id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
1,901 | La Cambra de Comerç fixa el preu de venda de l'aeroport de Girona | L’entitat contacta amb empresaris, operadors i un banc per poder comprar l'equipament en cas que AENA ho permeti | L'aeroport de Girona.
Foto: ACN
Un estudi de la Cambra de Comerç fixa en un màxim de 82 milions d'euros (MEUR) el valor de venda de l'aeroport Girona-Costa Brava.
L'estudi analitza la rendibilitat de les instal·lacions i fixa aquest preu en el millor dels casos.
En una situació d'activitat mínima el preu rondaria els 30 MEUR.
A més d'encarregar l'informe, la Cambra ja ha contactat amb empresaris, operadors i un banc per poder tirar endavant la compra en cas que AENA ho permeti.
De moment, l'Estat tanca la porta a aquesta opció i deixa clar que vol privatitzar els 44 aeroports en bloc, adjudicant-los a un únic operador, però la Cambra confia que Europa no permeti aquest monopoli.
Dues alternatives
La Cambra de Comerç ja ha engegat el camí per tenir-ho tot a punt en cas que la privatització individual de l'aeroport de Girona-Costa Brava sigui una realitat.
D'entrada, allò que ha fet ha estat elaborar un estudi -que ja ha presentat a l'Estat- on avalua quin preu s'estaria disposat a pagar per adquirir la infraestructura, com a pas previ a la seva gestió.
El document planteja dues alternatives.
La primera estudia quin seria el valor de l'aeroport de Girona en funció de la seva rendibilitat (és a dir, el volum de negoci que mou).
Entre d'altres, s'han avaluat diferents escenaris, en funció dels aterratges i enlairaments que s'hi facin, i de la plantilla que hauria de tenir la infraestructura.
L'informe conclou que, en el millor dels casos, el preu de venda màxim de l'aeroport seria de 82 MEUR (és a dir, superant-se els 5 milions de passatgers).
I en el pitjor dels escenaris, si l'aeroport se situés per sota els 3 milions de viatgers, aquest valor disminuiria fins als 30,5 MEUR.
A més d'analitzar-ne la rendibilitat, l'estudi de la Cambra de Comerç també avalua quin seria el valor de l'aeroport en funció del patrimoni (és a dir, l'edifici de la terminal, les pistes, etc.).
En aquest cas, i prenent com a base dades d'Aena, l'informe el fixa en 79 MEUR, que pujarien fins a 133,52 si aquí s'hi afegís el deute que arrossega l'equipament (i que ara es troba en 53 MEUR).
Una dubtosa privatització en bloc
En paral·lel a la redacció de l'informe, la Cambra de Comerç també ha parlat amb empresaris, operadors -en concret, tres- i amb un banc per tirar endavant la compra de l'aeroport en cas que l'Estat ho permeti.
Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona, assegura que, a curt termini, Aena ja ha tancat la porta a desprendre's individualment dels aeroports, però que això no vol dir que, al final, la privatització en bloc acabi portant-se a terme.
De fet, Espadalé ja avança que Europa pot negar-se a aquesta aposta estatal, per la situació de monopoli que es generaria.
"A l'estat espanyol, significaria que hi hauria només un únic operador, que tindria fins al 60% de les accions", concreta.
El president també recorda el cas d'Anglaterra, on la Comissió Europea va obligar Ferrovial a fer marxa enrere i a vendre part de les accions que havia adquirit, per evitar que un únic operador es fes amb el pastís dels aeroports al Regne Unit.
Captar vols sense dependre de Madrid
La Cambra de Comerç explica que el seu objectiu és poder fixar un preu de venda per a l'aeroport Girona-Costa Brava en funció de la seva rendibilitat.
"Avui dia, amb la crisi econòmica, la majoria de les empreses es venen en funció dels beneficis i el volum de negoci, i no en base a les instal·lacions i el patrimoni que tenen", indica Domènec Espadalé.
El president també avança que, en cas que la privatització individualitzada de l'aeroport de Girona sigui un fet, qui el compraria seria un grup d'empreses.
"Nosaltres hi seríem al darrere, però qui adquiriria les instal·lacions i les gestionaria seria aquest lobby", ha concretat el president de la Cambra de Comerç.
A partir d'aquí, si s'obtingués la gestió des del territori, el president ja ha dit que el nou operador no dependria de les polítiques de Madrid per captar nous vols (entre d'altres, perquè podria abaixar taxes si així ho desitgés).
Per últim, Domènec Espadalé també ha explicat que, des de la Cambra, continuen desitjant que es pugui recuperar el vol entre Vilobí d'Onyar i Madrid.
"Tot i que ara es digui que amb el TAV no és necessari, nosaltres considerem que és bo que es pugui tornar a operar", ha conclòs. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Cambra de Comerç ha donat a conèixer la seva intenció de gestionar l’aeroport de Girona, en cas que l’Estat n’accepti la privatització individualitzada. De moment, ha encarregat un informe sobre el preu de la instal·lació i ha iniciat una ronda de contactes amb empreses, operadors i bancs per fer realitat la seva compra.",
"a2": "Un estudi de la Cambra de Comerç indica que, en el millor dels casos, la venda de l'aeroport de Girona-Costa Brava seria per un valor màxim de 82 milions d'euros. L'Estat, de moment, no ha obert la porta a aquesta opció, però la Cambra ja ha fet la seva feina prèvia per poder fer l'operació si Aena ho permetés.",
"a3": "La Cambra de Comerç de Girona ha realitzat un estudi per determinar el preu de venda de l’aeroport de Girona-Costa Brava, en cas que Aena permetés la seva venda individual. En funció de la rendibilitat de l’aeroport, l’informe conclou que el preu màxim de venda seria de 82 milions d’euros, mentre que el preu segons el patrimoni seria de 79 milions."
},
"extractive": {
"a1": "Un estudi de la Cambra de Comerç fixa en un màxim de 82 milions d'euros (MEUR) el valor de venda de l'aeroport Girona-Costa Brava.\nA més d'encarregar l'informe, la Cambra ja ha contactat amb empresaris, operadors i un banc per poder tirar endavant la compra en cas que AENA ho permeti.\nD'entrada, allò que ha fet ha estat elaborar un estudi -que ja ha presentat a l'Estat- on avalua quin preu s'estaria disposat a pagar per adquirir la infraestructura, com a pas previ a la seva gestió. \nEl president també avança que, en cas que la privatització individualitzada de l'aeroport de Girona sigui un fet, qui el compraria seria un grup d'empreses. ",
"a2": "Un estudi de la Cambra de Comerç fixa en un màxim de 82 milions d'euros (MEUR) el valor de venda de l'aeroport Girona-Costa Brava.\nL'estudi analitza la rendibilitat de les instal·lacions i fixa aquest preu en el millor dels casos.\nA més d'encarregar l'informe, la Cambra ja ha contactat amb empresaris, operadors i un banc per poder tirar endavant la compra en cas que AENA ho permeti.\nDe moment, l'Estat tanca la porta a aquesta opció i deixa clar que vol privatitzar els 44 aeroports en bloc, adjudicant-los a un únic operador, però la Cambra confia que Europa no permeti aquest monopoli.",
"a3": "Un estudi de la Cambra de Comerç fixa en un màxim de 82 milions d'euros (MEUR) el valor de venda de l'aeroport Girona-Costa Brava.\nA més d'encarregar l'informe, la Cambra ja ha contactat amb empresaris, operadors i un banc per poder tirar endavant la compra en cas que AENA ho permeti.\nLa primera estudia quin seria el valor de l'aeroport de Girona en funció de la seva rendibilitat (és a dir, el volum de negoci que mou).\nA més d'analitzar-ne la rendibilitat, l'estudi de la Cambra de Comerç també avalua quin seria el valor de l'aeroport en funció del patrimoni (és a dir, l'edifici de la terminal, les pistes, etc.)."
},
"extreme": {
"a1": "La Cambra de Comerç es prepara per a l’adquisició de l’aeroport de Girona, mentre espera l’autorització final d'Aena.",
"a2": "La Cambra de Comerç fixa el preu màxim de la venda de l'aeroport de Girona en 82 MEUR.",
"a3": "La Cambra de Comerç fixa el preu de venda de l’aeroport de Girona en un màxim de 82 milions d’euros."
}
} |
1,539 | La traïció dels líders | D'acord amb la seva força, la CUP ha de triar entre fer de Pep Consciències o arromangar-se per seguir avançant plegats amb la resta del republicanisme. Avui també són notícia Pablo Llarena i el Parlament, la primera ministra Sturgeon, els presos a Lledoners, l'aniversari del 17-A, els espais a Palau, el govern de Vichy i Òmnium | La CUP ha preferit no moure's de la zona de confort ideològic i no assumir que el fet que no hi hagués prou força per combatre l'Estat a camp obert -o així ho va creure un sector molt majoritari del republicanisme-, sumat a la repressió i al canvi de govern a Madrid, han alterat l'escenari.
És més còmode, encara que costi una enrabiada, no llegir el moment i refugiar-se en el que es va acordar fa un any.
Però els cupaires no en tenen d'altra que triar entre fer de Pep Consciències -com va fer Solidaritat abans d'extingir-se al Parlament amb López Tena proclamant a la nit electoral del 2012 que Catalunya "havia optat per l'extinció"- i deixar en minoria un govern independentista -que malauradament no té encara rumb-, o arromangar-se.
Arromangar-se amb renúncies als propis ritmes i empatia per intentar sumar i que la "nova etapa" de la que va parlar Torra -i que concretarà al setembre- serveixi per seguir avançant plegats i fent notar el seu accent.
Presons i exili.
I mentre tothom metabolitza el nou escenari Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn arriben avui a Lledoners, on es reuniran amb la resta de presos polítics homes.
Les entitats independentistes es manifestaran aquest vespre davant de la presó.
I Quim Torra va sopar ahir i mantindrà una reunió de treball avui amb Clara Ponsatí, l'exconsellera d'Ensenyament que s'ha mostrat crítica amb la gestió del procés que han fet els seus companys.
Avui el president es reuneix amb la primera ministra d'Escòcia, la també independentista Nicola Sturgeon.
Vist i llegit
La noticia, en aquest cas, no és d'ahir.
És d'abans d'ahir.
Però demostra com els presos polítics són precisament això, presos polítics (l'Estat no en reconeix l'existència com tampoc ho fan amb els seus Turquia, la Xina o Veneçuela i no ho feia Franco).
Ho són perquè ha estat el canvi polític -i no el de lleis o jutges- el que n'ha permès l'acostament que avui es completa i perquè les decisions que els afecten estan supeditades a l'actualitat política.
José María Brunet explicava dilluns en aquesta informació a La Vanguardia que Llarena tenia a punt la suspensió dels diputats processats, però que no l'havia volgut fer encara pública per no condicionar la cimera Sánchez-Torra d'aquell mateix dia a la Moncloa.
Ho va fer ahir.
Tot molt endreçat i propi d'un estat amb una indiscutible separació de poders.
Quim Torra fa dos mesos que és president de la Generalitat, però a Palau segueixen instal·lats en la provisionalitat.
Ni ell ocupa el despatx que tenia Carles Puigdemont (que diuen que segueix en obres) ni Elsa Artadi ocupa el de Jordi Turull.
Això ha obligat a un moviment a les dependències per acomodar els alts càrrecs, també alguns d'ERC adscrits a la Vicepresidència i que segueixen a la plaça de Sant Jaume.
No es pot dir, però, que a Palau vagin sobrats d'espais de treball i sales de reunions.
Tal dia com avui de l'any 1940 es formava a França el govern col·laboracionista de Vichy.
Derrotada pels nazis amb facilitat, amb París sotmès a la creu gammada, França va ser dividida en una zona ocupada i una altra "lliure" però regida pels aliats de Hitler.
El vell mariscal Pétain, glòria de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en el cap de l'"estat francès", nova denominació de la República.
La divisa "llibertat, igualtat, fraternitat" va ser substituïda per "treball, família i pàtria", instaurant-se una dictadura que va col·laborar en la persecució als jueus.
Només uns pocs es van enrolar en la Resistència, farcida de republicans espanyols i catalans, que va liderar el general De Gaulle.
Anys més tard, es construiria un dels grans mites del nacionalisme estatista francès: l'existència d'una França majoritàriament resistent.
Però mentre la guerra va somriure als nazis, Pétain era popular i De Gaulle un nom llunyà.
El col·laboracionisme és encara una pàgina incòmoda de l'imaginari francès.
Aquest documental de la televisió francesa ho aborda.
L'11 de juliol de 1961, avui fa 57 anys, durant la llarga nit del franquisme, cinc empresaris valents i compromesos amb el país van signar l'acta de constitució d'Òmnium Cultural.
Lluís Carulla, Joan B. Cendrós, Fèlix Millet, Pau Riera i Joan Vallvé van crear l'entitat en un moment històric marcat per la censura i la persecució de la cultura catalana.
Van fer de l'entitat una eina fonamental de resistència nacional i de suplència de les institucions culturals catalanes.
Des d'aleshores Òmnium, la principal entitat cívica i cultural del país, ha estat punt de referència amb les successives mobilitzacions a favor d'una Catalunya més justa i més lliure i motor de l'independentisme.
Òmnium, que ara presideix Jordi Cuixart i que ja ha superat els 100.000 socis, és ara víctima de la repressió pel procés sobiranista amb escorcolls a la seu, multes i l'empresonament del seu president.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi | [
"el despertador: 11 de juliol"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Quan fa 78 anys del naixement del règim de Vichy a França i 57 del d’Òmnium cultural a Catalunya, l’escenari independentista està complicat. Amb un govern espanyol més repressiu i els líders sobiranistes entrant a la presó, la CUP s’ha enrocat en la defensa d’acords passats en lloc d’ajudar a l’elaboració d’una estratègia més eficaç davant una nova situació.",
"a2": "La CUP haurà de triar entre deixar en minoria el govern independentista o renunciar a algunes qüestions per donar suport a Torra. D'altra banda, Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn es reuneixen amb els presos polítics a la presó de Lledoners, i Llarena tenia preparada la suspensió dels diputats processats, però no l'ha fet pública.",
"a3": "L'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i el trasllat de Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn a la presó de Lledoners han transformat l'escenari polític català. Davant d'aquest nou panorama, la CUP ha optat per reafirmar-se en les seves conviccions ideològiques i deixar en minoria el govern independentista encapçalat per Quim Torra, que continua instal·lat en la provisionalitat."
},
"extractive": {
"a1": "La CUP ha preferit no moure's de la zona de confort ideològic i no assumir que el fet que no hi hagués prou força per combatre l'Estat a camp obert -o així ho va creure un sector molt majoritari del republicanisme-, sumat a la repressió i al canvi de govern a Madrid, han alterat l'escenari.\nI mentre tothom metabolitza el nou escenari Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn arriben avui a Lledoners, on es reuniran amb la resta de presos polítics homes.\nTal dia com avui de l'any 1940 es formava a França el govern col·laboracionista de Vichy.\nDes d'aleshores Òmnium, la principal entitat cívica i cultural del país, ha estat punt de referència amb les successives mobilitzacions a favor d'una Catalunya més justa i més lliure i motor de l'independentisme. ",
"a2": "La CUP ha preferit no moure's de la zona de confort ideològic i no assumir que el fet que no hi hagués prou força per combatre l'Estat a camp obert -o així ho va creure un sector molt majoritari del republicanisme-, sumat a la repressió i al canvi de govern a Madrid, han alterat l'escenari.\nPerò els cupaires no en tenen d'altra que triar entre fer de Pep Consciències -com va fer Solidaritat abans d'extingir-se al Parlament amb López Tena proclamant a la nit electoral del 2012 que Catalunya \"havia optat per l'extinció\"- i deixar en minoria un govern independentista -que malauradament no té encara rumb-, o arromangar-se.\nI mentre tothom metabolitza el nou escenari Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn arriben avui a Lledoners, on es reuniran amb la resta de presos polítics homes.\nJosé María Brunet explicava dilluns en aquesta informació a La Vanguardia que Llarena tenia a punt la suspensió dels diputats processats, però que no l'havia volgut fer encara pública per no condicionar la cimera Sánchez-Torra d'aquell mateix dia a la Moncloa. ",
"a3": "La CUP ha preferit no moure's de la zona de confort ideològic i no assumir que el fet que no hi hagués prou força per combatre l'Estat a camp obert -o així ho va creure un sector molt majoritari del republicanisme-, sumat a la repressió i al canvi de govern a Madrid, han alterat l'escenari.\nPerò els cupaires no en tenen d'altra que triar entre fer de Pep Consciències -com va fer Solidaritat abans d'extingir-se al Parlament amb López Tena proclamant a la nit electoral del 2012 que Catalunya \"havia optat per l'extinció\"- i deixar en minoria un govern independentista -que malauradament no té encara rumb-, o arromangar-se.\nI mentre tothom metabolitza el nou escenari Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn arriben avui a Lledoners, on es reuniran amb la resta de presos polítics homes.\nJosé María Brunet explicava dilluns en aquesta informació a La Vanguardia que Llarena tenia a punt la suspensió dels diputats processats, però que no l'havia volgut fer encara pública per no condicionar la cimera Sánchez-Torra d'aquell mateix dia a la Moncloa."
},
"extreme": {
"a1": "Les notícies del dia parlen de la situació actual de l’independentisme, alhora que recorden la contribució d’Òmnium a la llibertat.",
"a2": "Rull, Turull i Forn es reuniran a Lledoners amb els presos polítics i hi haurà una manifestació davant la presó.",
"a3": "El canvi de govern a la Moncloa i el trasllat dels presos independentistes a Lledoners enceten un nou panorama polític."
}
} |
795 | Cs i PP fracassen en l’intent de prohibir els llaços grocs al carrer | La resta de grups tomba dues lleis que també imposaven sancions | L’endemà del 20-N, i que diversos locals de col·lectius i partits sobiranistes del Principat s’hagin llevat amb pintades, el Parlament de Catalunya debatia la prohibició dels llaços grocs a l’espai públic.
També feia pocs dies de l’atac al cotxe d’Alejandro Fernández i de la comparació que va fer Pablo Casado entre els llaços grocs i les marques que feien els nazis als comerços dels jueus.
Avui s’avaluaven dues proposicions de llei: una de Ciutadans i una altra del PP.
JxCat, ERC, els comuns i la CUP han tombat el doble intent de regular l’ús dels símbols a les institucions i a l’espai públic i preservar-ne allò que en diuen la ‘neutralitat’.
Les iniciatives donaven forma a les conegudes reivindicacions de Cs i del PP mentre a l’hemicicle, sobre la bancada del govern, els llaços grocs habituals evocaven l’absència dels diputats d’ERC i JxCat empresonats.
‘Volen imposar el totalitarisme estètic als carrers, a les places, a les platges’, ha denunciat la diputada del PP Andrea Levy.
El seu grup pretenia sancionar amb multes de100 a 6.000 euros els infractors de la prohibició dels símbols polítics a les institucions i al carrer.
Tant Levy com el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, han intervingut en castellà.
Quan ha començat, Carrizosa ha saludat els assistents i els qui més tard mirarien el debat per YouTube.
La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha somrigut des de l’escó.
‘Estan còmodes en l’abús’, ha dit Carrizosa a la majoria independentista.
Quan deia ‘abús’ es referia a la preeminència de símbols antirepressius i independentistes als carrers i les institucions.
La proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la ‘neutralitat’ institucional.
Ferran Pedret, del PSC, ha llegit una part de l’article 5 de la llei que volia aprovar Cs.
L’article diu que, per garantir la neutralitat que fixa la constitució espanyola, les institucions públiques catalanes vetllaran per a evitar que, a l’espai públic, es faci ús ‘de qualsevol pancarta, cartell, o qualsevol element amb missatge, anunci o comunicació de caràcter eminentment ideològic o polític o es manifestin per la seva exhibició i ús de determinades opcions polítiques’.
Si algú volgués col·locar cap símbol al carrer, en tot cas, hauria de demanar permís a l’autoritat competent.
‘No és una qüestió d’estelades i de llaços sinó de drets i llibertats de tots i totes’, ha dit Pedret.
Jenn Díaz, d’ERC, ha acusat el PP i Cs de voler fer una ‘neteja ideològica de l’espai públic’.
‘Quan hi hagi neutralitat als tribunals, trobaran neutralitat en tot allò que tant els preocupa’, els ha etzibat.
‘No es pot ser neutre i fer política alhora.
El lloc natural de la política, la reivindicació i la protesta és precisament l’espai públic, el carrer’: la diputada de JxCat Anna Geli ha argumentat així l’oposició a la pretesa regulació de l’espai públic de Cs i del PP.
La CUP ha definit els carrers com un espai de disputa de símbols, on es confronten les classes i hi ha una lluita social i política.
‘Hi ha en joc l’hegemonia del llenguatge mitjançant el qual interpretem la vida’, ha al·legat Carles Riera del faristol estant.
Ara mateix, segons la CUP, a l’espai públic hi ha una disputa entre l’antic règim del 78 i el nou projecte democràtic i d’autodeterminació que creix.
JxCat també ha recordat que el llaç groc neix d’una conseqüència: ‘l’empresonament injust dels dirigents polítics que fa un any que són a la presó i a l’exili’.
Díaz els oferia una solució perquè desapareguessin: ‘Saben com es resol tot això?
Amb una urna, amb una papereta, amb una pregunta, i deixant que la gent d’aquest país voti i decideixi’.
ERC ha recordat que encara hi ha símbols franquistes als carrers.
La resposta de Carrizosa no ha trigat a arribar: ells que han governat, a diferència de Cs, havien d’haver-los retirat.
‘Facin-ho.
A mi què m’explica, senyora?’
S’ha aprovat amb l’aval dels independentistes catalans, PNB, EH Bildu i Units Podem.
Al Parlament de Catalunya, el diputat dels comuns Lucas Ferro, que va entrar-hi quan va plegar Xavier Domènech, ha acusat Arrimadas de caure en el ‘patetisme parlamentari’.
Ho deia pel dia en què Arrimadas va exhibir una bandera espanyola a l’hemicicle.
Ferro ha acusat Cs de voler instrumentalitzar políticament els símbols oficials.
Amb la criminalització dels CDR i vetant les investigacions a la casa reial, segons Ferro, es ‘defensa la impunitat dels poderosos’ i es vol aplicar ‘el dret penal de l’enemic contra els dissidents’.
Els comuns han insistit que la majoria que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa ara pot ajudar a entrar en una nova etapa que afavoreixi Catalunya i l’estat espanyol.
Levy, en canvi, ha vist el PSC lligat amb un llaç groc a la cadira de la Moncloa.
Cs i el PP han deixat clar que perseveraran en l’intent d’eliminar els llaços grocs de les places i les institucions. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament ha votat en contra de dues proposicions de llei, presentades pel PP i Cs, que volien garantir la neutralitat ideològica als espais públics i institucionals, obligant la retirada dels llaços grocs. Mentre que els comuns han trobat patètica la guerra de símbols, els independentistes han reivindicat precisament els carrers com a lloc de lluita i manifestació política.",
"a2": "Ciutadans i el Partit Popular han intentat prohibir els llaços grocs al carrer, amb dues proposicions de llei per regular l’ús dels símbols a les institucions i a l’espai públic. JxCat, ERC, els comuns i la CUP han frenat aquests dos intents, argumentant que el lloc apropiat per reivindicar i protestar és precisament el carrer.",
"a3": "A petició de Ciutadans i el Partit Popular, el Parlament català ha debatut dues proposicions de llei per prohibir els llaços grocs als espais públics. La proposta de Ciutadans també establia que Mossos d'Esquadra i Policia Local vigilessin els espais públics per assegurar-ne la neutralitat ideològica. JxCat, ERC, els comuns i la CUP han tombat ambdues propostes."
},
"extractive": {
"a1": "JxCat, ERC, els comuns i la CUP han tombat el doble intent de regular l’ús dels símbols a les institucions i a l’espai públic i preservar-ne allò que en diuen la ‘neutralitat’.\nLa proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la ‘neutralitat’ institucional.\nLa CUP ha definit els carrers com un espai de disputa de símbols, on es confronten les classes i hi ha una lluita social i política. \nAl Parlament de Catalunya, el diputat dels comuns Lucas Ferro, que va entrar-hi quan va plegar Xavier Domènech, ha acusat Arrimadas de caure en el ‘patetisme parlamentari’. ",
"a2": "L’endemà del 20-N, i que diversos locals de col·lectius i partits sobiranistes del Principat s’hagin llevat amb pintades, el Parlament de Catalunya debatia la prohibició dels llaços grocs a l’espai públic.\nJxCat, ERC, els comuns i la CUP han tombat el doble intent de regular l’ús dels símbols a les institucions i a l’espai públic i preservar-ne allò que en diuen la ‘neutralitat’.\nLa proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la ‘neutralitat’ institucional.\nEl lloc natural de la política, la reivindicació i la protesta és precisament l’espai públic, el carrer’: la diputada de JxCat Anna Geli ha argumentat així l’oposició a la pretesa regulació de l’espai públic de Cs i del PP.",
"a3": "L’endemà del 20-N, i que diversos locals de col•lectius i partits sobiranistes del Principat s’hagin llevat amb pintades, el Parlament de Catalunya debatia la prohibició dels llaços grocs a l’espai públic.\nJxCat, ERC, els comuns i la CUP han tombat el doble intent de regular l’ús dels símbols a les institucions i a l’espai públic i preservar-ne allò que en diuen la ‘neutralitat’.\nLa proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la ‘neutralitat’ institucional.\nEl lloc natural de la política, la reivindicació i la protesta és precisament l’espai públic, el carrer’: la diputada de JxCat Anna Geli ha argumentat així l’oposició a la pretesa regulació de l’espai públic de Cs i del PP."
},
"extreme": {
"a1": "Garrotada del Parlament a PP i Cs, en relació amb l’ús de simbologia sobiranista als espais comuns.",
"a2": "JxCat, ERC, els comuns i la CUP tomben els dos intents de Cs i PP de prohibir els llaços grocs.",
"a3": "Cs i PPC proposen sense èxit al Parlament de Catalunya dues lleis per prohibir els llaços grocs al carrer."
}
} |
2,970 | Gairebé 200 alcaldes han subscrit la carta que demana a Sánchez que "rectifiqui" i no retalli en polítiques d'ocupació | A tota Catalunya, l'Estat preveu reduir l'aportació que va fer l'any passat en 215 MEUR | Gairebé 200 alcaldes i alcaldesses catalans ja han subscrit la carta que demana al president espanyol, Pedro Sánchez, que rectifiqui i no retalli en un 55% els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació.
En concret, l'escrit que va impulsar el món local aquest passat cap de setmana ja suma 189 adhesions de diferents sensibilitats polítiques, com els alcaldes de Terrassa, Celrà o l'alcaldessa de Girona.
En aquesta ciutat, la retallada suposarà passar de gestionar 3,5 milions d'euros (MEUR) per a polítiques actives d'ocupació a tenir-ne tan sols 1,3.
A tota Catalunya, l'Estat preveu retallar 215 MEUR.
Els alcaldes sostenen que això els deixarà "sense recursos" per poder atendre les dificultats econòmiques que deixarà el coronavirus.
La carta que els alcaldes i altres representants d'ens locals han enviat a la Moncloa, i que compta amb 189 adhesions, critica la decisió de l'executiu espanyol de retallar en 215 MEUR els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació a Catalunya (cosa que suposa un 55% menys respecte el 2019).
L'escrit subratlla que aquesta decisió "impacta de manera directa" en el finançament dels serveis públics d'ocupació que gestionen els ajuntaments.
I que els deixa "sense recursos econòmics i eines per atendre l'emergència ocupacional més gran que recorda la nostra generació".
La missiva subratlla que l'alarma sanitària per la covid-19 derivarà en una "situació laboral molt complicada, i en molts casos desesperada".
En aquest sentit, els representants polítics signants reclamen, precisament, enfortir les administracions locals.
Ja que, asseguren, són elles les que poden donar una resposta més ràpida i directa a les necessitats socials i laborals que s'entreveuen.
"No entenem com en els moments que venen es pot reduir l'aportació que es fa als ajuntaments per a les polítiques actives d'ocupació; som l'administració més propera al ciutadà i els qui coneixem la realitat més propera, i què és més útil per ajudar les persones que s'han quedat sense feina a trobar-ne", destaca l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (una de les que dona suport a la iniciativa).
I hi afegeix: "Amb la retallada que es proposa, haurem de reduir a la meitat els recursos que hi destinem, per això fem la carta com un crit d'alarma esperant que es corregeixi aquesta situació".
A través dels fons destinats a polítiques actives d'ocupació, els ajuntaments gestionen programes destinats a la reducció de l'atur i al foment de la dinamització econòmica.
Per exemple, la creació d'eines per potenciar l'ocupabilitat dels col·lectius amb majors dificultats d'inserció, la contractació directa de persones desocupades, la formació o la col·laboració amb el teixit empresarial local.
Joc des de la finestra
D'altra banda, a Girona, el Servei de Turisme engega avui una versió del popular joc 'Veig, veig...' per donar a conèixer la ciutat des d'una perspectiva diferent.
Amb l'etiqueta #veigveigGirona, els veïns i veïnes de la ciutat han de compartir a les xarxes les vistes que tenen des de la finestra, balcó o terrassa de casa seva, perquè la resta de ciutadania endevini què s'hi pot veure.
Pot ser des d'un carrer o una part del patrimoni de la ciutat fins a una fotografia d'una posta o sortida de sol, o fins i tot d'algun element de la natura.
Cada dilluns, dimecres i divendres, des dels comptes de les xarxes socials municipals de Turisme se seleccionarà una de les fotos i la resta d'usuaris hauran d'encertar quin element s'hi veu.
A més, l'Ajuntament de Girona recorda a la ciutadania que a través del mapa interactiu que es troba al web municipal poden consultar els establiments de la ciutat que romanen oberts malgrat el confinament i els que ofereixen repartiment a domicili.
Entre aquests comerços s'hi poden trobar fleques i pastisseries on es poden encarregar mones de Pasqua ara que s'apropa la Setmana Santa.
Finalment, i en matèria de seguretat, entre la Policia Municipal de Girona i Mossos d'Esquadra es van denunciar ahir 55 persones per saltar-se el confinament. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Alcaldes de tot Catalunya insten Pedro Sánchez a reconsiderar la seva decisió de retallar, en més de la meitat, els recursos destinats a polítiques d’ocupació. Aquesta mesura repercutiria directament en els programes de dinamització econòmica dels ajuntaments, que veurien reduïda la seva capacitat d’ajudar els desocupats a trobar feina i deixaria desemparats els ciutadans, davant l’emergència laboral ocasionada pel coronavirus.",
"a2": "El govern de Pedro Sánchez preveu retallar 215 milions d'euros a Catalunya, destinats a polítiques d'ocupació. Un total de 189 alcaldes i altres representants d'ens locals han enviat una carta a Sánchez demanant-li que rectifiqui i expressant que, en la situació de crisi ocupacional actual, no entenen el motiu d'aquestes retallades, que afectaran de forma directa els serveis públics d'ocupació.",
"a3": "Gairebé 200 alcaldes catalans han subscrit una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar-li que rectifiqui i no retalli en un 55 % els recursos destinats a polítiques actives d’ocupació. L’Estat preveu reduir l’aportació en uns 215 milions d’euros a Catalunya. En una situació d’emergència ocupacional provocada per la covid-19, el món local tem quedar-se sense recursos."
},
"extractive": {
"a1": "La carta que els alcaldes i altres representants d'ens locals han enviat a la Moncloa, i que compta amb 189 adhesions, critica la decisió de l'executiu espanyol de retallar en 215 MEUR els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació a Catalunya (cosa que suposa un 55% menys respecte el 2019).\nI que els deixa \"sense recursos econòmics i eines per atendre l'emergència ocupacional més gran que recorda la nostra generació\". \n\"No entenem com en els moments que venen es pot reduir l'aportació que es fa als ajuntaments per a les polítiques actives d'ocupació; som l'administració més propera al ciutadà i els qui coneixem la realitat més propera, i què és més útil per ajudar les persones que s'han quedat sense feina a trobar-ne\", destaca l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (una de les que dona suport a la iniciativa).\nA través dels fons destinats a polítiques actives d'ocupació, els ajuntaments gestionen programes destinats a la reducció de l'atur i al foment de la dinamització econòmica.",
"a2": "La carta que els alcaldes i altres representants d'ens locals han enviat a la Moncloa, i que compta amb 189 adhesions, critica la decisió de l'executiu espanyol de retallar en 215 MEUR els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació a Catalunya (cosa que suposa un 55% menys respecte el 2019).\nL'escrit subratlla que aquesta decisió \"impacta de manera directa\" en el finançament dels serveis públics d'ocupació que gestionen els ajuntaments. I que els deixa \"sense recursos econòmics i eines per atendre l'emergència ocupacional més gran que recorda la nostra generació\".\n\"No entenem com en els moments que venen es pot reduir l'aportació que es fa als ajuntaments per a les polítiques actives d'ocupació; som l'administració més propera al ciutadà i els qui coneixem la realitat més propera, i què és més útil per ajudar les persones que s'han quedat sense feina a trobar-ne\", destaca l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (una de les que dona suport a la iniciativa).\nI hi afegeix: \"Amb la retallada que es proposa, haurem de reduir a la meitat els recursos que hi destinem, per això fem la carta com un crit d'alarma esperant que es corregeixi aquesta situació\".",
"a3": "La carta que els alcaldes i altres representants d'ens locals han enviat a la Moncloa, i que compta amb 189 adhesions, critica la decisió de l'executiu espanyol de retallar en 215 MEUR els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació a Catalunya (cosa que suposa un 55% menys respecte el 2019).\nEn concret, l'escrit que va impulsar el món local aquest passat cap de setmana ja suma 189 adhesions de diferents sensibilitats polítiques, com els alcaldes de Terrassa, Celrà o l'alcaldessa de Girona.\nLa carta que els alcaldes i altres representants d'ens locals han enviat a la Moncloa, i que compta amb 189 adhesions, critica la decisió de l'executiu espanyol de retallar en 215 MEUR els recursos destinats a polítiques actives d'ocupació a Catalunya (cosa que suposa un 55% menys respecte el 2019).\n\"No entenem com en els moments que venen es pot reduir l'aportació que es fa als ajuntaments per a les polítiques actives d'ocupació; som l'administració més propera al ciutadà i els qui coneixem la realitat més propera, i què és més útil per ajudar les persones que s'han quedat sense feina a trobar-ne\", destaca l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (una de les que dona suport a la iniciativa)."
},
"extreme": {
"a1": "Alcaldes catalans envien una carta a Sánchez per protestar contra la reducció dels fons per a polítiques d’ocupació.",
"a2": "Alcaldes i altres representants d'ens locals demanen a Pedro Sánchez que no retalli els recursos destinats a polítiques d'ocupació.",
"a3": "Gairebé 200 alcaldes catalans demanen a Pedro Sánchez que no retalli en un 55 % els recursos de polítiques actives d'ocupació."
}
} |
2,597 | L'Ajuntament de Reus aprova la venda de l'hospital Sant Joan a la Generalitat per un euro | El procés de traspàs està previst que acabi a finals de juliol | El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat la venda de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus a la Generalitat pel preu simbòlic d'un euro.
Aquest és un pas més per al traspàs de la gestió del centre que passarà a assumir el Govern mitjançant una Entitat de Dret Públic, en la qual el consistori mantindrà presència en el consell d'administració.
Està previst que el procediment es completi a finals de juliol.
Amb el canvi de titular, la Generalitat assumirà el deute de l'hospital.
L'aprovació ha comptat amb el suport del govern municipal (JxReus, ERC i Ara Reus) i Ciutadans, el vot en contra del PSC i l'abstenció de la CUP.
Abans del plenari, la Junta General de l'hospital també s'hi ha mostrat favorable.
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que ha estat l'economia la que ha fet que hi hagi un canvi en la governança de l'hospital.
Però ha assegurat que serà l'única cosa que canviarà per als ciutadans perquè "es manté un servei de salut de qualitat i competitivitat".
Segons Pellicer, la Generalitat s'ha compromès a "mantenir i ampliar" la cartera de serveis.
"L'hospital Sant Joan continuarà sent un hospital de referència", ha remarcat.
L'alcalde ha recordat que el procés es va iniciar fa tres anys i que ha estat "llarg i complex".
De fet, està previst que finalitzi el proper 22 de juliol.
"No tenim cap dubte que és la millor solució atesa la situació" de deute del centre, ha indicat el batlle, que ha manifestat que "l'actual situació d'emergència ha posat de manifest la necessitat d'avançar els tràmits".
Deute i passos a fer
La situació econòmica de l'hospital l'ha explicada el regidor de Salut, Òscar Subirats, que ha apuntat que el centre va tancar el 2019 amb un patrimoni net, en negatiu, de 3.188.000 euros, mentre que l'exercici del 2019 va registrar un dèficit de 142.000 euros.
"Aquest patrimoni net és el que va situar la societat en causes de dissolució.
És llavors quan es va optar per la venda de la societat", ha apuntat.
L'aprovació de la venda per part del plenari i el consell d'administració és el primer dels quatre passos que falten per completar el procés.
Un primer punt que finalitzarà "a finals de maig o principis de juny" amb la signatura davant notari per part del consistori i de la Generalitat, tal com ha concretat Subirats en roda de premsa.
El segon és "l'assumpció de l'activitat sanitària" per part de les noves Entitats de Dret Públic (EDP) creades pel CatSalut.
D'una banda, Salut Sant Joan de Reus Baix Camp, que gestionarà l'hospital, i de l'altra Salut Terres de l'Ebre, que s'encarregarà de dirigir l'hospital comarcal de Móra d'Ebre, que actualment també està sota la influència de l'Ajuntament de Reus.
El tercer pas serà que la Generalitat adquireixi el deute a llarg termini que el consistori té amb els bancs pels crèdits per la construcció de l'edifici de l'hospital.
Finalment, caldrà traspassar l'immoble a l'EDP.
Subirats ha concretat que aquests dos darrers punts està previst que es facin simultàniament el 22 de juliol.
Crítiques al ple
En el ple telemàtic, PSC i CUP han estat crítics amb la gestió del traspàs que ha fet l'equip de govern.
La regidora del PSC, Sandra Guaita, ha afirmat que era "un dia trist" per a la ciutat.
"No és només un tema econòmic, és un tema del model de gestió.
Fins ara el teníem integrat i això ho perdem", ha apuntat.
També ha defensat la gestió que s'ha fet històricament de l'hospital i ha lamentat que la Generalitat no fes aportacions suficients per garantir-ne l'equilibri pressupostari.
"L'Ajuntament sí que pot gestionar l'hospital, el que no pot fer és gestionar-lo amb un dèficit per part de la Generalitat.
El problema és el mal pagament per part del CatSalut", ha comentat.
Des de la CUP, Marta Llorens, ha lamentat que qui gestionarà l'hospital serà una EDP i no l'ICS, tal com defensaven.
Llorens també ha denunciat "el joc de trilers" de les empreses de salut municipals i ha afirmat que el dèficit de l'hospital "ha estat fruit d'intentar organitzar el desgavell" de societats.
La cupaire també ha criticat que el personal sanitari no hagi cobrat la Direcció Per Objectius (DPO) dels anys 2017, 2018 i 2019, fruit del conveni laboral que marcava que si l'hospital tancava l'exercici econòmic en negatiu, el personal no rebia els diners.
Finalment, la portaveu de Ciutadans, Débora García, ha indicat que "el canvi no és cap pèrdua de serveis per als ciutadans", i ha defensat un model sanitari igual per a tot l'Estat, "no amb disset compartiments amb barreres d'accés al servei". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Reus traspassarà la gestió del seu hospital a la Generalitat per un euro, perquè aquesta n'assumeixi el deute que fa temps que arrossega. L’alcalde ha aclarit que la decisió respon a una necessitat estrictament econòmica i ha assegurat que la població no notarà el canvi. Els serveis no només es mantindran, sinó que s’incrementaran.",
"a2": "El ple de l'Ajuntament ha aprovat la venda, pel valor simbòlic d'un euro, de l'Hospital Sant Joan de Reus a la Generalitat, que passarà a fer-se càrrec del seu deute. La raó d'aquest procés de traspàs, que està previst que finalitzi a finals de juliol, és la complicada situació econòmica de l'hospital.",
"a3": "El ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat el traspàs de l’Hospital Universitari Sant Joan a la Generalitat pel preu simbòlic d’un euro. Aquest canvi de governança es deu a una qüestió econòmica, ja que l’hospital acumulava un patrimoni net negatiu de 3.188.000 euros, que ara assumirà la Generalitat. Està previst que el traspàs acabi a finals de juliol."
},
"extractive": {
"a1": "El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat la venda de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus a la Generalitat pel preu simbòlic d'un euro.\nAmb el canvi de titular, la Generalitat assumirà el deute de l'hospital. \nL'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que ha estat l'economia la que ha fet que hi hagi un canvi en la governança de l'hospital.\nSegons Pellicer, la Generalitat s'ha compromès a \"mantenir i ampliar\" la cartera de serveis. ",
"a2": "El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat la venda de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus a la Generalitat pel preu simbòlic d'un euro.\nAquest és un pas més per al traspàs de la gestió del centre que passarà a assumir el Govern mitjançant una Entitat de Dret Públic, en la qual el consistori mantindrà presència en el consell d'administració.\nL'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que ha estat l'economia la que ha fet que hi hagi un canvi en la governança de l'hospital.\nLa situació econòmica de l'hospital l'ha explicada el regidor de Salut, Òscar Subirats, que ha apuntat que el centre va tancar el 2019 amb un patrimoni net, en negatiu, de 3.188.000 euros, mentre que l'exercici del 2019 va registrar un dèficit de 142.000 euros.",
"a3": "El ple de l'Ajuntament de Reus ha aprovat la venda de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus a la Generalitat pel preu simbòlic d'un euro.\nAquest és un pas més per al traspàs de la gestió del centre que passarà a assumir el Govern mitjançant una Entitat de Dret Públic, en la qual el consistori mantindrà presència en el consell d'administració.\nL'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que ha estat l'economia la que ha fet que hi hagi un canvi en la governança de l'hospital.\nLa situació econòmica de l'hospital l'ha explicada el regidor de Salut, Òscar Subirats, que ha apuntat que el centre va tancar el 2019 amb un patrimoni net, en negatiu, de 3.188.000 euros, mentre que l'exercici del 2019 va registrar un dèficit de 142.000 euros."
},
"extreme": {
"a1": "L'hospital de Reus passarà a mans de la Generalitat, amb la intenció de sanejar la seva economia.",
"a2": "El ple aprova la venda de l'Hospital Sant Joan de Reus, que té un dèficit important, a la Generalitat.",
"a3": "El ple de l’Ajuntament de Reus aprova vendre l'Hospital Universitari Sant Joan a la Generalitat pel preu simbòlic d’un euro."
}
} |
2,991 | El Parlament aprova amb els vots de JxSí i la CUP incloure la llei del referèndum al ple en un ambient crispat | Forcadell obre un període de dues hores per a presentar esmenes | El ple del Parlament ha aprovat incloure a l'ordre del dia el ple d'aquest dimecres la votació de la proposició de llei del Referèndum, amb 72 vots a favor, els de JxSí, la CUP i del diputat no adscrit Germà Gordó.
En un ambient crispat, hi han votat en contra el Cs, PSC i el PPC i CSQP, a excepció dels tres diputats Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez Castells, vinculats a la direcció de Podem, que s'han abstingut.
En la segona votació, per fixar si s'eliminaven alguns tràmits parlamentaris ordinaris, JxSí i la CUP hi han votat a favor mentre que la resta de l'oposició no ha votat.
Tres diputats de CSQP hi han votat en contra, tot i que no coincideixen amb els que s'han abstingut en l'anterior votació.
Forcadell ha decidit obrir un període d'esmenes de dues hores, fins a dos quarts de 4 de la tarda.
En la nova represa del ple, poc després de la 1 del migdia, el portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, ha demanat la paraula a l'hemicicle per explicar que han demanat la "nul·litat" de la publicació de l'admissió a tràmit de la llei del Referèndum al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) davant "la negativa" del secretari general a signar-ho.
El diputat dels populars ha preguntat a Forcadell quin "fedatari públic", doncs, n'avala la publicació.
"La majoria de la Mesa del Parlament", ha respost Forcadell apel·lant a l'article 112 del reglament.
L'article 112 del reglament del Parlament diu que la Mesa del Parlament, després d'acordar l'admissió a tràmit dels projectes o les proposicions de llei "disposa que es publiquin i, un cop escoltada la Junta de Portaveus, designa la comissió o les comissions que han de tramitar-os i obre el període de presentació d'esmenes a la totalitat".
Seguint aquest article, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha dit que aquest article "no diu ni qui ni com ni quan" s'han de publicar.
Tot i que Forcadell ha instat a dur a terme la votació, l'ha interromput el diputat del PSC Ferran Pedret reclamant que es llegís en veu alta un informe dels lletrats.
Forcadell ho ha desestimat per haver-se repartit ja el documenta a la Mesa –"no en cal la lectura"-, i en recordar que els grups sol·licitants de l'alteració de l'ordre del dia es ratificaven malgrat els advertiments dels serveis jurídics que les decisions que es prenguessin poden estar "afectades" per les interlocutòries del Tribunal Constitucional.
També Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari de Cs, ha defensat que rubricar una publicació com a Mesa enlloc del secretari general "no revesteix la formalitat necessària".
"I no la podem considerar vàlida".
"Enlloc del reglament diu que la publicació l'ha de fer el secretari; la mesa decideix i es publica", ha insistit Forcadell en tornar a reclamar que es procedís a la votació.
La votació s'ha dut a terme entre queixes però diputats com el no adscrit Germà Gordó ha advertit Forcadell que no ha "pogut" votar.
"No s'ha engegat i no he pogut, i voldria votar", ha defensat l'exdiputat de JxSí.
Forcadell ha demanat, llavors, que es repetís la votació que s'ha tancat finalment amb 72 diputats a favor (JxSí, CUP i Gordó), 60 en contra (Cs, PSC, PPC i la majoria de CSQP) i tres abstencions, les d'Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Castells, vinculats a la direcció de Podem Catalunya.
Forcadell ha instat just després que es procedís a una segona votació, en aquest cas per sotmetre al ple "l'exempció" d'alguns tràmits parlamentaris habituals, cosa que ha tornat a provocar les queixes de l'oposició per no haver aclarit quins tràmits se suprimirien.
Forcadell ha aclarit que es mantenien qualificació i tramitació, publicació de la iniciativa, tràmit d'esmenes i debat i votació final.
"La resta són els que s'exempten", ha afegit la presidenta de la cambra, com per exemple el pas per comissió o el debat a la totalitat.
En la segona votació, només hi han votat a favor els diputats de JxSí i la CUP.
Tres diputats de CSQP han votat en contra –segons la distribució d'escons, serien Hortènsia Grau, Marta Ribas i Jéssica Albiach– mentre que la resta de diputats de l'oposició no ha votat.
Alguns diputats han parlat de moments de "confusió" durant al votació.
De fet, hi ha dos diputats de JxSí que no consta que hagin emès vot.
Aquestes dues votacions s'han produït després que tant la portaveu parlamentària de JxSí com la de la CUP, Marta Rovira i Anna Gabriel, hagin invocat a primera hora d'aquest dimecres l'article 81.3 del reglament per tal d'alterar l'ordre del dia i incloure, per tant, la votació de la proposició de llei del referèndum. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’alteració de l’ordre del dia del ple del Parlament per procedir a la votació de la proposició de llei del referèndum ha desencadenat una batalla a l’hemicicle. L’oposició ha demanat la nul·litat del tràmit, al·ludint al risc de caure en la il·legalitat, però els independentistes han fet cas omís. Tampoc ha agradat la supressió d’alguns procediments habituals.",
"a2": "En un ambient tens i crispat, el ple del Parlament ha aprovat incloure la proposició de llei del referèndum a l'ordre del dia del ple de dimecres, amb els vots a favor de JxSí, la CUP i els vots en contra de Cs, PSC i el PPC i CSQP, amb alguna excepció.",
"a3": "El Parlament ha aprovat incloure en l'ordre del dia de dimecres la votació de la proposició de llei del referèndum amb 72 vots a favor. El portaveu del PPC n'ha demanat la nul·litat perquè el secretari general s'ha negat a signar l'admissió a tràmit de la llei, però la presidenta del Parlament ha dit que la mesa n'avala la publicació."
},
"extractive": {
"a1": "El ple del Parlament ha aprovat incloure a l'ordre del dia el ple d'aquest dimecres la votació de la proposició de llei del Referèndum, amb 72 vots a favor, els de JxSí, la CUP i del diputat no adscrit Germà Gordó.\nEn la nova represa del ple, poc després de la 1 del migdia, el portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, ha demanat la paraula a l'hemicicle per explicar que han demanat la \"nul·litat\" de la publicació de l'admissió a tràmit de la llei del Referèndum al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) davant \"la negativa\" del secretari general a signar-ho.\nForcadell ho ha desestimat per haver-se repartit ja el documenta a la Mesa –\"no en cal la lectura\"-, i en recordar que els grups sol·licitants de l'alteració de l'ordre del dia es ratificaven malgrat els advertiments dels serveis jurídics que les decisions que es prenguessin poden estar \"afectades\" per les interlocutòries del Tribunal Constitucional. \nForcadell ha instat just després que es procedís a una segona votació, en aquest cas per sotmetre al ple \"l'exempció\" d'alguns tràmits parlamentaris habituals, cosa que ha tornat a provocar les queixes de l'oposició per no haver aclarit quins tràmits se suprimirien. ",
"a2": "El ple del Parlament ha aprovat incloure a l'ordre del dia el ple d'aquest dimecres la votació de la proposició de llei del Referèndum, amb 72 vots a favor, els de JxSí, la CUP i del diputat no adscrit Germà Gordó.\nEn la nova represa del ple, poc després de la 1 del migdia, el portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, ha demanat la paraula a l'hemicicle per explicar que han demanat la \"nul·litat\" de la publicació de l'admissió a tràmit de la llei del Referèndum al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) davant \"la negativa\" del secretari general a signar-ho.\nForcadell ha instat just després que es procedís a una segona votació, en aquest cas per sotmetre al ple \"l'exempció\" d'alguns tràmits parlamentaris habituals, cosa que ha tornat a provocar les queixes de l'oposició per no haver aclarit quins tràmits se suprimirien.\nEn la segona votació, només hi han votat a favor els diputats de JxSí i la CUP.",
"a3": "El ple del Parlament ha aprovat incloure a l'ordre del dia el ple d'aquest dimecres la votació de la proposició de llei del Referèndum, amb 72 vots a favor, els de JxSí, la CUP i del diputat no adscrit Germà Gordó.\nEn un ambient crispat, hi han votat en contra el Cs, PSC i el PPC i CSQP, a excepció dels tres diputats Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez Castells, vinculats a la direcció de Podem, que s'han abstingut.\nEn la nova represa del ple, poc després de la 1 del migdia, el portaveu parlamentari del PPC, Alejandro Fernández, ha demanat la paraula a l'hemicicle per explicar que han demanat la \"nul•litat\" de la publicació de l'admissió a tràmit de la llei del Referèndum al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) davant \"la negativa\" del secretari general a signar-ho.\nL'article 112 del reglament del Parlament diu que la Mesa del Parlament, després d'acordar l'admissió a tràmit dels projectes o les proposicions de llei \"disposa que es publiquin i, un cop escoltada la Junta de Portaveus, designa la comissió o les comissions que han de tramitar-os i obre el període de presentació d'esmenes a la totalitat\"."
},
"extreme": {
"a1": "Guerra oberta al Parlament per la decisió d’admetre a tràmit la votació de la proposició de llei del Referèndum.",
"a2": "El Parlament aprova incloure al ple de dimecres la votació de la proposició de llei del referèndum.",
"a3": "El Parlament aprova incloure en l'ordre del dia de dimecres la votació de la proposició de llei del referèndum."
}
} |
641 | El Parlament de Catalunya té la paraula sobre la inhabilitació del president Torra | La JEC requereix al president de la cambra, Roger Torrent, que retiri immediatament l'escó a Torra després de la decisió del Tribunal Suprem espanyol | La sala tercera del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’acord de la Junta Electoral espanyola d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat del Parlament de Catalunya.
El Suprem ha refusat les mesures cautelars sol·licitades per la defensa –ja va descartar les cautelaríssimes fa uns dies– i manté l’ordre de la JEC, tot i que diu que la inhabilitació de Torra com a diputat serà reversible si li acaba donant la raó quan es pronunciï sobre el fons del recurs.
El Suprem, a més, ha avisat el parlament que ha de ser el ple, i no pas la mesa, l’òrgan que recorri contra la decisió de la JEC.
D’aquesta manera, el Suprem dóna cobertura a la decisió de la JEC per a provar d’apartar el president Torra i es confronta amb l’autonomia del Parlament de Catalunya.
Tant el reglament de la cambra com la llei de Presidència i l’estatut recullen que els diputats del parlament i el president de la Generalitat només poden ser inhabilitats per sentència judicial ferma.
La sala segona del Suprem encara no ha resolt el recurs de la defensa de Torra contra la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i encara trigarà uns mesos a pronunciar-s’hi.
El mapa jurídic de la situació del president Torra
‘Sóc diputat i president perquè així ho va decidir la ciutadania i ho va votar el parlament en la meva investidura, ratificant-ho el 4 de gener‘, va dir el president Torra poc després de fer-se pública la decisió del Suprem.
En aquest sentit, també va recordar que la mesa del parlament havia avalat la decisió amb una gran majoria.
‘No ha canviat res i no ens farem enrere’, ha afegit.
Ara correspon al Parlament de Catalunya de decidir si acata la decisió provisional del Suprem o bé continua batallant per defensar l’escó de Torra.
La reunió de la mesa en què s’abordarà la qüestió serà probablement dilluns, abans del pròxim ple previst.
Caldrà veure quina posició adopten els partits respecte de la decisió del Suprem i si Torra pot votar al ple, tal com va assegurar el president de la cambra, Roger Torrent.
La JEC ja l’ha apressat a executar immediatament la retirada de l’escó de Torra i a aportar la documentació que ho certifiqui.
A favor del parlament i del president hi ha l’informe dels lletrats de la cambra, que diu que Torra només pot ser inhabilitat amb una sentència judicial ferma.
També sosté que pot continuar com a president encara que li retirin l’escó al parlament, atès que la llei diu que s’ha de ser diputat per a ser elegit president, però no pas que s’hagi de mantenir l’escó per a continuar exercint el càrrec.
Els lletrats consideren que la decisió de la JEC és un acte administratiu nul, que no es pot declarar una ‘inelegibilitat sobrevinguda’ i que és un organisme incompetent per a resoldre aquest afer.
Conclouen que cal mantenir l’escó de Torra i esperar el pronunciament de fons del Suprem ‘per tal d’evitar que, mentrestant, es puguin produir danys irreparables’.
En un altre informe, els lletrats de la Generalitat també s’han pronunciat favorablement perquè Torra continuï com a president encara que sigui inhabilitat com a diputat.
Defensen que el cas contrari significaria una vulneració del dret fonamental de participació política i recorden que la constitució espanyola atribueix a una sola llei, amb moltes limitacions, la potestat d’establir i fixar les causes que impedeixen gaudir del dret fonamental a l’exercici d’un càrrec públic.
Amb el pronunciament d’ahir del Suprem, que refusa el recurs de Torra que demanava de suspendre cautelarment la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC), els lletrats mantenen vigent l’informe fet, ja que de moment no se’ls ha encarregat un nou pronunciament.
El cas de Torra podria acabar a la comissió de l’estatut dels diputats, que elaboraria un dictamen que s’acabaria sotmetent a votació al ple.
Tanmateix, acabi com acabi la batalla jurídica perquè pugui mantenir l’escó, Torra segurament podrà continuar com a president fins que rebi una sentència ferma del Suprem. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La decisió del Suprem d’apartar Torra del seu càrrec com a diputat ha provocat discrepàncies amb els lletrats del Parlament. Aquests asseguren que la inhabilitació d’un president de la Generalitat només pot respondre a una sentència ferma i que la retirada de l’escó no impediria que continués al capdavant de l’executiu. El ple, i no la mesa, tindrà l’última paraula.",
"a2": "El Tribunal Suprem espanyol manté l'ordre de la Junta Electoral espanyola d'inhabilitar Quim Torra en el seu càrrec com a diputat del Parlament de Catalunya. Els diputats del parlament només poden ser inhabilitats si hi ha una sentència judicial ferma, per tant, és el Parlament català qui té la decisió de la inhabilitació de Torra a les seves mans.",
"a3": "El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat la decisió de la Junta Electoral de retirar l’acta de diputat del president de la Generalitat, Quim Torra. Ara correspon al ple del Parlament decidir si acatar o recórrer la decisió de la JEC. Els lletrats de la Generalitat afirmen en un informe que Torra només podria ser inhabilitat amb una sentència judicial ferma."
},
"extractive": {
"a1": "La sala tercera del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’acord de la Junta Electoral espanyola d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat del Parlament de Catalunya.\nEl Suprem, a més, ha avisat el parlament que ha de ser el ple, i no pas la mesa, l’òrgan que recorri contra la decisió de la JEC.\nTant el reglament de la cambra com la llei de Presidència i l’estatut recullen que els diputats del parlament i el president de la Generalitat només poden ser inhabilitats per sentència judicial ferma.\nTambé sosté que pot continuar com a president encara que li retirin l’escó al parlament, atès que la llei diu que s’ha de ser diputat per a ser elegit president, però no pas que s’hagi de mantenir l’escó per a continuar exercint el càrrec. ",
"a2": "La sala tercera del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’acord de la Junta Electoral espanyola d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat del Parlament de Catalunya.\nEl Suprem ha refusat les mesures cautelars sol·licitades per la defensa –ja va descartar les cautelaríssimes fa uns dies– i manté l’ordre de la JEC, tot i que diu que la inhabilitació de Torra com a diputat serà reversible si li acaba donant la raó quan es pronunciï sobre el fons del recurs.\nEl Suprem, a més, ha avisat el parlament que ha de ser el ple, i no pas la mesa, l’òrgan que recorri contra la decisió de la JEC.\nTant el reglament de la cambra com la llei de Presidència i l’estatut recullen que els diputats del parlament i el president de la Generalitat només poden ser inhabilitats per sentència judicial ferma.",
"a3": "La sala tercera del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’acord de la Junta Electoral espanyola d’inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra, com a diputat del Parlament de Catalunya.\nEl Suprem, a més, ha avisat el parlament que ha de ser el ple, i no pas la mesa, l’òrgan que recorri contra la decisió de la JEC.\nA favor del parlament i del president hi ha l’informe dels lletrats de la cambra, que diu que Torra només pot ser inhabilitat amb una sentència judicial ferma.\nDefensen que el cas contrari significaria una vulneració del dret fonamental de participació política i recorden que la constitució espanyola atribueix a una sola llei, amb moltes limitacions, la potestat d’establir i fixar les causes que impedeixen gaudir del dret fonamental a l’exercici d’un càrrec públic."
},
"extreme": {
"a1": "El Tribunal Suprem dona la raó a la JEC i ordena la retirada de l’escó de Torra al Parlament.",
"a2": "La Junta Electoral espanyola acorda inhabilitar a Torra, però el Suprem recorda que el ple és qui pot recórrer la decisió.",
"a3": "El Tribunal Suprem manté l’ordre de la JEC de retirar l’acta de diputat del president de la Generalitat, Quim Torra."
}
} |
2,813 | The New Raemon: "Escriure cançons em fa menys insuportable ser dins d'aquest sistema" | El cantautor publica el seu setè disc, 'Coplas del andar torcido', un treball "existencialista, poètic i reflexiu" | El cantautor Ramon Rodríguez (Barcelona, 1976), conegut com a The New Raemon, té molt clar que el que més li agrada és fer discos, incansablement.
Per això no tenia masses concerts previstos per presentar el seu setè àlbum, 'Coplas del andar torcido' (BMG), i ha aprofitat el confinament per fer el que l'omple més: escriure cançons.
Fer-ho l'ajuda a "trobar l'equilibri" i li fa "menys insuportable ser dins d'aquest sistema".
El seu nou disc, que es publica aquest divendres, fa referència a la dificultat d'encaixar dins un sistema "que no és gaire positiu, com estem veient ara", diu el cantant en una entrevista amb l'ACN.
Hi reflexiona a través d'un treball existencialista i cada vegada més poètic.
Com els últims tres discos, el músic de Cabrils (Maresme) ha gravat 'Coplas del andar torcido' a Sevilla, d'aquí la referència de les coples en el títol de l'àlbum.
La segona part del títol, té un doble sentit.
"Tinc una cama més curta que l'altra per un accident de moto fa molt anys, i soc una mica coix.
És com un acudit, em va semblar divertit", explica Rodríguez.
L'altre sentit és metafòric: "Caminar tort pel sistema que hem creat nosaltres, l'home, per tenir cert ordre, i no oblidem que tot és molt caòtic i controlar tant les coses ens pot portar a llocs incòmodes", reflexiona el cantant.
Com a artista, The New Raemon considera que els músics "són una tribu" exclosa d'un sistema "que no considera la seva feina com una feina".
El títol dels discos i de les cançons és important per al músic, ja que és a partir d'aquests que s'inspira i comença a crear melodies i versos.
"Totes les meves cançons parlen de mi, de com penso i com rebo les coses, l'obra sempre té un punt autobiogràfic", apunta.
Però també hi ha certa "fantasia", ja que les vivències en pròpia pell "les processes dins d'una cançó, que no deixa de ser cosa una mica abstracta".
Ramon Rodríguez reflecteix en les cançons tot allò que es qüestiona.
"Hem de qüestionar més les coses.
Jo les qüestiono, evidentment el sistema deu tenir coses que són positives, com tot, però estic enfadat amb aquest sistema, perquè és injust per la gran majoria dels ciutadans".
El confinament, hàbitat d'un escriptor de cançons
Amb el seu setè disc sortint a la llum, The New Raemon ja està covant el següent.
El confinament l'ha ajudat, ja que el seu entorn habitual per poder escriure és l'aïllament.
Les futures cançons són "molt boniques", lluny del context de la pandèmia.
"No vull parlar d'això, em sembla molt pervers utilitzar aquesta història ara mateix a nivell artístic", rebla.
Abans d'aquestes creacions, però, arriba aquest divendres el seu setè disc, que estava previst pel 24 d'abril i que la crisi pel coronavirus va obligar a posposar.
"Vaig pensar que el disc era menys important que tot el que estava passant", argumenta.
El cantant està en un moment en què fer discos l'omple més que cap altra cosa, per això no havia preparat "una gran gira", i havia decidit cuidar més el format de cada un d'ells.
"Clar que fa mal perquè no saps quan podrem fer concerts.
Un artista com jo que està acostumat a tocar sol amb una guitarra m'afecta menys que altres que potser ho patiran molt més", diu Rodríguez sobre el futur de les bandes en viu.
"Hi ha artistes mitjanets com jo, altres més per sota, i altres molt més amunt, i penso que són els que ho patiran més perquè la seva estructura és molt més grossa i necessiten fer concerts de gran aforament per mantenir aquesta estructura", afirma.
Cada vegada més poètic
'Coplas del andar torcido' és un àlbum que "requereix certes escoltes".
"No és un disc fàcil, s'ha d'anar escoltant, i si entres en l'atmosfera, la lírica i el que et suggereix, el pots gaudir molt", assenyala l'autor.
I és que cada vegada més, The New Raemon avança cap a la poètica.
Amb els anys, la seva lírica s'ha anat polint de forma més minimalista i les cançons tenen cada cop menys paraules.
El cantautor ho resumeix com a música existencialista. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Divendres es presenta el nou àlbum de cançons poètiques i reflexives de Ramon Rodríguez, en què el músic plasma la seva inadaptació al sistema. El cantautor ha aprofitat el confinament per parar més atenció a la creació dels seus treballs i ha confessat que no creu que la pandèmia li passi factura, ja que no acostuma a fer molts concerts.",
"a2": "Ramon Rodríguez, cantautor nascut a Cabrils i conegut com a The New Raemon, ha publicat el seu setè disc, que porta el títol \"Coplas del andar torcido\". En una entrevista, el cantautor ha dit que s'ha dedicat a escriure cançons durant el confinament i que això l'ha ajudat molt, ja que és el que més l'omple.",
"a3": "El cantautor de Cabrils Ramon Rodríguez, conegut artísticament com a The New Raemon, publica aquest divendres el seu setè disc, titulat “Coplas del amor torcido”. Es tracta d’un treball existencialista, poètic i reflexiu, en què el músic parla de la dificultat d’encaixar en el sistema. Rodríguez ha aprofitat el confinament i la consegüent manca de concerts per escriure cançons."
},
"extractive": {
"a1": "Per això no tenia masses concerts previstos per presentar el seu setè àlbum, 'Coplas del andar torcido' (BMG), i ha aprofitat el confinament per fer el que l'omple més: escriure cançons.\nEl seu nou disc, que es publica aquest divendres, fa referència a la dificultat d'encaixar dins un sistema \"que no és gaire positiu, com estem veient ara\", diu el cantant en una entrevista amb l'ACN. \nHi reflexiona a través d'un treball existencialista i cada vegada més poètic. \nEl cantant està en un moment en què fer discos l'omple més que cap altra cosa, per això no havia preparat \"una gran gira\", i havia decidit cuidar més el format de cada un d'ells. ",
"a2": "El cantautor Ramon Rodríguez (Barcelona, 1976), conegut com a The New Raemon, té molt clar que el que més li agrada és fer discos, incansablement.\nPer això no tenia masses concerts previstos per presentar el seu setè àlbum, 'Coplas del andar torcido' (BMG), i ha aprofitat el confinament per fer el que l'omple més: escriure cançons.\nEl seu nou disc, que es publica aquest divendres, fa referència a la dificultat d'encaixar dins un sistema \"que no és gaire positiu, com estem veient ara\", diu el cantant en una entrevista amb l'ACN.\nAmb els anys, la seva lírica s'ha anat polint de forma més minimalista i les cançons tenen cada cop menys paraules.",
"a3": "Per això no tenia masses concerts previstos per presentar el seu setè àlbum, 'Coplas del andar torcido' (BMG), i ha aprofitat el confinament per fer el que l'omple més: escriure cançons.\nEl seu nou disc, que es publica aquest divendres, fa referència a la dificultat d'encaixar dins un sistema \"que no és gaire positiu, com estem veient ara\", diu el cantant en una entrevista amb l'ACN.\n\"Totes les meves cançons parlen de mi, de com penso i com rebo les coses, l'obra sempre té un punt autobiogràfic\", apunta.\n\"Hi ha artistes mitjanets com jo, altres més per sota, i altres molt més amunt, i penso que són els que ho patiran més perquè la seva estructura és molt més grossa i necessiten fer concerts de gran aforament per mantenir aquesta estructura\", afirma."
},
"extreme": {
"a1": "The New Raemon llança el seu treball més existencialista després d’un confinament en què s’ha dedicat, incansablement, a escriure cançons.",
"a2": "El cantautor barceloní Ramon Rodríguez, conegut com a The New Raemon, publica el seu setè disc, més minimalista i poètic.",
"a3": "El cantautor The New Raemon publica el seu setè disc, “Coplas del andar torcido”, més existencialista i poètic."
}
} |
1,162 | Albert Batlle, un camaleó amb poder | El tinent d'alcaldia de Prevenció i Seguretat de Barcelona ha tornat amb protagonisme destacat a l'Ajuntament, on ja va treballar 20 anys abans de fer el salt a Serveis Penitenciaris i dirigir els Mossos d'Esquadra | Albert Batlle és el protagonista de l'arrencada del mandat municipal a Barcelona.
El PSC ha aconseguit l'objectiu de convertir-lo en responsable de la seguretat a la ciutat com a cinquè tinent d'alcaldia i la seva estrena ha sacsejat la capital catalana.
Batlle ha tornat al consistori on ja va treballar durant vint anys com a regidor socialista, entre el 1983 i el 2003, abans de convertir-se en secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat i, després, en director dels Mossos d'Esquadra.
Un retorn per la porta gran a l'Ajuntament, assumint més poder del que havia adquirit en l'etapa anterior.
El 1999, Batlle se situava sota el focus mediàtic quan el seu fill va ser detingut en el marc d'una manifestació antifeixista el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat.
A diferència d'altres companys seus, el jove va ser alliberat la mateixa nit sense haver passat a disposició judicial.
El 2016, l'actual cinquè tinent d'alcaldia encara recordava l'episodi en una entrevista a La Vanguardia.
"Ha redreçat el rumb i va estudiar Arqueologia, això li va com l’anell al dit al seu perfil d’Indiana Jones", deia.
El xèrif de Collboni
Era molt difícil que si el PSC entrava al govern municipal de Barcelona, Batlle no assumís la cartera de Seguretat.
Al llarg de la campanya de les municipals, Jaume Collboni, va presentar-lo com la solució als problemes d'una Barcelona que patia una "crisi d'inseguretat" per culpa de l'executiu de Colau, segons insistien els socialistes en campanya.
L'any 1999, el fill de Batlle va ser detingut en una manifestació antifeixista del 12 d'octubre; a diferència dels seus companys, va ser alliberat la mateixa nit sense passar a disposició judicial
Amb Batlle, Collboni veu la possibilitat de fer tornar la capital catalana al camí iniciat pel PSC el 2006.
L'ordenança encara és vigent, després que Xavier Trias l'endurís i que Ada Colau no hagi aconseguit prou suports per enterrar-la, el seu objectiu a l'inici del mandat.
Ha estat l'encarregat d'impulsar un dispositiu policial sense precedents, amb una estratègia compartida amb la conselleria d'Interior de Miquel Buch i avalada per Colau.
Víctima d'una carta bomba
Batlle es va començar a familiaritzar amb la seguretat amb el seu nomenament com a secretari de Serveis Penitenciaris el 2003, càrrec que va ocupar fins al 2011.
Tot i ser una feina de despatx, no va estar exempta d'ensurts.
El 2009, una jove anarquista li va enviar una carta bomba, que no va tenir conseqüències.
La noia reclamava l'alliberament de l'històric pres Amadeu Casellas, que havia acusat Batlle de retirar-li permisos per unes declaracions crítiques amb els funcionaris de presons.
La noia finalment va ser condemnada a vuit anys de presó.
La jove anarquista que li va enviar la carta bomba reclamava l'alliberament de l'històric pres Amadeu Casellas, que hava acusat Batlle de retirar-li permisos per unes declaracions crítiques amb els funcionaris de presons
Dos anys després, el 2011, es va estrenar com a director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya, moment en què va abandonar la militància socialista per incompatibilitat amb el càrrec.
El 2014, el conseller d'Interior Ramon Espadaler (Unió) li feia confiança amb el nomenament com a director dels Mossos d'Esquadra, càrrec que va continuar ocupant amb els consellers Jordi Jané i Joaquim Forn, tots dos procedents de l'espai convergent.
Polèmic pas pels Mossos
El pas de Batlle pels Mossos va ser polèmic.
Va negar-se a expulsar els agents condemnats a presó per la mort de Juan Andrés Benítez i va rebre crítiques per la gestió del cas Ester Quintana
Batlle, un runner habitual, ha aterrat a la seva antiga casa setze anys després amb la voluntat de posar ordre, al govern i al carrer.
Com en les seves carreres de fons, és conscient que el més important en política no és ser el més ràpid sinó el més resistent. | [
"perfil"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El PSC tenia molt clar que Albert Batlle seria l’encarregat de la seguretat de Barcelona, si la formació entrava a l’Ajuntament. Així, el polifacètic exregidor socialista, exsecretari de Serveis Penitenciaris i exdirector dels Mossos d’Esquadra tornarà al que va ser el seu consistori, amb més poder i amb la missió de fer tornar la ciutat al camí de l’ordre.",
"a2": "El PSC ha convertit Albert Batlle en cinquè tinent d'alcaldia i en responsable de la seguretat a la ciutat. Batlle va treballar durant 20 anys al consistori, fins al 2003. Després, va ser el secretari de Serveis Penitenciaris i, finalment, es va convertir en el director dels Mossos d'Esquadra l'any 2014, on va rebre crítiques per la seva actuació.",
"a3": "Albert Batlle ha tornat a l’Ajuntament de Barcelona, on ja va treballar com a regidor socialista entre els anys 1983 i 2003, per assumir el càrrec de cinquè tinent d’alcalde i responsable de seguretat, dins del govern d’Ada Colau. Durant la seva absència al consistori, Batlle ha estat secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat i director dels Mossos d'Esquadra."
},
"extractive": {
"a1": "Batlle ha tornat al consistori on ja va treballar durant vint anys com a regidor socialista, entre el 1983 i el 2003, abans de convertir-se en secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat i, després, en director dels Mossos d'Esquadra. \nEra molt difícil que si el PSC entrava al govern municipal de Barcelona, Batlle no assumís la cartera de Seguretat. \nAmb Batlle, Collboni veu la possibilitat de fer tornar la capital catalana al camí iniciat pel PSC el 2006. \nEl 2014, el conseller d'Interior Ramon Espadaler (Unió) li feia confiança amb el nomenament com a director dels Mossos d'Esquadra, càrrec que va continuar ocupant amb els consellers Jordi Jané i Joaquim Forn, tots dos procedents de l'espai convergent.",
"a2": "Batlle ha tornat al consistori on ja va treballar durant vint anys com a regidor socialista, entre el 1983 i el 2003, abans de convertir-se en secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat i, després, en director dels Mossos d'Esquadra.\nEl 2009, una jove anarquista li va enviar una carta bomba, que no va tenir conseqüències.\nDos anys després, el 2011, es va estrenar com a director adjunt de l'Oficina Antifrau de Catalunya, moment en què va abandonar la militància socialista per incompatibilitat amb el càrrec.\nEl 2014, el conseller d'Interior Ramon Espadaler (Unió) li feia confiança amb el nomenament com a director dels Mossos d'Esquadra, càrrec que va continuar ocupant amb els consellers Jordi Jané i Joaquim Forn, tots dos procedents de l'espai convergent.",
"a3": "Batlle ha tornat al consistori on ja va treballar durant vint anys com a regidor socialista, entre el 1983 i el 2003, abans de convertir-se en secretari de Serveis Penitenciaris de la Generalitat i, després, en director dels Mossos d'Esquadra.\nAl llarg de la campanya de les municipals, Jaume Collboni, va presentar-lo com la solució als problemes d'una Barcelona que patia una \"crisi d'inseguretat\" per culpa de l'executiu de Colau, segons insistien els socialistes en campanya.\nHa estat l'encarregat d'impulsar un dispositiu policial sense precedents, amb una estratègia compartida amb la conselleria d'Interior de Miquel Buch i avalada per Colau.\nEl 2014, el conseller d'Interior Ramon Espadaler (Unió) li feia confiança amb el nomenament com a director dels Mossos d'Esquadra, càrrec que va continuar ocupant amb els consellers Jordi Jané i Joaquim Forn, tots dos procedents de l'espai convergent."
},
"extreme": {
"a1": "Els socialistes confien la seguretat de Barcelona a Albert Batlle, que ja va treballar 20 anys a l’Ajuntament.",
"a2": "Albert Batlle, antic regidor socialista, secretari de Serveis Penitenciaris i director dels Mossos, serà responsable de la seguretat a la ciutat.",
"a3": "Albert Batlle torna a l’Ajuntament de Barcelona com a cinquè tinent d’alcalde i responsable de seguretat de la ciutat."
}
} |
1,531 | Catalunya supera la barrera dels 90.000 ERTO des de l'inici de la pandèmia | Els expedients realitzats per força major continuen sent la majoria i el nombre de treballadors afectats ja arriba als 678.365 | Catalunya suma 92.382 Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) des de l'inici de la crisi de la covid-19 fins aquest diumenge, i el nombre d'afectats és de 678.365 treballadors.
Les darreres 24 hores el Departament de Treball ha comptabilitzat 234 nous expedients per un total de 1446 treballadors, una xifra força inferior a la de dissabte (536 ERTO presentats).
Per demarcacions, Barcelona segueix sent la més afectada, ara amb 67.232 expedients i 532.644 treballadors, seguida de Girona (10.414 ERTO, 65.627 persones afectades), Lleida (5.156 expedients i 29.082 persones), Tarragona (7.359 expedients i 41.938 persones) i Terres de l'Ebre (2.221 expedients i 9.074 persones afectades).
Els ERTO per força major segueixen sent una àmplia majoria (94,7%) i afecten el 87,2% dels treballadors, segons ha informat aquest diumenge el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
La darrera actualització dona una xifra de 92.382 ERTO des de l'inici de la pandèmia.
Si bé en les últimes 24 hores se'n han presentat menys de la meitat de nous que fins dissabte (234), el degoteig d'expedients no s'atura i és molt variable en funció del dia.
En la cinquena setmana de confinament s'ha passat de xifres més baixes, com els 172 ERTO registrats el dia 14 d'abril (tornant de la Setmana Santa), als 832 registrats tan sols dos dies després, el dijous 16 d'abril.
Per activitat econòmica, l'última actualització segueix mostrant que el sector més perjudicat és el de serveis, amb 75.589 expedients i 486.085 persones afectades.
La indústria, amb 7.560 expedients i 128.866 persones afectades, i la construcció, amb 7.438 ERTO i 44.084 persones afectades, venen després.
Menys marcada pels ERTO ha quedat l'activitat a l'agricultura, on s'han registrat 673 expedients i 3.872 persones afectades, i altres grups d'activitat sense especificar pel Departament, que sumen 1.122 expedients i 15.458 persones afectades.
Si el que s'observa és la 'divisió' econòmica, l'àmbit del menjar i les begudes és el que segueix sumant més persones afectades i ERTO presentats (18.734 expedients i 107.324 persones afectades), seguit del comerç al detall, que suma 12.300 expedients i 55.178 persanes afectades.
Altres activitats de serveis personals registren 6.761 expedients que afecten 18.293 persones.
Per demarcacions, i en comparació amb dissabte, Barcelona ha registrat 181 nous ERTO (un total de 67.232 expedients i 532.644 persones afectades).
A Girona, la diferència respecte ahir és de només 20 més (amb un total de 10.414 expedients i 65.627 persones afectades); Lleida ha registrat 9 ERTO més (ja en són 5.156, amb 29.082 persones afectades); a Tarragona, l'increment és de 22 (un total de 7.359 ERTO i 41.938 persones afectades); i a les Terres de l'Ebre se n'han presentat tan sols 3 més (i són ara ja 2.221 i 9.074 treballadors afectats).
I per comarques, les que presenten més ERTO són el Barcelonès, amb 30.431 expedients (231.506 persones afectades), el Vallès Occidental, amb 9.847 expedients (86.724 persones afectades) i el Baix Llobregat, amb 8.671 expedients i 91.605 persones afectades.
coronavirus
Els 5 grans nyaps de l'Estat amb el material sanitari
El govern espanyol ha relliscat en diverses ocasions a l'hora d'adquirir i repartir equipament mèdic
Dades: coronavirus
MAPES Quants contagis de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca?
Consulta en mapes i gràfics interactius quins resultats han donat els tests de la Covid-19 i quina ràtio d'infectats hi ha, a nivell local i comarcal
Coronavirus: entrevistes i reportatges
Coronavirus: els professionals de la salut tenen resposta
Les entrevistes i els reportatges de NacióDigital amb metges, epidemiòlegs i consellers per saber com s'està fent front a la crisi del coronavirus i les perspectives que s'obren
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Catalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
Famílies confinades: «Tot anirà bé»
NacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares
coronavirus: FAQS
Què es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?
115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Malgrat un lleuger descens, continua el degoteig d’ERTO presentats des de l’inici de la crisi sanitària a Catalunya. El nombre d’afectats ja arriba als 92.382, amb Barcelona al capdavant de les comarques més tocades. El sector més perjudicat és el de serveis. A banda, el Departament de Treball ha informat que més del 90 % dels expedients són per força major.",
"a2": "Tot i que la xifra d'expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) continua pujant a Catalunya, durant les darreres 24 hores se n'han comptabilitzat molts menys. El total de treballadors en aquesta situació arriba ja als 92.382, amb Barcelona com la demarcació més afectada i els serveis com a sector més perjudicat.",
"a3": "Des de l’inici de la crisi de la covid-19 ara fa cinc setmanes, a Catalunya s’han registrat un total de 92.382 expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO), amb 678.365 treballadors afectats. La demarcació més afectada és la de Barcelona, on es concentren 67.232 expedients. El sector més perjudicat és el dels serveis, amb 75.589 expedients i 486.085 persones afectades."
},
"extractive": {
"a1": "Catalunya suma 92.382 Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) des de l'inici de la crisi de la covid-19 fins aquest diumenge, i el nombre d'afectats és de 678.365 treballadors. \nPer demarcacions, Barcelona segueix sent la més afectada, ara amb 67.232 expedients i 532.644 treballadors, seguida de Girona (10.414 ERTO, 65.627 persones afectades), Lleida (5.156 expedients i 29.082 persones), Tarragona (7.359 expedients i 41.938 persones) i Terres de l'Ebre (2.221 expedients i 9.074 persones afectades). \nEls ERTO per força major segueixen sent una àmplia majoria (94,7%) i afecten el 87,2% dels treballadors, segons ha informat aquest diumenge el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.\nPer activitat econòmica, l'última actualització segueix mostrant que el sector més perjudicat és el de serveis, amb 75.589 expedients i 486.085 persones afectades.",
"a2": "Catalunya suma 92.382 Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) des de l'inici de la crisi de la covid-19 fins aquest diumenge, i el nombre d'afectats és de 678.365 treballadors.\nEls ERTO per força major segueixen sent una àmplia majoria (94,7%) i afecten el 87,2% dels treballadors, segons ha informat aquest diumenge el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.\nPer activitat econòmica, l'última actualització segueix mostrant que el sector més perjudicat és el de serveis, amb 75.589 expedients i 486.085 persones afectades.\nSi el que s'observa és la 'divisió' econòmica, l'àmbit del menjar i les begudes és el que segueix sumant més persones afectades i ERTO presentats (18.734 expedients i 107.324 persones afectades), seguit del comerç al detall, que suma 12.300 expedients i 55.178 persanes afectades.",
"a3": "Catalunya suma 92.382 Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) des de l'inici de la crisi de la covid-19 fins aquest diumenge, i el nombre d'afectats és de 678.365 treballadors.\nPer demarcacions, Barcelona segueix sent la més afectada, ara amb 67.232 expedients i 532.644 treballadors, seguida de Girona (10.414 ERTO, 65.627 persones afectades), Lleida (5.156 expedients i 29.082 persones), Tarragona (7.359 expedients i 41.938 persones) i Terres de l'Ebre (2.221 expedients i 9.074 persones afectades).\nPer activitat econòmica, l'última actualització segueix mostrant que el sector més perjudicat és el de serveis, amb 75.589 expedients i 486.085 persones afectades.\nMenys marcada pels ERTO ha quedat l'activitat a l'agricultura, on s'han registrat 673 expedients i 3.872 persones afectades, i altres grups d'activitat sense especificar pel Departament, que sumen 1.122 expedients i 15.458 persones afectades."
},
"extreme": {
"a1": "La obertura d'expedients ERTO per força major no cessa, principalment a Barcelona i en el sector de serveis.",
"a2": "Catalunya continua sumant treballadors en ERTO i arriba als 92.382 expedients, amb Barcelona com la demarcació més afectada.",
"a3": "Cinc setmanes després de l’inici de la pandèmia de la covid-19, Catalunya ja ha registrat 92.382 ERTO."
}
} |
1,993 | Suplicatori de Puigdemont i Comín: què és i com funciona? | El Tribunal Suprem pot demanar al Parlament Europeu que aixequi la immunitat dels dos eurodiputats de JxCat per poder-los jutjar a Espanya | "Un cop sigui eurodiputat a tots els efectes, i això és molt important, Puigdemont no pot ser detingut, ni aquí ni allà, sense prèvia autorització del Parlament Europeu, i el suplicatori és un procediment llarg".
Carles Puigdemont i Toni Comín són els principals beneficiats de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) instada per Oriol Junqueras, que determina l'abast de la immunitat i deixa clar que un eurodiputat adquireix aquesta condició en el moment que es proclamen els resultats.
L'expresident i l'exconseller ja van començar els tràmits divendres per adquirir l'acta d'eurodiputats i tot apunta que el gener ja tindran la immunitat.
Això vol dir que si el Tribunal Suprem vol processar Puigdemont i Comín necessitarà una autorització prèvia del Parlament Europeu.
És l'anomenat suplicatori, un mecanisme que permet a l'Eurocambra aixecar la immunitat d'un diputat.
Es tracta d'un procediment llarg, que pot durar mesos (fins a sis), i que segons fonts jurídiques de JxCat seria un "judici al judici del Suprem", perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte.
El debat que durant tants anys Espanya ha intentat evitar entraria per la porta gran al Parlament Europeu.
Es comunica al ple i passa a comissió
Com funciona el suplicatori?
Segons l'article 9 del reglament intern de l'Eurocambra, que regula els procediments relatius a la immunitat, l'autoritat competent d'un estat membre, és a dir el Tribunal Suprem, pot sol·licitar al president del Parlament Europeu, el socialista italià David Sassoli, un suplicatori per suspendre la immunitat d'un eurodiputat.
Sassoli ho ha de comunicar al ple i traslladar la qüestió a la comissió competent, en aquest cas la comissió d'Assumptes Jurídics.
El termini per resoldre no està establert.
S'ha de fer "amb la major brevetat possible", però depén de la complexitat del cas.
La defensa de Puigdemont compta que durarà mesos.
Aquesta comissió, després d'analitzar el cas "sense demora però tenint en compta la seva complexitat relativa", haurà d'emetre una recomanació que finalment serà votada pel ple.
El procés, al Parlament Europeu
Fins que no es faci aquesta proposta sobre si s'ha de concedir o denegar el suplicatori, la comissió pot demanar al Tribunal Suprem "tota la informació i aclariments que consideri necessaris per formar-se un criteri" sobre si cal o no aixecar la immunitat de Puigdemont i Comín.
Els dos eurodiputats podrien intervenir a la comissió i també aportar els documents i elements de prova oportuns per defensar-se.
En la resta de sessions, que serien a porta tancada, no hi podrien ser presents.
En qualsevol cas, el procés català i el judici de l'1-O arribarien a Brussel·les.
No s'entra en el fons
Un cop feta la proposta, es debatria i votaria al següent ple al Parlament Europeu.
No es podrien presentar esmenes, però el ple hauria de discutir públicament sobre les raons a favor i en contra de la decisió sobre el suplicatori.
Puigdemont i Comín no hi podrien intervenir en tant que afectats, però el procés català i el judici de l'1-O tindrien una visibilitat extraordinària.
Només en va tombar cinc de 55
Si finalment el ple acorda concedir el suplicatori i aixecar la immunitat, el president de la cambra ho hauria de comunicar als diputats afectats i a l'autoritat competent, que hauria d'informar el Parlament Europeu de tots els canvis, nous fets o resolucions que faci en relació al procediment.
Acceptar el suplicatori no implica perdre l'acta d'eurodiputat, perquè suspendre la immunitat no pressuposa culpabilitat, únicament voldria dir que l'Eurocambra permet que dos dels seus diputats siguin jutjats al país que els reclama.
Aleshores, el Suprem hauria d'activar de nou les euroordres per poder extradir els líders independentistes.
El Parlament Europeu va examinar la passada legislatura 55 suplicatoris i només en va rebutjar cinc. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Una vegada aclarit que la immunitat dels eurodiputats comença en el mateix moment de la seva elecció, li toca al Tribunal Suprem decidir si presentarà un suplicatori per demanar la suspensió d’aquesta condició en els casos de Puigdemont i Comín. Malgrat el perill d’extradició, els independentistes veuen el tràmit com una oportunitat per a la internacionalització del procés.",
"a2": "Segons la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), un eurodiputat té immunitat en el moment en què es proclamen els resultats. Els dos grans beneficiats d'aquesta sentència són Carles Puigdemont i Toni Comín, que ja van iniciar els tràmits per adquirir l'acta d'eurodiputats. D'aquesta manera, el Tribunal Suprem necessitaria una autorització del Parlament Europeu per processar-los.",
"a3": "Carles Puigdemont i Toni Comín rebran l'acta d'eurodiputats aquest mes de gener i, d'aquesta manera, es beneficiaran de la immunitat proporcionada pel Parlament Europeu. Ara, si el Tribunal Suprem espanyol els volgués detenir pels fets de l'1-O mitjançant una euroordre, primer hauria de sol·licitar un suplicatori al president del Parlament Europeu, un procés que podria arribar a allargar-se sis mesos."
},
"extractive": {
"a1": "Carles Puigdemont i Toni Comín són els principals beneficiats de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) instada per Oriol Junqueras, que determina l'abast de la immunitat i deixa clar que un eurodiputat adquireix aquesta condició en el moment que es proclamen els resultats. \nEs tracta d'un procediment llarg, que pot durar mesos (fins a sis), i que segons fonts jurídiques de JxCat seria un \"judici al judici del Suprem\", perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte. \nSegons l'article 9 del reglament intern de l'Eurocambra, que regula els procediments relatius a la immunitat, l'autoritat competent d'un estat membre, és a dir el Tribunal Suprem, pot sol·licitar al president del Parlament Europeu, el socialista italià David Sassoli, un suplicatori per suspendre la immunitat d'un eurodiputat. \nEn qualsevol cas, el procés català i el judici de l'1-O arribarien a Brussel·les. ",
"a2": "Carles Puigdemont i Toni Comín són els principals beneficiats de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) instada per Oriol Junqueras, que determina l'abast de la immunitat i deixa clar que un eurodiputat adquireix aquesta condició en el moment que es proclamen els resultats.\nAixò vol dir que si el Tribunal Suprem vol processar Puigdemont i Comín necessitarà una autorització prèvia del Parlament Europeu.\nEs tracta d'un procediment llarg, que pot durar mesos (fins a sis), i que segons fonts jurídiques de JxCat seria un \"judici al judici del Suprem\", perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte. \nSi finalment el ple acorda concedir el suplicatori i aixecar la immunitat, el president de la cambra ho hauria de comunicar als diputats afectats i a l'autoritat competent, que hauria d'informar el Parlament Europeu de tots els canvis, nous fets o resolucions que faci en relació al procediment.",
"a3": "\"Un cop sigui eurodiputat a tots els efectes, i això és molt important, Puigdemont no pot ser detingut, ni aquí ni allà, sense prèvia autorització del Parlament Europeu, i el suplicatori és un procediment llarg\".\nCarles Puigdemont i Toni Comín són els principals beneficiats de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) instada per Oriol Junqueras, que determina l'abast de la immunitat i deixa clar que un eurodiputat adquireix aquesta condició en el moment que es proclamen els resultats.\nEs tracta d'un procediment llarg, que pot durar mesos (fins a sis), i que segons fonts jurídiques de JxCat seria un \"judici al judici del Suprem\", perquè permetria aportar proves, aclariments i informacions rellevants sobre la situació de Puigdemont i Comín perquè els eurodiputats que han de decidir finalment puguin formar-se una opinió al respecte.\nFins que no es faci aquesta proposta sobre si s'ha de concedir o denegar el suplicatori, la comissió pot demanar al Tribunal Suprem \"tota la informació i aclariments que consideri necessaris per formar-se un criteri\" sobre si cal o no aixecar la immunitat de Puigdemont i Comín."
},
"extreme": {
"a1": "El Tribunal Suprem podrà requerir que es retiri la immunitat als eurodiputats independentistes, perquè puguin ser jutjats a Espanya.",
"a2": "La sentència del TJUE sobre l'abast de la immunitat beneficia en gran mesura Carles Puigdemont i Toni Comín.",
"a3": "Aquest gener, Puigdemont i Comín rebran l'acta d'eurodiputats i la consegüent immunitat, la qual només podria retirar-se mitjançant un suplicatori."
}
} |
742 | ‘Estats alterats de la ment’, un gènere clàssic, una literatura que experimenta | L’editorial Males Herbes edita aquest volum en col·laboració amb el Cryptshow Festival | L’editorial Males Herbes, en col·laboració amb Cryptshow, acaba de publicar el volum Estats alterats de la ment, una antologia de relats que té el punt de partença exactament en aquesta idea que transmet el títol, tan arrapada a la realitat de la societat actual.
Hi ha relats de Roser Cabré-Verdiell, David Castejon, Marina Espasa, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Tuoole, Jordi Masó Rahola, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Carles Ribas i Josep Sampere.
Us proposem un fragment del relat que obre el llibret: ‘Nosocomi dels Orats’, de Carles Ribas.
Cryptshow és un festival que es fa al juliol a Badalona i que promou el gènere fantàstic i de terror.
Els organitzadors van proposar a l’editorial Males Herbes d’editar una antologia sobre els estats alterats.
Com l’expliquen, aquest concepte, en la seva web?
‘Hom sent “estats alterats” i pensa en ionquis, artistes i científics bojos.
Però avui, en una civilització de civilitzacions cada cop més complexa, les fronteres que delimiten els estats de la consciència es difuminen i la moral que els jutja és posada en dubte.
Drogues com l’LSD o l’èxtasi, demonitzades durant anys, avui són utilitzades per alguns psicoterapeutes.
L’heroïna surt de les zones deprimides i atrapa joves de tots els estrats socials.
El xarop per a la tos ha arribat a ser la segona droga més consumida pels adolescents dels EUA.
Al Iemen, la majoria dels homes masteguen de manera ritual cat, un estimulant vegetal que provoca addició.
L’església Nativa Americana de Mèxic utilitza el peiot amb finalitats religioses.
L’estrès s’ha convertit en una pandèmia, abocant-nos a un estat d’activació constant que provoca estats d’ànim alterats que se somatitzen en trastorns físics.
Els millennials viuen enganxats als dispositius intel·ligents, en un dia a dia que confon les fronteres de la realitat, els somnis i el món virtual.
A internet trobem fàcilment consells per assolir un estat alterat de la consciència sense necessitat de drogues: la privació de la son, la respiració holotròpica, els tancs d’aïllament sensorial o, simplement, dormir amb un braç alçat o mirar fixament els ulls d’una altra persona durant més de deu minuts en són alguns exemples.
Ja es pot viatjar sense moure’s de casa.’
L’editor Ramon Mas, de Males Herbes, ens explica la gènesi del llibre:
«Els estats alterats de la ment són, més que un tema, un context literari, o fins i tot una força motriu perquè narradors i poetes de totes les èpoques hagin pogut donar via lliure a la cosa més amagada que hi havia en les seves ments, estimular la seva imaginació, amplificar la seva por o afinar les seves reflexions.
Les drogues són la resposta ràpida quan es pregunta per estats alterats de la ment, però el dejuni (forçós o voluntari), les premonicions, l’esquizofrènia i la paranoia també han tingut un paper importantíssim en la història de l’art i la literatura.
»Per això, quan Cryptshow Festival ens va proposar de fer una antologia amb aquest tema no ho vam dubtar ni un segon.
‘Estats alterats de la ment’ és una altra manera de concebre les ‘distorsions de la realitat’, i aquest, com es fa evident des del mateix nom de la col·lecció que acull el llibre, és el nostre territori.
»Així doncs, seguint la fórmula de l’edició anterior, des de l’editorial hem pogut, d’una banda, convidar cinc autors, una tria que al nostre entendre fa molt de goig, amb autors que ens encanten: Jordi Masó, Lucia Pietrelli, Marina Espasa, Jaume C. Pons Alorda i Josep Sampere; i d’una altra, formar part del jurat que havia de triar els altres cinc contes entre tots els presentats al premi de relats que convoca el Cryptshow Festival, i que enguany han estat Carles Ribas, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Toole, Roser Cabré-Verdiell i David Castejon.
»Tot i tractar-se, aparentment, d’un recull temàtic, la varietat de maneres d’acostar-se a aquestes ments que es desvien del funcionament ‘normal’ és molt variada, la riquesa estilística remarcable, i el nivell general altíssim.» | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "\"Estats alterats de la ment\" és una col·lecció de relats, a càrrec de Males Herbes i Cryptshow, que aborda les distorsions de la realitat des d’un punt de vista més actual i complex. De fet, el títol del llibre no faria referència al tema, sinó a un context literari en què els escriptors haurien anat escrivint els seus pensaments.",
"a2": "Avui dia, drogues que en el passat havien estat demonitzades són receptades per professionals: l'heroïna és consumida per joves, tot tipus de drogues són utilitzades per la societat, l'estrès està present en una gran part de la població, etc. Aquests temes, entre d'altres, defineixen els relats que l'editorial Males Herbes ha captat en el volum \"Estats alterats de la ment\".",
"a3": "L'editorial Males Herbes acaba de publicar, en col·laboració amb el festival Cryptshow de Badalona, l'antologia de relats \"Estats alterats de la ment\". El volum, que explora la distorsió de la realitat i la desviació del funcionament normal de la ment, inclou els relats d'autors com Jordi Masó, Lucia Pietrelli, Marina Espasa, Jaume C. Pons Alorda i Josep Sampere."
},
"extractive": {
"a1": "L’editorial Males Herbes, en col·laboració amb Cryptshow, acaba de publicar el volum Estats alterats de la ment, una antologia de relats que té el punt de partença exactament en aquesta idea que transmet el títol, tan arrapada a la realitat de la societat actual.\nPerò avui, en una civilització de civilitzacions cada cop més complexa, les fronteres que delimiten els estats de la consciència es difuminen i la moral que els jutja és posada en dubte.\nL’editor Ramon Mas, de Males Herbes, ens explica la gènesi del llibre: «Els estats alterats de la ment són, més que un tema, un context literari, o fins i tot una força motriu perquè narradors i poetes de totes les èpoques hagin pogut donar via lliure a la cosa més amagada que hi havia en les seves ments, estimular la seva imaginació, amplificar la seva por o afinar les seves reflexions. \n‘Estats alterats de la ment’ és una altra manera de concebre les ‘distorsions de la realitat’, i aquest, com es fa evident des del mateix nom de la col·lecció que acull el llibre, és el nostre territori. »",
"a2": "L’editorial Males Herbes, en col·laboració amb Cryptshow, acaba de publicar el volum Estats alterats de la ment, una antologia de relats que té el punt de partença exactament en aquesta idea que transmet el títol, tan arrapada a la realitat de la societat actual.\nL’editor Ramon Mas, de Males Herbes, ens explica la gènesi del llibre: «Els estats alterats de la ment són, més que un tema, un context literari, o fins i tot una força motriu perquè narradors i poetes de totes les èpoques hagin pogut donar via lliure a la cosa més amagada que hi havia en les seves ments, estimular la seva imaginació, amplificar la seva por o afinar les seves reflexions.\n‘Estats alterats de la ment’ és una altra manera de concebre les ‘distorsions de la realitat’, i aquest, com es fa evident des del mateix nom de la col·lecció que acull el llibre, és el nostre territori.\n»Així doncs, seguint la fórmula de l’edició anterior, des de l’editorial hem pogut, d’una banda, convidar cinc autors, una tria que al nostre entendre fa molt de goig, amb autors que ens encanten: Jordi Masó, Lucia Pietrelli, Marina Espasa, Jaume C. Pons Alorda i Josep Sampere; i d’una altra, formar part del jurat que havia de triar els altres cinc contes entre tots els presentats al premi de relats que convoca el Cryptshow Festival, i que enguany han estat Carles Ribas, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Toole, Roser Cabré-Verdiell i David Castejon.",
"a3": "L’editorial Males Herbes, en col•laboració amb Cryptshow, acaba de publicar el volum Estats alterats de la ment, una antologia de relats que té el punt de partença exactament en aquesta idea que transmet el títol, tan arrapada a la realitat de la societat actual.\nHi ha relats de Roser Cabré-Verdiell, David Castejon, Marina Espasa, Ariadna Herrero, Gemma Martí O’Tuoole, Jordi Masó Rahola, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Carles Ribas i Josep Sampere.\nCryptshow és un festival que es fa al juliol a Badalona i que promou el gènere fantàstic i de terror.\nL’editor Ramon Mas, de Males Herbes, ens explica la gènesi del llibre: «Els estats alterats de la ment són, més que un tema, un context literari, o fins i tot una força motriu perquè narradors i poetes de totes les èpoques hagin pogut donar via lliure a la cosa més amagada que hi havia en les seves ments, estimular la seva imaginació, amplificar la seva por o afinar les seves reflexions."
},
"extreme": {
"a1": "L’editorial Males Herbes publica \"Estats alterats de la ment\", un recull d’històries basades en una nova concepció dels trastorns mentals.",
"a2": "L'editorial Males Herbes publica una antologia de relats, \"Estats alterats de la ment\", sobre la realitat de la societat actual.",
"a3": "L'editorial Males Herbes, en col·laboració amb el festival Cryptshow, edita l'antologia de relats \"Estats alterats de la ment\"."
}
} |
1,659 | Albiol trobaria «fantàstic» que Rovira fos imputada per l'1-O i que «pagués les conseqüències» | El líder popular considera que tots aquells que han intentat provocar un "cop d'estat" han de ser jutjats | El candidat del PPC el 21-D promet rebaixes fiscals davant empresaris i alerta que els comuns no poden condicionar cap govern constitucionalista | El candidat del Partit Popular de Catalunya el 21-D, Xavier García Albiol, ha afirmat que trobaria "fantàstic" que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, fos imputada per l'1-O si hi ha proves contra ella i que "pagui les conseqüències".
Ha afegit que tots aquells que han intentat provocar un "cop d'estat" han de rebre un "càstig electoral" i s'ha de "fer justícia als jutjats amb ells".
En roda de premsa aquest dimarts, el popular ha proposat també la creació d'una comissió d'investigació al Parlament per analitzar la "propaganda" des de territori rus i veneçolà que hauria contribuït a la desinformació i la inestabilitat a Catalunya.
Posteriorment, en un dinar-col·loqui al Círculo Ecuestre, ha reivindicat el PP com l'únic partit "fiable", ha alertat que tant Ciutadans com PSC podrien pactar amb els comuns i ha promès un seguit de rebaixes fiscals si guanya les eleccions.
Rússia i Veneçuela, peces clau en el taulell de joc del procés
Albiol ha explicat que crear aquesta comissió d'investigació al Parlament durant el primer trimestre del 2018 serà un dels punts per a un acord de legislatura i governabilitat a Catalunya després del 21-D.
Ha detallat que el seu grup impulsarà una investigació "molt concreta" per analitzar la "interferència de l'entorn de lobbys russos i veneçolans" a Catalunya donant el seu suport al projecte independentista.
Entre d'altres, vol que s'esclareixin les "visites de Puigdemont a conspiradors de la Unió Europea, si la proposta de referèndum té relació amb els moviments antieuropeus per desestabilitzar Catalunya i quins favors o contraprestacions econòmiques o d'un altre tipus es van donar".
Rebaixes fiscals
Posteriorment, ja davant empresaris al Círculo Ecuestre, ha detallat que una altra de les seves propostes electorals és una rebaixa fiscal perquè "no és admissible" que els catalans siguin els que més impostos paguen de l'Estat.
En primer lloc ha proposat una rebaixa de l'IRPF per passar del tram del 12 al 25,5% a un altre del 10 al 23%, en segon lloc una bonificació del 99% de l'impost de successions i donacions i en tercer lloc reduir del 10 al 6% el de transmissions patrimonials i actes jurídics en l'adquisició de béns immobles i al 4% en el cas de famílies nombroses o amb dependents.
Per últim, ha posat sobre la taula l'eliminació d'impostos de l'"ideari de la CUP" com el d'habitatges buits, el de grans establiments o el d'actius no productius de persones jurídiques.
El popular ha dit que aquesta rebaixa fiscal serà una altra de les condicions per a poder arribar a un acord de governabilitat després de les eleccions.
Vot al PP per continuar la línia del 155
Albiol ha defensat el vot al PP assegurant que són l'única "garantia de centralitat" i el partit que permet "seguir avançant en la mateixa direcció que apuntava" l'article 155 de la Constitució espanyola.
El popular ha afirmat que tant Cs com el PSC "han assenyalat que volen arribar a un acord amb Podem" i "són capaços d'acceptar qualsevol proposta" a canvi d'una investidura.
En aquest sentit, ha dit que no hi haurà un acord de govern entre PSC i Cs "si no hi és el PP" -ni cap govern constitucionalista on no hi siguin els tres-.
Ha assegurat, però, que cap acord per formar un govern alternatiu a l'independentisme "pot anar de la mà o condicionat per un partit com Podem".
"No podem sortir del foc de l'independentisme per caure a les brases del populisme de Podem", ha manifestat.
Amb tot, ha dit que seria "acceptable" l'abstenció dels comuns per assolir un govern constitucionalista però "inadmissible" fer un acord de legislatura acceptant condicions econòmiques i socials.
Així, ha defensat que el vot "útil" és el que vagi dirigit al PP i ha insistit que són l'únic partit "previsible i fiable".
S'ha dirigit també als socialistes i a Cs per dir-los que "seria molt poc just" que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no fos "recompensat" després del 21-D per haver "donat la cara i aplicar les mesures" que calia a Catalunya.
Revisió de la Constitució el 2018-2019
Per últim, ha dit que perquè hi hagi una reforma de la Constitució espanyola cal el suport del PP i ha considerat que en plena "crisis social" no és "el més raonable" encetar aquest debat.
El popular ha dit que "necessàriament" s'haurà de reformar però ha optat per fer-ho quan hi hagi un clima de "certa serenor" i ha apuntat cap al 2018 o 2019.
