id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
listlengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
290 |
Les Corts donen llum verda a la reforma de la llei per a poder revocar senadors territorials
|
El PP vota en contra i el PSPV a favor però només "per l'acord polític" que té amb Podem
|
VALÈNCIA, 19 (EUROPA PRESS)
El ple de les Corts ha donat llum verda este dimecres a la reforma de la llei de designació de senadors territorials, plantejada per Podem, per a establir la possibilitat de revocar-los quan incorren en comportaments que susciten pèrdua de confiança o provoquen el desprestigi de les seues institucions.
El PP ha votat en contra i la resta de grups a favor, tot i que el PSPV ha assenyalat que ho ha fet per “lleialtat a l’acord polític” que té amb Podem.
Tal com consta a la llei aprovada, el procés de revocació deu iniciar-se a proposta de com a mínim dos grups parlamentaris que representen almenys una dècima part dels membres de les Corts i que l’esmentada revocació siga aprovada per dos terços de la cambra sense oposició del grup proponent del senador a revocar.
El portaveu de Podem, Antonio Montiel, ha assenyalat que els senadors territorials “representen el conjunt de la Comunitat i són elegits a través del Parlament autonòmic”.
Per tant, ha destacat que “hi ha una relació directa de confiança i submissió d’estes persones a esta Cambra”.
“Qui pot elegir, pot també revocar”, ha dit Montiel, que ha manifestat que esta llei “atén una demanda social de responsabilitat política, de rendició de comptes i de control de l’acció dels representants polítics”.
Montiel considera que el Senat tal com està configurat actualment és “un aparell car, poc operatiu i que no ha demostrat la seua utilitat”, però entén que “mentre existisca volem poder triar els millors per a representar la sensibilitat dels nostres ciutadans” i que existisca “el dret a canviar d’opinió”.
El socialista Manolo Mata ha indicat que el seu grup vota a favor d’esta llei presentada per Podem “per lleialtat a un acord polític que tenim”, però considera que “estem experimentant per a obrir un mecanisme de possible revocació d’un senador que, en la pràctica, és impossible”.
“No podem fer lleis pensant en persones concretes, perquè algun dia algú utilitzarà estes lleis per a colpjar-nos a nosaltres”, ha afegit.
També ha criticat que la llei incloga “conceptes jurídics indeterminats i conceptes morals en l’exigència de comportaments polítics”.
Alhora, davant de les paraules de Montiel que amb esta norma busquen “triar els millors” senadors, Mata ha replicat que “la política no és una meritocràcia, és la voluntat popular i el poble és el que decidix qui els representa”.
“NO ESTÀ EN UNA MANIFESTACIÓ, ESTÀ FENT LLEIS”
“Vostè és tan polític com nosaltres, vostè no està en una manifestació, està fent lleis i ha de pensar en el conjunt de la ciutadania”, ha dit Mata a Montiel.
“No puc ser ni la meitat de contundent, ni de clar, ni deixar en evidència esta pseudollei de manera tan clara com ho ha fet el senyor Mata”, ha dit després el diputat popular Alfredo Castelló, qui ha advertit de la “vulneració de la Constitució” que suposa esta norma.
Castelló ha subratllat que “una cosa és obrir un debat com s’ha obert a la Comunitat de Madrid i una altra és portar una llei a les Corts per a aprovar-la i canviar el sistema actual”.
Segons la seua opinió, esta norma és una “cafrada”.
Per part de Compromís, Mireia Molla ha destacat que “va sent hora que prenga sentit el concepte d’assumpció de responsabilitats polítiques”, i ha manifestat que “la societat va més ràpida que la Constitució”.
Mollà ha defensat dues esmenes presentades pel seu grup.
Una d’elles demanava distribuir proporcionalment entre tots els grups de la Cambra el nombre de senadors a elegir, però no ha eixit endavant.
Sí ha estat aprovada una altra que elimina de la llei la compareixença prèvia obligatòria dels candidats a senadors territorials.
Des de Ciutadans (C’s) Carmen Sánchez ha criticat que el PP no haja presentat “ni una sola esmena” tot i que entén que “era un bon moment per a dialogar, esmenar, aportar i aconseguir entre tots una bona llei”.
RITA BARBERÁ
Sánchez ha recordat que l’exalcaldessa de València Rita Barberá va ser elegida senadora territorial en les Corts i “a dia de hui res es pot fer per a traure-li l’acta, ni tan sols esta proposició de llei”.
Per esta raó, ha dit que amb esta llei es busca “garantir una representació digna al Senat en la pròxima legislatura i no una persona que ix dia sí i dia també a la premsa per estar investigada per una trama i atrinxerada a sa casa”, i que “el nom de la Comunitat no torne a ser tirat per terra”.
|
[
"país",
"país valencià"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "S'aprova la reforma de la llei de designació de senadors territorials plantejada per Podem, amb tots els vots a favor, llevat dels del PP. Tanmateix, el PSPV ha votat a favor per “lleialtat a l’acord polític” amb Podem. Aquesta llei pretén “garantir una representació digna al Senat\" i que es puguin prendre mesures contra els que participin en trames.",
"a2": "Aquest dimecres, les Corts Valencianes han aprovat la llei proposada per Podem que permet revocar senadors territorials quan incorren en accions i comportaments que desprestigiïn les institucions. El PP hi ha votat en contra i ha qualificat la reforma de “cafrada”. Per la seva banda, el PSPV hi ha votat a favor, únicament per l’acord polític que tenen amb Podem.",
"a3": "Les Corts Valencianes han aprovat la reforma de la llei de designació de senadors territorials. Tots els grups, excepte el PP, han votat a favor d'una llei que permetrà revocar els senadors que deixin de gaudir de la confiança de la cambra. El PSPV, tot i el vot favorable per lleialtat, és crític amb aquest mecanisme de revocació."
},
"extractive": {
"a1": "El ple de les Corts ha donat llum verda este dimecres a la reforma de la llei de designació de senadors territorials, plantejada per Podem, per a establir la possibilitat de revocar-los quan incorren en comportaments que susciten pèrdua de confiança o provoquen el desprestigi de les seues institucions.\nEl PP ha votat en contra i la resta de grups a favor, tot i que el PSPV ha assenyalat que ho ha fet per “lleialtat a l’acord polític” que té amb Podem.\n“Qui pot elegir, pot també revocar”, ha dit Montiel, que ha manifestat que esta llei “atén una demanda social de responsabilitat política, de rendició de comptes i de control de l’acció dels representants polítics”.\nPer esta raó, ha dit que amb esta llei es busca “garantir una representació digna al Senat en la pròxima legislatura i no una persona que ix dia sí i dia també a la premsa per estar investigada per una trama i atrinxerada a sa casa”, i que “el nom de la Comunitat no torne a ser tirat per terra”.",
"a2": "El ple de les Corts ha donat llum verda este dimecres a la reforma de la llei de designació de senadors territorials, plantejada per Podem, per a establir la possibilitat de revocar-los quan incorren en comportaments que susciten pèrdua de confiança o provoquen el desprestigi de les seues institucions.\nTal com consta a la llei aprovada, el procés de revocació deu iniciar-se a proposta de com a mínim dos grups parlamentaris que representen almenys una dècima part dels membres de les Corts i que l’esmentada revocació siga aprovada per dos terços de la cambra sense oposició del grup proponent del senador a revocar.\n“Qui pot elegir, pot també revocar”, ha dit Montiel, que ha manifestat que esta llei “atén una demanda social de responsabilitat política, de rendició de comptes i de control de l’acció dels representants polítics”.\n“No puc ser ni la meitat de contundent, ni de clar, ni deixar en evidència esta pseudollei de manera tan clara com ho ha fet el senyor Mata”, ha dit després el diputat popular Alfredo Castelló, qui ha advertit de la “vulneració de la Constitució” que suposa esta norma.",
"a3": "El ple de les Corts ha donat llum verda este dimecres a la reforma de la llei de designació de senadors territorials, plantejada per Podem, per a establir la possibilitat de revocar-los quan incorren en comportaments que susciten pèrdua de confiança o provoquen el desprestigi de les seues institucions.\n“Qui pot elegir, pot també revocar”, ha dit Montiel, que ha manifestat que esta llei “atén una demanda social de responsabilitat política, de rendició de comptes i de control de l’acció dels representants polítics”.\nEl socialista Manolo Mata ha indicat que el seu grup vota a favor d’esta llei presentada per Podem “per lleialtat a un acord polític que tenim”, però considera que “estem experimentant per a obrir un mecanisme de possible revocació d’un senador que, en la pràctica, és impossible”.\n“No puc ser ni la meitat de contundent, ni de clar, ni deixar en evidència esta pseudollei de manera tan clara com ho ha fet el senyor Mata”, ha dit després el diputat popular Alfredo Castelló, qui ha advertit de la “vulneració de la Constitució” que suposa esta norma."
},
"extreme": {
"a1": "S'aprova la llei de designació de senadors territorials plantejada per Podem, amb només els vots del PP en contra.",
"a2": "Les Corts Valencianes donen llum verda a la reforma proposada per Podem per poder revocar senadors territorials.",
"a3": "Tira endavant al ple de les Corts la proposta de Podem de revocació dels senadors territorials designats pel Parlament autonòmic."
}
}
|
1,169 |
Carta de Junqueras: «Persistiu, perquè jo i la resta de companys empresonats persistirem»
|
El president d'ERC afirma que els delictes dels que se'ls acusen "no se sostenen" i que els mantenen a presó per "venjança"
|
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida a l'independentisme a "persistir".
"Tingueu present que cal persistir, perquè jo i la resta de companys i companyes empresonats persistirem", ha afirmat en una carta escrita de de la presó d'Estremera i publicada a El Punt Avui.
El vicepresident destituït ha negat els delictes de malversació i rebel·lió i s'ha preguntat que si els delictes dels quals els acusen "no se sostenen" perquè els mantenen la mesura "dràstica" de la presó incondicional.
"La meva presó i la de la resta de companys només es pot interpretar com una voluntat de càstig, de venjança per part d'un Estat cada dia més autoritari", assegura.
Junqueras es pregunta també si s'ha invertit la càrrega de la prova i són culpables a menys que demostrin el contrari i afegeix que el govern espanyola "ha reconegut repetidament que no hi ah malversació".
El president d'ERC comença l'escrit fent referència al seu dia a dia a la presó, on assegura que tots els dies s'assemblen i on ja porta gairebé sis mesos en "captiveri".
Afegeix que els delictes dels quals se'ls acusa, malversació i rebel·lió, podien sumar penes de fins a 38 anys però afegeix que la pena ja els hi estan aplicant i agreujada: "privats de llibertat i a 600 quilòmetres de casa, un càstig addicional per a les famílies i amics".
Junqueras constata que el govern espanyol "ha reconegut repetidament que no hi ha malversació perquè no es va gastar ni un euro públic en el referèndum de l'1 d'octubre".
Afegeix que així ho afirmen els que "autoritzaven tots i cadascun dels pagaments" de la Generalitat intervinguda.
D'altra banda, afirma que la justícia europea "no veu rebel·lió per enlloc malgrat les pressions de tota mena de l'Estat" i reflexiona que per a que es pugui aplicar aquest delicte s'ha de fonamentar en l'exercici violència, que nega.
"Violència que, per molts artificis que facin, mai ha existit per part dels ciutadans ni del govern de Catalunya, mai", diu Junqueras.
Afegeix que la única violència que es va poder veure va ser la policial contra ciutadans pacífics.
En aquesta situació es pregunta el perquè de continuar a presó preventiva i assegura que aquesta situació "degrada" la democràcia i posa en qüestió els drets i les llibertats.
El republicà defensa que el que es va fer a Catalunya l'1-O va ser un referèndum d'autodeterminació i recorda com va votar aquell dia en un col·legi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), però no el que li tocava perquè aquest estava "ocupat" per la policia espanyola.
"Des de quan votar és un delicte?
Què està passant?", es torna a preguntar, al temps que defensa que els ciutadans ho van fer "de manera exemplar, pacífica, endreçada, suportant estoicament les dificultats per exercir el seu dret a vot" entre elles "una esgarrifosa pluja de cops".
En aquest sentit, Junqueras defensa que en canvi la resposta ciutadana "va ser sempre pacífica" i que segueix una trajectòria "inequívocament pacífica i democràtica" que s'ha vist en totes les mobilitzacions celebrades.
Entre d'altres, posa com a exemple que el 20 de setembre ell va poder entrar i sortir de la seu del Departament d'Economia i de la Secretaria d'Hisenda sense "cap incident".
Davant de tot això, constata que des del primer dia s'ha "forçat" el Codi Penal, que recorda que no preveu que la celebració d'un referèndum sigui un tipus penal tipificat.
"Des del primer dia hem vist com es pretenia castigar unes idees que són legítimes i que defensen uns partits que, com ERC, són legals, excepte quan va ser prohibit per la dictadura", assegura.
Per a Junqueras, el més preocupant és l'evidència d'una "regressió democràtica" que s'accentua, d'una retallada progressiva de drets i llibertats, d'una "injustícia manifesta" que avui diu estan pagant els presos però que "deixa la porta oberta que l'acabin pagant el conjunt dels ciutadans i que deteriori cada cop més un sistema democràtic que hauria de ser garant dels drets i llibertats de tots i que avui no ho és".
El republicà insisteix que els problemes polítics demanen "diàleg i consens, pacte, voluntat de conciliació, respecte per a tothom" i sobretot solucions "democràtiques" que destaca que demanen escoltar i respectar l'opinió dels ciutadans.
"Mai renunciaré a les meves conviccions pacifistes, de la mateixa manera que mai renunciaré a una democràcia de qualitat i tampoc als meus ideals que em van portar a ser d'ERC.
Ni jo, ni cap dels meus companys", assegura, al temps que espera que ningú ho hagi de fer tampoc.
|
[
"procés català"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Junqueras escriu una carta a El Punt Avui en què nega els delictes de malversació i rebel·lió. Aprofita per animar els independentistes a \"persistir\", i posa com a exemple la determinació que la resta de companys empresonats i ell mateix manifesten. També qualifica de \"regressió democràtica\" els fets que envolten el seu empresonament.",
"a2": "El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha escrit una carta des de la presó d'Estremera, publicada a \"El Punt Avui\". Junqueras, que fa sis mesos que està en presó preventiva, crida a la persistència de l'independentisme i acusa l'estat espanyol d'autoritarisme. També afirma que els delictes dels quals se l'acusa no se sostenen i que no renunciarà a les seves conviccions.",
"a3": "Oriol Junqueras, en una carta escrita des de la presó d'Estremera, fa una crida a la persistència del sobiranisme. Insisteix que l’empresonament preventiu lluny de casa dels líders polítics, sense cap fonamentació jurídica, degrada la democràcia i vulnera els drets i les llibertats. Ha recordat la resposta pacífica de la ciutadania enfront de la violència de la policia espanyola."
},
"extractive": {
"a1": "El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida a l'independentisme a \"persistir\". \n\"Tingueu present que cal persistir, perquè jo i la resta de companys i companyes empresonats persistirem\", ha afirmat en una carta escrita de de la presó d'Estremera i publicada a El Punt Avui. \nEl vicepresident destituït ha negat els delictes de malversació i rebel·lió i s'ha preguntat que si els delictes dels quals els acusen \"no se sostenen\" perquè els mantenen la mesura \"dràstica\" de la presó incondicional. \nPer a Junqueras, el més preocupant és l'evidència d'una \"regressió democràtica\" que s'accentua, d'una retallada progressiva de drets i llibertats, d'una \"injustícia manifesta\" que avui diu estan pagant els presos però que \"deixa la porta oberta que l'acabin pagant el conjunt dels ciutadans i que deteriori cada cop més un sistema democràtic que hauria de ser garant dels drets i llibertats de tots i que avui no ho és\".",
"a2": "\"Tingueu present que cal persistir, perquè jo i la resta de companys i companyes empresonats persistirem\", ha afirmat en una carta escrita de de la presó d'Estremera i publicada a El Punt Avui.\nEl vicepresident destituït ha negat els delictes de malversació i rebel•lió i s'ha preguntat que si els delictes dels quals els acusen \"no se sostenen\" perquè els mantenen la mesura \"dràstica\" de la presó incondicional.\nD'altra banda, afirma que la justícia europea \"no veu rebel•lió per enlloc malgrat les pressions de tota mena de l'Estat\" i reflexiona que per a que es pugui aplicar aquest delicte s'ha de fonamentar en l'exercici violència, que nega.\nPer a Junqueras, el més preocupant és l'evidència d'una \"regressió democràtica\" que s'accentua, d'una retallada progressiva de drets i llibertats, d'una \"injustícia manifesta\" que avui diu estan pagant els presos però que \"deixa la porta oberta que l'acabin pagant el conjunt dels ciutadans i que deteriori cada cop més un sistema democràtic que hauria de ser garant dels drets i llibertats de tots i que avui no ho és\".",
"a3": "\"Tingueu present que cal persistir, perquè jo i la resta de companys i companyes empresonats persistirem\", ha afirmat en una carta escrita de de la presó d'Estremera i publicada a El Punt Avui.\nAfegeix que els delictes dels quals se'ls acusa, malversació i rebel·lió, podien sumar penes de fins a 38 anys però afegeix que la pena ja els hi estan aplicant i agreujada: \"privats de llibertat i a 600 quilòmetres de casa, un càstig addicional per a les famílies i amics\".\nEn aquest sentit, Junqueras defensa que en canvi la resposta ciutadana \"va ser sempre pacífica\" i que segueix una trajectòria \"inequívocament pacífica i democràtica\" que s'ha vist en totes les mobilitzacions celebrades.\nPer a Junqueras, el més preocupant és l'evidència d'una \"regressió democràtica\" que s'accentua, d'una retallada progressiva de drets i llibertats, d'una \"injustícia manifesta\" que avui diu estan pagant els presos però que \"deixa la porta oberta que l'acabin pagant el conjunt dels ciutadans i que deteriori cada cop més un sistema democràtic que hauria de ser garant dels drets i llibertats de tots i que avui no ho és\"."
},
"extreme": {
"a1": "Junqueras anima els independentistes a persistir davant la \"venjança\" de l'Estat i a fer front a l'actual \"regressió democràtica\".",
"a2": "Oriol Junqueras fa una crida a l’independentisme a persistir, en una carta escrita des de la presó.",
"a3": "El president d’ERC Junqueras torna a denunciar la il·legalitat de l'empresonament dels polítics independentistes i fa una crida a persistir."
}
}
|
229 |
Article d’opinió: – El desencertat trasllat- Xavi Olivares
|
Ahir me vaig acostar, com tots els anys faig els dies entre setmana de les festes fundacionals de Castelló al vespre, a la Mostra Folklòrica de Magdalena que tradicionalment inaugure dilluns a les 20:00 l’Agrupació Folkòrica El Millars.
Ja vaig anar amb la mosca darrere l’orella sabent que estes festes de la Magdalena la mostra folklòrica de grups de danses de Castelló s’ha vist afectada per la brillant idea de traslladar-la de la Plaça Major a la Porta del Sol.
Al meu entendre, ha estat una decisió prou desafortunada i tot seguit exposaré les raons no amb voluntat corrosiva però sí d’evidenciar el desgavell que, repetisc: al meu parer, ha suposat.
En primer lloc i com a fet diferenciador per antonomàsia, val a dir que les dimensions tant de l’entaulat com de l’espai per a les cadires eren ridícules si les comparem amb l’entaulat que permet la Plaça Major i la quantitat de cadires que hi caben per als espectadors (que, per cert, ahir estaven totes ocupades, però quan ho feien a la Plaça Major que n’hi havien 5 vegades més també estaven totes ocupades i amb gent que s’havia de quedar de peu).
I això de la grandària de l’entaulat no és per caprici, simplement és per necessitat: qualsevol que haja vist l’actuació d’un grup de danses haurà notat que damunt l’entaulat hi ha, a banda de les parelles de balladors (amb l’espai que necessiten per a ballar), una rondalla (que no sol ser menuda) i, en alguns casos, fins i tot dolçainers i tabaleters.
Endemés, és totalment surrealiste que els espectadors tinguen d’apartar-se per a fer lloc perquè passe el tram o l’autobús a escassos tres metres de l’entaulat.
Com surrealiste és estar fruint d’una mostra de danses amb un post “obstaculós” d’una mida considerable que marque l’hora i la temperatura (la temperatura, per cert, que deu fer a Costa Rica) també a pocs metres de l’entaulat i disposat de forma que tape el contingut de l’escenari a la gent que està just enfront.
I tot això per no parlar de l’atractiu teló de fons que supose el banc de Santander (molt millor, ja ho crec, que el solemne edifici tres voltes centenari de l’Ajuntament de Castelló), o del redosset i la calidesa que oferix la Porta del Sol amb el seu encreuament massiu de carrers (fet que s’ha vist acusat pel mal oratge que fa, especialment pel vent).
Jo no sé exactament els motius del trasllat, sí que sé que la Plaça Major pareixie estar feta “ex profeso” per a la mostra folklòrica de Magdalena i que, tenint en compte que l’actuació dels grups sol dilatar-se aproximadament 1 hora i que n’actuen 5, la quantitat de temps que ocupen l’entaulat de la Plaça Major no impedix realitzar altres concerts o mostres al mateix entaulat amb no massa temps de diferència.
Com se n’han fet sempre.
El mateix ha passat amb l’escenari de Santa Clara que, tot i que l’han mantingut al lloc, com que el Mercat Gastronòmic té vocació “imperialista” i cada any se fa més gran (fins al punt que han integrat l’escultura de Llorens Poy), l’entaulat ha quedat arraconat a la vora del carrer Major amb un espai per a actuar i per a seure que fa riure (o plorar).
Si l’espai que donen per a les cadires és el públic que esperen que tinguen els actes que s’hi realitzen, és que no han anat mai a cap mostra folklòrica o (Déu me’n guarde de pensar-ho!) que no tenen voluntat de dignificar-les.
No vull acabar sense donar l’efusiva i merescuda enhorabona a l’Agrupació Folklòrica El Millars i a tots els grups que actuaran esta setmana a la Porta del Sol per l’esforç, la dedicació i la il·lusió amb què escometeu sempre les vostres actuacions a la Mostra Magdalenera i que, tot i que les circumstàncies no siguen del tot favorables, vau desenvolupar ahir i desenvolupareu hui i els dies que vénen amb gran èxit.
Si les nostres festes són d’orgull de genealogia, vosaltres el paleseu millor que ningú.
Sou patrimoni de Castelló i se vos ha de tractar com a tal!
|
[
"cultura",
"castelló de la plana"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "L’Agrupació Folkòrica El Millars inaugura la Mostra Folklòrica de Magdalena per a les festes fundacionals de Castelló. Enguany, però, les danses s'han traslladat de la Plaça Major a la Porta del Sol. L'espai dedicat a l'entaulat i les cadires és força més petit, cosa que dificulta el ball als dansaires i fa que s'hi pugui reunir menys públic.",
"a2": "Aquest any, la mostra folklòrica de Magdalena, que se celebra durant les festes fundacionals de Castelló, s’ha traslladat de la Plaça Major a la Porta del Sol. El canvi ha suposat una reducció tant de l’entaulat com de l’espai destinat als espectadors, l’aparició d’obstacles visuals i el pas de busos i trams a escassos metres de la gent.",
"a3": "La Mostra Folklòrica de Magdalena a les festes fundacionals de Castelló d'enguany s'ha traslladat de la Plaça Major a la Porta del Sol. Aquest nou emplaçament és del tot inadequat, tant per l'espai insuficient com pels elements arquitectònics i de mobiliari urbà insuperables de la Plaça Major. Malgrat tot, dono l'enhorabona a l'Agrupació Folklòrica El Millars i als altres grups."
},
"extractive": {
"a1": "Ja vaig anar amb la mosca darrere l’orella sabent que estes festes de la Magdalena la mostra folklòrica de grups de danses de Castelló s’ha vist afectada per la brillant idea de traslladar-la de la Plaça Major a la Porta del Sol.\nEn primer lloc i com a fet diferenciador per antonomàsia, val a dir que les dimensions tant de l’entaulat com de l’espai per a les cadires eren ridícules si les comparem amb l’entaulat que permet la Plaça Major i la quantitat de cadires que hi caben per als espectadors (que, per cert, ahir estaven totes ocupades, però quan ho feien a la Plaça Major que n’hi havien 5 vegades més també estaven totes ocupades i amb gent que s’havia de quedar de peu).\nI això de la grandària de l’entaulat no és per caprici, simplement és per necessitat: qualsevol que haja vist l’actuació d’un grup de danses haurà notat que damunt l’entaulat hi ha, a banda de les parelles de balladors (amb l’espai que necessiten per a ballar), una rondalla (que no sol ser menuda) i, en alguns casos, fins i tot dolçainers i tabaleters.\nJo no sé exactament els motius del trasllat, sí que sé que la Plaça Major pareixie estar feta “ex profeso” per a la mostra folklòrica de Magdalena i que, tenint en compte que l’actuació dels grups sol dilatar-se aproximadament 1 hora i que n’actuen 5, la quantitat de temps que ocupen l’entaulat de la Plaça Major no impedix realitzar altres concerts o mostres al mateix entaulat amb no massa temps de diferència.",
"a2": "Ahir me vaig acostar, com tots els anys faig els dies entre setmana de les festes fundacionals de Castelló al vespre, a la Mostra Folklòrica de Magdalena que tradicionalment inaugure dilluns a les 20:00 l’Agrupació Folkòrica El Millars.\nJa vaig anar amb la mosca darrere l’orella sabent que estes festes de la Magdalena la mostra folklòrica de grups de danses de Castelló s’ha vist afectada per la brillant idea de traslladar-la de la Plaça Major a la Porta del Sol.\nEn primer lloc i com a fet diferenciador per antonomàsia, val a dir que les dimensions tant de l’entaulat com de l’espai per a les cadires eren ridícules si les comparem amb l’entaulat que permet la Plaça Major i la quantitat de cadires que hi caben per als espectadors (que, per cert, ahir estaven totes ocupades, però quan ho feien a la Plaça Major que n’hi havien 5 vegades més també estaven totes ocupades i amb gent que s’havia de quedar de peu).\nCom surrealiste és estar fruint d’una mostra de danses amb un post “obstaculós” d’una mida considerable que marque l’hora i la temperatura (la temperatura, per cert, que deu fer a Costa Rica) també a pocs metres de l’entaulat i disposat de forma que tape el contingut de l’escenari a la gent que està just enfront.",
"a3": "Ja vaig anar amb la mosca darrere l’orella sabent que estes festes de la Magdalena la mostra folklòrica de grups de danses de Castelló s’ha vist afectada per la brillant idea de traslladar-la de la Plaça Major a la Porta del Sol.\nEn primer lloc i com a fet diferenciador per antonomàsia, val a dir que les dimensions tant de l’entaulat com de l’espai per a les cadires eren ridícules si les comparem amb l’entaulat que permet la Plaça Major i la quantitat de cadires que hi caben per als espectadors (que, per cert, ahir estaven totes ocupades, però quan ho feien a la Plaça Major que n’hi havien 5 vegades més també estaven totes ocupades i amb gent que s’havia de quedar de peu).\nI tot això per no parlar de l’atractiu teló de fons que supose el banc de Santander (molt millor, ja ho crec, que el solemne edifici tres voltes centenari de l’Ajuntament de Castelló), o del redosset i la calidesa que oferix la Porta del Sol amb el seu encreuament massiu de carrers (fet que s’ha vist acusat pel mal oratge que fa, especialment pel vent).\nNo vull acabar sense donar l’efusiva i merescuda enhorabona a l’Agrupació Folklòrica El Millars i a tots els grups que actuaran esta setmana a la Porta del Sol per l’esforç, la dedicació i la il·lusió amb què escometeu sempre les vostres actuacions a la Mostra Magdalenera i que, tot i que les circumstàncies no siguen del tot favorables, vau desenvolupar ahir i desenvolupareu hui i els dies que vénen amb gran èxit."
},
"extreme": {
"a1": "Les danses de la Mostra Folklòrica de Magdalena canvien d'ubicació: de la Plaça Major a la Porta del Sol.",
"a2": "Traslladen la mostra folklòrica de Magdalena de la Plaça Major a la Porta del Sol de Castelló.",
"a3": "Les actuacions de danses folklòriques a les festes fundacionals de Castelló d’enguany han quedat deslluïdes pel canvi d’emplaçament."
}
}
|
|
1,557 |
Més de 300.000 catalans dubten si votar ERC o JxCat
|
El CIS identifica més ciutadans indecisos entre les dues formacions que electors que directament esmenten que optarien per la formació de Puigdemont
|
Més de 300.000 catalans dubten entre votar ERC o JxCat.
Així es desprèn del baròmetre del CIS sobre les eleccions espanyoles, fet públic aquest divendres i que assenyala que el PSOE s'imposaria clarament a l'Estat i que els republicans ho farien a Catalunya.
Aquesta darrera victòria, però, dependrà en bona mesura de l'impacte de la campanya i de si ERC aconsegueix seduir bona part del votant indecís respecte la seva candidatura i la de Carles Puigdemont.
El CIS interroga pels dubtes entre partits en aquells enquestats que afirmen que tenen intenció d'anar a votar el 28-A i, en canvi, reconeixen que no tenen clar per qui ho faran.
A Catalunya, aquests indecisos representen un gens menyspreable 41,4% del total que té decidit anar a les urnes.
I entre aquests, el principal dubte es troba entre ERC i JxCat (el 15,5% del total d'indecisos).
Com que el cens de les eleccions espanyoles a Catalunya és de 5.586.650 persones, aquests indecisos entre les dues forces independentistes equivalen aproximadament a 317.627 vots -tan sols 9.000 menys que els obtinguts per Catalunya en Comú-Podem a les eleccions catalanes del 2017 i que li van valdre per obtenir vuit escons al Parlament-.
Una xifra molt rellevant, ja que tan sols 223.466 persones afirmen directament que votaran JxCat, menys i tot de les dubtoses entre aquesta força i ERC -la qual, en canvi, té un vot directe previst de més d'un milió de paperetes-.
Dura pugna en campanya
Això explica la dura pugna entre les dues formacions i, en concret, els intents de JxCat per llimar els suports republicans.
Puigdemont li va llançar diversos dards diumenge en la presentació de la seva candidatura i dilluns va protagonitzar un cop d'efecte fitxant com a dos a les eleccions europees l'exconseller i exiliat Toni Comín, diputat d'ERC al Parlament.
Per ara, sembla que els republicans guanyen la pugna, ja que el mateix CIS indica que uns 185.000 vots cap a CDC del 2016 anirien ara cap a ells, mentre que, en direcció contrària només n'arribarien poc més de 26.000.
Igualment, entre els abstencionistes, indecisos i els que no saben o no contesten què faran el 28-A, uns 318.000 catalans senten simpatia sobretot per a ERC, mentre que tan sols uns 56.000 es decanten per JxCat.
Dubtes en el CEO
Aquestes dades són difícilment comparables amb les de l'enquesta del CEO de divendres passat.
En aquell baròmetre, no es pregunta pels dubtes entre partits en aquells que afirmen no tenir decidit del tot qui votaran, sinó als que són incapaços de decantar-se per ningú, un percentatge més petit.
Serien, per tant, votants amb una indecisió més forta.
I entre aquests, el dubte principal segueix estan entre ERC i JxCat.
Així, uns 153.000 catalans tindrien seriosos dubtes per triar una opció o altra, sense poder-se decantar ni parcialment per cap d'elles per ara, segons el CEO.
Tornant al CIS, però, el segon grup de partits que genera més dubtes és el de PSC i En Comú Podem, ja que uns 127.051 votants estarien indecisos entre aquestes forces -lluny, però, dels que basculen entre les dues candidatures independentistes-, mentre que 120.903 més es trobarien entre PSC i Cs.
Uns 84.017 dubten entre PSC i ERC, quasi 70.000, entre PP i Cs, i uns 63.525 més esmenten ERC i "altres", els quals podrien ser el Front Republicà, coalició que s'estava conformant durant el període d'enquestes del CIS.
A nivell estatal, el percentatge de ciutadans amb dubtes de cara al 28-A és quasi idèntic al català, del 41,6%.
En aquest cas, però, hi ha empat entre l'1,6 milions que dubta entre PP i Cs i l'1,6 milions que ho fa entre PSOE i Podem.
Indecisions internes de cada bloc ideològic, però també hi ha 1,2 milions més que es troben entre PSOE i Cs i quasi 900.000 que ho estan entre PP i PSOE.
Finalment, més de 400.000 espanyols també dubten entre PP i Vox.
|
[
"dades: eleccions espanyoles 28-a"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Segons el CIS, uns 317.627 votants estarien indecisos entre ERC o JxCat. D'aquests, uns 185.000 optarien per ERC, mentre que poc més de 26.000 triarien JxCat. Caldria afegir a aquestes dades els abstencionistes i els que no saben què faran, però igualment el resultat afavoriria ERC. Per altra banda, el PSOE s'imposaria contundentment a l'Estat.",
"a2": "Aquest divendres, el CIS ha fet públic el baròmetre sobre les eleccions espanyoles del 28-A. El PSOE guanyaria les eleccions i ERC s'imposaria a Catalunya. A Catalunya hi ha un 41,4 % d'indecisos que aniran a votar, un 15,5 % (317.627 votants) dels quals dubta entre ERC i JxCat. La campanya electoral decidirà en bona part la direcció d'aquests vots.",
"a3": "L'enquesta del CIS sobre les eleccions generals del 28-A dona com a favorits el PSOE a tot l'Estat i ERC a Catalunya. Tanmateix, destaca el percentatge d'indecisos, que assoleix el 41,4 % a Catalunya. Entre els indecisos, la majoria a Catalunya dubta entre ERC i JxCat, mentre que un segon grup ho fa entre PSC i En Comú Podem."
},
"extractive": {
"a1": "Més de 300.000 catalans dubten entre votar ERC o JxCat. \nAixí es desprèn del baròmetre del CIS sobre les eleccions espanyoles, fet públic aquest divendres i que assenyala que el PSOE s'imposaria clarament a l'Estat i que els republicans ho farien a Catalunya.\nPer ara, sembla que els republicans guanyen la pugna, ja que el mateix CIS indica que uns 185.000 vots cap a CDC del 2016 anirien ara cap a ells, mentre que, en direcció contrària només n'arribarien poc més de 26.000.\nIgualment, entre els abstencionistes, indecisos i els que no saben o no contesten què faran el 28-A, uns 318.000 catalans senten simpatia sobretot per a ERC, mentre que tan sols uns 56.000 es decanten per JxCat.",
"a2": "Més de 300.000 catalans dubten entre votar ERC o JxCat.\nAixí es desprèn del baròmetre del CIS sobre les eleccions espanyoles, fet públic aquest divendres i que assenyala que el PSOE s'imposaria clarament a l'Estat i que els republicans ho farien a Catalunya.\nA Catalunya, aquests indecisos representen un gens menyspreable 41,4% del total que té decidit anar a les urnes.\nIgualment, entre els abstencionistes, indecisos i els que no saben o no contesten què faran el 28-A, uns 318.000 catalans senten simpatia sobretot per a ERC, mentre que tan sols uns 56.000 es decanten per JxCat.",
"a3": "Més de 300.000 catalans dubten entre votar ERC o JxCat.\nAixí es desprèn del baròmetre del CIS sobre les eleccions espanyoles, fet públic aquest divendres i que assenyala que el PSOE s'imposaria clarament a l'Estat i que els republicans ho farien a Catalunya.\nTornant al CIS, però, el segon grup de partits que genera més dubtes és el de PSC i En Comú Podem, ja que uns 127.051 votants estarien indecisos entre aquestes forces -lluny, però, dels que basculen entre les dues candidatures independentistes-, mentre que 120.903 més es trobarien entre PSC i Cs.\nA nivell estatal, el percentatge de ciutadans amb dubtes de cara al 28-A és quasi idèntic al català, del 41,6%."
},
"extreme": {
"a1": "Uns 317.627 votants dubten entre ERC o JxCat, però sembla que els republicans guanyarien la partida, segons el CIS.",
"a2": "Segons el CIS, més de 300.000 votants catalans dubten entre votar ERC o JxCat en les pròximes eleccions espanyoles.",
"a3": "Les enquestes electorals donen la victòria a ERC, però hi ha un elevat percentatge d’indecisos entre ERC i JxCat."
}
}
|
2,275 |
Girona acollirà al novembre la Gala de la Guia Michelin on es lliuren les estrelles als millors restaurants
|
Els organitzadors escullen Costa Brava-Girona entre les vuit candidatures presentades i el xef Joan Roca serà el coordinador de l'esdeveniment
|
La ciutat de Girona reunirà el proper 23 de novembre les primeres espases de la cuina d'arreu de l'estat espanyol i de Portugal.
Per primera vegada, la Gala de la Guia Michelin –que reconeix amb una, dues o tres estrelles els millors restaurants- se celebrarà a la capital gironina.
Concretament, la cita es farà al Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), ja que el xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, ha estat una peça clau en la negociació per aconseguir aquesta fita i serà l'encarregat de coordinar l'esdeveniment.
També hi ha apostat fort el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que ja va anunciar al gener que estava treballant per convèncer els organitzadors.
Vuit candidatures competien per aconseguir la fita que, finalment, s'ha endut Girona.
Està previst que a la gala assisteixin més de 400 persones entre cuiners, convidats i premsa especialitzada.
La demarcació de Girona té actualment tretze restaurants que acumulen disset estrelles.
Al capdamunt, el Celler de Can Roca amb tres.
Girona es vestirà de gala el proper 23 de novembre per acollir els millors restaurants a nivell de l'estat espanyol i Portugal.
Els organitzadors de la gala de la 'Guia Michelin Espanya i Portugal 2017' han triat la capital gironina per celebrar la festa que distingeix els millors establiments de la península.
Aquesta serà la vuitena edició d'aquesta festa gastronòmica i és la segona vegada que es fa a Catalunya, després que l'acollís Barcelona l'any 2012.
Està previst que unes 400 persones assisteixin a l'acte, entre cuiners d'arreu de l'Estat i de Portugal, convidats i premsa especialitzada.
Unes negociacions llargues
Les negociacions per aconseguir portar la gala de la prestigiosa guia vermella han estat llargues i costoses.
Per una banda, ha estat clau la implicació del xef d'El Celler de Can Roca, Joan Roca.
El restaurant gironí ocupa actualment el número 2 del rànquing de la cuina mundial –segons la revista 'Restaurant'- i Joan Roca ha estat escollit entre la resta de xefs com el millor del món.
El Celler de Can Roca ha apostat fort per portar la gala fins a Girona i, de fet, la celebració es farà al Mas Marroch, l'espai que el restaurant té a Vilablareix i que destina a la celebració de banquets i esdeveniments de caire més multitudinari.
Una altra peça imprescindible de la negociació ha estat el Patronat de Turisme Costa Brava Girona.
Al gener, quan es va presentar el Pla d'Accions 2016, el director de l'organisme, Ramon Ramos, ja va anunciar que entre els seus objectius hi havia el d'aconseguir dur a Girona aquesta festa de l'alta cuina.
Han estat setmanes de trucades, reunions i visites a la destinació.
Finalment, han aconseguit convèncer els organitzadors que la gala s'havia de fer a la demarcació, amb la implicació també de la resta de restaurants amb estrella Michelin.
En el cas de les comarques gironines, actualment hi ha tretze establiments que acumulen disset estrelles.
Al capdamunt de la llista hi ha El Celler de Can Roca amb tres i el Miramar de Llançà (Alt Empordà) amb dues.
Els motius per escollir la candidatura Costa Brava-Girona
En un breu comunicat, els organitzadors de la gala han explicat que ho han tingut "més complicat que mai" a l'hora d'escollir on donar a conèixer la guia 2017 per "la solidesa de les candidatures presentades".
Els organitzadors han escollit Costa Brava-Girona entre les vuit candidatures presentades i n'han donat els motius.
Segons remarquen al comunicat, s'han decantat per Girona per "la importància turística i la riquesa gastronòmica de la demarcació, pilars sobre els quals es recolza la coneguda guia".
"La demarcació de Girona representa l'essència i la cultura mediterrània atraient cada any milions de turistes per la bellesa dels seus paisatges i els seus pobles medievals, les impressionants platges, l'art i la seva història", recull el comunicat.
Per la seva banda, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona té previst donar els detalls sobre la gala i l'impacte que suposarà per a la destinació en una roda de premsa que ha convocat per divendres al matí, a la qual també assistirà el xef Joan Roca.
L'anunci de la gala 'Guia Michelin Espanya Portugal 2017' arriba en un moment de promoció de la gastronomia des de diverses institucions.
Per una banda, Catalunya ha estat designada com a Regió Europea de la Gastronomia 2016.
A més, a nivell de Girona, també s'ha fet una aposta per posicionar la cuina.
Per això, el Patronat de Girona ha decidit dedicar el 2016 a l'enogastronomia i al sector del golf.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Per primera vegada, la ciutat de Girona acollirà la Gala de la Guia Michelin. Concretament, se celebrarà el pròxim 23 de novembre al Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès). Joan Roca, el xef del Celler de Can Roca, ha sigut una peça clau per aconseguir-ho i estarà present en la roda de premsa del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.",
"a2": "Girona acollirà aquest 23 de novembre la Gala de la Guia Michelin, on es reconeixen els millors restaurants d'Espanya i Portugal. Els organitzadors han escollit Girona i la Costa Brava entre les vuit candidatures rebudes. El xef Joan Roca coordinarà l'esdeveniment al Mas Marroch, a Vilablareix, un espai del restaurant Can Roca destinat a actes de caràcter multitudinari.",
"a3": "La gala de la “Guia Michelin Espanya i Portugal 2017” se celebrarà per primer cop a Girona, gràcies a les gestions del xef Joan Roca i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. A l'acte hi assistiran cuiners, premsa i personalitats de tota la península. L'elecció de Girona ha estat determinada per la seva “importància turística i la riquesa gastronòmica”."
},
"extractive": {
"a1": "La ciutat de Girona reunirà el proper 23 de novembre les primeres espases de la cuina d'arreu de l'estat espanyol i de Portugal. \nPer primera vegada, la Gala de la Guia Michelin –que reconeix amb una, dues o tres estrelles els millors restaurants- se celebrarà a la capital gironina. \nConcretament, la cita es farà al Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), ja que el xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, ha estat una peça clau en la negociació per aconseguir aquesta fita i serà l'encarregat de coordinar l'esdeveniment. \nPer la seva banda, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona té previst donar els detalls sobre la gala i l'impacte que suposarà per a la destinació en una roda de premsa que ha convocat per divendres al matí, a la qual també assistirà el xef Joan Roca.",
"a2": "La ciutat de Girona reunirà el proper 23 de novembre les primeres espases de la cuina d'arreu de l'estat espanyol i de Portugal.\nConcretament, la cita es farà al Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), ja que el xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, ha estat una peça clau en la negociació per aconseguir aquesta fita i serà l'encarregat de coordinar l'esdeveniment.\nAquesta serà la vuitena edició d'aquesta festa gastronòmica i és la segona vegada que es fa a Catalunya, després que l'acollís Barcelona l'any 2012.\n\"La demarcació de Girona representa l'essència i la cultura mediterrània atraient cada any milions de turistes per la bellesa dels seus paisatges i els seus pobles medievals, les impressionants platges, l'art i la seva història\", recull el comunicat.",
"a3": "La ciutat de Girona reunirà el proper 23 de novembre les primeres espases de la cuina d'arreu de l'estat espanyol i de Portugal.\nConcretament, la cita es farà al Mas Marroch, a Vilablareix (Gironès), ja que el xef del Celler de Can Roca, Joan Roca, ha estat una peça clau en la negociació per aconseguir aquesta fita i serà l'encarregat de coordinar l'esdeveniment. \nEstà previst que unes 400 persones assisteixin a l'acte, entre cuiners d'arreu de l'Estat i de Portugal, convidats i premsa especialitzada.\nSegons remarquen al comunicat, s'han decantat per Girona per \"la importància turística i la riquesa gastronòmica de la demarcació, pilars sobre els quals es recolza la coneguda guia\"."
},
"extreme": {
"a1": "Girona acollirà la Gala de la Guia Michelin, amb el xef del Celler de Can Roca com a organitzador.",
"a2": "El 23 de novembre Girona acollirà la vuitena edició de la Gala de la Guia Michelin.",
"a3": "Girona ha estat l’emplaçament escollit per celebrar la gala de la Guia Michelin, de la mà del xef Joan Roca."
}
}
|
2,711 |
Tres guàrdies civils declaren com a investigats per les càrregues de l'1-O a Aiguaviva i el llançament de gas pebre
|
Els advocats voluntaris arribaran fins "al final" per intentar que el jutjat investigui l'actuació a Sant Julià de Ramis
|
Tres guàrdies civils han declarat aquest divendres com a investigats al jutjat per les càrregues de l'1-O a Aiguaviva i el llançament de gas pebre durant la intervenció policial per requisar les urnes del referèndum.
Els advocats voluntaris que van interposar la querella conjunta per les actuacions de Guàrdia Civil i Policia Nacional a col·legis de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva han explicat que els investigats han assegurat que l'actuació va ser "proporcionada" perquè en aquell punt de votació els van rebre amb una actitud "violenta".
També han declarat que el gas pebre forma part de l'equipament habitual dels antiavalots i l'agent ha justificat que el va fer servir per evitar utilitzar la porra.
Aquest divendres han declarat al jutjat d'instrucció 2 de Girona –que és el que porta la investigació de la querella conjunta- tres guàrdies civils per l'1-O.
Són els primers membres de l'institut armat a declarar com a investigats perquè fins ara només ho havien fet els policies nacionals que van actuar a diferents col·legis electorals de Girona.
Segons ha explicat el portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, els tres guàrdies civils han dit al jutjat que l'actuació a Aiguaviva va ser "proporcionada" al clima de "violència" que es van trobar quan van arribar al punt de votació.
Els investigats són el cap de l'operatiu, el responsable de la policia judicial que s'encarregava de requisar les urnes i l'agent de la Guàrdia Civil que va llançar gas pebre contra un grup de persones que protegia el col·legi.
També ha declarat un tinent coronel, responsable de la coordinació de l'operatiu de la Guàrdia Civil a les comarques gironines, com a testimoni.
"Ens han dit que hi havia una situació de violència, amb un gran número de persones i que això va justificar la utilització de les porres, dels escuts i de l'aerosol", ha explicat Carreras que subratlla que aquesta afirmació entra en contradicció amb les imatges que es van difondre de la intervenció a Aiguaviva.
Segons Carreras, els guàrdies civils han explicat que hi va haver una primera aproximació al grup de veïns que feien un dinar popular per fer mediació però els van respondre amb "insults" i llançant-los objectes.
Per això, el cap de l'operatiu ha explicat que els antidisturbis es van equipar per entrar al punt de votació: "Parlen d'un clima d'especial violència que es va legitimar a una actuació que consideren proporcionada".
Segons la Guàrdia Civil, només un dels agents va utilitzar el gas pebre i va ser una decisió "personal".
Carreres ha explicat que aquest guàrdia civil ha explicat que va usar l'aerosol perquè va entrar per un punt on hi havia una "enorme acumulació de gent donant puntades peu i empentes" i va considerar que era més adient el gas pebre que utilitzar la porra.
Una decisió personal que, segons Carreras, els caps de l'operatiu han avalat.
Al jutjat han assegurat que l'aerosol forma part de l'equip que porten habitualment els antiavalots i n'han justificat l'ús.
De fet, han concretat que no es va obrir cap expedient a l'agent que el va fer servir durant l'1-O perquè entenen que va ser una decisió personal però proporcionada.
Segons han descrit els investigats al jutjat, a Aiguaviva hi havia una vuitantena de persones i l'operatiu per requisar les urnes i tancar el col·legi va comptar amb 40 guàrdies civils.
Unes xifres que, segons els advocats voluntaris, avalarien que no va ser una actuació proporcionada.
Els advocats voluntaris han recordat que van sol·licitar al jutjat que cités a declarar agents de la Guàrdia Civil per les intervencions a Aiguaviva i a Sant Julià de Ramis.
El jutjat d'instrucció ho va descartar i ho van recórrer a l'Audiència, d'on han obtingut dues interlocutòries diferents tot i que, asseguren, tenien els mateixos fonaments jurídics.
Així, l'Audiència va acordar que s'investigués els guàrdies civils d'Aiguaviva però no els de Sant Julià de Ramis.
Segons els advocats, esgotaran "totes les vies" perquè els agents de Sant Julià de Ramis també declarin com a investigats tot i que admeten que la decisió de l'Audiència "ho complica molt".
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Tres guàrdies civils són citats a declarar a Aiguaviva per les càrregues de l'1-O. Es tracta del cap de l'operatiu, el responsable de la policia judicial i l'agent que va llançar gas pebre. Segons els advocats, l'actuació va ser proporcionada, perquè en aquell punt de votació hi havia una actitud violenta. S'intentarà jutjar també els agents de Sant Julià de Ramis.",
"a2": "Aquest divendres, tres guàrdies civils han declarat com a investigats per les càrregues de l’1-O a Aiguaviva, a Girona. Segons el portaveu dels advocats voluntaris que han interposat la querella, els agents han defensat la seva actuació, durant la qual van llançar gas pebre, perquè van ser rebuts amb una actitud violenta, afirmació que contradiuen les imatges difoses de l’actuació.",
"a3": "S’està desenvolupant el judici contra tres guàrdies civils per les càrregues policials de l’1-O a Aiguaviva, on també es va llançar gas pebre per requisar les urnes. L’agent que va usar l'aerosol assegura que era més adient que la porra i que va ser una actuació proporcionada. Els advocats voluntaris també treballen per encausar els agents de Sant Julià de Ramis."
},
"extractive": {
"a1": "Tres guàrdies civils han declarat aquest divendres com a investigats al jutjat per les càrregues de l'1-O a Aiguaviva i el llançament de gas pebre durant la intervenció policial per requisar les urnes del referèndum.\nEls advocats voluntaris que van interposar la querella conjunta per les actuacions de Guàrdia Civil i Policia Nacional a col·legis de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva han explicat que els investigats han assegurat que l'actuació va ser \"proporcionada\" perquè en aquell punt de votació els van rebre amb una actitud \"violenta\".\nEls investigats són el cap de l'operatiu, el responsable de la policia judicial que s'encarregava de requisar les urnes i l'agent de la Guàrdia Civil que va llançar gas pebre contra un grup de persones que protegia el col·legi.\nSegons els advocats, esgotaran \"totes les vies\" perquè els agents de Sant Julià de Ramis també declarin com a investigats tot i que admeten que la decisió de l'Audiència \"ho complica molt\".",
"a2": "Tres guàrdies civils han declarat aquest divendres com a investigats al jutjat per les càrregues de l'1-O a Aiguaviva i el llançament de gas pebre durant la intervenció policial per requisar les urnes del referèndum.\nEls advocats voluntaris que van interposar la querella conjunta per les actuacions de Guàrdia Civil i Policia Nacional a col•legis de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva han explicat que els investigats han assegurat que l'actuació va ser \"proporcionada\" perquè en aquell punt de votació els van rebre amb una actitud \"violenta\".\nEls investigats són el cap de l'operatiu, el responsable de la policia judicial que s'encarregava de requisar les urnes i l'agent de la Guàrdia Civil que va llançar gas pebre contra un grup de persones que protegia el col•legi.\n\"Ens han dit que hi havia una situació de violència, amb un gran número de persones i que això va justificar la utilització de les porres, dels escuts i de l'aerosol\", ha explicat Carreras que subratlla que aquesta afirmació entra en contradicció amb les imatges que es van difondre de la intervenció a Aiguaviva.",
"a3": "Tres guàrdies civils han declarat aquest divendres com a investigats al jutjat per les càrregues de l'1-O a Aiguaviva i el llançament de gas pebre durant la intervenció policial per requisar les urnes del referèndum.\nEls investigats són el cap de l'operatiu, el responsable de la policia judicial que s'encarregava de requisar les urnes i l'agent de la Guàrdia Civil que va llançar gas pebre contra un grup de persones que protegia el col·legi.\nCarreres ha explicat que aquest guàrdia civil ha explicat que va usar l'aerosol perquè va entrar per un punt on hi havia una \"enorme acumulació de gent donant puntades peu i empentes\" i va considerar que era més adient el gas pebre que utilitzar la porra.\nSegons els advocats, esgotaran \"totes les vies\" perquè els agents de Sant Julià de Ramis també declarin com a investigats tot i que admeten que la decisió de l'Audiència \"ho complica molt\"."
},
"extreme": {
"a1": "Tres agents de la Guàrdia Civil que van participar en les càrregues de l'1-O declaren a Aiguaviva.",
"a2": "Tres agents de la Guàrdia Civil declaren com a investigats per les càrregues policials a Aiguaviva durant l’1-O.",
"a3": "Es processen els primers guàrdies civils per les càrregues i actuacions policials durant l’1-O a la localitat gironina d'Aiguaviva."
}
}
|
2,306 |
Banyoles retrà homenatge a 164 exiliats durant la Guerra Civil
|
Serà aquest diumenge amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra
|
L'Ajuntament de Banyoles homenatjarà els veïns de la comarca que van haver de marxar a l'exili l'any 1939.
Serà el pròxim diumenge amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra.
Des que es van anunciar els preparatius de l'acte, el consistori ha pogut localitzar 164 persones exiliades, la majoria dels casos a través de les famílies.
Tot i això, es comptarà amb la presència de dues dones que van viure l'exili en primera persona i que podran aportar el seu testimoni en l'acte d'aquest diumenge.
Els historiadors que han impulsat la recerca asseguren que l'exili va comportar una "gran dispersió" i que moltes de les famílies que assistiran a l'homenatge provenen de diferents punts de França, Lleida, Tarragona i Mallorca.
Des de l'Ajuntament de Banyoles subratllen que serà el primer homenatge que oferirà un reconeixement "individualitzat" a les persones que van haver de marxar a l'exili el 1939 després del triomf del bàndol franquista.
"Per una qüestió d'edat, és molt difícil poder contactar amb les persones que van viure l'exili republicà, però hem localitzat a dues dones de Banyoles que el van viure i que seran presents el proper diumenge per participar en aquest homenatge i deixar-nos el seu testimoni", ha explicat la regidora de Benestar Social, Ester Busquets aquest dilluns.
L'homenatge s'ha basat en la recerca dels historiadors Miquel Rustullet i Jordi Galofré.
Aquest últim ha explicat que l'exili va provocar una "gran dispersió".
Una part important dels familiars ho faran de diferents punts de França però també de Lleida, Tarragona o Mallorca.
Unes 500 persones ha han confirmat la seva assistència a un acte que comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra.
Es farà a les dotze del migdia al pavelló de la Draga.
Es lliurarà un diploma d'honor i memòria a cada persona o familiar per tal de "recordar i honorar" la seva memòria.
L'acte comptarà amb la col·laboració del Quartet Ateneu de l'Escola Municipal de Música de Banyoles i del Batxillerat Artístic de l'INS Josep Brugulat, així com de l'actor Miquel Torrent que llegirà textos de l'escriptor banyolí Pere Verdaguer, que va fugir a l'exili amb deu anys.També hi haurà la presència de l'alcalde de la ciutat, Miquel Noguer i el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Francesc Castañer.
Aquest homenatge s'emmarca en el projecte de memòria històrica que inclou diferents àmbits.
L'any passat el consistori va organitzar un acte d'homenatge als represaliats pel Franquisme que va comptar amb més d'un centenar de persones homenatjades.
Segons ha explicat la regidora, l'acte de diumenge "permetrà iniciar un nou projecte de memòria històrica als centres de secundària que centrarem en els viatges forçats, no només de l'exili del 1939, sinó també de moltes persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva".
80 anys de l'exili
Aquest any es commemora el 80è aniversari de l'exili republicà de 1939, moment en què milers de persones van refugiar-se a França fugint de la repressió.
Moltes van i acabar en camps de concentració improvisats i sense condicions, principalment al d'Argelers sur Mer a França.
Entre aquests milers de persones, n'hi havia unes 300 procedents del Pla de l'Estany.
Segons han pogut saber els historiadors, alguns van poder tornar molt aviat i van acabar a camps de concentració franquistes, com el de San Marcos a Lleó.
D'altres es van enrolar a companyies de treballadors estrangers per després ser empresonats pels alemanys nazis i deportats a Mathausen.
Allà hi van morir vuit veïns del Pla de l'Estany.
Uns altres van anar a Rússia, que aleshores era la Unió Soviètica, on van patir les conseqüències de la invasió nazi.
També se sap del cas d'exiliats que van trobar acollida a Amèrica, sobretot a Mèxic.
Tot i això, la majoria es van instal·lar a la Catalunya Nord, especialment a Prada i a Illa.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El pròxim diumenge, l'Ajuntament de Banyoles homenatjarà els ciutadans de la comarca que es van haver d'exiliar el 1939, dels quals se n'han localitzat 164. Quim Torra assistirà a l'acte que, segons la regidora, \"permetrà iniciar un nou projecte de memòria històrica\" centrat en els viatges forçats en general i no només el del 1939.",
"a2": "Banyoles celebrarà el pròxim diumenge un acte d'homenatge a 164 persones exiliades durant la Guerra Civil Espanyola. L'acte es basarà en la investigació dels historiadors Miquel Rustullet i Jordi Galofré i comptarà amb la presència de dues dones que van viure l'exili en primera persona i donaran el seu testimoni. El president de la Generalitat, Quim Torra, també hi acudirà.",
"a3": "L'Ajuntament de Banyoles ha organitzat un homenatge als veïns de la comarca que es van exiliar el 1939 a França. Hi assistiran unes 500 persones de diverses procedències i comptarà amb la presència del president Torra i les autoritats locals. L'Ajuntament preveu iniciar així un nou projecte de memòria històrica als instituts de la zona."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Banyoles homenatjarà els veïns de la comarca que van haver de marxar a l'exili l'any 1939. \nSerà el pròxim diumenge amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra. \nDes que es van anunciar els preparatius de l'acte, el consistori ha pogut localitzar 164 persones exiliades, la majoria dels casos a través de les famílies.\nSegons ha explicat la regidora, l'acte de diumenge \"permetrà iniciar un nou projecte de memòria històrica als centres de secundària que centrarem en els viatges forçats, no només de l'exili del 1939, sinó també de moltes persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva\".",
"a2": "L'Ajuntament de Banyoles homenatjarà els veïns de la comarca que van haver de marxar a l'exili l'any 1939.\nDes que es van anunciar els preparatius de l'acte, el consistori ha pogut localitzar 164 persones exiliades, la majoria dels casos a través de les famílies.\nEls historiadors que han impulsat la recerca asseguren que l'exili va comportar una \"gran dispersió\" i que moltes de les famílies que assistiran a l'homenatge provenen de diferents punts de França, Lleida, Tarragona i Mallorca.\n\"Per una qüestió d'edat, és molt difícil poder contactar amb les persones que van viure l'exili republicà, però hem localitzat a dues dones de Banyoles que el van viure i que seran presents el proper diumenge per participar en aquest homenatge i deixar-nos el seu testimoni\", ha explicat la regidora de Benestar Social, Ester Busquets aquest dilluns.",
"a3": "L'Ajuntament de Banyoles homenatjarà els veïns de la comarca que van haver de marxar a l'exili l'any 1939.\nDes que es van anunciar els preparatius de l'acte, el consistori ha pogut localitzar 164 persones exiliades, la majoria dels casos a través de les famílies.\nUnes 500 persones ha han confirmat la seva assistència a un acte que comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra.\nSegons ha explicat la regidora, l'acte de diumenge \"permetrà iniciar un nou projecte de memòria històrica als centres de secundària que centrarem en els viatges forçats, no només de l'exili del 1939, sinó també de moltes persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva\"."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Banyoles commemorarà els exiliats del 1939 amb un acte on assistiran 164 persones, a més de Quim Torra.",
"a2": "El pròxim diumenge, Banyoles celebrarà un acte d'homenatge a 164 exiliats durant la Guerra Civil Espanyola.",
"a3": "Banyoles homenatjarà els seus veïns exiliats i represaliats pel franquisme amb un acte institucional de reparació de la memòria històrica."
}
}
|
2,792 |
L'Ajuntament de Barcelona es personarà com a acusació particular en casos d'assassinats i agressions greus a dones
|
El consistori amplia en més d'1MEUR el pressupost per a programes de prevenció i lluita contra la violència masclista
|
El govern d'Ada Colau, tot i que reconeix que el pressupost per a la lluita contra la violència masclista ha crescut els darrers anys, encara el considera insuficient per eradicar la problemàtica i per l'any vinent, preveu un augment de més d'1MEUR per desplegar un paquet de mesures entre les quals destaca un nou sistema de recollida d'informació per tenir documentat el fenomen complert, incloent mutilacions genitals o matrimonis forçats.
També augmentarà les places als pisos d'acollida per a dones i es potenciaran campanyes en escoles i escoles bressol.
A més, l'Ajuntament potenciarà el diàleg amb la judicatura i es personarà com a acusació particular en els casos d'agressions greus i assassinats.
Pel 2016, l'Ajuntament de Barcelona preveu destinar 1.105.000 més, cosa que suposa un 27% d'augment, a les polítiques contra la violència masclista.
Tot i reconèixer que els darrers anys ja ha anat creixent la partida dedicada a aquest àmbit, el govern d'Ada Colau considera que no és suficient per fer front a aquest fenomen que vol tenir ben detectat i sobretot, ben tractat, després que aquest 2015, ja hagin mort 5 persones pel sol fet de ser dona.
Des de l'Ajuntament es considera que no hi ha prou seguretat jurídica per a les dones i per aquest motiu, preveu potenciar el diàleg amb la judicatura.
Laura Pérez, regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, ha explicat que per exemple, a Catalunya es donen moltes menys odres de protecció que en altres zones de l'estat espanyol, un fet que es constata amb la inseguretat jurídica que senten les víctimes.
Per aquest motiu, des del consistori, s'ha decidit que es personaran com a acusació particular als processos judicials de casos d'agressions greus i assassinats.
La Generalitat, amb el consentiment de la família, ja ho feia en casos d'homicidis, i per tant, l'ens local amplia aquestes actuacions.
Una part d'aquesta ampliació de pressupost anirà destinat a augmentar les places d'acollida, tan d'urgència com de llarga durada, de dones víctimes de violència domèstica.
Així, de les 80 places actuals de llarga durada, es passaran a les 86, mentre que de les 27 places d'urgència, es passaran a les 28.
Pérez ha explicat que l'ús d'aquest servei és fluctuant però que en ocasions s'ha vist col·lapsat havent d'oferir hotels com a allotjament per a aquests víctimes que no es considera la millor manera d'atendre-les des de les institucions.
Una part de la feina que es vol potenciar és detectar el fenomen en base a unes dades i uns sistemes d'informació eficaços.
Per aquest motiu, s'unificarà aquest sistema de recollida de dades i anàlisi i ampliar-ho als casos de mutilació genital femenina, tràfic d'éssers humans, o explotació sexual a la ciutat de Barcelona.
L'ajuntament també treballarà per prevenir el fenomen i per això, es faran campanyes adreçades a escoles i instituts, com a mètode per incidir en els adolescents, i també a escoles bressol municipals.
En aquest àmbit es preveu, per exemple, revisar els materials d'aquests centres, així com les joguines i el treball en rols que no diferenciï nens i nenes.
Ho ha explicat laura Pérez, que considera que s'ha de poder revisar tot aquest material.
L'alcaldessa Ada Colau, ha destacat la impotència i el poder dels ''símbols i referents''.
Considera precisament que aquests símbols tenen ''força transformadora'' que cal ''no menystenir'' i per això ha posat especial accent en el fet que cal canviar alguns dels valors referents que s'han anat perpetuant generació rere generació.
En aquest sentit, Colau aposta per les polítiques transversals ja que considera que, per exemple, denunciar o no denunciar una agressió, depèn en molts casos de les capacitats econòmiques de cada persona i per tant, hi ha components ''estructurals'' que tenen molt a veure a la capacitat de fer front al problema d'aquestes víctimes.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona preveu destinar 1.105.000 € més a les polítiques contra la violència masclista. També es compromet a personar-se com a acusació particular en els casos d'agressions greus i assassinats. Segons la regidora Laura Pérez, a Catalunya es donen molts menys ordres de protecció que en altres zones de l'estat espanyol.",
"a2": "Tot i l’avenç contra la violència masclista en els últims anys, el govern d’Ada Colau el veu insuficient. Per això, l’any vinent, l’Ajuntament de Barcelona ampliarà en més d’1 milió d’euros el pressupost destinat a programes de prevenció i documentació de la violència masclista. També es personarà com a acusació particular en casos d’assassinats i agressions greus contra les dones.",
"a3": "L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat un increment de més d'un milió d'euros per finançar mesures contra la violència masclista. Entre les mesures previstes hi ha la creació d'un sistema de recollida d'informació sobre el fenomen, l'augment de les places d'acollida a les dones víctimes de violència de gènere i programes de prevenció adreçats a escoles, instituts i escoles bressol."
},
"extractive": {
"a1": "El govern d'Ada Colau, tot i que reconeix que el pressupost per a la lluita contra la violència masclista ha crescut els darrers anys, encara el considera insuficient per eradicar la problemàtica i per l'any vinent, preveu un augment de més d'1MEUR per desplegar un paquet de mesures entre les quals destaca un nou sistema de recollida d'informació per tenir documentat el fenomen complert, incloent mutilacions genitals o matrimonis forçats.\nA més, l'Ajuntament potenciarà el diàleg amb la judicatura i es personarà com a acusació particular en els casos d'agressions greus i assassinats. \nLaura Pérez, regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI, ha explicat que per exemple, a Catalunya es donen moltes menys odres de protecció que en altres zones de l'estat espanyol, un fet que es constata amb la inseguretat jurídica que senten les víctimes.\nEn aquest sentit, Colau aposta per les polítiques transversals ja que considera que, per exemple, denunciar o no denunciar una agressió, depèn en molts casos de les capacitats econòmiques de cada persona i per tant, hi ha components ''estructurals'' que tenen molt a veure a la capacitat de fer front al problema d'aquestes víctimes.",
"a2": "El govern d'Ada Colau, tot i que reconeix que el pressupost per a la lluita contra la violència masclista ha crescut els darrers anys, encara el considera insuficient per eradicar la problemàtica i per l'any vinent, preveu un augment de més d'1MEUR per desplegar un paquet de mesures entre les quals destaca un nou sistema de recollida d'informació per tenir documentat el fenomen complert, incloent mutilacions genitals o matrimonis forçats.\nA més, l'Ajuntament potenciarà el diàleg amb la judicatura i es personarà com a acusació particular en els casos d'agressions greus i assassinats.\nUna part d'aquesta ampliació de pressupost anirà destinat a augmentar les places d'acollida, tan d'urgència com de llarga durada, de dones víctimes de violència domèstica. \nEn aquest sentit, Colau aposta per les polítiques transversals ja que considera que, per exemple, denunciar o no denunciar una agressió, depèn en molts casos de les capacitats econòmiques de cada persona i per tant, hi ha components ''estructurals'' que tenen molt a veure a la capacitat de fer front al problema d'aquestes víctimes.",
"a3": "El govern d'Ada Colau, tot i que reconeix que el pressupost per a la lluita contra la violència masclista ha crescut els darrers anys, encara el considera insuficient per eradicar la problemàtica i per l'any vinent, preveu un augment de més d'1MEUR per desplegar un paquet de mesures entre les quals destaca un nou sistema de recollida d'informació per tenir documentat el fenomen complert, incloent mutilacions genitals o matrimonis forçats.\nUna part d'aquesta ampliació de pressupost anirà destinat a augmentar les places d'acollida, tan d'urgència com de llarga durada, de dones víctimes de violència domèstica.\nL'ajuntament també treballarà per prevenir el fenomen i per això, es faran campanyes adreçades a escoles i instituts, com a mètode per incidir en els adolescents, i també a escoles bressol municipals.\nEn aquest sentit, Colau aposta per les polítiques transversals ja que considera que, per exemple, denunciar o no denunciar una agressió, depèn en molts casos de les capacitats econòmiques de cada persona i per tant, hi ha components ''estructurals'' que tenen molt a veure a la capacitat de fer front al problema d'aquestes víctimes."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona destinarà més d'1 MEUR a les polítiques contra la violència masclista i es personarà en casos d'agressions greus.",
"a2": "L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a acusació particular en els casos greus de violència contra les dones.",
"a3": "El govern d'Ada Colau ha anunciat un augment pressupostari de més d'un milió d'euros per combatre la violència masclista."
}
}
|
1,649 |
Mas reclama arxivar la causa del 9-N
|
El líder de CDC també exigeix la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz, del director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, i no descarta reclamar la de Rajoy | Demana al nou Congrés que no voti a favor del suplicatori sobre Homs | "Encara subsisteix un estat de matriu franquista", assegura
|
El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest dimecres, després de l'esclat del cas Antifrau, que s'arxivi la causa del 9-N contra ell; l'ara candidat convergent al 26-N, Francesc Homs, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega perquè "és una causa amb motivacions polítiques".
En roda de premsa amb la campanya de CDC al 26-N suspesa pel cas Antifrau, Mas també ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i ha avisat de demandes judicials si no plega.
També ha exigit la dimissió de les persones "implicades en aquesta trama", entre les quals ha precisat després que inclou el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.
A més, ha advertit del fet que també demanaran la dimissió del mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, "si es demostra que ho sabia".
Mas ha comparegut amb Homs, Ortega, Rigau i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, als quals ha considerat "les cares visibles" de la "persecució per part dels estaments de l'Estat" per intentar defensar la democràcia i la sobirania de Catalunya —Homs, Ortega i Rigau "perseguits" pel 9-N, i a ell i Trias els han "calumniat i difamat" per suposats casos de corrupció en campanyes electorals, ha recordat-.
Tot i això, considera que la víctima final és el poble de Catalunya.
Per Mas, CDC "és el principal objectiu de la persecució i la destrucció per part de l'Estat", i ha destacat: "En alguns altres casos ho han intentat una mica, a nosaltres no ho han intentat, és que ens ho han fet".
Segons Mas, el cas Antifrau "sona a contuberni i conspiració organitzada pel govern espanyol" per perseguir determinada gent no per corrupció, sinó per determinades idees polítiques i haver fet un pols democràtic a l'Estat, i ha lamentat que "encara subsisteix un estat de matriu franquista".
També ha demanat que el Congrés que sorgeixi de les eleccions del 26-N no voti a favor del suplicatori i evitar així d'entrada que Homs sigui processat, i que els partits diguin abans dels comicis espanyols del diumenge què votaran sobre aquest aspecte.
A més, considera que la Fiscalia hauria d'actuar d'ofici, i ha promès accions judicials de CDC.
Mas va proposar de Alfonso per dirigir Antifrau
Mas ha explicat que va ser ell qui va proposar de Alfonso per dirigir l'Oficina Antifrau perquè per llei ha de ser el president de la Generalitat qui el proposa al Parlament, però la cambra catalana el va votar amb una amplíssima majoria.
Ha explicat que abans de proposar-lo no el coneixia, però a partir de converses "es va arribar a la conclusió que era un nom possible".
Homs ha afirmat que no tenen gens de por, i ha avisat: "El que no faré mai és abaixar el cap davant l'imperi de la llei que representa el PP".
També ha retret a Fernández Díaz la seva actuació de "matonisme" del diumenge passat.
Segons ell, en el debat electoral de TV3, li va donar la sensació de sentir-se amenaçat per Fernández Díaz, que també és el candidat del PP català a les espanyoles del pròxim diumenge, i li ha retret que "quan no pot sortir-se'n de manera democràtica, fa això" que s'ha destapat a les últimes hores.
Homs critica el "cinisme" de Fernández Díaz per presentar-se com a víctima
Ha criticat el "cinisme" de Fernández Díaz per haver-se presentat com a víctima, i creu que només per això el ministre ja hauria de dimitir.
"Que no s'ha escoltat la gravació?
Que vol ofendre la intel·ligència de la gent", s'ha preguntat.
CDC i ERC no han previst per ara cap acte conjunt, però ha afegit que aquest mateix dimarts ja va enviar un primer missatge "de solidaritat" al líder republicà, Oriol Junqueras.
|
[
"cas antifrau"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Després de l'esclat del cas Antifrau, Mas demana que s'arxivi la causa del 9-N contra ell, Homs, Rigau i Ortega, perquè \"és una causa amb motivacions polítiques\". Segons ell, \"encara subsisteix un estat de matriu franquista\" en el govern espanyol. També ha advertit que demanarà la dimissió de Rajoy \"si es demostra que ho sabia\".",
"a2": "Arran de l’esclat del cas Antifrau, l’expresident català, Artur Mas, ha demanat que s’arxivi la causa del 9-N contra ell, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. També ha demanat la dimissió del ministre d’Interior, Jorge Fernández, i del director de l’oficina d’Antifrau, Daniel de Alfonso. Mas ha qualificat el cas de “contuberni i conspiració” per part del govern espanyol.",
"a3": "Arran del cas Antifrau, Artur Mas ha reclamat l'arxivament de la causa del 9-N, que considera una persecució per part de l'estat, no per corrupció, sinó per idees polítiques. Mas ha exigit actuació d'ofici de la Fiscalia contra aquestes pràctiques de “matriu franquista”. Així mateix, el candidat de CDC, Homs, declara haver-se sentit amenaçat pel candidat del PP, Fernández Díaz."
},
"extractive": {
"a1": "El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest dimecres, després de l'esclat del cas Antifrau, que s'arxivi la causa del 9-N contra ell; l'ara candidat convergent al 26-N, Francesc Homs, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega perquè \"és una causa amb motivacions polítiques\". \nA més, ha advertit del fet que també demanaran la dimissió del mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy, \"si es demostra que ho sabia\". \nSegons Mas, el cas Antifrau \"sona a contuberni i conspiració organitzada pel govern espanyol\" per perseguir determinada gent no per corrupció, sinó per determinades idees polítiques i haver fet un pols democràtic a l'Estat, i ha lamentat que \"encara subsisteix un estat de matriu franquista\". \nTambé ha demanat que el Congrés que sorgeixi de les eleccions del 26-N no voti a favor del suplicatori i evitar així d'entrada que Homs sigui processat, i que els partits diguin abans dels comicis espanyols del diumenge què votaran sobre aquest aspecte. ",
"a2": "El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest dimecres, després de l'esclat del cas Antifrau, que s'arxivi la causa del 9-N contra ell; l'ara candidat convergent al 26-N, Francesc Homs, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega perquè \"és una causa amb motivacions polítiques\".\nEn roda de premsa amb la campanya de CDC al 26-N suspesa pel cas Antifrau, Mas també ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i ha avisat de demandes judicials si no plega.\nMas ha comparegut amb Homs, Ortega, Rigau i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, als quals ha considerat \"les cares visibles\" de la \"persecució per part dels estaments de l'Estat\" per intentar defensar la democràcia i la sobirania de Catalunya —Homs, Ortega i Rigau \"perseguits\" pel 9-N, i a ell i Trias els han \"calumniat i difamat\" per suposats casos de corrupció en campanyes electorals, ha recordat-.\nSegons Mas, el cas Antifrau \"sona a contuberni i conspiració organitzada pel govern espanyol\" per perseguir determinada gent no per corrupció, sinó per determinades idees polítiques i haver fet un pols democràtic a l'Estat, i ha lamentat que \"encara subsisteix un estat de matriu franquista\".",
"a3": "El president de CDC i expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat aquest dimecres, després de l'esclat del cas Antifrau, que s'arxivi la causa del 9-N contra ell; l'ara candidat convergent al 26-N, Francesc Homs, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega perquè \"és una causa amb motivacions polítiques\". \nMas ha comparegut amb Homs, Ortega, Rigau i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, als quals ha considerat \"les cares visibles\" de la \"persecució per part dels estaments de l'Estat\" per intentar defensar la democràcia i la sobirania de Catalunya —Homs, Ortega i Rigau \"perseguits\" pel 9-N, i a ell i Trias els han \"calumniat i difamat\" per suposats casos de corrupció en campanyes electorals, ha recordat-. \nSegons Mas, el cas Antifrau \"sona a contuberni i conspiració organitzada pel govern espanyol\" per perseguir determinada gent no per corrupció, sinó per determinades idees polítiques i haver fet un pols democràtic a l'Estat, i ha lamentat que \"encara subsisteix un estat de matriu franquista\".\nSegons ell, en el debat electoral de TV3, li va donar la sensació de sentir-se amenaçat per Fernández Díaz, que també és el candidat del PP català a les espanyoles del pròxim diumenge, i li ha retret que \"quan no pot sortir-se'n de manera democràtica, fa això\" que s'ha destapat a les últimes hores."
},
"extreme": {
"a1": "Arran del cas Antifrau, Mas reclama arxivar la causa del 9-N i lamenta l'existència d'un \"estat de matriu franquista\".",
"a2": "Artur Mas reclama que s’arxivi la causa del 9-N contra ell, després de l’esclat del cas Antifrau.",
"a3": "Mas i altres líders convergents processats pel 9-N denuncien la persecució política del govern del PP, demostrada pel cas Antifrau."
}
}
|
193 |
Els primers noms de l’equip de Trump
|
Reince Preibus i Steve Bannon són alguns dels noms que formaran part de l'equip del nou president dels Estats Units
|
Una setmana després de les eleccions nord-americanes, Donald Trump ja ha fet públics alguns dels noms importants del seu equip.
A banda el vice-president, Mike Pence, ja se sap que també comptarà amb Reince Preibus i Steve Bannon.
Perfils concrets per a posicions clau del seu equip de confiança.
El to de la compareixença de Trump dimarts a la nit, ja com a president electe, i les declaracions de l’entrevista de diumenge a la cadena CBS semblaven indicar que el futur president s’havia ‘centrat’.
Tanmateix, noms com els tres esmentats fan pensar que no serà pas una presidència moderada.
Mike Pence, vice-president
Mike Pence, el company de ticket de Donald Trump en aquestes eleccions, esdevindrà el 20 de gener el nou vice-president dels Estats Units.
Actualment és governador de l’estat d’Indiana, càrrec que ocupa des del 2013, i és un polític profundament religiós i ultraconservador.
S’ha destacat per una ferma oposició a l’avortament i al matrimoni homosexual.
L’any 2015 va impulsar una llei al seu estat que permetia als botiguers de decidir si volien vendre a membres de la comunitat LGBTI.
Segons ell, els homosexuals es poden ‘guarir’: com recull la revista Vanity Fair, durant la campanya de l’any 2000 per accedir al congrés nord-americà, Pence va defensar que es destinessin recursos a institucions que ajudessin a ‘canviar el comportament sexual’.
Quant a l’avortament, va endurir els supòsits que permeten a les dones d’interrompre l’embaràs.
També va votar contra un salari que no diferenciés per raons de sexe, raça, religió o orientació sexual.
Creu que fumar no mata, s’oposa als centres de planificació familiar i pensa que els preservatius no serveixen.
Reince Preibus, cap de gabinet
Reince Preibus serà el cap de gabinet de Trump, una posició clau.
Preibus és un polític amb experiència a Washington, i molt amic del dirigent dels republicans al congrés, Paul Ryan.
D’aquesta manera, Trump espera acostar-se a Ryan, de qui durant la campanya es va distanciar ostensiblement.
Des de l’any 2011, Preibus és el president del Comitè Nacional del Partit Republicà, i ha estat un fidel assessor durant la campanya de Trump per accedir a la Casa Blanca.
Malgrat tenir experiència política, no té experiència de govern.
Steve Bannon, cap d’estratègia
Steve Bannon és el president de Breitbart News, un mitjà digital d’extrema-dreta, racista, misogin i antisemita que durant la campanya s’ha encarregat de difondre aquesta ideologia a la xarxa.
Serà el cap d’estratègia de Trump i es disputarà el poder amb Preibus.
L’any 1996, Bannon va ser acusat de violència masclista.
La seva esposa el va acusar d’haver-la agredida violentament i d’haver-li espatllat el telèfon quan ella volia trucar a la policia.
Segons que explica el diari britànic The Guardian, Bannon estava registrat per votar a Florida, un dels estats clau, però en una casa on no vivia (cosa que és una il·legalitat).
A banda aquests tres noms, també s’ha fet públic que el cap de l’Oficina de Medi (EPA) serà Myron Ebell, un home que nega el canvi climàtic, vinculat a la indústria del carbó, segons el Washington Post.
Moderació de Trump?
Tan bon punt es van saber els resultats de Pennsilvània, quan ja havia parlat amb Hillary Clinton, Donald Trump va comparèixer davant els mitjans de comunicació i els seus partidaris.
En aquell primer discurs com a president electe, va fer servir un to clarament presidencial, dient que calia unir el país i sense fer referència a cap de les seves propostes més polèmiques.
Dies després, va acceptar que el programa de sanitat pública d’Obama tenia ‘alguns punts que li agradaven’, tot i que durant la campanya havia dit repetidament que el desmantellaria.
De la mateixa manera, va matisar les seves paraules contra Hillary Clinton, que havia acusat de corrupta i deshonesta i havia amenaçat d’investigar-la per veure si calia tancar-la a la presó.
Malgrat això, la moderació de Trump sembla improbable si ens fixem en els perfils que va fent públics per a les posicions clau del seu equip.
Trump tampoc no sembla haver-se moderat respecte del tractament de la immigració: ja com a president electe, ha dit que pensa deportar ‘dos o tres milions’ d’immigrants irregulars.
|
[
"món",
"amèrica"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Preibus i Bannon formaran part de l'equip de govern de Trump. El primer presideix el Comitè Nacional del Partit Republicà i serà el cap de gabinet de Trump. El segon és el president de Breitbart News, un mitjà digital d’extrema-dreta, racista, misogin i antisemita, i serà el cap d'estratègia de Trump. Mike Pence en serà vicepresident.",
"a2": "Una setmana després d’haver guanyat les eleccions als Estats Units, Donald Trump ha anunciat els primers noms que formaran part del seu govern. Mike Pence, l’actual governador d’Indiana, de caràcter ultraconservador i religiós, serà el vicepresident. Reince Preibus, un polític amb experiència a Washington, serà cap de gabinet. Steve Bannon, president del mitjà ultradretà Breitbart News, serà el cap d’estratègia.",
"a3": "Malgrat el to més moderat de Donald Trump un cop elegit president dels Estats Units, l'anunci de les figures claus del seu executiu fan dubtar que el seu govern se situï al centre ideològic. Ocuparan posicions clau persones com Mike Pence, vicepresident ultraconservador, Reince Preibus, cap de gabinet, i Steve Bannon, cap d'estratègia i comunicador polèmic d'ultradreta."
},
"extractive": {
"a1": "Reince Preibus serà el cap de gabinet de Trump, una posició clau.\nDes de l’any 2011, Preibus és el president del Comitè Nacional del Partit Republicà, i ha estat un fidel assessor durant la campanya de Trump per accedir a la Casa Blanca.\nSteve Bannon és el president de Breitbart News, un mitjà digital d’extrema-dreta, racista, misogin i antisemita que durant la campanya s’ha encarregat de difondre aquesta ideologia a la xarxa.\nSerà el cap d’estratègia de Trump i es disputarà el poder amb Preibus. ",
"a2": "A banda el vice-president, Mike Pence, ja se sap que també comptarà amb Reince Preibus i Steve Bannon.\nActualment és governador de l’estat d’Indiana, càrrec que ocupa des del 2013, i és un polític profundament religiós i ultraconservador.\nPreibus és un polític amb experiència a Washington, i molt amic del dirigent dels republicans al congrés, Paul Ryan.\nSteve Bannon és el president de Breitbart News, un mitjà digital d’extrema-dreta, racista, misogin i antisemita que durant la campanya s’ha encarregat de difondre aquesta ideologia a la xarxa.",
"a3": "A banda el vice-president, Mike Pence, ja se sap que també comptarà amb Reince Preibus i Steve Bannon.\nMike Pence, vice-president Mike Pence, el company de ticket de Donald Trump en aquestes eleccions, esdevindrà el 20 de gener el nou vice-president dels Estats Units.\nSteve Bannon és el president de Breitbart News, un mitjà digital d’extrema-dreta, racista, misogin i antisemita que durant la campanya s’ha encarregat de difondre aquesta ideologia a la xarxa.\nMalgrat això, la moderació de Trump sembla improbable si ens fixem en els perfils que va fent públics per a les posicions clau del seu equip."
},
"extreme": {
"a1": "Els primers homes del govern de Trump: Pence (vicepresident), Preibus (cap de gabinet) i Bannon (cap d’estratègia).",
"a2": "Una setmana després de les eleccions, Donald Trump anuncia els primers noms que formaran part del seu govern.",
"a3": "El gabinet de Trump estarà format per figures polèmiques i ultraconservadores que posen en dubte la moderació del nou president."
}
}
|
2,579 |
Desarticulada una banda que intentava blanquejar al Banc d'Espanya diners de robatoris violents a França
|
La investigació policial ha aconseguit resoldre una dotzena d'atracaments a bancs a través de l'anàlisi dels diners sostrets
|
Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut set persones, dues a La Jonquera, dues a Madrid i tres a Ceuta, que formaven part d'una organització criminal d'abast estatal relacionada amb una dotzena d'atracaments a bancs francesos.
L'operació policial es va posar en marxa el 2013, quan el Banc d'Espanya va rebre diverses sol·licituds per canviar bitllets que estaven tacats de líquid refrigerant d'automòbil per diners nets per un valor de més de 120.000 euros.
Després de l'anàlisi de tots els bitllets es va poder acreditar que procedien d'atracaments a bancs francesos.
Els arrestats, sis de nacionalitat espanyola i un de marroquina, van passar a disposició judicial el 10 de març i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
En la fase embrionària de la investigació es va valorar la possibilitat que la tinta utilitzada per tacar els bitllets procedís dels dispositius de seguretat, objectiu dels assalts a bancs o empreses de transport de fons dineraris.
Els investigats, en el moment de sol·licitar el bescanvi, esgrimien diferents excuses per explicar quin era el motiu pel qual els bitllets estaven tintats com que s'havien tacat amb líquid refrigerant de cotxe.
Amb la finalitat de demostrar l'origen il·lícit dels bitllets els investigadors van acudir al laboratori de química de la Unitat Central d'Anàlisis Científics de la policia espanyola per trobar-hi evidències que sustentessin aquesta hipòtesi.
Gràcies al laboratori i a l'anàlisi d'algunes mostres els investigadors van tenir la certesa que els bitllets procedien de sistemes de seguretat de bancs o furgons blindats.
De tota manera, calia conèixer encara els fets delictius origen d'aquests diners tintats.
En una segona fase de la investigació va ser quan simultàniament i, com a conseqüència de la coordinació internacional, els investigadors van saber que al sud de França s'estaven perpetrant una sèrie d'atracaments a entitats bancàries.
Aquesta novetat en la línia investigadora a principis del 2015 va incrementar les possibilitats que la investigació es resolgués amb èxit, ja que, fins aleshores, havia tingut elements de gran complexitat atès que cap unitat policial de l'Estat espanyol havia treballat abans en un cas similar.
Immediatament es van fer gestions amb les autoritats franceses amb l'objectiu de dur a terme l'anàlisi de les tintes i la seva relació amb els fets delictius comesos al país veí.
Mentre continuava la investigació van aparèixer més persones amb diners tintats per bescanvi, que es van incorporar a la investigació.
Davant d'això es van bloquejar aquests canvis per tal que les organitzacions criminals no utilitzessin l'Estat espanyol per al bescanvi dels diners obtinguts en atracaments a furgons blindats o bancs d'Europa.
Finalment, a principis del 2017 es va rebre la resposta per part de les autoritats franceses amb els resultats que ja es preveien.
Després de l'anàlisi de tots els bitllets es va poder acreditar que procedien d'atracaments a bancs francesos.
Tots els investigats i tots els bitllets apareixien relacionats amb els fets delictius i entre si.
Entre els fets delictius perpetrats a França hi apareixen atracaments a bancs amb pistoles o revòlvers, amb granades de mà, un robatori violent en un centre de recollida de diners d'empreses de seguretat, encastaments o assalts a caixers automàtics.
Finalment, el 9 de març, agents de la Unitat Central de Delictes Socioeconòmics i Falsificació de Moneda dels Mossos d'Esquadra, de la Brigada d'Investigació del Banc d'Espanya de la policia espanyola, de la Direcció Superior de Catalunya i la Direcció Superior de Ceuta, van dur a terme un dispositiu conjunt a les localitats de la Jonquera, Madrid i Ceuta, per a la detenció simultània dels membres de l'organització.
Com a resultat del dispositiu es van detenir set membres de l'organització (dos a La Jonquera, dos a Madrid i tres a Ceuta) i es van intervenir 89.660 euros legítims tintats i 1.650 euros legítims procedents dels atracaments.
Els arrestats, que formaven part d'una organització criminal d'abast estatal relacionada amb una dotzena d'atracaments a bancs francesos, van passar a disposició judicial el dia 10 de març i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Els Mossos i la policia desarticulen una banda que blanquejava diners que s'havien robat a França. Les alarmes es van disparar quan es va sol·licitar al Banc d'Espanya canviar bitllets tacats, suposadament, de líquid refrigerant d'automòbil amb valor superior a 120.000 €. El 9 de març es van detenir set persones a la Jonquera, Madrid i Ceuta.",
"a2": "Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut set persones vinculades a una banda criminal, relacionada amb una dotzena d'atracaments a bancs del sud de França. Les detencions s'han produït arran de l'intent de diversos membres de la banda de bescanviar al Banc d'Espanya bitllets tintats per sistemes de seguretat bancaris per un valor de més de 120.000 euros.",
"a3": "Els Mossos d'Esquadra, en col·laboració amb altres forces policials de l'Estat, han detingut set persones membres d'una organització criminal implicada en una dotzena d’atracaments a França. La investigació es va encetar quan el Banc d'Espanya va sospitar de diverses sol·licituds de bescanvi de bitllets tacats de tinta. La coordinació internacional va fer possible que els bitllets s’identifiquessin amb els atracaments."
},
"extractive": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut set persones, dues a La Jonquera, dues a Madrid i tres a Ceuta, que formaven part d'una organització criminal d'abast estatal relacionada amb una dotzena d'atracaments a bancs francesos. \nL'operació policial es va posar en marxa el 2013, quan el Banc d'Espanya va rebre diverses sol·licituds per canviar bitllets que estaven tacats de líquid refrigerant d'automòbil per diners nets per un valor de més de 120.000 euros. \nDesprés de l'anàlisi de tots els bitllets es va poder acreditar que procedien d'atracaments a bancs francesos. \nFinalment, el 9 de març, agents de la Unitat Central de Delictes Socioeconòmics i Falsificació de Moneda dels Mossos d'Esquadra, de la Brigada d'Investigació del Banc d'Espanya de la policia espanyola, de la Direcció Superior de Catalunya i la Direcció Superior de Ceuta, van dur a terme un dispositiu conjunt a les localitats de la Jonquera, Madrid i Ceuta, per a la detenció simultània dels membres de l'organització.",
"a2": "Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut set persones, dues a La Jonquera, dues a Madrid i tres a Ceuta, que formaven part d'una organització criminal d'abast estatal relacionada amb una dotzena d'atracaments a bancs francesos.\nL'operació policial es va posar en marxa el 2013, quan el Banc d'Espanya va rebre diverses sol•licituds per canviar bitllets que estaven tacats de líquid refrigerant d'automòbil per diners nets per un valor de més de 120.000 euros.\nEls arrestats, sis de nacionalitat espanyola i un de marroquina, van passar a disposició judicial el 10 de març i el jutge va decretar la seva llibertat amb càrrecs.\nEn una segona fase de la investigació va ser quan simultàniament i, com a conseqüència de la coordinació internacional, els investigadors van saber que al sud de França s'estaven perpetrant una sèrie d'atracaments a entitats bancàries.",
"a3": "Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han detingut set persones, dues a La Jonquera, dues a Madrid i tres a Ceuta, que formaven part d'una organització criminal d'abast estatal relacionada amb una dotzena d'atracaments a bancs francesos.\nL'operació policial es va posar en marxa el 2013, quan el Banc d'Espanya va rebre diverses sol•licituds per canviar bitllets que estaven tacats de líquid refrigerant d'automòbil per diners nets per un valor de més de 120.000 euros.\nEn la fase embrionària de la investigació es va valorar la possibilitat que la tinta utilitzada per tacar els bitllets procedís dels dispositius de seguretat, objectiu dels assalts a bancs o empreses de transport de fons dineraris.\nFinalment, el 9 de març, agents de la Unitat Central de Delictes Socioeconòmics i Falsificació de Moneda dels Mossos d'Esquadra, de la Brigada d'Investigació del Banc d'Espanya de la policia espanyola, de la Direcció Superior de Catalunya i la Direcció Superior de Ceuta, van dur a terme un dispositiu conjunt a les localitats de la Jonquera, Madrid i Ceuta, per a la detenció simultània dels membres de l'organització."
},
"extreme": {
"a1": "Set detencions en desarticular una banda que va sol·licitar al Banc d'Espanya canviar 120.000 € robats a França.",
"a2": "Desarticulada una banda criminal que intentava blanquejar a Espanya diners provinents d’atracaments a bancs del sud de França.",
"a3": "La col·laboració entre cossos policials, nacionals i internacionals, i el Banc d’Espanya ha fet possible la desarticulació d'una organització d’atracadors."
}
}
|
2,959 |
Zoido es desvincula del dispositiu de l'1-O: "No vaig donar l'ordre del que havien de fer, van ser els operatius"
|
L'exministre defensa que hi va haver una "actuació proporcionada" i que hi havia pocs Mossos
|
L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O.
"Ni el vaig dissenyar ni vaig valorar els dispositius de seguretat", ha assegurat en la seva declaració com a testimoni, que s'ha remès a Diego Pérez de los Cobos com a director de l'operatiu.
"No vaig donar l'odre del que havien de fer", ha dit, tot afegint que les decisions de si havien d'intervenir o s'havien de retirar les prenien "els operatius".
Sobre els Mossos, ha dit que aquell dia "no es van veure unitats d'intervenció" i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien "sorgit problemes" amb la policia catalana jja abans del dia del referèndum.
Zoido ha rebutjat parlar "d'excessos policials" i ha qualificat de "proporcionada" l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil "donades les circumstàncies d'aquell dia".
Zoido ha declarat com a testimoni a petició de la defensa de Joaquim Forn i ha seguit la línia que ja van mantenir aquestes dimecres l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que també es van desvincular del disseny de l'operatiu policial.
"He tingut per costum no entrar ni a dissenyar ni a valorar els dispositius de seguretat, no conec que hi hagi hagut molts ministres que ho fessin si no tenien un coneixement específic", ha dit, "ni el vaig dissenyar ni res".
Preguntat per l'advocat de Forn, Xavier Melero, de qui dirigia l'operatiu, ha assegurat que aquest estava a càrrec de Diego Pérez de los Cobos, que va ser nomenat "coordinador" dels cossos de seguretat primer per la fiscalia i després pel TSJC.
El total d'efectius enviats a Catalunya uns dies abans de l'1-O van ser uns 6.000 en el seu punt màxim.
La defensa de Forn ha recordat que hi havia més de 2.000 punts de votació i ha preguntat a Zoido si el que va fer va ser enviar aquests agents "als escorxadors".
"Jo no vaig donar l'ordre del que havien de fer", ha assegurat.
El ministre s'ha remès als "operatius" com els qui van donar les ordres d'intervenir o retirar-se en cada moment.
Mossos "insuficients"
Segons ha relat, el desplegament policial a Catalunya va començar a partir del dia 20, "primer en funcions d'auxili" i a partir del dia 29 de setembre, a través d'una instrucció de la Secretaria d'Estat de Seguretat, també si veien "ineficàcia, ineficiència o impossibilitat".
Zoido ha explicat que durant el mes de setembre li traslladaven que "els Mossos complirien", però en canvi ha lamentat que durant l'1-O "ja no es van veure unitats d'intervenció" de la policia catalana.
De fet, creu que el dispositiu d'agents dels Mossos que se va preveure, "entre 6.000 i 7.000", va ser "totalment insuficient" i s'ha preguntat "què hauria passat" si s'haguessin activat 12.00 agents com es va fer a les eleccions del desembre del 2017.
"Si s'hagués fet un desplegament fort, juntament amb 6.000 policies nacionals i guàrdies civils, s'hauria obtingut un resultat millor segur", ha reblat.
De fet, en la mateixa línia que Rajoy, també s'ha preguntat "què hauria succeït" si no s'hagués "impulsat, animat ni facilitat aquell referèndum il·legal".
L'exministre ha detallat que li van traslladar telefònicament que els Mossos estaven fent una "actuació simulada", en paraules de la fiscal Consuelo Madrigal, i que "mai hi havia hagut aquest problema".
I ha lamentat que al llarg de la jornada "no van canviar d'actitud".
Trapero, "poc col·laborador"
Sobre el paper del major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha afirmat que era "poc col·laborador" i que va posar "reticències" a complir ordres judicials.
"No li agradava el fet d'estar coordinat pel senyor Pérez de los Cobos", ha afirmat.
A més, ha dit que no tenia accés als informes del CNI.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Juan Ignacio Zoido, l'exministre d'Interior, s'autoeximeix davant del TS del dispositiu de seguretat de l'1-O, assegurant que ell no va donar l'ordre i que les decisions d'actuació les prenien els operatius. També ha qualificat de \"proporcionada\" l'actuació d'aquell dia, donades les circumstàncies i ha lamentat no veure-hi unitats d'intervenció dels Mossos d'Esquadra.",
"a2": "Durant la seva declaració com a testimoni al judici de l'1-O al Tribunal Suprem, l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat del dispositiu de seguretat aplicat i ha insistit que el director de l'operatiu va ser Diego Pérez de los Cobos. També ha qualificat l'actuació policial de \"proporcionada\" i ha lamentat la poca col·laboració dels Mossos d'Esquadra.",
"a3": "La declaració de l'exministre d'Interior Zoido al judici de l'1-O al Suprem ha seguit la línia d'altres exmembres del govern espanyol i s'ha desvinculat del disseny i la direcció de l’operatiu policial. Segons Zoido, l'operatiu va ser dirigit pels responsables dels cossos policials i coordinat per Pérez de los Cobos. També ha destacat la inacció i mancança de col·laboració dels Mossos."
},
"extractive": {
"a1": "L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O.\n\"No vaig donar l'odre del que havien de fer\", ha dit, tot afegint que les decisions de si havien d'intervenir o s'havien de retirar les prenien \"els operatius\".\nSobre els Mossos, ha dit que aquell dia \"no es van veure unitats d'intervenció\" i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien \"sorgit problemes\" amb la policia catalana jja abans del dia del referèndum.\nZoido ha rebutjat parlar \"d'excessos policials\" i ha qualificat de \"proporcionada\" l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil \"donades les circumstàncies d'aquell dia\".",
"a2": "L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O.\n\"Ni el vaig dissenyar ni vaig valorar els dispositius de seguretat\", ha assegurat en la seva declaració com a testimoni, que s'ha remès a Diego Pérez de los Cobos com a director de l'operatiu.\nSobre els Mossos, ha dit que aquell dia \"no es van veure unitats d'intervenció\" i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien \"sorgit problemes\" amb la policia catalana jja abans del dia del referèndum.\n\"He tingut per costum no entrar ni a dissenyar ni a valorar els dispositius de seguretat, no conec que hi hagi hagut molts ministres que ho fessin si no tenien un coneixement específic\", ha dit, \"ni el vaig dissenyar ni res\".",
"a3": "L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat al Tribunal Suprem del dispositiu de seguretat dissenyat pels cossos de seguretat estatals per l'1-O.\nSobre els Mossos, ha dit que aquell dia \"no es van veure unitats d'intervenció\" i ha lamentat que haurien d'haver posat més efectius i que havien \"sorgit problemes\" amb la policia catalana jja abans del dia del referèndum.\nPreguntat per l'advocat de Forn, Xavier Melero, de qui dirigia l'operatiu, ha assegurat que aquest estava a càrrec de Diego Pérez de los Cobos, que va ser nomenat \"coordinador\" dels cossos de seguretat primer per la fiscalia i després pel TSJC.\nSegons ha relat, el desplegament policial a Catalunya va començar a partir del dia 20, \"primer en funcions d'auxili\" i a partir del dia 29 de setembre, a través d'una instrucció de la Secretaria d'Estat de Seguretat, també si veien \"ineficàcia, ineficiència o impossibilitat\"."
},
"extreme": {
"a1": "Zoido s'autoeximeix davant del TS del dispositiu de seguretat de l'1-O, argumentant que ell no va donar l'ordre.",
"a2": "L'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido s'ha desvinculat, al Tribunal Suprem, del dispositiu policial aplicat durant l'1-O.",
"a3": "L'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido es desvincula al Tribunal Suprem del disseny i direcció del dispositiu de seguretat de l'1-O."
}
}
|
875 |
Pablo Ibar, més de la meitat de la vida empresonat i en peu de lluita
|
La sèrie de Movistar+ 'En el corredor de la mort' repassa els controvertits judicis contra Ibar, condemnat durant setze anys a la pena de mort i ara a la cadena perpètua per un triple assassinat · Sempre s'ha declarat innocent
|
La història de Pablo Ibar (Fort Lauderdale, Florida, 1972) sempre ha generat controvèrsia.
Empresonat el 1994 i condemnat a mort durant setze anys, aquest nord-americà d’origen basc ha defensat sempre la seva innocència.
A mitjan setembre, Movistar+ va estrenar la minisèrie En el corredor de la mort, de quatre capítols, sota la direcció de Carlos Marqués-Marcet i basada en el llibre que porta el mateix nom, de Nacho Carretero.
A Ibar, interpretat per l’actor castellonenc Miguel Ángel Silvestre, sempre ha estat considerat culpable d’un triple assassinat del 1994, els crims de Miramar.
La sèrie se centra bàsicament en els judicis contra Ibar i les irregularitats que va haver-hi, però també aprofundeix en les relacions personals entre el pres i els seus familiars i advocats, especialment la seva xicota i després muller, Tanya Quiñones, amb qui va contraure matrimoni a la presó.
Quiñones sempre ha defensat la innocència d’Ibar perquè la nit del triple crim va dormir amb ell i van ser descoberts l’endemà per la seva germana.
D’ençà que va ser detingut, hi ha hagut tres judicis polèmics i el Tribunal Suprem de Florida va invalidar la condemna a mort el 2016 perquè va considerar que no havia tingut un judici just i que l’havien condemnat amb proves dèbils i escasses.
En el tercer judici, la sentència del qual va fer-se pública el maig d’enguany, el jurat popular va tornar a considerar-lo culpable del triple assassinat i va condemnar-lo a cadena perpètua amb les mateixes proves que el 2016 havia criticat el Suprem de Florida.
Ara la família d’Ibar està pendent d’un nou recurs d’apel·lació que pugui conduir al quart judici el 2025.
Mentrestant, ell continua complint condemna.
Ja són 25 anys entre reixes, més de la meitat de la seva vida.
Ibar va entrar a la presó a 22 anys i ara en té 47.
Els judicis contra Ibar han estat molt polèmics.
S’ha denunciat que no van considerar-se els rastres d’ADN trobats a l’escena del crim –que no coincidien amb el de l’acusat–; pressions i coaccions contra el jurat al tercer judici, el 2019; la falta d’investigació de la policia una volta detingut Ibar; una fiscalia entestada a condemnar-lo; el fet que només hi hagués un testimoni que tenia mala relació amb Ibar i que després va descobrir-se que consumia narcòtics….
En definitiva, un còctel de despropòsits al qual s’afegeix la lentitud del sistema judicial, manifestament exasperant per Ibar i la seva família, i també per l’espectador.
La sèrie posa l’accent en aquestes irregularitats i la manca de resposta del sistema judicial per a resoldre-les.
I el mateix sistema judicial nord-americà també el posen en dubte, juntament amb la controvertida figura del jurat popular i el paper de la fiscalia.
La sèrie té un caràcter dramàtic marcat i transmet la desesperació d’Ibar i dels seus familiars per l’acusació que pesa sobre ell.
És la lluita constant per a evitar la mort del presoner i perquè sigui absolt.
Posa també damunt la taula el debat sobre la pena de mort i la conseqüència terrible de poder condemnar una persona innocent, una pena irreversible que només serveix per a satisfer la set de venjança dels familiars de les víctimes i que no fa justícia.
La pena de mort és un dels temes més controvertits per la inhumanitat que implica.
Les organitzacions de drets humans han demanat reiteradament als Estats Units que la suprimeixin perquè llevar la vida a un condemnat no és fer justícia.
Tanmateix, la Casa Blanca hi pot fer poc.
Cada estat té la competència per a decidir sobre el seu sistema judicial amb relació als delictes que jutgen els seus tribunals.
Una vintena d’estats l’han abolida, però altres la conserven aplicant mètodes diferents.
La idiosincràsia conservadora d’alguns, especialment els del sud i els rurals, dificulta especialment que se suprimeixi.
Si bé la qüestió de la pena de mort és secundària a la sèrie –pràcticament només s’hi fa referència quan es crea l’Associació Pablo Ibar contra la pena de mort–, l’espectador pot fer-se la idea d’estar tancat durant setze anys esperant l’execució.
També el patiment de la família, que lluita contra el sistema presentant apel·lacions per a salvar la vida d’Ibar i aconseguir la repetició del judici i l’absolució.
|
[
"món",
"amèrica"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Movistar+ estrena la minisèrie \"En el corredor de la mort\", que narra la història de Pablo Ibar, un nord-americà d’origen basc que va ser condemnat a mort durant 16 anys, tot i que sempre ha defensat la seva innocència. La sèrie se centra en els tres judicis polèmics i en les seves relacions personals amb familiars i advocats.",
"a2": "Aquest setembre, Movistar+ va estrenar \"En el corredor de la mort\", una minisèrie de quatre capítols dirigida per Carlos Marqués-Marcet i interpretada per Miguel Ángel Silvestre. La ficció està basada en el controvertit cas de Pablo Ibar, un estatunidenc d'origen basc acusat d'un triple homicidi l'any 1994. Ibar, que sempre s'ha declarat innocent, va ser empresonat fa vint-i-cinc anys.",
"a3": "Movistar+ estrena la minisèrie “En el corredor de la mort”, sobre la història de Pablo Ibar, nord-americà d'origen basc a la presó des de fa 25 anys, condemnat per un triple assassinat. La sèrie relata els polèmics judicis contra Ibar, que sempre ha defensat la seva innocència, i les seves relacions personals. També planteja el debat sobre la pena de mort."
