala. Durant el franquisme, aquesta celebració va estar més o menys activa però no es va consolidar fins el 1984.",
"a2": "Durant el Dia de la Pàtria han tingut lloc mobilitzacions en diverses ciutats de Galícia. Aquestes manifestacions s'han fet sota mesures sanitàries a causa de la pandèmia i s'ha donat suport als presos polítics gallecs. Un nou moviment anomenat \"A Quitana\" busca que 38 municipis de Lleó on es parla gallec s'uneixin i es converteixin en província de Galícia.",
"a3": "Avui és el Dia de la Pàtria Gallega. Enguany és una commemoració especial perquè es compleixen cent anys des que el 25 de juliol es va establir com a Dia da Patria per les Irmandades de Fala, un dels grups que van néixer com a fruit del nacionalisme gallec. A més, és un moment de gran potència per al nacionalisme gallec."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta serà una commemoració especial, per la pandèmia però també perquè aquest 2020 fa cent anys que es va establir el 25 de juliol com a Dia da Patria, per un acord de les Irmandades de Fala, un dels grups embrionaris del nacionalisme gallec.\nDes del 1979, el 25 de juliol és oficialment la Diada de Galícia, però són les manifestacions nacionalistes les que han fet del Dia de la Pàtria Gallega un dels moments més importants de l’any polític en aquell país.\nDesprés de la victòria de les tropes franquistes, el Dia da Patria va sobreviure en la diàspora gallega, que era molt activa, però a l’interior va ser pràcticament impossible de commemorar-lo. \nDe fet, no va ser fins el 1984 que es va aconseguir de rematar allà la manifestació de la Diada. ",
"a2": "Aquesta serà una commemoració especial, per la pandèmia però també perquè aquest 2020 fa cent anys que es va establir el 25 de juliol com a Dia da Patria, per un acord de les Irmandades de Fala, un dels grups embrionaris del nacionalisme gallec.\nDes del 1979, el 25 de juliol és oficialment la Diada de Galícia, però són les manifestacions nacionalistes les que han fet del Dia de la Pàtria Gallega un dels moments més importants de l’any polític en aquell país.\nLa decisió de fer la Diada el dia de l’apòstol Sant Jaume no va ser l’única proposta, en el seu moment.\nDe fet, no va ser fins el 1984 que es va aconseguir de rematar allà la manifestació de la Diada.",
"a3": "Diverses ciutats de Galícia faran avui concentracions i manifestacions en ocasió del Dia de la Pàtria Gallega. \nAquesta serà una commemoració especial, per la pandèmia però també perquè aquest 2020 fa cent anys que es va establir el 25 de juliol com a Dia da Patria, per un acord de les Irmandades de Fala, un dels grups embrionaris del nacionalisme gallec.\nDes del 1979, el 25 de juliol és oficialment la Diada de Galícia, però són les manifestacions nacionalistes les que han fet del Dia de la Pàtria Gallega un dels moments més importants de l’any polític en aquell país.\nLa celebració arriba també en el moment de més potència del nacionalisme: en aquestes passades eleccions, el Bloc Nacionalista Gallec va quedar en segon lloc i encapçalarà, per tant, l’oposició al parlament de Galícia."
},
"extreme": {
"a1": "Galicia celebra el Dia de la Pàtria Gallega en el moment de més potència del nacionalisme.",
"a2": "Durant el dia de la Pàtria a Galícia s'ha pogut sentir l'afecte nacionalista i el suport als presos polítics gallecs.",
"a3": "Galícia celebra avui els cent anys del Dia da Patria amb manifestacions i concentracions a les ciutats gallegues."
}
} |
996 | Pasta amb salsa rocafort i daus de nectarina | Un plat ràpid de fer i molt gustós · Una nova recepta de la nutricionista Dolors Borau dins la sèrie "Fruites de primavera" | La pasta és un aliment molt ric en hidrats de carboni de lenta absorció i, per això, ens aporta molta energia que s’allibera a poc a poc.
Amb la pasta es poden fer receptes de plats que es mengen calents i de plats d’estiu que es mengen freds.
Es pot acompanyar de salses de diversos gustos o només d’un raig d’oli.
En aquest cas, us proposo de fer una salsa de formatge rocafort que té un gust fort i, per donar-li un contrast, afegir-hi una mica de fruita.
La fruita que hi pot combinar ha de tenir un punt àcid i refrescant, com la nectarina o el préssec.
És una recepta fàcil de fer i es pot menjar calenta, tèbia, a temperatura ambient o, si fa molta calor, freda.
El midó de la pasta (i també el de l’arròs o la patata) actua de manera diferent sobre l’organisme si aquests aliments estan acabats de cuinar o si s’han deixat reposar i refredar a la nevera durant vint-i-quatre hores.
Quan cuinem aquests aliments, la temperatura elevada de cocció fa que les cadenes de midó es descomponguin i això en facilita l’absorció.
Quan la pasta (l’arròs o la patata cuinada) es refreda, les cadenes de midó es tornen a configurar i després costa més tornar-les a trencar: seran més resistents a l’absorció.
Això vol dir que no absorbirem tants hidrats de carboni.
Aquesta curiositat té interès per a les persones amb diabetis, sobretot la del tipus 2, perquè la pasta, l’arròs i les patates reposades aportaran una mica menys d’hidrats de carboni i, per tant, unes quantes quilocalories menys.
(Multipliqueu les quantitats pel nombre de persones que n’hagin de menjar)
–espirals de colors (100g per a adolescents i joves, 70g per a adults, 60g per a una persona gran) pesats en sec
–25g de formatge rocafort (o formatge blau)
–1 tassa de llet semidesnatada
–mitja nectarina
–oli d’oliva verge
–sal
–orenga
–pebre
Poseu aigua al foc (1 litre per cada 100g de pasta) amb una culleradeta de postres de sal per persona.
Quan l’aigua bulli, aboqueu-hi la pasta, remeneu-ho i espereu que torni a arrencar el bull per comptar l’estona de cocció que necessita, que amb la pasta seca acostuma a ser entre 10 minuts i 12.
Quan la pasta estigui al punt, refredeu l’aigua de l’olla amb un raig d’aigua freda de l’aixeta, coleu-la i, si no l’heu de menjar de seguida, esbandiu-la una mica.
En un pot per a batre, poseu-hi el formatge rocafort i la llet i bateu-ho amb la batedora.
Si us agrada una salsa més forta, hi podeu posar més formatge i, si us agrada més líquida i suau, hi podeu afegir més llet.
Renteu les nectarines i talleu una porció per les quatre bandes, de tal manera que només quedi el tros central del pinyol.
Talleu els trossos de nectarina a daus d’una mida aproximada d’1cm per 1cm.
En una paella, poseu-hi un raig d’oli d’oliva verge extra i, al cap d’un segons, quan ja s’hagi escalfat, tireu-hi els daus de nectarina, aneu sacsejant la paella i doneu-los la volta perquè es facin de totes bandes.
Quan siguin brillants i abans que es desfacin, retireu la paella del foc.
Serviu la pasta al plat, la salsa per damunt, una mica d’orenga i els daus de nectarina.
Podeu posar-hi una mica de pebre negre mòlt per damunt, si us hi agrada.
La nectarina es pot cuinar amb pell o sense.
He triat deixar-hi la pell perquè hi aporta un toc de color i perquè així els daus no es desfan tant.
És un plat que conté tots els nutrients: hidrats de carboni, proteïnes i greixos.
Les proporcions entre els diversos nutrients és equilibrada i, per això, es pot fer que sigui un plat únic, atès que no necessita l’aportació de més proteïnes d’un segon plat de carn o peix.
Les proteïnes d’aquest plat són una barreja de les d’origen vegetal (les que aporta el blat de la pasta) i de les d’origen animal (les del formatge i la llet).
Fixeu-vos que la pasta és força rica en fibra.
Aquest plat únic el podeu acompanyar amb un bol d’amanida verda o un got de gaspatxo i aconseguireu fer un àpat molt complet i equilibrat que no serà excessiu en quilocalories. | [
"cultura",
"gastronomia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La pasta és un aliment molt ric en hidrats de carboni que ens aporta molta energia que es va alliberant a poc a poc. A més, és un aliment que es pot menjar calent, tebi o fred i ens ofereix moltes possibilitats. En aquest cas es proposa un plat de pasta amb salsa rocafort i daus de nectarina.",
"a2": "La nutricionista Dolors Borau proposa un plat complet i senzill de preparar: pasta amb salsa rocafort i nectarina. Per preparar el plat s'ha de bullir la pasta fins al punt de cocció desitjat, la salsa es fa amb llet i formatge rocafort i la nectarina es talla a daus i es daura a la paella.",
"a3": "Dolors Borau recomana un plat que conté tots els nutrients: hidrats de carboni, proteïnes d'origen vegetal i animal, i greixos. Cal bullir 100g de pasta, tallar mitja nectarina en daus i sacsejar-la en una paella calenta amb oli, batre 25g de formatge rocafort en una tassa de llet semidesnatada per fer la salsa, i després barrejar-ho tot."
},
"extractive": {
"a1": "Quan la pasta estigui al punt, refredeu l’aigua de l’olla amb un raig d’aigua freda de l’aixeta, coleu-la i, si no l’heu de menjar de seguida, esbandiu-la una mica.\nEn una paella, poseu-hi un raig d’oli d’oliva verge extra i, al cap d’un segons, quan ja s’hagi escalfat, tireu-hi els daus de nectarina, aneu sacsejant la paella i doneu-los la volta perquè es facin de totes bandes.\nLes proporcions entre els diversos nutrients és equilibrada i, per això, es pot fer que sigui un plat únic, atès que no necessita l’aportació de més proteïnes d’un segon plat de carn o peix.\nAquest plat únic el podeu acompanyar amb un bol d’amanida verda o un got de gaspatxo i aconseguireu fer un àpat molt complet i equilibrat que no serà excessiu en quilocalories.",
"a2": "Quan la pasta estigui al punt, refredeu l’aigua de l’olla amb un raig d’aigua freda de l’aixeta, coleu-la i, si no l’heu de menjar de seguida, esbandiu-la una mica.\nEn una paella, poseu-hi un raig d’oli d’oliva verge extra i, al cap d’un segons, quan ja s’hagi escalfat, tireu-hi els daus de nectarina, aneu sacsejant la paella i doneu-los la volta perquè es facin de totes bandes.\nServiu la pasta al plat, la salsa per damunt, una mica d’orenga i els daus de nectarina.\nLes proporcions entre els diversos nutrients és equilibrada i, per això, es pot fer que sigui un plat únic, atès que no necessita l’aportació de més proteïnes d’un segon plat de carn o peix.",
"a3": "Quan la pasta estigui al punt, refredeu l’aigua de l’olla amb un raig d’aigua freda de l’aixeta, coleu-la i, si no l’heu de menjar de seguida, esbandiu-la una mica. \nEn un pot per a batre, poseu-hi el formatge rocafort i la llet i bateu-ho amb la batedora. \nEn una paella, poseu-hi un raig d’oli d’oliva verge extra i, al cap d’un segons, quan ja s’hagi escalfat, tireu-hi els daus de nectarina, aneu sacsejant la paella i doneu-los la volta perquè es facin de totes bandes.\nServiu la pasta al plat, la salsa per damunt, una mica d’orenga i els daus de nectarina."
},
"extreme": {
"a1": "La nutricionista Dolors Borau proposa un plat complet i gustós: pasta amb salsa rocafort i daus de nectarina.",
"a2": "Pasta amb salsa rocafort i nectarina és un plat equilibrat, senzill de preparar i es pot menjar a qualsevol temperatura.",
"a3": "Una deliciosa i ràpida recepta de la nutricionista Dolors Borau: pasta amb salsa rocafort amb daus de nectarina."
}
} |
373 | Torra anuncia que denunciaran internacionalment el judici injust als presos polítics | 'Em dedicaré els pròxims mesos a anar pel món', ha assegurat | ‘Ho denunciarem internacionalment cada dia’.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha garantit que el govern farà arribar internacionalment el judici injust que creu que patiran els presos polítics.
En la sessió de control al parlament, Torra ha argumentat que és impossible que els encausats per l’1-O tinguin un judici just.
S’ha referit al ‘desprestigi’ que pateix el poder judicial espanyol després de la crisi oberta per publicació del missatge del portaveu del PP al Senat espanyol, Ignacio Cosidó, que evidenciava el control polític de la cúpula judicial, i de la decisió de Manuel Marchena de no acceptar ser el proper president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem en virtut del pacte que havien tancat el PSOE i el PP.
Torra també s’ha referit al reconeixement que el Tribunal de Drets Humans va fer a Arnaldo Otegi per no haver tingut un judici imparcial o les contradiccions internes del Suprem amb el principal impost de les hipoteques.
Segons Torra, el conflicte català i la reclamació de la independència ‘està més internacionalitzada que mai’.
Una funció que, segons ha subratllat, també exercirà el Consell per la República que encapçala Carles Puigdemont.
‘Em dedicaré els pròxims mesos a anar pel món’, ha reblat Torra, en espera que es fixi la data del judici contra els encausats pel procés.
‘Des de les presons surt un discurs pol valent, coratjós’, ha dit, insistint que el que faran els presos no serà defensar-se de res sinó acusar l’estat espanyol.
Dèficit en infraestructures
Torra ha retret al ministre de Foment, José Luis Ávalos, que apuntés, el mateix dia del descarrilament a Vacarisses, que per a invertir en Rodalies és necessari que s’aprovi el pressupost general de l’estat.
Era, al seu criteri, un dia de ‘recolliment’ per expressar la solidaritat amb les víctimes.
‘Avui sí que toca analitzar què ha passat’, ha sentenciat.
Torra ha denunciat el dèficit històric d’inversions en infraestructures a Catalunya.
Ha citat, per exemple, l’incomplet traspàs de Rodalies, els 130 milions d’euros de dèficit tarifari i l’execució, en només un 13,5%, del Pla de Rodalies 2008-2015.
La portaveu d’ERC, Anna Caula, ha al·legat que l’accident es podria haver evitat amb un bon manteniment de la infraestructura ferroviària.
‘Som al segle XXI i tenim una xarxa de Rodalies que ha quedat encallada molts anys enrere’, ha assenyalat.
Després d’afirmar que el dèficit d’inversions és un dels motius que explica la necessitat que Catalunya esdevingui un estat, Caula ha plantejat a Torra fer un front comú a Madrid per obligar l’estat espanyol a complir amb les inversions.
El president de la Generalitat, però, no ha respost a la iniciativa.
El pressupost i les vagues de treballadors públics
Catalunya en Comú-Podem ha reclamat a la Generalitat que elabori un pressupost social i expansiu que acabi amb una ‘dècada fosca d’austeritat i retallades’.
La presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ha defensat una reforma impositiva que afavoreixi el repartiment de la riquesa i ha citat impost de successions i donacions i l’IRPF.
‘Estem d’acord en els grans principis generals’, li ha dit Torra.
Segons el president, Pere Aragonès els convocarà a una reunió per posar fil a l’agulla als comptes.
Torra, a més, ha assegurat estar ‘preocupadíssim’ per les diverses convocatòries de vaga que comencen la setmana vinent, amb la protesta continuada dels metges d’atenció primària, i fins al 12 de desembre, convocada per CCOO i UGT per exigir el pagament de les pagues extres del 2013 i el 2014 en un termini més curt que el plantejat pel govern.
Segons Torra, el conseller responsable de la funció pública, Jordi Puigneró, es va reunir ahir amb els representants sindicals dels funcionaris i Aragonès i membres de l’ICS també es van veure amb els dels metges.
El propòsit del govern, segons Torra, és evitar que les vagues arribin. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En la sessió de control al parlament, Torra ha confirmat que no creu que els encausats per l'1-O tinguin un judici just i anuncia que té la intenció de denunciar internacionalment aquest fet. També ha fet referència al reconeixement que el Tribunal de Drets Humans va fer a Otegi justament per no haver tingut un judici just.",
"a2": "Quim Torra qualifica la justícia espanyola de deplorable i assegura que no donarà un judici just als presos polítics, i pensa denunciar-ho a nivell mundial. També assegura que la manca d'inversió en infraestructures catalanes és un clar motiu per a la independència. A més, mostra preocupació davant de les vagues de les properes setmanes dels metges d'atenció primària.",
"a3": "Quim Torra, el president de la Generalitat, ha afirmat que el Govern català denunciarà internacionalment el judici que tindran els presos polítics, que creu que serà injust per culpa del control polític de la cúpula judicial. Ha parlat del dèficit en infraestructures i ha retret la falta d'inversions. A més, s'ha mostrat preocupat per les vagues de metges convocades."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha garantit que el govern farà arribar internacionalment el judici injust que creu que patiran els presos polítics. \nTorra, a més, ha assegurat estar ‘preocupadíssim’ per les diverses convocatòries de vaga que comencen la setmana vinent, amb la protesta continuada dels metges d’atenció primària, i fins al 12 de desembre, convocada per CCOO i UGT per exigir el pagament de les pagues extres del 2013 i el 2014 en un termini més curt que el plantejat pel govern.\n‘Em dedicaré els pròxims mesos a anar pel món’, ha reblat Torra, en espera que es fixi la data del judici contra els encausats pel procés.\nEl pressupost i les vagues de treballadors públics Catalunya en Comú-Podem ha reclamat a la Generalitat que elabori un pressupost social i expansiu que acabi amb una ‘dècada fosca d’austeritat i retallades’. ",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha garantit que el govern farà arribar internacionalment el judici injust que creu que patiran els presos polítics.\nEn la sessió de control al parlament, Torra ha argumentat que és impossible que els encausats per l’1-O tinguin un judici just.\nTorra ha retret al ministre de Foment, José Luis Ávalos, que apuntés, el mateix dia del descarrilament a Vacarisses, que per a invertir en Rodalies és necessari que s’aprovi el pressupost general de l’estat.\nTorra, a més, ha assegurat estar ‘preocupadíssim’ per les diverses convocatòries de vaga que comencen la setmana vinent, amb la protesta continuada dels metges d’atenció primària, i fins al 12 de desembre, convocada per CCOO i UGT per exigir el pagament de les pagues extres del 2013 i el 2014 en un termini més curt que el plantejat pel govern.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha garantit que el govern farà arribar internacionalment el judici injust que creu que patiran els presos polítics.\nS’ha referit al ‘desprestigi’ que pateix el poder judicial espanyol després de la crisi oberta per publicació del missatge del portaveu del PP al Senat espanyol, Ignacio Cosidó, que evidenciava el control polític de la cúpula judicial, i de la decisió de Manuel Marchena de no acceptar ser el proper president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem en virtut del pacte que havien tancat el PSOE i el PP. \nTorra ha denunciat el dèficit històric d’inversions en infraestructures a Catalunya. \nTorra, a més, ha assegurat estar ‘preocupadíssim’ per les diverses convocatòries de vaga que comencen la setmana vinent, amb la protesta continuada dels metges d’atenció primària, i fins al 12 de desembre, convocada per CCOO i UGT per exigir el pagament de les pagues extres del 2013 i el 2014 en un termini més curt que el plantejat pel govern."
},
"extreme": {
"a1": "Quim Torra garanteix que el govern denunciarà internacionalment el judici injust que patiran els presos polítics.",
"a2": "Quim Torra acusa l'Estat espanyol del judici injust als presos i es queixa de les poques inversions a Catalunya.",
"a3": "Torra defensa que el judici que tindran els presos polítics serà injust i ho denunciarà internacionalment."
}
} |
1,007 | 20 d'abril: Turull reapareix, Arrimadas veta, Rufián adjectiva i Casado castiga | El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i l'estirabot de la campanya electoral del 28-A | El protagonista
La campanya a Catalunya ha viscut un punt d'inflexió: la irrupció dels presos polítics.
L'aval de la Junta Electoral ha permès a Jordi Sànchez i Oriol Junqueras fixar els primers missatges des de Soto del Real.
Aquest dissabte ha estat el torn de Jordi Turull, que ha intervingut per plasma en el míting de Junts per Catalunya (JxCat) a la Seu d'Urgell.
Turull ha promès representar al Congrés "el mandat de l'1 d'octubre" i ha definit JxCat com l'"esperit" del referèndum, tot i que el mateix Sànchez va sostenir dijous que aplicar-ne el resultat era avui "inviable" arran de la repressió de l'Estat.
La polifonia de missatges a l'espai postconvergent recorda els cops de volant de la campanya d'ERC el 21-D.
Per aprofundir en les reflexions de Turull, recupereu l'entrevista que hem publicat a NacióDigital aquest cap de setmana, en la qual el candidat de JxCat per Lleida recordava que el marc mental del mal menor -en relació a una investidura de Pedro Sánchez per evitar un govern de l'extrema dreta- ja era una estratègia superada per l'independentisme.
La proposta
Inés Arrimadas s'ha arremangat per empènyer la candidatura d'Albert Rivera, desdibuixat en la cursa electoral.
La cap de llista de Ciutadans per Barcelona va participar en el primer debat a TVE i s'ha multiplicat en mítings, com el d'aquest dissabte a Alacant, des d'on ha tornat a carregar contra els independentistes catalans i els nacionalistes bascos.
Arrimadas ha plantejat una reforma del sistema electoral que fixi en el 3% el tall per tenir representació al Congrés, una iniciativa que Rivera ja havia defensat en l'anterior legislatura a les Corts espanyoles.
Segons la tesi de la dirigent taronja, la barrera electoral impediria als nacionalismes perifèrics decidir el rumb del govern espanyol.
Curiosa manera de cosir l'Estat i integrar els qui se senten exclosos: expulsar-los també del Congrés.
En el viratge cap a la dreta, Ciutadans ha perdut qualsevol bri de regeneració.
Per cert, entre tanta febre per esborrar l'independentisme del mapa, Arrimadas ha fet una advertència als valencians que podria haver firmat Vox: "El nacionalisme s'encomana més que la grip".
El nacionalisme català, esclar.
L'espanyol, no.
La frase
Gabriel Rufián ha intentat contenir el seu perfil tuitaire en aquesta campanya.
A la sala de màquines d'ERC expliquen, amb un somriure, que el candidat s'ha cenyit al guió que fixa el partit.
El mateix Oriol Junqueras va felicitar Rufián des de Soto del Real en la roda de premsa de divendres.
"Ho està fent molt bé", li va dir al seu número dos.
Rufián continua sense desviar-se de la pauta traçada per ERC, que passa per esquivar els atacs de JxCat i centrar-se en el combat per la primera posició a Catalunya amb els socialistes.
És en aquest context que s'explica l'afirmació de Rufián a Figueres: "El front PSOE-Ciutadans és el feixisme cool".
Tot i l'evident perill de banalitzar el feixisme -una fina línia en la qual convé no transitar-, el dirigent republicà va voler advertir l'independentisme dels perills d'un pacte de Pedro Sánchez amb Albert Rivera.
Junqueras recalca que no permetrà per "acció o per omissió" un tripartit amb l'extrema dreta, però també vol evitar una aliança alternativa que celebraria el Madrid del poder que pugui deixar descol·locada ERC.
L'estirabot
Falten dos dies per al primer debat entre els quatre principals candidats dels partits estatals -serà dilluns a TVE, tindrà quatre blocs, l'encetarà Albert Rivera i el tancarà Pedro Sánchez-, i les formacions escullen quirúrgicament les aparicions per preparar a consciència la contesa televisiva.
Els líders de PSOE i PP han passat pel País Valencià, on el 28 d'abril també hi haurà eleccions autonòmiques.
El més bel·ligerant en el seu discurs ha estat Pablo Casado, que ha tornat a carregar contra el candidat socialista, a qui ha presentat com un líder emborratxat de poder.
"Li importa un rave Espanya", ha afirmat Casado, que ha acusat el seu adversari de completar la legislatura "en mode avió", en referència a l'ús que va fer Sánchez de l'avió privat, que ja va provocar la primera polèmica de la campanya entre populars i socialistes.
El trajecte cap a la cita electoral del 28 d'abril, buida de propostes i carregada d'eslògans simplistes. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El presos polítics han pogut participar a la campanya electoral gràcies a l'aval de la Junta Electoral. La cap de Ciutadans comença la seva campanya amb un fort discurs antiindependentista mentre Rufián es manté fidel a ERC. Se celebrarà el primer debat entre els principals candidats a les eleccions del 28-A en un parell de dies i s'emetrà a TVE.",
"a2": "Els presos polítics s'han pogut pronunciar des de Soto del Real. Durant la campanya, Arrimadas aclareix que una barrera electoral faria que l'independentisme no tingués influència al Govern espanyol. Rufián assegura que un pacte PSOE-C'S seria perillós per a l'independentisme i segueix el guió d'ERC. D'altra banda, Casado acusa Sánchez de només importar-li la presidència i no els espanyols.",
"a3": "Turull ha aparegut en pantalla al míting de JxCat on ha promès respectar el mandat de l'1 d'octubre. Inés Arrimadas ha proposat una reforma que permeti excloure del Congrés els nacionalismes perifèrics. Rufián ha estat esquivant els atacs de JxCat i s'ha centrat a aconseguir la primera posició a Catalunya amb els socialistes. Casado ha criticat Sánchez un cop més."
},
"extractive": {
"a1": "L'aval de la Junta Electoral ha permès a Jordi Sànchez i Oriol Junqueras fixar els primers missatges des de Soto del Real. \nLa cap de llista de Ciutadans per Barcelona va participar en el primer debat a TVE i s'ha multiplicat en mítings, com el d'aquest dissabte a Alacant, des d'on ha tornat a carregar contra els independentistes catalans i els nacionalistes bascos. \nRufián continua sense desviar-se de la pauta traçada per ERC, que passa per esquivar els atacs de JxCat i centrar-se en el combat per la primera posició a Catalunya amb els socialistes.\nFalten dos dies per al primer debat entre els quatre principals candidats dels partits estatals -serà dilluns a TVE, tindrà quatre blocs, l'encetarà Albert Rivera i el tancarà Pedro Sánchez-, i les formacions escullen quirúrgicament les aparicions per preparar a consciència la contesa televisiva.",
"a2": "Aquest dissabte ha estat el torn de Jordi Turull, que ha intervingut per plasma en el míting de Junts per Catalunya (JxCat) a la Seu d'Urgell.\nPer aprofundir en les reflexions de Turull, recupereu l'entrevista que hem publicat a NacióDigital aquest cap de setmana, en la qual el candidat de JxCat per Lleida recordava que el marc mental del mal menor -en relació a una investidura de Pedro Sánchez per evitar un govern de l'extrema dreta- ja era una estratègia superada per l'independentisme.\nLa cap de llista de Ciutadans per Barcelona va participar en el primer debat a TVE i s'ha multiplicat en mítings, com el d'aquest dissabte a Alacant, des d'on ha tornat a carregar contra els independentistes catalans i els nacionalistes bascos.\n\"Li importa un rave Espanya\", ha afirmat Casado, que ha acusat el seu adversari de completar la legislatura \"en mode avió\", en referència a l'ús que va fer Sánchez de l'avió privat, que ja va provocar la primera polèmica de la campanya entre populars i socialistes.",
"a3": "Turull ha promès representar al Congrés \"el mandat de l'1 d'octubre\" i ha definit JxCat com l'\"esperit\" del referèndum, tot i que el mateix Sànchez va sostenir dijous que aplicar-ne el resultat era avui \"inviable\" arran de la repressió de l'Estat. \nLa cap de llista de Ciutadans per Barcelona va participar en el primer debat a TVE i s'ha multiplicat en mítings, com el d'aquest dissabte a Alacant, des d'on ha tornat a carregar contra els independentistes catalans i els nacionalistes bascos. \nRufián continua sense desviar-se de la pauta traçada per ERC, que passa per esquivar els atacs de JxCat i centrar-se en el combat per la primera posició a Catalunya amb els socialistes.\n\"Li importa un rave Espanya\", ha afirmat Casado, que ha acusat el seu adversari de completar la legislatura \"en mode avió\", en referència a l'ús que va fer Sánchez de l'avió privat, que ja va provocar la primera polèmica de la campanya entre populars i socialistes."
},
"extreme": {
"a1": "El primer debat entre els quatre principals candidats a les eleccions del 28-A s'emetrà a TVE.",
"a2": "Durant la campanya del 20-A, apareixen els presos polítics, Arrimadas lluita contra l'independentisme i Rufián se cenyeix al guió d'ERC.",
"a3": "La situació de les campanyes electorals a Catalunya a dia 20 d'abril amb Turull, Arrimadas, Rufián i Casado."
}
} |
1,628 | Per què Artadi pressiona Maragall per formar un bipartit independentista? | JxCat insisteix que ERC ha d'apostar per un govern municipal "100%" partidari de la república que tingui 15 regidors i descarta pactar amb Colau | Elsa Artadi va passar bona part de la campanya electoral buscant el cos a cos amb Ernest Maragall.
El va acusar de formar un "únic equip" amb Ada Colau, va constatar que a la dècada dels seixanta ja treballava a l'Ajuntament i va acusar-lo de pretendre "aïllar" Carles Puigdemont a l'exili belga.
En l'últim tram cap al 26-M va anar moderant el to, seguint els consells de dirigents de l'equip de campanya, i passades les eleccions està exhibint un to conciliador amb ERC.
Tant és així que, des que es van conèixer els resultats, Artadi aposta per un govern municipal format pels republicans i JxCat i que sigui, per tant, "100% independentista".
Aquesta fórmula suma 15 regidors, i seria la idònia perquè l'exconsellera, després d'un mal resultat, adoptés un rol institucional.
Els 15 regidors deixarien l'entesa a sis representants de la majoria absoluta.
El candidat d'ERC ha estès la mà tant a JxCat com a Ada Colau, que mantenen un veto creuat i inamovible, fruit de la llunyania ideològica.
La número dos de Quim Forn està a l'espera que autoritzin una reunió a finals de setmana -el dia més probable és divendres, segons les fonts consultades per NacióDigital- per tal d'anar a veure l'exconseller d'Interior acompanyada de Maragall i, d'aquesta manera, abordar l'escenari de pactes.
Si el cap de cartell d'ERC acaba pactant amb Colau -sumen 20 regidors, un menys de la majoria absoluta-, seria "estrany i sorprenent", ha defensat Artadi aquest matí en una entrevista al programa Els Matins de TV3.
De moment, totes dues tenen una oferta damunt la taula: acord d'investidura amb llibertat dels presos i referèndum.
La prioritat de JxCat és replicar a l'Ajuntament el model de pacte que hi ha a la Generalitat, just a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume.
Encara que JxCat i ERC estiguessin en minoria -15 regidors-, Artadi manté que seria millor que un govern en solitari -deu regidors- de Maragall.
Colau ha manat els últims anys amb només onze representants, tret del període que també comptava amb el suport del PSC, i això li ha complicat la gestió en el dia a dia fins al punt de patir reprovacions en el ple.
La conversa amb Forn a Soto del Real -on l'exconseller va proposar al candidat d'ERC fer una llista unitària, finalment rebutjada- definirà com aniran les negociacions.
Artadi i Maragall es desplaçaran probablement divendres a Soto del Real per mantenir una reunió amb Quim Forn, candidat de JxCat a Barcelona
També ho farà, molt especialment, la primera trobada entre Maragall i Colau, que se celebrarà aquest dimecres, com va avançar NacióDigital.
L'equip de JxCat ja ha celebrat reunions internes -ahir mateix Artadi es va trobar amb el grup municipal- i seguirà amb atenció el primer tempteig entre el guanyador de les eleccions i l'alcaldessa en funcions.
Tampoc es descarten contactes telefònics directes entre el candidat d'ERC i Artadi, que van compartir Govern durant mig any.
Maragall va demanar a Colau que l'acompanyés a Soto del Real per veure's amb Forn, però la líder dels comuns s'hi va negar.
Barcelona no és, ni molt menys, l'única negociació que hi ha oberta aquests dies.
Les diputacions, per exemple, també centraran les converses.
ERC està en disposició de presidir-ne tres -Barcelona, Tarragona i Lleida-, mentre que JxCat es quedaria la de Girona.
L'espai de Puigdemont, però, ja ha arrencat contactes amb el PSC -al marge dels republicans- per governar conjuntament la de Tarragona.
Fins ara, pactar amb partit que van avalar l'aplicació del 155 ha estat una línia vermella per a l'independentisme.
La petició del Govern
Una de les prioritats que hi ha en aquest marc negociador és que el Govern no en surti perjudicat, segons apunten tant des de JxCat com d'ERC.
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, és una de les dirigents que forma part de la comissió negociadora impulsada per l'espai de Carles Puigdemont, i aquest dimarts ha assegurat que l'executiu prefereix un "alcalde o alcaldessa sobiranista".
No ha concretat qui hauria de ser -si Maragall o Colau, fonamentalment-, però només uns instants abans de pronunciar la frase s'havia felicitat per la victòria republicana a Barcelona.
En tot cas, el Govern considera "avalat" el pacte entre JxCat i ERC a les urnes després de les municipals i europees, i manté que l'estabilitat està garantida.
De moment, l'escenari d'uns comicis catalans no és immediat, i tot dependrà de la gestió que es faci en el moment que arribi la sentència del Tribunal Suprem.
I, també, de quin sigui el mapa municipal de pactes que sorgeixi de les negociacions d'aquestes setmanes.
Barcelona 28-A 2019 | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "ERC pretén replicar a l'Ajuntament de Barcelona el pacte que hi ha a la Generalitat i busca formar un govern municipal amb els republicans i aconseguir així un govern completament independentista. Amb un pacte d'ERC i JxCat es formaria un govern en minoria amb 15 regidors, que és millor que un govern en minoria de 10 regidors amb Maragall.",
"a2": "JxCat opta per deixar de banda Ada Colau i fer un bipartit amb ERC totalment independentista. ERC estudia els pactes amb els dos partits, l'escenari dels quals es plantejarà divendres que ve. Afirma que l'objectiu sempre és que el Govern no en surti perjudicat, i el mateix Govern recolza la decisió d'una unió ERC i JxCat, afirmant que això assegura l'estabilitat.",
"a3": "Artadi ha acusat Maragall de treballar amb Colau i voler aïllar Puigdemont. Després de les eleccions, Artadi ha estat conciliadora amb ERC i demana un govern municipal independentista, format pels republicans i JxCat. Si pacten, tindrien quinze regidors. Si ERC pacta amb Colau, en sumarien vint. Tot i això, la prioritat és no perjudicar el Govern."
},
"extractive": {
"a1": "Tant és així que, des que es van conèixer els resultats, Artadi aposta per un govern municipal format pels republicans i JxCat i que sigui, per tant, \"100% independentista\". \nEl candidat d'ERC ha estès la mà tant a JxCat com a Ada Colau, que mantenen un veto creuat i inamovible, fruit de la llunyania ideològica.\nLa prioritat de JxCat és replicar a l'Ajuntament el model de pacte que hi ha a la Generalitat, just a l'altra banda de la plaça de Sant Jaume.\nEn tot cas, el Govern considera \"avalat\" el pacte entre JxCat i ERC a les urnes després de les municipals i europees, i manté que l'estabilitat està garantida. ",
"a2": "Tant és així que, des que es van conèixer els resultats, Artadi aposta per un govern municipal format pels republicans i JxCat i que sigui, per tant, \"100% independentista\". \nEl candidat d'ERC ha estès la mà tant a JxCat com a Ada Colau, que mantenen un veto creuat i inamovible, fruit de la llunyania ideològica.\nSi el cap de cartell d'ERC acaba pactant amb Colau -sumen 20 regidors, un menys de la majoria absoluta-, seria \"estrany i sorprenent\", ha defensat Artadi aquest matí en una entrevista al programa Els Matins de TV3.\nUna de les prioritats que hi ha en aquest marc negociador és que el Govern no en surti perjudicat, segons apunten tant des de JxCat com d'ERC.",
"a3": "Tant és així que, des que es van conèixer els resultats, Artadi aposta per un govern municipal format pels republicans i JxCat i que sigui, per tant, \"100% independentista\". \nEl candidat d'ERC ha estès la mà tant a JxCat com a Ada Colau, que mantenen un veto creuat i inamovible, fruit de la llunyania ideològica. \nSi el cap de cartell d'ERC acaba pactant amb Colau -sumen 20 regidors, un menys de la majoria absoluta-, seria \"estrany i sorprenent\", ha defensat Artadi aquest matí en una entrevista al programa Els Matins de TV3. \nUna de les prioritats que hi ha en aquest marc negociador és que el Govern no en surti perjudicat, segons apunten tant des de JxCat com d'ERC. "
},
"extreme": {
"a1": "Elsa Artadi, de JxCat, aposta per un govern municipal de coalició entre ERC i JxCat perquè sigui 100% independentista.",
"a2": "JxCat aposta per un govern totalment independentista i el Govern avala que això pot garantir l'estabilitat.",
"a3": "JxCat insisteix a pactar amb ERC per formar un govern independentista amb quinze regidors, deixant fora els comuns."
}
} |
1,358 | Tornar a ballar a l'Apolo (amb pas previ per una PCR) | Mig miler de voluntaris assisteixen a l'assaig clínic organitzat per l'Hospital Trias i Pujol per validar l'eficàcia dels tests d'antígens en grans esdeveniments | Una de les principals imatges urbanes que deixa la pandèmia són les cues per entrar a les portes de comerços i clíniques de PCR.
La cua que s'ha conformat aquest dissabte a l'avinguda del Paral·lel de Barcelona era especial per inusual.
Un seguit de persones que amb prou feines superaven la trentena esperaven per entrar a l'Apolo, tancat des del març per la pandèmia.
De forma excepcional, el Procicat ha autoritzat un assaig clínic en forma de concert amb cinc-cents assistents, organitzat per l'Hospital Germans Trias i Pujol en col·laboració amb el Primavera Sound i la Fundació Lluita contra la Sida.
Qui signa la crònica hi ha participat.
Pel miler de voluntaris allistats a l'assaig clínic el dia començava amb una visita a l'espai instal·lat per l'organització al Parc de les Tres Xemeneies, a uns metres de la sala de concerts, per participar en el cribratge.
Presa de temperatura, canvi de mascareta, lectura del codi QR identificatiu en l'aplicació de l'assaig clínic i directes cap a una de les carpes per fer-se una prova PCR i un test d'antígens.
Hores després, un SMS serveix per confirmar que s'és un dels cinc-cents voluntaris que poden assistir al concert experimental, de cinc hores de durada i sense obligació de guardar la distància de seguretat.
Un altre mig centenar de voluntaris forma part del grup de control de l'assaig clínic, que també s'haurà de sotmetre a un test d'antígens i una PCR un cop passin vuit dies.
Després de fer cua a les portes de la sala de concerts, els assistents se sotmeten de nou a una presa de temperatura, mostren el codi QR i s'han de canviar la mascareta que porten de casa per una FFP2 facilitada per l'organització.
A dins del recinte, tres espais ben delimitats.
A la sala principal d'Apolo, un dels espais més concorreguts, és l'única zona on està permès consumir begudes.
Els vigilants de seguretat intenten mantenir certes distàncies entre els grups d'amics, tot i que l'assaig ja compta que no es guardarà cap mena de separació.
A la sala de sota, un DJ no aconsegueix seduir una gran quantitat de públic, però de mica en mica comença a omplir-se la sala amb el grup lleidatà Renaldo & Clara.
"Estava una mica cagada per la PCR però estic molt contenta d'haver superat la meva por", confessa la cantant, que també ha passat per les mateixes proves clíniques i agraeix als participants que s'hagin prestat com a voluntaris: "Gràcies per haver prestat els vostres nassos i colls per la ciència".
Precedeixen en l'atípic concert al grup barceloní Mujeres.
Entre actuacions, la prevenció obliga a desinfectar l'escenari, instruments inclosos.
Entre els assistents, varietat de motius per participar en el concert experimental.
Perquè esdeveniments de masses com el popular festival de música o fins i tot el Mobile World Congress es puguin celebrar amb seguretat, els tests d'antígens seran una eina imprescindible.
Comprovar-ne l'eficàcia és un dels principals objectius d'aquest assaig clínic que mira de demostrar que els falsos negatius que pot donar aquesta eina de diagnòstic tenen una capacitat infecciosa molt limitada.
Per traçar possibles contagis, tots els assistents estaven obligats a tenir instal·lada l'aplicació Radar Covid, si bé ningú comprovava que estigués en funcionament.
Diumenge vinent un miler de persones farà cap al parc de les Tres Xemeneies per comprovar amb nous tests si les previsions de l'equip mèdic anaven ben encaminades.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | [
"crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Hospital Germans Trias i Pujol ha organitzar un assaig clínic amb cinc-centes persones a la sala Apolo per validar l'eficàcia dels tests d'antígens en grans esdeveniments. Els participants havien de fer-se una PCR per poder participar-hi, se'ls prenia la temperatura i es canviaven la mascareta per una FFP2. L'objectiu és demostrar que els falsos negatius tenen capacitat infecciosa molt limitada.",
"a2": "L'Hospital Trias i Pujol ha organitzat un concert per fer un assaig clínic. Als voluntaris se'ls farà una PCR i un test d'antígens abans del concert i hi acudiran 500 persones que hagin tingut un resultat negatiu. Uns dies després del concert se'ls tornarà a fer el test. Aquest assaig clínic té com a objectiu comprovar l'eficàcia d'aquests tests d‟antígens.",
"a3": "S'ha dut a terme un concert experimental a Barcelona amb 500 assistents que forma part d'un assaig clínic autoritzat pel Procicat. Els voluntaris es van fer proves PCR i tests d'antígens i es van instal·lar l'aplicació Radar Covid. Diumenge vinent tornaran a sotmetre's a proves per comprovar les hipòtesis. L'objectiu és analitzar l'eficàcia dels tests en esdeveniments massius per prevenir contagis."
},
"extractive": {
"a1": "Presa de temperatura, canvi de mascareta, lectura del codi QR identificatiu en l'aplicació de l'assaig clínic i directes cap a una de les carpes per fer-se una prova PCR i un test d'antígens.\nHores després, un SMS serveix per confirmar que s'és un dels cinc-cents voluntaris que poden assistir al concert experimental, de cinc hores de durada i sense obligació de guardar la distància de seguretat.a.\nDesprés de fer cua a les portes de la sala de concerts, els assistents se sotmeten de nou a una presa de temperatura, mostren el codi QR i s'han de canviar la mascareta que porten de casa per una FFP2 facilitada per l'organització. \nComprovar-ne l'eficàcia és un dels principals objectius d'aquest assaig clínic que mira de demostrar que els falsos negatius que pot donar aquesta eina de diagnòstic tenen una capacitat infecciosa molt limitada.",
"a2": "Pel miler de voluntaris allistats a l'assaig clínic el dia començava amb una visita a l'espai instal·lat per l'organització al Parc de les Tres Xemeneies, a uns metres de la sala de concerts, per participar en el cribratge.\nPresa de temperatura, canvi de mascareta, lectura del codi QR identificatiu en l'aplicació de l'assaig clínic i directes cap a una de les carpes per fer-se una prova PCR i un test d'antígens.\nHores després, un SMS serveix per confirmar que s'és un dels cinc-cents voluntaris que poden assistir al concert experimental, de cinc hores de durada i sense obligació de guardar la distància de seguretat.\nDesprés de fer cua a les portes de la sala de concerts, els assistents se sotmeten de nou a una presa de temperatura, mostren el codi QR i s'han de canviar la mascareta que porten de casa per una FFP2 facilitada per l'organització.",
"a3": "De forma excepcional, el Procicat ha autoritzat un assaig clínic en forma de concert amb cinc-cents assistents, organitzat per l'Hospital Germans Trias i Pujol en col·laboració amb el Primavera Sound i la Fundació Lluita contra la Sida.\nPresa de temperatura, canvi de mascareta, lectura del codi QR identificatiu en l'aplicació de l'assaig clínic i directes cap a una de les carpes per fer-se una prova PCR i un test d'antígens. \nHores després, un SMS serveix per confirmar que s'és un dels cinc-cents voluntaris que poden assistir al concert experimental, de cinc hores de durada i sense obligació de guardar la distància de seguretat. \nPerquè esdeveniments de masses com el popular festival de música o fins i tot el Mobile World Congress es puguin celebrar amb seguretat, els tests d'antígens seran una eina imprescindible. "
},
"extreme": {
"a1": "Unes cinc-centes persones participen a un assaig clínic a la sala Apolo per validar l'eficàcia dels test d'antígens.",
"a2": "S'organitza un assaig clínic en forma de concert per validar l'eficàcia dels tests d'antígens per a ocasions futures.",
"a3": "Cinc-centes persones tornen a ballar a l'Apolo formant part d'un assaig clínic per comprovar l'eficàcia dels tests d'antígens."
}
} |
1,974 | Tallen la C-55 a Cardona per protestar contra el possible tancament d'Ercros | Els treballadors continuaran amb les mobilitzacions fins que aconsegueixin un posicionament oficial per part de l'empresa | Una vuitantena de persones ha provocat talls intermitents a la C-55 a Cardona aquest diumenge a la tarda com a protesta pel possible tancament de la planta de sal d'Ercros.
El grup, format per treballadors, veïns i també per l'alcalde del municipi, ha iniciat la concentració amb un tall al quilòmetre 59 que ha durat vint minuts i ha provocat llargues cues a la via, sobretot en sentit sud.
El representant sindical, Josep Maria Peña, ha assegurat que les mobilitzacions continuaran fins que l'empresa es pronunciï, ja que tot i que els treballadors han exigit per carta un posicionament oficial sobre la qüestió, la companyia encara no s'ha manifestat sobre el possible tancament.
Per la seva banda, el batlle del municipi, Ferran Estruch, ha exigit "responsabilitats mediambientals" a l'empresa i a la Generalitat per acabar amb els residus salins al municipi.
Aquesta és la segona protesta que organitzen els treballadors d'Ercros a Cardona després que la direcció de l'empresa deixés entreveure el passat mes de juny la seva intenció de marxar de la població bagenca a finals del 2017.
La primera va ser una marxa lenta de vehicles entre Sallent i Cardona.
El representant sindical, Josep Maria Peña, ha assegurat que seguiran amb les protestes fins que Ercros faci oficial una postura.
"Fa dos mesos i mig des de la reunió i seguim igual des del dia que ens van comunicar que les possibilitats que la planta de Cardona continués en funcionament eren minses", ha explicat.
A banda del perjudici social que comportaria el tancament (35 llocs de treball directes), si la planta abaixa la persiana els quatre milions de tones de runam que hi ha es quedarien a Cardona.
Segons Peña, "la manera més barata possible per desfer-se del runam salí és que Ercros segueixi amb l'explotació".
Si no se n'encarrega Ercros, "l'administració hauria de desembutxacar molts més diners que la inversió que ha de fer la companyia".
Segons Peña, les especulacions sobre el possible tancament de la planta de Cardona demostren que tot i que Ercros s'abanderi en la defensa del medi ambient, "ens demostra que en el moment que una cosa deixa d ser rentable, ja no els interessa el medi ambient".
Per la seva banda, el batlle del municipi, Ferran Estruch, a banda de donar suport als treballadors de la planta per l'impacte "importantíssim" que podria tenir el seu tancament, ha insistit en la vessant mediambiental.
L'alcalde ha explicat que el que està fent Ercros a Cardona és reciclar els residus salins.
Per això, a banda d la responsabilitat social amb els treballadors, "també hi ha una responsabilitat mediambiental que ha d'assumir Ercros, que són els hereus de l'antiga explotació de potassa de Cardona i són ells els que van generat els residus".
"Ells han d'acabar de treure els runams salins com passa a tot arreu o donar-hi una altra solució", ha afegit.
El batlle també ha recordat a la Generalitat que té "la obligació" d'exigir a Ercros que tregui el runam i, de no ser així, aportar alguna solució.
Segons el batlle, Cardona es troba una mica "desemparada" perquè fa temps que el municipi reclama que se l'inclogui en el Pla general de la mineria.
Segons Estruch, Cardona "ha fet els deures".
Dels disset milions de tones de residus salins que tenia el municipi, ara només en queden quatre i mig.
"No pot ser que a Cardona ens tornin a deixar de banda", ha lamentat.
"Hem fet una gestió impecable i ara que s'està posant per escrit com resoldre els problemes a altres municipis miners, no pot ser que ens deixin a mig fer", ha destacat.
Els treballadors creuen que hi hauria un altre factor que podria portar l'empresa a voler abandonar la planta.
Actualment, Ercros Cardona produeix 400.000 tones de sal, però properament, amb una important baixada de la demanda per part d'un dels compradors, la producció se situaria a les 150.000 tones anuals.
Segons Andrés Raja, un altre dels líders sindicals de la planta, la baixa demanda podria fer que Ercros hagi optat "per comprar la sal abans que produir-la".
Un dels possibles proveïdors d'aquesta nova sal podria ser la que es començarà a produir a Iberpotash a finals d'any.
Un altre dels delegats sindicals, José Antonio Valverde, ha explicat que encara que l'empresa no s'hagi posicionat oficialment, extraoficialment la companyia ja els ha fet saber la seva intenció de comprar la sal "a Súria o a qualsevol lloc on produeixin sal vacuum, a Polònia, per exemple".
Valverde ha admès que pel que fa a la qualitat de la sal, amb la varietat 'vacuum 'no poden competir. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La planta de sal d’Ercros de Cardona ha deixat entreveure un possible tancament. Vora unes 80 persones s'han manifestat i han organitzat talls intermitents a la C-55. El representat sindical confirma que les mobilitzacions continuaran fins que l'empresa faci una declaració clara. El tancament de la planta no sols afectaria a nivell social sinó també a nivell mediambiental.",
"a2": "Després del possible tancament de la planta de sal d'Ercros, els treballadors han fet mobilitzacions de fins a 20 minuts al mig de la C-55 en contra del tancament. Si la planta tanqués provocaria un gran impacte mediambiental i demanen a l'empresa que se'n faci responsable. Els treballadors continuaran mobilitzats fins a rebre una resposta de l'empresa.",
"a3": "Unes vuitanta persones (treballadors, veïns i l'alcalde del municipi de Cardona) han bloquejat de manera intermitent la C-55 per protestar pel possible tancament de la planta de sal d'Ercros. La protesta ha provocat llargues cues a la carretera i continuarà fins que l'empresa respongui. L'alcalde ha exigit responsabilitats mediambientals a l'empresa i a la Generalitat per desfer-se dels residus salins."
},
"extractive": {
"a1": "Una vuitantena de persones ha provocat talls intermitents a la C-55 a Cardona aquest diumenge a la tarda com a protesta pel possible tancament de la planta de sal d'Ercros. \nEl representant sindical, Josep Maria Peña, ha assegurat que les mobilitzacions continuaran fins que l'empresa es pronunciï, ja que tot i que els treballadors han exigit per carta un posicionament oficial sobre la qüestió, la companyia encara no s'ha manifestat sobre el possible tancament.\nA banda del perjudici social que comportaria el tancament (35 llocs de treball directes), si la planta abaixa la persiana els quatre milions de tones de runam que hi ha es quedarien a Cardona. \nSegons Peña, les especulacions sobre el possible tancament de la planta de Cardona demostren que tot i que Ercros s'abanderi en la defensa del medi ambient, \"ens demostra que en el moment que una cosa deixa d ser rentable, ja no els interessa el medi ambient\".",
"a2": "Una vuitantena de persones ha provocat talls intermitents a la C-55 a Cardona aquest diumenge a la tarda com a protesta pel possible tancament de la planta de sal d'Ercros. \nEl representant sindical, Josep Maria Peña, ha assegurat que les mobilitzacions continuaran fins que l'empresa es pronunciï, ja que tot i que els treballadors han exigit per carta un posicionament oficial sobre la qüestió, la companyia encara no s'ha manifestat sobre el possible tancament.\nPer la seva banda, el batlle del municipi, Ferran Estruch, a banda de donar suport als treballadors de la planta per l'impacte \"importantíssim\" que podria tenir el seu tancament, ha insistit en la vessant mediambiental.\nA banda del perjudici social que comportaria el tancament (35 llocs de treball directes), si la planta abaixa la persiana els quatre milions de tones de runam que hi ha es quedarien a Cardona.",
"a3": "Una vuitantena de persones ha provocat talls intermitents a la C-55 a Cardona aquest diumenge a la tarda com a protesta pel possible tancament de la planta de sal d'Ercros.\nEl representant sindical, Josep Maria Peña, ha assegurat que les mobilitzacions continuaran fins que l'empresa es pronunciï, ja que tot i que els treballadors han exigit per carta un posicionament oficial sobre la qüestió, la companyia encara no s'ha manifestat sobre el possible tancament.\nPer la seva banda, el batlle del municipi, Ferran Estruch, a banda de donar suport als treballadors de la planta per l'impacte \"importantíssim\" que podria tenir el seu tancament, ha insistit en la vessant mediambiental. \nSegons Andrés Raja, un altre dels líders sindicals de la planta, la baixa demanda podria fer que Ercros hagi optat \"per comprar la sal abans que produir-la\"."
},
"extreme": {
"a1": "El possible tancament de la planta de sal d'Ercros mobilitza els sindicats, que han organitzat talls intermitents a la C-55.",
"a2": "El possible tancament de la planta de sal d'Ercros tindria un gran impacte mediambiental, per això els treballadors s'han mobilitzat.",
"a3": "Talls a la C-55 a Cardona que s'allargaran fins que l'empresa Ercros expliqui si tancarà la planta de sal."
}
} |
223 | Crit d’alerta pel desnonament imminent de dues famílies del Poble Sec sense alternativa habitacional | La Clàudia viu amb cinc fills i un net: "Ens miren malament als ocupes, però no tots som iguals: som família" | El Sindicat de Barri del Poble Sec (Barcelona) denuncia que els pròxims dies desnonaran dues famílies del barri en plena pandèmia i sense alternativa habitacional.
La Berta, portaveu del sindicat, ha denunciat que els dos casos s’executaran “vulnerant cinc decrets” tot i que assegura que la propietat és d’un gran tenidor i que no s’han ofert alternatives habitacionals “dignes”.
La Clàudia, amb cinc fills i un net, exposa que quan es va adonar que feia sis mesos que pagava a un impostor va dir al propietari que volia pagar perquè tenia feina i podia, però que aquest sempre s’hi ha negat i ha optat per desnonar-los.
Ara s’enfronta a un desnonament amb data oberta del 15 al 28 de març.
“Ens miren malament als ocupes, però no tots som iguals: som família”, ha explicat.
El cas de la Clàudia popularment al barri se l’anomena ‘Clàudia i els set‘.
Xilena de naixement, en arribar a Catalunya va trobar el pis de lloguer al carrer Radas i s’hi va instal·lar l’estiu del 2018 i fins al novembre d’aquell any va pagar puntualment les mensualitats.
Es va adonar que havia estat pagant a un impostor, i va parlar amb la propietat per trobar una solució, però la propietat es va negar a acceptar els seus diners, també quan a la reunió hi va participar el Sindicat de Barri.
Explica que durant el 2019 li van dir que no es preocupés, però els problemes van arribar amb la pandèmia.
Ha demanat un lloguer social i que li deixin pagar les despeses, ha presentat recursos i s’ha intentat acollir als decrets, sense èxit.
Li ofereixen un hostal sense cuina per una setmana quan es produeixi el desnonament.
“I després què faig?
Jo demano un lloguer social per una temporada curta fins que passi la pandèmia i pugui tornar a la meva feina.
Tots els meus fills estudien aquí”.
També ha explicat el seu cas la Yanilady, una dona viuda que viu amb dos fills i dilluns vinent s’enfronta a la sisena ordre de desnonament.
Segons que ha detallat, fa vuit anys que viu al pis, en principi amb un lloguer fins que la Sareb el va comprar amb ells a dins.
“A partir d’aquí m’han intentat fer fora de casa amb ordres de desallotjament”, lamenta.
Defensa el seu arrelament al barri.
Té un fill de 18 anys que ha crescut al Poble Sec i una nena de 4 anys que va a l’escola al barri.
“No volem marxar del barri”, exclama.
“I de la manera com està la situació, on em poso?, on pago pis i aconsegueixo treball?”, es pregunta.
La portaveu del sindicat lamenta que aquests casos arribin “en un clima de crispació absolut als carrers, on ens diuen que la violència és la crema de contenidors, tenim clar que la violència és no arribar a final de mes, no tenir papers o que et quedis fora de casa“.
També lamenta que s’hagin aprovat diversos decrets per protegir les famílies vulnerables dels desnonaments i que a parer seu no s’acabin aplicant.
Per això ha anunciat l’inici de la campanya ‘Violència són els desnonaments’ que comença amb l’objectiu d’aturar aquests desnonaments.
Pel que fa al cas de la Clàudia, Berta assegura que la propietària del pis és una gran tenidora, però que la jutgessa hauria resolt l’assumpte argumentant que en ser una persona física i no jurídica no es pot aplicar el decret del govern espanyol.
Tampoc s’ha tingut en compte que és irregular ni s’ha pogut tramitar amb la seva filla ja major d’edat.
També exigeix a l’Ajuntament de Barcelona “una alternativa habitacional digna per la Clàudia, els fills i el net”.
“Si ens amenaceu amb aquesta violència estructural, plantarem cara amb tota la força”, ha advertit.
“Si ens poseu contra les cordes, el barri estarà en peu de guerra”, ha conclòs. | [
"país",
"barcelona"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Sindicat de Barri del Poble Sec a Barcelona ha denunciat que es duran a terme dos desnonaments que vulneren cinc decrets i que deixen a dues famílies sense alternativa habitacional. El sindicat inicia la campanya \"Violència són els desnonaments\" amb l'objectiu d'aturar-los i lamenta que s'hagin aprovat diversos decrets per evitar aquestes situacions, però que no s'apliquen.",
"a2": "La Clàudia viu amb els seus 5 fills i un net al Poble Sec, on pagava el lloguer fins que va descobrir que li pagava a un farsant. Del 15 al 28 de març els desnonaran, en plena pandèmia, i el Sindicat de Barri exigeix que a aquest i als casos similars se'ls protegeixi i se'ls ofereixin alternatives d'habitatges dignes.",
"a3": "El Sindicat de Barri del Poble Sec de Barcelona denuncia el desnonament que s'aproxima de dues famílies del barri en plena pandèmia. Les dues famílies afectades, la Clàudia i la Yanilady, han intentat buscar solucions, però sense èxit. El sindicat ha anunciat la campanya \"Violència són els desnonaments\" per aturar aquestes pràctiques i exigir una alternativa residencial digna."
},
"extractive": {
"a1": "La Clàudia, amb cinc fills i un net, exposa que quan es va adonar que feia sis mesos que pagava a un impostor va dir al propietari que volia pagar perquè tenia feina i podia, però que aquest sempre s’hi ha negat i ha optat per desnonar-los. \nEl Sindicat de Barri del Poble Sec (Barcelona) denuncia que els pròxims dies desnonaran dues famílies del barri en plena pandèmia i sense alternativa habitacional. \nLa Berta, portaveu del sindicat, ha denunciat que els dos casos s’executaran “vulnerant cinc decrets” tot i que assegura que la propietat és d’un gran tenidor i que no s’han ofert alternatives habitacionals “dignes”. \nTambé lamenta que s’hagin aprovat diversos decrets per protegir les famílies vulnerables dels desnonaments i que a parer seu no s’acabin aplicant.",
"a2": "El Sindicat de Barri del Poble Sec (Barcelona) denuncia que els pròxims dies desnonaran dues famílies del barri en plena pandèmia i sense alternativa habitacional.\nLa Clàudia, amb cinc fills i un net, exposa que quan es va adonar que feia sis mesos que pagava a un impostor va dir al propietari que volia pagar perquè tenia feina i podia, però que aquest sempre s’hi ha negat i ha optat per desnonar-los.\nLa portaveu del sindicat lamenta que aquests casos arribin “en un clima de crispació absolut als carrers, on ens diuen que la violència és la crema de contenidors, tenim clar que la violència és no arribar a final de mes, no tenir papers o que et quedis fora de casa“.\nPel que fa al cas de la Clàudia, Berta assegura que la propietària del pis és una gran tenidora, però que la jutgessa hauria resolt l’assumpte argumentant que en ser una persona física i no jurídica no es pot aplicar el decret del govern espanyol.",
"a3": "El Sindicat de Barri del Poble Sec (Barcelona) denuncia que els pròxims dies desnonaran dues famílies del barri en plena pandèmia i sense alternativa habitacional.\nLa Clàudia, amb cinc fills i un net, exposa que quan es va adonar que feia sis mesos que pagava a un impostor va dir al propietari que volia pagar perquè tenia feina i podia, però que aquest sempre s’hi ha negat i ha optat per desnonar-los. \nTambé ha explicat el seu cas la Yanilady, una dona viuda que viu amb dos fills i dilluns vinent s’enfronta a la sisena ordre de desnonament. \nLa portaveu del sindicat lamenta que aquests casos arribin “en un clima de crispació absolut als carrers, on ens diuen que la violència és la crema de contenidors, tenim clar que la violència és no arribar a final de mes, no tenir papers o que et quedis fora de casa“. "
},
"extreme": {
"a1": "El Sindicat de Barri del Poble Sec alerta de dos desnonaments de dues famílies sense alternativa habitacional.",
"a2": "A la Clàudia i la seva família els desallotjaran durant la pandèmia, i el Sindicat de Barri denuncia aquesta situació.",
"a3": "Dues famílies del barri de Poble Sec seran desnonades en plena pandèmia i sense cap alternativa habitacional."
}
} |
2,339 | El doctor Marià Mullerat i Soldevila, beatificat a la Catedral de Tarragona | Els eclesiàstics apel·len a la "pau" i al "diàleg" per resoldre els conflictes en la primera beatificació del temple | El doctor Marià Mullerat i Soldevila ha estat beatificat aquest dissabte a la Catedral de Tarragona davant de més d'un miler d'assistents.
És la primera beatificació de la història del temple tarragoní i ha estat presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu.
L'eclesiàstic ha subratllat la misericòrdia, la fidelitat a Déu i l'amor del beat, que va ser executat per les seves conviccions religioses.
A la vegada, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha afirmat que la beatificació d'aquest laic al final del seu pontificat és un "regal del senyor" i ha fet una crida perquè "tot es resolgui amb la pau i el diàleg, amb la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació" que enarbora, diu, el nou beat.
La cerimònia de la beatificació del doctor Marià Mullerat i Soldevila ha començat amb cants i amb la petició de l'arquebisbe Jaume Pujol per procedir a la seva beatificació.
El cardenal Giovanni Angelo Becciu ha llegit la Carta Apostòlica en llatí i, tot seguit, s'ha descobert la imatge del nou beat, que ha despertat forts aplaudiments entre les més de mil persones —fidels, preveres i autoritats eclesiàstiques i civils— que s'han congregat a la Catedral de Tarragona.
En l'homilia, el cardenal ha assenyalat que no hi ha cap altre camí que l'amor per assolir el "cim de la santedat", en referència al nou beat, al qual ha lloat per la seva "fidelitat al Senyor" i la seva fermesa en les creences cristianes en els moments convulsos de l'any 1936, quan va ser assassinat pels milicians.
En aquest sentit, Becciu ha qualificat el doctor Mullerat com un "potent far de llum" i un exemple a seguir perquè va perdonar els seus botxins abans que el matessin.
L'arquebisbe de Tarragona, emocionat per la beatificació al final del seu pontificat
Per la seva banda, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s'ha mostrat emocionat per la beatificació en el que pot ser un dels últims actes al capdavant de l'Arquebisbat.
Segons ell, aquesta celebració quedarà inscrita en la història de la Catedral, però també en el seu cor.
I és que arribant al final del seu pontificat ha assegurat que aquesta cerimònia només la pot rebre com "un regal del Senyor".
A més, també ha demanat que el nou beat els ajudi a "ser fidels" i a guiar les diòcesis catalanes "ben arrelades i que estimem tant".
Per tot plegat, ha dit que Mullerat "enarbora sobre nosaltres la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació".
Així mateix, el pare Pere Cardona, jutge delegat de la causa de canonització de Mullerat, ha remarcat que la beatificació és el reconeixement a una persona que va viure "honestament" conforme a les seves conviccions i que va donar la vida "lliurement per aquell que ell estimava, que és Jesucrist".
En la cerimònia eclesiàstica, hi han assistit familiars del nou beat, entre ells la seva germana.
Concentració silenciosa de la plataforma Volem bons bisbes catalans
Un grup molt reduït de persones s'han concentrat a les portes de la Catedral de Tarragona i han repartit fulletons per mostrar el seu desacord amb la possible designació de l'actual bisbe de Barbastre i Montsó, Ángel Pérez, com a substitut de l'arquebisbe Pujol.
El portaveu de la plataforma Volem bons bisbes catalans, Josep Torrents, ha afirmat que s'està imposant a poc a poc un perfil de bisbe "poc sensible" amb la realitat catalana i que tampoc no està "arrelat al país".
A parer seu, l'Església catalana "no és ni millor ni pitjor", sinó "diferent" de l'espanyola i, per aquesta raó, ha assegurat que entre el clergat català hi ha candidats suficients per ostentar els càrrecs eclesiàstics del territori.
El doctor Marià Mullerat i Soldevila, un màrtir
El doctor Marià Mullerat i Soldevila va néixer a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) el 24 de març de 1897.
Fins als tretze anys, va estudiar a l'escola del seu poble natal i aleshores va ingressar al col·legi reusenc Sant Pere Apòstol, pertanyent als religiosos Fills de la Sagrada Família, fundats per Sant Josep Manyanet.
L'octubre de 1921, Mullerat es va llicenciar en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona.
El doctor es va casar amb Dolors Sans i Bové, amb qui va tenir cinc filles.
Des de 1923 fins a 1926, va dirigir un diari local en català, titulat 'L'Escut'.
Va ser escollit alcalde d'Arbeca el 29 de març de 1924, on va fer de metge, i va exercir el càrrec fins al març de 1930.
El 13 d'agost de 1936, va ser arrestat amb cinc persones més pels milicians i va ser traslladat a uns tres quilòmetres de distància d'Arbeca, on va ser afusellat i cremat.
Quatre anys més tard, el 13 d'agost de 1940, es van col·locar les cendres barrejades dels afusellats en un monument en forma de creu. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest dissabte ha estat beatificat el doctor Marià Mullerat i Soldevila a la Catedral de Tarragona, en un acte presidit pel cardenal Giovanni Angelo Becciu. Durant la beatificació s'ha ressaltat la misericòrdia, l'amor i la fidelitat del beatificat, que va ser assassinat pels milicians l'any 1936 en un acte al qual han assistit fidels i autoritats eclesiàstiques i civils.",
"a2": "Davant la Catedral de Tarragona, un grup de persones han mostrat el seu descontentament davant la possible destitució del bisbe Pujol. En aquesta catedral s'ha beatificat per primera vegada el doctor Marià Mullerat, que va ser fidel al cristianisme fins que el van matar el 1936, on va perdonar els assassins abans de la seva execució com a símbol de pau.",
"a3": "En una cerimònia presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu a la Catedral de Tarragona, s'ha beatificat el doctor Marià Mullerat i Soldevila. És la primera beatificació feta a la catedral tarragonina. L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, estava emocionat perquè la beatificació pot ser un dels seus últims actes del pontificat, i ha destacat la importància de la pau i el diàleg."
},
"extractive": {
"a1": "El doctor Marià Mullerat i Soldevila ha estat beatificat aquest dissabte a la Catedral de Tarragona davant de més d'un miler d'assistents. \nA la vegada, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha afirmat que la beatificació d'aquest laic al final del seu pontificat és un \"regal del senyor\" i ha fet una crida perquè \"tot es resolgui amb la pau i el diàleg, amb la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació\" que enarbora, diu, el nou beat.\nÉs la primera beatificació de la història del temple tarragoní i ha estat presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu. L'eclesiàstic ha subratllat la misericòrdia, la fidelitat a Déu i l'amor del beat, que va ser executat per les seves conviccions religioses. \nEn l'homilia, el cardenal ha assenyalat que no hi ha cap altre camí que l'amor per assolir el \"cim de la santedat\", en referència al nou beat, al qual ha lloat per la seva \"fidelitat al Senyor\" i la seva fermesa en les creences cristianes en els moments convulsos de l'any 1936, quan va ser assassinat pels milicians. ",
"a2": "El doctor Marià Mullerat i Soldevila ha estat beatificat aquest dissabte a la Catedral de Tarragona davant de més d'un miler d'assistents. \nA la vegada, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha afirmat que la beatificació d'aquest laic al final del seu pontificat és un \"regal del senyor\" i ha fet una crida perquè \"tot es resolgui amb la pau i el diàleg, amb la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació\" que enarbora, diu, el nou beat.\nLa cerimònia de la beatificació del doctor Marià Mullerat i Soldevila ha començat amb cants i amb la petició de l'arquebisbe Jaume Pujol per procedir a la seva beatificació.\nPer la seva banda, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, s'ha mostrat emocionat per la beatificació en el que pot ser un dels últims actes al capdavant de l'Arquebisbat.",
"a3": "El doctor Marià Mullerat i Soldevila ha estat beatificat aquest dissabte a la Catedral de Tarragona davant de més d'un miler d'assistents. \nÉs la primera beatificació de la història del temple tarragoní i ha estat presidida pel cardenal Giovanni Angelo Becciu.\nA la vegada, l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha afirmat que la beatificació d'aquest laic al final del seu pontificat és un \"regal del senyor\" i ha fet una crida perquè \"tot es resolgui amb la pau i el diàleg, amb la senyera de la pau, del perdó i de la reconciliació\" que enarbora, diu, el nou beat.\nEn l'homilia, el cardenal ha assenyalat que no hi ha cap altre camí que l'amor per assolir el \"cim de la santedat\", en referència al nou beat, al qual ha lloat per la seva \"fidelitat al Senyor\" i la seva fermesa en les creences cristianes en els moments convulsos de l'any 1936, quan va ser assassinat pels milicians. "
},
"extreme": {
"a1": "La beatificació del doctor Marià Mullerat i Soldevila, la primera que es celebra a la Catedral de Tarragona.",
"a2": "El doctor Marià Mullerat ha estat la primera persona beatificada a la Catedral de Tarragona, on han acudit mil persones.",
"a3": "Aquest dissabte a la Catedral de Tarragona han declarat beat al doctor Marià Mullerat i Soldevila, que va ser executat."
}
} |
217 | Sabeu el vostre grup sanguini? La Marató 2.0 hi és dedicada | Hom espera aconseguir 8.000 donacions de sang que serveixin per a recuperar les reserves de sang després de les festes de Nadal, un període en què les donacions de sang han baixat d'un 25% | Un estudi del Centre d’Estudis d’Opinió ha posat de manifest que un 40% dels catalans no sap quin grup sanguini té.
El Banc de Sang vol que tothom el sàpiga i per això dedica la Marató de Donants de Sang 2.0 de Catalunya als grups sanguinis i a tot allò que cal saber-ne.
La Marató es fa enguany des d’avui fins al 20 de gener als grans hospitals del país i avui i demà també a la seu de l’Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat, que per primera vegada obren les portes per acollir els donants de sang.
En total, s’espera aconseguir 8.000 donacions de sang que serveixin per a recuperar les reserves de sang després de les festes de Nadal, un període en què les donacions de sang han baixat d’un 25% pel canvi d’hàbits de la ciutadania, el fred i les malalties que s’hi associen.
El lema de la campanya és ‘La teva sang diu coses.
Comparteix-les’ i vol posar en relleu la informació que es pot saber d’una persona a partir del grup sanguini, com ara de qui pot rebre sang, a qui pot donar-ne o quins usos pot tenir.
Els grups sanguinis
Al voltant dels glòbuls vermells hi ha unes molècules, els antígens, que determinen el grup sanguini d’una persona.
Hi ha dos grans sistemes sanguinis: l’ABO i l’Rh.
En el cas de l’ABO, hi quatre grups: A, B, AB i O; i en el cas de l’Rh dos: positiu o negatiu.
Els antígens són els responsables que un donant i un receptor siguin compatibles en una transfusió de sang.
Però, a banda els grups ABO i Rh, hi ha 300 antígens classificats en 33 grups diferents.
Molts, tanmateix, no tenen importància en la transfusió de sang.
Trobareu més informació sobre el grups sanguinis rars ací.
Què diu de cadascú la sang?
Hi ha molta literatura sobre els grups sanguinis i com determinen aspectes com la necessitat d’una dieta adaptada a cada grup o com influeixen en la personalitat.
El fet cert és que no hi ha proves científiques per a totes aquestes creences.
Així i tot, hi ha cultures, com la japonesa, on preguntar el grup sanguini a algú és com demanar-li el seu signe de l’horòscop i doten de significat cada grup.
Els A es consideren seriosos, tranquils i equilibrats; els B, alegres i entusiastes; els AB imprevisibles i distants, i els O, extravertits, expressius i líders naturals.
Ultra aquestes creences, saber el grup sanguini és bàsic en cas de necessitar una transfusió de sang.
Per això, els professionals sanitaris sempre comproven el grup sanguini abans de fer qualsevol transfusió.
Saber el grup sanguini també serveix per a saber a qui podem ajudar amb la nostra sang i de quins grups en podem rebre.
Tothom qui dóna sang rep, passats uns dies, una carta a casa amb els resultats de l’analítica de la donació i el grup sanguini.
Una web per a compartir la sang
Tothom qui vulgui col·laborar amb la Marató de Donants de Sang 2.0 pot entrar a la web maratodonants.cat i reservar hora per donar sang en un dels punts de donació que hi ha per tot Catalunya, per bé que no és imprescindible.
Amb la reserva d’hora es vol evitar que ningú hagi d’esperar-se per donar sang.
Des de la web també es pot difondre la importància de donar sang a través de Facebook, Twitter, Instagram o correu electrònic i WhatsApp.
Quan un donant reservi hora per donar sang gràcies al missatge que li ha enviat un amic, rebrà un correu d’agraïment.
Així es vol reconèixer la implicació de tothom qui col·labora compartint el missatge de la Marató.
Per tant, tothom pot contribuir amb la donació de sang encara que no pugui donar sang.
Més punts de donació
Avui i demà, de 10.00 a 20.30, hi haurà un espai de donació especial situat a l’Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat.
La plaça de Sant Jaume serà l’escenari durant tot el dia d’activitats i animació especial per part de voluntaris que dinamitzaran la plaça: gegants, castellers, corals, tabalades i un llarg etcètera.
Durant la resta de dies de la Marató, els ciutadans podran donar sang a la resta de grans hospitals que compten amb un espai de donació: Germans Trias i Pujol de Badalona, Hospital Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron de Barcelona, Josep Trueta de Girona, Hospital de Bellvitge, Arnau de Vilanova de Lleida, Fundació Althaia de Manresa, Hospital Sant Joan de Reus, Joan XXIII de Tarragona, Mútua de Terrassa i Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
A més, aquella setmana també es faran prop de 100 col·lectes de donació per tot el territori, un 10% més que en l’anterior edició de la Marató.
Els horaris i adreces es poden consultar a donarsang.gencat.cat.
La Federació Catalana de Donants de Sang i Creu Roja, entre més institucions, s’han implicat en la Marató i aportaran voluntaris que ajudaran a difondre aquesta iniciativa pionera. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'objectiu de La Marató d'enguany és fer conscient a la població de la importància de saber el seu grup sanguini i aconseguir més donacions de sang per recuperar les reserves després de Nadal. Per primera vegada s'obriran les portes de l'Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat per acollir els donants de sang.",
"a2": "Després de l'època nadalenca, el Banc de Sang organitza una Marató de Donants fins al 20 de gener, on s'esperen més de 8.000 donacions per reposar les reserves. Després de la donació de sang, el donant rebrà durant els dies següents un resultat d'analítica i el seu grup sanguini. Aquesta informació és essencial pel futur en cas que necessiti una transfusió.",
"a3": "El Banc de Sang de Catalunya dedica la Marató de Donants de Sang 2.0 a promoure la consciència sobre la importància de conèixer el grup sanguini. Espera poder arribar a les 8.000 donacions durant l'esdeveniment, que dura des d'avui fins al 20 de gener, per recuperar les reserves de sang. Les donacions es podran fer a qualsevol gran hospital."
},
"extractive": {
"a1": "El Banc de Sang vol que tothom el sàpiga i per això dedica la Marató de Donants de Sang 2.0 de Catalunya als grups sanguinis i a tot allò que cal saber-ne.\nLa Marató es fa enguany des d’avui fins al 20 de gener als grans hospitals del país i avui i demà també a la seu de l’Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat, que per primera vegada obren les portes per acollir els donants de sang.\nEl lema de la campanya és ‘La teva sang diu coses. Comparteix-les’ i vol posar en relleu la informació que es pot saber d’una persona a partir del grup sanguini, com ara de qui pot rebre sang, a qui pot donar-ne o quins usos pot tenir. \nTothom qui vulgui col·laborar amb la Marató de Donants de Sang 2.0 pot entrar a la web maratodonants.cat i reservar hora per donar sang en un dels punts de donació que hi ha per tot Catalunya, per bé que no és imprescindible.",
"a2": "El Banc de Sang vol que tothom el sàpiga i per això dedica la Marató de Donants de Sang 2.0 de Catalunya als grups sanguinis i a tot allò que cal saber-ne.\nLa Marató es fa enguany des d’avui fins al 20 de gener als grans hospitals del país i avui i demà també a la seu de l’Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat, que per primera vegada obren les portes per acollir els donants de sang.\nTothom qui vulgui col·laborar amb la Marató de Donants de Sang 2.0 pot entrar a la web maratodonants.cat i reservar hora per donar sang en un dels punts de donació que hi ha per tot Catalunya, per bé que no és imprescindible.\nDurant la resta de dies de la Marató, els ciutadans podran donar sang a la resta de grans hospitals que compten amb un espai de donació: Germans Trias i Pujol de Badalona, Hospital Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron de Barcelona, Josep Trueta de Girona, Hospital de Bellvitge, Arnau de Vilanova de Lleida, Fundació Althaia de Manresa, Hospital Sant Joan de Reus, Joan XXIII de Tarragona, Mútua de Terrassa i Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.",
"a3": "El Banc de Sang vol que tothom el sàpiga i per això dedica la Marató de Donants de Sang 2.0 de Catalunya als grups sanguinis i a tot allò que cal saber-ne.\nLa Marató es fa enguany des d’avui fins al 20 de gener als grans hospitals del país i avui i demà també a la seu de l’Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat, que per primera vegada obren les portes per acollir els donants de sang.\nEn total, s’espera aconseguir 8.000 donacions de sang que serveixin per a recuperar les reserves de sang després de les festes de Nadal, un període en què les donacions de sang han baixat d’un 25% pel canvi d’hàbits de la ciutadania, el fred i les malalties que s’hi associen. \nDurant la resta de dies de la Marató, els ciutadans podran donar sang a la resta de grans hospitals que compten amb un espai de donació: Germans Trias i Pujol de Badalona, Hospital Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron de Barcelona, Josep Trueta de Girona, Hospital de Bellvitge, Arnau de Vilanova de Lleida, Fundació Althaia de Manresa, Hospital Sant Joan de Reus, Joan XXIII de Tarragona, Mútua de Terrassa i Hospital Verge de la Cinta de Tortosa."
},
"extreme": {
"a1": "La Marató 2.0 pretén conscienciar a la població de la importància de saber el seu grup sanguini.",
"a2": "S'organitza una Marató de Donants per reposar el Banc de Sang i donar informació als donants sobre el grup sanguini.",
"a3": "La Marató de Donants de Sang 2.0 de Catalunya informarà els ciutadans dels grups sanguinis i establirà punts de donació."
}
} |
386 | Els funcionaris del parlament estudien com recuperar als tribunals les llicències per edat | Critiquen que la decisió unànime d'ahir de la Comissió d'Afers Institucionals del parlament de derogar el privilegi va vulnerar el principi de negociació col·lectiva | El Consell de Personal del Parlament de Catalunya s’ha adreçat a la cooperativa d’advocats laboralistes Col·lectiu Ronda per a analitzar la viabilitat d’emprendre accions legals contra la decisió unànime de tots els partits polítics de derogar les llicències per edat, que permetia que treballadors de més de seixanta anys i que en portessin més de quinze treballant al parlament cobressin el seu sou sense treballar durant tres anys.
La Comissió d’Afers Institucionals (CAI) va aprovar una resolució per a derogar l’article 79 de l’Estatut del Règim del Govern Intern del parlament, que era el que concedia aquest privilegi.
Amb tot, el Consell de Personal de la cambra critica que es tracta d’una decisió unilateral que tira enrere el resultat d’una negociació col·lectiva, dret d’bàsic dels treballadors.
Segons que expressa en un comunicat el Col·lectiu Ronda, aquesta decisió redueix la representació social dels treballadors per incidir en la determinació de les seves condicions de treball: “Un òrgan de representació de qualsevol col·lectiu laboral no pot ser merament consultiu, doncs això equivaldria, ni més ni menys, que a permetre que hi haguessin persones treballadores sense dret de representació sindical.
Seria un retrocés dramàtic no tan sols per al personal del parlament sinó per al conjunt de les persones treballadores.”
Un ex-lletrat del parlament, sobre les llicències per edat: “Se sabia, però no es debatia perquè no es revoquessin”
A partir de la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de la derogació de l’article que contemplava les llicències per edat, els treballadors tindran dos mesos per a impugnar-ho al TSJC.
Segons el Col·lectiu Ronda, la resolució aprovada ahir sense negociació amb els representants dels treballadors pot haver vulnerat drets considerats fonamentals per la constitució espanyola i diversos articles de l’Estatut del Règim del Govern Intern del parlament.
“Si aquesta forma de procedir en relació amb les llicències de l’article 79 fos de caràcter generalitzat, equivaldria a desterrar qualsevol mena de seguretat jurídica dels acords assolits en els processos reglats de negociació.”
El Consell de Personal diu que van passar mesos negociant les condicions d’accés i la durada de les llicències, però que no haurien tingut cap problema a tornar a negociar tot allò que convingués, fins i tot la supressió definitiva.
“El problema no és i no ha estat mai la supressió de la llicència, però és intolerable que la mateixa mesa del parlament que encara no fa dos mesos aprovava aquesta modificació ara actuï de forma unilateral per eliminar les llicències, ignorant l’obligació de negociació i consulta que li imposen l’Estatut del Règim del Govern Intern i el conjunt de la legislació vigent”, diuen, i critiquen que els grups polítics vulneren drets fonamentals per a “aconseguir un titular i fer-se una foto fàcil”.
També critiquen que la publicació als mitjans de comunicació del privilegi de les llicències per edat n’ha perjudicat el prestigi: “Se’ns ha llançat l’opinió pública a sobre i s’ha estès un descrèdit que no mereixem i que afecta la credibilitat mateixa de la primera i principal institució política del país.”
Totes les afirmacions que s’han fet aquests dies contra els funcionaris del parlament formen part d’una batalla política que no té res a veure amb nosaltres i que no s’ajusten a la veritat.
Ens devem a la institució i vetllem pel seu bon funcionament.
L’administració ha de ser objectiva per tal d’evitar l’arbitrarietat i ser plenament garantista.
Recordem que els representants electes són els legisladors i són els responsables de modificar, suprimir o crear el marc legal necessari per a les seves accions.”
Per tot plegat, demanen que se’ls deixi al marge de les crisis polítiques: “La política de partit no hauria de desgastar les institucions, que és el que, a parer nostre, està passant en aquests moments.” | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els funcionaris del Parlament analitzen juntament amb la cooperativa d'advocats laboralistes com recuperar les llicències per edat. Volen emprendre mesures legals davant la decisió unànime de tots els partits de derogar aquestes llicències que permetien que els treballadors de més de 60 anys i amb més de 15 treballats poguessin cobrar el sou durant tres anys sense treballar.",
"a2": "Es deroguen les llicències per edat i el Col·lectiu Ronda vol denunciar aquest cas perquè assegura que això minimitza la representació social dels treballadors. Tenen dos mesos per impugnar-ho davant del Tribunal Suprem. Denuncien la falta de negociació que hi ha hagut i com la crisi política està afectant les institucions.",
"a3": "El Consell de Personal del Parlament de Catalunya ha contactat amb el Col·lectiu Ronda per emprendre accions legals contra la decisió unànime dels partits polítics de derogar les llicències per edat. Haver aprovat aquesta resolució sense haver negociat amb ningú abans pot ser una vulneració dels drets fonamentals segons la Constitució espanyola i diversos articles de l'Estatut del Règim Intern."
},
"extractive": {
"a1": "El Consell de Personal del Parlament de Catalunya s’ha adreçat a la cooperativa d’advocats laboralistes Col·lectiu Ronda per a analitzar la viabilitat d’emprendre accions legals contra la decisió unànime de tots els partits polítics de derogar les llicències per edat, que permetia que treballadors de més de seixanta anys i que en portessin més de quinze treballant al parlament cobressin el seu sou sense treballar durant tres anys.\nA partir de la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de la derogació de l’article que contemplava les llicències per edat, els treballadors tindran dos mesos per a impugnar-ho al TSJC.\n“El problema no és i no ha estat mai la supressió de la llicència, però és intolerable que la mateixa mesa del parlament que encara no fa dos mesos aprovava aquesta modificació ara actuï de forma unilateral per eliminar les llicències, ignorant l’obligació de negociació i consulta que li imposen l’Estatut del Règim del Govern Intern i el conjunt de la legislació vigent”, diuen, i critiquen que els grups polítics vulneren drets fonamentals per a “aconseguir un titular i fer-se una foto fàcil”.\nTambé critiquen que la publicació als mitjans de comunicació del privilegi de les llicències per edat n’ha perjudicat el prestigi: “Se’ns ha llançat l’opinió pública a sobre i s’ha estès un descrèdit que no mereixem i que afecta la credibilitat mateixa de la primera i principal institució política del país.”",
"a2": "El Consell de Personal del Parlament de Catalunya s’ha adreçat a la cooperativa d’advocats laboralistes Col·lectiu Ronda per a analitzar la viabilitat d’emprendre accions legals contra la decisió unànime de tots els partits polítics de derogar les llicències per edat, que permetia que treballadors de més de seixanta anys i que en portessin més de quinze treballant al parlament cobressin el seu sou sense treballar durant tres anys.\nA partir de la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de la derogació de l’article que contemplava les llicències per edat, els treballadors tindran dos mesos per a impugnar-ho al TSJC.\n“El problema no és i no ha estat mai la supressió de la llicència, però és intolerable que la mateixa mesa del parlament que encara no fa dos mesos aprovava aquesta modificació ara actuï de forma unilateral per eliminar les llicències, ignorant l’obligació de negociació i consulta que li imposen l’Estatut del Règim del Govern Intern i el conjunt de la legislació vigent”, diuen, i critiquen que els grups polítics vulneren drets fonamentals per a “aconseguir un titular i fer-se una foto fàcil”.\nTambé critiquen que la publicació als mitjans de comunicació del privilegi de les llicències per edat n’ha perjudicat el prestigi: “Se’ns ha llançat l’opinió pública a sobre i s’ha estès un descrèdit que no mereixem i que afecta la credibilitat mateixa de la primera i principal institució política del país.”.",
"a3": "El Consell de Personal del Parlament de Catalunya s’ha adreçat a la cooperativa d’advocats laboralistes Col·lectiu Ronda per a analitzar la viabilitat d’emprendre accions legals contra la decisió unànime de tots els partits polítics de derogar les llicències per edat, que permetia que treballadors de més de seixanta anys i que en portessin més de quinze treballant al parlament cobressin el seu sou sense treballar durant tres anys.\nA partir de la publicació al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de la derogació de l’article que contemplava les llicències per edat, els treballadors tindran dos mesos per a impugnar-ho al TSJC. \nSegons el Col·lectiu Ronda, la resolució aprovada ahir sense negociació amb els representants dels treballadors pot haver vulnerat drets considerats fonamentals per la constitució espanyola i diversos articles de l’Estatut del Règim del Govern Intern del parlament. \n“El problema no és i no ha estat mai la supressió de la llicència, però és intolerable que la mateixa mesa del parlament que encara no fa dos mesos aprovava aquesta modificació ara actuï de forma unilateral per eliminar les llicències, ignorant l’obligació de negociació i consulta que li imposen l’Estatut del Règim del Govern Intern i el conjunt de la legislació vigent”, diuen, i critiquen que els grups polítics vulneren drets fonamentals per a “aconseguir un titular i fer-se una foto fàcil”."
},
"extreme": {
"a1": "Els funcionaris del Parlament miren de recuperar els drets de les llicències per edat del Parlament.",
"a2": "El Col·lectiu Ronda denuncia la derogació de les llicències d'edat i la manca de negociació de les mateixes.",
"a3": "El personal del Parlament critica la decisió unilateral presa pels partits sense negociació per abolir les llicències per edat."
}
} |
764 | Parlar de vi és cosa d’humanistes | Avui, la precisió tècnica com a únic mèrit a l’hora de valorar els vins i, d’altra banda, el foment d’un turisme només lligat a un rendiment comercial, bandeja massa sovint el vi entès com un fet de cultura | He manllevat el títol d’aquest article d’un prefaci del periodista, escriptor i gastrònom Xavier Domingo (1929 – 1996), que es troba en la plaquette Bodegons amb ampolla de vi, que en les setmanes a venir arribarà a les llibreries i que aplega tres conferències sobre vi i gastronomia, que l’enòleg Eduard Puig i Vayreda (Figueres, 1942-2018) va donar a la dècada del 1980.
Diu l’inici del prefaci de Xavier Domingo, escrit l’any 1990: «Els temps que corren estan necessitats d’humanisme, i dic humanisme en el sentit en què s’entenia aquesta paraula els dies del Renaixement, aquells dies brillants, gloriosos i sensuals de la Itàlia del Renaixement.
L’humanisme era una manera de ser, de comportar-se, de viure i d’entendre la vida.
Era una manera de pensar, feta de curiositat universal i d’amor a l’existència.»
El text de Xavier Domingo acaba dient: «El pensament només troba el seu nodriment en la naturalesa.
I de la naturalesa, no cal dir-ho, el producte més carregat de misteri, de poesia, de paraula, de raó i de passió, de plaer i de llegenda, i també de dolor i també de riquesa sensual, de diferències i de semblances… és el vi.»
El vi és el que és perquè va lligat a la història de la humanitat, des de fa més de 2500 anys, es troba en el bressol dels clàssics grecs i llatins, que conformen la cultura mediterrània.
El vi és cultura i és tradició, que es vincula amb la mitologia, la història política, la història de l’art i també la vida quotidiana i la cultura popular.
I això personatges com Eduard Puig i Vayreda i Xavier Domingo ho sabien i ho practicaven.
Foren homes amb cultura literària i gastronòmica.
Puig i Vayreda, a més, era un gran melòman i activista cultural: els anys 1970 va ser el fundador de Joventuts Musicals de l’Alt Empordà, es va vincular a Òmnium Cultural i va ser impulsor de l’Assemblea de Catalunya a l’Empordà.
I més tard, del 1991 al 2007, va ser el president de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
«Des de sempre el vi s’ha tingut per una beguda mística, esotèrica, destinada a la festa i al culte, al ritual sacre i al profà, a la taula, a l’orgia, al sacrifici, al Carnaval… El vi té una “recondita natura”, que diu Andrea Bacci, una naturalesa que participa en les mutacions de la terra i varia amb els seus canvis.
El vi és l’expressió del poder creador que no és sols de l’home, sinó que també depèn de la terra, del sol, de l’aigua, de l’aire.
Per això no hi ha sols una ciència del vi, sinó també un art i una poètica del vi, i si no s’hi penetra és molt difícil d’entendre’l.»
«A Europa, a la Mediterrània, no es pot parlar de bona taula, de gastronomia, de cuina selecta sense tenir ben present el vi.
Però també el vi és la beguda de cada dia, els petits vins honestos i senzills, els que es beuen sense cerimònia ni compliments, són els que fan companyia i alegren el menjar quotidià de la cuina casolana i senzilla, que ja comencem a enyorar.
Tinguem sempre present que, parlant de vi, parlant de cuina, lleugeresa, honestedat i simplicitat no és sinònim de mediocritat.»
Aquest caràcter humanista de l’enòleg Eduard Puig i Vayreda fa que la seva mirada i el seu interès depassi la vessant estrictament tècnica d’un vi o d’un plat.
I en aquest sentit, aquests textos també ens fan adonar d’una certa pèrdua general de cultura entre els professionals del món del vi i la cuina d’avui.
I, tanmateix, el vi no seria el que és sense aquest humanisme que l’ha convertit en la beguda de cultura per excel·lència.
Cap on va el vi, ara que torna a ser centre d’interès i gaudi en la nostra societat?
La tècnica despullada de sommeliers i enòlegs sumada al foment d’un turisme popular associat a un rendiment purament comercial, no ens porta a una banalització del món del vi? | [
"cultura",
"vinyaserra"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El vi està lligat a la història de la humanitat: ja fa més de 2500 anys els grecs i els romans el prenien. El vi forma part de la cultura mediterrània, de la nostra quotidianitat i tradició. El vi es vincula a l'amor, a l'art, a la poesia i a la cultura popular.",
"a2": "La història del vi es remunta a fa 2500 anys, a la Grècia clàssica. Segons Eduard Puig i Vayreda, el vi sempre ha estat una peça principal a la cultura, la història i l'art del món, i també imprescindible en el menjar mediterrani. Gràcies a l'humanisme, el vi és considerat la beguda de cultura.",
"a3": "El vi és una beguda de cultura per excel·lència i està relacionat amb la història, la mitologia, la cultura popular i la vida quotidiana. L'enòleg Puig i Vayreda tenia una visió humanista i va practicar la cultura literària i gastronòmica. Cal reflexionar sobre la pèrdua general de cultura entre els professionals del món del vi i la cuina d'avui dia."
},
"extractive": {
"a1": "El vi és el que és perquè va lligat a la història de la humanitat, des de fa més de 2500 anys, es troba en el bressol dels clàssics grecs i llatins, que conformen la cultura mediterrània.\nEl vi és l’expressió del poder creador que no és sols de l’home, sinó que també depèn de la terra, del sol, de l’aigua, de l’aire.\nI de la naturalesa, no cal dir-ho, el producte més carregat de misteri, de poesia, de paraula, de raó i de passió, de plaer i de llegenda, i també de dolor i també de riquesa sensual, de diferències i de semblances… és el vi.».\nI, tanmateix, el vi no seria el que és sense aquest humanisme que l’ha convertit en la beguda de cultura per excel·lència.",
"a2": "I de la naturalesa, no cal dir-ho, el producte més carregat de misteri, de poesia, de paraula, de raó i de passió, de plaer i de llegenda, i també de dolor i també de riquesa sensual, de diferències i de semblances… és el vi.».\nEl vi és el que és perquè va lligat a la història de la humanitat, des de fa més de 2500 anys, es troba en el bressol dels clàssics grecs i llatins, que conformen la cultura mediterrània.\nEl vi és l’expressió del poder creador que no és sols de l’home, sinó que també depèn de la terra, del sol, de l’aigua, de l’aire.\nI, tanmateix, el vi no seria el que és sense aquest humanisme que l’ha convertit en la beguda de cultura per excel·lència.",
"a3": "El vi és el que és perquè va lligat a la història de la humanitat, des de fa més de 2500 anys, es troba en el bressol dels clàssics grecs i llatins, que conformen la cultura mediterrània. \nEl vi és cultura i és tradició, que es vincula amb la mitologia, la història política, la història de l’art i també la vida quotidiana i la cultura popular. \nEl vi és l’expressió del poder creador que no és sols de l’home, sinó que també depèn de la terra, del sol, de l’aigua, de l’aire.\nI, tanmateix, el vi no seria el que és sense aquest humanisme que l’ha convertit en la beguda de cultura per excel·lència. "
},
"extreme": {
"a1": "El vi es cultura, tradició, quotidianitat, cultura popular i història, per això parlar de vi es cosa d'humanistes.",
"a2": "El vi és part de la cultura i, segons Puig i Vinyeda, una peça essencial de la cuina mediterrània.",
"a3": "És important recordar que el vi ha estat lligat a la cultura i la vida quotidiana durant la història."
}
} |
1,084 | Forcadell: «El referèndum es farà, no tinc cap dubte de la paraula de Puigdemont i Junqueras» | La presidenta del Parlament justifica que respongués només als seus advocats perquè "no s'havia de sotmetre a un interrogatori en el marc d'un procediment penal" per haver permès la votació | No s'explica perquè el cas avança tan ràpid però pronostica que no s'arxivarà i s'obrirà judici oral | L'expresidenta de l'ANC assegura que "parlar d'obediència o de desobediència és contribuir a judicialitzar" | La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no dubta que el referèndum anunciat pel setembre s'acabarà realitzant.
Així hi ha indicat aquest dilluns en una entrevista a Els Matins de TV3, on ha restat importància a les paraules de la presidenta del consell nacional del PDECat, Mercè Conesa, a NacióDigital en què dubtava que la votació acabés tenint lloc.
"No tinc cap dubte que es farà, ho han dit el president i el vicepresident, i no tinc cap dubte de les seves paraules", ha asseverat, i ha defensat que el referèndum "és una molt bona eina".
En aquest sentit, ha apuntat que la cimera del dia 23 ha de servir per "ampliar el suport al referèndum i veure com es pot fer".
En relació a la presència d'Ada Colau, Forcadell ha opinat que, "com més suport social, millor", ja que "és imprescindible qualsevol espai polític" i, en aquest sentit, ha confiat que tots els partits "han d'estar interessats en fer el que volen el 85% dels ciutadans", en referència a l'enquesta d'El Periódico del cap de setmana.
Pel que fa a la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de divendres, la presidenta del Parlament ha tornat a defensar que la votació que va permetre al ple era un "acte de naturalesa política sense conseqüències jurídiques" i ha explicat que, si només va respondre les preguntes dels seus advocats va ser perquè, tot i que tenia ganes d'exposar com havien anat els fets i de mostrar "transparència", en canvi "no s'havia de sotmetre a un interrogatori en el marc d'un procediment penal" per haver permès la votació.
De fet, el Tribunal Constitucional ha obert un nou procés per inhabilitar Forcadell i quatre membres més de la Mesa del Parlament per haver permès votar les resolucions sobiranistes del debat de política general.
Un procediment penal per un debat d'idees
Així, ha recordat, responent als membres del govern espanyol i del PP que han negat que sigui així, que està sent "investigada en un procediment penal per un debat d'idees", ja que es va permetre una "votació per ratificar una votació, que és un acte de naturalesa política".
"Hi ha exministres que han estat absolts i que havien intentat utilitzar recursos de l'Estat contra els seus adversaris polítics", ha lamentat, en relació a l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, qui ha estat absolt de la conxorxa amb l'excap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.
Igualment, s'ha mostrat sorpresa per la celeritat amb què avança el seu cas: "Ningú no s'ho explica, però és cert que s'ha anat més ràpid que en altres casos, deuen tenir ganes d'acabar-ho aviat".
De fet, ha pronosticat que el seu cas no s'arxivarà i se li acabarà obrint judici oral.
Tanmateix, no ha volgut opinar sobre si hauria de seguir exercint de presidenta, en cas que se la inhabiliti, com ja han defensat Puigdemont o la secretària general d'ERC, Marta Rovira: "Deixaré de ser presidenta del Parlament quan hi hagi unes altres eleccions, no em plantejo que m'inhabilitin".
I en aquest sentit, ha opinat que "parlar d'obediència o de desobediència és contribuir a judicilitzar" i, per contra, ha defensat "resoldre un conflicte polític políticament".
Per tot això, no veu enlloc que existeixi una veritable operació diàleg, després dels últims casos que han arribat als tribunals i ha explicat que no es planteja una estratègia global de cara a properes votacions que puguin qüestionar l'ordenament jurídic espanyol, motiu pel qual s'anirà gestionant "una cosa darrera l'altra".
En el cas dels pressupostos, que s'admetran dimarts a tràmit, ha opinat que "és absolutament legal" que continguin una partida per a processos electorals i consultes, i ha desitjat "que els grups i el Govern es posin d'acord per fer els millors pressupostos possibles", ja que, "sense pressupostos, no es podran fer determinades polítiques socials". | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En una entrevista a TV3, Carme Forcadell ha confirmat que creu que hi haurà referèndum perquè no té cap dubte de la paraula de Puigdemont i Junqueras. D'altra banda, també ha parlat del procés judicial que té obert el Tribunal Constitucional contra ella per haver permès votar les resolucions sobiranistes i que busca inhabilitar-la.",
"a2": "Carme Forcadell confia plenament que el referèndum es farà de la mateixa manera que es va fer el 9-N. Afirma que tots els partits han de fer tot el possible per dur a terme els desitjos del 85% de la població catalana. El Tribunal Constitucional ha inhabilitat i processat Forcadell i quatre membres més. ",
"a3": "Carme Forcadell, la presidenta del Parlament, assegura que el referèndum es durà a terme i és una eina útil. En relació amb la seva declaració al TSJC, defensa que la votació va ser un acte polític sense conseqüències jurídiques i no hauria d'haver-hi un procés penal. També nega tenir cap estratègia perquè les properes votacions puguin qüestionar l'ordenament espanyol."
},
"extractive": {
"a1": "En relació a la presència d'Ada Colau, Forcadell ha opinat que, \"com més suport social, millor\", ja que \"és imprescindible qualsevol espai polític\" i, en aquest sentit, ha confiat que tots els partits \"han d'estar interessats en fer el que volen el 85% dels ciutadans\", en referència a l'enquesta d'El Periódico del cap de setmana. \nPel que fa a la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de divendres, la presidenta del Parlament ha tornat a defensar que la votació que va permetre al ple era un \"acte de naturalesa política sense conseqüències jurídiques\" i ha explicat que, si només va respondre les preguntes dels seus advocats va ser perquè, tot i que tenia ganes d'exposar com havien anat els fets i de mostrar \"transparència\", en canvi \"no s'havia de sotmetre a un interrogatori en el marc d'un procediment penal\" per haver permès la votació. \nDe fet, el Tribunal Constitucional ha obert un nou procés per inhabilitar Forcadell i quatre membres més de la Mesa del Parlament per haver permès votar les resolucions sobiranistes del debat de política general.\nIgualment, s'ha mostrat sorpresa per la celeritat amb què avança el seu cas: \"Ningú no s'ho explica, però és cert que s'ha anat més ràpid que en altres casos, deuen tenir ganes d'acabar-ho aviat\". ",
"a2": "En relació a la presència d'Ada Colau, Forcadell ha opinat que, \"com més suport social, millor\", ja que \"és imprescindible qualsevol espai polític\" i, en aquest sentit, ha confiat que tots els partits \"han d'estar interessats en fer el que volen el 85% dels ciutadans\", en referència a l'enquesta d'El Periódico del cap de setmana.\nPel que fa a la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de divendres, la presidenta del Parlament ha tornat a defensar que la votació que va permetre al ple era un \"acte de naturalesa política sense conseqüències jurídiques\" i ha explicat que, si només va respondre les preguntes dels seus advocats va ser perquè, tot i que tenia ganes d'exposar com havien anat els fets i de mostrar \"transparència\", en canvi \"no s'havia de sotmetre a un interrogatori en el marc d'un procediment penal\" per haver permès la votació.\nAixí, ha recordat, responent als membres del govern espanyol i del PP que han negat que sigui així, que està sent \"investigada en un procediment penal per un debat d'idees\", ja que es va permetre una \"votació per ratificar una votació, que és un acte de naturalesa política\".\n\"Ningú no s'ho explica, però és cert que s'ha anat més ràpid que en altres casos, deuen tenir ganes d'acabar-ho aviat\". De fet, ha pronosticat que el seu cas no s'arxivarà i se li acabarà obrint judici oral.",
"a3": "\"No tinc cap dubte que es farà, ho han dit el president i el vicepresident, i no tinc cap dubte de les seves paraules\", ha asseverat, i ha defensat que el referèndum \"és una molt bona eina\".\nEn relació a la presència d'Ada Colau, Forcadell ha opinat que, \"com més suport social, millor\", ja que \"és imprescindible qualsevol espai polític\" i, en aquest sentit, ha confiat que tots els partits \"han d'estar interessats en fer el que volen el 85% dels ciutadans\", en referència a l'enquesta d'El Periódico del cap de setmana. \nPel que fa a la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de divendres, la presidenta del Parlament ha tornat a defensar que la votació que va permetre al ple era un \"acte de naturalesa política sense conseqüències jurídiques\" i ha explicat que, si només va respondre les preguntes dels seus advocats va ser perquè, tot i que tenia ganes d'exposar com havien anat els fets i de mostrar \"transparència\", en canvi \"no s'havia de sotmetre a un interrogatori en el marc d'un procediment penal\" per haver permès la votació. \nPer tot això, no veu enlloc que existeixi una veritable operació diàleg, després dels últims casos que han arribat als tribunals i ha explicat que no es planteja una estratègia global de cara a properes votacions que puguin qüestionar l'ordenament jurídic espanyol, motiu pel qual s'anirà gestionant \"una cosa darrera l'altra\"."
