id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
2,974 | La inversió estrangera captada per la Generalitat puja als 322 MEUR el 2018 i crea un 70% més de llocs de treball | Estats Units i Japó lideren els països d'origen i la major part dels projectes són industrials | La inversió estrangera captada per la Generalitat va assolir els 322 MEUR el 2018, un 34% més que el 2017, amb un total de 84 projectes i va generar 5.455 llocs de treball, un 70% més que l'any anterior.
La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, i el conseller delegat d'Acció, Joan Romero, han destacat que es tracta de la segona millor xifra dels darrers en cinc anys pel que fa a inversió i la millor en el cas dels llocs de feina.
D'altra banda, els llocs de treball creats com a conseqüència de la inversió estrangera suposen el 7,2% del total de creació de nova ocupació a Catalunya l'any passat.
Estats Units amb un 24% i Japó amb un 14% són els principals països d'origen d'aquests projectes i el 25% dels projectes captats són industrials.
El Departament d'Empresa i Coneixement ha atret a través d'ACCIÓ un total de 84 projectes d'inversió estrangera el 2018, un 20% més que l'any anterior.
Tal i com ha explicat Chacon, aquesta xifra contempla només la inversió productiva i no la financera, com sí fa el govern espanyol, un dels motius pels quals s'explica la diferència de xifres.
A més, Romero ha dit que un de cada dos projectes que arriben a Catalunya passen per ACCIÓ.
Aquests 84 projectes suposen la xifra més elevada de la sèrie històrica.
Tot i això, han insistit que els agrada fer les comparacions per quinquennis i d'aquesta manera, el nombre de projectes materialitzats amb el suport de la Generalitat han augmentat un 64% entre 2014 i 2018 en comparació amb els cinc anys anteriors.
Pel que fa a la inversió, s'han superat els 1.500 MEUR entre 2014 i 2018, un 9,3% més que en l'anterior quinquenni.
Chacon ha insistit en la xifra de creació de llosc de treball, que ha asseverat que és el principal objectiu del Govern.
"Volem economia productiva i llocs de treball", ha declarat en ser preguntada per les diferències entre les xifres aportades per l'Estat i les catalanes.
A més, han explicat que el 63% dels llocs creats són altament qualificats, en sectors com la investigació o les TIC.
Per últim, Chacon ha indicat que si se sumen els llocs de treball mantinguts gràcies a aquestes inversions la xifra arriba als 6.724 llocs de feina.
Pel que al tipus d'inversió, el 39% dels projectes han estat noves inversions de companyies que ja estaven establertes a Catalunya i el 37% de companyies que no estaven a Catalunya, mentre que un 12% van ser ampliacions.
Actualment hi ha 8.642 empreses estrangeres establertes a Catalunya.
Per països, el 23,8% eren dels Estats Units, el 14,3% del Japó, gairebé un 12% del Regne Unit, un 9,5% d'Alemanya i la mateixa xifra de França, de Suïssa provenien el 6%, de Bèlgica el 3,6%, dels Països Baixos el 2,4%, el mateix que de Suècia, entre d'altres.
Així, tot i el pes dels Estats Units i el Japó, el 54% dels projectes tenien origen europeu.
Sobre el tipus de projectes, es manté la tradició manufacturera ja que el 25% dels projectes són d'aquest àmbit, seguit de les TIC (18%), els serveis (15%) i la Recerca i el Desenvolupament (14%).
Tot i la prevalença de la indústria manufacturera, Romero ha destacat que cada cop més hi ha una nova inversió focalitzada en la instal·lació de la seva seu a Catalunya i centres d'excel·lència.
"És una nova onada d'inversió que se suma a la ja existent", ha apuntat.
Així, els 'headquarters' representen el 6% dels projectes del 2018, xifra que s'ha més que quadruplicat en els darrers cinc anys.
Per sectors, lidera el de les TIC (27%), l'automoció (14%) i la logística, comerç electrònic i distribució (12%).
La indústria química i la farmacèutica també tenen un pes destacat, amb un 11 i un 7%, respectivament.
D'altra banda, la principal via de captació d'aquests projectes han estat les oficines d'ACCIÓ, amb un 24% del total.
Segons la Generalitat, per cada euro públic invertit en l'atracció d'inversió estrangera s'ha aconseguit un retorn de 129 MEU d'inversió per part de multinacionals.
Retorn de les seus socials a Catalunya
Com ja va fer dimarts en ser preguntada sobre si el Govern ha de fer alguna cosa més perquè tornin les empreses que van traslladar la seva seu social la tardor del 2017, Chacon ha insistit que totes les empreses "són més que benvingudes" i ha demanat preguntar al govern espanyol "què pensa fer" per revertir el decret que els va obrir la porta per fer-ho.
La consellera ha insistit que Catalunya els ofereix "el mateix que quan eren aquí", que segons ha explicat és treballar perquè tinguin l'ecosistema necessari per tirar endavant.
Chacon ha apuntat que des de l'estranger es reconeix Catalunya "com la millor zona on invertir" i ha apuntat que si això no és suficient és perquè "hi deuen haver altres elements" que se li "escapen".
"Ho podem dir en tots els idiomes: benvingudes, welcome...", ha ironitzat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Catalunya assoleix els 322 MEUR en inversió estrangera el 2018, cosa que suposa un total de 84 projectes i la creació de més de 5.000 llocs de treball. Aquestes xifres representen un increment del 70% respecte a l'any anterior i els principals països d'origen d’aquests projectes són els Estats Units i el Japó.",
"a2": "L’agència ACCIÓ, del Departament d’Empresa i Coneixement, ha atret 322 MEUR en inversió estrangera el 2018, un 34% més que l’any anterior, i la creació de 5.455 llocs de treball. Dels 84 projectes, un 24% venen dels Estats Units i un 14% del Japó. Es distribueixen en els sectors manufacturer, les TIC, els serveis i la Recerca i el Desenvolupament.",
"a3": "La inversió estrangera de la Generalitat el 2018 equival a 322 MEUR, amb 84 projectes i 5.455 llocs de treball altament qualificats. La principal font de captació d‟aquests projectes són les oficines d'ACCIÓ. Actualment, hi ha 8.642 empreses estrangeres constituïdes a Catalunya, i totes les que hi vulguin venir són més que benvingudes."
},
"extractive": {
"a1": "La inversió estrangera captada per la Generalitat va assolir els 322 MEUR el 2018, un 34% més que el 2017, amb un total de 84 projectes i va generar 5.455 llocs de treball, un 70% més que l'any anterior.\nChacon ha insistit en la xifra de creació de llosc de treball, que ha asseverat que és el principal objectiu del Govern.\nLa consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, i el conseller delegat d'Acció, Joan Romero, han destacat que es tracta de la segona millor xifra dels darrers en cinc anys pel que fa a inversió i la millor en el cas dels llocs de feina.\nCom ja va fer dimarts en ser preguntada sobre si el Govern ha de fer alguna cosa més perquè tornin les empreses que van traslladar la seva seu social la tardor del 2017, Chacon ha insistit que totes les empreses \"són més que benvingudes\" i ha demanat preguntar al govern espanyol \"què pensa fer\" per revertir el decret que els va obrir la porta per fer-ho.",
"a2": "La inversió estrangera captada per la Generalitat va assolir els 322 MEUR el 2018, un 34% més que el 2017, amb un total de 84 projectes i va generar 5.455 llocs de treball, un 70% més que l'any anterior.\nLa consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, i el conseller delegat d'Acció, Joan Romero, han destacat que es tracta de la segona millor xifra dels darrers en cinc anys pel que fa a inversió i la millor en el cas dels llocs de feina.\nPel que fa a la inversió, s'han superat els 1.500 MEUR entre 2014 i 2018, un 9,3% més que en l'anterior quinquenni.\nCom ja va fer dimarts en ser preguntada sobre si el Govern ha de fer alguna cosa més perquè tornin les empreses que van traslladar la seva seu social la tardor del 2017, Chacon ha insistit que totes les empreses \"són més que benvingudes\" i ha demanat preguntar al govern espanyol \"què pensa fer\" per revertir el decret que els va obrir la porta per fer-ho.",
"a3": "La inversió estrangera captada per la Generalitat va assolir els 322 MEUR el 2018, un 34% més que el 2017, amb un total de 84 projectes i va generar 5.455 llocs de treball, un 70% més que l'any anterior.\nLa consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacon, i el conseller delegat d'Acció, Joan Romero, han destacat que es tracta de la segona millor xifra dels darrers en cinc anys pel que fa a inversió i la millor en el cas dels llocs de feina.\nChacon ha insistit en la xifra de creació de llosc de treball, que ha asseverat que és el principal objectiu del Govern.\nChacon ha insistit que totes les empreses \"són més que benvingudes\" i ha demanat preguntar al govern espanyol \"què pensa fer\" per revertir el decret que els va obrir la porta per fer-ho."
},
"extreme": {
"a1": "La inversió estrangera a Catalunya assoleix els 322 MEUR el 2018, un 70% més que l'any anterior.",
"a2": "La Generalitat va aconseguir una inversió estrangera de 322 MEUR, un 34% més que el 2017, i 5.455 llocs de treball.",
"a3": "A Catalunya es troben 8.642 empreses estrangeres i s'han creat 5.455 llocs de treball altament qualificats."
}
} |
1,839 | La «resistència» també germina a Lleida | Els CDR s’han convertit en la punta de llança de la mobilització i n'hi ha 9 a la capital i una quarantena a comarques | "Ens han servit per conèixer-nos i activar-nos des del carrer sense esperar els polítics", diu un dels membres a Lleida | L’envestida de la policia espanyola durant el referèndum de l’1-O a la demarcació de Lleida va ser la llavor a partir de la qual van nàixer els comitès de defensa de la república (CDR), entitats creades pels votants que van defensar els col·legis electorals i que van decidir no quedar-se de braços creuats davant la repressió.
Quatre mesos després, també a Ponent, els comitès s’han convertit en la punta de llança de la mobilització popular en defensa de la independència amb una manera de treballar assembleària on les idees, i propostes circulen en horitzontal i no de dalt a baix.
Les grans manifestacions que s’han vist a la ciutat de Lleida en els darrers mesos han germinat gràcies, en part, a la tasca d’aquests comitès, nou a la capital i una quarantena a les comarques de la demarcació.
"Els CDR ens han servit per conèixer-nos més entre nosaltres i per activar-nos des del carrer sense necessitat d’esperar què diuen els polítics", afirma a NacióDigital un membre del comitè del barri de Mariola-Escorxador, que posa l’accent en l’estructura d’aquests organismes, on tothom mana i obeeix de la mateixa manera.
A Lleida, els CDR són autònoms; proposen, debaten i executen.
Aquesta manera de funcionar s’allunya de les praxis que tenen l’ANC i Òmnium Cultural, entitats amb estructures molt més jeràrquiques i, per tant, més vulnerables a la represàlia de l’Estat.
"Els CDR tenen les mans més lliures.
Fem reunions informatives cada dues setmanes i els portaveus es van rellevant", apunta un membre del CDR de Cappont, que destaca que l’objectiu de defensar la independència passa per davant de les afinitats polítiques que pugui tenir cadascú.
Resistir i fer créixer la base
De fet, és gairebé impossible saber el nombre exacte de persones que formen part dels CDR lleidatans.
"La intensitat del moment polític et marca el grau de mobilització, i et pots trobar amb assemblees de vint persones, amb grups de Telegram on n’hi ha seixanta i amb mobilitzacions on som 40.000", diuen des del comitè del barri de Noguerola, una zona on s’han començat a fer xerrades informatives sobre els beneficis del trajecte cap a la República.
A Lleida, els CDR estan evolucionant cap una via doble en la qual la "resistència" de carrer es combina amb la pedagogia que faci possible la suma d’aquells que dubten del procés i de la creació de l’Estat català.
"Un 47% de la població no és suficient, i hem de fer créixer aquesta base social independentista", s’explica des de Noguerola.
"Un 47% no és suficient i hem de fer créixer la base social indepedentista", diu un membre del CDR de la Noguerola
Als CDR lleidatans no s’han vist represàlies, i encara que s’apliquen algunes petites mesures de seguretat i control, la realitat és que no consten pressions ni amenaces per part de cap organisme espanyol.
"Si algú es volgués infiltrar ho podria fer, però aquí ens coneixem tots i al final ho acabaríem veient", expliquen.
Els comitès de la capital s’informen entre ells de les activitats que es duen a terme en trobades que també es fan amb la resta d’entitats que hi ha a la demarcació, que tenen menys gent per la simple lògica de la gran diferència demogràfica entre la ciutat de Lleida i la resta de municipis del territori.
"Tenim menys gent que a la ciutat però ens activem de la mateixa manera quan toca", assegura un membre del CDR de la comarca de la Noguera, que posa l’accent en la xarxa resistent que s’ha creat en els darrers mesos en la qual hi ha tingut un paper fonamental les xarxes socials.
En aquest sentit, s’explica que la distància entre municipis s’ha superat gràcies a les possibilitats que dona la tecnologia. | [
"procés català: reportatge"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els comitès de defensa de la república (CDR) van néixer amb l'objectiu de defendre els col·legis electorals l'1-O, però han evolucionat davant la repressió. Els CDR han aconseguit estructurar les grans manifestacions dels últims mesos i tenen una estructura més lliure que la de l'ANC o Òmnium. Tenen com objectiu defensar la independència, deixant de banda els colors polítics.",
"a2": "Els comitès de defensa de la república o CDR a Lleida s’organitzen per defensar i fer créixer la base social independentista, amb 9 grups a la capital i uns 40 a comarques. S’organitzen en assemblees i es comuniquen per Telegram, fan reunions informatives sobre els beneficis de ser independents i els portaveus es relleven periòdicament. Tothom mana i obeeix.",
"a3": "Després dels abusos policials de l'1-O, van sorgir els CDR, comitès creats pels votants per mobilitzar-se i defensar la independència. En aquests comitès es fan debats, es comparteixen idees i es fan reunions per crear un Estat català. A Lleida el moviment ha agafat força, i asseguren que les xarxes socials són fonamentals per superar la distància entre municipis."
},
"extractive": {
"a1": "L’envestida de la policia espanyola durant el referèndum de l’1-O a la demarcació de Lleida va ser la llavor a partir de la qual van nàixer els comitès de defensa de la república (CDR), entitats creades pels votants que van defensar els col·legis electorals i que van decidir no quedar-se de braços creuats davant la repressió. \nLes grans manifestacions que s’han vist a la ciutat de Lleida en els darrers mesos han germinat gràcies, en part, a la tasca d’aquests comitès, nou a la capital i una quarantena a les comarques de la demarcació.\nFem reunions informatives cada dues setmanes i els portaveus es van rellevant\", apunta un membre del CDR de Cappont, que destaca que l’objectiu de defensar la independència passa per davant de les afinitats polítiques que pugui tenir cadascú. \nEls comitès de la capital s’informen entre ells de les activitats que es duen a terme en trobades que també es fan amb la resta d’entitats que hi ha a la demarcació, que tenen menys gent per la simple lògica de la gran diferència demogràfica entre la ciutat de Lleida i la resta de municipis del territori.",
"a2": "L’envestida de la policia espanyola durant el referèndum de l’1-O a la demarcació de Lleida va ser la llavor a partir de la qual van nàixer els comitès de defensa de la república (CDR), entitats creades pels votants que van defensar els col·legis electorals i que van decidir no quedar-se de braços creuats davant la repressió.\n\"Els CDR ens han servit per conèixer-nos més entre nosaltres i per activar-nos des del carrer sense necessitat d’esperar què diuen els polítics\", afirma a NacióDigital un membre del comitè del barri de Mariola-Escorxador, que posa l’accent en l’estructura d’aquests organismes, on tothom mana i obeeix de la mateixa manera.\"\n\"Un 47% no és suficient i hem de fer créixer la base social indepedentista\", diu un membre del CDR de la Noguerola.\nEls comitès de la capital s’informen entre ells de les activitats que es duen a terme en trobades que també es fan amb la resta d’entitats que hi ha a la demarcació, que tenen menys gent per la simple lògica de la gran diferència demogràfica entre la ciutat de Lleida i la resta de municipis del territori.",
"a3": "L’envestida de la policia espanyola durant el referèndum de l’1-O a la demarcació de Lleida va ser la llavor a partir de la qual van nàixer els comitès de defensa de la república (CDR), entitats creades pels votants que van defensar els col·legis electorals i que van decidir no quedar-se de braços creuats davant la repressió.\n\"Un 47% no és suficient i hem de fer créixer la base social indepedentista\", diu un membre del CDR de la Noguerola.\nEls comitès de la capital s’informen entre ells de les activitats que es duen a terme en trobades que també es fan amb la resta d’entitats que hi ha a la demarcació, que tenen menys gent per la simple lògica de la gran diferència demogràfica entre la ciutat de Lleida i la resta de municipis del territori.\n\"Tenim menys gent que a la ciutat però ens activem de la mateixa manera quan toca\", assegura un membre del CDR de la comarca de la Noguera, que posa l’accent en la xarxa resistent que s’ha creat en els darrers mesos en la qual hi ha tingut un paper fonamental les xarxes socials."
},
"extreme": {
"a1": "Els CRD eren grups inicialment creats per defensar els col·legis electorals l'1-O que han evolucionant davant la repressió.",
"a2": "Actius fins a 9 comitès de defensa de la república a Lleida i uns 40 a comarques.",
"a3": "Els CDR donen força al moviment independentista motivant els votants a mobilitzar-se per crear un Estat català."
}
} |
2,219 | Els agressors de les animalistes del Mas de Barberans accepten multes d'un total de 8.000 euros per evitar el judici | Els acusats admeten els delictes de coaccions, lesions lleus i danys, amb l'agreujant de discriminació ideològica, contra les activistes que gravaven els bous a la plaça | Els tres agressors de les animalistes que gravaven els correbous de Mas de Barberans (Montsià) el 30 d'abril del passat 2016 han acceptat multes per un total de 8.010 euros per evitar el judici.
Un acord de conformitat amb les acusacions ha evitat finalment la vista oral que s'havia de celebrar aquest dilluns al matí al jutjat penal número 2 de Tortosa.
Els tres condemnats, membres d'una mateixa família de Sant Carles de la Ràpita, han reconegut davant la jutgessa els delictes de coaccions, lesions lleus i danys, amb l'agreujant de discriminació ideològica.
Les activistes agredides, pertanyents a l'organització AnimaNaturalis, han celebrat la sentència.
Consideren que pot marcar un abans i un després perquè no es produeixin més agressions d'animalistes durant aquests espectacles.
Prevista a dos quarts de deu del matí, la vista oral no s'ha acabat celebrant després que les negociacions prèvies mantingudes pels advocats de totes les parts i Fiscalia hagin permès segellar un acord de conformitat.
Els acusats José Gabriel Navarro, Janine Chalé i Albert Navarro han mostrat la seva conformitat amb les penes i la jutgessa ha dictat sentència ferma.
Imposa a cadascun dels tres 18 mesos de multa, a raó de tres euros diaris -1.620 en total a cadascun-, per un delicte de coaccions.
Un mes de multa per un delicte lleu de lesions a José Gabriel Navarro i Janine Chalé -90 euros cadascun- , dos delictes en el cas d'Albert Navarro -180 euros-.
També imposa quinze mesos de multa -1.350 euros- pels delictes de danys a Chalé i Albert Navarro, així com un mes per un delicte lleu de danys a José Gabriel Navarro -90 euros-.
Els condemnats han acceptat també l'agreujant per discriminació ideològica, un dels principals aspectes que reclamaven les acusacions –a més d'AnimaNaturalis, també s'ha personat al procés Acció Legal Animalista com a acusació popular-.
Paral·lelament, i a banda d'assumir el cost del procés, la jutge ha imposat també als tres agressors la responsabilitat civil pels danys materials i físics soferts per les dues activistes d'AnimaNaturalis.
D'una banda, condemna a José Gabriel Navarro a pagar a Aïda Gascón 393,85 euros per la càmera de fotos i una targeta de memòria, així com 30,82 euros per unes ulleres.
El mateix condemnat i Albert Navarro també hauran de respondre de les lesions causades a Gascón amb 210 euros.
Finalment, Chalé i Albert Navarro, han estat condemnats a pagar 210 euros per les lesions de l'altra activista, Jasmine Moreno, i per la càmera de vídeo d'Aïda Gascón valorada en 594,97 euros.
"Hem aconseguit el que volíem: que els acusats reconeguessin tots els fets, inclòs l'agreujant per discriminació.
És molt pedagògic perquè, a partir d'ara, ningú hagi de patir cap tipus de coacció o repressió en places de bous", ha declarat a la sortida dels jutjats Aïda Gascon, una de les agredides i directora d'AnimaNaturalis a l'Estat espanyol.
Un dia que consideren "històric", que pot fixar un precedent per al futur no només a Catalunya, sinó també al País Valencià –on són moltes les poblacions que organitzen també actes taurins-, per garantir la llibertat de "documentar" i poder testimoniar aquest tipus d'espectacles.
Remarquen, de fet, que la denúncia i la difusió mediàtica de l'agressió de Mas de Barberans, gravada amb vídeo des de l'altra banda de la plaça també per activistes antitaurines, ha ajudat a aconseguir una major presència policial als actes taurins per evitar qualsevol reacció violenta o incident per part dels aficionats i donar tranquil·litat a les activistes "sense haver de patir per la nostra integritat física", precisa.
"Hi ha molta tensió i intenten amagar les imatges de maltractament.
Intentem que –la sentència- sigui pedagògica: que el sector taurí, que està acostumat a utilitzar la violència per treure els animals, que es tregui del cap utilitzar la violència per defensar cap idea". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Unes animalistes que estaven gravant els correbous al Mas de Barberans van ser agredides el 30 d'abril del 2016. Ara, els acusats han admès els delictes de coacció, lesions greus i danys i accepten les multes d'un total de 8.010 euros per evitar el judici. Un aspecte que també reclamava l'acusació era l'agreujant per discriminació ecològica, que també han acceptat.",
"a2": "Dues activistes d’AnimaNaturalis celebren la condemna als tres acusats d’agredir-les. Els agressors, membres d’una mateixa família, han acceptat 8.000 euros en multes pels delictes de coaccions, lesions lleus i danys i l’agreujant de discriminació ideològica. Les activistes han aconseguit que els acusats reconeguin tots els fets i esperen no patir per la seva integritat física en documentar altres actes taurins.",
"a3": "Per gravar i protestar pels correbous de Mas de Barberans, unes activistes van patir agressions. Els agressors han acceptat unes multes de 8.010 euros i han assumit els actes. Les víctimes asseguren que això serveix per aconseguir més presència policial, i poder documentar i testimoniar aquests actes al País Valencià i Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "Els tres agressors de les animalistes que gravaven els correbous de Mas de Barberans (Montsià) el 30 d'abril del passat 2016 han acceptat multes per un total de 8.010 euros per evitar el judici. \nEls tres condemnats, membres d'una mateixa família de Sant Carles de la Ràpita, han reconegut davant la jutgessa els delictes de coaccions, lesions lleus i danys, amb l'agreujant de discriminació ideològica.\nImposa a cadascun dels tres 18 mesos de multa, a raó de tres euros diaris -1.620 en total a cadascun-, per un delicte de coaccions. \nEls condemnats han acceptat també l'agreujant per discriminació ideològica, un dels principals aspectes que reclamaven les acusacions –a més d'AnimaNaturalis, també s'ha personat al procés Acció Legal Animalista com a acusació popular-. ",
"a2": "Els tres agressors de les animalistes que gravaven els correbous de Mas de Barberans (Montsià) el 30 d'abril del passat 2016 han acceptat multes per un total de 8.010 euros per evitar el judici.\nEls tres condemnats, membres d'una mateixa família de Sant Carles de la Ràpita, han reconegut davant la jutgessa els delictes de coaccions, lesions lleus i danys, amb l'agreujant de discriminació ideològica.\nEls condemnats han acceptat també l'agreujant per discriminació ideològica, un dels principals aspectes que reclamaven les acusacions –a més d'AnimaNaturalis, també s'ha personat al procés Acció Legal Animalista com a acusació popular-.\nRemarquen, de fet, que la denúncia i la difusió mediàtica de l'agressió de Mas de Barberans, gravada amb vídeo des de l'altra banda de la plaça també per activistes antitaurines, ha ajudat a aconseguir una major presència policial als actes taurins per evitar qualsevol reacció violenta o incident per part dels aficionats i donar tranquil·litat a les activistes \"sense haver de patir per la nostra integritat física\", precisa.",
"a3": "Els tres agressors de les animalistes que gravaven els correbous de Mas de Barberans (Montsià) el 30 d'abril del passat 2016 han acceptat multes per un total de 8.010 euros per evitar el judici.\nTambé imposa quinze mesos de multa -1.350 euros- pels delictes de danys a Chalé i Albert Navarro, així com un mes per un delicte lleu de danys a José Gabriel Navarro -90 euros-.\nEls condemnats han acceptat també l'agreujant per discriminació ideològica, un dels principals aspectes que reclamaven les acusacions –a més d'AnimaNaturalis, també s'ha personat al procés Acció Legal Animalista com a acusació popular-.\nRemarquen, de fet, que la denúncia i la difusió mediàtica de l'agressió de Mas de Barberans, gravada amb vídeo des de l'altra banda de la plaça també per activistes antitaurines, ha ajudat a aconseguir una major presència policial als actes taurins per evitar qualsevol reacció violenta o incident per part dels aficionats i donar tranquil·litat a les activistes \"sense haver de patir per la nostra integritat física\", precisa."
},
"extreme": {
"a1": "Els agressors de les animalistes de Mas de Barberans admeten els delictes i accepten les multes.",
"a2": "Els tres agressors de dues animalistes al correbous de Mas de Barberans eviten el judici acceptant 8.000 euros de multes.",
"a3": "Unes activistes van patir agressions després de gravar els correbous de Mas de Barberans, i els agressors accepten les sancions."
}
} |
1,168 | Castigats per Madrid i la Generalitat | Hisenda no paga la bestreta d'impostos als set consistoris que no han presentat els comptes del 2010. També tenen retingudes subvencions de la Generalitat pel mateix motiu | Façana de l'Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.
Foto: Flickr / Moisès Rial.
No presentar els comptes municipals correctament i a temps té doble càstig des del 2011.
Per una banda, càstig en forma de retenció de les bestretes que el govern espanyol avança cada mes als ajuntaments en concepte de la seva participació en els tributs de l’Estat.
A la llista negra, encetada el setembre de 2011 sota el paraigua de la llei d’Economia Sostenible impulsada per l’executiu del PSOE, encara hi ha set dels 140 municipis catalans que apareixien en el primer llistat.
Des de fa set mesos, no reben ni un sol euro de Madrid.
Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà), Montmaneu (l'Anoia), Sagàs (el Berguedà), Santa Maria de Merlès (el Berguedà), Viver i Serrateix (el Berguedà), Massanes (la Selva) i Bonastre (el Baix Penedès) han passat aquests mesos amb 25% menys del seu pressupost mensual per aquest concepte.
Els municipis, però, no perden aquestes transferències mensuals, sinó que les recuperen en el moment que envien a Hisenda els comptes anuals de l'exercici anterior.
Però no només és Madrid, qui sanciona els mals alumnes.
L’última reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes, aprovada el 2011, condiciona la concessió de subvencions al fet que els ajuntaments hagin entregat la comptabilitat íntegra abans del 15 d’octubre de l’any següent a l’exercici.
Els incomplidors s’arrisquen a què les subvencions atorgades pel govern català als organismes locals, majoritàriament a través del fons de cooperació local de Catalunya, quedin retingudes.
En aquesta circumstància es troben també els set municipis assenyalats pel ministeri espanyol d’Hisenda, que se sumen a una llarga llista de 99 consistoris catalans.
El catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB) Joaquim Solé i Vilanova atribueix aquesta situació a una "laxitud en el control dels comptes dels ajuntaments per part de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes, que potser no han vetllat prou perquè els consistoris més menuts complissin les mateixes exigències de transparència financera que els grans".
Segons Solé, si els ajuntaments petits no tenen prou recursos per pagar un interventor de comptes, "la Generalitat o les diputacions han de col·laborar en el pagament, això sí, fent-ne pagar una part a l’ajuntament perquè entengui que és una despesa necessària".
Falta de temps i canvis de color
Sant Jaume de Frontanyà és el municipi més petit de Catalunya, i no presentar els comptes li ha suposat tenir retingut el 100% del pressupost municipal: "Tenim diversos conceptes retinguts, de l’Estat i de la Generalitat, és una pilota que es va fent més grossa, i que de moment, ja suma uns 66.000 euros retinguts, això és, el pressupost d’un any", explica l’alcalde, Rubén Lladós.
El consistori funciona amb "estalvis que hi havia a la caixa", i té paralitzades les dues obres del municipi.
L’alcalde, del PSC, denuncia que l’anterior alcalde, d’ERC, va deixar "els comptes sense fer dels dos anys anteriors, i només ens va avisar amb un marge de quinze dies.
Lògicament, no hi vam ser a temps".
A més, el fet de ser un municipi tan petit els impedeix tenir una secretària treballant a fons en aquesta qüestió, només ve a Sant Jaume els dimecres al matí.
Amb tot, Lladós confia que el municipi sortirà de la llista negra espanyola a l’abril, i en conseqüència, també de la de la Sindicatura de Comptes.
"La situació ja és molt crítica", sentencia.
L’alcalde de Santa Maria de Merlès, Josep Costa, també assegura que té els números "pràcticament enllestits", i que en aquest cas, "no són quantitats massa elevades, de manera que hem pogut mantenir l’activitat aquests set mesos sense rebre diners de Madrid".
També Viver i Serrateix veu molt propera la resolució del problema: "La liquidació està feta, ara només falta enviar-ho telemàticament.
Ens hem trobat en aquesta situació per manca de temps i de mitjans, som molt petits i ho fem tot com podem", explica un tècnic del consistori.
Aquest municipi només té retinguts uns 4.000 euros del ministeri d’Hisenda, que "no ens ha fet anar massa malament". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els municipis que no presentin correctament i a temps els seus comptes seran penalitzats tant pel Govern central com per la Generalitat. D'una banda, no rebran l'avançament que el Govern espanyol dona cada mes com a part de la seva participació en els tributs, i de l'altra es poden retenir les subvencions atorgades per la Generalitat.",
"a2": "D'acord amb la llei espanyola d’Economia Sostenible, set consistoris catalans no reben les bestretes d’impostos d’Hisenda perquè no han presentat els comptes municipals de 2010. També tenen retingudes les subvencions que atorga la Generalitat a través del fons de cooperació local. Aquests municipis són Sant Jaume de Frontanyà, Montmaneu, Sagàs, Santa Maria de Merlès, Viver i Serrateix, Massanes i Bonastre.",
"a3": "Set municipis catalans amb petits ajuntaments no tenen prou recursos per presentar els comptes municipals correctament. Per això, Madrid i el Govern català els retenen les subvencions del pressupost municipal. Asseguren que aquesta situació es dona per manca de mitjans i temps, per la qual cosa aconsegueixen mantenir-se gràcies als estalvis."
},
"extractive": {
"a1": "No presentar els comptes municipals correctament i a temps té doble càstig des del 2011. \nPer una banda, càstig en forma de retenció de les bestretes que el govern espanyol avança cada mes als ajuntaments en concepte de la seva participació en els tributs de l’Estat.\nSant Jaume de Frontanyà (el Berguedà), Montmaneu (l'Anoia), Sagàs (el Berguedà), Santa Maria de Merlès (el Berguedà), Viver i Serrateix (el Berguedà), Massanes (la Selva) i Bonastre (el Baix Penedès) han passat aquests mesos amb 25% menys del seu pressupost mensual per aquest concepte.\nL’última reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes, aprovada el 2011, condiciona la concessió de subvencions al fet que els ajuntaments hagin entregat la comptabilitat íntegra abans del 15 d’octubre de l’any següent a l’exercici. ",
"a2": "No presentar els comptes municipals correctament i a temps té doble càstig des del 2011.\nSant Jaume de Frontanyà (el Berguedà), Montmaneu (l'Anoia), Sagàs (el Berguedà), Santa Maria de Merlès (el Berguedà), Viver i Serrateix (el Berguedà), Massanes (la Selva) i Bonastre (el Baix Penedès) han passat aquests mesos amb 25% menys del seu pressupost mensual per aquest concepte. \nL’última reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes, aprovada el 2011, condiciona la concessió de subvencions al fet que els ajuntaments hagin entregat la comptabilitat íntegra abans del 15 d’octubre de l’any següent a l’exercici.\nSant Jaume de Frontanyà és el municipi més petit de Catalunya, i no presentar els comptes li ha suposat tenir retingut el 100% del pressupost municipal: \"Tenim diversos conceptes retinguts, de l’Estat i de la Generalitat, és una pilota que es va fent més grossa, i que de moment, ja suma uns 66.000 euros retinguts, això és, el pressupost d’un any\", explica l’alcalde, Rubén Lladós.",
"a3": "No presentar els comptes municipals correctament i a temps té doble càstig des del 2011. \nSant Jaume de Frontanyà (el Berguedà), Montmaneu (l'Anoia), Sagàs (el Berguedà), Santa Maria de Merlès (el Berguedà), Viver i Serrateix (el Berguedà), Massanes (la Selva) i Bonastre (el Baix Penedès) han passat aquests mesos amb 25% menys del seu pressupost mensual per aquest concepte. \nL’última reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes, aprovada el 2011, condiciona la concessió de subvencions al fet que els ajuntaments hagin entregat la comptabilitat íntegra abans del 15 d’octubre de l’any següent a l’exercici.\nSant Jaume de Frontanyà és el municipi més petit de Catalunya, i no presentar els comptes li ha suposat tenir retingut el 100% del pressupost municipal: \"Tenim diversos conceptes retinguts, de l’Estat i de la Generalitat, és una pilota que es va fent més grossa, i que de moment, ja suma uns 66.000 euros retinguts, això és, el pressupost d’un any\", explica l’alcalde, Rubén Lladós."
},
"extreme": {
"a1": "Des del 2011, els municipis que no presentin correctament i a temps els seus comptes son penalitzats.",
"a2": "Set petits municipis catalans no reben la bestreta d’impostos d’Hisenda per no haver presentat els comptes del 2010.",
"a3": "Alguns municipis catalans mantenen l'activitat amb els estalvis per tenir retingudes les subvencions del Govern català i de Madrid."
}
} |
1,311 | «Medea», «Bérénice», «Obabakoak» i «Nit de Reis», plats forts de la nova temporada al Lliure | Els refugiats i les persones en risc d'exclusió social seran protagonistes de gran part dels espectacles | Els "refugiats, estrangers, estranys" i les persones en risc d'exclusió social seran protagonistes de la temporada 2017/2018 del Teatre Lliure.
Una temporada que tindrà com a plats forts 'Medea' a partir d'Eurípides i dirigit per Lluís Pasqual; 'Bérénice' de Jean Racine i també dirigit per Pasqual; 'El somriure al peu de l'escala' de Henry Miller, que compta amb la direcció de Ramon Simó; 'Obabakoak' dirigit per Calixto Bieito a partir del llibre de Bernardo Atxaga; 'La visita de la vella dama' dirigit per Jordi Palet i protagonitzat per Vicky Peña; Fernando Bernués dirigirà 'Si mireu al vent d'on ve' amb Eduard Farelo i Emma Vilarasau, i Carol López, 'El sistema solar' amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.
La temporada arrencarà el 14 de setembre amb l'espectacle Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure.
És "un Shakespeare completament embogit, que comença com una comèdia explicant una història d'amor i es converteix en un blues sobre l'amor i el desamor", ha assegurat Pasqual.
Un dels temes principals d'aquesta temporada són els refugiats.
"Hi ha un grup d'espectacles que no tracten de reflectir (aquesta realitat) perquè això ho fa el periodisme, sinó que vol glossar i extreure l'essència poètica per fer arribar aquesta realitat de moltes formes amb textos nous i antics".
El primer espectacle dedicat a aquest eix és El metge de Lampedusa, dirigit per Miquel Górriz a partir del llibre Llàgrimes de sal, de Tilda Tilotta i Pietro Bartolo.
Xicu Masó serà l'únic intèrpret del muntatge.
Pasqual dirigirà dos espectacles que tenen a veure amb l'estrangeria: Medea a partir d'Eurípides i Bérénice, de Jean Racine.
També ha assenyalat que en els dos textos "l'arrel de la tragèdia es troba en la qualitat d'estrangeria tant d'una protagonista com de l'altra".
Medea estarà interpretat per Andreu Benito, Roger Coma, Andrés Herrera i Emma Vilarasau, i Bérénice, pels mateixos actors menys Andrés Herrera.
En el marc de la proposta infantil El Lliure dels Nens, s'interpretarà Molsa a partir de la novel·la homònima de David Cirici amb la companyia Thomas Noone Dance.
Altres obres relacionades amb l'estrangeria són Històries d'Istanbul, a contrapeu, de Yesim Özsiy Gülan, dirigida per Joan Arqué amb Mercè Aranega, Francesc Ferrer, Elena Fortuny, Carles Gilabert, Jordi Martínez i Magda Puig.
En l'apartat de persones en risc d'exclusió social, s'ha programat Living with the lights on, de Mark Lockyer i dirigit per Ramin Gray; Trans (més enllà), dirigit per Didier Ruiz, en el qual el Lliure "proposa obrir els ulls i el cor davant dels qui tenen una identitat sexual que no es correspon amb la biologia"; Cinema, protagonitzat per persones en risc d'exclusió social i Sis personatges, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod amb sis persones que viuen i dormen al carrer i que pujaran a l'escenari.
Per altra banda, Ramon Simó dirigirà El somriure al peu de l'escala, amb Joan Arqué, Jordi Martinez i Tanja Haupt, que tracta sobre un pallasso retirat que torna a la pista a causa d'un accident.
La visita de la vella dama dirigit per Jordi Palet estarà protagonitzat per Vicky Peña, qui es posa a la pell d'una multimilionària que torna al seu poble natal disposada a enfrontar-se al passat.
Jan Lauwers dirigirà al Lliure la versió teatral d'un guió de John Cassavetes, Begin the beguine.
Obabakoak i Calixto Bieito
Un dels espectacles destacats és Obabakoak dirigida per Calixto Bieito i basat en el reconegut llibre d'Atxaga.
"Es curiós que al segle XXI, l'escriptor, explicant històries fundacionals de persones i coses del País Basc, hagi aconseguit un retrat universal del començament de moltes comunitats i col·lectivitats", ha assenyalat el director del Lliure.
Emma Vilarasau pujarà per tercera vegada a l'escenari del Teatre Lliure la pròxima temporada i aquesta vegada amb el muntatge Si mireu el vent d'on ve, amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Fernando Bernués.
Mentre, Carol López dirigirà El sistema solar, amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.
Cesc Gelabert tornarà al Lliure amb Escrit en l'aire, en un muntatge que servirà per recordar a Moisès Maicas, qui era el seu director.
Entre les noves reposicions de la temporada hi haurà Maria Estuard, a partir de l'obra de Friedrich von Schiller i amb direcció de Sergi Belbel, i In memoriam, sobre la quinta del Biberó dirigida per Pasqual.
Xifres de final de temporada
La temporada 2016/2017, el Teatre Lliure ha acollit 139.858 espectadors, dels quals 116.564 són dels tres espais del teatre i 23.294 de les gires.
El Lliure de Montjuïc ha rebut 80.829 espectadors amb un 82,4% d'ocupació, mentre que el Lliure de Gràcia haurà rebut 35.735 espectadors amb un 90,3% d'ocupació.
En total, l'ocupació ha estat del 84,7%.
La recaptació ha estat d'1,36 milions, sense comptar l'IVA. | [
"teatre"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S'enceta la temporada 2017/2018 del Teatre Lliure en la qual les persones en risc d'exclusió, els refugiats i els estrangers tindran un paper protagonista. La temporada s'enceta amb l'espectacle Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare, però també es podran trobar obres com Medea, Bérénice, El metge de Lampedusa o Obabakoak, entre d'altres.",
"a2": "El Teatre Lliure prepara la temporada 2017-2018 amb espectacles al voltant dels refugiats, estrangers i estranys. Lluís Pasqual dirigirà “Medea”, d’Eurípides, i “Bérénice”, de Jean Racine. Ramon Simó dirigeix “El somriure al peu de l’escala”, de Henry Miller, mentre Calixto Bieito s’encarrega d’un text de Bernardo Atxaga, “Obabakoak”. Pau Carrió dirigeix “Nit de reis (o el que vulguis), de Shakespeare.",
"a3": "Entre les gires i els espais del teatre, la Kompanyia Lliure ha tingut un total de 139.858 espectadors i una facturació de 1'36 MEUR la temporada 2016-2017. La temporada 2017-2018 compta amb un gran nombre d'obres i temes d'actualitat on participaran refugiats i persones en risc d'exclusió social o sense llar."
},
"extractive": {
"a1": "Els \"refugiats, estrangers, estranys\" i les persones en risc d'exclusió social seran protagonistes de la temporada 2017/2018 del Teatre Lliure. \nUna temporada que tindrà com a plats forts 'Medea' a partir d'Eurípides i dirigit per Lluís Pasqual; 'Bérénice' de Jean Racine i també dirigit per Pasqual; 'El somriure al peu de l'escala' de Henry Miller, que compta amb la direcció de Ramon Simó; 'Obabakoak' dirigit per Calixto Bieito a partir del llibre de Bernardo Atxaga; 'La visita de la vella dama' dirigit per Jordi Palet i protagonitzat per Vicky Peña; Fernando Bernués dirigirà 'Si mireu al vent d'on ve' amb Eduard Farelo i Emma Vilarasau, i Carol López, 'El sistema solar' amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.\nLa temporada arrencarà el 14 de setembre amb l'espectacle Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure.\nMedea estarà interpretat per Andreu Benito, Roger Coma, Andrés Herrera i Emma Vilarasau, i Bérénice, pels mateixos actors menys Andrés Herrera.",
"a2": "Una temporada que tindrà com a plats forts 'Medea' a partir d'Eurípides i dirigit per Lluís Pasqual; 'Bérénice' de Jean Racine i també dirigit per Pasqual; 'El somriure al peu de l'escala' de Henry Miller, que compta amb la direcció de Ramon Simó; 'Obabakoak' dirigit per Calixto Bieito a partir del llibre de Bernardo Atxaga; 'La visita de la vella dama' dirigit per Jordi Palet i protagonitzat per Vicky Peña; Fernando Bernués dirigirà 'Si mireu al vent d'on ve' amb Eduard Farelo i Emma Vilarasau, i Carol López, 'El sistema solar' amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.\nLa temporada arrencarà el 14 de setembre amb l'espectacle Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure.\nEn l'apartat de persones en risc d'exclusió social, s'ha programat Living with the lights on, de Mark Lockyer i dirigit per Ramin Gray; Trans (més enllà), dirigit per Didier Ruiz, en el qual el Lliure \"proposa obrir els ulls i el cor davant dels qui tenen una identitat sexual que no es correspon amb la biologia\"; Cinema, protagonitzat per persones en risc d'exclusió social i Sis personatges, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod amb sis persones que viuen i dormen al carrer i que pujaran a l'escenari.\nEn el marc de la proposta infantil El Lliure dels Nens, s'interpretarà Molsa a partir de la novel·la homònima de David Cirici amb la companyia Thomas Noone Dance.",
"a3": "Una temporada que tindrà com a plats forts 'Medea' a partir d'Eurípides i dirigit per Lluís Pasqual; 'Bérénice' de Jean Racine i també dirigit per Pasqual; 'El somriure al peu de l'escala' de Henry Miller, que compta amb la direcció de Ramon Simó; 'Obabakoak' dirigit per Calixto Bieito a partir del llibre de Bernardo Atxaga; 'La visita de la vella dama' dirigit per Jordi Palet i protagonitzat per Vicky Peña; Fernando Bernués dirigirà 'Si mireu al vent d'on ve' amb Eduard Farelo i Emma Vilarasau, i Carol López, 'El sistema solar' amb Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo.\nLa temporada arrencarà el 14 de setembre amb l'espectacle Nit de reis (o el que vulguis), de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i interpretat per la Kompanyia Lliure.\nEn el marc de la proposta infantil El Lliure dels Nens, s'interpretarà Molsa a partir de la novel·la homònima de David Cirici amb la companyia Thomas Noone Dance.\nEn l'apartat de persones en risc d'exclusió social, s'ha programat Living with the lights on, de Mark Lockyer i dirigit per Ramin Gray; Trans (més enllà), dirigit per Didier Ruiz, en el qual el Lliure \"proposa obrir els ulls i el cor davant dels qui tenen una identitat sexual que no es correspon amb la biologia\"; Cinema, protagonitzat per persones en risc d'exclusió social i Sis personatges, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod amb sis persones que viuen i dormen al carrer i que pujaran a l'escenari."
},
"extreme": {
"a1": "El Teatre Lliure enceta la temporada 2017/2018 en la qual els refugiats, estrangers i estranys tindran un paper protagonista.",
"a2": "Comença la temporada 2017-2018 al Teatre Lliure, amb estrenes sobre l’estrangeria, com “Medea” i “Bérénice”, dirigides per Lluís Pasqual.",
"a3": "La Kompanyia Lliure ha aconseguit gairebé 140.000 espectadors i aquesta temporada hi participaran persones en risc d'exclusió social."
}
} |
2,833 | El Govern acordarà dimarts el trasllat a l'Aragó de les 53 peces de Sixena que estan al MNAC | L'acord no afectarà a les 44 obres en litigi restants que hi ha al Museu de Lleida perquè estan protegides per la Llei catalana de Patrimoni | La Generalitat aprovarà al Consell de Govern de dimarts 26 de juliol el trasllat a l'Aragó de les 53 obres d'art del Monestir de Sixena que es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
Formen part de les 97 obres d'art que el jutjat de primera instància número 1 d'Osca ha ordenat traslladar a l'Aragó abans del 25 de juliol.
El Govern accedeix doncs a complir aquesta sentència provisional pel que fa a les 53 obres del MNAC, que es troben al dipòsit i no s'han exposat mai, perquè no formen part del catàleg de béns protegits.
Ho han explicat a l'ACN fonts del departament de Cultura de la Generalitat que han insistit en la impossibilitat, en canvi, de complir amb la sentència provisional pel que fa a les 44 obres restants, que estan al Museu de Lleida.
Des de la Generalitat insisteixen que aquestes 44 formen part d'una col·lecció, que estan catalogades i protegides per la Llei catalana de Patrimoni i que per tant, el Govern no pot incomplir les lleis catalanes.
Recorden a més, que la sentència del jutjat d'Osca no és ferma, ja que està recorreguda.
A l'abril, el conseller de Cultura, Santi Vila, ja va proposar cedir les 53 de les 97 obres del Monestir de Sixena emplaçades al MNAC, però la falta de consens polític i territorial va obligar-lo a fer marxa enrere.
El departament de Cultura ha confirmat a l'ACN que el conseller Vila va enviar una carta aquest dimecres a la seva homòloga aragonesa en què explicava la situació de les 97 peces d'art en litigi i la seva catalogació.
A la carta, s'informava que com que les 53 peces del MNAC no estan sotmeses a un règim de protecció i, en compliment de la sentència provisional de la jutgessa d'Osca, es podia procedir al seu trasllat i s'afegia que dimarts s'aprovarà un acord de govern en aquest sentit.
Es tracta de pintures i mantellines, entre d'altres, que Vila ja va intentar cedir a l'Aragó a l'abril d'aquest any.
L'intent, però, va resultat fallit a causa de la falta de consens polític, tot i que des del MNAC s'havia donat el vist-i-plau.
Des del departament de Cultura s'ha informat a l'ACN que un cop aprovat l'acord de govern dimarts, el MNAC començarà el procés per traslladar les 53 peces i que aquest procés podria allargar-se "uns dies".
El trasllat d'aquestes 53 obres d'art sembla doncs que es serà una realitat tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada, amb 102 vots a favor (JxSí, PSC, CSQP, PPC i CUP), cap en contra i 25 abstencions (C's), una proposta de resolució en què demanava al Govern de la Generalitat que portés a terme, d'acord amb les competències previstes en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus i la Llei de Patrimoni Cultural Català, totes les accions que calguessin per tal de garantir que les obres d'art procedents del Monestir de Sixena, i que es conserven al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida, romanguessin en aquests museus.
Cal tenir en compte que el Consell de Govern tindrà lloc el dimarts 26 de juliol, un dia després del màxim establert per la jutgessa d'Osca pel trasllat provisional de les 97 obres d'art en litigi que es troben a Catalunya.
La sentència que anul·la les vendes de les obres i que obliga a traslladar les 97 peces a l'Aragó està recorreguda per la Generalitat a l'Audiència d'Osca.
Paral·lelament, hi ha un altre procés judicial obert que fa referència a les pintures murals del Monestir de Sixena exposades al MNAC.
La Generalitat ha recorregut a l'Audiència d'Osca la sentència del mateix jutjat de primera instància número 1 d'Osca que ordena també traslladar-les a l'Aragó. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Generalitat ha aprovat el trasllat a Aragó de les 53 obres d'art del Monestir de Sixena que actualment estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya. S'hauran de traslladar abans del 25 de juliol per ordre de la sentència del jutjat d'Osca. Tot i la sentencia, el MNAC confirma que les peces no es troben sota un règim de protecció.",
"a2": "El Consell de Govern del 26 de juliol acordarà traslladar a l’Aragó 53 obres d’art del Monestir de Sixena que es troben al MNAC, però no permet el trasllat de 44, catalogades i protegides per la Llei catalana de Patrimoni i situades al Museu de Lleida. Així complirà amb part de la sentència provisional del jutjat d’Osca, ja recorreguda.",
"a3": "La Generalitat aprovarà el trasllat de 53 de les 97 obres del Monestir de Sixena que són al MNAC. Aquestes 53 obres poden ser traslladades perquè no estan sotmeses a cap règim de protecció, en canvi, les 44 restants estan protegides per la Llei Catalana de Patrimoni, i han de romandre al Museu de Lleida."
},
"extractive": {
"a1": "La Generalitat aprovarà al Consell de Govern de dimarts 26 de juliol el trasllat a l'Aragó de les 53 obres d'art del Monestir de Sixena que es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).\nEl trasllat d'aquestes 53 obres d'art sembla doncs que es serà una realitat tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada, amb 102 vots a favor (JxSí, PSC, CSQP, PPC i CUP), cap en contra i 25 abstencions (C's), una proposta de resolució en què demanava al Govern de la Generalitat que portés a terme, d'acord amb les competències previstes en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus i la Llei de Patrimoni Cultural Català, totes les accions que calguessin per tal de garantir que les obres d'art procedents del Monestir de Sixena, i que es conserven al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida, romanguessin en aquests museus.\nA la carta, s'informava que com que les 53 peces del MNAC no estan sotmeses a un règim de protecció i, en compliment de la sentència provisional de la jutgessa d'Osca, es podia procedir al seu trasllat i s'afegia que dimarts s'aprovarà un acord de govern en aquest sentit.\nHo han explicat a l'ACN fonts del departament de Cultura de la Generalitat que han insistit en la impossibilitat, en canvi, de complir amb la sentència provisional pel que fa a les 44 obres restants, que estan al Museu de Lleida.",
"a2": "La Generalitat aprovarà al Consell de Govern de dimarts 26 de juliol el trasllat a l'Aragó de les 53 obres d'art del Monestir de Sixena que es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).\nA la carta, s'informava que com que les 53 peces del MNAC no estan sotmeses a un règim de protecció i, en compliment de la sentència provisional de la jutgessa d'Osca, es podia procedir al seu trasllat i s'afegia que dimarts s'aprovarà un acord de govern en aquest sentit.\nHo han explicat a l'ACN fonts del departament de Cultura de la Generalitat que han insistit en la impossibilitat, en canvi, de complir amb la sentència provisional pel que fa a les 44 obres restants, que estan al Museu de Lleida.\nEl trasllat d'aquestes 53 obres d'art sembla doncs que es serà una realitat tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada, amb 102 vots a favor (JxSí, PSC, CSQP, PPC i CUP), cap en contra i 25 abstencions (C's), una proposta de resolució en què demanava al Govern de la Generalitat que portés a terme, d'acord amb les competències previstes en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus i la Llei de Patrimoni Cultural Català, totes les accions que calguessin per tal de garantir que les obres d'art procedents del Monestir de Sixena, i que es conserven al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida, romanguessin en aquests museus.",
"a3": "La Generalitat aprovarà al Consell de Govern de dimarts 26 de juliol el trasllat a l'Aragó de les 53 obres d'art del Monestir de Sixena que es troben al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).\nHo han explicat a l'ACN fonts del departament de Cultura de la Generalitat que han insistit en la impossibilitat, en canvi, de complir amb la sentència provisional pel que fa a les 44 obres restants, que estan al Museu de Lleida.\nA la carta, s'informava que com que les 53 peces del MNAC no estan sotmeses a un règim de protecció i, en compliment de la sentència provisional de la jutgessa d'Osca, es podia procedir al seu trasllat i s'afegia que dimarts s'aprovarà un acord de govern en aquest sentit.\nEl trasllat d'aquestes 53 obres d'art sembla doncs que es serà una realitat tot i que el Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada, amb 102 vots a favor (JxSí, PSC, CSQP, PPC i CUP), cap en contra i 25 abstencions (C's), una proposta de resolució en què demanava al Govern de la Generalitat que portés a terme, d'acord amb les competències previstes en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Llei de Museus i la Llei de Patrimoni Cultural Català, totes les accions que calguessin per tal de garantir que les obres d'art procedents del Monestir de Sixena, i que es conserven al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida, romanguessin en aquests museus."
},
"extreme": {
"a1": "Les 53 peces d'art del Monestir de Sixena del MNAC es traslladaran a Aragó abans del 25 de juliol.",
"a2": "La Generalitat traslladarà a l’Aragó 53 peces de Sixena que estan al MNAC, però no les del Museu de Lleida.",
"a3": "Després de l'aprovació de la Generalitat, el trasllat de 53 obres al Monestir de Sixena podria trigar uns quants dies."
}
} |
657 | El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol | En el sinistre van morir quaranta-tres persones i quaranta-set més van quedar ferides | El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol, segons que s’ha acordat en una reunió feta avui entre les defenses, la fiscalia, la resta d’acusacions i el jutjat penal 6 que portarà el cas.
En l’accident de la línia 1 del metro de València, del 3 de juliol de 2006, hi van morir quaranta-tres persones i quaranta-set més van quedar ferides de diversa consideració.
D’acord amb la previsió de calendari, doncs, la vista clourà quan farà catorze anys de l’accident.
Segons que ha informat l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, en la reunió s’ha fixat, com a primera mesura, el calendari de les sessions, que transcorreran de gener a juliol, amb divuit setmanes per a proves testificals i pericials.
L’associació ha manifestat la seva ‘satisfacció per aquest pas que ens acosta una mica més a esbrinar tota la veritat sobre l’accident’.
‘Estem convençuts que el judici finalitzarà amb la condemna dels vuit acusats per la falta de diligència en la gestió de l’empresa’, diu en un comunicat, en què subratlla que tots ells tenien el deure de garantir la seguretat dels viatgers i treballadors i que les seves funcions es vinculaven amb una planificació adequada, a evitar més riscs dels imprevisibles i a preveure tots aquells que se’n pogueren derivar.
Acausa dels seus càrrecs, ‘els acusats eren coneixedors del risc que suposava per a la circulació deixar tota la responsabilitat en mans del conductor, i encara tenint la capacitat d’actuar, no van fer res per a evitar-ho’, recorden.
El passat mes de febrer, la jutgessa d’instrucció del jutjat 21 de València, Nieves Molina, que es va encarregar de la investigació de l’accident, va dictar l’obertura de judici oral contra vuit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre els quals, Marisa Gracia, qui era gerent de FGV, després de la petició feta en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars.
Els processats, a més de Marisa Gracia, són el director d’Operacions, Manuel Sansano; el responsable d’Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; el cap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; el cap de la Línia 1, Sebastián Argente; el director adjunt d’Explotació, Vicente Contreras; el director tècnic, Francisco García, i el responsable d’estudis i projectes, Francisco Orts.
La fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a cadascun perquè considera que els fets entorn de l’accident constitueix un delicte contra els drets dels treballadors en la seva modalitat de seguretat i higiene en el treball; quaranta-tres homicidis per imprudència greu professional i quaranta-set delictes de lesions per imprudència greu professional.
A tots ells els demana, a més, una inhabilitació especial, en el cas de Gracia, per a l’exercici de càrrec directiu en empresa pública o privada durant cinc anys i sis mesos, i el mateix període per als altres set, encara que en aquests últims ho és per a l’exercici de professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.
Per la seva banda, les víctimes del metro eleven a quatre anys la petició de condemna per als ex-directius, en la mateixa línia pràcticament que l’escrit del fiscal.
La causa es va allargar fins que, el novembre del 2018, la instructora va donar per conclosa la investigació, encara que ‘vinculada’ per l’ordre de l’Audiència Provincial de reobrir el cas, que la mateixa jutgessa havia arxivat unes quantes vegades, Per al tribunal valencià hi havia indicis de delicte que permetien de continuar endavant amb la investigació prenent declaració com a investigats als ex-directius que entenia que, en el seu àmbit de poder de decisió, havien de conèixer el traçat de la Línia 1 i els riscos inherents a la conducció.
Encara després d’aquesta conclusió, va haver-hi nous tràmits processals fins a l’obertura del judici oral, contra la qual no cabia recurs, es remetia el cas als jutjats penals com a òrgan d’enjudiciament i restava la fixació de l’assenyalament de la vista. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En l'accident del metro de València el 3 de juliol de 2003 van morir 43 persones i 47 més van quedar ferides. Aquest gener, 14 anys més tard, comença el judici que s'espera que s'allargui fins al juliol. Hi ha 8 acusats, tots ex alts càrrecs de FGV i la Fiscalia demana 3 anys i 7 mesos de presó.",
"a2": "El 3 de juliol de 2006, un accident del metro de València deixà 43 morts i 47 ferits. Tretze anys després s’acorda el calendari del judici, de gener a juliol. L’associació de víctimes acusa vuit ex alts càrrecs per “falta de diligència en la gestió de l’empresa” i perquè coneixien els riscos relacionats amb la conducció i no els van evitar.",
"a3": "El 3 de juliol del 2006 va tenir lloc l'accident de metro a València, el judici del qual començarà al gener i acabarà al juliol. L'accident va tenir 43 morts i 47 ferits, i en aquest judici s'espera condemnar els 8 acusats per falta de diligència i per no fer res per evitar l'accident. S'hi aportaran les proves testificals i pericials."
},
"extractive": {
"a1": "El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol, segons que s’ha acordat en una reunió feta avui entre les defenses, la fiscalia, la resta d’acusacions i el jutjat penal 6 que portarà el cas. \n‘Estem convençuts que el judici finalitzarà amb la condemna dels vuit acusats per la falta de diligència en la gestió de l’empresa’, diu en un comunicat, en què subratlla que tots ells tenien el deure de garantir la seguretat dels viatgers i treballadors i que les seves funcions es vinculaven amb una planificació adequada, a evitar més riscs dels imprevisibles i a preveure tots aquells que se’n pogueren derivar. \nEl passat mes de febrer, la jutgessa d’instrucció del jutjat 21 de València, Nieves Molina, que es va encarregar de la investigació de l’accident, va dictar l’obertura de judici oral contra vuit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre els quals, Marisa Gracia, qui era gerent de FGV, després de la petició feta en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars. \nLa fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a cadascun perquè considera que els fets entorn de l’accident constitueix un delicte contra els drets dels treballadors en la seva modalitat de seguretat i higiene en el treball; quaranta-tres homicidis per imprudència greu professional i quaranta-set delictes de lesions per imprudència greu professional. ",
"a2": "El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol, segons que s’ha acordat en una reunió feta avui entre les defenses, la fiscalia, la resta d’acusacions i el jutjat penal 6 que portarà el cas.\nEn l’accident de la línia 1 del metro de València, del 3 de juliol de 2006, hi van morir quaranta-tres persones i quaranta-set més van quedar ferides de diversa consideració. \n‘Estem convençuts que el judici finalitzarà amb la condemna dels vuit acusats per la falta de diligència en la gestió de l’empresa’, diu en un comunicat, en què subratlla que tots ells tenien el deure de garantir la seguretat dels viatgers i treballadors i que les seves funcions es vinculaven amb una planificació adequada, a evitar més riscs dels imprevisibles i a preveure tots aquells que se’n pogueren derivar.\nEl passat mes de febrer, la jutgessa d’instrucció del jutjat 21 de València, Nieves Molina, que es va encarregar de la investigació de l’accident, va dictar l’obertura de judici oral contra vuit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre els quals, Marisa Gracia, qui era gerent de FGV, després de la petició feta en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars.",
"a3": "El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol, segons que s’ha acordat en una reunió feta avui entre les defenses, la fiscalia, la resta d’acusacions i el jutjat penal 6 que portarà el cas. \nEn l’accident de la línia 1 del metro de València, del 3 de juliol de 2006, hi van morir quaranta-tres persones i quaranta-set més van quedar ferides de diversa consideració.\nEl passat mes de febrer, la jutgessa d’instrucció del jutjat 21 de València, Nieves Molina, que es va encarregar de la investigació de l’accident, va dictar l’obertura de judici oral contra vuit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre els quals, Marisa Gracia, qui era gerent de FGV, després de la petició feta en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars.\nLa causa es va allargar fins que, el novembre del 2018, la instructora va donar per conclosa la investigació, encara que ‘vinculada’ per l’ordre de l’Audiència Provincial de reobrir el cas, que la mateixa jutgessa havia arxivat unes quantes vegades."
},
"extreme": {
"a1": "Catorze anys després de l'accident, al gener comença el judici per l'accident de metro de València.",
"a2": "L’accident de metro de València arriba a judici tretze anys després, amb un calendari de set mesos.",
"a3": "El judici per l'accident de metro de València, després de 14 anys, començarà al gener i durarà 18 setmanes."
}
} |
2,670 | Òscar Camps (Pro Activa Open Arms): "Ningú vetlla per la vida de les dones i els nens" | Els eurodiputats catalans nominen l'ONG de Badalona que rescata refugiats a Lesbos al Premi Ciutadà Europeu | El director de l'ONG catalana Pro Activa Open Arms, Òscar Camps, ha denunciat aquest dimecres a Brussel·les la "greu vulnerabilitat de la dona i els nens" refugiats.
"Aquí estan massa enfeinats amb xifres, números i estadístiques", ha lamentat Camps, que ha explicat a l'ACN que les màfies separen les famílies a Turquia i obliguen les dones i els nens a creuar el mar "amb altres persones, que no són ni els seus marits ni la seva família" i que "no tenen el més mínim respecte per la seva situació i la dels seus nens".
Per això, quan les barques naufraguen, "ningú vetlla per la vida de les dones i els nens, perquè no són les seves dones ni els seus nens" i la majoria de supervivents són homes.
Precisament és davant d'aquesta problemàtica que la feina de l'ONG de Badalona que dirigeix Òscar Camps, Pro Activa Open Arms, esdevé essencial.
Són dels pocs que fan tasques de salvament directe al mar grec, perquè la Unió Europea s'ha negat fins ara a crear una força de salvament marítim, i ara els eurodiputats els ho volen reconèixer.
El dur camí fins a Europa
Camps explica que la trajectòria d'una família de refugiats comença a Turquia, on passen "a mans de màfies, que els envien a hotels a l'interior i els tenen allà tancats esperant el moment per creuar".
"Després els pugen en furgonetes, separen marits de dones i nens, els treuen els mòbils", descriu, remarcant que les mares de família s'adonen que els tiraran al mar "de forma separada" i en barques que porten "50 persones o més".
"Si protesten, reben les amenaces dels traficants, que no només els obliguen a viatjar sinó que els diuen que els seus marits ja són a l'altra banda i que si elles no hi volen anar es queden allà amb els nens", remarca.
Per això moltes dones i nens "viatgen amb altres persones, que no són ni els seus marits ni la seva família, amb altres homes que no tenen el més mínim respecte per la seva situació i la dels seus nens".
"Quan hi ha un problema, que és moltes vegades, només se salven homes", admet Camps.
"Ningú vetlla per la vida de les dones i els nens perquè no són les seves dones i els seus nens.
I mai hem pogut treure un nen d'un pare, sempre rescatem un nen dels braços d'una mare", lamenta.
Nominació al Premi Ciutadà Europeu
Pro Activa Open Arms treballa de forma voluntària a l'illa de Lesbos des del mes de setembre, salvant els refugiats que hi arriben des de Turquia amb embarcacions molt precàries, i enganyats per les màfies.
Per reconèixer la seva tasca, eurodiputats catalans d'ICV, ERC-NeCat, CDC, PSC, PP i Unió han proposat la seva candidatura per a rebre el Premi Ciutadà Europeu que cada any dóna l'Eurocambra.
Camps ha viatjat a Brussel·les per participar en un seminari sobre les dones refugiades i a la projecció del documental 'To Kyma', que explica la tasca de l'ONG a Lesbos.
"Quan naufraguen, moren entre 17 i 22 persones que són dones i nens", lamenta Camps, que recorda que el risc no acaba aquí.
"Imagina quina és la vida d'una dona amb tres nens caminant sola per Europa sense recursos, sense documentació, rodejada d'homes i joves afganesos, sirians, iraquians, que busquen el seu propi interès i la seva pròpia supervivència", explica.
Camps valora positivament la nominació al Premi Ciutadà Europeu, però destaca que el seu objectiu és que "la situació millori i s'actuï".
Per Camps, cal que les autoritats europees, "tinguin el valor d'actuar i prendre les decisions que calen", acabant amb els creuaments de Turquia a Grècia a través del mar, perquè "no és una via segura, i s'ha de tancar".
"Els reconeixements són benvinguts perquè hi ha equips de voluntaris que estan treballant de forma professional i es mereixen tots els respectes i reconeixements del món, però realment no venim a buscar això, sinó a difondre el que està passant i a empènyer perquè se sensibilitzin i actuïn de manera determinant", defensa Camps a l'ACN.
L'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun, que juntament amb Josep Maria Terricabras (ERC), Ernest Margall (ERC-NeCat), Ramon Tremosa (CDC), Francesc Gambús (UDC), Javi López (PSC) i Santiago Fisas (PP) promou la nominació, explica que l'ONG "està fent una tasca extraordinària a Lesbos i s'ho mereix".
"És un missatge: una manera de posar llum i denunciar totes les mancances de la política de la UE", ha indicat l'ecosocialista.
"Hem volgut promoure això perquè creiem que si hi ha alguns ciutadans que mereixen ser premiats en aquests moments són els que s'estan arremangant per ajudar els refugiats", ha indicat Urtasun.
Els eurodiputats catalans consideren que l'ONG representa els "valors europeus" i fa una "feina excel·lent".
El Premi Ciutadà Europeu l'atorga cada any des del 2008 el Parlament Europeu per reconèixer persones i organitzacions que contribueixen a la cooperació europea i la promoció de valors comuns. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Òscar Camps, el director de l'ONG Pro Activa Open Arms, lamenta la vulnerabilitat extrema de les dones i els nens refugiats. Denuncia que les màfies a Turquia separen les famílies i obliguen les dones i els nenes a creuar el mar sense els seus marits o família, amb persones desconegudes que no tenen respecte per la seva situació.",
"a2": "El director de Pro Activa Open Arms, Òscar Camps, denuncia a Brussel·les la vulnerabilitat de les dones i els nens refugiats, enganyats per les màfies. Els eurodiputats catalans el nominen a Ciutadà Europeu pel seu ajut a refugiats a Lesbos. Camps explica el risc de dones i infants, separades dels marits i obligades a creuar el mar en embarcacions precàries.",
"a3": "Òscar Camps, de l'ONG Pro Activa Open Arms, assegura que les màfies separen les famílies de refugiats, i per això sobreviuen més homes que dones i nens. Els eurodiputats catalans proposen aquesta ONG per al Premi Ciutadà Europeu per lluitar pels refugiats. Camps afirma que valora aquesta nominació, però el seu objectiu principal és que la situació millori."
},
"extractive": {
"a1": "El director de l'ONG catalana Pro Activa Open Arms, Òscar Camps, ha denunciat aquest dimecres a Brussel·les la \"greu vulnerabilitat de la dona i els nens\" refugiats. \n\"Aquí estan massa enfeinats amb xifres, números i estadístiques\", ha lamentat Camps, que ha explicat a l'ACN que les màfies separen les famílies a Turquia i obliguen les dones i els nens a creuar el mar \"amb altres persones, que no són ni els seus marits ni la seva família\" i que \"no tenen el més mínim respecte per la seva situació i la dels seus nens\". \nSón dels pocs que fan tasques de salvament directe al mar grec, perquè la Unió Europea s'ha negat fins ara a crear una força de salvament marítim, i ara els eurodiputats els ho volen reconèixer.\nCamps valora positivament la nominació al Premi Ciutadà Europeu, però destaca que el seu objectiu és que \"la situació millori i s'actuï\". ",
"a2": "El director de l'ONG catalana Pro Activa Open Arms, Òscar Camps, ha denunciat aquest dimecres a Brussel·les la \"greu vulnerabilitat de la dona i els nens\" refugiats. \n\"Aquí estan massa enfeinats amb xifres, números i estadístiques\", ha lamentat Camps, que ha explicat a l'ACN que les màfies separen les famílies a Turquia i obliguen les dones i els nens a creuar el mar \"amb altres persones, que no són ni els seus marits ni la seva família\" i que \"no tenen el més mínim respecte per la seva situació i la dels seus nens\".\nSón dels pocs que fan tasques de salvament directe al mar grec, perquè la Unió Europea s'ha negat fins ara a crear una força de salvament marítim, i ara els eurodiputats els ho volen reconèixer.\nPer Camps, cal que les autoritats europees, \"tinguin el valor d'actuar i prendre les decisions que calen\", acabant amb els creuaments de Turquia a Grècia a través del mar, perquè \"no és una via segura, i s'ha de tancar\".",
"a3": "El director de l'ONG catalana Pro Activa Open Arms, Òscar Camps, ha denunciat aquest dimecres a Brussel·les la \"greu vulnerabilitat de la dona i els nens\" refugiats. \n\"Aquí estan massa enfeinats amb xifres, números i estadístiques\", ha lamentat Camps, que ha explicat a l'ACN que les màfies separen les famílies a Turquia i obliguen les dones i els nens a creuar el mar \"amb altres persones, que no són ni els seus marits ni la seva família\" i que \"no tenen el més mínim respecte per la seva situació i la dels seus nens\".\nPer això, quan les barques naufraguen, \"ningú vetlla per la vida de les dones i els nens, perquè no són les seves dones ni els seus nens\" i la majoria de supervivents són homes.\nPer això moltes dones i nens \"viatgen amb altres persones, que no són ni els seus marits ni la seva família, amb altres homes que no tenen el més mínim respecte per la seva situació i la dels seus nens\"."
},
"extreme": {
"a1": "Pro Activa Open Arms denuncia la gran vulnerabilitat que pateixen les dones i els nens refugiats.",
"a2": "Òscar Camps, director de Pro Activa Open Arms, nominat al Premi Ciutadà Europeu per part d’eurodiputats catalans. ",
"a3": "Pro Activa Open Arms, candidata al Premi Ciutadà Europeu, per lluitar per la supervivència dels refugiats."
}
} |
75 | Contra la campana: la crònica dels darrers intents de salvar la legislatura | La reunió d'ahir entre Junts pel Sí i la CUP a la seu de l'ANC va acabar sense acord | Els últims dos dies han estat intensos políticament parlant.
Junts pel Sí i els dos partits principals de la coalició, CDC i ERC, la CUP així com les entitats sobiranistes, sobretot l’ANC, han fet un autèntic tour de force, de moment encara inservible, per tal de salvar un possible acord de legislatura.
Era una negociació, com dirien en la boxa, contra la campana.
Contra el temps ja que qualsevol acord és inviable a partir de la nit de divendres, car no hi hauria temps material de convocar el parlament.
Per això i conscients de que els darrers dies ni tan sols es negociava ja l’ANC va intentar la darrera de les reunions.
Convençuda de que era imprescindible el silenci i la discreció l’Assemblea va organitzar un operatiu en el qual els participants en la reunió eren recollits en cotxe, sense saber ni on s’anaven a trobar.
Eren molts.
Per Junts pel Sí hi havia Raül Romeva, Jordi Turull, Marta Rovira i Josep Rull.
Per la CUP Anna Gabriel, Eulalia Reguant, Albert Botran i Hugo Elvira.
Hi havia a més representants de l’ANC, Òmnium i l’AMI, una vintena de persones en total.
Es tractava d’evitar filtracions, com a mínim abans els negociadors entraren al local on s’anaven a trobar.
Només va fallar que un dels negociadors va demanar eixir del parlament i un fotògraf el va seguir.
Sobre la taula s’hi van posar tot d’idees durant prop de cinc hores.
S’hi va parlar de la proposta que el jurista Amadeu Abril havia proposat al seu bloc.
S’hi va parlar de la possibilitat que la CUP fes dimitir alguns dels seus diputats, en particular Anna Gabriel, a canvi de que Mas s’apartés, proposta que CDC no va acceptar i que la CUP afirma que va néixer de Junts pel Sí.
I es va posar sobre la taula una figura insòlita que hauria pogut desencallar la situació: convocar una assemblea d’electes que tingués al seu càrrec la proclamació del president de la Generalitat.
Una Assemblea d’Electes per triar president
La proposta de l’Assemblea d’Electes la va fer l’ANC perquè figurava en el seu full de ruta.
Concretament en l’apartat Marc d’Actuació, quan es parla de com proclamar la independència s’hi diu que ‘caldrà crear l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya perquè procedeixi a la declaració d’independència i al nomenament d’un govern provisional que es desvinculi definitivament de la legalitat espanyola si es dóna la situació d’intervenció o de suspensió del règim autonòmic català per part de l’Estat espanyol, i amb això, l’esgotament definitiu de totes les vies democràtiques.’
A partir d’aquesta proposta la modulació consistia en proposar que dissabte al matí es reunís una Assemblea d’Electes que no proclamaria la independència sinó que decidiria qui seria investit com a president de la Generalitat.
La CUP demanava que hi haguessin diversos candidats però recelava que per la pròpia composició de l’Assemblea d’entrada ja era més que previsible que el candidat escollit seria Artur Mas.
Junts pel Sí, per la seva banda, volia que la CUP entrés al govern per tal d’assegurar l’estabilitat de la legislatura.
Finalment no va haver acord i es va desestimar la proposta.
Desplaçar la decisió, el segon escenari
I passava alguna cosa semblant amb la proposta d’Amadeu Abril.
Aquesta consistia en investir provisionalment com a president Artur Mas i convocar unes primàries a posteriori, com a molt tard a l’abril, on es decidís qui seria el president definitiu.
La proposta tampoc no va funcionar perquè la CUP va demanar que el president investit provisionalment no es pogués presentar després a les primàries i perquè Junts pel Sí no la veia tampoc clara.
Divendres encara va haver-hi una última reunió, aquest cop a la seu de l’ANC i sense la presència ja de la majoria de les organitzacions.
Junts pel Sí i la CUP es van tornar a trobar i davant el fet que no hi havia cap avanç significatiu l’Assemblea va sol·licitar d’acabar la seua missió.
Jordi Sànchez va comparèixer aleshores per anunciar que aquell era el final del camí.
Ho va fer amb serenitat, sorprès només per uns sorolls estranys que el seu micròfon feia i que l’obligaven a aturar cada poc l’explicació.
El president de l’Assemblea va deixar clar que estava satisfet d’haver aconseguit que Junts pel Sí i la CUP tornaren a parlar entre ells i es va encomanar a aquest gest com a darrera esperança.
Però aclarint, sense confiança ja, que això només era un desig i conscient que el rellotge de la legislatura estava marcant els seus darrers minuts. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Si no s'arriba a un acord abans de la nit del divendres, no quedarà temps ja per convocar el Parlament, per això aquests últims dies els partits independentistes han estat immersos per aconseguir algun pacte que pogués salvar la legislatura. Finalment divendres a la nit Jordi Sánchez va confirmar el final de les negociacions.",
"a2": "L’ANC va organitzar una darrera reunió secreta amb una vintena de participants de Junts pel Sí, la CUP, l’ANC, Òmnium i l’AMI, que va durar 5 hores i va acabar sense acord. S’hi van debatre diverses propostes: que es convoqués una Assemblea d’Electes per elegir president i que s'investís Mas president provisional, i convocar primàries per decidir un president definitiu.",
"a3": "L'ANC convoca una reunió discreta d'última hora, amb 20 persones de JuntsxSí, CUP, ANC, Òmnium i l'AMI. Durant la reunió es van tractar diversos temes, i especialment la de la presidència de la Generalitat una vegada proclamada la independència. Es va plantejar un govern provisional d'Artur Mas i després fer unes primàries, on es decidiria qui seria el president definitiu."
},
"extractive": {
"a1": "S’hi va parlar de la possibilitat que la CUP fes dimitir alguns dels seus diputats, en particular Anna Gabriel, a canvi de que Mas s’apartés, proposta que CDC no va acceptar i que la CUP afirma que va néixer de Junts pel Sí.\nI es va posar sobre la taula una figura insòlita que hauria pogut desencallar la situació: convocar una assemblea d’electes que tingués al seu càrrec la proclamació del president de la Generalitat.\nLa proposta de l’Assemblea d’Electes la va fer l’ANC perquè figurava en el seu full de ruta.\nA partir d’aquesta proposta la modulació consistia en proposar que dissabte al matí es reunís una Assemblea d’Electes que no proclamaria la independència sinó que decidiria qui seria investit com a president de la Generalitat.",
"a2": "Junts pel Sí i els dos partits principals de la coalició, CDC i ERC, la CUP així com les entitats sobiranistes, sobretot l’ANC, han fet un autèntic tour de force, de moment encara inservible, per tal de salvar un possible acord de legislatura.\nS’hi va parlar de la possibilitat que la CUP fes dimitir alguns dels seus diputats, en particular Anna Gabriel, a canvi de que Mas s’apartés, proposta que CDC no va acceptar i que la CUP afirma que va néixer de Junts pel Sí.\nI es va posar sobre la taula una figura insòlita que hauria pogut desencallar la situació: convocar una assemblea d’electes que tingués al seu càrrec la proclamació del president de la Generalitat.\nA partir d’aquesta proposta la modulació consistia en proposar que dissabte al matí es reunís una Assemblea d’Electes que no proclamaria la independència sinó que decidiria qui seria investit com a president de la Generalitat.",
"a3": "S’hi va parlar de la possibilitat que la CUP fes dimitir alguns dels seus diputats, en particular Anna Gabriel, a canvi de que Mas s’apartés, proposta que CDC no va acceptar i que la CUP afirma que va néixer de Junts pel Sí.\nI es va posar sobre la taula una figura insòlita que hauria pogut desencallar la situació: convocar una assemblea d’electes que tingués al seu càrrec la proclamació del president de la Generalitat.\nLa proposta de l’Assemblea d’Electes la va fer l’ANC perquè figurava en el seu full de ruta.\nA partir d’aquesta proposta la modulació consistia en proposar que dissabte al matí es reunís una Assemblea d’Electes que no proclamaria la independència sinó que decidiria qui seria investit com a president de la Generalitat."
},
"extreme": {
"a1": "Junts pel Sí, CDC, ERC, la CUP i l'ANC han estat els últims dies immersos en aconseguir salvar la legislatura.",
"a2": "Reunió sense acord entre Junts pel Sí, la CUP, l’ANC, Òmnium i l’AMI per intentar salvar la legislatura “in extremis”.",
"a3": "Reunió discreta de 20 persones convocada per l'ANC per decidir la presidència de la Generalitat a la declaració d'independència."
}
} |
1,924 | El cicle de Poesia als parcs portarà la paraula a onze espais naturals protegits | Del 22 d’abril al 5 de novembre, la Diputació de Barcelona organitza una dotzena de recitals poètics, dos dels quals a l'illa de Sardenya | Un any més, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, organitza el cicle Poesia als parcs.
Lletres i Paisatges, una mostra per combinar natura i literatura en indrets singulars dels espais naturals.
Cada recital té una impressionant escenografia natural i un embolcall ambiental propi, reforçat per la poesia que es recita i pel públic que assisteix a l'acte.
El programa d’enguany, que comença el dissabte 22 d’abril al Parc de la Serralada de Marina i acabarà el diumenge 5 de novembre al Parc del Foix, inclou un total de dotze recitals en onze espais naturals entre els quals hi ha el Parc Natural del Montseny, el Parc del Garraf, el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el Parc Natural del Montsant, així com dos els parcs agermanats de l’illa de Sardenya com són el Parc de Porto Conte i el Parc Nacional de l’Asinara.
Entre d'altres, aquest 2017 es podrà gaudir del cantautor Roger Mas, que recitarà i cantarà els poemes recollits en el seu darrer llibre El dolor de la bellesa (Empúries) al Marquet de les Roques, la casa del poeta Joan Oliver a la vall d’Horta, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el diumenge 28 de maig amb motiu del Dia Europeu dels Parcs, o l’acte de clausura de la commemoració de l’Any J.V. Foix al Parc del Foix, amb Àlex Cort i Vicenç Altaió, el diumenge 5 de novembre a la plaça del Castell de Castellet i la Gornal.
Primer recital a l'ermita de Sant Pere de Reixac
El primer recital serà el dissabte 22 d’abril a l’ermita de Sant Pere de Reixac, al Parc de la Serralada de Marina, amb la participació de la poeta Laia Claver amb acompanyament musical de Cec Pla, i seguirà el 7 de maig a la masia Can Magarola d’Alella, al Parc de la Serralada Litoral, amb el Cicle de Poesia d’Alella.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu oferirà un programa doble al Centre d’Art i Natura de Farrera, el una trobada poètica el 10 de juny amb David Caño, Miriam Cano i Carles Rebassa i acompanyament musical de veu i percussió d’Arnau Obiols, i una passejada poètica cap a l’ermita de Santa Eulàlia d’Alendo, l’endemà, 11 de juny.
El Parc Natural del Montsant oferirà el diumenge 24 de setembre, un recorregut poètico-coreogràfic a càrrec de Maria Cabrera a la Cartoixa d’Escaladei, amb vermut final a càrrec del Centre Quim Soler la literatura i el vi.
Un cicle que s'atura també a l'Alguer
Els dos parcs sards, el Parco di Porto Conte i el Parco Nazionale dell’Isola dell’Asinara, agermanats amb el Parc del Garraf, oferiran dos programa a la ciutat de l’Alguer els dies 1 i 2 de setembre, el primer presentarà L’amor fora de mapa, de Roc Casagran i el segon Cançó de fer camí amb Mireia Vives i Borja Penalba.
Al Parc Natural del Montseny hi haurà, el 21 i 22 d’octubre, un cap de setmana de creació poètica entorn al paisatge en el que hi participaran alguns dels poetes que han actual en el cicle els dos darrers anys, amb una lectura oberta dels poemes creats a la Morera, al municipi del Brull.
El programa de Poesia als parcs es completa amb les activitats organitzades al Parc de la Serralada Litoral el diumenge 7 de maig amb un espectacle poètico-infantil a la Masia de Can Magarola d’Alella, dins el cicle de Poesia d’Alella; el 17 de setembre a ca l’Agustí d’Olzinelles, dins el Parc del Montnegre i el Corredor amb un recital a càrrec de Guim Valls, Misael Alerm i Joan Gener; i el 8 d’octubre a Begues, al Parc del Garraf, amb un recital de poesia contemporània a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, acompanyada de la cantautora Montse Castellà.
Actes complementaris durant el maig i el juny
A banda de la programació de Poesia als parcs, altres espais de la Xarxa de Parcs Naturals oferiran activitats al voltant de la poesia els mesos de maig i juny, com el Parc del Castell de Montesquiu, que oferirà, de 12 al 28 de maig, un cicle de música i poesia a la Cabanya del Castell, i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, del 18 de maig al 18 de juny organitza la Festa Verdaguer 2017, en ocasió del 50è aniversari de la Casa Museu Verdaguer, amb recitals, exposicions, festes populars i rutes literàries entorn a l’obra del poeta.
També el Parc Natural de la Serra de Collserola oferirà, el 16 de juny, una nit literària acompanyada d’observació d’estels, constel·lacions i altres cossos celestes.
L’acte se celebrarà a Can Coll, una masia amb més de 500 anys d’història, amb una proposta que combina la lectura de fragments literaris amb acompanyament musical. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, organitzen un any més el cicle \"Poesia als parcs\". En aquesta edició hi haurà diversos recitals al Montseny, Garraf, Pirineus, Montsant o a l'illa de Sardenya. El primer recital serà el dissabte 22 d'abril al Parc de la Serralada de Marina.",
"a2": "La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes organitzen el cicle \"Poesia als parcs. Lletres i Paisatges\", 12 recitals poètics en 11 espais naturals protegits, dos a l’Alguer. Començaran el 22 d’abril al Parc de la Serralada de Marina i finalitzaran el 5 de novembre al Parc del Foix.",
"a3": "\"Lletres i Paisatges\" comença el 22 d'abril i s'acabarà el 5 de novembre, on es barrejaran els ambients naturals de diferents parcs amb activitats relacionades amb la literatura, la música i la poesia. Ofereix 11 espais naturals, entre els quals hi ha els Parcs Naturals del Montseny, el Garraf, el Montsant o l'Alt Pirineu."