},
"extractive": {
"a1": "Empresonat el 1994 i condemnat a mort durant setze anys, aquest nord-americà d’origen basc ha defensat sempre la seva innocència. \nA mitjan setembre, Movistar+ va estrenar la minisèrie En el corredor de la mort, de quatre capítols, sota la direcció de Carlos Marqués-Marcet i basada en el llibre que porta el mateix nom, de Nacho Carretero.\nD’ençà que va ser detingut, hi ha hagut tres judicis polèmics i el Tribunal Suprem de Florida va invalidar la condemna a mort el 2016 perquè va considerar que no havia tingut un judici just i que l’havien condemnat amb proves dèbils i escasses.\nS’ha denunciat que no van considerar-se els rastres d’ADN trobats a l’escena del crim –que no coincidien amb el de l’acusat–; pressions i coaccions contra el jurat al tercer judici, el 2019; la falta d’investigació de la policia una volta detingut Ibar; una fiscalia entestada a condemnar-lo; el fet que només hi hagués un testimoni que tenia mala relació amb Ibar i que després va descobrir-se que consumia narcòtics….",
"a2": "A mitjan setembre, Movistar+ va estrenar la minisèrie En el corredor de la mort, de quatre capítols, sota la direcció de Carlos Marqués-Marcet i basada en el llibre que porta el mateix nom, de Nacho Carretero.\nLa sèrie se centra bàsicament en els judicis contra Ibar i les irregularitats que va haver-hi, però també aprofundeix en les relacions personals entre el pres i els seus familiars i advocats, especialment la seva xicota i després muller, Tanya Quiñones, amb qui va contraure matrimoni a la presó.\nD’ençà que va ser detingut, hi ha hagut tres judicis polèmics i el Tribunal Suprem de Florida va invalidar la condemna a mort el 2016 perquè va considerar que no havia tingut un judici just i que l’havien condemnat amb proves dèbils i escasses.\nS’ha denunciat que no van considerar-se els rastres d’ADN trobats a l’escena del crim –que no coincidien amb el de l’acusat–; pressions i coaccions contra el jurat al tercer judici, el 2019; la falta d’investigació de la policia una volta detingut Ibar; una fiscalia entestada a condemnar-lo; el fet que només hi hagués un testimoni que tenia mala relació amb Ibar i que després va descobrir-se que consumia narcòtics…",
"a3": "A mitjan setembre, Movistar+ va estrenar la minisèrie En el corredor de la mort, de quatre capítols, sota la direcció de Carlos Marqués-Marcet i basada en el llibre que porta el mateix nom, de Nacho Carretero.\nLa sèrie se centra bàsicament en els judicis contra Ibar i les irregularitats que va haver-hi, però també aprofundeix en les relacions personals entre el pres i els seus familiars i advocats, especialment la seva xicota i després muller, Tanya Quiñones, amb qui va contraure matrimoni a la presó.\nS’ha denunciat que no van considerar-se els rastres d’ADN trobats a l’escena del crim –que no coincidien amb el de l’acusat–; pressions i coaccions contra el jurat al tercer judici, el 2019; la falta d’investigació de la policia una volta detingut Ibar; una fiscalia entestada a condemnar-lo; el fet que només hi hagués un testimoni que tenia mala relació amb Ibar i que després va descobrir-se que consumia narcòtics…\nPosa també damunt la taula el debat sobre la pena de mort i la conseqüència terrible de poder condemnar una persona innocent, una pena irreversible que només serveix per a satisfer la set de venjança dels familiars de les víctimes i que no fa justícia."
},
"extreme": {
"a1": "\"En el corredor de la mort\" és la minisèrie de Movistar+ sobre un condemant a mort que defensa la seva innocència.",
"a2": "Movistar+ estrena una minisèrie basada en la vida de Pablo Ibar, considerat culpable del triple assassinat de Miramar l’any 1994.",
"a3": "La minisèrie de Movistar+ “En el corredor de la mort” explica el calvari judicial de Pablo Ibar als Estats Units."
}
}
|
272 |
La Marxa Pagesa espera reunir més de 300 tractors avui a Barcelona
|
El sindicat Unió de Pagesos mobilitza el camp català en una acció inèdita que reclama el reconeixement social i polític al sector
|
Són les primeres estimacions del sindicat Unió de Pagesos (UP), que organitza aquesta acció per reclamar la dignitat del sector.
‘Una suma d’una cosa, més una altra, més una altra, ens ha decidit a reivindicar que nosaltres també existim, i que som aquí, i que la classe política acabi entenent que formem part d’aquesta societat’, ha assenyalat el coordinador nacional d’UP, Joan Caball.
Abans de les onze del matí ja han començat a entrar tractors a Barcelona en direcció a l’avinguda Maria Cristina.
Ací en teniu algunes imatges dels vehicles al carrer Aragó:
La mobilització reclama ‘renovar el contracte de la societat’ amb el camp per al futur més immediat.
A més, el sector denuncia, entre d’altres, que la renda agrària catalana acumula una davallada del 39%, en termes constants, entre el 2001 i el 2015.
Avui és el dia central de la marxa: partiran dues columnes de tractors que entraran a la capital catalana pel nord i pel sud de la ciutat fins arribar a l’avinguda Maria Cristina on està previst que a partir de dos quarts de dotze del migdia arrenqui l’acte central.
Cada territori va articular diverses columnes amb l’objectiu d’anar sumant gent i tractors.
Ahir, la marxa va arribar a Badalona, Molins de Rei i Santa Perpètua de la Mogoda, per confluir a Barcelona aquest matí.
Un dels detonants que ha motivat la protesta ve de les comarques del nord del país, concretament de la pagesia a les zones de muntanya, que han vist retallades significativament les seves ajudes i que, alhora, han de fer front a pèrdues substancials per la introducció de fauna salvatge, com voltors o l’ós bru.
Dignitat i compromís amb la societat
En roda de premsa, el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, ha assenyalat que, en definitiva, els homes i les dones que es dediquen a Catalunya a la pagesia i a la ramaderia demanen ‘dignitat i respecte’.
A banda de la dignificació i reconeixement del paper de la pagesia a la societat i el respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional pel que fa a la representació d’UP, el manifest ‘Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia’ enumera també com a reptes del sector el requeriment de mesures per assegurar ‘la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris’.
Reclama, a més, una ‘gestió diligent i eficaç de la fauna salvatge’, com que el Departament d’Agricultura declari, si fa falta durant tot l’any l’estat d’emergència cinegètica, -en el cas, per exemple, que hi hagi una sobrepoblació de senglars-, així com un replantejament ‘urgent’ de la gestió de la fauna salvatge, davant els danys ocasionats a la ramaderia per la introducció d’espècies com els voltors o l’ós bru als Pirineus.
El darrer punt de l’escrit reclama ‘una legislació que garanteixi uns espais agraris protegits i productius’ evitant ‘l’arbitrarietat’ en el desenvolupament urbanístic així com la revisió de ‘l’abusiva i arbitrària’ designació com a Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) d’espais agraris i de la seva gestió.
Un sector bàsic en l’economia i la societat
Els sindicats CCOO, UGT i USOC i entitats com Òmnium Cultural ja han expressat el seu suport a la Marxa Pagesa, reconeixent el paper cabdal del sector primari en el desenvolupament econòmic del país.
El secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, Joan Carles Gallego, ha recordat que, tot i que l’agricultura i la ramaderia representa el 0,9% del PIB, el primer sector industrial de Catalunya és l’agroalimentari, que mou el 4% del Producte Interior Brut.
Per la seva banda, la vicesecretària general de la UGT a Catalunya, Laura Pelay, ha alertat sobre el fet que vagi disminuint l’activitat de la pagesia.
Per això, suggereix fer un ‘Pla renove’ per al camp català.
Des de la USOC, la seva secretària general, Maria Requero, ha destacat la importància de la formació i d’acostar a les escoles i instituts el sector agrari i ramader, per tal que hi hagi conscienciació.
En un moment de la roda de premsa, Joan Caball ha resumit en poques paraules el funcionament del sector primari a Catalunya: ‘El nostre model és el d’una pagesia amb pagesos’, ha dit, posant de rellevància novament les persones que s’hi dediquen i que ara reclamen un reconeixement social i institucional per poder seguir desenvolupant la seva activitat.
|
[
"societat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "300 tractors entraran avui a Barcelona en la Marxa Pagesa per reivindicar la dignitat i el respecte del sector. Al nord de Catalunya s'han retallat les ajudes als pagesos i aquest ha sigut un dels detonants de la protesta. Segons Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, cal un \"reconeixement social i institucional per poder seguir desenvolupant\" la pagesia.",
"a2": "Aquest matí ha arribat a Barcelona la Marxa Pagesa, una mobilització de més de 300 tractors organitzada per Unió de Pagesos, per reclamar el reconeixement social i polític de la pagesia. A dos quarts de dotze, se celebrarà l’acte central a l’avinguda Maria Cristina, on també s’exigirà la justícia en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris.",
"a3": "Unió de Pagesos ha organitzat una tractorada en direcció a Barcelona des de les comarques del nord per reclamar ajudes al camp, per fer front a les pèrdues originades per la fauna salvatge, així com altres mesures per un comerç i distribució justos i equitatius dels productes agroalimentaris. La marxa pagesa té el suport dels sindicats i d'entitats com Òmnium Cultural."
},
"extractive": {
"a1": "Un dels detonants que ha motivat la protesta ve de les comarques del nord del país, concretament de la pagesia a les zones de muntanya, que han vist retallades significativament les seves ajudes i que, alhora, han de fer front a pèrdues substancials per la introducció de fauna salvatge, com voltors o l’ós bru.\nEn roda de premsa, el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, ha assenyalat que, en definitiva, els homes i les dones que es dediquen a Catalunya a la pagesia i a la ramaderia demanen ‘dignitat i respecte’.\nA banda de la dignificació i reconeixement del paper de la pagesia a la societat i el respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional pel que fa a la representació d’UP, el manifest ‘Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia’ enumera també com a reptes del sector el requeriment de mesures per assegurar ‘la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris’.\nEn un moment de la roda de premsa, Joan Caball ha resumit en poques paraules el funcionament del sector primari a Catalunya: ‘El nostre model és el d’una pagesia amb pagesos’, ha dit, posant de rellevància novament les persones que s’hi dediquen i que ara reclamen un reconeixement social i institucional per poder seguir desenvolupant la seva activitat.",
"a2": "Una suma d’una cosa, més una altra, més una altra, ens ha decidit a reivindicar que nosaltres també existim, i que som aquí, i que la classe política acabi entenent que formem part d’aquesta societat’, ha assenyalat el coordinador nacional d’UP, Joan Caball.\nAvui és el dia central de la marxa: partiran dues columnes de tractors que entraran a la capital catalana pel nord i pel sud de la ciutat fins arribar a l’avinguda Maria Cristina on està previst que a partir de dos quarts de dotze del migdia arrenqui l’acte central.\nUn dels detonants que ha motivat la protesta ve de les comarques del nord del país, concretament de la pagesia a les zones de muntanya, que han vist retallades significativament les seves ajudes i que, alhora, han de fer front a pèrdues substancials per la introducció de fauna salvatge, com voltors o l’ós bru.\nA banda de la dignificació i reconeixement del paper de la pagesia a la societat i el respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional pel que fa a la representació d’UP, el manifest ‘Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia’ enumera també com a reptes del sector el requeriment de mesures per assegurar ‘la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris’.",
"a3": "Avui és el dia central de la marxa: partiran dues columnes de tractors que entraran a la capital catalana pel nord i pel sud de la ciutat fins arribar a l’avinguda Maria Cristina on està previst que a partir de dos quarts de dotze del migdia arrenqui l’acte central.\nUn dels detonants que ha motivat la protesta ve de les comarques del nord del país, concretament de la pagesia a les zones de muntanya, que han vist retallades significativament les seves ajudes i que, alhora, han de fer front a pèrdues substancials per la introducció de fauna salvatge, com voltors o l’ós bru.\nA banda de la dignificació i reconeixement del paper de la pagesia a la societat i el respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional pel que fa a la representació d’UP, el manifest ‘Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia’ enumera també com a reptes del sector el requeriment de mesures per assegurar ‘la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris’.\nEls sindicats CCOO, UGT i USOC i entitats com Òmnium Cultural ja han expressat el seu suport a la Marxa Pagesa, reconeixent el paper cabdal del sector primari en el desenvolupament econòmic del país."
},
"extreme": {
"a1": "300 tractors entraran avui a Barcelona en la Marxa Pagesa per reivindicar la dignitat i el respecte dels pagesos.",
"a2": "La Marxa Pagesa porta més de 300 tractors a Barcelona per reclamar el reconeixement social i polític de la pagesia.",
"a3": "La Marxa Pagesa d’UP arriba a Barcelona per reclamar reconeixement i ajudes al sector agrícola i ramader."
}
}
|
1,943 |
CCOO exigeix al Govern que retorni durant el 2019 les extres pendents als funcionaris
|
Javier Pacheco creu que és moment d'entomar "una nova fase del diàleg social" per modificar "les peces centrals de la reforma laboral"
|
El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha exigit al Govern que retorni als funcionaris la totalitat de les pagues extraordinàries que van deixar de percebre el 2013 i 2014 durant el 2019.
En una entrevista amb l'ACN, el líder sindical ha dit que és un "greuge" amb els treballadors de la funció pública que s'estigui retardant el retorn.
Pacheco ha lamentat aquesta sigui la "resposta" de la Generalitat a "la responsabilitat i el compromís" dels treballadors públics, "gràcies" als quals Catalunya "ha funcionat" durant l'aplicació del 155.
Sobre el retorn de les pagues extres, Pacheco ha esperat que la Generalitat "canviï radicalment" de posicionament de cara a la reunió de la Mesa de la Funció Pública prevista per al setembre i que també faci efectius els increments salarials pactats en l'àmbit estatal.
La darrera trobada entre sindicats i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, del passat mes de juliol va acabar sense acord.
De fet, la Generalitat va condicionar el retorn de les pagues extres pendents a l'augment de la regla de despesa per part de l'Estat.
El líder sindical ha esperat que s'assoleixi una "solució" a la propera reunió, que encara s'ha de convocar.
"Catalunya és l'única autonomia que encara té un deute" amb els funcionaris, ha recordat el secretari general de CCOO a Catalunya.
El màxim dirigent del sindicat al Principat ha afirmat que "s'haurien d'haver pagat molt abans" les pagues extres i ha assegurat que exigiran de forma "explícita i radical" a la Generalitat que "corregeixi de manera urgent i immediata" la seva posició i les retorni durant l'any que ve.
En l'àmbit espanyol, Pacheco ha assegurat que cal modificar "les peces centrals de la reforma laboral" per tal de "retrobar els equilibris" del mercat laboral.
El líder de CCOO ha dit que actualment hi ha una "situació positiva" amb el canvi de govern a l'estat espanyol i ha confiat en la "negociació" en el marc de la Mesa del Diàleg Social per abordar les modificacions.
Tanmateix, Pacheco ha demanat a Sánchez que vagi més enllà del que acceptin les patronals en la negociació i ha assegurat que CCOO no renuncia a la derogació completa de la reforma laboral.
A Catalunya, Pacheco ha demanat que s'activi la Mesa pel Diàleg Social Permanent.
Vigilància dels acords amb les patronals
Pacheco ha valorat que aquest segon semestre comença "millor" del que va acabar l'anterior perquè s'han assolit acords "en el marc de la concertació social en els àmbits català i espanyol.
Concretament, l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) i l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).
El secretari general de CCOO ha celebrat que les millores salarials pactades han "començat a traslladar-se als convenis col·lectius".
Segons ha explicat, els convenis signats després dels acords contemplen increments salarials per sobre del 2,5% mentre que abans estaven al voltant de l'1,7%.
Tot i això, Pacheco també ha avisat que els sindicats tornaran al carrer si no es dona compliment a tots els acords i "no hi ha repartiment".
Dubta del retorn de seus socials d'empreses
El secretari general de CCOO ha opinat que "algunes empreses tornaran" la seu social a Catalunya però no ho faran el mateix nombre que van traslladar el domicili social fora del territori arran de l'1-O.
"No soc gaire optimista", ha dit Pacheco.
Tanmateix, el líder sindical ha assegurat que "no és el més important" i creu que ja ha passat el moment de fer un pla per fomentar-ne el retorn.
Segons Pacheco, el que cal és mantenir l'atractiu de Catalunya i fomentar la inversió al Principat, la qual cosa creu que s'ha aconseguit malgrat el conflicte polític.
També ha dit que cal derogar el decret llei del 6 d'octubre que va facilitar els moviments de les empreses.
|
[
"pressupostos 2019"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya, ha exigit al govern que durant el 2019 aboni les pagues extraordinàries que es van deixar de cobrar el 2013 i 2014. Ha afegit que el canvi de govern és una \"situació positiva\", l'escenari ideal per abordar el \"diàleg social\" per modificar \"les peces centrals de la reforma laboral\".",
"a2": "El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha exigit a la Generalitat que aboni les pagues extres pendents, que els funcionaris no van percebre durant el 2013 i el 2014. Opina que s'haurien d'haver pagat molt abans i reclama el pagament del deute durant el 2019. En l'àmbit estatal, també ha reclamat la derogació de la reforma laboral.",
"a3": "El líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha fet declaracions sobre diverses qüestions laborals i insisteix en la necessitat de retornar les pagues extraordinàries no percebudes pels empleats públics catalans el 2013 i 2014. Així mateix, ha parlat sobre la derogació de la reforma laboral del PP i sobre els acords assolits en l'àmbit de la concertació social."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha exigit al Govern que retorni als funcionaris la totalitat de les pagues extraordinàries que van deixar de percebre el 2013 i 2014 durant el 2019. \nEn l'àmbit espanyol, Pacheco ha assegurat que cal modificar \"les peces centrals de la reforma laboral\" per tal de \"retrobar els equilibris\" del mercat laboral.\nEl líder de CCOO ha dit que actualment hi ha una \"situació positiva\" amb el canvi de govern a l'estat espanyol i ha confiat en la \"negociació\" en el marc de la Mesa del Diàleg Social per abordar les modificacions.\nTanmateix, Pacheco ha demanat a Sánchez que vagi més enllà del que acceptin les patronals en la negociació i ha assegurat que CCOO no renuncia a la derogació completa de la reforma laboral.",
"a2": "El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha exigit al Govern que retorni als funcionaris la totalitat de les pagues extraordinàries que van deixar de percebre el 2013 i 2014 durant el 2019.\nSobre el retorn de les pagues extres, Pacheco ha esperat que la Generalitat \"canviï radicalment\" de posicionament de cara a la reunió de la Mesa de la Funció Pública prevista per al setembre i que també faci efectius els increments salarials pactats en l'àmbit estatal.\nEl màxim dirigent del sindicat al Principat ha afirmat que \"s'haurien d'haver pagat molt abans\" les pagues extres i ha assegurat que exigiran de forma \"explícita i radical\" a la Generalitat que \"corregeixi de manera urgent i immediata\" la seva posició i les retorni durant l'any que ve.\nTanmateix, Pacheco ha demanat a Sánchez que vagi més enllà del que acceptin les patronals en la negociació i ha assegurat que CCOO no renuncia a la derogació completa de la reforma laboral.",
"a3": "El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha exigit al Govern que retorni als funcionaris la totalitat de les pagues extraordinàries que van deixar de percebre el 2013 i 2014 durant el 2019.\nEl màxim dirigent del sindicat al Principat ha afirmat que \"s'haurien d'haver pagat molt abans\" les pagues extres i ha assegurat que exigiran de forma \"explícita i radical\" a la Generalitat que \"corregeixi de manera urgent i immediata\" la seva posició i les retorni durant l'any que ve.\nTanmateix, Pacheco ha demanat a Sánchez que vagi més enllà del que acceptin les patronals en la negociació i ha assegurat que CCOO no renuncia a la derogació completa de la reforma laboral.\nPacheco ha valorat que aquest segon semestre comença \"millor\" del que va acabar l'anterior perquè s'han assolit acords \"en el marc de la concertació social en els àmbits català i espanyol."
},
"extreme": {
"a1": "Pacheco reclama les pagues extraordinàries que els funcionaris van deixar de cobrar el 2013 i 2014.",
"a2": "CCOO exigeix a la Generalitat que durant el 2019 retorni les pagues extres pendents als funcionaris de 2013 i 2014.",
"a3": "Javier Pacheco (CCOO Catalunya) exigeix el pagament de les pagues extraordinàries que deu la Generalitat i aborda diverses qüestions laborals."
}
}
|
2,122 |
Arran considera que la Paeria retira la denúncia penal per l'arrancada de plaques franquistes per la pressió social
|
L'Ajuntament de Lleida explica que sol·licita l'arxiu del procediment per equiparar la resposta municipal en tots els casos
|
Arran Lleida considera que l'Ajuntament de Lleida ha fet marxa enrere en el procediment penal per dur a judici els tres joves acusats d'arrancar el mes de desembre passat plaques de carrers vinculats amb el franquisme "per la pressió i mobilització social".
Pel que fa al fet que la fiscalia informés a la Paeria sobre la dificultat d'atribuir als tres joves un delicte lleu de danys, des de l'Ajuntament expliquen que no els hi consta cap informació al respecte i asseguren que el motiu de demanar al jutjat l'arxiu de les actuacions respon a un criteri d'equiparar la resposta de la Paeria en tots els casos; tant en els fets del desembre com en els de la nit de dilluns passat, quan dos nois de 18 anys i un menor de 15 anys van ser sorpresos per la Guàrdia Urbana quan es disposaven a arrencar una placa del carrer Alcalde Montaña i portaven quatre plaques de carrers més.
Així, la Paeria ha decidit aplicar en tots els casos una sanció segons la Llei de Protecció de Seguretat Ciutadana.
Des d'Arran critiquen, però, que l'Ajuntament no ha informat de cap d'aquestes decisions als afectats i denuncien que el govern del PSC de la Paeria "utilitza la llei mordaça, de manera cínica i vergonyosa, per reprimir aquests joves".
La titular del jutjat d'instrucció 3 de Lleida ha ordenat el sobreseïment provisional i arxiu de les actuacions en una interlocutòria amb data d'ahir dijous.
En ella es recull que el jutjat va rebre una denúncia de la Guàrdia Urbana per una possible infracció penal comesa el 13 de desembre de 2016 i que el 22 de març de 2017 l'Ajuntament de Lleida va presentar un escrit sol·licitant l'arxiu de les actuacions i renunciant a qualsevol reclamació a respecte.
No obstant això, recull la interlocutòria judicial, de les actuacions dutes a terme, "no resulta degudament justificada la perpetració del delicte lleu que ha motivat la causa" i per això ordena el sobreseïment provisional.
El portaveu d'Arran Lleida, Llibert Rexach, ha explicat que "tot i que aparentment sembli una bona notícia" l'arxiu de les actuacions contra els tres joves acusats de danys que havien de ser jutjats dimarts, "la retirada del judici és fruit de la pressió i mobilització social que hi ha hagut les últimes setmanes i mesos i és una jugada cínica per tapar les vergonyes d'un ajuntament sord que no vol escoltar les reivindicacions que s'estan fent".
Per Rexach està clar que la retirada de la denúncia penal es fa perquè "l'Ajuntament sap que no acabarà en condemna i fa tot el possible per condemnar els joves, amb una voluntat clara de fer-los pagar pel que van fer".
Llibert Rexach ha afegit que la Paeria té una voluntat clara de "reprimir una lluita antifeixista, de rentar-se la cara i mentir".
Segons ha explicat, "l'alcalde no ha fet res més que amagar informació ja que durant mesos no ha parlat del judici i dos dies abans retira la denúncia, una actitud que demostra una negativa absoluta a la memòria, la justícia i la dignitat".
L'advocada d'Arran Lleida, Mercè Jordana, ha dit que a nivell jurídic la denúncia penal "no tenia cap tipus de recorregut" perquè els joves estaven denunciats per un delicte lleu de danys, però "no van malmetre cap mobiliari urbà ni façana".
Jordana ha explicat que "només van separar una placa que per la llei de memòria històrica no hauria d'estar present i que ho hauria d'haver fet l'Ajuntament" i, per tant, considera que el que van fer "no era cap conducta delictiva".
Jordana ha afegit que l'Ajuntament de Lleida fins avui no ha enviat cap notificació administrativa als joves denunciats referent a l'inici d'algun tipus de procediment que culminaria amb una multa.
Qualifica l'actitud de la Paeria de "cínica" i entén que aquest comportament "va més enllà de l'àmbit judicial i respon a una estratègia política".
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Segons Arran Lleida, l'Ajuntament no portarà a judici els tres acusats d'arrencar plaques de carrers associades al franquisme. L'Ajuntament de Lleida es defensa argumentant que això s'ha fet per equiparar casos. Llibert Rexach ha explicat que la retirada del judici \"és fruit de la pressió i mobilització social\" i l'ha qualificat de \"jugada cínica\".",
"a2": "L'Ajuntament de Lleida ha sol·licitat arxivar la denúncia als tres joves acusats d'arrencar plaques de carrers vinculades al franquisme. En lloc d'anar a judici, els acusats hauran de pagar una sanció, segons la Llei de Protecció de Seguretat Ciutadana. El portaveu d'Arran Lleida, Llibert Rexach, ha acusat el govern d'actuar de forma cínica i de voler reprimir la lluita antifeixista.",
"a3": "L'Ajuntament de Lleida ha decidit retirar la denúncia contra tres joves acusats de danys i sol·licita l'arxivament de les actuacions. Els acusats van retirar unes plaques de carrers que homenatjaven figures del franquisme. Segons la defensa, la denúncia no tenia cap recorregut i els activistes d'Arran Lleida consideren que la marxa enrere ha estat fruit de la mobilització social."
},
"extractive": {
"a1": "Arran Lleida considera que l'Ajuntament de Lleida ha fet marxa enrere en el procediment penal per dur a judici els tres joves acusats d'arrancar el mes de desembre passat plaques de carrers vinculats amb el franquisme \"per la pressió i mobilització social\".\nPel que fa al fet que la fiscalia informés a la Paeria sobre la dificultat d'atribuir als tres joves un delicte lleu de danys, des de l'Ajuntament expliquen que no els hi consta cap informació al respecte i asseguren que el motiu de demanar al jutjat l'arxiu de les actuacions respon a un criteri d'equiparar la resposta de la Paeria en tots els casos; tant en els fets del desembre com en els de la nit de dilluns passat, quan dos nois de 18 anys i un menor de 15 anys van ser sorpresos per la Guàrdia Urbana quan es disposaven a arrencar una placa del carrer Alcalde Montaña i portaven quatre plaques de carrers més. \nEn ella es recull que el jutjat va rebre una denúncia de la Guàrdia Urbana per una possible infracció penal comesa el 13 de desembre de 2016 i que el 22 de març de 2017 l'Ajuntament de Lleida va presentar un escrit sol·licitant l'arxiu de les actuacions i renunciant a qualsevol reclamació a respecte.\nEl portaveu d'Arran Lleida, Llibert Rexach, ha explicat que \"tot i que aparentment sembli una bona notícia\" l'arxiu de les actuacions contra els tres joves acusats de danys que havien de ser jutjats dimarts, \"la retirada del judici és fruit de la pressió i mobilització social que hi ha hagut les últimes setmanes i mesos i és una jugada cínica per tapar les vergonyes d'un ajuntament sord que no vol escoltar les reivindicacions que s'estan fent\".",
"a2": "Arran Lleida considera que l'Ajuntament de Lleida ha fet marxa enrere en el procediment penal per dur a judici els tres joves acusats d'arrancar el mes de desembre passat plaques de carrers vinculats amb el franquisme \"per la pressió i mobilització social\".\nPel que fa al fet que la fiscalia informés a la Paeria sobre la dificultat d'atribuir als tres joves un delicte lleu de danys, des de l'Ajuntament expliquen que no els hi consta cap informació al respecte i asseguren que el motiu de demanar al jutjat l'arxiu de les actuacions respon a un criteri d'equiparar la resposta de la Paeria en tots els casos; tant en els fets del desembre com en els de la nit de dilluns passat, quan dos nois de 18 anys i un menor de 15 anys van ser sorpresos per la Guàrdia Urbana quan es disposaven a arrencar una placa del carrer Alcalde Montaña i portaven quatre plaques de carrers més.\nEl portaveu d'Arran Lleida, Llibert Rexach, ha explicat que \"tot i que aparentment sembli una bona notícia\" l'arxiu de les actuacions contra els tres joves acusats de danys que havien de ser jutjats dimarts, \"la retirada del judici és fruit de la pressió i mobilització social que hi ha hagut les últimes setmanes i mesos i és una jugada cínica per tapar les vergonyes d'un ajuntament sord que no vol escoltar les reivindicacions que s'estan fent\".\nJordana ha explicat que \"només van separar una placa que per la llei de memòria històrica no hauria d'estar present i que ho hauria d'haver fet l'Ajuntament\" i, per tant, considera que el que van fer \"no era cap conducta delictiva\".",
"a3": "Pel que fa al fet que la fiscalia informés a la Paeria sobre la dificultat d'atribuir als tres joves un delicte lleu de danys, des de l'Ajuntament expliquen que no els hi consta cap informació al respecte i asseguren que el motiu de demanar al jutjat l'arxiu de les actuacions respon a un criteri d'equiparar la resposta de la Paeria en tots els casos; tant en els fets del desembre com en els de la nit de dilluns passat, quan dos nois de 18 anys i un menor de 15 anys van ser sorpresos per la Guàrdia Urbana quan es disposaven a arrencar una placa del carrer Alcalde Montaña i portaven quatre plaques de carrers més.\nEn ella es recull que el jutjat va rebre una denúncia de la Guàrdia Urbana per una possible infracció penal comesa el 13 de desembre de 2016 i que el 22 de març de 2017 l'Ajuntament de Lleida va presentar un escrit sol·licitant l'arxiu de les actuacions i renunciant a qualsevol reclamació a respecte.\nEl portaveu d'Arran Lleida, Llibert Rexach, ha explicat que \"tot i que aparentment sembli una bona notícia\" l'arxiu de les actuacions contra els tres joves acusats de danys que havien de ser jutjats dimarts, \"la retirada del judici és fruit de la pressió i mobilització social que hi ha hagut les últimes setmanes i mesos i és una jugada cínica per tapar les vergonyes d'un ajuntament sord que no vol escoltar les reivindicacions que s'estan fent\".\nJordana ha afegit que l'Ajuntament de Lleida fins avui no ha enviat cap notificació administrativa als joves denunciats referent a l'inici d'algun tipus de procediment que culminaria amb una multa."
},
"extreme": {
"a1": "Segons Arran Lleida, l'Ajuntament no portarà a judici els tres acusats d'arrencar plaques, per culpa de la pressió social.",
"a2": "Arran Lleida acusa la Paeria d'arxivar la denúncia per l'arrencada de plaques franquistes únicament per la pressió social rebuda.",
"a3": "S’arxiven les actuacions judicials contra els joves que havien retirat plaques franquistes gràcies a la mobilització social, segons Arran Lleida."
}
}
|
1,376 |
L'escenari espanyol s'enverina per a l'independentisme
|
«Sobre la taula hi ha garantir un any d'oxigen als dos governs i provar d'esvair la tempesta que s'acosta, però també el risc de fracturar unes bases que –en ple judici– no entendrien un acord sense contrapartides sobre presos o autodeterminació»
|
El vodevil andalús protagonitzat pel PP, Vox i Cs és només un assaig general.
Les tres formacions es preparen per estendre la seva aliança a tot l'Estat després de les municipals i autonòmiques del mes de maig i, si poden, repetiran l'experiment a les generals per foragitar Pedro Sánchez de La Moncloa.
Vox ha arribat per quedar-se, i malgrat la performance del viatge al centre del partit d'Albert Rivera –que marca distàncies amb Santiago Abascal mentre el legitima com a actor-, i la remor de la vella guàrdia del PP –que s’escandalitza de les propostes contra les dones però no censura el pacte- les tres formacions cohabitaran durant com a mínim un any per culminar l'assalt.
Malgrat l'escenificació, les disputes que protagonitzen ara Cs i Vox responen als interessos dels tres partits i no posaran en perill en cap cas el govern a Andalusia.
Per a Rivera són una fórmula per buscar el desmarcatge sense trencar l'acord de fons, i una via per asserenar els ànims dels seus socis europeus (d'Emmanuel Macron als liberals de l'ALDE) que arrufen el nas davant l'extrema dreta.
Per a Casado, una excusa per vestir l'uniforme d'àrbitre de la dreta i exercir un lideratge simbòlic que el PP havia perdut després de la caiguda de Rajoy.
I per a Abascal, el context és l'oportunitat de brillar en el seu paper d'outsider, generar titulars i guanyar protagonisme de cara als comicis de maig.
La resta de qüestions, com els acords de governabilitat signats pel PP amb uns i altres, són només munició.
L'èxit de la triple aliança a Andalusia sense marge els crítics del PP, que no comparteixen la radicalització del discurs i que aspiren a situar Feijóo a Génova
L'èxit de la triple aliança a Andalusia deixa de moment sense marge els crítics del PP, que no comparteixen la radicalització del discurs i que aspiren a situar Alberto Núñez Feijóo a la setena planta del carrer Génova de Madrid.
Hauran d'esperar com a mínim a les municipals i autonòmiques de maig, primer match point per a un jove líder que, malgrat aconseguir la presidència a Andalusia, va a la baixa a les urnes i a les enquestes.
"L’efecte Casado no existeix", diuen als passadissos del Congrés alhora que fan comptes del transvasament directe de vots del PP cap a Vox.
Casado intenta tornar a "enamorar" els votants que l'han abandonat –en les seves pròpies paraules- però els escèptics recorden que fins ara, i a base d'inflamar el dibuix sobre la situació a Catalunya i a l'Estat, només ha alimentat els arguments de Vox.
L'experiment a Andalusia també congela el pla B de Ciutadans, que després de jugar al chicken run amb el PP (portant-lo al final del penya-segat per saltar del cotxe a l’últim moment), podria haver anat planant cap al centre a l'espera d'un futur acord amb el PSOE un cop passades les eleccions generals.
Un escenari somniat per als barons socialistes, que esperen al maig aigua en forma de diversificació d'acords de Rivera que els permetin seguir al poder, i potser òptim tan per a Sánchez –recuperaria el vell aliat– com per a Rivera –situaria de nou el seu partit al centre.
Un escenari, però, que seria letal per a l’independentisme i per al PSC, els dos damnificats d'un possible enduriment de la posició de l'executiu socialista respecte a Catalunya.
Tot plegat escenaris complicats per a l'independentisme que redoblen la pressió sobre ERC i PDECat per aprovar els pressupostos.
Les direccions de les dues formacions han obert ja un debat que ha generat tensions al PDECat –amb una pugna entre l'entorn de Puigdemont i la vella guàrdia del grup parlamentari a Madrid– mentre que ERC busca fórmules per garantir com a mínim la tramitació dels comptes.
Sobre la taula la possibilitat de garantir un any d'oxigen per als dos governs i provar d'esvair la tempesta que s'acosta, però també el risc de fracturar unes bases que –en ple judici– no entendrien un acord sense contrapartides respecte als presos o a l'autodeterminació.
L'escenari pressupostari redobla la pressió sobre ERC i PDECat, i ja ha generat tensions entre l'entorn de Puigdemont i la vella guàrdia del grup parlamentari a Madrid
Una aposta arriscada a l'alçada de la que haurà de fer el propi Sánchez, que al cap i a la fi és qui té la clau per anar més enllà de les ofertes de saldo descatalogat, com la de complir per primera vegada amb el nivell d'inversions compromeses a l’Estatut del 2006 que va avançar NacióDigital i fer passos polítics efectius i valents per construir un nou escenari encaminat a la resolució del conflicte.
|
[
"canal madrid: anàlisi"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Davant de l'èxit del tripartit PP, VOX i Cs a Andalusia, les tres formacions pretenen estendre la seva aliança a tot l'Estat i arraconar el PSOE de Sánchez. Aquesta maniobra perjudicaria greument l'independentisme català, cosa que fa que ERC i PDeCAT tinguin més pressió per aprovar els pressupostos. Concretament, ERC busca la fórmula per garantir la tramitació dels comptes.",
"a2": "El pacte de govern a Andalusia entre PP i Ciutadans, amb el suport de Vox, podria convertir-se en el model a seguir després de les eleccions municipals i autonòmiques a Espanya el mes de maig. El PSOE tampoc descartaria comptar amb el suport de Ciutadans, un escenari que resultaria perjudicial per a les aspiracions de l’independentisme a Catalunya.",
"a3": "El govern de les tres dretes a Andalusia representa un model que pretenen estendre a tot l'estat i que, de rebot, deixa poc marge als partidaris de la radicalització al PP al voltant de Casado. L'èxit del tripartit, a més, neutralitza les possibilitats d'acord entre PSOE i Cs, i dibuixa escenaris polítics que dificulten l’aprovació dels pressupostos del govern ERC-PDeCAT."
},
"extractive": {
"a1": "Les tres formacions es preparen per estendre la seva aliança a tot l'Estat després de les municipals i autonòmiques del mes de maig i, si poden, repetiran l'experiment a les generals per foragitar Pedro Sánchez de La Moncloa.\nVox ha arribat per quedar-se, i malgrat la performance del viatge al centre del partit d'Albert Rivera –que marca distàncies amb Santiago Abascal mentre el legitima com a actor-, i la remor de la vella guàrdia del PP –que s’escandalitza de les propostes contra les dones però no censura el pacte- les tres formacions cohabitaran durant com a mínim un any per culminar l'assalt.\nL'èxit de la triple aliança a Andalusia deixa de moment sense marge els crítics del PP, que no comparteixen la radicalització del discurs i que aspiren a situar Alberto Núñez Feijóo a la setena planta del carrer Génova de Madrid.\nSobre la taula la possibilitat de garantir un any d'oxigen per als dos governs i provar d'esvair la tempesta que s'acosta, però també el risc de fracturar unes bases que –en ple judici– no entendrien un acord sense contrapartides respecte als presos o a l'autodeterminació. ",
"a2": "Les tres formacions es preparen per estendre la seva aliança a tot l'Estat després de les municipals i autonòmiques del mes de maig i, si poden, repetiran l'experiment a les generals per foragitar Pedro Sánchez de La Moncloa.\nVox ha arribat per quedar-se, i malgrat la performance del viatge al centre del partit d'Albert Rivera –que marca distàncies amb Santiago Abascal mentre el legitima com a actor-, i la remor de la vella guàrdia del PP –que s’escandalitza de les propostes contra les dones però no censura el pacte- les tres formacions cohabitaran durant com a mínim un any per culminar l'assalt.\nL'èxit de la triple aliança a Andalusia deixa de moment sense marge els crítics del PP, que no comparteixen la radicalització del discurs i que aspiren a situar Alberto Núñez Feijóo a la setena planta del carrer Génova de Madrid.\nL'experiment a Andalusia també congela el pla B de Ciutadans, que després de jugar al chicken run amb el PP (portant-lo al final del penya-segat per saltar del cotxe a l’últim moment), podria haver anat planant cap al centre a l'espera d'un futur acord amb el PSOE un cop passades les eleccions generals.",
"a3": "Les tres formacions es preparen per estendre la seva aliança a tot l'Estat després de les municipals i autonòmiques del mes de maig i, si poden, repetiran l'experiment a les generals per foragitar Pedro Sánchez de La Moncloa.\nL'èxit de la triple aliança a Andalusia deixa de moment sense marge els crítics del PP, que no comparteixen la radicalització del discurs i que aspiren a situar Alberto Núñez Feijóo a la setena planta del carrer Génova de Madrid.\nCasado intenta tornar a \"enamorar\" els votants que l'han abandonat –en les seves pròpies paraules- però els escèptics recorden que fins ara, i a base d'inflamar el dibuix sobre la situació a Catalunya i a l'Estat, només ha alimentat els arguments de Vox.\nTot plegat escenaris complicats per a l'independentisme que redoblen la pressió sobre ERC i PDECat per aprovar els pressupostos."
},
"extreme": {
"a1": "PP, VOX i Cs pretenen governar l'estat espanyol i això afectaria greument l'independentisme català que s'enfronta a la pressió pressupostària.",
"a2": "El pacte de govern entre PP, Ciutadans i Vox a Andalusia podria convertir-se en el model al conjunt d’Espanya.",
"a3": "L'èxit del govern tripartit de les dretes a Andalusia planteja escenaris postelectorals complicats a la resta d’Espanya i a Catalunya."
}
}
|
245 |
Iglesias considera ‘legítim’ el referèndum unilateral
|
El líder de Podem considera que per exercir el dret de decidir cal un referèndum legal
|
El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat avui que considera el referèndum d’independència unilateral com una ‘mobilització legítima’, tot i que ha insistit que per exercir realment el dret a decidir ‘cal un referèndum legal, que sigui reconegut internacionalment i que tingui efectes jurídics’, cosa que ‘no és possible’ en una consulta com la del 9-N.
En una entrevista a Rac1, Iglesias ha posat de manifest també que va demanar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que acceptés el repte del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i defensés els canvis legals per al referèndum al Congrés dels Diputats espanyol.
Iglesias ha expressat d’aquesta manera el seu suport al plantejament del secretari general de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, que ha expressat el seu suport a un referèndum unilateral d’independència si no s’assoleix un acord amb el govern espanyol.
Segons Iglesias, el que ha plantejat Fachín és una mobilització ‘política’ que és ‘legítima’ i que, com a tal, sempre tindrà Podem al costat.
En tot cas ha insistit que el que defensa la seva formació és ‘exercir el dret a decidir’ i ‘fer-ho cal un referèndum legal amb efectes jurídic que no és possible amb una mobilització com la del 9-N’.
Iglesias també ha augurat que l’opinió de les bases de Podem Catalunya –que estan cridades a consulta sobre el paper de la seva formació en cas que no s’arribi a un acord per celebrar el referèndum- ‘coincidirà’ amb la de la direcció estatal.
‘Estem contents que Podem Catalunya obri un debat sobre el nostre posicionament i crec que coincidirem’, ha dit abans d’expressar el seu ‘respecte’ per la ‘llibertat’ de Podem Catalunya a l’hora de prendre ‘qualsevol decisió’.
En aquest marc, també ha expressat la seva oposició a qualsevol ‘mesura repressiva’ de l’estat espanyol davant el referèndum unilateral.
‘A qualsevol, demòcrata l’ha d’espantar escoltar el PP’ reaccionant sobre el referèndum, i ‘són capaços de qualsevol cosa’, ha apuntat.
En tot cas ha afegit que caldrà tenir en compte el talent polític de Rajoy i l’ha advertit que ‘seria contraproduent dur a terme mesures de força’.
‘És veritat que el govern disposa de molts instruments, però crec que no afrontar la realitat plurinacional i una demanda majoritària a Catalunya és bàsicament no tenir altura d’estat’.
Demana a Puigdemont que vagi al congrés
Iglesias també ha posat de manifest que va demanar al president de la Generalitat –previsiblement dilluns, quan es van reunir i va assistir a la conferència de Puigdemont a Madrid- que accepti el repte de Mariano Rajoy i presenti el seu projecte al Congrés dels Diputats.
‘A mi m’agradaria que Puigdemont anés al Congrés.
Li ho vaig transmetre al president.
Crec que seria un avenç que pogués pujar a la tribuna i que poguéssim debatre.
I crec que l’impressionaria veure que un terç dels diputats del Congrés són favorables al dret a decidir, una realitat inèdita a Espanya’.
En aquest sentit ha assegurat que ‘cada vegada són més els espanyols que creuen que el futur de Catalunya l’hauran de decidir els catalans i catalanes’, un fet que Podem ha defensat ‘a tot el territori de l’estat, i no ens va malament’.
Espera que el PDECat doni suport a la moció de censura
Iglesias també s’ha mostrat optimista sobre la possibilitat que el PDECat s’acabi sumant a la moció de censura que la seva formació ha presentat contra Rajoy.
Podem ja disposa del suport d’ERC i de Bildu, i espera que la comissió mixta amb els demòcrates permeti assolir un acord en breu.
En aquest sentit, també s’ha mostrat disposat a retirar la seva moció si el líder del PSOE, Pedro Sánchez, en presenta una de pròpia, ‘però si segueixen marejant la perdiu tenim una responsabilitat amb el nostre país’.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Pablo Iglesias, líder de Podem, considera el referèndum d’independència unilateral una mobilització legítima. Ara bé, també apunta que cal un referèndum legal per obtenir el reconeixement internacional, i això no és possible en una consulta com la del 9-N. A més, ha demanat a Puigdemont que accepti el repte de Rajoy i defensi els canvis legals per al referèndum al Congrés.",
"a2": "El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha expressat en una entrevista a RAC 1 que consideraria un referèndum unilateral com una mobilització legítima. De totes maneres, insisteix que, per exercir el dret a decidir, caldria un referèndum legal pactat amb l'Estat. També ha animat el president català Carles Puigdemont a defensar els canvis legals per al referèndum al Congrés.",
"a3": "Pablo Iglesias defèn el dret a decidir de Catalunya, tot i que insisteix que caldria un referèndum legal, reconegut internacionalment i efectiu jurídicament. Ha expressat també el seu suport a Podem a Catalunya per sostenir un referèndum unilateral, a falta d’acord amb el govern espanyol. Així mateix, ha convidat Puigdemont a defensar una reforma legal per al referèndum al Congrés."
},
"extractive": {
"a1": "El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat avui que considera el referèndum d’independència unilateral com una ‘mobilització legítima’, tot i que ha insistit que per exercir realment el dret a decidir ‘cal un referèndum legal, que sigui reconegut internacionalment i que tingui efectes jurídics’, cosa que ‘no és possible’ en una consulta com la del 9-N. \nEn una entrevista a Rac1, Iglesias ha posat de manifest també que va demanar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que acceptés el repte del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i defensés els canvis legals per al referèndum al Congrés dels Diputats espanyol.\nEn tot cas ha insistit que el que defensa la seva formació és ‘exercir el dret a decidir’ i ‘fer-ho cal un referèndum legal amb efectes jurídic que no és possible amb una mobilització com la del 9-N’.\nIglesias també ha augurat que l’opinió de les bases de Podem Catalunya –que estan cridades a consulta sobre el paper de la seva formació en cas que no s’arribi a un acord per celebrar el referèndum- ‘coincidirà’ amb la de la direcció estatal.",
"a2": "El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat avui que considera el referèndum d’independència unilateral com una ‘mobilització legítima’, tot i que ha insistit que per exercir realment el dret a decidir ‘cal un referèndum legal, que sigui reconegut internacionalment i que tingui efectes jurídics’, cosa que ‘no és possible’ en una consulta com la del 9-N.\nEn una entrevista a Rac1, Iglesias ha posat de manifest també que va demanar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que acceptés el repte del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i defensés els canvis legals per al referèndum al Congrés dels Diputats espanyol.\n‘Estem contents que Podem Catalunya obri un debat sobre el nostre posicionament i crec que coincidirem’, ha dit abans d’expressar el seu ‘respecte’ per la ‘llibertat’ de Podem Catalunya a l’hora de prendre ‘qualsevol decisió’.\n‘A qualsevol, demòcrata l’ha d’espantar escoltar el PP’ reaccionant sobre el referèndum, i ‘són capaços de qualsevol cosa’, ha apuntat.",
"a3": "El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat avui que considera el referèndum d’independència unilateral com una ‘mobilització legítima’, tot i que ha insistit que per exercir realment el dret a decidir ‘cal un referèndum legal, que sigui reconegut internacionalment i que tingui efectes jurídics’, cosa que ‘no és possible’ en una consulta com la del 9-N.\nEn una entrevista a Rac1, Iglesias ha posat de manifest també que va demanar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que acceptés el repte del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i defensés els canvis legals per al referèndum al Congrés dels Diputats espanyol.\nIglesias ha expressat d’aquesta manera el seu suport al plantejament del secretari general de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachín, que ha expressat el seu suport a un referèndum unilateral d’independència si no s’assoleix un acord amb el govern espanyol.\nIglesias també ha posat de manifest que va demanar al president de la Generalitat –previsiblement dilluns, quan es van reunir i va assistir a la conferència de Puigdemont a Madrid- que accepti el repte de Mariano Rajoy i presenti el seu projecte al Congrés dels Diputats."
},
"extreme": {
"a1": "Iglesias opina que el referèndum unilateral és \"legítim\", però que cal fer ajustos legals per obtenir el reconeixement internacional.",
"a2": "Pablo Iglesias considera que un referèndum unilateral seria una mobilització legítima, però insisteix en la necessitat d'un referèndum legal.",
"a3": "Pablo Iglesias reitera a la ràdio catalana el suport de Podem a un possible referèndum independència unilateral a Catalunya."
}
}
|
823 |
Un agost sense vacances per l’1-O
|
Tots els diputats independentistes estan en guàrdia per si cal respondre a alguna mena d'actuació del govern espanyol
|
L’agost és el mes de vacances habitual per a la classe política.
El període de sessions del parlament se suspèn fins al setembre, l’activitat de les institucions i dels partits queda sota mínims i tots els tràmits s’aturen.
No obstant això, aquest agost és diferent.
Com tota la legislatura, de fet.
Tothom és en guàrdia i mira de reüll les accions que es puguin duu a terme amb la vista posada a l’1-O.
‘Permanentment mobilitzables.’
Aquesta és la fórmula que va fer servir, fa dos mesos, Jordi Turull, aleshores president del grup parlamentari de Junts pel Sí, en una reunió del grup al parlament.
Segons que va transcendir, Turull va recomanar els diputats que no fessin el ‘viatge de la seva vida’ perquè calia estar atents a tots els moviments de govern espanyol i tenir capacitat de resposta.
Els qui faran menys vacances seran els membres de la mesa del parlament, que es reuniran el 16 d’agost.
La majoria independentista permetrà que s’admeti a tràmit la llei del referèndum de manera extraordinària, però reduint a la meitat els terminis fixats.
Aquesta és la previsió del govern, sotmesa, però, al curs dels esdeveniments.
El primer ple, en el qual s’ha d’aprovar la llei del referèndum, és previst per al 6 de setembre.
En la seva providència d’ahir, el Tribunal Constitucional ha advertit els membres de la mesa del parlament –la majoria, investigats per haver permès el debat del referèndum durant la qüestió de confiança del setembre passat– que acceptar la tramitació per la via ràpida de qualsevol llei mitjançant el reglament suspès pot comportar-los conseqüències penals.
La mesa, doncs, està advertida de cara al 16 d’agost.
El parlament, habilitat la segona quinzena d’agost
JxSí va demanar, per mitjà d’una esmena al reglament del parlament, d’habilitar la segona quinzena d’agost com a període hàbil per tal d’avançar en la tramitació de les lleis de desconnexió.
El debat obert era si calia registrar la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica per separat.
Finalment, s’ha decidit de registrar primer la norma que regula l’1-O i posposar la presentació pública i el registre de la llei de transitorietat.
D’aquesta manera, a partir de la segona quinzena d’agost, correrà el rellotge i començaran a complir-se els terminis que han de permetre d’aprovar la llei del referèndum al parlament la primera setmana de setembre.
De fet, el govern té alternatives per a sotmetre la llei al debat i l’aprovació del parlament malgrat la suspensió cautelar de la reforma del reglament del parlament.
El Constitucional, en guàrdia
Ahir, el Tribunal Constitucional va reunir-se d’urgència en una trobada extraordinària en la qual va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, contra la reforma del reglament del parlament.
No és pas la primera vegada que el Constitucional convoca una reunió d’urgència per a barrar el pas a les iniciatives del parlament.
El precedent més clar és la corredissa per a evitar el 9-N.
El 26 de setembre del 2014, el parlament va aprovar la llei de consultes i l’endemà, l’ex-president de la Generalitat Artur Mas va signar el decret de convocatòria del 9-N.
L’estat espanyol va activar-se i, en només vint-i-quatre hores, va activar el consell d’estat, que es va reunir d’urgència per a emetre dos dictàmens favorables als recursos; el consell de ministres, que va aprovar els recursos en una reunió extraordinària; i el mateix Tribunal Constitucional, que en una reunió d’urgència va admetre’ls a tràmit i va suspendre la llei catalana.
A diferència del parlament, les institucions espanyoles sí que han suspès l’activitat fins al setembre.
No sembla que el govern espanyol actuï fins que el parlament no aprovi la llei del referèndum.
Hi ha una treva fins al setembre.
És aleshores quan tornarà a engegar tota la maquinària perquè el Tribunal Constitucional suspengui la norma.
El xoc institucional, doncs, arribarà a tres setmanes de l’1-O i a les portes de l’Onze de Setembre.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Aquest mes d'agost, la majoria de diputats independentistes no faran vacances perquè pretenen aprovar la llei del referèndum a principis de setembre, tot pensant en el pròxim 1-O. De fet, els membres de la mesa es reuniran el 16 d'agost, encara que el TC els ha advertit que acceptar lleis mitjançant el reglament suspès pot tenir conseqüències penals.",
"a2": "Tot i que l’agost és el mes de vacances habitual per a la classe política, aquest any els diputats independentistes es mantindran disponibles, en cas que fos necessari respondre a qualsevol actuació del govern espanyol relacionada amb la celebració de l’1-O. A partir de la segona quinzena d’agost, s’iniciaran els tràmits que permetin aprovar la llei del referèndum al Parlament.",
"a3": "Les institucions catalanes continuaran permanentment mobilitzades durant el mes d'agost, a fi de tenir capacitat de resposta en previsió dels esdeveniments previs al referèndum fixat per l’1-O. A partir de la segona quinzena, començaran a córrer els terminis parlamentaris per aprovar la llei del referèndum. El Tribunal Constitucional també s'ha reunit d’urgència per admetre el recurs del govern espanyol."
},
"extractive": {
"a1": "Segons que va transcendir, Turull va recomanar els diputats que no fessin el ‘viatge de la seva vida’ perquè calia estar atents a tots els moviments de govern espanyol i tenir capacitat de resposta. \nEls qui faran menys vacances seran els membres de la mesa del parlament, que es reuniran el 16 d’agost. \nEl primer ple, en el qual s’ha d’aprovar la llei del referèndum, és previst per al 6 de setembre.\nEn la seva providència d’ahir, el Tribunal Constitucional ha advertit els membres de la mesa del parlament –la majoria, investigats per haver permès el debat del referèndum durant la qüestió de confiança del setembre passat– que acceptar la tramitació per la via ràpida de qualsevol llei mitjançant el reglament suspès pot comportar-los conseqüències penals.\nD’aquesta manera, a partir de la segona quinzena d’agost, correrà el rellotge i començaran a complir-se els terminis que han de permetre d’aprovar la llei del referèndum al parlament la primera setmana de setembre.",
"a2": "Tothom és en guàrdia i mira de reüll les accions que es puguin duu a terme amb la vista posada a l’1-O.\nSegons que va transcendir, Turull va recomanar els diputats que no fessin el ‘viatge de la seva vida’ perquè calia estar atents a tots els moviments de govern espanyol i tenir capacitat de resposta.\nEn la seva providència d’ahir, el Tribunal Constitucional ha advertit els membres de la mesa del parlament –la majoria, investigats per haver permès el debat del referèndum durant la qüestió de confiança del setembre passat– que acceptar la tramitació per la via ràpida de qualsevol llei mitjançant el reglament suspès pot comportar-los conseqüències penals.\nD’aquesta manera, a partir de la segona quinzena d’agost, correrà el rellotge i començaran a complir-se els terminis que han de permetre d’aprovar la llei del referèndum al parlament la primera setmana de setembre.",
"a3": "Segons que va transcendir, Turull va recomanar els diputats que no fessin el ‘viatge de la seva vida’ perquè calia estar atents a tots els moviments de govern espanyol i tenir capacitat de resposta.\nJxSí va demanar, per mitjà d’una esmena al reglament del parlament, d’habilitar la segona quinzena d’agost com a període hàbil per tal d’avançar en la tramitació de les lleis de desconnexió.\nD’aquesta manera, a partir de la segona quinzena d’agost, correrà el rellotge i començaran a complir-se els terminis que han de permetre d’aprovar la llei del referèndum al parlament la primera setmana de setembre.\nAhir, el Tribunal Constitucional va reunir-se d’urgència en una trobada extraordinària en la qual va admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, contra la reforma del reglament del parlament."
},
"extreme": {
"a1": "La preparació de l'1-O implica que els diputats independentistes no poden fer vacances aquest mes d'agost.",
"a2": "Els diputats independentistes es mantenen disponibles durant el mes d’agost, amb la vista posada al referèndum de l’1-O.",
"a3": "Les institucions catalanes, i algunes d'estatals, no descansaran del tot durant el mes d'agost, en previsió del referèndum de l’1-O."
}
}
|
1,357 |
Barcelona reivindica el gòtic
|
El llibre 'Barcelona gòtica' mostra l'esplendor de les construccions medievals a través del seu simbolisme | L'ajuntament valora a llarg termini demanar la declaració de Patrimoni Universal de la UNESCO | El volum recupera obres «ocultes pel neogòtic del segle XX»
|
Reivindicar l'art gòtic de Barcelona a partir del seu simbolisme, aquest és l'objectiu principal del llibre 'Barcelona gòtica' (Ajuntament de Barcelona-Triangle Postals, 2014) escrit conjuntament per Victoria Cirlot, catedràtica de filologia romànica i directora de l'Institut Universitari de Cultura, i Raimon Arola, doctor en Història de l'Art, amb fotografies de Pere Vivas, especialitzat en arquitectura i patrimoni.
El volum, editat amb tot detall i edició trilingüe -castellà, anglès i català-, recupera l'esplendor d'obres que sovint passen desapercebudes com l'espasa i la làpida del rei Pere el conestable de Portugal (Pere V rei d'Aragó, Pere IV comte de Barcelona) a partir d'una articulació basada en tres aspectes bàsics del gòtic català, la catedral, en especial la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, però també altres esglésies del centre; el palau, partint del Palau Reial, i engrandint el ventall; i el monestir, centrat en el Monestir de Pedralbes.
Plantejat com un "passeig per una Barcelona oculta" en paraules de Victoria Cirlot, el llibre busca trobar la "mirada simbòlica capaç de restituir el significat de les obres i la seva capacitat de comprensió" per donar a conèixer el gòtic primigeni, ja que com apunta Raimon Arola, "el gòtic de Barcelona és el primer gòtic que neix a partir del romànic".
Per això mateix, Arola demana que es pugui assolir un objectiu a llarg termini, "demanar que el gòtic de Barcelona sigui Patrimoni de la Humanitat" reconegut per la UNESCO, una fita que l'ajuntament, en paraules del tinent d'alcalde de cultura, Jaume Ciurana, "té sobre la taula", tot i que caldria "molta inversió privada" i que en tot cas no es plantejarà "de forma immediata".
"Vetllem pel patrimoni i més endavant ens podrem plantejar altres coses", concreta Ciurana, que en tot cas avança que un cop enllestida l'actual reforma de l'entorn de la muralla romana a la via Laietana, el consistori estudia preparar un pla director del Palau Reial, "per interconnectar totes les seves parts".
Gòtic versus neogòtic
Qualsevol reivindicació de l'art gòtic a Barcelona i molt especialment al mateix Barri Gòtic passa per la diferenciació de les obres d'aquest art específic de l'edat mitjana de les manifestacions artístiques del neogòtic, a partir del qual es va reconstruir part del centre de la ciutat a principis del segle XX.
El turista habitual, però massa sovint també el barceloní complaent, no és capaç de copsar la diferència entre l'església de Santa Maria del Mar o la Catedral de Barcelona, edificades al llarg del segle XIV, amb la façana de la mateixa Catedral o el pont del carrer del Bisbe, que daten del 1890 i el 1927, respectivament.
De fet, part de les construccions considerades gòtiques són en realitat neogòtiques, edificacions a les que cal sumar, per tot el centre de la ciutat, els edificis traslladats a conseqüència de l'obertura de la Via Laietana a principis del segle XX -un exemple és la casa Padellàs, seu del Museu d'Història de Barcelona- o els immobles reconstruïts a partir d'un virtual model de casa medieval catalana, -seria el cas d'alguns edificis del carrer de Montcada-.
Davant d'aquest fet, els autors de 'Barcelona Gòtica' s'han volgut centrar estrictament en l'art genuí.
“No és la intenció del llibre fer discussions d'història de l'art i per tant el llibre mostra només la Barcelona gòtica, no la neogòtica”, apunta Victoria Cirlot.
Tanmateix, el debat és sobre la taula, donat que per a Raimon Arola, una de les fites del llibre és precisament recuperar “el patrimoni que ha quedat ocult pel neogòtic del segle xx”, una moda arquitectònica que tot i “fer coses molt estranyes, com tallar la porta de Sant Rafael” de l'Ajuntament -l'estranya façana del carrer Ciutat-, “va servir per mantenir viu el gòtic i aconseguir que Barcelona sigui una de les poques ciutats on hi ha tant gòtic”.
De fet, l'interès modern per l'arquitectura medieval i la seva transmutació en neogòtic, vinculat a una certa expressió del catalanisme relacionada amb l'obra de govern de la Mancomunitat i en especial de Puig i Cadafalch -arquitecte i president d'aquell organisme d'autogovern entre el 1917 i el 1923-, hauria servit precisament per a “mantenir el gòtic de la ciutat de Barcelona”, malgrat que segons el mateix Arola, aquells neogòtics del segle XX “es van inventar” part del patrimoni actual.
|
[] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Es publica el llibre \"Barcelona gòtica\" per reivindicar l'art gòtic de Barcelona i aconseguir a llarg termini que aquest art sigui patrimoni de la humanitat reconegut per la UNESCO. Un altre objectiu de l'obra és recuperar “el patrimoni que ha quedat ocult pel neogòtic del segle xx”, una moda arquitectònica que va mantenir el gòtic a Barcelona.",
"a2": "L’Ajuntament de Barcelona i Triangle Postals han editat “Barcelona gòtica”, un llibre que mostra l’esplendor de les construccions gòtiques de la ciutat a través del simbolisme d’aquest art. El llibre, que se centra en el gòtic primigeni medieval i no el neogòtic del segle XX, ha estat escrit per Victoria Cirlot i Raimon Arola, amb fotografies de Pere Vivas.",
"a3": "El patrimoni gòtic de Barcelona i el seu simbolisme és el tema del volum “Barcelona gòtica”, obra dels especialistes Victoria Cirlot i Raimon Arola, amb fotografies de Pere Vivas. Arola reivindica que el gòtic de Barcelona esdevingui patrimoni de la humanitat. El volum es concentra en l'art gòtic genuí, tot descartant, doncs, la seva interpretació neogòtica del segle XX."
},
"extractive": {
"a1": "Reivindicar l'art gòtic de Barcelona a partir del seu simbolisme, aquest és l'objectiu principal del llibre 'Barcelona gòtica' (Ajuntament de Barcelona-Triangle Postals, 2014) escrit conjuntament per Victoria Cirlot, catedràtica de filologia romànica i directora de l'Institut Universitari de Cultura, i Raimon Arola, doctor en Història de l'Art, amb fotografies de Pere Vivas, especialitzat en arquitectura i patrimoni. \nPer això mateix, Arola demana que es pugui assolir un objectiu a llarg termini, \"demanar que el gòtic de Barcelona sigui Patrimoni de la Humanitat\" reconegut per la UNESCO, una fita que l'ajuntament, en paraules del tinent d'alcalde de cultura, Jaume Ciurana, \"té sobre la taula\", tot i que caldria \"molta inversió privada\" i que en tot cas no es plantejarà \"de forma immediata\". \nTanmateix, el debat és sobre la taula, donat que per a Raimon Arola, una de les fites del llibre és precisament recuperar “el patrimoni que ha quedat ocult pel neogòtic del segle xx”, una moda arquitectònica que tot i “fer coses molt estranyes, com tallar la porta de Sant Rafael” de l'Ajuntament -l'estranya façana del carrer Ciutat-, “va servir per mantenir viu el gòtic i aconseguir que Barcelona sigui una de les poques ciutats on hi ha tant gòtic”.\nDe fet, l'interès modern per l'arquitectura medieval i la seva transmutació en neogòtic, vinculat a una certa expressió del catalanisme relacionada amb l'obra de govern de la Mancomunitat i en especial de Puig i Cadafalch -arquitecte i president d'aquell organisme d'autogovern entre el 1917 i el 1923-, hauria servit precisament per a “mantenir el gòtic de la ciutat de Barcelona”, malgrat que segons el mateix Arola, aquells neogòtics del segle XX “es van inventar” part del patrimoni actual.",
"a2": "Reivindicar l'art gòtic de Barcelona a partir del seu simbolisme, aquest és l'objectiu principal del llibre 'Barcelona gòtica' (Ajuntament de Barcelona-Triangle Postals, 2014) escrit conjuntament per Victoria Cirlot, catedràtica de filologia romànica i directora de l'Institut Universitari de Cultura, i Raimon Arola, doctor en Història de l'Art, amb fotografies de Pere Vivas, especialitzat en arquitectura i patrimoni.\nEl volum, editat amb tot detall i edició trilingüe -castellà, anglès i català-, recupera l'esplendor d'obres que sovint passen desapercebudes com l'espasa i la làpida del rei Pere el conestable de Portugal (Pere V rei d'Aragó, Pere IV comte de Barcelona) a partir d'una articulació basada en tres aspectes bàsics del gòtic català, la catedral, en especial la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, però també altres esglésies del centre; el palau, partint del Palau Reial, i engrandint el ventall; i el monestir, centrat en el Monestir de Pedralbes.\nPer això mateix, Arola demana que es pugui assolir un objectiu a llarg termini, \"demanar que el gòtic de Barcelona sigui Patrimoni de la Humanitat\" reconegut per la UNESCO, una fita que l'ajuntament, en paraules del tinent d'alcalde de cultura, Jaume Ciurana, \"té sobre la taula\", tot i que caldria \"molta inversió privada\" i que en tot cas no es plantejarà \"de forma immediata\".\nTanmateix, el debat és sobre la taula, donat que per a Raimon Arola, una de les fites del llibre és precisament recuperar “el patrimoni que ha quedat ocult pel neogòtic del segle xx”, una moda arquitectònica que tot i “fer coses molt estranyes, com tallar la porta de Sant Rafael” de l'Ajuntament -l'estranya façana del carrer Ciutat-, “va servir per mantenir viu el gòtic i aconseguir que Barcelona sigui una de les poques ciutats on hi ha tant gòtic”.",
"a3": "Reivindicar l'art gòtic de Barcelona a partir del seu simbolisme, aquest és l'objectiu principal del llibre 'Barcelona gòtica' (Ajuntament de Barcelona-Triangle Postals, 2014) escrit conjuntament per Victoria Cirlot, catedràtica de filologia romànica i directora de l'Institut Universitari de Cultura, i Raimon Arola, doctor en Història de l'Art, amb fotografies de Pere Vivas, especialitzat en arquitectura i patrimoni. \nEl volum, editat amb tot detall i edició trilingüe -castellà, anglès i català-, recupera l'esplendor d'obres que sovint passen desapercebudes com l'espasa i la làpida del rei Pere el conestable de Portugal (Pere V rei d'Aragó, Pere IV comte de Barcelona) a partir d'una articulació basada en tres aspectes bàsics del gòtic català, la catedral, en especial la Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, però també altres esglésies del centre; el palau, partint del Palau Reial, i engrandint el ventall; i el monestir, centrat en el Monestir de Pedralbes. \nPer això mateix, Arola demana que es pugui assolir un objectiu a llarg termini, \"demanar que el gòtic de Barcelona sigui Patrimoni de la Humanitat\" reconegut per la UNESCO, una fita que l'ajuntament, en paraules del tinent d'alcalde de cultura, Jaume Ciurana, \"té sobre la taula\", tot i que caldria \"molta inversió privada\" i que en tot cas no es plantejarà \"de forma immediata\".\nDe fet, l'interès modern per l'arquitectura medieval i la seva transmutació en neogòtic, vinculat a una certa expressió del catalanisme relacionada amb l'obra de govern de la Mancomunitat i en especial de Puig i Cadafalch -arquitecte i president d'aquell organisme d'autogovern entre el 1917 i el 1923-, hauria servit precisament per a “mantenir el gòtic de la ciutat de Barcelona”, malgrat que segons el mateix Arola, aquells neogòtics del segle XX “es van inventar” part del patrimoni actual."
},
"extreme": {
"a1": "\"Barcelona gòtica\" vol reivindicar l'art gòtic de Barcelona i aconseguir que sigui patrimoni de la humanitat segons la UNESCO.",
"a2": "L’Ajuntament de Barcelona publica “Barcelona gòtica”, un llibre que busca reivindicar l’art gòtic de la ciutat a partir del simbolisme.",
"a3": "La Barcelona gòtica genuïna i el seu simbolisme són il·lustrats amb tot detall al volum de Cirlot, Arola i Vivas."
}
}
|
1,010 |
Desactiven una bomba davant el prostíbul de la Jonquera
|
El robot dels Tedax.
Foto: Marina López.
Els tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius (Tedax) han pogut inutilitzar sense detonar els explosius de dins del cotxe que uns encaputxats armats han deixat davant el macroprostíbul Paradise de la Jonquera (l'Alt Empordà).
Els artefactes eren als seients del darrere del vehicle, un Opel Astra que els individus han deixat davant del bordell a dos quarts de nou del vespre d'aquest diumenge.
Els fets han obligat a desallotjar unes 500 persones del polígon Mas Morató, on es troba el prostíbul.
El cotxe amb què els encaputxats s'han donat a la fuga, un Porsche Cayenne, ha aparegut calcinat al poble proper de Capmany.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir els fets.
Tot plegat ha començat a dos quarts de nou del vespre, quan cinc encaputxats que duien armes han anat al bordell amb dos cotxes.
Un dels encaputxats ha deixat l'Opel Astra davant del prostíbul i li han dit al vigilant que al vehicle hi havia una bomba.
Tot seguit, ha entrat a l'altre cotxe -on hi havia quatre homes- i han marxat a tota velocitat donant-se a la fuga.
Si bé els homes han assegurat al vigilant que el cotxe explotaria, no li han dit a quina hora estava programat l'artefacte.
El vehicle l'han deixat aparcat i en marxa.
Segons fonts properes al cas, una de les hipòtesis amb què es treballa és que els fets siguin fruit d'una rivalitat per les noies amb altres prostíbuls de la zona.
El club Paradise té càmeres de seguretat, però no enfoquen cap a fora al carrer i per tant no han pogut gravar els fets.
Fins al lloc dels fets, hi han anat una trentena de dotacions dels Mossos d'Esquadra, comptant els Tedax.
A més, també hi han anat efectius dels Bombers de la Generalitat, Guàrdia Urbana, policia espanyola i del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
Els Tedax han estat escorcollant el vehicle durant tota la nit fins que han trobat explosius al seient del darrere del vehicle.
La tasca ha durat més de cinc hores i han utilitzat un robot.
Segons fonts properes al cas, l'artefacte tenia un detonador i estava preparat per explotar però alguna cosa ha fallat i ha evitat la deflagració.
Els agents del Tedax han inutlitzat l'artefacte, que ara serà clau per a la investigació que han iniciat els Mossos d'Esquadra.
Els dos vehicles utilitzats en l'atac serien robats i podrien aportar poques pistes sobre els autors.
Mig miler de desallotjats
Els Mossos d'Esquadra han ordenat el desallotjament de la setantena de persones que hi havia al club Paradise a causa de l'amenaça de bomba.
En total, segons l'alcaldessa Sònia Martínez, s'han evacuat unes 500 persones en un perímetre de 500 metres.
Han evacuat diversos locals i establiments del polígon Mas Morató, com el bingo, les benzineres i un restaurant on hi havia 150 persones fent la Quina.
Fa només deu dies, dos individus a cavall d'una moto van llançar dos petits artefactes explosius contra el macroprostíbul 'Paradise' de la Jonquera (Alt Empordà).
La bretolada va tenir lloc cap a un quart de set del matí, una hora en què el local ja estava tancat i només va causar danys materials.
L'alcaldessa adverteix que la població està "molt enfadada"
L'alcaldessa de la Jonquera, Sònia, Martínez, ha recordat que l'Ajuntament de la Jonquera ja va demanar davant la justícia que no es permetés l'obertura del macroprostíbul més gran d'Europa, el Paradise, "precisament per evitar aquest tipus de fets".
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però, va obligar l'Ajuntament a concedir la llicència d'obra.
No és el primer incident que hi ha al macroprostíbul.
Fa només deu dies un motorista va tirar artefactes explosius que van causar danys materials al local.
Martínez ha explicat que la població de la Jonquera "té intenció de manifestar-se" i "està molt enfadada", ja que aquest diumenge s'han viscut "moments de pànic".
En aquest sentit, l'alcaldessa lamenta que el TSJC permetés l'obertura del Paradise.
|
[] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Unes 500 persones han hagut de ser desallotjades del Paradise, el macroprostíbul més gran d'Europa, situat a la Jonquera. La raó és que uns encaputxats havien deixat uns artefactes explosius a l'interior d'un Opel Astra que han aparcat davant del bordell. Afortunadament, els tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius (Tedax) els han pogut desactivar.",
"a2": "Aquest diumenge al vespre, cinc encaputxats armats han estacionat un cotxe que contenia explosius davant del macroprostíbul Paradise de la Jonquera. Els fets podrien ser fruit de la rivalitat amb altres bordells de la zona. Tècnics especialistes en desactivació de bombes del Tedax han escorcollat el vehicle durant hores amb l'ajuda d'un robot fins a trobar els explosius i desactivar-los.",
"a3": "La nit del passat diumenge, cinc encaputxats van abandonar un cotxe amb explosius davant el macroprostíbul Paradise de la Jonquera. Agents del Tedax van desactivar els artefactes i la policia va desallotjar tota la zona. S’apunta a qüestions de rivalitat amb altres prostíbuls com a motivacions de l'atemptat. L'alcaldessa de la Jonquera ha lamentat que s'hagi permès l'obertura d'aquest local."
},
"extractive": {
"a1": "Els tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius (Tedax) han pogut inutilitzar sense detonar els explosius de dins del cotxe que uns encaputxats armats han deixat davant el macroprostíbul Paradise de la Jonquera (l'Alt Empordà). \nEls artefactes eren als seients del darrere del vehicle, un Opel Astra que els individus han deixat davant del bordell a dos quarts de nou del vespre d'aquest diumenge. \nEls fets han obligat a desallotjar unes 500 persones del polígon Mas Morató, on es troba el prostíbul. \nL'alcaldessa de la Jonquera, Sònia, Martínez, ha recordat que l'Ajuntament de la Jonquera ja va demanar davant la justícia que no es permetés l'obertura del macroprostíbul més gran d'Europa, el Paradise, \"precisament per evitar aquest tipus de fets\".",
"a2": "Els tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius (Tedax) han pogut inutilitzar sense detonar els explosius de dins del cotxe que uns encaputxats armats han deixat davant el macroprostíbul Paradise de la Jonquera (l'Alt Empordà).\nEls artefactes eren als seients del darrere del vehicle, un Opel Astra que els individus han deixat davant del bordell a dos quarts de nou del vespre d'aquest diumenge.\nSegons fonts properes al cas, una de les hipòtesis amb què es treballa és que els fets siguin fruit d'una rivalitat per les noies amb altres prostíbuls de la zona.\nL'alcaldessa de la Jonquera, Sònia, Martínez, ha recordat que l'Ajuntament de la Jonquera ja va demanar davant la justícia que no es permetés l'obertura del macroprostíbul més gran d'Europa, el Paradise, \"precisament per evitar aquest tipus de fets\".",
"a3": "Els tècnics especialistes en desactivació d'artefactes explosius (Tedax) han pogut inutilitzar sense detonar els explosius de dins del cotxe que uns encaputxats armats han deixat davant el macroprostíbul Paradise de la Jonquera (l'Alt Empordà).\nSegons fonts properes al cas, l'artefacte tenia un detonador i estava preparat per explotar però alguna cosa ha fallat i ha evitat la deflagració.\nEls Mossos d'Esquadra han ordenat el desallotjament de la setantena de persones que hi havia al club Paradise a causa de l'amenaça de bomba.\nL'alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez, ha recordat que l'Ajuntament de la Jonquera ja va demanar davant la justícia que no es permetés l'obertura del macroprostíbul més gran d'Europa, el Paradise, \"precisament per evitar aquest tipus de fets\"."
},
"extreme": {
"a1": "Desallotgen 500 persones del prostíbul de la Jonquera després que Tedax desactivés uns artefactes explosius en un vehicle.",
"a2": "Tècnics del Tedax desactiven una bomba a l’interior d’un cotxe estacionat davant del macroprostíbul de la Jonquera.",
"a3": "Desactivat un artefacte explosiu abandonat davant el macroprostíbul de la Jonquera, en un nou incident que ha causat el pànic."
}
}
|
|
911 |
Arriben a Barbastre una quarantena d’obres d’art originàries de les parròquies de la Franja
|
Una comitiva del govern aragonès ha rebut les peces procedents del Museu de Lleida
|
El camió escortat pels Mossos i carregat amb una quarantena d’obres d’art originàries de les parròquies de la Franja de Ponent ha sortit pocs minuts abans de les 11.00 del Museu de Lleida en direcció al Museu Diocesà de Barbastre – Montsó.
Són la meitat dels vuitanta-tres bens en litigi que encara són a Lleida i que el Consorci del Museu ha acordat lliurar a l’Aragó en compliment a l’execució provisional d’una sentència.
Es tracta d’una nova transmesa que culminarà el dimecres, en què ja s’hauran lliurat a l’Aragó les cent onze obres totals.
Una comitiva del govern aragonès encapçalada pel conseller d’Educació i Cultura, Felipe Faci, les ha rebut al Museu Diocesà.
El Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal va presentar a final de febrer al Jutjat de primera instància número 1 de Barbastre el pla d’entrega dels vuitanta-tres béns de la Franja restants que eren objecte de la resolució judicial.
El Museu de Lleida ja ha lliurat vint-i-vuit obres en dos trasllats al Museu de Barbastre.
Eren peces d’orfebreria i d’altres que estaven en dipòsit a l’equipament lleidatà, no exposades.
Ara però es lliuren la resta de béns en litigi, inclosos la quinzena que formen part de l’exposició permanent del Museu com el Frontal de Sant Vicenç, l’Arqueta i el Frontal de Sant Hilari, el Frontal o els retaules de Sant Antoni Abat i Sant Hermità, entre molts altres.
El Consorci també assenyalava en l’escrit presentat al jutjat que “sense perjudici de la voluntat de complir amb l’ordre d’entrega dels béns”, cal advertir de la necessitat de resoldre els recursos presentats a l’auto de l’11 de febrer i les oposicions a l’execució provisional.
S’apuntava que això s’hauria d’haver resolt abans del termini de dos mesos que s’havia donat per lliurar els béns el 15 de febrer i s’adverteix que si es compleix la sentencia seria “impossible o d’extrema dificultat” restaurar la situació anterior a l’execució provisional.
Per tot plegat, el Consorci continua demanat al jutjat que resolgui els recursos abans d’acabar de lliurar les vuitanta-tres peces ja que si després no es confirma la sentència es vulnerarien “drets fonamentals” perquè s’haurien traslladat unes obres sense necessitat.
La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va lamentar a mitjan de febrer que el Bisbat de Lleida accedís a lliurar les obres de la Franja de Ponent que hi ha al Museu de Lleida i que l’únic que podien fer era presentar al·legacions.
“El bisbat és el propietari de les obres, perquè el Consorci només n’és dipositari, i decideix que les vol tornar i nosaltres no hi podem fer més que presentar al·legacions”, va afirmar.
En aquest context, Ponsa va assegurar que en el moment que el Bisbat va decidir lliurar-les el Consorci es va reunir i van decidir entre tots junts que les entregaven.
Per contra, el Bisbat de Lleida va assegurar aquesta setmana que es va mostrar partidari d’autoritzar el trasllat dels cent onze béns de la Franja arran del fet que la conselleria tragués a subhasta pública el seu trasllat.
Així ho van posar de manifest en un comunicat on també matisaven que davant el requeriment judicial de lliurament de les obres reclamades, tot i lamentar la decisió i estar-hi en desacord, el bisbat va manifestar a la consellera Àngels Ponsa a través d’una carta que “no es podia fer res més” que autoritzar l’entrega de les peces.
Ahir la consellera va voler donar per tancada la polèmica dient que l’adversari en aquest tema no era el Bisbat de Lleida “ni molt menys”.
“Hem intentat treballar bé”, va resoldre.
Així, va reiterar que tot plegat és fruit d’una “sentència injusta” i que esperen que el jutge que ha dictat l’ordre doni resposta a les al·legacions presentades.
Finalment, ha conclòs: “anirem fins al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg i on calgui”.
|
[
"país",
"franja de ponent"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Museu de Lleida entrega, en un camió escortat pels Mossos, una quarantena d'obres d'art de les parròquies de Ponent al Museu Diocesà de Barbastre, però en total caldrà lliurar-ne 111. La consellera Àngels Ponsa va lamentar que el bisbat de Lleida accedís al lliurament, però el bisbat li va replicar que “no es podia fer res més”.",
"a2": "Ja han arribat al Museu Diocesà de Barbastre una quarantena de les obres d’art originàries de parròquies de la Franja de Ponent, que fins ara havien estat propietat del Museu de Lleida. La transmesa ha estat rebuda per una comitiva del govern d’Aragó i culminarà dimecres, quan ja s’hagin traslladat les cent onze obres totals reclamades al bisbat de Lleida.",
"a3": "En un nou episodi del litigi entre el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal i el Museu Diocesà de Barbastre-Montsó, avui s'han lliurat quaranta obres d'art que procedeixen de parròquies de la Franja de Ponent. El consorci continua fent recurs als tribunals per evitar el lliurament del total de les obres per part del bisbat de Lleida."
},
"extractive": {
"a1": "El camió escortat pels Mossos i carregat amb una quarantena d’obres d’art originàries de les parròquies de la Franja de Ponent ha sortit pocs minuts abans de les 11.00 del Museu de Lleida en direcció al Museu Diocesà de Barbastre – Montsó. \nPer tot plegat, el Consorci continua demanat al jutjat que resolgui els recursos abans d’acabar de lliurar les vuitanta-tres peces ja que si després no es confirma la sentència es vulnerarien “drets fonamentals” perquè s’haurien traslladat unes obres sense necessitat.\nLa consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va lamentar a mitjan de febrer que el Bisbat de Lleida accedís a lliurar les obres de la Franja de Ponent que hi ha al Museu de Lleida i que l’únic que podien fer era presentar al·legacions.\nAixí ho van posar de manifest en un comunicat on també matisaven que davant el requeriment judicial de lliurament de les obres reclamades, tot i lamentar la decisió i estar-hi en desacord, el bisbat va manifestar a la consellera Àngels Ponsa a través d’una carta que “no es podia fer res més” que autoritzar l’entrega de les peces.",
"a2": "El camió escortat pels Mossos i carregat amb una quarantena d’obres d’art originàries de les parròquies de la Franja de Ponent ha sortit pocs minuts abans de les 11.00 del Museu de Lleida en direcció al Museu Diocesà de Barbastre – Montsó.\nSón la meitat dels vuitanta-tres bens en litigi que encara són a Lleida i que el Consorci del Museu ha acordat lliurar a l’Aragó en compliment a l’execució provisional d’una sentència.\nAra però es lliuren la resta de béns en litigi, inclosos la quinzena que formen part de l’exposició permanent del Museu com el Frontal de Sant Vicenç, l’Arqueta i el Frontal de Sant Hilari, el Frontal o els retaules de Sant Antoni Abat i Sant Hermità, entre molts altres.\nPer tot plegat, el Consorci continua demanat al jutjat que resolgui els recursos abans d’acabar de lliurar les vuitanta-tres peces ja que si després no es confirma la sentència es vulnerarien “drets fonamentals” perquè s’haurien traslladat unes obres sense necessitat.",
"a3": "El camió escortat pels Mossos i carregat amb una quarantena d’obres d’art originàries de les parròquies de la Franja de Ponent ha sortit pocs minuts abans de les 11.00 del Museu de Lleida en direcció al Museu Diocesà de Barbastre – Montsó.\nPer tot plegat, el Consorci continua demanat al jutjat que resolgui els recursos abans d’acabar de lliurar les vuitanta-tres peces ja que si després no es confirma la sentència es vulnerarien “drets fonamentals” perquè s’haurien traslladat unes obres sense necessitat. \n“El bisbat és el propietari de les obres, perquè el Consorci només n’és dipositari, i decideix que les vol tornar i nosaltres no hi podem fer més que presentar al·legacions”, va afirmar.\nAixí ho van posar de manifest en un comunicat on també matisaven que davant el requeriment judicial de lliurament de les obres reclamades, tot i lamentar la decisió i estar-hi en desacord, el bisbat va manifestar a la consellera Àngels Ponsa a través d’una carta que “no es podia fer res més” que autoritzar l’entrega de les peces."
},
"extreme": {
"a1": "Arriben al Museu Diocesà de Barbastre una quarantena d'obres d'art eclesiàstic procedents del Museu de Lleida.",
"a2": "Arriben al Museu de Barbastre una quarantena d'obres del Museu de Lleida, originàries de parròquies de la Franja de Ponent.",
"a3": "Continua el litigi entre Lleida i Aragó per la custòdia d’obres d'art originàries de parròquies de la Franja de Ponent."
}
}
|
619 |
Un mar diferent: El canvi climàtic al Mediterrani
|
L’escenari que planteja el film El dia de demà (2004) d’una alteració sobtada del sistema de circulació superficial i profunda de l’Atlàntic Nord, amb efectes immediats sobre el clima regional i la desviació de corrents (entre ells el del Golf, que escalfa Europa) no sembla impossible, i més si hom té en compte els episodis de canvis climàtics ocorreguts en època històrica.
Hom pot modelar aquestes i altres modificacions (per exemple, dels corrents de la Mediterrània), però el marge d’incertesa és gran.
Moltes espècies aprofiten els corrents per als seus moviments migratoris, i aquests poden veure’s alterats en conseqüència.
Segurament un dels efectes més coneguts del canvi climàtic és la pujada del nivell del mar com a conseqüència, almenys, de dos efectes: la dilatació de la massa d’aigua per efecte de l’escalfament i l’aportació diferencial de l’aigua continental per fusió incrementada del gel de geleres, casquets polars i gel terrestre en general (la del gel marí no fa variar el nivell del mar).
Segons les diferents projeccions i la revisió constant que se’n fa, en els escenaris més negatius la pujada estimada del nivell del mar és de l’ordre d’un a dos metres al llarg del segle XXI, superior al total de la que hi ha hagut en les costes europees i nord-americanes, allà on els registres són fiables, durant els dos o tres últims segles.
Darrerament, però, taxes de fusió més grans, especialment pels gels de Grenlàndia, fan pensar que potser caldrà refer aquestes projeccions, a l’alça.
Els organismes
Encara que aquest augment pugui semblar moderat, moltes regions de costes baixes (àrees deltaiques, estuàriques, illes oceàniques coral·lines) es veuen amenaçades, tant les àrees urbanitzades com les comunitats naturals: l’impacte més gran serà segurament ecològic.
En un mar més càlid, algunes espècies podran adaptar-se més o menys bé als canvis (bàsicament, l’augment de la temperatura de les aigües) i mantindran o expandiran la seva distribució geogràfica i batimètrica actual, mentre que d’altres no ho faran, i reduiran aquesta distribució i àdhuc desapareixeran, a ritmes que s’han pogut establir per a molt poques espècies.
Les espècies monotípiques (amb una o poques varietats) i rígidament adaptades a condicions tèrmiques concretes seran les més afectades, mentre que les monotípiques amb més facilitat d’adaptació i, especialment, les politípiques (dividides en diferents poblacions) adaptades a règims tèrmics també diferents, seran les que amb menys dificultats podran adaptar-se a l’escalfament del seu hàbitat, gràcies a la resistència i expansió de les seves poblacions més termòfiles en detriment de les que ho són menys.
Els sistemes de dispersió d’ous, larves i propàguls en general, molt lligats al sistema oceànic de corrents, es veuran també afectats i amb això, la distribució dels organismes adults.
Actualment, algunes espècies d’àmplia distribució que en mars més freds (com els marginals de l’oceà Atlàntic) són pròpies d’aigües superficials solen trobar-se a la Mediterrània en aigües pregones; en tenir la Mediterrània temperatures més altes tant al llarg del cicle anual com en profunditat (la temperatura profunda d’aquest mar no davalla mai dels 12 ºC, en clara contraposició amb les aigües oceàniques, que a partir d’alguns centenars de metres ja assoleixen els 4 ºC), aquestes espècies cerquen el seu òptim tèrmic.
És evident que aquest «enfonsament» en cerca de les temperatures més adients no podrà donar-se gaire més enllà si la massa d’aigua en general, i no només les aigües superficials, s’escalfa.
A més, caldrà que les espècies de les quals depenen les que modifiquin el seu hàbitat també ho facin; en cas contrari, es poden donar situacions de manca parcial o total de correspondència depredador-presa, o d’altres relacions que es poden veure alterades.
Així mateix, a la Mediterrània hi ha hagut històricament un clar gradient latitudinal: les espècies més termòfiles, tant les pelàgiques com les bentòniques, es trobaven limitades a les costes nord-africanes i llevantines (Mediterrània oriental), mentre que les més capaces de tolerar temperatures baixes eren més pròpies de les costes europees, en especial de la Mediterrània occidental.
Darrerament, algunes d’aquestes espècies mediterrànies d’afinitats tropicals o termòfiles han ampliat la seva distribució; per exemple, entre els peixos, el raor (Xyrichtys novacula), el fadrí (Thalassoma pavo), el talla-hams (Pomatomus saltatrix) i l’anfós (Epinephelus marginatus) són ara ben comunes en aigües del Principat, mentre que fa unes poques dècades eren rares i es trobaven en abundància només en àrees més meridionals (per exemple, les illes Balears).
Parablennius pilicornis (una bavosa), Scorpaena maderensis (escórpora de Madeira) i Pomadasys incisus (roncador), entre altres, han estat citades recentment en les costes catalanes i franceses, molt més septentrionals que la seva àrea de distribució habitual.
És molt probable que aquesta situació sigui més general, però hi ha poques espècies tan fàcilment observables i tan conegudes com els peixos.
Llegiu l’article sencer a la web de Mètode.
Joandomènec Ros.
Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona).
Què és Mètode?
|
[
"ciència i tecnologia",
"mètode"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Arran del canvi climàtic, s'espera que el nivell del mar pugi uns dos metres al llarg del segle XXI, fet que també afectarà els ecosistemes. Al Mediterrani, com és un mar més càlid (amb temperatures que mai són inferiors a 12 ºC, a diferència dels 4 ºC d'alguns oceans), algunes espècies desapareixeran, però moltes altres s'adaptaran o es redistribuiran.",
"a2": "L’augment del nivell del mar, que podria ser d’un a dos metres durant el segle XXI, i l’increment de la temperatura al mar Mediterrani tindran un efecte directe en la supervivència de les poblacions animals. En un mar més càlid, algunes espècies, com les politípiques, s’adaptaran al nou medi; mentre que d’altres, obligades a reduir la distribució geogràfica, desapareixeran.",
"a3": "La pujada del nivell del mar, un dels efectes del canvi climàtic, encara que pugui semblar moderada (d'un a dos metres durant el segle XXI) podria tenir conseqüències imprevisibles a moltes regions de costes baixes, però especialment en els ecosistemes. Moltes espècies no sobreviuran a l'adaptació a les noves condicions tèrmiques de les aigües i s’alteraran les relacions depredador-presa."
},
"extractive": {
"a1": "Segurament un dels efectes més coneguts del canvi climàtic és la pujada del nivell del mar com a conseqüència, almenys, de dos efectes: la dilatació de la massa d’aigua per efecte de l’escalfament i l’aportació diferencial de l’aigua continental per fusió incrementada del gel de geleres, casquets polars i gel terrestre en general (la del gel marí no fa variar el nivell del mar).\nSegons les diferents projeccions i la revisió constant que se’n fa, en els escenaris més negatius la pujada estimada del nivell del mar és de l’ordre d’un a dos metres al llarg del segle XXI, superior al total de la que hi ha hagut en les costes europees i nord-americanes, allà on els registres són fiables, durant els dos o tres últims segles.\nEn un mar més càlid, algunes espècies podran adaptar-se més o menys bé als canvis (bàsicament, l’augment de la temperatura de les aigües) i mantindran o expandiran la seva distribució geogràfica i batimètrica actual, mentre que d’altres no ho faran, i reduiran aquesta distribució i àdhuc desapareixeran, a ritmes que s’han pogut establir per a molt poques espècies.\nActualment, algunes espècies d’àmplia distribució que en mars més freds (com els marginals de l’oceà Atlàntic) són pròpies d’aigües superficials solen trobar-se a la Mediterrània en aigües pregones; en tenir la Mediterrània temperatures més altes tant al llarg del cicle anual com en profunditat (la temperatura profunda d’aquest mar no davalla mai dels 12 ºC, en clara contraposició amb les aigües oceàniques, que a partir d’alguns centenars de metres ja assoleixen els 4 ºC), aquestes espècies cerquen el seu òptim tèrmic.",
"a2": "Segurament un dels efectes més coneguts del canvi climàtic és la pujada del nivell del mar com a conseqüència, almenys, de dos efectes: la dilatació de la massa d’aigua per efecte de l’escalfament i l’aportació diferencial de l’aigua continental per fusió incrementada del gel de geleres, casquets polars i gel terrestre en general (la del gel marí no fa variar el nivell del mar).\nSegons les diferents projeccions i la revisió constant que se’n fa, en els escenaris més negatius la pujada estimada del nivell del mar és de l’ordre d’un a dos metres al llarg del segle XXI, superior al total de la que hi ha hagut en les costes europees i nord-americanes, allà on els registres són fiables, durant els dos o tres últims segles.\nEn un mar més càlid, algunes espècies podran adaptar-se més o menys bé als canvis (bàsicament, l’augment de la temperatura de les aigües) i mantindran o expandiran la seva distribució geogràfica i batimètrica actual, mentre que d’altres no ho faran, i reduiran aquesta distribució i àdhuc desapareixeran, a ritmes que s’han pogut establir per a molt poques espècies.\nDarrerament, algunes d’aquestes espècies mediterrànies d’afinitats tropicals o termòfiles han ampliat la seva distribució; per exemple, entre els peixos, el raor (Xyrichtys novacula), el fadrí (Thalassoma pavo), el talla-hams (Pomatomus saltatrix) i l’anfós (Epinephelus marginatus) són ara ben comunes en aigües del Principat, mentre que fa unes poques dècades eren rares i es trobaven en abundància només en àrees més meridionals (per exemple, les illes Balears).",
"a3": "Segurament un dels efectes més coneguts del canvi climàtic és la pujada del nivell del mar com a conseqüència, almenys, de dos efectes: la dilatació de la massa d’aigua per efecte de l’escalfament i l’aportació diferencial de l’aigua continental per fusió incrementada del gel de geleres, casquets polars i gel terrestre en general (la del gel marí no fa variar el nivell del mar).\nEn un mar més càlid, algunes espècies podran adaptar-se més o menys bé als canvis (bàsicament, l’augment de la temperatura de les aigües) i mantindran o expandiran la seva distribució geogràfica i batimètrica actual, mentre que d’altres no ho faran, i reduiran aquesta distribució i àdhuc desapareixeran, a ritmes que s’han pogut establir per a molt poques espècies.\nLes espècies monotípiques (amb una o poques varietats) i rígidament adaptades a condicions tèrmiques concretes seran les més afectades, mentre que les monotípiques amb més facilitat d’adaptació i, especialment, les politípiques (dividides en diferents poblacions) adaptades a règims tèrmics també diferents, seran les que amb menys dificultats podran adaptar-se a l’escalfament del seu hàbitat, gràcies a la resistència i expansió de les seves poblacions més termòfiles en detriment de les que ho són menys.\nA més, caldrà que les espècies de les quals depenen les que modifiquin el seu hàbitat també ho facin; en cas contrari, es poden donar situacions de manca parcial o total de correspondència depredador-presa, o d’altres relacions que es poden veure alterades."
},
"extreme": {
"a1": "El canvi climàtic afectarà principalment els ecosistemes marins dels oceans, però no tant el dels mars més càlids, com el Mediterrani.",
"a2": "L’escalfament global provocarà un augment tant del nivell del mar com de la temperatura al mar Mediterrani.",
"a3": "La pujada del nivell del mar i l’augment tèrmic previsiblement afectaran les costes baixes i les espècies marines menys adaptables."
}
}
|
|
2,882 |
Badalona reitera el compromís de renovar els transistors de la Guàrdia Urbana després de l'incident de Sant Roc
|
Cinc agents van ser agredits diumenge per una multitud i quan demanaven reforços va fallar el botó d'emergència d'un dels aparells
|
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha reiterat aquest dimarts el compromís del govern municipal de renovar els transistors de la Guàrdia Urbana, després que un desajust en un dels aparells dificultés diumenge l'actuació d'un grup de cinc agents al barri de Sant Roc, que van resultar ferits.
Quan es disposaven a detenir un sospitós una multitud se'ls va tirar a sobre i en el moment de demanar reforços el boto d'un dels aparells va fallar.
Sabater ha volgut desvincular les lesions de l'errada tècnica en el transistor i diu que el que ha d'indignar és que hi hagi gent que agredís la policia.
Tot i això, l'alcaldessa comprèn la reivindicació dels agents i assegura que la renovació del material ja està pressupostada i que el procediment de compra ja està en marxa, tot i que no ha pogut concretar quan es farà efectiva l'adquisició.
Els fets denunciats pels policies van tenir lloc a la plaça dels Andes, quan una patrulla va identificar una persona que tenia una ordre de detenció.
En voler-la detenir, expliquen des dels sindicats de policia, un gran nombre de persones es va revoltar i va a agredir els agents "llançant-los pedres" i altres objectes.
El pitjor de tot, diuen, és que els agents "van intentat activar el botó d'emergències dels transmissors, però aquests no van funcionar, per la qual cosa podria haver succeït una autèntica desgràcia", afegeixen.
"Portem massa temps reclamant un material digne per la Guàrdia Urbana i l'Ajuntament fa cas omís".
Després dels fets de diumenge a Sant Roc, els sindicats han tornat a denunciar la "reiterada manca de mitjans materials", una crítica que l'alcaldessa comparteix, en part: "Tenen tota la raó, necessiten uns bons instruments per fer la seva feina" i és per això que ha recordat que el govern municipal ja va renovar les armilles i ara té en marxa la renovació dels transistors.
D'altra banda, des dels sindicats també aprofiten per recordar a l'Ajuntament l'estat de la comissaria de Sant Roc, que el mateix govern municipal es va comprometre a clausurar en prendre possessió.
L'alcaldessa, Dolors Sabater, ha insistit recurrentment en aquesta idea, però a dia d'avui la instal·lació continua oberta.
Aquest dimarts Sabater hi ha tornat a fer referència i diu que els informes interns "avalen" la clausura d'un equipament que "no és eficient".
L'alcaldessa confia que abans d'acabar l'any es pugui tancar definitivament, tot i que la decisió sobre quin és el moment oportú es consensuarà amb els veïns per no generar una sensació de desprotecció.
Menys robatoris en l'últim anys a Badalona
Sabater ha parlat sobre la situació de la Guàrdia Urbana després de la Junta Local de Seguretat que s'ha celebrat aquest dimarts i en la que s'ha fet balanç del darrer any, en presència del conseller d'Interior, Jordi Jané.
Segons dades de Mossos d'Esquadra, entre abril de 2016 i març de 2017, els robatoris a domicilis han caigut un 23,6% a Badalona, quan la davallada global a Catalunya "no arriba al 2%"
Tot i que els índex delinqüencials pugen de mitjana un 3%, els responsables del cos valoren positivament aquestes dades pel que representa la important davallada en relació als robatoris: "És un tipus de delicte que preocupa molt pel neguit que comporta, més enllà del fet delictius", ha explicat Jané.
El conseller també ha destacat que mentre a Catalunya la mitjana de fets delictius per cada mil habitants ha estat de 65, Badalona se situa sis punts per sota, en 59.
El conseller també destaca, en positiu, l'augment del 14% dels delictes contra la salut pública i del 33% dels delictes de trànsit.
Segons Jané, aquestes dades responen a una major eficàcia policial i no a un increment real de l'activitat delinqüencial en aquests àmbits.
La Junta Local de Seguretat també ha servit per reforçar la col·laboració entre Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana, que pròximament concretaran un increment de les patrulles tàndem, que formen agents dels dos cossos: "Es farà un esforç que no s'ha concretat, però ja hi ha l'acord per fer aquest increment", ha explicat l'alcaldessa.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Cinc agents de la Guàrdia Urbana van resultar ferits al barri de Sant Roc, perquè a l'hora de demanar ajuda el botó dels aparells va fallar. Arran d'aquests fets, l'Ajuntament de Badalona es compromet a renovar els transistors, tal com ja van renovar les armilles fa poc. També es reforçarà la seguretat amb la col·laboració dels Mossos.",
"a2": "L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha reiterat el compromís del govern municipal de renovar els transistors de la Guàrdia Urbana. Diumenge passat, un grup de cinc agents assetjats per una multitud al barri de Sant Roc van intentar prémer el botó d'emergència d'un dels aparells, que no va funcionar. Sabater també s'ha compromès a clausurar pròximament l'actual comissaria de Sant Roc.",
"a3": "Cinc agents de la Guàrdia Urbana van ser envoltats per un gran nombre de persones al barri de Sant Roc i no van poder activar el botó d'emergències dels transmissors. L'alcaldessa de Badalona s'ha compromès a renovar els aparells i ha reiterat la seva voluntat de millorar l'equipament i les instal·lacions, en resposta a les exigències de la policia local."
},
"extractive": {
"a1": "L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha reiterat aquest dimarts el compromís del govern municipal de renovar els transistors de la Guàrdia Urbana, després que un desajust en un dels aparells dificultés diumenge l'actuació d'un grup de cinc agents al barri de Sant Roc, que van resultar ferits. \nQuan es disposaven a detenir un sospitós una multitud se'ls va tirar a sobre i en el moment de demanar reforços el boto d'un dels aparells va fallar.\nDesprés dels fets de diumenge a Sant Roc, els sindicats han tornat a denunciar la \"reiterada manca de mitjans materials\", una crítica que l'alcaldessa comparteix, en part: \"Tenen tota la raó, necessiten uns bons instruments per fer la seva feina\" i és per això que ha recordat que el govern municipal ja va renovar les armilles i ara té en marxa la renovació dels transistors.\nLa Junta Local de Seguretat també ha servit per reforçar la col·laboració entre Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana, que pròximament concretaran un increment de les patrulles tàndem, que formen agents dels dos cossos: \"Es farà un esforç que no s'ha concretat, però ja hi ha l'acord per fer aquest increment\", ha explicat l'alcaldessa.",
"a2": "L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha reiterat aquest dimarts el compromís del govern municipal de renovar els transistors de la Guàrdia Urbana, després que un desajust en un dels aparells dificultés diumenge l'actuació d'un grup de cinc agents al barri de Sant Roc, que van resultar ferits.\nQuan es disposaven a detenir un sospitós una multitud se'ls va tirar a sobre i en el moment de demanar reforços el boto d'un dels aparells va fallar.\nEl pitjor de tot, diuen, és que els agents \"van intentat activar el botó d'emergències dels transmissors, però aquests no van funcionar, per la qual cosa podria haver succeït una autèntica desgràcia\", afegeixen.\nL'alcaldessa confia que abans d'acabar l'any es pugui tancar definitivament, tot i que la decisió sobre quin és el moment oportú es consensuarà amb els veïns per no generar una sensació de desprotecció.",
"a3": "L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha reiterat aquest dimarts el compromís del govern municipal de renovar els transistors de la Guàrdia Urbana, després que un desajust en un dels aparells dificultés diumenge l'actuació d'un grup de cinc agents al barri de Sant Roc, que van resultar ferits.\nQuan es disposaven a detenir un sospitós una multitud se'ls va tirar a sobre i en el moment de demanar reforços el boto d'un dels aparells va fallar.\nDesprés dels fets de diumenge a Sant Roc, els sindicats han tornat a denunciar la \"reiterada manca de mitjans materials\", una crítica que l'alcaldessa comparteix, en part: \"Tenen tota la raó, necessiten uns bons instruments per fer la seva feina\" i és per això que ha recordat que el govern municipal ja va renovar les armilles i ara té en marxa la renovació dels transistors.\nSegons dades de Mossos d'Esquadra, entre abril de 2016 i març de 2017, els robatoris a domicilis han caigut un 23,6% a Badalona, quan la davallada global a Catalunya \"no arriba al 2%\"."
},
"extreme": {
"a1": "Cinc agents de la Guàrdia Urbana resulten ferits a Sant Roc perquè els transistors van fallar.",
"a2": "L’Ajuntament de Badalona es compromet a renovar els transistors de la Guàrdia Urbana després que en fallés un en un incident.",
"a3": "Arran dels riscos per culpa d’un transistor avariat, l'Ajuntament de Badalona promet més recursos a la Guàrdia Urbana."
}
}
|
82 |
El govern espanyol acusa Mas de cercar sempre ‘culpables a fora’
|
La vice-presidenta espanyola ha fet per primera vegada en tota la legislatura una conferència de premsa per informar de les reunions de Rajoy · Ha coincidit amb la compareixença d'Artur Mas
|
La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres al president de la Generalitat de buscar ‘culpables’ externs als problemes del seu govern i de la seva formació, i l’ha emplaçat a mostrat ‘més respecte’ pels funcionaris que ‘lluiten i persegueixen la corrupció’.
‘Ens té acostumats que els problemes del seu govern sempre són responsabilitat d’un altre, i no hem trobat cap cas en què se’n faci responsable’, ha dit en roda de premsa a La Moncloa.
La vice-presidenta ha insistit que el 27-S no se celebra cap plebiscit i ha defensat la reforma del Tribunal Constitucional (TC) perquè ‘el normal en qualsevol país és que les resolucions dels tribunals es compleixin’.
La vice-presidenta ha comparegut en roda de premsa oficialment per valorar les entrevistes que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha mantingut aquest dimecres amb els presidents de les Illes Balears, Múrcia i Canàries.
La seva roda de premsa ha coincidint amb la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, a petició pròpia al Parlament, per informar sobre els motius de la convocatòria del 27-S i per valorar el registre de la Guàrdia Civil a la seu de CDC.
En tota aquesta legislatura Sáenz de Santamaría no havia comparegut davant els mitjans en cap ocasió per informar sobre les reunions del president espanyol amb presidents autonòmics.
Mas busca sempre ‘culpables fora’
La vice-presidenta ha ironitzat sobre les manifestacions que el president de la Generalitat ha fet al Parlament i ha apuntat que Mas acostuma a acabar les seves compareixences ‘buscant culpables fora’.
‘Els jutges obren sumaris i els tramiten i la policia investiga de manera independent’, ha sentenciat, i Mas no hauria de llançar un ‘ombra de sospita sobre institucions que tenen el mandat legal d’investigar la corrupció’.