},
"extreme": {
"a1": "Carme Forcadell, presidenta del Parlament, confirma que confia en la paraula del president i que creu que hi haurà referèndum.",
"a2": "Forcadell i quatre membres més han estat inhabilitats i processats pel TC per permetre les votacions.",
"a3": "Carme Forcadell no dubta que el referèndum previst pel setembre se celebrarà i justifica la seva declaració al TSJC."
}
} |
142 | Poesia i ambició política | Escrivia Josep Maria de Sagarra: «Jo crec que la política interessa tant i abassega tant perquè la política porta una terrible força creadora de somni, que és exactament igual que una força creadora de poesia» | Com entendre aquest moment de revolució que vivim?
Com aconseguir que no fineixi?
Com donar finalitat política a la força de la gent al carrer, als joves, quan no tenim polítics lúcids ni valents al capdavant, que puguin vehicular la revolució?
Recupero un article de Josep Maria de Sagarra, que va escriure al setmanari Mirador el gener del 1934 (publicat a El perfum dels dies.
Edició de Narcís Garolera, Quaderns Crema, 2004).
Quan el va escriure feia deu dies que s’havia mort Francesc Macià i la gent se sentia orfe d’una gran figura política al capdavant del país.
I Sagarra va escriure un llarg article sobre poesia i política.
I en molts aspectes, en especial pel fet que ens han escapçat els polítics i líders socials més carismàtics de la classe política catalana i ens en sentim orfes, l’article sembla fet perquè també el llegim ara.
Diu Sagarra:
«Jo crec que la política interessa tant i abassega tant perquè la política porta una terrible força creadora de somni, que és exactament igual que una força creadora de poesia.
Tant l’actor com l’espectador de la política, encara que es facin la il·lusió de la més estricta lògica, del càlcul més glacial, estan posseïts per la febre que produeixen els imponderables, aquesta força oculta del destí, sense la qual la política perdria tota mena d’interès, perquè deixaria d’ésser poesia i deixaria d’ésser somni.»
«En el món corrent, en les converses usuals dels homes, no és fàcil que obtingui una majoria d’adeptes la idea de la importància de la política com a element poètic.
Però, encara que la humanitat visqui distreta sobre aquest punt, encara que la gent no s’adoni de la veritable essència de la política, la política continuarà essent, fins a la consumació dels segles, somni i poesia; continuarà essent aquella mena de foc impalpable que crema generacions i generacions sense que elles se n’adonin.»
Després Sagarra diu que els pedants enamorats de la lògica diuen que la política és l’art de regir els pobles.
I que per posar-se d’acord amb els altres, ell pot acceptar que la política és l’art de regir els pobles.
Però després assegura: «Però per posar-me d’acord amb mi mateix no tinc cap necessitat de fer ús de la lògica, i seguiré creient que la política, en el seu terrible sentit biològic, és una força poètica feta d’imponderables i dirigida per la immoral i despòtica voluntat del destí.»
Explica Sagarra que la història del món és plena «d’aquesta grandiosa poesia política».
I cita figures elegides que l’han dut a terme: Anníbal, Alexandre, Gengis Khan, Luter, Frederic de Prússia, Napoleó, Lennin, etc. I continua: «Aquestes persones extraordinàries de la política no han fet altra cosa que tenir l’audàcia suficient per viure en la realitat allò que només es viu en els somnis, i que la natural covardia de tots plegats ha fet que les lleis i el reglament de policia, coses que es desprenen del concepte aristotèlic de la política, privessin de viure-les a la majoria de mortals.
És per això que la majoria dels mortals seguim passivament aquestes trajectòries obertes pels homes de la gran audàcia, pels autèntics polítics, que han vençut la política oficial amb la força poètica de la seva política personal.»
Recorda Sagarra que Shakespeare se n’adonà perfectament de l’alt valor poètic que hi ha en la vida política del món.
I continua: «Suposo que a Catalunya, en el temps actual, totes les persones que han fet d’actors i d’espectadors de la política d’aquests darrers anys no han tingut temps de pensar que el que vivíem tots plegats, i el que ens apassionava i fins ens treia hores de dormir, no era altra cosa que un interessant moment de poesia política»
Però també reconeix que a Catalunya la majoria de «personatges del nostre drama polític, han estat figures inconscients d’un gran espectacle poètic: «La majoria de les persones s’han pensat que marxaven encarrilades per un realisme despullat de tota mena de somni, i si els haguessin parlat de poesia (somni i posia és exactament el mateix) s’haurien posat a riure.»
Josep Maria de Sagarra aleshores parla de Macià i de la seva qualitat de somni poètic.
Si no fos així, si s’acabés la poesia, s’acabaria fatalment l’ambició política.» | [
"cultura",
"vinyaserra"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Josep Maria de Sagarra escrivia el 1934, amb la mort de Francesc Macià, que la política és una força creadora de somnis, igual que ho és la poesia. Creu que la política és una força poètica que dirigeix la voluntat del destí. Poesia i ambició política, pensa, van juntes i s'alimenten l'una de l'altra.",
"a2": "Josep Maria de Sagarra compara durant el seu article la política amb la poesia, i assegura que al món ordinari no molta gent compartirà la seva opinió, però això és perquè vivim distrets i hem d'observar més la seva veritable essència. La mena de política que ell es refereix s'ha vist durant la història en personatges com Napoleó, Lenin, etc.",
"a3": "L'article de Josep Maria de Segarra de 1934, escrit després de la mort de Macià, podria servir per donar impuls a la revolució. Segarra compara el poder de la política amb el de la poesia, perquè ambdues són creadores de somnis, i destaca la mancança de líders polítics carismàtics perquè són qui donen finalitat política a la força dels ciutadans."
},
"extractive": {
"a1": "Diu Sagarra: «Jo crec que la política interessa tant i abassega tant perquè la política porta una terrible força creadora de somni, que és exactament igual que una força creadora de poesia. \n«En el món corrent, en les converses usuals dels homes, no és fàcil que obtingui una majoria d’adeptes la idea de la importància de la política com a element poètic.\nI continua: «Aquestes persones extraordinàries de la política no han fet altra cosa que tenir l’audàcia suficient per viure en la realitat allò que només es viu en els somnis, i que la natural covardia de tots plegats ha fet que les lleis i el reglament de policia, coses que es desprenen del concepte aristotèlic de la política, privessin de viure-les a la majoria de mortals.\nI continua: «Suposo que a Catalunya, en el temps actual, totes les persones que han fet d’actors i d’espectadors de la política d’aquests darrers anys no han tingut temps de pensar que el que vivíem tots plegats, i el que ens apassionava i fins ens treia hores de dormir, no era altra cosa que un interessant moment de poesia política».",
"a2": "«En el món corrent, en les converses usuals dels homes, no és fàcil que obtingui una majoria d’adeptes la idea de la importància de la política com a element poètic.\nDesprés Sagarra diu que els pedants enamorats de la lògica diuen que la política és l’art de regir els pobles.\nI continua: «Aquestes persones extraordinàries de la política no han fet altra cosa que tenir l’audàcia suficient per viure en la realitat allò que només es viu en els somnis, i que la natural covardia de tots plegats ha fet que les lleis i el reglament de policia, coses que es desprenen del concepte aristotèlic de la política, privessin de viure-les a la majoria de mortals.\nI continua: «Suposo que a Catalunya, en el temps actual, totes les persones que han fet d’actors i d’espectadors de la política d’aquests darrers anys no han tingut temps de pensar que el que vivíem tots plegats, i el que ens apassionava i fins ens treia hores de dormir, no era altra cosa que un interessant moment de poesia política».",
"a3": "Recupero un article de Josep Maria de Sagarra, que va escriure al setmanari Mirador el gener del 1934 (publicat a El perfum dels dies. Edició de Narcís Garolera, Quaderns Crema, 2004). \nDiu Sagarra: «Jo crec que la política interessa tant i abassega tant perquè la política porta una terrible força creadora de somni, que és exactament igual que una força creadora de poesia. \nI continua: «Aquestes persones extraordinàries de la política no han fet altra cosa que tenir l’audàcia suficient per viure en la realitat allò que només es viu en els somnis, i que la natural covardia de tots plegats ha fet que les lleis i el reglament de policia, coses que es desprenen del concepte aristotèlic de la política, privessin de viure-les a la majoria de mortals.\nI continua: «Suposo que a Catalunya, en el temps actual, totes les persones que han fet d’actors i d’espectadors de la política d’aquests darrers anys no han tingut temps de pensar que el que vivíem tots plegats, i el que ens apassionava i fins ens treia hores de dormir, no era altra cosa que un interessant moment de poesia política»."
},
"extreme": {
"a1": "Es recupera un article de Sagarra publicat al 1934 que parla de política i poesia per entendre el moment actual.",
"a2": "Sagarra compara la política amb poesia i assegura que aquesta mena de política s'ha vist en personatges com Napoleó.",
"a3": "Com diu Segarra, la política i la poesia són forces creadores de somnis, i falten líders amb poesia política."
}
} |
191 | L’Institut d’Estudis Catalans integra cinc diccionaris en una sola web | Fent la cerca d'un mot al 'Diccionari de la llengua catalana', es poden consultar alhora l'Alcover-Moll, el diccionari descriptiu, el de sinònims i el portal Terminologia de Ciències i Tecnologia | L’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat noves eines a la versió en línia del ‘Diccionari de la llengua catalana‘ (DIEC2), de manera que es poden consultar fàcilment la resta de diccionaris del IEC.
Ara ja no cal cercar una mateixa paraula en tots aquests diccionaris per a obtenir-ne els resultats.
Quan un usuari cerca una paraula al DIEC, immediatament li apareix el resultat de la cerca, juntament amb quatre botons que fins ara no hi eren, corresponents als quatre diccionaris que s’hi han vinculat.
Les quatre obres que ara es poden consultar des del ‘Diccionari de la llengua catalana’ (DIEC2) són aquestes:
Diccionari Alcover-Moll
El DCVB és una gran font per a qualsevol professional de la llengua i, en general, per a qualsevol usuari interessat en la varietat i l’etimologia dels mots catalans.
Però en aquesta obra magna hi van contribuir una munió de ‘corresponsals’ repartits per tot el país, que hi aportaren fitxes lexicogràfiques.
El diccionari és format per deu volums, un total de 9.850 pàgines que inclouen més de 160.000 articles i una gran quantitat d’il·lustracions.
Diccionari de sinònims
Conté 27.542 articles i ofereix diverses opcions de cerca.
A més a més, també s’hi dóna informació sobre la categoria lèxica i gramatical de cada mot.
Diccionari descriptiu de la llengua catalana
El ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’ (DDLC) presenta els mots des del punt de vista del contingut i de l’ús.
El concepte de diccionari descriptiu s’oposa al de diccionari normatiu, perquè intenta reflectir els usos lèxics reals i no únicament els que són considerats admesos per la normativa lingüística establerta o convinguda.
El DDLC és una obra en elaboració permanent.
Els articles del DDLC es difonen per internet durant el procés de redacció de l’obra a mesura que vagin assolint un nivell d’elaboració prou avançat.
Terminologia de Ciències i Tecnologia
El portal Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT) conté essencialment tres apartats: una biblioteca en línia d’obres terminològiques (BiblioCiT), un motor de cerca avançat i la interfície ContextCit, amb informació de revistes especialitzades.
A més, les 58 obres que formen part de la biblioteca poden ser consultades individualment.
Un cas pràctic: cercar la petjada
Si entrem al DIEC i escrivim ‘petjada’ a la casella ‘Entrada a cercar’, obtindrem un resultat simple, la definició del mot, amb dos exemples:
Des d’aquesta mateixa pàgina, damunt el resultat, podem consultar el diccionari Alcover-Moll pitjant el botó DCVB.
La informació que en resultarà serà molt més completa: definició, traducció a l’espanyol, exemples literaris (de ‘Lo Somni’ de Bernat Metge, per exemple), locucions, refranys, transcripció fonètica i possibilitats etimològiques.
Tornant a la pestanya inicial, podem consultar sinònims de ‘petjada’.
No tan sols obtindrem la llista que cerquem (‘petja’, ‘rastre’, ‘pas’, ‘senyal’, ‘empremta’), sinó els sinònims de tots els mots que contenen ‘petjada’ com a sinònim.
I encara més: fent doble clic damunt qualsevol mot de qualsevol llista anirem a parar a una pàgina amb tots els sinònims del mot clicat.
És molt fàcil de navegar-hi i molt difícil de no trobar-hi el sinònim exacte.
Si retornem a la pestanya del DIEC, premem damunt el botó DDLC i demanem ‘Mostrar l’article’, obtindrem la informació del ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’.
Ací hi ha definicions detallades, informació estatística, variants, etc., però sobretot una gran quantitat d’exemples d’ús, essencialment contemporanis.
Per exemple, en el sentit de ‘Senyal que deixa el peu d’algú o d’algun animal en un terreny o en una superfície’, hi trobem exemples de Marià Manent, de Rubió i Tudurí, de Vicens Vives i de Pedrolo; són exemples que ens ajuden a entendre el significat del mot i el contextualitzen.
És un diccionari molt complet i útil especialment per a comprovar si el sentit que volem donar a un mot ha estat usat pels autors seleccionats.
Finalment, clicant damunt CiT, podem comprovar que ‘petjada’ forma part del ‘Vocabulari forestal’ i que és un terme emprat en l’àmbit de la caça; així mateix, trobem informació del ‘Diccionari de geologia’, que ens diu que ‘petjada’ és un terme de paleontologia i de sedimentologia, concretament de petrologia sedimentària.
Ens presenta la definició i traduccions a l’anglès, a l’espanyol i al francès. | [
"cultura",
"llengua"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "A partir d'ara quan es faci una cerca al Diccionari de la llengua catalana del IEC, la pàgina web també mostrarà els resultats del Diccionari Alcover-Moll, el diccionari descriptiu de llengua catalana, el diccionari de sinònims i el portal de Terminologia de Ciències i Tecnologia. Aquesta nova actualització permetrà a l'usuari fer una cerca més exhaustiva i eficient.",
"a2": "Els 4 diccionaris de l'IEC s'han vinculat mitjançant unes eines al web del DIEC2, on es podran visualitzar els resultats de les cerques. D'aquesta manera, en consultar una paraula podrem veure els resultats dels 4 diccionaris. Aquests diccionaris són: Diccionari Alcover-Moll, Diccionari de sinònims, Diccionari descriptiu de la llengua catalana i el portal de Terminologia de Ciències i Tecnologia.",
"a3": "L'Institut d'Estudis Catalans ha millorat la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2). Ara és possible cercar-hi mots i accedir a la informació d'altres diccionaris de l'IEC. Els diccionaris vinculats són el Diccionari Alcover-Moll, el Diccionari de sinònims, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i la Terminologia de Ciències i Tecnologia."
},
"extractive": {
"a1": "L’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat noves eines a la versió en línia del ‘Diccionari de la llengua catalana‘ (DIEC2), de manera que es poden consultar fàcilment la resta de diccionaris del IEC.\nEl ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’ (DDLC) presenta els mots des del punt de vista del contingut i de l’ús.\nEl DCVB és una gran font per a qualsevol professional de la llengua i, en general, per a qualsevol usuari interessat en la varietat i l’etimologia dels mots catalans.\nEl portal Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT) conté essencialment tres apartats: una biblioteca en línia d’obres terminològiques (BiblioCiT), un motor de cerca avançat i la interfície ContextCit, amb informació de revistes especialitzades.",
"a2": "L’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat noves eines a la versió en línia del ‘Diccionari de la llengua catalana‘ (DIEC2), de manera que es poden consultar fàcilment la resta de diccionaris del IEC.\nEl ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’ (DDLC) presenta els mots des del punt de vista del contingut i de l’ús.\nSi retornem a la pestanya del DIEC, premem damunt el botó DDLC i demanem ‘Mostrar l’article’, obtindrem la informació del ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’.\nPer exemple, en el sentit de ‘Senyal que deixa el peu d’algú o d’algun animal en un terreny o en una superfície’, hi trobem exemples de Marià Manent, de Rubió i Tudurí, de Vicens Vives i de Pedrolo; són exemples que ens ajuden a entendre el significat del mot i el contextualitzen.",
"a3": "L’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat noves eines a la versió en línia del ‘Diccionari de la llengua catalana‘ (DIEC2), de manera que es poden consultar fàcilment la resta de diccionaris del IEC.\nEl DCVB és una gran font per a qualsevol professional de la llengua i, en general, per a qualsevol usuari interessat en la varietat i l’etimologia dels mots catalans.\nEl ‘Diccionari descriptiu de la llengua catalana’ (DDLC) presenta els mots des del punt de vista del contingut i de l’ús.\nEl portal Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT) conté essencialment tres apartats: una biblioteca en línia d’obres terminològiques (BiblioCiT), un motor de cerca avançat i la interfície ContextCit, amb informació de revistes especialitzades. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Institut d'Estudis Catalans incorpora eines a la seva versió en línia del DIEC per poder consultar la resta de diccionaris.",
"a2": "El portal del DIEC2 afegeix noves eines al web per poder visualitzar els 4 diccionaris vinculats de l'IEC.",
"a3": "En buscar una paraula a la pàgina web del DIEC, ara es poden consultar cinc diccionaris diferents de l'IEC."
}
} |
498 | El govern respon a la CUP que no desobeirà l’objectiu de dèficit imposat per Montoro | Pere Aragonès diu que sense pressupost Catalunya no arribarà 'a la porta de la independència' | El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit la CUP que és ‘necessari’ aprovar el pressupost per ‘avançar en l’objectiu polític de la legislatura’ i poder realitzar les estructures d’estat que permetin posar el país ‘a la porta de la independència’.
‘No podem augmentar la dotació de l’Agència Tributària o d’Afers Exteriors si no hi ha un pressupost’, ha dit en una entrevista a l’ACN.
Pel que fa a les peticions concretes de la CUP, Aragonès ha descartat incomplir l’objectiu de dèficit imposat per l’estat, ja que això obligaria els proveïdors –hospitals, ajuntaments i entitats socials, entre altres- a finançar el dèficit.
El secretari d’Economia ha vaticinat que les negociacions amb la CUP per evitar l’esmena a la totalitat s’allargaran fins a l’últim moment però arribaran a bon port.
Pere Aragonès ha advertit que fer una pròrroga en els comptes també implicaria ‘prorrogar’ les estructures d’estat, que són les ‘eines’ que calen per fer possible la independència.
Concretament, ha recordat que la proposta de pressupostos presentada dimarts passat al Parlament destina 48 milions al desplegament de la hisenda pròpia, que és una ‘peça fonamental’ per poder tenir un Estat propi.
A més, els comptes també preveuen 50 milions a l’acció exterior, dins dels quals s’inclou la ‘tasca internacional que és clau’ per poder tirar endavant el procés.
Ha demanat ‘discreció’ en la negociació amb la CUP per garantir que acabi amb ‘èxit’.
En aquest sentit ha declinat donar detalls sobre quins punts dels que demanen els anticapitalistes podrien tenir recorregut.
Sí que ha avançat que és ‘impossible’ que el Govern desobeeixi l’objectiu de dèficit, ja que actualment la Generalitat només es pot finançar a través de l’estat.
‘Si incomplim l’objectiu de dèficit, qui finançarà el dèficit de més que fem?
Si no te’l finança cap entitat financera, ni el FLA te’l financen els proveïdors, i això vol dir hospitals, ajuntaments i entitats socials.
I creiem que cal gestionar els diners amb cura i no posar en els pressupost més despesa que aquella que podem assumir’, ha raonat.
El secretari d’Economia ha assegurat que ‘respecta’ la decisió de la CUP i de la resta de grups polítics de plantejar una esmena a la totalitat dels pressupostos però ha subratllat que ‘no és coherent’, ja que tots els partits demanen increments de despesa al govern.
Aragonès ha assegurat que hi ha ‘marge’ per a la negociació i ha confiat que hi haurà un acord amb els cupaires abans del debat de totalitat del pressupost, que es farà el 8 de juny.
‘Serà una setmana intensa, m’aventuro a dir que serà intensa fins al 7 o el 8 de juny’, ha dit.
En despesa social, ‘l’hora de la veritat és ara’
Aragonès ha recordat que el pressupost inclou un increment en despesa social de 873 milions i ha avisat els grups parlamentaris que haver-ne de prescindir seria una ‘oportunitat perduda’.
‘Que després no vinguin a demanar increments puntuals, l’hora de la veritat és ara’, ha advertit el republicà.
Després que la CUP es queixés que no va veure el pressupost fins el mateix dia que es va presentar al Parlament, Aragonès ha assegurat que hi va haver ‘converses i intercanvi d’informació’ durant setmanes i que l’esquerra anticapitalista disposava dels ‘eixos principals’ dels comptes.
La recaptació per nous impostos no seria efectiva fins al 2017
Una de les reclamacions de la CUP es augmentar els impostos per poder augmentar despesa social, però el secretari d’Economia ha assegurat que qualsevol canvi en els tributs, ja sigui l’IRPF, successions o patrimoni, no implicaria un increment en la recaptació fins al 2017.
‘Si es considerés fer un canvi per dalt o per baix en l’IRPF o en successions, l’efecte no és immediat’, ha relatat.
En el cas de successions i patrimoni, impostos cedits a la Generalitat, la recaptació seria efectiva a partir del 2017 i en el cas de l’IRPF, des del 2019.
Pel que fa a la polèmica reforma de l’IRPF, ha reiterat que serà el Parlament qui decideixi si es realitza i com.
‘El govern té un acord per rebaixar les rendes baixes i mitjanes, com ja han verbalitzat el vicepresident i el president, però a qui li correspon fer la proposta és als grups parlamentaris’, ha destacat.
El secretari d’Economia ha descartat qualsevol pacte polític que no sigui amb la CUP per tirar endavant els comptes, ja que, tot i que ha anunciat l’esmena a la totalitat, ‘és l’única que s’ha obert a negociar’.
D’altra banda, Aragonès ha defensat que ‘el pressupost, quan abans es pugui aplicar millor’.
En aquest sentit, ha dit que el Govern estarà ‘encantat’ si la mesa del Parlament decideix aprofitar el l’agost per poder accelerar-ne la tramitació. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Pere Aragonès, secretari d'Economia de la Generalitat, fa una crida a la CUP per advertir-los que és necessari que s'aprovin els pressupostos per tal de portar el país cap a la independència. També ha descartat incomplir l'objectiu de dèficit imposat per l'estat, tal i com demanava la CUP, ja que això obligaria els proveïdors a compensar el dèficit.",
"a2": "El secretari d'Economia assegura que sense pressupostos no es podrà aconseguir un estat propi i vol destinar milions d'euros a causes necessàries per fer-ho. La CUP vol apujar els impostos, però Aragonés confirma que no es veuria l'augment fins al 2017 i vol gestionar el diners amb cura, per això, se seguirà negociant fins a l'últim moment.",
"a3": "Pere Aragonès, el secretari d'Economia de la Generalitat, ha insistit a la CUP en què cal aprovar el pressupost català per ajudar a avançar cap a l'objectiu independentista. Ha descartat incomplir l'objectiu de dèficit imposat per l'Estat i creu que les negociacions amb la CUP s'allargaran molt, però acabaran amb èxit."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit la CUP que és ‘necessari’ aprovar el pressupost per ‘avançar en l’objectiu polític de la legislatura’ i poder realitzar les estructures d’estat que permetin posar el país ‘a la porta de la independència’. \nPel que fa a les peticions concretes de la CUP, Aragonès ha descartat incomplir l’objectiu de dèficit imposat per l’estat, ja que això obligaria els proveïdors –hospitals, ajuntaments i entitats socials, entre altres- a finançar el dèficit. \nEl secretari d’Economia ha assegurat que ‘respecta’ la decisió de la CUP i de la resta de grups polítics de plantejar una esmena a la totalitat dels pressupostos però ha subratllat que ‘no és coherent’, ja que tots els partits demanen increments de despesa al govern.\nUna de les reclamacions de la CUP es augmentar els impostos per poder augmentar despesa social, però el secretari d’Economia ha assegurat que qualsevol canvi en els tributs, ja sigui l’IRPF, successions o patrimoni, no implicaria un increment en la recaptació fins al 2017. ",
"a2": "El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit la CUP que és ‘necessari’ aprovar el pressupost per ‘avançar en l’objectiu polític de la legislatura’ i poder realitzar les estructures d’estat que permetin posar el país ‘a la porta de la independència’.\nEl secretari d’Economia ha descartat qualsevol pacte polític que no sigui amb la CUP per tirar endavant els comptes, ja que, tot i que ha anunciat l’esmena a la totalitat, ‘és l’única que s’ha obert a negociar’.\nEl secretari d’Economia ha assegurat que ‘respecta’ la decisió de la CUP i de la resta de grups polítics de plantejar una esmena a la totalitat dels pressupostos però ha subratllat que ‘no és coherent’, ja que tots els partits demanen increments de despesa al govern.\nUna de les reclamacions de la CUP es augmentar els impostos per poder augmentar despesa social, però el secretari d’Economia ha assegurat que qualsevol canvi en els tributs, ja sigui l’IRPF, successions o patrimoni, no implicaria un increment en la recaptació fins al 2017.",
"a3": "El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha advertit la CUP que és ‘necessari’ aprovar el pressupost per ‘avançar en l’objectiu polític de la legislatura’ i poder realitzar les estructures d’estat que permetin posar el país ‘a la porta de la independència’. \nPel que fa a les peticions concretes de la CUP, Aragonès ha descartat incomplir l’objectiu de dèficit imposat per l’estat, ja que això obligaria els proveïdors –hospitals, ajuntaments i entitats socials, entre altres- a finançar el dèficit. \nEl secretari d’Economia ha assegurat que ‘respecta’ la decisió de la CUP i de la resta de grups polítics de plantejar una esmena a la totalitat dels pressupostos però ha subratllat que ‘no és coherent’, ja que tots els partits demanen increments de despesa al govern.\nEl secretari d’Economia ha descartat qualsevol pacte polític que no sigui amb la CUP per tirar endavant els comptes, ja que, tot i que ha anunciat l’esmena a la totalitat, ‘és l’única que s’ha obert a negociar’. "
},
"extreme": {
"a1": "El secretari d’Economia de la Generalitat avisa la CUP que cal aprovar el pressupost per seguir amb el projecte d'independència.",
"a2": "Aragonès confirma que els pressupostos són necessaris per aconseguir la independència i es negociarà amb la CUP fins a última hora.",
"a3": "Aragonès insisteix a avançar cap a la independència amb l'aprovació del pressupost i afirma que no desobeirà l'objectiu de dèficit."
}
} |
2,288 | Representants del sector empresarial i institucional es troben a Lleida per impulsar la plataforma logística | El president de la Diputació diu que la demarcació ''gestiona'' més de 30 milions de tones en mercaderies, de les quals prop de 5 van al port de Tarragona | Una vuitantena de representants del món empresarial, logístic, universitari, institucional i de l'emprenedoria s'han trobat aquest dijous a la Diputació de Lleida per conèixer de primera mà les potencialitats del territori en l'àmbit logístic i crear un full de ruta per impulsar el territori com a plataforma logística.
El president de la corporació, Joan Reñé, ha dit que anualment es ''gestionen'' 30 milions de tones de mercaderies del sector primari des de Lleida, de les quals prop de 5 van cap al port de Tarragona.
En aquest sentit, el president de Fermed, Joan Amorós, ha remarcat la necessitat que des de Lleida se sigui conscient de la seva potencialitat i ha alertat que de moment esperen que es formi govern a Madrid però que estan disposats a mobilitzar-se si no es comença a respondre a les seves demandes per impulsar els corredors cap a Europa.
Reñé ha volgut remarcar que des de Lleida s'ha de poder ''exigir allò que entenem que és una necessitat meritòria'' en relació a les infraestructures que fan falta per tal que pugui exercir de potencialitat logística a l'hora de fer arribar les mercaderies i productes que es produeixen a la demarcació arreu del continent.
En aquest sentit, ha destacat que la presentació d'aquest dijous és una forma de començar a posar en marxa el ''lobby'' per impulsar la plataforma logística que surt de l'estudi encarregat la tardor passada a l'Institut Cerdà.
Reñé ha destacat com a principal necessitat la reclamació ''clara i contundent'' de la connexió ferroviària entre Saragossa i Tarragona a través de Lleida i amb ample de via europeu.
Ho ha justificat pel fet que anualment es produeixen més de 30 milions de tones de productes del sector primari des de Lleida, dels quals prop de 5 van cap al port de Tarragona.
Segons el president, aquesta tendència va a l'alça i les previsions indiquen que en el futur la mobilitat incrementarà més d'un 20% en relació a aquests productes.
De la seva part, el president de Fermed, Joan Amorós, ha remarcat que Lleida és el punt de confluència de dos corredors que són clau per arribar a Europa i el que cal ara és que els lleidatans s'ho creguin.
Per això ha justificat la necessitat de l'estudi i s'ha mostrat a favor, des de Fermed, de col·laborar activament en ''la gran oportunitat de desenvolupament'' que suposa impulsar la plataforma logística.
En aquest sentit, ha avançat que planificaran un ''gran acte potent'' a Lleida on s'hi preveu representació institucional del Govern, l'Estat i Saragossa per tal de buscar ''aliats''.
Amorós però, ha volgut llençar una alerta al futur executiu espanyol que està pendent de formar-se i ha dit que si no es dóna resposta a les necessitats en infraestructures i connexions amb Europa per portar-hi mercaderies que fa anys que es reclamen, es mobilitzaran per tal d'exigir-les.
El director de la Divisió de Territori i Sostenibilitat de l'Institut Cerdà, Lluís Inglada, ha destacat que hi ha quatre factors que fan que Lleida sigui un bon lloc per exercir de plataforma logística.
Un és que hi ha sòl i això és un recurs important que cal promoure, orientar i planificar; l'altre és el sector agroalimentari, que no es pot deslocalitzar i en el qual cal fer-hi un esforç per integrar la cadena de valor; l'altre és la situació geogràfica de la demarcació de Lleida; i per últim el teixit institucional, que a banda de les administracions públiques també compta amb el sector privat del cooperativisme per impulsar estratègies d'aquest tipus.
La presentació ha comptat amb l'assistència d'una vuitantena de persones, entre les quals hi havia directius i gerents de les principals empreses en volum de negoci de les comarques de Lleida, del Port de Tarragona, de la Cambra de Comerç de Lleida, de la Universitat de Lleida, de GlobaLleida, així com representants del món local.
Una vegada finalitzada, Reñé ha dit que des de la Diputació es liderarà aquest lobby i ha emplaçat als presents a una nova trobada per acabar de configurar quines seran les primeres accions. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Representants del món de la empresa, logístic, institucional, universitari i de l'emprenedoria han fet una trobada a la Diputació de Lleida per donar a conèixer la potencialitat del territori tant a nivell nacional com europeu i impulsar-lo com a plataforma logística. Es calcula que la zona gestiona anualment més de 30 milions de tones en mercaderies.",
"a2": "80 empresaris busquen convertir Lleida en una plataforma logística, ja que per terra, sector agroalimentari, situació geogràfica i teixit institucional és el punt perfecte. Busquen suports per a aquest pla i aconseguir una via de tren que augmenti la mobilitat de la mercaderia. Asseguren que si no reben suports per dur a terme el pla s'organitzaran mobilitzacions.",
"a3": "Un grup de representants empresarials, logístics, universitaris, institucionals i emprenedors s'han reunit a la Diputació de Lleida per analitzar la manera d'impulsar el territori com a plataforma logística. Lleida gestiona 30 milions de tones de productes del sector primari i, per això, s'ha ressaltat la importància de la connexió ferroviària entre Saragossa i Tarragona a través de Lleida."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la corporació, Joan Reñé, ha dit que anualment es ''gestionen'' 30 milions de tones de mercaderies del sector primari des de Lleida, de les quals prop de 5 van cap al port de Tarragona.\nEn aquest sentit, el president de Fermed, Joan Amorós, ha remarcat la necessitat que des de Lleida se sigui conscient de la seva potencialitat i ha alertat que de moment esperen que es formi govern a Madrid però que estan disposats a mobilitzar-se si no es comença a respondre a les seves demandes per impulsar els corredors cap a Europa.\nUna vuitantena de representants del món empresarial, logístic, universitari, institucional i de l'emprenedoria s'han trobat aquest dijous a la Diputació de Lleida per conèixer de primera mà les potencialitats del territori en l'àmbit logístic i crear un full de ruta per impulsar el territori com a plataforma logística.\nEn aquest sentit, el president de Fermed, Joan Amorós, ha remarcat la necessitat que des de Lleida se sigui conscient de la seva potencialitat i ha alertat que de moment esperen que es formi govern a Madrid però que estan disposats a mobilitzar-se si no es comença a respondre a les seves demandes per impulsar els corredors cap a Europa.",
"a2": "El president de la corporació, Joan Reñé, ha dit que anualment es ''gestionen'' 30 milions de tones de mercaderies del sector primari des de Lleida, de les quals prop de 5 van cap al port de Tarragona.\nEn aquest sentit, el president de Fermed, Joan Amorós, ha remarcat la necessitat que des de Lleida se sigui conscient de la seva potencialitat i ha alertat que de moment esperen que es formi govern a Madrid però que estan disposats a mobilitzar-se si no es comença a respondre a les seves demandes per impulsar els corredors cap a Europa.\nReñé ha volgut remarcar que des de Lleida s'ha de poder ''exigir allò que entenem que és una necessitat meritòria'' en relació a les infraestructures que fan falta per tal que pugui exercir de potencialitat logística a l'hora de fer arribar les mercaderies i productes que es produeixen a la demarcació arreu del continent.\nLa presentació ha comptat amb l'assistència d'una vuitantena de persones, entre les quals hi havia directius i gerents de les principals empreses en volum de negoci de les comarques de Lleida, del Port de Tarragona, de la Cambra de Comerç de Lleida, de la Universitat de Lleida, de GlobaLleida, així com representants del món local.",
"a3": "El president de la corporació, Joan Reñé, ha dit que anualment es ''gestionen'' 30 milions de tones de mercaderies del sector primari des de Lleida, de les quals prop de 5 van cap al port de Tarragona. \nEn aquest sentit, el president de Fermed, Joan Amorós, ha remarcat la necessitat que des de Lleida se sigui conscient de la seva potencialitat i ha alertat que de moment esperen que es formi govern a Madrid però que estan disposats a mobilitzar-se si no es comença a respondre a les seves demandes per impulsar els corredors cap a Europa. \nReñé ha volgut remarcar que des de Lleida s'ha de poder ''exigir allò que entenem que és una necessitat meritòria'' en relació a les infraestructures que fan falta per tal que pugui exercir de potencialitat logística a l'hora de fer arribar les mercaderies i productes que es produeixen a la demarcació arreu del continent. \nLa presentació ha comptat amb l'assistència d'una vuitantena de persones, entre les quals hi havia directius i gerents de les principals empreses en volum de negoci de les comarques de Lleida, del Port de Tarragona, de la Cambra de Comerç de Lleida, de la Universitat de Lleida, de GlobaLleida, així com representants del món local. "
},
"extreme": {
"a1": "Trobada a la Diputació de Lleida per parlar de la potencialitat del territori i impulsar-lo com a plataforma logística.",
"a2": "Lleida és el punt perfecte per esdevenir plataforma logística, i 80 empresaris volen impulsar aquest pla.",
"a3": "Lleida veu possibilitats d'esdevenir una bona plataforma logística i demana impulsar els corredors cap a Europa perquè gestionen moltes mercaderies."
}
} |
561 | Una setantena de dissenys es presenten al Concurse Vestits de Paper de mollerussa | El 52è Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa, que es fa el dissabte, 16, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà enguany amb 70 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya.
D’aquesta manera, 30 concursants participaran en la categoria de Moda Actual, 16 a Fantasia i 16 a Època.
Pel que fa a la 13a edició del Concurs de Vestits de Paper per a Barbie, comptarà amb una quarantena de nines concursants.
Així ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo
La gala del dissabte serà conduïda per l’actriu i model Mireia Canalda, col·laboradora en diferents espais de televisió entre ells AruCitys de 8TV.
La vetllada inclourà també com a espectacle un concert de la Sandy River Jazz Band.
Així mateix, el rock&roll acrobàtic de Flip-Flap donarà entrada a les tres categories del concurs, entre les que es podran veure peces inspirades en el món de la reialesa com el que recrea a Leonor de Toledo, casada amb Cosme de Mèdici al segle XVI; en el món del cinema, com La noia en Flames centrat en l’heroïna d’Els jocs de la fam i que conté 275 tires de paper cosides a mà que simulen el foc o bé en el teatre amb una simulació de l’obra Rats de la companyia lleidatana Campi Qui Pugui sobre El flautista d’Hamelin.
El concurs comptarà enguany amb el suport del dissenyador català Josep Maria Peiró, el qual ha cedit un disseny de la seva col·lecció de vestits de núvia perquè que pugui ser reproduït en paper per participar a la desfilada.
També desfilarà aquell dia la rèplica en paper de l’esbós del dissenyador internacional Elio Berhanyer, numerat i signat per l’autor, que va ser regalat per tal que formi part de l’inventari d’obres d’art del consistori pel director-editor de la revista Pasarela de Asfalto, Francisco José Pavón, en l’edició passada del concurs de la que en va ser membre del jurat.
13.000 euros en premis
El concurs tornarà a repartir un any més gairebé 13.000 euros en premis en metàl·lic distribuïts entre les tres categories participants.
Així, en les categories de Fantasia i Època el primer premi està dotat amb 2.000 euros mentre que el segon i tercer classificat s’enduran 1.300 i 1.000 euros, respectivament.
En la modalitat de Moda Actual, el primer premi és de 1.500, el segon de 1.200 i el tercer és 08de 1.000.
El palmarès també comptarà amb el Didal d’Or i Diamants, elaborat per Àlex Joiers i que reconeix la trajectòria d’alguna persona vinculada al certamen.
Un altre dels premis es donaran serà l’Agulla d’Or, que atorga la botiga Lluna de Drap de Mollerussa a la peça millor cosida amb agulla així com el premi al Millor Complement, que es va incorporar l’any passat sota el patrocini de Guasch, establiment especialitzat en roba per a dansa i disfresses.
D’altra banda, enguany s’amplien el premis especials amb un reconeixement al millor model ja sigui masculí o femení de la mà de la prestigiosa revista de moda Pasarela de Asfalto, el director de la qual, Francisco José Pavón, va ser membre del jurat en la passada edició.
El premi consistirà en aquest cas en una entrada per assistir a una de les desfilades de la Mercedes-Benz Fashion Week de Madrid.
Així mateix, la firma Teixits Balcells patrocinarà un altre dels premis nous com és el Botó d’Or, que reconeixerà el vestit que hagi obtingut una puntuació més alta però no hagi estat premiat pel jurat.
Pel que fa al Concurs de Vestits de Paper per a Barbie, la dotació dels premis és de 200 euros per al vestit guanyador, 150 per al segon classificat i 100 per al tercer.
Els tres guanyadors rebran també una Barbie de col·lecció.
Jurat de prestigi amb el dissenyador català Josep Maria Peiró de president
Pel que fa al jurat del Concurs Nacional de Vestits de Paper, un any més està format per professionals del món de la moda i el disseny.
El president serà el dissenyador català Jose Maria Peiró, qui també ha cedit un disseny de la seva col·lecció de vestits de núvia per tal que sigui reproduït en paper i desfili a la gala fora de concurs.
També en formaran part: Francisco José Pavón (Madrid), editor-director de la revista Pasarela de Asfalto Luxury Edition, un referent en sector de la moda que compta amb la col·laboració de membres de l’aristocràcia com la Princesa Tania de Bourbon Parme, entre altres; Manu Garrido (Madrid), fundador i director creatiu a Furia Streetwear i director a Tormenta de Ideas de Comunicación; Teresa Berengueras (Barcelona), periodista especialitzada en moda que ha col·laborat en diversos programes de TV3 i Catalunya Ràdio, entre altres mitjans.
Actualment treballa per El Punt Avui i Cristina García (Calahorra), professora a l’Escuela Superior de Diseño en La Rioja. | [
"mollerussa",
"vestits de paper"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "S'enceta la 52ena edició del Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa que comptarà enguany amb 70 participants dividits en les categories de Moda Actual, Fantasia i Època. També es durà a terme la 13a edició del Concurs de Vestits de Paper per a Barbie. El concurs, en total, repartirà uns 13.000€ en premis en metàl·lic.",
"a2": "El dissabte 16 tindrà lloc el Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa. Durant la gala hi haurà concerts i comptarà amb el suport de grans icones de la moda entre el jurat. El concurs és format per tres categories i els premis estan dotats amb un total de 13.000 euros. ",
"a3": "El 52è Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa se celebra aquest dissabte al Teatre L'Amistat. Hi participaran 70 concursants d'arreu d'Espanya. El president serà Jose Maria Peiró, la gala serà presentada per Mireia Canalda i comptarà amb un concert de Sandy River Jazz Band. Es repartiran gairebé 13.000 euros en premis distribuïts entre les tres categories del concurs."
},
"extractive": {
"a1": "El 52è Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa, que es fa el dissabte, 16, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà enguany amb 70 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya.\nAixí mateix, el rock&roll acrobàtic de Flip-Flap donarà entrada a les tres categories del concurs, entre les que es podran veure peces inspirades en el món de la reialesa com el que recrea a Leonor de Toledo, casada amb Cosme de Mèdici al segle XVI; en el món del cinema, com La noia en Flames centrat en l’heroïna d’Els jocs de la fam i que conté 275 tires de paper cosides a mà que simulen el foc o bé en el teatre amb una simulació de l’obra Rats de la companyia lleidatana Campi Qui Pugui sobre El flautista d’Hamelin.\nEl concurs comptarà enguany amb el suport del dissenyador català Josep Maria Peiró, el qual ha cedit un disseny de la seva col·lecció de vestits de núvia perquè que pugui ser reproduït en paper per participar a la desfilada. \nEl concurs tornarà a repartir un any més gairebé 13.000 euros en premis en metàl·lic distribuïts entre les tres categories participants.",
"a2": "El 52è Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa, que es fa el dissabte, 16, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà enguany amb 70 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya.\nAixí mateix, el rock&roll acrobàtic de Flip-Flap donarà entrada a les tres categories del concurs, entre les que es podran veure peces inspirades en el món de la reialesa com el que recrea a Leonor de Toledo, casada amb Cosme de Mèdici al segle XVI; en el món del cinema, com La noia en Flames centrat en l’heroïna d’Els jocs de la fam i que conté 275 tires de paper cosides a mà que simulen el foc o bé en el teatre amb una simulació de l’obra Rats de la companyia lleidatana Campi Qui Pugui sobre El flautista d’Hamelin.\nEl concurs comptarà enguany amb el suport del dissenyador català Josep Maria Peiró, el qual ha cedit un disseny de la seva col·lecció de vestits de núvia perquè que pugui ser reproduït en paper per participar a la desfilada.\nPel que fa al jurat del Concurs Nacional de Vestits de Paper, un any més està format per professionals del món de la moda i el disseny.",
"a3": "El 52è Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa, que es fa el dissabte, 16, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà enguany amb 70 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya. \nAixí mateix, el rock&roll acrobàtic de Flip-Flap donarà entrada a les tres categories del concurs, entre les que es podran veure peces inspirades en el món de la reialesa com el que recrea a Leonor de Toledo, casada amb Cosme de Mèdici al segle XVI; en el món del cinema, com La noia en Flames centrat en l’heroïna d’Els jocs de la fam i que conté 275 tires de paper cosides a mà que simulen el foc o bé en el teatre amb una simulació de l’obra Rats de la companyia lleidatana Campi Qui Pugui sobre El flautista d’Hamelin.\nEl concurs tornarà a repartir un any més gairebé 13.000 euros en premis en metàl·lic distribuïts entre les tres categories participants. \nEl president serà el dissenyador català Jose Maria Peiró, qui també ha cedit un disseny de la seva col·lecció de vestits de núvia per tal que sigui reproduït en paper i desfili a la gala fora de concurs. "
},
"extreme": {
"a1": "Aquest dissabte se celebra el 52è Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa amb 70 participants.",
"a2": "El Concurs Nacional de Vestits de Paper compta amb importants figures de la moda, 3 categories i grans premis.",
"a3": "Dissabte dia 16 Mollerussa acollirà el 52è Concurs Nacional de Vestits de Paper, que comptarà amb 70 participants."
}
} |
|
2,170 | El pont del Dimoni, un carril bici a Vilablareix i el projecte de la Casa Pastors, entre les inversions del 2017 a Girona | El pressupost creix un 1,6% fins als 109 MEUR i el govern destaca com a objectius el benestar dels ciutadans i la dinamització econòmica | El govern municipal de Girona ja té a punt el pressupost del 2017, que es votarà en un ple extraordinari el 9 de gener.
Gràcies a l'estalvi corrent de 784.000 euros i a una major eficiència, el govern presenta un pressupost més elevat.
Concretament, puja fins als 109 MEUR, un 1,6% més que el 2016.
Entre les principals inversions, destaca la reposició del pont de Dimoni (420.000 euros), la creació d'un carril bici fins a Vilablareix (192.000 euros), el cobriment de pistes esportives a les escoles Cassià Costal i Eiximenis (620.000 euros) o, novament, el projecte de reforma de la Casa Pastors (101.800) euros, a banda dels 600.000 euros per pagar una anualitat més del fons Santos Torroella.
La regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas, destaca que és un pressupost "equilibrat i realista" i situa el benestar dels ciutadans i la dinamització econòmica com a objectius.
Aquest és el primer pressupost elaborat conjuntament entre CiU i PSC, un fet que destaca Planas perquè els ha garantit "estabilitat" a l'hora de configurar-lo.
La regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha recordat que Girona manté congelades les taxes i impostos un any més i ha defensat que el pressupost és "realista i ajustat a les necessitats".
Segons remarca, al capdavant de tot s'hi ha posat el benestar per a les persones –"per això hem apujat la partida de Serveis Socials", apunta- i també la dinamització econòmica, basada sobretot en sectors com el comerç, la cultura i el turisme.
En xifres globals, el pressupost arriba as 109.069.000 euros, el que suposa 1,7 MEUR més que l'any anterior (increment del 1,6%).
Planas ha justificat aquest augment pel fet que hi ha hagut un estalvi corrent de 784.000 euros en l'exercici del 2016 i perquè s'ha fet una gestió "més eficient" en àmbits com l'enllumenat.
Aquests diners, per exemple, han servit per augmentar en 600.000 euros el capítol de personal i també el de despesa corrent, que augmenta un 9,6%.
"El nostre objectiu és mantenir una política fiscal de contenció, cobrir les necessitats dels més afectats per la crisi i incentivar els sectors productius", ha destacat la regidora, que reconeix que el fet de comptar amb el PSC al govern (i, per tant, gaudir de majoria absoluta per primer cop des del 2011) els ha donat "estabilitat" a l'hora de confeccionar els comptes per a l'any que ve.
"Equilibri" en les inversions
El capítol de les inversions es redueix lleugerament respecte el 2016 (-60.000 euros).
L'ajuntament invertirà 6.784.560 euros en diferents projectes i aprofita l'estalvi corrent d'aquest any (784.000 euros) per destinar-lo a inversions i, d'aquesta manera, haver d'endeutar-se menys, ja que totes les inversions es paguen amb crèdit.
"Som un dels ajuntaments menys endeutats, no arribem al 55%, molt per sota del que marca la llei", destaca la regidora.
Planas també defensa que s'ha buscat un "equilibri" entre les grans obres de ciutat i les inversions "del dia a dia als barris".
Precisament, la partida que s'endú la inversió més gran és la dels pressupostos participats per barris (1,2 MEUR) i també els 600.000 euros per pagar una nova anualitat del fons d'art Santos Torroella (aquesta és ja la tercera).
Relacionat amb aquest fons, el consistori torna a pressupostar una partida per a la redacció del projecte de remodelació de la Casa Pastor per acollir el futur Museu d'Art Modern i Contemporani, que serà de 101.800 euros.
En l'àmbit cultural, la regidora ha explicat que no han inclòs cap partida per a la reforma de l'antic Cinema Modern perquè encara hi ha un romanent de 700.000 euros pendent d'executar i també estan a l'espera que la Unió Europea resolgui un projecte presentat per l'ajuntament per tenir fons per recuperar aquest espai.
Un altre dels projectes destacats és la inversió de 420.000 euros per retornar l'antic pont del Dimoni al seu lloc original, al barri de Santa Eugènia.
Un projecte que, segons Planas, gaudeix del vistiplau tant de l'oposició com del govern municipal.
Segons remarca, amb aquest pressupost es podrà completar l'obra, ja que el projecte està redactat i es va pagar amb diners del pressupost 2016.
En quant a mobilitat, destaca una inversió de 192.000 euros per un carril bici des de la plaça de Salt fins a Vilablareix, 75.000 euros per a habilitar aparcaments dissuasius (encara per determinar-ne la ubicació) i 240.000 euros per construir una nova cruïlla a Palau, a la zona del Montessori.
També s'ha previst 61.000 euros per a la instal·lació de la marquesina per connectar l'estació del tren convencional i el vestíbul del TAV.
Una obra que, després de diverses disputes amb l'Estat, executarà i pagarà l'ajuntament i de la qual encara hi ha 325.000 euros pressupostats del 2016 i que s'afegeixen a la partida d'enguany.
Una altra obra destacada és el cobriment de les pistes esportives de les escoles Cassià Costal i Eiximenis (620.400 euros). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El govern municipal de Girona, gràcies a un estalvi corrent i a una major eficiència, presenta un pressupost per al 2017 un 1,6% més elevat respecte de l'any passat. Amb aquest augment, l'ajuntament espera reposicionar el pont del Dimoni, crear un carril bici fins a Vilablareix, cobrir les pistes esportives d'algunes escoles o reformar la Casa Pastors.",
"a2": "Després de l'estalvi del 2016, els pressupostos de Girona del 2017 tenen 109 milions d'euros que es destinaran al benestar dels ciutadans. Es busca un equilibri en les inversions per continuar sent un dels ajuntaments menys endeutats. Aquestes inversions es dedicaran a reformar la Casa Pastors, el pont del Dimoni i a fer un carril bici fins a Vilablareix, entre d'altres.",
"a3": "El govern municipal de Girona presenta el pressupost per al 2017. És de 109 milions d'euros, un 1,6% més alt en comparació al de 2016, gràcies a l'estalvi corrent. La regidora d'Hisenda el considera equilibrat i realista perquè prioritza el benestar social i l'economia. Es destaquen inversions com la reposició del pont del Dimoni i la creació d'un carril bici."
},
"extractive": {
"a1": "El govern municipal de Girona ja té a punt el pressupost del 2017, que es votarà en un ple extraordinari el 9 de gener. \nGràcies a l'estalvi corrent de 784.000 euros i a una major eficiència, el govern presenta un pressupost més elevat.\nEntre les principals inversions, destaca la reposició del pont de Dimoni (420.000 euros), la creació d'un carril bici fins a Vilablareix (192.000 euros), el cobriment de pistes esportives a les escoles Cassià Costal i Eiximenis (620.000 euros) o, novament, el projecte de reforma de la Casa Pastors (101.800) euros, a banda dels 600.000 euros per pagar una anualitat més del fons Santos Torroella. \nL'ajuntament invertirà 6.784.560 euros en diferents projectes i aprofita l'estalvi corrent d'aquest any (784.000 euros) per destinar-lo a inversions i, d'aquesta manera, haver d'endeutar-se menys, ja que totes les inversions es paguen amb crèdit. ",
"a2": "El govern municipal de Girona ja té a punt el pressupost del 2017, que es votarà en un ple extraordinari el 9 de gener. \nEntre les principals inversions, destaca la reposició del pont de Dimoni (420.000 euros), la creació d'un carril bici fins a Vilablareix (192.000 euros), el cobriment de pistes esportives a les escoles Cassià Costal i Eiximenis (620.000 euros) o, novament, el projecte de reforma de la Casa Pastors (101.800) euros, a banda dels 600.000 euros per pagar una anualitat més del fons Santos Torroella.\nEn l'àmbit cultural, la regidora ha explicat que no han inclòs cap partida per a la reforma de l'antic Cinema Modern perquè encara hi ha un romanent de 700.000 euros pendent d'executar i també estan a l'espera que la Unió Europea resolgui un projecte presentat per l'ajuntament per tenir fons per recuperar aquest espai.\nEn quant a mobilitat, destaca una inversió de 192.000 euros per un carril bici des de la plaça de Salt fins a Vilablareix, 75.000 euros per a habilitar aparcaments dissuasius (encara per determinar-ne la ubicació) i 240.000 euros per construir una nova cruïlla a Palau, a la zona del Montessori.",
"a3": "El govern municipal de Girona ja té a punt el pressupost del 2017, que es votarà en un ple extraordinari el 9 de gener. \nEntre les principals inversions, destaca la reposició del pont de Dimoni (420.000 euros), la creació d'un carril bici fins a Vilablareix (192.000 euros), el cobriment de pistes esportives a les escoles Cassià Costal i Eiximenis (620.000 euros) o, novament, el projecte de reforma de la Casa Pastors (101.800) euros, a banda dels 600.000 euros per pagar una anualitat més del fons Santos Torroella.\nLa regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas, destaca que és un pressupost \"equilibrat i realista\" i situa el benestar dels ciutadans i la dinamització econòmica com a objectius.\nEn xifres globals, el pressupost arriba as 109.069.000 euros, el que suposa 1,7 MEUR més que l'any anterior (increment del 1,6%). "
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Girona ja té preparat el pressupost del 2017, que creix un 1,6% respecte l'any passat.",
"a2": "Els pressupostos de Girona tenen 109 milions d'euros amb què es faran reformes a la ciutat.",
"a3": "Girona presenta un pressupost per al 2017 de 109 MEUR, que prioritza el benestar social i la dinamització de l'economia."
}
} |
2,521 | Torra presenta un pla de Govern "per a 4 anys" que preveu aprovar les lleis socials suspeses pel TC | El president de la Generalitat vol homologar l'ICF com a entitat de crèdit públic i defensa el model d'escola catalana | El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat el seu pla de Govern i ha assegurat que és "per a quatre anys".
En la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts al matí -que ha aprovat el pla-, Torra ha afirmat que preveu aprovar les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional (TC).
El cap del Govern ha donat per "pràcticament acabada" la "restitució" de les institucions catalanes, però ha afegit que aquesta fase no s'haurà conclòs del tot fins que Carles Puigdemont torni a ser el president de Catalunya i els líders polítics tornin de l'"exili" i les presons.
A més, Torra ha explicat que vol homologar l'Institut Català de Finances (ICF) com a entitat de crèdit públic, i ha defensat el model d'escola catalana.
Torra ha asseverat que el Govern és "conscient de l'excepcionalitat" del país però ha deixat clar que no es pot permetre preparar un pla que no sigui per a quatre anys.
El president ha defensat que el seu executiu té el "deure" i l'"ambició" de plantejar la seva acció amb el punt de vista d'una legislatura sencera, i ha afirmat que espera aprovar els pressupostos després de negociar amb la CUP i CatECP.
Un dels trets característics del pla de Govern és la recuperació de les lleis socials suspeses pel TC, que Torra espera tornar a aprovar amb el compromís dels grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP, almenys.
El calendari d'aquesta estratègia es concretarà durant el debat de política general que se celebrarà al Parlament els dies 2, 3 i 4 d'octubre.
"Valors republicans"
El pla de Govern consta de quatre grans eixos, organitzats a partir de quatre "valors republicans" que posen les persones "al centre" de l'interès.
En total hi ha 22 àmbits d'actuació, 93 objectius, més de 1.000 mesures concretes i més de 300 indicadors de seguiment.
El primer eix, 'Un país cohesionat amb drets i oportunitats per a tothom', aposta per enfortir el model d'escola catalana, posicionar el professorat com a peça "clau" del sistema educatiu, potenciar la igualtat d'oportunitats en un marc d'educació inclusiva, així com consolidar el model de formació professional al llarg de la vida i promocionar la pràctica esportiva.
Aquest primer eix també remarca la decisió de garantir un sistema nacional de salut universal i equitatiu, i impulsar les polítiques de salut pública.
El Govern també aposta per fomentar una societat "cohesionada" i prioritzar polítiques que garanteixin els drets dels infants i els adolescents, així com enfortir el model català d'associacionisme i voluntariat.
Torra també ha detallat que el pla inclou la protecció d'accés a l'habitatge i ampliar-ne el parc públic.
L'executiu aposta alhora per posicionar la cultura com a base de la cohesió social.
El segon eix detalla les mesures "per una economia pròspera, responsable i sostenible".
Aquí el Govern vol confeccionar l'estratègia catalana per a l'ocupació 2021-2030, elaborar una llei de l'economia social i solidària, aprovar el decret del reglament de concertació social, i constituir i enfortir el Consell de Treball Autònom.
L'executiu també consolidarà l'estabilitat financera de la Generalitat, es compromet a elaborar pressupostos socials, i dissenyar un pla estratègic del sistema de compra corporativa, a més d'elaborar un pacte per la societat del coneixement i un per la indústria.
El tercer eix planteja mesures per a una societat "enfortida democràticament, lliure i justa", i marca el pla de Govern Obert 2019-2021 com una eina estratègica de "consolidació, millora i enfortiment de les polítiques de transparència, participació ciutadana i bon govern".
El pla també inclou un pacte nacional per a la societat digital, i una per a la ciberseguretat.
Així mateix, el document destria estratègies d'equitat entre dones i homes, així com un pla de xoc en la dotació de la Xarxa de recuperació de dones, a més d'un pacte nacional contra la violència masclista.
També recull l'elaboració del Programa Català de Refugi.
Finalment, el quart eix detalla l'estratègia exterior per una Catalunya "oberta al món", amb l'obertura progressiva de delegacions a l'exterior, estratègies d'acció internacional, la potenciació del Diplocat i la consolidació de l'Institut Ramon Llull. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Quim Torra presenta el seu pla de Govern i assegura que serà vàlid per a quatre anys. Els punts principals d'aquest pla son aprovar de nou les lleis socials suspeses pel TC, enfortir el model d'escola catalana, garantir un sistema de salut universal, desenvolupar mesures de salut pública i un pacte nacional per a la ciberseguretat, entre d'altres.",
"a2": "El pla de Govern de Quim Torra està basat en els valors republicans i té com a objectiu recuperar les lleis socials suspeses pel TC. A més, vol impulsar les polítiques de salut pública, enfortir el model català juntament amb la seva economia i lluitar contra el masclisme. Aquestes mesures pretenen aconseguir una societat democràtica, justa i independent.",
"a3": "Quim Torra, el president de la Generalitat, ha presentat el seu pla de Govern per als pròxims quatre anys, que consta de quatre grans eixos que s'organitzen en quatre valors republicans amb persones al centre de l'interès. A més, Torra espera recuperar les lleis socials suspeses pel TC i aprovar els pressupostos després de negociar amb altres partits."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat el seu pla de Govern i ha assegurat que és \"per a quatre anys\".\nEl president ha defensat que el seu executiu té el \"deure\" i l'\"ambició\" de plantejar la seva acció amb el punt de vista d'una legislatura sencera, i ha afirmat que espera aprovar els pressupostos després de negociar amb la CUP i CatECP.\nUn dels trets característics del pla de Govern és la recuperació de les lleis socials suspeses pel TC, que Torra espera tornar a aprovar amb el compromís dels grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP, almenys.\nEl primer eix, 'Un país cohesionat amb drets i oportunitats per a tothom', aposta per enfortir el model d'escola catalana, posicionar el professorat com a peça \"clau\" del sistema educatiu, potenciar la igualtat d'oportunitats en un marc d'educació inclusiva, així com consolidar el model de formació professional al llarg de la vida i promocionar la pràctica esportiva.\n",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat el seu pla de Govern i ha assegurat que és \"per a quatre anys\".\nEl president ha defensat que el seu executiu té el \"deure\" i l'\"ambició\" de plantejar la seva acció amb el punt de vista d'una legislatura sencera, i ha afirmat que espera aprovar els pressupostos després de negociar amb la CUP i CatECP.\nUn dels trets característics del pla de Govern és la recuperació de les lleis socials suspeses pel TC, que Torra espera tornar a aprovar amb el compromís dels grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP, almenys.\nEl primer eix, 'Un país cohesionat amb drets i oportunitats per a tothom', aposta per enfortir el model d'escola catalana, posicionar el professorat com a peça \"clau\" del sistema educatiu, potenciar la igualtat d'oportunitats en un marc d'educació inclusiva, així com consolidar el model de formació professional al llarg de la vida i promocionar la pràctica esportiva.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat el seu pla de Govern i ha assegurat que és \"per a quatre anys\".\nEl cap del Govern ha donat per \"pràcticament acabada\" la \"restitució\" de les institucions catalanes, però ha afegit que aquesta fase no s'haurà conclòs del tot fins que Carles Puigdemont torni a ser el president de Catalunya i els líders polítics tornin de l'\"exili\" i les presons. \nEl president ha defensat que el seu executiu té el \"deure\" i l'\"ambició\" de plantejar la seva acció amb el punt de vista d'una legislatura sencera, i ha afirmat que espera aprovar els pressupostos després de negociar amb la CUP i CatECP. \nUn dels trets característics del pla de Govern és la recuperació de les lleis socials suspeses pel TC, que Torra espera tornar a aprovar amb el compromís dels grups parlamentaris de JxCat, ERC i la CUP, almenys."
},
"extreme": {
"a1": "Torra presenta el seu pla de Govern que preveu aprovar les lleis socials suspeses pel TC.",
"a2": "Quim Torra presenta el pla de Govern basat en valors republicans i una societat justa i lliure.",
"a3": "Torra presenta el seu pla de Govern de quatre anys i pretén recuperar les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional."
}
} |
1,055 | La cuina tradicional catalana és «saludable i equilibrada» | Presentació de l'estudi nutricional del Corpus del Patrimoni Culinari Català Foto: ACN
La Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han presentat aquest dilluns un estudi nutricional de les receptes del Corpus del Patrimoni Culinari Català, que vol demostrar que la cuina tradicional catalana "forma part d'un sistema culinari saludable i equilibrat".
La FICCG, entitat editora del Corpus i impulsora de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, Candidatura UNESCO 2014, argumenta que "cal defensar i fer arribar a tota la societat" les conclusions d'aquest estudi, com un pas més cap al reconeixement institucional de la cuina catalana tradicional.
L'estudi nutricional de les receptes del Corpus del Patrimoni Culinari Català és un treball de recerca endegat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG), entitat editora del Corpus i impulsora de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, Candidatura UNESCO 2014, en col·laboració amb l'àrea d'Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que dirigeixen, respectivament, els doctors Alícia Aguilar i F. Xavier Medina.
L'objectiu d'aquest treball és demostrar que les receptes de cuina tradicional catalana que conté el Corpus (l'inventari més complert i exhaustiu del nostre patrimoni gastronòmic) formen part d'un sistema culinari saludable i equilibrat "que cal defensar i fer arribar a la tota la societat" a partir de les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La primera fase de l'estudi, presentada aquest dilluns a la Fàbrica Moritz de Barcelona amb la participació del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, és segons els seus impulsors una "nova bona pràctica de salvaguarda del patrimoni culinari català".
Aquesta s'afegirà al llistat d'accions d'identificació, documentació, investigació, transmissió i conservació del patrimoni culinari català (el cos científic i de coneixement sobre el qual es sustenta la Candidatura) que porta a terme la FICCG des de fa molts anys amb la col·laboració de diversos agents.
Les accions conformen la base de la petició a la UNESCO perquè reconegui la cuina tradicional catalana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat -en la modalitat de bones pràctiques-.
Hores d'ara aquesta campanya ja compta amb l'l'aval del Parlament de Catalunya, que ha reconegut la cuina tradicional catalana com a patrimoni immaterial del país i aviat li concedirà l'estatus de Bé Cultural Immaterial d'Interès Nacional (BCIIN), segons recorda la FICCG.
D'aquesta 'bona pràctica' de perfil científic ja s'ha realitzat, de moment, la valoració nutricional d'un centenar de receptes del Corpus i la intenció és analitzar-les totes.
Aquesta valoració nutricional es farà arribar a un nombre elevat de població (famílies, educadors, nens i joves i públic en general) a partir de les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Fer accessible tota aquesta informació a un nombre elevat de persones ja és, en sí mateix, una altra bona pràctica.
La feina dels investigadors s'ha de posar a l'abast de tothom.
Seguint aquesta filosofia, ja s'ha començat a incorporar informació nutricional quantitativa sobre les receptes seleccionades a la pàgina web de la FICCG i informació orientativa sobre les quantitats diàries d'energia i nutrients que cal ingerir per portar a terme una dieta equilibrada.
La informació quantitativa s'acompanya d'un breu comentari al voltant del plat seleccionat amb un llenguatge que procura ser entenedor i proper i que té la intenció de fomentar la varietat alimentària, el consum de peix, fruites i verdures, recordar com és d'important menjar en família i, finalment, difondre missatges de salut entre la població.
El fet que aquesta informació és posi a l'abast de tothom mitjançant la web, també es pot considerar una bona pràctica, explica la FICCG. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha realitzat un estudi per demostrar que les receptes de cuina tradicional catalana són saludables i equilibrades. A més, un dels objectius d'aquest estudi és realitzar una petició a la UNESCO perquè es declari la cuina tradicional catalana patrimoni cultural immaterial de la humanitat. De moment, la campanya ja compta amb el suport del Parlament de Catalunya.",
"a2": "La FICCG ha presentat el Corpus de cuina catalana per demostrar que és una gastronomia equilibrada i saludable. Han creat una campanya per aconseguir que es converteixi en Patrimoni de la Humanitat UNESCO 2014. Aquesta campanya ja compta amb el suport del Parlament català i s'ha reconegut com a Patrimoni Immaterial del país.",
"a3": "La Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronònima (FICCG) i la UOC estan fent una anàlisi nutricional del Corpus del Patrimoni Culinari Català per mostrar que la cuina tradicional catalana és saludable i equilibrada. Volen fer arribar la informació a la gent a través de les tecnologies de la informació per aconseguir un reconeixement institucional."
},
"extractive": {
"a1": "La Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han presentat aquest dilluns un estudi nutricional de les receptes del Corpus del Patrimoni Culinari Català, que vol demostrar que la cuina tradicional catalana \"forma part d'un sistema culinari saludable i equilibrat\". \nL'estudi nutricional de les receptes del Corpus del Patrimoni Culinari Català és un treball de recerca endegat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG), entitat editora del Corpus i impulsora de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, Candidatura UNESCO 2014, en col·laboració amb l'àrea d'Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que dirigeixen, respectivament, els doctors Alícia Aguilar i F. Xavier Medina.\nL'objectiu d'aquest treball és demostrar que les receptes de cuina tradicional catalana que conté el Corpus (l'inventari més complert i exhaustiu del nostre patrimoni gastronòmic) formen part d'un sistema culinari saludable i equilibrat \"que cal defensar i fer arribar a la tota la societat\" a partir de les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.\nLes accions conformen la base de la petició a la UNESCO perquè reconegui la cuina tradicional catalana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat -en la modalitat de bones pràctiques-. Hores d'ara aquesta campanya ja compta amb l'l'aval del Parlament de Catalunya, que ha reconegut la cuina tradicional catalana com a patrimoni immaterial del país i aviat li concedirà l'estatus de Bé Cultural Immaterial d'Interès Nacional (BCIIN), segons recorda la FICCG.",
"a2": "La Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han presentat aquest dilluns un estudi nutricional de les receptes del Corpus del Patrimoni Culinari Català, que vol demostrar que la cuina tradicional catalana \"forma part d'un sistema culinari saludable i equilibrat\".\nLa FICCG, entitat editora del Corpus i impulsora de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, Candidatura UNESCO 2014, argumenta que \"cal defensar i fer arribar a tota la societat\" les conclusions d'aquest estudi, com un pas més cap al reconeixement institucional de la cuina catalana tradicional.\nL'estudi nutricional de les receptes del Corpus del Patrimoni Culinari Català és un treball de recerca endegat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG), entitat editora del Corpus i impulsora de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, Candidatura UNESCO 2014, en col·laboració amb l'àrea d'Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que dirigeixen, respectivament, els doctors Alícia Aguilar i F. Xavier Medina.\nL'objectiu d'aquest treball és demostrar que les receptes de cuina tradicional catalana que conté el Corpus (l'inventari més complert i exhaustiu del nostre patrimoni gastronòmic) formen part d'un sistema culinari saludable i equilibrat \"que cal defensar i fer arribar a la tota la societat\" a partir de les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.",
"a3": "L'estudi nutricional de les receptes del Corpus del Patrimoni Culinari Català és un treball de recerca endegat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG), entitat editora del Corpus i impulsora de la campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat, Candidatura UNESCO 2014, en col·laboració amb l'àrea d'Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que dirigeixen, respectivament, els doctors Alícia Aguilar i F. Xavier Medina.\nL'objectiu d'aquest treball és demostrar que les receptes de cuina tradicional catalana que conté el Corpus (l'inventari més complert i exhaustiu del nostre patrimoni gastronòmic) formen part d'un sistema culinari saludable i equilibrat \"que cal defensar i fer arribar a la tota la societat\" a partir de les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació.\nLa primera fase de l'estudi, presentada aquest dilluns a la Fàbrica Moritz de Barcelona amb la participació del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, és segons els seus impulsors una \"nova bona pràctica de salvaguarda del patrimoni culinari català\". \nLes accions conformen la base de la petició a la UNESCO perquè reconegui la cuina tradicional catalana com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat -en la modalitat de bones pràctiques-. "
},
"extreme": {
"a1": "Es busca declarar la cuina tradicional catalana patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.",
"a2": "La FICCG presenta el Corpus de receptes catalanes perquè es converteixin en Patrimoni de la Humanitat UNESCO 2014.",
"a3": "La FICCG i la UOC presenten un estudi nutricional per demostrar que la cuina catalana és saludable i equilibrada."
}
} |
|
1,980 | Borràs afronta a porta tancada i sense els advocats la vista al Congrés pel suplicatori | La portaveu de JxCat a Madrid compareix per la causa oberta al Suprem sobre la gestió a la Institució de les Lletres Catalanes, que pot tensar més la relació entre els socis de Govern | Dia clau per al suplicatori que hi ha en marxa al Congrés dels Diputats per la causa oberta contra Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, arran del presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que investiga el Tribunal Suprem.
Borràs compareix aquest dijous -a les 12 del migdia o bé al final del ple, en funció de com avanci la jornada parlamentària- davant la comissió de l'Estatut del Diputat per argumentar en contra del tràmit del suplicatori, que la mesa del Congrés va avalar amb els vots de PSOE, PP i Vox i l'abstenció d'Unides Podem, única formació que se'n va desmarcar.
La dirigent independentista compareixerà a porta tancada -va demanar que fos en obert, però no se li va permetre- i sense els seus advocats, que tampoc van rebre autorització per acompanyar-la, segons detallen fonts de JxCat a NacióDigital.
Al llarg de tots aquests mesos, Borràs ha negat l'existència de fraccionament de contractes -el cas, per cert, neix d'una investigació dels Mossos d'Esquadra- i ha vinculat el cas obert al Suprem -on se la jutjaria, perquè és aforada- al seu perfil polític.
L'exconsellera de Cultura és molt propera al president Quim Torra i va ser incorporada a les files de JxCat per Carles Puigdemont a les llistes de les eleccions catalanes del desembre del 2017.
La seva defensa la porten Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que van acompanyar Torra en el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel llaç groc -el president va ser condemnat a un any i mig d'inhabilitació i està a l'espera de veure si el Suprem ratifica la condemna- i també van actuar davant la justícia europea per tal que Puigdemont s'assegués a l'Eurocambra.
Aquest dijous, però, no podran ser a la sala del Congrés on es reunirà la comissió de l'Estatut del Diputat, presidida per Begoña Nasarre, del PSOE.
Els socialistes, com el PP i Vox, votaran a favor del suplicatori quan sigui elevat al ple de la cambra, de manera que té garantit tirar endavant.
De les formacions independentistes, l'única que ha definit el vot ha estat JxCat, que s'hi posicionarà en contra.
ERC demana que hi hagi una posició comuna entre les dues formacions i també la CUP, que aquest dimecres va indicar que ja hi ha converses en marxa.
L'assumpte de l'exconsellera apareix en l'horitzó com un possible nou conflicte entre socis, perquè JxCat ja ha advertit els republicans que fer costat al suplicatori obligaria a canviar les relacions.
ERC vol que la investigació tingui garanties, però al mateix temps insisteix que l'independentisme s'ha d'allunyar de qualsevol "ombra".
Al llarg de les últimes setmanes, Borràs ha vist com la Sindicatura de Comptes ha acreditat el fraccionament de contractes, per bé que la dirigent de JxCat sosté que l'informe diu el contrari i que servirà per defensar la seva innocència davant del Suprem.
Una de les línies argumentals que fa servir l'exconsellera, que va ser cessada de la ILC a través de l'article 155 quan ja era diputada al Parlament a principis del 2018, és que a l'alt tribunal -responsable de jutjar els presos polítics i de condemnar-los per sedició pel referèndum de l'1-O- no podrà disposar d'un procés judicial just.
Com funciona el suplicatori?
Els diputats són aforats i això vol dir que només poden ser jutjats prèvia autorització del Congrés o el Parlament en uns tribunals concrets.
En el cas de la cambra catalana, aquesta instància és el TSJC, mentre que en el cas de la cambra baixa espanyola, ho és el Tribunal Suprem.
Per poder fer-ho, l'alt tribunal ha de demanar autorització al Congrés i això és l'anomenat suplicatori.
El Suprem va enviar-lo el 22 de maig al Congrés.
FRAU
La Sindicatura de Comptes ratifica que Borràs va fraccionar contractes a les Lletres Catalanes
Un informe de l'ens aprovat per unanimitat identifica una acumulació il·legal d'adjudicacions menors a l'amic de la dirigent de JxCat en la línia de la investigació del Suprem
Un cop enllestida la feina, es debatrà en el primer ple ordinari de la cambra, que haurà de votar si accepta o no el suplicatori.
En un termini de vuit dies a partir de l'acord del ple, Batet ho haurà de traslladar a l'autoritat judicial, en aquest cas al Tribunal Suprem, que tindrà l'obligació d'informar a la cambra de les interlocutòries i sentències que es dictin i afectin personalment la diputada de JxCat.
L'últim dirigent independentista afectat per un suplicatori va ser Francesc Homs, jutjat i condemnat al Suprem per la consulta del 9-N. | [
"congrés dels diputats"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Laura Borràs, portaveu de JxCat, compareix avui al ple arran del presumpte fraccionament de contractes mentre estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Borràs compareix a porta tancada i sense els seus advocats i durant tots aquests mesos ha estat negant les acusacions. Borràs argumentarà també en contra del tràmit del suplicatori que el Congrés va avalar.",
"a2": "Aquest dijous, Laura Borràs compareixerà a porta tancada i sense advocats davant del Tribunal Suprem pel presumpte fraccionament de contractes que, encara que ella nega, la Sindicatura de Comptes ha acreditat. 30 dies després de la seva declaració, la càmera votarà si accepta o no el suplicatori que hi ha en marxa al Congrés dels Diputats.",
"a3": "La portaveu de JxCat a Madrid, Laura Borràs, compareixerà dijous davant la Comissió de l'Estatut dels Diputats, a porta tancada i sense advocats, per argumentar en contra del suplicatori que permetria al Tribunal Suprem investigar-la per un presumpte fraccionament de contractes a la ILC. La Mesa del Congrés avala el tràmit suplicatori amb els vots del PSOE, PP i Vox."
},
"extractive": {
"a1": "Dia clau per al suplicatori que hi ha en marxa al Congrés dels Diputats per la causa oberta contra Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, arran del presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que investiga el Tribunal Suprem. \nLa dirigent independentista compareixerà a porta tancada -va demanar que fos en obert, però no se li va permetre- i sense els seus advocats, que tampoc van rebre autorització per acompanyar-la, segons detallen fonts de JxCat a NacióDigital. \nAl llarg de les últimes setmanes, Borràs ha vist com la Sindicatura de Comptes ha acreditat el fraccionament de contractes, per bé que la dirigent de JxCat sosté que l'informe diu el contrari i que servirà per defensar la seva innocència davant del Suprem.\nAl llarg de tots aquests mesos, Borràs ha negat l'existència de fraccionament de contractes -el cas, per cert, neix d'una investigació dels Mossos d'Esquadra- i ha vinculat el cas obert al Suprem -on se la jutjaria, perquè és aforada- al seu perfil polític.",
"a2": "Dia clau per al suplicatori que hi ha en marxa al Congrés dels Diputats per la causa oberta contra Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, arran del presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que investiga el Tribunal Suprem.\nBorràs compareix aquest dijous -a les 12 del migdia o bé al final del ple, en funció de com avanci la jornada parlamentària- davant la comissió de l'Estatut del Diputat per argumentar en contra del tràmit del suplicatori, que la mesa del Congrés va avalar amb els vots de PSOE, PP i Vox i l'abstenció d'Unides Podem, única formació que se'n va desmarcar.\nAl llarg de les últimes setmanes, Borràs ha vist com la Sindicatura de Comptes ha acreditat el fraccionament de contractes, per bé que la dirigent de JxCat sosté que l'informe diu el contrari i que servirà per defensar la seva innocència davant del Suprem.\nEn un termini de vuit dies a partir de l'acord del ple, Batet ho haurà de traslladar a l'autoritat judicial, en aquest cas al Tribunal Suprem, que tindrà l'obligació d'informar a la cambra de les interlocutòries i sentències que es dictin i afectin personalment la diputada de JxCat.",
"a3": "Dia clau per al suplicatori que hi ha en marxa al Congrés dels Diputats per la causa oberta contra Laura Borràs, portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) a Madrid, arran del presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que investiga el Tribunal Suprem.\nBorràs compareix aquest dijous -a les 12 del migdia o bé al final del ple, en funció de com avanci la jornada parlamentària- davant la comissió de l'Estatut del Diputat per argumentar en contra del tràmit del suplicatori, que la mesa del Congrés va avalar amb els vots de PSOE, PP i Vox i l'abstenció d'Unides Podem, única formació que se'n va desmarcar.\nAl llarg de les últimes setmanes, Borràs ha vist com la Sindicatura de Comptes ha acreditat el fraccionament de contractes, per bé que la dirigent de JxCat sosté que l'informe diu el contrari i que servirà per defensar la seva innocència davant del Suprem.\nEn un termini de vuit dies a partir de l'acord del ple, Batet ho haurà de traslladar a l'autoritat judicial, en aquest cas al Tribunal Suprem, que tindrà l'obligació d'informar a la cambra de les interlocutòries i sentències que es dictin i afectin personalment la diputada de JxCat."
},
"extreme": {
"a1": "Laura Borràs compareix avui a porta tancada i sense els seus advocats al ple del Congrés dels Diputats.",
"a2": "30 dies després de la declaració de Laura Borràs d'aquest dijous, la càmera votarà si s'accepta el suplicatori o no.",
"a3": "Borràs haurà de comparèixer a porta tancada i sense advocats al Congrés per una causa oberta relacionada amb la ILC."
}
} |
853 | Bona acollida de l’Auto Cinema de Golmés | La primera sessió de cinema a l’aire lliure del recent creat Auto Cinema de Golmés, en la zona d’aparcament de la desapareguda discoteca Big-Ben, ha complert amb les expectatives i ha posat el cartell de complet per assistir a aquesta iniciativa per revitalitzar l’oci nocturn al Pla d’Urgell i amb afegit solidari
La iniciativa del restaurant Resquitx, l’Ajuntament de Golmés i l’empresa exhibidora de cinema Circuit Urgellenc ha portat 190 persones, dins dels vehicles i que havien comprat en línia les seves entrades, a veure la pel·lícula «Joker» a través d’una espectacular pantalla inflable de 10 metres d’amplada i de la freqüència de ràdio del seu cotxe.
També en línia han adquirit les consumicions pel sopar que han elaborat dos food-trucks i que s’havia de recollir a peu, dins del mateix recinte.
L’entrada d vehicles ha començat a les vuit del vespre i a les deu de la nit ha començat la sessió de cinema.
A la meitat de capacitat durant la Fase 1
L’Auto Cinema, a hores d’ara l’únic de Catalunya, s’ha vist reduït a la meitat del seu aforament, ja que la regió sanitària de Lleida es troba en la Fase 1 (el que limita trobades a l’aire lliure a 200 persones) i en seguirà, a ben segur, una setmana més.
Iniciativa temporal i solidària
Els organitzadors creuen que la iniciativa ha permès sortir de casa a molta gent per gaudir d’una estona d’oci i ho tornarà a fer possible tots els caps de setmana (divendres i dissabte) del mes de juny.
Com ha recordat l’alcalde de Golmés, Jordi Calvís, “és una iniciativa temporal i excepcional”, que neix amb la voluntat de dinamitzar l’oci al Pla d’Urgell i ajudar a la sanitat de la comarca en plena pandèmia de la Covid-19, a la que destina el 20% de les entrades, que costen 5 € per persona.
També s’ha destacat el bon funcionament del sistema de venda i entrada.
Pere Aumedes, del Circuit Urgellencs ha destacat que “Volem agrair a tothom que ha vingut però també a tothom que no ha vingut per haver respectat totes les mesures de seguretat, ja que només es pot accedir al recinte amb l’entrada comprada prèviament online”.
Ja a la venda les noves sessions
També ha destacat la bona acollida Jordi Castañé, del Restaurant Resquitx tot dient que “Estem molt contents de l’èxit d’aquesta primera edició i ja hem començat a vendre entrades per a la segona i el que ens fa estar més feliços és poder fer feliços als nostres clients i sabem que avui ho han estat després de molts dies sense oportunitats d’oci”.
Al mateix temps ha subratllat que “Volem agrair a tothom que ens ho ha posat fàcil, als veïns, a l’Ajuntament de Golmés, als propietaris dels terrenys i a tots aquells que avui hem demostrat que amb petites iniciatives de proximitat com la nostra es poden fer grans coses, com generar il·lusió i activar l’economia d’un territori”.
Treballar en equip
“Posar el nom de Golmés al mapa és per a nosaltres una gran satisfacció, així com poder ajudar a la sanitat del Pla d’Urgell, perquè ara ho necessita més que mai i a l’hostaleria de la zona.
Aquesta fou una comarca on l’oci era un motor econòmic molt important gràcies a la ja desapareguda discoteca Big Ben.
Però amb iniciatives com aquesta ens demostrem que si ens organitzem bé i fem pinya els petits també podem fer coses grans” afegia l’alcalde de Golmés, Jordi Calvís.
A la venda les entrades pel divendres i dissabte
Tal com es va fer amb la sessió inaugural, ja estan a la venda, també exclusivament en línia, les entrades per les pel·lícules de la propera setmana.
Divendres dia 6 serà el torn de ‘Tiburón’, de Steven Spielberg i dissabte dia 7 de ‘Las aventuras del Dr.
Dolittle’.
Els interessats poden fer les seves compres a través del web del restaurant Resquitx www.resquitx.com/autocine i costen 5 euros per persona.
La programació combinarà pel·lícules clàssiques i d’altres de més recents.
Sopar i activitats paral·leles
A banda del que ja s’ha dit de l’opció de sopar amb els diversos menús que ofereixen els dos food trucks i veure la pel·lícula, s’organitzaran altres activitats paral·leles, com ara concerts al jardí del Restaurant Resquitx.
Dissabte, però i al tractar-se del primer dia, l’activitat paral·lela ha estat prèvia a la projecció i ha anat a càrrec d’Albert Show. | [
"pla d'urgell",
"golmés"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’Autocinema de Golmés, creat recentment en la zona d'aparcament de la extinta discoteca Big-Ben, ha fet la primera sessió i ha tingut molt bona acollida entre els veïns. A aquest cinema a l'aire lliure es pot entrar amb el vehicle propi i al recinte hi ha també dos food trucks per demanar menjar. Les entrades es poden adquirir en línia.",
"a2": "Per tal de revitalitzar l'oci nocturn al Pla d'Urgell, es va optar per l'autocinema a Golmés, el qual ha tingut una gran acollida la primera nit, amb un total de 190 persones als seus respectius cotxes. També hi havia food trucks al recinte i concerts. Les entrades de la propera sessió ja s'estan venent i el 20% es destina a Sanitat.",
"a3": "Cent noranta persones han assistit a la inauguració de l'Autocinema de Golmés. És d'una iniciativa temporal i solidària de l'Ajuntament de Golmés, el Resquitx i el Circuit Urgellenc perquè la gent pugui sortir de casa i gaudir de l'oci veient una pel·lícula des del cotxe. Les entrades per a les properes sessions es poden comprar en línia per cinc euros."
},
"extractive": {
"a1": "La primera sessió de cinema a l’aire lliure del recent creat Auto Cinema de Golmés, en la zona d’aparcament de la desapareguda discoteca Big-Ben, ha complert amb les expectatives i ha posat el cartell de complet per assistir a aquesta iniciativa per revitalitzar l’oci nocturn al Pla d’Urgell i amb afegit solidari.\nLa iniciativa del restaurant Resquitx, l’Ajuntament de Golmés i l’empresa exhibidora de cinema Circuit Urgellenc ha portat 190 persones, dins dels vehicles i que havien comprat en línia les seves entrades, a veure la pel·lícula «Joker» a través d’una espectacular pantalla inflable de 10 metres d’amplada i de la freqüència de ràdio del seu cotxe.\nEls organitzadors creuen que la iniciativa ha permès sortir de casa a molta gent per gaudir d’una estona d’oci i ho tornarà a fer possible tots els caps de setmana (divendres i dissabte) del mes de juny.\nTambé ha destacat la bona acollida Jordi Castañé, del Restaurant Resquitx tot dient que “Estem molt contents de l’èxit d’aquesta primera edició i ja hem començat a vendre entrades per a la segona i el que ens fa estar més feliços és poder fer feliços als nostres clients i sabem que avui ho han estat després de molts dies sense oportunitats d’oci”.",
"a2": "La primera sessió de cinema a l’aire lliure del recent creat Auto Cinema de Golmés, en la zona d’aparcament de la desapareguda discoteca Big-Ben, ha complert amb les expectatives i ha posat el cartell de complet per assistir a aquesta iniciativa per revitalitzar l’oci nocturn al Pla d’Urgell i amb afegit solidari.\nLa iniciativa del restaurant Resquitx, l’Ajuntament de Golmés i l’empresa exhibidora de cinema Circuit Urgellenc ha portat 190 persones, dins dels vehicles i que havien comprat en línia les seves entrades, a veure la pel·lícula «Joker» a través d’una espectacular pantalla inflable de 10 metres d’amplada i de la freqüència de ràdio del seu cotxe.\nCom ha recordat l’alcalde de Golmés, Jordi Calvís, “és una iniciativa temporal i excepcional”, que neix amb la voluntat de dinamitzar l’oci al Pla d’Urgell i ajudar a la sanitat de la comarca en plena pandèmia de la Covid-19, a la que destina el 20% de les entrades, que costen 5 € per persona.\nTal com es va fer amb la sessió inaugural, ja estan a la venda, també exclusivament en línia, les entrades per les pel·lícules de la propera setmana.",
"a3": "La primera sessió de cinema a l’aire lliure del recent creat Auto Cinema de Golmés, en la zona d’aparcament de la desapareguda discoteca Big-Ben, ha complert amb les expectatives i ha posat el cartell de complet per assistir a aquesta iniciativa per revitalitzar l’oci nocturn al Pla d’Urgell i amb afegit solidari.\nLa iniciativa del restaurant Resquitx, l’Ajuntament de Golmés i l’empresa exhibidora de cinema Circuit Urgellenc ha portat 190 persones, dins dels vehicles i que havien comprat en línia les seves entrades, a veure la pel·lícula «Joker» a través d’una espectacular pantalla inflable de 10 metres d’amplada i de la freqüència de ràdio del seu cotxe. \nEls organitzadors creuen que la iniciativa ha permès sortir de casa a molta gent per gaudir d’una estona d’oci i ho tornarà a fer possible tots els caps de setmana (divendres i dissabte) del mes de juny. \nCom ha recordat l’alcalde de Golmés, Jordi Calvís, “és una iniciativa temporal i excepcional”, que neix amb la voluntat de dinamitzar l’oci al Pla d’Urgell i ajudar a la sanitat de la comarca en plena pandèmia de la Covid-19, a la que destina el 20% de les entrades, que costen 5 € per persona."
},
"extreme": {
"a1": "L’Autocinema de Golmés, en la seva primera sessió, on s'ha projectat \"Joker\", ha tingut molt bona acollida.",
"a2": "L'Autocinema de Golmés té èxit durant la primera sessió de cinema dins de la iniciativa per revitalitzar l'oci nocturn.",
"a3": "L'Autocinema de Golmés ha permès sortir de casa a molta gent i gaudir de l'oci en temps de pandèmia."
}
} |
|
1,810 | La França del malestar: com el nou president ha de recosir el país | Josep Ramoneda, Rafael Jorba i Octavi Martí exposen a NacióDigital quines han de ser les primeres passes del guanyador de les presidencials franceses | El nou president -o presidenta- de França haurà d'afrontar un seguit de temes urgents que reclamen solució.
Haurà de recosir una societat que mostra senyals d'esgotament i ansietat.
La França del malestar ha mostrat les seves nafres en un procés electoral que, a la primera volta, ha atorgat a formacions situades en les franges radicals del ventall polític prop del 50% dels vots.
Caldrà tornar a cohesionar una societat irritada.
Serà el primer deure del nou president de la República.
Com ho farà?
Tres coneixedors de la realitat francesa responen aquest interroant i analitzen les prioritats del nou "monarca" elegit.
Josep Ramoneda, Octavi Martí i Rafael Jorba avaluen l'actual moment francès per a NacióDigital.
Josep Ramoneda: "Macron ha de convèncer Europa que les coses s'han de fer d'una altra manera"
El filòsof Josep Ramoneda, exdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, contempla un escenari clar: la victòria d'Emmanuel Macron amb certa comoditat.
Una percepció, la de la victòria del candidat centrista, que ha vist consolidada després del debat del dimecres a la nit.
"El primer que ha de fer el nou president és evitar caure en l'eterna cantarella europea de dir: 'ja està, ja s'ha acabat el problema'.
Que els mateixos que han presentat el populisme com un espantall, ara vulguin fer creure que ja no és un perill, que vulguin fer com si no hagués passat res", afirma Ramoneda.
El filòsof considera essencial que "Macron convenci Europa que les coses s'han de fer d'una altra manera, que s'ha de buscar més empatia amb els problemes que pateix la gent".
Segons ell, "hi ha un pla B, que és l'autoritarisme postdemocràtic, que s'encarna en Donald Trump o en figures com Marine Le Pen.
Ramoneda creu que "Macron ha d'afrontar un seguit de problemes greus com la fractura social, la incapacitat de les institucions europees per posar límits als poders financers, la fractura generacional i la resistència a acceptar que Europa ja no és el centre del món".
Rafael Jorba: "Ha de reformar la França bloquejada sense incrementar les fractures"
Pel periodista Rafael Jorba, excorresponsal a París i coneixedor profund de la realitat francesa, "el nou president ha d'evitar, en primer lloc, descosir més el país i fer les reformes que no s'han atrevit a fer els governs anteriors, ni els socialistes ni els conservadors".
França continua sent un país centralitzat i intervencionista, amb un sector públic que és hegemònic en àrees estratègiques i un funcionariat que gaudeix de molts privilegis.
Jorba assenyala que "el president haurà de reformar la França bloquejada sense incrementar les fractures.
Si no ho fa, la societat es refugiarà en el debat identitari, que busca la solució en l'atac a l'altre: l'estranger, el musulmà, Schengen, la UE".
Jorba expressa el temor a si Emmanuel Macron, "que ha demostrat capacitat tècnica, té també capacitat de gestió política".
"Pensem que és una persona que mai ha estat elegida per un càrrec polític.
A Espanya les llistes són tancades i és més fàcil ser elegit diputat dins d'un equip, però a França cada diputat s'ha de guanyar l'elecció en la seva circumscripció, i això dona experiència.
El deputé-maire, el diputat a l'Asssemblea que és alcalde és tot una institució a França.
Afrontar els problemes d'un Estat que està sobredimensionat des dels temps de Colbert és una tasca àrdua que s'ha de fer amb habilitat: "Si es fa de manera barroera, o si sembla que es fa així, la reacció serà molt forta en un país on fins i tot la dreta té, des de De Gaulle, una forta tradició intervencionista".
Però abans de tot, assegura Jorba, cal pensar en les eleccions legislatives del juny, que són les que permetran veure quina majoria és possible i si Macron ha de governar en cohabitació.
Octavi Martí: "França només s'ha reformat en moments de daltabaix"
Director adjunt de la Filmoteca de Catalunya, Octavi Martí ha estat corresponsal a París i segueix amb interès les eleccions franceses.
Creu que "França només s'ha reformat en moments de daltabaix.
Ho va fer el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan va sorgir una classe política nova.
El Maig del 68 va suposar un altre canvi i es van fer reformes liberalitzadores".
Estem ara en un moment així?
Martí creu que "Macron, que és un home competent en macroeconomia, haurà de reformar un sector públic que està sobredimensionat i ha quedat antic, i també un règim fiscal que és molt injust.
Aconseguir un sistema fiscal més just sense afectar negativament els sectors que reinverteixen en el país serà un element clau per saber si té èxit o no".
Per Martí, un dels reptes que té davant seu Macron de qui no dubta que guanyarà la segona volta, "és fer entendre que França ja no és una gran potència, una cosa que els francesos porten molt malament, de la mateixa manera que De Gaulle va fer creure que hi havia hagut un 80% de resistents contra el nazisme, i en realitat eren molts menys". | [
"eleccions franceses 2017"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Durant el procés electoral, la població de França ha atorgat per primera vegada quasi el 50% dels seus vots a partits radicals del ventall polític. Queda clar el malestar que es viu a França i el nou president o presidenta de França haurà d'afrontar el repte de reorganitzar la societat francesa i afrontar una reforma del sector públic.",
"a2": "La població francesa es troba esgotada, i això serà el primer que hagi de solucionar el nou president de la República Francesa. Haurà d'afrontar la fractura social en què el país està immers i fer reformes que fins ara no s'han fet. França només s'ha reformat el 1945 i el 1968 i, potser, ho haurà de tornar a fer ara.",
"a3": "Els experts Ramoneda, Martí i Jorba analitzen els problemes urgents als quals haurà de donar solució el nou president o presidenta de França, i coincideixen que podria ser Macron. Alguns d'ells són la necessitat de convèncer Europa de fer les coses d'una altra manera, reformar la societat francesa sense augmentar-ne les divisions i abordar la sobredimensió del sector públic."
},
"extractive": {
"a1": "La França del malestar ha mostrat les seves nafres en un procés electoral que, a la primera volta, ha atorgat a formacions situades en les franges radicals del ventall polític prop del 50% dels vots.\nPer Martí, un dels reptes que té davant seu Macron de qui no dubta que guanyarà la segona volta, \"és fer entendre que França ja no és una gran potència, una cosa que els francesos porten molt malament, de la mateixa manera que De Gaulle va fer creure que hi havia hagut un 80% de resistents contra el nazisme, i en realitat eren molts menys\".\nRamoneda creu que \"Macron ha d'afrontar un seguit de problemes greus com la fractura social, la incapacitat de les institucions europees per posar límits als poders financers, la fractura generacional i la resistència a acceptar que Europa ja no és el centre del món\". \nFrança continua sent un país centralitzat i intervencionista, amb un sector públic que és hegemònic en àrees estratègiques i un funcionariat que gaudeix de molts privilegis. ",
"a2": "El filòsof considera essencial que \"Macron convenci Europa que les coses s'han de fer d'una altra manera, que s'ha de buscar més empatia amb els problemes que pateix la gent\".\nRamoneda creu que \"Macron ha d'afrontar un seguit de problemes greus com la fractura social, la incapacitat de les institucions europees per posar límits als poders financers, la fractura generacional i la resistència a acceptar que Europa ja no és el centre del món\".\nAfrontar els problemes d'un Estat que està sobredimensionat des dels temps de Colbert és una tasca àrdua que s'ha de fer amb habilitat: \"Si es fa de manera barroera, o si sembla que es fa així, la reacció serà molt forta en un país on fins i tot la dreta té, des de De Gaulle, una forta tradició intervencionista\".\nPer Martí, un dels reptes que té davant seu Macron de qui no dubta que guanyarà la segona volta, \"és fer entendre que França ja no és una gran potència, una cosa que els francesos porten molt malament, de la mateixa manera que De Gaulle va fer creure que hi havia hagut un 80% de resistents contra el nazisme, i en realitat eren molts menys\".",
"a3": "El nou president -o presidenta- de França haurà d'afrontar un seguit de temes urgents que reclamen solució. \nRamoneda creu que \"Macron ha d'afrontar un seguit de problemes greus com la fractura social, la incapacitat de les institucions europees per posar límits als poders financers, la fractura generacional i la resistència a acceptar que Europa ja no és el centre del món\".\nJorba assenyala que \"el president haurà de reformar la França bloquejada sense incrementar les fractures. \nPer Martí, un dels reptes que té davant seu Macron de qui no dubta que guanyarà la segona volta, \"és fer entendre que França ja no és una gran potència, una cosa que els francesos porten molt malament, de la mateixa manera que De Gaulle va fer creure que hi havia hagut un 80% de resistents contra el nazisme, i en realitat eren molts menys\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els reptes del futur president o presidenta de França: recosir un país centralitzat i reformar el sector públic.",
"a2": "El nou president francès haurà d'afrontar la fractura social en què es troba el país i fer reformes.",
"a3": "Ramoneda, Martí i Jorba analitzen el malestar a França i expliquen què hauria de fer el guanyador de les eleccions."
}
} |
136 | Avanç editorial: ‘Rufaga d’un’, primer llibre de poemes traduït al català de Mark Strand | La petita editorial Godall edicions publica per primera vegada aquest poeta d'origen canadenc, amb traducció i pròleg de Joan Todó | Aquesta setmana arribarà a les llibreries el volum ‘Rufaga d’un’, edició bilingüe que conté vint poemes de Mark Strand (Summerside, Canadà, 1934–Brooklyn, Nova York, 2014), per primera vegada en versió catalana, que és obra del també poeta i escriptor Joan Todó, que també signa el pròleg.
Diu Todó: ‘Strand, sovint, es dedica a presentar-nos enigmàtiques paràboles, endevinalles amb paisatges solitaris, en ruïnes, espais on ha desaparegut tota presència humana.
O bé va girant al voltant d’una sèrie d’elements (gent vora un llac, gent que espera un vaixell en un port, trobades socials, llocs nevats, homes que es transformen en gos) que van apareixent amb regularitat en els seus versos, gairebé com variacions.
Però tot ho fa amb un control tonal admirable, que li permet combinar sàviament humor i tristesa.
I aquí, en aquest control del to, rau el verí que l’aparent facilitat de la seva poesia oculta.
Perquè el to correcte, trobar el to exacte, és potser (i tan poc que s’hi pensa) un dels problemes més difícils a l’hora d’aixecar un poema.’
Llegiu alguns poemes.
Hem demanat a l’editora de Godall, Matilde Martínez Sallés, que ens expliqui el perquè d’aquesta aposta.
Diu:
«L’Abraham Mohino Balet i la Mònica Miró Vinaixa em van fer conèixer la poesia de Mark Strand i em van dir que mai no s’havia publicat cap llibre seu en català.
Aleshores el vaig llegir i vaig quedar enlluernada pel seu estil aparentment sobri i senzill, però ple de cops amagats, de revelacions lluminoses.
Per això vaig decidir que l’editaria a la nostra col·lecció de poesia, ‘Cadup’, i que n’encarregaria la traducció a Joan Todó.
Conec en Joan i m’agrada la seva poesia, el seu estil.
Em va demanar conèixer l’obra de Mark Strand i, després de la lectura, va acceptar el repte de seguida.
No va costar gens posar-nos d’acord en el llibre que es traduiria i fins aquell moment tot va ser molt planer.
Els únics problemes van ser els llarguíssims tràmits per aconseguir els drets d’autor de Mark Strand, que gestiona la Wilye Agency Ltd.
Un cop ens van dir que sí, també es van allargar moltíssim tots els tràmits posteriors.
Jo no sabia que estava en contacte amb una agència colossal i molt difícil.
La meva ignorància i la meva tossuderia (els escrivia un e-mail cada setmana) van fer possible que tot arribés a bon port i que el llibre que ara presentem hagi pogut publicar-se.
Estic molt satisfeta d’aquesta publicació perquè la traducció i el pròleg que n’ha fet el Joan Todó són d’una gran qualitat, perquè la coordinació editorial i la correcció de Tina Vallès han estat com sempre impecables i perquè el disseny del llibre, fet pel Xavi Simó (Qüestions.cat) és esplèndid.
Ara, els lectors catalans podrà conèixer i degustar la poesia de Mark Strand.»
Segons que s’explica en la contracoberta: ‘La mirada de Mark Strand il·lumina detalls de la vida corrent (un floc de neu, el pati vermell del darrere de la casa, el got de whisky) per revelar-nos-en el sentit més fondo i transcendent: el tòpic i el sublim es fonen en cada paraula i, de la lectura, en resta la sensació que qualsevol instant de la vida, per banal que sigui, és imprescindible per entendre el nostre lloc en el món, per fer de la privacitat de cadascú una obra mestra, el refugi en què ens construïm i ens arrelem.’
I també: ‘Strand ofereix poesia depurada, fa metafísica de la quotidianitat, i, presidint-ho tot, hi col·loca el temps que esborra la vida i que, per això mateix, és font de dolor i alhora motiu de celebració.
Amb paraules de dicció clara, una destresa narrativa indiscutible i el batec d’aquella pulsió elegíaca que neix de la lucidesa, aquesta obra extraordinària, amb què Strand va guanyar el premi Pulitzer de poesia l’any 1999, és no sols una fita cabdal de l’anomenat minimalisme líric nord-americà sinó un referent imprescindible de la literatura contemporània.’ | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'editorial Godall publica \"Rufaga d’un\", una edició bilingüe amb vint poemes de Mark Strand. Serà la primera vegada que els poemes d'aquest llibre es tradueixen al català. La traducció ha estat feta per Joan Todó, que afirma que trobar el to correcte ha estat allò més difícil en fer la traducció.",
"a2": "\"Rufaga d'un\" és un llibre que recull 20 poemes de l'escriptor canadenc Marc Strand i pertany a l'editorial Cadup. Joan Todó va acceptar el repte de traduir-lo al català i fer que la seva poesia arribi als catalans. La poesia de Strand transmet la importància i l'essència de cada moment de la vida per petit que sigui.",
"a3": "La col·lecció de poesia \"Cadup\" presenta per primera vegada en català \"Rufaga d'un\", un volum bilingüe amb vint poemes del canadenc Mark Strand, traduït per Joan Todó. L'obra destaca pel seu to controlat que combina humor i tristesa, i la capacitat de l'autor de fer metafísica de la vida quotidiana. L'editora està molt satisfeta amb la qualitat de la traducció."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta setmana arribarà a les llibreries el volum ‘Rufaga d’un’, edició bilingüe que conté vint poemes de Mark Strand (Summerside, Canadà, 1934–Brooklyn, Nova York, 2014), per primera vegada en versió catalana, que és obra del també poeta i escriptor Joan Todó, que també signa el pròleg.\nPerò tot ho fa amb un control tonal admirable, que li permet combinar sàviament humor i tristesa. \nEls únics problemes van ser els llarguíssims tràmits per aconseguir els drets d’autor de Mark Strand, que gestiona la Wilye Agency Ltd. \nAmb paraules de dicció clara, una destresa narrativa indiscutible i el batec d’aquella pulsió elegíaca que neix de la lucidesa, aquesta obra extraordinària, amb què Strand va guanyar el premi Pulitzer de poesia l’any 1999, és no sols una fita cabdal de l’anomenat minimalisme líric nord-americà sinó un referent imprescindible de la literatura contemporània.’",
"a2": "Aquesta setmana arribarà a les llibreries el volum ‘Rufaga d’un’, edició bilingüe que conté vint poemes de Mark Strand (Summerside, Canadà, 1934–Brooklyn, Nova York, 2014), per primera vegada en versió catalana, que és obra del també poeta i escriptor Joan Todó, que també signa el pròleg.\nSegons que s’explica en la contracoberta: ‘La mirada de Mark Strand il·lumina detalls de la vida corrent (un floc de neu, el pati vermell del darrere de la casa, el got de whisky) per revelar-nos-en el sentit més fondo i transcendent: el tòpic i el sublim es fonen en cada paraula i, de la lectura, en resta la sensació que qualsevol instant de la vida, per banal que sigui, és imprescindible per entendre el nostre lloc en el món, per fer de la privacitat de cadascú una obra mestra, el refugi en què ens construïm i ens arrelem.’.\nI també: ‘Strand ofereix poesia depurada, fa metafísica de la quotidianitat, i, presidint-ho tot, hi col·loca el temps que esborra la vida i que, per això mateix, és font de dolor i alhora motiu de celebració.\nAmb paraules de dicció clara, una destresa narrativa indiscutible i el batec d’aquella pulsió elegíaca que neix de la lucidesa, aquesta obra extraordinària, amb què Strand va guanyar el premi Pulitzer de poesia l’any 1999, és no sols una fita cabdal de l’anomenat minimalisme líric nord-americà sinó un referent imprescindible de la literatura contemporània.’",
"a3": "Aquesta setmana arribarà a les llibreries el volum ‘Rufaga d’un’, edició bilingüe que conté vint poemes de Mark Strand (Summerside, Canadà, 1934–Brooklyn, Nova York, 2014), per primera vegada en versió catalana, que és obra del també poeta i escriptor Joan Todó, que també signa el pròleg.\nEstic molt satisfeta d’aquesta publicació perquè la traducció i el pròleg que n’ha fet el Joan Todó són d’una gran qualitat, perquè la coordinació editorial i la correcció de Tina Vallès han estat com sempre impecables i perquè el disseny del llibre, fet pel Xavi Simó (Qüestions.cat) és esplèndid. \nSegons que s’explica en la contracoberta: ‘La mirada de Mark Strand il·lumina detalls de la vida corrent (un floc de neu, el pati vermell del darrere de la casa, el got de whisky) per revelar-nos-en el sentit més fondo i transcendent: el tòpic i el sublim es fonen en cada paraula i, de la lectura, en resta la sensació que qualsevol instant de la vida, per banal que sigui, és imprescindible per entendre el nostre lloc en el món, per fer de la privacitat de cadascú una obra mestra, el refugi en què ens construïm i ens arrelem.’\nAmb paraules de dicció clara, una destresa narrativa indiscutible i el batec d’aquella pulsió elegíaca que neix de la lucidesa, aquesta obra extraordinària, amb què Strand va guanyar el premi Pulitzer de poesia l’any 1999, és no sols una fita cabdal de l’anomenat minimalisme líric nord-americà sinó un referent imprescindible de la literatura contemporània.’"