},
"extractive": {
"a1": "Un any més, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, organitza el cicle Poesia als parcs. \nEl programa d’enguany, que comença el dissabte 22 d’abril al Parc de la Serralada de Marina i acabarà el diumenge 5 de novembre al Parc del Foix, inclou un total de dotze recitals en onze espais naturals entre els quals hi ha el Parc Natural del Montseny, el Parc del Garraf, el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el Parc Natural del Montsant, així com dos els parcs agermanats de l’illa de Sardenya com són el Parc de Porto Conte i el Parc Nacional de l’Asinara.\nEl primer recital serà el dissabte 22 d’abril a l’ermita de Sant Pere de Reixac, al Parc de la Serralada de Marina, amb la participació de la poeta Laia Claver amb acompanyament musical de Cec Pla, i seguirà el 7 de maig a la masia Can Magarola d’Alella, al Parc de la Serralada Litoral, amb el Cicle de Poesia d’Alella.\nA banda de la programació de Poesia als parcs, altres espais de la Xarxa de Parcs Naturals oferiran activitats al voltant de la poesia els mesos de maig i juny, com el Parc del Castell de Montesquiu, que oferirà, de 12 al 28 de maig, un cicle de música i poesia a la Cabanya del Castell, i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, del 18 de maig al 18 de juny organitza la Festa Verdaguer 2017, en ocasió del 50è aniversari de la Casa Museu Verdaguer, amb recitals, exposicions, festes populars i rutes literàries entorn a l’obra del poeta.",
"a2": "El programa d’enguany, que comença el dissabte 22 d’abril al Parc de la Serralada de Marina i acabarà el diumenge 5 de novembre al Parc del Foix, inclou un total de dotze recitals en onze espais naturals entre els quals hi ha el Parc Natural del Montseny, el Parc del Garraf, el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el Parc Natural del Montsant, així com dos els parcs agermanats de l’illa de Sardenya com són el Parc de Porto Conte i el Parc Nacional de l’Asinara.\nEl primer recital serà el dissabte 22 d’abril a l’ermita de Sant Pere de Reixac, al Parc de la Serralada de Marina, amb la participació de la poeta Laia Claver amb acompanyament musical de Cec Pla, i seguirà el 7 de maig a la masia Can Magarola d’Alella, al Parc de la Serralada Litoral, amb el Cicle de Poesia d’Alella.\nEl programa de Poesia als parcs es completa amb les activitats organitzades al Parc de la Serralada Litoral el diumenge 7 de maig amb un espectacle poètico-infantil a la Masia de Can Magarola d’Alella, dins el cicle de Poesia d’Alella; el 17 de setembre a ca l’Agustí d’Olzinelles, dins el Parc del Montnegre i el Corredor amb un recital a càrrec de Guim Valls, Misael Alerm i Joan Gener; i el 8 d’octubre a Begues, al Parc del Garraf, amb un recital de poesia contemporània a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, acompanyada de la cantautora Montse Castellà.\nA banda de la programació de Poesia als parcs, altres espais de la Xarxa de Parcs Naturals oferiran activitats al voltant de la poesia els mesos de maig i juny, com el Parc del Castell de Montesquiu, que oferirà, de 12 al 28 de maig, un cicle de música i poesia a la Cabanya del Castell, i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, del 18 de maig al 18 de juny organitza la Festa Verdaguer 2017, en ocasió del 50è aniversari de la Casa Museu Verdaguer, amb recitals, exposicions, festes populars i rutes literàries entorn a l’obra del poeta.",
"a3": "El programa d’enguany, que comença el dissabte 22 d’abril al Parc de la Serralada de Marina i acabarà el diumenge 5 de novembre al Parc del Foix, inclou un total de dotze recitals en onze espais naturals entre els quals hi ha el Parc Natural del Montseny, el Parc del Garraf, el Parc Natural de l’Alt Pirineu o el Parc Natural del Montsant, així com dos els parcs agermanats de l’illa de Sardenya com són el Parc de Porto Conte i el Parc Nacional de l’Asinara.\nEl primer recital serà el dissabte 22 d’abril a l’ermita de Sant Pere de Reixac, al Parc de la Serralada de Marina, amb la participació de la poeta Laia Claver amb acompanyament musical de Cec Pla, i seguirà el 7 de maig a la masia Can Magarola d’Alella, al Parc de la Serralada Litoral, amb el Cicle de Poesia d’Alella.\nEl programa de Poesia als parcs es completa amb les activitats organitzades al Parc de la Serralada Litoral el diumenge 7 de maig amb un espectacle poètico-infantil a la Masia de Can Magarola d’Alella, dins el cicle de Poesia d’Alella; el 17 de setembre a ca l’Agustí d’Olzinelles, dins el Parc del Montnegre i el Corredor amb un recital a càrrec de Guim Valls, Misael Alerm i Joan Gener; i el 8 d’octubre a Begues, al Parc del Garraf, amb un recital de poesia contemporània a càrrec de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, acompanyada de la cantautora Montse Castellà.\nA banda de la programació de Poesia als parcs, altres espais de la Xarxa de Parcs Naturals oferiran activitats al voltant de la poesia els mesos de maig i juny, com el Parc del Castell de Montesquiu, que oferirà, de 12 al 28 de maig, un cicle de música i poesia a la Cabanya del Castell, i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, del 18 de maig al 18 de juny organitza la Festa Verdaguer 2017, en ocasió del 50è aniversari de la Casa Museu Verdaguer, amb recitals, exposicions, festes populars i rutes literàries entorn a l’obra del poeta."
},
"extreme": {
"a1": "El cicle \"Poesia als parcs\" torna enguany amb la Xarxa de Parcs Naturals i la Institució de les Lletres Catalanes.",
"a2": "El cicle \"Poesia als parcs. Lletres i Paisatges\" combinarà indrets naturals protegits de Catalunya i l’Alguer amb poemes recitats.",
"a3": "D'abril a novembre tindrà lloc \"Poesia als parcs. Lletres i Paisatges\", amb activitats relacionades amb la poesia i la literatura."
}
} |
1,858 | Torra exigeix a l'Estat fer emergir «tota la veritat» després de les noves revelacions del 17-A | El president de la Generalitat, en la sessió de control al Parlament, defensa que la cambra catalana i el Govern "ha fet els deures" i qüestiona l'opacitat de la Moncloa i dels partits espanyols | El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit a l'Estat que faci pública "tota la veritat" sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils després de les últimes revelacions publicades pel diari Público.
En la sessió de control al Parlament, Torra ha defensat que la cambra catalana i el Govern "ha fet els deures" i ha qüestionat l'opacitat de la Moncloa i dels partits espanyols.
Arran d'una pregunta d'ERC -els republicans també han qüestionat els "silencis" de les autoritats espanyoles-, el president català ha recordat que el Parlament va posar en marxa una comissió d'investigació i que el Govern "no s'ha quedat quiet", perquè ha reclamat explicacions a l'executiu espanyol -com a màxim responsable del CNI-, ha enviat carta a la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, i s'ha posat en contacte amb els cònsols dels països amb víctimes en els atemptats.
"La gravetat de les explicacions exigeixen a tots la màxima transparència i tota la veritat del que va passar", ha reblat Torra.
Missatge als comuns per "no deixar de banda Catalunya" en la investidura
Torra ha demanat als comuns que no deixin "Catalunya de banda" en la negociació que mantenen Unides Podem i el PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez.
"Els prego que no renunciïn al dret a l'autodeterminació", ha apuntat Torra en resposta als comuns durant la sessió de control al Parlament.
També s'ha referit a l'escenari que s'obrirà al país després del veredicte del Tribunal Suprem en el judici de l'1-O: "Hi ha d'haver una resposta política a les sentències, que ha de pivotar sobre dos conceptes: resposta democràtica i dret a l'autodeterminació", ha recalcat el president de la Generalitat.
Jéssica Albiach, cap de files de Catalunya en Comú Podem, ha preguntat sobre la resposta a la sentència i l'evolució de la ronda de contactes de Torra amb tots els actors sobiranistes per aconseguir la màxima unitat possible.
Albiach ha demanat evitar la via unilateral -només portaria "a més frustració", ha assenyalat-, i ha reclamat una "resposta transversal" per tal que hi siguin el màxim de formacions possible.
"Li demanem que, d'una vegada per totes, deixin de banda la gesticulació", ha indicat.
En aquest sentit, ha demanat una resposta "inclusiva" per anar "del 47% al 80%".
Torra ha assegurat que està "molt d'acord" amb aquest plantejament, i ha reiterat els "tres grans consensos" que hi ha al país: el rebuig a la monarquia, al malestar amb la judicialització i la defensa de l'autodeterminació.
"Els prego que no renunciïn a l'exercici del dret a l'autodeterminació.
No deixin Catalunya de banda en les negociacions amb el PSOE i Podem, perquè no es pot governar contra Catalunya i contra els catalans", ha asseverat en relació a les negociacions a l'Estat.
La gestió de les hidroelèctriques
Natàlia Sànchez, diputada de la CUP, ha centrat la pregunta en la gestió de les centrals hidroelèctriques.
Ha denunciat que hi ha concessions "caducades" i que, segons ella, haurien de passar a gestió pública.
"Hem de trobar la solució que millor beneficia la ciutadania i també les comarques i el territori", ha assenyalat Torra.
"Sap millor que jo que no m'ha contestat", li ha replicat la diputada anticapitalista.
Sánchez ha demanat mesures al Govern per retornar els "beneficis que s'han embutxacat" les grans empreses, i també per "trencar amb el monopoli" de les energètiques pel seu caràcter "depredador" amb el territori.
"Cal assolir la plena sobirania energètica", ha reclamat la representant de la CUP, que no ha rebut una resposta concreta del president.
Segons Torra, s'analitzarà "cas per cas", tenint en compte que cal "mantenir l'explotació" i tenir noves formes d'abastament energètic.
La idea, ha apuntat, és apostar per la sostenibilitat, per la "bona gestió" i pel "bon servei".
"Si hi ha voluntat d'entendre'ns, els estenc la mà per tractar tots els temes de país que ens porten a la sobirania", ha apuntat Torra, en referència també al procés.
De fet, ha tornat a insistir que el projecte independentista és de "setanta diputats".
Els anticapitalistes, però, van situar-se ràpidament a l'oposició després de tenir topades amb la majoria governamental formada per JxCat i ERC. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, demana explicacions al Govern espanyol respecte als atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. El president recorda que al Parlament es va fer una comissió d'investigació sobre els atemptats i la responsabilitat del CNI en aquests. També s'ha comunicat amb els cònsols dels països amb víctimes en els atemptats.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit a l’Estat transparència i “tota la veritat” sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, arran dels darrers articles del diari Público. Segons Torra, el Govern ha reclamat explicacions i ha contactat amb els cònsols del països amb víctimes als atemptats.",
"a3": "El Govern català exigeix als partits de la resta de l'Estat espanyol tota la veritat i la transparència sobre els atemptats del 17-A. Torra assegura que el suport de Catalunya és fonamental per al Govern espanyol i no els haurien d'apartar en les negociacions. A més, ofereix diàleg per poder tractar els temes que concerneixen el país, com el procés."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit a l'Estat que faci pública \"tota la veritat\" sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils després de les últimes revelacions publicades pel diari Público. \nArran d'una pregunta d'ERC -els republicans també han qüestionat els \"silencis\" de les autoritats espanyoles-, el president català ha recordat que el Parlament va posar en marxa una comissió d'investigació i que el Govern \"no s'ha quedat quiet\", perquè ha reclamat explicacions a l'executiu espanyol -com a màxim responsable del CNI-, ha enviat carta a la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, i s'ha posat en contacte amb els cònsols dels països amb víctimes en els atemptats.\nTambé s'ha referit a l'escenari que s'obrirà al país després del veredicte del Tribunal Suprem en el judici de l'1-O: \"Hi ha d'haver una resposta política a les sentències, que ha de pivotar sobre dos conceptes: resposta democràtica i dret a l'autodeterminació\", ha recalcat el president de la Generalitat. \nTorra ha demanat als comuns que no deixin \"Catalunya de banda\" en la negociació que mantenen Unides Podem i el PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez.",
"a2": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit a l'Estat que faci pública \"tota la veritat\" sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils després de les últimes revelacions publicades pel diari Público.\nTorra ha demanat als comuns que no deixin \"Catalunya de banda\" en la negociació que mantenen Unides Podem i el PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez.\nTambé s'ha referit a l'escenari que s'obrirà al país després del veredicte del Tribunal Suprem en el judici de l'1-O: \"Hi ha d'haver una resposta política a les sentències, que ha de pivotar sobre dos conceptes: resposta democràtica i dret a l'autodeterminació\", ha recalcat el president de la Generalitat.\nArran d'una pregunta d'ERC -els republicans també han qüestionat els \"silencis\" de les autoritats espanyoles-, el president català ha recordat que el Parlament va posar en marxa una comissió d'investigació i que el Govern \"no s'ha quedat quiet\", perquè ha reclamat explicacions a l'executiu espanyol -com a màxim responsable del CNI-, ha enviat carta a la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, i s'ha posat en contacte amb els cònsols dels països amb víctimes en els atemptats.",
"a3": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit a l'Estat que faci pública \"tota la veritat\" sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils després de les últimes revelacions publicades pel diari Público.\nArran d'una pregunta d'ERC -els republicans també han qüestionat els \"silencis\" de les autoritats espanyoles-, el president català ha recordat que el Parlament va posar en marxa una comissió d'investigació i que el Govern \"no s'ha quedat quiet\", perquè ha reclamat explicacions a l'executiu espanyol -com a màxim responsable del CNI-, ha enviat carta a la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, i s'ha posat en contacte amb els cònsols dels països amb víctimes en els atemptats.\n\"Els prego que no renunciïn al dret a l'autodeterminació\", ha apuntat Torra en resposta als comuns durant la sessió de control al Parlament.\nTambé s'ha referit a l'escenari que s'obrirà al país després del veredicte del Tribunal Suprem en el judici de l'1-O: \"Hi ha d'haver una resposta política a les sentències, que ha de pivotar sobre dos conceptes: resposta democràtica i dret a l'autodeterminació\", ha recalcat el president de la Generalitat."
},
"extreme": {
"a1": "Arran de les últimes publicacions de Público, Quim Torra exigeix transparència al Govern espanyol sobre els atemptats del 17-A.",
"a2": "El president Torra exigeix a l’Estat “tota la veritat” sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.",
"a3": "El Govern qüestiona la informació de l'Estat espanyol i demana tota la veritat sobre els atemptats del 17-A."
}
} |
1,276 | El govern espanyol tanca files sobre la polèmica de la reforma laboral: «Anem tots a l'una» | La Moncloa acusa el PP d'atiar "el soroll" per desgastar el govern i d'utilitzar la pandèmia per obtenir rèdit electoral | El govern espanyol té pressa per tancar la polèmica sobre la derogació de la reforma laboral que ha tornat a posar en evidència la difícil convivència entre el PSOE i Podem a la Moncloa.
La paraula de la discòrdia -"íntegra"- pactada amb Bildu, ha desfermat les discrepàncies i provocat que la CEOE s'aixequi de la taula de diàleg social.
"El govern espanyol està compromès en la seva totalitat amb el compliment d'acord programàtic, pot haver-hi diferents sensibilitats, però anem tots a l'una", ha assegurat la portaveu i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, després de la reunió d'un consell de ministres marcat per aquesta crisi.
coronavirus
La Moncloa seguirà dialogant amb ERC però li retreu «la dinàmica de negociació impossible»
El govern espanyol reclama que no es posin sobre la taula "qüestions que res tenen a veure amb la salut dels ciutadans"
Malgrat el discurs públic de la portaveu, Podem no està d'acord amb què només es deroguin els aspectes "més lesius" de la reforma que va aprovar amb majoria absoluta el PP l'any 2012 i que va tenir com a conseqüència, per exemple, l'abaratiment dels acomiadaments.
També ha assegurat que la derogació de la reforma laboral s'anomena "nou estatut dels treballadors" que s'està negociant en aquesta taula.
Montero ha explicat que estan en contacte, en les darreres hores "més que mai", amb la CEOE per aconseguir que torni a seure en la taula de diàleg.
És la frase amb la qual Montero ha resumit les polèmiques negociacions sobre la pròrroga de l'estat d'alarma, convertides ara en una crisi entre el PSOE i Podem sobre la derogació de la reforma laboral i que ha provocat també malestar entre els dos partits que van apuntalar l'estat d'alarma: Ciutadans i el PNB.
Sobre aquest últim partit, Montero ha insistit que mantenen un "acord estable" però que han d'entendre que l'acord amb Bildu anava encaminat a garantir l'estat d'alarma per a una desescalada "gradual i ordenada".
La Moncloa ha assegurat, però, que pensa seguir buscant suports a dreta i esquerra, malgrat que sobre les forces progressistes hagi lamentat que algunes s'han situat en una "dinàmica de negociació impossible".
Era un missatge adreçat directament a ERC, que reclamava la fi d'un comandament únic que es manté i mesures socials com un permís retribuït per facilitar la conciliació dels pares que han de tenir cura dels fills.
El PSOE i els republicans van acaronar l'acord dimarts al migdia, però se'n va anar en orris quan es va anunciar l'acord amb Ciutadans.
En nom de preservar la salut de tots els ciutadans, Montero ha advertit que no deixaran de parlar amb cap de les formacions polítiques per mantenir l'estat d'alarma i ha reclamat que s'aixequin "vetos contraposats que fan inviables" acords i que no es posin sobre la taula qüestions "que res tenen a veure amb la salut dels ciutadans".
"S'han de ressetejar actitud i posicions fixades prèviament", ha advertit.
De fet, la Moncloa ha centrat la càrrega de la seva crítica al PP, de qui ha lamentat que es dediqui a fer "soroll" i que aprofiti la pandèmia "amb la calculadora de vots" perquè no admet un govern que no sigui de dretes.
De la mateixa manera que ha assegurat que estendran la mà a tots els grups del Congrés de cara a una futura pròrroga de l'estat d'alarma, ara vigent fins al 7 de juny, també ha dit que allargaran la mà als populars perquè tornin "al sender del sentit comú".
Dades
MAPA Les regions de Catalunya amb més risc de rebrot i les que menys
Consulta com ha evolucionat a cada regió sanitària l'índex que avalua les possibilitats que la pandèmia torni a créixer, i els principals elements per al seu càlcul
Tornar a les aules
GUIA Com serà el desconfinament de les escoles? 10 preguntes amb resposta
El Departament d'Educació ha detallat com i quan podran reobrir els centres, i ha esbossat les línies mestres del nou curs
coronavirus
MAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries
Tot Catalunya està ja en fase 3
coronavirus
Quan podré sortir de la meva regió sanitària?
Desplaçar-se sense restriccions territorials només es contempla en el tram final de la desescalada
coronavirus: FAQS
Què es pot fer i què no en aquests moments a Catalunya
122 preguntes amb resposta sobre la situació actual, tant pels que ja estan a la fase 3 com pels que es troben a la fase 2
Tornar a les aules
«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital
Tota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent
coronavirus
GRÀFIC INTERACTIU Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
Salut registra 20 defuncions aquest dimecres, xifra que no es comptabilitzava des del 12 de març | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Davant la polèmica entre PSOE i Podem per la reforma laboral, la ministra d'Hisenda confirma que el Govern està compromès en la seva totalitat amb la reforma. Afirma, no obstant, que poden haver-hi diferents opinions però que tot el Govern està unit. A més, ha explicat que mantenen un contacte estret amb la CEOE per seguir amb el diàleg.",
"a2": "PSOE i Podemos busquen llimar discrepàncies per la derogació de la reforma laboral i fan equilibris entre les diverses formacions que els donen suport: Bildu, ERC, Cs i el PNB. Acusen el PP de desgastar el Govern per treure’n rèdit electoral aprofitant la pandèmia. Les negociacions amb la CEOE se centren que es torni a la taula de diàleg social.",
"a3": "L'actual Govern busca negociacions en una taula de diàleg amb els sindicats i patronals, amb la finalitat de derogar la reforma laboral del PP el 2012 i crear un \"Nou estatut dels treballadors\" que beneficiï el màxim possible els treballadors i les empreses. Tot i les tensions per la pròrroga de l'estat d'alarma, busquen el suport de la dreta."
},
"extractive": {
"a1": "\"El govern espanyol està compromès en la seva totalitat amb el compliment d'acord programàtic, pot haver-hi diferents sensibilitats, però anem tots a l'una\", ha assegurat la portaveu i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, després de la reunió d'un consell de ministres marcat per aquesta crisi.\nMalgrat el discurs públic de la portaveu, Podem no està d'acord amb què només es deroguin els aspectes \"més lesius\" de la reforma que va aprovar amb majoria absoluta el PP l'any 2012 i que va tenir com a conseqüència, per exemple, l'abaratiment dels acomiadaments.\nMontero ha explicat que estan en contacte, en les darreres hores \"més que mai\", amb la CEOE per aconseguir que torni a seure en la taula de diàleg. \nEn nom de preservar la salut de tots els ciutadans, Montero ha advertit que no deixaran de parlar amb cap de les formacions polítiques per mantenir l'estat d'alarma i ha reclamat que s'aixequin \"vetos contraposats que fan inviables\" acords i que no es posin sobre la taula qüestions \"que res tenen a veure amb la salut dels ciutadans\". ",
"a2": "El govern espanyol té pressa per tancar la polèmica sobre la derogació de la reforma laboral que ha tornat a posar en evidència la difícil convivència entre el PSOE i Podem a la Moncloa.\nMontero ha explicat que estan en contacte, en les darreres hores \"més que mai\", amb la CEOE per aconseguir que torni a seure en la taula de diàleg.\nEn nom de preservar la salut de tots els ciutadans, Montero ha advertit que no deixaran de parlar amb cap de les formacions polítiques per mantenir l'estat d'alarma i ha reclamat que s'aixequin \"vetos contraposats que fan inviables\" acords i que no es posin sobre la taula qüestions \"que res tenen a veure amb la salut dels ciutadans\".\nDe fet, la Moncloa ha centrat la càrrega de la seva crítica al PP, de qui ha lamentat que es dediqui a fer \"soroll\" i que aprofiti la pandèmia \"amb la calculadora de vots\" perquè no admet un govern que no sigui de dretes.",
"a3": "Montero ha explicat que estan en contacte, en les darreres hores \"més que mai\", amb la CEOE per aconseguir que torni a seure en la taula de diàleg.\nÉs la frase amb la qual Montero ha resumit les polèmiques negociacions sobre la pròrroga de l'estat d'alarma, convertides ara en una crisi entre el PSOE i Podem sobre la derogació de la reforma laboral i que ha provocat també malestar entre els dos partits que van apuntalar l'estat d'alarma: Ciutadans i el PNB.\nEn nom de preservar la salut de tots els ciutadans, Montero ha advertit que no deixaran de parlar amb cap de les formacions polítiques per mantenir l'estat d'alarma i ha reclamat que s'aixequin \"vetos contraposats que fan inviables\" acords i que no es posin sobre la taula qüestions \"que res tenen a veure amb la salut dels ciutadans\".\nDe fet, la Moncloa ha centrat la càrrega de la seva crítica al PP, de qui ha lamentat que es dediqui a fer \"soroll\" i que aprofiti la pandèmia \"amb la calculadora de vots\" perquè no admet un govern que no sigui de dretes."
},
"extreme": {
"a1": "El Govern espanyol confirma que està compromès en la seva totalitat amb la derogació de la reforma laboral.",
"a2": "El Govern espanyol treballa per tancar la derogació de la reforma laboral aprovada per majoria absoluta del PP el 2012.",
"a3": "El Govern vol derogar la reforma laboral del PP del 2012 i crear un \"Nou estatut dels treballadors\"."
}
} |
1,796 | Pedro Sánchez i Patxi López donen per perduda la batalla pels avals | La presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, busca desanimar els seus rivals presentant un gran nombre de suports | L'exsecretari general i l'exlehendakari s'aboquen en la militància conscients que l'aparell del partit rema a favor de Díaz | Exhibició de força i desgast del rival.
Aquesta és l'estratègia que té entre cella i cella la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, per deixar en fora de joc Pedro Sánchez i Patxi López en la cursa per fer-se amb el lideratge del PSOE.
Els tres candidats han presentat ja les seves precandidatures i a partir d'aquest dijous començaran la recollida d'avals, un primer assalt en el qual Díaz ja vol deixar clara la seva supremacia orgànica.
El cens del PSOE de cara a les primàries que se celebraran el 21 de maig és de 187.360 militants, uns 11.000 menys que en les primàries del 2014 que va guanyar Sánchez.
Això vol dir que cada candidat necessita aconseguir 9.368 avals (un 5% del total).
És aquí on Díaz vol donar el primer cop de puny sobre la taula.
Ho té fàcil: té garantit el suport orgànic del partit.
El seu objectiu és presentar el màxim d'avals possible i generar desànim entre els partidaris dels altres dos candidats.
Un aparell que rema a favor de l'andalusa
Per guanyar unes primàries que estaran més polaritzades que mai, la dirigent andalusa ja fa setmanes que pentina el territori per garantir-se el màxim suport dels quadres territorials.
Dels 19 secretaris generals que té el partit a nivell autonòmic, té el suport explícit d'almenys set i sis dels quals presideixen la seva comunitat.
A més del seu partit a Andalusia, aposten per ella el president del País Valencià, Ximo Puig; el president d'Astúries i comandant de l'actual gestora, Javier Fernández; el president extremeny Guillermo Fernández Vara; el d'Aragó, Javier Lambán; i el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page.
A nivell provincial, a més, Díaz té el suport garantit de més de la meitat dels secretaris.
Sánchez i també l'exlehendakari Patxi López donen per fet que no podran superar l'andalusa en nombre d'avals, però l'exsecretari general ja ha deixat clar que ell juga a la lliga de la militància -s'ha autoerigit en el candidat de les bases- i no del poder orgànic del partit.
De fet, el seu equip de campanya considera que en aquests moments fins i tot pot ser contraproduent la imatge de ser el candidat oficialista.
"S'han de modular molt bé les expressions perquè dins del socialisme la humilitat es valora molt", va assegurar en una entrevista a Europa Press el portaveu de la candidatura de Sánchez, José Luis Ábalos, la setmana passada.
Afegia que no viurien la campanya d'avals com a decisiva "en cap cas" perquè la clau està en els vots de la militància.
També López s'ha situat en aquesta tessitura.
Pedro Sánchez jugarà fort a Catalunya
Es dona per fet, però, que el combat de les primàries del maig serà un cos a cos a dos.
El cos a cos dialèctic va in crescendo dia rere dia.
Si bé dilluns Sánchez va alertar que amb Díaz com a secretària general el PSOE podia passar a ser tercera força a Espanya per darrere del PP i de Podem, la presidenta d'Andalusia ha replicat aquest dimarts que l'única vegada que ha estat candidata a unes eleccions les ha "guanyat i bé" per deu punts respecte el PP i vint d'avantatge sobre Podem.
L'exsecretari general del PSOE jugarà fort les seves cartes especialment a Catalunya, on la direcció de Miquel Iceta ha decretat "neutralitat" malgrat que hi ha dirigents que han donat suport explícit a algun dels tres candidats.
Aquest dimarts precisament s'ha presentat la plataforma catalana per donar-li suport i que està encapçalada per l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, i el de Viladecans, Carlos Ruiz.
Tot i que més de 200 persones han omplert la sala de la UGT de Cornellà, s'espera que sigui el pròxim dissabte quan la militància del PSC s'aboqui en el gran acte de Sánchez a Barcelona que serà presentat per Parlon i l'exalcalde Jordi Hereu.
També López aposta fort per Catalunya, territori on Susana Díaz ho té més difícil per recollir suports.
L'exlehendakari ja s'ha reunit en diverses ocasions amb agrupacions catalanes.
L'homenatge a Carme Chacón
Els tres candidats faran aquest dimecres un parèntesi en la cursa pel lideratge del PSOE per assistir a l'acte d'homenatge a Carme Chacón a Barcelona.
Es preveu com una trobada de companys i amics que recordaran la dirigent, entre ells el periodista Xavier Sardà, l'escriptor i director de cinema David Trueba, el professor de Dret Constitucional Xavier Arbós o el soci de Ramón y Cajal abogados Rafael Mateu, que era on treballava actualment Chacón.
També prendran la paraula l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i l'exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega. | [
"primàries del psoe"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Susana Diaz, Perdo Sánchez y Patxi López s'enfronten a les primàries per aconseguir el lideratge del PSOE. Tanmateix, per poder presentar-se necessiten cadascú un 5% dels avals dels militants del partit. L'estratègia de la presidenta d'Andalusia és aconseguir el màxim d'avals possible per desanimar els partidaris de la resta de candidats.",
"a2": "El nou secretari general del PSOE serà Susana Díaz, Pedro Sánchez o Patxi López, els tres candidats amb millors posicions. Díaz compta amb més avals gràcies al suport orgànic del partit. Sánchez i López es basen en la militància i es presenten amb força a Catalunya. Les primàries se celebraran el 21 de maig amb 187.360 militants.",
"a3": "Susana Díaz pretén guanyar en avals Sánchez i Patxi López, ja que compta amb l'apadrinament d'importants figures socialistes. Principalment l'enfrontament serà entre Díaz i Sánchez. D'altra banda, Sánchez i López jugaran les seves cartes als suports de Catalunya, sabent que tenen més oportunitats d'aconseguir-los que Susana Díaz. Tots tres es reuniran dimecres a l'homenatge a Carme Chacón."
},
"extractive": {
"a1": "Els tres candidats han presentat ja les seves precandidatures i a partir d'aquest dijous començaran la recollida d'avals, un primer assalt en el qual Díaz ja vol deixar clara la seva supremacia orgànica. \nEl cens del PSOE de cara a les primàries que se celebraran el 21 de maig és de 187.360 militants, uns 11.000 menys que en les primàries del 2014 que va guanyar Sánchez.\nEl seu objectiu és presentar el màxim d'avals possible i generar desànim entre els partidaris dels altres dos candidats. \nA més del seu partit a Andalusia, aposten per ella el president del País Valencià, Ximo Puig; el president d'Astúries i comandant de l'actual gestora, Javier Fernández; el president extremeny Guillermo Fernández Vara; el d'Aragó, Javier Lambán; i el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page. ",
"a2": "Els tres candidats han presentat ja les seves precandidatures i a partir d'aquest dijous començaran la recollida d'avals, un primer assalt en el qual Díaz ja vol deixar clara la seva supremacia orgànica.\nEl cens del PSOE de cara a les primàries que se celebraran el 21 de maig és de 187.360 militants, uns 11.000 menys que en les primàries del 2014 que va guanyar Sánchez.\nSánchez i també l'exlehendakari Patxi López donen per fet que no podran superar l'andalusa en nombre d'avals, però l'exsecretari general ja ha deixat clar que ell juga a la lliga de la militància -s'ha autoerigit en el candidat de les bases- i no del poder orgànic del partit.\nTot i que més de 200 persones han omplert la sala de la UGT de Cornellà, s'espera que sigui el pròxim dissabte quan la militància del PSC s'aboqui en el gran acte de Sánchez a Barcelona que serà presentat per Parlon i l'exalcalde Jordi Hereu.",
"a3": "Els tres candidats han presentat ja les seves precandidatures i a partir d'aquest dijous començaran la recollida d'avals, un primer assalt en el qual Díaz ja vol deixar clara la seva supremacia orgànica. \nAquesta és l'estratègia que té entre cella i cella la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, per deixar en fora de joc Pedro Sánchez i Patxi López en la cursa per fer-se amb el lideratge del PSOE.\nEl cens del PSOE de cara a les primàries que se celebraran el 21 de maig és de 187.360 militants, uns 11.000 menys que en les primàries del 2014 que va guanyar Sánchez.\nSánchez i també l'exlehendakari Patxi López donen per fet que no podran superar l'andalusa en nombre d'avals, però l'exsecretari general ja ha deixat clar que ell juga a la lliga de la militància -s'ha autoerigit en el candidat de les bases- i no del poder orgànic del partit."
},
"extreme": {
"a1": "L’estratègia de Susana Díaz: presentar el màxim d'avals possible per general desànim en els altres dos candidats.",
"a2": "Susana Díaz, Pedro Sánchez i Patxi López s’enfronten amb diferents estratègies pel lideratge del PSOE; Díaz, amb més avals.",
"a3": "Susana Díaz pretén guanyar a les primàries Sánchez i Patxi López, encara que els suports catalans són difícils d'aconseguir."
}
} |
2,551 | ACTUALIZACIÓ: | Catalá afirma que "convocant exclusivament eleccions" no s'atura el 155 | El ministre de Justícia alerta que tots els diputats que votessin una declaració d'independència haurien d'assumir "responsabilitats"
ACN Madrid.-El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que una convocatòria d'eleccions anticipades per part del president, Carles Puigdemont, no aturaria la tramitació del 155.
"Les coses no se solucionen exclusivament convocant eleccions", ha declarat en una entrevista a RNE.
A mig matí, es ratificava en aquesta postura en unes altres declaracions des del ministeri.
"Un procés electoral no convalida les irregularitats dels mesos passats", ha afirmat.
En aquesta línia, considera que és "un bon camí per buscar solucions" que Puigdemont vulgui anar al Senat però li demana que digui "explícitament" que complirà les lleis i acatarà la Constitució i les resolucions judicials.
També ha assegurat que si al Parlament es vota una declaració d'independència no només haurà d'assumir responsabilitats el president, Carles Puigdemont, sinó també la resta de diputats que ho facin a favor.
"Emetre opinions no és delictiu, però aprovar o adoptar acords sí té transcendència jurídica i pot portar responsabilitats", alerta.
(La notícia s'ha actualitzat amb noves declaracions de Catalá a un acte al Ministeri de Justícia)
Catalá assegura que si Puigdemont ve al Senat a explicar-se és "un bon camí per a buscar solucions" però també avança que el 155 no s'aturarà encara que convoqui eleccions anticipades.
"Les coses no se solucionen exclusivament convocant eleccions", ha declarat.
El ministre acusa la Generalitat de "seguir endavant" tot i tenir sentències del TC en contra i afirma que es creuen que "no han d'aplicar la Constitució".
En aquest sentit, argumenta que "tot això que ha passat en els darrers mesos no es convalida simplement amb un procés electoral".
Ara bé, fa un pas més i assegura que la decisió de paralitzar o no la tramitació del 155 ja no recau en el govern espanyol (que dissabte ja va aprovar les mesures per Consell de Ministres) sinó al Senat, on està previst que el detall de totes les accions s'aprovin en un ple extraordinari divendres.
"És allà al Senat on s'ha de mantenir el debat sobre com s'acaba aplicant el 155", afegeix.
El ministre de Justícia ha remarcat que, fins ara, ha estat Puigdemont qui "s'ha negat al diàleg" però creu que seria "un bon pas" que aposti per comparèixer al Senat.
Ara bé, Catalá espera que no sigui per "ratificar posicions sobre la independència" sinó per "trobar solucions dins la Constitució".
Responsabilitats per als diputats si hi ha votació
Davant la possibilitat que al Parlament es pugui votar una declaració d'independència, el ministre alerta que tots els diputats que donessin suport a l'acord incorrerien en "responsabilitats".
"Hi ha maneres de salvar la responsabilitat i separar-se d'aquesta bogeria que serien no votant o votant en contra", avança Catalá.
Preguntat per si una declaració d'independència comportaria l'entrada a la presó de Puigdemont (en la línia de les declaracions del fiscal general José Manuel Maza), Catalá ha dit que desconeix si seria "així d'immediat i directe".
Tanmateix, afegeix que seria una "violació flagrant de les lleis i la Constitució" i ha declinat avançar esdeveniments perquè considera que "són paraules majors".
Un 155 "moderat i gradual"
El titular de Justícia ha defensat que el disseny que han fet del 155 és "moderat i gradual" i que, tot i que s'han fixat tres àrees prioritàries (economia, seguretat i mitjans de comunicació) no totes les mesures s'aplicaran des del primer dia.
"Les mesures es poden adoptar en el període que hem fixat de sis mesos i no tenen perquè estar totes vigents des del primer dia, serà en funció de les necessitats", ha apuntat.
Catalá reconeix que l'aplicació de l'article és "complexa i sense precedents".
Preguntat per si algun conseller o membre del Govern pot no acatar el cessament, Catalá apunta que "des del punt de vista formal" no poden.
En el cas de Puigdemont, afirma que es podrà mantenir de diputat al Parlament.
Sobre els Mossos, apunta que és "inimaginable" que un servidor públic no compleixi la llei, malgrat hi pugui haver cessaments a la cúpula del cos.
"És igual qui sigui el cap, si en venen de nous els Mossos hauran d'actuar a la Constitució i la llei i seguir treballant", ha manifestat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha declarat que els disputats que van votar a favor de la independència haurien d'acceptar responsabilitats, inclòs el president Puigdemont. En les mateixes declaracions també afirma que el fet de convocar un procés electoral anticipat no es garantia de l'aturada de l'article 155 i demana que es compleixin les lleis i la Constitució.",
"a2": "Rafael Catalá, ministre de Justícia, assegura que la convocatòria d’eleccions anticipades no aturaria l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Si al Parlament es vota una declaració d’independència, Puigdemont i els diputats que votessin a favor incorrerien en “responsabilitats”. Després que el Consell de Ministres aprovi la tramitació del 155, el Senat entrarà en el detall de les accions.",
"a3": "Catalá assegura que la compareixença de Puigdemont al Senat és un pas per dialogar i trobar solucions dins del que és constitucional. Assegura que convocar eleccions no aturarà el 155, i que la declaració d'independència implicaria un ingrés directe a la presó, ja que seria una violació de la Constitució. Les mesures del 155 s'aplicarien en funció de les necessitats."
},
"extractive": {
"a1": "El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que una convocatòria d'eleccions anticipades per part del president, Carles Puigdemont, no aturaria la tramitació del 155.\nAra bé, fa un pas més i assegura que la decisió de paralitzar o no la tramitació del 155 ja no recau en el govern espanyol (que dissabte ja va aprovar les mesures per Consell de Ministres) sinó al Senat, on està previst que el detall de totes les accions s'aprovin en un ple extraordinari divendres.\nEn aquesta línia, considera que és \"un bon camí per buscar solucions\" que Puigdemont vulgui anar al Senat però li demana que digui \"explícitament\" que complirà les lleis i acatarà la Constitució i les resolucions judicials.\nTambé ha assegurat que si al Parlament es vota una declaració d'independència no només haurà d'assumir responsabilitats el president, Carles Puigdemont, sinó també la resta de diputats que ho facin a favor. ",
"a2": "El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que una convocatòria d'eleccions anticipades per part del president, Carles Puigdemont, no aturaria la tramitació del 155. \nAra bé, fa un pas més i assegura que la decisió de paralitzar o no la tramitació del 155 ja no recau en el govern espanyol (que dissabte ja va aprovar les mesures per Consell de Ministres) sinó al Senat, on està previst que el detall de totes les accions s'aprovin en un ple extraordinari divendres.\nDavant la possibilitat que al Parlament es pugui votar una declaració d'independència, el ministre alerta que tots els diputats que donessin suport a l'acord incorrerien en \"responsabilitats\".\nEl titular de Justícia ha defensat que el disseny que han fet del 155 és \"moderat i gradual\" i que, tot i que s'han fixat tres àrees prioritàries (economia, seguretat i mitjans de comunicació) no totes les mesures s'aplicaran des del primer dia.",
"a3": "El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que una convocatòria d'eleccions anticipades per part del president, Carles Puigdemont, no aturaria la tramitació del 155. \nCatalá assegura que si Puigdemont ve al Senat a explicar-se és \"un bon camí per a buscar solucions\" però també avança que el 155 no s'aturarà encara que convoqui eleccions anticipades.\nAra bé, fa un pas més i assegura que la decisió de paralitzar o no la tramitació del 155 ja no recau en el govern espanyol (que dissabte ja va aprovar les mesures per Consell de Ministres) sinó al Senat, on està previst que el detall de totes les accions s'aprovin en un ple extraordinari divendres.\nEl ministre de Justícia ha remarcat que, fins ara, ha estat Puigdemont qui \"s'ha negat al diàleg\" però creu que seria \"un bon pas\" que aposti per comparèixer al Senat."
},
"extreme": {
"a1": "Rafael Catalá afirma que la convocatòria d'unes eleccions anticipades no garanteix l'aturada de la tramitació del 155.",
"a2": "El ministre de Justícia avisa Puigdemont que no aturarà l’aplicació del 155 amb la convocatòria d’eleccions anticipades.",
"a3": "Puigdemont tindrà al Senat una oportunitat per dialogar tot i que la convocatòria d'eleccions no aturarà el 155."
}
} |
60 | Els docents de Sant Andreu de la Barca perseguits per l’1-O es defensen davant la fiscalia | Els docents han explicat que van ser els alumnes els que van voler debatre dins de l'aula sobre els fets del dia anterior | Els docents de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per uns suposats comentaris despectius contra la policia espanyola arran de les càrregues de l’1-O han negat els fets davant la Guàrdia Civil.
Han declarat a petició de la Fiscalia de Barcelona, després que diverses famílies denunciessin que l’endemà del referèndum es van produir debats a l’aula on es va criticar l’actuació de la Guàrdia Civil durant les votacions.
Des de poc abans de les 10 hores i fins poc després de les 12 hores, els sis docents citats aquest dijous a la Ciutat de la Justícia han contestat les preguntes de la Guàrdia Civil, les quals han estat ‘molt concretes, sobre els fets ocorreguts en una hora i una classe determinades durant el 2 d’octubre’, ha detallat la directora de Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, Núria Vallduriola.
Ha insistit que aquell dia l’Institut el Palau va celebrar una concentració silenciosa ‘en defensa de la no-violència, com es va fer pràcticament a tot arreu, sense cap manifest’, i ha afegit que posteriorment ‘els nois van voler debatre dins de l’aula sobre els fets del dia anterior’.
‘Va ser un debat totalment espontani que van demanar alguns alumnes’, ha subratllat, tot recordant que això va ocórrer a diverses classes d’ESO i Batxillerat.
A parer de diverses famílies, durant aquest debat alguns professors van fer comentaris despectius vers l’actuació de la Guàrdia Civil durant el referèndum, fet que ha motivat les denúncies que ara s’investiguen.
Vallduriola, però, sosté que el debat va ser ‘democràtic’ i que cap professor va cometre cap falta.
Respecte a les acusacions dels denunciants, ha apuntat que possiblement dins l’aula va haver-hi algun comentari ‘efusiu’ per part d’algun alumne, que els docents haurien reconduït per garantir el respecte entre els joves.
En aquest sentit, Núria Vallduriola ha negat que cap professor senyalés concretament cap alumne per ser fill de Guàrdia Civil, com algunes famílies han difós per les xarxes socials –al centre hi ha un gran nombre de fills de membres del cos policial, ja que la Comandància és molt a prop de l’institut-.
‘No sabem la professió dels pares de tots els alumnes, no els tenim pas detectats’, ha insistit, recordant que a l’Institut El Palau ‘hi ha molts alumnes que són fills de Guàrdia Civils des de fa molts anys i mai hi ha hagut cap reclamació’.
De fet, Vallduriola ha assegurat que ara tampoc ha arribat cap queixa directa als Serveis Territorials.
‘Això ens sap greu’, ha afirmat, explicant que el Departament ‘té instruments per donar resposta a situacions com aquesta’.
Tot i no haver rebut cap queixa formal, quan el cas va transcendir mediàticament, Ensenyament va posar a disposició de les famílies denunciants l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), que haurien refusat.
Al mateix temps, la directora territorial al Baix Llobregat ha destacat que els professors investigats ‘no són novells’, i ha lamentat que les denúncies actuals hagin significat ‘un abans i un després’ en la història d’aquest institut, motiu pel qual ha desitjat ‘que tot acabi com un ensurt que s’ha sortit de mare, i que tot torni a la normalitat’.
‘No s’ha de polititzar mai els centres educatius.
Nosaltres el que volem és educar’, ha conclòs.
Pel que fa a la resta dels docents investigats arran de les mateixes denúncies, tres d’ells ja van respondre les preguntes de la Guàrdia Civil abans del 21 de desembre.
Els dos restants, segons ha apuntat Núria Vallduriola, estan a l’espera de rebre la data de citació, que es preveu a partir del 8 de gener.
En funció de totes aquestes declaracions, la Fiscalia decidirà si hi ha indicis de delicte i si presenta una querella per a què la justícia ho investigui. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Aquest dijous han declarat davant de la Fiscalia els docents de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Els docents estan sent investigats per un suposats comentaris despectius contra l'actuació policial de l'1-O. En les seves declaracions han negat aquests fets i defensen que els alumnes van voler debatre a l'aula els fets de l'1-O.",
"a2": "Sis docents de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca, contesten preguntes de la Guàrdia Civil referents als comentaris despectius contra la policia espanyola. Els docents han explicat que els alumnes van voler debatre i que algun va fer un comentari “efusiu”, però neguen cap assenyalament. L’institut és molt a prop de la Comandància de la Guàrdia Civil.",
"a3": "Les famílies dels alumnes del Palau de Sant Andreu de la Barca denuncien que després de l'1-O haguessin debats a classe en què es va criticar la Guàrdia Civil. Els professors han negat les acusacions i asseguren que els debats van ser espontanis i motivats pels mateixos alumnes, però ningú no va assenyalar cap alumne per ser fill de Guàrdia Civil."
},
"extractive": {
"a1": "Els docents de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per uns suposats comentaris despectius contra la policia espanyola arran de les càrregues de l’1-O han negat els fets davant la Guàrdia Civil. \nDes de poc abans de les 10 hores i fins poc després de les 12 hores, els sis docents citats aquest dijous a la Ciutat de la Justícia han contestat les preguntes de la Guàrdia Civil, les quals han estat ‘molt concretes, sobre els fets ocorreguts en una hora i una classe determinades durant el 2 d’octubre’, ha detallat la directora de Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, Núria Vallduriola. \nHa insistit que aquell dia l’Institut el Palau va celebrar una concentració silenciosa ‘en defensa de la no-violència, com es va fer pràcticament a tot arreu, sense cap manifest’, i ha afegit que posteriorment ‘els nois van voler debatre dins de l’aula sobre els fets del dia anterior’. \nEn aquest sentit, Núria Vallduriola ha negat que cap professor senyalés concretament cap alumne per ser fill de Guàrdia Civil, com algunes famílies han difós per les xarxes socials –al centre hi ha un gran nombre de fills de membres del cos policial, ja que la Comandància és molt a prop de l’institut-. ",
"a2": "Els docents de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per uns suposats comentaris despectius contra la policia espanyola arran de les càrregues de l’1-O han negat els fets davant la Guàrdia Civil.\nDes de poc abans de les 10 hores i fins poc després de les 12 hores, els sis docents citats aquest dijous a la Ciutat de la Justícia han contestat les preguntes de la Guàrdia Civil, les quals han estat ‘molt concretes, sobre els fets ocorreguts en una hora i una classe determinades durant el 2 d’octubre’, ha detallat la directora de Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, Núria Vallduriola.\nHa insistit que aquell dia l’Institut el Palau va celebrar una concentració silenciosa ‘en defensa de la no-violència, com es va fer pràcticament a tot arreu, sense cap manifest’, i ha afegit que posteriorment ‘els nois van voler debatre dins de l’aula sobre els fets del dia anterior’.\nEn aquest sentit, Núria Vallduriola ha negat que cap professor senyalés concretament cap alumne per ser fill de Guàrdia Civil, com algunes famílies han difós per les xarxes socials –al centre hi ha un gran nombre de fills de membres del cos policial, ja que la Comandància és molt a prop de l’institut-.",
"a3": "Els docents de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per uns suposats comentaris despectius contra la policia espanyola arran de les càrregues de l’1-O han negat els fets davant la Guàrdia Civil.\nDes de poc abans de les 10 hores i fins poc després de les 12 hores, els sis docents citats aquest dijous a la Ciutat de la Justícia han contestat les preguntes de la Guàrdia Civil, les quals han estat ‘molt concretes, sobre els fets ocorreguts en una hora i una classe determinades durant el 2 d’octubre’, ha detallat la directora de Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, Núria Vallduriola.\nHa insistit que aquell dia l’Institut el Palau va celebrar una concentració silenciosa ‘en defensa de la no-violència, com es va fer pràcticament a tot arreu, sense cap manifest’, i ha afegit que posteriorment ‘els nois van voler debatre dins de l’aula sobre els fets del dia anterior’.\nEn aquest sentit, Núria Vallduriola ha negat que cap professor senyalés concretament cap alumne per ser fill de Guàrdia Civil, com algunes famílies han difós per les xarxes socials –al centre hi ha un gran nombre de fills de membres del cos policial, ja que la Comandància és molt a prop de l’institut-."
},
"extreme": {
"a1": "Declaren els docents de Sant Andreu de la Barca pels suposats comentaris contra l'actuació policial l'1-O.",
"a2": "Els docents de Sant Andreu de la Barca denunciats per comentaris contra la policia espanyola declaren davant la Guàrdia Civil.",
"a3": "Els professors acusats de l'institut de Sant Andreu de la Barca neguen haver criticat la Guàrdia Civil després de l'1-O."
}
} |
1,878 | Interior investiga 50 mossos pels fets post-sentència i suspèn un agent de sou i feina | S'han obert 34 procediments per escatir què va passar amb els aldarulls en concentracions contra el veredicte del Suprem, el 20% de les quals van ser "violentes" | Vuit mesos després de la sentència de l'1-O i dels aldarulls al carrer que es van produir entre manifestants i les forces i cossos de seguretat, els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns les conclusions de l'auditoria que es va posar en marxa per saber si s'havia complert amb els protocols.
Segons els responsables de la conselleria de l'Interior encarregats de presentar-la públicament, hi ha 50 mossos investigats en 34 procediments interns engegats per escatir què va passar als carrers de Catalunya després del veredicte del Tribunal Suprem.
Per ara, s'ha suspès un agent de sou i feina, segons ha detallat el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent.
El conseller Miquel Buch ha especificat que hi va haver 877 manifestacions arreu del país aquells dies, un 20% de les quals -ha indicat- van ser "violentes".
La meitat dels casos que estan sent investigats estan judicialitzats, mentre que la resta estan sent sotmesos a investigacions internes.
Eduard Sallent, comissari en cap dels Mossos, ha assegurat que "majoritàriament", el dispositiu dels Mossos va ser "passiu i defensiu".
"El dilluns 14 i fins divendres, les nostres posicions sempre van ser estàtiques i, excepte dijous, no es van produir moviments d'efectius.
Defensàvem una posició on no podíem permetre que arribessin els manifestants, i menys quan els seus mitjans eren d'una elevada violència", ha dit Sallent.
També ha explicat que l'ordre públic i l'ús de la força requereix d'un exercici "intens de comunicació i reflexió".
Així, ha assegurat que els Mossos desenvoluparan aquestes línies de treball.
Sallent també ha reivindicat l'exercici de transparència i de voluntat de millora que implica fer una auditoria.
"Hauríem pogut obrir els mateixos expedients sense fer l'auditoria", ha dit.
Fruit de l'anàlisi han sortit vuit línies de treball i 22 accions organitzatives.
"El model actual es va veure limitat i condicionat per la naturalesa dels incidents de l'octubre de 2019", ha admès Ferrer.
S'han visionat més de 1.000 hores de vídeos, que han permès extreure els elements de millora per elaborar el document que s'ha presentat avui.
L'acte de presentació de l'auditoria ha estat envoltada de polèmica perquè no tots els mitjans van rebre la convocatòria i a alguns periodistes no se'ls ha deixat entrar malgrat que dins de l'auditori d'Egara hi havia espai.
Diputats d'ERC, com ara Montserrat Fornells o Ruben Wagensberg, han lamentat també que no s'ha deixat assistir a la roda de premsa els grups parlamentaris que formen part de la comissió d'Interior.
Una sentència amb moltes derviades
La sentència va tenir moltes derivades.
La més evident, la que es va veure al carrer amb manifestacions que van durar setmanes i que van anar acompanyades d'aldarulls i incidents.
Aquells dies, el Govern es va veure fortament tensionat, fins al punt que es va constituir un comitè de seguiment de les protestes a Palau que avaluava el grau de mobilització de la ciutadania i la susceptibilitat de conflicte.
Les imatges als carrers, amb manifestants i policies enfrontant-se, van generar una forta tensió entre el president Quim Torra i el conseller Buch.
Tot i que, des de Junts per Catalunya (JxCat), va transcendir al llarg d'aquells dies que Torra ja tenia preparat el decret per cessar Buch, fonts oficials de Presidència sempre ho han negat.
El màxim dirigent governamental qüestionava les accions més contundents dels Mossos, mentre que el conseller feia equilibris per avalar les protestes sense deixar de fer costat la policia catalana, que en aquell moment col·laborava estretament amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
Grande-Marlaska va visitar Barcelona en els pitjors moments de la crisi i es va mostrar satisfet per la feina dels Mossos per controlar les protestes i els incidents.
Un element de context que explica la tensió d'aquells dies és el fet que Sánchez negués la condició d'interlocutor a Torra.
De fet, li va deixar de respondre fins a cinc trucades i, quan va venir a la capital catalana, ni tan sols va obrir-se a mantenir una reunió.
Setmanes més tard, tots dos seurien a la taula de diàleg per abordar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
La sentència i les protestes ja queden lluny, i la qüestió independentista ha quedat en un segon pla arran de la crisi del coronavirus.
L'auditoria s'havia de fer pública al març, però es va ajornar per l'emergència sanitària.
Ara com ara, el conseller només ha canviat la destinació tant d'Arasa com dels agents de Manresa mentre es resolen els casos, tot i que el reglament intern dels Mossos li permet suspendre'ls de manera cautelar. | [
"mossos d'esquadra"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra han realitzat una investigació per analitzar l'actuació policial durant els aldarulls que es van produir en sortir la sentència de l'1-O. Interior ha confirmat que s'estan investigant 50 mossos i que, per ara, s'ha suspès un agent de sou i feina. La investigació interna afirma que el 20% de les manifestacions aquells dies van ser \"violentes\".",
"a2": "El comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i el conseller Miquel Buch, presenten als mitjans l’auditoria realitzada arran de les 877 manifestacions postsentència de l’octubre de 2019, un 20% de les quals foren violentes. S’investiguen 50 mossos i s’ha suspès un agent de sou i feina. Es posaran en marxa 8 línies de treball i 22 accions organitzatives.",
"a3": "L'auditoria que es va posar en marxa per arribar al fons de la qüestió de les actuacions i les decisions de l'1-O, i el compliment dels protocols, compta amb 50 investigats i 34 procediments interns. Aquesta auditoria es va haver d'ajornar per la pandèmia. Sallent assegura que durant aquests dies de protestes i tensió, els Mossos estaven passius i defensius."
},
"extractive": {
"a1": "Vuit mesos després de la sentència de l'1-O i dels aldarulls al carrer que es van produir entre manifestants i les forces i cossos de seguretat, els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns les conclusions de l'auditoria que es va posar en marxa per saber si s'havia complert amb els protocols.\nAquells dies, el Govern es va veure fortament tensionat, fins al punt que es va constituir un comitè de seguiment de les protestes a Palau que avaluava el grau de mobilització de la ciutadania i la susceptibilitat de conflicte.\nSegons els responsables de la conselleria de l'Interior encarregats de presentar-la públicament, hi ha 50 mossos investigats en 34 procediments interns engegats per escatir què va passar als carrers de Catalunya després del veredicte del Tribunal Suprem. \nPer ara, s'ha suspès un agent de sou i feina, segons ha detallat el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. ",
"a2": "Vuit mesos després de la sentència de l'1-O i dels aldarulls al carrer que es van produir entre manifestants i les forces i cossos de seguretat, els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns les conclusions de l'auditoria que es va posar en marxa per saber si s'havia complert amb els protocols.\nAquells dies, el Govern es va veure fortament tensionat, fins al punt que es va constituir un comitè de seguiment de les protestes a Palau que avaluava el grau de mobilització de la ciutadania i la susceptibilitat de conflicte.\nEl màxim dirigent governamental qüestionava les accions més contundents dels Mossos, mentre que el conseller feia equilibris per avalar les protestes sense deixar de fer costat la policia catalana, que en aquell moment col·laborava estretament amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat.\nGrande-Marlaska va visitar Barcelona en els pitjors moments de la crisi i es va mostrar satisfet per la feina dels Mossos per controlar les protestes i els incidents.",
"a3": "Vuit mesos després de la sentència de l'1-O i dels aldarulls al carrer que es van produir entre manifestants i les forces i cossos de seguretat, els Mossos d'Esquadra han fet públic aquest dilluns les conclusions de l'auditoria que es va posar en marxa per saber si s'havia complert amb els protocols.\nAquells dies, el Govern es va veure fortament tensionat, fins al punt que es va constituir un comitè de seguiment de les protestes a Palau que avaluava el grau de mobilització de la ciutadania i la susceptibilitat de conflicte.\nEl màxim dirigent governamental qüestionava les accions més contundents dels Mossos, mentre que el conseller feia equilibris per avalar les protestes sense deixar de fer costat la policia catalana, que en aquell moment col·laborava estretament amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat.\nGrande-Marlaska va visitar Barcelona en els pitjors moments de la crisi i es va mostrar satisfet per la feina dels Mossos per controlar les protestes i els incidents."
},
"extreme": {
"a1": "Els Mossos han fet públics els resultats de la auditoria per analitzar els aldarulls després de la sentència de l'1-O.",
"a2": "Els Mossos d’Esquadra presenten l’auditoria posada en marxa per analitzar les manifestacions postsentència, i proposen 8 línies de treball.",
"a3": "L'auditoria per investigar els actes de l'1-O va ser ajornada per la covid-19, amb 50 mossos investigats i 34 procediments interns."
}
} |
1,991 | Pedro Sánchez alerta d'un 27-S amb «fractura social, frustració i fallida» | El líder del PSOE, en una conferència a Barcelona, considera que les "eleccions plebiscitàries" i el full de ruta dels sobiranistes posen en qüestió les bases de la democràcia | Pedro Sánchez ha aprofitat una visita a Barcelona per carregar de manera contundent contra les "eleccions plebiscitàries" –malgrat negar-ne aquest caràcter-.
Ha assegurat que el 27-S portarà a Catalunya "a la fractura social i política, a incrementar la frustració, a aprofundir en l'enfrontament" i a la "fallida de la concòrdia, de la bona política i de la bona democràcia".
El líder socialista ho ha dit al dinar-col·loqui Barcelona Tribuna, organitzat per La Vanguardia, l'Associació Espanyola de Directius i la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, on també ha criticat les majories que preveu el full de ruta de Junts pel Sí –just l'endemà de la seva presentació- per declarar la independència, perquè són "la màxima contradicció amb els principis més elementals de la democràcia constitucional".
Davant un auditori proper a les 200 persones, Pedro Sánchez, ha vaticinat que "les eleccions plebiscitàries conduiran a la fractura social i política, a incrementar la frustració, a aprofundir l'enfrontament entre catalans entre si i a generar innecessàriament enfrontament entre catalans i espanyols; a la desconnexió d'una societat profundament europeista d'Europa, a la fallida de la concòrdia, de la bona política i de la bona democràcia".
A més, sense esmentar-los directament, ha acusat els independentistes de no voler "pensar sempre més en el que ens uneix que en el que conjunturalment pugui separar-nos" i ser, per tant, els culpables que "les persones s'hagin de veure en la situació d'haver de renunciar dolorosament a les seves identitats plurals".
A més, Sánchez no veu gens clar que el full de ruta dels sobiranistes digui que només amb la majoria absoluta de diputats independentistes es pot iniciar el procés de desconnexió de l'Estat espanyol.
"Persegueixen obrir un procés d'independència siguin quins siguin els resultats i la seva distribució per les circumscripcions de Catalunya, sempre que s'aconsegueixi la majoria.
On quedaria el respecte per a l'altra meitat dels catalans representats?
On quedaria la democràcia constitucional com a concepte i paradigma polític democràtic dels nostres dies?
Com és possible concebre que una meitat de la ciutadania pugui imposar a l'altra meitat la supressió del seu dret a mantenir les seves identitats plurals, catalana i espanyola, amb només haver obtingut un escó més les forces que les representarien i seguint procediments al marge de la legalitat?", s'ha preguntat indignat.
I és que partir d'aquestes proporcions que planteja Junts pel Sí suposa "la màxima contradicció amb els principis més elementals de la democràcia constitucional".
Per a Sánchez, a més, el procés independentista, que ha atribuït a Mas i Junqueras, "atia molt els ànims però només produeix frustració i fractura, ni respon ni resoldrà els problemes reals d'uns ciutadans catalans que troben més representants de la seva queixa que governants disposats a resoldre els seus problemes".
"En política, qualsevol opció és defensable sempre que se segueixin els camins legals i democràtics dels quals no hem dotat per garantir la nostra convivència, tal com ha deixat clar el Tribunal Constitucional", ha afegit.
Critica la identificació de l'Estat amb el PP
El líder del PSOE ha criticat que els independentistes estiguin identificant tot el que el govern del PP ha "causat" a Catalunya en els darrers anys amb els desitjos de tota Espanya.
"És un greu error confondre el govern del PP amb el sistema democràtic espanyol", ha dit, tot assegurant que en política, l'acció "mai s'hauria de reduir a una tria quan es tracta d'organitzar raonablement la convivència i ni Catalunya ni el conjunt d'Espanya estan en un atzucac.
No estem en un atzucac, hi ha marge".
És per això que ha confiat que "la majoria de la ciutadania de Catalunya sabrà apreciar que no estem condemnats a triar entre seguir com estem o abraçar la radicalitat d'un procés secessionista al marge de la legalitat democràtica i de conseqüències profundament negatives per a tots". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Al dinar-col·loqui Barcelona Tribuna, Pedro Sánchez ha assegurat que les eleccions plebiscitàries del 27-S a Catalunya suposaran una fractura política i social i acusa els independentistes de no voler trobar una solució conjunta i pensar sempre en les diferències. Sánchez confessa també que l'independentisme produeix frustració i no respon als problemes reals de la ciutadania catalana.",
"a2": "Al dinar-col·loqui Barcelona Tribuna amb 200 assistents, Pedro Sánchez ha carregat contra el plantejament d’”eleccions plebiscitàries” del 27-S, perquè portaran fractura social i enfrontament. Sánchez acusa els independentistes de manca de respecte per la democràcia si inicien el procés de desconnexió amb una majoria absoluta de diputats independentistes. Ho qualifica de “procediment al marge de la legalitat”.",
"a3": "Pedro Sánchez assegura que el 27-S implicarà frustració i un enfrontament social entre catalans i espanyols, a més d'una fractura política a Catalunya. Afirma que la independència contradiu els principis de la democràcia institucional i no comparteix l'inici del procés després d'una majoria absoluta, a més d'assegurar que encara es poden trobar solucions mitjançant el diàleg."
},
"extractive": {
"a1": "Ha assegurat que el 27-S portarà a Catalunya \"a la fractura social i política, a incrementar la frustració, a aprofundir en l'enfrontament\" i a la \"fallida de la concòrdia, de la bona política i de la bona democràcia\".\nEl líder socialista ho ha dit al dinar-col·loqui Barcelona Tribuna, organitzat per La Vanguardia, l'Associació Espanyola de Directius i la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, on també ha criticat les majories que preveu el full de ruta de Junts pel Sí –just l'endemà de la seva presentació- per declarar la independència, perquè són \"la màxima contradicció amb els principis més elementals de la democràcia constitucional\".\nA més, Sánchez no veu gens clar que el full de ruta dels sobiranistes digui que només amb la majoria absoluta de diputats independentistes es pot iniciar el procés de desconnexió de l'Estat espanyol. \nPer a Sánchez, a més, el procés independentista, que ha atribuït a Mas i Junqueras, \"atia molt els ànims però només produeix frustració i fractura, ni respon ni resoldrà els problemes reals d'uns ciutadans catalans que troben més representants de la seva queixa que governants disposats a resoldre els seus problemes\". ",
"a2": "Ha assegurat que el 27-S portarà a Catalunya \"a la fractura social i política, a incrementar la frustració, a aprofundir en l'enfrontament\" i a la \"fallida de la concòrdia, de la bona política i de la bona democràcia\".\nEl líder socialista ho ha dit al dinar-col·loqui Barcelona Tribuna, organitzat per La Vanguardia, l'Associació Espanyola de Directius i la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, on també ha criticat les majories que preveu el full de ruta de Junts pel Sí –just l'endemà de la seva presentació- per declarar la independència, perquè són \"la màxima contradicció amb els principis més elementals de la democràcia constitucional\".\nDavant un auditori proper a les 200 persones, Pedro Sánchez, ha vaticinat que \"les eleccions plebiscitàries conduiran a la fractura social i política, a incrementar la frustració, a aprofundir l'enfrontament entre catalans entre si i a generar innecessàriament enfrontament entre catalans i espanyols; a la desconnexió d'una societat profundament europeista d'Europa, a la fallida de la concòrdia, de la bona política i de la bona democràcia\".\nÉs per això que ha confiat que \"la majoria de la ciutadania de Catalunya sabrà apreciar que no estem condemnats a triar entre seguir com estem o abraçar la radicalitat d'un procés secessionista al marge de la legalitat democràtica i de conseqüències profundament negatives per a tots\".",
"a3": "Ha assegurat que el 27-S portarà a Catalunya \"a la fractura social i política, a incrementar la frustració, a aprofundir en l'enfrontament\" i a la \"fallida de la concòrdia, de la bona política i de la bona democràcia\".\nEl líder socialista ho ha dit al dinar-col·loqui Barcelona Tribuna, organitzat per La Vanguardia, l'Associació Espanyola de Directius i la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, on també ha criticat les majories que preveu el full de ruta de Junts pel Sí –just l'endemà de la seva presentació- per declarar la independència, perquè són \"la màxima contradicció amb els principis més elementals de la democràcia constitucional\".\nDavant un auditori proper a les 200 persones, Pedro Sánchez, ha vaticinat que \"les eleccions plebiscitàries conduiran a la fractura social i política, a incrementar la frustració, a aprofundir l'enfrontament entre catalans entre si i a generar innecessàriament enfrontament entre catalans i espanyols; a la desconnexió d'una societat profundament europeista d'Europa, a la fallida de la concòrdia, de la bona política i de la bona democràcia\".\nÉs per això que ha confiat que \"la majoria de la ciutadania de Catalunya sabrà apreciar que no estem condemnats a triar entre seguir com estem o abraçar la radicalitat d'un procés secessionista al marge de la legalitat democràtica i de conseqüències profundament negatives per a tots\"."
},
"extreme": {
"a1": "Pedro Sánchez assegura que les eleccions del 27-S suposaran una fractura social i política a Catalunya.",
"a2": "Pedro Sánchez carrega contra les “eleccions plebiscitàries” del 27-S, que poden portar “fractura social i política”.",
"a3": "Sánchez adverteix de les conseqüències que comportarà el 27-S al país i demana tornar al diàleg."
}
} |
2,479 | PERFIL: Pedro Sánchez, de diputat ras a secretari general destronat | El dirigent socialista va assumir el càrrec el 2014 en rebre el vot favorable de la militància en primàries | Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 1972) ja no és secretari general del PSOE.
Afiliat al PSOE des dels 21 anys, ha entomat molts minuts a la sala d'espera abans d'assumir càrrecs institucionals.
I de fet alguns els va aconseguir per la renúncia de tercers: primer com a regidor i després com a diputat ras al Congrés.
La presentació de la seva tesi doctoral va reunir la plana major del partit i el va perfilar com hereu a l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del partit.
De fet, partidari de la reforma constitucional federal, va obtenir més avals que Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias a les primàries del 2014 i va rebre el vot favorable del 49% de la militància.
Dues eleccions després com a cap de llista –mínim històric socialista el 26-J-, la pugna constant amb Podem pel vot d'esquerres, els pactes amb C's i les tensions internes, han desembocat en una crisi sense precedents a les files socialistes i amb líder, fora del tron.
Sánchez Pérez-Castejón va créixer políticament sota l'empara de José Blanco, forjant els inicis de la seva carrera política al voltant a l'exministra Trinidad Jiménez, quan era responsable a l'ajuntament de Madrid.
I des de llavors, ha ensopegat tres cops amb la mateixa pedra: entrar a les institucions.
Fins a tres cops se'n va quedar a les portes i la renúncia de companys de files com els exministres Pedro Solbes (2009) i Cristina Narbona (2013) va permetre que Sánchez es convertís en diputat.
Ras.
I diputat revelació, per la premsa parlamentària, en la seva primera etapa al Congrés.
Dos anys de pausa abans de recuperar escó el 2013, Sánchez es va dedicar a enllestir la seva tesi doctoral.
Casat i pare de dues filles, la presentació d''Innovacions de la diplomàcia econòmica espanyola: anàlisi del sector públic (2000-2012)' va reunir grans noms del socialisme espanyol com Ramon Jáuregui, Elena Valenciano, Miguel Sebastián o Eduardo Madina, amb qui s'enfrontaria en primàries el 2014 per a la secretaria general dels socialistes, primer cop escollida pels militants.
Va aconseguir el lideratge del partit amb el suport, llavors, de Susana Díaz.
Tot plegat es precipitava arran de la dimissió d'Alfredo Pérez Rubalcaba després dels mals resultats del PSOE a les eleccions europees del 2014.
Partidari de la reforma constitucional en clau federal, la seva primera prova de foc electoral van ser les eleccions del 20-D com a cap de llista del PSOE: 90 diputats que van caure com una llosa Ferraz.
Davant de la renúncia de Rajoy per falta de suports, Sánchez va sotmetre's a l'hemicicle en una doble investidura fallida, pactada amb C's, que va desembocar en segones eleccions el 26-J: 85 escons, el pitjor resultats de la història del PSOE.
Des de llavors, ha mantingut el seu 'no' a Mariano Rajoy i ha descartat l'abstenció dels socialistes per no caure en una "legislatura de xantatge".
Aquesta posició i els resultats electorals des del desembre, han tensat cada cop més les relacions amb els barons socialistes.
Especial esment, a la líder del PSOE andalús, Susana Díaz.
I a l'altra banda, federacions com la catalana, la madrilenya i la balear fidels a Sánchez.
La pugna pel vot de les esquerres davant l'auge i l'amenaça de 'soprasso' de Podem ha minat encara més els socialistes els darrers mesos: la darrera patacada, els comicis del País Basc i Galícia diumenge passat.
I aquesta setmana, la irrupció de Felipe González ha precipitat la crisi interna al PSOE.
Els darrers dies, dimissió en bloc de 17 membres de la direcció per forçar la dimissió de Sánchez, compareixences de darrera hora per planejar un debat entre el 'no' i l'abstenció a Rajoy amb la mirada posada a unes primàries i a un congrés federal, i aquest dissabte guerra oberta en un debat sobre el funcionament intern de més d'onze hores al Comitè Federal.
Sánchez, que no havia estat mai membre de l'executiva ni del CF abans d'assolir la secretaria general, ha anunciat que plega al capdavant d'un partit, com a mínim, dividit. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Perdo Sánchez és afiliat del PSOE des del 21 anys, va començar com a regidor per passar a ser diputat al Congrés. Dos anys de pausa per poder presentar la seva tesi doctoral, que va reunir les altes esferes del partit. El 2014, després de la dimissió de Rubalcaba, es va preparar per ser cap de partit.",
"a2": "Pedro Sánchez ha dimitit com a secretari general del PSOE per la pressió interna arran de la davallada a Galícia i el País Basc, i la consegüent dimissió de 17 membres de la direcció. Suma dues eleccions amb els pitjors resultats electorals socialistes, batalles amb Podem i pactes amb Cs. El 26-J suposà el mínim històric socialista, amb 85 escons.",
"a3": "Pedro Sánchez porta al PSOE des dels 21 anys. Després de tres anys intentant endinsar-se a les institucions, va aconseguir el lideratge del partit amb el suport de Susana Díaz. Sempre s'ha mantingut ferm després dels fracassos del 20-D i 26-J. El fracàs també va ser degut a l'auge de Podem i la irrupció de Felipe González al partit."
},
"extractive": {
"a1": "La presentació de la seva tesi doctoral va reunir la plana major del partit i el va perfilar com hereu a l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del partit.\nDe fet, partidari de la reforma constitucional federal, va obtenir més avals que Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias a les primàries del 2014 i va rebre el vot favorable del 49% de la militància. \nDues eleccions després com a cap de llista –mínim històric socialista el 26-J-, la pugna constant amb Podem pel vot d'esquerres, els pactes amb C's i les tensions internes, han desembocat en una crisi sense precedents a les files socialistes i amb líder, fora del tron.\nFins a tres cops se'n va quedar a les portes i la renúncia de companys de files com els exministres Pedro Solbes (2009) i Cristina Narbona (2013) va permetre que Sánchez es convertís en diputat. ",
"a2": "Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 1972) ja no és secretari general del PSOE.\nDe fet, partidari de la reforma constitucional federal, va obtenir més avals que Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias a les primàries del 2014 i va rebre el vot favorable del 49% de la militància.\nLa presentació de la seva tesi doctoral va reunir la plana major del partit i el va perfilar com hereu a l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del partit.\nDues eleccions després com a cap de llista –mínim històric socialista el 26-J-, la pugna constant amb Podem pel vot d'esquerres, els pactes amb C's i les tensions internes, han desembocat en una crisi sense precedents a les files socialistes i amb líder, fora del tron. ",
"a3": "I de fet alguns els va aconseguir per la renúncia de tercers: primer com a regidor i després com a diputat ras al Congrés.\nLa presentació de la seva tesi doctoral va reunir la plana major del partit i el va perfilar com hereu a l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant del partit.\nDe fet, partidari de la reforma constitucional federal, va obtenir més avals que Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias a les primàries del 2014 i va rebre el vot favorable del 49% de la militància.\nDavant de la renúncia de Rajoy per falta de suports, Sánchez va sotmetre's a l'hemicicle en una doble investidura fallida, pactada amb C's, que va desembocar en segones eleccions el 26-J: 85 escons, el pitjor resultats de la història del PSOE."
},
"extreme": {
"a1": "Anades i vingudes de Pedro Sánchez al PSOE: de diputat a secretari general, quasi sempre quedant-se a la porta.",
"a2": "Pedro Sánchez dimiteix com a secretari general del PSOE després de la davallada a Galícia i el País Basc.",
"a3": "Sent militant del PSOE des dels 21 anys, Pedro Sánchez ha viscut molts moments clau i crisis dins del partit."
}
} |
2,246 | L'aeroport de Barcelona torna a rebre visitants amb la reobertura de les fronteres a l'espai Schengen | Fins a 39 vols arribaran aquest diumenge al Prat, 25 dels quals són internacionals | L'aeroport de Barcelona ha inaugurat aquest diumenge la tornada a la nova normalitat.
Després que el govern espanyol anunciés l'obertura de les fronteres amb els països de l'espai Schengen, El Prat ha rebut els primers viatgers internacionals i es prepara per reprendre l'activitat habitual de manera gradual.
Fins a 39 vols arribaran aquest diumenge a Barcelona, 25 dels quals provenen de l'estranger.
Per altra banda, un total de 45 avions sortiran de la capital catalana, 25 dels quals aterraran a altres països dins l'espai Schengen.
La majoria de passatgers s'han desplaçat per visitar familiars o amics, tot i que alguns també han aprofitat la reobertura de les fronteres per celebrar les seves primeres vacances.
Els dos primers vols internacionals que han arribat aquest diumenge a Barcelona –el primer del dia venia de les Illes Balears- procedien de Berlín i Düsseldorf, operats per Ryanair i Eurowings, respectivament.
Al voltant de dos quarts de nou del matí, els passatgers s'han presentat a una zona d'arribades pràcticament deserta.
"Es fa estrany veure l'aeroport tan buit, però estic molt contant de tornar a ser aquí per començar les vacances", deia el Haled, un dels passatgers procedents de Berlín que ha arribat per retrobar-se amb el seu xicot després de tres mesos.
Entre els viatgers també hi havia catalans com la Clara Cambra, de 26 anys, que inicialment tenia previst tornar a Barcelona per veure la seva família a finals d'abril.
"Tenia un vol reservat per aquelles dates, però me'l van cancel·lar", explica.
Amb la incògnita de saber quan podria tornar, va comprar uns vols a finals d'abril a un preu més barat de l'habitual.
"Em va sorprendre", reconeix.
Ara, té previst quedar-se uns dies a Catalunya i tornar quan se li acabin les vacances.
En els vols procedents d'Alemanya també hi havia turistes que han aprofitat el primer dia de la reobertura de fronteres per gaudir d'uns dies de vacances.
És el cas de Paola Ekkerman, també de Berlín però amb una segona residència a Begur (Baix Empordà).
"Quan la setmana passada vam sentir que s'obrien les fronteres vam comprar el vol de seguida; fa mesos que no visitàvem Begur i no podíem esperar més", comenta.
Ekkerman explica que té previst quedar-se a la Costa Brava un parell de setmanes: "fins que ens permetin teletreballar", diu.
Poca activitat a la zona de sortides
L'activitat a la zona de sortides era similar a la zona d'arribades.
Des de primera hora del matí, el trànsit de passatgers a l'aeroport del Prat era molt més baix en comparació als dies previs a l'estat d'alarma.
Aquest diumenge sortiran tan sols 45 vols des de Barcelona, aproximadament un 25% respecte a l'activitat habitual durant els últims estius.
Una de les que ha aprofitat la reobertura de fronteres ha sigut la Maia, que treballa a Tenerife però que va passar el confinament a Barcelona.
Després de diversos vols cancel·lats i múltiples problemes en el reemborsament del bitllet, avui podrà tornar a París.
"Estic molt emocionada perquè el meu padrastre es va morir, i per fi podré viatjar després de dos mesos", apunta.
Vols amb mesures de seguretat actualitzades
Pocs dies després de l'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el ministre de Transport i Mobilitat, José Luis Ábalos, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, van exposar aquest dissabte que els aeroports establirien un triple de control de seguretat en les arribades dels primers passatgers.
"Una serà de temperatura, l'altre serà una declaració responsable de salut i el tercer un filtre visual per part d'un metge", va comentar Ábalos.
En el cas de la temperatura, cada aeroport ha instal·lat un sistema de càmeres per detectar si algun dels passatgers presenta alguna anomalia.
Si la seva temperatura és més alta del normal, ha de ser examinat pel metge, segons ha explicat a l'ACN un portaveu d'AENA.
Les mesures, que s'han posat en pràctica aquest diumenge, han estat ben rebudes pels primers passatgers.
El Haled reconeix que les instruccions als aeroports "han sigut clares" i tots els procediments han sigut "molt ràpids".
Malgrat tot, alguns comenten que no els han fet omplir la declaració de responsabilitat després d'avisar-los inicialment que sí ho havien de fer.
Per altra banda, els passatgers han hagut de portar mascaretes durant tot el vol i mantenir distàncies de seguretat i higiene en tot moment. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern espanyol ha confirmat l'obertura i la tornada a la normalitat de les fronteres amb els països de l'espai Schengen i, per tant, l'aeroport de El Prat es prepara per als primers viatges internacionals. Es preveu que sortiran de l'aeroport de Barcelona 45 vols, 25 dels quals es dirigeixen a països dins de l'espai Schengen.",
"a2": "L’aeroport del Prat reprèn els vols aquest diumenge després de la reobertura de fronteres dins l’espai Schengen anunciada pel Govern espanyol. En concret, s’han enlairat 45 vols, 25 d’internacionals, i n’han aterrat 39, també 25 internacionals. Els motius més habituals són visitar la família, amics o començar vacances. S’estableixen tres filtres de seguretat: temperatura, visita mèdica i declaració de salut.",
"a3": "L'aeroport de Barcelona obre les fronteres amb els països de l'espai Schengen i rep 39 vols, mentre que 45 avions volen a altres països. Els vols compten amb mesures sanitàries i amb un triple control de seguretat sanitària als aeroports. L'activitat només és d'un 25% en comparació amb la situació abans de la pandèmia."
},
"extractive": {
"a1": "Després que el govern espanyol anunciés l'obertura de les fronteres amb els països de l'espai Schengen, El Prat ha rebut els primers viatgers internacionals i es prepara per reprendre l'activitat habitual de manera gradual. \nPer altra banda, un total de 45 avions sortiran de la capital catalana, 25 dels quals aterraran a altres països dins l'espai Schengen. \nLa majoria de passatgers s'han desplaçat per visitar familiars o amics, tot i que alguns també han aprofitat la reobertura de les fronteres per celebrar les seves primeres vacances.\n Pocs dies després de l'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el ministre de Transport i Mobilitat, José Luis Ábalos, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, van exposar aquest dissabte que els aeroports establirien un triple de control de seguretat en les arribades dels primers passatgers. ",
"a2": "Després que el govern espanyol anunciés l'obertura de les fronteres amb els països de l'espai Schengen, El Prat ha rebut els primers viatgers internacionals i es prepara per reprendre l'activitat habitual de manera gradual.\nFins a 39 vols arribaran aquest diumenge a Barcelona, 25 dels quals provenen de l'estranger.\nLa majoria de passatgers s'han desplaçat per visitar familiars o amics, tot i que alguns també han aprofitat la reobertura de les fronteres per celebrar les seves primeres vacances.\nAquest diumenge sortiran tan sols 45 vols des de Barcelona, aproximadament un 25% respecte a l'activitat habitual durant els últims estius.",
"a3": "Després que el govern espanyol anunciés l'obertura de les fronteres amb els països de l'espai Schengen, El Prat ha rebut els primers viatgers internacionals i es prepara per reprendre l'activitat habitual de manera gradual.\nLa majoria de passatgers s'han desplaçat per visitar familiars o amics, tot i que alguns també han aprofitat la reobertura de les fronteres per celebrar les seves primeres vacances.\n\"Es fa estrany veure l'aeroport tan buit, però estic molt contant de tornar a ser aquí per començar les vacances\", deia el Haled, un dels passatgers procedents de Berlín que ha arribat per retrobar-se amb el seu xicot després de tres mesos.\nEn els vols procedents d'Alemanya també hi havia turistes que han aprofitat el primer dia de la reobertura de fronteres per gaudir d'uns dies de vacances."
},
"extreme": {
"a1": "S'obre de nou l'espai Schengen i El Prat rep fins a 39 vols, dels quals 25 són internacionals.",
"a2": "Tornen els vols a l’aeroport del Prat, després de l’anunci del Govern espanyol de reobrir les fronteres dins l’espai Schengen.",
"a3": "Reobertura de l'aeroport de Barcelona a països de l'espai Schengen, amb un 25% de l'activitat habitual."
}
} |
2,898 | La festa lúdico-sexual del 'Pullassu' encén l'espurna de la disbauxa del Carnaval de Terra Endins de Torelló | Centenars de joves participen activament a una de les cites més esperades del calendari a la capital del Ges | En Margalef és el fill bastard del rei Carnestoltes.
L'astut Xapot el Bruixot intenta enredar-lo per tallar-li el penis, i així poder menjar botifarra i assaborir un beuratge "màgic" per sopar durant el Dijous Llarder.
Amb aquest argument lúdico-festiu-sexual, centenars de joves han donat el tret de sortida a tres dies de celebracions amb motiu del Carnaval de Terra Endins, que tindrà lloc a Torelló aquest dissabte, i on es preveu una assistència de 60.000 persones.
Confeti, música i joves disfressats amb ganes de passar-ho bé han marcat una vetllada que ha omplert una plaça Vella de Torelló que s'ha fet petita, després d'una cercavila pel casc antic, i on un ritual fàl·lic ha encès l'espurna de la disbauxa entre els assistents.
Cobla, grallers, gegants, capgrossos, diables i cant coral s'han barrejat aquest dijous a la nit a la plaça Vella de Torelló per fer gaudir a tothom.
Tots els personatges que participen al 'Pullassu' han iniciat la cercavila pel casc antic després d'escoltar amb atenció el pregó del Rei Carnestoltes.
Un cop acabat el recorregut, s'ha donat inici a un famós ritual que fa vint anys que se celebra.
En Xapot el Bruixot ha començat a enredar el fill bastard del rei Carnestoltes, en Margalef, per tallar-li el penis i poder menjar botifarra per sopar, amb motiu del Dijous Llarder, i beure apòzema màgica, un beuratge propi de la festa amb ingredients secrets.
Els personatges, seguits per tot el públic ballant al mateix temps, han començat a fer la dans de l'aparellament, el de la Guita Tita, el ball del Xirri i el del Cavaller del Gran Pullassu.
Per la seva banda, la coral Lloriana Jove i la cobla La Tarasca han posat la nota musical a tot aquest guirigall.
Els joves de Torelló s'han anat alternant per dur a pes de braços els dos gegants, en Margalef i la Fortiana la Marrana, per la rua i després als balls dins el recinte sagrat.
Durant la festa, destaca el paper dels quatre capgrossos.
Quatre elements que un cop barrejats, amaneixen la festa amb el beuratge "màgic" i vinculen Torelló amb els carnavals més importants del país.
El capgròs groc representa el pixum de burra de Solsona; el vermell, la sang d'un verge de Sitges; el verd, les cagarrines d'un empatx de caramels de Vilanova, i el blanc, el semen de la Guita Tita de Torelló.
Senyoretes i Homenots
Des de fa més 30 anys el divendres abans de Carnaval pels carrers de Torelló es poden trobar dones que només ho són per un dia, i des de fa nou anys, també s'hi poden trobar homenots.
D'aquesta manera, cada any s'hi donen cita homes amb pits i faldilla i dones amb bigoti i patilles que busquen passar-s'ho bé durant el que es considera com l'avantsala de l'esperat Carnaval de Terra Endins.
La diversió s'inicia amb una rua que culmina amb una passarel·la a la plaça Nova, on senyoretes i homenots desfilaran per lluir els seus vestits davant dels ulls de centenars de persones.
Enguany, com a novetat, i per primera vegada, el Rei Carnestoltes farà el pregó de les Senyoretes.
La rua del Carnaval de Terra Endins
El Carnaval de Terra Endins arribarà al seu punt àlgid aquest dissabte a partir de les 7 de la tarda i s'allargarà fins ben entrada la nit.
El recorregut començarà a la plaça de la Sardana i s'acabarà a la plaça Joanot Martorell.
Les carrosses, normalment dignes dels artistes més detallistes, s'acompanyen sempre dels balls de les colles que esdevenen l'ànima de la festa.
Un dels trets diferencials del Carnaval de Terra Endins és el fet que no hi ha tanques entre el públic i les carrosses, cosa que convida i incrementa la participació a la festa.
Enguany hi haurà una vintena de carrosses acompanyades per uns 3.000 carrossaires.
Les carrosses, de temàtiques molt variades, les elaboren al llarg de l'any les mateixes colles que participen al carnaval. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Carnaval de Terra Endins a Torelló comença amb l'espectacle lúdico-festiu-sexual anomentat el \"Pullassu\", on Xapot el Bruixot intenta tallar el penis a Margalef per poder menjar botifarra. Aquest és el tret de sortida del Carnaval on està previst que participin unes 60.000 persones a les rues amb carrosses i altres activitats.",
"a2": "Cercavila, danses, pregó i disfresses conformen la festa lúdico-sexual del “Pullassu”, que s'emmarca en el Carnaval de Terra Endins de Torelló. Després de la cercavila pel casc antic, se celebra el ritual pel qual en Xapot el Bruixot enreda el gegant Margalef per tallar-li el penis i sopar botifarra durant el Dijous Llarder.",
"a3": "S'esperen més de 60.000 assistents al Carnaval de Terra Endins. Després del pregó del Rei Carnestoltes, apareix el Xapot el Bruixot, que intenta tallar el penis del fill bastard del Rei per sopar botifarra. També s'hi organitzen passarel·les d'homenets i senyoretes. El dissabte hi ha ruta amb carrosses des de la plaça de la Sardana a la plaça Joanot Martorell."
},
"extractive": {
"a1": "Amb aquest argument lúdico-festiu-sexual, centenars de joves han donat el tret de sortida a tres dies de celebracions amb motiu del Carnaval de Terra Endins, que tindrà lloc a Torelló aquest dissabte, i on es preveu una assistència de 60.000 persones. \nEn Xapot el Bruixot ha començat a enredar el fill bastard del rei Carnestoltes, en Margalef, per tallar-li el penis i poder menjar botifarra per sopar, amb motiu del Dijous Llarder, i beure apòzema màgica, un beuratge propi de la festa amb ingredients secrets.\nTots els personatges que participen al 'Pullassu' han iniciat la cercavila pel casc antic després d'escoltar amb atenció el pregó del Rei Carnestoltes.\nUn dels trets diferencials del Carnaval de Terra Endins és el fet que no hi ha tanques entre el públic i les carrosses, cosa que convida i incrementa la participació a la festa.",
"a2": "Amb aquest argument lúdico-festiu-sexual, centenars de joves han donat el tret de sortida a tres dies de celebracions amb motiu del Carnaval de Terra Endins, que tindrà lloc a Torelló aquest dissabte, i on es preveu una assistència de 60.000 persones.\nEn Xapot el Bruixot ha començat a enredar el fill bastard del rei Carnestoltes, en Margalef, per tallar-li el penis i poder menjar botifarra per sopar, amb motiu del Dijous Llarder, i beure apòzema màgica, un beuratge propi de la festa amb ingredients secrets.\nEl capgròs groc representa el pixum de burra de Solsona; el vermell, la sang d'un verge de Sitges; el verd, les cagarrines d'un empatx de caramels de Vilanova, i el blanc, el semen de la Guita Tita de Torelló.\nUn dels trets diferencials del Carnaval de Terra Endins és el fet que no hi ha tanques entre el públic i les carrosses, cosa que convida i incrementa la participació a la festa.",
"a3": "En Xapot el Bruixot ha començat a enredar el fill bastard del rei Carnestoltes, en Margalef, per tallar-li el penis i poder menjar botifarra per sopar, amb motiu del Dijous Llarder, i beure apòzema màgica, un beuratge propi de la festa amb ingredients secrets.\nEl capgròs groc representa el pixum de burra de Solsona; el vermell, la sang d'un verge de Sitges; el verd, les cagarrines d'un empatx de caramels de Vilanova, i el blanc, el semen de la Guita Tita de Torelló.\nLa diversió s'inicia amb una rua que culmina amb una passarel·la a la plaça Nova, on senyoretes i homenots desfilaran per lluir els seus vestits davant dels ulls de centenars de persones.\nUn dels trets diferencials del Carnaval de Terra Endins és el fet que no hi ha tanques entre el públic i les carrosses, cosa que convida i incrementa la participació a la festa."