A més, ha dit que cal tenir clar què es reforma, com, quan i amb qui. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Les propostes del candidat popular a les eleccions són una rebaixa fiscal i la investigació al Parlament d’unes possibles ingerències russes i veneçolanes al voltant de l’independentisme. Segons Albiol, el PPC és l’única alternativa fiable i constitucionalista. A més, s’ha mostrat favorable a la persecució judicial i electoral dels que, segons diu, havien previst un cop d’estat a Catalunya.",
"a2": "El candidat del PPC, Xavier García Albiol, proposa la creació d'una comissió d'investigació per analitzar informacions que poden haver contribuït a la desinformació a Catalunya. A més, promet rebaixes fiscals a Catalunya perquè els catalans no siguin els que més paguen a l'Estat, i afirma que, donada la situació social actual, no és raonable un debat sobre reformar la Constitució.",
"a3": "El candidat del PP a Catalunya el 21-D, Xavier García Albiol, ha promès rebaixes fiscals si guanya les eleccions. També ha proposat la creació d’una comissió d’investigació parlamentària, per analitzar la propaganda des de Rússia i Veneçuela que hauria contribuït a desestabilitzar Catalunya. A més, també ha rebutjat la participació de Podem en un govern constitucionalista amb Cs i PSC."
},
"extractive": {
"a1": "Ha afegit que tots aquells que han intentat provocar un \"cop d'estat\" han de rebre un \"càstig electoral\" i s'ha de \"fer justícia als jutjats amb ells\". \nEn roda de premsa aquest dimarts, el popular ha proposat també la creació d'una comissió d'investigació al Parlament per analitzar la \"propaganda\" des de territori rus i veneçolà que hauria contribuït a la desinformació i la inestabilitat a Catalunya. \nPosteriorment, ja davant empresaris al Círculo Ecuestre, ha detallat que una altra de les seves propostes electorals és una rebaixa fiscal perquè \"no és admissible\" que els catalans siguin els que més impostos paguen de l'Estat. \nAlbiol ha defensat el vot al PP assegurant que són l'única \"garantia de centralitat\" i el partit que permet \"seguir avançant en la mateixa direcció que apuntava\" l'article 155 de la Constitució espanyola.",
"a2": "En roda de premsa aquest dimarts, el popular ha proposat també la creació d'una comissió d'investigació al Parlament per analitzar la \"propaganda\" des de territori rus i veneçolà que hauria contribuït a la desinformació i la inestabilitat a Catalunya.\nEntre d'altres, vol que s'esclareixin les \"visites de Puigdemont a conspiradors de la Unió Europea, si la proposta de referèndum té relació amb els moviments antieuropeus per desestabilitzar Catalunya i quins favors o contraprestacions econòmiques o d'un altre tipus es van donar\".\nPosteriorment, ja davant empresaris al Círculo Ecuestre, ha detallat que una altra de les seves propostes electorals és una rebaixa fiscal perquè \"no és admissible\" que els catalans siguin els que més impostos paguen de l'Estat.\nPer últim, ha dit que perquè hi hagi una reforma de la Constitució espanyola cal el suport del PP i ha considerat que en plena \"crisis social\" no és \"el més raonable\" encetar aquest debat.",
"a3": "El candidat del Partit Popular de Catalunya el 21-D, Xavier García Albiol, ha afirmat que trobaria \"fantàstic\" que la secretària general d'ERC, Marta Rovira, fos imputada per l'1-O si hi ha proves contra ella i que \"pagui les conseqüències\".\nEn roda de premsa aquest dimarts, el popular ha proposat també la creació d'una comissió d'investigació al Parlament per analitzar la \"propaganda\" des de territori rus i veneçolà que hauria contribuït a la desinformació i la inestabilitat a Catalunya.\nPosteriorment, ja davant empresaris al Círculo Ecuestre, ha detallat que una altra de les seves propostes electorals és una rebaixa fiscal perquè \"no és admissible\" que els catalans siguin els que més impostos paguen de l'Estat.\nAmb tot, ha dit que seria \"acceptable\" l'abstenció dels comuns per assolir un govern constitucionalista però \"inadmissible\" fer un acord de legislatura acceptant condicions econòmiques i socials."
},
"extreme": {
"a1": "El PPC s’erigeix en garant de la constitucionalitat i demana que els independentistes paguin les conseqüències dels seus actes.",
"a2": "Xavier García Albiol, candidat del PPC, vol proposar una rebaixa fiscal perqué els catalans no paguin més que la resta.",
"a3": "Xavier García Albiol promet rebaixes fiscals si guanya les eleccions del 21-D i exclou Podem d’un hipotètic govern constitucionalista."
}
} |
1,946 | Els joves abandonen la protesta a Girona després de sentir-se «menystinguts» per l'Ajuntament | L'alcaldessa Madrenas deixa clar que no ha estat una "ocupació" sinó una "negociació" i que ha escoltat les seves reivindicacions | La trentena de joves que han entrat a l'Ajuntament de Girona aquest migdia han abandonat la protesta poc abans de les set de la tarda en sentir-se "menystinguts".
A la sortida, han explicat que han parlat amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, i que l'únic punt de consens ha estat entendre que la decisió d'anul·lar els concerts i les barraques no s'ha pres per ·"criminalitzar" el col·lectiu.
@MartaMadrenas #sitandtalk:
❌ Prou criminalitzar les mobilitzacions i el jovent
❌ O hi ha barraques o no hi ha Fires de #Girona#RevoltaPopular #Desbordemlos #República pic.twitter.com/GECvzx1BSN — CDR Girona #21raons (@CDRGironaSalt) October 25, 2019
La portaveu del joves, Carla Costa, ha assegurat que com que no s'han sentit tractats "d'igual a igual" , que no se'ls prenia seriosament per la seva edat han decidit marxar i trencar la taula de negociació.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha volgut deixar clar que no ha estat una "ocupació" sinó una "negociació" i que ha escoltat les seves reivindicacions.
La protesta, que inicialment s'ha difós per xarxes com una ocupació, ha començat a quarts de tres de la tarda.
Els joves, cap a una trentena, han entrat a l'Ajuntament i s'han instal·lat a la sala de junta de govern local.
El seu objectiu, com han subratllat al manifest que han llegit des del balcó, era protestar per la suspensió de les barraques i reclamar la lluita popular com l'única via per aconseguir la república.
La reivindicació ha durat cap a quatre hores i, poc abans de les set de la tarda, el col·lectiu ha sortit per la porta principal de l'Ajuntament.
La seva portaveu, Carla Costa, ha explicat que han aconseguit asseure's en una taula de negociació amb l'alcaldessa, Marta Madrenas,.
Durant la conversa, li han demanat poder fer un pregó de Fires alternatiu –cosa a la qual Madrenas s'ha negat- i han criticat la decisió de suspendre barraques.
D'aquesta taula n'ha sortit un únic punt d'entesa: el d'entendre que l'anul·lació dels concerts a La Copa no s'ha pres per criminalitzar-los.
Més enllà d'això, però, no hi ha hagut cap altre avenç.
Carla Costa ha criticat, a més, que s'han sentit "infantilitzats" i que la negociació no era "d'igual a igual".
A més, ha dit que no se'ls deixava anar al lavabo, que si sortien de la sala haurien de marxar del consistori i que, mentre estaven fent una assemblea, sentien riures darrere la porta.
"Tot això ens ha fet sentir molt incòmodes i hem notat que se'ns tractava diferent pel fet de ser joves", ha afirmat.
"Per aquest motiu, hem decidit marxar perquè ja hem aconseguit el nostre objectiu, que per una banda era visualitzar el descontent amb les decisions preses i, per l'altra, poder-nos reunir i debatre amb l'alcaldessa", ha afegit Costa.
Durant la reivindicació, la portaveu també ha explicat que se'ls ha alertat de les conseqüències que podria tenir que els fets arribessin a oïdes de la fiscalia.
I que si es considerava una ocupació, això podria comportar penes de fins a un 1 any de presó.
"Se'ns ha dit que havíem de vigilar per si se'ns denunciava", ha explicat Costa, subratllant que la seva ha estat una protesta.
De manera "cívica i pacífica"
L'alcaldessa, Marta Madrenas, per la seva banda, ha insistit que no ha estat una "ocupació" sinó una "negociació" i que ha escoltat les demandes dels joves en tot moment.
"Han vingut perquè volien parlar amb mi de la seva lícita reivindicació per la supressió dels concerts i de les barraques i hem estat debatent molt", ha dit.
Madrenas també ha remarcat que els joves "no són CDR", que "en cap moment" els ha demanat que abandonessin l'Ajuntament i que tot plegat s'ha fet d'una manera "cívica i pacífica".
"Quan hi ha reivindicacions és bo asseure's i parlar", ha afegit.
L'alcaldessa també ha explicat que els ha deixat espais perquè "debatessin seguint els seus mecanismes" però que, finalment, han decidit que "abandonaven la negociació" i han marxat "tranquil·lament sense més incidents".
"A l'Ajuntament ens reunim i ho fem amb moltes persones", ha afegit. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Un grup de joves ha entrat a l’Ajuntament per mostrar el seu desacord amb les decisions preses sobre la celebració de les fires. En marxar, han afirmat haver-se sentit menyspreats i infantilitzats. El consistori manté, però, que s’ha escoltat la veu dels manifestants. Tots han volgut precisar, per evitar represàlies, que ha sigut un acte de negociació pacífica.",
"a2": "Una trentena de joves havien entrat a l'Ajuntament de Girona per protestar contra la suspensió de les barraques i intentar que es faci servir la lluita popular per aconseguir la república, però finalment han abandonat l'Ajuntament. En sortir, han dit que l'alcaldessa no se'ls prenia seriosament. L'alcaldessa, per la seva banda, ha afirmat que ha escoltat les seves demandes.",
"a3": "Aquest migdia, una trenta de joves han entrat a l'Ajuntament de Girona per protestar contra l'anul·lació de concerts i barraques a les Fires. Els joves, que asseguren haver-se sentit menystinguts, s'han reunit amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, i han marxat poc abans de les set de la tarda. Madrenas assegura que la cancel·lació no respon a una criminalització del col·lectiu."
},
"extractive": {
"a1": "La trentena de joves que han entrat a l'Ajuntament de Girona aquest migdia han abandonat la protesta poc abans de les set de la tarda en sentir-se \"menystinguts\".\nA la sortida, han explicat que han parlat amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, i que l'únic punt de consens ha estat entendre que la decisió d'anul·lar els concerts i les barraques no s'ha pres per ·\"criminalitzar\" el col·lectiu.\nDurant la reivindicació, la portaveu també ha explicat que se'ls ha alertat de les conseqüències que podria tenir que els fets arribessin a oïdes de la fiscalia.\nL'alcaldessa, Marta Madrenas, per la seva banda, ha insistit que no ha estat una \"ocupació\" sinó una \"negociació\" i que ha escoltat les demandes dels joves en tot moment.",
"a2": "La trentena de joves que han entrat a l'Ajuntament de Girona aquest migdia han abandonat la protesta poc abans de les set de la tarda en sentir-se \"menystinguts\".\nA la sortida, han explicat que han parlat amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, i que l'únic punt de consens ha estat entendre que la decisió d'anul·lar els concerts i les barraques no s'ha pres per ·\"criminalitzar\" el col·lectiu.\nEl seu objectiu, com han subratllat al manifest que han llegit des del balcó, era protestar per la suspensió de les barraques i reclamar la lluita popular com l'única via per aconseguir la república.\nL'alcaldessa, Marta Madrenas, per la seva banda, ha insistit que no ha estat una \"ocupació\" sinó una \"negociació\" i que ha escoltat les demandes dels joves en tot moment.",
"a3": "La trentena de joves que han entrat a l'Ajuntament de Girona aquest migdia han abandonat la protesta poc abans de les set de la tarda en sentir-se \"menystinguts\".\nA la sortida, han explicat que han parlat amb l'alcaldessa, Marta Madrenas, i que l'únic punt de consens ha estat entendre que la decisió d'anul·lar els concerts i les barraques no s'ha pres per ·\"criminalitzar\" el col·lectiu.\nEl seu objectiu, com han subratllat al manifest que han llegit des del balcó, era protestar per la suspensió de les barraques i reclamar la lluita popular com l'única via per aconseguir la república.\n\"Per aquest motiu, hem decidit marxar perquè ja hem aconseguit el nostre objectiu, que per una banda era visualitzar el descontent amb les decisions preses i, per l'altra, poder-nos reunir i debatre amb l'alcaldessa\", ha afegit Costa."
},
"extreme": {
"a1": "Joves gironins forcen una infructuosa taula de negociació amb l'alcaldessa per protestar contra la suspensió de barraques i concerts.",
"a2": "Els joves que han entrat a l'Ajuntament de Girona per manifestar-se abandonen la protesta en creure que no se'ls prenien seriosament.",
"a3": "Una trentena de joves ocupen l'Ajuntament de Girona per protestar contra l'anul·lació de concerts i barraques."
}
} |
1,295 | Tortosa es desentén del monument franquista i el deixa en mans del Parlament | El futur del monòlit es podria resoldre amb la nova Llei de Memòria Històrica | El mandat que ara acaba a Tortosa ve marcat per un canvi històric a l'alcaldia, que encapçala per primera vegada a la història de la ciutat una dona, però també per la polèmica consulta que es va fer la primavera del 2016 sobre el futur del monument franquista de l'Ebre, el monòlit de la dictadura més gran de Catalunya que es conserva en un espai públic.
Un 68% dels tortosins i tortosines que van votar van decidir deixar-lo on és, al mig del riu, però reinterpretar-lo.
En canvi, el monument sembla que no té amo.
Els candidats a l'alcaldia deixen el seu futur en mans de la nova llei de Memòria Històrica que ha anunciat el Parlament però avisen que, si s'ha de treure de l'Ebre, el cost no ha d'anar a càrrec de l'Ajuntament, que no n'és propietari.
Per als ciutadans de Tortosa, el monument franquista de l'Ebre no estaria entre els seus principals maldecaps.
De fet, en la consulta que es va fer el maig del 2016 la participació només es va apropar al 30%.
"Per a la gent de Tortosa no és el problema principal.
A la premsa i als mitjans els interessa molt però no és el que preocupa a la ciutadania, que el veu allà i el té assumit", defensa el cap de llista del PSC, Enric Roig.
També l'alcaldable d'ERC, Xavier Faura, reconeix que "a la major part dels tortosins no els preocupa excessivament" i assenyala que se li té "més o menys tolerància" depenent de com va viure el franquisme cada generació.
"Els menors de 50 anys el veuen com un monument al mig del riu i no l'associen a Franco.
Des del PP de Tortosa, el nou cap de llista, Tonyo Vallés, se suma a l'argument que a la capital ebrenca el monòlit franquista no és un motiu "de discussió", però es mostra disposat a adaptar-se si la ciutadania, "més endavant, demana algun altre tipus d'actuació".
"S'hauria d'estudiar", admet Vallés.
"Cal respectar totes les sensibilitats i aplicar estrictament el que digui la llei.
Si ha d'anar fora, ha d'anar fora", afirma Faura.
Este mateix criteri és el que també defensa l'actual alcaldessa i candidata de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé.
"El Govern ha anunciat una nova llei que preveurà retirar el monument.
No ho sabem amb certesa però permetria saber què s'ha de fer", argumenta.
"Complirem el que les lleis del Parlament de Catalunya determinen però sempre tenint en compte que no és nostre i que els recursos els haurà d'aportar qui sigui i l'haurà de retirar qui sigui", afegeix Roigé.
"Per més que tinguem intenció de fer una cosa o una altra des del municipalisme, acabarà passant el que digui la llei", afegeix Faura.
També des del PP, Vallés recorda que el monument no és propietat de Tortosa i assenyala que "és de tots els espanyols".
"Potser també hi tindrien alguna cosa a dir", defensa l'alcaldable popular.
Des de Movem Tortosa, el cap de llista, Jordi Jordan, també s'empara en la nova llei de Memòria Històrica i demana que siguin les administracions superiors les que acaben assumint el cost del que s'haja de fer.
"Es va imposar des del règim franquista i ara la Generalitat i el govern de l'Estat han de dir la seva", sosté Jordan.
"És una competència de la Generalitat -i confia que es contempli explícitament què fer-ne a la nova llei- però des de Movem Tortosa considerem que hem de ser un referent en memòria històrica i aprofitar el monument per fer-ho possible", diu el candidat de Movem.
L'oposició no estalvia crítiques a la inacció del govern municipal des que es va celebrar la consulta.
"No han fet absolutament res", sentencia Jordan.
"Hi ha hagut un govern que no han fet els deures.
No ha complert ni el mandat popular ni la llei de memòria històrica", afegeix Roig.
El candidat socialista també considera que la ciutat ha de ser capdavantera en memòria històrica i capitanejar el memorial de la Guerra Civil.
"No tota la feina està feta amb la retirada del monument feixista.
Hi ha 27 símbols més clarament franquistes a la ciutat i altres que hem detectat", apunta el cap de llista de la CUP, Xavier Rodríguez.
"Al feixisme ni se'l pot consultar ni reinterpretar i s'ha de fer fora de l'espai públic.
Demanem la rectificació als partits independentistes o que es diuen d'esquerres que van avalar la consulta de la vergonya, que ha fet que el monument encara estigui al mig del riu.
La prova de la seva errada és que no s'ha complert ni el resultat de la consulta", tanca el candidat cupaire. | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La primera alcaldessa de Tortosa serà recordada pel polèmic referèndum sobre el monòlit franquista de l’Ebre. Davant el desinterès dels ciutadans, les formacions han deixat el futur del monument en mans del Parlament i han recalcat que els tortosins no assumiran cap cost perquè no en són propietaris. Els cupaires han sigut els més durs i han reclamat la retirada immediata.",
"a2": "El monument franquista a l'Ebre no és propietat de l'Ajuntament de Tortosa i, per tant, els candidats a l'alcaldia han deixat que el seu futur el decideixi la llei de memòria històrica i del Parlament. Des de l'Ajuntament, han assegurat que, si fa falta moure el monument, es farà, però el consistori no en pagarà els costos.",
"a3": "L'any 2016, una consulta popular a Tortosa en la qual va participar el 30 % de la població va decidir mantenir el monument franquista de l'Ebre al seu lloc i reinterpretar-lo. Ara que s'acosten les eleccions municipals, la majoria de candidats a l'alcaldia deixen el futur del monòlit a les mans del Parlament i de la propera llei de memòria històrica."
},
"extractive": {
"a1": "El mandat que ara acaba a Tortosa ve marcat per un canvi històric a l'alcaldia, que encapçala per primera vegada a la història de la ciutat una dona, però també per la polèmica consulta que es va fer la primavera del 2016 sobre el futur del monument franquista de l'Ebre, el monòlit de la dictadura més gran de Catalunya que es conserva en un espai públic.\nEls candidats a l'alcaldia deixen el seu futur en mans de la nova llei de Memòria Històrica que ha anunciat el Parlament però avisen que, si s'ha de treure de l'Ebre, el cost no ha d'anar a càrrec de l'Ajuntament, que no n'és propietari.\nPer als ciutadans de Tortosa, el monument franquista de l'Ebre no estaria entre els seus principals maldecaps.\nDemanem la rectificació als partits independentistes o que es diuen d'esquerres que van avalar la consulta de la vergonya, que ha fet que el monument encara estigui al mig del riu. ",
"a2": "El mandat que ara acaba a Tortosa ve marcat per un canvi històric a l'alcaldia, que encapçala per primera vegada a la història de la ciutat una dona, però també per la polèmica consulta que es va fer la primavera del 2016 sobre el futur del monument franquista de l'Ebre, el monòlit de la dictadura més gran de Catalunya que es conserva en un espai públic.\nEls candidats a l'alcaldia deixen el seu futur en mans de la nova llei de Memòria Històrica que ha anunciat el Parlament però avisen que, si s'ha de treure de l'Ebre, el cost no ha d'anar a càrrec de l'Ajuntament, que no n'és propietari.\nTambé l'alcaldable d'ERC, Xavier Faura, reconeix que \"a la major part dels tortosins no els preocupa excessivament\" i assenyala que se li té \"més o menys tolerància\" depenent de com va viure el franquisme cada generació.\nDes de Movem Tortosa, el cap de llista, Jordi Jordan, també s'empara en la nova llei de Memòria Històrica i demana que siguin les administracions superiors les que acaben assumint el cost del que s'haja de fer.",
"a3": "El mandat que ara acaba a Tortosa ve marcat per un canvi històric a l'alcaldia, que encapçala per primera vegada a la història de la ciutat una dona, però també per la polèmica consulta que es va fer la primavera del 2016 sobre el futur del monument franquista de l'Ebre, el monòlit de la dictadura més gran de Catalunya que es conserva en un espai públic.\nEls candidats a l'alcaldia deixen el seu futur en mans de la nova llei de Memòria Històrica que ha anunciat el Parlament però avisen que, si s'ha de treure de l'Ebre, el cost no ha d'anar a càrrec de l'Ajuntament, que no n'és propietari.\n\"Complirem el que les lleis del Parlament de Catalunya determinen però sempre tenint en compte que no és nostre i que els recursos els haurà d'aportar qui sigui i l'haurà de retirar qui sigui\", afegeix Roigé.\nHi ha 27 símbols més clarament franquistes a la ciutat i altres que hem detectat\", apunta el cap de llista de la CUP, Xavier Rodríguez."
},
"extreme": {
"a1": "Davant la inacció dels veïns de Tortosa, la llei de memòria històrica decidirà el futur del monument feixista de l’Ebre.",
"a2": "Els candidats a l'alcaldia de Tortosa asseguren que l'Ajuntament no és el propietari del monument franquista a l'Ebre.",
"a3": "El futur del monument franquista de l'Ebre continua sent incert, a les portes de les eleccions municipals a Tortosa."
}
} |
1,806 | CiU i PSC esclaten per la sobirania | Hores abans que el Parlament aprovi el primer pas del procés sobiranista s'enceta una guerra interna a la federació i als socialistes | Foto: Quico Sallés/ND
Aquest dimecres el plenari del Parlament ha de viure una jornada històrica.
El programa parlamentari preveu una solemne Declaració de Sobirania ja qualificada "d'històrica".
Però lluny que el virtual motiu sigui l'aprovació, per una més que amplíssima majoria, d'un text que investeixi al poble català d'un cos polític que legitimi exercitar el dret a decidir, la diada podria passar a la història com el dia que dos grans partits de la política catalana, CiU i PSC, van començar a implosionar.
El PSC, dues ànimes
Si el PSC ha mostrat durant els darrers dies una conducta incòmoda davant aquesta declaració sobiranista, hores abans d'aprovar-se la incomoditat s'ha convertit en un veritable terratrèmol intern.
La maratoriana reunió del grup parlamentari d'ahir la tarda que havia de servir per definir el sentit del seu vot va esdevenir en un teva meva entre crítics i oficialistes del partit.
És a dir, una batussa dialèctica de quatre hores entre simpatitzants del sobiranisme i els defensors d'un imaginari federalisme espanyol.
De fet, a les nou d'aquest matí es tornaran a reunir els diputats socialistes per negociar amb ells mateixos sobre com evitar el fantasma del trencament de la disciplina de vot.
L'aparell del PSC vol un vot "No", una abstenció a tot estirar, a la declaració de sobirania pactada per CiU, ERC, ICV-EUiA i en menor mesura, la CUP.
Però els crítics no estan disposats a retratar-se amb PP i C's i mantenen el pols, més dur que altres èpoques, amb el politburó del PSC que fuig com de la peste del concepte "sobirania".
Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez Sampere, Àngel Ros, Xavier Sabaté, Marina Geli, Juli Fernández o Núria Ventura volen votar "Sí" a la seva proposta però també a la consensuada pel tripartit sobiranista.
Una opció que posa els pèls de punta a l'estat major dels socialistes que temen que una complicitat d'aquestes característiques amb l'independentisme els passi factura a nivell estatal.
Vendetta a CiU
Per altra banda, la crisi que ha generat a CiU la clau de volta sobiranista de la federació ha acabat esclatant com una bomba de rellotgeria, com una revenja per una distància estratègia que ha esdevingut en una escletxa sagnant i profunda entre CDC i UDC.
També hores abans de la votació de la Declaració va transcendir una declaració aprovada dilluns pel poderós consell de federació de Barcelona de CDC, amb el silenci d'Oriol Pujol i Josep Rull que hi van assistir, amb la qual carregaven les culpes del fracàs electoral al líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, i el culpaven de "malmetre" la federació.
Aquest ha estat el llumí que ha fet encendre un bosc eixut i sec que des del passat 25N ha crescut entre les direccions de CDC i UDC arran del descarat sobiranisme del nucli dirigent.
Duran va replicar amb duresa i públicament va titllar de "gravíssim" aquest atac.
El número dos dels social-cristians, Josep Maria Pelegrí, i membre del Govern, també va instar a replantejar la federació, i la portaveu d'Unió, Marta Llorens, va fer memòria via Twitter que CDC té la seu embargada per un cas de corrupció.
La contraofensiva convergent no es va fer esperar, i Ramon Tremosa, eurodiputat de la federació va disparar amb bala i va instar als social-cristians a presentar-se sols a les properes eleccions.
Chacón i SiU
A tot aquest joc de declaracions hi ha entrat Carme Cachón, nexe d'unió entre les dues crisis que aprofitava l'avinentesa per posar-hi cullerada: "A veure si Mas i Junqueras, intentant dividir catalans i separar Catalunya d'Espanya, el que acaben separant és Convergència d'Unió!".Com corria ahir a Twitter, amb la sobirania de Catalunya declarada pot néixer un nou partit batejat com a SiU (Socialistes i Unió).
I és que jo ho diuen, la sobirania és com plorar, fa treure allò que portes dins. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’anunci d'una declaració de sobirania al Parlament ha desestabilitzat PSC i CiU. Els socialistes, que preferirien parlar de federalisme, s'han vist sorpresos pel cisma creat a causa de l’aparició de simpatitzants sobiranistes en el si del partit. Pel que fa a CiU, el gir radical de CDC ha obert una bretxa aparentment insalvable entre els socis de la federació.",
"a2": "Hores abans de la votació de la declaració, ha esdevingut una batalla interna tant a CiU com al PSC. El PSC va estar reunit durant quatre hores per definir el seu vot i va acabar havent-hi una guerra entre defensors del sobiranisme i defensors del federalisme espanyol. D'altra banda, segueix l'escletxa entre CDC i UDC.",
"a3": "Aquest dimecres, el Parlament preveu una votació sobre la Declaració de Sobirania pactada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Això ha provocat tensions internes al PSC i a CiU. Al partit socialista existeix un enfrontament entre els simpatitzants del sobiranisme i els defensors del federalisme. A CiU, s’amplien les diferències entre convergents i social-cristians, arran de l’aposta sobiranista dels primers."
},
"extractive": {
"a1": "Però lluny que el virtual motiu sigui l'aprovació, per una més que amplíssima majoria, d'un text que investeixi al poble català d'un cos polític que legitimi exercitar el dret a decidir, la diada podria passar a la història com el dia que dos grans partits de la política catalana, CiU i PSC, van començar a implosionar. \nSi el PSC ha mostrat durant els darrers dies una conducta incòmoda davant aquesta declaració sobiranista, hores abans d'aprovar-se la incomoditat s'ha convertit en un veritable terratrèmol intern.\nÉs a dir, una batussa dialèctica de quatre hores entre simpatitzants del sobiranisme i els defensors d'un imaginari federalisme espanyol. \nPer altra banda, la crisi que ha generat a CiU la clau de volta sobiranista de la federació ha acabat esclatant com una bomba de rellotgeria, com una revenja per una distància estratègia que ha esdevingut en una escletxa sagnant i profunda entre CDC i UDC. ",
"a2": "Però lluny que el virtual motiu sigui l'aprovació, per una més que amplíssima majoria, d'un text que investeixi al poble català d'un cos polític que legitimi exercitar el dret a decidir, la diada podria passar a la història com el dia que dos grans partits de la política catalana, CiU i PSC, van començar a implosionar.\nPer altra banda, la crisi que ha generat a CiU la clau de volta sobiranista de la federació ha acabat esclatant com una bomba de rellotgeria, com una revenja per una distància estratègia que ha esdevingut en una escletxa sagnant i profunda entre CDC i UDC.\nTambé hores abans de la votació de la Declaració va transcendir una declaració aprovada dilluns pel poderós consell de federació de Barcelona de CDC, amb el silenci d'Oriol Pujol i Josep Rull que hi van assistir, amb la qual carregaven les culpes del fracàs electoral al líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, i el culpaven de \"malmetre\" la federació.\nEl número dos dels social-cristians, Josep Maria Pelegrí, i membre del Govern, també va instar a replantejar la federació, i la portaveu d'Unió, Marta Llorens, va fer memòria via Twitter que CDC té la seu embargada per un cas de corrupció.",
"a3": "Però lluny que el virtual motiu sigui l'aprovació, per una més que amplíssima majoria, d'un text que investeixi al poble català d'un cos polític que legitimi exercitar el dret a decidir, la diada podria passar a la història com el dia que dos grans partits de la política catalana, CiU i PSC, van començar a implosionar.\nL'aparell del PSC vol un vot \"No\", una abstenció a tot estirar, a la declaració de sobirania pactada per CiU, ERC, ICV-EUiA i en menor mesura, la CUP.\nPer altra banda, la crisi que ha generat a CiU la clau de volta sobiranista de la federació ha acabat esclatant com una bomba de rellotgeria, com una revenja per una distància estratègia que ha esdevingut en una escletxa sagnant i profunda entre CDC i UDC.\nAquest ha estat el llumí que ha fet encendre un bosc eixut i sec que des del passat 25N ha crescut entre les direccions de CDC i UDC arran del descarat sobiranisme del nucli dirigent."
},
"extreme": {
"a1": "PSC i CiU són els primers damnificats per la Declaració de Sobirania que dimecres es durà a terme al Parlament.",
"a2": "Batalla interna a CiU i PSC, hores abans de la votació de la declaració al Parlament.",
"a3": "La pròxima Declaració de Sobirania prevista al Parlament provoca tensions als nuclis del PSC i CiU."
}
} |
365 | Mollerussa invertirà, en 2 anys, 4,5 milions d’euros en el Pla de Barris i altres carrers | El desenvolupament del Pla de Barris i l’arranjament de 22 carrers fora d’aquest àmbit es debatran dijous en un punt del ple ordinari de l’Ajuntament de Mollerussa.
L’actuació puja 4,5 milions d’euros (que es finançarà amb dos crèdits i contribucions especials) i forma part d’un Pla d’Inversions per al 2017 i 2018.
L’actuació en el Pla de Barris es farà prèvia consulta ciutadana durant el primer trimestre de 2017.
Ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha especificat que a aquests diners cal sumar els 493.000 euros de la partida d’inversions previstos dins el pressupost del 2017, que puja a 12.597.000 euros ( un 5,3% més que al 2016) i que també es debatrà en aquest Ple.
L’alcalde ha destacat la importància d’aquest pla d’inversions que canviarà la fisonomia de Mollerussa en dos anys i que supera de llarg les expectatives previstes per l’equip de govern que inicialment plantejava per aquest mandat una inversió d’un milió d’euros en renovació de carrers.
Pròrroga pel Pla de Barris
Solsona ha indicat que dels 4,5 milions del Pla d’Inversions, tres milions seran per desenvolupar el 52% del Pla de Barris, per al qual també se sol·licitarà una pròrroga de quatre anys més fins al 2020.
El 1,5 milió restant serà per dur a terme reformes en 22 carrers més que no estan inclosos en aquest àmbit d’actuació com poden ser l’avinguda del Canal, l’avinguda de la Generalitat, el carrer de Prat de la Riba, la plaça de l’Estació o l’avinguda Ermengol V, entre altres.
Consulta ciutadana
Pel que fa a les previsions d’execució, l’alcalde s’ha referit al fet que durant el primer trimestre del 2017 es farà la consulta ciutadana sobre els tres projectes guanyadors del concurs d’idees per reformar el centre urbà i a partir d’aquí s’encarregaran els projectes per tal de licitar-los abans que acabi l’any, ja que els que afecten al Pla de Barris han d’estar enllestits el primer semestre del 2018.
Per finançar aquest Pla d’Inversions, l’Ajuntament compta amb l’autorització de la Generalitat per demanar dos crèdits de 1,5 milions d’euros, un pel 2017 i l’altre pel 2018.
Solsona ha matisat, en aquest sentit, que es tracta de dos crèdits pont finalistes per a inversió per als quals es té autorització del Govern perquè “Mollerussa ha sanejat els comptes i compta amb tots els requisits per poder-los tirar endavant”.
D’aquesta manera, la previsió de la ràtio d’endeutament a finals del 2017 se situarà en un 87% ja que la voluntat és seguir amortitzant 1,5 milions d’euros els dos anys de durada d’aquest Pla d’Inversions per arribar a finals del 2019 a un 74% d’endeutament, quocient que permet tornar a endeutar-se per finançar inversions sense haver de demanar autorització.
Altres inversions
Pel que fa al paquet de gairebé mig milió d’euros en inversió que preveu del pressupost de l’any vinent, les partides més significatives són els 110.000 euros que es destinaran a la renovació de l’enllumenat de mercuri encara existent, els 109.780 euros previstos per a la construcció del nou gimnàs de l’escola Ignasi Peraire i els 100.000 per a arranjaments de carrers diversos.
Així mateix, altres partides previstes en aquest capítol són els 25.000 euros de la segona quota per l’adquisició de Cal Castelló, els 25.000 del canvi de la calefacció de la Biblioteca Comarcal, els 20.000 per a la compra de jocs infantils i mobiliari urbà i 20.000 més per a l’arranjament d’instal·lacions esportives.
La renovació dels serveis del camp municipal d’esports, el canvi dels filtres de la piscina coberta, un sistema de control d’accessos per les piscines d’estiu i també per la pista d’atletisme o la compra de càmeres de seguretat per a set equipaments municipals són altres de les inversions previstes en aquesta partida que també contempla la instal·lació d’un punt de càrrega per a vehicles elèctrics, segons ha explicat l’alcalde.
Solsona ha recordat també que, a banda de la inversió en urbanisme, dos dels puntals del pressupost de 12,6 milions d’euros per al 2017 són la promoció econòmica, concepte al qual es destina al voltant de 65.000 euros, un 73% més que l’any passat, i l’atenció a les persones amb l’increment de partides per a la Taula Social Municipal, la Borsa de Lloguer Social o els ajuts d’especial urgència.
Moció del Grup Socialista
Per la seva banda el grup municipal del PSC presentarà una moció per «Que s’incloguin les Clàusules contractuals de caràcter social, que a mes de fomentar la igualtat d’oportunitat entre dones i homes, prioritzin i fomentin la ocupació de col·lectius desafavorits, especialment els Centres Especials de Treball, on hi treballin persones amb especials dificultats per a la inserció laboral» en l’expedient de contractació del servei de manteniment de jardineria i arbrat municipal. | [
"mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’alcalde de Mollerussa portarà al ple de l’Ajuntament el debat sobre el finançament d’un pla d’urbanisme per canviar l’aspecte de la ciutat i desenvolupar serveis, infraestructures i polítiques socials, per a persones amb necessitats especials. Aquesta renovació, que comptarà amb la participació dels ciutadans a l’hora d’escollir el projecte guanyador, superarà les expectatives inicials de l’equip de govern.",
"a2": "L'Ajuntament de Mollerussa vol invertir 4,5 milions d'euros en dos anys en el Pla de Barris i l'arranjament de carrers. Aquest pla serà un dels que es debatran al ple ordinari de dijous. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat que aquest pla canviarà la fisonomia de Mollerussa i que la inversió és molt major a la inicialment prevista.",
"a3": "Entre el 2017 i el 2018, Mollerussa invertirà 4,5 milions d’euros en el Pla de Barris, que pretén canviar la fisonomia de la ciutat. L’actuació es finançarà gràcies a contribucions especials i a dos crèdits autoritzats per la Generalitat. A principis del 2017 es farà una consulta ciutadana sobre els tres projectes guanyadors per reformar el centre urbà."
},
"extractive": {
"a1": "El desenvolupament del Pla de Barris i l’arranjament de 22 carrers fora d’aquest àmbit es debatran dijous en un punt del ple ordinari de l’Ajuntament de Mollerussa.\nL’alcalde ha destacat la importància d’aquest pla d’inversions que canviarà la fisonomia de Mollerussa en dos anys i que supera de llarg les expectatives previstes per l’equip de govern que inicialment plantejava per aquest mandat una inversió d’un milió d’euros en renovació de carrers.\nPel que fa a les previsions d’execució, l’alcalde s’ha referit al fet que durant el primer trimestre del 2017 es farà la consulta ciutadana sobre els tres projectes guanyadors del concurs d’idees per reformar el centre urbà i a partir d’aquí s’encarregaran els projectes per tal de licitar-los abans que acabi l’any, ja que els que afecten al Pla de Barris han d’estar enllestits el primer semestre del 2018.\nSolsona ha recordat també que, a banda de la inversió en urbanisme, dos dels puntals del pressupost de 12,6 milions d’euros per al 2017 són la promoció econòmica, concepte al qual es destina al voltant de 65.000 euros, un 73% més que l’any passat, i l’atenció a les persones amb l’increment de partides per a la Taula Social Municipal, la Borsa de Lloguer Social o els ajuts d’especial urgència. ",
"a2": "El desenvolupament del Pla de Barris i l’arranjament de 22 carrers fora d’aquest àmbit es debatran dijous en un punt del ple ordinari de l’Ajuntament de Mollerussa.\nHo ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha especificat que a aquests diners cal sumar els 493.000 euros de la partida d’inversions previstos dins el pressupost del 2017, que puja a 12.597.000 euros ( un 5,3% més que al 2016) i que també es debatrà en aquest Ple.\nL’alcalde ha destacat la importància d’aquest pla d’inversions que canviarà la fisonomia de Mollerussa en dos anys i que supera de llarg les expectatives previstes per l’equip de govern que inicialment plantejava per aquest mandat una inversió d’un milió d’euros en renovació de carrers.\nSolsona ha recordat també que, a banda de la inversió en urbanisme, dos dels puntals del pressupost de 12,6 milions d’euros per al 2017 són la promoció econòmica, concepte al qual es destina al voltant de 65.000 euros, un 73% més que l’any passat, i l’atenció a les persones amb l’increment de partides per a la Taula Social Municipal, la Borsa de Lloguer Social o els ajuts d’especial urgència.",
"a3": "El desenvolupament del Pla de Barris i l’arranjament de 22 carrers fora d’aquest àmbit es debatran dijous en un punt del ple ordinari de l’Ajuntament de Mollerussa.\nL’actuació puja 4,5 milions d’euros (que es finançarà amb dos crèdits i contribucions especials) i forma part d’un Pla d’Inversions per al 2017 i 2018.\nL’alcalde ha destacat la importància d’aquest pla d’inversions que canviarà la fisonomia de Mollerussa en dos anys i que supera de llarg les expectatives previstes per l’equip de govern que inicialment plantejava per aquest mandat una inversió d’un milió d’euros en renovació de carrers.\nPel que fa a les previsions d’execució, l’alcalde s’ha referit al fet que durant el primer trimestre del 2017 es farà la consulta ciutadana sobre els tres projectes guanyadors del concurs d’idees per reformar el centre urbà i a partir d’aquí s’encarregaran els projectes per tal de licitar-los abans que acabi l’any, ja que els que afecten al Pla de Barris han d’estar enllestits el primer semestre del 2018."
},
"extreme": {
"a1": "Mollerussa debatrà la viabilitat de les inversions en el Pla de Barris i en la millora de carrers i serveis.",
"a2": "L'Ajuntament de Mollerussa debatrà al ple el desenvolupament del Pla de Barris i la millora de carrers i serveis.",
"a3": "Mollerussa invertirà 4,5 milions d’euros en el Pla de Barris, que es debatrà dijous al ple de l’Ajuntament."
}
} |
|
2,712 | Una família acull durant l'estiu un nen sahrauí a Osca després d'intentar-ho dos cops a Lleida sense èxit | Afirma que se sent enganyada per l'associació a Ponent i la qualifica de "poc professional" | L'Eva de Torrefarrera i l'Esteve de Tamarit de Llitera han acollit aquest estiu un nen sahrauí a Osca després que ella ho intentés dos anys consecutius amb l'associació de Ponent, sense èxit.
Segons denuncia, l'any 2018 la van avisar, mitja hora abans que arribés la nena, que no la hi portarien, i l'any 2019, tot i oferir-s'hi, no van comptar amb ella.
L'Eva Maura qualifica Sàhara Ponent de "poc professional" i destaca que la gestió de Sàhara Osca és "exemplar", tant amb la comunicació prèvia com amb el seguiment que fan de les famílies un cop l'infant és amb elles.
"Estem molt contents, tant nosaltres com el nen, que és feliç", assegura l'Eva, i destaca que "si no haguéssim anat a una altra associació, nosaltres ens hauríem endut una altra decepció i hi hauria un nen menys que hauria rebut atenció", destaca.
Explica que durant quinze dies han portat el nen a un casal als matins amb altres infants de la Franja i que s'ho ha passat "molt bé".
Moltes tardes, explica, queden amb els veïns, que tenen piscina i una filla de l'edat del nen, per banyar-se i anar en bicicleta.
L'Eva i l'Esteve, a més, viuen en una casa a Tamarit i amb hort i granja i destaquen que pel nen, "és tota una experiència".
Dos intents amb Sàhara Ponent
L'Eva denuncia que el 2018 havia d'acollir una nena a través de Sàhara Ponent.
Ja havia presentat tota la documentació, li havien dit a quina hora arribaria la nena i com es deia i ella ja havia comprat roba i menjar per a la petita.
La mateixa nit que havien d'arribar els infants, però, li van dir que la nena havia decidit no pujar a l'avió a última hora, però des del programa 'Vacances en Pau' li van dir que li n'assignarien una altra que sí que hi havia pujat.
Mitja hora abans d'anar-la a buscar, però, li van dir que no la hi portarien perquè la nena plorava molt i que la portaven amb uns tiets que la petita tenia a Catalunya.
L'Eva destaca que el programa 'Vacances en Pau' no és per fer reagrupaments familiars sinó perquè els infants coneguin una altra realitat, una altra llengua i perquè rebin atenció mèdica.
El president de Sàhara Ponent, Josep Maria Pocino, reconeix que l'objectiu del programa és que els nens passin l'estiu amb famílies acollidores, no amb familiars seus i que no sap exactament què va passar el 2018, ja que unes setmanes abans que els infants sahrauís arribessin, a Sàhara Ponent se'ls va retirar la gestió i la va assumir directament la delegació catalana del Front Polisari que coordina el programa Vacances en Pau a Catalunya.
La seva responsable, Susana Sanahuja, ha reconegut a l'ACN que no va ser sincera amb l'Eva.
"La nena no va anar amb cap familiar, va anar amb una altra família acollidora perquè no vam veure clar que l'Eva estigués capacitada per acollir", ha explicat Sanahuja.
"Li vam dir allò per no ferir-la", assegura, però aquella decisió va portar conseqüències.
L'Eva no considerava "lògica" l'explicació i va mostrar la seva preocupació perquè la nena havia entrat a Catalunya a través de la seva documentació, però ella no estava amb la nena i es preguntava què passaria si li passava alguna cosa a la menor.
Dies més tard, ho va comentar amb la directora d'Infància de la Generalitat i aquesta, assegura, li va recomanar que posés una denúncia als Mossos d'Esquadra perquè quedés constància que la nena no era amb ella.
I així ho va fer.
Creu que aquesta denúncia és el motiu pel qual enguany li han tancat la porta a Sàhara Ponent i lamenta que si l'objectiu del programa 'Vacances en Pau' és poder acollir quants més infants millor, no entén perquè el 2018 la van rebutjar a última hora ni perquè aquest any, assegura, l'han "vetat", quan la mala gestió, diu, va ser la de l'organització.
"M'han volgut castigar per l'any passat quan la culpa va ser seva, però el pitjor és que han castigat també un nen", lamenta.
El president de Sàhara Ponent nega que sigui una "venjança" però posa de manifest que l'Eva l'any passat va denunciar 'Vacances en Pau' i que ni el 2018 ni enguany veien clar que ella pogués acollir un menor sahrauí.
Pocino defensa la bona feina de l'entitat i destaca que enguany, que han recuperat la gestió, han aconseguit portar a Lleida 20 nens, 8 més que l'any anterior, la qual cosa celebra perquè això vol dir que hi ha més famílies implicades. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’Eva ha denunciat la poca professionalitat de Sàhara Ponent pel que fa a l’acollida de nens sahrauís. Es queixa de la mala gestió i de l'engany de l’organització, que va rebutjar dues vegades la seva candidatura, sense motius i de mala manera. L’associació, en canvi, ha al·legat dubtes sobre la capacitat de la dona per fer-se càrrec dels infants.",
"a2": "L'Eva va intentar acollir una nena l'any 2018 a través de l'associació Sàhara Ponent, però mitja hora abans que hagués d'arribar li van dir que no hi aniria. Després d'això, l'Eva va denunciar l'associació per falta de professionalitat i aquest estiu ha aconseguit acollir un nen sahrauí. L'associació assegura que no creien que l'Eva estigués capacitada per acollir un infant.",
"a3": "Els anys 2018 i 2019, l'Eva Maura de Torrefarrera, a Lleida, va intentar infructuosament acollir un infant sahrauí a través de l'associació Sàhara Ponent. El primer any li van cancel·lar l'acollida d'una nena mitja hora abans de la recollida i el segon any ja no van comptar amb ella. Enguany, gràcies a Sàhara Osca, ha acollit un nen durant l'estiu."
},
"extractive": {
"a1": "L'Eva de Torrefarrera i l'Esteve de Tamarit de Llitera han acollit aquest estiu un nen sahrauí a Osca després que ella ho intentés dos anys consecutius amb l'associació de Ponent, sense èxit. \nSegons denuncia, l'any 2018 la van avisar, mitja hora abans que arribés la nena, que no la hi portarien, i l'any 2019, tot i oferir-s'hi, no van comptar amb ella.\nL'Eva Maura qualifica Sàhara Ponent de \"poc professional\" i destaca que la gestió de Sàhara Osca és \"exemplar\", tant amb la comunicació prèvia com amb el seguiment que fan de les famílies un cop l'infant és amb elles.\nEl president de Sàhara Ponent nega que sigui una \"venjança\" però posa de manifest que l'Eva l'any passat va denunciar 'Vacances en Pau' i que ni el 2018 ni enguany veien clar que ella pogués acollir un menor sahrauí.",
"a2": "L'Eva de Torrefarrera i l'Esteve de Tamarit de Llitera han acollit aquest estiu un nen sahrauí a Osca després que ella ho intentés dos anys consecutius amb l'associació de Ponent, sense èxit.\nL'Eva Maura qualifica Sàhara Ponent de \"poc professional\" i destaca que la gestió de Sàhara Osca és \"exemplar\", tant amb la comunicació prèvia com amb el seguiment que fan de les famílies un cop l'infant és amb elles.\nEl president de Sàhara Ponent, Josep Maria Pocino, reconeix que l'objectiu del programa és que els nens passin l'estiu amb famílies acollidores, no amb familiars seus i que no sap exactament què va passar el 2018, ja que unes setmanes abans que els infants sahrauís arribessin, a Sàhara Ponent se'ls va retirar la gestió i la va assumir directament la delegació catalana del Front Polisari que coordina el programa Vacances en Pau a Catalunya.\nEl president de Sàhara Ponent nega que sigui una \"venjança\" però posa de manifest que l'Eva l'any passat va denunciar 'Vacances en Pau' i que ni el 2018 ni enguany veien clar que ella pogués acollir un menor sahrauí.",
"a3": "L'Eva de Torrefarrera i l'Esteve de Tamarit de Llitera han acollit aquest estiu un nen sahrauí a Osca després que ella ho intentés dos anys consecutius amb l'associació de Ponent, sense èxit.\nL'Eva Maura qualifica Sàhara Ponent de \"poc professional\" i destaca que la gestió de Sàhara Osca és \"exemplar\", tant amb la comunicació prèvia com amb el seguiment que fan de les famílies un cop l'infant és amb elles.\nL'Eva destaca que el programa 'Vacances en Pau' no és per fer reagrupaments familiars sinó perquè els infants coneguin una altra realitat, una altra llengua i perquè rebin atenció mèdica.\nCreu que aquesta denúncia és el motiu pel qual enguany li han tancat la porta a Sàhara Ponent i lamenta que si l'objectiu del programa 'Vacances en Pau' és poder acollir quants més infants millor, no entén perquè el 2018 la van rebutjar a última hora ni perquè aquest any, assegura, l'han \"vetat\", quan la mala gestió, diu, va ser la de l'organització."
},
"extreme": {
"a1": "Una parella aconsegueix acollir un menor sahrauí a Osca, després que a Lleida se li negués l'oportunitat dues vegades.",
"a2": "L'Eva acull aquest estiu un nen sahrauí, després d'intentar-ho durant dos anys i de posar una denúncia a l'associació Ponent.",
"a3": "Després d'intentar-ho dues vegades amb Sàhara Ponent, una família aconsegueix acollir un nen sahrauí durant l'estiu amb Sàhara Osca."
}
} |
318 | Salut vaccinarà en massa i sense cita prèvia a set municipis de Girona | Hi podran anar determinades franges d'edat de les ABS que participin en el projecte | El Departament de Salut impulsa aquesta setmana i fins a final de mes una Marató de Vaccinació a la Regió Sanitària de Girona que consisteix a administrar els vaccins sense cita prèvia en set municipis.
La marató es farà a Roses, l’Escala (Alt Empordà), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Tossa de Mar i Lloret de Mar (Selva).
En cada un dels municipis, les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) acotaran una franja d’edat i només hi podrà participar la gent d’aquella àrees que formi part del col·lectiu cridat a vaccinar-se.
La campanya és pensada per facilitar l’accés de la ciutadania al vaccí i va dirigida a aquelles persones que encara no tinguin la primera dosi.
Per acollir-s’hi cal que les persones pertanyin a alguna de les ABS que participen en la marató, no tenir cap dosi, no tenir una cita programada i no haver passat la covid-19 en els últims sis mesos.
Si es compleixen amb tots els requisits i es forma part de la franja d’edat cridada a vaccinar-se, els ciutadans podran anar als punt de vaccinació només amb la targeta sanitària i un document acreditatiu.
A Roses, el punt de vaccinació serà el dissabte 12 de juny de 8.30 a 18.00 en el Mercat Municipal.
És dirigit a persones d’entre 45 i 49 anys i més gtrans de 69.
Hi podran anar tots els habitants de Roses, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Palau-Savardera i Pau, que formen part de l’ABS.
A Torroella de Montgrí, la Marató de Vaccinació es farà al Pavelló Esportiu els dies 15 i 17 de juny per a les persones d’entre 45 i 59 anys.
L’horari serà de 9.30 a 19.00 i és dirigit a les poblacions de Torroella, Fontanilles, Gualta, Jafre, la Tallada d’Empordà, Serra de Daró, Ullà i Verges.
A la Bisbal d’Empordà es vaccinarà al Pavelló Firal els dies 18 i 21 de juny entre 8.30 i les 19.00.
La campanya és enfocada per a persones d’entre 45 i 49 anys que viuen al mateix municipi i també Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Foixà, Palau-Sator, Parlavà, Rupià, Ultramort, Ullastret i Vulpellac.
El Pavelló Annex del Poliesportiu serà el punt de vacunació de Palafrugell i es vaccinarà sense cita prèvia els dies 21, 22 i 29 de juny entre 8.30 i les 19.00.
El col·lectiu també és el més jove: persones d’entre 45 i 49 anys.
L’ABS de Palafrugell comprèn les poblacions de Begur, Mont-ras, Pals, Regencós i Torrent.
En el cas de l’Escala, és desenvolupa al llarg d’aquest dimecres 9 de juny per franges horàries i segons grups d’edat a la Sala Polivalent Municipal.
Aquesta tarda, de 17:30 a 18:30, serà obert l’espai per al grup de 60 a 69 anys.
Es tracta de la segona experiència sense cita prèvia en aquesta ABS.
La primera jornada sense cita es va organitzar el 2 de juny, estava dirigida al grup 50-59 anys i va permetre administrar 238 primeres dosis.
De cara a demà també es farà la vaccinació per a persones d’entre 50 i 59 anys de les 16.00 a 18.30.
Per últim, a Tossa i Lloret de Mar, la vaccinació sense cita es realitzarà el 15 i el 17 de juny respectivament en torns de matí i tarda i treballa en definir la resta de detalls.
La primera experiència de Marató de Vaccinació sense cita la va realitzar l’equip dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) a la Bisbal d’Empordà el 26 de maig i davant els bons resultats obtinguts s’ha decidit repetir-hi la iniciativa i ampliar-la també a altres municipis.
Durant aquella jornada es van vaccinar 642 persones de la franja 50-59 anys, el que va permetre d’augmentar la cobertura d’aquest grup a l’ABS de la Bisbal un 30% en un sol dia, passant d’un índex de vacunació del 43,7% al 73,86%.
A la Regió Sanitària de Girona la campanya de vaccinació continua avançant i ja s’han administrat 510.697 vacunes (329.205 de primera dosi i 181.492 de segona) i la cobertura en adults és del 44,3% en primera dosi i del 25,8% amb la pauta completa. | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Després de l’èxit de la primera marató de vacunació a la Bisbal d’Empordà, Salut repetirà la iniciativa a set altres municipis. L’objectiu és facilitar l’accés a la vacuna de la població que encara no disposa de cap dosi. No caldrà cita prèvia i hi podran participar les persones que s’ajustin a la franja d’edat establerta pels organitzadors de la campanya.",
"a2": "La marató de vacunació a la regió sanitària de Girona, impulsada pel departament de Salut, comença aquesta setmana a set municipis. La gent que pertany a una franja d'edat acotada per les Àrees Bàsiques de Salut (ABS), a més de complir altres requisits, podran vacunar-se sense cita prèvia, només amb la targeta sanitària i un document acreditatiu.",
"a3": "Des d'aquesta setmana i fins a final de mes, el departament de Salut impulsarà una marató de vacunació sense cita prèvia a set municipis gironins. Qui vulgui acollir-s'hi haurà de pertànyer a alguna de les Àrees Bàsiques de Salut participants en la marató, no tenir cap dosi, cap cita programada i no haver passat la covid-19 en els últims sis mesos."
},
"extractive": {
"a1": "El Departament de Salut impulsa aquesta setmana i fins a final de mes una Marató de Vaccinació a la Regió Sanitària de Girona que consisteix a administrar els vaccins sense cita prèvia en set municipis. \nLa marató es farà a Roses, l’Escala (Alt Empordà), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Tossa de Mar i Lloret de Mar (Selva).\nEn cada un dels municipis, les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) acotaran una franja d’edat i només hi podrà participar la gent d’aquella àrees que formi part del col·lectiu cridat a vaccinar-se. \nLa primera experiència de Marató de Vaccinació sense cita la va realitzar l’equip dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) a la Bisbal d’Empordà el 26 de maig i davant els bons resultats obtinguts s’ha decidit repetir-hi la iniciativa i ampliar-la també a altres municipis. ",
"a2": "El Departament de Salut impulsa aquesta setmana i fins a final de mes una Marató de Vaccinació a la Regió Sanitària de Girona que consisteix a administrar els vaccins sense cita prèvia en set municipis.\nLa marató es farà a Roses, l’Escala (Alt Empordà), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Tossa de Mar i Lloret de Mar (Selva).\nEn cada un dels municipis, les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) acotaran una franja d’edat i només hi podrà participar la gent d’aquella àrees que formi part del col·lectiu cridat a vaccinar-se.\nSi es compleixen amb tots els requisits i es forma part de la franja d’edat cridada a vaccinar-se, els ciutadans podran anar als punt de vaccinació només amb la targeta sanitària i un document acreditatiu.",
"a3": "El Departament de Salut impulsa aquesta setmana i fins a final de mes una Marató de Vaccinació a la Regió Sanitària de Girona que consisteix a administrar els vaccins sense cita prèvia en set municipis.\nLa marató es farà a Roses, l’Escala (Alt Empordà), la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Tossa de Mar i Lloret de Mar (Selva).\nPer acollir-s’hi cal que les persones pertanyin a alguna de les ABS que participen en la marató, no tenir cap dosi, no tenir una cita programada i no haver passat la covid-19 en els últims sis mesos.\nLa primera experiència de Marató de Vaccinació sense cita la va realitzar l’equip dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) a la Bisbal d’Empordà el 26 de maig i davant els bons resultats obtinguts s’ha decidit repetir-hi la iniciativa i ampliar-la també a altres municipis."
},
"extreme": {
"a1": "S’obre la segona campanya de vacunació massiva, per franja d’edat i sense cita prèvia, a set municipis gironins.",
"a2": "Aquesta setmana comença la marató de vacunació a la regió sanitària de Girona per a determinades persones.",
"a3": "Aquesta setmana, el departament de Salut impulsa una marató de vacunació sense cita prèvia a set municipis de Girona."
}
} |
240 | El Consell adjudica quatre habitatges a famílies en risc d’exclusió social i treballa en la rehabilitació d’unes altres vuit a Castelló | Amparo Marco, Ali Brancal i José Luis López es reuneixen amb la directora general d'EIGE per analitzar la situació del parc públic d'habitatges en el municipi | L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, al costat de la vicealcaldessa i regidora d’Habitatge, Ali Brancal, i del regidor de Benestar Social, José Luis López, s’han reunit amb la directora general de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE), Helena Beunza, per valorar la situació actual del parc públic d’habitatges en el municipi.
Després de la trobada, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha adjudicat en règim de lloguer social quatre habitatges del parc públic de la Generalitat a Castelló de la Plana a famílies que es troben en risc d’exclusió social, després d’haver procedit a la seua reparació.
A més, Beunza ha explicat que l‘EIGE treballa en la reparació d’uns altres vuit habitatges per cedir-los com més aviat millor.
La directora general d‘EIGE ha informat que la reforma dels habitatges adjudicats ha suposat una inversió propera als 40.000 euros, donat el deficient estat en què es trobaven.
De la mateixa manera, des de la Conselleria es continua treballant en la reparació d’altres vuit habitatges públiques, amb un cost de 69.391 euros.
Totes elles ja estan adjudicades, a l’espera de la finalització de les obres.
Des del Consell s’està realitzant un gran esforç inversor per a millorar la situació del parc públic d’habitatges.
En el cas de Castelló de la Plana, des de juliol de 2015 s’han invertit 163.000 euros en actuacions de millora i reparacions d’habitatges públics i s’han adjudicat cinc habitatges a famílies amb major necessitat social.
Helena Beunza ha explicat que des del Consell s’estan impulsant mesurades per a reduir les grans desigualtats que afecten als ciutadans, especialment en l’àmbit de l’habitatge.
Tot açò amb l’objectiu d’atendre als col·lectius amb majors manques socials i evitar la seua exclusió en la societat.
Per la seua banda, l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha agraït a l‘EIGE l’esforç que està realitzant per a millorar i ampliar l’oferta d’habitatge social en la nostra ciutat.
“L’important és posar a la disposició de la ciutadania el major nombre d’habitatges possible” ha explicat Marco qui ha afegit que “en una situació de crisi com l’actual, en la qual nombroses famílies no poden permetre’s un habitatge digne, encara que treballen, és inacceptable que els governs anteriors hagen tingut desenes d’habitatges socials tancats i en mal estat” ha afegit l’alcaldessa.
Finalment, Marco ha destacat que “per al Govern Local és una prioritat absoluta millorar l’accés a l’habitatge de tots els veïns i veïnes i ha recordat algunes de les mesures que s’han engegat en l’últim any per a frenar els desnonaments, així com la creació de l’Oficina de l’Habitatge, la rehabilitació d’habitatges socials de titularitat municipal o la inversió de més de 750.000 euros en lloguers socials.
Àrea de Regeneració Urbana
Un altre dels temes tractats ha sigut l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU) prevista en el grup Sant Lorenzo, amb una inversió de 681.200 euros.
Beunza ha comentat que la Conselleria ja té en fase de contractació la redacció del projecte d’un ARRU i espera que durant 2017 s’executen la meitat de les obres programades.
El desenvolupament del ARRU integrarà diferents obres que van des de la reparació d’habitatges fins a l’adequació de vestíbuls i elements comuns, modernització d’ascensors, adequació a la normativa d’instal·lacions elèctriques i d’aigua, millores en accessibilitat i enllumenat, i reestructuració i adequació dels espais públics.
El ARRU es complementarà amb un Pla d’Intervenció Integral Sostenible que es desenvolupa conjuntament entre la Conselleria i els Serveis Socials de l’Ajuntament.
L’objectiu és millorar la qualitat de vida dels seus veïns mitjançant la normalització d’aquests grups d’habitatges públics, en una acció que perdure en el temps.
Així mateix, en la reunió també s’han analitzat possibles col·laboracions entre les administracions per a facilitar l’accés a l’habitatge en el municipi de Castelló de la Plana. | [
"comarca",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Després d'una reunió conjunta, el consistori de Castelló i la conselleria d'Habitatge s'han compromès a posar més habitatges de lloguer social a disposició dels veïns en risc d'exclusió. La Generalitat rehabilitarà i cedirà domicilis del seu parc públic a famílies desfavorides, contribuint així a les mesures municipals ja implementades per a la millora de l'accés a un habitatge digne.",
"a2": "L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, s'ha reunit amb la directora general d'EIGE i ha confirmat que el govern ha cedit en règim de lloguer social quatre pisos de la Generalitat a famílies en risc d'exclusió. A més, a fi d'intentar millorar l'accés a l'habitatge, s'estan prenent mesures per aturar els desnonaments i per rehabilitar habitatges socials.",
"a3": "L'Ajuntament de Castelló i l'Entitat d'Infraestructures de la Generalitat s'han reunit per valorar la situació del parc públic d'habitatges a la ciutat. Després de la trobada, la conselleria d'Habitatge ha adjudicat quatre habitatges a famílies en risc d'exclusió social. L'Ajuntament, que des del 2015 ha invertit 163.000 euros en rehabilitacions, ja treballa en la millora de vuit habitatges més."
},
"extractive": {
"a1": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, al costat de la vicealcaldessa i regidora d’Habitatge, Ali Brancal, i del regidor de Benestar Social, José Luis López, s’han reunit amb la directora general de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE), Helena Beunza, per valorar la situació actual del parc públic d’habitatges en el municipi.\nDesprés de la trobada, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha adjudicat en règim de lloguer social quatre habitatges del parc públic de la Generalitat a Castelló de la Plana a famílies que es troben en risc d’exclusió social, després d’haver procedit a la seua reparació. \nA més, Beunza ha explicat que l‘EIGE treballa en la reparació d’uns altres vuit habitatges per cedir-los com més aviat millor. \nFinalment, Marco ha destacat que “per al Govern Local és una prioritat absoluta millorar l’accés a l’habitatge de tots els veïns i veïnes i ha recordat algunes de les mesures que s’han engegat en l’últim any per a frenar els desnonaments, així com la creació de l’Oficina de l’Habitatge, la rehabilitació d’habitatges socials de titularitat municipal o la inversió de més de 750.000 euros en lloguers socials.",
"a2": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, al costat de la vicealcaldessa i regidora d’Habitatge, Ali Brancal, i del regidor de Benestar Social, José Luis López, s’han reunit amb la directora general de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE), Helena Beunza, per valorar la situació actual del parc públic d’habitatges en el municipi.\nDesprés de la trobada, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha adjudicat en règim de lloguer social quatre habitatges del parc públic de la Generalitat a Castelló de la Plana a famílies que es troben en risc d’exclusió social, després d’haver procedit a la seua reparació.\nA més, Beunza ha explicat que l‘EIGE treballa en la reparació d’uns altres vuit habitatges per cedir-los com més aviat millor.\nFinalment, Marco ha destacat que “per al Govern Local és una prioritat absoluta millorar l’accés a l’habitatge de tots els veïns i veïnes i ha recordat algunes de les mesures que s’han engegat en l’últim any per a frenar els desnonaments, així com la creació de l’Oficina de l’Habitatge, la rehabilitació d’habitatges socials de titularitat municipal o la inversió de més de 750.000 euros en lloguers socials.",
"a3": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, al costat de la vicealcaldessa i regidora d’Habitatge, Ali Brancal, i del regidor de Benestar Social, José Luis López, s’han reunit amb la directora general de l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat (EIGE), Helena Beunza, per valorar la situació actual del parc públic d’habitatges en el municipi.\nDesprés de la trobada, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha adjudicat en règim de lloguer social quatre habitatges del parc públic de la Generalitat a Castelló de la Plana a famílies que es troben en risc d’exclusió social, després d’haver procedit a la seua reparació.\nEn el cas de Castelló de la Plana, des de juliol de 2015 s’han invertit 163.000 euros en actuacions de millora i reparacions d’habitatges públics i s’han adjudicat cinc habitatges a famílies amb major necessitat social\n“L’important és posar a la disposició de la ciutadania el major nombre d’habitatges possible” ha explicat Marco qui ha afegit que “en una situació de crisi com l’actual, en la qual nombroses famílies no poden permetre’s un habitatge digne, encara que treballen, és inacceptable que els governs anteriors hagen tingut desenes d’habitatges socials tancats i en mal estat” ha afegit l’alcaldessa. "
},
"extreme": {
"a1": "L’Ajuntament de Castelló i la Generalitat treballen conjuntament per garantir i ampliar l’oferta d’habitatge social al municipi.",
"a2": "El govern cedeix quatre habitatges de la Generalitat a famílies en risc d'exclusió i invertirà fons per reparar altres habitatges.",
"a3": "L'Ajuntament de Castelló adjudica quatre habitatges a famílies en risc d'exclusió i treballa en la rehabilitació de vuit habitatges més."
}
} |
2,488 | Els centres comercials reobren a Barcelona amb una resposta "més positiva" de l'esperada: "És un bon primer dia" | Els establiments esperen una possible davallada de l'activitat en les pròximes setmanes | L'entrada de la fase 2 a l'àrea metropolitana ha permès l'obertura dels centres comercials després de pràcticament tres mesos d'aturada de l'activitat.
"De moment, la resposta està sent més positiva del que probablement ens esperàvem", ha reconegut el gerent de La Maquinista, Victor Garcia, en declaracions a l'ACN.
Tot i això, el directiu parla amb cautela de les pròximes setmanes i espera un possible descens de l'activitat.
Pel que fa a les mesures de seguretat, els centres comercials han reobert amb les zones comunes tancades, la recomanació de mantenir la distància de seguretat i la disposició de gels hidroalcohòlics en diferents punts.
La Maquinista ha desenvolupat també una aplicació per saber en temps real l'aforament del centre.
En el primer dia de la reobertura de La Maquinista, el centre ha tingut una resposta "més positiva" de l'esperada.
D'acord amb l'evolució de l'afluència en els centres comercials d'Unibail- Rodamco-Westfield (URW) -el grup propietari de La Maquinista- a la resta de l'Estat, el gerent de l'establiment preveu una "certa normalitat" en les primeres setmanes després de la reobertura.
"No sabem si és que la gent ho ha agafat amb moltes ganes i després podem tenir una petita baixada", ha reconegut el també responsable de relacions institucionals de l'empresa a Catalunya.
A les botigues, els dependents han notat una menor afluència en comparació amb les xifres prèvies a la pandèmia, tot i que creuen que és un "bon primer dia".
La Bàrbara, encarregada de la botiga de Lego a La Maquinista, ha assegurat que els clients han anat als establiments buscant les novetats.
"Com a obertura, està anant molt bé", ha afirmat.
Pel que fa a les mesures de seguretat, l'empresa ha posat gel hidroalcohòlic a l'entrada i ha retirat la zona de jocs per evitar el risc de contagi entre els nens, a més de limitar l'aforament a tres persones.
Les mesures de seguretat
A La Maquinista, l'empresa ha instal·lat gels hidroalcohòlics a diversos punts de l'establiment, ha incrementat la neteja i ha reforçat la comunicació per tal que els clients respectin el distanciament social i facin ús de la mascareta.
A més, ha desenvolupat una aplicació per controlar la quantitat de gent que hi ha en el centre comercial en temps real.
A conseqüència del coronavirus, l'aforament del centre s'ha limitat a prop de 13.000 persones en un mateix moment.
En cas d'arribar a un 80%, es començarà a limitar l'entrada als clients per evitar aglomeracions.
Aquest sistema de monitoratge s'utilitza també en els centres de Glòries i Splau, també propietat d'URW.
Aquest dilluns, els centres d'El Corte Inglés també han obert la totalitat de la superfície comercial, amb un aforament limitat i l'ús obligatori de guants i mascaretes.
En aquest cas, l'empresa també ha instal·lat vinils a terra per recordar la importància de guardar la distància de seguretat, així com mampares a les caixes i als taulells.
Per controlar l'afluència, el personal de seguretat realitzarà recomptes periòdics de l'ocupació de cada planta i secció i en regularà els accessos en cas que sigui necessari.
En els 92 establiments d'El Corte Inglés, l'empresa ha instal·lat 40.075 mampares, 80.000 pantalles facials, 650 habitacions de desinfecció i més de 70.000 litres de gel hidroalcohòlic.
El centre comercial El Triangle, propietat del grup DEKA i gestionat per la consultora CBRE, també ha tornat a obrir les portes aquest dilluns després del confinament.
Entre les mesures de seguretat, l'establiment ha incrementat les freqüències de neteja i desinfecció, ha augmentat els dispensadors de gels hidroalcohòlic i ha recomanat l'ús individual dels ascensors, amb ús preferent per a persones amb mobilitat reduïda.
Tendències als centres comercials
"Potser, per no tenir zones comunes, ara som un destí únicament de compra", ha reconegut el gerent de La Maquinista.
De cara la fase 3, els centres comercials podran obrir aquests espais al públic i Garcia espera que l'establiment comenci a acollir clients que venen a passar-hi el dia.
A mitjà termini, el gerent del centre comercial ha assegurat que hi ha una tendència cap al comerç en línia o el 'click&collect', és a dir, comprar el producte per internet i recollir-lo a l'establiment.
"Creiem que la gent continuarà venint als centres comercials però haurem de donar opcions de continuar utilitzant aquests sistemes", ha manifestat Garcia.
En Jaume, client del centre comercial, assegura que després del confinament seguirà comprant en línia perquè és "més còmode".
Tot i això, afirma que és "més ràpid" anar al supermercat o a comprar presencialment algun producte que es necessiti "amb immediatesa". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els centres comercials han pogut reobrir les seves portes, després de tres mesos d’inactivitat a causa del confinament. Les noves mesures de seguretat han sigut les protagonistes d’aquest primer dia, però també la bona resposta de la gent. Tot i això, els comerços s’hauran d’adaptar a tendències derivades de la pandèmia, com la compra en línia, si volen continuar sent competitius.",
"a2": "Els centres comercials han tornat a obrir les seves portes, després que l'àrea metropolitana hagi entrat en la fase 2. Això sí, han hagut d'implementar mesures de seguretat, com l'aforament limitat a les botigues, dispensadors de gel hidroalcohòlic o una neteja més freqüent. La resposta de la gent, de moment, ha sigut positiva.",
"a3": "Després de tres mesos d’inactivitat, l’entrada a la fase 2 de l’àrea metropolitana de Barcelona ha permès la reobertura dels centres comercials. Segons els responsables de centres com La Maquinista, El Corte Inglés o El Triangle, la resposta dels compradors ha sigut més positiva de l’esperada, tot i que preveuen una possible davallada en les pròximes setmanes."
},
"extractive": {
"a1": "L'entrada de la fase 2 a l'àrea metropolitana ha permès l'obertura dels centres comercials després de pràcticament tres mesos d'aturada de l'activitat. \n\"De moment, la resposta està sent més positiva del que probablement ens esperàvem\", ha reconegut el gerent de La Maquinista, Victor Garcia, en declaracions a l'ACN. \nPel que fa a les mesures de seguretat, els centres comercials han reobert amb les zones comunes tancades, la recomanació de mantenir la distància de seguretat i la disposició de gels hidroalcohòlics en diferents punts. \nA mitjà termini, el gerent del centre comercial ha assegurat que hi ha una tendència cap al comerç en línia o el 'click&collect', és a dir, comprar el producte per internet i recollir-lo a l'establiment. ",
"a2": "L'entrada de la fase 2 a l'àrea metropolitana ha permès l'obertura dels centres comercials després de pràcticament tres mesos d'aturada de l'activitat.\nPel que fa a les mesures de seguretat, els centres comercials han reobert amb les zones comunes tancades, la recomanació de mantenir la distància de seguretat i la disposició de gels hidroalcohòlics en diferents punts.\nD'acord amb l'evolució de l'afluència en els centres comercials d'Unibail- Rodamco-Westfield (URW) -el grup propietari de La Maquinista- a la resta de l'Estat, el gerent de l'establiment preveu una \"certa normalitat\" en les primeres setmanes després de la reobertura.\nA les botigues, els dependents han notat una menor afluència en comparació amb les xifres prèvies a la pandèmia, tot i que creuen que és un \"bon primer dia\".",
"a3": "L'entrada de la fase 2 a l'àrea metropolitana ha permès l'obertura dels centres comercials després de pràcticament tres mesos d'aturada de l'activitat.\nEn el primer dia de la reobertura de La Maquinista, el centre ha tingut una resposta \"més positiva\" de l'esperada.\nPel que fa a les mesures de seguretat, l'empresa ha posat gel hidroalcohòlic a l'entrada i ha retirat la zona de jocs per evitar el risc de contagi entre els nens, a més de limitar l'aforament a tres persones.\nA La Maquinista, l'empresa ha instal•lat gels hidroalcohòlics a diversos punts de l'establiment, ha incrementat la neteja i ha reforçat la comunicació per tal que els clients respectin el distanciament social i facin ús de la mascareta."
},
"extreme": {
"a1": "Els centres comercials de l’àrea metropolitana reprenen l’activitat amb optimisme moderat i múltiples mesures de seguretat.",
"a2": "Bona resposta de la ciutadania a l'obertura dels centres comercials, arran de l'entrada a la fase 2 a l'àrea metropolitana.",
"a3": "Amb l’inici de la fase 2 a l’àrea metropolitana, els centres comercials han reobert amb una resposta positiva dels compradors."
}
} |
2,009 | Trànsit instal·larà un radar al Pinós per reduir els accidents a la C-17 | Els controls viaris a la C-25 fan baixar el nombre de víctimes mortals de 7 a 1 | El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha avançat aquet divendres que s'instal·larà un nou radar a la C-17, a l'alçada del Pinós (Osona).
Es tracta d'un punt en què es detecta un alt nombre d'accidents, sobretot quan plou, i el radar ajudarà a reduir la sinistralitat a la via.
Gendrau ha explicat que l'aparell s'habilitarà en direcció sud i, malgrat uns centenars de metres més enllà, a l'alçada de Sant Martí de Centelles, hi hagi un altre radar, d'entrada la intenció és mantenir-los tots dos.
D'altra banda, el director del SCT ha destacat que els controls a la C-25 han fet baixar el nombre de víctimes mortals en aquesta via que en el darrer any han passat de 7 a 1.
En el conjunt de les comarques centrals, el 2019 hi van haver 32 víctimes mortals a les carreteres.
El director general del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, ha destacat que la C-17 a l'alçada del Pinós (Osona) és un dels punts que "més preocupa".
La decisió d'instal·lar un radar ja està presa i es durà a terme aquest any 2020.
Primer, però el Departament de Territori ha de fer una actuació en aquest punt de la carretera.
El nou radar que es col·locarà en sentit sud complementarà el que ja hi ha en sentit nord a la mateixa alçada.
Gendrau no ha descartat que més endavant el radar es pugui convertir en un radar de tram.
El director general de Trànsit ha assenyalat que l'accidentalitat el 2019 es va concentrar en la part sud de la regió central, concretament a les comarques d'Osona, Bages i Anoia.
Pel que fa al nombre de víctimes, a les comarques del Berguedà i Moianès no n'hi ha hagut cap.
En total, a les carreteres de la Catalunya Central van morir 32 persones el 2019 en 30 accidents.
D'aquestes, 26 van ser in via interurbana i 6 en via urbana.
Respecte l'any 2010, any de referència, la tendència continua decreixent i es registra un 20% menys de víctimes mortals.
Gendrau ha destacat que això també es produeix en un context d'estancament de les xifres de la mobilitat respecte l'any anterior.
El director ho ha atribuït a diversos factors, però ha destacat el pla de contenció de víctimes de trànsit que es va activar a mitjans del 2018 i que va marcar un punt d'inflexió.
Per vies, del total de morts, 4 van ser a l'A2, 3 a la B-224 a Piera (Anoia), 3 per camins rurals i 2 a la C-17, la C-37 i la BP-1101 al Bruc.
Una de les dades que ha destacat Gendrau és que el nombre de víctimes mortals hagi disminuït de 7 a 1 en el darrer any.
"Els controls i les actuacions que hi hem fet han tingut efecte", ha assenyalat.
Motoristes, col·lectiu vulnerable
El director general de Trànsit ha posat èmfasi en el col·lectiu de motoristes, vianants i ciclistes com un dels més mal parats.
De fet, el 38,5% de les morts corresponen a aquest grup.
Concretament, els motoristes representen el 17% de les morts i des de l'any passat s'ha passat d'1 víctima a 8.
L'altre col·lectiu que també preocupa és el de la gent gran, ja que és una franja que ha incrementat significativament la seva mortalitat.
De la seva banda, el sotsinspector de Trànsit dels Mossos d'Esquadra, Avel·lí Garcia, s'ha mostrat preocupat pell nombre de motoristes morts i també la gran quantitat d'accidents que s'han registrat.
En aquest sentit, els mossos incrementaran el patrullatge per detectar i acabar amb aquells motoristes "que s'agafa les carreteres de la Catalunya central com si fos un circuit".
"Farem complir la normativa", ha dit Garcia.
De les víctimes mortals en accidents d'un sol vehicle aquestes han augmentat el 71%.
Això, segons Juli Gendrau, implica la presència de velocitat excessiva, distraccions al volant com el mòbil o drogues i alcohol.
També s'ha vist un augment d'accidents amb vehicles que surten de la calçada.
Augment de controls i patrullatges d'alta visibilitat
De cara a l'any que comença, els Mossos incrementaran els controls per radar per dissuadir de les altes velocitats i es faran més patrullatges d'alta visibilitat per evitar que persones sota els efectes de l'alcohol i les drogues o també que utilitzin mòbil circulin per la carretera.
"Farem tants controls com siguin possibles", ha assenyalat Juli Gendrau.
"Serem molt contundents".
Si la campanya de Trànsit de la Catalunya Central l'any passat es va centrar en eradicar l'ús del mòbil durant la conducció, enguany es focalitzaran els esforços en la prevenció de l'alcohol i les drogues sobre el volant.
D'altra banda, les campanyes dirigides a motoristes i la gent gran també s'accentuaran. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El director de Trànsit ha celebrat el descens de víctimes mortals de l’últim any, tot i que ha alertat de la gran vulnerabilitat de motoristes, ciclistes, vianants i gent gran. Per prevenir la sinistralitat, principalment a la zona sud de la regió central, Gendrau ha anunciat una campanya contra el consum de substàncies tòxiques al volant.",
"a2": "Juli Gendrau, director del Servei Català de Trànsit, ha confirmat que s'instal·larà un nou radar a la C-17 al Pinós, tot i que hi ha un altre radar a prop. La intenció és mantenir els dos radars en aquesta zona on es concentra un alt nombre d'accidents. També ha assenyalat que la tendència de mortalitat a les carreteres continua decreixent.",
"a3": "Aquest divendres, el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha anunciat que s’instal·larà un nou radar a la C-17 a l'altura del Pinós (Osona) per reduir-hi l’alt nombre d’accidents, sobretot en dies de pluja. Gendrau també ha recalcat que els controls a la C-25 han reduït els accidents de 7 a 1 en el darrer any."
},
"extractive": {
"a1": "El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha avançat aquet divendres que s'instal•larà un nou radar a la C-17, a l'alçada del Pinós (Osona).\nEl director general de Trànsit ha assenyalat que l'accidentalitat el 2019 es va concentrar en la part sud de la regió central, concretament a les comarques d'Osona, Bages i Anoia. \nUna de les dades que ha destacat Gendrau és que el nombre de víctimes mortals hagi disminuït de 7 a 1 en el darrer any.\nSi la campanya de Trànsit de la Catalunya Central l'any passat es va centrar en eradicar l'ús del mòbil durant la conducció, enguany es focalitzaran els esforços en la prevenció de l'alcohol i les drogues sobre el volant.",
"a2": "El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha avançat aquet divendres que s'instal•larà un nou radar a la C-17, a l'alçada del Pinós (Osona).\nEl director general de Trànsit ha assenyalat que l'accidentalitat el 2019 es va concentrar en la part sud de la regió central, concretament a les comarques d'Osona, Bages i Anoia.\nD'altra banda, el director del SCT ha destacat que els controls a la C-25 han fet baixar el nombre de víctimes mortals en aquesta via que en el darrer any han passat de 7 a 1.\nRespecte l'any 2010, any de referència, la tendència continua decreixent i es registra un 20% menys de víctimes mortals.",
"a3": "El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha avançat aquet divendres que s'instal•larà un nou radar a la C-17, a l'alçada del Pinós (Osona).\nGendrau ha explicat que l'aparell s'habilitarà en direcció sud i, malgrat uns centenars de metres més enllà, a l'alçada de Sant Martí de Centelles, hi hagi un altre radar, d'entrada la intenció és mantenir-los tots dos.\nEl director general de Trànsit ha assenyalat que l'accidentalitat el 2019 es va concentrar en la part sud de la regió central, concretament a les comarques d'Osona, Bages i Anoia.\nDe cara a l'any que comença, els Mossos incrementaran els controls per radar per dissuadir de les altes velocitats i es faran més patrullatges d'alta visibilitat per evitar que persones sota els efectes de l'alcohol i les drogues o també que utilitzin mòbil circulin per la carretera."
},
"extreme": {
"a1": "Trànsit aplicarà mesures de prevenció per protegir els col·lectius més exposats i continuar rebaixant el nombre de víctimes mortals.",
"a2": "S'instal·larà un nou radar a la C-17 al Pinós, en un tram on es concentren un alt nombre d'accidents.",
"a3": "Trànsit instal·larà un radar a la C-17, a l'altura del Pinós (Osona), per reduir la sinistralitat en aquest tram."
}
} |
2,129 | La demarcació de Lleida incrementa un 7% en els darrers cinc anys les places i els allotjaments de turisme rural | Les comarques lleidatanes compten actualment amb 640 establiments que ofereixen un total de 4.559 places, pràcticament el 25% de l'oferta del conjunt de Catalunya | Les comarques de Lleida disposen actualment d'una oferta d'allotjament de turisme rural de 640 establiments amb 4.559 places, cosa que representa pràcticament el 25% de l'oferta del conjunt de Catalunya (2.404 establiments i 18.945 places).
Aquestes dades indiquen que l'oferta de turisme rural a la demarcació continua creixent any rere any i només en els darrers cinc anys el nombre de places i d'establiments en el conjunt del territori lleidatà han crescut gairebé un 7%, segons ha donat a conèixer el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, durant la cloenda de la setena edició de la jornada tècnica 'Les claus del mercat francès per comercialitzar el turisme rural català', celebrada aquest dimecres a l'Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.
En aquesta comarca el creixement encara ha estat major, del 10% en el nombre d'establiments de turisme rural i del 13% pel que fa a places.
En concret, al 2012 a la Noguera hi havia 44 establiments amb 331 places i actualment n'hi ha 49 amb 374 places.
Sabarich ha destacat el bon posicionament que té l'oferta de turisme rural de la demarcació de Lleida a escala de tot Catalunya i ha subratllat els bons resultats que van assolir els establiments del sector l'any 2016.
Així, mentre que el conjunt de l'oferta d'allotjament turístic reglat del territori lleidatà va tancar el 2016 amb un 7% més de pernoctacions que l'any 2015, el turisme rural a les comarques de Lleida va incrementar un 10,88% el nombre de pernoctacions respecte a l'any anterior amb 220.130, i el nombre de turistes va augmentar un 13,63% fins a situar-se en 85.397.
Aquests resultats en relació amb l'any 2014 són encara molt millors, perquè van representar un increment d'un 16,61% pel que fa a pernoctacions i d'un 26% en el nombre de turistes.
Sabarich ha afegit que va ser el turisme estranger el que va experimentar el millor resultat pel que fa al turisme rural l'any 2016, quan es va registrar un increment d'un 81% en el nombre de visitants i un creixement del 22% en la xifra de pernoctacions respecte al 2015.
En concret, el nombre de visitants va passar de 3.810 turistes l'any 2015 a 6.914 visitants el 2016.
Per la seva banda, la xifra de pernoctacions d'estrangers en establiments rurals lleidatans va passar de 27.085 l'any 2015 a 33.065 el 2016.
"El turisme rural de mica en mica s'està obrint cada vegada més al mercat internacional, fruit d'una feina compartida per tots els agents implicats en millorar la nostra posició turística a escala internacional i que manté en els darrers anys un increment progressiu en el nombre de turistes estrangers que contracten aquesta tipologia d'establiments a la demarcació de Lleida", ha indicat.
El vicepresident del Patronat de Turisme ha manifestat també que l'increment de l'oferta "comporta necessàriament per part dels empresaris i de les administracions dedicades a la promoció turística del territori treballar més i millor per aconseguir millorar l'ocupació, optimitzant al màxim els recursos i emprant totes les eines de comunicació i de màrqueting per aconseguir-ho, tant a escala estatal com també internacional".
En aquest sentit ha explicat que des de fa anys la Diputació de Lleida i el Patronat de Turisme treballen per a la internacionalització de l'oferta turística de Lleida als principals mercats emissors estrangers.
En aquest sentit, ha recordat que el turisme estranger va representar l'any 2016 gairebé un 16% de les pernoctacions que es van fer en el conjunt dels establiments de turisme reglat de la demarcació de Lleida, de les quals gairebé un 42% van ser procedents de França, que continua representant el primer mercat emissor de turisme estranger per la seva proximitat geogràfica.
Per la seva banda i també en la marc de la jornada, el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juli Alegre, ha exposat algunes de les estratègies que porta a terme el Patronat per promocionar el turisme rural en el mercat francès, en molts casos amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Turisme.
Entre les diferents accions, ha destacat la presència en fires, l'organització de viatges de premsa i de turoperadors a les comarques de Lleida, la participació en el Village Català que anualment se celebra a diferents indrets de França, i ha recordat la presentació que es va fer del producte 'Benvinguts, senderistes i cicloturistes' en el 44è Congrés de la Federació Francesa de Senderisme, a la població de Talteüll, al Rosselló.
També ha explicat la col·laboració del Patronat amb el portal francès Via Michelin i amb la guia de viatge 'Le Guide Vert Michelin: Barcelone et la Catalogne'. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Lleida s’està convertint en el motor del turisme rural a Catalunya, amb un augment dels allotjaments d’aquest tipus, de les pernoctacions i del nombre de visitants. A més, s’està fent un important treball d’internacionalització de l’oferta per part de les entitats encarregades de la promoció de la demarcació, principalment a França, que és l’Estat que més turistes aporta.",
"a2": "L'oferta de turisme rural a la demarcació de Lleida continua creixent i representa gairebé un quart de l'oferta a tota Catalunya. En els últims cinc anys, l'oferta ha incrementat un 7 % i el turisme rural, un 10,88 %. El principal país emissor de turistes estrangers és França, amb un 42 %, segons dades de l'any 2016.",
"a3": "Amb 640 establiments i 4.559 places de turisme rural, la demarcació de Lleida acumula pràcticament el 25 % de l'oferta d’aquest tipus a Catalunya. Segons ha fet saber el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, en els darrers cinc anys, les places de turisme rural a Lleida han crescut un 7 %."
},
"extractive": {
"a1": "Les comarques de Lleida disposen actualment d'una oferta d'allotjament de turisme rural de 640 establiments amb 4.559 places, cosa que representa pràcticament el 25% de l'oferta del conjunt de Catalunya (2.404 establiments i 18.945 places).\nAquestes dades indiquen que l'oferta de turisme rural a la demarcació continua creixent any rere any i només en els darrers cinc anys el nombre de places i d'establiments en el conjunt del territori lleidatà han crescut gairebé un 7%, segons ha donat a conèixer el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, durant la cloenda de la setena edició de la jornada tècnica 'Les claus del mercat francès per comercialitzar el turisme rural català', celebrada aquest dimecres a l'Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.\n\"El turisme rural de mica en mica s'està obrint cada vegada més al mercat internacional, fruit d'una feina compartida per tots els agents implicats en millorar la nostra posició turística a escala internacional i que manté en els darrers anys un increment progressiu en el nombre de turistes estrangers que contracten aquesta tipologia d'establiments a la demarcació de Lleida\", ha indicat. \nEn aquest sentit, ha recordat que el turisme estranger va representar l'any 2016 gairebé un 16% de les pernoctacions que es van fer en el conjunt dels establiments de turisme reglat de la demarcació de Lleida, de les quals gairebé un 42% van ser procedents de França, que continua representant el primer mercat emissor de turisme estranger per la seva proximitat geogràfica.",
"a2": "Les comarques de Lleida disposen actualment d'una oferta d'allotjament de turisme rural de 640 establiments amb 4.559 places, cosa que representa pràcticament el 25% de l'oferta del conjunt de Catalunya (2.404 establiments i 18.945 places).\nAquestes dades indiquen que l'oferta de turisme rural a la demarcació continua creixent any rere any i només en els darrers cinc anys el nombre de places i d'establiments en el conjunt del territori lleidatà han crescut gairebé un 7%, segons ha donat a conèixer el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, durant la cloenda de la setena edició de la jornada tècnica 'Les claus del mercat francès per comercialitzar el turisme rural català', celebrada aquest dimecres a l'Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.\nSabarich ha destacat el bon posicionament que té l'oferta de turisme rural de la demarcació de Lleida a escala de tot Catalunya i ha subratllat els bons resultats que van assolir els establiments del sector l'any 2016.\nAixí, mentre que el conjunt de l'oferta d'allotjament turístic reglat del territori lleidatà va tancar el 2016 amb un 7% més de pernoctacions que l'any 2015, el turisme rural a les comarques de Lleida va incrementar un 10,88% el nombre de pernoctacions respecte a l'any anterior amb 220.130, i el nombre de turistes va augmentar un 13,63% fins a situar-se en 85.397.",
"a3": "Les comarques de Lleida disposen actualment d'una oferta d'allotjament de turisme rural de 640 establiments amb 4.559 places, cosa que representa pràcticament el 25% de l'oferta del conjunt de Catalunya (2.404 establiments i 18.945 places).\nAquestes dades indiquen que l'oferta de turisme rural a la demarcació continua creixent any rere any i només en els darrers cinc anys el nombre de places i d'establiments en el conjunt del territori lleidatà han crescut gairebé un 7%, segons ha donat a conèixer el vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich, durant la cloenda de la setena edició de la jornada tècnica 'Les claus del mercat francès per comercialitzar el turisme rural català', celebrada aquest dimecres a l'Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya, a la Noguera.\nSabarich ha afegit que va ser el turisme estranger el que va experimentar el millor resultat pel que fa al turisme rural l'any 2016, quan es va registrar un increment d'un 81% en el nombre de visitants i un creixement del 22% en la xifra de pernoctacions respecte al 2015.\nEn aquest sentit, ha recordat que el turisme estranger va representar l'any 2016 gairebé un 16% de les pernoctacions que es van fer en el conjunt dels establiments de turisme reglat de la demarcació de Lleida, de les quals gairebé un 42% van ser procedents de França, que continua representant el primer mercat emissor de turisme estranger per la seva proximitat geogràfica."
},
"extreme": {
"a1": "El turisme rural continua creixent a la demarcació de Lleida, amb turistes provinents de la resta de l'Estat i d'altres països.",
"a2": "L'oferta de turisme rural i el nombre de turistes a la demarcació de Lleida continuen creixent.",
"a3": "En els darrers cinc anys, els allotjaments de turisme rural a la demarcació de Lleida han crescut un 7 %."
}
} |
425 | Detecten una espècie d’abella gegant de la resina provinent de l’Àsia a Catalunya | Els experts asseguren que són inofensives, però que es poden confondre amb les vespes asiàtiques | Un equip d’investigadors ha confirmat la presència de l’abella gegant de la resina, una espècie que prové de l’Àsia, en cinc punts de Catalunya.
Aquest tipus d’abella pot arribar a mesurar 2,5 cm i fa el niu a base de resina, argila i petits trossos de fusta en forats que troba en els troncs o totxanes.
De tota manera, aquest insecte és solitari i no forma colònies com l’abella de la mel.
A més, un investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Carlos Hernández-Castellano, ha destacat que l’abella de la resina és inofensiva per als humans però ha avisat que ‘ens pot picar si se sent amenaçada’.
A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa asiàtica.
Les abelles gegants de la resina han aterrat a la Catalunya.
Un equip d’investigadors ha confirmat la presència d’aquest tipus d’insecte de grans dimensions, que prové de l’Àsia, en dos punts d’Olot, dos punts més de Sant Celoni i un altre a la Garriga (Vallès Oriental).
Aquest tipus d’abelles poden arribar a mesurar 2,5 cm. Construeixen els seus nius en forats dels troncs i totxanes a base de resina, argila i petits trossos de fusta.
De fet, els experts asseguren que podria haver arribat a Europa a partir del comerç de fusta amb països com la Xina i el Japó.A diferència de les abelles de la mel, aquesta espècia és molt solitària i no viu en colònies.
Segons un investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Carlos Hernández-Castellano, això comporta que sigui una espècie inofensiva per als humans.
El fet de viure en solitari els converteix en animals més cautelosos a l’hora d’atacar, ja que ‘la mort de la mare seria catastròfica per a la descendència’.
Tot i així, Hernández-Castellano avisa que l’abella de la resina ‘ens pot picar si se sent amenaçada’.
Confusions amb la vespa asiàtica
Les dimensions de l’abella gegant de la resina pot comportar algunes confusions de lluny amb una vespa asiàtica.
De tota manera, un dels investigadors del CREAF, Constantí Stefanescu, ha matisat que aquest tipus d’abella ‘té pèls que li serveixen per transportar el pol·len’ com la resta d’espècies d’aquest insecte, mentre que les vespes no tenen aquesta pilositat.
Stefanescu ha apuntat que també es poden diferenciar pels hàbits.
Mentre que les abelles s’alimenten del pol·len i del nèctar de les flors, les vespes s’alimenta d’altres insectes i viuen en colònies dins els ruscos que construeixen.Una abella que ha arribat per quedar-seEls dos investigadors apunten que aquesta espècia d’abella hauria arribat a Catalunya ara fa un any i ja s’hi ha establert.
A més, tot fa pensar que s’expandirà per tota la península Ibèrica, ja que pot crear un niu en qualsevol forat i això fa que es pugui moure amb certa facilitat.A més, els dos investigadors apunten que malgrat que l’abella provinent de l’Àsia tingui una predilecció per alimentar-se de l’acàcia del Japó, també es ho pot fer fàcilment del pol·len d’altres plantes autòctones.
Això garantiria la seva supervivència en terres catalanes.Una abella que no competeix amb les espècies autòctonesEls membres de CREAF asseguren que ‘en altres sistemes on l’abella gegant de la resina és exòtica s’han detectat molts pocs casos de competència directa amb abelles autòctones’.
Aquest és un dels principals trets diferencials de l’expansió d’altres insectes, com ara les vespes asiàtiques que estan provocant una alta mortalitat en les abelles de la mel.
FDe tota manera, Hernández-Castellano ha garantit que l’alta capacitat de reproducció i dispersió de les noves abelles és tan alta que ‘són pràcticament impossibles d’eradicar’.
El que sí que recomana l’investigador és evitar plantes exòtiques en jardins i parcs públics com ara l’acàcia del Japó.Hernández-Castellano ha reblat que l’acàcia del Japó facilita la introducció de les abelles de la resina, però a més ‘és una espècie tòxica que ha provocat casos de mortalitat en abelles autòctones’. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La presència d’abelles gegants de la resina a Catalunya és un fet. Segons els experts, no solament ja s’hi han establert, sinó que s’expandiran per tota la península, donada la dificultat per erradicar-les. Malgrat la seva mida, no tenen res a veure amb les vespes asiàtiques: són solitàries i inofensives, la qual cosa no implica que no puguin picar.",
"a2": "Confirmada la presència de l'abella gegant de la resina en cinc punts de Catalunya. Carlos Hernández-Castellano, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ha destacat que és inofensiva per als humans i que es pot confondre amb la vespa asiàtica, però a diferència d'aquestes últimes, són solitàries i no formen colònies.",
"a3": "Un equip d’investigadors ha detectat la presència en cinc punts de Catalunya de l’abella gegant de la resina. Aquestes abelles, que poden arribar a mesurar 2,5 cm, són originàries d’Àsia i, a diferència de les abelles de la mel, no formen colònies. No suposen cap perill per als humans, tot i que si se senten atacades poden picar."
},
"extractive": {
"a1": "Un equip d’investigadors ha confirmat la presència de l’abella gegant de la resina, una espècie que prové de l’Àsia, en cinc punts de Catalunya. \nA més, un investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Carlos Hernández-Castellano, ha destacat que l’abella de la resina és inofensiva per als humans però ha avisat que ‘ens pot picar si se sent amenaçada’.\nLes dimensions de l’abella gegant de la resina pot comportar algunes confusions de lluny amb una vespa asiàtica.\nDe tota manera, Hernández-Castellano ha garantit que l’alta capacitat de reproducció i dispersió de les noves abelles és tan alta que ‘són pràcticament impossibles d’eradicar’. ",
"a2": "Un equip d’investigadors ha confirmat la presència de l’abella gegant de la resina, una espècie que prové de l’Àsia, en cinc punts de Catalunya.\nA més, un investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Carlos Hernández-Castellano, ha destacat que l’abella de la resina és inofensiva per als humans però ha avisat que ‘ens pot picar si se sent amenaçada’.\nDe tota manera, un dels investigadors del CREAF, Constantí Stefanescu, ha matisat que aquest tipus d’abella ‘té pèls que li serveixen per transportar el pol·len’ com la resta d’espècies d’aquest insecte, mentre que les vespes no tenen aquesta pilositat.\nEl que sí que recomana l’investigador és evitar plantes exòtiques en jardins i parcs públics com ara l’acàcia del Japó.Hernández-Castellano ha reblat que l’acàcia del Japó facilita la introducció de les abelles de la resina, però a més ‘és una espècie tòxica que ha provocat casos de mortalitat en abelles autòctones’.",
"a3": "Un equip d’investigadors ha confirmat la presència de l’abella gegant de la resina, una espècie que prové de l’Àsia, en cinc punts de Catalunya.\nA més, un investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Carlos Hernández-Castellano, ha destacat que l’abella de la resina és inofensiva per als humans però ha avisat que ‘ens pot picar si se sent amenaçada’.\nEl fet de viure en solitari els converteix en animals més cautelosos a l’hora d’atacar, ja que ‘la mort de la mare seria catastròfica per a la descendència’.\nEls membres de CREAF asseguren que ‘en altres sistemes on l’abella gegant de la resina és exòtica s’han detectat molts pocs casos de competència directa amb abelles autòctones’."
},
"extreme": {
"a1": "Els investigadors alerten de l’aparició d’abelles gegants provinents de l'Àsia, tot i que en destaquen l’absència de perill.",
"a2": "Investigadors confirmen la presència de l'abella gegant de la resina a Catalunya, que és inofensiva per als humans.",
"a3": "Un equip d’investigadors confirma la presència a Catalunya de l’abella gegant de la resina, una espècie no perillosa provinent d’Àsia."
}
} |
861 | La fiscalia demana que es repeteixi el judici contra Sandro Rosell | Argumenta que des del punt de vista 'tècnic' s'ha produït un 'error en la valoració de la prova' i demana que un nou tribunal repeteixi el judici | La Fiscalia de l’Audiència espanyola ha presentat recurs contra la sentència absolutòria de l’ex-president del Barça, Sandro Rosell, la seva parella, Marta Pineda, el seu soci, Joan Besolí, i dos persones més.
El ministeri públic considera que des del punt de vista ‘tècnic’ s’ha produït ‘un error en valoració de la prova’ i sol·licita un nou judici amb un tribunal diferent.
El ministeri públic argumenta que l’absolució només es justifica si hi ha ‘un dubte raonable però no qualsevol tipus de dubte’ i creu que en aquest cas hi ha hagut ‘falta de lògica econòmica’ en l’activitat de Rosell.
I defensa que els negocis de l’ex-president blaugrana que han quedat provats a la sentència són ‘absolutament irregulars i sense sentit’.
Al final del judici, la fiscalia va rebaixar la petició de pena d’onze a sis anys.
El passat 24 d’abril l’Audiència espanyola va absoldre l’ex-president del Barça i els altres quatre acusats d’un delicte d’emblanquiment de capitals i organització criminal.
Rosell havia estat empresonat –juntament amb el seu soci Joan Besolí- des del maig del 2017 i el tribunal el va alliberar enmig del judici, atenent una petició de la seva defensa.
Al final del judici, a la fase de conclusions, la fiscalia va rebaixar la petició de la pena contra Rosell d’onze a sis anys de presó.
Quan es va dictar la sentència absolutòria, però, el ministeri públic ja va avançar que estudiava recórrer la sentència absolutòria.
Un anunci que ha formalitzat aquest dijous amb un escrit que signa el tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo.
En l’escrit, no només es demana que es revisi la decisió del tribunal d’absoldre tots cinc acusats sinó que, a més, es sol·licita que es repeteixi el judici amb una composició diferent del tribunal.
I s’argumenta que des del punt de vista ‘tècnic’ hi ha hagut un ‘error en la valoració de la prova’.
El tribunal estava presidit per Concepción Espejel i l’encarregada de la instrucció havia estat la magistrada Carmen Lamela, actualment al Suprem i que va ser també qui va empresonar Sànchez, Cuixart i part del govern de Puigdemont.
Segons la fiscalia, els fets provats que recull la sentència descriuen una sèrie de negocis ‘absolutament irregulars i sense sentit’, amb contractes amb dates correlatives a la constitució de les empreses que els signen, diners que ‘van i venen sense sentit’ per comptes de persones ‘que no intervenen en aquests negocis’ o retorn de diners al seu origen, entre d’altres.
En canvi, la fiscalia no sosté que siguin ‘lícits’ i assegura que el que buscaven era ‘blanquejar el diner il·lícitament obtingut’.
Per a la fiscalia, no és ‘lògic’ acreditar aquest seguit ‘d’irregularitats’ per acabar concloent que es tractava de ‘negocis lícits’.
‘No és lògic donar per provat que es van crear societats pantalla a paradisos, fiscals, es van simular contractes, es van efectuar nombroses transferències a Andorra a persones properes i sense causa per acabar concloent que són negocis lícits’, escriu el tinet fiscal.
La sentència de l’Audiència espanyola defensava l’absolució per sobre la base de l’absència de prova per sostenir el delicte de blanqueig com la falta de tipificació a efectes de doble incriminació a Espanya i Brasil.
‘Es tracta d’una conclusió jurídica indegudament aplicada pel tribunal’, manté el fiscal.
I afegeix que l’acusació va aportar prova ‘suficient’ per acreditar l’activitat delictiva al Brasil ‘tot i que no hi hagi hagut condemna prèvia’.
Tot i no compartir la decisió de l’absolució, la fiscalia reconeix que a la sentència es considera ‘correcta i mesurada als fets’ tant la investigació de la fiscalia i de la policia judicial i també del jutjat d’instrucció, valorant que va ser ‘útil’ la presó provisional acordada per assegurar la presència de Rosell i Besolí al judici.
Un cop la sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola resolgui el recurs, la sentència encara no serà ferma perquè es podria recórrer davant del Tribunal Suprem.
En un breu comunicat, consideren que la voluntat del ministeri públic és la de ‘perjudicar la seva imatge i bon nom’ i creu que està insistint en motius que la sentència ‘va desmuntar un per un’ quan va decidir absoldre’l.
‘Resulta com a poc sorprenent que allò que hauria de veure’s en seu judicial –i del que aquesta defensa donarà resposta davant la instància processal oportuna– torni a publicitar-se per part de la mateixa Audiència Nacional, faltant a la literalitat del que va disposar la mateixa sentència’, valora la defensa.
En el comunicat, recorden que Rosell ‘va passar injustament’ 22 mesos en presó preventiva per, finalment, ser absolt. | [
"societat",
"policia i justícia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Fiscalia ha presentat un recurs a la sentència absolutòria de Sandro Rosell i els altres cinc encausats per blanqueig de diners. El ministeri fiscal al·lega un error de valoració de la prova i sol·licita que s'anul·li la decisió judicial i que es repeteixi el judici amb un tribunal format per jutges diferents.",
"a2": "La Fiscalia de l’Audiència espanyola considera que es va produir un error en la sentència absolutòria de Sandro Rosell, expresident del Barça, la seva parella, el seu soci i dues persones més. La Fiscalia demana així que es repeteixi el judici amb un tribunal diferent, ja que creu que no hi ha cap dubte dels actes il·lícits de Rosell.",
"a3": "La Fiscalia de l’Audiència espanyola ha demanat que es repeteixi, amb un tribunal diferent, el judici contra l’expresident del Barça Sandro Rosell, la seva parella, Marta Pineda, el seu soci, Joan Besolí, i dues persones més, absolts d’un delicte d’emblanquiment de capitals i organització criminal. La fiscalia argumenta que es va produir un error en la valoració de les proves."