},
"extreme": {
"a1": "Es publica aquesta setmana el primer llibre traduït al català de Mark Strand, amb la traducció feta per Joan Todó.",
"a2": "Joan Todó ha estat el traductor al català dels 20 poemes de Mark Strand a \"Rufaga d'un\".",
"a3": "L'editorial Godall ha apostat pels poemes de Mark Stand i els ha publicat traduïts al català per Joan Todó."
}
} |
968 | El govern manté el confinament de Benigànim després de la resolució judicial | La vila ha passat la primera jornada de confinament amb control d'accessos i els carrers deserts | El jutjat contenciós-administratiu número 3 de València ha anul·lat el decret de confinament de Benigànim (Vall d’Albaida), segons que ha informat À Punt.
Tanmateix, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha anunciat l’aprovació d’un nou decret amb les modificacions que indica la magistrada a la interlocutòria per a mantenir el confinament, i l’ajuntament ha anunciat que es mantenen les mesures.
El municipi és tancat d’ençà d’ahir per l’augment de la propagació del coronavirus i la ‘pèrdua de traçabilitat dels casos’.
Durant les primeres hores del nou confinament hi ha hagut control d’accessos per part de la Guàrdia Civil i de l’interior del municipi per la policia local, a més d’agents de la Policia de la Generalitat vigilant el tancament d’establiments.
Un empresari de Benigànim ha explicat a Europa Press que havia hagut de mostrar el justificant de l’activitat comercial de l’empresa per a poder tornar a la localitat des de Genovés (la Costera) després d’haver visitat uns clients.
‘Si no estem confinats aquests catorze dies, açò pot empitjorar.
Ara, amb el tancament del poble, pareix que la gent ja no ix com abans i s’ha convertit en un desert’, ha dit.
Alguns veïns han confessat sentir-se ‘atabalats’ per haver d’afrontar un segon confinament i trists de reviure aquesta situació.
‘Imagina’t un poble on la gent sempre ix al bar a fer el cafè, és molt trist veure-ho tot tancat’, han dit.
Alguns veïns consideren que, malgrat ser molt dura, la mesura és necessària, perquè la gent no ha complert les normes: ‘S’han comès una gran quantitat d’imprudències.’
Una dependenta d’una botiga del centre urbà ha admès que no s’esperaven aquesta mesura: ‘Veus que passa en altres llocs, però sempre ho veus com una cosa llunyana, i ara ens ha tocat a nosaltres.’
Per a alguns botiguers, aquest segon confinament és un moment d’incertesa: ‘La gent ja no ix de casa i solament va als comerços de primera necessitat, per la qual cosa no sabem si podrem continuar obrint durant aquests catorze dies’, ha dit.
També hi ha botiguers que veuen difícil la subsistència dels seus negocis: ‘El primer confinament ho vaig poder aguantar, però ara econòmicament no podrem.’
La consellera d’Interior, Gabriela Bravo, ha dit que cinquanta agents de policia s’encarreguen de la vigilància del compliment de les mesures de confinament.
D’ençà d’ahir a les 16.00 hi ha un dispositiu en què participen diàriament mig centenar d’agents, que controlen els accessos a la població i el compliment de les mesures.
Els onze agents de la policia local s’encarregaran de les necessitats dels veïns i de les possibles incidències.
Per una altra banda, els 12 agents de la Policia de la Generalitat seran responsables de supervisar els establiments públics que segons la resolució de Sanitat han de romandre tancats i de controlar els passatgers a la parada d’autobús i a l’estació de RENFE.
La Guàrdia Civil és l’encarregada de mantenir els punts de control permanent a les entrades i sortides de la localitat i de vigilar els camins alternatius que donen accés a Benigànim.
Per a aquestes tasques, la Guàrdia Civil ha desplegat 24 agents cada dia per a controlar els accessos, que es fan per la cruïlla de les carreteres CV-610 i CV-611 i també al punt de control establert al punt quilomètric 5,5 a la carretera CV-611.
La CV-612 és tallada al quilòmetre 7,7, davant el complex de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer; la CV-621 al quilòmetre 1,38, al límit del terme municipal de Quatretonda; i la CV-611 al 5,5, al límit del terme municipal de la Pobla del Duc.
També romanen tallats cinc camins que donen accés al municipi.
A la trobada, la consellera ha dit a la batllessa de Benigànim, Amparo Canals, que la Generalitat mobilitzarà una unitat de Bombers Forestals de la Generalitat perquè desinfectin els espais públics i vials del municipi.
Ttambé ha destacat el ‘comportament exemplar’ i la ‘corresponsabilitat’ que aquestes primeres hores de confinament han demostrat els habitants de Benigànim.
La consellera ha reconegut que les mesures sanitàries i de seguretat aplicades al municipi poden implicar ‘alguna molèstia’ per a la població però ha demanat comprensió als veïns perquè les restriccions són necessàries per a preservar la salut i el benestar general. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern valencià ha decretat que es manté el confinament al municipi de Benigànim. Es municipi es va tancar ahir a causa de l'augment dels casos de covid i la falta de traçabilitat. Durant les primeres hores del nou confinament, la Guàrdia Civil ha estat fent controls als accessos. Els veïns estan preocupats per les conseqüències d'un segon confinament.",
"a2": "Després d'un notable augment de casos covid, el municipi de Benigànim està confinat des d'ahir. Els agents de policia controlen els comerços i els accessos, mentre que els bombers desinfecten els carrers i els espais públics. Els veïns se senten tristos per haver de tornar a viure aquesta situació una altra vegada, encara que saben que són mesures necessàries.",
"a3": "Un jutjat de València ha anul·lat el decret de confinament de Benigànim, però Sanitat n'ha aprovat un altre per poder mantenir-lo arran de l'augment de la propagació del coronavirus. Alguns ho critiquen, però d'altres consideren que és necessari perquè no s'han estat respectant les normes. La policia és qui controla el compliment de la normativa i els accessos al municipi."
},
"extractive": {
"a1": "Tanmateix, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha anunciat l’aprovació d’un nou decret amb les modificacions que indica la magistrada a la interlocutòria per a mantenir el confinament, i l’ajuntament ha anunciat que es mantenen les mesures. \nEl municipi és tancat d’ençà d’ahir per l’augment de la propagació del coronavirus i la ‘pèrdua de traçabilitat dels casos’. \nDurant les primeres hores del nou confinament hi ha hagut control d’accessos per part de la Guàrdia Civil i de l’interior del municipi per la policia local, a més d’agents de la Policia de la Generalitat vigilant el tancament d’establiments. \nLa consellera ha reconegut que les mesures sanitàries i de seguretat aplicades al municipi poden implicar ‘alguna molèstia’ per a la població però ha demanat comprensió als veïns perquè les restriccions són necessàries per a preservar la salut i el benestar general.",
"a2": "Durant les primeres hores del nou confinament hi ha hagut control d’accessos per part de la Guàrdia Civil i de l’interior del municipi per la policia local, a més d’agents de la Policia de la Generalitat vigilant el tancament d’establiments.\nTanmateix, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha anunciat l’aprovació d’un nou decret amb les modificacions que indica la magistrada a la interlocutòria per a mantenir el confinament, i l’ajuntament ha anunciat que es mantenen les mesures.\nPer una altra banda, els 12 agents de la Policia de la Generalitat seran responsables de supervisar els establiments públics que segons la resolució de Sanitat han de romandre tancats i de controlar els passatgers a la parada d’autobús i a l’estació de RENFE.\nA la trobada, la consellera ha dit a la batllessa de Benigànim, Amparo Canals, que la Generalitat mobilitzarà una unitat de Bombers Forestals de la Generalitat perquè desinfectin els espais públics i vials del municipi.",
"a3": "El jutjat contenciós-administratiu número 3 de València ha anul·lat el decret de confinament de Benigànim (Vall d’Albaida), segons que ha informat À Punt.\nTanmateix, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha anunciat l’aprovació d’un nou decret amb les modificacions que indica la magistrada a la interlocutòria per a mantenir el confinament, i l’ajuntament ha anunciat que es mantenen les mesures.\nEl municipi és tancat d’ençà d’ahir per l’augment de la propagació del coronavirus i la ‘pèrdua de traçabilitat dels casos’.\nDurant les primeres hores del nou confinament hi ha hagut control d’accessos per part de la Guàrdia Civil i de l’interior del municipi per la policia local, a més d’agents de la Policia de la Generalitat vigilant el tancament d’establiments. "
},
"extreme": {
"a1": "El Govern decreta que es manté el confinament a Benigànim (València) després de la resolució judicial.",
"a2": "Benigànim comença un nou confinament després de l'augment de casos de covid i els agents controlaran els accessos al municipi.",
"a3": "L'augment de casos de covid-19 obliga Sanitat a aprovar un decret modificat per poder mantenir Benigànim confinat."
}
} |
128 | Collboni no accepta de reunir-se amb Maragall | El candidat d'ERC a la batllia de Barcelona havia ofert al cap de llista del PSC una reunió per 'responsabilitat institucional' | El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha refusat de reunir-se amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall, segons que ha pogut confirmar VilaWeb.
Maragall va oferir-li una trobada per ‘responsabilitat institucional’.
Fonts de la direcció d’ERC han explicat a l’ACN que l’oferta formava part de les reunions posteriors a les eleccions, amb voluntat de ‘contrastar el punt en què es troba cada formació’.
Els comuns havien insistit avui a negociar un govern tripartit a Barcelona amb ERC i el PSC.
D’ençà del resultat del 26-M, tots dos partits s’han vetat mútuament per arribar a un acord de govern, malgrat que Barcelona en Comú insisteix que és l’única via possible.
La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que el partit no preveu ‘d’entrada’ de compartir la batllia de Barcelona entre Ernest Maragall i Ada Colau.
En una conferència de premsa, ha recordat que qui ha guanyat les eleccions municipals ha estat ERC i que, per tant, és Maragall qui ha d’estar al capdavant del consistori.
Amb tot, ha destacat que hi ha negociacions entre tots dos partits i que es treballa en el contingut de l’acord i no pas en el repartiment de càrrecs.
Vilalta ha admès que ERC prioritza un acord amb Colau deixant de banda JxCat, perquè ‘és probable que pugui anar endavant’ i permetria un acord gairebé amb majoria absoluta.
Ha dit que no deixarien de treballar a favor d’acords per a obtenir l’acord sobre drets, llibertats i progrés, en al·lusió a JxCat.
Pel que fa a la possibilitat que BComú, PSC i Ciutadans arribin a un acord que deixi fora ERC del govern municipal, Vilalta n’ha estat crítica i ha dit que poden sumar aritmèticament, però no s’entendrien políticament.
‘No s’entendria que mantenir l’alcaldia passés davant del gran consens en drets, llibertats i progrés’, ha dit Vilalta sobre Colau.
I ha afegit que ERC no treballa en cap alternativa que no sigui fer Maragall batlle de Barcelona.
‘No entendríem que Barcelona en Comú pactés amb Cs per fer un acord contranatural, simplement per vetar l’independentisme’, ha insistit.
Sobre la possibilitat d’arribar a pactes amb el PSC, Vilalta ha reivindicat l’autonomia local.
Tanmateix, ha dit que és ‘extremadament difícil’ de construir-hi cap confiança pel context de repressió i vulneració de drets i perquè el PSC és ‘còmplice de la repressió que es manté contra Catalunya’.
La número tres de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha dit que no s’acaben de creure que Maragall hagi renunciat a pactar amb JxCat.
‘Sabem que s’asseuen, Artadi diu constantment que parlen de polítiques i concrecions per al mandat’, ha dit.
Sanz ha insistit que els comuns volen un tripartit d’esquerres i ha demanat a ERC i PSC que superin els blocatges i les línies vermelles.
‘La gent ens demana acords’, ha insistit, i ha tornat a negar que negociïn amb Manuel Valls.
Tanmateix, Sanz ha evitat de dir qui seria el batlle de la ciutat, tot argumentat que el primer pas és assolir l’acord.
També ha defensat que el tripartit és la millor solució per a Barcelona perquè és el més fidel a allò que els barcelonins han votat.
És per aquest motiu que ha reclamat a ERC i PSC ‘responsabilitat’.
L’equip negociador de Barcelona en Comú es trobarà demà i demà passat amb els d’ERC i el PSC.
El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, insisteix en la necessitat de fer tàndem amb Barcelona en Comú i governar a Barcelona.
Ha apel·lat al fet que els resultats del 26-M posen de manifest la necessitat d’un govern ‘progressista i no independentista’.
Sense precisar com hauria de ser l’acord, ha rebutjat de repartir-se la batllia.
‘Això no és un joc de trons, una estona tu una estona jo’, ha dit, tot insistint en la necessitat d’un govern estable.
Ha anunciat que, després de les converses ‘informals’ entre ell mateix i Colau de la setmana passada, aquesta setmana volen formalitzar-les.
La seva número 2, Laia Bonet, en serà l’encarregada.
La número dos de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, ha demanat a Maragall que mantingui la ‘convicció’ per la independència si pacta només amb Barcelona en Comú i exclou JxCat de l’acord a Barcelona.
‘No entendríem que fes un canvi quan la gent ha votat allò que ha votat’, ha dit en una entrevista a ‘El Matí a Ràdio 4’.
Arran de la possibilitat de ser exclosos del govern de Barcelona, Artadi ha dit que estan a l’expectativa.
‘Hem sentit versions diferents’, ha dit.
I ha subratllat que continuaran parlant amb Maragall i que seran ‘dues setmanes llargues’ abans del ple de constitució del consistori, el 15 de juny.
Quant a l’oferta de Manuel Valls d’investir Colau ‘sense condicions’, Artadi ha advertit la batllessa en funcions que ‘no hi ha res que Manuel Valls faci gratuïtament’.
Ha instat Colau a fer una reflexió ‘que vagi més enllà de mantenir la cadira’ i ha recordat que era una possibilitat, perquè Colau no l’havia pas descartada. | [
"país",
"barcelona"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Mentre els comuns insisteixen en el tripartit, que seria la forma més fidel a allò que la ciutadania ha votat, Collboni refusa reunir-se amb Maragall. D'altra banda, ERC assegura que d'entrada no es veu compartint l'Ajuntament de Barcelona amb Colau i és crític amb un possible pacte entre BComú, PSC i Ciutadans, que deixi de banda a ERC.",
"a2": "ERC prioritza el partit d'Ada Colau per negociar i poder assolir gairebé la majoria absoluta. El PSC rebutja la reunió amb ERC per contrastar el punt en què es troba cada partit. Un tripartit amb BComú, ERC i PSC seria el millor per a Barcelona. D'altra banda, JxCat demana que si se l'exclou, que no es deixi de banda l'independentisme.",
"a3": "Els líders d'ERC i el PSC, Maragall i Collboni respectivament, no es reuniran a pesar de la invitació de Maragall. La negativa és conseqüència del fet que els partits es van vetar mútuament, però els comuns sol·liciten un tripartit d'esquerres. ERC prioritza un acord amb Colau deixant fora JxCat, que ha demanat a Maragall que sigui fidel a la independència."
},
"extractive": {
"a1": "El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha refusat de reunir-se amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. \nLa portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que el partit no preveu ‘d’entrada’ de compartir la batllia de Barcelona entre Ernest Maragall i Ada Colau.\nPel que fa a la possibilitat que BComú, PSC i Ciutadans arribin a un acord que deixi fora ERC del govern municipal, Vilalta n’ha estat crítica i ha dit que poden sumar aritmèticament, però no s’entendrien políticament.\nTambé ha defensat que el tripartit és la millor solució per a Barcelona perquè és el més fidel a allò que els barcelonins han votat.",
"a2": "El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, insisteix en la necessitat de fer tàndem amb Barcelona en Comú i governar a Barcelona.\nAmb tot, ha destacat que hi ha negociacions entre tots dos partits i que es treballa en el contingut de l’acord i no pas en el repartiment de càrrecs.\nLa número tres de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha dit que no s’acaben de creure que Maragall hagi renunciat a pactar amb JxCat.\nLa número dos de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, ha demanat a Maragall que mantingui la ‘convicció’ per la independència si pacta només amb Barcelona en Comú i exclou JxCat de l’acord a Barcelona.",
"a3": "El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha refusat de reunir-se amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall, segons que ha pogut confirmar VilaWeb.\nD’ençà del resultat del 26-M, tots dos partits s’han vetat mútuament per arribar a un acord de govern, malgrat que Barcelona en Comú insisteix que és l’única via possible.\nVilalta ha admès que ERC prioritza un acord amb Colau deixant de banda JxCat, perquè ‘és probable que pugui anar endavant’ i permetria un acord gairebé amb majoria absoluta.\nLa número tres de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha dit que no s’acaben de creure que Maragall hagi renunciat a pactar amb JxCat."
},
"extreme": {
"a1": "Comencen les negociacions per als pactes constitucionals després de saber-se els resultats de les eleccions del 26-M.",
"a2": "ERC considera que el PSC significaria repressió per a Catalunya i que, pactant amb Ada Colau, gairebé tindria majoria absoluta.",
"a3": "Jaume Collboni, el cap de llista del PSC a Barcelona, es nega a reunir-se amb Ernest Maragall, el candidat d'ERC."
}
} |
294 | Puig reivindica la recuperació econòmica i assenyala el finançament just com a prioritat per al 2022 | Destaca la lluita contra la pandèmia, amb gairebé deu milions de dosis administrades, i recorda el quarantè aniversari de l'estatut que es commemorarà l'any vinent | El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat la recuperació econòmica del País Valencià, tot indicant que el 2022 començarà amb un rècord de més de dos milions d’afiliats a la Seguretat Social.
En el missatge de Cap d’Any, el president també ha recordat que la lluita contra la pandèmia continuava i que enguany s’havien administrat gairebé deu milions de dosis del vaccí.
En termes polítics, ha defensat la solidesa i l’estabilitat d’un govern que ha aprovat tots els pressupostos de la legislatura sense entrebancs.
A més, ha convocat els partits i la resta de comunitats autònomes a asseure’s per solucionar d’una vegada el sistema de finançament.
Ha assenyalat que calia aprofundir en la descentralització i ha posat d’exemple el corredor mediterrani.
Enguany, Puig ha fet el missatge a l’Elca, la casa del poeta Francisco Brines, on ha reivindicat també l’estatut valencià, que el 2022 farà quaranta anys que es va aprovar.
El president ha començat el discurs tot recordant “les 8.097 vides valencianes que la pandèmia s’ha emportat” i ha donat força als qui ara són ingressats per la covid-19.
Així mateix, ha assenyalat que en el missatge de l’any passat es va dirigir als ciutadans bo i confiant en la recuperació social i econòmica.
“D’ençà d’aquell moment d’incertesa, 81.000 valencians han trobat feina, 222 cada dia”, ha afegit.
Ha dit que la prioritat per al 2022 era, precisament, mantenir aquesta potència en la recuperació en forma de més ocupació i millor: “És una indecència que hi haja treballadors pobres i una injustícia veure famílies treballadores que no poden viure dignament del seu treball.”
El president també ha recordat que a final del 2020 tan sols s’havien vaccinat 5.000 valencians.
“Hui ja som a prop dels deu milions de dosis administrades”, ha puntualitzat, i ha insistit que, sempre que la situació hospitalària ho permeti, les restriccions del 2022 s’hauran d’adaptar al nivell alt d’immunització del País Valencià.
Puig ha destacat també que el País Valencià era un exemple d’estabilitat política, atès que el Consell ha aprovat el setè pressupost consecutiu sense ajornaments ni pròrrogues: “Enfront del soroll d’uns altres llocs, ací estem en allò que toca, perquè és el temps de la unitat, d’espentar entre tots, sense partidismes.”
En aquest sentit, ha convidat a “fugir de dogmes i d’extrems” i ha demanat d’ampliar aquesta mirada plural a la manera d’entendre l’estat espanyol: “És el temps d’apreciar la seua diversitat i de cosir millor les seues terres i les seues gents.”
Així mateix, ha proposat que l’estat espanyol, el 2022, faci un pas ferm per a fer viable el seu projecte compartit: “Si vam ser capaços de pactar la constitució i l’entrada a Europa, no pactarem un finançament autonòmic just?
No hi ha alternativa a l’acord.”
Per això, el president ha convidat al consens tots els grups polítics i totes les comunitats en favor d’un “gran acord per a una Espanya justa”.
“Aquest és el nostre discurs: el de la justícia i la igualtat” en les reivindicacions sobre finançament, sobre descentralització i sobre infrastructures, com ara el corredor mediterrani, ha afegit.
“Ja hem vist on aboca l’independentisme: a cap lloc; també veiem on condueix l’egoisme centralista: a la divisió.
I allò que necessitem és sumar, amb la paraula serena i sense crits”, ha argumentat.
D’una altra banda, Puig ha recordat que el País Valencià celebrarà els quaranta anys de l’estatut: “Quaranta anys de l’autogovern recuperat després de la desfeta d’Almansa.”
I ha destacat que l’estatut havia estat una garantia de progrés en la vida diària, i també un marc de convivència en què cap tothom.
“La diversitat és un privilegi que ens fa més rics, i l’estatut és el llibre que permet cinc milions de maneres diferents de ser valencià, que ens permet recordar hui el gran poeta Paco Brines, premi Cervantes en castellà, i que, alhora, ens farà celebrar, el 2022, l’Any Joan Fuster, un pensador universal que escrivia en valencià i que ja advertia contra els fanatismes amb una frase: ‘Tots, si arribem a tindre raó, la tenim a mitges.'” | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En el missatge de Cap d'Any, Ximo Puig ha destacat la recuperació econòmica del País Valencià i la bona gestió de la lluita contra la covid. Ha confirmat que l'objectiu per a aquest any és el finançament just, posa el focus en la descentralització, remarca l'aprovació sense entrebancs del setè pressupost i celebra els 40 anys de l'Estatut valencià.",
"a2": "Al missatge de final d'any, Puig ha recordat les víctimes de la pandèmia del 2020 i celebra les gairebé 10 milions de dosis de vacunes administrades. També ha celebrat que 81.000 valencians han trobat feina i admet que aquesta recuperació d'ocupació es mantindrà el 2022. També celebra l'estabilitat política de la Comunitat Valenciana i els 40 anys d'Estatut.",
"a3": "El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, destaca en el seu discurs de Cap d'Any la recuperació econòmica de la Comunitat Valenciana, amb un rècord de dos milions d'afiliats a la SS. També remarca la lluita contra la pandèmia i la necessitat d'afrontar la problemàtica de finançament autonòmic. A més, reivindica la solidesa del govern i defensa l'Estatut valencià."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat la recuperació econòmica del País Valencià, tot indicant que el 2022 començarà amb un rècord de més de dos milions d’afiliats a la Seguretat Social. \nEn termes polítics, ha defensat la solidesa i l’estabilitat d’un govern que ha aprovat tots els pressupostos de la legislatura sense entrebancs. \n“Hui ja som a prop dels deu milions de dosis administrades”, ha puntualitzat, i ha insistit que, sempre que la situació hospitalària ho permeti, les restriccions del 2022 s’hauran d’adaptar al nivell alt d’immunització del País Valencià. \nD’una altra banda, Puig ha recordat que el País Valencià celebrarà els quaranta anys de l’estatut: “Quaranta anys de l’autogovern recuperat després de la desfeta d’Almansa.” I ha destacat que l’estatut havia estat una garantia de progrés en la vida diària, i també un marc de convivència en què cap tothom. ",
"a2": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat la recuperació econòmica del País Valencià, tot indicant que el 2022 començarà amb un rècord de més de dos milions d’afiliats a la Seguretat Social. \nEn termes polítics, ha defensat la solidesa i l’estabilitat d’un govern que ha aprovat tots els pressupostos de la legislatura sense entrebancs. \nEl president també ha recordat que a final del 2020 tan sols s’havien vaccinat 5.000 valencians. “Hui ja som a prop dels deu milions de dosis administrades”, ha puntualitzat, i ha insistit que, sempre que la situació hospitalària ho permeti, les restriccions del 2022 s’hauran d’adaptar al nivell alt d’immunització del País Valencià. \nD’una altra banda, Puig ha recordat que el País Valencià celebrarà els quaranta anys de l’estatut: “Quaranta anys de l’autogovern recuperat després de la desfeta d’Almansa.” I ha destacat que l’estatut havia estat una garantia de progrés en la vida diària, i també un marc de convivència en què cap tothom. ",
"a3": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat la recuperació econòmica del País Valencià, tot indicant que el 2022 començarà amb un rècord de més de dos milions d’afiliats a la Seguretat Social. \nEn el missatge de Cap d’Any, el president també ha recordat que la lluita contra la pandèmia continuava i que enguany s’havien administrat gairebé deu milions de dosis del vaccí.\nEn termes polítics, ha defensat la solidesa i l’estabilitat d’un govern que ha aprovat tots els pressupostos de la legislatura sense entrebancs. \nA més, ha convocat els partits i la resta de comunitats autònomes a asseure’s per solucionar d’una vegada el sistema de finançament. "
},
"extreme": {
"a1": "Puig destaca la recuperació econòmica del País Valencià, l'alt percentatge de població vacunada i els 40 anys de l'Estatut.",
"a2": "Ximo Puig celebra el Cap d'Any amb l'avenç de la pandèmia, l'estabilitat política de la Comunitat i els 40 anys d'Estatut.",
"a3": "El discurs de Cap d'Any de Ximo Puig destaca la recuperació econòmica valenciana i reivindica un finançament just."
}
} |
2,338 | Nova reunió sense acord entre Habitatge i les famílies del bloc Salt per buscar una sortida davant del desallotjament | Generalitat i Ajuntament modifiquen els contractes davant "la desconfiança" dels afectats i alerten que la situació no es pot allargar massa | Nova reunió sense acord entre Habitatge i les famílies del bloc Salt per intentar trobar una sortida davant l'amenaça de desallotjament que pesa damunt l'edifici.
Després d'una trobada tensa, sobretot arran de les reclamacions de l'autoanomenada PAH Girona- Salt, la Generalitat i l'Ajuntament han acordat introduir clàusules als contractes de cessió d'ús que s'han ofert als afectats, davant la seva "desconfiança" que al cap d'un any se'ls pogués fer fora dels habitatges.
Les administracions ja alerten, però, que la situació a l'edifici no es pot allargar massa, perquè ja s'ha esgotat el termini per al desallotjament voluntari que va donar el jutjat.
A més, aquest cop, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha desestimat la petició de suspendre cautelarment el desnonament, perquè considera que el Govern està actuant per garantir que les famílies afectades es reallotgin en altres pisos.
Les famílies que viuen al bloc Salt havien de fer saber avui si acceptaven o no els contractes de lloguer que els va oferir Habitatge per reallotjar-los.
La reunió s'havia convocat a les onze del matí, però ja d'entrada, la portaveu de la PAH, Marta Afuera, ha fet saber que no s'acceptaven les condicions que proposava Habitatge.
Davant l'Oficina d'Habitatge de Salt, i en presència dels tècnics i personal de l'administració, Afuera ha reclamat que els contractes es convertissin en lloguers socials per a cinc anys.
La trobada ha anat pujant de to, sobretot per les reclamacions de la plataforma, i la seva portaveu ha arribat a abandonar el lloc.
Segons Afuera, les cessions d'ús que s'ofereixen "no garanteixen que, passat un any, les famílies puguin conservar l'habitatge".
Després que Afuera marxés, algunes famílies han accedit a reunir-se amb els representants de la Generalitat perquè els expliquessin les condicions dels lloguers.
El director de Promoció de l'Habitatge, Albert Toledo, els ha garantit que ningú es quedarà sense sostre.
"Un cop superat el termini establert, que en aquest cas és de dos anys, continuarem prorrogant el contracte si compleixen els requisits", ha dit Toledo.
El portaveu també ha assegurat que, si la situació de precarietat de les famílies es manté, "no es farà ningú fora dels pisos".
Davant la desconfiança de les famílies, però, tant la Generalitat com l'Ajuntament han accedit a introduir noves clàusules als contractes (que són els mateixos que es vénen fent davant situacions d'emergència com la del bloc Salt).
Ara, al redactat s'hi afegirà que, un cop superat el termini, els lloguers s'allargaran "de manera indefinida" si les famílies continuen sense recursos.
A més, els contractes també deixaran clar que, davant d'un impagament, allò que es farà d'entrada serà tractar el cas amb Serveis Socials del municipi.
Estrasburg desestima suspendre el desallotjament
La intenció de l'autoanomenada PAH és estudiar-se de nou els contractes, un cop s'hagin introduït les clàusules, i demanar que es convoqui una nova reunió per dilluns.
La Generalitat i l'Ajuntament de Salt ja adverteixen, però, que la situació no es pot allargar massa més, perquè de fet ja s'ha esgotat el termini fixat pel jutjat perquè les famílies abandonessin el bloc Salt de manera voluntària.
A la situació s'hi afegeix, a més, una nova resolució judicial.
En aquest cas, qui la dicta és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg.
A diferència de l'anterior ocupació, aquest cop el tribunal ha desestimat la petició de suspendre cautelarment el desallotjament de l'edifici, perquè considera que el Govern està prenent les mesures idònies per garantir el reallotjament de les famílies que s'estan al bloc Salt.
Tant l'Ajuntament de Salt com Habitatge asseguren que l'objectiu és "garantir el dret de les famílies a ser reubicades".
El regidor de l'àrea, Ferran Burch, assegura que allò que volen és que el procés sigui "el màxim de ben portat possible" i garantir "la dignitat" de les famílies sense recursos que viuen al bloc del carrer Doctor Castany. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Després d'una tensa reunió entre Habitatge i la PAH Girona-Salt, no s'ha arribat a cap acord per a trobar una sortida a l'ordre de desallotjament que té l'edifici. L'administració alerta que la situació no es pot allargar massa perquè el termini per fer un desallotjament voluntari ja ha vençut. Els veïns no han acceptat les condicions que proposava Habitatge.",
"a2": "El temps de desallotjament voluntari del bloc Salt que va donar el jutjat s'ha acabat i Estrasburg es nega a suspendre el desallotjament. El Govern lluita per reallotjar les famílies, però aquestes no han volgut acceptar les condicions que se'ls ha donat per motius de desconfiança. Se segueixen estudiant els casos i es busquen mesures per donar-los una altre habitatge.",
"a3": "Les autoritats locals i regionals han introduït clàusules en els contractes de lloguer oferits a les famílies afectades del bloc Salt a Girona per assegurar que no siguin expulsades després d'un any. El TEDH ha denegat la petició de la PAH de suspendre el desallotjament perquè els consta que el Govern està ajudant a garantir el reallotjament de les famílies."
},
"extractive": {
"a1": "Nova reunió sense acord entre Habitatge i les famílies del bloc Salt per intentar trobar una sortida davant l'amenaça de desallotjament que pesa damunt l'edifici.\nLes administracions ja alerten, però, que la situació a l'edifici no es pot allargar massa, perquè ja s'ha esgotat el termini per al desallotjament voluntari que va donar el jutjat.\nLes famílies que viuen al bloc Salt havien de fer saber avui si acceptaven o no els contractes de lloguer que els va oferir Habitatge per reallotjar-los.\nEl portaveu també ha assegurat que, si la situació de precarietat de les famílies es manté, \"no es farà ningú fora dels pisos\".",
"a2": "Nova reunió sense acord entre Habitatge i les famílies del bloc Salt per intentar trobar una sortida davant l'amenaça de desallotjament que pesa damunt l'edifici.\nEl portaveu també ha assegurat que, si la situació de precarietat de les famílies es manté, \"no es farà ningú fora dels pisos\".\nLa Generalitat i l'Ajuntament de Salt ja adverteixen, però, que la situació no es pot allargar massa més, perquè de fet ja s'ha esgotat el termini fixat pel jutjat perquè les famílies abandonessin el bloc Salt de manera voluntària.\nA diferència de l'anterior ocupació, aquest cop el tribunal ha desestimat la petició de suspendre cautelarment el desallotjament de l'edifici, perquè considera que el Govern està prenent les mesures idònies per garantir el reallotjament de les famílies que s'estan al bloc Salt.",
"a3": "Nova reunió sense acord entre Habitatge i les famílies del bloc Salt per intentar trobar una sortida davant l'amenaça de desallotjament que pesa damunt l'edifici.\nDesprés d'una trobada tensa, sobretot arran de les reclamacions de l'autoanomenada PAH Girona- Salt, la Generalitat i l'Ajuntament han acordat introduir clàusules als contractes de cessió d'ús que s'han ofert als afectats, davant la seva \"desconfiança\" que al cap d'un any se'ls pogués fer fora dels habitatges. \nA més, aquest cop, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha desestimat la petició de suspendre cautelarment el desnonament, perquè considera que el Govern està actuant per garantir que les famílies afectades es reallotgin en altres pisos.\nEl portaveu també ha assegurat que, si la situació de precarietat de les famílies es manté, \"no es farà ningú fora dels pisos\"."
},
"extreme": {
"a1": "No s'arriba a cap acord entre Habitatge i les famílies del bloc Salt enfront l'amenaça de desallotjament.",
"a2": "Estrasburg es nega a suspendre el desallotjament del bloc Salt i el Govern vol donar-los un reallotjament en altres habitatges.",
"a3": "No s'ajornarà el desallotjament de les famílies del bloc Salt perquè el Govern els ofereix uns habitatges alternatius."
}
} |
2,902 | 'Ni con tres vidas que tuviera' arriba com un "crit" al diàleg a la Sala Atrium | L'obra de José Pascual Abellán porta al teatre la recordada entrevista de Jordi Évole a l'ex etarra Iñaki Rekarte | 'Ni con tres vides que tuviera', l'aplaudit espectacle de José Pascual Abellán basat en l'entrevista de Jordi Évole a l'ex membre d'ETA penedit Iñaki Rekarte, fa parada a Barcelona per tancar la temporada teatral de la Sala Atrium, del 3 al 14 de juliol.
L'obra és una combinació de teatre documental (basat en aquesta i altres entrevistes, així com en la carta que la filla d'una de les víctimes de Rekarte va escriure poc després de l'atemptat que va acabar amb la vida dels seus pares) amb una part de ficció que imagina un encontre entre víctima i botxí.
Pel seu autor, la peça és un "crit" a través del qual formula les preguntes que ell es va fer respecte com s'ha de considerar l'ex etarra.
És també una invitació al diàleg i una presa de partit, en el sentit que escoltar no només les víctimes sinó el seu victimari "obre un ventall per entendre les coses".
Ni con tres vides que tuviera' està protagonitzada per Nacho Hevia (en el paper de Jordi Évole), Lucía Esteso (la filla del matrimoni mort a mans d'ETA) i Jorge Cabrera, que va estar nominat als darrers Premis Max per la seva interpretació de l'ex terrorista Iñaki Rekarte.
La direcció de l'obra és de Zara Sobral.
José Pascual Abellán va imaginar l'obra poc després de veure a la televisió l'entrevista del programa 'Salvados' a Rekarte.
Impactat i amb moltes preguntes per fer, va començar a pensar que seria bo que "aquell sentiment" seu s'estengués més enllà de l'entrevista.
El dramaturg va contactar amb "les tres parts": la productora d'Évole, l'ex etarra i la filla del matrimoni víctima del seu atemptat, amb respostes diferents.
L'espectacle es basa doncs en aquestes "tres potes", dues de teatre documental (on es reprodueix tant l'entrevista com la carta al director que va enviar la noia reaccionant a la seva emissió) i la tercera de pura ficció.
És a la part final de l'espectacle on Abellán escriu una trobada –que mai s'ha produït- entre Rekarte i la filla de les víctimes.
"Volia saber com hauria estat una trobada entre ells, volia explorar-ho, i volia el seu beneplàcit per fer-ho".
Per això va contactar amb les tres parts.
A 'Salvados' els va semblar molt bé, i a Rekarte també, fins el punt que va convidar el dramaturg a fer una trobada (que ell va declinar).
La filla de les víctimes també va donar el vist i plau després de llegir el text va dir a Abellán que malgrat ella no es reuniria mai amb el botxí dels seus pares, "recolzava" que com a autor ell els hagués unit en un escenari, ha explicat Abellán.
El final, que descobrirà l'espectador, genera més preguntes que respostes, apuntava aquest dilluns Jorge Cabrera.
Aquesta és la grandesa de l'espectacle, ha dit l'actor.
El fet que l'obra hagi remogut des de sectors conservadors que habitualment "mai es plantejarien la idea del perdó" a l'ex terrorista com, en sentit contrari, espectadors de perfil més esquerranós, és per a ell una mostra de la complexitat del tema i del to de l'obra.
Ella és, de fet, l'autora involuntària del títol de l'obra.
I és que en aquella carta al director publicada a 'El Mundo' després de l'entrevista, va escriure a Rekarte que "ni en tres vides que tingués" pagaria pel que havia fet.
Abellán ha escrit la frase en primera persona per reflectir el sentiment de culpa del propi ex terrorista, "Ni con tres vides que tuviera".
"Nosaltres ni condemnem ni absolem", hi ha afegit Abellán, que reflexiona així: "Sempre estem amb la víctima, però a l'agressor si no l'escoltem, ho seguirà fent.
Posar un micròfon no és regalar un micròfon.
Conèixer el victimari obre un ventall per entendre les coses".
L'espectacle ha girat per Madrid, Bilbao i Tarragona, entre altres ciutats, amb molt bona acollida i crítica.
José Pascual Abellán va residir a Barcelona durant anys, i aquí va estrenar les obres 'Versus' (2013), 'Las coses que faltan' (2014) i 'Dos familias' (2016).
La seva obra més coneguda és 'Locas', el seu primer text original, que avui compta amb dotze versions internacionals i una adaptació cinematogràfica de la qual es va encarregar del guió i va guanyar el Premi al Millor Guió del Go Independent Film Festival de Washington. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'obra de teatre \"Ni con tres vidas que tuviera\" d'Abellán es basa en l'entrevista que va fer Évole a l'exmembre d'ETA Rekarte i en una carta que la filla d'una de les víctimes de Rekarte va escriure arran de l'atemptat que va acabar amb la vida dels seus pares. L'obra té parts de teatre documental i parts de ficció.",
"a2": "José Pascual ha portat als escenaris la seva obra \"Ni con tres vidas que tuviera\", on es representa l'entrevista de Jordi Évole a l'exetarra Iñaki Rekarte. A més, també entra a l'obra el paper de la filla del matrimoni assassinat a les mans d'ETA, que es retroba amb Iñaki al final de ficció de l'obra. L'actuació ha rebut grans crítiques.",
"a3": "L'obra teatral \"Ni con tres vidas que tuviera\", de José Pascual Abellán, arriba a la Sala Atrium de Barcelona del 3 al 14 de juliol. És un espectacle basat en l'entrevista de \"Salvados\" a Iñaki Rekarte, exmembre d'ETA. L'obra combina teatre documental i ficció, i convida a reflexionar sobre com considerar els exterroristes. La peça ha rebut bones crítiques."
},
"extractive": {
"a1": "L'obra és una combinació de teatre documental (basat en aquesta i altres entrevistes, així com en la carta que la filla d'una de les víctimes de Rekarte va escriure poc després de l'atemptat que va acabar amb la vida dels seus pares) amb una part de ficció que imagina un encontre entre víctima i botxí. \nEl dramaturg va contactar amb \"les tres parts\": la productora d'Évole, l'ex etarra i la filla del matrimoni víctima del seu atemptat, amb respostes diferents. \nL'espectacle es basa doncs en aquestes \"tres potes\", dues de teatre documental (on es reprodueix tant l'entrevista com la carta al director que va enviar la noia reaccionant a la seva emissió) i la tercera de pura ficció.\nEl fet que l'obra hagi remogut des de sectors conservadors que habitualment \"mai es plantejarien la idea del perdó\" a l'ex terrorista com, en sentit contrari, espectadors de perfil més esquerranós, és per a ell una mostra de la complexitat del tema i del to de l'obra.",
"a2": "L'obra és una combinació de teatre documental (basat en aquesta i altres entrevistes, així com en la carta que la filla d'una de les víctimes de Rekarte va escriure poc després de l'atemptat que va acabar amb la vida dels seus pares) amb una part de ficció que imagina un encontre entre víctima i botxí.\nÉs a la part final de l'espectacle on Abellán escriu una trobada –que mai s'ha produït- entre Rekarte i la filla de les víctimes.\nLa filla de les víctimes també va donar el vist i plau després de llegir el text va dir a Abellán que malgrat ella no es reuniria mai amb el botxí dels seus pares, \"recolzava\" que com a autor ell els hagués unit en un escenari, ha explicat Abellán.\nEl fet que l'obra hagi remogut des de sectors conservadors que habitualment \"mai es plantejarien la idea del perdó\" a l'ex terrorista com, en sentit contrari, espectadors de perfil més esquerranós, és per a ell una mostra de la complexitat del tema i del to de l'obra.",
"a3": "'Ni con tres vides que tuviera', l'aplaudit espectacle de José Pascual Abellán basat en l'entrevista de Jordi Évole a l'ex membre d'ETA penedit Iñaki Rekarte, fa parada a Barcelona per tancar la temporada teatral de la Sala Atrium, del 3 al 14 de juliol. \nL'obra és una combinació de teatre documental (basat en aquesta i altres entrevistes, així com en la carta que la filla d'una de les víctimes de Rekarte va escriure poc després de l'atemptat que va acabar amb la vida dels seus pares) amb una part de ficció que imagina un encontre entre víctima i botxí.\nPel seu autor, la peça és un \"crit\" a través del qual formula les preguntes que ell es va fer respecte com s'ha de considerar l'ex etarra.\nEl fet que l'obra hagi remogut des de sectors conservadors que habitualment \"mai es plantejarien la idea del perdó\" a l'ex terrorista com, en sentit contrari, espectadors de perfil més esquerranós, és per a ell una mostra de la complexitat del tema i del to de l'obra."
},
"extreme": {
"a1": "\"Ni con tres vidas que tuviera\", l'espectacle d'èxit d'Abellán, fa parada en Barcelona per tancar la temporada.",
"a2": "L'obra \"Ni con tres vides que tuviera\" sobre l'entrevista a Iñaki Rekarte ha tingut una gran crítica i acollida.",
"a3": "\"Ni con tres vidas que tuviera\", l'obra teatral basada en l'entrevista d'Évole a l'exetarra Rekarte, ara a Barcelona."
}
} |
329 | Les Corts rebutgen una iniciativa del PP en defensa del plurilingüisme i el “respecte” a les zones castellanoparlants | Els Populars no volen un model d'immersió i avisen que si no es complix la LOMQE aniran als tribunals | VALÈNCIA, 6 (EUROPA PRESS)
El ple de les Corts Valencianes ha rebutjat este dimecres una proposta del PP per a instar al Consell a estendre el model educatiu plurilingüe que ha aprovat l’anterior govern autonòmic en 2012 a tot l’alumnat de centres sostinguts públics i a “respectar les zones castellanoparlants de la Comunitat i no imposar l’ensenyança obligatòria del valencià a les comarques que tenen la possibilitat d’estar exemptes”.
La iniciativa, que ha estat rebutjada amb els vots en contra de PSPV, Compromís i Podem, i ha comptat amb el suport de Ciutadans, també proposava convocar estades formatives de l’alumnat a l’estranger amb la partida de dos milions d’euros que va deixar previst amb este fi l’anterior Consell” i “continuar augmentant l’oferta de capacitació en llengües del professorat i la certificació del nivell de llengua”.
La diputada del PP Beatriz Gascó ha justificat la necessitat d’esta proposició no de llei perquè en els últims mesos ha quedat demostrat que la Conselleria d’Educació actua “al dictat d’Escola Valenciana” i defensa “postulats catalanistes” i la immersió lingüística, que seria “un retrocés” per als alumnes valencians”.
Ha assenyalat que tot i que el titular d’Educació, Vicent Marzà diu que advoca per un model de consens la realitat és que “ja ho té redactat, ho té en un calaix” i “desterra completament el castellà del sistema educatiu”.
Gascó ha preguntat als grups si volen “un model moderat que contenta a tot el món” o “un model radical”.
“No volem importar a la Comunitat Valenciana el model català”, ha reiterat, i alhora ha demanat traçar unes línies roges perquè el model que s’implant respecte la llibertat, igualtat, la Llei d’Ús i l’Estatut d’Autonomia.
Des del grup socialista, la diputada Mercedes Caballero ha començat el seu discurs en xinès, anunciant el vot en contra i, segons ha dit, els parlamentaris haurien pogut entendre la seua intervenció si haguera seguit endavant la intenció de l’exconseller d’Educació del PP Alejandro Font de Mora.
A més, ha incidit que el decret del plurilingüisme del PP no va aconseguir el vistiplau de la comunitat educativa i ha assegurat que esta proposta s’ha plantejat per a traure “rèdit electoral”.
Segons la seua opinió, el debat entre “bons i dolents” i sobre el catalanisme “ja està superat”.
Gascó ha assegurat no entendre la posició dels socialistes perquè “són moderats” i els ha demanat que s’alliberen dels postulats dels seus socis de govern i “recuperen l’essència que els definix”.
Per la seua banda, el diputat de Compromís Josep Nadal ha explicat que el decret del PP partia d’un error, que valencià i castellà conviuen en un marc “normalitzat i harmònic” quan durant els 20 anys de govern dels populars s’ha produït un “procés de substitució del valencià” que ha provocat que només el 30% de la població tinga una competència oral en la llengua autòctona.
A més, els ha acusat de “discriminar el valencià” i els alumnes que viuen en zones castellanoparlants, així com d’agitar “el discurs de la por, de l’enfrontament entre territoris i llengües”.
“RADICALITZAR L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC”
La diputada del PP ha acusat el Consell de “radicalitzar l’àmbit lingüístic en el sistema educatiu” i ha assenyalat que el pròxim curs la LOMQE s’aplicarà ja en tota primària i, per tant, deurà haver una assignatura com a mínim vehiculada en castellà.
“Si no complixen la llei anirem als tribunals”, ha assegurat Gascó, que ha advertit que si no ho fan estaran “prevaricant” després de ser insubmisos i anar contra la llei a posta.
Des de Podem, la diputada Sandra Mínguez ha criticat que el model plurilingüe del PP va suposar fer “la casa per la teulada”, sense consens i ha acusat els populars de voler “dividir als valencians”.
Segons ha remarcat, l’objectiu ha de ser “no imposar, sinó ampliar” les competències lingüístiques i això “no té res a vore amb el pancatalanisme, s’ho diu una que és de Conca”.
Per part de Ciutadans, Mercedes Ventura ha mostrat el seu suport cap a un sistema educatiu en què “tinguen cabuda totes les llengües” i s’ha després de preguntar-li per quin el Consell “no rescata als nostres alumnes del fracàs i abandonament escolar”. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La proposta del PP en defensa del model educatiu plurilingüe i el no imposar a les zones castellanoparlants l'ensenyança obligatòria del valencià ha estat rebutjada pel ple de les Corts Valencianes. La iniciativa s'ha rebutjat amb els vots en contra de PSPV, Compromís i Podem però ha tingut el suport de Ciutadans.",
"a2": "Durant el ple a les Corts Valencianes, el PP ha assegurat que si no es compleix la llei LOMCE i s'imposa el valencià, acudirà sense dubtar-ho als tribunals. D'altra banda, l'esquerra ha deixat clar que el pla no és per imposar, sinó per donar suport a totes les llengües, i demanen que no els acusin d'exigir el model català.",
"a3": "Les Corts Valencianes han rebutjat una proposta del PP per estendre el model educatiu plurilingüe a tots els alumnes de centres públics i respectar les zones castellanoparlants de la Comunitat. El PSPV, Compromís i Podem van votar-hi en contra. La diputada del PP va justificar la necessitat d'aquesta proposició perquè opina que la Conselleria d'Educació defensa postulats catalanistes."
},
"extractive": {
"a1": "El ple de les Corts Valencianes ha rebutjat este dimecres una proposta del PP per a instar al Consell a estendre el model educatiu plurilingüe que ha aprovat l’anterior govern autonòmic en 2012 a tot l’alumnat de centres sostinguts públics i a “respectar les zones castellanoparlants de la Comunitat i no imposar l’ensenyança obligatòria del valencià a les comarques que tenen la possibilitat d’estar exemptes”. \nLa iniciativa, que ha estat rebutjada amb els vots en contra de PSPV, Compromís i Podem, i ha comptat amb el suport de Ciutadans, també proposava convocar estades formatives de l’alumnat a l’estranger amb la partida de dos milions d’euros que va deixar previst amb este fi l’anterior Consell” i “continuar augmentant l’oferta de capacitació en llengües del professorat i la certificació del nivell de llengua”. \nPer la seua banda, el diputat de Compromís Josep Nadal ha explicat que el decret del PP partia d’un error, que valencià i castellà conviuen en un marc “normalitzat i harmònic” quan durant els 20 anys de govern dels populars s’ha produït un “procés de substitució del valencià” que ha provocat que només el 30% de la població tinga una competència oral en la llengua autòctona. \nDes de Podem, la diputada Sandra Mínguez ha criticat que el model plurilingüe del PP va suposar fer “la casa per la teulada”, sense consens i ha acusat els populars de voler “dividir als valencians”. ",
"a2": "El ple de les Corts Valencianes ha rebutjat este dimecres una proposta del PP per a instar al Consell a estendre el model educatiu plurilingüe que ha aprovat l’anterior govern autonòmic en 2012 a tot l’alumnat de centres sostinguts públics i a “respectar les zones castellanoparlants de la Comunitat i no imposar l’ensenyança obligatòria del valencià a les comarques que tenen la possibilitat d’estar exemptes”.\nLa iniciativa, que ha estat rebutjada amb els vots en contra de PSPV, Compromís i Podem, i ha comptat amb el suport de Ciutadans, també proposava convocar estades formatives de l’alumnat a l’estranger amb la partida de dos milions d’euros que va deixar previst amb este fi l’anterior Consell” i “continuar augmentant l’oferta de capacitació en llengües del professorat i la certificació del nivell de llengua”.\nHa assenyalat que tot i que el titular d’Educació, Vicent Marzà diu que advoca per un model de consens la realitat és que “ja ho té redactat, ho té en un calaix” i “desterra completament el castellà del sistema educatiu”.\nPer la seua banda, el diputat de Compromís Josep Nadal ha explicat que el decret del PP partia d’un error, que valencià i castellà conviuen en un marc “normalitzat i harmònic” quan durant els 20 anys de govern dels populars s’ha produït un “procés de substitució del valencià” que ha provocat que només el 30% de la població tinga una competència oral en la llengua autòctona.",
"a3": "El ple de les Corts Valencianes ha rebutjat este dimecres una proposta del PP per a instar al Consell a estendre el model educatiu plurilingüe que ha aprovat l’anterior govern autonòmic en 2012 a tot l’alumnat de centres sostinguts públics i a “respectar les zones castellanoparlants de la Comunitat i no imposar l’ensenyança obligatòria del valencià a les comarques que tenen la possibilitat d’estar exemptes”.\nLa iniciativa, que ha estat rebutjada amb els vots en contra de PSPV, Compromís i Podem, i ha comptat amb el suport de Ciutadans, també proposava convocar estades formatives de l’alumnat a l’estranger amb la partida de dos milions d’euros que va deixar previst amb este fi l’anterior Consell” i “continuar augmentant l’oferta de capacitació en llengües del professorat i la certificació del nivell de llengua”.\nLa diputada del PP Beatriz Gascó ha justificat la necessitat d’esta proposició no de llei perquè en els últims mesos ha quedat demostrat que la Conselleria d’Educació actua “al dictat d’Escola Valenciana” i defensa “postulats catalanistes” i la immersió lingüística, que seria “un retrocés” per als alumnes valencians”. \nLa diputada del PP ha acusat el Consell de “radicalitzar l’àmbit lingüístic en el sistema educatiu” i ha assenyalat que el pròxim curs la LOMQE s’aplicarà ja en tota primària i, per tant, deurà haver una assignatura com a mínim vehiculada en castellà."
},
"extreme": {
"a1": "El ple de les Corts Valencianes rebutja la proposta del PP en defensa del model educatiu plurilingüe.",
"a2": "Durant el ple, el PP amenaça si s'imposa el valencià i l'esquerra assegura que només volen afavorir totes les llengües.",
"a3": "Rebutjada a les Corts Valencianes la proposta del PP d'un model educatiu plurilingüe i que no imposi l'ensenyança del valencià."
}
} |
2,160 | Un estudi de la UAB alerta que la crisi ha generat situacions de desigualtat econòmica dins la universitat | L'informe revela que s'ha incrementat la xifra d'alumnes que combinen els estudis amb la feina elevant el percentatge fins al 67% | En l'última dècada, i en especial coincidint amb els anys de crisi econòmica, s'ha disparat la xifra de joves que es veuen obligats a treballar per pagar-se els estudis, combinant l'activitat professional amb la formativa.
Així ho revela un estudi d'investigadors del Grup de Recerca en Educació i Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que indica que la situació es dóna especialment entre aquells amb una situació social més desfavorida i que tot plegat està generant noves desigualtats entre els universitaris.
De fet, les dades indiquen que del 2008 al 2014, el percentatge d'alumnes que estudien i treballen ha passat del 59 al 67%.
Aquest informe s'ha publicat a la revista 'European Journal of Education'.
La recerca s'ha centrat en veure l'evolució del fenomen en relació al rendiment acadèmic i la inserció laboral futura, en termes de qualitat ocupacional, així com l'impacte de la crisi econòmica.
També ha valorat la influència del nivell educatiu del pares, com un factor relacionat amb l'origen social i econòmic dels joves universitaris.
Les dades analitzades, extretes d'enquestes de l'Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, indiquen que els estudiants que compaginaven estudis i feina van passar a de ser el 59% al 2008 al 67% l'any 2014.
Aquest augment va ser generalitzat en tots els perfils d'estudiants -i especialment entre els d'origen mitjà i alt-.
Però només entre el grup d'origen social més desafavorit es va produir un augment dels percentatges tant dels que treballaven a temps parcial com dels que ho van fer a temps complet, que van passar del 38 al 47%.
Les dades, a més, indiquen que estudiar i treballar alhora penalitza acadèmicament els estudiants, que obtenen pitjor nota que els que no treballen.
Coincidint amb la crisi, per exemple, els que tenien una feina a temps complet relacionada amb els estudis van ser els que van treure pitjor nota, probablement per centrar-se, en una època difícil per a l'ocupació, en mantenir el seu lloc de treball.
A més, és especialment negatiu per als joves d'origen familiar educatiu més baix, que són els que treballen més a temps complet i en feines no relacionades amb els estudis, el què els comporta una pitjor qualitat ocupacional en la inserció laboral futura.
Les dades palesen que les condicions de vida d'aquests estudiants a la universitat han empitjorat, tenint en compte que al fet de ser ja una minoria entre l'alumnat cal sumar que necessiten contribuir més a l'economia familiar.
"Després de la crisi hi ha hagut la introducció del procés de Bolonya, que demana una major presencialitat de l'estudiant a les aules, el que ha suposat un perjudici per aquest col·lectiu perquè els costa més poder quedar per fer els treballs en grup i les tasques diàries que se'ls demanen", assegura Marina Elias, una de les investigadores responsables de l'estudi juntament amb Albert Sànchez-Gelabert.
Alhora assenyala que també pot tenir afectació "en la relació amb els seus companys, el que pot repercutir en les notes i amb els vincles que fan amb altres estudiants", assegura.
Els investigadors alerten de la necessitat que s'introdueixin mecanismes de suport específics per a aquests estudiants.
Algunes de les propostes passen per l'ampliació de l'oferta d'estudis semi presencials, serveis d'ajuda en plataformes virtuals, una millora en l'accessibilitat i flexibilitat del professorat i la introducció de mecanismes que minimitzin la penalització acadèmica que suposa estudiar i treballar.
"S'ha de tenir en compte que existeix aquest col·lectiu i sobretot és important que el professorat en sigui conscient en el dia a dia i que entengui que a vegades aquests estudiants no poden assistir a classe, no perquè no vulguin, sinó perquè no els ho és possible", comenta Elias.
Importància del capital social
Els investigadors han comprovat també que, segons els nivells formatius familiars, es van donar diferències al nivell ocupacional dels estudiants coincidint amb el període de crisi: els fills amb pares amb majors nivells educatius van trobar més i millor feina, probablement degut a la capacitat de mobilitzar el seu capital social -relacions d'amistat i familiars-.
En termes generals, tanmateix, combinar feina i estudis té efectes positius per a una millor qualitat ocupacional un cop finalitzats els estudis, sobretot en el cas que el treball ha estat relacionat amb la disciplina estudiada.
"Els resultats estan en línia amb d'altres que hem dut a terme, que indiquen que entre 2008 i 2014 l'estratificació interna a les universitats sembla haver augmentat.
Per exemple, en les dades de matriculació pre i post crisi hem observat més matriculacions en els títols amb major inserció laboral, probablement perquè, en molts casos, ja durant la carrera els estudiants han de compaginar-los amb la feina", assegura Elias.
També afegeix qua els joves de famílies amb menys recursos es decanten més per titulacions amb una bona inserció laboral, però també més barates i més fàcils d'acabar". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un estudi alerta de l'augment dels joves que es veuen obligats a treballar per poder estudiar, sobretot arran de la crisi econòmica. Les dades també indiquen que generalment els joves que treballen tenen pitjors notes que els que es dediquen a estudiar a temps complet. Els joves que necessiten treballar tenen, a més, un nivell econòmic més baix.",
"a2": "El 67% dels alumnes es veuen obligats a estudiar i treballar per pagar-se la seva educació. Això es veu reflectit en els resultats, ja que tenen resultats més baixos que els que no ho fan. En la majoria dels casos, les feines no tenen res a veure amb l'àmbit d'estudi. Cal proposar solucions per facilitar-los la vida acadèmica.",
"a3": "Un estudi de la UAB mostra que, en l'última dècada, hi ha hagut cada cop més estudiants universitaris a Espanya que s'han vist obligats a treballar per finançar-se els estudis. Això afecta especialment els estudiants d'origen social desafavorit i genera desigualtats entre universitaris. Treballar i estudiar alhora fa que obtinguin pitjors notes. L'estudi conclou que calen mecanismes de suport."
},
"extractive": {
"a1": "Així ho revela un estudi d'investigadors del Grup de Recerca en Educació i Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que indica que la situació es dóna especialment entre aquells amb una situació social més desfavorida i que tot plegat està generant noves desigualtats entre els universitaris.\nEn l'última dècada, i en especial coincidint amb els anys de crisi econòmica, s'ha disparat la xifra de joves que es veuen obligats a treballar per pagar-se els estudis, combinant l'activitat professional amb la formativa.\nLes dades, a més, indiquen que estudiar i treballar alhora penalitza acadèmicament els estudiants, que obtenen pitjor nota que els que no treballen. \nAlgunes de les propostes passen per l'ampliació de l'oferta d'estudis semi presencials, serveis d'ajuda en plataformes virtuals, una millora en l'accessibilitat i flexibilitat del professorat i la introducció de mecanismes que minimitzin la penalització acadèmica que suposa estudiar i treballar.",
"a2": "Així ho revela un estudi d'investigadors del Grup de Recerca en Educació i Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que indica que la situació es dóna especialment entre aquells amb una situació social més desfavorida i que tot plegat està generant noves desigualtats entre els universitaris.\nCoincidint amb la crisi, per exemple, els que tenien una feina a temps complet relacionada amb els estudis van ser els que van treure pitjor nota, probablement per centrar-se, en una època difícil per a l'ocupació, en mantenir el seu lloc de treball.\nA més, és especialment negatiu per als joves d'origen familiar educatiu més baix, que són els que treballen més a temps complet i en feines no relacionades amb els estudis, el què els comporta una pitjor qualitat ocupacional en la inserció laboral futura.\nAlgunes de les propostes passen per l'ampliació de l'oferta d'estudis semi presencials, serveis d'ajuda en plataformes virtuals, una millora en l'accessibilitat i flexibilitat del professorat i la introducció de mecanismes que minimitzin la penalització acadèmica que suposa estudiar i treballar.",
"a3": "En l'última dècada, i en especial coincidint amb els anys de crisi econòmica, s'ha disparat la xifra de joves que es veuen obligats a treballar per pagar-se els estudis, combinant l'activitat professional amb la formativa. \nAixí ho revela un estudi d'investigadors del Grup de Recerca en Educació i Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que indica que la situació es dóna especialment entre aquells amb una situació social més desfavorida i que tot plegat està generant noves desigualtats entre els universitaris. \n\"Després de la crisi hi ha hagut la introducció del procés de Bolonya, que demana una major presencialitat de l'estudiant a les aules, el que ha suposat un perjudici per aquest col·lectiu perquè els costa més poder quedar per fer els treballs en grup i les tasques diàries que se'ls demanen\", assegura Marina Elias, una de les investigadores responsables de l'estudi juntament amb Albert Sànchez-Gelabert. \nAlgunes de les propostes passen per l'ampliació de l'oferta d'estudis semi presencials, serveis d'ajuda en plataformes virtuals, una millora en l'accessibilitat i flexibilitat del professorat i la introducció de mecanismes que minimitzin la penalització acadèmica que suposa estudiar i treballar."
},
"extreme": {
"a1": "Un estudi de la UAB indica que els joves que treballen i estudien han augmentat arran de la crisi.",
"a2": "Des del 2014, més alumnes estudien i treballen per pagar els seus estudis, cosa que afecta el seu rendiment acadèmic.",
"a3": "El percentatge d'universitaris que han d'estudiar i treballar alhora augmenta fins al 67% arran de la crisi."
}
} |
414 | El congrés espanyol aprova el decret que limita els beneficis de les elèctriques, però Ribera pretén matisar-ne l’efecte | La reducció s'aplicarà només a les empreses hagin interioritzat els beneficis extraordinaris derivats de l'increment del preu del gas | El congrés espanyol ha aprovat el decret que limita els beneficis de les elèctriques, però la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, pretén matisar-ne els efectes.
Després de les crítiques i pressions del sector energètic, Ribera ha volgut deixar clar que la reducció dels beneficis és aplicable només a aquells que hagin interioritzat els beneficis extraordinaris derivats de l’increment del preu del gas.
“No s’aplicarà a qui no ho hagi fet, a qui hagi garantit preus estables abans de l’escalada”, ha dit.
Segons Ribera, la mesura que limita la retribució de les elèctriques és excepcional i de caràcter temporal davant l’escalada de preus del gas.
La previsió del govern espanyol en l’aprovació del decret al consell de ministres era que la retallada fos d’uns 2.500 milions d’euros per al sector, que haurien de tornar al sistema per abaratir la factura domèstica i de pimes.
En una atenció als mitjans posterior al debat, Ribera ha dit que, després de tenir converses amb el sector i altres grups parlamentaris, han arribat a la conclusió que en el decret queda poc explicitat a qui s’aplicarà la retallada i, per això, vol desenvolupar-lo amb total precisió per donar seguretat jurídica.
El decret ha obtingut el suport de PSOE, Unides Podem, ERC, EH Bildu, la CUP, Més País, Terol Existeix i BNG amb la qual cosa s’ha aprovat amb 182 vots a favor.
JxCat, PDeCAT i el PNB s’han abstingut mentre que PP, Vox i Cs han votat en contra.
Alguns partits han criticat que la retallada de beneficis pot castigar les renovables.
És el que ha argumentat la diputada de JxCat Pilar Calvo, que ha advertit que la mesura genera inseguretat.
El PNB també considera que el decret pot perjudicar a les energies renovables, així com a la indústria que té acords de compravenda PPA (Power Purchase Agreement) a preu fixe.
“No podem permetre’ns sobresalts per a la indústria”, ha dit la diputada Idoia Sagastizabal, que ha celebrat que l’executiu estigui obert a introduir correccions.
En canvi, partits d’esquerra com la CUP o EH Bildu consideren que les mesures del decret són insuficients.
La portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, ho ha qualificat d’un bon primer pas que encara es queda curt i, segons el diputat abertzale Oskar Matute, és el terra mínim exigible.
El portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique, ha demanat a Ribera que no cedeixi als xantatges de les elèctriques.
Fonts d’Unides Podem han destacat que el decret quedarà blindat perquè les mesures es mantenen tal com es van acordar en el Consell de Ministres i no es modificaran, ja que no es tramitarà com a projecte de llei.
A banda de la limitació de beneficis fins al 31 de març de 2022, el decret també redueix del 5,1 % al 0,5 % l’impost especial de l’electricitat i allarga fins a finals d’any la suspensió de l’impost sobre el valor de producció d’energia elèctrica (7%).
A banda, el decret imposa un subministrament mínim vital per a consumidors vulnerables i amplia la prohibició de tallar subministraments sis mesos més a persones amb el bo elèctric.
Una altra mesura és la injecció de 900 milions d’euros addicionals de les subhastes de CO2 per rebaixar el cost de l’electricitat.
El decret també limita el creixement del preu del gas (entre un 4,4 i un 5 %) en la factura per als pròxims sis mesos i crea noves subhastes d’energia generada pels operadors dominants perquè hi accedeixin petites comercialitzadores i grans indústries.
A banda, el decret modifica la llei d’aigües amb l’obligació de fixar un mínim i màxim de cabals mensuals que es puguin desembassar i cotes mínimes per preservar embassaments.
La vicepresidenta ha dit que espera poder completar en les pròximes setmanes el decret amb mesures addicionals que, d’una banda, garanteixin preus raonables previs a l’espiral del gas natural i, d’una altra, reforcin la posició dels consumidors vulnerables acollits al bo social.
Fonts del govern espanyol han concretat que estudien congelar els preus aplicables a llars amb el bo social perquè no els afectin els augments del preu de la llum.
Pel que fa als preus raonables per a la indústria, les mateixes fonts expliquen que introduiran un mecanisme que eximeixi les companyies amb contractes amb preus anteriors a l’escalada o les que en signin de nous sense afectació del preu del gas.
La llei que pretén frenar l’excés de retribució que les companyies elèctriques obtenen per l’energia que generen les plantes nuclears i hidràuliques ha superat les esmenes a la totalitat de PP i Vox.
El text pretén limitar l’impacte del preu del CO2 en la retribució de plantes no emissores anteriors a 2005. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha aprovat avui al Congrés de ministres el decret que limita els beneficis de les elèctriques, però davant els nombrosos dubtes, la ministra de Transició Ecològica, Ribera, vol matisar els efectes. La reducció dels beneficis sols serà aplicable a aquells que hagin interioritzat els beneficis extraordinaris. El decret també imposa un subministrament mínim vital i modifica la llei d'aigües.",
"a2": "El decret de limitació de beneficis de les elèctriques, que pretén rebaixar i limitar el preu de l'energia, s'ha aprovat amb un total de 182 vots a favor. Teresa Ribera assegura que només s'aplicarà a les centrals que no garanteixin preus estables. Alguns partits s'han mostrat insegurs davant de la proposta i d'altres creuen que les mesures són insuficients.",
"a3": "El Congrés espanyol ha aprovat el decret que limita els beneficis de les companyies elèctriques perquè la factura domèstica i de pimes baixi arran de la pujada del preu del gas. Ara bé, Teresa Ribera ha explicat que la reducció només s'aplicarà a les empreses que tinguin beneficis extraordinaris a causa de l'increment del preu del gas."
},
"extractive": {
"a1": "El congrés espanyol ha aprovat el decret que limita els beneficis de les elèctriques, però la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, pretén matisar-ne els efectes.\nSegons Ribera, la mesura que limita la retribució de les elèctriques és excepcional i de caràcter temporal davant l’escalada de preus del gas. \nA banda de la limitació de beneficis fins al 31 de març de 2022, el decret també redueix del 5,1 % al 0,5 % l’impost especial de l’electricitat i allarga fins a finals d’any la suspensió de l’impost sobre el valor de producció d’energia elèctrica (7%).\nLa vicepresidenta ha dit que espera poder completar en les pròximes setmanes el decret amb mesures addicionals que, d’una banda, garanteixin preus raonables previs a l’espiral del gas natural i, d’una altra, reforcin la posició dels consumidors vulnerables acollits al bo social.",
"a2": "El congrés espanyol ha aprovat el decret que limita els beneficis de les elèctriques, però la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, pretén matisar-ne els efectes. \nSegons Ribera, la mesura que limita la retribució de les elèctriques és excepcional i de caràcter temporal davant l’escalada de preus del gas.\nLa previsió del govern espanyol en l’aprovació del decret al consell de ministres era que la retallada fos d’uns 2.500 milions d’euros per al sector, que haurien de tornar al sistema per abaratir la factura domèstica i de pimes.\nPel que fa als preus raonables per a la indústria, les mateixes fonts expliquen que introduiran un mecanisme que eximeixi les companyies amb contractes amb preus anteriors a l’escalada o les que en signin de nous sense afectació del preu del gas.",
"a3": "El congrés espanyol ha aprovat el decret que limita els beneficis de les elèctriques, però la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, pretén matisar-ne els efectes. \nDesprés de les crítiques i pressions del sector energètic, Ribera ha volgut deixar clar que la reducció dels beneficis és aplicable només a aquells que hagin interioritzat els beneficis extraordinaris derivats de l’increment del preu del gas. \nSegons Ribera, la mesura que limita la retribució de les elèctriques és excepcional i de caràcter temporal davant l’escalada de preus del gas.\nLa previsió del govern espanyol en l’aprovació del decret al consell de ministres era que la retallada fos d’uns 2.500 milions d’euros per al sector, que haurien de tornar al sistema per abaratir la factura domèstica i de pimes."
},
"extreme": {
"a1": "S'aprova al congrés espanyol el decret que limita els beneficis de les elèctriques i imposa un subministrament mínim vital.",
"a2": "La limitació de beneficis de les elèctriques s'aprova amb 182 vots i algunes inconformitats per part dels partits.",
"a3": "Arran de l'increment del preu del gas, s'aprova un decret que limita els beneficis de les elèctriques, amb certs matisos."
}
} |
371 | El pressupost del Palau d’Anglesola pel 2019 serà de 1.6 milions d’euros, similar al d’enguany | L’Ajuntament del Palau d’Anglesola ha aprovat en ple el nou pressupost pel 2019, que inclou el del propi Ajuntament i el de l’Empresa Municipal de Serveis del Palau d’Anglesola, la residencia Ca La Cileta, juntament amb la plantilla orgànica i la relació de llocs de treball de la corporació municipal.
Són 1.616.500 euros i és pràcticament de la mateixa magnitud que el pressupost del 2018.
Segons l’alcaldessa del Palau d’Anglesola, Montserrat Meseguer, “es tracta d’un pressupost continuista que busca la contenció en la despesa i l’equilibri financer”.
L’aprovació es va dur a terme amb els sis vots a favor de l’equip de govern, mentre que l’oposició hi va votar en contra.
Impostos congelats
En el capítol de recaptació, el consistori continua amb la congelació dels impostos.
El tipus municipal de l’IBI de rústica, que es va rebaixar fa tres anys, continuarà amb el valor rebaixat del 0,7.
Pel que fa al tipus d’IBI d’urbana, continuarà al valor del 0,5 que contempla l’ordenança municipal.
Segons Meseguer continua “essent per tant un dels més baixos de la comarca.
La resta d’impostos, com són l’IAE i l’impost sobre vehicles, tampoc pugen”.
Increment de taxes
Meseguer ha explicat que, pel que fa a les taxes, s’haurà d’incrementar en un petit percentatge la taxa de recollida d’escombraries a causa de la pujada continuada en el cost del servei, el qual està gestionat pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
L’alcaldessa ha dit que “fa dos anys, la majoria de municipis de la comarca ja van augmentar la taxa en un 5% mentre que al Palau no es va incrementar.
Aleshores, l’equip de govern va decidir mantenir-la congelada a fi de comprovar quina seria finalment la pujada real del servei.
Ara que ja es tenen dades concretes d’aquest nou cost, el consistori, en el decurs d’un parell d’anys i de manera escalonada, ajustarà la taxa d’escombraries a l’increment real del cost del servei, de forma que sigui el més equitatiu possible i sempre per sota del preu fixat a l’ordenança municipal, la qual no es modificarà”.
També ha recordat que legalment, els ajuntaments han d’aplicar les taxes de forma que es cobreixi el cost del servei, a fi que aquest no sigui deficitari.
Inversions
De la mateixa manera que ja va succeir en l’exercici 2018, el pressupost de l’any 2019 no preveu moltes inversions.
Així, segons Meseguer “en aquest capítol, durant l’exercici 2019 es durà a terme l’adequació de la teulada del cementiri, l’adquisició de comptadors d’aigua i de mobiliari urbà divers.
La inversió més important serà el condicionament de l’entorn del camp d’esports, on s’hi destinaran 190.000 euros.
En concret, es construiran noves grades i un mur de contenció a la banda oest, on també s’hi instal·larà nova il·luminació.
També es duran a terme mesures per millorar la seguretat general del camp.
Segons l’alcaldessa “aquesta inversió era molt necessària perquè actualment, el camp d’esports municipal és molt utilitzat pels equips locals, entre els que hi ha l’equip del Palau que juga a segona divisió catalana i l’equip dels veterans del Palau.
També és utilitzat pels alumnes de l’escola i pels diversos equips gestionats pel Club Esportiu del Pla d’Urgell (CEPU), en els que hi juguen nombrosos nens i nenes del municipi”.
Modificació de crèdit
Coincidint amb l’aprovació del pressupost ordinari municipal per a l’exercici 2019, l’equip de govern va aprovar una modificació de crèdit corresponent al pressupost 2018, tal com fa cada any abans del final de l’exercici i amb la finalitat d’optimitzar el romanent de crèdit d’algunes partides.
Meseguer ha dit que “aquesta modificació de crèdit s’ha realitzat, per una banda, per afrontar petites despeses imprevistes que s’han donat al dia a dia, però també permetrà l’arranjament de la Plaça 1 d’octubre, obra que rebrà una subvenció de la Diputació de Lleida.
Igualment, aquesta modificació de crèdit, que aprofita el romanent de partides no exhaurides, farà possible que es puguin pintar l’interior del cementiri i els vestuaris del camps d’esports i l’exterior del local del jovent”. | [
"pla d'urgell",
"el palau d'anglesola"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha aprovat el pressupost per a l'any 2019 de l'Ajuntament del Palau d’Anglesola per una suma d'1,6 milions d'euros, similar al d'enguany. Els pressupostos inclouen el del propi Ajuntament i el de l’Empresa Municipal de Serveis del Palau d’Anglesola, la residència Ca La Cileta. En paraules de l'alcaldessa, es tracta d'un pressupost continuista.",
"a2": "Els pressupostos aprovats del Palau d'Anglesola per al 2019 estan dotats amb la mateixa quantitat que per al 2018, 1.616.500 euros per a mantenir l'equilibri financer. No s'esperen fer gaires inversions, la més gran és de 190.000 euros per a condicionar l'entorn de camp d'esports i afrontar petites despeses imprevistes durant l'any.",
"a3": "Palau d'Anglesola ha aprovat el nou pressupost pel 2019, que inclou el de l'Ajuntament i el de l'Empresa Municipal de Serveis del Palau d'Anglesola. Són 1.616.500 euros, una quantitat similar a la del pressupost de l'any anterior, que busca la contenció i l'equilibri financer. Els impostos continuaran congelats, les taxes augmentaran una mica i no hi haurà gaires inversions."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament del Palau d’Anglesola ha aprovat en ple el nou pressupost pel 2019, que inclou el del propi Ajuntament i el de l’Empresa Municipal de Serveis del Palau d’Anglesola, la residència Ca La Cileta, juntament amb la plantilla orgànica i la relació de llocs de treball de la corporació municipal.\nAra que ja es tenen dades concretes d’aquest nou cost, el consistori, en el decurs d’un parell d’anys i de manera escalonada, ajustarà la taxa d’escombraries a l’increment real del cost del servei, de manera que sigui el més equitatiu possible i sempre per sota del preu fixat a l’ordenança municipal, la qual no es modificarà.\nCoincidint amb l’aprovació del pressupost ordinari municipal per a l’exercici 2019, l’equip de govern va aprovar una modificació de crèdit corresponent al pressupost 2018, tal com fa cada any abans del final de l’exercici i amb la finalitat d’optimitzar el romanent de crèdit d’algunes partides.\nL’alcaldessa ha dit que “fa dos anys, la majoria de municipis de la comarca ja va augmentar la taxa en un 5% mentre que al Palau no es va incrementar\".",
"a2": "L’Ajuntament del Palau d’Anglesola ha aprovat en ple el nou pressupost pel 2019, que inclou el del propi Ajuntament i el de l’Empresa Municipal de Serveis del Palau d’Anglesola, la residència Ca La Cileta, juntament amb la plantilla orgànica i la relació de llocs de treball de la corporació municipal.\nL’alcaldessa ha dit que “fa dos anys, la majoria de municipis de la comarca ja van augmentar la taxa en un 5% mentre que al Palau no es va incrementar\".\nAra que ja es tenen dades concretes d’aquest nou cost, el consistori, en el decurs d’un parell d’anys i de manera escalonada, ajustarà la taxa d’escombraries a l’increment real del cost del servei, de manera que sigui el més equitatiu possible i sempre per sota del preu fixat a l’ordenança municipal, la qual no es modificarà.\nCoincidint amb l’aprovació del pressupost ordinari municipal per a l’exercici 2019, l’equip de govern va aprovar una modificació de crèdit corresponent al pressupost 2018, tal com fa cada any abans del final de l’exercici i amb la finalitat d’optimitzar el romanent de crèdit d’algunes partides.",
"a3": "L’Ajuntament del Palau d’Anglesola ha aprovat en ple el nou pressupost pel 2019, que inclou el del propi Ajuntament i el de l’Empresa Municipal de Serveis del Palau d’Anglesola, la residència Ca La Cileta, juntament amb la plantilla orgànica i la relació de llocs de treball de la corporació municipal.\nEn el capítol de recaptació, el consistori continua amb la congelació dels impostos. \nMeseguer ha explicat que, pel que fa a les taxes, s’haurà d’incrementar en un petit percentatge la taxa de recollida d’escombraries a causa de l'apujada continuada en el cost del servei, el qual està gestionat pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell.\nDe la mateixa manera que ja va succeir en l’exercici 2018, el pressupost de l’any 2019 no preveu moltes inversions."
},
"extreme": {
"a1": "El ple de l'Ajuntament del Palau d’Anglesola ha aprovat els pressupostos per al 2019 i serà d'1,6 milions d'euros.",
"a2": "S'aproven els pressupostos per al 2019 de l'Ajuntament del Palau d'Anglesola amb què no es pretén fer moltes inversions.",
"a3": "Palau d'Anglesola aprova el nou pressupost pel 2019, molt semblant al del 2018 i amb els mateixos objectius."
}
} |
|
1,278 | Villarejo despulla la guerra bruta contra l'independentisme | L'excomissari assegura en gravacions sobre la corrupció del PP que es van frenar investigacions dels Pujol per protegir el rei emèrit | Jordi Pujol no va voler concretar al Parlament quins "nius" caurien si es continuava "sacsejant la branca".
L'operació Kitchen, ara que s'ha aixecat el secret de sumari, contribueix a despullar encara més l'operació Catalunya i com els poders de l'Estat van moure's per derrocar l'independentisme, destapant a conveniència casos de corrupció o creant-ne de nous.
Pujol i la seva família esperen judici a l'Audiència Nacional per organització criminal, però l'expresident podria no haver dit l'última paraula.
Protegir "l'emèrit"
Les clavegueres de l'Estat fa temps que supuren, i més moviments han sortit ara a la llum arran de noves gravacions de l'omnipresent comissari José Manuel Villarejo, una figura clau per entendre l'operació Catalunya i que també està implicat en la Kitchen.
Segons es desprèn de les gravacions, les investigacions sobre els comptes dels Pujol a Andorra es van aturar perquè podien esquitxar Joan Carles I.
"Hi ha informacions de puta mare a Andorra que s'han parat per l'emèrit.
L'emèrit sempre està a tot arreu!", diu Villarejo.
Segons l'excomissari, aquestes investigacions eren importants perquè implicaven 4.000 empresaris catalans, molts d'ells partidaris de la independència.
Amb la informació de què disposava sobre els comptes d'Andorra "s'acabava la independència de Catalunya".
En el sumari del cas, al qual han tingut accés diversos mitjans, hi apareix un altre nom: Javier de la Rosa, empresari català vinculat a la trama del 3% de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Segons Villarejo, se li van pagar 250.000 euros procedents de fons reservats de l'Estat per destapar casos de corrupció vinculats al partit fundat per Pujol.
Una operació que (també) esquitxa Fernández Díaz
L'operació Kitchen neix de l'espionatge a Luis Bárcenas, actualment a la presó.
L'Audiència Nacional investiga si el govern de Mariano Rajoy va pagar seguiments a l'extresorer del PP, que tenia molta informació que podia perjudicar el partit i esquitxar diversos càrrecs del govern espanyol.
Concretament, és la peça número 7 de la macrocausa "Tàndem", que també es coneix com a cas Villarejo, que investiga les activitats de l'excomissari de la policia espanyola, implicat en l'operació Catalunya i altres casos per perjudicar rivals polítics.
Un dels noms més rellevants imputats en aquesta operació és el de Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior i un dels dissenyadors de l'operació Catalunya contra l'independentisme.
A finals de mes haurà de declarar perquè el jutge Manuel García Castellón el situa al nucli de l'operació d'espionatge a Bárcenas al Ministeri de l'Interior, "des d'on s'hauria dirigit i coordinat tota l'operativa, presumptament amb la participació directa del ministre".
El moviment per "salvar" Sáenz de Santamaría
Un altre nom destacat és el de María Dolores de Cospedal, exministra de Defensa i exsecretària general del PP, rival amb Soraya Sáenz de Santamaría.
Amb Villarejo ja en presó provisional (a partir de 2017), Cospedal era una de les seves interlocutores habituals, però en un moment determinat l'excomissari rep l'encàrrec de "salvar la petitona".
Villarejo no aclareix qui va donar aquesta ordre, però s'intueix que venia "de dalt" i passava per culpar Cospedal de l'espionatge contra líders independentistes.
"El missatge que m'ha donat és fot-li canya a la Cospe, com que ella és la que munta l'operació Catalunya i ha provocat tota aquesta tensió, davant del diàleg que la Petitona proposi", deia l'excomissari en una gravació.
El Congrés ho vol investigar
El Congrés ha aprovat avui a instàncies de PSOE i Podem constituir una comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen per determinar si es van utilitzar de manera il·legal efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l'Interior per afavorir els interessos polítics del PP.
Els partits independentistes a la cambra espanyola han vinculat l'operació Kitchen a l'operació Catalunya.
Totes les formacions de la cambra espanyola hi han votat a favor, Vox s'ha abstingut i només Fòrum Astúries ha fet costat al PP.
Un PP que continua acorralat pels escàndols judicials i que, paral·lelament, continua bloquejant la renovació del Poder Judicial. | [
"clavegueres de l'estat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Operació Catalunya dóna més llum a com els poders i les clavegueres de l'Estat es van moure per a intentar acabar amb l'independentisme, segons demostra la investigació sobre el cas Kitchen. S'ha mostrat com es va dedicar a destapar casos de corrupció i tapar-ne d'altres per a protegir el rei emèrit.",
"a2": "L'Estat va encobrir casos de corrupció en la mesura de la conveniència de l'operació Catalunya. Per exemple, el cas Kitchen, on hi estaven implicats més de 4.000 empresaris catalans, es va tapar per la implicació del rei emèrit. Amb fons reservats de l'Estat es van pagar espionatges. PSOE i Podem investigaran la vinculació del cas Kitchen amb l'operació Catalunya.",
"a3": "A les noves gravacions, l'ex comissari Villarejo explica que les investigacions sobre els comptes de Pujol es van frenar per a protegir a Juan Carlos I. També parla sobre l'operació Catalunya, dissenyada per a enderrocar l'independentisme a Catalunya i l'operació Kitchen, que investiga l'espionatge del govern de Rajoy a Bárcenas, amb polítics implicats com Fernández Díaz i Cospedal."
},
"extractive": {
"a1": "Concretament, és la peça número 7 de la macrocausa \"Tàndem\", que també es coneix com a cas Villarejo, que investiga les activitats de l'ex comissari de la policia espanyola, implicat en l'operació Catalunya i altres casos per a perjudicar rivals polítics.\nLes clavegueres de l'Estat fa temps que supuren, i més moviments han sortit ara a la llum arran de noves gravacions de l'omnipresent comissari José Manuel Villarejo, una figura clau per a entendre l'operació Catalunya i que també està implicat en la Kitchen.\nL'operació Kitchen, ara que s'ha aixecat el secret de sumari, contribueix a despullar encara més l'operació Catalunya i com els poders de l'Estat van moure's per a enderrocar l'independentisme, destapant a conveniència casos de corrupció o creant-ne de nous.\nEl Congrés ha aprovat avui a instàncies de PSOE i Podem constituir una comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen per a determinar si es van utilitzar de manera il·legal efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l'Interior per a afavorir els interessos polítics del PP.",
"a2": "L'operació Kitchen, ara que s'ha aixecat el secret de sumari, contribueix a despullar encara més l'operació Catalunya i com els poders de l'Estat van moure's per a enderrocar l'independentisme, destapant a conveniència casos de corrupció o creant-ne de nous.\nLes clavegueres de l'Estat fa temps que supuren, i més moviments han sortit ara a la llum arran de noves gravacions de l'omnipresent comissari José Manuel Villarejo, una figura clau per a entendre l'operació Catalunya i que també està implicat en la Kitchen\nConcretament, és la peça número 7 de la macrocausa \"Tàndem\", que també es coneix com a cas Villarejo, que investiga les activitats de l'ex comissari de la policia espanyola, implicat en l'operació Catalunya i altres casos per a perjudicar rivals polítics.\nEl Congrés ha aprovat avui a instàncies de PSOE i Podem constituir una comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen per a determinar si es van utilitzar de manera il·legal efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l'Interior per a afavorir els interessos polítics del PP.",
"a3": "L'operació Kitchen, ara que s'ha aixecat el secret de sumari, contribueix a despullar encara més l'operació Catalunya i com els poders de l'Estat van moure's per a enderrocar l'independentisme, destapant a conveniència casos de corrupció o creant-ne de nous.\nLes clavegueres de l'Estat fa temps que supuren, i més moviments han sortit ara a la llum arran de noves gravacions de l'omnipresent comissari José Manuel Villarejo, una figura clau per a entendre l'operació Catalunya i que també està implicat en la Kitchen. \nSegons es desprèn de les gravacions, les investigacions sobre els comptes dels Pujol a Andorra es van aturar perquè podien esquitxar Joan Carles I.\nEl Congrés ha aprovat avui a instàncies de PSOE i Podem constituir una comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen per a determinar si es van utilitzar de manera il·legal efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l'Interior per a afavorir els interessos polítics del PP."
},
"extreme": {
"a1": "L'operació Kitchen ajuda a despullar encara més l'operació Catalunya i com l'Estat va moure's per a acabar amb l'independentisme",
"a2": "Casos de corrupció van ser encoberts o destapats en funció de la conveniència per a enderrocar l'independentisme.",
"a3": "Villarejo relaciona l'operació Kitchen amb l'operació Catalunya i assegura que les investigacions dels Pujol s'aturaren per a protegir el rei emèrit."
}
} |
1,018 | L'exposició «Presos polítics a l'Espanya contemporània» arriba al CCCB després del veto al Parlament Europeu | Villatoro diu que la mostra serveix per debatre sobre "la llibertat, la censura i l'existència de presos polítics" | La polèmica obra de Santiago Sierra "Presos polítics a l'Espanya contemporània", retirada a ARCO i que va tenir un gran èxit de públic al Museu de Lleida, arriba ara al CCCB.
També s'ha inaugurat després que el passat dimarts es donés a conèixer que el Parlament Europeu l'havia prohibit, una exposició que l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé volia portar a Brussel·les.
La instal·lació es podrà visitar des d'aquest divendres fins al 17 de juny a la Sala 1 del CCCB, que l'ha presentat en el marc del Dia Orwell, la programació del qual gira entorn de la defensa de la llibertat d'expressió.
El director del CCCB, Vicenç Villatoro, destaca que la confluència del Dia Orwell i l'obra de Sierra ofereix "unes bases excepcionals per tractar de la llibertat, la censura i la cultura, però també d'una temàtica essencial com és el debat sobre l'existència de presos polítics dins de règims que es proclamen democràtics".
L'obra inclou 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats de presos polítics a Espanya, entre els quals hi ha el vicepresident destituït pel 155, Oriol Junqueras, o l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, a més d'activistes del 15-M, els joves detinguts a Altasu per una baralla amb guàrdies civils fora de servei o els titellaires de Madrid, entre d'altres.
Les fotografies van acompanyades d'un breu text explicatiu que, sense dir cap nom, permet identificar les persones retratades.
El director del CCCB ha manifestat que la instal·lació debat sobre la llibertat d'expressió, la relació entre política, veritat i mentida, la censura i les llibertats en un sistema democràtic.
Villatoro ha dit que el CCCB té la convicció d'estar fent amb aquestes activitats la seva funció social i cultural que li ha estat encomanada per les institucions consorciades i els ciutadans: "Presentar els grans debats del present i no només d'una manera teòrica sinó encarnada en allò que ens és més pròxim i a vegades més dolorós".
Segons Villatoro, el CCCB ha de ser un espai públic neutral en els debats més conjunturals i partidistes, però "no pot ni vol ser neutral en els grans debats que toquen valors essencial i està compromès amb la defensa de les llibertats i de la llibertat d'expressió.
"Refugiats, exiliats i presos polítics"
En la seva intervenció, Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, ha manifestat que aquesta obra tracta sobre "una gran injustícia que patim com a ciutat i país.
Són temps excepcionals, foscos i d'ignomínia, de vulneració de drets i de barbaries, on convivim amb refugiats, exiliats i presos polítics que estan lluny dels seus lligams i de la seva terra".
Per la seva part, Juanjo Puigcorbé, delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, ha destacat que la instal·lació de Sierra mostra que "el règim polític presenta esquerdes greus que fan perillar les llibertats bàsiques de les persones".
Polèmica a ARCO
La polèmica va arribar quan ARCO va retirar a petició d'Ifema l'obra.
El president del comitè executiu d’Ifema, Clemente González Soler, va lamentar la polèmica generada entorn a la retirada de la instal·lació i va demanar "sinceres disculpes" davant la controvèrsia produïda.
En aquest sentit, van considerar que la petició a una galeria de retirar l’obra “en cap cas buscava exercir cap censura a la creació”, malgrat que aquesta hagi estat la percepció pública.
Així mateix, el passat dimarts es va donar a conèixer que el Parlament Europeu l'havia prohibit l'exposició, una exposició que l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé volia portar a Brussel·les.
El comitè d'eurodiputats encarregats d'avaluar les peticions d'exposicions ha decidit vetar la mostra de Santiago Serra perquè, segons fonts de l'Eurocambra, podia crear "reaccions adverses" i "interferir" en el desenvolupament de les activitats habituals del parlament.
El mateix grup també va decidir no donar permís per exposar una mostra de fotografies sobre el "constitucionalisme a Catalunya" que volia fer l'eurodiputada Teresa Giménez Barbat, exmembre d'UPyD.
L'obra de Santiago Sierra va tancar al Museu de Lleida amb xifra rècord de 7.153 visitants.
És la mostra temporal que ha registrat més públic des que es va inaugurar l'equipament el novembre del 2007 i també ha fet créixer entre un 25 i un 30% els visitants a l’exposició permanent del Museu, segons va explicar el director del Museu, Josep Giralt.
L'artista espanyol Santiago Sierra viu i treballa a Madrid.
Ha exposat en importants museus, centres d'art i galeries de tot el món i la seva obra està representada per importants galeries d'arreu.
L'any 2010 va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya ''per la seva obra crítica, que reflexiona sobra l'explotació i l'exclusió de les persones, i genera un debat sobre les estructures de poder''.
Sierra va rebutjar el premi l'endemà d'haver-li estat concedit a través d'una carta adreçada a la ministra de Cultura, en què criticava l'Estat. | [
"presos polítics"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La polèmica exposició de Santiago Sierra, \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\", arriba al CCCB després de ser retirada a ARCO i vetada pel Parlament Europeu. El director del CCCB, Vicenç Villatoro, diu que vol que la mostra serveixi per a debatre sobre \"la llibertat, la censura i l'existència de presos polítics\".",
"a2": "L'obra de Santiago Sierra, \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\", consta de 24 fotos de la cara pixelada de presos polítics, amb una frase que faciliti identificar-los. La CCCB està convençuda que fa allò que ha de fer a nivell social i defensa la temàtica d'aquesta obra, que és la llibertat d'expressió, la censura, la injustícia i la vulneració de drets. ",
"a3": "L'obra \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\" de Santiago Sierra inclou 24 fotografies de cares pixelades de presos polítics, un punt de partida per a reflexionar sobre la llibertat d'expressió i la censura en un sistema democràtic. L'exposició, que ha estat retirada a ARCO i vetada pel Parlament Europeu, s'exposarà ara fins al 17 de juny al CCCB."
},
"extractive": {
"a1": "El director del CCCB, Vicenç Villatoro, destaca que la confluència del Dia Orwell i l'obra de Sierra ofereix \"unes bases excepcionals per a tractar de la llibertat, la censura i la cultura, però també d'una temàtica essencial com és el debat sobre l'existència de presos polítics dins de règims que es proclamen democràtics\".\nLa polèmica obra de Santiago Sierra \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\", retirada a ARCO i que va tenir un gran èxit de públic al Museu de Lleida, arriba ara al CCCB.\nPer la seva part, Juanjo Puigcorbé, delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, ha destacat que la instal·lació de Sierra mostra que \"el règim polític presenta esquerdes greus que fan perillar les llibertats bàsiques de les persones\".\nLa instal·lació es podrà visitar des d'aquest divendres fins al 17 de juny a la Sala 1 del CCCB, que l'ha presentada en el marc del Dia Orwell, la programació del qual gira entorn de la defensa de la llibertat d'expressió.",
"a2": "La polèmica obra de Santiago Sierra \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\", retirada a ARCO i que va tenir un gran èxit de públic al Museu de Lleida, arriba ara al CCCB.\nLa instal·lació es podrà visitar des d'aquest divendres fins al 17 de juny a la Sala 1 del CCCB, que l'ha presentada en el marc del Dia Orwell, la programació del qual gira entorn de la defensa de la llibertat d'expressió.\nEl director del CCCB, Vicenç Villatoro, destaca que la confluència del Dia Orwell i l'obra de Sierra ofereix \"unes bases excepcionals per a tractar de la llibertat, la censura i la cultura, però també d'una temàtica essencial com és el debat sobre l'existència de presos polítics dins de règims que es proclamen democràtics\".\nPer la seva part, Juanjo Puigcorbé, delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, ha destacat que la instal·lació de Sierra mostra que \"el règim polític presenta esquerdes greus que fan perillar les llibertats bàsiques de les persones\".",
"a3": "La polèmica obra de Santiago Sierra \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\", retirada a ARCO i que va tenir un gran èxit de públic al Museu de Lleida, arriba ara al CCCB. \nTambé s'ha inaugurat després que el passat dimarts es donés a conèixer que el Parlament Europeu l'havia prohibit, una exposició que l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé volia portar a Brussel·les.\nLa instal·lació es podrà visitar des d'aquest divendres fins al 17 de juny a la Sala 1 del CCCB, que l'ha presentada en el marc del Dia Orwell, la programació del qual gira entorn de la defensa de la llibertat d'expressió. \nEl director del CCCB, Vicenç Villatoro, destaca que la confluència del Dia Orwell i l'obra de Sierra ofereix \"unes bases excepcionals per a tractar de la llibertat, la censura i la cultura, però també d'una temàtica essencial com és el debat sobre l'existència de presos polítics dins de règims que es proclamen democràtics\"."
},
"extreme": {
"a1": "Queda inaugurada, després de ser vetada al Parlament Europeu, l'exposició \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\" al CCCB.",
"a2": "Arriba al CCCB l'obra sobre els presos polítics i no es va permetre presentar pel Parlament Europeu.",
"a3": "El CCCB acollirà des d'aquest divendres fins al 17 de juny l'obra de Santiago Sierra \"Presos polítics a l'Espanya contemporània\"."
}
} |
648 | Brussel·les empitjora més d’un punt les previsions econòmiques a l’estat espanyol | En les previsions d'estiu, l'executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% enguany per la crisi causada per la covid-19 | La Comissió Europea empitjora un punt i mig les previsions per a l’economia espanyola respecte als càlculs del maig.
En les previsions d’estiu, l’executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% aquest any per la crisi causada per la covid-19, mentre que preveu un repunt del 7,1% per a l’any que ve.
Així, les noves previsions de la Comissió Europea preveuen un enfonsament encara més profund de l’economia espanyola de l’esperat per a aquest any, però augmenten una dècima el repunt econòmic per al 2021.
Segons els càlculs de Brussel·les, l’espanyola és la segona economia de l’eurozona que més caurà aquest any com a conseqüència de la covid-19, només superada per l’italiana amb un enfonsament de l’11,2%.
L’informe sobre les previsions econòmiques d’estiu de la Comissió Europea apunta que la covid-19 ha causat una contracció econòmica ‘sense precedents’ en l’economia espanyola i que és ‘pitjor del que s’esperava’.
‘No es compensarà completament amb el repunt previst per a la segona meitat del 2020 malgrat que moltes restriccions s’hagin aixecat’, diu el document de la Comissió Europea, que preveu que l’economia espanyola no es recuperi de la crisi abans del 2022.
De fet, l’economia espanyola acabarà el 2021 més de quatre punts per sota dels nivells previs a la covid-19.
‘L’activitat es continuarà recuperant durant la primera meitat del 2021 i després es moderarà gradualment en la segona meitat de l’any’, apunta l’informe, que també preveu que la inflació caigui al -0,1% aquest any i augmenti fins al 0,9% el 2021.
Les previsions de la Comissió també alerten de l’augment de l’atur aquest any després de l’impacte ‘desproporcionat’ de la crisi.
En les previsions del maig, calculava un atur del 18,9% per a aquest any i, malgrat el repunt econòmic per al 2021, l’atur es mantindria en el 17%.
Segons Brussel·les, els ERTO han evitat la pèrdua de llocs de treball, però alerta que quan es retiri aquesta mesura pot créixer el nombre d’aturat.
Segons Brussel·les, el sector dels serveis és el més afectat per la crisi i preveu que la recuperació sigui lenta per a aquest sector perquè implica una ‘interacció intrínseca’.
Així, l’executiu europeu apunta que les mesures de distanciament social i els canvis en el comportament del consumidor tindran ‘impacte durant un llarg temps’ en l’activitat econòmica espanyola pel gran pes del sector dels serveis.
A més, l’executiu europeu preveu que el turisme internacional no es recuperi malgrat l’obertura de fronteres i que es vegi afectat per la reducció de vols.
‘L’activitat manufacturera es preveu que recomenci més ràpid que la dels serveis, però les disrupcions en la cadena global de valor i la dèbil demanda poden impedir la normalització de l’activitat industrial abans de finals d’any’, apunta el document.
Pel que fa al consum privat, Brussel·les no preveu que recuperi nivells previs a la covid-19 ni aquest any ni el que ve, mentre apunta que la inversió també repuntarà ‘lentament a causa de la dèbil demanda’.
Les previsions de la Comissió Europea també empitjoren un punt els càlculs per l’eurozona, que veu com totes les seves economies cauen per sobre del 6%.
Brussel·les calcula que el PIB de la zona euro caurà un 8,7% aquest any i rebaixen en dues dècimes el repunt per al 2021, que se situa en el 6,1%.
Itàlia, amb un enfonsament del PIB de l’11,2%, lidera la previsió de caiguda de l’economia per a aquest any, després que l’executiu europeu hagi empitjorat en gairebé dos punts les seves previsions per al PIB italià.
A Itàlia la segueixen Espanya, amb una caiguda del 10,9%, Portugal, amb un enfonsament del 9,8%, França, amb una caiguda del 9,6%, Eslovàquia i Grècia amb una disminució del PIB del 9%, i Bèlgica, amb una caiguda de l’economia del 8,8%.
Les previsions d’estiu de la Unió Europea també empitjoren en gairebé un punt els càlculs per a l’economia de la Unió Europea.
Situen la caiguda en el 8,3% i rebaixen tres dècimes les previsions de repunt per al 2021, que se situen en el 5,8%. | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les previsions presentades per a l’economia espanyola, segons la Comissió Europea, empitjoren respecte als càlculs del maig. El PIB espanyol es desplomarà un 10,9%, tal com indica l'executiu europeu, degut a la crisi de la covid-19, mentre que s'espera que el repunt sigui de fins al 7,1% per a l’any vinent.",
"a2": "Segons els càlculs del maig de la Comissió Europea, l'economia espanyola empitjora un punt i mig i el PIB s'enfonsa un 10,9%. Aquestes són les causes que deixa la crisi de la covid-19 i es preveu que Espanya no es podrà recuperar fins al 2022. L'atur ha augmentat i el turisme no s'espera que es recomposi malgrat l'obertura de les fronteres.",
"a3": "La Comissió Europea empitjora la previsió econòmica espanyola d'enguany. El PIB augmentarà un 10,9% per la crisi de la covid-19 i augmentarà un 7,1% el 2021. L'economia espanyola serà la segona més afectada a l'eurozona després de la italiana. També preveu un augment de l'atur, una recuperació lenta del sector serveis i una disminució en el consum i la inversió."
},
"extractive": {
"a1": "En les previsions d’estiu, l’executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% aquest any per la crisi causada per la covid-19, mentre que preveu un repunt del 7,1% per a l’any vinent.\nSegons els càlculs de Brussel·les, l’espanyola és la segona economia de l’eurozona que més caurà aquest any com a conseqüència de la covid-19, només superada per l’italiana amb un enfonsament de l’11,2%.\nAixí, les noves previsions de la Comissió Europea preveuen un enfonsament encara més profund de l’economia espanyola de l’esperat per a aquest any, però augmenten una dècima el repunt econòmic per al 2021.\n\"No es compensarà completament amb el repunt previst per a la segona meitat del 2020 malgrat que moltes restriccions s’hagin aixecat\", diu el document de la Comissió Europea, que preveu que l’economia espanyola no es recuperi de la crisi abans del 2022.",
"a2": "En les previsions d’estiu, l’executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% aquest any per la crisi causada per la covid-19, mentre que preveu un repunt del 7,1% per a l’any vinent.\nAixí, les noves previsions de la Comissió Europea preveuen un enfonsament encara més profund de l’economia espanyola de l’esperat per a aquest any, però augmenten una dècima el repunt econòmic per al 2021.\nSegons els càlculs de Brussel·les, l’espanyola és la segona economia de l’eurozona que més caurà aquest any com a conseqüència de la covid-19, només superada per l’italiana amb un enfonsament de l’11,2%.\n\"No es compensarà completament amb el repunt previst per a la segona meitat del 2020 malgrat que moltes restriccions s’hagin aixecat\", diu el document de la Comissió Europea, que preveu que l’economia espanyola no es recuperi de la crisi abans del 2022.",
"a3": "En les previsions d’estiu, l’executiu europeu pronostica que el PIB espanyol es desplomarà un 10,9% aquest any per la crisi causada per la covid-19, mentre que preveu un repunt del 7,1% per a l’any vinent. \nSegons els càlculs de Brussel·les, l’espanyola és la segona economia de l’eurozona que més caurà aquest any com a conseqüència de la covid-19, només superada per l’italiana amb un enfonsament de l’11,2%.\nLes previsions de la Comissió també alerten de l’augment de l’atur aquest any després de l’impacte \"desproporcionat\" de la crisi.\nBrussel·les calcula que el PIB de la zona euro caurà un 8,7% aquest any i rebaixen en dues dècimes el repunt per al 2021, que se situa en el 6,1%."