},
"extreme": {
"a1": "El \"Pullassu\" és l'espectacle lúdico-festiu-sexual que dona el tret de sortida al Carnaval de Terra Endins de Torelló.",
"a2": "Comença la gran disbauxa del Carnaval de Terra Endins, a Torelló, amb 60.000 participants a la festa lúdico-sexual del “Pullassu”.",
"a3": "El Carnaval de Terra Endins compta amb el Xapot el Bruixot, la passarel·la d'homenots i senyoretes i una ruta de carrosses."
}
} |
124 | La il·lustració i el públic adolescent agafen protagonisme al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya | El tancament del 34è Saló del Llibre Infantil i Juvenil amb 13.800 visites, un 2% més que l’any passat.
Un increment en el que destaca l’augment de visites (i la demanda de fer-les) de públic adolescent.
Per altra banda les exposicions d’il·lustració i el cartellisme han suposat un reclam professional que obre la porta a noves accions relacionades amb aquest sector.
Aquests són alguns dels punts destacats d’un Saló que ha tingut por lema «L’Aparador de les Meravelles», amb més de 5.000 volums exposats de 16 editorials diferents.
Així ho han posat de manifest, en la roda de premsa de balanç, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, i de Diana Solé, directora de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila i coordinadora del Saló juntament amb Josep Miquel Varea.
Mural fins l’estiu
La conjuntura política que ha marcat el cartell del saló, obra de l’Il·lustrador Xavier Salomó, i la confecció del mural groc de benvinguda (que es mantindrà fins l’estiu) de la també il·lustradora Mercè Galí, juntament amb les dues exposicions sobre il·lustració que acull enguany el certamen, l’han convertit en un reclam pel sector professional del món de la il·lustració, que ha acudit, sobretot en cap de setmana, a Mollerussa.
Ho ha assenyalat Solsona, qui ha anunciat la intenció de potenciar aquest filó amb accions concretes previstes de cara a la tardor a través de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, coorganitzadora del saló promogut pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT).
Públic adolescent
Pel que fa a l’increment de la demanda del públic adolescent, Solsona ha indicat que es pensarà la manera per, de cara a la edició del proper any, afavorir aquest interès, tot i que el saló no pot acollir més de 3.200 visitats a través del centenar de visites guiades que s’han fet enguany i que són les mateixes que l’any passat ja que els dies lectius han estat també els mateixos des del dia 11 en què es va obrir portes.
En aquest sentit, Diana Solé ha indicat que entenen que aquest interès creixent dels adolescents és fruit de la tasca feta no només dels del Saló, que fa 16 anys que té seu a Mollerussa, sinó també a través del programa Municipi Lector i les activitats que s’hi promouen.
Solé també ha fet incís en el fet que l’avançament de les dates que han fet acabar el Saló aprofitant la Diada de Sant Jordi ha afavorit que els escolars poguessin veure i tocar les novetats per poder-les incloure a la llista de desitjos per avui.
Més públic jove
Una altra dada significativa que aporta el balanç és que dels 13.800 visitants totals, 8.000 són infants i joves, la qual cosa suposa un increment del 6% respecte a l’any anterior, segons ha puntualitzat Solsona, qui ha afegit que 4.700 persones han gaudit de les activitats organitzades en cap de setmana i fora de l’horari escolar, activitats per a les quals s’ha fet una aposta clara per les companyies de les comarques de Ponent obtenint una “molt bona acollida”.
També ha destacat l’increment de participació en les dues trobades professionals que ha acollit el saló: la V Trobada Pedagògica, que va reunir una setantena de professorat de primària i secundària interessat en trobar eines per potenciar la lectura, i la trobada de més de 70 bibliotecaris que van treballar accions de dinamització de petit format amb infants i joves.
Mirada de dona per a les lectures de la VII Marató
D’altra banda, és de 300 lectors s’han inscrit per llegir al llarg de tot el dia d’avui en la 7a Marató de Lectura en Veu Alta que té en la Mirada de dona, l’eix temàtic amb obres de Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal o Maria Aurèlia Capmany, entre altres.
El tret de sortida l’ha donat el mateix alcalde i al llarg de tot el dia ininterrompudament s’espera que hi passin prop d’un miler de persones entre lectors i acompanyants.
Els músics de Bremen, de la companyia lleidatana Xip-Xap, aportaran també el seu granet de sorra a dos quarts de 7 de la tarda amb un espectacle en el que un ruc, un gos, un gat i un gall fets titella muntaran una orquestra per triomfar. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El 34è Saló del Llibre Infantil i Juvenil ha rebut enguany un 2% més de visites que l'any passat. L'augment d'aquestes visites es deu principalment a un augment en l’interès del públic adolescent, i l'alcalde de Mollerussa confirma que pensaran la manera de seguir afavorint aquest interès en les properes edicions.",
"a2": "El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya acaba a Mollerussa amb un increment de les visites d’adolescents. L’Ajuntament afavorirà aquest interès per a l’edició de l’any vinent. Destaquen les exposicions d’il·lustració i cartellisme per atraure el sector professional en un saló amb 5.000 volums exposats de 16 editorials. Es complementa amb dues trobades professionals, de pedagogs i de bibliotecaris.",
"a3": "La 34a edició del Saló del Llibre Infantil i Juvenir a Mollerussa, anomenat \"L'Aparador de les Meravelles\", ha tingut una gran acollida amb un total de 13.800 visitants i 16 editorials diferents. S'han fet dues exposicions sobre il·lustració durant el certamen per atraure aquest sector. A més a més, el públic infantil i jove ha augmentat un 6%."
},
"extractive": {
"a1": "Un increment en el que destaca l’augment de visites (i la demanda de fer-les) de públic adolescent. \nPer altra banda les exposicions d’il·lustració i el cartellisme han suposat un reclam professional que obre la porta a noves accions relacionades amb aquest sector. \nPel que fa a l’increment de la demanda del públic adolescent, Solsona ha indicat que es pensarà la manera per, de cara a la edició del proper any, afavorir aquest interès, tot i que el saló no pot acollir més de 3.200 visitats a través del centenar de visites guiades que s’han fet enguany i que són les mateixes que l’any passat ja que els dies lectius han estat també els mateixos des del dia 11 en què es va obrir portes.\nTambé ha destacat l’increment de participació en les dues trobades professionals que ha acollit el saló: la V Trobada Pedagògica, que va reunir una setantena de professorat de primària i secundària interessat en trobar eines per potenciar la lectura, i la trobada de més de 70 bibliotecaris que van treballar accions de dinamització de petit format amb infants i joves. ",
"a2": "El tancament del 34è Saló del Llibre Infantil i Juvenil amb 13.800 visites, un 2% més que l’any passat. \nUn increment en el que destaca l’augment de visites (i la demanda de fer-les) de públic adolescent.\nPel que fa a l’increment de la demanda del públic adolescent, Solsona ha indicat que es pensarà la manera per, de cara a la edició del proper any, afavorir aquest interès, tot i que el saló no pot acollir més de 3.200 visitats a través del centenar de visites guiades que s’han fet enguany i que són les mateixes que l’any passat ja que els dies lectius han estat també els mateixos des del dia 11 en què es va obrir portes.\nTambé ha destacat l’increment de participació en les dues trobades professionals que ha acollit el saló: la V Trobada Pedagògica, que va reunir una setantena de professorat de primària i secundària interessat en trobar eines per potenciar la lectura, i la trobada de més de 70 bibliotecaris que van treballar accions de dinamització de petit format amb infants i joves.",
"a3": "Un increment en el que destaca l’augment de visites (i la demanda de fer-les) de públic adolescent.\nLa conjuntura política que ha marcat el cartell del saló, obra de l’Il·lustrador Xavier Salomó, i la confecció del mural groc de benvinguda (que es mantindrà fins l’estiu) de la també il·lustradora Mercè Galí, juntament amb les dues exposicions sobre il·lustració que acull enguany el certamen, l’han convertit en un reclam pel sector professional del món de la il·lustració, que ha acudit, sobretot en cap de setmana, a Mollerussa.\nPel que fa a l’increment de la demanda del públic adolescent, Solsona ha indicat que es pensarà la manera per, de cara a la edició del proper any, afavorir aquest interès, tot i que el saló no pot acollir més de 3.200 visitats a través del centenar de visites guiades que s’han fet enguany i que són les mateixes que l’any passat ja que els dies lectius han estat també els mateixos des del dia 11 en què es va obrir portes.\nTambé ha destacat l’increment de participació en les dues trobades professionals que ha acollit el saló: la V Trobada Pedagògica, que va reunir una setantena de professorat de primària i secundària interessat en trobar eines per potenciar la lectura, i la trobada de més de 70 bibliotecaris que van treballar accions de dinamització de petit format amb infants i joves."
},
"extreme": {
"a1": "El Saló del Llibre Infantil i Juvenil rep un 2% més de visites que l'any passat.",
"a2": "Augmenta lleugerament el públic adolescent al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya celebrat a Mollerussa.",
"a3": "El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Mollerussa ha augmentat el públic jove amb un total de 13.800 visitants."
}
} |
|
502 | Vi amb arrels | El sommelier Josep Roca, del Celler de Can Roca, ens parla del projecte d’elaboració de vins i esperits lligats a paisatges naturals, que va començar ara fa set anys | En el context de la presentació d’El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, apadrinat pel sommelier Josep Roca, aquest va donar a tastar a la premsa especialitzada un vi amb arrels, un projecte que fa set anys que va començar i que té a veure amb els espirituosos i el paisatge.
El vi amb arrels, tal com Josep Roca va explicar: “És un vi que vaig fer fa tres anys, en el context d’un projecte que diem Esperit Roca, que va néixer també pensant en el valor de la sobretaula, la contemplació, el pensament, a partir de la beguda curta i de l’esperit.”
I això va relatar el sommelier, a tall d’apunt i a l’espera de la presentació oficial del projecte: “Des del 2015, treballem en el procés de destil·lar paisatge.
És un camí que fem a poc a poc i que un dia presentarem.
Tenim més de 160 licors i aiguardents fets a casa.
Hi ha vins inspirats pels textos de Plini el Vell, fets a partir de fruita (vi de cireres, vi de préssec, vi d’albercoc, vi de mel, vi de mel i figa…).
No ens inventem res, recuperem aquests coneixements de Plini el Vell i, més tard, d’Arnau de Vilanova.
El vi amb arrels és fet a partir d’un vi que he aromatitzat.
És un vi bíter.
Un vi fet al Pallars aromatitzat amb herbes també d’allà.
Un vi elaborat per Raül Bobet en el seu celler Castell d’Encús, a partir de les varietats cabernet franc i sauvignon blanc.
Un vi fet a la pedra, dins els cups de pedra medievals dels monjos hospitalers, que es troben al celler.
I barrejant herbes del mateix paisatge: genciana, regalèssia d’alçada, artemisa pirenaica, pi negre.
Aquestes herbes aporten un amaniment a un vi que després és encapçalat (es para la fermentació i s’hi afegeix alcohol, conservant així part dels sucres naturals del raïm, tot i que només té set grams de sucres residuals), per fortificar-lo (té 18°).
És un vi que encara no és al mercat.
La idea s’estructura a partir de diferents paisatges naturals.
El vi que tastem és un vi amb arrels de la Conca de Tremp i Vall fosca, del Pirineu.”
“Intento de tenir una mirada contemplativa del paisatge”, diu el sommelier.
Però per treballar sobre el paisatge cal coneixement.
Per això ha vinculat al projecte un botànic i un doctor en química orgànica.
També per entendre el procés de les fermentacions com un procés de lectura del paisatge.
“I a partir d’aquí, reivindicar aquesta cultura antiga que tenim.
Res més que això: sentir-nos artesans d’un temps en el qual poder reconèixer, recordar, reivindicar, que hi havia savis que feien les coses molt ben fetes, que podem crear un context per acostar-nos-hi, des d’un homenatge, a partir d’aquesta mirada de cos, esperit i ànima.”
“Mirem d’intentar d’acostar-nos a tot allò que ja sabien els savis a l’edat mitjana i en generacions anteriors a la nostra.
I, en tot cas, desaprendre de l’agricultura industrial que ens ha fet tant de mal, també en el món del vi.
I del monopoli en l’àmbit de la indústria agroalimentària.
També del vi com un monocultiu que ha estat productiu, però que ara també té necessitat de replantejar-se.”
“Té sentit un monocultiu de vinya?
Crec que no.
Algunes de les xerrades que he fet darrerament en diversos fòrums van per aquí: monocultiu o policultiu.
D’alguna manera, els vins de foc i els vins de gel tenen a veure amb aquesta mirada.
Quan parlo d’un vi de foc parlo d’un vi a partir d’un conreu totalment conduït per la cobdícia, que és l’oportunitat de negoci en l’agricultura, que és el vi.
Però hem d’entendre que avui hi ha un paper de responsabilitat i d’ètica del paisatge que ens ha de portar a una mirada diferent de com s’ha de fer vi per a les pròximes generacions.
Cal cedir més, contemplar, cooperar amb més varietats vegetals, que siguin afins, que no siguin enemigues del vi.
Són projectes que ja es duen a terme a França.
Aquí encara no es contempla, però anirem cap aquí perquè el canvi climàtic i la sequera ens hi portaran.” | [
"cultura",
"vinyaserra"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Josep Roca va posar en marxa fa set anys el projecte vi amb arrels, que és un vi que es fa a partir d'un vi aromatitzat. El projecte, Esperit Roca, va néixer amb la intenció de posar en valor la sobretaula i la contemplació, i la idea és crear vins a partir de la beguda curta i de l'esperit.",
"a2": "El sommelier del Celler de Can Roca, Josep Roca, presenta “El llibre dels vins”, d’Arnau de Vilanova, vinculat a un projecte que relaciona vins i paisatges per produir un vi amb arrels. El vi amb arrels recupera coneixements antics, com els d’Arnau de Vilanova, per amanir les varietats cabernet franc i sauvignon blanc amb herbes del Pallars.",
"a3": "Durant la presentació del llibre d'Arnau de Vilanova, Josep Roca va donar a tastar un vi amb arrels fabricat fa tres anys, on vol reflectir paisatges naturals. Per fer aquest vi, va contractar un botànic i un químic orgànic, ja que està fet amb diversos tipus de vi, herbes i alcohol. Aquest vi encara no és al mercat."
},
"extractive": {
"a1": "En el context de la presentació d’El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, apadrinat pel sommelier Josep Roca, aquest va donar a tastar a la premsa especialitzada un vi amb arrels, un projecte que fa set anys que va començar i que té a veure amb els espirituosos i el paisatge.\nEl vi amb arrels, tal com Josep Roca va explicar: “És un vi que vaig fer fa tres anys, en el context d’un projecte que diem Esperit Roca, que va néixer també pensant en el valor de la sobretaula, la contemplació, el pensament, a partir de la beguda curta i de l’esperit.”.\nEl vi amb arrels és fet a partir d’un vi que he aromatitzat.\nQuan parlo d’un vi de foc parlo d’un vi a partir d’un conreu totalment conduït per la cobdícia, que és l’oportunitat de negoci en l’agricultura, que és el vi.",
"a2": "En el context de la presentació d’El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, apadrinat pel sommelier Josep Roca, aquest va donar a tastar a la premsa especialitzada un vi amb arrels, un projecte que fa set anys que va començar i que té a veure amb els espirituosos i el paisatge.\nEl vi amb arrels, tal com Josep Roca va explicar: “És un vi que vaig fer fa tres anys, en el context d’un projecte que diem Esperit Roca, que va néixer també pensant en el valor de la sobretaula, la contemplació, el pensament, a partir de la beguda curta i de l’esperit.”.\nAlgunes de les xerrades que he fet darrerament en diversos fòrums van per aquí: monocultiu o policultiu.\nQuan parlo d’un vi de foc parlo d’un vi a partir d’un conreu totalment conduït per la cobdícia, que és l’oportunitat de negoci en l’agricultura, que és el vi.",
"a3": "En el context de la presentació d’El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, apadrinat pel sommelier Josep Roca, aquest va donar a tastar a la premsa especialitzada un vi amb arrels, un projecte que fa set anys que va començar i que té a veure amb els espirituosos i el paisatge.\nEl vi amb arrels, tal com Josep Roca va explicar: “És un vi que vaig fer fa tres anys, en el context d’un projecte que diem Esperit Roca, que va néixer també pensant en el valor de la sobretaula, la contemplació, el pensament, a partir de la beguda curta i de l’esperit.”.\nEl vi amb arrels és fet a partir d’un vi que he aromatitzat.\nQuan parlo d’un vi de foc parlo d’un vi a partir d’un conreu totalment conduït per la cobdícia, que és l’oportunitat de negoci en l’agricultura, que és el vi."
},
"extreme": {
"a1": "El sommelier Josep Roca dona a tastar un vi amb arrels, un projecte que va començar fa 7 anys.",
"a2": "Josep Roca, sommelier del Celler de Can Roca, presenta un vi amb arrels, un projecte per “destil·lar paisatge”.",
"a3": "Josep Roca intenta reflectir paisatges en vins amb arrels, barrejant diversos tipus de vi, herbes i alcohol."
}
} |
2,779 | L'autòpsia confirma que l'origen de la mort del jove bagenc que va acudir quatre cops a urgències és una pancreatitis | La investigació ha d'aclarir per què no es va detectar la inflamació en cap de les visites que el noi va fer al metge | Una pancreatitis aguda, aquest és l'origen de la peritonitis que va causar la defunció del jove de Sant Salvador de Guardiola mort dilluns després d'acudir fins a quatre cops a urgències.
Així ho confirma l'autòpsia que s'ha practicat al noi, de tan sols 20 anys d'edat.
Així doncs, l'origen de la greu peritonitis que presentava el jove quan va ingressar en estat crític a l'hospital manresà no és una apendicitis, sinó que hauria estat causada per una inflamació del pàncrees.
De fet, el jove sempre s'havia queixat de dolors abdominals, que és un dels signes de la inflamació.
Ara, tal com ha explicat el director general de la Fundació Althaia, que gestiona l'hospital i el CAP on el jove va acudir, la investigació se centra en aclarir per què no es va detectar la pancreatitis en cap de les quatre visites que el noi va fer als centres sanitaris, dues al CAP de Sant Salvador de Guardiola, i dues més a l'Hospital de Manresa.
Profundament consternats per la mort del jove de 20 anys dilluns passat, el director d'Atlhaia, Manel Jovells, i el doctor assistencial del centre, Ignasi Carrasco, han explicat a la premsa els resultats macroscòpics de l'autòpsia que se li ha practicat al jove.
Segons aquests primers resultats, la causa que va provocar la peritonitis que va matar al jove és una pancreatitis, una inflamació del pàncrees, i no una apendicitis tal com s'havia diagnosticat en un origen i s'havia comunicat a la família.
El responsable d'explicar els resultats de l'autòpsia ha estat el doctor Carrasco, que ha donat tots els detalls de com es van produir els fets.
Segons ha relatat, el jove va ser atès al CAP de Sant Salvador de Guardiola els dies 6 i 19 de setembre, i a urgències de l'hospital els dies 12 i 15 de setembre.
El dia 20 va ingressar a l'hospital manresà diagnosticat d'una sèpsia greu d'origen introabdominal.
Va ser traslladat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) i operat d'urgència.
En aquesta intervenció, Carrasco ha explicat que es va decidir treure l'apèndix del jove i el diagnòstic que van fer els metges va ser d'apendicitis aguda i peritonitis secundària.
El doctor ha explicat perquè es va decidir treure l'apèndix al jove i ha dit que, en una operació limitada com la que es va haver de fer per la situació crítica del pacient, "es va veure que un noi de 20 anys tenia una inflamació al volant de l'apèndix i, per tant, es va interpretar que la causa de la inflamació era l'apèndix i, per això, es va decidir treure".
Tanmateix, el jove no va millorar, va seguir a la UCI, i li va empitjorar molt la coagulació de la sang.
L'endemà, 21 de setembre, va presentar una hemorràgia molt important que va obligar a operar-lo de nou.
La situació del jove va continuar greu, va presentar un fracàs multiorgànic i, finalment, el dia 25 va morir.
"A data d'avui podem dir que el jove va patir una pancreatitis aguda associada al xoc sèptic i a un fracàs multiorgànic que li va causar la mort".
Aquesta és segons Carrasco, la explicació general de la mort del jove, però encara falten els resultats microscòpics de l'autòpsia i són aquests els que hauran d'aclarir diverses qüestions.
Entre elles, per què no es va detectar la pancreatitis en cap de les quatre visites que el jove va fer a urgències i quant temps feia que la patia.
"Professionals excel·lents"
Carrasco i Jovells han subratllat que els professionals d'Althaia són "excel·lents" i han explicat que, tot i l'impacte emocional que han patit -especialment els que van atendre el jove-, tots col·laboraran activament en la investigació que està fent Atlhaia i que és paral·lela a l'expedient informatiu que ja ha obert també el Departament de Salut. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Hospital de Manresa ha començat una investigació per determinar perquè no es va detectar la inflamació en cap de les visites a l'hospital del jove de 20 anys que va morir a causa d'una pancreatitis aguda. De moment, l'autòpsia ha determinat que el jove va patir una pancreatitis aguda associada al xoc sèptic d'una peritonitis.",
"a2": "El director i el doctor assistencial de la Fundació Althaia expliquen a la premsa els resultats de l’autòpsia practicada al jove que va acudir quatre vegades a urgències i va acabar morint dilluns passat. Els metges que el van atendre van interpretar les proves com a apendicitis, però en realitat va morir per una pancreatitis aguda, tal com revela l’autòpsia.",
"a3": "Dilluns passat va morir un noi de 20 anys després d'anar quatre vegades a urgències. L'autòpsia revela que la peritonitis que va causar la seva mort va començar amb una inflamació del pàncrees. El doctor Carrasco afirma que se li va extreure l'apèndix per la situació crítica. Després d'una segona operació d'urgència, el noi va morir després d'una fallida multiorgànica."
},
"extractive": {
"a1": "Una pancreatitis aguda, aquest és l'origen de la peritonitis que va causar la defunció del jove de Sant Salvador de Guardiola mort dilluns després d'acudir fins a quatre cops a urgències. \nAra, tal com ha explicat el director general de la Fundació Althaia, que gestiona l'hospital i el CAP on el jove va acudir, la investigació se centra en aclarir per què no es va detectar la pancreatitis en cap de les quatre visites que el noi va fer als centres sanitaris, dues al CAP de Sant Salvador de Guardiola, i dues més a l'Hospital de Manresa. \nEn aquesta intervenció, Carrasco ha explicat que es va decidir treure l'apèndix del jove i el diagnòstic que van fer els metges va ser d'apendicitis aguda i peritonitis secundària. \nEl doctor ha explicat perquè es va decidir treure l'apèndix al jove i ha dit que, en una operació limitada com la que es va haver de fer per la situació crítica del pacient, \"es va veure que un noi de 20 anys tenia una inflamació al volant de l'apèndix i, per tant, es va interpretar que la causa de la inflamació era l'apèndix i, per això, es va decidir treure\". ",
"a2": "Una pancreatitis aguda, aquest és l'origen de la peritonitis que va causar la defunció del jove de Sant Salvador de Guardiola mort dilluns després d'acudir fins a quatre cops a urgències.\nAra, tal com ha explicat el director general de la Fundació Althaia, que gestiona l'hospital i el CAP on el jove va acudir, la investigació se centra en aclarir per què no es va detectar la pancreatitis en cap de les quatre visites que el noi va fer als centres sanitaris, dues al CAP de Sant Salvador de Guardiola, i dues més a l'Hospital de Manresa.\nProfundament consternats per la mort del jove de 20 anys dilluns passat, el director d'Atlhaia, Manel Jovells, i el doctor assistencial del centre, Ignasi Carrasco, han explicat a la premsa els resultats macroscòpics de l'autòpsia que se li ha practicat al jove. \nEl doctor ha explicat perquè es va decidir treure l'apèndix al jove i ha dit que, en una operació limitada com la que es va haver de fer per la situació crítica del pacient, \"es va veure que un noi de 20 anys tenia una inflamació al volant de l'apèndix i, per tant, es va interpretar que la causa de la inflamació era l'apèndix i, per això, es va decidir treure\".",
"a3": "Una pancreatitis aguda, aquest és l'origen de la peritonitis que va causar la defunció del jove de Sant Salvador de Guardiola mort dilluns després d'acudir fins a quatre cops a urgències.\nAra, tal com ha explicat el director general de la Fundació Althaia, que gestiona l'hospital i el CAP on el jove va acudir, la investigació se centra en aclarir per què no es va detectar la pancreatitis en cap de les quatre visites que el noi va fer als centres sanitaris, dues al CAP de Sant Salvador de Guardiola, i dues més a l'Hospital de Manresa.\nSegons aquests primers resultats, la causa que va provocar la peritonitis que va matar al jove és una pancreatitis, una inflamació del pàncrees, i no una apendicitis tal com s'havia diagnosticat en un origen i s'havia comunicat a la família.\nEl doctor ha explicat perquè es va decidir treure l'apèndix al jove i ha dit que, en una operació limitada com la que es va haver de fer per la situació crítica del pacient, \"es va veure que un noi de 20 anys tenia una inflamació al volant de l'apèndix i, per tant, es va interpretar que la causa de la inflamació era l'apèndix i, per això, es va decidir treure\"."
},
"extreme": {
"a1": "Un jove de 20 anys mor a causa d'una pancreatitis aguda després d'haver anat quatre cops a l'hospital.",
"a2": "El jove de 20 anys que va acudir quatre cops a urgències va morir per pancreatitis, segons l’autòpsia.",
"a3": "Un noi de 20 anys mor per una fallada multiorgànica, després d'anar quatre vegades a urgències i passar per dues operacions."
}
} |
262 | La UE critica la despesa en pensions del pressupost del govern espanyol | L'estat espanyol és l'únic de la Unió Europea que seguirà en el procediment de dèficit excessiu | La Comissió Europea ha avalat ‘en termes generals’ la proposta de pressupostos del govern espanyol, però ha advertit que incomplirà en mig punt l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les, que era del 2,2%.
La CE adopta ‘una visió més cautelosa’ que l’executiu espanyol pel que fa als ingressos previstos, especialment en referència a les contribucions socials, i adverteix que no havia contemplat l’augment de les pensions, el que fa que Brussel·les calculi que el dèficit arribi fins al 2,7% aquest any.
‘En relació als sous, les pensions actuals estan entre les més altes de la UE’, assegura la Comissió Europea, que diu que el ‘compromís’ del govern espanyol a reformar el sistema de pensions i fer-la ‘sostenible a llarg termini’ està ‘en qüestió’.
A més de les pensions, la CE també diu que la despesa podria augmentar més del previst per Cristóbal Montoro per les ‘compensacions a treballadors’, el rescat de les radials (0,15% del PIB) o altres ‘contingències’ com possibles compensacions per expropiacions o la cancel·lació de la concessió d’Aigües Ter Llobregat, que veu com un ‘risc’.
Per tot plegat, l’estat espanyol és l’únic de la Unió Europea que seguirà en el procediment de dèficit excessiu de la CE, després que Brussel·les n’hagi tret França.
En la seva anàlisi de l’esborrany de pressupostos, així com en les seves recomanacions de primavera, la Comissió Europea adverteix que les polítiques del govern de Rajoy són insuficients.
De fet, Brussel·les avisa que l’executiu espanyol ha elaborat uns pressupostos ‘expansius’ tenint en compte que l’economia ‘creix’ però demana a Rajoy que estigui ‘preparat per prendre més mesures’ per garantir que el dèficit no creix més.
En aquest sentit, la CE demana a Espanya que redueixi el dèficit un 0,65% el 2019, un 0,15% més del que es demana, en línies generals, a la resta d’estats.
En l’àmbit de les pensions, la Comissió Europea diu que l’estat espanyol tampoc està fent prou per fer front al ‘repte d’uns ingressos adequats pels futurs pensionistes, que està relacionat amb l’elevat atur i la segmentació del mercat laboral’.
‘La pobresa laboral és una preocupació, especialment a les llars amb membres que treballen amb contractes temporals o a temps parcial’, diu la Comissió.
Brusel·les també alerta de la taxa de pobresa infantil, que ‘segueix molt elevada’ i considera que l’impacte dels ajuts socials no es nota prou.
De fet, diu que, a banda de les pensions, les altres prestacions socials tenen massa ‘disparitats en l’accés’ entre les comunitats autònomes i hi ha gent que es queda sense.
‘El sistema de pensions espanyol juga un rol important en mantenir la qualitat de vida de la gent gran, que com a resultat està en un risc de pobresa més baix que les generacions joves’, diu l’informe.
Innovació
Brussel·les també reclama que es faci front a les ‘debilitats’ de les empreses en matèria ‘d’innovació’ i millora de la productivitat.
En aquesta línia, critica els baixos nivells d’inversió en ‘recerca i desenvolupament’ i avisa que és ‘improbable’ que s’arribi a l’objectiu del 2% d’inversió en R+D marcat per Europe 2020.
La Comissió Europea indica que la ‘baixa qualificació i la sobrequalificació a la feina’ estan ‘generalitzades’ a Espanya, i critica l’elevat índex d’abandonament escolar, que està ‘molt per sobre de la mitjana de la UE’.
En les seves recomanacions, la Comissió Europea també diu que ‘augmentar la qualitat de les institucions podria millorar la confiança en l’economia espanyola i amplificar els guanys de mesures adoptades per augmentar la productivitat’.
‘S’han fet progressos en la transparència del finançament dels partits i la publicació d’actius i conflictes d’interès.
L’ambient empresarial també s’ha beneficiat de progressos en la lluita contra la corrupció, tot i que hi ha preocupació, encara, en aquest àmbit’, indica la CE, que demana també seguir amb els ‘esforços’ per ‘millorar l’eficiència del sistema de justícia’. | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Comissió Europea valida en termes generals la proposta del govern de Mariano Rajoy dels pressupostos generals de l'Estat però adverteix que l'objectiu de dèficit dictat per Brussel·les (un 2%) s'incomplirà. Així doncs, la CE demana que es redueixi un 0,65% el dèficit a Espanya i afirma que les mesures del govern no són suficients.",
"a2": "L’Estat espanyol és únic de la Unió Europea que continua en el procediment de dèficit excessiu principalment pel sistema de pensions, que caldrà reformar, segons la Comissió Europea. La CE discrepa de l’objectiu de dèficit espanyol, que Brussel·les preveia de 2,2% però que arribarà fins al 2,7%. També critica que l’Estat espanyol no reformi el sistema de pensions.",
"a3": "La CE posa en dubte la sostenibilitat a llarg termini del sistema de pensions espanyol i adverteix Rajoy que les seves polítiques de govern són insuficients. Demanen que es prenguin mesures perquè el dèficit no augmenti més i que per al 2019 disminueixi un 0'65%. La CE admet que la pobresa laboral és preocupant."
},
"extractive": {
"a1": "La Comissió Europea ha avalat ‘en termes generals’ la proposta de pressupostos del govern espanyol, però ha advertit que incomplirà en mig punt l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les, que era del 2,2%.\n‘En relació als sous, les pensions actuals estan entre les més altes de la UE’, assegura la Comissió Europea, que diu que el ‘compromís’ del govern espanyol a reformar el sistema de pensions i fer-la ‘sostenible a llarg termini’ està ‘en qüestió’.\nLa CE adopta ‘una visió més cautelosa’ que l’executiu espanyol pel que fa als ingressos previstos, especialment en referència a les contribucions socials, i adverteix que no havia contemplat l’augment de les pensions, el que fa que Brussel·les calculi que el dèficit arribi fins al 2,7% aquest any.\nEn aquest sentit, la CE demana a Espanya que redueixi el dèficit un 0,65% el 2019, un 0,15% més del que es demana, en línies generals, a la resta d’estats.",
"a2": "La Comissió Europea ha avalat ‘en termes generals’ la proposta de pressupostos del govern espanyol, però ha advertit que incomplirà en mig punt l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les, que era del 2,2%.\n‘En relació als sous, les pensions actuals estan entre les més altes de la UE’, assegura la Comissió Europea, que diu que el ‘compromís’ del govern espanyol a reformar el sistema de pensions i fer-la ‘sostenible a llarg termini’ està ‘en qüestió’.\nEn les seves recomanacions, la Comissió Europea també diu que ‘augmentar la qualitat de les institucions podria millorar la confiança en l’economia espanyola i amplificar els guanys de mesures adoptades per augmentar la productivitat’.\nDe fet, diu que, a banda de les pensions, les altres prestacions socials tenen massa ‘disparitats en l’accés’ entre les comunitats autònomes i hi ha gent que es queda sense.",
"a3": "La Comissió Europea ha avalat ‘en termes generals’ la proposta de pressupostos del govern espanyol, però ha advertit que incomplirà en mig punt l’objectiu de dèficit marcat per Brussel·les, que era del 2,2%.\n‘En relació als sous, les pensions actuals estan entre les més altes de la UE’, assegura la Comissió Europea, que diu que el ‘compromís’ del govern espanyol a reformar el sistema de pensions i fer-la ‘sostenible a llarg termini’ està ‘en qüestió’.\n‘El sistema de pensions espanyol juga un rol important en mantenir la qualitat de vida de la gent gran, que com a resultat està en un risc de pobresa més baix que les generacions joves’, diu l’informe.\nEn les seves recomanacions, la Comissió Europea també diu que ‘augmentar la qualitat de les institucions podria millorar la confiança en l’economia espanyola i amplificar els guanys de mesures adoptades per augmentar la productivitat’."
},
"extreme": {
"a1": "La Comissió Europea adverteix que la proposta de pressupostos del Govern espanyol és insuficient, tot i que l'avala.",
"a2": "La Comissió Europea en general avala els pressupostos del Govern espanyol, però en critica la despesa en pensions.",
"a3": "La CE qüestiona el sistema de pensions espanyol i demana prendre mesures perquè no augmenti el dèficit."
}
} |
1,879 | Vic és la primera capital de comarca que aprova exercir la sobirania fiscal | El text s'ha aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC, CUP, SI, PSC i ICV, mentre que PxC s'hi oposa | El ple de Vic ha aprovat la moció de sobirania fiscal.
Foto: Adrià Costa
L'Ajuntament de Vic ha aprovat aquest dilluns una moció on es demana a l'alcalde, “amb la corresponsabilitat” de tots els regidors que s'hi mostrin a favor, que exerceixi la sobirania fiscal i que ordeni ingressar els pagaments de l'IRPF i l'IVA (si n'hi haguessin) a l'Agència Tributària de Catalunya en comptes d'efectuar-los a l'Agència Tributària espanyola, com s'havia fet fins ara.
D'aquesta manera, Vic es converteix en la primera capital de comarca i gran ciutat en aprovar una resolució d'aquest tipus, tot i que el text final difereix substancialment del proposat des de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a tots els seus municipis i de la moció inicial presentada per SI i la CUP.
Finalment, la moció s'ha aprovat per majoria absoluta, amb els vots a favor de 16 dels 21 regidors: CiU, ERC, SI, CUP, ICV-EUiA i PSC.
Els cinc regidors de PxC s'han posicionat en contra.
A efecte pràctics, la moció no s'executarà de seguida i es posposarà fins que s'hagi consensuat un calendari d'actuació conjunta amb l'AMI, una proposta que es podria posar damunt de la taula en la trobada de l'entitat del proper mes de maig.
La intenció passa per aglutinar el màxim de municipis per fer una acció més contundent i coordinada.
A més, la moció insta al Govern de la Generalitat a treballar amb l'AMI per la creació de la Hisènda pròpia.
La moció també compromet a l'Ajuntament a adreçar a aquells ciutadans que vulguin acollir-se en aquesta pràctica a “les plataformes, entitats o associacions que donin assessorament en aquest tema”.
Una negociació intensa
La proposta de sobirania fiscal ha arribat al ple després d'intenses negociacions entre els grups que hi han donat suport, converses que s'han allargat fins a pocs minuts abans de la sessió.
Finalment, la moció només l’han presentada la CUP i SI.
Recordem que a la junta de portaveus de dilluns de la setmana passada, tot indicava que CiU i ERC s’hi apuntarien .
La moció inicial era la mateixa que ha proposat l’Associació de Municipis per la Independència, liderada per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, a tots els seus municipis adherits, i instava directament a l'Ajuntament de Vic a exercir la sobirania fiscal.
Finalment, però, CiU i ERC van fer marxa enrere, després de l’informe negatiu de la secretària i l’interventor on es confirmava que la proposta no tenia cobertura legal.
Intervenció d'Iban Lapeira.
Foto: Adrià Costa
La situació era delicada.
La proposta de l’AMI trontollava al primer municipi on arribava, precisament a la ciutat on el president de l’entitat n’és l’alcalde.
Al final, però, decisió salomònica, amb l’aprovació d’algunes esmenes proposades per l’equip de govern (CiU i ERC) entre les que destaquen les següents: es carrega tota la responsabilitat legal a l’alcalde i es posposa l’executabilitat de la decisió, amb la qual cosa es dóna temps a l’AMI i al Govern de la Generalitat a confeccionar una estratègia conjunta que tindria més força i complicaria les possibles sancions i inhabilitacions.
La moció, segons els indicis del ple i les paraules de l’alcalde, sembla que continua sent il·legal.
Vila d'Abadal, a preguntes reiterades de l’oposició, no ha permès a la secretària que digués si la moció tenia cobertura legal o no, tot i que el mateix Vila d’Abadal ha deixat entendre que tot continuava igual, i que no s’havia canviat el fons de la qüestió.
Tots contents, menys PxC
El resultat final de la moció ha deixat satisfets a tots els partits, menys PxC, i fins i tot PSC i ICV-EUiA s’hi han adherit.
“Som conscients que en algun moment, en aquest procés sobiranista, s’haurà de creuar un semàfor vermell.
Però ens agradaria creuar-lo tots a l’hora”, ha dit el portaveu d’ERC, Joan López.
“Intentarem anar junts.
Si no, el que aconseguirem és que vagi caient gent pel camí”, ha apuntat en la mateixa línia Vila d’Abadal.
“El que és important és que entre tots hem de prendre consciència que necessitem els diners a casa nostra”, ha afegit.
Des d’ICV-EUiA i el PSC s’ha qüestionat la proposta, sobretot des del punt de vista legal.
Tot i això, les dues formacions hi han acabat donant suport, “si més no per la gosadia de l’alcalde”, tal com ha argumentat el portaveu socialista Jacint Raurell.
El més crític ha estat PxC, que ja ha anunciat que demanarà un nou informe a la secretària i a l’interventor per aclarir la legalitat de la moció.
Intervenció de Xavier Tornafoch.
Foto: Adrià Costa
Josep Maria Vila d'Abadal i Joan López.
Foto: Adrià Costa
Joan López i Josep Rafús, moments abans de començar el ple.
Foto: Adrià Costa | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Vic ha aprovat una moció on es demana a l'alcalde l'exercici de la sobirania fiscal. Així doncs, els pagaments de l'IRPF i l'IVA es realitzaran a l'Agència Tributària de Catalunya i no a l'Agència Tributària espanyola, com es fa fins ara. Amb aquesta moció, Vic serà el primer municipi amb sobirania fiscal.",
"a2": "L’Ajuntament de Vic és la primera capital de comarca en aprovar una moció que insta l’alcalde a exercir sobirania fiscal i ingressar els pagaments d’IRPF i IVA a l’Agència Tributària de Catalunya, no a l’espanyola. S’ha aprovat per majoria absoluta amb 16 vots a favor i 5 en contra. Guiarà els contribuents a les plataformes que assessoren en aquest sentit.",
"a3": "Vic és la primera gran ciutat a aprovar la moció per exercir la sobirania fiscal i ingressar l'IRPF i l'IVA a l'Agència Tributària de Catalunya. Segons l'alcalde i el ple, la moció és il·legal però, tot i això, ICV-EUiA i PSC la recolzen. En canvi, PxC demanarà un informe que declari la legalitat de la moció."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Vic ha aprovat aquest dilluns una moció on es demana a l'alcalde, “amb la corresponsabilitat” de tots els regidors que s'hi mostrin a favor, que exerceixi la sobirania fiscal i que ordeni ingressar els pagaments de l'IRPF i l'IVA (si n'hi haguessin) a l'Agència Tributària de Catalunya en comptes d'efectuar-los a l'Agència Tributària espanyola, com s'havia fet fins ara. \nD'aquesta manera, Vic es converteix en la primera capital de comarca i gran ciutat en aprovar una resolució d'aquest tipus, tot i que el text final difereix substancialment del proposat des de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a tots els seus municipis i de la moció inicial presentada per SI i la CUP.\nLa proposta de sobirania fiscal ha arribat al ple després d'intenses negociacions entre els grups que hi han donat suport, converses que s'han allargat fins a pocs minuts abans de la sessió. \nLa moció inicial era la mateixa que ha proposat l’Associació de Municipis per la Independència, liderada per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, a tots els seus municipis adherits, i instava directament a l'Ajuntament de Vic a exercir la sobirania fiscal. ",
"a2": "El ple de Vic ha aprovat la moció de sobirania fiscal.\nD'aquesta manera, Vic es converteix en la primera capital de comarca i gran ciutat en aprovar una resolució d'aquest tipus, tot i que el text final difereix substancialment del proposat des de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a tots els seus municipis i de la moció inicial presentada per SI i la CUP.\nLa moció inicial era la mateixa que ha proposat l’Associació de Municipis per la Independència, liderada per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, a tots els seus municipis adherits, i instava directament a l'Ajuntament de Vic a exercir la sobirania fiscal.\nVila d'Abadal, a preguntes reiterades de l’oposició, no ha permès a la secretària que digués si la moció tenia cobertura legal o no, tot i que el mateix Vila d’Abadal ha deixat entendre que tot continuava igual, i que no s’havia canviat el fons de la qüestió.",
"a3": "El ple de Vic ha aprovat la moció de sobirania fiscal.\nD'aquesta manera, Vic es converteix en la primera capital de comarca i gran ciutat en aprovar una resolució d'aquest tipus, tot i que el text final difereix substancialment del proposat des de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a tots els seus municipis i de la moció inicial presentada per SI i la CUP.\nLa moció inicial era la mateixa que ha proposat l’Associació de Municipis per la Independència, liderada per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, a tots els seus municipis adherits, i instava directament a l'Ajuntament de Vic a exercir la sobirania fiscal.\nVila d'Abadal, a preguntes reiterades de l’oposició, no ha permès a la secretària que digués si la moció tenia cobertura legal o no, tot i que el mateix Vila d’Abadal ha deixat entendre que tot continuava igual, i que no s’havia canviat el fons de la qüestió."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Vic aprova la moció per permetre la sobirania fiscal i fer els pagaments a l'Agència Tributària de Catalunya.",
"a2": "L’Ajuntament de Vic aprova exercir la sobirania fiscal per majoria absoluta, la primera capital de comarca en fer-ho.",
"a3": "Vic aprova la moció per exercir la sobirania fiscal, encara que alguns partits en qüestionen la legalitat."
}
} |
1,337 | 10 anys de Vikipèdia amb el català fregant l'excel·lència | Fa deu anys, el 15 de gener del 2001, va néixer la Wikipedia, "l'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar".
Inicialment en anglès, només dos mesos després, el 16 de març del mateix any, es va crear la Viquipèdia en català.
Amb motiu d'aquest desè aniversari, la Fundació Wikimedia ha engegat un projecte col·laboratiu de celebració arreu del món.
Una dècada que ha servit per acumular en aquesta enciclopèdia immensa i gegantina, fundada per l'empresari Jimmy Donal 'Jimbo' Wales (Huntsville, Estats Units, 1966), fins a 19 milions d'articles en 270 idiomes amb l'objectiu de crear "un món en què cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat".
300.000 articles en català
La Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, fou la segona versió idiomàtica en comptar amb algun article (després de la versió anglesa) i la tercera en ser creada.
El primer article de la Viquipèdia en català (i el primer en una versió no anglesa) fou 'àbac', creat el 17 de març del 2001 a les 01:41 UTC per Daniel José Queralto editant com usuari anònim 194.158.80.xxx amb rang IP a Andorra.
Al cap de dos anys es catalanitzà el nom Wikipedia com a 'Viquipèdia' i des de llavors no ha parat de créixer fins arribar, aquest 21 de desembre de 2010, a 300.000 articles, tot superant la versió en noruec i situant-se tretzena en nombre d'articles.
Segons les dades del passat mes de novembre, la Viquipèdia en català fou visitada 18,9 milions de vegades, és a dir una mitjana de set vegades per segon, cosa que representa un nou rècord històric.
I els usuaris actius a la Viquipèdia en català ja són un total de 1.730.
Celebració simultània i rècord d'editors
Amb motiu del desè aniversari, la Fundació Wikimedia està coordinant un projecte (ten.wikipedia.org) per aglutinar totes les activitats que es faran arreu del món.
De moment ja hi ha una seixantena d'esdeveniments programats a sis continents.
El primer fou el 19 de desembre amb una viquitrobada i recaptació de fons a Londres.
A la Viquipèdia en català també se celebrarà el propi aniversari.
Al llarg de la setmana del 16 de març es produiran diversos esdeveniments per celebrar aquesta efemèride, alguns encara per confirmar, amb xerrades i ponències el 17 i 18 de març.
El dissabte 19 serà el dia més important pel que fa als actes: se celebrarà la Festa d'Edició Simultània, on des de diferents ubicacions dels Països Catalans (Escaldes-Engordany -on es va escriure el primer article i Capital de la Cultura Catalana 2011-, l'Alguer, Alacant, Maó, Fraga, etcètera) s'intentarà arribar als 1.000 editors únics en un dia.
Pel 2011 es preveuen alguns canvis a la Viquipèdia en català i el que més notaran els visitants serà un canvi de portada que abandonarà parcialment o total l'agrupament d'informació en pestanyes, característic de la Viquipèdia.
Qualitat catalana
Des de fa més d'un any (2 de gener de 2010), la Viquipèdia en català lidera la llista de 1.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir.
A gener del 2011, la Viquipèdia en català és la primera d'aquesta llista amb 90,2 punts, davant de la Wikipedia en anglès (a 3,7 punts) i la Wikipedia en alemany (a 22 punts).
D'aquests mil articles essencials elegits per Meta-Wiki, la Viquipèdia en català no en té cap d'absent ni cap esborrany i en té 823 que són considerats articles llargs.
A més a més, 95 articles de la llista estan més desenvolupats a la Viquipèdia en català que en qualsevol altra edició (per exemple: Mamífer, Amèrica del Nord, Diego Velázquez, Ovella, Cristòfor Colom, Nombre, Voltaire, Escultura, Domesticació, Arc (arquitectura), Espècie amenaçada o Tim Berners-Lee).
La Viquipèdia en català ja compta amb 370 articles de qualitat i una vuitantena de bons, cosa que la situa a la desena posició pel que fa a articles de qualitat.
16 milions més de finançament
L'any 2004, per tal de poder mantenir financerament els servidors on s'hostatja la Wikipedia, Wales va crear la Fundació Wikimedia.
Aquesta Fundació es finança fonamentalment amb donacions i es dedica a donar suport a la comunitat d'autors de la Wikipedia, però ni és propietària dels seus continguts ni interfereix pas en la seva línia editorial.
Cada versió lingüística de la Wikipedia l'organitza i la gestiona lliurement la seva comunitat d'autors.
L'última campanya de captació de fons ha reunit 16 milions de dòlars gràcies a mig milió de donacions individuals que li garanteixen seguir sent "lliure, gratuïta i sense publicitat".
Els fons recaptats per aquesta campanya anual contribuiran als 20,4 milions de dòlars, pressupost de funcionament pel 2010-2011 de la Fundació, que cobreix les despeses de tecnologia per mantenir els llocs de Wikimedia en execució i disponible a les persones en tot el món, els programes per a facilitar l'ús de la Wikipedia, i els programes per incentivar a participar i contribuir com a voluntaris. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El 15 de gener del 2001 va néixer la Wikipedia, una enciclopèdia de contingut lliure a la qual tothom té accés i la pot millorar. Dos anys després es va catalanitzar el nom a Viquipèdia i ha anat creixent fins a tenir 300.000 articles. La Viquipèdia en català es situa a la desena posició pel que fa a articles de qualitat.",
"a2": "La Viquipèdia en català celebra 10 anys amb una Festa d’Edició Simultània i dades rècord: 300.000 articles en català, 1.730 usuaris actius, líder a la llista dels 1.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir i 18,9 milions de visites el novembre de 2010. Quant a la llista d’articles de qualitat, se situa en desena posició amb 370 entrades.",
"a3": "La Viquipèdia compleix 10 anys i aquest 21 de desembre ha aconseguit arribar als 300.000 articles, a més de preveure canvis per al 2011. La Viquipèdia té 1.730 usuaris actius, cosa que equival a una mitjana de 7 visites per segon i es finança a través de les donacions rebudes a Wikimedia des de 2004."
},
"extractive": {
"a1": "Fa deu anys, el 15 de gener del 2001, va néixer la Wikipedia, \"l'enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar\".\nPel 2011 es preveuen alguns canvis a la Viquipèdia en català i el que més notaran els visitants serà un canvi de portada que abandonarà parcialment o total l'agrupament d'informació en pestanyes, característic de la Viquipèdia.\nLa Viquipèdia en català, o Viquipèdia en valencià, fou la segona versió idiomàtica en comptar amb algun article (després de la versió anglesa) i la tercera en ser creada. \nAl cap de dos anys es catalanitzà el nom Wikipedia com a 'Viquipèdia' i des de llavors no ha parat de créixer fins arribar, aquest 21 de desembre de 2010, a 300.000 articles, tot superant la versió en noruec i situant-se tretzena en nombre d'articles.",
"a2": "Al cap de dos anys es catalanitzà el nom Wikipedia com a 'Viquipèdia' i des de llavors no ha parat de créixer fins arribar, aquest 21 de desembre de 2010, a 300.000 articles, tot superant la versió en noruec i situant-se tretzena en nombre d'articles.\nPel 2011 es preveuen alguns canvis a la Viquipèdia en català i el que més notaran els visitants serà un canvi de portada que abandonarà parcialment o total l'agrupament d'informació en pestanyes, característic de la Viquipèdia.\nDes de fa més d'un any (2 de gener de 2010), la Viquipèdia en català lidera la llista de 1.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir.\nLa Viquipèdia en català ja compta amb 370 articles de qualitat i una vuitantena de bons, cosa que la situa a la desena posició pel que fa a articles de qualitat.",
"a3": "Al cap de dos anys es catalanitzà el nom Wikipedia com a 'Viquipèdia' i des de llavors no ha parat de créixer fins arribar, aquest 21 de desembre de 2010, a 300.000 articles, tot superant la versió en noruec i situant-se tretzena en nombre d'articles.\nPel 2011 es preveuen alguns canvis a la Viquipèdia en català i el que més notaran els visitants serà un canvi de portada que abandonarà parcialment o total l'agrupament d'informació en pestanyes, característic de la Viquipèdia.\nDes de fa més d'un any (2 de gener de 2010), la Viquipèdia en català lidera la llista de 1.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir.\nLa Viquipèdia en català ja compta amb 370 articles de qualitat i una vuitantena de bons, cosa que la situa a la desena posició pel que fa a articles de qualitat."
},
"extreme": {
"a1": "Fa deu anys que va néixer la Wikipedia i el català s'ha establert com a idioma de referència.",
"a2": "La Viquipèdia en català arriba als 10 anys en excel·lents condicions: la primera amb 1.000 articles essencials de qualitat.",
"a3": "El 10è aniversari de la Viquipèdia va carregat de xerrades i ponències als Països Catalans i canvis per al 2011."
}
} |
|
732 | El fabricant gironí d’embotits Casademont s’obre a l’Índia, el Canadà i Austràlia i vol arribar a exportar un 70% en dos anys | Sant Julià del Llor i Bonmatí (ACN).- L’empresa gironina Casademont, amb seu a Bonmatí (Selva), ampliarà mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, amb l’objectiu d’exportar fins al 70% de la producció en dos anys.
El fabricant d’embotits, que té el fuet com a producte estrella, està immers en un pla estratègic per incrementar presència a l’exterior.
Actualment, ven el 55% de la producció a més de 50 països dels cinc continents (en especial el centre d’Europa i l’Amèrica del Sud).
Casademont, que va facturar 43 MEUR el 2014, basa el seu pla d’expansió internacional en aliances i acords estratègics amb empreses locals, que comercialitzin la marca als seus mercats.
Això li ha permès per exemple poder continuar venent a Rússia.
Indústries Càrnies Casademont, amb seu central a Bonmatí, està especialitzada en produir embotits.
Compta amb unes 200 referències al mercat (entre curats, cuits i llescats).
A Catalunya i a la resta de l’Estat, els seus productes es troben a hipermercats, grans cadenes de distribució i botigues de xarcuteria.
També fabrica per a marques blanques.
En els darrers anys, la firma ha centrat part de la seva estratègia en el desenvolupament de nous productes (I+D).
Ha tret al mercat fuets amb maridatges de sabors (com el de figues o formatge cabrales), produeix gammes específiques per a persones amb al·lèrgies alimentàries o, en col·laboració amb l’IRTA, va aconseguir reduir fins a una hora el temps d’assecatge d’embotits llescats.
Amb capacitat per produir fins a 25.000 tones anuals d’embotits, la companyia gironina centra la seva expansió als mercats internacionals.
De fet, Casademont està immersa en un pla estratègic per incrementar presència a l’exterior, i arribar-hi a destinar el 70% de la producció en un termini de dos anys.
Actualment, la companyia exporta el 55% de la seva producció a més d’una cinquantena de països dels cinc continents.
Entre les zones on els seus productes tenen més demanda, hi ha els països del centre d’Europa i l’Amèrica del Sud.
L’empresa gironina, que l’any passat va facturar 43 MEUR, basa la seva estratègia internacional en tancar aliances i acords amb productors locals dels països on vol tenir presència.
L’objectiu és que els nous socis comercialitzin els productes sota l’ensenya Casademont, i que de retruc, aquests contractes impulsin la col·laboració tecnològica, comercial, legal i logística.
Continuar venent a Rússia
De fet, aquesta estratègia ha permès que Casademont continuï venent els seus productes a Rússia (on abans del veto, l’empresa gironina feia més d’una dècada que hi tenia presència).
Casademont va tancar a finals de l’any passat una aliança amb Atria Russia, un grup de capital finlandès que té fàbriques a Sant Petersburg.
L’acord recull que Atria Russia pot elaborar productes sota el segell de Casademont, sota la supervisió i control de la companyia gironina.
Des de finals de l’any passat, Atria Russia ja comercialitza fuets, llonganisses i xoriços (a peces i llescats) per al mercat rus.
Segons explica el director general de l’empresa gironina, Francesc Gómez, aquesta fórmula “permet recuperar les vendes i la presència de Casademont a Rússia”.
“El sobtat veto rus als productes de l’Estat va fer perillar més de deu anys d’activitat exportadora de Casademont en aquest país de més de 146 milions d’habitants”, concreta Gómez.
El director precisa que, ara, aquesta nova fórmula d’internacionalització “basada en segellar un acord win-win” (és a dir, on tothom hi guanya) permet arribar a nous mercats a través d’un soci local “sense dependre dels canvis polítics que es produeixin al món”.
Índia, Canadà i Austràlia
Per a Casademont, el 70 és un número estratègic.
No només perquè aquest és el percentatge d’exportació que vol assolir, sinó també perquè aquest és el número de països als quals l’empresa gironina vol arribar.
Per aconseguir-lo, en els propers mesos la firma gironina vol obrir mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.
Indústries Càrnies Casademont, amb 60 anys d’història, compta amb dues plantes de producció a les comarques gironines.
En total, ocupen 40.000 metres quadrats.
La primera, que acull la seu central, es troba a Bonmatí.
Des d’aquí s’hi produeix el típic fuet i una àmplia gamma d’embotits.
La segona planta de producció es troba situada al peu de la carretera C-66, a Palol de Revardit (Pla de l’Estany), i està especialitzada en la producció de pernil curat. | [
"economia",
"empreses"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Casademont, l'empresa d'embotits gironina, es prepara per ampliar el seu mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, i espera exportar fins a un 70% de la producció en un període de dos anys. L'empresa té capacitat per produir fins a 25.000 tones d'embotit a l'any i esperen exportar-ne la majoria als mercats internacionals.",
"a2": "El fabricant d’embotits Casademont, basat a La Selva, amplia mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. De l’actual 55% d’exportació a més de 50 països vol passar a un 70% en dos anys. Amb una facturació de 43 MEUR el 2014, Casademont ha arribat a acords i aliances amb empreses locals per comercialitzar la marca als mercats estrangers.",
"a3": "L'empresa Casademont, especialitzada en embotits, basa la seva estratègia d'expansió en aliances i acords amb les empreses locals de l'estranger, i ara vol ampliar el mercat a l'Índia, Nova Zelanda, Canadà i Austràlia. Actualment exporta el 55% de la seva producció a més de 50 països, i en el futur vol assolir el 70%."
},
"extractive": {
"a1": "L’empresa gironina Casademont, amb seu a Bonmatí (Selva), ampliarà mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, amb l’objectiu d’exportar fins al 70% de la producció en dos anys.\nEl fabricant d’embotits, que té el fuet com a producte estrella, està immers en un pla estratègic per incrementar presència a l’exterior. \nAmb capacitat per produir fins a 25.000 tones anuals d’embotits, la companyia gironina centra la seva expansió als mercats internacionals.\nDe fet, Casademont està immersa en un pla estratègic per incrementar presència a l’exterior, i arribar-hi a destinar el 70% de la producció en un termini de dos anys. ",
"a2": "L’empresa gironina Casademont, amb seu a Bonmatí (Selva), ampliarà mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, amb l’objectiu d’exportar fins al 70% de la producció en dos anys.\nDe fet, Casademont està immersa en un pla estratègic per incrementar presència a l’exterior, i arribar-hi a destinar el 70% de la producció en un termini de dos anys. \nActualment, la companyia exporta el 55% de la seva producció a més d’una cinquantena de països dels cinc continents.\nCasademont, que va facturar 43 MEUR el 2014, basa el seu pla d’expansió internacional en aliances i acords estratègics amb empreses locals, que comercialitzin la marca als seus mercats.",
"a3": "L’empresa gironina Casademont, amb seu a Bonmatí (Selva), ampliarà mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, amb l’objectiu d’exportar fins al 70% de la producció en dos anys.\nDe fet, Casademont està immersa en un pla estratègic per incrementar presència a l’exterior, i arribar-hi a destinar el 70% de la producció en un termini de dos anys.\nEn els darrers anys, la firma ha centrat part de la seva estratègia en el desenvolupament de nous productes (I+D).\nDe fet, aquesta estratègia ha permès que Casademont continuï venent els seus productes a Rússia (on abans del veto, l’empresa gironina feia més d’una dècada que hi tenia presència)."
},
"extreme": {
"a1": "L'empresa gironina d'embotits Casademont, amb seu a La Selva, es prepara per incrementar la seva presència a l'estranger.",
"a2": "Casademont, fabricant gironí d’embotits, amplia mercat a l’Índia, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda per arribar a exportar un 70%.",
"a3": "Casademont arriba a acords amb empreses locals estrangeres per exportar els seus embotits. Actualment exporta el 55% dels seus productes."
}
} |
|
286 | L’impacte ecològic del Black Friday: quant costa realment? | Rere el Black Friday s'amaga un sobrecost ecològic que solament pot ser titllat d'absurd en una era d'emergència climàtica com l'actual | Pocs fenòmens han aterrat darrerament al món comercial amb la força del Black Friday, que omplirà avui de descomptes els establiments de tot el país.
Originari dels Estats Units, com tantes coses més, s’esdevé l’endemà del dia d’acció de gràcies, festivitat nord-americana que commemora, el quart dijous de novembre, la llegenda de l’aliança entre els amerindis i els primers colonitzadors anglesos al continent.
El propòsit d’aquesta jornada, per manca d’un terme més adient, no és més que el d’inaugurar la temporada comercial nadalenca.
Per això, algunes de les ofertes més sonades de l’any no les trobarem pas en època de rebaixes sinó pel Black Friday, un dia d’autèntic frenesí consumista pràcticament sense parangó al calendari.
D’un punt de vista estrictament comercial, costa de no reconèixer les virtuts del Black Friday.
Per al consumidor, els avantatges –en forma de descomptes que solen desafiar tota lògica comercial– són innegables.
Per als comerciants, l’ocasió és tan avantatjosa o més: pocs dies faran més caixa, per descomunals que siguin els descomptes que ofereixen.
Fins i tot els distribuïdors, que registren durant la jornada un dels pics d’activitat logística de l’any, treuen rèdit del Black Friday.
Però tot aquest reguitzell de beneficiats és solament possible a costa d’un gran perjudicat: el medi.
—La producció.
Tal com en uns altres períodes d’elevat consum, l’impacte immediat del Black Friday en termes ecològics és evident: a mesura que creixen les compres, també augmenta la producció i, en darrera instància, les emissions.
No ajuda, certament, que els sectors que més es lucren del Black Friday, el tecnològic i el de la moda, siguin també dos dels més contaminants.
Perquè us en feu una idea: es calcula que la indústria de la moda és responsable del 10% del total d’emissions mundials, més que la suma de les emissions anuals del transport aeri i marítim.
La indústria tecnològica, per la seva banda, depèn de dotzenes de materials, com ara el cobalt i el liti, que s’extreuen a un gran cost ecològic, sovint destruint ecosistemes sencers.
‘Slow fashion’: vestir-se de manera més ètica és possible.
Com podem fer-ho?
—La logística.
L’impacte ambiental del Black Friday, tanmateix, no s’acaba en el procés de producció.
El comerç per internet ha crescut exponencialment aquesta darrera dècada, i el Black Friday n’és l’evidència: segons un estudi, el del 2020 va registrar el volum de comerç per internet més alt de la història dels Estats Units.
A l’estat espanyol, s’estima que enguany la proporció de consumidors que farà les compres per internet es pot enfilar al 68%.
Aquest trasllat al terreny digital n’ha fet créixer, de manera més indirecta però no menys real, la petjada ecològica.
Per una banda, perquè les emissions associades amb el repartiment a domicili són una mica més elevades que no pas les dels mètodes de distribució comercials tradicionals: actualment, el transport de mercaderies representa gairebé el 3% de les emissions mundials, i amb l’auge del comerç digital aquest percentatge sembla que continuarà creixent.
Per una altra banda, perquè el comerç per internet implica més despeses en embalatge respecte del tradicional i, en conseqüència, més consum de materials com el cartó i el plàstic.
Vine a Amazon, reina
—Les devolucions.
Un altre focus d’emissions del comerç per internet és la proliferació de les devolucions, molt més comunes que no pas en els comerços físics: almenys un 14% de les comandes per internet a Europa occidental s’acaben retornant, mentre que les taxes de retorn als establiments físics no solen superar els dos dígits.
Atès que molts dels productes retornats són difícils de tornar a condicionar –com ara la roba amb petites marques d’ús i els dispositius electrònics que continguin dades dels usuaris– sovint resulta més econòmic per al fabricant de descartar-los directament: o bé perquè el cost del producte retornat és tan baix que destruir-lo és l’opció menys costosa, o bé perquè prioritzen la satisfacció del client, fins i tot a risc de perdre diners si accepten devolucions de productes en estat dubtós.
Tot i que no n’hi ha gaires dades, sobretot perquè els fabricants no tenen cap incentiu per a divulgar-les, s’estima que una proporció no insubstancial de les devolucions de productes adquirits per internet va a parar a l’abocador.
La disbauxa del Black Friday d’enguany
Aquest és precisament el model que encoratja el Black Friday: la compra desmesurada, la producció sense aturador, la logística de la immediatesa, les devolucions a qualsevol preu.
Però rere aquest manament consumista s’amaga, en nom de l’abundància, un sobrecost ecològic que solament pot ser titllat d’absurd en una època d’emergència climàtica com l’actual.
Per tant, avui, per més que us tempti el fervor consumista que ben segur que impregnarà els comerços del país, val la pena que us atureu abans de fer l’enèsima compra impulsiva i us demaneu: “Que em cal, això?”
Li fareu un favor a la vostra cartera, i també al planeta. | [
"economia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Black Friday ha estat un dels majors èxits comercials dels darrers anys i es considera un dels períodes amb més consum de l'any. L'augment d'aquest consum provoca una alta demanda de la producció, cosa que desencadena la pujada d'emissions. Així doncs, el Black Friday comporta un gran desgast i sobrecost ecològic.",
"a2": "El Black Friday suposa l’inici de les compres nadalenques, amb grans descomptes pel consumidor i un gran negoci pels comerciants, productors i distribuïdors. Però amaga un sobrecost ecològic per la producció desmesurada, la logística immediata i les devolucions a qualsevol preu. Un moviment excessiu i absurd en un temps d’emergència climàtica com la que patim actualment.",
"a3": "El Black Friday aporta beneficis a l'economia mundial, però no al planeta, ja que augmenten les emissions amb l'alta demanda de producció i també les emissions per enviar els enviaments a domicili. A més, es fa una compra desmesurada de productes que després s'acaben tornant. No comprant beneficiaríem el planeta, i la nostra pròpia economia."
},
"extractive": {
"a1": "No ajuda, certament, que els sectors que més es lucren del Black Friday, el tecnològic i el de la moda, siguin també dos dels més contaminants.\nPocs fenòmens han aterrat darrerament al món comercial amb la força del Black Friday, que omplirà avui de descomptes els establiments de tot el país.\nTal com en uns altres períodes d’elevat consum, l’impacte immediat del Black Friday en termes ecològics és evident: a mesura que creixen les compres, també augmenta la producció i, en darrera instància, les emissions. \nAquest és precisament el model que encoratja el Black Friday: la compra desmesurada, la producció sense aturador, la logística de la immediatesa, les devolucions a qualsevol preu. ",
"a2": "No ajuda, certament, que els sectors que més es lucren del Black Friday, el tecnològic i el de la moda, siguin també dos dels més contaminants.\nPerquè us en feu una idea: es calcula que la indústria de la moda és responsable del 10% del total d’emissions mundials, més que la suma de les emissions anuals del transport aeri i marítim.\nUn altre focus d’emissions del comerç per internet és la proliferació de les devolucions, molt més comunes que no pas en els comerços físics: almenys un 14% de les comandes per internet a Europa occidental s’acaben retornant, mentre que les taxes de retorn als establiments físics no solen superar els dos dígits.\nAquest és precisament el model que encoratja el Black Friday: la compra desmesurada, la producció sense aturador, la logística de la immediatesa, les devolucions a qualsevol preu.",
"a3": "No ajuda, certament, que els sectors que més es lucren del Black Friday, el tecnològic i el de la moda, siguin també dos dels més contaminants.\nPerquè us en feu una idea: es calcula que la indústria de la moda és responsable del 10% del total d’emissions mundials, més que la suma de les emissions anuals del transport aeri i marítim.\nUn altre focus d’emissions del comerç per internet és la proliferació de les devolucions, molt més comunes que no pas en els comerços físics: almenys un 14% de les comandes per internet a Europa occidental s’acaben retornant, mentre que les taxes de retorn als establiments físics no solen superar els dos dígits.\nAquest és precisament el model que encoratja el Black Friday: la compra desmesurada, la producció sense aturador, la logística de la immediatesa, les devolucions a qualsevol preu."
},
"extreme": {
"a1": "El Black Friday té un impacte evident i immediat en termes ecològics: augmenta la producció i, per tant, les emissions.",
"a2": "La cara fosca del “Black Friday”: el sobrecost ecològic, absurd en temps d’emergència climàtica com l’actual.",
"a3": "El Black Friday és perjudicial per al medi ambient, ja que augmenten les emissions per la producció i pels enviaments."
}
} |
1,327 | N'hi ha prou si la Generalitat es retira de les causes contra independentistes? | Els advocats de l'administració analitzen una trentena de causes per decidir si se n'aparten, però la qüestió dels atestats és un problema de fons que cal abordar | El politòleg i professor de la UPF Marc Sanjaume parla del trilema de l'independentisme.
El repte dels partits independentistes amb aspiracions de govern és poder governar, guanyar suports i fer passes cap a la independència, però avançar en tots tres objectius alhora és complicat.
Si un partit independentista només governa l'autonomia i no fa res per la independència, pot perdre suports.
Igual que si només es dedica a avançar cap a la independència i oblida la gestió del dia a dia.
Els partits miren de gestionar aquesta tensió, però governar l'autonomia des de l'independentisme implica contradiccions.
Una de les més clares que ha hagut d'afrontar l'independentisme català els últims anys és la que fa referència a les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants.
Casos recents com el de Marcel Vivet o Adrián Sas, condemnats a penes elevades de presó amb la participació activa de la Generalitat, han generat polèmica.
També l'absolució d'Ibrahim i Charaf, per a qui els advocats d'Interior demanaven tres anys i mig de presó per les protestes de la sentència.
Els canvis en aquest sentit han estat una de les exigències de la CUP per donar suport a la investidura de Pere Aragonès.
En aquesta carpeta hi ha hagut moviments.
Primer es va traslladar els advocats dels Mossos al gabinet jurídic central, decisió anunciada al juliol.
La setmana passada, el Govern va comunicar que es retiraria de les causes contra manifestants si no hi havia lesions als agents o bé no se'n podia acreditar l'autoria.
El cas més proper on es veurà això és a partir d'aquest 25 de novembre, quan comença el judici contra set manifestants independentistes que el 30 de gener de 2018 van participar en les protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont.
Els implicats, però, encara s'enfronten a la petició d'entre dos i quatre anys de presó que demana la Fiscalia i consideren que la retirada la Generalitat s'explica per un "canvi d'imatge" que hauria d'haver arribat ja fa mesos, quan el conseller d'Interior Miquel Sàmper va anunciar el canvi de criteri a l'hora d'acusar manifestants.
A dia d'avui, la Generalitat també revisa una trentena de causes obertes on és part, cosa que implica fer efectiu el canvi de criteri anunciat ja fa mesos.
Els agents han de tenir l'opció de ser defensats pels advocats de l'administració si han estat lesionats en l'exercici de la seva funció.
Ara bé, com denuncien organitzacions com Alerta Solidària, aquesta defensa no necessàriament implica haver d'acusar els manifestants de delictes que van més enllà dels que afecten pròpiament l'agent.
En els últims temps, Interior ha canviat el criteri per limitar-se a acusar només pel delicte de lesions a l'agent, però encara arriben a judici casos amb la Generalitat acusant també de desordres públic o atemptat a l'autoritat.
Un de recent, el dels 9 de Lledoners.
Els advocats dels Mossos, que fins aquesta legislatura formaven part del Departament d'Interior, fa setmanes que depenen de Francesc Esteve, director del gabinet jurídic central de la Generalitat, integrat al Departament de la Presidència.
Els casos que arribin a partir d'ara els podran assumir altres advocats i no necessàriament els que formaven part de l'equip d'Interior, alguns dels quals era especialment bel·ligerants contra l'independentisme.
Això implica canvis a l'hora d'abordar aquestes causes i analitzar els atestats policials, peça clau que sovint fonamenta l'acusació.
També ha de facilitar que, si es considera que no hi ha lesions o no se'n pot saber l'autor, la Generalitat es retiri de bon principi i no participi en l'impuls del procediment.
La importància dels atestats policials
Els atestats configuren el relat dels fets i molt sovint s'assumeixen com a vàlids perquè la paraula de l'agent acostuma a valdre més que la del manifestant.
Sentències com la de Marcel Vivet o la d'Adrián Sas qüestionen un model que prioritza aquests atestats, que en alguns casos no es corresponen amb la realitat.
En el cas de Garcia, l'atestat era de la policia espanyola i va acabar en absolució després que la Fiscalia rebaixés fins a dues vegades l'acusació davant la falta de proves.
Corregir aquesta situació és complex, perquè implicaria reformes de fons difícils d'abordar.
Els canvis en les acusacions particulars de la Generalitat han de permetre detectar aquests escrit poc fonamentats i evitar que els advocats de l'administració participin de procediments contra manifestants.
Aquest serà també un dels punts que s'abordarà a la comissió sobre el model policial que, un cop creada, ha de començar a caminar aquest mes.
Elements com les càmeres que enregistrin les actuacions dels agents o mecanismes de control extern per fiscalitzar, també, els atestats policials poden permetre millores en qüestions nuclears que van més enllà del pas al costat de la Generalitat en les acusacions contra independentistes. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els objectius principals dels partits independentistes amb intenció de governar és poder governar, guanyar suports i avançar cap a la independència. Queda clar, no obstant, que procedir en els tres objectius a la vegada és difícil i es veuen sotmesos a moltes contradiccions. Una de les més transparents han estat les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants.",
"a2": "La Generalitat canvia les defenses dels agents de Mossos en les causes contra independentistes. Defensaran només aquelles causes on els agents hagin patit lesions, no per altres criteris com ara atemptat a l’autoritat o desordres públics. Els advocats dels Mossos passen a dependre del gabinet jurídic central. El principal escull són els atestats policials, més vàlids que la paraula del manifestant.",
"a3": "Per a l'independentisme, és impossible governar, guanyar suports i aconseguir una República catalana alhora. La Generalitat no facilita la tasca a l'independentisme quan participa a la condemna a manifestants, doncs tampoc no pot deixar de banda la defensa dels agents dels Mossos. Un altre problema fonamental són els atestats policials, que en alguns casos no corresponen a la realitat."
},
"extractive": {
"a1": "Una de les més clares que ha hagut d'afrontar l'independentisme català els últims anys és la que fa referència a les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants.\nEls canvis en les acusacions particulars de la Generalitat han de permetre detectar aquests escrit poc fonamentats i evitar que els advocats de l'administració participin de procediments contra manifestants.\nElements com les càmeres que enregistrin les actuacions dels agents o mecanismes de control extern per fiscalitzar, també, els atestats policials poden permetre millores en qüestions nuclears que van més enllà del pas al costat de la Generalitat en les acusacions contra independentistes.\nEl cas més proper on es veurà això és a partir d'aquest 25 de novembre, quan comença el judici contra set manifestants independentistes que el 30 de gener de 2018 van participar en les protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont.",
"a2": "Una de les més clares que ha hagut d'afrontar l'independentisme català els últims anys és la que fa referència a les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants.\nEls canvis en les acusacions particulars de la Generalitat han de permetre detectar aquests escrit poc fonamentats i evitar que els advocats de l'administració participin de procediments contra manifestants.\nEl cas més proper on es veurà això és a partir d'aquest 25 de novembre, quan comença el judici contra set manifestants independentistes que el 30 de gener de 2018 van participar en les protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont.\nElements com les càmeres que enregistrin les actuacions dels agents o mecanismes de control extern per fiscalitzar, també, els atestats policials poden permetre millores en qüestions nuclears que van més enllà del pas al costat de la Generalitat en les acusacions contra independentistes.",
"a3": "Una de les més clares que ha hagut d'afrontar l'independentisme català els últims anys és la que fa referència a les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants.\nEl cas més proper on es veurà això és a partir d'aquest 25 de novembre, quan comença el judici contra set manifestants independentistes que el 30 de gener de 2018 van participar en les protestes per la investidura fallida de Carles Puigdemont.\nEls canvis en les acusacions particulars de la Generalitat han de permetre detectar aquests escrit poc fonamentats i evitar que els advocats de l'administració participin de procediments contra manifestants.\nElements com les càmeres que enregistrin les actuacions dels agents o mecanismes de control extern per fiscalitzar, també, els atestats policials poden permetre millores en qüestions nuclears que van més enllà del pas al costat de la Generalitat en les acusacions contra independentistes."
},
"extreme": {
"a1": "El gran repte dels partits independentistes al Govern: és difícil avançar alhora en tots els seus objectius.",
"a2": "Canvis en les causes contra independentistes amb participació de la Generalitat: només per lesions a agents sense atemptat a l’autoritat.",
"a3": "L'independentisme es contradiu i no pot complir tots els seus objectius, a més de comptar amb impediments de la Generalitat."
}
} |
51 | Com es fa un concert amb cinc mil persones en plena pandèmia? | Love of Lesbian reobre el Palau Sant Jordi amb un concert experimental arran de l'èxit de l'estudi d'una festa sense distàncies a la sala Apolo | Sembla impossible, però aquesta nit Barcelona acollirà un concert amb cinc mil persones que podran saltar i ballar sense haver de mantenir la distància de seguretat.
I es farà amb el vist-i-plau dels departaments de Salut i Cultura i el suport dels festivals Cruïlla, Vida, Sónar, Canet Rock i Primavera Sound i de l’Hospital Trias i Pujol.
Love of Lesbian actuarà al Palau Sant Jordi davant un públic que s’haurà hagut de fer una prova d’antígens al matí i portarà màscares FFP2 facilitades per l’organització, però que no haurà d’estar assegut ni en ordre estricte, com passa actualment per evitar contagis.
El concert d’avui es fa després de l’èxit de l’estudi clínic que es va fer al desembre a la sala Apolo, quan 462 persones van poder sortir de festa per primera vegada des del confinament, i gràcies a mesures de seguretat com la ventilació, l’ús de màscares i les proves diagnòstiques als assistents no hi va haver cap contagi.
A diferència d’aquell estudi amb voluntaris, el concert d’avui és un esdeveniment comercial i els assistents han hagut de comprar entrades, que es van exhaurir en poques hores.
Tot i això, els diners recaptats amb la venda d’entrades no són ni la meitat dels 200.000 euros que costa organitzar el concert, fer les proves d’antígens, desinfectar, entre més despeses, però els festivals patrocinadors ho assumeixen com una inversió per a salvar la temporada d’estiu.
“Avui comencem la remuntada”, va proclamar el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, en la presentació del concert.
Els assistents –entre 18 anys i 65– hauran d’anar a partir d’aquest matí als tres punts on es recullen les mostres per a les proves d’antígens –la sala Razzmatazz, la sala Apolo i Luz de Gas– i rebre la confirmació que no tenen la covid en una aplicació mòbil feta a l’ús.
Una vegada tinguin un resultat negatiu, se’ls activarà un codi QR que els permetrà d’accedir al Palau Sant Jordi.
Proves d’antígens: com funcionen?
Quina fiabilitat tenen?
Se’n poden comprar a les farmàcies?
A l’entrada del Palau Sant Jordi els assistents rebran una màscara FFP2 que hauran de canviar per la màscara que portin i els prendran la temperatura.
Si hi ha algú que, tot i la prova d’antígens negativa, té una temperatura de 37,5 graus o més, no podrà entrar al concert.
Els assistents se separaran en grups de 1.800 persones, que hauran d’entrar al recinte esglaonadament i tindran espais diferenciats a la pista, servei de bar i lavabos, per on es podran moure lliurement.
El concert començarà a les 19.00 i a les 21.45 s’haurà d’haver buidat per respectar el confinament nocturn.
Després del concert, el sistema de salut públic rastrejarà els assistents per comprovar si algú acaba essent positiu i comparar-ho amb la incidència global del virus.
Amb el concert de Love of Lesbian, s’obrirà novament el Palau Sant Jordi, tancat des del confinament.
El següent a tocar-hi serà Carlos Sadness el 17 d’abril, dins el festival Guitar BCN.
El Palau Sant Jordi té una superfície de 4.500 metres quadrats, que es netejarà durant el procés de muntatge, abans del concert, durant i al final.
Segons l’empresa responsable de la desinfecció, Ndavant, el recinte s’ha dividit en set zones.
Hi ha un equip de professionals a cada zona que s’encarregarà de la desinfecció dels lavabos i de tots els espais de contacte dels assistents, com ara les baranes i els poms de les portes, entre més.
Tots els treballadors s’han fet proves d’antígens els dies de feina, i avui les repetiran.
Les tasques de neteja s’han fet amb el robot Xenex, un sistema de llum polsada ultraviolada tipus C que, segons l’empresa, en menys de dos minuts i de manera sostenible elimina el rastre de la covid-19.
És el sistema que fan servir en una desena d’hospitals catalans, com l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Love of Lesbian actuarà al Palau Sant Jordi davant de 5.000 persones. Aquesta vegada el públic no haurà d'estar assegut ni en orde però s'haurà hagut de fer una prova d'antígens el mateix matí del concert i haurà de portar una mascareta FFP2 que repartirà l'organització del concert. És un pas més per aconseguir la normalitat.",
"a2": "El Palau Sant Jordi acollirà un concert de Love of Lesbian amb 5.000 assistents que no hauran de mantenir la distància de seguretat. Compta amb l’aprovació dels departaments de Salut i Cultura. Els assistents s’hauran de fer un test d’antígens, es posaran una mascareta FFP2 i se’ls prendrà la temperatura. A més, estaran en espais condicionats per a 1.800 persones.",
"a3": "Love of Lesbian acollirà 5.000 persones al Palau Sant Jordi. Es farà una prova d'antígens al matí als assistents, i si el resultat és negatiu, rebran un codi QR per poder entrar al recinte, on rebran una màscara FFP2 i se'ls prendrà la temperatura. A més, l'espai estarà desinfectat mitjançant el robot Xenex."
},
"extractive": {
"a1": "Love of Lesbian actuarà al Palau Sant Jordi davant un públic que s’haurà hagut de fer una prova d’antígens al matí i portarà màscares FFP2 facilitades per l’organització, però que no haurà d’estar assegut ni en ordre estricte, com passa actualment per evitar contagis. \nEl concert d’avui es fa després de l’èxit de l’estudi clínic que es va fer al desembre a la sala Apolo, quan 462 persones van poder sortir de festa per primera vegada des del confinament, i gràcies a mesures de seguretat com la ventilació, l’ús de màscares i les proves diagnòstiques als assistents no hi va haver cap contagi. \nTot i això, els diners recaptats amb la venda d’entrades no són ni la meitat dels 200.000 euros que costa organitzar el concert, fer les proves d’antígens, desinfectar, entre més despeses, però els festivals patrocinadors ho assumeixen com una inversió per a salvar la temporada d’estiu. “\nEls assistents –entre 18 anys i 65– hauran d’anar a partir d’aquest matí als tres punts on es recullen les mostres per a les proves d’antígens –la sala Razzmatazz, la sala Apolo i Luz de Gas– i rebre la confirmació que no tenen la covid en una aplicació mòbil feta a l’ús. ",
"a2": "Sembla impossible, però aquesta nit Barcelona acollirà un concert amb cinc mil persones que podran saltar i ballar sense haver de mantenir la distància de seguretat.\nLove of Lesbian actuarà al Palau Sant Jordi davant un públic que s’haurà hagut de fer una prova d’antígens al matí i portarà màscares FFP2 facilitades per l’organització, però que no haurà d’estar assegut ni en ordre estricte, com passa actualment per evitar contagis.\nEl concert d’avui es fa després de l’èxit de l’estudi clínic que es va fer al desembre a la sala Apolo, quan 462 persones van poder sortir de festa per primera vegada des del confinament, i gràcies a mesures de seguretat com la ventilació, l’ús de màscares i les proves diagnòstiques als assistents no hi va haver cap contagi.\nHi ha un equip de professionals a cada zona que s’encarregarà de la desinfecció dels lavabos i de tots els espais de contacte dels assistents, com ara les baranes i els poms de les portes, entre més.",
"a3": "Love of Lesbian actuarà al Palau Sant Jordi davant un públic que s’haurà hagut de fer una prova d’antígens al matí i portarà màscares FFP2 facilitades per l’organització, però que no haurà d’estar assegut ni en ordre estricte, com passa actualment per evitar contagis. \nEl concert d’avui es fa després de l’èxit de l’estudi clínic que es va fer al desembre a la sala Apolo, quan 462 persones van poder sortir de festa per primera vegada des del confinament, i gràcies a mesures de seguretat com la ventilació, l’ús de màscares i les proves diagnòstiques als assistents no hi va haver cap contagi.\nEls assistents –entre 18 anys i 65– hauran d’anar a partir d’aquest matí als tres punts on es recullen les mostres per a les proves d’antígens –la sala Razzmatazz, la sala Apolo i Luz de Gas– i rebre la confirmació que no tenen la covid en una aplicació mòbil feta a l’ús.\nHi ha un equip de professionals a cada zona que s’encarregarà de la desinfecció dels lavabos i de tots els espais de contacte dels assistents, com ara les baranes i els poms de les portes, entre més."
},
"extreme": {
"a1": "Concert experimental de Love of Lesbian després de l'èxit del estudi clínic a la sala Apolo.",
"a2": "Concert experimental de Love of Lesbian amb 5.000 assistents sense distàncies al Palau Sant Jordi, aquesta nit.",
"a3": "Love of Lesbian farà el primer concert sense distància de seguretat per salvar els festivals d'estiu."
}
} |
1,209 | Un programa permet reduir un 18% la factura energètica a les famílies vulnerables | Les auditories de la Diputació de Barcelona estalvien 225 euros de mitjana en llum, aigua i gas | La Diputació de Barcelona té com a repte de mandat 2016-2019 "fomentar polítiques socials orientades a la cohesió i a la reducció de les desigualtats".
Auditories en habitatges en situació de pobresa energètica
Amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments de la demarcació de Barcelona en les accions preventives contra la pobresa energètica, la Diputació de Barcelona ofereix des del març de 2017 el programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica.
Inclou dues visites a domicili -en què hi participen un tècnic especialitzat en eficiència energètica i un tècnic d’intervenció social- i a partir de les quals es dissenya i s’implanta una intervenció integral, amb la instal·lació d’aparells de monitoratge de consum; l’anàlisi de factures i hàbits de despesa; el recull de dades de diagnòstic social; la instal·lació d’elements d’eficiència energètica, i l’assessorament sobre la gestió dels subministraments i els hàbits de consum.
Les auditories de la Diputació han permès reduir de mitjana 225 euros la factura en llars de famílies vulnerables
Durant el 2017, es van fer 1.540 auditories a 212 municipis de la demarcació de Barcelona que han reduït un 18% les factures de llum, aigua i gas de les famílies vulnerables, el que representa 225 euros anuals per llar.
La previsió d’estalvi energètic estimat és de fins a gairebé 1,5 milions kWh anuals en el conjunt de les 1.540 llars.
S’han instal·lat més de 18.000 elements d’eficiència energètica per a optimitzar la il·luminació, controlar i gestionar millor l’energia, millorar l’aïllament de portes o finestres i estalviar aigua.
El programa es continua implantant aquest 2018 fins al juliol de 2019, amb la previsió de dur a terme 1.600 auditories energètiques a 191 municipis més.
Té un pressupost d’un milió d’euros per a les edicions 2017-2018.
Segons explica la vicepresidenta segona i responsable de l’Àrea d’Atenció a les Persones, Meritxell Budó, "són els ajuntaments els que es posen en contacte amb la Diputació per sol·licitar les auditories.
Són casos de vulnerabilitat que ja s’han detectat a través dels serveis socials municipals".
Budó afegeix que "les dades que recollim ens permeten afrontar nous reptes de futur.
Per això, el nostre compromís és seguir treballant en aquest línia i poder fer una cirurgia més precisa amb les dades obtingudes".
Materials i suport a responsables i professionals de serveis socials
La Diputació de Barcelona, amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, ha elaborat guies de suport adreçades als ajuntaments per a la implementació del reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, que regula la figura de consumidor vulnerable, el bo social i d’altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia.
També s’ha editat una segona publicació sobre el “Bo social elèctric.
Guia per a l’acompanyament dels i les professionals de serveis socials”, adreçada als professionals de serveis socials amb l’objectiu d’oferir informació sobre el nou procediment i tramitació del bo social.
Aquest material s’ha posat a disposició dels ens locals en format electrònic i es va adaptant permanentment a les modificacions legals i de protocols.
Oficines municipals i unitats mòbils
La Diputació de Barcelona, a través de les oficines municipals d’informació al consumidor (OMIC) i de les unitats mòbils d'informació al consumidor (UMIC) que es desplacen als municipis, ofereix informació a la ciutadania sobre la tramitació del bo social.
També es dona formació i capacitació als tècnics municipals de consum sobre aquest àmbit.
Suport econòmic als municipis
D’un total de 45 milions d’euros destinats als projectes de benestar social, la Diputació de Barcelona destina 11 milions d’euros anuals als municipis de la demarcació de Barcelona per a la prestació de serveis socials bàsics i 15 milions d’euros en el marc del programa complementari per a la cobertura de necessitats socials bàsiques, com ara els subministraments d’aigua, llum i gas.