},
"extractive": {
"a1": "La Fiscalia de l’Audiència espanyola ha presentat recurs contra la sentència absolutòria de l’ex-president del Barça, Sandro Rosell, la seva parella, Marta Pineda, el seu soci, Joan Besolí, i dos persones més.\nEl ministeri públic argumenta que l’absolució només es justifica si hi ha ‘un dubte raonable però no qualsevol tipus de dubte’ i creu que en aquest cas hi ha hagut ‘falta de lògica econòmica’ en l’activitat de Rosell.\nTot i no compartir la decisió de l’absolució, la fiscalia reconeix que a la sentència es considera ‘correcta i mesurada als fets’ tant la investigació de la fiscalia i de la policia judicial i també del jutjat d’instrucció, valorant que va ser ‘útil’ la presó provisional acordada per assegurar la presència de Rosell i Besolí al judici.\nEn un breu comunicat, consideren que la voluntat del ministeri públic és la de ‘perjudicar la seva imatge i bon nom’ i creu que està insistint en motius que la sentència ‘va desmuntar un per un’ quan va decidir absoldre’l.",
"a2": "La Fiscalia de l’Audiència espanyola ha presentat recurs contra la sentència absolutòria de l’ex-president del Barça, Sandro Rosell, la seva parella, Marta Pineda, el seu soci, Joan Besolí, i dos persones més.\nEl ministeri públic argumenta que l’absolució només es justifica si hi ha ‘un dubte raonable però no qualsevol tipus de dubte’ i creu que en aquest cas hi ha hagut ‘falta de lògica econòmica’ en l’activitat de Rosell.\nEl passat 24 d’abril l’Audiència espanyola va absoldre l’ex-president del Barça i els altres quatre acusats d’un delicte d’emblanquiment de capitals i organització criminal.\nTot i no compartir la decisió de l’absolució, la fiscalia reconeix que a la sentència es considera ‘correcta i mesurada als fets’ tant la investigació de la fiscalia i de la policia judicial i també del jutjat d’instrucció, valorant que va ser ‘útil’ la presó provisional acordada per assegurar la presència de Rosell i Besolí al judici.",
"a3": "La Fiscalia de l’Audiència espanyola ha presentat recurs contra la sentència absolutòria de l’ex-president del Barça, Sandro Rosell, la seva parella, Marta Pineda, el seu soci, Joan Besolí, i dos persones més.\nEl ministeri públic argumenta que l’absolució només es justifica si hi ha ‘un dubte raonable però no qualsevol tipus de dubte’ i creu que en aquest cas hi ha hagut ‘falta de lògica econòmica’ en l’activitat de Rosell.\nEn l’escrit, no només es demana que es revisi la decisió del tribunal d’absoldre tots cinc acusats sinó que, a més, es sol•licita que es repeteixi el judici amb una composició diferent del tribunal.\nSegons la fiscalia, els fets provats que recull la sentència descriuen una sèrie de negocis ‘absolutament irregulars i sense sentit’, amb contractes amb dates correlatives a la constitució de les empreses que els signen, diners que ‘van i venen sense sentit’ per comptes de persones ‘que no intervenen en aquests negocis’ o retorn de diners al seu origen, entre d’altres."
},
"extreme": {
"a1": "La Fiscalia sol·licita que s'anul·li la decisió judicial contra Sandro Rosell, ja que al·lega un error de valoració de la prova.",
"a2": "La Fiscalia assegura que la conclusió d'absoldre a Sandro Rosell va ser indeguda i demana que es repeteixi el judici.",
"a3": "La Fiscalia de l'Audiència espanyola presenta un recurs per repetir el judici contra l'expresident del Barça Sandro Rosell."
}
} |
215 | Reediten l’icònic cartell “Aixafem el feixisme” | Fou obra de Pere Català i Pic, activista i fotògraf · La recuperació ha estat possible gràcies a la col·laboració de Jordi Borràs | La Fundació Reeixida recupera i fa una nova edició de l’icònic cartell “Aixafem el feixisme” amb el vist-i-plau de la família del creador, Pere Català i Pic (1889-1971).
La fundació ha comptat amb la col·laboració del fotògraf Jordi Borràs, que ha restaurat digitalment l’original.
Havia estat amagat durant anys en una maleta de doble fons de l’autor, que el va voler preservar de la persecució dels franquistes.
Va ser després de la mort de Català i Pic que el seu fill, Pere Català i Roca, el va trobar.
La Fundació Reeixida també es va encarregar de reeditar, el desembre passat, el mapa dels Països Catalans de Ballester i Canals.
La història del cartell es remunta a la creació, l’any 1936, del Comissariat de Propaganda, a càrrec de Jaume Miravitlles.
Aquesta oficina de la Generalitat, amb delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París, tenia l’objectiu d’enfortir la moral antifeixista al front i a la rereguarda.
L’actuació del comissariat es va destacar per una extraordinària creativitat, per la utilització de formats diversos, per una visió genuïnament catalana, per l’ús de moltes llengües i la voluntat d’arribar a un gran nombre de receptors, bo i ampliant la difusió arreu del món.
Va publicar obres tan emblemàtiques com els cartells de Carles Fontserè, l’estatueta El més petit de tots, de Miquel Paredes, els noticiaris de Laya Films, la revista Nova Ibèria.
També va col·laborar-hi el poeta britànic David Gascoyne i fotògrafs com ara Agustí Centelles, l’hongarès Robert Capa i la seva parella, l’alemanya Gerda Taro.
Tots es movien amb la intenció de difondre la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, per mostrar la lluita antifeixista d’ací a tot el món.
Podeu comprar el cartell “Aixafem el feixisme” a la Botiga de VilaWeb
Una nit de tardor Pere Català va decidir de comprar un tros de fang que havia de servir per a emmotllar l’esvàstica que apareix al centre de la imatge.
Situat a l’entrada de la Capitania General, va fer servir un parell de focus i mullà amb aigua les llambordes de l’entrada per aconseguir que brillessin.
La idea era fotografiar una espardenya en l’instant precís que aixafava l’esvàstica.
El resultat fou una fotografia sòbria que no necessitava lletres ni explicacions: la imatge ho explica tot.
La trajectòria de Pere Català i Pic va anar sempre vinculada amb Catalunya.
Quan tenia tan sols deu anys ja va fundar l’agrupació Pàtria.
Més tard, fou fundador i president de la secció de fotografia del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), de tendència catalanista.
Com a retratista s’inicià a Valls, d’on és fill, i ben aviat comença a fotografiar monuments per a la Mancomunitat.
A Valls, funda l’agrupació d’Amics de les Belles Coses.
Militant d’Acció Catalana i crític amb la Lliga, torna a Barcelona just després de la proclamació de la República de Macià, l’any 1931.
Es fa soci de l’Ateneu, on coneix Jaume Miravitlles.
Viu un esfondrament personal total, amb una gran dificultat de recuperar-se en el context de la postguerra i les represàlies.
Arran de la seva militància republicana, no li és possible de reprendre el negoci fins l’any 1942, assistit pels seus fills: Maria-Àurea, que més tard es dedica a la pintura; Francesc, que esdevindrà un fotògraf de prestigi; i Pere, també fotògraf i escriptor.
Home de gran cultura, va dedicar els darrers anys a escriure contes, novel·les i obres teatrals.
Es va morir el 13 de juliol de 1971.
La presentació del cartell reeditat s’ha fet davant la Capitania General, a l’emplaçament exacte on es va fer la fotografia original.
Hi han participat descendents de Pere Català i Pic, la periodista especialista en el Comissariat de Propaganda Esther Boquera Diago i el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera Ribas.
Reediten l’històric mapa dels Països Catalans fet per Ballester i Canals | [
"cultura",
"art i museus"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La fundació Reeixida i el fotògraf Jordi Borràs s'han encarregat de la recuperació i restauració digital de l’icònic cartell “Aixafem el feixisme”, l'obra de Pere Català i Pic (1889-1971). L'icònic cartell, amagat en el doble fons d'una maleta, mostra la imatge d'una espardenya trepitjant una creu gammada, una de les imatges més icòniques de la propaganda antifeixista.",
"a2": "L'autor Pere Català i Pic va amagar en una maleta de doble fons el seu icònic cartell “Aixafem el feixisme” i el seu fill el va trobar després de la seva mort. Ara, la Fundació Reeixida, que mesos abans havia reeditat el mapa dels Països Catalans de Ballester i Canals, ha recuperat i reeditat el cartell de Català i Pic.",
"a3": "La Fundació Reeixida ha recuperat i reeditat l’icònic cartell “Aixafem el feixisme”, creat per Pere Català i Pic l’any 1936. L’objectiu d’aquest cartell i de la resta de produccions del Comissariat de Propaganda era enfortir la moral de les forces antifeixistes. La presentació de la reedició s’ha fet davant la Capitania General, lloc on es va fer la fotografia original."
},
"extractive": {
"a1": "La Fundació Reeixida recupera i fa una nova edició de l’icònic cartell “Aixafem el feixisme” amb el vist-i-plau de la família del creador, Pere Català i Pic (1889-1971).\nVa ser després de la mort de Català i Pic que el seu fill, Pere Català i Roca, el va trobar.\nTots es movien amb la intenció de difondre la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, per mostrar la lluita antifeixista d’ací a tot el món.\nUna nit de tardor Pere Català va decidir de comprar un tros de fang que havia de servir per a emmotllar l’esvàstica que apareix al centre de la imatge.",
"a2": "La Fundació Reeixida recupera i fa una nova edició de l’icònic cartell “Aixafem el feixisme” amb el vist-i-plau de la família del creador, Pere Català i Pic (1889-1971).\nHavia estat amagat durant anys en una maleta de doble fons de l’autor, que el va voler preservar de la persecució dels franquistes.\nLa Fundació Reeixida també es va encarregar de reeditar, el desembre passat, el mapa dels Països Catalans de Ballester i Canals.\nTots es movien amb la intenció de difondre la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, per mostrar la lluita antifeixista d’ací a tot el món.",
"a3": "La Fundació Reeixida recupera i fa una nova edició de l’icònic cartell “Aixafem el feixisme” amb el vist-i-plau de la família del creador, Pere Català i Pic (1889-1971).\nLa història del cartell es remunta a la creació, l’any 1936, del Comissariat de Propaganda, a càrrec de Jaume Miravitlles.\nL’actuació del comissariat es va destacar per una extraordinària creativitat, per la utilització de formats diversos, per una visió genuïnament catalana, per l’ús de moltes llengües i la voluntat d’arribar a un gran nombre de receptors, bo i ampliant la difusió arreu del món.\nTots es movien amb la intenció de difondre la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, per mostrar la lluita antifeixista d’ací a tot el món."
},
"extreme": {
"a1": "La Fundació Reeixida reedita l'icònic cartell de Pere Català i Pic \"Aixafem el feixisme\", amagat durant anys en una maleta.",
"a2": "La Fundació Reeixida recupera i reedita el cartell \"Aixafem el feixisme\", de Pere Català i Pic, mort el 1971.",
"a3": "La Fundació Reeixida recupera i reedita l’icònic cartell “Aixafem el feixisme”, obra de Pere Català i Pic."
}
} |
497 | El TC anul·la en gran part la llei valenciana d’unions de fet | El tribunal declara inconstitucionals 9 dels 14 articles, els que corresponen a aspectes del dret civil, per considerar que excedeixen el marge competencial | El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la Llei 5/2012, de 15 d’octubre, d’unions de fet formalitzades al País Valencià.
El TC declara inconstitucionals preceptes de la llei de contingut civil en entendre que sobrepassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes per a la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials, allà on n’hi hagi (art. 149.18 CE).
Per contra, desestima el recurs pel que fa a aquells altres preceptes que no tenen caràcter civil i que serveixen a per regular aspectes de les unions de fet que incideixen en l’exercici de les seves competències.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, compta amb el vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol.
La decisió del TC va en la línia de la sentència que el passat 6 de maig va anul·lar la llei valenciana de règim econòmic matrimonial, aprovada el 2007.
El govern espanyol també té recorreguda i pendent de decisió del TC la llei valenciana de custòdia compartida, del 2011.
En la sentència feta pública aquest dijous, el TC es basa i cita la recent decisió del maig sobre la llei valenciana de règim econòmic matrimonial, per argumentar que l’Estat té atribuïda, amb caràcter general, la competència exclusiva en matèria de legislació civil, i reconeix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva en relació amb la conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià .
Aquesta competència queda limitada però al fet que les normes de dret civil han de formar part del seu llegat jurídic en el moment de l’entrada en vigor de la Constitució, l’any 1978, i també als usos i costums acreditats.
Així, els magistrats remarquen que queda vetat crear un Dret civil ‘ex novo’.
En aquest sentit, el TC diu que, a diferència dels arrendaments històrics agraris, que sí estan reconeguts per la llei, no s’ha acreditat la vigència de costums.
En aquesta resolució també es va afirmar que ni la Llei Orgànica de transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal (LOTRAVA) ni la reforma de l’Estatut valencià del 2006 permeten alterar el sostre competencial establert per la Constitució en matèria de legislació civil.
Seguint aquestes argumentacions és que el TC anul·la per falta de competència els preceptes de caràcter civil continguts en la llei que regulen les conseqüències civils de les ‘unions de fet formalitzades.
Formen part d’aquest grup els articles 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14.
També és declarat nul l’article.
2, que fa dependre l’àmbit d’aplicació de la llei de la ‘veïnatge civil’ de les parts; aquest fet implica la vulneració del principi de territorialitat de les competències que, segons la doctrina constitucional, és implícit al propi sistema d’autonomies territorials i que queda expressament recollit en l’Estatut valencià quan afirma que l’aplicació de les normes de la Generalitat Valenciana ha de limitar al seu propi àmbit territorial.
L’article 1 però és declarat inconstitucional de manera parcial, ja que només té contingut civil l’incís que afecta la regulació de els drets i deures dels qui són membres de les unions de fet formalitzades.
Per la seva banda, els 3, 4 i 5 són competencialment neutres i, per tant, conformes a la Constitució.
Finalment, la sentència també rebutja que l’article 15 vulneri el principi de desenvolupament de la personalitat, com al·legava el demandant.
Sota la rúbrica ‘Altres efectes de la unió de fet formalitzada’, el precepte conté normes que permeten equiparar en alguns aspectes les unions de fet als matrimonis.
Per fer efectiva aquesta equiparació, s’estableix sempre com a condició una prèvia sol·licitud voluntària del particular a inscriure en el registre administratiu de parelles de fet, raó per la qual no hi ha vulneració del principi de lliure desenvolupament de la personalitat.
Vot particular
En el seu vot particular, el magistrat Juan Antonio Xiol reitera els arguments que el van portar a discrepar de la sentència del 6 de maig i afirma la constitucionalitat de la llei recorreguda.
En la seva opinió, la sentència trivialitza la reforma operada en l’Estatut el 2006 al no atorgar rellevància competencial quan, per contra, reconeix inequívocament la competència de la Comunitat Valenciana sobre ‘Dret civil foral valencià’.
Considera també que la doctrina constitucional ha admès la actualització de drets històrics en matèria de Dret privat quan s’incorpora a un Estatut, ja que la Constitució estableix límits territorials només en relació amb el Dret | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit anul·lar aquest mes de maig la llei de règim econòmic matrimonial i ha estimat parcialment el recurs contra la llei d'unions de fet, en considerar que aquestes normes envaeixen competències estatals. Queda pendent la llei de relacions familiars dels fills els progenitors dels quals no conviuen.",
"a2": "El Tribunal Constitucional sentencia que 9 dels 14 articles de la llei d'unions de fet formalitzades al País Valencià són inconstitucionals, degut a que sobrepassa el marge de competència establert per les comunitats autònomes. El magistrat Ricardo Enríquez ha estat ponent de la sentència i ha comptat amb el vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol.",
"a3": "A partir d'un recurs d'anticonstitucionalitat presentat pel govern espanyol, el Tribunal Constitucional ha declarat nuls 9 dels 14 articles de la llei d'unions de fet al País Valencià. El tribunal ha considerat que els articles corresponents al dret civil excedeixen el marge competencial atribuït a les comunitats autònomes. El govern espanyol també ha recorregut la llei valenciana de custòdia compartida."
},
"extractive": {
"a1": "El TC declara inconstitucionals preceptes de la llei de contingut civil en entendre que sobrepassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes per a la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials, allà on n’hi hagi (art. 149.18 CE).\nEn la sentència feta pública aquest dijous, el TC es basa i cita la recent decisió del maig sobre la llei valenciana de règim econòmic matrimonial, per argumentar que l’Estat té atribuïda, amb caràcter general, la competència exclusiva en matèria de legislació civil, i reconeix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva en relació amb la conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià .\nSeguint aquestes argumentacions és que el TC anul·la per falta de competència els preceptes de caràcter civil continguts en la llei que regulen les conseqüències civils de les ‘unions de fet formalitzades.\nEn el seu vot particular, el magistrat Juan Antonio Xiol reitera els arguments que el van portar a discrepar de la sentència del 6 de maig i afirma la constitucionalitat de la llei recorreguda.",
"a2": "El TC declara inconstitucionals preceptes de la llei de contingut civil en entendre que sobrepassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes per a la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials, allà on n’hi hagi (art. 149.18 CE).\nPer contra, desestima el recurs pel que fa a aquells altres preceptes que no tenen caràcter civil i que serveixen a per regular aspectes de les unions de fet que incideixen en l’exercici de les seves competències.\nEn la sentència feta pública aquest dijous, el TC es basa i cita la recent decisió del maig sobre la llei valenciana de règim econòmic matrimonial, per argumentar que l’Estat té atribuïda, amb caràcter general, la competència exclusiva en matèria de legislació civil, i reconeix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva en relació amb la conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià .\nEn aquesta resolució també es va afirmar que ni la Llei Orgànica de transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal (LOTRAVA) ni la reforma de l’Estatut valencià del 2006 permeten alterar el sostre competencial establert per la Constitució en matèria de legislació civil.",
"a3": "El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la Llei 5/2012, de 15 d’octubre, d’unions de fet formalitzades al País Valencià.\nEl TC declara inconstitucionals preceptes de la llei de contingut civil en entendre que sobrepassen el marge de competència que la Constitució atribueix a les comunitats autònomes per a la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials, allà on n’hi hagi (art. 149.18 CE).\nEn la sentència feta pública aquest dijous, el TC es basa i cita la recent decisió del maig sobre la llei valenciana de règim econòmic matrimonial, per argumentar que l’Estat té atribuïda, amb caràcter general, la competència exclusiva en matèria de legislació civil, i reconeix a la Generalitat Valenciana la competència exclusiva en relació amb la conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià.\nEn aquesta resolució també es va afirmar que ni la Llei Orgànica de transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal (LOTRAVA) ni la reforma de l’Estatut valencià del 2006 permeten alterar el sostre competencial establert per la Constitució en matèria de legislació civil."
},
"extreme": {
"a1": "El TC ha anul·lat una part de les lleis del dret civil foral per considerar que excedeixen el marge competencial.",
"a2": "El Tribunal Constitucional declara inconstitucional gran part dels articles de la llei d'unions de fet formalitzades al País Valencià.",
"a3": "El Tribunal Constitucional declara nuls 9 dels 14 articles de la llei valenciana d'unions de fet."
}
} |
1,030 | Iceta crida el PSC a «créixer» per recuperar la transversalitat i frenar els «comuns» | El líder dels socialistes catalans dóna el tret de sortida a un "nou reagrupament socialista" | Reivindica els anys d'experiència acumulada i el segell de la socialdemocràcia davant del nou partit que estan construint els "comuns" | Té el PSC la capacitat de recuperar el terreny perdut?
Miquel Iceta creu que sí o almenys això necessita transmetre a la seva militància.
No preveu una executiva amb canvis dràstics, tampoc una sacsejada organitzativa ni canviarà el discurs sobre el dret a decidir, però està convençut que el partit té prou base per iniciar una remuntada.
Això sí, ha de ser capaç de sortir dels despatxos per reconnectar amb la gent, un paper que a hores d'ara està en bona part en mans dels "comuns" i les confluències d'esquerres.
"El partit necessita créixer, ens fa falta molta gent i l'hem d'anar a buscar, no ens esperen", ha proclamat el primer secretari oficialment ratificat pel congrés.
El primer secretari ha volgut deixar clar que la seva proposta no és ni de "suma de sigles" ni "d'operacions fictícies d'aparells" -un dard contra els partits que, esperonats per Ada Colau, busquen la creació d'un nou moviment- sinó d'anar a dialogar amb els espais connectats amb la ciutadania i de tenir amplitud de mires per ser capaç d'atraure als socialistes que no els voten.
Sap que els "comuns" estan menjant terreny als socialistes i que a les pròximes eleccions catalanes la situació pot complicar-se encara més.
Per això Iceta ha instat a les seves tropes a passar "a l'ofensiva" i fer-ho exhibint l'orgull de ser socialista i sense "acceptar lliçons" de què és ser un "socialdemòcrata de veritat", un terme que el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va posar sobre la taula a la seva conferència de dijous.
Experiència de gestió davant dels novells
Iceta ha desglossat quines són les virtuts del PSC enfront dels nous partits emergents.
D'entrada, ha onejat la bandera de l'experiència en la gestió.
Fins a tal punt que, sense obviar la debilitat actual del partit, n'ha tret pit posant com a exemple tant Barcelona com Girona, on els socialistes apuntalen els respectius governs: "Quan necessiten estabilitat van a buscar-la al PSC".
El discurs d'Iceta ha estat ambivalent.
Per una banda ha marcat terreny reivindicant que aquells que acaben d'arribar són uns altres i que els socialistes porten molt de temps al capdavant d'institucions i, per l'altra, ha demanat "generositat" i abandonar tot tipus de "superioritat" per pactar sempre que faci falta.
A esquerra i dreta.
"Els únics catalanistes no independentistes"
El primer secretari també ha reivindicat que els socialistes catalans són, a hores d'ara, "els únics catalanistes no independentistes" que estan tant al Parlament com al Congrés.
"Altres s'ho estan pensant perquè estan en construcció", ha etzibat assenyalant la condició de novells dels comuns.
Justament per això, el PSC és, a ulls d'Iceta, el partit que pot donar cabuda als catalanistes que se senten "orfes" i que no volen "ni aventures ni sopars de duros", que volen més autogovern i a la vegada estabilitat.
Tot un missatge subliminal adreçat als sectors moderats de l'antiga CDC i d'Unió que no volen ni sentir a parlar de gestos unilaterals ni de referèndums no pactats.
Recuperar aquella transversalitat que el situava al bell mig del catalanisme és l'horitzó fixat per Iceta en un moment en què els eixos s'han desplaçat cap al sobiranisme.
Iceta ha deixat molt clar que hi ha línies vermelles i que en cap cas el partit tornarà a la defensa del dret a decidir ni combregarà amb els independentistes.
"No podem comprar un projecte que ha fracassat estrepitosament i que volen allargar per falta de valentia per reconèixer el seu fracàs", ha argumentat.
Per l'encaix de Catalunya a Espanya, ha dit, el PSC hi treballarà.
Però ha advertit que hi dedicarà "molts més esforços" a treballar per la justícia social i la desigualtat i perquè els ciutadans no hagin de "triar entre pagar la factura de la llum o omplir la nevera".
Tot plegat, després de reivindicar les essències del "catalanisme polític" que, ha subratllat, és "oposat al populisme i la demagògia". | [
"congrés del psc"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Miquel Iceta està convençut que el PSC pot remuntar i per fer-ho necessita reconnectar amb la gent i amb amplitud de mires per ser capaç d'atraure els socialistes que no els voten. Iceta ha reivindicat que els socialistes catalans són, a hores d'ara, els únics catalanistes no independentistes que estan al Parlament i al Congrés.",
"a2": "El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, està convençut que el partit pot recuperar el terreny perdut, tot reconeixent que ara mateix el partit està dèbil. Ha dit que la clau serà sortir a buscar votants per fer que el partit creixi i que el PSC té avantatges enfront dels nous partits.",
"a3": "El líder del PSC, Miquel Iceta, està convençut que el seu partit pot recuperar el terreny perdut en favor dels comuns. Ha descartat un canvi en la postura del partit sobre l'autodeterminació de Catalunya o participar en una suma de sigles amb altres partits d'esquerra. També ha reivindicat el catalanisme no independentista dels socialistes i la seva transversalitat."
},
"extractive": {
"a1": "El primer secretari ha volgut deixar clar que la seva proposta no és ni de \"suma de sigles\" ni \"d'operacions fictícies d'aparells\" -un dard contra els partits que, esperonats per Ada Colau, busquen la creació d'un nou moviment- sinó d'anar a dialogar amb els espais connectats amb la ciutadania i de tenir amplitud de mires per ser capaç d'atraure als socialistes que no els voten.\nEl primer secretari també ha reivindicat que els socialistes catalans són, a hores d'ara, \"els únics catalanistes no independentistes\" que estan tant al Parlament com al Congrés.\nJustament per això, el PSC és, a ulls d'Iceta, el partit que pot donar cabuda als catalanistes que se senten \"orfes\" i que no volen \"ni aventures ni sopars de duros\", que volen més autogovern i a la vegada estabilitat.\nIceta ha deixat molt clar que hi ha línies vermelles i que en cap cas el partit tornarà a la defensa del dret a decidir ni combregarà amb els independentistes.",
"a2": "El primer secretari ha volgut deixar clar que la seva proposta no és ni de \"suma de sigles\" ni \"d'operacions fictícies d'aparells\" -un dard contra els partits que, esperonats per Ada Colau, busquen la creació d'un nou moviment- sinó d'anar a dialogar amb els espais connectats amb la ciutadania i de tenir amplitud de mires per ser capaç d'atraure als socialistes que no els voten.\nPer això Iceta ha instat a les seves tropes a passar \"a l'ofensiva\" i fer-ho exhibint l'orgull de ser socialista i sense \"acceptar lliçons\" de què és ser un \"socialdemòcrata de veritat\", un terme que el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va posar sobre la taula a la seva conferència de dijous.\nEl primer secretari també ha reivindicat que els socialistes catalans són, a hores d'ara, \"els únics catalanistes no independentistes\" que estan tant al Parlament com al Congrés.\nJustament per això, el PSC és, a ulls d'Iceta, el partit que pot donar cabuda als catalanistes que se senten \"orfes\" i que no volen \"ni aventures ni sopars de duros\", que volen més autogovern i a la vegada estabilitat.",
"a3": "No preveu una executiva amb canvis dràstics, tampoc una sacsejada organitzativa ni canviarà el discurs sobre el dret a decidir, però està convençut que el partit té prou base per iniciar una remuntada.\nEl primer secretari ha volgut deixar clar que la seva proposta no és ni de \"suma de sigles\" ni \"d'operacions fictícies d'aparells\" -un dard contra els partits que, esperonats per Ada Colau, busquen la creació d'un nou moviment- sinó d'anar a dialogar amb els espais connectats amb la ciutadania i de tenir amplitud de mires per ser capaç d'atraure als socialistes que no els voten.\nPer això Iceta ha instat a les seves tropes a passar \"a l'ofensiva\" i fer-ho exhibint l'orgull de ser socialista i sense \"acceptar lliçons\" de què és ser un \"socialdemòcrata de veritat\", un terme que el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va posar sobre la taula a la seva conferència de dijous.\nJustament per això, el PSC és, a ulls d'Iceta, el partit que pot donar cabuda als catalanistes que se senten \"orfes\" i que no volen \"ni aventures ni sopars de duros\", que volen més autogovern i a la vegada estabilitat."
},
"extreme": {
"a1": "Iceta insta el PSC a guanyar més militants i reivindica que són els únics catalanistes no independentistes.",
"a2": "Iceta, líder del PSC, creu que el partit és capaç de remuntar i que té avantatges sobre els nous partits.",
"a3": "Miquel Iceta fa una crida perquè el PSC recuperi la transversalitat i eviti que els comuns els mengin més terreny."
}
} |
64 | El president sortint del TC admet que no poden resoldre el procés català | Francisco Pérez dels Cobos diu que les resolucions judicials sobre el procés pretenien 'salvaguardar i restaurar la legalitat constitucional', però que no ho han aconseguit | El president del Tribunal Constitucional espanyol (TC), Francisco Pérez dels Cobos, ha fet avui el seu discurs de comiat, en què ha reconegut que problemes com ‘l’anomenat procés sobiranista’ català no poden ser resolts per aquell òrgan i que, ‘per desgràcia’, això és el que ha passat amb les resolucions dictades d’ençà que el març del 2014 es va acordar d’anul·lar la declaració pel dret de decidir que havia estat aprovada pel Parlament de Catalunya.
Per això, considera ‘urgent i inexcusable’ una crida al diàleg polític.
Pérez dels Cobos ha fet aquestes afirmacions després de la presa de possessió de quatre magistrats nous, designats la passada setmana pel senat: Ricardo Enríquez, Alfredo Montoya, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.
El discurs, l’ha fet davant el ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá; el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes; i nombrosos integrants de la cúpula judicial i diputats de les corts.
Per ell, la resolució del 2014 i les que l’han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que han fracassat: ‘salvaguardar i restaurar la legalitat constitucional’ i reconduir ‘l’anomenat dret de decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la constitució’.
‘Els problemes d’aquesta índole no poden ser resolts per aquest tribunal, que té per funció vetllar per l’observança estricta de la constitució’, ha afegit.
Ha admès també que els poders públics, especialment els territorials, són els que han de resoldre, amb diàleg i cooperació, els problemes d’aquest àmbit.
‘Des d’aquell pronunciament nostre, la tensió no ha cessat’, ha reconegut.
I ha afegit que cal diàleg polític: ‘Crec que s’han convertit en una necessitat inexcusable i urgent.
El diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural, a la qual es recorre quan les circumstàncies l’imposen, ja que pertoca a l’essència mateixa del sistema. s’ha de practicar permanentment i a tots els nivells.’
Tanmateix, aquest diàleg, segons Pérez dels Cobos, s’ha de fer respectant la constitució i la llei: ‘Quan no es respecten el primer deure de l’estat és de garantir-ne l’observança.’
Ha dit que el Tribunal Europeu de Drets Humans sosté que el respecte a la preeminència del dret és un dels fonaments més grans de la democràcia i un element essencial del patrimoni espiritual comú europeu que cap europeu no pot menystenir.
Sobre les resolucions fallides del TC, De los Cobos ha assenyalat que no haver aconseguit els objectius ‘no desmereix gens ni mica ni la solvència jurídica del seu text ni la vigència del seu plantejament’.
Catalunya no és sobirana
En relació amb la restauració de la legalitat constitucional, ha dit que les resolucions dictades pel TC han desmentit l’atribució de la condició de sobirà ‘a qui, d’acord amb el nostre text fonamental i amb Estatut d’Autonomia de Catalunya, no la té’.
Segons ell, en l’actual ordenament constitucional només el poble espanyol és sobirà ‘i ho és de manera exclusiva i indivisible’ Per això –diu– ‘un poder públic no pot atribuir la qualitat de sobirà a cap altre subjecte o òrgan de l’estat ni a cap fracció d’aquest poble’.
La conclusió que n’ha tret és que el reconeixement al poble de Catalunya de la qualitat de sobirà resulta incompatible amb l’article 2 de la constitució espanyol.
De los Cobos ha dit, encara: ‘La constitució espanyola és un límit, però també és un marc d’integració i de convivència obert a tothom, en què caben totes les aspiracions, sempre que es formulin i postulin d’acord amb els principis i regles que ens hem donat.’
Ha afegit que la constitució es pot reformar, però encara ho ha volgut matisar: ‘Sempre que s’observin els procediments prevists per a fer-ho.’
Elecció del nou president
Amb l’arribada dels nous magistrats hauran de plegar alguns dels actuals, entre els quals Pérez dels Cobos.
El nou president s’elegirà en un ple que encara no té data però que podria fer-se divendres que ve, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.
La deliberació serà presidida per la presidenta en funcions, Encarnación Roca. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El president sortint del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, ha admès en el discurs de comiat com a president de la institució que l'òrgan judicial no pot solucionar els conflictes relacionats amb el procés independentista i ha fet una crida al diàleg en el conflicte obert entre Catalunya i Espanya. ",
"a2": "El president sortint del Tribunal Constitucional espanyol (TC), Francisco Pérez dels Cobos, ha reconegut en el seu discurs de comiat, que l'òrgan no pot solucionar problemes com el procés d'independència de Catalunya, i creu que el diàleg polític és primordial i urgent, però que ha de respectar la Constitució i la llei.",
"a3": "En el seu discurs de comiat, l'actual president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, ha reconegut que els problemes relacionats amb el procés independentista no poden ser resolts per aquest òrgan judicial. Segons ell, el TC ha fracassat a l'hora de salvaguardar la legalitat constitucional i encabir el dret a decidir dins del marc de la Constitució espanyola."
},
"extractive": {
"a1": "El president del Tribunal Constitucional espanyol (TC), Francisco Pérez dels Cobos, ha fet avui el seu discurs de comiat, en què ha reconegut que problemes com ‘l’anomenat procés sobiranista’ català no poden ser resolts per aquell òrgan i que, ‘per desgràcia’, això és el que ha passat amb les resolucions dictades d’ençà que el març del 2014 es va acordar d’anul·lar la declaració pel dret de decidir que havia estat aprovada pel Parlament de Catalunya.\nPer ell, la resolució del 2014 i les que l’han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que han fracassat: ‘salvaguardar i restaurar la legalitat constitucional’ i reconduir ‘l’anomenat dret de decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la constitució’.\nEn relació amb la restauració de la legalitat constitucional, ha dit que les resolucions dictades pel TC han desmentit l’atribució de la condició de sobirà ‘a qui, d’acord amb el nostre text fonamental i amb Estatut d’Autonomia de Catalunya, no la té’.\nLa conclusió que n’ha tret és que el reconeixement al poble de Catalunya de la qualitat de sobirà resulta incompatible amb l’article 2 de la constitució espanyol.",
"a2": "El president del Tribunal Constitucional espanyol (TC), Francisco Pérez dels Cobos, ha fet avui el seu discurs de comiat, en què ha reconegut que problemes com ‘l’anomenat procés sobiranista’ català no poden ser resolts per aquell òrgan i que, ‘per desgràcia’, això és el que ha passat amb les resolucions dictades d’ençà que el març del 2014 es va acordar d’anul·lar la declaració pel dret de decidir que havia estat aprovada pel Parlament de Catalunya.\nPer ell, la resolució del 2014 i les que l’han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que han fracassat: ‘salvaguardar i restaurar la legalitat constitucional’ i reconduir ‘l’anomenat dret de decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la constitució’.\nEn relació amb la restauració de la legalitat constitucional, ha dit que les resolucions dictades pel TC han desmentit l’atribució de la condició de sobirà ‘a qui, d’acord amb el nostre text fonamental i amb Estatut d’Autonomia de Catalunya, no la té’.\nLa conclusió que n’ha tret és que el reconeixement al poble de Catalunya de la qualitat de sobirà resulta incompatible amb l’article 2 de la constitució espanyol.",
"a3": "El president del Tribunal Constitucional espanyol (TC), Francisco Pérez dels Cobos, ha fet avui el seu discurs de comiat, en què ha reconegut que problemes com ‘l’anomenat procés sobiranista’ català no poden ser resolts per aquell òrgan i que, ‘per desgràcia’, això és el que ha passat amb les resolucions dictades d’ençà que el març del 2014 es va acordar d’anul•lar la declaració pel dret de decidir que havia estat aprovada pel Parlament de Catalunya.\nPer ell, la resolució del 2014 i les que l’han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que han fracassat: ‘salvaguardar i restaurar la legalitat constitucional’ i reconduir ‘l’anomenat dret de decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la constitució’.\nEl diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural, a la qual es recorre quan les circumstàncies l’imposen, ja que pertoca a l’essència mateixa del sistema.\nDe los Cobos ha dit, encara: ‘La constitució espanyola és un límit, però també és un marc d’integració i de convivència obert a tothom, en què caben totes les aspiracions, sempre que es formulin i postulin d’acord amb els principis i regles que ens hem donat."
},
"extreme": {
"a1": "El president sortint del TC, Francisco Pérez de los Cobos, afirma que el diàleg amb Catalunya és urgent i inexcusable.",
"a2": "Francisco Pérez dels Cobos, president sortint del Tribunal Constitucional, reconeix que l'òrgan no pot resoldre els problemes amb el procés.",
"a3": "El president sortint del Tribunal Constitucional reconeix en el seu comiat que l’òrgan no pot resoldre el procés català."
}
} |
1,191 | Manresa reivindicarà la capitalitat cultural amb una trentena d'activitats de nova creació | La programació inclou un total de 130 propostes i compta amb la implicació d'una cinquantena d'entitats i associacions del territori | Manresa acollirà durant l'any que ve més d'un centenar d'activitats amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, de les quals una trentena són de nova creació.
Un consell assessor format per una quinzena de membres de l'escena cultural manresana com Joan Morros o David Ibañez s'ha encarregat de conformar la programació.
En total han escollit trenta propostes d'entre la setantena d'activitats presentades per entitats i col·lectius del territori.
La regidora de Cultura, Anna Crespo, ha destacat que s'ha intentat que totes les disciplines artístiques hi tinguessin cabuda, en especial sectors "més oblidats" com la dansa, el circ o les arts visuals.
Algunes de les activitats, com el primer Festival de Circ de Manresa, 'Batecs' Festival de Dansa de la Catalunya Central o Ponts de Llum – dins el programa de festes de la Llum- s'han pensat especialment amb la voluntat que tinguin continuïtat.
L'espectacle inaugural, dirigit pel creador Sergi Ots, tindrà lloc el proper 20 de gener al Kursaal de Manresa.
Manresa prendrà el relleu a Reus i el 2018 es convertirà en Capital de la Cultura Catalana, tal i com es va acordar l'any 2014 per part de l'Organització Capital Cultura Catalana.
L'alcalde de la capital del Bages, Valentí Junyent, ha assenyalat que la ciutat tindrà l'oportunitat de mostrar la "important riquesa cultural i patrimonial que té".
Així doncs, durant un any, Manresa farà visibles els seus atractius culturals, representats en tots els àmbits, i que van des de les arts escèniques, plàstiques i musicals, fins a la cultura tradicional i popular, la història, el patrimoni o la gastronomia.
Les activitats culturals habituals de la ciutat conviuran durant l'any vinent amb una trentena de propostes de nova creació que es realitzaran a 40 espais diferents Manresa.
La regidora de Cultura, Anna Crespo, ha explicat que la ciutat vol esdevenir "un veritable pont de cultures" que reuneixi i combini les diferents disciplines artístiques que acull.
Durant un any, la ciutat també esdevindrà "un aparador" per mostrar la riquesa de la ciutat, ha destacat la regidora.
Anna Crespo ha explicat que de les 70 propostes que es van rebre, s'ha prioritzat per un criteri que ha tingut present poder representar totes les disciplines, també aquelles que habitualment no tenen tanta presència.
Després de l'espectacle inaugural del 20 de gener, dirigit per Sergi Ots, Manresa acollirà, entre la trentena de propostes escollides, el primer Festival de Circ de la ciutat.
Es tracta d'una proposta que durarà tres dies, a finals d'estiu, que pretén promoure Manresa com a ciutat referent del circ i les arts escèniques.
Una altra de les propostes més destacades és Batecs, un festival de dansa que vol convertir la ciutat en l'epicentre de la dansa a la Catalunya Central.
Dins el programa de les Festes de la Llum, i de l'efímer Jardins de Llum, s'ha proposat ampliar les activitats uns dies abans en espais com el Museu Comarcal, o l'Anònima.
Per els més petits i grans de la família, el 15 d'abril tindrà lloc Xics'n'roll, una proposta per avançar els horaris dels concerts perquè pares i petits de la casa es trobin en un mateix festival.
Entre la trentena de propostes, també destaca els 200 anys de la Fàbrica dels Panyos, una activitat per donar a conèixer el patrimoni i la història de la fàbrica manresana.
Les activitats han estat escollides per un consell assessor format per una quinzena de persones del món cultural i associatiu de la capital del Bages: Anna Crespo (regidora de Cultura), Serafí Vallecillos (cap de secció de Cultura de l'Ajuntament de Manresa), Albert Tulleuda (gerent de Fira Manresa), Txus Aloy (gestora cultural), Josep Soler (Carlins), Roser Oduber (Taula d'Arts Visuals i CACiS, el Forn de la Calç), Alfons Rodríguez (Manrusionica), Dani Castellano (Casa de la Música), Jordi Jet Serra (músic), Ferran Montenegro (Tirallongues), Vicky Garcia (L'Antic), Laura Bataller (Escola Olga Roig), Joan Morros (El Galliner) i David Ibañez i Lídia Hinojo (Fira Mediterrània de Manresa).
El pressupost destinat al projecte ha estat de 75.000 euros durant el 2017, mentre que el pressupost previst inicialment per al 2018 i pendent d'aprovar per ple és d'entre 400.000 i 450.000 euros. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Manresa serà la Capital de la Cultura Catalana 2018 i, de cara a aquesta celebració, l'Ajuntament de la capital del Bages ha organitzat més d'un centenar d'activitats de tots els àmbits per posar en valor els seus atractius culturals com les arts escèniques, les tradicions, la història, el patrimoni o la gastronomia.",
"a2": "Manresa acollirà, amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, més d'un centenar activitats, una trentena de nova creació, durant l'any que ve que faran visibles els atractius culturals de la ciutat. Anna Crespo, la regidora de Cultura, ha dit que han volgut donar cabuda a totes les disciplines artístiques.",
"a3": "L'any que ve, amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, Manresa prendrà el relleu de Reus i acollirà 100 activitats culturals, de les quals una trentena seran de nova creació. Amb un pressupost pendent d'aprovar d'entre 400.000 i 450.000 euros, Manresa farà visibles els seus atractius culturals i donarà cabuda a tota mena de disciplines artístiques."
},
"extractive": {
"a1": "Manresa acollirà durant l'any que ve més d'un centenar d'activitats amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, de les quals una trentena són de nova creació.\nAlgunes de les activitats, com el primer Festival de Circ de Manresa, 'Batecs' Festival de Dansa de la Catalunya Central o Ponts de Llum – dins el programa de festes de la Llum- s'han pensat especialment amb la voluntat que tinguin continuïtat.\nAixí doncs, durant un any, Manresa farà visibles els seus atractius culturals, representats en tots els àmbits, i que van des de les arts escèniques, plàstiques i musicals, fins a la cultura tradicional i popular, la història, el patrimoni o la gastronomia.\nDesprés de l'espectacle inaugural del 20 de gener, dirigit per Sergi Ots, Manresa acollirà, entre la trentena de propostes escollides, el primer Festival de Circ de la ciutat.",
"a2": "Manresa acollirà durant l'any que ve més d'un centenar d'activitats amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, de les quals una trentena són de nova creació.\nUn consell assessor format per una quinzena de membres de l'escena cultural manresana com Joan Morros o David Ibañez s'ha encarregat de conformar la programació.\nLa regidora de Cultura, Anna Crespo, ha destacat que s'ha intentat que totes les disciplines artístiques hi tinguessin cabuda, en especial sectors \"més oblidats\" com la dansa, el circ o les arts visuals.\nAixí doncs, durant un any, Manresa farà visibles els seus atractius culturals, representats en tots els àmbits, i que van des de les arts escèniques, plàstiques i musicals, fins a la cultura tradicional i popular, la història, el patrimoni o la gastronomia.",
"a3": "Manresa acollirà durant l'any que ve més d'un centenar d'activitats amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, de les quals una trentena són de nova creació.\nLa regidora de Cultura, Anna Crespo, ha destacat que s'ha intentat que totes les disciplines artístiques hi tinguessin cabuda, en especial sectors \"més oblidats\" com la dansa, el circ o les arts visuals.\nAixí doncs, durant un any, Manresa farà visibles els seus atractius culturals, representats en tots els àmbits, i que van des de les arts escèniques, plàstiques i musicals, fins a la cultura tradicional i popular, la història, el patrimoni o la gastronomia.\nEl pressupost destinat al projecte ha estat de 75.000 euros durant el 2017, mentre que el pressupost previst inicialment per al 2018 i pendent d'aprovar per ple és d'entre 400.000 i 450.000 euros."
},
"extreme": {
"a1": "Manresa serà la Capital de la Cultura Catalana el 2018 i s'adreçarà a tot el domini lingüístic i cultural català.",
"a2": "Amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, Manresa acollirà més de 100 activitats durant un any.",
"a3": "Amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana 2018, Manresa acollirà durant l'any que ve més d'un centenar d'activitats."
}
} |
2,730 | Les associacions de víctimes de l'Holocaust reclamen a Europa que "abraci" els refugiats sirians | El Parlament homenatja les víctimes del nazisme tot advertint que 70 anys després la xenofòbia i la intolerància continuen sent perills reals | Més d'onze milions de persones van morir en els camps de concentració nazis entre el 1941 i el 1945, més de la meitat de les quals jueves.
Com és habitual cada 27 de setembre, coincidint amb el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, el Parlament ha homenatjat les víctimes amb la tradicional encesa de les sis espelmes que recorden els diferents col·lectius que van patir la persecució del feixisme "pel simple fet de ser diferents".
Diverses associacions representants de les víctimes han subratllat la necessitat de mantenir viva la memòria del que va passar a Europa perquè no es torni a repetir.
El vell continent, però, veu com la xenofòbia i la intolerància continuen sent un perill real.
Per això, els col·lectius han demanat a Europa que no abandoni els refugiats sirians, que fugen "pels mateixos motius pels quals es fugia del nazisme" i els "abraci" enlloc de limitar-ne l'entrada.
"Avui, gener del 2016, tot i que evidentment res és comparable a l'Holocaust, a Síria i d'altres indrets del món hi ha coses que s'hi apropen massa", ha lamentat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, visiblement emocionada.
"Avui sentim a parlar altra vegada de deportacions a 30 graus sota zero, de confiscació de béns i joies a persones que travessen les fronteres, de braçalets i polseres identificatòries, de fileres de cadàvers a les platges de Lesbos", ha enumerat.
"Sentim institucions que, sense rubor, parlen de suspendre drets, d'aixecar murs, i de fer centres d'internament i rebroten vells fantasmes del passat.
No podem romandre impassibles", ha sentenciat.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha advertit que la lluita contra el feixisme "no és un combat que puguem donar per guanyat".
Ell també ha recordat com en ple segle XXI hi ha persones que fugen i demanen refugi "perquè són perseguides pels mateixos motius pels que d'altres ho van ser pel feixisme, el nazisme i el totalitarisme".
"Hem de recordar l'Holocaust, perquè nomes així podrem prevenir la barbàrie.
No ens podem permetre oblidar i menys encara quan a Europa torna a créixer la xenofòbia", ha avisat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Forcadell, Puigdemont i Colau han estat els encarregats de tancar l'acte institucional que, com cada any, ha organitzat el Parlament en record de les víctimes de l'Holocaust o la Shoah (catàstrofe), com és conegut en hebreu.
Abans que ells havien parlat representants de la comunitat jueva de Barcelona, del poble gitano, dels testimonis de Jehovà, de l'Amical de Mauthausen i Altres Camps, de les persones amb discapacitat i del col·lectiu LGTBI, tots ells perseguits pel nazisme.
Les associacions han recordat que el fantasma de la xenofòbia, de la intolerància i de la manca de respecte a la diferència continuen vigents i han centrat la mirada en els refugiats sirians que fugen del seu país per buscar un futur per a ells i les seves famílies.
"Sentim vergonya de veure el comportament de la vella Europa davant la crisi dels refugiats.
Més de 70 anys després, Europa maltracta els refugiats sirians com va maltractar els refugiats espanyols que fugien del franquisme.
Vergonya de veure com proliferen murs i filferros enlloc de braços acollidors", ha opinat Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthausen i Altres Camps i fill de Marcel·lí Garriga, deportat a Buchenwald.
L'homofòbia, la xenofòbia i la manca de respecte als discapacitats també són avui un problema no superat.
En nom del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, Carles de Pablo, ha recordat com fa uns dies se sabia que Estat Islàmic havia ordenat assassinar a Mossul (Iraq) els menors amb discapacitats i com havien estat utilitzats com a escuts humans i en operacions suïcides.
"Ens posen la pell de gallina", ha reconegut.
"I, per desgràcia, demostren que les coses no han canviat tant en 70 anys i que en molts llocs encara es considera que les persones amb discapacitat són un destorb per a la societat", ha criticat.
El rabí Stephen Berkowitz ha estat l'encarregat de parlar en nom de la comunitat jueva per agrair que Catalunya recordi què va significar l'Holocaust i any rere any fixi la mirada cap al genocidi planificat pel nazisme: "Volem mostrar el nostre profund agraïment al Parlament i al Govern pel seu compromís amb la preservació de la memòria de les víctimes de l'Holocaust.
Que les ànimes dels nostres 6 milions de germanes i germans assassinats i de totes les víctimes del nazisme descansin en pau". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Com cada 27 de setembre, el Parlament ha homenatjat les víctimes de l'Holocaust amb una encesa de sis espelmes que recorden els diferents col·lectius que van patir el nazisme. Els col·lectius han demanat a Europa que aculli els refugiats sirians, que fugen del seu país per buscar un futur per a ells i les seves famílies com setanta anys enrere.",
"a2": "El Parlament homenatja les víctimes de l'Holocaust amb l'encesa de les sis espelmes. Les associacions en representació de les víctimes han recordat que encara existeixen els problemes de la xenofòbia, la intolerància i la manca de respecte a qui és diferent. Ada Colau ha mencionat la situació a Síria com a un cas que s'assembla al de l'Holocaust.",
"a3": "Com cada 27 de setembre, dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, el Parlament de Catalunya ha fet un acte d'homenatge a les víctimes amb l'encesa de sis espelmes. A l'acte hi han participat representants dels col·lectius perseguits pel nazisme, que han recordat que el feixisme segueix ben viu i cal que Europa aculli els refugiats sirians."
},
"extractive": {
"a1": "Com és habitual cada 27 de setembre, coincidint amb el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, el Parlament ha homenatjat les víctimes amb la tradicional encesa de les sis espelmes que recorden els diferents col·lectius que van patir la persecució del feixisme \"pel simple fet de ser diferents\".\nForcadell, Puigdemont i Colau han estat els encarregats de tancar l'acte institucional que, com cada any, ha organitzat el Parlament en record de les víctimes de l'Holocaust o la Shoah (catàstrofe), com és conegut en hebreu.\nAbans que ells havien parlat representants de la comunitat jueva de Barcelona, del poble gitano, dels testimonis de Jehovà, de l'Amical de Mauthausen i Altres Camps, de les persones amb discapacitat i del col·lectiu LGTBI, tots ells perseguits pel nazisme.\nLes associacions han recordat que el fantasma de la xenofòbia, de la intolerància i de la manca de respecte a la diferència continuen vigents i han centrat la mirada en els refugiats sirians que fugen del seu país per buscar un futur per a ells i les seves famílies.",
"a2": "Com és habitual cada 27 de setembre, coincidint amb el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, el Parlament ha homenatjat les víctimes amb la tradicional encesa de les sis espelmes que recorden els diferents col·lectius que van patir la persecució del feixisme \"pel simple fet de ser diferents\".\nDiverses associacions representants de les víctimes han subratllat la necessitat de mantenir viva la memòria del que va passar a Europa perquè no es torni a repetir.\n\"Avui, gener del 2016, tot i que evidentment res és comparable a l'Holocaust, a Síria i d'altres indrets del món hi ha coses que s'hi apropen massa\", ha lamentat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, visiblement emocionada.\nLes associacions han recordat que el fantasma de la xenofòbia, de la intolerància i de la manca de respecte a la diferència continuen vigents i han centrat la mirada en els refugiats sirians que fugen del seu país per buscar un futur per a ells i les seves famílies.",
"a3": "Com és habitual cada 27 de setembre, coincidint amb el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, el Parlament ha homenatjat les víctimes amb la tradicional encesa de les sis espelmes que recorden els diferents col•lectius que van patir la persecució del feixisme \"pel simple fet de ser diferents\".\nPer això, els col•lectius han demanat a Europa que no abandoni els refugiats sirians, que fugen \"pels mateixos motius pels quals es fugia del nazisme\" i els \"abraci\" enlloc de limitar-ne l'entrada.\nLes associacions han recordat que el fantasma de la xenofòbia, de la intolerància i de la manca de respecte a la diferència continuen vigents i han centrat la mirada en els refugiats sirians que fugen del seu país per buscar un futur per a ells i les seves famílies."
},
"extreme": {
"a1": "Les associacions de víctimes de l’Holocaust reclamen a Europa que accepti els refugiats sirians que fugen del seu país.",
"a2": "En el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, el Parlament homenatja les víctimes del nazisme.",
"a3": "El Parlament homenatja les víctimes de l’Holocaust i associacions i institucions reclamen a Europa que abraci els refugiats sirians."
}
} |
2,655 | L'Ajuntament de Banyoles aprova un pressupost de 20,6 MEUR i en destina 2,6 a inversions | La reforma al Museu Arqueològic i l'arranjament del carrer Joan XXIII són algunes de les actuacions previstes el 2020 | L'equip de govern de Banyoles (JxCat), que té majoria absoluta, ha aprovat el pressupost del 2020, que puja a 20,6 MEUR dels quals 2,6 es destinen a inversions.
En comparació amb els comptes municipals d'aquest any, el pressupost augmenta un 4,76%.
Entre les actuacions previstes, destaca la darrera fase de reformes al Museu Arqueològic (amb una partida de 490.000 euros) i l'arranjament del carrer Joan XXIII (on s'hi destinen 270.000 euros).
Per aconseguir l'equilibri pressupostari, l'Ajuntament de Banyoles agafarà 404.000 euros del fons de reserva per evitar haver de repercutir l'augment de la despesa –prevista en prop d'un 5%- a les ordenances i taxes del 2020.
Aquestes últimes ja es van aprovar al ple del mes passat.
El pressupost que s'ha aprovat per ple aquest dilluns és de 20.643.760 euros, una xifra que representa un 4,76% més respecte el d'enguany.
Si es té en compte el pressupost consolidat, on s'inclouen els diners destinats als organismes autònoms com el Consorci de l'Estany i el Consell Esportiu, la xifra prevista és de 20.971.736 euros, un 4,57% més que el del 2019.
Segons ha explicat l'alcalde, Miquel Noguer, aquest és un pressupost "complicat" perquè no hi ha pressupostos de l'Estat ni de la Generalitat i per tant no se sap exactament la quantitat de diners que rebran de les dues administracions.
La principal transferència corrent és la de l'ingrés per la participació en els tributs de l'Estat.
Malgrat tot, ha destacat la "bona salut" de l'economia del consistori i la voluntat de seguir apostant per fer inversions a la ciutat.
En l'apartat d'ingressos corrents la xifra prevista és de 18.295.600 euros, un 3,25% més que l'actual.
Seguint la tendència dels últims anys, destaca especialment la recaptació de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que es preveu que augmenti un 67% per la reactivació del sector de la construcció.
Pel que fa a les despeses corrents, es preveu que també augmentin i amb una proporció més alta que els ingressos.
Concretament, s'hi destinaran 18.029.360 euros, un 4,95% més que l'actual.
El capítol de personal és la partida més important amb 6,4 MEUR, un 6,44% més que el pressupost d'enguany.
Concretament, 390.000 euros més per a la revalorització dels llocs de treball i l'augment dels salaris públics aprovat per l'Estat.
L'altra despesa important que també augmenta són els contractes de servei que s'hauran de renovar, amb un 6,4% que suposa un increment de 413.000 euros respecte l'actual.
L'alcalde, Miquel Noguer, ha subratllat que no s'han hagut d'augmentar els ingressos "proporcionalment al nivell de les despeses" per trobar l'equilibri pressupostari gràcies al fet de tenir fons de reserva.
D'aquesta manera, la "guardiola" del consistori passa de 663.000 euros d'aquest any a 259.000 euros el 2020.
Així, es destinaran 404.000 euros del fons per no haver de carregar l'augment de la despesa als impostos.
L'alternativa, afegeix Noguer, hauria estat apujar l'IBI un 8% i no un 4% com s'ha aprovat.
Les ordenances i taxes del 2020 es van aprovar en el ple de novembre.
2,6 MEUR en inversions
En el capítol d'inversions, està previst destinar-hi 2,6 MEUR, el que representa un 2,5% més que el pressupost d'enguany.
Del total, 1,6 MEUR es finançaran a crèdit mentre que els restants s'assumiran amb fons propis (266.300 euros), subvencions de la Diputació (417.000 euros) i de la Generalitat (250.000 euros).
Noguer ha destacat la "solidesa" financera del consistori, tot dient que "es fa tant d'endeutament com s'amortitza" per seguir endavant amb les inversions.
Les principals partides són per a la finalització de les obres del Museu Arqueològic amb 490.000 euros i una segona que engloba el sanejament de Cal General, el carrer Llibertat i el cabal del rec de Can Teixidor amb 421.500 euros més.
Així mateix, es destinaran 270.000 euros a l'arranjament del carrer Joan XXIII i es reservaran 273.500 euros per a la compra de patrimoni.
Segons ha explicat l'alcalde, s'està negociant l'adquisició d'un edifici al carrer Canat per a l'ús d'una entitat i un habitatge social.
Per altra banda, la futura biblioteca torna a aparèixer al pressupost amb una partida de 120.000 euros per a la redacció del projecte.
Segons Noguer, l'any vinent esperen que el projecte ja "sigui una realitat" i es doni a conèixer el seu emplaçament.
Destaquen també els 160.000 euros per al projecte de vies verdes, essent l'últim any de previsió pressupostària per aquest concepte.
Finalment, la ràtio d'endeutament es manté al nivell dels darrers anys.
A finals del 2020, es preveu que se situï al 46,23%, molt per sota del màxim del 75% que estableix la llei.
La mitjana de pagament a proveïdors se situa en disset dies.
El pressupost s'ha aprovat amb els vots de JxCat, que tenen majoria absoluta, mentre que la resta de forces a l'oposició hi han votat en contra. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Banyoles ha aprovat el pressupost per al 2020 del consistori que preveu més de 2,6 milions d’euros d’inversions, entre les quals està prevista la finalització de la reforma del Museu Arqueològic, diverses millores de la ciutat i els treballs de millora del carrer Joan XXIII. Pel que fa al pressupost consolidat, ascendeix a 20.971.736 €, un augment del 4,57% .",
"a2": "L'Ajuntament de Banyoles ha aprovat el pressupost del 2020, que serà de 20,6 milions d'euros, un 4,76% més que el de l'any passat. Les partides principals són per la darrera fase de les obres del Museu Arqueològic, el sanejament de Cal General, el carrer Llibertat i el cabal del rec de Can Teixidor i l'arranjament del carrer Joan XXIII.",
"a3": "El govern de Banyoles (JxCat), que té majoria absoluta, ha aprovat el pressupost per al 2020, que serà de 20.643.760 euros, un augment del 4,76% respecte del 2019. Per aconseguir l'equilibri pressupostari, l'Ajuntament utilitzarà 404.000 euros del fons de reserva. Les principals actuacions que es duran a terme seran la reforma al Museu Arqueològic i l'arranjament del carrer Joan XXIII."
},
"extractive": {
"a1": "Per aconseguir l'equilibri pressupostari, l'Ajuntament de Banyoles agafarà 404.000 euros del fons de reserva per evitar haver de repercutir l'augment de la despesa –prevista en prop d'un 5%- a les ordenances i taxes del 2020.\nEl pressupost que s'ha aprovat per ple aquest dilluns és de 20.643.760 euros, una xifra que representa un 4,76% més respecte el d'enguany.\nEl capítol de personal és la partida més important amb 6,4 MEUR, un 6,44% més que el pressupost d'enguany.\nLes principals partides són per a la finalització de les obres del Museu Arqueològic amb 490.000 euros i una segona que engloba el sanejament de Cal General, el carrer Llibertat i el cabal del rec de Can Teixidor amb 421.500 euros més.",
"a2": "Per aconseguir l'equilibri pressupostari, l'Ajuntament de Banyoles agafarà 404.000 euros del fons de reserva per evitar haver de repercutir l'augment de la despesa –prevista en prop d'un 5%- a les ordenances i taxes del 2020.\nEl pressupost que s'ha aprovat per ple aquest dilluns és de 20.643.760 euros, una xifra que representa un 4,76% més respecte el d'enguany.\nSeguint la tendència dels últims anys, destaca especialment la recaptació de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), que es preveu que augmenti un 67% per la reactivació del sector de la construcció. \nLes principals partides són per a la finalització de les obres del Museu Arqueològic amb 490.000 euros i una segona que engloba el sanejament de Cal General, el carrer Llibertat i el cabal del rec de Can Teixidor amb 421.500 euros més.",
"a3": "L'equip de govern de Banyoles (JxCat), que té majoria absoluta, ha aprovat el pressupost del 2020, que puja a 20,6 MEUR dels quals 2,6 es destinen a inversions.\nEntre les actuacions previstes, destaca la darrera fase de reformes al Museu Arqueològic (amb una partida de 490.000 euros) i l'arranjament del carrer Joan XXIII (on s'hi destinen 270.000 euros).\nPer aconseguir l'equilibri pressupostari, l'Ajuntament de Banyoles agafarà 404.000 euros del fons de reserva per evitar haver de repercutir l'augment de la despesa –prevista en prop d'un 5%- a les ordenances i taxes del 2020.\nEl pressupost que s'ha aprovat per ple aquest dilluns és de 20.643.760 euros, una xifra que representa un 4,76% més respecte el d'enguany."
},
"extreme": {
"a1": "Banyoles aprova el pressupost per al 2020, 20,6 milions d’euros dels quals 2,6 milions d’euros es destinaran a inversions.",
"a2": "El pressupost de l'Ajuntament de Banyoles serà de 20,6 milions d'euros, un 4,76% més alt que el de l'any passat.",
"a3": "Banyoles aprova un pressupost de 20,6 milions d’euros per al 2020, el que suposa un creixement del 4,76%."
}
} |
1,385 | Última oferta pel referèndum: així s'explicaran Puigdemont, Junqueras i Romeva a Madrid | Els tres dirigents governamentals insistiran en el "clam democràtic" que hi ha a Catalunya per votar sobre el futur del país davant del bloqueig de l'Estat | El president declina anar al Congrés sense negociació prèvia per no passar el mateix tràngol que Juan José Ibarretxe | L'únic dirigent estatal que assistirà a la conferència, promoguda per l'alcaldessa Carmena, serà Pablo Iglesias, cap de files de Podem | Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva arriben aquest dilluns a Madrid amb el referèndum sota el braç.
Hi van amb el contingut de la conferència que faran a la capital de l'Estat ben après: en essència, hi diran el mateix que a l'acte conjunt celebrat a Brussel·les a mitjans de gener, però tenen intenció de pressionar molt més que aquell dia al govern espanyol.
Bona part del discurs tractarà sobre el camí recorregut per Catalunya durant els últims anys, des de la sentència contra l'Estatut de l'any 2010 fins a les grans mobilitzacions de totes les Diades, passant per totes les convocatòries electorals en què hi ha hagut un viratge diàfan cap al sobiranisme.
Puigdemont, que no es veu privadament amb Rajoy des de l'11 de gener a la Moncloa, li reclamarà una cita formal per plantejar els termes necessaris per acordar una votació vinculant.
I només així es mostrarà disposat a anar al Congrés dels Diputats a defensar la proposta, tal com li va suggerir divendres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
La batalla del relat, a banda del plet polític, és una de les variables més rellevants a tenir en compte.
— Oriol Junqueras (@junqueras) 22 de maig de 2017
En essència, els tres discursos posaran l'accent en el suport social al dret a decidir -d'entre el 70% i el 80%, segons totes les enquestes- i en la feina que ha fet el Pacte Nacional pel Referèndum liderat per Joan Ignasi Elena.
Aquest organisme, que apega milers d'entitats, ha sumat 500.000 suports en cinc mesos de feina.
És una xifra llunyana respecte els guarismes registrats el 9-N -en aquella ocasió fins a 2,3 milions de persones es van dirigir cap a les urnes disposades en instituts-, però que Puigdemont, Junqueras i Romeva brandaran com a suport inequívoc al referèndum.
D'independència, en principi, se'n parlarà més aviat poc: la idea és transmetre el "clam democràtic" català.
"No venim a demanar permís", ha destacat des de l'AVE al costat de Romeva.
Puigdemont ha viatjat amb avió, a diferència dels seus companys.
El Govern ha convidat formalment Rajoy i els seus ministres, que no apareixeran pel local municipal cedit per l'alcaldessa Manuela Carmena, amb qui els tres representants de l'executiu català es reuniran una hora abans de la conferència.
La màxima representant d'Ahora Madrid, que a les eleccions municipals del 2015 va superar el PP d'Esperanza Aguirre, ha rebut fortes crítiques per acollir l'acte pel referèndum.
Els populars, de fet, l'acusen d'emparar un "acte il·legal", i divendres es van mobilitzar -amb l'aparició d'Albert Boadella- per queixar-se contra una conferència que, segons ells, dona l'altaveu a aquells que volen "trencar Espanya".
L'únic dirigent estatal que acudirà a la cita serà Pablo Iglesias, líder de Podem, que en els últims anys ha defensat el dret a decidir dels catalans arreu d'Espanya i que ara busca suports a una moció de censura.
Proposta política
Fa exactament un any, en una trobada discreta, Puigdemont va deixar anar alguns elements que ja feien pensar en la seva aposta pel referèndum.
Corria el mes de maig i encara quedaven mesos per veure com la CUP tombava els primers pressupostos elaborats per Junqueras i per assistir al debat de la qüestió de confiança.
Va ser allà on el president va apostar inequívocament per un referèndum en el qual pensava des del mes d'abril, quan va encarregar informes al respecte al director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer.
En aquella trobada discreta, el dirigent nacionalista va considerar adient que, si l'Estat feia una proposta, caldria votar-la en el marc del "no".
El "sí", per descomptat, seria la independència.
La idea del Govern, en certa manera, és evidenciar que Rajoy no vol encetar cap negociació.
Per això Puigdemont va voler circumscriure a l'inici de les converses sobre el referèndum la seva aparició al Congrés dels Diputats.
"Això no serà com en l'etapa de Juan José Ibarretxe", reflexionaven diverses fonts en relació al cas de l'exlehendakari, que va defensar el seu projecte a Madrid i va acabar enfilat pels seus propis companys del PNB.
Si el Govern segueix defensant la via pactada, d'altra banda, és perquè vol esgotar totes les vies de "dret intern" abans d'emprendre el camí unilateral i carregar-se així de raons davant la comunitat internacional.
Puigdemont, volgudament, arriba a Madrid sense haver fixat data ni pregunta al referèndum.
Ho fa per exhibir "voluntat de diàleg".
Els mecanismes de la consulta unilateral, però, estan en marxa: la compra d'urnes -tot i la querella de la Fiscalia contra la consellera Meritxell Borràs, que apareixerà en els discursos- avança i les licitacions informàtiques estan en tràmit.
El president, el vicepresident i el conseller d'Exteriors volen constatar a Madrid, centre polític i neuràlgic de l'Estat, que només hi ha un executiu assegut a la taula del diàleg: el català.
I justificar, si arriba una negativa rotunda de Rajoy, el "referèndum o referèndum" amb la vista posada al setembre o a principis d'octubre. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva exposaran aquest dilluns a l’Ajuntament de Madrid el seu propòsit d’aconseguir un referèndum pactat. Després d’aquest últim esforç, i després de desdenyar l’oferta de Mariano Rajoy de debatre la consulta al Congrés, en pròxims dies el Govern de Junts pel Sí formalitzarà la proposta de referèndum.",
"a2": "Els tres dirigents independentistes, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva, donaran una conferència sobre el referèndum a Madrid, destacant sobretot el camí que Catalunya ha recorregut durant els últims anys. Puigdemont demanarà a Rajoy, a qui no ha vist en persona des del gener, una cita per tractar d'acordar una votació vinculant.",
"a3": "Aquest dilluns, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva viatjaran a Madrid per fer una conferència en un espai municipal cedit per Manuela Carmena. L’objectiu, més que reclamar la independència, és exposar el suport al dret a decidir a Catalunya —d'entre el 70% i el 80%, segons les enquestes— i fer pressió al govern central perquè accepti un referèndum pactat."
},
"extractive": {
"a1": "Hi van amb el contingut de la conferència que faran a la capital de l'Estat ben après: en essència, hi diran el mateix que a l'acte conjunt celebrat a Brussel·les a mitjans de gener, però tenen intenció de pressionar molt més que aquell dia al govern espanyol.\nEn essència, els tres discursos posaran l'accent en el suport social al dret a decidir -d'entre el 70% i el 80%, segons totes les enquestes- i en la feina que ha fet el Pacte Nacional pel Referèndum liderat per Joan Ignasi Elena.\nÉs una xifra llunyana respecte els guarismes registrats el 9-N -en aquella ocasió fins a 2,3 milions de persones es van dirigir cap a les urnes disposades en instituts-, però que Puigdemont, Junqueras i Romeva brandaran com a suport inequívoc al referèndum.\nEn aquella trobada discreta, el dirigent nacionalista va considerar adient que, si l'Estat feia una proposta, caldria votar-la en el marc del \"no\".",
"a2": "Hi van amb el contingut de la conferència que faran a la capital de l'Estat ben après: en essència, hi diran el mateix que a l'acte conjunt celebrat a Brussel·les a mitjans de gener, però tenen intenció de pressionar molt més que aquell dia al govern espanyol.\nBona part del discurs tractarà sobre el camí recorregut per Catalunya durant els últims anys, des de la sentència contra l'Estatut de l'any 2010 fins a les grans mobilitzacions de totes les Diades, passant per totes les convocatòries electorals en què hi ha hagut un viratge diàfan cap al sobiranisme.\nEn essència, els tres discursos posaran l'accent en el suport social al dret a decidir -d'entre el 70% i el 80%, segons totes les enquestes- i en la feina que ha fet el Pacte Nacional pel Referèndum liderat per Joan Ignasi Elena.\nLa màxima representant d'Ahora Madrid, que a les eleccions municipals del 2015 va superar el PP d'Esperanza Aguirre, ha rebut fortes crítiques per acollir l'acte pel referèndum.",
"a3": "Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva arriben aquest dilluns a Madrid amb el referèndum sota el braç.\nBona part del discurs tractarà sobre el camí recorregut per Catalunya durant els últims anys, des de la sentència contra l'Estatut de l'any 2010 fins a les grans mobilitzacions de totes les Diades, passant per totes les convocatòries electorals en què hi ha hagut un viratge diàfan cap al sobiranisme.\nEn essència, els tres discursos posaran l'accent en el suport social al dret a decidir -d'entre el 70% i el 80%, segons totes les enquestes- i en la feina que ha fet el Pacte Nacional pel Referèndum liderat per Joan Ignasi Elena.\nSi el Govern segueix defensant la via pactada, d'altra banda, és perquè vol esgotar totes les vies de \"dret intern\" abans d'emprendre el camí unilateral i carregar-se així de raons davant la comunitat internacional."
},
"extreme": {
"a1": "El president Puigdemont, Junqueras i el conseller Romeva faran dilluns a Madrid una conferència per transmetre el clam democràtic català.",
"a2": "Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva viatgen a Madrid per donar una conferència sobre el referèndum.",
"a3": "Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva defensaran el dret a decidir de Catalunya en una conferència a Madrid."
}
} |
776 | La nova ràdio pública valenciana començarà a emetre el desembre amb un magazín cultural i social | El programa el conduirà la periodista Jèssica Crespo, actualment a la cadena SER | La nova ràdio pública valenciana començarà a emetre el pròxim desembre amb un magazín cultural i social conduït per la periodista Jèssica Crespo, actualment a la cadena SER.
Així ho ha donat a conèixer aquest dimarts la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), que també ha informat que paral·lelament s’estrenarà un web amb contingut fonamentalment infantil.
La CVMC ha informat que la direcció dels mitjans ha escollit la periodista Jèssica Crespo per ser la primera veu que ha de sonar en la ràdio d’À Punt perquè volien que fos una dona.
‘Havia de ser una persona amb experiència en el mitjà, amb un perfil jove, però coneguda i amb soltesa davant el micròfon.
I, no cal ni dir-ho, amb el valencià com a llengua materna’, han explicat.
Segons À Punt Mèdia, han escollit una professional ‘compromesa amb els mitjans públics’ per a conduir i codirigir el magazín de ràdio amb què començaran les emissions.
La CVMC remarca que Jèssica Crespo ‘s’ha guanyat el reconeixement professional en una emissora consolidada i amb tanta tradició com la cadena SER i se suma al repte de posar en marxa els mitjans públics valencians’, incorporant-se a tot l’equip que ja treballa en l’inici d’emissions.
Crespo serà la codirectora del programa i treballarà amb la productora que es faci càrrec del magazín, sota la supervisió del departament de continguts i programes.
‘És un repte professional important perquè sóc una convençuda de la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics, de qualitat i en valencià’, ha explicat la periodista.
‘Com tots els que fem ràdio sóc una enamorada d’aquest mitjà i és un privilegi poder encetar aquesta il·lusionant etapa i amb un equip tan entusiasta’, ha agregat.
Així mateix, la nova plataforma de mitjans, dirigida per l’exdelegada de TV3 al País Valencià Empar Marco, han remarcat que À Punt és conscient de la necessitat de començar a emetre i de fer-ho a partir de la ràdio, ‘el mitjà de proximitat per excel·lència, un mitjà tradicional, que inspira càlides’.
Sense servei d’informatius en l’inici
La direcció ha informat que en aquesta primera fase d’emissions no hi haurà serveis informatius, però sí que hi haurà un magazín, amb títol encara per decidir, amb cultura, societat, medi ambient i tradicions, ‘un espai que sortirà fora de les parets de l’edifici de Burjassot una vegada a la setmana i es farà visible arreu del territori.
De nord a sud, d’est a oest’.
Aquest magazín no serà l’única programació amb què s’estrenarà À Punt.
El departament de Continguts està treballant en una sèrie d’espais sobre música, literatura o medi ambient, alguns vinculats a continguts que també tindran el seu format televisiu.
En alguns casos, els presentadors seran els mateixos, i en altres seran diferents, començant per una aposta pel ‘transmèdia’, ha informat la CVMC.
Sobre la incorporació de treballadors, la corporació manifesta que està sent molt lent, perquè hi ha moltes persones inscrites a les borses de treball ‘i el sistema és molt garantista’.
Aquest és el motiu pel qual en un inici no hi haurà servei d’informatius, han explicat.
A banda de la ràdio, la CVMC obrirà una pàgina web que contindrà sèries i programes infantils, tant en valencià com en anglès.
‘També ens fixarem molt en els rodatges que s’inicien per a la programació de televisió.
Es donaran a conèixer les cares i les veus que es faran habituals i familiars per als valencians i les valencianes en els pròxims mesos’, han informat.
‘À Punt és una plataforma amb moltes finestres, que opta per començar amb la ràdio i amb una web i posteriorment amb la televisió.
Sense oblidar les xarxes socials.
Al mateix temps que treballem per a iniciar les emissions de ràdio i web continuem implementant tota la tecnologia necessària, i dissenyant els espais informatius per a tots els mitjans’, han conclòs. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La nova ràdio pública valenciana, À Punt, començarà a emetre de forma regular a partir de desembre, segons ha comunicat la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). Les emissions regulars s'iniciaran amb un magazín cultural i social conduït per la periodista Jèssica Crespo i no disposaran de serveis informatius, que s'incorporaran durant els següents mesos.",
"a2": "La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) ha anunciat que la periodista Jèssica Crespo, que actualment treballa a la cadena SER, conduirà la nova ràdio pública valenciana amb À Punt, un magazín cultural i social. La CVMC ha dit que volien una dona amb el valencià com a llengua materna i amb experiència en el mitjà.",
"a3": "Aquest dimarts, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) ha donat a conèixer els primers detalls del que serà la nova ràdio pública valenciana, À Punt. Segons han informat, començarà a emetre el pròxim desembre amb un magazín cultural dirigit per la periodista Jèssica Crespo. També s'està treballant en una sèrie d'espais sobre música, literatura i medi ambient."
},
"extractive": {
"a1": "La CVMC ha informat que la direcció dels mitjans ha escollit la periodista Jèssica Crespo per ser la primera veu que ha de sonar en la ràdio d’À Punt perquè volien que fos una dona.\n‘És un repte professional important perquè sóc una convençuda de la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics, de qualitat i en valencià’, ha explicat la periodista.\nAixí mateix, la nova plataforma de mitjans, dirigida per l’exdelegada de TV3 al País Valencià Empar Marco, han remarcat que À Punt és conscient de la necessitat de començar a emetre i de fer-ho a partir de la ràdio, ‘el mitjà de proximitat per excel·lència, un mitjà tradicional, que inspira càlides’.\nLa direcció ha informat que en aquesta primera fase d’emissions no hi haurà serveis informatius, però sí que hi haurà un magazín, amb títol encara per decidir, amb cultura, societat, medi ambient i tradicions, ‘un espai que sortirà fora de les parets de l’edifici de Burjassot una vegada a la setmana i es farà visible arreu del territori.",
"a2": "La CVMC ha informat que la direcció dels mitjans ha escollit la periodista Jèssica Crespo per ser la primera veu que ha de sonar en la ràdio d’À Punt perquè volien que fos una dona.\nLa CVMC remarca que Jèssica Crespo ‘s’ha guanyat el reconeixement professional en una emissora consolidada i amb tanta tradició com la cadena SER i se suma al repte de posar en marxa els mitjans públics valencians’, incorporant-se a tot l’equip que ja treballa en l’inici d’emissions.\nAixí mateix, la nova plataforma de mitjans, dirigida per l’exdelegada de TV3 al País Valencià Empar Marco, han remarcat que À Punt és conscient de la necessitat de començar a emetre i de fer-ho a partir de la ràdio, ‘el mitjà de proximitat per excel·lència, un mitjà tradicional, que inspira càlides’.\nLa direcció ha informat que en aquesta primera fase d’emissions no hi haurà serveis informatius, però sí que hi haurà un magazín, amb títol encara per decidir, amb cultura, societat, medi ambient i tradicions, ‘un espai que sortirà fora de les parets de l’edifici de Burjassot una vegada a la setmana i es farà visible arreu del territori.",
"a3": "La nova ràdio pública valenciana començarà a emetre el pròxim desembre amb un magazín cultural i social conduït per la periodista Jèssica Crespo, actualment a la cadena SER.\nLa CVMC ha informat que la direcció dels mitjans ha escollit la periodista Jèssica Crespo per ser la primera veu que ha de sonar en la ràdio d’À Punt perquè volien que fos una dona.\nLa CVMC remarca que Jèssica Crespo ‘s’ha guanyat el reconeixement professional en una emissora consolidada i amb tanta tradició com la cadena SER i se suma al repte de posar en marxa els mitjans públics valencians’, incorporant-se a tot l’equip que ja treballa en l’inici d’emissions.\nLa direcció ha informat que en aquesta primera fase d’emissions no hi haurà serveis informatius, però sí que hi haurà un magazín, amb títol encara per decidir, amb cultura, societat, medi ambient i tradicions, ‘un espai que sortirà fora de les parets de l’edifici de Burjassot una vegada a la setmana i es farà visible arreu del territori."
},
"extreme": {
"a1": "Les emissions regulars de la nova ràdio pública valenciana, À Punt, arribaran al desembre amb un magazín social i cultural.",
"a2": "La periodista valenciana Jèssica Crespo, actualment a la cadena SER, serà l'encarregada de conduir el primer programa de ràdio d’À Punt.",
"a3": "La nova ràdio pública valenciana començarà a emetre el desembre amb un magazín cultural conduït per Jèssica Crespo."
}
} |
2,020 | Millo avisa Puigdemont que "autoexcloure's" de la cimera de presidents no afecta el diàleg però "perjudica" els catalans | El delegat del govern espanyol espera resultats "tangibles" de la reunió Puigdemont-Rajoy perquè el "procés no pot segrestar el diàleg" | El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que la seva "autoexclusió" en la conferència de presidents del pròxim dimarts no condicionarà el diàleg amb el govern espanyol però, en canvi, sí perjudicarà "directament" els catalans.
En una entrevista a l'ACN, Millo ha apuntat que l'únic afectat per aquesta "irresponsabilitat" serà l'interès general dels catalans i no el govern espanyol, ni la futura reunió entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy i Puigdemont, ni l'estratègia a seguir per l'Estat.
Per això, l'ha instat a "rectificar".
D'altra banda, el delegat del govern espanyol ha dit que espera que de la reunió entre Puigdemont i Rajoy surtin resultats "tangibles" perquè "el procés no pot segrestar el diàleg", ha insistit.
Millo ha assegurat que "ningú s'enfadarà" si el president de la Generalitat no assisteix a la conferència de presidents, ni això "impedirà" la trobada amb Rajoy.
Però l'ha alertat que deixar la cadira de Catalunya "buida" comportarà conseqüències "negatives" per a Catalunya.
Entre aquestes, ha situat el fet que "estaria permetent que altres decideixin coses que afecten el conjunt dels catalans" i faria que la veu d'aquests no sigui escoltada.
"No podrà dir que s'estan decidint coses que afecten els catalans en les que no se'l té en compte perquè s'haurà autoexclòs", ha resumit.
Millo ha dit que la cimera és una "oportunitat d'or" per a que el president demostri que també té voluntat de diàleg i li ha recordat que "la seva obligació és anar-hi".
Pel que fa al govern espanyol, ha assegurat que la voluntat de diàleg i de mà estesa "no l'abandonarà mai, passi el que passi".
El delegat ha mostrat així el seu desacord amb Junqueras sobre el fet que l''operació diàleg' quedava en suspens després de la seva reunió amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ja que ha assegurat que aquesta actitud dialogant "és permanent i no té congelació ni termini de pausa".
Ha afegit que una altra cosa és que per part del Govern "no hi hagi aquesta actitud de diàleg", cosa que ha asseverat que estan comprovant i que ha esperat que "es rectifiqui".
Cerca de resultats en la reunió Puigdemont-Rajoy
Millo ha explicat que els equips d'ambdós executius estan treballant per fixar una data "que sigui eficaç" per a la trobada entre Puigdemont i Rajoy ja que ha reivindicat que la trobada entre els dos presidents ha de donar resultats "tangibles" i "no ser protocol·lària".
Per això, ha apuntat que el calendari ha de permetre "madurar" certs aspectes per arribar a la reunió amb garanties de cercar acords en temes d'interès.
Ha explicat que tot i que encara no hi ha ordre del dia, algunes de les qüestions que el govern espanyol considera prioritàries i que s'haurien de poder tractar a la trobada són l'elaboració d'un nou pla de rodalies que l'Estat pretén assolir "de manera participativa" amb la Generalitat, el corredor mediterrani i qüestions sobre cultura o serveis socials.
A més, ha afirmat que el model de finançament també s'hauria de tractar en la reunió ja que, tot i que l'acord ha de ser "multilateral" perquè afecta totes les comunitats de l'Estat, sí que se'n pot parlar de manera bilateral.
"No es pot acordar de manera bilateral però si que es pot dialogar de manera bilateral", ha declarat.
Millo ha dit que en la reunió es poden abordar els 45 punts del document que va fer arribar Puigdemont a Rajoy, alguns dels quals ha assegurat que ja s'han fet i altres que "són molt difícils de portar a terme" i sobre els que cal posar-se d'acord i "dir la veritat".
Com ja va dir Santamaría, el govern espanyol en vol afegir d'altres que no hi són perquè ha considerat que la llista està "una mica obsoleta".
En resum, el delegat del govern ha dit que la reunió entre els dos presidents "no s'ha de limitar al procés" ja que ha assegurat que "si el diàleg queda segrestat pel procés s'estarà fent un flac favor a la ciutadania catalana".
Així, ha rebutjat que es pugui fer un plantejament basat en "si no hi ha procés no podem parlar de res" i ha reivindicat que hi ha qüestions que afecten directament els catalans que requereixen d'un acord i un treball conjunt de les dues administracions.
"Cal que es percebi que realment avancem en temes concrets", ha declarat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Enric Millo ha avisat Puigdemont que si no compareix a la conferència de presidents del pròxim dimarts, no afectarà el diàleg, però sí que perjudicarà directament els catalans perquè s'haurà autoexclòs. D'altra banda, el delegat del govern espanyol ha dit que espera una trobada entre Puigdemont i Rajoy que doni resultats tangibles i no es limiti al tema del procés.",
"a2": "Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, ha dit que espera que la reunió entre els presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont no tracti només el procés, per tal d'assegurar que el diàleg continuï. A més, ha avisat a Puigdemont que si s'exclou de la conferència de presidents, estarà perjudicant els catalans i no al govern espanyol.",
"a3": "El delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, ha criticat la decisió de Carles Puigdemont de no assistir a la cimera de presidents autonòmics que se celebrarà el pròxim dimarts. Tot i assegurar que això no afectarà el diàleg entre governs ni impedirà la imminent trobada entre Rajoy i Puigdemont, alerta que aquesta absència afectarà el conjunt de catalans."
},
"extractive": {
"a1": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que la seva \"autoexclusió\" en la conferència de presidents del pròxim dimarts no condicionarà el diàleg amb el govern espanyol però, en canvi, sí perjudicarà \"directament\" els catalans.\nD'altra banda, el delegat del govern espanyol ha dit que espera que de la reunió entre Puigdemont i Rajoy surtin resultats \"tangibles\" perquè \"el procés no pot segrestar el diàleg\", ha insistit.\nEl delegat ha mostrat així el seu desacord amb Junqueras sobre el fet que l''operació diàleg' quedava en suspens després de la seva reunió amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ja que ha assegurat que aquesta actitud dialogant \"és permanent i no té congelació ni termini de pausa\".\nEn resum, el delegat del govern ha dit que la reunió entre els dos presidents \"no s'ha de limitar al procés\" ja que ha assegurat que \"si el diàleg queda segrestat pel procés s'estarà fent un flac favor a la ciutadania catalana\".",
"a2": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que la seva \"autoexclusió\" en la conferència de presidents del pròxim dimarts no condicionarà el diàleg amb el govern espanyol però, en canvi, sí perjudicarà \"directament\" els catalans.\nD'altra banda, el delegat del govern espanyol ha dit que espera que de la reunió entre Puigdemont i Rajoy surtin resultats \"tangibles\" perquè \"el procés no pot segrestar el diàleg\", ha insistit.\nEl delegat ha mostrat així el seu desacord amb Junqueras sobre el fet que l''operació diàleg' quedava en suspens després de la seva reunió amb la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ja que ha assegurat que aquesta actitud dialogant \"és permanent i no té congelació ni termini de pausa\".\nEn resum, el delegat del govern ha dit que la reunió entre els dos presidents \"no s'ha de limitar al procés\" ja que ha assegurat que \"si el diàleg queda segrestat pel procés s'estarà fent un flac favor a la ciutadania catalana\".",
"a3": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que la seva \"autoexclusió\" en la conferència de presidents del pròxim dimarts no condicionarà el diàleg amb el govern espanyol però, en canvi, sí perjudicarà \"directament\" els catalans.\nEn una entrevista a l'ACN, Millo ha apuntat que l'únic afectat per aquesta \"irresponsabilitat\" serà l'interès general dels catalans i no el govern espanyol, ni la futura reunió entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy i Puigdemont, ni l'estratègia a seguir per l'Estat.\nMillo ha dit que la cimera és una \"oportunitat d'or\" per a que el president demostri que també té voluntat de diàleg i li ha recordat que \"la seva obligació és anar-hi\".\nEn resum, el delegat del govern ha dit que la reunió entre els dos presidents \"no s'ha de limitar al procés\" ja que ha assegurat que \"si el diàleg queda segrestat pel procés s'estarà fent un flac favor a la ciutadania catalana\"."
},
"extreme": {
"a1": "El delegat del govern espanyol, Enric Millo, adverteix a Puigdemont que no comparèixer a la cimera de presidents perjudica els catalans.",
"a2": "Enric Millo, delegat del govern espanyol, creu que la reunió entre Rajoy i Puigdemont no ha de limitar-se al procés.",
"a3": "Enric Millor avisa Carles Puigdemont que la seva autoexclusió de la cimera de presidents perjudicarà el conjunt de catalans."
}
} |
1,387 | Barcelona amplia a 230 els agents cívics al carrer per informar sobre la Covid-19 | Actuaran principalment a Sants-Montjuïc, Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Ciutat Vella | L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat fins a 230 el nombre d’agents cívics i informadors desplegats als carrers de la ciutat per lluitar contra els nous rebrots de la covid-19.
La seva actuació se centra en informar la ciutadania de les mesures higièniques de protecció i distància necessàries per evitar contagis, així com recordar que és obligatori dur la mascareta i ben posada.
Aquests equips inclouen també personal de mediació per transmetre els missatges en altres idiomes o per si l’actuació va dirigida a espais concrets en què s’ha identificat situacions de més risc.
La presència d’aquestes 230 persones està coordinada pel programa municipal Barris Bon Desconfinament que ja s’aplica des de l’inici de la desescalada.
En un primer moment els agents cívics actuaran als districtes de Sants-Montjuïc, l'Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Ciutat Vella.
També s’han actualitzat els missatges de megafonia que la Guàrdia Urbana fa servir per recordar mesures de seguretat sanitàries.
A més es treballa en una campanya de comunicació específica per a la gent jove, atès que bona part dels nous contagis es concentren en la població d'entre 25 i 44 anys.
En paral·lel, els serveis de neteja municipals han preparat un pla d'actuació pel qual augmenta la freqüència de desinfecció actual als contenidors d'escombraries i a l'entorn d'equipaments sensibles com centres d'atenció primària, hospitals, residències o places d'estada de la ciutadania.
El personal de neteja treballa en grups estancs als barris per reduir els riscos interns.
Més enllà d’aquesta prevenció, l’Ajuntament de Barcelona manté actiu el Programa de Suport a les Quarantenes, un seguit de mesures dissenyades per facilitar un bon confinament domiciliari i aïllament a les persones amb covid-19 que, per la seva situació socioeconòmica o habitacional, tenen dificultats afegides per complir les normes sanitàries.
El programa preveu activar serveis a domicili com poden ser neteges, desinfeccions, lliurament de material sanitari de protecció, servei de cura d’animals domèstics o entrega d’aliments, productes bàsics o àpats cuinats, entre d’altres.
Des de principis de juliol i fins al dijous passat s’han activat 28 àpats a domicili (23 d’ells l’última setmana) i serveis diversos a 164 persones (108 els darrers set dies).
En el marc del Programa de Suport a les Quarantenes també està disponible l’Hotel Social Salut que funciona amb la col·laboració de Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials, que hores d’ara té ocupades 13 de les 80 places disponibles.
La regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, ha justificat les mesures recordant que el nombre de contagis per covid-19 “va en augment” a la capital catalana.
Segons ha indicat, la setmana passada “es van duplicar” en relació a l'anterior.
També ha reiterat que la franja d'edat més afectada és la dels joves i ha subratllat que el major nombre de contagis es dona “en els moments de relax”, bé sigui d'oci o de retrobaments familiars.
Mapes interactius
MAPES Vint comarques han duplicat els positius de coronavirus en l'última quinzena
Consulta en mapes i taules quants contagis s'han detectat, a nivell local i comarcal, en cadascuna de les setmanes des de l'aixecament de l'estat d'alarma
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
ONZE DE SETEMBRE
GUIA Tot el que sabem fins ara d'una Diada condicionada pel coronavirus
La mobilització serà física en 60 municipis davant d'un centenar d'edificis de l'administració de l'Estat i també hi haurà espai per un component virtual i solidari
Ciència en societat
Els reptes del rastreig de contactes
Per a fer el seguiment de contactes per evitar rebrots calen professionals i la solució va associada a l'atenció primària, una àrea desatesa durant anys i amb recursos minvats
Tota l'actualitat, minut a minut
Segueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Per tal de frenar l'augment de contagis de la covid-19, l'Ajuntament de Barcelona ha ampliat fins a 230 el nombre d'agents i informadors. En principi, s'ubicaran als districtes de Sants-Montjuïc, l'Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Ciutat Vella per a recordar a la ciutadania l'ús obligatori de la mascareta i informar sobre mesures higièniques i de protecció.",
"a2": "L'Ajuntament de Barcelona ha ampliat el nombre d'agents cívics, informadors i personal de medicació que estan al carrer per informar els ciutadans de què poden fer per evitar contagis de la covid-19, arran dels nous rebrots del virus. A més, l'Ajuntament manté actiu el Programa de Suport a les Quarantenes, un programa per persones amb dificultats per complir les normes sanitàries.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona ha ampliat fins a 230 els agents cívics i informadors desplegats per la ciutat encarregats de combatre els rebrots de covid-19. Coordinats pel programa municipal Barris Bon Desconfinament, actuaran en un primer moment als districtes de Sants-Montjuïc, l'Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Ciutat Vella. Paral·lelament, també augmentarà la freqüència de desinfecció d'espais i equipaments públics."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat fins a 230 el nombre d’agents cívics i informadors desplegats als carrers de la ciutat per lluitar contra els nous rebrots de la covid-19.\nLa seva actuació se centra en informar la ciutadania de les mesures higièniques de protecció i distància necessàries per evitar contagis, així com recordar que és obligatori dur la mascareta i ben posada.\nLa regidora de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, ha justificat les mesures recordant que el nombre de contagis per covid-19 “va en augment” a la capital catalana.\nTambé ha reiterat que la franja d'edat més afectada és la dels joves i ha subratllat que el major nombre de contagis es dona “en els moments de relax”, bé sigui d'oci o de retrobaments familiars.",
"a2": "L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat fins a 230 el nombre d’agents cívics i informadors desplegats als carrers de la ciutat per lluitar contra els nous rebrots de la covid-19.\nLa seva actuació se centra en informar la ciutadania de les mesures higièniques de protecció i distància necessàries per evitar contagis, així com recordar que és obligatori dur la mascareta i ben posada.\nAquests equips inclouen també personal de mediació per transmetre els missatges en altres idiomes o per si l’actuació va dirigida a espais concrets en què s’ha identificat situacions de més risc. \nMés enllà d’aquesta prevenció, l’Ajuntament de Barcelona manté actiu el Programa de Suport a les Quarantenes, un seguit de mesures dissenyades per facilitar un bon confinament domiciliari i aïllament a les persones amb covid-19 que, per la seva situació socioeconòmica o habitacional, tenen dificultats afegides per complir les normes sanitàries.",
"a3": "L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat fins a 230 el nombre d’agents cívics i informadors desplegats als carrers de la ciutat per lluitar contra els nous rebrots de la covid-19.\nLa seva actuació se centra en informar la ciutadania de les mesures higièniques de protecció i distància necessàries per evitar contagis, així com recordar que és obligatori dur la mascareta i ben posada.\nEn paral•lel, els serveis de neteja municipals han preparat un pla d'actuació pel qual augmenta la freqüència de desinfecció actual als contenidors d'escombraries i a l'entorn d'equipaments sensibles com centres d'atenció primària, hospitals, residències o places d'estada de la ciutadania.\nEl programa preveu activar serveis a domicili com poden ser neteges, desinfeccions, lliurament de material sanitari de protecció, servei de cura d’animals domèstics o entrega d’aliments, productes bàsics o àpats cuinats, entre d’altres."
},
"extreme": {
"a1": "L’Ajuntament de Barcelona incorpora fins a 230 agents cívics per a informar sobre mesures preventives contra els contagis per la covid-19.",
"a2": "Més agents cívics, informadors i personal de mediació per informar a la ciutadania de les mesures contra la covid-19.",
"a3": "L’Ajuntament de Barcelona amplia fins a 230 el nombre d’agents cívics i informadors per lluitar contra els rebrots de la covid-19."
}
} |
1,439 | La Berga botiflera | Els berguedans van posar-se molt nerviosos veient la "política de terror" aplicada pels felipistes | Francesc Catllar i altres "oblidats" van mantenir-se fidels a les Constitucions de Catalunya | La regidora Queralt Calderer; l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, i el conferenciant Xavier Pedrals
Foto: Pere Gendrau
Berga va ser botiflera, però principalment per interès i per por.
A més, hi va haver berguedans que es van mantenir sempre fidels al bàndol austriacista per tal de defensar les Constitucions, la legalitat amb què s'ordenava Catalunya.
Aquestes són les dues principals conclusions que es desprenen de la conferència 'Botiflers... o no?' que l'historiador i responsable de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, ha fet aquest divendres al Casal d'Europa.
Que Berga havia acabat sent botiflera, no n'hi ha cap dubte si es té en compte la salutació que, a finals del segle XVIII, se sentia a les tavernes catalanes: ""Bon dia a tot lo món, menys als de Cervera, Manlleu, Berga i Tagamanent".
La parròquia, segons ha explicat Pedrals, responia amb un "amén".
El pas de Berga al bàndol guanyador té dues grans explicacions.
La primera és el de l'interès de les persones que governaven o que tenien cert poder a la vila.
De fet, aquest grup de persones, durant els anys de la guerra, van anar passant d'un cantó a l'altre.
Que es fessin austriacistes en determinat moment hi va tenir molt a veure el fet que el castell era un element estratègic controlat per tropes fides a l'arxiduc.
L'altre element que explica l'adscripció felipista de Berga és la "política de terror" que va aplicar el Duc de Populi a mida que anava conquerint municipis catalans.
Cap a una trentena de poblacions van ser cremades i a llocs com Tarragona i Torredembarra es va fer el delme de sang.
En altres paraules, es va matar una de cada deu persones de forma aleatòria.
El fet que l'aristocràcia i els cercles de poder berguedans anessin canviant de bàndol segons els convenia explica les "mancances documentals" que hi ha a l'hora d'estudiar aquell període, segons Xavier Pedrals.
"Alguns governants hi són a totes les èpoques", assenyala l'historiador tot afegint que "aquestes persones van fer desaparèixer papers on hi constaven" per tal de no ser perseguits pel bàndol dominant.
Herois "oblidats"
Tot i la fama botiflera de Berga, algunes persones van mantenir-se fidels al bàndol austriacista.
Dit d'altra manera, van defensar fins a la mort les Constitucions catalanes.
Un bon exemple és el de Francesc Catllar i Tord.
Nascut a Berga el 1679, i fill d'una notable família, va ser militar de professió i va participar en diverses batalles de la guerra dins de les Reials Guàrdies Catalanes.
Va ser oficial del regiment del Roser durant el setge de Barcelona i va ser ferit en la batalla del baluard de Santa Clara, la més dura de la resistència.
Després de la capitulació, va organitzar la segona fugida de la ciutat per part del General Moragues.
Catllar, curiosament, era parent d'un dels principals personatges berguedans del bàndol felipista.
Es tracta de Josep Viladomar, un berguedà que vivia exiliat i que va conspirar per tal que Berga passés al bàndol bornònic.
Un episodi destacat d'aquest procés, tal com assenyala Xavier Pedrals, és la Conspiració de Berga del 1707.
Va ser un intent de revolta per part d'un grup de berguedans contra els militars austriacistes que no va fructificar però que va servir d'element per tal de defensar el suposat caràcter felipista de la vila.
Un altre militar, com Viladomar, que va tenir protagonisme en el tomb de la ciutat va ser Antoni Gandolfo.
Sigui com sigui, l'aposta pel bàndol felipista per part de la ciutat de Berga va donar als berguedans certs privilegis, com ara el d'ús d'armes, atorgat pel Duc de Berwick.
A partir del 1714, els catalans no podien disposar d'armes i fins i tot havien de tenir lligats a la taula els gavinets de menjar.
En canvi, els berguedans podien disposar-ne per tal de protegir-se dels ressentits.
A la llarga, fins i tot van poder pagar una taxa inferior del cadastre que Felip V va imposar.
Un factor important tenint en compte que la vila va fer suspensió de pagaments durant la Guerra de Successió.
La suspensió va repercutir, tal com assenyala Pedrals, en el monestir de Pedralbes, principal avalador de la vila. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Durant el segle XVIII Berga va ser principalment botiflera per interès i per por a represàlies. Una bona part dels ciutadans, però, van mantenir-se fidels al bàndol austriacista i van defensar fins a la mort les Constitucions de Catalunya, com Francesc Catllar que va participar en diverses batalles de la guerra dins de les Reials Guàrdies Catalanes.",
"a2": "Xavier Pedrals, historiador i responsable de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, ha fet una conferència anomenada \"Botiflers… o no?\" en què ha explicat la història de com Berga va acabar sent botiflera. Ha destacat, però, que algunes persones de la vila es van mantenir fidels a les Constitucions de Catalunya, al bàndol austriacista, com per exemple el militar Francesc Catllar i Tord.",
"a3": "L'historiador Xavier Pedrals ha presentat aquest divendres al Casal d'Europa la conferència \"Botiflers… o no?\", en la qual ha analitzat els motius pels quals Berga va passar-se al bàndol de Felip V durant la guerra de Successió a principis del segle XVIII. Pedrals dona dues explicacions: l'interès dels governants berguedans i la política de la por imposada pel bàndol filipista."
},
"extractive": {
"a1": "A més, hi va haver berguedans que es van mantenir sempre fidels al bàndol austriacista per tal de defensar les Constitucions, la legalitat amb què s'ordenava Catalunya.\nLa primera és el de l'interès de les persones que governaven o que tenien cert poder a la vila.\nTot i la fama botiflera de Berga, algunes persones van mantenir-se fidels al bàndol austriacista.\nSigui com sigui, l'aposta pel bàndol felipista per part de la ciutat de Berga va donar als berguedans certs privilegis, com ara el d'ús d'armes, atorgat pel Duc de Berwick.",
"a2": "Que Berga havia acabat sent botiflera, no n'hi ha cap dubte si es té en compte la salutació que, a finals del segle XVIII, se sentia a les tavernes catalanes: \"\"Bon dia a tot lo món, menys als de Cervera, Manlleu, Berga i Tagamanent\".\nEl fet que l'aristocràcia i els cercles de poder berguedans anessin canviant de bàndol segons els convenia explica les \"mancances documentals\" que hi ha a l'hora d'estudiar aquell període, segons Xavier Pedrals.\nTot i la fama botiflera de Berga, algunes persones van mantenir-se fidels al bàndol austriacista.\nSigui com sigui, l'aposta pel bàndol felipista per part de la ciutat de Berga va donar als berguedans certs privilegis, com ara el d'ús d'armes, atorgat pel Duc de Berwick.",
"a3": "L'altre element que explica l'adscripció felipista de Berga és la \"política de terror\" que va aplicar el Duc de Populi a mida que anava conquerint municipis catalans.\nTot i la fama botiflera de Berga, algunes persones van mantenir-se fidels al bàndol austriacista.\nNascut a Berga el 1679, i fill d'una notable família, va ser militar de professió i va participar en diverses batalles de la guerra dins de les Reials Guàrdies Catalanes.\nSigui com sigui, l'aposta pel bàndol felipista per part de la ciutat de Berga va donar als berguedans certs privilegis, com ara el d'ús d'armes, atorgat pel Duc de Berwick."
},
"extreme": {
"a1": "Els berguedans filipistes gaudien de certs privilegis, com ara l'ús d'armes o el pagament de taxes inferiors del cadastre.",
"a2": "La conferència \"Botiflers… o no?\" explica que Berga va ser botiflera, però que alguns berguedans van mantenir-se fidels als austriacistes.",
"a3": "Xavier Pedrals analitza les raons per les quals Berga es va adscriure al bàndol filipista durant la guerra de Successió."
}
} |
865 | La Fita Alta Madness passa amb bona nota el canvi d’ubicació | La Fita Alta Madness encarava la seva segona convocatòria amb el repte de buscar un nou emplaçament, per la impossibilitat de fer-la en el singular indret que li dóna nom, i el canvi d’horari.
Unes modificacions que, si ens guiem pel recollit, han donat bons resultats.
I es que l’objectiu de la Fita Alta Madness és recollir el màxim de donacions per a l’estudi de la miopatia miotubular, a través de la fundació anglesa Myotubular Trust.
I la resposta ha estat més que positiva ja que s’han recollit uns 4.000 euros, més del doble de l’any passat.
Subhasta
Cal recordar que la participació a la Fita Alta Madness està limitada a deu atletes (enguany amb una excepció) i que es trien segons les aportacions que fan a la subhasta que seveix per elegir-los.
En molts casos l’atleta acostuma a representar a un club que ha recollit diferents aportacions entre els seus membres.
Amb tot, segons va explicar un dels promotors de la cursa solidària, Jordi Balagué, del GE Serralada, les dues aportacions més altes les han fet dos atletes, a títol individual, amb una arribant als 510 euros.
De la Fita al circuit
Una disputa entre propietaris on hi ha la Fita Alta ha obligat al GE Serralada a buscar un nou emplaçament.
Al final s‘ha optat pel talús que separa la pista del circuit d’autocròs de Mollerussa i la zona de públic.
Si bé el nou espai treia duresa a la prova (hi ha menys desnivell, no hi ha bonys ni aragalls..) també l’ha fet més ràpid i sobretot més accessible al públic.
Tot plegat s’ha transformat en més públic, millor ubicació dels serveis (control de cursa, avituallament, aparcament…) i incorporar una servei de bar, portat pel Jovent de Mollerussa, que ha recollit uns 400 euros que també a la donació.
La Fletxa
Una altra dels novetats de la Fita Alta Madness ha esta la creació de la Fletxa de la Fita Alta.
Una cronoescalada prèvia a la cursa, on els participants aportaven 2 euros.
El més ràpid ha estat Jordi Torrelles, amb 6 segons i 59 dècimes, un resulta que li ha permès ésser l’onze participant de la fita Alta.
La Bèstia
Si la Fletxa és el més ràpid de la cronoescalada, la Bèstia és el més ràpid dels, enguany, onze participants (10 nois i 1 una noia) a la Fita Alta Madness.
I aquest ha estat Dani Bellart del Club Ciclista Arbeca, amb un temps de 53 minuts i 16 segons.
La segona posició ha estat per Marc Larrey i la tercera per Xavi Gomà.
Aquest any, tots els corredors han acabat les 100 voltes.
La sortida de la cursa ha esta precedida d’unes paraules de l’Àlex, el pare del Lluc, l’únic nen de Catalunya que pateix miopatia miotubular i que ha esta el motiu de la cursa.
L’Àlex ha agraït l’esforç i atenció dels que fan possible la Fita Alta Madness i ha agrait l’aportaió a la recerca, to recordant que les malalties minoritàries no acostumen a tenir cpa ajuda pública.
Premis
I una altra singularitat de la Fita Alta Madness és que, tot i reconèixer al guanyador, no es fan altres distincions ni de categories ni de podis.
De fet els 11 corredors reben el mateix regal (tot donatius de les diferents empreses col·laboradores, com Cervesa Matoll, Grup Optim, Vins Castell del Remei, Hipopressius Lleida, Feetback, Tuga Wear, Hefest, Tallers Miquel, Tallers Cusiné, fruites Molnar, fruites Joan Prats, Fisioteràpia Vall del Corb, BGrup, Erika’s Cakes, Myotubular Trust i Grup Excursionista Serralada).