},
"extreme": {
"a1": "Segons Brussel·les, les previsions de creixement de l'economia espanyola empitjora més d'un punt fins al 10,9%.",
"a2": "Les previsions econòmiques espanyoles de la Comissió Europea causades per la crisi de la covid-19 són les pitjors després d'Itàlia.",
"a3": "La Comissió Europea ha empitjorat la seva previsió per a l'economia espanyola: preveu una caiguda del 10,9% del PIB."
}
} |
1,686 | JxCat augmenta la pressió sobre ERC per revertir els pactes amb el PSC | L'espai liderat per Carles Puigdemont reclama als republicans una proposta concreta per posar fi als acords "amb el 155" i admet que la unitat "ha tocat fons" | La cúpula de Junts per Catalunya (JxCat) s'ha reunit des de primera hora del matí al Parlament per analitzar la situació sorgida dels pactes postelectorals, que tanta polseguera han aixecat arran de l'acord entre l'espai que lidera Carles Puigdemont i el PSC a la Diputació de Barcelona.
Un acord que, segons els responsables de JxCat, va ser "validat" tant per Puigdemont com pel president Quim Torra, que en les últimes setmanes ha estat bel·ligerant contra els pactes amb els socialistes.
L'expresident ha protagonitzat una cita prèvia més restringida amb dirigents de la formació, que augmenten la pressió sobre ERC per tal que reverteixi els pactes amb el PSC.
Els encarregats d'exposar els termes de la trobada, celebrada al Parlament, han estat Elsa Artadi, cap de files a l'Ajuntament de la capital catalana, i Ferran Bel, secretari d'organització del PDECat.
Artadi ha insistit que la manca d'unitat és més palpable que mai, i ho ha atribuït al fet que no hi hagi hagut llistes conjuntes en tot el cicle electoral.
JxCat va pressionar ERC per anar junts, especialment a Barcelona.
"Hauríem tingut una política de pactes igual per a tothom", ha assenyalat Artadi, que ha lamentat la "fragilitat" del moviment independentista.
"Hem tocat fons.
Les desqualificacions que hem estat veient entre persones de diferents espais és el més evident de les últimes setmanes.
És un espectacle molt trist.
Entenem que aquesta evidència ha de servir per asserenar-nos i revertir l'espectacle actual, que només fa que decebre la gent.
Ens fa mal a tots.
Hem de fer autocrítica de per què hem arribat fins aquí", ha assenyalat l'exconsellera de la Presidència.
"Hem tocat fons.
Les desqualificacions que hem estat veient entre persones de diferents espais és el més evident de les últimes setmanes", manté Artadi
La proposta que ha fet JxCat com a primer pas és una "agenda de reversió" dels acords amb el 155 per "traslladar a les institucions el que hi ha al carrer".
"Emplacem ERC a posar sobre la taula una proposta concreta per revertir els acords als quals ha arribat amb el 155", ha assenyalat Artadi.
Bel ha destacat que la prioritat era pactar amb els republicans, com ha passat en les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona.
En les dues primeres la presidència és per a ERC, mentre que a la tercera qui ostenta el lideratge és JxCat.
"A Barcelona ha estat diferent", ha ressaltat.
La justificació de l'acord
Segons Bel, en aquest ens supramunicipal hi va haver converses amb els republicans, però el PDECaT va topar amb el "veto" dels comuns.
"No deixava de ser una paradoxa que amb set diputats provincials ens quedéssim fora del govern i els comuns, amb cinc, entressin a dins", ha recalcat Bel, que ha defensat l'acord amb el PSC perquè era el que permetia seguir a l'executiu de la institució.
Segons ell, no tenen "coneixement" de si els comuns tenen ara interès en incloure'ls en pactes.
La proposta, ara, és "revertir" -si cal- els pactes.
Tot i assegurar que no volia entrar en retrets, Bel ha xifrat en 27 els acords segons els quals ERC s'ha ajudat del PSC per governar en comptes de buscar el suport de JxCat.
L'exemple més representatiu és el de Sant Cugat del Vallès, on els republicans governen gràcies al PSC i a la CUP, tot i que els nacionalistes van ser la força més votada.
Ja hi ha hagut converses "extraoficials" amb ERC per tractar la situació, amb tres municipis com a prioritat: Sant Cugat, Figueres i Tàrrrega, on JxCat va ser desplaçada de l'alcaldia.
Després de la trobada de coordinació celebrada al Parlament, cap a mig matí, s'ha produït una reunió de la direcció del PDECat, més procliu a acords amb el PSC
Després de la trobada de coordinació celebrada al Parlament, cap a mig matí, s'ha produït una reunió de la direcció del PDECat.
La formació presidida per David Bonvehí, aquest dilluns present també en la cita de JxCat, és més procliu al pacte de la Diputació amb el PSC -Bonvehí n'és un dels marmessors-, però sectors de l'espai postconvergent han estat especialment bel·ligerants contra l'entesa. | [
"pactes postelectorals"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els dirigents de Junts per Catalunya reclamen a Esquerra Republicana una proposta concreta perquè es pugui posar fi als acords amb els partits que van donar suport al 155. Junts critica els acords que ha fet ERC amb el PSC, tot i haver arribat a un acord amb el PSC a la diputació de Barcelona.",
"a2": "La situació política està causant descontentament als ciutadans. Sobretot, l'acord entre JxCat i el PSC està causant tensions i asseguren que no hi ha unitat entre tots dos. Aquesta situació és estranya i ara volen revertir els pactes postelectorals. Fins i tot s'han pogut sentir retrets a ERC per part de JxCat, per no recolzar-s'hi i sí fer-ho al PSC.",
"a3": "JxCat s'ha reunit al Parlament i ha criticat la manca d'unitat dins del moviment independentista. Ha pressionat ERC perquè reverteixi els pactes amb el PSC i els acords als quals ha arribat amb l'aplicació del 155. La prioritat era pactar amb els republicans, com a Tarragona, Lleida i Girona, però a Barcelona el PDECat tenia el veto dels comuns."
},
"extractive": {
"a1": "Després de la trobada de coordinació celebrada al Parlament, cap a mig matí, s'ha produït una reunió de la direcció del PDECat, més procliu a acords amb el PSC.\nLa proposta que ha fet JxCat com a primer pas és una \"agenda de reversió\" dels acords amb el 155 per a \"traslladar a les institucions el que hi ha al carrer\".\nLa cúpula de Junts per Catalunya (JxCat) s'ha reunit des de primera hora del matí al Parlament per a analitzar la situació sorgida dels pactes postelectorals, que tanta polseguera han aixecat arran de l'acord entre l'espai que lidera Carles Puigdemont i el PSC a la Diputació de Barcelona.\nUn acord que, segons els responsables de JxCat, va ser \"validat\" tant per Puigdemont com pel president Quim Torra, que en les últimes setmanes ha estat bel·ligerant contra els pactes amb els socialistes.",
"a2": "La cúpula de Junts per Catalunya (JxCat) s'ha reunit des de primera hora del matí al Parlament per a analitzar la situació sorgida dels pactes postelectorals, que tanta polseguera han aixecat arran de l'acord entre l'espai que lidera Carles Puigdemont i el PSC a la Diputació de Barcelona.\nUn acord que, segons els responsables de JxCat, va ser \"validat\" tant per Puigdemont com pel president Quim Torra, que en les últimes setmanes ha estat bel·ligerant contra els pactes amb els socialistes.\nLa proposta que ha fet JxCat com a primer pas és una \"agenda de reversió\" dels acords amb el 155 per a \"traslladar a les institucions el que hi ha al carrer\".\nDesprés de la trobada de coordinació celebrada al Parlament, cap a mig matí, s'ha produït una reunió de la direcció del PDECat, més procliu a acords amb el PSC.",
"a3": "La cúpula de Junts per Catalunya (JxCat) s'ha reunit des de primera hora del matí al Parlament per a analitzar la situació sorgida dels pactes postelectorals, que tanta polseguera han aixecat arran de l'acord entre l'espai que lidera Carles Puigdemont i el PSC a la Diputació de Barcelona.\nUn acord que, segons els responsables de JxCat, va ser \"validat\" tant per Puigdemont com pel president Quim Torra, que en les últimes setmanes ha estat bel·ligerant contra els pactes amb els socialistes.\nLa proposta que ha fet JxCat com a primer pas és una \"agenda de reversió\" dels acords amb el 155 per a \"traslladar a les institucions el que hi ha al carrer\".\nDesprés de la trobada de coordinació celebrada al Parlament, cap a mig matí, s'ha produït una reunió de la direcció del PDECat, més procliu a acords amb el PSC."
},
"extreme": {
"a1": "La cúpula de Junts per Catalunya reclama a ERC que reverteixi els pactes postelectorals del PSC.",
"a2": "Situació de tensió entre els partits després dels pactes postelectorals que ara volen restablir, cosa que crea descontent social.",
"a3": "JxCat pressiona ERC perquè reverteixi els pactes amb el PSC i destaca la manca d'unitat al bloc independentista."
}
} |
375 | L’Hospital Clínic de Barcelona aplica una tècnica pionera a Europa d’extracció de tumors del ronyó per evitar la diàlisi en casos difícils | S'introdueixen per l'artèria renal uns líquids freds que permeten minimitzar els danys a l'òrgan durant l'operació | L’Hospital Clínic de Barcelona ha operat dos pacients amb una tècnica pionera a Europa d’extracció de tumors del ronyó.
L’objectiu és minimitzar els danys al ronyó durant l’operació per evitar que pacients amb tumors difícils o funcions renals limitades hagin d’acabar a diàlisi.
‘Des de fa anys intentem extirpar el tumor sense necessitat de treure tot el ronyó.
Però en pacients amb una funció renal molt limitada, si no cuidem molt la viabilitat del ronyó, els enviaríem a diàlisi.
La novetat consisteix a obturar l’artèria renal, fet que acabaria “matant” el ronyó, però a través d’aquesta artèria introduïm uns líquids freds que preserven la viabilitat de l’òrgan metre n’extirpem el tumor’, ha explicat el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antonio Alcaraz.
El Clínic ha importat aquesta tècnica de metges xinesos, que han operat una dotzena de pacients.
En les nefrectomies (extirpació del ronyó) parcial, només s’extreu el tumor o el teixit malalt i s’intenta evitar l’extracció del major teixit sa possible.
Més del 90% de les nefrectomies es realitzen mitjançant tècnica laparoscòpica, que és mínimament invasiva.
La nova tècnica va més enllà.
S’introdueix un catèter a través de l’artèria femoral per taponar l’artèria del ronyó amb un globus i s’injecta una solució (sèrum) freda que permetrà que l’òrgan no pateixi danys, poder treballar-hi més temps i extreure el tumor d’una manera més eficient.
Ara s’ha d’aturar la funció del ronyó mitjançant la introducció d’una pinça per evitar-hi l’entrada de sang, per poder treballar en l’extracció del tumor.
Això provoca que hi hagi menys temps per treballar-hi i augmenta el risc de danyar el ronyó de forma irreversible durant el procés, sobretot en els pacients que tenen una funció renal ja molt limitada.
Supervivència alta
Segons ha explicat Alcaraz, la supervivència del càncer de ronyó se situa entre el 70 i el 80%.
La majoria dels tumors són localitzats i sense haver desenvolupat metàstasi inicial i en aquests casos la supervivència pot arribar al 95%.
‘Si oncològicament som molt bons tractant el tumor, és una pena que enviem el pacient a diàlisi i precisament és el que volem evitar aquesta tècnica’, ha subratllat Alcaraz, que ha aplicat i liderat la nova tècnica al Clínic juntament amb el doctor Raúl Martos, també del servei d’Urologia.
L’Hospital Clínic practica més de cent operacions cada any de càncer de ronyó i calculen que un 10% dels pacients es podran beneficiar d’aquesta tècnica.
De moment ja tenen programada la tercera operació, el gener.
L’única experiència mundial que hi havia fins ara d’aquesta cirurgia era d’un hospital xinès, amb el qual el Clínic ha estat en contacte.
Dos pacients operats que han evitat la diàlisi
Els dos pacients, que tenien tumors renals complexos i funcions renals limitades, es troben bé després de l’operació.
‘Pràcticament els hem mantingut la mateixa funció renal i no han entrat a diàlisi’, ha destacat el cap del Servei d’Urologia.
Un d’aquests pacients és Lluís Ocaña, que van operar el 5 de novembre.
‘Estic una mica fluix, però em trobo de conya’, ha subratllat Ocaña davant dels periodistes.
‘Camino, condueixo i només he de mantenir les precaucions habituals en el que menjo i el que bec, com no passar-me amb la sal i els gasos i no beure alcohol.
Això sí, m’han tret el tabac’, ha afegit.
Ocaña ha recordat quan li van diagnosticar el càncer: ‘El metge em va dir que tenia dues notícies, una de dolenta i una de bona: que tenia un tumor, però que era operable’.
‘Vaig dir molt clar al doctor de Granollers que no tenia cap ganes de fer diàlisi i que em deixessin “tombadet”.
Però això suposo que ho pensem tots, que si no ens valem, preferim no ser-hi.
I després quan t’hi veus, dius, “Si puc viure quatre dies més, m’hi apunto”, ha exclamat.
De moment, però, no ha hagut de fer diàlisi: ‘Millor, clar’.
Seguiment d’operacions en directe i 3D a la trobada amb els millors experts
La presentació d’aquesta nova tècnica s’ha fet en el marc de l’Urofòrum, organitzat per l’Hospital Clínic i que reuneix aquest dijous i divendres els millors especialistes del món en urologia.
La trobada, al Paraninf de la Facultat de Medicina i Ciències Mèdiques de la Universitat de Barcelona (UB), reuneix prop de 300 professionals.
L’edició d’enguany, la quarta, compta amb cinc sessions d’operacions en directe, en què hi ha dues intervencions simultànies que mostren diferents enfocaments per a un mateix abordatge.
Els participants les poden seguir amb ulleres 3D i poden interactuar amb els cirurgians que estan practicant l’operació.
En acabar cada cirurgia hi ha un debat amb dos experts i el públic. | [
"ciència i tecnologia",
"ciència"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Hospital Clínic de Barcelona ha importat una tècnica de metges xinesos per a poder operar els tumors de ronyó i causar un dany mínim a l'òrgan. La tècnica consisteix en introduir uns líquids freds per l'artèria renal que permeten minimitzar els danys a l'òrgan durant l'operació i, en casos difícils, evitar la diàlisi.",
"a2": "A l'Hospital Clínic de Barcelona, s'han operat dos pacients de càncer de ronyó amb una nova tècnica que permet salvar l'òrgan i evitar diàlisi. La tècnica consisteix a afegir un líquid fred durant l'operació per a mantenir la viabilitat del ronyó mentre s'extirpa el tumor. La supervivència a aquests tumors va del 70 al 95%.",
"a3": "L'Hospital Clínic de Barcelona ja ha operat a dos pacients amb una nova tècnica d'extracció de tumors del ronyó que minimitza els danys a l'òrgan i evita que els pacients amb casos complicats hagin de fer diàlisi. És una tècnica pionera a Europa que s'ha importat de la Xina i s'ha presentat a l'Urofòrum."
},
"extractive": {
"a1": "\"Si oncològicament som molt bons tractant el tumor, és una pena que enviem el pacient a diàlisi i precisament és el que volem evitar amb aquesta tècnica\", ha subratllat Alcaraz, que ha aplicat i liderat la nova tècnica al Clínic juntament amb el doctor Raúl Martos, també del servei d’Urologia.\nAixò provoca que hi hagi menys temps per treballar-hi i augmenta el risc de danyar el ronyó de forma irreversible durant el procés, sobretot en els pacients que tenen una funció renal ja molt limitada.\n\"La novetat consisteix a obturar l’artèria renal, fet que acabaria “matant” el ronyó, però a través d’aquesta artèria introduïm uns líquids freds que preserven la viabilitat de l’òrgan metre n’extirpem el tumor\", ha explicat el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antonio Alcaraz.\nL’Hospital Clínic de Barcelona ha operat dos pacients amb una tècnica pionera a Europa d’extracció de tumors del ronyó.",
"a2": "L’Hospital Clínic de Barcelona ha operat dos pacients amb una tècnica pionera a Europa d’extracció de tumors del ronyó.\n\"La novetat consisteix a obturar l’artèria renal, fet que acabaria “matant” el ronyó, però a través d’aquesta artèria introduïm uns líquids freds que preserven la viabilitat de l’òrgan metre n’extirpem el tumor\", ha explicat el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antonio Alcaraz.\nAixò provoca que hi hagi menys temps per a treballar-hi i augmenta el risc de danyar el ronyó de forma irreversible durant el procés, sobretot en els pacients que tenen una funció renal ja molt limitada.\n\"Si oncològicament som molt bons tractant el tumor, és una pena que enviem el pacient a diàlisi i precisament és el que volem evitar amb aquesta tècnica\", ha subratllat Alcaraz, que ha aplicat i liderat la nova tècnica al Clínic juntament amb el doctor Raúl Martos, també del servei d’Urologia.",
"a3": "L’Hospital Clínic de Barcelona ha operat dos pacients amb una tècnica pionera a Europa d’extracció de tumors del ronyó.\n\"La novetat consisteix a obturar l’artèria renal, fet que acabaria “matant” el ronyó, però a través d’aquesta artèria introduïm uns líquids freds que preserven la viabilitat de l’òrgan metre n’extirpem el tumor\", ha explicat el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antonio Alcaraz.\nEl Clínic ha importat aquesta tècnica de metges xinesos, que han operat una dotzena de pacients. \n\"Si oncològicament som molt bons tractant el tumor, és una pena que enviem el pacient a diàlisi i precisament és el que volem evitar amb aquesta tècnica\", ha subratllat Alcaraz, que ha aplicat i liderat la nova tècnica al Clínic juntament amb el doctor Raúl Martos, també del servei d’Urologia. "
},
"extreme": {
"a1": "S'aplica una tècnica pionera per a extraure tumors renals i evitar la diàlisi a l'Hospital Clínic de Barcelona.",
"a2": "S'operen els tumors de ronyó amb una nova tècnica poc invasiva i que conserva la viabilitat de l'òrgan.",
"a3": "L'Hospital Clínic de Barcelona és el primer d'Europa en operar amb una tècnica xinesa d'extracció de tumors del ronyó."
}
} |
772 | Terratrèmol al TC: filtren una estratègia dissenyada per a aturar els recursos dels presos a Europa | El Tribunal Constitucional espanyol va establir com a estratègia l'admissió a tràmit de recursos dels presoners polítics per impedir la internacionalització del judici contra el procés a Estrasburg | El Tribunal Constitucional espanyol va establir com a estratègia l’admissió a tràmit de recursos dels presos polítics per impedir la internacionalització del judici contra el procés al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Ho ha filtrat un sector del TC a l’agència Europa Press, malgrat que el tribunal no n’ha fet cap comunicació oficial.
Aquesta manera de procedir es va aplicar en prop de mig centenar de recursos d’empara presentats pels presoners polítics contra disposicions del Tribunal Suprem espanyol i això va permetre de deixar aquests afers fora de l’abast de l’òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant el judici i fins que no es va dictar la sentència.
El Tribunal Constitucional espanyol entrebanca el camí cap a Estrasburg
L’estratègia del Constitucional ha consistit a refusar una inadmissió de tots aquests recursos que hauria permès a les defenses dels presos de denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que hauria pogut ser resolta, o si més no admesa, abans de la sentència sobre el cas.
Per coordinar l’estratègia, segons les mateixes fonts, al TC es va constituir un grup de treball amb gairebé una desena de lletrats sota la direcció del magistrat Cándido Conde-Pumpido, independentment que després els afers corresponguessin, per repartiment, al magistrat que li pertoqués legalment la ponència.
Precisament és aquesta estratègia dilatòria del TC que va empènyer els presos polítics a fer vaga de fam pocs mesos abans del judici.
Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn van decidir de fer-la per reclamar que el TC no aturés els recursos que havien presentat un any enrere per poder acudir al Tribunal d’Estrasburg.
Aquesta filtració arriba en el moment en què es comencen a resoldre alguns recursos dels presos polítics que feia mesos que estaven encallats al TC.
Al final del novembre va desestimar el recurs de Junqueras contra el manteniment de la presó provisional i es trenca per primera vegada la unanimitat amb relació a aquesta qüestió.
Van presentar vot particular discrepant tres magistrats pertanyents al sector més progressista del tribunal de garanties.
El tribunal avala de manera sistemàtica les decisions del Suprem, però amb vots discrepants, cosa que indica una divisió d’opinions que serà determinant quan el cas arribarà a Estrasburg, que valora si les resolucions tenen vots particulars o no.
Per tant, l’esquerda entre uns magistrats i uns altres respecte de les qüestions relacionades amb el procés s’eixampla cada vegada més, malgrat era una qüestió en què sempre hi havia hagut unanimitat.
De fet, segons la filtració, les previsions del TC eren de començar a resoldre aquests casos una mica abans, una vegada publicada la sentència, però alguns aspectes concrets es van paralitzar arran de la constatació d’una ruptura en la unanimitat fins llavors aconseguida.
No és la primera vegada que un sector del TC filtra a la premsa informació d’importància relacionada d’alguna manera amb el judici contra el procés.
Just abans de la publicació de la sentència es va alertar que Conde-Pumpido ja tenia a punt l’esborrany de la sentència del cas Aturem el Parlament, favorable a concedir l’empara als afectats.
Diaris com l’ABC van fer un advertiment clar sobre la desautorització que la resolució de Conde-Pumpido significaria per a la més que probable condemna que Marchena imposaria contra els presos polítics.
Aquesta filtració a la premsa va frenar la resolució del cas, que encara no s’ha fet pública.
Quant a la posició que pugui tenir el Tribunal d’Estrasburg sobre les decisions del Suprem, les fonts del TC que han filtrat aquesta informació consideren que la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras pot tenir alguna conseqüència en la sentència que el TEDH dicti finalment sobre les condemnes imposades als presos polítics.
Per això consideren el fet de presentar una qüestió pre-judicial a Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras com un ‘error de càlcul dels magistrats del Suprem’, i afegeixen: ‘Potser ignoren la trajectòria de l’òrgan i Luxemburg’, que tendeix a anar en favor d’Europa en detriment dels interessos dels estats. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'estratègia del Tribunal Constitucional espanyol per a evitar la internacionalització del judici i el recurs dels presos polítics al Tribunal Europeu de Drets Humans. La notícia s'ha filtrat a un sector del Tribunal Constitucional a l’agència Europa Press. Tot i això, des del Tribunal Constitucional no s’ha fet cap comunicació oficial. ",
"a2": "S'ha filtrat informació sobre els recursos del TC per a evitar que el cas dels presos polítics arribés a Estrasburg, ja que hi havia la possibilitat que la denúncia de vulneració de drets humans per part dels presos podria haver estat admesa abans de la sentència. Les qüestions sobre el procés han tensat els magistrats.",
"a3": "S'ha filtrat que el Tribunal Constitucional espanyol va adoptar l'estratègia d'admetre a tràmit els recursos dels presos polítics per a evitar la internacionalització del judici al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Això va permetre mantenir els assumptes fora de l'abast d'Estrasburg durant el judici i fins a dictar sentència. Això va dur els presos polítics a fer una vaga de fam."
},
"extractive": {
"a1": "El Tribunal Constitucional espanyol va establir com a estratègia l’admissió a tràmit de recursos dels presos polítics per a impedir la internacionalització del judici contra el procés al Tribunal Europeu de Drets Humans.\nQuant a la posició que pugui tenir el Tribunal d’Estrasburg sobre les decisions del Suprem, les fonts del TC que han filtrat aquesta informació consideren que la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras pot tenir alguna conseqüència en la sentència que el TEDH dicti finalment sobre les condemnes imposades als presos polítics.\nAquesta manera de procedir es va aplicar a prop de mig centenar de recursos d’empara presentats pels presoners polítics contra disposicions del Tribunal Suprem espanyol, i això va permetre de deixar aquests afers fora de l’abast de l’òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant el judici i fins que no es va dictar la sentència.\nEl Tribunal Constitucional espanyol va establir com a estratègia l’admissió a tràmit de recursos dels presos polítics per a impedir la internacionalització del judici contra el procés al Tribunal Europeu de Drets Humans.\nL’estratègia del Constitucional ha consistit a refusar una inadmissió de tots aquests recursos que hauria permès a les defenses dels presos denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que hauria pogut ser resolta, o si més no admesa, abans de la sentència sobre el cas.",
"a2": "El Tribunal Constitucional espanyol va establir com a estratègia l’admissió a tràmit de recursos dels presos polítics per a impedir la internacionalització del judici contra el procés al Tribunal Europeu de Drets Humans.\nAquesta manera de procedir es va aplicar en prop de mig centenar de recursos d’empara presentats pels presoners polítics contra disposicions del Tribunal Suprem espanyol, i això va permetre de deixar aquests afers fora de l’abast de l’òrgan de garanties amb seu a Estrasburg durant el judici i fins que no es va dictar la sentència.\nL’estratègia del Constitucional ha consistit a refusar una inadmissió de tots aquests recursos que hauria permès a les defenses dels presos denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que hauria pogut ser resolta, o si més no admesa, abans de la sentència sobre el cas.\nQuant a la posició que pugui tenir el Tribunal d’Estrasburg sobre les decisions del Suprem, les fonts del TC que han filtrat aquesta informació consideren que la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras pot tenir alguna conseqüència en la sentència que el TEDH dicti finalment sobre les condemnes imposades als presos polítics.",
"a3": "El Tribunal Constitucional espanyol va establir com a estratègia l’admissió a tràmit de recursos dels presos polítics per a impedir la internacionalització del judici contra el procés al Tribunal Europeu de Drets Humans. \nL’estratègia del Constitucional ha consistit a refusar una inadmissió de tots aquests recursos que hauria permès a les defenses dels presos de denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que hauria pogut ser resolta, o si més no admesa, abans de la sentència sobre el cas.\nPrecisament és aquesta estratègia dilatòria del TC que va empènyer els presos polítics a fer vaga de fam pocs mesos abans del judici. \nQuant a la posició que pugui tenir el Tribunal d’Estrasburg sobre les decisions del Suprem, les fonts del TC que han filtrat aquesta informació consideren que la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat de Junqueras pot tenir alguna conseqüència en la sentència que el TEDH dicti finalment sobre les condemnes imposades als presos polítics. "
},
"extreme": {
"a1": "El Tribunal Constitucional espanyol volia evitar el recurs dels presos polítics mitjançant l'admissió a tràmit de recursos.",
"a2": "El TC va intentar impedir que el judici dels pesos polítics s'internacionalitzés davant la possibilitat de ser absolts.",
"a3": "El TC espanyol va adoptar una estratègia perquè el TEDH no pogués fer res durant el judici contra el procés."
}
} |
2,767 | Acaben les obres de recuperació ambiental del port natural de l'Estany de l'Ametlla de Mar | És el primer projecte que Territori impulsa dins del programa europeu per restablir l'equilibri en indrets afectats per l'activitat humana | El Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha finalitzat les obres de recuperació ambiental del port natural de l'Estany a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).
Aquest és el primer gran projecte d'infraestructura verda que el Govern impulsa en el marc del programa europeu que té per objectiu restituir l'equilibri ambiental d'indrets afectats per l'activitat humana.
Les obres, que van començar el gener, han comptat amb una inversió de 293.000 euros finançada per la Unió Europea amb els programes Horizon 2020, LIFE i FEDE.
Les obres han inclòs la neteja del fons marí -amb la retirada d'embarcacions o sistemes d'amarratges-, la demolició i restauració d'edificacions i la millora d'accessos i senyalització.
La Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha visitat aquest diumenge les obres, acompanyada de l'alcalde de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), Jordi Gaseni.
"És un espai que queda totalment renovat i ara dona goig poder nedar al moll de l'Estany, que de tota la vida ha estat una platja molt important pels caleros", ha dit l'alcalde.
El port natural de l'Estany és un indret singular del litoral de l'Ametlla de Mar, utilitzat durant anys per a l'amarratge de petites embarcacions fins a la construcció de l'actual port pesquer i nàutic.
Les obres han permès recuperar aquest espai i dignificar-lo, després d'anys en desús.
A la tardor, quan la climatologia sigui més favorable, es procedirà a la plantació de vegetació al perímetre del port per complementar l'actuació.
La recuperació ambiental del port natural de l'Estany ha permès la neteja i millora de 2 hectàrees de superfície aproximadament, integrada dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) i la Xarxa Natura 2000.
Amb la neteja del fons marí s'han retirat 15 embarcacions enfonsades i s'han extret quatre tones de ferros i metalls, 10m3 de formigó i uns 200 pneumàtics i altres residus.
També s'ha retirat l'escullera que representava un moll artificial al port.
Els amarratges més antics s'han conservat pel seu valor patrimonial.
També s'han instal·lat quatre boies de fondeig ecològic per a l'amarratge d'embarcacions petites.
D'altra banda, com a millora paisatgística i per raons de seguretat, s'ha enderrocat l'edifici ubicat a la punta de l'Estany i s'han recuperat dues edificacions més, fent de nou el revestiment i substituint-ne les portes i finestres.
El ferm malmès del vial d'accés s'ha eliminat per millorar la permeabilitat del sòl, s'ha millorar el gual existent i s'ha instal·lat una nova senyalització d'usos.
També s'ha reforçat l'escullera per estabilitzar el vial d'accés i s'ha instal·lat un cordó de punta a punta de la platja per recuperar la sorra i limitar la zona d'aparcament i el vial.
La plataforma del dic del port s'ha millorat amb la construcció d'una llosa de formigó i reforçant l'exterior amb escullera recuperada.
Pel que fa a la llacuna, s'han instal·lat dos piezòmetres pel control de qualitat de les aigües i dels nivells de salinitat de la llacuna recuperada.
Finalment, s'ha esbrossat el camí GR-92 per donar-li continuïtat i s'ha construït un pas sec amb roques que permeten travessar la zona humida.
També s'han eliminat espècies vegetals invasores, sobretot Myporum Laetum (sempreverd), Àloe vera i Agave americana (atzavara).
En la línia de l'estratègia europea
El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa l'execució de projectes d'infraestructura verda per revertir els efectes d'un desenvolupament poc sostenible i proposar i desenvolupar actuacions de recuperació del capital natural.
Es dona compliment, així, a un dels eixos principals d'Europa 2020, l'estratègia de la Unió Europea per assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
El seu full de ruta marca que la infraestructura verda constitueix un pas important cap a la protecció del capital natural i també està inclosa en l'estratègia de la UE sobre la biodiversitat.
En aquest marc, el Departament preveu executar prop d'una vintena d'actuacions properament dins d'aquest programa.
Entre les més immediates, a més de les de l'Ametlla, aquest juliol Territori també ha licitat les obres de recuperació de sistemes dunars a les platges de l'Empordà, concretament a Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), Torroella de Montgrí i Pals (Baix Empordà), amb un pressupost de prop de 500.000 euros.
L'objectiu és frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la seva flora i fauna associada; recuperar-ne la morfologia natural; eliminar la flora invasora; i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona.
A més, aquest any es preveu executar la restauració del pas de fauna a l'estany de la Cardonera i d'en Pous, a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) per millorar la connectivitat afectada per la construcció de la carretera GI-6002, amb un pressupost de gairebé 164.000 euros.
Territori també té en marxa la redacció d'estudis i projectes, com ara la recuperació de la connectivitat ecològica de l'Espai d'Interès Natural Tamarit-Punta de la Móra (Tarragonès) o la millora i adequació de les georutes de la Vall d'Àger (Noguera). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La recuperació ambiental del port natural de l'Estany a l'Ametlla de Mar ja ha estat finalitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat. El projecte s'emmarca dins del programa europeu per a restablir l'equilibri en indrets afectats per l'activitat humana. És el primer gran projecte d'infraestructura verda impulsat pel Govern per a recuperar indrets afectats per l'activitat humana.",
"a2": "Les obres de l'Estany d'Ametlla de Mar s'han acabat. Aquesta activitat va ser impulsada per la Generalitat i finançada per la UE. S'ha volgut reuperar l'equilibri ambiental mitjançant la neteja del fons marí on hi havia embarcacions, metalls i residus. S'han millorat les 2 hectàrees que ocupa i el paisatge juntament amb la neteja dels camins.",
"a3": "El Departament de Territori i Sostenibilitat finalitza la recuperació ambiental del port natural de l'Estany a l'Ametlla de Mar, on s'hi va invertir 293.000 euros, finançats per la UE. S'ha netejat el fons marí, s'han demolit i restaurat edificacions i s'han millorat els accessos i les senyalitzacions, entre d'altres. És el primer projecte impulsat dins del programa Europa 2020."
},
"extractive": {
"a1": "A més, aquest any es preveu executar la restauració del pas de fauna a l'estany de la Cardonera i d'en Pous, a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) per a millorar la connectivitat afectada per a la construcció de la carretera GI-6002, amb un pressupost de gairebé 164.000 euros.\nEl Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha finalitzat les obres de recuperació ambiental del port natural de l'Estany a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).\nTerritori també té en marxa la redacció d'estudis i projectes, com ara la recuperació de la connectivitat ecològica de l'Espai d'Interès Natural Tamarit-Punta de la Móra (Tarragonès) o la millora i adequació de les georutes de la Vall d'Àger (Noguera).\nEl port natural de l'Estany és un indret singular del litoral de l'Ametlla de Mar, utilitzat durant anys per a l'amarratge de petites embarcacions fins a la construcció de l'actual port pesquer i nàutic.",
"a2": "El Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha finalitzat les obres de recuperació ambiental del port natural de l'Estany a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre).\nEl port natural de l'Estany és un indret singular del litoral de l'Ametlla de Mar, utilitzat durant anys per a l'amarratge de petites embarcacions fins a la construcció de l'actual port pesquer i nàutic.\nA més, aquest any es preveu executar la restauració del pas de fauna a l'estany de la Cardonera i d'en Pous, a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) per a millorar la connectivitat afectada per la construcció de la carretera GI-6002, amb un pressupost de gairebé 164.000 euros.\nTerritori també té en marxa la redacció d'estudis i projectes, com ara la recuperació de la connectivitat ecològica de l'Espai d'Interès Natural Tamarit-Punta de la Móra (Tarragonès) o la millora i adequació de les georutes de la Vall d'Àger (Noguera).",
"a3": "El Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha finalitzat les obres de recuperació ambiental del port natural de l'Estany a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). \nLes obres, que van començar el gener, han comptat amb una inversió de 293.000 euros finançada per la Unió Europea amb els programes Horizon 2020, LIFE i FEDE. \nLes obres han inclòs la neteja del fons marí —amb la retirada d'embarcacions o sistemes d'amarratges—, la demolició i restauració d'edificacions i la millora d'accessos i senyalització.\nEs dóna compliment, així, a un dels eixos principals d'Europa 2020, l'estratègia de la Unió Europea per a assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador."
},
"extreme": {
"a1": "El Departament de Territori i Sostenibilitat acaba les obres per a recuperar el port natural de l'Estany de l'Ametlla de Mar.",
"a2": "La Unió Europea finança els 293.000 euros per a les obres de l'Estany d'Ametlla de Mar per a recuperar l'espai natural.",
"a3": "S'han acabat les obres de recuperació ambiental del port natural de l'Estany de l'Ametlla de Mar del programa Europa 2020."
}
} |
2,036 | ERC proposa un govern de concentració amb CiU i la CUP a l'Ajuntament de Girona per defensar la independència | Maria Mercè Roca demana a Marta Madrenas que abandoni "la zona de confort" amb el PSC i recorda que el món municipal és "clau" per a la República | El grup municipal d'ERC-MES a l'Ajuntament de Girona proposa un govern de concentració de les forces independentistes al consistori, que sumen divuit dels 25 regidors que té el ple.
La portaveu dels republicans, Maria Mercè Roca, demana a l'alcaldessa que abandoni "la zona de confort" i trenqui el pacte amb el PSC.
"El paper dels ajuntaments serà clau per a la República i a Girona aquest camí seria molt més fàcil i planer amb un govern 100% independentista", assegura Roca.
Per això, la proposta dels republicans passa per bastir un acord entre CiU, ERC i la CUP.
"Davant la situació extraordinària que viu el país, calen solucions imaginatives", diu Roca, que assegura que els tres grups han de "sumar" per fer pinya.
Pel què fa al dia a dia de la ciutat, la portaveu d'ERC-MES promet "generositat" per part dels seus, però també admet que allà on les postures xoquin, els afers es podrien aparcar "temporalment".
Per a ERC-MES per Girona, la situació que viu el país –a les portes d'aplicar-se el 155- fa necessari trobar solucions "extraordinàries i imaginatives".
El grup municipal té clar que els ajuntaments seran una peça "determinant" a l'hora d'empènyer la República i, per això, demana a l'alcaldessa Marta Madrenas que trenqui el pacte de govern que té amb el PSC.
La portaveu dels republicans, Maria Mercè Roca, reconeix que la tinent d'alcalde Sílvia Paneque no ha posat pals a les rodes al referèndum, que ha rebutjat obertament la suspensió de l'autonomia i que també ha criticat la repressió policial de l'1-O.
Però per a ERC-MES, cal que l'Ajuntament de Girona estigui "molt més preparat per fer front a allò que ha de venir en les properes setmanes".
I per als republicans, la millor fórmula passa per un govern de concentració que blindi l'independentisme.
És a dir, per un pacte a tres bandes entre CiU, ERC i la CUP.
"En aquests moments, el camí cap a la República seria molt més fàcil i planer si l'Ajuntament estigués governat pels divuit regidors que recolzen el procés", assegura Roca.
La portaveu d'ERC-MES admet que, fins fa pocs mesos, aquest pacte a Girona no s'hauria ni pogut plantejar.
"Però ara sí que cal fer-ho, perquè ara és el moment de la generositat, d'anar a la una perquè la República ens ho demana i d'estar al servei dels ciutadans per aplicar el mandat de l'1 d'octubre", subratlla Maria Mercè Roca.
"No és temps per a la comoditat"
ERC-MES reclama a l'alcaldessa que abandoni la "comoditat i la facilitat" que li suposa el pacte amb el PSC, perquè és innegable que vindran "temps difícils".
De fet, Roca recorda que, per als republicans, la seva "zona de confort" seria, precisament, mantenir-se a l'oposició.
"Però quan hi ha gent a la presó per defensar els seus ideals, és necessari fer un pas endavant", subratlla la portaveu municipal.
Maria Mercè Roca admet que, ara fa un any i mig, el pas d'Albert Ballesta per l'alcaldia va suposar tibantors amb el grup de CiU.
"Però tant en política com a la vida, és un inconvenient quedar-se ancorat en un problema; per tant, allò que demano a l'alcaldessa és mirar endavant i oblidar", ha explicat.
I hi ha afegit: "Sobretot, perquè ara no podem anar amb la mateixa concepció que aleshores, perquè el moment és molt diferent; la República és a tocar i l'hem de defensar amb cos i ànima".
Situació temporal
Maria Mercè Roca, que ja ha fet saber la seva proposta a la CUP, promet "generositat" per part dels seus en els afers de ciutat per permetre garantir "el dia a dia".
La portaveu republicana admet que hi haurà alguns temes, però, on les postures d'uns i altres xocaran.
"Però aquí també es poden trobar fórmules, com ara aparcar-los temporalment", explica.
"La nostra proposta d'un govern de concentració no és sine die, sinó només per uns mesos; per fer front a un moment de la història del nostre país que no es repetirà", afirma Maria Mercè Roca.
A més, la portaveu d'ERC-MES també creu que la intervenció de l'Estat tindrà conseqüències, per exemple, en els pressupostos municipals.
"Potser els pressupostos hauran de ser completament diferents; ens hem de treure del damunt la rèmora d'explicar i seguint fent les coses com si fossin temps normals, perquè no ho són gens", conclou. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El grup municipal d'ERC-MES a l'Ajuntament de Girona ha proposat als representants a l'Ajuntament de CiU i la CUP formar un govern de concentració que tingui com a finalitat defensar la independència. Maria Mercè Roca demana que abandonin el PSC i recorda que el món municipal és molt important per a la República.",
"a2": "Maria Mercè Roca ha demanat a ERC que trenqui el seu pacte amb el PSC i aposti per un govern totalment independentista per a suportar els temps difícils que s'aproximen. Proposen fer pinya entre CiU, ERC i la CUP. Aquesta unió crecen que és necessària en una situació a les portes del 155 i després de les tensions provocades per l'1-O.",
"a3": "El govern municipal d'ERC-MES a Girona proposa un govern de les forces independentistes de l'Ajuntament, amb 18 dels 25 regidors. Roca, la portaveu, demana a l'alcaldessa Madrenas que trenqui el pacte amb el PSC i arribi a un acord temporal amb CiU, ERC i la CUP, perquè la situació ho requereix i facilitaria el camí cap a la República."
},
"extractive": {
"a1": "La portaveu dels republicans, Maria Mercè Roca, demana a l'alcaldessa que abandoni \"la zona de confort\" i trenqui el pacte amb el PSC.\n\"Però ara sí que cal fer-ho, perquè ara és el moment de la generositat, d'anar a una, perquè la República ens ho demana i d'estar al servei dels ciutadans per a aplicar el mandat de l'1 d'octubre\", subratlla Maria Mercè Roca.\n\"La nostra proposta d'un govern de concentració no és sine die, sinó només per a uns mesos; per a fer front a un moment de la història del nostre país que no es repetirà\", afirma Maria Mercè Roca.\nMaria Mercè Roca, que ja ha fet saber la seva proposta a la CUP, promet \"generositat\" per part dels seus en els afers de ciutat per a permetre garantir \"el dia a dia\".",
"a2": "La portaveu dels republicans, Maria Mercè Roca, demana a l'alcaldessa que abandoni \"la zona de confort\" i trenqui el pacte amb el PSC.\n\"Però ara sí que cal fer-ho, perquè ara és el moment de la generositat, d'anar a una, perquè la República ens ho demana i d'estar al servei dels ciutadans per a aplicar el mandat de l'1 d'octubre\", subratlla Maria Mercè Roca.\nMaria Mercè Roca, que ja ha fet saber la seva proposta a la CUP, promet \"generositat\" per part dels seus en els afers de ciutat per a permetre garantir \"el dia a dia\".\n\"La nostra proposta d'un govern de concentració no és sine die, sinó només per a uns mesos; per a fer front a un moment de la història del nostre país que no es repetirà\", afirma Maria Mercè Roca.",
"a3": "El grup municipal d'ERC-MES a l'Ajuntament de Girona proposa un govern de concentració de les forces independentistes al consistori, que sumen divuit dels 25 regidors que té el ple. \nPer això, la proposta dels republicans passa per bastir un acord entre CiU, ERC i la CUP. \nEl grup municipal té clar que els ajuntaments seran una peça \"determinant\" a l'hora d'empènyer la República i, per això, demana a l'alcaldessa Marta Madrenas que trenqui el pacte de govern que té amb el PSC.\n\"Però ara sí que cal fer-ho, perquè ara és el moment de la generositat, d'anar a una, perquè la República ens ho demana i d'estar al servei dels ciutadans per a aplicar el mandat de l'1 d'octubre\", subratlla Maria Mercè Roca. "
},
"extreme": {
"a1": "ERC tendeix la mà a CiU i la CUP per a formar un govern independentista a Girona.",
"a2": "Es demana a ERC que pensi en la República amb un govern 100% independentista i se separi del PSC.",
"a3": "Davant la situació extraordinària, ERC-MES a Girona demana a la batllessa un govern d'independentistes per a afavorir la República."
}
} |
886 | Per què hi va haver una caiguda mundial d’internet? | Un problema de Fastly, un proveïdor de CDN (xarxa de lliurament de contingut), va fer caure pàgines com les del Financial Times, TV3 i Twitch, entre més | Si dimarts vau tenir dificultats per a accedir a la vostra web de referència, no vau ser els únics.
Tot d’una, un nombre elevat de pàgines web importants de tot el món va deixar de funcionar durant una hora.
És desconcertant, quan els llocs en què confiem de sobte es tornen inaccessibles, i més encara quan passa a una escala tan extensa.
Aquesta interrupció va afectar les webs de la BBC, Pinterest, The Financial Times, Reddit i, fins i tot, The Conversation.
Com es poden veure afectades pel mateix incident tantes pàgines web de tantes empreses i mitjans diferents?
Per entendre la resposta, heu de saber què és una CDN (xarxa de lliurament de contingut) i quina importància tenen per al bon funcionament d’internet.
Tot i que és massa aviat per a proporcionar un diagnòstic complet de l’incident, internet (quan va tornar a ser accessible) va assenyalar ràpidament el culpable: Fastly.
Fastly és una empresa de computació que desa les dades al núvol i proveeix serveis CDN a diversos llocs web, incloent-hi Amazon i Deliveroo.
Però, com pot una sola empresa fer caure una part important d’internet?
Quan accedim a un lloc web, el nostre navegador enllaça amb el lloc remot i, a continuació, presenta la pàgina a la nostra pantalla.
Aquesta acció emmascara un procés molt més complicat, que pot incloure serveis CDN.
Una CDN és un servei que permet a les webs populars mantenir còpies de les seves pàgines més a l’abast dels seus clients.
Per exemple, si volem navegar per la web de la BBC, podríem enllaçar directament amb un servidor del Regne Unit.
Tot i que internet és perfectament capaç de transferir la pàgina web del Regne Unit a Catalunya, hi ha un retard inevitable (potser uns quants centenars de mil·lisegons).
I a ningú li agraden els retards.
L’experiència per a l’usuari pot ser fins a deu vegades més ràpida si es fa una còpia de la pàgina (o d’elements del seu contingut) a Catalunya i es lliura a petició.
Per descomptat, accedir a una versió de la pàgina a Catalunya funciona molt bé si ets a Catalunya, però no tant si ets, per exemple, a Los Angeles.
Per tant, per garantir un lliurament ràpid de contingut a tothom d’arreu del món, les CDN solen funcionar a escala mundial.
Un proveïdor de serveis de CDN normalment operarà centres de dades a tot el món, amb còpies de contingut popular als principals nuclis de població per distribuir contingut a cada regió.
Pot ser que la velocitat de lliurament d’una sola imatge o un element de la pàgina, provinent d’una CDN, no es noti: la diferència entre 200 mil·lisegons i 20 mil·lisegons no és perceptible per a la majoria d’usuaris.
Tanmateix, les webs modernes solen contenir molts elements, entre els quals imatges, vídeos, etc., i quan es combinen, la millora de la velocitat mitjançant CDN pot ser significativa.
Els serveis de CDN ofereixen un servei valuós per a millorar la nostra experiència de navegació web, però amb un cost.
Quan un proveïdor de CDN important com Fastly experimenta un error, no afecta una sola web; és probable que afecti totes les webs per a les quals treballa.
Així doncs, la raó per la qual dimarts tantes webs de tot el món van quedar fora de servei de sobte és que no es van atendre les sol·licituds de contingut allotjat a la CDN.
Aquest incident demostra la confiança que tenim en la tecnologia i en les implementacions específiques de la tecnologia a la nostra vida moderna.
Si cada web que visitem allotgés exclusivament el seu propi contingut, no hi hauria aquests problemes.
Tot i això, la nostra experiència de navegació seria molt més lenta, i recordaria els dies dels mòdems de marcatge telefònic.
Tot i l’aturada mundial, el cas es va resoldre en una hora, aproximadament.
Això indica que és poc probable que fos un problema relacionat amb la seguretat o la pirateria.
Fastly no és l’únic proveïdor de CDN.
Hi ha altres serveis grans, com Akamai i Cloudflare.
Les interrupcions no són infreqüents, però solen durar poc.
Els lectors podeu tenir la seguretat (suposant que no heu tornat a perdre internet) que els proveïdors de serveis observen de prop aquest incident per garantir que se n’aprenguin lliçons per a la pròxima vegada.
Paul Haskell-Dowland és el degà associat de la facultat d’Informàtica i Seguretat de l’Edith Cowan University.
Aquest article es va publicar originalment a The Conversation. | [
"ciència i tecnologia",
"internet"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La caiguda general d'Internet dimarts passat i la dificultat per a accedir a diverses pàgines web es va deure a un problema de Fastly, un proveïdor de CDN (xarxa de lliurament de contingut). Dimarts tantes webs van quedar fora de servei de sobte perquè no es van atendre les sol·licituds de contingut allotjat a la CDN.",
"a2": "Les CDN són les encarregades de millorar la nostra experiència a internet, gràcies als proveïdors. Dimarts, un error al proveïdor Fastly va ser el causant de la caiguda d'una hora de grans pàgines web i plataformes per a les quals treballa a nivell mundial. Els proveïdors de serveis estudien el cas per a evitar-ho en futures ocasions.",
"a3": "Una CDN és un servei que permet als llocs web mantenir còpies de les pàgines més properes als clients per a garantir una ràpida entrega. Un incident amb Fastly, una empresa de computació que proporciona serveis CDN a diverses pàgines web populars, va provocar dimarts la interrupció de moltes webs en tot el món durant una hora. "
},
"extractive": {
"a1": "Així doncs, la raó per la qual dimarts tantes webs de tot el món van quedar fora de servei de sobte és que no es van atendre les sol·licituds de contingut allotjat a la CDN.\nPot ser que la velocitat de lliurament d’una sola imatge o un element de la pàgina, provinent d’una CDN, no es noti: la diferència entre 200 mil·lisegons i 20 mil·lisegons no és perceptible per a la majoria d’usuaris.\nQuan un proveïdor de CDN important com Fastly experimenta un error, no afecta una sola web; és probable que afecti tots els webs per als quals treballa.\nEls serveis de CDN ofereixen un servei valuós per a millorar la nostra experiència de navegació web, però amb un cost.",
"a2": "Pot ser que la velocitat de lliurament d’una sola imatge o un element de la pàgina, provinent d’una CDN, no es noti: la diferència entre 200 mil·lisegons i 20 mil·lisegons no és perceptible per a la majoria d’usuaris.\nEls serveis de CDN ofereixen un servei valuós per a millorar la nostra experiència de navegació web, però amb un cost.\nQuan un proveïdor de CDN important com Fastly experimenta un error, no afecta un sol web; és probable que afecti tots els webs per als quals treballa.\nAixí doncs, la raó per la qual dimarts tantes webs de tot el món van quedar fora de servei de sobte és que no es van atendre les sol·licituds de contingut allotjat a la CDN.",
"a3": "Una CDN és un servei que permet a les webs populars mantenir còpies de les seves pàgines més a l’abast dels seus clients.\nPer tant, per a garantir un lliurament ràpid de contingut a tothom d’arreu del món, les CDN solen funcionar a escala mundial. \nQuan un proveïdor de CDN important com Fastly experimenta un error, no afecta un sol web; és probable que afecti tots els webs per als quals treballa. \nAixí doncs, la raó per la qual dimarts tants webs de tot el món van quedar fora de servei de sobte és que no es van atendre les sol·licituds de contingut allotjat a la CDN."
},
"extreme": {
"a1": "Dimarts passat va haver-hi una caiguda d'Internet degut a un problema de Fastly, un proveïdor de CDN.",
"a2": "Un error en un proveïdor de CDN va causar la caiguda de moltes pàgines web i plataformes durant una hora.",
"a3": "Un problema amb Fastly va interrompre dimarts durant una hora el funcionament de pàgines web conegudes arreu del món."
}
} |
2,919 | Reconstrueixen l'ofegament mortal d'un menor de 7 anys a la piscina del Club de Tennis de les Borges Blanques | El jutjat arxiva la causa penal contra un monitor menor d'edat mentre que manté la investigació per homicidi imprudent a una altra monitora major d'edat | La piscina del Club de Tennis de les Borges Blanques ha estat objecte aquest dimecres al migdia de la reconstrucció de l'ofegament mortal d'un menor de 7 anys el 16 d'agost passat.
La víctima, natural dels Omellons (Garrigues), estava fent un curset de natació quan es va ofegar i es va obrir una causa penal contra dos monitors que estaven al càrrec dels nens que feien l'activitat.
Ahir dimarts es va saber que la Fiscalia de Menors ha arxivat la causa contra un dels dos monitors – el que és menor – ja que es considera que no hi va tenir responsabilitat.
El jutjat d'Instrucció número dos manté però la investigació a l'altra monitora, major d'edat, per un delicte d'homicidi imprudent.
La reconstrucció s'ha fet amb vestits de neoprè degut a les baixes temperatures.
L'advocat de la monitora investigada, Pau Simarro, ha explicat que amb la reconstrucció esperen veure que va passar el dia dels fets ''exactament amb les mateixes persones presents'', amb l'objectiu de saber si l'actitud dels monitors va ser negligent o diligent.
Simarro ha afegit que ells defensen que va ser ''totalment diligent'' però que per desgràcia ''hi ha coses que no es poden evitar a la vida''.
L'advocat ha remarcat que hi ha qüestions pendents d'aclarir com per exemple si realment la mort va ser per ofegament o no.
En aquest sentit, el lletrat ha assegurat que l'autòpsia diu que ''no queda clar'' i per això s'han demanat una sèrie d'informes a altres centres perquè s'acreditin una sèrie de qüestions dubtoses.
Simarro ha explicat que quan els monitors van treure el nen que estava enfonsat a la piscina van comprovar que estava amb ''una rigidesa corporal molt especial'' i que aquesta és la qüestió que fa dubtar sobre si la mort va ser o no per ofegament.
És per això, que l'advocat creu que cal veure si el menor tenia ''antecedents patològics'' que poguessin ser els causants el tràgic final, ja que sabia nadar i ''la monitora el va veure nadar''.
L'altre monitor, el menor d'edat, tenia coneixements de primers auxilis i una vegada van treure el nen de l'aigua li va practicar el massatge cardíac sense èxit.
Simarro també ha volgut matisar que la monitora que defensa estava com a substituta el dia dels fets, ja que se la va contractar el darrer moment degut a una baixa del monitor titular.
En aquest sentit, ha recordat que la noia va advertir a l'empresa que no tenia coneixements de l'activitat que s'havia de portar a terme però que se li va dir que no hi hauria problema perquè l'altre monitor sí que en tenia i havia portat el grup de nens tota la setmana.
De la seva banda, l'avocat Enric Rubio, de l'empresa que oferia l'activitat de lleure, Esport Actiu, ha explicat que havien complert amb ''les mesures de seguretat pertinents'' ja que l'empresa té tots els permisos, la documentació i les autoritzacions dels menors.
En aquest sentit, ha lamentat la desgràcia que es va produir i ha recordat que a la piscina hi havia pocs nens (10) i dos monitors controlant.
Finalment, l'advocat que representa la família del menor ofegat, Xavier Prats, ha dit que consideren que els monitors van tenir una actitud de ''deixadesa i omissió de les seves obligacions''.
Així mateix, ha dit que estan a l'espera de l'autòpsia definitiva que creuen que acabarà determinant que la mort del nen és per ofegament.
Prats ha afegit que la voluntat de la família és que els responsables ''tinguin una condemna ferma i justa perquè això no sigui una cosa que es pugui repetir''.
Tot plegat, ha remarcat, ''amb l'objectiu que hi hagi més cura amb els nens tant petits en estades de lleure''.
A la reconstrucció hi ha participat totes aquelles persones que van tenir algun tipus d'actuació el dia dels fets, el jutge, advocats i Mossos d'Esquadra.
La policia va decidir denunciar els dos monitors per un delicte d'homicidi imprudent per omissió.
Els dos monitors treballaven per a l'empresa Associació Esportiva Esport Actiu, que gestionava el casal esportiu en el qual participaven els nens.
Els fets van tenir lloc cap a tres quarts d'una del migdia del 16 d'agost i fins al lloc dels fets es van desplaçar ambulàncies i un helicòpter medicalitzat.
Malgrat els esforços per intentar reanimar el nen durant més de mitja hora, no es va poder fer res per salvar-li la vida. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "A la piscina del Club de Tennis de les Borges Blanques es reconstrueix l'ofegament mortal d'un menor de 7 anys mentre feia un curs de natació. La causa penal contra un dels monitors que supervisava l'activitat ha estat arxivat pel jutge, però es manté la investigació per homicidi imprudent a una altra monitora.",
"a2": "Dimecres es van reconstruir els fets de l'agost passat, quan un nen de 7 anys es va ofegar. Això s'ha fet per tal d'esbrinar quins van ser els fets i si l'actitud dels monitors va ser negligent. A l'autòpsia no va quedar clara la causa de mort i els monitors, acusats de deixadesa, van ser denunciats per homicidi imprudent.",
"a3": "La reconstrucció de l'ofegament mortal d'un nen de set anys a la piscina del Club de Tennis de les Borges Blanques s'ha produït aquest dimecres. La Fiscalia de Menors ha arxivat la causa contra un dels dos monitors i manté la investigació contra l'altra. L'advocat de l'acusada vol saber si la víctima tenia antecedents patològics i no va morir ofegada."
},
"extractive": {
"a1": "Ahir dimarts es va saber que la Fiscalia de Menors ha arxivat la causa contra un dels dos monitors –el que és menor–, ja que es considera que no va tenir-hi responsabilitat.\nSimarro ha explicat que quan els monitors van treure el nen que estava enfonsat a la piscina, van comprovar que estava amb \"una rigidesa corporal molt especial\", i aquesta és la qüestió que fa dubtar sobre si la mort va ser o no per ofegament.\nEn aquest sentit, ha recordat que la noia va advertir l'empresa que no tenia coneixements de l'activitat que s'havia de dur a terme, però que se li va dir que no hi hauria problema perquè l'altre monitor sí que en tenia i havia portat el grup de nens tota la setmana.\nL'advocat de la monitora investigada, Pau Simarro, ha explicat que amb la reconstrucció esperen veure que va passar el dia dels fets \"exactament amb les mateixes persones presents\", amb l'objectiu de saber si l'actitud dels monitors va ser negligent o diligent.",
"a2": "Ahir dimarts es va saber que la Fiscalia de Menors ha arxivat la causa contra un dels dos monitors –el que és menor–, ja que es considera que no va tenir-hi responsabilitat.\nL'advocat de la monitora investigada, Pau Simarro, ha explicat que amb la reconstrucció esperen veure que va passar el dia dels fets \"exactament amb les mateixes persones presents\", amb l'objectiu de saber si l'actitud dels monitors va ser negligent o diligent.\nEn aquest sentit, ha recordat que la noia va advertir l'empresa que no tenia coneixements de l'activitat que s'havia de dur a terme, però que se li va dir que no hi hauria problema perquè l'altre monitor sí que en tenia i havia portat el grup de nens tota la setmana.\nSimarro ha explicat que quan els monitors van treure el nen que estava enfonsat a la piscina van comprovar que estava amb \"una rigidesa corporal molt especial\", i que aquesta és la qüestió que fa dubtar sobre si la mort va ser o no per ofegament.",
"a3": "La piscina del Club de Tennis de les Borges Blanques ha estat objecte aquest dimecres al migdia de la reconstrucció de l'ofegament mortal d'un menor de 7 anys el 16 d'agost passat. \nAhir dimarts es va saber que la Fiscalia de Menors ha arxivat la causa contra un dels dos monitors –el que és menor–, ja que es considera que no va tenir-hi responsabilitat. \nL'advocat de la monitora investigada, Pau Simarro, ha explicat que amb la reconstrucció esperen veure què va passar el dia dels fets \"exactament amb les mateixes persones presents\", amb l'objectiu de saber si l'actitud dels monitors va ser negligent o diligent. \nSimarro ha explicat que quan els monitors van treure el nen que estava enfonsat a la piscina van comprovar que estava amb \"una rigidesa corporal molt especial\", i aquesta és la qüestió que fa dubtar sobre si la mort va ser o no per ofegament."
},
"extreme": {
"a1": "Es reconstrueix l'ofegament mortal d'un menor a la piscina del Club de Tennis de les Borges Blanques",
"a2": "Reconstrucció de l'ofec d'un nen per a saber quina va ser l'actitud dels monitors i si es tracta de negligència.",
"a3": "Aquest dimecres s'ha reconstruït a la piscina del Club de Tennis de les Borges Blanques l'ofegament d'un menor."
}
} |
760 | La guia de la mobilitat de la Diada del Sí | Us informem de totes les recomanacions de l'Ajuntament de Barcelona, Mossos i Servei Català de Trànsit | Barcelona acull enguany l’última mobilització de l’Onze de Setembre abans del referèndum d’independència, l’anomenada Diada del Sí.
Les entitats sobiranistes esperen una mobilització multitudinària, en què milers de persones omplin el passeig de Gràcia, el carrer d’Aragó i la plaça de Catalunya.
Segons les últimes dades, ja hi ha més de 360.000 inscrits.
L’Assemblea Nacional Catalana també ha informat que s’havien organitzat més de 1.800 autocars, entre els quals hi ha els d’Acció Cultural del País Valencià i el Casal de Perpinyà.
Com cada any, el conjunt del país serà representat a la mobilització.
Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Serveis d’Emergències Mèdiques s’han coordinat per garantir la seguretat de la Diada i una bona mobilitat de tots els qui vulguin assistir-hi.
Per això, els Mossos demanen a tothom que vulgui anar a Barcelona que ho faci amb antelació, perquè el trànsit superarà al d’un retorn de vacances ordinari.
Talls i restriccions d’aparcament a Barcelona
L’ajuntament informa que a partir de les tres de la tarda es tallarà el pas de vehicles a la zona de la concentració.
A més, preveu que fins a les 18.30 no sigui possible reobrir els carrers.
Per esquivar els efectes en el trànsit, el consistori recomana de fer servir el metro, els ferrocarrils o els trens de la rodalia.
‘Evita moure’t amb vehicle privat per la zona central de la ciutat a partir de migdia’, demana.
Tanmateix, en cas de necessitat, aconsella de conduir per les següents vies: la ronda del Mig, la ronda del Litoral o la ronda de Dalt.
Per seguretat es restringirà l’aparcament, també a motos i bicicletes, en aquests punts a partir de les set del matí:
—Carrer d’Aragó a ambdós costats, inclosos xamfrans, entre el passeig de Sant Joan i el carrer de Casanova.
—Passeig de Gràcia a ambdós costats entre la plaça de Catalunya i la plaça de Cinc d’Oros.
—Plaça de Catalunya a tot el perímetre.
—Jardinets de Salvador Espriu a tot el perímetre.
L’ajuntament també ha habilitat zones específiques perquè els més 1.800 autocars que desplacin manifestants puguin aparcar.
De manera excepcional, es permetrà que aquests vehicles puguin estacionar en el carril dret d’alguns carrers.
De totes maneres, els passos de vianants, parades d’autobús i els guals, es respectaran.
TMB reforça el transport públic
TMB ha preparat un dispositiu especial per a la Diada.
Entre les 14.00 i les 20.30 s’augmentarà un 50% els combois de metro a les línies 1, 2, 3, 4 i 5.
Es preveu que l’interval d’espera entre metros sigui d’uns quatre minuts.
A partir de les 16.00, TMB recomana d’evitar les parades de passeig de Gràcia (L2, L3 i L4), Diagonal (L3 i L5) i plaça de Catalunya (L1 i L3).
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) reforçarà les línies metropolitanes.
La línia Barcelona-Vallès oferirà un servei especial a partir de les 11.00.
Per tal d’incrementar el trànsit de trens, els combois de la línia L6-Sarrià ampliaran el servei a la S5-Sant Cugat.
La línia Llobregat-Anoia oferirà el servei d’una jornada laboral.
Els trens passaran de tres vagons a sis.
La manifestació afectarà el recorregut de trenta-quatre línies d’autobusos de TMB, inclòs el Bus Turístic.
Entre les 15.00 i les 21.00, aproximadament, hi haurà desviaments i limitacions de recorregut en les línies següents: H8, H10, H12, H16, V13, V15, V17, 6, 7, 19, 20, 22, 24, 33, 34, 39, 40, 41, 42, 45, 47, 50, 51, 54, 55, 59, 62, 63, 66, 67 i 68.
El Servei Català de Trànsit (SCT) espera que durant el pont uns 536.000 vehicles abandonin l’àrea metropolitana de Barcelona.
S’espera un retorn esglaonat entre diumenge al vespre i dilluns, tanmateix, s’esperen molts vehicles a la carretera durant la Diada.
Per això es demana de programar els desplaçaments amb antelació i amb previsió de possibles afectacions a la xarxa viària.
Segons el SCT, les vies més conflictives durant l’Onze de Setembre seran: AP-7 nord, entre Sant Celoni i la Roca del Vallès; AP-7 sud entre Gelida i Martorell; N-340 entre Altafulla i el Vendrell; C-32 sud entre Sant Pere de Ribes i Sitges, i també C-31 entre Calonge i Santa Cristina. | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Se celebrarà a Barcelona l'última mobilització de la Diada abans del referèndum per la independència. És per això, i en vista de la gran participació que es preveu que hi haurà, que l'ajuntament de la capital catalana ha publicat una guia de mobilitat per a facilitar i fer més fluid tot l'acte.",
"a2": "La Diada del Sí abans del referèndum ja compta amb 360.000 escrits i el suport dels Mossos i la Guàrdia Urbana per a garantir la seguretat de les mobilitzacions. Els carrers estaran tallats a partir del migdia, per la qual cosa es recomana utilitzar el transport públic i, especialment, el metro. TMB ha engegat un dispositiu amb metros cada quatre minuts.",
"a3": "S'espera que la Diada del Sí a Barcelona, l'última mobilització abans del referèndum, sigui multitudinària. Per aquesta raó, es preveu que el trànsit sigui intens i es tallarà el pas dels vehicles a les zones de la concentració. Es recomana utilitzar el metro, ferrocarrils o trens, que passaran més sovint, perquè la manifestació afectarà diverses vies i línies d'autobusos."
},
"extractive": {
"a1": "L’ajuntament informa que a partir de les tres de la tarda es tallarà el pas de vehicles a la zona de la concentració.\nPer a esquivar els efectes en el trànsit, el consistori recomana fer servir el metro, els ferrocarrils o els trens de rodalies.\nLes entitats sobiranistes esperen una mobilització multitudinària, en què milers de persones omplin el passeig de Gràcia, el carrer d’Aragó i la plaça de Catalunya.\nPer tal d’incrementar el trànsit de trens, els combois de la línia L6-Sarrià ampliaran el servei a la S5-Sant Cugat.",
"a2": "Barcelona acull enguany l’última mobilització de l’Onze de Setembre abans del referèndum d’independència, l’anomenada Diada del Sí.\nLes entitats sobiranistes esperen una mobilització multitudinària, en què milers de persones omplin el passeig de Gràcia, el carrer d’Aragó i la plaça de Catalunya.\nL’ajuntament informa que a partir de les tres de la tarda es tallarà el pas de vehicles a la zona de la concentració.\nPer a esquivar els efectes en el trànsit, el consistori recomana fer servir el metro, els ferrocarrils o els trens de la rodalia.",
"a3": "Barcelona acull enguany l’última mobilització de l’Onze de Setembre abans del referèndum d’independència, l’anomenada Diada del Sí. \nL’ajuntament informa que a partir de les tres de la tarda es tallarà el pas de vehicles a la zona de la concentració.\nPer a esquivar els efectes en el trànsit, el consistori recomana fer servir el metro, els ferrocarrils o els trens de la rodalia.\nSegons el SCT, les vies més conflictives durant l’Onze de Setembre seran: AP-7 nord, entre Sant Celoni i la Roca del Vallès; AP-7 sud entre Gelida i Martorell; N-340 entre Altafulla i el Vendrell; C-32 sud entre Sant Pere de Ribes i Sitges, i també C-31 entre Calonge i Santa Cristina."
},
"extreme": {
"a1": "Barcelona prepara la guia de mobilitat per a acollir tots els assistents a la Diada del Sí.",
"a2": "La Diada del Sí espera més de 360.000 inscrits i es tancarà el centre de la ciutat des del migdia.",
"a3": "Diada del Sí a Barcelona: afectacions a la ciutat i recomanacions de l'Ajuntament, Mossos i Servei Català de Trànsit."
}
} |
1,217 | «Suport i complicitat» d'Aragonès a la decisió de prescindir de Trapero | El president de la Generalitat justifica els canvis als Mossos per les "noves circumstàncies" i agraeix la tasca del major al capdavant de la policia catalana | El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha expressat aquest dimarts "suport" i "complicitat" davant la decisió de prescindir del major Josep Lluís Trapero com a màxim responsable dels Mossos, concretada ahir pel conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.
Aragonès, en una roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu, ha remarcat que el relleu passa per encetar una etapa amb "energies renovades" destinada a dur a terme una "renovació generacional".
Preguntat sobre si el Trapero tenia la confiança del Govern, ha indicat que si no l'hagués tinguda hauria estat destituït a l'inici de la singladura del nou executiu.
La decisió de destituir Trapero es va comunicar públicament ahir al matí.
S'acabava, d'aquesta manera, una etapa de tretze mesos des que el major va ser restituït al capdavant dels Mossos.
El nou temps al cos es bastirà amb Josep Maria Estela com a comissari en cap, i amb una prefectura on s'incorporaran el comissari Eduard Sallent i la intendent Rosa Bosch.
Es vol fugir els hiperlideratges i apostar per una comandància "més coral", en paraules d'Elena, per encarar els reptes dels pròxims anys dels Mossos després de la junta de seguretat de fa unes setmanes, on es va aconseguir l'ampliació de la plantilla.
Estela tindrà sobre la taula diverses carpetes, entre les quals millorar el model de proximitat, dotar el cos de més múscul territorial i també la feminització de la policia.
En la primera intervenció com a màxim responsable dels Mossos, Estela va detallar els canvis que vol dur a terme, que passen per enfortir les oficines d'atenció al ciutadà, d'atenció a les víctimes, fer reunions amb els alcaldes o establir fòrums de participació amb la ciutadania.
També va ressaltar la bona coordinació amb les policies locals i es va comprometre a "muscular" el caràcter territorial dels Mossos, i va ressaltar la importància del treball en equip.
Ho va resumir de manera gràfica: "Desterrem la primera persona del singular i parlem de la primera persona del plural".
Qüestions com el terrorisme, el tràfic de marihuana o els delictes d'odi també les hauran d'abordar des de la nova direcció.
Mossos d'Esquadra
De la restitució a la destitució: per què Trapero ja no comandarà els Mossos?
El relleu del major posa de manifest els equilibris a Interior, tant en l'etapa d'ERC com en la de Junts, i certifica la necessitat d'encetar una nova etapa més coral amb Estela al capdavant
Des de l'estiu, els missatges sobre la destitució del major començaven a solidificar-se.
S'atribuïen al conseller Elena -fins i tot al president d'ERC, Oriol Junqueras- la voluntat d'acabar cessant el major com a responsable del cos. Un viatge a Madrid al juliol en el qual va visitar el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional per entregar condecoracions que havien estat ajornades per la pandèmia.
La Razón va informar, també, que Trapero s'havia desplaçat fins a la Zarzuela, extrem finalment desmentit per l'entorn del protagonista.
En un primer moment, Interior va indicar que desconeixia la visita a la capital de l'Estat, però després fonts dels Mossos van indicar que Pere Ferrer sí que n'estava assabentat i que el major hi aniria acompanyat d'Esquius.
L'episodi, en tot cas, va posar de manifest un deix de distància i de desconfiança entre la cúpula d'Interior i de Trapero.
Dirigents propers al major insisteixen que no s'han produït elements des de finals de maig -quan va arribar Elena a la conselleria- fins ara que expliquin la destitució.
El cert és que en tot aquest període no hi ha hagut actuacions polèmiques dels Mossos.
El Govern, a banda, està aplicant els canvis promesos en els acords d'investidura, basats en què la defensa del cos depèn ara de Presidència, i no d'Interior.
Un gest que no ha generat unanimitat dins del cos, tot i que l'executiu el presenta com un dels elements de la nova etapa als Mossos. | [
"mossos d'esquadra"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Pere Aragonès, president de la Generalitat, ha donat el seu suport i complicitat per la decisió de canviar el major Josep Lluís Trapero com a màxim responsable dels Mossos d'Escuadra, tal com va indicar ahir el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. La decisió de destituir-lo es va fer pública ahir al matí.",
"a2": "Ahir al matí es va comunicar la destitució de Trapero, que serà restituït per José María Estela. El nou màxim responsable dels Mossos hi aportarà canvis i assegura que hi haurà bona coordinació amb la policia local. Un altre dels canvis és que el cos ja no depèn d'Interior, sinó de Presidència, cosa que no ha tingut gaire bona rebuda.",
"a3": "El president de la Generalitat, Aragonès, està d'acord amb la destitució de Trapero concretada per Elena, el conseller d'Interior. Estela serà el nou comissari en cap i aquest relleu és una decisió que marcarà l'inici d'una nova etapa als Mossos, amb un cos renovat, amb una comandància més grupal i nous objectius."
},
"extractive": {
"a1": "El relleu del major posa de manifest els equilibris a Interior, tant en l'etapa d'ERC com en la de Junts, i certifica la necessitat d'encetar una nova etapa més coral amb Estela al capdavant.\nUn gest que no ha generat unanimitat dins del cos, tot i que l'executiu el presenta com un dels elements de la nova etapa als Mossos.\nEs vol fugir dels hiperlideratges i apostar per una comandància \"més coral\", en paraules d'Elena, per a encarar els reptes dels pròxims anys dels Mossos després de la junta de seguretat de fa unes setmanes, on es va aconseguir l'ampliació de la plantilla.\nEn la primera intervenció com a màxim responsable dels Mossos, Estela va detallar els canvis que vol dur a terme, que passen per enfortir les oficines d'atenció al ciutadà, d'atenció a les víctimes, fer reunions amb els alcaldes o establir fòrums de participació amb la ciutadania.",
"a2": "Es vol fugir dels hiperlideratges i apostar per una comandància \"més coral\", en paraules d'Elena, per a encarar els reptes dels pròxims anys dels Mossos després de la junta de seguretat de fa unes setmanes, on es va aconseguir l'ampliació de la plantilla.\nEn la primera intervenció com a màxim responsable dels Mossos, Estela va detallar els canvis que vol dur a terme, que passen per enfortir les oficines d'atenció al ciutadà, d'atenció a les víctimes, fer reunions amb els alcaldes o establir fòrums de participació amb la ciutadania.\nEl relleu del major posa de manifest els equilibris a Interior, tant en l'etapa d'ERC com en la de Junts, i certifica la necessitat d'encetar una nova etapa més coral amb Estela al capdavant.\nUn gest que no ha generat unanimitat dins del cos, tot i que l'executiu el presenta com un dels elements de la nova etapa als Mossos.",
"a3": "El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha expressat aquest dimarts \"suport\" i \"complicitat\" davant la decisió de prescindir del major Josep Lluís Trapero com a màxim responsable dels Mossos, concretada ahir pel conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.\nAragonès, en una roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu, ha remarcat que el relleu passa per encetar una etapa amb \"energies renovades\" destinada a dur a terme una \"renovació generacional\".\nEl nou temps al cos es bastirà amb Josep Maria Estela com a comissari en cap, i amb una prefectura on s'incorporaran el comissari Eduard Sallent i la intendent Rosa Bosch.\nEs vol fugir dels hiperlideratges i apostar per una comandància \"més coral\", en paraules d'Elena, per a encarar els reptes dels pròxims anys dels Mossos després de la junta de seguretat de fa unes setmanes, on es va aconseguir l'ampliació de la plantilla. "
},
"extreme": {
"a1": "El president de la Generalitat, Pere Aragonès, justifica la substitució del major Trapero com a màxim responsable dels Mossos",
"a2": "Trapero serà restituït per Estela, que assegura canvis al cos i una bona coordinació amb la policia.",
"a3": "Pere Aragonès dóna suport a la decisió de substituir el responsable dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per Josep Maria Estela."
}
} |
773 | L’Audiència espanyola arxiva definitivament la querella per la trama entorn del projecte Castor | La sala penal refusa el recurs d'apel·lació negant l'existència d'una conxorxa i acceptant les xifres de l'ex-concessionària sobre el cost | La secció tercera de la sala penal de l’Audiència espanyola ha decidit d’arxivar definitivament la querella contra diversos ex-ministres i contra els promotors empresarials del projecte Castor.
Els magistrats han rebutjat el recurs d’apel·lació presentat pels querellants, la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, X-Net i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, després de la decisió de la jutgessa d’instrucció de la mateixa instància, Carmen Lamela, d’ordenar-ne l’arxivament.
La interlocutòria addueix que no hi hagué ‘concert criminal’ en la planificació, execució i intent de posada en marxa fracassat d’un magatzem de gas submarí que pot arribar a costar més de 3.300 milions d’euros als contribuents i que, sobre el paper, no podrà entrar mai en funcionament.
També dóna per bones les xifres que contenen les auditories encarregades per la promotora Escal UGS i descarta d’obrir una investigació ‘prospectiva’ sobre el cas.
Entre els querellats hi havia els ex-ministres Miguel Sebastián, José Montilla, José Manuel Soria, Joan Clos, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i el president d’ACS, Florentino Pérez.
En un document de sis pàgines i prou, els magistrats ordenen que s’arxivin les actuacions, contra les quals no es pot interposar cap recurs, de manera que es tanca el recorregut processal d’aquesta querella.
La interlocutòria accepta totes les argumentacions que va fer Lamela per tombar inicialment la denúncia el passat 21 de juny i considera que els fets denunciats no tenen ‘aparença delictiva’.
Descarta els delictes de malversació o frau a l’administració i prevaricació: ‘No és igual una il·legalitat administrativa que una actuació feta a propòsit per acordar una actuació injusta’, que en aquest cas es concretaria en la defraudació a l’administració i els usuaris, apunta.
La sala addueix que la Comissió de l’Energia espanyola va supervisar parcialment el desenvolupament dels contractes i admet les auditories encarregades per Escal UGS sobre el cost del projecte –amb un càlcul de 1.461 milions l’any 2012.
Els jutges refusen, doncs, d’obrir una investigació ‘prospectiva, prejutjant la il·licitud de la total activitat de la concessionària’, especialment ‘quan entre les diligències proposades no es demana la revisió de les auditories’ ni els acords de la CNE sobre les contractacions, que membres de l’organisme regulador van qüestionar posteriorment.
Encara més, argumenten que la ‘convergència entre Escal i ACS no implica un sobrecost a l’administració, sinó més aviat al contrari’, de manera que passen per alt els marges de beneficis de més del 17% en les subcontractacions que efectuava la constructora a empreses del mateix grup, posades en evidència per un informe intern del govern espanyol.
També assenyalen que el reial decret de la indemnització ja reconeixia l’existència de costs pendents de facturar.
Una mesura, aprovada pel govern del PP, que la interlocutòria no qüestiona en el fons, després de la declaració parcial d’inconstitucional, sinó en l’aspecte de la urgència.
La interlocutòria també intenta ‘apuntalar la seva decisió sobre l’argument que les decisions administratives qüestionades en la tramitació del projecte Castor, que va arribar a causar més d’un miler de terratrèmols i que és paralitzat d’ençà del setembre del 2013, van ser adoptades per governs ‘sostinguts per formacions polítics diferents’ de la que va aprovar el reial decret del passat octubre del 2014 que indemnitzava l’empresa controlada per Pérez amb 1.351 milions d’euros –més els 110 que ja havia cobrat el 2012.
Fins i tot apunta que el govern del PP va intentar ‘corregir’ la legislació que permetia aquesta indemnització quan va presentar un recurs de lesivitat al Tribunal Suprem.
Tampoc no creu que calgui exigir responsabilitats pel fet que les previsions de la planificació d’infrastructrures gasistes, sobre les quals es va basar el projecte, no es complissin.
I recorda que va ser una qüestió també de manca de ‘demanda de gas’.
Per tot plegat, exclou el concepte de ‘concert criminal’ i refusa de qüestionar decisions ‘administratives’ que van facilitar el projecte –com la modificació de les fronteres marítimes per evitar que Catalunya pogués interferir en l’aprovació– o les irregularitats en el tràmit ambiental i urbanístic –com el gasoducte d’interconnexió o la planta terrestre declarats judicialment il·legals.
Sorprenentment, l’Audiència considera ‘banal a efectes incriminatoris’ l’argument que el PP va prolongar de 5 anys a 25 el període a partir del qual l’empresa podia renunciar a la concessió, fet que va permetre a l’empresa de reclamar la indemnització el 2014.
‘No consta que hagués transcorregut el termini de cinc anys d’ençà que es va posar en funcionament l’explotació’, diu.
‘L’aspecte a debat no és l’extinció de la concessió, sinó la procedència de la compensació econòmica’, afegeix.
En la mateixa línia, els magistrats no entren a valorar el paper del finançament de l’operació per part del BEI, que llavors tenia per vice-presidenta Magdalena Álvarez. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La secció tercera de la sala penal de l’Audiència espanyola decideix arxivar la querella pel projecte Castor contra diferents ex ministres i promotors empresarials de manera definitiva. El tribunal penal rebutja el recurs d'apel·lació i nega que existís una conxorxa i accepta les xifres que va proveir l'ex concessionària sobre el cost.",
"a2": "En un document de sis pàgines, els magistrats ordenen el tancament de la querella del projecte Castor. No consideren que els actes denunciats siguin delictius. Per aquest motiu, no creuen necessària l'exigència de responsabilitat per l'administració, ni per l'incompliment de les bases d'infraestructura del projecte. Així com tampoc no es valorarà el finançament per part del BEI.",
"a3": "L'Audiència espanyola ha arxivat definitivament la querella contra ex ministres i promotors empresarials del projecte Castor en acceptar els arguments de la jutgessa contra la denúncia imposada el 21 de juny. Carmen Lamela conclou que no va haver concert criminal en la planificació i execució del projecte, i les auditories encarregades per Escal UGS es consideren vàlides. "
},
"extractive": {
"a1": "La interlocutòria també intenta apuntalar la seva decisió sobre l’argument que les decisions administratives qüestionades en la tramitació del projecte Castor, que va arribar a causar més d’un miler de terratrèmols i que és paralitzat d’ençà del setembre del 2013, van ser adoptades per governs \"sostinguts per formacions polítics diferents\" de la que va aprovar el Reial Decret del passat octubre del 2014 que indemnitzava l’empresa controlada per Pérez amb 1.351 milions d’euros –més els 110 que ja havia cobrat el 2012.\nEls jutges refusen, doncs, obrir una investigació \"prospectiva, prejutjant la il·licitud de la total activitat de la concessionària\", especialment \"quan entre les diligències proposades no es demana la revisió de les auditories\" ni els acords de la CNE sobre les contractacions, que membres de l’organisme regulador van qüestionar posteriorment.\nUna mesura aprovada pel govern del PP que la interlocutòria no qüestiona en el fons, després de la declaració parcial d’inconstitucional, sinó en l’aspecte de la urgència.",
"a2": "La secció tercera de la sala penal de l’Audiència espanyola ha decidit d’arxivar definitivament la querella contra diversos ex ministres i contra els promotors empresarials del projecte Castor. Els magistrats han rebutjat el recurs d’apel·lació presentat pels querellants, la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, X-Net i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, després de la decisió de la jutgessa d’instrucció de la mateixa instància, Carmen Lamela, d’ordenar-ne l’arxivament. \nEls jutges refusen, doncs, d’obrir una investigació \"prospectiva, prejutjant la il·licitud de la total activitat de la concessionària\", especialment \"quan entre les diligències proposades no es demana la revisió de les auditories\" ni els acords de la CNE sobre les contractacions, que membres de l’organisme regulador van qüestionar posteriorment.\nUna mesura aprovada pel govern del PP que la interlocutòria no qüestiona en el fons, després de la declaració parcial d’inconstitucional, sinó en l’aspecte de la urgència.\nLa interlocutòria també intenta apuntalar la seva decisió sobre l’argument que les decisions administratives qüestionades en la tramitació del projecte Castor, que va arribar a causar més d’un miler de terratrèmols i que és paralitzat d’ençà del setembre del 2013, van ser adoptades per governs \"sostinguts per formacions polítics diferents\" de la que va aprovar el Reial Decret del passat octubre del 2014 que indemnitzava l’empresa controlada per Pérez amb 1.351 milions d’euros –més els 110 que ja havia cobrat el 2012.",
"a3": "La secció tercera de la sala penal de l’Audiència espanyola ha decidit arxivar definitivament la querella contra diversos exministres i contra els promotors empresarials del projecte Castor.\nLa interlocutòria accepta totes les argumentacions que va fer Lamela per a tombar inicialment la denúncia el passat 21 de juny i considera que els fets denunciats no tenen \"aparença delictiva\".\nEls jutges refusen, doncs, d’obrir una investigació \"prospectiva, prejutjant la il·licitud de la total activitat de la concessionària\", especialment \"quan entre les diligències proposades no es demana la revisió de les auditories\" ni els acords de la CNE sobre les contractacions, que membres de l’organisme regulador van qüestionar posteriorment.\nPer tot plegat, exclou el concepte de \"concert criminal\" i refusa de qüestionar decisions \"administratives\" que van facilitar el projecte –com la modificació de les fronteres marítimes per a evitar que Catalunya pogués interferir en l’aprovació– o les irregularitats en el tràmit ambiental i urbanístic –com el gasoducte d’interconnexió o la planta terrestre declarats judicialment il·legals."
},
"extreme": {
"a1": "S'arxiva definitivament, per part de l’Audiència espanyola, la querella per la trama entorn del projecte Castor.",
"a2": "Es tanca la querella contra el projecte Castor després de no veure necessari exigir responsabilitats i no veure apariència delictiva.",
"a3": "Els magistrats desestimen el recurs d'apel·lació presentat pels querellants i han arxivat la trama al voltant del projecte Castor."
}
} |
2,893 | Cinc acusats de tenir un laboratori de cocaïna i metamfetamina i una plantació de marihuana a Maçanet neguen els fets | La fiscalia demana penes d'entre 6 i 11 anys de presó i multes per delictes contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric | Cinc acusats de tenir un laboratori a punt per fabricar metamfetamina i produir cocaïna i una plantació de marihuana en una casa de la urbanització Mas Altaba de Maçanet de la Selva s'han desvinculat de la droga durant el judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Girona.
El propietari de l'immoble assegura que el tenia rellogat, un home que vivia al garatge només es responsabilitza de tres plantes i els tres homes a qui la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base diuen que un home els hi va prometre diners per moure la bossa però no sabien què hi havia al seu interior.
La fiscalia acusa els cinc suposats narcotraficants de delictes contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric.
Un d'ells s'enfronta a 11 anys de presó i a pagar 720.000 euros en multes.
Per als altres demana 6 anys de presó i una multa de 360.000 euros.
A més, dos dels acusats també s'enfronten a pagar una altra multa de 3.600 euros per tenir la llum punxada.
La droga no era seva.
Els cinc processats per haver convertit una casa de Maçanet de la Selva en un laboratori de droga i tenir-hi un hivernacle amb una plantació de marihuana han negat totes les acusacions.
La policia va detenir els acusats i va fer l'escorcoll de l'immoble l'octubre del 2015.
El judici, a la secció quarta de l'Audiència de Girona, ha començat aquest dilluns i està previst que s'allargui fins dimarts.
Quatre dels suposats narcotraficants estan en presó provisional i només està en llibertat el propietari de la casa.
L'amo del xalet ha assegurat que feia anys que no hi vivia i només s'hi desplaçava esporàdicament per cobrar el lloguer a un colombià.
Això la casa perquè, segons el propietari, al garatge hi vivia un altre dels acusats a qui havia conegut anys enrere.
Com que no tenia feina ni lloc on viure, li va oferir el garatge a canvi que li anés construint uns murs a l'habitatge.
A més, afirma que li cuidava tres plantes de marihuana que necessitava per fer-se fregues a la cama.
L'acusat assegura que en algun dels seus desplaçaments va veure l'hivernacle que contenia la plantació però no s'hi va ficar perquè "no era cosa seva".
L'home que vivia al garatge ha confirmat que cuidava les tres plantes però també s'ha desvinculat de l'hivernacle i del laboratori de droga que la policia va desmantellar a dalt la casa.
Aquest segon acusat diu que als altres tres només els va veure a la casa "un cop", negant així que visquessin a l'habitatge o que hi anessin sovint.
Els altres tres processats, a qui la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base, han assegurat que només van anar al xalet un cop perquè un home, de nom Jairo, els hi va prometre diners a canvi de dur-li una bossa que hi havia dins l'immoble.
Els acusats han assegurat que desconeixien que a dins hi havia droga.
Segons la seva versió, aquest home els hi va oferir feina a l'obra, els hi va dir que anessin a veure la casa i que, ja que hi anaven, li agafessin la bossa.
Els acusats han relatat que quan van sortir de la casa van obrir la bossa i hi van veure tres paquets sospitosos.
Per això, van decidir amagar-la al motor del cotxe per evitar ficar-se en problemes.
"Nosaltres només anàvem a veure la casa per treballar-hi", han dit.
Segons la fiscalia, els acusats eren narcotraficants que tenien un laboratori on tallaven cocaïna, un altre a punt per fabricar metamfetamina i la plantació de marihuana.
Durant l'escorcoll, al xalet hi van descobrir 96,7 quilos de marihuana, 4,7 de cocaïna, 48,5 grams d'heroïna, 1,33 quilos d'èxtasi i 45,18 quilos de substàncies usades per tallar cocaïna i fabricar èxtasi. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els cinc acusats de tenir un laboratori de cocaïna i metamfetamina i una plantació de marihuana al poble de Maçanet neguen tots els fets. Se'ls acusa de delictes contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric, fets pels quals la fiscalia els demana penes d'entre 6 i 11 anys de presó.",
"a2": "Cinc persones acusades per cuinar i plantar droga i punxar la llum a una casa a Maçanet de la Selva. Els acusats no es relacionen amb els fets i no se'n fan responsables. S'enfronten fins a 11 anys de presó amb multes de fins a 720.000 euros. El propietari de la casa, també acusat, continua en llibertat.",
"a3": "Els cinc inculpats de tenir un laboratori de drogues i una plantació de marihuana a Maçanet han negat les acusacions en un judici a l'Audiència de Girona. La fiscalia els acusa per delictes contra la salut pública i defraudació elèctrica i demana penes d'entre 6 a 11 anys de presó i multes."
},
"extractive": {
"a1": "Cinc acusats de tenir un laboratori a punt per a fabricar metamfetamina i produir cocaïna i una plantació de marihuana en una casa de la urbanització Mas Altaba de Maçanet de la Selva s'han desvinculat de la droga durant el judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Girona.\nEls altres tres processats, els quals la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base, han assegurat que només van anar al xalet un cop perquè un home, de nom Jairo, els hi va prometre diners a canvi de dur-li una bossa que hi havia dins l'immoble.\nEl propietari de l'immoble assegura que el tenia rellogat, un home que vivia al garatge només es responsabilitza de tres plantes i els tres homes a qui la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base diuen que un home els va prometre diners per a moure la bossa, però no sabien què hi havia al seu interior.\nL'home que vivia al garatge ha confirmat que cuidava les tres plantes, però també s'ha desvinculat de l'hivernacle i del laboratori de droga que la policia va desmantellar a dalt la casa.",
"a2": "Cinc acusats de tenir un laboratori a punt per fabricar metamfetamina i produir cocaïna i una plantació de marihuana en una casa de la urbanització Mas Altaba de Maçanet de la Selva s'han desvinculat de la droga durant el judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Girona.\nEl propietari de l'immoble assegura que el tenia rellogat, un home que vivia al garatge només es responsabilitza de tres plantes i els tres homes a qui la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base diuen que un home els va prometre diners per a moure la bossa, però no sabien què hi havia al seu interior.\nL'home que vivia al garatge ha confirmat que cuidava les tres plantes, però també s'ha desvinculat de l'hivernacle i del laboratori de droga que la policia va desmantellar a dalt la casa.\nEls altres tres processats, a qui la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base, han assegurat que només van anar al xalet un cop perquè un home, de nom Jairo, els va prometre diners a canvi de dur-li una bossa que hi havia dins l'immoble.",
"a3": "Cinc acusats de tenir un laboratori a punt per a fabricar metamfetamina i produir cocaïna i una plantació de marihuana en una casa de la urbanització Mas Altaba de Maçanet de la Selva s'han desvinculat de la droga durant el judici que ha començat aquest dilluns a l'Audiència de Girona.\nEl propietari de l'immoble assegura que el tenia rellogat, un home que vivia al garatge només es responsabilitza de tres plantes i els tres homes a qui la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base diuen que un home els hi va prometre diners per a moure la bossa, però no sabien què hi havia al seu interior.\nL'home que vivia al garatge ha confirmat que cuidava les tres plantes, però també s'ha desvinculat de l'hivernacle i del laboratori de droga que la policia va desmantellar a dalt la casa.\nEls altres tres processats, a qui la policia va enxampar amb un paquet amb cocaïna base, han assegurat que només van anar al xalet un cop perquè un home, de nom Jairo, els va prometre diners a canvi de dur-li una bossa que hi havia dins l'immoble."
},
"extreme": {
"a1": "La fiscalia demana penes d'entre 6 i 11 anys per tenir un laboratori de cocaïna i metamfetamina",
"a2": "Cinc acusats per cuinar i plantar droga, dels quals quatre estan a la presó provisional i un en llibertat.",
"a3": "Se celebra el judici de cinc acusats de tenir un laboratori de drogues i una plantació de marihuana a Maçanet."
}
} |
2,658 | La preocupació pel brot de coronavirus a Itàlia esgota pràcticament totes les mascaretes de les farmàcies de Girona | El Col·legi de Metges de Girona fa una crida a la calma per l'alarma generada | La preocupació pel brot de coronavirus a Itàlia ha disparat la venda de mascaretes en farmàcies gironines i pràcticament estan esgotades en molts establiments.
Fa un mes, els farmacèutics ja van notar un augment de vendes per la preocupació de la comunitat xinesa pel brot del coronavirus originari a la ciutat de Wuhan.
El brot d'aquest virus a Itàlia, però, ha incrementat encara més la demanda de mascaretes per part de la societat gironina.
A banda de les mascaretes, els comerços també han anunciat que també s'estan esgotant els gels desinfectants.
Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, ha fet una crida a la calma i ha recordat que el virus té una taxa de mortalitat similar a una grip estacional.
El temor pel contagi del coronavirus ha exhaurit les existències de mascaretes en moltes de les farmàcies de la ciutat de Girona.
Des de fa setmanes que aquests establiments han notat un augment de la demanda d'aquest producte.
La farmacèutica Mercè Ciurana ha explicat que tot va començar al voltant del 25 de gener, quan diversos membres de la comunitat xinesa van començar a comprar-ne per "enviar-les al seu país".
Durant les següents setmanes en van seguir demanant, però el pic ha arribat "aquest cap de setmana" coincidint amb l'arribada del brot a Itàlia.
Arran dels casos destapats al nord d'aquest país, molts ciutadans han optat per preparar-se per si aquesta malaltia arriba també a terres catalanes i, concretament, a la ciutat de Girona.
De fet, ara mateix els magatzems que en fabriquen tenen molta més demanda de la que poden assumir.
"N'estan produint, però no donen l'abast" ha assegurat Ciurana.
Al seu establiment arriben en paquets de cinquanta i ara mateix no en tenen cap. Un altre producte que també ha volat durant les darreres setmanes són els gels desinfectants.
La situació li recorda a Ciurana a la de fa "un parell o tres d'anys" quan es va propagar la Grip A.
Una situació similar a la de la farmàcia de l'Agustí Simon, qui ha detallat que tot i demanar mascaretes a "diferents majoristes" de medicaments, cap d'ells en tenia.
Pel que fa als gels, només els hi queden aquells pots de petit format, els grans s'han anat venent durant les darreres setmanes.
Els metges fan una "crida a la calma"
Davant d'aquest augment de demanda en mascaretes i gels desinfectants, el Col·legi de Metges de Girona (COMG) ha volgut fer una "crida a la calma" de la població.
El seu president, Josep Vilaplana, ha destacat que "les mascaretes serveixen per al personal sanitari i per les persones afectades" però que en cap cas "són per a la població en general".
Vilaplana ha apuntat que les persones que tenen aquest virus es poden posar una mascareta per evitar que "les seves secrecions –com ara esternuts– no s'expandeixin tan en l'aire".
Per altra banda, Vilaplana ha recordat que "és probable que en les properes setmanes" es detecti algun cas de coronavirus a Catalunya, o fins i tot a les comarques gironines.
Tot i això, el president del COMG ha anunciat que "les dades de mortalitat" d'aquesta malaltia són "similars a les de la grip estacional".
Per això ha incidit en què "la població en general no ha d'estar preocupada" perquè els principals riscos són per a persones grans, amb immunodeficiències o amb malalties respiratòries molt desenvolupades.
Preus que van dels 2 i 6 euros
A la farmàcia Noguera, la seva propietària, la Teresa Noguera, ha especificat que els preus de les mascaretes poden oscil·lar "entre els 2 i els 6 euros".
Ara mateix no en tenen de disponibles però estan començant a elaborar una llista a causa de la seva gran demanda.
De fet, les mateixes mascaretes que tenien provenien de la Xina i ara "no en poden exportar" perquè les "necessiten per ells".
Una situació que els ha portat a buscar nous proveïdors en països com Espanya o Alemanya.
Segons Noguera, en un primer moment les persones d'origen xinès eren les que en compraven més, però des que el brot ha aparegut a Itàlia, "ha estat una bogeria".
També ha subratllat que és molt important incidir en la "prevenció" i que cal evitar aquelles situacions "d'alarma".
La farmacèutica ha assenyalat que es poden prendre mesures per reforçar el sistema immunològic i que hi ha "diversos productes que hi poden ajudar". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els contagis de covid a Itàlia fan exhaurir gairebé totes les mascaretes en les farmàcies gironines. Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona, ha recordat que la taxa de mortalitat d'aquest virus és similar a la de la grip estacional. Per això, ha afirmat que \"la població en general no ha d'estar preocupada\".",
"a2": "Moltes farmàcies de Girona confirmen que s'han esgotat les existències de mascaretes i de gel desinfectant. La compra d'aquests productes ha augmentat a causa de l'arribada del coronavirus a Itàlia. El president del Col·legi de Metges de Girona (COMG) ha demanat calma i ha recordat que el virus afecta més greument a persones grans o amb problemes de salut previs.",
"a3": "La demanda de mascaretes a les farmàcies gironines s'ha incrementat de forma extraordinària a causa de la preocupació provocada pel brot de coronavirus detectat al nord d'Itàlia. Les existències s'han pràcticament exhaurit i els magatzems que les fabriquen no donen l'abast amb la demanda. El Col·legi de Metges de Girona ha cridat a la població a la calma."
},
"extractive": {
"a1": "La preocupació pel brot de coronavirus a Itàlia ha disparat la venda de mascaretes en farmàcies gironines i pràcticament estan esgotades en molts establiments. \nFa un mes, els farmacèutics ja van notar un augment de vendes per la preocupació de la comunitat xinesa pel brot del coronavirus originari a la ciutat de Wuhan. \nEl brot d'aquest virus a Itàlia, però, ha incrementat encara més la demanda de mascaretes per part de la societat gironina. \nDavant d'aquest augment de demanda en mascaretes i gels desinfectants, el Col·legi de Metges de Girona (COMG) ha volgut fer una \"crida a la calma\" de la població.",
"a2": "La preocupació pel brot de coronavirus a Itàlia ha disparat la venda de mascaretes en farmàcies gironines i pràcticament estan esgotades en molts establiments.\nA banda de les mascaretes, els comerços també han anunciat que també s'estan esgotant els gels desinfectants.\nPer la seva banda, el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, ha fet una crida a la calma i ha recordat que el virus té una taxa de mortalitat similar a una grip estacional.\nDavant d'aquest augment de demanda en mascaretes i gels desinfectants, el Col·legi de Metges de Girona (COMG) ha volgut fer una \"crida a la calma\" de la població.",
"a3": "La preocupació pel brot de coronavirus a Itàlia ha disparat la venda de mascaretes en farmàcies gironines i pràcticament estan esgotades en molts establiments.\nA banda de les mascaretes, els comerços també han anunciat que també s'estan esgotant els gels desinfectants.\nPer altra banda, Vilaplana ha recordat que \"és probable que en les properes setmanes\" es detecti algun cas de coronavirus a Catalunya, o fins i tot a les comarques gironines.\nDavant d'aquest augment de demanda en mascaretes i gels desinfectants, el Col·legi de Metges de Girona (COMG) ha volgut fer una \"crida a la calma\" de la població."
},
"extreme": {
"a1": "S'esgoten les mascaretes a Girona per por del coronavirus i el Col·legi de Metges fa una crida a la calma.",
"a2": "S'esgoten les mascaretes i els gels desinfectants a moltes farmàcies de Girona pel brot de coronavirus a Itàlia.",
"a3": "La inquietud generada pel brot de coronavirus a Itàlia esgota pràcticament totes les existències de mascaretes a les farmàcies gironines."
}
} |
1,155 | El dilema de Pisarello | El primer tinent d'alcalde medita quin ha de ser el seu rol el 2019: reforçar la llista de Colau, liderar la candidatura si hi ha eleccions a Espanya o encapçalar el projecte a les europees, l'opció ara mateix més remota | Gerardo Pisarello és pedra angular als comuns.
Forma part del nucli impulsor de Barcelona en Comú, és un dels ideòlegs del projecte que va conduir Ada Colau a l'alcaldia, assumeix la connexió de l'equip de govern municipal amb el sector econòmic de la ciutat, manté contacte directe amb Pablo Iglesias, està ben connectat amb la cúpula d'ERC i del sobiranisme civil, i cultiva una relació fluïda amb Carles Puigdemont, fins al punt que el va visitar a principis de novembre a Waterloo.
Pisarello representa l'ADN dels comuns, n'és una de les veus autoritzades.
Però el seu futur polític és, ara mateix, una incògnita.
El primer tinent d'alcalde medita quin ha de ser el seu rol el 2019, any crucial per al projecte polític de l'esquerra alternativa, que afrontarà la gran revàlida.
A l'Ajuntament recalquen que la confecció de la llista de les municipals és la prioritat dels comuns i que condicionarà la resta de decisions, tot i que els moviments en el calendari electoral a l'Estat també poden precipitar canvis de plans.
No és el mateix que les eleccions espanyoles es convoquin el 2019 que no siguin fins l'any següent, quan a Barcelona ja s'hagi decidit qui governa l'Ajuntament.
Converses amb Colau
Pisarello i Colau han explorat les alternatives en diverses converses.
La decisió, exposen les fonts municipals consultades per NacióDigital, no està presa.
Diverses fonts subratllen, però, que el primer tinent d'alcalde entén que qualsevol moviment que faci hauria de ser per liderar el projecte.
Això implicaria convertir-se en el candidat dels comuns als pròxims comicis espanyols si deixa l'Ajuntament, rellevant la funció que al seu dia va exercir Xavier Domènech.
Pisarello va conversar extensament amb Pablo Iglesias en una visita recent al Congrés -abans de l'últim viatge a l'Argentina-, i sap quines necessitats té el líder de Podem, que ja ha posat en marxa la maquinària electoral del partit.
De la mateixa manera que és conscient que els noms de Joan Mena i Lucía Martín -ara portaveus dels comuns a la cambra baixa espanyola- no remeten al nucli impulsor del projecte dels comuns ni acumulen el seu capital polític.
Si Pisarello vol ser candidat al Congrés, Colau no hi posarà objeccions, perquè l'alcaldessa així ho ha verbalitzat
Si Pisarello vol ser candidat al Congrés, Colau no hi posarà objeccions, perquè l'alcaldessa així ho ha verbalitzat.
Fonts municipals recalquen que "el que costaria d'entendre" és que el primer tinent d'alcalde repetís a la llista de Colau sense ser el número 2, per l'ascendent a l'espai i les funcions assumides durant el mandat.
Els comuns, que aquest mateix dilluns han activat el procés per a la confecció i elecció de la candidatura de les municipals, aspiren a confeccionar una llista que incorpori perfils amb capacitat de gestió i segell maragallista.
"Una llista que interpel·li totes les Barcelones", recalquen a l'Ajuntament.
És en aquest context que ha guanyat força el nom de Jordi Martí, gerent municipal i persona de la plena confiança de l'alcaldessa.
Se'l situa en llocs de sortida de la candidatura.
Tal com apuntava aquest diari, el nom de Martí ha aparegut en el debat intern, per bé que ni Colau ha tancat la llista i la formació tot just inicia la deliberació.