En definitiva, actuacions i mesures de la Diputació de Barcelona que s’avenen amb l’objectiu de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, número 1: “posar fi a la pobresa en totes les seves formes en tot el món”. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El programa Auditories posat en marxa per la Diputació de Barcelona té l'objectiu d'ajudar els habitatges en situació de pobresa energètica. El programa inclou visites a domicili d'un tècnic especialitzat en eficiència energètica i un altre d'intervenció social per dissenyar i implantar un pla integral de gestió dels subministrament i dels hàbits de consum.",
"a2": "La Diputació de Barcelona compta amb un programa d’auditories en llars de famílies vulnerables pel que fa a la despesa energètica. El programa permet reduir 225 euros anuals de mitjana en factures de llum, aigua i gas. A Barcelona es van realitzar 1.540 auditories que suposaren una reducció del 18% amb la instal·lació de 18.000 elements d’eficiència energètica.",
"a3": "La Diputació de Barcelona ofereix un pla d'Auditories contra la pobresa per garantir els drets socials i les necessitats bàsiques de la població. En aquest pla, es pretén millorar l'eficiència energètica de les llars en risc de pobresa. Durant el 2017 es va aconseguir reduir un 18% les factures de llum, aigua i gas mitjançant l'optimització de la llum o l'aïllament."
},
"extractive": {
"a1": "Amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments de la demarcació de Barcelona en les accions preventives contra la pobresa energètica, la Diputació de Barcelona ofereix des del març de 2017 el programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica.\nLa Diputació de Barcelona, amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, ha elaborat guies de suport adreçades als ajuntaments per a la implementació del reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, que regula la figura de consumidor vulnerable, el bo social i d’altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia.\nD’un total de 45 milions d’euros destinats als projectes de benestar social, la Diputació de Barcelona destina 11 milions d’euros anuals als municipis de la demarcació de Barcelona per a la prestació de serveis socials bàsics i 15 milions d’euros en el marc del programa complementari per a la cobertura de necessitats socials bàsiques, com ara els subministraments d’aigua, llum i gas.\nDurant el 2017, es van fer 1.540 auditories a 212 municipis de la demarcació de Barcelona que han reduït un 18% les factures de llum, aigua i gas de les famílies vulnerables, el que representa 225 euros anuals per llar.",
"a2": "Amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments de la demarcació de Barcelona en les accions preventives contra la pobresa energètica, la Diputació de Barcelona ofereix des del març de 2017 el programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica.\nDurant el 2017, es van fer 1.540 auditories a 212 municipis de la demarcació de Barcelona que han reduït un 18% les factures de llum, aigua i gas de les famílies vulnerables, el que representa 225 euros anuals per llar.\nLa Diputació de Barcelona, amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, ha elaborat guies de suport adreçades als ajuntaments per a la implementació del reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, que regula la figura de consumidor vulnerable, el bo social i d’altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia.\nD’un total de 45 milions d’euros destinats als projectes de benestar social, la Diputació de Barcelona destina 11 milions d’euros anuals als municipis de la demarcació de Barcelona per a la prestació de serveis socials bàsics i 15 milions d’euros en el marc del programa complementari per a la cobertura de necessitats socials bàsiques, com ara els subministraments d’aigua, llum i gas.",
"a3": "Amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments de la demarcació de Barcelona en les accions preventives contra la pobresa energètica, la Diputació de Barcelona ofereix des del març de 2017 el programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica.\nDurant el 2017, es van fer 1.540 auditories a 212 municipis de la demarcació de Barcelona que han reduït un 18% les factures de llum, aigua i gas de les famílies vulnerables, el que representa 225 euros anuals per llar.\nLa Diputació de Barcelona, amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, ha elaborat guies de suport adreçades als ajuntaments per a la implementació del reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, que regula la figura de consumidor vulnerable, el bo social i d’altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia.\nD’un total de 45 milions d’euros destinats als projectes de benestar social, la Diputació de Barcelona destina 11 milions d’euros anuals als municipis de la demarcació de Barcelona per a la prestació de serveis socials bàsics i 15 milions d’euros en el marc del programa complementari per a la cobertura de necessitats socials bàsiques, com ara els subministraments d’aigua, llum i gas."
},
"extreme": {
"a1": "La Diputació de Barcelona implementa un programa d'auditories per ajudar els habitatges en situació de pobresa energètica.",
"a2": "La Diputació de Barcelona aconsegueix l’estalvi de 225 euros anuals de mitjana en llum, aigua i gas a llars vulnerables.",
"a3": "El programa d'auditories de la Diputació de Barcelona millora l'eficiència energètica de vivendes en risc de pobresa energètica."
}
} |
232 | Batet convoca el ple d’investidura de Sánchez per dissabte a les nou del matí | Es preveu una primera votació sense majoria suficient diumenge i una segona amb investidura dimarts | El ple d’investidura del candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, començarà dissabte a les nou del matí i la previsió és que la primera votació es faci el migdia de diumenge, vigília de Reis.
Així ho ha decidit la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, que ha formalitzat avui la convocatòria del debat d’investidura per als dies 4 i 5 de gener, i pel 7 en cas que, com es preveu, Sánchez no sigui escollit en el primer intent amb majoria absoluta, fixada en 176 vots.
Batet ha fixat l’hora pocs minuts després que es confirmés l’aval del Consell Nacional d’ERC a l’acord d’investidura assolit amb el PSOE.
ERC ratifica l’acord amb el PSOE i permetrà la investidura de Sánchez
El 31 de desembre proppassat, Batet ja es va posar en contacte amb els portaveus dels diferents grups parlamentaris per prevenir-los que el debat tindria lloc aquests dies amb la finalitat que tinguessin el temps necessari perquè els seus diputats poguessin reservar els viatges per assistir al ple d’aquest cap de setmana.
Només faltava confirmar l’hora, encara que ja s’avançava que seria a primera hora del matí de dissabte amb la idea que la primera votació pogués celebrar-se com a tard al migdia del diumenge per evitar la multitudinària Cavalcada de Reis de Madrid; i donar també temps als diputats per poder desplaçar-se als seus llocs de procedència i gaudir de la Nit i del Dia de Reis.
Finalment, el debat arrencarà a les nou del matí, amb la lectura de la proposta de candidat lliurada pel rei espanyol a la presidenta del congés.
A partir d’aquí serà el torn de Sánchez, que pujarà a la tribuna per exposar a la cambra el seu programa de govern, sense límit de temps.
Segons van confirmar a Europa Press fonts de la presidència del Congrés, després de la seva al·locució inicial hi haurà un recés per donar temps a l’oposició a preparar les seves respectives intervencions.
Després serà el torn dels portaveus dels diferents grups, que intervindran de major a menor.
Cada grup parlamentari comptarà amb 43 minuts d’intervenció: 30 de discurs inicial, 10 de rèplica i 3 de contrarèplica.
Es pressuposa que Sánchez anirà responent d’un en un a cadascú i també sense límit de temps.
Es dóna per segur que Sánchez debatrà el primer dia amb Pablo Casado (PP), Santiago Abascal (Vox), Pablo Iglesias (Unides Podem) i Gabriel Rufián (ERC), ja que es calcula una mitjana de gairebé dues hores de debat per cada grup.
Posteriorment, o diumenge, serà el torn d’Inés Arrimadas (Cs), Aitor Esteban (PNB), Mertxe Aizpurua (Bildu) i amb els diferents representants del Grup Plural -integrat per JxCat, MásPaís-Equo, CC, NC, Compromís, el BNG, el PRC i Terol Existeix-, del Grup Mixt -que formen UPN, Foro Astúrias i la CUP– i del PSOE.
Després de les intervencions, es procedirà a la votació, que es fa per crida i cada diputat es posa dempeus per proclamar el seu vot, la qual cosa requereix temps.
Fonts de la presidència del congrés espanyol han apuntat que la idea és que la primera votació tingui lloc al migdia del diumenge, encara que tot dependrà del temps que dediqui Sánchez a debatre amb els portaveus que intervindran diumenge.
L’hora en què s’anunciï el resultat d’aquesta ‘primera volta’ marcarà el ple que caldrà celebrar-se 48 hores després, dimarts 7 de gener, en cas que Sánchez no aconsegueixi la majoria absoluta (176 diputats) que es requereix en el primer intent.
En aquesta segona sessió, Sánchez tindrà deu minuts per demanar el suport de la cambra, i els representants dels grups parlamentaris disposaran de cinc minuts cadascun.
En total, una hora més abans de començar la segona votació per crida, en què al candidat ja en té prou amb majoria simple (més ‘sí’ que ‘no’).
En cas que Sánchez fracassi i no s’aconsegueixi una alternativa viable en els dos mesos posteriors a la primera votació, és a dir fins al 5 de març, el rei espanyol, amb la confirmació de la presidenta del congrés, haurà de dissoldre les Corts espanyoles l’endemà i convocar noves eleccions 47 dies després, el dimecres 22 d’abril.
Si el candidat socialista aconsegueix l’aval del congrés i surt investit, Batet ho comunicarà a Felipe VI, a l’efecte del seu nomenament com a president del govern. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La presidenta del congrés, Meritxell Batet, ha establert que el debat d'investidura del candidat socialista a la presidència es realitzarà els dies 4 i 5 de gener, i el 7 en el cas que no sigui escollit en la primera votació. S'espera, de fet, que Sánchez no sigui investit en la primera votació amb majoria absoluta.",
"a2": "El Consell Nacional d’ERC confirma l’aval a la investidura de Pedro Sánchez i poc després, la presidenta del Congrés espanyol convoca el debat pel dissabte i diumenge, Nit de Reis. Així, en el probable cas que Sánchez no aconsegueixi prou vots en la primera volta, dimarts 7 es farà la segona volta, on només cal una majoria simple.",
"a3": "Diumenge al migdia tindrà lloc la primera votació del ple d'investidura de Sánchez. Es convoca aviat per poder votar abans del migdia i evitar així la multitudinària Cavalcada de Reis de Madrid. Primer Sánchez farà un discurs, després l'oposició farà les seves intervencions i, finalment, es votarà. En cas que no aconsegueixi la majoria absoluta, la 2a votació seria 48h després."
},
"extractive": {
"a1": "El ple d’investidura del candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, començarà dissabte a les nou del matí i la previsió és que la primera votació es faci el migdia de diumenge, vigília de Reis.\nAixí ho ha decidit la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, que ha formalitzat avui la convocatòria del debat d’investidura per als dies 4 i 5 de gener, i pel 7 en cas que, com es preveu, Sánchez no sigui escollit en el primer intent amb majoria absoluta, fixada en 176 vots. \nNomés faltava confirmar l’hora, encara que ja s’avançava que seria a primera hora del matí de dissabte amb la idea que la primera votació pogués celebrar-se com a tard al migdia del diumenge per evitar la multitudinària Cavalcada de Reis de Madrid; i donar també temps als diputats per poder desplaçar-se als seus llocs de procedència i gaudir de la Nit i del Dia de Reis.\nFonts de la presidència del congrés espanyol han apuntat que la idea és que la primera votació tingui lloc al migdia del diumenge, encara que tot dependrà del temps que dediqui Sánchez a debatre amb els portaveus que intervindran diumenge. ",
"a2": "El ple d’investidura del candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, començarà dissabte a les nou del matí i la previsió és que la primera votació es faci el migdia de diumenge, vigília de Reis.\nNomés faltava confirmar l’hora, encara que ja s’avançava que seria a primera hora del matí de dissabte amb la idea que la primera votació pogués celebrar-se com a tard al migdia del diumenge per evitar la multitudinària Cavalcada de Reis de Madrid; i donar també temps als diputats per poder desplaçar-se als seus llocs de procedència i gaudir de la Nit i del Dia de Reis.\nAixí ho ha decidit la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, que ha formalitzat avui la convocatòria del debat d’investidura per als dies 4 i 5 de gener, i pel 7 en cas que, com es preveu, Sánchez no sigui escollit en el primer intent amb majoria absoluta, fixada en 176 vots.\nFonts de la presidència del congrés espanyol han apuntat que la idea és que la primera votació tingui lloc al migdia del diumenge, encara que tot dependrà del temps que dediqui Sánchez a debatre amb els portaveus que intervindran diumenge.",
"a3": "El ple d’investidura del candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, començarà dissabte a les nou del matí i la previsió és que la primera votació es faci el migdia de diumenge, vigília de Reis.´\nAixí ho ha decidit la presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, que ha formalitzat avui la convocatòria del debat d’investidura per als dies 4 i 5 de gener, i pel 7 en cas que, com es preveu, Sánchez no sigui escollit en el primer intent amb majoria absoluta, fixada en 176 vots.\nNomés faltava confirmar l’hora, encara que ja s’avançava que seria a primera hora del matí de dissabte amb la idea que la primera votació pogués celebrar-se com a tard al migdia del diumenge per evitar la multitudinària Cavalcada de Reis de Madrid; i donar també temps als diputats per poder desplaçar-se als seus llocs de procedència i gaudir de la Nit i del Dia de Reis.\nFonts de la presidència del congrés espanyol han apuntat que la idea és que la primera votació tingui lloc al migdia del diumenge, encara que tot dependrà del temps que dediqui Sánchez a debatre amb els portaveus que intervindran diumenge."
},
"extreme": {
"a1": "El ple d'investidura de Sánchez tindrà lloc el dissabte 5 de gener a les nou del matí.",
"a2": "El ple d’investidura de Pedro Sánchez començarà dissabte i la primera votació serà diumenge, Nit de Reis.",
"a3": "Diumenge es farà la primera votació del ple d'investidura de Pedro Sánchez, i la segona 48h després, si fos necessària."
}
} |
2,699 | Deu detinguts per cultivar 1.238 plantes de marihuana a l'Alt Empordà | Els arrestos s'emmarquen en un operatiu per millorar la seguretat al barri de Sant Joan de Figueres | Els Mossos d'Esquadra han detingut deu persones i n'han denunciat tres més, entre l'11 i el 19 d'abril, per presumptament cultivar 1.238 plantes de marihuana a l'Alt Empordà.
Aquestes actuacions s'han fet en el marc d'un operatiu per millorar la seguretat i la convivència al barri de Sant Joan de Figueres, a l'oest de la ciutat.
Segons un comunicat de la policia, els agents de Figueres continuaran amb els dispositius per prevenir delictes contra la salut pública i no descarten noves detencions relacionades amb aquests fets en els pròxims dies.
La primera actuació es va dur a terme l'11 d'abril, un cop els Mossos tenien prou indicis que indicaven que a l'interior de dos domicilis del carrer Ramón i Cajal de la capital de l'Alt Empordà hi podria haver una plantació de marihuana.
A l'interior d'un d'aquests domicilis de Figueres es van intervenir nombrosos utensilis per cultivar marihuana.
Entre altres estris, es van trobar tres aparells d'aire condicionat, dinou transformadors, dos extractors, un ventilador, un termòmetre, catorze bombetes de 600 watts, cablejat elèctric i setze sacs de fertilitzant.
A més, els agents van detectar que el cablejat elèctric estava manipulat per no pagar la llum.
Per tot plegat, es va denunciar penalment un home de 51 anys i veí de Figueres.
A la segona casa, es van intervenir 21 bombetes, 16 portalàmpades, 17 transformadors i diversos testos.
En aquest cas es va denunciar un home de 25 anys i veí de Vilafant.
En una segona actuació que es va fer el 14 d'abril, els Mossos van detenir un home de 24 anys i veí de Figueres per cultivar marihuana a l'interior del seu pis.
Al domicili de l'arrestat, situat al carrer Major de Figueres, es van trobar 651 plantes de marihuana, 25 transformadors, un extractor i 18 bombetes.
L'home va passar a disposició del Jutjat d'Instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, el qual en va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
Dos detinguts més a Llers
També dins d'aquest operatiu contra el tràfic de drogues, el 16 d'abril la policia catalana va detenir a Llers dos homes, de 26 i 36 anys, de nacionalitat nigeriana i veïns de Figueres, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública.
Les detencions es van produir durant un control policial que s'havia muntat a l'N-II a l'altura del punt quilomètric 759, dins del terme municipal de Llers.
Durant el dispositiu, els agents van aturar un vehicle, ocupat per dos homes, que transportava 390 plantes de marihuana.
Els detinguts van passar el 17 d'abril a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, que els va deixar en llibertat amb càrrecs.
Cinc arrestats que portaven droga i diners a Vilafant
El dia 17 d'abril, cap a les dues de la matinada, els mateixos agents de la comissaria de Figueres van detenir cinc persones de nacionalitat francesa al carrer Tramuntana de Vilafant.
Durant l'operatiu, els mossos van aturar dos vehicles i van identificar cinc homes, de nacionalitat francesa i d'entre 19 i 26 anys.
A dins dels cotxes hi van trobar 6,4 quilograms de marihuana distribuïts en diverses bosses i 1135 euros en efectiu.
Els cinc arrestats van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres el 18 d'abril, el qual els va deixar en llibertat.
Un altre denunciat que tenia plantes a la Vajol
Cap a les cinc de la tarda del 18 d'abril els agents de la comissaria de Figueres van localitzar, en un domicili de la població de La Vajol, 197 plantes de marihuana.
Els mossos van trobar la plantació alertats per la forta olor que se sentia i, després d'identificar el seu inquilí, el van denunciar penalment.
Dos detinguts a Llers que duien cabdells de marihuana al cotxe
Finalment, cap a dos quarts de dues de la matinada del 19 d'abril, agents de trànsit van aturar un vehicle amb matrícula francesa, que circulava per la N-IIa, a l'altura del quilòmetre 9, dins del terme municipal de Llers.
Els mossos van identificar els dos ocupants i, en inspeccionar el vehicle, van comprovar que les portes podien estar manipulades.
Després d'una exhaustiva revisió, van trobar amagades al seu interior deu bosses amb 2,15 quilograms de cabdells de marihuana.
Per aquest motiu, els agents van detenir els dos homes, de 26 i 22 anys, de nacionalitat francesa i veïns de Montpeller (França).
Aquests individus van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia, el qual els va deixar en llibertat amb càrrecs.
Segons un comunicat dels Mossos d'Esquadra, els agents de Figueres continuaran amb els dispositius per prevenir delictes contra la salut pública i no descarten noves detencions relacionades amb els fets. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra, en dos operatius diferents, han detingut entre l'11 i el 19 d'abril deu persones i han denunciat uns altres tres més per presumptament cultivar més de 1.200 plantes de marihuana a l'Alt Empordà. Aquestes operacions formen part d'una estratègia per millorar la seguretat al barri de Sant Joan de Figueres.",
"a2": "Els Mossos d’Esquadra detenen deu persones i en denuncien tres més per cultiu d’un total de 1.238 plantes de marihuana a l’Alt Empordà. Les actuacions, fetes entre l’11 i el 19 d’abril, responen a un operatiu per millorar la seguretat al barri de Sant Joan, Figueres. No es descarten més detencions els propers dies per prevenir delictes contra la salut pública.",
"a3": "Els Mossos d'Esquadra, durant una intervenció feta entre l'11 i el 19 d'abril per prevenir delictes contra la sanitat pública, han denunciat 3 persones i n'han detingut 10 més a Figueres, Llers, Vilafont i la Vajol. Han intervingut un total de 1.238 plantes de marihuana i utensilis per al seu cultiu."
},
"extractive": {
"a1": "Els Mossos d'Esquadra han detingut deu persones i n'han denunciat tres més, entre l'11 i el 19 d'abril, per presumptament cultivar 1.238 plantes de marihuana a l'Alt Empordà. \nEn una segona actuació que es va fer el 14 d'abril, els Mossos van detenir un home de 24 anys i veí de Figueres per cultivar marihuana a l'interior del seu pis.\nSegons un comunicat de la policia, els agents de Figueres continuaran amb els dispositius per prevenir delictes contra la salut pública i no descarten noves detencions relacionades amb aquests fets en els pròxims dies. \nA l'interior d'un d'aquests domicilis de Figueres es van intervenir nombrosos utensilis per cultivar marihuana. ",
"a2": "Els Mossos d'Esquadra han detingut deu persones i n'han denunciat tres més, entre l'11 i el 19 d'abril, per presumptament cultivar 1.238 plantes de marihuana a l'Alt Empordà.\nLa primera actuació es va dur a terme l'11 d'abril, un cop els Mossos tenien prou indicis que indicaven que a l'interior de dos domicilis del carrer Ramón i Cajal de la capital de l'Alt Empordà hi podria haver una plantació de marihuana. \nEn una segona actuació que es va fer el 14 d'abril, els Mossos van detenir un home de 24 anys i veí de Figueres per cultivar marihuana a l'interior del seu pis.\nTambé dins d'aquest operatiu contra el tràfic de drogues, el 16 d'abril la policia catalana va detenir a Llers dos homes, de 26 i 36 anys, de nacionalitat nigeriana i veïns de Figueres, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública. ",
"a3": "Els Mossos d'Esquadra han detingut deu persones i n'han denunciat tres més, entre l'11 i el 19 d'abril, per presumptament cultivar 1.238 plantes de marihuana a l'Alt Empordà. \nEn una segona actuació que es va fer el 14 d'abril, els Mossos van detenir un home de 24 anys i veí de Figueres per cultivar marihuana a l'interior del seu pis.\nEls detinguts van passar el 17 d'abril a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres, que els va deixar en llibertat amb càrrecs.\nEls cinc arrestats van passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres el 18 d'abril, el qual els va deixar en llibertat."
},
"extreme": {
"a1": "Detingudes 10 persones entre l'11 i el 19 d'abril per cultiu de marihuana a l'Alt Empordà.",
"a2": "Deu detinguts per cultiu de marihuana a l’Alt Empordà, dins un operatiu policial per millorar la seguretat a Figueres.",
"a3": "Deu detinguts i tres denunciats gràcies a una intervenció dels Mossos per combatre delictes contra la salut pública."
}
} |
1,201 | El govern espanyol avisa que l'estat d'alarma s'allargarà més de 15 dies | L'executiu apunta que el tancament de les fronteres "és una possibilitat real" | El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest dilluns que l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol s'allargarà més enllà dels 15 dies exigits en la llei perquè, al seu judici, aquestes dues setmanes no donaran a Espanya la "capacitat per guanyar la batalla" contra el coronavirus.
En una entrevista a Las mañanas de RNE, Ábalos ha explicat que l'executiu cercarà fórmules per "prorrogar aquesta situació" que obliga els ciutadans a romandre a casa tret d'algunes excepcions.
"És evident que no tenim un calendari cert.
Si no prenem mesures especialment dures per frenar la propagació del virus i per tant l'impacte en la salut i la vida... no tindria cap efecte", ha sostingut.
Minut a minut
EN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus
Informació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món
En aquest context, el titular de Transports ha apuntat que l'aplicació de mesures addicionals dependrà de la "eficàcia" de les quals ja han estat adoptades.
"Si realment tots som responsables i actuem d'acord als requeriments i no frivolitzem, evidentment tindran més efecte", ha afegit.
Així, el ministre ha insistit que el govern espanyol està "testant l'eficàcia de les mesures de forma continua", encara que no s'espera que tinguin un impacte immediat.
"No crec que que en 15 dies estiguem en la capacitat de guanyar aquesta batalla", ha resolt.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dilluns en declaracions a la Cadena Ser, que el tancament de fronteres de l'Estat –tal com han fet països com Alemanya- "és una possibilitat real, per descomptat", per "lluitar contra l'expansió del virus".
El ministre debatrà aquesta opció amb els seus homòlegs de la Unió Europea a la reunió que celebrarà a les 11.00h.
Segons Marlaska, la ciutadania està responent positivament a les mesures adoptades pel seu executiu i en aquests moments "estem en termes de normalitat" pel que fa al compliment de l'estat d'alarma.
Aquest diumenge –ha afirmat- ja es va produir una "reducció manifesta" de més del 60% del trànsit en les entrades a Madrid.
coronavirus
GRÀFIC INTERACTIU Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia
A data de diumenge, la xifra total de casos és de 903, 52 dels quals són greus, a més de dotze morts.
Tres pacients ja han estat donats d'alta
El ministre ha destacat la "coordinació" amb les policies autonòmiques i municipals, que "en aquests moments és adequada" i s'ha mostrat convençut que els Mossos d'Esquadra no entorpiran "en absolut" les mesures adoptades pel seu executiu.
"Mai he tingut cap dubte de la professionalitat (dels Mossos)", ha afirmat.
També ha apuntat que a les presons "s'han adoptat les mesures adequades" malgrat les dificultats afegides i ha destacat el grau de "cooperació i coordinació dels propis interns" i dels funcionaris.
"Ells mateixos entenen que se'ls limitin els drets de comunicació perquè estem en circumstàncies molt específiques" ha apuntat.
coronavirus
Les 10 «fake news» sobre el coronavirus que l'OMS ha desmentit
Recollim deu dels rumors falsos als quals l'organització internacional ha hagut de sortir al pas
Marlaska no ha descartat un enduriment de les mesures de l'estat d'alarma que caldria adoptar –ha dit.
En el moment en què el Congrés aprovés una pròrroga d'aquest estat d'alarma.
"Nosaltres intentarem bloquejar el virus en aquest termini", ha afirmat abans d'insistir en la necessitat que tots els particulars que disposin d'elements per garantir la seguretat del personal sanitari els lliurin a les autoritats.
coronavirus
VÍDEO Com protegir els infants del coronavirus?
Des del Departament de Salut donen consells als pares i mares per evitar contagis entre els seus fills
coronavirus
VÍDEO La senzilla recepta per fer gel desinfectant de mans a casa
L'increment de demanda del líquid ha desbordat els distribuïdors i l'OMS ha difós una guia per elaborar-lo
coronavirus
«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital
Facilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En una entrevista a RNE, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha afirmat que és probable que l'estat d'alarma decretat per la crisi de la covid s'allargui 15 dies més. D'altra banda, el ministre d'Interior confirma que el tancament de fronteres pot ser una possibilitat real per seguir lluitant contra el virus.",
"a2": "José Luis Ábalos, ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, explica que l’estat d’alarma pel coronavirus durarà més de 15 dies perquè les mesures que estan adoptant no tenen un efecte immediat. El ministre d’Interior, Grande-Marlaska, debatrà en una reunió europea si cal tancar fronteres. L'Executiu cerca fórmules per prorrogar el tancament a casa dels ciutadans.",
"a3": "S'espera una pròrroga de l'estat d'alarma, ja que amb 15 dies no n'hi ha prou per frenar el virus. Luís Ábalos demana responsabilitat a la ciutadania perquè les mesures sanitàries siguin més efectives, mentre que Grande-Marlaska assegura que probablement s'hagin de tancar les fronteres i cal una gran cooperació dels cossos de seguretat."
},
"extractive": {
"a1": "El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest dilluns que l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol s'allargarà més enllà dels 15 dies exigits en la llei perquè, al seu judici, aquestes dues setmanes no donaran a Espanya la \"capacitat per guanyar la batalla\" contra el coronavirus. \nSi no prenem mesures especialment dures per frenar la propagació del virus i per tant l'impacte en la salut i la vida... no tindria cap efecte\", ha sostingut. \nAixí, el ministre ha insistit que el govern espanyol està \"testant l'eficàcia de les mesures de forma continua\", encara que no s'espera que tinguin un impacte immediat. \nEl ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dilluns en declaracions a la Cadena Ser, que el tancament de fronteres de l'Estat –tal com han fet països com Alemanya- \"és una possibilitat real, per descomptat\", per \"lluitar contra l'expansió del virus\". ",
"a2": "El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest dilluns que l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol s'allargarà més enllà dels 15 dies exigits en la llei perquè, al seu judici, aquestes dues setmanes no donaran a Espanya la \"capacitat per guanyar la batalla\" contra el coronavirus.\nSi no prenem mesures especialment dures per frenar la propagació del virus i per tant l'impacte en la salut i la vida... no tindria cap efecte\", ha sostingut. \nEn una entrevista a Las mañanas de RNE, Ábalos ha explicat que l'executiu cercarà fórmules per \"prorrogar aquesta situació\" que obliga els ciutadans a romandre a casa tret d'algunes excepcions.\nSegons Marlaska, la ciutadania està responent positivament a les mesures adoptades pel seu executiu i en aquests moments \"estem en termes de normalitat\" pel que fa al compliment de l'estat d'alarma. ",
"a3": "El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha assegurat aquest dilluns que l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol s'allargarà més enllà dels 15 dies exigits en la llei perquè, al seu judici, aquestes dues setmanes no donaran a Espanya la \"capacitat per guanyar la batalla\" contra el coronavirus.\nSi no prenem mesures especialment dures per frenar la propagació del virus i per tant l'impacte en la salut i la vida... no tindria cap efecte\", ha sostingut. \nEn aquest context, el titular de Transports ha apuntat que l'aplicació de mesures addicionals dependrà de la \"eficàcia\" de les quals ja han estat adoptades.\nSegons Marlaska, la ciutadania està responent positivament a les mesures adoptades pel seu executiu i en aquests moments \"estem en termes de normalitat\" pel que fa al compliment de l'estat d'alarma. "
},
"extreme": {
"a1": "El Govern espanyol assegura que l'estat d'alarma decretat per a lluitar contra la covid s'allargarà 15 dies més.",
"a2": "Ábalos assegura que l’estat d’alarma s’allargarà més de 15 dies perquè les mesures adoptades no tenen un impacte immediat.",
"a3": "Dues setmanes no són suficients per frenar la pandèmia i demanen responsabilitat als ciutadans per augmentar l'efectivitat de les mesures."
}
} |
598 | David Victori: “Que algú que estimes es mori és tan inexplicable com que un dia falli la gravetat” | Barcelona (ACN).- El cineasta manresà David Victori va guanyar al 2012 amb el curt ‘La Culpa’ el ‘Your Film Festival’, un important concurs de curtmetratges convocat per YouTube i Emirates.
Victori se’n va endur el primer premi -valorat en 500.000 dòlars -per crear un curt per a YouTube amb Ridley Scott i Michael Fassbender com a productors.
Tres anys després, Victori torna al Festival de Venècia per presentar el curtmetratge serialitzat ‘Zero’.
El film gira al voltant d’una família que viu el seu propi drama familiar amb el fet que al món sencer falla la gravetat.
“Que algú que estimes es mori al teu voltant és tan inexplicable com que un dia falli la gravetat”, ha dit Victori, en una entrevista a l’ACN.
Victori ha recordat que quan el curtmetratge de ‘La Culpa’ que havia fet amb la productora Roxbury ja portava dos anys des que es va estrenar el 2010 al Festival de Sitges i portava recorreguts diferents certàmens, va saber sobre el Festival de Youtube i el premi i va decidir que era el moment d’enviar-lo i participar-hi.
“Aquí va començar l’aventura”.
En total, s’hi van presentar 15.000 curts, 50 van arribar a les semifinals que es van posar a votació popular a Yutube i els 10 més votats van anar a Venècia i allí havien de presentar el projecte que farien en el cas de guanyar.
El premi que oferia el festival era un projecte original per Youtube produït per Michael Fassbender i Ridley Scott.
“Quan vaig sortir guanyador ens vam posar a treballar amb Scott Free Films”, que és la productora del director de films com ‘Blade Runner’ o ‘Gladiator’, amb aquest nou projecte.
Quan va arribar a la final, va presentar una proposta, un teaser i un petit dossier sobre què faria si guanyava.
El projecte es deia ‘Gravity’, sense tenir coneixement que Alfonso Quarón faria un llargmetratge amb aquest nom.
“Els hi vaig presentar un teaser amb les possibilitats de la idea i els va convèncer i a partir d’aquí vam començar a treballar per desenvolupar la pel·lícula junts”.
El curtmetratge serialitzat ‘Zero’ té com argument que “un dia la gravetat al món falla de forma intermitent i de cop i volta floten coses petites, torna la gravetat i de cop torna a fallar i comencen a flotar coses de més pes”.
Més enllà d’aquest context, la història segueix las vides d’un pare i un fill que passen “un moment important a les seves vides i és la gestió de la mort de la mare”.
Els dos personatges intenten retrobar-se perquè es troben separats en el moment que té lloc la catàstrofe.
La primera idea va ser el de la gravetat i “què passaria si aquesta fallés al món”.
Més enllà, Victori va anar treballant el guió i va trobar un paral·lelisme amb la pèrdua d’un ésser estimat amb que de cop hi hagués una catàstrofe inexplicable en el món.
Que algú que estimes es mori és tan inexplicable com que un dia falli la gravetat.
Són coses que no esperes que un dia passen”.
Michael Fassbender
Victori ha treballat tot el procés de ‘Zero’ amb Scott Free Films de Londres.
En la fase de guió el cineasta català va tenir l’oportunitat, ja que Fassbender feia de productor executiu, de veure’s amb ell a Los Angeles i parlar del guió.
L’actor el va aconsellar sobre el text i sobre com creia que podia encarar el rodatge.
“Asseure’t amb ell a parlar del projecte i que et digui que ho treballi d’una forma o un altre quan ha treballat amb Ridley Scott o Terrence Malik fa que el teu aprenentatge es multipliqui”.
El director cinematogràfic ha ressaltat que Scott Free Films va ser molt respectuós i van ser uns productors excel·lents.
“Sempre em deien que era el meu premi i que em volien ajudar.
De la llibertat que he tingut amb ells no en tinc cap queixa i he fet el projecte que realment somiava”.
El rodatge va ser a Los Angeles.
Victori va voler rodejar-se d’un equip de gent de Los Angeles, però ha reconegut que també va tenir la sort de convèncer catalans per anar a rodar amb ell com el Daniel Aranyó, director de fotografia, Laia Ateca, directora d’art, o Sandra Victori, germana del director, com a decoradora.
El pressupost era el del premi de mig milió de dòlars pel projecte.
“És el pressupost més alt amb el que he comptat fins ara, però va ser un projecte complex, amb molts efectes especials i 14 dies de rodatge”.
Estrena a Venècia i al Festival de Sitges
‘Zero’ s’estrenarà mundialment al Festival de Venècia.
“Em fa molta il·lusió perquè és on em van donar el premi”.
Es presenta a la secció Orizzontti i després de Venècia, es presentarà al Festival de cinema de Sitges a la secció oficial de curtmetratges.
Tenen posteriorment la intenció d’estrenar-lo a finals d’octubre a tot el món a Youtube. | [
"cultura",
"cinema"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "David Victori, cineasta manresà, guanyà un premi amb un curt el 2012, que consistia a crear un altre curt per a YouTube amb els productors Ridley Scott i Michael Fassbender. Després de tres anys, estrenarà al Festival de Venècia “Zero”, un curt serialitzat. Victori ha comptat amb el suport de Fassbender i amb la llibertat de fer realitat el seu projecte.",
"a2": "Tres anys després de guanyar el primer premi de \"Your Film Festival\", valorat en 500.000 dòlars, David Victori torna al festival de Venècia amb \"Zero\", la seva nova pel·lícula feta amb la productora Scott Free Films. A la pel·lícula desapareix la gravetat i els personatges s'han de trobar en plena catàstrofe. S'estrenarà a l'octubre a YouTube.",
"a3": "David Victori, el cineasta manresà que va guanyar fa tres anys, el 2012, el \"Your Film Festival\" amb el curt \"La Culpa\", torna al Festival de Venècia per presentar el curtmetratge serialitzat \"Zero\", on explica un drama familiar que coincideix amb el fet que al món sencer falla la gravetat. S'estrenarà a l'octubre a YouTube."
},
"extractive": {
"a1": "Victori se’n va endur el primer premi -valorat en 500.000 dòlars -per crear un curt per a YouTube amb Ridley Scott i Michael Fassbender com a productors. \nVictori ha recordat que quan el curtmetratge de ‘La Culpa’ que havia fet amb la productora Roxbury ja portava dos anys des que es va estrenar el 2010 al Festival de Sitges i portava recorreguts diferents certàmens, va saber sobre el Festival de Youtube i el premi i va decidir que era el moment d’enviar-lo i participar-hi.\nMés enllà, Victori va anar treballant el guió i va trobar un paral·lelisme amb la pèrdua d’un ésser estimat amb que de cop hi hagués una catàstrofe inexplicable en el món.\nEn la fase de guió el cineasta català va tenir l’oportunitat, ja que Fassbender feia de productor executiu, de veure’s amb ell a Los Angeles i parlar del guió. ",
"a2": "“Que algú que estimes es mori al teu voltant és tan inexplicable com que un dia falli la gravetat”, ha dit Victori, en una entrevista a l’ACN.\nVictori ha recordat que quan el curtmetratge de ‘La Culpa’ que havia fet amb la productora Roxbury ja portava dos anys des que es va estrenar el 2010 al Festival de Sitges i portava recorreguts diferents certàmens, va saber sobre el Festival de Youtube i el premi i va decidir que era el moment d’enviar-lo i participar-hi.\nEl premi que oferia el festival era un projecte original per Youtube produït per Michael Fassbender i Ridley Scott.\nMés enllà, Victori va anar treballant el guió i va trobar un paral·lelisme amb la pèrdua d’un ésser estimat amb que de cop hi hagués una catàstrofe inexplicable en el món.",
"a3": "Victori ha recordat que quan el curtmetratge de ‘La Culpa’ que havia fet amb la productora Roxbury ja portava dos anys des que es va estrenar el 2010 al Festival de Sitges i portava recorreguts diferents certàmens, va saber sobre el Festival de Youtube i el premi i va decidir que era el moment d’enviar-lo i participar-hi.\nMés enllà, Victori va anar treballant el guió i va trobar un paral·lelisme amb la pèrdua d’un ésser estimat amb que de cop hi hagués una catàstrofe inexplicable en el món.\nEl premi que oferia el festival era un projecte original per Youtube produït per Michael Fassbender i Ridley Scott.\n“Que algú que estimes es mori al teu voltant és tan inexplicable com que un dia falli la gravetat”, ha dit Victori, en una entrevista a l’ACN."
},
"extreme": {
"a1": "David Victori, cineasta de Manresa, estrena “Zero”, un curt serialitzat per a YouTube produït per Ridley Scott i Michael Fassbender.",
"a2": "David Victori estrena a l'octubre la seva propera pel·lícula a YouTube amb mig milió de dòlars de pressupost.",
"a3": "El cineasta manresà David Victori presenta el seu nou curtmetratge serialitzat \"Zero\" al Festival de Venècia."
}
} |
|
1,886 | Barcelona limitarà els vehicles als carrers Aragó i Mallorca a partir del setembre | L'Ajuntament prepara un paquet de deu mesures contra la contaminació que preveu aplicar durant la tardor | L'Ajuntament de Barcelona preveu limitar la circulació de vehicles privats pels carrers Aragó i Mallorca a partir del mes de setembre.
La mesura forma part del paquet de deu accions que el govern municipal ha dissenyat per reduir la contaminació a la capital catalana.
El pla es començarà a aplicar abans de fer efectiva la declaració d'emergència climàtica a la ciutat, prevista per l'1 de gener del 2020, el mateix moment en què entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions per prohibir la circulació dels vehicles més contaminants.
L'Ajuntament ha fet públiques les seves intencions coincidint amb la constitució de la Taula per l'Emergència Climàtica, que s'ha celebrat aquest dimecres al consistori i que hauria d'englobar totes les polítiques municipals de medi ambient.
Pel que fa al carrer Aragó, la via perdrà un dels carrils destinats actualment a la circulació de vehicles privats, que passarà a ser d'ús exclusiu per a taxis, autobusos interurbans i transport de grups.
Al carrer Mallorca, la reducció s'aplicarà al tram comprès entre l'avinguda Meridiana i l'avinguda Diagonal i a diferència del carrer Aragó no es destinarà cap carril al trànsit de busos i taxis.
Els usos de la zona que quedi lliure de trànsit es decidirà a través d'un procés participatiu amb els veïns.
El govern municipal també manté actiu l'estudi d'implantació d'un peatge d'accés a la ciutat, tot i que encara no ha concretat la mesura.
L'Ajuntament sí que s'ha compromès a posar en marxa un grup de treball per definir mecanismes fiscals que contribueixin a reduir la contaminació.
A partir de la tardor també es preveu que es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta.
El consistori també començarà a treballar en la creació de superilles a Sant Gervasi-La Bonanova i l'Esquerra de l'Eixample.
El desplegament de superilles també comportarà la pacificació del trànsit a l'entorn de 22 escoles.
Un 6% menys de diòxid de carboni
Més enllà de la pacificació o reducció del trànsit, l'Ajuntament també defensa la limitació de la velocitat com a eina per reduir les emissions contaminants.
En aquest sentit, fins a ser vies principals de la ciutat estrenaran un límit de velocitat de 30 kilòmetres per hora: Rocafort, Sicília, Ausiàs Marc, Comte Borrell, Gran de Gràcia, passeig Joan de Borbó i passeig de Sant Joan.
El paquet de mesures presentat per l'Ajuntament no només inclou accions relacionades amb el trànsit.
També es preveu estudiar a quins barris de la ciutat es pot estendre la recollida de residus porta a porta, així com treballar per aconseguir l'erradicació dels plàstics d'un sol ús a la ciutat.
L'Ajuntament també s'ha compromès a licitar 30 projectes de generació fotovoltaica i a fer obligatori que tots els edificis municipals disposin de generació d'energia renovable.
Amb totes aquestes mesures el govern d'Ada Colau preveu reduir un 6% les emissions de diòxid de carboni a la ciutat a finals del 2020, l'equivalent a 210.000 tones de la substància.
Límits al port i l'aeroport
Tot plegat, mentre Colau ja ha avisat que la lluita contra la contaminació també implica posar fre al creixement del port i l'aeroport.
El govern municipal confia a tenir capacitat d'aconseguir el seu objectiu i per això serà clau l'entesa amb l'Estat.
Aquest dimecres el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Carlos Prieto, ha estat present a la reunió de la taula.
A la taula també hi han participat representants de 200 entitats, universitats, sindicats i empreses i l'Ajuntament confia que es converteixi en un espai per vertebrar les polítiques contra la contaminació que ja ha projectat el govern de Colau.
Des del consistori estan convençuts que totes les mesures que es volen impulsar es poden dur a terme amb les competències municipals però el treball conjunt amb la resta d'administracions serà clau.
Per ara, Colau ha assenyalat la Generalitat, a qui ha retret fer una declaració "falsa" en relació a l'emergència climàtica al maig. | [
"barcelona: contaminació"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Barcelona confia reduir un 6% les emissions contaminants a finals de 2020 amb l’aplicació de deu mesures. Es limitarà la circulació de vehicles privats pels carrers Aragó i Mallorca. Desplegaran més superilles amb la pacificació de 22 entorns d’escoles. Set vies principals tindran un límit de velocitat de 30 km/h. Es vol frenar el creixement del port i l'aeroport.",
"a2": "El govern municipal posa en marxa un pla per disminuir la contaminació a Barcelona, que implica la reducció de vehicles als carrers Aragó i Mallorca. Es preveu col·locar peatges per accedir al centre i una limitació de velocitat per reduir les emissions. Només es preveuen mesures relacionades amb el trànsit i s'espera disminuir les emissions un 6%.",
"a3": "A partir del setembre d'enguany, l'Ajuntament de Barcelona preveu limitar la circulació de vehicles privats pels carrers Aragó i Mallorca per a reduir la contaminació a la capital catalana. Això forma part del paquet de deu accions que el Govern municipal ha dissenyat per reduir la contaminació que es començaran a aplicar abans de l'1 de gener de 2020."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona preveu limitar la circulació de vehicles privats pels carrers Aragó i Mallorca a partir del mes de setembre.\nEl pla es començarà a aplicar abans de fer efectiva la declaració d'emergència climàtica a la ciutat, prevista per l'1 de gener del 2020, el mateix moment en què entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions per prohibir la circulació dels vehicles més contaminants.\nMés enllà de la pacificació o reducció del trànsit, l'Ajuntament també defensa la limitació de la velocitat com a eina per reduir les emissions contaminants.\nAmb totes aquestes mesures el govern d'Ada Colau preveu reduir un 6% les emissions de diòxid de carboni a la ciutat a finals del 2020, l'equivalent a 210.000 tones de la substància.",
"a2": "El pla es començarà a aplicar abans de fer efectiva la declaració d'emergència climàtica a la ciutat, prevista per l'1 de gener del 2020, el mateix moment en què entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions per prohibir la circulació dels vehicles més contaminants.\nA partir de la tardor també es preveu que es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta.\nAmb totes aquestes mesures el govern d'Ada Colau preveu reduir un 6% les emissions de diòxid de carboni a la ciutat a finals del 2020, l'equivalent a 210.000 tones de la substància.\nA la taula també hi han participat representants de 200 entitats, universitats, sindicats i empreses i l'Ajuntament confia que es converteixi en un espai per vertebrar les polítiques contra la contaminació que ja ha projectat el govern de Colau.",
"a3": "Amb totes aquestes mesures el govern d'Ada Colau preveu reduir un 6% les emissions de diòxid de carboni a la ciutat a finals del 2020, l'equivalent a 210.000 tones de la substància.\nEl pla es començarà a aplicar abans de fer efectiva la declaració d'emergència climàtica a la ciutat, prevista per l'1 de gener del 2020, el mateix moment en què entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions per prohibir la circulació dels vehicles més contaminants.\nA la taula també hi han participat representants de 200 entitats, universitats, sindicats i empreses i l'Ajuntament confia que es converteixi en un espai per vertebrar les polítiques contra la contaminació que ja ha projectat el govern de Colau.\nA partir de la tardor també es preveu que es completi el tercer tram de la superilla de Sant Antoni i el segon de la superilla d'Horta."
},
"extreme": {
"a1": "L’Ajuntament de Barcelona aplicarà deu mesures contra la contaminació, com limitar la circulació de vehicles per Aragó i Mallorca.",
"a2": "El pla per disminuir la contaminació a Barcelona implica la reducció de vehicles, la limitació de velocitat i peatges.",
"a3": "L'Ajuntament de Barcelona vol combatre la contaminació limitant la circulació de vehicles privats pels carrers Aragó i Mallorca."
}
} |
1,481 | Pujol: «Allò que minva el lideratge de Mas, minva la força del moviment» | L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha pronunciat una conferència al Born Centre Cultural.
Foto: Patricia Mateos.
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha reivindicat aquest dilluns la importància que un gran col·lectiu sempre tingui un bon líder al capdavant, i ha avisat que "allò que minvi la força d'aquest lideratge, minva la força del moviment".
"Potser no de forma immediata, però demà passat sí", ha afegit Pujol fent referència al president de la Generalitat, Artur Mas.
"Per convicció, faré i diré el que digui el president", ha dit durant una conferència organitzada pel Centre d'Estudis Jordi Pujol al Born Centre Cultural.
Pujol ha parlat de l'origen del terme 'nació' i del seu dret a decidir, i ha cridat a reaccionar davant de l'ofensiva engegada contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes.
Pujol ha reivindicat la importància que els grans moviments tinguin al capdavant un bon líder.
Ha subratllat que només cal repassar la història per comprovar que "és molt important que un gran repte col·lectiu tingui un bon lideratge", encara que tinguin una gran base popular o que fins i tot el poble hagi depassat els seus líders.
En aquest sentit, ha refermat el seu suport a Mas tot assegurat que està "d'acord amb el que pensa, amb el que explica, amb el que fa, i amb el seu propòsit", perquè "allò que minvi la força del lideratge, minva la força del moviment", encara que sigui de bona fe.
Pujol ha pronunciat la conferència 'De Herder i Renan.
I del dret a decidir', on ha analitzat què vol dir el terme nació i ha subratllat que Catalunya reuneix les dues definicions d'aquests dos filòsofs europeus.
L'alemany feia èmfasi en els valors, en la memòria col·lectiva i en la cultura, mentre que el francès defensava que una nació és un "plebiscit de cada dia".
Pujol ha subratllat la importància de la llengua en el nacionalisme català, però alhora ha remarcat que Catalunya ha lluitat contra l'ofegament des del 1714, i això ha suposat un "plebiscit exercit durant temps difícils però reeixit".
Fins i tot amb l'Estatut del 2005, ha recordat que ell mateix ja ha va advertir que no n'hi hauria prou, ni tan sols si la reforma estatutària sortia bé.
L'expresident ha subratllat que ja llavors ell va avisar que caldria una ferma voluntat de reforçar Catalunya al marge d'aprovar un nou Estatut.
I ara la independència
L'expresident ha explicat que ell ha arribat a la reclamació de la independència a través de dos camins que són complementaris tot i que no sigui coincidents, el patrimoni de la identitat que s'ha anat acumulant, i la voluntat de ser que s'ha demostrat des del 1714 fins ara.
El nacionalisme català s'ha "salvat", ha dit, després de tres segles d'ofegament de monarquies absolutes, però també ha sabut preservar la llengua, la cultura i les seves institucions.
Ara bé, ha alertat que ara hi ha una "ofensiva" engegada des de Madrid contra els fets bàsics de Catalunya, i mentre no arriba la consulta, cal que el poble reaccioni i defensi aquest patrimoni de cohesió i convivència davant d'aquells que creuen que això de Catalunya i del català s'acabarà en dues generacions a causa de la immigració.
Cal que els partits ho defensin cada dia a Catalunya, a Madrid i a Brussel·les, ha insistit.
"Hi ha coses que els és igual a Madrid que fem o no fem.
Sempre ens podran collar per l'ofec econòmic, però els és igual.
Però hi ha coses com la llengua i els mitjans de comunicació i la cultura en general que això sí que no els és igual, com la imatge d la institució de la Generalitat.
Contra això cal reaccionar".
Han assistit a la conferència de l'expresident la seva dona, Marta Ferrusola; el seu fill Oriol Pujol; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; l'expresident de la cambra catalana Joan Rigol; el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el president del grup parlamentaria de CiU, Jordi Turull. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol pronuncia una conferència, “De Herder i Renan. I del dret a decidir”, al Born Centre Cultural. Hi mostra el seu suport al president Artur Mas i reclama que no li minvin força de lideratge. Demana al poble que reaccioni contra l’”ofensiva” espanyola contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes.",
"a2": "Jordi Pujol afirma que un gran moviment necessita un bon líder, referint-se a Artur Mas i mostrant-li suport. Assegura que Catalunya té valors, cultura, una gran llengua i ha lluitat com a nació des del 1714. També ha alertat de l'ofensiva de Madrid contra Catalunya i demana al poble que reaccioni i defensi el nacionalisme català.",
"a3": "Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, ha reivindicat aquest dilluns la importància que un gran col·lectiu sempre tingui un bon líder al capdavant. A més a més, també ha dit que tot allò que minva el lideratge de Mas, minva la força del moviment, encara que no sigui de forma immediata."
},
"extractive": {
"a1": "L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha reivindicat aquest dilluns la importància que un gran col·lectiu sempre tingui un bon líder al capdavant, i ha avisat que \"allò que minvi la força d'aquest lideratge, minva la força del moviment\".\nL'expresident ha explicat que ell ha arribat a la reclamació de la independència a través de dos camins que són complementaris tot i que no sigui coincidents, el patrimoni de la identitat que s'ha anat acumulant, i la voluntat de ser que s'ha demostrat des del 1714 fins ara.\nAra bé, ha alertat que ara hi ha una \"ofensiva\" engegada des de Madrid contra els fets bàsics de Catalunya, i mentre no arriba la consulta, cal que el poble reaccioni i defensi aquest patrimoni de cohesió i convivència davant d'aquells que creuen que això de Catalunya i del català s'acabarà en dues generacions a causa de la immigració.\nPerò hi ha coses com la llengua i els mitjans de comunicació i la cultura en general que això sí que no els és igual, com la imatge d la institució de la Generalitat.",
"a2": "L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha reivindicat aquest dilluns la importància que un gran col·lectiu sempre tingui un bon líder al capdavant, i ha avisat que \"allò que minvi la força d'aquest lideratge, minva la força del moviment\".\nL'expresident ha explicat que ell ha arribat a la reclamació de la independència a través de dos camins que són complementaris tot i que no sigui coincidents, el patrimoni de la identitat que s'ha anat acumulant, i la voluntat de ser que s'ha demostrat des del 1714 fins ara.\nAra bé, ha alertat que ara hi ha una \"ofensiva\" engegada des de Madrid contra els fets bàsics de Catalunya, i mentre no arriba la consulta, cal que el poble reaccioni i defensi aquest patrimoni de cohesió i convivència davant d'aquells que creuen que això de Catalunya i del català s'acabarà en dues generacions a causa de la immigració.\nPerò hi ha coses com la llengua i els mitjans de comunicació i la cultura en general que això sí que no els és igual, com la imatge d la institució de la Generalitat.",
"a3": "L'expresident ha explicat que ell ha arribat a la reclamació de la independència a través de dos camins que són complementaris tot i que no sigui coincidents, el patrimoni de la identitat que s'ha anat acumulant, i la voluntat de ser que s'ha demostrat des del 1714 fins ara.\nAra bé, ha alertat que ara hi ha una \"ofensiva\" engegada des de Madrid contra els fets bàsics de Catalunya, i mentre no arriba la consulta, cal que el poble reaccioni i defensi aquest patrimoni de cohesió i convivència davant d'aquells que creuen que això de Catalunya i del català s'acabarà en dues generacions a causa de la immigració.\nPerò hi ha coses com la llengua i els mitjans de comunicació i la cultura en general que això sí que no els és igual, com la imatge d la institució de la Generalitat.\nL'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha reivindicat aquest dilluns la importància que un gran col·lectiu sempre tingui un bon líder al capdavant, i ha avisat que \"allò que minvi la força d'aquest lideratge, minva la força del moviment\"."
},
"extreme": {
"a1": "Jordi Pujol pronuncia una conferència sobre el dret a decidir al Born Centre Cultural on mostra suport al president Mas.",
"a2": "Pujol recolza Mas i assegura que Catalunya té molts valors, i ha lluitat com a nació des del 1714.",
"a3": "L'expresident de la Generalitat ha avisat que el que minva el lideratge de Mas, minva la força del moviment."
}
} |
|
1,174 | La gala dels VI Premis Gaudí ja escalfa motors | 'Los últimos días', dels germans Àlex i David Pastor, opta a 11 estatuetes | Nació Digital la seguirà minut a minut | L'actor Quim Gutiérrez en una imatge de la pel·lícula 'Los últimos dias' dirigida per David i Àlex Pastor Foto: Morena Films
La pel·lícula 'Los últimos días' dels germans Àlex i David Pastor parteix com a favorita en la cursa dels Premis Gaudí, que es celebra aquest vespre i serà conduïda per Àngel Llàcer amb un total d'11 nominacions entre les quals hi ha la de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió.
La segueixen amb 8 nominacions 'Tots volem el millor per a ella' dirigida per Mar Coll i 'Fill de Caín' de Jesús Monllaó Plana; amb 6, 'Grand Piano', d'Eugenio Mira, i amb cinc nominacions cadascuna 'La plaga' de Neus Ballús i 'La por' de Jordi Cadena.
35 produccions de les 91 inscrites han estat finalment nominades en alguna de les 21 categories dels premis de l'Acadèmia del Cinema Català.
'Los últimos días', amb 11 nominacions, és la pel·lícula que opta a més estatuetes, entre les quals es troben la de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció pels germans Pastor i millor guió.
La segueixen 'Fill de Caín' i 'Tots volem el millor per a ella', ambdós títols amb 8 nominacions, i el rànquing continua amb 'Grand Piano' (amb 6 nominacions), 'La plaga' i 'La por' (amb 5 nominacions), Història de la meva mort (amb 4 nominacions), 'Barcelona, nit d'estiu', 'El cuerpo' i 'Món petit' (amb 3 nominacions), 'Ayer no termina nunca', 'El muerto y ser feliz' i 'La Estrella' (amb 2 nominacions).
A la categoria de millor director hi competeixen Neus Ballús, per 'La Plaga'; Jordi Cadena, per 'La por'; Mar Coll, per 'Tots volem el millor per a ella', i Àlex i David Pastor per 'Los últimos días'.
Els nominats a millor protagonista masculí són Javier Cámara per 'Ayer no ternima nunca'; Eduard Fernández per 'Todas las mujeres'; José Sacristán per 'El muerto y ser feliz', i David Solans per 'Fill de Caín'.
Els nominats a millor actriu protagonista són Nora Navas per 'Tots volem el millor per a ella'; Candela Peña per 'Ayer no termina nunca'; Vicky Peña per 'Un berenar a Ginebra' i Ingrid Rubio per 'La Estrella'.
Opten al Premi Gaudí a la millor pel·lícula quatre títols, 'Barcelona, nit d'estiu', dirigida per Dani de la Orden i escrita per Eric Navarro, Eduard Sola i Daniel González; 'Fill de Caín', dirigida per Jesús Monllaó Plana i escrita per Sergio Barrejón i David Victori; 'La plaga', dirigida per Neus Ballús, i escrita per Neus Ballús i Pau Subirós, i 'Tots volem el millor per a ella', dirigida per Mar Coll i escrita per Mar Coll i Valentina Viso.
En la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana, estan nominades 'El cuerpo', 'El muerto y ser feliz', 'Grand Piano' i 'Los últimos días'.
Com a millor pel·lícula documental, estan nominades 'Bajarí' d'Eva Vila, 'Els records glaçats' d'Albert Solé, 'Món petit' de Marcel Barrena i 'Serrat y Sabina, el símbolo y el cuate' de Francesc Relea.
Estan nominades a millor pel·lícula per a televisió: 'Carta a Eva', d'Agustí Villaronga; 'Concepción Arenal, la visitadora de presons' de Laura Mañá; 'Desclassificats', d'Abel Folk i Joan Riedweg i 'Olor de colònia' de Lluís M. Güell.
Pel que fa als actors secundaris, estan nominats José Coronado per 'Fill de Caín'; Pau Durà per 'Tots volem el millor per a ella'; Sergi López per 'Ismael' i Ramon Madaula per 'La por'.
I respecte les actrius secundàries: Carmen Machi per 'La estrella'; Maria Molins per 'Fill de Caín', i Àgata Roca i Clara Segura, les dues per 'Tots volem el millor per a ella'.
Els nominats a la millor pel·lícula europea són 'Amour' de Michael Haneke; 'Hannah Arendt' de Margarethe von Trotta; 'La herida' de Fernando Franco i 'La vie d'Adèle' de Abdellatif Kechiche.
Com ja era conegut, aquest any no hi haurà cap pel·lícula d'animació que aspiri a aconseguir un premi Gaudí.
L'any passat n'hi va haver tres. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’Acadèmia del Cinema Català nomena 35 produccions als premis Gaudí de les 91 inscrites inicialment en 21 categories. La pel·lícula favorita és “Los últimos días”, dels germans Pastor, amb onze nominacions. El premi a millor pel·lícula s’escollirà entre “Barcelona, nit d’estiu”, “Fill de Caín”, “La plaga” i “Tots volem el millor per a ella”.",
"a2": "Als VI Premis Gaudí, \"Los últimos días\" és la pel·lícula amb més nominacions. Els nominats a millor protagonista són Javier Cámara, Eduard Fernández, José Sacristan i David Solans. I a millor actriu, Candela Peña, Nora Navas, Vicky Peña i Ingrid Rubio. També hi ha premi per a la millor pel·lícula en llengua no catalana i per als actors secundaris.",
"a3": "Els Premis Gaudí d'aquest any ja estan a prop. La gran favorita per endur-se l'estatueta a millor pel·lícula és \"Los últimos días\", dirigida per David i Àlex Pastor amb un total d'11 nominacions, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió."
},
"extractive": {
"a1": "La pel·lícula 'Los últimos días' dels germans Àlex i David Pastor parteix com a favorita en la cursa dels Premis Gaudí, que es celebra aquest vespre i serà conduïda per Àngel Llàcer amb un total d'11 nominacions entre les quals hi ha la de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió.\nLa segueixen amb 8 nominacions 'Tots volem el millor per a ella' dirigida per Mar Coll i 'Fill de Caín' de Jesús Monllaó Plana; amb 6, 'Grand Piano', d'Eugenio Mira, i amb cinc nominacions cadascuna 'La plaga' de Neus Ballús i 'La por' de Jordi Cadena.\n35 produccions de les 91 inscrites han estat finalment nominades en alguna de les 21 categories dels premis de l'Acadèmia del Cinema Català.\nA la categoria de millor director hi competeixen Neus Ballús, per 'La Plaga'; Jordi Cadena, per 'La por'; Mar Coll, per 'Tots volem el millor per a ella', i Àlex i David Pastor per 'Los últimos días'.",
"a2": "La pel·lícula 'Los últimos días' dels germans Àlex i David Pastor parteix com a favorita en la cursa dels Premis Gaudí, que es celebra aquest vespre i serà conduïda per Àngel Llàcer amb un total d'11 nominacions entre les quals hi ha la de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió.\nLa segueixen amb 8 nominacions 'Tots volem el millor per a ella' dirigida per Mar Coll i 'Fill de Caín' de Jesús Monllaó Plana; amb 6, 'Grand Piano', d'Eugenio Mira, i amb cinc nominacions cadascuna 'La plaga' de Neus Ballús i 'La por' de Jordi Cadena.\nA la categoria de millor director hi competeixen Neus Ballús, per 'La Plaga'; Jordi Cadena, per 'La por'; Mar Coll, per 'Tots volem el millor per a ella', i Àlex i David Pastor per 'Los últimos días'.\nCom ja era conegut, aquest any no hi haurà cap pel·lícula d'animació que aspiri a aconseguir un premi Gaudí. L'any passat n'hi va haver tres.",
"a3": "A la categoria de millor director hi competeixen Neus Ballús, per 'La Plaga'; Jordi Cadena, per 'La por'; Mar Coll, per 'Tots volem el millor per a ella', i Àlex i David Pastor per 'Los últimos días'.\nLa segueixen amb 8 nominacions 'Tots volem el millor per a ella' dirigida per Mar Coll i 'Fill de Caín' de Jesús Monllaó Plana; amb 6, 'Grand Piano', d'Eugenio Mira, i amb cinc nominacions cadascuna 'La plaga' de Neus Ballús i 'La por' de Jordi Cadena.\nLa pel·lícula 'Los últimos días' dels germans Àlex i David Pastor parteix com a favorita en la cursa dels Premis Gaudí, que es celebra aquest vespre i serà conduïda per Àngel Llàcer amb un total d'11 nominacions entre les quals hi ha la de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió.\nCom ja era conegut, aquest any no hi haurà cap pel·lícula d'animació que aspiri a aconseguir un premi Gaudí. L'any passat n'hi va haver tres."
},
"extreme": {
"a1": "Els VI Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català seleccionen 35 produccions per a 21 categories.",
"a2": "Els Premis Gaudí d'aquest any no compten amb pel·lícules d'animació, i \"Los últimos días\" compta amb once nominacions.",
"a3": "\"Los últimos días\" és la gran favorita, amb 11 nominacions, en la carrera pels premis Gaudí d'aquest any."
}
} |
280 | Romeva veu “indiscutible” preguntar sobre la independència: “No hem patit el que hem patit per reformar l’estatut” | El dirigent d'ERC defensa que la taula de diàleg tracti la causa del Tribunal de Comptes espanyol | El conseller Raül Romeva considera que és “indiscutible i evident” que cal preguntar directament sobre la independència en un referèndum a Catalunya: “Si vols discutir i debatre sobre la independència aquesta opció hi ha de ser”, ha dit en una entrevista a l’ACN.
“No hem patit tot el que hem patit per reformar l’estatut.
I ho dic jo, que vaig defensar-lo“, ha afegit el pres indultat fa dues setmanes.
Romeva, vice-secretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d’ERC, també defensa que la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa tracti la causa del Tribunal de Comptes espanyol.
A més, opina que la “repressió econòmica” de l’estat fa que el camí cap a la independència sigui “més irreversible”.
Romeva, que va estar empresonat a Lledoners fins al 23 d’abril, reitera que un eventual referèndum a Catalunya ha de preguntar sobre la independència.
Ara bé, també apunta que un altre tema és si, per arribar-hi, abans s’han de fer “altres coses”.
En aquesta línia, el conseller subratlla que la taula de diàleg ja prendrà decisions, però que cal ser “clars” a l’hora de plantejar l’autodeterminació.
“L’objectiu és que la gent decideixi si vol ser una república o no.
I no hem patit el que hem patit per reformar l’estatut.
I ho dic jo, que vaig defensar-lo i vaig fer campanya i votar a favor seu”, ha argumentat.
Romeva assevera que “la pregunta en si” ja s’ha fet, en referència a la fórmula de l’1-O.
Així, el dirigent independentista constant que la “qüestió de fons” és donar “dimensió” a la pregunta per fer-la vinculant: “Això és el que hem de fer, i el que no hem pogut fer fins ara, perquè el reconeixement del valor de la pregunta no estava validat”, ha justificat.
D’altra banda, Romeva reclama a En Comú Podem que ajudi a “construir” l’espai de l’acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol impulsar aquest estiu per portar-lo a la taula de diàleg amb el govern espanyol: “Més que s’hi sumessin, seria bo que el construíssim entre tots”.
“De fet, els comuns defensen l’autodeterminació.
No hauria de ser un problema Construir aquests espais”, ha valorat, per també concloure que, “perquè el procés sigui més fàcil, ràpid i indolor, és millor sempre ser més que ser menys”.
Pel que fa a la causa del Tribunal de Comptes, que li reclama 2,1 milions-, Romeva demana que la taula de diàleg abordi aquesta “repressió econòmica” de l’estat.
De fet, el conseller opina que qualsevol fet que tingui a veure amb el conflicte polític ha de formar part de les converses entre els dos governs, que es reprendran a Barcelona la setmana del 13 de setembre.
Així mateix, Romeva avisa l’estat que l’única cosa que aconseguirà amb més “pressió” i “gestos” en l’àmbit judicial, policial, mediàtic, de la fiscalia, o el Tribunal de Comptes per “eliminar patrimonialment, políticament i socialment” els actors independentistes, serà que el camí cap a la independència sigui “més irreversible”.
“Viuen en una total inòpia si creuen que, en aquest escenari, podem tenir incentius per deixar de voler la república”, ha conclòs.
Romeva creu que els dirigents empresonats, ara indultats, estan “obligats” a tenir un paper polític perquè són “part activa” del procés.
“Volem seguir sent una peça de l’engranatge”, ha subratllat, alhora que ha defensat que cadascú ha de tenir-hi la implicació “personal” que desitgi.
Això sí, el conseller creu que tots i totes tenen la “determinació” de ser “útils”: “Cadascú ha de jugar el seu paper.
El procés és dolorós i va per llarg, però és irreversible”, ha augurat.
En un altre àmbit, el vicesecretari general d’ERC rebutja que es fixin dates inamovibles en el camí cap a la independència.
De fet, aposta per no posar dates -tampoc al diàleg amb l’estat-, sinó que el calendari s’adapti a les circumstàncies de cada moment.
Així, Romeva vol ajudar a consolidar una “mirada llarga” perquè la ruta cap a la república “no està cartografiada”.
En aquesta metàfora, el conseller explica que cal ser conscients dels “accidents geogràfics” que hi pot haver al llarg del camí, i tenir la “capacitat” de sortejar-los, al marge del full de ruta -tot i que ell prefereix parlar de GPS.
“Hem vist, comprovat i patit que les dates són limitadores de les coses que vols fer, i el full de ruta pot acabar sent més un problema que una eina”.
En aquesta línia, Romeva diu que és “important” evitar el relat de la “passa curta i immediata”, per focalitzar-se en “aixecar la mirada” i “ampliar els acords”: “Cal deixar de parlar del dit i començar a parlar i a construir la lluna”.
El dirigent creu que tot el que s’ha fet fins ara era “necessari”, però que s’han dedicat massa esforços en explicar el com i quan es farà la independència, i massa poc en el perquè i el per a què“. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Raül Romeva, vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d’ERC, assegura que cal preguntar sobre la independència de Catalunya en un referèndum i que sigui vinculant. Defensa que la taula de diàleg no tingui dates i que tracti el Tribunal de Comptes espanyol. Reclama a En Comú Podem que se sumi a construir espais d’acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació.",
"a2": "Romeva assegura que la Generalitat i la Moncloa han de tractar la repressió econòmica, que fa que el desig independentista augmenti i que sigui l'única sortida. Assegura que l'objectiu del referèndum és saber qui vol una república, i demana a En Comú Podem que se sumin a l'acord per a l'amnistia que vol impulsar Aragonès.",
"a3": "El conseller i vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'ERC, Raül Romeva, creu que és molt necessari preguntar directament sobre la independència en un referèndum a Catalunya. A més, també considera que s'hauria de tractar la causa del Tribunal de Comptes espanyol a la taula de diàleg i que aquesta no tingui dates."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller Raül Romeva considera que és “indiscutible i evident” que cal preguntar directament sobre la independència en un referèndum a Catalunya: “Si vols discutir i debatre sobre la independència aquesta opció hi ha de ser”, ha dit en una entrevista a l’ACN.\nAixí, el dirigent independentista constant que la “qüestió de fons” és donar “dimensió” a la pregunta per fer-la vinculant: “Això és el que hem de fer, i el que no hem pogut fer fins ara, perquè el reconeixement del valor de la pregunta no estava validat”, ha justificat.\nD’altra banda, Romeva reclama a En Comú Podem que ajudi a “construir” l’espai de l’acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol impulsar aquest estiu per portar-lo a la taula de diàleg amb el govern espanyol: “Més que s’hi sumessin, seria bo que el construíssim entre tots”.\nA més, opina que la “repressió econòmica” de l’estat fa que el camí cap a la independència sigui “més irreversible”.",
"a2": "El conseller Raül Romeva considera que és “indiscutible i evident” que cal preguntar directament sobre la independència en un referèndum a Catalunya: “Si vols discutir i debatre sobre la independència aquesta opció hi ha de ser”, ha dit en una entrevista a l’ACN.\nA més, opina que la “repressió econòmica” de l’estat fa que el camí cap a la independència sigui “més irreversible”.\nAixí, el dirigent independentista constant que la “qüestió de fons” és donar “dimensió” a la pregunta per fer-la vinculant: “Això és el que hem de fer, i el que no hem pogut fer fins ara, perquè el reconeixement del valor de la pregunta no estava validat”, ha justificat.\nD’altra banda, Romeva reclama a En Comú Podem que ajudi a “construir” l’espai de l’acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol impulsar aquest estiu per portar-lo a la taula de diàleg amb el govern espanyol: “Més que s’hi sumessin, seria bo que el construíssim entre tots”.",
"a3": "Així, el dirigent independentista constant que la “qüestió de fons” és donar “dimensió” a la pregunta per fer-la vinculant: “Això és el que hem de fer, i el que no hem pogut fer fins ara, perquè el reconeixement del valor de la pregunta no estava validat”, ha justificat.\nD’altra banda, Romeva reclama a En Comú Podem que ajudi a “construir” l’espai de l’acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol impulsar aquest estiu per portar-lo a la taula de diàleg amb el govern espanyol: “Més que s’hi sumessin, seria bo que el construíssim entre tots”.\nEl conseller Raül Romeva considera que és “indiscutible i evident” que cal preguntar directament sobre la independència en un referèndum a Catalunya: “Si vols discutir i debatre sobre la independència aquesta opció hi ha de ser”, ha dit en una entrevista a l’ACN.\nA més, opina que la “repressió econòmica” de l’estat fa que el camí cap a la independència sigui “més irreversible”."
},
"extreme": {
"a1": "Raül Romeva defensa la pregunta sobre la independència en un referèndum a Catalunya, així com la taula de diàleg.",
"a2": "Romeva demana tractar la repressió econòmica que viu Catalunya i que el referèndum és per saber qui vol la independència.",
"a3": "El conseller Raül Romeva considera que cal preguntar directament sobre la independència en referèndum a la taula de diàleg."
}
} |
2,257 | El món rural aguanta millor la crisi que l'urbà, segons l'Atles de la Nova Ruralitat 2015 | La presència de l'atur és molt menor a poblacions petites i comarques inferiors en general al 8%, tot i que també ha crescut | ''El món rural ha aguantat millor la crisi econòmic que l'urbà gràcies a la fortalesa del sector agroalimentari i el creixement del turisme rural'', aquesta és una de les principals conclusions de l''Atles de la nova ruralitat: l'actualitat del món rural els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015', en paraules d'Ignasi Aldomà, director de l'equip del Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida (UdL) que l'ha elaborat.
En aquest treball s'analitzen, a partir de dades estadístiques – sobre població i demografia, agroindústria, serveis, equipaments, indústria i dinàmiques territorials – la ruralitat catalana i com s'han viscut els anys de crisi.
L'atur és molt menor a poblacions petites i comarques inferiors en general al 8%, tot i que també ha crescut, segons l'estudi.
L'atles és la reedició actualitzada del que es va publicar al 2009, elaborat pel mateix equip i impulsat en tots dos casos per la Fundació del Món Rural.
Això ha permès comparar l'evolució dels indicadors al territori, en un document que ha esdevingut un referent imprescindible per conèixer de prop la realitat del món rural català i ha estat una eina de primer ordre per promoure i facilitar el seu estudi.
L''Atles de la nova ruralitat 2015' ha estat presentat aquest dimarts a la tarda al Saló Victor Siurana de la Universitat de Lleida (UdL) en un acte que ha comptat amb la presència de prop de cent assistents.
Han participat en el mateix, el rector de la UdL, Roberto Fernández, la directora general de Desenvolupament Rural, Esther Peña, el director de la FMR, Andreu Martí, l'autor de l'obra, Ignasi Aldomà, i el meteoròleg i presentador de TV3, Tomàs Molina.
Món rural i crisi: agroalimentació i turisme
El món rural resisteix millor la crisi gràcies a la fortalesa del sector primari que aguanta, entre altres factors, pel manteniment de la demanda alimentària.
Es tracta d'un sector que compta, a més, amb una gran capacitat d'adaptació i creixement a partir de l'exportació.
Alhora també creixen la producció ecològica, la de qualitat o la de proximitat també anomenada de quilòmetre 0.
L'arrelament al territori i la diversificació de l'economia al món rural, com en són exemple les cooperatives agràries, han estat altres dels elements que expliquen aquesta major resistència.
''Aquelles zones on l'economia està més diversificada són les que han tingut, i tenen, una major capacitat de superar dificultats econòmiques, i per tant també, dificultats socials'', indica el geògraf lleidatà.
Però no ha estat només l'agroindustria, sinó també el turisme ha estat estratègic, amb el seu creixement, per què les zones rurals hagin aguantat més bé la crisi que les urbanes.
El turisme rural és cada cop més actiu i participatiu: el turisme de natura, d'aventura o el cultural.
''Els allotjaments rurals no han parat de créixer i hem assistit a l''explosió'' de les fires gastronòmiques i les excursions d'aventura'', afirma Aldomà.
En menor mesura, hi ha sectors emergents com ara el desenvolupament local de les energies renovables i les xarxes de telefonia mòbil i internet, dos àmbits que contribueixen a oferir més possibilitats de creació d'activitat econòmica.
Un altre dels indicadors que en permeten apreciar el menor efecte de la crisi és la menor presència de l'atur a les poblacions petites i a les comarques interiors, en general: tot i que també ha crescut la taxa d'atur és inferior al 8%.
A més, és destacable que s'ha mantingut al territori la renda familiar disponible per càpita, front al descens en les zones urbanes.
Igualació d'estils de vida rurals-urbans
''Els models de consum urbans es traslladen al món rural'', és una altra de les tesis del professor Aldomà per la qual afirma que les formes de vida al món rural són cada cop més properes a les urbanes, tot i que conserven algunes particularitats.
Entre les principals característiques diferencials que el món rural manté són: la dispersió dels nuclis de població, l'allunyament de la gran ciutat i la baixa densitat de la població ''amb totes les limitacions que això comporta a nivell d'accés a la feina o al consum per distància o per quantitat i qualitat de les ofertes'', indica Aldomà.
Per això, segueix sent necessari un tractament específic i una garantia d'igualtat de condicions de vida als entorns rurals respecte al món urbà. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Un equip del departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida presenta el segon “Atles de la nova ruralitat”, on s’analitzen indicadors rurals catalans. Les conclusions que presenta són que l’atur és molt menor a les poblacions petites i que el món rural resisteix millor la crisi econòmica que l’urbà gràcies als sectors agroalimentari i de turisme rural.",
"a2": "Aquest dimarts s'ha presentat, davant de més de 100 assistents, l'\"Atles de la nova ruralitat 2015\", que explica com el turisme rural i el sector agroalimentari han suportat bé la crisi. L'atur és menor a zones petites, i el turisme rural ha augmentat la producció ecològica, la qualitat dels aliments i de quilòmetre 0.",
"a3": "La fortalesa del sector agroalimentari i el creixement del turisme rural han ajudat que el món rural hagi aguantat millor la crisi econòmic que l'urbà, segons indica l''Atles de la nova ruralitat: l'actualitat del món rural els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015\", elaborat per Ignasi Aldomà."
},
"extractive": {
"a1": "''El món rural ha aguantat millor la crisi econòmic que l'urbà gràcies a la fortalesa del sector agroalimentari i el creixement del turisme rural'', aquesta és una de les principals conclusions de l''Atles de la nova ruralitat: l'actualitat del món rural els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015', en paraules d'Ignasi Aldomà, director de l'equip del Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida (UdL) que l'ha elaborat.\nUn altre dels indicadors que en permeten apreciar el menor efecte de la crisi és la menor presència de l'atur a les poblacions petites i a les comarques interiors, en general: tot i que també ha crescut la taxa d'atur és inferior al 8%.\n''Els models de consum urbans es traslladen al món rural'', és una altra de les tesis del professor Aldomà per la qual afirma que les formes de vida al món rural són cada cop més properes a les urbanes, tot i que conserven algunes particularitats.\nEntre les principals característiques diferencials que el món rural manté són: la dispersió dels nuclis de població, l'allunyament de la gran ciutat i la baixa densitat de la població ''amb totes les limitacions que això comporta a nivell d'accés a la feina o al consum per distància o per quantitat i qualitat de les ofertes'', indica Aldomà.",
"a2": "''El món rural ha aguantat millor la crisi econòmic que l'urbà gràcies a la fortalesa del sector agroalimentari i el creixement del turisme rural'', aquesta és una de les principals conclusions de l''Atles de la nova ruralitat: l'actualitat del món rural els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015', en paraules d'Ignasi Aldomà, director de l'equip del Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida (UdL) que l'ha elaborat.\nUn altre dels indicadors que en permeten apreciar el menor efecte de la crisi és la menor presència de l'atur a les poblacions petites i a les comarques interiors, en general: tot i que també ha crescut la taxa d'atur és inferior al 8%.\n''Els models de consum urbans es traslladen al món rural'', és una altra de les tesis del professor Aldomà per la qual afirma que les formes de vida al món rural són cada cop més properes a les urbanes, tot i que conserven algunes particularitats.\nEntre les principals característiques diferencials que el món rural manté són: la dispersió dels nuclis de població, l'allunyament de la gran ciutat i la baixa densitat de la població ''amb totes les limitacions que això comporta a nivell d'accés a la feina o al consum per distància o per quantitat i qualitat de les ofertes'', indica Aldomà.",
"a3": "''El món rural ha aguantat millor la crisi econòmic que l'urbà gràcies a la fortalesa del sector agroalimentari i el creixement del turisme rural'', aquesta és una de les principals conclusions de l''Atles de la nova ruralitat: l'actualitat del món rural els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015', en paraules d'Ignasi Aldomà, director de l'equip del Departament de Sociologia i Geografia de la Universitat de Lleida (UdL) que l'ha elaborat.\n''Els models de consum urbans es traslladen al món rural'', és una altra de les tesis del professor Aldomà per la qual afirma que les formes de vida al món rural són cada cop més properes a les urbanes, tot i que conserven algunes particularitats.\nUn altre dels indicadors que en permeten apreciar el menor efecte de la crisi és la menor presència de l'atur a les poblacions petites i a les comarques interiors, en general: tot i que també ha crescut la taxa d'atur és inferior al 8%.\nEntre les principals característiques diferencials que el món rural manté són: la dispersió dels nuclis de població, l'allunyament de la gran ciutat i la baixa densitat de la població ''amb totes les limitacions que això comporta a nivell d'accés a la feina o al consum per distància o per quantitat i qualitat de les ofertes'', indica Aldomà."
},
"extreme": {
"a1": "Es presenta a la Universitat de Lleida l’“Atles de la nova ruralitat”, estudi comparatiu de dades estadístiques del món rural.",
"a2": "Presentació de l'Atlas que explica perquè el món rural ha aconseguit sobreviure millor a la crisi que el món urbà.",
"a3": "La crisi econòmica és menys greu al món rural que a l'urbà segons l'Atles de la Nova Ruralitat 2015."
}
} |
2,872 | Un estudi de 'Nature' conclou que el coronavirus no és un virus creat o manipulat en laboratori | L'informe apunta a la "selecció natural" com un dels escenaris que expliquen l'avenç del SARS-CoV-2 | Un estudi de 'Nature' ha conclòs que el coronavirus no és un virus creat o manipulat en un laboratori.
L'informe apunta que el virus té un receptor, RBD, que s'uneix "amb alta afinitat" als receptors ACE2 d'humans, furons, gats i altres especies.
Les anàlisis computacionals mostren que la unió d'alta afinitat de la proteïna de la punta del SARS-CoV-2 a la ACE2 humana és el resultat de la "selecció natural" en una ACE2 humana o similar a la humana que permet que sorgeixi una altra solució d'unió òptima.
"Aquesta és una forta evidència de que el SARS-CoV-2 no és producte d'una manipulació intencionada", afirma l'estudi.
D'altra banda, la investigació també mostra que l'escissió del virus MERS-CoV permet que el coronavirus tipus MERS dels ratpenats infecti cèl·lules humanes.
Ens els virus de la grip aviar, la ràpida replicació i transmissió en poblacions d'aus altament denses selecciona l'adquisició de llocs d'escissió polibàsics en la proteïna hemaglutinina, que compleix una funció similar a la de la proteïna espiga del coronavirus.
L'estudi apunta que és "improbable" que el coronavirus SARS-CoV-2 sorgís a través de la manipulació de laboratori d'un coronavirus similar al SARS-CoV relacionat.
Afegeix que si s'hagués fet manipulació genètica, probablement s'hagués fet servir un dels diferents sistemes de genètica inversa disponibles per als betacoronavirus.
En aquest sentit, assegura que les dades genètiques mostren "irrefutablement" que el SARS-CoV-2 "no es deriva de cap esquelet de virus usat prèviament".
'Nature' presenta dos possibles escenaris sobre l'origen del coronavirus: la selecció natural en un hoste animal abans de la transferència per zoonosis o bé la selecció natural després de la transferència per zoonosis.
També discuteix si la selecció durant el passatge podria haver donat lloc al SARS-CoV-2.
Pel que fa al primer escenari, estableix que com molts dels casos del covid-19 estaven vinculats al mercat d'Huanan a Wuhan (Xina), és possible que hi hagués una font animal present al lloc.
A més, la similitud entre el SARS-CoV-2 amb els coronavirus SARS-CoV de ratpenat, fa pensar que aquests animals serveixin com a reservoris per al progenitor, així com els pangolins.
En el segon escenari, l'estudi apunta que és possible que un progenitor del SARS-CoV-2 saltés als humans, adquirint les característiques genòmiques a través de l'adaptació durant la transmissió no detectada d'ésser humà a ésser humà.
Un cop adquirides aquestes adaptacions permeten que la pandèmia comenci i produeixi un grup de casos suficientment gran com per a activar el sistema de vigilància que el va detectar.
Les estimacions indiquen que el virus podria haver aparegut entre finals de novembre del 2019 i principis de desembre.
Això, suposa un període de transmissió no reconeguda en humans entre l'esdeveniment per zoonosis inicial i l'adquisició del lloc d'escissió polibàsica.
L'estudi descarta un tercer escenari en que el virus s'hagués escapat de les investigacions que fa anys que es fan a laboratori amb coronavirus d'aquest tipus en ratpenats.
De cara al futur, apunta que conèixer la forma en que el virus va saltar els límits de les especies per infectar els humans de manera productiva "ajudarà a prevenir futurs esdeveniment de zoonosis".
Per exemple, si el SARS-CoV-2 es preadapta en una altra espècie animal, existeix el risc de futurs esdeveniments de reparació.
En canvi, si el procés d'adaptació es va produir en humans, tot i que hi hagi transferències de zoonosis repetides, "és poc probable que s'impulsin sense la mateixa sèrie de mutacions".
L'estudi apunta que la identificació dels parents virals més propers del virus que circulen en animals seran de gran ajuda per als estudis de la funció viral.
En aquest sentit, la disponibilitat de la seqüència de ratpenat va ser la que va ajudar a revelar mutacions clau i el lloc d'escissió polibàsica.
Tot i això, l'estudi de 'Nature' afirma que tot i que l'evidència permet concloure que el virus no va ser manipulat a propòsit, "actualment és impossible provar o refutar les altres teories del seu origen".
Finalitza apuntant que la vigilància continua de la pneumònia en humans i altres animals és "clarament de suma importància". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Es publica a “Nature” un estudi que conclou que el coronavirus no es va crear o manipular en un laboratori. Sobre el possible origen, dona dues versions: “la selecció natural en un hoste animal abans de la transferència per zoonosis o bé la selecció natural després de la transferència per zoonosis”. El virus va aparèixer entre novembre i desembre de 2019.",
"a2": "\"Nature\" assegura que el coronavirus no és un virus manipulat ni intencionat, ja que les dades genètiques del SARS-CoV-2 demostren que no procedeix de cap altre virus. Creuen que l'origen va ser la selecció natural abans o després de la zoonosi en un animal, que segurament estaria present al mercat de Wuhan i que va saltar després als humans.",
"a3": "El coronavirus no és un virus creat o manipulat en un laboratori, sinó que tot apunta a la \"selecció natural\" com un dels escenaris que expliquen l'avenç del SARS-CoV-2, segons ha conclòs un estudi de \"Nature\" que també indica que el virus té un receptor, RBD, que s'uneix \"amb alta afinitat\" als receptors ACE2 d'humans, furons, gats i altres especies."
},
"extractive": {
"a1": "L'estudi apunta que és \"improbable\" que el coronavirus SARS-CoV-2 sorgís a través de la manipulació de laboratori d'un coronavirus similar al SARS-CoV relacionat.\nLes anàlisis computacionals mostren que la unió d'alta afinitat de la proteïna de la punta del SARS-CoV-2 a la ACE2 humana és el resultat de la \"selecció natural\" en una ACE2 humana o similar a la humana que permet que sorgeixi una altra solució d'unió òptima.\nDe cara al futur, apunta que conèixer la forma en que el virus va saltar els límits de les especies per infectar els humans de manera productiva \"ajudarà a prevenir futurs esdeveniment de zoonosis\".\nL'estudi descarta un tercer escenari en que el virus s'hagués escapat de les investigacions que fa anys que es fan a laboratori amb coronavirus d'aquest tipus en ratpenats.",
"a2": "Les anàlisis computacionals mostren que la unió d'alta afinitat de la proteïna de la punta del SARS-CoV-2 a la ACE2 humana és el resultat de la \"selecció natural\" en una ACE2 humana o similar a la humana que permet que sorgeixi una altra solució d'unió òptima.\nL'estudi apunta que és \"improbable\" que el coronavirus SARS-CoV-2 sorgís a través de la manipulació de laboratori d'un coronavirus similar al SARS-CoV relacionat.\nL'estudi descarta un tercer escenari en que el virus s'hagués escapat de les investigacions que fa anys que es fan a laboratori amb coronavirus d'aquest tipus en ratpenats.\nDe cara al futur, apunta que conèixer la forma en que el virus va saltar els límits de les especies per infectar els humans de manera productiva \"ajudarà a prevenir futurs esdeveniment de zoonosis\".",
"a3": "L'estudi apunta que és \"improbable\" que el coronavirus SARS-CoV-2 sorgís a través de la manipulació de laboratori d'un coronavirus similar al SARS-CoV relacionat.\nLes anàlisis computacionals mostren que la unió d'alta afinitat de la proteïna de la punta del SARS-CoV-2 a la ACE2 humana és el resultat de la \"selecció natural\" en una ACE2 humana o similar a la humana que permet que sorgeixi una altra solució d'unió òptima.\nDe cara al futur, apunta que conèixer la forma en que el virus va saltar els límits de les especies per infectar els humans de manera productiva \"ajudarà a prevenir futurs esdeveniment de zoonosis\".\nL'estudi descarta un tercer escenari en que el virus s'hagués escapat de les investigacions que fa anys que es fan a laboratori amb coronavirus d'aquest tipus en ratpenats."