En aquest marc ha apuntat que el president de la Generalitat ‘hauria de mostrar molt més respecte institucional’ pels funcionaris que ‘lluiten i persegueixen la corrupció’, perquè en aquest àmbit ‘ens hem d’explicar i no buscar culpables fora’.
Respecte al caràcter plebiscitari del 27-S que Mas ha destacat a la seva compareixença, Sáenz de Santamaría ha insistit que aquestes ‘són unes eleccions autonòmiques’ i Mas ‘ho hauria de saber perquè són les terceres que convoca a Catalunya en cinc anys’.
El que s’hi decideix, segons la vice-presidenta espanyola, és ‘un govern autonòmic’, i Mas ha de ‘complir’ la llei i el decret de convocatòria.
Defensa la reforma del TC
La vice-presidenta també ha defensat la reforma del Tribunal Constitucional que impulsa el PP per poder suspendre Mas en cas que incompleixi un mandat del TC.
Segons ha assegurat, la proposta té el suport de personalitats destacades del món de la judicatura, la fiscalia i catedràtics vinculats a altres formacions.
En aquest sentit, ha insistit que ‘el normal en qualsevol país és que les resolucions dels tribunals es compleixin’ perquè ‘com que no es pot deixar a la voluntat’ dels afectats ‘el lògic és que hi hagi un procediment d’execució dirigit als òrgans judicials’.
També ha respost les crítiques de tots els grups de l’oposició a la reforma.
‘Cada partit pot opinar el que consideri oportú.
A mi m’agradaria preguntar a algun d’aquests partits que es diuen que tenen vocació nacional què tenen per oposar-se a que una institució com el TC tingui capacitat d’executar les seves pròpies decisions, perquè així és com funcionen els tribunals’, ha dit.
Segons la vice-presidenta, ‘la garantia dels drets és tan com la garantia del seu compliment i si no es pot complir queden en res’.
Per aquest motiu ha demanat a l’oposició ‘menys fronts contraris i més aportacions’.
‘Que diguin si no els sembla bé que les resolucions del TC es compleixin’, ha dit.
En aquest marc ha insistit que la reforma busca ‘enfortir l’estat de dret’ que ‘és la base i la garantia de la democràcia’.
‘Quan un té un dret ha de tenir la tranquil·litat que hi ha un TC que li ho garantirà i que si li dona la raó és complirà’.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "La roda de premsa de Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol, per valorar les entrevistes que Rajoy ha mantingut amb els presidents de les Illes Balears, Múrcia i Canàries, ha coincidit amb la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas. La vicepresidenta ha aprofitat per acusar Mas de buscar sempre culpables externs als problemes del seu govern.",
"a2": "Aquest dimecres, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat Artur Mas de buscar culpables fora, fent referència a les declaracions que el president català ha fet sobre el recent registre de la Guàrdia Civil a la seu de CDC. També ha insistit que els comicis a Catalunya del 27-S no seran un plebiscit sobre la independència.",
"a3": "Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern, ha acusat en roda de premsa Artur Mas de buscar culpables externs als seus problemes de corrupció. També ha minimitzat el suposat caràcter plebiscitari del 27-S i, així mateix, ha defensat la reforma del Tribunal Constitucional impulsada pel PP que preveu la suspensió de l’autonomia davant l'incompliment d'un mandat del tribunal."
},
"extractive": {
"a1": "La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres al president de la Generalitat de buscar ‘culpables’ externs als problemes del seu govern i de la seva formació, i l’ha emplaçat a mostrat ‘més respecte’ pels funcionaris que ‘lluiten i persegueixen la corrupció’. \nLa vice-presidenta ha insistit que el 27-S no se celebra cap plebiscit i ha defensat la reforma del Tribunal Constitucional (TC) perquè ‘el normal en qualsevol país és que les resolucions dels tribunals es compleixin’.\nLa vice-presidenta ha comparegut en roda de premsa oficialment per valorar les entrevistes que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha mantingut aquest dimecres amb els presidents de les Illes Balears, Múrcia i Canàries. \nLa seva roda de premsa ha coincidint amb la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, a petició pròpia al Parlament, per informar sobre els motius de la convocatòria del 27-S i per valorar el registre de la Guàrdia Civil a la seu de CDC.",
"a2": "La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres al president de la Generalitat de buscar ‘culpables’ externs als problemes del seu govern i de la seva formació, i l’ha emplaçat a mostrat ‘més respecte’ pels funcionaris que ‘lluiten i persegueixen la corrupció’.\nLa vice-presidenta ha comparegut en roda de premsa oficialment per valorar les entrevistes que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha mantingut aquest dimecres amb els presidents de les Illes Balears, Múrcia i Canàries.\nRespecte al caràcter plebiscitari del 27-S que Mas ha destacat a la seva compareixença, Sáenz de Santamaría ha insistit que aquestes ‘són unes eleccions autonòmiques’ i Mas ‘ho hauria de saber perquè són les terceres que convoca a Catalunya en cinc anys’.\n‘Cada partit pot opinar el que consideri oportú. A mi m’agradaria preguntar a algun d’aquests partits que es diuen que tenen vocació nacional què tenen per oposar-se a que una institució com el TC tingui capacitat d’executar les seves pròpies decisions, perquè així és com funcionen els tribunals’, ha dit.",
"a3": "La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha acusat aquest dimecres al president de la Generalitat de buscar ‘culpables’ externs als problemes del seu govern i de la seva formació, i l’ha emplaçat a mostrat ‘més respecte’ pels funcionaris que ‘lluiten i persegueixen la corrupció’.\nLa vice-presidenta ha comparegut en roda de premsa oficialment per valorar les entrevistes que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha mantingut aquest dimecres amb els presidents de les Illes Balears, Múrcia i Canàries.\nRespecte al caràcter plebiscitari del 27-S que Mas ha destacat a la seva compareixença, Sáenz de Santamaría ha insistit que aquestes ‘són unes eleccions autonòmiques’ i Mas ‘ho hauria de saber perquè són les terceres que convoca a Catalunya en cinc anys’.\nLa vice-presidenta també ha defensat la reforma del Tribunal Constitucional que impulsa el PP per poder suspendre Mas en cas que incompleixi un mandat del TC."
},
"extreme": {
"a1": "Sáenz de Santamaría acusa Mas de buscar sempre culpables als problemes del seu govern i li demana més respecte.",
"a2": "La vicepresidenta del govern espanyol acusa Artur Mas de buscar culpables externs dels problemes del seu govern.",
"a3": "Sáenz de Santamaría critica les postures de Mas davant les acusacions de corrupció i en relació amb les eleccions autonòmiques."
}
}
|
2,591 |
El Suprem rebutja per unanimitat apartar Marchena i la resta dels magistrats del tribunal de l'1-O
|
Vuit encausats sol·licitaven recusar els magistrats del judici del procés per estar "contaminats", tenir interès en la causa i no ser imparcials
|
La Sala del 61 ha rebutjat per unanimitat apartar del judici del procés el president del tribunal, Manuel Marchena, i els sis magistrats més que jutjaran l'1-O.
Després d'una hora i mitja de deliberacions, han donat a conèixer la decisió tot i que els arguments es coneixeran en una resolució més endavant.
Les recusacions les havien plantejat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Anna Simó i Jordi Cuixart.
Aquest últim, a més, havia demanat no només apartar Marchena sinó també la resta dels magistrats.
Al setembre, la mateixa sala també va rebutjar les recusacions del tribunal que ha de jutjar el procés.
El president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, ha encapçalat les deliberacions i en la decisió han participat 13 magistrats més.
La sala del 61 s'ha reunit aquest dimecres al matí per abordar els escrits de recusació presentats per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó.
Tots ells demanaven apartar Manuel Marchena de la presidència del tribunal del procés i, en el cas de Cuixart, també feia extensiva la petició a la resta de magistrats que conformen el tribunal que els ha de jutjar.
Les recusacions es van presentar després de la polèmica pel whattsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que deia que si Marchena marxava a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) podrien controlar la Sala Penal "des del darrera".
Entre les causes que adduïen, afirmaven que Marchena estava "contaminat" i retreien que havia estat el candidat del PP a presidir el CGPJ.
Per això, consideraven que tenia "interès" en la causa i que, per tant, no podia presidir el tribunal del judici.
Fiscalia i Marchena, en contra de les recusacions
Abans de la deliberació de la sala, la Fiscalia ja va emetre un informe on s'oposava a les recusacions i també hi va haver escrit del propi Marchena.
En aquest, negava tenir cap interès "directe ni indirecte" en la causa contra el procés i també afirmava que les crítiques contra el sistema d'elecció dels jutges –per decisió dels partits polítics- "no se sosté".
En aquesta línia, apuntava que a països com França, Bèlgica, Portugal o Itàlia també són els polítics els que escullen d'una o altra manera part del poder judicial.
Per tant, defensava que pel fet que 8 dels 20 vocals del CGPJ els escullin els partits "no pot conduir a la desqualificació per la seva falta d'imparcialitat" dels membres del tribunal.
Decisió per unanimitat
La decisió de mantenir Marchena i la resta de membres del tribunal s'ha pres per unanimitat.
Per tant, els membres de la sala del 61 fan costat als seus companys del Suprem i consideren que estan plenament capacitats per estar al capdavant de la causa.
Els arguments, però, no es coneixeran en uns dies perquè s'ha de redactar la resolució, de la que serà ponent Jacobo Barja de Quiroga López.
El tribunal del judici de l'1-O està format, a banda de Marchena, per Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Luciano Varela, Andrés Palomo i Ana Ferrer.
La sala del 61 està formada pel president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes (ja en funcions des d'ahir), els presidents de les cinc sales del Suprem (menys Marchena, que està recusat tot i ser president de la Sala Penal) i els magistrats més antics i més modern de cadascuna d'elles.
En aquesta deliberació, han participat 14 dels 16 integrants de la sala del 61.
S'han abstingut de ser-hi tant Marchena com Arrieta, tots dos afectats per les recusacions que es debatien.
Un escull menys de cara al judici
La resolució d'aquestes recusacions s'havia de fer abans que es faci la vista preliminar de qüestions prèvies que es celebrarà abans del judici.
En aquesta vista és on les defenses poden plantejar que el Suprem no és competent per seguir endavant amb el cas i que s'ha de portar la causa al TSJC.
Un cop resoltes les recusacions, la Sala Penal ja té via lliure per fixar la data per celebrar aquesta vista de qüestions prèvies (o previ pronunciament).
És una vista que abordarà qüestions molt tècniques i on hi seran presents només el tribunal i els lletrats dels encausats.
La previsió és que es pugui fer abans de Nadal i sobre la taula estan les dates del 17, 18 o 19 de desembre.
Un cop es resolgui si el Suprem és competent, es donaran 10 dies a les defenses perquè presentin els seus escrits i demanin la prova que considerin.
Tot apunta que la data per arrencar el judici es manté per al gener.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Anna Simó i Jordi Cuixart han demanat apartar del judici del procés el president del tribunal, Manuel Marchena, i sis magistrats més de la Sala del 61, que està formada per 16 membres. Tot i això, la petició ha estat rebutjada unànimement.",
"a2": "Aquest dimecres, la Sala del 61 del Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat la recusació presentada per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó, que demanaven apartar el president del tribunal, Manuel Marchena, i la resta dels magistrats del judici de l’1-O. Els encausats acusaven Marchena d’imparcialitat i contaminació política.",
"a3": "La sala especial de l'article 61 de la LOPJ del Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat la petició de recusació de Marchena i dels altres sis magistrats encarregats de jutjar l’1-O. La polèmica dels WhatsApp de Cosidó (PP), en què quedava en evidència el parany del PP per controlar la Sala Penal de l’Alt Tribunal, no ha estat suficient per recusar-lo."
},
"extractive": {
"a1": "La Sala del 61 ha rebutjat per unanimitat apartar del judici del procés el president del tribunal, Manuel Marchena, i els sis magistrats més que jutjaran l'1-O. \nLes recusacions les havien plantejat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Anna Simó i Jordi Cuixart. \nEntre les causes que adduïen, afirmaven que Marchena estava \"contaminat\" i retreien que havia estat el candidat del PP a presidir el CGPJ. \nLa sala del 61 està formada pel president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes (ja en funcions des d'ahir), els presidents de les cinc sales del Suprem (menys Marchena, que està recusat tot i ser president de la Sala Penal) i els magistrats més antics i més modern de cadascuna d'elles.",
"a2": "La Sala del 61 ha rebutjat per unanimitat apartar del judici del procés el president del tribunal, Manuel Marchena, i els sis magistrats més que jutjaran l'1-O.\nLa sala del 61 s'ha reunit aquest dimecres al matí per abordar els escrits de recusació presentats per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó.\nEntre les causes que adduïen, afirmaven que Marchena estava \"contaminat\" i retreien que havia estat el candidat del PP a presidir el CGPJ. \nPer tant, els membres de la sala del 61 fan costat als seus companys del Suprem i consideren que estan plenament capacitats per estar al capdavant de la causa.",
"a3": "La Sala del 61 ha rebutjat per unanimitat apartar del judici del procés el president del tribunal, Manuel Marchena, i els sis magistrats més que jutjaran l'1-O.\nLes recusacions es van presentar després de la polèmica pel whattsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que deia que si Marchena marxava a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) podrien controlar la Sala Penal \"des del darrera\".\nEntre les causes que adduïen, afirmaven que Marchena estava \"contaminat\" i retreien que havia estat el candidat del PP a presidir el CGPJ. \nPer tant, els membres de la sala del 61 fan costat als seus companys del Suprem i consideren que estan plenament capacitats per estar al capdavant de la causa."
},
"extreme": {
"a1": "Rebuig unànime de la petició dels vuit encausats pel procés de retirar Marchena i altres sis magistrats del tribunal.",
"a2": "La Sala del 61 del Suprem rebutja per unanimitat apartar el president del tribunal Manuel Marchena del judici de l'1-O.",
"a3": "La Sala del 61 fa costat als magistrats del Suprem i rebutja la recusació presentada pels encausats de l’1-O."
}
}
|
1,632 |
Advertència de la Comissió Internacional de Juristes sobre el judici de l'1-O
|
L'associació veu les acusacions de rebel·lió i sedició com "una extralimitació del codi penal" especialment per "la falta d'evidència de l'ús de la violència"
|
La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici de l'1-O podria "soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya".
La CIJ considera les acusacions de rebel·lió i sedició com "una extralimitació" del codi penal "particularment" per "la falta d'evidència de l'ús de la violència".
Per això, veu "preocupant" que es porti al camp del dret penal un cas "que va ser un exercici legítim d'opinió i associació política".
"És una qüestió d'expressió política legítima i això es resol millor fora dels tribunals penals", defensa.
Segons ella, cal mostrar que és "absolutament necessari" i "proporcional" interferir en aquests drets amb acusacions de delictes penals.
Dimensió política
Pillay es nega a descriure el procés judicial de l'1-O com un judici polític i creu que "s'ha de donar una oportunitat als tribunals per aplicar la llei".
"Hem d'esperar al resultat del judici", avisa abans de valorar sobre aquest aspecte.
Tanmateix, considera que és un procediment "sensible políticament" i que és "vital" demostrar que "és un judici just i té plena consideració de les obligacions legals internacionals d'Espanya, inclosos els drets humans".
Sobre el perfil polític dels testimonis, Pillay afirma que el judici "és essencialment sobre una acció política" i veu "desafortunat" que, en conseqüència, "involucri una bona part de testimonis polítics".
Tot i això, espera que "la implicació política pugui ser reduïda al mínim".
"Esperem que el tribunal decideixi únicament en termes de la llei", afirma.
Acceleració del judici
Per exemple, indica que seria problemàtic si els líders independentistes han tingut dificultats per "parlar amb els seus advocats o preparar la seva defensa" per l'acceleració del procediment judicial.
Cas excepcional
"No conec cap cas que sigui directament comparable a aquest", reconeix la directora per Europa de la CIJ.
Ara bé, Pillay vincula el judici de l'1-O a "una tendència general" a "fer ús del codi penal en relació amb veus polítiques que no són ben rebudes pels governs".
Així, posa com a exemple l'ús de la llei antiterrorista a Turquia "contra partits polítics".
"És preocupant veure a Europa i a la resta del món com el dret penal s'utilitza sobre una acció política", remarca.
El camí a Estrasburg
Respecte al possible camí que pugui recorre el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Pillay avança que, si s'acceptés a tràmit, seria sotmès a "un escrutini molt seriós" en estar vinculat amb el dret a la llibertat d'expressió política i implicar "mesures contra partits polítics i manifestants polítics".
Segons ella, que dins de la CIJ lidera el treball amb el Consell d'Europa i el TEDH, aquests drets són "fonamentals per a qualsevol democràcia, fins i tot quan un discurs o protesta no és ben rebuda".
"El TEDH sotmetria qualsevol condemna a un escrutini molt rigorós i crec que seria un cas força problemàtic", apunta.
En aquest sentit, explica que els estats "tenen un marge d'acció molt estret i estan subjectes a un gran escrutini sobre les mesures penals que poden adoptar contra polítics".
Així, Pillay preveu que, si hi ha una sentència condemnatòria, l'alt tribunal amb seu a Estrasburg estudiï qüestions vinculades al dret d'expressió i a la lliure associació i assemblea.
En aquesta anàlisi, Pillay assegura que el tribunal "mirarà primer la qualitat de les lleis" espanyoles i "si els delictes de rebel·lió i sedició s'han definit i aplicat correctament" en compliment de la Convenció Europea de Drets Humans.
En segon lloc, el tribunal analitzaria si "la restricció sobre aquests drets realment era necessària i proporcional" en el cas de l'1-O.
La CIJ
La Comissió Internacional de Juristes, amb seu a Ginebra, va ser creada el 1952 i és activa als cinc continents.
La seva missió, segons defineix la pròpia organització, és “vetllar per l’aplicació del dret internacional, especialment els drets humans”.
També té com a objectius “garantir els drets civils, salvaguardar la separació de poders i garantir la independència de la judicatura i la professió jurídica”.
Integren la CIJ una seixantena de jutges i advocats d’arreu del món.
La tasca de l’organització li ha merescut diversos premis, entre els quals el guardó de les Nacions Unides pels drets humans, que va rebre el 1993.
|
[
"judici de l'1-o"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Segons la CIJ, una sentència condemnatòria en el judici de l'1-O podria \"soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya\" i les acusacions de rebel·lió són \"una extralimitació\" del Codi Penal. Pillay no vol catalogar aquest procés com a judici polític i avança que, si s'acceptés a tràmit al TEDH, seria sotmès a \"un escrutini molt seriós\".",
"a2": "La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) opina que les acusacions de rebel·lió i sedició en el judici de l'1-O són una extralimitació del Codi Penal i adverteix que, en cas de produir-se una sentència condemnatòria, l'estat de dret a Espanya perdria credibilitat. L'organisme també veu amb preocupació que l'acceleració del procediment judicial impedeixi als acusats preparar la defensa amb garanties.",
"a3": "La directora per Europa de la Comissió Internacional de Juristes ha caracteritzat el judici de l’1-O com a problemàtic, per ser un judici “essencialment sobre una acció política”. Una sentència condemnatòria, en cas de recurs davant el TEDH, implicaria una acurada anàlisi de les lleis espanyoles i de la correcta aplicació dels delictes imputats, de conformitat amb el dret internacional."
},
"extractive": {
"a1": "La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici de l'1-O podria \"soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya\".\nLa CIJ considera les acusacions de rebel·lió i sedició com \"una extralimitació\" del codi penal \"particularment\" per \"la falta d'evidència de l'ús de la violència\". \nPillay es nega a descriure el procés judicial de l'1-O com un judici polític i creu que \"s'ha de donar una oportunitat als tribunals per aplicar la llei\".\nRespecte al possible camí que pugui recorre el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Pillay avança que, si s'acceptés a tràmit, seria sotmès a \"un escrutini molt seriós\" en estar vinculat amb el dret a la llibertat d'expressió política i implicar \"mesures contra partits polítics i manifestants polítics\".",
"a2": "La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici de l'1-O podria \"soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya\".\nLa CIJ considera les acusacions de rebel•lió i sedició com \"una extralimitació\" del codi penal \"particularment\" per \"la falta d'evidència de l'ús de la violència\".\nPer exemple, indica que seria problemàtic si els líders independentistes han tingut dificultats per \"parlar amb els seus advocats o preparar la seva defensa\" per l'acceleració del procediment judicial.\nRespecte al possible camí que pugui recorre el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Pillay avança que, si s'acceptés a tràmit, seria sotmès a \"un escrutini molt seriós\" en estar vinculat amb el dret a la llibertat d'expressió política i implicar \"mesures contra partits polítics i manifestants polítics\".",
"a3": "La Comissió Internacional de Juristes (CIJ) alerta que una sentència condemnatòria en el judici de l'1-O podria \"soscavar la confiança en l'estat de dret a Espanya\".\nSobre el perfil polític dels testimonis, Pillay afirma que el judici \"és essencialment sobre una acció política\" i veu \"desafortunat\" que, en conseqüència, \"involucri una bona part de testimonis polítics\".\nRespecte al possible camí que pugui recorre el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Pillay avança que, si s'acceptés a tràmit, seria sotmès a \"un escrutini molt seriós\" en estar vinculat amb el dret a la llibertat d'expressió política i implicar \"mesures contra partits polítics i manifestants polítics\".\nLa seva missió, segons defineix la pròpia organització, és “vetllar per l’aplicació del dret internacional, especialment els drets humans”."
},
"extreme": {
"a1": "La CIJ opina que les acusacions de rebel·lió per l'1-O són \"una extralimitació del codi penal\".",
"a2": "La Comissió Internacional de Juristes alerta que una sentència condemnatòria sobre l’1-O minaria la confiança en l’estat de dret espanyol.",
"a3": "La CIJ alerta sobre el caràcter problemàtic del judici de l'1-O i de les seves implicacions per al dret internacional."
}
}
|
2,880 |
Les dues víctimes de l'explosió a l'embarcació de Cadaqués estaven dins la cambra hiperbàrica
|
Dels tres tripulants, dos tenien llicència per extreure corall
|
Les dues víctimes de l'explosió a l'embarcació de Cadaqués (Alt Empordà) estaven dins la cambra hiperbàrica en el moment de la deflagració, aquest divendres al matí.
La Policia Judicial i el Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil han obert una investigació per esclarir les causes de l'accident.
Com a resultat del sinistre, un home de 60 anys ha mort i un jove de 25 ha patit ferides greus i l'han traslladat en helicòpter a l'hospital de la Vall d'Hebron.
El tercer ocupant de l'embarcació ha portat el vaixell a tota velocitat fins a la cala de Portlligat, on ha ancorat a la platja.
El director general de Pesca, Sergi Tudela, ha detallat que dos dels tripulants tenien llicència per extreure corall, la víctima mortal en aigües interiors (competència de la Generalitat ) i l'altre home en aigües exteriors.
L'embarcació dels corallers, de nom 'Trepa', estava feinejant pel Cap de Creus aquest divendres al matí quan, per causes que s'estan investigant, s'ha produït una deflagració a l'interior de la cambra hiperbàrica que duien a bord per fer la descompressió després de les immersions.
A dins la cambra hi havia dos homes, un de 60 anys que ha mort i un jove de 25 que ha patit ferides de gravetat.
Té cremades al cos i un helicòpter medicalitzat del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) l'ha traslladat a l'hospital de la Vall d'Hebron.
El tercer tripulant (pare del jove que ha resultat ferit) ha guiat el vaixell fins a la cala de Portlligat.
Segons ha explicat un testimoni, Verònica Martín, l'embarcació ha arribat a gran velocitat i ha ancorat a la sorra.
L'avís l'ha donat una embarcació de bandera francesa que es trobava a la zona i ha alertat al servei Cross Lagarde del seu país i aquest, al mateix temps, ha traslladat la incidència el Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Barcelona.
La comandància de Roses de la Guàrdia Civil ha rebut l'avís cap a les onze del matí.
Fins al lloc s'hi han traslladat efectius de la Guàrdia Civil, dels Bombers de la Generalitat, dels Mossos d'Esquadra, a més de l'embarcació Castor de Salvament Marítim.
Després de traslladar els ferits, la Guàrdia Civil ha remolcat l'embarcació fins al moll de Portlligat.
L'aixecament de cadàver s'ha fet a les tres de la tarda.
La Policia Judicial i els GEAS han obert una investigació.
La Guàrdia Civil ha començat a recollir indicis per esclarir les causes del sinistre i elaborar l'informe tènicopolicial per enviar-lo al jutjat de guàrdia de Figueres, que ha assumit la investigació.
Els agents determinaran què ha causat la deflagració a l'interior de la cambra, on en aquell moment hi havia la víctima mortal i el jove que ha patit ferides greus.
El director general de Pesca, Sergi Tudela, ha explicat que dos dels tres tripulants de l'embarcació tenien llicència per extreure corall.
"Eren pescadors de la confraria de Roses", ha detallat.
Un d'ells, la víctima mortal, tenia permís per extreure corall en aigües interiors.
"L'atorga l'administració catalana i és per pescar a la zona més costanera", ha explicat.
La víctima mortal era un dels cinc pescador amb permís per pescar corall.
Tudela ha recordat que l'any que ve hi haurà una moratòria de deu anys per extreure l'espècie i que aquest any ja havien reduït a la meitat el nombre de llicències que atorgaven altres anys.
"Era una de les cinc llicències que teníem concedides a Catalunya", ha exposat.
L'altre tripulant, en canvi, tenia llicència per a aigües exteriors, un permís que és de competència estatal.
Segons Tudela, les inspeccions sobre l'estat de les cambres hiperbàriques correspon a Capitania Marítima.
"Els pescadors estan sotmesos a situacions difícils i necessiten passar per un procés de descompressió, per això alguns porten cambres hiperbàriques a l'embarcació", ha explicat.
Al llarg de la tarda han remolcat l'embarcació i l'han traslladat fins al port de Roses.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'embarcació \"Trepa\" navegava pel Cap de Creus quan s'ha produït una deflagració a l'interior de la cambra hiperbàrica. Això ha causat la mort d'un dels tres tripulants, un home de 60 anys, i ferides greus a un altre de 25. Segons Sergi Tudela, director general de Pesca, dos dels tripulants tenien llicència per extreure corall.",
"a2": "Aquest divendres al matí s'ha produït una deflagració a la cambra hiperbàrica d'una embarcació corallera que pescava a Cadaqués. L'explosió ha provocat la mort d'un home de seixanta anys i ferides greus en un jove de vint-i-cinc anys, que ha estat traslladat en helicòpter a l'hospital de la Vall d'Hebron. S'ha obert una investigació per esclarir les causes de l'accident.",
"a3": "Una embarcació de corallers que estava pescant al Cap de Creus ha patit una deflagració a la cambra hiperbàrica emprada pel procés de descompressió. Ha mort un home de 60 anys i ha resultat ferit greu un jove de 25, que ha estat posteriorment traslladat a l’hospital de la Vall d’Hebron. La Guàrdia Civil està investigant les causes de l’explosió."
},
"extractive": {
"a1": "Les dues víctimes de l'explosió a l'embarcació de Cadaqués (Alt Empordà) estaven dins la cambra hiperbàrica en el moment de la deflagració, aquest divendres al matí. \nCom a resultat del sinistre, un home de 60 anys ha mort i un jove de 25 ha patit ferides greus i l'han traslladat en helicòpter a l'hospital de la Vall d'Hebron.\nEl director general de Pesca, Sergi Tudela, ha detallat que dos dels tripulants tenien llicència per extreure corall, la víctima mortal en aigües interiors (competència de la Generalitat ) i l'altre home en aigües exteriors. \nL'embarcació dels corallers, de nom 'Trepa', estava feinejant pel Cap de Creus aquest divendres al matí quan, per causes que s'estan investigant, s'ha produït una deflagració a l'interior de la cambra hiperbàrica que duien a bord per fer la descompressió després de les immersions.",
"a2": "Les dues víctimes de l'explosió a l'embarcació de Cadaqués (Alt Empordà) estaven dins la cambra hiperbàrica en el moment de la deflagració, aquest divendres al matí.\nCom a resultat del sinistre, un home de 60 anys ha mort i un jove de 25 ha patit ferides greus i l'han traslladat en helicòpter a l'hospital de la Vall d'Hebron.\nL'embarcació dels corallers, de nom 'Trepa', estava feinejant pel Cap de Creus aquest divendres al matí quan, per causes que s'estan investigant, s'ha produït una deflagració a l'interior de la cambra hiperbàrica que duien a bord per fer la descompressió després de les immersions.\nL'avís l'ha donat una embarcació de bandera francesa que es trobava a la zona i ha alertat al servei Cross Lagarde del seu país i aquest, al mateix temps, ha traslladat la incidència el Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Barcelona.",
"a3": "Com a resultat del sinistre, un home de 60 anys ha mort i un jove de 25 ha patit ferides greus i l'han traslladat en helicòpter a l'hospital de la Vall d'Hebron.\nL'embarcació dels corallers, de nom 'Trepa', estava feinejant pel Cap de Creus aquest divendres al matí quan, per causes que s'estan investigant, s'ha produït una deflagració a l'interior de la cambra hiperbàrica que duien a bord per fer la descompressió després de les immersions.\nL'avís l'ha donat una embarcació de bandera francesa que es trobava a la zona i ha alertat al servei Cross Lagarde del seu país i aquest, al mateix temps, ha traslladat la incidència el Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Barcelona.\n\"Els pescadors estan sotmesos a situacions difícils i necessiten passar per un procés de descompressió, per això alguns porten cambres hiperbàriques a l'embarcació\", ha explicat."
},
"extreme": {
"a1": "Deflagració en l'embarcació \"Trepa\", que extreia coralls al Cap de Creus, que causa la mort d'un dels tres tripulants.",
"a2": "L’explosió de la cambra hiperbàrica d’una embarcació corallera de Cadaqués deixa una víctima mortal i un ferit greu.",
"a3": "L’explosió de la cambra hiperbàrica d'una embarcació ha provocat la mort d’un pescador coraller i ferides greus a un altre."
}
}
|
1,326 |
Acord PSOE-Podem pels lloguers: microcrèdits i condicions als grans tenidors
|
L'Estat assumirà el deute dels llogaters que no puguin fer front al retorn dels préstecs sense interessos de l'ICO
|
Fumata blanca al govern espanyol sobre què fer amb els lloguers durant la crisi del coronavirus.
Finalment, després de 15 dies de discrepàncies de portes endins i de portes enfora i amb una vaga dels sindicats d'arrendataris convocada a l'abril, el PSOE i Podem han acordat un terme mig entre les propostes de partida.
El ministre d'Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha informat aquest dilluns en roda de premsa que demà la Moncloa anunciarà una sèrie de mesures "àmplies".
Ábalos ha avançat que les iniciatives tindran a veure amb el finançament i els "plans d'ajuda".
"No estem parlant de condonacions sinó d’incentius i reestructuració de deute lligat a la vulnerabilitat", ha assegurat, sense voler donar més detalls.
Finalment, però, la línia principal que s'imposa és la defensada pel ministre Ábalos, i és que aquells arrendataris que no puguin pagar el lloguer arran d'un descens dels seus ingressos per la crisi del coronavirus, s'acullin a uns microcrèdits sense interessos a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).
Aquests crèdits s'hauran de retornar en un període d'entre tres i sis anys i el pagament es podrà prorrogar, en cas de necessitat, a deu anys.
S'ampliarà el concepte de "vulnerabilitat" per facilitar que capes més àmplies de la població es puguin acollir als crèdits i, en cas que posteriorment no es puguin retornar, serà l'Estat qui es farà càrrec del seu pagament.
Precisament l'acord entre els dos partits ha arribat després que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hagi reclamat la suspensió "immediata" dels lloguers i hagi rebutjat l'aposta pels crèdits que acabessin generant deute.
Diferenciació entre grans i petits propietaris
Els de Pablo Iglesias celebren també haver fet quallar unaa diferenciació entre petits propietaris -menys de vuit habitatges- i grans tenidors.
Els primers tindran garantit amb aquests sistema els ingressos en concepte de rendes.
De fet, el PSOE va insistir que hi ha propietaris que dependen també d'aquests ingressos.
Pel que fa als segons, el decret que aprovarà aquest dimarts el consell de ministres es planteja que els grans tenidors i fons d'inversió hagin de condonar el 50% del deute o bé reestructurar el pagament dos o tres anys dels ciutadans afectats per la crisi que no puguin fer-hi front.
CRÒNICA
Lloguers, renda mínima i subsidi a empleades de la llar: els debats que tensen la coalició PSOE-Podem
La gestió de la crisi sanitària sotmet el govern de Sánchez i Iglesias a un test d'estrès constant a l'hora d'aprovar mesures com les del consell de ministres d'aquest dimarts
Pel que fa als llogaters en situació més vulnerable, per una banda s'impediran els desnonaments durant sis mesos des de la finalització de l'estat d'alarma a aquells ciutadans que no tinguin alternativa habitacional.
També aquells ciutadans que no puguin fer front al pagament dels microcrèdits tindran ajuts directes de l'Estat per saldar el deute amb l'ICO.
L'ajut podrà arribar a ser de 900 euros al mes i fins al 100% i de 200 euros per atendre a despeses de manteniment, comunitat i subministraments bàsics.
La dels lloguers ha estat una de les principals batalles que s'han lliurat en el consell de ministres des de l'aprovació de l'estat d'alarma.
Podem l'ha fet un dels seus bucs insígnia després que el passat 17 de març s'anunciés la moratòria de les hipoteques però no es prengués mesures amb els lloguers.
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
Famílies confinades: «Tot anirà bé»
NacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares
coronavirus: FAQS
Què es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?
115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus
coronavirus
MAPA Quants casos de coronavirus té el teu municipi o districte?
Les zones més afectades són la conca d'Òdena i l'entorn metropolità de Barcelona; les que menys, les Terres de l'Ebre i el Pirineu de Girona, segons el mapa d'àrees bàsiques de salut de la Generalitat
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies
|
[
"coronavirus"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "PSOE i Podem arriben a un acord sobre el pagament de lloguers durant la crisi del coronavirus. Els arrendataris que no puguin pagar el lloguer perquè els seus ingressos hagin minvat, es poden acollir a uns microcrèdits ICO sense interessos. També es proposa que els grans tenidors condonin el 50 % del deute als afectats per la crisi.",
"a2": "Els partits del govern, PSOE i Podem, han acordat un pla pel que fa als lloguers durant la crisi sanitària del coronavirus. Es concediran microcrèdits a través de l'Institut de Crèdit Oficial als llogaters que no puguin pagar el lloguer i els grans tenidors hauran de condonar el 50 % del deute o reestructurar el pagament als afectats per la crisi.",
"a3": "El govern de coalició PSOE-Podem ha assolit finalment un acord relatiu als lloguers durant la crisi sanitària. Tot i donar un tractament diferenciat a petits i grans propietaris, com reclamaven Unides Podem, s'ha imposat la proposta del ministre socialista Ábalos: oferir microcrèdits de l'ICO als llogaters amb dificultats per pagar. Els grans propietaris hauran de condonar el deute o reestructurar-lo."
},
"extractive": {
"a1": "Fumata blanca al govern espanyol sobre què fer amb els lloguers durant la crisi del coronavirus.\nFinalment, després de 15 dies de discrepàncies de portes endins i de portes enfora i amb una vaga dels sindicats d'arrendataris convocada a l'abril, el PSOE i Podem han acordat un terme mig entre les propostes de partida. \nFinalment, però, la línia principal que s'imposa és la defensada pel ministre Ábalos, i és que aquells arrendataris que no puguin pagar el lloguer arran d'un descens dels seus ingressos per la crisi del coronavirus, s'acullin a uns microcrèdits sense interessos a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).\nPel que fa als segons, el decret que aprovarà aquest dimarts el consell de ministres es planteja que els grans tenidors i fons d'inversió hagin de condonar el 50% del deute o bé reestructurar el pagament dos o tres anys dels ciutadans afectats per la crisi que no puguin fer-hi front.",
"a2": "Finalment, després de 15 dies de discrepàncies de portes endins i de portes enfora i amb una vaga dels sindicats d'arrendataris convocada a l'abril, el PSOE i Podem han acordat un terme mig entre les propostes de partida.\nFinalment, però, la línia principal que s'imposa és la defensada pel ministre Ábalos, i és que aquells arrendataris que no puguin pagar el lloguer arran d'un descens dels seus ingressos per la crisi del coronavirus, s'acullin a uns microcrèdits sense interessos a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).\nS'ampliarà el concepte de \"vulnerabilitat\" per facilitar que capes més àmplies de la població es puguin acollir als crèdits i, en cas que posteriorment no es puguin retornar, serà l'Estat qui es farà càrrec del seu pagament.\nPel que fa als llogaters en situació més vulnerable, per una banda s'impediran els desnonaments durant sis mesos des de la finalització de l'estat d'alarma a aquells ciutadans que no tinguin alternativa habitacional.",
"a3": "Finalment, després de 15 dies de discrepàncies de portes endins i de portes enfora i amb una vaga dels sindicats d'arrendataris convocada a l'abril, el PSOE i Podem han acordat un terme mig entre les propostes de partida.\nFinalment, però, la línia principal que s'imposa és la defensada pel ministre Ábalos, i és que aquells arrendataris que no puguin pagar el lloguer arran d'un descens dels seus ingressos per la crisi del coronavirus, s'acullin a uns microcrèdits sense interessos a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).\nPrecisament l'acord entre els dos partits ha arribat després que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hagi reclamat la suspensió \"immediata\" dels lloguers i hagi rebutjat l'aposta pels crèdits que acabessin generant deute. \nPel que fa als llogaters en situació més vulnerable, per una banda s'impediran els desnonaments durant sis mesos des de la finalització de l'estat d'alarma a aquells ciutadans que no tinguin alternativa habitacional."
},
"extreme": {
"a1": "Acord entre PSOE i Podem per ajudar els llogaters que no puguin pagar el lloguer per la crisi del coronavirus.",
"a2": "PSOE i Podem arriben a un acord sobre què fer amb els lloguers durant la crisi del coronavirus.",
"a3": "La coalició d'esquerres al govern espanyol ha acordat les ajudes al lloguer amb motiu de la crisi del coronavirus."
}
}
|
2,914 |
El PDeCAT veu "irrenunciable" el dret a l'autodeterminació i planteja una acció política "possibilista"
|
L'esborrany de cara a l'assemblea reclama la "llibertat política necessària" per a Catalunya i advoca per fer "realitat la institucionalització republicana" del 27 d'octubre
|
El PDeCAT considera que el dret a l'autodeterminació és "bàsic i irrenunciable" i, en apel·lar a la "radicalitat democràtica" de l'1-O, proposa un procés d'autodeterminació que "faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Eurpea".
Així ho defensa l'esborrany de ponència política, que ja és a mans dels associats, i que ha de servir de base de debat de cara a l'assemblea nacional que el partit celebrarà entre el 20 i el 22 de juliol a Barcelona.
En un dels punts, els redactors proposen a les bases reclamar "la llibertat política necessària" per a Catalunya "fent realitat la institucionalització republicana proposada el 27 d'octubre".
L'esborrany de ponència apunta també que s'han "d'utilitzar al màxim" tots els espais i "sense renunciar a res, a cap dels objectius, ha arribat el moment d'estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avenços cap a un nou estat".
A l'esborrany, el PDeCAT insisteix que la democràcia és "eina bàsica de construcció nacional, començant per l'exercici del dret a l'autodeterminació".
En aquest sentit, la ponència assegura que aquest dret ha de ser "eina indispensable" i alhora un "camí cap a l'empoderament efectiu entès en el sentit més ampli, inclusiu i integrador".
Sumar amb altres projectes
L'esborrany de ponència també deixa per escrit, per ara, que després de les eleccions del 21-D el PDeCAT "ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l'assoliment dels objectius proposats".Una referència clara a Junts per Catalunya, una "experiència exitosa".
Així, amb la mirada posada a la "regeneració democràtica", l'esborrany apunta que s'ha obert ara un camí que ha de "reconnectar la política amb la ciutadania" perquè JxCat ha "fet de l'excepcionalitat, virtut.
Ampliació de la direcció
I és en aquest sentit que el PDeCAT reivindica el lideratge de Carles Puigdemont i de noms del seu govern com Josep Rull i Jordi Turull, dirigents empresonats o a l'estranger.
És per això que la direcció actual ha parlat amb ells, i ara planteja que puguin "encabir-se a la nova estructura de la direcció" del partit, ha apuntat el director de l'assemblea, David Font.
De fet, l'organitzativa és una de les ponències que previsiblement introduirà més canvis al partit
La portaveu del partit, Maria Senserrich, ha defensat que al partit li cal ara "musculatura" i en base a això aposten per una ampliació de la direcció.
Suggereixen passar de les 12 persones actuals a una vintena o trentena de persones per a la direcció executiva.
"És una mancança que hem patit fruit de la inexperiència del congrés de fa dos anys; tothom que estigui disposat a participar-hi, és casa seva", ha afegit Senserrich davant del paper també crític del corrent intern Moment Zero.
A més, la proposta de la direcció també passa per modificar nomenclatura i funcions : proposen retornar a la figura del secretari general, fixar una presidència política i plantejar que hi hagi també diverses vicespresidènces -ara hi havia una coordinació general, una coordinació organitzativa i una bicefàlia a la presidència.
La nova direcció ja sortirà escollida el diumenge 22 de juliol, i els càrrecs de direcció, que són escollits de forma conjunta.
Incompatiblitats
Un altre dels canvis que defensa la direcció fa referència a les incompatibilitats de càrrecs.
"Han d'existir", afirma a la ponència inicial l'equip redactor, per garantir "independència" del partit respecte les institucions i per garantir també un relleu ideològic i generacional.
"Però, malgrat tot, les incompatibilitats [...] no poden, en cap cas, obviar els criteris de proporcionalitat, flexibilitat i eficiència que han d'operar en aquesta matèria", conclou.
Les diverses ponències, també les sectorials, són ara a mans dels associats que tenen temps per presentar-hi esmenes fins que s'hagi de dur a debat i votació durant l'assemblea nacional el 20, 21 i 22 de juliol.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El PDeCAT ha presentat l'esborrany de ponència política per al debat a l'assemblea nacional. S'hi defensa el dret a l'autodeterminació com a dret \"bàsic i irrenunciable\" i s'hi proposa un procés d'autodeterminació per fer realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Europea. També s'hi reclama la llibertat política necessària.",
"a2": "El PDeCAT ha presentat als seus associats un esborrany de ponència política, que servirà de base de debat a l’assemblea nacional que se celebrarà entre el 20 i el 22 de juliol a Barcelona. Al document el dret a l’autodeterminació es considera bàsic i irrenunciable, i es planteja una política possibilista que serveixi per aconseguir la independència de Catalunya.",
"a3": "L'assemblea nacional del PDeCAT del pròxim juliol planteja a la seva ponència política considerar el dret a l'autodeterminació com a “bàsic i irrenunciable”, i estructurar una acció política que avanci cap a un nou estat. També es reivindica el lideratge de Puigdemont i altres dirigents empresonats o a l'exili, i es proposa una ampliació i reorganització de la direcció."
},
"extractive": {
"a1": "El PDeCAT considera que el dret a l'autodeterminació és \"bàsic i irrenunciable\" i, en apel·lar a la \"radicalitat democràtica\" de l'1-O, proposa un procés d'autodeterminació que \"faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Eurpea\". \nAixí ho defensa l'esborrany de ponència política, que ja és a mans dels associats, i que ha de servir de base de debat de cara a l'assemblea nacional que el partit celebrarà entre el 20 i el 22 de juliol a Barcelona.\nEn un dels punts, els redactors proposen a les bases reclamar \"la llibertat política necessària\" per a Catalunya \"fent realitat la institucionalització republicana proposada el 27 d'octubre\". \nL'esborrany de ponència també deixa per escrit, per ara, que després de les eleccions del 21-D el PDeCAT \"ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l'assoliment dels objectius proposats\".",
"a2": "El PDeCAT considera que el dret a l'autodeterminació és \"bàsic i irrenunciable\" i, en apel•lar a la \"radicalitat democràtica\" de l'1-O, proposa un procés d'autodeterminació que \"faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Eurpea\".\nAixí ho defensa l'esborrany de ponència política, que ja és a mans dels associats, i que ha de servir de base de debat de cara a l'assemblea nacional que el partit celebrarà entre el 20 i el 22 de juliol a Barcelona.\nL'esborrany de ponència també deixa per escrit, per ara, que després de les eleccions del 21-D el PDeCAT \"ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l'assoliment dels objectius proposats\".\nA més, la proposta de la direcció també passa per modificar nomenclatura i funcions : proposen retornar a la figura del secretari general, fixar una presidència política i plantejar que hi hagi també diverses vicespresidènces -ara hi havia una coordinació general, una coordinació organitzativa i una bicefàlia a la presidència.",
"a3": "El PDeCAT considera que el dret a l'autodeterminació és \"bàsic i irrenunciable\" i, en apel·lar a la \"radicalitat democràtica\" de l'1-O, proposa un procés d'autodeterminació que \"faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Eurpea\".\nL'esborrany de ponència també deixa per escrit, per ara, que després de les eleccions del 21-D el PDeCAT \"ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l'assoliment dels objectius proposats\".Una referència clara a Junts per Catalunya, una \"experiència exitosa\".\nI és en aquest sentit que el PDeCAT reivindica el lideratge de Carles Puigdemont i de noms del seu govern com Josep Rull i Jordi Turull, dirigents empresonats o a l'estranger.\nLa portaveu del partit, Maria Senserrich, ha defensat que al partit li cal ara \"musculatura\" i en base a això aposten per una ampliació de la direcció."
},
"extreme": {
"a1": "El PDeCAT reclama el dret \"bàsic i irrenunciable\" de l'autodeterminació per a un estat català en forma de República.",
"a2": "El PDeCAT presenta als seus associats un esborrany de ponència política de cara a l’assemblea nacional del juliol.",
"a3": "El PDeCAT afronta l’assemblea nacional sota el lema de la “radicalitat democràtica” i l’avenç cap a un nou estat."
}
}
|
173 |
Martí Domínguez guanya el 17è premi Joaquim Amat-Piniella amb ‘La Sega’
|
La novel·la aborda la temàtica de la resistència armada antifranquista al camp valencià des del punt de vista d'un infant
|
L’obra ‘La Sega’ (Proa, 2014), de l’escriptor valencià Martí Domínguez, ha guanyat la dissetena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per onzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada.
El guardó, que s’ha entregat aquest dijous al vespre a l’Auditori Plana de l’Om de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2015 i la tardor de 2016.
‘La Sega’, que ja va recollir el Premi Crítica Serra d’Or 2016 de Novel·la, aborda la temàtica de la resistència armada antifranquista al camp valencià des del punt de vista d’un infant.
Segons ha declarat en diverses ocasions el mateix Domínguez, “el llibre és un homenatge als masovers valencians”.
L’entrega del premi Joaquim Amat-Piniella, que està convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, ha anat precedit de la representació ‘Planes i Amat, dos joves amics manresans’, dirigit per Ivan Padilla, i que ha consistit en un diàleg ambientat en l’any 1993 entre Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes.
D’aquesta manera, la comissió que organitza el Premi s’ha volgut afegir als actes de l’Any Josep Maria Planes.
Tot seguit, s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a l’obra ‘La sega’, de Martí Domínguez.
L’escriptor valencià s’ha endut el guardó, que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany, entre les quals hi havia ‘Ha nevat sobre Yesterday’, de Gabriel Janer Manila; ‘Les fantasies del nàufrag’, de Pep Albanell; i ‘Primer paisatge’, d’Isidre Grau.
Una dilatada trajectòria
El periodista, assagista i novel·lista Martí Domínguez (Madrid, 1966) és doctor en biologia i especialista en lepidòpters.
Des de l’any 1999 dirigeix la revista científica Mètode, per la qual cosa fou guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme l’any 2007.
Actualment fa de professor de periodisme a la Universitat de València.
‘El somni de Lucreci’ (2013) va rebre el Premi Carles Rahola d’assaig.
Com a novel·lista, és autor de ‘Les confidències del comte Buffon’ (1997), que va guanyar els premis Andròmina, Creixells i de la Crítica de la Universitat de València; ‘El secret de Goethe’ (1999), Premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; ‘El retorn de Voltaire’ (2007), Premi Josep Pla; i ‘El fracassat’ (2013).
‘La Sega’ és una novel·la que relata la història d’en Goriet, fill petit d’una família de camperols valencians que, en plena postguerra, ajudaven (mig per por i mig per convicció) els maquis, veu com el seu paradís és esmicolat per la por, el silenci i la tragèdia de la mort violenta.
La història presenta un tema força present en la literatura catalana: la resistència armada antifranquista, però en un espai menys habitual (el camp valencià), des d’un plantejament extrem (els masovers forçats a col·laborar amb el maquis o amb la Guàrdia Civil) i des d’un punt de vista insòlit (la visió d’un nen que viu els fets mentre es fa gran).
Disset anys de premi
L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani.
Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes.
Després, un jurat integrat per escriptors i personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l’obra guanyadora.
Entrevista a Marti Domínguez: ‘Jo volia contar aquesta història de violència’.
Per Montserrat Serra (28/10/2015).
|
[
"cultura",
"lletres"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "\"La sega\" de Martí Domínguez rep el premi Joaquim Amat-Piniella. Aquesta novel·la, que ja va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2016 de novel·la, parla de la resistència armada antifranquista al camp valencià, relatat per un nen. En aquest premi manresà, una comissió assessora selecciona les obres finalistes i finalment un jurat tria l'obra guanyadora.",
"a2": "Aquest dijous s'ha entregat el 17è premi Joaquim Amat-Piniella a l'Auditori Plana de l'Om de Manresa. Enguany, el guardó, que reconeix la millor obra narrativa de temàtica social, ha estat atorgat a l'obra \"La sega\", de Martí Domínguez. La novel·la tracta sobre la resistència antifranquista del camp valencià durant la postguerra, des del punt de vista d'un nen.",
"a3": "El 17è premi de narrativa social contemporània Joaquim Amat-Piniella s'ha atorgat a “La sega”, del valencià Martí Domínguez. La novel·la relata la història d'un nen fill de masovers valencians que col·laboraven amb els maquis en plena postguerra. L'autor, que qualifica la seva obra com a “homenatge als masovers valencians”, aborda el tema de la resistència armada antifranquista."
},
"extractive": {
"a1": "L’obra ‘La Sega’ (Proa, 2014), de l’escriptor valencià Martí Domínguez, ha guanyat la dissetena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per onzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada.\n‘La Sega’, que ja va recollir el Premi Crítica Serra d’Or 2016 de Novel·la, aborda la temàtica de la resistència armada antifranquista al camp valencià des del punt de vista d’un infant.\nUna comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes.\n‘La Sega’ és una novel•la que relata la història d’en Goriet, fill petit d’una família de camperols valencians que, en plena postguerra, ajudaven (mig per por i mig per convicció) els maquis, veu com el seu paradís és esmicolat per la por, el silenci i la tragèdia de la mort violenta.",
"a2": "L’obra ‘La Sega’ (Proa, 2014), de l’escriptor valencià Martí Domínguez, ha guanyat la dissetena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per onzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada.\nL’entrega del premi Joaquim Amat-Piniella, que està convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, ha anat precedit de la representació ‘Planes i Amat, dos joves amics manresans’, dirigit per Ivan Padilla, i que ha consistit en un diàleg ambientat en l’any 1993 entre Joaquim Amat-Piniella i Josep Maria Planes. \nEl jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany, entre les quals hi havia ‘Ha nevat sobre Yesterday’, de Gabriel Janer Manila; ‘Les fantasies del nàufrag’, de Pep Albanell; i ‘Primer paisatge’, d’Isidre Grau.\n‘La Sega’ és una novel•la que relata la història d’en Goriet, fill petit d’una família de camperols valencians que, en plena postguerra, ajudaven (mig per por i mig per convicció) els maquis, veu com el seu paradís és esmicolat per la por, el silenci i la tragèdia de la mort violenta.",
"a3": "L’obra ‘La Sega’ (Proa, 2014), de l’escriptor valencià Martí Domínguez, ha guanyat la dissetena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per onzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada.\nEl jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany, entre les quals hi havia ‘Ha nevat sobre Yesterday’, de Gabriel Janer Manila; ‘Les fantasies del nàufrag’, de Pep Albanell; i ‘Primer paisatge’, d’Isidre Grau.\n‘La Sega’ és una novel·la que relata la història d’en Goriet, fill petit d’una família de camperols valencians que, en plena postguerra, ajudaven (mig per por i mig per convicció) els maquis, veu com el seu paradís és esmicolat per la por, el silenci i la tragèdia de la mort violenta.\nL’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani."
},
"extreme": {
"a1": "Martí Domínguez ha guanyat la 17a convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella de Manresa amb l'obra \"La sega\".",
"a2": "Martí Domínguez guanya el premi Joaquim Amat-Piniella per la novel·la \"La sega\", que tracta sobre la resistència antifranquista al camp valencià.",
"a3": "L’obra “La sega”, de temàtica antifranquista, de l’autor valencià Martí Domínguez, rep el premi de narrativa social contemporània Joaquim Amat-Piniella."
}
}
|
2,487 |
L'Ajuntament de Barcelona obrirà la Model al públic de manera permanent l'1 de gener
|
A partir de l'estiu ja s'organitzaran activitats perquè el veïnat es faci seu l'espai
|
L'Ajuntament de Barcelona obrirà la Model al públic de manera permanent l'1 de gener.
Els ciutadans podran visitar el pati d'accés i l'interior, el panòptic i la quarta i cinquena galeria.
A més, a partir d'aquest estiu ja s'organitzaran activitats perquè el veïnat es faci seu l'espai.
Per exemple, s'utilitzarà la Model per celebrar consells de barri o per reunir les diferents comissions que formaran part del procés participatiu que ha d'actualitzar els futurs usos i equipaments que s'ubicaran en aquestes instal·lacions i que es van consensuar amb els veïns el 2009.
L'objectiu és que a principis del 2018 hi hagi una proposta definitiva i es puguin encarregar els diferents projectes, per tal d'executar-los en el proper mandat.
L'Ajuntament ha visitat per primer cop la Model després del tancament definitiu de la presó acompanyat per les entitats i associacions de veïns que han lluitat per aconseguir aquesta fita.
Han encapçalat la delegació la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, el tinent de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, i la regidora de l'Eixample, Montse Ballarín.
En atenció posterior als mitjans, han explicat que la recepció que fa l'Ajuntament d'aquest espai des del "minut zero" és amb voluntat "d'obrir-lo i que s'ompli de veïns i veïnes".
En aquest sentit, aquest estiu ja s'utilitzarà la presó per celebrar el consell de barri de l'Esquerra de l'Eixample i també acollirà sessions de treball sobre el futur de la Model.
Els veïns han demanat també poder celebrar la festa major del barri a l'octubre.
Un cop l'Ajuntament rebi formalment les claus, el proper 26 de novembre, prepararà l'espai per obrir-lo permanent a la ciutadania a partir de l'1 de gener.
Els ciutadans que ho vulguin podran passejar per dues galeries, dos patis i el panòptic.
Pel que fa al procés participatiu, que s'inicia al juliol, el govern municipal insisteix que es tracta d'una actualització del pla director que es va consensuar amb els veïns el 2009.
"Hi ha molts elements que ja estan definits, l'únic que volem fer és actualitzar-ho", ha explicat Sanz davant del temor dels veïns d'un canvi total en els equipaments i actuacions que es van dissenyar llavors.
Temen, per exemple, que no s'acabi fent l'aparcament soterrani que reclamen els comerciants.
Aquest procés es dividirà en diferents comissions temàtiques (memòria històrica, programa d'usos i patrimoni històric) amb l'objectiu de tenir una proposta a principis del 2018, de forma que es puguin encarregar els projectes, que normalment necessiten uns 17-20 mesos, i així executar les actuacions en el proper mandat.
El pla director del 2009 preveia un centre d'educació infantil i primària, una escola bressol, una residència assistida i centre de dia per a la gent gran, un casal de joves, una residència d'estudiants, un espai memorial i un poliesportiu.
En tot cas, al setembre ja s'instal·larà una escola en barracons al solar d'Entença amb Rosselló, on abans hi havia el centre obert i que ja està alliberat des de fa temps.
La regidora de l'Eixample ha apuntat que és molt important mantenir la memòria històrica, però ha reivindicat la necessitat d'equipaments que té el districte, especialment en matèria educativa.
Per la seva part, Asens ha destacat la importància d'obrir aquest espai perquè la ciutadania, i especialment la gent més jove, sàpiga el que va passar en aquestes instal·lacions, però també per conèixer com són els centres de detenció, les presons i els CIE.
"Demostren el fracàs de la societat i tenen a veure amb la pobresa i la marginació, i volem que tot això es pugui explicar des d'aquí", ha indicat.
El director de Model Urbà, Ton Salvadó, ha explicat que l'edifici de la Model, tot i el desgast del temps, està en bon estat, i ara caldrà veure en el procés participatiu quins espais es volen aprofitar més enllà del panòptic i les galeries.
En aquest sentit, el govern municipal vol que la part dels tallers, que dona al carrer Nicaragua, es pugui convertir en habitatge públic de lloguer, però per això caldrà canviar el planejament, perquè ara mateix té ús d'oficines i d'hotel, una possibilitat que el consistori rebutja.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Els ciutadans podran visitar la Model de Barcelona. L'objectiu és que sigui un espai útil per a la ciutadania. Entre altres coses, servirà per celebrar consells de barri. El tinent de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, apunta que serà una bona eina perquè els joves sàpiguen què va passar en aquestes instal·lacions.",
"a2": "A partir de l’1 de gener, la presó Model quedarà oberta permanentment als visitants, que podran passejar per dues galeries, dos patis i el panòptic. També s’utilitzarà l’espai per celebrar consells de barri i, a partir del juliol, hi tindrà lloc el procés participatiu per actualitzar els futurs usos i equipaments de la presó consensuats l’any 2009.",
"a3": "L'Ajuntament ha visitat la presó Model i ha donat finalment inici a la seva recuperació. La Model s'obrirà al públic l’1 de gener, com a culminació d'un procés participatiu amb les entitats i associacions veïnals. Es preveu actualitzar un pla consensuat el 2009 per acollir al complex centres educatius, equipaments socials i esportius, així com espais dedicats a la memòria històrica."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona obrirà la Model al públic de manera permanent l'1 de gener.\nPer exemple, s'utilitzarà la Model per celebrar consells de barri o per reunir les diferents comissions que formaran part del procés participatiu que ha d'actualitzar els futurs usos i equipaments que s'ubicaran en aquestes instal·lacions i que es van consensuar amb els veïns el 2009.\nEn aquest sentit, aquest estiu ja s'utilitzarà la presó per celebrar el consell de barri de l'Esquerra de l'Eixample i també acollirà sessions de treball sobre el futur de la Model.\nPer la seva part, Asens ha destacat la importància d'obrir aquest espai perquè la ciutadania, i especialment la gent més jove, sàpiga el que va passar en aquestes instal·lacions, però també per conèixer com són els centres de detenció, les presons i els CIE.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona obrirà la Model al públic de manera permanent l'1 de gener.\nPer exemple, s'utilitzarà la Model per celebrar consells de barri o per reunir les diferents comissions que formaran part del procés participatiu que ha d'actualitzar els futurs usos i equipaments que s'ubicaran en aquestes instal•lacions i que es van consensuar amb els veïns el 2009.\nLa regidora de l'Eixample ha apuntat que és molt important mantenir la memòria històrica, però ha reivindicat la necessitat d'equipaments que té el districte, especialment en matèria educativa.\nPer la seva part, Asens ha destacat la importància d'obrir aquest espai perquè la ciutadania, i especialment la gent més jove, sàpiga el que va passar en aquestes instal•lacions, però també per conèixer com són els centres de detenció, les presons i els CIE. ",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona obrirà la Model al públic de manera permanent l'1 de gener.\nPer exemple, s'utilitzarà la Model per celebrar consells de barri o per reunir les diferents comissions que formaran part del procés participatiu que ha d'actualitzar els futurs usos i equipaments que s'ubicaran en aquestes instal·lacions i que es van consensuar amb els veïns el 2009.\nL'Ajuntament ha visitat per primer cop la Model després del tancament definitiu de la presó acompanyat per les entitats i associacions de veïns que han lluitat per aconseguir aquesta fita.\nEl pla director del 2009 preveia un centre d'educació infantil i primària, una escola bressol, una residència assistida i centre de dia per a la gent gran, un casal de joves, una residència d'estudiants, un espai memorial i un poliesportiu."
},
"extreme": {
"a1": "La Model obrirà al públic a partir de l'1 de gener i serà un espai per a la ciutadania.",
"a2": "L’Ajuntament de Barcelona obrirà les portes de la presó Model al públic a partir de l’1 de gener.",
"a3": "La presó Model de Barcelona s'obrirà finalment al públic l’1 de gener, amb l'objectiu de recuperar-la per al barri."
}
}
|
194 |
Ferran Adrià sintetitza el “procés evolutiu” dels últims anys d’elBulli en set volums
|
Enigma "farà reflexionar molt sobre l'espai on es viu una experiència gastronòmica"
|
BARCELONA, 6 (EUROPA PRESS)
El procés creatiu del xef Ferran Adrià en els últims set anys del restaurant elBulli protagonitza l’obra ‘elBulli 2005-2011’ (Phaidón), llibre de Ferran i Albert Adrià i el mort Juli Soler –al qual està dedicat– que estudia en profunditat l’evolució de la cuina del xef en set volums i gairebé 3.000 pàgines, com a colofó al gran ‘Catàleg General d’elBulli’.
“Qualsevol estudiant de qualsevol disciplina que vulgui estudiar elBulli té les eines necessàries”, ha celebrat Adrià en una entrevista d’Europa Press, on ha reivindicat, tot i això, que es tracta d’una anàlisi evolutiu, no creatiu, perquè malgrat que el 90% són creacions seves, hi ha altres que són reinterpretacions de tècniques anteriors.
Aquest projecte, que surt a la venda divendres que ve 11 de novembre, és l’última entrega del “catàleg definitiu”, el ‘Catàleg General d’elBulli 1983-2011’, macro-obra que en total suma 7.000 pàgines i 1.846 plats creats des de 1983 fins al tancament del restaurant el juliol de 2011.
ÚLTIMS SET ANYS EN SET VOLUMS
Concretament, l’obra final que ara es publica –els últims set anys del restaurant ‘elBulli 2005-2011’– es reflecteixen en aquesta entrega amb més de 750 receptes creades en aquest període, disponibles per primera vegada en espanyol, de manera que l’obra constitueix “l’únic lloc d’accés per a aquestes receptes exclusives”.
Els volums de l’1 al 6 contenen fotografies i receptes de tots els plats elaborats per a cada any (2005-2011), incloent instruccions detallades per crear cada component, notes sobre ingredients difícils de trobar, noves tècniques, acabats i presentació.
El setè volum presenta una anàlisi evolutiu del restaurant que delinea el procés creatiu de Ferran Adrià i permet als lectors consultar receptes per temporada, tècnica i tecnologia.
El resultat és un catàleg general on hi ha tot el treball d’elBulli: tot el que va significar i el que significa, ha dit Adrià, que ha defensat la necessitat de conèixer els orígens i datació de les receptes per poder-les estudiar i reinventar: “Si no tens les receptes datades no es pot fer una anàlisi evolutiu i crear un model a partir d’això”.
“Tot el món parla de la creativitat però no hi ha un ordre, com sí hi ha en el món de l’art”, ha dit Adrià, que considera que els que s’hi dediquen a la gastronomia han de tenir la possibilitat de consultar i entendre els primers passos d’aquesta cuina creativa.
Segons la seva opinió, és un catàleg que raona sobre “què ha passat” els últims anys, i que amb aquest es pot estudiar la creativitat culinària en les escoles de formació gastronòmica, ja que es tracta d’una espècie d’arxiu datat.
El macrocatàleg ha començat a gestar-se en 2002 amb la vocació de “catalogar tots els plats”, el que va obligar a elBulli a analitzar-se des dels seus inicis, en 1987, uns anys que es van agrupar en quatre lliuraments: ‘elBulli 1983-1993’, ‘elBulli 1994-1997’, ‘elBulli 1998-2002’, i ‘elBulli 2003-2004’, com predecessores de l’actual, ‘elBulli 2005-2011’.
PROJECTES ADRIÀ
Més enllà d’aquest projecte editorial, Adrià assessora a la família Lavazza per a un projecte a Milà (Itàlia): “Estem treballant conjuntament de manera intensa que sigui la repera, però no és el meu restaurant”, ha dit.
Sobre la misteriosa obertura que prepara el seu germà Albert Adrià, el projecte Enigma, ha dit: “No tinc res a veure.
És del meu germà, però és un projecte brutal”.
“Enigma és emocionant.
Serà un projecte que farà reflexionar molt sobre l’espai on es viu una experiència gastronòmica al màxim nivell”, ha dit.
Ha assegurat que hi haurà qui ho aplaudeixi i qui ho censuri, i que serà un projecte molt complex, tot i que es troba “a punt”, ha avançat, en relació amb l’anunci de la data de la seva obertura.
|
[
"cultura",
"gastronomia"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Phaidón publica \"elBulli 2005-2011\" per sintetitzar el procés evolutiu del xef Ferran Adrià. El cuiner ha puntualitzat que no es tracta d'una obra creativa, perquè també conté reinterpretacions de tècniques que no són seves. Afegeix que aquesta obra ajudarà els que es dediquen a la gastronomia a entendre els primers passos d'aquesta cuina creativa.",
"a2": "Ferran Adrià publicarà amb Phaidón l’última entrega del seu gran “Catàleg General d’elBulli 1983-2011”. Escrit juntament amb el desaparegut Juli Soler, “elBulli 2005-2011” repassa en set volums i gairebé 3.000 pàgines l’evolució gastronòmica del xef en els darrers set anys del restaurant. Sortirà a la venda l’11 de novembre i comprèn més de 750 receptes amb fotografies i instruccions detallades.",
"a3": "El “Catàleg General d’elBulli”, la gran obra en set volums que recull el llegat culinari de Ferran Adrià i d’elBulli, culmina amb la publicació de l'últim volum, “elBulli 2005-2011”. El catàleg aplega totes les seves receptes exclusives ordenades per data, que Adrià ha volgut posar a disposició dels professionals de la gastronomia i, especialment, les escoles de formació."
},
"extractive": {
"a1": "El procés creatiu del xef Ferran Adrià en els últims set anys del restaurant elBulli protagonitza l’obra ‘elBulli 2005-2011’ (Phaidón), llibre de Ferran i Albert Adrià i el mort Juli Soler –al qual està dedicat– que estudia en profunditat l’evolució de la cuina del xef en set volums i gairebé 3.000 pàgines, com a colofó al gran ‘Catàleg General d’el Bulli’.\n“Qualsevol estudiant de qualsevol disciplina que vulgui estudiar elBulli té les eines necessàries”, ha celebrat Adrià en una entrevista d’Europa Press, on ha reivindicat, tot i això, que es tracta d’una anàlisi evolutiu, no creatiu, perquè malgrat que el 90% són creacions seves, hi ha altres que són reinterpretacions de tècniques anteriors.\nEl resultat és un catàleg general on hi ha tot el treball d’elBulli: tot el que va significar i el que significa, ha dit Adrià, que ha defensat la necessitat de conèixer els orígens i datació de les receptes per poder-les estudiar i reinventar: “Si no tens les receptes datades no es pot fer una anàlisi evolutiu i crear un model a partir d’això”.\n“Tot el món parla de la creativitat però no hi ha un ordre, com sí hi ha en el món de l’art”, ha dit Adrià, que considera que els que s’hi dediquen a la gastronomia han de tenir la possibilitat de consultar i entendre els primers passos d’aquesta cuina creativa.",
"a2": "El procés creatiu del xef Ferran Adrià en els últims set anys del restaurant elBulli protagonitza l’obra ‘elBulli 2005-2011’ (Phaidón), llibre de Ferran i Albert Adrià i el mort Juli Soler –al qual està dedicat– que estudia en profunditat l’evolució de la cuina del xef en set volums i gairebé 3.000 pàgines, com a colofó al gran ‘Catàleg General d’elBulli’\nAquest projecte, que surt a la venda divendres que ve 11 de novembre, és l’última entrega del “catàleg definitiu”, el ‘Catàleg General d’elBulli 1983-2011’, macro-obra que en total suma 7.000 pàgines i 1.846 plats creats des de 1983 fins al tancament del restaurant el juliol de 2011.\nEl resultat és un catàleg general on hi ha tot el treball d’elBulli: tot el que va significar i el que significa, ha dit Adrià, que ha defensat la necessitat de conèixer els orígens i datació de les receptes per poder-les estudiar i reinventar: “Si no tens les receptes datades no es pot fer una anàlisi evolutiu i crear un model a partir d’això”.\nSegons la seva opinió, és un catàleg que raona sobre “què ha passat” els últims anys, i que amb aquest es pot estudiar la creativitat culinària en les escoles de formació gastronòmica, ja que es tracta d’una espècie d’arxiu datat.",
"a3": "El procés creatiu del xef Ferran Adrià en els últims set anys del restaurant elBulli protagonitza l’obra ‘elBulli 2005-2011’ (Phaidón), llibre de Ferran i Albert Adrià i el mort Juli Soler –al qual està dedicat– que estudia en profunditat l’evolució de la cuina del xef en set volums i gairebé 3.000 pàgines, com a colofó al gran ‘Catàleg General d’elBulli’.\nConcretament, l’obra final que ara es publica –els últims set anys del restaurant ‘elBulli 2005-2011’– es reflecteixen en aquesta entrega amb més de 750 receptes creades en aquest període, disponibles per primera vegada en espanyol, de manera que l’obra constitueix “l’únic lloc d’accés per a aquestes receptes exclusives”.\nEl resultat és un catàleg general on hi ha tot el treball d’elBulli: tot el que va significar i el que significa, ha dit Adrià, que ha defensat la necessitat de conèixer els orígens i datació de les receptes per poder-les estudiar i reinventar: “Si no tens les receptes datades no es pot fer una anàlisi evolutiu i crear un model a partir d’això”.\nSegons la seva opinió, és un catàleg que raona sobre “què ha passat” els últims anys, i que amb aquest es pot estudiar la creativitat culinària en les escoles de formació gastronòmica, ja que es tracta d’una espècie d’arxiu datat."
},
"extreme": {
"a1": "Ferran Adrià publica \"elBulli 2005-2011\" per explicar la seva obra creativa en 7 volums i gairebé 3.000 pàgines.",
"a2": "Ferran Adrià completa el gran “Catàleg General d’elBulli” amb set volums que comprenen el període 2005-2011.",
"a3": "El setè volum del “Catàleg General d’elBulli” tanca l'arxiu de gairebé dues mil receptes i tècniques culinàries de Ferran Adrià."
}
}
|
837 |
Una volta pel Mobile del 2016
|
Joan Jofra explica aquesta setmana a l'Internauta les Startups del Mobile World Congress
|
Ja us ho imaginàveu que aquesta setmana parlaríem del Mobile, perquè tothom en parla i perquè és un gran esdeveniment.
Per no explicar el que tots ja saben, intentaré parlar de les startups, les que més necessiten donar-se a conèixer i les que més esperances hi posen, no en el Mobile estrictament sinó en el 4YFN.
Deixeu-me explicar una mica l’organització del GSMA Moblie World Congress, aquesta gent són els organitzadors del congrés, i el Mobile World Capital és la Fundació en la qual participen l’Ajuntament, la Generalitat, el Ministerio, la Fira i el GSMA i és l’organització responsable de fer que el Mobile doni fruits per a tota la ciutat de Barcelona, per exemple aquest any van fer l’estudi de l’escletxa digital a la ciutat de Barcelona.
Una de les seves eines és l’organització del 4YFN (4 Years From Now, o, traduït D’aquí a 4 anys) que és un acte, exposició o show, digueu-li com vulgueu que vol promocionar les noves empreses, també conegudes com a startups, i això és el que vam anar a buscar aquest any.
El preservatiu
L’Oscar Flores de Madeofgenes em va sorprendre regalant preservatius pels passadissos del 4YFN.
A Madeofgenes ens ofereixen seqüenciar el nostre genoma, guardar-lo i fer-lo servir per consultar-lo i utilitzar-lo tantes vegades com vulguem en els serveis de salut personalitzats que ens ofereixeran o, coses més simples, com per exemple cosmètica personalitzada adaptada segons el nostre ADN, dietes a mida per aprimar-nos més ràpid i millor, vaja que el futur està al nostre codi genètic, no perdeu de vista a la gent de Madeofgenes.
El seu model de negoci es basa a vendre’t primer la seqüenciació, entre 3.000 i 5.000 € i, una vegada llesta, a la seva botiga (app store en idioma startup) ens vendran tot el que necessitem.
Carregar el mòbil
No cal que us expliqui que un dels principals maldecaps que tenim amb el nostre mòbil és la càrrega de la bateria, almenys mentre el grafè no les millori, així que vaig anar a veure a la Silvia Párraga de YupCharge que tenen sistemes ecològics de càrrega per llocs a on passa gent o per pavellons.
No només us donen electricitat pel vostre mòbil sinó que us ofereixen wifi i porten sensors mediambientals per mesurar la temperatura i avaluar l’aire o la pol·lució del lloc a on estan instal·lats.
Un sistema que pràcticament tots al 4YFN hem fet servir és l’armari carregador que, com podeu veure al vídeo i a la foto, té tot de calaixets on cada usuari pot guardar i tancar amb clau el seu mòbil o ordinador mentre es carrega.
Les acceleradores
La millor manera per una startup d’arribar al mercat consisteix a tenir l’ajuda del que s’anomena empreses acceleradores.
Les acceleradores són empreses que seleccionen empreses joves innovadores, per això hem anat a buscar en Ian Collingwoog, de Startupbootcamp, una acceleradora que selecciona 10 empreses cada any a tot el món per ajudar-les, connectar-les amb altres empreses del seu sector i formar-les en el seu procés de creixement i de sortida al mercat.
Aquesta acceleradora està ajudada per Amazon, Salesforce, Google, Intel i Samsung.
El seu negoci està a invertir en aquestes empreses startups i recollir els beneficis de les que triomfen al mercat, i al 4YFN estaven presentant les empreses que ja acabaven el seu cicle de formació i sortida al mercat.
El turisme
En el sistema econòmic català i les startups d’aquí no podia faltar una que posés el focus en el negoci del turisme, i aquests són els de WeGoCITY i per això hem parlat amb en José Manuel Roldán, que ens explica com funciona el que ell anomena un agregador de continguts per a turistes per ajudar-los o per fer de cicerone de la seva experiència turística a una ciutat concreta.
Fa dos anys que treballen en un sistema d’intel·ligència artificial per aconsellar-nos com omplir el nostre temps segons les nostres preferències.
El vídeo de tot això el veure a continuació:
|
[
"ciència i tecnologia",
"l'internauta",
"mobilitat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Mobile World Congress és l'escenari perfecte per a les start-ups. De fet, l'organització ha engegat el 4YFN, un programa perquè les empreses emergents puguin donar-se a conèixer i connectar amb altres entitats del seu sector. En aquest sentit, cal destacar el paper de les acceleradores, empreses que ajuden les start-ups a progressar.",
"a2": "En el marc del Mobile World Congress 2016, s’ha organitzat el 4YFN, un aparador on les empreses emergents mostren les seves propostes. Una de les empreses participants és Madeofgenes, que ofereix un servei de seqüenciació del genoma. També hi ha participat YupCharge, que ofereix sistemes ecològics de càrrega, o WeGoCITY, que ha desenvolupat un agregador de continguts per a turistes.",
"a3": "Dins del marc del Mobile World Congress, que una associació publicoprivada organitza cada any a Barcelona, destaca 4YFN (4 Years From Now), una iniciativa per promocionar les start-ups. Criden l'atenció empreses com Madeofgenes, que ofereix productes relacionats amb el genoma, Yupcharge, que ens permet carregar els dispositius arreu, o WeGoCITY, una empresa enfocada en el turisme."
},
"extractive": {
"a1": "Deixeu-me explicar una mica l’organització del GSMA Moblie World Congress, aquesta gent són els organitzadors del congrés, i el Mobile World Capital és la Fundació en la qual participen l’Ajuntament, la Generalitat, el Ministerio, la Fira i el GSMA i és l’organització responsable de fer que el Mobile doni fruits per a tota la ciutat de Barcelona, per exemple aquest any van fer l’estudi de l’escletxa digital a la ciutat de Barcelona. \nNo cal que us expliqui que un dels principals maldecaps que tenim amb el nostre mòbil és la càrrega de la bateria, almenys mentre el grafè no les millori, així que vaig anar a veure a la Silvia Párraga de YupCharge que tenen sistemes ecològics de càrrega per llocs a on passa gent o per pavellons.\nLes acceleradores són empreses que seleccionen empreses joves innovadores, per això hem anat a buscar en Ian Collingwoog, de Startupbootcamp, una acceleradora que selecciona 10 empreses cada any a tot el món per ajudar-les, connectar-les amb altres empreses del seu sector i formar-les en el seu procés de creixement i de sortida al mercat.\nEn el sistema econòmic català i les startups d’aquí no podia faltar una que posés el focus en el negoci del turisme, i aquests són els de WeGoCITY i per això hem parlat amb en José Manuel Roldán, que ens explica com funciona el que ell anomena un agregador de continguts per a turistes per ajudar-los o per fer de cicerone de la seva experiència turística a una ciutat concreta.",
"a2": "Deixeu-me explicar una mica l’organització del GSMA Moblie World Congress, aquesta gent són els organitzadors del congrés, i el Mobile World Capital és la Fundació en la qual participen l’Ajuntament, la Generalitat, el Ministerio, la Fira i el GSMA i és l’organització responsable de fer que el Mobile doni fruits per a tota la ciutat de Barcelona, per exemple aquest any van fer l’estudi de l’escletxa digital a la ciutat de Barcelona. \nUna de les seves eines és l’organització del 4YFN (4 Years From Now, o, traduït D’aquí a 4 anys) que és un acte, exposició o show, digueu-li com vulgueu que vol promocionar les noves empreses, també conegudes com a startups, i això és el que vam anar a buscar aquest any.\nA Madeofgenes ens ofereixen seqüenciar el nostre genoma, guardar-lo i fer-lo servir per consultar-lo i utilitzar-lo tantes vegades com vulguem en els serveis de salut personalitzats que ens ofereixeran o, coses més simples, com per exemple cosmètica personalitzada adaptada segons el nostre ADN, dietes a mida per aprimar-nos més ràpid i millor, vaja que el futur està al nostre codi genètic, no perdeu de vista a la gent de Madeofgenes.\nLes acceleradores són empreses que seleccionen empreses joves innovadores, per això hem anat a buscar en Ian Collingwoog, de Startupbootcamp, una acceleradora que selecciona 10 empreses cada any a tot el món per ajudar-les, connectar-les amb altres empreses del seu sector i formar-les en el seu procés de creixement i de sortida al mercat.",
"a3": "Deixeu-me explicar una mica l’organització del GSMA Moblie World Congress, aquesta gent són els organitzadors del congrés, i el Mobile World Capital és la Fundació en la qual participen l’Ajuntament, la Generalitat, el Ministerio, la Fira i el GSMA i és l’organització responsable de fer que el Mobile doni fruits per a tota la ciutat de Barcelona, per exemple aquest any van fer l’estudi de l’escletxa digital a la ciutat de Barcelona. \nUna de les seves eines és l’organització del 4YFN (4 Years From Now, o, traduït D’aquí a 4 anys) que és un acte, exposició o show, digueu-li com vulgueu que vol promocionar les noves empreses, també conegudes com a startups, i això és el que vam anar a buscar aquest any.\nLes acceleradores són empreses que seleccionen empreses joves innovadores, per això hem anat a buscar en Ian Collingwoog, de Startupbootcamp, una acceleradora que selecciona 10 empreses cada any a tot el món per ajudar-les, connectar-les amb altres empreses del seu sector i formar-les en el seu procés de creixement i de sortida al mercat.\nEn el sistema econòmic català i les startups d’aquí no podia faltar una que posés el focus en el negoci del turisme, i aquests són els de WeGoCITY i per això hem parlat amb en José Manuel Roldán, que ens explica com funciona el que ell anomena un agregador de continguts per a turistes per ajudar-los o per fer de cicerone de la seva experiència turística a una ciutat concreta."
},
"extreme": {
"a1": "El Mobile World Congress dona impuls a les start-ups amb el programa 4YFN i la presència de diverses acceleradores.",
"a2": "El 4YFN del Mobile World Congress serveix d'aparador perquè les empreses emergents mostrin les seves propostes.",
"a3": "Al MWC d’enguany s'han presentat diverses start-ups molt prometedores en el marc de la iniciativa 4YFN (4 Years From Now)."
}
}
|
2,742 |
Alpens s'erigeix aquest cap de setmana en la capital de la forja del sud d'Europa
|
Uns 170 artesans construiran una peça de manera col·lectiva que serà un homenatge a la 'Cursa 3 comarques' que se celebra al municipi des de 1990
|
El municipi d'Alpens, un petit poble de 300 habitants del Lluçanès, ha esdevingut des d'aquest divendres i fins diumenge la capital de la forja del sud d'Europa.
En total, 170 artesans vinguts d'arreu del món es donen cita per passar junts un cap de setmana ple d'activitats al voltant del món de la forja.
Com a activitat central, els forjadors han començat a construir una obra de manera conjunta que s'inaugurarà diumenge i que vol ser un homenatge a la trajectòria de la 'Cursa 3 comarques', que se celebra al municipi des de 1990, la segona més antiga de Catalunya.
Precisament, l'impulsor de la trobada, el forjador Enric Pla, ha destacat a l'ACN que l'èxit de la trobada rau en el fet que no és competitiva, sinó col·laborativa i, a més, aconsegueix generar un gran intercanvi de coneixement.
Un passeig ràpid per Alpens ja porta al visitant a descobrir que no és un poble qualsevol.
Des de fa anys, el municipi s'ha convertit en un museu de la forja a l'aire lliure i els detalls es poden apreciar en panys, finestres, fanals i escultures al mig del carrer.
Alpens respira forja cada dia de l'any, però aquest cap de setmana la passió per aquest ofici pren unes dimensions molt més grans que, segons les previsions, atrauran més de 2.000 visitants.
Al voltant d'uns 170 artesans, un 13% més que en l'edició anterior, s'han inscrit per participar a la 13a Trobada Internacional de Forja d'Alpens.
Un dels èxits de la fira, segons un dels impulsors, el forjador Enric Pla, és el fet que no hi hagi cap concurs, "sinó que el que es tracta és de crear una obra entre tots".
La peça, que s'inaugurarà diumenge, simbolitza el recorregut de la 'Cursa 3 comarques'.
Pla ha explicat que s'ha preparat una silueta de la cursa, "i els forjadors l'hauran d'omplir amb diversos elements".
Alguns esculpiran corredors, mentre que d'altres construiran animals o elements que es troben a la natura quan un atleta s'endinsa al bosc.
La peça central del recorregut és una corredora creada a la mesura humana, la resta d'elements seran més petits.
Per la seva banda, l'alcaldessa d'Alpens, Montse Barniol, ha reconegut que organitzar una fira d'aquestes característiques és un gran repte.
Tot i que l'Ajuntament disposa d'una casa on poder-hi encabir unes 65 persones, la resta dormiran a casa de veïns del municipi.
La interacció que s'aconsegueix entre participants i gent local, "amb els anys fins i tot ha arribat a crear vincles que s'han anat enfortint", ha explicat Barniol.
L'alcaldessa ha valorat molt positivament l'impacte que suposa la trobada de forjadors pel municipi.
Tant a nivell econòmic com a nivell turístic la fira és un "èxit" no només per Alpens, sinó també per les poblacions veïnes que veuen com els bars, restaurants i allotjaments rurals s'omplen durant aquest cap de setmana.
Entre els reptes de futur de la fira, l'alcaldessa n'ha destacat dos.
D'una banda, aprofitar el potencial "claríssim" que els aporta tota la forja instal·lada al poble, que no només atrau visitants durant la trobada de forjadors i caps de setmana següents per poder veure l'escultura col·lectiva, sinó que s'han adonat que durant l'any també van arribant turistes interessats i atrets pel món de la forja .
De l'altra banda, també estan estudiant quina seria la millor manera de donar resposta a una demanda que els ha arribat des de fa temps i que es basa en poder explotar millor tot el potencial que es desprèn del contacte entre mestres de la forja i principiants que es dóna durant la trobada.
De fet, la idea seria articular algun tipus de formació reglada, d'acord amb les escoles d'art.
La relació d'Alpens amb la forja comença amb el ferrer Joan Prat (1898-1985) que, segons Pla, "va deixar una empremta importantíssima al poble".
El llegat artístic del "ferrer d'Alpens" és evident en aquesta localitat del Lluçanès.
Un dels elements que caracteritza les obres de Prat consisteix en el seu domini per treballar la peça sense realitzar soldadures.
Tot i que la temàtica predominant en les seves peces fossin els dracs i els motius fantàstics, la seva obra mestra és "El Manelic".
Una peça que es troba a la plaça del Ferrer i que s'inspira en el protagonista del drama rural d'Angel Guimerà, 'Terra Baixa'.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "170 artesans d'arreu del món es trobaran a Alpens per realitzar activitats relacionades amb la forja. De fet, els forjadors ja han començat a construir una obra conjunta per homenatjar la \"Cursa 3 comarques\", que té lloc al municipi des de 1990. Enric Pla, l'impulsor de la trobada, destaca que l'èxit rau en ser una activitat col·laborativa i no pas competitiva.",
"a2": "Des de divendres fins diumenge, el poble d'Alpens, al Lluçanès, acollirà un any més una gran trobada de forjadors. Hi participaran en total 170 artesans d'arreu del món, els quals col·laboraran en una gran peça en homenatge a la \"Cursa 3 comarques\", que se celebra al municipi des del 1990. Es preveu que la trobada atregui més de 2.000 visitants.",
"a3": "Aquest cap de setmana se celebrarà la 13a Trobada Internacional de Forja d'Alpens, al Lluçanès, transformada en la capital de la forja del sud d'Europa. Uns 170 artesans crearan una obra col·lectiva sobre el tema de la \"Cursa 3 Comarques\". Aquesta enriquidora experiència entre els artesans i la població els regala una obra forjada que atreu el turisme."
},
"extractive": {
"a1": "El municipi d'Alpens, un petit poble de 300 habitants del Lluçanès, ha esdevingut des d'aquest divendres i fins diumenge la capital de la forja del sud d'Europa. \nEn total, 170 artesans vinguts d'arreu del món es donen cita per passar junts un cap de setmana ple d'activitats al voltant del món de la forja. \nCom a activitat central, els forjadors han començat a construir una obra de manera conjunta que s'inaugurarà diumenge i que vol ser un homenatge a la trajectòria de la 'Cursa 3 comarques', que se celebra al municipi des de 1990, la segona més antiga de Catalunya. \nPrecisament, l'impulsor de la trobada, el forjador Enric Pla, ha destacat a l'ACN que l'èxit de la trobada rau en el fet que no és competitiva, sinó col·laborativa i, a més, aconsegueix generar un gran intercanvi de coneixement. ",
"a2": "El municipi d'Alpens, un petit poble de 300 habitants del Lluçanès, ha esdevingut des d'aquest divendres i fins diumenge la capital de la forja del sud d'Europa.\nEn total, 170 artesans vinguts d'arreu del món es donen cita per passar junts un cap de setmana ple d'activitats al voltant del món de la forja.\nCom a activitat central, els forjadors han començat a construir una obra de manera conjunta que s'inaugurarà diumenge i que vol ser un homenatge a la trajectòria de la 'Cursa 3 comarques', que se celebra al municipi des de 1990, la segona més antiga de Catalunya.\nAlpens respira forja cada dia de l'any, però aquest cap de setmana la passió per aquest ofici pren unes dimensions molt més grans que, segons les previsions, atrauran més de 2.000 visitants.",
"a3": "El municipi d'Alpens, un petit poble de 300 habitants del Lluçanès, ha esdevingut des d'aquest divendres i fins diumenge la capital de la forja del sud d'Europa.\nCom a activitat central, els forjadors han començat a construir una obra de manera conjunta que s'inaugurarà diumenge i que vol ser un homenatge a la trajectòria de la 'Cursa 3 comarques', que se celebra al municipi des de 1990, la segona més antiga de Catalunya.\nLa interacció que s'aconsegueix entre participants i gent local, \"amb els anys fins i tot ha arribat a crear vincles que s'han anat enfortint\", ha explicat Barniol. \nD'una banda, aprofitar el potencial \"claríssim\" que els aporta tota la forja instal·lada al poble, que no només atrau visitants durant la trobada de forjadors i caps de setmana següents per poder veure l'escultura col·lectiva, sinó que s'han adonat que durant l'any també van arribant turistes interessats i atrets pel món de la forja."
},
"extreme": {
"a1": "Alpens acollirà la trobada de 170 forjadors d'arreu del món, que homentjaran la \"Cursa 3 comarques\".",
"a2": "Aquest cap de setmana, el poble d’Alpens, al Lluçanès, acollirà una gran trobada de forjadors vinguts d’arreu del món.",
"a3": "El municipi d'Alpens esdevé la capital de la forja durant un cap de setmana amb la Trobada Internacional de Forja."
}
}
|
2,008 |
Professionals de la infermeria constaten que dormir poc incrementa la mortalitat dels pacients hospitalitzats
|
El Col·legi d'Infermeres i Infermers de Lleida, l'IRBLleida i Missatges promouen la campanya Sueñon, destinada a respectar el descans dels malalts
|
Els pacients hospitalitzats que dormen a la nit menys de cinc hores veuen incrementada la mortalitat fins a quatre vegades més que els que superen aquest temps de descans.
Aquesta és una de les dades en què es basa la campanya Sueñon, que han presentat aquest dilluns a Lleida el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), el Grup d'Investigació en Cures de Salut (GRECS) de l'IRBLleida i Missatges, Gestió de Comunicació.
Sueñon és una iniciativa impulsada per infermeres i promoguda i coordinada des de l'Institut de Salut Carlos III que es dirigeix a tota la societat, però en especial als professionals de la salut, gestors i pacients, per promoure el descans de les persones hospitalitzades.
La campanya incideix en respectar el son dels malalts i vol conscienciar i canviar, a través de recomanacions "senzilles i lògiques", la cultura de les cures en els hospitals, objectiu per al qual el paper de les infermeres és "imprescindible".
La campanya Sueñon, d'àmbit estatal, se centra en respectar el son dels pacients hospitalitzats i, per això, vol conscienciar i canviar la cultura de les cures en els hospitals del sistema estatal de Salut, segons ha destacat la investigadora principal del GRECS i vicepresidenta del COILL, Montserrat Gea.
En aquest sentit, el paper de les infermeres resulta "fonamental", ja que són els professionals sanitaris que tenen més contacte directe amb els pacients.
Cal doncs, un compromís d'aquest col·lectiu per evitar il·luminacions innecessàries, reduir el soroll el màxim possible, programar les cures i les tasques que cal fer a la nit, preguntar als pacients quines preferències tenen a l'hora de dormir i mantenir-se al dia de les investigacions en l'àmbit de la millora del son.
En el supòsit de la il·luminació, des de la campanya recomanen la utilització de llums ataronjades, frontals o llanternes, en lloc d'encendre la llum general per evitar així la fragmentació del son a causa de la il·luminació.
Pel que fa al soroll, s'hauria de disminuir en les zones comunes o mantenir les portes tancades i, també, generar un contrast més gran entre el dia i la nit per un millor descans.
La nit ha de ser fosca, silenciosa, tranquil·la i amb una temperatura no massa elevada al llit.
En canvi, al matí es recomana aixecar les persianes a primera hora, segons ha exposat Miquel Àngel Calderó, secretari de la junta del COILL.
Per tal d'afavorir el descans nocturn, a més, s'aconsella reduir la migdiada.
El 85% dels pacients hospitalitzats afirmen que se'ls ha interromput el descans nocturn almenys en una ocasió
Tenint en compte que el 85% dels pacients hospitalitzats manifesten que se'ls ha interromput el descans nocturn almenys en una ocasió, la campanya dóna una sèrie de recomanacions als professionals sanitaris per canviar les seves rutines i aconseguir l'anomenada 'hora màgica', és a dir, aconseguir dormir com a mínim sis hores i mitja seguides i sense interrupcions (de mitjanit fins a les 6.30 h).
La campanya, que va començar a nivell estatal l'11 de juliol passat i que aquest dilluns s'ha presentat per primer cop a Catalunya, ja suma prop de 2.000 professionals sanitaris arreu de l'Estat –una quarantena a Lleida de els hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria, de l'IRBLleida i del COILL-.
Les infermeres que s'hi vulguin adherir només han de registrar-se al lloc web de la campanya.
Així mateix i per tal de donar-la a conèixer, s'ha elaborat un vídeo promocional que es va enregistrar a l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida amb infermeres i infermers lleidatans.
La iniciativa no vol implantar de manera immediata les seves mesures, sinó que pretén que siguin els professionals qui decideixin sumar-se a la causa, segons Gea.
Una causa "molt important", ja que "dormir les hores suficients i tenir un bon descans pot retardar malalties com ara el Parkinson, l'Alzheimer, el càncer o la diabetis", segons han destacat durant la presentació.
Sueñon està coordinat per Investén-isciii de l'Institut de Salut Carlos III, juntament amb el COILL, GRECS-IRBLlleida, GREICEF-RETICEF, Cronolab, la Fundación más que ideas, FFPaciente i Missatges, Gestió de Comunicació.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Col·legi d'Infermeres i Infermers de Lleida, l'IRBLleida i Missatges llancen la campanya Sueñon, per conscienciar els professionals de la salut sobre la importància de respectar les hores de dormir dels pacients hospitalitzats. Segons l'estudi que han realitzat, la mortalitat s'incrementa quatre vegades en els pacients que dormen menys de cinc hores.",
"a2": "Aquest dilluns, el Col·legi d'Infermeres i Infermers de Lleida ha presentat la campanya Sueñon, dedicada a la importància de respectar el son dels pacients hospitalitzats. La mortalitat dels pacients que dormen menys de cinc hores es veu incrementada fins a quatre vegades, i per això la campanya Sueñon proposa canviar la cultura de les cures reduint il·luminacions i sorolls innecessaris.",
"a3": "La campanya Sueñon, promoguda per l’Institut de Salut Carlos III, fomenta la modificació de rutines de cura als hospitals, amb una sèrie de recomanacions als professionals sanitaris per reduir les interrupcions del son dels pacients hospitalitzats i millorar-ne el descans. S'ha comprovat que la mancança d'un son suficient i de qualitat incrementa la mortalitat i afavoreix l'aparició de malalties greus."
},
"extractive": {
"a1": "Els pacients hospitalitzats que dormen a la nit menys de cinc hores veuen incrementada la mortalitat fins a quatre vegades més que els que superen aquest temps de descans.\nSueñon és una iniciativa impulsada per infermeres i promoguda i coordinada des de l'Institut de Salut Carlos III que es dirigeix a tota la societat, però en especial als professionals de la salut, gestors i pacients, per promoure el descans de les persones hospitalitzades. \nLa campanya incideix en respectar el son dels malalts i vol conscienciar i canviar, a través de recomanacions \"senzilles i lògiques\", la cultura de les cures en els hospitals, objectiu per al qual el paper de les infermeres és \"imprescindible\".\nTenint en compte que el 85% dels pacients hospitalitzats manifesten que se'ls ha interromput el descans nocturn almenys en una ocasió, la campanya dóna una sèrie de recomanacions als professionals sanitaris per canviar les seves rutines i aconseguir l'anomenada 'hora màgica', és a dir, aconseguir dormir com a mínim sis hores i mitja seguides i sense interrupcions (de mitjanit fins a les 6.30 h).",
"a2": "Els pacients hospitalitzats que dormen a la nit menys de cinc hores veuen incrementada la mortalitat fins a quatre vegades més que els que superen aquest temps de descans.\nAquesta és una de les dades en què es basa la campanya Sueñon, que han presentat aquest dilluns a Lleida el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), el Grup d'Investigació en Cures de Salut (GRECS) de l'IRBLleida i Missatges, Gestió de Comunicació.\nLa campanya Sueñon, d'àmbit estatal, se centra en respectar el son dels pacients hospitalitzats i, per això, vol conscienciar i canviar la cultura de les cures en els hospitals del sistema estatal de Salut, segons ha destacat la investigadora principal del GRECS i vicepresidenta del COILL, Montserrat Gea.\nTenint en compte que el 85% dels pacients hospitalitzats manifesten que se'ls ha interromput el descans nocturn almenys en una ocasió, la campanya dóna una sèrie de recomanacions als professionals sanitaris per canviar les seves rutines i aconseguir l'anomenada 'hora màgica', és a dir, aconseguir dormir com a mínim sis hores i mitja seguides i sense interrupcions (de mitjanit fins a les 6.30 h).",
"a3": "Els pacients hospitalitzats que dormen a la nit menys de cinc hores veuen incrementada la mortalitat fins a quatre vegades més que els que superen aquest temps de descans.\nSueñon és una iniciativa impulsada per infermeres i promoguda i coordinada des de l'Institut de Salut Carlos III que es dirigeix a tota la societat, però en especial als professionals de la salut, gestors i pacients, per promoure el descans de les persones hospitalitzades.\nLa campanya Sueñon, d'àmbit estatal, se centra en respectar el son dels pacients hospitalitzats i, per això, vol conscienciar i canviar la cultura de les cures en els hospitals del sistema estatal de Salut, segons ha destacat la investigadora principal del GRECS i vicepresidenta del COILL, Montserrat Gea.\nTenint en compte que el 85% dels pacients hospitalitzats manifesten que se'ls ha interromput el descans nocturn almenys en una ocasió, la campanya dóna una sèrie de recomanacions als professionals sanitaris per canviar les seves rutines i aconseguir l'anomenada 'hora màgica', és a dir, aconseguir dormir com a mínim sis hores i mitja seguides i sense interrupcions (de mitjanit fins a les 6.30 h)."
},
"extreme": {
"a1": "L'estudi Sueñon confirma que la mortalitat s'incrementa quatre vegades en els pacients hospitalitzats que dormen menys de cinc hores.",
"a2": "Es presenta a Lleida la campanya Sueñon, centrada a respectar i conscienciar sobre el son dels pacients hospitalitzats.",
"a3": "Institucions i organitzacions sanitàries promouen la campanya Sueñon, per fomentar un son suficient i de qualitat per als pacients hospitalitzats."
}
}
|
1,688 |
El 21-D, el gran examen de Ciutadans per erosionar el PP (també a Espanya)
|
La campanya de la formació taronja explota la imatge presidenciable d'Inés Arrimadas a Catalunya pensant en els beneficis per a Albert Rivera a la política espanyola | Eixamplar la bretxa amb el PP a Catalunya és bàsic per consolidar les aspiracions del partit, que busca fer forat en el duel pel vot de centre-dreta a l'Estat
|
El 21-D ha agafat Ciutadans (Cs) amb el vent a favor.
Tots els sondejos, començant pel del CIS, apunten un bon resultat per a la formació taronja, que revalidaria la seva condició de guanyadora en el bloc de forces unionistes.
A més a més, un bon resultat a Catalunya tindria lectues a la política espanyola.
Que els sondejos situiïn el partit d'Albert Rivera amb possibilitats d'emergir com a primera força al Parlament alimenta les aspiracions del líder de Cs a Espanya.
El centre-dreta espanyol és un espai ampli i apetitós.
El resultat de les eleccions catalanes dibuixarà una nova correlació de forces també entre les forces constitucionalistes i dirà moltes coses en la lluita pel lideratge d'aquest espai entre Mariano Rajoy i Albert Rivera.
Espanya ha fet un viratge a la dreta -hi ha contribuït la complicitat del PSOE amb el PP en la resposta a l'independentisme- i Cs, engreixat per les enquestes, batallà per erosionar els populars.
"Treballar" el front empresarial
En aquesta batalla pel centre-dreta, entrar amb força en el món econòmic és essencial.
En pocs dies, Inés Arrimadas ha intervingut en fòrums empresarials.
Aquest dimecres, davant la Tribuna Catalunya de Nova Economia Fòrum, la candidata ha insistit a mostrar un panorama negatiu de la situació econòmica i presentar Cs com una veu d'ordre que ofereix garanties d'estabilitat.
Ha assegurat que si la formació taronja és al proper Govern de la Generalitat, "tornaran les 3.000 empreses que han marxat" de Catalunya.
Arrimadas ha fet un discurs gairebé calcat al que va pronunciar dimarts davant el Cercle d'Economia, on va subratllar la necessitat de donar serenor al món empresarial i canviar la política impositiva, reduint la pressió fiscal i eliminant traves burocràtiques per a la creació d'empreses.
Ho va fer en un espai en el qual són rellevants les posicions en favor de la tercera via.
Només cal observar com els empresaris han rebut aquest dimecres el candidat del PSC, Miquel Iceta, que els ha promès que serà l'antídot contra el "desastre econòmic".
En sectors de l'empresa catalana predomina, al costat de l'oposició al procés, la crítica a l'actitud immobilista del govern espanyol.
Per això, tant al Cercle d'Economia com a Tribuna Catalunya, Arrimadas s'ha esforçat per explicitar crítiques a Rajoy per la manca de reformes, sobretot en finançament i infraestructures.
Eixamplar la bretxa amb el PP
En aquests moments, la relació de forces entre els grups parlamentaris de Cs i PP és de 25 diputats a 11 en favor dels primers.
Fer bones les millors previsions del CIS podria oferir una fotografia d'Arrimadas amb 30 diputats i un PP per sota dels 10, una imatge dramàtica per als populars.
Rivera fins i tot s'ha permès demanar el vot explícitament als votants del PSC i del PP, sense complexos.
Des de l'inici de campanya, Cs insisteix en el vot útil unionista.
En el míting de Girona, va clamar per no llençar el vot, cosa que va irritar el candidat del PP.
Albiol li va demanar "respecte", un argument poc sòlid en una lluita política.
Preocupació a la Moncloa, Rajoy en campanya
Des del PP es reconeix que existeix una enorme preocupació a la Moncloa i la seu de Génova davant les pobres expectatives del partit i del seu abanderat en aquestes eleccions, un Xavier García Albiol molt desdibuixat.
Aquest dimecres, Rajoy ha fet la seva tercera aparició a Catalunya, aquest cop a Sant Sadurní d'Anoia.
Fins i tot ha anat finalment a Badalona per fer costat a Albiol en el seu feu, acte que no estava assegurat en l'agenda dels populars.
El president espanyol té previst tornar tres cops més durant la campanya, els dies 17, 18 i 19, i previsiblement tancarà la campanya a Barcelona.
Val a dir que l'efecte del 21-D a Espanya està també ben present en el PSOE.
Aquest dimecres, Pedro Sánchez ha acompanyat Iceta en un acte a Sabadell.
També a Ferraz faran números del que diguin les urnes catalanes, i incrementar la distància entre el PSC i el PP serà una altra de les claus de la campanya.
En els comicis del 27-S, la diferència entre tots dos partits va quedar reduïda a tan sols cinc escons (16 del PSC per 11 del PP).
Un Rajoy més feble al Congrés
El PP no disposa d'una majoria sòlida al Congrés, un fet que erosiona l'executiu de Rajoy i l'agenda legislativa del PP.
El líder popular sap que les coses només poden empitjorar si el seu partit és arraconat el 21-D.
Rivera, aquest nouvingut a qui en el pla personal menysvalora, aprofitarà els bons resultats que ja toca amb les mans per fer encara més fràgil la posició de Rajoy.
Potser per això, el polític gallec va enviar un clar missatge als seus rivals, especialment Rivera: no pensa dissoldre les Corts i convocar noves eleccions a Espanya.
Que ningú es confongui, ve a dir Rajoy: les eleccions catalanes no seran unes primàries.
Pensa esgotar la legislatura, però pot notar l'alè de Cs al clatell.
|
[
"eleccions parlament 2017: crònica"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Segons els sondejos, Ciutadans obtindrà molt bons resultats a les eleccions catalanes del 21-D, cosa que tindria un efecte positiu per al partit taronja de cara a l'Estat. El partit explota la imatge d'Arrimadas per beneficiar el lideratge de Rivera a Espanya, que pretén erosionar el PP. Això demostra que l'espai centredreta espanyol és molt ampli.",
"a2": "Tots els sondejos electorals, inclòs el CIS, indiquen que Ciutadans obtindrà un bon resultat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D, fet que alimentaria les seves aspiracions al conjunt d'Espanya. La formació d'Inés Arrimadas revalidaria el paper com a principal partit del bloc unionista, desdibuixant encara més la presència a l'arc parlamentari del PP de Xavier García Albiol.",
"a3": "Des del PP es transmet preocupació pels bons resultats electorals de Ciutadans previstos per les enquestes a les eleccions catalanes del 21-D. Amb un dèbil PP català, una representació més gran de la formació taronja al Parlament s'interpretaria com una amenaça pel seu lideratge de l'espai del centredreta. També el PSOE aspira a incrementar la distància entre PSC i PP."
},
"extractive": {
"a1": "Tots els sondejos, començant pel del CIS, apunten un bon resultat per a la formació taronja, que revalidaria la seva condició de guanyadora en el bloc de forces unionistes.\nEspanya ha fet un viratge a la dreta -hi ha contribuït la complicitat del PSOE amb el PP en la resposta a l'independentisme- i Cs, engreixat per les enquestes, batallà per erosionar els populars. \nFer bones les millors previsions del CIS podria oferir una fotografia d'Arrimadas amb 30 diputats i un PP per sota dels 10, una imatge dramàtica per als populars.\nTambé a Ferraz faran números del que diguin les urnes catalanes, i incrementar la distància entre el PSC i el PP serà una altra de les claus de la campanya.",
"a2": "Tots els sondejos, començant pel del CIS, apunten un bon resultat per a la formació taronja, que revalidaria la seva condició de guanyadora en el bloc de forces unionistes.\nQue els sondejos situiïn el partit d'Albert Rivera amb possibilitats d'emergir com a primera força al Parlament alimenta les aspiracions del líder de Cs a Espanya.\nArrimadas ha fet un discurs gairebé calcat al que va pronunciar dimarts davant el Cercle d'Economia, on va subratllar la necessitat de donar serenor al món empresarial i canviar la política impositiva, reduint la pressió fiscal i eliminant traves burocràtiques per a la creació d'empreses.\nTambé a Ferraz faran números del que diguin les urnes catalanes, i incrementar la distància entre el PSC i el PP serà una altra de les claus de la campanya.",
"a3": "Tots els sondejos, començant pel del CIS, apunten un bon resultat per a la formació taronja, que revalidaria la seva condició de guanyadora en el bloc de forces unionistes. \nEl resultat de les eleccions catalanes dibuixarà una nova correlació de forces també entre les forces constitucionalistes i dirà moltes coses en la lluita pel lideratge d'aquest espai entre Mariano Rajoy i Albert Rivera.\nDes del PP es reconeix que existeix una enorme preocupació a la Moncloa i la seu de Génova davant les pobres expectatives del partit i del seu abanderat en aquestes eleccions, un Xavier García Albiol molt desdibuixat. \nTambé a Ferraz faran números del que diguin les urnes catalanes, i incrementar la distància entre el PSC i el PP serà una altra de les claus de la campanya."