"Decidirà ella", conclouen fonts pròximes a l'alcaldia.
Kate Shea Baird, alternativa dels comuns per a les europees
La formació de Colau ha posat en marxa aquest dilluns el procés per enfocar les municipals i, en les setmanes prèvies, també havia aprovat un reglament propi de primàries per a les eleccions europees.
La voluntat inicial de Barcelona en Comú seria incorporar un candidat propi a la llista d'Units Podem Canviar Europa, que a més de Podem integrarà Esquerra Unida (IU), Equo i Catalunya en Comú (de la qual en forma part la mateixa Barcelona en Comú).
El nucli de Colau vol tenir una veu pròpia al marge de la del partit a escala nacional, amb l'objectiu de "portar el municipalisme" al Parlament Europeu.
Tot això, amb voluntat de "coordinar-se" amb Catalunya en Comú, que també haurà de triar un candidat.
Amb tot, una de les principals dificultats és que la direcció estatal de Podem garanteixi dos llocs de sortida per a dos candidats dels comuns -un de Barcelona en Comú i un altre de Catalunya en Comú-.
"És una qüestió que s'està negociant", apunten les fonts consultades.
De com es resolgui aquesta qüestió en dependrà el perfil del dirigent que designi Barcelona en Comú per a les europees.
No es descarta acabar apostant per una dona si Ernest Urtasun és el candidat designat per Catalunya en Comú, ja que en aquest cas es dona per fet que Iglesias prioritzarà garantir-li un lloc de sortida.
En els canals interns de l'espai s'ha apuntat l'opció de Kate Shea Baird, politòloga nascuda a Londres i resident a la capital catalana, implicada en el projecte de Barcelona en Comú des del seu naixement. | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Gerardo Pisarello, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, reflexiona sobre el seu rol per al 2019. Qui va ser una peça clau per a l'alcaldia de Colau estudia si la prioritat segueix sent la llista municipal o bé liderar la candidatura per a les eleccions espanyoles. Com a última alternativa, hi hauria encapçalar el projecte per a les europees.",
"a2": "Gerardo Pisarello, tot i que és una peça fonamental als comuns, no sap quin serà el seu rol al 2019. Té molts contactes importants com Pablo Iglesias, la cúpula d'ERC o Carles Puigdemont, però en aquest moment el seu futur polític és una incògnita. Ada Colau ha dit que no posaria objeccions si volgués ser candidat al Congrés.",
"a3": "L'any 2019, Gerardo Pisarello haurà de decidir el seu rol polític. L'actual primer tinent d'alcalde de Barcelona té diferents opcions sobre la taula: presentar-se a les llistes de Barcelona en Comú per revalidar l'alcaldia acompanyant a Ada Colau, convertir-se en el candidat dels comuns als pròxims comicis espanyols o encapçalar el projecte a les eleccions europees, l'opció més remota."
},
"extractive": {
"a1": "Forma part del nucli impulsor de Barcelona en Comú, és un dels ideòlegs del projecte que va conduir Ada Colau a l'alcaldia, assumeix la connexió de l'equip de govern municipal amb el sector econòmic de la ciutat, manté contacte directe amb Pablo Iglesias, està ben connectat amb la cúpula d'ERC i del sobiranisme civil, i cultiva una relació fluïda amb Carles Puigdemont, fins al punt que el va visitar a principis de novembre a Waterloo.\nEl primer tinent d'alcalde medita quin ha de ser el seu rol el 2019, any crucial per al projecte polític de l'esquerra alternativa, que afrontarà la gran revàlida. \nA l'Ajuntament recalquen que la confecció de la llista de les municipals és la prioritat dels comuns i que condicionarà la resta de decisions, tot i que els moviments en el calendari electoral a l'Estat també poden precipitar canvis de plans. \nDe com es resolgui aquesta qüestió en dependrà el perfil del dirigent que designi Barcelona en Comú per a les europees.",
"a2": "Forma part del nucli impulsor de Barcelona en Comú, és un dels ideòlegs del projecte que va conduir Ada Colau a l'alcaldia, assumeix la connexió de l'equip de govern municipal amb el sector econòmic de la ciutat, manté contacte directe amb Pablo Iglesias, està ben connectat amb la cúpula d'ERC i del sobiranisme civil, i cultiva una relació fluïda amb Carles Puigdemont, fins al punt que el va visitar a principis de novembre a Waterloo.\nEl primer tinent d'alcalde medita quin ha de ser el seu rol el 2019, any crucial per al projecte polític de l'esquerra alternativa, que afrontarà la gran revàlida.\nA l'Ajuntament recalquen que la confecció de la llista de les municipals és la prioritat dels comuns i que condicionarà la resta de decisions, tot i que els moviments en el calendari electoral a l'Estat també poden precipitar canvis de plans.\nEls comuns, que aquest mateix dilluns han activat el procés per a la confecció i elecció de la candidatura de les municipals, aspiren a confeccionar una llista que incorpori perfils amb capacitat de gestió i segell maragallista.",
"a3": "Forma part del nucli impulsor de Barcelona en Comú, és un dels ideòlegs del projecte que va conduir Ada Colau a l'alcaldia, assumeix la connexió de l'equip de govern municipal amb el sector econòmic de la ciutat, manté contacte directe amb Pablo Iglesias, està ben connectat amb la cúpula d'ERC i del sobiranisme civil, i cultiva una relació fluïda amb Carles Puigdemont, fins al punt que el va visitar a principis de novembre a Waterloo.\nA l'Ajuntament recalquen que la confecció de la llista de les municipals és la prioritat dels comuns i que condicionarà la resta de decisions, tot i que els moviments en el calendari electoral a l'Estat també poden precipitar canvis de plans.\nAixò implicaria convertir-se en el candidat dels comuns als pròxims comicis espanyols si deixa l'Ajuntament, rellevant la funció que al seu dia va exercir Xavier Domènech.\nFonts municipals recalquen que \"el que costaria d'entendre\" és que el primer tinent d'alcalde repetís a la llista de Colau sense ser el número 2, per l'ascendent a l'espai i les funcions assumides durant el mandat."
},
"extreme": {
"a1": "Pisarello reflexiona sobre si el seu rol per al 2019 ha de ser municipal, estatal o europeu.",
"a2": "El rol de Gerardo Pisarello dins dels comuns encara no està clar i s'estan explorant les alternatives.",
"a3": "El primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, medita quin serà el seu paper el 2019."
}
} |
572 | L’ajuntament planteja una zona dotacional al costat de l’IES Miquel Peris i deixa a la ciutadania la definició del seu ús concret | El regidor Rafa Simó destaca la resposta ciutadana a la primera reunió del procés participatiu que acostarà el Pla General als barris | El procés participatiu en els barris del Pla General de Castelló ha arrancat amb la reunió del Grau centre com a zona d’estudi.
Sota el lema Pla General Castelló, ciutat viva, més de mig centenar de persones han acudit al Casal Jove del Grau per a conèixer de primera mà les propostes obertes plantejades per l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castelló i fer arribar els seus suggeriments.
El regidor d’Ordenació del Territori i tinent d’Alcaldia del Grau, Rafa Simó, s’ha mostrat satisfet amb la resposta ciutadana.
“La sensació que tenim és que la gent volia informació sobre el Pla General i com els afecta en el seu entorn més immediat i volia que se’ls escoltara.
I aquest procés participatiu compleix amb aquestes dues expectatives”.
L’edil ha estat acompanyat a nivel tècnic per Fernando Calduch, coordinador de l’àrea de Desenvolupament de la Ciutat, Sostenibilitat, Medi ambient, Habitatge i Serveis Urbans, i Consuelo Leal, cap de l’àrea de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Castelló.
A més, Simó ha afegit que “després d’aquesta reunió han comprovat que les seues aportacions poden ser importants per a definir el model de ciutat i, sobretot, per a determinar aspectes que marquen el dia a dia del seu barri”.
A aquesta primera reunió ha acudit l’equip de Govern pràcticament al complet i altres regidors de la Corporació Municipal.
Els tècnics municipals d’Urbanisme han donat unes pinzellades dels grans objectius plantejats per a aquesta zona com són l’augment de zones dotacions, zones verdes, la connexió d’eixos viaris ara inacabats i la reducció de sòl residencial.
Posteriorment, han sigut els veïns i veïnes els qui han pogut participar ben plantejant preguntes, consultant dubtes o fent suggeriments.
Quant a les preguntes, s’han interessat pel projecte Grau Xarxa Oberta i la seua implementació i pel futur del solar situat enfront de la piscina Emilio Fabregat, entre d’altres.
La resta de participants ha optat per emplenar les enquestes en les quals han respost sobres les necessitats del seu barri, les manques que han detectat, les millores que es poden escometre a més de preguntes obertes perquè pogueren deixar les reflexions que cregueren oportunes.
A partir d’ara, s’analitzaran les propostes que han fet arribar a través d’aquestes enquestes i estudiar la seua incorporació al Pla General.
Entre els eixos urbanístics per al Grau centre per a la seua valoració que han traslladat els tècnics municipals, veïns i veïnes han pogut conèixer la proposta de la reserva d’una zona dotacional entre l’IES Miquel Peris i la rotonda del camí *Serradal és una de les propostes que s’ha exposat per a la valoració per part de la ciutadania.
L’ús concret d’aquesta zona dotacional es deixa obert a la definició d’ús concret per part dels veïns i veïnes excepte una xicoteta superfície, la més pròxima al camí Serradal, que preveu inicialment com a hàbitat de biodiversitat per la seua flora i fauna a proposta del Grup per a la Conservació dels Espais Naturals (Gecen) i altres col·lectius veïnals.
Segons han explicat, aquesta zona dotacional abasta uns 42.000 metres quadrats que en l’anterior Pla General estava prevista com a residencial.
Un altre dels plantejaments traslladats als veïns i veïnes que han acudit avui al Casal Jove per a sumar-se al procés participatiu del Pla General ha sigut la reducció de les àrees d’expansió urbana pel que fa a les quals es proposaven l’any 2000.
En canvi, es proposa completar les pomes de les edificacions que donen enfront del carrer Juan d’Àustria, creant un nou vial que serà el límit del casc urbà pel costat Oest.
A més, es mantenen les unitats d’execució en tràmit 73 UE R i 58 UE R, que ara es presenten com Chamberga i Ciutadella respectivament.
Amb la urbanització de la unitat Chamberga s’aconsegueix la connexió viària de l’avinguda Juan d’Àustria amb el grup Sant Pere i el centre educatiu L’Illa.
Respecte al sistema viari, l’actuació més important serà completar la urbanització dels dos carrers situades a banda i banda de la via del ferrocarril del port fins a connectar amb la rotonda situada en l’encreuament de l’autovia d’accés a *PortCastelló amb el camí Serradal.
També s’ha traslladat la major homogeneïtzació de les altures d’edificació.
Finalment, cal destacar que el desenvolupament urbanístic de la zona delimitada com Grau centre també contempla el projecte Grau Xarxa Oberta per a connectar les diferents dotacions existents des de la plaça de la Barrasota fins al parc del Pinar. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Més de 50 persones han anat al Casal Jove del Grau per conèixer les propostes de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Castelló per a la zona del Grau centre. Rafa Simó, regidor d’Ordenació del Territori, ha valorat molt positivament la resposta ciutadana. Els veïns podran definir l'ús concret de la zona dotacional planejada a prop de l’IES Miquel Peris.",
"a2": "Més de mig centenar de persones acudeixen a la reunió amb el govern per conèixer les propostes plantejades sota el lema Pla General Castelló i fer arribar les seves preguntes i suggeriments. Una de les principals propostes és una zona dotacional a la zona de l'IES Miquel Peris, l'ús de la qual serà majoritàriament decisió de la ciutadania.",
"a3": "La primera reunió del procés participatiu als barris de Castelló ha tingut lloc al Casal Jove del barri del Grau, amb una resposta ciutadana positiva. Els tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament han presentat els diferents projectes de millora al barri i han escoltat els suggeriments dels veïns, que decidiran l’ús de la zona dotacional al costat de l’IES Miquel Peris."
},
"extractive": {
"a1": "Sota el lema Pla General Castelló, ciutat viva, més de mig centenar de persones han acudit al Casal Jove del Grau per a conèixer de primera mà les propostes obertes plantejades per l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castelló i fer arribar els seus suggeriments. \nEl regidor d’Ordenació del Territori i tinent d’Alcaldia del Grau, Rafa Simó, s’ha mostrat satisfet amb la resposta ciutadana.\nEls tècnics municipals d’Urbanisme han donat unes pinzellades dels grans objectius plantejats per a aquesta zona com són l’augment de zones dotacions, zones verdes, la connexió d’eixos viaris ara inacabats i la reducció de sòl residencial. \nEntre els eixos urbanístics per al Grau centre per a la seua valoració que han traslladat els tècnics municipals, veïns i veïnes han pogut conèixer la proposta de la reserva d’una zona dotacional entre l’IES Miquel Peris i la rotonda del camí *Serradal és una de les propostes que s’ha exposat per a la valoració per part de la ciutadania.",
"a2": "Sota el lema Pla General Castelló, ciutat viva, més de mig centenar de persones han acudit al Casal Jove del Grau per a conèixer de primera mà les propostes obertes plantejades per l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castelló i fer arribar els seus suggeriments.\nEls tècnics municipals d’Urbanisme han donat unes pinzellades dels grans objectius plantejats per a aquesta zona com són l’augment de zones dotacions, zones verdes, la connexió d’eixos viaris ara inacabats i la reducció de sòl residencial.\nEntre els eixos urbanístics per al Grau centre per a la seua valoració que han traslladat els tècnics municipals, veïns i veïnes han pogut conèixer la proposta de la reserva d’una zona dotacional entre l’IES Miquel Peris i la rotonda del camí *Serradal és una de les propostes que s’ha exposat per a la valoració per part de la ciutadania.\nL’ús concret d’aquesta zona dotacional es deixa obert a la definició d’ús concret per part dels veïns i veïnes excepte una xicoteta superfície, la més pròxima al camí Serradal, que preveu inicialment com a hàbitat de biodiversitat per la seua flora i fauna a proposta del Grup per a la Conservació dels Espais Naturals (Gecen) i altres col·lectius veïnals.",
"a3": "Sota el lema Pla General Castelló, ciutat viva, més de mig centenar de persones han acudit al Casal Jove del Grau per a conèixer de primera mà les propostes obertes plantejades per l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castelló i fer arribar els seus suggeriments.\nEl regidor d’Ordenació del Territori i tinent d’Alcaldia del Grau, Rafa Simó, s’ha mostrat satisfet amb la resposta ciutadana.\nEls tècnics municipals d’Urbanisme han donat unes pinzellades dels grans objectius plantejats per a aquesta zona com són l’augment de zones dotacions, zones verdes, la connexió d’eixos viaris ara inacabats i la reducció de sòl residencial.\nL’ús concret d’aquesta zona dotacional es deixa obert a la definició d’ús concret per part dels veïns i veïnes excepte una xicoteta superfície, la més pròxima al camí Serradal, que preveu inicialment com a hàbitat de biodiversitat per la seua flora i fauna a proposta del Grup per a la Conservació dels Espais Naturals (Gecen) i altres col·lectius veïnals."
},
"extreme": {
"a1": "Els veïns podran decidir l'ús concret de la zona dotacional planejada per l'Ajuntament a prop de l’IES Miquel Peris.",
"a2": "Els veïns i veïnes es reuneixen amb el govern per parlar sobre el procés participatiu del Pla General de Castelló.",
"a3": "Arrenca el procés participatiu als barris del Pla General de Castelló amb la reunió del barri del Grau."
}
} |
1,485 | Petició de set anys de presó per un excàrrec de l'ACA per suborns de dues constructores | Està acusat de cobrar prop de 200.000 euros per permetre la reducció d'un pressupost per uns treballs a Montcada i Reixac sobre terrenys de les pròpies constructores | La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana set anys de presó per Xavier Latorre, un excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que hauria cobrat suborns de part de dues empreses constructores per tal d'autoritzar-les a fer unes obres, amb un pressupost molt inferior al pactat inicialment, en uns terrenys dels quals eren propietàries a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
El ministeri públic demana també quatre anys de presó per a la filla del funcionari, perquè administrava l'empresa on es van cobrar els suborns, i set anys per als dos empresaris.
En el seu escrit d'acusació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, assegura que Xavier Latorre, cap de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs, jubilat el 2011, hauria cobrat, a través d'una empresa familiar i mitjançant factures falses sobre suposats informes d'assessorament mai realitzats, uns 184.000 euros per permetre als grups empresarials Puigfel i Clau d'Or, d'Andreu Puigfel i Lluís Marsà, fer unes obres de drenatge després del cobriment del torrent de Can Rocamora, a la zona del polígon industrial Mas Rampinyo de Montcada.
La història va començar el 1999 quan es va constituir una junta de compensació per tal de cobrir el torrent.
De la superfície afectada, el 27% era propietat de Marsà i el 5% era de Puigfel.
Una familiar de l'empresari va ser designada presidenta de la junta de compensació i la constructora encarregada de les obres va ser una empresa seva.
L'any 2003 una inspecció de l'ACA va determinar que el cobriment s'havia fet sense la seva autorització i va demanar una justificació i rectificació.
A principis del 2004 l'ACA va rebutjar l'estudi de canalització presentat i va requerir el drenatge correcte de les aigües.
La junta i l'Ajuntament de Montcada van descartar unes obres definitives que costarien uns 10 milions d'euros i van apostar per unes obres provisionals, a càrrec dels promotors, que es van estimar, posteriorment, en 3,9 milions.
El 2006 l'Ajuntament va demanar a l'ACA l'autorització per fer les obres, i el 2007 Latorre va informar favorablement de la sol·licitud.
Va ser a partir d'aleshores que una empresa de Latorre gestionada per la seva filla, dedicada al mercat immobiliari, va començar a cobrar factures de la constructora que feia les obres de Montcada.
La primera factura, de 1.716 euros, va ser poc després de la primera autorització de Latorre i va ser precisament per un suposat assessorament de l'empresa de Latorre a la constructora de Puigfel sobre el projecte de Mas Rampinyo.
Les obres havien d'acabar a finals del 2008 però es va autoritzar una pròrroga.
El juny del 2009 l'Ajuntament, a instàncies de la junta de compensació, va manifestar grans dificultats per realitzar les obres i va demanar una nova autorització per incloure les dificultats sobrevingudes.
La sol·licitud anava acompanyada d'un nou pressupost, però molt inferior al del 2007, ja que era d'1,8 milions.
El juliol del 2009 el coordinador territorial de l'ACA va firmar la resolució a proposta de Latorre.
El fiscal considera que el coordinador va signar enganyat per Latorre, ja que aquell només supervisava formalment els documents i els acabava signant si Latorre hi estava d'acord.
En les noves obres es va formar una comissió de seguiment, de la qual Latorre era membre i va intervenir sovint.
A partir del 2009 les factures de l'empresa de Latorre a Puigfel s'incrementen, i aquest grup demana a l'empresa de Marsà que pagui la meitat dels diners acordats.
Entre 2009 i 2012 es van emetre diverses factures per un valor total de 184.727 euros.
Per tot això, la fiscalia demana per a Latorre set anys de presó, 16 d'inhabilitació per a càrrec públic i 90.000 euros de multa, més el retorn dels suborns, pels delictes de suborn passiu, prevaricació i falsedat en document mercantil.
Per a la seva filla, demana quatre anys de presó, inhabilitació de cinc anys i 27.000 euros de multa per suborn passiu i falsedat documental.
Finalment, per als dos empresaris demana set anys de presó, inhabilitació durant quatre anys i 180.000 euros de multa. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S'acusa Xavier Latorre, excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua, d'haver cobrat suborns de gairebé 200.000 euros i s'enfronta amb una pena de set anys de presó. Les empreses Puigfel i Clau d'Or li haurien pagat factures falses sobre assessoraments mai realitzats per fer obres en uns terrenys a Montcada i Reixac dels quals n'eren propietàries.",
"a2": "Xavier Latorre, un excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua, està acusat dels delictes de suborn passiu, prevaricació i falsedat en document mercantil per suposadament acceptar suborns per part de dues constructores per unes obres en uns terrenys a Montcada i Reixac. La Fiscalia demana set anys de presó, a més d'una multa i el retorn dels suborns.",
"a3": "La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana set anys de presó, setze d'inhabilitació i 90.000 euros de multa per a Xavier Latorre, excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua. A través d'una empresa administrada per la seva filla, Latorre hauria cobrat 184.000 euros en suborns de les empreses Puigfel i Clau d'Or per autoritzar unes obres a Montcada i Reixac."
},
"extractive": {
"a1": "La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana set anys de presó per Xavier Latorre, un excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que hauria cobrat suborns de part de dues empreses constructores per tal d'autoritzar-les a fer unes obres, amb un pressupost molt inferior al pactat inicialment, en uns terrenys dels quals eren propietàries a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).\nEn el seu escrit d'acusació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, assegura que Xavier Latorre, cap de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs, jubilat el 2011, hauria cobrat, a través d'una empresa familiar i mitjançant factures falses sobre suposats informes d'assessorament mai realitzats, uns 184.000 euros per permetre als grups empresarials Puigfel i Clau d'Or, d'Andreu Puigfel i Lluís Marsà, fer unes obres de drenatge després del cobriment del torrent de Can Rocamora, a la zona del polígon industrial Mas Rampinyo de Montcada.\nVa ser a partir d'aleshores que una empresa de Latorre gestionada per la seva filla, dedicada al mercat immobiliari, va començar a cobrar factures de la constructora que feia les obres de Montcada.\nLa primera factura, de 1.716 euros, va ser poc després de la primera autorització de Latorre i va ser precisament per un suposat assessorament de l'empresa de Latorre a la constructora de Puigfel sobre el projecte de Mas Rampinyo.",
"a2": "La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana set anys de presó per Xavier Latorre, un excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que hauria cobrat suborns de part de dues empreses constructores per tal d'autoritzar-les a fer unes obres, amb un pressupost molt inferior al pactat inicialment, en uns terrenys dels quals eren propietàries a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).\nEl ministeri públic demana també quatre anys de presó per a la filla del funcionari, perquè administrava l'empresa on es van cobrar els suborns, i set anys per als dos empresaris.\nEn el seu escrit d'acusació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, assegura que Xavier Latorre, cap de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs, jubilat el 2011, hauria cobrat, a través d'una empresa familiar i mitjançant factures falses sobre suposats informes d'assessorament mai realitzats, uns 184.000 euros per permetre als grups empresarials Puigfel i Clau d'Or, d'Andreu Puigfel i Lluís Marsà, fer unes obres de drenatge després del cobriment del torrent de Can Rocamora, a la zona del polígon industrial Mas Rampinyo de Montcada.\nEl fiscal considera que el coordinador va signar enganyat per Latorre, ja que aquell només supervisava formalment els documents i els acabava signant si Latorre hi estava d'acord.",
"a3": "La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demana set anys de presó per Xavier Latorre, un excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que hauria cobrat suborns de part de dues empreses constructores per tal d'autoritzar-les a fer unes obres, amb un pressupost molt inferior al pactat inicialment, en uns terrenys dels quals eren propietàries a Montcada i Reixac (Vallès Occidental).\nEn el seu escrit d'acusació, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, assegura que Xavier Latorre, cap de gestió del domini públic hidràulic Tordera-Besòs, jubilat el 2011, hauria cobrat, a través d'una empresa familiar i mitjançant factures falses sobre suposats informes d'assessorament mai realitzats, uns 184.000 euros per permetre als grups empresarials Puigfel i Clau d'Or, d'Andreu Puigfel i Lluís Marsà, fer unes obres de drenatge després del cobriment del torrent de Can Rocamora, a la zona del polígon industrial Mas Rampinyo de Montcada.\nVa ser a partir d'aleshores que una empresa de Latorre gestionada per la seva filla, dedicada al mercat immobiliari, va començar a cobrar factures de la constructora que feia les obres de Montcada.\nPer tot això, la fiscalia demana per a Latorre set anys de presó, 16 d'inhabilitació per a càrrec públic i 90.000 euros de multa, més el retorn dels suborns, pels delictes de suborn passiu, prevaricació i falsedat en document mercantil."
},
"extreme": {
"a1": "Xavier Latorre, excàrrec de l'Agència Catalana de l'Aigua, acusat d'acceptar suborns, s'enfronta a una pena de set anys de presó.",
"a2": "La Fiscalia demana set anys de presó per a un excàrrec de l'ACA, per suborn, prevaricació i falsedat en document mercantil.",
"a3": "Petició de set anys de presó per Xavier Latorre, excàrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, per un delicte de corrupció."
}
} |
1,035 | Assemblea constituent i debat sobre dissoldre el PDECat en mig any: així és la proposta dels presos | Rull, Turull, Forn i Puig situen la coalició entre el partit i la Crida com la "pitjor de les formes" que podria adoptar JxCat | Tres pàgines -dues de preàmbul- i sis punts.
Així és la lletra petita de la proposta -avançada ahir per diversos mitjans i a la qual ha tingut accés NacióDigital- que han enviat Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig a la direcció del PDECat per tal de reordenar l'espai de Junts per Catalunya (JxCat).
Els tres presos i l'exiliat a Brussel·les, que van compartir Govern en la recta final cap al referèndum, van ser nomenats en el congrés del PDECat del 2018, ara farà dos anys, per encaminar la relació amb la Crida, que encara no s'ha concretat.
Junts per Catalunya
La fórmula dels presos i el risc de ruptura marquen la cita clau del PDECat
La direcció del partit es reuneix aquest divendres amb veus crítiques contra Bonvehí i debatrà la proposta d'integració amb la Crida avalada per Lledoners i Waterloo
En essència, els quatre exconsellers apunten que cal posar en marxa, en primer lloc, un comitè d'organització d'una assemblea constituent de JxCat, en la línia del que ja s'estava parlant durant el mes de març.
De fet, aquesta proposta es va tractar en una reunió celebrada hores abans de la declaració de l'estat d'alarma en presència de David Bonvehí, que de moment no avala íntegrament la proposta enviada a la direcció.
Aquesta assemblea constituent hauria de comptar amb la participació de tots els càrrecs electes "i de totes aquelles persones que han confiat en JxCat i en el president Carles Puigdemont des del 21-D del 2017 i que entenen l'1-O com un mandat polític a culminar".
La Crida sempre ha defensat "sumar persones, no sigles".
Siguin associats -mantenen els impulsors- d'organitzacions ja existents -la Crida i el PDECat- o "persones sense filiació política" que s'inscriurien a través dels mitjans disposats pel comitè d'organització.
Aquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.
En un termini que inferior als tres mesos, la direcció hauria de proposar i aprovar un sistema organitzatiu que permeti crear el consell nacional i defineixi cada quan s'ha de reunir l'assemblea i com validar les decisions davant la militància.
La nova cúpula, en aquest sentit, hauria de proposar i aprovar la "metodologia" per elaborar les llistes de JxCat, que haurien de ser ratificades pel consell nacional i, després, pels militants.
Es tracta d'un sistema de primàries que Sànchez ja va defensar ahir en una entrevista a RAC1 en la qual va augmentar la pressió sobre el PDEcat.
Què passa si hi ha un avançament electoral abans de la celebració del primer consell nacional?
El punt sisè de l'acord assegura que seria la direcció de JxCat l'encarregada de "proposar, aprovar i fer pública en el termini no superior a un mes" una metodologia per elaborar els programes electorals i confeccionar les llistes.
Cada vegada que hi ha hagut comicis s'han produït tensions entre el PDECat i Puigdemont, que ha optat per perfils independents i no sempre ha situat dirigents amb carnet als llocs més alts.
Pel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: "Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional".
"Més enllà, durant aquest període transitori, el PDECat prendrà les decisions que corresponguin de cara a la doble militància", remarca el text just al final.
La fórmula enviada per part de Rull, Turull, Puig i Forn a la direcció és el que es debat, precisament, aquest matí a la direcció del PDECat.
Bonvehí i el seu entorn no l'acaben de validar, i assenyalen que s'assembla a la proposta que ja es va fer el 2018 en el congrés que va desembocar en l'adeu de Marta Pascal i en la constatació que Puigdemont aspirava a controlar el partit per dissoldre'ls a la Crida.
Els presos i exiliats, en tot cas, asseguren a la segona pàgina de la proposta que la coalició és la "pitjor de les formes" perquè podria "cronificar i perpetuar" els problemes existents fins ara. | [
"junts per catalunya"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Turull, Rull, Forn i Puig han enviat una proposta als directors del PDECat per reordenar l'espai de JxCat. En l'últim paràgraf de la proposta s'especifica l'opció de dissoldre el PDECat passat mig any amb la necessària aprovació de l'assemblea nacional. En menys de tres mesos s'hauria de crear el consell nacional i definir la periodicitat de les reunions de l'assemblea.",
"a2": "Els presos Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig han enviat una proposta a la direcció del PDECat per reordenar l'espai de JxCat. En primer lloc, diuen que cal posar en marxa una assemblea constituent de JxCat, que compti amb la participació de tots els càrrecs electes i que haurà d'escollir el president de JxCat.",
"a3": "Els presos Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i l’exiliat Lluís Puig han enviat una proposta a la direcció del PDECat per reordenar l’espai de Junts per Catalunya per mitjà d’una assemblea constituent encarregada d’escollir un president i una direcció executiva nacional. També proposen debatre la dissolució de l’organització passats sis mesos de la consolidació de Junts per Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.\nPel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: \"Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional\".\nEn un termini que inferior als tres mesos, la direcció hauria de proposar i aprovar un sistema organitzatiu que permeti crear el consell nacional i defineixi cada quan s'ha de reunir l'assemblea i com validar les decisions davant la militància.\nBonvehí i el seu entorn no l'acaben de validar, i assenyalen que s'assembla a la proposta que ja es va fer el 2018 en el congrés que va desembocar en l'adeu de Marta Pascal i en la constatació que Puigdemont aspirava a controlar el partit per dissoldre'ls a la Crida.",
"a2": "En essència, els quatre exconsellers apunten que cal posar en marxa, en primer lloc, un comitè d'organització d'una assemblea constituent de JxCat, en la línia del que ja s'estava parlant durant el mes de març.\nAquesta assemblea constituent hauria de comptar amb la participació de tots els càrrecs electes \"i de totes aquelles persones que han confiat en JxCat i en el president Carles Puigdemont des del 21-D del 2017 i que entenen l'1-O com un mandat polític a culminar\".\nAquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.\nPel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: \"Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional\".",
"a3": "Així és la lletra petita de la proposta -avançada ahir per diversos mitjans i a la qual ha tingut accés NacióDigital- que han enviat Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig a la direcció del PDECat per tal de reordenar l'espai de Junts per Catalunya (JxCat).\nEn essència, els quatre exconsellers apunten que cal posar en marxa, en primer lloc, un comitè d'organització d'una assemblea constituent de JxCat, en la línia del que ja s'estava parlant durant el mes de març.\nAquesta assemblea hauria d'escollir el president de JxCat -previsiblement Puigdemont, per bé que al partit situen com a peça clau Jordi Sànchez, líder de la Crida i puntal de la negociació- i una direcció executiva nacional amb aquests càrrecs: organització d'estratègia política, relacions internacionals, comunicació, finances, relacions amb les cambres, món municipal i sectorials.\nPel que fa a la dissolució del partit, que ocupa l'últim paràgraf de la proposta, el redactat és el següent: \"Passats sis mesos de la creació de JxCat, consolidat aquest nou espai polític, el consell nacional del PDECat, a proposta de la direcció executiva nacional, debatrà i decidirà la conveniència de mantenir o dissoldre l'organització, decisió que en darrera instància adoptarà l'assemblea nacional\"."
},
"extreme": {
"a1": "Proposta de Turull, Rull, Forn i Puig a la direcció del PDECat per reordenar l'espai de JxCat.",
"a2": "Turull, Rull, Forn i Puig envien una proposta a la direcció del PDECat, que es debatrà en una reunió divendres.",
"a3": "Els presos polítics del PDECat proposen una assemblea constituent que reordeni l’espai de Junts per Catalunya."
}
} |
2,931 | La 21a Fira Mediterrània de Manresa tanca la programació amb 18 noves propostes | Espectacles sobre la cultura popular de les Illes Balears i l'espectacle de dansa del xilè Ricardo Curaqueo se sumen al certamen que se celebrarà a la capital del Bages del 4 al 7 d'octubre | Divuit noves propostes s'incorporen a la programació de la 21a Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre de Manresa.
Se sumen a la seixantena ja presentats, el passat juliol, en una edició que tindrà com a fil conductor els rituals com a font d'inspiració.
Entre les noves incorporacions destaquen el Focus dedicat a la cultura popular de les Illes Balears, amb una mostra representativa dels tresors que amaga la cultura popular de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; i l'espectacle del coreògraf xilè Ricardo Curaqueo 'Malen', protagonitzada per setze dones entre 9 i 70 anys.
Aquest és el quart any consecutiu que la Fira Mediterrània dedica un espai al patrimoni immaterial d'una ciutat o zona geogràfica.
Dels espectacles provinents de les Illes Baleats destaca la de quatre cavalls de raça menorquina del centre Eqüestre Equimar, que oferiran 'Aires de Menorca', una exhibició de doma, tradició molt present a la cultura popular de l'illa.
A la mostra balear també hi haurà presència de foc.
La Federació de Dimonis, Diables i Bèsties del Foc de les Illes Balears portarà a Manresa una representació de les principals colles de diables i dimonis, per fer dues cercaviles, una de nocturna amb pirotècnia i l'altra de lluïment.
La música la posaran els Xeremiers de Sacalatrava i els Xeremiers des Pla, dos duets que fa 30 anys que amenitzen les festes tradicionals i populars de la majoria dels pobles mallorquins, i que a Manresa actuaran al costat d'en Pau i en Càndid, dos joves músics que han seguit l'escola dels músics veterans.
Per la seva part, la Federació de colles de ball i cultura popular d'Eivissa i Formentera oferiran una exhibició de ball pagès, un conjunt de danses tradicionals molt antigues de les Illes, que comptaran amb acompanyament de tambor, flauta, espasí i castanyoles.
Ricardo Curaqueo i 'Malen'
Ricardo Curaqueo durà l'espectacle 'Malen' a la capital del Bages, una proposta de dansa contemporània en què el coreògraf xilè porta al present el llegat ancestral del seu poble.
'Malen' posarà sobre l'escenari de la Sala Petita del Kursaal a setze dones d'entre 9 i 70 anys, en un espectacle commovedor sobre els rituals, la terra i la feminitat.
Novetats en les arts escèniques
Una altra de les novetats al programa de la Fira en el marc de les arts escèniques és 'Cabaret 13', una proposta del també coreògraf Roberto G. Alonso, que amb molt sentit de l'humor i les dosis justes de nostàlgia i erotisme porta al present l'esperit burlesc de les sessions del Paral·lel que van marcar època a principis del segle XX.
La proposta tindrà lloc en un espai molt especial: el saló modernista de la Casa Torrents.
Adreçat al públic infantil, els Katakrak instal·laran a la plaça Major els seus 'Enginys eko.poètiks', un espai lúdic i participatiu, ple d'artefactes mecànics creats seguint els eixos principals de la seva activitat (creativitat, reciclatge i jocs), i complementats amb electrònica, energies renovables i una mica de poesia.
L'oferta d'arts escèniques es completa amb la Mostra de Grups Amateurs de Teatre de la Catalunya Central, l' 'off' organitzat per la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, i que ocuparà durant els dies 6 i 7 d'octubre la Sala Els Carlins.
Enguany hi participaran cinc crups: l'ACR-Associació Cultural Recreativa de Fals, amb 'El principi d'Arquímedes'; l'Agrupació Teatral i Cultural de Castellbell i El Vilar, amb 'Embolics a l'oficina'; el Grup de Teatre Paranys, de Sant Joan de Vilatorrada, amb 'La cançó de les mentides'; el Grup de Teatre Qollunaka, de Terrassa, amb el clàssic 'Qui té por de Virgínia Wolk', i el Grup Escènic de Navàs, amb 'El pare'.
Més música
Pel que fa a la programació de músiques del món i folk, la Fira incorpora dues propostes incloses al Circuit Folc que seran estrena absoluta.
Per una banda, el guitarrista Pau Figueres, acompanyant habitual de grans artistes com Mayte Martin, Eliseo Parra o Judit Neddermann, el seu darrer treball discogràfic, 'Nada nuevo bajo el sol' ,farcit de sons que beuen del flamenc, el jazz, la clàssica i el folk.
I de l'altre, la Cobla Catalana dels Sons Essencials, encapçalada per Marcel Casellas, i que presentarà 'Si són flors, floriran', un repertori de nova creació que parteix de ritmes mediterranis per explorar noves maneres d'expressar sensacions quotidianes mitjançant la rumba, la sardana, la jota, el ball pla, etc.
Finalment, l'Orquestrina Trama, formació integrada per joves vinculats a la música i la cultura del Pirineu, presentarà el seu darrer treball discogràfic 'Hèsta'; la cobla esbojarrada Biflats, amb la seva proposta trepidant 'Catalan fanfare!'; els andalusos Banda Morisca, un combo que combina el llegat andalusí, el flamenc, la Mediterrània i una forta influència del rock andalús, i el trio de polifonia femenina occitana Cocanha, que a banda d'actuar en el marc de la Nit de Ball Folk, també oferirà una petita píndola musical a la Llotja Professional. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La 21a Fira Mediterrània de Manresa se celebrarà del 4 al 7 d'octubre. Entre les 18 noves propostes es destaca la mostra cultural de les Illes Balears. També tindrà lloc l'espectacle del coreògraf xilè Ricardo Curaqueo, \"Malen\", a la Sala Petita del Kursaal, el 6 i 7 d'octubre, espectacle protagonitzat per 19 dones d'entre 9 i 70 anys.",
"a2": "Arriba a Manresa la 21a Fira Mediterrània del 4 al 7 d'octubre. Aquesta edició compta amb 18 propostes noves i dedicarà, per quart any consecutiu, un espai al patrimoni immaterial d'una ciutat o zona geogràfica. Entre els espectacles nous, cal destacar una mostra dedicada a la cultura popular de les Illes Balears i una dansa protagonitzada per setze dones.",
"a3": "La 21a Fira Mediterrània de Manresa ha tancat la programació d’enguany amb 18 propostes que se sumen a la seixantena que ja s’havien anunciat. La fira se celebrarà del 4 al 7 d’octubre i tindrà els rituals com a fil conductor. Entre les noves propostes destaquen aquelles provinents de les illes Balears i l'espectacle de dansa de Ricardo Curaqueo."
},
"extractive": {
"a1": "Divuit noves propostes s'incorporen a la programació de la 21a Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre de Manresa. \nSe sumen a la seixantena ja presentats, el passat juliol, en una edició que tindrà com a fil conductor els rituals com a font d'inspiració. \nEntre les noves incorporacions destaquen el Focus dedicat a la cultura popular de les Illes Balears, amb una mostra representativa dels tresors que amaga la cultura popular de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; i l'espectacle del coreògraf xilè Ricardo Curaqueo 'Malen', protagonitzada per setze dones entre 9 i 70 anys. \nRicardo Curaqueo durà l'espectacle 'Malen' a la capital del Bages, una proposta de dansa contemporània en què el coreògraf xilè porta al present el llegat ancestral del seu poble.",
"a2": "Divuit noves propostes s'incorporen a la programació de la 21a Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre de Manresa. \nEntre les noves incorporacions destaquen el Focus dedicat a la cultura popular de les Illes Balears, amb una mostra representativa dels tresors que amaga la cultura popular de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; i l'espectacle del coreògraf xilè Ricardo Curaqueo 'Malen', protagonitzada per setze dones entre 9 i 70 anys.\nDels espectacles provinents de les Illes Baleats destaca la de quatre cavalls de raça menorquina del centre Eqüestre Equimar, que oferiran 'Aires de Menorca', una exhibició de doma, tradició molt present a la cultura popular de l'illa.\nLa música la posaran els Xeremiers de Sacalatrava i els Xeremiers des Pla, dos duets que fa 30 anys que amenitzen les festes tradicionals i populars de la majoria dels pobles mallorquins, i que a Manresa actuaran al costat d'en Pau i en Càndid, dos joves músics que han seguit l'escola dels músics veterans.",
"a3": "Divuit noves propostes s'incorporen a la programació de la 21a Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre de Manresa.\nEntre les noves incorporacions destaquen el Focus dedicat a la cultura popular de les Illes Balears, amb una mostra representativa dels tresors que amaga la cultura popular de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; i l'espectacle del coreògraf xilè Ricardo Curaqueo 'Malen', protagonitzada per setze dones entre 9 i 70 anys.\nDels espectacles provinents de les Illes Baleats destaca la de quatre cavalls de raça menorquina del centre Eqüestre Equimar, que oferiran 'Aires de Menorca', una exhibició de doma, tradició molt present a la cultura popular de l'illa.\nPer la seva part, la Federació de colles de ball i cultura popular d'Eivissa i Formentera oferiran una exhibició de ball pagès, un conjunt de danses tradicionals molt antigues de les Illes, que comptaran amb acompanyament de tambor, flauta, espasí i castanyoles."
},
"extreme": {
"a1": "La 21a Fira Mediterrània (del 4 al 7 d'octubre) incorpora la cultura popular de les Balears i l'espectacle de Curaqueo.",
"a2": "La Fira Mediterrània de Manresa inclou divuit propostes noves i, per quart any consecutiu, dedica un espai al patrimoni immaterial.",
"a3": "La 21a Fira Mediterrània de Manresa comptarà amb una vuitantena de propostes amb els rituals com a fil conductor."
}
} |
1,284 | Santa Eugènia de Berga denega tres dels permisos municipals demanats per la càrnica Grupo Jorge | L'acta de la reunió on es va pactar la laboralització de tots els treballadors indica que l'empresa osonenca "condiciona" l'acord a les autoritzacions | L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga (Osona) ha denegat a la càrnica Grupo Jorge –propietari de l'escorxador Le Porc Gourmet- els permisos de tres dels projectes que ha presentat per ampliar les instal·lacions al municipi.
Entre les peticions de l'empresa hi havia la de construir un pont aeri per connectar les dues naus i una sala de desfer en un dels subterranis.
L'alcaldessa del municipi, Anna Franquesa, ha explicat a l'ACN que els permisos s'han denegat perquè no s'ajusten a les normatives urbanístiques.
Segons l'acta de la reunió celebrada el passat mes de juliol entre el Grupo Jorge, CCOO, un comitè ad-hoc de treballadors i el Departament de Treball a la qual ha tingut accés l'ACN, l'empresa càrnica "condiciona" la laboralització de tots els treballadors –actualment en règim d'autònoms- al "compromís de concessió de les autoritzacions corresponents" per part de l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga.
Malgrat aquesta acta, el sindicat CCOO va assegurar just després de la signatura de l'acord que la laboralització no estava subjecte als permisos d'obres.
L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga explica que el Grupo Jorge ha demanat cinc llicències d'obres, tres de les quals s'inclourien en el pla d'inversions que té l'empresa i, les altres dues, són de projectes aliens en altres naus que va adquirir i que sí que han estat atorgades.
Pel que fa als rebutjats, en dos dels casos l'empresa no ha arribat ni tan sols a presentar el projecte, ja que el consistori ha rebutjat l'informe previ perquè no s'ajusta a la normativa urbanística.
Es tractaria d'un pont aeri que connectaria dues de les naus i la instal·lació d'una sala de desfer en subterrani.
L'alcaldessa, Anna Franquesa, ha insistit en el fet que les peticions van contra la normativa "i no modificarem el POUM perquè s'ajusti a les seves necessitats".
En el tercer dels casos, l'empresa va arribar a presentar el projecte, però el consistori l'ha denegat davant les diferències a l'hora de comptabilitzar els metres edificables.
L'empresa considera que les estructures auxiliars no ho haurien de ser, però l'Ajuntament creu que sí.
En tots tres casos, però, el Grupo Jorge pot presentar canvis i tornar a fer la petició.
L'acta vincula la laboralització dels treballadors a la concessió dels permisos
L'acta de la reunió celebrada el 24 de juliol entre el Grupo Jorge, CCOO, un comitè ad-hoc de treballadors i el Departament de Treball a la qual ha tingut accés l'ACN indica que l'empresa "condiciona" el preacord per laboralitzar la plantilla "al compromís de concessió de les autoritzacions administratives" per part de l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga.
El preacord, fet públic després de la seva signatura, no vincula la laboralització amb els permisos.
Indica com serà la contractació, les indemnitzacions que cobrarien en cas de ser acomiadats, el calendari laboral i la creació d'una comissió de seguiment.
És a l'acta de la darrera trobada on sí que s'estableix el vincle entre la laboralització dels treballadors i l'atorgament de llicències.
Davant d'aquest fet, Franquesa insisteix que l'Ajuntament no ha signat res i que l'empresa ha de conèixer quines són les limitacions: "Si volen fer una obra han de demanar una llicència, que s'atorgarà si això és possible".
Alerta d'UGT
Des del sindicat UGT, que es van aixecar de la taula de negociacions en no estar d'acord amb el pacte assolit, alerten que si les autoritzacions no queden atorgades, el pacte assolit "podria quedar en paper mullat".
Malgrat l'anunci per part de l'empresa que ja s'han iniciat els tràmits per laboralitzar els treballadors, el sindicat mostra els seus dubtes.
Critiquen que la contractació es faci a través d'una empresa pont i lamenten que l'acord no indica quan els treballadors serien contractats directament pel Grupo Jorge.
També, afegeixen, no queda clar si, en cas de ser acomiadats abans de passar definitivament al Grupo Jorge, cobrarien les indemnitzacions que estableix el conveni -durant el primer any serà de 4000 euros, el segon de 3.000 i el tercer de 2.000-.
Des d'UGT denuncien la incertesa que això comporta pels mateixos treballadors.
Posen com a exemple els empleats que es van quedar al carrer en no acceptar canviar de cooperativa i que, segons el conveni, poden ser readmesos.
Aquests treballadors, que han emprès mesures legals contra l'empresa, haurien de renunciar a aquesta via i, per tant, en cas d'acceptar tornar a la feina "perdrien la seva antiguitat real".
El sindicat recorda, a més, que hi ha tot un seguit d'expedients oberts per part del Departament de Treball al Grupo Jorge "amb multes milionàries" que, a hores d'ara, no se sap quin desenllaç tindran. | [
"sector carni"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Grupo Jorge, empresa propietària de l'escorxador Le Porc Gourmet, sol·licita cinc llicències d'ampliació, però l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga (Osona) en denega tres. En dos dels casos, l'empresa no compleix la normativa urbanística i en el tercer, l'Ajuntament l'ha rebutjat per irregularitats en la manera de comptar els metres edificables.",
"a2": "L'empresa càrnica Grupo Jorge va demanar a l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga cinc llicències d'obres per a projectes d'ampliació de les seves instal·lacions al municipi. L'Ajuntament, però, ha denegat tres d'aquests permisos, dos d'ells perquè l'informe previ no s'ajusta a la normativa urbanística i el tercer per diferències en la comptabilització dels metres edificables.",
"a3": "L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga ha denegat tres dels cinc permisos municipals sol·licitats per la càrnica Grupo Jorge per no ajustar-se a la normativa urbanística. Entre les peticions figuraven la construcció d'un pont aeri entre dues naus i una sala de desfer subterrània. L'Ajuntament lamenta que la laboralització dels treballadors de l'empresa estigui condicionada per l'acceptació dels permisos."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga (Osona) ha denegat a la càrnica Grupo Jorge –propietari de l'escorxador Le Porc Gourmet- els permisos de tres dels projectes que ha presentat per ampliar les instal·lacions al municipi.\nSegons l'acta de la reunió celebrada el passat mes de juliol entre el Grupo Jorge, CCOO, un comitè ad-hoc de treballadors i el Departament de Treball a la qual ha tingut accés l'ACN, l'empresa càrnica \"condiciona\" la laboralització de tots els treballadors –actualment en règim d'autònoms- al \"compromís de concessió de les autoritzacions corresponents\" per part de l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. \nL'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga explica que el Grupo Jorge ha demanat cinc llicències d'obres, tres de les quals s'inclourien en el pla d'inversions que té l'empresa i, les altres dues, són de projectes aliens en altres naus que va adquirir i que sí que han estat atorgades.\nEn el tercer dels casos, l'empresa va arribar a presentar el projecte, però el consistori l'ha denegat davant les diferències a l'hora de comptabilitzar els metres edificables.",
"a2": "L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga (Osona) ha denegat a la càrnica Grupo Jorge –propietari de l'escorxador Le Porc Gourmet- els permisos de tres dels projectes que ha presentat per ampliar les instal•lacions al municipi.\nL'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga explica que el Grupo Jorge ha demanat cinc llicències d'obres, tres de les quals s'inclourien en el pla d'inversions que té l'empresa i, les altres dues, són de projectes aliens en altres naus que va adquirir i que sí que han estat atorgades.\nPel que fa als rebutjats, en dos dels casos l'empresa no ha arribat ni tan sols a presentar el projecte, ja que el consistori ha rebutjat l'informe previ perquè no s'ajusta a la normativa urbanística.\nEn el tercer dels casos, l'empresa va arribar a presentar el projecte, però el consistori l'ha denegat davant les diferències a l'hora de comptabilitzar els metres edificables.",
"a3": "L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga (Osona) ha denegat a la càrnica Grupo Jorge –propietari de l'escorxador Le Porc Gourmet- els permisos de tres dels projectes que ha presentat per ampliar les instal•lacions al municipi.\nL'alcaldessa del municipi, Anna Franquesa, ha explicat a l'ACN que els permisos s'han denegat perquè no s'ajusten a les normatives urbanístiques. \nL'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga explica que el Grupo Jorge ha demanat cinc llicències d'obres, tres de les quals s'inclourien en el pla d'inversions que té l'empresa i, les altres dues, són de projectes aliens en altres naus que va adquirir i que sí que han estat atorgades.\nL'acta de la reunió celebrada el 24 de juliol entre el Grupo Jorge, CCOO, un comitè ad-hoc de treballadors i el Departament de Treball a la qual ha tingut accés l'ACN indica que l'empresa \"condiciona\" el preacord per laboralitzar la plantilla \"al compromís de concessió de les autoritzacions administratives\" per part de l'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga denega tres de les cinc llicències que ha sol·licitat la càrnica Grupo Jorge.",
"a2": "L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga denega tres permisos a la càrnica Grupo Jorge per ampliar les instal·lacions al municipi.",
"a3": "L'Ajuntament de Santa Eugènia de Berga ha denegat tres permisos municipals demanats per la càrnica Grupo Jorge."
}
} |
2,733 | Arriba a la Fundació Mona la Cheeta, la ximpanzé ferida després d'escapar-se d'un zoo de Fuerteventura a l'estiu | Els treballadors ajudaran l'animal a acostumar-se a les baixes temperatures i a relacionar-se amb la resta de primats | Després de molts tràmits burocràtics i superar tots els exàmens veterinaris, la Cheeta ha arribat aquesta matinada a les instal·lacions de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva.
Aquesta serà a partir d'ara la seva nova casa i caldrà que en les properes setmanes s'acostumi a les baixes temperatures –ja que sempre ha viscut a les Canàries- i també comenci a relacionar-se amb els altres vuit ximpanzés que viuen a la fundació.
La Cheeta va resultar ferida al juny quan, juntament amb dos exemplars més, va escapar-se d'un zoo de Fuerteventura.
Els altres dos van ser abatuts a trets i ella va rebre l'impacte de dues bales.
Ara es troba en perfectes condicions i des de la fundació destaquen que és tranquil·la i simpàtica.
El passat 26 de juny, tres ximpanzés es van escapar d'un zoo de Fuerteventura a causa d'un incident en el protocol de seguretat, ferint tres treballadors.
Dos d'ells van ser abatuts a trets per la policia i un tercer, la ximpanzé Cheeta, va rebre un impacte de bala al tòrax i un altre a la mà.
La Cheeta té 30 anys i va ser adquirida il·legalment en els anys 80 junt per un home que l'explotava, juntament amb un altre exemplar mascle, fent-se fotos a zones turístiques de les Illes Canàries.
Des de fa 28 anys, però, vivia en aquest zoo de Fuerteventura.
Després de la mort dels altres dos ximpanzés, des del zoo van decidir buscar-li una nova casa a la Cheeta, on pogués estar en contacte amb més exemplars de la seva espècie.
Per això, van pensar que la Fundació Mona –on hi viuen vuit ximpanzés- seria un lloc adequat.
Per poder fer el trasllat, però, ha calgut superar un munt de tràmits burocràtics i també esperar a què els veterinaris garantissin que l'estat de salut de la Cheeta era adequat per viatjar, ja que mai ha sortit de l'illa.
A més, l'animal encara porta una bala al tòrax, ja que han considerat que era més perillós operar-la que deixar-li i esperar que es recuperés de les ferides.
La directora de la Fundació Mona, Olga Feliu, ha estat una dels membres de l'equip que ha viatjat fins a l'illa per coordinar tot el trasllat.
"La vaig veure per última vegada dijous al matí i fins a les nou de la nit no la vam tornar a veure a l'aeroport de Barajas", relata.
La resta del trajecte l'han fet per carretera.
Segons Feliu, la Cheeta ha estat molt tranquil·la en tot moment i el trasllat s'ha fet sense incidències.
Acostumar-la a les baixes temperatures
La Cheeta mai ha estat per sota dels 15 graus ja que els seus 30 anys de vida els ha passat a les Canàries.
Segons relata Feliu, els ximpanzés són molt delicats i cal evitar de totes totes que es refredin.
Per això, acostumar-la paulatinament a les baixes temperatures de la zona serà un dels reptes.
Aquest matí, per exemple, han esperat fins al pic del migdia per obrir-li l'estança on està i que pogués sortir a una gàbia exterior.
De moment, cal fer-li un procés d'adaptació en solitari abans no es pugui relacionar amb la resta de ximpanzés de la fundació.
La Cheeta s'ha mostrat en tot moment tranquil·la i ha volgut sortir, encuriosida, a explorar la seva nova llar.
Per fer-li més fàcil l'adaptació, ha viatjat des de Fuerteventura un treballador del zoo que és qui ha passat anys tenint-ne cura.
Aquest migdia, l'home li ha parlat per tranquil·litzar-la i no fer-li notar tants canvis de cop.
"Ara per a ella la situació és estressant però a la llarga en sortirà beneficiada perquè podrà estar en societat amb d'altres ximpanzés", remarca la directora de la Fundació Mona, Olga Feliu.
El zoo de Fuerteventura pagarà la seva manutenció
Des que la Cheeta va ser rescatada i la van separar del propietari que l'havia comprat il·legalment, és propietat de l'Estat.
No obstant això, i de manera voluntària, tots aquests anys els havia passat al zoo de Fuerteventura.
Ara, fins i tot, aquest zoo ha acordat que seguirà pagant la manutenció de la ximpanzé de per vida.
Cada mes, enviarà uns 500 euros a la Fundació Mona perquè li compri el menjar i també per a d'altres despeses mèdiques i de manteniment.
"Se la senten com de la família i ho fan tot i no estar-hi obligats", reconeix Feliu.
L'esperança de vida d'un ximpanzé està a l'entorn dels 60 anys. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Cheeta, la mona ferida després d'escapar-se d'un zoo de Fuerteventura amb dos ximpanzés més, ha arribat aquesta matinada a la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva. Ara s'haurà d'adaptar a les baixes temperatures de la seva nova casa i també caldrà que comenci a relacionar-se amb els altres vuit ximpanzés de la fundació. ",
"a2": "La Cheeta és una ximpanzé que es va escapar d'un zoo de Fuerteventura amb dos ximpanzés més. Dos d'ells van morir a trets i ella va rebre l'impacte de dues bales, però ara s'ha recuperat i s'ha pogut dur a terme el seu trasllat. La seva nova casa serà la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva.",
"a3": "Aquesta matinada, la ximpanzé Cheeta ha arribat a les instal·lacions de la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, on l'han traslladat després d'haver-se escapat amb dos ximpanzés més d'un zoo de Fuerteventura i rebre l'impacte de dues bales. La Cheeta té 30 anys i el principal repte dels cuidadors serà que s'adapti a les baixes temperatures de la zona."
},
"extractive": {
"a1": "Després de molts tràmits burocràtics i superar tots els exàmens veterinaris, la Cheeta ha arribat aquesta matinada a les instal·lacions de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva. \nAquesta serà a partir d'ara la seva nova casa i caldrà que en les properes setmanes s'acostumi a les baixes temperatures –ja que sempre ha viscut a les Canàries- i també comenci a relacionar-se amb els altres vuit ximpanzés que viuen a la fundació.\nLa Cheeta va resultar ferida al juny quan, juntament amb dos exemplars més, va escapar-se d'un zoo de Fuerteventura.\nAra, fins i tot, aquest zoo ha acordat que seguirà pagant la manutenció de la ximpanzé de per vida.",
"a2": "Després de molts tràmits burocràtics i superar tots els exàmens veterinaris, la Cheeta ha arribat aquesta matinada a les instal·lacions de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva. \nLa Cheeta va resultar ferida al juny quan, juntament amb dos exemplars més, va escapar-se d'un zoo de Fuerteventura. \nPer això, van pensar que la Fundació Mona –on hi viuen vuit ximpanzés- seria un lloc adequat.\nDe moment, cal fer-li un procés d'adaptació en solitari abans no es pugui relacionar amb la resta de ximpanzés de la fundació.",
"a3": "Després de molts tràmits burocràtics i superar tots els exàmens veterinaris, la Cheeta ha arribat aquesta matinada a les instal•lacions de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva.\nLa Cheeta va resultar ferida al juny quan, juntament amb dos exemplars més, va escapar-se d'un zoo de Fuerteventura. \nDos d'ells van ser abatuts a trets per la policia i un tercer, la ximpanzé Cheeta, va rebre un impacte de bala al tòrax i un altre a la mà.\nLa Cheeta té 30 anys i va ser adquirida il•legalment en els anys 80 junt per un home que l'explotava, juntament amb un altre exemplar mascle, fent-se fotos a zones turístiques de les Illes Canàries."
},
"extreme": {
"a1": "Es culmina amb èxit el trasllat de la mona Cheeta de Furteventura a la Fundació Mona (Riudellots de la Selva).",
"a2": "La Cheeta, la ximpanzé que va escapar d'un zoo a Fuerteventura, traslladada a la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva.",
"a3": "La Cheeta, la ximpanzé ferida després d’escapar-se d’un zoo de Fuerteventura, arriba a la Fundació Mona de Riudellots de la Selva."
}
} |
797 | Orgull 2019: les principals manifestacions i activitats LGTBI del país | A Barcelona, València i Perpinyà els actes més importants es faran dissabte · A Palma la manifestació unitària serà divendres | Arriba el cap de setmana de l’Orgull, la celebració que reivindica els drets de gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals, intersexuals…, col·lectiu anomenat amb la sigla LGTBI.
Cada 28 de juny es commemoren els aldarulls de Stonewall, on el 1969 nombrosos gais de Nova York es van rebel·lar contra la repressió policíaca i van impulsar un seguit de protestes, en les quals va arrencar una lluita que s’estengué internacionalment.
De llavors ençà, s’han aconseguit grans fites en molts països –com ara la legalització del matrimoni homosexual–, però encara hi ha molta feina a fer, oimés tenint en compte que enguany s’ha detectat un augment de les agressions contra aquestes persones.
Així doncs, per a deixar ben clar que encara cal continuar lluitant contra l’odi a aquest col·lectiu, s’organitzen nombrosos actes, activitats i manifestacions a tot el país.
Vegem els més destacats:
Dijous a les 17.00 –i divendres a les 00.00–, Itziar Castro farà el pregó del Pride Barcelona a la plaça de la Universitat, on també es podrà veure un espectacle de titelles amb Clara Algaba.
A València hi haurà una taula monogràfica informativa a tots els centres municipals de joventut (CMJ) i s’elaborarà col·lectivament la pancarta per a la manifestació al CMJ Campanar a les 11.00.
També es farà un cinefòrum al CMJ Orriols, de 15.00 a 17.30, i es confeccionarà col·lectivament la bandera gai amb missatges de diversitat al CMJ Trinitat de 17.00 a 19.00.
A Palma, es destaca el concert ‘Dives d’aquí.
Perquè, al fons de l’armari, la roba es fa malbé’, del Mallorca Gay Men Chorus.
Serà al Casal Balaguer a les 21.00.
A Barcelona, la Comissió Unitària 28 de Juny, que reivindica un Orgull crític i alternatiu, coordina una taula rodona que es farà a les 18.30 al centre LGTBI.
El Pride organitza nombroses activitats a l’avinguda de la Reina Maria Cristina durant tot el dia, com ara atraccions per a la mainada, tallers artístics, gimcanes infantils, concerts, Twerk i booty dance, una cursa de talons i una exhibició Drag, entre més.
A València, es destaca la ‘Trobada de cine.
Discursos, espais i extrems de la sexopolítica dels 70 i 80’, que es farà a l’IVAM a les 12.00 i també es podrà veure dissabte i diumenge.
També s’ha organitzat la visita guiada ‘Falles des de l’Orgull’ al Museu Faller a les 18.00.
A Palma, la manifestació unitària es farà divendres a les 19.00 a l’esplanada del Museu es Baluard i acabarà a la plaça de Cort, on se celebrarà la revetlla i el lliurament de premis Siurell i Dimoni Rosa, atorgats per l’associació Ben Amics.
A Barcelona, la manifestació central és convocada a les 18.00 al parc de les Tres Xemeneies, i duu per lema ‘Som famílies a tot arreu!’.
Passarà per l’avinguda del Paral·lel i arribarà a la plaça d’Espanya, on es farà la festa de cloenda.
La manifestació alternativa de la Comissió Unitària 28 de Juny serà a les 18.30 a la plaça de la Universitat, on també hi haurà una festa popular a les 21.00.
A més, a l’avinguda de la Reina Maria Cristina es faran, durant tot el dia, tallers artístics i activitats esportives, entre més.
A València, la manifestació començarà a les 19.00 a la Porta de la Mar i s’acabarà a la plaça de l’Ajuntament, on es farà la Festa de l’Orgull a partir de les 22.00 amb la participació d’artistes compromesos com ara Lara Sajen, Supreme Deluxe, Diva Houston i Krystal Forever.
Al matí, es podrà assistir a la visita temàtica ‘Història prohibida de la diversitat sexual a València’ a les 10.30 al MuVIM.
A Palma, a les 11.30 hi haurà la sessió de contes ‘Cua de sirena’ al Centre Social Flassaders.
Perpinyà celebrarà el seu primer Dia de l’Orgull.
No hi haurà cap cercavila, però sí la presència d’associacions LGBTI al carrer de Rabelais, de 10.00 a 20.00.
També hi haurà entreteniment musical, amb la cantant Leona Winter. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El cap de setmana de l'Orgull reivindicarà els drets de gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals, i intersexuals, col·lectiu conegut amb les sigles LGTBI. Aquest costum es va estendre internacionalment arran de la manifestació a Nova York el 28 de juny de 1969. A Palma, la manifestació serà divendres, mentre que a Barcelona, Perpinyà i València, dissabte.",
"a2": "Arriben les celebracions de l'Orgull aquest cap de setmana, amb diverses manifestacions i activitats dedicades a reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI, que es fa cada 28 de juny. Tot i que s'han aconseguit moltes coses per aquest col·lectiu, encara avui dia existeixen agressions contra aquestes persones, per tant, la feina no està feta.",
"a3": "Arriba l’Orgull LGTBI 2019, que se celebrarà aquest cap de setmana amb nombrosos actes i manifestacions arreu dels territoris de parla catalana. A Barcelona, la manifestació central tindrà lloc dissabte i portarà per lema “Som famílies a tot arreu!”. El mateix dia, a València, se celebrarà la Festa de l’Orgull amb la participació d’artistes com Lara Sajen o Supreme Deluxe."
},
"extractive": {
"a1": "Arriba el cap de setmana de l’Orgull, la celebració que reivindica els drets de gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals, intersexuals…, col·lectiu anomenat amb la sigla LGTBI. \nCada 28 de juny es commemoren els aldarulls de Stonewall, on el 1969 nombrosos gais de Nova York es van rebel·lar contra la repressió policíaca i van impulsar un seguit de protestes, en les quals va arrencar una lluita que s’estengué internacionalment. \nDijous a les 17.00 –i divendres a les 00.00–, Itziar Castro farà el pregó del Pride Barcelona a la plaça de la Universitat, on també es podrà veure un espectacle de titelles amb Clara Algaba.\nA València, la manifestació començarà a les 19.00 a la Porta de la Mar i s’acabarà a la plaça de l’Ajuntament, on es farà la Festa de l’Orgull a partir de les 22.00 amb la participació d’artistes compromesos com ara Lara Sajen, Supreme Deluxe, Diva Houston i Krystal Forever.",
"a2": "Arriba el cap de setmana de l’Orgull, la celebració que reivindica els drets de gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals, intersexuals…, col·lectiu anomenat amb la sigla LGTBI.\nCada 28 de juny es commemoren els aldarulls de Stonewall, on el 1969 nombrosos gais de Nova York es van rebel·lar contra la repressió policíaca i van impulsar un seguit de protestes, en les quals va arrencar una lluita que s’estengué internacionalment.\nDe llavors ençà, s’han aconseguit grans fites en molts països –com ara la legalització del matrimoni homosexual–, però encara hi ha molta feina a fer, oimés tenint en compte que enguany s’ha detectat un augment de les agressions contra aquestes persones.\nAixí doncs, per a deixar ben clar que encara cal continuar lluitant contra l’odi a aquest col·lectiu, s’organitzen nombrosos actes, activitats i manifestacions a tot el país.",
"a3": "Arriba el cap de setmana de l’Orgull, la celebració que reivindica els drets de gais, lesbianes, transsexuals, bisexuals, intersexuals…, col•lectiu anomenat amb la sigla LGTBI.\nCada 28 de juny es commemoren els aldarulls de Stonewall, on el 1969 nombrosos gais de Nova York es van rebel·lar contra la repressió policíaca i van impulsar un seguit de protestes, en les quals va arrencar una lluita que s’estengué internacionalment.\nVegem els més destacats: Dijous a les 17.00 –i divendres a les 00.00–, Itziar Castro farà el pregó del Pride Barcelona a la plaça de la Universitat, on també es podrà veure un espectacle de titelles amb Clara Algaba.\nA València, la manifestació començarà a les 19.00 a la Porta de la Mar i s’acabarà a la plaça de l’Ajuntament, on es farà la Festa de l’Orgull a partir de les 22.00 amb la participació d’artistes compromesos com ara Lara Sajen, Supreme Deluxe, Diva Houston i Krystal Forever."
},
"extreme": {
"a1": "Activitats del cap de setmana de l'Orgull LGTBI de 2019 a Barcelona, Palma, Perpinyà i València.",
"a2": "Cap de setmana de l'Orgull amb diverses fites a tot el país per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI.",
"a3": "Aquest cap de setmana se celebra a diferents ciutats l'Orgull 2019 amb manifestacions i activitats arreu del país."
}
} |
1,771 | Les carreteres recuperen la normalitat després d'una jornada de talls arreu del país | Totes les vies han recuperat la normalitat excepte la N-154 a Puigcerdà, on els manifestants hi passaran la nit | Situació normalitzada a les carreteres de Catalunya després d'una vaga general on els talls de circulació han estat els protagonistes des de primera hora del matí.
Ara per ara, només hi ha una via tallada, a Puigcerdà, on els manifestants hi passaran la nit.
A la demarcació de Girona ja s'ha restablert el trànsit, però encara hi ha congestió a l'AP-7 a la Jonquera, en sentit Nord, direcció França.
També a Girona, per la N-II es circula encara amb força retencions en tots dos sentits de la marxa a l'altura de Vilamalla.
A Lleida, la N-145 continua donant problemes a la Seu d'Urgell en tots dos sentits de la marxa, on encara hi ha força congestió de vehicles.
Un matí de talls generalitzats
En algun moment, les incidències han arribat al centenar.
A més, mig miler de persones han aconseguit baixar a les vies de l'AVE a Girona per interrompre la circulació, i s'han produït talls en cinc línies de Rodalies i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al Vallès.
En alguns casos els talls a les carreteres han estat intermitents, i s'ha obert el pas durant una estona, com ha estat el cas de la B-23 a Sant Just Desvern i l'A-2 a Abrera.
Els Mossos d'Esquadra han negociat amb els manifestants en alguns punts perquè permetessin el pas de vehicles com a mínim una estona.
Malgrat que la policia catalana ha intentat negociar per reobrir el trànsit a l'AP-7 a Figueres, els manifestants han decidit en assemblea que no pensen fer marxa enrere i mantenen el tall.
També s'han viscut alguns moments de tensió, com és el cas de la C-58 a l'altura de Sabadell, on s'ha produït un aldarull amb un conductor, segons informa Albert Segura.
També a la plaça Cerdà de la capital catalana hi ha hagut confrontació entre Mossos i concentrats, i la policia catalana ha acabat desallotjant la plaça perquè els cotxes passin.
— Andreu Merino Vives (@andreumerino) November 8, 2017
La capital catalana ha estat un dels indrets més afectats pels talls als accessos, ja que a més de les Rondes s'han vist afectats punts com el túnel de Vallvidrera, però també pels ferroviaris.
A la ciutat, a més de la plaça Cerdà, s'ha interromput la circulació a l'avinguda Diagonal, en dos punts del Paral·lel i a l'entrada de l'estació del Nord d'autobusos, segons ha informat la Guàrdia Urbana.
Les línies R1, R3, R4 i R16 de Rodalies han patit alguns talls per presència de persones a la via.
Segons Renfe, a l'altura de Mataró (R1) alguns manifestants han accedit a la via quan passaven pocs minuts de les set del matí i han obligat a interrompre el servei, així com a les línies R3 i R4 amb talls a l'altura de Montcada Bifurcació.
També a l'R4 el servei ha quedat interromput a Sant Vicenç de Castellet per una manifestació, que ha començat poc després de les sis i s'ha allargat una hora.
Per últim, l'R16 també ha estat tallada a Ulldecona.
— Rodalies Catalunya (@rodalies) 8 de novembre de 2017
— FGC (@FGC) 8 de novembre de 2017
A més, unes 500 persones han aconseguit saltar-se el cordó policial i han interromput l'AVE a l'estació de Girona.
Dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) tampoc ha funcionat la línia del Vallès entre Sarrià, Sabadell i Terrassa per la presència de manifestants a l'estació de Sant Cugat del Vallès, ha informat la companyia a través de Twitter.
Pel que fa al transport públic a Barcelona ciutat, el servei del metro circula al 85% mentre que els autobusos ho fan amb normalitat, segons ha informat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
La línia del metro més afectada és la 2, on només passa un metro de cada dos.
— NacióDigital (@naciodigital) November 8, 2017
— NacióDigital (@naciodigital) November 8, 2017 | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La situació a les carreteres de Catalunya ja està normalitzada excepte a la carretera de Puigcerdà, on els manifestants hi passaran la nit. Les vies de l'AVE a Girona també s'han vist afectades per la manifestació de mig miler de persones, i tampoc ha funcionat la línia de FGC entre Sarrià, Sabadell i Terrassa.",
"a2": "Una vaga general ha provocat talls de circulació a tota Catalunya i, tot i que els Mossos d'Esquadra han tractat de negociar amb els manifestants, hi ha hagut talls a l'AP-7 a Figueres, a la C-58 a Sabadell, a la plaça Cerdà de Barcelona i a les vies de Rodalies i dels Ferrocarrils de la Generalitat. Ara, la situació s'ha normalitzat.",
"a3": "La situació a les carreteres de Catalunya ja està normalitzada després dels talls a la circulació arreu del territori que s'han produït avui amb motiu de la vaga general. Només queda una via tallada, l'N-154 a Puigcerdà, on els manifestants pretenen passar la nit. S'han viscut moments de tensió a Sabadell i a la plaça Cerdà de Barcelona."
},
"extractive": {
"a1": "Situació normalitzada a les carreteres de Catalunya després d'una vaga general on els talls de circulació han estat els protagonistes des de primera hora del matí. \nA més, mig miler de persones han aconseguit baixar a les vies de l'AVE a Girona per interrompre la circulació, i s'han produït talls en cinc línies de Rodalies i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al Vallès.\nEls Mossos d'Esquadra han negociat amb els manifestants en alguns punts perquè permetessin el pas de vehicles com a mínim una estona.\nDels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) tampoc ha funcionat la línia del Vallès entre Sarrià, Sabadell i Terrassa per la presència de manifestants a l'estació de Sant Cugat del Vallès, ha informat la companyia a través de Twitter.",
"a2": "Situació normalitzada a les carreteres de Catalunya després d'una vaga general on els talls de circulació han estat els protagonistes des de primera hora del matí.\nEn algun moment, les incidències han arribat al centenar.\nA més, mig miler de persones han aconseguit baixar a les vies de l'AVE a Girona per interrompre la circulació, i s'han produït talls en cinc línies de Rodalies i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al Vallès.\nEls Mossos d'Esquadra han negociat amb els manifestants en alguns punts perquè permetessin el pas de vehicles com a mínim una estona.",
"a3": "Situació normalitzada a les carreteres de Catalunya després d'una vaga general on els talls de circulació han estat els protagonistes des de primera hora del matí.\nA la demarcació de Girona ja s'ha restablert el trànsit, però encara hi ha congestió a l'AP-7 a la Jonquera, en sentit Nord, direcció França. \nEls Mossos d'Esquadra han negociat amb els manifestants en alguns punts perquè permetessin el pas de vehicles com a mínim una estona.\nTambé s'han viscut alguns moments de tensió, com és el cas de la C-58 a l'altura de Sabadell, on s'ha produït un aldarull amb un conductor, segons informa Albert Segura."
},
"extreme": {
"a1": "Les carreteres catalanes recuperen la normalitat llevat de l'N-154 a Puigcerdà, on els manifestants passaran la nit.",
"a2": "La majoria de les vies recuperen la normalitat després d'una vaga general que ha provocat talls de circulació.",
"a3": "Les carreteres de Catalunya tornen a la normalitat després d'una jornada de vaga general marcada pels talls a la circulació."
}
} |
466 | El govern descobreix una placa a Mauthausen en record de ‘totes les víctimes’ del nazisme | 1.800 catalans van morir al principal camp de concentració d'Àustria, que enguany celebra el 72è aniversari del seu alliberament | El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha encapçalat aquest diumenge la delegació del Govern que ha participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.
Romeva ha descobert una placa de granit dissenyada per l’escultor Jesús Galdón en homenatge a ‘totes les víctimes’ del nazisme, que ha qualificat de ‘xacra global’.
La placa, escrita en català, castellà, alemany i hebreu, deixa entreveure el mur sobre el qual està penjada, testimoni ‘de l’autèntic horror’, ha explicat Romeva.
L’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Triangle Blau i l’ambaixada espanyola a Àustria han participat en l’ofrena floral.
Amb aquesta placa, situada al costat d’altres tributs de governs com els de Portugal, Bòsnia o Montenegro, el govern de la Generalitat vol ‘fer un manifest ple de significat sobre què va significar el nazisme pels catalans i catalanes’, subratllant ‘el vincle’ entre l’holocaust i la Guerra Civil, però també posar en relleu ‘la globalitat d’aquesta xacra’, ha explicat Romeva.
De fet, el text de la placa, ‘Tot el dolor d’un poble’, fa referència ‘al deure global’ de reivindicar la memòria històrica, ja que ‘només amb una memòria històrica compartida i divulgada’ es podran evitar que ‘els fantasmes del passat es repeteixin’, ha explicat Romeva.
El conseller ha recordat els 1.800 catalans que van morir a Mauthausen, el principal camp de concentració d’Àustria i ha recordat la figura de Josep Miret, conseller de Proveïments de la Generalitat l’any 1937, que va ingressar a Mauthausen l’any 1942 i va morir dos anys després a mans d’un oficial.
‘Cal reconèixer el rol de tants supervivents que han fet de transmissors perquè d’altres que no vam viure la barbàrie no ho oblidem’, ha continuat Romeva, citant també Francesc Boix i Antoni García i destacant la seva contribució al judici de Nuremberg.
Romeva també ha fet una crida a ‘reaccionar d’una manera especialment contundent davant qualsevol símptoma que permeti visualitzar una ideologia semblant’ a la que va conduir a l’holocaust.
La batllessa de Mauthausen, Leitner Gudrun, també han participat en l’acte, així com l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, Estat Català, Triangle Blau i diversos escolars catalans de visita al camp.
El violoncel·lista Carles Muñoz, membre del Lofoten Duo, ha interpretat El cant dels ocells de Pau Casals, Kaddish de Maurice Ravel i la pregària jueva El malei rajamim.
En un segon pla, l’ambaixador espanyol a Àustria, Alberto Carnero, també ha contribuït a l’ofrena floral, en un espai que no compta amb cap placa oficial del govern espanyol.
‘Un homenatge del govern de Catalunya a totes les víctimes que van morir als camps de concentració havia de comptar, per descomptat, amb el govern espanyol’, ha explicat Carnero a l’ACN, recordant que ‘el missatge de Mauthausen’ és que tots els que van morir al camp ‘defensaven idees diferents’ però que els unia ‘el patiment’, fet que genera ‘una fraternitat universal’.
72è aniversari de l’alliberament de Mauthausen-Gusen
Aquest cap de setmana s’han commemorat els 72 anys de l’alliberament dels camps de concentració i extermini de Mauthausen-Gusen, els més importants d’Àustria.
Delegacions governamentals i civils de tot el món que s’han desplaçat a la regió durant tota la setmana, especialment diumenge, per assistir als actes commemoratius.
El primer camp de Mauthausen, format per fins a 49 subcamps, va ser construït pels mateixos presoners entre 1939 i 1940.
Hi van ser deportades unes 200.000 persones, 120.000 dels quals hi van morir.
Es calcula que hi van passar uns 3.000 catalans i que 1.800 van ser-hi assassinats.
Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, els quals seguiren intel·lectuals polonesos i deportats soviètics.
A partir de 1941 van començar a arribar-hi grans quantitats de catalans juntament amb republicans d’altres punts de l’Estat espanyol i membres de la resistència francesa.
El 1944 milers de jueus hongaresos i holandesos van ser deportats i exterminats sistemàticament.
Finalment, al camp també hi van deportar homosexuals, gitanos i testimonis de Jehovà, fins a un total de disset col·lectius diferents.
D’entre els presoners catalans que van sobreviure al camp, hi havia el fotògraf Francesc Boix i l’escriptor Joaquim Amat-Piniella qui va plasmar la seva experiència a la novel·la K. L. Reich, una de les grans obres de la literatura sobre l’Holocaust.
Dissabte, Romeva va defensar al camp de Gusen la voluntat de Catalunya ‘d’ajudar a construir una Europa millor’ que deixi de banda ‘la por i l’odi’ del passat, davant centenars de persones i delegacions d’arreu del món.
L’acte del memorial de Gusen també va comptar amb la presència del president federal d’Àustria, Alexander van der Bellen. | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest diumenge ha tingut lloc l'homenatge del govern de Catalunya a les víctimes dels camps de concentració amb motiu del 72è aniversari de l'alliberament de Mauthausen. Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ha descobert una placa de granit en homenatge als 1.800 catalans que van morir en aquest camp de concentració.",
"a2": "El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva ha volgut recordar els 1.800 catalans que van morir a Mauthausen, el camp de concentració a Àustria. Com a homenatge, al 72è aniversari de l'alliberament de Mauthausen, ha descobert una placa de granit amb el text \"Tot el dolor d'un poble\", per mantenir el record de les víctimes del nazisme.",
"a3": "Aquest diumenge s'han celebrat els actes de commemoració del 72è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen. Una delegació encapçalada pel conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha descobert una placa en record a les víctimes del nazisme. Romeva ha recordat el vincle de Catalunya amb Mauthausen, on es calcula que hi van morir 1.800 catalans."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha encapçalat aquest diumenge la delegació del Govern que ha participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen. \nRomeva ha descobert una placa de granit dissenyada per l’escultor Jesús Galdón en homenatge a ‘totes les víctimes’ del nazisme, que ha qualificat de ‘xacra global’. \nEl conseller ha recordat els 1.800 catalans que van morir a Mauthausen, el principal camp de concentració d’Àustria i ha recordat la figura de Josep Miret, conseller de Proveïments de la Generalitat l’any 1937, que va ingressar a Mauthausen l’any 1942 i va morir dos anys després a mans d’un oficial.\n‘Un homenatge del govern de Catalunya a totes les víctimes que van morir als camps de concentració havia de comptar, per descomptat, amb el govern espanyol’, ha explicat Carnero a l’ACN, recordant que ‘el missatge de Mauthausen’ és que tots els que van morir al camp ‘defensaven idees diferents’ però que els unia ‘el patiment’, fet que genera ‘una fraternitat universal’.\n",
"a2": "El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha encapçalat aquest diumenge la delegació del Govern que ha participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.\nRomeva ha descobert una placa de granit dissenyada per l’escultor Jesús Galdón en homenatge a ‘totes les víctimes’ del nazisme, que ha qualificat de ‘xacra global’.\nAmb aquesta placa, situada al costat d’altres tributs de governs com els de Portugal, Bòsnia o Montenegro, el govern de la Generalitat vol ‘fer un manifest ple de significat sobre què va significar el nazisme pels catalans i catalanes’, subratllant ‘el vincle’ entre l’holocaust i la Guerra Civil, però també posar en relleu ‘la globalitat d’aquesta xacra’, ha explicat Romeva.\nDe fet, el text de la placa, ‘Tot el dolor d’un poble’, fa referència ‘al deure global’ de reivindicar la memòria històrica, ja que ‘només amb una memòria històrica compartida i divulgada’ es podran evitar que ‘els fantasmes del passat es repeteixin’, ha explicat Romeva.",
"a3": "El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha encapçalat aquest diumenge la delegació del Govern que ha participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.\nRomeva ha descobert una placa de granit dissenyada per l’escultor Jesús Galdón en homenatge a ‘totes les víctimes’ del nazisme, que ha qualificat de ‘xacra global’.\nAmb aquesta placa, situada al costat d’altres tributs de governs com els de Portugal, Bòsnia o Montenegro, el govern de la Generalitat vol ‘fer un manifest ple de significat sobre què va significar el nazisme pels catalans i catalanes’, subratllant ‘el vincle’ entre l’holocaust i la Guerra Civil, però també posar en relleu ‘la globalitat d’aquesta xacra’, ha explicat Romeva.\nEs calcula que hi van passar uns 3.000 catalans i que 1.800 van ser-hi assassinats."
},
"extreme": {
"a1": "Sentit homenatge del govern de la Generalitat als 1.800 catalans que van morir al camp de concentració de Mauthausen.",
"a2": "El govern descobreix una placa amb el text \"Tot el dolor d'un poble\" en homenatge a les víctimes del nazisme.",
"a3": "Una delegació de la Generalitat descobreix una placa de commemoració a les víctimes del nazisme en un acte a Mauthausen."
}
} |
389 | La classe política andorrana fa una crida a la unitat i al diàleg en la Diada de Meritxell | La síndica general demana recuperar 'el valor de la paraula i, alhora, el valor del silenci' | La classe política andorrana ha coincidit a fer una crida a la unitat i al diàleg en la Diada de Meritxell; dia de la festa nacional i, aquesta vegada, marcada per l’emergència sanitària de la covid-19.
La síndica general, Roser Suñé, ha fet una crida a ‘la responsabilitat, individual i col·lectiva, amb la finalitat d’actuar, per sobre de tot, pel bé comú’.
En el discurs que ha pronunciat al vestíbul de la seu del Consell General, ha manifestat el compromís de la institució ‘de treballar amb rigor per dotar el Principat de les millors eines per fer front, de manera reeixida, als reptes que es plantegen’.
La síndica general ha demanat que la por i la incertesa que ha generat la pandèmia no hauria de servir d’excusa per desentendre’s de les causes comunes, començant per les que afecten el país, ha matisat.
Ha recordat que ‘el diàleg, tan preuat com sempre i alhora més necessari que mai, requereix d’aportacions que siguin fruit d’una anàlisi reposada, de la valoració argumentada de propostes alternatives’.
‘El soroll, la cacofonia, el fet de pontificar des de posicionaments absoluts i sense empatia en un món que és, afortunadament, plural i divers, ens distancia molt més els uns dels altres que una màscara o el metre i mig preceptiu en tants espais públics’, ha manifestat Suñé.
Ha afegit la petició de ‘recuperar, en el dia a dia, el valor de la paraula i, alhora, el valor del silenci’; coses que també contribuirien a la cohesió social que pregona el lema del país ‘Viruts, Unitas, Fortior’, tal com ha recordat la presidenta del parlament.
Tant el cap del govern, Xavier Espot, com els presidents dels diferents grups parlamentaris, han coincidit a qualificar d’encertat el discurs de la síndica general, i més en el moment actuat.
Espot ha valorat que el dia de la festa nacional és un bon dia per celebrar els valors que caracteritzen el país, i ha demanat que es tinguin més presents en el dia a dia.
Sobre el nou curs polític que comença, el cap del govern ha explicat que, malgrat la preocupació per la situació sanitària i que s’ha de mirar de minimitzar-ne els efectes i la propagació, ‘la vida ha de continuar’, i això serà objecte del debat d’orientació política, que se celebrarà aquest mes de setembre.
De la seva banda, el president del grup parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, ha manifestat en declaracions a la premsa la voluntat de ‘trobar punts d’equilibri’ amb els grups de l’oposició en les lleis que s’hagin d’aprovar.
Ha assenyalat que el debat d’orientació política servirà al govern per presentar les línies estratègiques dels anys vinents i també per veure si els grups de l’oposició fan aportacions o es mantenen en la confrontació.
Per part del grup parlamentari liberal, Ferran Costa ha manifestat que hi ha ‘reptes molt difícils per davant i que cal la màxima unitat’ per superar-los.
Ha assegurat que s’ha fet una feina intensa per reconfigurar el programa d’acció governamental i que la coalició de govern ‘allargarà la mà’ per recollir les propostes que els puguin fer arribar els grups de l’oposició.
En la mateixa línia, el representant de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha destacat ‘l’empatia i voluntat d’estar al servei de les persones’ que ha de regir les institucions en l’escenari actual i vinent, de postpandèmia.
Per part de l’oposició, el líder del grup socialdemòcrata, Pere López, ha manifestat que, fent autocrítica entre tots, al començament de la pandèmia ha faltat diàleg; una qüestió sobre la qual ‘no aporta res donar-hi més voltes’.
Ha manifestat esperança en què es puguin treballar propostes conjuntament; ha posat l’exemple de la comissió mixta amb representants del Consell General, el Govern, els comuns i els agents econòmics i socials per elaborar propostes que ajudin en la crisi sanitària.
El president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, ha afirmat que el diàleg sempre és important i que fer aportacions és la seva obligació com a consellers generals.
Ha valorat que el debat d’orientació política servirà per transmetre ‘tranquil·litat als ciutadans i el teixit empresarial’, en el sentit que es perfila un rumb clar per al futur del país.
La celebració de la festa nacional ha estat marcada per l’emergència sanitària, que ha obligat a suspendre els actes més populars i a restringir l’aforament en la missa solemne al Santuari de Meritxell.
La celebració eucarística l’ha presidida el nunci apostòlic Bernardito Cleopas Auza.
De la seva banda, l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, ha agraït la presència del nunci i també ha donat les gràcies per l’ajuda del copríncep Emmanuel Macron. | [
"país",
"andorra"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En aquesta Diada de Meritxell, marcada per la situació sanitària del coronavirus, la síndica general d'Andorra, Roser Suñé, ha apel·lat a la responsabilitat, individual i col·lectiva i, juntament amb els altres membres del govern, ha fet una crida al diàleg i la unitat per fer front als reptes derivats de la pandèmia de la covid.",
"a2": "En el dia de la festa nacional, la Diada de Meritxell, marcada per l'entorn actual de la pandèmia, la síndica general, Roser Suñé, el cap del govern, Xavier Espot, i els presidents dels diferents grups parlamentaris, han fet una crida al diàleg i han confirmat que la unitat serà necessària per superar els reptes que vindran.",
"a3": "La Diada de Meritxell, el dia nacional d'Andorra, ha servit perquè la classe política fes un clam a la unitat. La síndica general, Roser Suñé, ha pronunciat un discurs al vestíbul de la seu del Consell General en el qual ha emfatitzat la necessitat del diàleg entre forces per fer front als reptes que planteja la pandèmia de la covid-19."
},
"extractive": {
"a1": "La classe política andorrana ha coincidit a fer una crida a la unitat i al diàleg en la Diada de Meritxell; dia de la festa nacional i, aquesta vegada, marcada per l'emergència sanitària de la covid-19.\nLa síndica general, Roser Suñé, ha fet una crida a 'la responsabilitat, individual i col·lectiva, amb la finalitat d'actuar, per sobre de tot, pel bé comú'.\nHa afegit la petició de 'recuperar, en el dia a dia, el valor de la paraula i, alhora, el valor del silenci'; coses que també contribuirien a la cohesió social que pregona el lema del país 'Viruts, Unitas, Fortior', tal com ha recordat la presidenta del parlament.\nSobre el nou curs polític que comença, el cap del govern ha explicat que, malgrat la preocupació per la situació sanitària i que s'ha de mirar de minimitzar-ne els efectes i la propagació, 'la vida ha de continuar', i això serà objecte del debat d'orientació política, que se celebrarà aquest mes de setembre.",
"a2": "La classe política andorrana ha coincidit a fer una crida a la unitat i al diàleg en la Diada de Meritxell; dia de la festa nacional i, aquesta vegada, marcada per l'emergència sanitària de la covid-19.\nLa síndica general ha demanat que la por i la incertesa que ha generat la pandèmia no hauria de servir d'excusa per desentendre's de les causes comunes, començant per les que afecten el país, ha matisat.\nHa afegit la petició de 'recuperar, en el dia a dia, el valor de la paraula i, alhora, el valor del silenci'; coses que també contribuirien a la cohesió social que pregona el lema del país 'Viruts, Unitas, Fortior', tal com ha recordat la presidenta del parlament.\nSobre el nou curs polític que comença, el cap del govern ha explicat que, malgrat la preocupació per la situació sanitària i que s'ha de mirar de minimitzar-ne els efectes i la propagació, 'la vida ha de continuar', i això serà objecte del debat d'orientació política, que se celebrarà aquest mes de setembre.",
"a3": "La classe política andorrana ha coincidit a fer una crida a la unitat i al diàleg en la Diada de Meritxell; dia de la festa nacional i, aquesta vegada, marcada per l'emergència sanitària de la covid-19.\nEn el discurs que ha pronunciat al vestíbul de la seu del Consell General, ha manifestat el compromís de la institució 'de treballar amb rigor per dotar el Principat de les millors eines per fer front, de manera reeixida, als reptes que es plantegen'.\nSobre el nou curs polític que comença, el cap del govern ha explicat que, malgrat la preocupació per la situació sanitària i que s'ha de mirar de minimitzar-ne els efectes i la propagació, 'la vida ha de continuar', i això serà objecte del debat d'orientació política, que se celebrarà aquest mes de setembre.\nLa celebració de la festa nacional ha estat marcada per l'emergència sanitària, que ha obligat a suspendre els actes més populars i a restringir l'aforament en la missa solemne al Santuari de Meritxell."
},
"extreme": {
"a1": "Roser Suñé, síndica general d'Andorra, apel·la al \"valor de la paraula\" en el diàleg de la Diada de Meritxell.",
"a2": "La síndica general recalca el compromís d'abordar les causes comunes i fa una crida al diàleg en la festa nacional.",
"a3": "La classe política andorrana fa una crida a la unitat durant una Diada de Meritxell marcada per la pandèmia."
}
} |
2,141 | Igualada inicia el procés per ordenar el servei municipal d'aigua i posar fi a una irregularitat històrica | La Diputació de Barcelona assessorarà el municipi, juntament amb els de la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí, en un procediment que es preveu que s'allargui més d'un any | Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí han decidit iniciar de manera conjunta els procediments per regularitzar la prestació del servei d'aigua municipal.
En aquestes poblacions el servei s'ha prestat històricament per una companyia privada, sense que s'hagi fet cap concurs de concessió pública.
Ara, entomen el repte de posar ordre a la situació en un procediment que calculen que s'allargarà més d'un any i que compta amb l'assessorament de la Diputació de Barcelona.
El regidor de Qualitat Urbana d'Igualada, Jordi Pont, ha dit que es tracta d'una "operació jurídica molt complicada", que té per objectiu que les administracions tinguin "el govern de la distribució de l'aigua".
Pont ha aclarit que tenir el govern no vol dir tenir la gestió, ja que el model de gestió –ja sigui directa o concessionada- es decidirà un cop es tingui tota la informació sobre la taula.
Els tres municipis anoiencs comparteixen la mateixa situació des de principis del segle XX.
Segons ha detallat el regidor de Qualitat Urbana, Jordi Pont, en el cas d'Igualada mai s'ha arribat a crear formalment el servei municipal d'aigua i una empresa privada –en aquest cas Aigua de Rigat- des de la dècada dels anys 20 del segle passat va assumir tant la prestació del servei com la instal·lació de la infraestructura, sense que es fes un procés de concessió formal.
Aquesta és una situació compartida per molts ajuntaments del país, com el de Barcelona, que es troba immers en un procés judicial per aquest motiu.
Pont ha deixat clar que aquesta serà "l'operació jurídica més complicada que haurà pres mai l'Ajuntament d'Igualada", ja que ha avançat que "si no es fa ben feta, les conseqüències per l'administració i la ciutadania poden ser tremendes, tenint en compte que parlem d'un servei públic obligatori com és l'abastament d'aigua potable".
En aquest sentit, Pont ha afirmat que l'operació es vol fer "amb les mínimes repercussions pels usuaris", és a dir, que el model que acabi sortint de la regularització dels serveis "no acabi costant molts diners als contribuents, ni tampoc que comporti un risc patrimonial per a l'Ajuntament".
Per a fer-ho possible, Pont ha avançat que els tres consistoris comptaran amb el suport i assessorament de la Diputació de Barcelona.
El procés arrancarà amb una fase d'auditoria econòmica i l'inventari del patrimoni de la companyia Aigües de Rigat a cadascun dels municipis, que pot tenir una durada de tres mesos.
Tot seguit, es crearà la Comissió d'Estudi per a la Creació del Servei, que implica que cada municipi assumirà la titularitat del mateix, i que ha de desembocar en la proposta de model de gestió més adequat.
En aquest sentit, Pont ha aclarit que "tenir el govern de la distribució d'aigua no vol dir assumir-ne la gestió", ja que "la gestió no és obligatòria per part dels Ajuntaments".
Un cop acabi tot aquest procés, que està previst que finalitzi abans del 2018, els consistoris hauran d'haver decidit quin model de gestió volen per al servei d'aigua.
El regidor ha explicat que hi ha múltiples models, des de la dispensa –demanar a la Generalitat que el dispensi de prestar-lo-, passant per l'adjudicació a una companyia externa, fins a la gestió directa per part del mateix Ajuntament.
Serà precisament aquesta comissió qui determinarà quin és el model més apropiat per a cada cas.
La proposta del consistori igualadí arriba quatre mesos després que l'entitat Aigua és Vida denunciés irregularitats en el servei d'aigua a Igualada i anunciés que el servei no estava emparat per cap contracte de concessió.
L'entitat demanava que el consistori organitzés una consulta perquè sigui la població qui decideixi el model de gestió.
Sobre aquest punt, Pont ha assegurat que és "complicat" realitzar una consulta popular sobre aquest tema, ja que es tracta d'una qüestió molt complexa.
A més, ha demanat que no es faci una "qüestió política i partidista" d'aquest tema. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El subministrament d'aigua a Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí es gestiona privadament, però s'han iniciat els tràmits perquè sigui municipal. Segons Jordi Pont, regidor de Qualitat Urbana d'Igualada, és una \"operació jurídica molt complicada\", que pot allargar-se un any. Caldrà crear la Comissió d'Estudi per a la Creació del Servei per definir el model de gestió.",
"a2": "En les poblacions d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí, el servei de prestació d'aigua municipal ha estat dut a terme per una empresa privada històricament. Ara, aquestes poblacions han iniciat el procés per regularitzar el servei, un procés complicat i llarg que comptarà amb l'assessorament de la Diputació de Barcelona.",
"a3": "Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí han decidit iniciar de manera conjunta la regularització del servei d’aigua municipal. Històricament, una empresa privada s’ha encarregat del servei en aquests municipis, sense que s’hagi convocat mai cap concurs de concessió pública. La Diputació de Barcelona oferirà assessorament en un procediment que podria allargar-se més d’un any."
},
"extractive": {
"a1": "Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí han decidit iniciar de manera conjunta els procediments per regularitzar la prestació del servei d'aigua municipal. \nEn aquestes poblacions el servei s'ha prestat històricament per una companyia privada, sense que s'hagi fet cap concurs de concessió pública. \nAra, entomen el repte de posar ordre a la situació en un procediment que calculen que s'allargarà més d'un any i que compta amb l'assessorament de la Diputació de Barcelona. \nEl regidor de Qualitat Urbana d'Igualada, Jordi Pont, ha dit que es tracta d'una \"operació jurídica molt complicada\", que té per objectiu que les administracions tinguin \"el govern de la distribució de l'aigua\".",
"a2": "Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí han decidit iniciar de manera conjunta els procediments per regularitzar la prestació del servei d'aigua municipal.\nEn aquestes poblacions el servei s'ha prestat històricament per una companyia privada, sense que s'hagi fet cap concurs de concessió pública.\nEl regidor de Qualitat Urbana d'Igualada, Jordi Pont, ha dit que es tracta d'una \"operació jurídica molt complicada\", que té per objectiu que les administracions tinguin \"el govern de la distribució de l'aigua\".\nPont ha deixat clar que aquesta serà \"l'operació jurídica més complicada que haurà pres mai l'Ajuntament d'Igualada\", ja que ha avançat que \"si no es fa ben feta, les conseqüències per l'administració i la ciutadania poden ser tremendes, tenint en compte que parlem d'un servei públic obligatori com és l'abastament d'aigua potable\".",
"a3": "Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí han decidit iniciar de manera conjunta els procediments per regularitzar la prestació del servei d'aigua municipal.\nEl regidor de Qualitat Urbana d'Igualada, Jordi Pont, ha dit que es tracta d'una \"operació jurídica molt complicada\", que té per objectiu que les administracions tinguin \"el govern de la distribució de l'aigua\".\nEl procés arrancarà amb una fase d'auditoria econòmica i l'inventari del patrimoni de la companyia Aigües de Rigat a cadascun dels municipis, que pot tenir una durada de tres mesos.\nTot seguit, es crearà la Comissió d'Estudi per a la Creació del Servei, que implica que cada municipi assumirà la titularitat del mateix, i que ha de desembocar en la proposta de model de gestió més adequat."
},
"extreme": {
"a1": "El servei de subministarment d'aigua a Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí serà municipal.",
"a2": "Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí inicien el procés per regularitzar la prestació d'aigua municipal.",
"a3": "Els Ajuntaments d'Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí inicien els tràmits per regularitzar el servei d’aigua municipal."
}
} |
2,671 | Chacón xifra l'impacte d'un Brexit sense acord a Catalunya en fins a 2.000 milions d'euros en cinc anys | La dada representa fins a un 0,8% del PIB de Catalunya | La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha afirmat que una sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense acord comercial tindria un impacte negatiu per a l'economia catalana d'entre 1.200 i 2.000 MEUR en cinc anys.
Segons l'agència per a la competitivitat de l'empresa, ACCIÓ, la xifra representa entre un 0,5% i un 0,8% del PIB català.
Aquest dilluns, la consellera s'ha reunit amb la representant del consolat del Regne Unit, Jessica Griffhiths, per fer seguiment i anàlisi de l'afectació del Brexit en l'empresa, la universitat, la recerca i el turisme.
La trobada s'emmarca en l'inici d'un període transitori a partir de divendres durant el qual el Regne Unit i la Unió Europea negociaran la nova relació comercial i econòmica.
En cas de no produir-se un acord, ACCIÓ ha calculat que gairebé 1.500 milions d'euros d'exportacions d'una cinquantena de productes catalans al Regne Unit es veurien afectats pels nous aranzels.
"El gravamen extra ens faria deixar de ser competitius", ha manifestat la consellera.
Més enllà de l'aspecte aranzelari, els controls en frontera, els permisos, la possible frenada de les relacions o els aspectes de fiscalitat i logística també "torpedinarien" les relacions comercials entre el Regne Unit i Catalunya.
Actualment, Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya.
En xifres, 3.370 empreses catalanes exporten productes a aquest país amb unes vendes anuals de 3.900 milions el 2018.
Aquestes xifres representen un 5,5% del volum total de les exportacions catalanes i suposen un 1,5% del PIB català.
"El Regne Unit és un soci molt important" per a Catalunya, ha sostingut Chacón.
Segons dades del departament, un Brexit sense acord afectaria 48 productes, principalment d'automoció, química i alimentació.
En matèria turística, el Regne Unit és el tercer mercat quant a la despesa i el segon emissor de turistes.
Entre desembre de 2018 i novembre de 2019, van arribar a Catalunya dos milions de turistes britànics i van generar una despesa de més de 1.948 milions d'euros.
"D'aquí que els vigilem molt de prop", ha afirmat la consellera.
Segons Chacón, en el període entre octubre i març, el nombre de reserves ha augmentat, però la consellera ha reconegut que la "incògnita" és què passarà a partir de 2021.
En cas que s'arribi a un acord, els britànics necessitaran un passaport amb vigència mínim de sis mesos per poder viatjar a la Unió Europea.
En cas de visites per períodes inferiors a noranta dies, el turista britànic no necessitarà visat.
Els turistes hauran de tramitar el carnet de conduir internacional i no disposaran de 'roaming' gratuït en els països de la Unió Europa.
Fins al 31 de desembre de 2020, el sistema de salut públic britànic cobreix els turistes que es trobin en qualsevol país de la Unió Europea.
Quant als sistemes de coneixement, les universitats catalanes acullen 330 estudiants d'Erasmus, 299 estudiants de grau, màster o doctorat i 142 doctorands originals del Regne Unit.
A més, aquest país és el principal soci de Catalunya en col·laboració en projectes amb finançament comunitari.
En total, hi ha 615 projectes en el marc del programa Horizon 2020, amb més d'un centenar d'articles científics publicats.
Per ara, els ciutadans comunitaris matriculats en graus i postgraus al Regne Unit abans del 31 de desembre de 2020 continuaran gaudint de les mateixes taxes que els estudiants britànics fins a la finalització dels seus estudis.
En canvi, la participació del Regne Unit en el programa Erasmus+ està en dubte.
Després de la reunió, la consellera també ha posat de manifest la "voluntat de col·laborar" entre la Generalitat i el Regne Unit.
A la reunió hi han assistit també el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas; el director general de Recerca, Joan Gómez; el director general de Turisme, Octavi Bono, i el conseller delegat d'ACCIÓ, Joan Romero.
El març de 2019, ACCIÓ va posar en marxa la Finestreta Brexit per assessorar les empreses catalanes i preparar plans de contingència per afrontar el procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Fins ara, 830 empreses catalanes han fet ús d'aquest servei.
A més, han impulsat també un cicle de jornades en col·laboració amb KPMG centrat en temàtiques com la gestió duanera, la mobilitat dels treballadors o la protecció de dades. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, ha avisat que el Brexit suposaria un perjudici màxim de 2.000 milions d'euros per a l'economia catalana en cinc anys (fins a un 0,8% del PIB català). Després de la reunió amb Jessica Griffhiths, del consolat anglès, però, ha manifestat l'existència de \"voluntat de col·laborar\" entre la Generalitat i el Regne Unit.",
"a2": "Si finalment no hi hagués acord entre el Regne Unit i la Unió Europea i s'arribés a un Brexit dur, els impactes per a l'economia de Catalunya serien d'entre 1.200 i 2.000 milions d'euros en cinc anys. Així ho ha estimat Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, que s'ha reunit amb un representant del consolat del Regne Unit.",
"a3": "La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón s’ha reunit aquest dilluns amb la representant del consolat del Regne Unit, Jessica Griffhiths, per analitzar l’impacte en l’economia catalana de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Chacón xifra en fins a 2.000 milions d’euros, el 0,8% del PIB de Catalunya, l’impacte negatiu que tindria un Brexit sense acord."