},
"extreme": {
"a1": "“Nature” publica un estudi pel qual el coronavirus no és un virus creat o manipulat en un laboratori.",
"a2": "A \"Nature\" descarten que el SARS-CoV-2 s'escapés d'un laboratori, sinó que va començar amb un hoste animal.",
"a3": "Un estudi de \"Nature\" confirma que el coronavirus no és un virus creat o manipulat en un laboratori."
}
} |
596 | El consell aprova el Decret de Plurilingüisme educatiu que començarà a aplicar-se a partir del pròxim curs | La proposta té com a objectiu garantir que tot l'alumnat pugui assolir el coneixement real de les dues llengües oficials, català i castellà i, almenys, una d'estrangera, com l'anglés | El consell ha aprovat el Decret de Plurilingüisme amb l’objectiu de regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari, amb l’establiment d’un Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic.
El decret s’aplicarà en les etapes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicles formatius i Formació de Persones Adultes de manera progressiva.
El curs 2017-2018 s’establirà al segon cicle d’Infantil i les aules experimentals de dos anys.
El decret segueix les línies establides en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MERC), que reforça la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus i proposava sis nivells de competència lingüística com a estàndards homologables per a totes les llengües del continent.
Alhora, recull la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del català en el conjunt de la població escolaritzada i la manca de domini efectiu de l’anglés com a llengua de comunicació internacional.
El Programa Plurilingüe Dinàmic s’adapta a la diversitat d’entorns socials i lingüístics valencians.
Aquest model s’estructura en tres nivells: Bàsic, Intermedi i Avançat.
Les diferències entre nivells són la distribució d’hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral.
És a dir, quantes hores es fan en anglés, en català i en castellà, donada la situació sociolingüística de cada entorn educatiu.
Aquests nivells responen a la necessitat d’adaptar els programes lingüístics a les característiques del mateix centre com a punt de partida.
El decret compta amb la incorporació de l’àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix en sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l’anglés, segons el nivell.
L’objectiu d’aquestes sessions és augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.
La formació del professorat per a la capacitació per fer classe en diferents llengües és un dels punts més importants del nou decret, per tal d’ajudar als centres a fer el trànsit cap al plurilingüisme real.
El nou model de formació del professorat de la Conselleria fa una aposta decidida amb un centre específic de formació plurilingüe, que distribuirà formadors plurilingües pel territori amb l’objectiu d’assessorar els equips docents dels centres educatius i generar materials didàctics que permeten realitzar tractaments integrats de llengües a les aules.
El decret està basat en l’aprenentatge integrat de llengües (AICLE): allò que s’aprén a la classe de català serveix per a la d’anglés, els continguts de castellà serveixen per a aprendre català, etc. Les llengües no són compartiments estancs, i no es poden tractar com a tals.
Els centres educatius proposaran quin nivell dins volen prendre com a punt de partida, en una decisió avalada per 2/3 del Consell Escolar.
L’Administració serà qui validarà i aprovarà eixa proposta.
A més, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport certificarà els nivells de competència lingüística en català i en anglés als nivells intermedis i avançats del programa.
D’aquesta manera, bona part de l’alumnat tindrà títols en llengües sense haver d’examinar-se en la JQCV o a les escoles oficials d’idiomes.
El calendari d’aplicació començarà el curs 2017-2018 i culminarà en la seua implantació al Batxillerat, en 2023.
A més de l’educació obligatòria, aquest decret té en compte també els ensenyaments de Formació Professional i Formació d’Adults, que fins ara no s’incorporaven a la normativa de plurilingüisme.
El nou decret que es presenta està fet des d’una perspectiva no només educativa, sinó també social.
Així, també s’estableixen els mecanismes de col·laboració amb la futura corporació de ràdio i televisió públiques, per exemple, als quals se’ls demana l’emissió de materials en anglés, a més del català vehicular, per reforçar socialment el plurilingüisme. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El consell aprova el Decret de Plurilingüisme educatiu que establirà un programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic perquè tots els alumnes puguin tenir un coneixement real de les dues llengües oficials, català i castellà, i d'una llengua estrangera, com l’anglès. El decret segueix el Marc europeu comú de referència per a les llengües i estableix tres nivells: bàsic, intermedi i avançat.",
"a2": "El Decret de Plurilingüisme s'ha aprovat per al proper curs per reforçar la riquesa cultural que aporta el multilingüisme al continent europeu. El nivell pot ser bàsic, mitjà o avançat, i permetrà als alumnes aconseguir títols en llengües sense haver de passar per la JQCV o per escoles oficials d'idiomes. També es demana als mitjans de comunicació reforçar el plurilingüisme.",
"a3": "El Decret de Plurilingüisme educatiu, que començarà a aplicar-se a partir del pròxim curs, ha estat aprovat pel consell. L'objectiu de la proposta és regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars i garantir que tot l'alumnat pugui assolir el coneixement real de les dues llengües oficials, català i castellà i, almenys, d'una llengua estrangera, com l'anglès."
},
"extractive": {
"a1": "El consell ha aprovat el Decret de Plurilingüisme amb l’objectiu de regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari, amb l’establiment d’un Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic.\nEl decret segueix les línies establides en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MERC), que reforça la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus i proposava sis nivells de competència lingüística com a estàndards homologables per a totes les llengües del continent.\nAlhora, recull la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del català en el conjunt de la població escolaritzada i la manca de domini efectiu de l’anglés com a llengua de comunicació internacional.\nEl decret compta amb la incorporació de l’àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix en sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l’anglés, segons el nivell.",
"a2": "El consell ha aprovat el Decret de Plurilingüisme amb l’objectiu de regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari, amb l’establiment d’un Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic.\nAlhora, recull la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del català en el conjunt de la població escolaritzada i la manca de domini efectiu de l’anglés com a llengua de comunicació internacional.\nEl decret compta amb la incorporació de l’àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix en sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l’anglés, segons el nivell.\nEl decret segueix les línies establides en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MERC), que reforça la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus i proposava sis nivells de competència lingüística com a estàndards homologables per a totes les llengües del continent.",
"a3": "El consell ha aprovat el Decret de Plurilingüisme amb l’objectiu de regular l’ensenyament i l’ús vehicular de les llengües curriculars, i la presència en l’itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres, en l’ensenyament no universitari, amb l’establiment d’un Programa d’Educació Plurilingüe Dinàmic.\nEl decret compta amb la incorporació de l’àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix en sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l’anglés, segons el nivell.\nAlhora, recull la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del català en el conjunt de la població escolaritzada i la manca de domini efectiu de l’anglés com a llengua de comunicació internacional.\nEl decret segueix les línies establides en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MERC), que reforça la idea del multilingüisme com a riquesa comuna dels europeus i proposava sis nivells de competència lingüística com a estàndards homologables per a totes les llengües del continent."
},
"extreme": {
"a1": "Aprovat el Decret del Plurilingüisme educatiu per garantir que tot l’alumnat conegui el català, el castellà i una llengua estrangera.",
"a2": "S'aprova el Decret de Plurilingüisme aplicable a tres nivells a partir del pròxim curs, que reforçarà el multilingüisme a Europa.",
"a3": "Queda aprovat el Decret de Plurilingüisme educatiu que començarà a aplicar-se a partir del pròxim curs."
}
} |
2,705 | Sànchez sobre el 20-S: "Una decisió judicial ha de ser respectada però no l'eximeix de ser protestada" | L'exlíder de l'ANC es presenta com un "pres polític" en un "judici polític" amb el llaç groc a la solapa | L'expresident de l'ANC i president de la Crida, Jordi Sànchez, ha defensat que el 20 de setembre del 2017 van decidir convocar un "acte de protesta" davant del Departament d'Economia perquè això "forma part dels elements de funcionament democràtic".
Durant l'interrogatori que ha fet el fiscal Javier Zaragoza, Sànchez ha explicat que la decisió presa pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona "ha de ser respectada", però que "no l'eximeix de la protesta si els ciutadans creuen que no és ajustada a llei".
El líder de l'ANC s'ha presentat com un "pres polític" en un "judici polític" i fa la seva declaració amb el llaç groc a la solapa que llueix des de la primera vista.
"Sóc aquí per haver estat president de l'ANC", ha dit.
Sànchez ha dit que el tribunal "es presenta com a imparcial" i que ha decidit respondre les preguntes de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat perquè els fets que li imputen "són falsos".
"No tinc cap temor a poder respondre i oferir la veritat".
Ha decidit declarar en castellà perquè el tribunal no ha acceptat que hi hagi traducció simultània.
L'exlíder de l'ANC ha presentat l'entitat com una "associació privada" que utilitza el "dret a la llibertat d'expressió, a la mobilització de reunió i manifestació" i amb "absolut respecte a les normes de civisme i no violència com ha quedat acreditat a cada gran mobilització des del 2012".
Sànchez ha carregat contra la fiscalia perquè considera que en el seu escrit d'acusació "sembla qüestionar de manera evident el que han estat mobilitzacions pacífiques".
Per això, es considera un "pres polític de consciència" i està convençut que està davant del tribunal "per haver estat president de l'ANC".
El fiscal no ha trigat en començar a preguntar per la jornada del 20-S.
Sànchez ha explicat que se'n va assabentar pels mitjans de comunicació i per xarxes, i a preguntes de Zaragoza ha dit que també li podria haver comunicat la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb qui va parlar per telèfon poc després de les vuit del matí.
Sànchez ha reconegut que va fer un tuit a les 8.20h per cridar a la convocatòria per "protestar i mostrar la indignació per una decisió que no enteníem quin era al motiu de fons".
Una mobilització que va fer "només per protestar davant de la decisió judicial" i que es va fer amb l'argument "Defensem les institucions".
Sànchez ha remarcat que aquesta "proclama" també la van fer seva sindicats, entitats esportives o fins i tot "tots" els rectors de les universitats públiques catalanes.
A més ha dit que no van comunicar a les autoritats la mobilització fins a les 10.08h perquè el personal tècnic de l'ANC comença a treballar just a les deu del matí.
"Dubtes" amb l'actuació del jutjat 13
Sobre l'actuació del jutjat 13 de Barcelona, Sànchez ha destacat que des de feia mesos se seguien unes "diligències secretes" i que hi havia "dubtes" sobre com aquest jutjat estava instruint la causa.
"Portàvem mesos de polèmiques setmanals, hi havia intervencions de la Guàrdia Civil que cridaven a citar a persones que després el jutjat desmentia que hagués reclamat", ha dit.
És en aquest context, ha justificat, que va decidir convocar un "acte de protesta" davant la presència de Guàrdia Civil a la seu d'Economia el 20-S.
"Muralla humana" que tapaven els cotxes
Sànchez ha respost al fiscal que quan va arribar per primera vegada a la seu d'Economia no va veure els cotxes oficials de la Guàrdia Civil, perquè hi havia "una muralla humana", i que no se'n va adonar que hi eren fins que no va tornar a la zona al cap de "dues o tres hores".
També ha relatat que va estar bona part del matí fora per una reunió de feina i que no tenia previst tornar a la concentració.
Ho fa perquè el truca l'exconseller d'Interior Joaquim Forn que li demanava suport en matèria de "seguretat i ordre" amb els voluntaris de l'ANC.
"La col·laboració amb Mossos i Guàrdia Urbana de Barcelona sempre ha estat igual en totes les mobilitzacions", ha dit.
Però ha remarcat que van haver d'actuar amb rapidesa.
"A diferència d'altres manifestacions, no la vam preparar perquè no sabíem òbviament que es produiria el registre", ha detallat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, defensa en l’interrogatori fiscal que la mobilització del 20-S era “per protestar davant de la decisió judicial” de registrar la seu del Departament d’Economia i que està provat el caràcter pacífic de les mobilitzacions de l’ANC. Amb la “muralla humana”, Sànchez no s’adonà que hi havia cotxes oficials de la Guàrdia Civil fins més tard.",
"a2": "Jordi Sànchez respon a la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat presentant l'ANC com a institució dedicada a la llibertat, la reunió, la manifestació i la no violència. Va explicar que la mobilització del 20-S va ser dirigida des de Twitter, cridant la multitud a protestar per la decisió judicial. Aquesta multitud no deixava veure els cotxes de la Guàrdia Civil.",
"a3": "Jordi Sànchez, expresident de l'ANC i president de la Crida, ha defensat que el 20 de setembre del 2017 van decidir convocar davant del Departament d'Economia un \"acte de protesta\" perquè això forma part de la democràcia. Sànchez ha afegit que les decisions judicials s'han de respectar però s'ha de poder protestar lliurement."
},
"extractive": {
"a1": "L'expresident de l'ANC i president de la Crida, Jordi Sànchez, ha defensat que el 20 de setembre del 2017 van decidir convocar un \"acte de protesta\" davant del Departament d'Economia perquè això \"forma part dels elements de funcionament democràtic\".\nDurant l'interrogatori que ha fet el fiscal Javier Zaragoza, Sànchez ha explicat que la decisió presa pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona \"ha de ser respectada\", però que \"no l'eximeix de la protesta si els ciutadans creuen que no és ajustada a llei\".\nSànchez ha dit que el tribunal \"es presenta com a imparcial\" i que ha decidit respondre les preguntes de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat perquè els fets que li imputen \"són falsos\".\nSànchez ha respost al fiscal que quan va arribar per primera vegada a la seu d'Economia no va veure els cotxes oficials de la Guàrdia Civil, perquè hi havia \"una muralla humana\", i que no se'n va adonar que hi eren fins que no va tornar a la zona al cap de \"dues o tres hores\".",
"a2": "Durant l'interrogatori que ha fet el fiscal Javier Zaragoza, Sànchez ha explicat que la decisió presa pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona \"ha de ser respectada\", però que \"no l'eximeix de la protesta si els ciutadans creuen que no és ajustada a llei\".\nSànchez ha dit que el tribunal \"es presenta com a imparcial\" i que ha decidit respondre les preguntes de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat perquè els fets que li imputen \"són falsos\".\nSànchez ha explicat que se'n va assabentar pels mitjans de comunicació i per xarxes, i a preguntes de Zaragoza ha dit que també li podria haver comunicat la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb qui va parlar per telèfon poc després de les vuit del matí.\nSànchez ha respost al fiscal que quan va arribar per primera vegada a la seu d'Economia no va veure els cotxes oficials de la Guàrdia Civil, perquè hi havia \"una muralla humana\", i que no se'n va adonar que hi eren fins que no va tornar a la zona al cap de \"dues o tres hores\".",
"a3": "Sànchez ha respost al fiscal que quan va arribar per primera vegada a la seu d'Economia no va veure els cotxes oficials de la Guàrdia Civil, perquè hi havia \"una muralla humana\", i que no se'n va adonar que hi eren fins que no va tornar a la zona al cap de \"dues o tres hores\".\nSànchez ha dit que el tribunal \"es presenta com a imparcial\" i que ha decidit respondre les preguntes de la fiscalia i de l'advocacia de l'Estat perquè els fets que li imputen \"són falsos\".\nDurant l'interrogatori que ha fet el fiscal Javier Zaragoza, Sànchez ha explicat que la decisió presa pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona \"ha de ser respectada\", però que \"no l'eximeix de la protesta si els ciutadans creuen que no és ajustada a llei\".\nSànchez ha explicat que se'n va assabentar pels mitjans de comunicació i per xarxes, i a preguntes de Zaragoza ha dit que també li podria haver comunicat la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb qui va parlar per telèfon poc després de les vuit del matí."
},
"extreme": {
"a1": "Jordi Sànchez defensa la convocatòria d’un “acte de protesta” el 20-S davant del Departament d’Economia en un “judici polític”.",
"a2": "Sànchez assegura que la mobilització del 20-S es va dirigir des de xarxes socials per protestar per la decisió judicial.",
"a3": "L'expresident de l'ANC i president de la Crida, Jordi Sànchez, es considera un pres polític en un \"judici polític\"."
}
} |
751 | Cultura exposa les obres i el talent dels artistes de les ‘Beques Hàbitat Artístic Castelló’ | El Menador acull des d’aquesta vesprada i fins el 27 de març els treballs cinc dels becats de la 10ª convocatòria | Els i les artistes castellonencs Cristina Santos (Vila-real, 1990), Nacho Rosel (Salamanca, 1979 – actual resident a Castelló), Gerard Bomboí (Castelló, 1994), Lara Ordóñez (Castelló, 1995) i Ana Beltrán (Alcora, 1986) exposaran els seus treballs realitzats durant les ‘Beques Hàbitat Artístic Castelló’ a partir d’aquesta vesprada, i fins el 27 de març, al Menador Espai Cultural.
Elles i ells són els beneficiaris de la dècima convocatòria i desenvoluparen les seues obres a la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona) o a la residència residencia GlogauAir Artist in Residence Program (Berlín) al llarg del 2021.
El programa, impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló que encapçala l’edil Verònica Ruiz, permet exportar l’art de Castelló a Europa i altres capitals importants de l’Estat i suposa un aprenentatge extra i experiència única per als artistes de Castelló.
Ara, Cultura recupera aquesta experiència i treball i l’exposa al Menador.
La regidora Ruiz ha volgut posar de relleu “l’oportunitat que suposen aquestos programes per a joves talents emergents i d’altres ja amb gran bagatge” per a afegir que ”les Beques Hàbitat Artístic que enguany tornarem a convocar refermen el compromís d’aquest govern amb el sector cultural i els nostres artistes”.
Cal assenyalar que a aquestos cinc artistes es suma, dins la 10ª convocatòria de les beques Hàbitat Artístic Castelló,la proposta ‘El mur invisible’ del fotògraf castellonenc Paco Poyato, que ja es va exposar el passat setembre a Menador.
Més sobre les exposicions
‘Limit 40 Minutes, 1h 9m.
Daily Average, 1h 54m’ de Cristina Santos
En el seu treball, Cristina Santos analitza la relació quotidiana amb la producció visual en el context d’internet, els smartphones i les xarxes socials.
La seua pràctica artística pot utilitzar fotografia i vídeo, però està profundament arrelada a la pintura.
A través de les seues peces l’artista mostra el buit implícit en l’excés de producció i consum de la imatge.
L’economia de plataformes es beneficia de les limitacions de la nostra ment i transforma els nostres impulsos en mals hàbits.
Açò es tradueix en un consum visual sense pausa, on el llenguatge s’aprima, perd sentit i tendeix a l’abstracció.
‘El que importa és el viatge’ de Nacho Rosel
En aquesta sèrie es presenten imatges a través de díptics i tríptics, que estan unides pel seu valor estètic, sensorial i expressiu.
La relació entre les fotografies expressen la interpretació de temes vitals, que, al seu parer, han definit el nostre segle, com la religió, el consumisme, les xarxes socials o les relacions de parella…
‘Filo’ de Gerard Bomboí
La sorra acumulada a les sabates, l’estat del terra abans i després de les festes del poble, els voltants de la residència, els passejos pel paisatge del massís del Montseny, els plecs d’un fotollibre, el fred i les fosques vesprades de l’hivern són les experiències que determinen el color i la forma d’aquestes pintures que, més que contenir una imatge, irradien un ambient o configuren una nova matriu a partir del qual pot seguir pintant l’artista.
‘Aixovar d’espai’ de Lara Ordóñez
Aquest treball busca establir diàlegs a partir de fragments, espais i objectes del lloc habitat, mitjançant associacions amb la memòria i la identitat, tant pròpia com col·lectiva.
Així, és possible estudiar la capacitat de comunicació de la matèria.
El poder narratiu del teixit i dels objectes permet generar diàlegs entre les seues propietats, usos i simbologia.
D’aquesta manera, es genera un aixovar d’objectes i coneixements heretats, donant-los l’oportunitat de ser llegits, establint connexions entre la memòria individual i memòria col·lectiva.
‘Per bruixa’ d’Ana Beltrán
Aquestes obres formen part de “Per Bruixa”, una sèrie sobre els estereotips i els sistemes de poder entre sexes que s’estableixen per mitjà de les diferències generades pels rols de gènere.
En les diferents peces, l’artista fa al·lusió a les estructures, a les diferents visions de la dona en distintes èpoques, a l’imaginari de la dona com a bruixa.
Des de l’expressió creada investigant el material i les seues formes, Beltrán genera unes obres que prenen força en la textura i els volums.
En aquestes obres monocromes predomina el clarobscur i s’hi reflexiona sobre la nostra capacitat de modificar el context, de la seua mal·leabilitat si prenem consciència del nostre poder. | [
"cultura",
"castelló de la plana"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló impulsa les “Beques Hàbitat Artístic Castelló” amb les obres dels artistes Cristina Santos (Vila-real, 1990), Nacho Rosel (Salamanca, 1979), Gerard Bomboí (Castelló, 1994), Lara Ordóñez (Castelló, 1995) i Ana Beltrán (Alcora, 1986). A més, s’hi sumarà l’obra del fotògraf castellonenc Paco Poyato. Les produccions s’exposen al Menador Espai Cultural.",
"a2": "Els artistes castellonencs que han realitzat un treball amb les Beques Hàbitat Artístic Castelló, exposaran els seus treballs al Menador Espai Cultural des d'aquesta tarda i fins al 27 de març. Les seves obres es van desenvolupar a Barcelona o Berlín. Els beneficiats d'aquesta 10a edició de la beca són Cristina Santos, Nacho Rosel, Gerard Bomboí, Lara Ordoñez i Ana Beltrán.",
"a3": "El Menador Espai Cultural acull l'exposició dels artistes castellonencs que van guanyar les \"Beques Hàbitat Artístic Castelló\". Cristina Santos (Vila-real, 1990), Nacho Rosel (Salamanca, 1979), Gerard Bomboí (Castelló, 1994), Lara Ordóñez (Castelló, 1995) i Ana Beltrán (Alcora, 1986) exposaran els seus treballs a partir d'aquesta tarda i fins el 27 de març."
},
"extractive": {
"a1": "Els i les artistes castellonencs Cristina Santos (Vila-real, 1990), Nacho Rosel (Salamanca, 1979 – actual resident a Castelló), Gerard Bomboí (Castelló, 1994), Lara Ordóñez (Castelló, 1995) i Ana Beltrán (Alcora, 1986) exposaran els seus treballs realitzats durant les ‘Beques Hàbitat Artístic Castelló’ a partir d’aquesta vesprada, i fins el 27 de març, al Menador Espai Cultural.\nEl programa, impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló que encapçala l’edil Verònica Ruiz, permet exportar l’art de Castelló a Europa i altres capitals importants de l’Estat i suposa un aprenentatge extra i experiència única per als artistes de Castelló.\nLa regidora Ruiz ha volgut posar de relleu “l’oportunitat que suposen aquestos programes per a joves talents emergents i d’altres ja amb gran bagatge” per a afegir que ”les Beques Hàbitat Artístic que enguany tornarem a convocar refermen el compromís d’aquest govern amb el sector cultural i els nostres artistes”.\nCal assenyalar que a aquestos cinc artistes es suma, dins la 10ª convocatòria de les beques Hàbitat Artístic Castelló,la proposta ‘El mur invisible’ del fotògraf castellonenc Paco Poyato, que ja es va exposar el passat setembre a Menador. ",
"a2": "Els i les artistes castellonencs Cristina Santos (Vila-real, 1990), Nacho Rosel (Salamanca, 1979 – actual resident a Castelló), Gerard Bomboí (Castelló, 1994), Lara Ordóñez (Castelló, 1995) i Ana Beltrán (Alcora, 1986) exposaran els seus treballs realitzats durant les ‘Beques Hàbitat Artístic Castelló’ a partir d’aquesta vesprada, i fins el 27 de març, al Menador Espai Cultural.\nElles i ells són els beneficiaris de la dècima convocatòria i desenvoluparen les seues obres a la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona) o a la residència residencia GlogauAir Artist in Residence Program (Berlín) al llarg del 2021.\nAra, Cultura recupera aquesta experiència i treball i l’exposa al Menador. La regidora Ruiz ha volgut posar de relleu “l’oportunitat que suposen aquestos programes per a joves talents emergents i d’altres ja amb gran bagatge” per a afegir que ”les Beques Hàbitat Artístic que enguany tornarem a convocar refermen el compromís d’aquest govern amb el sector cultural i els nostres artistes”.\nCal assenyalar que a aquestos cinc artistes es suma, dins la 10ª convocatòria de les beques Hàbitat Artístic Castelló,la proposta ‘El mur invisible’ del fotògraf castellonenc Paco Poyato, que ja es va exposar el passat setembre a Menador. ",
"a3": "Els i les artistes castellonencs Cristina Santos (Vila-real, 1990), Nacho Rosel (Salamanca, 1979 – actual resident a Castelló), Gerard Bomboí (Castelló, 1994), Lara Ordóñez (Castelló, 1995) i Ana Beltrán (Alcora, 1986) exposaran els seus treballs realitzats durant les ‘Beques Hàbitat Artístic Castelló’ a partir d’aquesta vesprada, i fins el 27 de març, al Menador Espai Cultural.\nLa relació entre les fotografies expressen la interpretació de temes vitals, que, al seu parer, han definit el nostre segle, com la religió, el consumisme, les xarxes socials o les relacions de parella….\nA través de les seues peces l’artista mostra el buit implícit en l’excés de producció i consum de la imatge.\nCal assenyalar que a aquestos cinc artistes es suma, dins la 10ª convocatòria de les beques Hàbitat Artístic Castelló,la proposta ‘El mur invisible’ del fotògraf castellonenc Paco Poyato, que ja es va exposar el passat setembre a Menador. "
},
"extreme": {
"a1": "Al Menador Espai Cultural s’hi exposaran les obres de cinc artistes castellonencs realitzades durant les “Beques Hàbitat Artístic Castelló”.",
"a2": "Els treballs realitzats amb les Beques Hàbitat Artístic Castelló s'exposaran des d'aquesta tarda fins al 27 de març.",
"a3": "Els artistes de les \"Beques Hàbitat Artístic Castelló\" exposen les seves obres al Menador Espai Cultural."
}
} |
749 | El món de la cultura es reivindica en uns Premis Nacionals amb accent valencià | Els guardons reconeixen el cantant Raimon, l'escriptor Joan Francesc Mira i el cineasta Albert Serra | El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha lliurat avui els Premis Nacionals de Cultura 2017, en una gala marcada per l’autoafirmació del sector, que ha reivindicat la necessitat de ser reconegut i protegit per les institucions.
La gala ha tingut un marcat accent valencià, amb el reconeixement al cantant Raimon i l’escriptor Joan Francesc Mira, dos dels premiats d’enguany.
Així mateix han estat guardonats el fundador d’Edicions de 1984, Josep Cots; la fotògrafa Maria Espeus; la Fundació Apel·les Fenosa; el compositor Hèctor Parra; el director del saló del còmic, Carles Santamaria; el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya; el cineasta Albert Serra; i l’actriu Emma Vilarasau.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha clos l’acte reivindicant la cultura com ‘la clau de volta’ que sustenta la societat: ‘No li hem retornat prou el que ha fet per salvar-nos com a societat.’
Emma Vilarasau ha fet, sense dubte, el discurs més emotiu de la gala dels Premis Nacionals de Cultura 2017.
Una perfecta oda a la paraula en català en la que ha reivindicat la feina dels traductors per ‘fer sonar en català com si haguessin estat pensades en català’ les paraules de grans autors internacionals.
Vilarasau assegura que el ‘matís’ de cada paraula és el que diferencia una bona interpretació i una de millor i ha agraït haver pogut fer en català gairebé tota la seva carrera professional: ‘Són les paraules les que connecten amb el públic, però també a una cultura, a una història i a un país’.
I si Vilarasau ha liderat la reivindicació poètica, l’altre gran protagonista de la nit, Raimon, ha fet la principal reivindicació d’un mateix.
El cantautor valencià ha rebut el Premi Nacional després d’anunciar el seu adéu als escenaris i ha retret als màxims mandatairis catalans i espanyols que no l’hagin anat a veure a cap dels seus dotze recitals de comiat.
Els guardons a Vilarasau i Raimon han estat els últims abans de la clausura dels Premis, que ha pronunciat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha reconegut el deute de les institucions amb el sector: ‘Li devem justícia’, assegura.
Puigdemont assegura que més enllà de la implicació del públic i dels privats, les administracions han d’entendre que ‘la cultura és la clau de volta que sustenta una societat tensionada’.
Una desena de premiat en una gala onírica
La gala de lliurament dels premis, sota la direcció artística de Lluís Danés i conduïda per l’actriu Miranda Gas, s’ha obert amb un espectacle oníric, amb l’escenari ple de fum i llençols estesos pel terra.
El pianista Xavier Lloses, la veu de Roger, dues ballarines de l’Esbart Dansaire de Rubí i els nens cantaires del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) han donat la benvinguda al públic.
Precisament, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya ha estat l’entitat que ha recollit el primer Premi Nacional.
El coordinador general adjunt del SCIC, Antoni Galvez, ha reivindicat la feina de la fundació al llarg dels seus 50 anys d’història en la que s’ha ‘fet estimar la cultura’ als més joves.
També han recollit els seus guardons el compositor Hèctor Parra i la fotògrafa Maria Espeus, que han reivindicat el seu estil clàssic.
En nom de la Fundació Apel·les Fenosa, també guardonada, l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, ha fet una crida a visitar el museu de la Fundació per ‘l’aura especial’ que conserva la que va ser el taller d’estiu de Fenosa.
En aquest esperit reivindicatiu de la cultura que s’ha mantingut al llarg de tota la gala, el fundador d’Edicions de 1984, Josep Cots, ha assegurat que el Premi Nacional que se li ha lliurat aquest vespre ‘no és el final de res.
Continuaré donant la tabarra als nostres lectors’.
També han recollit el Premi Nacional l’escriptor Joan Francesc Mira i el cineasta Albert Serra.
Al seu torn, el director del saló del còmic, Carles Santamaria, ha reivindicat el gènere com a ‘cultura en majúscules’ i ha demanat al govern que ‘en temps de desconnexions no desconnectin del còmic i acabin el museu de Badalona’, que fa anys que està previst construir al front marítim d’aquesta ciutat.
Entre els guardonats d’enguany, segons defensa el CoNCA, es combinen perfils de personalitats amb trajectòries representatives i talents en alça de diferents disciplines artístiques, així com entitats que contribueixen a la creació de nous públics per dotar de major rellevància la cultura catalana en tots els seus àmbits.
Al llarg de la gala dels Premis Nacional de Cultura 2017, el CoNCA ha recordat la figura de desenes de personalitats del món de la cultura mortes en el darrer any, entre les que destaquen personatges de renom com Carles Capdevila, Pere Tàpies, Juan Goytisolo o Francesc Lucchetti. | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha lliurat aquest dimecres els Premis Nacionals de Cultura 2017 a artistes i entitats de diferents disciplines artístiques que donen importància a la llengua catalana, com ara Raimon, Joan Francesc Mira, Maria Espeus, la Fundació Apel·les Fenosa, Hèctor Parra, Carles Santamaria, Albert Serra i Emma Vilarasau.",
"a2": "El CoNCA ha donat aquest dimecres els Premis Nacionals de Cultura, els guardons dels quals s'han donat a artistes i entitats amb trajectòries exemplars i talents en auge de diferents disciplines artístiques que donen importància a la llengua catalana. El lliurament ha començat amb un espectacle i s'ha tancat amb un discurs de Puigdemont reivindicant la cultura.",
"a3": "S'han lliurat els Premis Nacionals de Cultura 2017, atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), en una gala marcada per l’autoafirmació del sector que ha reivindicat la necessitat de ser reconegut i protegit per les institucions. La gala ha estat ben marcada per un clar accent valencià amb reconeixements a Raimon i Joan Francesc Mira."
},
"extractive": {
"a1": "El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha lliurat avui els Premis Nacionals de Cultura 2017, en una gala marcada per l’autoafirmació del sector, que ha reivindicat la necessitat de ser reconegut i protegit per les institucions.\nLa gala ha tingut un marcat accent valencià, amb el reconeixement al cantant Raimon i l’escriptor Joan Francesc Mira, dos dels premiats d’enguany. \nAixí mateix han estat guardonats el fundador d’Edicions de 1984, Josep Cots; la fotògrafa Maria Espeus; la Fundació Apel·les Fenosa; el compositor Hèctor Parra; el director del saló del còmic, Carles Santamaria; el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya; el cineasta Albert Serra; i l’actriu Emma Vilarasau. \nAl llarg de la gala dels Premis Nacional de Cultura 2017, el CoNCA ha recordat la figura de desenes de personalitats del món de la cultura mortes en el darrer any, entre les que destaquen personatges de renom com Carles Capdevila, Pere Tàpies, Juan Goytisolo o Francesc Lucchetti.",
"a2": "El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha lliurat avui els Premis Nacionals de Cultura 2017, en una gala marcada per l’autoafirmació del sector, que ha reivindicat la necessitat de ser reconegut i protegit per les institucions.\nEls guardons a Vilarasau i Raimon han estat els últims abans de la clausura dels Premis, que ha pronunciat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha reconegut el deute de les institucions amb el sector: ‘Li devem justícia’, assegura.\nEn aquest esperit reivindicatiu de la cultura que s’ha mantingut al llarg de tota la gala, el fundador d’Edicions de 1984, Josep Cots, ha assegurat que el Premi Nacional que se li ha lliurat aquest vespre ‘no és el final de res.\nAl llarg de la gala dels Premis Nacional de Cultura 2017, el CoNCA ha recordat la figura de desenes de personalitats del món de la cultura mortes en el darrer any, entre les que destaquen personatges de renom com Carles Capdevila, Pere Tàpies, Juan Goytisolo o Francesc Lucchetti.",
"a3": "Al llarg de la gala dels Premis Nacional de Cultura 2017, el CoNCA ha recordat la figura de desenes de personalitats del món de la cultura mortes en el darrer any, entre les que destaquen personatges de renom com Carles Capdevila, Pere Tàpies, Juan Goytisolo o Francesc Lucchetti.\nEls guardons a Vilarasau i Raimon han estat els últims abans de la clausura dels Premis, que ha pronunciat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha reconegut el deute de les institucions amb el sector: ‘Li devem justícia’, assegura.\nEl Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha lliurat avui els Premis Nacionals de Cultura 2017, en una gala marcada per l’autoafirmació del sector, que ha reivindicat la necessitat de ser reconegut i protegit per les institucions.\nEn aquest esperit reivindicatiu de la cultura que s’ha mantingut al llarg de tota la gala, el fundador d’Edicions de 1984, Josep Cots, ha assegurat que el Premi Nacional que se li ha lliurat aquest vespre ‘no és el final de res."
},
"extreme": {
"a1": "El Consell Nacional de la Cultura i les Arts lliura els Premis Nacionals de Cultura 2017 a Raimon, Mira i Vilarasau.",
"a2": "Els Premis Nacionals de Cultura s'han lliurat a artistes de diverses disciplines que donen importància al català.",
"a3": "El Consell Nacional de la Cultura i les Arts ha lliurat els Premis Nacionals de Cultura 2017."
}
} |
248 | El ple del parlament aprova de defensar al Suprem l’escó del president Torra | Es preveu que els lletrats retirin del recurs les mesures cautelars i el qüestionament que Torra pugui ser president sense escó | El ple del parlament ha aprovat de presentar el recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per a defensar l’escó del president de la Generalitat, Quim Torra.
JxCat, ERC, els comuns i la CUP hi han votat a favor.
Cs i el PP, en contra, perquè consideren que Torra ja no és president i que la cambra no ha de posar advocats al seu servei.
El PSC s’ha abstingut.
JxCat dóna per fet que els lletrats modificaran el redactat del primer recurs que el parlament ja va presentar al tribunal el 16 de gener i que posava en dubte que Quim Torra pogués ser president si no mantenia l’escó perquè l’estatut permet aquesta interpretació.
El Suprem no va admetre aquell primer recurs perquè l’havia aprovat la mesa i considerava indispensable que passés pel ple.
Ara els lletrats poden canviar el contingut del recurs, cosa que es preveu que facin.
Tal com ha avançat VilaWeb, el més probable és que els serveis jurídics retirin la petició de mesures cautelars que havien formulat en el primer recurs perquè el Suprem suspengués la decisió de la Junta Electoral Central.
Aquesta petició de mesures cautelars era el que, segons fonts parlamentàries, havia portat els lletrats argumentar la urgència de la suspensió amb l’argument que és possible d’interpretar que la condició de diputat no únicament és necessària en el moment de la investidura, sinó que ‘ha de mantenir-se mentre s’exerceixi el càrrec’, i això genera inseguretat jurídica.
Un argument, aquest, que es contradeia amb l’informe específic que havien fet tres dies abans els lletrats, on havien conclòs que Torra podia ser president per més que perdi l’escó, i que va forçar els lletrats a haver-se d’explicar i a ratificar que mantenen aquest darrer posicionament.
A més, el mateix Suprem ja va refusar la petició de mesures cautelars que va demanar la defensa de Torra, de manera que no tindria sentit que hi insistís el parlament.
El vicepresident primer del parlament, Josep Costa, ha al·legat que l’estratègia jurídica també requereix una defensa política, en un context en què JxCat ha reclamat que decisions tan rellevants com la retirada de l’escó del president no poden dependre d’un funcionari, com ho és el secretari general de la cambra, que va ser qui va començar els tràmits per ordre de la Junta Electoral.
Costa ha advocat perquè la cambra no demani mesures cautelars, i se centri ara a defensar les seves competències i a batallar pel manteniment de l’escó del president, que és el que va aprovar el ple el 4 de gener.
JxCat subratlla que no és a Torra a qui es defensa, sinó a les institucions i a la sobirania del parlament contra la ‘pulsió colpista’ de la Junta Electoral.
El diputat d’ERC Marc Sanglas ha coincidit que la resolució de la JEC és injusta, igual que la sentència d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Sanglas ha recordat que la JEC va decidir retirar l’escó a Torra amb divisions internes i que el president no està inhabilitat per sentència ferma.
La CUP ha votat a favor del recurs per ‘solidaritat antirepressiva’ però ha lamentat que ‘els lletrats un dia diuen A, un altre diuen B i un altre diuen ni A ni B’.
El diputat Carles Riera, tanmateix, ha vaticinat que el recurs no tindrà recorregut.
La diputada dels comuns Marta Ribas ha explicat el seu vot favorable perquè no donaran excuses al Suprem perquè no admeti a tràmit el recurs del parlament per una qüestió formal.
El PSC ha celebrat que es combati la decisió de la JEC per via judicial i no amb desobediència.
Però el diputat Ferran Pedret ha insistit que el que ha de fer Torra és convocar eleccions al més aviat possible.
‘Torrent ha preferit prestar gratis els advocats del parlament al senyor Torra en comptes de començar un procés d’investidura’, ha sentenciat Cs.
Carlos Carrizosa no s’ha allunyat del guió del seu partit i ha repetit que Torra no pot governar ni convocar unes eleccions vàlides perquè legalment no hauria d’ocupar el càrrec.
El diputat del PP Daniel Serrano també ha criticat que la cambra li faci ‘assessor jurídic’.
El president de la Generalitat no ha pogut assistir al ple per motius personals. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El ple del Parlament aprova defensar l’escó del president Quim Torra, tal com reclamava el Tribunal Suprem en refusar el primer recurs. Hi voten a favor JxCat, ERC, els comuns i la CUP, mentre que el PSC s’absté i PP i Cs hi voten en contra. Ara els lletrats del Parlament modificaran el redactat per mantenir l’escó de Torra.",
"a2": "Cs i PP voten en contra de la defensa de l'escó de Torra com a president de la Generalitat, mentre que la resta hi vota a favor. Josep Costa demana a la cambra que no demani mesures cautelars. Pedret motiva Torra a convocar eleccions com més aviat millor, i Torrent ofereix a Torra els advocats del Parlament de forma gratuïta.",
"a3": "JxCat, ERC, els comuns i la CUP han votat a favor de defensar l’escó del president de la Generalitat, Quim Torra, en un ple del Parlament en el qual es decidirà l'aprovació per presentar el recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per aquest motiu. El PP i Cs hi han votat en contra."
},
"extractive": {
"a1": "El ple del parlament ha aprovat de presentar el recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per a defensar l’escó del president de la Generalitat, Quim Torra.\nJxCat dóna per fet que els lletrats modificaran el redactat del primer recurs que el parlament ja va presentar al tribunal el 16 de gener i que posava en dubte que Quim Torra pogués ser president si no mantenia l’escó perquè l’estatut permet aquesta interpretació.\nAquesta petició de mesures cautelars era el que, segons fonts parlamentàries, havia portat els lletrats argumentar la urgència de la suspensió amb l’argument que és possible d’interpretar que la condició de diputat no únicament és necessària en el moment de la investidura, sinó que ‘ha de mantenir-se mentre s’exerceixi el càrrec’, i això genera inseguretat jurídica.\nEl vicepresident primer del parlament, Josep Costa, ha al·legat que l’estratègia jurídica també requereix una defensa política, en un context en què JxCat ha reclamat que decisions tan rellevants com la retirada de l’escó del president no poden dependre d’un funcionari, com ho és el secretari general de la cambra, que va ser qui va començar els tràmits per ordre de la Junta Electoral.",
"a2": "El ple del parlament ha aprovat de presentar el recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per a defensar l’escó del president de la Generalitat, Quim Torra.\nJxCat dóna per fet que els lletrats modificaran el redactat del primer recurs que el parlament ja va presentar al tribunal el 16 de gener i que posava en dubte que Quim Torra pogués ser president si no mantenia l’escó perquè l’estatut permet aquesta interpretació.\nAquesta petició de mesures cautelars era el que, segons fonts parlamentàries, havia portat els lletrats argumentar la urgència de la suspensió amb l’argument que és possible d’interpretar que la condició de diputat no únicament és necessària en el moment de la investidura, sinó que ‘ha de mantenir-se mentre s’exerceixi el càrrec’, i això genera inseguretat jurídica.\nEl vicepresident primer del parlament, Josep Costa, ha al·legat que l’estratègia jurídica també requereix una defensa política, en un context en què JxCat ha reclamat que decisions tan rellevants com la retirada de l’escó del president no poden dependre d’un funcionari, com ho és el secretari general de la cambra, que va ser qui va començar els tràmits per ordre de la Junta Electoral.",
"a3": "El vicepresident primer del parlament, Josep Costa, ha al·legat que l’estratègia jurídica també requereix una defensa política, en un context en què JxCat ha reclamat que decisions tan rellevants com la retirada de l’escó del president no poden dependre d’un funcionari, com ho és el secretari general de la cambra, que va ser qui va començar els tràmits per ordre de la Junta Electoral.\nEl ple del parlament ha aprovat de presentar el recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per a defensar l’escó del president de la Generalitat, Quim Torra.\nAquesta petició de mesures cautelars era el que, segons fonts parlamentàries, havia portat els lletrats argumentar la urgència de la suspensió amb l’argument que és possible d’interpretar que la condició de diputat no únicament és necessària en el moment de la investidura, sinó que ‘ha de mantenir-se mentre s’exerceixi el càrrec’, i això genera inseguretat jurídica.\nJxCat dóna per fet que els lletrats modificaran el redactat del primer recurs que el parlament ja va presentar al tribunal el 16 de gener i que posava en dubte que Quim Torra pogués ser president si no mantenia l’escó perquè l’estatut permet aquesta interpretació."
},
"extreme": {
"a1": "Tal com va reclamar el Tribunal Suprem, el ple del Parlament aprova defensar l’escó del president Torra.",
"a2": "Davant la intenció de retirar l'escó, motiven Torra a convocar eleccions i li ofereixen els advocats del Parlament.",
"a3": "Es presentarà un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem per a defensar l’escó del president de la Generalitat."
}
} |
2,218 | Iceta: "Només els que estimen de veritat la Constitució volen reformar-la" | El candidat del PSC crida a "acabar amb la por i canviar-la per l'esperança" i es fixa les polítiques socials i econòmiques com a prioritats | El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha assegurat que "només els que estimen la Constitució volen reformar-la perquè visqui molts anys".
Iceta ho ha dit en un míting a Canovelles (Vallès Oriental), coincidint amb el Dia de la Constitució espanyola, on ha volgut comprometre's amb aquesta reforma.
El socialista ha assegurat que "ha arribat el moment" d'incorporar a la carta magna espanyola coses que el 1978 no existien i revisar "coses que no han funcionat prou bé".
D'altra banda, Iceta s'ha ofert a ser el futur president de la Generalitat per "acabar amb la por i canviar-la per l'esperança", ja que ha criticat que en els darrers anys s'ha fet política a Catalunya "ficant la por al cos" dels ciutadans.
El socialista ha insistint també que les seves prioritats seran les polítiques socials, recuperant la inversió del darrer tripartit, i l'impuls de l'activitat econòmica.
Tant durant aquest míting com en l'acte de commemoració del Dia de la Constitució a Rubí (Vallès Occidental) en el que havia participat anteriorment, el socialista ha insistit en la necessitat de reformar la Constitució i ha assegurat que això és compatible amb celebrar avui la seva commemoració ja que suposa veure les coses positives que ha comportat però voler millorar-la.
Per exemple, ha apuntat que quan es va acordar no es va ni determinar ni el número de les comunitats autònomes i ha situat el model territorial com un dels temes a afrontar, així com avenços socials com el matrimoni homosexual o els ajuts de la dependència.
Iceta ha posat en valor la feina d'un dels pares de la Constitució, Jordi Solé Tura, per assolir un acord "magnífic" que ha donat el "privilegi" a molts d'haver viscut els "millors 39 anys de la història d'Espanya".
Ha explicat també que ell mateix va fer campanya a favor d'aquesta constitució i que gràcies a l'expresident Adolfo Suárez ell va poder votar la Constitució ja que la majoria d'edat va passar de 21 a 18 anys.
Polítiques socials i estabilitat econòmica
Més enllà, Iceta ha insistit durant el seu míting que la seva prioritat són les polítiques socials i recuperar l'activitat econòmica.
En aquest sentit, ha explicat que quan el PSC va deixar la presidència el 2010 la despesa en sanitat, educació i serveis socials era de 1.300 MEUR més del que es gasta avui dia, per la qual cosa s'ha compromès a "recuperar com a mínim el nivell d'inversió i de despesa" de llavors.
També ha apel·lat a la necessitat de recuperar l'estabilitat per posar fi al procés de canvi de seus socials d'empresa fora de Catalunya, que ha titllat de greu perquè acaba comportant també menys recursos per als municipis.
"Un Govern no pot dedicar-se només a organitzar manifestacions i talls de carretera", ha manifestat.
D'altra banda, ha dit que és el moment de recuperar la "tranquil·litat" i ha criticat el procés independentista pel "patiment" que ha provocat.
"La política el que no pot és ficar la por al cos i la política a Catalunya en els darrers mesos ha ficat por", ha lamentat.
En aquest sentit, ha dit als independentistes que no és que ara n'apareguin més que no ho són sinó que sempre hi havien estat però ells "no els veien i no els escoltaven".
"Som majoria els que no volem trencar", ha assegurat.
Amb tot, ha declarat que si esdevé president explicarà al món que Catalunya "ha tornat al rumb de sempre abandonant el de col·lisió" i la vendrà com un lloc "on val la pena viure, estudiar, investigar, invertir, fer feina i crear llocs de treball".
"Olor a presidència"
Com ja ha fet en anteriors mítings, el socialista ha explicat que se sent més còmode en aquesta campanya que en la del 2015 i en pujar a l'escenari ha assegurat que feia "olor a presidència".
Per a ell la solució és la via o la "recepta Iceta", que ha explicat que és cercar un acord en allò més important i millorar les coses que no s'han fet bé.
"Talant, talent tolerància i cap endavant", ha resumit en un altre moment.
L'acte s'ha celebrat al Teatre Auditori de Canovelles, davant d'unes 450 persones.
Abans que Iceta han intervingut l'alcalde del municipi, Emilio Cordero, i el diputat socialista en l'anterior legislatura Jordi Terradas. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Miquel Iceta, candidat a la presidència de Catalunya pel PSC, es compromet a reformar la Constitució en un míting el dia de la Constitució espanyola, “perquè visqui molts anys”. Si és elegit president, canviarà la por per l’esperança i prioritzarà les polítiques socials i la recuperació de l’activitat econòmica. Assegura que la majoria no vol “trencar” Catalunya.",
"a2": "Durant el míting de cara al 21-D, Iceta assegura que la Constitució ha de ser actualitzada i revisada, per afegir, per exemple, el nombre de comunitats autònomes o el matrimoni homosexual. S'ofereix com a futur president de la Generalitat per posar fi a la por, ja que assegura que són majoria els que no volen que Catalunya es trenqui.",
"a3": "El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha assegurat en un míting a Canovelles (Vallès Oriental), amb motiu del dia de la Constitució, que només els que estimen la Constitució volen reformar-la perquè visqui molts anys, i s'ha compromès amb aquesta reforma. El socialista ha dit que ara és el moment d'incloure tot allò que li falta."
},
"extractive": {
"a1": "D'altra banda, Iceta s'ha ofert a ser el futur president de la Generalitat per \"acabar amb la por i canviar-la per l'esperança\", ja que ha criticat que en els darrers anys s'ha fet política a Catalunya \"ficant la por al cos\" dels ciutadans. \nTant durant aquest míting com en l'acte de commemoració del Dia de la Constitució a Rubí (Vallès Occidental) en el que havia participat anteriorment, el socialista ha insistit en la necessitat de reformar la Constitució i ha assegurat que això és compatible amb celebrar avui la seva commemoració ja que suposa veure les coses positives que ha comportat però voler millorar-la.\nEn aquest sentit, ha explicat que quan el PSC va deixar la presidència el 2010 la despesa en sanitat, educació i serveis socials era de 1.300 MEUR més del que es gasta avui dia, per la qual cosa s'ha compromès a \"recuperar com a mínim el nivell d'inversió i de despesa\" de llavors.\nCom ja ha fet en anteriors mítings, el socialista ha explicat que se sent més còmode en aquesta campanya que en la del 2015 i en pujar a l'escenari ha assegurat que feia \"olor a presidència\".",
"a2": "D'altra banda, Iceta s'ha ofert a ser el futur president de la Generalitat per \"acabar amb la por i canviar-la per l'esperança\", ja que ha criticat que en els darrers anys s'ha fet política a Catalunya \"ficant la por al cos\" dels ciutadans.\nTant durant aquest míting com en l'acte de commemoració del Dia de la Constitució a Rubí (Vallès Occidental) en el que havia participat anteriorment, el socialista ha insistit en la necessitat de reformar la Constitució i ha assegurat que això és compatible amb celebrar avui la seva commemoració ja que suposa veure les coses positives que ha comportat però voler millorar-la.\nEn aquest sentit, ha explicat que quan el PSC va deixar la presidència el 2010 la despesa en sanitat, educació i serveis socials era de 1.300 MEUR més del que es gasta avui dia, per la qual cosa s'ha compromès a \"recuperar com a mínim el nivell d'inversió i de despesa\" de llavors.\nCom ja ha fet en anteriors mítings, el socialista ha explicat que se sent més còmode en aquesta campanya que en la del 2015 i en pujar a l'escenari ha assegurat que feia \"olor a presidència\".",
"a3": "Tant durant aquest míting com en l'acte de commemoració del Dia de la Constitució a Rubí (Vallès Occidental) en el que havia participat anteriorment, el socialista ha insistit en la necessitat de reformar la Constitució i ha assegurat que això és compatible amb celebrar avui la seva commemoració ja que suposa veure les coses positives que ha comportat però voler millorar-la.\nCom ja ha fet en anteriors mítings, el socialista ha explicat que se sent més còmode en aquesta campanya que en la del 2015 i en pujar a l'escenari ha assegurat que feia \"olor a presidència\".\nEn aquest sentit, ha explicat que quan el PSC va deixar la presidència el 2010 la despesa en sanitat, educació i serveis socials era de 1.300 MEUR més del que es gasta avui dia, per la qual cosa s'ha compromès a \"recuperar com a mínim el nivell d'inversió i de despesa\" de llavors.\nD'altra banda, Iceta s'ha ofert a ser el futur president de la Generalitat per \"acabar amb la por i canviar-la per l'esperança\", ja que ha criticat que en els darrers anys s'ha fet política a Catalunya \"ficant la por al cos\" dels ciutadans."
},
"extreme": {
"a1": "Miquel Iceta fa una crida a reformar la Constitució “perquè visqui molts anys” en el dia de la Constitució espanyola.",
"a2": "Iceta demana que es revisi i actualitzi la Constitució, i s'ofereix com a futur president de la Generalitat.",
"a3": "Miquel Iceta, candidat del PSC el 21-D, ha declarat que només els que estimen de veritat la Constitució volen reformar-la."
}
} |
2,235 | Illa creu que es pot evitar una segona onada i que si es produeix serà d'una "intensitat menor" | El ministre creu que un confinament generalitzat "no tornarà" | El ministre de Sanitat, Salvador Illa, creu que es pot evitar una segona onada del coronavirus si la població manté una actitud "responsable" i es manté la tasca de detecció i control, especialment en les residències.
En tot cas, si malgrat tot es produís, ha opinat que serà d'una "intensitat menor", perquè ja es coneix com es comporta el virus i els professionals ja saben com tractar els casos.
"Si vingués, que hem d'evitar-ho, jo crec que no serà de la magnitud que vam conèixer", ha dit en una entrevista a Rac 1.
El ministre ha assegurat que el sistema s'està preparant igualment per al "pitjor escenari".
Sobre el confinament, considera que "no tornarà" de forma generalitzada perquè l'estratègia és que aquest sigui "quirúrgic".
"Jo crec que no tornarà, però si fes falta que tornés perquè se'ns en va de les mans, veurem".
Així s'ha pronunciat Illa en preguntar-li si caldrà un nou confinament general de l'Estat en cas de rebrot important a la tardor.
El ministre ha defensat que aquesta segona onada es pot evitar amb la participació de tots, i ha indicat que caldrà continuar en tensió fins que arribi una vacuna.
Ha fet una previsió d'un any per tenir una vacuna, i ha constatat que hi ha un "esforç mundial sense precedents" en aquest sentit, amb un acord per fer una compra europea i una distribució equitativa en funció de la població.
"Tots hem arribat tard, tots és tots"
En demanar-li si es podrien haver evitat morts i contagis si s'hagués actuat abans, Illa ha reconegut que tothom ha arribat "tard".
"Tots és tots", ha indicat.
Ara bé, tenint en compte el que ha passat, ha defensat que el sistema "ha reaccionat prou bé davant d'això", tot i que amb molt d'estrès.
Pel que fa a les residències, ha recordat que es va fer un protocol d'actuació el 5 de març, però en tot cas ha considerat que cal una "revisió a fons" del model.
Així mateix, ha defensat un augment de la despesa en sanitat de forma sostinguda en el temps, i ha reconegut que "les retallades de la darrera dècada no han ajudat gens" a l'hora de lluitar contra aquesta pandèmia.
El ministre també ha admès que quan va començar la pandèmia ell no hagués dit que s'hauria arribat a la quantitat de morts que finalment s'ha produït a l'Estat.
No ha pensat mai a dimitir
Illa ha assegurat que mai ha presentat la dimissió ni li ha passat pel cap fer-ho, i tampoc el president espanyol li ha demanat de plegar.
Treballa amb la previsió de seguir com a ministre de cara a la tardor.
Ha reconegut moments durs, com ara quan es va limitar l'assistència als enterraments, quan es va decretar el confinament total o quan Fernando Simón va donar positiu.
També ha explicat que el seu secretari general també va tenir un ensurt i va venir una ambulància al Ministeri perquè "tota la pressió del moment el va afectar".
Públic als estadis de futbol
El ministre ha apuntat que "el món del futbol alguna vegada ha anat massa ràpid", però també ha posat en valor la responsabilitat d'alguns jugadors.
Sobre si hi haurà públic al setembre als estadis, no ha volgut concretar gaire, però sí que ha subratllat que cal anar "amb molta prudència", tot recordant que les aglomeracions no són recomanables.
"Però si es pot, no hi ha cap ànim d'impedir res.
Veurem", ha afegit.
També ha indicat que membres del seu equip estan analitzant l'estudi de la UB que apunta que el virus ja estava present en aigües residuals de Barcelona el març del 2019.
Ha remarcat que els investigadors que l'han fet són seriosos, i ara cal veure quines conclusions es poden extreure i si això ha passat en altres punts. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Salvador Illa, ministre de Sanitat, no creu que calgui un nou confinament general i apel·la a la responsabilitat de la població per evitar la segona onada del coronavirus. Calcula que la vacuna arribarà en un any. Lamenta que tothom ha arribat tard per evitar morts i contagis, però que el sistema ha reaccionat “prou bé”.",
"a2": "Salvador Illa comenta que les retallades sanitàries dels últims 10 anys no han ajudat a l'hora d'afrontar la primera onada de covid-19 i que es va arribar tard, però afirma que el sistema ha actuat bastant ràpid. Demana a la ciutadania control i responsabilitat per intentar evitar una segona onada fins que arribi la vacuna.",
"a3": "Segons ha dit el ministre de sanitat, Salvador Illa, es pot evitar una segona onada del coronavirus si la població manté una actitud \"responsable\" i si es continua amb la tasca de detecció i control, sobretot a les residències. A més a més, el ministre considera que un nou confinament general no seria necessari."
},
"extractive": {
"a1": "El ministre ha defensat que aquesta segona onada es pot evitar amb la participació de tots, i ha indicat que caldrà continuar en tensió fins que arribi una vacuna.\nSobre el confinament, considera que \"no tornarà\" de forma generalitzada perquè l'estratègia és que aquest sigui \"quirúrgic\".\nPel que fa a les residències, ha recordat que es va fer un protocol d'actuació el 5 de març, però en tot cas ha considerat que cal una \"revisió a fons\" del model.\nHa fet una previsió d'un any per tenir una vacuna, i ha constatat que hi ha un \"esforç mundial sense precedents\" en aquest sentit, amb un acord per fer una compra europea i una distribució equitativa en funció de la població.",
"a2": "El ministre ha defensat que aquesta segona onada es pot evitar amb la participació de tots, i ha indicat que caldrà continuar en tensió fins que arribi una vacuna.\nPel que fa a les residències, ha recordat que es va fer un protocol d'actuació el 5 de març, però en tot cas ha considerat que cal una \"revisió a fons\" del model.\nAixí mateix, ha defensat un augment de la despesa en sanitat de forma sostinguda en el temps, i ha reconegut que \"les retallades de la darrera dècada no han ajudat gens\" a l'hora de lluitar contra aquesta pandèmia.´\nEl ministre també ha admès que quan va començar la pandèmia ell no hagués dit que s'hauria arribat a la quantitat de morts que finalment s'ha produït a l'Estat.",
"a3": "El ministre ha defensat que aquesta segona onada es pot evitar amb la participació de tots, i ha indicat que caldrà continuar en tensió fins que arribi una vacuna.\nPel que fa a les residències, ha recordat que es va fer un protocol d'actuació el 5 de març, però en tot cas ha considerat que cal una \"revisió a fons\" del model.\nEl ministre també ha admès que quan va començar la pandèmia ell no hagués dit que s'hauria arribat a la quantitat de morts que finalment s'ha produït a l'Estat.\nAixí mateix, ha defensat un augment de la despesa en sanitat de forma sostinguda en el temps, i ha reconegut que \"les retallades de la darrera dècada no han ajudat gens\" a l'hora de lluitar contra aquesta pandèmia."
},
"extreme": {
"a1": "El ministre de Sanitat reclama responsabilitat per evitar una segona onada del coronavirus, que en tot cas tindrà menys intensitat.",
"a2": "Illa confia que el control i la responsabilitat de la ciutadania podria evitar una segona onada de covid-19.",
"a3": "El ministre de Sanitat, Salvador Illa, creu que no caldrà un altre confinament general per evitar una següent onada."
}
} |
970 | Condemnen un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaçar de mort la batllessa | El policia, a qui el jutjat imposa una pena d'1 any i 3 mesos, va fer extensiva l'amenaça a altres càrrecs del cos | El jutjat ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaçar de mort l’alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap. Els fets van tenir lloc el juny del 2015, quan el processat va trucar al cap de Recursos Humans de l’Ajuntament després que l’haguessin expedientat.
El policia, que es trobava de baixa (actualment, també ho està), va assegurar que aviat mataria l’alcaldessa i va fer extensiva l’amenaça a altres comandaments de la Guàrdia Urbana.
En concret, a l’inspector, al sotsinspector i a un sergent del cos. Segons recull la sentència, durant la conversa telefònica el caporal va afirmar que tenia preparats ‘dos carregadors amb setze bales’ i que tant se li’n donava que Felip i els seus superiors es protegissin amb armilles, perquè ‘els dispararia al cap’.
Quan va proferir les amenaces, el caporal disposava d’una pistola i d’una carrabina (que després de rebre la denúncia, els Mossos li van retirar).
Ara, el Jutjat Penal 1 de Figueres el condemna a una pena d’1 any i 3 mesos de presó.
Sobretot, tenint en compte que va amenaçar de mort quatre persones i que, fins i tot, va detallar com les pensava matar.
El Jutjat Penal 1 de Figueres ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres a una pena d’1 any i 3 mesos de presó per amenaçar de mort la batllessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap. El policia, que estava de baixa en el moment dels fets i que actualment també hi està, va fer extensiva la seva amenaça a altres comandaments del cos. Concretament, a l’inspector, al sotsinspector i a un sergent.
Segons recull la sentència, el magistrat considera provat que el 19 de juny de 2015 al migdia el caporal va trucar al cap de Recursos Humans de l’Ajuntament després que l’haguessin expedientat.
Durant la conversa, ‘amb la intenció que les persones a les que s’anava a referir s’acovardissin’, va dir-li que mataria l’alcaldessa, l’inspector, el sotsinspector i un sergent del cos. Per fer-ho, va assegurar que tenia ‘preparats dos carregadors amb setze bales cadascun’ i que tant se li’n donava que Felip i els altres comandaments es protegissin amb armilles perquè els dispararia al cap. Quan va proferir les amenaces, el policia disposava d’una pistola i d’una carrabina (que després de rebre la denúncia els Mossos d’Esquadra li van retirar).
A l’hora de dictar sentència, el jutge dona plena credibilitat al testimoni del cap de Recursos Humans.
En aquest sentit, considera que, tot i que tant ell com les víctimes de les amenaces estaven ‘immersos en un ambient particularment enrarit’ i ‘exemplificat amb els expedients oberts a l’acusat’, aquesta circumstància en cap cas implicaria que el treballador tingués intenció de perjudicar al caporal.
Així mateix, considera que el fet que el testimoni expedientés l’ara condemnat no implica ‘la més mínima animadversió cap a l’acusat’ perquè incoar expedients és ‘inherent’ a la seva feina com a cap de Recursos Humans.
De fet, la sentència detalla que els afectats van donar total veracitat a les amenaces.
Tant és així que segons va declarar la batllessa, quan l’inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies.
El sotsinspector, a més, va declarar també que arran de les amenaces es va acostumar a portar una armilla antibales i a dur una bala a la recambra ‘ per si de cas’.
La fiscalia demanava una pena d’1 any de presó per un delicte d’amenaces i el pagament de les costes del procés.
L’acusació particular, exercida per l’alcaldessa i els tres comandaments policials, reclamava 1 any i 3 mesos.
La defensa en demanava l’absolució.
A l’hora de fixar la pena, el magistrat ha atès la petició de l’acusació particular.
Sobretot, perquè va amenaçar quatre persones i va detallar com les volia matar.
La sentència també té en compte el fet que l’acusat sigui policia perquè sap com utilitzar una arma.
El jutge considera, en canvi, que no se li ha d’aplicar cap atenuant d’alteració psíquica perquè tot i que a l’informe pericial constava que l’acusat patia un trastorn depressiu major i de personalitat ‘no especificat’, el document reconeix que ‘no hi ha cap deteriorament cognoscitiu’.
A banda de la pena de presó, també el condemna a pagar les costes del procés, incloses les de l’acusació particular.
La sentència no és ferma i es pot recórrer a l’Audiència de Girona. | [
"societat",
"policia i justícia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Un jutjat condemna un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres a 1 any i 3 mesos de presó per amenaçar de mort la batllessa i tres comandaments del cos. L’amenaça incloïa la descripció de com pensava efectuar-la, amb trets al cap. El caporal estava de baixa en el moment dels fets, però disposava d’armes, retirades després de la denúncia.",
"a2": "L'alcaldessa Marta Felip, l'inspector, el sotsinspector i un sergent del cos de la Guàrdia Urbana, van ser amenaçats de mort el 2015 per un altre caporal del cos, que assegurava que els dispararia al cap. L'han condemnat a un any i tres mesos de presó. L'alcaldessa afirma que després de la preocupació per les amenaces, l'inspector li va assignar un escorta.",
"a3": "El caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres que va proferir amenaces de mort contra l'actual alcaldessa de Figueres, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap, ja ha estat condemnat. El jutjat li imposa una pena d'1 any i 3 mesos per amenaçar, a més, a altres tres càrrecs del cos."
},
"extractive": {
"a1": "El Jutjat Penal 1 de Figueres ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres a una pena d’1 any i 3 mesos de presó per amenaçar de mort la batllessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap.\nSegons recull la sentència, el magistrat considera provat que el 19 de juny de 2015 al migdia el caporal va trucar al cap de Recursos Humans de l’Ajuntament després que l’haguessin expedientat.\nSegons recull la sentència, durant la conversa telefònica el caporal va afirmar que tenia preparats ‘dos carregadors amb setze bales’ i que tant se li’n donava que Felip i els seus superiors es protegissin amb armilles, perquè ‘els dispararia al cap’.\nTant és així que segons va declarar la batllessa, quan l’inspector la va trucar preocupat després que el cap de Recursos Humans li expliqués la conversa, aquest li va dir que no sortís sola del lloc on es trobava i, a més, li va assignar un escorta durant diversos dies.",
"a2": "El jutjat ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaçar de mort l’alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap.\nSegons recull la sentència, el magistrat considera provat que el 19 de juny de 2015 al migdia el caporal va trucar al cap de Recursos Humans de l’Ajuntament després que l’haguessin expedientat.\nEl Jutjat Penal 1 de Figueres ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres a una pena d’1 any i 3 mesos de presó per amenaçar de mort la batllessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap.\nDurant la conversa, ‘amb la intenció que les persones a les que s’anava a referir s’acovardissin’, va dir-li que mataria l’alcaldessa, l’inspector, el sotsinspector i un sergent del cos.",
"a3": "El Jutjat Penal 1 de Figueres ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres a una pena d’1 any i 3 mesos de presó per amenaçar de mort la batllessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap.\nSegons recull la sentència, el magistrat considera provat que el 19 de juny de 2015 al migdia el caporal va trucar al cap de Recursos Humans de l’Ajuntament després que l’haguessin expedientat.\nEl jutjat ha condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaçar de mort l’alcaldessa, Marta Felip, dient que li dispararia trets al cap.\nDurant la conversa, ‘amb la intenció que les persones a les que s’anava a referir s’acovardissin’, va dir-li que mataria l’alcaldessa, l’inspector, el sotsinspector i un sergent del cos."
},
"extreme": {
"a1": "Condemnat un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaces de mort a la batllessa i 3 persones més.",
"a2": "Un caporal de la Guàrdia Urbana va amenaçar de mort Marta Felip i tres càrrecs més el 2015.",
"a3": "El jutjat condemna un caporal de la Guàrdia Urbana de Figueres per amenaces a l'alcaldessa de Figueres."
}
} |
1,548 | El Ministeri d'Igualtat demana a les autonomies que tanquin els prostíbuls | La ministra Irene Montero envia una carta a les autonomies i avisa que els contagis en aquests entorns són "més difícils de rastrejar" | La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha enviat una carta a les autonomies per demanar que tanquin els prostíbuls pels rebrots de coronavirus.
Montero reclama a les conselleries encarregades de les polítiques d'igualtat que "actuïn específicament" sobre aquests locals en línia amb les restriccions que ja s'estan adoptant a altres espais, com els locals d'oci nocturn.
En una entrevista a RNE aquest divendres al matí, ha argumentat que les dones que exerceixen la prostitució estan en una situació d'encara "més vulnerabilitat" amb la pandèmia i ha afirmat que els brots que es generen en aquests entorns són "de més difícil rastreig".
Montero ha dit que és "fonamental" que no es doni treva a "l'explotació sexual" i la "indústria proxeneta".
"Que no donem treva a l'explotació sexual, que no donem treva a aquesta indústria proxeneta que sempre roman en la impunitat i en l'absoluta opacitat.
Es parla molt dels drets de les dones en context de prostitució però no de les xifres de negoci", recorda en la missiva.
Durant l'estat d'alarma, ha explicat Montero, es va treballar per convertir en essencials i garantir que no es frenaven els serveis d'assistència i suport i atenció integral a les víctimes de violència de gènere.
També es va estendre aquesta garantia juntament amb les comunitats autònomes a l'atenció a les dones que són víctimes de tràfic amb fins d'explotació sexual, a les dones víctimes d'explotació sexual i a les dones en contextos de prostiució.
Ara, ha afegit que l'experiència acumulada ha de servir per garantir els drets de les dones que ja de partida estan en una situació de vulnerabilitat.
A això se suma la possibilitat que si es produeixen rebrots o contagis és "més difícil el rastreig".
En aquest sentit, ha afegit que una altra de les qüestions que han de caracteritzar a un govern és la seva capacitat amb el conjunt de les administracions per garantir de forma integral els drets de les dones que estan en condicions de prostitució i són víctimes d'explotació sexual i per tancar aquests prostíbuls i locals de contactes.
Finalment, ha assegurat que el seu ministeri està també treballant de manera "decidida" contra l'explotació sexual i per garantir una reforma integral dels drets de les dones que estan en aquesta situació.
En la missiva, la ministra Montero expressa als consellers la seva "profunda preocupació pels brots coneguts en prostíbuls i locals de contactes" a Espanya.
"La pandèmia segueix sent una realitat al nostre país i, dins de les mesures acordades amb Sanitat que limiten l'obertura de bars, restaurants, discoteques i altres locals d'oci nocturn i sense perjudici de la nostra constant lluita contra l'explotació sexual, considero important que s'actuï específicament sobre aquells llocs on s'exerceix la prostitució ", continua el text remès per la responsable d'Igualtat.
De la mateixa manera, assenyala que "la salut i els drets de les dones són fonamentals" i que "la situació sanitària fa que els contagis que puguin produir-se en aquests locals portin a un augment exponencial de positius de difícil rastreig".
Per això, crida a "l'experiència de coordinació" que, al seu parer, es va viure "durant l'estat d'alarma" i que "va permetre habilitar recursos habitacionals i d'atenció sociosanitària".
"Seria un element fonamental per oferir a aquestes dones, després dels tancaments dels locals, alternatives dignes que es facin càrrec de la seva situació", exposa la dirigent de Podem.
Mapes interactius
MAPES El risc de rebrot ja és alt a la meitat de comarques i en dues de cada tres ciutats
Consulta en mapes i taules quants contagis recents s'han detectat, a nivell local i comarcal, i on es concentren els focus de propagació més ràpida
Tornar a les aules
Dubtes i certeses del protocol del Govern pels casos de Covid a les escoles
Experts consultats per NacióDigital coincideixen en la necessitat de fer obligatòria la mascareta dins dels centres mentre la comunitat rep amb dubtes el pla presentat per Educació, encara subjecte a canvis
coronavirus
Els factors que més augmenten el risc de morir per coronavirus
Un estudi realitzat a nivell estatal detecta fins a 17 variables que constitueixen factor de risc
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
Tota l'actualitat, minut a minut
Segueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món | [
"coronavirus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Ministeri d'Igualtat ha enviat una carta a les autonomies per demanar que tanquin els prostíbuls pels rebrots de coronavirus. Irene Montero ha argumentat que les dones que exerceixen la prostitució són encara més vulnerables en una situació com la de la pandèmia. També ha afirmat que els brots que es generen en aquests entorns són més difícils de rastrejar.",
"a2": "Irene Montero, ministra d'Igualtat, ha demanat per carta a les comunitats autònomes que tanquin els prostíbuls davant el perill de rebrots de covid-19. Aquests rebrots, ha declarat en una entrevista a RNE, són més difícils de rastrejar i afecten les dones en situació de vulnerabilitat. La ministra ha reiterat que la salut i els drets de les dones són fonamentals.",
"a3": "La ministra d'Igualtat ha remès una carta a les comunitats autònomes en què demana que s'apliquin les restriccions del sector de l'oci nocturn per a frenar l'avanç de la covid-19 als prostíbuls. Montero ha afirmat que la pandèmia ha fet encara més vulnerables les dones que treballen en aquests locals i seria una manera de controlar possibles rebrots. "
},
"extractive": {
"a1": "La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha enviat una carta a les autonomies per demanar que tanquin els prostíbuls pels rebrots de coronavirus.\nEn una entrevista a RNE aquest divendres al matí, ha argumentat que les dones que exerceixen la prostitució estan en una situació d'encara \"més vulnerabilitat\" amb la pandèmia i ha afirmat que els brots que es generen en aquests entorns són \"de més difícil rastreig\".\nEn aquest sentit, ha afegit que una altra de les qüestions que han de caracteritzar a un govern és la seva capacitat amb el conjunt de les administracions per garantir de forma integral els drets de les dones que estan en condicions de prostitució i són víctimes d'explotació sexual i per tancar aquests prostíbuls i locals de contactes.\nDe la mateixa manera, assenyala que \"la salut i els drets de les dones són fonamentals\" i que \"la situació sanitària fa que els contagis que puguin produir-se en aquests locals portin a un augment exponencial de positius de difícil rastreig\".",
"a2": "La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha enviat una carta a les autonomies per demanar que tanquin els prostíbuls pels rebrots de coronavirus.\nEn una entrevista a RNE aquest divendres al matí, ha argumentat que les dones que exerceixen la prostitució estan en una situació d'encara \"més vulnerabilitat\" amb la pandèmia i ha afirmat que els brots que es generen en aquests entorns són \"de més difícil rastreig\".\nEn aquest sentit, ha afegit que una altra de les qüestions que han de caracteritzar a un govern és la seva capacitat amb el conjunt de les administracions per garantir de forma integral els drets de les dones que estan en condicions de prostitució i són víctimes d'explotació sexual i per tancar aquests prostíbuls i locals de contactes.\nDe la mateixa manera, assenyala que \"la salut i els drets de les dones són fonamentals\" i que \"la situació sanitària fa que els contagis que puguin produir-se en aquests locals portin a un augment exponencial de positius de difícil rastreig\".",
"a3": "La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha enviat una carta a les autonomies per demanar que tanquin els prostíbuls pels rebrots de coronavirus. \nMontero reclama a les conselleries encarregades de les polítiques d'igualtat que \"actuïn específicament\" sobre aquests locals en línia amb les restriccions que ja s'estan adoptant a altres espais, com els locals d'oci nocturn. \nEn una entrevista a RNE aquest divendres al matí, ha argumentat que les dones que exerceixen la prostitució estan en una situació d'encara \"més vulnerabilitat\" amb la pandèmia i ha afirmat que els brots que es generen en aquests entorns són \"de més difícil rastreig\". \nMontero ha dit que és \"fonamental\" que no es doni treva a \"l'explotació sexual\" i la \"indústria proxeneta\". "
},
"extreme": {
"a1": "La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha demanat a les comunitats autònomes que tanquin els prostíbuls pels rebrots de coronavirus.",
"a2": "El Ministeri d'Igualtat demana a les autonomies el tancament dels prostíbuls davant el perill de rebrots de coronavirus.",
"a3": "Irene Montero demana que s’apliquin les restriccions de l’oci nocturn per la covid-19 als prostíbuls. "
}
} |
383 | La Canadenca: cent anys de la jornada laboral de vuit hores | Avui fa un segle que començà una de les fites més importants del moviment obrer català | Avui fa cent anys del tret de sortida d’una de les fites més importants del moviment obrer català: la vaga de la Canadenca.
El 5 de febrer de 1919 els treballadors de l’elèctrica Regs i Força de l’Ebre, coneguda per ‘la Canadenca’, van començar una vaga de solidaritat amb vuit companys, acomiadats després d’haver-se queixat d’una baixada del salari i d’haver demanat suport i assessorament a la CNT, amb la intenció de sindicar-se.
‘L’empresa va voler fer-los fixos, però va decretar de manera unilateral que el seu salari baixés de 150 pessetes a 125’, explica l’historiador Xavier Díez.
L’empresa va respondre al començament de la protesta acomiadant cent quaranta treballadors de la secció de facturació i això va fer que a partir del dia 8 la vaga ja fos pràcticament total.
La resposta va evidenciar la miopia de la patronal davant la força de la CNT i el moviment anarcosindicalista.
‘No s’explica prou que, durant la tardor del 1918, hi va haver una revolta obrera a Andalusia en què moltíssims anarquistes es van dedicar a ocupar terres i a assaltar grans propietats de latifundistes.
Molts d’aquests obrers i jornalers van venir a Barcelona, on es va concentrar una gran quantitat d’obrers molt radicalitzats i d’orígens diversos en la CNT’, explica Díez.
Ningú no s’arribava a imaginar que aquella vaga, al principi molt minoritària i improvisada, s’estendria com una taca d’oli i acabaria fent història.
El 21 de febrer, el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT va declarar la vaga a tot el sector i a les empreses que integraven la Canadenca.
El 23, es va estendre a més sectors de la ciutat i els treballadors van ocupar l’empresa.
Primer s’hi van fer apagades parcials, que aviat van esdevenir gairebé totals.
A tot això, cal afegir-hi els sabotatges i els boicots.
La manca d’electricitat també va implicar que es paralitzés el transport, que alhora paralitzava la distribució de productes alimentaris, per exemple.
Arran de tot plegat, les botigues van tancar i també es van aturar teatres i cinemes.
De fet, es van acabar paralitzant serveis tan bàsics com el de la recollida d’escombraries.
Allò que havia començat com una vaga laboral va acabar afectant els sectors clau i, per tant, aturant tota la ciutat.
La reacció contra tot això va ser absolutament repressiva.
Es va declarar l’estat de guerra i l’exèrcit de Milans del Bosch hi va intervenir de manera directa.
Aquella intervenció va acabar amb l’empresonament de 3.000 a 4.000 vaguistes.
La patronal va declarar un ultimàtum el primer de març i va dir que els treballadors que no es presentessin a la feina abans del dia 6 serien acomiadats.
Tanmateix, això no els va servir de res.
La situació, cada vegada més conflictiva, va fer que el govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, acabés decretant a mitjan març la jornada laboral màxima de vuit hores, l’alliberament de la majoria dels presos, augments salarials, capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadats.
‘L’estat espanyol va ser el primer país europeu d’aprovar la jornada laboral de vuit hores en tots els sectors, tot i que a Finlàndia paral·lelament se seguia el mateix procés’, explica Díez.
El motiu d’aquesta decisió era la por que la situació s’acabés descontrolant del tot i la vaga s’estengués a la resta de l’estat espanyol.
El context no era senzill ni estable.
Pel que fa a la qüestió nacional, acabava de fracassar el projecte d’estatut i l’estat espanyol havia declarat la suspensió de les garanties constitucionals per la por d’una revolta independentista.
A més, s’anaven formant molts estats arreu d’Europa: Islàndia, Polònia, els països bàltics… En l’àmbit social, d’ençà de l’esclat de la Revolució Russa hi havia entre la burgesia un autèntic pànic a la revolució obrera, oimés tenint en compte el malestar causat per la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors aquells últims anys.
També havia esclatat la Revolta Espartaquista de Berlín al gener i a Itàlia s’havien ocupat moltes fàbriques.
A tot això, cal afegir-hi que els fets de la Setmana Tràgica –deu anys enrere– encara eren ben presents en l’imaginari col·lectiu de la burgesia.
Malgrat els mites entorn del caos la Canadenca i aquest pànic d’una part de la societat, l’enorme majoria de vaguistes no va actuar amb violència.
Tot plegat va esdevenir una clara victòria dels sindicats –especialment la CNT–, dels treballadors de l’elèctrica i de tota la classe obrera, que assolia un dret laboral bàsic pel qual ja feia molt de temps que lluitava. | [
"economia",
"sindicalisme"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Fa cent anys, els treballadors de l’elèctrica Regs i Força de l’Ebre, coneguda com \"la Canadenca\", van començar una vaga de solidaritat amb vuit companys, acomiadats després d’haver-se queixat d’una baixada del salari. La situació, cada vegada més conflictiva, va fer que el govern espanyol acabés decretant la jornada laboral màxima de vuit hores i altres millores laborals.",
"a2": "Es commemora el centenari de la històrica vaga de la Canadenca, que va acabar amb una clara victòria sindical amb l'assoliment de la jornada laboral de vuit hores per primer cop a Europa. A l'inici ningú s'imaginava que aquella vaga sectorial s'estendria a tota la societat i s'acabés declarant l'estat de guerra i la intervenció de l'exèrcit.",
"a3": "El 5 de febrer de 1919, els treballadors de la Canadenca van iniciar una vaga en suport a vuit companys acomiadats per demanar assessorament sindical, que es va estendre a altres sectors i va paralitzar Barcelona. El govern espanyol, temorós que les protestes s'estenguessin, va intervenir promulgant importants reformes laborals, com la reducció de la jornada laboral a vuit hores."
},
"extractive": {
"a1": "El 5 de febrer de 1919 els treballadors de l’elèctrica Regs i Força de l’Ebre, coneguda per ‘la Canadenca’, van començar una vaga de solidaritat amb vuit companys, acomiadats després d’haver-se queixat d’una baixada del salari i d’haver demanat suport i assessorament a la CNT, amb la intenció de sindicar-se.\nEl 21 de febrer, el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT va declarar la vaga a tot el sector i a les empreses que integraven la Canadenca.\nLa patronal va declarar un ultimàtum el primer de març i va dir que els treballadors que no es presentessin a la feina abans del dia 6 serien acomiadats.\nLa situació, cada vegada més conflictiva, va fer que el govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, acabés decretant a mitjan març la jornada laboral màxima de vuit hores, l’alliberament de la majoria dels presos, augments salarials, capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadats.",
"a2": "El 5 de febrer de 1919 els treballadors de l’elèctrica Regs i Força de l’Ebre, coneguda per ‘la Canadenca’, van començar una vaga de solidaritat amb vuit companys, acomiadats després d’haver-se queixat d’una baixada del salari i d’haver demanat suport i assessorament a la CNT, amb la intenció de sindicar-se.\nNingú no s’arribava a imaginar que aquella vaga, al principi molt minoritària i improvisada, s’estendria com una taca d’oli i acabaria fent història.\nLa situació, cada vegada més conflictiva, va fer que el govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, acabés decretant a mitjan març la jornada laboral màxima de vuit hores, l’alliberament de la majoria dels presos, augments salarials, capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadats.\nTot plegat va esdevenir una clara victòria dels sindicats –especialment la CNT–, dels treballadors de l’elèctrica i de tota la classe obrera, que assolia un dret laboral bàsic pel qual ja feia molt de temps que lluitava.",
"a3": "Avui fa cent anys del tret de sortida d’una de les fites més importants del moviment obrer català: la vaga de la Canadenca. \nEl 5 de febrer de 1919 els treballadors de l’elèctrica Regs i Força de l’Ebre, coneguda per ‘la Canadenca’, van començar una vaga de solidaritat amb vuit companys, acomiadats després d’haver-se queixat d’una baixada del salari i d’haver demanat suport i assessorament a la CNT, amb la intenció de sindicar-se. \nAllò que havia començat com una vaga laboral va acabar afectant els sectors clau i, per tant, aturant tota la ciutat. \nLa situació, cada vegada més conflictiva, va fer que el govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, acabés decretant a mitjan març la jornada laboral màxima de vuit hores, l’alliberament de la majoria dels presos, augments salarials, capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadats. "
},
"extreme": {
"a1": "Centenari de l'inici de la vaga de la Canadenca, que va desembocar en la jornada laboral de vuit hores.",
"a2": "Es compleixen cent anys de la mítica vaga de la Canadenca, en què els treballadors es van imposar a la patronal.",
"a3": "Es compleixen cent anys de la mobilització obrera a Catalunya que va aconseguir importants reformes laborals."
}
} |
976 | ERC alerta el PSOE que no hi haurà diàleg amb repressió | Junqueras troba inevitable un nou referèndum | No hi pot haver un diàleg real amb el govern espanyol si continua la repressió.
Aquesta és l’advertència que ha llançat ERC en els discursos polítics del congrés nacional.
La secretària general, Marta Rovira, ha alertat que no es pot resoldre el conflicte si es manté la repressió i no es negocia una amnistia per als represaliats, en un moment en què les converses amb el PSOE són congelades després d’haver reconegut, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que Oriol Junqueras va obtenir la immunitat com a eurodiputat en ser elegit.
‘No és possible un diàleg honest, responsable i en igualtat de condicions sense desbrossar el camí de la repressió’, ha afirmat Rovira en una videoconferència de l’exili estant.
El coordinador nacional, Pere Aragonès, ha redoblat la pressió.
Ha advertit que només es pot obrir una nova etapa després de les eleccions del 10-N ‘si la política desplaça la repressió’ i ha exigit que l’estat espanyol compleixi la sentència del TJUE.
És a dir, que Junqueras sigui alliberat i que s’anul·li la sentència que el va condemnar a tretze anys de presó.
En un missatge d’àudio enregistrat a la presó dels Lledoners, el president d’ERC, ha sentenciat que la independència és irreversible i un nou referèndum, inevitable: ‘Ho tornarem a fer.’
Si la condició de la fi de la repressió es compleix, Aragonès ha assegurat que faran de ‘trencaglaç dels murs del blocatge’ i que obriran camí per a establir un diàleg que saben que serà difícil i que no entomen amb ‘ingenuïtat’.
A més ha defensat que s’obrin camins a la negociació política aprofitant les ‘escletxes’ de la conjuntura i ha promès que el partit posarà damunt la taula l’amnistia, l’autodeterminació i la constitució de la República.
No serà, tanmateix, una tasca fàcil: ‘Haurem de prendre decisions complexes, assumir la responsabilitat del qui les urnes han posat al capdavant’, ha admès.
A més, ha raonat que la repressió, que volia liquidar el partit, els ha fet ‘més forts’ com a organització i a les urnes.
ERC ha llançat aquest avís al PSOE atesa la insistència del govern espanyol que la sentència del TJUE no ha d’ésser un obstacle per a negociar la investidura de Pedro Sánchez.
La portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, va apuntar ahir que no donaran instruccions ad hoc a l’advocacia de l’estat, que actuarà ‘tenint en compte l’interès general’ i sobre els principis de la legalitat.
De fet, consideren que les negociacions s’han de desvincular de les decisions judicials.
ERC insisteix que s’han d’enfortir per a assolir la independència i, de fet, aquest congrés nacional consagrarà l’estratègia de l’ampliació de majories per a eixamplar la base.
‘Resulta evident que cal que siguem més per a guanyar’, ha dit Rovira, convençuda que només s’avança quan es generen grans consensos i que cal que el projecte independentista no sigui percebut com una amenaça per una part de la ciutadania, alhora que guanya suports internacionals.
En la mateixa línia, Aragonès ha defensat una estratègia que apel·li a tota la població i faci viable la constitució del nou estat.
Aquesta és la via, segons Rovira, perquè un nou referèndum sigui efectiu: ‘Només guanyant legitimitat política podrem fer valdre un referèndum i el seu resultat.’
Junqueras ha assegurat que aquest moment, imprescindible per a obtenir una nova validació democràtica, arribarà.
‘Sabem que ha d’arribar i la nostra proposta de solució continua essent la mateixa, la independència de Catalunya’, ha afegit.