},
"extreme": {
"a1": "Ciutadans pretén erosionar el PP amb les eleccions del 21-D i no només a Catalunya, sinó també a Espanya.",
"a2": "Els sondejos electorals apunten que Ciutadans obtindrà un bon resultat a les eleccions catalanes del 21-D.",
"a3": "El resultat dels comicis catalans del 21-D podrien determinar el lideratge polític estatal tant a la dreta com a l'esquerra."
}
}
|
2,229 |
Fan esclatar dos projectils de la Guerra Civil submergits a la cala l'Alguer de Llançà
|
Un banyista va trobar diumenge un artefacte i va alertar la policia, que en va localitzar més
|
Especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol i agents de la Guàrdia Civil han fet esclatar de manera controlada dos projectils a uns 20 metres de distància de la cala l'Alguer de Llançà (Alt Empordà).
Un banyista va trobar diumenge un artefacte submergit al mar i va donar l'avís a la policia, que va inspeccionar la zona i va trobar dos possibles projectils més.
Des d'aleshores, l'accés a la cala va quedar restringit per terra i per mar per evitar possibles incidents.
Els veïns de les cases del davant també han estat desallotjats aquest dimarts al matí com a mesura preventiva.
La detonació s'ha fet d'un sol cop amb prop de 100 grams de càrrega explosiva.
Segons l'Armada, només hi havia dos projectils (l'altre era una peça metàl·lica), possiblement de la Guerra Civil i en mal estat de conservació.
Un submarinista va localitzar diumenge un artefacte amagat al mar, a poca distància de la sorra de la cala l'Alguer de Llançà.
El noi va avisar immediatament els serveis d'emergències, que van mobilitzar els cossos policials.
El Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil, amb base a l'Estartit, va assumir el cas ja que és qui té competències policials al mar.
Diversos efectius van rastrejar la zona i van comprovar que hi havia submergits al mar tres possibles projectils, tots en mal estat de conservació.
Van abalisar-los i fotografiar-los i procedir a assegurar l'àrea per evitar possibles incidents.
Mesures preventives de seguretat
Des de diumenge a la tarda fins aquest dimarts, la navegació ha quedat prohibida al voltant d'aquesta platja, així com el seu accés a peu.
El pas pel camí de ronda també va estar interromput en la part més propera a la cala.
Policia Local de Llançà, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil han custodiat la zona al llarg d'aquest temps.
Aquest dimarts al matí, s'ha demanat als veïns de les cases del davant de la cala l'Alguer que tanquessin finestres i portes i abaixessin persianes pel risc que algun tros de metralla impactés als seus habitatges.
A més a més, durant l'estona que ha durat l'operació, han hagut de ser desallotjats com a mesura preventiva.
Als volts de les onze, un cotxe patrulla ha avisat amb una sirena que el trànsit quedava completament tallat al tram de la carretera, i en els dos sentits de circulació.
Mentre que alguns veïns encuriosits s'han fet amb prismàtics per veure l'explosió controlada des del búnquer Argila (a tocar de la cala Sant Jordi), altres banyistes han seguit la jornada de platja amb total normalitat i aliens a la presència policial i mediàtica.
Una sola detonació controlada
La detonació s'ha efectuat d'un sol cop a les 11.15 hores per part d'especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol, amb el suport de la Guàrdia Civil.
S'ha aplicat una càrrega explosiva "baixa", de prop de 100 grams, a fi de neutralitzar completament els artefactes, ubicats a uns dos metres de profunditat marina i a 20 metres de la sorra.
Un cop esclatats, s'ha comprovat que només hi havia dos projectils, i que l'altre era tan sols una peça metàl·lica.
Amb tota probabilitat són de la Guerra Civil, però el tinent Rodríguez de l'exèrcit espanyol ha volgut ressaltar que el pas del temps sovint "emmascara" els productes submergits al mar i, per això, no és senzill determinar-ne les característiques tècniques.
Altres troballes anteriors
A la cala l'Alguer, l'any 2009 ja es van trobar 45 artefactes més.
Aquell cop gràcies a l'avís d'un home que feia pesca submarina.
Es van retirar en diverses etapes, amb un seguit d'explosions controlades.
El passat 30 d'agost també es va fer esclatar una mina de la Segona Guerra Mundial a prop de la cala Tamariua, al Port de la Selva (Alt Empordà).
Segons indiquen els experts, es tracta d'una zona on a finals de la Guerra Civil es van llançar al mar carregaments d'armes.
Anys després es va decidir cimentar la zona marina.
El pas del temps i l'acció dels temporals ha desgastat la capa de formigó, que de tant en tant posa al descobert noves troballes.
El tinent Rodríguez apunta que "el mar, si ho conté, tard o d'hora ho traurà a la llum".
"No podem tirar formigó al llarg de la costa perquè no sabem exactament on es troben els possibles artefactes.
El més segur és anar-los neutralitzant conforme van apareixent", ha detallat.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Un banyista va trobar diumenge passat un artefacte submergit al mar a uns 20 metres de distància de la cala l'Alguer de Llançà i va avisar la policia. Després d'inspeccionar la zona, es van trobar dos projectils més. Especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol i agents de la Guàrdia Civil els han fet esclatar de manera controlada.",
"a2": "Especialistes en desactivació d’explosius de l’exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil han fet esclatar de forma controlada dos projectils que un submarinista va trobar diumenge a 20 metres de la cala l’Alguer de Llançà, a l’Alt Empordà. De diumenge a dimarts, la navegació ha quedat prohibida. La detonació s’ha realitzat d’un sol cop amb 100 grams de càrrega explosiva.",
"a3": "L'exercit i la Guàrdia Civil han conduït una operació de detonació controlada per desactivar dos projectils trobats a 20 metres de la cala l'Alguer de Llançà. Els projectils, trobats submergits al mar per un banyista, molt probablement són de la Guerra Civil. A la zona s'han trobat nombrosos artefactes, perquè s'hi van llançar carregaments d'armes al final de la guerra."
},
"extractive": {
"a1": "Especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol i agents de la Guàrdia Civil han fet esclatar de manera controlada dos projectils a uns 20 metres de distància de la cala l'Alguer de Llançà (Alt Empordà). \nUn banyista va trobar diumenge un artefacte submergit al mar i va donar l'avís a la policia, que va inspeccionar la zona i va trobar dos possibles projectils més. \nLa detonació s'ha efectuat d'un sol cop a les 11.15 hores per part d'especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol, amb el suport de la Guàrdia Civil.\nEl passat 30 d'agost també es va fer esclatar una mina de la Segona Guerra Mundial a prop de la cala Tamariua, al Port de la Selva (Alt Empordà).",
"a2": "Especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol i agents de la Guàrdia Civil han fet esclatar de manera controlada dos projectils a uns 20 metres de distància de la cala l'Alguer de Llançà (Alt Empordà).\nUn banyista va trobar diumenge un artefacte submergit al mar i va donar l'avís a la policia, que va inspeccionar la zona i va trobar dos possibles projectils més.\nDes de diumenge a la tarda fins aquest dimarts, la navegació ha quedat prohibida al voltant d'aquesta platja, així com el seu accés a peu. \nLa detonació s'ha efectuat d'un sol cop a les 11.15 hores per part d'especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol, amb el suport de la Guàrdia Civil.",
"a3": "Especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol i agents de la Guàrdia Civil han fet esclatar de manera controlada dos projectils a uns 20 metres de distància de la cala l'Alguer de Llançà (Alt Empordà).\nMentre que alguns veïns encuriosits s'han fet amb prismàtics per veure l'explosió controlada des del búnquer Argila (a tocar de la cala Sant Jordi), altres banyistes han seguit la jornada de platja amb total normalitat i aliens a la presència policial i mediàtica.\nLa detonació s'ha efectuat d'un sol cop a les 11.15 hores per part d'especialistes en desactivació d'explosius de l'exèrcit espanyol, amb el suport de la Guàrdia Civil.\nSegons indiquen els experts, es tracta d'una zona on a finals de la Guerra Civil es van llançar al mar carregaments d'armes."
},
"extreme": {
"a1": "Es fan explotar de manera controlada uns artefactes trobats a 20 metres de distància de la cala l'Alguer de Llançà.",
"a2": "Fan esclatar de forma controlada dos projectils trobats a la cala l’Alguer de Llançà, a l’Alt Empordà.",
"a3": "Militars i guàrdies civils han desactivat uns artefactes explosius de la Guerra Civil submergits a la cala l'Alguer de Llançà."
}
}
|
334 |
Nomdedéu presentarà a Castelló com a exemple de transparència davant altres ajuntaments valencians
|
El vicealcalde i regidor de Transparència acudeix a la reunió ‘Xarxa 50.000’ per a explicar el Panell de Govern Obert com a exemple de bones pràctiques
|
El vicealcalde i regidor de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, participarà dimecres que ve, 3 de febrer, en la reunió de ‘Xarxa 50.000’, una iniciativa impulsada per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació que consisteix en un projecte de reunió i intercanvi d’experiències en matèria de transparència i participació entre municipis de més de 50 mil habitants de tot el territori valencià.
L’acte estarà presidit per la secretària autonòmica de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Zulima Pérez i per la directora general de Transparència i Participació, Aitana Mas.
La reunió servirà per posar en comú les polítiques en matèria de transparència i participació dutes a terme per les ciutats amb més població del País Valencià, i perquè cadascuna puga presentar els seus avanços i exemples de bones pràctiques quant a la transparència de les administracions a les quals representen i també quant a la participació ciutadana propiciada per cada entitat.
Així, el vicealcalde presentarà, entre altres accions dutes a terme des de l’àrea de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, el Panell de Govern Obert, un dels últims avanços en aquesta matèria presentat per Nomdedéu fa escasses setmanes, i que en paraules del propi vicealcalde, és “un instrument informàtic que ens permet posar-nos al dia, no solament en el que marca la llei de transparència, sinó també en els indicadors internacionals.
Es tracta també de complir amb el compromís de transparència amb la ciutadania de Castelló que aquest Govern va adquirir des del primer dia”.
El Panell de Govern Obert, accessible des d’un destacat en la portada de la web municipal, consta de set apartats diferents: Participa, Indicadors, Observatori, Pressupostos, Transparència, Laboratori i Pla de Transparència i Govern Obert.
A més, també es pot accedir a les ‘Píndoles de Transparència’, que són xicotetes dades singulars, com per exemple el nombre de vehicles que conformen la flota municipal, quina entitat és la que més subvencions rep per part de l’Ajuntament o quina és l’obra més important realitzada enguany.
Aquestes píndoles, que aniran canviant periòdicament, permeten demostrar a la ciutadania fins a quin grau de transparència es pot accedir gràcies al Panell de Govern Obert.
L’apartat Participa permet prioritzar les accions de govern, ja que deixa a la ciutadania votar les propostes que més els interessen o fer consultes i preguntes sobre les prioritats de l’equip de Govern.
La pestanya Indicadors, es refereix als indicadors internacionals ITA (Índex de Transparència dels Ajuntaments), que avaluen a l’Ajuntament com a organització i marquen si s’està donant la informació correcta.
L’Observatori Estadístic és un instrument essencial per a la tasca de recerca, amb més de 800 entrades d’informació actualitzada bolcada a la xarxa per diferents organismes i administracions i que es refereix a la ciutat de Castelló.
L’apartat de Pressupostos és una aplicació que permet saber on va els diners dels pressupostos municipals i en què gasta l’Ajuntament cada euro que recapta.
El bloc de Transparència fa referència a la informació pública i de bon govern que s’ha de complir per mandat de la Llei 19/2013 de transparència.
El Laboratori “mostra les experiències més singulars i noves en matèria de transparència.
De moment estan totes les aplicacions que van construir els nostres tècnics per a la gestió de Xarxa Llibres”, ha informat el vicealcalde.
Finalment, el pla de Transparència i Govern obert “explica el compromís del govern amb la transparència, a través del Pla de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de Castelló i informa d’allò al que estem sotmesos per la nova legislació en matèria de transparència”, ha manifestat Enric Nomdedéu.
Nomdedéu ha declarat que amb el Panell de Govern Obert “complim un compromís estructural del govern, la transparència, que havia de veure’s plasmat en la pàgina web municipal.
Es tracta d’una importantíssima quantitat d’informació, molt bé sistematitzada, i de molt fàcil accés, requisit indispensable perquè un Govern siga de debò transparent”.
|
[
"comarca",
"castelló de la plana",
"castelló de la plana"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Enric Nomdedéu, vicealcalde de l’Ajuntament de Castelló, participarà en la reunió de \"Xarxa 50.000\" amb l'objectiu d'intercanviar experiències en matèria de transparència entre municipis de més de 50 mil habitants del País Valencià. S'hi presentarà el Panell de Govern Obert per \"posar-nos al dia, no solament en el que marca la llei de transparència, sinó també en els indicadors internacionals\".",
"a2": "Dimecres que ve, el vicealcalde i regidor de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, acudirà a “Xarxa 50.000”, una iniciativa d’intercanvi d’exemples de bones pràctiques entre municipis valencians de més de 50.000 habitants. Nomdedéu hi presentarà el Panell de Govern Obert, un portal de transparència de l’Ajuntament que radiografia la situació socioeconòmica de Castelló a través de diversos apartats.",
"a3": "Enric Nomdedéu, vicealcalde i regidor de Transparència de l'Ajuntament de Castelló, participarà en la reunió de la “Xarxa 50.000”, dels municipis valencians de més de 50.000 habitants. En el cas de Castelló, destaca especialment el Panell de Govern Obert, que fa possible la total transparència de la política municipal i la participació ciutadana."
},
"extractive": {
"a1": "El vicealcalde i regidor de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, participarà dimecres que ve, 3 de febrer, en la reunió de ‘Xarxa 50.000’, una iniciativa impulsada per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació que consisteix en un projecte de reunió i intercanvi d’experiències en matèria de transparència i participació entre municipis de més de 50 mil habitants de tot el territori valencià. \nLa reunió servirà per posar en comú les polítiques en matèria de transparència i participació dutes a terme per les ciutats amb més població del País Valencià, i perquè cadascuna puga presentar els seus avanços i exemples de bones pràctiques quant a la transparència de les administracions a les quals representen i també quant a la participació ciutadana propiciada per cada entitat. \nAixí, el vicealcalde presentarà, entre altres accions dutes a terme des de l’àrea de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, el Panell de Govern Obert, un dels últims avanços en aquesta matèria presentat per Nomdedéu fa escasses setmanes, i que en paraules del propi vicealcalde, és “un instrument informàtic que ens permet posar-nos al dia, no solament en el que marca la llei de transparència, sinó també en els indicadors internacionals.\nFinalment, el pla de Transparència i Govern obert “explica el compromís del govern amb la transparència, a través del Pla de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de Castelló i informa d’allò al que estem sotmesos per la nova legislació en matèria de transparència”, ha manifestat Enric Nomdedéu.",
"a2": "El vicealcalde i regidor de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, participarà dimecres que ve, 3 de febrer, en la reunió de ‘Xarxa 50.000’, una iniciativa impulsada per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació que consisteix en un projecte de reunió i intercanvi d’experiències en matèria de transparència i participació entre municipis de més de 50 mil habitants de tot el territori valencià.\nLa reunió servirà per posar en comú les polítiques en matèria de transparència i participació dutes a terme per les ciutats amb més població del País Valencià, i perquè cadascuna puga presentar els seus avanços i exemples de bones pràctiques quant a la transparència de les administracions a les quals representen i també quant a la participació ciutadana propiciada per cada entitat.\nAixí, el vicealcalde presentarà, entre altres accions dutes a terme des de l’àrea de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, el Panell de Govern Obert, un dels últims avanços en aquesta matèria presentat per Nomdedéu fa escasses setmanes, i que en paraules del propi vicealcalde, és “un instrument informàtic que ens permet posar-nos al dia, no solament en el que marca la llei de transparència, sinó també en els indicadors internacionals.\nEl Panell de Govern Obert, accessible des d’un destacat en la portada de la web municipal, consta de set apartats diferents: Participa, Indicadors, Observatori, Pressupostos, Transparència, Laboratori i Pla de Transparència i Govern Obert.",
"a3": "El vicealcalde i regidor de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, participarà dimecres que ve, 3 de febrer, en la reunió de ‘Xarxa 50.000’, una iniciativa impulsada per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació que consisteix en un projecte de reunió i intercanvi d’experiències en matèria de transparència i participació entre municipis de més de 50 mil habitants de tot el territori valencià.\nLa reunió servirà per posar en comú les polítiques en matèria de transparència i participació dutes a terme per les ciutats amb més població del País Valencià, i perquè cadascuna puga presentar els seus avanços i exemples de bones pràctiques quant a la transparència de les administracions a les quals representen i també quant a la participació ciutadana propiciada per cada entitat.\nAixí, el vicealcalde presentarà, entre altres accions dutes a terme des de l’àrea de Transparència de l’Ajuntament de Castelló, el Panell de Govern Obert, un dels últims avanços en aquesta matèria presentat per Nomdedéu fa escasses setmanes, i que en paraules del propi vicealcalde, és “un instrument informàtic que ens permet posar-nos al dia, no solament en el que marca la llei de transparència, sinó també en els indicadors internacionals.\nFinalment, el pla de Transparència i Govern obert “explica el compromís del govern amb la transparència, a través del Pla de Transparència i Govern Obert de l’Ajuntament de Castelló i informa d’allò al que estem sotmesos per la nova legislació en matèria de transparència”, ha manifestat Enric Nomdedéu."
},
"extreme": {
"a1": "Nomdedéu, vicealcalde de Castelló, presentarà la ciutat com a exemple de transparència en la reunió \"Xarxa 50.000\".",
"a2": "El regidor de Transparència de l'Ajuntament de Castelló presentarà el Panell de Govern Obert davant d'altres ajuntaments valencians.",
"a3": "El regidor Enric Nomdedéu presentarà les polítiques de transparència i participació de l'Ajuntament de Castelló a “Xarxa 50.000”."
}
}
|
2,513 |
El tenor Josep Bros ofereix un recital per commemorar els 25 anys del seu debut al Liceu
|
El barceloní pujarà a l'escenari amb el repertori "més brillant" de la seva carrera acompanyat del pianista Marco Evangelisti
|
El Gran Teatre del Liceu ha presentat aquest dilluns el recital que celebra els 25 anys del debut de Josep Bros.
El tenor barceloní puja a l'escenari de la sala el proper diumenge amb un programa centrat en les pàgines "més brillants" del seu repertori.
Acompanyat del pianista italià Marco Evangelisti, Bros oferirà des d'àries de Luisa Miller o Werther a fragments d'obres de sarsuela com 'La Taberna del Puerto'.
"La idea és fer alguna cosa que em faci gaudir perquè quan l'intèrpret gaudeix el públic també ho fa", ha assegurat el tenor Josep Bros.
L'artista ha celebrat que el suport que ha rebut del Liceu l'ha ajudat a "créixer" i en esforçar-se "per millorar" constantment.
El tenor va debutar el 1992 al Liceu interpretant 'Percy' al costat d'Edita Gruberová i des de llavors hi ha tornat en diverses ocasions.
"El Liceu m'ha transmès efecte, estima i confiança.
És maco perquè he pogut créixer amb suport", ha assegurat en roda de premsa el tenor Josep Bros.
"La meva carrera ha estat sinònim de dedicació, vocació i devoció", ha conclòs.
El tenor ha explicat que fins el moment ha treballat en obres de més de 65 títols i que "canviar de projectes" l'ha ajudat a "trobar nous aires" i a superar "diferents aspectes tècnics".
Pel que fa al sector, Bros ha apuntat que l'òpera està vivint "un gran moment" però que hi ha molta "precipitació".
"No crec en la superficialitat de l'òpera ni amb aquesta acceleració.
No veig això d'estar avui aquí i agafar un avió i cantar en un altre ciutat l'endemà.
Es pot fer però no és el que hauria de ser", ha lamentat.
En aquest sentit, ha subratllat que l'esforç que ha de fer un tenor és "equiparable" al que fa un esportista d'elit i ha dit que, sovint, no s'és conscient de les hores que cal invertir per muntar un projecte.
"Tenim la possibilitat de seure en un piano i de fer una feina que genera plaer.
Quan tens una peça ben muntada i queda per sempre, és un plaer", ha manifestat.
D'altra banda, l'artista ha celebrat que les novetats tecnològiques i la implementació de nous recursos en els muntatges permetin enriquir les diferents produccions.
Tot i això, al seu parer, cal que totes les eines estiguin "ben utilitzades" per conduir a "l'èxit".
Segons ha dit, el que és "un problema" és quan la veu es troba perjudicada pels moviments de l'artista.
"Això no pot passar", ha comentat.
Preguntat pels periodistes ha explicat que "agraeix" els aplaudiments del públic i que l'autocrítica sempre "ha de ser-hi molt present".
De cara al futur, ha confirmat que està treballant en portar a escena 'La Tempestad' i que estudia l'òpera de Jacques Offenbach, 'Les contes d'Hoffmann' pel 2019.
Segons ha explicat el Gran Teatre del Liceu en roda de premsa, el tenor és un dels cantants "més estimats" pel Liceu i que el seu debut de tant jove va ser "inusual".
Després d'estrenar-se de forma "inesperada" el 1992 amb les funcions "memorables" d'Anna Bolena, el barceloní ha mantingut una "estreta" relació que s'ha reflectit en 21 produccions en 25 anys.
Amb espectacles com 'Lucia di Lammermoor and June Anderson' (1999-2000) o 'La Favorite' amb Dolora Zajick (2002-2003).
El repertori "ampli" de Josep Bros ha permès a l'artista treballar amb peces des del bel canto romàntic fins als rols mozartians més emblemàtics, l'òpera francesa i, recentment, títols com 'La bohème', 'Simon Boccanegra', 'Un ballo in maschera' i 'Don Carlo'.
Al llarg de la seva carrera ha treballat en espais com La Scala de Milà, Royal Opera House de Londres, el Gran Teatre del Liceu, Staatsoper de Viena, Teatre Real de Madrid, Teatre Colón de Buenos Aires i els teatres d'Hamburg, Munic, Roma, Tòquio, Los Angeles, San Francisco, Washington, Amsterdam, Berlín, Toronto, Torí, Tolosa de Llenguadoc, Sevilla, Bilbao o Oviedo.També ha protagonitzat un gran nombre de recitals, concerts i representacions de sarsuela.
La temporada 2008-2009 va rebre el Premi de la Crítica al millor cantant masculí de la temporada d'Amics del Liceu.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El tenor barceloní Josep Bros ofereix un recital per commemorar els 25 anys del seu debut al Gran Teatre del Liceu. El programa està centrat en les pàgines més brillants del seu repertori, des d'àries de Luisa Miller o Werther a fragments d'obres de sarsuela com \"La Taberna del Puerto\". L'acompanya el pianista italià Marco Evangelisti.",
"a2": "El pròxim diumenge, el tenor Josep Bros pujarà a l'escenari del Liceu de Barcelona per oferir un recital que commemorarà el seu debut a la sala ara fa 25 anys. Bros, que ha treballat en obres de més de 65 títols, estarà acompanyat del pianista italià Marco Evangelisti per interpretar una selecció de les peces més destacades del seu repertori.",
"a3": "El tenor barceloní Josep Bros celebra el 25è aniversari del seu debut al Gran Teatre del Liceu amb un recital. El seu debut el 1992 va ser quelcom inesperat, i en els darrers 25 anys ha conreat una relació estreta amb el teatre barceloní. Bros posseeix un repertori ampli i ha treballat en els teatres més importants del món."
},
"extractive": {
"a1": "El Gran Teatre del Liceu ha presentat aquest dilluns el recital que celebra els 25 anys del debut de Josep Bros.\nAcompanyat del pianista italià Marco Evangelisti, Bros oferirà des d'àries de Luisa Miller o Werther a fragments d'obres de sarsuela com 'La Taberna del Puerto'.\nL'artista ha celebrat que el suport que ha rebut del Liceu l'ha ajudat a \"créixer\" i en esforçar-se \"per millorar\" constantment.\nEl tenor ha explicat que fins el moment ha treballat en obres de més de 65 títols i que \"canviar de projectes\" l'ha ajudat a \"trobar nous aires\" i a superar \"diferents aspectes tècnics\".",
"a2": "El Gran Teatre del Liceu ha presentat aquest dilluns el recital que celebra els 25 anys del debut de Josep Bros.\nAcompanyat del pianista italià Marco Evangelisti, Bros oferirà des d'àries de Luisa Miller o Werther a fragments d'obres de sarsuela com 'La Taberna del Puerto'.\nEl tenor ha explicat que fins el moment ha treballat en obres de més de 65 títols i que \"canviar de projectes\" l'ha ajudat a \"trobar nous aires\" i a superar \"diferents aspectes tècnics\".\nDesprés d'estrenar-se de forma \"inesperada\" el 1992 amb les funcions \"memorables\" d'Anna Bolena, el barceloní ha mantingut una \"estreta\" relació que s'ha reflectit en 21 produccions en 25 anys.",
"a3": "El Gran Teatre del Liceu ha presentat aquest dilluns el recital que celebra els 25 anys del debut de Josep Bros. \nAcompanyat del pianista italià Marco Evangelisti, Bros oferirà des d'àries de Luisa Miller o Werther a fragments d'obres de sarsuela com 'La Taberna del Puerto'.\nDesprés d'estrenar-se de forma \"inesperada\" el 1992 amb les funcions \"memorables\" d'Anna Bolena, el barceloní ha mantingut una \"estreta\" relació que s'ha reflectit en 21 produccions en 25 anys. \nEl repertori \"ampli\" de Josep Bros ha permès a l'artista treballar amb peces des del bel canto romàntic fins als rols mozartians més emblemàtics, l'òpera francesa i, recentment, títols com 'La bohème', 'Simon Boccanegra', 'Un ballo in maschera' i 'Don Carlo'."
},
"extreme": {
"a1": "El Gran Teatre del Liceu ofereix un recital que celebra els 25 anys del debut del tenor barceloní Josep Bros. ",
"a2": "El tenor Josep Bros oferirà un recital al Liceu per commemorar els 25 anys del seu debut al teatre barceloní.",
"a3": "Josep Bros celebra amb un recital els seus 25 anys de carrera al mateix escenari on va debutar: el Liceu."
}
}
|
688 |
Bosch diu que convocarà la comissió bilateral quan estigui ‘madura’
|
Vol que la comissió bilateral només abordi els temes sectorials del document de Sánchez i les aportacions que hi facin els departaments de la Generalitat
|
‘No podem permetre que Pedro Sánchez tapi el diàleg sobre el conflicte amb la Comissió Bilateral’.
Així s’ha expressat el conseller d’Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, en una entrevista a l’ACN.
Bosch diu que convocarà la comissió bilateral, que presideix, quan estigui ‘madura’, després d’acordar-ne l’ordre del dia.
Però insisteix que el president espanyol no pot ‘frenar ni impedir’ el diàleg polític amb ‘l’excusa’ d’aquesta eina.
Sobre la taula entre governs, el conseller també replica a JxCat que el mediador és ‘útil’ quan les dues parts l’accepten.
Bosch també ha apostat perquè les forces sobiranistes -JxCat, ERC, comuns i CUP- arribin a un ‘acord’ per formar govern després de les eleccions.
Bosch prioritza la taula de diàleg entre els dos governs: ‘Seiem ja a la taula i comencem a parlar del conflicte polític que ens vam comprometre a abordar’.
El conseller ha avisat que el document de quaranta-quatre punts de Sánchez és ‘un aiguabarreig’ perquè s’hi inclouen aspectes que fan referència al conflicte polític, que creu que s’haurien de tractar a la taula de governs.
El conseller considera que, quan el govern espanyol ‘barreja les coses’, sembla que vulgui ‘passar per davant’ les discussions competencials i ‘distorsionar’ el debat polític.
És per això que aposta perquè la comissió bilateral abordi només els temes sectorials del document de Sánchez i les aportacions que hi facin els departaments de la Generalitat.
Bosch assegura que complirà amb la seva ‘obligació’ i que convocarà aquesta eina que preveu l’estatut, però quan estigui prou ‘madura’, sense concretar si arribarà abans o després de la reunió entre governs que s’ha de celebrar aquest febrer.
Bosch també adverteix la Moncloa que la proposta del govern espanyol per resoldre el conflicte polític no es pot limitar als quaranta-quatre punts de Sánchez: ‘Si la resposta és parlar de trens, competències i transferències, com es feia fa 20 anys, els direm que així no es resol el conflicte’, ha reblat.
El conseller també ha dit a Sánchez que ‘sense diàleg no hi ha legislatura’, i que si el president espanyol vol pressupost i ‘certa estabilitat’ ha de tenir-ho ‘molt clar’.
‘Els independentistes tenim la clau de la governabilitat d’Espanya, i ens hem de fer sentir’, ha subratllat.
Encara sobre la taula de diàleg entre governs, Bosch ha subratllat que la delegació catalana no pot permetre que l’estat s’aferri ‘a cap excusa’ per ‘tornar a dinamitar el diàleg’, en referència al mediador.
‘El govern espanyol no accepta la figura del mediador internacional, i no pot ser que això bloquegi el diàleg’, ha argumentat.
Bosch ha exposat la seva preferència per al govern que ha de sortir de les properes eleccions.
‘Les forces sobiranistes hem de ser molt conscients que hem de poder posar-nos d’acord’.
El conseller aposta per ‘ampliar el focus tant com es pugui’ perquè formacions com els comuns i la CUP ‘també puguin participar del projecte de país’ i ‘ser capaços de posar-nos d’acord per governar o per arribar a acords més amplis’.
Així, el titular d’Afers Estrangers troba ‘fonamental’ formar un executiu amb les forces que defensin que la ciutadania ha de decidir el futur de Catalunya.
I encara sobre les eleccions, Bosch ha demanat a Torra que ‘n’acordi’ la data amb ERC: ‘Com a socis de govern ens agradaria’.
Tot i això, constata que el president de la Generalitat n’ostenta la prerrogativa i que, per tant, no està ‘obligat legalment ni competencialment’ a decidir la data electoral amb ningú.
Finalment, Bosch ha respost a la portaveu de JxCat a Madrid, Laura Borràs, que ‘si hi ha algun responsable de la inhabilitació de Torra són els poders de l’Estat’.
La líder de JxCat al congrés espanyol va considerar dijous que ERC és ‘còmplice passiu’ de la situació del president de la Generalitat al parlament.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El conseller d’Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, que presideix la comissió bilateral, diu que la convocarà quan estigui madura, havent-ne acordat abans l’ordre del dia. Bosch també adverteix el Govern espanyol que la seva proposta per resoldre el conflicte polític no es pot limitar als quaranta-quatre punts proposats per Pedro Sánchez.",
"a2": "En una entrevista a l'ACN, el conseller d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha dit que convocarà la Comissió Bilateral entre el Govern espanyol i el català, la qual presideix, quan s'hagi decidit l'ordre del dia i estigui madura. Bosch també ha recordat a Pedro Sánchez que ERC té la clau de la legislatura espanyola.",
"a3": "Alfred Bosch, conseller d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, ha parlat amb l’ACN sobre la Comissió Bilateral amb l'Estat espanyol. Ha advertit que la delegació catalana no admetrà cap excusa del Govern espanyol per “tornar a dinamitar el diàleg”. Així mateix, ha apostat per arribar a acords amplis amb la resta de formacions sobiranistes i ha rebatut les crítiques de JxCat."
},
"extractive": {
"a1": "‘No podem permetre que Pedro Sánchez tapi el diàleg sobre el conflicte amb la Comissió Bilateral’. \nBosch assegura que complirà amb la seva ‘obligació’ i que convocarà aquesta eina que preveu l’estatut, però quan estigui prou ‘madura’, sense concretar si arribarà abans o després de la reunió entre governs que s’ha de celebrar aquest febrer.\nBosch també adverteix la Moncloa que la proposta del govern espanyol per resoldre el conflicte polític no es pot limitar als quaranta-quatre punts de Sánchez: ‘Si la resposta és parlar de trens, competències i transferències, com es feia fa 20 anys, els direm que així no es resol el conflicte’, ha reblat.\nEncara sobre la taula de diàleg entre governs, Bosch ha subratllat que la delegació catalana no pot permetre que l’estat s’aferri ‘a cap excusa’ per ‘tornar a dinamitar el diàleg’, en referència al mediador.",
"a2": "‘No podem permetre que Pedro Sánchez tapi el diàleg sobre el conflicte amb la Comissió Bilateral’.\nBosch prioritza la taula de diàleg entre els dos governs: ‘Seiem ja a la taula i comencem a parlar del conflicte polític que ens vam comprometre a abordar’.\nBosch assegura que complirà amb la seva ‘obligació’ i que convocarà aquesta eina que preveu l’estatut, però quan estigui prou ‘madura’, sense concretar si arribarà abans o després de la reunió entre governs que s’ha de celebrar aquest febrer.\n‘El govern espanyol no accepta la figura del mediador internacional, i no pot ser que això bloquegi el diàleg’, ha argumentat.",
"a3": "‘No podem permetre que Pedro Sánchez tapi el diàleg sobre el conflicte amb la Comissió Bilateral’. \nBosch assegura que complirà amb la seva ‘obligació’ i que convocarà aquesta eina que preveu l’estatut, però quan estigui prou ‘madura’, sense concretar si arribarà abans o després de la reunió entre governs que s’ha de celebrar aquest febrer.\nBosch també adverteix la Moncloa que la proposta del govern espanyol per resoldre el conflicte polític no es pot limitar als quaranta-quatre punts de Sánchez: ‘Si la resposta és parlar de trens, competències i transferències, com es feia fa 20 anys, els direm que així no es resol el conflicte’, ha reblat.\nEncara sobre la taula de diàleg entre governs, Bosch ha subratllat que la delegació catalana no pot permetre que l’estat s’aferri ‘a cap excusa’ per ‘tornar a dinamitar el diàleg’, en referència al mediador."
},
"extreme": {
"a1": "Alfred Bosch, conseller d’Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, diu que convocarà la Comissió Bilateral que presideix quan estigui madura.",
"a2": "Alfred Bosch ha declarat que convocarà la Comissió Bilateral entre el Govern espanyol i el català quan estigui madura.",
"a3": "El conseller Bosch ha assegurat que convocarà la Comissió Bilateral quan el Govern espanyol accepti afrontar la resolució del conflicte."
}
}
|
354 |
Puig advertix al PP que “les eleccions no són una amnistia per a la corrupció”
|
Bonig l'insta "deixar anar llast" i li oferix el suport del PP perquè cree un Consell "lliure d'ancoratges"
|
VALÈNCIA, 30 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha felicitat el PP pels resultats aconseguits a les eleccions de diumenge passat però ha advertit que “no són una amnistia per a la corrupció” i “no legitimen comportaments tan purament antidemocràtics com el del ministre de l’Interior” en funcions, Jorge Fernández Díaz.
Així s’ha pronunciat el ‘president’ a la sessió de control en les Corts davant de la pregunta de la portaveu del grup popular, Isabel Bonig, sobre la seua valoració dels resultats del 26J, quan “va parlar la veu d’un poble”, i si tindran efectes al Consell, amb una remodelació amb “més alts càrrecs i conselleries”.
Bonig ha remarcat que el PP ha guanyat ja “24 vegades consecutives” uns comicis a la Comunitat Valenciana i “dos des de maig”, quan va perdre les institucions.
A més, ha assenyalat que cada dia que Puig passa al Palau el PP “guanya 700 vots”, fet que suposa “5.000 a la setmana i 20.000 al mes”.
Puig, que ha començat la seua intervenció amb un “reconeixement als familiars de les víctimes del metro” deu anys després de l’accident que va deixar 43 morts i 47 ferits, la dignitat dels quals és “l’exemple de tot un poble”, ha assegurat que les de diumenge passat eren unes eleccions generals i no van a tindre cap efecte en el Govern valencià.
Segons ha dit, els ciutadans han decidit i “tenen sempre raó”, tant fa un any com ara, i a l’executiu valencià el que li preocupa és què passarà en el Govern d’Espanya, si “canviarà la relació amb la Comunitat i atendrà les justes reivindicacions del poble valencià o continuarà en la profunda deslleialtat institucional”.
En tot cas, siga quin siga el nou Govern, ha incidit que la posició del Consell no canviarà i es mantindran les reivindicacions en matèria de finançament, inversió, Corredor Mediterrani, transport metropolità o Rodalies, per exemple, a més de defensar un canvi en la política econòmica que supose no exigir més retallades a les comunitats autònomes, amb “lleialtat i responsabilitat”.
“Quin serà el seu camí, al costat del poble valencià o dels quals sempre han estat, de Rajoy i dels interessos de Gènova?, ha preguntat a Bonig.
La dirigent popular ha atribuït els resultats del PSPV a haver-se unit amb “radicals” i ha incidit que la pèrdua de vots dels partits que sustenten al Consell és “un càstig total i absolut a les seues polítiques de canvi”, pel que ha demanat a Puig que “abandone el sectarisme i la radicalitat”.
PRESIDENT PER “SOMRIURE DEL DESTÍ”
Parafrasejant al líder de Podem, Pablo Iglesias, la portaveu del PP ha dit que Puig és president “perquè el somriure del destí així ho va fer” però s’ha “equivocat en la fórmula” elegida per a ser-ho i l’ha invitat a “deixar anar llast”, referint-se als seus socis de govern, per al que ha tornat a oferir el suport del PP.
“Tanque els ulls i imagine un Consell que vostè faça, lliure d’ancoratges”, ha dit, posant en Vicepresidència a “una persona culta, formada, centrada com (Manolo) Mata”, en Sanitat a (Ignacio) Subías, “que sap el que és un pacient”, en Educació a Carmen Alborch, “centrada, de progrés, i no esta radicalitat que tenim amb el senyor Marzà” o en la presidència de les Corts a Ana Barceló, “una senyora que arriba a acords”.
Segons ha dit, “està a les seues mans deixar de banda la radicalitat”.
En tot cas, com presidenta del PPCV, ha donat a Puig les gràcies en nom dels seus 917.000 votants per “defensar els resultats de la democràcia” i ha incidit que hi ha “alguns i algunes que els sobra la supèrbia i la intransigència i els falta molta humilitat”.
“GAIREBÉ M’HA FET EL GOVERN”
Després d’esta intervenció, el president ha fet broma assegurant que gairebé li ha fet el govern, com Pablo Iglesias a Pedro Sánchez, i ha criticat que el PPCV parle de radicalitat i irresponsabilitat perquè “encara falta un llarg recorregut perquè vostès deixen d’arrossegar la pitjor irresponsabilitat i radicalitat de la història, arruïnar moral i políticament este país”.
A més, ha instat als populars a “començar a abaixar de la parra” i ser prudents perquè malgrat millorar resultats, estan “molt lluny de la majoria absoluta” i, ha recordat, “l’última vegada que van governar a Espanya en minoria parlaven català en la intimitat”.
RESPECTE ALS VOTANTS, NO ALS DIRIGENTS
Per la seua banda, la vicepresidenta, Mónica Oltra, ha mostrat el seu respecte als votants del PPCV però “no als dirigents que posen persones imputades en les llistes”, referint-se al popular Óscar Clavell.
A més, ha incidit que els canvis al Consell es faran “quan s’hagen de fer, quan el president consideri i sense anuncis” i ha precisat que quan parlen que han trobat una administració raquítica es referixen a treballadors públics.
Segons ha dit, s’han trobat una administració “arruïnada, saquejada i sabotejada”.
“Nosaltres a treballar, vostès a arruïnar”, ha manifestat.
|
[
"país",
"país valencià"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha felicitat el PP pels resultats aconseguits a les eleccions durant la sessió de control de les Corts, davant de la pregunta de la portaveu del grup popular, Isabel Bonig, sobre la valoració dels resultats del 26J. Ha advertit que no són una amnistia per a la corrupció i no legitimen comportaments antidemocràtics.",
"a2": "El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, ha felicitat el PP pels resultats a les eleccions generals, però ha deixat clar que no són una amnistia per a la corrupció. La portaveu del PP, Isabel Bonig, ha animat a Puig a trencar amb Compromís i Podem i formar govern amb el PP, proposant diversos noms populars com a consellers.",
"a3": "El president de la Generalitat valenciana ha felicitat el PP pels resultats electorals obtinguts a la Comunitat Valenciana a les últimes generals. No obstant això, ha insistit que la posició del Consell no canviarà i mantindran les reivindicacions envers l'Estat. Isabel Bonig, del PPCV, ha retret a Puig que els seus mals resultats es deuen al seu sectarisme i radicalitat."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha felicitat el PP pels resultats aconseguits a les eleccions de diumenge passat però ha advertit que “no són una amnistia per a la corrupció” i “no legitimen comportaments tan purament antidemocràtics com el del ministre de l’Interior” en funcions, Jorge Fernández Díaz.\nAixí s’ha pronunciat el ‘president’ a la sessió de control en les Corts davant de la pregunta de la portaveu del grup popular, Isabel Bonig, sobre la seua valoració dels resultats del 26J, quan “va parlar la veu d’un poble”, i si tindran efectes al Consell, amb una remodelació amb “més alts càrrecs i conselleries”.\nPuig, que ha començat la seua intervenció amb un “reconeixement als familiars de les víctimes del metro” deu anys després de l’accident que va deixar 43 morts i 47 ferits, la dignitat dels quals és “l’exemple de tot un poble”, ha assegurat que les de diumenge passat eren unes eleccions generals i no van a tindre cap efecte en el Govern valencià.\nLa dirigent popular ha atribuït els resultats del PSPV a haver-se unit amb “radicals” i ha incidit que la pèrdua de vots dels partits que sustenten al Consell és “un càstig total i absolut a les seues polítiques de canvi”, pel que ha demanat a Puig que “abandone el sectarisme i la radicalitat”.",
"a2": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha felicitat el PP pels resultats aconseguits a les eleccions de diumenge passat però ha advertit que “no són una amnistia per a la corrupció” i “no legitimen comportaments tan purament antidemocràtics com el del ministre de l’Interior” en funcions, Jorge Fernández Díaz.\nAixí s’ha pronunciat el ‘president’ a la sessió de control en les Corts davant de la pregunta de la portaveu del grup popular, Isabel Bonig, sobre la seua valoració dels resultats del 26J, quan “va parlar la veu d’un poble”, i si tindran efectes al Consell, amb una remodelació amb “més alts càrrecs i conselleries”.\nPuig, que ha començat la seua intervenció amb un “reconeixement als familiars de les víctimes del metro” deu anys després de l’accident que va deixar 43 morts i 47 ferits, la dignitat dels quals és “l’exemple de tot un poble”, ha assegurat que les de diumenge passat eren unes eleccions generals i no van a tindre cap efecte en el Govern valencià.\n“Tanque els ulls i imagine un Consell que vostè faça, lliure d’ancoratges”, ha dit, posant en Vicepresidència a “una persona culta, formada, centrada com (Manolo) Mata”, en Sanitat a (Ignacio) Subías, “que sap el que és un pacient”, en Educació a Carmen Alborch, “centrada, de progrés, i no esta radicalitat que tenim amb el senyor Marzà” o en la presidència de les Corts a Ana Barceló, “una senyora que arriba a acords”.",
"a3": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha felicitat el PP pels resultats aconseguits a les eleccions de diumenge passat però ha advertit que “no són una amnistia per a la corrupció” i “no legitimen comportaments tan purament antidemocràtics com el del ministre de l’Interior” en funcions, Jorge Fernández Díaz.\nAixí s’ha pronunciat el ‘president’ a la sessió de control en les Corts davant de la pregunta de la portaveu del grup popular, Isabel Bonig, sobre la seua valoració dels resultats del 26J, quan “va parlar la veu d’un poble”, i si tindran efectes al Consell, amb una remodelació amb “més alts càrrecs i conselleries”.\nEn tot cas, siga quin siga el nou Govern, ha incidit que la posició del Consell no canviarà i es mantindran les reivindicacions en matèria de finançament, inversió, Corredor Mediterrani, transport metropolità o Rodalies, per exemple, a més de defensar un canvi en la política econòmica que supose no exigir més retallades a les comunitats autònomes, amb “lleialtat i responsabilitat”.\nLa dirigent popular ha atribuït els resultats del PSPV a haver-se unit amb “radicals” i ha incidit que la pèrdua de vots dels partits que sustenten al Consell és “un càstig total i absolut a les seues polítiques de canvi”, pel que ha demanat a Puig que “abandone el sectarisme i la radicalitat”."
},
"extreme": {
"a1": "El president de la Generalitat, Ximo Puig, adverteix que les eleccions no són una amnistia per a la corrupció.",
"a2": "Ximo Puig felicita el PP pels resultats a les eleccions generals i s’enfronta dialècticament amb Isabel Bonig.",
"a3": "La líder del PP valencià aprofita els mals resultats electorals dels socialistes a les generals per criticar la seva radicalització."
}
}
|
2,516 |
Neix 'Art Pertot', un projecte transfronterer per difondre les creacions d'artistes joves a l'espai públic
|
S'escolliran tres creadors que mostraran els seus treballs a tres festivals d'art contemporani de Girona, Palma de Mallorca i Cervera de la Marenda
|
Donar a conèixer el treball de joves artistes que intervenen a l'espai públic amb les seves creacions és el principal objectiu d''Art Pertot', una iniciativa transfronterera que es podrà veure aquest any a Girona, Palma de Mallorca i a Cervera de la Marenda (Catalunya del Nord).
És un projecte impulsat des de l'Agència Catalana de Joventut, l'Institut Balear de la Joventut i les Inund'Art i Shandynamique que neix amb vocació de continuïtat.
En aquesta primera edició els artistes seleccionats són Dorotheu Claus de la Catalunya del Nord i Alona Vinç de Palma mentre que el representant català es decidirà entre els treballs que es presentin a la convocatòria del festival Inund'Art de Girona que finalitzarà el 10 de març.
Serà precisament aquest festival d'art contemporani, que es farà del 2 al 4 de juny, el primer espai on es podran veure les tres propostes artístiques de l''Art Pertot'.
El projecte es dirigeix als joves creadors, que no tinguin més de 30 anys (nascuts entre el 1987 i 1999), per "afavorir la creació d'art emergent i al mateix temps que els artistes s'interrelacionin i descobreixin nous espais" en aquests tres territoris representats, com és Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord.
Així ho ha expressat la directora general de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, durant la presentació que s'ha fet a Girona.
La plataforma per donar a conèixer els seus treballs, que seran intervencions a l'espai públic, són tres festivals que ja estan consolidats, l'Inund'Art de Girona, l'Art Jove de Palma de Mallorca i el festival que organitza cada estiu l'associació Shandynamique a Cervera de la Marenda, el Manifestation Arts Public.
Aquests dos últims certàmens ja han escollit els dos artistes convidats que participaran a la primera edició de l''Art Partot'.
Es tracta de Dorotheu Claus de la Catalunya del Nord que proposarà un treball sobre la natura "morint i creixent" i Alona Vinç de Palma, que en l'última edició del certamen mallorquí va fer una intervenció amb codis QR a l'espai públic on es recollien testimonis del barri.
En el cas de l'artista proposat per Inund'Art, aquest encara no està decidit i ja hi ha oberta una convocatòria, que finalitza el 10 de març, i que es farà en paral·lel amb la de la dotzena edició del festival gironí.
Enguany, el festival serà del 2 al 4 de juny.
Un jurat serà l'encarregat d'escollir el nom de l'artista.
El premi són dues estades, una a Palma el mes de setembre i una altra a Cervera de la Marenda el juny, per participar en els dos festivals on l'artista haurà de fer una intervenció a l'espai públic.
A més a més, rebrà 3.000 euros -1.000 per festival- en concepte de transport i despeses relacionades amb la creació.
La idea és que l'artista faci un primer viatge a cada emplaçament per conèixer el context on s'haurà d'inscriure la seva obra i un segon, per fer la producció i presentació pública dels projectes.
Cada festival assumirà les despeses de trasllat, allotjament i manutenció dels artistes participants.
Els representants dels tres certàmens han coincidit en què aquest projecte representa un "pas endavant" gràcies al caràcter transfronterer.
La directora de l'Associació Inund'Art, Raquel Moron, ha destacat la voluntat i el compromís que aquest projecte tingui continuïtat en el temps i que "la xarxa entre territoris sigui cada cop més forta".
Per la seva banda, el director de l'Institut Balear de la Joventut, Joan Ferrà, ha subratllat que aquest projecte representa una "gran oportunitat" per als joves artistes, que podran mostrar els seus treballs més enllà de les Illes Balears i que el projecte 'Art Pertot' encaixa plenament amb la voluntat de "professionalitzar" els creadors emergents de les Illes Balears.
Finalment, el president de l'associació Shandynamiques, Georges Cazenove, ha assenyalat que una de les grandeses de l'art que es fa en espais públics és que "permet arribar a tothom" i que cadascú pugui fer-se les seves preguntes i interpretacions del que està veient.
"L'art no té fronteres, ni territoris ni banderes", ha conclòs.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Es presenta ''Art Pertot\", una iniciativa transfronterera on s'escolliran tres creadors que mostraran els seus treballs en tres festivals d'art contemporani. Els festivals triats aquest any són els de Girona, Palma de Mallorca i Cervera de la Marenda (Catalunya del Nord). És un projecte impulsat des de l'Agència Catalana de Joventut, l'Institut Balear de la Joventut, Inund'Art i Shandynamique.",
"a2": "La primera edició del projecte \"Art Pertot\" que pretén difondre les creacions de joves artistes que intervenen en l'espai públic, es podrà veure a Girona, Palma de Mallorca i Cervera de Marenda. La creadora seleccionada de Palma és Alona Vinç, mentre que Dorotheu Claus ha estat l'artista nord-català seleccionat. El creador català serà escollit al festival Inund'Art de Girona.",
"a3": "La iniciativa “Art Pertot” consisteix a impulsar la coneixença de joves artistes (menors de 30 anys) que intervinguin a l'espai públic amb les seves creacions. Es tracta d'un projecte de caràcter transfronterer perquè s'escullen artistes de tres territoris dels països catalans: Catalunya, Illes Balears i Catalunya del Nord. Els tres escollits faran estades artístiques a cadascun dels tres territoris."
},
"extractive": {
"a1": "Donar a conèixer el treball de joves artistes que intervenen a l'espai públic amb les seves creacions és el principal objectiu d''Art Pertot', una iniciativa transfronterera que es podrà veure aquest any a Girona, Palma de Mallorca i a Cervera de la Marenda (Catalunya del Nord).\nEn aquesta primera edició els artistes seleccionats són Dorotheu Claus de la Catalunya del Nord i Alona Vinç de Palma mentre que el representant català es decidirà entre els treballs que es presentin a la convocatòria del festival Inund'Art de Girona que finalitzarà el 10 de març.\nLa plataforma per donar a conèixer els seus treballs, que seran intervencions a l'espai públic, són tres festivals que ja estan consolidats, l'Inund'Art de Girona, l'Art Jove de Palma de Mallorca i el festival que organitza cada estiu l'associació Shandynamique a Cervera de la Marenda, el Manifestation Arts Public.\nEn el cas de l'artista proposat per Inund'Art, aquest encara no està decidit i ja hi ha oberta una convocatòria, que finalitza el 10 de març, i que es farà en paral·lel amb la de la dotzena edició del festival gironí.",
"a2": "Donar a conèixer el treball de joves artistes que intervenen a l'espai públic amb les seves creacions és el principal objectiu d''Art Pertot', una iniciativa transfronterera que es podrà veure aquest any a Girona, Palma de Mallorca i a Cervera de la Marenda (Catalunya del Nord).\nEn aquesta primera edició els artistes seleccionats són Dorotheu Claus de la Catalunya del Nord i Alona Vinç de Palma mentre que el representant català es decidirà entre els treballs que es presentin a la convocatòria del festival Inund'Art de Girona que finalitzarà el 10 de març.\nEl projecte es dirigeix als joves creadors, que no tinguin més de 30 anys (nascuts entre el 1987 i 1999), per \"afavorir la creació d'art emergent i al mateix temps que els artistes s'interrelacionin i descobreixin nous espais\" en aquests tres territoris representats, com és Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord.\nLa idea és que l'artista faci un primer viatge a cada emplaçament per conèixer el context on s'haurà d'inscriure la seva obra i un segon, per fer la producció i presentació pública dels projectes.",
"a3": "Donar a conèixer el treball de joves artistes que intervenen a l'espai públic amb les seves creacions és el principal objectiu d''Art Pertot', una iniciativa transfronterera que es podrà veure aquest any a Girona, Palma de Mallorca i a Cervera de la Marenda (Catalunya del Nord).\nEn aquesta primera edició els artistes seleccionats són Dorotheu Claus de la Catalunya del Nord i Alona Vinç de Palma mentre que el representant català es decidirà entre els treballs que es presentin a la convocatòria del festival Inund'Art de Girona que finalitzarà el 10 de març.\nEl projecte es dirigeix als joves creadors, que no tinguin més de 30 anys (nascuts entre el 1987 i 1999), per \"afavorir la creació d'art emergent i al mateix temps que els artistes s'interrelacionin i descobreixin nous espais\" en aquests tres territoris representats, com és Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord.\nLa idea és que l'artista faci un primer viatge a cada emplaçament per conèixer el context on s'haurà d'inscriure la seva obra i un segon, per fer la producció i presentació pública dels projectes. "
},
"extreme": {
"a1": "Es presenta \"Art Pertot\", un projecte transfronterer per difondre les creacions de tres artistes joves en diversos festivals.",
"a2": "El projecte transfronterer \"Art Pertot\" pretén donar a conèixer joves artistes que intervenen en l’espai públic.",
"a3": "Neix la iniciativa artística transfronterera “Art Pertot” per a joves creadors procedents de Catalunya, Balears i la Catalunya del Nord."
}
}
|
757 |
El paper del secretari municipal, l’únic dubte del procés del referèndum
|
Diversos càrrecs locals del PSC han assegurat aquests darrers dies que no impedirien la votació del primer d'octubre, tot i el rebuig de la direcció socialista
|
El paper que han de fer els secretaris municipals és l’únic dubte del procés del referèndum del primer d’octubre.
Aquest funcionari dels ajuntaments és l’encarregat de comunicar els resultats de les meses de cada municipi a la Junta Electoral.
La Loreg, la llei espanyola que regula el procés electoral, estableix que els secretaris dels ajuntaments són els delegats de la Junta Electoral a cada zona.
Malgrat la polèmica d’aquests darrers dies respecte del paper que tindran els funcionaris, s’ha de dir que el secretari municipal és l’únic funcionari que intervé en els processos electorals.
La llei catalana que ha de donar cobertura legal al referèndum haurà de fixar quina figura duu a terme les funcions del secretari municipal.
De fet, el govern podria assignar-les a voluntaris que haguessin rebut una formació prèvia per a exercir-les.
Així mateix, la llei ha de preveure la creació d’una junta electoral catalana que substitueixi l’espanyola.
Justament ahir, el govern va anunciar que el 4 de juliol explicaria els detalls sobre l’organització del referèndum.
La figura del secretari municipal no és menor.
Aquesta setmana alguns batlles i regidors del PSC han condicionat el suport al referèndum a l’informe jurídic que faci el secretari municipal del seu ajuntament.
És el cas de Blanes, Borredà, Cabrera d’Anoia, els Hostalets de Pierola, Manlleu i les Masies de Voltregà, entre més municipis governats pels socialistes.
Fa una setmana, l’executiva del PSC va enviar un document per a exigir als càrrecs locals que no col·laboressin amb el govern en l’organització del referèndum, però més enllà de no cedir els espais municipals serà difícil que els batlles socialistes puguin impedir la votació.
El primer d’alçar la veu va ser Jordi Ballart, el batlle de Terrassa, la quarta ciutat catalana en nombre d’habitants.
Va assegurar en una entrevista a VilaWeb que a Terrassa es podria votar.
Va argumentar que la Generalitat té la titularitat de noranta-set equipaments a la ciutat i que, per tant, no podria impedir que es posessin les urnes.
Ara, va supeditar la col·laboració de l’ajuntament a l’informe jurídic del secretari municipal.
Amb tot, els informes que redactin els secretaris municipals no condicionaran els plans del govern.
La Generalitat té equipaments de titularitat pública a la majoria de municipis del Principat i l’obertura d’aquests centres permetria que el referèndum transcorregués amb normalitat.
Això ja va ser així en el procés participatiu del 9-N, quan la majoria dels punts de votació van ser instituts públics.
L’àrea metropolitana, la gran incògnita
El PSC governa qui-sap-les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Cornellà de Llobregat.
La batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, està convençuda que els ajuntaments socialistes no permetran que es voti el primer d’octubre.
A més, el govern de Barcelona també haurà de decidir quin paper fa en l’organització del referèndum.
Catalunya en Comú fixarà la seva posició els primers dies de juliol, però caldrà veure com actua Barcelona en Comú a la capital.
La presència del PSC dins l’equip de govern, en contrast amb gent partidària del referèndum –com els tinents batlles Jaume Asens i Gerardo Pisarello, pot originar tensions internes.
Tarragona i Lleida, punts calents
A més de les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, hi ha dos punts calents més a la resta del Principat.
Són Tarragona i Lleida, dues capitals governades pels socialistes i amb majoria de partits unionistes al ple.
A Girona governen conjuntament el PDECat i el PSC, però els socialistes ja han anunciat que no s’oposarien al referèndum.
A Lleida els socialistes governen en minoria i segueixen una política de pactes diversos.
El ple de la paeria ja s’ha negat a cedir espais municipals al govern per al referèndum.
Així mateix, a Tarragona l’equip de govern és format pel PSC, el PP i un regidor d’Unió i sembla difícil que hi hagi cap iniciativa que afavoreixi la consulta.
Mobilització dels batlles i regidors
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) han convocat un acte amb batlles i regidors de tot Catalunya per a donar suport al govern i al referèndum.
Serà l’1 de juliol a Barcelona i pretén ser una demostració de força del món local, que ja va mobilitzar-se dies abans del 9-N amb el mateix objectiu.
Els ajuntaments van tenir un paper cabdal el 9-N.
Molts van cedir locals per a facilitar la participació dels ciutadans a la consulta.
A més dels instituts públics de la Generalitat, en diverses localitats es va poder votar en escoles, biblioteques, cinemes i centres cívics, entre més equipaments de titularitat municipal.
Per tant, és probable que aquesta cessió d’espais es repeteixi quan el govern ho demani als ajuntaments favorables al referèndum, que són la majoria dels del Principat.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El secretari municipal és el funcionari dels ajuntaments encarregat de comunicar els resultats de les meses de cada municipi a la Junta Electoral. Segons la Loreg, la llei espanyola que regula el procés electoral, són els delegats de la Junta Electoral a cada zona. El seu paper és l’únic dubte del procés del referèndum del primer d’octubre.",
"a2": "La figura del secretari municipal, el funcionari encarregat de comunicar els resultats de les meses electorals, és l’única incògnita de cara al referèndum de l’1 d’octubre. La llei catalana del referèndum fixarà aquest rol, el qual podrien assumir-lo voluntaris. Tot i el rebuig de la direcció socialista, diversos càrrecs locals de la formació han declarat que no impediran la votació.",
"a3": "De cara al referèndum de l’1-O, la futura llei catalana haurà d’establir qui comunicarà els resultats de les meses de cada municipi. La posició oficial del PSC és la de no col·laborar en l'organització del referèndum i no cedir els espais municipals, però la situació és variable als diferents territoris. També l'Ajuntament de Barcelona té pendent de decidir el seu paper."
},
"extractive": {
"a1": "El paper que han de fer els secretaris municipals és l’únic dubte del procés del referèndum del primer d’octubre.\nLa Loreg, la llei espanyola que regula el procés electoral, estableix que els secretaris dels ajuntaments són els delegats de la Junta Electoral a cada zona.\nMalgrat la polèmica d’aquests darrers dies respecte del paper que tindran els funcionaris, s’ha de dir que el secretari municipal és l’únic funcionari que intervé en els processos electorals.\nFa una setmana, l’executiva del PSC va enviar un document per a exigir als càrrecs locals que no col·laboressin amb el govern en l’organització del referèndum, però més enllà de no cedir els espais municipals serà difícil que els batlles socialistes puguin impedir la votació.",
"a2": "El paper que han de fer els secretaris municipals és l’únic dubte del procés del referèndum del primer d’octubre.\nLa Loreg, la llei espanyola que regula el procés electoral, estableix que els secretaris dels ajuntaments són els delegats de la Junta Electoral a cada zona.\nMalgrat la polèmica d’aquests darrers dies respecte del paper que tindran els funcionaris, s’ha de dir que el secretari municipal és l’únic funcionari que intervé en els processos electorals.\nFa una setmana, l’executiva del PSC va enviar un document per a exigir als càrrecs locals que no col•laboressin amb el govern en l’organització del referèndum, però més enllà de no cedir els espais municipals serà difícil que els batlles socialistes puguin impedir la votació.",
"a3": "El paper que han de fer els secretaris municipals és l’únic dubte del procés del referèndum del primer d’octubre.\nFa una setmana, l’executiva del PSC va enviar un document per a exigir als càrrecs locals que no col·laboressin amb el govern en l’organització del referèndum, però més enllà de no cedir els espais municipals serà difícil que els batlles socialistes puguin impedir la votació.\nA més, el govern de Barcelona també haurà de decidir quin paper fa en l’organització del referèndum.\nPer tant, és probable que aquesta cessió d’espais es repeteixi quan el govern ho demani als ajuntaments favorables al referèndum, que són la majoria dels del Principat."
},
"extreme": {
"a1": "L’únic dubte del procés del referèndum del primer d’octubre és el paper que han de fer els secretaris municipals.",
"a2": "La figura del secretari municipal és l’única incògnita que queda del procés del referèndum de l’1 d’octubre.",
"a3": "El suport al referèndum i la cessió d'espais als municipis encara és una incògnita, però la majoria hi són favorables."
}
}
|
243 |
Sónar 2019: marges geogràfics, sonors i de gènere a la cita entre música i tecnologia
|
Més d’un centenar d’artistes de trenta-sis països actuaran al festival Sónar del 17 al 20 de juliol
|
Cent quaranta actuacions i més de vuitanta estrenes omplen la programació del festival Sónar 2019, que es fa del 17 al 20 de juliol al recinte de la Fira Barcelona i la Fira Gran Via l’Hospitalet.
Excepcionalment, enguany, el Sónar es fa en ple mes de juliol, però la direcció del festival ja ha anunciat que l’any vinent tornarà a les dates habituals, entre el 18 i el 20 de juny.
Un jutge trenca la vaga del Sónar avalant la contractació d’esquirols
Entre els noms més destacats hi ha A$AP Rocky, una de les figures més rellevants del hip-hop i la música urbana contemporània, el rei del grime britànic Skepta i el porto-riqueny Bad Bunny, que trenca els motllos del hip-hop i la música llatina.
També hi actuaran Kaytranada i Vince Staples, noms destacats de la música negra que acosten el hip-hop a l’electrònica.
També destaca l’actuació de la vilassarenca Bad Gyal, que ja s’ha guanyat un lloc en el panorama musical internacional.
Un dels leitmotivs d’enguany és la radicalitat als marges: geogràfics, polítics, sonors i de gènere.
L’electrònica més futurista i radical de la veneçolana Arca arribarà amb força a l’escenari del Sónar, on presentarà un espectacle dissenyat especialment per al festival inspirat en el cabaret i la ficció especulativa.
Arca treballa per desestabilitzar allò binari i resistir-se a qualsevol categorització, proposant una tercera via que incorpora a parts iguals joc i sensibilitat.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
També destaquen les actuacions de l’artista sirià K Á R Y Y N, la texana Lotic, la discjòquei Jlin, el palestí Muqata’a, la tunisiana Deena Abdelwahed, la iraniana Sevdaliza i la DJ i activista cultural ugandesa Hibotep.
El festival incorporarà noves sonoritats africanes de la mà dels sud-africans Petite Noir, Sho Madjozi, DJ Lag i el duet queer Faka.
També trepitjaran l’escenari Obongjayar, Slikback i Hibotep.
Els ritmes llatins hi seran ben presents amb Nicola Cruz, Dengue Dengue Dengue i Jesse Baez.
A més, mantenint-se fidel al vincle amb els avenços tecnològics i també amb la voluntat de connectar la programació del Sónar amb la del Sónar+D, el festival presenta diversos espectacles que exploren la relació entre cervell i música; el diàleg entre llum i so; i la intel·ligència artificial, que per primera vegada fa el salt als escenaris aplicant idees explorades en anys anteriors al Sónar+D i que enguany cobren vida als escenaris, com SonarHall i SonarComplex.
Podeu consultar tota la programació del Sónar 2019
Des de fa set anys, un dels grans atractius del Sónar, com dèiem, és el Sónar+D, el congrés de tecnologies creatives que explora les sinergies entre tecnologia i art. Enguany, s’hi esperen més de vint mil assistents i cinc mil professionals de seixanta països, que indagaran en les experiències immersives i en la intel·ligència artificial aplicades a les arts.
Entre els noms destacats hi ha Robert del Naja, de Massive Attack, i Andrew Melchion, ‘chief techical officer’ de la banda de Bristol i col·laborador d’artistes com David Bowie i Björk, que seran els encarregats d’inaugurar el certamen.
A més, hi haurà projeccions multisensorials i la primera plataforma d’àudio ‘espacialitzat’, que permet de crear composicions musicals per les quals l’usuari pot caminar.
També hi haurà una masterclass sobre computació espacial, i en el camp de la intel·ligència artificial hi haurà experts internacionals, tant artistes com tecnòlegs, com ara Holly Herndon, Mat Dryhurst i Jules LaPlace.
Un dels grans atractius serà la presentació del projecte de Daito Manabe i el doctor Yukiyasu Kamitani, que recrea imatges que produeix el cervell capturant l’activitat neuronal.
El Sónar+D reforça l’oferta formativa amb classes magistrals, conferències i tallers de creadors, tecnòlegs i científics de primer nivell mundial.
A més, el SonarHub es reorganitzarà i es potenciarà com a espai de trobada per a la comunitat creativa amb l’objectiu de presentar totes les fases de concepció, creació i comercialització d’un projecte.
|
[
"cultura",
"música"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Del 17 al 20 de juliol se celebra el festival Sónar 2019 al recinte de la Fira Barcelona i la Fira Gran Via l’Hospitalet. Compta amb cent quaranta actuacions i més de vuitanta estrenes, entre elles les de A$AP Rocky, Skepta i Bad Bunny. El festival presenta diversos espectacles que relacionen cervell i música, llum i so, i intel·ligència artificial.",
"a2": "Aquest any el festival Sónar se celebrarà a la Fira Barcelona i la Fira Gran Via l’Hospitalet del 17 al 20 de juliol. Comptarà amb 140 actuacions d’artistes d’arreu del món, entre les quals destaquen el hip-hop d’A$AP Rocky, la música llatina de Bad Bunny o l’electrònica futurista d’Arca. A més, el festival presentarà espectacles vinculats amb els avenços tecnològics.",
"a3": "El festival Sónar 2019 de música electrònica proposa un cartell replet d’artistes avantguardistes: A$AP Rocky, Skepta, Bad Bunny, l'artista futurista radical Arca o figures com Robert del Naja i Andrew Melchion de Massive Attack, entre d’altres. Com és habitual, el festival es vincula amb el Sónar+D, un congrés de tecnologies creatives que ofereix classes magistrals, conferències i tallers."
},
"extractive": {
"a1": "Cent quaranta actuacions i més de vuitanta estrenes omplen la programació del festival Sónar 2019, que es fa del 17 al 20 de juliol al recinte de la Fira Barcelona i la Fira Gran Via l’Hospitalet.\nExcepcionalment, enguany, el Sónar es fa en ple mes de juliol, però la direcció del festival ja ha anunciat que l’any vinent tornarà a les dates habituals, entre el 18 i el 20 de juny.\nEntre els noms més destacats hi ha A$AP Rocky, una de les figures més rellevants del hip-hop i la música urbana contemporània, el rei del grime britànic Skepta i el porto-riqueny Bad Bunny, que trenca els motllos del hip-hop i la música llatina.\nA més, mantenint-se fidel al vincle amb els avenços tecnològics i també amb la voluntat de connectar la programació del Sónar amb la del Sónar+D, el festival presenta diversos espectacles que exploren la relació entre cervell i música; el diàleg entre llum i so; i la intel·ligència artificial, que per primera vegada fa el salt als escenaris aplicant idees explorades en anys anteriors al Sónar+D i que enguany cobren vida als escenaris, com SonarHall i SonarComplex.",
"a2": "Cent quaranta actuacions i més de vuitanta estrenes omplen la programació del festival Sónar 2019, que es fa del 17 al 20 de juliol al recinte de la Fira Barcelona i la Fira Gran Via l’Hospitalet.\nEntre els noms més destacats hi ha A$AP Rocky, una de les figures més rellevants del hip-hop i la música urbana contemporània, el rei del grime britànic Skepta i el porto-riqueny Bad Bunny, que trenca els motllos del hip-hop i la música llatina.\nL’electrònica més futurista i radical de la veneçolana Arca arribarà amb força a l’escenari del Sónar, on presentarà un espectacle dissenyat especialment per al festival inspirat en el cabaret i la ficció especulativa.\nA més, mantenint-se fidel al vincle amb els avenços tecnològics i també amb la voluntat de connectar la programació del Sónar amb la del Sónar+D, el festival presenta diversos espectacles que exploren la relació entre cervell i música; el diàleg entre llum i so; i la intel•ligència artificial, que per primera vegada fa el salt als escenaris aplicant idees explorades en anys anteriors al Sónar+D i que enguany cobren vida als escenaris, com SonarHall i SonarComplex.",
"a3": "Cent quaranta actuacions i més de vuitanta estrenes omplen la programació del festival Sónar 2019, que es fa del 17 al 20 de juliol al recinte de la Fira Barcelona i la Fira Gran Via l’Hospitalet.\nEntre els noms més destacats hi ha A$AP Rocky, una de les figures més rellevants del hip-hop i la música urbana contemporània, el rei del grime britànic Skepta i el porto-riqueny Bad Bunny, que trenca els motllos del hip-hop i la música llatina.\nA més, mantenint-se fidel al vincle amb els avenços tecnològics i també amb la voluntat de connectar la programació del Sónar amb la del Sónar+D, el festival presenta diversos espectacles que exploren la relació entre cervell i música; el diàleg entre llum i so; i la intel·ligència artificial, que per primera vegada fa el salt als escenaris aplicant idees explorades en anys anteriors al Sónar+D i que enguany cobren vida als escenaris, com SonarHall i SonarComplex.\nEntre els noms destacats hi ha Robert del Naja, de Massive Attack, i Andrew Melchion, ‘chief techical officer’ de la banda de Bristol i col·laborador d’artistes com David Bowie i Björk, que seran els encarregats d’inaugurar el certamen."
},
"extreme": {
"a1": "Se celebra a Barcelona el festival Sónar 2019, amb més d’un centenar d’artistes de trenta-sis països.",
"a2": "Aquest any el festival Sónar se celebrarà del 17 al 20 de juliol, amb més d’un centenar d’actuacions.",
"a3": "El Sónar proposa un cartell d’estrelles de la música electrònica i urbana i manté la sinergia amb el Sónar+D."
}
}
|
1,968 |
Aragonès veu necessària la independència perquè «Espanya pot caure en mans de l'extrema dreta»
|
El vicepresident creu que PP, Cs i Vox són com "una nina russa, i el mateix joc i instrument de la dreta reaccionària de sempre".
|
El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, opina que PP, Cs i Vox són com "una nina russa, i el mateix joc i instrument de la dreta reaccionària de sempre".
Així s'ha expressat el també conseller d'Economia en una entrevista a l'ACN, després que es culminés el pacte entre les tres formacions a Andalusia.
D'altra banda, i pel que fa a les reunions amb el govern espanyol, Aragonès espera que la tercera trobada entre Generalitat i Moncloa comporti "un pas més" per a concretar una "resposta democràtica" al conflicte.
Així, el conseller confia en una "mediació, acompanyament, grup de suport o reflexió" perquè el diàleg i la negociació no sigui exclusivament entre els dos executius.
Després que es consumís el pacte a Andalusia -que dona la presidència de la Junta a PP, la presidència del parlament andalús a Cs i l'entrada de Vox a la Mesa-, aquest dijous al matí-, Aragonès ha sentenciat que Catalunya ha de ser un "referent" en la defensa dels drets de les llibertats i la justícia, en front de "l'onada reaccionària" que hi ha a Europa: "Això només és possible amb la independència, perquè Catalunya no pot lligar el seu futur a una Espanya que pot caure en mans de l'extrema dreta", ha asseverat.
Tercera reunió amb Moncloa
A l'entrevista a l'ACN, el vicepresident recorda que a la reunió del juliol passat els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez van constatar "voluntat d'avançar en el diàleg".
I que a la cimera del 20-D a Pedralbes es va redactar una declaració conjunta on la Moncloa admetia que hi ha un "problema polític" que necessita una solució també "política i democràtica".
Així, Aragonès confia que la propera trobada -prevista per al gener- entre ell mateix; Artadi; la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo; i un segon representant de l'executiu de Sánchez, serveixi per fer una "passa més", per concretar una "resposta democràtica".
Segons el conseller d'Economia, "tothom" sap que el conflicte entre Catalunya i l'Estat "ha d'acabar amb una votació".
Així, Aragonès defensa que quan Sánchez va proposar un nou Estatut és perquè vol que la ciutadania accepti, mitjançant les urnes, el marc polític de referència: "Admeten que en el fons hi ha un problema de legitimitat democràtica", sosté.
En aquesta línia, el també president adjunt d'ERC reitera que la votació ha de preguntar a la ciutadania si Catalunya ha de ser "un Estat independent o no".
Mediació entre governs
En declaracions a l'ACN, Aragonès també reclama una "mediació, acompanyament, o un grup de suport o de reflexió" pel diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.
"Atès que el conflicte és entre la majoria de la societat catalana i les institucions de l'Estat, seria positiu que la negociació no tingués com a únic canal els dos governs".
Aragonès ha negat que de moment hi hagi cap nom damunt la taula perquè el 20-D només es va comunicar la proposta, i l'executiu de Sánchez en va "prendre nota".
"N'esperem una resposta positiva", ha remarcat el vicepresident.
Encara sobre aquest possible "acompanyament", el conseller d'Economia ha constatat que al costat català hi ha hagut "sempre" gent disposada a fer un paper de mediació.
L'Estat, sense proposta política
Finalment, i sobre els acords del Consell de Ministres del 21-D a Barcelona, Aragonès ha lamentat que les inversions anunciades són antigues: "El problema no són les inversions que s'anuncien, sinó les que s'executen, i en els darrers anys veiem un índex d'execució d'inversions pressupostades molt baix".
De fet, el vicepresident opina que l'executiu espanyol va mirar "què tenia a l'armari" per portar algunes "mesures simbòliques" el 21-D.
"Això evidencia que l'Estat no té una proposta per a Catalunya, el que té són mesures de propaganda, però no una proposta de fons".
Aragonès reclama a Sánchez, doncs, que posi les "mesures" per resoldre el conflicte entre la societat catalana i les institucions de l'Estat.
"El Govern proposem que la solució sigui un referèndum d'autodeterminació", ha conclòs.
|
[
"procés català"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, opina que PP, Cs i Vox són la dreta reaccionària de sempre. Aragonès creu que la independència de Catalunya és necessària perquè Espanya pot caure en mans de l'extrema dreta. També reclama una mediació, un acompanyament o un grup de suport o reflexió pel diàleg entre els Governs de Catalunya i Espanya.",
"a2": "En una entrevista a l'ACN, el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha declarat la necessitat de Catalunya de ser independent per no caure en les mans de la ultradreta, fent referència al pacte de govern a Andalusia entre PP, Ciutadans i Vox. També confia en la utilitat de la pròxima trobada entre els Governs espanyol i català.",
"a3": "Durant l’entrevista a l’ACN, Pere Aragonès declara que Catalunya ha de ser un referent democràtic enfront de “l’onada reaccionària” a Europa i després del pacte de les dretes a Andalusia. Així mateix, ha parlat sobre les inversions i s’ha declarat confiat que l'executiu de Sánchez serà més receptiu davant les propostes de referèndum i de mediació entre Generalitat i Moncloa."
},
"extractive": {
"a1": "Així, el conseller confia en una \"mediació, acompanyament, grup de suport o reflexió\" perquè el diàleg i la negociació no sigui exclusivament entre els dos executius.\nDesprés que es consumís el pacte a Andalusia -que dona la presidència de la Junta a PP, la presidència del parlament andalús a Cs i l'entrada de Vox a la Mesa-, aquest dijous al matí-, Aragonès ha sentenciat que Catalunya ha de ser un \"referent\" en la defensa dels drets de les llibertats i la justícia, en front de \"l'onada reaccionària\" que hi ha a Europa: \"Això només és possible amb la independència, perquè Catalunya no pot lligar el seu futur a una Espanya que pot caure en mans de l'extrema dreta\", ha asseverat.\nEn declaracions a l'ACN, Aragonès també reclama una \"mediació, acompanyament, o un grup de suport o de reflexió\" pel diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.\nFinalment, i sobre els acords del Consell de Ministres del 21-D a Barcelona, Aragonès ha lamentat que les inversions anunciades són antigues: \"El problema no són les inversions que s'anuncien, sinó les que s'executen, i en els darrers anys veiem un índex d'execució d'inversions pressupostades molt baix\".",
"a2": "El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, opina que PP, Cs i Vox són com \"una nina russa, i el mateix joc i instrument de la dreta reaccionària de sempre\".\nDesprés que es consumís el pacte a Andalusia -que dona la presidència de la Junta a PP, la presidència del parlament andalús a Cs i l'entrada de Vox a la Mesa-, aquest dijous al matí-, Aragonès ha sentenciat que Catalunya ha de ser un \"referent\" en la defensa dels drets de les llibertats i la justícia, en front de \"l'onada reaccionària\" que hi ha a Europa: \"Això només és possible amb la independència, perquè Catalunya no pot lligar el seu futur a una Espanya que pot caure en mans de l'extrema dreta\", ha asseverat.\nAixí, Aragonès confia que la propera trobada -prevista per al gener- entre ell mateix; Artadi; la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo; i un segon representant de l'executiu de Sánchez, serveixi per fer una \"passa més\", per concretar una \"resposta democràtica\".\nFinalment, i sobre els acords del Consell de Ministres del 21-D a Barcelona, Aragonès ha lamentat que les inversions anunciades són antigues: \"El problema no són les inversions que s'anuncien, sinó les que s'executen, i en els darrers anys veiem un índex d'execució d'inversions pressupostades molt baix\".",
"a3": "Després que es consumís el pacte a Andalusia -que dona la presidència de la Junta a PP, la presidència del parlament andalús a Cs i l'entrada de Vox a la Mesa-, aquest dijous al matí-, Aragonès ha sentenciat que Catalunya ha de ser un \"referent\" en la defensa dels drets de les llibertats i la justícia, en front de \"l'onada reaccionària\" que hi ha a Europa: \"Això només és possible amb la independència, perquè Catalunya no pot lligar el seu futur a una Espanya que pot caure en mans de l'extrema dreta\", ha asseverat.\nAixí, Aragonès defensa que quan Sánchez va proposar un nou Estatut és perquè vol que la ciutadania accepti, mitjançant les urnes, el marc polític de referència: \"Admeten que en el fons hi ha un problema de legitimitat democràtica\", sosté.\nEncara sobre aquest possible \"acompanyament\", el conseller d'Economia ha constatat que al costat català hi ha hagut \"sempre\" gent disposada a fer un paper de mediació. \nFinalment, i sobre els acords del Consell de Ministres del 21-D a Barcelona, Aragonès ha lamentat que les inversions anunciades són antigues: \"El problema no són les inversions que s'anuncien, sinó les que s'executen, i en els darrers anys veiem un índex d'execució d'inversions pressupostades molt baix\"."
},
"extreme": {
"a1": "El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, opina que només amb la independència Catalunya no haurà de dependre de l'extrema dreta.",
"a2": "Pere Aragonès declara que la independència de Catalunya és necessària perquè Espanya podria caure en les mans de la ultradreta.",
"a3": "El vicepresident Aragonès s’ha pronunciat sobre el pacte de les dretes a Andalusia i el tarannà del nou executiu espanyol."
}
}
|
2,363 |
El saló de l'Esport i Turisme de Muntanya de Fira de Lleida creix en expositors i activitats
|
El tercera edició certamen, que es desenvoluparà del 12 al 14 de febrer, també acollirà la 14a Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya
|
El pavelló 3 de Fira de Lleida acollirà del 12 al 14 de febrer la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya (STM), que en aquesta ocasió comptarà amb 70 expositors -un 14% més que en l'edició del 2015- i 25 activitats paral·leles com ara jornades tècniques, conferències, tallers, curses i activitats exteriors, demostracions, workshops i presentacions de llibres.
Enguany, el certamen comptarà amb la presència de Núria Picas, corredora d'ultrafons i alpinista, millor esportista femenina catalana del 2015 i actual campiona de la Ultra Trail World Tour, i de Pep Sánchez, atleta extrem d'ultrafons.
A més, coincidint amb l'STM, se celebrarà la 14a edició de la Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya.
Juan Antonio Serrano, organitzador de l'STM, ha destacat durant la presentació de la tercera edició del certamen que el saló creix en qualitat i en el nombre d'activitats i d'expositors.
Així, en aquesta tercera edició hi haurà 70 expositors, un 14% més que l'any passat, i s'espera que hi passin uns 10.000 visitants.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que el saló se centra "en el turisme emergent, que es basa en els esports de muntanya, ja sigui d'aventura o l'esquí".
D'aquesta manera, entre els expositors hi haurà empreses relacionades amb les estacions d'esquí, els esports d'aventura, el material esportiu, el turisme a la natura, la gastronomia, entre altres.
Ros ha afegit que "si encara no existís, aquesta fira s'hauria d'haver inventat i fet a Lleida per ser la porta dels Pirineus".
Una de les novetats serà que l'STM acollirà la 14a Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya.
El seu organitzador, Francesc Sanahuja, ha dit que té l'objectiu de transmetre tot el llegat esportiu, cultural i tècnic necessari per entendre i moure's per la muntanya.
Hi prendran part 8 editorials i llibreries de renom.
D'altres novetats de l'STM són les segones jornades tècniques 'Esport i Turisme en el Medi Ambient', activitat organitzada per Fira de Lleida, INEFC-Lleida i la Universitat de Lleida, que tindrà lloc el matí i la tarda del divendres 12 de febrer, amb la participació de Núria Picas.
Durant la jornada s'han programat ponències d'experts en diferents àrees que donaran a conèixer les novetats relatives a la salut, els esports a la natura, el turisme de muntanya o les tècniques d'entrenament.
També el dia 12 tindrà lloc el 2n Congrés de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, que debatrà sobre 'Oportunitats i reptes de la muntanya del futur'.
Quant a les activitats esportives, el dissabte 13 es desenvoluparà la Ciutat de Lleida-STM MTB Ultramarathon, una prova de BTT de 124 qulòmetres i 1.900 metres de desnivell positiu, que transcorre pel Segrià i les Garrigues, puntuable per a l'Open d'Espanya i la Copa Catalana Internacional d'aquesta disciplina.
El mateix dissabte a la tarda tindrà lloc la Cursa de la Boira STM Infantil, i el diumenge 14 al matí, la Cursa de la Boira Grifone STM i la Caminada Popular STM, amb un recorregut planer per la ciutat de Lleida de 10,54 quilòmetres.
En el marc del saló també s'han programat conferències professionals, un espai gastronòmic i el workshop STM Lleida, en què les agències especialitzades oferiran el producte relacionat amb els viatges d'estudiants, amb programes especials de natura, cultura i turisme actiu.
A més, els visitants podran gaudir d'un circuit de bicicletes BMX per a nens i adults, d'escalada, d'una tirolina i de demostracions de llançament d'esquers amb canyes de pesca.
També podran bussejar el dissabte i el diumenge en una piscina de 4.000 litres d'aigua.
Totes les persones que vinguin a al certamen tindran un 15% de descompte en les inscripcions a les rutes de Pedals de Foc, Pedals d'Occitània, Pedales de Cantabria, Bidasoako Pedalak, Enkarterriko Pedalak i Pedales de los Ports.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Del 12 al 14 de febrer se celebrarà al pavelló 3 de Fira de Lleida la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya (STM), que comptarà amb 70 expositors, un 14% més que en l'edició del 2015, i 25 activitats paral·leles. El certamen també acollirà la 14a Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya.",
"a2": "Fira de Lleida acollirà entre el 12 i el 14 de febrer la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya. Enguany, el saló comptarà amb 70 expositors, un 14% més que l'edició del 2015, i s'espera que hi passin uns 10.000 visitants. S'hi portaran a terme 25 activitats paral·leles com jornades tècniques, conferències o presentacions de llibres.",
"a3": "La tercera edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya acollirà diverses activitats, fires i jornades paral·leles. Entre els expositors es compten empreses dels esports de neu i d'aventura, del turisme a la natura i de la gastronomia local. La participació ha crescut més d'un 14% respecte de l'any passat i té el suport de l'Ajuntament de Lleida."
},
"extractive": {
"a1": "El pavelló 3 de Fira de Lleida acollirà del 12 al 14 de febrer la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya (STM), que en aquesta ocasió comptarà amb 70 expositors -un 14% més que en l'edició del 2015- i 25 activitats paral·leles com ara jornades tècniques, conferències, tallers, curses i activitats exteriors, demostracions, workshops i presentacions de llibres.\nA més, coincidint amb l'STM, se celebrarà la 14a edició de la Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya.\nUna de les novetats serà que l'STM acollirà la 14a Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya.\nD'altres novetats de l'STM són les segones jornades tècniques 'Esport i Turisme en el Medi Ambient', activitat organitzada per Fira de Lleida, INEFC-Lleida i la Universitat de Lleida, que tindrà lloc el matí i la tarda del divendres 12 de febrer, amb la participació de Núria Picas.",
"a2": "El pavelló 3 de Fira de Lleida acollirà del 12 al 14 de febrer la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya (STM), que en aquesta ocasió comptarà amb 70 expositors -un 14% més que en l'edició del 2015- i 25 activitats paral·leles com ara jornades tècniques, conferències, tallers, curses i activitats exteriors, demostracions, workshops i presentacions de llibres. \nA més, coincidint amb l'STM, se celebrarà la 14a edició de la Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya.\nD'altres novetats de l'STM són les segones jornades tècniques 'Esport i Turisme en el Medi Ambient', activitat organitzada per Fira de Lleida, INEFC-Lleida i la Universitat de Lleida, que tindrà lloc el matí i la tarda del divendres 12 de febrer, amb la participació de Núria Picas.\nQuant a les activitats esportives, el dissabte 13 es desenvoluparà la Ciutat de Lleida-STM MTB Ultramarathon, una prova de BTT de 124 qulòmetres i 1.900 metres de desnivell positiu, que transcorre pel Segrià i les Garrigues, puntuable per a l'Open d'Espanya i la Copa Catalana Internacional d'aquesta disciplina.",
"a3": "El pavelló 3 de Fira de Lleida acollirà del 12 al 14 de febrer la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya (STM), que en aquesta ocasió comptarà amb 70 expositors -un 14% més que en l'edició del 2015- i 25 activitats paral·leles com ara jornades tècniques, conferències, tallers, curses i activitats exteriors, demostracions, workshops i presentacions de llibres.\nD'aquesta manera, entre els expositors hi haurà empreses relacionades amb les estacions d'esquí, els esports d'aventura, el material esportiu, el turisme a la natura, la gastronomia, entre altres.\nD'altres novetats de l'STM són les segones jornades tècniques 'Esport i Turisme en el Medi Ambient', activitat organitzada per Fira de Lleida, INEFC-Lleida i la Universitat de Lleida, que tindrà lloc el matí i la tarda del divendres 12 de febrer, amb la participació de Núria Picas.\nTambé el dia 12 tindrà lloc el 2n Congrés de l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, que debatrà sobre 'Oportunitats i reptes de la muntanya del futur'."
},
"extreme": {
"a1": "Es celebra a Lleida la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya (STM), amb 70 expositors.",
"a2": "Del 12 al 14 de febrer Lleida acollirà la 3a edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya.",
"a3": "La Fira de Lleida acull la tercera edició del Saló de l'Esport i Turisme de Muntanya, un sector en expansió."
}
}
|
2,924 |
Rivera creu que s'està "demostrant" que l'antiga CDC era "una banda organitzada del 3%"
|
El líder de C's critica Homs per voler "ser un heroi al carrer i després dir als tribunals que no sabia que la llei s'ha de complir"
|
El president de C's, Albert Rivera, ha estat aquest dimarts a Catalunya per visitar el MWC.
I aprofitant la seva presència a Barcelona, el líder de Ciutadans ha carregat, en una atenció als mitjans, contra el PDeCAT, l'expresident Artur Mas, l'exconseller Francesc Homs, i el sobiranisme en general.
Així, Rivera ha assegurat que les darreres informacions sobre el cas del 3% i els testimonis que apunten a la cúpula de l'antiga CDC estan "demostrant" que el partit era "una banda organitzada" de cobrament de comissions a canvi d'obra pública, i que ara "utilitzen l'estelada per tapar la corrupció".
A més, davant el testimoni de l'exconseller Francesc Homs al Suprem per 9-N, Rivera creu que està quedant clar que va "prevaricar".
En aquest sentit, ha criticat l'actuar diputat del PDeCAT per voler "ser un heroi al carrer i després dir als tribunals que no sabia que la llei s'ha de complir".
Albert Rivera ha centrat aquest dilluns les seves crítiques en el PDeCAT.
Així, el líder de C's ha relacionat directament el pas de l'antiga CDC al sobiranisme amb els possibles casos de corrupció que el poden afectar.
"Molts intentaren fugir cap endavant.
Artur Mas es va convertir a l'independentisme amb la mateixa velocitat que arribaven els casos de corrupció a CDC.
I ara ens n'adonem que no era independentista, és que volia impunitat davant la justícia", ha sentenciat, tot afegint que les darreres informacions judicials sobre l'expresident de la Generalitat i els casos de CDC "estan demostrant que CDC és una banda organitzada del 3%".
"Té tresorers i gent de la confiança de Mas imputada, i utilitzen l'estelada per tapar la corrupció.
Però en democràcia ningú és impune i espero que la justícia s'apliqui", ha sentenciat.
Sense deslligar els casos judicials per possible corrupció del procediment del 9-N, Rivera ha demanat que espera de TV3 "la mateixa cobertura per als judicis del 3% que la que es va fer per al 9-N".
En aquest sentit, ha criticat també a l'exconseller i actual diputat del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, per la seva declaració al Tribunal Suprem.
Per a Rivera, la qüestió no gira al voltant de cap qüestió política o democràtica.
"Això és prevaricació i quan un prevarica, és igual que es digui Homs, Mas o Urdangarin.
A Homs el crida el Suprem per ser aforat i per haver prevaricat presumptament.
Els càrrecs públics no estem per sobre de la llei", ha insistit.
És per això que ha volgut demanar a Homs i "als càrrecs públics" implicats en casos com el 9-N o de presumpta corrupció que "en lloc de pressionar als jutges i fer grans escarafalls, compareguin i admetin el que saben".
"No val ser herois al carrer i després dir als tribunals que no sabia que la llei s'havia de complir", ha dit en clara referència a Francesc Homs, tot qüestionant que "sent conseller de la Presidència i portaveu del Govern, no sàpigues que s'havia de complir la llei".
Rivera ha fet aquestes declaracions a les portes del MWC, i ha aprofitat també per mostrar-se convençut que "si fos per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, aquesta fira ja hauria marxat" de la ciutat.
"Per sort, no només depèn d'ella.
Així que, front als que volen generar polítiques antisistema, nosaltres apostem per l'ocupació de qualitat i el trisme de qualitat com el MWC", ha afegit, tot apunt tant que espera que "les polítiques de la Generalitat i Ada Colau no evitin que el MWC continuï sent part de Barcelona" en el futur.
Avís al PP pel pacte d'investidura
D'altra banda, Rivera ha volgut llençar de nou un avís al PP perquè "s'apliqui" i acompleixi els punts del pacte d'investidura que va signar amb C's i que ara semblen estar en l'aire.
Per al líder de la formació liberal, C's "ha complert la seva part, va votar la investidura de Rajoy i ha impulsat les reformes al Congrés".
Ara, però, "toca al PP demostrar si compleix o si els espanyols constates que no és de fiar".
"Si Rajoy no compleix, é perquè el PP no té remei.
Però tampoc té majoria absoluta, així que qüestions com les reformes o la comissió d'investigació pel cas Bárcenas es farà amb el PP o sense el PP.
I si no vol complir ni treballar contra la corrupció, hi ha una majoria alternativa a la càmera", ha sentenciat.
Amb tot, ha remarcat que els moviments dels populars i l'actitud de Rajoy encara demostren que el PP "arrossega els peus i li costen els canvis, perquè és un partit conservador, immobilista i amb molta corrupció".
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El president de C's, Albert Rivera, ha visitat el MWC a Barcelona. Ha carregat contra el PDeCAT, l'expresident Artur Mas, l'exconseller Francesc Homs i el sobiranisme en general. Ha assegurat que s'està demostrant que el CDC era \"una banda organitzada\" de cobrament de comissions del 3% a canvi d'obra pública, i que ara \"utilitzen l'estelada per tapar la corrupció\".",
"a2": "Durant una visita al Mobile World Congress de Barcelona aquest dimarts, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha carregat contra el PDeCAT i ha qualificat l’antiga CDC de banda organitzada en referència a les darreres informacions sobre el cas del 3%. També ha criticat la declaració al Tribunal Suprem de l'exconseller Francesc Homs pel cas del 9-N.",
"a3": "Amb ocasió d’una visita al MWC, Albert Rivera ha aprofitat una compareixença pública per carregar contra l'antiga CDC i el sobiranisme en general, tot recordant els casos de corrupció que se'ls imputa. A més, ha criticat els obstacles que Ada Colau posa al “turisme de qualitat” representat pel MWC i ha recordat al PP els seus compromisos amb Cs."
},
"extractive": {
"a1": "I aprofitant la seva presència a Barcelona, el líder de Ciutadans ha carregat, en una atenció als mitjans, contra el PDeCAT, l'expresident Artur Mas, l'exconseller Francesc Homs, i el sobiranisme en general.\nAixí, Rivera ha assegurat que les darreres informacions sobre el cas del 3% i els testimonis que apunten a la cúpula de l'antiga CDC estan \"demostrant\" que el partit era \"una banda organitzada\" de cobrament de comissions a canvi d'obra pública, i que ara \"utilitzen l'estelada per tapar la corrupció\".\nI ara ens n'adonem que no era independentista, és que volia impunitat davant la justícia\", ha sentenciat, tot afegint que les darreres informacions judicials sobre l'expresident de la Generalitat i els casos de CDC \"estan demostrant que CDC és una banda organitzada del 3%\".\nSense deslligar els casos judicials per possible corrupció del procediment del 9-N, Rivera ha demanat que espera de TV3 \"la mateixa cobertura per als judicis del 3% que la que es va fer per al 9-N\".",
"a2": "I aprofitant la seva presència a Barcelona, el líder de Ciutadans ha carregat, en una atenció als mitjans, contra el PDeCAT, l'expresident Artur Mas, l'exconseller Francesc Homs, i el sobiranisme en general.\nAixí, Rivera ha assegurat que les darreres informacions sobre el cas del 3% i els testimonis que apunten a la cúpula de l'antiga CDC estan \"demostrant\" que el partit era \"una banda organitzada\" de cobrament de comissions a canvi d'obra pública, i que ara \"utilitzen l'estelada per tapar la corrupció\".\nSense deslligar els casos judicials per possible corrupció del procediment del 9-N, Rivera ha demanat que espera de TV3 \"la mateixa cobertura per als judicis del 3% que la que es va fer per al 9-N\".\n\"No val ser herois al carrer i després dir als tribunals que no sabia que la llei s'havia de complir\", ha dit en clara referència a Francesc Homs, tot qüestionant que \"sent conseller de la Presidència i portaveu del Govern, no sàpigues que s'havia de complir la llei\".",
"a3": "I aprofitant la seva presència a Barcelona, el líder de Ciutadans ha carregat, en una atenció als mitjans, contra el PDeCAT, l'expresident Artur Mas, l'exconseller Francesc Homs, i el sobiranisme en general.\nAixí, Rivera ha assegurat que les darreres informacions sobre el cas del 3% i els testimonis que apunten a la cúpula de l'antiga CDC estan \"demostrant\" que el partit era \"una banda organitzada\" de cobrament de comissions a canvi d'obra pública, i que ara \"utilitzen l'estelada per tapar la corrupció\".\nRivera ha fet aquestes declaracions a les portes del MWC, i ha aprofitat també per mostrar-se convençut que \"si fos per Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, aquesta fira ja hauria marxat\" de la ciutat.\nD'altra banda, Rivera ha volgut llençar de nou un avís al PP perquè \"s'apliqui\" i acompleixi els punts del pacte d'investidura que va signar amb C's i que ara semblen estar en l'aire."
},
"extreme": {
"a1": "Albert Rivera, en una visita a Barcelona, ha dit que s'està demostrant que l'antiga CDC era \"una banda organitzada del 3%\".",
"a2": "Albert Rivera critica el PDeCAT per les informacions del cas del 3% que apunten a la cúpula de l’antiga CDC.",
"a3": "Rivera aprofita la visita al MWC a Barcelona per fer oposició al sobiranisme i pressionar els seus aliats a Madrid."
}
}
|
2,559 |
Els alcaldes de la Tordera denuncien inacció de les administracions supramunicipals un mes després del Gloria
|
Alerten que els problemes de mobilitat s'agreujaran per Setmana Santa i a l'estiu sense els ponts derruïts pel temporal
|
Els alcaldes de l'Alt Maresme i la Costa Brava Sud afectats pel pas del temporal Gloria i desbordament del riu Tordera –Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Palafolls i Tordera– denuncien inacció de les administracions supramunicipals al territori.
"Els problemes no es resolen amb l'agilitat que el territori es mereix", ha lamentat l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, quan fa un mes del pas de la borrasca.
De fet, ara fa tot just una setmana que han començat els treballs per substituir el pont sobre el riu Tordera que connecta Malgrat i Blanes, i que no estarà enllestit almenys fins a final d'any.
Els problemes de mobilitat a la zona ja s'han començat a notar i els alcaldes asseguren que la situació s'agreujarà per Setmana Santa i a l'estiu.
Actualment, explica el primer tinent d'alcalde de Malgrat de Mar, Jofre Serret, més de 2.000 persones utilitzen els autobusos llançadora entre Blanes i Malgrat de Mar, en un moment de l'any on la mobilitat és "reduïda".
L'augment del nombre d'usuaris, diu, serà exponencial a l'abril i als mesos de juliol i agost.
"Si ara triguem 30 minuts per anar de Magrat a Blanes, no em vull imaginar com serà a l'estiu", assegura.
Serret afirma que la comunicació amb Rodalies i per carretera és "indispensable" per al sector turístic, així com per a les persones que treballen a una i altra banda del riu i per als estudiants que es desplacen entre municipis de la comarca, a Girona o a Barcelona.
I és que a banda del transport públic, també està "col·lapsada" la circulació viària per les carreteres que connectes actualment les dues bandes del riu, després de la trencadissa a la BV-6001.
L'alcalde de Tordera, Joan Carles García, diu que el problema ve agreujat pel Gloria, però té el seu origen en la manca d'inversió històrica en aquest territori.
"Reivindiquem allò que corre pressa, però no des de fa un mes, sinó des de fa molts anys.
El Glòria s'ha emportat els ponts, però el problema no és d'avui", ha etzibat.
També en aquest sentit s'ha pronunciat l'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, que considera "absolutament necessari" que les administracions supramunicipal donin resposta immediata als seus deures.
Dulsat avisa que en els pròxims mesos passaran per aquests municipis dos milions de turistes i exigeix celeritat per resoldre els problemes de comunicacions, així com per a la reparació de les façanes marítimes dels pobles costaners.
"No tenim previsió de quan rebrem les ajudes i els ajuntaments no esperarem", assegura.
També està preocupada per la situació que es pugui donar amb l'arribada del turisme l'alcaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom: "Nosaltres ens hem arremangat, però no tenim cap resposta on ens diguin amb quina quantia pensen ajudar-nos".
Colom també lamenta la situació d'alguns concessionaris que no podran obrir el negoci per la situació de les platges.
"Prou de paraules, demanem fets.
Tenim un problema gravíssim, la temporada d'estiu és aquí i vivim del turisme.
Això no pot ser", ha exclamat l'alcaldessa.
L'alcalde de Blanes, Àngel Canosa es mostra també "insatisfet" per la gestió d'administracions com l'ACA o el govern de l'Estat: "Estan postergant la resolució de problemes, els terminis s'allarguen i les mesures no arriben".
Un altre dels sectors sobre els que s'ha posat el focus és la pagesia, greument afectada pel temporal.
La primera tinent d'alcalde de Palafolls, Susanna Pla, planteja un debat profund sobre la gestió de les lleres i reclama a totes les administracions que treballin per poder recuperar la producció d'horta d'aquest territori.
"La pagesia ha quedat tocada de mort i cal el suport d'administracions supramunicipals o no ens en sortirem", afegeix el tinent d'alcalde de Malgrat de Mar, Jofre Serret.
El representant malgratenc ha volgut també evidenciar la pluralitat de colors polítics en aquests ajuntaments i assegura que la denuncia "no va de territoris, de províncies, ni de comarques".
Va, diu, de "treballar conjuntament per fer front a una situació molt dura" per a diferents sectors econòmics.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Els alcaldes dels municipis de Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Palafolls i Tordera, afectats pel temporal Glòria i el desbordament del riu Tordera, denuncien inacció de les administracions supramunicipals. Fa tot just una setmana que han començat els treballs per substituir el pont sobre el riu Tordera que connecta Malgrat i Blanes, i hi ha problemes de mobilitat a la zona.",
"a2": "Un mes després del pas del temporal Glòria, els alcaldes de l'Alt Maresme i la Costa Brava Sud afectats critiquen la inacció de les administracions supramunicipals a l'hora de començar els treballs de reparació de les infraestructures danyades. Denuncien una manca d'inversió històrica i alerten que la situació de la mobilitat es podria agreujar de cara a Setmana Santa.",
"a3": "Els ajuntaments afectats pel temporal Glòria i el desbordament del riu Tordera han denunciat la mancança d'actuacions de les administracions autonòmiques i estatals per solucionar les destrosses que afecten la mobilitat, les infraestructures o l'agricultura al territori. Els alcaldes de Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Palafolls i Tordera han manifestat la seva voluntat de treballar conjuntament per afrontar la situació."
},
"extractive": {
"a1": "Els alcaldes de l'Alt Maresme i la Costa Brava Sud afectats pel pas del temporal Gloria i desbordament del riu Tordera –Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Palafolls i Tordera– denuncien inacció de les administracions supramunicipals al territori.\n\"Els problemes no es resolen amb l'agilitat que el territori es mereix\", ha lamentat l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, quan fa un mes del pas de la borrasca.\nActualment, explica el primer tinent d'alcalde de Malgrat de Mar, Jofre Serret, més de 2.000 persones utilitzen els autobusos llançadora entre Blanes i Malgrat de Mar, en un moment de l'any on la mobilitat és \"reduïda\".\nL'alcalde de Blanes, Àngel Canosa es mostra també \"insatisfet\" per la gestió d'administracions com l'ACA o el govern de l'Estat: \"Estan postergant la resolució de problemes, els terminis s'allarguen i les mesures no arriben\".",
"a2": "Els alcaldes de l'Alt Maresme i la Costa Brava Sud afectats pel pas del temporal Gloria i desbordament del riu Tordera –Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Palafolls i Tordera– denuncien inacció de les administracions supramunicipals al territori.\nDe fet, ara fa tot just una setmana que han començat els treballs per substituir el pont sobre el riu Tordera que connecta Malgrat i Blanes, i que no estarà enllestit almenys fins a final d'any.\nDulsat avisa que en els pròxims mesos passaran per aquests municipis dos milions de turistes i exigeix celeritat per resoldre els problemes de comunicacions, així com per a la reparació de les façanes marítimes dels pobles costaners.\nL'alcalde de Blanes, Àngel Canosa es mostra també \"insatisfet\" per la gestió d'administracions com l'ACA o el govern de l'Estat: \"Estan postergant la resolució de problemes, els terminis s'allarguen i les mesures no arriben\".",
"a3": "Els alcaldes de l'Alt Maresme i la Costa Brava Sud afectats pel pas del temporal Gloria i desbordament del riu Tordera –Blanes, Lloret, Tossa, Malgrat, Palafolls i Tordera– denuncien inacció de les administracions supramunicipals al territori.\nSerret afirma que la comunicació amb Rodalies i per carretera és \"indispensable\" per al sector turístic, així com per a les persones que treballen a una i altra banda del riu i per als estudiants que es desplacen entre municipis de la comarca, a Girona o a Barcelona.\nDulsat avisa que en els pròxims mesos passaran per aquests municipis dos milions de turistes i exigeix celeritat per resoldre els problemes de comunicacions, així com per a la reparació de les façanes marítimes dels pobles costaners.\nL'alcalde de Blanes, Àngel Canosa es mostra també \"insatisfet\" per la gestió d'administracions com l'ACA o el govern de l'Estat: \"Estan postergant la resolució de problemes, els terminis s'allarguen i les mesures no arriben\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els alcaldes del municipis afectats pel temporal Glòria i el desbordament del riu Tordera denuncien inacció de les administracions supramunicipals.",
"a2": "Els alcaldes de la Tordera afectats pel temporal Glòria demanen celeritat a les administracions per començar els treballs de reconstrucció.",
"a3": "Alcaldes de l'Alt Maresme i la Costa Brava s’uneixen per reclamar actuacions al territori arran del desbordament del Tordera."
}
}
|
2,782 |
Baiget es reunirà amb Millo per exigir més punts d'inspecció fronterera a Catalunya per ser més competitius
|
El conseller reclama una negociació més àgil amb els estibadors i que el servei de duanes estigui obert les 24 hores del dia els 365 dies a l'any
|
El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha anunciat que en els pròxims dies es reunirà amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per ''exigir' que el govern espanyol ampliï els punts d'inspecció fronterera a Catalunya incloent un nou punt fronter al port de Palamós i que ampliï l'horari de servei de duanes a les 24 hores del dia els 7 dies a la setmana, una exigència llargament reivindicada pel Govern aquests últims anys.