},
"extractive": {
"a1": "La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha afirmat que una sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense acord comercial tindria un impacte negatiu per a l'economia catalana d'entre 1.200 i 2.000 MEUR en cinc anys. \nSegons l'agència per a la competitivitat de l'empresa, ACCIÓ, la xifra representa entre un 0,5% i un 0,8% del PIB català.\nMés enllà de l'aspecte aranzelari, els controls en frontera, els permisos, la possible frenada de les relacions o els aspectes de fiscalitat i logística també \"torpedinarien\" les relacions comercials entre el Regne Unit i Catalunya.\nDesprés de la reunió, la consellera també ha posat de manifest la \"voluntat de col·laborar\" entre la Generalitat i el Regne Unit.",
"a2": "La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha afirmat que una sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense acord comercial tindria un impacte negatiu per a l'economia catalana d'entre 1.200 i 2.000 MEUR en cinc anys.\nAquest dilluns, la consellera s'ha reunit amb la representant del consolat del Regne Unit, Jessica Griffhiths, per fer seguiment i anàlisi de l'afectació del Brexit en l'empresa, la universitat, la recerca i el turisme.\nMés enllà de l'aspecte aranzelari, els controls en frontera, els permisos, la possible frenada de les relacions o els aspectes de fiscalitat i logística també \"torpedinarien\" les relacions comercials entre el Regne Unit i Catalunya.\nDesprés de la reunió, la consellera també ha posat de manifest la \"voluntat de col·laborar\" entre la Generalitat i el Regne Unit.",
"a3": "La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha afirmat que una sortida del Regne Unit de la Unió Europea sense acord comercial tindria un impacte negatiu per a l'economia catalana d'entre 1.200 i 2.000 MEUR en cinc anys.\nAquest dilluns, la consellera s'ha reunit amb la representant del consolat del Regne Unit, Jessica Griffhiths, per fer seguiment i anàlisi de l'afectació del Brexit en l'empresa, la universitat, la recerca i el turisme.\nMés enllà de l'aspecte aranzelari, els controls en frontera, els permisos, la possible frenada de les relacions o els aspectes de fiscalitat i logística també \"torpedinarien\" les relacions comercials entre el Regne Unit i Catalunya.\nAquestes xifres representen un 5,5% del volum total de les exportacions catalanes i suposen un 1,5% del PIB català."
},
"extreme": {
"a1": "L'impacte negatiu del Brexit a Catalunya s'estima en 2.000 milions d'euros en 5 anys, el 0,8% del PIB.",
"a2": "Chacón es reuneix amb un representant del consolat del Regne Unit per tractar l'impacte d'un Brexit sense acord a Catalunya.",
"a3": "Chacón calcula que un Brexit sense acord suposaria un impacte negatiu de fins a 2.000 milions d’euros per a Catalunya."
}
} |
2,331 | Parlon aposta per eliminar la via canadenca de la ponència política del PSC | En les aportacions que fa al document defensa un acord amb l'Estat que reconegui la plurinacionalitat d'Espanya | La candidata a primera secretària del PSC, Núria Parlon, ha presentat aquest diumenge un centenar de propostes i esmenes a la ponència política que el partit debatrà en el seu congrés.
Entre els punts que vol modificar, Parlon substitueix l'apartat que incloïa la via canadenca per un nou redactat on aposta per establir un nou contracte amb l'Estat "que pugui ser referendat pels catalans a les urnes dins d'un procés amb totes les garanties democràtiques".
Aquest acord, diu, ha d'incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d'Espanya, però no apunta què passaria si els catalans decideixen no referendar aquest pacte.
Justament quan l'actual primer secretari del PSC i candidat a la reelecció, Miquel Iceta, ha considerat en una entrevista a l'ACN que seria "horrorós" que la via canadenca quedés fora del debat del congrés, Parlon ha fet públiques les seves aportacions als documents congressuals i aposta per eliminar l'apartat 'La superació del greu atzucac en què es troba Catalunya', on es recollia aquesta opció en cas que els catalans no referendessin la reforma constitucional.
En el nou redactat que proposa la candidata, s'aposta per una solució "democràtica, legal, dialogada i acordada" en el marc d'una reforma constitucional de caràcter federal.
"I volem fer aquest camí amb total respecte i lleialtat a les institucions espanyoles, al costat de la resta dels socialistes espanyols, però amb la màxima determinació i legitimitat en l'articulació dels nostres plantejaments nacionals", apunta.
Aquesta reforma ha de servir per establir "un nou contracte" entre Catalunya i la resta d'Espanya que inclogui el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d'Espanya.
"Espanya és un estat plurinacional que, de forma natural, ha d'evolucionar cap a un estat completament federal, que reconegui i promogui la seva pluralitat lingüística i cultural, projectant-la a nivell europeu", subratlla el text plantejat per Parlon.
Així mateix, aquest acord ha de contemplar un nou model de finançament que garanteixi els "recursos suficients" per a Catalunya, "que inclogui la coresponsabilitat fiscal real i faci compatible la solidaritat interterritorial amb un tracte fiscal equitatiu, just, transparent i que respecti el principi d'ordinalitat".
També ha de preveure una nova cultura federal en les relacions entre els institucions, "basada en el respecte, la cooperació, la lleialtat i el diàleg, que assumeixi amb normalitat l'actual escenari de sobiranies compartides, interdependència i globalització creixent".
Parlon considera que tots els esforços del socialisme català "s'han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal".
Que els caps de llista posin el seu càrrec a disposició
Pel que fa als estatuts, la candidata també aposta perquè els caps de llista de cadascuna de les circumscripcions en les eleccions al Parlament, a les Corts i al Parlament Europeu posin el seu càrrec automàticament a disposició del Consell Nacional en cas que no assoleixin els objectius prèviament establerts per a cada circumscripció.
També vol crear la figura de "l'activista socialista" per "facilitar la reconnexió amb els nous moviments socials", així com obrir la porta de l'executiva a experts de reconegut prestigi que donin el seu parer de forma puntual.
I és que Parlon reconeix que la pèrdua d'electorat del PSC s'ha dirigit principalment cap a "opcions progressistes nascudes al voltant del 15-M i de moviments de reivindicació al carrer".
En aquest sentit, subratlla que al PSC li ha faltat "imaginació i audàcia" a l'hora de repensar les polítiques de benestar i "no ha sabut trobar una solució pròpia en el debat independentista capaç de donar respostes democràtiques d'encaix federal reals".
També afegeix que els socialistes no han estat "exigents per preservar en tots els processos de representació la primacia de l'interès general per sobre d'altres espuris", i ha faltat "una comunicació i unes estructures de partit capaces de garantir imbricació social, renovació de quadres i obertura a la participació ciutadana".
L'alcaldessa de Santa Coloma defensa l'impuls de noves formes de participació com les consultes internes a la militància.
També reclama que els càrrecs públics autoritzin el partit a fer públiques les seves declaracions de béns, activitats i de renda i patrimoni, i aposta, com ja fa la ponència, per una limitació de mandats de tres "sempre que sigui possible i la realitat territorial i de nombre militants ho permeti".
El Consell Nacional, però, podrà autoritzar un quart mandat de forma "extraordinària i raonada". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Núria Parlon, candidata a primera secretària del PSC, ha presentat algunes propostes a la ponència que es debatrà al congrés. Pretén substituir la via canadenca per un contracte amb l'Estat referendat pels catalans \"a les urnes dins d'un procés amb totes les garanties democràtiques\" amb l'objectiu que Catalunya sigui reconeguda una nació dins la plurinacionalitat d'Espanya.",
"a2": "La candidata a primera secretària del PSC, Núria Parlon, ha presentat un document amb diverses propostes i esmenes al debat del congrés, centrat sobretot en el reconeixement de Catalunya com a nació i la plurinacionalitat d'Espanya. Un altre dels punts preveu una nova cultura federal entre les institucions i un model de finançament amb garanties.",
"a3": "La candidata a primera secretària del PSC, Núria Parlon, ha apostat per substituir la via canadenca de les propostes que presentarà en el proper congrés socialista. Parlon proposa un nou contracte entre Catalunya i l'Estat que reconegui la plurinacionalitat d'Espanya i que pugui ser refrendat popularment a les urnes amb garanties democràtiques. L'acord també inclouria un nou model de finançament."
},
"extractive": {
"a1": "La candidata a primera secretària del PSC, Núria Parlon, ha presentat aquest diumenge un centenar de propostes i esmenes a la ponència política que el partit debatrà en el seu congrés. \nEntre els punts que vol modificar, Parlon substitueix l'apartat que incloïa la via canadenca per un nou redactat on aposta per establir un nou contracte amb l'Estat \"que pugui ser referendat pels catalans a les urnes dins d'un procés amb totes les garanties democràtiques\". \nAquest acord, diu, ha d'incloure el reconeixement de Catalunya com a nació i de la plurinacionalitat d'Espanya, però no apunta què passaria si els catalans decideixen no referendar aquest pacte.\nParlon considera que tots els esforços del socialisme català \"s'han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal\".",
"a2": "La candidata a primera secretària del PSC, Núria Parlon, ha presentat aquest diumenge un centenar de propostes i esmenes a la ponència política que el partit debatrà en el seu congrés.\nEntre els punts que vol modificar, Parlon substitueix l'apartat que incloïa la via canadenca per un nou redactat on aposta per establir un nou contracte amb l'Estat \"que pugui ser referendat pels catalans a les urnes dins d'un procés amb totes les garanties democràtiques\".\n\"Espanya és un estat plurinacional que, de forma natural, ha d'evolucionar cap a un estat completament federal, que reconegui i promogui la seva pluralitat lingüística i cultural, projectant-la a nivell europeu\", subratlla el text plantejat per Parlon.\nParlon considera que tots els esforços del socialisme català \"s'han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal\".",
"a3": "La candidata a primera secretària del PSC, Núria Parlon, ha presentat aquest diumenge un centenar de propostes i esmenes a la ponència política que el partit debatrà en el seu congrés.\nEntre els punts que vol modificar, Parlon substitueix l'apartat que incloïa la via canadenca per un nou redactat on aposta per establir un nou contracte amb l'Estat \"que pugui ser referendat pels catalans a les urnes dins d'un procés amb totes les garanties democràtiques\".\n\"Espanya és un estat plurinacional que, de forma natural, ha d'evolucionar cap a un estat completament federal, que reconegui i promogui la seva pluralitat lingüística i cultural, projectant-la a nivell europeu\", subratlla el text plantejat per Parlon.\nParlon considera que tots els esforços del socialisme català \"s'han de dirigir a crear les condicions que permetin la recuperació del diàleg entre les institucions catalanes i espanyoles, i entre el conjunt de les forces polítiques, teixint les aliances necessàries amb aquells que volen treballar dins la legalitat per superar el bloqueig actual i per avançar en la construcció federal\"."
},
"extreme": {
"a1": "Parlon pretén substituir la via canadenca per un acord amb l'Estat que reconegui Catalunya en el marc d'una Espanya plurinacional.",
"a2": "Núria Parlon, candidata a primera secretària del PSC, presenta un text de propostes i esmenes a la política del partit.",
"a3": "Núria Parlon, candidata a primera secretària del PSC, elimina la via canadenca de les seves propostes per al congrés socialista."
}
} |
1,027 | Coses que podries haver après dels millennials aquest 2018... si estiguessis disposat a aprendre | «Aquest 2018 podríeu haver après que seguir utilitzant paraules pejoratives que perpetuen l'heteropatriarcat i l'heteronormativitat és un error» | 1.
És una "estupidez" seguir dient "mariconez"
Operación Triunfo 2018 ha estat un niu de polèmiques aquest any, una de les més sonades va venir de la mà de Maria Villar, una noia bisexual a qui li va tocar cantar amb Miki Núñez Quédate en Madrid de Mecano.
Ella va comentar la seva incomoditat per haver de cantar la paraula “mariconez” i ell s’hi va sumar demanant canviar la paraula per “estupidez” ja que els semblava menys ofensiva.
I la polèmica es va desencadenar.
Va ser llavors quan molts opinadors i rostres públics, fins i tot la mateixa Ana Torroja, van parlar de censura, van criticar la jove cantant i els que defensaven el canvi anomenant-nos “ofendiditos” o “políticament correctes” com si tenir consciència política o no voler ofendre un col·lectiu vulnerable fos quelcom dolent.
La paraula “maricón”, així com tots els seus derivats, són insults homòfobs i masclistes.
Les paraules creen significats i en aquest cas, la intenció és mofar-se de la masculinitat de la persona insultada, referint-se a ella en femení i vincular la feminitat a quelcom cursi i negatiu.
Aquest 2018, podríeu haver après que seguir utilitzant paraules pejoratives que perpetuen l'heteropatriarcat i l'heteronormativitat és un error.
No es tracta de censurar, sinó d’avançar i d’obrir el debat.
Es tracta de revisar la manera com utilitzem el llenguatge que ha perpetuat una cultura masclista i lgtibfòbica en la que ens neguem a seguir participant, perquè no ens representa.
2.
La societat ha canviat i els polítics ho han fet amb ella
Alexandria Ocasio-Cortez ha passat de servir copes en un bar a ser la congressista més jove dels Estats Units.
Ha esdevingut un fenomen global i ha aconseguit transmetre les idees de ser propera, directa i del que hauria de significar la “nova política”.
Va aconseguir connectar gràcies a una campanya ideada per dos millennials, com ella, amb vídeos virals i pòsters que l’anunciaven com si fos una nova estrella de Netflix.
I la campanya d'Ocasio ha funcionat perquè ella és veritat i de veritat.
Parla amb els seus votants fent directes a l’Instagram mentre cuina un dissabte a la nit o menja gelat directament del pot a cullerades.
L’exportaveu dels comuns, Elisenda Alamany, sigui per iniciativa pròpia o veient aquest nou fenomen polític, s’ha sumat a aquesta manera de fer i comunicar.
Gairebé cada dia ens deixa vídeos a l’Instagram on ens ensenya com és el parlament per dins, explica què s’hi fa i com s’organitza i respon les preguntes que la gent li fa.
És propera, és directa i és de veritat.
Jaime Altozano és un músic, productor musical i conegut youtuber que es dedica a fer divulgació musical a través de les xarxes.
Altozano va publicar aquest 9 de novembre un vídeo desgranant gairebé cançó per cançó el que podríem considerar el disc de l’any, El Mal Querer, de l’artista catalana Rosalía.
El vídeo en qüestió dura gairebé 40 minuts i acumula més de 2 milions de visites.
La notícia però va ser que aquest vídeo va arribar a Rosalía i que ella, va decidir respondre al youtuber a través de les stories d'Instragram.
Per si no ho sabeu, aquestes stories s’esborren a les 24 hores, així que abans que elles les guardes en destacades (les podeu tornar a veure totes al seu perfil d'Instagram) totes vinga a córrer per poder escoltar i veure el que Rosalía havia de dir del vídeo d'Altozano i del seu CD.
Així doncs, la cantant del moment va decidir saltar-se entrevistadors, mitjans de comunicació i mass media per respondre a un youtuber a través del seu Instagram.
Gràcies a internet, nosaltres com a espectadors vam poder participar en aquest intercanvi d’idees sobre un procés de creació artística entre dues persones que ni tan sols es coneixen.
Aquestes són tres coses que podríeu haver après dels millennials aquest 2018 si haguéssiu estat disposats a aprendre i a escoltar-nos.
Espero que aquest 2019 ens porti moltes més oportunitats per reflexionar plegades en aquesta secció de la nostra manera d’entendre el món on vivim.
Per un 2019 on se’ns faci menys bola la vida, amigues. | [
"sexe, postureig i reggaeton"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Acabem el 2018 amb dues lliçons que aprenem dels millenials. La primera, Maria Villar i Miki Núñez, d'Operación Triunfo, van proposar canviar la paraula \"mariconez\" de la cançó \"Quédate en Madrid\" de Mecano per \"estupidez\". La segona, Alexandria Ocasio-Cortez es converteix en la congressista més jove dels Estats Units gràcies a vídeos virals i als directes a l'Instagram. ",
"a2": "A Operación Triunfo es va viure una polèmica quan la concursant Maria Villar es va negar a cantar la paraula \"mariconez\", ja que és una paraula homòfoba i masclista. D'altra banda, Alexandria Ocasio-Cortez s'ha convertit, donant-se a conèixer a través de les xarxes socials, en la congressista més jove dels Estats Units.",
"a3": "Aquest 2018, millenials com la concursant d’Operación Triunfo Maria Villar, l’exportaveu dels comuns Elisenda Alemany o la cantant Rosalia han demostrat noves formes d’actuar. Villar es va negar a utilitzar la paraula “mariconez” durant una actuació; Alemany ha obert les portes del Parlament a través d’Instagram, i Rosalia ha prescindit de la premsa per explicar el seu disc."
},
"extractive": {
"a1": "Ella va comentar la seva incomoditat per haver de cantar la paraula “mariconez” i ell s’hi va sumar demanant canviar la paraula per “estupidez” ja que els semblava menys ofensiva.\nAquest 2018, podríeu haver après que seguir utilitzant paraules pejoratives que perpetuen l'heteropatriarcat i l'heteronormativitat és un error. \nVa ser llavors quan molts opinadors i rostres públics, fins i tot la mateixa Ana Torroja, van parlar de censura, van criticar la jove cantant i els que defensaven el canvi anomenant-nos “ofendiditos” o “políticament correctes” com si tenir consciència política o no voler ofendre un col·lectiu vulnerable fos quelcom dolent.\nAlexandria Ocasio-Cortez ha passat de servir copes en un bar a ser la congressista més jove dels Estats Units.",
"a2": "Operación Triunfo 2018 ha estat un niu de polèmiques aquest any, una de les més sonades va venir de la mà de Maria Villar, una noia bisexual a qui li va tocar cantar amb Miki Núñez Quédate en Madrid de Mecano.\nElla va comentar la seva incomoditat per haver de cantar la paraula “mariconez” i ell s’hi va sumar demanant canviar la paraula per “estupidez” ja que els semblava menys ofensiva.\nAlexandria Ocasio-Cortez ha passat de servir copes en un bar a ser la congressista més jove dels Estats Units.\nVa aconseguir connectar gràcies a una campanya ideada per dos millennials, com ella, amb vídeos virals i pòsters que l’anunciaven com si fos una nova estrella de Netflix.",
"a3": "Ella va comentar la seva incomoditat per haver de cantar la paraula “mariconez” i ell s’hi va sumar demanant canviar la paraula per “estupidez” ja que els semblava menys ofensiva.\nVa ser llavors quan molts opinadors i rostres públics, fins i tot la mateixa Ana Torroja, van parlar de censura, van criticar la jove cantant i els que defensaven el canvi anomenant-nos “ofendiditos” o “políticament correctes” com si tenir consciència política o no voler ofendre un col•lectiu vulnerable fos quelcom dolent.\nAlexandria Ocasio-Cortez ha passat de servir copes en un bar a ser la congressista més jove dels Estats Units.\nGairebé cada dia ens deixa vídeos a l’Instagram on ens ensenya com és el parlament per dins, explica què s’hi fa i com s’organitza i respon les preguntes que la gent li fa."
},
"extreme": {
"a1": "El 2018 ens deixa dues lliçons dels millenials Villar, d'Operación Triunfo, i Ocasio-Cortez, la congressista més jove dels EUA.",
"a2": "La polèmica amb les paraules que va sorgir a Operación Triunfo i altres temes que podríem haver après dels millennials.",
"a3": "Aquest 2018, els millenials han demostrat que les coses es poden fer d’una altra manera. "
}
} |
1,863 | PP i PSOE ignoren les peticions de Catalunya i pacten un topall de dèficit del 0,6% | Catalunya, País Valencià i Balears s'han oposat a la proposta plantejada al consell de política fiscal i financera | El govern espanyol només relaxa una dècima el límit de despesa de les autonomies malgrat que la Generalitat sol·licitava un 1,18% de topall | Els socialistes acorden amb el govern espanyol un increment del salari mínim un 8% a canvi del seu suport al sostre de despesa | Tot i que el PSOE suma setmanes assegurant que no pensa donar suport als pressupostos que presenti el govern de Mariano Rajoy, els socialistes ja han pactat amb els populars el topall de dèficit que s'imposarà a les comunitats autònomes.
La xifra prevista era del 0,5% i finalment es flexibilitza una dècima i serà del 0,6%, amb la qual cosa cada comunitat disposarà de 220 milions més.
El topall de dèficit queda molt lluny de la petició de l'1,18% que fa el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras.
De fet, tant Catalunya com el País Valencià i Balears s'han oposat a la proposta plantejada pel govern espanyol al consell de política fiscal i financera mentre la resta de territoris governats pels socialistes s'hi han abstingut.
Així doncs, aquest 0,6% és el límit que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, han posat sobre la taula dels representants econòmics territorials a la reunió del consell de política fiscal i financera.
En un principi els plans de l'executiu de Rajoy era mantenir el 0,5%, però el PSOE exigia que part del marge que ha donat Brussel·les a Espanya havia de ser transferit a les autonomies.
Això sí, els socialistes només han aconseguit arrencar una dècima.
Han acceptat aquesta petita relaxació a canvi d'un acord amb el govern espanyol per incrementar el salari mínim un 8%.
"És fonamental, es tracta d'un requisit sine qua non", havia insistit el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando.
Els sindicats, però, ja han avançat que rebutjaran aquest increment perquè el consideren insuficient.
"Aquesta legislatura és obligat coincidir.
Si no, tot és impossible", ha recalcat més tard Montoro per argumentar els pactes.
La reivindicació de l'1,18%
"Ens tracten com a súbdits!", va exclamar Andreu Mas-Colell a la sortida del consell de política fiscal i financera del 12 de juliol del 2012.
La Generalitat i el govern espanyol mantenien una pugna aferrissada pels objectius de dèficit, i Cristóbal Montoro no tenia intenció de modificar les seves previsions per atorgar més marge a les autonomies.
Amb la xifra de l'1,18% s'ha presentat el vicepresident Oriol Junqueras a la reunió -que ja està en marxa-, tres dies després de presentar al Parlament els pressuposts catalans per al 2017.
Els comptes estan fets amb la previsió de tenir un 0,5% de límit de dèficit, que és el que es va acordar al consell de política fiscal i financera del mes d'abril.
Aquesta xifra, però, no està ratificada pel Congrés dels Diputats, i Montoro ha buscat pactar el 0,6% amb el PSOE i Ciutadans per encarrilar els pressupostos espanyols.
Polèmica pels impostos
Una de les qüestions que va abordar el ministre amb els partits amb representació parlamentària és la possibilitat de posar en marxa un impost per gravar les begudes ensucrades.
Aquest nou tribut entraria en col·lisió amb un d'idèntic que Junqueras ha inclòs en els comptes per al 2017.
La previsió del vicepresident era recaptar 31 milions d'euros l'any vinent per aquest concepte.
El que està passant amb la duplicació de l'impost és exactament el mateix que amb el tribut de dipòsits bancaris que la Generalitat volia posar en marxa.
El Tribunal Constitucional el va tombar definitivament l'1 de juny del 2015.
La maniobra de l'Estat es va basar en crear un impost de dipòsits bancaris i situar-lo en el 0,03% per dificultar la recaptació que en volia fer l'administració catalana.
Nova etapa
El consell de política fiscal d'aquest dijous és el primer que se celebra sota el presumpte clima de diàleg que el govern espanyol vol impulsar en aquesta legislatura.
Junqueras hi assisteix perquè, tal com va proclamar ahir el secretari d'Economia, Pere Aragonès, la Generalitat ha de ser allà on estiguin en joc els recursos per als catalans.
En la reunió de tots els consellers d'Economia de totes les comunitats també es començarà a tractar la reforma del sistema de finançament.
El vicepresident ja ha deixat clar que no liderarà les reivindicacions per tenir més recursos, un gest que se suma a la decisió del president Carles Puigdemont de no assistir a la conferència de presidents del proper mes de gener.
L'estratègia de la Generalitat passa per exigir bilateralitat en qüestions relacionades amb el procés i aplicar un diàleg resignat en les qüestions multilaterals.
És en aquesta última categoria en la qual cal enquadrar el consell de política fiscal i financera d'aquesta tarda, que també fixarà els objectius de dèficit fins al 2019.
Junqueras assegura tenir bona relació amb Santamaría, a qui ha convidat a Barcelona per abordar l'agenda catalana.
Mentrestant, Puigdemont i Rajoy tenen pendent fixar una cita a la Moncloa per tractar el referèndum.
De moment, sense possibilitats d'èxit. | [
"relació estat-generalitat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El topall de dèficit que la Generalitat reclamava a l'Estat era del 1,18%, però al final el PSOE ha pactat amb el PP un topall del 0,6%, una dècima superior al previst. Tant Catalunya com el País Valencià i Balears s'han oposat a aquesta proposta. Els socialistes han aconseguit que el salari mínim pugi un 8%.",
"a2": "El PP i el PSOE finalment han acordat que el topall de dèficit que tindran les comunitats autònomes serà del 0,6%. Oriol Junqueras, vicepresident i conseller d'Economia, havia demanat que aquesta xifra fos de l'1,18% i, per tant, queda molt lluny. Per aquest motiu, Catalunya, el País Valencià i Balears s'han oposat a la proposta del govern espanyol.",
"a3": "El govern del PP i el PSOE han pactat un topall de dèficit per a les comunitats autònomes del 0,6%. Catalunya (que demanava l'1,18%), el País Valencià i Balears s’han oposat a la proposta durant el consell de política fiscal i financera, ja que el consideren insuficient. El govern espanyol també ha proposat un impost per gravar les begudes ensucrades."
},
"extractive": {
"a1": "Tot i que el PSOE suma setmanes assegurant que no pensa donar suport als pressupostos que presenti el govern de Mariano Rajoy, els socialistes ja han pactat amb els populars el topall de dèficit que s'imposarà a les comunitats autònomes. \nLa xifra prevista era del 0,5% i finalment es flexibilitza una dècima i serà del 0,6%, amb la qual cosa cada comunitat disposarà de 220 milions més. \nEl topall de dèficit queda molt lluny de la petició de l'1,18% que fa el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras. \nHan acceptat aquesta petita relaxació a canvi d'un acord amb el govern espanyol per incrementar el salari mínim un 8%. ",
"a2": "Tot i que el PSOE suma setmanes assegurant que no pensa donar suport als pressupostos que presenti el govern de Mariano Rajoy, els socialistes ja han pactat amb els populars el topall de dèficit que s'imposarà a les comunitats autònomes.\nLa xifra prevista era del 0,5% i finalment es flexibilitza una dècima i serà del 0,6%, amb la qual cosa cada comunitat disposarà de 220 milions més.\nEl consell de política fiscal d'aquest dijous és el primer que se celebra sota el presumpte clima de diàleg que el govern espanyol vol impulsar en aquesta legislatura.\nL'estratègia de la Generalitat passa per exigir bilateralitat en qüestions relacionades amb el procés i aplicar un diàleg resignat en les qüestions multilaterals.",
"a3": "Tot i que el PSOE suma setmanes assegurant que no pensa donar suport als pressupostos que presenti el govern de Mariano Rajoy, els socialistes ja han pactat amb els populars el topall de dèficit que s'imposarà a les comunitats autònomes.\nLa xifra prevista era del 0,5% i finalment es flexibilitza una dècima i serà del 0,6%, amb la qual cosa cada comunitat disposarà de 220 milions més.\nDe fet, tant Catalunya com el País Valencià i Balears s'han oposat a la proposta plantejada pel govern espanyol al consell de política fiscal i financera mentre la resta de territoris governats pels socialistes s'hi han abstingut.\nL'estratègia de la Generalitat passa per exigir bilateralitat en qüestions relacionades amb el procés i aplicar un diàleg resignat en les qüestions multilaterals."
},
"extreme": {
"a1": "PP i PSOE aproven un topall de dèficit del 0,6% i Catalunya, València i Balears s'hi oposen.",
"a2": "El topall de dèficit per a les comunitats autònomes es fixarà en 0,6%, molt lluny de la petició d'Oriol Junqueras.",
"a3": "PP i PSOE pacten un topall de dèficit per a les comunitats del 0,6%, molt inferior al que exigia Catalunya."
}
} |
1,523 | VÍDEO El conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, rebut amb llaços grocs a Eslovènia | El republicà participa en un fòrum dels socialdemòcrates eslovens | El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha demanat als socialdemòcrates eslovens que parlin amb el PSOE i les joventuts socialistes a Espanya per saber "quin és el problema amb el diàleg" i fer que deixin de "fer-se mal a ells mateixos, a les seves idees i als seus principis".
Així, durant la seva intervenció al fòrum jove dels socialdemòcrates d'Eslovènia, Bosch s'hi ha dirigit perquè són "políticament propers" i ha confiat que els escoltaran, de manera que ha demanat "ajuda" perquè el PSOE accepti una la taula de diàleg i negociació per resoldre el conflicte a Catalunya.
A més, ha afegit que la via de la repressió i la política de "revenja i càstig" no és "acceptable" i "no és decent en un terreny moral".
Durant el fòrum a Eslovènia, al que a banda de l'eurodiputat Milan Brglez també ha assistit la secretària d'Estat de Justícia d'Eslovènia, Dominika Švarc, Bosch ha insistit en el diàleg com a la "manera correcta" de solucionar el conflicte polític i ha argumentat que és "la via europea".
A més, ha explicat que no demana en cap cas que els eslovens es posicionin sobre la república catalana, sinó que ho facin sobre la necessitat de resoldre la situació "de manera cívica, pacífica i democràtica", que recorda que són els valors de la UE.
— Alfred Bosch🎗 (@AlfredBosch) November 16, 2019
El conseller d'Acció Exterior, que ha estat rebut a una sala decorada amb llaços grocs, ha advertit que el Govern "no es pot rendir" en la defensa de la democràcia i per això ha reafirmat el seu compromís amb el dret a decidir.
"No imposem res a ningú; si us diuen això, negueu-ho, només volem parlar per veure com la gent pot decidir el seu futur", ha resumit Bosch.
Així, ha acusat el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, de no acceptar una taula de diàleg perquè "no tenen cap alternativa" a la proposta catalana d'un referèndum.
També ha recordat que Sánchez "no agafa ni el telèfon" al president de la Generalitat, Quim Torra, i s'ha queixat que aquesta "no és manera de gestionar el problema".
Els vots d'ERC, clau en la investidura de Sánchez
Bosch, a més, durant la seva intervenció s'ha referit breument a la situació de governabilitat a Espanya i ha recordat que la investidura de Sánchez pot dependre dels vots dels republicans.
"S'obre una finestra d'esperança", ha explicat Bosch, que ha avançat que aquest context pot ser de "progrés" i es poden "corregir coses".
Dimissió en bloc de la cúpula de les joventuts
La intervenció de Bosch al fòrum de les joventuts dels socialistes eslovens ha estat precedida per la dimissió en bloc de la cúpula de l'organització, encapçalada per Andrej Omerzel.
Segons van explicar en un comunicat, la direcció de les joventuts del SD van rebre pressions per haver convidat Bosch en un fòrum i, en declaracions a l'ACN, Omerzel va concretar que havia rebut "moltes trucades de membres del Parlament Europeu, d'eurodiputats espanyols".
La secretària d'Estat de Justícia i l'eurodiputat Brglez han volgut assistir al fòrum jove.
Abans de les intervencions, han estat conversant amb Bosch i Brglez també hi ha intervingut.
Suport dels expresidents Mesic i Kucan en forma de comitès
Amb la participació al Mladi forum (fòrum jove), el conseller ha segellat un viatge oficial a Croàcia i Eslovènia durant el qual s'ha reunit amb dirigents polítics dels dos països, acompanyat pel delegat del Govern als Balcans, Eric Hauck.
A Croàcia, Bosch s'ha trobat amb l'expresident Stjepan Mesic, que li ha traslladat la voluntat d'impulsar un comitè de suport als líders independentistes catalans condemnats per l'1-O que aglutini personalitats polítiques i socials del país balcànic.
La iniciativa de Mesic s'inspira en el comitè eslovè que es va formalitzar a l'octubre i que lidera l'expresident Milan Kucan.
Bosch també s'ha trobat amb Kucan, que una vegada més s'ha posicionat públicament sobre el conflicte català per demanar a un eventual govern de Pedro Sánchez una "actitud més democràtica" sobre Catalunya que la que va esgrimir en campanya.
El que va ser el primer president de l'Eslovènia independent ha reclamat diàleg i "mitjans polítics", i no "repressió", per "solucionar la qüestió catalana. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior, ha estat rebut al fòrum jove dels socialdemòcrates d'Eslovènia amb llaços grocs. S'hi ha dirigit perquè són \"políticament propers\" i per demanar \"ajuda\" perquè el PSOE accepti dialogar sobre el conflicte a Catalunya. Bosch ha defensat el diàleg com la \"manera correcta\" i \"la via europea\".",
"a2": "El conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, durant la seva participació a un fòrum dels socialdemòcrates eslovens, els ha demanat ajuda en fer que el PSOE accepti una taula de diàleg pel conflicte de Catalunya. Bosch, que assegura que Pedro Sánchez no li agafa el telèfon a Quim Torra, ha recordat que els vots dels republicans podrien ser claus.",
"a3": "En el marc d'un viatge oficial a Croàcia i Eslovènia, el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha participat en el fòrum jove dels socialdemòcrates d'Eslovènia. Bosch, que ha estat rebut amb una sala decorada amb llaços grocs, ha defensat el dret a decidir i ha exigit que el PSOE accepti una taula de diàleg per resoldre el conflicte català."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha demanat als socialdemòcrates eslovens que parlin amb el PSOE i les joventuts socialistes a Espanya per saber \"quin és el problema amb el diàleg\" i fer que deixin de \"fer-se mal a ells mateixos, a les seves idees i als seus principis\".\nAixí, durant la seva intervenció al fòrum jove dels socialdemòcrates d'Eslovènia, Bosch s'hi ha dirigit perquè són \"políticament propers\" i ha confiat que els escoltaran, de manera que ha demanat \"ajuda\" perquè el PSOE accepti una la taula de diàleg i negociació per resoldre el conflicte a Catalunya. \nDurant el fòrum a Eslovènia, al que a banda de l'eurodiputat Milan Brglez també ha assistit la secretària d'Estat de Justícia d'Eslovènia, Dominika Švarc, Bosch ha insistit en el diàleg com a la \"manera correcta\" de solucionar el conflicte polític i ha argumentat que és \"la via europea\".\nEl conseller d'Acció Exterior, que ha estat rebut a una sala decorada amb llaços grocs, ha advertit que el Govern \"no es pot rendir\" en la defensa de la democràcia i per això ha reafirmat el seu compromís amb el dret a decidir.",
"a2": "Així, durant la seva intervenció al fòrum jove dels socialdemòcrates d'Eslovènia, Bosch s'hi ha dirigit perquè són \"políticament propers\" i ha confiat que els escoltaran, de manera que ha demanat \"ajuda\" perquè el PSOE accepti una la taula de diàleg i negociació per resoldre el conflicte a Catalunya.\nA més, ha explicat que no demana en cap cas que els eslovens es posicionin sobre la república catalana, sinó que ho facin sobre la necessitat de resoldre la situació \"de manera cívica, pacífica i democràtica\", que recorda que són els valors de la UE.\nEl conseller d'Acció Exterior, que ha estat rebut a una sala decorada amb llaços grocs, ha advertit que el Govern \"no es pot rendir\" en la defensa de la democràcia i per això ha reafirmat el seu compromís amb el dret a decidir.\nBosch, a més, durant la seva intervenció s'ha referit breument a la situació de governabilitat a Espanya i ha recordat que la investidura de Sánchez pot dependre dels vots dels republicans.",
"a3": "El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha demanat als socialdemòcrates eslovens que parlin amb el PSOE i les joventuts socialistes a Espanya per saber \"quin és el problema amb el diàleg\" i fer que deixin de \"fer-se mal a ells mateixos, a les seves idees i als seus principis\".\nAixí, durant la seva intervenció al fòrum jove dels socialdemòcrates d'Eslovènia, Bosch s'hi ha dirigit perquè són \"políticament propers\" i ha confiat que els escoltaran, de manera que ha demanat \"ajuda\" perquè el PSOE accepti una la taula de diàleg i negociació per resoldre el conflicte a Catalunya.\nEl conseller d'Acció Exterior, que ha estat rebut a una sala decorada amb llaços grocs, ha advertit que el Govern \"no es pot rendir\" en la defensa de la democràcia i per això ha reafirmat el seu compromís amb el dret a decidir.\nBosch també s'ha trobat amb Kucan, que una vegada més s'ha posicionat públicament sobre el conflicte català per demanar a un eventual govern de Pedro Sánchez una \"actitud més democràtica\" sobre Catalunya que la que va esgrimir en campanya."
},
"extreme": {
"a1": "Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior, rebut amb llaços grocs en un fòrum dels socialdemòcrates eslovens, defensa la democràcia.",
"a2": "Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior, demana ajuda als socialdemòcrates d'Eslovènia perquè el PSOE accepti obrir el diàleg sobre Catalunya.",
"a3": "El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, defensa el dret a decidir al fòrum jove dels socialdemòcrates d'Eslovènia."
}
} |
2,109 | Faran un estudi pioner per saber com afecten als ocells les llavors tractades amb agroquímics | Se centrarà en camps de colza i cereals de Vilademuls i Bàscara per veure si les substàncies passen a la cadena tròfica | La Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya impulsen un projecte pioner a Catalunya que té com a objectiu conèixer els efectes de la sembra de llavors tractades amb agroquímics en ocells que se les mengen.
Amb el nom 'Ocells en temps de sembra', l'estudi recollirà dades de zones de cultiu de colza i cereals de Vilademuls (Pla de l'Estany) i Bàscara (Alt Empordà) durant el 2019 amb la col·laboració de pagesos i caçadors.
Es parteix de la hipòtesi que la ingesta d'aquestes llavors per part dels ocells pot implicar que "aquests productes agroquímics s'introdueixin a la cadena tròfica, perjudicant el medi ambient i la salut humana" i es vol tenir més informació per reduir l'impacte en el medi natural.
L'estudi, que es farà durant el 2019, vol analitzar els efectes dels agroquímics i plaguicides en les llavors de sembra de colza i cereals posant el focus en els ocells que se les mengen.
Entre aquests productes n'hi ha un de poc conegut com són les "llavors blindades".
Abans de la sembra, aquestes llavors es recobreixen amb un producte químic que conté un o diversos plaguicides (generalment fungicides però també insecticides) per garantir-ne la protecció durant la germinació i afavorir-ne el creixement.
Això permet reduir la quantitat química que s'allibera al medi així com el risc d'exposició per a l'operari perquè evita la fumigació durant la sembra.
Ara bé, també poden ser una "trampa ecològica" per a algunes espècies d'ocells.
I és que les llavors sembrades que no queden enterrades durant la sembra queden a l'abast dels ocells granívors que se les mengen, ingerint així grans quantitats d'agroquímics en poc temps.
Segons els impulsors de l'estudi, la majoria d'aquests productes no són mortals però poden afectes les espècies a mitjà termini com ara alteracions importants en el sistema immunitari o en la funció reproductiva.
La metodologia de l'estudi
En el cas de comarques gironines, anualment es cultiven 32.000 hectàrees de cereals (sobretot blat i ordi) i 3.500 hectàrees més de colza.
Això representa prop del 40% de la superfície agrícola de la demarcació.
El que es vol amb l'estudi és saber quan llavors queden a l'abast dels ocells, quines espècies se les mengen i quin nivell de substàncies químiques es traspassa a aquests animals.
És per això que es mesurarà la disponibilitat de llavors a la superfície que queden en els camps després de la sembra de colza i cereal en un seguit de finques seleccionades de Vilademuls (Pla de l'Estany) i Bàscara (Alt Empordà).
Posteriorment, es comptaran els ocells que visiten els camps en temps de sembra i que s'alimenten de les llavors.
Així, se sabrà quines espècies hi són presents i la quantitat.
Paral·lelament i per mitjà d'experiments, s'intentarà definir el rol destacat d'altres animals que consumeixen aquestes llavors, com ara les formigues.
A l'estudi, hi col·laboraran pagesos i caçadors de la zona, que facilitaran als estudiosos l'accés a les seves finques agrícoles i l'obtenció d'animals caçats legalment a la zona d'estudi per fer-los anàlisis toxicològiques.
En concret, s'analitzarà la presència de substancies tòxiques procedents de les llavors tractades en continguts estomacals i teixits interns.
És el cas del tudó i l'estornell, dues espècies molt comunes en la major part de les zones agrícoles gironines i que s'alimenten regularment als camps sembrats de colza i cereal.
Aquestes mostres s'analitzaran al laboratori del grup de l'IREC-CSIC de Ciudad Real, que és un referent a l'Estat en l'estudi d'aquesta problemàtica.
Aquest projecte està impulsat per la Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i és pioner a Catalunya.
A Europa se n'estan fent alguns sobre cultius com la colza.
L'objectiu final és conèixer millor la salut ambiental dels agrosistemes i millorar les pràctiques agràries per reduir el seu impacte al medi.
Només a l'estat espanyol, es van utilitzar més de 78.000 tones d'ingredients actius en els camps durant el 2014. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "\"Ocells en temps de sembra\", projecte impulsat per la Diputació de Girona, l'Obra Social \"la Caixa\" i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, té l'objectiu de conèixer els efectes de la sembra de llavors tractades amb agroquímics en els ocells que se les mengen. Es realitzarà amb el cultiu de colza i cereals a Vilademuls i Bàscara.",
"a2": "Un estudi pioner a Catalunya, impulsat per la Diputació de Girona, l'Obra Social \"la Caixa\" i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, estudiarà quins són els efectes en els ocells que es mengen llavors tractades amb agroquímics. L'estudi tindrà el nom d'\"Ocells en temps de sembra\" i comptarà amb la col·laboració de pagesos i caçadors.",
"a3": "L'any 2019, la Diputació de Girona, l'Obra Social \"la Caixa\" i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya impulsaran l'estudi \"Ocells en temps de sembra\" a Vilademuls i Bàscara. L'objectiu és conèixer quin efecte tenen les llavors tractades amb agroquímics en els ocells granívors que les ingereixen, sobretot en el seu sistema immunitari i en la funció reproductiva."
},
"extractive": {
"a1": "La Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya impulsen un projecte pioner a Catalunya que té com a objectiu conèixer els efectes de la sembra de llavors tractades amb agroquímics en ocells que se les mengen. \nAmb el nom 'Ocells en temps de sembra', l'estudi recollirà dades de zones de cultiu de colza i cereals de Vilademuls (Pla de l'Estany) i Bàscara (Alt Empordà) durant el 2019 amb la col·laboració de pagesos i caçadors. \nEs parteix de la hipòtesi que la ingesta d'aquestes llavors per part dels ocells pot implicar que \"aquests productes agroquímics s'introdueixin a la cadena tròfica, perjudicant el medi ambient i la salut humana\" i es vol tenir més informació per reduir l'impacte en el medi natural.\nNomés a l'estat espanyol, es van utilitzar més de 78.000 tones d'ingredients actius en els camps durant el 2014.",
"a2": "La Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya impulsen un projecte pioner a Catalunya que té com a objectiu conèixer els efectes de la sembra de llavors tractades amb agroquímics en ocells que se les mengen.\nAmb el nom 'Ocells en temps de sembra', l'estudi recollirà dades de zones de cultiu de colza i cereals de Vilademuls (Pla de l'Estany) i Bàscara (Alt Empordà) durant el 2019 amb la col·laboració de pagesos i caçadors.\nEs parteix de la hipòtesi que la ingesta d'aquestes llavors per part dels ocells pot implicar que \"aquests productes agroquímics s'introdueixin a la cadena tròfica, perjudicant el medi ambient i la salut humana\" i es vol tenir més informació per reduir l'impacte en el medi natural. \nA l'estudi, hi col·laboraran pagesos i caçadors de la zona, que facilitaran als estudiosos l'accés a les seves finques agrícoles i l'obtenció d'animals caçats legalment a la zona d'estudi per fer-los anàlisis toxicològiques.",
"a3": "La Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya impulsen un projecte pioner a Catalunya que té com a objectiu conèixer els efectes de la sembra de llavors tractades amb agroquímics en ocells que se les mengen.\nAmb el nom 'Ocells en temps de sembra', l'estudi recollirà dades de zones de cultiu de colza i cereals de Vilademuls (Pla de l'Estany) i Bàscara (Alt Empordà) durant el 2019 amb la col•laboració de pagesos i caçadors.\nEs parteix de la hipòtesi que la ingesta d'aquestes llavors per part dels ocells pot implicar que \"aquests productes agroquímics s'introdueixin a la cadena tròfica, perjudicant el medi ambient i la salut humana\" i es vol tenir més informació per reduir l'impacte en el medi natural.\nSegons els impulsors de l'estudi, la majoria d'aquests productes no són mortals però poden afectes les espècies a mitjà termini com ara alteracions importants en el sistema immunitari o en la funció reproductiva."
},
"extreme": {
"a1": "Projecte per esbrinar com afecten els ocells les llavors tractades amb agroquímics en camps de Vilademuls i Bàscara.",
"a2": "L'estudi \"Ocells en temps de sembra\" estudiarà l'efecte de les llavors tractades amb agroquímics en ocells.",
"a3": "S’impulsa un estudi pioner a Catalunya per conèixer l’efecte de les llavors tractades amb agroquímics en els ocells granívors."
}
} |
324 | Puig reclama al govern espanyol la condonació d’uns 20.700 milions del deute valencià per l’infrafinançament | Considera que una part del deute no és originada per un excés de despesa sinó per una insuficiència d'ingressos | El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat a l’estat espanyol, a través d’una carta remesa a la ministra d’Economia i Empresa espanyola, Nadia Calviño, la condonació d’uns 20.700 milions del deute generats per un insuficient finançament.
El cap del consell va revelar recentment que li havia dirigit dues missives a les ministres Nadia Calviño, d’economia, i María Jesús Montero, d’hisenda per a tornar a incidir en la reclamació del País Valencià d’un finançament just i que l’estat assumisca la part del deute d’aquesta comunitat – que el Consell estima en uns 45.000 milions d’euros – causada per l’infrafinançament.
Segons ha pogut saber Europa Press, en la carta que s’ha fet arribar a la titular d’economia, el president argumenta que la major part de l’endeutament de les comunitats està motivada per la falta de finançament i que, a més, han patit més durant els últims deu anys que la resta d’administracions.
Per açò, creu que hi ha tres raons que avalen la compensació d’una part del deute: que no és originada per un excés de despesa sinó per una insuficiència d’ingressos; que algunes comunitats discriminades financerament arrossegaran els efectes si no es fan mutus els deutes i que no és realista pensar que sense cap mena de reducció del deute les comunitats sobreendeutades puguen tornar al mercat a curt termini.
En aquest context, el dirigent valencià proposa que el quitament es faça d’una forma similar a altres països europeus, és a dir, que l’estat consolide com a propi l’estoc del deute de les comunitats afectades, la qual cosa no modificaria la ràtio deute/PIB d’Espanya.
L’import total a consolidar per a reduir el volum del deute tindria dos components.
D’un costat, un percentatge igual per a totes les comunitats pels insuficients recursos per a finançar els servicis públics entre 2009 i 2016.
El segon cobriria la totalitat del deute derivat de les insuficiències patides en el passat per alguns territoris – de 2002 a 2016 – que representaria 31.500 milions concentrats al País Valencià, Andalusia, Catalunya, Madrid, Illes Balears, Múrcia i Castella-la Manxa.
En el cas del País Valencià, Puig xifra el muntant en 15.239 milions d’euros als quals podrien afegir-se també insuficiències històriques fins a finals dels anys 90 que suposarien un import addicional de 5.454 milions.
El president també ha traslladat les reivindicacions de l’administració valenciana a la ministra d’hisenda espanyola, María Jesús Montero, qui té previst visitar el País Valencià aquest mes de febrer.
Puig sol·licita la convocatòria urgent del Grup de Decisió perquè en el primer trimestre d’enguany es remeta una proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic al Consell de Política Fiscal i Financera i siga possible que el Govern pot elevar el corresponent projecte de llei al parlament en 2019.
Precisament, a Ximo Puig se li ha preguntat per aquestes cartes en un acte a Gandia (La Safor).
El cap del Consell ha explicat als mitjans que ‘la intenció és defendre els interessos dels valencians, que és el que li correspon a la Generalitat i al president’.
Puig ha fet notar que ‘dels 45.000 milions d’euros de deute, hi ha una part que és fruit de la gestió roïna i el balafiament de la Generalitat anterior, però hi ha una part substancial d’eixe deute que té a veure amb l’infrafinançament’ i que això és el que li ha explicat ‘de forma respectuosa però amb tota claredat’ a la ministra Calviño.
D’altra banda, ha subratllat que també li ha fet saber a la ministra d’hisenda ‘la necessitat de no retardar indefinidament el canvi de model de finançament i mantenim siga qui siga el Govern el mateix full de ruta: el que volem és que els valencians tinguen les mateixes oportunitats que la resta’, ha recalcat.
Igualment, ha comentat que li exigeix a la ministra espanyola que convoque el comité polític de gestió de la reforma perquè en aquest semestre, si pot ser, ‘almenys hi haja un avanç substancial i mentrestant que es posen mesures que ens ajuden a millorar aquesta situació’. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Ximo Puig, president de la Generalitat, ha sol·licitat a la ministra d'economia, Nadia Calviño, la condonació de 20.700 milions. Segons Puig, gran part d'aquest deute s'ha generat per la falta de finançament. També li ha comunicat \"la necessitat de no retardar indefinidament el canvi de model de finançament\", per tal que els valencians tinguin les mateixes oportunitats que la resta.",
"a2": "Ximo Puig, el president de la Generalitat valenciana, ha insistit que el finançament que rep el País Valencià no és just i que una part del deute que té és causat per l’infrafinançament. Basant-se en aquest fet, ha demanat a l'estat espanyol, en concret a la ministra d’Economia i Empresa espanyola, Nadia Calviño, la condonació de 20.700 milions de deute.",
"a3": "Ximo Puig, el president de la Generalitat valenciana, ha reclamat en una carta a la ministra d'Economia i Empresa, Nadia Calviño, la condonació de 20.700 milions d'euros generats per l'infrafinançament. Puig argumenta que una part dels 45.000 milions de deute de la Comunitat Valenciana no es deu a un excés de despesa sinó a una insuficiència de finançament històrica."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat a l’estat espanyol, a través d’una carta remesa a la ministra d’Economia i Empresa espanyola, Nadia Calviño, la condonació d’uns 20.700 milions del deute generats per un insuficient finançament. \nEl cap del consell va revelar recentment que li havia dirigit dues missives a les ministres Nadia Calviño, d’economia, i María Jesús Montero, d’hisenda per a tornar a incidir en la reclamació del País Valencià d’un finançament just i que l’estat assumisca la part del deute d’aquesta comunitat – que el Consell estima en uns 45.000 milions d’euros – causada per l’infrafinançament. \nEn el cas del País Valencià, Puig xifra el muntant en 15.239 milions d’euros als quals podrien afegir-se també insuficiències històriques fins a finals dels anys 90 que suposarien un import addicional de 5.454 milions.\nD’altra banda, ha subratllat que també li ha fet saber a la ministra d’hisenda ‘la necessitat de no retardar indefinidament el canvi de model de finançament i mantenim siga qui siga el Govern el mateix full de ruta: el que volem és que els valencians tinguen les mateixes oportunitats que la resta’, ha recalcat.",
"a2": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat a l’estat espanyol, a través d’una carta remesa a la ministra d’Economia i Empresa espanyola, Nadia Calviño, la condonació d’uns 20.700 milions del deute generats per un insuficient finançament. \nEl cap del consell va revelar recentment que li havia dirigit dues missives a les ministres Nadia Calviño, d’economia, i María Jesús Montero, d’hisenda per a tornar a incidir en la reclamació del País Valencià d’un finançament just i que l’estat assumisca la part del deute d’aquesta comunitat – que el Consell estima en uns 45.000 milions d’euros – causada per l’infrafinançament.\nPer açò, creu que hi ha tres raons que avalen la compensació d’una part del deute: que no és originada per un excés de despesa sinó per una insuficiència d’ingressos; que algunes comunitats discriminades financerament arrossegaran els efectes si no es fan mutus els deutes i que no és realista pensar que sense cap mena de reducció del deute les comunitats sobreendeutades puguen tornar al mercat a curt termini.\nEn el cas del País Valencià, Puig xifra el muntant en 15.239 milions d’euros als quals podrien afegir-se també insuficiències històriques fins a finals dels anys 90 que suposarien un import addicional de 5.454 milions.",
"a3": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat a l’estat espanyol, a través d’una carta remesa a la ministra d’Economia i Empresa espanyola, Nadia Calviño, la condonació d’uns 20.700 milions del deute generats per un insuficient finançament.\nPer açò, creu que hi ha tres raons que avalen la compensació d’una part del deute: que no és originada per un excés de despesa sinó per una insuficiència d’ingressos; que algunes comunitats discriminades financerament arrossegaran els efectes si no es fan mutus els deutes i que no és realista pensar que sense cap mena de reducció del deute les comunitats sobreendeutades puguen tornar al mercat a curt termini. \nEn el cas del País Valencià, Puig xifra el muntant en 15.239 milions d’euros als quals podrien afegir-se també insuficiències històriques fins a finals dels anys 90 que suposarien un import addicional de 5.454 milions.\nPuig ha fet notar que ‘dels 45.000 milions d’euros de deute, hi ha una part que és fruit de la gestió roïna i el balafiament de la Generalitat anterior, però hi ha una part substancial d’eixe deute que té a veure amb l’infrafinançament’ i que això és el que li ha explicat ‘de forma respectuosa però amb tota claredat’ a la ministra Calviño."
},
"extreme": {
"a1": "Puig demana al govern espanyol uns 20.700 milions pel deute causat per la falta de finançament.",
"a2": "Ximo Puig demana al govern espanyol la condonació de part del deute valencià causat per un finançament injust.",
"a3": "El president de la Generalitat valenciana reclama al govern la condonació de 20.700 milions d’euros de deute provocats per l'infrafinançament."
}
} |
377 | L’ombra de l’escàndol persegueix el TC en la revisió dels recursos dels presos polítics | En el ple que comença avui el tribunal decidirà si allibera els presos mentre en resol els recursos, amb l'amenaça de desar-los al calaix | El Tribunal Constitucional espanyol (TC) comença avui a revisar els recursos dels presos polítics contra la sentència del procés.
En el ple, que s’allargarà tres dies, el TC decidirà si allibera els presos polítics mentre n’examina els recursos d’empara contra la condemna imposada pel Tribunal Suprem espanyol.
Al maig, el TC va admetre a tràmit els recursos, fet que va impedir l’accés immediat dels dirigents independentistes al Tribunal d’Estrasburg.
De fet, durant aquests darrers dos anys i mig, el TC ha desenvolupat una estratègia premeditada per a aturar l’accés dels presos polítics a la justícia europea.
Hi havia uns quants indicis que assenyalaven aquesta direcció, com ara el fet que s’admetessin a tràmit tots els recursos de les defenses, mig centenar.
Les admissions a tràmit dels recursos d’empara no arriben al 2%, però en el cas dels presos polítics són del 100%.
Uns recursos que, una vegada admesos a tràmit, romanen en un calaix durant mesos o anys, com ha passat en els casos de les presons provisionals.
Les sospites dels dirigents independentistes i les seves defenses es van veure confirmades el febrer passat, quan un sector del TC va filtrar que hi havia aquesta estratègia per a impedir la internacionalització del judici contra el procés.
La informació es va filtrar a causa del malestar intern que hi havia al tribunal, manifestat en els vots particulars discrepants que hi va haver al novembre en favor dels presos polítics.
Tres magistrats del sector menys conservador van emetre tres vots particulars en la resolució del recurs d’Oriol Junqueras contra l’ordre de presó provisional, trencant la unanimitat que hi havia hagut fins aleshores.
L’existència dels vots particulars serà un argument més per a bastir la demanda al Tribunal d’Estrasburg.
Els mateixos magistrats –Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés-Dal-Ré i María Luisa Balaguer Callejón– van manifestar-se al febrer contra la presó preventiva de Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, i també contra la denegació dels permisos a Jordi Sànchez perquè fes actes de campanya el 21-D.
Els presos polítics han denunciat sovint la tardança del TC a resoldre els seus recursos d’empara.
Fou aquesta situació que va fer decidir Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn a fer una vaga de fam el desembre del 2018.
Ara el TC examinarà la sentència del Suprem.
La resolució dels recursos pot tornar a allargar-se dos anys, pel cap baix, un període llarg d’espera durant el qual els presos polítics romandran empresonats –si no hi ha cap canvi polític, com ara una amnistia, un indult o una reforma del codi penal, tres opcions diferents però que s’albiren llunyanes– abans de poder demandar l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’estació final d’aquest periple judicial.
Les defenses han demanat la suspensió cautelar de la condemna mentre el TC estudia el fons del recurs, i la fiscalia ja s’hi ha oposat.
En els recursos, els presos polítics denuncien que els van vulnerar els drets fonamentals durant el judici contra el procés i durant tota la fase d’instrucció en mans de Llarena.
I per això demanen la nul·litat de la condemna, per la manca de garanties i d’un judici just en un tribunal imparcial.
També hi ha la possibilitat de demandar l’estat espanyol al Tribunal d’Estrasburg per les dilacions injustificades del Constitucional, tot i que la gran dificultat rau a poder justificar l’existència d’aquesta estratègia.
Tanmateix, seria un risc alt i ara per ara les defenses no preveuen de fer cap pas en aquest sentit.
Ahir va haver-hi una concentració dels partits, les entitats i els sindicats davant el TSJC per a reclamar l’alliberament dels presos polítics, hores abans de la reunió del ple del Constitucional espanyol.
Damunt la taula hi ha l’informe d’Amnistia Internacional que demana l’alliberament de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, igual com ho demana l’Organització Mundial Contra la Tortura.
Tanmateix, és molt probable que els magistrats facin cas omís d’aquestes peticions, tal com ha fet la judicatura espanyola fins ara.
Aquest mes també fa un any de les resolucions del Grup Contra les Detencions Arbitràries del Comitè de Drets Humans de l’ONU, que va pronunciar-se a favor de la llibertat de tots els presos polítics. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El TC comença avui la revisió dels recursos dels presos polítics. Fins ara, ha admès a tràmit tots els recursos presentats pels presos independentistes, però després romanen en un calaix durant mesos. Es creu que és una estratègia, perquè no poden anar a la justícia europea sense haver finalitzat el seu trajecte dins la justícia estatal.",
"a2": "Comença el ple per a decidir si els presos polítics queden en llibertat mentre els seus recursos es revisen pel Tribunal Constitucional espanyol. El TC va admetre a tràmit els recursos, tot i que això només passa en menys del 2% dels casos, i aquest fet va suposar que els líders independentistes no poguessin accedir al Tribunal d'Estrasburg.",
"a3": "Avui, el Tribunal Constitucional començarà a revisar els recursos que van presentar els presos polítics catalans contra la sentència del procés. Alguns dirigents independentistes sospiten que el tribunal busca frenar deliberadament el procediment de la revisió de recursos, que podria allargar-se uns dos anys, amb l’objectiu d’impedir que els acusats puguin acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg."
},
"extractive": {
"a1": "De fet, durant aquests darrers dos anys i mig, el TC ha desenvolupat una estratègia premeditada per a aturar l’accés dels presos polítics a la justícia europea.\nUns recursos que, una vegada admesos a tràmit, romanen en un calaix durant mesos o anys, com ha passat en els casos de les presons provisionals.\nEls presos polítics han denunciat sovint la tardança del TC a resoldre els seus recursos d’empara.\nLa resolució dels recursos pot tornar a allargar-se dos anys, pel cap baix, un període llarg d’espera durant el qual els presos polítics romandran empresonats –si no hi ha cap canvi polític, com ara una amnistia, un indult o una reforma del codi penal, tres opcions diferents però que s’albiren llunyanes– abans de poder demandar l’Estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’estació final d’aquest periple judicial.",
"a2": "Al maig, el TC va admetre a tràmit els recursos, fet que va impedir l’accés immediat dels dirigents independentistes al Tribunal d’Estrasburg.\nLes admissions a tràmit dels recursos d’empara no arriben al 2%, però en el cas dels presos polítics són del 100%.\nUns recursos que, una vegada admesos a tràmit, romanen en un calaix durant mesos o anys, com ha passat en els casos de les presons provisionals.\nLa resolució dels recursos pot tornar a allargar-se dos anys, pel cap baix, un període llarg d’espera durant el qual els presos polítics romandran empresonats –si no hi ha cap canvi polític, com ara una amnistia, un indult o una reforma del codi penal, tres opcions diferents però que s’albiren llunyanes– abans de poder demandar l’Estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’estació final d’aquest periple judicial.",
"a3": "El Tribunal Constitucional espanyol (TC) comença avui a revisar els recursos dels presos polítics contra la sentència del procés.\nAl maig, el TC va admetre a tràmit els recursos, fet que va impedir l’accés immediat dels dirigents independentistes al Tribunal d’Estrasburg.\nEls mateixos magistrats –Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés-Dal-Ré i María Luisa Balaguer Callejón– van manifestar-se al febrer contra la presó preventiva de Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, i també contra la denegació dels permisos a Jordi Sànchez perquè fes actes de campanya el 21-D.\nLa resolució dels recursos pot tornar a allargar-se dos anys, pel cap baix, un període llarg d’espera durant el qual els presos polítics romandran empresonats –si no hi ha cap canvi polític, com ara una amnistia, un indult o una reforma del codi penal, tres opcions diferents però que s’albiren llunyanes– abans de poder demandar l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’estació final d’aquest periple judicial."
},
"extreme": {
"a1": "Es creu que el Tribunal Constitucional desenvolupa una estratègia d'endarreriment en la resolució dels recursos dels presos polítics.",
"a2": "Existeixen sospites sobre l'actuació del Tribunal Constitucional en quant a l'accés dels presos polítics catalans a la justícia europea.",
"a3": "El Tribunal Constitucional comença avui a revisar els recursos presentats pels presos polítics catalans contra la sentència del procés."
}
} |
702 | La foguera més gran del món cremarà avui a Canals | Tot és a punt en aquest poble de la Costera per a obrir el tridu festiu, que comença amb la cremada de la foguera i s'acaba amb els Parells | Avui a les nou del vespre els festers calaran foc a la Foguera de Canals, a la comarca de la Costera.
És la més gran del món, diuen.
Han estat dies intensos de treball per a vestir la foguera, per a convertir-la en aquest con de pinassa verda, que cada any s’ensenyoreix de la plaça i triangula amb l’església.
L’origen de la festa té a veure amb un terratrèmol i amb l’atzar.
El terratrèmol és el que l’any 1748 va sacsejar la comarca de la Costera.
Moltes construccions civils van ser assolades.
Fins i tot el castell de Montesa en va rebre els efectes, però l’església de Canals es va salvar.
En aquella època no anava dedicada a sant Antoni Abat i els canalins van decidir que havien d’agrair a algun sant de campanetes el fet d’haver-se salvat de la solsida.
La llegenda conta que van fer un sorteig pel sistema de la insaculació.
En un sac hi havia uns quants noms del santoral.
En l’altre, un paper que hi deia ‘patró’, entre uns altres que eren en blanc.
Quan van extraure el nom de sant Antoni, també va eixir el paperet de ‘patró’.
Des de llavors, la Tau i una imatge del sant egipci amb un porquet presideixen l’església i els canalins li reten un homenatge anual amb tres dies de festa dedicada.
Botar foc a la foguera, a aquesta tan espectacular de Canals, o als caramulls de llenya procedents de la poda que hi ha en els orígens de la festa, entronca amb tota la tradició mediterrània del canvi de cicle agrícola, de marcar el temps que transcorre entre Nadal i Carnaval, de contemplar com els dies s’allarguen tot esperant l’arribada de la primavera i, és clar, amb el foc.
Vuit-cents mil quilos de llenya
La foguera de Canals, aquest con verd i lluent rematat per un taronger, és construïda amb vuit-centes tones de llenya i fa entre 18 i 23 metres d’alçària.
El batlle, Joan Carles Pastor, i Toni Sanchis, el mestre muntador, no es posen d’acord.
Els que probablement ho saben amb exactitud són els alumnes de l’assignatura de tecnologia de l’institut, que tenen com a exercici de classe aplicar les fórmules de la trigonometria a la mesura de la foguera.
En tot cas, és una construcció de rècord que fa uns quants anys que va entrar en el llibre Guinness.
Però no per l’alçada, que no és mai la mateixa, sinó per la quantitat de llenya que s’hi crema.
Aquells vuit-cents mil quilos que tenen vocabulari propi.
La pinassa més lluent que resta a la vista és el ‘vestit’ de l’espècie de pi marítim, que es caracteritza per la lluentor de les fulles.
La part interna es diu ‘remulla’ i es fa amb pi pinyoner.
Hi ha, a la plaça Major, una llosa que convida l’espectador a observar el conjunt que formen l’església i la foguera.
Diuen que és el punt perfecte des d’on es pot saber si la feina dels muntadors ha estat bona.
Canals, com tants altres pobles de la Costera, ha estat víctima de la crisi del tèxtil, però ni en els pitjors moments la festa no ha decaigut.
L’ajuntament impulsa un Consell de la Festa que cada vegada té més pes.
L’objectiu és treballar perquè l’eufòria dels canalins no els duga a incorporar elements que són aliens a la tradició o a desvirtuar-la, i a preservar els que es consideren fonamentals.
Actualment, les festes de Sant Antoni de Canals tenen la consideració de Festa d’Interès Turístic Autonòmic, però l’ajuntament vol aconseguir el títol estatal.
A la vegada, vol que siga reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Per això documenten tot d’elements que són singulars de la festa de Canals, com ara els texts dels oficis i els càntics religiosos que són en català, la indumentària i totes les circumstàncies que envolten la manera que tenen els canalins de celebrar Sant Antoni. | [
"cultura",
"cultura popular"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Foguera de Canals és un con verd, fet amb vuit-centes tones de llenya i amb un taronger al cim que es fa cremar avui i representa el canvi de cicle en les feines del camp, assenyala el temps entre Nadal i Carnestoltes. És una tradició considerada Festa d'Interès Turístic Autonòmic i, fins i tot, té el seu propi lèxic. ",
"a2": "Diuen que la Foguera de Canals, a la Costera, és la més gran del món. És una festa que té el seu origen a un terratrèmol que va sacsejar la comarca l'any 1748. L'Ajuntament té com a objectiu que es preservin els elements tradicionals d'aquesta festa que té la consideració de Festa d’Interès Turístic Autonòmic.",
"a3": "Avui a les nou del vespre cremarà la foguera més gran del món a Canals, a la comarca de la Costera, al País Valencià. L'origen d'aquesta tradició es troba el 1748, arran d'un gran terratrèmol, i està dedicada a Sant Antoni. La foguera està construïda amb vuit-centes tones de llenya i fa entre 18 i 23 metres d'alçada."
},
"extractive": {
"a1": "Avui a les nou del vespre els festers calaran foc a la Foguera de Canals, a la comarca de la Costera.\nBotar foc a la foguera, a aquesta tan espectacular de Canals, o als caramulls de llenya procedents de la poda que hi ha en els orígens de la festa, entronca amb tota la tradició mediterrània del canvi de cicle agrícola, de marcar el temps que transcorre entre Nadal i Carnaval, de contemplar com els dies s’allarguen tot esperant l’arribada de la primavera i, és clar, amb el foc. \nLa foguera de Canals, aquest con verd i lluent rematat per un taronger, és construïda amb vuit-centes tones de llenya i fa entre 18 i 23 metres d’alçària.\nActualment, les festes de Sant Antoni de Canals tenen la consideració de Festa d’Interès Turístic Autonòmic, però l’Ajuntament vol aconseguir el títol estatal.",
"a2": "Avui a les nou del vespre els festers calaran foc a la Foguera de Canals, a la comarca de la Costera.\nBotar foc a la foguera, a aquesta tan espectacular de Canals, o als caramulls de llenya procedents de la poda que hi ha en els orígens de la festa, entronca amb tota la tradició mediterrània del canvi de cicle agrícola, de marcar el temps que transcorre entre Nadal i Carnaval, de contemplar com els dies s’allarguen tot esperant l’arribada de la primavera i, és clar, amb el foc.\nCanals, com tants altres pobles de la Costera, ha estat víctima de la crisi del tèxtil, però ni en els pitjors moments la festa no ha decaigut.\nL’objectiu és treballar perquè l’eufòria dels canalins no els dugui a incorporar elements que són aliens a la tradició o a desvirtuar-la, i a preservar els que es consideren fonamentals.",
"a3": "Avui a les nou del vespre els festers calaran foc a la Foguera de Canals, a la comarca de la Costera.\nHan estat dies intensos de treball per a vestir la foguera, per a convertir-la en aquest con de pinassa verda, que cada any s’ensenyoreix de la plaça i triangula amb l’església.\nBotar foc a la foguera, a aquesta tan espectacular de Canals, o als caramulls de llenya procedents de la poda que hi ha en els orígens de la festa, entronca amb tota la tradició mediterrània del canvi de cicle agrícola, de marcar el temps que transcorre entre Nadal i Carnaval, de contemplar com els dies s’allarguen tot esperant l’arribada de la primavera i, és clar, amb el foc.\nL’objectiu és treballar perquè l’eufòria dels canalins no els dugui a incorporar elements que són aliens a la tradició o a desvirtuar-la, i a preservar els que es consideren fonamentals."
},
"extreme": {
"a1": "A la comarca de la Costera, avui tindrà lloc la tradició de cremar la Foguera de Canals.",
"a2": "Avui al vespre cremarà la Foguera de Canals, una festa que té el seu origen a l'any 1748.",
"a3": "Aquest vespre cremarà la foguera més gran del món a Canals, a la comarca de la Costera."
}
} |
1,693 | ERC i PSC donen per fet que el 28-A els impulsarà en la batalla amb Colau | Republicans i socialistes projecten una campanya en clau nacional mentre els comuns apel·len a focalitzar el debat en el municipalisme | "Barcelona és republicana!
Hem guanyat a Barcelona i, el proper 26-M, ho tornarem a fer".
Així va expressar-se l'alcaldable d'ERC a la capital catalana, Ernest Maragall, després que els republicans guanyessin les eleccions espanyoles al conjunt de Catalunya i, també, a la capital catalana.
El PSC va ser la segona formació més votada i, aquest dilluns, l'alcaldable socialista, Jaume Collboni, ha tret pit defensant les possibilitats reals de "guanyar i governar" a Barcelona.
A la ciutat, ERC ha obtingut 70.000 vots més que a les eleccions espanyoles del 2016, mentre que el PSC ha experimentat un creixement de 90.000 suports.
Els efectes de l'avançament electoral de Pedro Sánchez, doncs, han beneficiat els socialistes i els republicans, i han generat dubtes als comuns, que aspiren a revalidar l'alcaldia.
En Comú Podem ha perdut 50.000 vots respecte de les darreres eleccions espanyoles a Barcelona i ha hagut de conformar-se amb el tercer lloc a la capital.
Els resultats, sumats a la voluntat de Maragall i Collboni de convertir les municipals en una segona entrega del 28-A, fa que els comuns tinguin 27 dies per revertir els efectes d'un escrutini que no els situa a la pole position.
Barcelona en Comú recorrerà a l'efecte Ada Colau.
La candidata, que sintetitzava el missatge dels comuns en la campanya del 2015, és el principal argument de l'esquerra alternativa per imposar-se en els comicis locals.
Missatge dels comuns: separar el 28-A de les municipals
El número dos de Barcelona en Comú a les eleccions municipals, Joan Subirats, assegura, en declaracions a NacióDigital, que el comportament de l'electorat és dual i recomana a ERC i PSC que consultin els resultats obtinguts per Compromís a la ciutat de València en les eleccions espanyoles (7%) i en les autonòmiques (20%).
"No comparteixo que els resultats del 28-A tinguin una concreció el 26-M", diu Subirats.
En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat aquest dilluns al migdia Jaume Asens, que ha afirmat que els dos comicis tenen "lògiques diferents" i que, en el cas del 26-M, "la gent votarà en clau municipal".
El cap de llista d'En Comú Podem a les eleccions espanyoles ha reivindicat que els comuns són el "vot útil" a Barcelona i ha destacat que la llista de Colau "va per davant" d'ERC i el PSC a l'hora de garantir "polítiques d'esquerres i de canvi a la ciutat".
Sigui com sigui, la candidatura de l'alcaldessa es trobarà al mig d'un debat sobre el conflicte polític català.
ERC li demanarà més compromís i el PSC l'acusarà d'independentista.
Paral·lelament, Collboni ha arribat a assegurar que "votar Colau és votar procés" i ha retret a l'alcaldessa que trenqués el pacte de govern municipal amb els socialistes i preferís "subordinar" la ciutat al procés sobiranista.
— ERC Barcelona (@ERCbcn) 29 d’abril de 2019
Colau planteja una campanya que defensi l'obra de govern
En aquest escenari, Subirats assegura que Barcelona en Comú no renunciarà a la defensa dels "drets i llibertats" i "no oblidarà" els presos polítics i els exiliats.
En canvi, Subirats preveu que la campanya dels comuns a Barcelona versi sobre l'obra de govern de Colau i el municipalisme.
"Defensarem parlar de temes que preocupen a les grans ciutats, com el medi ambient o l'habitatge", afirma.
Aquest serà el frame que intentaran imposar.
De fet, Colau, aquest dilluns, ha assegurat a través de les xarxes socials que "són l'única garantia perquè hi torni a haver un govern d'esquerres, de canvi i feminista" a la ciutat.
L'alcaldessa ha enviat un missatge clar: "Vam guanyar fa quatre anys i ho tornarem a fer", ha apuntat.
Sens dubte, sense un avançament electoral al conjunt de l'Estat, Barcelona en Comú hauria tingut el terreny aplanat per posar el focus en el debat municipal.
Després del 28-A, els comuns hauran de moure's en el front que els és menys còmode -el conflicte polític català- tot i que vulguin evitar donar-li massa protagonisme. | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "ERC ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya i a Barcelona: el seu alcalde, Maragall, ha expressat el seu optimisme respecte de les municipals. Però Joan Subirats, de Barcelona en Comú, li ha recordat que l'electorat no vota el mateix a les eleccions generals que als comicis municipals. En tot cas, BCN en Comú s'haurà de pronunciar respecte al Procés.",
"a2": "L'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, satisfet amb els resultats del partit, després de guanyar les eleccions a Catalunya. El PSC va ser el segon partit més votat, i tots dos van aconseguir molts més vots que a les eleccions espanyoles del 2016. Els comuns, per la seva banda, es volen centrar en les eleccions municipals.",
"a3": "Els resultats de les eleccions espanyoles, en què ERC i PSC han aconseguit un augment de 70.000 i 90.000 vots respectivament, ha impulsat les aspiracions d'ambdós partits a guanyar les eleccions municipals a Barcelona el pròxim 26-M. Per la seva banda, En Comú Podem ha perdut 50.000 vots i confia en l'efecte d'Ada Colau per a revalidar l'alcaldia aconseguida el 2015."
},
"extractive": {
"a1": "Així va expressar-se l'alcaldable d'ERC a la capital catalana, Ernest Maragall, després que els republicans guanyessin les eleccions espanyoles al conjunt de Catalunya i, també, a la capital catalana.\nEn Comú Podem ha perdut 50.000 vots respecte de les darreres eleccions espanyoles a Barcelona i ha hagut de conformar-se amb el tercer lloc a la capital.\nEl número dos de Barcelona en Comú a les eleccions municipals, Joan Subirats, assegura, en declaracions a NacióDigital, que el comportament de l'electorat és dual i recomana a ERC i PSC que consultin els resultats obtinguts per Compromís a la ciutat de València en les eleccions espanyoles (7%) i en les autonòmiques (20%).\nSigui com sigui, la candidatura de l'alcaldessa es trobarà al mig d'un debat sobre el conflicte polític català.",
"a2": "El PSC va ser la segona formació més votada i, aquest dilluns, l'alcaldable socialista, Jaume Collboni, ha tret pit defensant les possibilitats reals de \"guanyar i governar\" a Barcelona.\nEls efectes de l'avançament electoral de Pedro Sánchez, doncs, han beneficiat els socialistes i els republicans, i han generat dubtes als comuns, que aspiren a revalidar l'alcaldia.\nEls resultats, sumats a la voluntat de Maragall i Collboni de convertir les municipals en una segona entrega del 28-A, fa que els comuns tinguin 27 dies per a revertir els efectes d'un escrutini que no els situa a la pole position.\nEl número dos de Barcelona en Comú a les eleccions municipals, Joan Subirats, assegura, en declaracions a NacióDigital, que el comportament de l'electorat és dual i recomana a ERC i PSC que consultin els resultats obtinguts per Compromís a la ciutat de València en les eleccions espanyoles (7%) i en les autonòmiques (20%).",
"a3": "Així va expressar-se l'alcaldable d'ERC a la capital catalana, Ernest Maragall, després que els republicans guanyessin les eleccions espanyoles al conjunt de Catalunya i, també, a la capital catalana.\nEl PSC va ser la segona formació més votada i, aquest dilluns, l'alcaldable socialista, Jaume Collboni, ha tret pit defensant les possibilitats reals de \"guanyar i governar\" a Barcelona.\nEn Comú Podem ha perdut 50.000 vots respecte de les darreres eleccions espanyoles a Barcelona i ha hagut de conformar-se amb el tercer lloc a la capital.\nDe fet, Colau, aquest dilluns, ha assegurat a través de les xarxes socials que \"són l'única garantia perquè hi torni a haver un govern d'esquerres, de canvi i feminista\" a la ciutat."
},
"extreme": {
"a1": "ERC guanya les eleccions generals al Barcelona i a Catalunya i Maragall creu que també guanyarà a les municipals.",
"a2": "ERC guanya les eleccions a Catalunya i el PSC és la segona formació més votada, generant dubtes als comuns.",
"a3": "Els resultats de les eleccions espanyoles impulsen les aspiracions d’ERC i PSC a aconseguir l’alcaldia de Barcelona."
}
} |
642 | Les Illes de la Bàltica, l’escenari sorprenent de la nova guerra freda | El govern suec ha decidit de reinstaurar el servei militar obligatori i tornar a enviar tropes a l'estratègica illa de Gotland | La setmana passada Suècia va ser notícia a tot el món perquè va tornar a instaurar el servei militar obligatori.
Suècia no forma part de l’OTAN i, per tant, basa tota la defensa del territori en les forces armades.
Des de l’any 2000 l’exèrcit suec era format només per voluntaris, però no en són prou, especialment ara que el govern ha decidit de prendre’s seriosament les provocacions i amenaces russes.
El retorn de l’exèrcit suec a l’illa de Gotland és el gran símbol del canvi de situació a la mar Bàltica, l’escenari inesperat i sorprenent de la nova guerra freda.
Rússia no té accés a mar oberta, llevat del Pacífic, a l’àrea que va d’Alaska al Japó.
Però la Rússia europea concentra la majoria de la flota naval encaixonada al sud per Istambul i el Bòsfor i al nord per la Bàltica.
Per arribar a mar oberta, ha de passar per zones molt estretes i vigilades permanentment.
L’annexió de Crimea, entre més coses, ha estat una demostració de la importància que Rússia dóna a les rutes marítimes.
En vista d’això, al nord alguns dels estats bàltics, Estònia sobretot, temen una operació de Rússia.
Però, formant part de la Unió Europea i l’OTAN, un intent d’annexió o invasió desencadenaria un conflicte global.
I a més, a la Bàltica, Rússia ja hi té dos ports clau ben dotats i operatius: Sant Petersburg (tot i que uns mesos l’any no és practicable pel glaç) i sobretot Kaliningrad, l’enclavament rus entre Polònia i Lituània que havia estat la vella Königsberg de Kant.
Kaliningrad és avui el territori més militaritzat d’Europa.
Hi ha el quarter general de la flota bàltica i les tres grans bases militars de Txerniakhovsk, Donskoie i Txkalovsk, que constitueixen el gruix de l’exèrcit rus a la Bàltica.
Un centenar de vaixells hi tenen la base.
Per arribar a l’Atlàntic des d’ací han de navegar a través dels tres estrets de Dinamarca, considerats aigües internacionals.
Normalment ho fan en formació, en columnes organitzades abans d’entrar en contacte amb el territori danès i de l’OTAN, que comença a l’illa de Bornholm.
L’espai on els vaixells s’esperen els uns als altres i s’organitzen és la intersecció de les rutes de Sant Petersbug i Kaliningrad.
I aquest espai són les aigües pròximes a l’illa sueca de Gotland, precisament la que ara l’exèrcit suec vol remilitaritzar.
Suècia tem que Rússia vulgui fer amb Gotland com ha fet amb Crimea.
Òbviament, seria una situació molt diferent, especialment perquè a Gotland no hi viuen russos sinó suecs.
Però la ràpida reacció del govern suec indica que hi passa alguna cosa.
Quan va anunciar el retorn del servei militar obligatori i del retorn de tropes a Gotland, el govern suec va argumentar que hi havia ‘incidents concrets i documentats’, que reclamaven una acció immediata.
Deu ser alguna cosa més que les provocacions de submarins i avions russos que ja fa anys que s’acosten molt a la frontera sueca, fins al punt de violar-la ara i adés.
Unes maniobres militars russes recents, que simulaven precisament la conquesta de Gotland, poden haver estat el detonant de la reacció sueca.
Gotland és la peça mestra de la Bàltica.
Öland és enganxada a la costa i allunyada de la ruta dels vaixells.
Bornholm és danesa i de l’OTAN, però ja és dins l’àrea on la navegació internacional ha de ser permesa, és com si diguéssim la porta d’entrada dels tres estrets.
L’illa estoniana de Saaremaa, temps ha la gran fortalesa soviètica que mirava precisament a Suècia, avui és sota control de l’OTAN i al nord les Illes Aland són desmilitaritzades, en virtut de la seva autonomia, validada per la Societat de Nacions.
Gotland, en canvi, és al mig de tot.
Amb uns seixanta mil habitants permanents, l’illa està preparada per a acollir, i ha acollit de fet gairebé sempre, una guarnició militar important i una base naval de molt de pes.
I la situació geogràfica, a noranta quilòmetres de Suècia i cent trenta de Letònia, la deixa en el punt per on els vaixells russos no tenen més remei que passar perquè estén les aigües territorials sueques al màxim i limita al mínim l’espai de lliure navegació internacional.
Aquest fet la converteix en un objectiu bàsic de qui vulgui controlar aquesta mar Bàltica que es va convertint com més va més en un insospitat escenari de la nova guerra freda. | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Unes maniobres militars russes que simulaven la conquesta de l'illa de Gotland poden haver estat el detonant perquè Suècia enviï soldats en aquest punt del seu territori. Rússia, tot i tenir ja dos ports operatius, desitja una sortida al mar des d'aquest punt. Suècia ha tornat a instaurar el servei militar obligatori.",
"a2": "L'anunci del govern de Suècia del retorn del servei militar obligatori i el retorn de l’exèrcit a l'illa de Gotland representa el canvi que s'està vivint a la mar Bàltica. Alguns dels Estats bàltics temen que Rússia ordeni una operació militar, tot i que si ho fa contra un país de la OTAN podria desencadenar un conflicte global.",
"a3": "La setmana passada, Suècia va recuperar el servei militar obligatori i va començar a remilitaritzar l’illa de Gotland, un punt estratègic del mar Bàltic amb seixanta mil habitants permanents. Aquesta decisió del govern suec respon a un hipotètic intent d’invasió de l’illa per part de Rússia, que en unes maniobres navals recents a les aigües del Bàltic simulava conquerir l’illa."
},
"extractive": {
"a1": "El retorn de l’exèrcit suec a l’illa de Gotland és el gran símbol del canvi de situació a la mar Bàltica, l’escenari inesperat i sorprenent de la nova guerra freda. \nUnes maniobres militars russes recents, que simulaven precisament la conquesta de Gotland, poden haver estat el detonant de la reacció sueca.\nI la situació geogràfica, a noranta quilòmetres de Suècia i cent trenta de Letònia, la deixa en el punt per on els vaixells russos no tenen més remei que passar perquè amplia les aigües territorials sueques al màxim i limita al mínim l’espai de lliure navegació internacional.\nAquest fet la converteix en un objectiu bàsic de qui vulgui controlar aquesta mar Bàltica que es va convertint en un insospitat escenari de la nova guerra freda.",
"a2": "La setmana passada Suècia va ser notícia a tot el món perquè va tornar a instaurar el servei militar obligatori.\nDes de l’any 2000 l’exèrcit suec era format només per voluntaris, però no en són prou, especialment ara que el govern ha decidit de prendre’s seriosament les provocacions i amenaces russes.\nEl retorn de l’exèrcit suec a l’illa de Gotland és el gran símbol del canvi de situació a la mar Bàltica, l’escenari inesperat i sorprenent de la nova guerra freda.\nQuan va anunciar el retorn del servei militar obligatori i del retorn de tropes a Gotland, el govern suec va argumentar que hi havia \"incidents concrets i documentats\", que reclamaven una acció immediata.",
"a3": "La setmana passada Suècia va ser notícia a tot el món perquè va tornar a instaurar el servei militar obligatori.\nEl retorn de l’exèrcit suec a l’illa de Gotland és el gran símbol del canvi de situació a la mar Bàltica, l’escenari inesperat i sorprenent de la nova guerra freda.\nSuècia tem que Rússia vulgui fer amb Gotland com ha fet amb Crimea.\nAmb uns seixanta mil habitants permanents, l’illa està preparada per a acollir, i ha acollit de fet gairebé sempre, una guarnició militar important i una base naval de molt de pes."
},
"extreme": {
"a1": "Suècia envia tropes a Gotland, punt estratègic del control de la mar Bàltica, que Rússia desitja.",
"a2": "Suècia ha anunciat el retorn del servei militar obligatori i el retorn de l’exèrcit a Gotland.",
"a3": "Suècia recupera el servei militar obligatori i militaritza l’estratègica illa de Gotland per a prevenir una hipotètica invasió russa."
}
} |
677 | Arrels critica els espais contra el fred per a sensellars de l’Ajuntament de Barcelona: “No anar-hi pot ser una bona decisió” | Diuen que són pedaços per poc temps que suposen allunyar-se del lloc on s'ha construït un entorn pròxim | El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha denunciat que els equipaments oberts per l’Ajuntament de Barcelona per l’arribada del fred dedicats a persones sense llar “són una mala solució” i que “a vegades, és una bona decisió no anar a aquests espais”.
La valoració ha arribat després d’explicar que els serveis municipals ja han activat els recursos de reforç per les baixes temperatures.
Segons ha concretat Busquets, inclouen 64 places extres, 48 per a homes i 16 per a dones.
En aquest sentit, el portaveu de l’entitat ha insistit que les places “són totalment insuficients” alhora que ha reclamat que, en canvi, es prioritzin “espais de baixa exigència” com a solució temporal mentre no s’aconsegueixen pisos definitius.
Fonts municipals han confirmat que divendres van posar en marxa aquest servei i han apuntat que, com cada any, es preveu allargar-ho fins al març aproximadament.
Aquestes places se sumen a les 3.046 persones que a l’últim recompte es va informar que eren allotjades en espais municipals i de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), que formen una quarantena d’entitats, entre les quals Arrels.
El model de l’entitat dirigida per Ferran Busquets, però, reivindica la cerca d’habitatges estables que suposin una solució per a l’emancipació de les persones sense llar i, si no, uns espais petits que permeten menjar, dutxar-se i dormir amb menys normes que altres equipaments.
Per contra, el plantejament municipal proposa uns albergs que no s’ajusten al que necessiten moltes de les persones que dormen al carrer, ha subratllat el portaveu d’Arrels en un acte de presentació d’una botiga-taller en què treballen persones sense llar.
“Les situacions meteorològiques de fred i calor són adverses sempre i passen la majoria de dies de l’any.
Evidentment, el fred ens sensibilitza més, però el fet que algú no vulgui anar a aquests espais normalment és una bona decisió“, ha reblat.
En Camilo, un usuari de la fundació Arrels que actualment viu a un pis i que en el passat va ser sensellar, ha aportat la seva visió del fenomen.
En el seu discurs, ha alertat que el trasllat puntual a un alberg durant un període de temps molt curt, per resguardar-se del fred, per exemple, suposa allunyar-se del lloc on ha construït un entorn pròxim.
“Quan ets al carrer, tens el teu lloc, el teu cercle, el teu lloc on ser.
Si te’n vas quinze dies per un tema de fred, ho perds tot quan tornes.
No és una solució, són pedaços”, ha reflexionat.
En el mateix sentit, ha recordat el moment en què dormia al ras i li van oferir anar a un equipament compartit.
“Vaig dir que no, perquè tothom que havia anat als albergs m’havien dit que no serveixen, que no estan bé”, tant per motius de normativa com per la convivència amb altres usuaris en entorns reduïts.
En relació amb el cas de la família amb dos fills petits que va morir en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona dimarts, el director d’Arrels ha apuntat que és una “autèntica barbaritat” que hi hagi famílies dormint en aquesta mena d’infrahabitatges alhora que ho és també “la taxa de risc de pobresa o exclusió social del 26%” present a Catalunya.
Aquesta situació de vulnerabilitat és la que condueix les famílies a ocupar locals per evitar el carrer, ha afegit Busquets.
La fundació centrada en l’acompanyament a persones sense llar ha participat avui de l’estrena oficial d’un nou espai vinculat a Arrels.
Es tracta del local La Troballa, que ja fa anys que opera com a taller ocupacional per a persones en situació de carrer o que han passat pel sensellarisme i que ara ha fet un pas endavant per obrir-se com a botiga i potenciar més actes presencials.
L’objectiu és fer “una empenta” al local, en paraules de la responsable del taller, Rocío Alonso, per apropar encara més aquest espai a la ciutadania.
Els talleristes s’encarreguen de fer tota mena de processos de ceràmica, fusteria o enquadernació amb materials que després es troben a la botiga física, ubicada al barri Gòtic.
L’espai de treball té unes quaranta persones implicades de manera permanent i també compta amb voluntaris.
Ara, amb aquesta estrena, vol posar a l’abast els productes que ells mateixos confeccionen a l’abast de qui vulgui donar suport al projecte que busca que cap persona dormi al carrer.
S’hi poden trobar tasses, accessoris, samarretes i altres materials.
A més, es preveu també que hi hagi xerrades de sensibilització i orientacions a la ciutadania sobre què fer si veu una persona dormint al carrer. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, creu que els equipaments que l'Ajuntament de Barcelona per als \"sense llar\" no són una solució. Alguns no volen anar-hi perquè perden l'entorn que s'han creat i que conforma el seu dia a dia. Arrels ha estrenat avui La Troballa, un nou local ocupacional per als sense llar.",
"a2": "Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, ha denunciat que els serveis municipals dedicats a ajudar les persones sense llar quan s'abaixen les temperatures no són suficients, ja que no hi han suficients places. A més, ha dubtat que sigui una bona solució i ha suggerit que s'haurien de buscar habitatges estables per a aquestes persones.",
"a3": "El director d’Arrels, Ferran Busquets, ha denunciat que els espais contra el fred de l’Ajuntament de Barcelona no solen ser una bona opció per a les persones sense llar, ja que les places són insuficients i es prioritzen espais de baixa exigència. A més, per als sensellars, traslladar-se temporalment a aquests espais suposa perdre el seu racó al carrer."
},
"extractive": {
"a1": "El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha denunciat que els equipaments oberts per l’Ajuntament de Barcelona per l’arribada del fred dedicats a persones sense llar “són una mala solució” i que “a vegades, és una bona decisió no anar a aquests espais”.\nEn aquest sentit, el portaveu de l’entitat ha insistit que les places “són totalment insuficients” alhora que ha reclamat que, en canvi, es prioritzin “espais de baixa exigència” com a solució temporal mentre no s’aconsegueixen pisos definitius.\nEn el seu discurs, ha alertat que el trasllat puntual a un alberg durant un període de temps molt curt, per a resguardar-se del fred, per exemple, suposa allunyar-se del lloc on ha construït un entorn pròxim.\nEs tracta del local La Troballa, que ja fa anys que opera com a taller ocupacional per a persones en situació de carrer o que han passat pel sensellarisme i que ara ha fet un pas endavant per a obrir-se com a botiga i potenciar més actes presencials.",
"a2": "El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha denunciat que els equipaments oberts per l’Ajuntament de Barcelona per l’arribada del fred dedicats a persones sense llar “són una mala solució” i que “a vegades, és una bona decisió no anar a aquests espais”.\nLa valoració ha arribat després d’explicar que els serveis municipals ja han activat els recursos de reforç per les baixes temperatures.\nEn el seu discurs, ha alertat que el trasllat puntual a un alberg durant un període de temps molt curt, per a resguardar-se del fred, per exemple, suposa allunyar-se del lloc on ha construït un entorn pròxim.\nAmb relació al cas de la família amb dos fills petits que va morir en un incendi a la plaça Tetuan de Barcelona dimarts, el director d’Arrels ha apuntat que és una “autèntica barbaritat” que hi hagi famílies dormint en aquesta mena d’infrahabitatges alhora que ho és també “la taxa de risc de pobresa o exclusió social del 26%” present a Catalunya.",
"a3": "El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha denunciat que els equipaments oberts per l’Ajuntament de Barcelona per l’arribada del fred dedicats a persones sense llar “són una mala solució” i que “a vegades, és una bona decisió no anar a aquests espais”.\nEn aquest sentit, el portaveu de l’entitat ha insistit que les places “són totalment insuficients” alhora que ha reclamat que, en canvi, es prioritzin “espais de baixa exigència” com a solució temporal mentre no s’aconsegueixen pisos definitius.\nEl model de l’entitat dirigida per Ferran Busquets, però, reivindica la cerca d’habitatges estables que suposin una solució per a l’emancipació de les persones sense llar i, si no, uns espais petits que permeten menjar, dutxar-se i dormir amb menys normes que altres equipaments.\nEn el seu discurs, ha alertat que el trasllat puntual a un alberg durant un període de temps molt curt, per a resguardar-se del fred, per exemple, suposa allunyar-se del lloc on ha construït un entorn pròxim."
},
"extreme": {
"a1": "La Fundació Arrels indica que els recursos municipals a Barcelona per als \"sense llar\" són insuficients i, de vegades, inadequats.",
"a2": "Ferran Busquets assegura que les places dedicades a persones sense llar per a refugiar-se del fred són insuficients i no recomanables.",
"a3": "L’entitat Arrels critica els espais contra el fred de l’Ajuntament de Barcelona per a les persones sense llar."
}
} |
1,369 | JxCat es compromet a no retrocedir «ni un mil·límetre» en el projecte republicà | El diputat Quim Torra reclama "no oblidar mai" les càrregues de l'1-O, recalca la legitimitat de Puigdemont i acusa l'Estat d'actuar amb "indecència democràtica" | Junts per Catalunya (JxCat) ha arrencat la legislatura assenyalant que no retrocediran "ni un mil·límetre" en la defensa de la independència, malgrat les dificultats per implantar el mandat "republicà" obtingut l'1-O i el 27-O al Parlament.
En aquest sentit, el diputat Quim Torra ha apuntat que seran "lleials" a l'expressió dels catalans a les urnes i que seguiran endavant amb el projecte republicà.
Torra ha indicat que el 27 d'octubre es va declarar "políticament" la República, i ha recordat que les institucions espanyoles no van tenir, precisament, una resposta política.
"Serem lleials a l'expressió dels catalans a les urnes.
Aquesta resolució és el punt de partida del projecte republicà.
La primera institució republicana és la voluntat popular, que va donar la majora absoluta als partits que defensen la independència", ha assenyalat Torra, que ha volgut recordar les càrregues de l'1-O.
"Els catalans tenim el deure de no oblidar què hem vist, i de tenir una solidaritat fraterna per tal que els culpables siguin condemnats", ha recalcat el diputat de JxCat.
El dirigent sobiranista ha carregat contra els efectes de l'aplicació del 155, i també ha posat de manifest la deriva "repressiva" de l'Estat, que es basa en la judicialització, processos judicials contra dirigents polítics i contra ciutadans particulars.
"L'Estat ha ensenyat una de les cares més fosques.
S'han assolit quotes impensables de decència democràtica.
Tot s'hi ha valgut", ha recaltat i, al mateix temps, ha volgut deixar clar que es manté vigent el suport parlamentari a Puigdemont.
"Què passa a l'Estat amb els presidents de la Generalitat?", s'ha preguntat recordat mentre esmentava Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Jordi Pujol -empresonat durant el franquisme i aplaudit per una part dels diputats independentistes- i Artur Mas, aquest últim inhabilitat pel 9-N i immers en un procés judicial al Tribunal de Comptes.
"O acaben a la presó, o a l'exili", ha dit.
"Avui, si ets independentista, ets culpable", ha ressaltat el dirigent sobiranista, que ha citat Stefan Zweig per tancar el discurs.
Torra ha volgut iniciar la intervenció recordant les absències d'aquells diputats que o bé són a l'exili -Carles Puigdemont, Toni Comín- o bé a la presó -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez.
Els dos últims han delegat el vot en Jordi Turull i en Marta Rovira, segons ha informat Roger Torrent al principi d'un ple que ha tornat a ser convuls.
La República "que no va néixer" del PSC
Dura intervenció de Miquel Iceta, primer secretari del PSC, en el primer gran debat de la legislatura.
Després de reclamar que comenci a córrer el rellotge de la investidura, frenat des del 30 de gener, Iceta ha avisat l'independentisme que no té sentit "recuperar una República que no va néixer" i ha recalcat que qualsevol intent de "legitimitat paral·lela" des de Brussel·les està "abocat al fracàs".
En aquest sentit, el dirigent socialista ha criticat que no se sap, a hores d'ara, quants presidents hi haurà, ni quins seran "de veritat" i quins "de fireta", en referència a Carles Puigdemont.
Iceta també ha demanat que en el futur Govern no hi hauria d'haver cap persona encausada o immersa en processos judicials relacionats amb el sobiranisme.
Els comuns alerten d'un "auto-boicot"
El primer ple de la legislatura ha arrencat amb bronca parlamentària inclosa, però també amb la decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de fer arrencar la sessió malgrat que Ciutadans l'ha intentat frenar per impedir que es voti sobre l'1 d'octubre.
Els "comuns" han inaugurat el ple amb una proposta de resolució en defensa de la sobirania del Parlament que rebrà el suport dels independentistes.
Però en el seu discurs, Xavier Domènech ha llançat una advertència: "No ens podem quedar atrapat per l'ahir.
No hi ha restitució possible".
Al seu judici, proposar Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat serà un "auto-boicot" perquè retardarà la recuperació de l'autogovern. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En l'inici de la legislatura, Torra ha volgut recordar que tenen el mandat de l'1-O i la reacció violenta i repressiva de l'Estat. També ha recordat els presos i els exiliats. Per la seva banda, Iceta no troba sentit a \"recuperar una república que no va néixer\" i creu que una legitimació paral·lela de la mateixa fracassaria.",
"a2": "Junts per Catalunya ha assegurat que no tiraran enrere en la defensa de la independència. Quim Torra ha dit que seguiran endavant amb el projecte i que respectaran els desitjos dels catalans a les urnes. Ha volgut també recordar els diputats que estan o bé exiliats o bé a la presó: Carles Puigdemont, Toni Comín, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez.",
"a3": "La legislatura ha començat amb Junts per Catalunya deixant clar que no abandonaran el projecte de la independència de Catalunya. Quim Torra ha denunciat les càrregues policials de l’1 d’octubre i ha refermat el compromís del seu partit amb el resultat del referèndum. Miquel Iceta, del PSC, ha demanat que no hi hagi encausats sobiranistes al govern de la Generalitat."
},
"extractive": {
"a1": "Junts per Catalunya (JxCat) ha arrencat la legislatura assenyalant que no retrocediran \"ni un mil·límetre\" en la defensa de la independència, malgrat les dificultats per a implantar el mandat \"republicà\" obtingut l'1-O i el 27-O al Parlament.\nEl dirigent sobiranista ha carregat contra els efectes de l'aplicació del 155, i també ha posat de manifest la deriva \"repressiva\" de l'Estat, que es basa en la judicialització, processos judicials contra dirigents polítics i contra ciutadans particulars.\nTorra ha volgut iniciar la intervenció recordant les absències d'aquells diputats que o bé són a l'exili –Carles Puigdemont, Toni Comín– o bé a la presó –Oriol Junqueras, Jordi Sànchez.\nDesprés de reclamar que comenci a córrer el rellotge de la investidura, frenat des del 30 de gener, Iceta ha avisat l'independentisme que no té sentit \"recuperar una República que no va néixer\" i ha recalcat que qualsevol intent de \"legitimitat paral·lela\" des de Brussel·les està \"abocat al fracàs\".",
"a2": "\"Els catalans tenim el deure de no oblidar què hem vist, i de tenir una solidaritat fraterna per tal que els culpables siguin condemnats\", ha recalcat el diputat de JxCat.\nEl dirigent sobiranista ha carregat contra els efectes de l'aplicació del 155, i també ha posat de manifest la deriva \"repressiva\" de l'Estat, que es basa en la judicialització, processos judicials contra dirigents polítics i contra ciutadans particulars.\nTorra ha volgut iniciar la intervenció recordant les absències d'aquells diputats que o bé són a l'exili –Carles Puigdemont, Toni Comín– o bé a la presó –Oriol Junqueras, Jordi Sànchez.\nDesprés de reclamar que comenci a córrer el rellotge de la investidura, frenat des del 30 de gener, Iceta ha avisat l'independentisme que no té sentit \"recuperar una República que no va néixer\" i ha recalcat que qualsevol intent de \"legitimitat paral·lela\" des de Brussel·les està \"abocat al fracàs\".",
"a3": "Junts per Catalunya (JxCat) ha arrencat la legislatura assenyalant que no retrocediran \"ni un mil·límetre\" en la defensa de la independència, malgrat les dificultats per implantar el mandat \"republicà\" obtingut l'1-O i el 27-O al Parlament.\nEl dirigent sobiranista ha carregat contra els efectes de l'aplicació del 155, i també ha posat de manifest la deriva \"repressiva\" de l'Estat, que es basa en la judicialització, processos judicials contra dirigents polítics i contra ciutadans particulars.\nDesprés de reclamar que comenci a córrer el rellotge de la investidura, frenat des del 30 de gener, Iceta ha avisat l'independentisme que no té sentit \"recuperar una República que no va néixer\" i ha recalcat que qualsevol intent de \"legitimitat paral·lela\" des de Brussel·les està \"abocat al fracàs\".\nAl seu judici, proposar Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat serà un \"autoboicot\" perquè retardarà la recuperació de l'autogovern."
},
"extreme": {
"a1": "Junts reafirma el seu compromís independentista en l'inici de la legislatura. Torra recorda que no hem d'oblidar l'1-O.",
"a2": "Quim Torra assegura que seguiran endavant amb el projecte d'independència de Catalunya i recorda les accions del govern espanyol.",
"a3": "JuntsxCat arrenca la legislatura avisant que no retrocediran ni un mil·límetre en el seu compromís amb la república catalana."
}
} |
2,686 | Les exportacions gironines cauen un 15% al maig arrossegades per la pandèmia i la davallada de les càrnies | L'efecte de la covid-19 fa que les vendes a l'exterior entrin en números negatius en l'acumulat de l'any | Les exportacions gironines han caigut un 15% al maig arrossegades per l'efecte de la pandèmia.
Segons recull l'estadística que periòdicament publica el Ministeri, les empreses de la demarcació van fer vendes a l'exterior per valor de 438,4 milions d'euros (MEUR).
El maig també marca un punt d'inflexió amb les càrnies, que per primer cop aquest 2020 deixen enrere els números verds i veuen com les seves exportacions cauen un 8,4% (situant-se en 133,7 MEUR).
I de retruc, això també capgira l'acumulat de l'any.
Perquè l'efecte de la covid-19 fa que les vendes de les empreses gironines a l'exterior ja siguin un 3,3% inferiors a les del 2019.
Per països, França es manté com a primer destí, seguit per la Xina.
La covid-19 continua impactant de ple damunt les exportacions gironines.
Si bé al maig, quan va començar la desescalada, la caiguda no ha estat tan acusada com la de l'abril (quan es va situar en el 23,7%) els números negatius continuen.
Segons l'estadística que publica periòdicament el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, durant el mes de maig les empreses de la demarcació van exportar per valor de 438,4 MEUR.
I això, comparat amb el mateix període del 2019, es tradueix en un descens del 15%.
Si es passa la lupa per sectors, el maig també marca un punt d'inflexió.
Perquè l'agroalimentari gironí per primera vegada deixa enrere els números verds.
En concret, les seves vendes a l'exterior es van situar en 203,9 MEUR, cosa que representa una caiguda global del 9,3% en comparació amb el mateix mes de l'any passat.
I en aquest descens, hi tenen a veure molt les càrnies.
Al maig, les exportacions del clúster es van situar en 133,70 MEUR.
En comparació amb el 2019, això suposa un descens del 8,4% (ja que aleshores, les vendes a l'exterior de carn fresca i despulles d'animals es van situar en 145,97 MEUR).
Les químiques, a la baixa
El coronavirus i la frenada de l'economia també es deixa notar al sector químic (el segon en importància al maig).
En concret, al llarg d'aquest mes, les seves vendes cauen un 5,7% (situant-se en 85,1 MEUR).
Aquesta situació, però, no es dona amb la maquinària.