ERC no descarta la via unilateral en l’estratègia d’acumulació de forces
El congrés d’ERC, amb 1.700 militants inscrits, aprovarà avui la ponència política i una reforma dels estatuts.
La ponència es basa en aquesta estratègia d’acumulació de forces que incideix en la necessitat d’ampliar la base social de l’independentisme i d’enfortir-lo i que situa el referèndum com a única sortida per a resoldre el conflicte, sigui acordat, forçat o convocat sense l’acord de l’estat espanyol.
Després del procés de negociació d’esmenes, ERC no descarta ‘qualsevol camí democràtic i pacífic’ per a transitar cap a la independència, cosa que implica que s’obre la via unilateral malgrat que la prioritària sigui la negociada.
D’una altra banda, la reforma dels estatuts preveu que el president i la secretària general podran exercir el seu càrrec durant dotze anys de manera ininterrompuda i estableixen una clàusula aplicable a Junqueras i Rovira perquè aquest termini se suspengui en cas que un dels dos no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions per causes alienes a la seva voluntat i a l’organització. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha alertat des de l'exili que no hi pot haver un diàleg real amb el govern espanyol si es manté la repressió i no es negocia una amnistia per als represaliats. Per a ERC, no hi ha dubte que hi haurà un nou referèndum, sigui acordat, forçat o convocat sense l’acord de l’estat espanyol.",
"a2": "Durant el congrés nacional d’ERC, la secretària general, Marta Rovira, ha remarcat la necessitat que el PSOE reconegui la sentència del TJUE i s'alliberi Junqueras abans de prosseguir amb la negociació política. Així mateix, s'ha presentat estratègia d’acumulació de forces per ampliar la base social de l’independentisme com a única via de guanyar legitimitat política en un futur referèndum.",
"a3": "Des del congrés nacional d’ERC Marta Rovira ha exigit l’amnistia pels presos i la fi de la repressió com a condicions per a reprendre el diàleg amb el PSOE. Aragonès ha demanat també l’anul·lació de la sentència d’un Oriol Junqueras qui, mitjançant un missatge d’àudio, ha proclamat que inevitablement es tornarà a fer un nou referèndum."
},
"extractive": {
"a1": "La secretària general, Marta Rovira, ha alertat que no es pot resoldre el conflicte si es manté la repressió i no es negocia una amnistia per als represaliats, en un moment en què les converses amb el PSOE són congelades després d’haver reconegut, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que Oriol Junqueras va obtenir la immunitat com a eurodiputat en ser elegit.\nHa advertit que només es pot obrir una nova etapa després de les eleccions del 10-N ‘si la política desplaça la repressió’ i ha exigit que l’estat espanyol compleixi la sentència del TJUE.\nSi la condició de la fi de la repressió es compleix, Aragonès ha assegurat que faran de ‘trencaglaç dels murs del blocatge’ i que obriran camí per a establir un diàleg que saben que serà difícil i que no entomen amb ‘ingenuïtat’.\nLa ponència es basa en aquesta estratègia d’acumulació de forces que incideix en la necessitat d’ampliar la base social de l’independentisme i d’enfortir-lo i que situa el referèndum com a única sortida per a resoldre el conflicte, sigui acordat, forçat o convocat sense l’acord de l’estat espanyol.",
"a2": "La secretària general, Marta Rovira, ha alertat que no es pot resoldre el conflicte si es manté la repressió i no es negocia una amnistia per als represaliats, en un moment en què les converses amb el PSOE són congelades després d’haver reconegut, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que Oriol Junqueras va obtenir la immunitat com a eurodiputat en ser elegit.\nHa advertit que només es pot obrir una nova etapa després de les eleccions del 10-N ‘si la política desplaça la repressió’ i ha exigit que l’estat espanyol compleixi la sentència del TJUE.\nA més ha defensat que s’obrin camins a la negociació política aprofitant les ‘escletxes’ de la conjuntura i ha promès que el partit posarà damunt la taula l’amnistia, l’autodeterminació i la constitució de la República.\nLa ponència es basa en aquesta estratègia d’acumulació de forces que incideix en la necessitat d’ampliar la base social de l’independentisme i d’enfortir-lo i que situa el referèndum com a única sortida per a resoldre el conflicte, sigui acordat, forçat o convocat sense l’acord de l’estat espanyol.",
"a3": "La secretària general, Marta Rovira, ha alertat que no es pot resoldre el conflicte si es manté la repressió i no es negocia una amnistia per als represaliats, en un moment en què les converses amb el PSOE són congelades després d’haver reconegut, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que Oriol Junqueras va obtenir la immunitat com a eurodiputat en ser elegit.\n‘No és possible un diàleg honest, responsable i en igualtat de condicions sense desbrossar el camí de la repressió’, ha afirmat Rovira en una videoconferència de l’exili estant.\nEn un missatge d’àudio enregistrat a la presó dels Lledoners, el president d’ERC, ha sentenciat que la independència és irreversible i un nou referèndum, inevitable: ‘Ho tornarem a fer.’\nA més ha defensat que s’obrin camins a la negociació política aprofitant les ‘escletxes’ de la conjuntura i ha promès que el partit posarà damunt la taula l’amnistia, l’autodeterminació i la constitució de la República.."
},
"extreme": {
"a1": "ERC, al congrés nacional, adverteix que no hi pot haver diàleg real amb el govern espanyol si continua la repressió.",
"a2": "ERC exigeix al govern espanyol abandonar la repressió per obrir una nova etapa negociadora i cercarà d’eixamplar el suport social.",
"a3": "ERC exigeix l'amnistia i la fi de la repressió per a desbloquejar el diàleg amb el PSOE."
}
} |
1,842 | Barcelona, ciutat amable amb la bicicleta? | La prohibició de circular per les voreres des de l'1 de gener topa amb els usuaris i els "demonitzats" empresaris del lloguer i amb l'incompliment de fer tots els carrils previstos | La polèmica, aquesta vegada, va sobre rodes.
Divendres l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que la moratòria vigent que permet que les bicicletes circulin per les voreres s'acabarà l'1 de gener de l'any 2019.
El 2015 es va aprovar l'"Estratègia de la bicicleta per Barcelona", i ara, l'Ajuntament considera que ha arribat el moment d'acabar amb les dificultats de convivència amb els vianants que genera la moratòria.
El problema és que no tothom hi està d'acord.
El representant de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta, Albert Garcia, i el vicepresident l'Associació de Bicitours de Barcelona, Pablo Gómez, ho veuen molt diferent.
Garcia i Gómez coincideixen en el fet que Barcelona encara no està prou articulada, malgrat l'increment de kilòmetres de carril bici, per prohibir-ne la circulació per les voreres.
Ambdós estan d'acord en dir que la visió imperant a la ciutat és encara la del conductor de vehicle privat, segons ells, font de molts dels problemes de mobilitat.
De fet, Gómez comenta preocupat que "s'està demonitzant anar amb bicicleta" i es queixa que els ciclistes ho tenen cada vegada més complicat.
"Hi ha altres coses que es poden retirar del carrer abans que les bicis", remarca amb contundència Garcia.
Considera crucial que les persones puguin fer servir la bici i demana regulació, però no prohibició.
Totalment en contra de la conducció temerària, que considera un perill públic i en demana la prohibició total, matisa que els casos que s'han detectat són excepcionals.
Pablo Gómez, que a més de ser el vicepresident de l'Associació de Bicitours de Barcelona és el propietari de Bike Rental Barcelona, posa el focus en la vulnerabilitat dels ciclistes, ja que no creu que els únics que estan en risc quan van en bicicleta siguin els menors.
A més, considera que l'entramat de normes és molt complex i puntualitza que, a més del milió i mig d'habitants de la ciutat de Barcelona, als ciclistes se li sumen els turistes, molts dels quals aprofiten la bicicleta com a mitjà de transport.
"Si no es fa una bona campanya de sensibilització, l'Ajuntament farà caixa amb les multes però no se solucionarà res", reflexiona preocupat l'empresari del sector.
Més carrils bici, però no tots els que es prometien
Una de les altres mesures que ha anunciat l'Ajuntament de Barcelona és l'augment en infraestructura de carrils bici.
A principis de setembre, la xarxa de carrils bici tindrà 200 quilòmetres, però l'any 2016 l'Ajuntament en prometia 308 km. La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Mobilitat i Urbanisme, Janet Sanz, va atribuir l'incompliment als conflictes existents a peu de carrer entre bici i vehicle privat.
"Nosaltres ja vam preveure que era molt difícil arribar al final de la legislatura amb tots els carrils fets", comenta Garcia.
Afegeix que no s'ha de parlar de quilòmetres, sinó d'efectivitat, i titlla la xarxa actual de "poc efectiva".
Sobre el fet que el 90% de la població barcelonina disposi d'un carril bici a menys de 300 metres de casa seva, Garcia fa la comparativa amb el cotxe: "És com si diguessis a un usuari de cotxe que està de sort perquè el té aparcat a 3 quilòmetres de casa".
Demana posar-hi perspectiva, "perquè els de les bicis semblem els dolents de la pel·lícula".
I les bicicletes de lloguer aparcades al carrer, què?
Una de les problemàtiques que encara ha de resoldre l'Ajuntament de Barcelona és l'aparcament de bicicletes de lloguer a través d'aplicacions d'Internet en espais públics sense pagar res a canvi.
Pablo Gómez indica que és un tema que l'inquieta, perquè es juga a dir que "no estan permanentment aparcades" i considera que el govern municipal no ha actuat amb contundència.
Fent una analogia amb el top manta, considera que aquestes aplicacions fan competència deslleial, perquè les bicicletes publiciten el negoci amb els cartells que porten penjats i estan a la vista tot el dia, i "l'únic que fan és posar-nos a tots en el mateix sac".
Creu que hi hauria d'haver aparcaments a cada cruïlla de la ciutat.
Tornant a la mentalitat imperant del vehicle privat, llança una pregunta: "Els cotxes de lloguer a Barcelona, aparquen on volen, no?".
Davant de les recents notícies, Gómez opina que l'equip de govern actual és el que millor ha actuat en matèria de bici des de Maragall, però "ha perdut una oportunitat", perquè no s'han posat tots els carrils bici que es prometien i perquè, amb propers canvis de govern, tot el pla es podria modificar. | [
"mobilitat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El 2015, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar l'\"Estratègia de la bicicleta per Barcelona\", amb una moratòria perquè les bicicletes poguessin circular per les voreres. Ara, l'Ajuntament ha anunciat que la moratòria s'acabarà l'1 de gener de l'any 2019. Aquesta prohibició, però, no agrada ni als usuaris ni als empresaris del lloguer de bicicletes.",
"a2": "Un representant dels usuaris de la bicicleta (Albert Garcia) i el vicepresident de l'Associació de Bicitours de Barcelona (Pablo Gómez) s'han pronunciat en contra de la fi de la moratòria de circulació per les voreres per a les bicicletes. A la ciutat, afirmen, manquen articulació i quilòmetres de carril bici, a més del problema de l'aparcament de les bicis de lloguer.",
"a3": "L'1 de gener del 2019, quedarà prohibit circular en bicicleta per la vorera a Barcelona. Ho ha anunciat Janet Sanz, tinenta d'alcalde d'Ecologia, Mobilitat i Urbanisme, juntament amb l’ampliació dels carrils bici a 200 quilòmetres al setembre. Sanz ha explicat que per culpa de les tensions entre diferents col·lectius d’usuaris de vehicles no s’ha pogut arribar als 308 quilòmetres previstos."
},
"extractive": {
"a1": "Divendres l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que la moratòria vigent que permet que les bicicletes circulin per les voreres s'acabarà l'1 de gener de l'any 2019. \nEl 2015 es va aprovar l'\"Estratègia de la bicicleta per Barcelona\", i ara, l'Ajuntament considera que ha arribat el moment d'acabar amb les dificultats de convivència amb els vianants que genera la moratòria.\nPablo Gómez, que a més de ser el vicepresident de l'Associació de Bicitours de Barcelona és el propietari de Bike Rental Barcelona, posa el focus en la vulnerabilitat dels ciclistes, ja que no creu que els únics que estan en risc quan van en bicicleta siguin els menors.\nDavant de les recents notícies, Gómez opina que l'equip de govern actual és el que millor ha actuat en matèria de bici des de Maragall, però \"ha perdut una oportunitat\", perquè no s'han posat tots els carrils bici que es prometien i perquè, amb propers canvis de govern, tot el pla es podria modificar.",
"a2": "Divendres l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que la moratòria vigent que permet que les bicicletes circulin per les voreres s'acabarà l'1 de gener de l'any 2019. \nGarcia i Gómez coincideixen en el fet que Barcelona encara no està prou articulada, malgrat l'increment de kilòmetres de carril bici, per prohibir-ne la circulació per les voreres.\nUna de les problemàtiques que encara ha de resoldre l'Ajuntament de Barcelona és l'aparcament de bicicletes de lloguer a través d'aplicacions d'Internet en espais públics sense pagar res a canvi.\nDavant de les recents notícies, Gómez opina que l'equip de govern actual és el que millor ha actuat en matèria de bici des de Maragall, però \"ha perdut una oportunitat\", perquè no s'han posat tots els carrils bici que es prometien i perquè, amb propers canvis de govern, tot el pla es podria modificar.",
"a3": "Divendres l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que la moratòria vigent que permet que les bicicletes circulin per les voreres s'acabarà l'1 de gener de l'any 2019. \nEl 2015 es va aprovar l'\"Estratègia de la bicicleta per Barcelona\", i ara, l'Ajuntament considera que ha arribat el moment d'acabar amb les dificultats de convivència amb els vianants que genera la moratòria. \nLa tinenta d'alcalde d'Ecologia, Mobilitat i Urbanisme, Janet Sanz, va atribuir l'incompliment als conflictes existents a peu de carrer entre bici i vehicle privat. \nDavant de les recents notícies, Gómez opina que l'equip de govern actual és el que millor ha actuat en matèria de bici des de Maragall, però \"ha perdut una oportunitat\", perquè no s'han posat tots els carrils bici que es prometien i perquè, amb propers canvis de govern, tot el pla es podria modificar."
},
"extreme": {
"a1": "L'Ajuntament de Barcelona anuncia que les bicicletes no podran circular per les voreres a partir començament de 2019.",
"a2": "Usuaris i empresaris de les bicicletes estan en contra de prohibir-ne la circulació per les voreres a Barcelona.",
"a3": "La xarxa de carrils bici de Barcelona finalment tindrà 200 quilòmetres dels 308 previstos inicialment. "
}
} |
2,744 | ACTUALIZACIÓ:La Guàrdia Urbana desallotja 22 persones de l'edifici ocupat del carrer de Sant Ramon, al Raval | L'immoble és propietat de l'Ajuntament de Barcelona i ha estat rehabilitat per a lloguer social | La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) ha desallotjat aquest dijous al matí 22 persones, entre elles un menor d'edat, de l'edifici situat al número 1 del carrer de Sant Ramon, al barri del Raval, que havia estat ocupat, segons han informat fonts municipals.
El Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) ha atès deu persones, de les quals tres, una família amb un nadó, han acceptat un recurs d'allotjament.
En els altres set casos, el CUESB no ha detectat una situació de vulnerabilitat perquè tenien xarxa familiar o recursos econòmics, segons ha assenyalat el consistori.
L'immoble és propietat de l'Ajuntament de Barcelona i havia estat rehabilitat recentment per albergar onze habitatges de lloguer social.
(En aquesta actualització s'afegeix el final del desallotjament, declaracions de persones que havien ocupat els pisos i informació facilitada per l'Ajuntament de Barcelona).
Durant el desallotjament, que ha començat cap a un quart de 9 del matí i ha durat unes dues hores, algunes de les persones que ocupaven els pisos han sortit als balcons per protestar que els fessin marxar.
També alguns veïns s'han arremolinat a l'entrada del carrer de Sant Ramon, que estava precintat i amb diverses furgonetes policials, per retreure a la Guàrdia Urbana que desallotgés l'immoble.
El consistori barceloní ha assenyalat que els seus serveis de vigilància van comprovar dilluns que l'edifici estava completament buit i que va tenir constància aquest dimecres de l'ocupació.
Per la seva banda, diverses persones que han desallotjat de l'immoble han assegurat davant els periodistes que feia entre tres dies i una setmana que hi havien entrat.
Aquest és el cas del Youssef, que ha afirmat que va pagar 500 euros a un home per poder entrar en un dels pisos i que ell va rebre uns documents a canvi.
Aquest dijous al matí, segons ha explicat, l'home no li agafava el telèfon i no sabia com localitzar-lo.
Un altre dels casos és el de la família amb una criatura de menys d'un any.
Segons han explicat, no han obtingut ajudes per a l'habitatge ni solucions dels serveis socials en un any i mig.
"Els serveis socials ens van dir que estaven saturats i que ens busquéssim la vida, que ocupéssim.
Ho hem fet i ara no ens deixen viure", ha recriminat l'home, visiblement trasbalsat pel desallotjament.
I ha continuat: "Algú ha dit que som narcotraficants.
Un narcotraficant ve amb tota la seva família?
Ho diuen per treure'ns del pis i perquè s'hi fiquin els que van ben vestits i perfumats, perquè tenen diners per pagar i, com que tenen diners, van abans que nosaltres".
També ha retret que l'edifici portés temps buit i ha lamentat que no pugui quedar-se al Raval, on viu, ha dit, des del 1988.
"He anat a la guarderia i a l'escola aquí.
Vull viure al meu barri i no puc.
En canvi vénen els 'guiris' i els que tenen diners.
Per què el meu fill no i els seus fills sí?", ha inquirit.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona ha defensat que el desallotjament del bloc respon a una acció per salvaguardar "el patrimoni municipal", en paraules de la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.
El consistori va comprar l'edifici l'octubre de 2013, exercint el dret de tanteig i retracte, i el va rehabilitar per oferir onze habitatges de lloguer social que ja estan adjudicats.
Les obres van començar l'estiu del 2015 i ja estaven finalitzades si bé encara no s'havien recepcionat a l'espera que es donés d'alta el subministraments elèctric.
Actualment, s'hi està instal·lant l'estació transformadora que Endesa sol·licitava.
Segons ha assenyalat el consistori, la previsió és que les persones beneficiàries dels pisos puguin entrar-hi a viure abans de l'estiu.
Després de tenir constància aquest dimecres de l'ocupació, l'Ajuntament va fer els informes necessaris i va signar el decret per desallotjar dins les 72 hores posteriors. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat 22 persones, entre elles un menor d'edat, que havien ocupat un edifici al barri del Raval. L'immoble, situat al número 1 del carrer de Sant Ramon, és propietat de l'Ajuntament de Barcelona i havia estat rehabilitat recentment per albergar onze habitatges de lloguer social.",
"a2": "La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat un edifici propietat de l'Ajuntament. L'edifici, que el consistori va comprar i rehabilitar per destinar-lo a lloguer social, va ser ocupat aquesta setmana mentre encara era buit, abans que finalitzessin les últimes obres. La GUB ha desallotjat vint-i-dues persones i deu han estat ateses pel Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona.",
"a3": "La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat 22 persones, inclòs un menor, d’un edifici ocupat al Raval. De les 10 persones ateses pel Centre d’Emergències Socials, 3 han acceptat allotjament. L'Ajuntament ha declarat que el dimecres, el servei de vigilància del consistori es va assabentar de l’ocupació i han actuat per protegir un edifici que és de la seva titularitat. "
},
"extractive": {
"a1": "Durant el desallotjament, que ha començat cap a un quart de 9 del matí i ha durat unes dues hores, algunes de les persones que ocupaven els pisos han sortit als balcons per protestar que els fessin marxar.\nEl consistori barceloní ha assenyalat que els seus serveis de vigilància van comprovar dilluns que l'edifici estava completament buit i que va tenir constància aquest dimecres de l'ocupació.\nPer la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona ha defensat que el desallotjament del bloc respon a una acció per salvaguardar \"el patrimoni municipal\", en paraules de la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.\nSegons ha assenyalat el consistori, la previsió és que les persones beneficiàries dels pisos puguin entrar-hi a viure abans de l'estiu.",
"a2": "La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) ha desallotjat aquest dijous al matí 22 persones, entre elles un menor d'edat, de l'edifici situat al número 1 del carrer de Sant Ramon, al barri del Raval, que havia estat ocupat, segons han informat fonts municipals.\nEl consistori barceloní ha assenyalat que els seus serveis de vigilància van comprovar dilluns que l'edifici estava completament buit i que va tenir constància aquest dimecres de l'ocupació.\nPer la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona ha defensat que el desallotjament del bloc respon a una acció per salvaguardar \"el patrimoni municipal\", en paraules de la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.\nEl consistori va comprar l'edifici l'octubre de 2013, exercint el dret de tanteig i retracte, i el va rehabilitar per oferir onze habitatges de lloguer social que ja estan adjudicats.",
"a3": "La Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) ha desallotjat aquest dijous al matí 22 persones, entre elles un menor d'edat, de l'edifici situat al número 1 del carrer de Sant Ramon, al barri del Raval, que havia estat ocupat, segons han informat fonts municipals. \nEl Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) ha atès deu persones, de les quals tres, una família amb un nadó, han acceptat un recurs d'allotjament. \nEl consistori barceloní ha assenyalat que els seus serveis de vigilància van comprovar dilluns que l'edifici estava completament buit i que va tenir constància aquest dimecres de l'ocupació \nPer la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona ha defensat que el desallotjament del bloc respon a una acció per salvaguardar \"el patrimoni municipal\", en paraules de la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. "
},
"extreme": {
"a1": "La Guàrdia Urbana de Barcelona desallotja 22 persones, inclòs un menor d'edat, que havien ocupat un edifici propietat de l'Ajuntament.",
"a2": "S’han desallotjat 22 persones que ocupaven il·legalment un immoble propietat de l’Ajuntament de Barcelona destinat a habitatges de lloguer social.",
"a3": "El Centre d’Emergències Socials reubica tres de les persones que ocupaven un edifici del Raval propietat de l’Ajuntament. "
}
} |
2,922 | La Novena de Beethoven inaugura la nova temporada de Simfònics al Palau | Joan Pera i Roger Pera protagonitzaran 'Papà Mozart', un espectacle que conjuga música, teatre i història per explorar la complexa relació del geni classicista amb el seu pare | La Novena de Beethoven obrirà el 22 de setembre la nova temporada de Simfònics al Palau, el cicle protagonitzat per l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana.
El concert, previst de programar-se cada curs fins al 2024 —any del bicentenari de l'estrena de l'obra—, presentarà una peça que no s'ha sentit mai a Barcelona: 'Un supervivent de Varsòvia', d'Arnold Schönberg.
Al març, Joan Pera i Roger Pera protagonitzaran 'Papà Mozart', un espectacle que abraça música, teatre i història per abordar la complicada relació del geni classicista amb el seu pare.
Un any més, la Simfònica explorarà la música de cinema amb concerts com 'Una galàxia de músiques' o 'West side story'.
Dirigida per l'alemany David Niemann, la Novena de Beethoven serà l'encarregada d'estrenar un nou curs del cicle Simfònics, que aquest any ambiciona modernitzar els clàssics a través dels dotze concerts programats.
La simfonia inaugural serà interpretada per la soprano Elena Mateo, el tenor Eduard Mas, la mezzosoprano Cristina Segura, el Cor de Cambra de Granollers i el Cor Lieder Càmera, acompanyats per la veu de l'actor Fermí Reixach.
El mes de març, al tombant de la primavera, el Palau acollirà 'Papà Mozart', un espectacle en què Joan Pera i Roger Pera, pare i fill, es posaran en la pell de Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart.
Dos personatges de la història amb els quals el tàndem d'actors s'identifica molt.
"És la nostra història: un pare amb un fill talentós i un fill amb una estimació envers el pare, però que prefereix les seves obres i dur la seva vida", exclama amb humor Joan Pera.
Amb llibret del dramaturg Sergi Belbel i direcció d'escena de Miquel Gorriz, a 'Papà Mozart' s'hi interpretaran algunes de les obres més cèlebres del músic austríac, com ara l'obertura de 'Don Giovanni' o 'Petita música nocturna', sota direcció musical de Rubén Gimeno.
A part, al cicle Simfònics també es podrà veure una altra peça que transcendeix el paradigma de concert.
Es tracta de 'Carnaval dels animals', de Camille Saint-Saëns, un espectacle familiar amb guió d'Iván Morales en què la companyia de dansa urbana Brodas Bros es retrobarà amb l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) després de l'èxit conreat a 'Pere i el llop' per "plasmar a l'escenari el que passa a la imaginació del públic més infantil", com destaca una de les integrants del grup, Berta Pons.
L'OSV col·laborarà amb els Amics de l'Òpera de Sabadell per oferir el maig 'La bohème' de Puccini en concert, sota la batuta de Daniel Gil de Tejada.
Música de pel·lícula
En clau cinematogràfica, Simfònics ampliarà a la tardor el seu bagatge de concerts de bandes sonores presentant els espectacles 'Chopin, Polònia i Dràcula' i el clàssic 'West side story', dirigits per Víctor Pablo Pérez i James Ross, respectivament.
A més, els adeptes a la ciència-ficció tindran cita el novembre amb 'Una galàxia de músiques', un concert que repassarà, sota direcció de Rubén Gimeno i amb guió d'Iván Morales, les bandes sonores més emblemàtiques del gènere: des del film 'Frankenstein' fins a 'Jurassic Park', passant per '2001, una odissea de l'espai' o 'Fahrenheit 451'.
Grans clàssics amb noms propis
Entre la programació despunten diverses figures nacionals i internacionals convidades al cicle.
James Ross dirigirà el gener 'Txaikovski contra Napoleó' de la mà de la violoncel·lista Anne Gastinel i acompanyat d'un breu film de ficció que el director d'escena nord-americà Doug Fitch ha creat expressament per a l'ocasió.
L'OSV presentarà el juny la Setena de Beethoven, dirigida per Nuno Coelho i amb participació de la violinista Birgit Kolar.
A més, oferirà en estrena a Catalunya la Simfonia Fantàstica de Berlioz, sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, acompanyada d'un audiovisual realitzat per Morgan Crea amb fragments de cinema mut que segueixen l'argument literari que va imaginar Berlioz per a la seva obra.
El mes de febrer, el públic tindrà l'última paraula en el concert 'El piano de Rachmàninov', dirigit per Lucas Macías i amb el darrer guanyador del Premi Internacional Ricard Viñes, Nikolai Kuznetsov.
Els assistents a l'espectacle hauran d'escollir dins d'una selecció amb quina peça simfònica volen acompanyar el concert.
Simfònics en gira
Aquest curs, les propostes tradicionals en gira són el 'Festival de valors i danses', dirigit per Diego M. Etxebarría, i el Rèquiem de Fauré, sota la batuta del nou director titular de l'OSV, Xavier Puig, amb el qual la Simfònica posarà punt final a la gira de Setmana Santa. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Novena de Beethoven obrirà la nova temporada de Simfònics al Palau, al Palau de la Música Catalana. El cicle, protagonitzat per l'Orquestra Simfònica del Vallès, presentarà \"Un supervivent de Varsòvia\", una obra que no s'ha sentit mai a Barcelona. A més, s'hi podran veure les obres \"Papà Mozart\" i \"Carnaval dels animals\", i un seguit de concerts de bandes sonores.",
"a2": "L'Orquestra Simfònica del Vallès estrenarà la temporada de Simfònics al Palau amb la Novena de Beethoven, que obrirà el cicle de dotze concerts en què pretenen modernitzar els clàssics amb figures nacionals i internacionals. Així mateix, la programació inclourà música de bandes sonores i també, a la primavera, l'obra teatral i musical “Papà Mozart”, protagonitzada pel tàndem Joan i Roger Pera.",
"a3": "La temporada de Simfònics al Palau s'inaugurarà el 22 de setembre amb la Novena de Beethoven i \"Un supervivent de Varsòvia\" de Schönberg, interpretada per primera vegada a Barcelona. L’Orquestra Simfònica del Vallès ha programat dotze concerts. També hi haurà teatre amb “Papà Mozart”, protagonitzada per Joan i Roger Pera, que explora la relació del compositor amb el seu progenitor."
},
"extractive": {
"a1": "La Novena de Beethoven obrirà el 22 de setembre la nova temporada de Simfònics al Palau, el cicle protagonitzat per l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana.\nDirigida per l'alemany David Niemann, la Novena de Beethoven serà l'encarregada d'estrenar un nou curs del cicle Simfònics, que aquest any ambiciona modernitzar els clàssics a través dels dotze concerts programats. \nL'OSV col·laborarà amb els Amics de l'Òpera de Sabadell per oferir el maig 'La bohème' de Puccini en concert, sota la batuta de Daniel Gil de Tejada.\nAquest curs, les propostes tradicionals en gira són el 'Festival de valors i danses', dirigit per Diego M. Etxebarría, i el Rèquiem de Fauré, sota la batuta del nou director titular de l'OSV, Xavier Puig, amb el qual la Simfònica posarà punt final a la gira de Setmana Santa.",
"a2": "La Novena de Beethoven obrirà el 22 de setembre la nova temporada de Simfònics al Palau, el cicle protagonitzat per l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana.\nAquest curs, les propostes tradicionals en gira són el 'Festival de valors i danses', dirigit per Diego M. Etxebarría, i el Rèquiem de Fauré, sota la batuta del nou director titular de l'OSV, Xavier Puig, amb el qual la Simfònica posarà punt final a la gira de Setmana Santa.\nDirigida per l'alemany David Niemann, la Novena de Beethoven serà l'encarregada d'estrenar un nou curs del cicle Simfònics, que aquest any ambiciona modernitzar els clàssics a través dels dotze concerts programats.\nAmb llibret del dramaturg Sergi Belbel i direcció d'escena de Miquel Gorriz, a 'Papà Mozart' s'hi interpretaran algunes de les obres més cèlebres del músic austríac, com ara l'obertura de 'Don Giovanni' o 'Petita música nocturna', sota direcció musical de Rubén Gimeno.\nEn clau cinematogràfica, Simfònics ampliarà a la tardor el seu bagatge de concerts de bandes sonores presentant els espectacles 'Chopin, Polònia i Dràcula' i el clàssic 'West side story', dirigits per Víctor Pablo Pérez i James Ross, respectivament.",
"a3": "La Novena de Beethoven obrirà el 22 de setembre la nova temporada de Simfònics al Palau, el cicle protagonitzat per l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana. \nDirigida per l'alemany David Niemann, la Novena de Beethoven serà l'encarregada d'estrenar un nou curs del cicle Simfònics, que aquest any ambiciona modernitzar els clàssics a través dels dotze concerts programats. \nEl concert, previst de programar-se cada curs fins al 2024 —any del bicentenari de l'estrena de l'obra—, presentarà una peça que no s'ha sentit mai a Barcelona: 'Un supervivent de Varsòvia', d'Arnold Schönberg. \nAl març, Joan Pera i Roger Pera protagonitzaran 'Papà Mozart', un espectacle que abraça música, teatre i història per abordar la complicada relació del geni classicista amb el seu pare. "
},
"extreme": {
"a1": "La Novena de Beethoven obre la nova temporada del cicle Simfònics al Palau, protagonitzat per l'Orquestra Simfònica del Vallès.",
"a2": "El Palau obre la temporada de Simfònics al Palau amb Beethoven i la continua amb música de cine i Mozart.",
"a3": "El cicle de música clàssica Simfònics porta per primera vegada a Barcelona l’obra \"Un supervivent de Varsòvia\", d'Arnold Schönberg."
}
} |
2,024 | La Casa de Cultura reivindica Valentí Fargnoli i descobreix la faceta menys coneguda del fotògraf, la de retratista | L'exposició dona el tret de sortida a un seguit d'activitats per commemorar el 75è aniversari de la seva mort | La Casa de Cultura de Girona reivindica un dels fotògrafs "cabdals" de les comarques gironines de principis de segle XX amb una exposició que repassa l'art de Valentí Fargnoli.
La mostra aplega una norantena de fotografies del fons de l'autor que es conserva al centre de la imatge de la Diputació de Girona, Inspai, en el suport original en vidre, cosa que permet reproduir unes fotografies de gran qualitat i amb tot luxe de detalls.
L'exposició 'Valentí Fargnoli.
El paisatge revelat' dona el tret de sortida a un seguit d'activitats per commemorar el 75è aniversari de la seva mort.
La comissària tècnica de l'any Fargnoli, Àngels Miralles, destaca que la mostra servirà per descobrir la faceta del fotògraf menys coneguda per al gran públic, la de retratista.
Valentí Fargnoli (Barcelona 1885-Girona 1944) va ser un dels fotògrafs més importants de la primera meitat del segle XX.
La seva obra s'ha convertit en un valuós testimoni documental de la gent, dels pobles i dels paratges de les comarques gironines a principis del segle passat, abans del 'boom' turístic.
A diferència d'altres fotògrafs coetanis que tenien un estudi físic, Fargnoli va ser una "fotògraf ambulant" que venia la seva obra a diferents punts de les comarques gironines, com a la farmàcia Pérez Xifra de Girona, a Begur o a Maçanet de la Selva.
"La seva principal font d'ingressos eren les postals turístiques de paisatges", ha explicat la comissària tècnica de l'any Fargnoli, Àngels Miralles.
Però, més enllà d'aquestes imatges de paisatges que bona part dels gironins conserven a la retina, Fargnoli era retratista.
L'exposició 'Valentí Fargnoli.
El paisatge revelat', que es podrà veure del 2 d'abril del 25 de maig a la Casa de Cultura, posa el focus en aquesta faceta menys coneguda del fotògraf.
Alguns d'aquests retrats, fets per encàrrec, formen part de les herències de les famílies que els hi havien encarregat però n'hi ha d'altres que va conservar en el seu arxiu personal.
"Una de les facetes que probablement sorprendrà al visitant és la quantitat de retrats que conté l'exposició perquè, si bé és habitual veure imatges dels seus paisatges, sobretot de la Costa Brava, no és tant freqüent conèixer-li els retrats", detalla Miralles que afegeix que, tot això, Fargnoli en va fer "moltíssims" i alguns es converteixen en un "testimoni impagable" de la vida durant les primeres dècades del segle XX a les comarques gironines.
Entre les instantànies hi ha, per exemple, una imatge de dones i nenes rentant roba a un safareig de Torroella de Montgrí, pagesos garbellant el blat o treballadors en una pedrera de Girona.
"Hi ha moltes imatges d'oficis perquè Fargnoli sentia empatia amb aquests obrers", subratllat Miralles.
L'Inspai compta amb un fons d'unes 1.600 fotografies de Fargnoli de les quals 834 són plaques de vidre.
El fotògraf va tenir aquest relat visual de la vida quotidiana del territori i, després, les va conservar Sebastià Martí Roura, també fotògraf, que havia estat l'ajudant de Valentí Fargnoli.
El seu fill el va cedir a l'Inspai l'any 2011.
Tractament de la imatge
Les plaques de vidre són autèntiques peces de museu i la informació que contenen és molt valuosa des del punt de vista patrimonial, tècnic, històric, informatiu, estètic, documental i artístic.
El tractament tècnic que s'ha dut a terme des que el fons va ingressar a Inspai, ha consistit en la neteja i la restauració dels suports antics, de les plaques; la instal·lació en fundes i capses de conservació especials; la digitalització i la descripció de totes les imatges; en definitiva, la conservació i la preparació per fer-ne difusió.
Miralles ha ressaltat la feina que el dissenyador de l'exposició, Josep Maria Oliveras, ha fet en el tractament de les plaques per digitalitzar-les i extreure'n instantànies amb una gran definició.
"Tota la feina de conservació i cura de la imatge ha permès que puguem veure aquestes fotografies amb una qualitat extraordinària, és la mirada d'un fotògraf sobre un altre fotògraf", exposa la comissària.
Any Fargnoli
L'exposició 'Valentí Fargnoli.
El paisatge revelat' dona el tret de sortida al programa commemoratiu de l'any Fargnoli.
Altres accions del programa són la publicació del desè volum de la col·lecció editada per Inspai 'Quaderns de Fotografia', que es titula 'Valentí Fargnoli.
Una memòria persistent'.
Aquesta col·lecció de llibres té per objectiu reivindicar l'obra dels fotògrafs que han fet donació dels seus fons fotogràfics a la Diputació de Girona.
El desè volum, dedicat a Valentí Fargnoli, es publicarà aquest 2019 i contindrà una selecció de textos d'autors que, amb una òptica contemporània i des de disciplines tan diverses com la història de l'art, l'arquitectura, la literatura o la història de la fotografia, oferiran una imatge coral i polièdrica de la figura de Fargnoli.
Alguns d'aquests autors són Marta Grassot, Sílvia Musquera, Mariona Seguranyes o Eva Vázquez. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Casa de Cultura de Girona reivindica l'obra d'un dels fotògrafs gironins més importants de principis de segle XX amb l'exposició \"Valentí Fargnoli. El paisatge revelat\". L'exposició, que descobreix la faceta menys coneguda del fotògraf, la de retratista, dona el tret de sortida a un seguit d'activitats per commemorar el 75è aniversari de la seva mort.",
"a2": "Dins el marc de l'any Fargnoli, la Casa de Cultura de Girona acollirà l'exposició “Valentí Fargnoli. El paisatge revelat”. Fargnoli va ser un dels fotògrafs cabdals de la primera meitat del segle XX, famós pels seus paisatges de la costa brava i pels seus retrats. Se’n conserven unes 1600 fotografies i més de 800 plaques de vidre, autèntiques peces de museu.",
"a3": "Aquest any es compleixen setanta-cinc anys de la mort del fotògraf Valentí Fargnoli, i la Casa de Cultura de Girona li ha volgut retre homenatge amb la mostra “El paisatge revelat”. A través d’una norantena de fotografies conservades i revelades amb una extraordinària qualitat, l’artista ens fa partícips de la vida a la Girona d'abans de la massificació turística."
},
"extractive": {
"a1": "La Casa de Cultura de Girona reivindica un dels fotògrafs \"cabdals\" de les comarques gironines de principis de segle XX amb una exposició que repassa l'art de Valentí Fargnoli.\nLa mostra aplega una norantena de fotografies del fons de l'autor que es conserva al centre de la imatge de la Diputació de Girona, Inspai, en el suport original en vidre, cosa que permet reproduir unes fotografies de gran qualitat i amb tot luxe de detalls.\nEl tractament tècnic que s'ha dut a terme des que el fons va ingressar a Inspai, ha consistit en la neteja i la restauració dels suports antics, de les plaques; la instal·lació en fundes i capses de conservació especials; la digitalització i la descripció de totes les imatges; en definitiva, la conservació i la preparació per fer-ne difusió.\nEl desè volum, dedicat a Valentí Fargnoli, es publicarà aquest 2019 i contindrà una selecció de textos d'autors que, amb una òptica contemporània i des de disciplines tan diverses com la història de l'art, l'arquitectura, la literatura o la història de la fotografia, oferiran una imatge coral i polièdrica de la figura de Fargnoli.",
"a2": "La Casa de Cultura de Girona reivindica un dels fotògrafs \"cabdals\" de les comarques gironines de principis de segle XX amb una exposició que repassa l'art de Valentí Fargnoli. \nLa mostra aplega una norantena de fotografies del fons de l'autor que es conserva al centre de la imatge de la Diputació de Girona, Inspai, en el suport original en vidre, cosa que permet reproduir unes fotografies de gran qualitat i amb tot luxe de detalls. \nA diferència d'altres fotògrafs coetanis que tenien un estudi físic, Fargnoli va ser una \"fotògraf ambulant\" que venia la seva obra a diferents punts de les comarques gironines, com a la farmàcia Pérez Xifra de Girona, a Begur o a Maçanet de la Selva.\nLes plaques de vidre són autèntiques peces de museu i la informació que contenen és molt valuosa des del punt de vista patrimonial, tècnic, històric, informatiu, estètic, documental i artístic.",
"a3": "La Casa de Cultura de Girona reivindica un dels fotògrafs \"cabdals\" de les comarques gironines de principis de segle XX amb una exposició que repassa l'art de Valentí Fargnoli. \nLa mostra aplega una norantena de fotografies del fons de l'autor que es conserva al centre de la imatge de la Diputació de Girona, Inspai, en el suport original en vidre, cosa que permet reproduir unes fotografies de gran qualitat i amb tot luxe de detalls. \nEl paisatge revelat' dona el tret de sortida a un seguit d'activitats per commemorar el 75è aniversari de la seva mort. \nLa seva obra s'ha convertit en un valuós testimoni documental de la gent, dels pobles i dels paratges de les comarques gironines a principis del segle passat, abans del 'boom' turístic. "
},
"extreme": {
"a1": "La Casa de Cultura de Girona presenta l'exposició \"Valentí Fargnoli. El paisatge revelat\" sobre l'important fotògraf gironí.",
"a2": "L'exposició “Valentí Fargnoli. El paisatge revelat” inaugura l’any commemoratiu del famós fotògraf català en el 75è aniversari de la seva mort.",
"a3": "\"Valentí Fargnoli. El paisatge revelat\", una mostra que retrata la vida a Girona sota la mirada del fotògraf."
}
} |
2,453 | Les empreses ebrenques van incrementar la producció durant la segona meitat de 2017 amb l'excepció del turisme | L'informe semestral de Clima Empresarial de la URV constata la incertesa del sector davant l'estacionalitat i el comportament del turisme espanyol per la situació política | La producció de les empreses de les Terres de l'Ebre va créixer de forma generalitzada al llarg del segon semestre de 2017 a excepció del sector turístic.
Així ho constata l'informe semestral de l'Índex de Clima Empresarial del territori que elabora la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, un estudi qualitatiu a partir de les respostes obtingudes d'una mostra representativa de 130 empreses.
Mentre que els sectors agroindustrial i la construcció –sector que sortia d'un punt de partida molt baix, després de tocar fons amb la crisi- experimenten els increments de producció més destacats, els empresaris turístics valoren que la seva activitat ha descendit lleugerament.
Una circumstància que els autors de l'informe atribueixen a l'estacionalitat però també a la incertesa davant del comportament del turisme espanyol en l'actual situació política a Catalunya.
A partir de les respostes de valoració qualitativa –no es demanen xifres de facturació o dades numèriques- davant del qüestionari tramès als participants –ponderant els sectors, dimensions i localitzacions dins del territori- l'Índex del Clima Empresarial intenta prendre el pols no només a les expectatives dels empresaris sinó també la percepció sobre el seu posterior compliment en el futur.
En aquest sisè informe, les empreses ebrenques continuen manifestant, en línies generals, que continuen creixent malgrat el context social i polític, fins i tot, superant sensiblement les expectatives apuntades en onades anteriors.
I ho fan, segons destaca el professor de la URV i coordinador de l'Índex, Pau Galiana, de forma sostinguda des que fa tres anys va començar a elaborar-se l'informe, amb caràcter semestral.
Si bé un 48% declara creixement, però, els que han vist disminuir la facturació ja arriben al 20%, deixant el saldo entre les dos en un 28,3%.
Per sectors, aquests creixements són més destacables en la construcció i l'agroindústria.
També la indústria de manufactura apunta una tendència alcista.
Galiana, però, matisa que en el cas de la construcció s'ha de relativitzar aquesta valoració, atès que surten "d'un punt de partida molt baix", després de patir una davallada molt forta durant la crisi.
A l'altre costat de l'espectre, encapçalant la disminució de la facturació, se situa un dels sectors econòmics considerats estratègics al territori: el turisme, que empitjora els resultats negatius que ja oferia l'informe anterior.
D'una banda, apunten els autors de l'informe, perquè les dades reflecteixen l'estacionalitat de l'activitat i fan referència a un període posterior a la temporada alta turística.
Galiana, però, reconeix també que la incertesa per la situació sociopolítica del país –una de les qüestions que incorporen des de fa un any els qüestionaris als empresaris- perjudica de forma específica les "empreses més petites i vulnerables" que formen aquest sector.
Unes empreses que han d'acollir el turisme que procedeix de l'Estat espanyol i que veuen, en aquest sentit, una major incertesa sobre els resultats futurs.
Malgrat tot, els empresaris creuen que els efectes d'aquest escenari només han afectat lleugerament la facturació.
Un altre dels apartats clau de l'Índex del Clima Empresarial, l'ocupació, mesurada també sempre en termes qualitatius i des de la perspectiva dels mateixos empresaris, també va experimentar una millora durant el segon semestre de 2017.
Gairebé un 61% dels enquestats va apuntar que es va mantenir, prop d'un 33% diu que va incrementar-se i només un 6,5% percebia una disminució.
També en aquest àmbit, l'agroindustria i la construcció, per aquest ordre, encapçalaven els sectors on es va percebre un major increment.
En aquest cas, i preguntats sobre els efectes que ha tingut la situació política del país sobre aquestes dades, la conclusió és que ha estat pràcticament imperceptible.
En termes de projecció futura, es mantenen gairebé els mateixos percentatges: un 61% creu que l'ocupació es mantindrà, un 35% que pujarà i poc més d'un 4% que es reduirà.
L'informe, a més, analitza altres aspectes relacionats amb l'activitat empresarial com els factors limitadors de la producció –principalment el context polític a Catalunya, la dificultat per incorporar personalitat qualificat o la deficient gestió política de les inversions i infraestructures; els preus de venda, que es mantenen estables de fora generalitzada; així com també la competitivitat, que tampoc presenta variacions remarcables. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Les empreses de les Terres de l'Ebre van incrementar la producció de forma generalitzada, sobretot els sectors agroindustrial i de la construcció, al llarg del segon semestre de 2017, a excepció del sector turístic. Així ho constata un informe semestral de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV a partir d'una mostra representativa de 130 empreses.",
"a2": "L’informe semestral de l'índex de Clima Empresarial sobre les empreses de les Terres de l'Ebre, elaborat a la URV, mostra un creixement generalitzat durant el segon semestre de 2017. L’informe s’elabora a partir de les respostes dels empresaris sobre la seva percepció dels resultats i les perspectives de futur de la seva activitat. L’excepció, però, és el sector turístic.",
"a3": "Segons l’informe semestral de l’Índex de Clima Empresarial de les Terres de l'Ebre, la producció empresarial ebrenca ha experimentat un creixement generalitzat durant el segon semestre de 2017. Destaquen els sectors agroindustrial i de la construcció, mentre que el turístic ha patit una lleugera davallada. L’informe ressalta que s’han superat les millors previsions tot i la conjuntura política i social."
},
"extractive": {
"a1": "Així ho constata l'informe semestral de l'Índex de Clima Empresarial del territori que elabora la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, un estudi qualitatiu a partir de les respostes obtingudes d'una mostra representativa de 130 empreses.\nMentre que els sectors agroindustrial i la construcció –sector que sortia d'un punt de partida molt baix, després de tocar fons amb la crisi- experimenten els increments de producció més destacats, els empresaris turístics valoren que la seva activitat ha descendit lleugerament.\nGaliana, però, matisa que en el cas de la construcció s'ha de relativitzar aquesta valoració, atès que surten \"d'un punt de partida molt baix\", després de patir una davallada molt forta durant la crisi.\nGaliana, però, reconeix també que la incertesa per la situació sociopolítica del país –una de les qüestions que incorporen des de fa un any els qüestionaris als empresaris- perjudica de forma específica les \"empreses més petites i vulnerables\" que formen aquest sector.",
"a2": "La producció de les empreses de les Terres de l'Ebre va créixer de forma generalitzada al llarg del segon semestre de 2017 a excepció del sector turístic. \nAixí ho constata l'informe semestral de l'Índex de Clima Empresarial del territori que elabora la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, un estudi qualitatiu a partir de les respostes obtingudes d'una mostra representativa de 130 empreses.\nMentre que els sectors agroindustrial i la construcció –sector que sortia d'un punt de partida molt baix, després de tocar fons amb la crisi- experimenten els increments de producció més destacats, els empresaris turístics valoren que la seva activitat ha descendit lleugerament.\nA partir de les respostes de valoració qualitativa –no es demanen xifres de facturació o dades numèriques- davant del qüestionari tramès als participants –ponderant els sectors, dimensions i localitzacions dins del territori- l'Índex del Clima Empresarial intenta prendre el pols no només a les expectatives dels empresaris sinó també la percepció sobre el seu posterior compliment en el futur.",
"a3": "La producció de les empreses de les Terres de l'Ebre va créixer de forma generalitzada al llarg del segon semestre de 2017 a excepció del sector turístic. \nAixí ho constata l'informe semestral de l'Índex de Clima Empresarial del territori que elabora la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, un estudi qualitatiu a partir de les respostes obtingudes d'una mostra representativa de 130 empreses. \nMentre que els sectors agroindustrial i la construcció –sector que sortia d'un punt de partida molt baix, després de tocar fons amb la crisi- experimenten els increments de producció més destacats, els empresaris turístics valoren que la seva activitat ha descendit lleugerament. \nEn aquest sisè informe, les empreses ebrenques continuen manifestant, en línies generals, que continuen creixent malgrat el context social i polític, fins i tot, superant sensiblement les expectatives apuntades en onades anteriors. "
},
"extreme": {
"a1": "Excepte el sector turístic, la producció de les empreses ebrenques va créixer al llarg del segon semestre de 2017.",
"a2": "Els empresaris de Terres de l'Ebre perceben una situació de creixement generalitzat, segons l'últim informe de l'Índex de Clima Empresarial.",
"a3": "Creixement generalitzat en la producció empresarial de les Terres de l’Ebre durant el segon semestre de 2017. "
}
} |
2,290 | Tret de sortida de les eleccions europees amb l'obertura de col·legis al Regne Unit i Holanda | Els últims centres de votació tancaran diumenge a les 23 hores a Itàlia, i minuts després hi haurà una primera projecció del nou Parlament Europeu | Contra tot pronòstic fa només unes setmanes, i tot i haver optat per marxar de la UE, els ciutadans britànics seran dels primers a votar en les eleccions europees, juntament amb els holandesos.
Mentre que el Regne Unit i Holanda voten aquest dijous, alguns països ho faran divendres i dissabte i la majoria d'estats votaran diumenge.
Els últims a dipositar les paperetes seran els italians, que podran votar fins a les 23 h de diumenge, quan tanquen els col·legis a Itàlia, els darrers a fer-ho a tota la UE.
Pocs minuts després, el Parlament Europeu farà una primera projecció del nou hemicicle basant-se ja en els resultats oficials en 18 estats membre, enquestes a peu d'urna en 8 i intencions de vot en dos més.
El recompte s'allargarà durant la matinada en diferents estats i s'aniran actualitzant les projeccions a mesura que es facilitin les xifres a l'Eurocambra, que centralitzarà les dades.
En total, més de 420 milions de persones són cridades a les urnes d'aquí a finals de setmana en les eleccions transnacionals més grans del món.
Projeccions amb enquestes a peu d'urna
Segons l'horari orientatiu de l'Eurocambra, les primeres dades que facilitarà la institució diumenge es publicaran a les 18h.
Serà una estimació de resultats nacionals per a set estats: Àustria, Xipre, Alemanya, Grècia, Irlanda, Malta i Països Baixos.
Es basarà en enquestes a peu d'urna o similars publicades als estats membre i recollides per l'empresa Kantar.
Les següents dades seran les estimacions nacionals per a Bulgària i Croàcia (19h), a les quals s'afegiran Espanya, França i Dinamarca més tard (20h).
Amb les primeres dades d'aquests 12 estats, el Parlament Europeu farà una primera projecció de l'hemicicle a les 20:15h.
Serà un primer agregat de dades que permetrà veure de forma orientativa la configuració de la cambra, però basant-se únicament en enquestes a peu d'urna i dades no oficials en aquests 12 països i en la intenció de vot en els altres 16 estats de la UE.
A les 21h es publicaran estimacions de Polònia, Portugal, Romania i Suècia.
Un quart d'hora després, repetint el mateix patró que abans, es farà una primera actualització de la projecció de l'hemicicle amb les dades disponibles fins al moment.
Una hora després, a les 22.15h es farà una segona actualització de la projecció incloent-hi les dades de Finlàndia.
Criteri de distribució d'escons als grups
En tot cas, tant en les projeccions basades en enquestes a peu d'urna com en les primeres segons resultats, el Parlament Europeu distribuirà els escons d'acord amb els grups parlamentaris actuals.
Això vol dir que, per exemple, situaria Lliures per Europa dins del grup dels liberals d'ALDE -tot i l'expulsió del PDeCAT del partit europeu- i a Ara Repúbliques amb els Verds/ALE mentre no es comuniqui formalment una intenció contrària.
En una línia similar, per exemple, els escons de la llista d'Unidas Podemos s'adjudicaran en la projecció als grups precedents dels diputats.
Així, l'escó d'Ernest Urtasun anirà amb els Verds mentre que el de Miguel Urbán anirà a parar al grup parlamentari de l'Esquerra Unitària (GUE).
Les formacions que ara no tenen representació a la cambra i que preveu entrar-hi, com Renaissance (la llista de Macron) o Vox, s'assignaran a la categoria "altres".
Primers resultats a la UE
Els primer resultats podran anunciar-se a partir de les 11 de la nit, un cop els darrers col·legis electorals a Europa hagin tancat les seves portes, tal com estableix el reglament europeu.
Així, serà cap a les 23.15h quan l'Eurocambra farà pública la primera projecció del nou hemicicle basant-se ja en els resultats provisionals reals en alguns estats membre.
Concretament, la primera projecció es basarà en els resultats provisionals en 18 estats membre -entre els quals hi ha Espanya i Alemanya o Bèlgica- les estimacions en 8 estats i les intencions de vot a Letònia o el Regne Unit.
Primers i últims resultats nacionals
Per països, qui preveu tenir primer els resultats finals oficials, a la mitjanit, és Bèlgica, on el vot és obligatori i on els col·legis només obriran entre les 8 del matí i les 2 de la tarda diumenge.
Per contra, tot i que farà tres dies que els britànics hauran votat, el recompte al Regne Unit no es farà fins el mateix diumenge al vespre i els primers resultats oficials provisionals no seran fins passada la mitjanit.
Entre els darrers països a recomptar el vot i tenir resultats finals hi haurà també Itàlia o Portugal, que s'allargaran durant la matinada o fins dilluns. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Comencen les eleccions europees dijous al Regne Unit i Holanda i a la majoria d'estats el diumenge fins a les 23 h. Pocs minuts després de tancar els col·legis italians, el Parlament Europeu farà una primera projecció basant-se en els resultats oficials de 18 dels estats membre. Més de 420 milions de persones són cridades a les urnes.",
"a2": "Aquesta setmana se celebraran les eleccions transnacionals més grans del món: les eleccions al Parlament Europeu. Els diferents països votaran entre dijous i diumenge i els primers resultats s'anunciaran a partir de les 11 de la nit de diumenge. En les primeres projeccions, basades en enquestes i en primers resultats, la distribució d'escons es farà segons els grups parlamentaris actuals.",
"a3": "Més de 420 milions de persones estan cridades a participar en els comicis europeus. Els més matinadors seran els ciutadans de Regne Unit i Holanda. Els primers resultats s'anunciaran una vegada tanquin els col·legis electorals a Itàlia. Al mateix temps, l’Eurocambra actualitzarà durant la nit el recompte de vots mitjançant una projecció del nou hemicicle."
},
"extractive": {
"a1": "Contra tot pronòstic fa només unes setmanes, i tot i haver optat per marxar de la UE, els ciutadans britànics seran dels primers a votar en les eleccions europees, juntament amb els holandesos. \nPocs minuts després, el Parlament Europeu farà una primera projecció del nou hemicicle basant-se ja en els resultats oficials en 18 estats membre, enquestes a peu d'urna en 8 i intencions de vot en dos més.\nEn total, més de 420 milions de persones són cridades a les urnes d'aquí a finals de setmana en les eleccions transnacionals més grans del món.\nEn tot cas, tant en les projeccions basades en enquestes a peu d'urna com en les primeres segons resultats, el Parlament Europeu distribuirà els escons d'acord amb els grups parlamentaris actuals.",
"a2": "Contra tot pronòstic fa només unes setmanes, i tot i haver optat per marxar de la UE, els ciutadans britànics seran dels primers a votar en les eleccions europees, juntament amb els holandesos. \nEn total, més de 420 milions de persones són cridades a les urnes d'aquí a finals de setmana en les eleccions transnacionals més grans del món.\nEn tot cas, tant en les projeccions basades en enquestes a peu d'urna com en les primeres segons resultats, el Parlament Europeu distribuirà els escons d'acord amb els grups parlamentaris actuals. \nEls primer resultats podran anunciar-se a partir de les 11 de la nit, un cop els darrers col·legis electorals a Europa hagin tancat les seves portes, tal com estableix el reglament europeu.",
"a3": "Contra tot pronòstic fa només unes setmanes, i tot i haver optat per marxar de la UE, els ciutadans britànics seran dels primers a votar en les eleccions europees, juntament amb els holandesos. \nEls últims a dipositar les paperetes seran els italians, que podran votar fins a les 23 h de diumenge, quan tanquen els col·legis a Itàlia, els darrers a fer-ho a tota la UE. \nPocs minuts després, el Parlament Europeu farà una primera projecció del nou hemicicle basant-se ja en els resultats oficials en 18 estats membre, enquestes a peu d'urna en 8 i intencions de vot en dos més. \nEn total, més de 420 milions de persones són cridades a les urnes d'aquí a finals de setmana en les eleccions transnacionals més grans del món."
},
"extreme": {
"a1": "Dijous comencen les eleccions europees amb l'obertura de col·legis al Regne Unit i Holanda, i acaben el diumenge.",
"a2": "Aquesta setmana s’escolliran a tots els països de la UE els representants al Parlament Europeu mitjançant una complexa coordinació transnacional.",
"a3": "Més de 420 milions de persones estan cridades a exercir el vot en les eleccions europees. "
}
} |
1,299 | El sobiranisme condiciona l'obertura d'ajuntaments el 6-D a garantir una acció massiva | La cúpula de l'AMI decideix aquest divendres el tipus de mobilització que hi haurà el dia de la Constitució | Hi ha sobre la taula la possibilitat de reunir les juntes de governs locals, mentre que hi ha consellers que tenen previst treballar com si es tractés d'un dia normal | La decisió final dependrà, en bona mesura, de quin sigui el posicionament que prengui aquest divendres la cúpula de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Segons fonts consultades per NacióDigital, els partits -especialment el PDECat i ERC- han calibrat durant els últims dies "quants alcaldes de tot el territori estan disposats a obrir de forma simbòlica".
Aquestes xifres es posaran damunt la taula de l'AMI en la cita que la direcció de l'entitat municipalista tindrà a Tarragona, ja que els actors implicats tenen clar que, si es pren una decisió d'aquestes característiques a nivell nacional, serà perquè s'hi impliqui un nombre considerable de consistoris.
Un dels assumptes que més preocupa el PDECat, segons va expressar dilluns la seva coordinadora general, Marta Pascal, és que els funcionaris no quedin afectats per la decisió d'obrir els consistoris.
Una de les opcions que hi ha damunt la taula, segons les fonts consultades, és reunir les juntes de govern locals.
Una alternativa seria que l'obertura de portes a la ciutadania la protagonitzessin només els regidors, com va passar a Badalona el 12 d'octubre.
Representants de tots els partits se citaran en la trobada de l'AMI -la junta directiva és plural- i tothom hi expressarà la seva visió.
La CUP i Demòcrates de Catalunya, en principi, són partidaris de l'obertura simbòlica i defensaran aquesta posició, segons dirigents consultats.
La força de la mobilització
"Si veiem que hi ha més de 300 o 400 ajuntaments disposats a obrir, segur que ho tirarem endavant", destaca una veu del municipalisme sobiranista.
L'objectiu és que l'acció no sigui un conjunt d'actuacions individuals decidides de forma separada per alguns consistoris i que, tal com va passar el dia de la Hispanitat, acabin obrint portes poc més d'una cinquantena.
Si s'ha de fer, asseguren fonts coneixedores, serà perquè sigui un acte massiu.
Ara bé, el recompte previ té unes dificultats evidents, i és que, a banda del poc marge de temps per coordinar la iniciativa, molts consistoris només s'hi sumaran si hi ha una consigna nacional -no per iniciativa pròpia-, mentre que d'altres dependran dels equilibris interns i, en aquells municipis on hi hagi agrupacions municipalistes a l'equip de govern, es poden generar "tensions innecessàries" amb els socis del PDECat, ERC o CUP, segons explica un dirigent sobiranista.
A més, l'objectiu era intentar sumar els "comuns" a la mobilització, perquè tingués més repercussió a l'àrea metropolitana, però no sembla que aquest repte s'hagi assolit massa.
De fet, l'obertura el 6 de desembre de l'Ajuntament de Barcelona era el veritable anhel dels sobiranistes i, per això, s'havia parlat amb dirigents de Barcelona en Comú per intentar-los convèncer, però el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha explicat que aquesta qüestió encara no s'ha parlat internament.
Fonts del consistori confirmen a NacióDigital que efectivament el debat encara no havia tingut lloc dijous.
El Parlament no s'obrirà
Qui ja ha descartat fer del dia de la Constitució una jornada normal és el Parlament.
La reunió de la direcció de Junts pel Sí de dimarts va servir, segons fonts coneixedores de la trobada, per determinar que no s'obririen les portes.
La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, es va pronunciar a favor de mantenir la festivitat, de la mateixa manera que ja ho va fer la setmana passada, també en privat.
Sobre Forcadell hi pesa actualment l'amenaça d'un judici per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, i el Parlament ja ha vist com Pere Sol, exsecretari general de la institució, plegava arran dels moviments de l'Estat en contra del procés independentista.
Hi ha, però, altres arguments per secundar el manteniment de la festivitat, i és que, en el cas de la cambra catalana, no és factible una obertura de portes sense la participació dels treballadors públics, a banda que la despesa que generaria l'acció seria molt superior a la d'un ajuntament.
Tot i això, es preveu que alguns consellers del Govern aniran a treballar, tal com ja van fer el 12 d'octubre.
L'executiu, però, no intervindrà en la decisió que prenguin els ajuntaments.
Sí que ha demanat, això sí, que l'Estat no intervingui judicialment contra aquells que decideixin obrir. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) decideix aquest divendres si s'obren els ajuntaments el dia de la Constitució, però condiciona la seva obertura al fet que es faci de forma massiva. El Parlament romandrà tancat, ja que no es podria obrir sense la participació dels treballadors públics i la despesa que es generaria seria molt superior a la d'un ajuntament.",
"a2": "L'Associació de Municipis per la Independència està impulsant una acció als municipis sobiranistes: obrir els consistoris durant la festivitat del 6 de desembre de forma simbòlica. De moment, però, és difícil conèixer quants ajuntaments s’hi adheriran, en funció dels equilibris interns, i sembla poc probable que ho faci l'Ajuntament de Barcelona i els de l’àrea metropolitana, així com el Parlament.",
"a3": "L’Associació de Municipis per la Independència es pronunciarà el divendres sobre l’obertura dels organismes institucionals a Catalunya el 6 de desembre. La CUP, CDC i PDECat, són partidaris de l’obertura simbòlica, sempre que la iniciativa sigui conjunta i no pas la suma d’accions individuals. El Parlament ha anunciat que el festiu de la Constitució romandrà tancat."
},
"extractive": {
"a1": "Segons fonts consultades per NacióDigital, els partits -especialment el PDECat i ERC- han calibrat durant els últims dies \"quants alcaldes de tot el territori estan disposats a obrir de forma simbòlica\". \nL'objectiu és que l'acció no sigui un conjunt d'actuacions individuals decidides de forma separada per alguns consistoris i que, tal com va passar el dia de la Hispanitat, acabin obrint portes poc més d'una cinquantena.\nLa presidenta de la cambra, Carme Forcadell, es va pronunciar a favor de mantenir la festivitat, de la mateixa manera que ja ho va fer la setmana passada, també en privat.\nHi ha, però, altres arguments per secundar el manteniment de la festivitat, i és que, en el cas de la cambra catalana, no és factible una obertura de portes sense la participació dels treballadors públics, a banda que la despesa que generaria l'acció seria molt superior a la d'un ajuntament.",
"a2": "Segons fonts consultades per NacióDigital, els partits -especialment el PDECat i ERC- han calibrat durant els últims dies \"quants alcaldes de tot el territori estan disposats a obrir de forma simbòlica\".\nAra bé, el recompte previ té unes dificultats evidents, i és que, a banda del poc marge de temps per coordinar la iniciativa, molts consistoris només s'hi sumaran si hi ha una consigna nacional -no per iniciativa pròpia-, mentre que d'altres dependran dels equilibris interns i, en aquells municipis on hi hagi agrupacions municipalistes a l'equip de govern, es poden generar \"tensions innecessàries\" amb els socis del PDECat, ERC o CUP, segons explica un dirigent sobiranista. \nDe fet, l'obertura el 6 de desembre de l'Ajuntament de Barcelona era el veritable anhel dels sobiranistes i, per això, s'havia parlat amb dirigents de Barcelona en Comú per intentar-los convèncer, però el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha explicat que aquesta qüestió encara no s'ha parlat internament.\nHi ha, però, altres arguments per secundar el manteniment de la festivitat, i és que, en el cas de la cambra catalana, no és factible una obertura de portes sense la participació dels treballadors públics, a banda que la despesa que generaria l'acció seria molt superior a la d'un ajuntament.",
"a3": "La decisió final dependrà, en bona mesura, de quin sigui el posicionament que prengui aquest divendres la cúpula de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). \nSegons fonts consultades per NacióDigital, els partits -especialment el PDECat i ERC- han calibrat durant els últims dies \"quants alcaldes de tot el territori estan disposats a obrir de forma simbòlica\". \nLa CUP i Demòcrates de Catalunya, en principi, són partidaris de l'obertura simbòlica i defensaran aquesta posició, segons dirigents consultats. \nHi ha, però, altres arguments per secundar el manteniment de la festivitat, i és que, en el cas de la cambra catalana, no és factible una obertura de portes sense la participació dels treballadors públics, a banda que la despesa que generaria l'acció seria molt superior a la d'un ajuntament."
},
"extreme": {
"a1": "La cúpula de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) es reuneix per decidir si s'obren els ajuntaments el 6-D.",
"a2": "L’obertura simbòlica el 6 de desembre dels ajuntaments sobiranistes és una incògnita pocs dies abans de la decisió de l’AMI.",
"a3": "El Parlament no obrirà el 6 de desembre malgrat que l’Associació de Municipis per la Independència s'hi posicioni a favor. "
}
} |
995 | Una exposició reivindica el llegat de Mela Muter, autora de paisatges i retrats amb compromís social | Inclou uns setanta quadres d'ella i algunes obres d'artistes polonesos d'avantguarda amb qui es va relacionar | El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura professionalment.
Amb unes setanta obres, ‘De París a Girona.
Per això, el museu gironí li dedica una exposició, la més gran que s’ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, per treure-la de l’oblit i retornar-la a l’escena artística.
La mostra explora la relació de l’artista amb Catalunya, i amb alguns pintors polonesos establerts a París durant la primera meitat del segle XX.
Així mateix, se subratlla la seva relació amb l’art català del moment, especialment amb els corrents noucentistes.
‘La influència artística entre els polonesos i els catalans va ser en totes dues direccions’, destaca Artur Tanikowski, un dels comissaris de la mostra.
Nascuda a Varsòvia el 1876, va ser la primera dona jueva d’origen polonès que es va dedicar professionalment a la pintura.
Va viure sobretot a l’estat francès, on va formar-se a l’acadèmia Colarossi, si bé també va estar molt influïda per l’escola de Pont-Aven durant els estius que va passar a la Bretanya.
També va mantenir un estret vincle amb Catalunya.
L’any 1911, va participar amb 33 obres en la inauguració de la sala d’exposicions Josep Dalmau de Barcelona.
Atesa la bona acollida, va tornar a participar-hi en una mostra col·lectiva del grup d’artistes polonesos que vivien a París.
S’hi va exposar Santa Família i Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel, ambdues conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya que es poden veure a la mostra del Museu d’Art de Girona.
L’abril del 1914, va arribar a Girona per exposar a la galeria Athenera.
Aquella estada va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria, tal com ella reconeixeria uns anys més tard, assegurant que els seus millors paisatges els va pintar a Girona.
Sovint, la veien pintant als carrers del barri vell, on tenia el seu taller, per la vall de Sant Daniel o la pujada de Sant Martí.
D’aquella època, destaquen obres com l’emblemàtic quadre L’Onyar a Girona i Carrer Cúndaro, conservats al Museu d’Art i el Museu d’Història de la Ciutat, també exposats a la mostra.
La capacitat per a copsar l’ànima humana
La seva obra va destacar pel cromatisme de les pintures, passant del simbolisme al postexpressionisme.
El fet que una dona artista abordés la misèria li va donar un ressò a la premsa de l’època.
Entre les temàtiques més recurrents hi ha la pobresa, la vellesa, les persones amb discapacitat i, sobretot, les dones i la maternitat.
‘Sempre li van atraure les qüestions més socials i els desfavorits, com ara les persones cegues; agafava aquesta ànima humana amb una mirada i un deix melancòlic’, explica la comissària Susanna Portell, que també en reivindica el valor artístic dels paisatges, que no són tan coneguts.
La directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, destaca les dificultats per a reunir una exposició tant àmplia.
Bona part del fons de l’artista està repartit en diferents col·leccions a l’estranger, com ara Polònia, Alemanya i Suïssa.
‘No és una obra antològica’, diu, i afegeix que la mostra és un primer pas i que cal que altres museus també programin més exposicions de l’artista perquè encara hi ha molts aspectes per investigar.
Que Girona hagi fet aquest primer pas, afegeix, era gairebé obligatori, perquè la ciutat va ser un punt d’inflexió en la seva carrera.
Entre les obres exposades, destaquen El país Trist i Vella bretona amb nen, procedents de la col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki; El Cec- Auvegle de Gérone del Musée Goya et Jean Jaurès de Castres; Dos vells i Dos nens, ambdues procedents de la col·lecció Jankilevitsch de Varsòvia, entre més.
L’exposició es completa amb algunes obres representatives dels artistes polonesos d’avantguarda amb qui es va vincular, com ara Olga Bozanaska, Eugene Zak, Elie Nadelman i Léopold Gottlieb.
La mostra es podrà veure fins al 23 d’abril de 2019.
Es complementarà amb una segona exposició, ‘Les llibertats perdudes’ que es veurà a les Bernardes de Salt del 14 de desembre a l’1 de març del 2019.
Se centra en el vessant més literari a partir de correspondència que l’artista va mantenir amb l’historiador i polític Raymond Lefebvre i el poeta Rainer Maria Rilke. | [
"cultura",
"arts escèniques"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, una de les primeres pintores poloneses professionals, autora de paisatges i retrats amb un alt compromís social. La mostra explora la relació de l’artista amb Catalunya i inclou una setantena dels seus quadres i algunes obres d'artistes polonesos d'avantguarda amb qui es va relacionar.",
"a2": "La pintora professional d'origen polonès Mela Muter va establir una relació especial amb Catalunya i va pintar algunes de les seves millors obres durant una estada a Girona. Per aquest motiu el Museu d'Art de Girona li dedica una exposició en què es poden apreciar les temàtiques més recurrents de l'artista: les dones, els discapacitats i desfavorits o la pobresa.",
"a3": "El Museu d’Art de Girona exposa una setantena d’obres de Mela Muter (Varsòvia 1876), primera jueva polonesa en dedicar-se professionalment a la pintura. Va viure principalment a França, però va pintar i exposar a Girona a inicis del segle XX. La seva obra, que destaca pel cromatisme i va del simbolisme al postexpressionisme, es podrà visitar fins Sant Jordi."
},
"extractive": {
"a1": "El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura professionalment.\nPer això, el museu gironí li dedica una exposició, la més gran que s’ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, per treure-la de l’oblit i retornar-la a l’escena artística.\nLa mostra explora la relació de l’artista amb Catalunya, i amb alguns pintors polonesos establerts a París durant la primera meitat del segle XX.\nS’hi va exposar Santa Família i Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel, ambdues conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya que es poden veure a la mostra del Museu d’Art de Girona.",
"a2": "El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura professionalment.\nLa mostra explora la relació de l’artista amb Catalunya, i amb alguns pintors polonesos establerts a París durant la primera meitat del segle XX.\nAquella estada va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria, tal com ella reconeixeria uns anys més tard, assegurant que els seus millors paisatges els va pintar a Girona. Sovint, la veien pintant als carrers del barri vell, on tenia el seu taller, per la vall de Sant Daniel o la pujada de Sant Martí.\nEntre les obres exposades, destaquen El país Trist i Vella bretona amb nen, procedents de la col·lecció Bolesław i Lina Nawrocki; El Cec- Auvegle de Gérone del Musée Goya et Jean Jaurès de Castres; Dos vells i Dos nens, ambdues procedents de la col·lecció Jankilevitsch de Varsòvia, entre més.",
"a3": "El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura professionalment.\nPer això, el museu gironí li dedica una exposició, la més gran que s’ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, per treure-la de l’oblit i retornar-la a l’escena artística.\nLa mostra explora la relació de l’artista amb Catalunya, i amb alguns pintors polonesos establerts a París durant la primera meitat del segle XX.\nNascuda a Varsòvia el 1876, va ser la primera dona jueva d’origen polonès que es va dedicar professionalment a la pintura. "
},
"extreme": {
"a1": "El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter, pintora polonesa de paisatges i retrats amb compromís social.",
"a2": "El Museu d’Art de Girona dedica una exposició a la pintora polonesa Mela Muter, pionera de la pintura professional femenina.",
"a3": "Girona acull una àmplia exposició de Mela Muter, pintora molt vinculada a la ciutat el segle passat."
}
} |
2,017 | Demanen tretze anys de presó a l'acusat de matar i esquarterar un compatriota seu, l'any 2011 a Lleida | La fiscalia sol·licita dos anys de presó pel cunyat de l'encausat per encobriment en considerar que el va ajudar a fugir del país | La fiscalia demana gairebé tretze anys de presó (dotze anys i mig per homicidi i cinc mesos més per profanació de cadàver) a l'acusat de la mort i esquarterament, l'any 2011, d'un home a Lleida.
El ministeri públic sol·licita també dos anys de presó pel company sentimental de la seva germana, O. C., de 34 anys, a qui acusa d'encobriment en considerar que el va ajudar a fugir del país, comprant-li un bitllet d'avió i acompanyant-lo en cotxe fins a l'aeroport del Prat.
L'acusat del crim, J. de los S., d'origen dominicà i de 39 anys en el moment dels fets, es troba a la presó de manera provisional des del setembre de 2015, una mesura ordenada pel jutjat d'instrucció 1 de Lleida.
Tant ell com el seu cunyat seran jutjats per un tribunal popular del 19 al 23 de juny d'aquest 2017.
L'home, que va negar ser el responsable de la mort d'un compatriota seu de 51 anys, va arribar al Centre Penitenciari de Ponent després que el govern de la República Dominicana, on va fugir i posteriorment va ser detingut, acceptés extradir-lo, a petició de la fiscalia al govern espanyol.
Segons l'escrit del ministeri públic, víctima i acusat vivien al mateix bloc d'un pis ocupat a Lleida.
Es van barallar el 24 de juny de 2011 al carrer i va haver d'intervenir la Guàrdia Urbana.
Segons la fiscalia, dos dies després, el 26 de juny, tots dos van discutir al tercer pis del bloc, on vivia la víctima, i l'acusat el va apunyalar fins matar-lo.
Llavors, segons el ministeri públic, l'acusat del crim va arrossegar el cadàver escales avall fins al primer pis, on vivia ell, i va esquarterar la víctima amb una serra, introduint les parts en una maleta i bosses.
Segons la fiscalia, va llençar els trossos la nit del 26 al 27 de juny al riu Segre a l'altura de la Mitjana i ja de matinada va anar a demanar ajuda a la seva germana i a la parella sentimental d'aquesta.
A la tarda li hauria confessat els fets també al seu nebot.
Al dia següent, la germana i el cunyat el van acompanyar a l'aeroport del Prat i li van comprar un bitllet d'avió a la República Dominicana, on va volar el 29 de juny.
Els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació després de localitzar el juliol de 2011 parts d'un cos surant al riu Segre i al pantà d'Utxesa.
Concretament, el 3 de juliol de 2011 va aparèixer flotant al pantà d'Utxesa part de la cama esquerra de la víctima i al dia següent, part de la cama dreta.
El 7 de juliol de 2011 es va localitzar al riu Segre a l'altura de la Mitjana, a Lleida, l'altra part de la cama esquerra i l'altra part de la cama dreta, així com el braç i la mà dreta de la víctima i el braç esquerra.
El 17 d'octubre de 2011 es troba a la Mitjana el crani de la víctima i roba tacada de sang.
Arran dels fets, els Mossos van detenir quatre persones; dues germanes i el nebot del presumpte esquarterador i el company sentimental d'una de les dones, que van quedar en llibertat amb càrrecs.
El suposat autor dels fets, també dominicà, va fugir del país, motiu pel qual es va ordenar contra ell una ordre internacional d'arrest, el 5 d'agost de 2011.
Se'l va detenir el gener de 2015, es va demanar la seva extradició per ser jutjat a Lleida i finalment va arribar a Ponent el 4 de setembre de 2015.
Va declarar al jutjat de guàrdia de Lleida que no va ser ell qui va matar l'home i va justificar la marxa al seu país per un assumpte relacionat amb els estudis.
El magistrat, però, va ordenar el seu ingrés a presó de manera provisional. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La fiscalia demana gairebé dotze anys i mig per homicidi i cinc mesos més per profanació de cadàver a l'acusat de la mort i esquarterament, l'any 2011, d'un home a Lleida. Tant l'autor del crim com la víctima són d'origen dominicà. També es demanen dos anys de presó pel cunyat de l'encausat per ajudar-lo a fugir del país.",
"a2": "El pròxim juny serà jutjat un home acusat de la mort i esquarterament d'un altre home a Lleida l'any 2011. Segons els investigadors, l'acusat va apunyalar la víctima fins a la mort i després va esquarterar el cadàver i el va llançar al riu Segre. Finalment, va ser detingut i extradit des de República Dominicana per ser jutjat a Lleida.",
"a3": "Un jurat popular jutjarà l’home acusat de matar i esquarterar-ne un altre l’any 2011 a Lleida. L'acusat, extradit de la República Dominicana, s’enfronta a una pena de dotze anys i mig de presó per un delicte d’homicidi i cinc mesos més per profanació de cadàver. La Fiscalia també demana dos anys de presó per al seu cunyat en concepte d’encobriment."
},
"extractive": {
"a1": "La fiscalia demana gairebé tretze anys de presó (dotze anys i mig per homicidi i cinc mesos més per profanació de cadàver) a l'acusat de la mort i esquarterament, l'any 2011, d'un home a Lleida. \nL'home, que va negar ser el responsable de la mort d'un compatriota seu de 51 anys, va arribar al Centre Penitenciari de Ponent després que el govern de la República Dominicana, on va fugir i posteriorment va ser detingut, acceptés extradir-lo, a petició de la fiscalia al govern espanyol.\nSegons la fiscalia, va llençar els trossos la nit del 26 al 27 de juny al riu Segre a l'altura de la Mitjana i ja de matinada va anar a demanar ajuda a la seva germana i a la parella sentimental d'aquesta.\nEl 7 de juliol de 2011 es va localitzar al riu Segre a l'altura de la Mitjana, a Lleida, l'altra part de la cama esquerra i l'altra part de la cama dreta, així com el braç i la mà dreta de la víctima i el braç esquerra.",
"a2": "La fiscalia demana gairebé tretze anys de presó (dotze anys i mig per homicidi i cinc mesos més per profanació de cadàver) a l'acusat de la mort i esquarterament, l'any 2011, d'un home a Lleida.\nSegons la fiscalia, va llençar els trossos la nit del 26 al 27 de juny al riu Segre a l'altura de la Mitjana i ja de matinada va anar a demanar ajuda a la seva germana i a la parella sentimental d'aquesta.\nEls Mossos d'Esquadra van obrir una investigació després de localitzar el juliol de 2011 parts d'un cos surant al riu Segre i al pantà d'Utxesa.\nSe'l va detenir el gener de 2015, es va demanar la seva extradició per ser jutjat a Lleida i finalment va arribar a Ponent el 4 de setembre de 2015.",
"a3": "La fiscalia demana gairebé tretze anys de presó (dotze anys i mig per homicidi i cinc mesos més per profanació de cadàver) a l'acusat de la mort i esquarterament, l'any 2011, d'un home a Lleida. \nEl ministeri públic sol·licita també dos anys de presó pel company sentimental de la seva germana, O. C., de 34 anys, a qui acusa d'encobriment en considerar que el va ajudar a fugir del país, comprant-li un bitllet d'avió i acompanyant-lo en cotxe fins a l'aeroport del Prat. \nL'home, que va negar ser el responsable de la mort d'un compatriota seu de 51 anys, va arribar al Centre Penitenciari de Ponent després que el govern de la República Dominicana, on va fugir i posteriorment va ser detingut, acceptés extradir-lo, a petició de la fiscalia al govern espanyol.\nSegons la fiscalia, va llençar els trossos la nit del 26 al 27 de juny al riu Segre a l'altura de la Mitjana i ja de matinada va anar a demanar ajuda a la seva germana i a la parella sentimental d'aquesta."
},
"extreme": {
"a1": "La fiscalia demana tretze anys de presó al dominicà acusat de matar i esquarterar un compatriota l'any 2011 a Lleida.",
"a2": "L'home acusat d'haver assassinat i esquarterat un home a Lleida podria ser condemnat a gairebé tretze anys de presó.",
"a3": "L’acusat per la mort d’un home a Lleida el 2011 serà jutjat per un jurat popular. "
}
} |
2,391 | Raül Refree i Isaki Lacuesta qüestionen la censura i el control a internet amb una instal·lació a la Fabra i Coats | El músic i el cineasta porten en forma d'exposició la seva col·laboració al Sónar 2018 a 'Your Phone is a Cop' | El músic Raül Refree i el cineasta Isaki Lacuesta emprenen un nou projecte conjunt amb l'exposició interactiva 'Your Phone is a Cop' que es podrà veure al Centre d'Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats des d'aquest divendres 18 de gener fins el 17 de març.
El projecte vol posar sobre la taula la "censura i el control al que estem sotmesos en el món digital", ha dit Refree a l'ACN aquest dijous en la presentació de l'exposició.
La mostra parteix de la col·laboració que els dos professionals van fer pel concert de Refree al Sónar 2018.
En aquesta ocasió, s'hi ha afegit una pantalla de grans dimensions on els visitants poden interactuar amb la música de Refree i les imatges de Lacuesta i "trencar ells mateixos els murs" de la censura, triant els sons i les projeccions.
L'exposició consta de dues parts, una que inclou un sistema de pantalles de grans dimensions que reprodueix el concert que van idear conjuntament pel Sónar 2018, que dura 35 minuts.
L'altra part és creada especialment per la continuació del projecte a la fàbrica Fabra i Coats i consta també de pantalles però amb uns comandaments que permeten manipular i triar quines imatges i sons vol el visitant.
"L'exposició ensenya les parets cada vegades més gruixudes del que podem veure i el que no.
Aquí et pots carregar les parets de la nostra pròpia instal·lació i crear una obra nova", ha dit Refree.
El músic, que ha col·laborat recentment amb Lacuesta en la banda sonora d''Entre dos aguas', va proposar-li a Lacuesta omplir amb imatges el seu concert del Sónar 2018.
Va partir del missatge que va veure en un adhesiu als Estats Units, 'Your phone is a Cop', és a dir 'El teu mòbil és un policia', i va voler reflexionar sobre el control al que estem sotmesos com a societat de manera oculta, "no explícita", a través de les xarxes socials i els telèfons mòbils.
"És una sensació que ens preocupa, que ens estan vigilant, ens acostumem al control i a una censura molt forta i directa dels continguts", ha assegurat Refree.
Fets com pixelar mugrons, pàgines a les quals no es pot accedir, la geolocalització del Google Maps o informació obligada que et demanen per entrar en un lloc web.
"Coses que hem assumit en aquest univers d'internet, però que quan pares a pensar, fa 20 anys els mugrons els veiem per la tele i ara resulta que els hi hem de posar píxels", ha plantejat Refree.
En les imatges creades per Lacuesta, algunes d'elles rodades per l'ocasió i d'altres editades a partir d'imatges de Manuel Ceballos i del cineasta Oriol Sánchez, hi predomina el "llenguatge del píxel".
"El píxel es una forma de censura molt d'ara.
Hem volgut partir d'una cosa que serveix per censurar, prohibir i ocultar per convertir-la en una cosa que pugui tenir bellesa", ha explicat a l'ACN Lacuesta.
A partir d'imatges que xarxes socials com Facebook i Instagram han censurat, ha creat unes projeccions d'un tema que el preocupa especialment, el "tabú" i "qui controla quines imatges veiem o no".
"El Zuckerberg s'ha saltat tot el consens actual que el cos humà és una cosa cada vegada més natural", ha apuntat sobre una censura que considera "terrible", on no podem veure "ni pits, ni culs, ni gent fent l'amor".
Sobre el seu treball conjunt, Lacuesta ha assegurat que ha trobat "la seva ànima bessona" amb Refree, ja que treballar amb ell és "extremadament estimulant".
En aquesta ocasió, el cineasta ha estat "al servei" de Refree ja que ha creat les imatges a partir de la música, el procés invers de la seva col·laboració a la pel·lícula 'Entre dos aguas', on Refree s'inspirava a partir de les imatges. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El músic Raül Refree i el cineasta Isaki Lacuesta presenten l'exposició interactiva \"Your Phone is a Cop\" al Centre d'Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats. El projecte tracta sobre la censura i el control que experimentem en el món digital, amb una pantalla de grans dimensions en què els visitants poden interactuar amb la música i les imatges.",
"a2": "L'exposició interactiva “Your Phone is a Cop”, a la fàbrica Fabra i Coats, és fruit de la col·laboració artística entre el músic Raül Refree i el cineasta Isaki Lacuesta. S’inspira en la idea que el telèfon mòbil exerceix un control i censura sobre nosaltres. En les imatges de Lacuesta predomina el “llenguatge del píxel”, la forma de censura més actual.",
"a3": "\"Your Phone is a Cop\" és la nova col·laboració entre Raül Refree i Isaki Lacuesta, després de la del Sónar 2018. El projecte és una exhibició interactiva on els espectadors reinterpreten una realitat social esclava de les xarxes socials, a través dels sons i les imatges. Es podrà visitar fins al 17 de març al centre Fabra i Coats."
},
"extractive": {
"a1": "El músic Raül Refree i el cineasta Isaki Lacuesta emprenen un nou projecte conjunt amb l'exposició interactiva 'Your Phone is a Cop' que es podrà veure al Centre d'Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats des d'aquest divendres 18 de gener fins el 17 de març.\nEl projecte vol posar sobre la taula la \"censura i el control al que estem sotmesos en el món digital\", ha dit Refree a l'ACN aquest dijous en la presentació de l'exposició.\nVa partir del missatge que va veure en un adhesiu als Estats Units, 'Your phone is a Cop', és a dir 'El teu mòbil és un policia', i va voler reflexionar sobre el control al que estem sotmesos com a societat de manera oculta, \"no explícita\", a través de les xarxes socials i els telèfons mòbils. \nEn aquesta ocasió, el cineasta ha estat \"al servei\" de Refree ja que ha creat les imatges a partir de la música, el procés invers de la seva col·laboració a la pel·lícula 'Entre dos aguas', on Refree s'inspirava a partir de les imatges.",
"a2": "El músic Raül Refree i el cineasta Isaki Lacuesta emprenen un nou projecte conjunt amb l'exposició interactiva 'Your Phone is a Cop' que es podrà veure al Centre d'Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats des d'aquest divendres 18 de gener fins el 17 de març.\nVa partir del missatge que va veure en un adhesiu als Estats Units, 'Your phone is a Cop', és a dir 'El teu mòbil és un policia', i va voler reflexionar sobre el control al que estem sotmesos com a societat de manera oculta, \"no explícita\", a través de les xarxes socials i els telèfons mòbils. \nFets com pixelar mugrons, pàgines a les quals no es pot accedir, la geolocalització del Google Maps o informació obligada que et demanen per entrar en un lloc web. \nA partir d'imatges que xarxes socials com Facebook i Instagram han censurat, ha creat unes projeccions d'un tema que el preocupa especialment, el \"tabú\" i \"qui controla quines imatges veiem o no\".",
"a3": "El músic Raül Refree i el cineasta Isaki Lacuesta emprenen un nou projecte conjunt amb l'exposició interactiva 'Your Phone is a Cop' que es podrà veure al Centre d'Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats des d'aquest divendres 18 de gener fins el 17 de març. \nVa partir del missatge que va veure en un adhesiu als Estats Units, 'Your phone is a Cop', és a dir 'El teu mòbil és un policia', i va voler reflexionar sobre el control al que estem sotmesos com a societat de manera oculta, \"no explícita\", a través de les xarxes socials i els telèfons mòbils. \nLa mostra parteix de la col·laboració que els dos professionals van fer pel concert de Refree al Sónar 2018. \nEn aquesta ocasió, s'hi ha afegit una pantalla de grans dimensions on els visitants poden interactuar amb la música de Refree i les imatges de Lacuesta i \"trencar ells mateixos els murs\" de la censura, triant els sons i les projeccions. "
},
"extreme": {
"a1": "Raül Refree i Isaki Lacuesta presenten una exposició interactiva al Centre d'Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats.",
"a2": "Refree i Lacuesta col·laboren en una exposició interactiva sobre la censura i el control de les xarxes socials i internet.",
"a3": "Una exhibició interactiva mostra el control de la societat per part de les xarxes socials a través de sons i imatges."