Baiget ha explicat que les empreses exportadores necessiten del màxim de facilitats per poder ser el més competitives possibles en el mercat global.
Baiget ha fet aquesta reivindicació en el transcurs de la seva intervenció en els 'Dinars Cambra' que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona.
En la seva intervenció, Baiget ha afirmat que ''el conflicte amb els estibadors s'hagués pogut estalviar si l'Estat hagués volgut escoltar la veu dels ports'' com el port de Barcelona i de Tarragona ''que no han estat consultats'' per part del Ministeri de Foment al llarg del conflicte, ha reblat el conseller davant uns 200 empresaris reunits a la Casa Llotja de Mar.
Baiget ha qualificat de ''coll d'ampolla'' el model de gestió que el govern espanyol manté amb els ports de l'Estat que amb les seves restriccions horàries d'atenció a les empreses exportadores i entrades de mercaderies el que fa és alentir les entrades o sortides de productes, béns i serveis als punts fronterers de l'estat espanyol.
Baiget ha explicat que el contingut de la trobada amb Millo, encara sense data concreta, versarà sobre aquesta reclamació de la gestió del conflicte amb els estibadors del port, dels horaris dels punts duaners i de la necessitat de trobar solucions a ''colls d'ampolla'' com la necessitat d'agilitzar el procediment per obtenir visats per a captar talent estranger i per a les seves famílies.
La conferència de Baiget davant els empresaris dels 'Dinars Cambra' portava per títol 'Tenim una economia productiva preparada per al futur?'.
El conseller ha afirmat que les empreses catalanes estaven preparades per respondre en aquest canvi i ha advertit que l'economia catalana no s'enfronta '' a una època de canvis sinó més aviat a un canvi d'època'' que requereix de la innovació, la formació i la internacionalització.
Baiget ha assegurat que l'economia catalana ha aconseguit sortir de la crisi però en els pròxims mesos el que cal és beneficiar al conjunt de la societat d'aquests canvis i per això ha reiterat la necessitat que el salari mínim interprofessional se situï en els 1.000 euros al mes.
Per tant, ha dit, ''els deures a curt termini passen per consolidar la recuperació i fer-la extensiva cada vegada a un major nombre de conciutadans''.
El conseller ha reconegut que en l'àmbit de la formació ocupacional i continua ''no es pot parlar d'un balanç molt positiu''.
És per això que el conseller ha anunciat que en les pròximes setmanes el Govern aprovarà una iniciativa que obligarà a ''recuperar'' el sobrant de les inversions financeres que el Departament d'Empresa fa en l'àmbit empresarial es destini amb la seva integritat a programes d'innovació empresarial.
Entre les mesures concretes que el conseller ha anunciat també ha afegit una modificació de la configuració del Consell Català de l'Empresa que haurà de passar a ser un òrgan consultiu permanent de concertació de les polítiques productives que es posi al servei del Pacte Nacional per a la Indústria.
En un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i amb presència de representants de les cambres de comerç de Catalunya, Baiget també s'ha referit a la tramitació de la llei de Cambres i ha assegurat que des del mes de novembre que es va aprovar la memòria preliminar el Govern ha estat negociant ''i anem en la bona direcció'' ha assegurat, sense concretar cap calendari concret més que afirmar que el 2017 serà l'any de la nova llei de Cambres.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Jordi Baiget considera que el model actual de gestió estatal dels ports, amb restriccions horàries a l'atenció a les empreses exportadores i importadores, alenteix el trànsit de mercaderies. És per això que demanarà al Govern espanyol que afegeixi un nou punt fronterer a Palamós i ampliï l'horari d'atenció a les empreses.",
"a2": "En un “Dinar Cambra” amb la Cambra de Comerç de Barcelona, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha explicat que properament es reunirà amb Enric Millo, delegat del Govern espanyol a Catalunya, per exigir que s’afegeixi un punt fronter al port de Palamós i s’ampliï l’horari del servei de duanes per facilitar la tramitació de les empreses exportadores.",
"a3": "Durant un dinar a la Cambra de Comerç de Barcelona, el Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha informat que reclamarà solucions a Enric Millo per agilitzar la congestió dels punts d’inspecció duanera. Entre d’altres, demanarà ampliar l’horari de 24 hores durant tot l’any, incorporar un nou punt fronterer a Palamós, agilitzar l’obtenció de visats i gestionar la crisi dels estibadors."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha anunciat que en els pròxims dies es reunirà amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per ''exigir' que el govern espanyol ampliï els punts d'inspecció fronterera a Catalunya incloent un nou punt fronter al port de Palamós i que ampliï l'horari de servei de duanes a les 24 hores del dia els 7 dies a la setmana, una exigència llargament reivindicada pel Govern aquests últims anys.\nBaiget ha qualificat de ''coll d'ampolla'' el model de gestió que el govern espanyol manté amb els ports de l'Estat que amb les seves restriccions horàries d'atenció a les empreses exportadores i entrades de mercaderies el que fa és alentir les entrades o sortides de productes, béns i serveis als punts fronterers de l'estat espanyol.\nBaiget ha assegurat que l'economia catalana ha aconseguit sortir de la crisi però en els pròxims mesos el que cal és beneficiar al conjunt de la societat d'aquests canvis i per això ha reiterat la necessitat que el salari mínim interprofessional se situï en els 1.000 euros al mes.\nEn un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i amb presència de representants de les cambres de comerç de Catalunya, Baiget també s'ha referit a la tramitació de la llei de Cambres i ha assegurat que des del mes de novembre que es va aprovar la memòria preliminar el Govern ha estat negociant ''i anem en la bona direcció'' ha assegurat, sense concretar cap calendari concret més que afirmar que el 2017 serà l'any de la nova llei de Cambres.",
"a2": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha anunciat que en els pròxims dies es reunirà amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per ''exigir' que el govern espanyol ampliï els punts d'inspecció fronterera a Catalunya incloent un nou punt fronter al port de Palamós i que ampliï l'horari de servei de duanes a les 24 hores del dia els 7 dies a la setmana, una exigència llargament reivindicada pel Govern aquests últims anys. \nEn la seva intervenció, Baiget ha afirmat que ''el conflicte amb els estibadors s'hagués pogut estalviar si l'Estat hagués volgut escoltar la veu dels ports'' com el port de Barcelona i de Tarragona ''que no han estat consultats'' per part del Ministeri de Foment al llarg del conflicte, ha reblat el conseller davant uns 200 empresaris reunits a la Casa Llotja de Mar.\nBaiget ha qualificat de ''coll d'ampolla'' el model de gestió que el govern espanyol manté amb els ports de l'Estat que amb les seves restriccions horàries d'atenció a les empreses exportadores i entrades de mercaderies el que fa és alentir les entrades o sortides de productes, béns i serveis als punts fronterers de l'estat espanyol. \nEn un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i amb presència de representants de les cambres de comerç de Catalunya, Baiget també s'ha referit a la tramitació de la llei de Cambres i ha assegurat que des del mes de novembre que es va aprovar la memòria preliminar el Govern ha estat negociant ''i anem en la bona direcció'' ha assegurat, sense concretar cap calendari concret més que afirmar que el 2017 serà l'any de la nova llei de Cambres.",
"a3": "El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha anunciat que en els pròxims dies es reunirà amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, per ''exigir' que el govern espanyol ampliï els punts d'inspecció fronterera a Catalunya incloent un nou punt fronter al port de Palamós i que ampliï l'horari de servei de duanes a les 24 hores del dia els 7 dies a la setmana, una exigència llargament reivindicada pel Govern aquests últims anys. \nBaiget ha explicat que el contingut de la trobada amb Millo, encara sense data concreta, versarà sobre aquesta reclamació de la gestió del conflicte amb els estibadors del port, dels horaris dels punts duaners i de la necessitat de trobar solucions a ''colls d'ampolla'' com la necessitat d'agilitzar el procediment per obtenir visats per a captar talent estranger i per a les seves famílies. \nBaiget ha qualificat de ''coll d'ampolla'' el model de gestió que el govern espanyol manté amb els ports de l'Estat que amb les seves restriccions horàries d'atenció a les empreses exportadores i entrades de mercaderies el que fa és alentir les entrades o sortides de productes, béns i serveis als punts fronterers de l'estat espanyol. \nBaiget ha fet aquesta reivindicació en el transcurs de la seva intervenció en els 'Dinars Cambra' que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona. "
},
"extreme": {
"a1": "Jordi Baiget, conseller d'Empresa i Coneixement, demanarà al Govern espanyol que ampliï els punts fronterers i els horaris de les duanes.",
"a2": "El conseller d’Empresa i Coneixement parlarà amb Enric Millo per exigir nous punts fronterers i l’ampliació d’horaris a les duanes.",
"a3": "Baiget reclamarà a Millo ampliar l’horari dels punts d’inspecció duanera per acabar amb les congestions. "
}
}
|
2,878 |
La fiscal del 'cas Nóos' retreu als governs balear i valencià "arbitrarietat" per adjudicar projectes a Urdangarin
|
Les defenses al·leguen davant del Suprem que els exducs de Palma i Diego Torres han estat condemnats "mediàticament" i sense proves
|
La fiscal del Tribunal Suprem que ha presentat el recurs pel 'cas Nóos', María Ángeles Garrido, ha retret aquest dimecres als governs valencià i balear del PP que adjudiquessin projectes esportius i turístics a l'organització d'Iñaki Urdangarin de forma "arbitrària" i sense concurs públic.
No obstant, ha assenyalat a l'exduc de Palma i al seu exsoci, Diego Torres, que instiguessin la prevaricació d'alts càrrecs públics.
Durant la vista oral per presentar els recursos de cassació, les defenses han demanat l'absolució i els advocats dels exducs de Palma i de Torres han al·legat que han estat condemnats sense proves i se'ls ha perjudicat socialment i pels mitjans de comunicació.
El Suprem haurà de deliberar sobre els diversos recursos, inclosa la petició de la fiscalia d'incrementar la pena de presó de sis anys i tres mesos a 14 anys i mig per a Urdangarin.
També es veuran els recursos de l'acusació popular Manos Limpias, l'Advocacia de l'estat, el govern balear, i les defenses del propi Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres i l'expresident balear Jaume Matas.
La infanta Cristina i la dona de Torres, entre altres, es van conformar amb la sentència.
El ministeri públic, que havia demanat al final del judici 19 anys de presó, no està d'acord amb la sentència de l'Audiència de Palma i demana un augment considerable de penes, per tenir en compte menys atenuants i considerar més greus alguns dels delictes.
Igualment, també demana un increment de pena per a Diego Torres, condemnat a vuit anys i mig de presó.
També demana incrementar la pena de presó contra l'expresident balear Jaume Matas, de 3 anys i 8 mesos a 4 anys.
Per últim, demana la inhabilitació de tres alts càrrecs valencians per prevaricació en l'organització d'esdeveniments a la capital valenciana, càrrecs que van quedar absolts per l'Audiència de Palma.
En la seva intervenció, la fiscal Garrido ha culpat Urdangarin i Torres de corrompre alts càrrecs per aconseguir signar convenis amb les administracions per organitzar grans esdeveniments turístics i esportius, sense passar per cap concurs públic ni cap control detallat de les despeses.
Per això, ha recordat que les administracions públiques no tenen llibertat absoluta per adjudicar i gastar el que es vulgui, sinó que s'han de justificar la necessitat, l'elecció de l'adjudicatari i les despeses per tal de garantir l'interès públic.
L'advocada de l'estat ha demanat també un increment de les penes, i ha augmentat en 71.000 euros els imports defraudats a Hisenda per part dels dos principals acusats.
Això també faria incrementar la responsabilitat civil solidària de les seves esposes, que han de pagar, segons l'Audiència de Palma, la meitat del defraudat per haver-se'n lucrat.
Per la seva banda, l'advocada del govern balear ha reclamat que Torres i Urdangarin retornin els 2,2 milions d'euros gastats en dos grans esdeveniments, perquè no tenien interès públic.
L'advocat de la Generalitat Valenciana també ha reclamat perjudicis patrimonials.
L'advocat de Manos Limpias ha recordat les dificultats per presentar el recurs, després de la renúncia de l'anterior lletrada, Virginia López Negrete, i de l'empresonament del secretari general del sindicat ultra, Miguel Bernad, per suposada extorsió.
Segons l'acusació popular, hi havia prou proves per portar a judici la Infanta Cristina, i per això ha rebutjat la condemna en costes que li va imposar l'Audiència per suposada temeritat processal.
Després d'una pausa ha estat el torn de les defenses.
L'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, ha dit que si s'admet alguna altra retenció de l'IVA en algunes factures, l'import suposadament defraudat ja no arribaria a ser delictiu.
També ha assegurat que la Fundació Illesport no era una entitat pública i per tant no es va poder cometre cap delicte contra l'administració.
En tot cas, ha demanat als magistrats l'absolució del seu client, tot i haver estat ja condemnat "per una part de la societat i dels mitjans de comunicació".
L'advocat de Torres, Manuel González Peeters, ha al·legat que abans del judici a Palma es van acceptar les factures presentades per justificar les despeses, i per tant el judici no s'hagués hagut de celebrar, perquè no hi ha delicte fiscal.
Per la seva banda, l'advocat de la infanta Cristina, Pau Molins, ha demanat la condemna en costes a Manos Limpias, per temeritat processal en demanar vuit anys de presó per col·laboració en frau fiscal.
Segons ell, el sindicat ultra només va mantenir l'acusació per fer "dany mediàtic" a la cunyada del rei i per "interessos espuris" i "promocionar-se o fins i tot lucrar-se".
Així, ha recordat que abans del judici va retirar un informe pericial que era l'única prova contra la Infanta.
Per últim, els advocats dels alts càrrecs valencians, Luis Lobón, Jorge Vela i Elisa Maldonado, han al·legat que l'empresa que gestionava la Ciutat de les Arts i les Ciències no era pública i per tant no havia de seguir els procediments administratius.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "S'han presentat els recursos de cassació del \"cas Nóos\": la fiscal del Tribunal Suprem ha retret als imputats que acordessin amb les administracions l'organització d'esdeveniments esportius i turístics sense passar cap concurs ni cap altre mode de control de les despeses. Les defenses demanen l'absolució perquè han estat condemnats sense proves i els medis els han perjudicat.",
"a2": "El Tribunal Suprem haurà de decidir sobre diferents recursos en el cas Nóos. La Fiscalia demana més anys de presó per a Iñaki Urdangarín, Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas. La fiscal retreu que els Governs valencià i balear (del PP) adjudiquessin projectes sense concurs públic i arbitràriament a la fundació d’Urdangarin i això instigués la prevaricació.",
"a3": "La fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Garrido, ha demanat augmentar a 14 anys de presó la condemna d’Iñaki Urdangarin pel cas Nóos. Garrido considera que va incitar alts càrrecs públics perquè li adjudiquessin projectes il·legalment. Per contra, el lletrat d’Iñaki Urdangarin ha sol·licitat l’absolució del seu client perquè la societat i els mitjans de comunicació ja l’han condemnat."
},
"extractive": {
"a1": "La fiscal del Tribunal Suprem que ha presentat el recurs pel 'cas Nóos', María Ángeles Garrido, ha retret aquest dimecres als governs valencià i balear del PP que adjudiquessin projectes esportius i turístics a l'organització d'Iñaki Urdangarin de forma \"arbitrària\" i sense concurs públic. \nL'advocat de Torres, Manuel González Peeters, ha al·legat que abans del judici a Palma es van acceptar les factures presentades per justificar les despeses, i per tant el judici no s'hagués hagut de celebrar, perquè no hi ha delicte fiscal.\nPer la seva banda, l'advocat de la infanta Cristina, Pau Molins, ha demanat la condemna en costes a Manos Limpias, per temeritat processal en demanar vuit anys de presó per col·laboració en frau fiscal.\nPer això, ha recordat que les administracions públiques no tenen llibertat absoluta per adjudicar i gastar el que es vulgui, sinó que s'han de justificar la necessitat, l'elecció de l'adjudicatari i les despeses per tal de garantir l'interès públic.",
"a2": "La fiscal del Tribunal Suprem que ha presentat el recurs pel 'cas Nóos', María Ángeles Garrido, ha retret aquest dimecres als governs valencià i balear del PP que adjudiquessin projectes esportius i turístics a l'organització d'Iñaki Urdangarin de forma \"arbitrària\" i sense concurs públic. \nL'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, ha dit que si s'admet alguna altra retenció de l'IVA en algunes factures, l'import suposadament defraudat ja no arribaria a ser delictiu.\nL'advocat de Torres, Manuel González Peeters, ha al·legat que abans del judici a Palma es van acceptar les factures presentades per justificar les despeses, i per tant el judici no s'hagués hagut de celebrar, perquè no hi ha delicte fiscal.\nPer la seva banda, l'advocat de la infanta Cristina, Pau Molins, ha demanat la condemna en costes a Manos Limpias, per temeritat processal en demanar vuit anys de presó per col·laboració en frau fiscal.",
"a3": "La fiscal del Tribunal Suprem que ha presentat el recurs pel 'cas Nóos', María Ángeles Garrido, ha retret aquest dimecres als governs valencià i balear del PP que adjudiquessin projectes esportius i turístics a l'organització d'Iñaki Urdangarin de forma \"arbitrària\" i sense concurs públic. \nL'advocat de Torres, Manuel González Peeters, ha al·legat que abans del judici a Palma es van acceptar les factures presentades per justificar les despeses, i per tant el judici no s'hagués hagut de celebrar, perquè no hi ha delicte fiscal.\nNo obstant, ha assenyalat a l'exduc de Palma i al seu exsoci, Diego Torres, que instiguessin la prevaricació d'alts càrrecs públics. \nEl Suprem haurà de deliberar sobre els diversos recursos, inclosa la petició de la fiscalia d'incrementar la pena de presó de sis anys i tres mesos a 14 anys i mig per a Urdangarin. "
},
"extreme": {
"a1": "Segons la fiscal, els exducs de Palma i Torres organitzaven projectes esportius amb diners públics sense cap control de les despeses.",
"a2": "El cas Nóos arriba al final del judici amb peticions de més anys de presó per Urdangarin, Torres i Matas.",
"a3": "La Fiscalia demana l’augment de la condemna d’Iñaki Urdangarín de 6 a 14 anys de presó."
}
}
|
1,193 |
633.210 catalans no troben feina
|
El inscrits aquest gener al Servei d'Ocupació es disparen un 7,39% respecte ara fa un any
|
Cua per inscriure's a l'atur a l'oficina de l'Anoia del Servei d'Ocupació de Catalunya.
Foto: Bernat Ferrer.
El nombre d'inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest mes de gener ha estat de 633.210 desocupats, cosa que suposa un augment de 18.966 persones més que al desembre, un 3,09% més en termes intermensuals, segons el ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social.
En relació amb el gener de l'any passat, l'increment d'aturats ha estat de 43.587 persones, un 7,39%.
Tot amb tot, l'increment de l'atur registrat a Catalunya aquest gener ha estat el menys intens que s'ha produït aquests últims quatre anys de crisi econòmica, cosa que suposa una eventual desacceleració en la tendència de l'augment de la desocupació.
Al conjunt de l'Estat, l'atur suma 4.599.829 persones, amb 177.470 aturats més, un 4,01% més, un punt més que a Catalunya.
La intensitat de l'augment de l'atur aquest gener, en termes intermensuals, és la més baixa d'aquests últims quatre anys de crisi econòmica i recessió de l'economia espanyola i catalana.
El gener de l'any passat, l'augment dels aturats en relació amb el desembre del 2010 va ser de 27.250 persones, un 4,8% en termes percentuals.
El gener del 2010 en relació amb el desembre del 2009, l'augment dels aturats va ser de 22.122 persones, el 3,9%.
El gener del 2009, en plena crisi econòmica, l'atur va pujar 32.525 persones, el 7,6% i per últim, el gener del 2008, tot i que l'increment de l'atur en xifres absolutes va ser menor que aquest gener, 17.108 aturats més, en xifres percentuals l'increment va ser del 6,4%, el doble del percentatge d'aquest mes de gener.
L'atur a Catalunya puja menys que a l'Estat
En relació amb l'Estat espanyol, l'augment de l'atur a Catalunya també ha estat d'una menor intensitat.
A l'Estat, les llistes de l'atur van tancar el gener amb 4.599.829 persones, cosa que suposa un augment de 177.470 persones, un 4,01% més en termes percentuals, un punt més per sobre que l'increment que ha acumulat l'atur de Catalunya.
En relació amb el gener de l'any passat, el nombre d'aturats a l'Estat ha augmentat 368.826 persones, el 8,72% més, també més d'un punt per sobre de l'increment que s'ha produït a Catalunya.
El sector Serveis continua liderant la destrucció d'ocupació
Els sector Serveis continua sent on més ocupació es destrueix, passant per davant de la Indústria i la Construcció.
Malgrat tot, però, el sector registra també en aquest cas una certa frenada en l'augment del nombre d'aturats.
Dels prop de 19.000 nous aturats que es van registrar el gener, fins a 14.441 corresponen al sector Serveis, això és un increment del 3,8% respecte el mes de desembre, 2,1 punts menys del creixement que el sector va registrar el gener de l'any passat que era del 5,9%.
El total de desocupats del sector assoleix la xifra de 389.976 desocupats, sent el sector amb més atur en nombres absoluts.
Per darrera dels Serveis però a gran distància hi ha el sector de la Construcció el passat gener va incorporar 1.628 nous aturats, situant el nombre total de desocupats en 103.247 persones.
El creixement registrat és un 1,6% més respecte el desembre, pràcticament la meitat del ascens que es registrava el gener del 2011 (3,4%).
Es consolida així un cert estancament de l'atur en el sector que va ser el primer en notar els efectes de la crisi econòmica.
En xifres absolutes similars hi ha el sector de la Indústria, que al gener passat va acumular 96.622 aturats, són 2.105 més que el gener, un 2,2%.
En percentatge, aquí l'atur augmenta en la mateixa tendència que ho va fer un any enrere.
També el passat mes de gener es van incorporar a les llistes d'aturats 160 treballadors procedents del sector de l'Agricultura, el que representa un augment mensual de l'1,4%.
També en aquest cas, l'any passat l'augment registrat era major, del 2,2%.
En total, el sector acumula 11.652 aturats.
Finalment, també augmenta un 2% mensual el col·lectiu d'aturats sense ocupació anterior.
El passat gener s'hi van sumar 632 persones, això és un 2% més que el desembre.
En total hi ha en aquest grup d'aturats de llarga durada fins a 31.713 desocupats.
|
[] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'atur del mes de gener a Catalunya ha augmentat en un 3,09%, un punt menys que en l'Estat. En termes interanuals, aquesta diferència es manté. L'atur ha augmentat sobretot al sector Serveis i també, però a una bona distància, el de la construcció i la indústria. També augmenta l'atur al sector agrícola i el nombre d'aturats sense ocupació anterior.",
"a2": "A Catalunya, l’atur registra una lleu desacceleració en relació als darrers tres anys de crisi econòmica, segons dades del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Ara mateix hi ha 633.210 catalans a l’atur. També ha estat menor el percentatge d’aturats en relació amb Espanya. El sector Serveis és el que més treballadors perd, per davant d’Indústria i Construcció. ",
"a3": "Gener ha tancat amb 18.966 persones més inscrites al Servei d'Ocupació de Catalunya. Respecte el mateix mes de l’any anterior, suposa un augment de 43.587 aturats, un 7,39% més. Val a dir que és el menor augment registrat durant els darrers quatre anys. El sector Serveis continua estant al capdavant de la destrucció de llocs de treball a Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "El nombre d'inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest mes de gener ha estat de 633.210 desocupats, cosa que suposa un augment de 18.966 persones més que al desembre, un 3,09% més en termes intermensuals, segons el ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social.\nA l'Estat, les llistes de l'atur van tancar el gener amb 4.599.829 persones, cosa que suposa un augment de 177.470 persones, un 4,01% més en termes percentuals, un punt més per sobre que l'increment que ha acumulat l'atur de Catalunya.\nA l'Estat, les llistes de l'atur van tancar el gener amb 4.599.829 persones, cosa que suposa un augment de 177.470 persones, un 4,01% més en termes percentuals, un punt més per sobre que l'increment que ha acumulat l'atur de Catalunya.\nEls sector Serveis continua sent on més ocupació es destrueix, passant per davant de la Indústria i la Construcció.",
"a2": "El nombre d'inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest mes de gener ha estat de 633.210 desocupats, cosa que suposa un augment de 18.966 persones més que al desembre, un 3,09% més en termes intermensuals, segons el ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social.\nTot amb tot, l'increment de l'atur registrat a Catalunya aquest gener ha estat el menys intens que s'ha produït aquests últims quatre anys de crisi econòmica, cosa que suposa una eventual desacceleració en la tendència de l'augment de la desocupació. \nA l'Estat, les llistes de l'atur van tancar el gener amb 4.599.829 persones, cosa que suposa un augment de 177.470 persones, un 4,01% més en termes percentuals, un punt més per sobre que l'increment que ha acumulat l'atur de Catalunya.\nEls sector Serveis continua sent on més ocupació es destrueix, passant per davant de la Indústria i la Construcció.",
"a3": "El nombre d'inscrits al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) aquest mes de gener ha estat de 633.210 desocupats, cosa que suposa un augment de 18.966 persones més que al desembre, un 3,09% més en termes intermensuals, segons el ministeri espanyol d'Ocupació i Seguretat Social. \nEn relació amb el gener de l'any passat, l'increment d'aturats ha estat de 43.587 persones, un 7,39%. \nTot amb tot, l'increment de l'atur registrat a Catalunya aquest gener ha estat el menys intens que s'ha produït aquests últims quatre anys de crisi econòmica, cosa que suposa una eventual desacceleració en la tendència de l'augment de la desocupació. \nEls sector Serveis continua sent on més ocupació es destrueix, passant per davant de la Indústria i la Construcció. "
},
"extreme": {
"a1": "L'augment de l'atur a Catalunya ha estat un punt inferior al de l'Estat i ha augmentat sobretot al sector serveis. ",
"a2": "L’atur puja al gener a Catalunya, però menys que els tres anys de crisi econòmica i menys que a Espanya. ",
"a3": "L'atur augmenta en 18.966 persones durant el gener amb el sector Serveis com el més perjudicat."
}
}
|
2,811 |
Metges de Catalunya convoca vaga a l'atenció primària entre el 13 i el 16 d'octubre: "És la vaga de la desesperació"
|
La protesta pretén "salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial" de l'ICS
|
El sindicat Metges de Catalunya ha convocat vaga a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) pels dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre per "salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial", segons ha anunciat aquest dissabte en una roda de premsa.
El president del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya, Javier O'Farrill, ha assegurat que és "la vaga de la desesperació" provocada per "la ineptitud del departament de la Consellera, del CatSalut i l'ICS".
O'Farrill ha fet una crida a l'ICS a "asseure's a negociar de veritat" per evitar la protesta.
El sindicat ha criticat la "deixadesa" de l'administració amb l'atenció primària i ha admès ser "conscient" de l'impacte de la vaga en plena pandèmia.
"Volem qualitat a l'atenció primària", ha dit O'Farrill, criticant que ara s'està atenent a la població com si fossin "bestiar".
"La vaga és el resultat de la desídia dels gestors polítics en la política sanitària d'aquest país", ha afegit.
"Som conscients del moment que vivim, però ara estem treballant amb serveis mínims", ha lamentat O'Farrill.
"La població té la sensació que el metge de primària no està visitant, i estem atenent un 20% més d'activitat que abans de la pandèmia.
Ningú ens escolta, i estem entre l'espasa i la paret", ha lamentat.
La doctora Elena Bartolozzi, també de Metges de Catalunya, ha dit que la vaga es convoca precisament perquè els facultatius no poden atendre com voldrien a la ciutadania.
"Estem desesperats per fer el que ens toca, i no podem.
No estem atenent bé a la població, i com a metges estem molt frustrats", ha remarcat.
La vaga, que convoca el sindicat majoritari al sector, fa una crida als 5.900 facultatius, com metges de família, pediatres, odontòlegs, ginecòlegs o radiòlegs d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS).
En la roda de premsa, O'Farrill ha criticat que en els últims anys l'atenció primària ha perdut 1.000 facultatius i ha lamentat que la consellera de Salut, Alba Vergés, digués al parlament que s'està "molt bé" en professionals.
"Estem parlant del col·lapse del sistema", ha afegit el metge.
"El departament no explica que no té la capacitat d'atendre la població, però nosaltres ho assenyalem", afegim.
"La població està buscant l'alternativa de la privada, i no ho suportem", ha lamentat O'Farrill, que ha apuntat que un 25%-30% de pacients demanen receptes o consultes de proves fetes a la privada.
"Creix exponencialment el nombre de pacients que se'n van a la privada", ha afegit.
A més, des del sindicat adverteixen que Catalunya està perdent metges a la primària perquè les condicions laborals no són competitives en comparació amb altres comunitats autònomes, on cobren millor.
Per això, demanen entre d'altres un complement per exclusivitat amb l'ICS.
"Si els facultatius marxen i se senten maltractats per unes condicions laborals nefastes, i a sobre, són pitjors pagats, no es voldran quedar mai", ha remarcat Bartolozzi.
Les reivindicacions
Metge de Catalunya ha volgut estendre la mà a l'ICS per negociar i evitar la vaga, però ha presentat una llista de reivindicacions, de caire laboral i retributiu, que considera que s'han d'atendre per frenar el "col·lapse" a l'atenció primària.
Entre d'altres mesures, demanen recuperar el miler de facultatius perduts en els últims deu anys per culpa de les retallades i "incrementar la plantilla en termes absoluts per donar resposta a les necessitats generades per la pandèmia de la covid-19".
Entre d'altres, els metges d'atenció primària es queixen d'haver de gestionar "burocràcia", com baixes laborals per persones sanes que s'han de confinar, que els resten hores de feina per atendre pacients.
A més, demanen blindar la distribució de la jornada laboral de personal facultatiu d'atenció primària, garantint que un terç del temps sigui per formació, organització i coordinació assistencial, i "reajustar i garantir els temps de visita de referència segon el context sanitari", consensuant-lo amb els metges.
Pel que fa als sous, i per captar "nou talent mèdic i aturar la fuita de facultatius a altres comunitats o a l'estranger", Metges de Catalunya reclama incrementar les retribucions fixes per recuperar la pèrdua salarial des del 2010, convertir la retribució variable per objectius en salari fix, com passa en altres comunitats, i augmentar l'import del complement d'exclusivitat de l'ICS per afavorir que el talent es quedi en la sanitat pública.
També es planteja modificar els criteris per assolir nivells de carrera professional adaptant-los a l'atenció primària, retornar els tres dies d'assumptes propis al personal facultatiu retallats per la crisi, garantir la lliurança efectiva postguàrdia i fer efectiva l'exempció voluntària de les guàrdies al personal de més de 50 anys.
Si per necessitats de servei calen professionals, demanen que es fixi un complement retributiu d'expertesa.
Així mateix, consideren que s'ha d'augmentar el preu/hora per les guàrdies, tant en presència física com localitzada, i afegir-hi plusos de nocturnitat i festius.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Metges de Catalunya ha convocat una vaga de l'atenció primària de l'ICS per als pròxims dies 13 al 16 d'octubre. Al·leguen que no estan atenent la ciutadania com voldrien, que la primària està perdent metges per culpa de les males condicions laborals i que la gent està buscant resposta a la medicina privada.",
"a2": "El sindicat Metges de Catalunya convoca una vaga d’atenció primària entre el 13 i el 16 d’octubre, malgrat la situació de pandèmia. Els metges estan desesperats, atenen un 20% més de pacients i reclamen un servei de qualitat. Asseguren que cal revertir les retallades, augmentar la plantilla i millorar les condicions i retribucions del sector. Critiquen la mala gestió de l’ICS.",
"a3": "El sindicat Metges de Catalunya ha cridat 5.900 facultatius dels centres d'atenció primària a participar en la vaga del 13 al 16 d'octubre per reclamar millores laborals i retributives. Els metges argumenten que les constants retallades unides al moment de pandèmia actual han generat una situació insostenible. Javier O’Farrill, president del sindicat, ha instat l’ICS a negociar seriosament."
},
"extractive": {
"a1": "El sindicat Metges de Catalunya ha convocat vaga a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) pels dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre per \"salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial\", segons ha anunciat aquest dissabte en una roda de premsa.\nLa doctora Elena Bartolozzi, també de Metges de Catalunya, ha dit que la vaga es convoca precisament perquè els facultatius no poden atendre com voldrien a la ciutadania.\n\"La població està buscant l'alternativa de la privada, i no ho suportem\", ha lamentat O'Farrill, que ha apuntat que un 25%-30% de pacients demanen receptes o consultes de proves fetes a la privada.\nA més, des del sindicat adverteixen que Catalunya està perdent metges a la primària perquè les condicions laborals no són competitives en comparació amb altres comunitats autònomes, on cobren millor. ",
"a2": "El sindicat Metges de Catalunya ha convocat vaga a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) pels dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre per \"salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial\", segons ha anunciat aquest dissabte en una roda de premsa. \n\"La població té la sensació que el metge de primària no està visitant, i estem atenent un 20% més d'activitat que abans de la pandèmia.\nEn la roda de premsa, O'Farrill ha criticat que en els últims anys l'atenció primària ha perdut 1.000 facultatius i ha lamentat que la consellera de Salut, Alba Vergés, digués al parlament que s'està \"molt bé\" en professionals.\nA més, des del sindicat adverteixen que Catalunya està perdent metges a la primària perquè les condicions laborals no són competitives en comparació amb altres comunitats autònomes, on cobren millor. ",
"a3": "El sindicat Metges de Catalunya ha convocat vaga a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) pels dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre per \"salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial\", segons ha anunciat aquest dissabte en una roda de premsa. \nLa vaga, que convoca el sindicat majoritari al sector, fa una crida als 5.900 facultatius, com metges de família, pediatres, odontòlegs, ginecòlegs o radiòlegs d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS). \nEntre d'altres mesures, demanen recuperar el miler de facultatius perduts en els últims deu anys per culpa de les retallades i \"incrementar la plantilla en termes absoluts per donar resposta a les necessitats generades per la pandèmia de la covid-19\". \nA més, des del sindicat adverteixen que Catalunya està perdent metges a la primària perquè les condicions laborals no són competitives en comparació amb altres comunitats autònomes, on cobren millor. "
},
"extreme": {
"a1": "El sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga de l'atenció primària de l'ICS per evitar-ne el desmantellament.",
"a2": "Vaga de metges d’atenció primària entre el 13 i 16 d’octubre per salvar el sistema assistencial i reclamar millores laborals.",
"a3": "S'ha convocat prop de 6.000 facultatius d’atenció primària de l’ICS a una vaga de 4 dies."
}
}
|
2,550 |
Torrent i Maragall es querellen contra l'exdirector del CNI i la propietària de Pegasus per espionatge i intrusió
|
Alerten que el programa informàtic és una "ciberarma" qualificada "de forma anàloga a l'armament convencional"
|
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019.
En concret, la querella a la qual ha tingut accés l'ACN, considera que els querellats poden ser autors de delictes d'intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l'ús d''spyware'.
El text fa un resum dels fets que es denuncien on es recorda que la primavera del 2019 l'empresa Whatsapp va detectar que s'havia aprofitat una vulnerabilitat del seu software per "dirigir un atac informàtic" contra objectius "prèviament seleccionats pels atacants".
Dues de les víctimes de l'atac, segons la querella, van ser Torrent i Maragall, al costat d'activistes pels drets civils, periodistes, advocats, diplomàtics i polítics d'arreu del món.
L'atac consistia en infectar els seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus de l'empresa NSO, una eina que "només es ven a organismes governamentals" i que, en el cas d'Espanya, "ha estat servida presumptament al CNI i utilitzada durant el mandat de Sanz".
Segons la querella, "la forma d'infecció subreptícia" ni estava "autoritzada" per cap jutge "ni podia estar-ho d'acord amb la llei espanyola".
A més, el text afirma que la infecció va permetre "interceptar totes les comunicacions" de Torrent i Maragall i "monitoritzar" els seus telèfons "amb funcions de control absolut", que inclou el "robatori d'informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc.".
Segons els querellants, Whatsapp va poder detectar l'atac perquè els autors van utilitzar "fraudulentament" la seva infraestructura de servidors, de tal forma que la companyia de missatgeria "va poder analitzar posteriorment els logs de tràfic" i va poder identificar els números de telèfon als quals els atacs anaven destinats.
Entre aquests números de telèfon, afirma el text de la querella, "es van identificar" els de Torrent i Maragall.
Whatsapp els ho va comunicar directament.
D'altra banda, els querellants afirmen que Pegasus és una "ciberarma d'espionatge d'extrema sofisticació i funcionalitats" que "violen els drets a la intimitat, a la protecció de dades i al secret de les comunicacions".
És per això que, afegeixen, està qualificada "de forma anàloga a l'armament convencional" en la legislació d'exportacions israeliana i en queda registre d'exportació, controlat pel Ministeri de Defensa israelià.
El seu funcionament "permet un control que desborda qualsevol monitorització prevista en la llei espanyola", sense necessitat de col·laboració tècnica dels proveïdors de serveis digitals o empreses de telefonia i "sense respectar ni els principis ni la regulació" previstos a la Llei d'Enjudiciament Criminal.
També afirma que els experts de l'organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d'amenaces digitals a la societat civil, "han pogut determinar" la "veracitat" d'aquesta informació, la "certesa" dels atacs duts a terme i la "condició d'objectiu" dels terminals de Torrent i Maragall.
Afegeix, a més, que les fonts que apunta 'El País', diari que va fer públic el presumpte cas d'espionatge, "situarien" aquest fet "dins una línia d'actuació del CNI enquadrada en el que es denomina Unidad de Defensa de los Principios Constitucionales i que es dirigiria contra polítics independentistes".
En aquest sentit, el text de la querella afirma que "el perfil dels ciutadans víctima d'espionatge" apunta a "l'existència d'un mòbil d'espionatge polític vinculat als serveis d'intel·ligència estatals", si es té en compte que "no hi ha elements per pensar que NSO serveixi els seus productes a altres
organismes que no siguin d'intel·ligència o policials".
De fet, a la querella Torrent i Maragall recorden que un exempleat d'NSO "ha identificat" l'Estat espanyol com a client de l'empresa des de l'any 2015, "i més concretament al CNI".
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Roger torrent, el president del Parlament, i Ernest Maragall, diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, han presentat una querella contra NSO Group, l'empresa israeliana propietària del programari Pegasus per espionatge. A la querella recorden que un exempleat d'aquesta empresa va reconèixer que el CNI espanyol era client de NSO des del 2015.",
"a2": "Roger Torrent i Ernest Maragall es querellen contra Félix Sanz Roldán (exdirector del servei d’intel·ligència espanyol) i NSO Group (empresa propietària del programa Pegasus) per delictes d’intrusió, intercepció il·legal de comunicacions i espionatge informàtic. Van rebre un avís de Whatsapp, que va detectar un ús fraudulent dels seus servidors. Citizen Lab confirma tota la informació de l’atac contra activistes independentistes.",
"a3": "Ernest Maragall i Roger Torrent han presentat una denúncia contra Félix Sánz Roldán, màxim responsable del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) l’any 2019, i contra l’empresa israelinana propietària del software Pegasus, per espionatge i intrusió als seus telèfons mòbils. Es dona el cas que només els Estats poden comprar aquest tipus de programes i els han d’utilitzar sota autorització judicial."
},
"extractive": {
"a1": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019.\nL'atac consistia en infectar els seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus de l'empresa NSO, una eina que \"només es ven a organismes governamentals\" i que, en el cas d'Espanya, \"ha estat servida presumptament al CNI i utilitzada durant el mandat de Sanz\".\nTambé afirma que els experts de l'organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d'amenaces digitals a la societat civil, \"han pogut determinar\" la \"veracitat\" d'aquesta informació, la \"certesa\" dels atacs duts a terme i la \"condició d'objectiu\" dels terminals de Torrent i Maragall.\nDe fet, a la querella Torrent i Maragall recorden que un exempleat d'NSO \"ha identificat\" l'Estat espanyol com a client de l'empresa des de l'any 2015, \"i més concretament al CNI\".",
"a2": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019.\nA més, el text afirma que la infecció va permetre \"interceptar totes les comunicacions\" de Torrent i Maragall i \"monitoritzar\" els seus telèfons \"amb funcions de control absolut\", que inclou el \"robatori d'informació i dades, control de càmera i micròfon, control de geoposicionament, etc.\".\nD'altra banda, els querellants afirmen que Pegasus és una \"ciberarma d'espionatge d'extrema sofisticació i funcionalitats\" que \"violen els drets a la intimitat, a la protecció de dades i al secret de les comunicacions\". \nTambé afirma que els experts de l'organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d'amenaces digitals a la societat civil, \"han pogut determinar\" la \"veracitat\" d'aquesta informació, la \"certesa\" dels atacs duts a terme i la \"condició d'objectiu\" dels terminals de Torrent i Maragall.",
"a3": "El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el diputat i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per ERC Ernest Maragall, han presentat una querella contra l'exdirector del servei d'intel·ligència espanyol (CNI), Félix Sánz Roldán, i contra l'empresa israeliana propietària del programa informàtic Pegasus, NSO Group, per l'escàndol de l'espionatge als seus telèfons mòbils durant la primavera del 2019. \nEn concret, la querella a la qual ha tingut accés l'ACN, considera que els querellats poden ser autors de delictes d'intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l'ús d''spyware'. \nL'atac consistia en infectar els seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus de l'empresa NSO, una eina que \"només es ven a organismes governamentals\" i que, en el cas d'Espanya, \"ha estat servida presumptament al CNI i utilitzada durant el mandat de Sanz\". \nTambé afirma que els experts de l'organització Citizen Lab, adscrita a la Universitat de Toronto, al Canadà, i especialitzada en la investigació d'amenaces digitals a la societat civil, \"han pogut determinar\" la \"veracitat\" d'aquesta informació, la \"certesa\" dels atacs duts a terme i la \"condició d'objectiu\" dels terminals de Torrent i Maragall."
},
"extreme": {
"a1": "Roger Torrent i Ernest Maragall presenten una querella contra l'empresa propietària del programari Pegasus per l'espionatge als seus mòbils.",
"a2": "Torrent i Maragall presenten una querella contra Félix Sanz Roldán (CNI) i l’empresa propietària de Pegasus per espionatge i intrusió.",
"a3": "El CNI va introduir suposadament un software d’espionatge als telèfons mòbils d’Ernest Maragall i Roger Torrent."
}
}
|
2,645 |
Impulsen una campanya adreçada als qui no poden votar l'1-O perquè facin una crida a la participació
|
CIEMEN, Gent de la Terra i Sí, amb Nosaltres són les tres entitats de la societat civil catalana que han endegat el 'Vota per mi/Vota por mi'
|
Conscienciar als ciutadans que no poden votar el pròxim 1-O de la repercussió del referèndum i mobilitzar-los per animar als indecisos a què vagin a les urnes, sigui quin sigui el seu vot.
Aquest és l'objectiu de la campanya 'Vota per mi/Vota por mi', impulsada per tres entitats de la societat civil catalana: el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), Gent de la Terra, (una de les històriques associacions impulsores de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans), i 'Sí, amb Nosaltres', plataforma ciutadana que agrupa persones d'origen estranger favorables al dret a decidir.
Un dels principals mitjans de difusió del 'Vota per mi/Vota por mi' serà a través de les xarxes socials (amb l'etiqueta #votaxmi), on ciutadans de diverses nacionalitats i residents a Catalunya explicaran breument en un vídeo la seva situació i animaran a la participació el pròxim 1 d'Octubre.
També es farà un acte central de la campanya el 13 de setembre a la seu del CIEMEN.
Segons els organitzadors, el 'Vota per mi/Vota por mi' (#votaxmi) vol interpel·lar a tots aquells ciutadans residents a Catalunya que no poden participar al referèndum per no tenir la nacionalitat espanyola però que els mou la inquietud democràtica i la rellevància del que pot passar després de l'1-O.
Però també es fa una crida als qui provenen de la resta de l'estat espanyol que tenen en consideració el procés català com una "oportunitat" per redefinir la realitat social i política d'Espanya.
El president del CIEMEN, David Minoves, ha fet referència a un procés democràtic que pot esdevenir "la millor garantia per poder replantejar 'el règim del 78' i construir una veritable democràcia real".
En aquest sentit, ha raonat que, amb motiu de l'1-O es pot "obrir la porta" perquè debati sobre un nou model d'Estat –sigui monarquia o república-, reconsiderar la situació del País Basc o Galícia o esperonar a una reforma efectiva de l'actual Constitució.
"Els pot ser beneficiós"; ha indicat Minoves en referència als ciutadans espanyols.
Entre els testimonis que prenen part de la campanya, hi ha el d'Anna Pascual, del País Valencià, qui ha assegurat que "el futur de Catalunya ens afecta per identitat catalana i per cultura germana".
Sobre el referèndum, assegura que "és la oportunitat d'exercir una ruptura democràtica".
"Esperem que algun dia tinguem l'opció de poder fer construcció nacional des de la base", ha sentenciat, elogiant la "fermesa admirable" del poble català.
Per la seva banda, la ciutadana nord-americana Liz Castro ha parlat de la "ironia" que suposa no poder votar l'1-O però sí poder fer-ho "a 5.000 quilòmetres de distància".
Castro, que havia optat a presidir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), considera que el concepte de ciutadania és antiquat, "propi del segle XIX".
Per contra, apunta que la via que es va traçant a l'entorn l'1 "és una prova de democràcia revolucionària".
I és que els promotors del #votaxmi insisteixen que el que passi 1-O repercutirà a totes aquelles persones que des d'arreu del món "creuen en la democràcia", en un "referèndum legítim" i que "el procés català és obert i acollidor", desmarcant-se dels moviments xenòfobs que van emergint a altres països, i refermant el caràcter "acollidor" del poble català.
Amina Hussein, ciutadana kurda, lamenta que, novament, hagi d'exercir "d'espectadora" dels processos socio-polítics, no només del seu lloc d'origen, sinó també del país que l'ha acollit.
Ha explicat que es decantaria pel 'Sí' si pogués votar perquè "tant Catalunya com el poble kurd mereixen un estat propi".
Tanmateix, els promotors insisteixen que la campanya no està concebuda per orientar el sentit del vot, sinó perquè una alta participació legitimi la celebració del referèndum.
Un vídeo promocional en català, castellà i anglès, amb la veu del l'actor Pep Cruz, així com la distribució dels fullets, seran alguns dels elements de la campanya.
Però l'acció de les xarxes socials serà vital per promoure la iniciativa, en la que es convida als destinataris a fer vídeos curts explicant les seves circumstàncies i animant a la gent a anar a votar.
'Vota per mi/Vota por mi' (#votaxmi) comptarà, a més, amb un acte central que tindrà lloc a la seu del CIEMEN el pròxim 13 de setembre.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Tres entitats de la societat civil catalana (CIEMEN, Gent de la Terra i \"Sí, amb Nosaltres\") promouen la campanya \"Vota per mi/Vota por mi\", que pretén aconseguir una alta participació en el proper referèndum de l'1-O per així legitimar-lo. Ciutadans de diverses nacionalitats residents a Catalunya animaran a la participació a través de vídeos a les xarxes socials.",
"a2": "Tres entitats civils, CIEMEN, Gent de la Terra i Sí, amb nosaltres, organitzen una campanya perquè la gent que no pot votar a Catalunya incentivi la participació en l’1-O, sota l’etiqueta #votaxmi. Formen part de la campanya un vídeo promocional, fullets i vídeos curts on ciutadans sense dret a vot animen els residents a anar a votar.",
"a3": "CIEMEN, l’associació Gent de la Terra i la plataforma “Sí, amb Nosaltres”, han impulsat la campanya “Vota per mi'\" per a l’1 d’octubre. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que els col·lectius que no poden votar hi participin d’alguna manera, ja que els resultats seran rellevants. A partir de vídeos curts a les xarxes socials, diversos testimonis compartiran les seves opinions i experiències."
},
"extractive": {
"a1": "Conscienciar als ciutadans que no poden votar el pròxim 1-O de la repercussió del referèndum i mobilitzar-los per animar als indecisos a què vagin a les urnes, sigui quin sigui el seu vot.\nAquest és l'objectiu de la campanya 'Vota per mi/Vota por mi', impulsada per tres entitats de la societat civil catalana: el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), Gent de la Terra, (una de les històriques associacions impulsores de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans), i 'Sí, amb Nosaltres', plataforma ciutadana que agrupa persones d'origen estranger favorables al dret a decidir.\nSegons els organitzadors, el 'Vota per mi/Vota por mi' (#votaxmi) vol interpel·lar a tots aquells ciutadans residents a Catalunya que no poden participar al referèndum per no tenir la nacionalitat espanyola però que els mou la inquietud democràtica i la rellevància del que pot passar després de l'1-O.\nI és que els promotors del #votaxmi insisteixen que el que passi 1-O repercutirà a totes aquelles persones que des d'arreu del món \"creuen en la democràcia\", en un \"referèndum legítim\" i que \"el procés català és obert i acollidor\", desmarcant-se dels moviments xenòfobs que van emergint a altres països, i refermant el caràcter \"acollidor\" del poble català.",
"a2": "Conscienciar als ciutadans que no poden votar el pròxim 1-O de la repercussió del referèndum i mobilitzar-los per animar als indecisos a què vagin a les urnes, sigui quin sigui el seu vot.\nAquest és l'objectiu de la campanya 'Vota per mi/Vota por mi', impulsada per tres entitats de la societat civil catalana: el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), Gent de la Terra, (una de les històriques associacions impulsores de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans), i 'Sí, amb Nosaltres', plataforma ciutadana que agrupa persones d'origen estranger favorables al dret a decidir.\nSegons els organitzadors, el 'Vota per mi/Vota por mi' (#votaxmi) vol interpel·lar a tots aquells ciutadans residents a Catalunya que no poden participar al referèndum per no tenir la nacionalitat espanyola però que els mou la inquietud democràtica i la rellevància del que pot passar després de l'1-O.\nI és que els promotors del #votaxmi insisteixen que el que passi 1-O repercutirà a totes aquelles persones que des d'arreu del món \"creuen en la democràcia\", en un \"referèndum legítim\" i que \"el procés català és obert i acollidor\", desmarcant-se dels moviments xenòfobs que van emergint a altres països, i refermant el caràcter \"acollidor\" del poble català.",
"a3": "Conscienciar als ciutadans que no poden votar el pròxim 1-O de la repercussió del referèndum i mobilitzar-los per animar als indecisos a què vagin a les urnes, sigui quin sigui el seu vot. \nAquest és l'objectiu de la campanya 'Vota per mi/Vota por mi', impulsada per tres entitats de la societat civil catalana: el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), Gent de la Terra, (una de les històriques associacions impulsores de la Mostra d'Entitats dels Països Catalans), i 'Sí, amb Nosaltres', plataforma ciutadana que agrupa persones d'origen estranger favorables al dret a decidir. \nSegons els organitzadors, el 'Vota per mi/Vota por mi' (#votaxmi) vol interpel·lar a tots aquells ciutadans residents a Catalunya que no poden participar al referèndum per no tenir la nacionalitat espanyola però que els mou la inquietud democràtica i la rellevància del que pot passar després de l'1-O. \nUn dels principals mitjans de difusió del 'Vota per mi/Vota por mi' serà a través de les xarxes socials (amb l'etiqueta #votaxmi), on ciutadans de diverses nacionalitats i residents a Catalunya explicaran breument en un vídeo la seva situació i animaran a la participació el pròxim 1 d'Octubre. "
},
"extreme": {
"a1": "La campanya \"Vota per mi/Vota por mi\" vol que el referèndum del pròxim 1-O sigui legitimat per una alta participació.",
"a2": "#votaxmi, l’etiqueta a les xarxes per conscienciar de la importància de votar l’1-O per part d’aquells que no poden votar.",
"a3": "Els col·lectius que no poden votar a l’1-0 cridaran a la participació a través de la campanya “Vota per mi”. "
}
}
|
696 |
L’art de fer acudits en premsa escrita
|
Un retrat de l'humorisme gràfic català
|
Els traços d’un llapis en ocasions poden convertir-se en bales, sobretot si surten de la mà d’un humorista gràfic.
Les vinyetes còmiques han esdevingut una escletxa d’evasió per la crítica i la sàtira al llarg de diverses dècades, especialment en els moments de més repressió, com els règims autoritaris i dictadures.
I a Catalunya, quin humor es fa?
Existeix un estil d’humorisme gràfic català?
Ja des dels seus inicis, les caricatures i les tires còmiques van aparèixer en les revistes catalanes de 1841 per criticar la política econòmica de l’aleshores regent, el General Espartero, o per mofar-se del germà de Napoleó, Josep I Bonaparte, conegut com a Pepe Botella.
Des de llavors, alguns acudits han escrit part de la història de Catalunya.
Un dels més simbòlics és el que publicà Joan Garcia Junceda a la revista ¡Cu-cut! l’any 1905, en plena Restauració, que desencadenà l’assalt militar a la redacció de la revista i de La Veu de Catalunya.
No obstant això, els acudits no es van fer un lloc entre les pàgines de la premsa diària catalana fins l’any 1923, quan la llibertat va quedar lligada de mans i peus per la dictadura de Primo de Rivera i es va voler anar més enllà de les lletres impreses.
Un cop entrats al segle XXI, l’humor gràfic tampoc ha escapat de protagonitzar episodis punyents de ressò internacional com l’atac terrorista a París contra la revista Charlie Hebdo.
Les caricatures i acudits van tornar a ser el punt de mira i font de debat de l’opinió pública sobre el servei i els límits la llibertat d’expressió en la sàtira i l’humor.
Segons Miquel Ferreres, humorista gràfic d’El Periódico, els principis del propi humorista han de marcar els límits, per això Ferreres admet que hi ha coses en certes revistes que personalment no faria mai.
“L’humor de Charlie Hebdo ha estat percebut per la gent musulmana no violenta com una agressió cap a ells, cap a la gent que està entre dos focs, que treballa a occident però és fidel a la seva religió” afirma el dibuixant d’El Periódico, “posar tots els musulmans dins el mateix sac, deixar-los tots de fanàtics i d’idiotes pot convertir-se en un mal servei de l’humorisme”.
Comptat i debatut, però, podem dir que hi ha un humorisme gràfic català?
Sembla que sí que hi ha algunes característiques compartides.
En Toni Batllori i en Miquel Ferreres coincideixen a endevinar una certa contenció en l’estil, la forma i en el tracte com un tret propi de la majoria d’humoristes catalans en contraposició a l’ús d’una estètica que tendeix al grotesc.
Tanmateix, és impossible d’establir una generalització en aquests termes.
Per altra banda, el diari Ara ha optat per una via trencadora amb el seu espai De fit a fit de Jordi Duró.
Segons el propi Duró, no es considera un humorista sinó un dissenyador gràfic que utilitza totes les eines del disseny, des del collage fins al dibuix, per expressar l’opinió sobre un tema sense que la finalitat sigui sempre l’humor.
“Segueixo el mateix procés que en una portada de llibre o qualsevol altre projecte de comunicació” afirma Duró.
Tot i haver abandonat el llapis i la tinta xinesa, les idees plasmades a la pantalla de l’ordinador estan inspirades en els mateixos referents que els altres humoristes gràfics catalans, models com en Cesc o en Perich.
Al seu torn, Jaume Guillamet, Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i expert en història de la premsa, situa la clau en el marc de referència: “Tot el que és producció intel·lectual té un marc mental i teòric i de referències sociològiques molt clares.
Si dibuixes per diaris de Barcelona és diferent que si dibuixes per diaris que es llegeixen a Madrid”.
I recorda, a tall d’exemple, un acudit de Chumy Chumez, l’humorista d’origen donostiarra establert a Madrid des de ben aviat i fins a la seva mort el 2003.
A la vinyeta un terratinent ensenya la meseta castellana al seu fill i li diu “hijo mío, un día todo esto será tuyo”.
Explica Guillamet que a Catalunya aquest acudit “no té sentit” perquè tradicionalment la propietat de la terra ha estat diferent i no existeixen els latifundis.
Així doncs, independentment de la llengua de les bafarades, els referents socials, culturals i polítics tracen els límits de l’humor gràfic català.
|
[
"publicacions",
"cetrencada"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Els acudits dels humoristes gràfics catalans són presents als nostres diaris des dels temps de la dictadura de Primo de Rivera (1923). Sovint emprat com a crítica social o evasió, l'humor gràfic català es caracteritza per la contenció en la forma, l'estil i el tracte, i per una estètica de caràcter grotesc.",
"a2": "Els humoristes gràfics Miquel Ferreres, Toni Batllori i Jordi Duró reflexionen sobre l’humor gràfic català i internacional per expressar crítica i sàtira. Per exemple, Ferreres comenta l’humor de Charlie Hebdo en relació amb els límits. Batllori i Ferreres troben una contenció en l’estil humorístic català. I Duro treballa amb totes les eines del disseny per expressar una opinió, no sempre humorística.",
"a3": "En temps convulsos, les seccions d’humor de la premsa escrita han servit com a altaveu de protesta. A Catalunya l’humor es va convertir en una secció fixa l’any 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. En algunes ocasions els límits de l’opinió individual s’han sobrepassat amb l’excusa de la llibertat d’expressió, doncs depenen dels principis i la sensibilitat de cadascú."
},
"extractive": {
"a1": "Les vinyetes còmiques han esdevingut una escletxa d’evasió per la crítica i la sàtira al llarg de diverses dècades, especialment en els moments de més repressió, com els règims autoritaris i dictadures.\nNo obstant això, els acudits no es van fer un lloc entre les pàgines de la premsa diària catalana fins l’any 1923, quan la llibertat va quedar lligada de mans i peus per la dictadura de Primo de Rivera i es va voler anar més enllà de les lletres impreses.\nSegons Miquel Ferreres, humorista gràfic d’El Periódico, els principis del propi humorista han de marcar els límits, per això Ferreres admet que hi ha coses en certes revistes que personalment no faria mai.\nEn Toni Batllori i en Miquel Ferreres coincideixen a endevinar una certa contenció en l’estil, la forma i en el tracte com un tret propi de la majoria d’humoristes catalans en contraposició a l’ús d’una estètica que tendeix al grotesc.",
"a2": "Les vinyetes còmiques han esdevingut una escletxa d’evasió per la crítica i la sàtira al llarg de diverses dècades, especialment en els moments de més repressió, com els règims autoritaris i dictadures.\nNo obstant això, els acudits no es van fer un lloc entre les pàgines de la premsa diària catalana fins l’any 1923, quan la llibertat va quedar lligada de mans i peus per la dictadura de Primo de Rivera i es va voler anar més enllà de les lletres impreses.\n“L’humor de Charlie Hebdo ha estat percebut per la gent musulmana no violenta com una agressió cap a ells, cap a la gent que està entre dos focs, que treballa a occident però és fidel a la seva religió” afirma el dibuixant d’El Periódico, “posar tots els musulmans dins el mateix sac, deixar-los tots de fanàtics i d’idiotes pot convertir-se en un mal servei de l’humorisme”.\nAl seu torn, Jaume Guillamet, Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i expert en història de la premsa, situa la clau en el marc de referència: “Tot el que és producció intel·lectual té un marc mental i teòric i de referències sociològiques molt clares.",
"a3": "Les vinyetes còmiques han esdevingut una escletxa d’evasió per la crítica i la sàtira al llarg de diverses dècades, especialment en els moments de més repressió, com els règims autoritaris i dictadures.\nJa des dels seus inicis, les caricatures i les tires còmiques van aparèixer en les revistes catalanes de 1841 per criticar la política econòmica de l’aleshores regent, el General Espartero, o per mofar-se del germà de Napoleó, Josep I Bonaparte, conegut com a Pepe Botella. \nNo obstant això, els acudits no es van fer un lloc entre les pàgines de la premsa diària catalana fins l’any 1923, quan la llibertat va quedar lligada de mans i peus per la dictadura de Primo de Rivera i es va voler anar més enllà de les lletres impreses. \nUn cop entrats al segle XXI, l’humor gràfic tampoc ha escapat de protagonitzar episodis punyents de ressò internacional com l’atac terrorista a París contra la revista Charlie Hebdo."
},
"extreme": {
"a1": "L'humor gràfic català, emprat sovint com a crítica en moments de repressió, apareix als diaris catalans des del 1923.",
"a2": "L’humorisme gràfic català, analitzat pels seus protagonistes actuals: Miquel Ferreres, Toni Batllori, Jordi Duró i l’expert catedràtic Jaume Guillamet.",
"a3": "L’humor com a via d’escapament en moments de repressió i els límits de la llibertat d’expressió."
}
}
|
161 |
Set mesos de malson: l’Audiència espanyola abandona la causa per terrorisme contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco
|
Tamara Carrasco podrà demanar la retirada de les mesures cautelars ben aviat. Adrià Carrasco, exiliat, diu que no tornarà a Catalunya fins que no es retiri l'ordre de crida i cerca a l'estat espanyol
|
Gairebé set mesos després de veure com agents de policia, equipats amb armes llargues, entraven al seu domicili per a detenir-los, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco han rebut la notícia que l’Audiència espanyola, a petició de la fiscalia, deixa d’investigar-los pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició.
La causa s’envia ara als jutjats ordinaris, que podrà investigar-los per desordres públics, el pas previ a l’arxivament del cas, segons que han explicat els seus advocats a VilaWeb.
La notícia d’ahir va ser rebuda amb una alegria continguda a Viladecans i a Brussel·les, on viuen els dos activistes.
A Tamara Carrasco el jutge li havia aplicat unes mesures cautelars dures, com ara la prohibició de sortir del seu municipi, tret d’anar a Barcelona a treballar.
Tanmateix, ja no hi anava, perquè estava de baixa per la pressió soferta durant aquests darrers mesos.
Aquest malson comença a esvair-se: ‘Ara mateix té una combinació d’alegria i dolor.
I de pensar que li han robat set mesos de vida’, deia el seu advocat Benet Salellas.
Tamara Carrasco: ‘La meva presó és de vint quilòmetres quadrats’
Les mesures cautelars contra Tamara Carrasco no han estat retirades, tot i que el jutge de l’Audiència espanyola hauria pogut fer-ho constar en la interlocutòria dictada ahir.
Salellas creu que si no ho ha fet és perquè no volia evidenciar que aquesta investigació no tenia fonament, i per això demana que sigui un jutjat ordinari que investigui si els dos joves van cometre un possible delicte de desordres públics.
Així doncs, Tamara Carrasco haurà d’esperar que la causa arribi a Catalunya ‘durant les setmanes vinents’ i llavors podrà demanar la retirada de les mesures, una petició que és pràcticament segur que li serà concedida, perquè no és comú que se’n demanin per aquest delicte.
Salellas va més enllà i creu que la causa serà arxivada perquè els desordres públics exigeixen danys al mobiliari urbà o bé a agents de l’autoritat.
‘Com que no va passar res d’això, creiem que arxivaran la denúncia.’
‘No ens perdonen pas la vida’
L’horitzó d’Adrià Carrasco, membre del CDR d’Esplugues de Llobregat, és diferent.
Sobretot perquè ell no va ser detingut i va poder escapar-se de la policia i, en acabat, exiliar-se a Bèlgica.
Va mantenir-se amagat tres mesos, fins que no va anunciar que s’havia exiliat.
L’estat espanyol va dictar una ordre de crida i cerca, que encara és vigent.
Per això diu que no pensa pas a tornar a Catalunya immediatament, malgrat la decisió de l’Audiència espanyola de deixar d’investigar-lo per terrorisme i per rebel·lió.
En declaracions ahir a la premsa des de Brussel·les, va dir que, ‘evidentment’, la primera condició per a tornar seria que es retirés l’ordre de crida i cerca.
Per a ell, que es descarti el delicte de terrorisme és un pas, però el seu objectiu és l’absolució total.
‘No ens perdonen pas la vida, el mal ja és fet.’
L’advocat d’Adrià Carrasco, Gonzalo Boye, explicava ahir a VilaWeb que hauran d’estudiar bé el cas abans de decidir si torna o no.
Ho deia sense tenir encara tota la informació de l’Audiència, perquè li han denegat constantment l’accés a la causa: ‘No em deixen accedir a la causa perquè diuen que l’Adrià és un pròfug de la justícia, tot i que els dic que viu i treballa a Bèlgica, i que poden interrogar-lo si volen.’
Boye, que també coordina les defenses dels polítics exiliats, diu que aquest moment, tard o d’hora, havia d’arribar, perquè el relat construït per la policia no tenia cap fonament.
Tots dos han sofert un calvari que, ben probablement, podria acabar amb la causa dissolta perquè no hi va haver cap fet delictiu.
Això pot originar una denúncia en què tots dos, a més, poden reclamar danys contra l’administració de justícia.
Tanmateix, les dues defenses asseguren que ni hi han pensat.
‘En la causa hi ha un component psicològic i personal, perquè la Tamara, l’Adrià, i les seves famílies i entorns, han patit molt durant aquests mesos.
Per tant, ja veurem què fem’, diu Salellas.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "La causa contra Tamara i Adrià Carrasco per terrorisme, rebel·lió i sedició ha estat enviada a un jutjat ordinari, ja que l'Audiència, a petició de la Fiscalia, deixa d'investigar-los. Ara només podran ser investigats per desordres públics i, en aquest sentit, els seus advocats són optimistes perquè no hi ha ni mobiliari urbà trencat ni lesions per a al·legar.",
"a2": "Tamara Carrasco i Adrià Carrasco deixen d’estar investigats per terrorisme, rebel·lió i sedició per part de l’Audiència espanyola, a petició de la fiscalia. Un jutjat ordinari determinarà si van cometre desordres públics. Adrià Carrasco no tornarà de l’exili fins que no retirin l’ordre de crida i cerca a l’Estat espanyol. En les properes setmanes Tamara Carrasco podrà sortir del municipi.",
"a3": "L’Audiència Nacional s’ha inhibit, a petició de la Fiscalia, de continuar investigant Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, membres dels CDR, pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. La causa seguirà el seu curs als jutjats ordinaris per desordres públics. Mentrestant, Adrià continua fugit a Bèlgica, i Tamara resta confinada al seu terme municipal i només surt per anar a treballar."
},
"extractive": {
"a1": "Gairebé set mesos després de veure com agents de policia, equipats amb armes llargues, entraven al seu domicili per a detenir-los, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco han rebut la notícia que l’Audiència espanyola, a petició de la fiscalia, deixa d’investigar-los pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició.\nAixí doncs, Tamara Carrasco haurà d’esperar que la causa arribi a Catalunya ‘durant les setmanes vinents’ i llavors podrà demanar la retirada de les mesures, una petició que és pràcticament segur que li serà concedida, perquè no és comú que se’n demanin per aquest delicte.\nSobretot perquè ell no va ser detingut i va poder escapar-se de la policia i, en acabat, exiliar-se a Bèlgica.\nPer a ell, que es descarti el delicte de terrorisme és un pas, però el seu objectiu és l’absolució total.",
"a2": "Gairebé set mesos després de veure com agents de policia, equipats amb armes llargues, entraven al seu domicili per a detenir-los, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco han rebut la notícia que l’Audiència espanyola, a petició de la fiscalia, deixa d’investigar-los pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició.\nSalellas creu que si no ho ha fet és perquè no volia evidenciar que aquesta investigació no tenia fonament, i per això demana que sigui un jutjat ordinari que investigui si els dos joves van cometre un possible delicte de desordres públics.\nAixí doncs, Tamara Carrasco haurà d’esperar que la causa arribi a Catalunya ‘durant les setmanes vinents’ i llavors podrà demanar la retirada de les mesures, una petició que és pràcticament segur que li serà concedida, perquè no és comú que se’n demanin per aquest delicte.\nHo deia sense tenir encara tota la informació de l’Audiència, perquè li han denegat constantment l’accés a la causa: ‘No em deixen accedir a la causa perquè diuen que l’Adrià és un pròfug de la justícia, tot i que els dic que viu i treballa a Bèlgica, i que poden interrogar-lo si volen.’",
"a3": "Gairebé set mesos després de veure com agents de policia, equipats amb armes llargues, entraven al seu domicili per a detenir-los, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco han rebut la notícia que l’Audiència espanyola, a petició de la fiscalia, deixa d’investigar-los pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. \nA Tamara Carrasco el jutge li havia aplicat unes mesures cautelars dures, com ara la prohibició de sortir del seu municipi, tret d’anar a Barcelona a treballar. \nAixí doncs, Tamara Carrasco haurà d’esperar que la causa arribi a Catalunya ‘durant les setmanes vinents’ i llavors podrà demanar la retirada de les mesures, una petició que és pràcticament segur que li serà concedida, perquè no és comú que se’n demanin per aquest delicte.\nLa causa s’envia ara als jutjats ordinaris, que podrà investigar-los per desordres públics, el pas previ a l’arxivament del cas, segons que han explicat els seus advocats a VilaWeb. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Audiència espanyola ha deixat d'investigar Tamara i Adrià Carrasco pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició.",
"a2": "L’Audiència espanyola deixa d’investigar Tamara Carrasco i Adrià Carrasco per terrorisme, rebel·lió i sedició, després de set mesos.",
"a3": "L’Audiència Nacional deixarà d’investigar als membres dels CDR acusats de delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. "
}
}
|
1,899 |
Dues treballadores d'un escorxador de Vic denuncien un encarregat per assetjament sexual i amenaces
|
El sindicat Càrnies en Lluita demana posar fi a la "impunitat" i ofereix assessorament a altres possibles víctimes
|
Dues treballadores de l'escorxador Esfosa de Vic han denunciat un encarregat de la neteja de l'empresa CGT Plus que treballa a les instal·lacions per assetjament sexual i amenaces.
Una de les víctimes ha explicat que ha tardat quatre anys a fer-ho públic però que ha arribat l'hora de dir "prou" i ha animat a altres dones que estan en una situació similar a denunciar-ho.
"Tenim dret a anar a treballar segures i sense por", ha subratllat durant un acte acompanyada del sindicat Càrnies en Lluita i altres col·lectius.
També han agraït el suport de les dues empreses, Esfosa i CGT Plus, per haver activat el protocol i iniciat un expedient.
El denunciat, que porta més de vint anys a l'empresa, ha estat apartat del seu lloc de forma temporal.
Les dues treballadores van denunciar l'encarregat del torn de nit de l'empresa de neteja CGT Plus als Mossos d'Esquadra el 17 de setembre.
El cas està en fase d'investigació policial.
L'acusen d'assetjament sexual i amenaces de mort.
Una de les denunciants, Montse Castañé, que treballa al laboratori, ha explicat públicament el cas en una atenció a mitjans a la plaça Gaudí de Vic, acompanyada d'una vintena de persones de diferents col·lectius que li han donat suport.
"He trigat quatre anys a dir-ho perquè creia que una sola no fa res", ha explicat Castañé, que ha subratllat que fa unes setmanes van decidir que havia arribat el moment de dir "prou" i de posar fi a la "impunitat".
Malgrat ser dues les treballadors que han posat la denúncia, assegura que a ella li'n consten una quinzena.
Assenyala que el denunciant és una persona que porta vint anys treballant a l'empresa i que ha fet valer "el seu poder" per silenciar aquests presumptes assetjaments mitjançant "la por".
També ha denunciat que acostuma a triar víctimes que són "vulnerables", dones amb una família a mantenir i que "tenen por a perdre la feina".
Ella mateixa va viure l'acomiadament d'una treballadora a qui hauria assetjat.
En el seu cas, explica que li deia que li havia de fer petons i tenir-hi relacions sexuals i que, si no ho feia, perdria la feina.
"Jo tinc molt poder i tu ets una merda i una puta com totes, aquí es folla quan jo ho dic", ha recordat.
I ha afegit que actualment temen per la seva integritat perquè les ha amenaçat.
En algun moment també havia entrat als vestidors i els deia que es dutxessin amb ell i, en el seu cas, fins i tot la seguia fins a casa seva.
Crida a les empreses a activar els protocols d'assetjament
Castañé ha reconegut el suport que han rebut de les dues empreses, Esfosa i CGT Plus, que arran de la denúncia van activar el protocol d'assetjament i van obrir un expedient.
També han apartat temporalment el denunciat fins que es resolgui el cas.
Les denunciants confien que se l'acomiadarà per posar fi a aquesta situació.
D'altra banda, han explicat que l'empresa ha contractat un vigilant més per reforçar la seguretat durant el torn de nit i se'ls ha ofert un permís retribuït per estar uns dies a casa.
Un permís que Castañé no ha agafat perquè assegura "no tenir res a amagar" ni motius per faltar a la feina.
Les impulsores de la denúncia també han fet una crida a les empreses a activar el protocol d'assetjament en el moment en què hi hagi una situació similar perquè és un "delicte laboral" i les empreses "no poden ser-ne còmplices", segons paraules de Roser Iborra, representant de Càrnies en Lluita que, juntament amb el sindicat COS hi donen suport.
Des de Càrnies en Lluita, a més, han animat altres dones a fer el mateix per sumar esforços alhora que els garanteixen assessorament legal des de l'anonimat.
Si el cas arriba a judici, el denunciat podria enfrontar-se a una pena de més de 5 anys de presó pels delictes d'amenaces i assetjament sexual amb l'agreujant de tenir un càrrec de responsabilitat.
|
[
"assetjament"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Dues treballadores de l'escorxador Esfosa (Vic) han denunciat un encarregat de la neteja d'assetjament sexual i amenaces de mort. Tant Esfosa com l'empresa per a la qual treballa el denunciat, CGT Plus, han activat el protocol d'assetjament i li han obert un expedient. Si el cas arriba a judici, l'imputat podria anar a la presó més de 5 anys.",
"a2": "Dues treballadores de l’escorxador de Vic han denunciat un encarregat de la neteja per assetjament sexual i amenaces. Les dues treballadores han suportat aquesta situació durant molt de temps, però ara l'han denunciat perquè volen treballar segures. Tant l’empresa de l’escorxador com la de la neteja han activat un protocol i han apartat el treballador del seu lloc de treball.",
"a3": "Dues treballadores de l’escorxador Esfosa de Vic han denunciat el fins ara encarregat del torn de nit de l’empresa que fa la neteja, per assetjaments sexuals i amenaces. Les dones asseguren que l’home ha aprofitat la seva posició de superioritat per realitzar comentaris de caràcter sexual contra elles. No ho havien fet públic per por a perdre la feina. "
},
"extractive": {
"a1": "Dues treballadores de l'escorxador Esfosa de Vic han denunciat un encarregat de la neteja de l'empresa CGT Plus que treballa a les instal·lacions per assetjament sexual i amenaces.\nAssenyala que el denunciant és una persona que porta vint anys treballant a l'empresa i que ha fet valer \"el seu poder\" per silenciar aquests presumptes assetjaments mitjançant \"la por\".\nCastañé ha reconegut el suport que han rebut de les dues empreses, Esfosa i CGT Plus, que arran de la denúncia van activar el protocol d'assetjament i van obrir un expedient.\nSi el cas arriba a judici, el denunciat podria enfrontar-se a una pena de més de 5 anys de presó pels delictes d'amenaces i assetjament sexual amb l'agreujant de tenir un càrrec de responsabilitat.",
"a2": "Dues treballadores de l'escorxador Esfosa de Vic han denunciat un encarregat de la neteja de l'empresa CGT Plus que treballa a les instal·lacions per assetjament sexual i amenaces.\nAssenyala que el denunciant és una persona que porta vint anys treballant a l'empresa i que ha fet valer \"el seu poder\" per silenciar aquests presumptes assetjaments mitjançant \"la por\". \nCastañé ha reconegut el suport que han rebut de les dues empreses, Esfosa i CGT Plus, que arran de la denúncia van activar el protocol d'assetjament i van obrir un expedient.\nLes impulsores de la denúncia també han fet una crida a les empreses a activar el protocol d'assetjament en el moment en què hi hagi una situació similar perquè és un \"delicte laboral\" i les empreses \"no poden ser-ne còmplices\", segons paraules de Roser Iborra, representant de Càrnies en Lluita que, juntament amb el sindicat COS hi donen suport.",
"a3": "Dues treballadores de l'escorxador Esfosa de Vic han denunciat un encarregat de la neteja de l'empresa CGT Plus que treballa a les instal·lacions per assetjament sexual i amenaces. \nAssenyala que el denunciant és una persona que porta vint anys treballant a l'empresa i que ha fet valer \"el seu poder\" per silenciar aquests presumptes assetjaments mitjançant \"la por\". \nEn el seu cas, explica que li deia que li havia de fer petons i tenir-hi relacions sexuals i que, si no ho feia, perdria la feina. \nEl denunciat, que porta més de vint anys a l'empresa, ha estat apartat del seu lloc de forma temporal. "
},
"extreme": {
"a1": "Un encarregat de la neteja de CGT Plus ha estat denunciat per dues treballadores per assetjament sexual i amenaces.",
"a2": "Un encarregat de la neteja de l’escorxador de Vic, denunciat per dues treballadores per assetjament sexual i amenaces.",
"a3": "Acusen l’encarregat de la neteja de l’escorxador de Vic d’un presumpte delicte d’assetjament sexual i amenaces. "
}
}
|
2,581 |
Jutgen un veí de Calonge acusat de fer tocaments a la neta de la seva parella quan l'acompanyava a anar en bicicleta
|
L'acusat, que s'enfronta a 6 anys de presó, nega els fets davant l'Audiència i assegura que mai es quedava sol amb la menor
|
L'Audiència de Girona ha jutjat un veí de Calonge (Baix Empordà) acusat de fer tocaments a la neta de la seva parella.
Segons sosté la fiscal, els abusos van tenir lloc entre setembre i octubre del 2016, quan la menor tenia 9 anys.
L'acusació pública subratlla que el processat aprofitava els moments en què la nena i els seus germans sortien al carrer per anar en bicicleta, i ell els vigilava, per cometre els abusos.
Davant del tribunal, el processat ha negat els càrrecs i ha assegurat que mai s'havia quedat sol amb els petits.
La menor ha declarat a porta tancada.
La fiscal demana que es condemni l'acusat a 6 anys de presó i que se'n passi 5 més en llibertat vigilada.
A més, sol·licita que indemnitzi la menor amb 6.000 euros.
Segons sosté la fiscalia, els abusos haurien tingut lloc entre els mesos de setembre i octubre del 2016.
L'acusat és parella de l'àvia de la menor, una nena que aleshores tenia 9 anys.
Tots ells vivien en una casa de la urbanització Vescomtat de Cabanyes, conjuntament amb el pare de la nena i els seus altres dos fills.
L'escrit d'acusació recull que, com a mínim en tres ocasions, el processat va fer tocaments a la menor (tant per damunt com per sota de la roba).
Segons la fiscalia, l'home sempre aprofitava els moments en què els tres germans sortien al carrer per donar voltes amb bicicleta, perquè era quan es quedava sol amb ells.
Durant el judici, el processat ha negat tots els càrrecs.
Ha explicat que els nens van viure deu mesos amb l'àvia paterna perquè la seva mare estava tancada a la presó, i ha negat haver-se quedat mai sol amb ells.
De fet, ha dit que quan sortia amb els nens al carrer, el seu pare també hi era (i que solia quedar-se a dins del cotxe escoltant música).
Per la seva banda, l'àvia també ha declarat que sortia sovint al carrer a vigilar-los.
I per últim, el pare de la menor ha explicat que, com que ell és mecànic, li agradava estar-se a fora de la casa feinejant amb el cotxe.
Programa de televisió
Qui va denunciar els suposats abusos va ser la mare de la menor.
El cas, però, no va arribar a oïdes de la policia fins gairebé dos anys després (al maig del 2018).
La nena aleshores estava a casa de l'àvia materna.
Va veure un programa d'abusos a la televisió i, quan va acabar l'emissió, va explicar a la seva àvia que a una amiga seva li havia passat una cosa igual.
L'àvia, però, va recelar-ne, i al final –segons s'ha explicat al judici- la menor va acabar admetent, i explicant a la seva mare, que hauria patit tocaments.
Durant el judici a l'Audiència de Girona, la menor ha declarat a porta tancada.
Els psicòlegs, però, han explicat al tribunal que el relat que la nena fa dels abusos és creïble, no condicionat per tercers, i que la menor no presenta signes d'estar-se inventant els tocaments.
A més, també han dit que el fet que no hagués revelat els suposats abusos fins al cap d'un temps no els hi resta credibilitat (perquè el programa de televisió va actuar com a detonant).
Al final del judici, la fiscal ha demanat que es condemni l'acusat a 6 anys de presó per un delicte d'abusos sexuals continuats a menor de 16 anys.
L'acusació pública també sol·licita que, un cop complerta la pena, el processat no es pugui apropar a menys de 100 metres de la nena durant 6 anys, i que se'n passi 5 en llibertat vigilada.
En matèria de responsabilitat civil, reclama que l'acusat –que ara té 69 anys- indemnitzi la menor amb 6.000 euros.
La defensa, per la seva banda, ha demanat l'absolució.
El cas, que s'ha jutjat a la Secció Quarta de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per sentència.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Un veí de Calonge, acusat de fer tocaments a una neta de la seva parella. L'acusat aprofitava quan la nena i els seus germans sortien en bicicleta i ell els vigilava. La nena ho va explicar a la seva àvia quan va veure un programa de TV en què es parlava d'abusos sexuals.",
"a2": "S'ha jutjat un veí de Calonge acusat d'abusar de la neta de la seva parella. L’home aprofitava quan la menor sortia en bicicleta amb els seus germans per fer-li tocaments per damunt i sota la roba. La nena va explicar-ho dos anys després a l’àvia materna i els psicòlegs corroboren la veracitat del relat. La fiscal demana 6 anys de presó.",
"a3": "L’home de Calonge acusat de fer tocaments a la neta de la seva parella de 9 anys l'any 2016 ha declarat avui a l’Audiència de Girona. La Fiscalia, que demana 6 anys de presó i 5 de llibertat vigilada, afirma que l’acusat abusava de la menor quan sortien a voltar amb la bicicleta amb els seus germans."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència de Girona ha jutjat un veí de Calonge (Baix Empordà) acusat de fer tocaments a la neta de la seva parella.\nSegons sosté la fiscal, els abusos van tenir lloc entre setembre i octubre del 2016, quan la menor tenia 9 anys. \nL'acusació pública subratlla que el processat aprofitava els moments en què la nena i els seus germans sortien al carrer per anar en bicicleta, i ell els vigilava, per cometre els abusos.\nEls psicòlegs, però, han explicat al tribunal que el relat que la nena fa dels abusos és creïble, no condicionat per tercers, i que la menor no presenta signes d'estar-se inventant els tocaments.",
"a2": "L'Audiència de Girona ha jutjat un veí de Calonge (Baix Empordà) acusat de fer tocaments a la neta de la seva parella. \nSegons sosté la fiscal, els abusos van tenir lloc entre setembre i octubre del 2016, quan la menor tenia 9 anys. \nSegons la fiscalia, l'home sempre aprofitava els moments en què els tres germans sortien al carrer per donar voltes amb bicicleta, perquè era quan es quedava sol amb ells. \nAl final del judici, la fiscal ha demanat que es condemni l'acusat a 6 anys de presó per un delicte d'abusos sexuals continuats a menor de 16 anys.",
"a3": "L'Audiència de Girona ha jutjat un veí de Calonge (Baix Empordà) acusat de fer tocaments a la neta de la seva parella. \nSegons sosté la fiscal, els abusos van tenir lloc entre setembre i octubre del 2016, quan la menor tenia 9 anys. \nSegons la fiscalia, l'home sempre aprofitava els moments en què els tres germans sortien al carrer per donar voltes amb bicicleta, perquè era quan es quedava sol amb ells. \nLa fiscal demana que es condemni l'acusat a 6 anys de presó i que se'n passi 5 més en llibertat vigilada. "
},
"extreme": {
"a1": "Un veí de Calonge ha estat jutjat per fer tocaments a la neta de la seva parella.",
"a2": "Jutgen a Girona un home acusat de fer tocaments a una nena de 9 anys, neta de la seva parella.",
"a3": "Demanen 6 anys de presó per l’home que suposadament va abusar de la neta de la seva parella al 2016."
}
}
|
2,981 |
El Grup de Treball de les pistoles Taser cita el Síndic, entitats, responsables policials, experts, metges i sindicats
|
Els diputats acorden 27 compareixences en sis sessions, entre les quals la del director de la Policia, Albert Batlle, i de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez com a entès en la matèria
|
El Grup de Treball sobre l'ús de les pistoles elèctriques, conegudes com a Taser, per part de la policia ha consensuat aquest dimarts un total de 27 compareixences que es distribuiran en sis sessions, programades per l'abril, el maig i el juny.
Està previst que la primera sigui dimecres que ve amb el síndic de greuges, Rafael Ribó, en espera que confirmi la seva disponibilitat.
Els diputats que formen el grup han acordat un bloc dedicat als responsables institucionals, amb el director de la Policia, Albert Batlle, el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, i un per als experts, entre els quals l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.
El grup també escoltarà entitats vinculades als drets humans, com Amnistia Internacional; metges i els sindicats policials.
Després de la sessió que ha servit per aprovar el pla de treball, el relator del grup, el diputat de Junts pel Sí Lluís Guinó, ha destacat el consens al qual han arribat "tot i que en algunes compareixences coincidíem i en d'altres no" i ha valorat que no hagi estat necessari votar-les.
En total, 27 compareixences abans del juliol, quan es preveu que es presentin les conclusions de l'estudi i les portin al ple del Parlament si així ho demanen els grups parlamentaris.
El Síndic de Greuges va presentar el març un informe sobre la dotació per part dels cossos policials de pistoles Taser i s'espera que, arran d'aquest document, sigui el primer a comparèixer, la setmana que ve.
Guinó ha assenyalat que és "interessant per metodologia" que Ribó enceti el calendari de compareixences.
En el bloc de les entitats, els diputats han acordat escoltar Amnistia Internacional Catalunya; la Comissió de defensa i drets humans del Col·legi d'Advocats; l'Institut de Drets Humans de Catalunya; el membre de l'Omega Research Foundation de Manchester Neil Corney; el director de la Braidwood Comission of Inquiry on Conducted Energy Weapon Use, Thomas Braidwood, i la plataforma Stop Taser.
Una altra sessió se centrarà en els responsables institucionals, amb Batlle, Trapero, Recasens i el sotscap de la Divisió Tècnica de Planificació de Seguretat dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Josep Antoni Saumell.
El grup dedicarà una sessió a persones considerades experts en l'ús de pistoles elèctriques i armes policials, entre els quals, proposat per la CUP, David Fernàndez.
La cupaire Mireia Vehí ha estat preguntada per l'"expertesa" del periodista i exdiputat sobre la matèria.
"Fa molt temps que treballa en l'àmbit antirepressiu i és membre de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura", ha argumentat Vehí, que ha reblat: "Sé que us sorprèn, però és polièdric".
També intervindran, el mateix dia que Fernàndez, l'advocada penalista Laia Serra; la jurista i membre del Centre de Defensa dels Drets Humans Lucía Morale; l'experta en seguretat Gemma Galdón; l'instructor de tir de la Guàrdia Urbana de Tarragona José Luis Ramírez i el membre de la Comissió de Seguretat Ciutadana de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies Tomás Gil, que ha estat professor de deontologia a l'Escola de Policia de Catalunya.
El grup ha consensuat un bloc mèdic per comptar amb els punts de vista de la Unitat Central d'Informàtica i Electrònica Forense dels Mossos d'Esquadra; l'Institut de Medicina Legal de Catalunya; el perit judicial expert en l'ús de la força legal i instructor de Taser Antonio Pérez i el cap d'electrofisiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Lluís Mont.
Sis sindicats policials
Un dels blocs que més debat ha suscitat aquest dimarts ha estat el dels sindicats policials.
Vehí ha apostat per la compareixença dels majoritaris per evitar donar un "excessiu protagonisme" als sindicats en dedicar-los una sessió íntegra i ha subratllat que des del seu grup han renunciat, per exemple, a algunes entitats.
Des de C's han defensat citar-los tots per evitar que els que no fossin cridats s'ho prenguessin com un "greuge".
Finalment els grups han acordat citar-ne sis: el Sindicat de Comandaments de Mossos d'Esquadra (SICME); de Comandaments de l'Escala Intermèdia de la Policia de Catalunya; el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SEM); el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC); el Sindicat Autònom de Policia (SAP-UGT) i la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC).
El grup també ha acordat sol·licitar tots els informes elaborats o encarregats pel Departament d'Interior sobre l'ús de pistoles elèctriques.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Grup de Treball sobre l'ús de les pistoles Taser per part de la policia ha acordat 27 assistències, dividides en sis sessions. Entre els blocs de compareixences previstos, hi ha el dels experts, el dels sindicats policials i el del síndic de greuges, que s'espera que comparegui el primer perquè va presentar un informe de les Taser i els Mossos.",
"a2": "El Grup de treball sobre l’ús de pistoles elèctriques (Taser) acorda 27 compareixences per part del síndic de Greuges, entitats pels drets humans, responsables institucionals, experts en l’ús de pistoles elèctriques (com David Fernàndez, excupaire), experts de l’àmbit mèdic i sindicats policials. Entre abril i juny es faran sis sessions de compareixences consensuades per tots els grups parlamentaris.",
"a3": "Els diputats del grup de treball de pistoles Taser han determinat 27 compareixences en sis sessions, que es dividiran en tres grans blocs: experts, cossos policials i entitats socials. També compareixerà el Síndic de Greuges, que presentarà el seu informe sobre aquestes armes fet públic fa unes setmanes. Al juliol s'haurien de presentar les conclusions a la comissió."
},
"extractive": {
"a1": "El Grup de Treball sobre l'ús de les pistoles elèctriques, conegudes com a Taser, per part de la policia ha consensuat aquest dimarts un total de 27 compareixences que es distribuiran en sis sessions, programades per l'abril, el maig i el juny.\nEls diputats que formen el grup han acordat un bloc dedicat als responsables institucionals, amb el director de la Policia, Albert Batlle, el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, i un per als experts, entre els quals l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.\nEn total, 27 compareixences abans del juliol, quan es preveu que es presentin les conclusions de l'estudi i les portin al ple del Parlament si així ho demanen els grups parlamentaris.\nEl Síndic de Greuges va presentar el març un informe sobre la dotació per part dels cossos policials de pistoles Taser i s'espera que, arran d'aquest document, sigui el primer a comparèixer, la setmana que ve.",
"a2": "El Grup de Treball sobre l'ús de les pistoles elèctriques, conegudes com a Taser, per part de la policia ha consensuat aquest dimarts un total de 27 compareixences que es distribuiran en sis sessions, programades per l'abril, el maig i el juny.\nEls diputats que formen el grup han acordat un bloc dedicat als responsables institucionals, amb el director de la Policia, Albert Batlle, el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, i un per als experts, entre els quals l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.\nTambé intervindran, el mateix dia que Fernàndez, l'advocada penalista Laia Serra; la jurista i membre del Centre de Defensa dels Drets Humans Lucía Morale; l'experta en seguretat Gemma Galdón; l'instructor de tir de la Guàrdia Urbana de Tarragona José Luis Ramírez i el membre de la Comissió de Seguretat Ciutadana de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies Tomás Gil, que ha estat professor de deontologia a l'Escola de Policia de Catalunya.\nEl grup ha consensuat un bloc mèdic per comptar amb els punts de vista de la Unitat Central d'Informàtica i Electrònica Forense dels Mossos d'Esquadra; l'Institut de Medicina Legal de Catalunya; el perit judicial expert en l'ús de la força legal i instructor de Taser Antonio Pérez i el cap d'electrofisiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Lluís Mont.",
"a3": "El Grup de Treball sobre l'ús de les pistoles elèctriques, conegudes com a Taser, per part de la policia ha consensuat aquest dimarts un total de 27 compareixences que es distribuiran en sis sessions, programades per l'abril, el maig i el juny. \nEls diputats que formen el grup han acordat un bloc dedicat als responsables institucionals, amb el director de la Policia, Albert Batlle, el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens, i un per als experts, entre els quals l'exdiputat de la CUP David Fernàndez. \nEl grup també escoltarà entitats vinculades als drets humans, com Amnistia Internacional; metges i els sindicats policials. \nEl Síndic de Greuges va presentar el març un informe sobre la dotació per part dels cossos policials de pistoles Taser i s'espera que, arran d'aquest document, sigui el primer a comparèixer, la setmana que ve. "
},
"extreme": {
"a1": "El Grup de Treball sobre les pistoles Taser acorda 27 compareixences en les quals està previst que presentin les seves conclusions.",
"a2": "El Grup de Treball de les pistoles Taser acorda 27 compareixences d'experts per debatre’n el seu ús al Parlament.",
"a3": "El Síndic de Greuges presentarà un informe sobre l´ús de pistoles elèctriques davant el grup de treball de pistoles Taser. "
}
}
|
244 |
Torra des de Washington: ‘Catalunya s’unirà a les nacions lliures del món, ho aconseguirem’
|
El president inaugura a Washington el Catalonia America Council · Denuncia també la 'situació intolerable per a qualsevol democràcia' de 'regressió de drets democràtics' a l’estat
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat el seu viatge a Washington deixant clar des del cor dels EUA que no pensa parar fins que els efectes del que van votar els catalans l’1-O acabin essent una realitat reconeguda pel món.
En un discurs fet durant la inauguració del Catalonia America Council –una organització privada de foment de les relacions entre Catalunya i els Estats Units– Torra ha recordat que el passat 1 d’octubre els catalans ‘van exercir el dret a l’autodeterminació’.
‘I ara hem de fer efectiu aquest mandat democràtic.
La República és sinònim de llibertat.
A Catalunya, els conceptes de la República, la llibertat i la democràcia no només són conceptes complementaris, sinó que també són sinònims.
I no deixarem de treballar fins que els tres conceptes siguin una realitat internacionalment reconeguda’, ha avisat.
I és que el president ha remarcat als nord-americans presents a la inauguració que ‘el dret a l’autodeterminació és essencial’ per als catalans.
‘Volem que sigui eficaç amb totes les implicacions’, ha sentenciat, al costat del líder del Catalonia America Council i ex-delegat de la Generalitat als EUA, Andrew Davis.
Torra ha aprofitat també per denunciar des de la capital nord-americana la situació ‘d’estat d’emergència’ que creu que viu Catalunya per la reacció de l’estat espanyol contra l’independentisme.
‘Tornem a tenir presoners polítics, exiliats i víctimes de la repressió’, ha dit en el seu discurs en anglès.
A més, ha explicat que en aquest moment, a la Generalitat de Catalunya, ‘es lluita contra tots els efectes malignes de l’estat d’emergència en la mesura del possible i es denuncien les injustícies patides per persones com el propi president Carles Puigdemont’.
‘La situació de regressió dels drets democràtics a Espanya és intolerable per a qualsevol democràcia’, ha conclòs.
En aquest sentit, citant a l’ex-president dels EUA Thomas Jefferson ha assegurat que actualment es viu a Catalunya una situació complexa’.
‘Ell va dir que quan un seguit d’abusos i usurpacions perseguint el mateix objecte evidencia un disseny per reduir la gent sota el despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, fer fora aquest govern, i proporcionar nous guàrdies per a la seva futura seguretat’.
‘Certament, no volem deposar cap govern.
Però tenim el dret i la voluntat de fundar el nostre estat independent.
No fem res contra ningú.
Volem el millor per a tothom.
Però també per a nosaltres’, ha afirmat.
Així, ha reivindicat que a Catalunya hi ha valors com ‘la llibertat, la llibertat d’expressió, el respecte als drets humans, la pau i la necessitat d’enfortir la relació transatlàntica’ que li són propis i que poden compartir amb els EUA.
Però ha demanat no oblidar que Catalunya ‘es troba en una cruïlla històrica excepcional’.
Per això, des de Washington, ‘on es valora la llibertat i la dignitat de les persones’, ha volgut ‘proclamar’ que té, ‘més que l’esperança, la ferma convicció que aviat Catalunya s’unirà a la resta de nacions lliures del món’.
‘Ho aconseguirem’, ha sentenciat.
Torra ha fet aquest discurs inaugurant l’organització provada que ara lidera Davis, que va ser el delegat de la Generalitat i que va ser destituït pel 155.
És per això que ha volgut recordar que el tancament de les delegacions a l’estranger ‘és només la punta de l’iceberg dels efectes nocius que ha tingut l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola’.
‘De fet, quan parlem de l’article 155, per molt increïble que sigui, estem parlant de la declaració d’estat d’emergència realitzada a la Unió Europea al segle XXI’, ha etzibat.
Arran d’això, a més, ha refermat que, tot i que amb el tancament de les delegacions l’estat ‘volia silenciar’ Catalunya, el govern té la intenció de revertir-ho.
‘Que ningú tingui cap dubte que aquesta delegació es tornarà a obrir tan aviat com sigui possible’, ha dit, recordant que el conseller d’Exteriors ja ha anunciat les sis primeres reobertures, tot i que Washington no és una d’elles.
Torra ha viatjat a Washington per assistir a la inauguració de l’Smithsonian Folklife Festival, el festival de cultura popular més important del món on Catalunya és el país convidat d’enguany.
Trobareu tota la informació referent al festival en aquesta notícia: ‘Amazing Catalonia’: la cultura popular catalana es mostra a Washington.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Durant la inauguració del Catalonia American Council, una associació privada que fomenta les relacions entre Catalunya i els EUA, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha parlat de la situació de regressió democràtica que viu Catalunya des del referèndum de l'1-O i, sobretot, des de la vigència de l'article 155 de la Constitució espanyola.",
"a2": "Quim Torra, president de la Generalitat, inaugura a Washington el Catalonia America Council per fomentar les relacions entre Catalunya i els Estats Units. Torra declara que cal fer efectiva l’autodeterminació votada pels catalans l’1-O i acabar amb l’aplicació de l’article 155, a causa de la qual es van tancar les delegacions catalanes a l’estranger, entre d'altres efectes negatius.",
"a3": "Quim Torra ha declarat durant la inauguració del Catalonia America Council que el seu govern treballarà per fer efectiva la independència i el reconeixement internacional de Catalunya. Aquesta organització que vol crear vincles entre Catalunya i Estats Units, està dirigida per Andrew Davis, exdelegat del Govern als Estats Units, revocat del seu càrrec per l’aplicació de l’article 155."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat el seu viatge a Washington deixant clar des del cor dels EUA que no pensa parar fins que els efectes del que van votar els catalans l’1-O acabin essent una realitat reconeguda pel món.\nEn un discurs fet durant la inauguració del Catalonia America Council –una organització privada de foment de les relacions entre Catalunya i els Estats Units– Torra ha recordat que el passat 1 d’octubre els catalans ‘van exercir el dret a l’autodeterminació’.\nI és que el president ha remarcat als nord-americans presents a la inauguració que ‘el dret a l’autodeterminació és essencial’ per als catalans.\n‘La situació de regressió dels drets democràtics a Espanya és intolerable per a qualsevol democràcia’, ha conclòs.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat el seu viatge a Washington deixant clar des del cor dels EUA que no pensa parar fins que els efectes del que van votar els catalans l’1-O acabin essent una realitat reconeguda pel món.\nEn un discurs fet durant la inauguració del Catalonia America Council –una organització privada de foment de les relacions entre Catalunya i els Estats Units– Torra ha recordat que el passat 1 d’octubre els catalans ‘van exercir el dret a l’autodeterminació’.\nPer això, des de Washington, ‘on es valora la llibertat i la dignitat de les persones’, ha volgut ‘proclamar’ que té, ‘més que l’esperança, la ferma convicció que aviat Catalunya s’unirà a la resta de nacions lliures del món’.\nÉs per això que ha volgut recordar que el tancament de les delegacions a l’estranger ‘és només la punta de l’iceberg dels efectes nocius que ha tingut l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola’.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat el seu viatge a Washington deixant clar des del cor dels EUA que no pensa parar fins que els efectes del que van votar els catalans l’1-O acabin essent una realitat reconeguda pel món. \nEn un discurs fet durant la inauguració del Catalonia America Council –una organització privada de foment de les relacions entre Catalunya i els Estats Units– Torra ha recordat que el passat 1 d’octubre els catalans ‘van exercir el dret a l’autodeterminació’. \nI ara hem de fer efectiu aquest mandat democràtic. \nTorra ha fet aquest discurs inaugurant l’organització provada que ara lidera Davis, que va ser el delegat de la Generalitat i que va ser destituït pel 155. "
},
"extreme": {
"a1": "El president de la Generalitat Quim Torra explica la situació de Catalunya després de l'1-O i del 155 a Washington.",
"a2": "El president Torra referma a Washington el desig de “República, llibertat i democràcia” en la inauguració del Catalonia America Council.",
"a3": "Torra reclama el reconeixement internacional de Catalunya durant la inauguració del Catalonia America Council a Washington."
}
}
|
913 |
El bloc del 155 aprofita les suspensions de Llarena perquè el parlament demani eleccions
|
La CUP no vota i els comuns s'afegeixen a la moció presentada pel PSC
|
El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti ‘de manera immediata’ a una qüestió de confiança o convoqui eleccions.
L’oposició ha aprovat una moció del PSC que constata la ‘inoperància’ del govern i recorda que no ha pogut aprovar el pressupost d’enguany per falta de suports.
La CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s’ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra.
La moció ha estat aprovada amb 62 vots a favor (C’s, PSC, CatECP i el PP) i 61 en contra (JxCat i ERC).
JxCat i Torra no han acceptat el resultat per aquesta raó.
En una piulada, el president de la Generalitat ha criticat que C’s, PSC, comuns, el PP i el vot de qualitat de Llarena ‘sumen forces’ per demanar-li eleccions.
‘Continuem governant amb tota l’ambició republicana intacta’, ha dit.
El pronunciament de la cambra és un revés polític per al president de la Generalitat i tot el govern, però no és jurídicament vinculant.
La potestat de la convocatòria electoral només la té Torra.
El president, de fet, ja va refermar ahir que no pensa convocar eleccions aquest any perquè seria una ‘gravíssima irresponsabilitat’.
Així ho va sentenciar durant la sessió de control al govern i en una compareixença posterior per explicar els darrers canvis a l’executiu, en què es va evidenciar la solitud de JxCat i ERC, que es mantenen lluny dels anticapitalistes i no van aconseguir apropar-se als comuns durant la negociació pressupostària.
Els dos socis de govern han criticat que el text del PSC és una moció trampa, perquè consideren que és una moció de censura encoberta que no està prevista reglamentàriament.
Per això, han tornat a emplaçar l’oposició a posar-se d’acord per a presentar una moció de censura amb un candidat alternatiu a la presidència.
La CUP s’ha desmarcat de la votació, però ha exigit a Torra la convocatòria d’eleccions.
‘Calen nous lideratges’, ha sentenciat amb contundència la diputada Maria Sirvent.
Si la CUP hagués votat en contra de la moció, s’hauria produït un empat i hauria estat rebutjada.
JxCat i ERC han minimitzat els efectes del pronunciament del parlament i han posat el focus en la pèrdua de la majoria com a conseqüència de la intervenció de Llarena.
‘No s’amaguin darrere de la repressió per a posar en dificultats el govern de Catalunya’, els ha retret la portaveu d’ERC, Anna Caula.
JxCat no pensa reconèixer políticament la desautorització de la cambra.
Josep Costa, vicepresident primer del parlament, ha afirmat que Torra manté els mateixos suports que quan va ser investit president el maig de l’any passat.
La investidura va prosperar en segona volta per majoria simple gràcies a l’abstenció de la CUP.
Però la suspensió dels quatre diputats de JxCat i el fet que Comín no pugui delegar el vot des de l’exili, han deixat JxCat i ERC en 61 vots, davant dels 65 que sumen els partits constitucionalistes i els comuns.
Per això Torra i Costa han parlat del ‘vot de qualitat’ de Llarena.
L’octubre passat, Oriol Junqueras i Raül Romeva van respondre a la suspensió decretada pel jutge instructor del Tribunal Suprem designant Sergi Sabrià com a diputat substitut i hi deleguen el seu vot, de manera que sí que són comptabilitzats.
Però els quatre diputats de JxCat es van negar per no assumir políticament la suspensió, que ja s’havia executat abans a la pràctica amb la retirada del sou de tots els diputats afectats.
Aquesta realitat ha fet que la portaveu del PSC, Eva Granados, hagi assenyalat que els quatre diputats de JxCat podrien designar substituts perquè se’n comptabilitzessin els vots.
En el seu moment, JxCat va intentar mantenir l’antiga delegació de vot dels seus diputats afectats per Llarena, però la mesa ho va rebutjar amb els vots d’ERC i el PSC.
Puigdemont va presentar després al Tribunal Constitucional un recurs d’empara contra la decisió, tenint en compte que el ple havia rebutjat la suspensió dels drets i els deures dels diputats, al mateix temps que havia habilitat un sistema de designació per a substituir-los.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Per un vot de diferència, els partits de l'oposició han aprovat una moció del PSC que reclama que el president de la Generalitat, Quim Torra, se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. Es dona la circumstància que Quim Torra ha recordat que JxCat té quatre diputats suspesos i Comín no ha pogut delegar el seu vot.",
"a2": "El bloc del 155, PSC, Cs, Comuns i PP aprofita que Llarena suspèn quatre diputats de JXCat i, per tant, el govern es queda en minoria, per reclamar al president Torra que se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. La CUP no participa en la votació. El Govern no reconeix la desautorització de la cambra.",
"a3": "Els grups de l’oposició han votat a favor de la moció presentada pel PSC en què reclama que Torra se sotmeti a una moció de confiança o convoqui nous comicis. La no participació de la CUP i el fet que quatre diputats de JxCAT i un d’ERC no hagin pogut votar en virtut del 155, han propiciat que tiri endavant."