I és que durant el mes de maig, tot i que tímidament, el sector ha aconseguit repuntar vendes (passant dels 37,24 MEUR del 2019 als 39,8 MEUR d'aquest 2020).
Pel que fa a mercats, al maig França s'ha mantingut com el primer destí dels productes gironins.
Aquí les empreses hi han fet vendes per valor de 104,35 MEUR.
Per darrere seu, i passant per davant de la resta de països de la UE, s'hi situa el gegant asiàtic (amb exportacions de 57,77 MEUR, principalment de carn de porc).
I ja a molta més distància, s'hi troben mercats com Itàlia (29,65 MEUR), Alemanya (26,41 MEUR) o el Regne Unit (22,29 MEUR).
Si es comparen les exportacions gironines amb les de la resta de Catalunya, totes les demarcacions tanquen el maig amb caigudes.
A Barcelona, el descens és del 40,1%; a Tarragona, del 37,9% i a Lleida, de l'11,5%.
I això també comporta que, durant aquest mes, les exportacions catalanes hagin davallat de mitjana un 37,2% (tancant el mes amb vendes a l'exterior per valor de 4.292,5 MEUR).
Un 3,3% menys en l'acumulat del 2020
L'efecte del coronavirus, de retruc, fa que les exportacions gironines entrin en números negatius en l'acumulat del 2020.
En concret, ja s'està un 3,3% per sota dels registres que es van assolir en el mateix període de l'any passat.
Entre gener i maig d'aquest 2020, les empreses gironines han fet vendes a l'exterior per valor de 2.292,8 MEUR.
Si es miren les xifres per sectors, però, en l'acumulat del 2020 l'agroalimentari de moment compensa el descens d'aquest maig amb el bon inici d'any que va tenir.
Perquè les seves exportacions se situen en 1.113,3 MEUR, un 14,7% més en comparació amb el 2019.
No passa el mateix, però, amb les químiques: aquí, les seves vendes davallen en un 10,8% (situant-se en un global de 385 MEUR). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Les exportacions gironines al mes de maig han abaixat un 15 %, degut a la pandèmia. A Barcelona, la reducció ha estat d'un 40,1 %, a Tarragona del 37,9 % i a Lleida del 11,5 %. Per sectors, l'agroalimentari i el químic han estat els més castigats. França és el primer destí dels productes catalans, seguit de la Xina.",
"a2": "Segons les estadístiques publicades pel Ministeri, el mes de maig ha suposat una reducció d'un 15% de les exportacions gironines degut als efectes de la pandèmia. A la resta de Catalunya també podem veure aquesta reducció: un 40,1% a Barcelona, un 37,9% a Tarragona i un 11.5% a Lleida. Durant aquest mes, doncs, les exportacions catalanes han abaixat un 37,2%.",
"a3": "Segons dades del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, les exportacions de la demarcació de Girona han caigut un 15% aquest mes de maig, amb vendes a l'exterior per valor de 438,4 milions d'euros. L'efecte de la covid-19 ha afectat en gran mesura les empreses càrnies, que aquest 2020 han vist com les exportacions queien un 8,4%."
},
"extractive": {
"a1": "Les exportacions gironines han caigut un 15% al maig arrossegades per l'efecte de la pandèmia.\nPerquè l'agroalimentari gironí per primera vegada deixa enrere els números verds.\nEl coronavirus i la frenada de l'economia també es deixa notar al sector químic (el segon en importància al maig).\nA Barcelona, el descens és del 40,1%; a Tarragona, del 37,9% i a Lleida, de l'11,5%.",
"a2": "Segons l'estadística que publica periòdicament el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, durant el mes de maig, les empreses de la demarcació van exportar per valor de 438,4 MEUR.\nI això, comparat amb el mateix període del 2019, es tradueix en un descens del 15%.\nSi es comparen les exportacions gironines amb les de la resta de Catalunya, totes les demarcacions tanquen el maig amb caigudes.\nI això també comporta que, durant aquest mes, les exportacions catalanes hagin davallat de mitjana un 37,2% (tancant el mes amb vendes a l'exterior per valor de 4.292,5 MEUR).",
"a3": "Les exportacions gironines han caigut un 15% al maig arrossegades per l'efecte de la pandèmia.\nSegons recull l'estadística que periòdicament publica el Ministeri, les empreses de la demarcació van fer vendes a l'exterior per valor de 438,4 milions d'euros (MEUR).\nEl maig també marca un punt d'inflexió amb les càrnies, que per primer cop aquest 2020 deixen enrere els números verds i veuen com les seves exportacions cauen un 8,4% (situant-se en 133,7 MEUR).\nEn concret, les seves vendes a l'exterior es van situar en 203,9 MEUR, cosa que representa una caiguda global del 9,3% en comparació amb el mateix mes de l'any passat."
},
"extreme": {
"a1": "Les exportacions catalanes han caigut a les quatre demarcacions significativament degut al coronavirus, sobretot als sectors agroalimentari i químic.",
"a2": "L'efecte del coronavirus fa que les exportacions de tota Catalunya s'hagin reduït al mes de maig, una mitjana d'un 37,2%.",
"a3": "Les exportacions gironines han caigut un 15% el maig a causa de l'efecte de la pandèmia, sobretot al sector carni."
}
} |
1,834 | Detecten alteracions al cervell dels infants amb obesitat | Un estudi de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global de Barcelona identifica les zones afectades | Un estudi liderat per investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global de Barcelona revela que determinades zones del cervell dels infants amb obesitat presenten alteracions si es comparen amb els que tenen un pes normal o sobrepès.
Aquestes alteracions vinculen l'obesitat amb una patologia cerebral similar al trastorn obsessiu-compulsiu, ja que són les mateixes zones afectades.
"L'obesitat en general, i en particular la infantil, s'enfoca com un mal hàbit i s'assenyalen determinats aliments com a responsables, però no és del tot així", indica el doctor Jesús Pujol, autor de l'estudi i responsable de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica del Mar.
Els resultats es publiquen a la revista Cerebral Cortex.
Els investigadors han pogut certificar que el cervell dels infants que pateixen obesitat presenta trets diferents respecte al dels que tenen pes normal o sobrepès.
És la primera vegada que es fa un estudi d'aquest tipus en menors d'edat i es documenten aquestes alteracions en nens i nenes que pateixen obesitat.
Els autors de l'estudi han analitzat imatges del cervell de 230 nenes i nens d'entre 8 i 12 anys -voluntaris de l'estudi BREATHE liderat per ISGlobal- i han observat que hi ha dues zones que tenen alteracions i es troben hiperexcitades.
Es tracta de l'escorça orbitofrontal i l'amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions, i l'escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos. Aquestes alteracions són iguals que les de les persones que pateixen un trastorn obsessiu-compulsiu i que les d'aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d'origen genètic, que produeix un trastorn obsessiu i deriva en obesitat.
"El nen obès és un nen que pateix molt el seu problema i pateix la idea obsessiva al voltant del menjar.
El menjar no el tranquil·litza, no en gaudeix, només li treu l'ansietat de forma parcial", explica Laura Blanco-Hinojo, investigadora de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica i signant de l'estudi.
És a dir, l'obsessió per menjar envaeix la ment de la persona, fet que és viscut de forma negativa, amb patiment, un fet que no passa amb els infants amb pes normal o sobrepès.
L'alteració del sistema que regula la conducta es pot considerar que arriba al nivell de patologia cerebral, fet que cal tenir en compte.
"La intervenció terapèutica és totalment necessària", assenyala el psicòleg Gerard Martínez-Vilavella, de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar i participant en l'estudi.
"En el sobrepès hi ha alteracions quantitatives que indiquen que el cervell funciona diferent, però en el cas de l'obesitat, ja entra en la categoria del fet patològic", afegeix.
El fet de tenir hiperexcitades aquestes zones del cervell provoca una ansietat permanent en els infants amb obesitat i, a la vegada, altera la mateixa percepció del cos, magnificant-la.
Per això, els responsables de l'estudi destaquen que cal un abordatge multidisciplinari i tenir en compte que aquests infants es troben encara en un moment de formació de la personalitat i de les estructures i connexions cerebrals.
Els investigadors apunten que l'estudi no permet determinar si l'obesitat genera les alteracions cerebrals o són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l'obesitat, però que cal tenir en compte els dos factors, l'alimentació i la patologia cerebral.
Jordi Sunyer, investigador d'ISGlobal i últim signant del treball, destaca que l'alta prevalença d'obesitat infantil és "una de les majors epidèmies del segle XXI".
"La troballa d'alteracions en el funcionament del cervell en les àrees relacionades amb la recompensa i la visió del cos d'aquests nens i nenes indica que el seu tractament ha de ser dirigit també a nivell individual
El 38% de les nenes d'entre 6 i 11 anys de Catalunya pateixen sobrepès o obesitat, xifra que arriba al 40% entre els nens de la mateixa edat, segons un estudi de l’ISGlobal i de l'Institut IDIAPJGol realitzat amb més d'un milió d'infants i publicat a Jama Network Open.
La prevalença ha disminuït en general, però s'ha incrementat a les àrees urbanes més desfavorides.
Es considera que un infant pateix obesitat quan té un pes que se situa en el percentil 95 de la mitjana corresponent a la seva edat. | [
"salut"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Un estudi realitzat per investigadors de l'Hospital del Mar han demostrat que el cervell dels infants obesos presenta trets diferents dels dels nens amb pes normal o sobrepès. Aquestes modificacions són iguals a les persones que tenen un trastorn obsessiu-compulsiu als que tenen la malaltia de Prader-Willi. A més, el nen obès viu aquesta obsessió amb patiment.",
"a2": "Investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global de Barcelona han dut a terme un estudi amb 230 nens i nenes d'entre 8 i 12 anys, i han conclòs que el cervell dels infants amb obesitat tenen alteracions en determinades zones, en concret l'escorça orbitofrontal i l'amígdala. Els psicòlegs creuen que és necessària la intervenció terapèutica.",
"a3": "Un estudi liderat per l'Hospital del Mar i l'Institut de Salut Global de Barcelona ha revelat que els infants que pateixen obesitat presenten alteracions en zones determinades del cervell. Aquestes alteracions vinculen la patologia de l'obesitat infantil amb un trastorn obsessiu-compulsiu. Els investigadors apunten que l'estudi no determina si són les alteracions les que provoquen l'obesitat o viceversa."
},
"extractive": {
"a1": "Els investigadors han pogut certificar que el cervell dels infants que pateixen obesitat presenta trets diferents respecte al dels que tenen pes normal o sobrepès.\nAquestes alteracions són iguals que les de les persones que pateixen un trastorn obsessiu-compulsiu i que les d'aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d'origen genètic, que produeix un trastorn obsessiu i deriva en obesitat.\nÉs a dir, l'obsessió per menjar envaeix la ment de la persona, fet que és viscut de forma negativa, amb patiment, un fet que no passa amb els infants amb pes normal o sobrepès.\nEls investigadors apunten que l'estudi no permet determinar si l'obesitat genera les alteracions cerebrals o són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l'obesitat, però que cal tenir en compte els dos factors, l'alimentació i la patologia cerebral.",
"a2": "Un estudi liderat per investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global de Barcelona revela que determinades zones del cervell dels infants amb obesitat presenten alteracions si es comparen amb els que tenen un pes normal o sobrepès.\nAquestes alteracions vinculen l'obesitat amb una patologia cerebral similar al trastorn obsessiu-compulsiu, ja que són les mateixes zones afectades.\n\"La intervenció terapèutica és totalment necessària\", assenyala el psicòleg Gerard Martínez-Vilavella, de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar i participant en l'estudi.\nJordi Sunyer, investigador d'ISGlobal i últim signant del treball, destaca que l'alta prevalença d'obesitat infantil és \"una de les majors epidèmies del segle XXI\".",
"a3": "Un estudi liderat per investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global de Barcelona revela que determinades zones del cervell dels infants amb obesitat presenten alteracions si es comparen amb els que tenen un pes normal o sobrepès.\nEls autors de l'estudi han analitzat imatges del cervell de 230 nenes i nens d'entre 8 i 12 anys -voluntaris de l'estudi BREATHE liderat per ISGlobal- i han observat que hi ha dues zones que tenen alteracions i es troben hiperexcitades.\nEs tracta de l'escorça orbitofrontal i l'amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions, i l'escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos.\nEls investigadors apunten que l'estudi no permet determinar si l'obesitat genera les alteracions cerebrals o són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l'obesitat, però que cal tenir en compte els dos factors, l'alimentació i la patologia cerebral."
},
"extreme": {
"a1": "Investigadors de l'Hospital del Mar han demostrat que el cervell dels nens obesos té característiques diferents dels dels altres nens.",
"a2": "Un estudi de l'Hospital del Mar revela que els infants amb obesitat presenten alteracions a determinades zones del cervell.",
"a3": "Un estudi de l’Hospital del Mar i l'Institut de Salut Global revela alteracions en el cervell dels infants amb obesitat."
}
} |
396 | La plantilla de Nissan manté l’amenaça d’anar als tribunals si la direcció no es fa enrere | En una assemblea amb centenars de treballadors els representants sindicals han demanat que es mantinguin els piquets | La possibilitat que la plantilla de Nissan presenti una demanda col·lectiva contra la companyia pren força.
Així s’ha anunciat en una assemblea que s’ha celebrat avui a Montcada i Reixac i en la qual han participat centenars de treballadors.
La trobada arriba després que aquest ahir a la nit es trenquessin les negociacions entre la direcció i els representants sindicals, i la multinacional fes la seva ‘última oferta’.
El comitè d’empresa acusa la companyia d’estar ‘imposant’ la seva voluntat.
Reclama un pla d’industrialització, unes indemnitzacions justes i que no s’acomiadi cap empleat mentre la planta continuï activa.
Alhora, fan una crida perquè les administracions intervinguin i adverteixen que mantindran els piquets.
Sota un sol de justícia, centenars de treballadors de Nissan s’han concentrat amb paraigües i para-sols, en un solar que l’ajuntament de Montcada els ha cedit per organitzar aquesta assemblea.
Els representants sindicals s’han mostrat molt crítics amb la direcció i han demanat a la plantilla que continuï ‘en peu de guerra’ per demostrar a la multinacional que no cedirà davant el que consideren que és una ‘imposició’.
Han deixat clar que no acceptaran ‘l’última oferta’ de l’empresa i han instat la companyia que faci una passa enrere i escolti les demandes dels treballadors.
Tot i que el període de consultes ja ha acabat, obren la porta a seguir negociant, sempre que es tinguin en compte les seves reclamacions.
La principal d’aquestes peticions gira al voltant de la reindustrialització.
Consideren que la companyia hauria d’implicar-se més.
‘Nissan és qui vol abandonar i deixar enrere quaranta anys d’història’, explica Miguel Ruiz, secretari general de Sigen-USOC a l’empresa, que recorda a la direcció que ‘té una responsabilitat social’.
A banda, exigeixen que es mantinguin tots els llocs de treball fins que no s’aturi l’activitat industrial a les fàbriques catalanes.
Dijous, Nissan va obrir la porta a ajornar el tancament sempre que els treballadors abandonin la vaga indefinida i reiniciïn la producció a finals d’agost.
La direcció s’ha compromès a no acomiadar ningú fins a final d’any, però, després, vol ‘gestionar l’excedent’ de 660 treballadors a partir del començament del 2021.
‘No podem consentir que mentre estem produint hi hagi empleats que hagin de sortir de l’empresa de forma traumàtica’, apunta Ruiz.
Un altre dels aspectes que els amoïna són les indemnitzacions que s’haurien d’aplicar.
L’empresa ha plantejat tres franges d’edat, per les quals ha establert diferents condicions.
Els sindicats reclamen major protecció pel segment d’entre 50 i 55 anys.
Consideren que es tracta de persones que estan arribant al final de la seva vida laboral i que poden trobar-se ‘en risc d’exclusió social’.
Davant aquesta situació.
El comitè d’empresa ha assegurat que ja té preparada la demanda col·lectiva.
‘Els nostres advocats han estat argumentant-la i si dimarts l’empresa diu que aquesta és la seva proposta i res no canvia, evidentment ens veurem abocats a presentar-la’, remarca el secretari general de Sigen-USOC.
Tot i això reconeix que no és la sortida desitjada, ja que implicaria entrar en un procés judicial que podria dilatar-se molt en el temps.
Ruiz ha aprofitat per retreure al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al vice-president, Pablo Iglesias, que no intervinguin.
‘És una vergonya que una empresa que ha utilitzat fons públics pugui abandonar les seves operacions i deixar més de 25.000 famílies sense feina i mentint’.
Alhora, recorda a Sánchez que el mes de gener passat va dir que els llocs de treball dels empleats de Nissan estaven garantits.
‘Qui ens fa fora és l’empresa, vostè hi te molta responsabilitat’, ha advertit a Sánchez.
Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, assegura que un cop trencat el període de consultes, la plantilla només pot protegir-se jurídicament impugnant aquests acomiadaments.
‘Farem una demanda col·lectiva en contra de les causes objectives que ha intentat justificar l’empresa per trobar la nul·litat dels jutjats’, ha detallat.
Pacheco lamenta que s’hagi arribat a aquest punt, però fa responsable del fracàs de les negociacions a l’empresa.
‘Només tenien al cap utilitzar l’Estaut dels Treballadors per fer els acomiadaments de la forma més econòmica possible i aquesta ha estat la dinàmica de la negociació’, ha lamentat.
La plantilla mantindrà els piquets a les fàbriques de Montcada i Reixac i Sant Andreu, i també la vaga indefinida que fa més de noranta dies que dura.
‘No confiem en l’empresa’, indica Ruiz que diu que temen que vulgui emportar-se alguns dels materials que hi ha en aquestes factories i que s’utilitzen per fabricar models per Renault.
‘Hem fet una crida per secundar els piquets’, ha apuntat Ruiz.
Durant l’assemblea s’han sentit moltes veus crítiques contra Frank Torres, el responsable d’operacions industrials de Nissan.
Alguns empleats l’han titllat de ‘mercenari’ i ‘rata’. | [
"economia",
"sindicalisme"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Ahir es van trencar les negociacions entre els treballadors de Nissan, després que la plantilla rebutgés l'última oferta de l'empresa. Els treballadors es plantegen demandar l'empresa contra les causes objectives amb què Nissan ha intentat justificar el tancament. També apel·len a la intervenció de l'Administració, ja que consideren una vergonya l'actitud de l'empresa, que va utilitzar fons públics.",
"a2": "La possibilitat de que els empleats de Nissan presentin una demanda col·lectiva contra la companyia és un fet probable. El comitè d’empresa ha deixat clar que no acceptaran cap proposta de Nissan i exigeixen un pla d’industrialització, indemnitzacions justes i que no s'acomiadi cap treballador mentre la planta sigui activa.",
"a3": "La plantilla de Nissan, que porta en vaga més de noranta dies, ha celebrat avui una assemblea a la planta de Montcada i Reixac. Els treballadors reclamen un pla d'industrialització, indemnitzacions justes i que no s'acomiadi cap empleat mentre les plantes de l'empresa continuïn actives. Amenacen amb presentar una demanda col·lectiva si no s'atenen les seves demandes."
},
"extractive": {
"a1": "La possibilitat que la plantilla de Nissan presenti una demanda col·lectiva contra la companyia pren força.\n\"Nissan és qui vol abandonar i deixar enrere quaranta anys d’història\", explica Miguel Ruiz, secretari general de Sigen-USOC a l’empresa, que recorda a la direcció que \"té una responsabilitat social\".\n\"És una vergonya que una empresa que ha utilitzat fons públics pugui abandonar les seves operacions i deixar més de 25.000 famílies sense feina i mentint\".\n\"Farem una demanda col·lectiva en contra de les causes objectives que ha intentat justificar l’empresa per a trobar la nul·litat dels jutjats\", ha detallat.",
"a2": "La trobada arriba després que aquest ahir a la nit es trenquessin les negociacions entre la direcció i els representants sindicals, i la multinacional fes la seva \"última oferta\".\nReclama un pla d’industrialització, unes indemnitzacions justes i que no s’acomiadi cap empleat mentre la planta continuï activa.\nEls representants sindicals s’han mostrat molt crítics amb la direcció i han demanat a la plantilla que continuï \"en peu de guerra\" per a demostrar a la multinacional que no cedirà davant el que consideren que és una \"imposició\".\n\"Nissan és qui vol abandonar i deixar enrere quaranta anys d’història\", explica Miguel Ruiz, secretari general de Sigen-USOC a l’empresa, que recorda a la direcció que \"té una responsabilitat social\".",
"a3": "La possibilitat que la plantilla de Nissan presenti una demanda col·lectiva contra la companyia pren força.\nReclama un pla d’industrialització, unes indemnitzacions justes i que no s’acomiadi cap empleat mentre la planta continuï activa.\nLa direcció s’ha compromès a no acomiadar ningú fins a final d’any, però, després, vol \"gestionar l’excedent\" de 660 treballadors a partir del començament del 2021.\nLa plantilla mantindrà els piquets a les fàbriques de Montcada i Reixac i Sant Andreu, i també la vaga indefinida que fa més de noranta dies que dura."
},
"extreme": {
"a1": "La plantilla de Nissan, disposada a demandar l'empresa contra les causes objectives que planteja la companyia.",
"a2": "El comitè d’empresa reclama a Nissan un pla d’industrialització, indemnitzacions justes i continuació laboral mentre la planta sigui operativa.",
"a3": "Els treballadors de Nissan podria presentar una demanda col·lectiva contra l'empresa si la direcció no escolta les seves demandes."
}
} |
1,546 | La llum LED que desinfecta espais de bacteris i virus com la Covid-19 | L'aparell està pensat per a centres sanitaris, equipaments públics o negocis | Una empresa de Vic ha dissenyat un llum LED que permet desinfectar els espais de bacteris i virus, com la Covid-19.
Ho fa a través de dos sistemes: un que actua sobre les superfícies i un altre sobre l'aire.
L'aparell, inicialment pensat per centres sanitaris, equipaments públics i negocis, es controla a través d'una aplicació mòbil.
El gerent de la companyia, Pere Lloansí, ha relatat a l'ACN que fa temps que l'empresa treballa amb la idea de fer llums per combatre els virus i bacteris, però ha estat l'aparició del coronavirus el que ha acabat d'impulsar el projecte.
A l'espera dels darrers testos, el nou llum podria estar al mercat ja aquesta tardor.
El producte està 100% fabricat a Vic.
Fa temps que l'empresa vigatana Montronic treballava amb la idea de fer llums "per combatre virus i bacteris", explica el seu gerent, Pere Lloansí.
Ha estat, però, l'aparició de la Covid-19, el que ha acabat d'impulsar el projecte.
I és que, recorda, la pandèmia ha desencadenat un enduriment dels requisits de desinfecció i esterilització dels espais.
El gran distintiu del llum és que inclou tres usos en un mateix aparell.
D'una banda, utilitza una tecnologia ultraviolada de tipus C. Aquesta, que és la que utilitzen alguns hospitals per desinfectar els quiròfans, emet una longitud d'ona molt curta, el que permet "perforar i entrar dins de l'ADN dels virus i bacteris", explica el cap d'operacions, David Ortega.
En el cas de la Covid-19, afegeix, d'acord amb les darreres investigacions, calen entre 5 i 6 segons de radiació, utilitzant aquesta amplitud d'ona, per acabar amb el virus.
A través d'aquest sistema es pot desinfectar les superfícies de virus i bacteris.
El segon dels usos és que desinfecta l’aire de virus i bacteris.
Inclou un sistema que permet recircular l'aire de l'habitació filtrant-lo i desinfectant-lo gràcies a un sistema de ventilació integrat.
En paral·lel, en la seva utilització per il·luminar, ofereix un canvi de tonalitat de la llum de freda a càlida, un fet que, segons els seus creadors, "permet relaxar la visió".
Tot plegat es controla a través d'una aplicació mòbil, que permet abordar des de quin ús aplicar a quants segons de radiació emetre en funció del virus que es vulgui "atacar".
A causa de les radiacions, la llum ultraviolada s'ha d'utilitzar quan no hi ha ningú a l'indret.
Per evitar riscos, incorpora un sensor de moviment per tal que, si detecta a algú a l'habitació, automàticament el llum es pari.
En el cas de la desinfecció de l'aire, sí que funciona amb gent.
Des d'hospitals a gimnasos
Montronic Vic està realitzant els darrers testos amb l'objectiu que el llum es pugui comercialitzar a la tardor.
Inicialment, explica Ortega, està pensat per a hospitals, equipaments públics, restaurants, hotels o gimnasos.
"Cal utilitzar-la amb precaució i cal formar primer a aquest mercat abans d'abordar l'ús domèstic, seria una bogeria", assenyala.
L'altre gran distintiu del producte és que està 100% fabricat a Vic.
Les peces, expliquen els seus impulsors, s'han adquirit a proveïdors catalans i el sistema s'ha confeccionat i produït a les instal·lacions vigatanes, que disposen de la tecnologia d'última generació.
Mapes interactius
MAPES Vint comarques han duplicat els positius de coronavirus en l'última quinzena
Consulta en mapes i taules quants contagis s'han detectat, a nivell local i comarcal, en cadascuna de les setmanes des de l'aixecament de l'estat d'alarma
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
ONZE DE SETEMBRE
GUIA Tot el que sabem fins ara d'una Diada condicionada pel coronavirus
La mobilització serà física en 60 municipis davant d'un centenar d'edificis de l'administració de l'Estat i també hi haurà espai per un component virtual i solidari
Ciència en societat
Els reptes del rastreig de contactes
Per a fer el seguiment de contactes per evitar rebrots calen professionals i la solució va associada a l'atenció primària, una àrea desatesa durant anys i amb recursos minvats
Tota l'actualitat, minut a minut
Segueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Montronic Vic ha inventat un llum LED que desinfecta els espais mitjançant, d'una banda, una tecnologia ultraviolada de tips C, ja emprada als hospitals i, d'una altra, un sistema de recirculació de l'aire, filtrant-lo i desinfectant-lo. A més, totes les peces provenen d'empreses catalanes i tot el sistema ha estat fabricat a les seves instal·lacions de Vic.",
"a2": "L'empresa vigatana Montronic portava temps treballant en dissenyar llums per a combatre virus i bacteris, i amb l'aparició del coronavirus, aquest projecte s'ha impulsat. Així, han aconseguit dissenyar un llum LED que, funcionant a través d'una aplicació mòbil, desinfecta els espais de bacteris i virus. S'estima que calen entre 5 i 6 segons de radiació per a acabar amb la covid-19.",
"a3": "Arran de la pandèmia de la covid-19, una empresa de Vic ha acabat de dissenyar un sistema de llums LED que permet desinfectar un espai. L’aparell utilitza tecnologia ultraviolada de tipus C que emet una longitud d’ona que perfora l’ADN de virus i bacteris. També inclou un filtre d’aire i un modulador de la llum per a relaxar la visió."
},
"extractive": {
"a1": "Una empresa de Vic ha dissenyat un llum LED que permet desinfectar els espais de bacteris i virus, com la covid-19.\nAquesta, que és la que utilitzen alguns hospitals per a desinfectar els quiròfans, emet una longitud d'ona molt curta, el que permet \"perforar i entrar dins de l'ADN dels virus i bacteris\", explica el cap d'operacions, David Ortega.\nInclou un sistema que permet recircular l'aire de l'habitació filtrant-lo i desinfectant-lo gràcies a un sistema de ventilació integrat.\nLes peces, expliquen els seus impulsors, s'han adquirit a proveïdors catalans i el sistema s'ha confeccionat i produït a les instal·lacions vigatanes, que disposen de la tecnologia d'última generació.",
"a2": "Una empresa de Vic ha dissenyat un llum LED que permet desinfectar els espais de bacteris i virus, com la covid-19.\nHo fa a través de dos sistemes: un que actua sobre les superfícies i un altre sobre l'aire.\nEl gerent de la companyia, Pere Lloansí, ha relatat a l'ACN que fa temps que l'empresa treballa amb la idea de fer llums per a combatre els virus i bacteris, però ha estat l'aparició del coronavirus el que ha acabat d'impulsar el projecte.\nMontronic Vic està realitzant els darrers testos amb l'objectiu que el llum es pugui comercialitzar a la tardor.",
"a3": "Una empresa de Vic ha dissenyat un llum LED que permet desinfectar els espais de bacteris i virus, com la covid-19.\nEl gerent de la companyia, Pere Lloansí, ha relatat a l'ACN que fa temps que l'empresa treballa amb la idea de fer llums per a combatre els virus i bacteris, però ha estat l'aparició del coronavirus el que ha acabat d'impulsar el projecte.\nTot plegat es controla a través d'una aplicació mòbil, que permet abordar des de quin ús aplicar a quants segons de radiació emetre en funció del virus que es vulgui \"atacar\". \nInicialment, explica Ortega, està pensat per a hospitals, equipaments públics, restaurants, hotels o gimnasos."
},
"extreme": {
"a1": "Una empresa vigatana ha dissenyat un llum LED que elimini bacteris i virus, inclòs el de la covid-19.",
"a2": "L'empresa vigatana Montronic, impulsada pel coronavirus, dissenya un llum LED per a desinfectar espais de bacteris i virus.",
"a3": "Una empresa de Vic fabrica un llum LED que desinfecta els espais de bacteris i virus com la covid-19."
}
} |
1,368 | Les veus femenines i Arca, captivadors d'un públic atent en l'estrena del Sónar | Princess Nokia i D△WN debuten al festival captivant el nombrós públic que ha aguantat sota un sol de justícia | El veneçolà s'erigeix, de nou, com un dels productors a tenir amb compte per al futur més proper amb una trencadora i eclèctica proposta, mescla d'intensitat amb ball, experimentació, soroll i celebració | Un sol de justícia ha donat la benvinguda als milers d’assistents que no s’han volgut perdre la primera jornada del Sónar de Dia, l’endemà de la triple estrena de Björk –amb exposició, conferència i DJ set inclosos.
La islandesa s'ha convertit en el principal reclam d’aquesta XXIV edició d’un festival que des del 1994 s’ha convertit en dinamitzador entre indústria i creadors i aparador de la tecnologia i tendències del present i futur.
D’aquest avui i del que vindrà en són indissociables totes i cadascuna de les propostes que inclouen l’eclèctic programa d’aquest festival de referència a nivell mundial.
Per a la primera jornada, l’accent ha estat posat en les veus femenines que despunten en el panorama tant català com internacional.
I també en Arca, un artista total que ha tornat després de la seva entrada fulgurant en el paisatge sonor contemporani.
I el públic, atent al que es coïa en els diversos escenaris del complex de Montjuïc ha gaudit, après i experimentat noves sensacions gràcies a uns artistes que de ben segur que han deixat bocabadat a més d'un.
Les dones lideren l'estrena del Sónar
El tret de sortida l’ha donat a l’hora del vermut al SónarVillage la catalana DJ Tutu, qui ha ofert una sessió versàtil mesclant deep house, electrònica, techno i breaks.
A l'escenari del Sónar Dôme hi ha passat la DJ i productora sud-coreana Miiin amb la seva proposta que combina la música electrònica amb influències de la música sud-coreana.
Després ha estat el torn per a una de les veus més esperades: Princess Nokia.
La novaiorquesa d’origen nicaragüenc ha portat per primera vegada a l’Estat el seu R&B proper al trap i hip-hop contundent i alternatiu.
Però ha estat breu.
El retard de gairebé una hora en l’inici ha provocat que a la seva posada en escena li hagi mancat extensió, però no actitud ni intensitat.
Així ho demostra l'entrega i els balls amb què els estoics espectadors l'han agraciat.
D△WN ha estat un altre dels grans hits de la tarda.
Dawn Richard trenca motlles.
Quan estava predestinada i ho tenia tot de cara per entrar a formar part del mainstream, va decidir que ella es volia produir, dissenyar, i per descomptat, cantar, tots els seus espectacles.
Amb dos ballarins, ha aparegut en un dels escenaris del Sónar per primera vegada i no ha deixat ningú indiferent.
Està predestinada, sens dubte, a triomfar, i haver pres el camí dels vorals de l’èxit no l’impedirà que sigui respectada com poques veus del “pop negre”.
I el nombrós públic que s'ha acostat a escoltar i visualitzar la seva posada en escena tampoc no en dubta.
El nou SonarXS
Una altra de les novetats d’aquest Sónar és l’escenari SonarXS, el novè.
En aquest, l’aposta clara és per als sons de carrer, els beats més urbans i el tomb que està fent gran part del públic cap al trap, el dancehall i el hip-hop que té el seu modus vivendi a les plataformes SoundCloud i Youtube.
Un escenari immillorable per a Yung Beef.
El membre de Pxxr Gvng –actualment Los Santos- ha ofert un concert atropellat, en el qual, fins i tot els més acòlits s’han trobat desubicats.
Això no és sinònim, però, que no hagi arribat a les expectatives.
L’aura que envolta el traper granadí, acompanyat per dos mestres de cerimònies, han acabat convencent, a base d’insistència i una agressiva escenografia, curiosos i fans.
Arca, captivant
El productor veneçolà Arca ha tornat al Sónar després de la seva assistència ara fa dos anys.
I ho ha fet amb nou àlbum, del qual n'és absolut protagonista.
Acompanyat per Jesse Kanda, ha ofert un espectacle amb tots els ingredients.
Intensitat, ball, experimentació, soroll i celebració.
Un llenguatge innovador, creativitat insubornable, innovador llenguatge i proposta visionària.
Un cúmul d'encerts que han rebut l'aprovació d'un SónarHall ple per no perdre's ni un moment d'un espectacle i artista totals.
De cara a divendres, les actuacions més esperades del Sónar de Dia seran les dels populars Fat Freddy's drop, Damian Lazarus, Suzanne Ciani, Clark, la de la catalana Bad Gyal i el basc Aitor Etxebarria.
Pel que fa a la nit destaca l'actuació de Soulwax, Nicolas Jaar i Little Dragon.
Dissabte, el darrer dia del Sónar, durant el dia s'oferiran les actuacions de Joe Goddard, els DJ Joe Kay i Jarreau Vandal, Thundercat i Deena Abdelwahed, entre d'altres.
El Sónar 2017 tancarà les seves portes a la nit amb noms tant populars com el DJ Cerrone, Justice i De la Soul. | [
"sónar 2017"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Temps esplèndid el primer dia del Sónar de Dia, on ha actuat, en primer lloc, DJ Tutu. També ha cantat Princess Nokia, per primera vegada a l'estat. Una de les més esperades ha estat Dawn, que ha actuat amb dos ballarins. Una altra novetat d'enguany ha estat el SonarXS: sons trap, dancehall, hip-hop... popularitzats a través de YouTube i SoundCloud.",
"a2": "La primera jornada del Sónar de Dia atrau milers d'assistents a aquest festival que funciona des del 1994. Per aquesta primera jornada, l'atracció principal han estat les veus femenines, tant catalanes com internacionals. Entre les actuacions més destacades i esperades, la de Princess Nokia, tot i que va ser molt breu degut a un retards, i la de Dawn Richard.",
"a3": "Milers d’assistents no s’han volgut perdre la primera jornada del Sónar de dia després de l’estrena del festival la nit anterior, amb Björk com a protagonista absoluta. El festival de música electrònica ja ha encetat la XXIV edició, que comptarà amb noms com l’artista veneçolà Arca, la catalana Bad Gyal, la novaiorquesa Dwan Richard o grups com Soulwax o Justice."
},
"extractive": {
"a1": "Un sol de justícia ha donat la benvinguda als milers d’assistents que no s’han volgut perdre la primera jornada del Sónar de Dia, l’endemà de la triple estrena de Björk –amb exposició, conferència i DJ set inclosos.\nPer a la primera jornada, l’accent ha estat posat en les veus femenines que despunten en el panorama tant català com internacional.\nI també en Arca, un artista total que ha tornat després de la seva entrada fulgurant en el paisatge sonor contemporani.\nUna altra de les novetats d’aquest Sónar és l’escenari SonarXS, el novè.",
"a2": "Un sol de justícia ha donat la benvinguda als milers d’assistents que no s’han volgut perdre la primera jornada del Sónar de Dia, l’endemà de la triple estrena de Björk –amb exposició, conferència i DJ set inclosos.\nLa islandesa s'ha convertit en el principal reclam d’aquesta XXIV edició d’un festival que des del 1994 s’ha convertit en dinamitzador entre indústria i creadors i aparador de la tecnologia i tendències del present i futur.\nPer a la primera jornada, l’accent ha estat posat en les veus femenines que despunten en el panorama tant català com internacional. I també en Arca, un artista total que ha tornat després de la seva entrada fulgurant en el paisatge sonor contemporani.\nD△WN ha estat un altre dels grans hits de la tarda.",
"a3": "Un sol de justícia ha donat la benvinguda als milers d’assistents que no s’han volgut perdre la primera jornada del Sónar de Dia, l’endemà de la triple estrena de Björk –amb exposició, conferència i DJ set inclosos.\nLa islandesa s'ha convertit en el principal reclam d’aquesta XXIV edició d’un festival que des del 1994 s’ha convertit en dinamitzador entre indústria i creadors i aparador de la tecnologia i tendències del present i futur.\nEn aquest, l’aposta clara és per als sons de carrer, els beats més urbans i el tomb que està fent gran part del públic cap al trap, el dancehall i el hip-hop que té el seu modus vivendi a les plataformes SoundCloud i Youtube.\nDe cara a divendres, les actuacions més esperades del Sónar de Dia seran les dels populars Fat Freddy's drop, Damian Lazarus, Suzanne Ciani, Clark, la de la catalana Bad Gyal i el basc Aitor Etxebarria."
},
"extreme": {
"a1": "Artistes femenines i Arca el primer dia del Sónar de Dia, on també han actuat Pricess Nokia i Dawn.",
"a2": "La primera jornada del Sónar de Dia posa l'accent en les veus femenines, tant locals com internacionals.",
"a3": "El Sónar de Barcelona posa en marxa la seva XXIV edició amb l’artista islandesa Björk com a reclam principal."
}
} |
2,533 | L'estrena de 'Veni Creator Spiritus' de Josep Vila iniciarà la celebració dels 125 anys de l'Orfeó Català | Set concerts, una exposició i una taula rodona commemoraran l'aniversari la institució musical | El Palau de la Música commemorarà enguany els 125 anys de la creació de l'Orfeó Català amb un programa de set concerts, una exposició documental i una taula rodona sobre la història d'aquesta institució musical catalana de referència.
La celebració arrenca aquest diumenge 8 de maig, amb l'estrena de 'Veni Creator Spiritus', obra del director de l'Orfeó i el Cor de Cambra, Josep Vila, com a homenatge a la casa que l'any que ve abandonarà després de 17 anys.
Gustavo Dudamel, Simon Halsey i la London Symphony Orchestra, entre altres, se sumaran a la commemoració participant en alguns dels concerts programats.
D'altra banda, Orfeó i Cor protagonitzaran aquest mes de maig una gira de quatre concerts a Itàlia.
Creat l'any 1981, l'Orfeó Català celebra aquest 2016 els seus 125 anys d'història.
Concerts especials i actes diversos serviran per commemorar l'efemèride i reiterar els principis fundacionals de la institució: "La difusió del repertori coral català i universal, i vetllar per l'excel·lència artística de les seves interpretacions", en paraules de la presidenta Mariona Caraulla, aquest dimecres.
La celebració consta de sis concerts repartits entre aquest any i el vinent.
El tret de sortida és aquest proper diumenge, amb l'actuació de l'Orfeó Català i l'Orquestra Camera Musicae en què s'estrenarà l'obra encarregada a Josep Vila 'Veni Creator Spiritus', basat en el poema llatí.
Vila ha creat la composició en homenatge a l'Orfeó Català, amb la reflexió sobre les tragèdies del món i la reivindicació dels valors duradors i "positius per la humanitat" –ha indicat el director de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau-.
Com el propi Vila ha recordat, aquest un text musicat moltes vegades, "la més emblemàtica la de la 8a Simfonia de Mahler".
"Aquest és un cant a la generositat, la intel·ligència i les emocions, coses que en un món complex i convuls com estem ens donen optimisme de viure cada cop que les detectem", ha descrit Vila.
Aquesta no és l'obra "de celebració", ha matisat Vila.
I és que en el mateix concert s'interpretarà també una altra composició del director, 'Te Deum', aquesta sí "escrita per a les grans celebracions" i escollida per a l'ocasió.
Vila va compondre-la l'any 2000 i estrenada a Flix, doncs la seva composició va ser una petició de l'Orfeó del municipi per celebrar que els ex enginyers de la petroquímica havien construït un orgue, segons ha rememorat Josep Vila.
El concert serà l'epíleg de Josep Vila al capdavant dels dos cors, doncs el director abandona el càrrec a final de temporada.
La presidenta de l'Orfeó Català, Mariona Carulla, el director general del Palau de la Música, Joan Oller, i també el mestre Ros Marbà –assegut entre el públic a la roda de premsa- han agraït a Vila la seva tasca i dedicació a la casa al llarg de 17 anys.
A banda del concert inaugura, la celebració de l'aniversari tindrà sis actes més.
Al setembre, l'Orfeó Català i el Cor Jove cantaran amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Gianandrea Noseda, la 'Missa de Rèquiem' de Verdi.
Al novembre, el nou director titular dels cors de la casa, el britànic Simon Halsey, dirigirà el cor de l'Orfeó i el Cor de Cambra interpretant Mendelssohn, Fauré i Brotons.
Després vindrà el tradicional Concert de Sant Esteve, i ja al març de 2017 hi haurà una cita destacada dels mateixos dos cors acompanyant l'Orquestra Simfònica Simón Bolívar dirigida pel reputat Gustavo Dudamel (amb un programa dedicat a la 'Simfonia núm. 9' de Beethoven).
A l'abril Simon Halsey tornarà a dirigir el cor de l'Orfeó en el concert que commemora, precisament, el primer concet públic del 'Orfeó, amb la interpretació de l'Ave Verum de Mozart'.
I finalment, el 14 de maig, el Cor de Cambra del Palau tancarà els concerts commemoratius amb un concert dedicat als 'mestres' de l'Orfeo Català, prohoms vinculats a la institució com Amadeu Vivies i Lluís Millet (fundadors), Lamote de Grignon, Eduard Toldrà o Francesc Pujol.
A banda d'aquests concerts, l'Orfeó Català i el Cor de Cambra protagonitzaran aquest mes de maig una nova gira internacional ("d'acord amb l'objectiu estratègic de la internacionalització", ha senyalat Joan Oller) que els durà, al costat de la Mahler Chamber Orchestra dirigida per Daniele Gatti, a les ciutats italianes de Torí, Ferrara, Bèrgam i Brescia.
Anteriorment, els cors han actuat a Londres (abril 2015) i Viena (juny de 2013)
L'altra vessant dels actes de celebració consta d'una exposició i una taula rodona.
L'exposició dedicada als 125 anys de l'Orfeó Català s'inaugurarà el 26 de setembre al Foyer del Palau de la Música, i ensenyarà fotografies, documentació històrica, objectes i correspondència lligats a la història de la institució, gràcies a la tasca del Centre de Documentació de l'Orfeó Català.
Quant a la taula rodona 'La història de l'Orfeó i els seus orígens', se celebrarà l'11 de maig del 2017 amb l'historiador Joan B. Culla, el director Xavier Puig i l'assessor musical del Palau de la Música Lluís Millet. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Palau de la Música commemora els seus 125 anys d'existència amb set concerts, una exposició sobre la història de la institució i una taula rodona. Orfeó i Cor faran una gira de quatre concerts per Itàlia. D'altra banda, s'homenatjarà Josep Vila, que s'acomiada després d'haver estat el director de l'Orfeó i de la Cambra durant 17 anys. ",
"a2": "Com a motiu dels 125 anys d'història de l'Orfeó Català, es faran concerts especials i altres actes al Palau de la Música. Començaran aquest diumenge, amb l'actuació de l'Orfeó Català i l'Orquestra Camera Musicae on s'estrenarà l'obra \"Veni Creator Spiritus\", creada per Josep Vila. El director abandonarà la seva posició quan acabi aquesta temporada.",
"a3": "El Palau de la Música celebrarà els 125 anys de l’Orfeó Català amb set concerts, un documental i una taula rodona sobre la institució. La commemoració s’iniciarà el diumenge 8 de maig amb l’estrena de “Veni Creator Spiritus”, escrita per l’actual director de l’Orfeó i el Cor de Cambra, Josep Vila, i interpretada per l'Orfeó Català i l'Orquestra Camera Musicae. "
},
"extractive": {
"a1": "El Palau de la Música commemorarà enguany els 125 anys de la creació de l'Orfeó Català amb un programa de set concerts, una exposició documental i una taula rodona sobre la història d'aquesta institució musical catalana de referència.\nI finalment, el 14 de maig, el Cor de Cambra del Palau tancarà els concerts commemoratius amb un concert dedicat als \"mestres\" de l'Orfeo Català, prohoms vinculats a la institució com Amadeu Vivies i Lluís Millet (fundadors), Lamote de Grignon, Eduard Toldrà o Francesc Pujol.\nL'exposició dedicada als 125 anys de l'Orfeó Català s'inaugurarà el 26 de setembre al Foyer del Palau de la Música, i ensenyarà fotografies, documentació històrica, objectes i correspondència lligats a la història de la institució, gràcies a la tasca del Centre de Documentació de l'Orfeó Català.\nQuant a la taula rodona \"La història de l'Orfeó i els seus orígens\", se celebrarà l'11 de maig del 2017 amb l'historiador Joan B. Culla, el director Xavier Puig i l'assessor musical del Palau de la Música Lluís Millet.",
"a2": "El Palau de la Música commemorarà enguany els 125 anys de la creació de l'Orfeó Català amb un programa de set concerts, una exposició documental i una taula rodona sobre la història d'aquesta institució musical catalana de referència.\nLa celebració arrenca aquest diumenge 8 de maig, amb l'estrena de \"Veni Creator Spiritus\", obra del director de l'Orfeó i el Cor de Cambra, Josep Vila, com a homenatge a la casa que l'any que ve abandonarà després de 17 anys.\nVila ha creat la composició en homenatge a l'Orfeó Català, amb la reflexió sobre les tragèdies del món i la reivindicació dels valors duradors i \"positius per la humanitat\" –ha indicat el director de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau–.\nLa presidenta de l'Orfeó Català, Mariona Carulla, el director general del Palau de la Música, Joan Oller, i també el mestre Ros Marbà –assegut entre el públic a la roda de premsa– han agraït a Vila la seva tasca i dedicació a la casa al llarg de 17 anys.",
"a3": "El Palau de la Música commemorarà enguany els 125 anys de la creació de l'Orfeó Català amb un programa de set concerts, una exposició documental i una taula rodona sobre la història d'aquesta institució musical catalana de referència.\nLa celebració arrenca aquest diumenge 8 de maig, amb l'estrena de \"Veni Creator Spiritus\", obra del director de l'Orfeó i el Cor de Cambra, Josep Vila, com a homenatge a la casa que l'any que ve abandonarà després de 17 anys.\nConcerts especials i actes diversos serviran per commemorar l'efemèride i reiterar els principis fundacionals de la institució: \"La difusió del repertori coral català i universal, i vetllar per l'excel·lència artística de les seves interpretacions\", en paraules de la presidenta Mariona Caraulla, aquest dimecres.\nVila ha creat la composició en homenatge a l'Orfeó Català, amb la reflexió sobre les tragèdies del món i la reivindicació dels valors duradors i \"positius per la humanitat\" –ha indicat el director de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau–."
},
"extreme": {
"a1": "El Palau de la Música celebra enguany els seus 125 anys amb set concerts, una exposició i una taula rodona.",
"a2": "Se celebren al Palau de la Música els 125 anys d'història de l'Orfeó Català, amb diversos actes de commemoració.",
"a3": "El Palau de la Música inicia la commemoració dels 125 anys de l’Orfeó Català amb l'estrena de “Veni Creator Spiritus”."
}
} |
2,748 | El magistrat que ha de redactar la resolució sobre la llibertat de Forn, ocupat tot el dia amb la vista del 'cas Noos' | La Fiscalia ha sol·licitat alliberar el conseller destituït si paga 100.000 euros de fiança però el Suprem podria no resoldre avui | El magistrat ponent de la resolució de Joaquim Forn, Miguel Colmenero, forma part del tribunal que durant aquest dimecres està revisant les sentències del 'cas Noos'.
Això vol dir, doncs, que el responsable de redactar la interlocutòria estarà pràcticament tot el dia ocupat amb aquesta vista, que també se celebra al Tribunal Suprem i que es preveu que sigui llarga.
Fonts jurídiques han confirmat a l'ACN que els tres magistrats de la sala d'apel·lacions es van reunir ahir a la nit per deliberar sobre la decisió però que encara no s'ha redactat cap resolució.
Per tant, podria ser que el Suprem no resolgués avui.
En el cas del conseller destituït, els tres magistrats han de decidir si atenen el criteri de la Fiscalia –que sol·licita llibertat sota fiança de 100.000 euros- o si es decanten per la petició de VOX (que és acusació popular) i el mantenen a la presó.
La mateixa sala d'apel·lacions també ha de resoldre el recurs de Jordi Sànchez.
En aquest cas, la Fiscalia manté la petició de presó.
La sala d'apel·lacions que revisa les decisions del jutge Llarena al Suprem està formada per tres magistrats: Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde.
El primer d'ells, és el ponent de la resolució sobre Joaquim Forn i, per tant, l'encarregat de redactar la interlocutòria.
Aquest magistrat forma part del tribunal que aquest dimecres està revisant les sentències del 'cas Noos' (es van condemnar a set dels disset acusats).
Una vista que també se celebra al Tribunal Suprem i que es preveu que duri bona part del dia.
Sense resolució redactada
Fonts jurídiques han confirmat que encara no hi ha cap resolució redactada i, per tant, tot fa pensar que el Suprem no comunicarà avui la decisió sobre el conseller destituït.
Els tres magistrats es van reunir ahir a la nit per deliberar i, tot i que es desconeix si van arribar a un acord o no, el fet és que encara no hi ha res redactat.
Entre la Fiscalia i VOX
Els magistrats de la sala han de decidir si fan seu el criteri de la Fiscalia o de l'acusació popular, exercida per VOX.
Contra tot pronòstic, el ministeri públic va sol·licitar que Joaquim Forn quedés en llibertat si pagava una fiança de 100.000 euros (feia 10 dies la fiscalia havia demanat que es mantingués a la presó).
El canvi de criteri el va expressar a la sala el fiscal del Suprem Fidel Cadena, que no va amagar que ho feia "per imperatiu legal" i seguint ordres del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar.
Cadena va invocar l'article 25 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que reconeix que el fiscal general de l'Estat podrà impartir "les ordres i instruccions convenients als seus subordinats".
En un comunicat posterior, la Fiscalia va defensar que sol·licitava llibertat amb fiança perquè no existia risc de reiteració delictiva i per "raons humanitàries" perquè pateix una malaltia (ha donat positiu en el virus de la tuberculina).
En canvi, l'acusació popular exercida pel partit d'ultradreta VOX va demanar a la sala que mantingués Forn a la presó, insistint en el risc de reiteració delictiva.
Per tant, els tres magistrats de la sala d'apel·lacions hauran de decidir si segueixen el criteri del fiscal general –que vol que Forn abandoni la presó- o si es guien pels arguments del partit ultradretà.
Habitualment, quan s'acorda deixar en llibertat un pes preventiu la resolució es comunica amb celeritat per evitar que estigui més temps privat de llibertat.
En canvi, si es decideix mantenir-lo a la presó, la interlocutòria pot trigar alguns dies.
La decisió de Sànchez, també pendent
Els mateixos magistrats també han de prendre una decisió sobre Jordi Sànchez, que ja ha renunciat oficialment a la candidatura de president i que, davant del tribunal i per boca del seu advocat, va anunciar que estava disposat a deixar l'escó.
En el cas de Sànchez, la Fiscalia no es va moure de la seva posició i va tornar a sol·licitar a la sala que el mantingués entre reixes (com també va fer VOX).
El ponent de la resolució del número 2 de JxCat és Francisco Monterde, el mateix magistrat que la defensa de Sànchez va intentar recusar sense èxit. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Amb relació a la situació del conseller Joaquim Forn, un dels tres jutges de la sala d'apel·lacions que ha de decidir forma part també del tribunal del \"cas Noos\" i, per tant, podria ser que avui encara no hagi decidit si el manté en presó, com demana Vox, o el deixa en llibertat sota fiança, com demana la Fiscalia.",
"a2": "Miguel Colmenero és un dels tres magistrats que formen part de la sala d'apel·lacions del jutge Llarena al Suprem i, per tant, és el responsable de redactar la interlocutòria per a la resolució del cas de Joaquim Forn, que decidirà sobre la seva llibertat. No obstant, el magistrat estarà tot el dia ocupat amb el \"cas Noos\".",
"a3": "Miguel Colmenero, el magistrat encarregat de decidir si Joaquim Forn roman a la presó (com demana VOX) o surt en llibertat sota fiança de 100.000 euros (com proposa la fiscalia), forma part del tribunal encarregat de revisar les sentències del cas Noos. Això podria postergar la redacció de la interlocutòria de l’ex conseller, ja que la revisió del cas podria allargar-se."
},
"extractive": {
"a1": "El magistrat ponent de la resolució de Joaquim Forn, Miguel Colmenero, forma part del tribunal que durant aquest dimecres està revisant les sentències del \"cas Noos\".\nEn el cas del conseller destituït, els tres magistrats han de decidir si atenen el criteri de la Fiscalia –que sol·licita llibertat sota fiança de 100.000 euros– o si es decanten per la petició de VOX (que és acusació popular) i el mantenen a la presó.\nFonts jurídiques han confirmat que encara no hi ha cap resolució redactada i, per tant, tot fa pensar que el Suprem no comunicarà avui la decisió sobre el conseller destituït.\nEn el cas de Sànchez, la Fiscalia no es va moure de la seva posició i va tornar a sol·licitar a la sala que el mantingués entre reixes (com també va fer VOX).",
"a2": "Fonts jurídiques han confirmat a l'ACN que els tres magistrats de la sala d'apel·lacions es van reunir ahir a la nit per a deliberar sobre la decisió, però que encara no s'ha redactat cap resolució.\nEn el cas del conseller destituït, els tres magistrats han de decidir si atenen el criteri de la Fiscalia –que sol·licita llibertat sota fiança de 100.000 euros– o si es decanten per la petició de VOX (que és acusació popular) i el mantenen a la presó.\nLa mateixa sala d'apel·lacions també ha de resoldre el recurs de Jordi Sànchez.\nEls mateixos magistrats també han de prendre una decisió sobre Jordi Sànchez, que ja ha renunciat oficialment a la candidatura de president i que, davant del tribunal i per boca del seu advocat, va anunciar que estava disposat a deixar l'escó.",
"a3": "El magistrat ponent de la resolució de Joaquim Forn, Miguel Colmenero, forma part del tribunal que durant aquest dimecres està revisant les sentències del \"cas Noos\".\nAixò vol dir, doncs, que el responsable de redactar la interlocutòria estarà pràcticament tot el dia ocupat amb aquesta vista, que també se celebra al Tribunal Suprem i que es preveu que sigui llarga.\nEn el cas del conseller destituït, els tres magistrats han de decidir si atenen el criteri de la Fiscalia –que sol·licita llibertat sota fiança de 100.000 euros– o si es decanten per la petició de VOX (que és acusació popular) i el mantenen a la presó.\nPer tant, els tres magistrats de la sala d'apel·lacions hauran de decidir si segueixen el criteri del fiscal general –que vol que Forn abandoni la presó– o si es guien pels arguments del partit ultradretà."
},
"extreme": {
"a1": "El Tribunal Suprem és possible que no comuniqui avui la seva resolució sobre el conseller Joaquim Forn.",
"a2": "El responsable de redactar la interlocutòria del cas de Joaquim Forn estarà ocupat tot el dia.",
"a3": "Actualment, el magistrat encarregat de decidir el futur de Joaquim Forn està ocupat amb el cas Noos."
}
} |
1,274 | Només CiU ho celebra | L'oposició carrega contra els 100 primers dies del "govern dels millors" | Artur Mas aplaudint als nous consellers.
Foto: ACN
Ironia amb diverses intensitats i furga en les errades comeses en els primers 100 dies de treball del govern d'Artur Mas.
Tot els grups de l'oposició han carregat els neulers contra les virtuals retallades del Govern però amb una certa calma controlada, sobretot per part del PSC i el PP, que han deixat la porta oberta a negociar els futurs pressupostos.
El principal grup de l'oposició, el PSC, no se n'ha estat de disparar però afinant la diana.
Si bé el cap de files parlamentari dels socialistes, Joaquim Nadal, ha posat un "4 justet" a l'acció de l'executiu, també s'ha deixat estimar de cara a la negociació dels pressupostos.
El líder socialista, però, li ha retret que hagi generat "més alarma i menys crèdit amb el desmantellament de l'estat del benestar".
Per Nadal, el Govern "no ha escrit res al DOGC llevat de cessaments i nomenaments" i treballa amb la hipòtesi que el país "encara viu en l'època de Jordi Pujol, sense ser conscient que el país ha canviat molt".
"Estem davant una hora greu pel país" ha sentenciat Nadal.
PP: "No hi ha res a celebrar"
Per la seva banda, Alícia Sánchez-Camacho, del PP, ha assegurat que veu Mas més capficat pel què diran que pel què farà.
"Quan no hi ha contingut ni res a celebrar", ha afirmat la presidenta dels populars catalans, Mas s'està preocupant "per celebrar aquests cent dies de govern que no pas per exercir com a govern real".
Camacho acusa Mas de ser "el president més deslleial i amb menys sentit d'estat que ha tingut Catalunya".
Creu que el balanç dels 100 dies de Mas són els més de 50.000 aturats que hi ha a Catalunya des de que és President.
ICV: "Nul·la sensibilitat social"
Des d'ICV-EUiA, Joan Herrera ha fet la valoració més dura d'aquests cent dies.
Herrera ha parlat de "nul·la sensibilitat social".
En la mateixa línia que el PSC, el líder ecosocialista també ha assegurat que Mas "està protagonitzant el pitjor atac a l'estat del benestar que hem patit mai".
"Mas utilitza la Senyera per amagar les retallades" ha afegit Herrera.
ERC furga en la ferida oberta entre Mas i Duran
Joan Puigcercós, líder d'Esquerra Republicana, veu una escletxa entre el president i Josep Antoni Duran i Lleida.
Puigcercós s'ha preguntat si "el senyor Mas no sap el que fa el senyor Duran a Madrid".
SI: "S'ha constatat el fracàs"
Uriel Bertran, per Solidaritat, ha posat com a prova que s'ha constatat el fracàs de l'actual govern les xifres de l'atur acabades de publicar.
Bertran ha recordat que ha pujat de més de 8.000 persones i que Mas va prometre reduir-lo a la meitat.
C'S: "Com pitjor, millor"
Des de Ciutadans per Catalunya, Jordi Cañas ha assegurat que pel president Mas, "com pitjor estigui la situació econòmica" millor, perquè té "més armes per desenvolupar el discurs d'enfrontament amb el conjunt d'Espanya".
Així mateix, ha qualificat Mas de "hooligan independentista".
CiU: "El tripartit ja és història"
Ciu, com és evident, ha fet un balanç diametralment oposat.
Oriol Pujol considera que el principal mèrit del govern Mas és haver enterrat els governs de Maragall i Montilla.
"Ja podem posar de manifest que la gent ha percebut aquest canvi", ha afirmat, per afegir després que "el tripartit ja és història".
Pujol també ha contestat al PSC: "No acceptarem que ens continuïn adjectivant com a mentiders malgrat la voluntat de mà estesa.
La voluntat d'entendre'ns no és a qualsevol preu", ha subratllat Pujol tot i deixant clar que "la paciència del Govern i de CiU té un límit".
El president de la Generalitat farà un doble balanç d'aquests cent dies de govern aquest dimarts i dimecres.
Demà serà ell mateix qui oferirà la roda de premsa posterior al Consell Executiu de cada dimarts, i dimecres al vespre pronunciarà una conferència. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els 100 primers dies del govern de Mas han estat valorats negativament: el PSC el qualifica amb un 4, el PP veu Mas més preocupat pel que diran que per fer, ERC veu una disparitat respecte de Duran, ICV creu que ataca l'estat del benestar i Ciutadans opina que com pitjor estiguin les coses, més arguments independentistes tindrà Mas.",
"a2": "En els primers 100 dies de treball del govern d'Artur Mas, els grups de l'oposició han mostrat el deu descontent amb la gestió del president. El PSC, principal grup de l'oposició, ha criticat l'acció de l'executiu, però ha deixat entendre que estan oberts a negociar els pressupostos. D'altra banda, Alícia Sánchez-Camacho ha assegurat que Mas no té res a celebrar.",
"a3": "Coincidint amb els 100 primers dies del govern presidit per Artur Mas a la Generalitat, els grups de l'oposició han criticat la gestió de CiU. PSC i ICV-EuiA han carregat contra les retallades que ha portat a terme el govern, mentre que el PPC ha acusat Mas d'estar més pendent de les aparences que de fer política."
},
"extractive": {
"a1": " Ironia amb diverses intensitats i furga en les errades comeses en els primers 100 dies de treball del govern d'Artur Mas.\n Si bé el cap de files parlamentari dels socialistes, Joaquim Nadal, ha posat un \"4 justet\" a l'acció de l'executiu, també s'ha deixat estimar de cara a la negociació dels pressupostos.\nPer la seva banda, Alícia Sánchez-Camacho, del PP, ha assegurat que veu Mas més capficat pel què diran que pel què farà. \"Quan no hi ha contingut ni res a celebrar\", ha afirmat la presidenta dels populars catalans, Mas s'està preocupant \"per a celebrar aquests cent dies de govern que no pas per a exercir com a govern real\".\nJoan Puigcercós, líder d'Esquerra Republicana, veu una escletxa entre el president i Josep Antoni Duran i Lleida.",
"a2": "Tot els grups de l'oposició han carregat els neulers contra les virtuals retallades del Govern però amb una certa calma controlada, sobretot per part del PSC i el PP, que han deixat la porta oberta a negociar els futurs pressupostos.\n\"Quan no hi ha contingut ni res a celebrar\", ha afirmat la presidenta dels populars catalans, Mas s'està preocupant \"per a celebrar aquests cent dies de govern que no pas per a exercir com a govern real\".\nEn la mateixa línia que el PSC, el líder ecosocialista també ha assegurat que Mas \"està protagonitzant el pitjor atac a l'estat del benestar que hem patit mai\".\nEl president de la Generalitat farà un doble balanç d'aquests cent dies de govern aquest dimarts i dimecres.",
"a3": "Tot els grups de l'oposició han carregat els neulers contra les virtuals retallades del Govern però amb una certa calma controlada, sobretot per part del PSC i el PP, que han deixat la porta oberta a negociar els futurs pressupostos.\nPer la seva banda, Alícia Sánchez-Camacho, del PP, ha assegurat que veu Mas més capficat pel què diran que pel què farà. \n\"Mas utilitza la Senyera per amagar les retallades\" ha afegit Herrera.\nDes de Ciutadans per Catalunya, Jordi Cañas ha assegurat que per al president Mas, \"com pitjor estigui la situació econòmica\" millor, perquè té \"més armes per a desenvolupar el discurs d'enfrontament amb el conjunt d'Espanya\"."
},
"extreme": {
"a1": "PSC, PP, ERC, ICV i Ciutadans fan un balanç negatiu dels 100 primers dies de govern d'Artur Mas.",
"a2": "Els grups de l'oposició carreguen contra la gestió d'Artur Mas en els primers 100 dies de treball del seu govern.",
"a3": "Els partits de l'oposició carreguen contra Artur Mas coincidint amb la celebració dels 100 primers dies de CiU al govern."
}
} |
1,433 | La Cambra de Comerç proposa un salari mínim català que se situï entre 1.000 i 1.100 euros | Només el 18,5% de les empreses reclamen que no augmenti el sou mínim, per bé que el llistó plantejat és molt inferior al del Govern o al de la Intersindical-CSC | La Cambra de Comerç de Barcelona proposa fixar un salari mínim de referència a Catalunya que se situï entre els 1.000 i els 1.100 euros mensuals, en 14 pagues, aquest 2020.
Així ho ha fet públic aquest dimecres en la presentació sobre un estudi monogràfic sobre aquesta qüestió que situa el llistó força per sota que el que va plantejar el vicepresident català, Pere Aragonès, de 1.239,5 euros, o encara més en el cas de la Intersindical-CSC, que el reclama de 1.320 euros.
La Cambra, a diferència de l'executiu o el sindicat independentista, no ha tingut en compte les recomanacions de determinats organismes internacionals que indiquen que el salari mínim hauria d'equivaldre al 60% del sou mitjà.
En canvi, s'ha basat en sis criteris: equitat -evitar la figura del treballador pobre-, diferencial -ajustat al cost de la vida català-, demoscòpic -en funció del mercat laboral actual-, comparatiu -atenent a la relació entre salari mínim, productivitat i salaris mitjans/medians-, cost-benefici -efecte en l'ocupació a curt i mitjà termini- i transformatiu -impacte sobre el creixement a llarg termini.
El president de la Cambra, Joan Canadell, ha situat aquesta proposta en l'horitzó d'avançar cap a una economia catalana d'alt valor afegit les properes dècades.
Aquest estudi, en lloc de basar-se en el salari mitjà, agafa la mediana salarial de referència, el 60% de la qual se situa en els 1.060 euros mensuals, a Catalunya.
Així mateix, assenyala que, per tenir el mateix poder adquisitiu que la mitjana estatal amb el seu salari mínim, aquest a Catalunya s'hauria d'elevar fins als 1.031 euros.
O al 1.039 euros, si ha d'equivaldre a la mitjana internacional pel que fa a la relació entre salari mínim i remuneracions.
treball
El Govern pot apujar el salari mínim a 1.239 euros?
Totes les respostes a la proposta d'Aragonès
La Generalitat pot avançar ja en alguns àmbits, malgrat les competències limitades i l'oposició de la patronal
La Cambra, en tot cas, alerta que un increment del salari mínim, quan creix molt i afecta a molta quantitat de treballadors, té un efecte més elevat en l'economia.
Igualment, però, també admet que un augment progressiu pot suposar un estímul per a la formació dels treballadors i la inversió dels empresaris, motiu pel qual assenyala que el salari mínim podria situar-se entre els 1.200 i els 1.400 euros el 2030.
Així mateix, la Cambra planteja que els sous dels joves fins a 25 anys no estiguessin lligats a aquest salari mínim així com tampoc ho estiguessin determinats sectors amb més dificultats econòmiques.
Reclamar salaris mínims diferenciats a l'Estat
L'organització empresarial recomana també que, com que la Generalitat no pot fixar un salari mínim català, pressioni l'Estat per tal que estableixi salaris mínims diferenciats per comunitats, en funció dels criteris assenyalats.
En paral·lel, els sindicats i patronals poden negociar establir-lo de referència als convenis i l'administració catalana el pot adoptar entre els empleats públics i funcionaris.
És un horitzó al qual admet que caldria tendir en la propera dècada, però en el 2020, així com ha asseverat que "seria contraproduent i negatiu indexar el salari mínim amb el 60% del salari mítjà", tot i que no ho veuria tan malament si s'agafés de referència el 60% del salari medià.
Poc efecte de l'anterior pujada
Segons l'informe de la Cambra de Comerç, només un 10,7% de les empreses catalanes es van veure afectades per l'augment del salari mínim interprofessional del 2019 a 900 euros i aquest no va tenir un impacte negatiu sobre el mercat laboral.
L'impacte, però, creix fins al 14,2% en el cas de les empreses de serveis -a excepció del comerç o l'hosteleria-, on hi ha sous més baixos, o al 15,4% en les empreses de 50 o més ocupats.
L'efecte s'ha notat també en el 18,1% de les empreses de Lleida o el 14,8% de les de Tarragona.
Així mateix, tan sols un 18,5% de les empreses que van respondre l'enquesta opina que el salari mínim no s'hauria de tocar i un 29% creu que aquest s'hauria d'augmentar en els convenis per adaptar-lo a la situació de cada sector.
El 18,8% també creu que s'hauria d'adequar el salari mínim interprofessional al nivell de vida de cada territori.
Molt poques, però, es mullen, ja que un 14,1% el fixaria entre els 901 i els 1.100 euros -com proposa la Cambra-, un 14,4% el fixaria entre 1.101 i 1.300 euros -com vol el Govern- i tan sols un 4,2% l'elevaria a més de 1.300 euros -com pretén la Intersindical-CSC. | [
"salari mínim"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Cambra de Comerç de Barcelona proposa un salari mínim a Catalunya entre els 1.000 i els 1.100 euros mensuals per 14 pagues per a aquest 2020. Donat que la Generalitat no pot fixar un salari mínim català, recomana que aquesta pressioni l'Estat perquè determini salaris mínims diferents per Comunitats segons criteris com el cost de la vida o la productivitat.",
"a2": "La proposta per al salari mínim a Catalunya de la Cambra de Comerç no té en compte les recomanacions d'alguns organismes internacionals de fer servir el 60% del sou mitjà, sinó que es basa en els criteris d'equitat, diferencial, demoscòpic, comparatiu, cost-benefici i transformatiu per a determinar-ho. Així, la Cambra de Comerç proposa un salari mínim d'entre 1.000 i 1.100 euros.",
"a3": "Aquest dimecres, la Cambra de Comerç de Barcelona ha proposat fixar el salari mínim entre els 1.000 i els 1.100 euros mensuals. La proposta es basa en sis criteris: equitat, diferencial, demoscòpic, comparatiu, cost-benefici i transformatiu. Aquest salari mínim està força per sota de la proposta del vicepresident català, de 1.239,5 euros, o la de la Intersindical-CSC, de 1.320 euros."
},
"extractive": {
"a1": "La Cambra de Comerç de Barcelona proposa fixar un salari mínim de referència a Catalunya que se situï entre els 1.000 i els 1.100 euros mensuals, en 14 pagues, aquest 2020.\nAixí mateix, assenyala que, per a tenir el mateix poder adquisitiu que la mitjana estatal amb el seu salari mínim, aquest a Catalunya s'hauria d'elevar fins als 1.031 euros.\nL'organització empresarial recomana també que, com que la Generalitat no pot fixar un salari mínim català, pressioni l'Estat per tal que estableixi salaris mínims diferenciats per comunitats, en funció dels criteris assenyalats.\nSegons l'informe de la Cambra de Comerç, només un 10,7% de les empreses catalanes es van veure afectades per l'augment del salari mínim interprofessional del 2019 a 900 euros i aquest no va tenir un impacte negatiu sobre el mercat laboral.",
"a2": "Així ho ha fet públic aquest dimecres en la presentació sobre un estudi monogràfic sobre aquesta qüestió que situa el llistó força per sota que el que va plantejar el vicepresident català, Pere Aragonès, de 1.239,5 euros, o encara més en el cas de la Intersindical-CSC, que el reclama de 1.320 euros.\nLa Cambra, a diferència de l'executiu o el sindicat independentista, no ha tingut en compte les recomanacions de determinats organismes internacionals que indiquen que el salari mínim hauria d'equivaldre al 60% del sou mitjà.\nEn canvi, s'ha basat en sis criteris: equitat –evitar la figura del treballador pobre–, diferencial –ajustat al cost de la vida català–, demoscòpic –en funció del mercat laboral actual–, comparatiu –atenent a la relació entre salari mínim, productivitat i salaris mitjans/medians–, cost-benefici –efecte en l'ocupació a curt i mitjà termini– i transformatiu –impacte sobre el creixement a llarg termini.\nAixí mateix, assenyala que, per a tenir el mateix poder adquisitiu que la mitjana estatal amb el seu salari mínim, aquest a Catalunya s'hauria d'elevar fins als 1.031 euros.",
"a3": "La Cambra de Comerç de Barcelona proposa fixar un salari mínim de referència a Catalunya que se situï entre els 1.000 i els 1.100 euros mensuals, en 14 pagues, aquest 2020.\nAixí ho ha fet públic aquest dimecres en la presentació sobre un estudi monogràfic sobre aquesta qüestió que situa el llistó força per sota que el que va plantejar el vicepresident català, Pere Aragonès, de 1.239,5 euros, o encara més en el cas de la Intersindical-CSC, que el reclama de 1.320 euros.\nEn canvi, s'ha basat en sis criteris: equitat –evitar la figura del treballador pobre–, diferencial –ajustat al cost de la vida català–, demoscòpic –en funció del mercat laboral actual–, comparatiu –atenent a la relació entre salari mínim, productivitat i salaris mitjans/medians–, cost-benefici –efecte en l'ocupació a curt i mitjà termini– i transformatiu –impacte sobre el creixement a llarg termini.\nSegons l'informe de la Cambra de Comerç, només un 10,7% de les empreses catalanes es van veure afectades per l'augment del salari mínim interprofessional del 2019 a 900 euros i aquest no va tenir un impacte negatiu sobre el mercat laboral."
},
"extreme": {
"a1": "La Cambra de Comerç de Barcelona vol fixar un salari mínim de referència per a Catalunya.",
"a2": "La Cambra de Comerç no té en compte les recomanacions d'organismes internacionals per a proposar el salari mínim a Catalunya.",
"a3": "La Cambra de Comerç de Barcelona proposa fixar el salari mínim a Catalunya entre els 1.000 i els 1.100 euros."
}
} |
2,417 | El centre cultural La Mercè es reinventa amb l'objectiu d'arribar a ser "pol de referència" del sector a Girona ciutat | Es creen tres nous espais d'exposició i l'Ajuntament vol impulsar-hi cursos de formació reglada en camps com l'escriptura | El centre cultural La Mercè de Girona es reinventa amb l'objectiu d'arribar a ser "pol de referència" del sector a Girona ciutat.
El projecte s'estructura al voltant de tres grans eixos: formació, reflexió i creació.
La intenció de l'Ajuntament, com ha subratllat el regidor Carles Ribas, és que el centre "bombegi" cultura.
Per això, s'incorporen tres nous espais expositius –un dels quals, el mateix claustre- on al llarg de l'any, entre d'altres, s'hi mostraran obres del fons d'art contemporani de l'Ajuntament.
Ribas també ha dit que La Mercè ha de ser "un espai de trobada"; per això, es vol potenciar com a espai de gaudi i relax.
Finalment, l'Ajuntament vol que el centre aculli cursos de formació reglada, a imatge de l'Escola d'Art d'Olot.
El regidor avança, en aquest punt, que una de les idees passaria per impulsar els estudis d'escriptura.
Nova imatge per a una nova etapa.
El centre cultural La Mercè de Girona encara aquest 2018 amb l'objectiu de convertir-se en atractiu del sector a la ciutat.
El projecte gira al voltant del trinomi formació-reflexió-creativitat i, com concreta Carles Ribas, la intenció és que La Mercè sigui "un espai que deixi pòsit".
"Fem una nova mirada de La Mercè cap a dins i cap enfora, amb la voluntat que la ciutadania s'hi acosti", ha afegit el regidor.
"Allò que volem és que l'equipament bombegi cultura cap a la ciutat", hi ha afegit Carles Ribas.
Per això, l'Ajuntament ja ha començat a concretar propostes específiques per impulsar cadascun dels eixos en què es vertebra el projecte.
En l'àmbit formatiu, el consistori vol seguir consolidant l'Escola Municipal d'Art (EMA) i l'Escola Municipal d'Humanitats (EMHU).
I aquí, Carles Ribas ja avança que es treballarà perquè La Mercè aculli formació reglada, a imatge de l'Escola Municipal d'Olot (on es fan cicles formatius d'FP).
El regidor ja avança que la proposta "no entrarà en conflicte" amb els ensenyaments que acull la capital de la Garrotxa i posa com a exemple que un dels camps que es pot impulsar a Girona és el de l'escriptura.
A més, Carles Ribas assegura que hi ha empresaris a la ciutat (en sectors com la rellotgeria o els audiovisuals) que "reclamen que Girona tingui una oferta reglada" en el camp de les arts.
Punt de trobada i gaudi
En paral·lel, el regidor també ha dit que La Mercè ha de ser "espai de trobada" per a la ciutat.
Per això, per una banda, s'han instal·lat hamaques al pati, es vol potenciar la zona de bar i terrassa o instal·lar-hi ordinadors amb wi-fi.
Per potenciar aquesta part de gaudi i relax, Carles Ribas ha explicat que un dels altres objectius és que La Mercè aculli concerts i exposicions de joves creadors, amb l'objectiu d'impulsar els intercanvis en el món de l'art. I en el camp de la música, el regidor ja ha avançat, per exemple, que el centre cultural serà el principal escenari del festival de jazz a la ciutat.
Nous espais expositius
Pel què fa a la creativitat, un dels punts forts del projecte és que es reforça l'àmbit expositiu amb l'obertura de tres nous espais que s'afegeixen a la sala d'exposicions.
El primer és el mateix claustre, on a partir d'ara ja s'hi podrà veure de forma contínua una selecció d'escultures (les primeres, de Samuel Salcedo).
El segon és un plafó al vestíbul, que servirà com a espai complementari per ampliar continguts d'activitats que tinguin lloc a La Mercè.
S'inaugurarà coincidint amb el Festival MOT i s'hi exposarà una mostra de fotografies de la vida als camps de refugiats.
Per útim, el tercer i últim dels espais es trobarà a la Sala Pati.
Aquí s'hi aniran exhibint quadres i obres que formen part del fons d'art contemporani de l'Ajuntament de Girona (sota el nom 'Una obra, un artista').
Qui ha inaugurat la selecció és un quadre d'Antonio Beneyto i, a partir del març, el protagonista serà Josep Niebla.
Al maig, Temps d'art
Carles Ribas ja ha avançat que La Mercè s'ha de posar en relació també amb altres equipaments i iniciatives culturals de la ciutat.
Aquí, hi ha esmentat el mercat d'art La Volta, la Casa de Cultura o la Casa Pastors (que acollirà el futur Museu d'Art Contemporani).
Per últim, i dins la voluntat de projectar La Mercè, el regidor ha avançat que aquest mes de maig el centre cultural serà l'eix d'una nova iniciativa cultural: 'Temps d'art', que tindrà lloc just després del Temps de Flors.
La proposta es presentarà en els propers dies, que serà quan se'n detalli el contingut. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El regidor de l'Ajuntament, Carles Ribas, ha explicat que es pretén que el centre cultural La Mercè sigui un punt de referència cultural i u espai de trobada de la ciutat. Es vol potenciar la formació reglada, els concerts i exposicions d'artistes joves, entre més, i s'obriran tres nous espais expositius.",
"a2": "El projecte del centre cultural La Mercè de Girona es reinventa i s'estructura al voltant del trinomi formació-reflexió-creativitat. El regidor Carles Ribas ha explicat que s'han incorporat tres nous espais expositius on s'hi mostraran obres d'art i que s'està treballant en concretar propostes per a impulsar els tres eixos mencionats. L'objectiu final és que la ciutat \"bombegi\" cultura.",
"a3": "L'Ajuntament de Girona ha reinventat el centre cultural la Mercè amb l'objectiu de convertir-lo en un pol de referència cultural a la ciutat. S'han creat tres espais expositius on es mostraran, entre altres coses, obres del fons contemporani de l'Ajuntament. També s'hi volen impulsar cursos de formació reglada en l'àmbit de les arts i fomentar-lo com un espai de reunió."
},
"extractive": {
"a1": "El centre cultural La Mercè de Girona encara aquest 2018 amb l'objectiu de convertir-se en atractiu del sector a la ciutat.\nEn l'àmbit formatiu, el consistori vol seguir consolidant l'Escola Municipal d'Art (EMA) i l'Escola Municipal d'Humanitats (EMHU).\nA més, Carles Ribas assegura que hi ha empresaris a la ciutat (en sectors com la rellotgeria o els audiovisuals) que \"reclamen que Girona tingui una oferta reglada\" en el camp de les arts.\nPel què fa a la creativitat, un dels punts forts del projecte és que es reforça l'àmbit expositiu amb l'obertura de tres nous espais que s'afegeixen a la sala d'exposicions.",
"a2": "El centre cultural La Mercè de Girona encara aquest 2018 amb l'objectiu de convertir-se en atractiu del sector a la ciutat.\nEn l'àmbit formatiu, el consistori vol seguir consolidant l'Escola Municipal d'Art (EMA) i l'Escola Municipal d'Humanitats (EMHU).\nPer a potenciar aquesta part de gaudi i relax, Carles Ribas ha explicat que un dels altres objectius és que La Mercè aculli concerts i exposicions de joves creadors, amb l'objectiu d'impulsar els intercanvis en el món de l'art.\nI en el camp de la música, el regidor ja ha avançat, per exemple, que el centre cultural serà el principal escenari del festival de jazz a la ciutat.",
"a3": "El centre cultural La Mercè de Girona es reinventa amb l'objectiu d'arribar a ser \"pol de referència\" del sector a Girona ciutat.\nPer això, s'incorporen tres nous espais expositius –un dels quals, el mateix claustre– on al llarg de l'any, entre d'altres, s'hi mostraran obres del fons d'art contemporani de l'Ajuntament.\nEn l'àmbit formatiu, el consistori vol seguir consolidant l'Escola Municipal d'Art (EMA) i l'Escola Municipal d'Humanitats (EMHU).\nPer a potenciar aquesta part de gaudi i relax, Carles Ribas ha explicat que un dels altres objectius és que La Mercè aculli concerts i exposicions de joves creadors, amb l'objectiu d'impulsar els intercanvis en el món de l'art."
},
"extreme": {
"a1": "El centre cultural La Mercè de Girona vol potenciar el seu atractiu cultural per a la ciutat.",
"a2": "El centre cultural La Mercè de Girona incorpora tres nous espais expositius i es centrarà en el trinomi formació-reflexió-creativitat.",
"a3": "El centre cultural La Mercè gironí es reinventa amb l'objectiu de convertir-se en un pol de referència a la ciutat."
}
} |
2,512 | La Fundació Arrels alerta que hi ha municipis petits que envien els sense sostre a nuclis més poblats | Ferran Busquets demana un recompte de persones que dormen al carrer a cada poble i ciutat de Catalunya | El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha alertat en una entrevista a l'ACN que alguns dels municipis petits de Catalunya paguen bitllets de transport a persones sense sostre per enviar-los a nuclis més poblats.
"Sembla ser que és habitual", ha dit.
Busquets ha atribuït el fenomen al "desconeixement de la problemàtica" i la falta de resposta "especialitzada" en aquestes poblacions.
A més, ha demanat que s'elabori un recompte de persones que dormen al carrer a cada poble i ciutat de Catalunya, tal com ja es fa a Barcelona, Girona, Lleida, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
Busquets ha manifestat que els municipis petits "el primer que han de fer és informar-se i preguntar" abans d'aplicar mesures com derivar un sense sostre a poblacions grans, on hi ha més polítiques socials d'atenció a les persones sense llar.
Igualment, ha recomanat que els ajuntaments busquin a la mateixa localitat algun habitatge buit on s'hi puguin allotjar.
En la mateixa línia, ha reivindicat que les persones que dormen al carrer puguin disposar de pisos i no es perpetuï l'allotjament en albergs.
Sobre aquest aspecte, ha exemplificat que si la majoria de la població viu "en un pis i no a una casa de colònies" és per tenir "una intimitat i una tranquil·litat" que també haurien de ser exigibles pels sense sostre.
"No podem esperar a que l'habitatge sigui construït, per tant hem de potenciar sobretot el moviment dels pisos buits", ha afegit.
Pel que fa a un recompte a escala de tot el territori català, el director de la Fundació Arrels considera que és "perfectament possible" d'elaborar, en vista de l'experiència a Barcelona, Girona, Lleida, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
Precisament, ha recordat que el maig del 2015 el Parlament de Catalunya va instar el Govern a fer recomptes periòdics de persones que dormen al carrer.
Com a balanç de l'últim recompte a Barcelona, ha remarcat que la xifra de 941 persones és més alta que la de l'any anterior.
"Malauradament el fet que hi hagi gent dormint al carrer no sembla que s'estigui eradicant", ha sentenciat.
Busquets ha expressat que "la màquina que aboca gent al carrer és més potent que la capacitat que tenim de solucionar-ho".
Un cens per identificar la situació específica en que es troben els sense sostre
El director de la Fundació Arrels ha explicat a l'ACN que els propers dies 30 i 31 de maig, i 1 de juny hi haurà prop de 400 voluntaris que sortiran de nit a realitzar entrevistes a un mínim de 300 sense sostre de Barcelona per crear un cens.
D'aquesta manera, l'entitat vol fer "un següent pas" respecte el recompte quantitatiu i conèixer la situació específica de les persones que dormen al carrer, preguntant sobre aspectes sanitaris, de conflictivitat o vulnerabilitat.
El mètode d'elaboració del cens es basa en establir una conversa amb un qüestionari de base, però evitant insistir en els temes que no es vulguin respondre.
"L'important és que la persona se senti molt respectada", ha afirmat.
Per aquest motiu, s'han buscat voluntaris "amb certa experiència" en voluntariat o en l'atenció a persones sense sostre.
Alhora, "sempre que la persona ho vulgui" es recolliran els noms i cognoms de manera que es pugui fer un seguiment des de l'entitat.
Busquets preveu que majoritàriament es trobaran persones sense documentació, amb problemes de salut mental o "que no han estat ben tractades per ciutadans o serveis públics".
"El que volem és contrastar aquestes percepcions que tenim del dia a dia amb la realitat", ha subratllat.
En aquest sentit, es plantejaran qüestions com si la persona requereix una medicació que no s'està prenent, ha rebut agressions per part d'algú o ha tingut problemes amb els cossos de seguretat.
Amb tot, Busquets ha indicat que es tracta d'un projecte que s'emmarca en l'àmbit europeu i ha apuntat que les conclusions serviran per orientar propostes que responguin a les necessitats detectades. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ferran Busquets, el director de la Fundació Arrels, creu que cal fer un recompte de les persones que dormen als carrers, no només de Barcelona sinó de totes les poblacions catalanes. Els municipis petits, ha explicat, solen pagar bitllets de transport, erròniament, a aquestes persones perquè vagin a municipis més grans, on existeixen polítiques socials per a ells.",
"a2": "Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, ha alertat que sembla una pràctica habitual que alguns municipis enviïn a persones que dormen al carrer a nuclis amb una major població. Demana, a més, que es faci un recompte dels sense sostre a cada poble i ciutat i que els Ajuntaments busquin habitatges buits per a allotjar aquestes persones.",
"a3": "El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha alertat que alguns municipis petits paguen bitllets a persones sense sostre perquè marxin a nuclis urbans més grans. Busquets recomana als Ajuntaments d’aquests municipis que habilitin pisos buits per a la gent que dorm al carrer. També ha demanat un recompte de gent que dorm al carrer a tota Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha alertat en una entrevista a l'ACN que alguns dels municipis petits de Catalunya paguen bitllets de transport a persones sense sostre per a enviar-los a nuclis més poblats.\nA més, ha demanat que s'elabori un recompte de persones que dormen al carrer a cada poble i ciutat de Catalunya, tal com ja es fa a Barcelona, Girona, Lleida, Badalona i Sant Adrià de Besòs.\nBusquets ha manifestat que els municipis petits \"el primer que han de fer és informar-se i preguntar\" abans d'aplicar mesures com derivar un sense sostre a poblacions grans, on hi ha més polítiques socials d'atenció a les persones sense llar.\nEl director de la Fundació Arrels ha explicat a l'ACN que els propers dies 30 i 31 de maig i 1 de juny hi haurà prop de 400 voluntaris que sortiran de nit a realitzar entrevistes a un mínim de 300 sense sostre de Barcelona per a crear un cens. ",
"a2": "El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha alertat en una entrevista a l'ACN que alguns dels municipis petits de Catalunya paguen bitllets de transport a persones sense sostre per a enviar-los a nuclis més poblats.\nBusquets ha manifestat que els municipis petits \"el primer que han de fer és informar-se i preguntar\" abans d'aplicar mesures com derivar un sense sostre a poblacions grans, on hi ha més polítiques socials d'atenció a les persones sense llar.\nEn la mateixa línia, ha reivindicat que les persones que dormen al carrer puguin disposar de pisos i no es perpetuï l'allotjament en albergs.\nEl director de la Fundació Arrels ha explicat a l'ACN que els propers dies 30 i 31 de maig i 1 de juny hi haurà prop de 400 voluntaris que sortiran de nit a realitzar entrevistes a un mínim de 300 sense sostre de Barcelona per a crear un cens.",
"a3": "El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha alertat en una entrevista a l'ACN que alguns dels municipis petits de Catalunya paguen bitllets de transport a persones sense sostre per a enviar-los a nuclis més poblats.\nBusquets ha manifestat que els municipis petits \"el primer que han de fer és informar-se i preguntar\" abans d'aplicar mesures com derivar un sense sostre a poblacions grans, on hi ha més polítiques socials d'atenció a les persones sense llar.\nEn la mateixa línia, ha reivindicat que les persones que dormen al carrer puguin disposar de pisos i no es perpetuï l'allotjament en albergs. \nEl director de la Fundació Arrels ha explicat a l'ACN que els propers dies 30 i 31 de maig i 1 de juny hi haurà prop de 400 voluntaris que sortiran de nit a realitzar entrevistes a un mínim de 300 sense sostre de Barcelona per a crear un cens."
},
"extreme": {
"a1": "Al voltant de 400 voluntaris sortiran a la nit a entrevistar els sense sostre de Barcelona.",
"a2": "La Fundació Arrels demana un recompte de les persones sense sostre a cada poble i ciutat de Catalunya.",
"a3": "La Fundació Arrels alerta que alguns municipis petits envien la gent que dorm al carrer a poblacions més grans."
}
} |
2,064 | El Trueta fa 137 estudis d'anatomia patològica al dia per diagnosticar malalties o preveure la resposta als fàrmacs | Els nous aparells de biologia molecular permeten fer biòpsies líquides a pacients oncològics amb càncer de pulmó i còlon | El servei d'anatomia patològica de l'hospital Trueta de Girona ha atès, de mitjana durant el 2017, 317 peticions diàries d'estudis de mostres de teixits i líquids orgànics que serveixen per diagnosticar malalties, fer el seguiment de l'evolució o preveure la resposta del pacient a determinats fàrmacs.
Són, en total, 50.000 proves que suposen un increment del 7,14% en l'activitat del servei en relació a l'any anterior.
Des d'aquest novembre, els professionals compten amb nous aparells de biologia molecular que han suposat un "avenç important".
El cap del servei, Eugeni López-Bonet, ha explicat que s'obre un nou ventall de possibilitats, sobretot a través de les biòpsies líquides que permeten preveure la resposta al tractament amb una simple extracció de sang.
Inicialment, la nova tècnica s'aplicava als càncers de pulmó però ja l'han ampliat als de còlon.
Els patòlegs analitzen els òrgans, mostres de teixits o fluids per detectar alteracions que indiquin quina malaltia pateix el pacient.
En dotze mesos, el servei d'anatomia patològica ha incrementat un 7,41% l'activitat en relació al 2016 i, a més, també ha augmentat la complexitat de bona part dels estudis sol·licitats.
Segons l'estadística, la majoria dels estudis que fan són biòpsies (25.000, de les quals més del 30% són d'alta complexitat), seguides per citologies (20.000, el 68% ginecològiques) i proves sol·licitades per altres centres (5.000).
També han fet 50 autòpsies.
López-Bonet ressalta que, des del Trueta, no fan autòpsies de morts violentes (que es fan a l'institut de medicina legal) sinó autòpsies clíniques que serveixen per esclarir les causes de la mort d'un pacient i comprovar els efectes que ha tingut el tractament durant la progressió de la malaltia.
Ens els darrers mesos, el servei d'anatomia patològica del Trueta ha viscut dues fites importants.
D'una banda, la culminació de les obres d'ampliació i millora que van permetre, el juliol del 2016, incrementar l'espai, modernitzar l'equipament i renovar espais com la sala d'autòpsies.
El segon moment important ha estat aquest novembre passat, amb la posada en marxa de nous aparells de biologia molecular que permeten fer un pas endavant en les tècniques que utilitzen al servei.
"La introducció de la biologia molecular, gràcies a l'aportació d'Oncolliga, és una gran novetat perquè som el primer hospital de la regió sanitària de Girona on fem aquests tipus de proves", ha explicat López-Bofill.
Fins ara, per fer aquests proves les proves dels pacients gironins havien d'anar fins a laboratoris de Barcelona.
"Creiem que escurçarem el temps que es triga a tenir un diagnòstic", ha afirmat el cap de servei que remarca que per al Trueta és "una gran fita".
Llargament reivindicada
López-Bofill assegura que per al Trueta era un reivindicació "gairebé ancestral" comptar amb unes instal·lacions de biologia molecular i que ha estat una "de les grans obsessions" tant per a patòlegs com per a oncòlegs.
Amb aquesta tècnica, poden aconseguir uns biomarcadors que serveixen per predir si un fàrmac determinat tindrà efecte o no en el pacient.
La principal novetat és que a partir d'ara poden fer biòpsies líquides, que evita que pacients oncològics en estat avançat hagin de "patir les molèsties" per fer-los una nova biòpsia perquè n'hi ha prou amb una extracció de sang perifèrica.
Aquesta tècnica la van començar a utilitzar amb el càncer de pulmó i ara ja l'han ampliat fins al càncer de còlon.
La previsió és que al llarg del 2018 també hi puguin incloure els melanomes (de pell).
Segons López-Bofill, això també depèn d'acords amb les farmacèutiques que són les que han de facilitar els reactius als seus medicaments.
"És importat sobretot com a factor predictiu perquè si tenim un pacient que no sortirà beneficiat amb una determinada teràpia, li podies estar creant uns efectes secundaris que no tenien cap raó de ser", descriu López-Bofill.
En paral·lel, el fet de fer aquests estudis des de Girona també facilita la comunicació amb l'oncòleg a l'hora d'elaborar el diagnòstic.
"Com més proves moleculars anem introduint, millor servei podrem donar a oncologia", afegeix el cap de servei.
Quasi autosuficients
Eugeni López-Bofill creu que, des del Trueta, han pogut fer arribar el missatge que el servei d'anatomia patològica "pot ser pràcticament autosuficient" en la majoria dels casos i els estudis es poden fer des de Girona sense necessitat de traslladar mostres a laboratoris de Barcelona.
"Sempre hi ha proves molt específiques que no té sentit assumir des d'aquí pel nombre reduït de pacients, però la resta les podem fer", ha afirmat.
El cap de servei d'anatomia patològica sosté que, més enllà del diagnòstic, la introducció de la biologia molecular també obre la porta a la investigació o a assajos clínics.
"Però això ja forma part d'una segona fase, de moment ens centrem en la vessant assistencial", ha exposat.
En l'estadística d'aquest any, les tècniques de biologia molecular representen el 3,2% del total però ja han incrementat un 18,8% en relació a l'any passat.
La immensa majoria d'estudis es fan usant les considerades tècniques de rutina (84,4%) i les d'immunohistoquimica (12,4%). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El servei d'anatomia patològica de l'Hospital Trueta de Girona compta amb nous aparells de biologia molecular que permeten determinar biomarcadors en pacients oncològics capaços de predir l'efecte d'un determinat medicament sobre un pacient. Aquests biomarcadors es podran aconseguir mitjançant biòpsies líquides; és a dir, una extracció de sang, molt menys molesta que les biòpsies convencionals. ",
"a2": "L'hospital Trueta de Girona disposa de nous aparells de biologia molecular que suposen un gran avenç per a poder veure la resposta al tractament en les biòpsies líquides. Segons Eugeni López-Bonet, el cap del servei, aquests aparells suposen un nou ventall de possibilitats i són el primer hospital de Girona que fan servir aquest tipus de proves.",
"a3": "Durant el 2017, el servei d'anatomia patològica de l'hospital Trueta de Girona ha realitzat de mitjana 317 estudis de mostres de teixits i líquids orgànics, un 7,41% més que el 2016. Aquest increment es deu a l'ampliació de l'espai i la introducció d'aparells de biologia molecular, que permeten reduir el temps de diagnòstic, sobretot a través de les biòpsies líquides."
},
"extractive": {
"a1": "D'una banda, la culminació de les obres d'ampliació i millora que van permetre, el juliol del 2016, incrementar l'espai, modernitzar l'equipament i renovar espais com la sala d'autòpsies.\nEl segon moment important ha estat aquest novembre passat, amb la posada en marxa de nous aparells de biologia molecular que permeten fer un pas endavant en les tècniques que utilitzen al servei.\nAmb aquesta tècnica, poden aconseguir uns biomarcadors que serveixen per a predir si un fàrmac determinat tindrà efecte o no en el pacient. \nLa principal novetat és que a partir d'ara poden fer biòpsies líquides, que evita que pacients oncològics en estat avançat hagin de \"patir les molèsties\" per a fer-los una nova biòpsia perquè n'hi ha prou amb una extracció de sang perifèrica.",
"a2": "El servei d'anatomia patològica de l'hospital Trueta de Girona ha atès, de mitjana durant el 2017, 317 peticions diàries d'estudis de mostres de teixits i líquids orgànics que serveixen per a diagnosticar malalties, fer el seguiment de l'evolució o preveure la resposta del pacient a determinats fàrmacs.\nSón, en total, 50.000 proves que suposen un increment del 7,14% en l'activitat del servei amb relació a l'any anterior.\nEl cap del servei, Eugeni López-Bonet, ha explicat que s'obre un nou ventall de possibilitats, sobretot a través de les biòpsies líquides que permeten preveure la resposta al tractament amb una simple extracció de sang.\nLópez-Bofill assegura que per al Trueta era un reivindicació \"gairebé ancestral\" comptar amb unes instal·lacions de biologia molecular i que ha estat una \"de les grans obsessions\" tant per a patòlegs com per a oncòlegs.",
"a3": "El servei d'anatomia patològica de l'hospital Trueta de Girona ha atès, de mitjana durant el 2017, 317 peticions diàries d'estudis de mostres de teixits i líquids orgànics que serveixen per a diagnosticar malalties, fer el seguiment de l'evolució o preveure la resposta del pacient a determinats fàrmacs.\nEl cap del servei, Eugeni López-Bonet, ha explicat que s'obre un nou ventall de possibilitats, sobretot a través de les biòpsies líquides que permeten preveure la resposta al tractament amb una simple extracció de sang.\nSegons l'estadística, la majoria dels estudis que fan són biòpsies (25.000, de les quals més del 30% són d'alta complexitat), seguides per citologies (20.000, el 68% ginecològiques) i proves sol·licitades per altres centres (5.000).\n\"La introducció de la biologia molecular, gràcies a l'aportació d'Oncolliga, és una gran novetat perquè som el primer hospital de la regió sanitària de Girona on fem aquests tipus de proves\", ha explicat López-Bofill. Fins ara, per a fer aquests proves, les proves dels pacients gironins havien d'anar fins a laboratoris de Barcelona."
},
"extreme": {
"a1": "Nous aparells de biologia molecular permetran a l'Hospital Trueta fer biòpsies líquides, molt menys molestes per als pacients.",
"a2": "L'hospital Trueta de Girona incrementa en un 7,14% els estudis de mostres de teixits i líquids orgànics per a diagnosticar malalties.",
"a3": "L’hospital Trueta de Girona incrementa la seva capacitat per a fer estudis d’anatomia patològica gràcies a l’aplicació de biologia molecular."
}
} |
2,881 | ACTUALIZACIÓ:Colau demana a Torra que actuï ja a les residències, si cal amb trasllats massius aquest cap de setmana | L'alcaldessa reclama al Govern que "dimensioni correctament el problema" i faci el que calgui per "salvar vides" | L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que actuï ja a les residències, si cal amb trasllats massius aquest cap de setmana.
Colau ha tornat a alertar que el 70% de residències de la ciutat podrien estar afectades pel coronavirus, "lluny del 30% que diu el Govern".
Així li ha traslladat al president abans de comparèixer davant dels mitjans.
"Cal dimensionar correctament el problema i cal un pla de xoc immediat amb els recursos suficients.
I si cal passar-se el cap de setmana fent trasllats fer-ho", ha indicat Colau, que ha afegit que "es tracta de salvar vides".
"Hem de ser sincers: la previsió inicial del Govern no s'ha complert.
La dimensió és molt més gran", ha insistit.
Segons Colau, les dades que dona el Govern sobre l'afectació del coronavirus en residències de gent gran a Barcelona "es queden molt curtes".
Per les trucades que ha fet l'Ajuntament, i tenint en compte que no estan arribant testos per fer la prova a persones amb símptomes clars de coronavirus, el consistori estima que hi ha un 70% de centres amb almenys un positiu.
L'alcaldessa ha demanat al Govern que redimensioni correctament el problema, perquè això és "essencial" per posar-hi els recursos necessaris i la celeritat suficient per protegir la gent gran.
Colau ha valorat la primera coordinació que s'ha posat en marxa fa uns dies, però ha advertit que és "clarament insuficient" que s'estiguin fent 15 o 30 trasllats al dia, perquè la problemàtica és "molt més gran" del que diu la Generalitat.
Hi ha 11.000 persones grans en residències.
"Hem d'actuar avui, no pot ser demà o demà passat", ha reblat.
Segons ha indicat, li ha dit a Torra que calen més recursos i un pla de xoc urgent, i aquest li ha respost molt ràpidament i li ha indicat que traslladaria la informació al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, perquè es posi en contacte amb ella i abordi aquesta qüestió.
"Necessitem un lideratge fort, que tot el Govern assumeixi la qüestió de les residències com una qüestió prioritària", ha reblat Colau.
De moment, segons ha dit la regidora Gemma Tarafa, s'han fet 95 trasllats a la ciutat.
Ha explicat que el consistori té 93 espais i alguns d'ells podrien encaixar per aquests pacients o usuaris.
També hi ha altres opcions, com ara el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, que podria acollir un trasllat massiu, o bé un altre espai de Fira de Barcelona.
"Però la decisió és de la Generalitat", ha reiterat.
D'altra banda, Tarafa ha anunciat l'obertura de cinc nous dispositius socials per atendre persones vulnerables i 310 places addicionals d'allotjament.
Així doncs, s'amplia el pavelló de Fira de Barcelona amb 225 llits addicionals.
En total, la capacitat ara és de 450 places.
En segon lloc, la Fundació Pere Tarrés ha cedit un equipament capaç d'acollir 70 places, i servirà per allotjar persones sensellar amb alcoholisme o altres addicions en actiu.
També hi ha 15 noves places en el marc del Servei d'Acolliment d'Urgència a la Vellesa (SAUV), per a persones grans molt fràgils sense símptomes.
A més, també s'ha instal·lat un nou dispositiu d'higiene i alimentació a l'Estació del Nord, que permet dutxar-se i també distribueix pícnics que cobreixen el dinar i el sopar.
D'altra banda, l'organització del xef José Andrés ha començat a distribuir 500 bosses d'àpats al dia.
Així doncs, a partir d'aquest dijous, la ciutat té gairebé 2.900 places per allotjar persones sensellar, 680 més del que era habitual.
A més, l'Ajuntament ha aprovat 3.000 ajuts d'emergència social des de l'inici de la crisi per a persones en risc de vulnerabilitat, i el nombre d'àpats servits cada dia a la ciutat augmenta fins als 6.200, un 67% més en dues setmanes.
Els centres de serveis socials han atès 17.000 persones en dues setmanes, d'entre les quals unes 6.000 són situacions d'urgència sobrevinguda en persones que demanen atenció per primera vegada o després d'un any sense fer-ho. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, ha dit que les dades que dóna el Govern de persones afectades pel coronavirus en residències de gent gran són més baixes que la realitat. En aquest sentit, ha demanat que, si cal, es facin trasllats massius el cap de setmana. D'altra banda, s'han ampliat significativament les places per a allotjar persones sense llar.",
"a2": "Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, ha mostrat la seva preocupació respecte la situació de les residències i l'afectació del coronavirus. Segons Colau, les dades del Govern que asseguren que un 30% de les residències n'estan afectades, són incorrectes i la realitat és que un 70% de residències ho estan. Així, demana que s'accelerin els trasllats per a protegir les persones grans.",
"a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, alerta que el 70% de les residències de la ciutat podrien estar afectades pel coronavirus, i demana a la Generalitat que redimensioni el problema i s'efectuïn trasllats massius aquest mateix cap de setmana. El consistori disposa de 93 espais per a recol·locar residents i estudia habilitar el Centre de Convencions Internacional o la Fira de Barcelona."