Com a única diferència, el primer corredor va rebre un lot de productes gurmet de Sabority i tant el primer la Fita Alta Madness com de la Fletxa de la Fita Alta van rebre un trofeu únic i exclusiu del Centre d’Expressió Artística Solaç, de Mollerussa.
Si voleu veure imatges de la cursa en trobareu en aquesta galeria de fotos. | [
"esports"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Fita Alta Madness, que es va realitzar a Mollerussa i que consisteix a pujar 100 vegades el desnivell marcat, va assolir la xifra dels 4.000 euros recaptats, import que es destinarà a l'estudi de la miopatia miotubular, a través de la fundació Myotubular Trust. Els promotors de la iniciativa van valorar de forma positiva el canvi d'ubicació i d'horari.",
"a2": "La segona edició de la Fita Alta Madness s'ha celebrat amb motiu de l'Àlex, l’únic nen de Catalunya que pateix miopatia miotubular. La cursa solidària té com a objectiu recollir donacions per així poder ajudar en l'estudi d'aquesta malaltia. Tot i haver de canviar d'emplaçament i d'horari, el resultat ha sigut positiu i s'han aconseguit uns 4.000 euros.",
"a3": "La segona edició de la cursa solidària Fita Alta Madness, destinada a recaptar fons per a l'estudi de la miopatia miotubular, ha recaptat 4.000 euros, més del doble que l'any passat. Enguany, la prova, que està limitada a deu atletes, ha tingut lloc en un nou emplaçament, el talús que separa el circuit d'autocròs de Mollerussa i el públic."
},
"extractive": {
"a1": "La Fita Alta Madness encarava la seva segona convocatòria amb el repte de buscar un nou emplaçament, per la impossibilitat de fer-la en el singular indret que li dóna nom, i el canvi d’horari.\nI es que l’objectiu de la Fita Alta Madness és recollir el màxim de donacions per a l’estudi de la miopatia miotubular, a través de la fundació anglesa Myotubular Trust.\nSi la Fletxa és el més ràpid de la cronoescalada, la Bèstia és el més ràpid dels, enguany, onze participants (10 nois i 1 una noia) a la Fita Alta Madness.\nLa sortida de la cursa ha esta precedida d’unes paraules de l’Àlex, el pare del Lluc, l’únic nen de Catalunya que pateix miopatia miotubular i que ha esta el motiu de la cursa.",
"a2": "La Fita Alta Madness encarava la seva segona convocatòria amb el repte de buscar un nou emplaçament, per la impossibilitat de fer-la en el singular indret que li dóna nom, i el canvi d’horari.\nI es que l’objectiu de la Fita Alta Madness és recollir el màxim de donacions per a l’estudi de la miopatia miotubular, a través de la fundació anglesa Myotubular Trust.\nI la resposta ha estat més que positiva ja que s’han recollit uns 4.000 euros, més del doble de l’any passat.\nTot plegat s’ha transformat en més públic, millor ubicació dels serveis (control de cursa, avituallament, aparcament…) i incorporar una servei de bar, portat pel Jovent de Mollerussa, que ha recollit uns 400 euros que també a la donació.",
"a3": "La Fita Alta Madness encarava la seva segona convocatòria amb el repte de buscar un nou emplaçament, per la impossibilitat de fer-la en el singular indret que li dóna nom, i el canvi d’horari.\nI es que l’objectiu de la Fita Alta Madness és recollir el màxim de donacions per a l’estudi de la miopatia miotubular, a través de la fundació anglesa Myotubular Trust.\nSi bé el nou espai treia duresa a la prova (hi ha menys desnivell, no hi ha bonys ni aragalls..) també l’ha fet més ràpid i sobretot més accessible al públic.\nLa sortida de la cursa ha esta precedida d’unes paraules de l’Àlex, el pare del Lluc, l’únic nen de Catalunya que pateix miopatia miotubular i que ha esta el motiu de la cursa."
},
"extreme": {
"a1": "La Fita Alta Madness recapta 4.000 euros que es destinaran a l'estudi de la miopatia miotubular.",
"a2": "La Fita Alta Madness, la cursa solidària que busca recollir donacions per estudiar la miopatia miotubular, aconsegueix uns 4.000 euros.",
"a3": "La Fita Alta Madness celebra la seva segona edició amb un canvi d'emplaçament i una recaptació de 4.000 euros."
}
} |
|
1,101 | Els punts negres de la xarxa ferroviària catalana | Territori té identificats uns 125 punts amb incidències pendents de reparació on els combois han de frenar | Destaca la línia de Vic, que és de via única, amb una trentena de punts crítics, així com les que donen servei a les Terres de l'Ebre | Institucions i societat civil celebraran aquest dimecres al migdia un acte per denunciar les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya i reclamar-ne el traspàs total a la Generalitat.
El Departament de Territori té identificats fins a 125 punts amb incidències pendents de reparació on els combois han de frenar i circular a una velocitat menor a la prevista.
La línia de Vic, amb una trentena de punts crítics, així com les que donen servei a les Terres de l'Ebre (R-15 i R-16) són les que presenten major problemàtiques.
També destaquen l'R2 sud, R-4 nord i l'R-12, entre Manresa i Lleida.
Línia R3 Barcelona-Vic-Puigcerdà.
Es tracta de l'única línia de Rodalies amb el major tram de via única, des de Montcada Reixac fins a Puigcerdà passant per Vic i Ripoll.
Aquest fet se suma a problemes de manteniment com l'estat d'alguns túnels i talussos –segons Territori hi ha una trentena de punts crítics- així com unes condicions meteorològiques que, sovint, són desfavorables i multipliquen les incidències.
El col·lectiu d'usuaris Perquè no ens fotin el tren reivindica millores a la línia que, indefectiblement, han de passar pel desdoblament –hi ha el compromís de Foment de duplicar la via en tres trams compresos entre Granollers i Vic-.
Línia R2 sud Barcelona-Sant Vicenç de Calders.
El corredor ferroviari del Garraf és un altre dels punts negres amb retards pràcticament cronificats i moltes queixes dels usuaris.
La limitació de la velocitat en alguns dels túnels de la serra del Garraf provoca que el servei, de manera “normal”, ja sigui deficient.
Combois amb poca capacitat i la manca de manteniment d'estacions clau com Vilanova i Sitges completen les deficiències de la línia.
Línia R4 Barcelona-Sabadell-Terrassa-Manresa.
El corredor ferroviari del Vallès és un dels més utilitzats de la xarxa de Rodalies i on es mostren més clarament les limitacions del servei que ofereix Renfe i Adif.
En aquest sentit, la inauguració del perllongament de la xarxa de FGC a Terrassa –el 2017 també es completarà a Sabadell- ha provocat una gran migració d'usuaris.
En el cas de la capital egarenca, per exemple, l'augment de la demanda esperada era d'un 20% i ha estat del 50%.
Una de les propostes del col·lectiu Fem Vallès és, precisament, millorar la intersecció entre ambdues xarxes, amb intercanviadors a Sant Cugat del Vallès.
A Manresa, per la seva banda, reduir el temps de viatge (1 hora i 20 minuts) és una reivindicació històrica –hi ha fins a vuit punts crítics entre Terrassa i la capital del Bages-.
Línia R-12 Manresa-Cervera Lleida.
La línia de Regionals que connecta Barcelona amb Lleida per Manresa és de via única més enllà de la capital bagenca.
Les obres dels darrers anys –que han suposat tallar el servei ferroviari durant molts mesos- han millorat una situació crítica però no eviten que continuï sent una de les línies menys competitives del país.
Malgrat les actuacions, sobretot per reparar corbes mal peraltades, continuen existint una quinzena de punts on els trens han de frenar a causa de deficiències.
Línies R-16 Barcelona-Tarragona-Tortosa i R-15 Barcelona-Reus-Riba-roja d'Ebre.
Les línies que donen servei a les Terres de l'Ebre són un dels principals punts negres del país.
Les avaries contínues de trens en el tram entre l'Hospitalet de l'Infant i l'Ametlla de l'R-15 Mar van situar el problema al capdavant de l'agenda informativa del país.
A més, entre Tarragona i l'Hospitalet hi ha via única.
L'R-16, que des de Reus dóna servei a la Ribera d'Ebre, és notícia per les constants incidències que obliguen a cobrir el servei amb autobusos.
Ascó, Pradell de la Teixeta i Duesaigües són alguns dels punts crítics on els trens han de circular molt per sota de la velocitat prevista.
El col·lectiu Trens Dignes fa mesos que lluita per millorar el servei ferroviari a la zona. | [
"infraestructures"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest dimecres institucions i societat civil celebraran un acte per denunciar les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya. Territori té identificats 125 punts amb incidències pendents de reparació que afecten la velocitat dels combois. Les línies més afectades són la de Vic i les que donen servei a les Terres de l'Ebre.",
"a2": "El Departament de Territori té identificats 125 punts a la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya on hi ha deficiències pendents de reparar i on els combois han de reduir la velocitat. Les línies amb més problemàtiques són la de Vic i les que donen servei a les Terres de l'Ebre, convertint-se en els principals punts negres del país.",
"a3": "Dimecres se celebrarà un acte en què participaran institucions i societat civil per denunciar les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya i reclamar-ne el traspàs a la Generalitat. Existeixen 125 punts ferroviaris pendents de reparació al país. La línia de Vic i les que donen servei a les Terres de l’Ebre són les vies més problemàtiques."
},
"extractive": {
"a1": "Institucions i societat civil celebraran aquest dimecres al migdia un acte per denunciar les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya i reclamar-ne el traspàs total a la Generalitat.\nLa línia de Vic, amb una trentena de punts crítics, així com les que donen servei a les Terres de l'Ebre (R-15 i R-16) són les que presenten major problemàtiques.\nLa limitació de la velocitat en alguns dels túnels de la serra del Garraf provoca que el servei, de manera “normal”, ja sigui deficient.\nEl corredor ferroviari del Vallès és un dels més utilitzats de la xarxa de Rodalies i on es mostren més clarament les limitacions del servei que ofereix Renfe i Adif.",
"a2": "Institucions i societat civil celebraran aquest dimecres al migdia un acte per denunciar les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya i reclamar-ne el traspàs total a la Generalitat.\nEl Departament de Territori té identificats fins a 125 punts amb incidències pendents de reparació on els combois han de frenar i circular a una velocitat menor a la prevista.\nLa línia de Vic, amb una trentena de punts crítics, així com les que donen servei a les Terres de l'Ebre (R-15 i R-16) són les que presenten major problemàtiques.\nLes línies que donen servei a les Terres de l'Ebre són un dels principals punts negres del país.",
"a3": "Institucions i societat civil celebraran aquest dimecres al migdia un acte per denunciar les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya i reclamar-ne el traspàs total a la Generalitat.\nEl Departament de Territori té identificats fins a 125 punts amb incidències pendents de reparació on els combois han de frenar i circular a una velocitat menor a la prevista.\nLa línia de Vic, amb una trentena de punts crítics, així com les que donen servei a les Terres de l'Ebre (R-15 i R-16) són les que presenten major problemàtiques.\nEl corredor ferroviari del Vallès és un dels més utilitzats de la xarxa de Rodalies i on es mostren més clarament les limitacions del servei que ofereix Renfe i Adif."
},
"extreme": {
"a1": "La línia ferroviària de Vic i les que donen servei a les Terres de l'Ebre entre les més problemàtiques.",
"a2": "La xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya té diverses deficiències. S'han identificat 125 punts pendents de reparació.",
"a3": "Institucions i societat civil denunciaran les deficiències de la xarxa de Rodalies i Regionals a Catalunya en un acte."
}
} |
1,353 | La injustícia persisteix (ara més a prop) | Torra li podrà agrair a Sánchez que compleixi la llei però no pot admetre que l'acostament sigui un gest o concessió i ha d'exigir política. Avui també són notícia el "no" de Puigdemont, els inscrits a l'assemblea del PDECat, la presidència de Suárez i Tom Cruise | Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva i Dolors Bassa dormiran aquesta nit a Catalunya.
Però ho faran a la presó de Lledoners i Puig de les Basses.
És a dir, seguiran privats de llibertat.
En breu també tornaran a casa (per seguir empresonats) Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull.
El seu acostament és, però, una millora significativa per a les seves famílies, que hauran de deixar de peregrinar periòdicament a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco, i una oportunitat per al conjunt de l'independentisme de fer-los arribar a les portes de les presons el seu escalf.
A l'actual Govern, i en concret al Departament de Justícia, li tocarà la gens agradosa tasca de custodiar-los.
Ho hauran de fer en espais adaptats a la seva situació i posició però sense que es pugui afirmar que tenen privilegis en relació a la resta de reclusos.
Amb el ràpid trasllat Pedro Sánchez busca amorosir el clima amb Quim Torra, a qui no havia dubtat a titllar de "xenòfob" quan ell encara no era president del govern espanyol.
Passa que el president de la Generalitat li pot agrair que compleixi la llei, però no pot admetre que el que ha fet sigui un gest o una concessió, més encara quan el líder del PSOE es nega a afrontar el fons del debat, que és el dret o no de Catalunya a convertir-se en un estat independent si ho vol la majoria dels seus ciutadans.
Torra ha d'exigir política.
En tot cas, els membres de l'anterior Govern han de pagar una fiança de més de dos milions d'euros, que ja són a la caixa de resistència d'Òmnium i l'ANC.
Sara González us ho va explicar en primícia.
Vist i llegit
TV3 va fer diumenge a la nit, de nou, un important servei públic emetent el documental La guerra inacabada, que explica com més de 5.000 famílies encara busquen els seus familiars a Catalunya, enterrats en fosses comunes durant la Guerra Civil.
Ho fa a partir d'històries personals que presentava el periodista Antoni Tortajada, que explicava també com el Programa d'Identificació Genètica, posat en marxa per la conselleria que dirigia Raül Romeva, ha localitzat un total de 500 foses al llarg de la geografia catalana.
El podeu recuperar aquí.
L'assemblea que el PDECat celebrarà d'aquí a dues setmanes es preveu molt concorreguda.
Els dirigents del partit ho consideren un signe de vitalitat del projecte, al marge del nom que acabi adoptant.
Damunt la taula hi haurà una refundació com a Junts per Catalunya, la marca que es va usar el 21-D i ara a les municipals.
Fa dos anys la decisió més rellevant i polèmica, la del nom, va registrar 1.500 vots.
Hores d'ara ja hi ha inscrits a l'assemblea 1.700 militants.
La ponència que ha generat més interès és la política.
L'estiu del 2016, quan va nàixer el nou partit, va ser l'organitzativa.
Fa més de 40 anys de les primeres eleccions després del franquisme.
Qui va liderar políticament tot aquell procés, i bona part de la Transició, va ser Adolfo Suárez (1932-2014), que tal dia com avui de l'any 1976 era nomenat pel rei Joan Carles I, que havia heretat del dictador Franco tot el poder, president del govern espanyol.
Suárez va fer reformes i va posar en marxa en temps rècord un partit "centrista", la UCD, que tenia el suport de bona part dels governadors civils de Franco que es volien adaptar a la nova situació.
Suárez va ser president fins el 1981 i, quan el seu partit es va ensorrar, va fundar el CDS, que va constatar el seu fracàs polític a principis dels 90.
Va morir afectat d'Alzheimer.
És una figura reconeguda però, saben els joves espanyols qui és?
Mireu aquest vídeo.
El 3 de juliol de l'any 1962, avui fa 56 anys, va nàixer l'actor i productor americà Tom Cruise.
El seu primer gran èxit va ser, després de descartar convertir-se en monjo franciscà, Top Gun, on representava un pilot militar.
El color del diner, Nascut el 4 de juliol o The Firm són entre les seves millores pel·lícules en una carrera marcada per la varietat.
Cruise és un dels reclams de l'església de la Cienciologia, considerada una secta.
Com a actor, i malgrat el seu èxit i popularitat, encara no ha guanyat cap Oscar però sí tres Globus d'Or.
En aquest vídeo es repassen els millors films (i també algun fiasco).
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi | [
"el despertador: 3 de juliol"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Tot i que els presos polítics ja són a Lledoners i Puig de les Basses, Torra no admet el gest perquè Sánchez es nega al debat. D'altra banda, d'aquí a dues setmanes se celebrarà l'assemblea del PDECat. Tal dia com avui, fa quaranta anys Adolfo Suárez era nomenat president pel rei Joan Carles I i avui Tom Cruise compleix 56 anys.",
"a2": "Els presos polítics Junqueras, Forcadell, Sànchez, Cuixart, Romeva i Bassa, ara estan a la presó de Lledoners i Puig de les Basses. Aquest és un acostament aconseguit per Pedro Sánchez que les famílies dels presos agraeixen, perquè ja no s'hauran de desplaçar a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. D'altra banda, l'assemblea del PDECat ja compta amb 1.700 inscrits.",
"a3": "Avui, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva i Dolors Bassa seran traslladats a dues presons catalanes: Lledoners i Puig de les Basses. Tot i que l'acostament dels presos independentistes ha estat propiciada pel canvi de govern a Espanya, amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, la qüestió del dret a decidir continua encallada."
},
"extractive": {
"a1": "El seu acostament és, però, una millora significativa per a les seves famílies, que hauran de deixar de peregrinar periòdicament a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco, i una oportunitat per al conjunt de l'independentisme de fer-los arribar a les portes de les presons el seu escalf.\nPassa que el president de la Generalitat li pot agrair que compleixi la llei, però no pot admetre que el que ha fet sigui un gest o una concessió, més encara quan el líder del PSOE es nega a afrontar el fons del debat, que és el dret o no de Catalunya a convertir-se en un estat independent si ho vol la majoria dels seus ciutadans.\nHo fa a partir d'històries personals que presentava el periodista Antoni Tortajada, que explicava també com el Programa d'Identificació Genètica, posat en marxa per la conselleria que dirigia Raül Romeva, ha localitzat un total de 500 foses al llarg de la geografia catalana.\nSuárez va fer reformes i va posar en marxa en temps rècord un partit \"centrista\", la UCD, que tenia el suport de bona part dels governadors civils de Franco que es volien adaptar a la nova situació.",
"a2": "Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva i Dolors Bassa dormiran aquesta nit a Catalunya.\nEl seu acostament és, però, una millora significativa per a les seves famílies, que hauran de deixar de peregrinar periòdicament a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco, i una oportunitat per al conjunt de l'independentisme de fer-los arribar a les portes de les presons el seu escalf.\nPassa que el president de la Generalitat li pot agrair que compleixi la llei, però no pot admetre que el que ha fet sigui un gest o una concessió, més encara quan el líder del PSOE es nega a afrontar el fons del debat, que és el dret o no de Catalunya a convertir-se en un estat independent si ho vol la majoria dels seus ciutadans.\nL'assemblea que el PDECat celebrarà d'aquí a dues setmanes es preveu molt concorreguda.",
"a3": "Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva i Dolors Bassa dormiran aquesta nit a Catalunya.\nEl seu acostament és, però, una millora significativa per a les seves famílies, que hauran de deixar de peregrinar periòdicament a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco, i una oportunitat per al conjunt de l'independentisme de fer-los arribar a les portes de les presons el seu escalf.\nPassa que el president de la Generalitat li pot agrair que compleixi la llei, però no pot admetre que el que ha fet sigui un gest o una concessió, més encara quan el líder del PSOE es nega a afrontar el fons del debat, que és el dret o no de Catalunya a convertir-se en un estat independent si ho vol la majoria dels seus ciutadans.\nEn tot cas, els membres de l'anterior Govern han de pagar una fiança de més de dos milions d'euros, que ja són a la caixa de resistència d'Òmnium i l'ANC."
},
"extreme": {
"a1": "Avui són notícia l'arribada dels presos polítics a Catalunya, els quaranta anys del nomenament de Suárez i l'aniversari de Tom Cruise.",
"a2": "Junqueras, Forcadell, Sànchez, Cuixart, Romeva i Bassa, a la presó de Lledoners i Puig de les Basses.",
"a3": "Els presos independentistes arriben a la presó de Lledoners, un acostament propiciat pel govern de Pedro Sánchez."
}
} |
530 | Jordi Savall repassa la història de quatre segles d’esclavatge al Grec i al Festival de Torroella de Montgrí | El concert tindrà lloc el 29 de juliol al Teatre Grec i a l'Auditori Espai Ter el 2 d'agost | El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s’han unit per estrenar amb dos concerts diferents i complementaris ‘Les rutes de l’esclavatge’, una memòria musical de més de quatre segles d’esclavisme, que van del 1444 al 1888, que Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica) amb els quals evoca la ‘tremenda’ història de deportació i esclavatge a què van ser sotmesos més de vint-i-cinc milions d’africans entre els segles XV i XIX.
‘Els dos concerts expliquen aquests punts que són claus per entendre la història de l’esclavatge’, ha destacat Savall en roda de premsa.
El concert tindrà lloc el 29 de juliol al Teatre Grec i a l’Auditori Espai Ter el 2 d’agost.
El projecte impulsat per Savall va néixer fa més de vint anys quan va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia, i altres països sud-americans.
En aquest context, el músic se’n va adonar que hi havia moltes músiques sobre l’esclavatge i eren molt diferents a les ‘típicament hispàniques’.
Savall es va preguntar per què sempre es fan les músiques del poder polític i religiós i va decidir investigar per anar més enllà i va descobrir ‘una història tremenda i que és la clau de la riquesa de l’imperi espanyol i l’explotació d’éssers humans per la força arrencats dels seus pobles per la força i portats d’una manera bestial al Nou Món en condicions tremendes.
Aquesta ha estat una història que s’ha amagat’, ha afegit.
Savall ha destacat que aquesta manca de memòria d’uns fets tan greus fa que mai cap país europeu ha reconegut aquests fets ni s’ha pensat com es podria compensar això.
Ha afegit que quan veu aquests subsaharians que intenten passar a Melilla i la forma com se’ls tracta es pregunta: ‘Algú se’n recorda dels 25 milions d’éssers humans que els nostres països europeus van arrancar d’Àfrica i van portar al Nou Món?’.
El Grec tancarà l’apartat de concerts del Festival el 29 de juliol amb la primera de les versions de ‘Les rutes de l’Esclavatge’, centrada a Amèrica del Nord i el Carib, entre 1620, data d’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord, fins a 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.
Savall ha explicat que al Grec començaran amb les músiques que corresponen amb l’arribada d’esclaus a l’Amèrica del Nord i amb textos i músiques de l’època.
En el cas d’Amèrica del Nord, ha afegit, inclouen una cantant afroamericana que canta diferents cançons i ‘no són les que normalment s’escolten dels quartets de gospel, sinó cançons de cants d’esclaus’, ha afegit.
Per la seva part, el Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà la seva 39a edició el 2 d’agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (estat espanyol i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.
Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mèxic, Colòmbia, Brasil i el Canadà, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI, que interpretaran un repertori que beu per una part de les formes musicals hispanes inspirades en cants i balls dels esclaus i els indígenes americans i, per l’altra, de músiques conservades a partir de les antigues tradicions dels descendents dels esclaus i de les formes i models africans, com les músiques de les tradicions dels griots conservades a Mali.
Des de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l’Abadia de Fontfroide (Occitània), el projecte musical i de memòria històrica de Jordi Savall ‘Les rutes de l’esclavatge’ ha recorregut auditoris i festivals de bona part d’Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s’ha pogut veure i escoltar a Catalunya. | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Festival de Torroella de Montgrí obre la seva 39a edició amb \"Les rutes de l'esclavatge\" en què Jordi Savall repassa l'esclavisme de més de 25 milions d'africans entre els segles XV i XIX, acompanyat per 27 músics de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica). Aquest concert es presenta conjuntament amb el Festival Grec de Barcelona, el dia 29 de juliol.",
"a2": "Jordi Savall, acompanyat de músics i un recitador, repassa a la memòria musical \"Les rutes de l’esclavatge\" més de quatre segles de l'esclavisme que van patir més de vint-i-cinc milions d’africans entre els segles XV i XIX. El projecte es representarà en dos concerts al Festival Grec de Barcelona i al Festival de Torroella de Montgrí.",
"a3": "El 29 de juliol al Festival Grec de Barcelona i el 2 d'agost al Festival de Torroella de Montgrí, Jordi Savall presentarà la primera i la segona part de \"Les rutes de l'esclavatge\", una memòria musical centrada en l'esclavatge de milions d'africans entre els segles XV i XIX. Savall comptarà amb la col·laboració de 27 músics i tres recitadors."
},
"extractive": {
"a1": "El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s’han unit per estrenar amb dos concerts diferents i complementaris ‘Les rutes de l’esclavatge’, una memòria musical de més de quatre segles d’esclavisme, que van del 1444 al 1888, que Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica) amb els quals evoca la ‘tremenda’ història de deportació i esclavatge a què van ser sotmesos més de vint-i-cinc milions d’africans entre els segles XV i XIX.\nEl Grec tancarà l’apartat de concerts del Festival el 29 de juliol amb la primera de les versions de ‘Les rutes de l’Esclavatge’, centrada a Amèrica del Nord i el Carib, entre 1620, data d’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord, fins a 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.\nPer la seva part, el Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà la seva 39a edició el 2 d’agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (estat espanyol i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.\nDes de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l’Abadia de Fontfroide (Occitània), el projecte musical i de memòria històrica de Jordi Savall ‘Les rutes de l’esclavatge’ ha recorregut auditoris i festivals de bona part d’Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s’ha pogut veure i escoltar a Catalunya.",
"a2": "El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s’han unit per estrenar amb dos concerts diferents i complementaris ‘Les rutes de l’esclavatge’, una memòria musical de més de quatre segles d’esclavisme, que van del 1444 al 1888, que Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica) amb els quals evoca la ‘tremenda’ història de deportació i esclavatge a què van ser sotmesos més de vint-i-cinc milions d’africans entre els segles XV i XIX.\nEl projecte impulsat per Savall va néixer fa més de vint anys quan va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia, i altres països sud-americans.\nSavall es va preguntar per què sempre es fan les músiques del poder polític i religiós i va decidir investigar per anar més enllà i va descobrir ‘una història tremenda i que és la clau de la riquesa de l’imperi espanyol i l’explotació d’éssers humans per la força arrencats dels seus pobles per la força i portats d’una manera bestial al Nou Món en condicions tremendes.\nPer la seva part, el Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà la seva 39a edició el 2 d’agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (estat espanyol i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.",
"a3": "El Festival Grec de Barcelona i el Festival de Torroella de Montgrí s’han unit per estrenar amb dos concerts diferents i complementaris ‘Les rutes de l’esclavatge’, una memòria musical de més de quatre segles d’esclavisme, que van del 1444 al 1888, que Jordi Savall repassa acompanyat per 27 músics i un recitador provinents de tres continents (Europa, Àfrica i Amèrica) amb els quals evoca la ‘tremenda’ història de deportació i esclavatge a què van ser sotmesos més de vint-i-cinc milions d’africans entre els segles XV i XIX.\nHa afegit que quan veu aquests subsaharians que intenten passar a Melilla i la forma com se’ls tracta es pregunta: ‘Algú se’n recorda dels 25 milions d’éssers humans que els nostres països europeus van arrancar d’Àfrica i van portar al Nou Món?’.\nPer la seva part, el Festival de Torroella de Montgrí inaugurarà la seva 39a edició el 2 d’agost amb la segona versió del programa, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa (estat espanyol i Portugal) i recorre gairebé 450 anys d’història des de 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins a 1888, any el qual Brasil va abolir l’esclavitud.\nDes de la seva estrena el 15 de juliol del 2015 al Festival de Música i Història per al diàleg intercultural de l’Abadia de Fontfroide (Occitània), el projecte musical i de memòria històrica de Jordi Savall ‘Les rutes de l’esclavatge’ ha recorregut auditoris i festivals de bona part d’Europa, els Estats Units i diverses ciutats espanyoles, però encara no s’ha pogut veure i escoltar a Catalunya."
},
"extreme": {
"a1": "El Festival de Torroella de Montgrí i el Grec s'alien en l'estrena a Catalunya del projecte musical de Jordi Savall.",
"a2": "\"Les rutes de l’esclavatge\", una memòria musical de Jordi Savall que repassa més de quatre segles d'esclavisme.",
"a3": "Jordi Savall presentarà “Les rutes de l’esclavatge” al Festival Grec de Barcelona i al Festival de Torroella de Montgrí."
}
} |
1,388 | Unes 12.700 persones han mort al Mediterrani des del 2010 | La primera meitat de l’any han perdut la vida 2.814 immigrants i refugiats, un miler més que en el mateix període del 2015, segons dades de l'ACNUR | Des de l'inici del 2016 un total de 206.400 persones han arribat a Europa, dels quals un 40% són sirians i un 21% afganesos | Un total de 12.705 persones han mort en els darrers sis anys intentant arribar a Europa creuant el Mediterrani, segons les últimes dades actualitzades de l’ACNUR, l’agència de l’ONU pels refugiats.
En el que portem d’any, han perdut la vida 2.814 refugiats, gairebé un miler més que en el primer semestre del 2015, quan la xifra era de 1.838.
Tot i això, l’Organització Internacional de les Migracions (OMI), assegura que “no s’han registrat morts des del dissabte 4 de juny”.
S’estima que 206.400 han arribat a Europa en el que portem d’any, a través d’Itàlia, Grècia, Xipre i Espanya.
Un 40% dels que arriben són sirians, un 21% afganesos i un 13% iraquians.
D’acord amb les estadístiques de l’ACNUR, un 45% dels qui creuen el Mediterrani per arribar a Europa són homes, un 35% són nens i un 20% són dones.
L’any 2010, l’Agència de l’ONU pels refugiats va comptabilitzar 20 morts al Mediterrani, una xifra que es va disparar el 2011 fins als 1.500.
Entre el 2012 i el 2013 el nombre de víctimes de la ruta mediterrània va ser de 500 i 600, respectivament, i va augmentar fins als 3.500 el 2014.
L’any passat es van registrar 3.771 morts.
En el que portem de 2016 han mort 2.814 persones.
MORTS AL MEDITERRANI 2010-2016
Copy: Trasplantaments i donacions a Catalunya durant el 2015
Create column charts
"Incentius positius i negatius" per als països africans
La Comissió Europea vol reforçar la cooperació amb nou països d'origen i trànsit d'immigrants i aquest dimarts ha proposat signar acords amb Jordània, Líban, Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Etiòpia i augmentar l'ajuda a Tunísia i Líbia.
L'objectiu és "salvar vides al mar, incrementar el retorn" dels irregulars als seus països, "permetre als immigrants i refugiats quedar-se més a prop de casa seva i, a llarg termini, ajudar els països en desenvolupament a resoldre les causes de la immigració il·legal".
Brussel·les ofereix 8.000 milions d'euros fins al 2020 a canvi que aquests nou països col·laborin amb el control dels fluxos migratoris i vol mobilitzar 62.000 milions més en inversions.
"Per aturar la inacceptable pèrdua de vides al Mediterrani i posar ordre als fluxos migratoris, hem de repensar com treballar plegats amb els països d'origen i trànsit", ha defensat el vicepresident comunitari, Frans Timmermans.
"Milions de persones arreu del món estan migrant i només podem gestionar-ho si actuem globalment, cooperant plenament", ha advertit la cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini.
"El nostre objectiu, a més de salvar vides i desmantellar les xarxes de traficants" és "invertir a llarg termini en el desenvolupament econòmic i social, la seguretat, l'estat de dret i els drets humans" d'aquests països d'origen, per donar als immigrants "l'oportunitat i els mitjans per tenir una vida segura i decent", ha insistit Mogherini.
Seguint l'estratègia del pal i la pastanaga, Brussel·les planteja "incentius positius i negatius", és a dir "premiar els països que cooperen efectivament amb la UE en el control de la immigració" i castigar amb "conseqüències els que es neguin a col·laborar", per exemple amb un pitjor tracte comercial.
L'executiu comunitari reclama un "increment de la taxa de retorn" dels immigrants irregulars als seus països d'origen i trànsit (és a dir, que aquests facilitin les deportacions als governs europeus), "esforços per reintegrar-los" (perquè no tornin a intentar creuar el Mediterrani) i un millor "control de les fronteres".
També vol "trencar el model de negoci dels traficants d'immigrants" i que la cooperació amb Turquia i els Balcans occidentals l'Operació Sophia de l'EUNAVFOR MED "doni resultats efectius".
Actualment, la UE només aconsegueix retornar el 40% dels immigrants irregulars (Etiòpia, per exemple, només accepta el retorn del 12%, mentre que a Jordània aquesta proporció és del 84%).
A curt termini, el Fons d'Emergència per a Àfrica s'ampliarà en 1.000 milions d'euros.
I en els propers cinc anys Brussel·les vol arribar als 8.000 milions en cooperació amb aquests nou països.
A llarg termini, la Comissió Europea vol posar 3.100 milions més per captar inversions privades i arribar a mobilitzar 31.000 milions, amb ajuda del Banc Europeu d'Inversions.
I proposa als estats membres que facin el mateix per arribar fins als 62.000 milions d'euros.
Concedir visats per treballar a la UE és un altre dels al·licients amb què la Comissió Europea premiarà els països que cooperin.
"Dissuadir-los de fer aquest viatge perillós requereix crear vies legals per venir a Europa" i també "millorar les capacitats humanitàries de recepció" dels països de trànsit, defensa el pla que Timmermans i Mogherini han presentat aquest dimarts a Estrasburg.
En una primera fase se signaran els acords de cooperació amb Jordània i el Líban i més endavant amb Níger, Nigèria, Senegal, Mali i Etiòpia.
"També volem incrementar el nostre compromís amb Tunísia i Líbia", assegura l'executiu comunitari. | [
"migracions"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En els darrers sis anys s'ha enregistrat un total de 12.705 persones que han perdut la vida intentant arribar a Europa travessant el Mediterrani. La Comissió Europea vol reforçar la cooperació amb nou països d'origen i trànsit d'immigrants i planteja incentius o càstigs segons la cooperació. L'executiu comunitari reclama esforços per reintegrar els immigrants i més control de les fronteres.",
"a2": "Cada any moltes persones perden la vida intentant arribar a Europa travessant el Mediterrani. Des del 2010, un total de 12.705 persones han mort en aquestes circumstàncies. Brussel·les ofereix diners als països emissors d'immigrants a canvi que controlin els fluxos migratoris i planteja premiar als països que cooperin i castigar als que no ho facin.",
"a3": "Segons les últimes dades de l’ACNUR, des del 2010 han mort unes 12.700 persones al Mediterrani que intentaven arribar a Europa. Amb l’objectiu de reduir la cada cop més elevada mortalitat al mar, la Comissió Europea reforçarà la cooperació amb nou països d'origen d'immigrants amb un pressupost de 8.000 milions d'euros fins al 2020 i 62.000 milions més en inversions."
},
"extractive": {
"a1": "En el que portem d’any, han perdut la vida 2.814 refugiats, gairebé un miler més que en el primer semestre del 2015, quan la xifra era de 1.838.\nD’acord amb les estadístiques de l’ACNUR, un 45% dels qui creuen el Mediterrani per arribar a Europa són homes, un 35% són nens i un 20% són dones.\nSeguint l'estratègia del pal i la pastanaga, Brussel·les planteja \"incentius positius i negatius\", és a dir \"premiar els països que cooperen efectivament amb la UE en el control de la immigració\" i castigar amb \"conseqüències els que es neguin a col·laborar\", per exemple amb un pitjor tracte comercial.\nL'executiu comunitari reclama un \"increment de la taxa de retorn\" dels immigrants irregulars als seus països d'origen i trànsit (és a dir, que aquests facilitin les deportacions als governs europeus), \"esforços per reintegrar-los\" (perquè no tornin a intentar creuar el Mediterrani) i un millor \"control de les fronteres\".",
"a2": "En el que portem d’any, han perdut la vida 2.814 refugiats, gairebé un miler més que en el primer semestre del 2015, quan la xifra era de 1.838.\nD’acord amb les estadístiques de l’ACNUR, un 45% dels qui creuen el Mediterrani per arribar a Europa són homes, un 35% són nens i un 20% són dones.\nL'objectiu és \"salvar vides al mar, incrementar el retorn\" dels irregulars als seus països, \"permetre als immigrants i refugiats quedar-se més a prop de casa seva i, a llarg termini, ajudar els països en desenvolupament a resoldre les causes de la immigració il·legal\".\nSeguint l'estratègia del pal i la pastanaga, Brussel·les planteja \"incentius positius i negatius\", és a dir \"premiar els països que cooperen efectivament amb la UE en el control de la immigració\" i castigar amb \"conseqüències els que es neguin a col·laborar\", per exemple amb un pitjor tracte comercial.",
"a3": "Un total de 12.705 persones han mort en els darrers sis anys intentant arribar a Europa creuant el Mediterrani, segons les últimes dades actualitzades de l’ACNUR, l’agència de l’ONU pels refugiats.\nEn el que portem d’any, han perdut la vida 2.814 refugiats, gairebé un miler més que en el primer semestre del 2015, quan la xifra era de 1.838.\nD’acord amb les estadístiques de l’ACNUR, un 45% dels qui creuen el Mediterrani per arribar a Europa són homes, un 35% són nens i un 20% són dones.\nL'objectiu és \"salvar vides al mar, incrementar el retorn\" dels irregulars als seus països, \"permetre als immigrants i refugiats quedar-se més a prop de casa seva i, a llarg termini, ajudar els països en desenvolupament a resoldre les causes de la immigració il•legal\"."
},
"extreme": {
"a1": "Segons les últimes dades, l'ACNUR xifra en 12.705 el nombre de persones mortes per intentar travessar el Mediterrani des del 2010.",
"a2": "Segons les dades d'ACNUR, des de principi d'any 2.814 persones han mort intentant arribar a Europa travessant el Mediterrani.",
"a3": "Segons dades d'ACNUR, des del 2010 han mort al Mediterrani 12.705 persones que intentaven arribar a Europa."
}
} |
1,009 | Tot el que has de saber del CITCO, l'òrgan antiterrorista que ja integra els Mossos | La policia catalana continua reclamant tenir interlocució amb l'Europol, malgrat que es converteix en membre del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat amb ple dret | "El que avui s'ha establert en el grup de treball no és per fer literatura, sinó per assolir un acord que sigui una realitat".
Aquestes van ser les paraules que va pronunciar l'exconseller d'Interior Jordi Jané quan, el juliol del 2017, els governs català i espanyol van posar la primera pedra de la integració efectiva dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
Un principi d'acord que es va fer públic després de la Junta de Seguretat de Catalunya -on va participar l'exministre del PP Juan Ignacio Zoido- i que responia a una reivindicació històrica de la policia catalana per millorar els seus canals de comunicació en matèria de terrorisme.
La necessitat de ser al CITCO, però, es va acabar fent encara més evident pocs dies després d'aquesta reunió, quan es van produir els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils.
Llavors, els Mossos van denunciar que no havien tingut accés a tota la informació sobre les persones van resultar implicades en els atacs.
- Què és el CITCO?
El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, amb seu central a Madrid, és l'organisme estatal d'intel·ligència que gestiona i analitza tota la informació i documentació relacionada amb el crim organitzat i el terrorisme.
La seva creació oficial és relativament recent, del 15 d'octubre del 2014, fruit de la unió del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista i del Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat, dependents de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri d'Interior.
- Qui hi participa?
Fins el moment, només estava format per la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), funcionaris d'Institucions Penitenciàries, el Servei de Vigilància Duanera, membres de l'Exèrcit i, des de fa un any, també l'Ertzaintza.
- Com s'hi ha arribat?
La inclusió dels Mossos en l'organisme antiterrorista ha estat un cavall de batalla de gairebé tots els consellers d'Interior, recentment a partir del compromís que va adquirir Jané, abans de ser rellevat per Joaquim Forn.
Sobre el CITCO es va tornar a debatre el 28 de setembre, en una nova Junta de Seguretat -aquesta vegada amb la tensió institucional disparada arran de l'imminent votació de l'1 d'octubre-, tot i que no ha estat fins ara que s'ha realitzat un gest efectiu.
Aquest va venir, ja amb el govern del PSOE, en l'última reunió en matèria de seguretat entre el Govern i l'Estat, quan van comparèixer el conseller Miquel Buch i el ministre d'Interior Fernando Grande-Marlaska a Palau.
- Per què s'ha demorat l'ingrés dels Mossos?
Malgrat que en ocasions s'ha parlat de manca de voluntat política, la versió que va donar el Ministeri d'Interior per boca de Fernando-Marlaska el passat mes d'agost en una entrevista a Catalunya Ràdio és que hi havia "un problema tècnic" que impedia que els Mossos poguessin accedir a la base de dades del centre.
"No és de cap manera un problema polític, és una qüestió tècnica", va dir.
Aquestes dificultats, però, no van existir quan es va plantejar la integració de la Ertzaintza dins l'organisme.
- Què aportarà formar part del CITCO?
Els Mossos només assistien a les reunions del CITCO quan eren explícitament convidats, tot i que ara ja hi haurà un representant del cos policial català en totes les reunions.
Hi haurà coordinació en bases de dades, entre investigacions tutelades pels diferents cossos policials, es compartiran dades d'intel·ligència i s'intercanviaran estratègies i impressions per avançar en la lluita antiterrorista.
Aquest és un nivell considerat alt, amb un pla de prevenció i protecció que estableix una sèrie de directrius per actuar, així com la posada en marxa i coordinació de diversos dispositius que fomenten la prevenció en cas d'atac.
El més visible és que la ciutadania noti un augment de controls d'accés en grans esdeveniments, així com unitats de policia realitzant servei amb arma llarga.
- Què passa amb la informació europea?
En aquest espai es coordinen les diferents policies de la Unió Europea des de 1995, amb l'objectiu de compartir informació i treballar de forma efectiva sobre aquells delictes que es cometen o tenen conseqüències interestatals.
Entre aquests, es persegueix, per exemple, el crim organitzat d'àmbit internacional i el terrorisme, però segons el reglament només hi pot haver un únic interlocutor d'àmbit estatal.
En el cas dels Mossos, és competència de l'estat espanyol acreditar-los amb plenes potestats per formar-ne part com va passar amb la policia escocesa i Anglaterra ja que, segons indica l'article 2 del reglament, hi tenen cabuda totes les policies que "siguin responsables en virtut del dret nacional de la prevenció i lluita contra la delinqüència", un requisit que els Mossos compleixen.
Ser dins d'aquest organisme és, per tant, el nou objectiu de la policia catalana.
En una entrevista a NacióDigital, el conseller Buch ja va reconèixer que només amb el CITCO no estaven satisfets, i va tornar a reclamar al Ministeri d'Interior que accelerés l'intercanvi d'informació de la policia catalana també dins l'Europol. | [
"mossos d'esquadra"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra es converteixen en un integrant més de l'organisme nacional d'intel·ligència i podrà accedir a les seves bases de dades per lluitar contra el crim organitzat i el gihadisme. Fins ara, els Mossos només rebien informació prèvia petició a la resta de cossos que formen part del CITCO, però des del juliol del 2017 ja tenen ple dret.",
"a2": "El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) és l'organisme encarregat de gestionar i analitzar tota la informació sobre crim organitzat i terrorisme. Ha estat demorat, però finalment els Mossos passaran a formar part d'aquest organisme i a totes les reunions hi haurà un representant de la policia catalana.",
"a3": "Després d'anys d'insistència per part de diferents consellers d'Interior, els Mossos d'Esquadra ja estan integrats al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). D'aquesta manera, la policia catalana compartirà dades d'intel·ligència, intercanviarà estratègies i coordinarà bases de dades amb la resta de cossos estatals que formen part de l'organització per avançar contra la lluita antiterrorista."
},
"extractive": {
"a1": "Aquestes van ser les paraules que va pronunciar l'exconseller d'Interior Jordi Jané quan, el juliol del 2017, els governs català i espanyol van posar la primera pedra de la integració efectiva dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).\nSobre el CITCO es va tornar a debatre el 28 de setembre, en una nova Junta de Seguretat -aquesta vegada amb la tensió institucional disparada arran de l'imminent votació de l'1 d'octubre-, tot i que no ha estat fins ara que s'ha realitzat un gest efectiu.\nMalgrat que en ocasions s'ha parlat de manca de voluntat política, la versió que va donar el Ministeri d'Interior per boca de Fernando-Marlaska el passat mes d'agost en una entrevista a Catalunya Ràdio és que hi havia \"un problema tècnic\" que impedia que els Mossos poguessin accedir a la base de dades del centre.\nEn el cas dels Mossos, és competència de l'estat espanyol acreditar-los amb plenes potestats per formar-ne part com va passar amb la policia escocesa i Anglaterra ja que, segons indica l'article 2 del reglament, hi tenen cabuda totes les policies que \"siguin responsables en virtut del dret nacional de la prevenció i lluita contra la delinqüència\", un requisit que els Mossos compleixen.",
"a2": "El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, amb seu central a Madrid, és l'organisme estatal d'intel·ligència que gestiona i analitza tota la informació i documentació relacionada amb el crim organitzat i el terrorisme.\nLa seva creació oficial és relativament recent, del 15 d'octubre del 2014, fruit de la unió del Centre Nacional de Coordinació Antiterrorista i del Centre d'Intel·ligència contra el Crim Organitzat, dependents de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri d'Interior.\nFins el moment, només estava format per la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), funcionaris d'Institucions Penitenciàries, el Servei de Vigilància Duanera, membres de l'Exèrcit i, des de fa un any, també l'Ertzaintza.\nMalgrat que en ocasions s'ha parlat de manca de voluntat política, la versió que va donar el Ministeri d'Interior per boca de Fernando-Marlaska el passat mes d'agost en una entrevista a Catalunya Ràdio és que hi havia \"un problema tècnic\" que impedia que els Mossos poguessin accedir a la base de dades del centre.",
"a3": "Aquestes van ser les paraules que va pronunciar l'exconseller d'Interior Jordi Jané quan, el juliol del 2017, els governs català i espanyol van posar la primera pedra de la integració efectiva dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel•ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). \nEl Centre d'Intel•ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, amb seu central a Madrid, és l'organisme estatal d'intel•ligència que gestiona i analitza tota la informació i documentació relacionada amb el crim organitzat i el terrorisme.\nMalgrat que en ocasions s'ha parlat de manca de voluntat política, la versió que va donar el Ministeri d'Interior per boca de Fernando-Marlaska el passat mes d'agost en una entrevista a Catalunya Ràdio és que hi havia \"un problema tècnic\" que impedia que els Mossos poguessin accedir a la base de dades del centre.\nHi haurà coordinació en bases de dades, entre investigacions tutelades pels diferents cossos policials, es compartiran dades d'intel•ligència i s'intercanviaran estratègies i impressions per avançar en la lluita antiterrorista."
},
"extreme": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra s'integren al CITCO, però continuen reivindicant l'intercanvi d'informació de la policia catalana també amb l'Europol.",
"a2": "Els Mossos formen part del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, després de demorar-se el seu ingrés.",
"a3": "Es completa la integració dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO)."
}
} |
374 | Els informatius de Catalunya Ràdio i TV3, els més plurals un cop més segons el CAC | El Consell de l’Audiovisual de Catalunya analitza el pluralisme polític de cinc mitjans audiovisuals catalans | Els informatius de Catalunya Ràdio van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, seguits dels de TV3, segons el darrer informe quadrimestral (setembre-desembre) del 2018 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans audiovisuals catalans.
En concret, els informatius de Catalunya Ràdio van donar temps de paraula a 33 agrupacions polítiques, i els de TV3, a 30 formacions.
Els tercers van ser els de RAC1 (28 agrupacions), els quarts, els de 8tv (27) i els cinquens van ser els de TVE Catalunya (22).
De tots els partits, el PP va ser la formació amb més temps de paraula a tots mitjans analitzats excepte a TVE Catalunya, on va ser segon.
D’altra banda, l’informe recull un retrocés en la presència de les dones polítiques en relació amb el quadrimestre anterior, que se situa entorn del 30%.
Aquestes conclusions es desprenen de l’Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio.
Setembre-desembre del 2018.
Aquest nou informe del CAC es va aprovar en el Ple del Consell celebrat el 27 de febrer, per cinc vots a favor i un vot en contra amb vot particular.
Es tracta del tercer informe de caràcter quadrimestral que elabora el CAC, que fins al 2017 els elaborava amb periodicitat mensual.
En aquesta ocasió, el CAC introdueix un matís a les seves conclusions: que Catalunya Ràdio i TV3 són els mitjans que tenen els informatius de més durada mitjana setmanal d’entre els que integren la mostra analitzada.
Els autors de l’informe contextualitzen les dades del darrer quadrimestre en clau política.
L’actualitat informativa va provocar –indiquen- que, com en el quadrimestre anterior, una gran part del temps de paraula en tots els mitjans es concentrés en el govern i en el govern de l’estat espanyol.
Els dos executius van registrar una proporció al voltant del 45% a Catalunya Ràdio i 8tv, del 39% a RAC1 i del 36% a TV3 i TVE Catalunya.
Pel que fa als partits, el PPC+PP és qui va registrar una proporció de temps de paraula més alta a tots els mitjans analitzats, excepte a TVE Catalunya, on va ser el segon.
Es reprodueix així la situació del quadrimestre anterior, on els populars van ser els que van tenir més temps de paraula, en aquell cas en tots els mitjans.
En concret, el PPC+PP va acumular el 14% del temps de paraula a 8tv, l’11,3% a RAC1, el 9,9% a TV3, el 9,3% a TVE Catalunya i el 8,2% a Catalunya Ràdio.
Segons el CAC, entre els ítems de les intervencions de representants del PP destaquen els relacionats amb casos de presumpta corrupció i amb una eventual nova aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a Catalunya.
Per la seva banda, Ciutadans+Ciudadanos va ser la segona força política amb representació a TV3, TVE Catalunya, 8tv i RAC1; mentre que a Catalunya Ràdio ho va ser el PDECat amb Junts per Catalunya.
L’informe remarca el volum de temps de paraula que aquestes tres agrupacions han registrat en informacions sobre la instrucció del judici de l’1-O i sobre la suspensió cautelar per part del Tribunal Suprem espanyol dels càrrecs públics i funcions de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sànchez.
Les dones polítiques van ser menys presents que els homes tant en els informatius diaris com en les entrevistes de tots els canals i emissores analitzats, destaca el CAC.
Quant als debats, també van intervenir menys en els mitjans amb més emissions i només van superar quantitativament els homes al 3/24 i a TVE Catalunya, televisions que van emetre un únic debat en aquest quadrimestre.
En els informatius diaris, la presència de les dones en temps de paraula va ser similar en tots els mitjans i emissores analitzats i es va situar entorn del 30%: TVE Catalunya, 32,4%; RAC1, 32,1%; Catalunya Ràdio, 31,8%; 8tv, 31,4%; i TV3, 28,8%.
En el quadrimestre setembre-desembre, la presència de les dones representants de partits va ser inferior en tots els mitjans analitzats respecte del quadrimestre anterior.
La presència de les associacions que intervenen en el debat polític d’abast general van augmentar en tots els canals i emissores en els informatius diaris respecte dels mesos maig-agost.
Segons el CAC, a aquest fet hi va contribuir ‘en gran mesura’ la informació sobre les diferents commemoracions dels fets esdevinguts al voltant de l’1-O de 2017.
Entre setembre i desembre, la seva presència en temps de paraula va suposar el 3,9% del total a TV3, el 3,7% a 8tv, el 3,2% a Catalunya Ràdio, el 2,7% a RAC1 i l’1,9% a TVE Catalunya.
I com en el quadrimestre anterior, l’ANC i Òmnium Cultural van aglutinar gran part del temps de paraula d’aquesta tipologia d’associacions: més del 90% a 8tv, el 73,6% a Catalunya Ràdio, el 61,4% a TV3, el 55,8% a RAC1 i el 42% a TVE Catalunya. | [
"cultura",
"mitjans de comunicació"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), l'autoritat independent de regulació audiovisual de Catalunya, ha fet públic l'informe sobre l'observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio, corresponent al darrer quadrimestre del 2018. Segons l'estudi, Catalunya Ràdio i TV3 són els mitjans que van recollir més diversitat de veus polítiques en els seus informatius.",
"a2": "El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha emès el seu informe quadrimestral en què analitza quins són els mitjans audiovisuals catalans amb més pluralisme polític. Els informatius de Catalunya Ràdio són el primer, seguit de TV3 i de RAC1. A més, el CAC ha informat també que Catalunya Ràdio i TV3 són els mitjans amb els informatius d'una major durada.",
"a3": "Segons el darrer informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que analitza el pluralisme polític de cinc mitjans audiovisuals catalans, els informatius de Catalunya Ràdio i TV3 van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques durant l’últim quadrimestre del 2018. L’informe també recull un retrocés en la presència de dones polítiques als mitjans, entorn del 30%."
},
"extractive": {
"a1": "Els informatius de Catalunya Ràdio van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, seguits dels de TV3, segons el darrer informe quadrimestral (setembre-desembre) del 2018 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans audiovisuals catalans.\nD’altra banda, l’informe recull un retrocés en la presència de les dones polítiques en relació amb el quadrimestre anterior, que se situa entorn del 30%.\nEn el quadrimestre setembre-desembre, la presència de les dones representants de partits va ser inferior en tots els mitjans analitzats respecte del quadrimestre anterior.\nEn els informatius diaris, la presència de les dones en temps de paraula va ser similar en tots els mitjans i emissores analitzats i es va situar entorn del 30%: TVE Catalunya, 32,4%; RAC1, 32,1%; Catalunya Ràdio, 31,8%; 8tv, 31,4%; i TV3, 28,8%.",
"a2": "Els informatius de Catalunya Ràdio van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, seguits dels de TV3, segons el darrer informe quadrimestral (setembre-desembre) del 2018 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans audiovisuals catalans.\nDe tots els partits, el PP va ser la formació amb més temps de paraula a tots mitjans analitzats excepte a TVE Catalunya, on va ser segon.\nD’altra banda, l’informe recull un retrocés en la presència de les dones polítiques en relació amb el quadrimestre anterior, que se situa entorn del 30%.\nEn aquesta ocasió, el CAC introdueix un matís a les seves conclusions: que Catalunya Ràdio i TV3 són els mitjans que tenen els informatius de més durada mitjana setmanal d’entre els que integren la mostra analitzada.",
"a3": "Els informatius de Catalunya Ràdio van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques, seguits dels de TV3, segons el darrer informe quadrimestral (setembre-desembre) del 2018 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que analitza l’observança del pluralisme polític de cinc mitjans audiovisuals catalans.\nD’altra banda, l’informe recull un retrocés en la presència de les dones polítiques en relació amb el quadrimestre anterior, que se situa entorn del 30%.\nPel que fa als partits, el PPC+PP és qui va registrar una proporció de temps de paraula més alta a tots els mitjans analitzats, excepte a TVE Catalunya, on va ser el segon.\nSegons el CAC, entre els ítems de les intervencions de representants del PP destaquen els relacionats amb casos de presumpta corrupció i amb una eventual nova aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a Catalunya."
},
"extreme": {
"a1": "Els informatius de Catalunya Ràdio i TV3 són els més plurals el tercer quadrimestre de 2018, segons el CAC.",
"a2": "L'informe quadrimestral del CAC mostra que Catalunya Ràdio i TV3 són els mitjans audiovisuals catalans amb més pluralisme polític.",
"a3": "Segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, els informatius de Catalunya Ràdio i TV3 són els políticament més plurals."
}
} |
2,240 | Un 79% de la militància socialista vota a favor de l'acord amb C's, amb una participació de gairebé del 52% | A Catalunya, el 77,90% dels militants del PSC i les JSC han votat favorable-ment a l'acord en una consulta en què ha participant el 31,32% del cens | L'acord rubricat, fins el moment, entre PSOE i C's per formar govern ha obtingut el 79% del suport de la militància socialista, amb el 97% de vots escrutats.
Ha estat en la consulta celebrada aquest dissabte a les més de 3.000 agrupacions del partit repartides arreu de l'estat espanyol, la primera d'aquesta característiques que convoca el PSOE i que comptava amb 189.167 afiliats amb dret a vot.
D'aquests, han participat en el procés un 52% del cens.
La pregunta que havien de respondre era la següent: "'El PSOE ha assolit i proposat acords amb diverses forces polítiques per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a la presidència del govern.
Dones suport a aquest acords per formar un govern progressista i reformista?'".
Una fórmula que no fa esment directe a Ciutadans i que també deixa la porta oberta a què s'hi sumin altres forces com Podem.
Tot i l'aprovació del pacte per part de la militància, el resultat de la consulta no és vinculant i l'acord es ratificarà definitivament dilluns en el marc del Comitè Federal del PSOE.
A banda del vot presencial, també els militants podien votar per Internet, opció que han escollit 13.697 dels censats, el 7,2% dels censats.
La jornada ha transcorregut amb normalitat.
El secretari general del PSOE ha votat a les deu del matí a l'agrupació socialista de la localitat madrilenya de de Pozuelo de Alarcón.
"Espero un 'sí' rotund i clar per part de la militància i animo a la resta de forces del canvi a què donin suport a l'acord la setmana vinent, en el debat d'investidura", ha assenyalat.
Victòria clara del 'Sí' però una baixa participació
Pel que fa a Catalunya, el 77,90% dels militants del PSC i les JSC han votat favorablement a l'acord en una consulta en què ha participant el 31,32% del cens.
En una atenció a la seu dels socialistes a Barcelona, la Secretària d'Organització del PSC, Assumpta Escarp, s'ha mostrat satisfeta per el desenvolupament de la jornada.
"Constitueix una experiència totalment nova en participació política", ha destacat.
Per a la dirigent socialista, el suport majoritari a l'acord "constitueix un clar aval al nostre candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al govern de canvi que el Secretari General del PSOE està disposat a encapçalar".
Per la seva banda, des de Lleida, on ha exercit aquest dissabte al matí el seu dret a vot, el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Miquel Iceta, ha indicat que "la consulta d'avui és un aval a l'esforç de Pedro Sánchez per assolir la investidura i un canvi a un govern de progrés a Espanya".
Acompanyat del paer en cap de Lleida, president del PSC i Primer Secretari de la Federació de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran, Àngel Ros, ha afegit que "els qui votem 'sí' ho fem perquè estem d'acord amb el pacte subscrit", ha assenyalat.
En una atenció als mitjans, Iceta ha reconegut que "calen més suports" a banda dels 130 diputats que sumen PSOE i C's i confia que se sumin altres forces amb les que ja s'ha parlat com Podem, Compromís o IU.
A banda, el líder dels socialistes catalans veu més com una qüestió "teòrica" la possibilitat que el Partit Popular (PP) s'abstingui a la investidura de Sánchez.
"Si hi ha un adversari al canvi és el PP, i farà el que estigui a la seva mà per evitar-ho", ha manifestat Iceta.
"No espero l'abstenció del PP sinó tot el contrari", ha afegit.
El dirigent socialista ha recordat, a més, que un acord dels socialistes amb el PP "és impossible".
"El Comitè Federal del PSOE del 28 de desembre va prendre una resolució que diu que nosaltres no donarem suport ni a Mariano Rajoy ni cap altre candidat del PP", ha indicat.
"Per tant, ens correspon construir l'alternativa, que és el que estem fent", ha reblat.
A Catalunya, prop de 19.000 persones, entre militants del PSC i membres de les Joventuts Socialistes, podien votar en un dels 129 punts que el partit a posat a disposició per a la consulta. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un 79% dels militants del PSOE han donat suport a l'acord que el secretari general dels socialistes, Pedro Sánchez, va tancar amb Ciutadans per a la seva investidura. Així ho han decidit les bases del partit en una consulta organitzada per la direcció i en què ha participat un 52% dels militants.",
"a2": "Un 79% de la militància socialista, amb el 97% dels vots escrutats, ha votat a favor de l'acord entre PSOE i C's per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez. La participació ha estat d'un 52% del total d'afiliats. Tot i la positiva resposta, el resultat d'aquesta consulta no és vinculant i es ratificarà dilluns.",
"a3": "Aquest dissabte, la militància del PSOE ha votat en una consulta sobre l'acord del partit amb Ciutadans per formar govern amb una participació de gairebé el 52%. Amb un 97% dels vots escrutats, l'acord ha rebut el suport del 79% dels militants. La pregunta també deixava oberta la possibilitat de pactar amb altres grups, com Podem, Compromís o IU."
},
"extractive": {
"a1": "L'acord rubricat, fins el moment, entre PSOE i C's per formar govern ha obtingut el 79% del suport de la militància socialista, amb el 97% de vots escrutats.\nLa pregunta que havien de respondre era la següent: \"'El PSOE ha assolit i proposat acords amb diverses forces polítiques per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a la presidència del govern.\nPer a la dirigent socialista, el suport majoritari a l'acord \"constitueix un clar aval al nostre candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al govern de canvi que el Secretari General del PSOE està disposat a encapçalar\".\nPer la seva banda, des de Lleida, on ha exercit aquest dissabte al matí el seu dret a vot, el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Miquel Iceta, ha indicat que \"la consulta d'avui és un aval a l'esforç de Pedro Sánchez per assolir la investidura i un canvi a un govern de progrés a Espanya\".",
"a2": "L'acord rubricat, fins el moment, entre PSOE i C's per formar govern ha obtingut el 79% del suport de la militància socialista, amb el 97% de vots escrutats.\nTot i l'aprovació del pacte per part de la militància, el resultat de la consulta no és vinculant i l'acord es ratificarà definitivament dilluns en el marc del Comitè Federal del PSOE.\nPel que fa a Catalunya, el 77,90% dels militants del PSC i les JSC han votat favorablement a l'acord en una consulta en què ha participant el 31,32% del cens.\nPer la seva banda, des de Lleida, on ha exercit aquest dissabte al matí el seu dret a vot, el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Miquel Iceta, ha indicat que \"la consulta d'avui és un aval a l'esforç de Pedro Sánchez per assolir la investidura i un canvi a un govern de progrés a Espanya\".",
"a3": "L'acord rubricat, fins el moment, entre PSOE i C's per formar govern ha obtingut el 79% del suport de la militància socialista, amb el 97% de vots escrutats.\nHa estat en la consulta celebrada aquest dissabte a les més de 3.000 agrupacions del partit repartides arreu de l'estat espanyol, la primera d'aquesta característiques que convoca el PSOE i que comptava amb 189.167 afiliats amb dret a vot.\nD'aquests, han participat en el procés un 52% del cens.\nPer la seva banda, des de Lleida, on ha exercit aquest dissabte al matí el seu dret a vot, el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Miquel Iceta, ha indicat que \"la consulta d'avui és un aval a l'esforç de Pedro Sánchez per assolir la investidura i un canvi a un govern de progrés a Espanya\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els militants del PSOE avalen el pacte amb C's amb un 79% de vots a favor.",
"a2": "La consulta no vinculant sobre el pacte entre PSOE i C's aconsegueix un 79% de suport de la militància socialista.",
"a3": "Amb una participació del 52%, el 79% de la militància socialista aprova l’acord del PSOE amb Ciutadans per formar govern."
}
} |
2,404 | El vicepresident i els consellers prometen el càrrec i el nou Govern comença a funcionar | La fórmula de prometatge ha estat l'habitual i s'han compromès a complir d'acord amb la lleu les obligacions del càrrec amb lleialtat al president de la Generalitat | El nou Govern ha quedat formalment configurat aquest dijous un cop el vicepresident de l'executiu i els nous consellers han promès el càrrec.
No hi ha hagut polèmica en la fórmula del prometatge perquè ha estat l'habitual.
"Prometeu complir fidelment d'acord amb la llei les obligacions del càrrec que assumiu al servei de Catalunya i amb lleialtat al president de la Generalitat de Catalunya?", ha preguntat Carles Puigdemont un a un.
Tots sense excepció han respost: "sí, ho prometo".
Només quatre consellers de l'anterior executiu repeteixen, Neus Munté, Meritxell Borràs, Santi Vila i Jordi Jané.
Oriol Junqueras és el nou vicepresident d'un executiu compartit entre CDC i ERC.
L'abraçada més emotiva de la presa de possessió l'han protagonitzat la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, companyes a l'ANC.
El secretari del Govern, Joan Vidal, que també ha pres possessió del càrrec, ha estat l'encarregat de llegir els articles de la llei de la presidència del Govern que emparen el nomenament del vicepresident i dels consellers.
Posteriorment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els ha preguntat un a un si prometien complir d'acord amb la llei les obligacions del càrrec amb lleialtat al president de la Generalitat.
"Sí, ho prometo", ha estat la resposta de tots els membres de nou comitè executiu del Govern.
"Sí, prometo ser lleial a la voluntat del poble de Catalunya", ha afegit Junqueras en el seu perfil de Twitter.
En aquesta ocasió la fórmula del prometatge ha estat la que es fa servir habitualment per a la presa de possessió dels consellers.
Se'ls demana si es comprometen a complir la llei sense fer referència explícita a l'Estatut ni a la Constitució.
Després d'haver promès el càrrec, el nou equip de Govern al complet s'ha fet la foto de família i a les 11 del matí han fet la primera reunió del nou executiu.
Una trobada breu sense cap punt concret en l'ordre del dia, ja que els consellers encara no havien rebut formalment el traspàs de carteres dels seus predecessors, un tràmit que s'anirà fent durant tot el dia.
L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els consellers que no repeteixen en el càrrec han acompanyat el nou equip de Govern en la presa de possessió.
El nou consell executiu està format per 13 persones, encapçalades pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Oriol Junqueras és el vicepresident i conseller d'Economia; Neus Munté la consellera de Presidència i portaveu; Raül Romeva el conseller d'Afers Exteriors; Jordi Baiget el conseller d'Empresa i Coneixement; Dolors Bassa la consellera de Treball, Afers Socials i Família; Meritxell Serret la consellera d'Agricultura; Toni Comin el conseller de Salut; Meritzell Ruiz la consellera d'Ensenyament; Santi Vila el conseller de Cultura; Jordi Jané el conseller d'Interior; Meritxell Borràs la consellera de Governació; i Carles Mundó el conseller de Justícia.
Només 4 consellers repeteixen, Vila, Munté, Jané i Borràs, tot i que Baiget, abans secretari del Govern, també forma part del nou executiu com a conseller d'Empresa i Coneixement.
La CUP, únic grup parlamentari absent
La presa de possessió dels nous consellers del Govern ha comptat amb la presència de representants de tots els grups parlamentaris, a excepció de la CUP.
Segons fonts de l'esquerra anticapitalista, no es tracta d'una decisió política sinó d'un problema d'agenda.
La CUP havia decidit que hi anessin els dos diputats que acaben de deixar l'acta, Josep Manel Busqueta i Julià de Jòdar, però expliquen que la Generalitat els va demanar aquest dimecres al vespre que els canviessin per representants institucionals actualment en el càrrec.
Finalment, l'executiu els ha comunicat aquest mateix dijous que Busqueta i de Jòdar podien assistir a la presa de possessió però, segons ells, ja no tenien marge per arribar al Palau de la Generalitat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest dijous ha quedat configurat el nou Govern presidit per Carles Puigdemont. El vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de consellers han promès lleialtat al president i a la voluntat del poble català. Hi han assistit tots els grups parlamentaris excepte la CUP, per raons d'agenda. Després de prendre possessió s'ha celebrat la primera reunió del nou Consell Executiu.",
"a2": "Aquest dijous, el vicepresident de l'executiu i els nous consellers han promès els seus nous càrrecs, quedant així format oficialment el nou govern encapçalat per Carles Puigdemont. Tots ells han promès ser lleials al president de la Generalitat. La CUP ha sigut l'únic grup parlamentari que no ha estat present a la presa de possessió, per un problema d'agenda.",
"a3": "Aquest dijous ha quedat configurat el nou govern de la Generalitat després que el vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de consellers hagin promès el càrrec davant del president Carles Puigdemont. Només repeteixen tres consellers de l’executiu anterior: Neus Munté, Meritxell Borràs, Santi Vila i Jordi Jané. Després de la presa de possessió s’ha celebrat la primera reunió de govern."
},
"extractive": {
"a1": "Oriol Junqueras és el vicepresident i conseller d'Economia; Neus Munté la consellera de Presidència i portaveu; Raül Romeva el conseller d'Afers Exteriors; Jordi Baiget el conseller d'Empresa i Coneixement; Dolors Bassa la consellera de Treball, Afers Socials i Família; Meritxell Serret la consellera d'Agricultura; Toni Comin el conseller de Salut; Meritzell Ruiz la consellera d'Ensenyament; Santi Vila el conseller de Cultura; Jordi Jané el conseller d'Interior; Meritxell Borràs la consellera de Governació; i Carles Mundó el conseller de Justícia.\nEl secretari del Govern, Joan Vidal, que també ha pres possessió del càrrec, ha estat l'encarregat de llegir els articles de la llei de la presidència del Govern que emparen el nomenament del vicepresident i dels consellers.\nPosteriorment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els ha preguntat un a un si prometien complir d'acord amb la llei les obligacions del càrrec amb lleialtat al president de la Generalitat.\nL'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els consellers que no repeteixen en el càrrec han acompanyat el nou equip de Govern en la presa de possessió.\nLa presa de possessió dels nous consellers del Govern ha comptat amb la presència de representants de tots els grups parlamentaris, a excepció de la CUP.",
"a2": "Oriol Junqueras és el vicepresident i conseller d'Economia; Neus Munté la consellera de Presidència i portaveu; Raül Romeva el conseller d'Afers Exteriors; Jordi Baiget el conseller d'Empresa i Coneixement; Dolors Bassa la consellera de Treball, Afers Socials i Família; Meritxell Serret la consellera d'Agricultura; Toni Comin el conseller de Salut; Meritzell Ruiz la consellera d'Ensenyament; Santi Vila el conseller de Cultura; Jordi Jané el conseller d'Interior; Meritxell Borràs la consellera de Governació; i Carles Mundó el conseller de Justícia.\nNomés 4 consellers repeteixen, Vila, Munté, Jané i Borràs, tot i que Baiget, abans secretari del Govern, també forma part del nou executiu com a conseller d'Empresa i Coneixement.\nLa presa de possessió dels nous consellers del Govern ha comptat amb la presència de representants de tots els grups parlamentaris, a excepció de la CUP.\nSegons fonts de l'esquerra anticapitalista, no es tracta d'una decisió política sinó d'un problema d'agenda.",
"a3": "El nou Govern ha quedat formalment configurat aquest dijous un cop el vicepresident de l'executiu i els nous consellers han promès el càrrec.\nL'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els consellers que no repeteixen en el càrrec han acompanyat el nou equip de Govern en la presa de possessió.\nOriol Junqueras és el vicepresident i conseller d'Economia; Neus Munté la consellera de Presidència i portaveu; Raül Romeva el conseller d'Afers Exteriors; Jordi Baiget el conseller d'Empresa i Coneixement; Dolors Bassa la consellera de Treball, Afers Socials i Família; Meritxell Serret la consellera d'Agricultura; Toni Comin el conseller de Salut; Meritzell Ruiz la consellera d'Ensenyament; Santi Vila el conseller de Cultura; Jordi Jané el conseller d'Interior; Meritxell Borràs la consellera de Governació; i Carles Mundó el conseller de Justícia.\nLa presa de possessió dels nous consellers del Govern ha comptat amb la presència de representants de tots els grups parlamentaris, a excepció de la CUP."
},
"extreme": {
"a1": "Els consellers i el vicepresident de l'executiu del Govern assumeixen les seves noves funcions i prometen els seus càrrecs.",
"a2": "Queda formalment configurat el nou Govern, després del prometatge del vicepresident (Oriol Junqueras) i dels consellers.",
"a3": "El vicepresident i els consellers del nou govern de la Generalitat encapçalat per Carles Puigdemont prometen el càrrec."
}
} |
1,614 | La dreta veu Syriza com el «terror roig» de l'economia grega | Les bases de Nova Democràcia insisteixen en identificar Syriza amb la URSS.
Foto: Joan Antoni Guerrero Vall.
Com si es tractés d'una relació de parella que passa per un mal moment, els grecs viuen la crisi amb la Unió Europea (UE) com qui s'ha passat la vida cometent infidelitats i ara, de sobte, se li vol cobrar la factura i fer-lo fora de casa.
"D'acord, hem gastat per damunt de les nostres possibilitats, d'això n'hem après la lliçó, però ara el que necessitem és que Europa ens doni una segona oportunitat", afirma Konstantinos, un guia turístic grec, que afirma amb convenciment que votarà pels conservadors de Nova Democràcia.
"És la única opció que ens deixa en una bona posició per negociar amb Europa; si guanyés Syriza, qui voldrà dialogar amb nosaltres?", es pregunta.
D'altra banda, però, no creu que la coalició d'esquerra radical arribi a anar tant lluny com per sortir de la zona euro.
"Estúpids no són, i saben que ara el millor és seguir dins l'euro", reconeix.
Amb tot, però, el discurs del líder conservador, Antonis Samaràs, sobre els perills que pot suposar l'arribada de Syriza al poder han quallat en un electorat que tem un retrocés encara més accelerat en l'economia del país per l'aplicació de receptes d'esquerra que consideren ineficients.
La Laia és una jubilada incondicional de Nova Democràcia i de Samaràs perquè -diu- "és el millor" per Grècia.
Rebutja frontalment qualsevol possibilitat de triomf per a Syriza.
"Alexis Tsirpas i tot el seu paquet no m'agraden -exclama mentre sosté una bandera grega amb la mà dreta-, això no és el que mereix la meva gent perquè el seu programa no és per Grècia, de cap de les maneres".
Assegura que ni tan sols té "por" que Syriza passi per davant de Nova Democràcia en els comicis de diumenge: "No ho puc ni imaginar que això passi, jo vaig amb els guanyadors".
Per ella, mantenir Grècia dins de l'euro és el millor que pot passar.
L'ambient d'alarma internacional i els plans de xoc que la UE té preparats en cas que es produeixi el pitjor escenari a Grècia li sonen a la Laia com "a un joc d'interessos".
Si els portaveus de Nova Democràcia han repetit aquests dies la idea que Tsirpas i la seva gent representen el perill d'una nova Unió Soviètica a Grècia , al carrer, aquest discurs és sostingut també per la base dels conservadors.
Costas és un jove que votarà per Samaràs i es mostra convençut sobre quina és, ara per ara, la millor opció per al país, allunyada de qualsevol nostàlgia comunista: "Tenim l'esperança que guanyi Nova Democràcia perquè Grècia pertany a Europa i Syriza no està focalitzada en posar el país en aquesta direcció.
A més el seu programa trenca l'economia, la seguretat, la política d'immigració; volen fer del nostre país la Rússia dels anys 1980, una nova URSS".
Vot de càstig
No obstant això, és conscient que bona part dels grecs no opina el mateix, i tant és així que han acabat col·locant Syriza en segon lloc en una carrera electoral que es presenta decisiva pel futur del país.
"El problema -opina Costas- és que la gent no vota perquè se'ls cregui, és un vot de càstig contra els polítics del PASOK i de Nova Democràcia".
Al seu costat, una amiga seva, la Myrto, s'hi mostra d'acord: "A banda d'això, també pensem que en cas que Tsirpas arribi al poder farà coses diferents a les que ha dit.
Tenim por dels impostos que vol posar a la indústria perquè ara la manca de feina és un problema molt gran aquí, si Syriza posa impostos a les grans indústries aquestes es veuran obligades a marxar a d'altres països on paguin menys taxes.
I això és dolent per a la creació de treball i també pels treballadors".
Tant Costas com Myrto creuen que el programa d'esquerres de Syriza enfonsaria l'economia en un pou sense fons, representaria "la destrucció del sector privat" i per contra s'inflaria novament un sector públic "que és el que va destrossar la nostra economia".
Centenars d'assistents al míting final de Nova Democràcia.
Foto: Joan Antoni Guerrero Vall | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Bona part dels grecs han acabat col·locant Syriza en segon lloc en una carrera electoral que es presenta decisiva pel futur del país el qual viu una forta crisi amb la Unió Europea. Segons alguns votants conservadors, però, la gent no els vota perquè se'ls cregui, sinó com a càstig contra els polítics del PASOK i de Nova Democràcia.",
"a2": "Els conservadors de Nova Democràcia i l'esquerra radical són els dos partits amb opcions de guanyar les eleccions a Grècia, amb la permanència o no a la UE com a un dels punts principals. Tant Konstantinos, un guia turístic grec, com Laia, una jubilada, votaran per Nova Democràcia i asseguren que mantenir-se dins de l'euro seria el millor.",
"a3": "L'arribada al poder del partit d'esquerra radical Syriza provoca el temor de l'electorat de dretes, que dona el seu suport al partit conservador Nova Democràcia i rebutja una sortida de l'euro. Els comicis d'aquest diumenge al país hel·lè tindran un efecte decisiu en la relació del país amb la Unió Europea, que passa per un moment complicat."
},
"extractive": {
"a1": "Amb tot, però, el discurs del líder conservador, Antonis Samaràs, sobre els perills que pot suposar l'arribada de Syriza al poder han quallat en un electorat que tem un retrocés encara més accelerat en l'economia del país per l'aplicació de receptes d'esquerra que consideren ineficients.\nSi els portaveus de Nova Democràcia han repetit aquests dies la idea que Tsirpas i la seva gent representen el perill d'una nova Unió Soviètica a Grècia , al carrer, aquest discurs és sostingut també per la base dels conservadors.\nCostas és un jove que votarà per Samaràs i es mostra convençut sobre quina és, ara per ara, la millor opció per al país, allunyada de qualsevol nostàlgia comunista: \"Tenim l'esperança que guanyi Nova Democràcia perquè Grècia pertany a Europa i Syriza no està focalitzada en posar el país en aquesta direcció.\n\"El problema -opina Costas- és que la gent no vota perquè se'ls cregui, és un vot de càstig contra els polítics del PASOK i de Nova Democràcia\".",
"a2": "\"D'acord, hem gastat per damunt de les nostres possibilitats, d'això n'hem après la lliçó, però ara el que necessitem és que Europa ens doni una segona oportunitat\", afirma Konstantinos, un guia turístic grec, que afirma amb convenciment que votarà pels conservadors de Nova Democràcia.\nAmb tot, però, el discurs del líder conservador, Antonis Samaràs, sobre els perills que pot suposar l'arribada de Syriza al poder han quallat en un electorat que tem un retrocés encara més accelerat en l'economia del país per l'aplicació de receptes d'esquerra que consideren ineficients.\nSi els portaveus de Nova Democràcia han repetit aquests dies la idea que Tsirpas i la seva gent representen el perill d'una nova Unió Soviètica a Grècia , al carrer, aquest discurs és sostingut també per la base dels conservadors.\nCostas és un jove que votarà per Samaràs i es mostra convençut sobre quina és, ara per ara, la millor opció per al país, allunyada de qualsevol nostàlgia comunista: \"Tenim l'esperança que guanyi Nova Democràcia perquè Grècia pertany a Europa i Syriza no està focalitzada en posar el país en aquesta direcció.",
"a3": "\"D'acord, hem gastat per damunt de les nostres possibilitats, d'això n'hem après la lliçó, però ara el que necessitem és que Europa ens doni una segona oportunitat\", afirma Konstantinos, un guia turístic grec, que afirma amb convenciment que votarà pels conservadors de Nova Democràcia.\nAmb tot, però, el discurs del líder conservador, Antonis Samaràs, sobre els perills que pot suposar l'arribada de Syriza al poder han quallat en un electorat que tem un retrocés encara més accelerat en l'economia del país per l'aplicació de receptes d'esquerra que consideren ineficients.\nSi els portaveus de Nova Democràcia han repetit aquests dies la idea que Tsirpas i la seva gent representen el perill d'una nova Unió Soviètica a Grècia , al carrer, aquest discurs és sostingut també per la base dels conservadors.\nTant Costas com Myrto creuen que el programa d'esquerres de Syriza enfonsaria l'economia en un pou sense fons, representaria \"la destrucció del sector privat\" i per contra s'inflaria novament un sector públic \"que és el que va destrossar la nostra economia\"."
},
"extreme": {
"a1": "Votants de Nova Democràcia creuen que el programa d'esquerres de Syriza enfonsaria l'economia grega si aquest guanyés les eleccions.",
"a2": "Les votacions a Grècia, en situació de crisi, estaran entre els conservadors de Nova Democràcia i l'esquerra radical.",
"a3": "Els votants de Nova Democràcia veuen les polítiques d’esquerra de Syriza com un perill per a l’economia de Grècia."
}
} |
|
103 | Els informes del congrés dels EUA que legitimen la DUI a Catalunya, en català | Un informe remarca que Catalunya cercarà el reconeixement internacional 'd'acord amb la voluntat del seu poble' i no pas 'd'acord amb les disposicions de la constitució espanyola' | La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre a mitjan març tres informes sobre l’autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol ‘La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional‘.
Hi van intervenir tres ponents: Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan Vejvoda.
La sessió va ser presidida pel president del Comitè d’Afers Europeus del congrés, el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, que el mes de setembre passat ja va convidar una delegació oficial del govern català a explicar el procés d’independència.
Del cas català, en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar molt incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea.
Williams és professor de l’American University i fundador de Public International Law & Policy Group.
Ha assessorat el govern dels Estats Units sobre la creació de nous estats, com ara els sorgits de la desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia, i també governs de diversos continents, entre els quals Kossove, Montenegro i Sudan del Sud, tant en processos de pau com en la redacció de la primeres constitucions.
La manca de coherència de la UE en complica l’aproximació al cas català
En la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria ‘el reconeixement internacional d’acord amb la voluntat del seu poble i no pas d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’.
Invocà tot seguit la sentència de la Cort Internacional sobre Kossove i recordà que no hi havia cap precepte de la llei internacional que pogués prohibir una declaració unilateral d’independència.
En aquest punt, va criticar la manca d’una ‘aproximació coherent i cohesiva’ de la Unió Europea als moviments d’autodeterminació.
Mancança que, segons ell, portarà a una situació difícil en el cas català, perquè, tal com s’ha comportat fins ara la Unió, si accepta de reconèixer Catalunya repercutirà en l’interior de diversos estats, però si no ho accepta ‘es crearà un conflicte latent a Europa que apartarà capital polític i recursos econòmics d’una Espanya afeblida’.
Malgrat això, el professor Williams avisa que no reconèixer Catalunya seria ‘extremadament difícil de justificar’ per part dels estats que formen l’actual Unió Europea, molts dels quals no eren independents fa vint-i-cinc anys.
Abandonar l’actual política a favor de l’status quo de les fronteres
La intervenció de Williams, més enllà del cas català, se centrà en la proposta d’un model de gestió per part dels Estats Units dels casos d’autodeterminació.
Segons ell, els Estats Units haurien d’abandonar la ‘política que només emfasitza l’estabilitat i l’status quo de les actuals fronteres’ en favor d’una política més oberta a l’autodeterminació, però alhora regulada, que va anomenar ‘de sobirania guanyada’.
Això significa que els processos d’independència haurien de sotmetre’s a unes regulacions i a uns pactes per tal d’evitar tensió i violència entre els estats.
La intervenció de Jason Sorens, en una aproximació més teòrica, va concloure que una vegada un estat es declari independent els Estats Units no tenen cap més remei que definir-se, i va proposar de fer-ho ‘sense tenir en compte només els interessos de l’estat del qual s’ha separat el nou estat, sinó també els d’aquest nou estat i els efectes de la secessió en la política regional’.
Sorens va posar en relleu que com més oberta és l’actitud del govern central menys perill hi ha de violència i tensió.
I va contraposar exemples com el danès (que autoritza explícitament el dret d’independència de Grenlàndia i les illes Fèroe) amb l’espanyol.
Pel que fa a la tercera intervenció, d’Ivan Veijvoda, es va centrar en els mecanismes per a assegurar l’acord entre les parts i va posar un èmfasi especial en els referèndums del Quebec i Escòcia.
Us oferim els tres documents traduïts al català amb l’autorització dels autors.
Són traduccions no oficials.
Paul R. Williams:
El document vegeu el PDF
Jason Sorens:
El document vegeu el PDF
Ivan Vejvoda:
El document vegeu el PDF | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En una sessió convocada sota el títol \"La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional\", Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan Vejvoda van debatre l'autodeterminació al món. Williams va tractar la qüestió de Catalunya, va recordar que no hi ha cap llei internacional que prohibeixi una DUI i va criticar la manca de suport d'Europa.",
"a2": "Debat a La Cambra de Representants dels Estats Units sobre l'autodeterminació al món. Un dels casos que es van analitzar va ser el de la independència de Catalunya. En aquest sentit, Paul R. Williams, professor de l'American University, va criticar l'actuació de la Unió Europea i va advertir que es podria causar un conflicte a Europa.",
"a3": "A mitjan març, la Cambra de Representants dels Estats Units va debatre tres informes sobre l'autodeterminació al món presentats per Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan Vejvoda. Williams, professor de l'American University, va ser qui va posar especial atenció al cas català, criticant la manca d'una aproximació coherent i cohesiva de la Unió Europea als moviments independentistes."
},
"extractive": {
"a1": "Del cas català, en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar molt incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea.\nHa assessorat el govern dels Estats Units sobre la creació de nous estats, com ara els sorgits de la desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia, i també governs de diversos continents, entre els quals Kossove, Montenegro i Sudan del Sud, tant en processos de pau com en la redacció de la primeres constitucions.\nEn la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria ‘el reconeixement internacional d’acord amb la voluntat del seu poble i no pas d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’.\nLa intervenció de Jason Sorens, en una aproximació més teòrica, va concloure que una vegada un estat es declari independent els Estats Units no tenen cap més remei que definir-se, i va proposar de fer-ho ‘sense tenir en compte només els interessos de l’estat del qual s’ha separat el nou estat, sinó també els d’aquest nou estat i els efectes de la secessió en la política regional’.",
"a2": "La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre a mitjan març tres informes sobre l’autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol ‘La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional‘.\nDel cas català, en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar molt incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea.\nEn la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria ‘el reconeixement internacional d’acord amb la voluntat del seu poble i no pas d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’.\nLa intervenció de Jason Sorens, en una aproximació més teòrica, va concloure que una vegada un estat es declari independent els Estats Units no tenen cap més remei que definir-se, i va proposar de fer-ho ‘sense tenir en compte només els interessos de l’estat del qual s’ha separat el nou estat, sinó també els d’aquest nou estat i els efectes de la secessió en la política regional’.",
"a3": "La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre a mitjan març tres informes sobre l’autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol ‘La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional‘. \nDel cas català, en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar molt incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea.\nEn la compareixença al congrés, Williams va assegurar que si Catalunya proclamava la independència cercaria ‘el reconeixement internacional d’acord amb la voluntat del seu poble i no pas d’acord amb les disposicions de la constitució espanyola’.\nSegons ell, els Estats Units haurien d’abandonar la ‘política que només emfasitza l’estabilitat i l’status quo de les actuals fronteres’ en favor d’una política més oberta a l’autodeterminació, però alhora regulada, que va anomenar ‘de sobirania guanyada’."
},
"extreme": {
"a1": "Williams alerta que no reconèixer Catalunya seria \"extremadament difícil de justificar\" per part dels estats que formen l’actual Unió Europea.",
"a2": "La Cambra de Representants dels Estats Units debat sobre l'autodeterminació al món, el cas català és un dels protagonistes.",
"a3": "La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre sobre l’autodeterminació al món, Catalunya en va ser un dels exemples."
}
} |
685 | Rajoy ‘no sap’ si el PP és investigat | El candidat del PP considera que els casos de corrupció que esquitxen el partit no han de dificultar un pacte amb Ciutadans | En tot cas ha defensat la possible innocència de l’exalcaldessa de València, Rita Barberà, que ‘no està acusada de res ni ningú l’ha cridat a declarar en cap condició’.
Per tant ha demanat ‘una mica de mesura’ en les acusacions perquè a ell ‘no li consta que a Rita Barberà se l’acusés de res’.
Amb tot ha afirmat que ‘qualsevol’ persona del PP implicada en un cas de corrupció serà ‘immediatament’ apartada del partit, i ha admès que ‘francament no sap’ si el PP tindrà algun ‘disgust més’ –en les termes de la pregunta d’Ana Rosa- els pròxims dies.
Pel que fa a les negociacions per a la investidura, ha afirmat que l’aposta de Felipe González de formar un govern del PP i C’s amb l’abstenció del PSOE és possible però ell considera que ‘com més estable sigui el govern millor’ perquè dotaria de ‘més estabilitat’ el país.
En aquest sentit ha recordat que Alemanya i Àustria tenen governs de coalició i ha advertit que en endavant l’Estat podria entrar en una etapa llarga sense majories on caldrà pactar.
Descarta fer un pas al costat
El president espanyol ha descartat les ‘especulacions d’enginyeria’ que apunten a la possibilitat que ell s’aparti de la candidatura.
‘Si se’n va el primer podria anar-se’n el segon, el tercer o el quart’, ha dit Rajoy, que ha apuntat que segons el seu criteri la seva marxa seria trair els votants que l’han elegit.
També ha apuntat que si es repeteixen les eleccions ‘demanarà al seu partit’ que vol ‘ser el candidat’ perquè pot presentar ‘un bon balanç de legislatura’.
‘Crec que estic en condicions que en els pròxims 4 anys puguem tenir un creixement econòmic’, ha sentenciat.
Ha insistit en la necessitat d’una gran coalició amb PSOE i C’s perquè els ciutadans ‘no han donat majoria a ningú’ i cal que s’entenguin ‘el primer, el segon i el quart partit’ perquè ‘som partits que coincidim en grans qüestions com la unitat d’Espanya i podem fer coses junts’ i cal donar un missatge que ‘seguim treballant en la recuperació de l’economia’.
Disposat a negociar
En tot cas ha insistit que ell no està disposat a parlar sobre la unitat d’Espanya, la lluita antiterrorista i la pertinença a l’euro.
A partir d’aquí, sí estaria disposat a parlar d’altres qüestions, perquè ‘un pacte és cedir’.
Com a exemple, la reforma laboral –que ha defensat aferrissadament però ha citat en aquest capítol-, la Llei de seguretat ciutadana i la LOMCE, tres lleis que considera enormement positives però que, segons ha admès, podrien ser objecte de negociació de cara a un acord.
Acords amb el PSOE a les comunitats autònomes
També ha apuntat que un hipotètic acord amb el PSOE es podria ampliar a les comunitats autònomes i els grans ajuntaments per garantir la ‘governabilitat’.
‘El PP també estaria disposat a això’ perquè ‘entrem en una etapa de grans consensos’ i cal que ‘els grans partits es posin d’acord’ i atorguin ‘estabilitat’.
‘Aquest acord nacional també podria buscar alguna forma d’entesa als diferents llocs’, ha dit davant la possibilitat que el PSOE perdi el suport de Podem en aquests punts.
En aquest marc, ha assegurat que malgrat que existeix la ‘possibilitat’ que el rei designi a una tercera persona com a candida a president del govern espanyol –és a dir, ni a ell ni a Sánchez- ell considera que cal ‘respectar a la gent’ que han votat els dos líders.
Les operacions ‘d’enginyeria’, segons Rajoy, han portat a que tres països europeus hagin tingut presidents que no ha votat ningú i a ell ‘aquest model no li agrada’.
No ha volgut valorar les possibilitats que s’obren al Comitè Federal del PSOE d’aquest dissabte però sí que ha lamentat que Sánchez només hagi accedit a reunir-se amb ell en una ocasió, i per dir-li que no volia negociar amb el PP.
Actualment, ha afirmat, no hi ha contactes.
També ha justificat que declinés assistir a la sessió d’investidura perquè ‘no tenia cap possibilitat de ser elegit president’ i ‘sense els vots o l’abstenció del PSOE no puc ser elegit.
Segons Rajoy va fer ‘el més lògic’ perquè ‘no té cap sentit que digui als més de set milions de persones que van confiar en nosaltres que aniré allà a ser derrotat’.
Conversa amb el fals Puigdemont
També ha parlat de la conversa amb el fals Puigdemont que va mantenir la setmana passada.
Una situació, ha dit, que ‘va servir perquè alguna get s’assabentés d’algunes coses’ perquè al seu entendre demostrava la disponibilitat a parlar amb el president de la Generalitat i reunir-s’hi en un termini de 24 hores. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Rajoy ha demanat mesura respecte al cas de Barberà perquè no li consta que hi hagi hagut acusacions en el seu partit i ha afirmat que qualsevol persona del PP implicada en un cas de corrupció serà immediatament apartada del partit. El president espanyol ha insistit en la necessitat d’una gran coalició amb PSOE i C’s per manca d'una majoria absoluta.",
"a2": "El president d'Espanya, Mariano Rajoy, ha descartat apartar-se de la candidatura i ha afirmat que està disposat a negociar un pacte amb C's i a cedir en alguns temes, com per exemple la reforma laboral, la llei de seguretat ciutadana i la LOMCE. A més, ha assegurat que qualsevol membre del partit implicat en un cas de corrupció seria apartat.",
"a3": "El líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha defensat la presumpció d’innocència de Rita Barberà i ha assegurat que desconeix si el partit serà acusat de més casos de corrupció pròximament. Pel que fa a les negociacions d’investidura, ha expressat el seu desig de formar un govern estable, deixant la porta oberta a una gran coalició amb PSOE i Ciutadans."
},
"extractive": {
"a1": "Amb tot ha afirmat que ‘qualsevol’ persona del PP implicada en un cas de corrupció serà ‘immediatament’ apartada del partit, i ha admès que ‘francament no sap’ si el PP tindrà algun ‘disgust més’ –en les termes de la pregunta d’Ana Rosa- els pròxims dies.\nPel que fa a les negociacions per a la investidura, ha afirmat que l’aposta de Felipe González de formar un govern del PP i C’s amb l’abstenció del PSOE és possible però ell considera que ‘com més estable sigui el govern millor’ perquè dotaria de ‘més estabilitat’ el país.\nHa insistit en la necessitat d’una gran coalició amb PSOE i C’s perquè els ciutadans ‘no han donat majoria a ningú’ i cal que s’entenguin ‘el primer, el segon i el quart partit’ perquè ‘som partits que coincidim en grans qüestions com la unitat d’Espanya i podem fer coses junts’ i cal donar un missatge que ‘seguim treballant en la recuperació de l’economia’.\nNo ha volgut valorar les possibilitats que s’obren al Comitè Federal del PSOE d’aquest dissabte però sí que ha lamentat que Sánchez només hagi accedit a reunir-se amb ell en una ocasió, i per dir-li que no volia negociar amb el PP.",
"a2": "Amb tot ha afirmat que ‘qualsevol’ persona del PP implicada en un cas de corrupció serà ‘immediatament’ apartada del partit, i ha admès que ‘francament no sap’ si el PP tindrà algun ‘disgust més’ –en les termes de la pregunta d’Ana Rosa- els pròxims dies.\nPel que fa a les negociacions per a la investidura, ha afirmat que l’aposta de Felipe González de formar un govern del PP i C’s amb l’abstenció del PSOE és possible però ell considera que ‘com més estable sigui el govern millor’ perquè dotaria de ‘més estabilitat’ el país.\nHa insistit en la necessitat d’una gran coalició amb PSOE i C’s perquè els ciutadans ‘no han donat majoria a ningú’ i cal que s’entenguin ‘el primer, el segon i el quart partit’ perquè ‘som partits que coincidim en grans qüestions com la unitat d’Espanya i podem fer coses junts’ i cal donar un missatge que ‘seguim treballant en la recuperació de l’economia’.\nNo ha volgut valorar les possibilitats que s’obren al Comitè Federal del PSOE d’aquest dissabte però sí que ha lamentat que Sánchez només hagi accedit a reunir-se amb ell en una ocasió, i per dir-li que no volia negociar amb el PP.",
"a3": "Amb tot ha afirmat que ‘qualsevol’ persona del PP implicada en un cas de corrupció serà ‘immediatament’ apartada del partit, i ha admès que ‘francament no sap’ si el PP tindrà algun ‘disgust més’ –en les termes de la pregunta d’Ana Rosa- els pròxims dies.\nHa insistit en la necessitat d’una gran coalició amb PSOE i C’s perquè els ciutadans ‘no han donat majoria a ningú’ i cal que s’entenguin ‘el primer, el segon i el quart partit’ perquè ‘som partits que coincidim en grans qüestions com la unitat d’Espanya i podem fer coses junts’ i cal donar un missatge que ‘seguim treballant en la recuperació de l’economia’.\nTambé ha apuntat que un hipotètic acord amb el PSOE es podria ampliar a les comunitats autònomes i els grans ajuntaments per garantir la ‘governabilitat’.\nLes operacions ‘d’enginyeria’, segons Rajoy, han portat a que tres països europeus hagin tingut presidents que no ha votat ningú i a ell ‘aquest model no li agrada’."
},
"extreme": {
"a1": "Rajoy no té constància de corrupcions en el seu partit i desconeix si el PP tindrà algun disgust més.",
"a2": "Mariano Rajoy afirma que apartaria del PP a qualsevol persona del partit que estigués implicada en un cas de corrupció.",
"a3": "Mariano Rajoy defensa la presumpció d’innocència de Rita Barberà i contempla una gran coalició amb PSOE i Ciutadans."
}
} |
1,092 | Torra manté el llaç groc al Palau de la Generalitat i recorre l'ultimàtum de la Junta Electoral | El Govern seguirà els consells del Síndic de Greuges sobre l'exigència de retirada de símbols i indica que hi ha l'acord dels membres de l'executiu per tal d'actuar igual en cada conselleria | El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit mantenir la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau.
Així ho ha comunicat en la reunió d'aquest dimarts, en la qual s'ha expressat la voluntat que totes les conselleries actuïn de la mateixa manera.
Es presentaran al·legacions a la Junta Electoral Central (JEC), sense descartar anar al Tribunal Suprem, i hi haurà reunions amb el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, per tal que emeti recomanacions sobre què fer en aquest cas.
Ribó ha rebut l'encàrrec d'elaborar un informe sobre la qüestió, que el Govern considerarà vinculant.
Així ho ha detallat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu.
Davant la possibilitat que s'obri un procés contra Torra, ha indicat que encara no es troben en aquest "escenari".
Aquesta serà l'última roda de premsa d'Artadi com a portaveu del Govern, ja que abandonarà el càrrec abans de diumenge juntament amb la consellera de Cultura, Laura Borràs, arran del salts que faran a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona i al Congrés.
"El president no ha donat cap ordre", ha apuntat Artadi en referència als consellers.
"Hi haurà coordinació entre les seus centrals, on hi ha els despatxos dels titulars de cada Departament.
Ens volem estalviar el que pot acabar sent un soroll innecessari amb una decisió que compartim tots", ha insistit l'encara consellera de la Presidència, que serà substituïda en els propers dies per Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga.
— Govern.
Generalitat (@govern) 19 de març de 2019
En tot cas, però, Artadi ha assenyalat que qualsevol persona de l'administració que rebi un requeriment tindrà "llibertat" per decidir si retirar els llaços o no.
La idea és tenir "màxima coordinació" entre segons nivells de la Generalitat i entre cada conselleria i els serveis territorials.
De moment, els llaços grocs segueixen sent exhibits a les tretze seus dels tretze departaments de l'administració catalana.
Tècnicament, segons Artadi, el termini per despenjar la pancarta acabava a les 14.33 d'aquest migdia.
Via oberta per a conseqüències penals
La Junta Electoral va emetre una resolució en la qual va donar 24 hores a Torra per retirar els llaços grocs dels edificis públics i el va advertir de les conseqüències "administratives i penals" de no acatar l'ordre.
Una de les opcions que l'organisme pot activar si el president persisteix en la posició és la de derivar el cas a la Fiscalia, que al seu torn podria iniciar un procés penal per desobediència.
Una via que ja estan reclamant, des de fa dies, tant el PP com Ciutadans.
De moment, els magistrats de la JEC han evitat obrir el camí de l'expedient sancionador per incompliment de la llei electoral, que estableix sancions de 300 a 3.000 euros.
En les al·legacions presentades divendres de la setmana passada, Torra va assenyalar que el llaç groc era "concordant" amb el principi de neutralitat.
També va indicar que aquest tipus de símbol no es pot identificar amb una formació política concreta, i va recordar que el llaç té significat diferents en funció del país on es fa servir.
Debat intern
En plena cursa electoral, ni Junts per Catalunya (JxCat) ni ERC volen carregar amb el possible desgast que pot suposar aparèixer com el responsable de cedir en la retirada dels llaços.
Segons fonts coneixedores de la situació consultades per NacióDigital, hi ha un sector del Govern que és partidari de retirar els llaços i, al mateix temps, respondre amb ironia per assenyalar l'absurditat de la situació substituint-los per qualsevol altre element que sigui de color groc.
S'han valorat alternatives de portes endins.
Dirigents coneixedors de la situació també adverteixen que no retirar els llaços pot derivar en una situació incòmoda per a l'executiu català que pot ser contraproduent: la imatge dels Mossos retirant-los.
"Seguir gesticulant amb símbols no ens aporta res", sostenen alguns dels consultats, tot i que aquesta posició no és ni molt menys unànime dins l'executiu.
La decisió, en tot cas, té un alt component personal en el cas de Torra, que és a qui es dirigeix personalment la resolució de la Junta. | [
"eleccions espanyoles 28-a"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest dimarts Quim Torra ha afirmat que no despenjarà les pancartes amb els llaços grocs del Palau. La Junta Electoral Central ha presentat al·legacions. Segons Artadi, s’havien de despenjar avui a les 14:33. Si s’adverteix a la Fiscalia, es podria iniciar un procés penal per desobediència, fet que reclamen el PP i Ciutadans. ",
"a2": "Quim Torra, el president de la Generalitat, ha decidit que no retirarà la pancarta amb el llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat. La Junta Electoral va resoldre que li donava un marge de 24 hores per a retirar-la, advertint-lo de les possibles conseqüències. No hi ha unanimitat en aquest tema en el si del Govern.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, manté el llaç groc al Palau i presenta al·legacions després que la JEC amenacés que si no es retiraven els llaços grocs dels edificis públics podria considerar-se desobediència. Artadi assegura que qui rebi un requeriment podrà decidir si retirar-los o no. També es contempla l'opció de canviar els llaços per altres elements grocs."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit mantenir la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau. \nEs presentaran al·legacions a la Junta Electoral Central (JEC), sense descartar anar al Tribunal Suprem, i hi haurà reunions amb el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, per tal que emeti recomanacions sobre què fer en aquest cas. \n\"Ens volem estalviar el que pot acabar sent un soroll innecessari amb una decisió que compartim tots\", ha insistit l'encara consellera de la Presidència, que serà substituïda en els propers dies per Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga. \nTècnicament, segons Artadi, el termini per a despenjar la pancarta acabava a les 14.33 d'aquest migdia.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit mantenir la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau.\nRibó ha rebut l'encàrrec d'elaborar un informe sobre la qüestió, que el Govern considerarà vinculant.\nDe moment, els llaços grocs segueixen sent exhibits a les tretze seus dels tretze departaments de l'administració catalana.\nLa Junta Electoral va emetre una resolució en la qual va donar 24 hores a Torra per a retirar els llaços grocs dels edificis públics i el va advertir de les conseqüències \"administratives i penals\" de no acatar l'ordre.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit mantenir la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau. \nUna de les opcions que l'organisme pot activar si el president persisteix en la posició és la de derivar el cas a la Fiscalia, que al seu torn podria iniciar un procés penal per desobediència. \nSegons fonts coneixedores de la situació consultades per NacióDigital, hi ha un sector del Govern que és partidari de retirar els llaços i, al mateix temps, respondre amb ironia per assenyalar l'absurditat de la situació substituint-los per qualsevol altre element que sigui de color groc.\nLa decisió, en tot cas, té un alt component personal en el cas de Torra, que és a qui es dirigeix personalment la resolució de la Junta."
},
"extreme": {
"a1": "Torra manté la pancarta dels llaços grocs del Palau tot i les advertències de la Junta Electoral Central.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, no retirarà la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau.",
"a3": "Torra decideix mantenir el llaç groc al Palau i presenta al·legacions a la resolució de la JEC."
}
} |
967 | La defensa de Sànchez, Rull i Turull: ‘Anem a Madrid a lluitar’ | L'advocat Jordi Pina demana els testimonis de Felipe VI, Rajoy, Puigdemont i desenes de ferits de l'1-O | Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull aniran a Madrid a final d’aquest mes de gener o a començament del mes de febrer ‘a lluitar, a defensar-se d’una manera tan contundent que esperem avergonyir aquells que els acusen d’uns fets tan greus’.
Així ho ha explicat l’advocat de tots tres, Jordi Pina, en la presentació de l’escrit de defensa que han lliurat al Tribunal Suprem espanyol.
‘És l’escrit de defensa més ignominiós i dur de la meva vida professional’, ha confessat Pina.
Tots tres han demanat de parlar en català, en dos moments: en la seva declaració judicial i en l’acte de l’última paraula.
I volen que la declaració sigui traduïda simultàniament, i no consecutivament.
Els escrits de tots tres són extensos, d’entre cent i cent cinquanta pàgines, i tenen uns denominadors comuns que l’advocat ha exposat: ‘Denunciarem que és un judici contra les urnes, contra la democràcia i contra drets elementals dels ciutadans d’un país que vol ser demòcrata.’
Un segon aspecte, segons Pina, que és el fet que des del 2010, amb la sentència del TC contra l’estatut fins a l’1-O ‘els ciutadans han empès els nostres dirigents i els polítics a arribar fins al punt màxim de l’1-O a fer un referèndum per a decidir el futur polític de Catalunya’.
I un tercer, que es basa en el fet que no es penedeixen de res, que no defugen cap de les decisions que van prendre ni de les accions que van dur a terme la tardor del 2017.
‘No defugen res del que han fet, els meus clients.
Les conviccions polítiques, la ideologia independentista de tots tres estan intactes.
No s’avergonyeixen de res del que han fet.’
Els escrits combinen una dimensió més tècnica, de dades, que evidencien que l’actuació de Sánchez, Rull i Turull no pot encaixar de cap manera amb el tipus penal de la rebel·lió, amb una dimensió més política, de denúncia de vulneració de drets i d’una interpretació abusiva del dret per part de la justícia espanyola que fa que tots ells siguin tancats a la presó.