}
} |
1,527 | El judici contra Torra, vist per a sentència: i ara què? | Un cop tancada la vista oral, la defensa calcula rebre la sentència en les properes tres setmanes i s'obrirà joc al Suprem; el calendari coincideix amb la investidura a Madrid i els intents per reobrir el diàleg | El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat l'escenari, aquest dilluns, del judici contra Quim Torra pel cas dels llaços grocs.
La causa ja està vista per a sentència, tal com ha proclamat el president de la sala, Jesús María Barrientos, que en les properes setmanes haurà de redactar i fer públic un veredicte que tindrà un fort impacte en la política catalana i també en l'estatal.
Aquestes són les claus de l'escenari que s'obre a partir d'ara i que condicionarà el futur de Torra i el de la legislatura.
- Quan arribarà la sentència?
La defensa del president de la Generalitat té previst conèixer el veredicte de Barrientos en les properes dues o tres setmanes, és a dir, a principis de desembre.
Gonzalo Boye, advocat de Torra, assegurava diumenge en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que, sigui quina sigui la sentència -condemnatòria o absolutòria-, el cas arribarà al Tribunal Suprem.
La Fiscalia demana una inhabilitació de 18 mesos i una multa de 30.000 euros, que puja fins als 72.000 en el cas de Vox.
- Què passarà al Suprem?
El primer que ha de decidir Torra si és condemnat és si recórrer el veredicte al Tribunal Suprem, que exerceix com a organisme de cassació.
Boye indica que el Suprem, si accelera al màxim els terminis -o fins i tot se'n salta uns quants-, la resolució hauria d'arribar entre el juny i el juliol.
Això voldria dir que fins aquesta data la inhabilitació no seria ferma, de manera que podria seguir exercint el càrrec a la Generalitat.
El mateix dirigent ha considerat que la condemna seria "benvinguda", si és per defensar els drets i les llibertats com interpreta que ha fet durant la vista oral.
Existeix una altra derivada nascuda de la intervenció de la defensa en la part de l'informe final: la voluntat -tombada immediatament pel TSJC- que s'elevés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Torra, en tot cas, ha assegurat que "només el Parlament" li pot retirar la confiança, de manera que seguirà "fidel" al seu "compromís".
Una condemna "vulneraria" els drets humans, segons Boye, de manera que la qüestió s'acabaria dirimint a Europa.
- Hi haurà eleccions catalanes si la inhabilitació és ferma?
- En cas que el Suprem validés la condemna emesa pel TSJC, el president hauria de deixar el despatx a Palau.
Les seves funcions les assumiria temporalment el vicepresident Pere Aragonès.
En declaracions a les portes del tribunal, el dirigent d'ERC ha assegurat que no "contempla" la inhabilitació de Torra i n'ha demanat l'absolució perquè "és el que toca".
"Es tracta de forma penal un conflicte polític", ha lamentat.
En cas de condemna, però, hi ha dues opcions: presentar un candidat a la investidura -responsabilitat que recauria en Junts per Catalunya (JxCat), el partit del president- o bé deixar córrer el rellotge cap a la convocatòria automàtica de noves eleccions.
Boye, que també porta la defensa de Carles Puigdemont a Bèlgica, assegura que l'expresident, per la seva situació processal -pendent d'extradició- podria concórrer a unes eleccions catalanes com a candidat.
De moment, està plantant batalla judicial per accedir al lloc d'eurodiputat obtingut a les urnes el 26 de maig.
- Com afectarà l'escenari a Madrid?
És probable que la sentència arribi en plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez, que necessitaria l'abstenció d'una ERC que es resisteix a modificar el "no" inicial perquè el líder del PSOE no accepta un diàleg amb "calendari i garanties".
Una condemna contra Torra dificultaria qualsevol aproximació de JxCat -més dura en campanya que els republicans- cap a Sánchez i Unides Podem, socis dels socialistes.
Una condemna contra Torra enverinaria la investidura a Madrid; Sánchez necessita l'abstenció d'una ERC que manté la negativa a fer-li costat
En un moment en què el líder del PSOE assaja un nou període de desinflamació amb Catalunya després d'haver acudit al 10-N amb un discurs proper al del PP i Ciutadans -reforma del codi penal per incloure-hi com a delicte la convocatòria de referèndum il·legal, marcatge a TV3 i control de la Fiscalia per extradir Puigdemont- que va enervar l'independentisme.
Una condemna contra Torra enverinaria el terreny de joc i engreixaria el comptador de la repressió, marcat encara per la sentència del Suprem contra els dirigents que van impulsar l'1-O i que han estat condemnats per sedició.
Al president el poden condemnar, però ell sosté que no canviaran "el destí del poble de Catalunya", i ha indicat que el seu destí està en mans d'un tribunal que ha protagonitzat un "judici polític" marcat per voler "alterar" les regles del joc parlamentari.
Han estat uns deu minuts d'al·legat que s'han convertit, com havia promès, en un atac a l'Estat -a la seva manera de procedir en qüestions judicials contra l'independentisme- i en un discurs que atorga més valor al seu pas per la presidència de la Generalitat. | [
"judici a torra"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president de la Generalitat, Quim Torra, pels llaços grocs, està vist per a sentència. Les setmanes vinents, el tribunal haurà de redactar i fer públic un veredicte que tindrà un fort impacte en la política catalana i també en l'estatal, perquè coincideix amb la investidura a Madrid.",
"a2": "La causa contra Quim Torra al TSJC pel cas dels llaços grocs ja està vista per a sentència. Una condemna tindria greus repercussions en la política catalana i estatal. A més, vulneraria els drets humans i acabaria davant la justícia europea. A banda d'alterar el procés d'investidura del nou president de la Generalitat, també afectaria la investidura de Pedro Sánchez.",
"a3": "El judici contra el president de la Generalitat per l'afer dels llaços grocs ha quedat vist per sentència. Torra, s’enfronta a una multa de 30.000 euros i a divuit mesos d’inhabilitació. Contra el veredicte del TSJC es podrà interposar recurs de cassació davant el TS. En cas de condemna ferma, s’haurà d’investir un nou candidat o celebrar nous comicis."
},
"extractive": {
"a1": "La causa ja està vista per a sentència, tal com ha proclamat el president de la sala, Jesús María Barrientos, que en les properes setmanes haurà de redactar i fer públic un veredicte que tindrà un fort impacte en la política catalana i també en l'estatal.\nEn declaracions a les portes del tribunal, el dirigent d'ERC ha assegurat que no \"contempla\" la inhabilitació de Torra i n'ha demanat l'absolució perquè \"és el que toca\".\nEn cas de condemna, però, hi ha dues opcions: presentar un candidat a la investidura -responsabilitat que recauria en Junts per Catalunya (JxCat), el partit del president- o bé deixar córrer el rellotge cap a la convocatòria automàtica de noves eleccions.\nUna condemna contra Torra enverinaria el terreny de joc i engreixaria el comptador de la repressió, marcat encara per la sentència del Suprem contra els dirigents que van impulsar l'1-O i que han estat condemnats per sedició.",
"a2": "La causa ja està vista per a sentència, tal com ha proclamat el president de la sala, Jesús María Barrientos, que en les properes setmanes haurà de redactar i fer públic un veredicte que tindrà un fort impacte en la política catalana i també en l'estatal.\nUna condemna \"vulneraria\" els drets humans, segons Boye, de manera que la qüestió s'acabaria dirimint a Europa.\nEn cas de condemna, però, hi ha dues opcions: presentar un candidat a la investidura -responsabilitat que recauria en Junts per Catalunya (JxCat), el partit del president- o bé deixar córrer el rellotge cap a la convocatòria automàtica de noves eleccions.\nÉs probable que la sentència arribi en plena negociació per la investidura de Pedro Sánchez, que necessitaria l'abstenció d'una ERC que es resisteix a modificar el \"no\" inicial perquè el líder del PSOE no accepta un diàleg amb \"calendari i garanties\".",
"a3": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat l'escenari, aquest dilluns, del judici contra Quim Torra pel cas dels llaços grocs. \nLa causa ja està vista per a sentència, tal com ha proclamat el president de la sala, Jesús María Barrientos, que en les properes setmanes haurà de redactar i fer públic un veredicte que tindrà un fort impacte en la política catalana i també en l'estatal.\nLa Fiscalia demana una inhabilitació de 18 mesos i una multa de 30.000 euros, que puja fins als 72.000 en el cas de Vox. \nEn cas de condemna, però, hi ha dues opcions: presentar un candidat a la investidura -responsabilitat que recauria en Junts per Catalunya (JxCat), el partit del president- o bé deixar córrer el rellotge cap a la convocatòria automàtica de noves eleccions. "
},
"extreme": {
"a1": "Vist per a sentència el judici contra Quim Torra pels llaços grocs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).",
"a2": "Una condemna judicial de Torra tindria greus conseqüències per a les institucions catalanes, però també per a la governabilitat d'Espanya.",
"a3": "Torra s’enfronta a divuit mesos d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per l'afer dels llaços grocs."
}
} |
2,483 | Albiol confia que el TC aturi el ple de la resolució però si se celebra presentarà un text alternatiu com a esmena | El líder del PPC acusa Forcadell de "burlar-se com mai" del Parlament i d'haver "mentit" per fer la Junta de Portaveus "il·legal" | El líder del PPC al Parlament, Xavier García Albiol, ha deixat aquest dimarts en mans del Tribunal Constitucional la possible suspensió del ple que Lacambra té previst celebrar per debatre la resolució independentista de JxSí i la CUP.
En aquest sentit, el popular confia que el TC acabi aturant el ple i, a més, no doni per vàlida la Junta de Portaveus que s'ha celebrat aquest dimarts sense que el PPC estigui constituït com a grup.
Si no fos així, però, el PPC diu que assistirà al ple per intentar rebatre la resolució, i ho farà amb una proposta alternativa pròpia que presentarà com a esmena al text de JxSí i la CUP.
Després de la polèmica sobre la validesa de la Junta de Portaveus, Albiol ha acusat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, de "burlar-se com mai" de la cambra i d'haver "mentit" per fer la reunió saltant-se el reglament.
La celebració de la Junta de Portaveus i les dues reunions de la Mesa del Parlament han acabat amb el PPC denunciant que s'estan "vulnerant els drets" dels seus diputats i acusant a Carme Forcadell de fer "més de presidenta de l'ANC que del Parlament".
Xavier García Albiol –que ha comparegut amb el portaveu del partit, Enric Millo, al costat després que hagi estat ell qui ha assistit a la Mesa com a convidat- ha assegurat que l'actitud de JxSí, la CUP i la presidenta del Parlament han provocat aquesta "vulneració dels drets dels diputats del PPC" tramitant la resolució i no admetent a tràmit la petició de reconsideració del PSC i C's.
"Mai un president s'havia burlat tant del Parlament i del reglament", ha criticat Albiol, que ja ha advertit que el seu partit "no acceptarà que se'ns intenti prendre el pèl ni que s'intenti enganyar els catalans".
I és que per al PPC, quan Forcadell i JxSí asseguren que hi ha precedents de Juntes de Portaveus celebrades amb grups no constituïts "estan mentint".
Segons Albiol, les dues ocasions –al 2006 i al 2010- a que es fa referència a l'informe jurídic no van ser Juntes de Portaveus sinó "reunions de representants dels partits, i així consta als documents".
"Si Rajoy convida als ministres a un berenar, serà un berenar, però a ningú se li acudeix dir que és un Consell de Ministres.
En aquest cas, és el mateix", ha sentenciat.
És per aquesta "vulneració de drets" que denuncia, que el PPC acudirà al TC amb dos recursos d'empara contra la Junta de Portaveus i contra l'admissió a tràmit de la resolució independentista de JxSí i la CUP.
En aquest sentit, ha "agraït profundament" el suport de PSC i C's en el primer i ha celebrat que tots tres puguin coincidir en el segon.
Tot i "confiar" que el Tribunal Constitucional aturarà el ple i reconduirà "la legalitat" dels tràmits al Parlament, Albiol prefereix tenir tots els escenaris previstos i ha anunciat que el seu partit ja prepara "la presentació d'una esmena a la resolució de JxSí i la CUP" en forma d'esmena, per si el ple s'acaba celebrant.
"Nosaltres hem de garantir que si finalment se celebra el ple, la veu dels catalans que ens sentim espanyols estigui representada en un text alternatiu.
Si el TC decideix desconvocar el ple, fantàstic, la guardarem en un calaix", ha explicat.
De la mateixa manera, els populars han assegurat que de celebrar-se la sessió, assistiran amb normalitat per defensar la seva posició.
"Els diputats del PPC estarem allà donant la cara.
Si algú s'espera que marxem, no serà així.
Defensarem els catalans que ens sentim espanyols i a la resta d'espanyols, més enllà de l'espectacle vergonyós que haurem de viure", ha conclòs.
Això sí, si el TC actua i decreta la desconvocatòria del ple, el PPC "no participarà d'un acte que no està autoritzat". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El líder del PPC al Parlament, Xavier García Albiol, confia que el Tribunal Constitucional suspengui el ple previst per debatre la resolució independentista de JxSí i la CUP. Albiol també espera que el TC no doni per vàlida la Junta de Portaveus que s'ha celebrat sense que el PPC estigui constituït com a grup.",
"a2": "El PP de Catalunya ha presentat dos recursos d'empara el TC contra la Junta de Portaveus del Parlament i contra el ple on s'haurà de debatre la resolució independentista de JxSí i la CUP. Albiol ha acusat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, d'haver violat palesament el reglament de la cambra i ha refutat els precedents adduïts a l'informe jurídic.",
"a3": "El president del PPC, ha recorregut davant el Tribunal Constitucional la resolució independentista impulsada per JxSí i la CUP. Albiol considera que s’ha de suspendre perquè la Cambra no va acceptar la petició de reconsideració del PSC i Ciutadans i el grup popular no s’havia constituït encara. En cas que s’aprovi, el PPC es personarà per defensar el seu parer."
},
"extractive": {
"a1": "l líder del PPC al Parlament, Xavier García Albiol, ha deixat aquest dimarts en mans del Tribunal Constitucional la possible suspensió del ple que Lacambra té previst celebrar per debatre la resolució independentista de JxSí i la CUP. \nDesprés de la polèmica sobre la validesa de la Junta de Portaveus, Albiol ha acusat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, de \"burlar-se com mai\" de la cambra i d'haver \"mentit\" per fer la reunió saltant-se el reglament.\nLa celebració de la Junta de Portaveus i les dues reunions de la Mesa del Parlament han acabat amb el PPC denunciant que s'estan \"vulnerant els drets\" dels seus diputats i acusant a Carme Forcadell de fer \"més de presidenta de l'ANC que del Parlament\".\nTot i \"confiar\" que el Tribunal Constitucional aturarà el ple i reconduirà \"la legalitat\" dels tràmits al Parlament, Albiol prefereix tenir tots els escenaris previstos i ha anunciat que el seu partit ja prepara \"la presentació d'una esmena a la resolució de JxSí i la CUP\" en forma d'esmena, per si el ple s'acaba celebrant.",
"a2": "l líder del PPC al Parlament, Xavier García Albiol, ha deixat aquest dimarts en mans del Tribunal Constitucional la possible suspensió del ple que Lacambra té previst celebrar per debatre la resolució independentista de JxSí i la CUP. \nDesprés de la polèmica sobre la validesa de la Junta de Portaveus, Albiol ha acusat a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, de \"burlar-se com mai\" de la cambra i d'haver \"mentit\" per fer la reunió saltant-se el reglament.\nSegons Albiol, les dues ocasions –al 2006 i al 2010- a que es fa referència a l'informe jurídic no van ser Juntes de Portaveus sinó \"reunions de representants dels partits, i així consta als documents\".\nTot i \"confiar\" que el Tribunal Constitucional aturarà el ple i reconduirà \"la legalitat\" dels tràmits al Parlament, Albiol prefereix tenir tots els escenaris previstos i ha anunciat que el seu partit ja prepara \"la presentació d'una esmena a la resolució de JxSí i la CUP\" en forma d'esmena, per si el ple s'acaba celebrant.",
"a3": "El líder del PPC al Parlament, Xavier García Albiol, ha deixat aquest dimarts en mans del Tribunal Constitucional la possible suspensió del ple que Lacambra té previst celebrar per debatre la resolució independentista de JxSí i la CUP. \nEn aquest sentit, el popular confia que el TC acabi aturant el ple i, a més, no doni per vàlida la Junta de Portaveus que s'ha celebrat aquest dimarts sense que el PPC estigui constituït com a grup. \nXavier García Albiol –que ha comparegut amb el portaveu del partit, Enric Millo, al costat després que hagi estat ell qui ha assistit a la Mesa com a convidat- ha assegurat que l'actitud de JxSí, la CUP i la presidenta del Parlament han provocat aquesta \"vulneració dels drets dels diputats del PPC\" tramitant la resolució i no admetent a tràmit la petició de reconsideració del PSC i C's. \nTot i \"confiar\" que el Tribunal Constitucional aturarà el ple i reconduirà \"la legalitat\" dels tràmits al Parlament, Albiol prefereix tenir tots els escenaris previstos i ha anunciat que el seu partit ja prepara \"la presentació d'una esmena a la resolució de JxSí i la CUP\" en forma d'esmena, per si el ple s'acaba celebrant."
},
"extreme": {
"a1": "Xavier García Albiol confia que el TC aturi el ple de la resolució independentista de JxSí i la CUP.",
"a2": "El PP català recorrerà davant el Constitucional els actes parlamentaris que consideren que s'han produït en vulneració del reglament.",
"a3": "García Albiol presenta recurs davant el Tribunal Constitucional per suspendre la resolució independentista impulsada per JxSí i la CUP. "
}
} |
1,170 | Firmes contra el petroli del mar | Recullen devers 15.000 signatures en dos dies en contra de les prospeccions petrolíferes prop de la costa d'Eivissa | Aquest dissabte s'acaba el termini | Una de les imatges més impactants de la camapanya utilitzada a les xarxes socials.
Foto: Eivissa Diu No
“Bon dia, aquí puc signar en contra de les prospeccions petrolíferes?”.
Així han començat moltes de les converses a les taules de recollida de signatures iniciada per #EivissaDiuNo, en la recta final de la campanya.
No ha fet falta encalçar ningú, i és que la possibilitat que s’iniciïn prospeccions petrolíferes en aigües balears ha fet que desenes de milers de persones hagin volgut fer palesa la seva oposició a un projecte que amenaça el litoral mediterrani.
Aquesta setmana s’acaba el termini per a presentar al·legacions en contra de la recerca de petroli, i a la recta final s’han intensificat encara més els esforços.
La majoria de persones que s’acosta a les paradetes ja demanen directament el paper per signar perquè estan prou informats, però encara n’hi ha, pot ser aliens a les xarxes socials o turistes d’altres comunitats autònomes, que demanen “què és això?
A què diu no Eivissa?”
I tot d’una una de les voluntàries del moviment social “Eivissa Diu No” s’afanya en explicar a la persona interessada que “volem aturar el projecte d’una empresa que vol cercar petroli prop d’Eivissa”.
Moltes vegades, això és tot el que tenen temps de dir abans de ser interromputs per un “dona’m el paper, això o pot ser, deu ser perillós”.
I així fins a unes quinze mil vegades aquest cap de setmana, només a Mallorca.
La llavor d’aquest suport ciutadà en forma de desenes de milers d’al·legacions ha estat un grup de facebook i una etiqueta de twiter, ambdós amb el lema “Eivissa Diu No”.
Els quatre amics (literalment) que ho van iniciar confessen que no esperaven que "l'acte simbòlic de despullar-se" amb el lema #EivissaDiuNo i penjar-ho a les xarxes socials tengués tota la repercussió que ha tengut.
I admeten que “era només una forma de cridar l’atenció”.
De fet ha funcionat i s’ha traduït en un allau d’al·legacions al projecte i mostres de suport que han arribat del tot el món.
Consciència social
El coordinador de la campanya a Mallorca, Nacho Landábura, se mostra satisfet de la resposta ciutadana, però sobretot perquè “la gent ara ja comença estar informada i és molt fort, no entenem que no ho hagin estat fins ara amb una qüestió tan important i que pot canviar-ho tot”.
“Només amb els sondejos, se produirien pèrdues molt importants a la fauna marina, afectant a l’activitat pesquera”.
Tant la gestió de les xarxes socials com les recollides d’al·legacions i el seu posterior registre s’ha portat a terme de forma voluntària.
Un dels impulsors del moviment, Joan Tur, ha destacat a Nació Digital la importància de la tasca dels voluntaris perquè "preferim dedicar ara moltes hores de feina a la recollida de signatures que no haver d'estar deu o quinze anys netejant petroli de les nostres platges".
Recorda el "desastre del golf de Mèxic" i alerta que les conseqüències podrien ser molt pitjors a la Mediterrània, ja que es tracta d'un mar tancat.
I si el possible desastre ambiental no fos argument suficient, destaca que turisme i explotació petrolífera no són compatibles, així que l’execució del projecte podria tenir conseqüències nefastes en l’economia de les illes.
"Nosaltres (#EivissaDiuNo) vam nèixer perquè ja hi havia gent que hi feia feina pera evitar les prospeccions", i posa com a exemple el Consell d'Eivissa.
Tot seguit, lamenta que el PP de les Illes no hagi estat més contundent en les seves reivindicacions davant el govern espanyol.
La pilota, a la teulada de Medi Ambient
“No és una recollida de signatures, són al·legacions al projecte i s’han de presentar juntament amb l’estudi d’impacte ambiental”, explica una de les voluntàries a una persona que demana per quin motiu ha de signar tres còpies de les al·legacions i no simplement sumar el seu nom a una llista.
“Una còpia és per al Ministeri d’Indústria, una per a Medi Ambient i una altra per a la plataforma”.
La data límit per a presentar les al·legacions és dia 22 de febrer.
Són al·legacions en contra del projecte i de l’informe d’impacte ambiental que ha elaborat l’empresa escocesa Cairn Energy.
Una vegada valorats els arguments de la companyia i també els del millers d’al·legacions, el govern espanyol haurà de dictaminar si les primeres prospeccions es duen a terme o no.
I de moment, l’executiu s’ha mostrat favorable a la recerca de petroli. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El moviment social \"#EivissaDiuNo\" recull unes 15.000 signatures en dos dies a Mallorca en contra de les prospeccions petrolieres prop de la costa d'Eivissa, un projecte que amenaça el litoral mediterrani. Segons els organitzadors, les possibles prospeccions produirien pèrdues molt importants a la fauna marina i afectarien l’activitat pesquera. Aquesta setmana s’acaba el termini per a presentar al·legacions.",
"a2": "La campanya “Eivissa diu no”, impulsada per ciutadans de les Illes que s'han aplegat per presentar al·legacions en contra del projecte de prospeccions petrolieres a prop d’Eivissa, està sent tot un èxit. La repercussió a les xarxes socials i la feina de nombrosos voluntaris ha permès reunir desenes de milers d’al·legacions, que remetran als ministeris d’Indústria i Medi Ambient.",
"a3": "El moviment ciutadà \"Eivissa Diu No\", en protesta contra l’extracció de petroli a la costa balear, ha recollit milers de signatures que seran presentades davant el govern espanyol per tal d’evitar les prospeccions. Els promotors de la iniciativa alerten que a banda de la catàstrofe ecològica que es produiria, també resultaria afectat el turisme i, de rebot, l’economia."
},
"extractive": {
"a1": "I tot d’una una de les voluntàries del moviment social “Eivissa Diu No” s’afanya en explicar a la persona interessada que “volem aturar el projecte d’una empresa que vol cercar petroli prop d’Eivissa”.\nLa llavor d’aquest suport ciutadà en forma de desenes de milers d’al·legacions ha estat un grup de facebook i una etiqueta de twiter, ambdós amb el lema “Eivissa Diu No”.\nI si el possible desastre ambiental no fos argument suficient, destaca que turisme i explotació petrolífera no són compatibles, així que l’execució del projecte podria tenir conseqüències nefastes en l’economia de les illes. \n“No és una recollida de signatures, són al·legacions al projecte i s’han de presentar juntament amb l’estudi d’impacte ambiental”, explica una de les voluntàries a una persona que demana per quin motiu ha de signar tres còpies de les al·legacions i no simplement sumar el seu nom a una llista.",
"a2": "No ha fet falta encalçar ningú, i és que la possibilitat que s’iniciïn prospeccions petrolíferes en aigües balears ha fet que desenes de milers de persones hagin volgut fer palesa la seva oposició a un projecte que amenaça el litoral mediterrani.\nLa llavor d’aquest suport ciutadà en forma de desenes de milers d’al·legacions ha estat un grup de facebook i una etiqueta de twiter, ambdós amb el lema “Eivissa Diu No”.\nI si el possible desastre ambiental no fos argument suficient, destaca que turisme i explotació petrolífera no són compatibles, així que l’execució del projecte podria tenir conseqüències nefastes en l’economia de les illes.\nSón al·legacions en contra del projecte i de l’informe d’impacte ambiental que ha elaborat l’empresa escocesa Cairn Energy.",
"a3": "No ha fet falta encalçar ningú, i és que la possibilitat que s’iniciïn prospeccions petrolíferes en aigües balears ha fet que desenes de milers de persones hagin volgut fer palesa la seva oposició a un projecte que amenaça el litoral mediterrani. \nLa llavor d’aquest suport ciutadà en forma de desenes de milers d’al·legacions ha estat un grup de facebook i una etiqueta de twiter, ambdós amb el lema “Eivissa Diu No”. \nI si el possible desastre ambiental no fos argument suficient, destaca que turisme i explotació petrolífera no són compatibles, així que l’execució del projecte podria tenir conseqüències nefastes en l’economia de les illes. \nUna vegada valorats els arguments de la companyia i també els del millers d’al·legacions, el govern espanyol haurà de dictaminar si les primeres prospeccions es duen a terme o no. "
},
"extreme": {
"a1": " \"#EivissaDiuNo\" recull 15.000 signatures a Mallorca en contra de les prospeccions petrolieres prop de la costa d'Eivissa.",
"a2": "Els ciutadans balears i d'arreu del món manifesten el seu rebuig al projecte de prospeccions petrolieres a aigües del Mediterrani.",
"a3": "El moviment ciutadà \"Eivissa Diu No\" ha reunit milers de signatures per evitar l’exploració de petroli a la costa balear."
}
} |
1,681 | El PP veta per quarta vegada ERC a la Comissió de Secrets Oficials | El portaveu del PP Antonio Hernando acusa Bosch d'haver "deixat tirada" Sánchez-Camacho | Els diputats d'ERC-Rcat al seus escons de Madrid.
Foto: ERC
El PP ha tornat a vetar la presència d'ERC-RCat a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.
És la quarta vegada que ho fa adduint que els diputats republicans no són "idonis" per accedir a aquesta Comissió, que controla l'ús dels fons reservats, analitza informes secrets i rep a porta tancada el director del CNI, i ministres de Defensa, Interior i Exteriors.
El debat al ple del Congrés ha derivat en un enfrontament entre Alfred Bosch i el portaveu del PP Antonio Hernando per l'actuació d'Alícia Sánchez Camacho.
Bosch ha afirmat que la líder del PPC és "un risc per a la seguretat", mentre que el PP ha acusat els republicans d'haver-la "deixat tirada i a la intempèrie" només per ser del PP.
Els republicans han tornat a presentar la candidatura d'Alfred Bosch malgrat que el PP ja el va vetar el 23 de febrer del 2012.
Els diputats populars no van votar Bosch, fet que li va impedir disposar del suport de 3/5 parts de la cambra que necessitava i va deixar el Grup Mixt sense representant.
Posteriorment la formació de Mariano Rajoy també van rebutjar les candidatures dels seus companys d'escó, Joan Tardà i Teresa Jordà, i ERC va acabar presentant un recurs davant el Tribunal Constitucional que encara està pendent de resolució.
El veto a ERC no té precedents al Congrés.
La cortesia parlamentària establia fins ara que sortien escollits tots els candidats de totes les formacions.
Aquest dijous, el portaveu d'ERC ha pres la paraula al ple del Congrés i ha criticat el PP per "confondre els rivals polítics amb enemics" i per tornar a "vetar" de manera "injusta i desproporcionada" el candidat del Grup Mixt a la Comissió.
ERC no podrà ser present d'aquesta manera a la compareixença del dimarts que ve del director del CNI, Félix Sanz Roldán, que haurà d'explicar la suposada vinculació entre el CNI i l'empresa d'investigadors privats Método 3, protagonista dels escàndols d'espionatge polític a Catalunya.
Bosch s'ha preguntat si el PP no els vol a la comissió "perquè no se li pugui preguntar al director del CNI" qüestions com "el desplegament del CNI a Catalunya", la "trama d'espionatge connectada a Método 3", o "el seu suport a la guerra bruta a Catalunya en connivència amb mitjans de comunicació inventant informes a partir de la UDEF".
Enfrontament per Sánchez-Camacho
En el seu discurs a la cambra, Bosch també ha recordat que ERC ja va ser a la Comissió de Secrets Oficials als anys 80 i ha assegurat que, contràriament al que fa el PP, "a qui haurien de vigilar" és a la seva líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que "sí que representa un risc per a la seguretat".
"Nosaltres no", ha dit, perquè "som bona gent, no juguem a espies, no volem destruir res, i no som enemics de ningú".
La intervenció de Bosch ha encès el portaveu del PP, Antonio Hernando, que ha qualificat les paraules del portaveu d'ERC "d'insensatesa" i li ha demanat que "demani disculpes" a Sánchez-Camacho.
Segons Hernando, la líder del PPC és "una persona que s'ha vist assetjada" i a la què Bosch "hauria d'haver donat protecció política amb els seus discursos i accions", però a la què "només per ser del PP han deixat tirada i a la intempèrie".
Hernando també ha criticat la "insistència" d'ERC per ser present a la Comissió i ha recordat que els diputats jutgen "la idoneïtat" de les persones que es presenten.
"Això que vostè vingui aquí cada dos per tres a parlar de colpisme, totalitarisme i pretendre donar lliçons de democràcia és un sarcasme, perquè vostès es presenten a les eleccions però els ciutadans mai els han donat la confiança suficient perquè vostès puguin governar", ha dit.
CiU, ICV i PSOE donen suport a ERC
Bosch ha aconseguit només 90 vots dels aproximadament 210 que necessitava, i ha comptat amb el suport dels diputats del PSOE, CiU i ICV.
El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela, ha defensat la presència d'ERC a la Comissió de Secrets Oficials i ha recordat que aquesta és "una situació excepcional que ens situa en un estat d'excepció" on el PP "nega els drets democràtics als ciutadans que han votat".
"Els components del Grup Mixt tenen la mateixa legitimitat que qualsevol altre i han estat votats pels mateixos ciutadans", ha afirmat Coscubiela.
El portaveu de CiU, Pere Macias, també ha recordat al PP que Bosch és representant d'ERC, que actualment és la segona força al Parlament de Catalunya i representa centenars de milers de votants.
"Vostès saben que la relació entre Catalunya i Espanya és complexa i hi ha gestos que contribueixen a obrir molt més aquesta fissura", ha recordat als populars.
Segons Macias, el veto "és un fet greu" i "un motiu més d'incomprensió entre Catalunya i Espanya". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El PP ha tornat a vetar per quarta vegada la presència d'ERC-RCat a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, argumentant que els diputats republicans no són adequats per accedir-hi. En el debat al ple del Congrés s'ha produït un enfrontament entre Alfred Bosch, d'ERC-RCat, i el portaveu del PP Antonio Hernando per l'actuació d'Alícia Sánchez Camacho.",
"a2": "ERC no formarà part de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats pel nou veto del PP. El diputat Alfred Bosch no ha aconseguit els 210 vots necessaris i no podrà presenciar la compareixença del director del CNI en relació amb la suposada vinculació amb els investigadors privats de Método 3, protagonistes de l’escàndol d'espionatge polític a Catalunya.",
"a3": "El PP ha impedit per quart cop la presència d'un representant d’ERC a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats, que tracta assumptes d'estat i de seguretat confidencials. Per formar-ne part es necessita el vot favorable de 3/5 parts del ple del congrés. Fins ara, tots els candidats l’havien aconseguit per cortesia parlamentària."
},
"extractive": {
"a1": "El PP ha tornat a vetar la presència d'ERC-RCat a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.\nLa cortesia parlamentària establia fins ara que sortien escollits tots els candidats de totes les formacions. \nEn el seu discurs a la cambra, Bosch també ha recordat que ERC ja va ser a la Comissió de Secrets Oficials als anys 80 i ha assegurat que, contràriament al que fa el PP, \"a qui haurien de vigilar\" és a la seva líder a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que \"sí que representa un risc per a la seguretat\".\nEl portaveu d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela, ha defensat la presència d'ERC a la Comissió de Secrets Oficials i ha recordat que aquesta és \"una situació excepcional que ens situa en un estat d'excepció\" on el PP \"nega els drets democràtics als ciutadans que han votat\".",
"a2": "El PP ha tornat a vetar la presència d'ERC-RCat a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.\nLa cortesia parlamentària establia fins ara que sortien escollits tots els candidats de totes les formacions. \nERC no podrà ser present d'aquesta manera a la compareixença del dimarts que ve del director del CNI, Félix Sanz Roldán, que haurà d'explicar la suposada vinculació entre el CNI i l'empresa d'investigadors privats Método 3, protagonista dels escàndols d'espionatge polític a Catalunya.\nBosch ha aconseguit només 90 vots dels aproximadament 210 que necessitava, i ha comptat amb el suport dels diputats del PSOE, CiU i ICV.",
"a3": "El PP ha tornat a vetar la presència d'ERC-RCat a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats. \nÉs la quarta vegada que ho fa adduint que els diputats republicans no són \"idonis\" per accedir a aquesta Comissió, que controla l'ús dels fons reservats, analitza informes secrets i rep a porta tancada el director del CNI, i ministres de Defensa, Interior i Exteriors. \nEls diputats populars no van votar Bosch, fet que li va impedir disposar del suport de 3/5 parts de la cambra que necessitava i va deixar el Grup Mixt sense representant. \nLa cortesia parlamentària establia fins ara que sortien escollits tots els candidats de totes les formacions. "
},
"extreme": {
"a1": "El PP veta per quarta vegada la presència d'ERC-RCat a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés dels Diputats.",
"a2": "ERC-RCat queda fora de la Comissió de Secrets Oficials i de les compareixences sobre la trama d’espionatge de Método 3.",
"a3": "ERC no aconsegueix el suport de les 3/5 parts del Congrés per formar part de la Comissió de Secrets Oficials."
}
} |
2,530 | El Govern rebutja la sentència del Suprem que nega invasió competencial de l'Estat en la gestió del 0,7% de l'IRPF | És la primera sentència contra la Generalitat en la invasió de competències sobre la territorialització d'aquests fons per a finalitats socials | El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha rebutjat aquest dijous a la tarda la sentència feta pública pel Tribunal Suprem (TS) que desestima el recurs de la Generalitat contra la convocatòria de subvencions per part de l'Estat a través dels fons del 0,7% de l'IRPF.
Així, considera que el Suprem ha fet una sentència "política" per "afavorir l'estratègia recentralitzadora" del govern espanyol.
És la primera sentència d'aquest litigi que no dóna la raó a la Generalitat, i el govern espanyol ja ha anunciat que l'aprofitarà per convocar les subvencions el més aviat possible.
Aquestes subvencions, que es financen a través de la casella del 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials, van destinades a programes concrets portats a terme per entitats, dirigits a persones amb discapacitat, gent gran, persones en risc d'exclusió social, infància i famílies o dones, entre d'altres.
Després de fins a 13 sentències del Tribunal Constitucional (TC) i el Suprem favorables a la gestió territorial del 0,7% de l'IRPF, el Suprem ha trencat amb la jurisprudència consolidada i ha fallat a favor de l'Estat, al·legant un canvi de nom en les bases que, segons el tribunal, implica que els programes deixen de formar part del títol competencial de l'assistència i els serveis socials –que recau en les comunitats autònomes- i passen a d'altres títols en què l'Estat té competències, com poden ser legislació laboral, medi ambient, seguretat pública o educació.
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies discrepa de la interpretació que fa el tribunal en relació als títols competencials sota els quals s'emmarcarien els programes subvencionats.
En aquest sentit, destaca que el contingut i el detall dels programes fa palès que hi ha una clara continuïtat respecte de les bases anteriors d'aquestes mateixes subvencions a càrrec de l'IRPF, en les quals el TC va apreciar una invasió competencial per part de l'Estat.
En aquest sentit, des del Departament es considera que l'Estat "fa una convocatòria-trampa per afavorir la seva estratègia recentralitzadora de sempre.
Es tracta d'un autèntic espoli social que només resoldrem si disposem d'un estat propi".
És per això que el Departament estudiarà totes les vies d'impugnació i els instruments adients per seguir reivindicant la competència autonòmica sobre aquests fons provinents de l'assignació de l'IRPF per a fins d'interès general; amb l'objectiu d'aconseguir que siguin les comunitats autònomes les que regulin i convoquin aquestes subvencions per ser fidels al marc competencial existent.
L'any 2013, el govern espanyol va modificar la regulació i les bases del sistema de subvencions en resposta a les successives sentències dels tribunals, mantenint-ne la gestió i centralitzant encara més el sistema.
Aquesta sentència, segons la Generalitat, "té un clar sentit polític i contradiu les sentències que fins ara havien fet els tribunals i que posaven de manifest els greuges cap als interessos de les entitats del tercer sector catalanes", tant pel que fa a les convocatòries estatals com a les provinents de la casella del 0,7% de l'IRPF.
Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha comunicat també aquest dijous que ha iniciat els tràmits per a realitzar com més aviat millor la nova convocatòria de subvencions per a ONG amb càrrec al 0,7% de l'IRPF.
El govern espanyol s'afanya a convocar les subvencions
El ministeri que dirigeix Alfonso Alonso està "satisfet" amb la sentència, ja que les subvencions de l'IRPF són el "principal instrument de vertebració social" de l'estat perquè "el repartiment arriba a tots els punts del territori".
El contingut de la sentència permet a l'Administració General de l'Estat mantenir el suport econòmic a programes que beneficien cada any a més de 6 milions de persones.
Aquest any es repartiran 231,3 milions d'euros, uns 10 milions més que el 2015, per subvencionar programes d'entitats del Tercer Sector que s'executaran, en general, el 2017.
És la quantitat que resulta del 0,7% de l'IRPF dels contribuents que marquen la casella 'Activitats d'Interès general considerades d'Interès Social'.
A aquesta quantitat caldrà sumar, com a novetat per a aquesta convocatòria, les dues terceres parts del valor del cabal hereditari procedent d'aquelles persones que no tenen hereus legítims i que hereta l'Administració General de l'Estat.
A partir d'avui, un cop coneguda la sentència, des de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat s'han iniciat els tràmits necessaris perquè la convocatòria d'ajudes pugui fer-se el més aviat possible.
L'any passat es van repartir gairebé 221 milions d'euros a 470 entitats socials de tot Espanya, quantia que ha servit per impulsar 1.272 projectes que es divideixen en tres eixos d'actuació: atenció a les persones amb necessitats d'atenció integral sociosanitària, atenció a les persones amb necessitats educatives o d'inserció laboral i foment de la seguretat ciutadana i prevenció de la delinqüència.
Els programes als quals se'ls dóna prioritat són els dirigits a l'atenció de les necessitats bàsiques de les persones en situació de pobresa, com programes de prevenció i la lluita contra l'exclusió social, i els d'infància i família. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha rebutjat la sentència del Tribunal Suprem (TS) que desestima el recurs de la Generalitat contra la convocatòria de subvencions per part de l'Estat a través dels fons del 0,7% de l'IRPF. Considera que la sentència del Suprem és \"política\". És la primera sentència d'aquest litigi que dona la raó a l'Estat.",
"a2": "Les subvencions del fons del 0,7% de l'IRPF, destinades a entitats socials de tota Espanya i que impulsen milers de projectes del tercer sector, deixaran de ser gestionades per les comunitats autònomes arran d'una nova sentència del Tribunal Constitucional. A partir d’ara, la sentència retorna la gestió a l'estat central. La Generalitat està estudiant totes les vies d'impugnació.",
"a3": "El Tribunal Suprem ha emès la primera sentència a favor de l'Estat sobre la gestió territorial del 0,7% de l'IRPF. El tribunal considera que els programes socials ja no són competència de les comunitats autònomes a causa de la modificació de les bases de la convocatòria. El Govern recorrerà la decisió, mentre que l'executiu espanyol es prepara per convocar les subvencions."
},
"extractive": {
"a1": "El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha rebutjat aquest dijous a la tarda la sentència feta pública pel Tribunal Suprem (TS) que desestima el recurs de la Generalitat contra la convocatòria de subvencions per part de l'Estat a través dels fons del 0,7% de l'IRPF.\nDesprés de fins a 13 sentències del Tribunal Constitucional (TC) i el Suprem favorables a la gestió territorial del 0,7% de l'IRPF, el Suprem ha trencat amb la jurisprudència consolidada i ha fallat a favor de l'Estat, al·legant un canvi de nom en les bases que, segons el tribunal, implica que els programes deixen de formar part del títol competencial de l'assistència i els serveis socials –que recau en les comunitats autònomes- i passen a d'altres títols en què l'Estat té competències, com poden ser legislació laboral, medi ambient, seguretat pública o educació.\nEn aquest sentit, destaca que el contingut i el detall dels programes fa palès que hi ha una clara continuïtat respecte de les bases anteriors d'aquestes mateixes subvencions a càrrec de l'IRPF, en les quals el TC va apreciar una invasió competencial per part de l'Estat.\nAquesta sentència, segons la Generalitat, \"té un clar sentit polític i contradiu les sentències que fins ara havien fet els tribunals i que posaven de manifest els greuges cap als interessos de les entitats del tercer sector catalanes\", tant pel que fa a les convocatòries estatals com a les provinents de la casella del 0,7% de l'IRPF.",
"a2": "El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha rebutjat aquest dijous a la tarda la sentència feta pública pel Tribunal Suprem (TS) que desestima el recurs de la Generalitat contra la convocatòria de subvencions per part de l'Estat a través dels fons del 0,7% de l'IRPF.\nDesprés de fins a 13 sentències del Tribunal Constitucional (TC) i el Suprem favorables a la gestió territorial del 0,7% de l'IRPF, el Suprem ha trencat amb la jurisprudència consolidada i ha fallat a favor de l'Estat, al·legant un canvi de nom en les bases que, segons el tribunal, implica que els programes deixen de formar part del títol competencial de l'assistència i els serveis socials –que recau en les comunitats autònomes- i passen a d'altres títols en què l'Estat té competències, com poden ser legislació laboral, medi ambient, seguretat pública o educació.\nÉs per això que el Departament estudiarà totes les vies d'impugnació i els instruments adients per seguir reivindicant la competència autonòmica sobre aquests fons provinents de l'assignació de l'IRPF per a fins d'interès general; amb l'objectiu d'aconseguir que siguin les comunitats autònomes les que regulin i convoquin aquestes subvencions per ser fidels al marc competencial existent.\nL'any passat es van repartir gairebé 221 milions d'euros a 470 entitats socials de tot Espanya, quantia que ha servit per impulsar 1.272 projectes que es divideixen en tres eixos d'actuació: atenció a les persones amb necessitats d'atenció integral sociosanitària, atenció a les persones amb necessitats educatives o d'inserció laboral i foment de la seguretat ciutadana i prevenció de la delinqüència.",
"a3": "El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha rebutjat aquest dijous a la tarda la sentència feta pública pel Tribunal Suprem (TS) que desestima el recurs de la Generalitat contra la convocatòria de subvencions per part de l'Estat a través dels fons del 0,7% de l'IRPF.\nDesprés de fins a 13 sentències del Tribunal Constitucional (TC) i el Suprem favorables a la gestió territorial del 0,7% de l'IRPF, el Suprem ha trencat amb la jurisprudència consolidada i ha fallat a favor de l'Estat, al·legant un canvi de nom en les bases que, segons el tribunal, implica que els programes deixen de formar part del títol competencial de l'assistència i els serveis socials –que recau en les comunitats autònomes- i passen a d'altres títols en què l'Estat té competències, com poden ser legislació laboral, medi ambient, seguretat pública o educació. \nÉs per això que el Departament estudiarà totes les vies d'impugnació i els instruments adients per seguir reivindicant la competència autonòmica sobre aquests fons provinents de l'assignació de l'IRPF per a fins d'interès general; amb l'objectiu d'aconseguir que siguin les comunitats autònomes les que regulin i convoquin aquestes subvencions per ser fidels al marc competencial existent. \nÉs la primera sentència d'aquest litigi que no dóna la raó a la Generalitat, i el govern espanyol ja ha anunciat que l'aprofitarà per convocar les subvencions el més aviat possible. "
},
"extreme": {
"a1": "El Govern rebutja la sentència del Tribunal Suprem que desestima el recurs contra la gestió estatal del 0,7% de l'IRPF.",
"a2": "El TC atempta contra l'autonomia en matèria de serveis socials amb una sentència sobre gestió de subvencions.",
"a3": "Per primera vegada el Tribunal Suprem considera que l'assignació tributària destinada als programes socials és competència de l'Estat. "
}
} |
2,136 | El Govern aprova un pla amb 91 accions per reforçar el model cooperatiu agrari català | La iniciativa pretén augmentar la competitivitat sector i garantir-ne el seu futur | El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020, un instrument que ha de permetre reforçar el model cooperatiu agrari i contribuir a promocionar el sector agroalimentari català.
El document inclou un total de 91 actuacions que tenen per objectiu enfortir l'estructura social de les cooperatives, incentivar la col·laboració i vertebració empresarial, potenciar la comercialització i promocionar el producte cooperatiu agrari.
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha destacat que es tracta d'una iniciativa "ambiciosa i pionera" que contribuirà a "reforçar el cooperativisme català, tant en el present més immediat, com en posar les bases de cara el futur".
A Catalunya hi ha 221 cooperatives agràries federades, que agrupen gairebé 34.500 socis i sumen una facturació global de més de 1.600 milions d'euros anuals.
El Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020 és un document incentivador per a l'orientació econòmica i social de les cooperatives agràries.
Segons informa el Departament d'Agricultura, l'objectiu és adoptar mesures encaminades a incrementar la seva dimensió econòmica; orientar la producció de mercat; professionalitzar la gestió; millorar la imatge de les cooperatives i els seus productes; i afavorir el desenvolupament de l'activitat agroalimentària de forma econòmicament viable i ambientalment sostenible.
El Pla sorgeix del treball conjunt entre les cooperatives, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i la Generalitat i dóna compliment a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el món rural del 14 d'abril de 2010, que instava a desenvolupar-lo.
La FCAC i el propi sector han participat activament en l'elaboració dels documents de diagnosi i reflexió estratègica que formen part del mateix Pla Marc.
Durant la presentació del document aquest dimarts, la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha apuntat que el Pla és un "potent instrument" de política agrària a nivell Catalunya, que "ha d'ajudar a reforçar el cooperativisme".
La consellera ha detallat que en aquest Pla hi ha participat quatre conselleries de la Generalitat en diferent mesura–la d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; la d'Afers Socials i Família; la d'Empresa i Coneixement; i la Vicepresidència, Economia i Hisenda-.
En aquest sentit, Serret ha deixat clar que "estem davant d'una aposta decidida del Govern a favor del model de cooperativisme i economia social".
Quatre eixos estratègics
El programa se sustenta en quatre eixos estratègics, que inclouen 26 accions que haurà de desenvolupament directament el Govern.
El primer eix és el d'enfortir l'estructura social de les cooperatives.
En aquest context, es preveu que els joves cooperativistes siguin prioritaris en els ajuts públics; enfortir els programes d'emprenedoria del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per als joves cooperativistes; fomentar els plans de formació a les cooperatives; establir beneficis fiscals per a joves i promoure actuacions que potenciïn la millora de la gestió de les cooperatives
El segon eix de treball és el d'enfortir la col·laboració i vertebració empresarial.
Les actuacions que es preveuen són el suport a noves formes d'integració comercial o de col·laboració i foment de les fusions empresarials; mantenir el grup de seguiment sectorial de cooperatives agràries amb secció de crèdit com a òrgan col·legiat de consulta i assessorament i enfortir els mecanismes de control de les seccions de crèdit.
També es preveu l'execució de plans de màrqueting i estudis de mercat i l'avaluació de projectes d'inversió i comercials, així com la potenciació de l'Observatori del Cooperativisme Agrari Català.
El tercer eix de treball és el de potenciar la comercialització.
En aquest sentit, el pla proposa fomentar els convenis de col·laboració entre cooperatives per arribar a mercats externs i fomentar la participació de cooperatives agràries catalanes en projectes de comercialització, tant a la Unió Europea com a la resta del món.
Finalment, el quart eix se centra en promocionar el producte cooperatiu agrari.
Les accions es concentren en la realització de campanyes de promoció del producte cooperatiu de proximitat i de temporada.
Facturació global de les cooperatives de 1.600 MEUR anuals
A Catalunya hi ha 221 cooperatives agràries federades, que agrupen gairebé 34.500 socis i sumen una facturació global de més de 1.600 milions d'euros anuals.
Per demarcacions, hi ha 67 cooperatives a les comarques de Lleida; 67 a Tarragona; 43 a les Terres de l'Ebre; 27 a Barcelona; i 17 a Girona.
Per sectors de producció, hi ha 110 cooperatives que es dediquen a l'elaboració d'oli d'oliva; 90 cooperatives a fruita seca; 68 al vi i cava; 46 a fruita dolça; 39 a cereals i farratges; 20 a pinsos; 11 a horta; 10 a cítrics; 10 a ramaderia; 9 a llet; dues es concentren en la producció d'arròs; i una a la flor i planta ornamental. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern ha aprovat el Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020, amb un total de 91 actuacions, que pretenen enfortir, promoure i potenciar el model cooperatiu agrari català. A Catalunya hi ha 221 cooperatives agràries federades amb gairebé 34.500 socis i una facturació global de més de 1.600 milions d'euros anuals",
"a2": "El Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020, en què participen quatre conselleries, ha estat aprovat aquest dimarts per la Generalitat. L'objectiu és adoptar mesures, vertebrades en quatre eixos estratègics i 26 accions, per fomentar l'activitat de les cooperatives agràries a Catalunya. Hi ha 221 cooperatives federades que apleguen una facturació total de més de 1.600 milions d'euros l'any.",
"a3": "El govern ha aprovat el pla marc del cooperativisme agrari fins al 2020 fent efectiu el mandat parlamentari d’abril de 2010, que requeria a l'executiu que l’activés. El pla contempla 91 actuacions per a enfortir, impulsar, i potenciar les cooperatives agràries i s’ha realitzat gràcies al treball conjunt de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la Generalitat."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020, un instrument que ha de permetre reforçar el model cooperatiu agrari i contribuir a promocionar el sector agroalimentari català.\nEl document inclou un total de 91 actuacions que tenen per objectiu enfortir l'estructura social de les cooperatives, incentivar la col·laboració i vertebració empresarial, potenciar la comercialització i promocionar el producte cooperatiu agrari.\nEl Pla sorgeix del treball conjunt entre les cooperatives, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i la Generalitat i dóna compliment a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el món rural del 14 d'abril de 2010, que instava a desenvolupar-lo.\nEl tercer eix de treball és el de potenciar la comercialització.",
"a2": "El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020, un instrument que ha de permetre reforçar el model cooperatiu agrari i contribuir a promocionar el sector agroalimentari català.\nA Catalunya hi ha 221 cooperatives agràries federades, que agrupen gairebé 34.500 socis i sumen una facturació global de més de 1.600 milions d'euros anuals. \nSegons informa el Departament d'Agricultura, l'objectiu és adoptar mesures encaminades a incrementar la seva dimensió econòmica; orientar la producció de mercat; professionalitzar la gestió; millorar la imatge de les cooperatives i els seus productes; i afavorir el desenvolupament de l'activitat agroalimentària de forma econòmicament viable i ambientalment sostenible.\nEl Pla sorgeix del treball conjunt entre les cooperatives, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i la Generalitat i dóna compliment a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el món rural del 14 d'abril de 2010, que instava a desenvolupar-lo.",
"a3": "El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020, un instrument que ha de permetre reforçar el model cooperatiu agrari i contribuir a promocionar el sector agroalimentari català. \nEl Pla sorgeix del treball conjunt entre les cooperatives, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i la Generalitat i dóna compliment a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el món rural del 14 d'abril de 2010, que instava a desenvolupar-lo. \nEl document inclou un total de 91 actuacions que tenen per objectiu enfortir l'estructura social de les cooperatives, incentivar la col·laboració i vertebració empresarial, potenciar la comercialització i promocionar el producte cooperatiu agrari. \nLa consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha destacat que es tracta d'una iniciativa \"ambiciosa i pionera\" que contribuirà a \"reforçar el cooperativisme català, tant en el present més immediat, com en posar les bases de cara el futur\". "
},
"extreme": {
"a1": "El Govern aprova el Pla marc de cooperativisme agrari català 2016-2020 per reforçar el model cooperatiu agrari.",
"a2": "La Generalitat ha aprovat un pla de foment del cooperativisme agrari català per reforçar el model cooperatiu i l'economia social.",
"a3": "Aprovat el pla marc del cooperativisme agrari 2016-2020 que garanteix el futur de les cooperatives catalanes. "
}
} |
712 | El ‘Brèxit’ i la influència en el procés català | El ‘Brexit’ pot provocar la ruptura de l’estat britànic i significar un precedent per a Catalunya, assenyalen diversos experts | El Brèxit pot trencar la relació entre Londres i Brussel·les i posar fi a l’encaix d’Escòcia al Regne Unit.
Els escocesos han dit que reclamaran un nou referèndum d’independència si dijous guanya el no a la UE.
Les enquestes mostren una diferència de 10 punts entre el suport al sí d’Escòcia i el d’Anglaterra.
‘Si Escòcia vota decisivament pel sí i la resta per marxar, la pressió per fer un altre referèndum d’independència serà molt forta’, diu Fabian Zuleeg, director de l’European Policy Centre.
A més, el procés català veurà el camí més clar, pel precedent de sortida establert pels britànics, segons Joan Costa-Font, de la London School of Economics.
Segons el director del Centre for European Policy Studies (CEPS), Steven Blockmans, el referèndum britànic és una aposta arriscada del primer ministre britànic, David Cameron, que pot separar el Regne Unit de la UE, trencar el país i fins i tot el partit conservador.
En relació amb les repercussions a Escòcia, una enquesta per a la televisió STV indica que un 52% dels escocesos votarien sí a la independència en cas de Brèxit.
Però el dubte és si Londres s’avindria a permetre una consulta independentista i com reaccionaria la Unió Europea, i de retruc Catalunya i Espanya, a la decisió.
‘Si és un procés constitucional, se’m fa difícil de creure que la UE s’oposés al fet que Escòcia continués dins la UE, però si és una declaració unilateral, la situació seria molt diferent’, assenyala Zuleeg.
Per Doru Frantescu, del grup d’experts europeu VoteWatch, no seria tan fàcil.
‘Escòcia hauria de tornar a demanar l’adhesió’, diu.
Tot i que creu que Brussel·les estaria contenta de recuperar almenys una part del Regne Unit, la decisió no dependria solament de Brussel·les, sinó també de les 27 capitals de la Unió, entre les quals Madrid, que podrien vetar-la.
‘Crec que el precedent d’Escòcia demanant l’adhesió a la UE seria molt difícil per a Madrid.
Fins ara el govern central espanyol ha pogut refusar la crida independentista de Catalunya, però amb el precedent escocès, es trobaria amb una situació molt difícil’, diu el director de Friends of Europe, Gilles Merritt.
Per una altra banda, Zuleeg adverteix que Catalunya no n’hauria d’esperar gran cosa, del referèndum britànic i d’una hipotètica independència escocesa, mentre que Josep Costa-Font creu que sí.
‘En cas de Brèxit s’establiria un marc legal de sortida, que actualment no hi és.’
I això –opina– ‘beneficiaria el procés català perquè trauria incertesa’.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat en més d’una entrevista a la premsa internacional que un hipotètic Brèxit demostraria la capacitat de pragmatisme i adaptació de la UE a les circumstàncies polítiques canviants i podria beneficiar el cas català.
Creu que els altres estats europeus negociaran durament amb el Regne Unit per dissuadir-lo de moviments secessionistes o de més referèndums als estats membres’.
De fet, fins i tot en cas que la Gran Bretanya se n’anés de la UE, hi ha qui dubta que Escòcia trenqués amb el Regne Unit.
‘Crec que els escocesos no aconseguiran un nou referèndum per part del govern britànic sota cap circumstància, almenys, durant una dècada’, adverteix Lord Owen, ex-ministre d’Afers Exteriors britànic i partidari del Brèxit.
‘No crec que Escòcia tingui gaire importància per a Catalunya durant els anys vinents.
Heu de guanyar la batalla a Espanya’, recomana als independentistes.
Una altra veu autoritzada, l’ex-líder del partit liberal-demòcrata i president del Moviment Europeu a Escòcia, Lord Ming Campbell, assegura que la ruptura és una possibilitat, però de cap manera un resultat fermament establert.
I Anand Menon, del King’s College de Londres, diu: ‘La manera òptima per a Escòcia de ser independent és mantenint tant Escòcia com Anglaterra a la Unió Europea, perquè llavors pots mantenir la frontera oberta i tot funciona fantàsticament.
Si Escòcia torna a la UE i Anglaterra n’és fora vol dir que hi ha una frontera entre Anglaterra i Escòcia, i això perjudica el comerç molt més que si tots dos territoris són a la UE’.
De fet, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha admès en públic que, tot i ser independentista, arribar a la independència per la via d’un Brèxit no és pas la seva preferència.
En qualsevol cas, dijous, totes les opcions tornen a ser sobre la taula. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Segons les enquestes, hi ha una diferència de 10 punts entre el suport al \"sí\" d’Escòcia i Anglaterra en el referèndum pel Brexit. Si guanyés la ruptura amb la UE, els escocesos han dit que reclamaran un nou referèndum d’independència. Ara bé, la decisió d'acceptar una hipotètica Escòcia independent a la UE dependria de les 27 capitals de la Unió.",
"a2": "Una gran diferència dels resultats del Brexit entre Escòcia i Anglaterra podria derivar en un nou referèndum d’independència, apunten alguns analistes. Altres experts, al contrari, veuen difícil un procés d'independència escocès i una nova adhesió a la UE, que a més seria rebutjada per nombrosos països membres com Espanya. D’altra banda, el marc legal resultant trauria incertesa al procés català.",
"a3": "El director del European Policy Centre, Fabian Zuleeg, afirma que si Escòcia vota a favor de romandre a la Unió Europea i el Regne Unit marxa, augmentarà la pressió per convocar un nou referèndum d'independència. Tant Joan Costa-Font, de la London School of Economics, com Carles Puigdemont creuen que aquesta situació establiria un precedent per aconseguir la independència de Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "‘Si és un procés constitucional, se’m fa difícil de creure que la UE s’oposés al fet que Escòcia continués dins la UE, però si és una declaració unilateral, la situació seria molt diferent’, assenyala Zuleeg.\nTot i que creu que Brussel·les estaria contenta de recuperar almenys una part del Regne Unit, la decisió no dependria solament de Brussel·les, sinó també de les 27 capitals de la Unió, entre les quals Madrid, que podrien vetar-la.\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat en més d’una entrevista a la premsa internacional que un hipotètic Brèxit demostraria la capacitat de pragmatisme i adaptació de la UE a les circumstàncies polítiques canviants i podria beneficiar el cas català.\nDe fet, fins i tot en cas que la Gran Bretanya se n’anés de la UE, hi ha qui dubta que Escòcia trenqués amb el Regne Unit.",
"a2": "‘Si Escòcia vota decisivament pel sí i la resta per marxar, la pressió per fer un altre referèndum d’independència serà molt forta’, diu Fabian Zuleeg, director de l’European Policy Centre.\nTot i que creu que Brussel·les estaria contenta de recuperar almenys una part del Regne Unit, la decisió no dependria solament de Brussel·les, sinó també de les 27 capitals de la Unió, entre les quals Madrid, que podrien vetar-la.\nPer una altra banda, Zuleeg adverteix que Catalunya no n’hauria d’esperar gran cosa, del referèndum britànic i d’una hipotètica independència escocesa, mentre que Josep Costa-Font creu que sí.\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat en més d’una entrevista a la premsa internacional que un hipotètic Brèxit demostraria la capacitat de pragmatisme i adaptació de la UE a les circumstàncies polítiques canviants i podria beneficiar el cas català.",
"a3": "‘Si Escòcia vota decisivament pel sí i la resta per marxar, la pressió per fer un altre referèndum d’independència serà molt forta’, diu Fabian Zuleeg, director de l’European Policy Centre. \nTot i que creu que Brussel·les estaria contenta de recuperar almenys una part del Regne Unit, la decisió no dependria solament de Brussel·les, sinó també de les 27 capitals de la Unió, entre les quals Madrid, que podrien vetar-la.\nPer una altra banda, Zuleeg adverteix que Catalunya no n’hauria d’esperar gran cosa, del referèndum britànic i d’una hipotètica independència escocesa, mentre que Josep Costa-Font creu que sí. \nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat en més d’una entrevista a la premsa internacional que un hipotètic Brèxit demostraria la capacitat de pragmatisme i adaptació de la UE a les circumstàncies polítiques canviants i podria beneficiar el cas català. "
},
"extreme": {
"a1": "Els escocesos reclamaran un nou referèndum d'independència si guanya el \"sí\" al Brexit en el referèndum del Regne Unit.",
"a2": "Una victòria del Brexit podria accelerar el procés d’independència d’Escòcia i generar més tensions en el si de la UE.",
"a3": "El Brexit podria establir un precedent a la Unió Europea i afavorir els moviments independentistes d'Escòcia i Catalunya."
}
} |
2,401 | El sector del taxi perd un 85% dels seus ingressos pel coronavirus i denuncia que se sent "desprotegit" | Els conductors lamenten que l'Institut Metropolità del Taxi hagi emès recomanacions en comptes d'imposar normes | Les conseqüències derivades de la frenada de l'activitat econòmica pel coronavirus estan sent especialment dures pel sector del taxi.
Segons dades facilitades per l'Institut Metropolità del Taxi (IMET), els conductors han reduït el nombre de serveis un 95% respecte a la setmana passada, mentre que el nombre de trucades per reservar trajectes ha caigut un 85%.
Les dades coincideixen amb les del sindicat Elite Taxi, que calcula que els ingressos del sector s'han reduït un 85% des que es va decretar l'estat d'alarma.
El descens en la facturació és un fenomen que s'ha produït a gairebé totes les indústries, però els conductors insisteixen que la seva situació és especialment delicada a causa d'una "falta de protecció" per part de l'Estat.
La principal queixa del taxi rau en la posició que ha adoptat l'Institut Metropolità del Taxi, l'organisme encarregat d'establir les normes de prestació del servei.
El passat 15 de març, l'IMET va emetre una sèrie de recomanacions per evitar una aglomeració de taxis i, alhora, garantir el servei mentre durava el confinament.
Entre elles hi havia limitar el nombre de passatgers de cada vehicle i establir que cada dia sortissin a treballar les llicències acabades en números concrets.
Pel taxista i membre d'Elite Taxi, Cesc Roca, l'IMET hauria d'haver imposat normes i no recomanacions per evitar que els conductors sortissin menys perjudicats.
"Sense una regulació obligatòria, no podem demostrar que els nostres ingressos s'han reduït més d'un 75%, perquè la decisió de sortir a treballar depèn de nosaltres mateixos", explica aquest conductor.
I si no es pot demostrar aquesta dada, els autònoms –el 90% dels taxistes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ho són- no poden acollir-se a les ajudes que va anunciar el govern espanyol.
Per altra banda, sistema de tributació dels taxistes –règim de mòduls- tampoc els permet acreditar aquesta baixada d'ingressos.
"Els bancs i les mútues ens diuen que les ajudes de l'Estat no deixen clar si podem agafar-nos a aquestes mesures", explica Roca, que sol·licita una reacció "urgent" per part de l'IMET.
La salut dels conductors, en risc
Més enllà de les ajudes, els taxistes també lamenten que no se'ls ha facilitat cap mesura de protecció per poder treballar amb seguretat.
Tots els conductors consultats per l'ACN asseguren que aproximadament tres de cada quatre trajectes que realitzen aquests dies són de gent que necessita una visita hospitalària, alguns dels quals presenten els símptomes característics de coronavirus.
"En aquest sentit actuem per iniciativa pròpia; qui pot porta guants i mascareta, però cap administració ha elaborat un protocol d'actuació sanitari que ens digui com hem d'actuar davant el que estem patint", comenta Roca.
El sector dels VTC també es mostra crític amb les autoritats
Els Vehicles de Transport amb Conductors –els també anomenats VTC- es troben en una situació similar, tant pel que fa a la baixada dels ingressos com pel que fa a les mesures de protecció dels mateixos conductors.
El president de la patronal Unauto a Catalunya, Josep Maria Goñi, a més, creu que les mesures que va proposar Sánchez són "insuficients" perquè el sector de les VTC "no veurà cap ajuda".
De fet, la patronal dels VTC se sent "decebuda" per l'actuació del govern espanyol, a qui se li van proposar una sèrie de moratòries per evitar la proliferació d'Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO).
Des de l'organització apunten que les seves peticions no es van tenir en compte i admeten que al sector ja s'ha produït més d'un ERTO, tot i que prefereixen no revelar de quines empreses es tracta.
En aquest context, Unauto esmenta l'aparició d'un altre problema que encara dificulta més la supervivència dels VTC durant aquests dies.
"En aquests moments hi ha tensions entre aplicacions i el sector; si tots ens hem d'estrènyer el cinturó, les plataformes [com Uber i Cabify] també ho haurien de fer", reclama Goñi.
De fet, la patronal va emetre aquest mateix dilluns un requeriment a les dues empreses perquè rebaixessin "significativament" durant un mínim de sis mesos la comissió de servei que actualment cobren als seus 'partners'.
Les negociacions entre les parts estan en marxa, tot i que des d'Unauto confien que s'acabarà imposant "el sentit comú". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La reducció de l'activitat econòmica pel coronavirus està afectant durament el sector del taxi. Segons l'Institut Metropolità del Taxi, el nombre de serveis s'ha reduït un 95% i el de trucades un 85% respecte a la setmana passada. Les dades, que coincideixen amb les del sindicat Elite Taxi, se sumen a la preocupació dels taxistes pel que fa a la seguretat.",
"a2": "El sector del taxi i dels vehicles de transport amb conductors (VTC) ha estat especialment colpejat per la frenada de l'activitat econòmica per la covid-19. Segons dades de les organitzacions sectorials, el nombre de trajectes ha caigut dràsticament i la majoria han reduït els ingressos més d'un 75%. Malgrat això, lamenten no tenir accés a les ajudes del Govern.",
"a3": "La pandèmia està afectant greument el sector del taxi, amb una caiguda de la demanda de fins a un 95%. Els taxistes retreuen a l’Estat la manca d'una regulació obligatòria que els impedeix demostrar que els seus ingressos han disminuït més del 75%. Així, no poden demanar les ajudes per autònoms previstes pel govern, quan el 90% dels taxistes ho són."
},
"extractive": {
"a1": "Segons dades facilitades per l'Institut Metropolità del Taxi (IMET), els conductors han reduït el nombre de serveis un 95% respecte a la setmana passada, mentre que el nombre de trucades per reservar trajectes ha caigut un 85%.\nLes dades coincideixen amb les del sindicat Elite Taxi, que calcula que els ingressos del sector s'han reduït un 85% des que es va decretar l'estat d'alarma.\nEls Vehicles de Transport amb Conductors –els també anomenats VTC- es troben en una situació similar, tant pel que fa a la baixada dels ingressos com pel que fa a les mesures de protecció dels mateixos conductors.\nEl president de la patronal Unauto a Catalunya, Josep Maria Goñi, a més, creu que les mesures que va proposar Sánchez són \"insuficients\" perquè el sector de les VTC \"no veurà cap ajuda\".",
"a2": "Segons dades facilitades per l'Institut Metropolità del Taxi (IMET), els conductors han reduït el nombre de serveis un 95% respecte a la setmana passada, mentre que el nombre de trucades per reservar trajectes ha caigut un 85%.\n\"Sense una regulació obligatòria, no podem demostrar que els nostres ingressos s'han reduït més d'un 75%, perquè la decisió de sortir a treballar depèn de nosaltres mateixos\", explica aquest conductor.\nEls Vehicles de Transport amb Conductors –els també anomenats VTC- es troben en una situació similar, tant pel que fa a la baixada dels ingressos com pel que fa a les mesures de protecció dels mateixos conductors.\n\"En aquests moments hi ha tensions entre aplicacions i el sector; si tots ens hem d'estrènyer el cinturó, les plataformes [com Uber i Cabify] també ho haurien de fer\", reclama Goñi.",
"a3": "Les conseqüències derivades de la frenada de l'activitat econòmica pel coronavirus estan sent especialment dures pel sector del taxi. \nSegons dades facilitades per l'Institut Metropolità del Taxi (IMET), els conductors han reduït el nombre de serveis un 95% respecte a la setmana passada, mentre que el nombre de trucades per reservar trajectes ha caigut un 85%. \n\"Sense una regulació obligatòria, no podem demostrar que els nostres ingressos s'han reduït més d'un 75%, perquè la decisió de sortir a treballar depèn de nosaltres mateixos\", explica aquest conductor. \nEls Vehicles de Transport amb Conductors –els també anomenats VTC- es troben en una situació similar, tant pel que fa a la baixada dels ingressos com pel que fa a les mesures de protecció dels mateixos conductors."
},
"extreme": {
"a1": "Els taxistes redueixen el nombre de serveis un 95% i els ingressos un 85% respecte a la setmana passada.",
"a2": "El sector del taxi i dels VTC denuncien el desastre econòmic a causa del confinament i reclamen més ajudes públiques.",
"a3": "El sector del taxi retreu al govern la manca de regulació i protecció durant la pandèmia."
}
} |
1,180 | El Museu Episcopal de Vic aposta per digitalitzar l'art medieval | El MEV destina mig milió d'euros per impulsar una sala immersiva, la digitalització de l'espai de recepció i una nova estratègia de comunicació, entre d'altres | Aquest dimecres es va presentar en roda de premsa el potent projecte que compta amb un pressupost de 523.621 euros i que portarà a terme el museu fins al 2023.
Amb l'objectiu de convertir-se en un referent de l'art medieval, el MEV vol obrir-se al món a través de la digitalització.
Tal com explicava Carme Molas, cap de l'àrea de difusió i acció cultural, això "permet la inclusió de tots els públics i la dinamització dels espais".
Sota el nom de "MEV.
L'art medieval + digital", el museu ha impulsat les primeres accions que es concreten en cinc projectes principals: la posada en marxa d'un nou web, la inauguració el març d'una sala immersiva amb tecnologia 3D, la reformulació del vestíbul com a espai de trobada, el taller del MEV i un nou pla de comunicació.
Aquest projecte forma part del pla estratègic 2030 que es va a donar a conèixer el passat maig.
Compta amb el suport econòmic del Departament de Cultura, que hi ha destinat 227.000 euros, la Diputació de Barcelona -50.000 euros més-, i altres aportacions procedents del Cercle del MEV, entre d'altres.
La sala immersiva, a partir del març del 2022
Un dels grans projectes d'aquesta aposta per la digitalització del MEV és la sala immersiva en 3D que es construirà al soterrani.
Tal com detallava Molas, la idea és "acostar i contextualitzar les peces que es poden veure al museu perquè el visitant pugui entendre-les des d'una mirada contemporània".
A més, també es vol "provocar una fascinació pel món medieval".
La primera experiència, amb la qual ja s'està treballant, estarà centrada en la reconstrucció de la catedral romànica de Vic al s.XI. La sala, on s'hi podran projectar diverses experiències i en diferents llengües.
Està previst que entri en funcionament el març del 2022 i el cost és d'uns 92.000 euros.
Cultura
L'equipament presenta un nou pla estratègic, fins al 2030, que contempla una sala immersiva en 3D o l'aposta per captar nous públics
D'altra banda, també s'ha remodelat l'espai web per fer-lo "més emocional i vivencial".
En aquest sentit, Molas destacava que s'ha posat el focus en els "relats i històries" que es poden construir a través dels objectes del museu.
També s'ha fet una tasca important per la digitalització de les obres en 3D o la incorporació de continguts amb més resolució al web.
Tot plegat per apropar-ho més al públic.
Finalment, hi ha les dues altres actuacions que estan en fase de "preprojecte".
Es tracta de la digitalització de l'espai de recepció, que es renovarà completament amb una zona de realitat virtual i una pantalla que serà una finestra a la col·lecció del museu; i el Taller del museu, que acollirà activitats educatives, diferents disciplines artístiques o trobades socials autogestionades.
Molas també destacava que s'ha posat en marxa "un potent pla de comunicació" que relliga els principals projectes.
En aquest sentit, s'ha redissenyat la imatge gràfica, que visualitza l'arc de connexió entre el passat medieval, el present i el futur.
La marca del museu, doncs, passa a ser "MEV, Museu d'Art Medieval".
Ha estat creada per l'estudi Gassiot & Llobet.
"El museu serà també digital o no serà"
Durant la presentació, també va intervenir el professor de la Uvic-UCC, Santos M. Mateos, que va fer una breu introducció sobre els reptes digitals dels museus.
En aquest sentit, subratllava que "un museu que oblida la cara virtual queda fora de cobertura" i això el pot arribar a convertit en un "agent irrellevant".
Per això, apuntava que un museu del segle XXI ha de tenir un "hàbitat físic i virtual, per aconseguir que la seva imatge no sigui irrellevant per a la societat".
"El museu serà també digital o no serà", concloïa.
Sense perdre de vista el medieval
Tal com afegia el director sortint, Josep Maria Riba, es presenta "una mirada nova i diferent sense perdre de vista el que és", destacant el valor del medieval que es concreta en el pla estratègic del museu.
També apuntava que passa "la càrrega del MEV més digital" al nou director Oriol Picas.
Per la seva banda, Picas declarava que es tracta d'"una herència important" que forma part d'un "pla estratègic endreçat" i per això, afegia que la seva posició és de "donar suport i estar al servei de l'equip".
Cultura
Oriol Picas assegura continuïtat al Museu Episcopal de Vic
Josep Maria Riba tanca una etapa de 17 anys "content" i també "satisfet" d'haver acabat el pla estratègic | [
"cultura"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Museu Episcopal de Vic (MEV), amb l'objectiu de convertir-se en un referent de l'art medieval i arribar a un públic més ampli, es digitalitza amb cinc projectes principals: la posada en marxa d'un nou web, la inauguració d'una sala immersiva amb tecnologia 3D, la reformulació del vestíbul, el taller del MEV i un nou pla de comunicació.",
"a2": "S'ha presentat el projecte de digitalització del Museu Episcopal de Vic, que finalitzarà el 2023. El nou director, Oriol Picas, encapçalarà aquesta tasca d'impuls de la digitalització de les obres del museu i de creació d'espais virtuals per portar el museu al segle XXI. El projecte compta amb finançament de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i aportacions privades.",
"a3": "El Museu Episcopal de Vic vol ser referent de l’art medieval i arribar a nous públics, amb el projecte “MEV, L'Art Medieval + Digital”. La protagonista d’aquesta iniciativa és la sala immersiva en 3D, però també la digitalització de les obres, una nova estratègia comunicativa i la remodelació de l’espai web. El projecte, dotat amb 532.621 euros, finalitzarà l’any 2023."
},
"extractive": {
"a1": "Sota el nom de \"MEV. L'art medieval + digital\", el museu ha impulsat les primeres accions que es concreten en cinc projectes principals: la posada en marxa d'un nou web, la inauguració el març d'una sala immersiva amb tecnologia 3D, la reformulació del vestíbul com a espai de trobada, el taller del MEV i un nou pla de comunicació.\nCompta amb el suport econòmic del Departament de Cultura, que hi ha destinat 227.000 euros, la Diputació de Barcelona -50.000 euros més-, i altres aportacions procedents del Cercle del MEV, entre d'altres.\nUn dels grans projectes d'aquesta aposta per la digitalització del MEV és la sala immersiva en 3D que es construirà al soterrani.\nTal com afegia el director sortint, Josep Maria Riba, es presenta \"una mirada nova i diferent sense perdre de vista el que és\", destacant el valor del medieval que es concreta en el pla estratègic del museu.",
"a2": "Sota el nom de \"MEV. L'art medieval + digital\", el museu ha impulsat les primeres accions que es concreten en cinc projectes principals: la posada en marxa d'un nou web, la inauguració el març d'una sala immersiva amb tecnologia 3D, la reformulació del vestíbul com a espai de trobada, el taller del MEV i un nou pla de comunicació.\nCompta amb el suport econòmic del Departament de Cultura, que hi ha destinat 227.000 euros, la Diputació de Barcelona -50.000 euros més-, i altres aportacions procedents del Cercle del MEV, entre d'altres.\nTambé s'ha fet una tasca important per la digitalització de les obres en 3D o la incorporació de continguts amb més resolució al web.\nPer això, apuntava que un museu del segle XXI ha de tenir un \"hàbitat físic i virtual, per aconseguir que la seva imatge no sigui irrellevant per a la societat\".",
"a3": "Amb l'objectiu de convertir-se en un referent de l'art medieval, el MEV vol obrir-se al món a través de la digitalització \nSota el nom de \"MEV. L'art medieval + digital\", el museu ha impulsat les primeres accions que es concreten en cinc projectes principals: la posada en marxa d'un nou web, la inauguració el març d'una sala immersiva amb tecnologia 3D, la reformulació del vestíbul com a espai de trobada, el taller del MEV i un nou pla de comunicació. \nCompta amb el suport econòmic del Departament de Cultura, que hi ha destinat 227.000 euros, la Diputació de Barcelona -50.000 euros més-, i altres aportacions procedents del Cercle del MEV, entre d'altres.\nTal com detallava Molas, la idea és \"acostar i contextualitzar les peces que es poden veure al museu perquè el visitant pugui entendre-les des d'una mirada contemporània\" "
},
"extreme": {
"a1": "El Museu Episcopal de Vic es digitalitza, amb una sala immersiva en 3D, entre d'altres projectes.",
"a2": "El Museu Episcopal de Vic impulsa les accions de “MEV. L'art medieval + digital” amb projectes de digitalització i virtualització.",
"a3": "\"MEV, L'Art Medieval + Digital\", el nou projecte del Museu Episcopal de Vic per atraure nou públic. "
}
} |
2,856 | El Govern activa un pla per minimitzar els efectes del Brexit a les empreses catalanes | La 'Finestreta Brexit' preveu "sensibilitzar" les empreses i preparar plans de contingència per la sortida del Regne Unit de la UE | El Govern ha activat un pla d'actuacions per minimitzar els efectes de la sortida del Regne Unit de la UE per a les empreses catalanes que exporten, importen o tenen una filial al país.
En una roda de premsa al Palau de la Generalitat, els consellers d'Afers Exteriors i d'Empresa i Coneixement, Alfred Bosch i Àngels Chacón, han presentat la 'Finestreta Brexit', que pretén "sensibilitzar les empreses i preparar plans de contingència".
Algunes de les mesures incloses seran assessorament personalitzat en la cerca d'alternatives i de nous socis en cas necessari, suport en la diversificació de mercats i jornades de formació arreu de Catalunya.
En aquest sentit, Bosch ha assegurat que la feina del Govern és "anticipar-se" a les afectacions del Brexit al teixit empresarial.
Segons el conseller, davant l'escenari "d'incertesa" el Govern ha d'estar preparat per les afectacions que el Brexit pugui tenir, i ha destacat que més de 19.000 catalans resideixen al Regne Unit, gairebé la mateixa xifra que els britànics residents a Catalunya.
Pel que fa a l'àmbit empresarial, com ha recordat Chacón, actualment són 3.374 les empreses catalanes que exporten al Regne Unit, que ha apuntat que és el cinquè soci comercial de Catalunya, amb un valor de 3.926 milions d'euros.
D'altra banda, les importacions el 2018 es van situar en els 2.829 milions d'euros, un 11,7% més que l'any anterior, i 461 empreses catalanes hi tenen ubicada una filial.
Les principals vendes al Regne Unit són d'automoció, aparells i material elèctric i plàstic i manufactures.
Les mesures del 'Finestreta Brexit'
Durant la roda de premsa, la consellera d'Empresa i Coneixement ha detallat algunes de les mesures que inclourà el pla d'actuació, com el 'Termòmetre Brexit', que permetrà a les empreses accedir a una web per fer una autodiagnosi de l'impacte al que poden estar exposades.
D'altra banda, Chacón també ha destacat que hi haurà un assessorament "personalitzat" i gratuït sobre les àrees d'impacte del Brexit, així com recomanacions per fer un pla de contingència i alternatives i mercats per diversificar riscos.
De la mateixa manera, també ha explicat que es donarà suport en la cerca de nous socis comercials si calgués.
En aquest sentit, els membres del Govern han posat especial èmfasi en què les empreses "es comencin a informar" dels canvis que hi pugui haver, i han remarcat que tenen "tot un equip i la maquinària d'ACCIÓ a la seva disposició".
"Estem més que coberts en assessorament", ha assegurat Chacón.
D'altra banda, el pla també preveu que si després de l'assessorament es preveu iniciar o augmentar l'activitat comercial a altres països, hi haurà descomptes als serveis de la xarxa 40 Oficines Exteriors de Comerç i d'Inversions d'ACCIÓ per diversificar mercats.
A més, al pla hi ha previstes jornades informatives a diversos punts de Catalunya i en aquest sentit Chacón ha afirmat que seran "proactius" en la sensibilització del territori i ha explicat que visitaran les 500 empreses amb filials al Regne Unit.
Àrees d'impacte
Pel que fa a les àrees d'impacte de la sortida del Regne Unit de la UE al teixit empresarial, el Govern detalla que pot implicar canvis en el sistema duaner, amb nous tràmits i autoritzacions; en el marc regulatori, legal i financer; i en l'organització de les empreses, on hi pot haver alternacions laborals.
A més, també ha advertit que hi pot haver canvis logístics (especialment pel que fa al transport terrestre i als seus costos), i en l'estratègia i el model de negoci, que adverteix que pot veure's afectat en l'àrea comercial, però que recorda que pot suposar "una oportunitat" per guanyar espais de mercat.
Un escenari d'incertesa
Els dos titulars del Govern han remarcat que l'escenari "d'incertesa" que planteja el Brexit fa difícil preveure totes les reaccions necessàries.
De fet, en aquest sentit s'han expressat el mateix Bosch i el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, en un article publicat a La Vanguardia, on analitzen les afectacions de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
Així, els dos consellers consideren que cal que el Govern garanteixi una sortida "el menys traumàtica possible" i remarquen que les relacions entre Catalunya i el Regne Unit són "moltes i molt fluïdes".
De la mateixa manera, Bosch i Aragonès remarquen que Catalunya té "fortes conviccions europeistes" i posen d'exemple el Plau Europa que el Govern ha impulsat.
D'altra banda, contraposen aquests fets amb el que anomenen "nacionalisme d'estat" als països "d'arrel imperial" i que consideren que contrasta amb el model europeu que busca Catalunya.
Així, els membres de l'executiu asseguren que per defensar el projecte europeu cal "avançar-lo i millorar-lo" i afirmen que el Govern català treballa per "minimitzar els efectes del Brexit i oferir certesa a la incertesa". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern ha activat un pla d'actuacions per minimitzar els efectes del Brexit per a les empreses catalanes que exporten, importen o tenen una filial al Regne Unit. La iniciativa pretén ajudar les empreses amb els problemes que puguin sorgir arran dels canvis en el sistema duaner, en el marc regulador, legal i financer i en l'organització de les empreses.",
"a2": "La Generalitat ha posat en marxa un pla d'actuacions amb l'objectiu de minimitzar els efectes del Brexit per a les empreses catalanes, els catalans residents al Regne Unit i els britànics residents aquí. La sortida britànica de la UE afectarà el marc regulador i l’organització d’empreses i particulars. Les conselleries implicades cercaran de garantir una sortida com menys traumàtica millor.",
"a3": "Els consellers d'Afers Exteriors i d'Empresa i Coneixement, Alfred Bosch i Àngels Chacón, han presentat la “Finestreta Brexit”. L’objectiu és proporcionar formació i assessorament a les empreses davant la marxa del Regne Unit de la Unió Europea. El país britànic és el cinquè soci comercial de Catalunya, on ja hi exporten 3.374 empreses catalanes i s’hi han implantat 461 filials."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern ha activat un pla d'actuacions per minimitzar els efectes de la sortida del Regne Unit de la UE per a les empreses catalanes que exporten, importen o tenen una filial al país.\nSegons el conseller, davant l'escenari \"d'incertesa\" el Govern ha d'estar preparat per les afectacions que el Brexit pugui tenir, i ha destacat que més de 19.000 catalans resideixen al Regne Unit, gairebé la mateixa xifra que els britànics residents a Catalunya.\nDurant la roda de premsa, la consellera d'Empresa i Coneixement ha detallat algunes de les mesures que inclourà el pla d'actuació, com el 'Termòmetre Brexit', que permetrà a les empreses accedir a una web per fer una autodiagnosi de l'impacte al que poden estar exposades.\nPel que fa a les àrees d'impacte de la sortida del Regne Unit de la UE al teixit empresarial, el Govern detalla que pot implicar canvis en el sistema duaner, amb nous tràmits i autoritzacions; en el marc regulatori, legal i financer; i en l'organització de les empreses, on hi pot haver alteracions laborals.",
"a2": "El Govern ha activat un pla d'actuacions per minimitzar els efectes de la sortida del Regne Unit de la UE per a les empreses catalanes que exporten, importen o tenen una filial al país.\nSegons el conseller, davant l'escenari \"d'incertesa\" el Govern ha d'estar preparat per les afectacions que el Brexit pugui tenir, i ha destacat que més de 19.000 catalans resideixen al Regne Unit, gairebé la mateixa xifra que els britànics residents a Catalunya.\nPel que fa a les àrees d'impacte de la sortida del Regne Unit de la UE al teixit empresarial, el Govern detalla que pot implicar canvis en el sistema duaner, amb nous tràmits i autoritzacions; en el marc regulatori, legal i financer; i en l'organització de les empreses, on hi pot haver alternacions laborals.\nAixí, els dos consellers consideren que cal que el Govern garanteixi una sortida \"el menys traumàtica possible\" i remarquen que les relacions entre Catalunya i el Regne Unit són \"moltes i molt fluïdes\".",
"a3": "El Govern ha activat un pla d'actuacions per minimitzar els efectes de la sortida del Regne Unit de la UE per a les empreses catalanes que exporten, importen o tenen una filial al país.\nEn una roda de premsa al Palau de la Generalitat, els consellers d'Afers Exteriors i d'Empresa i Coneixement, Alfred Bosch i Àngels Chacón, han presentat la 'Finestreta Brexit', que pretén \"sensibilitzar les empreses i preparar plans de contingència\". Algunes de les mesures incloses seran assessorament personalitzat en la cerca d'alternatives i de nous socis en cas necessari, suport en la diversificació de mercats i jornades de formació arreu de Catalunya. \nPel que fa a l'àmbit empresarial, com ha recordat Chacón, actualment són 3.374 les empreses catalanes que exporten al Regne Unit, que ha apuntat que és el cinquè soci comercial de Catalunya, amb un valor de 3.926 milions d'euros. \nPel que fa a les àrees d'impacte de la sortida del Regne Unit de la UE al teixit empresarial, el Govern detalla que pot implicar canvis en el sistema duaner, amb nous tràmits i autoritzacions; en el marc regulatori, legal i financer; i en l'organització de les empreses, on hi pot haver alternacions laborals."