},
"extractive": {
"a1": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que actuï ja a les residències, si cal amb trasllats massius aquest cap de setmana.\nSegons Colau, les dades que dóna el Govern sobre l'afectació del coronavirus en residències de gent gran a Barcelona \"es queden molt curtes\".\nL'alcaldessa ha demanat al Govern que redimensioni correctament el problema, perquè això és \"essencial\" per a posar-hi els recursos necessaris i la celeritat suficient per a protegir la gent gran.\nD'altra banda, Tarafa ha anunciat l'obertura de cinc nous dispositius socials per a atendre persones vulnerables i 310 places addicionals d'allotjament.",
"a2": "Colau ha tornat a alertar que el 70% de residències de la ciutat podrien estar afectades pel coronavirus, \"lluny del 30% que diu el Govern\".\nSegons Colau, les dades que dóna el Govern sobre l'afectació del coronavirus en residències de gent gran a Barcelona \"es queden molt curtes\".\nColau ha valorat la primera coordinació que s'ha posat en marxa fa uns dies, però ha advertit que és \"clarament insuficient\" que s'estiguin fent 15 o 30 trasllats al dia, perquè la problemàtica és \"molt més gran\" del que diu la Generalitat.\n\"Necessitem un lideratge fort, que tot el Govern assumeixi la qüestió de les residències com una qüestió prioritària\", ha reblat Colau.",
"a3": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que actuï ja a les residències, si cal amb trasllats massius aquest cap de setmana.\nPer les trucades que ha fet l'Ajuntament, i tenint en compte que no estan arribant testos per a fer la prova a persones amb símptomes clars de coronavirus, el consistori estima que hi ha un 70% de centres amb almenys un positiu.\nColau ha valorat la primera coordinació que s'ha posat en marxa fa uns dies, però ha advertit que és \"clarament insuficient\" que s'estiguin fent 15 o 30 trasllats al dia, perquè la problemàtica és \"molt més gran\" del que diu la Generalitat.\nA més, l'Ajuntament ha aprovat 3.000 ajuts d'emergència social des de l'inici de la crisi per a persones en risc de vulnerabilitat, i el nombre d'àpats servits cada dia a la ciutat augmenta fins als 6.200, un 67% més en dues setmanes."
},
"extreme": {
"a1": "L'alcaldessa de Barcelona creu que les dades del Govern del coronavirus en residències de gent gran es queden molt curtes.",
"a2": "Colau assegura que les dades del Govern sobre el coronavirus es queden curtes i cal actuar a les residències.",
"a3": "Colau exigeix a la Generalitat que redimensioni l'estratègia pel que fa als contagis a les residències i s'efectuïn trasllats massius."
}
} |
2,537 | L'Observatori de la Igualtat de Gènere recorda que sis de cada deu dones no se senten valorades a la feina | Amb motiu de l'1 de maig, publiquen un dossier que recull que el 54% de treballadores nota discriminació en els ascensos | L'Observatori de la Igualtat de Gènere ha recordat que les dones, tot i portar la "càrrega" del treball remunerat i no remunerat, no estan reconegudes ni cobren prou.
Amb motiu de l'1 de maig, l'organisme ha elaborat un dossier estadístic que ofereix un panorama de la situació de les treballadores a Catalunya.
El document visibilitza que el 61,5% de les dones ocupades creuen que no se les valora a la feina, el 54% se senten discriminades en els ascensos i el 47,2% han rebut faltes de respecte mentre treballaven.
Les dades mostren que el 15,1% de les dones han patit discriminació laboral.
Un 46% de l'assetjament sexual a la feina ha estat per part d'un usuari o d'un client mentre que en un 36% dels casos l'assetjador era un cap.
Amb motiu de la commemoració del dia 1 de Maig, la consellera del departament de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, han presentat aquest divendres el dossier estadístic Dones en el Treball a través d'una emissió en directe a les xarxes.
Aquest informe també assenyala que la crisi sanitària de la covid-19 ha suposat una "inflexió" pel que fa al reconeixement de la importància que s'atorga a les feines de cura de les persones i de totes aquelles activitats essencials per a la vida de les persones que històricament han realitzat les dones.
"Durant l'emergència sanitària actual s'ha observat que aquelles ocupacions remunerades que ara cobren especial rellevància són les més feminitzades", apunta l'estudi.
El dossier posa de manifest que les dones son el 77% de la força del treball del sector de la sanitat i els serveis Socials a Catalunya.
De les dones ocupades, la gran majoria es dediquen a les activitats dels sectors més feminitzats com ara la sanitat i els eerveis Socials (13,5%), seguit del comerç al detall (13%) i de la branca de l'educació (10,2%), activitats més relacionades amb la cura de les persones, mentre que en altres àmbits més masculinitzats com la construcció (1,2%), el transport i emmagatzematge (2,6%) o el comerç a l'engròs i reparació de vehicles de motor i motocicletes (3%), les dones estan infrarepresentades.
Aquestes desigualtats de gènere es manifesten també en els espais on hi ha més capacitat de decisió i poder on gran part de les categories professionals amb major responsabilitat estan ocupades per homes.
Així en la categoria professional de Directores i Gerents les dones només representen el 35,4%.
Per altra banda, la manca de facilitats per a la conciliació entre la vida laboral i familiar i el rol assignat a les dones històricament per a la cura de filles i fills provoca que el 92,8% de les excedències per tenir cura de les filles i fills a Catalunya l'any 2018 les van agafar les dones, mentre que els homes ho van fer en un 7,2% dels casos.
A més, són elles les que han d'assumir més jornades a temps parcial ja que el 73% de la població ocupada a temps parcial són dones, front al 27% d'homes.
Totes aquestes discriminacions provoquen l'existència d'una bretxa salarial on les dones encara percebien en el 2017 un 23% menys del salari brut anual mitjà que els homes.
Aquesta bretxa s'estén en el temps de vida laboral de les dones i afecta també a les pensionistes que encara pateixen una bretxa de gènere superior a la que es produeix durant la seva vida laboral.
Les dones pensionistes perceben de mitjana unes pensions que són un 40% inferior a les que cobren els homes en la mateixa situació.
Segons l'Enquesta de Violència Masclista de Catalunya de l'any 2016, les dones ocupades vam patir en un 62,4% discriminació salarial.
A més, l'11,8% de les dones vam patir algun tipus d'agressió de caràcter sexual a la feina.
D'altra banda, les dades mostren que, del total d'agressions, un 46% de l'assetjament sexual a la feina contra les dones va ser per part d'un usuari o un client i el 36% per un cap o superior.
El 18% de l'assetjament sexual en l'àmbit laboral ha estat comès per un company de feina de la dona. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Amb motiu de l'1 de maig, s'ha presentat el dossier \"Dones en el Treball\". Segons se'n desprèn, el treball, remunerat i no remunerat, de les dones continua no sent prou reconegut ni pagat. El 92,8% de les excedències per a tenir cura dels fills les agafen les dones. També elles tenen les tres quartes parts dels contractes a temps parcial.",
"a2": "L'Observatori de la Igualtat de Gènere ha publicat un informe analitzant el panorama de les dones treballadores a Catalunya, visibilitzant aspectes importants com que més de la meitat d'elles creuen que no estan valorades a la feina i se senten discriminades en quant a les promocions. A més, gairebé un 12% de les dones ha patit algun tipus d'agressió sexual.",
"a3": "Amb motiu de l'1 de maig, l'Observatori de la Igualtat de Gènere ha publicat un dossier estadístic que analitza la situació de desavantatge de la dona al món laboral. El document revela dades com que el 54% de les dones se senten discriminades pel que fa als ascensos i que un 15,1% han patit assetjament a la feina."
},
"extractive": {
"a1": "Amb motiu de la commemoració del dia 1 de Maig, la consellera del departament de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, han presentat aquest divendres el dossier estadístic Dones en el Treball a través d'una emissió en directe a les xarxes.\nDe les dones ocupades, la gran majoria es dediquen a les activitats dels sectors més feminitzats com ara la sanitat i els serveis socials (13,5%), seguit del comerç al detall (13%) i de la branca de l'educació (10,2%), activitats més relacionades amb la cura de les persones, mentre que en altres àmbits més masculinitzats com la construcció (1,2%), el transport i emmagatzematge (2,6%) o el comerç a l'engròs i reparació de vehicles de motor i motocicletes (3%), les dones estan infrarepresentades.\nD'altra banda, la manca de facilitats per a la conciliació entre la vida laboral i familiar i el rol assignat a les dones històricament per a la cura de filles i fills provoca que el 92,8% de les excedències per tenir cura de les filles i fills a Catalunya l'any 2018 les van agafar les dones, mentre que els homes ho van fer en un 7,2% dels casos.\nLes dones pensionistes perceben de mitjana unes pensions que són un 40% inferior a les que cobren els homes en la mateixa situació.",
"a2": "El document visibilitza que el 61,5% de les dones ocupades creuen que no se les valora a la feina, el 54% se senten discriminades en els ascensos i el 47,2% han rebut faltes de respecte mentre treballaven.\nAquest informe també assenyala que la crisi sanitària de la covid-19 ha suposat una \"inflexió\" pel que fa al reconeixement de la importància que s'atorga a les feines de cura de les persones i de totes aquelles activitats essencials per a la vida de les persones que històricament han realitzat les dones.\nDe les dones ocupades, la gran majoria es dediquen a les activitats dels sectors més feminitzats com ara la sanitat i els serveis socials (13,5%), seguit del comerç al detall (13%) i de la branca de l'educació (10,2%), activitats més relacionades amb la cura de les persones, mentre que en altres àmbits més masculinitzats com la construcció (1,2%), el transport i emmagatzematge (2,6%) o el comerç a l'engròs i reparació de vehicles de motor i motocicletes (3%), les dones estan infrarepresentades.\nD'altra banda, la manca de facilitats per a la conciliació entre la vida laboral i familiar i el rol assignat a les dones històricament per a la cura de filles i fills provoca que el 92,8% de les excedències per tenir cura de les filles i fills a Catalunya l'any 2018 les van agafar les dones, mentre que els homes ho van fer en un 7,2% dels casos.",
"a3": "L'Observatori de la Igualtat de Gènere ha recordat que les dones, tot i portar la \"càrrega\" del treball remunerat i no remunerat, no estan reconegudes ni cobren prou.\nEl document visibilitza que el 61,5% de les dones ocupades creuen que no se les valora a la feina, el 54% se senten discriminades en els ascensos i el 47,2% han rebut faltes de respecte mentre treballaven.\nAquest informe també assenyala que la crisi sanitària de la covid-19 ha suposat una \"inflexió\" pel que fa al reconeixement de la importància que s'atorga a les feines de cura de les persones i de totes aquelles activitats essencials per a la vida de les persones que històricament han realitzat les dones.\nDe les dones ocupades, la gran majoria es dediquen a les activitats dels sectors més feminitzats com ara la sanitat i els serveis socials (13,5%), seguit del comerç al detall (13%) i de la branca de l'educació (10,2%), activitats més relacionades amb la cura de les persones, mentre que en altres àmbits més masculinitzats com la construcció (1,2%), el transport i emmagatzematge (2,6%) o el comerç a l'engròs i reparació de vehicles de motor i motocicletes (3%), les dones estan infrarepresentades."
},
"extreme": {
"a1": "A la commemoració de l'1 de maig es recorda que la feina de les dones no està prou reconeguda.",
"a2": "Un informe publicat per l'Observatori de la Igualtat de Gènere mostra el panorama de les dones treballadores a Catalunya.",
"a3": "Segons un document de l’Observatori de la Igualtat de Gènere, les dones no estan reconegudes laboralment ni cobren prou."
}
} |
2,386 | Les pel·lícules 'Especiales' i 'La hija de un ladrón', grans reclams del Most 2019 | En total es projectaran prop d'una vuitantena de peces de diferents països durant els deu dies de festival | La projecció de les pel•lícules 'Especiales', d'Olivier Nakache i Èric Toledano i de 'La Hija de un Ladrón', l'opera prima de la catalana Belen Funes, són el gran reclam de la novena edició del Most 2019, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava que es farà a Vilafranca del Penedès del 7 al 17 de novembre.
Els organitzadors de l'únic festival amb temàtica vitivinícola de l'Estat, han presentat una programació en què també hi destaca la projecció d' 'O que arde', d'Oliver Laxe, premiat al Festival de Cannes.
La regió convidada d'enguany serà Galícia, i per això s'exhibirà una selecció de curtmetratges de la Mostra de Cine Periférico de La Corunya.
En conjunt es projectaran una vuitantena d'obres durant els deu dies de Most.
Serà a la secció Gran Reserva on es podran veure les grans apostes del Most 2019.
D'una banda, 'Especiales', el nou film dels mateixos directors 'd'Intocable' i 'Samba', premi del públic al Festival de San Sebastian, es projectarà per inaugurar el festival el dijous dia 7 de novembre.
D'altra banda, la pel•lícula dirigida per Belen Funes i protagonitzada per Greta Fernàndez, premi Concha de Plata per la seva interpretació també a San Sebastian, serà la que clausurà el Most el diumenge 17 de novembre.
També destaquen en aquesta secció les cintes 'La Verdad' del director japonès Hirokazu Koreeda, 'O que arde' del gallec Oliver Laxe i 'Trinta Lumes' de la directora Diana Toucedo que, a més, serà al festival per a presentar-la.
La responsable de programació del Most, Mònica Jordan, ha definit les pel·lícules de la secció Gran Reserva de "molt properes" perquè gairebé totes mostren "les grans preocupacions que de la societat".
Pel que fa la secció Collita, la dedicada especialment a projectar cintes que toquen la temàtica vitivinícola, l'organització ha explicat que aquest any es podran veure propostes de nou països que "reflexionen sobre el futur de la vinya i del vi".
En aquest apartat destaquen les projeccions de la sueca 'Cépages rares: Un patrimoine Suisse', de Florian Burion; de 'The Red Stain', del director Rodrigo Saavedra; i del film espanyol '(R)evolution Champagnpise.
La viña manda' d'Alvaro Moreno.
A l'altra secció competitiva del Festival Most, el Brot, dedicada als curtmetratges, enguany es podran veure fins a 36 curts catalans i espanyols que es projectaran en quatre sessions.
Peces com 'Vaca', de Marta Bayarri; 'Trivial', de Fran Menchón i 'Una mujer feliz', de Toñi Martín, son algunes de les propostes destacades.
L'organització ha celebrat haver rebut més de 300 treballs dels quals se n'ha fet una tria que consideren "més intensa i millor que mai".
En la novena edició del Most també es podrà gaudir d'un seguit de projeccions de films gallecs ja que Galícia és el país convidat d'aquest any.
A banda de l film 'O que arde' a la secció Gran Reserva, també s'exhibirà una destacada selecció de curtmetratges de la Mostra de Cinema Periférico S8 de La Corunya.
Els premis honorífics del Most 2019 seran aquesta vegada per a l'actriu catalana Assumpta Serna i pel director Ventura Pons.
A més, com a homenatge a l'intèrpret, el festival programarà una sessió especial amb la projecció de dues de les pel·lícules que protagonitza Serna com son 'El maestro de la esgrima' i 'He matado a mi marido'.
El Most 2019 ha preparat també un seguit d'activitats paral·leles per complementar les projeccions programades.
A banda dels habituals tastos de vins i caves, com a novetat destacada d'aquesta edició hi ha la Nit del Vi/nil, una festa musical de cloenda el dissabte 16 de novembre, amb una sessió del discjòquei Miqui Puig.
El director del Most, Xavier Fornos, ha apuntat que el pressupost d'aquesta edició supera els 130.000 euros i que el festival espera igualar la xifra de públic de la passada edició que va rondar els 7.000 espectadors. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La novena edició del Festival Internacional del Cinema del Vi i el Cava (el Most) tindrà lloc a Vilafranca del Penedès del 7 al 17 de novembre. Les pel·lícules \"Especiales\" i \"La Hija de un Ladrón\" són alguns dels reclams. La novetat serà la Nit del Vi/nil, la festa de cloenda que comptarà amb una sessió del discjòquei Miqui Puig.",
"a2": "Les pel·lícules \"Especiales\" i \"La Hija de un Ladrón\" són els grans reclams de la novena edició del Most 2019, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava. Aquest esdeveniment es durà a terme a Vilafranca del Penedès del 7 al 17 de novembre i és l'únic festival amb temàtica vitivinícola de l'Estat.",
"a3": "Aquest any, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, el Most, arriba a la seva novena edició i se celebrarà del 7 al 17 de novembre a Vilafranca del Penedès. S'hi projectaran una vuitantena d'obres, entre les quals destaquen \"Especiales\", d'Olivier Nakache i Èric Toledano, i \"La Hija de un Ladrón\", de la catalana Belen Funes."
},
"extractive": {
"a1": "La projecció de les pel·lícules \"Especiales\", d'Olivier Nakache i Èric Toledano i de \"La Hija de un Ladrón\", l'òpera prima de la catalana Belen Funes, són el gran reclam de la novena edició del Most 2019, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava que es farà a Vilafranca del Penedès del 7 al 17 de novembre.\nPel que fa la secció Collita, la dedicada especialment a projectar cintes que toquen la temàtica vitivinícola, l'organització ha explicat que aquest any es podran veure propostes de nou països que \"reflexionen sobre el futur de la vinya i del vi\".\nEn la novena edició del Most també es podrà gaudir d'un seguit de projeccions de films gallecs, ja que Galícia és el país convidat d'aquest any.\nA banda dels habituals tastos de vins i caves, com a novetat destacada d'aquesta edició hi ha la Nit del Vi/nil, una festa musical de cloenda el dissabte 16 de novembre, amb una sessió del discjòquei Miqui Puig.",
"a2": "La projecció de les pel·lícules \"Especiales\", d'Olivier Nakache i Èric Toledano i de \"La Hija de un Ladrón\", l'òpera prima de la catalana Belen Funes, són el gran reclam de la novena edició del Most 2019, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava que es farà a Vilafranca del Penedès del 7 al 17 de novembre.\nEls organitzadors de l'únic festival amb temàtica vitivinícola de l'Estat, han presentat una programació en què també hi destaca la projecció d'\"O que arde\", d'Oliver Laxe, premiat al Festival de Cannes.\nD'una banda, \"Especiales\", el nou film dels mateixos directors \"d'Intocable\" i \"Samba\", premi del públic al Festival de San Sebastián, es projectarà per a inaugurar el festival el dijous dia 7 de novembre.\nD'altra banda, la pel·lícula dirigida per Belen Funes i protagonitzada per Greta Fernàndez, premi Concha de Plata per la seva interpretació també a San Sebastián, serà la que clausurà el Most diumenge 17 de novembre.",
"a3": "La projecció de les pel·lícules \"Especiales\", d'Olivier Nakache i Èric Toledano i de \"La Hija de un Ladrón\", l'òpera prima de la catalana Belen Funes, són el gran reclam de la novena edició del Most 2019, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava que es farà a Vilafranca del Penedès del 7 al 17 de novembre.\nEn conjunt, es projectaran una vuitantena d'obres durant els deu dies de Most.\nA l'altra secció competitiva del Festival Most, el Brot, dedicada als curtmetratges, enguany es podran veure fins a 36 curts catalans i espanyols que es projectaran en quatre sessions.\nEl director del Most, Xavier Fornos, ha apuntat que el pressupost d'aquesta edició supera els 130.000 euros i que el festival espera igualar la xifra de públic de la passada edició que va rondar els 7.000 espectadors."
},
"extreme": {
"a1": "Del 7 al 17 de novembre se celebrarà el festival de cinema Most 2019 a Vilafranca del Penedès.",
"a2": "La novena edició del Festival de Cinema del Vi i el Cava, Most 2019, del 7 al 17 de novembre.",
"a3": "L’edició d’enguany del festival Most se celebrarà del 7 al 17 de novembre i s’hi projectaran una vuitantena d’obres."
}
} |
2,603 | Un magrebí denuncia insults racistes i una agressió per part de dos mossos a Barcelona | El jove era al portal de casa seva esperant la companya de pis i va ser detingut pels agents | Un jove magrebí ha denunciat haver patit insults racistes i una agressió per part de dos mossos d'Esquadra a la porteria de casa seva, a Barcelona, el diumenge 5 d'abril.
Segons explica el jove i ha denunciat l'organització de drets humans Irídia, ell va baixar a la porta del bloc on viu amb la seva companya de pis a esperar-la per ajudar-la amb la compra.
En un moment determinat, una patrulla dels Mossos d'Esquadra es va aturar i li va dir que si sabia que no podia estar al carrer, i ell va contestar que ho sabia, i que era a la porteria de casa esperant a la seva companya que estava a punt d'arribar amb la compra.
Els agents li van demanar la identificació, i el jove els la va facilitar de viva veu perquè no la duia a sobre.
En aquest moment, els agents li van dir que el denunciarien per incompliment del decret d'estat d'alarma.
El jove els va demanar el full de la denúncia per poder presentar recurs, i els agents li van respondre: "Que te'n vagis cap a casa teva, que te'n vagis cap a casa puto ximple moro de merda".
El jove els va recriminar amb gestos aquests insults i va decidir introduir-se dins de la porteria per tornar a casa.
De sobte, els dos mossos van accedir corrent a l'interior del vestíbul i el van reduir en un racó.
Mentre un dels agents el subjectava, l'altre li va donar un cop de puny a l'ull esquerre, informant-lo que quedava detingut per resistència a l'autoritat.
Segons Irídia, aquesta actuació resulta, indiciàriament, contrària als protocols policials, que en cap cas emparen donar cops de puny a la cara per reduir a una persona, i contràriament als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat que ha de regir tota actuació policial, a més de realitzar comentaris denigrants i racistes completament contraris a la legalitat.
El jove té 26 anys i resideix a l'estat des dels 12.
Aquest i sis casos més, documentats per diverses entitats de drets humans entre el 25 de març i el 15 d'abril de 2020 a diferents ciutats de l'Estat, han estat presentats aquest dijous al Ministeri de l'Interior i al Defensor del Poble.
Les víctimes relaten bufetades, empentes, cops i puntades de peu donats per agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, en accions contràries als protocols existents i als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat que han de regir tota actuació policial.
Aquests casos se sumen a altres quatre que ja van ser denunciats per la Plataforma Defensar a qui Defensa el 25 de març passat.
Les entitats de la plataforma exigeixen que s'investiguin internament als cossos policials i judicialment quan hi hagi indicis de delicte.
Segons la plataforma, a aquestes violències se suma la inseguretat jurídica que viu gran part de la ciutadania a l'hora de circular per la via pública en les circumstàncies que disposa el reial decret sobre l'estat d'alarma, atès que no hi ha un mecanisme adequat que provi o justifiqui un desplaçament en l'espai públic, quan es fa una identificació.
El Defensor del Poble ja ha instat a la Secretaria d'Estat de Seguretat a elaborar instruccions internes dirigides a la Direcció General de la Policia i a la Direcció General de la Guàrdia Civil, en què "es clarifiquin els supòsits en què no es poden sancionar determinades activitats ciutadanes que sí que estan emparades per les excepcions de l'article".
Així mateix, les sancions previstes en la Llei de Seguretat Ciutadana només han imposar-se als ciutadans que són descoberts saltant-se les indicacions de l'estat d'alarma, però que a més es resisteixin a obeir un requeriment exprés i individualitzat que li facin els agents de l'autoritat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un jove magrebí ha relatat que es trobava al carrer quan dos Mossos li van comunicar que no podia estar-se al carrer i que el denunciarian. Ell els va demanar el full de la denúncia per a poder presentar recurs. Llavors, el van insultar i, dins la porteria, un el va subjectar i l'altre li va donar un cop de puny.",
"a2": "Un jove magrebí denuncia que dos Mossos d'Esquadra el van agredir quan estava al seu portal. Els Mossos li van demanar identificació i, com que no la duia a sobre, van fer comentaris racistes i el van donar un cup de puny. Aquest i altres casos similars han estat presentats al Ministeri de l'Interior i al Defensor del Poble.",
"a3": "Un jove magrebí de 26 anys de Barcelona ha denunciat dos agents dels Mossos. El jove va ser reduït al portal de casa seva pels dos agents, que el van anomenar “puto ximple moro de merda” i li van donar un cop de puny a la cara després d’advertir-li que entrés a casa per estar incomplint el decret d'estat d'alarma."
},
"extractive": {
"a1": "Un jove magrebí ha denunciat haver patit insults racistes i una agressió per part de dos mossos d'Esquadra a la porteria de casa seva, a Barcelona, el diumenge 5 d'abril.\nMentre un dels agents el subjectava, l'altre li va donar un cop de puny a l'ull esquerre, informant-lo que quedava detingut per resistència a l'autoritat.\nAquest i sis casos més, documentats per diverses entitats de drets humans entre el 25 de març i el 15 d'abril de 2020 a diferents ciutats de l'Estat, han estat presentats aquest dijous al Ministeri de l'Interior i al Defensor del Poble.\nLes entitats de la plataforma exigeixen que s'investiguin internament als cossos policials i judicialment quan hi hagi indicis de delicte. ",
"a2": "Segons explica el jove i ha denunciat l'organització de drets humans Irídia, ell va baixar a la porta del bloc on viu amb la seva companya de pis a esperar-la per ajudar-la amb la compra.\nEn un moment determinat, una patrulla dels Mossos d'Esquadra es va aturar i li va dir que si sabia que no podia estar al carrer, i ell va contestar que ho sabia, i que era a la porteria de casa esperant a la seva companya que estava a punt d'arribar amb la compra.\nMentre un dels agents el subjectava, l'altre li va donar un cop de puny a l'ull esquerre, informant-lo que quedava detingut per resistència a l'autoritat.\nSegons Irídia, aquesta actuació resulta, indiciàriament, contrària als protocols policials, que en cap cas emparen donar cops de puny a la cara per a reduir a una persona, i contràriament als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat que ha de regir tota actuació policial, a més de realitzar comentaris denigrants i racistes completament contraris a la legalitat.",
"a3": "Un jove magrebí ha denunciat haver patit insults racistes i una agressió per part de dos mossos d'Esquadra a la porteria de casa seva, a Barcelona, el diumenge 5 d'abril.\nEn un moment determinat, una patrulla dels Mossos d'Esquadra es va aturar i li va dir que si sabia que no podia estar al carrer, i ell va contestar que ho sabia, i que era a la porteria de casa esperant a la seva companya que estava a punt d'arribar amb la compra.\nEl jove els va demanar el full de la denúncia per a poder presentar recurs, i els agents li van respondre: \"Que te'n vagis cap a casa teva, que te'n vagis cap a casa puto ximple moro de merda\". \nMentre un dels agents el subjectava, l'altre li va donar un cop de puny a l'ull esquerre, informant-lo que quedava detingut per resistència a l'autoritat."
},
"extreme": {
"a1": "Un jove magrebí ha denunciat insults i una agressió per part de mossos d'Esquadra a Barcelona el passat 5 d'abril.",
"a2": "Un magrebí denuncia l'organització de drets humans Irídia que dos Mossos d'Esquadra el van agredir i van fer comentaris racistes.",
"a3": "Un jove magrebí denuncia insults racistes i una agressió per part de dos agents dels Mossos d’Esquadra a Barcelona."
}
} |
1,990 | Els consellers de JxCat pressionen Aragonès per reobrir bars i restaurants amb el toc de queda | El conseller Tremosa demana als consellers d'ERC que donin suport a la proposta, que vol compensar les pèrdues que acumula el sector des del tancament ara fa una setmana | El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, aposta obertament perquè s'autoritzi la reobertura de bars i restaurants si, finalment, s'aplica el toc de queda.
La mesura, que ha traslladat en nom dels membres de Junts per Catalunya al Govern, vol compensar les pèrdues que acumula el sector arran del tancament en vigor fa una setmana.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha dit aquest matí que les dues limitacions -el toc de queda i el tancament de bars i restaurants- podrien "coexistir" i que són independents l'una de l'alta.
Tremosa argumenta que la majoria dels contagis es produeixen "a la nit", quan es relaxen les mesures de seguretat durant les trobades socials, i aposta per un model similar al francès, amb toc de queda i obertura d'establiments fins les nou de la nit.
Tremosa ha demanat als membres d'ERC a l'executiu que valorin l'aprovació de la proposta, tal i com van donar suport a l'exempció de la taxa turística.
Reprenent el fil de les declaracions d'aquest dijous del titular d'Interior, Miquel Sàmper, Tremosa creu que cal posar sobre la taula del Govern l'opció de "tancar" la sociabilitat durant les nits i apostar per un tipus de restriccions com les que ha aplicat l'Estat francès, fent compatible el toc de queda amb l'obertura d'establiments de restauració fins les nou –principalment les terrasses i espais exteriors-.
coronavirus
Salut defensa que el toc de queda podria «coexistir» amb el tancament de bars i restaurants
La consellera Alba Vergés prioritzarà que el toc de queda se sol·liciti via autorització judicial i no amb l'estat d'alarma
"Per poc que puguem seria una possibilitat perquè, segons ens diuen els epidemiòlegs, és per la nit quan es produeixen els contagis.
Durant el dia, els estudiants a les aules i els treballadors a les empreses compleixen les mesures de seguretat però a la nit quan socialitzen relaxen les mesures i es produeixen els contagis", ha subratllat.
Una mesura, segons el conseller d'Empresa, que hauria de permetre alleujar "el patiment, el gran esforç del sector i les terribles pèrdues" que acumulen.
Una proposta, segons ha emfasitzat, que llancen públicament els membres del Govern de Junts per Catalunya, tot demanant als consellers d'ERC que la valorin i l'assumeixin.
"Junts som la meitat del Govern i hem de funcionar per unanimitat però tot ajuda al debat públic i ERC ho pot madurar", ha argumentat, tot recordant que també va acceptar la proposta de renunciar al cobrament de la taxa turística per "salvar les empreses fins la primavera de l'any vinent", en el context de la crisi del coronavirus.
"ERC, finalment, va entendre la força i la necessitat del sector, que hem d'estar a l'alçada del sacrifici que fan, i vam acabar aprovant com a Govern la mesura", ha afegit.
Tremosa, però, ha matisat que, en aquests moments, dins de l'executiu no hi ha "diferències" al respecte.
"Hi ha prudència", ha subratllat, tot recordant que en el cas de les discoteques i l'oci nocturn no van acabar autoritzant la reobertura després que els indicadors sanitaris empitjoressin.
"No podem generar com a Govern falses expectatives si d'aquí quinze dies tot ha anat molt malament i ens hem de confinar.
Què ens direu llavors?
Som prudents com a Govern", ha sentenciat.
En una visita a les Terres de l'Ebre aquest divendres, Tremosa s'ha reunit amb representants de la Cambra de Comerç de Tortosa i les diferents associacions d'hostaleria del territori per abordar la situació del sector, que aquest divendres ha tornat a sortir al carrer per reclamar mesures de suport a les administracions.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En cas que s'aprovés el toc de queda, el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha manifestat que és partidari de reobrir bars i restaurants fins a les nou de la nit, igual que passa a França. Aquesta mesura, segons el conseller, alleujaria el patiment i les pèrdues del sector, conseqüència del tancament vigent des de fa una setmana.",
"a2": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha traslladat al Govern, en nom de Junts per Catalunya, una petició per a la reobertura de bars i restaurants si es decideix aplicar el toc de queda. L'argument presentat és que la majoria dels contagis es produeixen a la nit i que, per tant, haurien de poder obrir fins a les nou.",
"a3": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha traslladat en nom dels membres del govern de Junts per Catalunya que es reobrin bars i restaurants en cas d'aplicar-se el toc de queda. Per a compensar les pèrdues del sector, proposa imitar el model francès, que compatibilitza el toc de queda amb l'obertura dels restaurants fins a les nou de la nit."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, aposta obertament perquè s'autoritzi la reobertura de bars i restaurants si, finalment, s'aplica el toc de queda.\nTremosa argumenta que la majoria dels contagis es produeixen \"a la nit\", quan es relaxen les mesures de seguretat durant les trobades socials, i aposta per un model similar al francès, amb toc de queda i obertura d'establiments fins a les nou de la nit.\nUna mesura, segons el conseller d'Empresa, que hauria de permetre alleujar \"el patiment, el gran esforç del sector i les terribles pèrdues\" que acumulen.\nEn una visita a les Terres de l'Ebre aquest divendres, Tremosa s'ha reunit amb representants de la Cambra de Comerç de Tortosa i les diferents associacions d'hostaleria del territori per a abordar la situació del sector, que aquest divendres ha tornat a sortir al carrer per a reclamar mesures de suport a les administracions.",
"a2": "La consellera de Salut, Alba Vergés, ha dit aquest matí que les dues limitacions -el toc de queda i el tancament de bars i restaurants- podrien \"coexistir\" i que són independents l'una de l'altra.\nTremosa argumenta que la majoria dels contagis es produeixen \"a la nit\", quan es relaxen les mesures de seguretat durant les trobades socials, i aposta per un model similar al francès, amb toc de queda i obertura d'establiments fins a les nou de la nit.\nReprenent el fil de les declaracions d'aquest dijous del titular d'Interior, Miquel Sàmper, Tremosa creu que cal posar sobre la taula del Govern l'opció de \"tancar\" la sociabilitat durant les nits i apostar per un tipus de restriccions com les que ha aplicat l'Estat francès, fent compatible el toc de queda amb l'obertura d'establiments de restauració fins les nou –principalment les terrasses i espais exteriors–.\nUna proposta, segons ha emfasitzat, que llancen públicament els membres del Govern de Junts per Catalunya, tot demanant als consellers d'ERC que la valorin i l'assumeixin.",
"a3": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, aposta obertament perquè s'autoritzi la reobertura de bars i restaurants si, finalment, s'aplica el toc de queda.\nTremosa argumenta que la majoria dels contagis es produeixen \"a la nit\", quan es relaxen les mesures de seguretat durant les trobades socials, i aposta per un model similar al francès, amb toc de queda i obertura d'establiments fins a les nou de la nit.\n\"Durant el dia, els estudiants a les aules i els treballadors a les empreses compleixen les mesures de seguretat, però a la nit quan socialitzen relaxen les mesures i es produeixen els contagis\", ha subratllat.\n\"Junts som la meitat del Govern i hem de funcionar per unanimitat, però tot ajuda al debat públic i ERC ho pot madurar\", ha argumentat, tot recordant que també va acceptar la proposta de renunciar al cobrament de la taxa turística per a \"salvar les empreses fins a la primavera de l'any vinent\", en el context de la crisi del coronavirus."
},
"extreme": {
"a1": "Tremosa autoritzaria la reobertura dels establiments de restauració fins a les nou del vespre si s'apliqués el toc de queda.",
"a2": "Ramon Tremosa, conseller d'Empresa i Coneixement, demana la reobertura de bars i restaurants i el suport d'ERC.",
"a3": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, proposa reobrir bars i restaurants en cas que s’apliqui el toc de queda."
}
} |
1,740 | Ibarretxe: «El procés sobiranista només descarrilarà si descarrila a Catalunya» | L'exlehendakari, en una conferència a Vic carregada d'optimisme, considera “incomprensible” que “la sobirania nacional espanyola passi per sobre del dret a decidir dels catalans” | Avala la via unilateral: “Si no em dones el dret a decidir, declarem la independència, així de clar”, assegura | “El procés sobiranista només descarrilarà si descarrila a Catalunya”.
Així resumeix l'exlehendakari Juan José Ibarretxe l'actualitat política al país en un moment on les amenaces de l'Estat conviuen amb la manca d'acord entre els partits independentistes.
Ho ha dit en una esperada conferència a la Universitat de Vic, aquest dijous al migdia, on ha assegurat que és “incomprensible” que “la sobirania nacional espanyola pugui passar per sobre del dret a decidir dels catalans”, un posicionament que ha qualificat de “podrit i allunyat del respecte per la democràcia”.
La xerrada ha servit per inaugurar l'exposició de fotoperiodistes Tossudament…Relat del procés català, sobre les sis grans mobilitzacions sobiranistes que ha viscut Catalunya els darrers anys.
Ibarretxe s'ha mostrat carregat d’optimisme sobre el procés polític que s’està vivint a Catalunya i, en extensió, al País Basc.
Amb una Aula Magna plena de gom a gom i amb un públic entregat, l’exlehendakari ha defensat el dret a decidir del poble català i ha criticat l’immobilisme del “nacionalisme espanyol”, que és “l’únic d’un país avançat” que aborda d’aquesta manera els anhels de sobirania d’una part del seu territori, a diferència d’altres indrets com Escòcia o el Quebec.
Un nacionalisme que nega la creació d’altres nacionalismes per consolidar el seu.
“Si no encaixes a la Constitució, doncs canvia-la carai!
Si això és pot modificar en una hora”, ha deixat anar en un to desenfadat.
L’exlehendakari ha basat el seu discurs en diverses ocasions en el terme anglosaxó “the voice o exit”, o em dones la paraula o me’n vaig.
“Si no em dones el dret a decidir, declarem la independència, així de clar”, ha dit.
També ha assegurat que el procés no està vulnerant el dret internacional, ja que s’està fent des de les institucions democràtiques, per via pacífica i amb intents reiterats de diàleg per trobar solucions.
“Però a la taula no hi ha ningú a l’altre costat que vulgui dialogar”, ha lamentat.
Ibarrretxe assegura que aquest és un procés imparable perquè ha sorgit del mateix poble.
En aquest marc, ja des d’una perspectiva totalment acadèmica, l’àmbit en el que es mou actualment, l’exdirigent basc ha argumentat que el poble està per sobre de qualsevol fórmula político-jurídica i que la societat civil està recuperant el seu poder central a la vida política, un poder que resideix en “la democràcia, no en la nació”.
“Les constitucions passen i es modifiquen, però els pobles continuen.
El poble català no desapareixerà pel que digui la Constitució espanyola”, ha apuntat.
Un món amenaçat per la globalització
L’exlehendakari no només creu que el procés és viable sinó que opina que és totalment necessari en un món amenaçat per la globalització.
Per això, ha defensat que per formar part d’aquesta agenda global, “en convivència i sense enfrontament”, cal la creació d’un projecte basat en la pròpia identitat, un projecte que ha de tenir tres pilars –innovació, desenvolupament i investigació-, als quals s’hi ha d’afegir la “K” de la pròpia cultura.
“Només així serem un poble desenvolupat”, ha reblat.
Per demostrar la seva teoria ha mostrat dades dels llistats de talent i innovació mundials, que estan liderades per països tant o més petits que Catalunya, com Suïssa, Holanda o Finlàndia.
També ha rebutjat l’argument que en un món globalitzat o fins i tot a la Unió Europea no hi hagi lloc per a més estats, quan el nostre continent ha passat de tenir-ne 20 el 1914 a 47 el 2014.
Ibarretxe ha vaticinat que el 2030 aquesta llista es veurà incrementada amb Escòcia, Flandes, Quebec, Catalunya... i potser el País Basc.
De la mateixa manera que ha iniciat el seu discurs, Ibarretxe l’ha tancat amb unes bones dosis d’optimisme: “Estigueu tranquils, heu fet les coses bé i heu donat una lliçó al món.
I ara ja esteu al mapa, a l’agenda mundial”.
I ha prosseguit: “A Catalunya teniu dret a decidir cap on voleu anar”.
I hi ha afegit unes gotes d’humor, reclamant autoestima i que els assistents creguessin amb el seu propi projecte.
Ho ha il·lustrat amb la fotografia d’un autobús que portava un rètol publicitari on es podia llegir: “Barcelona is more important than New York because... is near Vic” (Barcelona és més important que Nova York perquè és a prop de Vic), la qual cosa ha estat rebuda amb aplaudiments i rialles per part dels assistents. | [
"crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest dijous, en una xerrada a la Universitat de Vic, Juan José Ibarretxe, ex lehendakari, ha defensat el dret a decidir dels catalans. També ha afirmat que el Procés és legítim i no contravé el dret internacional, perquè es fa des de les institucions democràtiques, pacíficament i buscant repetidament el consens.",
"a2": "L'ex lehendakari Juan José Ibarretxe, a una conferència a la Universitat de Vic, ha mostrat el seu descontent amb la sobirania nacional espanyola respecte al dret a decidir dels catalans, i és optimista del que fa al procés independentista a Catalunya i també al País Basc. Ha argumentat, a més, que el procés és necessari en el món actual globalitzat.",
"a3": "Aquest dijous, Juan José Ibarretxe ha donat una conferència a la Universitat de Vic. L'ex lehendakari s'ha mostrat optimista amb relació al procés independentista català i ha criticat la posició immobilista del govern espanyol, contraposant-lo als governs de Gran Bretanya o el Canadà. Ibarretxe també ha assegurat que el procés no vulnera el dret internacional i que és imparable."
},
"extractive": {
"a1": "Ho ha dit en una esperada conferència a la Universitat de Vic, aquest dijous al migdia, on ha assegurat que és “incomprensible” que “la sobirania nacional espanyola pugui passar per sobre del dret a decidir dels catalans”, un posicionament que ha qualificat de “podrit i allunyat del respecte per la democràcia”.\nAmb una Aula Magna plena de gom a gom i amb un públic entregat, l’ex lehendakari ha defensat el dret a decidir del poble català i ha criticat l’immobilisme del “nacionalisme espanyol”, que és “l’únic d’un país avançat” que aborda d’aquesta manera els anhels de sobirania d’una part del seu territori, a diferència d’altres indrets com Escòcia o el Quebec.\nTambé ha assegurat que el procés no està vulnerant el dret internacional, ja que s’està fent des de les institucions democràtiques, per via pacífica i amb intents reiterats de diàleg per trobar solucions.\nL’ex lehendakari no només creu que el procés és viable sinó que opina que és totalment necessari en un món amenaçat per la globalització.",
"a2": "Ho ha dit en una esperada conferència a la Universitat de Vic, aquest dijous al migdia, on ha assegurat que és “incomprensible” que “la sobirania nacional espanyola pugui passar per sobre del dret a decidir dels catalans”, un posicionament que ha qualificat de “podrit i allunyat del respecte per la democràcia”.\nAmb una Aula Magna plena de gom a gom i amb un públic entregat, l’ex lehendakari ha defensat el dret a decidir del poble català i ha criticat l’immobilisme del “nacionalisme espanyol”, que és “l’únic d’un país avançat” que aborda d’aquesta manera els anhels de sobirania d’una part del seu territori, a diferència d’altres indrets com Escòcia o el Quebec.\nL’ex lehendakari ha basat el seu discurs en diverses ocasions en el terme anglosaxó “the voice o exit”, o em dones la paraula o me’n vaig.\nTambé ha assegurat que el procés no està vulnerant el dret internacional, ja que s’està fent des de les institucions democràtiques, per via pacífica i amb intents reiterats de diàleg per a trobar solucions.",
"a3": "Ho ha dit en una esperada conferència a la Universitat de Vic, aquest dijous al migdia, on ha assegurat que és “incomprensible” que “la sobirania nacional espanyola pugui passar per sobre del dret a decidir dels catalans”, un posicionament que ha qualificat de “podrit i allunyat del respecte per la democràcia”.\nAmb una Aula Magna plena de gom a gom i amb un públic entregat, l’ex lehendakari ha defensat el dret a decidir del poble català i ha criticat l’immobilisme del “nacionalisme espanyol”, que és “l’únic d’un país avançat” que aborda d’aquesta manera els anhels de sobirania d’una part del seu territori, a diferència d’altres indrets com Escòcia o el Quebec.\nTambé ha assegurat que el procés no està vulnerant el dret internacional, ja que s’està fent des de les institucions democràtiques, per via pacífica i amb intents reiterats de diàleg per a trobar solucions.\nIbarretxe ha vaticinat que el 2030 aquesta llista es veurà incrementada amb Escòcia, Flandes, Quebec, Catalunya... i potser el País Basc."
},
"extreme": {
"a1": "L'exlehendakari Ibarretxe ha defensat aquest dijous a la Universitat de Vic la legitimitat i necessitat del Procés.",
"a2": "L'exlehendakari Juan José Ibarretxe assegura que els catalans tenen dret a decidir i es mostra optimista amb el procés.",
"a3": "L’exlehendakari Juan José Ibarretxe augura l’èxit del procés sobiranista de Catalunya en una conferència a la Universitat de Vic."
}
} |
939 | Castelló augmenta en un 56% la inversió per a polítiques socials en cinc anys | L'alcaldessa destaca que aquest augment en pressupost i personal demostra el “gir” cap a un nou model d'intervenció integral | L’Ajuntament de Castelló invertirà 14,38 milions d’euros en polítiques socials en 2020, la qual cosa suposa un 4,71% més que l’any anterior i un 56% més que el pressupost destinat en 2015.
En aquest període, el personal destinat a la Regidoria de Benestar Social, Dependència i Infància ha augmentat en quasi un 70%.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que aquestes xifres demostren el “canvi de paradigma donat als serveis socials municipals”.
“En aquests anys hem aconseguit canviar el model de Benestar Social, passant de l’assistencialisme a un model d’intervenció integral, d’acompanyament i d’apoderament de les persones”, ha explicat Marco durant una roda de premsa celebrada per a fer balanç de les polítiques socials des de l’arribada al govern municipal en 2015 i amb motiu del relleu en la regidoria.
Així, l’alcaldessa ha recordat que en aquests anys s’han ampliat i millorat projectes i serveis com la teleassistència domiciliara, Menjar a casa, dependència i transport adaptat, entre altres, i posat l’accent en la reducció de la pobresa i emergència social.
En aquest sentit, ha destacat fites com que Castelló fóra pionera en signar convenis per a evitar corts d’aigua, llum i gas en llars de famílies en situació de vulnerabilitat i la introducció d’una esmena en la llei autonòmica de serveis socials per a recollir la inembargabilitat de les ajudes socials per impagament a administracions.
Marco ha recalcat l’augment de la inversió en emergència social i en projectes socials.
“Hem passat de 1,3 milions per a 14 projectes en 2015 a 2,4 milions per a 32 projectes socials en 2020”, ha indicat.
Quant al personal, la Regidoria de Benestar Social, Dependència i Infància ha passat de comptar amb 77 persones treballadores en 2015 a 130 en 2020.
“Quasi un 70% més personal en cinc anys”, ha apuntat.
Una xifra que arriba a les 150 persones amb la incorporació de les contractacions del programa d’inclusió laboral Jornals de Vila.
Emergència covid-19
L’alcaldessa també ha recalcat el treball realitzat des de la declaració de l’estat d’alarma per coronavirus.
Des de llavors, s’han invertit prop de 2,5 milions d’euros per a garantir les necessitats bàsiques i pal·liar la crisi social generada per la pandèmia.
En aquest sentit, el regidor José Luis López ha destacat que “gràcies als esforços realitzats pel govern municipal des de 2015 per a reforçar i millorar l’àrea social s’ha pogut actuar ràpidament i donar resposta a les necessitats provocades per l’emergència sanitària”.
“Sense aquest important increment de personal i de recursos, no hauríem pogut respondre a aquesta emergència sanitària i social”, ha indicat.
En total, López ha explicat que des de l’estat d’alarma s’han invertit 2,5 milions d’euros en ajudes, prestacions i nous serveis d’atenció social i ajuda als col·lectius més vulnerables.
D’ells, dos milions d’euros han anat destinats a emergència social (ajudes d’urgència per a pagament de subministraments, lloguer, alimentació, etc.).
Així mateix, des de la Regidoria de Benestar Social, Dependència i Infància, es van posar en marxa nous serveis o es van ampliar els existents.
Entre ells, el servei de menjars a domicili per a persones majors que viuen soles i el servei d’atenció a domicili.
Fins a 227 persones majors s’han beneficiat d’aquests serveis que han garantit les necessitats bàsiques d’un col·lectiu vulnerable davant la covid-19.
Altres mil persones s’han acollit als nous serveis per a garantir l’alimentació entre menors i famílies en situació de vulnerabilitat.
Per part seua, la regidora Mary Carmen Ribera, que assumeix l’àrea de Benestar Social, Dependència i Infància ha destacat que continuarà aquesta labor cap a “una Castelló més social, integradora, amable i, sobretot, que no deixe a ningú en el camí”.
Per això, ha destacat que, en els pròxims mesos, continuarà sent una prioritat continuar amb el treball realitzat per a pal·liar l’emergència social generada per la pandèmia.
Ribera ha apuntat que ja està en fase de resolució la convocatòria d’ajudes destinades al foment de projectes que realitzaran associacions i entitats prestadores de serveis socials que, enguany, aniran destinades a projectes per a pal·liar i minimitzar els efectes de la covid-19.
Es tracta d’una línia d’ajudes de 210.000 euros. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Castelló ha augmentat el pressupost social. Ho ha fet en teleassistència (amb el projecte \"Menjar a casa\"), dependència i transport. El regidor José Luis López ha subratllat que aquest increment ha permès atendre les necessitats causades per la pandèmia. Aviat es farà pública la resolució de la convocatòria d'ajuts a associacions que presten serveis socials.",
"a2": "L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que s'invertiran en polítiques socials un 4,71% més que l'any anterior, fet que demostra que s'està donant importància als serveis municipals. Ha recordat també que aquest any s'han ampliat i millorat projectes i que el focus principal ha estat en la reducció de la pobresa i l'emergència social.",
"a3": "L'any 2020, l'Ajuntament de Castelló invertirà 14,38 milions d'euros en polítiques socials, un 56% més respecte de l'any 2015. L'alcaldessa de la ciutat, Amparo Marco, ha destacat aquesta dada i altres fites durant una roda de premsa en la qual ha celebrat el canvi de model de benestar social de Castelló des que els socialistes van arribar al govern."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Castelló invertirà 14,38 milions d’euros en polítiques socials en 2020, la qual cosa suposa un 4,71% més que l’any anterior i un 56% més que el pressupost destinat en 2015.\nAixí, l’alcaldessa ha recordat que en aquests anys s’han ampliat i millorat projectes i serveis com la teleassistència domiciliària, Menjar a casa, dependència i transport adaptat, entre d'altres, i ha posat l’accent en la reducció de la pobresa i l'emergència social.\nEn aquest sentit, el regidor José Luis López ha destacat que “gràcies als esforços realitzats pel govern municipal des de 2015 per a reforçar i millorar l’àrea social s’ha pogut actuar ràpidament i donar resposta a les necessitats provocades per l’emergència sanitària”.\nRibera ha apuntat que ja està en fase de resolució la convocatòria d’ajuts destinats al foment de projectes que realitzaran associacions i entitats prestadores de serveis socials que, enguany, aniran destinats a projectes per a pal·liar i minimitzar els efectes de la covid-19.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló invertirà 14,38 milions d’euros en polítiques socials en 2020, la qual cosa suposa un 4,71% més que l’any anterior i un 56% més que el pressupost destinat en 2015.\nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que aquestes xifres demostren el “canvi de paradigma donat als serveis socials municipals”.\nAixí, l’alcaldessa ha recordat que en aquests anys s’han ampliat i millorat projectes i serveis com la teleassistència domiciliària, Menjar a casa, dependència i transport adaptat, entre d'altres, i posa l’accent en la reducció de la pobresa i emergència social.\nEn aquest sentit, ha destacat fites com que Castelló fos pionera en signar convenis per a evitar talls d’aigua, llum i gas en llars de famílies en situació de vulnerabilitat i la introducció d’una esmena en la llei autonòmica de serveis socials per a recollir la inembargabilitat dels ajuts socials per impagament a administracions.",
"a3": "L’Ajuntament de Castelló invertirà 14,38 milions d’euros en polítiques socials en 2020, la qual cosa suposa un 4,71% més que l’any anterior i un 56% més que el pressupost destinat en 2015.\n“En aquests anys hem aconseguit canviar el model de Benestar Social, passant de l’assistencialisme a un model d’intervenció integral, d’acompanyament i d’apoderament de les persones”, ha explicat Marco durant una roda de premsa celebrada per a fer balanç de les polítiques socials des de l’arribada al govern municipal en 2015 i amb motiu del relleu en la regidoria.\nEn aquest sentit, ha destacat fites com que Castelló fos pionera en signar convenis per a evitar corts d’aigua, llum i gas en llars de famílies en situació de vulnerabilitat i la introducció d’una esmena en la llei autonòmica de serveis socials per a recollir la inembargabilitat dels ajuts socials per impagament a administracions.\nEn aquest sentit, el regidor José Luis López ha destacat que “gràcies als esforços realitzats pel govern municipal des de 2015 per a reforçar i millorar l’àrea social s’ha pogut actuar ràpidament i donar resposta a les necessitats provocades per l’emergència sanitària”."
},
"extreme": {
"a1": "Gràcies a l'augment del pressupost social de l'Ajuntament de Castelló, s'han pogut atendre les emergències socials sorgides de la pandèmia.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló invertirà un 4,71% més que l'any anterior, demostrant, segons l'alcaldessa, la importància donada als serveis municipals.",
"a3": "En cinc anys, l’Ajuntament de Castell ha augmentat un 56% el pressupost destinat a polítiques socials."
}
} |
1,033 | Aparcament dissuasiu i busos llançadora: el Parc Natural restringirà l'accés rodat a la punta del cap de Creus | La mesura s'aplicarà durant aquest estiu per evitar la sobrefreqüentació de vehicles a zona de reserva integral | L'accés a la punta del cap de Creus es reordenarà a partir d'aquest estiu amb l'objectiu de posar fi a la sobrefreqüentació de vehicles.
El Parc Natural i l'Ajuntament de Cadaqués (Alt Empordà) estan acabant de tancar els darrers serrells, però la idea és que els visitants que vulguin anar fins al far aparquin abans d'arribar a s'Alqueria, a la zona del Corral d'en Morell, on s'està habilitant un aparcament amb capacitat per a més d'un centenar de vehicles.
Des d'allà i per un preu encara per concretar, podran arribar a la punta amb minibusos llançadora.
També ho podran fer a peu o en bicicleta.
La mesura també s'aplicarà durant els períodes de més afluència de visitants, com Setmana Santa, i s'articularà a través d'un sistema de càmeres.
La punta del far del cap de Creus té un nombre d'aparcaments clarament insuficient per absorbir el volum de vehicles que en temporada alta s'hi concentren.
Són molts els que s'hi acosten per veure-hi la sortida del sol o la posta.
Les imatges de llargues cues per arribar-hi i de vehicles mal estacionats als vorals i en punts impracticables que es repeteixen cada estiu, però, no es repetiran aquest any.
Fa mesos que el Parc Natural i l'Ajuntament de Cadaqués treballen amb l'objectiu d'evitar la sobrefreqüentació del trànsit rodat en aquesta zona del parc, que és reserva integral, i evitar els col·lapses que estiu rere estiu s'hi produeixen.
Ara, estan ultimant el projecte de reordenació –que aquest dimarts a la tarda es presentarà als veïns en una reunió-, que s'aplicarà aquest estiu i durant els pics de més afluència de visitants com la Setmana Santa o els ponts.
Per fer-ho possible, s'està habilitant un aparcament a la zona del Corral d'en Morell, just abans de l'inici del camí i d'arribar a s'Alqueria, amb capacitat per a uns 120 vehicles.
El director del Parc Natural, Ponç Feliu, diu que "a partir d'aquest punt, els visitants estaran obligats a anar fins a la punta a peu, en bicicleta o amb sistema de busos llançadora que s'hi establirà", explica.
En aquests moments, estan acabant de tancar alguns aspectes.
Entre ells, quan entrarà en funcionament, quin preu tindrà el servei d'estacionament-llançadora, els horaris i com es garantirà que les persones que hi tenen terrenys, cases o vagin a algun dels dos restaurants que hi ha hi puguin accedir.
També en quines condicions podran fer-ho els habitants del municipi.
"La idea és que l'Ajuntament també aprovi una ordenança i que l'accés sigui amb càmeres que llegeixin les matrícules", explica Feliu.
També s'hi han instal·lat uns panells informatius i tanques als vorals.
El director del parc insisteix que no es tracta de restringir l'accés de persones sinó de "regular-ne els usos" i alhora "satisfer el visitant".
"És important tenir en compte que hi ha moments en què està tan col·lapsada la carretera que encara que s'hi vulgui arribar no es pot, i els visitants se n'han de tornar sense haver pogut aparcar", insisteix Feliu.
Una idea que també comparteixen des del consistori: "No volem restringir l'accés de la gent sinó regular l'accés de vehicles".
Ponç Feliu, a més, remarca que es tracta d'una reserva integral, un "lloc únic" que s'ha de garantir que es pugui visitar "en condicions".
"Hi haurà gent que hi podrà accedir per motius científics, perquè hi té un habitatge o per altres motius, però l'objectiu és que el gruix de gent no hi pugui accedir amb vehicle propi", insisteix Feliu.
De moment, es tracta d'una mena de prova pilot i Feliu admet que, probablement, caldrà fer-hi canvis en horaris o d'altres aspectes un cop es posi en funcionament i es vegin els primers resultats.
Un projecte similar per a Roses
El Parc i l'Ajuntament de Roses treballen en una idea similar per accedir a les cales més emblemàtiques del sud del parc però més "a llarg termini".
De moment, s'estan redactant els projectes d'ordenació dels aparcaments disponibles a cada cala.
Entre elles, la Murtra, Rustella, la Pelosa o Montjoi.
"Volem que els aparcaments quedin ben definits i que si hi ha vint places, la gent no aparqui als marges o als vorals", diu Feliu.
Una situació que es va produir l'estiu passat amb moments d'autèntic caos i que va obligar a fer-hi dispositius policials pràcticament diaris.
El director del Parc, però, admet que aquest tram és més difícil de gestionar perquè la carretera és més llarga i perquè hi ha diverses activitats econòmiques –algunes de grans dimensions- que en dificulten la regulació.
La previsió és, però, que l'ordenació estigui operativa l'estiu que ve i que, més endavant, es faci un aparcament de grans dimensions que funcioni també amb un sistema de llançadores.
"No està tan definit com en el cas de Cadaqués, però s'ha de tenir clar que això és el que s'està fent en altres parcs del país, on cada cop hi ha una afluència més massiva de visitants", assegura Feliu | [
"societat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El parc natural i l'Ajuntament de Cadaqués estan habilitant un aparcament al principi del camí de s'Alqueria per a restringir l'arribada de vehicles a la zona, que es col·lapsa cada període de vacances. S'haurà de fer la resta del trajecte a peu o en bicicleta. També es posarà en marxa un sistema d'autobusos llançadora. ",
"a2": "Per a intentar solucionar la situació de sobrefreqüentació de vehicles a la zona d'accés del cap de Creus, el Parc Natural i l'Ajuntament de Cadaqués regularan l'accés de vehicles i, per tant, els visitants hauran d'aparcar abans d'arribar a s'Alqueria. Un cop allà, hauran de continuar a peu, bicicleta o el servei de llançadora.",
"a3": "A partir d'aquest estiu, el parc natural del cap de Creus i l'Ajuntament de Cadaqués reordenaran l'accés a la punta del cap. L'objectiu és reduir la sobrefreqüentació de vehicles privats, que estiu rere estiu s'acumulen a la zona del far. S'habilitarà un gran aparcament al Corral d'en Morell, des d'on es podrà continuar caminant o agafar un bus llançadora."
},
"extractive": {
"a1": "L'accés a la punta del cap de Creus es reordenarà a partir d'aquest estiu amb l'objectiu de posar fi a la sobrefreqüentació de vehicles.\nPer a fer-ho possible, s'està habilitant un aparcament a la zona del Corral d'en Morell, just abans de l'inici del camí i d'arribar a s'Alqueria, amb capacitat per a uns 120 vehicles.\nEl director del Parc Natural, Ponç Feliu, diu que \"a partir d'aquest punt, els visitants estaran obligats a anar fins a la punta a peu, amb bicicleta o amb sistema de busos llançadora que s'hi establirà\", explica.\nEl Parc i l'Ajuntament de Roses treballen en una idea similar per a accedir a les cales més emblemàtiques del sud del parc però més \"a llarg termini\". ",
"a2": "El Parc Natural i l'Ajuntament de Cadaqués (Alt Empordà) estan acabant de tancar els darrers serrells, però la idea és que els visitants que vulguin anar fins al far aparquin abans d'arribar a s'Alqueria, a la zona del Corral d'en Morell, on s'està habilitant un aparcament amb capacitat per a més d'un centenar de vehicles.\nLa mesura també s'aplicarà durant els períodes de més afluència de visitants, com Setmana Santa, i s'articularà a través d'un sistema de càmeres.\nFa mesos que el Parc Natural i l'Ajuntament de Cadaqués treballen amb l'objectiu d'evitar la sobrefreqüentació del trànsit rodat en aquesta zona del parc, que és reserva integral, i evitar els col·lapses que estiu rere estiu s'hi produeixen.\nEl Parc i l'Ajuntament de Roses treballen en una idea similar per a accedir a les cales més emblemàtiques del sud del parc però més \"a llarg termini\".",
"a3": "L'accés a la punta del cap de Creus es reordenarà a partir d'aquest estiu amb l'objectiu de posar fi a la sobrefreqüentació de vehicles.\nEl Parc Natural i l'Ajuntament de Cadaqués (Alt Empordà) estan acabant de tancar els darrers serrells, però la idea és que els visitants que vulguin anar fins al far aparquin abans d'arribar a s'Alqueria, a la zona del Corral d'en Morell, on s'està habilitant un aparcament amb capacitat per a més d'un centenar de vehicles.\nAra estan ultimant el projecte de reordenació –que aquest dimarts a la tarda es presentarà als veïns en una reunió–, que s'aplicarà aquest estiu i durant els pics de més afluència de visitants com la Setmana Santa o els ponts.\nEl director del Parc Natural, Ponç Feliu, diu que \"a partir d'aquest punt, els visitants estaran obligats a anar fins a la punta a peu, amb bicicleta o amb sistema de busos llançadora que s'hi establirà\", explica."
},
"extreme": {
"a1": "Per a limitar l'accés de vehicles al Cap de Creus, s'habilitarà un aparcament a l'inici del camí que arriba a s'Alqueria.",
"a2": "L'Ajuntament de Cadaqués i el Parc Natural regularan l'accés de vehicles a la punta del cap de Creus.",
"a3": "Aquest estiu es reordenarà l’accés a la punta del cap de Creus per a posar fi a la sobrefreqüentació de vehicles."
}
} |
1,776 | L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, a la corda fluixa | Neus Lloveras perd la qüestió de confiança i s'obre la porta a una moció de censura | La convergent Neus Lloveras, durant el ple extraordinari.
Foto: Mar Martí
L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (el Garraf), la convergent Neus Lloveras, ha perdut la qüestió de confiança lligada a l'aprovació del pressupost per al 2013 a la qual s'ha sotmès aquest dijous al vespre en el transcurs d'un ple extraordinari.
Tots els grups de l'oposició -PSC, ICV, PP i la CUP- han votat en contra de la moció i, per tant, del pressupost.
Ara, el reglament diu que els grups tenen un termini de 30 dies per presentar una moció de censura i que tiri endavant, si no és així, es considerarà atorgada la confiança a Lloveras i també al pressupost per "silenci administratiu".
Tots els grups han criticat la decisió del govern municipal, mentre que l'alcaldessa ha manifestat que aquest període serà "positiu".
Després que aquest dilluns els grups de l'oposició de Vilanova i la Geltrú, a excepció del PP que va abstenir-se, van posicionar-se en contra de l'aprovació del pressupost per al 2013, el govern municipal va anunciar que sotmetria els números a una qüestió de confiança.
D'aquesta manera, aquest dijous al vespre s'ha convocat un ple extraordinari en què l'alcaldessa de la ciutat, Neus Lloveras, s'ha sotmès ha una qüestió de confiança que ha acabat perdent amb l'oposició de tots els grups (PSC, ICV, PP i la CUP).
Davant d'aquest fet, Lloveras ha explicat que ara s'obre un període de trenta dies en què els grups municipals poden presentar una moció de censura i, per tant, presentar una alternativa de govern.
Si no és així, s'aprovaria automàticament el pressupost per al 2013 elaborat per l'equip de govern de CiU i es ratificaria Lloveras com a alcaldessa de la ciutat.
Segons l'alcaldessa, aquest període de trenta dies que s'obre a partir d'ara serà "positiu" perquè "en el dia a dia portem dinàmiques que no ens deixen veure allò que és més important" i, per tant, "és positiu fer una parada, reflexionar i observar què passa a la ciutat i poder tirar endavant de manera més positiva".
El govern municipal ha estès la mà a tots els grups perquè durant aquest temps es puguin negociar diferents propostes relacionades amb el pressupost i "intentar arribar a una proposta consensuada".
CiU compta amb un total de 9 regidors al consistori, seguits del PSC amb 8, el PP amb 3, la CUP també amb 3, i ICV amb 2.
Per poder presentar una moció de censura l'oposició necessita obtenir 13 regidors i, per tant, s'haurien de posar d'acord un mínim de tres partits per poder arribar a aquesta xifra.
L'oposició, en contra
Tots els grups de l'oposició de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú han votat en contra de la qüestió de confiança a la qual s'ha sotmès el govern municipal.
A més, han criticat que l'alcaldessa decidís prendre aquesta decisió després de la impossibilitat d'aprovar el pressupost durant el ple municipal d'aquest dilluns i li han retret que no donés més temps per arribar a un consens.
Des del PSC, Joan Ignasi Elena, ha denunciat que CiU ha volgut fer un "cop de força" que "ha estat un error", ja que després d'aquesta moció "estem en una situació especialment greu".
Elena ha manifestat que el seu partit "no descarta res", respecte el fet de plantejar un govern alternatiu a través d'una moció de censura, perquè creu que "la ciutat necessita un canvi de rumb perquè la política actual ha fet fallida i ha perdut la confiança".
D'altra banda, el regidor de la CUP, Marc Font, ha defensat que un govern en minoria com el de CiU a Vilanova "està obligat a ser més dialogant i transparent" i creu que "la justificació del govern municipal que es trobava en un bloqueig sistemàtic no ha passat perquè s'han pogut aprovar diferents aspectes com les taxes municipals".
Font ha explicat que en aquests trenta dies no tanquen la porta a res però creu que "haurem de valorar com s'ha governat fins ara i també com ho va fer el govern anterior del tripartit, per valorar allò que sigui millor per tirar endavant la ciutat".
Des del PP, Santi Rodríguez, ha manifestat que "hem viscut gairebé dos anys amb estires i arronses i aquest no és el millor escenari per un govern municipal".
Per això, creu que ara "tots hem de deixar de burxar la ferida, agafar fil i agulla i començar a parlar des de zero i intentar consensuar un projecte entre el major número de forces polítiques que donin una certa estabilitat al govern".
Finalment, la regidora d'ICV, Iolanda Sánchez, que s'ha mostrat totalment en contra del pressupost presentat per CiU, ha manifestat que "ara treballarem en la línia de fer possible un altre full de ruta" i perquè "no s'aprovi el pressupost".
Per ella, els números municipals "no són prou solidaris i combatius amb la crisi". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Lloveras, ha perdut la moció de confiança a què s'ha sotmès després que el seu pressupost pel 2013 no fos aprovat. Ara comença un període d'un mes perquè els grups municipals presentin una alternativa de govern. En cas contrari, Lloveras seria ratificada en el seu càrrec i el seu pressupost aprovat per silenci administratiu.",
"a2": "L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, s'ha sotmès a la qüestió de confiança amb relació a l'aprovació dels pressupostos per al 2013. El resultat de la votació ha estat negatiu, amb tots el partits de l'oposició (PSC, ICV, PP i la CUP) votant en contra. Els grups ara tindran 30 dies per a presentar una moció de censura.",
"a3": "L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, la convergent Neus Lloveras, ha perdut la qüestió de confiança lligada als pressupostos per al 2013. Tots els grups de l’oposició hi han votat en contra, menys el PP, que s’hi ha abstingut. Ara s’obre un període de trenta dies perquè els grups presentin una moció de censura i la tirin endavant."
},
"extractive": {
"a1": "Després que aquest dilluns els grups de l'oposició de Vilanova i la Geltrú, a excepció del PP que va abstenir-se, van posicionar-se en contra de l'aprovació del pressupost per al 2013, el govern municipal va anunciar que sotmetria els números a una qüestió de confiança.\nD'aquesta manera, aquest dijous al vespre s'ha convocat un ple extraordinari en què l'alcaldessa de la ciutat, Neus Lloveras, s'ha sotmès a una qüestió de confiança que ha acabat perdent amb l'oposició de tots els grups (PSC, ICV, PP i la CUP).\nDavant d'aquest fet, Lloveras ha explicat que ara s'obre un període de trenta dies en què els grups municipals poden presentar una moció de censura i, per tant, presentar una alternativa de govern.\nSi no és així, s'aprovaria automàticament el pressupost per al 2013 elaborat per l'equip de govern de CiU i es ratificaria Lloveras com a alcaldessa de la ciutat.",
"a2": "Després que aquest dilluns els grups de l'oposició de Vilanova i la Geltrú, a excepció del PP que va abstenir-se, van posicionar-se en contra de l'aprovació del pressupost per al 2013, el govern municipal va anunciar que sotmetria els números a una qüestió de confiança.\nD'aquesta manera, aquest dijous al vespre s'ha convocat un ple extraordinari en què l'alcaldessa de la ciutat, Neus Lloveras, s'ha sotmès a una qüestió de confiança que ha acabat perdent amb l'oposició de tots els grups (PSC, ICV, PP i la CUP). \nDavant d'aquest fet, Lloveras ha explicat que ara s'obre un període de trenta dies en què els grups municipals poden presentar una moció de censura i, per tant, presentar una alternativa de govern.\nSi no és així, s'aprovaria automàticament el pressupost per al 2013 elaborat per l'equip de govern de CiU i es ratificaria Lloveras com a alcaldessa de la ciutat.",
"a3": "L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (el Garraf), la convergent Neus Lloveras, ha perdut la qüestió de confiança lligada a l'aprovació del pressupost per al 2013 a la qual s'ha sotmès aquest dijous al vespre en el transcurs d'un ple extraordinari.\nAra, el reglament diu que els grups tenen un termini de 30 dies per a presentar una moció de censura i que tiri endavant, si no és així, es considerarà atorgada la confiança a Lloveras i també al pressupost per \"silenci administratiu\".\nSegons l'alcaldessa, aquest període de trenta dies que s'obre a partir d'ara serà \"positiu\" perquè \"en el dia a dia portem dinàmiques que no ens deixen veure allò que és més important\" i, per tant, \"és positiu fer una parada, reflexionar i observar què passa a la ciutat i poder tirar endavant de manera més positiva\".\nA més, han criticat que l'alcaldessa decidís prendre aquesta decisió després de la impossibilitat d'aprovar el pressupost durant el ple municipal d'aquest dilluns i li han retret que no donés més temps per a arribar a un consens."
},
"extreme": {
"a1": "Si no es presenta una alternativa de govern en un mes, l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Lloveras, serà ratificada.",
"a2": "Tots els partit de l'oposició voten en contra a la qüestió de confiança a la qual s'ha sotmès Neus Lloveras.",
"a3": "L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú perd la qüestió de confiança pressupostària i podria enfrontar-se a una moció de censura."
}
} |
720 | Boualem Sansal: ‘L’islamisme fa una utilització monstruosa de l’islam’ | L'autor algerià presenta a Barcelona la darrera novel·la, '2084. La fi del món' | Boualem Sansal va presentar ahir 2084.
La fi del món, la seva última novel·la, que publica en català Edicions 62, traduïda del francès per Ferran Ràfols Gesa.
En una sala atapeïda i calorosa de l’Institut Francès de Barcelona, l’autor va conversar amb el professor Fabrice Bentot, que ensenya literatura al Liceu Francès de Barcelona.
La novel·la explica la història fantàstica del règim de l’Abistan, un imperi totalitari en què tothom ha d’adorar i s’ha de sotmetre a un únic déu, Yölah, i el seu profeta Abi.
El títol del llibre ho diu tot.
Ressona en l’imaginari del lector aquella sensació d’opressió del 1984 de George Orwell, a qui Sansal deu tant.
‘1984 ho explicava tot’, diu.
Però en aquest cas l’acció passa en un futur narrat en passat, el de l’any 2084, i l’amenaça a la llibertat és imposada en nom d’un déu.
La primera cita del llibre ja és tota una declaració de principis: ‘Potser sí que la religió fa estimar Déu, però res té tanta força per fer detestar els homes i odiar la humanitat.’
Tot i que no s’hi esmenta l’islam en cap moment, de seguida es fa evident l’analogia del règim de ficció amb l’islamisme radical, sobretot si es té en compte la història més recent d’Algèria, país d’origen de Sansal.
I no ho dissimula pas, sinó que critica la instrumentalització d’aquesta religió en països com ara l’Afganistan o Algèria.
‘L’islamisme fa una utilització monstruosa de l’islam’, assevera.
El protagonista del llibre és Ati, un jove que, cansat de viure cada dia un règim antidemocràtic, decideix de travessar el desert i conèixer el país a fons per reunir-se amb els renegats.
Sansal destaca d’aquest viatge que el jove ‘no ha sortit mai del seu barri, com la gran majoria de la gent de més de quaranta anys d’Algèria’.
Què té de real l’Abistan?
Una nota al principi de la novel·la s’encarrega de tranquil·litzar el lector, perquè assegura que els fets que s’hi narren són falsos.
‘Dormiu tranquils, bona gent, tot és perfectament fals, i la resta està sota control’, diu.
Malgrat tot, a la presentació l’autor no evita de parlar sobre la similitud, en alguns aspectes, entre la realitat i de la ficció que ha construït.
‘El nostre món cada vegada és més inhumà.
Rebutgem l’ésser humà i les particularitats en favor d’una gran cosa que es diu globalització.
Potser d’aquí a un o dos segles només hi haurà una cultura, un idioma.’
També ho identifica amb la història d’Algèria.
‘Vam veure arribar el canvi.
De sobte un dia van arribar predicadors d’uns altres països i, sense saber ben bé com, els homes eren en una banda i les dones en una altra’, explica Sansal.
‘Els estrangers se’n van anar i jo vaig haver de posar-me a estudiar què era això del món arabo-musulmà.
Em costava d’entendre: jo venia d’un país comunista i m’havia educat en la doctrina marxista!’
Aquest llibre és, doncs, el fruit de molts anys d’estudi, d’anàlisi dels règims de pensament únic de caràcter religiós.
L’autor i l’obra
Sansal és una de les veus més crítiques i controvertides de la literatura actual.
Fins al punt que el polèmic escriptor francès Michel Houllebecq, autor de la novel·la Submissió, d’una temàtica similar a la de Sansal, va dir que 2084.
La fi del món era molt més ferotge que no pas la seva.
La seva veu, que qüestiona el govern d’Algèria, l’obliga a viure sota constants amenaces al seu país.
Va perdre la feina de funcionari públic i part de la seva família també ha tingut problemes laborals.
Sansal és economista i enginyer de formació, i no es va dedicar a l’escriptura fins a les acaballes del segle XX.
Des de llavors ha publicat sis novel·les que han rebut una multitud de premis.
La crítica francesa celebra molt especialment les seves obres.
2084. la fi del món va guanyar el premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa i ha estat seleccionat millor llibre de l’any per les revistes Lire i Le Point.
Aquesta setmana arribarà a les llibreries.
Mentrestant, en podeu trobar un tast ací. | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Boualem Sansal va presentar ahir la seva última novel·la, \"2084. La fi del món\". Implícitament, parla del seu país natal, Algèria, i fa una crítica de l'islamisme radical. Aquest posicionament l'obliga a viure fora del seu país. La novel·la ha estat premiada per l'Acadèmia Francesa i per les revistes Lire i Le Point.",
"a2": "L'autor algerià Boualem Sansal ha presentat la seva novena novel·la a l’Institut Francès de Barcelona, anomenada \"2084. La fi del món\". La novel·la explica la història d'Ati, un jove que decideix travessar el desert per a fugir d'un règim antidemocràtic. Sansal és celebrat per la crítica francesa, i aquesta obra ha guanyat el premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa.",
"a3": "Boualem Sansal va presentar ahir a l'Institut Francès de Barcelona la seva darrera novel·la, \"2084. La fi del món\", publicada en català per Edicions 62 i traduïda per Ferran Ràfols Gesa. El llibre, que presenta similituds clares amb \"1984\" de George Orwell, explica la història d'un règim totalitari i religiós del futur, una analogia de l'islamisme radical actual."
},
"extractive": {
"a1": "Boualem Sansal va presentar ahir 2084. \"La fi del món\", la seva última novel·la, que publica en català Edicions 62, traduïda del francès per Ferran Ràfols Gesa.\nTot i que no s’hi esmenta l’islam en cap moment, de seguida es fa evident l’analogia del règim de ficció amb l’islamisme radical, sobretot si es té en compte la història més recent d’Algèria, país d’origen de Sansal.\nLa seva veu, que qüestiona el govern d’Algèria, l’obliga a viure sota constants amenaces al seu país.\n\"2084. La fi del món\" va guanyar el premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa i ha estat seleccionat millor llibre de l’any per les revistes Lire i Le Point.",
"a2": "En una sala atapeïda i calorosa de l’Institut Francès de Barcelona, l’autor va conversar amb el professor Fabrice Bentot, que ensenya literatura al Liceu Francès de Barcelona.\nLa novel·la explica la història fantàstica del règim de l’Abistan, un imperi totalitari en què tothom ha d’adorar i s’ha de sotmetre a un únic déu, Yölah, i el seu profeta Abi.\nTot i que no s’hi esmenta l’islam en cap moment, de seguida es fa evident l’analogia del règim de ficció amb l’islamisme radical, sobretot si es té en compte la història més recent d’Algèria, país d’origen de Sansal.\nL’autor i l’obra Sansal és una de les veus més crítiques i controvertides de la literatura actual.",
"a3": "Boualem Sansal va presentar ahir 2084. La fi del món, la seva última novel·la, que publica en català Edicions 62, traduïda del francès per Ferran Ràfols Gesa.\nLa novel·la explica la història fantàstica del règim de l’Abistan, un imperi totalitari en què tothom ha d’adorar i s’ha de sotmetre a un únic déu, Yölah, i el seu profeta Abi.\nTot i que no s’hi esmenta l’islam en cap moment, de seguida es fa evident l’analogia del règim de ficció amb l’islamisme radical, sobretot si es té en compte la història més recent d’Algèria, país d’origen de Sansal.\n\"2084. La fi del món\" va guanyar el premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa i ha estat seleccionat millor llibre de l’any per les revistes Lire i Le Point."
},
"extreme": {
"a1": "L'algerià Boualem Sansal va presentar la seva novel·la \"2084. La fi del món\", publicada en català per Edicions 62.",
"a2": "Boualem Sansal presenta la seva última novel·la, \"2084. La fi del món\", guanyadora del premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa.",
"a3": "Boualem Sansal presenta la seva darrera novel·la, “2084. La fi del món”, a l'Institut Francès de Barcelona."
}
} |
943 | Els catalans a Mèxic, l’Equador i l’Aràbia Saudita denuncien que no poden votar | La plataforma ciutadana Catalans al Món alerta d'incidències en el vot exterior en alguns països | Torna a haver-hi incidències en el vot exterior, segons que ha denunciat Catalans al Món, entitat impulsora de la xarxa d’observadors voluntaris als consolats i ambaixades espanyoles repartides pel món per a supervisar el vot.
Segons aquesta plataforma ciutadana, centenars de catalans encara no han pogut votar perquè no han rebut la documentació corresponent.
En concret, denuncia que no s’ha emès cap vot a Mèxic, ni a l’Equador ni a l’Aràbia Saudita.
Avui ja fa tres dies que es va obrir el període de votació presencial a les oficines consulars.
Podeu veure el recompte dels vots per països i consolats ací.
Segons el cens de l’1 d’agost de l’Oficina del Cens Electoral, a Mèxic –el sisè país amb més catalans residents fora de Catalunya– hi viuen 14.088 catalans inscrits en el registre d’electors absents (CERA), els quals van registrar 623 sol·licituds de vot.
Ara com ara, no s’ha comptabilitzat cap butlleta a cap de les tres oficines consulars del país (Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey), segons que ha pogut saber Catalans al Món a través de la seva xarxa de voluntaris.
L’Equador és l’onzè país en nombre de catalans residents i, d’aquests, 6.891 tenen dret de vot.
S’hi van registrar 72 sol·licituds de vot i, ara com ara, tampoc no se n’ha comptabilitzat cap en les dues oficines consulars del país.
L’altre cas és l’Aràbia Saudita, on els 202 catalans amb dret de vot que hi viuen van registrar 52 peticions.
A l’ambaixada espanyola de Riad encara no s’ha registrat cap vot.
Catalans al Món també alerta que, al Brasil, amb 10.457 catalans registrats al CERA, hi hagué 287 sol·licituds electorals, però només s’hi han comptabilitzat 28 vots.
A continuació, podeu consultar les sol·licituds de vot exterior per països per al 21-D.
La informació prové de l’Institut d’Estatística espanyol (INE).
Cap vot de Tarragona comptabilitzat als EUA
Catalans al Món ha alertat que, dels 1.483 vots comptabilitzats fins ara als Estats Units, no n’hi ha cap de la demarcació de Tarragona en les vuit oficines consulars espanyoles que hi ha al país (Washington, Boston, Chicago, Houston, Los Angeles, Miami, Nova York i San Francisco).
Els representants de la plataforma destaquen la inferioritat de condicions en què es troben els electors d’aquesta demarcació.
Més incidències
També ha informat de dificultats per a votar en alguns països europeus.
Per exemple, a Luxemburg, els sol·licitants del vot van rebre ahir la documentació electoral.
A Alemanya o a Suïssa, hi ha hagut casos en què, després de no haver trobat ningú al domicili, s’han retornat sobres sense deixar ni notificació ni temps de recollida a l’oficina, cosa que impedeix de votar perquè la tramesa del material electoral només es pot fer per correu postal.
Els observadors també han alertat que, en alguns consolats o ambaixades, els funcionaris i personal diplomàtic no els han permès de prendre nota dels vots rebuts per correu i que, per tant, només han pogut anotar el vot presencial.
D’aquesta manera, denuncien manca de transparència perquè no han pogut fer un recompte efectiu dels vots.
Problemes del correu dels països receptors
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha atribuït el retard en la recepció de la documentació electoral en alguns països a problemes dels serveis postals dels estats receptors.
Catalans al Món també creu que el fet que en alguns països encara no s’hagi comptabilitzat cap vot probablement es deu a problemes del correu intern.
Les dificultats del vot ‘pregat’
Catalans al Món també alerta que, des de la implantació, el 2011, del ‘vot pregat’ arran d’una reforma de la llei de règim electoral espanyol (LOREG), el percentatge de participació ha baixat molt.
Des de llavors, els residents a l’estranger han de sol·licitar explícitament el vot, car les butlletes electorals no els arriben automàticament a casa.
En aquestes eleccions, hi ha hagut 39.521 peticions de vot exterior, un 81,5% més que a les últimes eleccions al parlament, el 27 de setembre de 2015, en què n’hi va haver 21.771.
El cens d’electors residents a l’estranger per al 21-D és de 226.381 persones.
En les últimes eleccions al parlament només es van registrar 14.781 vots exteriors, és a dir, un 7,54% d’un cens electoral de 196.062 catalans residents a l’exterior amb dret de vot.
En les del 2012, el nombre de vots emesos havia estat de 10.557, un 6,7% del cens.
En canvi, el 2010, abans de la implantació del ‘vot pregat’, el percentatge del vot exterior dins del CERA havia estat d’un 13,1% i, en les anteriors, del 2006, d’un 20,8%.
Ampliació del termini per al vot exterior
Dimarts de la setmana passada, la Junta Electoral va allargar el termini del vot exterior.
En el cas del vot presencial als consolats o ambaixades, fins al 21, és a dir, dos dies de pròrroga.
Per tant, els electors residents a l’estranger que tinguin documentació electoral podran votar fins a l’hora de tancament dels col·legis electorals al Principat, les vuit del vespre.
Quant al vot exterior per correu, el va allargar fins avui, dia 20. | [
"món"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Des que es va implementar el \"vot pregat\", que implica que només s'envia la documentació per a votar a aquells catalans residents a l'estranger que ho demanin, la participació d'aquests catalans ha abaixat considerablement. També apunta a problemes de correu intern com a causa que, en alguns països, no s'hagi comptabilitzat encara cap vot.",
"a2": "Les butlletes dels catalans que han votat des d'alguns països de l'exterior, en concret Mèxic, l’Equador i l’Aràbia Saudita, no s'han comptabilitzat. Segons ha confirmat la plataforma ciutadana Catalans al Món, centenars de catalans no han pogut votar perquè no han rebut la documentació electoral, degut segurament a problemes dels serveis postals o del correu intern.",
"a3": "La plataforma Catalans al Món ha alertat que, tres dies després d’obrir-se el període de votació presencial a les oficines consulars per a les eleccions catalanes del 21-D, encara no s’ha registrat cap vot a Mèxic, a l’Equador o a Aràbia Saudita. Enric Millo, delegat del govern espanyol, ha atribuït els retards a problemes dels serveis postals als països receptors."
},
"extractive": {
"a1": "Torna a haver-hi incidències en el vot exterior, segons que ha denunciat Catalans al Món, entitat impulsora de la xarxa d’observadors voluntaris als consolats i ambaixades espanyoles repartides pel món per a supervisar el vot.\nSegons aquesta plataforma ciutadana, centenars de catalans encara no han pogut votar perquè no han rebut la documentació corresponent.\nCatalans al Món també alerta que, des de la implantació, el 2011, del \"vot pregat\" arran d’una reforma de la llei de règim electoral espanyol (LOREG), el percentatge de participació ha abaixat molt.\nEn canvi, el 2010, abans de la implantació del \"vot pregat\", el percentatge del vot exterior dins del CERA havia estat d’un 13,1% i, en les anteriors, del 2006, d’un 20,8%.",
"a2": "Torna a haver-hi incidències en el vot exterior, segons que ha denunciat Catalans al Món, entitat impulsora de la xarxa d’observadors voluntaris als consolats i ambaixades espanyoles repartides pel món per a supervisar el vot.\nSegons aquesta plataforma ciutadana, centenars de catalans encara no han pogut votar perquè no han rebut la documentació corresponent.\nSegons el cens de l’1 d’agost de l’Oficina del Cens Electoral, a Mèxic –el sisè país amb més catalans residents fora de Catalunya– hi viuen 14.088 catalans inscrits en el registre d’electors absents (CERA), els quals van registrar 623 sol·licituds de vot.\nAra com ara, no s’ha comptabilitzat cap butlleta a cap de les tres oficines consulars del país (Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey), segons que ha pogut saber Catalans al Món a través de la seva xarxa de voluntaris.",
"a3": "Torna a haver-hi incidències en el vot exterior, segons que ha denunciat Catalans al Món, entitat impulsora de la xarxa d’observadors voluntaris als consolats i ambaixades espanyoles repartides pel món per a supervisar el vot.\nSegons el cens de l’1 d’agost de l’Oficina del Cens Electoral, a Mèxic –el sisè país amb més catalans residents fora de Catalunya– hi viuen 14.088 catalans inscrits en el registre d’electors absents (CERA), els quals van registrar 623 sol·licituds de vot. \nL’Equador és l’onzè país en nombre de catalans residents i, d’aquests, 6.891 tenen dret de vot.\nL’altre cas és l’Aràbia Saudita, on els 202 catalans amb dret de vot que hi viuen van registrar 52 peticions."
},
"extreme": {
"a1": "\"Catalans al Món\" denuncia que \"el vot pregat\" dificulta la participació en les eleccions dels catalans a l'estranger.",
"a2": "Els vots dels catalans que viuen a Mèxic, l’Equador i l’Aràbia Saudita no s'han pogut comptabilitzar.",
"a3": "La plataforma Catalans al Món denuncia les incidències del vot exterior de catalans a Mèxic, l’Equador i l’Aràbia Saudita."
}
} |
2,494 | El saló De Nuvis de Fira de Lleida celebra els 20 anys amb un ampli programa d'activitats | El certamen estrena logotip i cartell, així com un nou web i portal de proveïdors | La 20a edició del saló De Nuvis (Fira d'Organització d'Esdeveniments) obrirà les portes els dies 10 i 11 de novembre al Pavelló 4 de Fira de Lleida amb 93 expositors, que oferiran un ampli ventall d'opcions per organitzar un esdeveniment a mida, assessorament personalitzat i les darreres novetats en el món de les bodes i els celebracions socials.
Amb motiu del 20è aniversari, De Nuvis estrena enguany logotip i cartell, així com un nou web i portal de proveïdors.
A la vegada, el certamen potenciarà les activitats paral·leles que es desenvoluparan en el marc del saló, com ara demostracions diverses (de cuina, perruqueria, maquillatge, entre altres), degustacions, música en directe, espectacles de màgia, photocall, a més de les desfilades i sortejos.
Durant la presentació de De Nuvis, el director general de Fira de Lleida, Oriol Oró, ha explicat que per celebrar el 20è aniversari l'organització s'ha volgut "adequar als nous temps", amb un nou logotip i cartell, el disseny d'un nou web "més intuïtiu", que inclou un portal de proveïdors "que permet trobar els expositors per organitzar tots tipus d'esdeveniments de manera senzilla".
Pel que fa a les activitats, Oró ha destacat les desfilades, les actuacions musicals i, com a novetat, les demostracions de cuina i els tastos.
Un dels atractius principals del certamen seran les desfilades de vestits de núvia i de nuvi, de festa i de madrina, les quals tindran lloc dissabte i diumenge, de 11.30 a 11.45 h, i de 17.00 a 17.50 h, amb la participació de les empreses Alba Minguella-Costura d'autor, Booknovias, Boutique la Novia, Gala Garcia Novias i Sastreria Lorenzo.
El diumenge, se celebrarà també la desfilada de vestits de comunió.
Els passis comptaran amb música en directe amb LleidaClàssica, grup especialitzat en música de cerimònia.
A més, enguany el saló De Nuvis oferirà aliances i joies treballades amb or ètic, en la que serà una de les novetats més singulars d'aquesta edició.
Nou logotip i cartell
De Nuvis estrena logotip i cartell, amb un estil de tipografia delicada i actual i amb tocs d'aquarel·la.
Els cors recorden la temàtica de la fira, que està dedicada a esdeveniments com són els casaments i tot tipus de celebracions socials.
El lema 'Gaudeix preparant el teu gran dia' convida els visitants a organitzar tots els preparatius d'una forma més senzilla, cercant en dos dies i en un sol espai, gaudint d'activitats, degustacions i l'assessorament personalitzat dels proveïdors.
Igualment, De Nuvis ha habilitat un nou web més intuïtiu que facilita al visitant trobar tota la informació, veure les activitats i promocions, així com un complet Portal de Proveïdors, una eina que permet trobar els proveïdors per organitzar un casament, comunió, bateig, celebració o esdeveniment d'una manera senzilla i pràctica, descobrir i conèixer els proveïdors que exposen a la fira, propostes de cada sector, i veure les activitats, promocions i sortejos que es faran durant la fira.
Sorteig de 1.000 euros
Fira de Lleida recorda que totes les parelles inscrites al web de De Nuvis com a visitants del saló que es casin i que contractin algun servei al certamen, podran optar al sorteig de 1.000 euros.
Els guanyadors hauran de destinar el premi a la compra de serveis i productes per al casament o celebració entre tots els expositors presents a la fira.
A més del sorteig de Fira de Lleida, una cinquantena d'expositors sortejaran o faran descomptes en serveis i productes entre els visitants del saló.
Així, els expositors faran descomptes d'entre el 5% i el 50% per contractar a serveis o equipaments a la fira, així com sorteigs d'un creuer pel Carib o Tailàndia, jocs de maletes, caps de setmana romàntics dinars i obsequis variats.
De Nuvis està dirigit a totes les persones que vulguin celebrar un esdeveniment a mida, adaptat a tots els estils i pressupostos, i que poden trobar en un únic espai tot el que necessiten per organitzar un casament, una comunió, un bateig, un aniversari especial, un comiat de solter o de soltera diferent, bodes de plata i or, grans viatges i escapades romàntiques, obsequis originals i sopars i esdeveniments d'empresa, entre altres esdeveniments. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Fira de Lleida acollirà els pròxims 10 i 11 de novembre el saló De Nuvis, amb la presència de 93 expositors. Hi hauran desfilades, concerts i, per primer cop, demostracions de cuina i tastos. Una altra novetat és el nou web del saló, més intuïtiu, que facilita la trobada de tota la informació necessària per als organitzadors de casaments.",
"a2": "La 20a edició del saló De Nuvis, que se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre a la Fira de Lleida, inclourà activitats de cuina, maquillatge, perruqueria, degustacions, música en directe, espectacles de màgia... Com a novetat per celebrar el 20è aniversari, De Nuvis estrena logotip, cartell, pàgina web nova i portal de proveïdors.",
"a3": "Els dies 10 i 11 de novembre se celebrarà al pavelló 4 de Fira de Lleida la 20a edició del saló De Nuvis, dirigit a totes les persones que vulguin celebrar un casament, un comiat de solter o qualsevol esdeveniment social. La mostra comptarà amb 93 expositors i oferirà activitats diverses, com demostracions de cuina, maquillatge o música en directe."
},
"extractive": {
"a1": "La 20a edició del saló De Nuvis (Fira d'Organització d'Esdeveniments) obrirà les portes els dies 10 i 11 de novembre al Pavelló 4 de Fira de Lleida amb 93 expositors, que oferiran un ampli ventall d'opcions per a organitzar un esdeveniment a mida, assessorament personalitzat i les darreres novetats en el món de les bodes i les celebracions socials.\nPel que fa a les activitats, Oró ha destacat les desfilades, les actuacions musicals i, com a novetat, les demostracions de cuina i els tastos.\nA més, enguany el saló De Nuvis oferirà aliances i joies treballades amb or ètic, en la que serà una de les novetats més singulars d'aquesta edició.\nIgualment, De Nuvis ha habilitat un nou web més intuïtiu que facilita al visitant trobar tota la informació, veure les activitats i promocions, així com un complet Portal de Proveïdors, una eina que permet trobar els proveïdors per a organitzar un casament, comunió, bateig, celebració o esdeveniment d'una manera senzilla i pràctica, descobrir i conèixer els proveïdors que exposen a la fira, propostes de cada sector, i veure les activitats, promocions i sortejos que es faran durant la fira.",
"a2": "La 20a edició del saló De Nuvis (Fira d'Organització d'Esdeveniments) obrirà les portes els dies 10 i 11 de novembre al Pavelló 4 de Fira de Lleida amb 93 expositors, que oferiran un ampli ventall d'opcions per a organitzar un esdeveniment a mida, assessorament personalitzat i les darreres novetats en el món de les bodes i les celebracions socials.\nAmb motiu del 20è aniversari, De Nuvis estrena enguany logotip i cartell, així com un nou web i portal de proveïdors.\nA la vegada, el certamen potenciarà les activitats paral·leles que es desenvoluparan en el marc del saló, com ara demostracions diverses (de cuina, perruqueria, maquillatge, entre altres), degustacions, música en directe, espectacles de màgia, photocall, a més de les desfilades i els sortejos.\nUn dels atractius principals del certamen seran les desfilades de vestits de núvia i de nuvi, de festa i de madrina, les quals tindran lloc dissabte i diumenge, de 11.30 a 11.45 h, i de 17.00 a 17.50 h, amb la participació de les empreses Alba Minguella-Costura d'autor, Booknovias, Boutique la Novia, Gala Garcia Novias i Sastreria Lorenzo.",
"a3": "La 20a edició del saló De Nuvis (Fira d'Organització d'Esdeveniments) obrirà les portes els dies 10 i 11 de novembre al Pavelló 4 de la Fira de Lleida amb 93 expositors, que oferiran un ampli ventall d'opcions per a organitzar un esdeveniment a mida, assessorament personalitzat i les darreres novetats en el món de les bodes i els celebracions socials.\nA la vegada, el certamen potenciarà les activitats paral·leles que es desenvoluparan en el marc del saló, com ara demostracions diverses (de cuina, perruqueria, maquillatge, entre d'altres), degustacions, música en directe, espectacles de màgia, photocall, a més de les desfilades i els sortejos.\nUn dels atractius principals del certamen seran les desfilades de vestits de núvia i de nuvi, de festa i de madrina, les quals tindran lloc dissabte i diumenge, de 11.30 a 11.45 h, i de 17.00 a 17.50 h, amb la participació de les empreses Alba Minguella-Costura d'autor, Booknovias, Boutique la Novia, Gala Garcia Novias i Sastreria Lorenzo.\nDe Nuvis està dirigit a totes les persones que vulguin celebrar un esdeveniment a mida, adaptat a tots els estils i pressupostos, i que poden trobar en un únic espai tot el que necessiten per a organitzar un casament, una comunió, un bateig, un aniversari especial, un comiat de solter o de soltera diferent, bodes de plata i or, grans viatges i escapades romàntiques, obsequis originals i sopars i esdeveniments d'empresa, entre d'altres esdeveniments."
},
"extreme": {
"a1": "El saló De Nuvis tindrà lloc els dies 10 i 11 de novembre al Pavelló 4 de la Fira de Lleida.",
"a2": "Els dies 10 i 11 de novembre arriba la 20a edició del saló De Nuvis, que estrena logotip i cartell.",
"a3": "La 20a edició del saló De Nuvis se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre a la Fira de Lleida."
}
} |
283 | Torna el servei militar obligatori? | Els joves de Catalunya Nord hauran de fer un servei encara sense aclarir · França s'afegeix a l'onada de països europeus que tornen a exigir el servei militar | El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va triar bé l’indret, divendres, per anunciar la reintroducció d’un servei obligatori per a tots els joves de l’estat.
La base naval de Toló, a Occitània, és la més important de l’armada francesa i això li permetia una nova jugada ambigua: va anunciar un servei d’un mes obligatori per a tots els joves, que es va entendre que era militar, però no se sap si serà militar.
Era una promesa de campanya del candidat Macron que s’ha anat enverinant pel debat social que ha suscitat i que ell mateix havia d’aclarir.
Ho va fer sense fer-ho.
El govern estudiarà ara com implantar aquest ‘servei nacional’ que podria ser militar, però que es deixa la porta oberta que no ho sigui.
De fet, el president va dir que el pressupost per a implantar-lo no recauria sobre l’exèrcit.
En l’estratègia de Macron ressona un dels dos arguments que hi ha al darrere de l’onada revisionista respecte del servei militar que sembla haver envaït Europa: el ‘patriotisme’.
Una part de la classe política considera que els joves no tenen oportunitats d’assumir allò que ells consideren patriotisme i pretenen aconseguir-ho forçant-los un temps a fer un servei per a l’estat, no necessàriament militar.
L’altre gran argument per a la recuperació del servei militar és la por de l’expansionisme rus, visible sobretot al Bàltic.
El servei militar a la Unió Europea
Entre els estats membres de la Unió Europea, hi ha avui una gran disparitat sobre el servei militar obligatori.
Actualment, només ho és en vuit estats: Àustria, Dinamarca, Estònia, Grècia, Lituània, Finlàndia, Suècia i Xipre.
Tot i això, a Dinamarca ho és només en teoria; en la pràctica, des de fa molts anys ningú no ha estat cridat a files, perquè sempre hi ha prou voluntaris per a cobrir les necessitats de l’exèrcit.
El darrer país a fer obligatori el servei militar ha estat Suècia, on ho és des del primer de gener.
Quatre mil joves dels tretze mil nascuts el 1999 s’han d’incorporar a files per un període de dotze mesos, a parts iguals dones i homes.
La decisió va ser aprovada al parlament el març del 2017 per un 70% dels vots, arran de l’augment de la tensió amb Rússia a la mar Bàltica.
A Suècia els joves no havien de fer el soldat des del 2010.
Abans, el 2016, aquest mateix pas l’havia fet Lituània, per les mateixes raons.
Lituània havia abolit el servei militar obligatori el 2008 i a l’hora de reinstaurar-lo s’ha trobat amb una sorpresa.
Havia d’aconseguir uns quatre mil soldats cada any, però ha estat difícil perquè molts joves lituans s’han estimat més anar uns quants anys a l’estranger que no entrar a l’exèrcit.
En canvi, hi ha hagut sempre un nombre important de voluntaris, encara que no arribessin a cobrir la quota demanada.
Això ha reobert el debat sobre el servei i sobre el caràcter professional o no de l’exèrcit.
A part el bloc bàltic (Dinamarca, Estònia, Lituània, Finlàndia i Suècia), preocupat per Rússia, l’altre gran espai geogràfic amb servei obligatori el formen Grècia i Xipre pel seu enfrontament amb Turquia.
De fet, Grècia és el país europeu que gasta més diners en defensa en relació amb el PIB, una política que no ha canviat amb el govern de Syriza.
A Grècia, el servei militar és obligatori durant nou mesos per als homes i voluntari per a les dones.
El dret d’objecció de consciència hi és reconegut, però el servei alternatiu és de vint-i-un mesos, en compte de nou.
A Àustria, el servei militar dura sis mesos i cada any hi van vint-i-dos mil joves.
El 2013 els opositors al servei militar obligatori van perdre un referèndum per a eliminar-lo.
Àustria no forma part de l’OTAN.
De fet, resulta significatiu que la majoria de països de la Unió Europea amb servei militar obligatori són països de fora de l’OTAN: Àustria, Finlàndia, Suècia i Xipre.
El debat a Alemanya i França
El debat sobre la reintroducció del servei obligatori a Alemanya i França té més a veure amb la reafirmació de l’anomenat ‘patriotisme’ que no pas amb les amenaces de Rússia o Turquia.
A Alemanya, el 2016, s’hi va viure un intens debat després de filtrar-se a la premsa els plans del govern de reintroduir el servei.
La idea ha estat aparcada i no ha avançat gaire per l’oposició, sobretot, dels joves.
Alemanya havia suspès el servei obligatori l’any 2011.
Macron ha obert ara aquest debat paral·lel a l’estat francès, sense deixar gaire clar si aquest mes que vol que els joves dediquin al servei serà militar o serà una altra cosa.
Però, de moment, tant a Catalunya Nord com a la resta de l’estat la proposta ha estat rebuda amb escepticisme. | [
"món",
"frança"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "França ha anunciat la seva intenció d’introduir un servei a l’estat obligatori per a tots el joves, però encara no se’n coneixen els detalls. De fet, cada cop hi ha més països europeus que volen reintroduir el servei militar per a aconseguir promoure el patriotisme entre els joves i protegir-se de les amenaces que suposen països com Rússia i Turquia.",
"a2": "Macron ha proposat reintroduir el servei militar obligatori per als joves francesos, servei que durarà un mes. No ha deixat clar si es tractarà d'un servei militar o no. Molts partidaris del servei militar obligatori argumenten que és per l'amenaça russa, però sembla més aviat que és per motius de patriotisme.",
"a3": "Divendres el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va anunciar la introducció d’un servei obligatori amb un mes de durada per a tots els joves, encara que no s’ha determinat si serà militar o no. Una part de la política opina que això és forçar els joves i l’altra tenen por a l’expansionisme rus."
},
"extractive": {
"a1": "La base naval de Toló, a Occitània, és la més important de l’armada francesa, i això li permetia una nova jugada ambigua: va anunciar un servei d’un mes obligatori per a tots els joves, que es va entendre que era militar, però no se sap si serà militar.\nUna part de la classe política considera que els joves no tenen oportunitats d’assumir allò que ells consideren patriotisme i pretenen aconseguir-ho forçant-los un temps a fer un servei per a l’estat, no necessàriament militar.\nL’altre gran argument per a la recuperació del servei militar és la por de l’expansionisme rus, visible sobretot al Bàltic.\nEl debat sobre la reintroducció del servei obligatori a Alemanya i França té més a veure amb la reafirmació de l’anomenat \"patriotisme\" que no pas amb les amenaces de Rússia o Turquia.",
"a2": "La base naval de Toló, a Occitània, és la més important de l’armada francesa, i això li permetia una nova jugada ambigua: va anunciar un servei d’un mes obligatori per a tots els joves, que es va entendre que era militar, però no se sap si serà militar.\nUna part de la classe política considera que els joves no tenen oportunitats d’assumir allò que ells consideren patriotisme i pretenen aconseguir-ho forçant-los un temps a fer un servei per a l’estat, no necessàriament militar.\nL’altre gran argument per a la recuperació del servei militar és la por de l’expansionisme rus, visible sobretot al Bàltic.\nEl debat sobre la reintroducció del servei obligatori a Alemanya i França té més a veure amb la reafirmació de l’anomenat \"patriotisme\" que no pas amb les amenaces de Rússia o Turquia.",
"a3": "El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va triar bé l’indret, divendres, per a anunciar la reintroducció d’un servei obligatori per a tots els joves de l’estat. \nLa base naval de Toló, a Occitània, és la més important de l’armada francesa, i això li permetia una nova jugada ambigua: va anunciar un servei d’un mes obligatori per a tots els joves, que es va entendre que era militar, però no se sap si serà militar.\nUna part de la classe política considera que els joves no tenen oportunitats d’assumir allò que ells consideren patriotisme i pretenen aconseguir-ho forçant-los un temps a fer un servei per a l’estat, no necessàriament militar.\nL’altre gran argument per a la recuperació del servei militar és la por de l’expansionisme rus, visible sobretot al Bàltic. "
},
"extreme": {
"a1": "França planeja reintroduir el servei militar, o alguna cosa similar, però els detalls encara no estan clars.",
"a2": "Macron vol reintroduir el servei militar obligatori a França, malgrat que no ha especificat si es tractarà d'aquest tipus.",
"a3": "Macron anuncia un servei d’un mes obligatori per als joves que no se sap si serà o no militar."
}
} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.