‘Tots tres estan ferms, dignes, i volen explicar a tot el món el que ha passat en aquest país.
Volem transmetre a tothom que això mai pot ser sancionat amb les penes que les acusacions demanen.’
L’estratègia de defensa que planteja Pina amb els seus tres clients és semblant, però també tindrà matisos diferents, perquè d’una banda Jordi Turull i Josep Rull eren membres del govern, i d’una altra ‘el Jordi Sànchez que jo defenso’, diu Pina, ‘és el president de l’ANC’.
Ha posat l’accent en el fet que hi hagi dos dirigents de la societat civil empresonats i acusats per uns fets violents que no van existir, Sànchez i Cuixart.
‘Avui es judicialitza dues persones que són el reflex de milions de persones que surten al carrer.
Sánchez és un líder social que defensa una sèrie de valors.’
Els testimonis: Felipe VI, Rajoy, Puigdemont
Jordi Pina ha confirmat que entre la llista de testimonis que demanen per al judici hi ha Felipe VI, o bé el cap de la casa reial, pel fet que el rei espanyol està exempt de comparèixer en un tribunal.
‘No és és cap revenja.
És fruit de l’escrit acusació de la fiscalia, que a les planes 120 i 121 relata com a element de tipus penal de la rebel·lió el discurs del rei del 3 d’octubre.
Considerem legítim demanar-lo.
Volem que ens expliqui les absències que hi ha en aquell discurs.
També han demanat el testimoni de Mariano Rajoy, per la seva responsabilitat en la repressió de l’1-O, i el de Carles Puigdemont, que Pina el considera fonamental.
Vol que pugui venir a declarar físicament, o en tot cas que se’n permeti la declaració per vídeoconferència mitjançant els tribunals belgues.
I han citat a declarar mig centenar de ciutadans anònims, víctima de la violència policíaca de l’1-O.
‘El fiscal va demanar que declaressin guàrdies civils i policies que deien que havien estat lesionats.
Nosaltres hem fet una mostra de cinquanta persones que ens podran explicar què es va viure a Catalunya aquell dia.’
A més, citen el major Trapero i la intendent Laplana, si bé entenen que per la seva condició d’investigats es poden negar a respondre algunes preguntes.
Vegeu ací els escrits de defensa de Josep Rull:
De Jordi Turull:
I de Jordi Sànchez: | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull es desplaçaran a Madrid per a reivindicar i lluitar contra aquells que els acusen de fets tan greus. Pina afirma que és un escrit de defensa molt dur i que ells havien demanat parlar català en les seves intervencions. Denuncien que el judici és contra les urnes i la democràcia.",
"a2": "La defensa de Sánchez, Turull i Rull, que desenvoluparà Pina, té arguments comuns a tots tres. El primer: és un judici contra la democràcia; el segon: des del 2010, quan l'estat va retallar l'Estatut català, fins a l'1-O, els ciutadans han empès els polítics a fer un referèndum, i el tercer és que no es penedeixen cap dels tres.",
"a3": "Pina, la defensa de Sànchez, Turull i Rull, ha lliurat un escrit de defensa al TS. Volen demostrar que és un judici contra la democràcia i contra els drets dels ciutadans i que no es penedeixen de res. Demanen parlar en català en dos moments concrets i també sol·liciten el testimoni dels ferits de l'1-O, el rei, Rajoy i Puigdemont."
},
"extractive": {
"a1": "Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull aniran a Madrid a final d’aquest mes de gener o a començament del mes de febrer \"per a lluitar, defensar-se d’una manera tan contundent que esperem avergonyir aquells que els acusen d’uns fets tan greus\". \n\"És l’escrit de defensa més ignominiós i dur de la meva vida professional\", ha confessat Pina. \nDenunciarem que és un judici contra les urnes, contra la democràcia i contra drets elementals dels ciutadans d’un país que vol ser demòcrata.\nUn segon aspecte, segons Pina, que és el fet que des del 2010, amb la sentència del TC contra l’estatut fins a l’1-O, \"els ciutadans han empès els nostres dirigents i els polítics a arribar fins al punt màxim de l’1-O a fer un referèndum per a decidir el futur polític de Catalunya\". ",
"a2": "\"Denunciarem que és un judici contra les urnes, contra la democràcia i contra drets elementals dels ciutadans d’un país que vol ser demòcrata\".\nUn segon aspecte, segons Pina, que és el fet que des del 2010, amb la sentència del TC contra l’estatut fins a l’1-O, \"els ciutadans han empès els nostres dirigents i els polítics a arribar fins al punt màxim de l’1-O a fer un referèndum per a decidir el futur polític de Catalunya\".\n\"No és cap revenja. És fruit de l’escrit acusació de la fiscalia, que a les planes 120 i 121 relata com a element de tipus penal de la rebel·lió el discurs del rei del 3 d’octubre\". \nI han citat a declarar mig centenar de ciutadans anònims, víctima de la violència policíaca de l’1-O.",
"a3": "Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull aniran a Madrid a final d’aquest mes de gener o a començament del mes de febrer \"per a lluitar, defensar-se d’una manera tan contundent que esperem avergonyir aquells que els acusen d’uns fets tan greus\".\nEls escrits de tots tres són extensos, d’entre cent i cent cinquanta pàgines, i tenen uns denominadors comuns que l’advocat ha exposat: \"Denunciarem que és un judici contra les urnes, contra la democràcia i contra drets elementals dels ciutadans d’un país que vol ser demòcrata\".\nI un tercer, que es basa en el fet que no es penedeixen de res, que no defugen cap de les decisions que van prendre ni de les accions que van dur a terme la tardor del 2017. \nEls escrits combinen una dimensió més tècnica, de dades, que evidencien que l’actuació de Sánchez, Rull i Turull no pot encaixar de cap manera amb el tipus penal de la rebel·lió, amb una dimensió més política, de denúncia de vulneració de drets i d’una interpretació abusiva del dret per part de la justícia espanyola que fa que tots ells siguin tancats a la presó."
},
"extreme": {
"a1": "Sànchez, Turull i Rull aniran a Madrid a defensar i lluitar contra aquells que els acusen de coses tan greus.",
"a2": "Jordi Pina, que defensarà a Madrid a Sánchez, Turull i Rull, explica la defensa que esgrimirà.",
"a3": "L'advocat de Sànchez, Turull i Rull presenta l'escrit de defensa amb el qual lluitaran a Madrid contra les acusacions."
}
} |
1,706 | La Generalitat estudia com revertir el contracte amb Ferrovial pel rastreig del coronavirus | El vicepresident Aragonès no quantifica quina seria la indemnització per a l'empresa en cas de rescissió: "Dependrà de les figures jurídiques" | La sala Torres Garcia ha estat l'escenari, aquest dimarts, de la primera reunió presencial del Govern des del 10 de març.
Va ser l'última vegada que el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la resta de membres del Govern van veure's les cares en directe just abans que l'evolució de la pandèmia derivés cap al confinament.
Després de la reunió han comparegut tres consellers -Aragonès, Meritxell Budó (Presidència) i Àngels Chacón (Empresa i Coneixement)- en tres faristols separats per plaques de vidres i amb tres paraules inscrites: distància, mans i mascareta.
La "nova normalitat" ja ha arrencat a Palau.
"Han estat dies difícils", ha constatat Budó.
Una de les polèmiques que han sobrevolat l'executiu en les últimes hores ha estat el contracte de la Generalitat amb Ferrovial per valor de 17 milions d'euros per al rastreig de contactes del coronavirus.
Aragonès ha apuntat que la voluntat és "canviar" aquesta fórmula de rastreig, i una possible indemnització dependrà de les "figures jurídiques" que es facin servir per rescindir-lo.
El vicepresident no ha volgut aclarir si aquest cap de setmana Torra li va demanar que revertís el contracte amb la companyia.
Un contracte que ha generat tensions dins del Govern i també amb el sector, que s'hi ha posicionat en contra, com van fer el Col·legi de Metges de Barcelona i el Sindicat d'Infermeres de Catalunya.
ERC, després de la reunió de l'executiva d'ahir, va assenyalar que ja s'estava treballant en rescindir l'acord amb Ferrovial.
En clau de recursos pressupostaris, Budó no ha donat detalls de la retribució extra per als sanitaris, que es concretarà aquesta setmana i tindrà fons superiors a 45 milions d'euros, tal com va detallar ahir al vespre NacióDigital.
La situació general no és senzilla per alguns sectors com el turisme, que aglutina el 24% dels treballadors afectats per un ERTO, que pateix les conseqüències de la frenada absoluta en la mobilitat i que suposa -només en turistes estrangers- 21.000 milions l'any.
És per això que, segons ha explicat Aragonès, que el Govern ha decidit congelar la taxa turística per aquest 2020, de manera que l'augment previst s'activarà el 2021.
En aquest sentit, segons ha detallat la portaveu de l'executiu, Torra ha demanat a les conselleries que elaborin plans de contingència de cara als propers mesos en cas que hi hagi "brots, rebrots o una segona onada".
"Cal que estiguem tots preparats, amb el material i l'estructura necessària", ha assenyalat Budó.
En l'última compareixença davant la comissió de Salut, la consellera Vergés ja va apuntar que es treballa per comprar material de cara a la tardor per si hi ha rebrots.
Una altra de les qüestions que s'han tractat al consell executiu és la demanda de més recursos a l'Estat per fer front a la crisi econòmica -Torra va demanar 15.000 milions d'euros a Pedro Sánchez en la reunió de líders autonòmics amb el president espanyol de diumenge passat- i la de gestionar l'ingrés mínim vital des de Catalunya.
"També volem que s'acabi amb la inseguretat dels ERTO", ha apuntat Budó, que ha lamentat que encara hi ha ciutadans que no han cobrat la prestació estatal.
coronavirus: FAQS
Què es pot fer i què no en aquests moments a Catalunya
122 preguntes amb resposta sobre la situació actual, tant pels que ja estan a la fase 3 com pels que es troben a la fase 2
coronavirus
MAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries
Tot Catalunya està ja en fase 3
coronavirus
Compleixes amb els requisits per rebre l'ingrés mínim vital?
Comprova-ho aquí
La prestació es podrà sol·licitar a partir del 15 de juny
coronavirus
VÍDEO Com fer una mascareta casolana amb filtre per a grans i petits
Una mascareta fàcil de confeccionar que pot servir tant per prevenir el contagi com per aïllar de la pols
coronavirus
Passejar en grup o seure en una terrassa: tot el que es pot fer en fase 1
L'obertura de piscines amb cita prèvia per a la pràctica esportiva és una de les novetats
coronavirus
Platges, escoles, centres comercials i interior dels bars (sense barra): tot sobre la fase 2
La segona etapa de la desescalada amplia les trobades a grups de fins a 15 persones i permet reobrir els centres comercials
coronavirus
GRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Salut registra 8 morts més per coronavirus | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El dimarts va tenir lloc la primera reunió del Govern a la sala Torres Garcia. Després, Aragonès, Budó i Chacón han comparegut per a dir que ara el més important és la distància, mans i mascareta. Hi ha hagut la polèmica del contracte de la Generalitat amb Ferrovial per 17 milions d’euros per a rastrejar els contactes del coronavirus.",
"a2": "En la primera reunió presencial del Govern des del passat 10 de març s'han parlat de la possible rescissió del polèmic contracte amb Ferrovial per al rastreig de contactes. S'ha decidit de no augmentar la taxa turística, en deferència a la situació econòmica del sector. També s'ha tractat la demanda de més pressupost a l'Estat per a afrontar la crisi econòmica.",
"a3": "El Govern català s'ha reunit presencialment per primer cop des de l'inici del confinament. Aragonès ha anunciat que la Generalitat rescindirà el contracte amb Ferrovial per al rastreig de contactes del coronavirus, es congelarà la taxa turística per enguany, s'ha demanat més recursos a l'Estat per a fer front a la crisi econòmica i s'ha parlat dels possibles rebrots, entre d'altres."
},
"extractive": {
"a1": "Va ser l'última vegada que el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la resta de membres del Govern van veure's les cares en directe just abans que l'evolució de la pandèmia derivés cap al confinament. \nUna de les polèmiques que han sobrevolat l'executiu en les últimes hores ha estat el contracte de la Generalitat amb Ferrovial per valor de 17 milions d'euros per al rastreig de contactes del coronavirus. \nLa situació general no és senzilla per a alguns sectors com el turisme, que aglutina el 24% dels treballadors afectats per un ERTO, que pateix les conseqüències de la frenada absoluta en la mobilitat i que suposa –només en turistes estrangers– 21.000 milions l'any.\nUna altra de les qüestions que s'han tractat al consell executiu és la demanda de més recursos a l'Estat per a fer front a la crisi econòmica –Torra va demanar 15.000 milions d'euros a Pedro Sánchez en la reunió de líders autonòmics amb el president espanyol de diumenge passat– i la de gestionar l'ingrés mínim vital des de Catalunya. ",
"a2": "La sala Torres Garcia ha estat l'escenari, aquest dimarts, de la primera reunió presencial del Govern des del 10 de març.\nUna de les polèmiques que han sobrevolat l'executiu en les últimes hores ha estat el contracte de la Generalitat amb Ferrovial per valor de 17 milions d'euros per al rastreig de contactes del coronavirus.\nÉs per això que, segons ha explicat Aragonès, el Govern ha decidit congelar la taxa turística per a aquest 2020, de manera que l'augment previst s'activarà el 2021.\nUna altra de les qüestions que s'han tractat al consell executiu és la demanda de més recursos a l'Estat per a fer front a la crisi econòmica –Torra va demanar 15.000 milions d'euros a Pedro Sánchez en la reunió de líders autonòmics amb el president espanyol de diumenge passat– i la de gestionar l'ingrés mínim vital des de Catalunya.",
"a3": "Una de les polèmiques que han sobrevolat l'executiu en les últimes hores ha estat el contracte de la Generalitat amb Ferrovial per valor de 17 milions d'euros per al rastreig de contactes del coronavirus. \nUn contracte que ha generat tensions dins del Govern i també amb el sector, que s'hi ha posicionat en contra, com van fer el Col·legi de Metges de Barcelona i el Sindicat d'Infermeres de Catalunya. ERC, després de la reunió de l'executiva d'ahir, va assenyalar que ja s'estava treballant en rescindir l'acord amb Ferrovial.\nEn l'última compareixença davant la comissió de Salut, la consellera Vergés ja va apuntar que es treballa per a comprar material de cara a la tardor per si hi ha rebrots.\nUna altra de les qüestions que s'han tractat al consell executiu és la demanda de més recursos a l'Estat per a fer front a la crisi econòmica –Torra va demanar 15.000 milions d'euros a Pedro Sánchez en la reunió de líders autonòmics amb el president espanyol de diumenge passat– i la de gestionar l'ingrés mínim vital des de Catalunya. "
},
"extreme": {
"a1": "La Generalitat contracta Ferrovial per 17 milions d'euros per a rastrejar els contactes de la covid-19. ",
"a2": "La primera reunió presencial del Govern des del 10 de març: Ferrovial, i l'IMV, entre d'altres temes sobre la taula.",
"a3": "L'executiu català s'ha tornat a veure les cares per a tractar temes com la reversió del contracte amb Ferrovial."
}
} |
1,803 | Multa de 100 euros per als majors de 6 anys que no portin la mascareta | La normativa s'ha d'aplicar tant a l'aire lliure com en espais públics oberts o tancats encara que hi hagi distància de seguretat i es manté l'exempció de quan es fa esport | La mascareta serà obligatòria en tot moment per a majors de sis anys encara que es puguin mantenir les distàncies de seguretat.
Així ho ha anunciat el Govern de la Generalitat després de la reunió del Procicat.
Tant a l'aire lliure com en els espais públics ja siguin oberts o tancats, la mascareta serà sempre obligatòria.
Amb tot, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que es mantenen exempcions, com ara quan es practica esport.
Tenint present que la mesura entra en vigor aquest mateix dijous, la consellera ha explicat que, en el cas dels estudiants que estan fent la selectivitat, es continuarà com fins ara.
És a dir, amb la mascareta obligatòria quan es desplacin i la possibilitat d'estar sense mentre fan l'examen.
Tampoc es preveuen canvis ni als casals ni a les escoles de cara al curs que ve, ja que entren en la categoria de grups estables.
Aquesta tarda, però, la conselleria en donarà més detalls.
La sanció per no portar mascareta quan és obligatori és de 100 euros i s'aplicaran en base a la llei de seguretat pública.
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
L'endemà del debat parlamentari sobre la gestió del Govern a les residències durant la fase crítica del coronavirus, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control a la cambra, marcada encara per la pandèmia.
En aquest sentit, Torra ja ha avançat que a partir de demà, dijous 9 de juliol, serà obligatori portar mascareta en tot moment, encara que es pugui mantenir la distància social.
Ho aprovarà al llarg del dia d'avui el Procicat, que també detallarà si hi ha excepcions depenent de la situació.
L'objectiu és frenar els contagis i posar fre al "relaxament" que l'executiu veu en part de la ciutadania.
"Si els experts ens ho recomanen, ho farem", ha assenyalat Torra en resposta a Miquel Iceta, primer secretari del PSC.
Durant la sessió de control als consellers, tant els socialistes com el PP han estat crítics amb el paper de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que ja s'estaven rastrejant contactes a Lleida abans que proliferessin els positius.
Les dues primeres preguntes, de la CUP i Catalunya en Comú Podem, han estat crítiques amb el rol del Govern en relació a la situació dels temporers a Lleida.
"Ens neguem a criminalitzar la pagesia i els temporers.
Aquesta no és la causa de tot el que està passant allà.
Aquest missatge el vull deixar clar des de bon inici del debat", ha ressaltat Torra en resposta tant a Natàlia Sànchez, diputada anticapitalista, i Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que també han reclamat explicacions al president sobre el rastreig de contactes de les persones que donen positiu per coronavirus.
Dades: coronavirus
MAPES On es concentren els brots del Segrià i quins hi ha a la resta del país?
L'augment de la mobilitat no incrementa de forma rellevant els contagis fora de Lleida i tan sols n'hi ha algunes petites concentracions al Barcelonès o la Catalunya Central
Estiu 2020
A quins països es pot viatjar aquest estiu?
Molts punts del planeta tenen les fronteres tancades als turistes de l'Estat, que si volen marxar hauran de triar entre una llista força limitada
Tornar a les aules
Pati per torns i menjadors més reduïts: així s'organitzaran les escoles a partir del setembre
L'entrada als centres serà per franges horàries amb intervals de deu minuts i que les famílies hauran d'esperar-se a la porta
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
Coronavirus
Les cicatrius de la pandèmia
El coronavirus lesiona el teixit productiu i obliga a obrir l'aixeta de recursos a costa de l'endeutament mentre es constaten reformes pendents del sistema de salut i afloren tensions polítiques després de tres mesos d'estat d'alarma | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern de la Generalitat ha anunciat que l'ús de la mascareta serà obligatori per a majors de sis anys, tant en espais oberts com tancats. L'objectiu d'aquesta mesura és frenar l'onada de contagis que s'està produint i evitar que els ciutadans es relaxin. Hi hauran algunes excepcions, com la pràctica d'esport o els estudiants fent la selectivitat.",
"a2": "Després d’una reunió amb el Procicat, el govern de la Generalitat ha anunciat que a partir de demà, dijous 9 de juliol, la mascareta serà obligatòria tant en espais oberts com en espais tancats per a tothom major de 6 anys. Hi haurà exempcions, com ara quan es practica esport, i la sanció per no portar-la serà de 100 euros.",
"a3": "El Govern de la Generalitat ha anunciat després de la reunió del Procicat que la mascareta serà obligatòria per a majors de sis anys tant a l'aire lliure com en espais públics tancats, encara que es puguin mantenir les distàncies de seguretat. Es mantenen exempcions, com ara quan es practica esport. La multa per incompliment serà de 100 euros."
},
"extractive": {
"a1": "La mascareta serà obligatòria en tot moment per a majors de sis anys encara que es puguin mantenir les distàncies de seguretat.\nAmb tot, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que es mantenen exempcions, com ara quan es practica esport.\nLa sanció per no portar mascareta quan és obligatori és de 100 euros i s'aplicaran en base a la llei de seguretat pública.\nDurant la sessió de control als consellers, tant els socialistes com el PP han estat crítics amb el paper de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que ja s'estaven rastrejant contactes a Lleida abans que proliferessin els positius.",
"a2": "La mascareta serà obligatòria en tot moment per a majors de sis anys encara que es puguin mantenir les distàncies de seguretat.\nTant a l'aire lliure com en els espais públics ja siguin oberts o tancats, la mascareta serà sempre obligatòria.\nLa sanció per no portar mascareta quan és obligatori és de 100 euros i s'aplicaran en base a la llei de seguretat pública.\nL'objectiu és frenar els contagis i posar fre al \"relaxament\" que l'executiu veu en part de la ciutadania.",
"a3": "La mascareta serà obligatòria en tot moment per a majors de sis anys encara que es puguin mantenir les distàncies de seguretat.\nAixí ho ha anunciat el Govern de la Generalitat després de la reunió del Procicat.\nL'endemà del debat parlamentari sobre la gestió del Govern a les residències durant la fase crítica del coronavirus, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control a la cambra, marcada encara per la pandèmia.\nDurant la sessió de control als consellers, tant els socialistes com el PP han estat crítics amb el paper de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que ja s'estaven rastrejant contactes a Lleida abans que proliferessin els positius."
},
"extreme": {
"a1": "Quim Torra anuncia que la mascareta serà obligatòria a partir de demà en espais tant oberts com tancats.",
"a2": "La Generalitat anuncia que la mascareta serà obligatòria en interiors i exteriors a partir dels 6 anys.",
"a3": "El Govern de la Generalitat anuncia que la mascareta serà obligatòria en tot moment per a majors de sis anys. "
}
} |
2,926 | Marlaska defensa que Policia Nacional i Mossos actuen amb "proporcionalitat" i garanteix que "l'Estat no està desbordat" | El ministre insta Torra a "garantir la convivència" i defensa que Sánchez sempre ha ofert "constitució, llei i diàleg" | El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil estan actuant "amb proporcionalitat" i ha garantit que l'Estat "no està desbordat".
En una compareixença des de Barcelona, ha assegurat que els agents estan donant una resposta "progressiva" segons les circumstàncies davant de "gent preparada en l'exercici de la violència, organitzada, amb estratègia i que sap a què va".
D'altra banda, ha lamentat que el president de la Generalitat, Quim Torra, no hagi fet una "condemna ferma" de la violència i l'ha instat a "garantir la convivència", al temps que ha dit que el president espanyol, Pedro Sánchez, sempre ha defensat "Constitució, llei i diàleg".
Marlaska ha comparegut des de la sala de premsa de la Delegació del govern espanyol a Barcelona després de reunir-se amb el conseller d'Interior, Miquel Buch.
Abans havia anat a visitar alguns dels policies ferits aquests dies a Barcelona per transmetre'ls el seu "reconeixement".
El ministre ha defensat que la coordinació entre els cossos policials està sent "extraordinària" i que estan treballant "colze a colze" en una situació "tremendament difícil".
"No importa el color de l'uniforme sinó l'entrega per garantir l'ordre públic i els drets del conjunt de la ciutadania", ha indicat.
En aquest sentit, ha dit que veient el nombre de ferits i cotxes policials afectats es veu la proporcionalitat amb què estan actuant els agents.
En concret, 101 ferits aquest divendres i 300 des de dilluns i 264 vehicles destrossats, dels quals 43 dels Mossos i 221 de la policia espanyola, 171 dels quals aquest divendres.
"Sí, hi ha proporcionalitat", ha reblat.
Ha lamentat que hi hagi manifestants ferits però ha recordat que "el monopoli de la violència es dels cossos de seguretat", al temps que ha alertat que no es tolerarà cap agressió física a agents policials.
"No puc restar impassible davant el vandalisme indiscriminat en algunes zones de Catalunya", ha declarat.
Sobre les crítiques per l'ús de pilotes de goma, ha reblat que la Policia Nacional "segueix protocols internacionals" i fa ús dels "mitjans indispensables, precisos i progressius atenent a la situació de violència que es generi per tercers".
A més, ha fet al·lusió a la "desinformació" en ser preguntat sobre algunes imatges que circulen sobre actuacions de la policia espanyola.
Insta Torra a condemnar fermament la violència
En l'aspecte polític, ha lamentat que després de cinc dies d'aldarulls, el president de la Generalitat, Quim Torra, no hagi fet una "condemna ferma" de la violència, així com tampoc altres membres del seu govern o altres institucions.
"Ningú entén que facin declaracions i parlin minuts i minuts i no condemnin la violència i no se solidaritzin amb els cossos policials", ha declarat.
A més, els ha alertat que "han d'escollir el camí de les institucions democràtiques perquè no hi ha un altre camí".
Sobre la petició de Torra de reunir-se amb Sánchez, ha considerat que el que ha de fer el president català és "ser conscient que és el president de tots els catalans, seure amb tots i restablir la convivència".
Grups organitzats i molt violents
El ministre també ha indicat que els grups que estan protagonitzant els aldarulls responen a una "violència important, greu, organitzada amb direcció".
Ha afegit que tots els cossos policials coincideixen en destacat l'"extrema virulència" i en assegurar que no s'han trobat una situació així abans.
Segons Marlaska, es tracta de persones que intenten "qüestionar l'Estat de dret" però ha asseverat que aquest "es defensa ostensiblement bé".
Com ja va fer fa uns dies, també ha apuntat que darrera d'aquests grups hi ha l'"independentisme violent".
"És una cosa evident i que no admet discussió.
Una altra cosa és que hi hagi hagut algun altre element que hagi pogut unir-se", ha declarat.
"No estem desbordats, aquesta situació d'ordre públic és greu però l'estat amb tots els cossos hi està donant resposta", ha manifestat.
En aquest sentit, ha assegurat que l'Estat havia previst tot el marc de possibilitats i les actuacions posteriors i que aquestes es van adaptant a les circumstàncies.
A més, ha indicat que ja s'han produït més de 300 detencions des de dilluns, 83 aquest divendres, i nous ingressos a presó provisional.
En cas que es tornin a produir aldarulls, ha afirmat que els agents actuaran seguint els criteris de "proporcionalitat, necessitat i progressivitat" com fins ara i aplicant "els mitjans necessaris i imprescindibles per retornar la normalitat".
En acabar la seva compareixença Marlaska ha tornat al Departament d'Interior per assistir a una nova reunió del Centre de Coordinació policial (CECOR). | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "En una compareixença des de Barcelona, Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, afirma que la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil estan actuant amb proporcionalitat i sense desbordar-se davant de gent violenta i organitzada. Torra condemna la violència i insisteix a garantir la convivència i Sánchez defensa la Constitució, la llei i el diàleg.",
"a2": "Fernando Grande-Marlaska ha manifestat que els cossos de seguretat estan actuant amb proporcionalitat, després de cinc dies d'aldarulls i ha recordat que \"el monopoli de la violència és dels cossos de seguretat\". També ha lamentat que el president de la Generalitat, Quim Torra, no hagi condemnat explícitament la violència dels manifestants.",
"a3": "Marlaska, el ministre de l'Interior, explica que l'actuació policial a Catalunya és proporcional a la violència dels manifestants i que la situació està controlada. Defensa la feina dels cossos per a garantir l'ordre públic i lamenta els ferits i les destrosses. També critica a Torra, el president de la Generalitat, per no condemnar la violència i l'insta a garantir la convivència."
},
"extractive": {
"a1": "El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil estan actuant \"amb proporcionalitat\" i ha garantit que l'Estat \"no està desbordat\". \nEn una compareixença des de Barcelona, ha assegurat que els agents estan donant una resposta \"progressiva\" segons les circumstàncies davant de \"gent preparada en l'exercici de la violència, organitzada, amb estratègia i que sap a què va\". \nEn concret, 101 ferits aquest divendres i 300 des de dilluns i 264 vehicles destrossats, dels quals 43 dels Mossos i 221 de la policia espanyola, 171 dels quals aquest divendres. ",
"a2": "El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil estan actuant \"amb proporcionalitat\" i ha garantit que l'Estat \"no està desbordat\". \nHa lamentat que hi hagi manifestants ferits, però ha recordat que \"el monopoli de la violència es dels cossos de seguretat\", mentre que ha alertat que no es tolerarà cap agressió física a agents policials. \nEn l'aspecte polític, ha lamentat que després de cinc dies d'aldarulls, el president de la Generalitat, Quim Torra, no hagi fet una \"condemna ferma\" de la violència, així com tampoc altres membres del seu govern o altres institucions.\nEn cas que es tornin a produir aldarulls, ha afirmat que els agents actuaran seguint els criteris de \"proporcionalitat, necessitat i progressivitat\" com fins ara i aplicant \"els mitjans necessaris i imprescindibles per a retornar la normalitat\".",
"a3": "El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat que la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil estan actuant \"amb proporcionalitat\" i ha garantit que l'Estat \"no està desbordat\".\nEn una compareixença des de Barcelona, ha assegurat que els agents estan donant una resposta \"progressiva\" segons les circumstàncies davant de \"gent preparada en l'exercici de la violència, organitzada, amb estratègia i que sap a què va\". \nD'altra banda, ha lamentat que el president de la Generalitat, Quim Torra, no hagi fet una \"condemna ferma\" de la violència i l'ha instat a \"garantir la convivència\", mentre que ha dit que el president espanyol, Pedro Sánchez, sempre ha defensat \"Constitució, llei i diàleg\".\nHa lamentat que hi hagi manifestants ferits, però ha recordat que \"el monopoli de la violència és dels cossos de seguretat\", mentre que ha alertat que no es tolerarà cap agressió física a agents policials. "
},
"extreme": {
"a1": "El ministre de l'Interior afirma que els agents de seguretat ciutadana actuen de forma proporcionada i efectiva.",
"a2": "El Ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha opinat que els cossos de seguretat estan actuant amb proporcionalitat.",
"a3": "Marlaska defensa la proporcionalitat de l'actuació policial en els disturbis a Catalunya i lamenta que Torra no condemni la violència."
}
} |
2,884 | El sector ebrenc de l'hortalissa triplica vendes per les gelades que castiguen els principals països productors europeus | Els agricultors pateix sobretot per les carxofes, que podrien fer-se malbé si es prolonga molts dies el fred sec | La venda de productes de l'horta de les Terres de l'Ebre s'ha triplicat en els darrers quinze dies.
Les baixes temperatures que han fet malbé les hortalisses als grans països productors d'Europa han fet disparar la demanda dels productes ebrencs.
Els pagesos del sector a l'Ebre no donen abast amb les comandes i avisen que aviat s'acabarà el gènere.
Els agricultors celebren que també s'hagin triplicat els preus però lamenten que, per ells obtenir beneficis importants, hi hagi d'haver altres pagesos perjudicats.
El sector de l'horta a les Terres de l'Ebre no pateix pels efectes de les baixes temperatures d'aquests dies però confien que aquest fred sec no s'allargui durant molts dies.
El cultiu més sensible de patir pèrdues és el de la carxofa que amb el fred s'ennegreix i queda invalidada per a la venda.
El preu al consum d'aquesta hortalissa ja ha arribat gairebé als quatre euros per quilo.
El president de la Cooperativa de l'Aldea (Baix Ebre), Miguel Carles, ha explicat que les grans pèrdues per l'onada de fred que ha perjudicat el sector de l'horta de França, Holanda, Alemanya, Polònia, Hongria o Itàlia, entre altres, ha acabat triplicant les comandes, i també els preus, del sector de l'hortalissa de les Terres de l'Ebre.
"Tant de bo fos així sempre però és molt fort que s'hagin de sacrificar uns per beneficiar els altres.
És un cas puntual que passa quan passa, com la ruleta russa, i no és una manera de funcionar correcta", ha criticat Carles.
Des de fa uns quinze dies no paren de sortir cap a Europa palets amb bròquil, coliflor, carxofes, enciam, endívies, porros, api, alls tendres, etc.
"La producció al territori està molt diversificada però estem acabant amb tot.
No podem complir les comandes.
Es cull tot allò que es pot però qui et demanava un palet de coliflor ara en demana cinc i aviat s'acabarà la mercaderia", ha lamentat el president de la Cooperativa de l'Aldea.
Els pagesos han de fer front a comandes extra però havien plantat una quantitat de producte per abastir una campanya normal.
De fet, segons ha destacat Carles, per Cap d'Any els agricultors estaven molt preocupats perquè els preus amb prou feines cobrien els costos de producció.
Pendents de quant dura l'onada de fred
Tot i que les baixes temperatures han arribat amb menys contundència de l'anunciada a les Terres de l'Ebre, el sector agrícola es manté pendent dels dies que pot durar aquest episodi de fred sec. Sobretot perquè les baixes temperatures sense humitat, les conegudes com "rosades negres", suposen més risc per a les plantes que les boires gebradores que van afectar el territori, durant molts dies, cap als volts de Nadal.
El producte més sensible, que es pot veure perjudicat per l'onada de fred, són les carxofes, que ja comencen a estar "cremades" a les puntes pel fred.
Si es manté el temps gèlid, es faran negres per fins i no es podran comercialitzar.
De fet, els preus ja s'han disparat.
Si fa pocs dies es venien a un euro i mig per quilo, ja s'estan venent al mercat per gairebé quatre euros.
Com ha explicat Hilari Curto, coordinador territorial d'Unió de Pagesos (UP) a les Terres de l'Ebre, la resta de les hortalisses són més resistents com l'arbraria (oliveres, ametllers, fruiters), que està "dormida" i no hauria de veure's afectada pel fred.
"No crec que tinguem gaires problemes.
Per sort, no haurem de lamentar pèrdues importants", ha celebrat Curto.
Segons el coordinador d'UP, les baixes temperatures fins i tot són positives per al camp.
"Mata bacteris, fongs i virus.
Canvia molt el fet de tenir un hivern suau, com anys enrere on llavors tenim problemes de malalties, que hiverns freds on s'eliminen.
Va bé que faci fred amb aquests episodis curts perquè no fa mal", ha destacat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Les baixes temperatures d’aquests dies a Europa fa que les vendes i la producció de l’horta de les Terres de l'Ebre es tripliqui, fet que els agricultors celebren, tot i que lamenten que perjudiqui altres pagesos. S’envien cap a Europa bròquil, coliflor, carxofes, enciam, endívies, porros, api, alls tendres, etc. ",
"a2": "En els últims quinze dies, la venda d'hortalisses de les Terres de l'Ebre s'ha triplicat, ja que les baixes temperatures han fet malbé el producte dels grans països productors europeus. La principal preocupació dels pagesos ebrencs és que aquest episodi de fred sec no duri massa dies a les Terres de l'Ebre, perquè també en podrien sortir perjudicats.",
"a3": "L'onada de fred ha perjudicat molt el sector de l'horta europeu. Arran d'aquest fet, la darrera quinzena s'han triplicat les vendes i els preus de les hortalisses de les Terres de l'Ebre, on els productes no s'han fet malbé. Els pagesos ebrencs estan contents amb les exportacions, però avisen que aviat s'acabarà la mercaderia i lamenten la situació a Europa."
},
"extractive": {
"a1": "La venda de productes de l'horta de les Terres de l'Ebre s'ha triplicat en els darrers quinze dies. \nLes baixes temperatures que han fet malbé les hortalisses als grans països productors d'Europa han fet disparar la demanda dels productes ebrencs. \nEls agricultors celebren que també s'hagin triplicat els preus però lamenten que, per a ells obtenir beneficis importants, hi hagi d'haver altres pagesos perjudicats. \nDes de fa uns quinze dies no paren de sortir cap a Europa palets amb bròquil, coliflor, carxofes, enciam, endívies, porros, api, alls tendres, etc. ",
"a2": "El president de la Cooperativa de l'Aldea (Baix Ebre), Miguel Carles, ha explicat que les grans pèrdues per l'onada de fred que ha perjudicat el sector de l'horta de França, Holanda, Alemanya, Polònia, Hongria o Itàlia, entre d'altres, ha acabat triplicant les comandes, i també els preus, del sector de l'hortalissa de les Terres de l'Ebre.\nEls pagesos han de fer front a comandes extra però havien plantat una quantitat de producte per a abastir una campanya normal. \nTot i que les baixes temperatures han arribat amb menys contundència de l'anunciada a les Terres de l'Ebre, el sector agrícola es manté pendent dels dies que pot durar aquest episodi de fred sec.\nEl producte més sensible, que es pot veure perjudicat per l'onada de fred, són les carxofes, que ja comencen a estar \"cremades\" a les puntes pel fred. ",
"a3": "Els pagesos del sector a l'Ebre no donen abast amb les comandes i avisen que aviat s'acabarà el gènere. \nEl president de la Cooperativa de l'Aldea (Baix Ebre), Miguel Carles, ha explicat que les grans pèrdues per l'onada de fred que ha perjudicat el sector de l'horta de França, Holanda, Alemanya, Polònia, Hongria o Itàlia, entre altres, ha acabat triplicant les comandes, i també els preus, del sector de l'hortalissa de les Terres de l'Ebre.\nTot i que les baixes temperatures han arribat amb menys contundència de l'anunciada a les Terres de l'Ebre, el sector agrícola es manté pendent dels dies que pot durar aquest episodi de fred sec.\nEl producte més sensible, que es pot veure perjudicat per l'onada de fred, són les carxofes, que ja comencen a estar \"cremades\" a les puntes pel fred. "
},
"extreme": {
"a1": "Les baixes temperatures d’Europa han causat que l’horta i les vendes de les Terres de l’Ebre es tripliquin.",
"a2": "Els pagesos de les Terres de l'Ebre, beneficiats per les baixes temperatures a altres països proveïdors d'hortalisses.",
"a3": "Les comandes d'hortalisses de les Terres de l'Ebre es tripliquen a causa de les baixes temperatures a la resta d'Europa."
}
} |
2,756 | El Govern es felicita per l'EPA del 2016 però diu que seguirà treballant pels aturats i el treball digne | Josep Ginesta diu que el procés independentista beneficia l'ocupació i que cal millorar les infraestructures i els costos energètics per impulsar la indústria | El secretari general de Treball, Josep Ginesta, s'ha felicitat aquest dijous al migdia per les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2016, que han evidenciat una reducció del 16,5% en el nombre d'aturats, 558.500 persones en total, 110.000 menys que a finals del 2015.
Tot i així, ha dit que aquest 2017 no serà previsiblement tant bo i que el Govern "seguirà treballant" per possibilitat que els aturats trobin feina i que els treballadors tinguin condicions i salaris dignes.
Ginesta ha recordat que Catalunya lidera la creació de llocs de treball a l'estat, cosa que evidencia, segons ell, que el procés independentista beneficia l'ocupació.
Malgrat això, admet que cal millorar l'ocupació al sector industrial, l'únic que ha disminuït, i per això cal reduir els costos energètics i millorar les infraestructures.
Ginesta ha opinat que el 2016 ha estat un bon any en números absoluts, malgrat que en el quart trimestre l'ocupació hagi baixat lleugerament.
Per això, creu que cal crear ocupació de qualitat i estable, que consolidi el creixement del número de llocs de treball.
En aquest sentit, ha admès que les previsions del Govern avalades per l'AIReF, indiquen que aquest 2017 no serà tant bo en xifres absolutes, però espera que l'ocupació no sigui tant precària.
Així, es preveu una reducció del, 2,2% de l'atur, unes 69.000 persones a jornada completa.
Per a Ginesta, és molt significatiu que Catalunya lideri l'ocupació al sud d'Europa i a l'estat, amb una taxa del 14,85%, davant del 18,63% de mitjana espanyola, i ha indicat que la taxa espanyola és del 19,83% si es descompta Catalunya.
Així, Catalunya encadena 14 trimestres consecutius de reducció interanual de l'atur, i se situa en nivells de finals del 2008.
De fet, segons ell, la conjuntura política internacional, amb conflictes en altres zones del Mediterrani, ha beneficiat l'excel·lent temporada turística a Catalunya i el procés independentista ha beneficat l'ocupació perquè s'han buscat eines noves per atreure i augmentar les inversions d'empreses.
No obstant, s'apunta que l'arribada de nous mandataris en alguns països pot reduir el creixement aquest 2017.
Com a aspectes que han millorat però que cal seguir-hi incidint, ha remarcat els aturats de llarga durada, que fa més d'un any que busquen feina, unes 320.000 persones, prop d'un 19% i 74.000 menys que el 2015, i que suposen el 57% del total d'aturats.
Segons les estimacions del departament, els aturats que cobren algun tipus de prestació han passat del 38,7% al 41,06% en l'últim any.
Les llars amb tots els seus membres aturats són encara 171.200, 46.000 i un 21% menys que l'any anterior.
També creu que cal millorar la taxa d'atur dels estrangers, situada al 25%, però que el 2015 era del 31%.
Els treballadors de nacionalitat espanyola tenen una taxa del 13%.
Per sectors productius, tots han millorat l'ocupació excepte la indústria, que ha perdut 8.500 treballadors.
Ginesta diu que és un dels sectors que més cal impulsar, perquè arrossega altres llocs de treball, i que per fer-ho caldria millorar les infraestructures i reduir els costos energètics, ja que la formació dels treballadors i els costos laborals ja són prou competitius a nivell internacional.
Un dels principals objectius del departament és augmentar els contractes indefinits i a temps complet.
Entre finals del 2008, en començar la crisi, i finals del 2016, els contractes indefinits a jornada completa han disminuït un 10,8%, mentre que els indefinits a temps parcial han crescut un 19,7%.
En canvi els contractes temporals a jornada completa també han baixat un 7,7% i els temporals a temps parcial han crescut un 41%.
Els contractes a temps parcial suposen el 14,4% del total d'ocupats i els contractes temporals suposen el 21,8% del total.
Això suposa un transvasament de contractes indefinits a temporals i de jornada completa a parcial.
Malgrat que aquest 2016 els contractes indefinits han crescut el doble que els parcials, Ginesta ha dit que la Inspecció de Treball vigilarà que no hi hagi fraus en el tipus de contracte. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El secretari general de Treball, Josep Ginesta, es mostra content amb les dades de l'Enquesta de Població Activa, ja que s’ha aconseguit reduir un 16,5% el nombre d’aturats, tot i que afirma que el 2017 no es presenta igual, però que continuaran treballant perquè els aturats trobin feina amb condicions i salaris dignes.",
"a2": "Les dades de l'atur de Catalunya del 2016 són bones: ha abaixat un 16,5% i se situa al voltant del 14,85%. Tots els sectors, tret de la indústria, han augmentat l'ocupació. Segons el secretari general de Treball, Josep Ginesta, el turisme català s'ha vist positivament afectat per conflictes que influeixen en països competidors.",
"a3": "El 2016 la taxa d'atur a Catalunya ha disminuït un 16,5%, amb 110.000 aturats menys que a finals del 2015. El secretari general de Treball assegura que es continuarà treballant per a millorar, insistint en la indústria, l'atur de llarga durada i el tipus de contractes. Que Catalunya encapçali la creació de llocs de feina a l'Estat ho atribueix a l'independentisme."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari general de Treball, Josep Ginesta, s'ha felicitat aquest dijous al migdia per les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2016, que han evidenciat una reducció del 16,5% en el nombre d'aturats, 558.500 persones en total, 110.000 menys que a finals del 2015. \nTot i així, ha dit que aquest 2017 no serà previsiblement tan bo i que el Govern \"seguirà treballant\" per a possibilitar que els aturats trobin feina i que els treballadors tinguin condicions i salaris dignes. \nGinesta ha opinat que el 2016 ha estat un bon any en números absoluts, malgrat que en el quart trimestre l'ocupació hagi abaixat lleugerament. \nEn aquest sentit, ha admès que les previsions del Govern avalades per l'AIReF indiquen que aquest 2017 no serà tan bo en xifres absolutes, però espera que l'ocupació no sigui tan precària.",
"a2": "El secretari general de Treball, Josep Ginesta, s'ha felicitat aquest dijous al migdia per les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2016, que han evidenciat una reducció del 16,5% en el nombre d'aturats, 558.500 persones en total, 110.000 menys que a finals del 2015. \nPer a Ginesta, és molt significatiu que Catalunya lideri l'ocupació al sud d'Europa i a l'estat, amb una taxa del 14,85%, davant del 18,63% de mitjana espanyola, i ha indicat que la taxa espanyola és del 19,83% si es descompta Catalunya. \nDe fet, segons ell, la conjuntura política internacional, amb conflictes en altres zones del Mediterrani, ha beneficiat l'excel·lent temporada turística a Catalunya i el procés independentista ha beneficat l'ocupació perquè s'han buscat eines noves per a atreure i augmentar les inversions d'empreses. \nPer als sectors productius, tots han millorat l'ocupació excepte la indústria, que ha perdut 8.500 treballadors.",
"a3": "El secretari general de Treball, Josep Ginesta, s'ha felicitat aquest dijous al migdia per les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2016, que han evidenciat una reducció del 16,5% en el nombre d'aturats, 558.500 persones en total, 110.000 menys que a finals del 2015.\nGinesta ha recordat que Catalunya lidera la creació de llocs de treball a l'estat, cosa que evidencia, segons ell, que el procés independentista beneficia l'ocupació.\nMalgrat això, admet que cal millorar l'ocupació al sector industrial, l'únic que ha disminuït, i per això cal reduir els costos energètics i millorar les infraestructures. \nUn dels principals objectius del departament és augmentar els contractes indefinits i a temps complet."
},
"extreme": {
"a1": "El secretari general de Treball creu que les dades d’EPA són molt positives en la reducció del nombre d’aturats.",
"a2": "Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) indiquen que l'atur a Catalunya ha abaixat un 16,5% el 2016.",
"a3": "El Govern català s'acontenta amb la reducció de l'atur en el 2016 i estableix objectius de millora per al 2017."
}
} |
1,588 | Uns veïns de Ripoll es resisteixen a canviar el nom franquista del seu barri | La CUP reclama eliminar el nom del general Fuensanta | Els portaveus dels grups municipals es reuniran per buscar solucions al conflicte | L'Ajuntament de Ripoll ha d'afrontar abans del ple d'aquest març la primera polèmica important de l'actual mandat.
S'ha generat arran de la moció que va presentar la CUP en el darrer plenari, per a la recuperació de la memòria històrica.
En plena desconnexió catalana de l'estat espanyol, el consistori es troba en la disjuntiva de seguir mantenint un nom vinculat al franquisme per tot un barri, o bé contrariar als veïns que no estan disposats a permetre un canvi en la denominació que han conegut des de la creació d'aquells blocs de pisos: el de Fuensanta, un general a les ordres de Francisco Franco, a qui la CUP atribueix el qualificatiu de colpista per haver-se sumat a l'alçament militar contra la república.
Dimarts vinent al matí està prevista una reunió dels portaveus dels grup amb representació municipal, Convergència, Esquerra, CUP i PSC, per tal de buscar un punt de trobada entre tots ells.
No sembla que hagi de ser fàcil, perquè el grup de la CUP no contempla cap altra sortida que desterrar el nom de Fuensanta, si bé accepten que siguin els mateixos veïns que decideixin quin en serà el substitut.
El grup convergent sembla menys disposat a obrir una ferida amb aquests veïns, tal com ja va fer Esquerra deu anys enrere, quan durant el primer mandat de l'exalcaldessa Teresa Jordà –actualment diputada a Madrid- va plantejar el mateix tema, però finalment el va tornar a congelar.
Tensió al ple de febrer
El pati de butaques de la sala de plens de l'Ajuntament, habitualment desert durant la celebració dels plenaris, va omplir-se pel ple de febrer.
Des de la discussió pels acomiadaments de la Fundació Eduard Soler del setembre de 2008, que un plenari no reunia a tants vilatans.
Veïns i sobretot veïnes de Fuensanta van assistir-hi amb poques ganes de mossegar-se la llengua.
Anteriorment havien tingut una reunió amb el grup de la CUP on les posicions es van mostrar enfrontades.
Durant el torn de precs i preguntes va quedar clar que no tenen cap intenció de permetre el canvi de nom.
Com a molt veurien amb bons ulls que es retirés la paraula “General” de la denominació, sempre i quan no es toqui el “Fuensanta”.
La majoria d’intervencions les van fer dones que viuen en el barri des del 1968, quan es van estrenar els habitatges dels dos blocs de pisos.
Van construir-se gràcies a la intervenció de Serafín Sánchez Fuensanta, militar amb ascendent dins del règim que havia mort un any abans.
Una d’elles ,va retreure que quan va fer-se el barri estava “en un cul de sac de Ripoll” i que ningú se’n recordava.
Va afirmar que li és indiferent el nom que porti però que vol “per escrit” que en cas de canviar-se això no li suposarà cap despesa en les escriptures o contractes de l’electricitat i l’aigua.
Una altra dona va assenyalar que es tracta d’un tema “polititzat” i va reivindicar el seu catalanisme malgrat oposar-se al canvi de nom.
També va destacar que qui ara vol aquest canvi no són precisament descendents dels ferroviaris per qui van construir els blocs.
Una tercera senyora en canvi va retreure a la CUP que malgrat considerar-se un partit d’arrel participativa, no vulgui tenir en compte l’opinió dels veïns en aquesta discussió.
Una de les intervencions que va generar aplaudiments va ser la d’un veí que havia afirmat que “la memòria històrica és un cuento”.
Precisament un membre de la CUP que hi havia entre el públic, Aitor Carmona li va preguntar si condemnava el franquisme.
L’home s’hi va negar.
Qui sí que ho va fer diverses vegades però visiblement molest amb la petició, va ser l’alcalde Jordi Munell, diputat també de Junts pel Sí al Parlament.
A més de la CUP, membres de l’Assemblea Nacional Catalana també van donar suport al canvi de denominació del barri.
La decisió final va quedar ajornada fins al ple d’aquest març.
L’equip de govern de CDC es va mostrar predisposat a valorar l’opinió dels veïns.
La cap de l’oposició Teresa Jordà va reconèixer que Fuensanta “no ens agrada” encara que els veïns li mantinguin l’agraïment pel seu paper a l’hora d’agilitzar les gestions per a la construcció dels pisos.
Per la seva banda la regidora socialista Anna-Belén Avilés va enfadar-se quan el regidor de la CUP Santi Llagostera no la va comptabilitzar com a catalanista.
“Que no sigui independentista no vol dir que no sigui catalanista”, va retreure-li enutjada.
En la seva moció la CUP demana també que es revisin els fills adoptius del municipi i altres condecoracions concedides pel consistori a fi de retirar-les si van ser atorgades a persones contràries als valors democràtics.
Alhora vol que es faci un recordatori permanent al passeig Ragull de l’explosió que va haver-hi durant la Guerra Civil, durant uns bombardejos al gener i febrer de 1939 que van provocar la mort de 14 persones. | [
"memòria històrica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Fuensanta és el nom d’uns blocs de pisos de Ripoll que fa referència a un general de Franco. La CUP demana que s’elimini i que els veïns el tornin a redenominar. Alguns volen que es mantingui el nom original. Dijous s’ha convocat una reunió amb els portaveus de cada grup amb representació municipal per a arribar a un acord.",
"a2": "El ple de març de l'Ajuntament de Ripoll serà extraordinàriament concorregut. Veïns i veïnes del barri Fuensanta van comparèixer per a deixar clar que s'oposen al canvi del nom del barri. Fuensanta va ser un militar franquista que va accelerar les gestions perquè es poguessin inaugurar els pisos. Algun veí vol la garantia que aquest canvi no li costarà diners. ",
"a3": "L'Ajuntament de Ripoll ha de decidir si canvia el nom franquista del barri de Fuensanta per a complir la moció de recuperació de memòria històrica de la CUP. Al febrer es va celebrar un ple i les veïnes del barri deixaren clar que hi estan en contra. Dimarts vinent els portaveus dels grups municipals es reuniran per a trobar alguna solució."
},
"extractive": {
"a1": "En plena desconnexió catalana de l'estat espanyol, el consistori es troba en la disjuntiva de seguir mantenint un nom vinculat al franquisme per tot un barri, o bé contrariar els veïns que no estan disposats a permetre un canvi en la denominació que han conegut des de la creació d'aquells blocs de pisos: el de Fuensanta, un general a les ordres de Francisco Franco, a qui la CUP atribueix el qualificatiu de colpista per haver-se sumat a l'alçament militar contra la república. \nNo sembla que hagi de ser fàcil, perquè el grup de la CUP no contempla cap altra sortida que desterrar el nom de Fuensanta, si bé accepten que siguin els mateixos veïns que decideixin quin en serà el substitut. \nEl grup convergent sembla menys disposat a obrir una ferida amb aquests veïns, tal com ja va fer Esquerra deu anys enrere, quan durant el primer mandat de l'exalcaldessa Teresa Jordà –actualment diputada a Madrid– va plantejar el mateix tema, però finalment el va tornar a congelar. \nLa majoria d’intervencions les van fer dones que viuen en el barri des del 1968, quan es van estrenar els habitatges dels dos blocs de pisos. ",
"a2": "En plena desconnexió catalana de l'estat espanyol, el consistori es troba en la disjuntiva de seguir mantenint un nom vinculat al franquisme per tot un barri, o bé contrariar els veïns que no estan disposats a permetre un canvi en la denominació que han conegut des de la creació d'aquells blocs de pisos: el de Fuensanta, un general a les ordres de Francisco Franco, a qui la CUP atribueix el qualificatiu de colpista per haver-se sumat a l'alçament militar contra la república.\nVeïns i sobretot veïnes de Fuensanta van assistir-hi amb poques ganes de mossegar-se la llengua.\nVa afirmar que li és indiferent el nom que porti però que vol “per escrit” que en cas de canviar-se això no li suposarà cap despesa en les escriptures o contractes de l’electricitat i l’aigua.\nLa decisió final va quedar ajornada fins al ple d’aquest març. ",
"a3": "S'ha generat arran de la moció que va presentar la CUP en el darrer plenari, per a la recuperació de la memòria històrica. \nEn plena desconnexió catalana de l'estat espanyol, el consistori es troba en la disjuntiva de seguir mantenint un nom vinculat al franquisme per tot un barri, o bé contrariar als veïns que no estan disposats a permetre un canvi en la denominació que han conegut des de la creació d'aquells blocs de pisos: el de Fuensanta, un general a les ordres de Francisco Franco, a qui la CUP atribueix el qualificatiu de colpista per haver-se sumat a l'alçament militar contra la república.\nDimarts vinent al matí està prevista una reunió dels portaveus dels grup amb representació municipal, Convergència, Esquerra, CUP i PSC, per tal de buscar un punt de trobada entre tots ells.\nNo sembla que hagi de ser fàcil, perquè el grup de la CUP no contempla cap altra sortida que desterrar el nom de Fuensanta, si bé accepten que siguin els mateixos veïns que decideixin quin en serà el substitut."
},
"extreme": {
"a1": "El consorci no sap si mantenir el nom franquista Fuensanta o eliminar-lo i contrariar els veïns que no volien canviar-lo.",
"a2": "Forta oposició a l'Ajuntament de Ripoll a la proposta de la CUP de canviar el nom franquista d'un barri.",
"a3": "La CUP vol canviar el nom franquista del barri Fuensanta, però les veïnes de Ripoll s'hi neguen."
}
} |
1,389 | Rull, Turull i Sànchez demanen la nul·litat de la sentència per vulneració de drets fonamentals | És un pas previ indispensable per poder presentar recurs d'empara al Tribunal Constitucional | La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha presentat tres incidents de nul·litat davant del Tribunal Suprem en els quals reclama que s'anul·li la sentència de l'1-O per vulneració de drets i es dicti una nova resolució "de signe absolutori".
Es tracta d'un pas previ i d'un "requisit indispensable" per poder presentar recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
En els recursos, el lletrat dels tres líders independentistes condemnats per sedició, Jordi Pina, argumenta que el tribunal presidit per Manuel Marchena ha vulnerat diversos drets com el "dret a un procés amb totes les garanties per la filtració de contingut de la sentència" o el dret a la tutela judicial efectiva per la "manca de motivació de la individualització de les penes".
Pinta també sosté que el tipus penal de sedició no s'ajusta als fets d'octubre de 2017.
L'advocat demana que la composició del tribunal que resolgui els incidents de nul·litat sigui diferent al que va jutjar els dotze líders independentistes per garantir la "imparcialitat" de la sala.
Segons l'escrit, el tribunal que els va jutjar va tenir la "voluntat d'escarmentar els màxims líders polítics i socials del moviment independentista amb càstigs que res tenen a veure amb la gravetat real dels fets a la comissió dels quals van induir els ciutadans".
En els escrits, la defensa argumenta que el tribunal no respecta el principi d'accessorietat limitada en la participació d'un fet, ja que ni Sànchez ni Rull ni Turull són "autors directes" sinó "inductors" i tot i així se'ls condemna per sedició quan a aquells que han comès el "tumult" només se'ls condemna per atemptat i lesions lleus.
La defensa cita com a exemple el cas de l'home que va llançar una cadira a un Guàrdia Civil l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada.
"Com es pot condemnar algú per promoure un alçament sediciós si fins i tot els incidents més greus es qualifiquen només com molt com a atemptat?", es pregunta Pina.
"Qui es va alçar aleshores tumultuàriament els dies 20 de setembre i 1 d'octubre?", planteja.
Segons Pina, es tractaria "de la primera sedició de la història l'alçament de la qual té promotors però no executors materials", ja que no es condemna cap votant ni manifestant i, a cap d'ells se li atribueix "excessos" constitutius d'un "alçament tumultuari".
Les filtracions, mostra de manca de garanties
Sobre les filtracions, la defensa sosté que "el secret de les deliberacions d'un tribunal és un pressupòsit bàsic de la imparcialitat i independència judicials" i té com a objectiu aïllar-los de la pressió de l'opinió pública.
Tot i que Pina reconeix que no pot acreditar que hagi influït en el veredicte del Suprem afirma que ha vulnerat el dret a un procés "amb totes les garanties" i diu que la "millor manera d'acreditar la fermesa" del compromís de Marchena de fer "tot el possible" per evitar que es repeteixin les filtracions, tal com va dir en la compareixença per renovar el càrrec al capdavant de la sala penal, és declarar nul·la la sentència.
No considera que sigui sedició
Pina sosté que no es pot aplicar el delicte de sedició en aquest cas i diu que l'enunciat jurídic-penal del delicte està "ple de conceptes jurídics indeterminats que difícilment puguin considerar-se suficientment respectuosos amb la taxativitat" que cal esperar quan estableix "penes tan summament greus".
El lletrat sosté que pels fets que es qualifiquen de sedició habitualment s'han atribuït al delicte de "desordres públics".
"Per als acusats resulta senzillament imprevisible que la seva actuació pogués qualificar-se constitutiva d'un delicte tan extraordinàriament greu com la sedició" i més quan la convocatòria d'un referèndum unilateral havia estat despenalitzada.
Segons Pina aquesta "vaguetat" de la sedició "restringeix" l'exercici de drets com el de reunió, llibertat d'expressió o llibertat ideològica.
No veu prou motivació de les penes
La defensa també considera que no s'ha motivat prou cada condemna.
L'escrit diu que a la sentència "no s'ha dedicat una sola línia a explicar les concretes raons per les quals" no s'ha imposat la pena mínima del tipus penal de sedició a Sànchez i perquè a Rull se l'apliquen sis mesos més al tipus màxim de 10 anys.
En el cas de Turull també critica que se'l condemni a una pena superior a la que sol·licitava l'Advocacia de l'Estat.
En el cas de Sánchez també indica "l'evident desproporció que suposa el fet" que tingui una "pena tan pròxima a la imposada a aquells acusats que ostentaven la condició d'autoritat malgrat que ell era només el líder d'una associació civil estrictament privada", cosa que tampoc veu motivada la defensa. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Sànchez, Turull i Rull demanen la nul·litat de la sentència de l'1-O per vulneració de drets i que es dicti l’absolució. Pina afirma que el tribunal de Marchena ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties o el dret a la tutela judicial efectiva. La defensa diu que els acusats no són \"autors directes\" sinó \"inductors\".",
"a2": "Jordi Pina ha demanat que es declari nul·la la sentència de l'1-O per vulneració de drets i que es faci una altra sentència, aquesta absolutòria. Sosté que el delicte de sedició no és aplicable i un dels seus arguments és que no poden ser els promotors d'una sedició que no té executors perquè no s'ha condemnat a ningú per \"executor\".",
"a3": "L'advocat de Sànchez, Turull i Rull, Jordi Pina, denuncia al TS la vulneració dels drets en el tribunal presidit per Marchena per a poder presentar un recurs d'empara al TC. Els tres líders independentistes han estat condemnats per sedició i Pina demana l'anul·lació de la sentència perquè considera que el tipus de delicte és inapropiat, falten raonaments i va haver-hi filtracions."
},
"extractive": {
"a1": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha presentat tres incidents de nul·litat davant del Tribunal Suprem en els quals reclama que s'anul·li la sentència de l'1-O per vulneració de drets i es dicti una nova resolució \"de signe absolutori\". \nEn els recursos, el lletrat dels tres líders independentistes condemnats per sedició, Jordi Pina, argumenta que el tribunal presidit per Manuel Marchena ha vulnerat diversos drets com el \"dret a un procés amb totes les garanties per la filtració de contingut de la sentència\" o el dret a la tutela judicial efectiva per la \"manca de motivació de la individualització de les penes\". \nEn els escrits, la defensa argumenta que el tribunal no respecta el principi d'accessorietat limitada en la participació d'un fet, ja que ni Sànchez ni Rull ni Turull són \"autors directes\" sinó \"inductors\" i, tot i així, se'ls condemna per sedició quan a aquells que han comès el \"tumult\" només se'ls condemna per atemptat i lesions lleus. \nSobre les filtracions, la defensa sosté que \"el secret de les deliberacions d'un tribunal és un pressupòsit bàsic de la imparcialitat i independència judicials\" i té com a objectiu aïllar-los de la pressió l'opinió pública.",
"a2": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha presentat tres incidents de nul·litat davant del Tribunal Suprem en els quals reclama que s'anul·li la sentència de l'1-O per vulneració de drets i es dicti una nova resolució \"de signe absolutori\".\nSegons Pina, es tractaria \"de la primera sedició de la història l'alçament de la qual té promotors però no executors materials\", ja que no es condemna cap votant ni manifestant i, a cap d'ells se li atribueix \"excessos\" constitutius d'un \"alçament tumultuari\".\nPina sosté que no es pot aplicar el delicte de sedició en aquest cas i diu que l'enunciat jurídic-penal del delicte està \"ple de conceptes jurídics indeterminats que difícilment puguin considerar-se suficientment respectuosos amb la taxativitat\" que cal esperar quan estableix \"penes tan summament greus\".\nL'escrit diu que a la sentència \"no s'ha dedicat una sola línia a explicar les concretes raons per les quals\", no s'ha imposat la pena mínima del tipus penal de sedició a Sànchez i perquè a Rull se l'apliquen sis mesos més al tipus màxim de 10 anys.",
"a3": "La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha presentat tres incidents de nul·litat davant del Tribunal Suprem en els quals reclama que s'anul·li la sentència de l'1-O per vulneració de drets i es dicti una nova resolució \"de signe absolutori\".\nEn els recursos, el lletrat dels tres líders independentistes condemnats per sedició, Jordi Pina, argumenta que el tribunal presidit per Manuel Marchena ha vulnerat diversos drets com el \"dret a un procés amb totes les garanties per la filtració de contingut de la sentència\" o el dret a la tutela judicial efectiva per la \"manca de motivació de la individualització de les penes\". \nEn els escrits, la defensa argumenta que el tribunal no respecta el principi d'accessorietat limitada en la participació d'un fet, ja que ni Sànchez ni Rull ni Turull són \"autors directes\" sinó \"inductors\" i, tot i així, se'ls condemna per sedició quan a aquells que han comès el \"tumult\" només se'ls condemna per atemptat i lesions lleus.\nTot i que Pina reconeix que no pot acreditar que hagi influït en el veredicte del Suprem, afirma que ha vulnerat el dret a un procés \"amb totes les garanties\" i diu que la \"millor manera d'acreditar la fermesa\" del compromís de Marchena de fer \"tot el possible\" per a evitar que es repeteixin les filtracions, tal com va dir en la compareixença per a renovar el càrrec al capdavant de la sala penal, és declarar nul·la la sentència."
},
"extreme": {
"a1": "Sànchez, Turull i Rull demanen que s'anul·li la sentència de l'1-O perquè hi ha hagut vulneració de drets.",
"a2": "L'advocat de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull ha demanat la nul·litat de la sentència de l'1-O.",
"a3": "Sànchez, Turull i Rull denuncien una vulneració de drets fonamentals per anul·lar la sentència i poder presentar el recurs d'empara."
}
} |
1,616 | Mariona Carulla assegura que al Palau «ningú sabia» quant cobrava Millet | L'actual presidenta de la institució musical explica que els convenis de col·laboració amb la Fundació Trias Fargas de CDC "no es van esmentar mai a la junta" de l'entitat | Revela que en el casament de Laila Millet li van "robar" el moneder | Un caporal dels Mossos explica que en una caixa de seguretat de Millet van trobar 1,8 milions en bitllets de 500 | L'actual presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ha declarat en el judici per l'espoli de la institució musical que "ningú sabia" quant cobrava el seu expresident i saquejador confés, Fèlix Millet.
L'ex-vice presidenta ha detallat que Millet es va fixar els seus suposats incentius salarials "d'esquenes a la gent" perquè no n'hi havia cap previsió estatutària.
Carulla ha explicat que li va arribar a demanar a Montull que presentés millor els comptes, per exemple, amb un "Power Point" però que ella va respondre que amb dir-los de "viva veu" era suficient.
Pel que fa a les seves funcions al Palau, Carulla ha afirmat que els seus càrrecs només tenen caràcter "representatiu" i no de "gestió".
Per contra, ha determinat que qui manava eren Millet, que aglutinava el càrrec de president amb el de gerent, i la seva mà dreta Jordi Montull.
L'actual presidenta ha intentat desmarcar-se de l'època sotmesa a judici explicant que ni tan sols tenia despatx al Palau i que ningú va dubtar dels comptes que presentaven perquè semblaven "correctes" i estaven "auditats".
"Ningú va tenir sospita" de les sortides en efectiu
L'exvicepresidenta també ha respost a preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled que "mai ningú va tenir coneixement o sospita" de les sortides en efectiu de diners del Palau cap a les butxaques de Millet i Montull.
Mentrestant, però, ha recordat que els cors del Palau "estaven descontents" perquè es van retallar les partides destinades a l'escola de cant i "volien treure classes"."Això provocava malestar", ha dit.
A continuació, també ha detallat que "es procurava" que els músics i cantaires viatgessin "almenys un cop a l'any" perquè la seva feina no era remunerada.
Tanmateix, ha manifestat que "els viatges del cor sempre eren per mínims" amb baixes dietes i en autocar, i, fins i tot, algun es va arribar a anular per una suposada manca de diners.
L'advocat de Millet colla Carulla
Després de sentir aquestes afirmacions, l'advocat de Millet,Abraham Castro, ha intentat desacreditar el testimoni de Mariona Carulla i ha preguntat per la seva relació amb Gallina Blanca.
"La va fundar el meu pare", ha respost.
I el lletrat ha seguit: "Un testimoni va dir que New Letter [empresa que suposadament falsificava factures pel Palau] va començar a treballar pel Palau a través del senyor Salvador Oller gràcies a la família Carulla".
I ella ha respost: "Em sembla de ciència ficció, em sembla absurd, no sé res d'aquest senyor".
Acte seguit, l'advocat de Millet ha preguntat si l'empresa familiar de Carulla ha fet donacions a la Fundació Trias Fargas de l'antiga Convergència, moment en el qual l'acusació particular ha protestat i el tribunal ha considerat que la pregunta no era pertinent.
El lletrat però s'ha queixat que "l'acusació particular no vol que es coneguin els fets" perquè volia preguntar "si aquesta senyora sabia que la fundació a la que ella fa donacions rebia diners a través d'un senyor que va arribar al Palau a través de la família Carulla".
Castro també ha preguntat si va assistir als casaments de les filles de Millet i si va pagar pel menjar.
"Quan un va convidat a un casament no sol pagar", ha dit amb sopresa Carulla després de comentar l'anècdota que en el casament de Laila Millet li van "robar" el moneder.
La caixa de seguretat amb 1,8 milions en bitllets de 500
Les declaracions d'aquest dimecres han començat amb els agents dels Mossos d'Esquadra que van participar en la investigació del cas Palau i de l'escorcoll a la institució musical.
El primer en declarar ha estat un sotsinspector que ha detallat que diverses empreses que van fer factures a l'entitat per justificar les seves despeses tenien un "perfil econòmic pla".
"No feien declaracions fiscals, no tenien activitat, no tenien treballadors", ha assegurat.
Després d'ell, un caporal ha recordat que en el registre del Palau es van detectar una caixa forta de l'entitat en una oficina de Caixa Catalunya.
Quan la van obrir, van trobar uns 1,8 milions d'euros en bitllets de 500.
Segons ha especificat, 1,5 milions estaven en feixos ben ordenats, mentre que la resta estaven en quatre sobres a nom de "Millet fill", Elisabet Barberà, secretària de l'expresident del Palau, Fundació del Palau i un altre en blanc.
Millet renuncia a citar Roca Junyent
Al principi de la sessió d'aquest dimecres, la defensa de Millet ha renunciat a citar com a testimoni l'exdirigent de Convergència i cofundador del partit, Miquel Roca Junyent.
La defensa de Jordi Montull també va fer aquesta petició en la sessió del dilluns però està a l'espera que el tribunal valori el seu informe mèdic. | [
"cas palau"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Durant el judici per l’espoli de la institució musical, Mariona Carulla afirma que no se sabia quant cobrava Fèlix Millet i assegura que li va demanar a Montull que mostrés amb claredat els comptes, però va respondre que no calia, tot i que mai no van dubtar dels comptes perquè semblaven adequats i estaven auditats.",
"a2": "Montse Carulla declara avui en el judici per l'espoli del Palau de la Música. Ha dit que ningú no sabia quant cobrava Fèlix Millet. Segons Carulla, ningú no va sospitar mai que sortís diners en efectiu cap a les butxaques de Millet i Montull. La policia va descobrir empreses aparentment tapadores i diners en efectiu a una caixa forta al Palau.",
"a3": "Carulla, la presidenta del Palau, ha afirmat durant el judici que no se sabia el sou de Millet, l'ex president, i desconeix les sortides d'efectiu. Ha detallat que hi havia retallades a l'escola de cant i que els viatges eren mínims. L'advocat de Millet ha intentat desacreditar-la preguntant sobre la seva relació amb Gallina Blanca i la fundació Trias Fargas."
},
"extractive": {
"a1": "L'actual presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ha declarat en el judici per l'espoli de la institució musical que \"ningú no sabia\" quant cobrava el seu ex president i saquejador confés, Fèlix Millet. \nCarulla ha explicat que li va arribar a demanar a Montull que presentés millor els comptes, per exemple, amb un \"Power Point\" però que ella va respondre que amb dir-los de \"viva veu\" era suficient. \nL'actual presidenta ha intentat desmarcar-se de l'època sotmesa a judici explicant que ni tan sols tenia despatx al Palau i que ningú no va dubtar dels comptes que presentaven perquè semblaven \"correctes\" i \"estaven \"auditats\". \nActe seguit, l'advocat de Millet ha preguntat si l'empresa familiar de Carulla ha fet donacions a la Fundació Trias Fargas de l'antiga Convergència, moment en el qual l'acusació particular ha protestat i el tribunal ha considerat que la pregunta no era pertinent. ",
"a2": "L'actual presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ha declarat en el judici per l'espoli de la institució musical que \"ningú no sabia\" quant cobrava el seu expresident i saquejador confés, Fèlix Millet.\nL'ex vicepresidenta també ha respost a preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled que \"mai ningú no va tenir coneixement o sospita\" de les sortides en efectiu de diners del Palau cap a les butxaques de Millet i Montull.\nEl primer en declarar ha estat un sotsinspector que ha detallat que diverses empreses que van fer factures a l'entitat per a justificar les seves despeses tenien un \"perfil econòmic pla\".\nQuan la van obrir, van trobar uns 1,8 milions d'euros en bitllets de 500. ",
"a3": "L'actual presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ha declarat en el judici per l'espoli de la institució musical que \"ningú no sabia\" quant cobrava el seu ex president i saquejador confés, Fèlix Millet. \nL'ex vicepresidenta també ha respost a preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled que \"mai ningú no va tenir coneixement o sospita\" de les sortides en efectiu de diners del Palau cap a les butxaques de Millet i Montull.\nActe seguit, l'advocat de Millet ha preguntat si l'empresa familiar de Carulla ha fet donacions a la Fundació Trias Fargas de l'antiga Convergència, moment en el qual l'acusació particular ha protestat i el tribunal ha considerat que la pregunta no era pertinent.\nEl lletrat però s'ha queixat que \"l'acusació particular no vol que es coneguin els fets\", perquè volia preguntar \"si aquesta senyora sabia que la fundació a la que ella fa donacions rebia diners a través d'un senyor que va arribar al Palau a través de la família Carulla\"."
},
"extreme": {
"a1": "Mariona Carulla ha declarat al judici de l’espoli del Palau que no se sabia quant cobrava Fèlix Millet.",
"a2": "La presidenta del Palau de la Música, Montse Carulla ha declarat que \"ningú no sabia\" quant cobrava Millet.",
"a3": "L'actual presidenta del Palau de la Música declara que es desconeixia quant cobrava l'ex president Millet i els comptes semblaven correctes."
}
} |
1,342 | Charles Michel, el primer ministre belga que trenca el tabú de la mediació | El cap del govern coneix molt bé la realitat catalana, abona el diàleg en contra del que fan altres líders europeus i encapçala un executiu amb els nacionalistes flamencs | Charles Michel s'ha convertit en una peça clau en l'actual moment polític català.
El se paper ha estat actiu des de l'1-O, quan va ser dels primers dirigents europeus a posicionar-se de manera crítica amb l'actuació policial espanyola.
Aquest dissabte, en una entrevista a Le Soir, donava un pas endavant i insistia en què "la crisi catalana posa a prova la UE" i s'obria a una negociació internacional si el diàleg entre Espanya i Catalunya fracassava.
En un altre moment de l'entrevista, a la pregunta de si Bèlgica reconeixeria una Catalunya independent, Michel va contestar que no podia respondre per "no empitjorar" les coses.
D'aquesta manera, sense pronunciar-se en favor de la causa catalana, sí que el cap de govern belga es desmarcava de la posició oficial de la UE, que dona suport explícit al govern espanyol, tot apel·lant a una sortida dialogada.
Michel va un pas més enllà i mostra empatia per Catalunya.
A diferència d'altres dirigents belgues, com el també liberal Guy Verhofstadt, més emfàtic en el suport a Mariano Rajoy, Michel s'ha mogut.
El governant belga és un polític sensible que coneix en carn pròpia la complexitat d'un Estat compost com el belga.
Però, a més, presideix un govern de coalició amb els sobiranistes flamencs.
Això explica també el seu posicionament en aquesta crisi.
Michel expressa l'opinió d'un país petit, però no pas irrellevant en el si de la Unió.
Bèlgica acull la principal capital institucional comunitària i és un dels sis països fundadors de la UE.
El que digui l'executiu belga no passa desapercebut a la resta de cancelleries i no es pot descartar que les declaracions del primer ministre hagin rebut alguna "benedicció" prèvia.
Un polític jove, però molt bregat
Nascut a Namur, a la regió de Valònia, el 1975, Michel és jove però molt experimentat.
És fill d'un polític rellevant (Louis Michel, que va ser ministre d'Exteriors) i se la sap llarga.
No va trigar gaire a formar-se govern a Bèlgica després de les eleccions del maig del 2016.
Només quatre mesos...
Res a veure amb aquella crisi que va bloquejar la política belga el 2012 i que deixar sense govern el país durant més de 500 dies.
Michel presideix un executiu de coalició, com tots els belgues, amb quatre partits, en una fórmula de centre qe reuneix els democristians flamencs, els liberals flamencs, els nacionalistes del N-VA flamenc i el partit de Michel, el Moviment Reformador, que agrupa els liberals valons.
Una de les rareses de la política belga és que Michel és primer ministre però el seu partit no és el que va quedar en primera posició a les eleccions del 2016, guanyades paradoxalment pels nacionalistes del N-VA, de línia sobiranista.
Però les tensions nacionals ja s'havien apaivagat el 2016, i els nacionalistes flamencs van acceptar formar part del govern federal.
Això va convertir el való Michel, que sempre s'ha sentit còmode fent d'home pont entre partits i comunitats, en un bon candidat a primer ministre.
El lider liberal dirigeix un govern amb forta presència nacionalista flamenca que ha fet de la reducció del dèficit un dels elements centrals de la seva política, amb mesures d'ajust i la decisió d¡ajornar la jubilació (de 60-65 a 63-67 anys).
La política belga, molt diferent de l'espanyola
Bèlgica ha estat quasi sempre governada per governs de coalició.
Un fet aquest que contrasta amb la política espanyola, on mai hi ha hagut executius de coalició des de la Transició.
No existeix a Bèlgica cap possibilitat que un partit obtingui la majoria absoluta.
Els pactes, fins i tot entre adversaris llunyans, són la regla.
No hi ha vencedors i vençuts absoluts en les combinacions polítiques al Parlament de Brussel·les, sempre multicolors de comunitats i ideologies.
És aquesta una característica que fa de la classe política belga molt apta per als acords i de Brussel·les la capital ideal d'unes institucions europees on s'entaulen llargues partides entre les grans potències. | [
"procés català: perfil"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Charles Michel és un dirigent belga molt implicat en la situació política catalana des de l'1-O, ja que sempre ha criticat les actuacions policials d’aquell dia. Afirma que el cas català posa a prova la UE. També li van preguntar si Bèlgica reconeixeria Catalunya com a independent i va dir que no podria contestar per no empitjorar la situació.",
"a2": "El primer ministre belga, Michel, en una entrevista al diari Le Soir, ha manifestat que el conflicte Espanya-Catalunya posa a prova la UE i creu que si el diàleg intern fracassa, una negociació internacional seria necessària. Michel presideix un govern de coalició amb forta presència de nacionalistes flamencs i el seu partit és el dels valons belgues. ",
"a3": "El primer ministre belga, Charles Michel, critica l'actuació policial espanyola a Catalunya i proposa una negociació internacional si el diàleg falla. La política Belga difereix molt de l'espanyola perquè es basa en governs de coalició. Per aquesta raó, el cap de govern belga, que lidera un govern de coalició amb nacionalistes flamencs d'un país tan heterogeni, empatitza amb Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "El seu paper ha estat actiu des de l'1-O, quan va ser dels primers dirigents europeus a posicionar-se de manera crítica amb l'actuació policial espanyola. \nAquest dissabte, en una entrevista a Le Soir, donava un pas endavant i insistia en què \"la crisi catalana posa a prova la UE\" i s'obria a una negociació internacional si el diàleg entre Espanya i Catalunya fracassava. \nEn un altre moment de l'entrevista, a la pregunta de si Bèlgica reconeixeria una Catalunya independent, Michel va contestar que no podia respondre per \"no empitjorar\" les coses. \nD'aquesta manera, sense pronunciar-se en favor de la causa catalana, sí que el cap de govern belga es desmarcava de la posició oficial de la UE, que dona suport explícit al govern espanyol, tot apel·lant a una sortida dialogada. ",
"a2": "Aquest dissabte, en una entrevista a Le Soir, donava un pas endavant i insistia en què \"la crisi catalana posa a prova la UE\" i s'obria a una negociació internacional si el diàleg entre Espanya i Catalunya fracassava.\nUn polític jove, però molt bregat nascut a Namur, a la regió de Valònia, el 1975, Michel és jove però molt experimentat.\nMichel presideix un executiu de coalició, com tots els belgues, amb quatre partits, en una fórmula de centre qe reuneix els democristians flamencs, els liberals flamencs, els nacionalistes del N-VA flamenc i el partit de Michel, el Moviment Reformador, que agrupa els liberals valons.\nEl lider liberal dirigeix un govern amb una forta presència nacionalista flamenca que ha fet de la reducció del dèficit un dels elements centrals de la seva política, amb mesures d'ajust i la decisió d'ajornar la jubilació (de 60-65 a 63-67 anys).",
"a3": "D'aquesta manera, sense pronunciar-se en favor de la causa catalana, sí que el cap de govern belga es desmarcava de la posició oficial de la UE, que dona suport explícit al govern espanyol, tot apel·lant a una sortida dialogada. \nEl governant belga és un polític sensible que coneix en carn pròpia la complexitat d'un estat compost com el belga. \nMichel presideix un executiu de coalició, com tots els belgues, amb quatre partits, en una fórmula de centre qe reuneix els democristians flamencs, els liberals flamencs, els nacionalistes del N-VA flamenc i el partit de Michel, el Moviment Reformador, que agrupa els liberals valons.\nEl lider liberal dirigeix un govern amb forta presència nacionalista flamenca que ha fet de la reducció del dèficit un dels elements centrals de la seva política, amb mesures d'ajust i la decisió d'ajornar la jubilació (de 60-65 a 63-67 anys). "
},
"extreme": {
"a1": "Charles Michel, dirigent belga, està molt implicat en l’estat polític català i critica l’actuació policial de l’1-O.",
"a2": "El primer ministre belga, el liberal Michel, creu en una negociació internacional en el conflicte Espanya-Catalunya.",
"a3": "Charles Michel, el cap de govern belga, critica l'actuació policial espanyola i entén molt bé la situació actual de Catalunya."
}
} |
661 | Hi haurà una gran nevada a tot el país la setmana vinent? | Els models de pronòstic apunten a la probabilitat de neu a cotes molt baixes durant moltes hores i fred intens | ‘Podríem tenir un temporal de neu de primer ordre entre dilluns al vespre i dimecres al matí’, deia ahir un dels meteoròlegs de TV3, Francesc Mauri, en la previsió del temps a mitjà termini.
Parlava d’un pronòstic que fa força dies que fa anar de bòlit meteoròlegs i afeccionats a la meteorologia a la xarxa, on hi ha una autèntica bogeria per a mirar de saber si els models de predicció acaben confirmant la previsió d’una nevada generalitzada pràcticament a tot el país i a totes les cotes.
Fins ara, els principals models de predicció, el GFS nord-americà i l’ECMWF centreeuropeu, preveien situacions diferents sobre l’evolució de grans masses d’aire fred i aire càlid i humit.
Però de mica en mica els models han anat convergint cap a una conclusió: hi haurà una entrada d’aire molt fred, amb temperatures molt baixes, i hi haurà nevades, que caldrà veure fins a quin punt seran generals i generoses.
Seran les conseqüències d’una invasió d’una enorme massa d’aire fred d’origen siberià que la setmana vinent afectarà pràcticament tot Europa amb temperatures extremadament baixes.
La combinació d’aquesta llengua anticiclònica i molt freda, que arribarà a engolir pràcticament tot el país, de nord a sud, amb una profunda depressió centrada a les Açores, escombrarà el país de sud-oest a nord-est i farà que nevi a cotes baixes.
Però fins a quin punt?
Quantes hores pot durar la nevada?
Sis, dotze, vint-i-quatre, quaranta-vuit?
I amb quina intensitat pot nevar?
És en això que encara discrepen els models de predicció, i és motiu d’un debat encès a la xarxa, on afeccionats i professionals debaten.
El fòrum de debat de la web Pico.cat, administrada pel popular meteoròleg Alfred Rodríguez Picó, fa dies que treu fum.
Un dels models indica que el fred queda més restringit a Catalunya Nord.
I arribaria més aviat pluja.
Els altres indiquen que el fred entrarà de ple i que la precipitació serà en forma de neu.
En aquest sentit, hi ha activat un preavís per fred intens i neu a cotes baixes del Servei Meteorològic de Catalunya.
Aquest cap de setmana serà dominat pel sol.
I dilluns al matí sembla que encara no hi haurà precipitacions.
L’aire fred anirà guanyant terreny.
La bossa d’aire fred afectarà pràcticament tot el país entre dimarts i dimecres.
Dilluns a la tarda arribaran nuvolades i a mesura que avanci la tarda i, sobretot, la nit hi pot haver nevades per sobre de tres-cents metres.
La cota de neu anirà baixant.
La precipitació guanyarà terreny de sud a nord, escombrant tot el país, amb cota zero a la meitat nord del País Valencià i pràcticament a tot el Principat.
Sembla que serà més difícil que la precipitació sigui en forma de neu a les Illes, i també és complicat que arribi a Catalunya Nord, tret de les comarques de la Cerdanya, el Capcir i el Conflent.
Dimecres al matí, hi ha una probabilitat de nevades generals.
A partir de migdia, anirà pujant la cota de neu amb l’augment de temperatura i la neu es convertirà en pluja, segons les previsions.
Però, en cas que efectivament la nevada s’hagués generalitzat a cotes baixes, la inèrcia podria fer que la neu s’estanqués en cotes baixes, segons que diu el meteoròleg Dani Ramírez.
Segons el SMC, els gruixos acumulats poden ser de fins a 5 cm a punts del litoral, entre 5 i 15 cm al prelitoral i a comarques interiors, entre 15 i 30 cm al Pirineu i Prepirineu, sobretot al vessant sud.
La cota de neu pujarà a partir de dimecres a migdia, i dijous les precipitacions en forma de neu s’aniran restringint al Pirineu i Prepirineu.
Però fer un pronòstic acurat a quatre o cinc dies vista és molt complicat.
I no és fins poques hores abans que es podrà dir amb certesa què passarà.
Com que ara per ara és una situació plausible, la d’una nevada generalitzada, alguns meteoròlegs ja n’avisen, perquè les conseqüències en els transports, la circulació, les comunicacions i la mobilitat poden ser importants.
Però, tal com deia Francesc Mauri, amb la impredictibilitat que hi ha a mitjà termini, ‘aquest pronòstic ens el podem acabar menjant amb patates.’ | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Fa dies que es preveu una forta nevada entre dilluns i dimecres, tot i que les prediccions van canviant. S’ha arribat a la conclusió que hi haurà una entrada de ben fred, amb nevades, però cal veure si seran generals. El Servei Meteorològic de Catalunya ja ha emès un preavís pel fred intents i la neu a les cotes baixes.",
"a2": "Segons els meteoròlegs, sembla que entre dimarts i dimecres entrarà una bossa d'aire molt fred a tota Europa, provinent de Sibèria. Hi haurà precipitació i la possibilitat que la neu arribi a la costa. De tota manera, només unes hores abans que podran dir amb certesa on, com i quan nevarà.",
"a3": "Es preveuen nevades per a la setmana vinent a pràcticament tot Europa, amb temperatures molt baixes. A la xarxa hi ha un debat perquè les prediccions apunten una entrada d'aire molt fred i nevades al país, però difereixen en la seva durada i intensitat. Amb tot, no es podrà saber amb exactitud fins que no s'apropi el dia."
},
"extractive": {
"a1": "Parlava d’un pronòstic que fa força dies que fa anar de bòlit meteoròlegs i afeccionats a la meteorologia a la xarxa, on hi ha una autèntica bogeria per a mirar de saber si els models de predicció acaben confirmant la previsió d’una nevada generalitzada pràcticament a tot el país i a totes les cotes. \nPerò de mica en mica els models han anat convergint cap a una conclusió: hi haurà una entrada d’aire molt fred, amb temperatures molt baixes, i hi haurà nevades, que caldrà veure fins a quin punt seran generals i generoses.\nLa combinació d’aquesta llengua anticiclònica i molt freda, que arribarà a engolir pràcticament tot el país, de nord a sud, amb una profunda depressió centrada a les Açores, escombrarà el país de sud-oest a nord-est i farà que nevi a cotes baixes. \nEn aquest sentit, hi ha activat un preavís per fred intens i neu a cotes baixes del Servei Meteorològic de Catalunya. Aquest cap de setmana estarà dominat pel sol.",
"a2": "Però de mica en mica els models han anat convergint cap a una conclusió: hi haurà una entrada d’aire molt fred, amb temperatures molt baixes, i hi haurà nevades, que caldrà veure fins a quin punt seran generals i generoses.\nLa bossa d’aire fred afectarà pràcticament tot el país entre dimarts i dimecres.\nLa precipitació guanyarà terreny de sud a nord, escombrant tot el país, amb cota zero a la meitat nord del País Valencià i pràcticament a tot el Principat.\nLa cota de neu apujarà a partir de dimecres a migdia, i dijous les precipitacions en forma de neu s’aniran restringint al Pirineu i Prepirineu. ",
"a3": "\"Podríem tenir un temporal de neu de primer ordre entre dilluns al vespre i dimecres al matí\", deia ahir un dels meteoròlegs de TV3, Francesc Mauri, en la previsió del temps a mitjà termini. \nParlava d’un pronòstic que fa força dies que fa anar de bòlit meteoròlegs i afeccionats a la meteorologia a la xarxa, on hi ha una autèntica bogeria per a mirar de saber si els models de predicció acaben confirmant la previsió d’una nevada generalitzada pràcticament a tot el país i a totes les cotes. \nPerò de mica en mica els models han anat convergint cap a una conclusió: hi haurà una entrada d’aire molt fred, amb temperatures molt baixes, i hi haurà nevades, que caldrà veure fins a quin punt seran generals i generoses.\nI no és fins poques hores abans que es podrà dir amb certesa què passarà."
},
"extreme": {
"a1": "S’acosta un temporal de neu general, amb temperatures baixes i molt fred a cotes baixes, segons els models de preedició.",
"a2": "Tots els models meteorològics coincideixen a preveure una baixada general de les temperatures, amb possibilitat de nevades a cores zero.",
"a3": "És complicat fer un pronòstic acurat amb antelació, però és possible que dilluns i dimecres tinguem un temporal de neu."
}
} |
936 | Aquesta matinada canvia l’hora: haurem d’avançar o d’endarrerir el rellotge? | Diumenge 27 de març s'haurà d'avançar el rellotge una hora: a les dues de la matinada seran les tres | Aquesta matinada es farà el canvi d’hora per a adaptar-nos a l’horari d’estiu.
A les dues de la matinada, s’haurà d’avançar el rellotge una hora, i passaran a ser les tres.
Així, la nit tindrà una hora menys.
L’objectiu de la modificació és ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural i potenciar l’estalvi d’energia.
Els cinc trucs per a adaptar-se més bé al molest canvi d’hora
Quan pensem en l’horari d’estiu, automàticament, ens vénen al cap els dies llargs i la llum solar de la tarda.
De fet, l’efecte més clar d’aquest canvi és que es farà de dia i, per tant, de nit, una hora més tard.
A part de més hores de llum a la tarda, alguns dels beneficis que s’hi associen són un impacte positiu al lleure, el turisme i la restauració.
Aquest canvi horari s’aplica a tots els països de la Unió Europea, en compliment d’una directiva que afecta tots els estats membres.
Tanmateix, les discrepàncies que hi havia sobre aquest afer van dur la Comissió Europea a fer una consulta pública no vinculant l’estiu del 2018 per saber què en pensaven els ciutadans, les parts interessades i els estats.
La història del canvi d’hora
Els resultats van ser prou clars: dels 4,6 milions de respostes, el 84% dels enquestats volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu.
Es va aprovar el canvi, però el març del 2019, el Parlament Europeu va votar d’ajornar la resolució definitiva.
Més enllà d’Europa, qui ja ha fet passos per posar fi a aquesta modificació horària són els Estats Units.
Una setmana després d’haver canviat l’hora, proposen de fer desaparèixer aquesta normativa.
El senat ha aprovat per unanimitat de suprimir el canvi d’hora i tenir tot l’any l’horari d’estiu.
La proposta de canvi entraria en vigor el novembre del 2023, però abans haurà de rebre el vist-i-plau de la Cambra de Representants.
Marco Rubió, el senador republicà que ha impulsat el projecte de llei, defensa que és una de les qüestions que més consens origina i creu que amb aquesta mesura es permet a la població de passar més temps a l’aire lliure a la tarda.
De totes maneres, la normativa preveu que els territoris que fins ara no canviaven d’horari, com ara Hawaii i bona part d’Arizona, ho puguin continuar fent i mantinguin l’horari d’hivern tot l’any.
Si finalment es fa el canvi, cada estat membre haurà de triar quin fus horari vol tenir.
Actualment, n’hi ha tres: el d’Europa occidental –en què hi ha el Regne Unit i Portugal–, el d’Europa central –en què hi ha Bèlgica i els Països Catalans, d’ençà que l’estat espanyol es va arrenglerar amb Alemanya en època franquista– i el d’Europa oriental –en què hi ha països com ara Grècia i Finlàndia.
El nostre horari nazi de cada dia
Tampoc no és clar si prevaldrà l’horari d’estiu o el d’hivern.
A l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent.
Al carrer, les opinions sobre quina és la millor opció tampoc no són unànimes, però segons el baròmetre del CIS de l’abril passat, gairebé un 70% dels enquestats volia mantenir l’horari d’estiu.
D’una altra banda, hi ha sectors que pensen que cal mantenir l’horari d’hivern.
D’aquesta manera s’evitaria que durant els mesos de fred hi hagués zones en què no es fes de dia fins a les nou o les deu del matí, fet que implicaria començar la jornada laboral o l’entrada a l’escola a les fosques.
Per evitar-ho, la iniciativa ciutadana Reforma Horària defensa en un dictamen del Consell Assessor per la Reforma Horària que s’ha de mantenir el mateix horari tot l’any i que ha de ser el d’hivern.
L’argument principal és que la llum del matí és un sincronitzador clau per a la vida de les persones i, amb aquest horari, l’activitat humana s’adequa més a les hores de llum solar.
“La llum al matí afavoreix la sincronització del rellotge circadiari, millora l’humor, i ajuda a avançar la son.
En cas contrari, la manca de llum al matí afavoreix que s’endarrereixin els ritmes circadiaris.
Aquest endarreriment en un país d’horaris ja tardans, com el nostre, encara faria allargar-los més”, diu el text.
Elvira Méndez: “Canviant els horaris millorem radicalment la nostra salut”
L’organització, que treballa per impulsar canvis horaris que permetin de conciliar i de gaudir de més llibertat en la gestió del temps, també explica que aquesta modificació altera el rellotge intern.
Tot i que solament s’avanci una hora, el cos triga uns dies a resincronitzar-se i pot arribar a causar un efecte similar al del jet-lag amb alteracions del son o mal de cap. Aquests efectes sobre el sistema circadiari afecten més les persones grans i els infants, atès que tenen un rellotge intern menys flexible. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Aquesta matinada es realitzarà el canvi d’hora i la nit tindrà una hora menys. Es pretén ajustar la jornada laboral a les hores de llum, estalviar energia i tindrà un impacte positiu al lleure, turisme i restauració. Tot i això, hi ha discrepàncies a la Comissió Europea sobre el tema i la consulta conclou que la majoria vol l’horari d’estiu.",
"a2": "El canvi d'hora es va establir per a estalviar energia aprofitant la llum solar. Ara, tant a Europa com a Espanya, hi ha opinions que diuen que és més perjudicial que benèfic, ja que els cicles circadiaris es regulen amb la llum solar del matí. Però a Europa han aprovat ajornar la seva supressió i a Espanya encara no s'ha decidit.",
"a3": "Aquesta nit es farà el canvi a l'horari d'estiu. Els rellotges s'han d'avançar una hora a les dues de la matinada. L'objectiu és aprofitar les hores de llum durant la jornada laboral i estalviar energia. Una enquesta demostrà que la gran majoria prefereix eliminar el canvi horari, però el març de 2019 el Parlament Europeu va ajornar la decisió definitiva."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta matinada es farà el canvi d’hora per a adaptar-nos a l’horari d’estiu. \nA part de més hores de llum a la tarda, alguns dels beneficis que s’hi associen són un impacte positiu al lleure, el turisme i la restauració. \nEls resultats van ser prou clars: dels 4,6 milions de respostes, el 84% dels enquestats volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu. \nEl senat ha aprovat per unanimitat suprimir el canvi d’hora i tenir tot l’any l’horari d’estiu. ",
"a2": "Es va aprovar el canvi, però el març del 2019, el Parlament Europeu va votar d’ajornar la resolució definitiva. \nA l’estat espanyol es va crear una comissió d’experts que s’havia d’encarregar de decidir-ho, però encara no ha arribat a cap acord concloent. \nPer a evitar-ho, la iniciativa ciutadana Reforma Horària defensa en un dictamen del Consell Assessor per la Reforma Horària que s’ha de mantenir el mateix horari tot l’any i que ha de ser el d’hivern.\nL’argument principal és que la llum del matí és un sincronitzador clau per a la vida de les persones i, amb aquest horari, l’activitat humana s’adequa més a les hores de llum solar.",
"a3": "A les dues de la matinada, s’haurà d’avançar el rellotge una hora, i passaran a ser les tres. \nTanmateix, les discrepàncies que hi havia sobre aquest afer van dur la Comissió Europea a fer una consulta pública no vinculant l’estiu del 2018 per a saber què en pensaven els ciutadans, les parts interessades i els estats.\nEls resultats van ser prou clars: dels 4,6 milions de respostes, el 84% dels enquestats volia eliminar el canvi d’hora, i una àmplia majoria, el 64%, volia tenir permanentment l’horari d’estiu.\nLa proposta de canvi entraria en vigor el novembre del 2023, però abans haurà de rebre el vist-i-plau de la Cambra de Representants. "
},
"extreme": {
"a1": "Canvi d’hora aquesta matinada amb l’objectiu de potenciar l’estalvi d’energia i aprofitar les hores de llum a la jornada laboral.",
"a2": "Tant Europa com Espanya han fet enquestes d'opinió sobre el canvi d'hora, però el canvi es continuarà fent.",
"a3": "Aquesta matinada canviem a l'horari d'estiu: s'avançarà una hora, i per tant, a les dues seran les tres."
}
} |
63 | Oltra veu millorable la relació amb el PSPV i demana d’escoltar més Compromís | Insisteix a prendre mesures 'més restrictives' i advoca pel tancament de bars i restaurants, 'com han fet altres comunitats autònomes' | La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha defensat que la relació amb el PSPV és ‘millorable’ i ha reivindicat que ‘s’escolte més Compromís a l’hora de prendre decisions i arribar a acords’ Així mateix, ha assenyalat que l”acostament’ dels socialistes a Ciutadans en les negociacions del pressupost ‘allunya els objectius que Compromís es marca en els comptes’.
Així s’ha manifestat Oltra en una entrevista en À Punt en la qual ha remarcat que ‘en un govern de coalició, les qüestions importants es parlen i s’acorden’, i ha advocat per ‘millorar la interlocució, la participació en els acords i el fet de saber l’opinió del conjunt del Consell’.
El síndic del PSPV a les Corts, Manolo Mata, ha contestat les paraules d’Oltra dient que ‘la relació del PSPV amb Podemos i Compromís és excel·lent’ i que ‘si ella veu les coses diferents de manera puntual, no és un problema de les formacions polítiques’.
Sobre la ‘correcció d’errors’ a causa de ‘la falta de 21 milions’ en el pressupost de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Oltra ha apuntat que ‘no era només aquesta qüestió, sinó les 199 fulles de correcció d’errors’ ‘Totes les seccions estaven malament, era un problema més gran’, ha lamentat.
La vice-presidenta del Consell ha indicat que ‘les alarmes van saltar quan es va publicar el projecte de pressupost en la web’, ja que ‘no quadrava cap número’ Per això, ha justificat que no acudís el dimecres a la seva compareixença en les Corts perquè, ha defensat, ‘els diputats havien de tenir temps per a estudiar i veure’ els comptes.
‘No seria just comparèixer el mateix dia que es presentés el pressupost’, ha agregat.
Ha dit que haurà de ser el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, qui n’expliqui les causes i ha mostrat el seu ‘desacord’ amb el procediment, perquè ‘passen coses com aquestes’.
‘Negociar amb la pressió de no entendre que és l’acord el que marca el termini i no el termini el que marca l’acord dóna a aquestes coses que no haurien de passar’, ha dit, i ha lamentat la ‘poca cultura de govern de coalició’.
No obstant això, ha expressat la seva ‘satisfacció’ per un pressupost que ha qualificat d”històric’ ‘Dels 800 milions que ens trobem en 2015 hem passat a 2.000 milions’, ha destacat, i ha apuntat al fet que ‘tot això és gràcies a l’esforç pressupostari i de gestió’.
Per tot això, ha reivindicat que en el Consell ‘s’escolte més a Compromís a l’hora de prendre decisions i arribar a acords’ i ha defensat que la seva formació ‘és una part fonamental en el Consell’ i ‘va ser determinant en el canvi polític del 2015 i en la renovació del Botànic en 2019’.
D’altra banda, la vice-presidenta del Consell ha insistit que les mesures que el País Valencià ha pres en els últims dies per a frenar la pandèmia de coronavirus ‘no són suficients’ i ha advocat per ‘anar més enllà’ Així, s’ha mostrat partidària d”aprovar mesures més estrictes, com ja han fet altres autonomies espanyoles i països europeus’ ‘Preferisc unes mesures més estrictes ara, que anar a un col·lapse en unes setmanes’, ha afirmat.
I ha posat d’exemple el tancament dels bars i restaurants.
‘Hem de fer un esforç per a poder mantenir la màxima normalitat laboral i acadèmica, i que els nens i les nenes puguen continuar anant a escola, però si els espais de sociabilitat com a bars i restaurants han de tancar durant un temps, els diners que ens estalviem de no tenir pacients a les UCI els podem destinar a aquest sector econòmic’, ha dit.
Oltra ha subratllat que ‘si la resposta és llevar una taula del bar, no és insuficient’ i ha apostat per avançar la queda ‘com han fet altres comunitats autònomes, basant-se en criteris científics’ ‘És el moment de prendre mesures més estrictes, perquè la gent està molt cansada i frustrada’, ha assenyalat.
‘El confinament va ser duríssim i, al meu entendre, vam fer una desescalada massa ràpida.
Quan semblava que sortíem del túnel, tornem a entrar.
I quan la gent no veu l’horitzó, es frustra i s’enfada’, ha indicat Oltra, que ha remarcat que les noves restriccions ‘no les ha aprovat el Consell, sinó que són una resolució de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública’.
Finalment, ha reconegut que, en la primera onada, ‘el problema més greu va ser la falta de material’ i ha defensat que ara ‘s’ha millorat en la gestió de la crisi i la situació està més controlada, a pesar que les xifres siguen negatives’. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Mónica Oltra, la vicepresidenta del Consell, creu que la comunicació amb PSPV és millorable i reivindica que s’escolti més Compromís abans de prendre decisions o arribar a acords. Manolo Mata, de PSPV, afirma que la seva relació amb Podemos i Compromís és bona. Oltra destaca que falten 21 milions en el pressupost de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.",
"a2": "La vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, ha lamentat que les relacions amb el PSPV no siguin millors i creu que s'ha d'escoltar més Compromís a l'hora de decidir, però està satisfeta amb els pressupostos. D'altra banda, ha insistit que les mesures per a frenar la pandèmia al País Valencià que s'han pres darrerament no són suficients.",
"a3": "Mónica Oltra, la vicepresidenta del Consell, diu que es podria millorar la relació amb el PSPV. Lamenta els errors en el pressupost, però expressa la seva satisfacció per aquest pressupost històric i demana que s'escolti més Compromís en les decisions i acords. Considera insuficients les mesures anticovid i advoca per mesures més estrictes, com el tancament de bars i restaurants."
},
"extractive": {
"a1": "La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha defensat que la relació amb el PSPV és \"millorable\" i ha reivindicat que \"s’escolti més Compromís a l’hora de prendre decisions i arribar a acords\". \nAixí s’ha manifestat Oltra en una entrevista en À Punt, en la qual ha remarcat que \"en un govern de coalició, les qüestions importants es parlen i s’acorden\", i ha advocat per \"millorar la interlocució, la participació en els acords i el fet de saber l’opinió del conjunt del Consell\". \nEl síndic del PSPV a les Corts, Manolo Mata, ha contestat les paraules d’Oltra dient que \"la relació del PSPV amb Podemos i Compromís és excel·lent\" i que \"si ella veu les coses diferents de manera puntual, no és un problema de les formacions polítiques\". \nHa dit que haurà de ser el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, qui n’expliqui les causes i ha mostrat el seu \"desacord\" amb el procediment, perquè \"passen coses com aquestes\". ",
"a2": "La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha defensat que la relació amb el PSPV és \"millorable\" i ha reivindicat que \"s’escolti més Compromís a l’hora de prendre decisions i arribar a acords\". \nLa vicepresidenta del Consell ha indicat que \"les alarmes van saltar quan es va publicar el projecte de pressupost en la web\", ja que \"no quadrava cap número\".\nNo obstant això, ha expressat la seva \"satisfacció\" per un pressupost que ha qualificat d'\"històric\".\nD’altra banda, la vicepresidenta del Consell ha insistit que les mesures que el País Valencià ha pres en els últims dies per a frenar la pandèmia de coronavirus \"no són suficients\" i ha advocat per \"anar més enllà\".",
"a3": "La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha defensat que la relació amb el PSPV és \"millorable\" i ha reivindicat que \"s’escolti més Compromís a l’hora de prendre decisions i arribar a acords\".\nAixí s’ha manifestat Oltra en una entrevista en À Punt, en la qual ha remarcat que \"en un govern de coalició, les qüestions importants es parlen i s’acorden\", i ha advocat per \"millorar la interlocució, la participació en els acords i el fet de saber l’opinió del conjunt del Consell\".\n\"Dels 800 milions que ens trobem en 2015 hem passat a 2.000 milions\", ha destacat, i ha apuntat al fet que \"tot això és gràcies a l’esforç pressupostari i de gestió\".\nD’altra banda, la vicepresidenta del Consell ha insistit que les mesures que el País Valencià ha pres en els últims dies per a frenar la pandèmia de coronavirus \"no són suficients\" i ha advocat per \"anar més enllà\"."
},
"extreme": {
"a1": "La vicepresidenta del Consell creu que s’ha de millorar la comunicació amb el PSPV i s’ha d’escoltar més Compromís.",
"a2": "Malgrat les diferències amb el PSPV, Mònica Oltra es felicita del nou pressupost, que ha qualificat d'\"històric\".",
"a3": "Oltra demana escoltar més a Compromís, considera millorable la relació amb el PSPV i proposa mesures anticovid més estrictes."