},
"extractive": {
"a1": "El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti ‘de manera immediata’ a una qüestió de confiança o convoqui eleccions.\nLa CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s’ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra. \nJosep Costa, vicepresident primer del parlament, ha afirmat que Torra manté els mateixos suports que quan va ser investit president el maig de l’any passat.\nPerò la suspensió dels quatre diputats de JxCat i el fet que Comín no pugui delegar el vot des de l’exili, han deixat JxCat i ERC en 61 vots, davant dels 65 que sumen els partits constitucionalistes i els comuns.",
"a2": "El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti ‘de manera immediata’ a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. \nLa CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s’ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra.\nEn una piulada, el president de la Generalitat ha criticat que C’s, PSC, comuns, el PP i el vot de qualitat de Llarena ‘sumen forces’ per demanar-li eleccions.\nPerò la suspensió dels quatre diputats de JxCat i el fet que Comín no pugui delegar el vot des de l’exili, han deixat JxCat i ERC en 61 vots, davant dels 65 que sumen els partits constitucionalistes i els comuns.",
"a3": "El Parlament de Catalunya ha reclamat a Quim Torra que se sotmeti ‘de manera immediata’ a una qüestió de confiança o convoqui eleccions. \nLa moció ha estat aprovada amb 62 vots a favor (C’s, PSC, CatECP i el PP) i 61 en contra (JxCat i ERC). \nLa CUP ha optat per no participar en la votació i el govern s’ha quedat en minoria, amb la resta de grups en contra. \nPerò la suspensió dels quatre diputats de JxCat i el fet que Comín no pugui delegar el vot des de l’exili, han deixat JxCat i ERC en 61 vots, davant dels 65 que sumen els partits constitucionalistes i els comuns. "
},
"extreme": {
"a1": "El Parlament demana al President de la Generalitat que se sotmeti a una qüestió de confiança o convoqui eleccions.",
"a2": "PSC, Cs, comuns i PP demanen al president Torra que convoqui eleccions o se sotmeti a una qüestió de confiança.",
"a3": "El Parlament reclama a Torra que se sotmeti a una moció de confiança o convoqui nous comicis."
}
}
|
2,117 |
ICV-IdB de Banyoles proposa declarar persona non grata Felip VI i tota la família reial
|
En el proper ple presentaran una moció on es reclama que es retiri tota la simbologia borbònica de la vila
|
El grup municipal d'ICV-IdB a Banyoles presentarà en el proper ple d'aquest mes d'abril una moció on reclamen que la vila declari persona non grata i no representativa de la ciutadania banyolina el rei Felip VI i el conjunt de la família reial espanyola.
La moció vol que la capital del Pla de l'Estany sigui declarada "municipi republicà" i que d'aquesta manera es reconeguin els "valors republicans" i es posin en pràctica a l'hora d'exercir les responsabilitats municipals.
A part, el quart punt de la moció proposa que l'ajuntament i els seus membres no acudeixin a cap acte on hi hagi algun representant de la monarquia espanyola.
Al mateix temps, volen que es retiri tota la simbologia borbònica de la ciutat.
En cas de ser aprovada, remetrien l'acord de ple a la presidència del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat.
La moció, tal i com assenyalen, s'emmarca dins de la commemoració del 85è aniversari de la II República.
Tal i com expliquen en el document que han enviat, el grup municipal d'ICV-IdB de Banyoles (que es troba a l'oposició) recorda que el 14 d'abril es commemora la proclamació de la II República.
Any rere any, aquest grup municipal ha realitzat propostes per celebrar aquesta efemèride, recuperar i investigar els esdeveniments que van marcar aquest període.
En aquest sentit, assenyalen que des de fa anys la bandera republicana és present a l'entrada de l'Ajuntament de Banyoles després s'acordés per ple instal·lar-la en aquest indret arran d'una moció presentada per aquest mateix grup municipal.
Segons assenyalen des del partit, en les passades eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre, les forces declarades obertament republicanes van aconseguir més d'un 80% dels vots.
Per això, aposten anar un pas més enllà i presentar aquesta moció on demanen administrar la ciutat seguint els valors republicans.
Alhora volen que el poble sigui declarat oficialment municipi "republicà".
"La moció pretén iniciar un camí cap a un sistema més transparent, participatiu, democràtic i trencar l''statu quo' imperant", afirmen.
En aquest sentit, assenyalen que la Constitució espanyola del 1978 que situa el rei com a cap d'estat marca uns principis "no democràtics" que perpetuen "determinats privilegis" a un grup reduït de persones (la família reial) els quals no poden ser mai sotmesos a consideració de la ciutadania per ratificar-los o rebutjar-los.
"Aquesta concepció d'estat xoca frontalment amb el model d'estat republicà que situa a tots els ciutadans iguals davant la llei i on la potestat per escollir el seu cap d'estat recau en la sobirania popular", descriuen en la moció.
Al mateix temps, critiquen la opacitat que manté la corona espanyola pel que fa al seu pressupost anual o les investigacions i últims casos de negocis "poc clars" que han sortit a la llum i que, tal i com asseguren, s'han tramat fent ús dels privilegis reials.
En aquest sentit, el grup municipal subratlla que els valors republicans són exemples i garants de la justícia, la transparència, el retre comptes i l'exercici del poder amb humilitat.
Per això, insten a que es segueixin aquests valors aplicats a la política municipal de Banyoles que permetran, segons ICV-Independents de Banyoles, tenir una ciutadania més eficient.
Per tot això aposten per tirar endavant aquesta moció que vol declarar Banyoles "municipi republicà", reconèixer els valors republicans com els necessaris a l'hora d'exercir les responsabilitats municipals, declarar la família real espanyola "no representativa" de la ciutadania banyolina, que tant l'Ajuntament de Banyoles com els seus membres no acudeixin a cap acte on hi hagi la monarquia espanyola i, per últim, retirar tota la simbologia borbònica de la ciutat.
A més, assenyalen que si la moció prospera, la faran arribar a la Presidència del Parlament de Catalunya i a la conselleria de Presidència del Govern de la Generalitat.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El grup municipal d'ICV-IdB de Banyoles vol declarar el rei Felip VI i tota la família reial \"persona non grata\" i no representativa dels ciutadans de Banyoles. També demanen que es declari Banyoles municipi \"republicà\", que cap membre de l'Ajuntament assisteixi a cap acte on hi hagi la monarquia espanyola i retirar tots els símbols monàrquics del municipi.",
"a2": "ICV-Independents de Banyoles presenten una moció al ple de l’Ajuntament per declarar “persona non grata” Felip VI i la família reial. A més, volen que l’Ajuntament sigui “municipi republicà”, que no s’enviï cap representant municipal a actes amb la monarquia i que es retirin tots els símbols borbònics de la ciutat. Si s’aprova, ho portaran al Parlament i a la Generalitat.",
"a3": "ICV-IdB proposarà en el ple municipal de Banyoles declarar persona non grata Felip VI i tota la casa reial espanyola. La iniciativa també demana la proclamació de Banyoles com a municipi republicà i insta a revocar qualsevol reconeixement o honor a la família reial. La moció coincideix amb el 85è aniversari de la II República."
},
"extractive": {
"a1": "El grup municipal d'ICV-IdB a Banyoles presentarà en el proper ple d'aquest mes d'abril una moció on reclamen que la vila declari persona non grata i no representativa de la ciutadania banyolina el rei Felip VI i el conjunt de la família reial espanyola.\nPer tot això aposten per tirar endavant aquesta moció que vol declarar Banyoles \"municipi republicà\", reconèixer els valors republicans com els necessaris a l'hora d'exercir les responsabilitats municipals, declarar la família real espanyola \"no representativa\" de la ciutadania banyolina, que tant l'Ajuntament de Banyoles com els seus membres no acudeixin a cap acte on hi hagi la monarquia espanyola i, per últim, retirar tota la simbologia borbònica de la ciutat. \nAlhora volen que el poble sigui declarat oficialment municipi \"republicà\".\nEn aquest sentit, assenyalen que la Constitució espanyola del 1978 que situa el rei com a cap d'estat marca uns principis \"no democràtics\" que perpetuen \"determinats privilegis\" a un grup reduït de persones (la família reial) els quals no poden ser mai sotmesos a consideració de la ciutadania per ratificar-los o rebutjar-los.",
"a2": "El grup municipal d'ICV-IdB a Banyoles presentarà en el proper ple d'aquest mes d'abril una moció on reclamen que la vila declari persona non grata i no representativa de la ciutadania banyolina el rei Felip VI i el conjunt de la família reial espanyola.\nTal i com expliquen en el document que han enviat, el grup municipal d'ICV-IdB de Banyoles (que es troba a l'oposició) recorda que el 14 d'abril es commemora la proclamació de la II República.\nPer tot això aposten per tirar endavant aquesta moció que vol declarar Banyoles \"municipi republicà\", reconèixer els valors republicans com els necessaris a l'hora d'exercir les responsabilitats municipals, declarar la família real espanyola \"no representativa\" de la ciutadania banyolina, que tant l'Ajuntament de Banyoles com els seus membres no acudeixin a cap acte on hi hagi la monarquia espanyola i, per últim, retirar tota la simbologia borbònica de la ciutat.\nA més, assenyalen que si la moció prospera, la faran arribar a la Presidència del Parlament de Catalunya i a la conselleria de Presidència del Govern de la Generalitat.",
"a3": "El grup municipal d'ICV-IdB a Banyoles presentarà en el proper ple d'aquest mes d'abril una moció on reclamen que la vila declari persona non grata i no representativa de la ciutadania banyolina el rei Felip VI i el conjunt de la família reial espanyola. \nPer tot això aposten per tirar endavant aquesta moció que vol declarar Banyoles \"municipi republicà\", reconèixer els valors republicans com els necessaris a l'hora d'exercir les responsabilitats municipals, declarar la família real espanyola \"no representativa\" de la ciutadania banyolina, que tant l'Ajuntament de Banyoles com els seus membres no acudeixin a cap acte on hi hagi la monarquia espanyola i, per últim, retirar tota la simbologia borbònica de la ciutat. \nPer això, insten a que es segueixin aquests valors aplicats a la política municipal de Banyoles que permetran, segons ICV-Independents de Banyoles, tenir una ciutadania més eficient. \nLa moció, tal i com assenyalen, s'emmarca dins de la commemoració del 85è aniversari de la II República. "
},
"extreme": {
"a1": "El grup municipal d'ICV-IdB de Banyoles vol declarar persona non grata el rei Felip VI i la família reial espanyola.",
"a2": "ICV-Independents de Banyoles presenta una moció per declarar Felip VI i la família reial “persona non grata”.",
"a3": "Presentada una moció perquè Banyoles sigui proclamada municipi republicà coincidint amb el 85è aniversari de la II República."
}
}
|
1,351 |
Vall d'Hebron prova per primer cop una cirurgia pionera en el càncer de pàncrees
|
Segons l'últim registre mèdic dels casos, aquesta malaltia serà la segona causa de mortalitat l'any 2019 a Catalunya
|
L'Hospital General Vall d'Hebron de Barcelona ha provat, per primera vegada, una tècnica pionera en el tractament de càncer de pàncrees que, fins ara, ha registrat bons resultats.
L'assaig s'emmarca en un estudi europeu que busca testar una cirurgia concreta que, fins ara, no s'havia aplicat mai en pacients amb càncer d'aquest tipus.
S'estima que, amb aquesta intervenció, els pacients podran viure més temps que els que només se sotmeten a quimioteràpia.
Si bé l'estudi experimental va començar l'any 2015, Vall d'Hebron és l'únic hospital de l'estat espanyol que s'ha sumat a aquesta iniciativa, que provarà la tècnica en 228 pacients en total i es preveu que finalitzi l'any 2019.
La doctora Elizabeth Pando, del servei de cirurgia i trasplantaments, ha explicat que es tracta d'un mecanisme pioner perquè està enfocat als malalts de càncer de pàncrees en situació molt avançada, el que suposa el 40% dels pacients quan se'ls detecta la malaltia, i perquè utilitza una tècnica que fins ara no s'havia aplicat mai per aquests tipus de tumors: la radiofreqüència.
Fins ara, aquest tractament s'havia utilitzat en tumors hepàtics, renals i de tiroides, entre altres, i "mai abans s'havia gosat testar-lo amb el pàncrees", explica Pando, "perquè la radiofreqüència treballa en calent i provar-ho amb el pàncrees és perillós perquè l'escalfor podria danyar vasos i artèries que l'envolten".
L'investigador i cap clínic de cirurgia pancreàtica de l'hospital, Joaquim Balsells, ha explicat que es tracta d'un assaig clínic multicèntric que està liderat per investigadors holandesos i que preveu poder analitzar els resultats entre el 2020 i el 2021.
"Entre els malalts de càncer de pàncrees, la taxa de supervivència és molt baixa", explica la doctora Pando
El càncer de pàncrees, segona causa de mortalitat l'any 2019
Segons l'últim registre mèdic dels casos, s'estima que l'any 2019 la segona causa de mortalitat per càncer serà el que afecta el pàncrees.
Charco ha explicat que és un dels més agressius perquè "només una de cada cinc persones pot ser operada quan l'hi detecten".
El càncer de pàncrees se sol identificar a través dels símptomes, el que implica que la malaltia se sol diagnosticar quan ja està en un estadi avançat.
A Catalunya, enguany, s'ha arribat gairebé a 1.300 casos.
De fet, quan els metges diagnostiquen aquesta malaltia, "un 40% dels malalts té el tumor disseminat en el pàncrees, un altre 40% presenta metàstasi i ja és impossible aplicar radiofreqüència, i només el 20% dels malalts es poden operar", ha detallat la doctora.
Pando també ha afegit que "entre els malalts de càncer de pàncrees, la taxa de supervivència és molt baixa".
"Es tracta d'un assaig clínic molt estricte que encara no podem oferir a tots els pacients", i ha afegit que els que se sotmeten al procediment és perquè prèviament han acceptat formar part de l'estudi.
Vall d'Hebron ha testat la radiofreqüència en tres pacients diferents que, tots ells, han passat per quimioteràpia prèviament a la intervenció.
Una d'elles és la María José.
Primers resultats de la radiofreqüència
María José té 74 anys, ha sigut metge de família durant 41 anys en un ambulatori, i el passat 31 d'agost va ser ingressada per sotmetre's a radiofreqüència, després que li detectessin un càncer de pàncrees.
Després d'un TAC i una analítica, els metges li van trobar el tumor.
"Sent metge, sabia que sobreviure a un càncer d'aquest tipus era molt difícil", i per aquest motiu va acceptar formar part de l'estudi que plantejava la radiofreqüència: "era l'última sortida que tenia", explica.
Després de la intervenció, ha fet quimioteràpia i assegura que no està tan cansada i que es troba millor.
Els doctors confien a veure bons resultats i poder aplicar la radiofreqüència a altres pacients en els pròxims tres anys
La doctora Pando explica que, entre tots els pacients que accepten formar part de l'estudi, es fa una selecció aleatòria i alguns continuen fent només quimioteràpia i altres són sotmesos a radiofreqüència.
Optimisme de cara als resultats de l'estudi
Pando ha explicat que "encara falta veure la resposta de la immunitat davant la radiofreqüència" i determinar si es modifica o no amb el temps.
L'equip de doctors ha agraït a Caixa Bank la seva participació econòmica en l'estudi, i s'ha mostrat optimista de cara als futurs resultats.
"Encara és aviat per extreure'n conclusions, però la hipòtesi que tenim és que realment hi haurà un benefici per al pacient amb la radiofreqüència", ha dit el doctor Balsells, que també ha afegit que confia a poder aplicar aquesta tècnica pionera en altres pacients d'aquí uns tres o quatre anys.
|
[
"salut"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "La doctora Pando, del servei de cirurgia i trasplantaments de l'Hospital General de la Vall Hebron, ha explicat que s'ha provat un tractament nou per als malalts avançats de càncer de pàncrees: la radiofreqüència. Es tracta d'un assaig clínic liderat per investigadors holandesos en què hi participaran 228 pacients, i està previst que finalitzi el 2019.",
"a2": "Un assaig europeu prova la tècnica de radiofreqüència en el tractament del càncer de pàncrees, que té una taxa de supervivència molt baixa. Aquest càncer se sol detectar molt avançat i estès, però un 20% dels casos es poden operar i tractar amb aquesta tècnica pionera. A la Vall d’Hebron han tractat 3 pacients amb la radiofreqüència, amb bons resultats.",
"a3": "Vall d’Hebron ha utilitzat per primera vegada la radiofreqüència per tractar el càncer de pàncrees, un dels més agressius i mortals, en pacients en estat avançat de la malaltia. És l’únic centre de l’Estat que participa en l’estudi multicèntric liderat per investigadors holandesos. Durant el 2021 es coneixeran els primers resultats de l’assaig en què hi participaran 228 pacients. "
},
"extractive": {
"a1": "L'Hospital General Vall d'Hebron de Barcelona ha provat, per primera vegada, una tècnica pionera en el tractament de càncer de pàncrees que, fins ara, ha registrat bons resultats.\nLa doctora Elizabeth Pando, del servei de cirurgia i trasplantaments, ha explicat que es tracta d'un mecanisme pioner perquè està enfocat als malalts de càncer de pàncrees en situació molt avançada, el que suposa el 40% dels pacients quan se'ls detecta la malaltia, i perquè utilitza una tècnica que fins ara no s'havia aplicat mai per aquests tipus de tumors: la radiofreqüència.\nDe fet, quan els metges diagnostiquen aquesta malaltia, \"un 40% dels malalts té el tumor disseminat en el pàncrees, un altre 40% presenta metàstasi i ja és impossible aplicar radiofreqüència, i només el 20% dels malalts es poden operar\", ha detallat la doctora.\nPando ha explicat que \"encara falta veure la resposta de la immunitat davant la radiofreqüència\" i determinar si es modifica o no amb el temps.",
"a2": "L'Hospital General Vall d'Hebron de Barcelona ha provat, per primera vegada, una tècnica pionera en el tractament de càncer de pàncrees que, fins ara, ha registrat bons resultats.\nLa doctora Elizabeth Pando, del servei de cirurgia i trasplantaments, ha explicat que es tracta d'un mecanisme pioner perquè està enfocat als malalts de càncer de pàncrees en situació molt avançada, el que suposa el 40% dels pacients quan se'ls detecta la malaltia, i perquè utilitza una tècnica que fins ara no s'havia aplicat mai per aquests tipus de tumors: la radiofreqüència.\nL'investigador i cap clínic de cirurgia pancreàtica de l'hospital, Joaquim Balsells, ha explicat que es tracta d'un assaig clínic multicèntric que està liderat per investigadors holandesos i que preveu poder analitzar els resultats entre el 2020 i el 2021. \n\"Entre els malalts de càncer de pàncrees, la taxa de supervivència és molt baixa\", explica la doctora Pando.",
"a3": "L'Hospital General Vall d'Hebron de Barcelona ha provat, per primera vegada, una tècnica pionera en el tractament de càncer de pàncrees que, fins ara, ha registrat bons resultats. \nLa doctora Elizabeth Pando, del servei de cirurgia i trasplantaments, ha explicat que es tracta d'un mecanisme pioner perquè està enfocat als malalts de càncer de pàncrees en situació molt avançada, el que suposa el 40% dels pacients quan se'ls detecta la malaltia, i perquè utilitza una tècnica que fins ara no s'havia aplicat mai per aquests tipus de tumors: la radiofreqüència. \nL'investigador i cap clínic de cirurgia pancreàtica de l'hospital, Joaquim Balsells, ha explicat que es tracta d'un assaig clínic multicèntric que està liderat per investigadors holandesos i que preveu poder analitzar els resultats entre el 2020 i el 2021. \nSi bé l'estudi experimental va començar l'any 2015, Vall d'Hebron és l'únic hospital de l'estat espanyol que s'ha sumat a aquesta iniciativa, que provarà la tècnica en 228 pacients en total i es preveu que finalitzi l'any 2019. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Hospital General Vall d'Hebron ha testat un tractament pioner per al càncer de pàncrees molt avançat.",
"a2": "Vall d’Hebron utilitza la radiofreqüència per primera vegada en el tractament de càncer de pàncrees amb bons resultats.",
"a3": "Vall d’Hebron, pioner en l’ús de radiofreqüència com a tractament contra el càncer de pàncrees. "
}
}
|
268 |
Comença el judici contra dos policies per la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana
|
La fiscalia demana dos anys de presó i quatre d'inhabilitació i l'acusació particular nou de presó i d'inhabilitació
|
L’Audiència de Barcelona comença a jutjar avui dos agents antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra, com a responsables de la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana en la vaga general del novembre del 2012 al passeig de Gràcia.
Els agents són acusats d’haver disparat una pilota de goma que va causar la lesió i s’encaren a penes que poden arribar a nou anys de presó i nou d’inhabilitació.
És previst que el judici duri fins el 27 d’abril, en nou sessions repartides en tres setmanes.
Quintana ja va arribar a un acord econòmic amb la Generalitat fa mesos i serà indemnitzada amb 261.000 euros, però l’acord deixava oberta la via penal.
Quintana ha estat operada sis vegades i encara li hauran de fer alguna intervenció quirúrgica més.
A banda, la defensa recorda que tindrà un deteriorament prematur de l’ull dret, que té estrès posttraumàtic i depressió i se li ha concedit la incapacitat permanent total.
El judici començarà amb les qüestions prèvies i demà declararà Quintana com a testimoni.
Entre el 18 i el 20 d’abril declararan vint-i-nou policies com a testimonis, i finalment el 27 d’abril declararan els acusats.
Acusació particular
En l’escrit de l’acusació particular s’assegura que l’escopeter va disparar una ‘arma de guerra’, que aquell dia era prohibida perquè la direcció dels Mossos no n’havia autoritzat l’ús, i, a més, ho va fer en un moment i una zona en què no hi havia aldarulls ni risc per a cap persona ni propietat.
Segons el seu relat, el sots-inspector i l’escopeter acusats anaven a la furgoneta Dragó-40, que encapçalava dues furgonetes més.
Cap a les 20.45 van arribar al passeig de Gràcia per la Gran Via, procedents de la rambla de Catalunya.
Allà la situació era relativament tranquil·la, amb alguns manifestants que ja se n’anaven cap a casa.
El director general de la Policia, Manel Prat, no havia donat l’ordre de disparar pilotes de goma en tot el dia i fins i tot les salves sense projectil eren vedades.
Els dos acusats van baixar de la furgoneta i, segons que sembla, el sots-inspector va ordenar a l’escopeter de disparar una pilota de goma.
La representació de Quintana assegura que els agents sabien quin risc poden produir aquestes pilotes i que era un ‘despropòsit’ de disparar havent-hi vianants a menys de trenta metres de distància, perquè el protocol exigeix que siguin a més de cinquanta metres i sempre que hi hagi un risc alt per a persones o béns.
A més, assegura que el sots-inspector seria igualment responsable dels fets encara que no hagués donat l’ordre, perquè ell era el responsable de l’actuació de tots els seus agents, mentre que l’escopeter també en seria responsable encara que hagués rebut l’ordre, perquè el principi d’obediència deguda no es pot aplicar en casos de vulneració de la llei o de les instruccions internes.
Per això l’acusació particular els considera culpables a tots dos i en demana l’empresonament i la inhabilitació per a ser policies durant nou anys, per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal.
La petició de la fiscalia
En canvi, la fiscalia rebaixa la petició de pena fins a dos anys de presó i quatre d’inhabilitació, per un delicte de lesions per imprudència greu.
En l’escrit, assegura que quan el sots-inspector i l’escopeter van arribar al passeig de Gràcia la situació era de ‘tranquil·litat’, amb escassos manifestants ‘en fase de dispersió i que marxaven voluntàriament del lloc, sense portar armes ni instruments perillosos’, cosa que no representava cap perill per als agents, manifestants, vianants, mobiliari urbà ni propietats privades.
Tots dos acusats van baixar de la furgoneta i, tot i que ‘les circumstàncies no requerien de cap manera que es disparessin pilotes de goma, i podent-se servir d’uns altres mitjans menys lesius’, el sots-inspector va ordenar a l’escopeter de disparar pilotes de goma, ‘sense adoptar totes les mesures de precaució necessàries per a evitar danyar la integritat física’ de les persones.
L’escopeter va col·locar a l’escopeta la peça cilíndrica necessària per disparar i va fer dos trets de boles de goma.
Una de les boles va impactar, a uns quaranta metres de distància, en l’ull d’Ester Quintana, que el va perdre.
Per això el ministeri públic considera que tots dos policies ‘van infringir les normes de vigilància, incomplint totalment les normes vigents en aquell moment’ i els protocols policíacs interns.
El cas d’Ester Quintana i la seva lluita posterior, juntament amb la d’uns altres afectats per pilotes de goma dels Mossos, va ser el detonant perquè el parlament creés una comissió per a debatre l’ús de material antiavalots de la policia catalana i finalment es prohibissin les pilotes de goma.
|
[
"societat",
"policia i justícia"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Ha començat a l'Audiència de Barcelona el judici contra els agents responsables de disparar una bala de goma que va provocar la pèrdua d'un ull a Ester Quintana. L'acusació ha explicat que l'escopeter va disparar una arma no autoritzada pels Mossos i, a més, ho va fer en un lloc i moment que ni persones ni béns corrien perill.",
"a2": "Comença a Barcelona el judici contra dos agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra per la pèrdua d’un ull a Ester Quintana amb una pilota de goma. Els demanen 9 anys de presó i 9 d’inhabilitació. Els acusats van arribar al passeig de Gràcia quan estava molt tranquil i no suposava perill per ningú. L’escopeter va disparar sense prendre mesures de protecció.",
"a3": "Comença a l’Audiència de Barcelona el judici contra els dos Mossos acusats d’haver disparat una pilota de goma a Ester Quintana, per la qual va perdre un ull, durant la vaga general de novembre del 2012. L’acusació particular reclama nou anys de presó i d’inhabilitació, mentre que la fiscalia rebaixa la pena a dos anys de presó i quatre d’inhabilitació."
},
"extractive": {
"a1": "L’Audiència de Barcelona comença a jutjar avui dos agents antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra, com a responsables de la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana en la vaga general del novembre del 2012 al passeig de Gràcia.\nEn l’escrit de l’acusació particular s’assegura que l’escopeter va disparar una ‘arma de guerra’, que aquell dia era prohibida perquè la direcció dels Mossos no n’havia autoritzat l’ús, i, a més, ho va fer en un moment i una zona en què no hi havia aldarulls ni risc per a cap persona ni propietat.\nPer això l’acusació particular els considera culpables a tots dos i en demana l’empresonament i la inhabilitació per a ser policies durant nou anys, per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal.\nEl cas d’Ester Quintana i la seva lluita posterior, juntament amb la d’uns altres afectats per pilotes de goma dels Mossos, va ser el detonant perquè el parlament creés una comissió per a debatre l’ús de material antiavalots de la policia catalana i finalment es prohibissin les pilotes de goma.",
"a2": "L’Audiència de Barcelona comença a jutjar avui dos agents antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra, com a responsables de la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana en la vaga general del novembre del 2012 al passeig de Gràcia. \nEn l’escrit de l’acusació particular s’assegura que l’escopeter va disparar una ‘arma de guerra’, que aquell dia era prohibida perquè la direcció dels Mossos no n’havia autoritzat l’ús, i, a més, ho va fer en un moment i una zona en què no hi havia aldarulls ni risc per a cap persona ni propietat.\nTots dos acusats van baixar de la furgoneta i, tot i que ‘les circumstàncies no requerien de cap manera que es disparessin pilotes de goma, i podent-se servir d’uns altres mitjans menys lesius’, el sots-inspector va ordenar a l’escopeter de disparar pilotes de goma, ‘sense adoptar totes les mesures de precaució necessàries per a evitar danyar la integritat física’ de les persones.\nEl cas d’Ester Quintana i la seva lluita posterior, juntament amb la d’uns altres afectats per pilotes de goma dels Mossos, va ser el detonant perquè el parlament creés una comissió per a debatre l’ús de material antiavalots de la policia catalana i finalment es prohibissin les pilotes de goma.",
"a3": "L’Audiència de Barcelona comença a jutjar avui dos agents antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra, com a responsables de la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana en la vaga general del novembre del 2012 al passeig de Gràcia. \nEn l’escrit de l’acusació particular s’assegura que l’escopeter va disparar una ‘arma de guerra’, que aquell dia era prohibida perquè la direcció dels Mossos no n’havia autoritzat l’ús, i, a més, ho va fer en un moment i una zona en què no hi havia aldarulls ni risc per a cap persona ni propietat.\nEls agents són acusats d’haver disparat una pilota de goma que va causar la lesió i s’encaren a penes que poden arribar a nou anys de presó i nou d’inhabilitació. \nPer això l’acusació particular els considera culpables a tots dos i en demana l’empresonament i la inhabilitació per a ser policies durant nou anys, per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal. "
},
"extreme": {
"a1": "Comença el judici contra els dos agents antiavalots dels Mossos responsables de la pèrdua d'un ull d'Ester Quintana.",
"a2": "Judici a dos policies antiavalots per disparar la pilota de goma que va fer perdre un ull a Ester Quintana.",
"a3": "Els dos Mossos acusats de fer perdre l’ull a Esther Quintana s’enfronten a una pena de fins a nou anys."
}
}
|
2,325 |
El Col·legi d'Economistes preveu que Catalunya creixi al voltant del 3% aquest 2018
|
Els experts veuen en Internet una de les causes dels tímids índex de vendes al comerç
|
El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) creu que l'economia catalana creixerà al voltant d'un 3% del PIB aquest 2018.
Així, veu més "raonable" la predicció que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona, del 3,1%, que les recentment anunciades pel BBVA i Funcas, del 2,5% i el 2,2% respectivament.
Totes dues estan per sota de les previsions que les dues institucions fan per al conjunt d'Espanya el 2018 (2,9% el BBVA i 2,8% Funcas) i són "bastant incongruents" amb el que està passant amb l'economia en els primers mesos de l'any, tal com ha apuntat en roda de premsa aquest dimecres l'economista Xavier Cuadras, membre de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi.
Després d'un fort període de crisi, l'economia catalana porta 13 trimestres creixent per sobre del 3%, una fita que és "extraordinària", en paraules de Modest Guinjoan, el president de la comissió.
De cara al futur, s'espera que aquestes taxes de variació del PIB es suavitzin.
Amb unes exportacions de rècord, un creixement de l'ocupació i xifres positives en la producció i la inversió industrials, en termes globals l'economia catalana avança a bon ritme, tal com conclou el grup de conjuntura de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes.
Amb tot, els experts han detectat una "contradicció" en l'àmbit del consum, que en global segueix creixent a un ritme "alt", del 3,2% interanual en el primer trimestre.
En canvi, el comerç no avança al mateix ritme: entre gener i abril, l'índex de vendes en grans superfícies va caure un 2,9% i l'índex de comerç al detall només va créixer un 1,9%.
Segons l'economista Jordi Goula, un dels factors que podria explicar aquesta diferència és l'auge del comerç electrònic, que fins ara era "residual" però que podria estar establint un "canvi d'hàbits".
De fet, l'e-commerce i les activitats del sector logístic que hi estan relacionades van "com una Harley", ha afegit Goula, i cada cop generen més llocs de treball.
L'economista també ha apuntat com a possible causa el fet que la climatologia dels primers mesos de l'any no ha acompanyat a la compra de roba, mentre sí que ha crescut la despesa en oci, restauració i alimentació.
"El més normal és que no hi hagi un altre rècord aquest any" en turisme
Pel que fa al turisme, el Col·legi d'Economistes certifica la tendència de caiguda en el nombre de visitants, que alhora han augmentat la despesa.
I és que "hi ha països que en han prestat turistes, com Tunísia o Turquia, i ara en tornen a rebre.
Aquest préstec s'ha acabat", ha afirmat Goula, qui ha valorat positivament que hi hagi menys turistes però en canvi gastin més.
Pel que fa al sector immobiliari, Goula ha posat de manifest que, a Barcelona ciutat, el mercat està "frenat per la manca d'oferta".
No hi ha pràcticament obra nova i la venda de primera ma "des de fa molt de temps es fa sobre planell", ha comentat.
Per altra banda, ha afegit, "no hi ha oferta de producte de segona mà".
700 milions d'euros de "marge de maniobra" en la despesa de la Generalitat
Pel que fa al sector públic, l'economista Albert Carreras calcula que el pressupost de la Generalitat del 2019 tindrà uns 700 milions d'euros de marge per a noves despeses.
I és que dels 25.000 milions d'euros de pressupost, la gran majoria estan "completament obligats" i "el marge de maniobra és baix".
Carreras ha apuntat com a possibles prioritats del Govern les socials com les llars d'infants, la renda garantida de ciutadania, les polítiques d'habitatge, la promoció de la llengua catalana i el finançament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Carreras ha tornat a defensar que hagués estat més convenient fer pressupostos per al 2018, cosa que la Generalitat ja ha descartat.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Sortint d'un període de forta crisi, l'economia catalana fa 13 mesos que creix per sobre del 3%, una situació qualificada d'\"extraordinària\" pel president de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Les exportacions han crescut considerablement, el turisme ha rebut menys turistes, però aquests gasten més i el sector logístic i del comerç electrònic creix amb força.",
"a2": "EL Col·legi d’Economistes de Catalunya preveu un creixement del 3% del PIB per a l’economia catalana. Els principals factors d’aquest creixement són les exportacions, l’ocupació, i la producció i inversió industrials. En el sector turístic, cau el nombre de visitants, però augmenta la seva despesa. La Generalitat tindrà un marge de maniobra de 700 milions d'euros el 2019.",
"a3": "Les previsions de creixement de l’economia catalana per l’any 2018 es mouen entre el 2,5% del BBVA i el 3,1% de la Cambra de Comerç. Cuadras, membre del CEC, ha assenyalat que les dades del primer trimestre de 2018 confirmen que l'economia creixerà al voltant del 3% aquest any, tal i com ho ha estat fent durant tretze trimestres consecutius."
},
"extractive": {
"a1": "El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) creu que l'economia catalana creixerà al voltant d'un 3% del PIB aquest 2018.\nDesprés d'un fort període de crisi, l'economia catalana porta 13 trimestres creixent per sobre del 3%, una fita que és \"extraordinària\", en paraules de Modest Guinjoan, el president de la comissió.\nAmb unes exportacions de rècord, un creixement de l'ocupació i xifres positives en la producció i la inversió industrials, en termes globals l'economia catalana avança a bon ritme, tal com conclou el grup de conjuntura de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes.\nPel que fa al turisme, el Col·legi d'Economistes certifica la tendència de caiguda en el nombre de visitants, que alhora han augmentat la despesa.",
"a2": "El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) creu que l'economia catalana creixerà al voltant d'un 3% del PIB aquest 2018.\nDesprés d'un fort període de crisi, l'economia catalana porta 13 trimestres creixent per sobre del 3%, una fita que és \"extraordinària\", en paraules de Modest Guinjoan, el president de la comissió.\nAmb unes exportacions de rècord, un creixement de l'ocupació i xifres positives en la producció i la inversió industrials, en termes globals l'economia catalana avança a bon ritme, tal com conclou el grup de conjuntura de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes.\nPel que fa al turisme, el Col·legi d'Economistes certifica la tendència de caiguda en el nombre de visitants, que alhora han augmentat la despesa.",
"a3": "El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) creu que l'economia catalana creixerà al voltant d'un 3% del PIB aquest 2018. \nAixí, veu més \"raonable\" la predicció que ha fet la Cambra de Comerç de Barcelona, del 3,1%, que les recentment anunciades pel BBVA i Funcas, del 2,5% i el 2,2% respectivament. \nTotes dues estan per sota de les previsions que les dues institucions fan per al conjunt d'Espanya el 2018 (2,9% el BBVA i 2,8% Funcas) i són \"bastant incongruents\" amb el que està passant amb l'economia en els primers mesos de l'any, tal com ha apuntat en roda de premsa aquest dimecres l'economista Xavier Cuadras, membre de la comissió d'Economia Catalana del Col·legi. \nDesprés d'un fort període de crisi, l'economia catalana porta 13 trimestres creixent per sobre del 3%, una fita que és \"extraordinària\", en paraules de Modest Guinjoan, el president de la comissió. "
},
"extreme": {
"a1": "El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha donat les dades de l'economia catalana, que avança a bon ritme.",
"a2": "Previsió de creixement del 3% del PIB per a l’economia catalana el 2018, segons el Col·legi d’Economistes.",
"a3": "El PIB català continuarà en l’espiral positiva del 3% durant el 2018 per tretzè trimestre consecutiu."
}
}
|
1,948 |
L'ANC esgota el marge de pressió als partits
|
L'entitat convoca un miler de persones en un acte presidit pels avisos de confrontació amb ERC i Junts si desaprofiten "la darrera oportunitat"
|
Si aquesta setmana la situació no es resol amb un "Govern del 52%", el proper pas és confrontar amb els dos grans partits independentistes o "passar-los per damunt".
Des del carrer perquè, de moment, de fer el salt a les institucions encara ningú n'ha dit res.
De fet, l'ANC ho va provar a les municipals de 2019 impulsant el moviment Primàries i el fracàs va ser sonat.
La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur.
Ha estat agra amb els partits independentistes, singularment amb ERC i Junts.
Els retrets dels oradors i entre els assistents han estat constants i el clima era de decepció per la marxa del procés independentista des de l'1-O del 2017 fins ara.
Cap dels dos partits implicats en la negociació per repartir-se un Govern que hauria de presidir Pere Aragonès hi ha enviat delegacions.
Si ho haguessin fet, no haurien estat gens còmodes.
El manifest que han llegit algunes entitats independentistes ha recordat tots els desencontres en els moments clau del procés i com "el carrer", i singularment l'ANC, va desbloquejar segons ells el 9-N o l'1-O.
Uns actes pels quals després els polítics en van assumir conseqüències patrimonials i penals.
El vicepresident de l'entitat, David Fernández, ha recordat com durant aquests anys els han pagat les fiances i Elisenda Paluzie ha esmentat els centenars de sopar grocs organitzats per recollir fons.
Fernández ha esmentat els seus sacrificis en forma de "temps, diners, treballs o fins i tot parelles", això sí.
FOTOS L'ANC demana Govern independentista ja a la plaça de Sant Jaume
Previous Next
Per tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar "un Govern del 52%".
"Hem anat amb paciència infinita a reunions per sentir a parlar de diàleg i d'una amnistia que mai arribaran", ha dit Paluzie en referència a les posicions que defensa ERC però també Òmnium o Junts.
L'ANC no caurà "en la divisió de les bases"
Fernàndez s'ha expressat en termes similars quan ha dit que "podem estar al darrere empenyent, també al costat ajudant o al davant confrontant malgrat que no és el que volem".
El número dos de Palizue, afí a les tesis de Joan Canadell, ha donat a entendre que l'ANC serà capaç de "mantenir-se unida" malgrat que els partits fomentin "la divisió de les bases".
La pandèmia i el descontent independentista han projectat una ombra de dubte sobre la pressió que està disposat a exercir "el carrer" en una hora crítica del procés independentista.
Paluzie no té dubte que, si no se'n surten i els partits segueixen "barallant-se per les engrunes", tornarà a passar com el 2012, quan Artur Mas no tenia full de ruta i el carrer li va donar amb la inesperadament gran manifestació de la Diada.
"Un dia, per sorpresa, us tornarà una onada com la del 2012, i us hi sumeu o us passarà per damunt", ha afirmat entre aplaudiments dels assistents, que aquest cop ja no han victorejat Carles Puigdemont i s'han limitat a demanar "unitat" i "independència".
A l'ANC l'han acompanyada per llegir el manifest de la convocatòria representants de les ADIC, Meridiana Resisteix (abillat amb una samarreta que carregava de forma escatològica contra Esquerra), Súmate, la FNEC o la patronal Anem per feina, entre d'altres.
No hi havia, però, representació oficial d'altres entitats sobiranistes potents com ara la Intersindical-CSC, l'AMI, la Plataforma per la Llengua o l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics.
Sí una representació de la CUP amb el diputat Carles Riera malgrat que els partits aquest cop no havien estat explícitament convidats.
La Cambra, protagonista
L'ANC ha donat una especial rellevància a la presència de la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, successora de Canadell i vinculada a Eines de País, la campanya que va promoure l'entitat.
Haver pres el relleu a l'establishment de la ciutat a la institució és l'èxit més visible en els darrers anys de l'entitat.
Roca ha demanat un govern "fort, cohesionat, estable i nítidament independentista per afrontar la recuperació" i no ha defugit la referència al moment polític: "Sabem perdre, però ara hem guanyat i ens toca demostrar que sabem guanyar", ha dit.
— NacióDigital (@naciodigital) May 16, 2021
— NacióDigital (@naciodigital) May 16, 2021
— NacióDigital (@naciodigital) May 16, 2021
Més de 100 personalitats internacionals demanen alliberar els presos en un manifest de l'ANC
L'entitat impulsa un manifest que reivindica l'1-O i la majoria independentista després de les eleccions
|
[
"crònica"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "La concentració convocada per l'ANC aquest diumenge a la pl. Sant Jaume ha aplegat un miler d'assistents. S'ha llegit un manifest especialment dur amb els partits independentistes, a qui s'acusa de no fer avançar el Procés malgrat l'ajuda de l'ANC i del \"carrer\". No hi havia representació dels partits, però sí de la Cambra de Comerç de Barcelona.",
"a2": "La plaça Sant Jaume acull un acte de l’ANC amb un miler de persones. Han llegit un manifest per reclamar la unitat del “Govern del 52%” a ERC i Junts, amb discursos molt durs a favor de la unitat i en contra de la divisió de les bases. Elisenda Paluzie i David Fernàndez han carregat contra ERC i Junts.",
"a3": "Un miler de persones convocades per l’ANC han acudit aquest diumenge al migdia a la plaça Sant Jaume per exigir als partits independentistes, en particular ERC i Junts, que materialitzin el Govern del 52%. Paluzie ha afirmat que no vol parlar més de diàleg i Fernàndez ha afegit que, si cal, arribaran a la confrontació per aconseguir el seu objectiu. "
},
"extractive": {
"a1": "La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur.\nSi aquesta setmana la situació no es resol amb un \"Govern del 52%\", el proper pas és confrontar amb els dos grans partits independentistes o \"passar-los per damunt\".\nPer tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar \"un Govern del 52%\".\nNo hi havia, però, representació oficial d'altres entitats sobiranistes potents com ara la Intersindical-CSC, l'AMI, la Plataforma per la Llengua o l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics.",
"a2": "La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur.\nSi aquesta setmana la situació no es resol amb un \"Govern del 52%\", el proper pas és confrontar amb els dos grans partits independentistes o \"passar-los per damunt\".\nEl manifest que han llegit algunes entitats independentistes ha recordat tots els desencontres en els moments clau del procés i com \"el carrer\", i singularment l'ANC, va desbloquejar segons ells el 9-N o l'1-O.\nPer tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar \"un Govern del 52%\".",
"a3": "La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur. \n\"Hem anat amb paciència infinita a reunions per sentir a parlar de diàleg i d'una amnistia que mai arribaran\", ha dit Paluzie en referència a les posicions que defensa ERC però també Òmnium o Junts. \nL'ANC no caurà \"en la divisió de les bases\" Fernàndez s'ha expressat en termes similars quan ha dit que \"podem estar al darrere empenyent, també al costat ajudant o al davant confrontant malgrat que no és el que volem\". \nPer tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar \"un Govern del 52%\". "
},
"extreme": {
"a1": "Duresa contra els partits a la concentració convocada per l'ANC aquest diumenge a la pl. Sant Jaume.",
"a2": "L’ANC convoca un miler de persones per exigir un “Govern del 52%” als dos grans partits independentistes.",
"a3": "L'Assemblea Nacional de Catalunya reclama la formació immediata del Govern del 52% per assolir la independència. "
}
}
|
2,014 |
Jutjat un professor d'arts marcials per abusar sexualment d'un alumne de 3 anys al Bruc
|
L'acusat ho nega però el nen, tot i no patir seqüeles, ho va explicar als seus pares i a diversos psicòlegs, i la fiscalia demana 11 anys i mig de presó
|
L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dilluns un professor d'arts marcials acusat d'abusar sexualment una vegada d'un nen de 3 anys l'any 2012 al Bruc (Anoia).
La fiscalia demana 11 anys i mig de presó per un delicte d'abusos sexuals a menor de 13 anys, ja que considera demostrat que l'home es va posar el penis del nen a la seva boca mentre eren al lavabo tots dos sols.
L'acusat ha negat rotundament els fets i encara no s'explica perquè el nen va explicar aquests suposats fets als seus pares i més tard a diversos psicòlegs.
Els fets haurien passat entre setembre i principis d'octubre del 2012, poc després d'iniciar-se les classes d'aikido extraescolars del col·legi El Bruc, que es feien a la sala d'actes de l'Ajuntament per falta d'espais al centre escolar.
El professor ensenyava aquesta art marcial a alumnes de P3 fins a 6è de Primària.
A tots els feia anar al lavabo per fer les seves necessitats abans d'iniciar la classe, per no interrompre-la més tard.
Als més petits els ajudava a vestir-se i en alguna ocasió els ajudava a anar al vàter per la seva poca alçada, ja que els banys eren els públics de l'ajuntament.
L'home ha dit que sempre deixava la porta del bany i de la sala oberta per controlar tots els nens a la vegada.
Ha reconegut que la suposada víctima li va demanar algun cop que l'ajudés a fer pipi i ell li va baixar els pantalons i els calçotets i li va tocar el penis per ajudar-lo a fer pipi, però en cap cas, ha dit, se'l va posar a la boca o li va fer tocaments obscens.
No va veure cap comportament estrany en el nen i no hi va tenir cap problema, tampoc amb els seus pares.
L'acusat ha dit que en els quatre anys que portava fent classes no havia tingut mai cap problema, i tampoc n'ha tingut després.
Tot i que va estar un temps sense donar classes a nens, actualment ho torna a fer amb dos ajudants sempre presents per evitar malentesos.
L'home ha recordat també que l'aula on feia classes tenia finestres que donaven a la plaça.
Un dia d'octubre, la mare del nen li estava tallant les ungles i li va fer mal al nen en un dit sense voler.
Li va llepar el dit per curar-lo i el menor va explicar que això també li havia fet el professor d'aikido amb el seu penis.
La mare es va preocupar, li va explicar al pare que va repreguntar al menor i aquest ho va reafirmar.
Els pares ho van explicar al director del centre i a l'AMPA, i es va convocar una reunió amb tots els implicats i l'inspector d'Educació.
Quan li van dir al mestre de què se l'acusava, va tenir una reacció "freda" i "immutable", cosa que va sorprendre els assistents, i va demanar poder parlar amb el nen per saber els motius de l'acusació.
Els pares volien que psicòlegs veiessin el seu fill i corroboressin l'acusació abans de denunciar el professor d'aikido, però la reacció del professor i la insistència de l'AMPA va fer que denunciessin el cas als Mossos d'Esquadra aquell mateix dia.
El nen es va visitar a l'Hospital d'Igualada, a l'Institut de Medicina Legal i a la unitat d'abusos de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Després de cada visita, el nen, tot i que no presentava seqüeles psicològiques pels abusos, sí que es mostrava més tancat i inhibit a classe.
En els dos primers llocs, el nen no va explicar espontàniament els abusos, sinó que va ser en respostes monosil·làbiques a preguntes de la seva mare, que no va poder deixar-lo sol amb els psicòlegs.
Els psicòlegs de Sant Joan de Déu sí que van veure molt creïble la versió del nen, en considerar que els nens només són espontanis en aquestes qüestions amb entorns i persones en qui confien, com els seus pares, i en moments com el bany o la neteja personal.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència considera provat que el professor es va ficar a la boca el penis del nen. El nen va explicar que el professor havia fet el mateix amb el seu penis quan la seva mare li va llepar el dit per curar-lo. Els psicòlegs de Sant Joan de Déu pensen que el relat del nen és creïble.",
"a2": "Un professor d’arts marcials del Bruc és jutjat per haver abusat sexualment d’un alumne de 3 anys el 2012. Abans de començar les classes, el professor acompanyava els alumnes als lavabos i, en un cas, va posar-se el penis del nen a la boca, tal com va explicar el menor als seus pares i a tres equips de psicòlegs.",
"a3": "Avui ha declarat davant l’Audiència de Barcelona el professor del Bruc acusat d’abusar d’un nen de 3 anys al 2012, durant l’extraescolar d’aikido. La Fiscalia l'imputa que es va introduir el penis del menor a la boca, aprofitant que l’havia acompanyat al lavabo. L’home ha reconegut que alguna vegada va ajudar-lo a fer pipí, però ha negat els fets."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dilluns un professor d'arts marcials acusat d'abusar sexualment una vegada d'un nen de 3 anys l'any 2012 al Bruc (Anoia).\nLa fiscalia demana 11 anys i mig de presó per un delicte d'abusos sexuals a menor de 13 anys, ja que considera demostrat que l'home es va posar el penis del nen a la seva boca mentre eren al lavabo tots dos sols.\nLi va llepar el dit per curar-lo i el menor va explicar que això també li havia fet el professor d'aikido amb el seu penis.\nEls psicòlegs de Sant Joan de Déu sí que van veure molt creïble la versió del nen, en considerar que els nens només són espontanis en aquestes qüestions amb entorns i persones en qui confien, com els seus pares, i en moments com el bany o la neteja personal.",
"a2": "L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dilluns un professor d'arts marcials acusat d'abusar sexualment una vegada d'un nen de 3 anys l'any 2012 al Bruc (Anoia).\nLa fiscalia demana 11 anys i mig de presó per un delicte d'abusos sexuals a menor de 13 anys, ja que considera demostrat que l'home es va posar el penis del nen a la seva boca mentre eren al lavabo tots dos sols.\nHa reconegut que la suposada víctima li va demanar algun cop que l'ajudés a fer pipi i ell li va baixar els pantalons i els calçotets i li va tocar el penis per ajudar-lo a fer pipi, però en cap cas, ha dit, se'l va posar a la boca o li va fer tocaments obscens.\nEls pares volien que psicòlegs veiessin el seu fill i corroboressin l'acusació abans de denunciar el professor d'aikido, però la reacció del professor i la insistència de l'AMPA va fer que denunciessin el cas als Mossos d'Esquadra aquell mateix dia.",
"a3": "L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dilluns un professor d'arts marcials acusat d'abusar sexualment una vegada d'un nen de 3 anys l'any 2012 al Bruc (Anoia). \nEls fets haurien passat entre setembre i principis d'octubre del 2012, poc després d'iniciar-se les classes d'aikido extraescolars del col·legi El Bruc, que es feien a la sala d'actes de l'Ajuntament per falta d'espais al centre escolar. \nLa fiscalia demana 11 anys i mig de presó per un delicte d'abusos sexuals a menor de 13 anys, ja que considera demostrat que l'home es va posar el penis del nen a la seva boca mentre eren al lavabo tots dos sols. \nHa reconegut que la suposada víctima li va demanar algun cop que l'ajudés a fer pipi i ell li va baixar els pantalons i els calçotets i li va tocar el penis per ajudar-lo a fer pipi, però en cap cas, ha dit, se'l va posar a la boca o li va fer tocaments obscens."
},
"extreme": {
"a1": "Un professor d'arts marcials ha estat jutjat per abusos sexuals a un nen de 3 anys.",
"a2": "Jutgen un professor d’arts marcials per abús sexual a un menor de 3 anys al Bruc, el 2012. ",
"a3": "El professor acusat d’un presumpte delicte d’abús sexual a un menor de 3 anys s’enfronta a una pena d’onze anys. "
}
}
|
949 |
L’Ajuntament adjudica el projecte i execució de l’obra per a la millora de la mobilitat de l’avinguda Lledó
|
La Junta de Govern Local aprova l'adjudicació per 2,7 milions més IVA per a aquest projecte de transformació cofinançat per Europa
|
L’Ajuntament de Castelló ha adjudicat la redacció del projecte i l’execució de les obres de millora de mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó a la UTE Av.
Lidón constituïda per les empreses Becsa SA i Telecso SL per un import de 2.722.494,62 euros més 571.723,87 euros en concepte d’IVA després de la finalització del procés de licitació.
L’adjudicació ha sigut aprovada en la sessió de la Junta de Govern Local celebrada aquest dijous.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que, d’aquesta manera, “es fa un pas fonamental per a fer realitat la transformació d’aquest vial de la ciutat en una zona urbana més sostenible, saludable i amable per a la ciutadania”.
El projecte compta amb un pressupost de 3,3 milions cofinançats amb fons europeus.
Marco ha recalcat que la reforma de l’avinguda Lledó “permetrà impulsar la transformació urbana sostenible i situar a Castelló en l’avantguarda de l’urbanisme de qualitat basat en criteris de sostenibilitat i alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
Així, ha recordat que aquest projecte va ser recentment triat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a ser exposat en el Congrés Nacional de Medi Ambient com a exemple d’aposta per la mobilitat urbana sostenible.
L’alcaldessa ha posat en valor que actuacions com aquesta “no sols milloren la qualitat urbana, sinó que reforcen la competitivitat i el potencial econòmic del barri”.
“Quan guanyem espai per al vianant i els mitjans de transport sostenibles, estem propiciant també l’activitat econòmica de l’hostaleria i el comerç local”, ha manifestat.
En l’adjudicació d’aquest projecte s’ha tingut en compte el compromís per a executar les obres en el termini d’onze mesos (2,5 menys del termini previst), l’ampliació en dos anys més per a la garantia de l’obra, els criteris socials plantejats així com l’elaboració d’un informe sobre l’impacte de l’obra i la reducció en un 1% del pressupost de licitació, entre altres aspectes.
L’acord de Junta de Govern Local ha aprovat també autoritzar la despesa per a aquest 2021 de 195.612,11 euros i assumir el compromís de consignar en el Pressupost dels exercicis 2022 i 2023 els imports de 2,86 milions i de 238.014 euros respectivament.
Cal recordar que l’avantprojecte de millora de la mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó que va ser incorporat al plec regulador de la contractació de la redacció del projecte i execució de l’obra ara adjudicat va definir la reforma de manera col·laborativa en un procés en el qual s’han implicat més d’una vintena de col·lectius socials, en representació d’associacions i federacions veïnals, comercials, col·legis, sindicats, empreses, col·lectius ecologistes, el Consell Social i la Universitat Jaume I, entre altres.
La intervenció és fruit d’una anàlisi profunda de les infraestructures existents, plans urbans i estratègies de ciutat, així com dels suggeriments i necessitats aportades en el procés de participació ciutadana, i té com a objectiu la millora de la mobilitat per als vianants i ciclista mitjançant la remodelació completa de la secció viària per a la reducció de la pressió del vehicle privat i de les emissions de CO₂.
A més, incorpora altres exemples com la creació d’un itinerari segur, accessibilitat universal, la millora de la biodiversitat i l’aposta per les solucions naturals per a la gestió sostenible de l’aigua.
L’avantprojecte ha tingut en compte impactes relacionats amb la mobilitat, el medi ambient, la salut urbana i aspectes socials.
Així, per exemple, el document recollia l’increment de places d’aparcament (passant de les 397 actuals a les 435), assegurant una distància per als vianants a les places existents en un màxim de cinc minuts a peu.
També augmenta la longitud d’itineraris segurs de 910 a 1.413 metres, introdueix un carril *ciclable al llarg de tota l’avinguda i contribueix a disminuir les emissions de carboni en un 87%.
A més, el text plasmava la millora de l’espai destinat al vianant, que s’incrementa en més d’un 35% arribant al 68%.
|
[
"comarca",
"castelló de la plana"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Castelló ha adjudicat el projecte, l'execució i les obres de millora de la mobilitat de l'avinguda Lledó a la UTE Av. Lidón. El projecte ha estat triat pel Ministeri com a exemple de mobilitat urbana sostenible i el seu avantprojecte va ser acordat entre més de vint entitats socials.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló adjudica la redacció del projecte i l’execució de l’obra que transformarà l’avinguda Lledó i en millorarà la mobilitat. El projecte es cofinança amb fons europeus per cobrir el pressupost de 3,3 milions d'euros. Les obres s’acabaran en onze mesos, 2,5 anys abans del previst inicialment. El vianant disposarà d’un 68% d’espai i de mitjans de transport sostenibles.",
"a3": "El Ministeri ha seleccionat la reforma de l’avinguda Lledó de Castelló com a exemple de mobilitat sostenible per participar en el Congrés Nacional de Medi Ambient. Amparo Marco, alcaldessa de Castelló, ha apuntat que la remodelació, pressupostada amb 3,3 milions d’euros, vol impactar positivament en la mobilitat, el medi ambient i la salut urbana de la ciutat."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Castelló ha adjudicat la redacció del projecte i l’execució de les obres de millora de mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó a la UTE Av. Lidón constituïda per les empreses Becsa SA i Telecso SL per un import de 2.722.494,62 euros més 571.723,87 euros en concepte d’IVA després de la finalització del procés de licitació.\nEl projecte compta amb un pressupost de 3,3 milions cofinançats amb fons europeus.\nAixí, ha recordat que aquest projecte va ser recentment triat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a ser exposat en el Congrés Nacional de Medi Ambient com a exemple d’aposta per la mobilitat urbana sostenible.\nCal recordar que l’avantprojecte de millora de la mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó que va ser incorporat al plec regulador de la contractació de la redacció del projecte i execució de l’obra ara adjudicat va definir la reforma de manera col·laborativa en un procés en el qual s’han implicat més d’una vintena de col·lectius socials, en representació d’associacions i federacions veïnals, comercials, col·legis, sindicats, empreses, col·lectius ecologistes, el Consell Social i la Universitat Jaume I, entre altres.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló ha adjudicat la redacció del projecte i l’execució de les obres de millora de mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó a la UTE Av. Lidón constituïda per les empreses Becsa SA i Telecso SL per un import de 2.722.494,62 euros més 571.723,87 euros en concepte d’IVA després de la finalització del procés de licitació. \nEn l’adjudicació d’aquest projecte s’ha tingut en compte el compromís per a executar les obres en el termini d’onze mesos (2,5 menys del termini previst), l’ampliació en dos anys més per a la garantia de l’obra, els criteris socials plantejats així com l’elaboració d’un informe sobre l’impacte de l’obra i la reducció en un 1% del pressupost de licitació, entre altres aspectes.\nCal recordar que l’avantprojecte de millora de la mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó que va ser incorporat al plec regulador de la contractació de la redacció del projecte i execució de l’obra ara adjudicat va definir la reforma de manera col·laborativa en un procés en el qual s’han implicat més d’una vintena de col·lectius socials, en representació d’associacions i federacions veïnals, comercials, col·legis, sindicats, empreses, col·lectius ecologistes, el Consell Social i la Universitat Jaume I, entre altres.\nLa intervenció és fruit d’una anàlisi profunda de les infraestructures existents, plans urbans i estratègies de ciutat, així com dels suggeriments i necessitats aportades en el procés de participació ciutadana, i té com a objectiu la millora de la mobilitat per als vianants i ciclista mitjançant la remodelació completa de la secció viària per a la reducció de la pressió del vehicle privat i de les emissions de CO₂.",
"a3": "L’Ajuntament de Castelló ha adjudicat la redacció del projecte i l’execució de les obres de millora de mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó a la UTE Av. Lidón constituïda per les empreses Becsa SA i Telecso SL per un import de 2.722.494,62 euros més 571.723,87 euros en concepte d’IVA després de la finalització del procés de licitació. \nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que, d’aquesta manera, “es fa un pas fonamental per a fer realitat la transformació d’aquest vial de la ciutat en una zona urbana més sostenible, saludable i amable per a la ciutadania”. \nCal recordar que l’avantprojecte de millora de la mobilitat per als vianants i ciclista de l’avinguda Lledó que va ser incorporat al plec regulador de la contractació de la redacció del projecte i execució de l’obra ara adjudicat va definir la reforma de manera col·laborativa en un procés en el qual s’han implicat més d’una vintena de col·lectius socials, en representació d’associacions i federacions veïnals, comercials, col·legis, sindicats, empreses, col·lectius ecologistes, el Consell Social i la Universitat Jaume I, entre altres.\nAixí, ha recordat que aquest projecte va ser recentment triat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a ser exposat en el Congrés Nacional de Medi Ambient com a exemple d’aposta per la mobilitat urbana sostenible. "
},
"extreme": {
"a1": "Les obres de millora de la mobilitat de l'avinguda Lledó de Castelló han estat adjudicades a la UTE Av. Lidón.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló adjudica les obres per transformar l’avinguda Lledó seguint els objectius de desenvolupament sostenible.",
"a3": "L’avantprojecte de la remodelació de l’avinguda Lledó: un model de mobilitat sostenible en el Congrés Nacional de Medi Ambient."
}
}
|
881 |
Els altres Kilian Jornet
|
Abans que ell, Hans Kammerlander i Christian Stangl ja havien fet una ascensió ràpida al sostre del món
|
Diumenge molta gent es va despertar amb una notícia sorprenent.
O gairebé sorprenent.
Cinc dies després d’haver ascendit la muntanya més alta del món en 28 hores i 30 minuts, Kilian Jornet hi havia tornat.
Aquesta vegada des del camp base avançat (6.400 m.), situat 1.300 metres més amunt d’on havia partit la primera vegada, el monestir de Rongbuk (5.100 m.).
En la segona gesta, Jornet aturava el cronòmetre en un temps espectacular, 17 hores.
Divendres alguns mitjans especialitzats ja havien parlat de la possibilitat que Jornet tornés a intentar-ho.
La primera vegada, un virus a la panxa li havia complicat la pujada i volia treure’s l’espina de tornar a fer un intent en plenes condicions.
‘No em trobava gaire bé i avançava molt lentament.
Cada pocs metres havia d’aturar-me, fos amb vòmits o amb rampes.
Malgrat tot, em trobava bé en alçada i vaig decidir de continuar.
De tornada, però, vaig pensar que m’agradaria tornar-ho a intentar trobant-me en bones condicions’.
I així va ser.
Però no era pas el primer de fer aquest gesta.
El fet cert és que el vessant nord de l’Everest ja havia vist l’ascensió ràpida de dos escaladors.
La més ràpida fou la de l’austríac Christian Stangl, que el 25 de maig del 2006 va fer cim en 16 hores i 42 minuts.
Va pujar en estil molt lleuger, amb mig litre d’aigua, bastons d’esquí i, com Jornet, sense oxigen.
Tampoc no va portar ni ràdio ni telèfon satèl·lit.
Però sobre aquest rècord sempre hi planarà el dubte.
El motiu l’hem d’anar a cercar quatre anys més tard, el 2010, al massís del Karakorum.
Després de pujar el K2, almenys això va assegurar ell, en el món alpinista van començar a sorgir dubtes si realment ho havia fet: la foto del cim semblava retocada, el grup d’alpinistes que venia darrere seu no hi va trobar petjades… Massa dubtes.
Stangl no va resistir la pressió i tres mesos més tard va convocar una conferència de premsa per reconèixer que havia mentit.
Així ho explicava en una entrevista concedida a Desnivel: ‘Era la meva tercera expedició al K2.
Hi havia pocs alpinistes al camp base, ningú no volia pujar i vaig voler fer el meu últim intent al cim.
Un cop pujava em vaig adonar que no podia.
Tenia molta pressió, perquè en les tres últimes temporades al K2 hi havien mort 14 persones.
D’una banda, sentia que havia de deixar enrere el K2, treure’m l’espina, tornar a casa… D’una altra banda, sentia una gran pressió: no podia tornar a casa sense fer el cim.
Vaig agafar el telèfon satèl·lit i vaig dir que havia fet cim.
Vaig tornar al camp base i vaig volar cap a casa sabent que havia comès un greu error…’ Aquest fet va tacar la seva carrera, però ningú no qüestiona que l’ascens a l’Everest sigui una farsa.
Kammerlander, el pioner
Ara, si repassem les ascensions ràpides hem de parlar de l’italià Hans Kammerlander, company de viatge en desenes d’expedicions de Reinhold Messner, la primera persona del món a escalar els 14 cims de més de 8.000 metres, sense oxigen.
Com ja havia fet en més muntanyes: sense oxigen, d’una sola tirada i, atenció, fent el descens esquiant.
‘Vaig esquiar els primers 300 metres amb un pendent de 55 graus.
Llavors em vaig treure els esquís i vaig fer servir els grampons unes quantes vegades fins a arribar als 7.700 m.
Em vaig tornar a posar els esquís i ja no me’ls vaig treure més’, ha explicat en nombroses entrevistes.
Va dedicar-hi 23 hores i 30 minuts.
Va repetir la mateixa tècnica en més vuit mil, com el Makalu, el Lhotse o el Nanga Parbat.
No ho va fer al K2, on el seny el va fer renunciar a baixar esquiant una paret de 60 graus d’inclinació: ‘Quan vaig veure que un escalador coreà queia pel pendís i passava a pocs metres de mi, em vaig treure els esquís.’
Mai més no ho va tornar a intentar, però continua pensant que és possible: ‘És clar que algú ho farà, però no seré jo.’
|
[
"societat",
"esports"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Kilian Jornet ha tornat a pujar al cim de l'Everest cinc dies després d'haver-ho fet. En el primer ascens, no es trobava bé, i va voler intentar un temps millor. Tot i no ser el primer escalador a aconseguir-ho (l'italià Hans Kammerlander ja ho havia fet abans), en Kilian va fer un temps espectacular: 17 hores.",
"a2": "Kilian Jornet ha pujat l’Everest per segona vegada en 5 dies i ha trigat 17 hores, perquè la primera no es trobava bé i va aconseguir-ho en 28,5 hores. Altres escaladors ràpids abans que ell havien ascendit l’Everest d’una tirada: en 16,7 hores l’austríac Christian Stangl, el 2006, i el primer fou l’italià Hans Kammerlander, en 23,5 hores.",
"a3": "Kilian Jornet ha coronat l’Everest dues vegades en menys d’una setmana. La primera, des del monestir de Rongbuk a 5.100 m., però unes molèsties estomacals el van fer endarrerir i va fer un temps total de 28 hores i 30 minuts. La segona, des del camp base avançat situat a 6.400 m. a la cara nord, i va trigar 17 hores."
},
"extractive": {
"a1": "Cinc dies després d’haver ascendit la muntanya més alta del món en 28 hores i 30 minuts, Kilian Jornet hi havia tornat.\nEn la segona gesta, Jornet aturava el cronòmetre en un temps espectacular, 17 hores.\nAra, si repassem les ascensions ràpides hem de parlar de l’italià Hans Kammerlander, company de viatge en desenes d’expedicions de Reinhold Messner, la primera persona del món a escalar els 14 cims de més de 8.000 metres, sense oxigen.\nCom ja havia fet en més muntanyes: sense oxigen, d’una sola tirada i, atenció, fent el descens esquiant.",
"a2": "Cinc dies després d’haver ascendit la muntanya més alta del món en 28 hores i 30 minuts, Kilian Jornet hi havia tornat.\nEn la segona gesta, Jornet aturava el cronòmetre en un temps espectacular, 17 hores. \nNo ho va fer al K2, on el seny el va fer renunciar a baixar esquiant una paret de 60 graus d’inclinació: ‘Quan vaig veure que un escalador coreà queia pel pendís i passava a pocs metres de mi, em vaig treure els esquís.’.\nLa més ràpida fou la de l’austríac Christian Stangl, que el 25 de maig del 2006 va fer cim en 16 hores i 42 minuts.",
"a3": "Cinc dies després d’haver ascendit la muntanya més alta del món en 28 hores i 30 minuts, Kilian Jornet hi havia tornat. \nLa primera vegada, un virus a la panxa li havia complicat la pujada i volia treure’s l’espina de tornar a fer un intent en plenes condicions. \nAquesta vegada des del camp base avançat (6.400 m.), situat 1.300 metres més amunt d’on havia partit la primera vegada, el monestir de Rongbuk (5.100 m.). \nEn la segona gesta, Jornet aturava el cronòmetre en un temps espectacular, 17 hores. "
},
"extreme": {
"a1": "Kilian Jornet torna a pujar a l'Everest i, aquesta vegada, assoleix l'espectacular temps de 17 hores.",
"a2": "Kilian Jornet és el tercer esportista en pujar ràpid l’Everest, després de l’austríac Christian Stangl i l’italià Hans Kammerlander.",
"a3": "Kilian Jornet torna a fer el cim de l'Everest, per segona vegada en una setmana, amb un temps de 17 hores."
}
}
|
504 |
Podem centra els atacs d’ERC, CDC i PNB en el debat de set
|
Errejon diu que són els més votats 'gràcies al missatge de fraternitat'
|
El debat entre els set partits amb grup parlamentari al congrés espanyol, emès per RTVE, ha posat en evidència la pugna entre ERC, CDC i PNB, d’una banda, i Podem d’una altra, tant a Catalunya com a Euskadi, on Podem ja va avançar al PNB en vots i ara podria passar-li davant també en escons.
Al debat, hi han participat Gabriel Rufián (ERC), Carles Campuzano (CDC), Aitor Esteban (PNB), Pablo Casado (PP), Isabel Rodríguez (PSOE), Íñigo Errejón (Podem) i Juan Carlos Girauta (Ciutadans).
La batalla al País Basc i Catalunya també s’ha pogut veure en l’anomenat ‘minut d’or’ amb què cadascun ha tancat la intervenció.
En l’apartat de política territorial, Rufián, que ha criticat que algunes formacions parlin de l’encaix de Catalunya ‘com si fos un moble d’Ikea’, ha atacat Podem per haver qüestionat el pacte de govern en què es recolza Carles Puigdemont a la Generalitat.
‘I és un company de viatge el PSOE, el de l’article 135 de la Constitució?’, ha ironitzat Rufián quan Errejón ha manifestat la intenció de governar amb els socialistes.
‘Com vols a parlar de referèndum amb aquesta gent!’, s’ha queixat.
Campuzano ha comparat Pablo Iglesias amb els presidents socialistes Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, ‘que arribaven a Catalunya a fer els discursos que la gent volia escoltar i quan tornaven a Madrid canviaven l’agenda’.
En un to semblant, Esteban ha posat en dubte la defensa de la ‘plurinacionalitat’ de Podem, i els ha retret que qüestionin el concert basc o la transferència de competències com les pensions.
Per defensar-se, Errejón ha recordat que ells van ser els més votats el 20-D a Catalunya i al País Basc ‘gràcies a un missatge de fraternitat i de reconeixement de la diversitat i de la plurinacionalitat’, i perque és percebut com un partit capaç de ‘reconstruir ponts’ i ‘garantir la solució de Catalunya’.
En el minut final, el més directe ha estat Rufián, que ha esmentat els ‘amics’ de Podem i coalicions, recordant que han votat moltes coses junts al congrés i que s’han intercanviat ‘aplaudiments amb les orelles’.
Però ha volgut deixar clar que ja hi ha el país que Podem ‘imagina’ i que és Catalunya, un territori que ja ha fet la ‘revolució’, on el PP és ‘residual i el PSOE secundari’ i on hi ha majories per a començar un procés constituent.
En una línia semblant, Campuzano ha subratllat: ‘A Madrid es necessiten veus fortes que defensin els interessos de Catalunya.
Com més força tinguem al congrés, més força tindran els interessos de Catalunya.’
Esteban, sense esmentar Podem, hi ha marcat distàncies, emfasitzant que per ‘marcar la diferència’, a Euskadi calia votar al PNB, un partit de ‘arrels basques que no depèn d’una direcció a Madrid’.
Girauta ha dit que amb el seu partit hi hauria un ‘canvi per construir i no per destruir’, basat en els acords.
Això, segons el seu parer, s’ho mereixen els qui van lluitar per la democràcia i ho han d’heretar les futures generacions.
Errejón ha insistit que el 26-J és una ‘oportunitat històrica’ i que no es tracta d’escollir una papereta, ‘sinó un país’ i de defensar ‘una pàtria que no deixi ningú enrere’, on tots tinguin les mateixes oportunitats.
Rodríguez ha convidat els espectadors a ‘reconciliar-se’ amb el PSOE recordant tot allò que –segons ell– van fer els governs socialistes anteriors en matèria social.
‘Tornin a mirar el PSOE perquè si volen, junts, podem fer-ho’, ha dit.
I Casado ha explicat als electors que si creuen que Espanya ‘no té futur’ o volen ‘una aliança de comunistes’ no votin el PP i que només agafin la seva papereta si anhelen trobar una ocupació, tenir les pensions garantides i un país on es protegeixi la propietat privada.
|
[
"país"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Els partits nacionalistes ERC, CDC i PNB han carregat contra Podem en el debat parlamentari al Congrés espanyol entre els set partits amb grup al parlament. S'evidencia d'aquesta manera que Podem és el rival electoral d'aquests partits. El més contundent ha estat Rufián. Per la seva banda, Isabel Rodríguez, del PSOE, ha demanat una reconciliació als seus votants.",
"a2": "El debat parlamentari al Congrés espanyol entre set partits, emès per RTVE, mostra l’enfrontament d’ERC, CDC i PNB amb Podem a Catalunya i Euskadi. Rufián, Campuzano i Esteban critiquen Podem, mentre Errejón recorda que van ser els més votats a Catalunya i al País Basc. El PSOE vol “reconciliar-se” amb els seus votants i el PP, una Espanya amb futur.",
"a3": "El debat que ha tingut lloc a RTVE entre representants dels set grups parlamentaris al Congrés ha deixat entreveure dues visions: la dels quatre partits estatals i la dels representats dels partits sobiranistes. També ha quedat palesa la lluita entre ERC,CDC i PNB amb Podem, ja que el 20-D va ser la primera força tant a Catalunya com a Euskadi."
},
"extractive": {
"a1": "El debat entre els set partits amb grup parlamentari al congrés espanyol, emès per RTVE, ha posat en evidència la pugna entre ERC, CDC i PNB, d’una banda, i Podem d’una altra, tant a Catalunya com a Euskadi, on Podem ja va avançar al PNB en vots i ara podria passar-li davant també en escons.\nEn l’apartat de política territorial, Rufián, que ha criticat que algunes formacions parlin de l’encaix de Catalunya ‘com si fos un moble d’Ikea’, ha atacat Podem per haver qüestionat el pacte de govern en què es recolza Carles Puigdemont a la Generalitat.\nPerò ha volgut deixar clar que ja hi ha el país que Podem ‘imagina’ i que és Catalunya, un territori que ja ha fet la ‘revolució’, on el PP és ‘residual i el PSOE secundari’ i on hi ha majories per a començar un procés constituent.\nRodríguez ha convidat els espectadors a ‘reconciliar-se’ amb el PSOE recordant tot allò que –segons ell– van fer els governs socialistes anteriors en matèria social. ",
"a2": "El debat entre els set partits amb grup parlamentari al congrés espanyol, emès per RTVE, ha posat en evidència la pugna entre ERC, CDC i PNB, d’una banda, i Podem d’una altra, tant a Catalunya com a Euskadi, on Podem ja va avançar al PNB en vots i ara podria passar-li davant també en escons. \nAl debat, hi han participat Gabriel Rufián (ERC), Carles Campuzano (CDC), Aitor Esteban (PNB), Pablo Casado (PP), Isabel Rodríguez (PSOE), Íñigo Errejón (Podem) i Juan Carlos Girauta (Ciutadans).\nEn l’apartat de política territorial, Rufián, que ha criticat que algunes formacions parlin de l’encaix de Catalunya ‘com si fos un moble d’Ikea’, ha atacat Podem per haver qüestionat el pacte de govern en què es recolza Carles Puigdemont a la Generalitat.\nPer defensar-se, Errejón ha recordat que ells van ser els més votats el 20-D a Catalunya i al País Basc ‘gràcies a un missatge de fraternitat i de reconeixement de la diversitat i de la plurinacionalitat’, i perque és percebut com un partit capaç de ‘reconstruir ponts’ i ‘garantir la solució de Catalunya’.",
"a3": "El debat entre els set partits amb grup parlamentari al congrés espanyol, emès per RTVE, ha posat en evidència la pugna entre ERC, CDC i PNB, d’una banda, i Podem d’una altra, tant a Catalunya com a Euskadi, on Podem ja va avançar al PNB en vots i ara podria passar-li davant també en escons. \nLa batalla al País Basc i Catalunya també s’ha pogut veure en l’anomenat ‘minut d’or’ amb què cadascun ha tancat la intervenció. \nEn l’apartat de política territorial, Rufián, que ha criticat que algunes formacions parlin de l’encaix de Catalunya ‘com si fos un moble d’Ikea’, ha atacat Podem per haver qüestionat el pacte de govern en què es recolza Carles Puigdemont a la Generalitat. \nEn el minut final, el més directe ha estat Rufián, que ha esmentat els ‘amics’ de Podem i coalicions, recordant que han votat moltes coses junts al congrés i que s’han intercanviat ‘aplaudiments amb les orelles’. "
},
"extreme": {
"a1": "Al debat al Congrés espanyol, s'ha evidenciat que el rival electoral d'ERC, CDC i PNB és Podem.",
"a2": "RTVE retransmet el debat al Congrés espanyol entre els set partits parlamentaris: ERC, CDC, PNB, PP, PSOE, Podem i Ciutadans.",
"a3": "El debat a set evidencia la lluita d’ERC, CDC, PNB i Podem per aconseguir vots a Catalunya i Euskadi. "
}
}
|
2,820 |
Flix porta experts i tècnics al Parlament per pressionar Ercros a netejar els terrenys industrials contaminats
|
Els científics proposaran a l'Agència de Residus de Catalunya com gestionar la descontaminació per possibilitar la reindustrialització dels sòls
|
L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre), representat per l'alcalde Marc Mur, compareixerà aquest dimecres a la tarda, en la Comissió de Medi Ambient del Parlament per pressionar l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i Ercros a la descontaminació dels terrenys industrials que ha ocupat la planta de la companyia química durant dècades.
El consistori aportarà els raonaments i arguments de científics i experts que ofereixen a l'ARC els seus criteris i el seu ajut per dur a terme la neteja dels sòls.
Mur ha explicat que confien que aquesta compareixença sigui determinant perquè la descontaminació es faci en un "termini prudencial de temps", sempre "sufragada per Ercros", i amb l'objectiu que els terrenys "estiguin en perfectes condicions per acollir qualsevol nova activitat econòmica o industrial".
"Qualsevol altra cosa és tancar el tema en fals i desaprofitar l'ocasió que se'ns presenta", ha defensat l'alcalde de Flix.
L'alcalde de Flix, Marc Mur, ha assenyalat que confien que la compareixença a la Comissió de Medi Ambient suposi "un abans i un després" en la reclamada descontaminació dels terrenys industrials de la planta d'Ercros a Flix.
El consistori retreu a l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) que la feina feta fins ara, en aquest sentit, "està incompleta".
Tot i que fa temps que els sòls són "objecte de seguiment, estudi i avaluació", i es va dur a terme una primera fase amb mesures per remeiar l'estat dels terrenys, "la major part de la feina encara està per fer", ha recordat Mur.
Així ho corroboren els experts i tècnics que també intervindran en la comissió parlamentària, aquest dimecres a la tarda.
"Es planteja que les coses es poden fer molt millor i que l'objectiu és que els terrenys, propietat d'Ercros, que estan contaminats, en un termini prudencial de temps, estiguin en perfectes condicions per acollir qualsevol nova activitat econòmica o industrial que permeti estar sobre els terrenys 24 hores al dia, 365 dies a l'any", ha dit l'alcalde.
També s'exigeix a la companyia química que costegi els costos d'aquesta operació.
L'Ajuntament de Flix i els científics reclamaran a l'ARC que revisi "la diagnosi" que s'ha fet de la situació dels terrenys i que augmenti "el llistó de l'exigència" cap a Ercros perquè els terrenys estiguin llestos per a usos industrials "futurs".
"Aquesta tesi no la comparteix l'Agència de Residus que es refereix només a usos presents però la normativa estatal és molt clara i diu que s'han de tenir en compte els presents i els futurs", ha remarcat Marc Mur.
El batlle ha insistit que, només així, té sentit tota la feina per reindustrialitzar aquests terrenys que està fent el consistori i el Govern per evitar un declivi econòmic al municipi de la Ribera d'Ebre quan es produeixi el tancament de la planta i la companyia química marxi.
La compareixença al Parlament és fruit dels contactes que, durant la primavera i l'inici de l'estiu, va dur a terme l'Ajuntament de Flix amb tots els grups parlamentaris.
"Vam consensuar que seria una bona manera de marcar un punt d'inflexió", ha explicat Mur.
L'alcalde demanarà a l'ARC que imposi calendaris menys "generosos" a Ercros i que fixi uns terminis "limitats" a la química perquè posi remei a l'estat actual dels terrenys.
En concret, en la Comissió de Medi Ambient intervindrà Joan Grimalt, professor del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i expert en geoquímica orgànica ambiental; Marta Pujadas, doctora en ciència i tecnologia ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i autora d'una tesi sobre la planta química de Flix; Jordi Sunyer, especialista en epidemiologia ambiental; i Jordi Sierra, membre de la unitat de sanitat ambiental i edafologia de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona.
També intervindrà Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, i Marc Mur, alcalde de Flix.
La comissió debatrà i votarà sis propostes de resolució.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'alcalde de Flix, Marc Mur, parlarà a la Comissió de Medi Ambient del Parlament per pressionar l'Agència de Residus de Catalunya i Ercros perquè descontaminin els terrenys que va ocupar Ercros durant dècades. També s'exigeix a l'empresa que pagui els costos d'aquesta descontaminació, que deixaria el sòl llest per a qualsevol ús futur.",
"a2": "L’Ajuntament de Flix, amb l’ajut d’un equip d’experts, compareixerà al Parlament per tal de reclamar l’agilització de la descontaminació dels terrenys industrials a l’Agència de Residus de Catalunya i, en darrera instància, a Ercros. Les tasques de descontaminació són molt lentes i estan a mitges, per això l'Ajuntament reclama que s’agilitzi la neteja a càrrec d’Ercros.",
"a3": "L'alcalde de Flix, Marc Mur, reclamarà davant la Comissió de Medi Ambient del Parlament que l’Agència de Residus de Catalunya i Ecros s’impliquin en la descontaminació dels terrenys que han allotjat l’empresa química. Mur, avalat per l'opinió d’experts, sol·licitarà que se’ls doti dels medis necessaris perquè el sòl torni a ser edificable i que les despeses vagin a càrrec d’Ecros."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre), representat per l'alcalde Marc Mur, compareixerà aquest dimecres a la tarda, en la Comissió de Medi Ambient del Parlament per pressionar l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i Ercros a la descontaminació dels terrenys industrials que ha ocupat la planta de la companyia química durant dècades.\nTot i que fa temps que els sòls són \"objecte de seguiment, estudi i avaluació\", i es va dur a terme una primera fase amb mesures per remeiar l'estat dels terrenys, \"la major part de la feina encara està per fer\", ha recordat Mur.\nTambé s'exigeix a la companyia química que costegi els costos d'aquesta operació.\nEl batlle ha insistit que, només així, té sentit tota la feina per reindustrialitzar aquests terrenys que està fent el consistori i el Govern per evitar un declivi econòmic al municipi de la Ribera d'Ebre quan es produeixi el tancament de la planta i la companyia química marxi. ",
"a2": "L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre), representat per l'alcalde Marc Mur, compareixerà aquest dimecres a la tarda, en la Comissió de Medi Ambient del Parlament per pressionar l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i Ercros a la descontaminació dels terrenys industrials que ha ocupat la planta de la companyia química durant dècades.\nTot i que fa temps que els sòls són \"objecte de seguiment, estudi i avaluació\", i es va dur a terme una primera fase amb mesures per remeiar l'estat dels terrenys, \"la major part de la feina encara està per fer\", ha recordat Mur.\nL'alcalde de Flix, Marc Mur, ha assenyalat que confien que la compareixença a la Comissió de Medi Ambient suposi \"un abans i un després\" en la reclamada descontaminació dels terrenys industrials de la planta d'Ercros a Flix.\nL'Ajuntament de Flix i els científics reclamaran a l'ARC que revisi \"la diagnosi\" que s'ha fet de la situació dels terrenys i que augmenti \"el llistó de l'exigència\" cap a Ercros perquè els terrenys estiguin llestos per a usos industrials \"futurs\".",
"a3": "L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre), representat per l'alcalde Marc Mur, compareixerà aquest dimecres a la tarda, en la Comissió de Medi Ambient del Parlament per pressionar l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i Ercros a la descontaminació dels terrenys industrials que ha ocupat la planta de la companyia química durant dècades. \nTot i que fa temps que els sòls són \"objecte de seguiment, estudi i avaluació\", i es va dur a terme una primera fase amb mesures per remeiar l'estat dels terrenys, \"la major part de la feina encara està per fer\", ha recordat Mur.\nEl consistori aportarà els raonaments i arguments de científics i experts que ofereixen a l'ARC els seus criteris i el seu ajut per dur a terme la neteja dels sòls. \nMur ha explicat que confien que aquesta compareixença sigui determinant perquè la descontaminació es faci en un \"termini prudencial de temps\", sempre \"sufragada per Ercros\", i amb l'objectiu que els terrenys \"estiguin en perfectes condicions per acollir qualsevol nova activitat econòmica o industrial\"."
},
"extreme": {
"a1": "Flix pressionarà l'Agència de Residus de Catalunya i a Ercros perquè descontaminin els terrenys industrials que ocupava la fàbrica.",
"a2": "Flix reclamarà la descontaminació dels terrenys industrials a Ercros mitjançant una Comissió al Parlament i amb l’ajut d’experts.",
"a3": "L’Alcalde de Flix demanarà a la Comissió de Medi Ambient que Ecros sufragi les despeses de la descontaminació del sòl."
}
}
|
2,337 |
El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, a la venda
|
El jutjat mercantil engega el procés amb la publicació de l'edicte i dona a conèixer les condicions per optar-hi
|
El jutjat mercantil número 1 de Girona ha engegat el procés per posar a la venda el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) amb la publicació de l'edicte a través del qual es donen a conèixer les condicions per optar-hi i el calendari.
La primera fase contempla la venda directa del complex en fase de liquidació per un import de 22.833.000 euros.
Si això no es produeix, els diferents edificis es posarien a licitació en tres lots.
El primer, comprendria el centre d'empreses, el Jaume Casademont i el CENTA, per un valor de 13.808.000 euros.
El segon lot inclouria l'edifici Narcís Monturiol (a la venda per 3.553.000 euros) i, el tercer, l'edifici H2O (que acull l'ICRA) per un import 2.091.0000 euros.
La tercera fase subdividiria el primer lot en tres unitats separades i, si finalment, cap d'aquestes opcions es concreta, la UdG podria ser la propietària del parc sota el compromís de pagar la hipoteca pendent i que se situa en un deute de 10,4 MEUR.
El Parc Científic de Girona, a la venda.
El jutjat mercantil número 1 de Girona ha publicat l'edicte de publicitat a través del qual engega tot el procés, en el marc de la liquidació en la qual es troba immers el complex.
El document inclou la informació dels diferents béns materials (com els edificis) i immaterials (com ara el personal) del parc inclosos al pla de liquidació i estableix com es gestionarà la venda.
També es deixa clar que els espais hauran de mantenir els usos que té actualment i que se centren en la recerca i la transferència de coneixement.
El mecanisme establert contempla, tal i com ja va avançar el rector de la UdG, Sergi Bonet, fa uns dies, fins a quatre fases.
La primera (i, segons Bonet, la menys probable) preveu la venda directa de tot el conjunt per un valor de 22,8 MEUR.
Segons el document, el termini de presentació d'ofertes serà de quatre mesos des de l'aprovació del pla de liquidació, que va tenir lloc el 24 de juliol de 2017 (sense comptar l'agost).
Aquest termini es podria prorrogar fins a tres mesos més en cas que l'administrador concursal ho consideri necessari.
Per tant, aquesta primera part del procés es podria allargar fins al març de l'any vinent.
En cas que aquesta opció quedi deserta, s'engegaria la segona que preveu una posada a la venda en tres lots.
El primer el formarien el Jaume Casademont, el CENTA i el Centre d'Empreses (13,8 MEUR); el segon, el Narcís Monturiol (3,5 MEUR), i el tercer, l'edifici H2O, que acull la seu de l'ICRA (2,1 MEUR).
Això allargaria el procés uns tres mesos més i si, de nou, no hi opta ningú, s'iniciaria la tercera fase amb una subdivisió del primer lot.
En aquest cas, l'edifici del Centre d'Empreses sortiria a la venda per 7.097.538,57 euros, el Jaume Casademont per 3.461.051,78 euros i el CENTA per 488.450,56 euros.
Si cap d'aquestes opcions funciona, aleshores la UdG podria recuperar el complex.
De fet, així ho espera el seu rector, Sergi Bonet, tal i com ho va assegurar fa unes setmanes a l'ACN.
Bonet assegurava aleshores que precisament les limitacions en els usos de les instal·lacions podrien provocar que cap comprador hi estigués interessat.
Retorn a la UdG
De fet, quarta fase establerta en el pla de liquidació contempla que la UdG es converteixi en propietària dels edificis.
Per a fer-ho, hauria d'assumir el deute pendent, que se situa en els 10.391.000 euros (fruit del crèdit que es va signar amb els bancs per al centre d'empreses Giroemprèn) i que s'hauria de tornar, segons Bonet, en 23 anys.
Una mesura que seria, en paraules seves, "perfectament assumible" perquè suposaria unes quotes anuals d'uns 600.000 euros.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El procés per vendre el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona s'ha iniciat. Es durà a terme mitjançant un procediment que inclou quatre fases. Si cap d'aquestes fases arribés a terme, la UdG podria recuperar-ne la propietat. De fet, el rector veu \"perfectament assumible\" el pagament de deute pendent.",
"a2": "Comencen 4 fases de la liquidació del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona per part del jutjat mercantil. La primera fase contempla la venda de tot el complex per 22,8 milions d’euros. La segona, la divisió en tres lots. La tercera, la subdivisió del primer lot. I la quarta, que la UdG en fos la propietària.",
"a3": "El Jutjat Mercantil 1 de Girona ha iniciat el procés de liquidació del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Primer sortirà a la venda per 22,8 milions d’euros i, si no prospera, s’iniciarà una segona fase en què es fraccionarà l’oferta en tres unitats. En qualsevol cas, l’ús restarà restringit a la recerca i transferència de coneixement."
},
"extractive": {
"a1": "El jutjat mercantil número 1 de Girona ha engegat el procés per posar a la venda el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) amb la publicació de l'edicte a través del qual es donen a conèixer les condicions per optar-hi i el calendari.\nLa primera fase contempla la venda directa del complex en fase de liquidació per un import de 22.833.000 euros.\nEl mecanisme establert contempla, tal i com ja va avançar el rector de la UdG, Sergi Bonet, fa uns dies, fins a quatre fases.\nUna mesura que seria, en paraules seves, \"perfectament assumible\" perquè suposaria unes quotes anuals d'uns 600.000 euros.",
"a2": "El jutjat mercantil número 1 de Girona ha engegat el procés per posar a la venda el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) amb la publicació de l'edicte a través del qual es donen a conèixer les condicions per optar-hi i el calendari.\nLa primera fase contempla la venda directa del complex en fase de liquidació per un import de 22.833.000 euros.\nLa tercera fase subdividiria el primer lot en tres unitats separades i, si finalment, cap d'aquestes opcions es concreta, la UdG podria ser la propietària del parc sota el compromís de pagar la hipoteca pendent i que se situa en un deute de 10,4 MEUR.\nUna mesura que seria, en paraules seves, \"perfectament assumible\" perquè suposaria unes quotes anuals d'uns 600.000 euros.",
"a3": "El jutjat mercantil número 1 de Girona ha engegat el procés per posar a la venda el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) amb la publicació de l'edicte a través del qual es donen a conèixer les condicions per optar-hi i el calendari. \nLa primera fase contempla la venda directa del complex en fase de liquidació per un import de 22.833.000 euros. \nSi això no es produeix, els diferents edificis es posarien a licitació en tres lots. \nTambé es deixa clar que els espais hauran de mantenir els usos que té actualment i que se centren en la recerca i la transferència de coneixement. "
},
"extreme": {
"a1": "El jutjat mercantil número 1 de Girona ha iniciat el procés per a la venda del Parc Científic i Tecnològic.",
"a2": "Un jutjat mercantil engega la venda del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, dividit en 4 fases.",
"a3": "Comença el procés de liquidació del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona per 22,8 milions. "
}
}
|
2,659 |
La incorporació dels nous formats permetrà al Zoom Festival d'Igualada doblar el nombre de continguts
|
El certamen, que se celebrarà del 26 de novembre a l'1 de desembre, suma altres generes i temàtiques
|
El Zoom Festival d'Igualada doblarà el nombre de continguts.
Així ho ha explicat el codirector del certamen, Jordi Comellas, en la presentació de les novetats de la 17a edició.
El certamen, que se celebrarà del 26 de novembre a l'1 de desembre a Igualada i Barcelona, incorporarà altres gèneres i temàtiques més enllà de la ficció televisiva, com ara programes de televisió d'entreteniment, reportatges informatius, programes d'esports i altres gèneres de no ficció.
L'auge de l'oferta, ha afegit Comellas, fa preveure un increment de l'afluència de públic en un esdeveniment que, aquest any, a més, comptarà amb el pressupost més alt de la seva història.
Aprofitant la presentació del cartell del 17è Zoom Festival, els codirectors del certamen, Anna Cervera i Jordi Comellas, n'han explicat les novetats.
La més important, ha dit Cervera, és la suma de gèneres i temàtiques que van més enllà de la ficció televisiva, entre els quals hi haurà programes de televisió d'entreteniment, reportatges informatius, programes d'esports, entre altres.
Cervera n'ha remarcat que el canvi comportarà "un còctel del panorama televisiu actual", amb una àmplia mostra de l'oferta nacional, però també un "tastet a nivell internacional".
"És un gran salt qualitatiu", ha assegurat.
El doble de continguts
Per la seva part, Comellas ha posat en l'èmfasi en com l'increment de formats comportarà que el certamen dupliqui el nombre de continguts en els mateixos dies, passant dels 25 habituals "a pràcticament el doble".
Sense voler entrar en xifres, el codirector ha assegurat que molt probablement aquest increment anirà també lligat a un "important" increment del nombre d'assistents.
En paral·lel, ha dit, gràcies a una major aposta per part de l'Ajuntament d'Igualada, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, el festival comptarà amb el pressupost més alt dels seus 17 anys d'història, una xifra però, que encara no està tancada.
Suport per a Igualada Capital de la Cultura Catalana
L'acte ha comptat també amb la presència del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Igualada, Pere Camps, qui ha destacat que la consolidació del certamen i el seu qualitatiu és, sense cap mena de dubte, un punt més a favor perquè la capital de l'Anoia pugui esdevenir Capital de la Cultura Catalana el 2022 –ha presentat candidatura.
Dos escenaris
Barcelona i Igualada tornaran a ser els dos escenaris del Zoom Festival.
Es programaran actes i activitats en universitats i centres educatius d'audiovisual de Barcelona, tot i que se'n mantindrà la seu al Teatre Municipal i al Cinema de l'Ateneu d'lgualada.
Enguany, el certamen premiarà en les categories cd millor format d'Entreteniment, millor Ficció, millor programa d'Informatius, millor programa Cultural i Divulgatiu; i millor programa d'Esport.s A més, els estudiants universitaris atorgaran els premis al Millor Youtuber i Millor Instagramer.
EI festival es completarà amb les seccions Zoom Series, amb estrenes de capítols inèdits de sèries d'èxit; amb el Zoom Km0, amb produccions audiovisuals del territori de l'Anoia; i amb el Zoom Kids, una sessió dedicada als alumnes d'educació primària de la comarca amb continguts que promoguin la reflexió, el debat i la critica.
També es mantindrà el Talent Campus de Formats de TV, que aportarà la descoberta de talent a les productores; i el Showcase de Pilots de Ficció, que proporcionarà al nou talent l'oportunitat d'entrar al món professional.
Showcase de Pilots de Ficció
El Zoom Festival i Serializados Fest organitzen una competició d'episodis de ficció.
De la vintena de projectes presentats, se n'han seleccionat sis finalistes.
Serà el públic i un jurat professional, en dues categories diferents, qui n'escolliran els guanyadors.
Es tracta de pilots de sèries que van des del musical, el fals documental, la comèdia de situació o l'animació 2D.
El Zoom dels més petits
El festival mantindrà la secció pels més petits, el Zoom Kids, amb l'objectiu d'apropar produccions de qualitat als alumnes de primària de la comarca de l'Anoia.
Només a Igualada, a hores d'ara ja compta amb més de 600 inscrits.
En aquesta edició, la pel·lícula escollida serà 'Joguines guardianes', dirigida per Shen Yu i Wang Yan, que reflexiona sobre el paper de les noves tecnologies en els infants.
La nova imatge
La presentació també ha comptat amb la presència dels dissenyadors gràfics del cartell d'aquesta edició, Nil Morist i Toni Argelich.
Es tracta d'una proposta versàtil que juga amb els conceptes d'imatge, llum i moviment.
Les formes resultants -píxels, ones, estrella i mitja circumferència- es combinen amb el contingut fotogràfic del festival.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Zoom Festival inclourà enguany altres gèneres i temàtiques, no només ficció televisiva. Aquest increment de formats implicarà que gairebé es dupliqui la quantitat de continguts en els mateixos dies. Es premiaran el millor format d'entreteniment, la millor ficció, el millor programa informatiu, el millor programa cultural i divulgatiu i el millor programa d'esports.",
"a2": "El 17è Zoom Festival d’Igualada oferirà el doble de continguts als de ficció televisiva que presentava fins ara, i s’afegiran programes d’entreteniment, informatius, esports. Els organitzadors creuen que això farà augmentar també els assistents. Compten amb el pressupost més alt fins el moment, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.",
"a3": "La 17a edició del Zoom Festival incorporarà noves temàtiques com ara programes esportius, informatius, d’entreteniment i de no ficció, a banda de la ficció televisiva. A més, duplicarà l'oferta respecte l'any anterior amb la projecció de cinquanta produccions. Enguany, el festival se celebrarà del 25 de novembre a l’1 de desembre a Igualada i Barcelona, i s’espera un major nombre d’assistents."
},
"extractive": {
"a1": "El certamen, que se celebrarà del 26 de novembre a l'1 de desembre a Igualada i Barcelona, incorporarà altres gèneres i temàtiques més enllà de la ficció televisiva, com ara programes de televisió d'entreteniment, reportatges informatius, programes d'esports i altres gèneres de no ficció.\nPer la seva part, Comellas ha posat en l'èmfasi en com l'increment de formats comportarà que el certamen dupliqui el nombre de continguts en els mateixos dies, passant dels 25 habituals \"a pràcticament el doble\".\nL'acte ha comptat també amb la presència del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Igualada, Pere Camps, qui ha destacat que la consolidació del certamen i el seu qualitatiu és, sense cap mena de dubte, un punt més a favor perquè la capital de l'Anoia pugui esdevenir Capital de la Cultura Catalana el 2022 –ha presentat candidatura.\nEnguany, el certamen premiarà en les categories cd millor format d'Entreteniment, millor Ficció, millor programa d'Informatius, millor programa Cultural i Divulgatiu; i millor programa d'Esport.s ",
"a2": "El certamen, que se celebrarà del 26 de novembre a l'1 de desembre a Igualada i Barcelona, incorporarà altres gèneres i temàtiques més enllà de la ficció televisiva, com ara programes de televisió d'entreteniment, reportatges informatius, programes d'esports i altres gèneres de no ficció.\nL'acte ha comptat també amb la presència del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Igualada, Pere Camps, qui ha destacat que la consolidació del certamen i el seu qualitatiu és, sense cap mena de dubte, un punt més a favor perquè la capital de l'Anoia pugui esdevenir Capital de la Cultura Catalana el 2022 –ha presentat candidatura.\nEI festival es completarà amb les seccions Zoom Series, amb estrenes de capítols inèdits de sèries d'èxit; amb el Zoom Km0, amb produccions audiovisuals del territori de l'Anoia; i amb el Zoom Kids, una sessió dedicada als alumnes d'educació primària de la comarca amb continguts que promoguin la reflexió, el debat i la critica.\nL'auge de l'oferta, ha afegit Comellas, fa preveure un increment de l'afluència de públic en un esdeveniment que, aquest any, a més, comptarà amb el pressupost més alt de la seva història.",
"a3": "Aprofitant la presentació del cartell del 17è Zoom Festival, els codirectors del certamen, Anna Cervera i Jordi Comellas, n'han explicat les novetats. \nEl certamen, que se celebrarà del 26 de novembre a l'1 de desembre a Igualada i Barcelona, incorporarà altres gèneres i temàtiques més enllà de la ficció televisiva, com ara programes de televisió d'entreteniment, reportatges informatius, programes d'esports i altres gèneres de no ficció. \nL'acte ha comptat també amb la presència del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Igualada, Pere Camps, qui ha destacat que la consolidació del certamen i el seu qualitatiu és, sense cap mena de dubte, un punt més a favor perquè la capital de l'Anoia pugui esdevenir Capital de la Cultura Catalana el 2022 –ha presentat candidatura.\nL'auge de l'oferta, ha afegit Comellas, fa preveure un increment de l'afluència de públic en un esdeveniment que, aquest any, a més, comptarà amb el pressupost més alt de la seva història. "
},
"extreme": {
"a1": "El Zoom Festival se celebrarà a Igualada del 26 de novembre a l'1 de desembre, amb gèneres i temàtiques nous.",
"a2": "Es dobla l’oferta de continguts al 17è Zoom Festival d’Igualada, amb nous formats i gèneres, com entreteniment, informatius i esports.",
"a3": "La 17a edició del Zoom Festival obre les portes a noves temàtiques a banda de la ficció televisiva."
}
}
|
933 |
El govern, preparat per a garantir el vot a Barcelona si Colau no cedeix espais
|
La batllessa de Barcelona anuncia que participarà en el referèndum, però no canvia d'opinió sobre la cessió dels espais municipals · El govern ja té un pla de contingència per a substituir-los per locals amb un emplaçament similar
|
La posició d’Ada Colau en relació amb el referèndum del primer d’octubre es va convertint en un serial.
Tot i haver dit que, de moment, no cediria els locals municipals perquè no vol que hi hagi cap risc per als funcionaris de l’ajuntament, ahir va anunciar que sí que hi participaria i que aniria a votar.
Els gests polítics tenen un pes molt important en els moments que viu el país.
Ara com ara, no se sap quins seran els punts de votació, però el govern està preparat per a garantir el vot a tots els barcelonins, independentment de la decisió final de Colau.
Perquè el referèndum ha de ser ‘com sempre’.
Aquesta és la premissa del govern i que tan famosa ha fet el vice-president Oriol Junqueras en les seves respostes sobre els preparatius del primer d’octubre.
Volen que s’assembli tant com sigui possible a les últimes eleccions que s’han organitzat.
Per això, un dels dubtes principals és com ho farà el govern per fer possible la votació a Barcelona sense el suport de l’ajuntament.
Observant les dades de les últimes eleccions, les espanyoles del 26 de juny de 2016, a Barcelona hi va haver 266 col·legis electorals distribuïts en deu districtes.
D’aquests, més de vuitanta, un 30% del total, són de titularitat exclusiva de l’Ajuntament de Barcelona.
Són centres cívics, casals, espais veïnals, biblioteques i entitats com ara l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona, el Parc Tecnològic Barcelona Nord i el Centre Municipal de Cultura Popular.
El govern assegura que, si finalment no pot disposar-ne, ja té preparat un pla de contingència.
‘L’estratègia seria substituir aquests locals per uns altres de propietat de la Generalitat que siguin com més a prop millor’, expliquen a VilaWeb fonts del Departament d’Economia i Hisenda.
La voluntat del govern, doncs, és que el dia 1 vinent hi hagi la mateixa quantitat de locals que en les últimes eleccions.
I asseguren que hi haurà facilitats per a votar a tot Barcelona.
‘La quantitat d’espais no serà cap problema.
Cal tenir en compte que la Generalitat és la gran propietària d’espais a tot Catalunya.’
Titularitat compartida
Entre els altres col·legis electorals de Barcelona, un bon pessic són de propietat governamental o de la Diputació de Barcelona.
En són exemples la xarxa d’escoles oficials d’idiomes, els edificis de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut del Teatre i l’Escola Superior de Disseny i d’Art ‘La Llotja’.
Tanmateix, el gruix més gran és de col·legis, escoles i instituts que formen part del Consorci Educatiu de Barcelona.
Aquest ens gestiona tots els centres educatius de la ciutat de Barcelona i té la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per bé que la Generalitat hi té més quota: un 60%.
És segur que el govern farà ús d’aquest privilegi per assegurar l’obertura de tots aquests espais, sobretot després del gest viscut en les últimes hores d’ahir.
Aquest moviment recorda al que va fer l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau en la consulta del 9-N, quan va assumir totes les responsabilitats administratives que podien implica una persecució de la justícia espanyola.
Una bona substitució dels locals, punt clau
Que les condicions del referèndum siguin les mateixes d’unes eleccions convencionals és una de les obsessions del govern, perquè no es pugui dir que es fa un segon 9-N.
Aquell dia, a Barcelona hi va haver 149 col·legis electorals, més d’un centenar menys que en les eleccions espanyoles del 2016.
Com explicaven els politòlegs Seda Hakobyan i Alexandre Solano en aquest article, la ciència política estableix una relació entre la distància respecte del col·legi electoral i les probabilitats de votar.
Per tant, si el govern vol seguir aquesta teoria i complir la voluntat de fer una votació ‘com sempre’, és cabdal que la substitució dels col·legis electorals que són de titularitat municipal sigui òptima.
A Barcelona en les últimes eleccions, 1.136.502 persones van ser cridades a votar, una cinquena part de tot el Principat.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Malgrat les incerteses per part de l'Ajuntament de Barcelona, el Govern garanteix que hi haurà tants punts de votació com a qualsevol altra cita electoral. Aquesta és una obsessió del Govern, ja que saben que la participació és directament proporcional a la distància entre el votant i el punt de votació.",
"a2": "L’Alcaldia de Barcelona anuncia que no cedirà espais municipals per a l’1-O, encara que la batllessa sí que votarà. El Govern prepara espais propis per garantir la votació, ja que asseguren que s’ha de viure “com sempre”, és a dir, amb col·legis electorals prop del domicili del votant. La Generalitat té el 60% de la majoria d’escoles i instituts de Barcelona.",
"a3": "Davant la incògnita de si Ada Colau deixarà que es dugui a terme el referèndum de l’1 d’octubre en dependències municipals, el Govern ha buscat espais alternatius de la seva titularitat per garantir el dret a vot de la ciutadania. L'alcaldessa de Barcelona al·lega que no vol posar en risc els funcionaris encara que diu que sí que votarà."