}
} |
905 | ‘L’hort del segon origen’: del film al manual d’agricultura ecològica en llibre | Coincidint amb l’estrena del film ‘Segon origen’ a partir de l’obra de Manuel de Pedrolo, us recordem que ha aparegut el llibre que permet aprendre a cultivar un hort, com si fos l’últim de la terra | Aquest cap de setmana s’estrena ‘Segon origen’, un film que versiona l’obra més llegida de Manuel de Pedrolo, ‘Mecanoscrit del segon origen’ (més d’un milió d’exemplars venuts al llarg de quatre dècades).
El guió va ser escrit per Bigas Luna i Carles Porta, però poc abans d’iniciar el rodatge, el 2013, Bigas Luna es va morir.
Aleshores, Carles Porta va continuar el projecte d’aquest ‘long seller’ literari català, que és el llibre més llegit en la nostra llengua de tots els temps.
Coincidint amb aquesta estrena, us recordem que fa pocs mesos va arribar a les llibreries el llibre ‘L’hort del segon origen’ de Jordi Puig i Roca (Fundació Carulla), un llibre que té el suport del museu de la vida rural de l’Espluga de Francolí i que presenta més de cinc-centes varietats locals de cultius, per cuidar l’hort que pots fer a casa com si fos l’últim de la terra.
La història del ‘Mecanoscrit del segon origen’, de gènere de ciència-ficció, explica la història de l’Alba i el Dídac, de 14 anys i 9, que es converteixen en els únics supervivents de la terra després d’una catàstrofe elimina la resta d’humanitat.
En la versió cinematogràfica ideada per Carles Porta i Bigas Luna, l’Alba i el Dídac es troben uns papers escrits pel Dara, pare d’ella i científic especialitzat en el canvi climàtic, que els seran molt valuosos a l’hora de fer un hort per sobreviure després del cataclisme.
El llibre ‘L’hort del segon origen’ és escrit en primera persona.
‘L’hort del segon origen’, que duu com a subtítol ‘L’horticultura del futur amb arrels del passat’, pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.
Incorpora un inventari inèdit de més de 500 varietats locals catalanes d’hortalisses i fruiters amb consells de com plantar-les, conrear-les, tenir-ne cura i on comprar-ne les llavors.
Explica Carles Porta al pròleg del llibre: ‘Una de les primeres decisions que vam prendre amb en Bigas Luna va ser que a la pel·lícula hi havia d’haver un hort.
Teníem clar que després de la desaparició de la humanitat, i sense electricitat, un hort havia de ser el protagonista de la supervivència de l’Alba i en Dídac.
L’hort havia de ser un protagonista més.
A casa meva som pagesos i sempre he viscut l’hort de prop, i en Bigas es va convertir, per convicció, en un expert en horts i agricultura ecològica.
Va ser una decisió ràpida i fàcil de prendre.’
I acaba dient Porta: ‘Un dels detalls d’aquest completíssim llibre sobre horts i agricultura és que també explica com fer un hort en qualsevol lloc.
És un autèntic tractat sobre horts i agricultura ecològica, (…), i una clara apologia de la natura i de les essències humanes.
L’hort del ‘Segon origen’, el real, el de la pel·lícula, i el llibre que teniu a les mans conformen un tot, i, des del meu punt de vista, mostren una metàfora molt senzilla i clara, que el pare de l’Alba diu a la que acaba essent la mare de la nova humanitat: «si tu cuides la natura, la natura et cuidarà a tu».’
L’autor d’aquest manual d’horticultura és Jordi Puig i Roca (L’Ametlla del Vallès, 1978), pagès de vocació i doctor en ciències ambientals, especialitzat en canvi climàtic.
Des del 2002 és al capdavant d’una explotació hortícola (www.espigall.cat), que produeix amb varietats locals.
La primera part del llibre Puig la dedica als conceptes bàsics d’agricultura ecològica, mentre que la segona part és una reivindicació de l’extens patrimoni de varietats locals que tenim al país.
El manual ofereix una llista de 320 varietats d’hortalisses, 220 varietats de fruites i vinyes i algunes races d’aviram, i explica com cultivar-les. | [
"cultura",
"gastronomia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest cap de setmana s’estrena \"Segon origen\", una pel·lícula que fa una versió de “Mecanoscrit del segon origen”, amb el guió de Bigas Luna i Carles Porta. En aquesta versió, l’Alba i el Dídac troben uns papers escrits pel Dara, que els serviran d’ajuda a l’hora de fer un hort per a sobreviure després d’un cataclisme.",
"a2": "\"Segon origen\", que arriba als cinemes aquest cap de setmana, narra la història de l'Alba i en Dídac, que es troben sols després que una catàstrofe acabés amb la humanitat. Es basa en la novel·la \"Mecanoscrit del segon origen\", de Pedrolo. El llibre \"L'hort del segon origen\" de Jordi Puig, explica com cuidar un hort en cas de segon origen.",
"a3": "Aquest cap de setmana s'estrena \"Segon origen\", l'adaptació cinematogràfica del llibre de ciència-ficció més popular de Manuel de Pedrolo. Els guionistes van decidir que els protagonistes havien de fer un hort per a sobreviure després del cataclisme. A més, s'ha publicat un manual per a aprendre a cultivar un hort ecològic: \"L'hort del segon origen\" de Jordi Puig i Roca."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest cap de setmana s’estrena \"Segon origen\", un film que versiona l’obra més llegida de Manuel de Pedrolo, \"Mecanoscrit del segon origen\" (més d’un milió d’exemplars venuts al llarg de quatre dècades). \nCoincidint amb aquesta estrena, us recordem que fa pocs mesos va arribar a les llibreries el llibre \"L’hort del segon origen\" de Jordi Puig i Roca (Fundació Carulla), un llibre que té el suport del museu de la vida rural de l’Espluga de Francolí i que presenta més de cinc-centes varietats locals de cultius, per a cuidar l’hort que pots fer a casa com si fos l’últim de la terra.\nLa història del \"Mecanoscrit del segon origen\", de gènere de ciència-ficció, explica la història de l’Alba i el Dídac, de 14 anys i 9, que es converteixen en els únics supervivents de la terra després que una catàstrofe elimina la resta de la humanitat. \nIncorpora un inventari inèdit de més de 500 varietats locals catalanes d’hortalisses i fruiters amb consells de com plantar-les, conrear-les, tenir-ne cura i on comprar-ne les llavors. ",
"a2": "Aquest cap de setmana s’estrena \"Segon origen\", un film que versiona l’obra més llegida de Manuel de Pedrolo, \"Mecanoscrit del segon origen\" (més d’un milió d’exemplars venuts al llarg de quatre dècades). \nCoincidint amb aquesta estrena, us recordem que fa pocs mesos va arribar a les llibreries el llibre \"L’hort del segon origen\" de Jordi Puig i Roca (Fundació Carulla), un llibre que té el suport del museu de la vida rural de l’Espluga de Francolí i que presenta més de cinc-centes varietats locals de cultius, per a cuidar l’hort que pots fer a casa com si fos l’últim de la terra. \nLa història del \"Mecanoscrit del segon origen\" de gènere de ciència-ficció, explica la història de l’Alba i el Dídac, de 14 anys i 9, que es converteixen en els únics supervivents de la terra després que una catàstrofe elimina la resta de la humanitat. \nL’autor d’aquest manual d’horticultura és Jordi Puig i Roca (L’Ametlla del Vallès, 1978), pagès de vocació i doctor en ciències ambientals, especialitzat en canvi climàtic.",
"a3": "Aquest cap de setmana s’estrena \"Segon origen\", un film que versiona l’obra més llegida de Manuel de Pedrolo, \"Mecanoscrit del segon origen\" (més d’un milió d’exemplars venuts al llarg de quatre dècades). \nEn la versió cinematogràfica ideada per Carles Porta i Bigas Luna, l’Alba i el Dídac es troben uns papers escrits pel Dara, pare d’ella i científic especialitzat en el canvi climàtic, que els seran molt valuosos a l’hora de fer un hort per a sobreviure després del cataclisme.\n\"L’hort del segon origen\", que duu com a subtítol \"L’horticultura del futur amb arrels del passat\", pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn. Incorpora un inventari inèdit de més de 500 varietats locals catalanes d’hortalisses i fruiters amb consells de com plantar-les, conrear-les, tenir-ne cura i on comprar-ne les llavors.\n\"L’hort del segon origen, el real, el de la pel·lícula, i el llibre que teniu a les mans conformen un tot i, des del meu punt de vista, mostren una metàfora molt senzilla i clara, que el pare de l’Alba diu a la que acaba essent la mare de la nova humanitat: «si tu cuides la natura, la natura et cuidarà a tu»\". "
},
"extreme": {
"a1": "S’estrena “Segon origen”, una pel·lícula lligada a \"Mecanoscrit del segon origen\", de l'autor Manuel de Pedrolo.",
"a2": "Aquest cap de setmana arriba als cinemes \"Segon origen\", basada en la novel·la més llegida en llengua catalana.",
"a3": "S'estrena la pel·lícula \"Segon origen\" i fa poc s'ha publicat el manual sobre agricultura ecològica \"L'hort del segon origen\"."
}
} |
2,150 | La Paeria dona llum verda al concurs per redactar el projecte del nou Parc de les Arts de Lleida | S'ubicarà en un solar de 17.000 metres quadrats i combinarà activitats culturals i artístiques amb equipaments públics i privats | La Paeria ha donat llum verda aquest divendres al concurs per redactar el projecte del nou Parc de les Arts de Lleida, que s'ubicarà en un solar de 17.000 metres quadrats al carrer alcalde Pujol de la capital del Segrià.
Segons l'Ajuntament, l'espai es convertirà en una gran zona verda on es desenvoluparan activitats culturals i artístiques a l'aire lliure.
Alhora també acollirà equipaments públics -com el centre cívic del barri del Camp d'Esports- i també de privats de l'àmbit sociosanitari, educatiu i esportiu.
La inversió prevista és d'1 milió d'euros.
La Comissió Informativa de Polítiques de la Gestió i Promoció de la Ciutat i la Sostenibilitat ha aprovat l'expedient del plec de clàusules i l'inici de la licitació del projecte.
El tinent d'alcalde i regidor de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha explicat que l'expedient per a la redacció i execució d'aquest projecte inclou la concessió administrativa sobre el domini públic en una part d'aquest solar on es construirà i explotarà aquest equipament comunitari al barri del Camp d'Esports.
En aquest sentit, ha destacat que la urbanització permetrà crear una zona verda que es convertirà en un espai a l'aire lliure que combinarà elements mediambientals amb les activitats artístiques i culturals que s'hi desenvolupin, així com amb els equipaments privats i públics que s'hi vulguin construir".
El tinent d'alcalde ha explicat que "hem acotat el plec perquè en el projecte que presentin els licitadors tinguin en compte els usos que han de tenir els equipaments que s'hi construeixin en aquest nou parc de la ciutat".
Així, Larrosa ha avançat que "la inversió prevista per realitzar aquest parc públic és d'1 milió d'euros" i, ha assegurat que "ja hi ha hagut contactes de promotors privats interessats en el projecte de l'àmbit sociosanitari, educatiu i esportiu, que hauran de tenir en compte els diferents usos que pot haver en aquest gran parc, en el qual s'hi haurà d'incloure la construcció del nou centre cívic del barri".
D'altra banda, a la reunió també s'ha debatut la proposta d'aprovació del plec de clàusules per a la contractació del servei de manteniment i conservació de la jardineria urbana de la ciutat de Lleida, sector 6, així com l'inici de la seva licitació per un import de 8.474.635,20 euros (IVA inclòs) i una durada de 4 anys.
La cessió de Sant Ruf, ajornada
La proposta d'aprovació del text del conveni de cessió d'ús de l'església de Sant Ruf per a la seva conservació patrimonial i rehabilitació finalment ha quedat ajornada per a la propera comissió, ja que l'Ajuntament de Lleida i els propietaris estan ultimant els detalls de l'acord, que preveu cedir l'ús de l'edifici a la Paeria per "posar l'espai en valor", ha explicat Larrosa.
Aquest conveni permetrà consolidar i preservar l'edifici declarat Bé Català d'Interès Nacional, millorar-ne els serveis, la senyalització i els serveis, entre altres.
Convocatòria de les subvencions per a la promoció de l'Horta 2017
Larrosa ha informat els membres de la comissió de la proposta d'aprovació de la convocatòria de subvencions per a l'any 2017 de la línia subvencionadora de promoció de l'Horta que passarà per la propera Junta de Govern Local.
Segons la Paeria, aquests ajuts han de servir per divulgar el sector agroalimentari, contribuir en la millora, modernització i competitivitat del sector i aconseguir una major participació i desenvolupament econòmica de Lleida en aquest àmbit.
Ara, una vegada la Junta de Govern Local aprovi les bases, es podrà procedir a obrir la convocatòria d'ajudes, que enguany ascendeixen a 12.000 euros.
Les subvencions que atorgui l'Ajuntament de Lleida seran per actuacions que es realitzin durant aquest any 2017.
Cal destacar que els ajuts de les diferents línies subvencionadores de l'àmbit de la sostenibilitat, medi ambient i horta de l'Ajuntament de Lleida, en matèria d'Horta, són compatibles amb altres subvencions d'altres Administracions Públiques.
El termini per presentar les sol·licituds és d'un mes des de l'endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial de la Província. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El concurs del projecte del nou Parc de les Arts de Lleida el posarà en marxa la Paeria i s’ubicarà en un solar de 17.000 metres. L’Ajuntament vol que sigui una zona verda amb activitats culturals i a l’aire lliure. Es preveu una inversió d'1 milió d'euros i també s’ha debatut la contractació d’un servei de manteniment de la jardineria.",
"a2": "El projecte del nou Parc de les Arts de Lleida serà una realitat, ja que s'ha aprovat l'expedient del plec de clàusules i, per tant, s'inicia la licitació. A la reunió, també s'ha parlat de la proposta pel nou servei de manteniment i conservació de la jardineria i s'ha informat de la proposta de subvencions per a l'any 2017.",
"a3": "La Paeria ha autoritzat el concurs per a redactar el projecte del nou Parc de les Arts de Lleida, un espai verd de 17.000 metres quadrats on es duran a terme activitats culturals i artístiques a l'aire lliure, i es construiran equipaments públics i privats de l'àmbit sociosanitari, educatiu i esportiu. La inversió prevista és d'un milió d'euros."
},
"extractive": {
"a1": "La Paeria ha donat llum verda aquest divendres al concurs per a redactar el projecte del nou Parc de les Arts de Lleida, que s'ubicarà en un solar de 17.000 metres quadrats al carrer alcalde Pujol de la capital del Segrià. \nSegons l'Ajuntament, l'espai es convertirà en una gran zona verda on es desenvoluparan activitats culturals i artístiques a l'aire lliure. \nLa inversió prevista és d'1 milió d'euros.\nD'altra banda, a la reunió també s'ha debatut la proposta d'aprovació del plec de clàusules per a la contractació del servei de manteniment i conservació de la jardineria urbana de la ciutat de Lleida, sector 6, així com l'inici de la seva licitació per un import de 8.474.635,20 euros (IVA inclòs) i una durada de 4 anys.",
"a2": "La Paeria ha donat llum verda aquest divendres al concurs per a redactar el projecte del nou Parc de les Arts de Lleida, que s'ubicarà en un solar de 17.000 metres quadrats al carrer alcalde Pujol de la capital del Segrià.\nEn aquest sentit, ha destacat que la urbanització permetrà crear una zona verda que es convertirà en un espai a l'aire lliure que combinarà elements mediambientals amb les activitats artístiques i culturals que s'hi desenvolupin, així com amb els equipaments privats i públics que s'hi vulguin construir. \nD'altra banda, a la reunió també s'ha debatut la proposta d'aprovació del plec de clàusules per a la contractació del servei de manteniment i conservació de la jardineria urbana de la ciutat de Lleida, sector 6, així com l'inici de la seva licitació per un import de 8.474.635,20 euros (IVA inclòs) i una durada de 4 anys. \nSegons la Paeria, aquests ajuts han de servir per a divulgar el sector agroalimentari, contribuir en la millora, modernització i competitivitat del sector i aconseguir una major participació i desenvolupament econòmica de Lleida en aquest àmbit. ",
"a3": "La Paeria ha donat llum verda aquest divendres al concurs per redactar el projecte del nou Parc de les Arts de Lleida, que s'ubicarà en un solar de 17.000 metres quadrats al carrer alcalde Pujol de la capital del Segrià. \nEn aquest sentit, ha destacat que la urbanització permetrà crear una zona verda que es convertirà en un espai a l'aire lliure que combinarà elements mediambientals amb les activitats artístiques i culturals que s'hi desenvolupin, així com amb els equipaments privats i públics que s'hi vulguin construir. \nAixí, Larrosa ha avançat que \"la inversió prevista per a realitzar aquest parc públic és d'1 milió d'euros\" i ha assegurat que \"ja hi ha hagut contactes de promotors privats interessats en el projecte de l'àmbit sociosanitari, educatiu i esportiu, que hauran de tenir en compte els diferents usos que pot haver en aquest gran parc, en el qual s'hi haurà d'incloure la construcció del nou centre cívic del barri\". \nD'altra banda, a la reunió també s'ha debatut la proposta d'aprovació del plec de clàusules per a la contractació del servei de manteniment i conservació de la jardineria urbana de la ciutat de Lleida, sector 6, així com l'inici de la seva licitació per un import de 8.474.635,20 euros (IVA inclòs) i una durada de 4 anys."
},
"extreme": {
"a1": "La Paeria activarà el concurs del projecte del nou Parc de les Arts de Lleida que serà una zona verda.",
"a2": "El projecte del nou Parc de les Arts de Lleida, amb una inversió d'1 milió d'euros, inicia la seva licitació.",
"a3": "L'Ajuntament de Lleida aprova el concurs per a redactar un nou projecte per al Parc de les Arts de la ciutat."
}
} |
1,540 | Sánchez perd la primera votació de la investidura | El candidat a la presidència no supera un debat crispat per la dreta i dona el tret de sortida a la votació clau de dimarts: "Deixem enrere la coalició de l'apocalipsi" | El primer round del ple d'investidura era la crònica d'una votació fallida.
El candidat a la presidència, Pedro Sánchez, era ben conscient que no obtindria la majoria absoluta i que, per tant, haurà d'esperar fins el pròxim dimarts per treure's de sobre l'etiqueta "en funcions" i revalidar el càrrec amb tots els ets i uts.
Aquest diumenge en vigília de Reis la votació ha quedat 166 a favor -un menys del previst perquè ha faltat una diputada dels comuns per un problema de salut-, 165 en contra i 18 abstencions en una sessió marcada per la bronca d'una dreta aferrada a atiar el fantasma d'ETA.
Serà en el segon intent, quan només és necessari sumar més sí que no, quan Sánchez té previst sortir proclamat.
Dues cares s'han fet visibles en aquest debat d'investidura.
La primera és, que en plena tempesta, els deu partits necessaris per fer prosperar la investidura s'han conjurat perquè l'acord, complex i calidoscòpic, no naufragui.
Clau és en aquest sentit l'abstenció d'ERC, ratificada malgrat la inhabilitació de Quim Torra per part de la Junta Electoral.
Els republicans i el PSOE han encaixat les mans amb el propòsit de "recomençar" i traslladar el conflicte des tribunals cap a una mesa de negociació política.
Un hemicicle crispat gestionat amb aplom per Batet
L'altre rostre ha estat, precisament, el d'un hemicicle crispat on els tres partits de dretes han deixat clar que no pensen donar treva a un govern d'esquerres que se sustentarà sobre el sobiranisme català, basc i gallec.
El detonant ha estat la intervenció de la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que ha garantit que la seva formació s'abstindrà davant el que consideren una "finestra d'oportunitat".
He parlat de les "receptes autoritàries" aplicades, de la "repressió" patida a Euskadi, del discurs del rei el 3-O i ha reivindicat la figura d'Arnaldo Otegi.
Minut a minut
EN DIRECTE Tot sobre la investidura de Sánchez
La sessió definitiva del debat que ha d'investir el candidat socialista, en directe
La menció al coordinador general del seu partit ha obert la capsa dels trons d'una dreta que acusa el PSOE d'estar pactant amb els còmplices d'ETA.
"Assassins", "terroristes, "teniu les mans tacades de sang", "mor-te", li han arribat a dir diputats dels partits de dretes.
Batet, gestionant la situació amb aplom, ha reivindicat la llibertat d'expressió mentre dirigents com el líder del PP, Pablo Casado, etzibava assenyalant Aizpurua: "Vosaltres ens matàveu a nosaltres".
"Fora, fora, fora", han arribat a cridar els diputats de la dreta disposats a posar prova a Batet i a qui han reclamat que expulsi diputats emparant-se en articles del reglament.
La presidenta del Congrés, però, en la difícil tessitura de garantir que els grups es puguin expressar amb llibertat, mantenir el decòrum i no prendre cap decisió que donés encara més munició a la bancada de la dreta, no ha ordenat cap expulsió però ha estat contundent en la resposta: "Va haver-hi altres èpoques en aquest país on no es permetien les crítiques al govern ni a altres institucions de l'Estat.
L'agraïment de Lastra a Rufián i l'exigència de la CUP
Menys formals eren entre passadissos diputats preocupats pel clima viscut a la cambra.
"Fa olor de dictadura", arribaven a dir sobre el fons i les formes dels de Casado, Abascal i Arrimadas.
Per a aquesta última ha tingut una menció especial la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, que li ha retret que hagi burxat en les files socialistes buscant trànsfugues.
Amb aquest precedent i l'ambient ja caldejat, la CUP s'ha estrenat en un ple d'investidura espanyola.
Lluint una samarreta de Marisol amb el lema Soy una obrera de la cultura, Mireia Vehí ha fugit del to crispat i s'ha centrat en assenyalar el que considera el principal tendó d'Aquil·les de l'acord entre el PSOE i ERC: que no garanteixi el referèndum d'autodeterminació.
De fet, ha assegurat que el pacte no serà "viable" sense qüestionar "el règim del 78".
Els dos diputats de la CUP han advertit que seran exigents amb l'independentisme i que no són "ingenus", tot i que Vehí també ha reconegut que els agradaria estar "equivocats" a l'hora de pronosticar que l'acord amb el PSOE farà aigües.
Com JxCat, els cupaires han votat que no.
Tot plegat, mentre ERC i Bildu s'han abstingut i el PSOE, Podem, PNB, BNG, Més País, Compromís, Teruel Existe i Nova Canàries han assajat una aritmètica difícil que, per efecte bumerang, s'ha anat compactant davant dels estirabots d'una dreta desfermada. | [
"crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Sánchez, tot i que ja sabia que no obtindria majoria, ha perdut la primera part de la investidura amb 166 a favor, 165 en contra i 18 abstencions. Deu dels partits necessaris per a la investidura s’han aliat perquè no prosperi i els partits de dretes no donaran suport a un govern d’esquerres que vol sobiranisme català, basc i gallec.",
"a2": "La primera votació del ple d'investidura de Sánchez ha estat fallida. La dreta ha cridat expressions com \"assassins\", entre moltes d'altres, posant a prova la paciència de Batet, presidenta del Congrés. La representant de la CUP, Mireia Vehí, ha manifestat que l'acord entre ERC i PSOE no garanteix el referèndum d'autodeterminació.",
"a3": "Pedro Sánchez no ha aconseguit la majoria absoluta en la primera votació d'investidura, i espera sortir proclamat dimarts, en la segona. Ha obtingut 166 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions. Durant la sessió l'ambient ha estat tens per les acusacions de la dreta al PSOE de pactar amb còmplices d'ETA, arran de la intervenció d'Aizpurua."
},
"extractive": {
"a1": "El candidat a la presidència, Pedro Sánchez, era ben conscient que no obtindria la majoria absoluta i que, per tant, haurà d'esperar fins al pròxim dimarts per treure's de sobre l'etiqueta \"en funcions\" i revalidar el càrrec amb tots els ets i uts. \nAquest diumenge en vigília de Reis la votació ha quedat 166 a favor –un menys del previst perquè ha faltat una diputada dels comuns per un problema de salut–, 165 en contra i 18 abstencions en una sessió marcada per la bronca d'una dreta aferrada a atiar el fantasma d'ETA.\nLa primera és, que en plena tempesta, els deu partits necessaris per a fer prosperar la investidura s'han conjurat perquè l'acord, complex i calidoscòpic, no naufragui. Clau és en aquest sentit l'abstenció d'ERC, ratificada malgrat la inhabilitació de Quim Torra per part de la Junta Electoral. \nL'altre rostre ha estat, precisament, el d'un hemicicle crispat on els tres partits de dretes han deixat clar que no pensen donar treva a un govern d'esquerres que se sustentarà sobre el sobiranisme català, basc i gallec. ",
"a2": "El candidat a la presidència, Pedro Sánchez, era ben conscient que no obtindria la majoria absoluta i que, per tant, haurà d'esperar fins al pròxim dimarts per treure's de sobre l'etiqueta \"en funcions\" i revalidar el càrrec amb tots els ets i uts. \nL'altre rostre ha estat, precisament, el d'un hemicicle crispat on els tres partits de dretes han deixat clar que no pensen donar treva a un govern d'esquerres que se sustentarà sobre el sobiranisme català, basc i gallec. La presidenta del Congrés, però, en la difícil tessitura de garantir que els grups es puguin expressar amb llibertat, mantenir el decòrum i no prendre cap decisió que donés encara més munició a la bancada de la dreta, no ha ordenat cap expulsió, però ha estat contundent en la resposta: \"Va haver-hi altres èpoques en aquest país on no es permetien les crítiques al govern ni a altres institucions de l'Estat\".\nLluint una samarreta de Marisol amb el lema Soy una obrera de la cultura, Mireia Vehí ha fugit del to crispat i s'ha centrat en assenyalar el que considera el principal tendó d'Aquil·les de l'acord entre el PSOE i ERC: que no garanteixi el referèndum d'autodeterminació.",
"a3": "El candidat a la presidència, Pedro Sánchez, era ben conscient que no obtindria la majoria absoluta i que, per tant, haurà d'esperar fins al pròxim dimarts per treure's de sobre l'etiqueta \"en funcions\" i revalidar el càrrec amb tots els ets i uts.\nAquest diumenge en vigília de Reis la votació ha quedat 166 a favor –un menys del previst perquè ha faltat una diputada dels comuns per un problema de salut–, 165 en contra i 18 abstencions en una sessió marcada per la bronca d'una dreta aferrada a atiar el fantasma d'ETA. \nEls republicans i el PSOE han encaixat les mans amb el propòsit de \"recomençar\" i traslladar el conflicte des tribunals cap a una mesa de negociació política.\nL'altre rostre ha estat, precisament, el d'un hemicicle crispat on els tres partits de dretes han deixat clar que no pensen donar treva a un govern d'esquerres que se sustentarà sobre el sobiranisme català, basc i gallec. "
},
"extreme": {
"a1": "Sánchez ha perdut la primera votació de la investidura amb 166 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions.",
"a2": "La dreta ataca el PSOE en el ple d'investidura de Pedro Sánchez, l'acusa, entre d'altres, de pactar amb còmplices d'ETA.",
"a3": "Sánchez no ha obtingut els vots necessaris per a sortir proclamat president en un ple marcat per un ambient crispat."
}
} |
122 | La Diputació activa plans per donar liquiditat immediata i eficàcia econòmica a ajuntaments i consells comarcals | Davant la crisi sanitària i de serveis provocada per la pandèmia de la COVID-19, la Diputació de Lleida activarà de manera immediata tres dels grans plans de subvencions a ajuntaments, entitats menors descentralitzades (EMD) i consells comarcals que tenia previstos en el seu pressupost 2020: el Pla de Salut i Hàbits Saludables, i els plans de Cooperació Local i Comarcal, dotats amb 15 milions d’euros, amb l’objectiu d’injectar liquiditat immediata als consistoris per tal que puguin pagar els serveis que requereixen a empreses amb la mateixa celeritat i evitar un període d’impagaments que pot resultar negatiu per al teixit econòmic de les comarques de Ponent.
Al mateix temps, es pretén descongestionar la disponibilitat de caixa dels municipis.
Així ho han explicat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el vicepresident primer, Jordi Latorre, en una roda de premsa telemàtica.
Es tracta de 15 milions d’euros destinats a despeses ordinàries dels consistoris així com accions en matèria de salut, que amb la crisi de la COVID-19 s’han tornat especialment fonamentals: despeses als consultoris mèdics, tanatoris o cementiris, xarxes d’aigua i clavegueram i, també, les despeses en socorristes de les piscines municipals i la promoció d’hàbits saludables, que s’han incrementat en més d’1 milió respecte del que estava previst inicialment.
Concretament, el Pla Especial de Cooperació Municipal està dotat amb 5 milions d’euros; el Pla Especial de Cooperació Comarcal compta amb 4,03 milions, i el Pla Econòmic per a ens locals en l’àmbit de la Salut, amb 6 milions
Seguint els criteris d’eficiència de la gestió, la pretensió és que aquestes mesures es puguin fer efectives arran de l’aprovació en el proper ple de les bases, l’assignació econòmica a cada ens local i la disponibilitat dels diners a les arques municipals en un termini de temps molt reduït.
Modificacions
Així, es modifica la tramitació inicialment prevista per a convertir aquestes convocatòries en un pla de xoc que faciliti l’ingrés d’aquests 15 milions als ajuntaments en un termini màxim de 40 dies a les arques municipals, a comptar des d’aquest mateix dijous, amb un procediment exprés d’aprovació de bases al ple de la corporació, 10 dies de període d’exposició pública, 10 dies per fer la sol·licitud d’ajuts i 10 dies més per adjudicar-les.
Pla de xoc per l’increment de despesa
La lluita contra la malaltia de la COVID-19 s’ha mostrat tràgica amb les persones i ha comportat també que els consistoris hagin patit una disminució en els ingressos previstos i un empitjorament de les previsions de tresoreria.
Davant d’aquesta pandèmia inesperada, els ajuntaments, que sempre són la primera administració a la qual acudeix la ciutadania, han hagut de fer front a un increment inesperat de les despeses que inicialment tenien pressupostades.
I és en aquest punt on vol incidir aquest pla de xoc.
En aquest sentit, Joan Talarn ha destacat que “el govern de la Diputació entenem que aquests diners han d’estar disponibles ara mateix, perquè vivim temps d’urgències.
I no només per a les administracions sinó, sobretot, per a les empreses del territori”.
Jordi Latorre ha entrat al detall en els plans de Cooperació, posant com a exemple que, pel que fa al Pla de Cooperació Municipal, es distribuiran 2.500 euros a cada EMD, i la resta, 4.615.000 €, es repartiran, en un 50% a cada municipi i el 50% restant en funció del nombre d’habitants de cada municipi.
Característiques i mecanismes
El pla té algunes característiques i mecanismes destacats com l’aprovació definitiva de la liquidació del pressupost de 2019 i la immediata posada a disposició dels romanents al pressupost del 2020, la qual cosa permetrà que cada ajuntament conegui la quantitat que li serà concedida al mateix ple que s’aproven les bases, de manera que la podrà sol·licitar d’immediat.
També es simplifica al màxim el procediment per a disposar d’aquests diners, ja que només caldrà que els ens locals ho sol·licitin emplenant un simple formulari, que estarà disponible a la seu electrònica de la Diputació, i els hi seran ingressats.
La publicació al BOP es farà el 27 d’abril.
Per altra banda, es recorda qu no es tracta de cap línia nova de subvencions, sinó de l’agilitació al màxim de la posada en marxa de les mateixes.
Ajuntaments, EMD i consells comarcals tindran fins al 31 de març de 2021 per justificar les despeses davant de la Diputació de Lleida.
Discriminació positiva
Per primera vegada, la Diputació de Lleida aplicarà en el repartiment de subvencions factors de discriminació positiva per lluitar contra el despoblament i l’envelliment dels municipis i s’eliminen els ajuts discrecionals.
Talarn també ha remarcat que a aquests plans, que són per a sufragar despesa ordinària, caldrà afegir en el futur immediat el Pla d’Inversions en matèria de salut.
D’altra banda, tal com ha assenyalat Jordi Latorre, s’intentarà agilitar el pagament de línies de subvencions d’anys anteriors que estan endarrerides. | [
"política"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La crisi del Covid-19 ha provocat que la Diputació de Lleida activi tres plans de subvencions a ajuntaments, entitats menors descentralitzades i consells comarcals: el Pla de Salut i Hàbits Saludables i els plans de Cooperació Local i Comarcal. L’objectiu és injectar liquiditat i descongestionar la disponibilitat de caixa dels municipis.",
"a2": "Tot i que són partides previstes als pressupostos 2020, la Diputació ha accelerat la posada a disposició dels ens locals de 15 milions d'euros, amb la finalitat de fer front a les despeses sanitàries creixents que han hagut d'assolir els ajuntaments. També s'ha simplificat al màxim els tràmits per a sol·licitar aquests fons.",
"a3": "Arran de la crisi de la pandèmia de la covid-10, la Diputació de Lleida activarà immediatament plans de subvencions per a ajuntaments, EMD i consells comarcals de 15 milions d’euros. L’objectiu és introduir liquiditat als consistoris perquè puguin invertir-los en accions en matèria de salut, i pagar i evitar impagaments que afectarien l'economia de les comarques de Ponent."
},
"extractive": {
"a1": "Davant la crisi sanitària i de serveis provocada per la pandèmia de la COVID-19, la Diputació de Lleida activarà de manera immediata tres dels grans plans de subvencions a ajuntaments, entitats menors descentralitzades (EMD) i consells comarcals que tenia previstos en el seu pressupost 2020: el Pla de Salut i Hàbits Saludables, i els plans de Cooperació Local i Comarcal, dotats amb 15 milions d’euros, amb l’objectiu d’injectar liquiditat immediata als consistoris per tal que puguin pagar els serveis que requereixen a empreses amb la mateixa celeritat i evitar un període d’impagaments que pot resultar negatiu per al teixit econòmic de les comarques de Ponent. \nEs tracta de 15 milions d’euros destinats a despeses ordinàries dels consistoris, així com accions en matèria de salut, que amb la crisi de la COVID-19 s’han tornat especialment fonamentals: despeses als consultoris mèdics, tanatoris o cementiris, xarxes d’aigua i clavegueram i, també, les despeses en socorristes de les piscines municipals i la promoció d’hàbits saludables, que s’han incrementat en més d’1 milió respecte del que estava previst inicialment. \nAixí, es modifica la tramitació inicialment prevista per a convertir aquestes convocatòries en un pla de xoc que faciliti l’ingrés d’aquests 15 milions als ajuntaments en un termini màxim de 40 dies a les arques municipals, a comptar des d’aquest mateix dijous, amb un procediment exprés d’aprovació de bases al ple de la corporació, 10 dies de període d’exposició pública, 10 dies per a fer la sol·licitud d’ajuts i 10 dies més per a adjudicar-los. \nLa lluita contra la malaltia de la COVID-19 s’ha mostrat tràgica amb les persones i ha comportat també que els consistoris hagin patit una disminució en els ingressos previstos i un empitjorament de les previsions de tresoreria. ",
"a2": "Davant la crisi sanitària i de serveis provocada per la pandèmia de la COVID-19, la Diputació de Lleida activarà de manera immediata tres dels grans plans de subvencions a ajuntaments, entitats menors descentralitzades (EMD) i consells comarcals que tenia previstos en el seu pressupost 2020: el Pla de Salut i Hàbits Saludables, i els plans de Cooperació Local i Comarcal, dotats amb 15 milions d’euros, amb l’objectiu d’injectar liquiditat immediata als consistoris per tal que puguin pagar els serveis que requereixen a empreses amb la mateixa celeritat i evitar un període d’impagaments que pot resultar negatiu per al teixit econòmic de les comarques de Ponent.\nDavant d’aquesta pandèmia inesperada, els ajuntaments, que sempre són la primera administració a la qual acudeix la ciutadania, han hagut de fer front a un increment inesperat de les despeses que inicialment tenien pressupostades.\nEl pla té algunes característiques i mecanismes destacats com l’aprovació definitiva de la liquidació del pressupost de 2019 i la immediata posada a disposició dels romanents al pressupost del 2020, la qual cosa permetrà que cada ajuntament conegui la quantitat que li serà concedida al mateix ple que s’aproven les bases, de manera que la podrà sol·licitar immediatament.\nTambé es simplifica al màxim el procediment per a disposar d’aquests diners, ja que només caldrà que els ens locals ho sol·licitin emplenant un simple formulari, que estarà disponible a la seu electrònica de la Diputació, i els hi seran ingressats.",
"a3": "Davant la crisi sanitària i de serveis provocada per la pandèmia de la COVID-19, la Diputació de Lleida activarà de manera immediata tres dels grans plans de subvencions a ajuntaments, entitats menors descentralitzades (EMD) i consells comarcals que tenia previstos en el seu pressupost 2020: el Pla de Salut i Hàbits Saludables, i els plans de Cooperació Local i Comarcal, dotats amb 15 milions d’euros, amb l’objectiu d’injectar liquiditat immediata als consistoris per tal que puguin pagar els serveis que requereixen a empreses amb la mateixa celeritat i evitar un període d’impagaments que pot resultar negatiu per al teixit econòmic de les comarques de Ponent. \nSeguint els criteris d’eficiència de la gestió, la pretensió és que aquestes mesures es puguin fer efectives arran de l’aprovació en el proper ple de les bases, l’assignació econòmica a cada ens local i la disponibilitat dels diners a les arques municipals en un termini de temps molt reduït.\nEl pla té algunes característiques i mecanismes destacats com l’aprovació definitiva de la liquidació del pressupost de 2019 i la immediata posada a disposició dels romanents al pressupost del 2020, la qual cosa permetrà que cada ajuntament conegui la quantitat que li serà concedida al mateix ple que s’aproven les bases, de manera que la podrà sol·licitar immediatament. \nPer primera vegada, la Diputació de Lleida aplicarà en el repartiment de subvencions factors de discriminació positiva per a lluitar contra el despoblament i l’envelliment dels municipis i s’eliminen els ajuts discrecionals."
},
"extreme": {
"a1": "Arran de la pandèmia, la Diputació de Lleida activarà tres plans de subvencions a ajuntaments, entitats menors i consells comarcals.",
"a2": "La Diputació de Lleida activa immediatament tres plans de subvencions per a entitats locals per a afrontar la crisi sanitària.",
"a3": "Lleida posa en marxa subvencions arran de la pandèmia perquè els ajuntaments i consells comarcals tinguin liquiditat immediata."
}
} |
|
840 | La relliscada de Ciutadans amb els suplicatoris, un punt a favor de Puigdemont, Comín i Ponsatí | El president de la comissió que els examina, Adrián Vázquez, trenca l'aparença d'imparcialitat criticant la defensa dels eurodiputats | De la vista pel procés dels suplicatoris, que ara resta pendent de resoldre’s a la primavera, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí n’han sortit amb un argument nou.
Ho han fet gràcies a la relliscada del president de la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu, l’espanyol Adrián Vázquez, de Ciutadans, poc abans de l’inici de la vista.
Un nou argument que pot tenir un cert pes en el debat dins de la comissió sobre la conveniència de concedir el suplicatori del Tribunal Suprem espanyol contra el president i els consellers per a llevar-los la immunitat, però que pot tenir encara més força en una previsible demanda futura al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Perquè Adrián Vázquez ha fet unes declaracions públiques criticant el principal argument dels tres eurodiputats contra el suplicatori: la recent sentència de la justícia belga (ferma) denegant l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol pel “greu risc” de vulneració de la presumpció d’innocència i per la manca de competència del Suprem per a jutjar-lo.
Si amb una sentència ferma, la justícia d’un estat de la UE fa aquestes objeccions a l’extradició, és evident que hi ha un conflicte obert entre dos estats membres sobre aquesta qüestió.
I més encara quan un d’aquests estats és aquell en el qual resideixen els eurodiputats a qui es vol empresonar.
Per això és tan important com a argument la sentència sobre Lluís Puig, perquè projecta l’ombra de la persecució política, que és el principal motiu de denegació d’un suplicatori.
I Vázquez, en una conferència de premsa prèvia a l’inici de la compareixença de Puigdemont, ha dit que la sentènca no afectava pas el suplicatori, donant-ho per fet.
“No hi té res a veure”, ha reblat.
En una entrevista prèvia a La Vanguardia, encara anava més enllà: “La sentència de Puig no hi està relacionada en absolut, i no afecta el procés dels suplicatoris.
Són coses totalment separades, i jo no em ficaré pas en la sentència belga”.
Però sí que ho fa, tot dient: “També dic que no seria la primera vegada que Bèlgica és condemnada per una denegació indeguda, infundada i arbitrària d’una ordre de detenció europea”.
El president de la comissió parlamentària, que de bon començament ha anat repetint que volia exercir el càrrec de manera neutral, tal i com és preceptiu, ho ha deixat de fer quan ha valorat uns arguments que formen part del secret del procediment, i que en cap cas correspon a ell de valorar.
Però la relliscada de Vázquez pot ser més important, perquè en la mateixa entrevista ha criticat obertament el treball de la defensa dels tres eurodiputats: “Amb la mena d’intoxicacions que han enviat a tot a tot el parlament és clar que ells han intentat des del primer moment de polititzar això, i això no és un procés polític.
És un procés parlamentari d’acord amb un reglament que defineix perfectament les nostres competències”.
Precisament al cap de pocs dies de la represa del procediment del suplicatori després del parèntesi imposat per les restriccions de la pandèmia, el novembre proppassat, la web OK Diario va publicar una filtració que provenia directament de la Comissió d’Afers Legals de l’Eurocambra, i concretament de la presidència.
“Boye utilitza el filibusterisme processal per a evitar que Brussel·les retiri la immunitat de Puigdemont” era el titular d’aquell article.
I deia que Boye “no ha deixat d’enviar correus electrònics amb documentació perquè siguin traduïts .
Centenars de document que s’acumulen en les safates d’entrada dels membre de la comissió a l’espera de ser traduïts”.
L’acusació de “filibusterisme processal” i la d’intoxicacions que feia Vázquez són semblants.
Aquesta pèrdua de l’aparença d’imparcialitat per part del president de la comissió pot ser un argument més en favor de Puigdemont, Comín i Ponsatí si acaben recorrent al Tribunal de Justícia de la UE.
Aquest recurs el presentarien si efectiament el Parlament Europeu concedeix el suplicatori que demana el Suprem espanyol.
La base del recurs seria que no s’haurà protegit la immunitat d’uns parlamentaris quan hi havia dubtes raonables sobre la motivació política per a fer-ho.
La manca de neutralitat de l’organ que ho ha d’analitzar reforçaria aquesta idea.
I no tan sols per aquestes declaracions d’Adrián Vázquez, sinó també pel perfil i ideologia de qui serà des d’avui mateix el responsable de proposar si a tots tres se’ls ha de mantenir o retirar la immunitat: l’eurodiputat búlgar d’ultradreta Angel Dzhambazki.
Sis qüestions per entendre el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El president de la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu, Adrián Vázquez, ha pegat una relliscada que ha aprofitat Puigdemont, Comín i Ponsatí, ja que tenen nou argument amb pes per a concedir el suplicatori al Suprem contra el president i els consellers o també per a demandar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.",
"a2": "Adrián Vázquez, President de la Comissió d'Afers Legals del Parlament Europeu, ha criticat el tribunal belga que va desestimar l'extradició de Comín i la defensa dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. Aquesta mostra de parcialitat podria beneficiar la defensa dels tres eurodiputats, ja que podria usar-se com a argument si han d'anar al TJUE.",
"a3": "Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han trobat un nou argument de la vista per al procés dels suplicatoris basat en les declaracions de Vázquez. El president de la Comissió d'Afers Legals del Parlament Europeu ha criticat l'argument dels tres eurodiputats catalans posant l'exemple d'una sentència belga que denega l'extradició de Lluís Puig, sense adonar-se que evidencia la persecució política."
},
"extractive": {
"a1": "De la vista pel procés dels suplicatoris, que ara resta pendent de resoldre’s a la primavera, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí n’han sortit amb un argument nou.\nUn nou argument que pot tenir un cert pes en el debat dins de la comissió sobre la conveniència de concedir el suplicatori del Tribunal Suprem espanyol contra el president i els consellers per a llevar-los la immunitat, però que pot tenir encara més força en una previsible demanda futura al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.\nPer això és tan important com a argument la sentència sobre Lluís Puig, perquè projecta l’ombra de la persecució política, que és el principal motiu de denegació d’un suplicatori. \nEl president de la comissió parlamentària, que de bon començament ha anat repetint que volia exercir el càrrec de manera neutral, com és preceptiu, ho ha deixat de fer quan ha valorat uns arguments que formen part del secret del procediment, i que en cap cas correspon a ell valorar.",
"a2": "Perquè Adrián Vázquez ha fet unes declaracions públiques criticant el principal argument dels tres eurodiputats contra el suplicatori: la recent sentència de la justícia belga (ferma) denegant l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol pel “greu risc” de vulneració de la presumpció d’innocència i per la manca de competència del Suprem per a jutjar-lo. Si amb una sentència ferma, la justícia d’un estat de la UE fa aquestes objeccions a l’extradició, és evident que hi ha un conflicte obert entre dos estats membres sobre aquesta qüestió.\nEl president de la comissió parlamentària, que de bon començament ha anat repetint que volia exercir el càrrec de manera neutral, tal i com és preceptiu, ho ha deixat de fer quan ha valorat uns arguments que formen part del secret del procediment, i que en cap cas correspon a ell valorar.\nAquesta pèrdua de l’aparença d’imparcialitat per part del president de la comissió pot ser un argument més en favor de Puigdemont, Comín i Ponsatí si acaben recorrent al Tribunal de Justícia de la UE. \nI no tan sols per aquestes declaracions d’Adrián Vázquez, sinó també pel perfil i ideologia de qui serà des d’avui mateix el responsable de proposar si a tots tres se’ls ha de mantenir o retirar la immunitat: l’eurodiputat búlgar d’ultradreta Angel Dzhambazki. ",
"a3": "De la vista pel procés dels suplicatoris, que ara resta pendent de resoldre’s a la primavera, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí n’han sortit amb un argument nou.\nUn nou argument que pot tenir un cert pes en el debat dins de la comissió sobre la conveniència de concedir el suplicatori del Tribunal Suprem espanyol contra el president i els consellers per a llevar-los la immunitat, però que pot tenir encara més força en una previsible demanda futura al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. \nPerquè Adrián Vázquez ha fet unes declaracions públiques criticant el principal argument dels tres eurodiputats contra el suplicatori: la recent sentència de la justícia belga (ferma) denegant l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol pel “greu risc” de vulneració de la presumpció d’innocència i per la manca de competència del Suprem per a jutjar-lo. \nPer això és tan important com a argument la sentència sobre Lluís Puig, perquè projecta l’ombra de la persecució política, que és el principal motiu de denegació d’un suplicatori."
},
"extreme": {
"a1": "Gràcies a la relliscada d’Adrián Vázquez, Puigdemont, Comín i Ponsatí han sortit amb un nou argument.",
"a2": "Les declaracions d'Adrián Vázquez podrien beneficiar Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, ja que denoten parcialitat.",
"a3": "Vázquez critica la defensa dels eurodiputats catalans i dona, sense adonar-se'n, un argument a favor de la denegació dels suplicatoris."
}
} |
1,714 | ERC revalida la victòria i pot ser clau en la investidura | Els republicans perden dos escons però serien determinants si Sánchez aposta per un pacte d'esquerres | "Guanyarem!", va cridar a plens pulmons Oriol Junqueras des des de Lledoners el passat 2 de novembre, just quan es complien dos anys del seu empresonament.
Vuit dies després, la seva proclama s'ha fet realitat.
ERC ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya.
Capitanejats per Gabriel Rufián, els republicans han revalidat el triomf, però amb 13 diputats (869.934 vots), dos menys que els obtinguts el 28-A, quan va superar el milió de vots.
Tot i això, poden tornar a ser aritmèticament determinants en la investidura si Pedro Sánchez mira cap a l'esquerra a l'hora de forjar aliances.
Els republicans han encaixat amb satisfacció un resultat que durant el recompte ha anat frec a frec amb el PSC.
En un context d'irrupció de la CUP amb dos diputats i amb un lleuger ascens de Junts per Catalunya, que ha passat de set a vuit, ERC ha perdut un representant per Barcelona i un per Girona, un descens que serà analitzat amb lupa de cara a les pròximes eleccions catalanes.
Especialment perquè els de Carles Puigdemont trenquen la tendència a la baixa.
Tot i això, a ERC donen per complerts els seus dos principals objectius: haver tornat a guanyar i poder tenir un paper clau en l'aritmètica de la governabilitat espanyola.
Els republicans s'embutxaquen també la satisfacció d'haver superat en escons a Ciutadans.
El rol d'interlocutors
Els d'Oriol Junqueras havien concebut el 10-N com una oportunitat per "sentenciar" l'Estat després de les condemnes imposades pel Suprem.
Guanyar, han insistit, era la manera de respondre que, malgrat les penes de presó, l'independentisme persisteix.
Aquesta ha estat l'única llicència en el terreny de l'èpica que s'han permès, perquè el missatge troncal s'ha acabat bastint en la necessitat d'aconseguir que el govern de Pedro Sánchez s'assegui en una taula de diàleg.
Amb l'independentisme de segell pragmàtic per bandera, han fet una crida al vot útil que ha estat efectiva.
Els republicans han centrat la campanya en demanar que el suport independentista es concentrés en la seva candidatura perquè era l'única amb possibilitats reals de guanyar, però per transcendir les seves pròpies fronteres, han interpel·lat al votant no estrictament independentista que desitja una sortida dialogada al conflicte entre Catalunya i Espanya.
Ja a les passades eleccions del 28 d'abril, segons el CEO, ERC va aplegar un 33% de votants que no tenien la independència com a model prioritari d'organització territorial.
La "triple victòria" d'ERC
Els republicans han aprofitat que el PSC s'ha vist arrossegat per un PSOE que ha endurit el seu discurs contra l'independentisme i que ha entrat en la subhasta de la mà dura per interpel·lar el votant socialista incòmode amb aquest gir.
Tot i això, amb la davallada de Ciutadans i malgrat el gir de Sánchez, els socialistes catalans han aguantat la posició.
La pèrdua de dos escons -un a Barcelona i un a Girona- l'atribueixen a la irrupció de la CUP per primera vegada en unes eleccions espanyoles.
— NacióDigital (@naciodigital) November 10, 2019
ERC, però, ha considerat que aquest 10-N, en una campanya que Rufián ha definit com la "més dura", ha obtingut una "triple victòria".
La decisió de Pedro Sánchez
Amb la victòria al sac, caldrà veure ara si ERC acabarà sent o no aritmèticament determinant per a la governabilitat.
Durant la campanya, Rufián ha insistit que un Sánchez "feble" serà més procliu a dialogar.
Amb les dades sobre la taula, els de Junqueras poden ser clau si el PSOE busca una suma d'esquerres per governar.
Per això caldrien els vots a favor de Podem, de Més País, del PNB i del Partit Regionalista de Cantàbria i almenys les abstencions d'ERC i de Bildu.
Durant la investidura fallida de Sánchez, els republicans van mantenir l'abstenció malgrat el desacord del PSOE amb Podem.
Més enllà del pes que acabin tenint o no al Congrés, els de Junqueras analitzaran amb lupa aquests resultats de cara a la pugna per a les futures eleccions catalanes, un front que es començarà a obrir a partir d'ara.
Van guanyar el 28-A, les municipals del 26 de maig i ara el 10-N, però ho han fet perdent dos diputats i amb un ascens de Junts per Catalunya, que el 28-A i a les municipals van encaixar importants davallades.
Catalunya 10-N 2019
Congrés dels diputats 10-N 2019 | [
"eleccions espanyoles 10-n"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "ERC ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya, tal com va dir Junqueres des de Lledoners, tot i que ha perdut un representant a Girona i un a Tarragona. Els republicans han complit els seus objectius: guanyar un altre cop i tenir un paper clau en la governabilitat espanyola. També tenen la satisfacció d’haver superat Ciutadans.",
"a2": "Esquerra Republicana de Catalunya ha perdut dos escons, però, tot i això, ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya. La seva campanya es va basar a demanar el vot útil i a anar fora dels seus límits a buscar votants: el vot de catalans no independentistes. Podrien ser primordials en el govern d'Espanya, si el PSOE busca una majoria d'esquerres.",
"a3": "ERC ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya amb 13 diputats, aprofitant el discurs endurit dels socialistes envers l'independentisme i atraient els no estrictament sobiranistes que volen diàleg. El resultat els permet ser decisius per al nou govern si Sánchez decideix aliar-se amb l'esquerra. Atribueixen la pèrdua de dos escons a la irrupció de la CUP i l'ascens de Junts."
},
"extractive": {
"a1": "\"Guanyarem!\", va cridar a plens pulmons Oriol Junqueras des des de Lledoners el passat 2 de novembre, just quan es complien dos anys del seu empresonament. \nERC ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. \nEn un context d'irrupció de la CUP amb dos diputats i amb un lleuger ascens de Junts per Catalunya, que ha passat de set a vuit, ERC ha perdut un representant per Barcelona i un per Girona, un descens que serà analitzat amb lupa de cara a les pròximes eleccions catalanes. \nTot i això, a ERC donen per complerts els seus dos principals objectius: haver tornat a guanyar i poder tenir un paper clau en l'aritmètica de la governabilitat espanyola. ",
"a2": "ERC ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya.\nEls republicans han centrat la campanya en demanar que el suport independentista es concentrés en la seva candidatura perquè era l'única amb possibilitats reals de guanyar, però per a transcendir les seves pròpies fronteres, han interpel·lat al votant no estrictament independentista que desitja una sortida dialogada al conflicte entre Catalunya i Espanya.\nLa pèrdua de dos escons –un a Barcelona i un a Girona– l'atribueixen a la irrupció de la CUP per primera vegada en unes eleccions espanyoles.\nAmb les dades sobre la taula, els de Junqueras poden ser clau si el PSOE busca una suma d'esquerres per a governar.",
"a3": "Capitanejats per Gabriel Rufián, els republicans han revalidat el triomf, però amb 13 diputats (869.934 vots), dos menys que els obtinguts el 28-A, quan va superar el milió de vots.\nEn un context d'irrupció de la CUP amb dos diputats i amb un lleuger ascens de Junts per Catalunya, que ha passat de set a vuit, ERC ha perdut un representant per Barcelona i un per Girona, un descens que serà analitzat amb lupa de cara a les pròximes eleccions catalanes.\nAquesta ha estat l'única llicència en el terreny de l'èpica que s'han permès, perquè el missatge troncal s'ha acabat bastint en la necessitat d'aconseguir que el govern de Pedro Sánchez s'assegui en una taula de diàleg. \nEls republicans han aprofitat que el PSC s'ha vist arrossegat per un PSOE que ha endurit el seu discurs contra l'independentisme i que ha entrat en la subhasta de la mà dura per a interpel·lar el votant socialista incòmode amb aquest gir. "
},
"extreme": {
"a1": "ERC torna a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya i tindrà un paper clau en la investidura.",
"a2": "Malgrat la pèrdua d'un escó a Barcelona i un altre a Girona, ERC ha guanyat les eleccions espanyoles a Catalunya.",
"a3": "ERC torna a guanyar les eleccions espanyoles al territori català i jugarà un paper important si Sánchez pacta amb l'esquerra."
}
} |
1,802 | Catalunya produirà enguany entre quatre i cinc tones de tòfones | El Centre Tecnològic Forestal proposa tancar els tofoners del bosc per protegir-los del porc senglar i els furtius | Les pluges d'aquest estiu i les temperatures suaus de la tardor han propiciat que aquesta sigui una bona temporada tofonaire.
Tot i que encara queda un mes i mig per finalitzar la campanya, el responsable de l'àrea de productes forestals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Daniel Oliach, estima que la producció de tòfona arribarà enguany a les cinc tones, una xifra que supera amb escreix la producció de l'any passat, quan no es van superar les dues tones.
Segons Oliach, la manca de pluges i el furtivisme posen en perill el futur de la tòfona silvestre.
Per això, des del CTFC proposen tancar els tofoners del bosc per protegir-los d'un dels seus principals furtius: el porc senglar.
Els pronòstics que els tofonaires van fer a principis de temporada s'estan complint i tot apunta que aquesta serà una bona campanya.
Oficialment, la recol·lecció d'aquest fong va començar el 15 de novembre i s'allargarà fins el 15 de març.
Les pluges constants de l'estiu i les temperatures suaus de la tardor han ajudat a fer-ho possible.
Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Daniel Oliach ha explicat que, com sol ser el més habitual, la majoria de la producció continua sent la de tòfona silvestre.
Amb tot, la tòfona que creix als boscos catalans cada cop és més escassa a causa de l'estat de degradació amb què es troben molts d'aquests boscos.
Per això, la tòfona de cultiu cada any va agafant més força i les plantacions més antigues ja comencen a donar els primers fruits (es calcula que triguen una dècada a aparèixer).
Tot i això, Oliach ha explicat que Catalunya encara té molt camí per recórrer per tal d'equiparar-se a d'altres zones de l'Estat, com Terol, on la producció de tòfona de cultiu és molt més gran.
El CTFC està estudiant mesures per protegir les tofoneres silvestres d'un dels seus principals furtius: el porc senglar.
El responsable de l'àrea de productes forestals considera que una bona solució seria tancar els tofoners del bosc.
Per això, demana a l'administració que no posi impediments a l'arrendatari o propietari de la finca on hi ha ubicades les tofoneres per posar-hi una tanca.
És més, proposa que se'ls ofereixi ajuda econòmica per a fer-ho, "ja que es tracta d'un patrimoni natural que tenim i que cal conservar".
De la seva banda, el tofonaire Pere Muxí creu que el problema del porc senglar "és relatiu, perquè amb diners s'acaba.
Es posen unes tanques als tofoners i els animals no hi entren".
Per això, Muxí ha afirmat que, per ell, el principal problema són els furtius, "tant les persones que cullen tòfones sense llicència com aquells que sí que tenen llicència però que duen a terme males pràctiques".
El tofonaire berguedà ha demanat que la justícia actuï amb "més celeritat" amb aquests casos.
L'elevada producció de tòfona que hi ha enguany fa que el preu d'aquest fong se situï entre els 250 i els 500 euros el quilo, en funció de la seva mida i forma.
Als tofonaires, però, no els agrada quantificar-ho en quilos, sinó en grams perquè "el públic general no necessita comprar gaire quantitat de tòfona i la gent queda parada quan veu que amb 10 euros pot tenir una tòfona", ha relatat Muxí.
Muxí ha explicat que la dinàmica de preus és la mateixa en la tòfona silvestre que en la de cultiu, fet que "desmitifica que la tòfona silvestre sigui més bona".
De fet, segons Muxí, la qualitat depèn de molts factors com "el terreny on viu, la orientació de la parcel·la o si el terreny està ben estructurat i sanejat".
Tot i que a Catalunya hi ha la Llotja de Vic, que és qui fixa setmanalment el preu de la tòfona, Muxí ha explicat que els preus "es marquen a França".
"Els preus van en funció de la demanda que hi ha a França i, segons això, es fixen als diversos mercats de l'estat espanyol com Terol, Graus o Vic", ha explicat el tofonaire.
En aquest sentit, Muxí ha relatat que la tòfona està molt ben valorada al mercat francès, ja que allà "no has d'explicar a ningú què és la tòfona, tothom la coneix i la valora".
De fet, un 90% de les tòfones que cull Muxí al llarg de la temporada les ven a França.
Incentivar el consum intern
Oliach lamenta que el 90% de la tòfona catalana s'acabi exportant a països com França o Itàlia -que en són els principals consumidors- i creu que cal donar a conèixer més i millor la tòfona per incrementar-ne el consum intern.
En aquest sentit, considera que és primordial formar joves cuiners i continuar promocionant el producte en fires com les de Centelles (Osona), Cal Rosal (Olvan, Berguedà) i Solsona. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Les temperatures suaus i les pluges d’aquest estiu faran que la producció de tòfones arribi a les cinc tones, xifra que supera la de l’any passat, segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Oliach proposa tancar les tofoneres per a protegir-les dels porcs senglars. Tot i això, cada cop la producció és més escassa a causa de la degradació dels boscos.",
"a2": "La pluja de l'estiu i la dolcesa de la tardor s'han conjurat per a portar-nos una bona temporada de tòfones. Existeixen tòfones de cultiu, però encara el 90% de la producció és tòfona silvestre. El problema que té aquesta última són els senglars i els tofonaires furtius. Els preus els fixa l'alta demanda de França.",
"a3": "Oliach, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, estima que aquesta temporada es recol·lectaran unes cinc tones de tòfona gràcies a les condicions meteorològiques i proposa instal·lar tanques per a protegir els tofoners dels porcs senglars. El quilogram valdrà entre 250 i 500 euros. Considera que s'ha de promoure el consum de la tòfona a Catalunya perquè el 90% s'exporta. "
},
"extractive": {
"a1": "Les pluges d'aquest estiu i les temperatures suaus de la tardor han propiciat que aquesta sigui una bona temporada tofonaire. \nTot i que encara queda un mes i mig per a finalitzar la campanya, el responsable de l'àrea de productes forestals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Daniel Oliach, estima que la producció de tòfona arribarà enguany a les cinc tones, una xifra que supera amb escreix la producció de l'any passat, quan no es van superar les dues tones.\nPer això, des del CTFC proposen tancar els tofoners del bosc per a protegir-los d'un dels seus principals furtius: el porc senglar. \nAmb tot, la tòfona que creix als boscos catalans cada cop és més escassa a causa de l'estat de degradació amb què es troben molts d'aquests boscos. ",
"a2": "Les pluges d'aquest estiu i les temperatures suaus de la tardor han propiciat que aquesta sigui una bona temporada tofonaire.\nPer això, la tòfona de cultiu cada any va agafant més força i les plantacions més antigues ja comencen a donar els primers fruits (es calcula que triguen una dècada a aparèixer).\nPer això, Muxí ha afirmat que, per a ell, el principal problema són els furtius, \"tant les persones que cullen tòfones sense llicència com aquells que sí que tenen llicència però que duen a terme males pràctiques\".\n\"Els preus van en funció de la demanda que hi ha a França i, segons això, es fixen als diversos mercats de l'estat espanyol com Terol, Graus o Vic\", ha explicat el tofonaire.",
"a3": "Tot i que encara queda un mes i mig per a finalitzar la campanya, el responsable de l'àrea de productes forestals del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Daniel Oliach, estima que la producció de tòfona arribarà enguany a les cinc tones, una xifra que supera amb escreix la producció de l'any passat, quan no es van superar les dues tones.\nSegons Oliach, la manca de pluges i el furtivisme posen en perill el futur de la tòfona silvestre. \nPer això, des del CTFC proposen tancar els tofoners del bosc per a protegir-los d'un dels seus principals furtius: el porc senglar.\nOliach lamenta que el 90% de la tòfona catalana s'acabi exportant a països com França o Itàlia –que en són els principals consumidors– i creu que cal donar a conèixer més i millor la tòfona per a incrementar-ne el consum intern. "
},
"extreme": {
"a1": "El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya creu que aquest any la producció de tòfona arribarà a les cinc tones.",
"a2": "La temporada de la tòfona d'enguany serà bona, gràcies a les pluges d'estiu i temperatures moderades de la tardor.",
"a3": "S'espera una bona temporada tofonaire amb una producció de fins a cinc tones, molt superior a la de l'any passat."
}
} |
1,447 | JxCat tornarà a presentar la moció que havia aparcat després de garantir-se el grup propi al Senat | El text sobre l'autodeterminació es va retirar a petició d'ERC, que els cedirà representants a la cambra baixa, en el context de negociacions amb el PSOE per la investidura de Sánchez | Junts per Catalunya (JxCat) tornarà a presentar la moció sobre l'autodeterminació retirada a instàncies d'ERC a canvi de disposar de grup propi al Senat.
Així ho ha explicat la seva cap de files al Congrés, Laura Borràs, en una roda de premsa posterior a la reunió que ha mantingut amb el rei Felip VI, immers en la ronda de contactes prèvia a la investidura.
Borràs ha apuntat que JxCat vol que la moció es voti en el proper ple disponible perquè no havia estat retirada, sinó "aparcada".
La qüestió és especialment delicada, i va generar debat intern en la reunió que la formació va mantenir dilluns a Brussel·les amb Quim Torra i Carles Puigdemont.
Els republicans van reclamar a JxCat que retirés la moció sobre l'autodeterminació que s'havia de votar demà a la tarda pel context negociador amb el PSOE, i la contrapartida era que els republicans cedirien cinc senadors per tal els senadors que comanda Josep Lluís Cleries poguessin tenir els beneficis econòmics que suposa el grup propi.
"ERC ha considerat que per fer la cessió temporal de senadors era necessari aquest gest", ha relatat Borràs, que en cap cas ha considerat que JxCat estigui renunciant a la defensa de l'autodeterminació a canvi de beneficis a la cambra baixa.
L'exconsellera de Cultura, de fet, ha indicat que la retirada temporal de la moció obeeix a la "lleialtat" que els nacionalistes tenen, segons la seva visió, amb els socis de Govern.
Entrega de l'informe d'Amnistia
La dirigent independentista ha entregat al rei Felip VI l'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Tribunal Suprem, en el qual l'organisme reclama l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Així ho ha explicat en la roda de premsa posterior a la reunió que ha mantingut amb el monarca a La Zarzuela durant més d'una hora, la cita més llarga fins ara de totes les que Felip VI ha protagonitzat aquests dos últims dies amb els líders dels partits.
La ronda es tancarà aquesta tarda.
Nova legislatura
Borràs entrega al rei l'informe d'Amnistia Internacional que reclama alliberar els Jordis
La cap de files de JxCat també ha portat al monarca l'enquesta del CEO en la qual es constata el suport estatal al diàleg amb Catalunya
Borràs ha apuntat que durant la trobada s'ha parlat de la sentència, i ha recalcat que ha defensat la "sobirania" del Parlament per mantenir debats.
La cap de files de JxCat també li ha portat l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que constata el suport al diàleg a nivell estatal i el suport a un eventual referèndum.
Amb el rei, ha indicat l'exconsellera de Cultura, s'hi han "discutit molt" durant la trobada.
La crítica d'Asens
Jaume Asens, cap de files dels comuns a Madrid, ha comparegut davant dels mitjans després de reunis-se amb el rei per reclamar que la investidura de Pedro Sánchez sigui ràpida.
Un missatge dirigit especialment cap a ERC i també JxCat, als quals ha acusat d'acostar Espanya "al precipici de Vox i d'unes terceres eleccions" si no es tanca aviat un pacte al Congrés.
"La descarnada lluita partidista entre JxCat i ERC acosta al precipici de Vox i d'unes terceres eleccions", ha recalcat Asens, que ha indicat que un govern espanyol amb Pablo Iglesias dins del consell de ministres estarà en disposició "d'escoltar Catalunya".
Els republicans tenen oberta uina negociació amb el PSOE per la investidura, però encara estan encallats en qüestions nuclears per resoldre el conflicte polític.
Nova legislatura
Asens acusa JxCat i ERC d'acostar Espanya al «precipici de Vox»
El cap de files dels comuns a Madrid veu "secundari" el format de la mesa de diàleg que negocien els republicans amb el PSOE per la investidura de Sánchez
Una de les qüestions que s'estan tractant en la negociació és una mesa de diàleg institucional, que de moment no està resolta.
"Perquè hi hagi una mesa de diàleg hi ha d'haver un govern disposat a dialogar.
Cada dia que passa sense govern és un dia més en què els enemics del govern s'organitzen.
El temps juga a la nostra contra.
El temps que passa és el temps que guanya l'extrema dreta", ha destacat el cap de files dels comuns, que ha tret importància a la "fórmula concreta" de la mesa de negociació.
En tot cas, Asens ha volgut demanar "sentit de la responsabilitat" per facilitar la tria de Sánchez.
"La investidura és el primer pas, i després es pot discutir sobre el format", ha ressaltat el dirigent dels comuns, que ha reclamat "acabar l'any sense incerteses".
"No direm que el format de la mesa és irrellevant, però sí secundari", ha apuntat. | [
"nova legislatura"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "JxCat tornarà a presentar la moció per l’autodeterminació a canvi de tenir un grup propi al Senat. Borràs afirma que la van aparcar i volen que es voti durant el proper ple. ERC volien que retiressin la moció i els hi van prometre cinc senadors perquè poguessin tenir els beneficis de grup propi.",
"a2": "JxCat ha acordat amb ERC la retirada de la moció sobre l'autodeterminació a canvi de cinc senadors. D'altra banda, la dirigent de JxCat, Laura Borràs, ha lliurat al rei l'informe que va elaborar Amnistia Internacional referent a la sentència del Tribunal Suprem referent als Jordis en el qual en reclama l'alliberament.",
"a3": "JxCat presentarà de nou una moció sobre l'autodeterminació disposant d'un grup propi al Senat. Borràs ha lliurat al rei l'informe d'Amnistia Internacional que demana l'alliberament dels Jordis i l'enquesta del CEO, a favor del diàleg amb Catalunya. Asens, el cap de files dels comuns a Madrid, acusa JxCat i ERC d'impedir la constitució d'un govern i d'afavorir així Vox."
},
"extractive": {
"a1": "Junts per Catalunya (JxCat) tornarà a presentar la moció sobre l'autodeterminació retirada a instàncies d'ERC a canvi de disposar de grup propi al Senat. \nBorràs ha apuntat que JxCat vol que la moció es voti en el proper ple disponible perquè no havia estat retirada, sinó \"aparcada\".\nEls republicans van reclamar a JxCat que retirés la moció sobre l'autodeterminació que s'havia de votar demà a la tarda pel context negociador amb el PSOE, i la contrapartida era que els republicans cedirien cinc senadors per tal que els senadors que comanda Josep Lluís Cleries poguessin tenir els beneficis econòmics que suposa el grup propi.\nLa dirigent independentista ha lliurat al rei Felip VI l'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Tribunal Suprem, en el qual l'organisme reclama l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. ",
"a2": "Els republicans van reclamar a JxCat que retirés la moció sobre l'autodeterminació que s'havia de votar demà a la tarda pel context negociador amb el PSOE, i la contrapartida era que els republicans cedirien cinc senadors per tal que els senadors que comanda Josep Lluís Cleries poguessin tenir els beneficis econòmics que suposa el grup propi.\nLa dirigent independentista ha lliurat al rei Felip VI l'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Tribunal Suprem, en el qual l'organisme reclama l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.\nLa cap de files de JxCat també li ha portat l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que constata el suport al diàleg a nivell estatal i el suport a un eventual referèndum.\nEl cap de files dels comuns a Madrid veu \"secundari\" el format de la mesa de diàleg que negocien els republicans amb el PSOE per la investidura de Sánchez.",
"a3": "Junts per Catalunya (JxCat) tornarà a presentar la moció sobre l'autodeterminació retirada a instàncies d'ERC a canvi de disposar de grup propi al Senat. \nLa dirigent independentista ha lliurat al rei Felip VI l'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Tribunal Suprem, en el qual l'organisme reclama l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. \nLa cap de files de JxCat també ha portat al monarca l'enquesta del CEO en la qual es constata el suport estatal al diàleg amb Catalunya. \n\"La descarnada lluita partidista entre JxCat i ERC acosta al precipici de Vox i d'unes terceres eleccions\", ha recalcat Asens, que ha indicat que un govern espanyol amb Pablo Iglesias dins del consell de ministres estarà en disposició \"d'escoltar Catalunya\"."
},
"extreme": {
"a1": "Junts per Catalunya tornarà a presentar la moció d’autodeterminació a canvi de tenir grup propi al Senat.",
"a2": "JxCat renuncia a la moció sobre l'autodeterminació a canvi que els republicans li cedeixin cinc senadors.",
"a3": "JxCat presentarà de nou la moció d'autodeterminació que s'havia aparcat per petició d'ERC havent aconseguir un grup propi al Senat."
}
} |
362 | Escape Room a l’aire lliure: el format que sobreviu a la pandèmia | Els jocs d'escapament han aconseguit adaptar-se al protocols covid, però també han suprimit força activitats | Les sales d’escapament, més conegudes com a Escape Room, han tingut dificultats per a sobreviure aquest darrer any i mig a causa de la pandèmia.
Habitualment, el joc es fa en un entorn petit, tancat i on la normativa compta amb un mínim de participants, fet que fa difícil de mantenir la distància de seguretat.
“Una setmana ens deien que el límit de cabuda era de vint i l’altra setmana ens deien que deu com a molt.
Això desconcerta molt, la gent no sap si reservar”, explica Sebastià Marín, un dels responsables de l’Escape Morella.
“Els jocs d’escapament ha anat cada vegada a més, però durant la pandèmia és evident que hem perdut clients.
Hem estat tancats durant els mesos de confinament.”
La pandèmia ha causat que molts sectors s’hagin reinventat per a complir els protocols de seguretat contra el coronavirus, i ells no han estat una excepció.
Per això, alguns han decidit d’optar pel format a l’aire lliure, que els permet de garantir els protocols anticovid.
En lloc de fer-ho en espais tancats i sense ventilació, ho fan al carrer o als entorns naturals del país.
Així, es pot aprofitar l’avinentesa per a conèixer les places, monuments o castells, mentre s’aprèn sobre la història o curiositats del país.
És el cas del Lock Clock, que ha creat una iniciativa en col·laboració amb els guies turístics de Barcelona.
L’empresa, que té diverses sales de jocs d’escapament, ha decidit de traslladar una de les seves propostes als carrers del barri Gòtic de Barcelona i oferir la possibilitat de passar-s’ho bé mentre es descobreixen indrets no tan coneguts de la ciutat.
Ha estat tot un èxit.
Diuen que, durant la pandèmia, els participants han agraït de poder fer activitats els espais exteriors: “És molt més fàcil fer-ho a l’aire lliure i la gent no té tanta por al contagi.”
Una proposta molt semblant és la de l’Escape Room Peníscola.
En el seu cas, abans de la pandèmia no existien, però van veure clar que era un bon moment per a invertir en aquest sector.
Ara, sabien que era important d’innovar.
Per això, la seva proposta és exclusivament a l’aire lliure.
D’aquesta manera, garanteixen els protocols de seguretat i, alhora, reivindiquen el patrimoni històric de la ciutat.
Però això de l’escapament a l’aire lliure no és nou.
El 2017, en Sergi Sanz va començar-ne un a Barcelona per a diferenciar-se de la resta.
Cosa que ara l’ha beneficiat, atès que les restriccions l’han afectat molt menys.
Tot i que també ha notat la crisi perquè abans moltes empreses li demanaven aquesta mena d’activitats i ara no poden perquè no complirien els protocols.
Malgrat tot, a RoomboEscape no han parat quiets i s’han tornat a reinventar tot oferint jocs d’escapament en línia, que també han tingut molt d’èxit.
“Rebem més trucades ara que no abans de la pandèmia.
Es nota que la gent té més interès en aquesta mena d’activitats.
Dissabtes i diumenges tenim les reserves plenes”, explica Marina López Sancho, una de les cofundadores de 123 Action Barcelona, un joc d’escapament que es fa pels carrers de Barcelona i que té la particularitat que també hi participen actors.
Expliquen que les reserves s’han de fer amb tres setmanes d’antelació.
Hi ha qui ha portat la innovació més enllà.
És el cas d’Escape City Box, que pot exportar la seva proposta a diversos indrets del país perquè és a l’aire lliure.
Van néixer abans de la pandèmia, però destaquen que aquests darrers mesos el negoci ha crescut exponencialment.
“El fet que es jugui al carrer ha implicat un gran avantatge per a continuar endavant, era allò que la gent necessitava”, diu en Roberto Barroso, un dels responsables del format, que admet que la iniciativa ha tingut més bona rebuda a les ciutats més petites, atès que són les que han patit més les restriccions contra la pandèmia. | [
"país"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Com molts altres negocis, les sales d’escapament han patit dificultats a causa de la pandèmia, ja que el joc se sol fer en un espai tancat i sense ventilació. Per això, alguns han optat per traslladar l’experiència a l’aire lliure, com és el cas de Lock Clock, que ha creat una col·laboració amb els guies turístics de Barcelona.",
"a2": "Les sales d'escapament, que abans de la pandèmia requerien un aforament mínim, han hagut de buscar altres maneres per a sobreviure. Algunes empreses proposen jocs d'escapament a l'aire lliure pels carrers de Barcelona, per exemple, de vegades inclús amb la participació d'actors. També hi ha qui ofereix jocs d'escapament en línia.",
"a3": "Els Escape Room han patit durant la pandèmia, ja que els protocols anticovid impossibiliten jugar en entorns petits i tancats. Algunes empreses han optat per traslladar el joc als carrers per a garantir la distància de seguretat i han tingut molt d'èxit, atès que la gent prefereix activitats a l'aire lliure. D'altres s'han reinventat i ofereixen jocs d'escapament en línia."
},
"extractive": {
"a1": "Les sales d’escapament, més conegudes com a Escape Room, han tingut dificultats per a sobreviure aquest darrer any i mig a causa de la pandèmia.\nHabitualment, el joc es fa en un entorn petit, tancat i on la normativa compta amb un mínim de participants, fet que fa difícil de mantenir la distància de seguretat.\nPer això, alguns han decidit d’optar pel format a l’aire lliure, que els permet de garantir els protocols anticovid.\nÉs el cas del Lock Clock, que ha creat una iniciativa en col·laboració amb els guies turístics de Barcelona. ",
"a2": "Les sales d’escapament, més conegudes com a Escape Room, han tingut dificultats per a sobreviure aquest darrer any i mig a causa de la pandèmia. \nPer això, alguns han decidit d’optar pel format a l’aire lliure, que els permet de garantir els protocols anticovid. \nL’empresa, que té diverses sales de jocs d’escapament, ha decidit de traslladar una de les seves propostes als carrers del barri Gòtic de Barcelona i oferir la possibilitat de passar-s’ho bé mentre es descobreixen indrets no tan coneguts de la ciutat. \nMalgrat tot, a RoomboEscape no han parat quiets i s’han tornat a reinventar tot oferint jocs d’escapament en línia, que també han tingut molt d’èxit.",
"a3": "Les sales d’escapament, més conegudes com a Escape Room, han tingut dificultats per a sobreviure aquest darrer any i mig a causa de la pandèmia. \nPer això, alguns han decidit d’optar pel format a l’aire lliure, que els permet de garantir els protocols anticovid. \nDiuen que, durant la pandèmia, els participants han agraït de poder fer activitats els espais exteriors: “És molt més fàcil fer-ho a l’aire lliure i la gent no té tanta por al contagi”.\n“El fet que es jugui al carrer ha implicat un gran avantatge per a continuar endavant, era allò que la gent necessitava”, diu en Roberto Barroso, un dels responsables del format, que admet que la iniciativa ha tingut més bona rebuda a les ciutats més petites, atès que són les que han patit més les restriccions contra la pandèmia."
},
"extreme": {
"a1": "Les sales d’Escape Room s’han de reinventar a causa de la pandèmia i han adoptat el format a l’aire lliure.",
"a2": "Les sales d'escapament es reinventen per a sobreviure a la pandèmia amb propostes a l'aire lliure, entre d'altres.",
"a3": "Els jocs d'escapament s'adapten als protocols anticovid i es traslladen als carrers per a sobreviure a la pandèmia."
}
} |
1,636 | Els «comuns» negocien amb ERC tenir un senador i presidir dues comissions | La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle | Tot apunta que les relacions entre ERC i els "comuns" seran aquesta legislatura ben diferents del que ho van ser l'anterior.
Hi contribueix el fet que els republicans tinguin ara grup propi i les mans més lliures -malgrat que previsiblement compartiran Govern amb JxCat- i que els lideratges de Lluís Rabell i Joan Coscubiela a Catalunya Sí que es Pot hagin passat a mans de Xavier Domènech i Elisenda Alamany a Catalunya en Comú-Podem, cosa que es tradueix en una millor sintonia i alguna floreta cap al nou president del Parlament, Roger Torrent.
Encara, però, hi ha sobre la taula alguns elements que podrien certificar millor aquesta relació positiva.
El to conciliador de Torrent en el seu primer discurs va agradar a Catalunya en Comú-Podem, que va facilitar-li la presidència negant qualsevol suport al candidat alternatiu de Cs, malgrat les pressions d'Inés Arrimadas i del PP.
Els "comuns", que tenien clar el veto a la proposta unionista, van decidir que la fórmula seria el vot en blanc mitja hora abans de la sessió constitutiva.
L'independentisme va correspondre cedint un espai a l'hemicicle que els "comuns" ja havien reclamat la legislatura passada, la històrica ubicació d'ICV-EUiA -els escons a la zona inferior esquerra de la cambra-.
Veus dels "comuns" recorden que no hi ha "cap acord tancat".
De fet, no s'ha produït cap reunió formal des de dimarts, però sí que hi ha hagut contactes informals.
"Ho hem posat sobre la taula", apunten al grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem.
Pel que fa al senador per designació autonòmica, Catalunya Sí que es Pot ja en tenia un, però, amb la pèrdua de vots i escons, el successor del seu espai polític el podria perdre.
En tot cas, aquest gest dels republicans no implicaria que ERC cedís un senador als "comuns", sinó que la mesa del Parlament -amb majoria independentista-, d'acord amb la junta de portaveus, triés una fórmula adient perquè els en pertoqués.
Els dos mètodes usats per fer-ho poden ser la llei D'Hondt o el de restes majors.
Pel primer, a Ciutadans li pertocarien tres senadors, a JxCat i ERC dos a cadascun, i al PSC un altre.
Pel segon, el repartiment seria el mateix, però els "comuns" n'aconseguirien un a costa de la formació d'Arrimadas.
Un intercanvi que als independentistes, de fet, no els ha de costar massa de forçar, ja que són més propers als de Domènech que als d'Arrimadas.
Fonts dels "comuns" recorden que el mètode de restes majors ja és el que s'ha utilitzat en les últimes ocasions.
"Seria estrany [que ara s'usés un altre mètode]", apunten a les files de Catalunya en Comú-Podem.
Les comissions parlamentàries
Pel que fa a la presidència de les comissions, és també responsabilitat de la mesa del Parlament, que és qui, d'acord amb la junta de portaveus, proposa la quantitat de comissions a crear i la fórmula per tal de repartir-ne proporcionalment les presidències.
En condicions normals, als "comuns" els pertocaria una presidència, però si la mesa opta per conformar-ne un nombre superior a l'habitual i/o distribuir-ne les presidències per una via que els beneficia, en podrien arribar a presidir dues.
De nou, està en mans de Torrent i de la majoria independentista de la mesa.
Sigui com sigui, encara no hi ha res tancat i les converses segueixen vives, així com també cal recordar que la petició d'un lloc a la mesa no va ser atesa per ERC, que finalment va prioritzar garantir-ne la majoria independentista.
Pel que fa als senadors, el termini és encara més obert, ja que depèn completament de la mesa i el president de la cambra.
Mentre determinades veus dels "comuns" veuen amb bons ulls els primers gestos del sobiranisme, d'altres es mostren més "escèptiques".
"Si s'obre una nova etapa ho veurem a la investidura", afirmen.
"Caldran gestos que nosaltres puguem explicar a la nostra gent", detallen altres fonts de la formació de Xavier Domènech.
Buscar aliats per a la República
Què en treu ERC -i l'independentisme- de fer aquestes concessions als "comuns"?
Els republicans, des de la nit del 21-D, s'ha fixat com un dels objectius sumar-los a alguns dels consensos de la legislatura.
Donen per fet que no investiran Puigdemont o algun candidat de JxCat -Domènech ja ha avisat que tampoc a cap d'ERC que governi amb aquesta formació-, però sí que aspiren a pactes pel que fa a determinades accions de govern vinculades amb el programa social que volen desplegar -fins i tot en confrontació amb el Tribunal Constitucional- o amb el procés constituent.
És una de les vies, segons els dirigents d'ERC, per sumar complicitats en el camí cap a la República i per fer augmentar el seu suport per l'esquerra.
En el darrer consell nacional, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ja va cridar a "cercar aliances i explorar les fronteres de l'independentisme per seguir creixent i ser cada cop més forts", en relació a possibles col·laboracions amb Catalunya en Comú-Podem. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "ERC i els “comuns” són enmig de negociacions diferents durant aquesta legislatura, ja que els “comuns” demanen a ERC un senador i presidir dues comissions. Les comissions són responsabilitat de la mesa del Parlament i està en mans de Torrent i dels independentistes de la mesa. Encara no hi ha res tancat i les negociacions continuen en peu.",
"a2": "El fet que ERC tingui grup propi i els canvis en líders a Catalunya Sí que es Pot resulta en una millor relació entre aquests partits. Els \"comuns\" van facilitar la presidència a Torrent, ERC va cedir un espai històric en l'hemicicle als comuns i afavoriria que aquests no perdin el seu únic senador per designació autonòmica.",
"a3": "ERC té ara més llibertat d'acció, cosa que podria millorar les relacions amb els comuns aquesta legislatura. El lideratge de Domènech i Alamany afavoreix l'harmonia amb Roger Torrent. Els comuns li facilitaren la presidència al Parlament i entre els dos grups ja s'han produït contactes informals, com negociacions perquè els comuns puguin tenir un senador."
},
"extractive": {
"a1": "Hi contribueix el fet que els republicans tinguin ara grup propi i les mans més lliures –malgrat que previsiblement compartiran Govern amb JxCat– i que els lideratges de Lluís Rabell i Joan Coscubiela a Catalunya Sí que es Pot hagin passat a mans de Xavier Domènech i Elisenda Alamany a Catalunya en Comú-Podem, cosa que es tradueix en una millor sintonia i alguna floreta cap al nou president del Parlament, Roger Torrent. \nEl to conciliador de Torrent en el seu primer discurs va agradar a Catalunya en Comú-Podem, que va facilitar-li la presidència negant qualsevol suport al candidat alternatiu de Cs, malgrat les pressions d'Inés Arrimadas i del PP. \nEls \"comuns\", que tenien clar el veto a la proposta unionista, van decidir que la fórmula seria el vot en blanc mitja hora abans de la sessió constitutiva. L'independentisme va correspondre cedint un espai a l'hemicicle que els \"comuns\" ja havien reclamat la legislatura passada, la històrica ubicació d'ICV-EUiA –els escons a la zona inferior esquerra de la cambra–. ",
"a2": "Hi contribueix el fet que els republicans tinguin ara grup propi i les mans més lliures –malgrat que previsiblement compartiran Govern amb JxCat– i que els lideratges de Lluís Rabell i Joan Coscubiela a Catalunya Sí que es Pot hagin passat a mans de Xavier Domènech i Elisenda Alamany a Catalunya en Comú-Podem, cosa que es tradueix en una millor sintonia i alguna floreta cap al nou president del Parlament, Roger Torrent.\nL'independentisme va correspondre cedint un espai a l'hemicicle que els \"comuns\" ja havien reclamat la legislatura passada, la històrica ubicació d'ICV-EUiA –els escons a la zona inferior esquerra de la cambra–.\nEn condicions normals, als \"comuns\" els pertocaria una presidència, però si la mesa opta per conformar-ne un nombre superior a l'habitual i/o distribuir-ne les presidències per una via que els beneficia, en podrien arribar a presidir dues.\nEn el darrer consell nacional, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ja va cridar a \"cercar aliances i explorar les fronteres de l'independentisme per a continuar creixent i ser cada cop més forts\", amb relació a possibles col·laboracions amb Catalunya en Comú-Podem.",
"a3": "Tot apunta que les relacions entre ERC i els \"comuns\" seran aquesta legislatura ben diferents del que ho van ser l'anterior.\nHi contribueix el fet que els republicans tinguin ara grup propi i les mans més lliures –malgrat que previsiblement compartiran Govern amb JxCat– i que els lideratges de Lluís Rabell i Joan Coscubiela a Catalunya Sí que es Pot hagin passat a mans de Xavier Domènech i Elisenda Alamany a Catalunya en Comú-Podem, cosa que es tradueix en una millor sintonia i alguna floreta cap al nou president del Parlament, Roger Torrent. \nEn tot cas, aquest gest dels republicans no implicaria que ERC cedís un senador als \"comuns\", sinó que la mesa del Parlament –amb majoria independentista–, d'acord amb la junta de portaveus, triés una fórmula adient perquè els en pertoqués. \nEn condicions normals, als \"comuns\" els pertocaria una presidència, però si la mesa opta per conformar-ne un nombre superior a l'habitual i/o distribuir-ne les presidències per una via que els beneficia, en podrien arribar a presidir dues."
},
"extreme": {
"a1": "Les relacions entre ERC i els “comuns” seran diferents aquesta legislatura, ja que ara els republicans tenen un grup propi.",
"a2": "Millor sintonia entre ERC i Comuns: en el darrer consell nacional d'ERC, Marta Rovira ja va dir que buscarien aliances. ",
"a3": "L'ERC negocia amb Catalunya en Comú-Podem i la mesa decidirà si els comuns tindran un senador i presidiran dues comissions."
}
} |
919 | La crisi de la colla dels Plens, una fumarada que porta tensió a la Patum | La comparsa ha tingut enguany una crisi interna que ha obligat el govern municipal a intervenir-hi · De resultes d'això, 149 salts de plens que comencen avui s'han adjudicat per sorteig | La Patum d’enguany anirà envoltada d’una fumera.
No serà de la pólvora cremada, sinó d’una tensió latent que plana des de fa mesos en l’organització d’aquesta festivitat que el 2005 fou declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Al gener tres membres de la colla dels Plens i Maces van ser expulsats pel cap de colla, Isaac Gonfaus.
D’aleshores ençà, els fets s’han precipitat i l’ajuntament ha hagut d’intervenir-hi.
De resultes d’això, 149 ciutadans elegits per sorteig participaran en els plens, en una decisió inèdita.
Segons fonts consultades, tots els mals tenen l’origen el 2001, quan es crea el Patronat Municipal de la Patum.
Aleshores Berga ja maldava per ser considerada Patrimoni de la Humanitat i es va considerar que la creació d’aquest organisme donaria prestigi a la festa.
A partir d’aquell moment el consistori va deixar de tenir el control de la Patum, que va passar a les mans dels caps de colla, els ‘amos de la Patuma’, com diuen a Berga.
‘Ells mateixos s’autogestionen i es passen el relleu: entre germans, sogres i gendres, pares i fills… És un món molt endogàmic’, diu una font coneixedora de l’univers patumaire.
Fins aleshores era l’ajuntament que designava els caps de colla i aquests conformaven la comparsa, un sistema que havia funcionat amb una aparent normalitat.
A final de gener d’enguany, tres membres de la colla dels Plens i Maces, una de les més populars de la Patum, van demanar a la direcció que els salts se sortegessin, que s’incloguessin dones com a membres de ple dret i que s’elegís el cap de colla amb mètodes democràtics, i no pas per successió.
Tots tres van ser expulsats.
El govern municipal hi entra en joc
Segons que va explicar Regió7, va ser el cap de la colla, Isaac Gonfaus, qui va fer plegar els tres integrants, acusant-los de ‘traïció i sedició’.
S’havia obert la capsa de Pandora.
Arran d’aquesta mesura, el govern municipal de la CUP va decidir d’entrar-hi per controlar una situació que semblava desbocar-se.
Va aprovar una moció en el ple –amb el suport de tots els grups tret d’un vot en contra del Patronat–, perquè es renovessin els estatuts interns de les comparses.
Tot plegat amb l’objectiu de garantir un accés democràtic a les colles i que la festa fos tan ‘transparent i democràtica’ com pogués ser, segons que defensava la regidora de Patum, Mònica Garcia.
El Patronat de la Patum va prendre mesures i va començar una remodelació de les comparses.
Demanava que elaboressin un nou règim intern que inclogués una votació o ratificació dels nous caps de colla.
Totes les comparses s’hi van avenir, tret de la colla de la comparsa dels Plens.
El patronat també els havia demanat que tornessin a admetre els membres expulsats, però s’hi van negar.
La situació semblava encallada fins que el govern de la CUP va decidir d’agafar la paella pel mànec.
La batllessa va explicar que, havent exhaurit la via del diàleg i després d’assessorar-se legalment, el consistori havia decidit d’assumir la gestió directa de la comparsa dels Plens, de manera excepcional; només enguany, fins que la colla hagi redactat uns nous estatuts.
La resta de salts, un total de 220, s’han gestionat directament dins la comparsa, que ha repartit deu salts per a cada un dels 22 membres de la colla.
El conflicte no s’ha pas acabat
La Patum ja ha començat, però la ferida resta oberta.
‘Em considero el quart expulsat perquè subscric totalment els valors pels quals els meus tres companys han estat expulsats’, va dir.
En la passada –o cercavila– d’ahir, en la qual participen les maces, la tensió es va fer evident i fins i tot es van sentir xiulets.
Avui hi haurà la primera Patum completa, amb els corresponents salts de plens, els més polèmics d’ençà que es van documentar per primera vegada, el 1628.
Si més no, que n’hi hagi notícia. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Patum pareix certa tensió després de l’expulsió de tres membres de la colla pel cap de colla Isaac Gonfaus, ja que van demanar que a la direcció que els salts es fessin per sorteig, que hi hagués més dones amb ple dret i que s’elegís democràticament el cap de colla. Isaac Gonfaus els va acusar de traïció i sedició. ",
"a2": "Tres membres de la colla dels Plens de la Patum de Berga han estat expulsats per la direcció per haver demanat que se sortegin els salts, que les dones hi siguin incloses i poder escollir els caps de colla de manera democràtica. Finalment, la batllessa ha assumit la gestió d'aquesta colla, fins que hagi redactat uns nous estatuts.",
"a3": "La Patum de Berga, festivitat reconeguda per la UNESCO, pateix una crisi interna. Enguany, hi ha tensió arran de l'expulsió de membres de la colla dels Plens i Maces per a proposar democràcia interna i reconèixer les dones. L'ajuntament va demanar una renovació dels estatus de les comparses i va assumir-ne la gestió directa dels Plens perquè s'hi van negar. "
},
"extractive": {
"a1": "No serà de la pólvora cremada, sinó d’una tensió latent que plana des de fa mesos en l’organització d’aquesta festivitat que el 2005 fou declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. \nAl gener, tres membres de la colla dels Plens i Maces van ser expulsats pel cap de colla, Isaac Gonfaus.\nA partir d’aquell moment, el consistori va deixar de tenir el control de la Patum, que va passar a les mans dels caps de colla, els \"amos de la Patuma\", com diuen a Berga. \nA final de gener d’enguany, tres membres de la colla dels Plens i Maces, una de les més populars de la Patum, van demanar a la direcció que els salts se sortegessin, que s’incloguessin dones com a membres de ple dret i que s’elegís el cap de colla amb mètodes democràtics, i no pas per successió. ",
"a2": "A final de gener d’enguany, tres membres de la colla dels Plens i Maces, una de les més populars de la Patum, van demanar a la direcció que els salts se sortegessin, que s’incloguessin dones com a membres de ple dret i que s’elegís el cap de colla amb mètodes democràtics, i no pas per successió. \nTots tres van ser expulsats. \nEl Patronat de la Patum va prendre mesures i va començar una remodelació de les comparses. \nLa batllessa va explicar que, havent exhaurit la via del diàleg i després d’assessorar-se legalment, el consistori havia decidit assumir la gestió directa de la comparsa dels Plens, de manera excepcional; només enguany, fins que la colla hagi redactat uns nous estatuts.",
"a3": "A final de gener d’enguany, tres membres de la colla dels Plens i Maces, una de les més populars de la Patum, van demanar a la direcció que els salts se sortegessin, que s’incloguessin dones com a membres de ple dret i que s’elegís el cap de colla amb mètodes democràtics, i no pas per successió.\nSegons que va explicar Regió7, va ser el cap de la colla, Isaac Gonfaus, qui va fer plegar els tres integrants, acusant-los de \"traïció i sedició\".\nVa aprovar una moció en el ple –amb el suport de tots els grups tret d’un vot en contra del Patronat–, perquè es renovessin els estatuts interns de les comparses. \nLa batllessa va explicar que, havent exhaurit la via del diàleg i després d’assessorar-se legalment, el consistori havia decidit d’assumir la gestió directa de la comparsa dels Plens, de manera excepcional; només enguany, fins que la colla hagi redactat uns nous estatuts."
},
"extreme": {
"a1": "Tensió a la Patum per l’expulsió de tres membres dels Plens i Maces de la colla per cap de colla.",
"a2": "Conflicte a la Patum: demanar el sorteig dels salts, incloure dones i escollir els caps de colla democràticament l'ha desfermat.",
"a3": "Enguany es respira tensió en l'ambient de la Patum arran de la crisi de la colla dels Plens."
}
} |
756 | Xàtiva, el paradís perdut | Carta de Joan Sales a Màrius Torres del 16 de març de 1937 · VilaWeb publicarà durant aquest mes d'agost una selecció de cartes bescanviades entre aquests dos intel·lectuals | La columna Durruti es desplaça pel front d’Aragó durant els primers mesos de la guerra dels tres anys.
Joan Sales hi és assignat a contracor com a ‘tècnic’ (una manera d’anomenar els soldats professionals per a diferenciar-los dels milicians).
Després d’un període de combat a prop de les files enemigues, la columna es retira a Xàtiva a descansar i recuperar forces.
A Xàtiva, Sales fa el seu ‘primer retorn a la pàtria’, i ja s’hi voldria quedar a viure per sempre (‘la resta dels meus 98 anys’).
«Xàtiva és tot el que queda del paradís perdut.
Voldria quedar-m’hi a viure, si bé ho faria amb la por d’ensopegar a qualsevol moment amb l’àngel de l’espasa de foc que me n’expulsaria.
Imagina’t una plana ampla delimitada per un cercle de muntanyes; la ciutat es troba arrambada al peu de les muntanyes i de cara a migdia.
És una ciutat petita, potser com Valls però molt més ciutadana.
Les cases són polides i silencioses; les noies cada dissabte freguen les aceres corresponents a la seva.
No es limiten a escombrar-les com als pobles i ciutats petites del Principat; les freguen.
És un refinament que ell sol acreditaria Xàtiva com la ciutat més polida del món.
Tot hi té aquell aire entre senyorial i pagès que és tan agradable de respirar; pertot s’exhala un perfum de fruita i de flors, de vi i d’alls; sí, d’alls, però a mi l’olor dels alls tendres m’agrada.
El terme té un extens regadiu amb unes grans plantades d’alls i d’hortalisses i fruiters de tota mena.
De tant en tant vora un rec hi ha un desmai o bé, cosa potser encara més bonica, una palmera datilera prima i tan alta que sembla tocar el cel amb el seu ventall de palmes.
Ni cal que et digui que entre tants perfums predomina el de les taronges.
Pels caminets de l’horta van els ‘llauraors’ en els seus cavallets lleugers i tot és ric, ufanós, paradisíac.
Les xiques són altes i ben fetes, amb uns ulls que semblen versos de Baudelaire.
S’hi parla un català diví, amb unes consonants sonores més sonores que enlloc; tu, fill de Lleida, t’hi trobaries com a casa teva.
Llàstima que una absurda qüestió de noms ens separi; aquí no es volen dir catalans i nosaltres no ens volem dir valencians.
Admeten que el que nosaltres parlem també és valencià; però, afegeixen, ‘mal parlat’.
Nosaltres, els catalans, enarborem una bandera vermella i negra que de tan ‘universal’ que vol ser resulta que és la mateixa de la Falange.
Aquesta mania de l’universalisme ens deu venir de la nostra decadència, que ens ha convertit en uns papanates; però m’estimo més no parlar de coses tristes.
A Madrid ja em cridava l’atenció el fet que molta gent relacionés la guerra actual amb la del francès (‘la guerra de la Independencia’ com en diuen els madrilenys); el poble madrileny no ha aterrat cap de les estàtues –ben mediocres per cert– dels seus reis que s’alcen tan monòtones a la Plaza de Oriente ¿per què a Barcelona ho han hagut de fer amb la de Prim i tants altres?
Precisament Prim havia estat el capitost d’una revolució; però ¿què saben els nostres revolucionaris de la història del país, ni tan sols de la més recent?
A Madrid els oradors de tots colors feien en els seus discursos contínues referències a gestes de la seva història tingudes com a glorioses i jo escoltant-los pensava que a Catalunya encara no se li ha acudit a cap dels nostres revolucionaris invocar les victòries de Panissars, de Montjuïc o del Bruc o els noms de Roger de Flor o de Roger de Llúria; un arriba a sospitar si no han sortit tots ells d’una misteriosa inclusa.
Potser no han sentit a parlar mai de pares ni d’avis, pobrets.
Un arriba a sospitar que a tot arreu del món s’és patriota fora de Catalunya; això sol explicaria per què anem de recules des de fa quatre segles.
Amb les nostres idees universalistes ens anem arraconant cada vegada més en un trist cul de món; viltinguts per tots els altres, que ens deuen prendre per una gent borda ja que no guardem memòria dels nostres passats.»
VEGEU TOTA LA SÈRIE DE CARTES PUBLICADA. | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Joan Sales és assignat tècnic a la columna de Durruti i, després del període de combat, es retira a Xàtiva on envia una carta a Marius Serra el 16 de març de 1937. Descriu Xàtiva com un paradís perdut, ple de muntanyes, agradable i acollidor on li agradaria passar els seus dies. ",
"a2": "Joan Sales fer la guerra a la columna Durruti. Durant una parada per a descansar a Xàtiva, Sales escriu una carta on lloa aquest poble i reflexiona sobre Catalunya i València i pensa que l'universalisme fa oblidar la pàtria xica i que és molt primordial recordar els fets i les persones del nostre passat.",
"a3": "Joan Sales és assignat al front d'Aragó durant els primers mesos de la Guerra Civil. Després d'un període de combat, se'n van a Xàtiva per refer-se. Admiro Xàtiva, una ciutat polida, al peu de les muntanyes, amb un gran regadiu i olor de taronja. El català d'aquí s'assembla al teu lleidatà, però és trista la divisió entre catalans i valencians."
},
"extractive": {
"a1": "La columna Durruti es desplaça pel front d’Aragó durant els primers mesos de la guerra dels tres anys.\nJoan Sales hi és assignat a contracor com a \"tècnic\" (una manera d’anomenar els soldats professionals per a diferenciar-los dels milicians).\nDesprés d’un període de combat a prop de les files enemigues, la columna es retira a Xàtiva a descansar i recuperar forces.\nA Xàtiva, Sales fa el seu \"primer retorn a la pàtria\", i ja s’hi voldria quedar a viure per sempre (\"la resta dels meus 98 anys\"). ",
"a2": "Després d’un període de combat a prop de les files enemigues, la columna es retira a Xàtiva a descansar i recuperar forces. \nLlàstima que una absurda qüestió de noms ens separi; aquí no es volen dir catalans i nosaltres no ens volem dir valencians. \nA Madrid els oradors de tots colors feien en els seus discursos contínues referències a gestes de la seva història tingudes com a glorioses i jo escoltant-los pensava que a Catalunya encara no se li ha acudit a cap dels nostres revolucionaris invocar les victòries de Panissars, de Montjuïc o del Bruc o els noms de Roger de Flor o de Roger de Llúria; un arriba a sospitar si no han sortit tots ells d’una misteriosa inclusa.\nAmb les nostres idees universalistes ens anem arraconant cada vegada més en un trist cul de món; viltinguts per tots els altres, que ens deuen prendre per una gent borda ja que no guardem memòria dels nostres passats.",
"a3": "A Xàtiva, Sales fa el seu \"primer retorn a la pàtria\", i ja s’hi voldria quedar a viure per sempre (\"la resta dels meus 98 anys\").\nLlàstima que una absurda qüestió de noms ens separi; aquí no es volen dir catalans i nosaltres no ens volem dir valencians.\nA Madrid els oradors de tots colors feien en els seus discursos contínues referències a gestes de la seva història tingudes com a glorioses i jo escoltant-los pensava que a Catalunya encara no se li ha acudit a cap dels nostres revolucionaris invocar les victòries de Panissars, de Montjuïc o del Bruc o els noms de Roger de Flor o de Roger de Llúria; un arriba a sospitar si no han sortit tots ells d’una misteriosa inclusa. \nAmb les nostres idees universalistes ens anem arraconant cada vegada més en un trist cul de món; viltinguts per tots els altres, que ens deuen prendre per una gent borda ja que no guardem memòria dels nostres passats."
},
"extreme": {
"a1": "Joan Soler li escriu aquesta carta el 16 de març de 1937 a Màrius Serra sobre el paradís de Xàtiva.",
"a2": "La columna Durruti fa un descans a Xàtiva i Joan Sales reflexiona sobre la qüestió de la catalanitat.",
"a3": "Carta de Joan Sales a Màrius Torres del 16 de març de 1937 en què descriu Xàtiva i l'universalisme català."
}
} |
1,490 | Les investigacions de Harry Hole i la nina Annabelle, entre les estrenes de la setmana | La cartellera també compta amb "Fe de etarras", "Operació Cacauet 2" i el nou film del director de "The Artist", que presenta un biopic de Jean-Luc Godard | Són molts els fans que té escampats arreu del món Jo Nesbø, l'escriptor que ha dotat de vida, ànima i acció un detectiu tan icònic i irresistible com Harry Hole.
Aquest dijous, tota la munió de seguidors de les intrigues ideades per l'autor noruec estan d'enhorabona, ja que arriba a la cartellera la primera pel·lícula que adapta els casos de la popular saga.
Concretament, és el torn del llibre El ninot de neu, protagonitzat per Michael Fassbender.
A banda d'aquest film, la cartellera també ofereix dosis de terror amb la nina Annabelle –que arriba als cinemes després del seu pas pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges–, la nova proposta de Michel Hazanavicius, director de The Artist’, la cinta d'animació infantil Operació cacauet 2.
Missió: salvar el parc, doblada en català, així com les propostes amb grans repartiments com El Castillo de cristal, La suerte de los Logan, o Fe de etarras, que s'estrena a Netflix.
El muñeco de nieve
Thriller dramàtic dirigit pel suec Tomas Alfredson, director d'El topo i Déjame entrar, que adapta la novel·la El ninot de neu de Jo Nesbø, que recentment presentava Policia, la desena entrega de la sèrie.
Harry Hole (Michael Fassbender) és un detectiu de la brigada d'investigació d'elit amb mètodes poc ortodoxos.
L'estranya desaparició d'una dona durant la primera nevada d'hivern fa que sospiti que un assassí en sèrie torna a l'acció, conegut com l'assassí del ninot de neu que té per objectiu dones amb una conducta que desaprova.
Annabelle Creation
Un fabricant de nines i la seva dona acullen a casa seva una monja i sis nenes procedents d'un orfenat destruït.
Poc després, els seus hostes es converteixen en l’objectiu d’una creació del fabricant posseïda pel mal.
Amb aquesta esfereïdora preqüela, es dona a conèixer l'origen de la nina Annabelle.
El director David F. Sandberg es va formar realitzant peces audiovisuals per a diversos clients i curtmetratges que obtenien un gran èxit viral.
Operació cacauet 2.
Missió: salvar el parc
Film d'animació en què els esquirols més populars de la gran pantalla hauran d’evitar que es construeixi un parc d’atraccions al lloc on fins ara hi havia la seva llar.
Des d'Oakton, el malvat alcalde ha decidit demolir Liberty Park per construir un perillós parc d'atraccions i Surly i els seus pintorescos amics s'uneixen per defensar la seva llar, derrotar l'alcalde i salvar el parc.
El castillo de cristal
Dirigida per Destin Daniel Cretton, narra la història de Jeannette Walls, una exitosa periodista que amaga un gran secret: la història de la seva família, formada per un pare alcohòlic i una mare pintora, incapaços d'assumir la responsabilitat de cuidar els seus quatre fills.
En el repartiment, destaca Brie Larson, Naomi Watts i Woody Harrelson.
La suerte de los Logan
Comèdia amb Katie Holmes, Hilary Swank i Daniel Craig en el repartiment, que narra la història dels germans Logan (Channing Tatum i Adam Driver) que intentaran perpetrar un atac a plena carrera del Nascar en Carolina del Norte.
Canción de Nueva York
Marc Webb dirigeix Canción de Nueva York, que se centra en la vida d'un jove graduat que dona un tomb quan descobreix que el seu pare té una amant.
Indignat, es proposa destruir la relació sense comptar que hi acabarà involucrat.
Kate Beckinsale, Jeff Bridges, Callum Turner, Kiersey Clemons i Pierce Brosnan encapçalen el repartiment.
Una mujer fantástica
La vida de Marina canvia per sempre quan la seva parella, Orlando, mor als seus braços.
La condició de dona transsexual és una aberració per la família i raó suficient perquè les autoritats investiguin la seva mort.
Juntament amb Legión salvaje, és una de les pel·lícules que encapçala les nominacions als guardons Fènix del cinema iberoamericà.
Mal genio
Michel Hazanavicius, director de The Artist, retrata a Mal genio el moment en el qual Jean Luc-Godard, encarnat per Louis Garrel, va decidir baixar del carro de la fama per abraçar la revolució maorista.
El director, divorciat d'Anna Karina, s'enamora durant el rodatge de la pel·lícula La Chinoise de la jove actriu Anne Wiazemsk, interpretada per Stacy Martin.
Fe de etarras
Estiu de 2010 a una capital de província espanyola.
Film d'humor negre que se centra en un comandament –format per un veterà que vol demostrar que no és un covard, una parella el compromís del qual depèn de la continuïtat de la banda, i un manxec que creu que si entra al comandament serà un heroi– que s'atrinxera en un pis franc a l'espera de rebre una trucada i passar a l'acció.
Mentrestant, la selecció espanyola guanya el Mundial de Sud-Àfrica i tothom està de celebració. | [
"estrenes de cinema"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Jo Nesbø estarà present a les cartelleres per a les estrenes de la saga de Harry Hole. També hi haurà altres títols com Annabelle, Operació cacauet 2, entre d'altres. Harry Hole és un detectiu de mètodes poc ortodoxos i l’estranya desaparició d’una dona fa sospitar d’un assassí en sèrie, l'assassí del ninot de neu.",
"a2": "Aquesta setmana s'estrena als cinemes \"El muñeco de nieve\", thriller basat la popular novel·la de Jo Nesbø. Entre d'altres, també s'estrena \"El castillo de cristal\", la història d'una periodista que amaga un secret i \"Canción de Nueva York\", la vida d'un jove graduat que descobreix que el seu pare té una amant.",
"a3": "Arriba al cinema la primera adaptació del llibre \"El ninot de neu\", de la saga Harry Hole. Altres estrenes d'aquesta setmana són la terrorífica \"Annabelle\", la pel·lícula d'animació \"Operació cacauet 2\", \"El castillo de cristal\", la comèdia \"La suerte de los Logan\", \"Canción de Nueva York\", \"Una mujer fantástica\", \"Mal genio\" i \"Fe de etarras\", una pel·lícula d'humor negre."
},
"extractive": {
"a1": "Jo Nesbø, l'escriptor que ha dotat de vida, ànima i acció un detectiu tan icònic i irresistible com Harry Hole.\nAquest dijous, tota la munió de seguidors de les intrigues ideades per l'autor noruec estan d'enhorabona, ja que arriba a la cartellera la primera pel·lícula que adapta els casos de la popular saga.\nA banda d'aquest film, la cartellera també ofereix dosis de terror amb la nina Annabelle –que arriba als cinemes després del seu pas pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges–, la nova proposta de Michel Hazanavicius, director de The Artist, la cinta d'animació infantil Operació cacauet 2. \nEl director David F. Sandberg es va formar realitzant peces audiovisuals per a diversos clients i curtmetratges que obtenien un gran èxit viral. ",
"a2": "Thriller dramàtic dirigit pel suec Tomas Alfredson, director d'El topo i Déjame entrar, que adapta la novel·la El ninot de neu de Jo Nesbø, que recentment presentava Policia, el desè lliurament de la sèrie.\nEl castillo de cristal, dirigida per Destin Daniel Cretton, narra la història de Jeannette Walls, una exitosa periodista que amaga un gran secret: la història de la seva família, formada per un pare alcohòlic i una mare pintora, incapaços d'assumir la responsabilitat de cuidar els seus quatre fills.\nCanción de Nueva York Marc Webb dirigeix Canción de Nueva York, que se centra en la vida d'un jove graduat que dona un tomb quan descobreix que el seu pare té una amant.\nMal genio Michel Hazanavicius, director de The Artist, retrata a Mal genio el moment en el qual Jean Luc-Godard, encarnat per Louis Garrel, va decidir baixar del carro de la fama per a abraçar la revolució maorista.",
"a3": "Són molts els fans que té escampats arreu del món Jo Nesbø, l'escriptor que ha dotat de vida, ànima i acció un detectiu tan icònic i irresistible com Harry Hole. \nAquest dijous, tota la munió de seguidors de les intrigues ideades per l'autor noruec estan d'enhorabona, ja que arriba a la cartellera la primera pel·lícula que adapta els casos de la popular saga. \nConcretament, és el torn del llibre El ninot de neu, protagonitzat per Michael Fassbender. \nA banda d'aquest film, la cartellera també ofereix dosis de terror amb la nina Annabelle –que arriba als cinemes després del seu pas pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges–, la nova proposta de Michel Hazanavicius, director de The Artist, la cinta d'animació infantil Operació cacauet 2. Missió: salvar el parc, doblada en català, així com les propostes amb grans repartiments com El Castillo de cristal, La suerte de los Logan o Fe de etarras, que s'estrena a Netflix."
},
"extreme": {
"a1": "Arriba a la cartellera la primera pel·lícula de la saga de Harry Hole, entre d'altres pel·lícules de terror com Annabelle.",
"a2": "Un thriller dramàtic, una preqüela d'horror i una comèdia entre les estrenes de cinema d'aquesta setmana.",
"a3": "Aquesta setmana s'estrenen al cinema \"El ninot de neu\" de la saga Harry Hole i \"Anabelle\", entre d'altres."
}
} |
2,209 | Restauren el retaule barroc de Sant Serni de la parròquia de Sant Sadurní de Malanyeu al Berguedà | L'obra data de l'any 1714 i alguns estudiosos l'atribueixen a Segimon Pujol | El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha instal·lat a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu (Berguedà) el retaule barroc de Sant Serni, després d'una restauració que ha durat set mesos.
La idea dels restauradors ha estat donar a la peça una visió de com devia ser en origen i per això s'ha optat per una tècnica que permet identificar les parts originals de les parts no originals que s'han reproduït.
El retaule, que data de l'any 1714, és atribuït per alguns estudiosos a Segimon Pujol, i tot i que no s'ha trobat cap referència escrita, podria provenir de l'antiga parròquia de Sant Sadurní del castell de Montmajor.
L'obra d'art s'ha muntat a l'absis de l'església, que és el seu emplaçament original, però separat de la paret del fons de la capella, cosa que afavoreix l'estat de conservació.
Durant la Guerra Civil espanyola, el retaule es va desmuntar de l'església de Malanyeu.
Segons testimonis del poble, es va fer de mala manera i es va llançar a un terreny del costat de l'església.
Durant aquest procés, algunes parts del retaule es van trossejar, moltes es van perdre, i d'altres van quedar greument afectades.
Posteriorment, es van recuperar les peces, i el retaule es va reconstruir i recol·locar a l'altar major de l'església de Sant Sadurní de Malanyeu.
Durant el procés, però, es van barrejar peces d'un altre retaule més modern, i moltes de les peces originals es van col·locar en llocs que no corresponien.
El suport és de fusta de pi i d'un tipus de frondosa per determinar.
Abans de la intervenció, presentava una degradació estructural significativa, ja que havia estat sotmès a unes condicions ambientals desfavorables per a la seva conservació.
Això va afavorir l'atac dels xilòfags de manera molt intensa.
En algunes zones la fusta estava pulverulenta i extremadament fràgil, cosa que va provocar que adquirís una textura tova, esponjosa i trencadissa.
A més, tenia profundes esquerdes causades pels moviments de les fustes i havia perdut elements de suport.
Per tal de posar ordre en el moble, es va fer un estudi per col·locar les peces en el lloc adequat, retirar les que corresponien a l'altre retaule d'època més moderna i també separar les peces que no s'havien pogut situar enlloc.
Pel que fa a aquests darreres, s'han pogut identificar i documentar, i s'han guardat per a estudis posteriors.
Intervenció al suport de fusta
El retaule es va desmuntar de l'església el mes de juliol de 2015 i es va traslladar a les instal·lacions del CRBMC.
El primer pas del procés de conservació va consistir a introduir a la cambra d'anòxia, durant un mes, els diferents elements de què es compon el retaule, per tal d'eliminar tèrmits i altres insectes.
Aquest tractament es va reforçar de forma preventiva amb la impregnació d'un desinsectant.
A continuació, es va sanejar la fusta del suport i es van eliminar les parts ruïnoses i que no estaven cohesionades, per seguir amb un tractament de consolidació i de reintegració volumètrica amb fusta nova de cedre.
La prioritat de la intervenció era consolidar el suport per tal de retornar a la fusta la seva resistència mecànica.
L'actuació va servir també per restablir l'estructura original, amb l'encaix correcte dels elements constitutius del retaule i amb la intenció de tornar a col·locar tots els elements possibles al seu lloc original i eliminar els que no pertanyen al retaule.
Actuació a la policromia
L'actuació principal en la policromia ha estat la fixació dels nombrosos aixecaments, la neteja de la dauradura i l'eliminació de la repintada del fons dels plafons.
La presentació final de les posts noves de fusta que s'han incorporat s'ha fet amb una transferència d'imatge digital.
La tècnica consisteix a enganxar un vinil imprès amb una reproducció fotogràfica presa d'una zona del mateix retaule.
Per obtenir la imatge, s'ha fotografiat la part simètrica i en bon estat de la zona a reproduir.
S'ha optat per aquesta tècnica com a presentació final, en aquelles zones amb pèrdues de grans dimensions, en què hi ha relleus i motllures daurades, i de les quals existeix informació necessària de l'element simètric a reproduir.
Amb aquest sistema, s'aconsegueix una lectura unitària de tot el conjunt, amb una visió més precisa de com devia ser en origen, i al mateix temps es poden identificar les parts no originals reproduïdes. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S’instal·larà el retaule barroc de Sant Serni a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu, després de set mesos de restauració. Durant la Guerra Civil Espanyola, el retaule es va desmuntar de mala manera i algunes parts es van trossejar i d’altres es van perdre. Els restauradors l’han intentat restaurar com devia ser en origen.",
"a2": "L'església parroquial de Sant Sadurní de Malayeu (Berguedà) torna a lluir el seu retaule barroc, després de la restauració que se li ha fet. Molt malmès, es va fer un estudi on es va constatar que hi havia parts que no eren originals i d'altres mal col·locades. Es va afermar el suport i fixar la pintura aixecada, entre d'altres actuacions.",
"a3": "El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha restaurat durant set mesos el retaule barroc de Sant Serni, que torna a ser al seu emplaçament original a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu. El retaule es va desmuntar durant la Guerra Civil i es recuperà posteriorment, però es va reconstruir amb peces d'un altre retaule i mal col·locades."
},
"extractive": {
"a1": "El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha instal·lat a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu (Berguedà) el retaule barroc de Sant Serni, després d'una restauració que ha durat set mesos. \nLa idea dels restauradors ha estat donar a la peça una visió de com devia ser en origen, i per això s'ha optat per una tècnica que permet identificar les parts originals de les parts no originals que s'han reproduït. \nEl retaule, que data de l'any 1714, és atribuït per alguns estudiosos a Segimon Pujol, i tot i que no s'ha trobat cap referència escrita, podria provenir de l'antiga parròquia de Sant Sadurní del castell de Montmajor. \nEn algunes zones la fusta estava pulverulenta i extremadament fràgil, cosa que va provocar que adquirís una textura tova, esponjosa i trencadissa.",
"a2": "El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha instal·lat a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu (Berguedà) el retaule barroc de Sant Serni, després d'una restauració que ha durat set mesos. \nPer tal de posar ordre en el moble, es va fer un estudi per a col·locar les peces en el lloc adequat, retirar les que corresponien a l'altre retaule d'època més moderna i separar les peces que no s'havien pogut situar enlloc.\nLa prioritat de la intervenció era consolidar el suport per tal de retornar a la fusta la seva resistència mecànica.\nL'actuació principal en la policromia ha estat la fixació dels nombrosos aixecaments, la neteja de la dauradura i l'eliminació de la repintada del fons dels plafons. ",
"a3": "El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha instal·lat a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu (Berguedà) el retaule barroc de Sant Serni, després d'una restauració que ha durat set mesos.\nLa idea dels restauradors ha estat donar a la peça una visió de com devia ser en origen, i per això s'ha optat per una tècnica que permet identificar les parts originals de les parts no originals que s'han reproduït. \nEl retaule, que data de l'any 1714, és atribuït per alguns estudiosos a Segimon Pujol, i tot i que no s'ha trobat cap referència escrita, podria provenir de l'antiga parròquia de Sant Sadurní del castell de Montmajor.\nL'actuació va servir també per a restablir l'estructura original, amb l'encaix correcte dels elements constitutius del retaule i amb la intenció de tornar a col·locar tots els elements possibles al seu lloc original i eliminar els que no pertanyen al retaule. "
},
"extreme": {
"a1": "El retaule barroc de Sant Serni ja restaurat s’instal·larà a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu.",
"a2": "El retaule barroc de Sant Serni ha estat retornat al seu lloc després de set mesos de restauració.",
"a3": "El retaule barroc de Sant Serni torna a ser a l'església parroquial després de set mesos de restauració."
}
} |
1,565 | Duran veu prioritari trobar un marc legal per a la consulta | Considera que la petició d'ERC de fixar-ne la data abans de signar cap acord hauria de ser secundària | El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, creu que la petició d'ERC de fixar una data per al referèndum seria com posar l'arada davant dels bous.
Des del seu punt de vista, primer s'ha de fixar quin marc legal haurà de donar-li validesa, i després establir-ne la data.
"CiU no s'ha de sotmetre a la condició que posa ERC de fixar una data per a la consulta", ha assegurat avui en una entrevista amb Antena 3, en què ha prosseguit: "El que s'ha de fer és buscar el marc legal que empari la consulta, i quan tinguem el marc legal fer la consulta."
Duran ha assegurat que ell no és cap "destorb" per signar un pacte entre CiU i ERC, bàsicament perquè no hi ha cap altre possibilitat d'acord.
"Com que només queda ERC, s'ha d'intentar amb ERC", ha indicat.
Ara bé, tot i remarcar que ell no és "obstacle", ha opinat que aquest pacte ha de complir unes determinades condicions, i considera que tampoc no s'hauria de tancar ja la pregunta, sinó que s'hauria d'acordar un cop hi hagi possibilitat legal de convocar-la.
En tot cas, ha remarcat que no serveix parlar amb ERC només de la consulta, sinó que s'ha d'abordar també la crisi i el dèficit, que en part creu conseqüència de l'herència del tripartit, i per tant també dels republicans, ha remarcat.
"ERC ha de garantir l'estabilitat pressupostària i no simplement la convocatòria d'una consulta", ha insistit.
Tot i opinar que les converses "van pel bon camí", ha afegit que no entén què vol dir el vicesecretari de Comunicació d'ERC, Oriol Amorós, quan avisa que no hi ha d'haver cap repercussió social dels ajustos.
"Ja m'explicarà de quina manera pot fer això", ha ironitzat.
CiU no acceptarà res que sigui "delirant"
Quant a les propostes d'increment d'ingressos d'ERC, ha explicat que hi ha algunes que CiU no comparteix, però d'altres sí que s'hauran d'acceptar, i fins i tot potser la federació les hagués hagut d'aplicar si hagués guanyat les eleccions amb més majoria.
En qualsevol cas, s'ha mostrat segur que CiU no acceptarà res "que sigui delirant", tot i que sí que hi haurà d'haver algun ingrés més.
Pel que fa a l'anàlisi del resultat electoral, s'ha queixat que alguns, també CDC, el facin responsable de la davallada de la federació.
Al seu parer, això no se sosté i hi ha altres raons que justifiquen el resultat.
"Em dol que no hi hagi la més mínima autocrítica i es despatxi el resultat electoral dient que el responsable és Duran", ha dit.
Duran ha opinat que CiU ha deixat orfes molts catalanistes que no són independentistes i que no va interpretar bé la manifestació, perquè tots els que van sortir al carrer no ho feien perquè volguessin un estat propi.
A això li ha sumat el fet que CiU ja tingués molt vot prestat l'any 2010.
Pel que fa a la anticipació electoral, ha dit que no sap si va ser un error, però en tot cas l'ha compartit.
Això sí, també ha concedit que "alguna cosa haurà fet ell en precampanya i campanya que ha tingut alguna incidència negativa".
S'ha referit així a unes declaracions seves en què deia que a Catalunya no hi ha una majoria independentista i avisava que seria pràcticament impossible continuar a la UE.
Sobre les informacions que vinculen Artur Mas i Jordi Pujol amb comptes corrents a paradisos fiscals, el líder d'UDC ha remarcat que si el primer esborrany que va publicar el diari El Mundo no existeix, tampoc ara té perquè creure's que hi hagi més informació.
En tot cas, ha dit que es creu Mas i Pujol i ha demanat presumpció d'innocència.
I el mateix per a Oriol Pujol i la seva relació amb el cas de les ITV. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Davant la petició d’ERC d’escollir data per al referèndum, Duran i Lleida creu que no cal precipitar-se i que primer cal buscar el marc legal que empari la consulta i, un cop el tinguin, fixar la data. També creu que s’ha de parlar també de la crisi i el dèficit conseqüència del tripartit.",
"a2": "Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de CiU, no creu que hi hagi una majoria independentista a Catalunya i ha manifestat que no s'ha de posar data i triar la pregunta del referèndum sense haver-lo pactat abans. També opina que, a més de convocar un referèndum, ERC també ha de garantir que els pressupostos són estables.",
"a3": "Duran, secretari general de CiU, considera que s'ha de trobar un marc legal que doni validesa a la consulta i ja després fixar-ne la data. Ha assegurat que està disposat a negociar amb ERC per a arribar a un acord, però amb determinades condicions. A més, ha demanat a ERC que garanteixi l'estabilitat pressupostària i no només la convocatòria d'una consulta."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, creu que la petició d'ERC de fixar una data per al referèndum seria com posar l'arada davant dels bous. \n\"CiU no s'ha de sotmetre a la condició que posa ERC de fixar una data per a la consulta\", ha assegurat avui en una entrevista amb Antena 3, en què ha prosseguit: \"El que s'ha de fer és buscar el marc legal que empari la consulta, i quan tinguem el marc legal fer la consulta\". \nAra bé, tot i remarcar que ell no és \"obstacle\", ha opinat que aquest pacte ha de complir unes determinades condicions, i considera que tampoc no s'hauria de tancar ja la pregunta, sinó que s'hauria d'acordar un cop hi hagi possibilitat legal de convocar-la.\nPel que fa a l'anàlisi del resultat electoral, s'ha queixat que alguns, també CDC, el facin responsable de la davallada de la federació. ",
"a2": "Ara bé, tot i remarcar que ell no és \"obstacle\", ha opinat que aquest pacte ha de complir unes determinades condicions, i considera que tampoc no s'hauria de tancar ja la pregunta, sinó que s'hauria d'acordar un cop hi hagi possibilitat legal de convocar-la. \n\"ERC ha de garantir l'estabilitat pressupostària i no simplement la convocatòria d'una consulta\", ha insistit.\nS'ha referit així a unes declaracions seves en què deia que a Catalunya no hi ha una majoria independentista i avisava que seria pràcticament impossible continuar a la UE. En tot cas, ha dit que es creu Mas i Pujol i ha demanat presumpció d'innocència.",
"a3": "\"CiU no s'ha de sotmetre a la condició que posa ERC de fixar una data per a la consulta\", ha assegurat avui en una entrevista amb Antena 3, en què ha prosseguit: \"El que s'ha de fer és buscar el marc legal que empari la consulta, i quan tinguem el marc legal fer la consulta\".\nAra bé, tot i remarcar que ell no és \"obstacle\", ha opinat que aquest pacte ha de complir unes determinades condicions, i considera que tampoc no s'hauria de tancar ja la pregunta, sinó que s'hauria d'acordar un cop hi hagi possibilitat legal de convocar-la. \nEn tot cas, ha remarcat que no serveix parlar amb ERC només de la consulta, sinó que s'ha d'abordar també la crisi i el dèficit, que en part creu conseqüència de l'herència del tripartit, i per tant també dels republicans, ha remarcat. \nPel que fa a les propostes d'increment d'ingressos d'ERC, ha explicat que hi ha algunes que CiU no comparteix, però d'altres sí que s'hauran d'acceptar, i fins i tot potser la federació les hagués hagut d'aplicar si hagués guanyat les eleccions amb més majoria. "
},
"extreme": {
"a1": "Duran i Lleida creu que la petició d'ERC d’escollir una data per al referèndum és arriscar-se massa.",
"a2": "El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran, ha manifestat que, abans de posar-li data, el referèndum s'ha de pactar. ",
"a3": "Duran no comparteix la prioritat d'ERC d'establir la data de la consulta abans de signar el pacte."
}
} |
1,779 | Lamela torna a denegar la llibertat a Sandro Rosell després de més de 300 dies de presó | La jutge vol evitar la seva fugida quan la instrucció està gairebé finalitzada | Se l'investiga pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal
La jutge que instrueix el cas Rimet respon així a la petició formulada per Rosell i el seu presumpte testaferro a Andorra Juan Besolí, a qui també li denega la llibertat, i els diu que, encara que té en compte que tots dos porten més de 300 dies a la presó, és "rellevant" l'avançat estat de la investigació per garantir que no existeixi risc de fugida ni destrucció de proves de cara a un enjudiciament proper.
Per a la titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 es tracta d'una causa de "certa complexitat" a la qual cal afegir dificultats sorgides durant la investigació com la necessitat de practicar diligències a l'estranger i d'examinar "la complexa i abundant" documentació que hi ha al sumari.
Es refereix la instructora a la investigació que va començar fa onze mesos sobre les activitats de Rosell, acusat del cobrament de comissions il·lícites dels drets de la selecció brasilera de futbol i d'integrar una organització criminal internacional amb la qual hauria blanquejat gairebé 15 milions d'euros.
Sobre aquest tema, insisteix que aquest va actuar "de forma meditada i perfectament preparada mitjançant la creació d'un entramat de societats a fi de fer desaparèixer el rastre de les quantioses sumes de diners il·lícitament obtingudes", per la qual cosa es tracta d'una dinàmica que no va sorgir de manera "circumstancial" sinó que es va desenvolupar d'una manera organitzada durant un dilatat període de temps.
Informe del Senat brasiler
La jutge respon un a un els arguments esgrimits per la defensa de l'expresident del club blaugrana en el recurs i li precisa que, de les actuacions practicades fins al moment, no es pot determinar que no hagi existit comissió de blanqueig de capitals ni que sigui fals l'informe elaborat per la Comissió del Senat al Brasil sobre el funcionament de la FIFA i de la Confederació Brasilera de Fútbol (CBF) aportat a la causa per l'exjugador del Barça i senador brasiler, Romário de Souza Faria.
En el seu recurs, la defensa de Rosell desacredita el contingut d'aquest informe assegurant que la CBF té naturalesa privada i que aquesta no va patir cap perjudici com a conseqüència de la intermediació de Rosell en el contracte signat entre aquesta i la mercantil àrab amb seu a les Illes Caiman, Internacional Sports Events (ISE), a la qual els acusats haurien desviat presumptament els fons derivats del blanqueig de capitals.
Sobre aquest punt, la jutge matisa que "de cap manera" s'ha afirmat amb rotunditat que la CBF tingui caràcter públic sinó que, en tot cas, té un "evident interès públic" com a conseqüència de la destinació dels seus fons a incentivar i promocionar el futbol al Brasil.
A més, això tampoc vol dir que la Confederació no va patir perjudici ja que el seu benefici es va veure minvat com a conseqüència de l'activitat desplegada per Rosell i el seu presumpte testaferro, ja que va deixar de percebre determinades quantitats en detriment del patrimoni dels acusats.
L'extradició
En relació a la conversa telefònica mantinguda a l'abril del passat any entre Rosell i el president de la federació brasilera de futbol Ricardo Teixeira sobre quins països del món serien més segurs per evadir la justícia espanyola, Lamela insisteix que el que posa de manifest és la seva facilitat per obtenir favors en països fora de la Unió Europea i dels Estats Units que permeti la seva entrada o d'altres amb la garantia que no van a ser detinguts i lliurats davant una sol·licitud d'extradició.
Insisteix la jutge que encara que Rosell té nacionalitat espanyola, dues filles i propietats al país, la investigació ha posat de manifest la seva facilitat per viatjar i viure temporalment en diferents llocs del món posseint a més una gran fortuna "i el que és més important: comptes, béns i negocis fora d'Espanya".
Tampoc descarta el risc de reiteració delictiva ja que els acusats han operat dins d'un grup organitzat de persones que estan sent investigades en altres països. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La jutgessa del cas Rimet afirma que no posarà en llibertat a Rosell per a evitar risc de fuga i destrucció de proves, tot i que faci més de 300 dies que és a la presó. Rosell està acusat de cobrament de comissions il·lícites i d'integrar una organització criminal internacional per blanquejar 15 milions d'euros.",
"a2": "La jutge manté Sandro Rossell a la presó. Sosté que té amistats i empreses a països amb qui Espanya no té acord d'extradició, cosa que li facilitaria la seva fugida i establiment lluny de la justícia espanyola. Està acusat de blanqueig de capitals i organització criminal per haver, presumptament, creat un grup d'empreses per a ocultar el blanqueig de capital.",
"a3": "Lamela, la jutge que instrueix el cas de Rosell, torna a rebutjar la petició de llibertat de l'ex president del Barça i Juan Besolí, després d'haver passat més de 300 dies empresonats. Argumenta que la investigació és complexa i hi ha risc de fuga i destrucció de proves. Rosell està acusat de blanquejar capitals i formar part d'una organització criminal internacional."
},
"extractive": {
"a1": "La jutge que instrueix el cas Rimet respon així a la petició formulada per Rosell i el seu presumpte testaferro a Andorra Juan Besolí, a qui també li denega la llibertat, i els diu que, encara que té en compte que tots dos porten més de 300 dies a la presó, és \"rellevant\" l'avançat estat de la investigació per a garantir que no existeixi risc de fugida ni destrucció de proves de cara a un enjudiciament proper.\nPer a la titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 es tracta d'una causa de \"certa complexitat\" a la qual cal afegir dificultats sorgides durant la investigació.\nEs refereix la instructora a la investigació que va començar fa onze mesos sobre les activitats de Rosell, acusat del cobrament de comissions il·lícites dels drets de la selecció brasilera de futbol i d'integrar una organització criminal internacional amb la qual hauria blanquejat gairebé 15 milions d'euros.\nSobre aquest tema, insisteix que aquest va actuar \"de forma meditada i perfectament preparada mitjançant la creació d'un entramat de societats a fi de fer desaparèixer el rastre de les quantioses sumes de diners il·lícitament obtingudes\", per la qual cosa es tracta d'una dinàmica que no va sorgir de manera \"circumstancial\" sinó que es va desenvolupar d'una manera organitzada durant un dilatat període de temps. ",
"a2": "La jutge que instrueix el cas Rimet respon així a la petició formulada per Rosell i el seu presumpte testaferro a Andorra Juan Besolí, a qui també li denega la llibertat, i els diu que, encara que té en compte que tots dos porten més de 300 dies a la presó, és \"rellevant\" l'avançat estat de la investigació per a garantir que no existeixi risc de fugida ni destrucció de proves de cara a un enjudiciament proper.\nEs refereix la instructora a la investigació que va començar fa onze mesos sobre les activitats de Rosell, acusat del cobrament de comissions il·lícites dels drets de la selecció brasilera de futbol i d'integrar una organització criminal internacional amb la qual hauria blanquejat gairebé 15 milions d'euros.\nEn el seu recurs, la defensa de Rosell desacredita el contingut d'aquest informe assegurant que la CBF té naturalesa privada i que aquesta no va patir cap perjudici com a conseqüència de la intermediació de Rosell en el contracte signat entre aquesta i la mercantil àrab amb seu a les Illes Caiman, Internacional Sports Events (ISE), a la qual els acusats haurien desviat presumptament els fons derivats del blanqueig de capitals.\nAmb relació a la conversa telefònica mantinguda a l'abril del passat any entre Rosell i el president de la federació brasilera de futbol Ricardo Teixeira sobre quins països del món serien més segurs per a evadir la justícia espanyola, Lamela insisteix que el que posa de manifest és la seva facilitat per a obtenir favors en països fora de la Unió Europea i dels Estats Units que permeti la seva entrada o d'altres amb la garantia que no van a ser detinguts i lliurats davant una sol·licitud d'extradició.",
"a3": "La jutge que instrueix el cas Rimet respon així a la petició formulada per Rosell i el seu presumpte testaferro a Andorra Juan Besolí, a qui també li denega la llibertat, i els diu que, encara que té en compte que tots dos porten més de 300 dies a la presó, és \"rellevant\" l'avançat estat de la investigació per a garantir que no existeixi risc de fugida ni destrucció de proves de cara a un enjudiciament proper. \nLa jutge respon un a un els arguments esgrimits per la defensa de l'ex president del club blaugrana en el recurs i li precisa que, de les actuacions practicades fins al moment, no es pot determinar que no hagi existit comissió de blanqueig de capitals ni que sigui fals l'informe elaborat per la Comissió del Senat al Brasil sobre el funcionament de la FIFA i de la Confederació Brasilera de Fútbol (CBF) aportat a la causa per l'ex jugador del Barça i senador brasiler, Romário de Souza Faria. \nEn el seu recurs, la defensa de Rosell desacredita el contingut d'aquest informe assegurant que la CBF té naturalesa privada i que aquesta no va patir cap perjudici com a conseqüència de la intermediació de Rosell en el contracte signat entre aquesta i la mercantil àrab amb seu a les Illes Caiman, Internacional Sports Events (ISE), a la qual els acusats haurien desviat presumptament els fons derivats del blanqueig de capitals.\nAmb relació a la conversa telefònica mantinguda a l'abril del passat any entre Rosell i el president de la federació brasilera de futbol Ricardo Teixeira sobre quins països del món serien més segurs per a evadir la justícia espanyola, Lamela insisteix que el que posa de manifest és la seva facilitat per a obtenir favors en països fora de la Unió Europea i dels Estats Units que permeti la seva entrada o d'altres amb la garantia que no van a ser detinguts i lliurats davant una sol·licitud d'extradició. "
},
"extreme": {
"a1": "La jutge del cas Rimet denega la llibertat a Rosell per a evitar el risc de fugida ni destrucció de proves.",
"a2": "La jutge no autoritza la llibertat de Sandro Rossell i el seu presumpte testaferro, Juan Besolí.",
"a3": "Lamela denega un cop més la llibertat a Rosell per risc de fuga després d'estar gairebé un any empresonat."
}
} |
42 | El gran compromís incomplert de Sánchez: un any més de llei mordassa i amb avís d’Europa | "Aprovarem una llei que substitueixi la llei mordassa tan aviat com sigui possible", deia l'acord PSOE-Unides Podem de final del 2019 | Pedro Sánchez, 22 de juliol de 2019, a la tribuna d’oradors del congrés espanyol: “La nostra societat és democràtica i madura i es rebel·la quan l’autoritat s’exerceix de manera injusta i arbitrària.
Aquesta consciència és un motiu totalment justificat per a derogar la llei mordassa, un compromís que vull assumir expressament amb la cambra.”
Era l’enèsim compromís de Sánchez de derogar una de les lleis més emblemàtiques i polèmiques del govern del PP, que avui fa exactament sis anys que es va aprovar.
A final d’aquell any, el PSOE i Unides Podem signaven l’acord de govern de coalició, amb el compromís ferm de substituir la llei mordassa per una nova llei que garantís “l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”.
Però quan ha passat més d’un any, no hi ha hagut cap moviment del govern del PSOE i Unides Podem per a derogar-la.
Més encara: durant aquest any de pandèmia, el govern espanyol ha utilitzat la normativa que va aprovar el PP per a sancionar els qui desobeïssin o incomplissin les disposicions de l’estat d’alarma.
Qui finalment va moure fitxa, aquest febrer passat, fou el PNB, que va presentar una proposta de reforma (no de derogació) de la polèmica llei, que és actualment en fase de tramitació al congrés espanyol.
Un dels aspectes destacats d’aquesta proposta de reforma és la supressió de la infracció greu per l’ús no autoritzat d’imatges d’agents de la policia, i la qualificació de faltes per manca de respecte a l’autoritat.
En canvi, no preveu la prohibició, sinó la revisió, d’un altre dels aspectes més criticats, el de les devolucions en calent.
Però el compromís de la derogació d’aquesta llei s’ha encavalcat aquests darrers mesos amb un altre compromís, verbalitzat pel ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, de reformar el delicte de sedició del codi penal.
Una promesa amplificada políticament per Unides Podem, i pel diputat Jaume Asens, en el sentit de permetre el retorn a la vida política dels presos polítics, i a obrir la porta a un possible retorn dels exiliats.
Però aquesta promesa, feta a les acaballes del 2020, avui no té cap previsió de fer-se realitat.
I aquesta setmana, tant una cosa com una altra han rebut un cop de porta dur, contundent, per part del PSOE, alineat amb els partits de la dreta i de l’extrema dreta, al congrés espanyol.
Perquè la CUP volia anar més enllà d’allò que s’ha començat a tramitar de la mà del PNB, que és la derogació.
I hi afegia, en la proposta, la derogació també del delicte de sedició del codi penal.
“Presentem la proposta per pura supervivència, ja que hi ha més de 3.000 persones represaliades a Catalunya per delictes d’ordre públic”, deia la diputada Mireia Vehí.
El text de la CUP, en referència a la llei mordassa i al delicte de sedició, deia: “Aquests instruments han estat els utilitzats per a la persecució del dret a la protesta en tota mena de situacions i per dificultar la contestació ciutadana davant les decisions dels poders públics”, des d’aturar desnonaments, a ocupar places i protestar en defensa de l’autodeterminació de Catalunya.
La resposta de la diputada del PSOE Ana María Botella fou qualificar la iniciativa de la CUP d’ocurrència, i fer aquestes declaracions: “Si de debò voleu canviar les coses, condemneu la violència”.
I també va defensar la feina de la policia tot dient que estava “sotmesa a la constitució, a la supervisió jeràrquica i al control judicial”.
El cas és que just aquesta setmana la Comissió de Venècia va demanar a l’estat espanyol una reforma de la llei mordassa pel seu “potencial repressiu”.
L’organització vinculada al Consell d’Europa va demanar que es revisin les altes penes que estableix la llei de seguretat ciutadana del 2015, a més de les multes que preveuen.
“Les multes poden tenir un efecte dissuasiu en la llibertat d’expressió”, afirmava. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern de Sánchez encara no ha derogat la llei mordassa, malgrat haver-se compromès a fer-ho el 2019 en l'acord de coalició amb Unides Podem i haver estat avisat per la Comissió de Venècia. Davant la inacció, el PNB ha presentat una proposta de reforma de la llei, actualment en tramitació, encara que la petició de la CUP és l'abolició.",
"a2": "L'acord entre PSOE-Unides Podem de final del 2019 que deia que aprovarien una llei que substitueixi la llei mordassa tan aviat com fos possible, continua sense complir-se. Pedro Sánchez, un any més, segueix sense complir aquest gran compromís. La Unió Europea ja va avisar que era necessària una reforma de la llei mordassa pel seu “potencial repressiu”.",
"a3": "A final de 2019, el PSOE i Unides Podem van signar l’acord de govern de coalició, amb el compromís ferm de substituir la llei mordassa per una nova llei que garantís “l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”. Més d'un any després, encara no s'ha fet cap pas per tal de derogar-la."
},
"extractive": {
"a1": "A final d’aquell any, el PSOE i Unides Podem signaven l’acord de govern de coalició, amb el compromís ferm de substituir la llei mordassa per una nova llei que garantís “l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”. \nQui finalment va moure fitxa, aquest febrer passat, va ser el PNB, que va presentar una proposta de reforma (no de derogació) de la polèmica llei, que és actualment en fase de tramitació al congrés espanyol.\nEl text de la CUP, amb referència a la llei mordassa i al delicte de sedició, deia: “Aquests instruments han estat els utilitzats per a la persecució del dret a la protesta en tota mena de situacions i per dificultar la contestació ciutadana davant les decisions dels poders públics”, des d’aturar desnonaments, a ocupar places i protestar en defensa de l’autodeterminació de Catalunya.\nEl cas és que just aquesta setmana la Comissió de Venècia va demanar a l’estat espanyol una reforma de la llei mordassa pel seu “potencial repressiu”.",
"a2": "A final d’aquell any, el PSOE i Unides Podem signaven l’acord de govern de coalició, amb el compromís ferm de substituir la llei mordassa per una nova llei que garantís “l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”.\nEl text de la CUP, amb referència a la llei mordassa i al delicte de sedició, deia: “Aquests instruments han estat els utilitzats per a la persecució del dret a la protesta en tota mena de situacions i per dificultar la contestació ciutadana davant les decisions dels poders públics”, des d’aturar desnonaments, a ocupar places i protestar en defensa de l’autodeterminació de Catalunya.\nQui finalment va moure fitxa, aquest febrer passat, fou el PNB, que va presentar una proposta de reforma (no de derogació) de la polèmica llei, que és actualment en fase de tramitació al congrés espanyol.\nUn dels aspectes destacats d’aquesta proposta de reforma és la supressió de la infracció greu per l’ús no autoritzat d’imatges d’agents de la policia, i la qualificació de faltes per manca de respecte a l’autoritat.",
"a3": "A final d’aquell any, el PSOE i Unides Podem signaven l’acord de govern de coalició, amb el compromís ferm de substituir la llei mordassa per una nova llei que garantís “l’exercici del dret de la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”.\nQui finalment va moure fitxa, aquest febrer passat, fou el PNB, que va presentar una proposta de reforma (no de derogació) de la polèmica llei, que és actualment en fase de tramitació al congrés espanyol.\nUn dels aspectes destacats d’aquesta proposta de reforma és la supressió de la infracció greu per l’ús no autoritzat d’imatges d’agents de la policia, i la qualificació de faltes per manca de respecte a l’autoritat.\nEl text de la CUP, amb referència a la llei mordassa i al delicte de sedició, deia: “Aquests instruments han estat els utilitzats per a la persecució del dret a la protesta en tota mena de situacions i per dificultar la contestació ciutadana davant les decisions dels poders públics”, des d’aturar desnonaments, a ocupar places i protestar en defensa de l’autodeterminació de Catalunya."
},
"extreme": {
"a1": "Tot i que Sánchez va prometre el 2019 derogar la llei mordassa, encara no ha fet res al respecte.",
"a2": "Un any més, el president Pedro Sánchez, ha incomplert el seu gran compromís d'eliminar la llei mordassa.",
"a3": "El president Pedro Sánchez, de moment, ha incomplert la seva promesa electoral de suprimir la llei mordassa."
}
} |
1,220 | Dos de cada tres joves se senten ciutadans de segona | El percentatge de ciutadans que creu que les noves generacions viuran pitjor que els pares ha crescut del 49% al 73% durant la pandèmia | La pandèmia ha empitjorat les expectatives del jovent.
Així ho assenyala l'enquesta "Infància i joventut davant la pandèmia de Covid", publicada aquest dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons la qual el 68,2% dels espanyols d'entre 18 i 24 anys i el 66,9% dels d'entre 25 i 34 anys considera que els joves són ciutadans de segona categoria, amb pitjors posicions i oportunitats.
Una opinió compartida per bona part dels enquestats, els quals en global ho consideren en un 54,2% dels casos, mentre que només un 32% veu els joves com a ciutadans de primera.
Només els majors de 64 anys tenen certs dubtes i un 43,5% els veu de segona i el 36,5%, de primera.
Les opcions vitals, a més, han empitjorat durant la pandèmia, ja que aquells que creuen que les noves generacions viuran pitjor que la dels pares ha crescut del 48,9% al 73,2%.
Aquells que creien que els joves tindrien una millor vida han caigut del 28,9% de les respostes al 8,5%, mentre que un 14,1% encara pronostica que viuran millor.
En el cas dels joves, són relativament menys pessimistes els menors de 25 anys, els quals creuen en un 71,7% de les respostes que tenen pitjors expectatives vitals, mentre que, en la franja dels 25 als 34 anys, aquest percentatge s'enfila fins al 80,2%.
Pel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat.
És l'opció més citada, amb un 37,8% de les respostes, per davant dels efectes psicològics (14,6%), l'augment de la desigualtat generacional (12,3%) i l'increment de l'edat d'emancipació (11,3%).
Els efectes psicològics, però, preocupen molt als menors de 25 anys, els quals ho citen en un 23% dels casos com a principal conseqüència.
Els joves, més irresponsables
La valoració del rol dels joves durant la pandèmia, però, és ambivalent.
Un 50,2% de la mostra està molt o bastant d'acord en què aquests han actuat "de manera més irresponsable que les persones d'altres edats", opinió compartida fins i tot per un 38,7% dels menors de 25 anys i per un contundent 55,3% dels enquestats d'entre 25 i 34 anys.
Un 66,7% reconeix també, però, que els joves han col·laborat com a voluntariat, un 73,4% admet que han renunciat a activitats d'oci i esports per preservar la salut de familiars i només un 31% opina que "només han pensat en fer botellots".
pobresa
Quasi 2 milions de catalans es troben en risc de pobresa o exclusió social
El 2020 suma 223.000 persones amb dificultats econòmiques i augmenta les desigualtats: el 20% més ric ingressa sis cops més que el 20% més pobre
L'enquesta també aborda les desigualtats socials en general, les quals haurien augmentat durant la pandèmia, segons un 85,1% dels enquestats.
A l'hora de fer-hi front, un 70,5% defensa que els més rics haurien de pagar més impostos per tenir més eines per actuar contra la pobresa, el 75,6% creu que el govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de forma justa, el 90,2% lamenta que les diferències d'ingressos són massa grans i tan sols un 8,9% afirma que els pobres ho són perquè no s'esforcen prou i menys de la meitat opina que, si l'economia millora, la pobresa desapareixerà automàticament.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi
La variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen
coronavirus
Quins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa
El subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit
coronavirus
Per què algunes persones no es contagien de Covid?
Els experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica
coronavirus
La UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació
La incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada
coronavirus
És hora de tractar la Covid com una grip?
La situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: "La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran" | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els joves espanyols veuen el futur més negre arran de la pandèmia. Segons l'enquesta del CIS, més de la meitat dels joves es consideren ciutadans de segona classe i la meitat creu que han sigut els més irresponsables durant la pandèmia. A més, creuen que tindran una vida pitjor, amb menys oportunitats i més precarietat i desigualtats socials. ",
"a2": "Hi ha un percentatge ben alt de ciutadans (un 73%) que creu que les noves generacions viuran pitjor que les dels seus pares. Així ho indica l'enquesta \"Infància i joventut davant la pandèmia de la Covid\". Els joves també hi estan d'acord, i això queda palès en que dos de cada tres joves se senten ciutadans de segona.",
"a3": "El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat l'enquesta \"Infància i joventut davant la pandèmia de Covid\". Segons aquesta enquesta, la pandèmia ha empitjorat les expectatives dels joves i dues terceres parts dels joves espanyols d'entre 18 i 34 anys se senten ciutadans de segona categoria, amb menors oportunitats laborals i precarietat."
},
"extractive": {
"a1": "Així ho assenyala l'enquesta \"Infància i joventut davant la pandèmia de la Covid\", publicada aquest dijous pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons la qual el 68,2% dels espanyols d'entre 18 i 24 anys i el 66,9% dels espanyols d'entre 25 i 34 anys considera que els joves són ciutadans de segona categoria, amb pitjors posicions i oportunitats. \nLes opcions vitals, a més, han empitjorat durant la pandèmia, ja que aquells que creuen que les noves generacions viuran pitjor que la dels pares ha crescut del 48,9% al 73,2%.\nPel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat. \nL'enquesta també aborda les desigualtats socials en general, les quals haurien augmentat durant la pandèmia, segons un 85,1% dels enquestats.",
"a2": "A l'hora de fer-hi front, un 70,5% defensa que els més rics haurien de pagar més impostos per a tenir més eines per a actuar contra la pobresa, el 75,6% creu que el govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de forma justa, el 90,2% lamenta que les diferències d'ingressos són massa grans, i tan sols un 8,9% afirma que els pobres ho són perquè no s'esforcen prou, i menys de la meitat opina que, si l'economia millora, la pobresa desapareixerà automàticament.\nEn el cas dels joves, són relativament menys pessimistes els menors de 25 anys, els quals creuen en un 71,7% de les respostes que tenen pitjors expectatives vitals, mentre que, en la franja dels 25 als 34 anys, aquest percentatge s'enfila fins al 80,2%.\nPel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat.\nUn 50,2% de la mostra està molt o bastant d'acord en què aquests han actuat \"de manera més irresponsable que les persones d'altres edats\", opinió compartida fins i tot per un 38,7% dels menors de 25 anys i per un contundent 55,3% dels enquestats d'entre 25 i 34 anys.",
"a3": "En el cas dels joves, són relativament menys pessimistes els menors de 25 anys, els quals creuen en un 71,7% de les respostes que tenen pitjors expectatives vitals, mentre que, en la franja dels 25 als 34 anys, aquest percentatge s'enfila fins al 80,2%.\nPel que fa a la principal conseqüència de la pandèmia en el jovent, tant el conjunt de la mostra com els joves enquestats coincideixen en citar en primer lloc les menors oportunitats laborals i la precarietat.\nUn 50,2% de la mostra està molt o bastant d'acord en què aquests han actuat \"de manera més irresponsable que les persones d'altres edats\", opinió compartida fins i tot per un 38,7% dels menors de 25 anys i per un contundent 55,3% dels enquestats d'entre 25 i 34 anys.\nA l'hora de fer-hi front, un 70,5% defensa que els més rics haurien de pagar més impostos per a tenir més eines per a actuar contra la pobresa, el 75,6% creu que el govern ha de garantir que la riquesa es distribueixi de forma justa, el 90,2% lamenta que les diferències d'ingressos són massa grans, i tan sols un 8,9% afirma que els pobres ho són perquè no s'esforcen prou, i menys de la meitat opina que, si l'economia millora, la pobresa desapareixerà automàticament."
},
"extreme": {
"a1": "Una enquesta publicada pel CIS mostra que la pandèmia de la covid-19 ha empitjorat les expectatives de futur dels joves.",
"a2": "Un dels efectes de la pandèmia ha estat presentar un futur ben fosc per al jovent.",
"a3": "Segons l'enquesta \"Infància i joventut davant la pandèmia de Covid\", la pandèmia ha empitjorat les expectatives dels joves."
}
} |
2,757 | Els caçadors gironins maten prop d'un 30% de porcs senglars menys que fa tres anys per la caiguda de població | Des del gremi lamenten que la funció que fan no es correspon amb la imatge que tenen i demanen "més accions" per part dels pagesos | Els caçadors de les comarques gironines maten prop d'un 30% menys de senglars que fa tres anys.
El motiu, expliquen, és la caiguda de la població d'aquests animals, arran de l'increment del nombre de batudes, pels problemes que causen als conreus.
Això ha fet que cada vegada hi hagi menys senglars, tot i que el sector reconeix que "encara queda feina per fer".
Els caçadors, però, reclamen que es valori més la seva tasca i que deixin de ser "mal vistos" per la societat.
De fet, des de la Federació Catalana de Caça de Girona (FCCG) alerten que cada vegada són menys, i que l'edat mitjana s'ha elevat, en concret entre els 55 i 65 anys.
"No hi ha ganes entre els joves i la imatge que tenim no és la millor per practicar una cosa que s'ha fet tota la vida", ha assenyalat el president de la FCCG, Josep Blanquerna, que també ha reclamat als pagesos que posin tanques electrificades.
"La població de senglars ha baixat.
D'això n'estem segurs".
Així de contundent es mostra el president e la Federació de Caça de les comarques gironines, Josep Blanquerna.
En els tres últims anys, l'entitat veu una baixada del nombre d'exemplars que cacen i que al final d'aquesta temporada es calcula que serà prop d'un 30% menys.
"Continua havent-hi molts senglars, i és veritat que en alguns casos fan mal als conreus, però cada vegada va a menys", assegura Blanquerna.
Des de la Federació, però, no creuen que la solució sigui fer més batudes, com demanen alguns pagesos, i recorden que no tot ha de ser feina dels caçadors.
De fet, demanen que sigui "una responsabilitat compartida" i que els pagesos prenguin mesures com posar tanques electrificades per evitar que els senglars vagin als camps.
En aquest sentit, Blanquerna celebra l'acord a què van arribar els caçadors i pagesos de Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà), per intentar lluitar contra els mals que causen els porcs quan baixen als sembrats.
A més, Blanquerna recorda que cada vegada hi ha menys caçadors per la falta de seguiment entre els joves.
Un aspecte que "preocupa" els responsables de la Federació, ja que la mitjana d'edat és d'entre 55 i 65 anys.
Un bon exemple de la rebaixa de senglars morts es veu en una de les zones on més se'n capturen, la Garrotxa.
És el cas d'una de les associacions federades amb seu a Santa Pau, que fa tres anys va matar 1.004 senglars, i aquesta temporada amb prou feines arribaran als 500.
Segons dades del Departament d'Agricultura l'any passat es van matar uns 22.000 exemplars a les comarques de Girona.
Menys caçadors
Una de les preocupacions de la Federació de Caça és que cada vegada hi ha menys caçadors.
El problema és que no hi ha relleu generacional, malgrat que és una afició que, des del gremi, asseguren que ha passat de pares a fills històricament.
"Ara als joves no els atrau com abans", explica Blanquerna.
Un altre dels motius que han provocat el descens de caçadors té a veure amb la imatge que té el gremi entre la societat, segons explica el president de la FCCG.
"Per desgràcia som molt mal vistos perquè matem, però la realitat és que fem una feina que si no la fem nosaltres no sé pas qui la farà", ha assenyalat Blanquerna, que no ha vaticinat un "bon futur" si no es recupera el nombre de caçadors.
No aposten per batudes indiscriminades
Josep Blanquerna també ha alertat del creixent nombre de cabirols que hi ha a les comarques gironines i que suposa també un problema per als conreus en algunes demarcacions.
Malgrat que aquests animals no són tan abundants com els senglars, els caçadors asseguren que fan un mal igual o més gran que el que puguin fer els porcs.
Tot i això, Blanquerna considera que no es poden fer batudes "de manera indiscriminada" com han plantejat alguns pagesos.
De fet, les èpoques de caça estan "molt ben delimitades" i el control, assegura el caçador, és total.
"Evidentment no es pot eliminar tota la població de senglars i de cabirols.
Si fan mal s'ha d'actuar, però ha de ser de manera controlada", assenyala el caçador.
En aquest sentit, el Departament d'Agricultura exigeix que cada vegada que es mata un exemplar quedi registrat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La població de senglars a les comarques gironines s'ha reduït per l'increment de batudes. La FCCG demana que els pagesos també contribueixin a evitar les destrosses als conreus instal·lant tanques electrificades. A més, a la federació li preocupa que cada vegada hi hagi menys caçadors per la imatge que es té d'ells, quan fan una feina necessària.",
"a2": "La caiguda de població de porcs senglars ha fet que els caçadors de Girona en matin prop d'un 30% menys que fa tres anys. El gremi de caçadors es lamenta de la imatge errònia que la població té de la seva feina i, també, demanen \"més accions\" per part dels pagesos.",
"a3": "Degut a la caiguda de la població de senglars arran de l'increment del nombre de batudes, pels problemes que causen als conreus, els caçadors de les comarques gironines en maten prop d'un 30% menys que fa tres anys. Els caçadors reclamen que es valori més la seva tasca. La seva edat mitjana s'ha elevat, entre els 55 i 65 anys."
},
"extractive": {
"a1": "De fet, des de la Federació Catalana de Caça de Girona (FCCG) alerten que cada vegada són menys, i que l'edat mitjana s'ha elevat, en concret entre els 55 i 65 anys.\n\"No hi ha ganes entre els joves i la imatge que tenim no és la millor per a practicar una cosa que s'ha fet tota la vida\", ha assenyalat el president de la FCCG, Josep Blanquerna, que també ha reclamat als pagesos que posin tanques electrificades.\nEn els tres últims anys, l'entitat veu una baixada del nombre d'exemplars que cacen i que al final d'aquesta temporada es calcula que serà prop d'un 30% menys. \nDes de la Federació, però, no creuen que la solució sigui fer més batudes, com demanen alguns pagesos, i recorden que no tot ha de ser feina dels caçadors.",
"a2": "Una de les preocupacions de la Federació de Caça és que cada vegada hi ha menys caçadors.\n\"No hi ha ganes entre els joves i la imatge que tenim no és la millor per a practicar una cosa que s'ha fet tota la vida\", ha assenyalat el president de la FCCG, Josep Blanquerna, que també ha reclamat als pagesos que posin tanques electrificades.\nDes de la Federació, però, no creuen que la solució sigui fer més batudes, com demanen alguns pagesos, i recorden que no tot ha de ser feina dels caçadors.\nDe fet, des de la Federació Catalana de Caça de Girona (FCCG) alerten que cada vegada són menys, i que l'edat mitjana s'ha elevat, en concret entre els 55 i 65 anys.",
"a3": "De fet, des de la Federació Catalana de Caça de Girona (FCCG) alerten que cada vegada són menys, i que l'edat mitjana s'ha elevat, en concret entre els 55 i 65 anys.\n\"No hi ha ganes entre els joves i la imatge que tenim no és la millor per a practicar una cosa que s'ha fet tota la vida\", ha assenyalat el president de la FCCG, Josep Blanquerna, que també ha reclamat als pagesos que posin tanques electrificades.\nDes de la Federació, però, no creuen que la solució sigui fer més batudes, com demanen alguns pagesos, i recorden que no tot ha de ser feina dels caçadors.\nUna de les preocupacions de la Federació de Caça és que cada vegada hi ha menys caçadors."
},
"extreme": {
"a1": "A les comarques gironines hi ha menys senglars gràcies als caçadors, però ells lamenten que siguin mal vistos i infravalorats.",
"a2": "Cau un 30% el nombre de porcs senglars que maten els caçadors gironins per la caiguda de població.",
"a3": "Important reducció del nombre de senglars a Girona per l'increment del nombre de batudes, pels problemes que causen als conreus."
}
} |
2,367 | La Sardana per la Llibertat arriba als 6.000 inscrits | L'organització manté les participacions obertes i demana voluntaris per a donar suport tècnic | La Sardana per la Llibertat que es farà aquest dissabte 30 de juny a les vuit del vespre a Banyoles ja ha arribat als 6.000 inscrits necessaris per envoltar tot l'estany.
Una vegada assolida aquesta fita, des del CDR i l'ANC del Pla de l'Estany i el Foment de la Sardana de Banyoles –que són els organitzadors de l'acte– han decidit mantenir les inscripcions obertes a la pàgina web per si algú més es vol afegir a la ballada massiva.
Un dels membres de la organització Marc Grabuleda ha assegurat que estan "molt contents de com han anat avançant les inscripcions".
En paral·lel, des de l'organització també demanen voluntaris per donar suport tècnic a l'esdeveniment i poder coordinar el gran nombre de persones que hi haurà.
La Sardana per la Llibertat es dividirà en 25 trams repartits al voltant de l'estany de Banyoles i des de l'organització recorden que "per assolir el repte" és "molt important que cada persona estigui al tram on s'ha inscrit".
Amb això es vol evitar que es produeixin grans aglomeracions en determinats punts de la rotllana o que no es pugui arribar a tancar perquè n'hi ha d'altres amb poca gent.
Per tal de poder estar a punt a les vuit del vespre, demanen que la gent es dirigeixi cap al seu tram a partir de les set i que es desplaci a peu o en bicicleta, en la mesura del possible.
A nivell de trànsit, es tallarà la circulació de la carretera de circumval·lació de l'estany entre les set i les nou.
A la C-150a també hi haurà un carril tallat i només es podrà circular en direcció a Serinyà, ja que l'altre carril es destinarà a aparcament per a tota aquella gent que vingui de fora de Banyoles.
També s'ha habilitat un aparcament d'autobusos per a les colles que venen juntes i s'han instal·lat tres baixadors en diferents punts per tal que els balladors no hagin de fer tota la volta per arribar al seu tram, tot i que hauran de fer-ho abans no es talli el trànsit a partir de les set.
Durant l'acte, es ballaran dos temes.
El primer es diu Vent d'octubre i l'ha composat per Paco Viciana amb la lletra de J.N. Santaeulàlia.
Aquesta sardana ha estat creada expressament per a la ballada massiva que es farà aquest dissabte.
Després es ballarà Somni, de Manel Sederra i Puigferrer i al final es llegirà un manifest a favor de la llibertat.
Per tal de poder seguir de forma coordinada les sardanes, Ràdio Banyoles (107.3 FM) emetrà en directe els dos temes en directe.
Per això demanen que tots els balladors portin un transistor i puguin seguir el ritme a través de la seva ràdio.
En aquest sentit, alerten que no es faci servir el mòbil, ja que el retard en rebre la senyal és més gran que no pas la freqüència d'ones i comportaria la descoordinació en el pas.
Inscripcions de voluntaris
La organització també manté obertes les inscripcions per a tota aquella gent que vulgui ajudar tècnicament i logísticament a fer possible la Sardana per la Llibertat.
Els interessats podran fer-ho a l'Oficina de Turisme i al bar La Patagònia de Banyoles.
L'únic requisit és que les persones siguin majors d'edat.
El color groc encerclarà l'estany
Des de l'organització també demanen als assistents que vesteixin de groc per tal que es pugui veure des d'una vista aèria com l'estany de Banyoles queda encerclat per aquest color.
Els organitzadors ha posat a la venda una gorra groga que es pot comprar a diferents punts de la comarca i també a Barcelona, Girona Olot i Figueres.
També es podrà adquirir dissabte durant l'acte.
A banda, alguns dels bars i restaurants de la comarca han decidit sumar-se en el projecte i durant tot el cap de setmana oferiran menús grocs que serviran en plats del mateix color.
També s'ha organitzat un concurs per engalanar els balcons del Pla de l'Estany.
Un jurat seleccionarà les millors fotografies que dividirà en tres categories: millor finestra, millor balcó i millor jardí.
De tots els seleccionats visitaran les instal·lacions i finalment el dissabte 7 de juliol es publicarà el nom dels guanyadors que, entre d'altres, seran àpats als restaurants Can Xabanet, La Fonda i Les Estunes. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Sardana per la Llibertat és una ballada que es farà dissabte al voltant de l'estany de Banyoles. Ja s'ha arribat als 6.000 inscrits i les inscripcions segueixen obertes. Hi haurà 25 trams per a evitar aglomeracions i es tallarà la circulació de la carretera. Els balladors hauran de portar una ràdio per a seguir la música i portar roba groga.",
"a2": "El dissabte 30 de juny a les vuit del vespre a Banyoles se celebrarà la Sardana per la Llibertat, que ja compta amb 6.000 inscrits. Degut a la gran quantitat d'inscrits, l'organització encara manté obertes les inscripcions per a participar-hi obertes, ja que encara necessiten voluntaris per a donar-hi suport tècnic.",
"a3": "Aquest dissabte 30 de juny es celebrarà la Sardana per la Llibertat, organitzada pel CDR i l'ANC del Pla de l'Estany i el Foment de la Sardana de Banyoles. Ja s'ha arribat als 6.000 inscrits necessaris per a envoltar tot l'estany i es demanen voluntaris per a donar suport tècnic a l'acte."
},
"extractive": {
"a1": "La Sardana per la Llibertat que es farà aquest dissabte 30 de juny a les vuit del vespre a Banyoles ja ha arribat als 6.000 inscrits necessaris per a envoltar tot l'estany. \nLa Sardana per la Llibertat es dividirà en 25 trams repartits al voltant de l'estany de Banyoles i des de l'organització recorden que \"per a assolir el repte\" és \"molt important que cada persona estigui al tram on s'ha inscrit\". \nPer això, demanen que tots els balladors portin un transistor i puguin seguir el ritme a través de la seva ràdio.\nDes de l'organització també demanen als assistents que vesteixin de groc per tal que es pugui veure des d'una vista aèria com l'estany de Banyoles queda encerclat per aquest color.",
"a2": "També s'ha habilitat un aparcament d'autobusos per a les colles que venen juntes i s'han instal·lat tres baixadors en diferents punts per tal que els balladors no hagin de fer tota la volta per a arribar al seu tram, tot i que hauran de fer-ho abans no es talli el trànsit a partir de les set.\nUna vegada assolida aquesta fita, des del CDR i l'ANC del Pla de l'Estany i el Foment de la Sardana de Banyoles –que són els organitzadors de l'acte– han decidit mantenir les inscripcions obertes a la pàgina web per si algú més es vol afegir a la ballada massiva.\nLa Sardana per la Llibertat es dividirà en 25 trams repartits al voltant de l'estany de Banyoles i des de l'organització recorden que \"per a assolir el repte\" és \"molt important que cada persona estigui al tram on s'ha inscrit\".\nPer tal de poder estar a punt a les vuit del vespre, demanen que la gent es dirigeixi cap al seu tram a partir de les set i que es desplaci a peu o en bicicleta, en la mesura del possible.",
"a3": "Un cop assolida aquesta fita, des del CDR i l'ANC del Pla de l'Estany i el Foment de la Sardana de Banyoles –que són els organitzadors de l'acte– han decidit mantenir les inscripcions obertes a la pàgina web per si algú més es vol afegir a la ballada massiva.\nLa Sardana per la Llibertat es dividirà en 25 trams repartits al voltant de l'estany de Banyoles i des de l'organització recorden que \"per a assolir el repte\" és \"molt important que cada persona estigui al tram on s'ha inscrit\".\nPer tal de poder estar a punt a les vuit del vespre, demanen que la gent es dirigeixi cap al seu tram a partir de les set i que es desplaci a peu o en bicicleta, en la mesura del possible.\nTambé s'ha habilitat un aparcament d'autobusos per a les colles que venen juntes i s'han instal·lat tres baixadors en diferents punts per tal que els balladors no hagin de fer tota la volta per a arribar al seu tram, tot i que hauran de fer-ho abans no es talli el trànsit a partir de les set."
},
"extreme": {
"a1": "La Sardana per la Llibertat d'aquest dissabte a les vuit compta ja amb 6.000 participants que envoltaran l'estany de Banyoles.",
"a2": "La Sardana per la Llibertat, que se celebrarà el 30 de juny, ja ha arribat als 6.000 inscrits.",
"a3": "S'ha arribat als 6.000 inscrits necessaris per a envoltar tot l'estany de Banyoles amb la Sardana per la Llibertat."
}
} |
404 | Les restriccions aturen el creixement dels brots de Barcelona i del Segrià | La taxa reproductiva a Catalunya ara se situa, estable, al voltant d'1, és a dir, cada malalt encomana una persona de mitjana | El mes de juliol al Principat ha estat marcat pels brots de la covid-19 al Segrià, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i l’aplicació de noves mesures per a evitar l’expansió del virus.
El primer gran brot a aparèixer a Catalunya va ser el del Segrià, on es van aplicar restriccions socials i un confinament perimetral a partir del 14 de juliol.
Ahir, el nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va anunciar que la taxa reproductiva del coronavirus (Rt), és a dir, la mitjana de persones que encomana cada infectat, ja era inferior a 1 a la regió de Lleida, fet que implica que els nous casos de la covid-19 aniran disminuint a partir d’ara.
La taxa de reproducció es va arribar a situar vora els dos encomanats per infectat ara fa dues setmanes, un augment descontrolat i amb transmissió comunitària que ara s’ha pogut redreçar, fet que ha comportat que els casos actius hagin començat a baixar.
I per tant, que hi hagi menys persones que puguin encomanar.
En l’àmbit hospitalari, ahir també va haver-hi un canvi de tendència en la mateixa direcció a Lleida, amb una reducció de dotze ingressats als hospitals.
En el cas de Barcelona ciutat, l’evolució positiva és clara.
El dia 12 de juliol, fa poc més de dues setmanes, la taxa de reproducció del virus se situava entre 2,5 i 3, el dia 19 havia disminuït fins al voltant de 2 i en aquests deu dies s’ha reduït fins a 1, cosa que ha fet que s’hagi aturat l’augment de casos.
Si s’aconsegueix de mantenir la tendència, s’haurà arribat al pic del rebrot i en qüestió de dies el virus pot començar a recular.
El cas de Barcelona és dels que més preocupen els epidemiòlegs, pel volum de població i per la possibilitat que es perdi la traçabilitat del virus, és a dir, que hi pugui haver transmissió comunitària.
A l’àrea sanitària Metropolitana Sud s’ha arribat a una situació similar a la de Barcelona, amb la Rt vora el valor 1, però amb diferències importants dins del mateix territori.
El secretari de Salut Pública ha explicat que s’ha detectat un augment de casos a localitats com Castelldefels o Cornellà, però que a l’Hospitalet de Llobregat, origen d’un dels principals brots, la taxa de reproducció s’ha reduït de manera important.
Els gràfics de Collblanc i la Florida, i en menor mesura la Torrassa, mostren una reducció evident de la propagació del virus, amb una taxa de reproducció que ha passat de tres nous encomanats per cada infectat a només un, fet que estabilitza la situació epidemiològica.
A la resta de regions sanitàries hi ha una situació generalment estable, sense cap zona fora de control.
A l’àrea sanitària Metropolitana Nord, Argimon ha dit que hi començava a haver una tendència d’estabilització pel que fa a la incidència acumulada: ‘Havia començat a créixer fa un parell de setmanes, i en aquesta última setmana s’ha estabilitzat i la R i el risc de rebrot ha anat baixant’.
La de Girona continua amb una incidència acumulada baixa i una R al voltant d’1, a la Catalunya Central i la regió del Pirineu i Aran la situació és molt estable, mentre que a les Terres de l’Ebre hi ha hagut un brot important en una empresa d’Amposta, però la incidència acumulada també va a la baixa.
En el conjunt del Principat, la taxa de reproducció és del voltant d’1.
Malgrat la tendència positiva, els casos d’aquestes darreres setmanes han començat a afectar les unitats de crítics dels hospitals d’arreu de Catalunya.
L’evolució és clara.
El dia 8 de juliol hi havia 40 persones a les UCI i ara la xifra és de 88 ingressats greus.
Tanmateix, la situació no és comparable a la de març i abril, quan va arribar a haver-hi simultàniament 1.529 persones a les unitats de crítics.
Passa igual amb les morts.
La setmana passada, del 20 al 26 de juliol, n’hi va haver 49 morts a causa de la covid-19, més del doble que la setmana anterior, quan n’hi va haver 20.
Tot i l’augment evident, les dades són lluny dels 415 en un dia que hi va haver el 30 de març.
Malgrat no poder comparar-ho amb els pitjors moments de l’epidèmia, són un indicador de la necessitat de prendre precaucions i una mostra que un relaxament en el compliment de les mesures de seguretat pot tornar a fer aparèixer el virus, per més controlada que sembli la situació. | [
"societat",
"sanitat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Brots de la covid-19 a Segrià, Barcelona i L'Hospitalet han portat a aplicar noves mesures per a evitar-ne l'expansió. La taxa reproductiva ja és inferior a l'1 a la regió de Lleida i es preveu que els casos comencin a disminuir. Barcelona evoluciona positivament, però és preocupant pel volum de població. A les altres regions sanitàries la situació és estable.",
"a2": "Les restriccions han aconseguit que el creixement dels brots de la covid-19 a Barcelona i el Segrià s'aturi. A Catalunya la taxa reproductiva està estable i se situa al voltant de l'1, i això vol dir que de cada malalt encomana una persona de mitjana, segons el nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.",
"a3": "El mes de juliol s'han produït brots de la covid-19 al Segrià, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. S'hi han aplicat noves mesures, com ara restriccions socials i un confinament perimetral, per tal d'evitar l’expansió del virus. La taxa reproductiva del coronavirus ja és inferior a 1 a la regió de Lleida. El cas de Barcelona és el més preocupant."
},
"extractive": {
"a1": "El mes de juliol al Principat ha estat marcat pels brots de la covid-19 al Segrià, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i l’aplicació de noves mesures per a evitar l’expansió del virus.\nAhir, el nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va anunciar que la taxa reproductiva del coronavirus (Rt), és a dir, la mitjana de persones que encomana cada infectat, ja era inferior a 1 a la regió de Lleida, fet que implica que els nous casos de la covid-19 aniran disminuint a partir d’ara. \nEl cas de Barcelona és dels que més preocupen els epidemiòlegs, pel volum de població i per la possibilitat que es perdi la traçabilitat del virus, és a dir, que hi pugui haver-hi transmissió comunitària. \nEn el conjunt del Principat, la taxa de reproducció és aproximadament d’1. ",
"a2": "Els gràfics de Collblanc i la Florida, i en menor mesura la Torrassa, mostren una reducció evident de la propagació del virus, amb una taxa de reproducció que ha passat de tres nous encomanats per cada infectat a només un, fet que estabilitza la situació epidemiològica.\nEl dia 12 de juliol, fa poc més de dues setmanes, la taxa de reproducció del virus se situava entre 2,5 i 3, el dia 19 havia disminuït fins al voltant de 2 i en aquests deu dies s’ha reduït fins a 1, cosa que ha fet que s’hagi aturat l’augment de casos.\nEl cas de Barcelona és dels que més preocupen els epidemiòlegs, pel volum de població i per la possibilitat que es perdi la traçabilitat del virus, és a dir, que hi pugui haver transmissió comunitària.\nAhir, el nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va anunciar que la taxa reproductiva del coronavirus (Rt), és a dir, la mitjana de persones que encomana cada infectat, ja era inferior a 1 a la regió de Lleida, fet que implica que els nous casos de la covid-19 aniran disminuint a partir d’ara.",
"a3": "Ahir, el nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va anunciar que la taxa reproductiva del coronavirus (Rt), és a dir, la mitjana de persones que encomana cada infectat, ja era inferior a 1 a la regió de Lleida, fet que implica que els nous casos de la covid-19 aniran disminuint a partir d’ara.\nEl dia 12 de juliol, fa poc més de dues setmanes, la taxa de reproducció del virus se situava entre 2,5 i 3, el dia 19 havia disminuït fins al voltant de 2 i en aquests deu dies s’ha reduït fins a 1, cosa que ha fet que s’hagi aturat l’augment de casos.\nEl cas de Barcelona és dels que més preocupen els epidemiòlegs, pel volum de població i per la possibilitat que es perdi la traçabilitat del virus, és a dir, que hi pugui haver transmissió comunitària.\nEls gràfics de Collblanc i la Florida, i en menor mesura la Torrassa, mostren una reducció evident de la propagació del virus, amb una taxa de reproducció que ha passat de tres nous encomanats per cada infectat a només un, fet que estabilitza la situació epidemiològica."
},
"extreme": {
"a1": "Després d'alguns brots de coronavirus i noves restriccions, a Catalunya la taxa de reproducció és estable, vora l'1.",
"a2": "S'atura el creixement de brots de la Covid gràcies a les restriccions a Barcelona i el Segrià.",
"a3": "Es detecten nous brots de la covid-19 al Segrià, Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i s'apliquen noves mesures per a combatre'ls."
}
} |
812 | Les vies de la desconnexió: com s’aprovarà la llei del referèndum | Dimecres el parlament debatrà i votarà la llei que ha de donar cobertura legal a l'1-O | En aquesta setmana decisiva el govern té dues vies programades per a aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat.
La primera és la més peremptòria: ha de ser aprovada i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) perquè el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, pugui signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.
La idea inicial del govern era aprovar les lleis amb la fórmula de la lectura única, inclosa en la reforma del reglament impulsada per Junts pel Sí i la CUP.
Però el Tribunal Constitucional (TC), a petició del govern espanyol, no va trigar a suspendre la reforma automàticament i ha obligat el govern a cercar vies diferents.
Les més probables són l’aplicació de l’article 81.3 i l’ús del decret llei.
L’article 81 regula el funcionament de l’ordre del dia dels plens i el tercer punt diu que es pot alterar l’ordre del dia si ho demanen dos grups parlamentaris o una cinquena part dels membres del parlament.
Però cal que aquella proposició de llei en qüestió hagi complert els tràmits reglamentaris que li permeten de ser-hi inclosa.
Ara mateix aquest requisit no es compleix perquè tant la llei del referèndum com la de transitorietat encara no han estat admeses a tràmit per la mesa.
Junts pel Sí i la CUP no ho van fer en la reunió de la junta de portaveus de dilluns perquè volien evitar la intervenció del TC.
El govern espanyol ja va avisar que tenia els recursos preparats per a recórrer contra les lleis al TC tan bon punt es tramitessin i abans no fossin aprovades al ple.
El govern podria optar per la desobediència, però aquesta via es reserva com a últim recurs.
Per això vol continuar el procés sense xocar amb el govern espanyol fins que no sigui estricament necessari.
L’estratègia, doncs, depèn de la tramitació de la llei del referèndum i la llei de transitorietat, si Junts pel Sí vol aprovar-les en el mateix ple, en la mesa ordinària de demà.
També es podria convocar una mesa extraordinària dimecres abans del ple per a deixar menys temps de reacció al govern de Rajoy, que ha de convocar el consell de ministres per aprovar el recurs.
Una vegada aprovada la llei, es registrarà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i el president Puigdemont ja podrà signar el decret de convocatòria.
El precedent del 81.3
El 81.3 és un article que ja ha estat motiu de discussió dels grups parlamentaris, almenys en una ocasió recent.
El 17 de maig passat, els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP van demanar d’alterar l’ordre del dia, fent servir aquest article, per sotmetre a votació unes resolucions que exigien al govern que canviés la posició dins el consorci del Palau de la Música de manera que s’acusés CDC pel cas de les comissions per obra pública.
A més, aquell dia, a banda d’incloure aquest punt a l’ordre del dia, el parlament va aprovar per unanimitat –amb majoria absoluta n’hi ha prou– l’escurçament del període per a la presentació d’esmenes de set dies a setanta-cinc minuts i l’omissió de la publicació al diari oficial de la cambra.
CSQP s’hi va sumar, però va demanar que aquesta via no fos un precedent per a més situacions.
Ho va exposar Joan Coscubiela en aquesta intervenció, sabent que aquesta situació es podria repetir en l’aprovació de les lleis de referèndum i de transitorietat:
El decret llei, una via amb més dubtes
El decret llei es pot activar a proposta del govern i és d’aplicació immediata.
Té una vigència de trenta dies hàbils i durant aquest temps ha de ser ratificat o derogat pel parlament.
Tanmateix, no és l’opció que genera més consens.
I és que, com que és una mesura que implica una certa provisionalitat, no acaba d’agradar al govern. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El govern català ha de decidir com aprovarà les lleis del referèndum i de transitorietat després que el TC suspengués la reforma que permetia la lectura única. Una opció és l'ús de l'article 81.3 per a alterar l'ordre del dia, però les lleis han d'estar tramitades. L'altra opció és l'ús del decret llei, però no convenç gaire el govern.",
"a2": "Dimecres d'aquesta setmana, molt decisiva per al govern, es debatrà i votarà al Parlament la llei que ha de donar cobertura legal a l'1-O. Té dues vies programades: aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat. El govern volia aprovar-les amb forma de lectura única juntament amb la reforma del reglament impulsada per Junts pel Sí i la CUP.",
"a3": "El govern té previst aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat, i per això té dues vies programades. Amb la primera via, la llei ha de ser aprovada i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC), perquè el president de la Generalitat de Catalunya pugui signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre."
},
"extractive": {
"a1": "En aquesta setmana decisiva, el govern té dues vies programades per a aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat. \nLa primera és la més peremptòria: ha de ser aprovada i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) perquè el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, pugui signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.\nLes més probables són l’aplicació de l’article 81.3 i l’ús del decret llei. \nL’article 81 regula el funcionament de l’ordre del dia dels plens i el tercer punt diu que es pot alterar l’ordre del dia si ho demanen dos grups parlamentaris o una cinquena part dels membres del parlament. \nEl decret llei es pot activar a proposta del govern i és d’aplicació immediata.",
"a2": "La primera és la més peremptòria: ha de ser aprovada i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) perquè el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, pugui signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.\nL’estratègia, doncs, depèn de la tramitació de la llei del referèndum i la llei de transitorietat, si Junts pel Sí vol aprovar-les en el mateix ple, en la mesa ordinària de demà.\nEl 17 de maig passat, els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP van demanar d’alterar l’ordre del dia, fent servir aquest article, per a sotmetre a votació unes resolucions que exigien al govern que canviés la posició dins el consorci del Palau de la Música de manera que s’acusés CDC pel cas de les comissions per obra pública.\nEn aquesta setmana decisiva, el govern té dues vies programades per a aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat.",
"a3": "En aquesta setmana decisiva, el govern té dues vies programades per a aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat.\nLa primera és la més peremptòria: ha de ser aprovada i publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) perquè el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, pugui signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.\nL’estratègia, doncs, depèn de la tramitació de la llei del referèndum i la llei de transitorietat, si Junts pel Sí vol aprovar-les en el mateix ple, en la mesa ordinària de demà.\nEl 17 de maig passat, els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP van demanar d’alterar l’ordre del dia, fent servir aquest article, per a sotmetre a votació unes resolucions que exigien al govern que canviés la posició dins el consorci del Palau de la Música de manera que s’acusés CDC pel cas de les comissions per obra pública."
},
"extreme": {
"a1": "El govern català es reunirà dimecres per A decidir com s'aprovaran les lleis del referèndum i de transitorietat.",
"a2": "La llei que donarà cobertura legal a l'1-O es debatrà i es votarà al Parlament dimecres.",
"a3": "El govern té dues vies programades per a aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat."
}
} |
2,221 | Digitalitzaran el fons de Carles Fontserè amb 50.000 fotografies per difondre la seva faceta de fotoperiodista | Aquest 2016 se celebrarà el centenari del seu naixement amb una exposició a Banyoles que després itinerarà per Catalunya i possiblement a l'estranger | Carles Fontserè (1916-2007) és conegut per ser el cartellista més important de la República però també fou un gran fotoperiodista, una de les facetes menys conegudes d'aquest artista polièdric, que ara es vol projectar coincidint amb el centenari del seu naixement.
El fons fotogràfic de l'artista amb 50.000 fotografies de la seva vida però també dels seus viatges seran digitalitzats perquè els ciutadans puguin consultar-lo per Internet.
Fa dos anys que l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany treballa en la catalogació i inventari del fons, propietat de la Generalitat per un acord vitalici amb l'artista, i aquest febrer començarà la digitalització.
L'eix central del centenari serà una exposició a Banyoles que després podria veure's al MNAC i a altres punts de Catalunya i a l'estranger.
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha reivindicat la vàlua d'un artista "universal" que mereix estar entre els grans fotoperiodistes del segle XX.
Aquest 2016 se celebrarà el centenari del naixement de Carles Fontserè (1916-2007), conegut sobretot per la seva faceta de cartellista tot i ser també escenògraf, dibuixant i fotògraf.
Precisament aquesta última és una de les més desconegudes pel públic.
Ara es vol aprofitar l'efemèride per donar-ho a conèixer i reivindicar aquesta "nova dimensió" equiparable als "grans fotoperiodistes del segle XX", segons paraules del conseller de Cultura, Santi Vila, que ha reivindicat la seva "universalitat".
I la millor manera de donar a conèixer un artista és facilitant l'accés a la seva obra.
És per això que aquest febrer començaran els treballs de digilitalització del fons personal i professional de Fontserè format per 50.000 fotografies en blanc i negre.
Es farà a l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, a Banyoles, on porten dos anys catalogant i fent l'inventari d'aquest fons on està dipositat.
Fins llavors tot aquest material estava a la casa –taller de l'artista a Porqueres (Pla de l'Estany).
A mesura que es vagin digitalitzant, es podran consultar per Internet.
El fons inclou 30 metres lineals de documentació produïda entre els anys 1916 i 2008.
Concretament, 42.500 negatius, 6.450 positius ampliats de fotografia i 3.540 fulls de contacte, tots en blanc i negre i realitzats entre els anys 1959-1991.
Corresponen a fotografies de Nova York (més de la meitat del material), San Francisco, Ciutat de Mèxic, Roma, París, Londres i Catalunya.
El fons també inclou pintures i dibuixos en paper, i la documentació escrita entre l'artista i la seva vídua, Terry Broch.
El patrimoni de l'artista és propietat de la Generalitat després de l'acord vitalici amb el que es va arribar amb el mateix Fontserè.
La directora de l'arxiu, Nuria Batllem, ha destacat el bon estat i la cura amb què Fontserè i la seva dona van preservar aquest material, fet que els ha facilitat molt la seva feina.
Quan se li pregunta per la temàtica de les fotografies respon així.
"És fotoperiodisme; retrats de costums, de barris i ètnies que per un europeu eren exòtiques els anys 50 i 60, com ara els negres de Harlem, hispans o xinesos".
El conseller Vila també ha agraït a Terry Broch, present a l'acte que s'ha fet a Banyoles, per la seva "generositat" que permetrà que tot aquets material sigui accessible a tots aquells interessats a través d'un click.
Una exposició com a eix central del centenari
L'encarregat de donar a conèixer els actes del centenari de Fontserè ha estat el director general d'Arxius, Jusèp Boya, que ha recordat haver quedat impressionat per la descoberta de l'arxiu fotogràfic en una visita institucional a la casa de l'artista el 2013.
El "pal de paller" del centenari serà una exposició que s'estrenarà a Banyoles aquest estiu.
La Generalitat està en converses amb el MNAC per portar-la a Barcelona i a altres ciutats catalanes i es treballa perquè pugui anar a l'estranger.
També està previst que es faci un documental sobre la vida i obra de l'artista, un catàleg i també visites guiades a la casa-taller de Porqueres amb un acompanyament musical i gastronòmic.
La vídua de l'artista ha assenyalat que aquesta digitalització "és importantíssima" perquè la seva obra pugui arribar a tothom.
I ha admès que d'entre totes les fotografies, les que més li agraden són les que Fontserè va fer a Nova York, lloc de naixement de Broch i ciutat on van viure durant uns anys. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El fons de Carles Fontserè (cartellista, escenògraf, dibuixant i fotògraf), serà digitalitzat per a poder ser consultat per Internet en el marc del centenari del seu naixement. Inclou 50.000 fotografies de la seva vida i viatges entre el 1916 i el 2008, pintures i dibuixos. La Generalitat, que és propietària del patrimoni de l'artista, prepara també una exposició a Banyoles.",
"a2": "Amb motiu l'any 2016 de la celebració del centenari del naixement de Carles Fontserè, es digitalitzarà el seu fons de 50.000 fotografies per a difondre la seva faceta de fotoperiodista. A més, també s'organitzarà una exposició a Banyoles que després serà itinerant per a altres indrets de Catalunya i possiblement de l'estranger.",
"a3": "Carles Fontserè (1916-2007) va ser el cartellista més important de la República i també fou un gran fotoperiodista. Se celebra el seu centenari amb una exposició a Banyoles que després podrà veure's a diferents punts de Catalunya i l'estranger. El seu fons de 50.000 fotografies de la seva vida i dels seus viatges serà digitalitzat per a poder consultar-lo per Internet."
},
"extractive": {
"a1": "Carles Fontserè (1916-2007) és conegut per ser el cartellista més important de la República, però també fou un gran fotoperiodista, una de les facetes menys conegudes d'aquest artista polièdric, que ara es vol projectar coincidint amb el centenari del seu naixement. \nEl fons fotogràfic de l'artista amb 50.000 fotografies de la seva vida, però també dels seus viatges, seran digitalitzats perquè els ciutadans puguin consultar-lo per Internet. \nFa dos anys que l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany treballa en la catalogació i inventari del fons, propietat de la Generalitat per un acord vitalici amb l'artista, i aquest febrer començarà la digitalització.\nL'eix central del centenari serà una exposició a Banyoles que després podria veure's al MNAC i a altres punts de Catalunya i a l'estranger.",
"a2": "Fa dos anys que l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany treballa en la catalogació i inventari del fons, propietat de la Generalitat per un acord vitalici amb l'artista, i aquest febrer començarà la digitalització.\nCarles Fontserè (1916-2007) és conegut per ser el cartellista més important de la República, però també fou un gran fotoperiodista, una de les facetes menys conegudes d'aquest artista polièdric, que ara es vol projectar coincidint amb el centenari del seu naixement.\nL'encarregat de donar a conèixer els actes del centenari de Fontserè ha estat el director general d'Arxius, Jusèp Boya, que ha recordat haver quedat impressionat per la descoberta de l'arxiu fotogràfic en una visita institucional a la casa de l'artista el 2013.\nEl patrimoni de l'artista és propietat de la Generalitat després de l'acord vitalici amb el que es va arribar amb el mateix Fontserè.",
"a3": "Carles Fontserè (1916-2007) és conegut per ser el cartellista més important de la República, però també fou un gran fotoperiodista, una de les facetes menys conegudes d'aquest artista polièdric, que ara es vol projectar coincidint amb el centenari del seu naixement.\nFa dos anys que l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany treballa en la catalogació i inventari del fons, propietat de la Generalitat per un acord vitalici amb l'artista, i aquest febrer començarà la digitalització.\nEl patrimoni de l'artista és propietat de la Generalitat després de l'acord vitalici amb el que es va arribar amb el mateix Fontserè.\nL'encarregat de donar a conèixer els actes del centenari de Fontserè ha estat el director general d'Arxius, Jusèp Boya, que ha recordat haver quedat impressionat per la descoberta de l'arxiu fotogràfic en una visita institucional a la casa de l'artista el 2013."
},
"extreme": {
"a1": "Pel centenari de Carles Fontserè, es farà una exposició a Banyoles i s'iniciarà la digitalització del seu fons.",
"a2": "Per a difondre l'obra del fotoperiodista Carles Fontserè es digitalitzarà el seu fons amb 50.000 fotografies.",
"a3": "Se celebra el centenari del naixement de Carles Fontserè amb una exposició a Banyoles que després itinerarà per Catalunya."
}
} |
2,894 | El consum d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona torna a nivells anteriors a la crisi econòmica | El consorci posarà en marxa enguany la nova planta d'ozó, sensors online i un programa informàtic de gestió de dades del laboratori | Els municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la interconnexió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) han augmentat els consums gairebé un 5%, durant el 2016.
L'augment de més de 7'5 punts en el consum de les indústries i la recuperació, en els últims cinc anys, de xifres globals similars a les de l'any 2007, ha estat valorat pels gerents del CAT com a clars indicadors de "creixement econòmic".
Durant el 2017 es posarà en marxa la nova planta d'ozó, es col·locaran els primers sensors a la xarxa que permetran coneixen online la qualitat de l'aigua en diferent punts i s'implantarà un model de gestió de dades al laboratori basat en el 'BigData'.
El Consorci d'Aigües de Tarragona ha fet balanç de l'any 2016, aquets dimecres, des de la Cambra de Comerç de Tortosa.
Pel que fa als consums, s'ha consolidat una lleugera tendència a l'alça, tant en ajuntaments com en indústries, i ha crescut un global del 4,93% respecte 2015 amb un consum de 71,07 hectòmetres cúbics.
El consum dels ajuntament ha augmentat un 3,34%, tot i que s'ha reduït el consum d'aigua per càpita en els últims anys.
"La gent és més molt curosa en el consum d'aigua però creix el consum en el seu global i és una bona dada econòmica", ha dit el president del CAT, Albert Abelló.
El creixement del consum a les indústries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la xarxa ha estat del 7,65%.
"Deixem enrere una vall de deu anys de xifres inferiors i recuperem xifres de 2007, d'abans de la crisi, i ens fa pensar que pot ser un repunt econòmic i que es pot consolidar", ha remarcat el gerent Josep Xavier Pujol.
Durant el 2016, el CAT, amb un pressupost anual de 40,7MEUR, ha construït la nova planta d'ozó – amb una inversió de prop de 5 milions d'euros-, ha actuat contra la corrosió a les galeries –un pla que s'ha executat en 5 anys i una inversió final de 8,2 milions d'euros- , i ha iniciat un sistema de congelació criogènica per reparar avaries a la xarxa principal sense haver d'interrompre el subministrament.
Retornar els fangs al Delta per aturar la subsidència
El consorci també ha participant en projectes d'investigació i recerca entre els quals destaca l'Ebro-Admiclim, destinat a la mitigació dels efectes del canvi climàtic al delta de l'Ebre, que va començar el 2015 i acaba el juny del 2018.
El projecte, liderat per l'IRTA, suposa una possibilitat per al CAT per trobar una gestió alternativa als fangs que es produeixen a la planta de l'Ampolla, entre 1.200 i 1.500 tones cada anys de residus.
"Ens ajudaria a donar sortida a un procés intern de la planta però podria ser un pilot per solucionar la subsidència i regressió del Delta.
La nostra intenció és retornar al Delta el residus que agafem en la captació de l'aigua dels canals", ha explicat Pujol.
Projectes per 2017
De cara aquest 2017, quan es començarà a redactar un nou Pla Estratègic per als propers 4 anys, s'ha previst l'inici de la implantació del nou sistema Sensòrica online que preveu instal·lar 15 sensors, els 6 primers enguany, que ajudaran a monitoritzar la qualitat de l'aigua conèixer al moment quin és el seu estat en diferents punts d la xarxa.
A més, el laboratori de qualitat comptarà amb un nou paquet informàtic de gestió de dades i es millorarà la seguretat física i lògica de les instal·lacions de l'ETAP de l'Ampolla (Baix Ebre).
Tot llest per endegar la nova planta d'ozó
La planta d'ozó que es va construir l'any passat començarà en breu les primeres proves i està previst que entri en servei coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el 22 de març, quan està prevista la seva inauguració.
El CAT serà pioner en la implantació d'aquest sistema de potabilització en el qual se substitueix la desinfecció de l'aigua en planta amb clor per ozó.
Segons el director del consorci, l'ozó és un millor reactiu per preparar l'aigua i és un component per fer els processos de la planta "més efectius".
Pujol ha assenyalat que, a més a més, s'evitaran els perills del transport, l'emmagatzematge i la manipulació del clor.
Tot plegat suposa un estalvi de la despesa del 5%, entre 150.000 euros i 200.000 euros que es poden destinar a altres actuacions.
El procés amb ozó ajuda a detectar més quantitat d'elements que poden alterar la qualitat de l'aigua, com són els derivats dels fàrmacs, de les drogues, o de metalls, entre altres.
El sistema permetrà detectar-los amb més precisió però no significa que es posi en risc la salut de les persones per ser presents a l'aigua. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El consum d'aigua de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona s'ha incrementat gràcies al creixement del consum industrial i a la recuperació econòmica, segons el Consorci d'Aigües de Tarragona. Enguany, posaran en funcionament una planta d'ozó, sensors en línia i un programa de gestió de dades. També està estudiant com solucionar la regressió del Delta.",
"a2": "Les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona recuperen els nivells de consum d'aigua com els d'abans de la crisi econòmica, segons el Consorci d'Aigües de Tarragona. A més, enguany el consorci posarà en marxa la nova planta d'ozó, sensors en línia i un programa informàtic de gestió de dades del laboratori.",
"a3": "Els municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona gestionats pel Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) han augmentat els consums d'aigua gairebé un 5% durant el 2016. S'han recuperat les xifres globals similars a les de l'any 2007, abans de la crisi econòmica, la qual cosa és un clar indicador de creixement econòmic."
},
"extractive": {
"a1": "Els municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la interconnexió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) han augmentat els consums gairebé un 5%, durant el 2016. \nDurant el 2017 es posarà en marxa la nova planta d'ozó, es col·locaran els primers sensors a la xarxa que permetran conèixer en línia la qualitat de l'aigua en diferent punts, i s'implantarà un model de gestió de dades al laboratori basat en el BigData.\n\"Deixem enrere una vall de deu anys de xifres inferiors i recuperem xifres de 2007, d'abans de la crisi, i ens fa pensar que pot ser un repunt econòmic i que es pot consolidar\", ha remarcat el gerent Josep Xavier Pujol. \nEl consorci també ha participat en projectes d'investigació i recerca, entre els quals destaca l'Ebro-Admiclim, destinat a la mitigació dels efectes del canvi climàtic al delta de l'Ebre, que va començar el 2015 i acaba el juny del 2018. ",
"a2": "El creixement del consum a les indústries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la xarxa ha estat del 7,65%.\nEls municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la interconnexió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) han augmentat els consums gairebé un 5% durant el 2016.\nL'augment de més de 7,5 punts en el consum de les indústries i la recuperació, en els últims cinc anys, de xifres globals similars a les de l'any 2007, ha estat valorat pels gerents del CAT com a clars indicadors de \"creixement econòmic\".\nDurant el 2017 es posarà en marxa la nova planta d'ozó, es col·locaran els primers sensors a la xarxa que permetran conèixer en línia la qualitat de l'aigua en diferent punts i s'implantarà un model de gestió de dades al laboratori basat en el BigData.",
"a3": "Els municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la interconnexió d'aigua de l'Ebre que gestiona el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) han augmentat els consums gairebé un 5% durant el 2016.\nL'augment de més de 7,5 punts en el consum de les indústries i la recuperació, en els últims cinc anys, de xifres globals similars a les de l'any 2007, ha estat valorat pels gerents del CAT com a clars indicadors de \"creixement econòmic\".\nDurant el 2017 es posarà en marxa la nova planta d'ozó, es col·locaran els primers sensors a la xarxa que permetran conèixer en línia la qualitat de l'aigua en diferent punts i s'implantarà un model de gestió de dades al laboratori basat en el BigData.\nEl creixement del consum a les indústries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona que s'abasteixen de la xarxa ha estat del 7,65%."
},
"extreme": {
"a1": "L'augment del consum de l'aigua del CAT indica creixement econòmic i el consorci posarà en funcionament la nova planta d'ozó.",
"a2": "El consum d'aigua a Tarragona torna a mostrar nivells semblants als anteriors de la crisi econòmica.",
"a3": "El consum d'aigua dels municipis gestionats pel Consorci d'Aigües de Tarragona és similar al 2007, abans de la crisi econòmica."
}
} |
1,945 | El síndic retreu que les administracions no donen prioritat al dret d'accés a la informació | Ribó reclama una campanya conjunta per difondre a la ciutadania que pot fer sol·licituds de dades públiques i que els organismes dependents tinguin portals de transparència | Remarca que uns 300 municipis no li han respost alguna de les seves peticions, i Figueres no n'han atès cap | Catalunya avança en el dret d'accés a la informació pública, però encara li queda un llarg camí per recórrer.
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dijous que no hi ha "una atenció preferencial i prioritària per part de les administracions" a l'hora de garantir que la ciutadania pugui accedir a la informació pública.
No obstant això, durant el 2016 les administracions han rebut 9.127 peticions, gairebé el triple que l'any anterior, cosa que situa Catalunya en una ràdio de 121,96 sol·licituds per cada 100.000 habitants més grans de 16 anys, similar a països on el dret està reconegut des de fa més anys.
Ribó ha comparegut en roda de premsa després de lliurar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el segon Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb el qual avalua el compliment de la llei 19/2014 sobre aquests aspectes.
A parer del síndic, les assignatures pendents són difondre el dret dels ciutadans de fer consultes, que els òrgans dependents tinguin portals de transparència, que la informació es faciliti en format reutilitzable i que es faci el desplegament reglamentari de les obligacions legals de transparència, si bé la Generalitat ja ha iniciat els treballs preparatoris.
"Encara molts ciutadans de Catalunya desconeixen que existeix el dret d'accés, el que significa i com aplicar-lo", ha ressaltat Ribó, que demana a les administracions una campanya informativa conjunta per difondre'l.
En la seva opinió, és "un dret democràtic essencial que s'hauria d'atendre de forma prioritària", però la mateixa Sindicatura ha comprovat que no sempre és així.
Un total de 251 ajuntaments (més d'una quarta part) i tres consells comarcals no han respost el qüestionari del síndic per elaborar l'informe.
La majoria són petits, però també hi ha algun gran com Sabadell, Ripollet i Figueres, i els consells comarcals són l'Alt Camp, la Cerdanya i la Ribera d'Ebre.
Municipis reincidents que no responen
A més, 53 consistoris no han respost una sol·licitud d'informació del síndic feta d'incògnit, i representen més d'un terç de les 175 que ha realitzat.
A més, de les 53, en gairebé la meitat de casos (23) els municipis han estat reincidents, i no han facilitat les dades demandades ni en el 2015 ni l'any passat.
Aquí figuren també alguns ajuntaments grans, com Cornellà de Llobregat, Manresa i Sant Cugat del Vallès.
Es dona la circumstància que Figueres també apareix en aquest llistat com a reincident.
Entre els que no han respost només per elaborar el present informe hi ha Cerdanyola del Vallès, Lloret de Mar i Sant Vicenç dels Horts.
En l'informe, el síndic detalla que s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats, i observa que les administracions més grans "tendeixen a mantenir i millorar els resultats" de l'any anterior pel que fa a la informació publicada.
Ressalta que és en els ajuntaments petits on la millora ha estat "més significativa".
En canvi, hi ha mancances importants en els organismes dependents, i ho exemplifica amb la Generalitat: mentre que a les conselleries hi ha "un bon compliment de la llei", el 37% d'ens dependents no tenen portal de transparència.
Les inscripcions en el Registre de grups d'interès també s'han disparat, i han passat de gairebé 100 del primer informe realitzat el juliol de l'any passat a prop de 2.000 d'aquest maig.
Hi ha tingut un paper primordial l'obligació dels alts càrrecs de fer públiques les reunions que mantenen amb aquests grups.
Tot i així, encara es falla a l'hora de concretar el motiu d'aquestes trobades.
També s'han detectat avenços en l'elaboració de codis de conducta, però molt més limitats pel que fa a cartes de serveis adaptades a la llei.
Malgrat que no li correspon a Ribó analitzar-ho, el Parlament continua desplegant la regulació. | [
"síndic: transparència"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Ribó, el síndic de greuges, ha presentat el segon informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern. Considera que falten portals de transparència dels òrgans dependents i destaca que 251 ajuntaments i 3 consells no han respost el seu qüestionari. Sol·licita una campanya conjunta per a informar els ciutadans sobre el dret d'accés a la informació pública.",
"a2": "El síndic de Greuges, Rafael Ribó, vol que es faci una campanya conjunta per a difondre que la ciutadania pot fer sol·licituds de dades públiques i demana que els organismes que en depenen comptin amb portals de transparència. A més, retrau que hi ha 300 municipis que no li han respost a cap de les seves peticions.",
"a3": "El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha reclamat una campanya conjunta per a difondre a la ciutadania que pot sol·licitar dades públiques. Ha manifestat que molts municipis no han respost alguna de les seves peticions. També ha criticat que no hi ha una atenció preferencial per part de les administracions per a garantir l'accés de la ciutadania a la informació pública."
},
"extractive": {
"a1": "El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dijous que no hi ha \"una atenció preferencial i prioritària per part de les administracions\" a l'hora de garantir que la ciutadania pugui accedir a la informació pública. \nA parer del síndic, les assignatures pendents són difondre el dret dels ciutadans de fer consultes, que els òrgans dependents tinguin portals de transparència, que la informació es faciliti en format reutilitzable i que es faci el desplegament reglamentari de les obligacions legals de transparència, si bé la Generalitat ja ha iniciat els treballs preparatoris. \nEn l'informe, el síndic detalla que s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats, i observa que les administracions més grans \"tendeixen a mantenir i millorar els resultats\" de l'any anterior pel que fa a la informació publicada.\nEn canvi, hi ha mancances importants en els organismes dependents, i ho exemplifica amb la Generalitat: mentre que a les conselleries hi ha \"un bon compliment de la llei\", el 37% d'ens dependents no tenen portal de transparència.",
"a2": "El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dijous que no hi ha \"una atenció preferencial i prioritària per part de les administracions\" a l'hora de garantir que la ciutadania pugui accedir a la informació pública.\nA parer del síndic, les assignatures pendents són difondre el dret dels ciutadans de fer consultes, que els òrgans dependents tinguin portals de transparència, que la informació es faciliti en format reutilitzable i que es faci el desplegament reglamentari de les obligacions legals de transparència, si bé la Generalitat ja ha iniciat els treballs preparatoris.\nEn l'informe, el síndic detalla que s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats, i observa que les administracions més grans \"tendeixen a mantenir i millorar els resultats\" de l'any anterior pel que fa a la informació publicada.\nEn canvi, hi ha mancances importants en els organismes dependents, i ho exemplifica amb la Generalitat: mentre que a les conselleries hi ha \"un bon compliment de la llei\", el 37% d'ens dependents no tenen portal de transparència.",
"a3": "El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha criticat aquest dijous que no hi ha \"una atenció preferencial i prioritària per part de les administracions\" a l'hora de garantir que la ciutadania pugui accedir a la informació pública.\nA parer del síndic, les assignatures pendents són difondre el dret dels ciutadans de fer consultes, que els òrgans dependents tinguin portals de transparència, que la informació es faciliti en format reutilitzable i que es faci el desplegament reglamentari de les obligacions legals de transparència, si bé la Generalitat ja ha iniciat els treballs preparatoris.\nEn l'informe, el síndic detalla que s'han analitzat més de 2.400 portals web entre administracions i altres ens obligats, i observa que les administracions més grans \"tendeixen a mantenir i millorar els resultats\" de l'any anterior pel que fa a la informació publicada.\nEn canvi, hi ha mancances importants en els organismes dependents, i ho exemplifica amb la Generalitat: mentre que a les conselleries hi ha \"un bon compliment de la llei\", el 37% d'ens dependents no tenen portal de transparència."
},
"extreme": {
"a1": "El síndic opina que les administracions han de millorar l'accés a la informació pública per a la ciutadania.",
"a2": "S'avança a poc a poc en el dret d'accés a la informació pública per a Catalunya.",
"a3": "El síndic de Greuges, Rafael Ribó, manifesta que molts municipis no responen a les peticions d'accés ciutadà a la informació."
}
} |
190 | Jordi Muñoz: ‘Si convertim cada episodi de repressió en un enfrontament intern, la repressió haurà guanyat’ | Conversa amb Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona, dins la sèrie 'I ara què?' | VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.
Aquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present.
Al final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.
Parlem amb Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona.
—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs?
Quin significat té això si penseu que sí?
—Crec que dir que l’independentisme s’ha dividit en dos blocs és una exageració, d’una banda, i una simplificació, d’una altra.
És una exageració perquè no crec que es puga equiparar l’existència de discrepàncies estratègiques i un debat viu dins del moviment independentista amb una suposada divisió en blocs.
I és una simplificació perquè, de fet, en el debat estratègic de l’independentisme hi ha clarament més de dues postures.
Més aviat, hi ha un contínuum que cobreix totes les posicions intermèdies entre els sectors que defensen que demà cal abaixar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i publicar uns decrets de desplegament de la DUI al DOGC i sortir massivament al carrer a defensar-ho fins al final, i els qui pensen que cal aparcar la reivindicació del referèndum.
Enmig, com deia, hi ha tota la gamma de grisos.
I, per cert, hi ha matisos molt diferents, no tan sols entre organitzacions i partits, sinó també dins de cadascun dels partits i organitzacions.
—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?
—Cal assumir que la repressió hi és i hi serà.
No veig un escenari de desjudicialització a curt termini, malauradament.
Tot i que cal intentar-ho, promovent una llei d’amnistia, per exemple.