},
"extractive": {
"a1": "La posició d’Ada Colau en relació amb el referèndum del primer d’octubre es va convertint en un serial. \nTot i haver dit que, de moment, no cediria els locals municipals perquè no vol que hi hagi cap risc per als funcionaris de l’ajuntament, ahir va anunciar que sí que hi participaria i que aniria a votar.\nEl govern assegura que, si finalment no pot disposar-ne, ja té preparat un pla de contingència.\nEntre els altres col·legis electorals de Barcelona, un bon pessic són de propietat governamental o de la Diputació de Barcelona.",
"a2": "La posició d’Ada Colau en relació amb el referèndum del primer d’octubre es va convertint en un serial. \nTot i haver dit que, de moment, no cediria els locals municipals perquè no vol que hi hagi cap risc per als funcionaris de l’ajuntament, ahir va anunciar que sí que hi participaria i que aniria a votar.\nLa voluntat del govern, doncs, és que el dia 1 vinent hi hagi la mateixa quantitat de locals que en les últimes eleccions.\nAquest ens gestiona tots els centres educatius de la ciutat de Barcelona i té la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per bé que la Generalitat hi té més quota: un 60%.",
"a3": "La posició d’Ada Colau en relació amb el referèndum del primer d’octubre es va convertint en un serial. \nTot i haver dit que, de moment, no cediria els locals municipals perquè no vol que hi hagi cap risc per als funcionaris de l’ajuntament, ahir va anunciar que sí que hi participaria i que aniria a votar.\nLa voluntat del govern, doncs, és que el dia 1 vinent hi hagi la mateixa quantitat de locals que en les últimes eleccions.\nAquest ens gestiona tots els centres educatius de la ciutat de Barcelona i té la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, per bé que la Generalitat hi té més quota: un 60%."
},
"extreme": {
"a1": "El Govern garanteix que en el pròxim referèndum de l'1-O es podrà votar a tants punts com a qualsevol votació.",
"a2": "El Govern disposa de gran quantitat d’espais propis per garantir la votació de l’1-O, després de la negativa municipal de cedir-ne.",
"a3": "Continua la incògnita sobre quins seran els punts de votació que s’habilitaran per al referèndum de l’1-0."
}
}
|
2,558 |
Jutgen l'acusat d'apallissar la parella, violar-la i segrestar-la durant onze dies amb l'ajuda de la família, a Vidreres
|
El processat s'enfronta a 27 anys de presó i els cinc familiars a 6 anys per detenció il·legal
|
L'Audiència de Girona ha començat a jutjar, aquest dimecres, l'acusat d'apallissar brutalment la parella i segrestar-la durant onze dies a casa dels seus pares, a Vidreres (Selva).
Segons les acusacions, el captiveri es va allargar del 12 al 23 d'octubre del 2014 i el processat va violar la víctima en almenys dues ocasions mentre la tenia retinguda.
L'acusat, que actualment té 33 anys, s'enfronta a 27 anys de presó.
L'Audiència també jutja cinc familiars del processat.
Són els seus pares, germanes i cunyat que estan acusats de detenció il·legal.
"La família es va organitzar per torns per evitar que la víctima pogués fugir", ha explicat l'advocada de l'acusació particular, Mireia Figa.
Els familiars s'enfronten a 6 anys de presó.
El judici es fa a porta tancada i continua dijous.
Gairebé tota la família asseguda al banc dels acusats.
La fiscalia i l'acusació particular sostenen que tots plegats van estar implicats en el segrest de l'aleshores parella del principal acusat i "feien torns" per evitar que la víctima pogués sortir de casa i avisar els Mossos d'Esquadra.
El cas es remunta a l'octubre del 2014.
La víctima i José Julio C. M. eren parella sentimental des de l'abril i convivien en una casa de la urbanització Aiguaviva Park de Vidreres.
Segons les acusacions, cap a les 3 de la matinada del dia 12, l'acusat va començar a insultar la dona dient-li "puta, que no vals per a res, no sé què faig amb tu" mentre l'apallissava, propinant-li cops de puny i puntades de peu.
La va colpejar fins que la víctima va quedar inconscient estesa a terra.
"La pallissa li va causar lesions de consideració, arribant a provocar-li una ruptura del pàncrees", detalla Figa.
Aleshores, en comptes d'avisar els serveis d'emergència, el processat "va decidir portar la víctima a casa dels seus pares".
"No la van deixar sortir, ni li van donar assistència mèdica, ni res de res", ha afegit l'advocada de la víctima.
Va ser cap a les dues de la tarda del mateix 12 d'octubre quan José Julio C. M., amb l'ajuda d'una de les seves germanes, va traslladar la jove a casa dels pares, a la mateixa urbanització.
Un cop allà, li van treure la cartera i el telèfon mòbil.
Entre el principal acusat, els seus pares, les seves germanes i el cunyat "es van organitzar per controlar els moviments de la víctima perquè no pogués escapar ni demanar ajuda", afirmen les acusacions als escrits de conclusions provisionals.
El captiveri va durar onze dies, del 12 al 23 d'octubre quan la víctima va aconseguir avisar la seva mare, que va alertar els Mossos d'Esquadra.
Les acusacions indiquen que, durant els dies que la va tenir retinguda a casa dels seus pares, el principal acusat la va violar.
"La va obligar a mantenir relacions sexuals amb penetració dues vegades.
Ella no volia però no podia oposar resistència física com a conseqüència del deteriorament físic que tenia", exposen.
A més, durant el captiveri José Julio C. M. va amenaçar la víctima dient-li que si els denunciava a la policia "la buscaria i la mataria".
Com a conseqüència dels fets, la víctima va patir una ruptura del pàncrees i del conducte de Wirsung, una trombosis de la vena porta hepàtica, fractures de costelles, contusions i hematomes.
Va necessitar 260 dies per curar-se, dels quals 28 van ser d'ingrés hospitalari.
A més, el 18 d'abril del 2015 la van haver de tornar a operar per col·locar-li una nova pròtesi pancreàtica.
27 anys de presó
El judici es fa a porta tancada i s'allargarà fins dijous.
Tots els acusats han reconegut els fets.
El principal acusat ha arribat del centre penitenciari conduït pels Mossos d'Esquadra.
Està en presó preventiva des del 24 d'octubre del 2014.
La fiscalia i l'acusació particular demanen inicialment per a José Julio C. M. 27 anys de presó.
L'acusen d'un delicte de lesions (pel qual demanen 5 anys de presó i que li prohibeixin apropar-se a la víctima durant 5 anys), d'un delicte de detenció il·legal amb un agreujant de parentiu (sol·liciten 6 anys i allunyament durant 10 anys), un delicte continuat de violació amb l'agreujant de parentiu (15 anys de presó i 10 de prohibició d'apropament a la víctima) i un delicte d'amenaces lleus (pena d'1 any de presó i allunyament durant 5 anys).
En matèria de responsabilitat civil, el fiscal vol que indemnitzi la víctima amb 19.304 euros per les seqüeles i el dany moral.
L'acusació particular eleva la suma fins als 30.704 euros.
Els altres cinc processats, que són el pare i la mare, dues germanes i el cunyat del principal acusat, s'enfronten inicialment a 6 anys de presó per a cadascun d'ells com a coautors o cooperadors necessaris en el delicte de detenció il·legal.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Es jutja a l'Audiència de Girona l'home que va apallissar, segrestar durant onze dies a casa dels seus pares i violar la seva parella. També s'acusa cinc familiars de l'acusat principal, que van fer torns per evitar que la víctima sortís de casa o demanés ajuda. L'acusat i la víctima eren parella i vivien junts a Vidreres.",
"a2": "Comença a Girona el judici contra un home a qui acusen d’apallissar la seva parella, segrestar-la durant 11 dies a casa dels seus pares i violar-la. Es demanen 27 anys de presó per a ell i 6 anys a la família per detenció il·legal. La víctima va necessitar 260 dies per curar-se, amb operacions incloses, i 28 dies d’ingrés a l’hospital.",
"a3": "Ha començat el judici a l'Audiència de Girona contra l’home de Vidreres acusat d'apallissar, violar i segrestar la seva parella durant onze dies a l’octubre del 2014. També estan acusats de detenció il·legal cinc familiars que l'haurien ajudat perquè la dona no pogués fugir. L'acusat principal s’enfronta a 27 anys de presó i cadascun dels familiar a 6 anys."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència de Girona ha començat a jutjar, aquest dimecres, l'acusat d'apallissar brutalment la parella i segrestar-la durant onze dies a casa dels seus pares, a Vidreres (Selva).\n\"La família es va organitzar per torns per evitar que la víctima pogués fugir\", ha explicat l'advocada de l'acusació particular, Mireia Figa.\nL'acusen d'un delicte de lesions (pel qual demanen 5 anys de presó i que li prohibeixin apropar-se a la víctima durant 5 anys), d'un delicte de detenció il·legal amb un agreujant de parentiu (sol·liciten 6 anys i allunyament durant 10 anys), un delicte continuat de violació amb l'agreujant de parentiu (15 anys de presó i 10 de prohibició d'apropament a la víctima) i un delicte d'amenaces lleus (pena d'1 any de presó i allunyament durant 5 anys).\nEls altres cinc processats, que són el pare i la mare, dues germanes i el cunyat del principal acusat, s'enfronten inicialment a 6 anys de presó per a cadascun d'ells com a coautors o cooperadors necessaris en el delicte de detenció il·legal.",
"a2": "L'Audiència de Girona ha començat a jutjar, aquest dimecres, l'acusat d'apallissar brutalment la parella i segrestar-la durant onze dies a casa dels seus pares, a Vidreres (Selva). \nLa fiscalia i l'acusació particular sostenen que tots plegats van estar implicats en el segrest de l'aleshores parella del principal acusat i \"feien torns\" per evitar que la víctima pogués sortir de casa i avisar els Mossos d'Esquadra.\nL'acusen d'un delicte de lesions (pel qual demanen 5 anys de presó i que li prohibeixin apropar-se a la víctima durant 5 anys), d'un delicte de detenció il·legal amb un agreujant de parentiu (sol·liciten 6 anys i allunyament durant 10 anys), un delicte continuat de violació amb l'agreujant de parentiu (15 anys de presó i 10 de prohibició d'apropament a la víctima) i un delicte d'amenaces lleus (pena d'1 any de presó i allunyament durant 5 anys).\nEls altres cinc processats, que són el pare i la mare, dues germanes i el cunyat del principal acusat, s'enfronten inicialment a 6 anys de presó per a cadascun d'ells com a coautors o cooperadors necessaris en el delicte de detenció il·legal.",
"a3": "L'Audiència de Girona ha començat a jutjar, aquest dimecres, l'acusat d'apallissar brutalment la parella i segrestar-la durant onze dies a casa dels seus pares, a Vidreres (Selva). \nSegons les acusacions, el captiveri es va allargar del 12 al 23 d'octubre del 2014 i el processat va violar la víctima en almenys dues ocasions mentre la tenia retinguda. \nL'acusat, que actualment té 33 anys, s'enfronta a 27 anys de presó. \nEls altres cinc processats, que són el pare i la mare, dues germanes i el cunyat del principal acusat, s'enfronten inicialment a 6 anys de presó per a cadascun d'ells com a coautors o cooperadors necessaris en el delicte de detenció il·legal. "
},
"extreme": {
"a1": "Ha començat a l'Audiència de Girona el judici de l'acusat d'apallissar, violar i segrestar durant onze dies la seva parella.",
"a2": "Demanen 27 anys de presó per apallissar la parella, violar-la i segrestar-la durant 11 dies, amb l’ajuda de la família.",
"a3": "Comença el judici contra l’home de Vidreres que suposadament va agredir, abusar i retenir a la seva parella."
}
}
|
2,910 |
Puigdemont sobre el 17-A: "Mai es passa pàgina, el record cap a totes les víctimes s'imposa en un dia com avui"
|
L'expresident lamenta que un any després no s'hagi creat una comissió d'investigació al Congrés per esclarir les relacions de l'imam i el CNI
|
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils que mai oblidarà aquella dia.
En una entrevista a Catalunya Ràdio des de Waterloo, Puigdemont ha afirmat que "mai es passa pàgina" i ha volgut enviar un record cap a les víctimes.
"El record cap a totes les víctimes s'imposa en un dia com avui", ha dit.
A més, ha assegurat que no cal ser físicament a Catalunya perquè se li "encongeixi el cor" i ha tingut un reconeixement per a la ciutadania i per a totes les forces i cossos de seguretat i emergències que van treballar el dia de l'atemptat.
"El nostre país va demostrar que hi ha una actitud en la societat catalana que fa que en aquest context la societat resisteixi bé i es cohesioni", ha remarcat.
Tanmateix, també ha estat crític i ha dit que la policia catalana no tenia cap informació que alertés de les relacions entre l'imam de Ripoll i el CNI.
L'expresident considera que és "greu" que partits que seran a l'homenatge d'aquest divendres hagin frenat la creació d'una comissió d'investigació al Congrés per esclarir aquestes relacions.
En una entrevista des de Waterloo, a Bèlgica, l'expresident Puigdemont ha recordat com va viure el dia dels atemptats i ha lloat la resposta de la societat catalana, que creu que ha resistit bé l'embat del terrorisme un any després.
Puigdemont ha remarcat que es va donar "tota la informació a l'Estat" i que hi va haver un "contacte permanent" amb el govern espanyol quan van succeir els fets.
En aquest sentit, ha lamentat que responsables polítics com l'exconseller d'Interior Joaquim Forn siguin a la presó o l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, estigui processat.
"Pensar en tot l'esforç dels Mossos i dels responsables polítics i que avui no puguin ser ni esmentats ni acollits enmig de la gent que vol sumar-se a la solidaritat", ha lamentat.
Tot i això, creu que en el primer aniversari els que són a la presó a "l'exili" recordaran avui la tragèdia i "se sentiran satisfets de la feina feta".
"El país es va sentir en bones mans, va sentir que té una policia i uns governants que malgrat la pitjor prova que tenien al davant el país va donar el millor de sí mateix", ha manifestat.
Puigdemont ha criticat que la policia catalana no tingués "informació sensible" sobre l'imam de Ripoll i ha afirmat que no és una "qüestió ideològica o política" sinó que era necessari per poder "garantir la seguretat".
També ha lamentat que no s'hagi pogut crear una comissió d'investigació al Congrés per aclarir aquests aspecte.
"Respecte a les víctimes és dret a saber", ha afegit.
Torra es disculpa amb les víctimes
En la mateixa entrevista també hi ha participat el president de la Generalitat, Quim Torra, que també s'ha referit a les víctimes i les ha volgut posar al davant de tothom.
De fet, ha evitat fer comentaris sobre la presència del rei i ha dit que avui no és un dia per parlar-ne sinó per "centrar-se en les víctimes i el reconeixement als servidors públics".
Tot i això, ha dit que saludarà "tothom que es trobi" i que explicarà la situació que té Catalunya "amb presos, exiliats i el dret a l'autodeterminació segrestat".
També s'ha referit a les crítiques vessades dijous per les víctimes, per sentir-se "abandonades" i s'ha disculpat si la Generalitat no ha estat a l'alçada.
"Em disculpo i haurem de veure en què vam fallar", ha manifestat durant l'entrevista.
Torra ha remarcat que la prioritat dels governs Puigdemont i del seu era acompanyar les víctimes i que ho han intentat "tot".
"Si malgrat això en algun aspecte concret creuen que la Generalitat ha fallat m'agradarà revisar-ho, estic a la seva disposició", ha afirmat.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Puigdemont ha afirmat, en una entrevista des de Waterloo concedida a Catalunya Ràdio, que mai podrà oblidar el dia dels atemptats a Barcelona i Cambrils. També ha lamentat que els Mossos no tinguessin informació sobre les relacions entre l'imam de Ripoll i el CNI i que no s'hagi creat una comissió d'investigació al Congrés.",
"a2": "Entrevista a Carles Puigdemont des de Waterloo en el primer aniversari de l’atemptat del 17-A. L’expresident de la Generalitat recorda les víctimes i reconeix la feina dels cossos de seguretat i emergències. Considera greu que no s’hagi creat una comissió d’investigació al Congrés i que els Mossos no tinguessin informació de la relació de l’imam de Ripoll i el CNI.",
"a3": "Quan es compleix un any dels atemptats del 17-A, l’expresident Puigdemont ha declarat a Catalunya Ràdio que aquell dia restarà per sempre a la seva memòria i ha recordat les víctimes. També ha ressaltat el comportament de la ciutadania i cossos de seguretat i ha criticat que el Congrés vetés la investigació del lligam del CNI amb l’iman de Ripoll."
},
"extractive": {
"a1": "L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils que mai oblidarà aquella dia.\nTanmateix, també ha estat crític i ha dit que la policia catalana no tenia cap informació que alertés de les relacions entre l'imam de Ripoll i el CNI.\nPuigdemont ha criticat que la policia catalana no tingués \"informació sensible\" sobre l'imam de Ripoll i ha afirmat que no és una \"qüestió ideològica o política\" sinó que era necessari per poder \"garantir la seguretat\".\nTambé ha lamentat que no s'hagi pogut crear una comissió d'investigació al Congrés per aclarir aquests aspecte.",
"a2": "L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils que mai oblidarà aquella dia. \nEn una entrevista a Catalunya Ràdio des de Waterloo, Puigdemont ha afirmat que \"mai es passa pàgina\" i ha volgut enviar un record cap a les víctimes.\nTanmateix, també ha estat crític i ha dit que la policia catalana no tenia cap informació que alertés de les relacions entre l'imam de Ripoll i el CNI.\nL'expresident considera que és \"greu\" que partits que seran a l'homenatge d'aquest divendres hagin frenat la creació d'una comissió d'investigació al Congrés per esclarir aquestes relacions. ",
"a3": "L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils que mai oblidarà aquella dia. \nA més, ha assegurat que no cal ser físicament a Catalunya perquè se li \"encongeixi el cor\" i ha tingut un reconeixement per a la ciutadania i per a totes les forces i cossos de seguretat i emergències que van treballar el dia de l'atemptat. \nTanmateix, també ha estat crític i ha dit que la policia catalana no tenia cap informació que alertés de les relacions entre l'imam de Ripoll i el CNI. \nL'expresident considera que és \"greu\" que partits que seran a l'homenatge d'aquest divendres hagin frenat la creació d'una comissió d'investigació al Congrés per esclarir aquestes relacions. "
},
"extreme": {
"a1": "Puigdemont afirma que mai oblidarà el dia dels atemptats i lamenta que no s'hagi creat una comissió d'investigació.",
"a2": "Puigdemont i Torra recorden les víctimes i la feina dels cossos de seguretat i emergències en el primer aniversari del 17-A.",
"a3": "Puigdemont elogia l’actuació de la ciutadania i cossos de seguretat en el primer aniversari dels atemptats del 17-A."
}
}
|
1,095 |
La construcció del nou partit dels «comuns» fractura Podem
|
L'estratègia d'Albano Dante Fachin per marcar perfil propi ha acabat dividint la formació en dues llistes que rivalitzaran per ser a la direcció de Xavier Domènech | Els crítics, amb bona relació amb els "comuns", es reivindiquen com el "Podem constructiu" i busquen minimitzar la representació de Fachin al nou partit
|
L'intent de la direcció de Podem Catalunya de quedar-se al marge del nou partit dels "comuns" per marcar perfil propi -i, segons els actors de la confluència, per garantir-se "més quota de poder"- ha acabat tenint un efecte bumerang: l'estratègia d'Albano Dante Fachin en el procés de suma que abanderen Xavier Domènech i Ada Colau ha acabat aguditzant una fractura interna de la formació lila.
La divisió es plasma en la presentació d'almenys dues llistes de Podem que competiran per aconseguir set llocs a la direcció del nou partit.
Una, l'oficial, és la que encapçala la diputada al Congrés Marta Sibina.
L'altra, la dels crítics que mantenen una bona relació amb els "comuns", la lidera la diputada al Parlament Jéssica Albiach i busca minimitzar la representació que pugui tenir la llista impulsada per Fachin a la direcció de Domènech.
Primer, Fachin va fer públic un comunicat incendiari en el qual qüestionava el "funcionament democràtic" del nou partit.
Després, va impulsar una consulta interna que no va superar el 7,5% de participació i en la qual va guanyar l'opció de no formar part de la confluència, l'opció que ell mateix havia alimentat per unes condicions que, segons defensava Fachin, no es complien.
En aquell moment, crítics del partit ja van alertar que estava "manipulant" el missatge davant de les bases perquè aquells requisits "sí es complien".
Cap membre de la direcció de Podem a la llista de Domènech
Les tensions acumulades van fer inviable que Domènech inclogués cap membre de Podem a la seva proposta d'equip per dirigir el partit com inicialment volia fer.
Fachin havia denunciat que la llista de "consens" que pretenia presentar el líder d'En Comú Podem era una llista "de partits" perquè pretenia incloure quatre membres de cada formació implicada, a més dels independents.
Finalment, però, és Fachin qui ha acabat presentant una llista oficial de partit per competir amb Domènech.
Hi ha hagut una jugada hàbil per part dels dos.
Domènech ha incorporat a la seva candidatura l'economista Vicenç Navarro, que va exercir d'assessor de Pablo Iglesias en la confecció del programa econòmic de Podem.
I Fachin ha situant hàbilment la diputada Marta Sibina -amb qui els "comuns" mantenen bona relació- com a principal cara visible de la candidatura malgrat que ell mateix també hi és i que ningú qüestiona el lideratge a Domènech.
A més, Sibina és la parella de Dante Fachin i editava amb ell la revista Cafè amb Llet.
Una implosió en tan sols vuit mesos de mandat
Fachin, que és conscient que el seu lideratge ha quedat tocat, no comptava, però, amb què els crítics del seu propi partit fossin capaços de fer-li competència.
La direcció de Podem volia posar tota la carn a la graella per fer-se amb els set llocs que calculen que queden per arribar als 32 components que tindrà la direcció tenint en compte que la proposta de Domènech ja inclou 25 persones.
D'aquesta manera, Podem tindria més representació a la direcció que formacions com ICV i EUiA.
Dues actituds diferents a l'hora de presentar-se
La llista que encapçala Sibina i que impulsa Fachin sota el nom 'Radicalitat Democràtica Ja!' s'ha presentat denunciant que, en ocasions, durant la construcció del nou partit no s'ha comptat amb els "col·lectius de base".
De fet, prometen traslladar la "democràcia de base" a l'òrgan de direcció del nou espai.
Per contra, la candidatura encapçalada per Albiach amb el nom de 'Juntes Podem' s'erigeix en el "Podem constructiu" i "amb vocació integradora" i defensora d'un Podem "fort i il·lusionant" que aposta per evitar "el conflicte intern" perquè "sumar és guanyar".
Per ara, pels canals oficials de Podem Catalunya només informen de la llista de Sibina i Fachin.
La relació mai ha tornat a ser fluida entre els dos dirigents.
En tan sols vuit mesos al capdavant de la secretaria general de Podem Catalunya, el partit ha implosionat.
Ara, la fortalesa de l'actual direcció dependrà de quina de les llistes obtingui més suport i tingui una major representació a la direcció de Podem.
Sigui com sigui, si el nou partit neix és, justament, perquè cadascun dels actors que hi participen deixin la seva identitat pròpia en un segon pla per construir-ne una de nova, un requisit que per a un partit de curta trajectòria com Podem és difícil de pair.
|
[
"nou partit dels «comuns»"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "La negativa de Fachin a incorporar membres dels \"Comuns\" a la llista de Podem Catalunya acaba amb una crisi interna i la disputa per la direcció. Les candidatures són dues: l'encapçalada per Sibina promet més democràcia de base, i l'encapçalada per Albiach es presenta com el Podem que vol sumar, és a dir, incorporar a la seva llista membres dels \"Comuns\".",
"a2": "Per tal d’aliar-se amb En Comú Podem, d’Ada Colau, la direcció de Podem Catalunya s’ha dividit en dues línies enfrontades: Albano Dante Fachin contra Xavier Domènech. Fachin critica el “funcionament democràtic” del nou partit i defensa els membres de base, mentre Domènech prescindeix dels membres de Podem a l’equip que proposa per dirigir el nou partit.",
"a3": "Tres llistes pugnen per liderar la direcció del nou partit dels “Comuns”. L’oficial, liderada per Marta Sibina i impulsada per Fachin, actual secretari general de Podem. La que dirigeix Domènech, recolzat per Ada Colau, que busca sumar esforços. Per últim, la que encapçala Jéssica Albiach, crítica amb el lideratge de Fachin, que vol complementar la llista de Domènech. "
},
"extractive": {
"a1": "L'intent de la direcció de Podem Catalunya de quedar-se al marge del nou partit dels \"comuns\" per marcar perfil propi -i, segons els actors de la confluència, per garantir-se \"més quota de poder\"- ha acabat tenint un efecte bumerang: l'estratègia d'Albano Dante Fachin en el procés de suma que abanderen Xavier Domènech i Ada Colau ha acabat aguditzant una fractura interna de la formació lila.\nLa llista que encapçala Sibina i que impulsa Fachin sota el nom 'Radicalitat Democràtica Ja!' s'ha presentat denunciant que, en ocasions, durant la construcció del nou partit no s'ha comptat amb els \"col·lectius de base\".\nPer contra, la candidatura encapçalada per Albiach amb el nom de 'Juntes Podem' s'erigeix en el \"Podem constructiu\" i \"amb vocació integradora\" i defensora d'un Podem \"fort i il·lusionant\" que aposta per evitar \"el conflicte intern\" perquè \"sumar és guanyar\".\nAra, la fortalesa de l'actual direcció dependrà de quina de les llistes obtingui més suport i tingui una major representació a la direcció de Podem. ",
"a2": "L'intent de la direcció de Podem Catalunya de quedar-se al marge del nou partit dels \"comuns\" per marcar perfil propi -i, segons els actors de la confluència, per garantir-se \"més quota de poder\"- ha acabat tenint un efecte bumerang: l'estratègia d'Albano Dante Fachin en el procés de suma que abanderen Xavier Domènech i Ada Colau ha acabat aguditzant una fractura interna de la formació lila.\nL'altra, la dels crítics que mantenen una bona relació amb els \"comuns\", la lidera la diputada al Parlament Jéssica Albiach i busca minimitzar la representació que pugui tenir la llista impulsada per Fachin a la direcció de Domènech.\nLa direcció de Podem volia posar tota la carn a la graella per fer-se amb els set llocs que calculen que queden per arribar als 32 components que tindrà la direcció tenint en compte que la proposta de Domènech ja inclou 25 persones.\nPer contra, la candidatura encapçalada per Albiach amb el nom de 'Juntes Podem' s'erigeix en el \"Podem constructiu\" i \"amb vocació integradora\" i defensora d'un Podem \"fort i il·lusionant\" que aposta per evitar \"el conflicte intern\" perquè \"sumar és guanyar\".",
"a3": "L'intent de la direcció de Podem Catalunya de quedar-se al marge del nou partit dels \"comuns\" per marcar perfil propi -i, segons els actors de la confluència, per garantir-se \"més quota de poder\"- ha acabat tenint un efecte bumerang: l'estratègia d'Albano Dante Fachin en el procés de suma que abanderen Xavier Domènech i Ada Colau ha acabat aguditzant una fractura interna de la formació lila. \nLa llista que encapçala Sibina i que impulsa Fachin sota el nom 'Radicalitat Democràtica Ja!' s'ha presentat denunciant que, en ocasions, durant la construcció del nou partit no s'ha comptat amb els \"col·lectius de base\" \nL'altra, la dels crítics que mantenen una bona relació amb els \"comuns\", la lidera la diputada al Parlament Jéssica Albiach i busca minimitzar la representació que pugui tenir la llista impulsada per Fachin a la direcció de Domènech. \nPer contra, la candidatura encapçalada per Albiach amb el nom de 'Juntes Podem' s'erigeix en el \"Podem constructiu\" i \"amb vocació integradora\" i defensora d'un Podem \"fort i il·lusionant\" que aposta per evitar \"el conflicte intern\" perquè \"sumar és guanyar\"."
},
"extreme": {
"a1": "L'estratègia de Dante Fachín de voler estar al marge dels \"comuns\" obre més l'esquerda interna del seu partit, Podem Catalunya.",
"a2": "Pugna entre Albano Dante Fachin i Xavier Domènech per la direcció de Podem, en l'aliança amb Ada Colau.",
"a3": "La pugna de poders entre Fachin i Domènech obre un nou escenari en la direcció dels “Comuns”. "
}
}
|
2,695 |
Justícia posa en marxa un nou jutjat de família a Lleida
|
El nou òrgan suposarà la incorporació de vuit professionals i comptarà també amb un jutge i un lletrat
|
El Departament de Justícia posarà en marxa el dia 1 d'octubre un nou jutjat de família a Lleida, el Jutjat de Primera Instància número 9 de la capital del Segrià.
Suposarà la incorporació de vuit professionals (quatre tramitadors, tres gestors judicials i un auxili judicial).
A banda, aquest segon jutjat de família de Lleida comptarà amb un jutge i un lletrat, que depenen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Ministeri de Justícia, respectivament.
Justícia ha invertit en la posada en marxa del nou òrgan judicial gairebé 50.000 euros en l'adequació de l'espai i la dotació del mobiliari.
El nou jutjat està ubicat al Canyeret, a l'edifici judicial de Lleida.
La seu judicial també ha estrenat enguany set sales de vista i un nou arxiu judicial.
El jutjat, ubicat a l'edifici judicial de Lleida, estarà especialitzat en l'àmbit de la família i, per tant, tractarà casos relacionats amb els matrimonis, les separacions, els divorcis, les filiacions i les adopcions.
Decidirà també sobre les tuteles, els internaments i les incapacitacions de persones.
Amb la posada en marxa d'aquest nou òrgan judicial, Lleida disposarà de dos jutjats dedicats a la família.
Incorporació de vuit nous professionals
El Departament de Justícia incorpora vuit professionals al nou jutjat però el nou òrgan comptarà també amb un jutge i un lletrat, que depenen del CGPJ i del Ministeri de Justícia, respectivament.
El partit judicial de Lleida dona servei a 65 municipis: uns 36 del Segrià, 8 que pertanyen al Pla d'Urgell i a tots els municipis de les Garrigues, amb una població total de més de 238.000 habitants.
El Canyeret ha estrenat aquest 2019 set noves sales de vistes i un gran arxiu judicial
El gener del 2019 van entrar en funcionament les set noves sales de vistes que va construir el Departament de Justícia a la planta baixa de l'edifici judicial del Canyeret.
Dues d'aquestes sales es poden convertir en una de sola per acollir judicis amb gran quantitat de persones implicades.
El nou jutjat de família s'ha ubicat a l'espai que va quedar lliure al substituir les antigues sales de vistes per les actuals.
També s'ha construït un arxiu amb capacitat per a més de 5.000 metres lineals de documents compactes.
Fins a principis d'any els jutjats de Lleida no disposaven d'arxiu i la documentació estava repartida en diferents espais de l'edifici.
Justícia reclama a Madrid el cost de la posada en marxa dels nous jutjats
Quan es completi el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en funcionament un total de catorze nous jutjats aprovats el 2017 pel govern espanyol.
Es tracta dels jutjats a Badalona (1a Instància 8), Barcelona (1a Instància 59 i Mercantil 11), Granollers (1a Instància 8 i 9), Mataró (1a Instància 9), Reus (1a Instància 7), Terrassa (1a Instància 9), el Vendrell (1a Instància i Instrucció 9) i l'Hospitalet de Llobregat (1a Instància 8).
Durant aquest any es crearan els jutjats de Sabadell (1a Instància 9 i 10) i Lleida (1a Instància 9); i el 2020 entrarà en funcionament el de Girona (1a Instància 7).
El pressupost per fer efectiva la creació d'aquests òrgans és de 8.399.177 euros, que corresponen a les partides d'obres, instal·lacions, mobiliari, tecnologies de la informació i treballadors dels jutjats.
Aquest cost l'està assumint exclusivament el Govern ja que el Ministeri de Justícia no ha transferit encara el cost d'aquests nous òrgans.
No obstant, aquest abril el Ministeri de Justícia ha aprovat la creació de dotze nous òrgans judicials.
El cost dels 26 nous jutjats -els aprovats el 2017 i els d'enguany– té un impacte anual de prop de 15 milions en el pressupost del Departament de Justícia.
És per això que la consellera Ester Capella va avisar l'executiu espanyol que els nous jutjats aprovats aquest abril només es faran realitat quan el Ministeri assumeixi el cost de la seva posada en marxa.
Els dotze jutjats aprovats per Madrid són a Barcelona (1a Instància 60, Mercantil 12, Social 34 i 35), Reus (1a Instància 8), Terrassa (Social 3), Arenys de Mar (1a Instància 8) i Vic (1a Instància 6), a més de 3 places de magistrat a les seccions civils de l'Audiència de Barcelona i una altra per a la Secció Penal 21 de Barcelona.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'1 d'octubre s'inaugurarà un nou jutjat de família a Lleida i, en acabar el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en marxa un total de catorze nous jutjats, que el Govern espanyol va aprovar el 2017. Tanmateix, de moment és la Generalitat qui està assumint el pressupost de fer efectius aquests nous jutjats.",
"a2": "Lleida estrena un nou jutjat de família, amb vuit professionals, un jutge del Consell General del Poder Judicial i un lletrat del Ministeri de Justícia. El departament de Justícia s’ha encarregat de l’adequació de l’espai i reclama el cost a Madrid, que encara no l’ha transferit. El jutjat tractarà casos de matrimonis, separacions, divorcis, filiacions, adopcions, tuteles i internaments.",
"a3": "El proper 1 d'octubre començarà a funcionar el Jutjat número 9 de Primera Instància a Lleida. El nou òrgan serà el segon que dirimirà causes de dret de família, i el formaran quatre tramitadors, tres gestors judicials i un auxiliar judicial. A aquests s’hi sumaran un jutge sota la direcció del CGPJ i un lletrat subordinat al Ministeri de Justícia."
},
"extractive": {
"a1": "El Departament de Justícia posarà en marxa el dia 1 d'octubre un nou jutjat de família a Lleida, el Jutjat de Primera Instància número 9 de la capital del Segrià.\nEl jutjat, ubicat a l'edifici judicial de Lleida, estarà especialitzat en l'àmbit de la família i, per tant, tractarà casos relacionats amb els matrimonis, les separacions, els divorcis, les filiacions i les adopcions. \nQuan es completi el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en funcionament un total de catorze nous jutjats aprovats el 2017 pel govern espanyol.\nAquest cost l'està assumint exclusivament el Govern ja que el Ministeri de Justícia no ha transferit encara el cost d'aquests nous òrgans.",
"a2": "El Departament de Justícia posarà en marxa el dia 1 d'octubre un nou jutjat de família a Lleida, el Jutjat de Primera Instància número 9 de la capital del Segrià.\nEl Departament de Justícia incorpora vuit professionals al nou jutjat però el nou òrgan comptarà també amb un jutge i un lletrat, que depenen del CGPJ i del Ministeri de Justícia, respectivament.\nEl jutjat, ubicat a l'edifici judicial de Lleida, estarà especialitzat en l'àmbit de la família i, per tant, tractarà casos relacionats amb els matrimonis, les separacions, els divorcis, les filiacions i les adopcions. \nEl gener del 2019 van entrar en funcionament les set noves sales de vistes que va construir el Departament de Justícia a la planta baixa de l'edifici judicial del Canyeret.",
"a3": "El Departament de Justícia posarà en marxa el dia 1 d'octubre un nou jutjat de família a Lleida, el Jutjat de Primera Instància número 9 de la capital del Segrià. \nEl jutjat, ubicat a l'edifici judicial de Lleida, estarà especialitzat en l'àmbit de la família i, per tant, tractarà casos relacionats amb els matrimonis, les separacions, els divorcis, les filiacions i les adopcions. \nSuposarà la incorporació de vuit professionals (quatre tramitadors, tres gestors judicials i un auxili judicial). \nA banda, aquest segon jutjat de família de Lleida comptarà amb un jutge i un lletrat, que depenen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Ministeri de Justícia, respectivament. "
},
"extreme": {
"a1": "Quan finalitzi el període 2019-2020, la Generalitat haurà posat en marxa catorze nous jutjats, aprovats el 2017 pel Govern espanyol.",
"a2": "Es posa en marxa un nou jutjat de família a Lleida, especialitzat en l’àmbit de la família i amb vuit professionals.",
"a3": "Lleida tindrà un nou Jutjat de Primera Instància dedicat al dret de família a partir de l’1 d’octubre. "
}
}
|
697 |
La comissió d’investigació antifrau del parlament reprova l’ex-president Pujol pels diners a Andorra
|
Els grups aproven denunciar a la fiscalia les incompareixences de càrrecs públics i ara les conclusions aprovades es votaran al ple de la cambra
|
La comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política del parlament ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys.
En una llarga i complexa votació, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.
Ara les conclusions aprovades es fusionaran en un dictamen que previsiblement s’aprovarà en l’últim ple de la legislatura la setmana que ve.
Per part de C’s s’ha proposat que Pujol mereix ‘una reprovació especial’ per no haver aclarit perquè no va parlar de la seva fortuna a Andorra fins el 2014, i no ho feia quan va deixar de ser president el 2003.
També li retreu el fet de no haver declarat que va heretar un immoble a Premià de Mar (Maresme) fins el 1985, quan ja havia prescrit l’impost de successions, recordant, a més, que aquest impost és gestionat per la Generalitat.
El text ha estat aprovat amb els vots de PSC, PP, ICV-EUiA i C’s, l’abstenció d’ERC i CUP i el vot contrari de CiU.
Del PP, s’ha aprovat una resolució similar que veu ‘imprescindible’ una reprovació a Pujol per haver ‘amagat’ i mantenir sense tributar durant diversos anys els fons familiars.
Hi han votat favor ERC, PSC, PP i ICV-EUiA, C’s i CUP s’han abstingut i CiU s’hi ha oposat.
Altres conclusions aprovades han demanat a la família Pujol que aixequi el secret bancari, i han denunciat els negocis del seus fills amb administracions públiques o empreses relacionades, a més del benefici d’aquestes empreses per estar vinculades a entorns de CiU.
Denunciar a fiscalia els falsos testimonis
D’altra banda, la comissió també ha aprovat traslladar a la fiscalia algunes intervencions fetes per compareixents per si han incorregut en fals testimoni, sobretot en el cas del dinar al restaurant La Camarga i el cas Método3, ‘on es fa evident que algun dels testimonis van mentir, atesa la contradicció evident’.
A més, el fals testimoni també inclou l’afirmació falsa de no saber res sobre els fets preguntats.
La conclusió, aprovada per la CUP, recorda que el fals testimoni en una comissió parlamentària d’investigació està penat amb fins a un any de presó.
En canvi, no s’ha aprovat una proposta similar d’ERC, que proposa fer arribar a fiscalia les declaracions suposadament falses ‘en especial’ de Jordi Pujol Ferrusola, Manuel Bustos i Alícia Sánchez-Camacho.
D’ICV-EUiA s’ha aprovat que a les comissions d’investigació, els compareixents no tinguin una posició física de preeminència sobre els diputats i al costat de la presidència.
Resultats de les votacions
La comissió, reunida durant més de tres hores i mitja i amb votacions molt complexes, ha aprovat conclusions i recomanacions de tots els grups.
Pel que fa a les de CiU, la majoria les ha aprovat per 90 vots a favor (CiU, ERC i PP), 23 en contra (ICV-EUiA, C’s i CUP) i 19 abstencions (PSC), i n’ha rebutjat cinc que només el grup proposant ha votat a favor.
També ha aprovat la majoria de les d’ERC, tot i que CiU s’ha abstingut o ha votat en contra en una trentena de punts.
D’aquest grup n’ha rebutjat nou.
Pel que fa a les del PSC, les ha aprovat totes, amb el vots en contra o l’abstenció de CiU en tots els casos.
A la votació final, les conclusions del PSC han obtingut el suport de 74 diputats (ERC, PSC, PP, ICV-EUiA i CUP), el vot contrari de 50 (CiU) i 9 abstencions (C’s).
Respecte a les del PP, la majoria les ha aprovat, amb els vots en contra de CiU i l’abstenció de C’s i la CUP a la votació final, i n’ha rebutjat 9.
Pel que fa a les d’ICV-EUiA, n’ha rebutjat 9, mentre que la resta les ha aprovat amb el vots a favor de tots els grups, excepte de CiU, que hi ha votat en contra.
Respecte a les de C’s, n’ha aprovat 13, i la majoria les ha rebutjat amb els vots contraris de CiU i ERC.
A l’últim, pel que fa a les de la CUP, n’ha aprovat una vintena, amb els vots a favor d’ERC, el PSC i ICV-EUiA, els contraris de CiU i el PPC i l’abstenció de C’s.
Les conclusions aprovades serviran ara per elaborar el dictamen que el ple debatrà i votarà en la sessió que començarà dimarts que ve.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol és reprovat pels papers d'Andorra per la comissió d’investigació sobre el frau i l'evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política del Parlament. Les conclusions aprovades es votaran al ple de la cambra després que els grups aprovessin denunciar a la Fiscalia que els càrrecs públics no havien comparegut.",
"a2": "La comissió d’investigació antifrau i corrupció política del Parlament acorda reprovar l’expresident Pujol pels diners amagats a Andorra durant 34 anys i denunciar a Fiscalia alguns compareixents per si han comès fals testimoni, que comportaria penes de presó. Les conclusions de la comissió es traslladaran a un dictamen que es debatrà i votarà en el ple de la setmana vinent.",
"a3": "La comissió de frau fiscal del Parlament ha reprovat l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol per la seva fortuna oculta a l'estranger. Només hi ha votat en contra CiU. També ha debatut sobre casos de corrupció política i irregularitats com els de la família Pujol-Ferrusola. L’informe de les conclusions es presentarà i s’aprovarà en el proper ple de la legislatura."
},
"extractive": {
"a1": "La comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política del parlament ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys. \nEn una llarga i complexa votació, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.\nRespecte a les del PP, la majoria les ha aprovat, amb els vots en contra de CiU i l’abstenció de C’s i la CUP a la votació final, i n’ha rebutjat 9.\nPel que fa a les d’ICV-EUiA, n’ha rebutjat 9, mentre que la resta les ha aprovat amb el vots a favor de tots els grups, excepte de CiU, que hi ha votat en contra.",
"a2": "La comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política del parlament ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys. \nEn una llarga i complexa votació, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola.\nAltres conclusions aprovades han demanat a la família Pujol que aixequi el secret bancari, i han denunciat els negocis del seus fills amb administracions públiques o empreses relacionades, a més del benefici d’aquestes empreses per estar vinculades a entorns de CiU.\nLes conclusions aprovades serviran ara per elaborar el dictamen que el ple debatrà i votarà en la sessió que començarà dimarts que ve.",
"a3": "La comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política del parlament ha reprovat l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol pels diners familiars amagats a Andorra durant 34 anys.\nEn una llarga i complexa votació, els partits han aprovat conclusions sobre els formats de les comissions d’investigació, la corrupció política i el frau fiscal en general i sobre casos concrets de corrupció, entre els quals han destacat els de la família Pujol Ferrusola. \nHi han votat favor ERC, PSC, PP i ICV-EUiA, C’s i CUP s’han abstingut i CiU s’hi ha oposat. \nAra les conclusions aprovades es fusionaran en un dictamen que previsiblement s’aprovarà en l’últim ple de la legislatura la setmana que ve. "
},
"extreme": {
"a1": "L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha sigut reprovat per la comissió d’investigació antifrau del Parlament.",
"a2": "La comissió d’investigació antifrau reprova l’expresident Pujol pels diners amagats a Andorra durant 34 anys. CiU hi vota en contra.",
"a3": "Jordi Pujol és reprovat, amb l’oposició de CiU, per haver ocultat la seva fortuna a l’estranger."
}
}
|
1,963 |
Ramaderia, alimentació i innovació, eixos del Mercat del Ram de Vic d'enguany
|
La fira, que se celebrarà a la capital d'Osona aquest cap de setmana, comptarà amb més de 200 expositors i un centenar d'activitats diverses | La reproducció d'una casa de pagès, una de les novetats
|
La ciutat de Vic tindrà aquest cap de setmana la seva cita anual amb el Mercat del Ram, els dies 18, 19 i 20 de març.
El certamen és un punt de trobada per al sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania.
Exhibicions ramaderes, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i concursos eqüestres són algunes de les propostes.
En total, més d'un centenar d'activitats.
El Mercat del Ram omplirà, un any més, els carrers de la ciutat de Vic amb un total de 202 expositors de tota mena, gairebé els mateixos que l’any passat (198).
El pregó, a càrrec de Pep Alsina, pagès de la comarca i membre de l’Unió de Pagesos, donarà el tret de sortida de la programació, aquest dijous, 17 de març.
L'acte tindrà lloc a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic, a les 19:30 hores.
La ramaderia segueix sent l’eix central d’aquesta fira, amb concursos i exhibicions que es faran al recinte firal el Sucre.
És el cas del 19è Concurs Català de Raça Frisona, el 12è Concurs Nacional de Vaca Bruna del Pirineu i el 34è Concurs de Canals Porcines.
En aquest sentit, el secretari executiu de l’Associació Frisona d’Osona, Jaume Sala, ha remarcat que “el primer concurs es va fer l’any 1977 a Vic, i de les 19 edicions que complirem aquest any, 13 s’han fet en aquesta ciutat”.
Per reforçar aquest caràcter ramader del Mercat del Ram, enguany la Llotja de Contractació i Mercat en Origen, que es reuneix cada dissabte a l’edifici El Sucre per fixar preus del boví i el porcí, se celebrarà a dins del recinte firal.
El Lactium continua a la plaça dels Màrtirs
Pel què fa a la vessant de productes d’alimentació i gastronomia, aquest any tindrà lloc la 8a edició de Lactium, la Fira del Formatge Artesà, que continuarà instal·lada a la plaça dels Màrtirs, amb més de 40 expositors i una àrea on es duran a terme degustacions i tastos guiats.
L’alcaldessa ha afirmat que “la ubicació d’aquesta fira respon a una voluntat política de donar vida a aquesta zona”.
Dins les activitats de Lactium destaca un sopar temàtic al Temple Romà, que per primera vegada organitzarà el reconegut cuiner Nando Jubany, juntament amb el gastrònom Pep Palau i l’enginyer químic i enòleg Raül Bobet, propietari del Celler Castell d’Encús.
La rambla Passeig també forma part del recorregut gastronòmic del Mercat del Ram i acollirà una mostra de productes de proximitat, l’Espai Terra i Cuina, amb una quarantena de parades on comprar oli, vins, embotits, cerveses, bolets, pastisseria i mel, entre d’altres.
Com a novetat, hi haurà una oferta de tapes que els visitants podran adquirir directament a cada estand i una zona de cuina coordinada pel cuiner David Sanglas, on s'hi farà una calçotada, un esmorzar de cap i pota, una xatonada i una arrossada.
També en aquesta zona s’organitzarà un “gastromusical”, una activitat que maridarà productes locals, vins i música de la mà dels cuiners d’Osona Cuina, el Celler d’Osona i la cantant Carla Serrat.
L'origen dels aliments, en clau didàctica
Una altra novetat d’aquest any és que a l’interior del recinte firal El Sucre s’habilitarà una zona on es mostrarà l’origen i el present de les cases de pagès.
Sota el nom La casa de pagès, origen dels aliments, en aquest espai s'hi podrà veure maquinària, productes, fotografies i gràfiques dels processos del cereal, el porc i la vaca.
També s’hi duran a terme tallers experimentals per a nens i nenes de 5 a 12 anys sobre l’alimentació animal, l’alimentació humana i els cereals.
Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu aproximar el sector agrícola i ramader als visitants del Mercat del Ram, des d’un punt de vista didàctic i participatiu.
Els organitzadors d’aquesta nova activitat són l’empresa Gepork, la Cooperativa Plana de Vic, l’Ecomuseu del Blat de la càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris Alternatius de la UVIC-UCC, l’empresa Natrus, i l’Organisme Autònom de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic.
D’altra banda, les exhibicions eqüestres seran també protagonistes d’aquesta cita anual, amb concursos de doma clàssica, ruta de carruatges, concurs de carrusels, salts d’obstacles, Horseball, volteig cosac, etc. Com a novetat, es faran tres modalitats de raid: dissabte de 60 i 80 km i diumenge de 40 km. Les demostracions es poden veure dissabte i diumenge a la zona esportiva municipal.
A banda de les mostres esmentades, cal destacar la de Turisme, a la rambla del Carme i Plaça Santa Clara; la de maquinària agrícola, a l’Avinguda dels Països Catalans; la d’horticultura, jardineria i energies renovables, al pàrquing Joan de Serrallonga; i la d’automòbils, al carrer Mossèn Josep Gudiol.
D’altra banda, durant tot el cap de setmana, la ciutat s’omple d’ofertes lúdiques que complementen la vessant comercial com concursos de dibuix i fotografia, de globus aerostàtics, parc infantil d’inflables, exhibicions castelleres i diverses competicions esportives.
|
[
"mercat del ram"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "La ciutat de Vic celebrarà aquest any els dies 18, 19 i 20 de març el Mercat del Ram que se centrarà en la ramaderia, l'alimentació i la innovació. La fira tindrà més de 200 expositors i un centenar d'activitats diverses. Una de les novetats d'enguany serà la reproducció d'una casa de pagès.",
"a2": "El Mercat del Ram omple Vic amb més de 200 expositors i un centenar d’activitats. La fira se centrarà en la ramaderia, l’alimentació i la innovació, però també inclourà el Lactium, la Fira del Formatge Artesà i exhibicions eqüestres. Una de les novetats és una mostra sobre les cases de pagès i els processos del cereal, el porc i la vaca.",
"a3": "Vic acollirà el proper cap de setmana una nova edició del Mercat del Ram amb 202 expositors que proposen més de 100 activitats. La ramaderia i l’alimentació són el fil argumental que reunirà en diversos emplaçaments de la vila exhibicions ramaderes, vacunes i porcines, concursos eqüestres, fires de productes gastronòmics i activitats esportives i lúdiques per a totes les edats."
},
"extractive": {
"a1": "Pel què fa a la vessant de productes d’alimentació i gastronomia, aquest any tindrà lloc la 8a edició de Lactium, la Fira del Formatge Artesà, que continuarà instal·lada a la plaça dels Màrtirs, amb més de 40 expositors i una àrea on es duran a terme degustacions i tastos guiats.\nUna altra novetat d’aquest any és que a l’interior del recinte firal El Sucre s’habilitarà una zona on es mostrarà l’origen i el present de les cases de pagès.\nLa ciutat de Vic tindrà aquest cap de setmana la seva cita anual amb el Mercat del Ram, els dies 18, 19 i 20 de març.\nEl Mercat del Ram omplirà, un any més, els carrers de la ciutat de Vic amb un total de 202 expositors de tota mena, gairebé els mateixos que l’any passat (198).",
"a2": "La ciutat de Vic tindrà aquest cap de setmana la seva cita anual amb el Mercat del Ram, els dies 18, 19 i 20 de març.\nEl Mercat del Ram omplirà, un any més, els carrers de la ciutat de Vic amb un total de 202 expositors de tota mena, gairebé els mateixos que l’any passat (198).\nPel què fa a la vessant de productes d’alimentació i gastronomia, aquest any tindrà lloc la 8a edició de Lactium, la Fira del Formatge Artesà, que continuarà instal·lada a la plaça dels Màrtirs, amb més de 40 expositors i una àrea on es duran a terme degustacions i tastos guiats.\nUna altra novetat d’aquest any és que a l’interior del recinte firal El Sucre s’habilitarà una zona on es mostrarà l’origen i el present de les cases de pagès.",
"a3": "La ciutat de Vic tindrà aquest cap de setmana la seva cita anual amb el Mercat del Ram, els dies 18, 19 i 20 de març. \nEl certamen és un punt de trobada per al sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania.\nUna altra novetat d’aquest any és que a l’interior del recinte firal El Sucre s’habilitarà una zona on es mostrarà l’origen i el present de les cases de pagès.\nPel què fa a la vessant de productes d’alimentació i gastronomia, aquest any tindrà lloc la 8a edició de Lactium, la Fira del Formatge Artesà, que continuarà instal·lada a la plaça dels Màrtirs, amb més de 40 expositors i una àrea on es duran a terme degustacions i tastos guiats. "
},
"extreme": {
"a1": "El Mercat del Ram de Vic d'enguany se centrarà en la ramaderia, l'alimentació i la innovació.",
"a2": "El Mercat del Ram se celebra a Vic del 18 al 20 de març, amb 202 expositors i cent activitats.",
"a3": "Una nova edició del Mercat del Ram de Vic omplirà els carrers d’exhibicions ramaderes, concursos i múltiples activitats."
}
}
|
358 |
Carme Forcadell, més presidenta que mai
|
La presidenta del parlament escriu l'impactant i feminista 'Escrivim el futur amb tinta lila' (Grup 62) sobre les dones que ha conegut dins la presó
|
Carme Forcadell, ex-presidenta del Parlament de Catalunya i de l’Assemblea Nacional Catalana, de seixanta-cinc anys, ha escrit un curt, intens i treballat llibre feminista sobre la seva experiència i coneixences dins la presó.
Forcadell, condemnada pel Tribunal Suprem espanyol a onze anys i mig de presó per sedició i malversació, escriu una obra allunyada de l’anàlisi política de l’independentisme, i se centra en el feminisme, no tan sols teòric, sinó també pràctic, viscut bàsicament a la presó de Mas d’Enric, presó d’alta seguretat d’homes amb mòdul de dones, però també amb referències a Alcalá Meco, Puig de les Basses i Wad-Ras.
Al llibre Escrivim el futur amb tinta lila (Grup 62), Forcadell es mostra més presidenta, combativa i líder que mai en un terreny, el feminisme, que sempre ha reivindicat i que la presó ha reforçat.
Forcadell pivota el llibre en els anys a Mas d’Enric, que comparada amb la presó d’on provenia, Alcalá Meco (presó de dones amb arbres, gespa, flors, cel·les obertes i companyes amb delictes menors), és una “presó dura, molt de ciment, murs i portes tancades, amb internes condemnades per tota mena de delictes, la majoria amb consum i tràfic de drogues i moltes amb problemes mentals derivats d’aquest consum”.
El llibre permet de conèixer les intenses vides de les companyes de presó de Forcadell, “preses que han esdevingut delinqüents perquè abans eren víctimes”, en molts casos, de la parella.
Forcadell arriba a escriure moments lírics, molt ben descrits, sobre, per exemple, el Cap d’Any del 2019 i les serpentines que cauen de les finestres al pati, però també crues baralles entre preses dins el menjador que fan estremir en llegir-les.
“Els dies que hi ha baralles, ho notes a l’aire”, en una prosa seca i amb poquíssima palla que és d’agrair.
El lector coneix, de la mà de Forcadell, un quadre gens idealitzat de dones que “prefereixen quedar-se a la presó per tenir un plat calent i viure allunyades de les pallisses que reben a casa”; joves sud-americanes que han fet de mules portant drogues, en la majoria dels casos empeses per parelles que després les ignoren un cop tancades.
Històries que en una sola línia et dibuixen un món: “La Maria està contenta d’haver-se alliberat del marit a la presó.
Li vaig respondre que una mica tard, tenia setanta-quatre anys.”
“La Trini tenia un pare i un germà a la presó que l’amenaçaven per voler deixar el marit pres.
Tenia pànic de trobar-se’ls a comunicacions tot i que ells tenien ordre d’allunyament.”
“La Vane, addicta a la cocaïna, no feia programa de desintoxicació perquè la seva parella no li deixava fer.
Ell sí que el feia.”
“La Marta, a presó dos anys pel crim comès pel seu marit.
No va parlar amb l’advocat fins al cap de dos anys.
Aleshores ho van veure.”
Però tot això citant Maria Mercè Marçal (“Som víctimes, però no santes”) i descrivint una presó on la majoria de les dones fan usura, es criden, es peguen, s’insulten, es roben, menteixen, s’ajuden i maten.
“Preses que han matat una altra persona, i des d’aleshores es renten les mans contínuament.”
Presó amb moments tendres, com quan Forcadell pica amb els dits contra la paret per comunicar-se amb les preses veïnes.
Forcadell i l’aplaudiment al menjador quan rep el permís per a visitar familiars nou-nats.
Forcadell i la tendresa amb què parla de la Laura.
L’obra també permet de veure les petites grans victòries que Forcadell ha vist, i protagonitzat, dins la presó, com ara que les dones puguin treballar i cobrar, matí i tarda, com els homes, i no tan sols al matí, com abans.
Que rebin, com els homes, també formació laboral per a trobar feina un cop fora.
Que rebin, com els homes, productes d’higiene íntima adient a l’economat, i millores generals com ara tenir un jardí, menjar més variat, pujar a les cel·les quan vulguin, tres dies de piscina i no pas un.
Tot plegat aconseguit en unes reunions setmanals fetes als mòduls que van començar dos mesos després que Forcadell entrés a la presó i comencés a organitzar les presoneres.
Un llibre, en definitiva, que explica com empoderar les dones dins i fora de la presó, amb frases que fan pensar, sobretot si les diu Carme Forcadell: “He après que mai més a la vida deixaré que ningú decideixi per mi.
Si una s’ha d’equivocar, és millor tenir el consol de fer-ho per actes i decisions pròpies.”
El llibre Escrivim el futur amb tinta lila és una obra que si peca d’alguna cosa, és d’excés de brevetat i el lector es queda amb ganes de saber-ne més, d’aquestes delinqüents i víctimes a la vegada d’un sistema on manen els homes.
Podeu comprar Escrivim el futur amb tinta lila a la Botiga de VilaWeb
|
[
"país"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya i de l’Assemblea Nacional Catalana, de seixanta-cinc anys, escriu l'impactant i feminista \"Escrivim el futur amb tinta lila\" (Grup 62), un curt, intens i treballat llibre feminista sobre la seva experiència i coneixences dins la presó, mentre va estar condemnada pel Tribunal Suprem espanyol.",
"a2": "Carme Forcadell ha escrit un llibre feminista sobre les dones que ha conegut a la presó, “Escrivim el futur amb tinta lila”, publicat per Grup 62. Hi descriu casos de dones que sovint són víctimes d’un sistema patriarcal i acaben convertint-se en delinqüents. A la presó, Forcadell va ajudar les preses a aconseguir els mateixos drets que els presos.",
"a3": "Carme Forcadell ha escrit el llibre “Escrivim el futur amb tinta lila”, en què narra les experiències viscudes a la presó arran de la condemna per sedició i malversació pels fets de l’1-0. Amb mirada feminista, explica el seu pas per la presó de Mas d’Enric i la relació amb les altres recluses, que han esdevingut delinqüents després de ser víctimes."
},
"extractive": {
"a1": "El lector coneix, de la mà de Forcadell, un quadre gens idealitzat de dones que “prefereixen quedar-se a la presó per tenir un plat calent i viure allunyades de les pallisses que reben a casa”; joves sud-americanes que han fet de mules portant drogues, en la majoria dels casos empeses per parelles que després les ignoren un cop tancades.\nUn llibre, en definitiva, que explica com empoderar les dones dins i fora de la presó, amb frases que fan pensar, sobretot si les diu Carme Forcadell: “He après que mai més a la vida deixaré que ningú decideixi per mi.\nForcadell pivota el llibre en els anys a Mas d’Enric, que comparada amb la presó d’on provenia, Alcalá Meco (presó de dones amb arbres, gespa, flors, cel·les obertes i companyes amb delictes menors), és una “presó dura, molt de ciment, murs i portes tancades, amb internes condemnades per tota mena de delictes, la majoria amb consum i tràfic de drogues i moltes amb problemes mentals derivats d’aquest consum”.\nEl llibre permet de conèixer les intenses vides de les companyes de presó de Forcadell, “preses que han esdevingut delinqüents perquè abans eren víctimes”, en molts casos, de la parella.",
"a2": "El lector coneix, de la mà de Forcadell, un quadre gens idealitzat de dones que “prefereixen quedar-se a la presó per tenir un plat calent i viure allunyades de les pallisses que reben a casa”; joves sud-americanes que han fet de mules portant drogues, en la majoria dels casos empeses per parelles que després les ignoren un cop tancades.\nForcadell pivota el llibre en els anys a Mas d’Enric, que comparada amb la presó d’on provenia, Alcalá Meco (presó de dones amb arbres, gespa, flors, cel·les obertes i companyes amb delictes menors), és una “presó dura, molt de ciment, murs i portes tancades, amb internes condemnades per tota mena de delictes, la majoria amb consum i tràfic de drogues i moltes amb problemes mentals derivats d’aquest consum”.\nEl llibre permet de conèixer les intenses vides de les companyes de presó de Forcadell, “preses que han esdevingut delinqüents perquè abans eren víctimes”, en molts casos, de la parella.\nUn llibre, en definitiva, que explica com empoderar les dones dins i fora de la presó, amb frases que fan pensar, sobretot si les diu Carme Forcadell: “He après que mai més a la vida deixaré que ningú decideixi per mi.",
"a3": "El lector coneix, de la mà de Forcadell, un quadre gens idealitzat de dones que “prefereixen quedar-se a la presó per tenir un plat calent i viure allunyades de les pallisses que reben a casa”; joves sud-americanes que han fet de mules portant drogues, en la majoria dels casos empeses per parelles que després les ignoren un cop tancades.\nCarme Forcadell, ex-presidenta del Parlament de Catalunya i de l’Assemblea Nacional Catalana, de seixanta-cinc anys, ha escrit un curt, intens i treballat llibre feminista sobre la seva experiència i coneixences dins la presó. \nAl llibre Escrivim el futur amb tinta lila (Grup 62), Forcadell es mostra més presidenta, combativa i líder que mai en un terreny, el feminisme, que sempre ha reivindicat i que la presó ha reforçat. \nEl llibre permet de conèixer les intenses vides de les companyes de presó de Forcadell, “preses que han esdevingut delinqüents perquè abans eren víctimes”, en molts casos, de la parella. "
},
"extreme": {
"a1": "Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya, escriu l'impactant i feminista \"Escrivim el futur amb tinta lila\".",
"a2": "Carme Forcadell publica “Escrivim el futur amb tinta lila” (Grup 62) sobre les dones que ha conegut a la presó.",
"a3": "Carme Forcadell narra les seves vivències dins de la presó en un llibre amb mirada feminista."
}
}
|
93 |
Torra veu tres possibles ‘moments’ per a materialitzar la República
|
També diu que els governs 'solen dimitir si el seu pressupost no és aprovat i això és un mandat d'autoexigència'
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, diu que és possible que pròximament hi hagi diferents ‘moments’ que serveixin al moviment independentista per a culminar els objectius amb la República catalana.
En una entrevista a l’ACN, recorda que aviat hi haurà els judicis contra els encausats pel primer d’octubre, que dóna per fet que tindran un desenvolupament advers.
‘Ja sabem que seran judicis sense cap garantia de justícia i que ja sabem com els resoldria Europa.
És una farsa, el judici a Espanya.
Però si a més arriben unes sentències d’escarment, ja no dic injustes, que ja sabem que seran injustes perquè la causa ho és, sinó inacceptables i intolerables per a la ciutadania, és possible que aquell sigui un moment’, diu el president.
Però no solament aquest.
També considera que ‘és possible que una gran victòria de candidatures republicanes als ajuntaments catalans en les eleccions municipals’ sigui un altre d’aquests punts d’eclosió sobiranista que el president reclama d’esperar.
Per últim, esmenta que ‘unes noves eleccions en què es proposés que les forces puguin anar unides’ sigui un altre d’aquests moments.
‘Per això ara cal màxima determinació i organització, i esperança, que el moment arribarà’, conclou.
El pressupost i la possible dimissió
En la mateixa entrevista, Torra diu que el pressupost per a l’any 2019 és tan necessari que si el govern no el pogués aprovar estaria qüestionat.
El fantasma de les eleccions anticipades plana sobre el govern pràcticament d’ençà de la primera setmana que Torra va arribar a la presidència.
Però ara és ell mateix qui avisa que és possible que en convoqui si el seu executiu no pot aprovar un nou pressupost per al 2019.
‘Els governs solen dimitir si el seu pressupost no és aprovat, i em sembla que això és un mandat democràtic d’autoexigència’, ha sentenciat.
Tanmateix, diu que el govern no pensa que no els podrà aprovar.
‘Tenim uns socis preferents, la CUP, que per a nosaltres no han format mai part del problema sinó de la solució, com qualsevol independentista.
Hi negociarem el pressupost, també amb la resta de grups, és clar.
Però sempre hem dit que aquest projecte és de setanta diputats independentistes i ens agradaria que el pressupost pogués ser aprovat amb la CUP’, ha dit.
Tot i això, Torra tampoc no pot assegurar que les converses acabin bé: ‘Amb la CUP començarem les negociacions, i que tinguem sort.’
Conferència política a començament de setembre
Però no solament el pressupost centrarà l’atenció de la tornada del curs polític.
De fet, Torra oferirà una conferència política a començament de setembre per marcar fites unitàries al moviment independentista a mitjà i llarg termini.
Torra fa temps que parla de ‘crear un nou moment’, com creu que va ser el primer d’octubre, per a materialitzar la República catalana i poder ‘fer-la efectiva’.
Vol adreçar-se als catalans per ‘parlar dels enormes sacrificis que caldrà fer per a ser independents’.
‘És una qüestió de la qual s’ha parlat poc, tots hem de ser conscients d’ara endavant que si pretenem arribar a la independència, necessitarem tota la força i coratge, i fer les coses més bé que l’octubre passat.’
A més, ha avançat que a la conferència també demanarà als independentistes ‘preparació per quan arribi el moment de fer efectiva la República’.
Per últim, centrarà part del seu missatge a ‘parlar d’esperança’.
‘La meva confiança en el poble català és absoluta.
La República és irreversible.
Si sabem moure’ns de manera intel·ligent, podem aconseguir-ho.’
Fent una mirada més crítica a l’octubre de l’any passat, Torra valora com es va arribar a l’1-O i tot allò que va significar.
Però lamenta que la ‘revolució dels somriures’, que ell, entre més gent, havia promogut, prengués ‘una idea que no era la inicial’.
‘Nosaltres posàvem l’èmfasi en la revolució.
En volíem fer una de pacífica, democràtica, però radical.
I si analitzem què no va sortir bé a l’octubre, veiem que potser necessitàvem més plans de contingència, organització i preparació per a defensar la República proclamada.
I aquí es on vull centrar l’energia’, detalla, en relació amb la conferència que oferirà.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Segons el president de la Generalitat, Quim Torra, pot haver-hi tres moments possibles per a la declaració i materialització de la República catalana. A més, el president també ha aprofitat per indicar que els governs acostumen a dimitir quan els seus pressupostos no s'aproven i tot això és un mandat democràtic d'autoexigència.",
"a2": "Quim Torra confia aprovar el pressupost de 2019 amb els setanta diputats independentistes, però si no és així, no descarta dimitir i convocar noves eleccions. Afirma que podria haver-hi tres moments per culminar la República catalana: amb les sentències de l’1-O, amb victòries republicanes a les eleccions municipals i, finalment, amb unes noves eleccions amb la unió de totes les forces.",
"a3": "Quim Torra ha declarat en una entrevista que el camí cap a la República catalana estarà marcat per la confluència de tres factors. El primer, el judici contra els diputats processats per l’1-0. El segon, la victòria dels partits sobiranistes en les properes eleccions municipals. El tercer, la unió de les forces independentistes de cara a uns nous comicis."
},
"extractive": {
"a1": "En la mateixa entrevista, Torra diu que el pressupost per a l’any 2019 és tan necessari que si el govern no el pogués aprovar estaria qüestionat.\nEl president de la Generalitat, Quim Torra, diu que és possible que pròximament hi hagi diferents ‘moments’ que serveixin al moviment independentista per a culminar els objectius amb la República catalana.\nPerò ara és ell mateix qui avisa que és possible que en convoqui si el seu executiu no pot aprovar un nou pressupost per al 2019.\nPerò si a més arriben unes sentències d’escarment, ja no dic injustes, que ja sabem que seran injustes perquè la causa ho és, sinó inacceptables i intolerables per a la ciutadania, és possible que aquell sigui un moment’, diu el president.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, diu que és possible que pròximament hi hagi diferents ‘moments’ que serveixin al moviment independentista per a culminar els objectius amb la República catalana.\nPerò si a més arriben unes sentències d’escarment, ja no dic injustes, que ja sabem que seran injustes perquè la causa ho és, sinó inacceptables i intolerables per a la ciutadania, és possible que aquell sigui un moment’, diu el president.\nEn la mateixa entrevista, Torra diu que el pressupost per a l’any 2019 és tan necessari que si el govern no el pogués aprovar estaria qüestionat.\nPerò sempre hem dit que aquest projecte és de setanta diputats independentistes i ens agradaria que el pressupost pogués ser aprovat amb la CUP’, ha dit.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, diu que és possible que pròximament hi hagi diferents ‘moments’ que serveixin al moviment independentista per a culminar els objectius amb la República catalana. \nEn una entrevista a l’ACN, recorda que aviat hi haurà els judicis contra els encausats pel primer d’octubre, que dóna per fet que tindran un desenvolupament advers. \nEn la mateixa entrevista, Torra diu que el pressupost per a l’any 2019 és tan necessari que si el govern no el pogués aprovar estaria qüestionat.\nPer últim, esmenta que ‘unes noves eleccions en què es proposés que les forces puguin anar unides’ sigui un altre d’aquests moments. "
},
"extreme": {
"a1": "El president Torra diu que veu tres possibles moments perquè la República pugui ser una realitat.",
"a2": "Quim Torra espera aprovar els pressupostos de 2019 amb el suport de la CUP, i no descarta dimitir si no s’aconsegueix.",
"a3": "Torra enumera les claus cap a la República Catalana: judici de l’1-0, eleccions municipals i unió de forces independentistes."
}
}
|
2,076 |
Alcover intensifica les mesures de control per evitar aglomeracions a la vall del riu Glorieta
|
Els municipis de Mont-ral i Siurana, preocupats per l'afluència de visitants als espais naturals
|
L'afluència d'excursionistes s'ha incrementat als espais naturals del Camp de Tarragona, com el Niu de l'Àliga o el Toll de l'Olla, a la vall del Glorieta i del riu Brugent arran de la flexibilització de les restriccions en la desescalada.
Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament d'Alcover (Alt Camp) ha intensificat les mesures de control per preservar la zona i per evitar-ne la massificació i l'incivisme.
Entre les actuacions destaquen la reducció de l'aforament del pàrquing de Mas de Forès i el tancament de l'accés a la vall quan l'aparcament està ple per dissuadir els visitants d'aparcar al camí.
A més, els alcaldes de Mont-ral (Alt Camp) i Siurana (Priorat) temen rebre "una allau de visitants" quan tot el país passi a fase 3.
L'Ajuntament d'Alcover ha reduït a una seixantena les places d'aparcament a Mas de Forès –que té capacitat per a un centenar de vehicles- amb l'objectiu de regular l'afluència de visitants a la vall del Glorieta que és una de les entrades a les muntanyes de Prades.
De fet, en els últims caps de setmana, ha crescut el nombre de visitants que volen arribar fins al Niu de l'Àliga o als Gorgs del riu Brugent.
Precisament, aquest diumenge, des de dos quarts d'onze del matí, s'ha barrat el pas als cotxes que hi volien accedir, ja que el pàrquing estava ple.
Els excursionistes hi han hagut d'entrar a peu.
"Cada vegada intentem aplicar més mesures perquè la gent que vingui sigui respectuosa amb el medi ambient.
No podem permetre que hi hagi mil persones dins de la nostra vall perquè si algun dia hi hagués un incendi, podria passar alguna desgràcia", ha expressat l'alcalde d'Alcover, Robert Figueras.
Comparteix el mateix neguit, l'alcalde de Mont-ral, Francesc Xavier Pagès Alonso.
En el seu cas, també ha detectat més presència de persones des de finals de maig i ho atribueix a les ganes de sortir i de banyar-se al riu després dels mesos de confinament.
"Estem preocupats per l'accés abusiu de persones.
Molta gent no fan cas de les recomanacions de sanitat, patim perquè en el cas d'un incendi l'evacuació seria molt complicada", ha lamentat.
Davant d'aquesta situació, ha indicat que treballen en plans d'evacuació que encara no han reeixit.
Des de fa anys, al municipi d'Alcover implementen accions per controlar les aglomeracions.
A tall d'exemple, s'han instal·lat dues tanques de fusta que impedeixen la circulació quan el pàrquing del Mas de Forès està complet i es prohibeix l'estacionament en tot el camí.
A més, aquest diumenge, s'han repartit fulletons informatius.
L'alcalde també ha explicat que s'ofereixen bosses de brossa perquè els excursionistes recullin tots els residus que generin durant l'estada a la natura.
"Demanem que deixi la vall de la mateixa manera com l'han trobat", ha manifestat Figueras.
Des de l'estiu passat, l'Ajuntament de Mont-ral ha habilitat una finca, que lloga els mesos d'estiu, perquè hi aparquin una cinquantena de vehicles.
Aquest aparcament és suma a l'espai que ja hi ha a Farena.
Amb tot, l'alcalde lamenta que no tenen les competències ni els recursos per controlar l'afluència de persones.
A banda, l'alcalde d'Alcover ha denunciat comportaments incívics del jovent.
A tall d'exemple, Figueras ha explicat que el cap de setmana passat un grup de joves va encendre un foc per escalfar-se el menjar mentre estaven al Niu de l'Àliga.
"Això és imperdonable, és delicte i no es pot tolerar", ha dit.
Figueras també s'ha queixat de les persones que fan barranquisme al riu perquè, diu, que degraden la biodiversitat de la flora i la fauna.
Amb tot, ha assenyalat que reben moltes famílies que respecten l'entorn natural.
A més, pel que fa a l'alcalde de Mont-ral ha lamentat que molts joves no respecten les distàncies de seguretat per evitar el contagi del coronavirus.
Preocupació per l'arribada de visitants quan es faci el pas a fase 3
L'alcalde de Cornudella, Salvador Salvadó, també ha notat l'increment d'escaladors de la zona des de la flexibilització de les restriccions.
Ara, però, una de les seves preocupacions és la possible "allau" de ciutadans a partir de Sant Joan quan s'entri en fase 3.
Com que no tenen policia local, Salvadó ha explicat que ja s'han posat en contacte amb el cos dels Mossos d'Esquadra i els Agents Rurals per veure com hauran d'actuar.
A més, a partir d'aquest cap de setmana, s'han tornat a regular els pàrquings a Siurana.
En canvi, l'alcalde d'Alcover no tem l'arribada de turistes procedents d'altres indrets del país quan no hi hagi limitacions.
Figueras ha argumentat que amb les mesures de control implementades serà suficient per contenir les aglomeracions.
"L'allau serà la mateixa que tenim ara, perquè impedirem des del municipi que hi pugi més gent.
Regulant l'accés de la vall busquem que hi hagi la quantitat de gent que pot haver-hi.
Ningú més", ha tancat.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament d'Alcover (Alt Camp) ha impulsat les mesures de control davant de l'augment de l'afluència d'excursionistes. Als Governs dels municipis de Mont-ral i Siurana els preocupa l'afluència de visitants als espais naturals. Totes aquestes mesures es prenen per a evitar-ne la massificació i l'incivisme. Algunes de les actuacions són la reducció de l'aforament del pàrquing de Mas de Forès.",
"a2": "Els Ajuntaments d’Alcover, Mont-ral (Alt Camp) i Siurana (Priorat) prenen mesures per evitar l’aglomeració d’excursionistes als espais naturals del Camp de Tarragona després de la desescalada. Es limita l’aforament al pàrquing d’accés a la vall del riu Glorieta i es demana respecte per l’entorn i per les distàncies de seguretat sanitàries, especialment als joves.",
"a3": "Els alcaldes d’Alcover, Mont-ral i Siurana mostren la seva preocupació per l’excés d’aforament de visitants viscuda amb la relaxació del confinament als paratges com el Niu de l'Àliga o el Toll de l'Olla. Aquests municipis emprendran mesures com limitar l’accés a la vall del riu Glorieta i fan una crida perquè els visitants siguin respectuoses amb l’entorn."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament d'Alcover ha reduït a una seixantena les places d'aparcament a Mas de Forès –que té capacitat per a un centenar de vehicles- amb l'objectiu de regular l'afluència de visitants a la vall del Glorieta que és una de les entrades a les muntanyes de Prades.\nL'afluència d'excursionistes s'ha incrementat als espais naturals del Camp de Tarragona, com el Niu de l'Àliga o el Toll de l'Olla, a la vall del Glorieta i del riu Brugent arran de la flexibilització de les restriccions en la desescalada.\nEntre les actuacions destaquen la reducció de l'aforament del pàrquing de Mas de Forès i el tancament de l'accés a la vall quan l'aparcament està ple per dissuadir els visitants d'aparcar al camí.\nA més, pel que fa a l'alcalde de Mont-ral ha lamentat que molts joves no respecten les distàncies de seguretat per evitar el contagi del coronavirus.",
"a2": "L'afluència d'excursionistes s'ha incrementat als espais naturals del Camp de Tarragona, com el Niu de l'Àliga o el Toll de l'Olla, a la vall del Glorieta i del riu Brugent arran de la flexibilització de les restriccions en la desescalada.\nL'Ajuntament d'Alcover ha reduït a una seixantena les places d'aparcament a Mas de Forès –que té capacitat per a un centenar de vehicles- amb l'objectiu de regular l'afluència de visitants a la vall del Glorieta que és una de les entrades a les muntanyes de Prades.\nA més, els alcaldes de Mont-ral (Alt Camp) i Siurana (Priorat) temen rebre \"una allau de visitants\" quan tot el país passi a fase 3.\nA més, pel que fa a l'alcalde de Mont-ral ha lamentat que molts joves no respecten les distàncies de seguretat per evitar el contagi del coronavirus.",
"a3": "L'Ajuntament d'Alcover ha reduït a una seixantena les places d'aparcament a Mas de Forès –que té capacitat per a un centenar de vehicles- amb l'objectiu de regular l'afluència de visitants a la vall del Glorieta que és una de les entrades a les muntanyes de Prades.\nL'afluència d'excursionistes s'ha incrementat als espais naturals del Camp de Tarragona, com el Niu de l'Àliga o el Toll de l'Olla, a la vall del Glorieta i del riu Brugent arran de la flexibilització de les restriccions en la desescalada.\nDavant d'aquesta situació, l'Ajuntament d'Alcover (Alt Camp) ha intensificat les mesures de control per preservar la zona i per evitar-ne la massificació i l'incivisme.\nEntre les actuacions destaquen la reducció de l'aforament del pàrquing de Mas de Forès i el tancament de l'accés a la vall quan l'aparcament està ple per dissuadir els visitants d'aparcar al camí."
},
"extreme": {
"a1": "Als espais naturals del Camp de Tarragona augmenta l'afluència d'excursionistes i es volen aplicar mesures de control.",
"a2": "Les aglomeracions per la desescalada obliguen els ajuntaments a limitar l’accés als espais naturals del Camp de Tarragona, com Alcover.",
"a3": "Els municipis de la vall del riu Glorieta limiten l’accés davant l’onada de visitants que el desconfinament està provocant."
}
}
|
2,640 |
El Parlament valida el decret que regula les reunions telemàtiques del Govern en situacions excepcionals
|
Cs en desconfia perquè sospiten que permeti als independentistes "continuar fantasiejant amb investidures telemàtiques"
|
El Parlament ha validat, amb els 69 vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la resta de grups, el decret llei que regula les reunions telemàtiques del Govern i del Consell Tècnic en situacions excepcionals, com la sorgida arran de la crisi del coronavirus.
Concretament, aquest decret modifica la Llei 29/2010 de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, i permet que l'executiu pugui constituir-se, convocar i celebrar sessions i adoptar acords a distància en situacions de "força major o de greu risc col·lectiu, catàstrofe i calamitats públiques".
Des de Cs, el text ha aixecat dubtes, ja que tot i considerar-lo "formalment sensat", sospiten que "servirà per continuar fantasiejant amb investidures telemàtiques".
La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha destacat que sense mitjans telemàtics l'executiu no hauria pogut aprovar les mesures per fer front a la pandèmia, no només en matèria de serveis i contractació, sinó tambè en matèria pressupostària, financera i fiscal.
El decret llei, que el Govern creu que "adapta les institucions catalanes al segle XXI", també estableix que els membres de l'executiu i el secretari del Govern poden trobar-se en diferents llocs dins del territori català, sempre que s'asseguri la identitat dels membres, i que no hi ha interferències externes, a més del secret de la sessió.
Tots aquests criteris també s'apliquen al Consell Tècnic, com a òrgan col·legiat de suport al Govern.
Des de la formació taronja han admès que el decret llei té "lògica" perquè el Govern pugui reunir-se en situacions excepcionals, com les que s'han donat amb el coronavirus i el confinament, però la diputada Marina Bravo ha advertit que el Parlament "no és un parlament qualsevol" i que els fets del 2017 els fan "desconfiar".
"No són sospites infundades, i que en lloc de posar les noves tecnologies al servei de la sanitat o l'educació, les han posat al servei de dissenyar una república digital que no serà i a trepitjar de nou els drets dels catalans", ha acusat.
També la diputada del PPC, Esperanza García, ha justificat l'abstenció del seu subgrup fent referència a "l'historial innegable" del Govern en "fer servir estris que faciliten la vida democràtica per malmetre la democràcia i sotmetre'ls a interessos partidistes".
Aquestes acusacions han estat respostes tant per part de JxCat com d'ERC.
Per part dels primers, la diputada Gemma Geis ha instat els de Lorena Roldán a seguir els passos d'Edmundo Bal al Congrés, que va apel·lar als plens telemàtics: "Defensin també el progrés i la modernitat al Parlament", ha dit Geis, que creu que tot es basa en la "voluntat política" A més, ha assegurat que els 25 diputats de JxCat que votaran telemàticament en el ple d'aquest divendres -seran els únics que faran ús d'aquest sistema, la resta han delegat el vot- ho faran també per "connectar-se amb l'1-O i reivindicar-lo".
Sobre les "preocupacions" de Cs i PPC sobre les "garanties", ha qüestionat si no se les plantejaven quan hi havia candidats a la presidència de la Generalitat que estaven a la presó.
Vilalta també s'ha dirigit "als qui veuen fantasmes on no n'hi ha": "El que no és virtual ni és telemàtica és la repressió fruit de la causa general contra l'independentisme, que alguns toleren i fins i tot celebren", ha etzibat.
Els republicans han defensat que els plens telemàtics es treballin a través de la ponència conjunta del reglament del Parlament "amb màxim consens i garantint la seguretat jurídica de les deliberacions i dels acords".
Per part del PSC-Units, el diputat Ferran Pedret ha dit que "és raonable" que es porti aquest decret llei per a validació i ha celebrat que el text es pugui validar per garantir que, en circumstàncies com aquesta el Govern tingui continuïtat.
També el diputat de CatECP Lucas Ferro ha dit que és "llaminer" el debat per posar sobre la taula "certs debats sobre la república digital i investidures telemàtiques" però ha assegurat que aquest decret és "curós, solvent jurídicament i concret" que busca solucionar problemes "en situacions puntuals d'emergència".
Per part de la CUP-CC, Vidal Aragonès ha exposat que el seu grup veu amb bons ulls aquest decret però ha invitat el Govern a una reflexió, i és que aquest text ha estat l'únic que els anticapitalistes avalen.
"Reflexionin", els ha recomanat.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Parlament ha aconseguit validar amb els 69 vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la resta de grups el decret llei que valida el decret que regula les reunions telemàtiques del Govern en situacions excepcionals, tot i la desconfiança de Ciutadans, que sospita que això pugui permetre els independentistes fer investidures telemàtiques.",
"a2": "Un decret llei del Parlament regula les reunions telemàtiques del Govern i del Consell Tècnic en situacions excepcionals. Tant ERC com JxCat han respost els dubtes i reflexions dels partits de l’oposició, encara que tots trobaven el decret llei lògic i necessari. Cs i PPC han expressat desconfiança cap a un sistema que es podria utilitzar per fer investidures telemàtiques.",
"a3": "El Parlament ha aprovat el decret llei que regula les reunions telemàtiques per a situacions excepcionals, com ara la provocada per la pandèmia. Els vots a favor de JxCat i ERC contrasten amb les abstencions de la resta de partits que, a pesar de trobar-la una bona mesura, han mostrat recels sobre l’ús que finalment se'n farà."
},
"extractive": {
"a1": "El Parlament ha validat, amb els 69 vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la resta de grups, el decret llei que regula les reunions telemàtiques del Govern i del Consell Tècnic en situacions excepcionals, com la sorgida arran de la crisi del coronavirus.\nDes de la formació taronja han admès que el decret llei té \"lògica\" perquè el Govern pugui reunir-se en situacions excepcionals, com les que s'han donat amb el coronavirus i el confinament, però la diputada Marina Bravo ha advertit que el Parlament \"no és un parlament qualsevol\" i que els fets del 2017 els fan \"desconfiar\".\nPer part dels primers, la diputada Gemma Geis ha instat els de Lorena Roldán a seguir els passos d'Edmundo Bal al Congrés, que va apel·lar als plens telemàtics: \"Defensin també el progrés i la modernitat al Parlament\", ha dit Geis, que creu que tot es basa en la \"voluntat política\" A més, ha assegurat que els 25 diputats de JxCat que votaran telemàticament en el ple d'aquest divendres -seran els únics que faran ús d'aquest sistema, la resta han delegat el vot- ho faran també per \"connectar-se amb l'1-O i reivindicar-lo\".\nEl decret llei, que el Govern creu que \"adapta les institucions catalanes al segle XXI\", també estableix que els membres de l'executiu i el secretari del Govern poden trobar-se en diferents llocs dins del territori català, sempre que s'asseguri la identitat dels membres, i que no hi ha interferències externes, a més del secret de la sessió.",
"a2": "El Parlament ha validat, amb els 69 vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la resta de grups, el decret llei que regula les reunions telemàtiques del Govern i del Consell Tècnic en situacions excepcionals, com la sorgida arran de la crisi del coronavirus.\nEl decret llei, que el Govern creu que \"adapta les institucions catalanes al segle XXI\", també estableix que els membres de l'executiu i el secretari del Govern poden trobar-se en diferents llocs dins del territori català, sempre que s'asseguri la identitat dels membres, i que no hi ha interferències externes, a més del secret de la sessió.\nDes de la formació taronja han admès que el decret llei té \"lògica\" perquè el Govern pugui reunir-se en situacions excepcionals, com les que s'han donat amb el coronavirus i el confinament, però la diputada Marina Bravo ha advertit que el Parlament \"no és un parlament qualsevol\" i que els fets del 2017 els fan \"desconfiar\".\nPer part dels primers, la diputada Gemma Geis ha instat els de Lorena Roldán a seguir els passos d'Edmundo Bal al Congrés, que va apel·lar als plens telemàtics: \"Defensin també el progrés i la modernitat al Parlament\", ha dit Geis, que creu que tot es basa en la \"voluntat política\".",
"a3": "El Parlament ha validat, amb els 69 vots a favor de JxCat i ERC i l'abstenció de la resta de grups, el decret llei que regula les reunions telemàtiques del Govern i del Consell Tècnic en situacions excepcionals, com la sorgida arran de la crisi del coronavirus.\nConcretament, aquest decret modifica la Llei 29/2010 de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, i permet que l'executiu pugui constituir-se, convocar i celebrar sessions i adoptar acords a distància en situacions de \"força major o de greu risc col·lectiu, catàstrofe i calamitats públiques\".\nDes de Cs, el text ha aixecat dubtes, ja que tot i considerar-lo \"formalment sensat\", sospiten que \"servirà per continuar fantasiejant amb investidures telemàtiques\". \nEl decret llei, que el Govern creu que \"adapta les institucions catalanes al segle XXI\", també estableix que els membres de l'executiu i el secretari del Govern poden trobar-se en diferents llocs dins del territori català, sempre que s'asseguri la identitat dels membres, i que no hi ha interferències externes, a més del secret de la sessió. "
},
"extreme": {
"a1": "El decret que regula les reunions telemàtiques del Govern ha estat validat pel Parlament amb 69 vots a favor.",
"a2": "Les reunions telemàtiques de Govern i Consell Tècnic en situacions excepcionals han estat validades al Parlament amb 69 vots a favor.",
"a3": "El Parlament aprova el decret que normalitza les reunions telemàtiques del Govern davant de circumstàncies extraordinàries."
}
}
|
1,826 |
CiU, ERC i CUP celebren eliminar Joan Carles I del nomenclàtor però volen consens
|
Alberto Fernández (PP) veu "coronafòbia" i revengisme de Colau en la iniciativa | Carina Mejías (C's) critica que Pisarello vol convertir Barcelona "en la república independent de casa seva" | Jaume Collboni (PSC) creu que Joan Carles I és "una figura de la història democràtica" que ha de tenir lloc a la ciutat
|
Els grups de CiU, ERC i la CUP a l'Ajuntament de Barcelona han celebrat aquest dijous en declaracions a NacióDigital que el consistori tiri endavant el canvi de nom de la plaça Joan Carles I, tot i que han demanat al govern d'Ada Colau escollir la nova denominació per consens.
L'aposta del govern és posar-hi el sobrenom popular de "Cinc d'Oros", tal i com va avançar aquest dimecres NacióDigital.
El portaveu de CiU al consistori, Joaquim Forn, ha afirmat que el seu grup "no està en contra de canviar el nom" de la plaça però considera que s'ha de fer amb consens polític i ciutadà, i que correspon al govern treballar-lo.
"El govern d'Ada Colau no ens ha explicat res de res d'aquesta pretensió", ha afirmat.
Des d'ERC, el seu portaveu, Jordi Coronas, s'ha mostrat "decebut" perquè un cop més el govern ha tirat pel dret sense consultar els grups ni les entitats.
"'Cinc d'Oros' és un nom popular que d'entrada ens pot semblar bé, però a les entitats em consta que no se'ls ha consultat", ha criticat, i ha demanat acabar-lo de decidir amb consens.
Ha destacat que diferents col·lectius de Gràcia donen suport a la denominació de "Cinc d'Oros", però demana que hi hagi un debat amb veïns de Gràcia per si ha de ser aquest o posar-hi el de "lluitadores antifranquistes o per la República".
Crítiques de PP i C's, i el PSC no es pronuncia
El líder del PP, Alberto Fernández Díaz, veu "coronafòbia" i ganes de revenja de Colau en la retirada del nom del monarca a la plaça, "fent ara gesticulació política amb la llista de carrers de la ciutat".
Segons ell, "l'extrema esquerra, l'independentisme i els republicans coincideixen en menysprear el paper que va tenir el rei en la recuperació de la nostra democràcia i els valors de convivència i concòrdia de tots els espanyols", ha afirmat en un comunicat.
— Carina Mejias (@CarinaMejias) 14 d’abril de 2016
La presidenta de C's a l'Ajuntament, Carina Mejías, ha penjat una piulada amb la qual ha dit que el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, "pretén convertir la ciutat 'comtal' en la república independent de casa seva", però Pisarello no l'ha replicada.
— Collboni BCN (@jaumecollboni) 14 d’abril de 2016
També a través d'una piulada s'hi ha referit el líder del PSC, Jaume Collboni.
"Joan Carles I és figura de la nostra història democràtica que ha de tenir lloc a Barcelona", ha argumentat, i ha afegit que "qualsevol canvi ha de respectar consens i pluralisme".
Divisió d'opinions a la Diagonal i el Passeig de Gràcia
També han sorgit les primeres reaccions des de dues de les artèries viàries de la ciutat que conflueixen a la plaça.
La presidenta de l'Associació Diagonal Barcelona, Marta Canut, ha donat suport al fet que "es posin noms menys monàrquics i més de la ciutat", i preveu assistir a l'acte d'aquest dissabte a Jardinets on s'anunciarà que es tira endavant el canvi de nom.
En canvi, el president d'Amics del Passeig de Gràcia, Luis Sans, ha afirmat a títol personal que amb "Cinc d'Oros" es recupera un nom històric però "l'antic rei d'Espanya mereix places i carrers importants a Barcelona".
Segons ell, els canvis de nom de carrers s'han de fer per "raons importants", i considera que "és una llàstima no incloure el nom del rei al nomenclàtor de la ciutat".
La petició de canvi de denominació es va començar a gestar ara fa quatre anys, quan unes 50 personalitats van signar una carta oberta destinada al llavors alcalde, Xavier Trias, perquè es fes efectiu.
Entre els impulsors hi havia Santiago Espot, president de Catalunya Acció, que ja va celebrar aquest dijous la iniciativa municipal però va considerar que "s'ha perdut una gran oportunitat" de posar-hi plaça de la República Catalana com demanaven.
|
[
"ajuntament de barcelona"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Alberto Fernández (PP) acusa Ada Colau de \"coronafòbia\" i revengisme per permetre que els grups de CiU, ERC i la CUP a l'Ajuntament de Barcelona hagin celebrat aquest dijous eliminar Joan Carles I del nomenclàtor però, al mateix temps, aquests grups busquin consens. Volen que es canvii de nom la plaça Joan Carles I.",
"a2": "CiU, ERC i la CUP celebren que l’Ajuntament de Barcelona canviï el nom de la plaça Joan Carles I, però lamenten que no es busqui consens pel nou nom amb entitats i veïns. El PP i C’s s’hi han mostrat en contra, mentre el PSC ha defensat Joan Carles I com a part de la història democràtica barcelonina.",
"a3": "L’Ajuntament de Barcelona canviarà el nomenclàtor de la plaça Joan Carles I, probablement pel de \"Cinc d’Oros\". Els portaveus d’ERC, CiU i la CUP han expressat la seva conformitat però han demanat treballar en consens pel nou nom. Tant PP com C’s s’han mostrat en desacord mentre que el PSC ha lamentat perdre referències al monarca a la ciutat."
},
"extractive": {
"a1": "El portaveu de CiU al consistori, Joaquim Forn, ha afirmat que el seu grup \"no està en contra de canviar el nom\" de la plaça però considera que s'ha de fer amb consens polític i ciutadà, i que correspon al govern treballar-lo.\nEls grups de CiU, ERC i la CUP a l'Ajuntament de Barcelona han celebrat aquest dijous en declaracions a NacióDigital que el consistori tiri endavant el canvi de nom de la plaça Joan Carles I, tot i que han demanat al govern d'Ada Colau escollir la nova denominació per consens.\nHa destacat que diferents col·lectius de Gràcia donen suport a la denominació de \"Cinc d'Oros\", però demana que hi hagi un debat amb veïns de Gràcia per si ha de ser aquest o posar-hi el de \"lluitadores antifranquistes o per la República\".\nSegons ell, els canvis de nom de carrers s'han de fer per \"raons importants\", i considera que \"és una llàstima no incloure el nom del rei al nomenclàtor de la ciutat\".",
"a2": "Els grups de CiU, ERC i la CUP a l'Ajuntament de Barcelona han celebrat aquest dijous en declaracions a NacióDigital que el consistori tiri endavant el canvi de nom de la plaça Joan Carles I, tot i que han demanat al govern d'Ada Colau escollir la nova denominació per consens.\nEl portaveu de CiU al consistori, Joaquim Forn, ha afirmat que el seu grup \"no està en contra de canviar el nom\" de la plaça però considera que s'ha de fer amb consens polític i ciutadà, i que correspon al govern treballar-lo.\nHa destacat que diferents col·lectius de Gràcia donen suport a la denominació de \"Cinc d'Oros\", però demana que hi hagi un debat amb veïns de Gràcia per si ha de ser aquest o posar-hi el de \"lluitadores antifranquistes o per la República\".\nLa petició de canvi de denominació es va començar a gestar ara fa quatre anys, quan unes 50 personalitats van signar una carta oberta destinada al llavors alcalde, Xavier Trias, perquè es fes efectiu.",
"a3": "Els grups de CiU, ERC i la CUP a l'Ajuntament de Barcelona han celebrat aquest dijous en declaracions a NacióDigital que el consistori tiri endavant el canvi de nom de la plaça Joan Carles I, tot i que han demanat al govern d'Ada Colau escollir la nova denominació per consens. \nEl portaveu de CiU al consistori, Joaquim Forn, ha afirmat que el seu grup \"no està en contra de canviar el nom\" de la plaça però considera que s'ha de fer amb consens polític i ciutadà, i que correspon al govern treballar-lo. \n\" Des d'ERC, el seu portaveu, Jordi Coronas, s'ha mostrat \"decebut\" perquè un cop més el govern ha tirat pel dret sense consultar els grups ni les entitats. \nSegons ell, \"l'extrema esquerra, l'independentisme i els republicans coincideixen en menysprear el paper que va tenir el rei en la recuperació de la nostra democràcia i els valors de convivència i concòrdia de tots els espanyols\", ha afirmat en un comunicat"
},
"extreme": {
"a1": "Els grups de l'Ajuntament de Barcelona de CiU, ERC i CUP estan d'acord a eliminar Joan Carles I del nomenclàtor.",
"a2": "Els partits sobiranistes lamenten que l’Ajuntament de Barcelona no consensuï el canvi de nom de la plaça Joan Carles I.",
"a3": "Colau criticada per la manca de consens en anunciar el canvi de nom de la plaça de Joan Carles I."
}
}
|
2,134 |
Les exportacions gironines creixen un 2,4% durant el 2016 i marquen un nou rècord històric arribant als 4.794 MEUR
|
La indústria alimentària concentra el gruix de vendes a l'exterior però les químiques guanyen terreny per primer cop a la maquinària
|
Les exportacions gironines han registrat un nou rècord durant el 2016 i han crescut un 2,4% arribant als 4.749 milions d'euros (MEUR).
A la demarcació, la indústria alimentària –sobretot, les càrnies- continua concentrant el gruix de vendes que es fan a l'exterior.
De fet, aquest sector representa el 41% de les vendes a l'exterior (1.991,2 MEUR).
D'un any per l'altre, les vendes a l'exterior de les càrnies i l'alimentari han crescut un 5,9%.
De l'estadística del 2016 en destaca també que les químiques han guanyat presència i, de fet, han passat per davant de la maquinària i els béns d'equip a l'hora de projectar-se internacionalment.
El sector químic gironí se situa en segon lloc del rànquing amb vendes per valor de 857,5 MEUR (un 4,4% més).
Per països, novament la Unió Europea acapara vendes, destacant sobretot França.
La Xina, però, se situa en sisè lloc de la llista.
L'obertura de les empreses gironines cap a l'exterior ha assolit una nova fita històrica durant el 2016.
El Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat ha fet públiques aquest dilluns les dades d'exportacions del desembre.
I per extensió, també les de l'acumulat de tot l'any.
En total, al llarg del 2016 les firmes gironines van exportar productes per valor de 4.794.045,10 euros.
Un global que suposa un creixement del 2,4% interanual.
Si bé aquesta alça és més atenuada de la que es va assolir al 2015 –aleshores, va ser del 6,5%- sí que suposa una nova fita històrica.
Les exportacions gironines tornen a marcar rècord.
El creixement del 2016 es troba lleugerament per sobre la mitjana catalana, on les vendes l'exterior van augmentar un 2% al llarg de l'últim exercici.
Si es fixa la lupa en el mes de desembre, les vendes gironines a l'exterior van ser de 372,3 MEUR.
En comparació amb el mateix període del 2015, aquí el creixement va ser del 3,5%.
L'alimentari recupera empenta
Pel què fa a sectors, l'estadística del Ministeri també posa de relleu una altra realitat: el sector alimentari, amb les càrnies al capdavant, recupera empenta.
I és que, de fet, d'un any per l'altre, les seves operacions han arribat a créixer fins a un 5,9%, assolint vendes per valor de 1.991,2 MEUR.
Aquest sector continua acaparant el gruix de les exportacions.
De fet, el 41,5% de tot el què s'ha exportat aquest 2016 han estat productes com la carn, els embotits, les begudes o el cafè.
I dins de tot aquest global, les càrnies i els escorxadors són les qui més vendes han concentrat cap enfora (en concret, per valor de 1.204,86 MEUR).
Les dades del 2016, però, també recullen un canvi en la tendència exportadora a la demarcació.
El sector de maquinària i béns d'equip recula i el químic guanya terreny, passant a situar-se al segon lloc de l'estadística.
En concret, ha fet operacions a l'exterior per valor de 857,5 MEUR (un 4,4% més).
Europa, principal mercat
Per destins, Europa continua acaparant el gruix de les exportacions gironines.
Durant el 2016, la indústria de la demarcació ha exportat sobretot a França (1.267,94 MEUR), a Itàlia (361,03 MEUR) i a Alemanya (307,34 MEUR).
A aquests destins, els segueixen Portugal i el Regne Unit.
Per darrere d'aquests, el gegant asiàtic ja s'ha fet un lloc com a destí de les exportacions gironines.
En concret, la Xina ocupa el sisè lloc del llistat, amb vendes per valor de 180,10 MEUR.
Segons recullen les dades del Ministeri, entre els quinze primers països on les empreses gironines exporten n'hi figuren tres més que no són europeus.
En concret, Corea del Sud (onzè), els Estats Units (dotzè) i Mèxic (tretzè).
Balança comercial positiva
Al costat de les exportacions, l'estadística del Ministeri d'Economia també permet veure què s'ha importat a les comarques gironines.
Durant el 2016, les importacions van créixer un 2,1% situant-se en 2.350,8 MEUR (essencialment, en matèries plàstiques, maquinària, productes químics, paper i cartró i vehicles).
Això fa que, comparat amb les exportacions, la balança comercial de la demarcació sigui positiva (perquè les comarques gironines venen més a l'exterior que no pas hi compren).
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Nou rècord de les exportacions de Girona durant l'any 2016 en créixer un 2,4% i arribar als 4.749 milions d'euros. El major nombre d'exportacions es concentren a la indústria alimentària amb un 41% (sobretot les vendes de carn a l'exterior) però les químiques guanyen terreny per primer cop a la maquinària.",
"a2": "Segons les dades del Ministeri d’Economia, el 2016 suposa un rècord en les exportacions de Girona amb un creixement del 2,4% i 4.794 MEUR, principalment en els sectors alimentari i químic. França, Itàlia i Alemanya ocupen els primers llocs d’exportacions gironines, però ben a prop se situa Xina i, més avall, Corea del Sud, Estats Units i Mèxic.",
"a3": "Segons les dades de 2016 publicades pel Ministeri d’Economia, les exportacions de productes han crescut un 2,4% a les comarques gironines. L’alimentació, amb un increment del 5,9%, continua sent el principal sector, amb el 41% de les vendes, seguit del químic, la maquinària i els béns d’equip. El principal mercat és l’europeu, encapçalat per França."
},
"extractive": {
"a1": "Les exportacions gironines han registrat un nou rècord durant el 2016 i han crescut un 2,4% arribant als 4.749 milions d'euros (MEUR). \nD'un any per l'altre, les vendes a l'exterior de les càrnies i l'alimentari han crescut un 5,9%.\nEl sector químic gironí se situa en segon lloc del rànquing amb vendes per valor de 857,5 MEUR (un 4,4% més).\nEn concret, ha fet operacions a l'exterior per valor de 857,5 MEUR (un 4,4% més).",
"a2": "Les exportacions gironines han registrat un nou rècord durant el 2016 i han crescut un 2,4% arribant als 4.749 milions d'euros (MEUR). \nD'un any per l'altre, les vendes a l'exterior de les càrnies i l'alimentari han crescut un 5,9%.\nEl sector químic gironí se situa en segon lloc del rànquing amb vendes per valor de 857,5 MEUR (un 4,4% més).\nPer destins, Europa continua acaparant el gruix de les exportacions gironines.",
"a3": "Les exportacions gironines han registrat un nou rècord durant el 2016 i han crescut un 2,4% arribant als 4.749 milions d'euros (MEUR).\nD'un any per l'altre, les vendes a l'exterior de les càrnies i l'alimentari han crescut un 5,9%.\nA la demarcació, la indústria alimentària –sobretot, les càrnies- continua concentrant el gruix de vendes que es fan a l'exterior. \nDe l'estadística del 2016 en destaca també que les químiques han guanyat presència i, de fet, han passat per davant de la maquinària i els béns d'equip a l'hora de projectar-se internacionalment. "
},
"extreme": {
"a1": "El creixement de les exportacions gironines en un 2,4% durant 2016 marquen un nou rècord històric.",
"a2": "Rècord històric d’exportacions gironines el 2016, amb un 2,4% i 4.794 milions d'euros en els indústries alimentària i química.",
"a3": "Les exportacions gironines durant el 2016 assoleixen un nou rècord amb el càrnic com a principal sector."
}
}
|
2,590 |
El Roser acull la major part de les ofrenes per la Diada a Lleida
|
Només el PSC i el Comú han portat flors al monòlit que hi ha la Seu Vella, tot i que els segons han fet una ofrena als dos llocs
|
L'antic convent del Roser, ara reconvertit en un Parador Nacional, ha estat l'espai on la majoria de partits, entitats i sindicats han fet l'ofrena floral de la Diada a Lleida.
El fet que l'acte institucional s'avancés aquest any dos dies per poder comptar amb la presència del president de la Generalitat ha provocat que la Seu Vella hagi deixat de ser l'espai que capitalitzava la majoria d'actes durant la jornada.
El PSC ha estat l'únic partit que ha fet l'ofrena exclusivament a la Seu Vella ja que el Comú n'ha fet una de doble als dos espais.
Per primera vegada en 10 anys un alcalde de Lleida ha tornat al Roser l'Onze de Setembre per recordar els fets de 1714, que en el cas de la capital de Segrià es van avançar al 1707 amb la caiguda de la ciutat a mans de les tropes borbòniques.
Uns dels més matiners a fer l'ofrena han estat la delegació d'ERC encapçalada per l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que han arribat al Roser pocs minuts després de les nou del matí amb una estelada de grans dimensions.
L'espai habilitat al parador per poder fer les ofrenes s'ha quedat petit per acollir tota la gent que ha volgut assistir a l'ofrena republicana que ha comptat amb parlaments de l'alcalde però també del Jovent Republicà.
Des de l'any 2009 que l'alcalde socialista Àngel Ros va presidir el darrer acte institucional per la Diada al Roser que un paer en cap no hi anava a portar flors per l'Onze de Setembre.
Pueyo ha assenyalat que des de la seva perspectiva republicana i també de la del govern de la Paeria, el moment es veu de forma complexa, a l'espera d'una sentència que ''creiem que serà dura''.
En aquest sentit, ha remarcat que de la mateixa manera que s'ha fet en els darrers 30 anys, els republicans han anat al Roser ''sense cap mena de por'' per defensar una ''opció democràtica, pacífica i de llibertat per tothom''.
Pueyo ha defugit les critiques de l'absència d'actes institucionals el mateix dia 11 a la ciutat i ha recordat que es va fer l'acte institucional el dia 9 amb el president Torra, dimarts amb una ruta històrica, i aquest dimecres amb les ofrenes de partits i entitats.
Després dels republicans ha fet l'ofrena el grup de JxCat encapçalat pel tinent d'alcalde Toni Postius que ha fet una crida a la participació als actes de la Diada per no restar ''impassibles'' davant una situació, la dels presos i exiliats, que és ''única a Europa''.
L'altre partit que conforma l'equip de govern municipal, el Comú de Lleida, ha fet la seva ofrena al Roser pels volts de les dotze del migdia i prèviament n'havia fet una altra a la Seu Vella.
L'alcalde Miquel Pueyo, acompanyat d'altres regidors de l'equip de govern, s'ha quedat tot el matí a l'entorn del Roser per anar saludant a tots els partits, entitats i sindicats que han fet la seva ofrena amb motiu de la Diada.