En tot cas, mentre no es puga desactivar la repressió, caldria fer que condicionés el mínim possible el moviment i les institucions.
Si convertim cada episodi de repressió en un enfrontament intern dins l’independentisme, i fem que ho paralitze tot, la repressió haurà guanyat.
És com el canvi climàtic: hi ha mesures de mitigació, que intenten frenar l’escalfament global, i mesures d’adaptació, que consisteixen a canviar la nostra manera de viure i produir per adaptar-nos a les noves circumstàncies.
Crec que l’independentisme hauria de combinar totes dues estratègies: mitigació (llei d’amnistia i batalla jurídica internacional) i adaptació.
Una bona mesura d’adaptació seria, per exemple, una separació més gran entre els lideratges del moviment, dels partits i els institucionals.
Si s’entén el paper de cadascú i es delimita bé, es pot fer una estratègia de control de danys.
És evident que, en darrera instància, el grau, la intensitat i l’extensió de la repressió depenen del repressor, però crec que tot moviment ha d’intentar preveure-ho i anticipar-s’hi.
—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.
—La meua opinió és que el procés d’independència és una cursa de fons.
Perquè avance, s’han de donar tres condicions.
La primera és que el suport intern a la independència ha de ser clarament majoritari.
I això implica començar a guanyar eleccions amb més del 50% del vot.
Això no ho hem fet encara, i enguany tindrem una altra oportunitat.
Seria molt important.
La bona governança de les institucions autonòmiques, amb ambició social i voluntat transformadora, pot ser instrumental en aquest sentit.
Però malauradament, hem perdut temps en això.
La segona és que, a partir de la constatació de l’amplitud i solidesa del suport a la independència, cal donar forma política a l’única ‘supermajoria’ que hi ha en l’opinió pública i la societat catalanes en aquest moment, que és la que dóna suport a una solució democràtica al conflicte, en forma d’un referèndum en què es puga votar sobre la independència.
És el famós 80%, que em fa l’efecte que és més aviat un 70% però en tot cas és un bloc social ‘supermajoritari’.
Ara bé, donar-hi forma política requereix diàleg i negociació amb forces polítiques i socials no independentistes.
Hi ha un cert independentisme que pensa que la solució passa per no parlar amb ningú que no siga independentista, però em fa l’efecte que això, vista la composició de la societat catalana, és la millor recepta per al fracàs.
La tercera condició té a veure amb el context internacional.
Cal treballar perquè siga com menys hostil millor.
La feina internacional s’hauria de reforçar, sabent què podem esperar i què no dels estats, però en tot cas, no deixar de picar pedra. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El politòleg Jordi Muñoz respon a VilaWeb sobre la divisió del govern català. No opina que hi hagi dos blocs independentistes, sinó diverses postures arran del debat estratègic. Per a combatre la repressió, proposa combinar tàctiques de mitigació i d'adaptació. Per a reactivar el procés independentista, recomana obtenir més del 50% del vot, bona governança, diàleg i un context internacional afable.",
"a2": "Conversa amb Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona, dins la sèrie \"I ara què?\", sobre la situació actual de l'independentisme. El professor remarca que \"Si convertim cada episodi de repressió en un enfrontament intern, la repressió haurà guanyat\", a més de destacar que hi ha un contínuum que cobreix totes les posicions.",
"a3": "VilaWeb ha conversat amb l'independentista Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona. Segons la seva opinió, dir que l’independentisme s’ha dividit en dos blocs és una exageració, d’una banda, i una simplificació, d’una altra. Hi ha discrepàncies estratègiques i un debat viu dins del moviment independentista, però no una suposada divisió en blocs."
},
"extractive": {
"a1": "Parlem amb Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona.\nI és una simplificació perquè, de fet, en el debat estratègic de l’independentisme hi ha clarament més de dues postures.\nÉs evident que, en darrera instància, el grau, la intensitat i l’extensió de la repressió depenen del repressor, però crec que tot moviment ha d’intentar preveure-ho i anticipar-s’hi.\nHi ha un cert independentisme que pensa que la solució passa per no parlar amb ningú que no siga independentista, però em fa l’efecte que això, vista la composició de la societat catalana, és la millor recepta per al fracàs.",
"a2": "La segona és que, a partir de la constatació de l’amplitud i solidesa del suport a la independència, cal donar forma política a l’única \"supermajoria\" que hi ha en l’opinió pública i la societat catalanes en aquest moment, que és la que dóna suport a una solució democràtica al conflicte, en forma d’un referèndum en què es pugui votar sobre la independència.\nHi ha un cert independentisme que pensa que la solució passa per no parlar amb ningú que no sigui independentista, però em fa l’efecte que això, vista la composició de la societat catalana, és la millor recepta per al fracàs.\nI és una simplificació perquè, de fet, en el debat estratègic de l’independentisme hi ha clarament més de dues postures.\nÉs evident que, en darrera instància, el grau, la intensitat i l’extensió de la repressió depenen del repressor, però crec que tot moviment ha d’intentar preveure-ho i anticipar-s’hi.",
"a3": "I és una simplificació perquè, de fet, en el debat estratègic de l’independentisme hi ha clarament més de dues postures.\nÉs evident que, en darrera instància, el grau, la intensitat i l’extensió de la repressió depenen del repressor, però crec que tot moviment ha d’intentar preveure-ho i anticipar-s’hi.\nLa segona és que, a partir de la constatació de l’amplitud i solidesa del suport a la independència, cal donar forma política a l’única \"supermajoria\" que hi ha en l’opinió pública i la societat catalanes en aquest moment, que és la que dona suport a una solució democràtica al conflicte, en forma d’un referèndum en què es pugui votar sobre la independència.\nHi ha un cert independentisme que pensa que la solució passa per no parlar amb ningú que no sigui independentista, però em fa l’efecte que això, vista la composició de la societat catalana, és la millor recepta per al fracàs."
},
"extreme": {
"a1": "En una sèrie especial, VilaWeb pregunta a personalitats independentistes sobre la divisió del govern i el politòleg Jordi Muñoz respon.",
"a2": "Xarrem amb Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona, sobre la situació actual de l'independentisme.",
"a3": "Conversa de VilaWeb amb el professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona, Jordi Muñoz."
}
} |
1,672 | Fins a quin punt es pot aprendre la veritat? | Editorial Trotta publica un recull de textos del gran filòsof danès Søren Kierkegaard, "una de les ments més prodigioses que ha donat la humanitat" | Tot i que les afirmacions (més o menys) categòriques acostumen a resultar arriscades, crec que no m’erro (gaire) si afirmo que per a la major part dels lectors interessats en el pensament –i hi incloc una part gens menyspreable dels amants de la filosofia– només veure el nom de Søren Kierkegaard en la coberta d’un llibre ja els fa tremolar, almenys una mica.
No és d’estranyar, atès que té una fama, només en part merescuda, d’ésser un os molt dur de rossegar; d’ésser un d’aquells autors que requereixen un esforç gairebé colossal per entendre’l; un d’aquells que, si no comences a llegir en les condicions més òptimes, amb calma, molt de temps i paciència –“no hi ha pressa.
Caminant a poc a poc, pot ser que no s’arribi mai a la meta, però quan un s’afanya massa, pot ser que es passi de llarg”– és possible que et plantegis deixar-lo estar.
Si t’endinses en aquest tan acurat volum d’escrits del filòsof danès –que inclou Migajas filosóficas, El concepto de la angustia i Prólogos, tots ells publicats l’any 1844– de l’Editorial Trotta, traduït per Darío González i Óscar Parcero, i no ho fas ben predisposat, sabent que no et serà fàcil accedir-hi, que t’exigirà una voluntat, fins i tot un sacrifici, en alguns moments, més que considerable, no és pot descartar que et sentis, si no derrotat, almenys superat: superat per una de les ments més prodigioses que ha donat la humanitat.
Una ment prodigiosa que cal rellegir
Potser, no ho negaré, massa prodigiosa i tot, tant que per (tractar de) seguir-la se’t fa necessari llegir i rellegir, una vegada i una altra, les seves argumentacions, si no vols córrer el risc de perdre el fil, de perdre el nord.
Però, si t’adaptes a les seves exigències, si hi poses tot el que tens de la teva part, la recompensa és, també, major; atrevir-se a llegir-lo suposa entrar, per la porta gran, en una acadèmia del pensament, en una escola on potser no aprendrem cap veritat, i, encara menys, metafísica –“Fins a quin punt es pot aprendre la veritat?
Aquesta és la pregunta amb la que ens cal començar”–, però si ens exercitarem en el noble art de la dialèctica: “El que fa que un sigui un bon dialèctic és la fermesa en el que és absolut i les distincions absolutes”.
En una art d’arrel socràtica –“Aquest projecte vas més enllà del que és socràtic”– que ens permetrà disciplinar el pensament, que ens permetrà adonar-nos que no hi ha millor manera de reflexionar que fer-ho amb la màxima seriositat i el major rigor, sense abaixar mai el llistó, sense claudicar en l’exigència; sense caure en la temptació, omnipresent, de salvar les aparences, de conformar-se amb una explicació (o, més aviat, semiexplicació) quan no s’aconsegueix trobar l’explicació racional, quan les dificultats es van acumulant; quan, com més t’immergeixes en una qüestió, en comptes d’obtenir respostes, més creixen les incerteses i els dubtes, les noves preguntes,.
I és per això, perquè la finalitat no és lluir-se o acontentar-se un mateix, sinó fer avançar el coneixement, que Kierkegaard ens adverteix, una vegada i una altra, dels perills que suposa el recurs a la xerrameca insubstancial –“Com més ideal sigui l’ètica, millor.
No ha de deixar-se pertorbar per la xerrameca”–, a l’enginy forçat –“un no és més que un geistreich [enginyós] i se li escapa el punt principal”–, al facilisme –“s’ha passat per alt l’estat intermedi i l’explicació ha incorregut en un sospitós facilisme”–, que ens poden aportar una certa satisfacció i una més que probable notorietat, però que, en realitat, no aporten cap profit, ni per a nosaltres –“així un no arriba a saber res”– ni per a ningú.
Si us pregunteu, doncs, per què us ha de servir llegir el pensador danès –i aquesta és una pregunta perillosa, tramposa, ja que (algunes de) les coses més importants de la vida no tenen cap utilitat pràctica–, crec que hi ha prou raons: per conèixer com ens podem acostar a la veritat i quin és el paper del mestre i quina és el del deixeble en la formació de les persones (Migajas filosóficas); per saber què és l’angoixa, com es crea, quina relació té amb el pecat i quina funció compleix, en la relació de l’home amb la seva espiritualitat o, més aviat, religiositat (El concepto de la angustia); per gaudir del plaer de comprovar com la ironia i la intel·ligència aliades esdevenen la més devastadora arma de destrucció massiva contra la supèrbia i la presumpció (Prólogos).
Però, sobretot, per prendre consciència que perdre’ns les reflexions de les més colossals ments de la història de la humanitat és un luxe que no ens podem permetre. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Editorial Trotta té publicat un recull de textos del filòsof danès Søren Kierkegaard que ens ajudaran a apropar-nos a la veritat, aprendre sobre l'angoixa, i conèixer el poder de la ironia i la intel·ligència. Aquest volum s'ha de llegir amb atenció, paciència i esforç per a arribar a entendre les complexes reflexions d'una de les ments més prodigioses. ",
"a2": "Søren Kierkegaard és un dels filòsofs que més pot costar d'entendre, fins i tot per als més aficionats a les lectures filosòfiques. Ara, per a fer més accessible les lectures d'aquest pensador danès, l'Editorial Trotta publica un volum amb un recull de seves obres que inclou Migajas filosóficas, El concepto de la angustia i Prólogos.",
"a3": "Només veure el nom de Søren Kierkegaard en la coberta d’un llibre hi ha gent que ja tremola, perquè té fama d’ésser un autor que requereix un esforç gairebé colossal per entendre’l. L’Editorial Trotta publica un conjunt de textos del filòsof danès, incloent-hi Migajas filosóficas, El concepto de la angustia i Prólogos, tots ells publicats l’any 1844. "
},
"extractive": {
"a1": "Tot i que les afirmacions (més o menys) categòriques acostumen a resultar arriscades, crec que no m’erro (gaire) si afirmo que per a la major part dels lectors interessats en el pensament –i hi incloc una part gens menyspreable dels amants de la filosofia– només veure el nom de Søren Kierkegaard en la coberta d’un llibre ja els fa tremolar, almenys una mica.\nNo és d’estranyar, atès que té una fama, només en part merescuda, d’ésser un os molt dur de rossegar; d’ésser un d’aquells autors que requereixen un esforç gairebé colossal per a entendre’l; un d’aquells que, si no comences a llegir en les condicions més òptimes, amb calma, molt de temps i paciència –no hi ha pressa. \nSi t’endinses en aquest tan acurat volum d’escrits del filòsof danès –que inclou Migajas filosóficas, El concepto de la angustia i Prólogos, tots ells publicats l’any 1844– de l’Editorial Trotta, traduït per Darío González i Óscar Parcero, i no ho fas ben predisposat, sabent que no et serà fàcil accedir-hi, que t’exigirà una voluntat, fins i tot un sacrifici, en alguns moments, més que considerable, no és pot descartar que et sentis, si no derrotat, almenys superat: superat per una de les ments més prodigioses que ha donat la humanitat. \nSi us pregunteu, doncs, per què us ha de servir llegir el pensador danès –i aquesta és una pregunta perillosa, tramposa, ja que (algunes de) les coses més importants de la vida no tenen cap utilitat pràctica–, crec que hi ha prou raons: per a conèixer com ens podem acostar a la veritat i quin és el paper del mestre i quina és el del deixeble en la formació de les persones (Migajas filosóficas); per a saber què és l’angoixa, com es crea, quina relació té amb el pecat i quina funció compleix, en la relació de l’home amb la seva espiritualitat o, més aviat, religiositat (El concepto de la angustia); per a gaudir del plaer de comprovar com la ironia i la intel·ligència aliades esdevenen la més devastadora arma de destrucció massiva contra la supèrbia i la presumpció (Prólogos).",
"a2": "\"Aquesta és la pregunta amb la que ens cal començar”–, però si ens exercitarem en el noble art de la dialèctica: “El que fa que un sigui un bon dialèctic és la fermesa en el que és absolut i les distincions absolutes”.\nSi us pregunteu, doncs, per què us ha de servir llegir el pensador danès –i aquesta és una pregunta perillosa, tramposa, ja que (algunes de) les coses més importants de la vida no tenen cap utilitat pràctica–, crec que hi ha prou raons: per a conèixer com ens podem acostar a la veritat i quin és el paper del mestre i quina és el del deixeble en la formació de les persones (Migajas filosóficas); per a saber què és l’angoixa, com es crea, quina relació té amb el pecat i quina funció compleix, en la relació de l’home amb la seva espiritualitat o, més aviat, religiositat (El concepto de la angustia); per a gaudir del plaer de comprovar com la ironia i la intel·ligència aliades esdevenen la més devastadora arma de destrucció massiva contra la supèrbia i la presumpció (Prólogos).",
"a3": "Tot i que les afirmacions (més o menys) categòriques acostumen a resultar arriscades, crec que no m’erro (gaire) si afirmo que per a la major part dels lectors interessats en el pensament –i hi incloc una part gens menyspreable dels amants de la filosofia– només veure el nom de Søren Kierkegaard en la coberta d’un llibre ja els fa tremolar, almenys una mica. \nNo és d’estranyar, atès que té una fama, només en part merescuda, d’ésser un os molt dur de rossegar; d’ésser un d’aquells autors que requereixen un esforç gairebé colossal per a entendre’l; un d’aquells que, si no comences a llegir en les condicions més òptimes, amb calma, molt de temps i paciència –no hi ha pressa.\n\"Aquesta és la pregunta amb la que ens cal començar”–, però si ens exercitarem en el noble art de la dialèctica: “El que fa que un sigui un bon dialèctic és la fermesa en el que és absolut i les distincions absolutes”.\nSi us pregunteu, doncs, per què us ha de servir llegir el pensador danès –i aquesta és una pregunta perillosa, tramposa, ja que (algunes de) les coses més importants de la vida no tenen cap utilitat pràctica–, crec que hi ha prou raons: per a conèixer com ens podem acostar a la veritat i quin és el paper del mestre i quina és el del deixeble en la formació de les persones (Migajas filosóficas); per a saber què és l’angoixa, com es crea, quina relació té amb el pecat i quina funció compleix, en la relació de l’home amb la seva espiritualitat o, més aviat, religiositat (El concepto de la angustia); per a gaudir del plaer de comprovar com la ironia i la intel·ligència aliades esdevenen la més devastadora arma de destrucció massiva contra la supèrbia i la presumpció (Prólogos)."
},
"extreme": {
"a1": "El volum de l'Editorial Trotta inclou Migajas filosóficas, El concepto de la angustia i Prólogo del filòsof Søren Kierkegaard.",
"a2": "L'Editorial Trotta publica un volum amb un recull de les obres del filòsof danès Søren Kierkegaard.",
"a3": "L’Editorial Trotta publica un conjunt de textos de Søren Kierkegaard, incloent-hi Migajas filosóficas, El concepto de la angustia i Prólogos. "
}
} |
2,698 | Tres famílies ocupen un bloc de pisos a Sant Feliu de Guíxols propietat de la Generalitat | Forma part del patrimoni que el Govern va heretar dels germans Anlló el 2004 i ara el Col·lectiu Dignitat vol condicionar els habitatges on hi viuen deu menors i sis adults | El Col·lectiu Dignitat ha donat a conèixer aquest dijous l'ocupació d'un bloc de pisos al centre de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Asseguren que és l'"única sortida" que han trobat per a les tres famílies –sis adults i deu menors- que no tenen recursos per pagar un lloguer.
Fa uns mesos ja van ocupar uns pisos buits propietat de bancs a Santa Cristina d'Aro però no tenien ni aigua ni llum i en alguns casos tampoc finestres.
El bloc que han ocupat ara està situat al carrer Jacint Verdaguer número 30 i té la particularitat que és propietat de la Generalitat, ja que forma part de l'herència dels germans Anlló.
Des del col·lectiu expliquen que és el primer cop que s'ocupa un habitatge del Govern a la demarcació i reclamen que se'ls ajudi amb l'aigua –que no tenen - i la llum perquè hi puguin viure "amb dignitat".
De moment tenen previst condicionar-lo poc a poc.
Fa uns dies que hi viuen però el Col·lectiu Dignitat, que col·labora amb altres plataformes com la PAH de Blanes, ho ha donat a conèixer aquest dijous al matí.
Han desplegat dues pancartes amb el missatge 'Bloc de la Generalitat, habitatges buits, lloguers socials' i han exposat la situació de les tres famílies que han passat a ocupar els tres pisos d'aquesta finca, situada al carrer Jacint Verdaguer número 30, al ple centre de Sant Feliu de Guíxols.
La Nadia és una d'elles.
Viu amb cinc persones més de la família, entre les quals hi ha mainada.
Ha explicat que el problema va començar quan es van quedar sense feina i que ara han de viure amb 400 euros al mes i que no poden pagar un lloguer.
Fa un temps ja van anar a ocupar un pis a Santa Cristina d'Aro, que estava buit i que és propietat d'un banc, però que van decidir marxar-ne perquè no tenien aigua, llum i tampoc finestres.
Es queixa que l'administració i els serveis socials no els han trobat una sortida i que han decidit ocupar aquest bloc perquè "no tenien cap més solució".
En els tres pisos que han ocupat i que des de feia anys que no hi vivia ningú hi conviuen un total de setze persones de tres famílies diferents.
Es tracta de deu menors d'entre 3 i 15 anys i de sis adults.
Volen que la Generalitat els ajudi com a propietària
Aquesta ocupació té la peculiaritat que es tracta d'un bloc que pertany a la Generalitat.
Forma part del patrimoni que el Govern va heretar l'any 2004 després que els dos germans –Francisco i Juan Anlló- morissin en poc temps, sense testament ni família coneguda.
El seu patrimoni immobiliari estava format per diversos hotels, cases, pisos i places d'aparcament a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona.
L'any 2014 es va fer l'última subhasta per vendre les diferents propietats.
Aquest habitatge, en concret, és una de les finques que no s'ha aconseguit vendre encara.
La Generalitat preveu destinar els diners de la venda del patrimoni a projectes d'assistència social o institucions culturals tal com estableix la legislació vigent que regula les herències intestades.
Com que la Generalitat n'és el titular, el Col·lectiu Dignitat demana que l'administració els ajudi a "dignificar" la seva estada i que se'ls ofereixi un lloguer social.
Volen que es donin d'alta els serveis bàsics, ja que ara mateix no tenen aigua però sí electricitat.
Van instal·lar fusibles nous perquè no n'hi havia i es van trobar que el subministrament no estava tallat.
Mentrestant, tenen previst condicionar l'espai poc a poc per fer-lo més habitable.
Per altra banda, també reclamen que tant la Generalitat com l'Ajuntament expliquin quants habitatges de propietat tenen buits i que treballin per oferir-los a famílies que ho necessiten.
La plataforma té constància d'unes 25 famílies del municipi que necessiten amb urgència un habitatge. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Tres famílies han ocupat un bloc de pisos a Sant Feliu de Guíxols per manca de recursos per pagar un lloguer. El bloc pertany a la Generalitat i el Col·lectiu Dignitat demana que es donin d'alta els serveis bàsics per viure-hi dignament i que se'ls ofereixi un lloguer social. També reclamen que els habitatges buits com aquest s'ofereixin als necessitats.",
"a2": "Un bloc de pisos a Sant Feliu de Guíxols propietat de la Generalitat ha estat ocupat pel Col·lectiu Dignitat. El bloc forma part del patrimoni dels germans Anlló que la Generalitat va heretar el 2004. Des de Col·lectiu Dignitat es vol condicionar els habitatges on hi viuen deu menors i sis adults.",
"a3": "El Col·lectiu Dignitat ha donat a conèixer l'ocupació per part de tres famílies d'un bloc de pisos al centre de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i reclamen l'aigua i l'electricitat. El bloc és propietat de la Generalitat, part de l'herència dels germans Anlló. Fa uns mesos ja van ocupar uns pisos buits a Santa Cristina d'Aro propietat de bancs."
},
"extractive": {
"a1": "Han desplegat dues pancartes amb el missatge \"Bloc de la Generalitat, habitatges buits, lloguers socials\" i han exposat la situació de les tres famílies que han passat a ocupar els tres pisos d'aquesta finca, situada al carrer Jacint Verdaguer número 30, al ple centre de Sant Feliu de Guíxols.\nHa explicat que el problema va començar quan es van quedar sense feina i que ara han de viure amb 400 euros al mes i que no poden pagar un lloguer.\nEs queixa que l'administració i els serveis socials no els han trobat una sortida i que han decidit ocupar aquest bloc perquè \"no tenien cap més solució\".\nCom que la Generalitat n'és el titular, el Col·lectiu Dignitat demana que l'administració els ajudi a \"dignificar\" la seva estada i que se'ls ofereixi un lloguer social.",
"a2": "Des del col·lectiu expliquen que és el primer cop que s'ocupa un habitatge del Govern a la demarcació i reclamen que se'ls ajudi amb l'aigua –que no tenen– i la llum perquè hi puguin viure \"amb dignitat\".\nEl bloc que han ocupat ara està situat al carrer Jacint Verdaguer número 30 i té la particularitat que és propietat de la Generalitat, ja que forma part de l'herència dels germans Anlló.\nHan desplegat dues pancartes amb el missatge \"Bloc de la Generalitat, habitatges buits, lloguers socials\" i han exposat la situació de les tres famílies que han passat a ocupar els tres pisos d'aquesta finca, situada al carrer Jacint Verdaguer número 30, al ple centre de Sant Feliu de Guíxols.\nCom que la Generalitat n'és el titular, el Col·lectiu Dignitat demana que l'administració els ajudi a \"dignificar\" la seva estada i que se'ls ofereixi un lloguer social.",
"a3": "El Col·lectiu Dignitat ha donat a conèixer aquest dijous l'ocupació d'un bloc de pisos al centre de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). \nEl bloc que han ocupat ara està situat al carrer Jacint Verdaguer número 30 i té la particularitat que és propietat de la Generalitat, ja que forma part de l'herència dels germans Anlló. \nHan desplegat dues pancartes amb el missatge \"Bloc de la Generalitat, habitatges buits, lloguers socials\" i han exposat la situació de les tres famílies que han passat a ocupar els tres pisos d'aquesta finca, situada al carrer Jacint Verdaguer número 30, al ple centre de Sant Feliu de Guíxols.\nCom que la Generalitat n'és el titular, el Col·lectiu Dignitat demana que l'administració els ajudi a \"dignificar\" la seva estada i que se'ls ofereixi un lloguer social."
},
"extreme": {
"a1": "El Col·lectiu Dignitat demana a la Generalitat condicionar l'edifici que han ocupat tres famílies a Sant Feliu de Guíxols.",
"a2": "El Col·lectiu Dignitat ha ocupat un bloc de pisos a Sant Feliu de Guíxols propietat de la Generalitat.",
"a3": "El Col·lectiu Dignitat dona a conèixer l'ocupació d'un bloc de pisos propietat de la Generalitat a Sant Feliu de Guíxols."
}
} |
2,574 | Prop d'un centenar d'entitats socials i de drets humans reclamen limitar encara més el règim tancat penitenciari | Presenten un manifest que demana a la Generalitat complir la normativa internacional i les 'Regles Mandela' per no causar seqüeles permanents als reclusos castigats | Prop de 800 persones i de 100 entitats socials, cíviques, sindicals i de defensa dels drets humans han signat un manifest que demana a la Generalitat limitar encara més l'aplicació del règim tancat a les presons catalanes.
El manifest presentat aquest dimarts, anomenat '21 hores', pretén què la situació "d'aïllament" dels presos no s'allargui més enllà de 15 dies, com marca la normativa internacional i les anomenades 'Regles Nelson Mandela'.
Per això, volen que la Generalitat, amb competències executives, tot i que no legislatives, en aquesta matèria, no apliqui la normativa espanyola que permet l'aïllament 21 hores diàries durant més de 15 dies.
"21 hores sense veure cap rostre aliè, si no hi ha mirall, ni tan sols el propi; 21 hores sense estímuls, en silenci, sense conversa, només amb els teus propis pensaments; 21 hores sense activitat física, sense poder fixar la vista a l'horitzó", comença el manifest.
El règim d'aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones preses basat en "el tancament en solitud durant la major part del dia, entre 18 i 21 hores".
"Hi ha persones que hi estan dies, d'altres mesos, i d'altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les 'Regles Nelson Mandela', estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de 15 dies", afegeix.
Aquest sistema de vida s'imposa com a "tractament permanent, mesura regimental als preventius, sanció puntual o mitjà coercitiu".
Al llarg del 2016 van passar pel règim d'aïllament a les presons catalanes un total de 2.156 persones: 1.487 per haver estat sancionades i 669 per haver estat classificades en primer grau del tractament penitenciari.
"Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d'actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l'aïllament?
Se sosté afirmar que aquests tractaments funcionen, mentre les persones preses s'autolesionen o, fins i tot, arriben a suïcidar-se?
Davant d'aquests resultats, per què se segueix aplicant com a tractament penitenciari?
Una societat democràtica del segle XXI es pot permetre seguir perpetuant una institució com l'aïllament? ", es pregunta el manifest, que recorda que tot i que la competència legislativa és de l'estat espanyol, Catalunya en el marc de l'execució penal pot deixar d'aplicar el règim d'aïllament.
La Relatoria Especial de les Nacions Unides per a qüestions de tortura i d'altres tractes o penes cruels, inhumans i degradants ha recomanat en nombroses ocasions a tots els països prohibir la reclusió en aïllament de les persones preses, excepte en circumstàncies excepcionals i, en aquests casos, pel menor temps possible.
Segons els signants, la reclusió en aïllament de més de 15 dies ha de ser prohibida, "atès que nombrosos estudis han mostrat que pot causar un dany mental crònic".
"L'aïllament perllongat genera situacions que poden arribar a ser considerades com tractes o penes cruels, inhumans o degradants; a més de la vulneració de drets humans que suposa, és injustificada, per anacrònica i ineficaç", conclou.
Per tot això, els signants reclamen que el Parlament de Catalunya es pronunciï sobre la necessitat de suprimir el règim d'aïllament del sistema penitenciari català, per no ser compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social i que, amb l'objectiu de donar passos ferms cap a aquest objectiu, insti al Govern a respectar la legalitat internacional i, en conseqüència, a aplicar únicament l'aïllament de forma absolutament excepcional i exclusivament com a sanció, amb una durada inferior a 15 dies, deixant d'aplicar-se en qualsevol dels altres supòsits previstos en la normativa vigent.
El manifest ha estat signat per prop de 700 persones a nivell individual i per prop d'un centenar d'entitats catalanes i de tot l'estat, entre les que destaquen representants dels 'comuns', la CUP, el sindicat CGT, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, la FAVB, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, IRÍDIA - Centre per la Defensa dels Drets Humans, Justícia i Pau, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Tanquem els CIE i l'Observatori DESC. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un manifest subscrit per gairebé vuit-centes persones i un centenar d'organitzacions socials, sindicals i defensores dels drets humans demana a la Generalitat que limiti l'aplicació del règim tancat a les presons catalanes a 15 dies i a casos excepcionals, de conformitat amb les normes internacionals. Els signants afirmen que l'aïllament prolongat és inhumà, degradant, ineficaç i vulnera els drets humans.",
"a2": "Al voltant d'un centenar d'associacions socials i en defensa dels drets humans reclamen a la Generalitat que compleixi amb la normativa internacional i les \"Regles Mandela\" i que limiti encara més el règim tancat penitenciari. Les entitats socials ho reclamen que d'aquesta forma no es causarien seqüeles permanents als reclusos castigats.",
"a3": "Prop de 800 persones i de 100 entitats socials, cíviques, sindicals i de drets humans han signat un manifest demanant a la Generalitat limitar encara més a les presons catalanes el règim tancat. Reclamen que la Generalitat compleixi la normativa internacional i les \"Regles Mandela\", que estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament sigui de 15 dies."
},
"extractive": {
"a1": "\"Hi ha persones que hi estan dies, d'altres mesos, i d'altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les Regles Nelson Mandela, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de 15 dies\", afegeix. \n\"Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d'actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l'aïllament? \nPer tot això, els signants reclamen que el Parlament de Catalunya es pronunciï sobre la necessitat de suprimir el règim d'aïllament del sistema penitenciari català, per no ser compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social i que, amb l'objectiu de donar passos ferms cap a aquest objectiu, insti al Govern a respectar la legalitat internacional i, en conseqüència, a aplicar únicament l'aïllament de forma absolutament excepcional i exclusivament com a sanció, amb una durada inferior a 15 dies, deixant d'aplicar-se en qualsevol dels altres supòsits previstos en la normativa vigent. \nEl manifest ha estat signat per prop de 700 persones a nivell individual i per prop d'un centenar d'entitats catalanes i de tot l'estat, entre les que destaquen representants dels \"comuns\", la CUP, el sindicat CGT, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, la FAVB, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, IRÍDIA –Centre per a la Defensa dels Drets Humans, Justícia i Pau, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Tanquem els CIE i l'Observatori DESC.",
"a2": "Per tot això, els signants reclamen que el Parlament de Catalunya es pronunciï sobre la necessitat de suprimir el règim d'aïllament del sistema penitenciari català, per no ser compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social i que, amb l'objectiu de donar passos ferms cap a aquest objectiu, insti al Govern a respectar la legalitat internacional i, en conseqüència, a aplicar únicament l'aïllament de forma absolutament excepcional i exclusivament com a sanció, amb una durada inferior a 15 dies, deixant d'aplicar-se en qualsevol dels altres supòsits previstos en la normativa vigent.\n\"Hi ha persones que hi estan dies, d'altres mesos, i d'altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les Regles Nelson Mandela, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de 15 dies\", afegeix.\nEl manifest ha estat signat per prop de 700 persones a nivell individual i per prop d'un centenar d'entitats catalanes i de tot l'estat, entre les que destaquen representants dels \"comuns\", la CUP, el sindicat CGT, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, la FAVB, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, IRÍDIA –Centre per a la Defensa dels Drets Humans, Justícia i Pau, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Tanquem els CIE i l'Observatori DESC.\n\"Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d'actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l'aïllament?\".",
"a3": "\"Hi ha persones que hi estan dies, d'altres mesos, i d'altres fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recluses, conegudes com les Regles Nelson Mandela, estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de 15 dies\", afegeix.\n\"Si partim de la premissa constitucional que la presó, en principi, ha d'actuar com agent de reinserció de les persones preses i, per tant, a una vida en comunitat, quin sentit té l'aïllament?\".\nPer tot això, els signants reclamen que el Parlament de Catalunya es pronunciï sobre la necessitat de suprimir el règim d'aïllament del sistema penitenciari català, per no ser compatible amb la dignitat humana ni amb el principi de reinserció social i que, amb l'objectiu de donar passos ferms cap a aquest objectiu, insti al Govern a respectar la legalitat internacional i, en conseqüència, a aplicar únicament l'aïllament de forma absolutament excepcional i exclusivament com a sanció, amb una durada inferior a 15 dies, deixant d'aplicar-se en qualsevol dels altres supòsits previstos en la normativa vigent.\nEl manifest ha estat signat per prop de 700 persones a nivell individual i per prop d'un centenar d'entitats catalanes i de tot l'estat, entre les que destaquen representants dels \"comuns\", la CUP, el sindicat CGT, la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, la FAVB, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, IRÍDIA –Centre per la Defensa dels Drets Humans, Justícia i Pau, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Tanquem els CIE i l'Observatori DESC."
},
"extreme": {
"a1": "Unes vuit-centes persones i cent organitzacions presenten un manifest perquè a Catalunya es limiti l'aplicació del règim d'aïllament penitenciari.",
"a2": "Un centenar d'entitats socials i de drets humans demanen a la Generalitat que limiti més el règim tancat penitenciari. ",
"a3": "Prop de 800 persones i 100 entitats socials demanen a la Generalitat limitar encara més el règim tancat penitenciari."
}
} |
914 | El 56% dels catalans considera que l’estat espanyol no és democràtic | Dos terços s'oposen al judici contra Mas, Ortega i Rigau, segons dades del GESOP | Dilluns comença el judici contra l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les conselleres del seu govern, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver organitzat el 9-N, en el qual van participar més de 2,3 milions de catalans.
El fiscal demana deu anys d’inhabilitació per al president i nou per a les conselleres, en un judici que, segons les enquestes, té el rebuig de la gran majoria de catalans.
Una majoria molt clara, contra la judicialització del procés
Gairebé dos terços dels catalans estan en contra que Artur Mas sigui jutjat per haver promogut el 9-N, segons les dades del GESOP.
Aquest percentatge podria créixer encara més si tenim en compte que hi pot haver un percentatge de la població que considera que es pot fer el judici però que en cap cas haurien de ser condemnats a cap pena.
Per votants dels diferents partits polítics, el judici té el rebuig gairebé unànime dels votants de Junts pel Sí (94%) i de la CUP (91%), les dues formacions independentistes.
I cal afegir-hi l’oposició d’una gran majoria dels votants d’En Comú Podem (82%) i una part molt important dels votants socialistes (42%).
L’oposició al judici va molt més enllà dels partidaris de la independència: un 35% dels que votarien en contra de la independència tampoc no hi estan d’acord.
Cal destacar que la xifra dels qui s’oposen al judici és similar al 64% de catalans que actualment afirmen que participarien en un referèndum encara que no hi hagi acord amb l’estat.
Els votants dels partits independentistes tenen una posició més uniforme en contra del judici que no pas els contraris al dret de decidir.
El PSC, contrari a l’autodeterminació, però que considera que dur als tribunals els conflictes entre Catalunya i Espanya hauria de ser ‘l’últim recurs’, té els votants dividits entre partidaris i detractors del judici.
Fins i tot, els votants de PP i C’s, amb uns dirigents que donen ple suport a perseguir judicialment els polítics independentistes, tenen una part de votants que es mostren contraris a seguir aquesta estratègia.
La majoria considera que ‘no hi ha democràcia a Espanya‘
Més enllà del suport directe als acusats pel 9-N, és molt significatiu que una majoria de catalans (56%) consideri que no hi ha democràcia a Espanya perquè no es permet als catalans de votar sobre la independència en un referèndum.
El percentatge dels qui consideren que no hi ha democràcia és superior al dels partidaris de la independència.
Queda clar, també, que hi ha un percentatge de la població favorable al RUI que denuncia la manca de democràcia espanyola però que no es decanta pel sí.
Concretament, un 24% dels qui es declaren contraris a la independència consideren que no hi ha democràcia arran del vet de l’estat al referèndum.
Paral·lelament, una gran majoria de catalans considera que polítics i ciutadans han de complir les lleis i que aquesta és la base de la democràcia.
En aquest punt també cal tenir en compte que una majoria de ciutadans, tant de Catalunya com de l’estat espanyol, considera que la independència judicial espanyola és inexistent, i que el poder judicial fa una interpretació restrictiva de la llei en favor d’una visió concreta de l’estat.
Cal recordar que la querella contra els membres de la Generalitat no va estar exempta de polèmica.
Els fiscals catalans es van oposar per unanimitat a presentar-la, i va ser forçada pel fiscal de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, que va acabar dimitint, pocs dies després, per la pressió del poder polític.
El començament de la fase repressiva
El judici comença dilluns i es preveu que s’allargui fins divendres.
Les associacions civils han fet una crida ‘a defensar la democràcia’, i han convocat una concentració a la porta del jutjat, a la qual ja s’han inscrit desenes de milers de persones.
Una mostra de suport que ha estat considerada pel ministre de Justícia espanyol, Rafael Català, com una voluntat de coaccionar.
Després de l’aprovació del pressupost i amb el referèndum com a horitzó, els tribunals tindran un paper crucial.
Més enllà d’aquest judici, hi haurà també els del diputat Francesc Homs, el regidor de Vic Joan Coma, la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Una possible inhabilitació de Forcadell podria accelerar l’agenda del procés, tenint en compte que es mantindria en el càrrec.
Per entendre la magnitud de la persecució judicial cal recordar que, encara no fa un any, un terç dels municipis catalans estaven amenaçats per la justícia espanyola.
Més enllà de la persecució de polítics concrets, l’estat espanyol ha amenaçat d’intervenir les competències d’Educació, precintant els col·legis, i les de seguretat, per controlar directament els Mossos.
El poder judicial, doncs, tindrà un paper clau en aquests mesos vinents del procés.
A l’altra banda, la mobilització popular en serà un contrapès essencial. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El judici contra Mas, l'ex president de la Generalitat, Ortega i Rigau per l'organització el 9-N comença dilluns, i s'ha convocat una concentració davant del jutjat. La majoria dels catalans, tant a favor del sí com del no, està en contra de la judicialització del procés i considera nul·la la democràcia a Espanya per no permetre una votació sobre la independència.",
"a2": "Dades del GESOP mostren que una majoria dels catalans (el 56%) considera que l’estat espanyol no és democràtic i més dos terços consideren que el judici contra Mas, Ortega i Rigau és injust. Això en la setmana que comença el judici contra l’ex president de la Generalitat, Artur Mas i Joana Ortega i Irene Rigau.",
"a3": "Comença el judici contra l’ex president de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les conselleres del seu govern, Joana Ortega i Irene Rigau, per l'organització del 9-N. La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Mas i nou per a les conselleres. Segons les enquestes, dos terços dels catalans estan en contra del judici."
},
"extractive": {
"a1": "Dilluns comença el judici contra l’ex president de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les conselleres del seu govern, Joana Ortega i Irene Rigau, per haver organitzat el 9-N, en el qual van participar més de 2,3 milions de catalans. \nGairebé dos terços dels catalans estan en contra que Artur Mas sigui jutjat per haver promogut el 9-N, segons les dades del GESOP.\nL’oposició al judici va molt més enllà dels partidaris de la independència: un 35% dels que votarien en contra de la independència tampoc no hi està d’acord. \nMés enllà del suport directe als acusats pel 9-N, és molt significatiu que una majoria de catalans (56%) consideri que no hi ha democràcia a Espanya perquè no es permet als catalans votar sobre la independència en un referèndum. ",
"a2": "En aquest punt, també cal tenir en compte que una majoria de ciutadans, tant de Catalunya com de l’estat espanyol, considera que la independència judicial espanyola és inexistent, i que el poder judicial fa una interpretació restrictiva de la llei en favor d’una visió concreta de l’estat.\nL’oposició al judici va molt més enllà dels partidaris de la independència: un 35% dels que votarien en contra de la independència tampoc no hi està d’acord.\nMés enllà del suport directe als acusats pel 9-N, és molt significatiu que una majoria de catalans (56%) consideri que no hi ha democràcia a Espanya, perquè no es permet als catalans votar sobre la independència en un referèndum.\nEl percentatge dels qui consideren que no hi ha democràcia és superior al dels partidaris de la independència.",
"a3": "L’oposició al judici va molt més enllà dels partidaris de la independència: un 35% dels que votarien en contra de la independència tampoc no hi està d’acord.\nMés enllà del suport directe als acusats pel 9-N, és molt significatiu que una majoria de catalans (56%) consideri que no hi ha democràcia a Espanya perquè no es permet als catalans votar sobre la independència en un referèndum.\nEl percentatge dels qui consideren que no hi ha democràcia és superior al dels partidaris de la independència.\nEn aquest punt, també cal tenir en compte que una majoria de ciutadans, tant de Catalunya com de l’estat espanyol, considera que la independència judicial espanyola és inexistent, i que el poder judicial fa una interpretació restrictiva de la llei en favor d’una visió concreta de l’estat."
},
"extreme": {
"a1": "La majoria dels catalans s'oposen al judici contra l'organització del 9-N i consideren que a Espanya no hi ha democràcia.",
"a2": "Segons les dades del GESOP, el 56% dels catalans pensa que l’estat espanyol no és democràtic.",
"a3": "Judici contra l’ex president de la Generalitat, Artur Mas, i les ex conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, pel 9-N."
}
} |
997 | Tornen els mestres | L’editorial 3i4 presenta dimecres una antologia d'articles i texts de Ramon Barnils, Joan Fuster i Xavier Vinader | Ramon Barnils (1940-2001), Xavier Vinader (1947-2015) i Joan Fuster (1922-1992).
L’editorial 3i4 presenta aquest dimecres tres llibres que recullen una antologia d’articles i textos dels dos periodistes catalans i l’intel·lectual valencià.
Tots tres han deixat un sòlid llegat d’obra i pensament, i molts són els periodistes, intel·lectuals i projectes presents que tenen en Barnils, Vinader i Fuster els seus mestres.
Ara les generacions més joves, que no els van conèixer, podran recuperar els articles publicats a la revista El Temps pels periodistes i els opuscles polítics de Fuster: “Contra el nacionalisme espanyol.
Antologia d’articles 1984-2000” (Ramon Barnils), “Confidencial.
Antologia d’Articles 1995-2015” (Xavier Vinader) i “Escrits de combat.
Pamflets polítics.
1962-1983” (Joan Fuster).
Aquesta trilogia es presentarà demà passat al Palau de la Generalitat de Catalunya, en un acte presencial sota les mesures per la covid-19, que també es podrà seguir per internet a partir de les set del vespre.
Hi parlaran, en directe o per Skype, els tres prologuistes del llibre (Carles Puigdemont, que prologa Barnils, Josep-Lluís Carod-Rovira, que prologa Fuster, i David Fernández, que prologa Vinader).
La revista El Temps va avançar fa dies el pròleg de Carles Puigdemont, que podeu llegir ací, en què el president descriu la influència i la mirada que Ramon Barnils deixa rere seu: “Barnils va crear escola i va ensenyar als qui aleshores volíem dedicar-nos al periodisme que només essent crític, amb total independència i lluny de sectarismes, s’exercia el periodisme Amb un estil molt personal i una acuradíssima selecció de les formes i del lèxic, el seu periodisme enllaça amb l’articulisme lliure, agosarat, que va brillar durant els anys de la Catalunya republicana.”
El podeu llegir ací: “Ramon Barnils va ser, i és, mestre de periodistes.
Si a la tropa dels polítics professionals els venta bufetades (dialèctiques) amb la mà plana, als del seu ofici no els concedeix gens de descans ni complaença.
Gens ni mica.
Hi aboca tot l’arsenal i s’hi inclou com a diana.”
Els tres prologuistes i els tres epiloguistes (Ferran Garcia-Oliver fa l’epíleg de Fuster i Francesc Viadel el de Vinader) seran els sis ponents de l’acte de presentació dels tres llibres de demà passat.
Tres autors, una sola idea.
“La idea amb tots tres llibres era creure que hi ha tres autors amb doble valor.
Un d’històric, autors que funcionen molt bé per entendre una època.
I un valor d’actualitat.
Pots llegir els textos de tots tres i són vigents, s’aguanten, i serveixen per entendre Catalunya, el País Valencià, o a les clavegueres de l’estat.
“Són textos punyents, molts escrits en el context de l’auge del blaverisme, on Fuster refusa el blau de la bandera, aposta pel terme Països Catalans i País Valencià, pel català com a llengua de cohesió i explica que per normalitzar el català, s’ha de desnormalitzar el castellà.
Tots publicats en opuscles en solitari, menys el darrer, que és una conferència de Fuster en uns Premis Octubre, on ve a dir que no ens podem tancar en un espai regional, i que cal conformar un mercat i un espai cultural nacional comú que comprengui tots els Països Catalans”, afirma Jan Brugueras.
Fou aquest, curiosament, qui en va fer una definició més precisa: ‘Fuster és un element normal de la totalitat de la nostra àrea lingüística’.”
“Francesc Viadel ha escollit el vessant de periodista d’investigació, amb contactes dins la policia, etarres, sicaris de la policia, mafiosos.
Els seus articles eren teòricament columnes d’opinió, però moltes vegades hi acabava analitzant fets del present a partir de la seva experiència investigadora, tot fent ús dels contactes que havia fet en tots aquests àmbits tan diversos.
Això es pot veure clarament en el tema dels GAL.”
Segons Fernández, sense la intervenció de Vinader no s’haurien prohibit les bales de goma al Principat.
Podeu comprar els llibres a la Botiga de VilaWeb | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'editorial 3i4 presenta una trilogia que recull de textos dels periodistes catalans Barnils i Vinader, i de l'intel·lectual valencià Fuster. S'hi inclouen articles de la revista El Temps i opuscles polítics de Fuster. Els tres llibres es presentaran al Palau de la Generalitat de Catalunya, en un acte presencial i en línia, amb la participació dels prologuistes i dels epiloguistes.",
"a2": "Aquest dimecres, l'editorial 3i4 presenta tres llibres que conformen una antologia dels dos periodistes catalans i intel·lectual valencià Ramon Barnils (1940-2001), Xavier Vinader (1947-2015) i Joan Fuster (1922-1992). Els tres autors van deixar un llegat ben sòlid, i es vol donar a conèixer entre les generacions més joves els articles publicats a la revista El Temps.",
"a3": "L’editorial 3i4 presenta tres llibres que recullen una antologia d’articles i textos dels periodistes catalans Ramon Barnils i Xavier Vinader, i l’intel·lectual valencià Joan Fuster. Els més joves podran recuperar els articles publicats a la revista El Temps pels periodistes i els opuscles polítics de Fuster. Els tres prologuistes i els tres epiloguistes seran els ponents de l’acte de presentació."
},
"extractive": {
"a1": "L’editorial 3i4 presenta aquest dimecres tres llibres que recullen una antologia d’articles i textos dels dos periodistes catalans i l’intel·lectual valencià.\nTots tres han deixat un sòlid llegat d’obra i pensament, i molts són els periodistes, intel·lectuals i projectes presents que tenen en Barnils, Vinader i Fuster els seus mestres.\nAquesta trilogia es presentarà demà passat al Palau de la Generalitat de Catalunya, en un acte presencial sota les mesures per la covid-19, que també es podrà seguir per internet a partir de les set del vespre.\nEs poden llegir els textos de tots tres i són vigents, s’aguanten, i serveixen per a entendre Catalunya, el País Valencià, o a les clavegueres de l’estat.",
"a2": "La revista El Temps va avançar fa dies el pròleg de Carles Puigdemont, que podeu llegir aquí, en què el president descriu la influència i la mirada que Ramon Barnils deixa rere seu: “Barnils va crear escola i va ensenyar als qui aleshores volíem dedicar-nos al periodisme que només essent crític, amb total independència i lluny de sectarismes, s’exercia el periodisme. Amb un estil molt personal i una acuradíssima selecció de les formes i del lèxic, el seu periodisme enllaça amb l’articulisme lliure, agosarat, que va brillar durant els anys de la Catalunya republicana”.\nEls tres prologuistes i els tres epiloguistes (Ferran Garcia-Oliver fa l’epíleg de Fuster i Francesc Viadel el de Vinader) seran els sis ponents de l’acte de presentació dels tres llibres de demà passat.\nAra les generacions més joves, que no els van conèixer, podran recuperar els articles publicats a la revista El Temps pels periodistes i els opuscles polítics de Fuster: “Contra el nacionalisme espanyol\".\n“La idea amb tots tres llibres era creure que hi ha tres autors amb doble valor\".",
"a3": "Ara les generacions més joves, que no els van conèixer, podran recuperar els articles publicats a la revista El Temps pels periodistes i els opuscles polítics de Fuster: “Contra el nacionalisme espanyol\".\nLa revista El Temps va avançar fa dies el pròleg de Carles Puigdemont, que podeu llegir aquí, en què el president descriu la influència i la mirada que Ramon Barnils deixa rere seu: “Barnils va crear escola i va ensenyar als qui aleshores volíem dedicar-nos al periodisme que només essent crític, amb total independència i lluny de sectarismes, s’exercia el periodisme. Amb un estil molt personal i una acuradíssima selecció de les formes i del lèxic, el seu periodisme enllaça amb l’articulisme lliure, agosarat, que va brillar durant els anys de la Catalunya republicana”.\nEls tres prologuistes i els tres epiloguistes (Ferran Garcia-Oliver fa l’epíleg de Fuster i Francesc Viadel el de Vinader) seran els sis ponents de l’acte de presentació dels tres llibres de demà passat.\n“La idea amb tots tres llibres era creure que hi ha tres autors amb doble valor\"."
},
"extreme": {
"a1": "L'editorial 3i4 presenta tres llibres que recullen textos de Barnils, Vinader i Fuster, de valor històric catalano-valencià i d'actualitat.",
"a2": "Els textos de Ramon Barnils, Joan Fuster i Xavier Vinader es presente en una antologia de l'editorial 3i4.",
"a3": "L'editorial 3i4 presenta tres llibres d'articles i textos de Ramon Barnils, Joan Fuster i Xavier Vinader."
}
} |
2,693 | El president d'Infraestructures.cat assegura que ha millorat la transparència i el control intern arran del 'cas Petrum' | Joan Jaume Oms diu al Parlament que hi ha més pes dels criteris objectius i auditories anuals sobre les puntuacions dels contractes | El president d'Infraestructures.cat, Joan Jaume Oms, ha assegurat aquest dimecres a la tarda al Parlament que l'empresa ha millorat els seus controls interns i la transparència després de la seva incorporació, l'hivern del 2016, arran de la detenció de l'exmàxim responsable de l'empresa pública Josep Antoni Rosell en el marc de l'operació 'Petrum' per suposades comissions irregulars de constructores a CDC.
En una compareixença al Parlament, Jaume ha dit que no podia donar gaires detalls perquè encara hi ha secret de sumari per part de l'Audiència Nacional, però sí que ha parlat de millores genèriques.
Entre les mesures, destaca que a la mesa de contractació ja no hi ha cap càrrec polític, que les puntuacions es fan per tres tècnics i que totes les puntuacions estan motivades i permeten seguir-ne la traçabilitat.
Això "dona tranquil·litat a la plantilla i a tothom", ha dit.
També es fa una auditoria sobre les contractacions que es duen a aprovació a cada consell d'administració, i es fa una memòria anual sobre totes les adjudicacions amb els canvis de puntuacions o d'adjudicataris.
A més a més, s'han designat dos tècnics responsables de 'compliance', que tenen una bústia anònima de queixes i denúncies.
Aquests tècnics no informen al president, sinó que fan un informe anual que presenten al consell d'administració.
Això els permetrà en un futur tenir un certificat internacional ISO o similar.
Oms també ha explicat que l'empresa és una de les companyies públiques que rep més ofertes de mitjana per licitació, unes 14.
L'oferta econòmica suposa el 35% de la puntuació, i la valoració tècnica un 65%.
De fet, més del 70% dels criteris són objectius, inclòs el preu, i la desviació de preus el 2017 va ser només del 4%.
El 2018 la desviació va augmentar al 7% a causa de la nova llei europea de contractes públics.
En el marc de la investigació judicial, ha dit que la companyia no ha estat "reactiva", sinó "proactiva", aportant la informació i documentació que ha considerat important per al procediment, per acord unànime del consell d'administració.
Així, per exemple, s'ha aportat un informe amb un anàlisi de mostreig dels expedients contractuals d'anys anteriors.
Els grups parlamentaris han admès que amb el secret de sumari judicial no es pot donar més informació concreta, però han demanat a Oms informació genèrica sobre els procediments interns.
Història del 'cas Petrum'
L'origen del cas 'Petrum' és el juny del 2014 la Guàrdia Civil va escorcollar l'Ajuntament de Torredembarra i va detenir l'alcalde, Daniel Massagué, de CiU.
Per una banda, s'investigava si a l'empresa de consultoria Efial se li haurien encarregat alguns informes de forma irregular per uns 18.000 euros al mes.
Per l'altra, si l'alcalde Massagué s'hauria embutxacat suposades comissions a través de l'empresa constructora Teyco.
El cas 'Petrum' com a tal salta a la llum pública el juliol del 2015 quan la Guàrdia Civil va detenir tres membres de la família Sumarroca propietaris de Teyco.
Es tracta de Jordi Sumarroca, conseller delegat de la constructora i fill de Carles Sumarroca, un dels fundadors de CDC, així com una cosina i un oncle vinculats a Teyco.
Segons la Fiscalia Anticorrupció, la família Sumarroca hauria pagat presumptament 1,4 milions d'euros a Massagué, a través de set empreses, a canvi suposadament de favors en adjudicacions d'obra pública a la constructora Teyco.
Arran de la documentació decomissada a Teyco, la Guàrdia Civil investiga si CDC s'hauria pogut beneficiar de possibles comissions il·legals en l'adjudicació d'obres públiques i com ho hauria fet i se centren en la fundació CatDem.
El 28 d'agost d'aquell any la Guàrdia Civil va escorcollar la CatDem i el despatx del seu administrador i també tresorer de CDC, Andreu Viloca, a la seu del partit, al carrer Còrsega de Barcelona.
A més, es va escorcollar el domicili de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, implicat també en el 'cas Palau'.
En aquesta segona fase de l''operació Petrum', la policia va recopilar expedients d'obres fetes per Teyco als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Sant Celoni, Figueres i Lloret de Mar.
L'octubre del 2015 va esclatar la tercera fase de l''operació Petrum', amb la detenció de Viloca i set persones més, la majoria empresaris acusats d'haver pagat comissions il·legals.
Entre els detinguts, també hi ha Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures.cat, i dos treballadors de CDC.
Paral·lelament, es va escorcollar la seu de CDC, els ajuntaments d'Olot i de Sant Fruitós de Bages i diverses empreses com Rogasa, OP Roller i DEC4, els directius de les quals també van ser detinguts.
La investigació es basava en la llista d'empreses que havien fet donacions a CatDem que podrien ser comissions il·legals encobertes al partit.
Els agents buscaven coincidències temporals i possibles sobrecostos en l'adjudicació d'obres públiques. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El president d'Infraestructures.cat des de 2016, Joan Jaume Oms, compareix davant del Parlament per a assegurar que l'empresa ha millorat els seus controls interns i la transparència amb una nova mesa i auditories, entre d'altres. Això s'ha produït després que el 2015 es detingués l'ex director de l'empresa pública, Josep Antoni Rosell, per pagar unes comissions il·legals a CDC (\"cas Petrum\").",
"a2": "Segons afirma Joan Jaume Oms, el president d'Infraestructures.cat, aquest dimecres ha assegurat al Parlament que arran del \"cas Petrum\" la transparència i el control intern han millorat després de la seva incorporació l'hivern de l'any 2016. El pes dels criteris objectius i auditories anuals ha augmentat sobre les puntuacions dels contractes.",
"a3": "Joan Jaume Oms, president d'Infraestructures.cat, ha assegurat al Parlament que l'empresa ha millorat els seus controls interns i la transparència després de la seva incorporació, l'hivern del 2016, arran de l'operació \"Petrum\" sobre suposades comissions irregulars de constructores a CDC. També ha manifestat que hi ha uns criteris més objectius i auditories anuals sobre les puntuacions dels contractes."
},
"extractive": {
"a1": "El president d'Infraestructures.cat, Joan Jaume Oms, ha assegurat aquest dimecres a la tarda al Parlament que l'empresa ha millorat els seus controls interns i la transparència després de la seva incorporació, l'hivern del 2016, arran de la detenció de l'ex màxim responsable de l'empresa pública Josep Antoni Rosell en el marc de l'operació \"Petrum\" per suposades comissions irregulars de constructores a CDC. \nEn el marc de la investigació judicial, ha dit que la companyia no ha estat \"reactiva\", sinó \"proactiva\", aportant la informació i documentació que ha considerat important per al procediment, per acord unànime del consell d'administració.\nEl cas \"Petrum\" com a tal salta a la llum pública el juliol del 2015 quan la Guàrdia Civil va detenir tres membres de la família Sumarroca propietaris de Teyco. \nEntre els detinguts, també hi ha Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures.cat, i dos treballadors de CDC.",
"a2": "El president d'Infraestructures.cat, Joan Jaume Oms, ha assegurat aquest dimecres a la tarda al Parlament que l'empresa ha millorat els seus controls interns i la transparència després de la seva incorporació, l'hivern del 2016, arran de la detenció de l'ex màxim responsable de l'empresa pública Josep Antoni Rosell en el marc de l'operació \"Petrum\" per suposades comissions irregulars de constructores a CDC.\nEn el marc de la investigació judicial, ha dit que la companyia no ha estat \"reactiva\", sinó \"proactiva\", aportant la informació i documentació que ha considerat important per al procediment, per acord unànime del consell d'administració.\nEl cas \"Petrum\" com a tal salta a la llum pública el juliol del 2015 quan la Guàrdia Civil va detenir tres membres de la família Sumarroca propietaris de Teyco.\nArran de la documentació decomissada a Teyco, la Guàrdia Civil investiga si CDC s'hauria pogut beneficiar de possibles comissions il·legals en l'adjudicació d'obres públiques i com ho hauria fet i se centren en la fundació CatDem.",
"a3": "El president d'Infraestructures.cat, Joan Jaume Oms, ha assegurat aquest dimecres a la tarda al Parlament que l'empresa ha millorat els seus controls interns i la transparència després de la seva incorporació, l'hivern del 2016, arran de la detenció de l'ex màxim responsable de l'empresa pública Josep Antoni Rosell en el marc de l'operació \"Petrum\" per suposades comissions irregulars de constructores a CDC.\nEn el marc de la investigació judicial, ha dit que la companyia no ha estat \"reactiva\", sinó \"proactiva\", aportant la informació i documentació que ha considerat important per al procediment, per acord unànime del consell d'administració.\nEl cas \"Petrum\" com a tal salta a la llum pública el juliol del 2015 quan la Guàrdia Civil va detenir tres membres de la família Sumarroca propietaris de Teyco.\nArran de la documentació decomissada a Teyco, la Guàrdia Civil investiga si CDC s'hauria pogut beneficiar de possibles comissions il·legals en l'adjudicació d'obres públiques i com ho hauria fet i se centren en la fundació CatDem."
},
"extreme": {
"a1": "L'actual president d'Infraestructures.cat explica que s'han realitzat canvis des del \"cas Petrum\" per a millorar la transparència i els controls interns.",
"a2": "Joan Jaume Oms, el president d'Infraestructures.cat, aquest dimecres ha assegurat que la transparència i el control han millorat.",
"a3": "El president d'Infraestructures.cat, Joan Jaume Oms, ha assegurat al Parlament que l'empresa ha millorat els controls interns i la transparència."
}
} |
1,184 | Sobre la cimera del clima: no sembla que hàgim de perdre gaire temps | «Seran els joves els qui es veuran més afectats. Qui pot dir, doncs, que Greta Thunberg no té dret a parlar així?» | La setmana passada se celebrava a Nova York la cimera del clima.
Una de les imatges més difoses de l’esdeveniment va ser la que “confrontava”, si es pot comparar així, una noia de setze anys i l’home més poderós del planeta, que sembla que cregui que insultar-la forma part de la lluita contra el canvi climàtic.
Greta Thunberg va fer un discurs dur i clar.
“Jo no hauria de ser aquí, hauria de ser a l’escola a l’altra banda de l’oceà” [...]
“Heu robat els meus somnis, la meva infantesa amb paraules buides.
I, tanmateix, soc una de les afortunades.
Hi ha persones que pateixen, i n’hi ha que moren; ecosistemes sencers col·lapsen, som a l’inici d’una extinció massiva i la única cosa que vostès poden parlar són diners i comptes de fades sobre creixement econòmic etern.
Com us atreviu?”
Les seves paraules van generar comentaris entre l’admiració i la crítica furibunda.
Però què n’opinen d’això els experts?
En general, els experts donen la benvinguda a qualsevol iniciativa que busqui sensibilitzar i moure a prendre accions cap a la mitigació del canvi climàtic.
Tant si són molt emocionals com si són dades crues; tant si mobilitzen els joves com si ho fan als grans.
Consideren que hi ha lloc per a tothom, perquè som en estat d’emergència climàtica i tots en patirem les conseqüències.
Seran els joves els qui es veuran més afectats.
De manera que el moviment #fridaysforfuture és benvingut pels científics.
Els eslògans “No hi ha un planeta B” ó “Aquesta maleïda bossa de plàstic viurà més que jo” són pressions per a sensibilitzar i moure cap a la mitigació de l’escalfament i del canvi global.
No ens podem permetre el luxe de criticar ningú per empènyer en aquest sentit cap a la mitigació dels efectes.
Qui pot dir, doncs, que Greta no té dret a parlar així?
No sembla que hàgim de perdre gaire temps.
Cada nou informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) corregeix les estimes fetes pocs anys abans i les conclusions són més desencoratjadores.
El darrer informe recollia les dades d’entorn set mil publicacions sobre la la situació dels oceans, signades per un centenar d’autors de trenta-sis països.
El resultat és alarmant.
S’ha detectat que l’augment del nivell del mar degut al desglaç augmenta a una velocitat accelerada: si fa quaranta anys la pujada es mesurava en mil·límetres, ara es fa en centímetres.
La distribució és desigual: és especialment acusada en els extrems septentrional i meridional del planeta.
Hi ha hagut moltes alarmes de l’Àrtic.
Al darrer informe s’inclouen els canvis en el batec anual de la banquisa antàrtica, que cada any avança i es contrau 14 km de mitjana; aquesta dècada la retirada s’ha triplicat respecte la dècada anterior.
El deu per cent de la població humana –més de sis cents milions de persones- es distribueix a les costes.
També es veuran afectades les poblacions de muntanya.
S’estima que es veuran afectats mil tres-cents milions de persones pel desglaç.
Ciutats com Nova York, Tokio o Londres tenen un pla d’infraestructures per a mitigar els efectes de la pujada del nivell del mar.
Però als llocs on no hi ha diners per a fer aquestes inversions milionàries preventives són els qui més en patiran els efectes.
L’augment de temperatura de l’aigua té una inèrcia.
Si les emissions de diòxid de carboni es redueixen de manera que es pugui mantenir l’augment de la temperatura en dos graus respecte a les dades preindustrials –com es va acordar a la cimera de París-, l’augment mitjà del nivell del mar s’estima entorn en quaranta cm. Però aquest escenari més optimista no sembla que es pugui acomplir.
En l’escenari més pessimista, és a dir, el qual es mantindrien les emissions com fins ara, que és el que sembla més probable malauradament, l’augment pot arribar fins al metre a la fi del segle.
A més, l’escalfor acumulada en els oceans farà augmentar els fenomens atmosfèrics relacionats: huracans, ciclons, tifons, inundacions, gotes fredes –com les vistes fa ben poc al sud-est de la península.
No és d’estranyar, doncs, que els joves aprofitin qualsevol mitjà per queixar-se. | [
"ciència en societat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Thunberg, la jove activista pel clima, va criticar a la cimera del clima a Nova York que es prioritzi el creixement econòmic. Els informes de l'IPCC mostren que les conseqüències de l'augment del nivell del mar i de la temperatura són alarmants i empitjoren cada dia si no es prenen mesures. A més, els joves seran els més afectats.",
"a2": "Greta Thunberg s'encarava contra l'home més poderós del planeta i li retreia que, degut a la constant obsessió de les elits per a buscar un creixement econòmic etern, el planeta ho ha sofert i han hipotecat el futur del jovent d'avui dia. El seu discurs ha despertat tant crítiques com molta admiració.",
"a3": "S'ha celebrat a Nova York la cimera del clima amb la presència de Donald Trump i l'activista Greta Thunberg. S'ha arribat a la conclusió que si no es redueixen les emissions de diòxid de carboni com es va acordar a la cimera de París, l’augment mitjà del nivell del mar podria arribar fins al metre a la fi del segle."
},
"extractive": {
"a1": "Una de les imatges més difoses de l’esdeveniment va ser la que “confrontava”, si es pot comparar així, una noia de setze anys i l’home més poderós del planeta, que sembla que cregui que insultar-la forma part de la lluita contra el canvi climàtic. \nHi ha persones que pateixen, i n’hi ha que moren; ecosistemes sencers col·lapsen, som a l’inici d’una extinció massiva i l'única cosa que vostès poden parlar són diners i comptes de fades sobre creixement econòmic etern.\nCada nou informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) corregeix les estimes fetes pocs anys abans i les conclusions són més desencoratjadores.\nA més, l’escalfor acumulada en els oceans farà augmentar els fenomens atmosfèrics relacionats: huracans, ciclons, tifons, inundacions, gotes fredes –com les vistes fa ben poc al sud-est de la península.",
"a2": "Si les emissions de diòxid de carboni es redueixen de manera que es pugui mantenir l’augment de la temperatura en dos graus respecte a les dades preindustrials –com es va acordar a la cimera de París–, l’augment mitjà del nivell del mar s’estima entorn a quaranta cm.\nUna de les imatges més difoses de l’esdeveniment va ser la que “confrontava”, si es pot comparar així, una noia de setze anys i l’home més poderós del planeta, que sembla que cregui que insultar-la forma part de la lluita contra el canvi climàtic.\nEls eslògans “No hi ha un planeta B” o “Aquesta maleïda bossa de plàstic viurà més que jo” són pressions per a sensibilitzar i moure cap a la mitigació de l’escalfament i del canvi global.\nEn l’escenari més pessimista, és a dir, on es mantindrien les emissions com fins ara, que és el que sembla més probable malauradament, l’augment pot arribar fins al metre a la fi del segle.",
"a3": "Una de les imatges més difoses de l’esdeveniment va ser la que “confrontava”, si es pot comparar així, una noia de setze anys i l’home més poderós del planeta, que sembla que cregui que insultar-la forma part de la lluita contra el canvi climàtic.\nEls eslògans “No hi ha un planeta B” o “Aquesta maleïda bossa de plàstic viurà més que jo” són pressions per a sensibilitzar i moure cap a la mitigació de l’escalfament i del canvi global.\nSi les emissions de diòxid de carboni es redueixen de manera que es pugui mantenir l’augment de la temperatura en dos graus respecte a les dades preindustrials –com es va acordar a la cimera de París–, l’augment mitjà del nivell del mar s’estima entorn a quaranta cm.\nEn l’escenari més pessimista, és a dir, on es mantindrien les emissions com fins ara, que és el que sembla més probable malauradament, l’augment pot arribar fins al metre a la fi del segle."
},
"extreme": {
"a1": "Els joves patiran les conseqüències del canvi climàtic, per això Greta Thunberg va ser crítica en la cimera del clima.",
"a2": "El discurs de Greta Thunberg a la cimera del clima contra les elits econòmiques desperta opinions diverses.",
"a3": "Celebració a Nova York de la cimera del clima amb la presència de Donald Trump i Greta Thunberg. "
}
} |
80 | Abad, sorprès per l’expedient d’expulsió contra Cecot: ‘La desunió no aporta res’ | Antoni Abad, es mostra disposat a resoldre els possibles 'malentesos' que s'hagin produït i diu que respondran a l'expedient amb 'rigor i responsabilitat' | El president de Cecot, Antoni Abad, ha reafirmat la ‘lleialtat’ de l’entitat que dirigeix envers Foment del Treball i ha considerat que la patronal catalana ‘no guanya res’ expulsant un membre ‘actiu i que impulsa moltes iniciatives’ com Cecot.
Abad ha fet aquestes declaracions durant l’esmorzar de Nadal de l’ens que s’ha celebrat aquest dijous a Terrassa.
Tot plegat després que aquest dilluns la Junta Directiva de Foment aprovés un expedient d’expulsió contra Cecot.
Abad s’ha mostrat ‘sorprès’ amb la situació actual i ha advertit que ‘la desunió no aporta res’.
Així mateix, ha assenyalat que tot i que a vegades la forma d’actuar d’ambdues entitats no coincideixi aquest no és un fet ‘limitatiu’.
El responsable de Cecot apunta que estan a l’espera de conèixer el contingut del document per donar-hi resposta amb ‘rigor i responsabilitat’.
En aquesta línia s’ha mostrat disposat a solucionar els possibles ‘malentesos’ que s’hagin produït i a seguir treballant al costat de Foment.
‘Cecot se sent i és part de Foment’.
Així de contundent s’ha mostrat el president de Cecot, Antoni Abad, que s’ha preguntat ‘quin avantatge té apartar un soci molt actiu i amb iniciativa?’.
El president de la patronal egarenca considera que Foment ‘no guanya res’ expulsant de l’entitat a Cecot i remarca que la ‘lleialtat’ d’aquest ens envers Foment és ‘volguda i sòlida’ i que la seva voluntat és que aquesta entitat empresarial sigui ‘influent i potent’.
En aquest sentit, ha assegurat que els empresaris no volen sentir parlar de discussions internes: ‘Entorns externs i interns de Foment m’han traslladat el missatge que la desunió no ens convé’, relata Abad que afegeix que Cecot vol seguir formant part de Foment i que està oberta a resoldre ‘qualsevol malentès’ que s’hagi pogut produir.
‘Foment és cúpula però nosaltres som una entitat que aglutina molts gremis i la sensació és que hi ha un corrent que amb educació i prudència trasllada desafecció.
El nostre paper és resoldre els problemes i orientar les decisions polítiques.
Està clar que aquesta feina en serem més guanyadors si la fem junts’.
Sorpresa per l’expedient
El president de Cecot ha dit que va rebre la notícia de l’expedient d’expulsió amb ‘sorpresa’ perquè la relació amb Foment al llarg del 2017 havia estat cordial: ‘No hem treballat amb tensió i el que volem és que la relació sigui tranquil·la’, ha comentat.
Amb tot, ha reconegut que la manera de fer de les dues entitats a vegades no coincideix però indica que aquest fet ‘no és limitatiu’.
Abad no ha volgut entrar a valorar els motius que han portat Foment a tirar endavant aquesta acció ni les paraules del secretari general d’aquesta patronal, Joan Pujol, que en una entrevista amb l’ACN ha considerat que ‘pot ser que Cecot acabi fora de Foment però que torni amb una altra direcció’.
Abad s’ha limitat a dir que no creu que es tracti d’una qüestió personal i que quan rebin el document prepararan les al·legacions oportunes i sabran què s’ha de respondre.
‘La nostra intencionalitat és mantenir la unió’, ha insistit el president egarenc.
‘Ara tenim un expedient informatiu i aquesta voluntat que expresso’, ha apuntat el president que s’ha compromès a respondre-hi ‘amb rigor i veracitat’ i ha dit que espera ‘que tot això passi de pressa’ per poder seguir treballant per servir les empreses.
En aquesta línia ha lamentat que aquesta mena de processos puguin comportar ‘desafecció’ i ha recordat que si en alguna ocasió Cecot ha liderat alguna actuació empresarial ha estat informant prèviament a Foment.
‘Ens distraiem amb el que no toca i no defensem amb la força que pertocaria el que toca’, ha comentat Abad que ha posat com a exemple que el Tribunal Constitucional espanyol donés la raó a Cecot i a un ampli conjunt d’entitats en el cas Castor.
‘Tot això es va oferir en més d’una oportunitat perquè ho liderés Foment, no som uns desalmats’, ha matisat Abad que ha dit que ‘no s’ha d’interpretar com una fricció sinó que forma part de la dinàmica relacional i que no és exclusiva de Cecot’. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El president de Cecot, Antoni Abad, sorprès per l'expedient d'expulsió, reafirma la seva lleialtat envers Foment del Treball i considera la desunió no serveix de res. Tot i que difereixen en la manera de fer, considera que la relació era cordial. Abad mostra predisposició per a solucionar els malentesos, mentre queda a l'espera de rebre l'expedient per a llegir-lo i respondre.",
"a2": "Antoni Abad, el president de Cecot, ha fet unes declaracions a Terrassa en les que diu que està sorprès per l’expedient d’expulsió contra Cecot, a més a més, reafirma la \"lleialtat\" de l’entitat que dirigeix envers Foment del Treball. Segons Abad, la patronal catalana perd molt en expulsar un membre actiu i que s'encarrega d'impulsar moltes iniciatives. ",
"a3": "El president de la patronal egarenca Cecot, Antoni Abad, ha reafirmat la lleialtat de l’entitat que dirigeix envers Foment del Treball. Ha considerat que la patronal catalana no guanya res expulsant un membre actiu com Cecot. També ha dit que va rebre la notícia de l’expedient d’expulsió amb sorpresa perquè la relació amb Foment al llarg del 2017 era cordial. "
},
"extractive": {
"a1": "El president de Cecot, Antoni Abad, ha reafirmat la \"lleialtat\" de l’entitat que dirigeix envers Foment del Treball i ha considerat que la patronal catalana \"no guanya res\" expulsant un membre \"actiu i que impulsa moltes iniciatives\" com Cecot. \n\"Entorns externs i interns de Foment m’han traslladat el missatge que la desunió no ens convé\", relata Abad, que afegeix que Cecot vol seguir formant part de Foment i que està oberta a resoldre \"qualsevol malentès\" que s’hagi pogut produir.\nEl president de Cecot ha dit que va rebre la notícia de l’expedient d’expulsió amb \"sorpresa\", perquè la relació amb Foment al llarg del 2017 havia estat cordial: \"No hem treballat amb tensió i el que volem és que la relació sigui tranquil·la\", ha comentat.\nAbad s’ha limitat a dir que no creu que es tracti d’una qüestió personal i que quan rebin el document prepararan les al·legacions oportunes i sabran què s’ha de respondre. ",
"a2": "El president de Cecot ha dit que va rebre la notícia de l’expedient d’expulsió amb \"sorpresa\" perquè la relació amb Foment al llarg del 2017 havia estat cordial: \"No hem treballat amb tensió i el que volem és que la relació sigui tranquil·la\", ha comentat.\nEl president de la patronal egarenca considera que Foment \"no guanya res\" expulsant de l’entitat a Cecot i remarca que la \"lleialtat\" d’aquest ens envers Foment és \"volguda i sòlida\" i que la seva voluntat és que aquesta entitat empresarial sigui \"influent i potent\".\nEl president de Cecot, Antoni Abad, ha reafirmat la \"lleialtat\" de l’entitat que dirigeix envers Foment del Treball i ha considerat que la patronal catalana \"no guanya res\" expulsant un membre \"actiu i que impulsa moltes iniciatives\" com Cecot.\n\"Tot això es va oferir en més d’una oportunitat perquè ho liderés Foment, no som uns desalmats\" ha matisat Abad que ha dit que \"no s’ha d’interpretar com una fricció sinó que forma part de la dinàmica relacional i que no és exclusiva de Cecot\".",
"a3": "El president de Cecot, Antoni Abad, ha reafirmat la \"lleialtat\" de l’entitat que dirigeix envers Foment del Treball i ha considerat que la patronal catalana \"no guanya res\" expulsant un membre \"actiu i que impulsa moltes iniciatives\" com Cecot.\nEl president de la patronal egarenca considera que Foment \"no guanya res\" expulsant de l’entitat a Cecot i remarca que la \"lleialtat\" d’aquest ens envers Foment és \"volguda i sòlida\" i que la seva voluntat és que aquesta entitat empresarial sigui \"influent i potent\".\nEl president de Cecot ha dit que va rebre la notícia de l’expedient d’expulsió amb \"sorpresa\", perquè la relació amb Foment al llarg del 2017 havia estat cordial: \"No hem treballat amb tensió i el que volem és que la relació sigui tranquil·la\", ha comentat.\n\"Tot això es va oferir en més d’una oportunitat perquè ho liderés Foment, no som uns desalmats\", ha matisat Abad, que ha dit que \"no s’ha d’interpretar com una fricció sinó que forma part de la dinàmica relacional i que no és exclusiva de Cecot\"."
},
"extreme": {
"a1": "Abad no s'esperava l'expedient d'expulsió contra Cecot, afirma que la desunió no convé i vol resoldre el conflicte amb Foment.",
"a2": "El president de Cecot, Antoni Abad, reafirma la lleialtat de la seva entitat amb Foment del Treball.",
"a3": "El president de Cecot, Antoni Abad, considera que la patronal catalana Foment del Treball no guanya res expulsant-los."
}
} |
1,054 | Colau executa la desconnexió amb les grans elèctriques | El nou operador energètic municipal comença a proveir d'energia l'enllumenat públic, els semàfors i els equipaments | L'Ajuntament de Barcelona ja ha desconnectat de les grans companyies elèctriques.
Aquest diumenge es posa en marxa el nou operador energètic municipal, Barcelona Energia, que suposa que el consistori deixa de dependre d'Endesa per proveir d'electricitat l'enllumenat públic, els semàfors i bona part dels equipaments de la ciutat.
En una segona fase, que començarà a partir del 2019, un total de 20.000 llars metropolitanes podran contractar els serveis del nou ens, que actua com a comercialitzadora.
L'alcaldessa, Ada Colau, ha afirmat que es tracta de "l'operador públic més gran de tot l'Estat".
A Cadis en tenen un, però a mitges amb Endesa, i a Pamplona tot just estan fent els tràmits.
Colau ha subratllat que així es guanya sobirania en les decisions sobre l'energia, permet "desconnectar de l'oligopoli" de les grans companyies i que l'Ajuntament sigui autosuficient, i impulsar polítiques públiques basades en les energies renovables.
A més, emplaça la Generalitat i l'Estat a replicar l'aposta de Barcelona i "explorar canvis similars".
L'operador municipal incorporarà progressivament durant aquest juliol un total de 3.908 contractes que fins ara estaven adjudicats a Endesa, i que formaven part del contracte energètic municipal.
Aquest diumenge s'estrena amb 60 d'aquests contractes, com el del mateix edifici consistorial de la plaça de Sant Jaume, però en el paquet també hi ha l'enllumenat del carrer, els semàfors, els museus, els centres cívics, les comissaries de la Guàrdia Urbana, els edificis municipals d'habitatge, els mercats, els cementiris, equipaments esportius i un llarg etcètera.
El subministrament a tots aquests espais el passa a fer Barcelona Energia, la marca que depèn de l'empresa pública Tractament i Selecció de Residus (TERSA), que és propietat de l'Ajuntament i de l'Àrea Metropolitana (AMB).
Ha rebut un encàrrec per a un any, prorrogable 12 mesos més, per un import de 29,3 milions d'euros, el qual suposa un estalvi econòmic anual per al consistori de 710.000 euros en relació a la despesa que li generava el contracte amb Endesa.
Els aparcaments i el metro no contracten l'operador
Barcelona Energia s'estrena amb la generació de 200 gigawatts hora (GWh) que procedeixen de la incineradora (180 GWh), la planta de biogàs del Garraf (18 GWh) i les plaques fotovoltaiques (2 GWh) que hi ha repartides per la ciutat, com la pèrgola del Fòrum.
Per al consum municipal es preveu que es necessitaran 162 GWh, però per ara no tots els equipaments de l'Ajuntament els proveirà el nou operador energètic.
Els que depenen de l'empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), com ara els aparcaments o el zoològic, no podran contractar els serveis del nou operador fins al setembre del 2019 una vegada acabi el contracte vigent.
El metro, un altre gran consumidor públic, no es preveu que s'hi apunti per ara, perquè la compra de l'energia es fa agregada amb la resta d'operadors dels suburbans de l'Estat.
La mateixa Àrea Metropolitana ja ha endegat els tràmits per fer com l'Ajuntament i també contractar l'electricitat a Barcelona Energia, cosa que el regidor d'Energia de la capital catalana, Eloi Badia, calcula que l'AMB aprovarà a la tardor.
També es preveu obrir a altres ajuntaments metropolitans.
La incorporació de l'administració metropolitana permetrà fer un nou salt i al gener no només els particulars barcelonins podran contractar l'operador, sinó també els veïns de la resta de municipis.
Les llars particulars no veuran una reducció de la factura
La limitació de les 20.000 llars s'explica perquè només un 20% del volum de negoci de l'operador pot provenir de fora del sector públic, de manera que, com més administracions s'apuntin als seus serveis, més famílies també ho podran fer.
No obstant això, per a les llars difícilment els suposarà una reducció de la factura de la llum.
"Els marges són molt petits", defensa Badia, si bé també subratlla que seran sensibles amb col·lectius com les famílies monoparentals i nombroses, i que adequaran la potència que necessiti l'usuari, i d'aquí sí que pot venir un estalvi en la factura.
En tot cas, entre els principals avantatges per als particulars cita la millora en l'assessorament.
La comercialitzadora també exercirà a partir del gener de representant de tots els veïns que tinguin plaques solars, als quals els cobrarà una tarifa de productors.
Ser generador particular d'energia renovable havia deixat de ser atractiu a causa de les normatives estatals.
La tensa relació de Colau amb Endesa
La relació entre el govern de Colau i les elèctriques ha estat tensa durant el mandat, i un dels aspectes que hi ha contribuït més ha estat el contracte energètic.
Endesa va aconseguir que s'anul·lés el concurs per adjudicar-lo.
El desacord d'aquesta gran elèctrica i Gas Natural amb els plecs de licitació del contracte municipal, els quals incorporaven l'obligació d'afrontar la pobresa energètica, va motivar que l'impugnessin, i el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va acabar donant la raó a Endesa i va anul·lar-lo.
Amb el nou operador energètic, l'Ajuntament deixa de dependre d'aquestes companyies. | [
"barcelona: energia"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona ha posat en funcionament el nou operador energètic municipal per a no dependre de grans empreses elèctriques. Colau argumenta que això permetrà l'autosuficiència i promoure polítiques públiques amb energies renovables. Barcelona Energia proveirà d'electricitat gran part dels equipaments públics de la ciutat, l'enllumenat i els semàfors i, més endavant, les llars podran contractar també els seus serveis.",
"a2": "Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ha decidit desconnectar-se dels grans subministradors elèctrics que fins ara gestionaven l'electricitat de la ciutat. A partir d'ara, serà un nou operador energètic municipal, Barcelona Energia, el que proveirà d'electricitat tot l'enllumenat públic, així com el semàfors i altres equipaments municipals. En una segona fase, es proveirà de llum 20.000 llars metropolitanes.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona posa en marxa el nou operador energètic municipal, Barcelona Energia. Això suposa que Barcelona deixa de dependre d'Endesa per a proveir d'electricitat l'enllumenat públic, els semàfors i bona part dels equipaments de la ciutat. En una segona fase, a partir del 2019, un total de 20.000 llars de la ciutat podran contractar els serveis del nou operador."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest diumenge es posa en marxa el nou operador energètic municipal, Barcelona Energia, que suposa que el consistori deixa de dependre d'Endesa per a proveir d'electricitat l'enllumenat públic, els semàfors i bona part dels equipaments de la ciutat.\nColau ha subratllat que així es guanya sobirania en les decisions sobre l'energia, permet \"desconnectar de l'oligopoli\" de les grans companyies i que l'Ajuntament sigui autosuficient, i impulsar polítiques públiques basades en les energies renovables.\nEls que depenen de l'empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), com ara els aparcaments o el zoològic, no podran contractar els serveis del nou operador fins al setembre del 2019 un cop finalitzi el contracte vigent.\nEl metro, un altre gran consumidor públic, no es preveu que s'hi apunti per ara, perquè la compra de l'energia es fa agregada amb la resta d'operadors dels suburbans de l'Estat.",
"a2": "Aquest diumenge es posa en marxa el nou operador energètic municipal, Barcelona Energia, que suposa que el consistori deixa de dependre d'Endesa per a proveir d'electricitat l'enllumenat públic, els semàfors i bona part dels equipaments de la ciutat.\nPer al consum municipal es preveu que es necessitaran 162 GWh, però per ara no tots els equipaments de l'Ajuntament els proveirà el nou operador energètic.\nEls que depenen de l'empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), com ara els aparcaments o el zoològic, no podran contractar els serveis del nou operador fins al setembre del 2019 un cop finalitzi el contracte vigent.\nEl metro, un altre gran consumidor públic, no es preveu que s'hi apunti per ara, perquè la compra de l'energia es fa agregada amb la resta d'operadors dels suburbans de l'Estat.",
"a3": "Aquest diumenge es posa en marxa el nou operador energètic municipal, Barcelona Energia, que suposa que el consistori deixa de dependre d'Endesa per a proveir d'electricitat l'enllumenat públic, els semàfors i bona part dels equipaments de la ciutat.\nPer al consum municipal es preveu que es necessitaran 162 GWh, però per ara no tots els equipaments de l'Ajuntament els proveirà el nou operador energètic.\nEls que depenen de l'empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), com ara els aparcaments o el zoològic, no podran contractar els serveis del nou operador fins al setembre del 2019 un cop finalitzi el contracte vigent.\nEl metro, un altre gran consumidor públic, no es preveu que s'hi apunti per ara, perquè la compra de l'energia es fa agregada amb la resta d'operadors dels suburbans de l'Estat."
},
"extreme": {
"a1": "Colau posa en marxa Barcelona Energia, l'operador energètic municipal que subministrarà energia a molts equipaments públics, l'enllumenat i els semàfors.",
"a2": "L'alcaldessa de Barcelona tanca la porta a les grans elèctriques per a gestionar els equipaments municipals.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona s'ha desconnectat de les grans companyies elèctriques, posant en marxa el nou operador energètic municipal, Barcelona energia."
}
} |
2,987 | Cameron promet "lluitar dur per la Gran Bretanya" i demana "progrés real" en la renegociació britànica a la UE | Hollande adverteix que "no és acceptable revisar els fonaments dels compromisos europeus" | El primer ministre britànic, David Cameron, ha promès aquest dijous "lluitar dur" per aconseguir "un bon acord" de renegociació de la situació del Regne Unit dins de la Unió Europea.
A l'arribada a la cimera de caps d'estat i de govern que se celebra a Brussel·les, Cameron ha exigit "progrés real" en les quatre àrees que vol renegociar, tot i que ha admès que no hi haurà un acord aquesta mateixa nit.
El president francès, François Hollande, li ha advertit que "no és acceptable revisar els fonaments dels compromisos europeus".
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha dit que hi ha "bona voluntat" entre els estats membres però que algunes demandes són "inacceptables".
"Mantindrem una conversa sobre la renegociació de la situació del Regne Unit a Europa, i jo vull veure un progrés real en les quatre àrees", ha assegurat Cameron als periodistes.
El primer ministre britànic vol canvis en quatre punts: la relació entre els països de l'Eurozona i els que mantenen la seva pròpia moneda, el reforç de la competitivitat en el mercat interior, el respecte per la sobirania dels parlaments estatals i la reducció dels ajuts públics a què poden acollir-se els immigrants comunitaris.
"Lluitaré dur per la Gran Bretanya durant tota la nit.
Crec que assolirem un bon acord", ha dit Cameron, que tot i això ha admès que el seu objectiu no és tancar un pacte aquest mateix dijous.
"No pressionarem per un acord aquesta nit, però volem un impuls real", ha afegit el líder britànic.
El punt més sensible de la negociació és la proposta de David Cameron de limitar els ajuts públics que poden rebre els immigrants de la resta de la UE que s'instal·len al Regne Unit.
El primer ministre conservador vol que hagin de contribuir a les arques públiques un mínim de quatre anys abans de poder accedir a determinades prestacions laborals o d'habitatge social.
"Les consultes que he mantingut amb tots els estats membres mostren la bona voluntat de totes les parts implicades, però això no canvia el fet que alguns punts de la proposta britànica semblen inacceptables", ha dit el president del Consell, Donald Tusk, a l'arribar a la cimera, en relació a la qüestió de la immigració.
"Si el primer ministre Cameron persuadeix els líders aquesta nit de que podem treballar plegats per trobar solucions sobre els quatre temes, tindrem una opció real d'assolir un acord el febrer", ha dit Tusk.
Però alguns estats, com França, han mostrat cautela.
"Si bé és legítim escoltar el primer ministre (britànic), no és acceptable revisar els fonaments dels compromisos europeus", ha advertit François Hollande.
"Volem entendre el senyor Cameron, coneixem les seves propostes, però les pot precisar.
Si estan d'acord amb la legislació europea, la negociació podrà tirar endavant.
Si no, la negociació serà més difícil", ha indicat.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha assegurat a l'arribar a la cimera que el seu objectiu és "mantenir el Regne Unit a la Unió Europea".
Amb tot, ha advertit que Berlín no vol limitar "les llibertats bàsiques, el principi de no discriminació o la lliure circulació" de la UE.
El primer ministre britànic ha promogut una llei al parlament de Westminster per celebrar un referèndum sobre el rol del Regne Unit a la UE abans de finals del 2017.
L'objectiu de Cameron es renegociar les quatre demandes presentades i assolir una nova proposta d'encaix del Regne Unit a la UE, previsiblement el febrer, per sotmetre-la a referèndum en els següents mesos.
Si els britànics voten 'sí' a la proposta, seguiran a la UE, i si hi voten 'no', en marxaran.
El govern de Cameron ha advocat sempre per seguir dins de la UE si assoleix "un bon acord", tot i que no descarta fer campanya pel 'no' si el pacte no és el que desitja. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El primer ministre britànic insisteix a renegociar quatre aspectes per a aconseguir un bon acord respecte de la situació del Regne Unit dins de la UE. La proposta final se sotmetrà a referèndum per a decidir si es queden a la UE o marxen. Tot i que els països de la unió estan predisposats, afirmen que hi ha demandes inadmissibles. ",
"a2": "El primer ministre britànic, David Cameron, es compromet a \"lluitar dur\" per a aconseguir \"un bon acord\" a les negociacions per a l'encaix del Regne Unit dins de la Unió Europea. Ha demanat que hi hagi un progrés real en quatre àrees, mentre que el president francès, François Hollande, adverteix que \"no és acceptable revisar els fonaments dels compromisos europeus\".",
"a3": "A la cimera de caps d'estat i de govern de Brussel·les, el primer ministre britànic, David Cameron, ha promès lluitar per a aconseguir un bon acord de renegociació de la situació del Regne Unit dins de la Unió Europea. Cameron proposa limitar els ajuts públics que poden rebre els immigrants de la resta de la UE que s'instal·len al Regne Unit."
},
"extractive": {
"a1": "El primer ministre britànic, David Cameron, ha promès aquest dijous \"lluitar dur\" per a aconseguir \"un bon acord\" de renegociació de la situació del Regne Unit dins de la Unió Europea.\nEl primer ministre britànic vol canvis en quatre punts: la relació entre els països de l'Eurozona i els que mantenen la seva pròpia moneda, el reforç de la competitivitat en el mercat interior, el respecte per la sobirania dels parlaments estatals i la reducció dels ajuts públics a què poden acollir-se els immigrants comunitaris.\n\"Les consultes que he mantingut amb tots els estats membres mostren la bona voluntat de totes les parts implicades, però això no canvia el fet que alguns punts de la proposta britànica semblen inacceptables\", ha dit el president del Consell, Donald Tusk, en arribar a la cimera, amb relació a la qüestió de la immigració. \nEl govern de Cameron ha advocat sempre per a seguir dins de la UE si assoleix \"un bon acord\", tot i que no descarta fer campanya pel \"no\" si el pacte no és el que desitja.",
"a2": "\"Les consultes que he mantingut amb tots els estats membres mostren la bona voluntat de totes les parts implicades, però això no canvia el fet que alguns punts de la proposta britànica semblen inacceptables\", ha dit el president del Consell, Donald Tusk, en arribar a la cimera, amb relació a la qüestió de la immigració.\nEl punt més sensible de la negociació és la proposta de David Cameron de limitar els ajuts públics que poden rebre els immigrants de la resta de la UE que s'instal·len al Regne Unit.\nEl govern de Cameron ha advocat sempre per seguir dins de la UE si assoleix \"un bon acord\", tot i que no descarta fer campanya pel \"no\" si el pacte no és el que desitja.\nEl primer ministre britànic, David Cameron, ha promès aquest dijous \"lluitar dur\" per a aconseguir \"un bon acord\" de renegociació de la situació del Regne Unit dins de la Unió Europea.",
"a3": "El primer ministre britànic, David Cameron, ha promès aquest dijous \"lluitar dur\" per a aconseguir \"un bon acord\" de renegociació de la situació del Regne Unit dins de la Unió Europea.\nEl punt més sensible de la negociació és la proposta de David Cameron de limitar els ajuts públics que poden rebre els immigrants de la resta de la UE que s'instal·len al Regne Unit.\n\"Les consultes que he mantingut amb tots els estats membres mostren la bona voluntat de totes les parts implicades, però això no canvia el fet que alguns punts de la proposta britànica semblen inacceptables\", ha dit el president del Consell, Donald Tusk, en arribar a la cimera, amb relació a la qüestió de la immigració.\nEl govern de Cameron ha advocat sempre per seguir dins de la UE si assoleix \"un bon acord\", tot i que no descarta fer campanya pel \"no\" si el pacte no és el que desitja."
},
"extreme": {
"a1": "En funció de l'acord al qual arribi Cameron amb la UE, el Regne Unit decidirà si s'hi queda o no.",
"a2": "David Cameron, primer ministre britànic, s'ha compromès a lluitar per un bon acord entre el Regne Unit i la UE.",
"a3": "David Cameron promet lluitar dur per a aconseguir un bon acord de renegociació de la situació britànica dins la UE. "
}
} |
2,475 | Diputats lleidatans reclamaran una comissió Estat-Generalitat per al traspàs de carreteres de la CHE del Baix Segre | Se sumen així a al front comú dels alcaldes d'Alcarràs, Gimenells i el Pla de la Font, Saidí, Sucs i Raïmat | Diputats lleidatans d'ERC, d'En Comú Podem i PSC-PSOE al Congrés dels Diputats s'han compromès a reclamar, amb el suport de diputats al Parlament, una comissió Estat-Generalitat per tal de trobar solucions al mal estat que presenten una seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de diferents poblacions del Baix Segre, que són competència de la CHE.
Els diputats s'han sumat així a les reivindicacions dels alcaldes de les poblacions afectades que demanen que aquesta problemàtica es debati en el marc de la comissió mixta sobre traspassos o bé mitjançant la creació d'una comissió específica.
Els alcaldes d'Alcarràs, Gimenells i el Pla de la Font, Sucs i Raïmat, al Segrià, i Saidí (Baix Cinca) demanen el traspàs d'aquestes vies ja sigui a la Diputació de Lleida o a la Generalitat –i a la Diputació d'Osca en el cas de Saidí-, amb la consegüent assignació pressupostària que permeti la reparació definitiva d'aquestes carreteres i camins.
Els diputats lleidatans al Congrés, Mònica Lafuente (PSC), Jaume Moya (En Comú-Podem) i Xavier Eritja (ERC), juntament amb un diputat aragonès del PSOE, han visitat aquest dilluns, acompanyats pels alcaldes de les localitats afectades del Baix Segre, diferents trams de carreteres i camins d'aquestes poblacions que són titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i que presenten un mal estat per la manca d'intervencions en la seva reparació per part de l'organisme de conca.
Després de reunir-se amb els alcaldes i de visitar l'estat de les carreteres, Lafuente, Moya i Eritja s'han compromès a reunir-se amb diputats lleidatans al Parlament per tal de fer un front comú en la reclamació al govern espanyol de la convocatòria d'una comissió Estat-Generalitat que abordi aquesta problemàtica, amb l'objectiu d'aconseguir el traspàs d'aquesta seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de la CHE a altres administracions que puguin fer-se càrrec de la reparació i manteniment d'aquestes vies de comunicació, tal com reclamen els alcaldes de la zona.
En concret, volen que aquests trams de carreteres i camins siguin traspassats a la Diputació de Lleida o a la Generalitat –i a la Diputació d'Osca en el cas de Saidí- o bé, en tot cas, als ministeris de Foment o Agricultura, amb la corresponent dotació pressupostària.
L'alcalde d'Alcarràs, Miquel Serra, ha tornat a reivindicar la necessitat del traspàs d'aquestes carreteres i camins, acompanyat d'una dotació pressupostària, per tal d'adequar-los en funció del volum econòmic d'aquestes localitats, que sumen prop de 20.000 habitants.
També ha recordat que es tracta de vies de comunicació molt utilitzades per pagesos i ramaders per accedir a les seves explotacions.
Altrament, Serra ha comparat les "inversions milionàries" que s'han fet des de l'Estat amb l'alta velocitat amb la manca d'inversions fetes en camins i carreteres de la CHE.
L'alcalde d'Alcarràs també ha explicat que l'Ajuntament de Lleida s'ha sumat a les seves reivindicacions per estar al costat dels alcaldes pedanis de Sucs i Raimat.
Cal recordar que la setmana passada els grups al Congrés de Democràcia i Llibertat, Socialista, ERC i En Comú Podem ja van presentar una proposta de no de Llei instant al possible traspàs de la titularitat d'aquestes vies de comunicació a les administracions autonòmiques, provincials o locals que correspongui.
Així mateix, el 13 d'abril passat els alcaldes de les poblacions d'Alcarràs, Gimenells i el Pla de la Font, Saidí, Sucs i Raimat van lliurar al president de la CHE, Raimundo Lafuente, unes 1.300 signatures de veïns d'aquestes localitats, així com les mocions aprovades als respectius consistoris reclamant una solució definitiva al mal estat que presenten les carreteres i camins de la CHE al Baix Segre.
El president de la CHE ja va emplaçar els alcaldes a traslladar les seves reivindicacions a la comissió mixta Estat-Generalitat, tot al·legant que l'organisme no disposa dels recursos necessaris per poder reparar aquestes carreteres i camins.
Les poblacions afectades destinen globalment més de 40.000 euros anuals per reparar com poden aquestes carreteres i camins, davant la manca d'actuació per part de la CHE, segons Serra.
Segons els alcaldes, la darrera intervenció de la CHE per "apedaçar" els forats d'aquestes vies va ser l'any 2011. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els diputats d'ERC, d'En Comú Podem i PSC-PSOE de Lleida es comprometen a la creació d'una comissió Estat-Generalitat per trobar solucions al mal estat d'algunes de les carreteres i camins de diferents municipis del Baix Segre. Aquestes carreteres son competència de la CHE i el mal estat es deu a la falta d'intervencions de la seva banda.",
"a2": "Diputats i alcaldes lleidatans reclamen al Congrés dels Diputats una comissió Estat-Generalitat per arreglar uns 60 quilòmetres de carreteres del Baix Segre que pertanyen a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Aquests trams es traspassarien a la Diputació de Lleida o a la Generalitat amb la corresponent dotació pressupostària per assegurar la seva reparació, que la CHE no assumeix.",
"a3": "Els diputats de Lleida reclamen una comissió Estat-Generalitat per solucionar els problemes de camins i carreteres del Baix Segre i amb titularitat del CHE, i que es reparin i es mantinguin. Serra ha comparat les inversions que es dediquen a l'alta velocitat i als camins, i ha demanat un canvi de titularitat a les administracions municipals, locals o autonòmiques corresponents."
},
"extractive": {
"a1": "Diputats lleidatans d'ERC, d'En Comú Podem i PSC-PSOE al Congrés dels Diputats s'han compromès a reclamar, amb el suport de diputats al Parlament, una comissió Estat-Generalitat per tal de trobar solucions al mal estat que presenten una seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de diferents poblacions del Baix Segre, que són competència de la CHE.\nDesprés de reunir-se amb els alcaldes i de visitar l'estat de les carreteres, Lafuente, Moya i Eritja s'han compromès a reunir-se amb diputats lleidatans al Parlament per tal de fer un front comú en la reclamació al govern espanyol de la convocatòria d'una comissió Estat-Generalitat que abordi aquesta problemàtica, amb l'objectiu d'aconseguir el traspàs d'aquesta seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de la CHE a altres administracions que puguin fer-se càrrec de la reparació i manteniment d'aquestes vies de comunicació, tal com reclamen els alcaldes de la zona.\nEls diputats lleidatans al Congrés, Mònica Lafuente (PSC), Jaume Moya (En Comú-Podem) i Xavier Eritja (ERC), juntament amb un diputat aragonès del PSOE, han visitat aquest dilluns, acompanyats pels alcaldes de les localitats afectades del Baix Segre, diferents trams de carreteres i camins d'aquestes poblacions que són titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i que presenten un mal estat per la manca d'intervencions en la seva reparació per part de l'organisme de conca.\nEls alcaldes d'Alcarràs, Gimenells i el Pla de la Font, Sucs i Raïmat, al Segrià, i Saidí (Baix Cinca) demanen el traspàs d'aquestes vies ja sigui a la Diputació de Lleida o a la Generalitat –i a la Diputació d'Osca en el cas de Saidí-, amb la consegüent assignació pressupostària que permeti la reparació definitiva d'aquestes carreteres i camins.",
"a2": "Diputats lleidatans d'ERC, d'En Comú Podem i PSC-PSOE al Congrés dels Diputats s'han compromès a reclamar, amb el suport de diputats al Parlament, una comissió Estat-Generalitat per tal de trobar solucions al mal estat que presenten una seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de diferents poblacions del Baix Segre, que són competència de la CHE.\nEls alcaldes d'Alcarràs, Gimenells i el Pla de la Font, Sucs i Raïmat, al Segrià, i Saidí (Baix Cinca) demanen el traspàs d'aquestes vies ja sigui a la Diputació de Lleida o a la Generalitat –i a la Diputació d'Osca en el cas de Saidí-, amb la consegüent assignació pressupostària que permeti la reparació definitiva d'aquestes carreteres i camins.\nEls diputats lleidatans al Congrés, Mònica Lafuente (PSC), Jaume Moya (En Comú-Podem) i Xavier Eritja (ERC), juntament amb un diputat aragonès del PSOE, han visitat aquest dilluns, acompanyats pels alcaldes de les localitats afectades del Baix Segre, diferents trams de carreteres i camins d'aquestes poblacions que són titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i que presenten un mal estat per la manca d'intervencions en la seva reparació per part de l'organisme de conca.\nDesprés de reunir-se amb els alcaldes i de visitar l'estat de les carreteres, Lafuente, Moya i Eritja s'han compromès a reunir-se amb diputats lleidatans al Parlament per tal de fer un front comú en la reclamació al govern espanyol de la convocatòria d'una comissió Estat-Generalitat que abordi aquesta problemàtica, amb l'objectiu d'aconseguir el traspàs d'aquesta seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de la CHE a altres administracions que puguin fer-se càrrec de la reparació i manteniment d'aquestes vies de comunicació, tal com reclamen els alcaldes de la zona.",
"a3": "Diputats lleidatans d'ERC, d'En Comú Podem i PSC-PSOE al Congrés dels Diputats s'han compromès a reclamar, amb el suport de diputats al Parlament, una comissió Estat-Generalitat per tal de trobar solucions al mal estat que presenten una seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de diferents poblacions del Baix Segre, que són competència de la CHE.\nEls alcaldes d'Alcarràs, Gimenells i el Pla de la Font, Sucs i Raïmat, al Segrià, i Saidí (Baix Cinca) demanen el traspàs d'aquestes vies ja sigui a la Diputació de Lleida o a la Generalitat –i a la Diputació d'Osca en el cas de Saidí-, amb la consegüent assignació pressupostària que permeti la reparació definitiva d'aquestes carreteres i camins.\nEls diputats lleidatans al Congrés, Mònica Lafuente (PSC), Jaume Moya (En Comú-Podem) i Xavier Eritja (ERC), juntament amb un diputat aragonès del PSOE, han visitat aquest dilluns, acompanyats pels alcaldes de les localitats afectades del Baix Segre, diferents trams de carreteres i camins d'aquestes poblacions que són titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i que presenten un mal estat per la manca d'intervencions en la seva reparació per part de l'organisme de conca.\nDesprés de reunir-se amb els alcaldes i de visitar l'estat de les carreteres, Lafuente, Moya i Eritja s'han compromès a reunir-se amb diputats lleidatans al Parlament per tal de fer un front comú en la reclamació al govern espanyol de la convocatòria d'una comissió Estat-Generalitat que abordi aquesta problemàtica, amb l'objectiu d'aconseguir el traspàs d'aquesta seixantena de quilòmetres de carreteres i camins de la CHE a altres administracions que puguin fer-se càrrec de la reparació i manteniment d'aquestes vies de comunicació, tal com reclamen els alcaldes de la zona."
},
"extreme": {
"a1": "Els diputats de Lleida reclamen un comissió per solucionar el mal estat d'algunes carreteres del Baix Segre.",
"a2": "Reclamen una comissió Estat-Generalitat pel traspàs de carreteres del Baix Segre que inclogui una dotació pressupostària per al seu manteniment.",
"a3": "A Lleida reclamen solucions per a les carreteres del Baix Segre i un traspàs de titularitat a les administracions."
}
} |
Subsets and Splits