S'hi ha pogut veure la Crida –CUP, els CDR, els Castellers de Lleida, la Federació de Colles de l'Aplec del Cargol, els sindicats CCOO i UGT, i clubs esportius de la ciutat, entre d'altres.
El PSC lamenta ''el buit'' que hi ha a la ciutat
El PSC ha estat l'únic partit polític de la ciutat que ha fet exclusivament l'ofrena a la Seu Vella.
Al monòlit que s'hi va posar fa 10 anys quan es van traslladar els actes en aquest espai perquè al Roser s'hi van començar les obres del Parador Nacional, només hi havia el ram que es va posar el dia 9, el del Comú, un que es va posar dimarts per la Marxa de Torxes, i un altre de l'Orfeó Lleidatà.
El cap de l'oposició, Fèlix Larrosa, ha lamentat el ''buit'' que hi ha a la ciutat per la falta d'actes institucionals per la Diada.
Ha dit que això és un ''fet insòlit'' i ho ha atribuït a què el govern municipal està ''desorientat''.
És per això que ha apostat per insistir, des de l'oposició, a ajudar a contribuir a crear un camí per construir ''la unitat social''.
D'altra banda, tant Cs com PPC no han fet cap ofrena amb motiu de la Diada ni tampoc cap dels seus representants s'ha deixat veure en els actes oficials.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'ofrena de la Diada a Lleida se celebra dos dies abans per tal que el president de la Generalitat hi pugui assistir. La major part dels actes s'han celebrat a l'antic convent del Roser, ara reconvertit en un Parador Nacional. La majoria de partits polítics, entitats i sindicats hi han fet l'ofrena floral.",
"a2": "L’11-S a Lleida s’ha celebrat majoritàriament amb ofrenes a l’antic convent del Roser, excepte el PSC, l’únic partit que l’ha feta a la Seu Vella. L’acte institucional es va celebrar dos dies abans amb el president Torra. ERC defensa una opció democràtica per a tothom i JxCat afirma que la situació dels presos i exiliats és única a Europa.",
"a3": "La majoria dels partits han fet l’ofrena floral de la Diada a l’antic convent del Roser. L’acte d’enguany s’ha avançat dos dies per comptar amb la presència del president de la Generalitat. L’alcalde Miquel Pueyo ha estat el més matinador dels representants polítics que han desfilat pel Roser, mentre que el PSC només ha fet l’ofrena a la Seu Vella."
},
"extractive": {
"a1": "L'antic convent del Roser, ara reconvertit en un Parador Nacional, ha estat l'espai on la majoria de partits, entitats i sindicats han fet l'ofrena floral de la Diada a Lleida.\nPer primera vegada en 10 anys un alcalde de Lleida ha tornat al Roser l'Onze de Setembre per recordar els fets de 1714, que en el cas de la capital de Segrià es van avançar al 1707 amb la caiguda de la ciutat a mans de les tropes borbòniques.\nEl PSC ha estat l'únic partit polític de la ciutat que ha fet exclusivament l'ofrena a la Seu Vella.\nEl cap de l'oposició, Fèlix Larrosa, ha lamentat el ''buit'' que hi ha a la ciutat per la falta d'actes institucionals per la Diada.",
"a2": "L'antic convent del Roser, ara reconvertit en un Parador Nacional, ha estat l'espai on la majoria de partits, entitats i sindicats han fet l'ofrena floral de la Diada a Lleida.\nPer primera vegada en 10 anys un alcalde de Lleida ha tornat al Roser l'Onze de Setembre per recordar els fets de 1714, que en el cas de la capital de Segrià es van avançar al 1707 amb la caiguda de la ciutat a mans de les tropes borbòniques.\nUns dels més matiners a fer l'ofrena han estat la delegació d'ERC encapçalada per l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que han arribat al Roser pocs minuts després de les nou del matí amb una estelada de grans dimensions.\nEl PSC ha estat l'únic partit polític de la ciutat que ha fet exclusivament l'ofrena a la Seu Vella.",
"a3": "L'antic convent del Roser, ara reconvertit en un Parador Nacional, ha estat l'espai on la majoria de partits, entitats i sindicats han fet l'ofrena floral de la Diada a Lleida.\nEl fet que l'acte institucional s'avancés aquest any dos dies per poder comptar amb la presència del president de la Generalitat ha provocat que la Seu Vella hagi deixat de ser l'espai que capitalitzava la majoria d'actes durant la jornada. \nPer primera vegada en 10 anys un alcalde de Lleida ha tornat al Roser l'Onze de Setembre per recordar els fets de 1714, que en el cas de la capital de Segrià es van avançar al 1707 amb la caiguda de la ciutat a mans de les tropes borbòniques. \nDes de l'any 2009 que l'alcalde socialista Àngel Ros va presidir el darrer acte institucional per la Diada al Roser que un paer en cap no hi anava a portar flors per l'Onze de Setembre. "
},
"extreme": {
"a1": "L'antic convent del Roser acull les ofrenes de la Diada a Lleida enlloc de la Seu Vella.",
"a2": "La majoria de partits, entitats i sindicats realitzen l’ofrena per la Diada al Roser, en comptes de a la Seu Vella.",
"a3": "L’ofrena de la Diada es trasllada al Roser, excepte el PSC i el Comú que la mantenen a la Seu Vella."
}
}
|
157 |
Castelló adjudica la redacció del projecte per al nou CEIP Sebastián Elcano
|
Valorada en 212.745,88 euros, aquesta és la fase prèvia a l’adjudicació de les obres
|
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació per a la redacció del projecte de reforma del CEIP Sebastian Elcano.
El pressupost total per a la redacció del projecte és de 212.745,88 euros.
Les obres al CEIP Sebastian Elcano se sumaran a la construcció del nou Vicent Marçà i les reformes del CEIP Herrero, incloses al Pla Edificant que desenvolupen l’Ajuntament de Castelló i la Conselleria d’Educació.
Tal i com ha afirmat el regidor d’Educació, Francesc Mezquita “els treballs per reformar els centres educatius de Castelló són una prioritat del govern, ja que esdevenen clau en el futur de la ciutat”.
Mezquita ha valorat molt positivament l’adjudicació de la redacció del projecte, ja que “és un pas avant en la construcció del Castelló que volem, amb aules dignes per enfortir l’educació pública i amb projectes que contribueixen a crear la ciutat educadora del futur pròxim”.
L’edil ha recordat que “en el pressupost que vam aprovar ahir, hi ha més de 8 milions d’euros destinats a construcció i renovació de centres educatius i això ens ajuda a fer-nos una idea de la importància d’aquestes inversions en la creació d’ocupació i l’activació del sector de la construcció mitjançant l’obra pública”.
El regidor d’Urbanisme, José Luis López, ha destacat que amb aquesta adjudicació es fa “un pas important per a avançar cap a la reforma d’aquest centre educatiu i donar resposta a les demandes de la comunitat educativa”.
“Aquest govern municipal aposta clarament per la dignificació de l’ensenyament públic, oferint instal·lacions modernes, que responen a les necessitats actuals, una aposta que recollim també en els pressupostos municipals per a aquest any 2021”, ha destacat.
Així doncs, per a l’adjudicació, l’Ajuntament de Castelló ha tingut en consideració els coneixements de l’empresa adjudicatària respecte a l’espai a reformar així com l’experiència d’aquesta a l’hora d’escometre actuacions d’aquest tipus.
S’ha tingut en compte, a més, els coneixements sobre demolicions d’edificis del mateix estil.
S’ha realitzat també un reportatge fotogràfic detallat i una proposta arquitectònica, la qual inclou sistemes de seguretat per als treballadors i les treballadores.
Cal remarcar que la proposta amb major puntuació inclou la redacció d’un esquema sobre l’equip de treball.
En eixe sentit, l’Ajuntament de Castelló s’ha assegurat la contractació de tres arquitectes.
A més, l’adjudicatària ha de fer-se càrrec de la supervisió del projecte.
La previsió és que els treballs, una vegada adjudicades les obres, s’allarguen durant 15 mesos, aproximadament.
Aquestes inclouen la demolició del centre i la construcció d’un nou edifici, el qual té com a objectiu millorar les instal·lacions educatives i la distribució, l’eficiència energètica, els accessos i la sostenibilitat.
El projecte inclou la instal·lació de sanitaris i sistemes de renovació de l’aire, un recurs útil per a situacions en que calga ventilació constant de les aules, tal com marcaven els plans de contingència de la Covid-19 per al passat curs.
El projecte té en compte l’instal·lació de mesures de seguretat, com extintors d’incendis i eixides d’emergència, així com actuacions respecte al mobiliari urbà, jardins i tancat exterior.
Finalitza el trasllat del CEIP Herrero
Els treballs de trasllat de mobiliari i materials del CEIP Herrero a les aules provisionals finalitzaran durant la jornada de hui.
El consistori ha agraït la col·laboració del personal docent i no docent en aquestes tasques així com el treball de l’equip del Servei de Manteniment de la Ciutat (SMC), gràcies als quals “s’ha pogut completar la mudança en temps rècord”, en paraules de Mezquita.
Més de 9 milions d’euros invertits ja pel Pla Edificant
Cal recordar que l’Ajuntament s’ha assegurat ja l’inversió de prop de 6 milions d’euros, mitjançant Edificant, per a la construcció del nou Vicent Marçà, el qual inclou millores de sostenibilitat o protocols sanitaris.
A més, Edificant també deixarà 3’3 milions d’euros per reformar l’Herrero, les obres del qual començaran en les pròximes setmanes.
En aquest, el projecte inclou la construcció d’una aula de 0 a 2 anys, a més d’altres millores que fan l’edifici més eficient i facilitaran la inclusió i la mobilitat.
|
[
"comarca",
"castelló de la plana"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Pla Edificant que desenvolupen l’Ajuntament de Castelló i la Conselleria d’Educació segueix endavant amb l'adjudicació del pressupost per a la construcció del nou col·legi Sebastián Elcano valorat amb 212.745,88 euros, que es troba en fase prèvia a l'adjudicació d'obres. Aquestes se sumen a la construcció del nou Vicent Marçà i les reformes del CEIP Herrero.",
"a2": "L’Ajuntament de Castelló aprova l’adjudicació del projecte de reforma del CEIP Sebastian Elcano. La reforma, que durarà 15 mesos, preveu unes instal·lacions millorades sota criteris de sostenibilitat, eficiència energètica i adequació a les necessitats educatives actuals. L’Ajuntament, amb la conselleria d’Educació, desenvolupa el Pla Edificant, que inclou el nou Vicent Marçà i les reformes al CEIP Herrero.",
"a3": "L’Ajuntament de Castelló ha adjudicat la redacció del projecte de reforma del CEIP Sebastian Elcano per valor de 212.745,88 euros. El regidor Francesc Mezquita valora positivament la inversió, que s’inclou dins dels més de 8 milions del Pla Edificant, i assegura que aquesta modernització dels centres ajuda a crear la ciutat del futur alhora que s’activa l’obra pública."
},
"extractive": {
"a1": "La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació per a la redacció del projecte de reforma del CEIP Sebastian Elcano.\nCal recordar que l’Ajuntament s’ha assegurat ja l’inversió de prop de 6 milions d’euros, mitjançant Edificant, per a la construcció del nou Vicent Marçà, el qual inclou millores de sostenibilitat o protocols sanitaris.\nEl projecte inclou la instal·lació de sanitaris i sistemes de renovació de l’aire, un recurs útil per a situacions en que calga ventilació constant de les aules, tal com marcaven els plans de contingència de la Covid-19 per al passat curs.\nTal i com ha afirmat el regidor d’Educació, Francesc Mezquita “els treballs per reformar els centres educatius de Castelló són una prioritat del govern, ja que esdevenen clau en el futur de la ciutat”.",
"a2": "La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació per a la redacció del projecte de reforma del CEIP Sebastian Elcano.\nLes obres al CEIP Sebastian Elcano se sumaran a la construcció del nou Vicent Marçà i les reformes del CEIP Herrero, incloses al Pla Edificant que desenvolupen l’Ajuntament de Castelló i la Conselleria d’Educació.\nCal recordar que l’Ajuntament s’ha assegurat ja l’inversió de prop de 6 milions d’euros, mitjançant Edificant, per a la construcció del nou Vicent Marçà, el qual inclou millores de sostenibilitat o protocols sanitaris.\nEl projecte inclou la instal·lació de sanitaris i sistemes de renovació de l’aire, un recurs útil per a situacions en que calga ventilació constant de les aules, tal com marcaven els plans de contingència de la Covid-19 per al passat curs.",
"a3": "La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat l’adjudicació per a la redacció del projecte de reforma del CEIP Sebastian Elcano. \nCal recordar que l’Ajuntament s’ha assegurat ja l’inversió de prop de 6 milions d’euros, mitjançant Edificant, per a la construcció del nou Vicent Marçà, el qual inclou millores de sostenibilitat o protocols sanitaris.\nEl pressupost total per a la redacció del projecte és de 212.745,88 euros. Les obres al CEIP Sebastian Elcano se sumaran a la construcció del nou Vicent Marçà i les reformes del CEIP Herrero, incloses al Pla Edificant que desenvolupen l’Ajuntament de Castelló i la Conselleria d’Educació. \nMezquita ha valorat molt positivament l’adjudicació de la redacció del projecte, ja que “és un pas avant en la construcció del Castelló que volem, amb aules dignes per enfortir l’educació pública i amb projectes que contribueixen a crear la ciutat educadora del futur pròxim”. "
},
"extreme": {
"a1": "L'ajuntament de Castelló de la Plana ha adjudicat la redacció per valor de 212.745,88 del nou col·legi Sebastián Elcano.",
"a2": "Adjudicada la redacció de la reforma del CEIP Sebastian Elcano de Castelló, amb instal·lacions modernes i actuals.",
"a3": "L’Ajuntament de Castelló ha adjudicat la redacció del projecte de reconstrucció del CEIP Sebastián Elcano per valor de 212.745,88 euros."
}
}
|
1,750 |
Artur Mas emplaça la CUP a moure's i assegura que no hi haurà «nous oferiments» de Junts pel Sí
|
El president en funcions convocarà eleccions l'11 de gener si la Candidatura d'Unitat Popular no modifica els seus plantejaments | Acusa "la meitat" de la formació anticapitalista de voler "excloure" CDC del procés
|
El president en funcions, Artur Mas, ha anunciat aquest migdia en una roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat que esgotarà la possibilitat d'acord entre Junts pel Sí i la CUP fins al final però emplaça la candidatura anticapitalista a moure's.
Si no hi ha cap gest, el dilluns 11 de gener, Mas signarà la convocatòria d'unes eleccions que se celebrarien amb tota probabilitat el 6 de març.
"Fins diumenge, hi ha temps perquè hi hagi la investidura, però també vull deixar clara una cosa i ho ha fet Junts pel Sí: s'han fet tantes ofertes i oferiments a la CUP que ja no en podem fer més", ha assegurat Mas.
Bel·ligerant amb una "meitat" de la CUP
Artur Mas ha comparegut després de la reunió del Consell Executiu per traslladar com veu l'escenari polític després de la negativa de la CUP a la seva investidura, i després que CDC i ERC ja fessin les seves valoracions.
El president en funcions ha marcat una línia molt clara entre la part de la CUP que defensava l'acord amb Junts pel Sí i, per tant, la seva candidatura, i els que van aconseguir la victòria del "no" fa només dos dies a Barcelona.
En contrast amb els membres de l'esquerra independentista que desitjaven el pacte per conformar un nou Govern amb Mas al capdavant, hi ha els que no volen "admetre" que "convertir Catalunya en un estat requereix sumar i no restar, requereix incloure i no excloure", en paraules del líder de Convergència.
Mas s'ha deixat anar, com si alguna cosa dins seu li demanés, i ha arribat a proclamar que, per construir un nou estat, S'ha de deixar de banda "la tonteria del dia a dia".
No es pot prescindir de Convergència
Durant el torn de preguntes, Mas ha acabat ensenyant el document en què es defineix l'estratègia defensada pel sector de la CUP que va guanyar la votació del consell polític, on es parla del "paper de CDC com agent que pretén liderar i subjugar el procés independentista als interessos d'un sector de la burgesia".
Sigui com sigui, aquest element, el de voler "excloure" del procés independentista aquest agent polític i tot el que representa, és el que més ha contrariat al president en funcions.
Per "eficàcia" i per "dignitat"
El president en funcions assegura que Junts pel Sí no pot fer més cessions a la CUP i no pot canviar el seu candidat per dos motius.
El primer és el de l'"eficàcia", i està connectat amb el que més retreu a les tesis que s'han imposat dins la formació de l'esquerra independentista.
L'altre element que esgrimeix Mas és el de la "dignitat".
Mas ha recordat que es va acordar una declaració d'inici del procés al Parlamet, i ha assegurat que si es va debatre abans d'acordar un Govern va ser per facilitar les coses a la CUP.
També ha destacat l'oferta d'un Govern amb poders compartits amb tres grans àrees, i el compromís de sotmetre's a una qüestió de confiança en deu mesos.
Després de tot això, creu, no es pot anar més enllà.
O la CUP es mou, o eleccions
Davant de l'escenari que ha dibuixat Artur Mas, només hi ha dos camins: o la Candidatura d'Unitat Popular dóna suport a l'acord amb Junts pel Sí que contempla la seva candidatura, o es convoquen nous comicis.
Queden quatre dies per assolir un pacte, ja que aquest dimecres és festiu i queda descartat.
"Tinc moltes menys esperances que una setmana enrere", ha admès el president en funcions però ha afegit, a continuació, que "mentre hi ha vida, hi ha esperança".
No hi ha més opcions, ja que Mas descarta qualsevol altre grup del Parlament que no sigui la CUP per assolir un acord.
Què passarà si es tornen a convocar eleccions?
Es reeditarà Junts pel Sí?
Convergència ja s'ha mostrat a favor d'aquest objectiu i Mas ho ha confirmat, fins i tot anant més enllà: "No només intentarem que el procés no quedi tocat, sinó que quedi enfortit".
I si es tira per aquí, ha advertit: "Parlarem molt clar perquè tenim moltes coses a explicar".
L'escenari resta obert.
|
[
"investidura"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "Artur Mas, president en funcions, acusa els anticapitalistes de la CUP de no permetre participar el seu partit, CDC, en el procés independentista. A més, el president ha amenaçat de convocar eleccions l'11 de gener si la Candidatura d'Unitat Popular no modifica els seus plantejaments i accepta els oferiments de Junts Pel Sí.",
"a2": "Artur Mas, president en funcions, anuncia que espera que la CUP faciliti la seva investidura o haurà de convocar noves eleccions. Assegura que ja no es poden fer més ofertes de Junts pel Sí a la formació cupaire, que cal sumar i incloure. Segons Mas, no es pot canviar de candidat per eficàcia i dignitat.",
"a3": "Artur Mas ha assegurat que esgotarà el termini per intentar la investidura però, si no s’arriba a un acord amb la CUP, l’11 de gener convocarà eleccions. Mas s’ha mostrat molt crític amb la posició immobilista de la meitat del grup anticapitalista, que s’oposa al lideratge de CDC en el projecte independentista i que ha optat per excloure’l."
},
"extractive": {
"a1": "El president en funcions ha marcat una línia molt clara entre la part de la CUP que defensava l'acord amb Junts pel Sí i, per tant, la seva candidatura, i els que van aconseguir la victòria del \"no\" fa només dos dies a Barcelona.\nDurant el torn de preguntes, Mas ha acabat ensenyant el document en què es defineix l'estratègia defensada pel sector de la CUP que va guanyar la votació del consell polític, on es parla del \"paper de CDC com agent que pretén liderar i subjugar el procés independentista als interessos d'un sector de la burgesia\".\nEl president en funcions, Artur Mas, ha anunciat aquest migdia en una roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat que esgotarà la possibilitat d'acord entre Junts pel Sí i la CUP fins al final però emplaça la candidatura anticapitalista a moure's.\nEl president en funcions assegura que Junts pel Sí no pot fer més cessions a la CUP i no pot canviar el seu candidat per dos motius.",
"a2": "El president en funcions, Artur Mas, ha anunciat aquest migdia en una roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat que esgotarà la possibilitat d'acord entre Junts pel Sí i la CUP fins al final però emplaça la candidatura anticapitalista a moure's.\nEl president en funcions ha marcat una línia molt clara entre la part de la CUP que defensava l'acord amb Junts pel Sí i, per tant, la seva candidatura, i els que van aconseguir la victòria del \"no\" fa només dos dies a Barcelona.\nDurant el torn de preguntes, Mas ha acabat ensenyant el document en què es defineix l'estratègia defensada pel sector de la CUP que va guanyar la votació del consell polític, on es parla del \"paper de CDC com agent que pretén liderar i subjugar el procés independentista als interessos d'un sector de la burgesia\".\nTambé ha destacat l'oferta d'un Govern amb poders compartits amb tres grans àrees, i el compromís de sotmetre's a una qüestió de confiança en deu mesos.",
"a3": "El president en funcions, Artur Mas, ha anunciat aquest migdia en una roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat que esgotarà la possibilitat d'acord entre Junts pel Sí i la CUP fins al final però emplaça la candidatura anticapitalista a moure's. \nEl president en funcions ha marcat una línia molt clara entre la part de la CUP que defensava l'acord amb Junts pel Sí i, per tant, la seva candidatura, i els que van aconseguir la victòria del \"no\" fa només dos dies a Barcelona.\nSi no hi ha cap gest, el dilluns 11 de gener, Mas signarà la convocatòria d'unes eleccions que se celebrarien amb tota probabilitat el 6 de març. \nEn contrast amb els membres de l'esquerra independentista que desitjaven el pacte per conformar un nou Govern amb Mas al capdavant, hi ha els que no volen \"admetre\" que \"convertir Catalunya en un estat requereix sumar i no restar, requereix incloure i no excloure\", en paraules del líder de Convergència."
},
"extreme": {
"a1": "Artur Mas convocarà eleccions l'11 de gener si la CUP no accepta l'oferiment de Junts pel Sí.",
"a2": "Artur Mas dona un ultimàtum a la CUP: o accepta els oferiments de Junts pel Sí o convocarà eleccions.",
"a3": "Artur Mas adverteix la CUP que convocarà eleccions si no surten de la seva postura de bloqueig."
}
}
|
476 |
Les Corts Valencianes deroguen la llei de senyes d’identitat
|
La cambra aprova una proposició conjunta de PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l'abstenció d'una part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP
|
El ple de les Corts Valencianes ha aprovat una proposició de llei de derogació de la ñlei 6 / 2015 de 2 d’abril, de la Generalitat, de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià, presentada pel grup socialista, Compromís i Podem.
Els síndics dels grups que impulsen la derogació han adduït la manca de consens amb què va ser aprovada la llei, amb els vots del PP i prou, i també que la tramitació compta amb un dictamen del Consell Jurídic Consultiu i del Comitè Econòmic i Social que consideren que és una llei innecessària.
Així mateix, manifesten que el respecte a la diversitat i identitat del poble valencià ja és reconegut a l’article 12 de l’estatut d’autonomia i remarquen: ‘Les Corts no haurien d’haver utilitzat mai les senyes d’identitat del nostre poble com element de confrontació social i política.’
La proposició, amb un únic article de derogació, ha obtingut el vot favorable dels tres grups que l’han proposada, l’abstenció d’una part de Ciutadans i el vot contrari del PP.
Com es pot veure a la fotografia, els diputats del PP han fet una protesta contra la derogació mostrant senyeres blaveres.
Mata (PSPV-PSOE): ‘Una llei estèril, inútil i injusta’
El debat ha començat amb la votació de la presa en consideració de la proposició de llei, aprovada amb els vots favorables de tots els grups, a excepció del PP.
A continuació s’ha votat si el debat es feia per lectura única, votació que ha comptat tan sols amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem.
Durant el debat, el síndic socialista Manuel Mata ha defensat la derogació d’una llei ‘estèril, inútil i injusta’ i que ha estat el ‘fracàs’ de vint anys de govern del PP.
Ha lamentat que la llei hagués eliminat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu, el Consell Valencià de Cultura, ‘manipulant les institucions, les persones i els sentiments’.
Bellver (PP): contra ‘les senyes d’identitat catalanes’
El diputat del PP Jorge Bellver ha enumerat algunes de les dades que, segons la seva opinió, acosten l’actual govern ‘a les senyes d’identitat catalanes’ i ha acusat l’executiu de ‘creure en la unitat de la llengua i també en els Països Catalans’.
Bellver ha dit que els grups que impulsen la derogació, i també Ciutadans per haver-hi donat suport, ‘traeixen’ els valencians i que l’únic partit que defensa els interessos dels valencians és el PP.
Ha anunciat que el PP tornaria a dur a la cambra la llei de senyes i que si governen de nou la impulsaran per dotar de capacitat docent entitats secessionistes de la llengua, com Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia Valenciana de la Llengua.
‘Derogaran la llei però no el sentiment del poble valencià’, ha advertit.
Ciutadans: 7 vots favorables i 6 abstencions
Ciutadans ha anunciat un suport parcial a la derogació, amb 7 vots favorables a la derogació i 6 abstencions.
El diputat Toni Subiela ha explicat que calia preservar les senyes en vista de ‘mostres preocupants’ dels grups que donen suport al consell quan ‘amaguen la bandera o canvien la lletra de l’himne’.
Amb tot, Subiela ha dit que la llei no s’ajustava a les necessitats del poble valencià, però ha reclamat als membres del govern que apliquin els mateixos esforços a complir la llei de símbols que a derogar la llei de senyes.
Nadal (Compromís): ‘La llei va nàixer morta’
Segons el diputat de Compromís Josep Nadal ‘la llei va nàixer morta’ i les senyes d’identitat dels valencians ‘no caben ni en aquest edifici’.
Nadal ha cridat a no estalviar-se ‘enfrontaments estèrils entre els valencians que no porten enlloc’.
El diputat, cantant de la Gossa Sorda, ha estat criticat pels diputats del PP per una lletra d’una cançó on, segons ell, havia criticat l’actual senyera i havia defensat els Països Catalans.
Nadal ha respost que aquesta lletra no és seva i que no correspon al grup, tal com circula a la xarxa.
Estañ (Podem): ‘Va ser una fugida endavant del PP’
El diputat de Podem Antonio Estañ ha anunciat el vot favorable del seu grup perquè la llei va ser ‘una fugida cap endavant del PP’ i una ‘manca de projecte’ del govern anterior.
Després del debat, els diputats han votat la derogació de la llei, amb 57 vots a favor, 31 en contra i sis abstencions.
|
[
"país",
"país valencià"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El ple de les Corts Valencianes ha aprovat la derogació de la llei 6/2015 del 2 d’abril que es va aprovar únicament amb els vots del PP. La proposició conjunta de PSPV-PSOE, Compromís i Podem deroga la llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià. El PP hi ha votat en contra.",
"a2": "Les Corts Valencianes aproven una proposició de llei que deroga la llei de senyes d’identitat del poble valencià, que va aprovar el PP el 2015. Consideren que era una llei “estèril, inútil i injusta” que va eliminar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu i el Consell Valencià de Cultura. El PP hi ha votat en contra.",
"a3": "Les Corts Valencianes han aprovat una moció impulsada per PSPV-PSOE, Compromís i Podem per derogar la llei de senyes d’identitat del 2015. El PP ha votat en contra i part de Ciutadans s’ha abstingut. Els promotors de la iniciativa al·leguen que la llei només va ser aprovada pel PP i que l’Estatut ja reconeix la identitat del poble valencià."
},
"extractive": {
"a1": "El debat ha començat amb la votació de la presa en consideració de la proposició de llei, aprovada amb els vots favorables de tots els grups, a excepció del PP.\nEls síndics dels grups que impulsen la derogació han adduït la manca de consens amb què va ser aprovada la llei, amb els vots del PP i prou, i també que la tramitació compta amb un dictamen del Consell Jurídic Consultiu i del Comitè Econòmic i Social que consideren que és una llei innecessària.\nAmb tot, Subiela ha dit que la llei no s’ajustava a les necessitats del poble valencià, però ha reclamat als membres del govern que apliquin els mateixos esforços a complir la llei de símbols que a derogar la llei de senyes.\nEl diputat del PP Jorge Bellver ha enumerat algunes de les dades que, segons la seva opinió, acosten l’actual govern ‘a les senyes d’identitat catalanes’ i ha acusat l’executiu de ‘creure en la unitat de la llengua i també en els Països Catalans’.",
"a2": "El ple de les Corts Valencianes ha aprovat una proposició de llei de derogació de la ñlei 6 / 2015 de 2 d’abril, de la Generalitat, de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià, presentada pel grup socialista, Compromís i Podem.\nEl debat ha començat amb la votació de la presa en consideració de la proposició de llei, aprovada amb els vots favorables de tots els grups, a excepció del PP.\nEls síndics dels grups que impulsen la derogació han adduït la manca de consens amb què va ser aprovada la llei, amb els vots del PP i prou, i també que la tramitació compta amb un dictamen del Consell Jurídic Consultiu i del Comitè Econòmic i Social que consideren que és una llei innecessària.\nEl diputat del PP Jorge Bellver ha enumerat algunes de les dades que, segons la seva opinió, acosten l’actual govern ‘a les senyes d’identitat catalanes’ i ha acusat l’executiu de ‘creure en la unitat de la llengua i també en els Països Catalans’.",
"a3": "El debat ha començat amb la votació de la presa en consideració de la proposició de llei, aprovada amb els vots favorables de tots els grups, a excepció del PP.\nLa proposició, amb un únic article de derogació, ha obtingut el vot favorable dels tres grups que l’han proposada, l’abstenció d’una part de Ciutadans i el vot contrari del PP. \nEls síndics dels grups que impulsen la derogació han adduït la manca de consens amb què va ser aprovada la llei, amb els vots del PP i prou, i també que la tramitació compta amb un dictamen del Consell Jurídic Consultiu i del Comitè Econòmic i Social que consideren que és una llei innecessària. \nEl diputat del PP Jorge Bellver ha enumerat algunes de les dades que, segons la seva opinió, acosten l’actual govern ‘a les senyes d’identitat catalanes’ i ha acusat l’executiu de ‘creure en la unitat de la llengua i també en els Països Catalans’."
},
"extreme": {
"a1": "Les Corts Valencianes deroguen la llei de senyes d’identitat proposada pels grups del PSPV, Compromís i Podem.",
"a2": "Les Corts Valencianes deroguen la llei de senyes d'identitat que va aprovar el PP en solitari el 2015.",
"a3": "Els promotors de la derogació de la llei d’identitat del poble valencià recorden que aquesta llei ja està recollida a l’Estatut."
}
}
|
170 |
El Ministeri d’Educació espanyol diu que investiga casos ‘d’adoctrinament’ i ‘d’assetjament’ en una quarantena d’escoles catalanes
|
El Departament d'Ensenyament assegura que no ha obert expedient a cap professor pels requeriments rebuts
|
El Ministeri d’Educació espanyol diu que ha recollit informació per presumptes casos ‘d’adoctrinament polític’, ‘assetjament a alumnes’ o suposada falta de neutralitat de professors en una quarantena de centres educatius de Catalunya arran del procés cap a la independència.
En aquests termes s’expressa el ministeri en tres requeriments enviats al Departament d’Ensenyament aquests últims mesos.
El departament ha dit que no havia obert cap expedient a cap professor de cap escola catalana.
El ministeri també diu que ha rebut queixes de pares per haver fet, per exemple, ‘xerrades d’independentisme radical’, haver permès que alumnes anessin a manifestacions en horari lectiu o ‘aprofitar un acte infantil per protestar per l’empresonament dels Jordis’, entre més suposades queixes.
Segons el ministeri, en un altre cas una mare denuncia que una mestra va explicar als alumnes que ‘Espanya roba a Catalunya’ o que va ‘fabricar urnes de paper i va ensenyar a tots els nens a votar sí’.
També diu que una professora va afirmar que ‘aquells que parlen castellà són uns mal educats’, o que una altra va parlar d’uns ‘policies dolents’ que ‘van pegar i disparar pilotes de goma contra la gent només perquè volien votar i no els ho deixaven fer’.
També denuncien ‘vagues polítiques’, presència d’estelades en un acte al pati, un acte d’una AMPA en què es parla de ‘nens castigats per haver parlat castellà a l’aula’, que en un centre ‘es rep els alumnes amb el cant de “Els Segadors”‘, o que una escola va portar una alumna ‘a una concentració de caràcter polític sense el seu consentiment’.
Diu el govern espanyol que alguns pares també es queixen del contingut dels deures que ‘obliguen’ a fer als seus fills, o que en un institut van obligar dos alumnes a ‘assistir a un minut de silenci’ amb motiu de l’empresonament dels ‘Jordis’.
Segons els requeriments, alguns pares demanen l’anonimat per tal que els seus fills no siguin ‘assenyalats’.
El ministeri també afegeix que en diversos centres educatius s’exposen banderes estelades, cartells i pancartes de caràcter polític i que ‘es permet a l’alumnat menor d’edat de fer tasques i activitats relacionades amb la independència de Catalunya’.
Al requeriment del 5 d’octubre de 2017 l’executiu espanyol assegura que agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola els han denunciat ‘casos d’assetjament escolar’ que tenien com a ‘víctimes’ els seus fills i filles menors d’edat i que suposadament havien tingut lloc en centres d’educació catalans.
Aquest requeriment parla de casos a les comarques de Ponent, on els professors d’un centre educatiu van demanar suposadament als alumnes que no anessin a l’escola el dia 3 d’octubre i van organitzar activitats amb preguntes com ara ‘quin és el teu país’; també parla d’un altre cas en què una professora va dir suposadament als alumnes que els policies eren ‘dolents’.
A la demarcació de Barcelona, a més del cas de Sant Andreu de la Barca, es parla dels efectes d’un ‘escarn’ al quarter de la Guàrdia Civil de les Corts que suposadament va impedir als policies de ‘dur els seus fills a l’escola’.
També inclou casos de suposat adoctrinament a un centre on diuen que els nens foren obligats a fer un minut de silenci o hi hagué insults d’alguns alumnes a fills d’agents.
Hi ha un altre suposat cas d’adoctrinament en què un professor va demanar als alumnes que aixequessin la mà si estaven d’acord amb el referèndum, o bé, en un altre centre, on es va explicar un conte en què –segons l’informe– es presenta un ‘final feliç’ que consisteix que ‘es mata el rei i els policies dolents’.
A la demarcació de Girona es parla del cas d’un fill d’agent a qui suposadament els alumnes van dir ‘fatxa’ i d’una altra filla a qui van insultar.
En un altre centre, diu el report, es van projectar imatges de les càrregues de la Guàrdia Civil.
També es parla de comunicats de les direccions d’alguns centres informant que necessitaven l’autorització dels pares perquè els seus fills es manifestessin davant l’ajuntament, i alguns altres que denunciaven la vulneració dels drets ciutadans.
En un altre requeriment amb data de 26 de setembre, el Ministeri d’Educació espanyol demana informació a Ensenyament per publicacions en diversos mitjans de comunicació sobre ‘manifestacions en horari lectiu escolar d’alumnes menors sense prèvia autorització dels pares ni comunicació prèvia al director, per part d’alumnes a partir de tercer d’ESO’.
Entre aquestes manifestacions, n’hi ha davant d’ajuntaments, de la seu del TSJC o de comissaries de policia.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "El Ministeri d'Educació espanyol està investigant una quarantena d'escoles catalanes per suposats casos d'adoctrinament polític i assetjament, i també per una suposada falta de neutralitat per part dels professors arran del procés cap a la independència. Així ho ha dit el Ministeri en tres requeriments que ha fet enviar al Departament d'Ensenyament.",
"a2": "El Ministeri d’Educació espanyol envia tres requeriments al Departament d’Ensenyament amb queixes per presumptes casos d’adoctrinament polític, assetjament d’alumnes i manca de neutralitat per part dels professors en uns 40 centres educatius de Catalunya. El departament no ha obert cap expedient a cap professor. Els pares denunciants demanen mantenir l’anonimat per protegir els seus fills d'assenyalaments.",
"a3": "Una quarantena d’escoles catalanes són investigades pel Ministeri arran les denúncies de pares que asseguren que aquests centres adoctrinen els nens en l’independentisme. En els tres requeriments presentats al Departament d’Ensenyament es detallen, entre altres, suposades participacions en manifestacions independentistes, activitats de caràcter polític, assetjaments i comentaris a favor del procés i en contra de les forces de seguretat."
},
"extractive": {
"a1": "El Ministeri d’Educació espanyol diu que ha recollit informació per presumptes casos ‘d’adoctrinament polític’, ‘assetjament a alumnes’ o suposada falta de neutralitat de professors en una quarantena de centres educatius de Catalunya arran del procés cap a la independència.\nA la demarcació de Barcelona, a més del cas de Sant Andreu de la Barca, es parla dels efectes d’un ‘escarn’ al quarter de la Guàrdia Civil de les Corts que suposadament va impedir als policies de ‘dur els seus fills a l’escola’.\nTambé denuncien ‘vagues polítiques’, presència d’estelades en un acte al pati, un acte d’una AMPA en què es parla de ‘nens castigats per haver parlat castellà a l’aula’, que en un centre ‘es rep els alumnes amb el cant de “Els Segadors”‘, o que una escola va portar una alumna ‘a una concentració de caràcter polític sense el seu consentiment’.\nAquest requeriment parla de casos a les comarques de Ponent, on els professors d’un centre educatiu van demanar suposadament als alumnes que no anessin a l’escola el dia 3 d’octubre i van organitzar activitats amb preguntes com ara ‘quin és el teu país’; també parla d’un altre cas en què una professora va dir suposadament als alumnes que els policies eren ‘dolents’.",
"a2": "El Ministeri d’Educació espanyol diu que ha recollit informació per presumptes casos ‘d’adoctrinament polític’, ‘assetjament a alumnes’ o suposada falta de neutralitat de professors en una quarantena de centres educatius de Catalunya arran del procés cap a la independència.\nEl departament ha dit que no havia obert cap expedient a cap professor de cap escola catalana.\nTambé denuncien ‘vagues polítiques’, presència d’estelades en un acte al pati, un acte d’una AMPA en què es parla de ‘nens castigats per haver parlat castellà a l’aula’, que en un centre ‘es rep els alumnes amb el cant de “Els Segadors”‘, o que una escola va portar una alumna ‘a una concentració de caràcter polític sense el seu consentiment’.\nA la demarcació de Barcelona, a més del cas de Sant Andreu de la Barca, es parla dels efectes d’un ‘escarn’ al quarter de la Guàrdia Civil de les Corts que suposadament va impedir als policies de ‘dur els seus fills a l’escola’.",
"a3": "El Ministeri d’Educació espanyol diu que ha recollit informació per presumptes casos ‘d’adoctrinament polític’, ‘assetjament a alumnes’ o suposada falta de neutralitat de professors en una quarantena de centres educatius de Catalunya arran del procés cap a la independència.\nA la demarcació de Barcelona, a més del cas de Sant Andreu de la Barca, es parla dels efectes d’un ‘escarn’ al quarter de la Guàrdia Civil de les Corts que suposadament va impedir als policies de ‘dur els seus fills a l’escola’.\nEl departament ha dit que no havia obert cap expedient a cap professor de cap escola catalana. El ministeri també diu que ha rebut queixes de pares per haver fet, per exemple, ‘xerrades d’independentisme radical’, haver permès que alumnes anessin a manifestacions en horari lectiu o ‘aprofitar un acte infantil per protestar per l’empresonament dels Jordis’, entre més suposades queixes. \nAl requeriment del 5 d’octubre de 2017 l’executiu espanyol assegura que agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola els han denunciat ‘casos d’assetjament escolar’ que tenien com a ‘víctimes’ els seus fills i filles menors d’edat i que suposadament havien tingut lloc en centres d’educació catalans. "
},
"extreme": {
"a1": "El Ministeri d'Educació espanyol està investigant presumptes casos d'adoctrinament polític i assetjament en algunes escoles catalanes.",
"a2": "El Ministeri d’Educació espanyol envia requeriments al Departament d’Ensenyament per presumptes casos d’adoctrinament polític i assetjament en algunes escoles catalanes.",
"a3": "El Ministeri d’Educació investiga escoles catalanes per suposats assetjaments a fills de guàrdies civils i adoctrinament independentista."
}
}
|
1,469 |
El grup Majestic aposta per la cuina de Nandu Jubany
|
El xef osonec portarà el restaurant Petit Comitè de Barcelona, una nova proposta d’alta gastronomia de cuina catalana
|
Nandu Jubany, amb el seu equip del Petit Comitè.
Foto: Anna Molas
Nandu Jubany, amb una estrella Michelin, ha agafat les regnes del restaurant Petit Comitè de Barcelona, de la família Soldevila‐Casals, propietària de l’hotel Majestic.
Es tracta d’una nova proposta d’alta gastronomia.
El xef osonenc ha implicat directament en aquest projecte a gran part del seu equip, respectant el concepte inicial de cuina tradicional catalana que va emprendre Fermí Puig en aquest establiment.
La inauguració es va fer el passat dimarts, a bombo i plateret.
Jubany ja fa un any i mig que col∙labora amb el Majestic Hotel & Spa Barcelona com a assessor gastronòmic, amb l’objectiu d’impulsar la variada oferta de l’establiment i consolidar‐lo com a un referent gastronòmic de la ciutat.
El Petit Comitè de Nandu Jubany ha estat concebut com l’espai gastronòmic on es podran trobar plats de la cuina tradicional catalana.
Els productes de temporada i de l’hort són els protagonistes d’aquesta cuina de receptari antic, però reinterpretada.
La carta del Petit Comitè presenta una gran varietat de plats com: coca amb fetge d’ànec i poma caramel∙litzada (un clàssic de Can Jubany), amanida de perdiu escabetxada amb escarola i magrana, ous ferrats tofonats amb cansalada i patates inflades, arròs de sipionetes, carxofes i pèsols, pop a la brasa amb patates xafades a la forquilla i pebre vermell, canelons de festa major tofonats, bacallà a la llauna, espatlleta de cabrit amb peres, orella de porc confitada a la brasa sobre trinxat i fricandó de vedella amb carxofes fregides, entre d’altres.
A les postres hi trobem crema catalana amb carquinyolis o pinya a l’ast amb mel caramel∙litzada i gelat de iogurt, brioix emborratxat amb rom i gelat de nata, xocolata amb oli i sal, mel i mató amb postres de músic o el pijama de tot la vida.
A part, també es presenta una extensa carta de vins.
La reforma de l’espai ha estat confiada a l’estudi Lagranja design de Barcelona, que ha transformat el restaurant amb la intenció de crear un ambient càlid.
El restaurant s’ha obert al Passatge de la Concepció.
Una vida dedicada a la cuina
Nandu Jubany va néixer a Monistrol de Calders (Moianès) el 1971.
Fill de restauradors i tercera generació de cuiners, es va criar en un entorn culinari que li va despertar la seva passió per la cuina des de ben petit.
Als 18 anys es va convertir en el cap de cuina del restaurant familiar L’Urbisol, on va fer‐se càrrec dels banquets i celebracions aconseguint omplir l’espai de comensals que s’hi desplaçaven per degustar els plats de tota la vida i nous plats que en Nandu oferia al Petit Urbisol.
Amb un esperit emprenedor, en Nandu va ajudar les seves germanes, mare i tieta a tirar endavant el primer restaurant la Masia del Solà, a Monistrol de Calders, i el Nou Urbisol, a Igualada.
Uns anys més tard, el 1995, en Nandu i la seva dona, l’Anna, obren les portes de Can Jubany en una acollidora masia catalana a Calldetenes., un espai per descobrir un nou concepte gustatiu i que, molt aviat, es converteix en un referent gastronòmic.
Només tres anys després, el 1998, el restaurant i el seu equip reben la primera estrella Michelin.
El 2001, amb Can Jubany totalment consolidat, comença una etapa d’expansió del projecte culinari Jubany, que es concreta amb l’obertura d’altres establiments com és el cas del Mas d’Osor, a Viladrau, i el Serrat del Figaró, a Taradell, on també s’ubica I+D Gastronomia ‐una empresa de solucions gastronòmiques‐, i l’Hotel Mas Albereda, a Sant Julià de Vilatorta.
Amb l’obertura d’aquests espais, es desenvolupa una nova faceta de l’equip Jubany com organitzador de banquets per a grans esdeveniments que més tard derivarà en la creació de Jubany Events.
|
[] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "El xef osonec d'una estrella Michelin, Nandu Jubany, ha agafat les regnes del restaurant Petit Comitè de Barcelona, de la família Soldevila‐Casals, propietària de l’hotel Majestic. El xef s'encarregarà de dirigir una nova proposta d'alta gastronomia. Gran part de l'equip del xef s'ha implicat de forma directa en aquest nou projecte.",
"a2": "Nandu Jubany portarà el restaurant Petit Comitè de Barcelona, dels propietaris del grup Majestic. Es concep com un espai de cuina tradicional catalana reinterpretada en clau d’alta gastronomia. Ja fa 1,5 anys que Jubany col·labora com a assessor gastronòmic del Majestic Hotel & Spa Barcelona i ara gestionarà el restaurant del passatge de la Concepció, reformat amb un ambient càlid.",
"a3": "El grup Majestic ha inaugurat a Barcelona \"el Petit Comitè\", restaurant d’alta gastronomia sota la batuta d’en Nandu Jubany. L’equip del xef osonenc ofereix una carta amb una reformulació de plats i postres de la cuina tradicional catalana i una extensa selecció de vins. Jubany, amb una dilatada carrera i una estrella Michelin, dirigeix actualment diversos projectes gastronòmics."
},
"extractive": {
"a1": "El Petit Comitè de Nandu Jubany ha estat concebut com l’espai gastronòmic on es podran trobar plats de la cuina tradicional catalana.\nNandu Jubany, amb una estrella Michelin, ha agafat les regnes del restaurant Petit Comitè de Barcelona, de la família Soldevila‐Casals, propietària de l’hotel Majestic.\nAls 18 anys es va convertir en el cap de cuina del restaurant familiar L’Urbisol, on va fer‐se càrrec dels banquets i celebracions aconseguint omplir l’espai de comensals que s’hi desplaçaven per degustar els plats de tota la vida i nous plats que en Nandu oferia al Petit Urbisol.\nAmb l’obertura d’aquests espais, es desenvolupa una nova faceta de l’equip Jubany com organitzador de banquets per a grans esdeveniments que més tard derivarà en la creació de Jubany Events.",
"a2": "Nandu Jubany, amb una estrella Michelin, ha agafat les regnes del restaurant Petit Comitè de Barcelona, de la família Soldevila‐Casals, propietària de l’hotel Majestic.\nEl Petit Comitè de Nandu Jubany ha estat concebut com l’espai gastronòmic on es podran trobar plats de la cuina tradicional catalana.\nEl xef osonenc ha implicat directament en aquest projecte a gran part del seu equip, respectant el concepte inicial de cuina tradicional catalana que va emprendre Fermí Puig en aquest establiment.\nEls productes de temporada i de l’hort són els protagonistes d’aquesta cuina de receptari antic, però reinterpretada. ",
"a3": "Nandu Jubany, amb una estrella Michelin, ha agafat les regnes del restaurant Petit Comitè de Barcelona, de la família Soldevila‐Casals, propietària de l’hotel Majestic.\nEl Petit Comitè de Nandu Jubany ha estat concebut com l’espai gastronòmic on es podran trobar plats de la cuina tradicional catalana.\nEl xef osonenc ha implicat directament en aquest projecte a gran part del seu equip, respectant el concepte inicial de cuina tradicional catalana que va emprendre Fermí Puig en aquest establiment. \nAls 18 anys es va convertir en el cap de cuina del restaurant familiar L’Urbisol, on va fer‐se càrrec dels banquets i celebracions aconseguint omplir l’espai de comensals que s’hi desplaçaven per degustar els plats de tota la vida i nous plats que en Nandu oferia al Petit Urbisol. "
},
"extreme": {
"a1": "El grup hoteler Majestic incorpora la cuina del restaurador Nandu Jubany, amb una estrella Michelin, als seus hotels.",
"a2": "Cuina catalana reinterpretada en clau d’alta gastronomia al nou restaurant Petit Comitè de Nandu Jubany a Barcelona.",
"a3": "El xef Nandu Jubany agafa el relleu al cap dels fogons del restaurant Petit Comitè a Barcelona."
}
}
|
650 |
Quan dir ‘t’estimo’ es converteix en un malson
|
L’obra de teatre ‘Llueven vacas’ explora les cares de la violència masclista a través de la intimitat d’una parella · Es podrà veure del 5 al 9 de desembre a la Sala Versus Glòries de Barcelona · Parlem amb el seu autor i director, Carlos Be
|
La parella, la companyia.
La llar, el refugi.
Les complicitats.
Crear un imaginari compartit, un lloc comú, on només hi caben dos.
Les expressions de tendresa, les carícies.
L’amor.
I tot d’una, sense haver-ne fet cabal, tot allò pel qual la intimitat de casa era un somni esdevé un malson i el que era una història d’amor es converteix en una història de violència.
O ho era des del principi?
Com poden conviure l’assassí i la seva víctima en la mateixa casa?
Llueven vacas és la història d’un assassinat.
La història d’en Fernando (Joan Bentallé) i la Margarita (Lidia Navarro) (l’obra també compta amb l’actriu Carol Verano), que per dir-se ‘t’estimo’ es diuen ‘plouen vaques’.
La pitjor de les perversions d’aquesta relació de violència és anomenar-la ‘amor’.
‘El text parla sobre el poder i sobre l’amor, com es perverteix’, desglossa Be.
L’obra aconsegueix de mostrar una situació que normalment queda dins les cases i que per això és difícil de controlar: passa al lloc més inesperat.
I no té voluntat de ser tant sols un retrat de la perversió de la violència masclista, sinó que també serveixi com a avís.
‘Si algú està obert li pot servir per mirar què passa a la seva vida i aturar-ho’, i Be puntualitza: ‘no vull dir que tots siguem assassins però sí que podem tenir una part fosca i tractar malament una persona, i també entendre que és una qüestió de tots’.
Per tractar-ho directament amb el públic, el 6 i el 8 de desembre hi haurà col·loquis després de la funció amb els membres de la companyia, cosa que han fet durant la gira: ‘moltes vegades acaben sent testimonis de dones que ho identifiquen, que ho han patit’.
Llueven vacas el 2017 va estrenar-se com a pel·lícula, el guió de la qual també anava signat per Carlos Be.
Per ell, però, el públic del teatre en surt molt més xocat: ‘a través de la pantalla, si el missatge és molt dur te’n pots escapar, en canvi el teatre t’atrapa’.
Perquè de fet, segons ell, el públic del teatre està disposat a escoltar i si el teatre toca temes com la violència masclista ajuda a generar opinió.
‘L’autor ha d’estar obert a les necessitats dels temes que cal tractar’, i el teatre ha de servir perquè ‘la gent deixi de pensar com ovelles i cadascú pensi per si mateix’.
Poesia, llenguatge i perversió
La història s’estructura sobretot a través dels diàlegs dels protagonistes.
Una parella.
L’autor agafa la intimitat de la parella i s’interessa per la seva comunicació.
Les expressions íntimes i personals entre dues persones que s’estimen, que només entenen elles.
Llueven vacas explora com aquestes expressions es poden transformar.
Com poden passar de l’amor a l’odi i formar un ambient contrari.
El títol de l’obra fa referència, justament, a la manera íntima que té aquesta parella de dir-se ‘t’estimo’.
Quan ell li diu ‘plouen vaques’, li diu que l’estima; i quan ella respon ‘sí, les veig’, li diu que ella també.
‘És un joc pervers que de mica en mica acaba en maltractament psicològic i físic’, diu Be.
L’element poètic de la màgia del llenguatge dels enamorats s’acaba convertint en l’arma de doble fil que duu al maltractament psicològic.
Les carícies es converteixen en cops de puny.
I la concreció de l’imaginari lèxic de la parella contrasta amb la netedat i inconcreció de l’espai: ‘l’escenografia és molt neta perquè la imaginació del públic ho reconegui, ompli el que falta i s’ho endugui cap a casa’.
Deu anys al calaix
L’obra la va escriure el 2008 Carlos Be, i no ha estat fins deu anys després que ha pujat als escenaris.
El motiu?
Una producció llarga del film, que no va veure la llum fins el 2017.
Fins a cinc companyies li havien demanat de muntar-la però no ha estat fins que la pel·lícula ha estat estrenada que l’autor no s’ha decidit a dur-la, ell mateix, en escena com a primera obra de la seva companyia: La Casa Be.
|
[
"cultura",
"arts escèniques"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "L’obra de teatre \"Llueven vacas\" vol indagar en les diverses cares de la violència masclista a través de la intimitat d’una parella i les seves relacions. La Sala Versus Glòries de Barcelona és on es podrà veure l'obra de l'actor i director Carlos Be dels dies 5 a 9 de desembre.",
"a2": "El director i autor Carlos Be estrena la versió teatral de “Llueven vacas” després de fer-ne la pel·lícula el 2017. És la història d’una parella que passa del somni de l’amor al malson de la violència. Be opina que, en escena, l’obra impacta molt més l’espectador que en pantalla. Mitjançant les paraules, l’amor es transforma en maltractament físic i psicològic.",
"a3": "\"Llueven vacas\", una obra de Carlos Be que posa en escena la violència masclista a través de les paraules. El punt de sortida és que Fernando i Margarita, la parella protagonista, utilitza l’expressió \"llueven vacas\" quan es diuen \"t’estimo\". L’autor, al llarg de l’obra, ens mostra com aquest codi secret aparentment inofensiu, es torna malaltís."
},
"extractive": {
"a1": "La història d’en Fernando (Joan Bentallé) i la Margarita (Lidia Navarro) (l’obra també compta amb l’actriu Carol Verano), que per dir-se ‘t’estimo’ es diuen ‘plouen vaques’.\nFins a cinc companyies li havien demanat de muntar-la però no ha estat fins que la pel·lícula ha estat estrenada que l’autor no s’ha decidit a dur-la, ell mateix, en escena com a primera obra de la seva companyia: La Casa Be.\nI la concreció de l’imaginari lèxic de la parella contrasta amb la netedat i inconcreció de l’espai: ‘l’escenografia és molt neta perquè la imaginació del públic ho reconegui, ompli el que falta i s’ho endugui cap a casa’.\nI tot d’una, sense haver-ne fet cabal, tot allò pel qual la intimitat de casa era un somni esdevé un malson i el que era una història d’amor es converteix en una història de violència.",
"a2": "I tot d’una, sense haver-ne fet cabal, tot allò pel qual la intimitat de casa era un somni esdevé un malson i el que era una història d’amor es converteix en una història de violència.\nLa història d’en Fernando (Joan Bentallé) i la Margarita (Lidia Navarro) (l’obra també compta amb l’actriu Carol Verano), que per dir-se ‘t’estimo’ es diuen ‘plouen vaques’.\nLlueven vacas el 2017 va estrenar-se com a pel·lícula, el guió de la qual també anava signat per Carlos Be.\nFins a cinc companyies li havien demanat de muntar-la però no ha estat fins que la pel·lícula ha estat estrenada que l’autor no s’ha decidit a dur-la, ell mateix, en escena com a primera obra de la seva companyia: La Casa Be.",
"a3": "I tot d’una, sense haver-ne fet cabal, tot allò pel qual la intimitat de casa era un somni esdevé un malson i el que era una història d’amor es converteix en una història de violència.\nLa història d’en Fernando (Joan Bentallé) i la Margarita (Lidia Navarro) (l’obra també compta amb l’actriu Carol Verano), que per dir-se ‘t’estimo’ es diuen ‘plouen vaques’. \nLes expressions íntimes i personals entre dues persones que s’estimen, que només entenen elles. \n‘És un joc pervers que de mica en mica acaba en maltractament psicològic i físic’, diu Be. "
},
"extreme": {
"a1": "\"Llueven vacas\" explora la violència masclista a l'intimitat d'una parella i es podrà veure a la sala Versus Glòries.",
"a2": "Carlos Be estrena “Llueven vacas”, una obra sobre el pas de l’amor a la violència a través de les paraules.",
"a3": "\"Llueven vacas\", una obra de teatre que relata la violència masclista a través de les paraules."
}
}
|
894 |
La defensa dels exiliats prova de deixar Llarena sense sortida
|
Gonzalo Boye, l'advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, impugna la interlocutòria del jutge que refusava la recusació
|
Gonzalo Boye, advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, continua acomplint l’estratègia jurídica dels exiliats contra el jutge Pablo Llarena.
Després de veure com la justícia belga refusava l’euroordre per defectes de forma i de presentar la demanda contra Llarena i la recusació, ara la defensa intenta deixar el magistrat del Tribunal Suprem espanyol sense sortida.
Ho fa amb una impugnació de la interlocutòria de Llarena del 13 de juny que refusava la recusació presentada per Comín i Serret.
En el recurs, al qual ha tingut accés VilaWeb, Boye qualifica de ‘confusió’ l’argumentació que exposava Llarena, li recorda que sí que és part en la causa perquè té un plet obert amb els ex-consellers i que la justícia belga sí que és competent per a examinar la demanda.
Un jutge parcial amb un ‘ànim contaminat’
La defensa demana la nul·litat del refús de la recusació i argumenta que és viable la interposició d’un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol, cosa que exhauriria la via del dret intern.
A més, recorda que hi ha un seguit de sentències i reglaments del dret internacional que s’apliquen tant a Espanya com a Bèlgica.
També li diu que el seu ànim es troba ‘contaminat’ per la causa que té oberta a Bèlgica.
En la seva interlocutòria, Llarena afirmava que no es complien els requisits legals per a admetre a tràmit la recusació, que la demanda a Bèlgica s’havia interposat una vegada començat el processament, que la justícia belga no tenia competències per a tramitar la demanda civil per la qual l’ha citat a declarar el 4 de setembre i que hi havia ‘mala fe’ per part de Comín i Serret.
Boye respon que això s’aparta de la imparcialitat del jutge perquè té una causa oberta contra els ex-consellers i que, per tant, s’ha de reconsiderar la decisió, perquè Llarena ‘el que fa és defensar-se atacant els meus mandants, atacant un jutge que encara no coneix’.
El recurs diu que Llarena és ‘jutge i part’ i li recorda que Comín i Serret no han rebut la notificació del processament.
Aquesta notificació anava inclosa en l’euroordre, però com que la justícia belga va refusar-la per un defecte de forma es va anul·lar.
‘Segurament, l’Excel·lentíssim Senyor Instructor s’ha confós’, recull el text.
De fet, el recurs inclou en diverses consideracions el factor de la confusió de Llarena com a motiu per a explicar per què va rebutjar la recusació.
‘Qüestions molt íntimament relacionades amb la difamació’
El recurs explica que la instrucció de Llarena va començar quan Comín i Serret ja havien arribat a Bèlgica i denuncia que la seva actuació ha estat encaminada a ‘causar-los un perjudici’.
Afegeix: ‘S’ha de tenir present que parlem de dret de l’honor i a la personalitat, qüestions molt íntimament relacionades amb la difamació.’
La defensa de Comín i Serret dedica quaranta-una pàgina a argumentar per què Llarena s’ha convertit en un jutge parcial.
‘És evident que actuant en la seva defensa pròpia es confon no únicament de conceptes i sobretot reflecteix que el plet que l’afecta directament i personalment, cosa que, per si mateix, seria causa d’abstenció si no de recusació’, diu.
Respecte de les acusacions de Llarena de ‘mala fe’ de Comín i Serret, la defensa assegura que tenen relació amb la demanda civil presentada a Bèlgica i que això li comporta ‘un error jurídic i una absoluta pèrdua de la desitjada i obligada imparcialitat’.
En aquest sentit, assenyala que el jutge ha actuat ‘prescindint totalment i absolutament de les normes de procediment’.
Els revessos de la justícia europea
Boye recorda a Llarena els ‘importants revessos judicials’ que ha rebut per part de la justícia europea, en referència al refús de l’euroordre a Bèlgica i la denegació de l’acusació de rebel·lió a Carles Puigdemont a Alemanya.
‘És important de recordar que aquests revessos judicials han qüestionat totalment i absolutament l’actuació de l’instructor’, afegeix, com un argument més de la seva pèrdua d’imparcialitat.
Finalment, s’al·lega que Llarena va refusar la recusació sense haver donat l’oportunitat als altres processats de sumar-s’hi, cosa que preveu la llei en un termini de tres dies.
Boye denuncia que es van vulnerar els drets i les garanties processals dels dirigents independentistes i que això els va causar indefensió perquè Llarena ‘ha vulnerat les normes processals’ pel fet de no comunicar la recusació a tots els processats.
|
[
"país",
"principat"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "L'advocat defensor dels exiliats Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, impugna la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que refusava la recusació, per deixar-lo així sense sortida. D'aquesta manera continua acomplint l’estratègia jurídica dels exiliats contra Llarena, després de veure com la justícia belga refusava l'euroordre a causa de defectes de forma.",
"a2": "Gonzalo Boye, advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, impugna la interlocutòria del jutge Llarena que refusava la recusació. Boye explica a Llarena que és un jutge parcial, que està contaminat per la causa que té oberta a Bèlgica contra Comín i Serret i que s’ha confós. A més, li recorda els revessos judicials rebuts a Bèlgica i Alemanya.",
"a3": "L'advocat defensor de Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, ha demanat la nul·litat de la resolució que rebutjava la recusació de Llarena. Boye afirma que el jutge del TS forma part del procés obert contra els exconsellers, perquè va ser citat a declarar davant la justícia belga. L’última opció de la defensa és interposar recurs d'empara davant el TC."
},
"extractive": {
"a1": "En la seva interlocutòria, Llarena afirmava que no es complien els requisits legals per a admetre a tràmit la recusació, que la demanda a Bèlgica s’havia interposat una vegada començat el processament, que la justícia belga no tenia competències per a tramitar la demanda civil per la qual l’ha citat a declarar el 4 de setembre i que hi havia ‘mala fe’ per part de Comín i Serret.\nEn el recurs, al qual ha tingut accés VilaWeb, Boye qualifica de ‘confusió’ l’argumentació que exposava Llarena, li recorda que sí que és part en la causa perquè té un plet obert amb els ex-consellers i que la justícia belga sí que és competent per a examinar la demanda.\nBoye respon que això s’aparta de la imparcialitat del jutge perquè té una causa oberta contra els ex-consellers i que, per tant, s’ha de reconsiderar la decisió, perquè Llarena ‘el que fa és defensar-se atacant els meus mandants, atacant un jutge que encara no coneix’.\nRespecte de les acusacions de Llarena de ‘mala fe’ de Comín i Serret, la defensa assegura que tenen relació amb la demanda civil presentada a Bèlgica i que això li comporta ‘un error jurídic i una absoluta pèrdua de la desitjada i obligada imparcialitat’.",
"a2": "En el recurs, al qual ha tingut accés VilaWeb, Boye qualifica de ‘confusió’ l’argumentació que exposava Llarena, li recorda que sí que és part en la causa perquè té un plet obert amb els ex-consellers i que la justícia belga sí que és competent per a examinar la demanda.\nEn la seva interlocutòria, Llarena afirmava que no es complien els requisits legals per a admetre a tràmit la recusació, que la demanda a Bèlgica s’havia interposat una vegada començat el processament, que la justícia belga no tenia competències per a tramitar la demanda civil per la qual l’ha citat a declarar el 4 de setembre i que hi havia ‘mala fe’ per part de Comín i Serret.\nBoye respon que això s’aparta de la imparcialitat del jutge perquè té una causa oberta contra els ex-consellers i que, per tant, s’ha de reconsiderar la decisió, perquè Llarena ‘el que fa és defensar-se atacant els meus mandants, atacant un jutge que encara no coneix’.\nRespecte de les acusacions de Llarena de ‘mala fe’ de Comín i Serret, la defensa assegura que tenen relació amb la demanda civil presentada a Bèlgica i que això li comporta ‘un error jurídic i una absoluta pèrdua de la desitjada i obligada imparcialitat’.",
"a3": "En la seva interlocutòria, Llarena afirmava que no es complien els requisits legals per a admetre a tràmit la recusació, que la demanda a Bèlgica s’havia interposat una vegada començat el processament, que la justícia belga no tenia competències per a tramitar la demanda civil per la qual l’ha citat a declarar el 4 de setembre i que hi havia ‘mala fe’ per part de Comín i Serret.\nGonzalo Boye, advocat de Toni Comín i Meritxell Serret, continua acomplint l’estratègia jurídica dels exiliats contra el jutge Pablo Llarena. \nHo fa amb una impugnació de la interlocutòria de Llarena del 13 de juny que refusava la recusació presentada per Comín i Serret. \nEn el recurs, al qual ha tingut accés VilaWeb, Boye qualifica de ‘confusió’ l’argumentació que exposava Llarena, li recorda que sí que és part en la causa perquè té un plet obert amb els ex-consellers i que la justícia belga sí que és competent per a examinar la demanda. "
},
"extreme": {
"a1": "Gonzalo Boye, advocat defensor de Toni Comín i Meritxell Serret, prova de deixar Llarena sense sortida.",
"a2": "Gonzalo Boye, advocat de Comín i Serret, impugna la interlocutòria de Llarena a qui qualifica de “contaminat” i “confós”.",
"a3": "La defensa de Comín i Serret demana la nul·litat de la resolució que denegava la recusació de Llarena."
}
}
|
118 |
Eurodiputats consideren ‘cínic’ i ‘estúpid’ que el procés perjudiqui les opcions de Barcelona d’acollir l’EMA
|
Una eurodiputada francesa troba 'absolutament inacceptable' la proposta de situar l’Agència Europea del Medicament a Estrasburg a canvi de tancar l’Eurocambra
|
El procés independentista no perjudica la candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA).
Així ho asseguren dos eurodiputats d’Irlanda i els Països Baixos, on també es disputen l’EMA.
‘En una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida’, defensa a l’ACN l’eurodiputat holandès Paul Tang, que viu a Amsterdam, una de les principals rivals de la capital catalana en la pugna per l’EMA.
Per Liadh Ní Riada, irlandesa del Sinn Féin, vincular un possible fracàs de la candidatura barcelonina a la independència és ‘molt cínic’ i fa als catalans ‘ostatges’ de Madrid.
‘És una mala estratègia’, diu Ní Riada, que lamenta que algunes veus des de l’estat espanyol avisin als catalans que les opcions polítiques independentistes posen en risc la candidatura.
Segons l’eurodiputada irlandesa, és ‘insostenible’ vincular el suport a la candidatura a la situació política.
Per l’holandès Tang, és ‘un argument poc convincent’ assenyalar cap una possible inestabilitat a Catalunya per rebutjar la candidatura de Barcelona.
‘Catalunya i Espanya ofereixen un ambient estable on l’EMA podria treballar perfectament’, defensa aquest laborista, que admet que, tot i això, ‘qualsevol argument pot entrar a la ronda de negociacions’ un cop els estats hagin de prendre la decisió.
Per un altre holandès, el conservador Jeroen Lenaers, mentre el govern espanyol defensi Barcelona, cap altre estat membre posarà en qüestió la candidatura pel procés d’independència.
En tot cas, tant Ní Riada com Tang defensen que l’EMA s’instal·li a Dublín i Amsterdam, respectivament.
‘Idealment, estaria molt bé que estigués a Dublín i a Barcelona, però això no és realista, així que com a irlandesa, òbviament, la vull a Dublín’, defensa l’eurodiputada del Sinn Féin.
Segons ella, Irlanda patirà ‘un impacte econòmic greu pel Brexit’ i acollir l’Agència Europea del Medicament pot compensar el xoc.
‘A més, tenim uns treballadors altament formats i que l’anglès sigui una llengua comuna és bo per fer negocis a nivell global’, remarca.
‘Serà una decisió difícil, perquè Barcelona és una ciutat fantàstica, però Amsterdam té bones connexions internacionals, l’aeroport de Schipol, gent amb molta formació, que parla llengües.
Som la porta d’entrada a Europa’, assegura Tang.
L’EMA a Estrasburg?
L’obstacle més complicat per a Barcelona, de fet, podria no ser ni Amsterdam ni Dublín.
Alguns eurodiputats volen situar l’EMA a Estrasburg, a França, a canvi de tancar la segona seu del Parlament Europeu, que actualment és en aquesta ciutat.
‘Prefereixo aquesta opció a la de Barcelona o Amsterdam’, admet l’holandès Paul Tang.
‘Seria una solució europea a un problema europeu, perquè Estrasburg ha esdevingut un símbol de la cara lletja de la Unió Europea’, afegeix, en referència al cost econòmic i mediambiental que suposa traslladar els 751 eurodiputats i tot el seu personal cada mes des de Brussel·les fins a la ciutat francesa per la celebració de les sessions plenàries.
‘Per a mi és absolutament inacceptable’, replica l’eurodiputada francesa Anne Sander, que és, precisament, d’Estrasburg.
‘De cap manera es pot substituir el Parlament per una agència del medicament’, remarca, assenyalant que, en tot cas, la ciutat alsaciana hauria d’acollir totes dues institucions, perquè ‘són complementàries’.
‘Si volem estalviar, repatriem totes les activitats del parlament a la seu d’Estrasburg, que costa 10 cèntims d’euro per ciutadà’, afirma Sander, optant, doncs, per tancar l’edifici parlamentari de Brussel·les.
Segons ella, les informacions que vinculen l’EMA a Estrasburg són ‘rumors’ o ‘globus sonda’ d’alguns polítics per mesurar quina resposta tindria la iniciativa, però ‘cap francès està treballant en això’.
Sander defensa que ‘la candidatura presentada per Barcelona té qualitat’ i la ciutat és ‘extremadament dinàmica’, però adverteix que ella dedicarà tots els seus esforços a aconseguir l’EMA per a França.
‘La candidatura francesa és Lilla, no Estrasburg, i jo em mobilitzo per la candidatura francesa’, afirma.
Per Paul Tang, que com el seu compatriota conservador Jeroen Lenaers estaria disposat a renunciar a la candidatura d’Amsterdam a canvi d’acabar amb la doble seu del Parlament Europeu, el pla és difícil que qualli.
‘Per raons històriques Estrasburg és un lloc important, i ja no només es tracta de la feina dels francesos, sinó de la seva grandesa’, admet.
Però avisa: ‘Sense cap mena de dubte, la meva segona opció seria Amsterdam.
La primera seria moure el Parlament Europeu fora d’Estrasburg i portar aquí una alternativa’.
|
[
"economia"
] |
vilaweb
|
{
"abstractive": {
"a1": "Eurodiputats catalans consideren que el procés independentista no afectarà les opcions que té Barcelona de ser la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA). Consideren que dir això és cínic i estúpid. D'altra banda, una eurodiputada francesa considera absolutament inacceptable el que s'ha proposat de tancar l'Eurocambra a Estrasburg per a situar-hi l'EMA.",
"a2": "Una eurodiputada irlandesa i un d’holandès rebutgen que el procés perjudiqui la candidatura de Barcelona a acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA). Responen així al fet que l’Estat espanyol sí que faci aquesta afirmació. Prefereixen les respectives capitals, Dublín i Amsterdam, com a seus de l’EMA. Alguns eurodiputats trien Estrasburg sempre que es tanqui la segona seu del Parlament Europeu.",
"a3": "Els eurodiputats enquestats opinen que el procés no danya la candidatura barcelonina com a seu de l’EMA. Malgrat que cadascú defensa les seves candidatures, l’holandès Paul Tang creu que veure el procés com un handicap és un argument “estúpid”, mentre que la irlandesa Liadh Ní Riada opina que és una idea \"cínica\" que converteix els catalans en \"ostatges\" de Madrid."
},
"extractive": {
"a1": "‘En una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida’, defensa a l’ACN l’eurodiputat holandès Paul Tang, que viu a Amsterdam, una de les principals rivals de la capital catalana en la pugna per l’EMA.\nPer Liadh Ní Riada, irlandesa del Sinn Féin, vincular un possible fracàs de la candidatura barcelonina a la independència és ‘molt cínic’ i fa als catalans ‘ostatges’ de Madrid. \n‘Seria una solució europea a un problema europeu, perquè Estrasburg ha esdevingut un símbol de la cara lletja de la Unió Europea’, afegeix, en referència al cost econòmic i mediambiental que suposa traslladar els 751 eurodiputats i tot el seu personal cada mes des de Brussel·les fins a la ciutat francesa per la celebració de les sessions plenàries.\nEl procés independentista no perjudica la candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA).",
"a2": "El procés independentista no perjudica la candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament (EMA).\n‘En una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida’, defensa a l’ACN l’eurodiputat holandès Paul Tang, que viu a Amsterdam, una de les principals rivals de la capital catalana en la pugna per l’EMA.\nPer Liadh Ní Riada, irlandesa del Sinn Féin, vincular un possible fracàs de la candidatura barcelonina a la independència és ‘molt cínic’ i fa als catalans ‘ostatges’ de Madrid.\nAlguns eurodiputats volen situar l’EMA a Estrasburg, a França, a canvi de tancar la segona seu del Parlament Europeu, que actualment és en aquesta ciutat.",
"a3": "‘En una negociació es pot utilitzar qualsevol argument, però penso que és una idea estúpida’, defensa a l’ACN l’eurodiputat holandès Paul Tang, que viu a Amsterdam, una de les principals rivals de la capital catalana en la pugna per l’EMA.\nPer Liadh Ní Riada, irlandesa del Sinn Féin, vincular un possible fracàs de la candidatura barcelonina a la independència és ‘molt cínic’ i fa als catalans ‘ostatges’ de Madrid. \n‘Catalunya i Espanya ofereixen un ambient estable on l’EMA podria treballar perfectament’, defensa aquest laborista, que admet que, tot i això, ‘qualsevol argument pot entrar a la ronda de negociacions’ un cop els estats hagin de prendre la decisió. \nAlguns eurodiputats volen situar l’EMA a Estrasburg, a França, a canvi de tancar la segona seu del Parlament Europeu, que actualment és en aquesta ciutat. "
},
"extreme": {
"a1": "Diversos eurodiputats creuen que és fals que el procés pugui perjudicar les opcions de Barcelona com a seu de l'EMA.",
"a2": "Dos eurodiputats asseguren que el procés no perjudica la candidatura de Barcelona a acollir l’Agència Europea del Medicament.",
"a3": "A ulls dels eurodiputats, el procés no deteriora la candidatura de Barcelona a seu de l’Agència Europea del Medicament."
}
}
|
2,268 |
Els instituts del Gironès i el Pla de l'Estany no accepten professors practicants perquè la Generalitat no paga els tutors
|
Asseguren que es tracta d'una "qüestió de dignitat" i ho consideren un "greuge comparatiu" amb la resta de docents de l'Estat
|
Els instituts del Gironès i el Pla de l'Estany no accepten professors en pràctiques aquest any acadèmic.
El motiu és que la Generalitat ha emès un decret que prohibeix remunerar els tutors econòmicament, un fet que els centres consideren que genera un "greuge comparatiu evident" amb la resta de docents de l'Estat.
El representant de la Junta de Directors del Gironès i Pla de l'Estany, Víctor Pérez, lamenta que "se'ls tracti diferent", i assegura que viuen "situacions ridícules" per culpa d'aquest fet.
"Hi ha universitats que ens envien la documentació per poder pagar, i els hem de dir que a Catalunya no poden cobrar per fer aquesta feina", assenyala.
La situació, lluny d'arreglar-se, s'està estenent a més comarques com el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i algunes de Lleida.
Malestar entre els directors d'alguns instituts de Catalunya i el departament d'Ensenyament.
El decret que impedeix remunerar els tutors dels professors en pràctiques ha fet que els directors es neguessin a acceptar més d'un alumne docent per centre.
De fet, permeten que n'hi hagi un perquè d'aquesta manera no perden la condició de centre formador.
"Nosaltres volem continuar rebent professors en pràctiques, i estem disposats a tornar a obrir la borsa si veiem algun gest", assenyala el representant de la Junta de Directors del Gironès i Pla de l'Estany, Víctor Pérez.
I és que des dels instituts recorden que "no només és un tema econòmic".
En aquest sentit, els tutors acceptarien que se'ls compensés amb una reducció horària, l'estona que dediquen a fer la feina de tutor.
"No podem deixar en mà del voluntarisme la formació i la preparació dels futurs mestres d'aquest país", assenyala Pérez.
Actualment la Generalitat compensa als tutors atorgant punts que els poden servir a l'hora d'aspirar a concursos de trasllats.
Pérez, però, assegura que la quota és "molt baixa", i que en ocasions "no computen" per sumar a l'aspiració del mestre.
El representant dels directors explica que s'han trobat amb tutors que no han pogut sumar els punts que Ensenyament els dona per ser tutors.
"És lògic que un professor quan veu les dificultats que li representa i l'increment de feina que suposa ser tutor d'un practicant, prefereixi no proposar-se", adverteix.
A més, malgrat que hi ha alguns interins que fan aquesta funció, des dels instituts recorden que la majoria de tutors són docents que ja tenen la plaça, i per tant poden preferir una remuneració econòmica o horària.
"Fent aquesta feina no et fas ric ni molt menys, però només volem que es reconegui que hi ha un treball que s'ha de fer.
És un tema de dignitat", conclou Pérez.
Situacions "ridícules" i "greuge comparatiu"
El conflicte en relació a la polèmica amb els tutors ha generat "situacions ridícules", especialment en relació a les universitats privades a distància.
Pérez explica que aquests centres moltes vegades els envien la documentació necessària per poder abonar la remuneració al professor, però es troben que els han de contestar recordant-los que "a Catalunya no poden cobrar per fer aquesta feina".
Tot plegat suposa, a criteri dels centres, un "greuge comparatiu evident" amb la resta de docents de l'Estat que fan aquesta funció i amb els tutors del propi alumne a la universitat.
"Per què al de la universitat se li reconeix la feina, i al de l'institut que és qui està amb el practicant no?", es pregunta.
Canviar de postura
Els directors, però, no tanquen la porta a tornar obrir les llistes "en qualsevol moment", sempre que hi hagi "un gest" del Departament d'Ensenyament per reconèixer la tasca dels tutors.
"Encara que sigui a uns mesos vista, nosaltres no tenim problema a tornar a formar professors", assenyala Pérez.
Amb tot, cal recordar que aquest curs hi ha 1.350 alumnes que estan cursant el màster de professorat i que, per tant, hauran de fer les pràctiques.
D'aquests, 120 ho estan fent a la Universitat de Girona (UdG) una de les afectades per qüestions de proximitat.
Malgrat que les pràctiques comencen a principis d'any, els alumnes han d'escollir centre en les properes setmanes.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Com que la Generalitat no paga els tutors de professors practicants, els instituts de la comarca de Girona i Pla de l'Estany no acceptaran professors de pràctiques. Els instituts del Gironès i el Pla de l'Estany ho consideren un \"greuge comparatiu\" amb la resta de docents de l'Estat i també asseguren que es tracta d'una \"qüestió de dignitat\".",
"a2": "Els instituts del Gironès i Pla de l’Estany protesten pel decret de la Generalitat que impedeix remunerar econòmicament els tutors de professors en pràctiques. Accepten només un practicant per centre, per no deixar de ser centres formadors. Denuncien el greuge comparatiu amb els docents de la resta de l’Estat i amb els tutors universitaris, que sí que cobren per aquesta feina.",
"a3": "Els instituts del Gironès i el Pla de l'Estany no admeten professors en pràctiques degut al decret de la Generalitat que prohibeix remunerar econòmicament els seus tutors. Els centres lamenten el “greuge comparatiu” amb la resta de l’Estat i asseguren que l’increment de feina que els suposa no troba compensació econòmica ni amb una reducció de l’horari."
},
"extractive": {
"a1": "El motiu és que la Generalitat ha emès un decret que prohibeix remunerar els tutors econòmicament, un fet que els centres consideren que genera un \"greuge comparatiu evident\" amb la resta de docents de l'Estat.\nEl representant de la Junta de Directors del Gironès i Pla de l'Estany, Víctor Pérez, lamenta que \"se'ls tracti diferent\", i assegura que viuen \"situacions ridícules\" per culpa d'aquest fet.\nPérez explica que aquests centres moltes vegades els envien la documentació necessària per poder abonar la remuneració al professor, però es troben que els han de contestar recordant-los que \"a Catalunya no poden cobrar per fer aquesta feina\".\nEl decret que impedeix remunerar els tutors dels professors en pràctiques ha fet que els directors es neguessin a acceptar més d'un alumne docent per centre.",
"a2": "El motiu és que la Generalitat ha emès un decret que prohibeix remunerar els tutors econòmicament, un fet que els centres consideren que genera un \"greuge comparatiu evident\" amb la resta de docents de l'Estat.\nEl representant de la Junta de Directors del Gironès i Pla de l'Estany, Víctor Pérez, lamenta que \"se'ls tracti diferent\", i assegura que viuen \"situacions ridícules\" per culpa d'aquest fet.\nPérez explica que aquests centres moltes vegades els envien la documentació necessària per poder abonar la remuneració al professor, però es troben que els han de contestar recordant-los que \"a Catalunya no poden cobrar per fer aquesta feina\".\nEls directors, però, no tanquen la porta a tornar obrir les llistes \"en qualsevol moment\", sempre que hi hagi \"un gest\" del Departament d'Ensenyament per reconèixer la tasca dels tutors.",
"a3": "El motiu és que la Generalitat ha emès un decret que prohibeix remunerar els tutors econòmicament, un fet que els centres consideren que genera un \"greuge comparatiu evident\" amb la resta de docents de l'Estat.\nEl representant de la Junta de Directors del Gironès i Pla de l'Estany, Víctor Pérez, lamenta que \"se'ls tracti diferent\", i assegura que viuen \"situacions ridícules\" per culpa d'aquest fet.\nEl decret que impedeix remunerar els tutors dels professors en pràctiques ha fet que els directors es neguessin a acceptar més d'un alumne docent per centre. \nPérez explica que aquests centres moltes vegades els envien la documentació necessària per poder abonar la remuneració al professor, però es troben que els han de contestar recordant-los que \"a Catalunya no poden cobrar per fer aquesta feina\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els instituts de la comarca de Girona i Pla de l'Estany no accepten professors en pràctiques.",
"a2": "La Generalitat ha decidit no pagar els tutors de professors practicants, per això els instituts gironins no accepten docents en pràctiques.",
"a3": "Els instituts del Gironès i el Pla de l'Estany no acullen professors en pràctiques perquè Ensenyament no paga els tutors."
}
}
|
1,437 |
Barcelona ajudarà 15 venedors ambulants a canviar el «top manta» per fires legals
|
L'Ajuntament tutela la cooperativa Diomcoop, amb la qual els manters deixaran l'activitat il·legal i podran aconseguir papers | El tinent d'alcalde Gerardo Pisarello afirma que la iniciativa no acabarà de cop amb el comerç no autoritzat però "demostra que hi ha alternativa"
|
La cooperativa que tutela l'Ajuntament de Barcelona perquè els venedors ambulants irregulars tinguin una alternativa ja està en marxa.
D'entrada hi participen 15 manters –bona part d'ells d'origen senegalès- que no deixaran la venda ambulant, però la passaran a fer legalment a partir de l'estiu en parades de fires i mercats.
Tindran productes artesans i de comerç just com peces de roba, bijuteria, sabateria i mobles, una activitat que els permetrà regularitzar la seva situació i tenir papers.
El tret de sortida de la cooperativa l'ha encapçalat aquest dijous el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, en un acte al Centre Cívic Pati Llimona amb una nodrida presència de la comunitat subsahariana i les entitats que han contribuït a fer-la possible.
Segons Pisarello, la cooperativa és un projecte "genuïnament barceloní" amb la qual els manters passaran a "vendre productes legals com qualsevol altre comerciant de la ciutat".
El tinent d'alcalde calcula que en temporada baixa hi ha uns 200 manters a la ciutat, però l'estiu passat en van arribar a haver-hi uns 800, de manera que la cooperativa donarà resposta a una part del col·lectiu.
No obstant això, el consistori preveu donar sortida a 85 manters: una trentena en total amb la cooperativa quan estigui a ple rendiment i 54 a través de plans d'ocupació, com el que està en marxa perquè facin de peixaters a Mercabarna.
Pisarello ha reconegut que la cooperativa "no resoldrà la venda ambulant no autoritzada de la nit al dia", però el veu "un pas molt important" i considera que és un projecte de dignitat que "demostra que hi ha alternativa a la il·legalitat no buscada".
A més, ha reivindicat que no hi ha precedents a la resta de l'Estat: cal buscar-los a l'estranger, en ciutats com Vancouver (Canadà) i Durban (Sud-àfrica), per trobar com incorporar els manters en mercats.
Compromesos 234 punts de venda
Els manters ja tenen compromeses 234 parades en les fires i mercats que se celebrin durant el primer any.
Es podran trobar en les fires de Comerç al Carrer dels districtes, el mercat de Fleedonia, Flea Market, el Rastro de la Virgen, el Mercat de Segona Mà de Sants, el Traster de Can Ricart i algunes botigues d'artesans que han ofert espai de venda.
Els responsables de la cooperativa calculen que, perquè sigui viable, haurien d'arribar als 500 punts de venda.
Dels 15 membres de la cooperativa, 12 són homes i 3 dones; i també 12 no tenen papers i 3, sí, entre ells la presidenta, Ndaye Fatou Mbaye.
Es preveu que cada any s'incorporin unes 5-10 persones a la iniciativa, amb la idea que la cooperativa pugui arribar a tenir fins a 30 membres.
La idea és que cada manter s'hi estigui un any, que és el temps necessari per tramitar la regularització amb la Subdelegació del Govern, de manera que els integrants rotaran.
Rere la manta "hi ha valors i molta dignitat"
Per ara els 15 integrants de la cooperativa reben una ajuda municipal de 500 euros al mes, a l'espera que arribin els ingressos.
La presidenta de la cooperativa espera que la iniciativa doni resposta a les necessitats d'inclusió social i laboral del col·lectiu, i ha defensat que també és "necessari canviar les mirades de la societat".
Segons Mbaye, "rere la manta hi ha valors, potencialitat i molta dignitat", i ha demanat que els manters deixin de ser "invisibilitzats i perseguits".
El nom de la cooperativa, Diomcoop, ja és una declaració d'intencions: diom és una paraula wòlof (llengua del Senegal i de Gàmbia) que significa "dignitat, hospitalitat i la fortalesa interior" que tenen per aixecar-se cada dia, agafar la manta i sortir al carrer amb "tots els riscos" que s'hi poden trobar, ha relatat.
"És força interior per escollir en qualsevol circumstància el camí del bé", ha remarcat.
Suport del Govern per estendre la fórmula barcelonina
Pisarello ha remarcat que l'Ajuntament té el suport del Govern català per fer que la via barcelonina també "sigui alternativa" en altres ciutats.
|
[
"barcelona: manters"
] |
nació digital
|
{
"abstractive": {
"a1": "El tinent d'alcalde Gerardo Pisarello diu que la cooperativa Diomcoop té com a finalitat que els manters deixin l'activitat il·legal i puguin aconseguir papers treballant a fires legals. El polític ha dit també que la iniciativa no acabarà de cop amb el comerç no autoritzat però demostra que hi ha alternativa.",
"a2": "L’Ajuntament de Barcelona ajuda 15 venedors ambulants a entrar en el circuit legal d’artesania a través de la cooperativa Diomcoop. Així els manters podran aconseguir papers i regularitzar-se. L’objectiu és ajudar uns trenta manters amb la cooperativa i 54 a través de plans d’ocupació. Els venedors ja han compromès 234 parades en fires, mercats i espais dins de botigues d’artesans.",
"a3": "L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa la cooperativa Diomcoop, que dona feina a manters sense papers com a venedors ambulants legals de fires i mercats amb l’objectiu de regularitzar la seva situació. Pisarello ha precisat que el projecte arrenca amb 15 subsaharians que vendran productes artesans i de comerç just, però que es pretén arribar a ocupar 85 manters."
},
"extractive": {
"a1": "D'entrada hi participen 15 manters –bona part d'ells d'origen senegalès- que no deixaran la venda ambulant, però la passaran a fer legalment a partir de l'estiu en parades de fires i mercats. \nPisarello ha reconegut que la cooperativa \"no resoldrà la venda ambulant no autoritzada de la nit al dia\", però el veu \"un pas molt important\" i considera que és un projecte de dignitat que \"demostra que hi ha alternativa a la il·legalitat no buscada\".\nLa idea és que cada manter s'hi estigui un any, que és el temps necessari per tramitar la regularització amb la Subdelegació del Govern, de manera que els integrants rotaran.\nEl nom de la cooperativa, Diomcoop, ja és una declaració d'intencions: diom és una paraula wòlof (llengua del Senegal i de Gàmbia) que significa \"dignitat, hospitalitat i la fortalesa interior\" que tenen per aixecar-se cada dia, agafar la manta i sortir al carrer amb \"tots els riscos\" que s'hi poden trobar, ha relatat.",
"a2": "D'entrada hi participen 15 manters –bona part d'ells d'origen senegalès- que no deixaran la venda ambulant, però la passaran a fer legalment a partir de l'estiu en parades de fires i mercats.\nPisarello ha reconegut que la cooperativa \"no resoldrà la venda ambulant no autoritzada de la nit al dia\", però el veu \"un pas molt important\" i considera que és un projecte de dignitat que \"demostra que hi ha alternativa a la il·legalitat no buscada\".\nLa idea és que cada manter s'hi estigui un any, que és el temps necessari per tramitar la regularització amb la Subdelegació del Govern, de manera que els integrants rotaran.\nEl nom de la cooperativa, Diomcoop, ja és una declaració d'intencions: diom és una paraula wòlof (llengua del Senegal i de Gàmbia) que significa \"dignitat, hospitalitat i la fortalesa interior\" que tenen per aixecar-se cada dia, agafar la manta i sortir al carrer amb \"tots els riscos\" que s'hi poden trobar, ha relatat.",
"a3": "D'entrada hi participen 15 manters –bona part d'ells d'origen senegalès- que no deixaran la venda ambulant, però la passaran a fer legalment a partir de l'estiu en parades de fires i mercats. \nPisarello ha reconegut que la cooperativa \"no resoldrà la venda ambulant no autoritzada de la nit al dia\", però el veu \"un pas molt important\" i considera que és un projecte de dignitat que \"demostra que hi ha alternativa a la il·legalitat no buscada\".\nTindran productes artesans i de comerç just com peces de roba, bijuteria, sabateria i mobles, una activitat que els permetrà regularitzar la seva situació i tenir papers. \nNo obstant això, el consistori preveu donar sortida a 85 manters: una trentena en total amb la cooperativa quan estigui a ple rendiment i 54 a través de plans d'ocupació, com el que està en marxa perquè facin de peixaters a Mercabarna."
},
"extreme": {
"a1": "A Barcelona es vol oferir els manters l'opció de deixar el comerç il·legal a canvi de papers per fires legals.",
"a2": "Quinze venedors ambulants vendran artesania a fires legals gràcies a una cooperativa tutelada per l’Ajuntament de Barcelona.",
"a3": "L’Ajuntament de Barcelona crea una cooperativa d’inserció laboral que donarà feina legal a un grup de manters."
}
}
|
2,663 |
Cs recorre al TC la resolució que permet que Puigdemont, Comín i Ponsatí es presentin a les eleccions europees
|
El partit taronja considera "inadmissible" que un "fugat de la justícia i que treballa contra Espanya tingui privilegis i representi" l'Estat a Europa
|
Cs ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la resolució dels tribunals del contenciós-administratiu de Madrid que permet que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees, segons ha anunciat aquest dimecres a la tarda el partit taronja.
Els tribunals ordinaris van avalar que els líders independentistes a l'estranger siguin candidats de Lliures per Europa (Junts), en línia amb el criteri expressat pel Tribunal Suprem i la línia argumental de la Fiscalia -que donaven la raó a la defensa-, i van deixar sense efecte la decisió d'excloure'ls de la Junta Electoral Central (JEC).
En un comunicat, el partit taronja ha considerat "inadmissible" i una "vergonya que un "fugat de la justícia i que treballa contra Espanya tingui privilegis i representi" l'Estat a Europa.
El PP també va anunciar dilluns que presentaria un recurs al TC per la decisió de la justícia ordinària.
La JEC havia donat la raó a PP i Cs que van presentar recursos per demanar excloure'ls.
Els escrits al·legaven que Puigdemont, Comín i Ponsatí no eren elegibles perquè no estan inscrits al cens de residents absents i segueixen inscrits al cens de l'Estat tot i no residir-hi la qual cosa consideren una "irregularitat" que els converteix en "inelegibles".
En el cas dels populars, també adduïen que la situació de "rebel·lia processal penal" dels tres candidats els inhabilita per ser candidats.
Al recurs, Cs demana que es deixi sense efecte la resolució de la justícia ordinària i torni a donar-se validesa a la de la JEC.
El partit taronja al·lega que la sentència vulnera el dret a la igualtat i també el dret a la tutela judicial efectiva.
La sala primera TC es reunirà dijous al llarg del dia per resoldre el recurs d'empara, segons han explicat fonts jurídiques, i els magistrats tenen fins la mitjanit del mateix dijous per pronunciar-se.
El partit taronja al·lega que s'està vulnerant el dret a la igualtat perquè la resolució reconeix que els tres candidats no s'han inscrit al cens de residents absents i, tot i això, no els considera inelegibles.
"S'ha produït una excepció concreta al compliment de la regulació orgànica aplicable a tots els altres candidats", denuncia.
La resolució dels jutjats de Madrid recordava -com la Fiscalia- que tots tres consten al cens electoral i per tant en el sistema actual són també elegibles.
"Està clar que mentre no s'adoptin els acords pels òrgans competents per donar de baixa del padró d'habitants [els tres candidats] ha de mantenir-se la inscripció no només perquè tot ciutadà té dret a ser escoltat en qualsevol procediment que s'afecti, sinó perquè el document oficial acredita l'alta a un municipi".
"No existeix cap raó que justifiqui la decisió i la conseqüència assolida", diu el text de Cs, que cita jurisprudència del TC que vincula el dret de sufragi amb la inscripció censal i el "caràcter rellevant i determinant" del tràmit i recorda que només poden ser elegibles aquelles persones que també són electores.
Cs argumenta que la situació censal dels tres candidats és "irregular" perquè no haurien de constar al cens de residents a l'Estat sinó al d'absents i apunta que la mateixa sentència dels jutjats de Madrid ho reconeix.
"No hi ha dubte que l'anòmala inscripció censal és una irregularitat en els termes del article 47 de la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General)", afirma Cs al recurs.
Una irregularitat que, segons el partit taronja, valida la JEC per excloure les candidatures.
La sentència que ara recorre Cs també recull el criteri del Suprem que només es poden excloure les persones que incompleixin les premisses establertes a la Llei Orgànica del Règim Electoral General i entre aquestes no hi figura el fet de trobar-se en rebel·lia.
A més, recollien també a jurisprudència del propi Suprem que estableix que cal fer una interpretació de l'ordenament jurídic "en el sentit més favorable a l'exercici dels drets fonamentals d'especial rellevància al procés electoral".
Cs també sosté que la sentència que avala les candidatures vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva i assegura que els tribunals ordinaris no han entrat en el fons de la qüestió plantejada pels recursos a la JEC i considera que inaplica una regulació que conté la llei electoral en relació al requisit de la inscripció censal.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Ciutadans considera que és inadmissible que persones fugades de la justícia i que van en contra d'Espanya tinguin privilegis i representin l'Estat a Europa. El partit taronja presenta un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la resolució dels tribunals del contenciós administratiu de Madrid que permet que Puigdemont, Comín i Ponsatí concorrin a les eleccions europees.",
"a2": "Ciutadans presenta recurs davant el Tribunal Constitucional per la resolució dels tribunals de Madrid que permet que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees. La Junta Electoral Central ja els havia exclòs, però la justícia ordinària els va avalar. Cs argumenta que no han regularitzat la seva situació al cens electoral i són “inelegibles”.",
"a3": "Cs ha presentat un recurs d’empara al TC contra la resolució judicial ordinària que permet que Puigdemont, Comín i Ponsatí es presentin a les eleccions europees. El partit taronja denuncia que els tres polítics no consten al cens de residents absents i que aquesta irregularitat els invalida com a candidats, tal i com la JEC també havia considerat."
},
"extractive": {
"a1": "Cs ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la resolució dels tribunals del contenciós-administratiu de Madrid que permet que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees, segons ha anunciat aquest dimecres a la tarda el partit taronja.\nCs també sosté que la sentència que avala les candidatures vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva i assegura que els tribunals ordinaris no han entrat en el fons de la qüestió plantejada pels recursos a la JEC i considera que inaplica una regulació que conté la llei electoral en relació al requisit de la inscripció censal.\nEl partit taronja al·lega que s'està vulnerant el dret a la igualtat perquè la resolució reconeix que els tres candidats no s'han inscrit al cens de residents absents i, tot i això, no els considera inelegibles.",
"a2": "Cs ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la resolució dels tribunals del contenciós-administratiu de Madrid que permet que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees, segons ha anunciat aquest dimecres a la tarda el partit taronja.\nLa JEC havia donat la raó a PP i Cs que van presentar recursos per demanar excloure'ls.\nEl partit taronja al·lega que s'està vulnerant el dret a la igualtat perquè la resolució reconeix que els tres candidats no s'han inscrit al cens de residents absents i, tot i això, no els considera inelegibles.\nCs també sosté que la sentència que avala les candidatures vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva i assegura que els tribunals ordinaris no han entrat en el fons de la qüestió plantejada pels recursos a la JEC i considera que inaplica una regulació que conté la llei electoral en relació al requisit de la inscripció censal.",
"a3": "Cs ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la resolució dels tribunals del contenciós-administratiu de Madrid que permet que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Antoni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees, segons ha anunciat aquest dimecres a la tarda el partit taronja.\nCs també sosté que la sentència que avala les candidatures vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva i assegura que els tribunals ordinaris no han entrat en el fons de la qüestió plantejada pels recursos a la JEC i considera \nEls tribunals ordinaris van avalar que els líders independentistes a l'estranger siguin candidats de Lliures per Europa (Junts), en línia amb el criteri expressat pel Tribunal Suprem i la línia argumental de la Fiscalia -que donaven la raó a la defensa-, i van deixar sense efecte la decisió d'excloure'ls de la Junta Electoral Central (JEC).\nEn un comunicat, el partit taronja ha considerat \"inadmissible\" i una \"vergonya que un \"fugat de la justícia i que treballa contra Espanya tingui privilegis i representi\" l'Estat a Europa.\nEls escrits al·legaven que Puigdemont, Comín i Ponsatí no eren elegibles perquè no estan inscrits al cens de residents absents i segueixen inscrits al cens de l'Estat tot i no residir-hi la qual cosa consideren una \"irregularitat\" que els converteix en \"inelegibles\"."
},
"extreme": {
"a1": "Cs presenta un recurs contra la resolució dels tribunals que permet Puigdemont, Comín i Ponsatí concórrer a les eleccions europees.",
"a2": "Puigdemont, Comín i Ponsatí no són elegibles a les eleccions europees, segons el recurs de Cs al Tribunal Constitucional.",
"a3": "Cs intenta evitar la candidatura europea de Puigdemont, Comín i Ponsatí presentant un recurs d’empara al TC."
}
}
|
2,825 |
Girona és la demarcació que ha perdut menys pimes i grans empreses durant la crisi, i Lleida la que més
|
El caràcter familiar de les firmes i el fet que moltes d'elles es concentrin al sector serveis, principals motius de supervivència
|
Girona és la demarcació que ha perdut menys pimes i grans empreses durant la crisi econòmica, i Lleida la que més.
El caràcter familiar de les firmes (aquí, no es depèn de capital extern), la seva dimensió (moltes tenen entre 10 i 50 treballadors) i la preeminència del sector serveis són els principals motius que expliquen que al territori hi hagi més supervivència empresarial que no a la resta del país.
Aquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula un estudi de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, que analitza l'evolució de les empreses catalanes entre els anys 2006 i 2016.
L'estudi posa de relleu que, a tot arreu, l'empresa familiar ha resistit millor les estocades de la crisi.
I també permet trencar tòpics, com ara que a partir dels 40 anys de vida les empreses no familiars sobreviuen més que no pas les familiars.
L'estudi elaborat per la càtedra de la UdG analitza la supervivència empresarial a Catalunya al llarg de la darrera dècada.
S'ha pres com a base una mostra de 629 firmes que eren actives fa una dècada (excloent les microempreses) i que, extrapolant dades, n'arriben a representar més de 40.100 de tot el país.
D'aquestes, set de cada deu eren familiars i el 88% tenien menys de 50 treballadors.
Tirant endavant en el temps, i comparant-ne la situació d'aleshores amb l'actual, l'estudi ja conclou d'entrada que la crisi ha fet desaparèixer el 27% de les empreses catalanes.
La càtedra analitza després la tipologia d'aquelles que, malgrat les estocades de la crisi, han aconseguir mantenir-se.
I d'això, se'n desprèn una segona conclusió.
"Les empreses familiars sobreviuen més que no pas les no familiars", subratlla la directora de la càtedra, Pilar Marquès.
Actualment, de la mostra inicial, hi ha 457 firmes que es mantenen actives; i d'aquestes, 317 tenen capital familiar.
Lleida, el territori amb més mortalitat
A l'hora d'analitzar la mortalitat empresarial, l'estudi també es fixa en quines són les demarcacions que han perdut més pimes i grans empreses al llarg de la darrera dècada.
Extrapolant dades, la Càtedra d'Empresa Familiar conclou que a Lleida és on se n'han perdut més (un 29,4%).
A aquesta demarcació, la segueixen Barcelona (28.9%), Tarragona (25%) i, en darrer lloc, Girona (21,6%).
Per a Pilar Marquès, no hi ha un sol factor –sinó diversos- que expliquin per què a les comarques gironines hi ha més supervivència empresarial.
D'entrada, el caràcter familiar de moltes firmes (cosa que fa que no estiguin lligades per la dependència excessiva de capital extern).
Però també la dimensió (quants menys treballadors, més supervivència) i els sectors on es mouen.
"A Girona, hi ha més empreses de serveis que en altres territoris, i això ajuda", precisa la directora de la càtedra.
El secretari-director de la Cambra de Comerç, Eduard Torrent, no amaga que l'estudi posa una dada nova damunt la taula.
A la demarcació, la gran majoria del teixit empresarial està format per microempreses.
L'estudi de la càtedra, però, se centra en aquelles que tenen més de deu treballadors.
"Moltes vegades es parla que, al territori, les empreses mitjanes no són prou fortes perquè els hi falta dimensió; i aquest estudi ho desmenteix", precisa.
Per la seva banda, el vicepresident de la Cambra, Jaume Fàbrega, hi afegeix que l'estudi trenca una llança a favor de les petites i mitjanes empreses.
"En general, es diu que una empresa, quan més gran és, més fàcil ho té per sobreviure", indica.
I subratlla, recordant les teories de Darwin: "No té més capacitat d'adaptació el més gran sinó el més intel·ligent, i a vegades aquest és el més petit".
Trencar tòpics
La directora de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar també explica, per altra banda, que l'estudi de supervivència empresarial permet "trencar tòpics".
Per una banda, perquè conclou que al llarg de la darrera dècada, arreu de Catalunya, les empreses familiars de nova creació han sobreviscut més que les no familiars.
"És a dir, que la família acompanya l'emprenedoria", precisa Marquès.
I per altra banda, perquè l'estudi també desmenteix la creença que les empreses no familiars –per extensió, les grans- sobreviuen més a mesura que sumen anys.
"Veiem com, en empreses joves, la mortalitat és elevada tant en unes com en altres; però en el moment en què les firmes superen els 30 anys, desapareixen més empreses no familiars que no pas familiars", conclou Marquès.
|
[] |
acn
|
{
"abstractive": {
"a1": "Girona és la província catalana on han tancat menys pimes i grans empreses durant la crisi econòmica, i Lleida la que més. Segons un estudi de la UdG, que analitza l’evolució de les empreses catalanes, el motiu es deu a tres factors: el caràcter familiar de les empreses, la seva dimensió no massa gran i la preeminència del sector serveis.",
"a2": "La Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar ha realitzat un estudi sobre l'evolució de les empreses catalanes de més de 10 treballadors, entre el 2006 i el 2016. L'estudi s'ha basat en 629 firmes, i demostra que les empreses familiars han sobreviscut millor a la crisi. Lleida és la que ha perdut més empreses, un 29,4%, i Girona la que menys.",
"a3": "Un estudi centrat en l'evolució empresarial catalana entre el 2006 i el 2016 desmenteix que les empreses grans i no familiars tinguin més supervivència. També conclou que la província de Girona ha perdut menys empreses durant la crisi gràcies al fet que són pimes familiars i dedicades a serveis, i Lleida la que més."
},
"extractive": {
"a1": "Girona és la demarcació que ha perdut menys pimes i grans empreses durant la crisi econòmica, i Lleida la que més.\nAquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula un estudi de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, que analitza l'evolució de les empreses catalanes entre els anys 2006 i 2016.\n\"Les empreses familiars sobreviuen més que no pas les no familiars\", subratlla la directora de la càtedra, Pilar Marquès.\nLa directora de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar també explica, per altra banda, que l'estudi de supervivència empresarial permet \"trencar tòpics\".",
"a2": "Girona és la demarcació que ha perdut menys pimes i grans empreses durant la crisi econòmica, i Lleida la que més.\nAquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula un estudi de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, que analitza l'evolució de les empreses catalanes entre els anys 2006 i 2016.\n\"Les empreses familiars sobreviuen més que no pas les no familiars\", subratlla la directora de la càtedra, Pilar Marquès.\nLa directora de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar també explica, per altra banda, que l'estudi de supervivència empresarial permet \"trencar tòpics\".",
"a3": "Girona és la demarcació que ha perdut menys pimes i grans empreses durant la crisi econòmica, i Lleida la que més.\nEl caràcter familiar de les firmes (aquí, no es depèn de capital extern), la seva dimensió (moltes tenen entre 10 i 50 treballadors) i la preeminència del sector serveis són els principals motius que expliquen que al territori hi hagi més supervivència empresarial que no a la resta del país. \nAquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula un estudi de la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar, que analitza l'evolució de les empreses catalanes entre els anys 2006 i 2016.\nTirant endavant en el temps, i comparant-ne la situació d'aleshores amb l'actual, l'estudi ja conclou d'entrada que la crisi ha fet desaparèixer el 27% de les empreses catalanes."
},
"extreme": {
"a1": "Lleida és la demarcació catalana que ha perdut més pimes i grans empreses al llarg de la crisi econòmica.",
"a2": "Un estudi de l'evolució d'empreses catalanes demostra que les empreses familiars han sobreviscut millor a la crisi.",
"a3": "Segons un estudi, una pime familiar sobreviu millor a la crisi i al pas del temps que una empresa gran."
}
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.