},
"extreme": {
"a1": "El Govern posa en marxa un pla d'actuacions per minimitzar els efectes de la sortida del Regne Unit de la UE.",
"a2": "El Govern català treballarà per suavitzar els efectes del Brexit per a les empreses i els particulars amb vincles britànics.",
"a3": "Catalunya proporcionarà formació i assessorament a les empreses davant la marxa del Regne Unit de la Unió Europea."
}
} |
1,687 | Girona: la «Masia» independentista busca estabilitat | Entre les capitals catalanes, Girona és la que compta amb una hegemonia sobiranista més marcada, amb figures emergents com Marta Madrenas, Anna Caula o els germans Salellas | La ciutat de Girona llueix amb orgull l'etiqueta de capital més independentista del país.
El seu ple n'és un bon exemple, amb 18 regidors independentistes de 25.
Les eleccions municipals de 2019 han de servir per deixar enrere quatre anys convulsos, amb un alcalde transformat en president de la nit al dia, un substitut efímer i una alcaldessa inesperada –Marta Madrenas– que ha esdevingut ràpidament una figura de pes, fins al punt de sortir en les travesses per succeir Puigdemont abans que es fes pública la tria de Quim Torra.
Els comicis de 2019 també serviran per deixar enrere les sigles històriques de CiU, que encara serveixen per anomenar el principal grup del consistori, que compta avui amb 10 regidors, lluny del segon grup –ERC, amb quatre– però lluny també de la majoria absoluta.
El govern municipal dels darrers anys ha viscut sotragades importants, com la marxa de l'alcalde Carles Puigdemont per ocupar el despatx principal de la plaça Sant Jaume de Barcelona.
L'aposta inicial per succeir-lo va ser Albert Ballesta, que va durar un sospir i va haver de plegar enmig de fortes crítiques per la seva insistència a augmentar el sou de l'alcalde.
El segon intent sí que va resultar reeixit, amb l'elecció de Marta Madrenas, d'extracció independent i sense actuació política anterior.
Ràpidament, en sintonia amb el procés independentista, la figura de la nova alcaldessa va agafar una dimensió inesperada, especialment després de la seva actuació contundent davant la repressió policial de l'1 d'octubre a diverses escoles de la ciutat.
Tot i amb això, la seva gestió no ha estat senzilla.
Va buscar l'acord amb ERC per governar la ciutat, però davant les dificultats d'arribar a una entesa va acabar signant amb el PSC al març de 2016.
El pacte, però, va trencar-se després que els fets d'octubre fessin impossible la convivència.
Madrenas serà alcaldable i ERC es renova
Madrenas ha estat triada pel 100% dels vots del militants com alcaldable per 2019, però ha manifestat la voluntat de conformar un "Junts per Girona" que repeteixi el model de Junts Per Catalunya en els comicis nacionals de 2017.
Ella voldria integrar-hi totes les forces republicanes del municipi, però el més probable és que acabi com una plataforma plena d'independents avalada pel PDECat local.
Qui viurà canvis a nivell municipal serà Esquerra Republicana de Catalunya, que actualment és el segon grup municipal amb quatre regidors.
La líder del grup republicà al consistori, Maria Mercè Roca, ja ha anunciat que no repetirà, en considerar que no gaudeix de la confiança de la nova executiva municipal del partit, triada al mes d'abril i encapçalada per David Sabaté.
Els regidors Martí Terés i Pere Albertí han secundat la decisió de Roca i tampoc no repetiran.
El partit està fent enquestes per avaluar la percepció ciutadana sobre dos possible candidats a encapçalar la llista d'ERC a les municipals de 2019: l'actual senador Quim Ayats o la portaveu d'Esquerra al Parlament, Anna Caula.
El tercer grup del consistori és de la CUP, amb quatre regidors, que exerceix una oposició molt activa en temes de gestió municipal, però una sintonia molt gran pel que fa al procés sobiranista, tot donant suport a les iniciatives en aquesta direcció com el canvi de nom de la plaça Constitució de la ciutat, que ara es diu plaça 1 d'Octubre.
El tàndem dels germans Salellas, un al Parlament durant la legislatura anterior, l'altre regidor a Girona i diputat provincial, són un dels grans actius dels anticapitalistes, tot i que el procés assembleari de selecció de candidats no permet fer cap pronòstic sobra la llista per al comicis de 2019.
El PSC, que també compta amb quatre regidors, ha viscut amb moltes dificultats els esdeveniments polítics a nivell nacional i els posicionaments de l'executiva catalana del partit, en un entorn marcadament sobiranista com Girona.
La seva líder a nivell municipal, Sílvia Paneque, havia integrat el govern Madrenas en virtut de l'acord assolit el 2016, i havia exhibit una bona sintonia amb l'alcaldessa.
La prova és que després de la ruptura de l'acord, els socialistes han fet una oposició de baixa intensitat al govern en minoria de CiU.
Paneque ja ha anunciar que repetirà com a cap de llista, amb l'objectiu altament complicat de mantenir els quatre regidors.
Ciutadans, amb dos regidors, i el PP, amb només un, representen l'unionisme desacomplexat a l'Ajuntament de Girona.
Jean Castel, que havia representat el partit al consistori, va deixar l'acta de regidor i és ara una figura emergent dins del grup de Cs al Parlament de Catalunya.
El seu lloc a Girona l'ocupa ara Míriam Pujola, en companyia de Manuel Vazquez.
La novetat dins de la política municipal per a 2019 serà la irrupció d'una nova força política, la versió local del comuns. | [
"camí de les municipals"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Girona és la capital més independentista de Catalunya, amb 18 regidors independentistes de 25. Les eleccions de 2019 serviran per deixar enrere les sigles històriques de CiU, el principal grup del consistori, que compta actualment amb 10 regidors, lluny del segon grup, ERC, amb 4. El tercer grup del consistori és la CUP, amb 4 regidors. ",
"a2": "Les eleccions municipals de 2019 a Girona arriben després de quatre anys difícils durant els quals l'alcaldessa per accident Marta Madrenas ha adquirit gran prestigi. Serà la candidata indiscutible dels exconvergents. En canvi, ERC no repetirà la candidatura de Maria Mercè Roca i tot apunta que el candidat cupaire serà un dels germans Salelles, si resulta avalat per les assemblees.",
"a3": "Girona, feu independentista de Catalunya, ha de decidir en els comicis municipals d’enguany si ho continuarà sent. El buit que va deixar Puigdemont a l'alcaldia per convertir-se en president, l’ocupa actualment Marta Madrenas, qui s’enfronta a la revalidació del càrrec per primera vegada. Les eleccions deixaran enrere les sigles de CiU del consistori, fins ara la formació amb més regidors."
},
"extractive": {
"a1": "Les eleccions municipals de 2019 han de servir per deixar enrere quatre anys convulsos, amb un alcalde transformat en president de la nit al dia, un substitut efímer i una alcaldessa inesperada –Marta Madrenas– que ha esdevingut ràpidament una figura de pes, fins al punt de sortir en les travesses per succeir Puigdemont abans que es fes pública la tria de Quim Torra.\nRàpidament, en sintonia amb el procés independentista, la figura de la nova alcaldessa va agafar una dimensió inesperada, especialment després de la seva actuació contundent davant la repressió policial de l'1 d'octubre a diverses escoles de la ciutat.\nMadrenas ha estat triada pel 100% dels vots del militants com alcaldable per 2019, però ha manifestat la voluntat de conformar un \"Junts per Girona\" que repeteixi el model de Junts Per Catalunya en els comicis nacionals de 2017.\nEl tercer grup del consistori és de la CUP, amb quatre regidors, que exerceix una oposició molt activa en temes de gestió municipal, però una sintonia molt gran pel que fa al procés sobiranista, tot donant suport a les iniciatives en aquesta direcció com el canvi de nom de la plaça Constitució de la ciutat, que ara es diu plaça 1 d'Octubre.",
"a2": "Les eleccions municipals de 2019 han de servir per deixar enrere quatre anys convulsos, amb un alcalde transformat en president de la nit al dia, un substitut efímer i una alcaldessa inesperada –Marta Madrenas– que ha esdevingut ràpidament una figura de pes, fins al punt de sortir en les travesses per succeir Puigdemont abans que es fes pública la tria de Quim Torra.\nMadrenas ha estat triada pel 100% dels vots del militants com alcaldable per 2019, però ha manifestat la voluntat de conformar un \"Junts per Girona\" que repeteixi el model de Junts Per Catalunya en els comicis nacionals de 2017.\nLa líder del grup republicà al consistori, Maria Mercè Roca, ja ha anunciat que no repetirà, en considerar que no gaudeix de la confiança de la nova executiva municipal del partit, triada al mes d'abril i encapçalada per David Sabaté.\nEl tàndem dels germans Salellas, un al Parlament durant la legislatura anterior, l'altre regidor a Girona i diputat provincial, són un dels grans actius dels anticapitalistes, tot i que el procés assembleari de selecció de candidats no permet fer cap pronòstic sobra la llista per al comicis de 2019.",
"a3": "La ciutat de Girona llueix amb orgull l'etiqueta de capital més independentista del país. \nLes eleccions municipals de 2019 han de servir per deixar enrere quatre anys convulsos, amb un alcalde transformat en president de la nit al dia, un substitut efímer i una alcaldessa inesperada –Marta Madrenas– que ha esdevingut ràpidament una figura de pes, fins al punt de sortir en les travesses per succeir Puigdemont abans que es fes pública la tria de Quim Torra. \nEls comicis de 2019 també serviran per deixar enrere les sigles històriques de CiU, que encara serveixen per anomenar el principal grup del consistori, que compta avui amb 10 regidors, lluny del segon grup –ERC, amb quatre– però lluny també de la majoria absoluta. \nMadrenas ha estat triada pel 100% dels vots del militants com alcaldable per 2019, però ha manifestat la voluntat de conformar un \"Junts per Girona\" que repeteixi el model de Junts Per Catalunya en els comicis nacionals de 2017."
},
"extreme": {
"a1": "La ciutat de Girona és la capital més independentista del país, amb 18 regidors independentistes de 25.",
"a2": "La ciutat de Girona enfila les eleccions municipals de 2019 amb una alcaldessa enfortida per la seva actuació a l’1-O.",
"a3": "Marta Madrenas s’enfronta a la revalidació del càrrec per primera vegada en les eleccions municipals d’enguany. "
}
} |
2,697 | Un 60% dels espanyols creuen que la seva veu "no compta" a la Unió Europea | La meitat dels ciutadans de l'Estat estan "insatisfets" amb el funcionament de la democràcia europea | Un 60% dels espanyols creuen que la seva veu "no compta" a la Unió Europea.
Així ho revela l'Eurobaròmetre publicat aquest dimecres, a un any perquè se celebrin les eleccions europees.
L'estudi mostra que mentre només un 35% dels espanyols creuen que la seva veu "compta" a Europa hi ha països, com Alemanya (72%) o Dinamarca (80%), on els resultats s'inverteixen.
Per estats membres, només un 42% dels ciutadans espanyols creu que la seva veu compta a l'Estat mentre que a Dinamarca o Suècia la xifra es duplica i supera el 90%.
Per altra banda, la meitat dels ciutadans espanyols està "insatisfet" amb el funcionament de la democràcia a la UE.
Mentre que el descontentament d'Espanya només és superat per Grècia (66%), a l'altra banda hi ha Irlanda, on la gran majoria dels ciutadans es mostren satisfets i només un 18% no ho està.
Segons les dades, fetes públiques pel Parlament Europeu un any abans de la cita electoral, el 62% dels espanyols asseguren que no estan gens satisfets amb com funciona la democràcia al seu país, només per darrere de tres estats més: Eslovàquia, Romania i Grècia.
En països com Suècia, Irlanda, Dinamarca, els Països Baixos o Luxemburg els resultats són a la inversa: més del 80% dels ciutadans d'aquests estats estan satisfets amb les seves democràcies.
Les "direccions" de la UE
Entre els apartats del document publicat, una de les preguntes és sobre si "les coses van en la bona direcció" tant a la UE com als diferents estats membres.
Sobre aquest punt, la resposta majoritària dels espanyols és 'no'.
El 56% dels enquestats asseguren que la Unió Europea va en la "mala direcció" mentre que gairebé el 70% ho pensa d'Espanya.
A nivell estatal, els espanyols només es veuen superats per Hongria i Grècia, on la confiança i l'optimisme sobre com avancen aquests dos estats arriben al 73% i el 79% de la població, respectivament.
En l'estudi s'atribueix la mala percepció entre els ciutadans de l'Estat a l'elevat nivell d'atur.
"Hi ha una correlació negativa significativa entre l'índex d'atur i la percepció que les coses no van en la bona direcció ni a la UE ni a l'estat membre", recull el document, que destaca que com més persones hi ha sense feina al país en qüestió més insatisfets i "pessimistes" es mostren els enquestats sobre el curs de la situació.
La lluita antiterrorista i la immigració: temes prioritaris
Preguntats sobre els temes específics que els preocupen i que volen que es debatin en les campanyes electorals de tot el continent, gairebé la meitat dels europeus (49%) citen la lluita contra el terrorisme com a tema prioritari, seguit de l'atur juvenil (48%), la immigració (45%) i l'economia i el creixement (42%).
Per al 63% dels espanyols, però, el tema prioritari és, l'atur juvenil.
Aproximadament un terç dels europeus mencionen la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient (35%), mentre que la promoció dels drets humans i la democràcia, així com la protecció social dels ciutadans de la UE, figuren en les respostes d'un 32% dels enquestats.
Pertinença a la UE
A només un any de les pròximes eleccions europees, l'enquesta Eurobaròmetre comissionada pel Parlament Europeu, realitzada l'abril del 2018 entre 27.601 persones dels 28 Estats membres, mostra també que, de mitjana, el 60% dels ciutadans creu que la pertinença del seu país a la UE és bona, mentre que més de dos terços dels enquestats estan convençuts que el seu país s'ha beneficiat de ser un membre de la UE.
A Espanya un 68% creu que és bo pertànyer al club europeu mentre que el 75% consideren que l'Estat s'ha beneficiat com a membre.
En general, l'enquesta apunta a un creixent interès i augment en valor de la UE, així com a l'ascendent convicció que els ciutadans poden tenir un paper important en el futur de la UE si voten a les eleccions el proper any.
Pel que fa al rol del Parlament Europeu, Espanya és el segon país, després de Xipre, que reclama que la institució jugui un paper més important, amb un 69%.
La mitjana europea se situa al 47%. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "A un any de les pròximes eleccions europees, l'enquesta comissionada pel Parlament Europeu, l'Eurobaròmetre, mostra que, de mitjana, el 60% dels ciutadans de la Unió Europea creu que la pertinença del seu país a la UE és bona. En el cas d'Espanya, un 60% dels enquestats creuen que la seva veu \"no compta\" a la Unió Europea.",
"a2": "Segons l'enquesta Eurobaròmetre del Parlament Europeu, Espanya es troba entre els països amb més gran descontentament per la situació política nacional i europea, només superat per Hongria i Grècia. A l'altre extrem se situen Suècia, Irlanda, Dinamarca, Països Baixos i Luxemburg. Segons el document, hi ha una correlació negativa entre l'índex d'atur i la percepció política dels estats membres.",
"a3": "Quan falta un any per a les eleccions europees, les dades de l’últim Eurobaròmetre indiquen que el 60% dels europeus consideren beneficiós formar part de la Unió Europea, percentatge que arriba fins al 75% en el cas d’Espanya. Per ordre de prioritat les majors preocupacions globals són el terrorisme, l’atur juvenil, principal preocupació del 63% d'espanyols, la immigració i l’economia."
},
"extractive": {
"a1": "\"Hi ha una correlació negativa significativa entre l'índex d'atur i la percepció que les coses no van en la bona direcció ni a la UE ni a l'estat membre\", recull el document, que destaca que com més persones hi ha sense feina al país en qüestió més insatisfets i \"pessimistes\" es mostren els enquestats sobre el curs de la situació.\nPreguntats sobre els temes específics que els preocupen i que volen que es debatin en les campanyes electorals de tot el continent, gairebé la meitat dels europeus (49%) citen la lluita contra el terrorisme com a tema prioritari, seguit de l'atur juvenil (48%), la immigració (45%) i l'economia i el creixement (42%). \nAproximadament un terç dels europeus mencionen la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del medi ambient (35%), mentre que la promoció dels drets humans i la democràcia, així com la protecció social dels ciutadans de la UE, figuren en les respostes d'un 32% dels enquestats.\nA només un any de les pròximes eleccions europees, l'enquesta Eurobaròmetre comissionada pel Parlament Europeu, realitzada l'abril del 2018 entre 27.601 persones dels 28 Estats membres, mostra també que, de mitjana, el 60% dels ciutadans creu que la pertinença del seu país a la UE és bona, mentre que més de dos terços dels enquestats estan convençuts que el seu país s'ha beneficiat de ser un membre de la UE.",
"a2": "Mentre que el descontentament d'Espanya només és superat per Grècia (66%), a l'altra banda hi ha Irlanda, on la gran majoria dels ciutadans es mostren satisfets i només un 18% no ho està.\n\"Hi ha una correlació negativa significativa entre l'índex d'atur i la percepció que les coses no van en la bona direcció ni a la UE ni a l'estat membre\", recull el document, que destaca que com més persones hi ha sense feina al país en qüestió més insatisfets i \"pessimistes\" es mostren els enquestats sobre el curs de la situació.\nPreguntats sobre els temes específics que els preocupen i que volen que es debatin en les campanyes electorals de tot el continent, gairebé la meitat dels europeus (49%) citen la lluita contra el terrorisme com a tema prioritari, seguit de l'atur juvenil (48%), la immigració (45%) i l'economia i el creixement (42%).\nA només un any de les pròximes eleccions europees, l'enquesta Eurobaròmetre comissionada pel Parlament Europeu, realitzada l'abril del 2018 entre 27.601 persones dels 28 Estats membres, mostra també que, de mitjana, el 60% dels ciutadans creu que la pertinença del seu país a la UE és bona, mentre que més de dos terços dels enquestats estan convençuts que el seu país s'ha beneficiat de ser un membre de la UE.",
"a3": "Preguntats sobre els temes específics que els preocupen i que volen que es debatin en les campanyes electorals de tot el continent, gairebé la meitat dels europeus (49%) citen la lluita contra el terrorisme com a tema prioritari, seguit de l'atur juvenil (48%), la immigració (45%) i l'economia i el creixement (42%). \nPer al 63% dels espanyols, però, el tema prioritari és, l'atur juvenil. \nA només un any de les pròximes eleccions europees, l'enquesta Eurobaròmetre comissionada pel Parlament Europeu, realitzada l'abril del 2018 entre 27.601 persones dels 28 Estats membres, mostra també que, de mitjana, el 60% dels ciutadans creu que la pertinença del seu país a la UE és bona, mentre que més de dos terços dels enquestats estan convençuts que el seu país s'ha beneficiat de ser un membre de la UE. \nA Espanya un 68% creu que és bo pertànyer al club europeu mentre que el 75% consideren que l'Estat s'ha beneficiat com a membre. "
},
"extreme": {
"a1": "A un any perquè se celebrin les eleccions europees, l'Eurobaròmetre publica estadístiques sobre els països de la Unió Europea.",
"a2": "L'Eurobaròmetre mostra el descontentament dels espanyols amb la política nacional i europea en contrast amb els països del nord d'Europa.",
"a3": "Un 68% dels espanyols creu que pertànyer a la Unió Europea és beneficiós, segons el darrer Eurobaròmetre."
}
} |
2,632 | El Parlament recorda al Govern que té pendent desplegar la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica | El PSC i Catalunya Sí que es Pot reclamen al govern que no utilitzi la sentència del TC contra un decret "no vigent" com a "coartada" i per "fugir d'estudi" | El Parlament ha recordat al Govern que hi ha pendent de desplegar la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica.
Així s'ha parlat a la Junta de Portaveus.
De fet, pel portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, l'executiu no té "raó ni excusa ni motius ni coartada per continuar sense fer res" en matèria de pobresa energètica.
Tot plegat, després que el TC anul·lés part del decret de pobresa energètica divendres passat.
"Hi ha una exigència conjunta de tots els grups" perquè el Govern tiri endavant la llei 24/2015 de mesures per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Una norma que "substituïa" el decret que ha tombat el TC.
Per Eva Granados, portaveu del PSC, qui "desobeeix" és el Govern respecte al Parlament per no haver desplegat la norma nou mesos després d'haver entrat en vigor.
"Que no facin servir la sentència del TC per fugir d'estudi", ha resolt.
Segons Coscubiela, el Govern s'hauria compromès a presentar un desenvolupament reglamentari de la norma abans del 6 de maig.
El portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha assegurat que el recordatori és "exigència conjunta de tots els grups" parlamentaris perquè el Govern "compleixi d'una vegada per totes" la llei de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Coscubiela considera que el Govern no té "raó ni motiu ni excusa ni coartada" perquè el decret que ha tombat parcialment el TC " no és vigent" sinó que "va ser substituït" per aquesta llei.
"Si no hi ha polítiques contra la pobresa energètica, és perquè el Govern continua sense fer es", ha resolt.
Segons Coscubiela, el Govern s'hauria compromès a presentar un desenvolupament reglamentari de la norma abans del 6 de maig.
Al seu torn la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha lamentat el recurs del TC al Govern però ha recordat també a l'executiu català que hi ha una llei vigent a Catalunya.
"Els instem a fer-ne el desplegament i que no facin servir les sentència del TC per fugir d'estudi".
És per això que considera que "qui està desobeint és el Govern al Parlament" perquè la Generalitat no desplega la llei que va aprovar la cambra.
Fonts de la resta de grups parlamentaris han confirmat s'han sumat al recordatori al Govern.
Hi ha discrepància sobre com encarar la nul·litat del decret que va acordar el TC respecte dos apartats del decret del Govern.
Els primers debats de totalitat
D'altra banda la Junta ha acordat que en la sessió plenària de la setmana vinent es facin els dos primers debats de totalitat de la legislatura.
Serà sobre els projectes de llei del llibre sisè del codi civil, sobre obligacions i contractes, i el del canvi climàtic.
El termini per presentar esmenes encara està obert.
L'ordre del dia també inclou interpel·lacions als consellers, i el debat i la votació de sis mocions sobre els projectes de llei de pressupost i de mesures fiscals i financeres (PSC), les polítiques de seguretat (C's), la política fiscal i pressupostària (CSQP), el millorament de l'atenció sanitària (PPC), l'aplicació del 3+2 (CUP) i les polítiques de joventut (C's).
Tramitacions a la mesa
D'altra banda, la mesa ha admès a tràmit aquest matí el projecte de llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la llei 23/1998, del 30 de desembre, d'estadística de Catalunya, i les proposicions de llei de mesures urgents de racionalització del temps dedicat per l'alumnat a activitats acadèmiques fora de l'horari lectiu (C's) i del temps màxim de resposta en l'atenció sanitària (PPC).
A la reunió d'aquest matí, la mesa també ha pres nota de la renúncia, "per motius personals vinculats a la salut", de Brauli Duart com a president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament ha recordat al Govern que té pendent de desplegar la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica. PSC i Catalunya Sí que es Pot han manifestat que l'executiu no té excusa per continuar sense fer res en matèria de pobresa energètica, ni tan sols que el TC anul·lés part d'un decret de pobresa energètica divendres passat.",
"a2": "Dins l’ordre del dia de la Junta de Portaveus del Parlament s'ha tractat la qüestió de l'aplicació de la Llei 24/2015 en matèria d'habitatge i pobresa energètica. Els portaveus de Catalunya Sí que es Pot i del PSC han acusat el govern de posar com a excusa la sentència de nul·litat del TC per defugir l'aplicació de la norma.",
"a3": "Tots els grups parlamentaris han instat al Govern a aplicar la llei 24/2015 d’emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha ressaltat que aquesta llei va derogar el decret que ha anul·lat parcialment el TC i que el Govern s’havia compromès a presentar-ne un desenvolupament reglamentari abans del 6 de maig."
},
"extractive": {
"a1": "El portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha assegurat que el recordatori és \"exigència conjunta de tots els grups\" parlamentaris perquè el Govern \"compleixi d'una vegada per totes\" la llei de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.\nSegons Coscubiela, el Govern s'hauria compromès a presentar un desenvolupament reglamentari de la norma abans del 6 de maig.\nD'altra banda la Junta ha acordat que en la sessió plenària de la setmana vinent es facin els dos primers debats de totalitat de la legislatura.\nD'altra banda, la mesa ha admès a tràmit aquest matí el projecte de llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la llei 23/1998, del 30 de desembre, d'estadística de Catalunya, i les proposicions de llei de mesures urgents de racionalització del temps dedicat per l'alumnat a activitats acadèmiques fora de l'horari lectiu (C's) i del temps màxim de resposta en l'atenció sanitària (PPC).",
"a2": "El portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha assegurat que el recordatori és \"exigència conjunta de tots els grups\" parlamentaris perquè el Govern \"compleixi d'una vegada per totes\" la llei de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.\nSegons Coscubiela, el Govern s'hauria compromès a presentar un desenvolupament reglamentari de la norma abans del 6 de maig.\nHi ha discrepància sobre com encarar la nul·litat del decret que va acordar el TC respecte dos apartats del decret del Govern. \nL'ordre del dia també inclou interpel·lacions als consellers, i el debat i la votació de sis mocions sobre els projectes de llei de pressupost i de mesures fiscals i financeres (PSC), les polítiques de seguretat (C's), la política fiscal i pressupostària (CSQP), el millorament de l'atenció sanitària (PPC), l'aplicació del 3+2 (CUP) i les polítiques de joventut (C's).",
"a3": "El Parlament ha recordat al Govern que hi ha pendent de desplegar la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica. \nEl portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha assegurat que el recordatori és \"exigència conjunta de tots els grups\" parlamentaris perquè el Govern \"compleixi d'una vegada per totes\" la llei de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. \nSegons Coscubiela, el Govern s'hauria compromès a presentar un desenvolupament reglamentari de la norma abans del 6 de maig. \nCoscubiela considera que el Govern no té \"raó ni motiu ni excusa ni coartada\" perquè el decret que ha tombat parcialment el TC \" no és vigent\" sinó que \"va ser substituït\" per aquesta llei. "
},
"extreme": {
"a1": "La Junta de Portaveus del Parlament recorda al Govern que ha de desplegar la llei d'emergència habitacional i pobresa energètica.",
"a2": "Els portaveus de CSQP i PSC esperonen el Govern a aplicar la Llei 24/2015 sobre habitatge i pobresa energètica.",
"a3": "Els grups parlamentaris exigeixen al Govern celeritat en l'aplicació de la norma contra la pobresa energètica i la manca d’habitatge."
}
} |
2,079 | Ajuntaments i agents econòmics s'uneixen per reclamar una mobilitat i un transport públic eficient al Delta del Llobregat | Els alcaldes de Gavà, Castelldefels, Sant Boi i Viladecans es reuniran aquest divendres amb el conseller de Territori, Josep Rull, per traslladar-li les seves peticions | Aquest dimarts s'ha presentat a la UPC de Castelldefels la Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat.
L'objectiu és reclamar tant a la Generalitat com a l'Estat que inverteixin en aquests àmbits en un territori "menystingut" tot i ser un dels motors econòmics de Catalunya.
El que fins ara era una reivindicació històrica dels ajuntaments de la zona, ha sumat complicitats entre el món acadèmic, els sindicats i les patronals que veuen "indispensable" una millor mobilitat interurbana i un transport públic modern, eficaç i sostenible.
Entre les principals reivindicacions hi ha la recuperació del projecte de l'anomenat 'Metro del Delta', el carril segregat per a busos i bicicletes a la C-245 o una línia de transport que faciliti la mobilitat interior.
"És incongruent que per anar de Castelldefels a Sant Feliu s'hagi de passar per Barcelona", ha lamentat l'alcaldessa de Castelldefels, Candela López.
Constituïda la plataforma, els alcaldes de Gavà, Castelldefels, Sant Boi i Viladecans es reuniran aquest divendres amb el conseller de Territori, Josep Rull, per traslladar-li les seves peticions.
La Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat la formen els Ajuntaments de Gavà, Castelldefels, Viladecans i Sant Boi, els sindicats CCOO i UGT, la Cambra de Comerç, les patronals PIMEC i AEBALL (Foment) i la UPC.
Els seus membres han destacat que el Delta del Llobregat, que comprèn els municipis de Gavà, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat i Viladecans, és un territori que tant per demografia (més de 250.000 habitants) com per pes econòmic hauria d'haver estat tractat "preferentment" per les diferents administracions i que això no ha estat així.
En aquest sentit, els alcaldes dels municipis han lamentat que, contràriament, han estat sistemàticament "oblidats" i que "ja és hora" que la zona rebi "un retorn en forma d'inversions".
En línies generals, el que persegueix la plataforma presentada aquest dimarts és que les administracions competents, tant l'Estat com la Generalitat, recuperin projectes "guardats en un calaix" per culpa de la crisi econòmica per "vertebrar el territori" millorant la mobilitat interna.
Han recordat que La Plana del Delta del Llobregat compta amb universitats de referència com el campus de la UPC a Castelldefels, l'aeroport de Barcelona, el port de Barcelona, centres tecnològics i polígons industrials amb molta activitat econòmica que en aquests moments estan totalment desconnectats.
A tall d'exemple, El rector de la UPC, Enric Fossas, ha assegurat que els trajectes que han de fer els estudiants de la zona per arribar al campus de la UPC a Castelldefels "és dels més absurds" que hi ha perquè s'han de fer "complicades connexions logístiques" que "no faciliten en absolut el foment de la universitat al sí de la comarca".
En la mateixa línia, l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha denunciat les dificultats que tenen els habitants dels municipis del Delta del Llobregat per anar a l'aeroport o a les platges del municipis propers en transport públic, per exemple.
Un dels projectes que reivindica la plataforma és la recuperació de l'anomenat 'Metro del Delta', una connexió ferroviària soterrada que uneixi Castelldefels i Cornellà i que està previst al vigent Pla Director d'Infraestructures del transport públic col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona 2011-2020) amb una inversió de 2.065 milions d'euros.
"No estem demanant crear res de nou, es tracta de rescatar el que ja s'havia definit i acordar amb les administracions com ho fem i amb quin 'timing'", ha destacat l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret.
També reclamen la revisió del projecte per a la transformació de la C-245 perquè disposi d'un vial segregat per a autobusos i un altre per a bicicletes.
Un projecte que faria molt més "viable", com ha destacat l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, unir els diferents municipis en una xarxa eficients d'autobusos.
És per això que també reclamen que es faci un estudi del sistema de mobilitat de l'àmbit que connecti l'aeroport, la franja litoral i el campus de la UPC amb els municipis de Sant Boi, Castelldefels, Gavà i Viladecans, i aquests amb la resta de comarca per millorar la connectivitat de les seves zones industrials.
Per últim, també demanen que s'impulsin les taules de mobilitat als polígons industrials del municipis de la Plana del Delta, i d'aquests amb la ciutat de Barcelona, per tal de coordinar les actuacions públiques i privades des de les diferents administracions i agents socials, i facilitar i fer més eficient la mobilitat de treballadors, clients i proveïdors.
Els membres de la plataforma han assenyalat que si aquests projectes no es recuperen i tiren endavant, a banda de mantenir la mancances en la xarxa de transport públic, s'estarà obligant a molts ciutadans a utilitzar el transport privat amb els problemes mediambientals que això comporta i ja són evidents a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha presentat a la UPC de Castelldefels la Plataforma per al foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la plana del delta del Llobregat, per reclamar a la Generalitat i l'Estat que inverteixin en aquests àmbits. Per això, els alcaldes de Gavà, Castelldefels, Sant Boi i Viladecans es reuniran amb el conseller de Territori, Josep Rull.",
"a2": "La Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la plana del delta del Llobregat s'ha presentat a Castelldefels. La plataforma, formada pels ajuntaments de la zona, sindicats, patronal i la UPC, reivindica que s’hi destinin més inversions i infraestructures, atesa la importància econòmica i demogràfica de la zona.",
"a3": "Els municipis del delta del Llobregat, amb la UPC, sindicats i patronals han creat una plataforma per millorar la mobilitat d’una de les zones més actives i poblades de Catalunya, la plana del delta del Llobregat. Així, demanen, reprendre un seguit de projectes paralitzats com el \"Metro del Delta\" o els carrils segregats per a bici i bus a la C-245."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest dimarts s'ha presentat a la UPC de Castelldefels la Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat.\nLa Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat la formen els Ajuntaments de Gavà, Castelldefels, Viladecans i Sant Boi, els sindicats CCOO i UGT, la Cambra de Comerç, les patronals PIMEC i AEBALL (Foment) i la UPC.\nA tall d'exemple, El rector de la UPC, Enric Fossas, ha assegurat que els trajectes que han de fer els estudiants de la zona per arribar al campus de la UPC a Castelldefels \"és dels més absurds\" que hi ha perquè s'han de fer \"complicades connexions logístiques\" que \"no faciliten en absolut el foment de la universitat al sí de la comarca\".\nÉs per això que també reclamen que es faci un estudi del sistema de mobilitat de l'àmbit que connecti l'aeroport, la franja litoral i el campus de la UPC amb els municipis de Sant Boi, Castelldefels, Gavà i Viladecans, i aquests amb la resta de comarca per millorar la connectivitat de les seves zones industrials.",
"a2": "Aquest dimarts s'ha presentat a la UPC de Castelldefels la Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat.\nLa Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat la formen els Ajuntaments de Gavà, Castelldefels, Viladecans i Sant Boi, els sindicats CCOO i UGT, la Cambra de Comerç, les patronals PIMEC i AEBALL (Foment) i la UPC.\nEls seus membres han destacat que el Delta del Llobregat, que comprèn els municipis de Gavà, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat i Viladecans, és un territori que tant per demografia (més de 250.000 habitants) com per pes econòmic hauria d'haver estat tractat \"preferentment\" per les diferents administracions i que això no ha estat així.\nUn dels projectes que reivindica la plataforma és la recuperació de l'anomenat 'Metro del Delta', una connexió ferroviària soterrada que uneixi Castelldefels i Cornellà i que està previst al vigent Pla Director d'Infraestructures del transport públic col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona 2011-2020) amb una inversió de 2.065 milions d'euros.",
"a3": "Aquest dimarts s'ha presentat a la UPC de Castelldefels la Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat. \nLa Plataforma per a la promoció i el foment d'una mobilitat i un transport públic eficient i sostenible a la Plana del Delta del Llobregat la formen els Ajuntaments de Gavà, Castelldefels, Viladecans i Sant Boi, els sindicats CCOO i UGT, la Cambra de Comerç, les patronals PIMEC i AEBALL (Foment) i la UPC. \nEls seus membres han destacat que el Delta del Llobregat, que comprèn els municipis de Gavà, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat i Viladecans, és un territori que tant per demografia (més de 250.000 habitants) com per pes econòmic hauria d'haver estat tractat \"preferentment\" per les diferents administracions i que això no ha estat així. \nEntre les principals reivindicacions hi ha la recuperació del projecte de l'anomenat 'Metro del Delta', el carril segregat per a busos i bicicletes a la C-245 o una línia de transport que faciliti la mobilitat interior. "
},
"extreme": {
"a1": "Ajuntaments i agents econòmics reclamen una mobilitat i un transport públic eficient a la plana del delta del Llobregat.",
"a2": "Ajuntaments del delta del Llobregat, sindicats, patronal i universitats s'apleguen en una plataforma per promoure-hi la mobilitat eficient i sostenible.",
"a3": "Neix una plataforma perquè la mobilitat a la plana del delta del Llobregat sigui més eficient i sostenible."
}
} |
1,105 | Cleries (PDECat) adverteix que l'Estat farà «tot el que estigui a la seva mà» per impedir l'1-O | El portaveu del Partit Demòcrata al Senat creu que Rajoy buscarà la "complicitat" del PSOE per no haver d'actuar "sol" per aturar l'1-O | El portaveu del Partit Demòcrata (PDECat) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha avisat que l'Estat farà "tot el que estigui a la seva mà i més per impedir" el referèndum.
En una entrevista a l'ACN, l'exconseller ha advertit que el govern espanyol "intentarà vestir d'una certa parafernàlia" la seva acció contra l'1-O per "disfressar-la de democràtica".
A més, Cleries ha opinat que el president espanyol, Mariano Rajoy, buscarà la "complicitat" del PSOE per actuar en contra de la votació.
Així, segons ha afegit, el PP escollirà "prioritàriament" la via que compti amb el suport de Pedro Sánchez per no haver d'actuar "sol" en contra del referèndum.
Cleries ha subratllat que el govern espanyol està deixant "tots els fronts oberts" per actuar en contra de l'1-O, i que durant la segona quinzena d'agost Rajoy "prendrà una decisió".
El senador del PDeCAT ha apuntat que qualsevol mesura en contra de l'1-O serà "un 'no' a la democràcia" i, en aquesta línia, ha indicat com a "possible" que l'Estat suspengui l'autonomia de Catalunya.
"L'article 155 [de la Constitució] i les altres mesures directes pels processos oberts els permeten actuar", ha comentat Cleries, que ha criticat que el govern espanyol es mantingui en l'immobilisme i que les úniques propostes que faci siguin judicials.
Unitat per garantir l'1-O
En aquest sentit, Cleries ha reclamat que el Govern i el Parlament actuïn amb "unitat" per garantir el referèndum.
El portaveu del PDeCAT a la cambra alta espanyola creu que la millor "resposta" des de les institucions catalanes a l'acció de l'Estat per aturar l'1-O ha de ser "col·legiada" i proporcional a la magnitud del que facin el PP i els partits unionistes.
"Tots a una, cal actuar de forma molt unitària, conjuntament, i amb el lideratge del Govern i del Parlament", ha insistit Cleries, que ha garantit que els diputats i senadors independentistes estaran "a disposició plena" de les institucions catalanes.
L'extitular de la conselleria de Benestar Social i Família (2010-2012) també ha garantit que l'agenda política catalana està "marcada" i que no se subordinarà als plans del govern espanyol, després que Rajoy hagi obert la porta a convocar un Consell de Ministres extraordinari pel 16 d'agost en cas que la Mesa del Parlament admeti a tràmit la llei del referèndum, que JxSí i la CUP van registrar a principis de mes.
Així, Cleries s'ha mostrat convençut que tant el Govern com el president, Carles Puigdemont, "compliran l'agenda passi el que passi".
"Direm amb claredat a l'Estat que no se'n sortirà, perquè tenim la determinació del mandat democràtic", ha constatat el senador.
Així mateix, Cleries ha reclamat unitat a les forces independentistes per evitar discrepàncies internes.
"Si cadascú comença a tirar per la seva banda és quan ens equivocarem, i si cadascú fa propostes pel seu compte ens dividirem", ha advertit el dirigent del PDeCAT, que ha destacat la importància de la unió dels partits i de les entitats sobiranistes, del moviment associatiu i dels ajuntaments.
"Això ens portarà a la victòria", ha asseverat.
Una amplíssima participació
Cleries també ha fet una crida perquè la gent vagi a votar l'1-O.
"El primer èxit del referèndum ha de ser la participació i, el segon, que guanyi el 'sí', però sempre amb una amplíssima participació", ha insistit.
En aquesta línia, el portaveu del Partit Demòcrata al Senat ha confiat que el Govern lideri la campanya per fomentar el vot en el tram previ a l'1-O, perquè els partits puguin centrar-se a defensar la seva posició.
"La gent entén que no fem una campanya només pel 'sí', sinó que també la fem perquè la gent voti", ha explicat.
Finalment, Cleries, responsable de l'Àrea Metropolitana i de la vegueria de les comarques de Barcelona de l'equip de campanya del PDeCAT pel 'sí' al referèndum, ha fet notar que en aquesta zona i al Baix Llobregat s'han percebut certes "dificultats" perquè la gent vagi a votar.
Tot i això, el senador ha conclòs que "la clau de l'1-O la té el conjunt de Catalunya". | [
"referèndum"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El portaveu del Partit Demòcrata (PDECat) al Senat, Josep Lluís Cleries, creu que Rajoy, amb complicitat del PSOE, farà tot el possible per aturar el referèndum de l'1-O. Per això, Cleries ha demanat que el Govern i el Parlament actuïn amb unitat per garantir el referèndum. Ha insistit que el primer èxit del referèndum ha de ser una amplíssima participació.",
"a2": "Josep Lluís Cleries, exconseller i portaveu del PDeCAT al senat, adverteix que l'Estat farà tot el possible per impedir el referèndum. Per aquest motiu, creu que la resposta institucional i política catalana ha de ser col·legiada. Així mateix, ha reiterat la voluntat de portar endavant l’agenda política catalana, amb la llei del referèndum, i de treballar per una amplíssima participació.",
"a3": "Josep Lluís Cleries ha declarat, respecte al referèndum previst per l’1 d’octubre, que el PP intentarà sumar forces amb el PSOE per impedir-lo. El portaveu del PDECat al Senat ha afegit que és probable que l’executiu espanyol suspengui l’autonomia de Catalunya per evitar la votació. Davant d’això, Cleries ha demanat una resposta unànime i en consonància per part de l’independentisme."
},
"extractive": {
"a1": "En aquest sentit, Cleries ha reclamat que el Govern i el Parlament actuïn amb \"unitat\" per garantir el referèndum.\nEl portaveu del PDeCAT a la cambra alta espanyola creu que la millor \"resposta\" des de les institucions catalanes a l'acció de l'Estat per aturar l'1-O ha de ser \"col·legiada\" i proporcional a la magnitud del que facin el PP i els partits unionistes.\n\"El primer èxit del referèndum ha de ser la participació i, el segon, que guanyi el 'sí', però sempre amb una amplíssima participació\", ha insistit.\nEn aquesta línia, el portaveu del Partit Demòcrata al Senat ha confiat que el Govern lideri la campanya per fomentar el vot en el tram previ a l'1-O, perquè els partits puguin centrar-se a defensar la seva posició.",
"a2": "El portaveu del Partit Demòcrata (PDECat) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha avisat que l'Estat farà \"tot el que estigui a la seva mà i més per impedir\" el referèndum. \nEl portaveu del PDeCAT a la cambra alta espanyola creu que la millor \"resposta\" des de les institucions catalanes a l'acció de l'Estat per aturar l'1-O ha de ser \"col·legiada\" i proporcional a la magnitud del que facin el PP i els partits unionistes.\nL'extitular de la conselleria de Benestar Social i Família (2010-2012) també ha garantit que l'agenda política catalana està \"marcada\" i que no se subordinarà als plans del govern espanyol, després que Rajoy hagi obert la porta a convocar un Consell de Ministres extraordinari pel 16 d'agost en cas que la Mesa del Parlament admeti a tràmit la llei del referèndum, que JxSí i la CUP van registrar a principis de mes.\n\"El primer èxit del referèndum ha de ser la participació i, el segon, que guanyi el 'sí', però sempre amb una amplíssima participació\", ha insistit.",
"a3": "El portaveu del Partit Demòcrata (PDECat) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha avisat que l'Estat farà \"tot el que estigui a la seva mà i més per impedir\" el referèndum. \nA més, Cleries ha opinat que el president espanyol, Mariano Rajoy, buscarà la \"complicitat\" del PSOE per actuar en contra de la votació. \nEl portaveu del PDeCAT a la cambra alta espanyola creu que la millor \"resposta\" des de les institucions catalanes a l'acció de l'Estat per aturar l'1-O ha de ser \"col·legiada\" i proporcional a la magnitud del que facin el PP i els partits unionistes. \n\"El primer èxit del referèndum ha de ser la participació i, el segon, que guanyi el 'sí', però sempre amb una amplíssima participació\", ha insistit."
},
"extreme": {
"a1": "El portaveu del Partit Demòcrata al Senat, Josep Lluís Cleries, diu que l'Estat farà tot el possible per impedir l'1-O.",
"a2": "La resposta a l'estratègia de l'Estat per impedir el referèndum haurà de ser col·lectiva i compartida, insisteix Cleries (PDeCat).",
"a3": "Cleries veu problable que l’Estat suspengui l’autonomia de Catalunya per evitar la celebració del referèndum. "
}
} |
71 | Puigdemont destitueix el conseller Jordi Baiget | Santi Vila, fins ara conseller de Cultura, dirigirà el Departament d'Empresa i Coneixement | El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destituït aquesta tarda el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre.
Fonts de Presidència han confirmat que Puigdemont havia perdut la confiança en Baiget pels dubtes sobre el referèndum.
Avui a les cinc de la tarda, el president del PDECat, el partit de Baiget, entrava a la Casa dels Canonges del Palau de la Generalitat per comunicar-li la decisió.
El conseller de Cultura, Santi Vila, en serà el substitut com a conseller d’Empresa i Ocupació i dirigirà temporalment també Cultura fins que se’n designi el substitut.
Així ho ha fet saber el govern amb aquest comunicat.
En una entrevista al Punt Avui, Baiget deia, tres mesos abans del primer d’octubre: ‘ té tanta força que probablement no podrem fer el referèndum.’
I explicava que s’aprovaria l’articulat legal per a poder fer el referèndum, ‘però en el minut 1 vindrà la suspensió.
Hi aniran tan en contra que potser haurem de fer una cosa diferent’.
Segons el conseller, aquesta ‘cosa diferent’ podria ser una consulta similar al 9-N.
Per això demanava de no bandejar el 9-N, perquè fer-ho ‘ens tanca portes’.
Per a Baiget, l’única cosa que pot evitar que una consulta no sigui un altre 9-N és que ‘en comptes de dos milions vagin a votar quatre milions de persones’.
Encara afegia que seria irresponsable de dur endavant el referèndum sense tenir en compte les conseqüències que pugui tenir.
A més, l’ex-conseller havia explicat en l’entrevista, i amb to de queixa, que ell no formava part del nucli dur de les decisions que pren el govern i que ‘això genera el que genera’.
‘Els qui no estem en el nucli dur de les decisions haurem de prendre’n alguna amb molt poc temps sobre coses que no haurem pogut madurar’, deia.
‘Anar a la presó?
Jo podria aguantar haver d’anar a la presó, però no si van contra el patrimoni; pensem en la família..
Les nostres decisions poden afectar les nostres famílies…’, confessava.
La polseguera
Aquestes declaracions han alçat una enorme polseguera política.
D’entrada, la CUP ha demanat que fos destituït.
‘Aquell conseller que pensi que l’1 d’octubre serà un 9-N i tingui pors patrimonials hauria d’apartar-se.
Sense més excuses ni dilacions.
Responsablement’, ha dit la diputada Mireia Boya.
Però la primera reacció del PDECat ha estat d’expressar una ‘confiança plena’ en Baiget i en el seu compromís amb el referèndum.
La coordinadora del partit, Marta Pascal ha dit: ‘Ens equivoquem si convertim això en un procés d’assenyalar els que no són tan purs.’
Gairebé al mateix temps, Baiget compareixia en un breu contacte informatiu amb mitjans de comunicació per parlar de les polèmiques declaracions.
I les refermava, bo i afegint que si bé ell s’havia compromès amb el referèndum, ‘no s’ha de tancar cap opció’ per la reacció que pugui tenir l’estat espanyol i que si fos el cas caldria cercar ‘alternatives’, com ara repetir un 9-N, de tal manera que ‘els catalans puguin votar mitjançant qualsevol altre instrument que permeti de mesurar la realitat’.
Baiget, un dels homes de Mas
Carles Puigdemont va agafar les regnes del govern que havia de fer la independència amb els noms dels consellers que l’havien d’acompanyar decidits per Artur Mas.
Persones com Baiget, un dels col·laboradors més estrets i fidels de l’ex-president, es dolien de no formar part del nucli de màxima confiança de Puigdemont.
Si fins ara no hi havia hagut cap expressió crítica oberta de cara enfora, aquestes declaracions oferien al president una oportunitat de refer el govern, just en el moment d’entrar en la fase més decisiva i dura del procés.
L’amenaça constant de l’estat espanyol ha obert la discrepància entre membres del govern en casos com el de la compra d’urnes, entre el vice-president Oriol Junqueras i la consellera de Governació Meritxell Borràs.
Finalment, el president ha pres la decisió de destituir Baiget, just el dia abans d’anunciar, tant al parlament com en un acte polític al Teatre Nacional de Catalunya, els detalls del referèndum. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, ha destituït el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre i la preocupació per les seves possibles conseqüències. El conseller de Cultura, Santi Vila, el substituirà i també dirigirà temporalment el Departament de Cultura fins que se’n designi el substitut.",
"a2": "El conseller d'Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, ha estat destituït per Puigdemont per pèrdua de confiança. Baiget havia generat polèmica en les últimes setmanes pels seus dubtes sobre el referèndum. El conseller, que es queixava de no formar part del nucli dur del govern, insistia que caldria cercar alternatives davant la possible reacció violenta de l'estat espanyol.",
"a3": "Carles Puigdemont, ha rellevat Jordi Baiget del càrrec de conseller d’Empresa i Ocupació que a partir d’ara ocuparà Santi Vila. Les seves opinions divergents sobre el referèndum de l’1 d’octubre, en particular sobre les alternatives en cas d’una intervenció de l'Estat espanyol, han provocat aquest desenllaç. El PDECat ha ressaltat la total confiança i compromís de l’exconseller en el referèndum."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destituït aquesta tarda el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre.\nAvui a les cinc de la tarda, el president del PDECat, el partit de Baiget, entrava a la Casa dels Canonges del Palau de la Generalitat per comunicar-li la decisió.\nA més, l’ex-conseller havia explicat en l’entrevista, i amb to de queixa, que ell no formava part del nucli dur de les decisions que pren el govern i que ‘això genera el que genera’.\nI les refermava, bo i afegint que si bé ell s’havia compromès amb el referèndum, ‘no s’ha de tancar cap opció’ per la reacció que pugui tenir l’estat espanyol i que si fos el cas caldria cercar ‘alternatives’, com ara repetir un 9-N, de tal manera que ‘els catalans puguin votar mitjançant qualsevol altre instrument que permeti de mesurar la realitat’.",
"a2": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destituït aquesta tarda el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre.\nPer a Baiget, l’única cosa que pot evitar que una consulta no sigui un altre 9-N és que ‘en comptes de dos milions vagin a votar quatre milions de persones’.\nA més, l’ex-conseller havia explicat en l’entrevista, i amb to de queixa, que ell no formava part del nucli dur de les decisions que pren el govern i que ‘això genera el que genera’.\nI les refermava, bo i afegint que si bé ell s’havia compromès amb el referèndum, ‘no s’ha de tancar cap opció’ per la reacció que pugui tenir l’estat espanyol i que si fos el cas caldria cercar ‘alternatives’, com ara repetir un 9-N, de tal manera que ‘els catalans puguin votar mitjançant qualsevol altre instrument que permeti de mesurar la realitat’.",
"a3": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha destituït aquesta tarda el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per les declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1 d’octubre. \nI les refermava, bo i afegint que si bé ell s’havia compromès amb el referèndum, ‘no s’ha de tancar cap opció’ per la reacció que pugui tenir l’estat espanyol i que si fos el cas caldria cercar ‘alternatives’, com ara repetir un 9-N, de tal manera que ‘els catalans puguin votar mitjançant qualsevol altre instrument que permeti de mesurar la realitat’. \nPerò la primera reacció del PDECat ha estat d’expressar una ‘confiança plena’ en Baiget i en el seu compromís amb el referèndum. \nEl conseller de Cultura, Santi Vila, en serà el substitut com a conseller d’Empresa i Ocupació i dirigirà temporalment també Cultura fins que se’n designi el substitut. "
},
"extreme": {
"a1": "Puigdemont destitueix el conseller d’Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, per declaracions en què posava en dubte el referèndum de l’1-O.",
"a2": "El conseller Baiget perd la confiança de Puigdemont que el destitueix quan el Govern enceta la fase decisiva del procés.",
"a3": "Les declaracions sobre el referèndum de l’1 d’octubre li costen el càrrec a Jordi Baiget. "
}
} |
778 | Calvet assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei | El conseller considera que qualsevol acord de legislatura ha d'incloure mesures estructurals en matèria d'habitatge | El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei durant aquesta legislatura.
Així mateix, afirma que qualsevol acord entre partits polítics que vulguin formar govern ha d’incloure mesures “estructurals” en matèria d’habitatge, com ara l’elaboració d’un pla sectorial.
El mercat residencial també ha rebut els estralls de la pandèmia, amb un increment de l’oferta de lloguer, amb la consegüent contenció de rendes i una reducció de les compravendes.
El Departament de Territori i Sostenibilitat reclama més recursos a l’estat espanyol i entre 500 i 600 milions del fons europeu per a rehabilitar el parc d’habitatges.
A final del desembre del 2019, el govern va aprovar el decret llei 17/2019 de mesures urgents d’accés a l’habitatge.
La norma obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social per a famílies en situació de vulnerabilitat.
A final d’aquest, el Tribunal Constitucional espanyol va tombar el decret, aprovat pel Parlament de Catalunya, amb l’argument que la norma no tenia el rang adequat.
“Els grups parlamentaris que donem suport al govern en funcions, JxCat i ERC, ens hem compromès a recuperar el lloguer social obligatori en forma de llei i fer-ho molt ràpidament i a l’inici d’aquesta legislatura”, assegura el conseller en una entrevista a l’ACN.
Calvet afirma que el lloguer social obligatori és un avenç importantíssim i és irrenunciable per al govern.
També tem una possible derogació de la llei de contenció de rendes, aprovada pel parlament el setembre del 2020, perquè el Tribunal Constitucional espanyol va admetre a tràmit un recurs presentat pel PP.
Vuit mesos després de l’entrada en vigor de la norma, l’impacte que ha tingut a les rendes encara no es pot calcular.
“El context d’emergència sanitària, econòmica i social ha tingut més efectes sobre el mercat de lloguer que no la llei”, afirma el conseller.
La pandèmia ha causat un increment de l’oferta d’habitatge per l’entrada al mercat dels apartaments turístics i els pisos buits, amb una consegüent contenció de les rendes.
Ara, la reactivació econòmica pot generar un repunt dels preus i una “nova onada de desnonaments”, una situació que el govern preveu d’evitar amb la llei de contenció de rendes.
“Tindrem una llei que evitarà un efecte rebot i una especulació que pugui tornar a inflar el mercat de lloguer”, afirma Calvet.
La situació epidemiològica també ha produït una disminució de prop del 20% de les compravendes d’habitatges el 2020 i el Departament de Territori i Sostenibilitat preveu d’arribar a les xifres prèvies a la pandèmia cap al 2024.
“Aquests anys hem de crear condicions perquè la reactivació econòmica general inclogui el mercat de l’habitatge”, sosté el conseller.
Una d’aquestes condicions és, per a Calvet, l’elaboració de polítiques a llarg termini.
“Qualsevol acord de legislatura entre partits polítics que vulguin formar govern ha d’incloure mesures estructurals”, afirma.
El conseller en funcions ha assegurat que els pactes han de ser bons i arribar a temps i ha destacat la importància de disposar d’un acord sòlid que permeti al govern de fer bones polítiques de reactivació econòmica del país i protecció social.
“Seria bo que l’acord d’investidura a què s’arribi inclogui les mesures estructurals en matèria d’habitatge i ho faci dins la temporalitat que marca la llei”, reitera.
Entre aquestes mesures, el conseller en funcions proposa l’elaboració d’una nova llei d’habitatge que inclogui tota la legislació, “bona, però dispersa”, sobre la matèria.
Així mateix, remarca la importància d’aprovar definitivament el pla sectorial de l’habitatge i dotar les polítiques d’aquest àmbit de més pressupost.
En aquest sentit, ha denunciat la manca de recursos del pla d’habitatge del govern espanyol, i també el repartiment entre les diferents comunitats autònomes.
Actualment Catalunya rep el 14% del pressupost del pla, però representa el 16% de la població de tot l’estat espanyol i entre un 19% i un 20% en matèria econòmica.
Per aquest motiu, el conseller en funcions reclama a l’estat d’augmentar la dotació del pla, amb l’objectiu d’arribar a 1.000 milions d’euros de pressupost per a habitatge a Catalunya.
Una altra font de recursos serà el fon europeu.
El Departament de Territori i Sostenibilitat demana una dotació d’entre 500 i 600 milions d’euros per al programa Rehabilitem.cat, centrat a crear condicions d’assessorament tècnic, subvencions i acompanyament financer per donar més eficiència energètica al parc d’habitatges. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, assegura que JxCat i ERC crearan una nova llei per recuperar el lloguer social obligatori. La pandèmia ha afectat molt el mercat de lloguer, amb un increment de l’oferta, i la nova llei pretén evitar les conseqüències que provocaran el més que probable augment en els preus.",
"a2": "El pròxim Govern tindrà la tasca d’elaborar una nova llei d'habitatge que aplegui l'actual legislació dispersa sobre la matèria. Segons el conseller en funcions, Damià Calvet, JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori inclòs en el decret llei que el TC va tombar. La situació pandèmica ha produït algunes distorsions al mercat que s’hauran de tenir en compte.",
"a3": "El conseller Damià Calvet afirma que JxCat i ERC aprovaran una nova llei per recuperar el lloguer social obligatori per a famílies vulnerables. L’anterior llei ja va ser tombada pel TC i Calvet tem que passi el mateix amb la llei de contenció de rendes. El Departament també demanarà prop de 600 milions dels fons europeus per la renovació d’habitatges."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei durant aquesta legislatura.\nEl mercat residencial també ha rebut els estralls de la pandèmia, amb un increment de l’oferta de lloguer, amb la consegüent contenció de rendes i una reducció de les compravendes.\nAra, la reactivació econòmica pot generar un repunt dels preus i una “nova onada de desnonaments”, una situació que el govern preveu d’evitar amb la llei de contenció de rendes.\nEl conseller en funcions ha assegurat que els pactes han de ser bons i arribar a temps i ha destacat la importància de disposar d’un acord sòlid que permeti al govern de fer bones polítiques de reactivació econòmica del país i protecció social.",
"a2": "El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei durant aquesta legislatura.\nEl mercat residencial també ha rebut els estralls de la pandèmia, amb un increment de l’oferta de lloguer, amb la consegüent contenció de rendes i una reducció de les compravendes.\nA final d’aquest, el Tribunal Constitucional espanyol va tombar el decret, aprovat pel Parlament de Catalunya, amb l’argument que la norma no tenia el rang adequat.\nEntre aquestes mesures, el conseller en funcions proposa l’elaboració d’una nova llei d’habitatge que inclogui tota la legislació, “bona, però dispersa”, sobre la matèria.",
"a3": "El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei durant aquesta legislatura.\nAixí mateix, afirma que qualsevol acord entre partits polítics que vulguin formar govern ha d’incloure mesures “estructurals” en matèria d’habitatge, com ara l’elaboració d’un pla sectorial.\nEl mercat residencial també ha rebut els estralls de la pandèmia, amb un increment de l’oferta de lloguer, amb la consegüent contenció de rendes i una reducció de les compravendes.\nEl Departament de Territori i Sostenibilitat reclama més recursos a l’estat espanyol i entre 500 i 600 milions del fons europeu per a rehabilitar el parc d’habitatges."
},
"extreme": {
"a1": "El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, diu que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori.",
"a2": "L'habitatge i el lloguer social obligatori seran objecte d'una de les principals lleis del nou govern durant la pròxima legislatura.",
"a3": "El conseller de Territori i Sostenibilitat treballa en la recuperació del lloguer social obligatori per a famílies vulnerables."
}
} |
2,538 | Experts europeus en memòria històrica alerten que el franquisme "d'alguna manera encara és viu" | Asseguren que els símbols de la dictadura "no haurien de ser part d'una democràcia" i reivindiquen els carrers lliures d'aquests | L'existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l'interès d'alguns experts en memòria històrica.
"És un mal judici a fer.
No és responsable parlar sobre execucions en una democràcia", diu a l'ACN el president de la plataforma europea Memòria i Consciència, Göran Lindblad.
Coincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen a l'ACN la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política.
Stéphane Michonneau, professor d'història contemporània i especialista en història d'Espanya afirma que "els adeptes al franquisme encara no estan completament desapareguts" i que "la memòria del franquisme, d'alguna manera, encara viu".
En la mateixa línia, l'eurodiputat búlgar Andrey Kovatchev, del Partit Popular Europeu, indica que els símbols de règims totalitaris "s'haurien de prohibir" i no haurien de ser part d'una "societat democràtica".
"La prohibició hauria de ser un element important per a la reconciliació nacional amb la història", reflexiona l'europarlamentari.
Kovatchev assenyala, en relació a les declaracions de Pablo Casado, que és "responsabilitat" dels països democràtics "pronunciar-se pels valors del Consell d'Europa".
"Mai hauríem de repetir el que va succeir durant les dictadures", sentencia.
Per la seva banda, Lindblad explica que cap país, al marge de Sud-àfrica, ha estat capaç de tractar de manera "amigable" amb el seu passat obscur.
"Sempre hi ha problemes quan no s'ha gestionat de manera adequada un passat totalitari", afirma.
Michonneau indica que a Espanya el règim de la Transició no ho ha "resolt" tot i explica que els catalans van viure el franquisme de manera "diferent" als espanyols.
"A Catalunya es viu el franquisme com un parèntesi", reflexiona.
"L'existència de la Generalitat durant els anys 30 i avui en dia dona als catalans un sentit de continuïtat entre la història democràtica dels anys 30 i l'actualitat", cita com a exemple.
A més, afirma que mentre a Catalunya es va "tallar" amb el franquisme molt ràpidament, a la resta de l'estat espanyol encara queden aspectes del règim als carrers.
"A Madrid fa molt poc que es parla de treure els noms franquistes dels carrers", subratlla.
En aquest sentit, afirma, no el "sorprèn" que es puguin veure algunes banderes franquistes en manifestacions com les dels darrers dies.
Per al professor Michonneau, el nacionalisme espanyol és "complicat" de "reivindicar" atès que aquest ha estat "utilitzat i abusat" pel franquisme.
"Per aquest motiu, la dreta espanyola es refugia en el que jo anomenaria una espècie de patriotisme constitucional que considera la Constitució com a un punt final", explica.
Per la seva banda, Kovatchev indica que és "important" que la memòria de les dictadures sigui "preservada" als centres educatius però no als espais públics.
En aquest sentit, el búlgar destaca la importància d'aprendre la història nacional per evitar possibles repeticions.
"És molt important que les noves generacions aprenguin a les escoles la veritat de la seva història.
Només així seran immunes a la repetició d'aquesta part obscura de la història europea", afirma.
A diferència de Kovatchev, Lindblad defensa que "qualsevol" idea política ha de poder expressar-se als carrers, però matisa que aquelles accions que puguin "ferir" o "ofendre" familiars o víctimes dels règims totalitaris no haurien de ser "permeses".
"És una balança entre tenir una legislació que prohibeixi aquest tipus de comportament però que alhora permeti que cada grup pugui expressar les seves idees", explica el president de la plataforma Memòria i Consciència."És important per a les víctimes del franquisme i per a les seves famílies que les autoritats tractin amb els culpables i facin justícia", afirma Lindblad.
Tot i això, no dubta en afirmar que Espanya, com molts altres països, no ha estat capaç de tractar de forma adequada amb el seu passat totalitari. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Segons experts europeus en memòria històrica, els règims totalitaris com el franquisme han de ser estudiats a les escoles però no estar presents ni al carrer ni a la política. Segons ells, la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures del franquisme o les declaracions de Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com Companys, no haurien d'estar permesos.",
"a2": "Diversos experts internacionals en memòria històrica valoren la situació a l'estat espanyol com la d'un país que no ha estat capaç d’assimilar el seu passat totalitari, ja que la permanència d'algunes institucions i símbols franquistes ho demostra. També destaquen que a territoris com Catalunya hi ha hagut, al contrari, un tall net i ràpid amb el franquisme.",
"a3": "Arran de les declaracions d’alguns polítics espanyols i les manifestacions ultres en el dia de la Hispanitat, experts en memòria històrica demanen no enaltir règims totalitaris, com el franquisme, a través de carrers, simbologia o figures relacionades. Els experts afirmen que aquests períodes s'han d’estudiar a les escoles, però s'ha d'evitar normalitzar-los a la política i al carrer."
},
"extractive": {
"a1": "L'existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l'interès d'alguns experts en memòria històrica. \nCoincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen a l'ACN la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política.\nMichonneau indica que a Espanya el règim de la Transició no ho ha \"resolt\" tot i explica que els catalans van viure el franquisme de manera \"diferent\" als espanyols.\nPer la seva banda, Kovatchev indica que és \"important\" que la memòria de les dictadures sigui \"preservada\" als centres educatius però no als espais públics.",
"a2": "L'existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l'interès d'alguns experts en memòria històrica.\nCoincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen a l'ACN la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política.\nPer la seva banda, Kovatchev indica que és \"important\" que la memòria de les dictadures sigui \"preservada\" als centres educatius però no als espais públics.\nTot i això, no dubta en afirmar que Espanya, com molts altres països, no ha estat capaç de tractar de forma adequada amb el seu passat totalitari.",
"a3": "L'existència de la Fundació Francisco Franco, els carrers dedicats a figures directament relacionades amb la dictadura o les polèmiques declaracions del vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, avisant Puigdemont que podria acabar com Companys, centren l'interès d'alguns experts en memòria històrica. \nCoincidint amb una setmana en què el context polític català ha servit de revulsiu per omplir els carrers de Madrid el dia de la Hispanitat i en què han tingut lloc manifestacions ultres, experts en memòria històrica recalquen a l'ACN la importància que els règims totalitaris siguin estudiats a les escoles però, per contra, no tinguin lloc ni al carrer ni a la política. \nStéphane Michonneau, professor d'història contemporània i especialista en història d'Espanya afirma que \"els adeptes al franquisme encara no estan completament desapareguts\" i que \"la memòria del franquisme, d'alguna manera, encara viu\". \nEn la mateixa línia, l'eurodiputat búlgar Andrey Kovatchev, del Partit Popular Europeu, indica que els símbols de règims totalitaris \"s'haurien de prohibir\" i no haurien de ser part d'una \"societat democràtica\". "
},
"extreme": {
"a1": "Experts europeus en memòria històrica asseguren que els símbols del franquisme no haurien de ser part d'una democràcia.",
"a2": "Experts en memòria històrica consideren que el passat franquista s'ha gestionat adequadament en tot l'estat espanyol.",
"a3": "Experts en memòria històrica demanen evitar normalitzar els règims totalitaris al carrer i la política. "
}
} |
2,890 | El president de la comissió d'Exteriors del Congrés mexicà plantejarà debatre sobre el conflicte català i la situació dels presos | Després de reunir-se amb Bosch, Femat s'ha compromès portar la qüestió a la Junta de Cooperació Política de la Cambra, que decidirà si es pronuncia o no | El president de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés dels Diputats de Mèxic, Alfredo Femat, s'ha compromès a plantejar un debat sobre el conflicte català i la situació dels presos i els exiliats independentistes a la cambra mexicana.
El diputat del Partit dels Treballadors ho ha anunciat després de reunir-se amb el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, que està de viatge oficial al país tota la setmana.
En la trobada, el conseller ha recordat que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de Nacions Unides va demanar la llibertat per Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
Femat ha defensat el diàleg com a via de resolució i ha assegurat que "portarà" la qüestió aquesta setmana a la Junta de Cooperació Política de la Cambra (Jocopo).
L'òrgan de govern de la legislatura mexicana decidirà si emet un pronunciament o s'inicia un debat sobre l'assumpte.
Els pronunciaments de la Junta no són vinculants però són recomanacions que l'Executiu ha de tenir en compte, ha dit Femat en declaracions als mitjans després de la trobada.
Sobre si l'acció arribarà a bon port, Femat ha dit "no saber" si l'organisme acabarà emetent un pronunciament o iniciant un debat a la cambra però ha recordat que el seu país ha sigut sempre "molt emfàtic" defensant el dret a l'autodeterminació dels pobles i la resolució dels conflictes de manera pacífica.
Amb tot, també ha posat sobre la taula que les bases de la política exterior se sustenten en la doctrina Estrada que marca que l'Estat federal no intervé en conflictes d'altres països .
Tot i afirmar que la seva condició és limitada i que no pot pronunciar-se en nom de la Junta de Coordinació, ha assegurat que, "personalment" espera que a través del diàleg i de la intervenció dels organismes internacionals es trobi ràpidament una sortida pacífica que permeti que aflorin els millors resultats per a totes dues regions.
En el seu torn, Bosch ha comentat als periodistes que Femat ha demostrat que a Mèxic "sí que hi ha respecte pels principis universals dels drets humans, la democràcia i els organismes internacionals que dictaminen sobre el compliment d'aquests principis".
"Estem molt contents que Mèxic ens torni a entendre com ha fet històricament i que entengui que la democràcia i els drets humans han de ser respectats a tot arreu".
Durant la reunió, el conseller ha denunciat la "falta de drets" que es viu a Catalunya amb independentistes jutjats i empresonats pel referèndum de l'1-O i ha agraït la "comprensió i sensibilitat" que Mèxic "sempre ha tingut" i "encara més", el govern actual.
En la trobada, que ha durat una mica menys d'una hora, Bosch ha explicat al diputat mexicà que la Generalitat vol obrir una delegació al seu país per continuar amb la "sintonia històrica" que ha tingut Catalunya i Mèxic i el president de la comissió d'Exteriors mexicana l'ha felicitat per aquesta decisió.
"Per nosaltres serà important aquesta representació per poder aprofundir tota mena d'intercanvi de relacions", ha afegit.
De moment, la conselleria catalana no disposa dels detalls concrets de quan i com s'instal·larà aquesta oficina.
Per reforçar la germanor entre Catalunya i Mèxic també s'ha parlat de la possibilitat de firmar una carta d'intenció per millorar la mobilitat estudiantil i també entre parlamentaris per poder crear una agenda a mitjà i llarg termini amb reunions entre diputats de la cambra catalana i mexicana.
En l'àmbit econòmic, Femat ha reafirmat que, per Mèxic, Barcelona és una porta d'entrada a la Unió Europea (UE) i s'ha mostrat a favor d'incrementar l'intercanvi comercial, perquè els productes mexicans arribin a territori europeu i perquè arribin iniciatives catalanes per afavorir la generació d'energies verdes i renovables a Mèxic.
"És un primer acostament que és molt important, hem tingut una bona relació", ha apuntat el parlamentari mexicà.
Bosch critica que Pugidemont, Comín i Junqueras no hagin pogut fer el tràmit per ser eurodiputats
Preguntat pel tràmit per convertir-se en eurodiputats que s'ha celebrat aquest dilluns a Madrid i on no ha participat ni Carles Puigdemont, Toni Comín ni Oriol Junqueras, Bosch ha lamentat aquests fets i ha apuntat que "la voluntat dels ciutadans hauria de passar per sobre de les traves burocràtiques" i dels "tripijocs que es pugui treure de la màniga el govern o el jutge de torn".
"Això no pot ser, la nostra posició segueix sent molt ferma", ha dit, abans d'afirmar que no ha tingut temps de parlar amb els afectats mentre està de viatge a Mèxic. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Alfredo Femat, president de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés dels Diputats mexicà, s'ha compromès a plantejar un debat al Congrés de Mèxic sobre el conflicte català i la situació dels presos i els exiliats independentistes. Ha dit que personalment espera que, a través del diàleg i de la intervenció dels organismes internacionals, es trobi ràpidament una sortida pacífica.",
"a2": "Durant la visita oficial a Mèxic, el conseller d'exteriors de la Generalitat, Alfred Bosch s’ha reunit amb el president de la comissió de relacions exteriors del Congrés dels Diputats mexicà. El president s'ha compromès a plantejar la qüestió dels polítics catalans empresonats davant de l’òrgan competent de la cambra. També s'han anunciat acords institucionals, d’intercanvi i de col·laboració econòmica.",
"a3": "Aldred Bosch, ha despatxat amb el president de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés dels Diputats de Mèxic durant el viatge oficial al país. Després de la trobada, Alfredo Femat, ha declarat que encara que el dictamen no serà vinculant, portarà el conflicte català a la cambra mexicana, i s’ha mostrat confiat a trobar una sortida dialogada per resoldre’l."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés dels Diputats de Mèxic, Alfredo Femat, s'ha compromès a plantejar un debat sobre el conflicte català i la situació dels presos i els exiliats independentistes a la cambra mexicana.\nFemat ha defensat el diàleg com a via de resolució i ha assegurat que \"portarà\" la qüestió aquesta setmana a la Junta de Cooperació Política de la Cambra (Jocopo). \nTot i afirmar que la seva condició és limitada i que no pot pronunciar-se en nom de la Junta de Coordinació, ha assegurat que, \"personalment\" espera que a través del diàleg i de la intervenció dels organismes internacionals es trobi ràpidament una sortida pacífica que permeti que aflorin els millors resultats per a totes dues regions.\nEn la trobada, que ha durat una mica menys d'una hora, Bosch ha explicat al diputat mexicà que la Generalitat vol obrir una delegació al seu país per continuar amb la \"sintonia històrica\" que ha tingut Catalunya i Mèxic i el president de la comissió d'Exteriors mexicana l'ha felicitat per aquesta decisió.",
"a2": "El president de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés dels Diputats de Mèxic, Alfredo Femat, s'ha compromès a plantejar un debat sobre el conflicte català i la situació dels presos i els exiliats independentistes a la cambra mexicana.\nFemat ha defensat el diàleg com a via de resolució i ha assegurat que \"portarà\" la qüestió aquesta setmana a la Junta de Cooperació Política de la Cambra (Jocopo).\nEn la trobada, que ha durat una mica menys d'una hora, Bosch ha explicat al diputat mexicà que la Generalitat vol obrir una delegació al seu país per continuar amb la \"sintonia històrica\" que ha tingut Catalunya i Mèxic i el president de la comissió d'Exteriors mexicana l'ha felicitat per aquesta decisió.\nEn l'àmbit econòmic, Femat ha reafirmat que, per Mèxic, Barcelona és una porta d'entrada a la Unió Europea (UE) i s'ha mostrat a favor d'incrementar l'intercanvi comercial, perquè els productes mexicans arribin a territori europeu i perquè arribin iniciatives catalanes per afavorir la generació d'energies verdes i renovables a Mèxic.",
"a3": "El president de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés dels Diputats de Mèxic, Alfredo Femat, s'ha compromès a plantejar un debat sobre el conflicte català i la situació dels presos i els exiliats independentistes a la cambra mexicana. \nEl diputat del Partit dels Treballadors ho ha anunciat després de reunir-se amb el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, que està de viatge oficial al país tota la setmana. \nFemat ha defensat el diàleg com a via de resolució i ha assegurat que \"portarà\" la qüestió aquesta setmana a la Junta de Cooperació Política de la Cambra (Jocopo). \nAmb tot, també ha posat sobre la taula que les bases de la política exterior se sustenten en la doctrina Estrada que marca que l'Estat federal no intervé en conflictes d'altres països . "
},
"extreme": {
"a1": "El president de la comissió de Relacions Exteriors del Congrés dels Diputats mexicà plantejarà un debat sobre el conflicte català.",
"a2": "Alfred Bosch s’ha reunit amb el responsable de relacions exteriors del Congrés mexicà per parlar sobre els polítics catalans empresonats.",
"a3": "El Congrés dels Diputats de Mèxic es fa ressò del conflicte català tot demanant una sortida dialogada. "
}
} |
2,572 | L'onada de fred deixa valors propers als -20 graus al Pirineu i ratxes de vent superiors als 130 quilòmetres per hora | Al voltant de 1.500 alumnes de la Cerdanya es queden sense anar a classe aquest dimarts | L'onada de fred siberià que aquesta setmana afecta Catalunya ha deixat valors propers als 20 graus sota zero al Pirineu, com per exemple els -19,5 graus a Boí o els -18,2 graus a Espot, ambdós a la cota 2.500 metres.
Les baixes temperatures també han fet caure els termòmetres a la resta del país, amb -5,4 graus a Tagamanent (Vallès Oriental), els -2,5 graus a la Panadella (Anoia) o els 3,7 graus positius registrats a l'observatori de la Zona Universitària de Barcelona.
Pel que fa el vent, les ratxes més fortes han estat a Puig Sesolles (1.668 m), amb 137,9 km/h; al Santuari de Queralt (127,4 km/h) i a Portbou (109,8 km/h), mentre que a la capital catalana hi ha hagut un cop de 78,5 km/h.
D'altra banda, la neu ha deixat sense classe 1.503 alumnes de set escoles i instituts de la Cerdanya i manté afectades quatre carreteres del Pirineu de Lleida, de les quals la C-28, a Vaqueira-Casa Sastrada es troba tancada per risc d'alaus.
En total, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha mobilitzat 59 maquines llevaneus a la xarxa viària de titularitat de la Generalitat, que han recorregut 11.000 quilòmetres en tasques preventives i de neteja de neu de la calçada.
Els principals termes municipals on s'ha actuat, han estat Castellar de n'Hug, Saldes, Berga, Guardiola de Berguedà, Toses, Gósol, la Pobla de Lillet, Vic, Bagà i Vallcebre.
A banda de la C-28, que es troba tallada a Vaqueira, calen cadenes a la C-142b a Vaqueria cap accés a Pla de Beret; l'L-500 cap a l'N-230, al Balneari de Boí i l'L-501 cap a l'L-500, al Pla de l'Ermita.
En aquest sentit, Trànsit ha recordat que també hi ha plaques de gel, sovint situades en zones ombrívoles i humides i no sempre en zones de muntanya.
A més, la BV-4024 es troba tallada per les fortes ràfegues de vent, superiors als 50 quilòmetres per hora.
Pel que fa el risc d'allaus, Protecció Civil manté la prealerta del pla Allaucat pel risc generalitzat al Pirineu Occidental.
Es tracta de risc fort -4 sobre 5 en l'escala europea- d'allaus a l'Aran, a la Ribagorçana-Vall-Fosca, a la meitat nord de la Pallaresa i al Perafita-Puigpedrós.
Segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el perill d'allaus va en descens aquest dimarts.
El telèfon d'emergències 112 de Catalunya ha rebut entre aquest dilluns al vespre i aquest dimarts al matí 62 trucades per 49 incidències relacionades amb vent, fred i neu.
De tots aquests, se n'han derivat 37, tot i que cap ha estat destacat, ja que bàsicament s'han retirat arbres, sanejaments i elements estructurals de la via pública.
Per tot plegat, Protecció Civil de la Generalitat, que manté la prealerta del Procicat per ventades, ha demanat extremar les precaucions, especialment en els desplaçaments en vehicle i a peu, i seguir els consells del Servei Català de Trànsit.
També, aconsella estar atents a les possibles incidències per la mala combustió de calefaccions, estufes o xemeneies i no tapar les reixetes per garantir l'entrada d'oxigen.
Les set escoles de la Cerdanya tancades per la neu
Les set escoles afectades de la Cerdanya que no han pogut obrir per la neu són l'Institut Pere Borrell (679) i les escoles Llums del Nord (210) i Alfons I (338) de Puigcerdà, l'escola Jaume I de Llívia (84), l'escola Santa Coloma de Ger (47), l'escola Santa Cecília de Bolvir (32) i l'escola Bac de Cerdanya d'Alp (113).
Pel que fa al transport escolar, gestionat pels Consells Comarcals, aquest dimarts no hi ha hagut cap anul·lació i els trajectes s'han fet amb normalitat.
Les nevades aniran a menys però el fred més intens
Les prediccions meteorològiques indiquen que per a aquest dimarts la nevada al Pirineu anirà a menys fins a desaparèixer.
El vent bufarà fort fins al vespre, especialment al Pirineu i a l'Empordà, on l'onatge es mantindrà alterat.
Les temperatures més baixes arribaran aquest dimecres i dijous, quan s'espera que el fred sigui més rigorós.
Els valors mínims estaran entre els -14 graus i els -9 al Pirineu, entre els -10 i els -5 graus al Prepirineu i a la Depressió Central, entre -7 i -2 graus i entre -4 i 1 grau al prelitoral.
Per tot plegat, el Servei Meteorològic de Catalunya manté activats els avisos d'onada de fred, de vent i d'onatge.
A banda, entre dijous i divendres es preveu l'arribada d'alguns núvols pel litoral i prelitoral i seran possibles algunes precipitacions febles, sobretot a l'extrem sud i al nord-est, amb una cota de neu d'uns 600 metres, tot i que en l'inici de la precipitació podria ser d'uns 400.
Els models a mitjà termini indiquen que a partir del cap de setmana l'atmosfera s'estabilitzarà i la temperatura es recuperarà, tot i que l'ambient es mantindrà fred. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'onada de fred siberià que aquesta setmana afecta Catalunya ha provocat temperatures properes als 20 graus sota zero a zones del Pirineu i ratxes de vent al voltant dels 130 quilòmetres per hora. A causa del temporal, diverses escoles han hagut de suspendre les classes i Protecció Civil demana extremar les precaucions, especialment en els desplaçaments en vehicle i a peu.",
"a2": "L'onada de fred siberià està afectant aquesta setmana Catalunya amb baixes temperatures, ratxes de vent o neu. Els sistemes d'emergències i de protecció civil es mantenen alerta i demanen a la població que extremi les precaucions, especialment durant els desplaçaments. Les condicions meteorològiques han obligat al tancament d'escoles a la Cerdanya i a mobilitzar les màquines llevaneus en diversos municipis.",
"a3": "Catalunya ha arribat a temperatures pròximes als 20 graus sota zero al Pirineu i ventades de gairebé 140 km/h, arran de l’onada de fred siberià. La neu ha obligat a tancar set centres escolars de la Cerdanya i quatre carreteres del Pirineu de Lleida. Davant d'aquesta situació, Protecció Civil ha demanat extremar les precaucions en els desplaçaments. "
},
"extractive": {
"a1": "L'onada de fred siberià que aquesta setmana afecta Catalunya ha deixat valors propers als 20 graus sota zero al Pirineu, com per exemple els -19,5 graus a Boí o els -18,2 graus a Espot, ambdós a la cota 2.500 metres.\nD'altra banda, la neu ha deixat sense classe 1.503 alumnes de set escoles i instituts de la Cerdanya i manté afectades quatre carreteres del Pirineu de Lleida, de les quals la C-28, a Vaqueira-Casa Sastrada es troba tancada per risc d'alaus.\nEn total, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha mobilitzat 59 maquines llevaneus a la xarxa viària de titularitat de la Generalitat, que han recorregut 11.000 quilòmetres en tasques preventives i de neteja de neu de la calçada.\nPer tot plegat, Protecció Civil de la Generalitat, que manté la prealerta del Procicat per ventades, ha demanat extremar les precaucions, especialment en els desplaçaments en vehicle i a peu, i seguir els consells del Servei Català de Trànsit.",
"a2": "L'onada de fred siberià que aquesta setmana afecta Catalunya ha deixat valors propers als 20 graus sota zero al Pirineu, com per exemple els -19,5 graus a Boí o els -18,2 graus a Espot, ambdós a la cota 2.500 metres.\nEl telèfon d'emergències 112 de Catalunya ha rebut entre aquest dilluns al vespre i aquest dimarts al matí 62 trucades per 49 incidències relacionades amb vent, fred i neu.\nPer tot plegat, Protecció Civil de la Generalitat, que manté la prealerta del Procicat per ventades, ha demanat extremar les precaucions, especialment en els desplaçaments en vehicle i a peu, i seguir els consells del Servei Català de Trànsit.\nPer tot plegat, el Servei Meteorològic de Catalunya manté activats els avisos d'onada de fred, de vent i d'onatge.",
"a3": "L'onada de fred siberià que aquesta setmana afecta Catalunya ha deixat valors propers als 20 graus sota zero al Pirineu, com per exemple els -19,5 graus a Boí o els -18,2 graus a Espot, ambdós a la cota 2.500 metres. \nPel que fa el vent, les ratxes més fortes han estat a Puig Sesolles (1.668 m), amb 137,9 km/h; al Santuari de Queralt (127,4 km/h) i a Portbou (109,8 km/h), mentre que a la capital catalana hi ha hagut un cop de 78,5 km/h. \nD'altra banda, la neu ha deixat sense classe 1.503 alumnes de set escoles i instituts de la Cerdanya i manté afectades quatre carreteres del Pirineu de Lleida, de les quals la C-28, a Vaqueira-Casa Sastrada es troba tancada per risc d'alaus. \nPer tot plegat, Protecció Civil de la Generalitat, que manté la prealerta del Procicat per ventades, ha demanat extremar les precaucions, especialment en els desplaçaments en vehicle i a peu, i seguir els consells del Servei Català de Trànsit. "
},
"extreme": {
"a1": "Onada de fred a Catalunya amb mínimes properes als -20 graus i vents de més de 130 quilòmetres per hora.",
"a2": "Catalunya es manté en situació de prealerta meteorològica per l'onada de fred siberià que afecta tot el territori aquesta setmana.",
"a3": "Protecció Civil demana extremar les precaucions en els desplaçaments davant les baixes temperatures i la previsió de fortes ventades. "
}
} |
909 | Enric Valor a l’aula magna i pertot | Ara fa vint anys de la mort del gramàtic, escriptor i rondallista · Per commemorar-ho, dissabte es fa a València una jornada completa d'homenatge | El mateix dia que ens deixava (esmaperduts, incrèduls, orfes) l’escriptora Isabel-Clara Simó, el mateix dia 13 de gener però vint anys abans, moria Enric Valor i Vives.
Per recordar-lo, per celebrar-ne l’obra, i analitzar-la, i continuar-la escampant, diverses entitats cíviques i culturals han organitzat una jornada completa que se celebrarà a València el 18 de gener, dissabte.
La figura d’Enric Valor (Castalla, Alcoià, 1911 – València, 2000), intel·lectual respectat i estimat, té vessants i meandres i colors, i per això l’homenatge és també divers: la jornada començarà al cementeri de València mateix, amb una ofrena floral, i, tot seguit, a les 12.30, hi haurà l’acte acadèmic.
A l’aula magna de la Universitat de València.
Presidit per la rectora, Mavi Mestre.
I amb les intervencions de Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant; Vicent Brotons, professor de la mateixa universitat; Josep Daniel Climent, investigador de la figura d’Enric Valor; Josep Vicent Escartí, escriptor i director de l’Institut de Filologia Valenciana; Rosa Serrano, de Tàndem, i Núria Sendra, de Bullent, editores de la seva obra; i Enric Valor i Hernàndez, fill de l’escriptor.
Després del dinar a l’OctubreCCC (s’ha organitzat transport amb autobús des d’Elx, Petrer, Castalla i Alcoi, i bé cal també un àpat col·lectiu), Numen Teatre oferirà l’espectacle (i jocs valorians) Un habitatge per a l’eternitat.
L’homenatge és divers com diverses són també les entitats del Migjorn valencià que s’han unit per recordar Enric Valor ‘a la mateixa ciutat on va viure la major part de la seua vida i on realitzà tota la seua tasca literària, lingüística i cultura: València’: del Tempir a Acció Cultural del País Valencià, del Centre Cultural Castellut a la Cívica, la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià, l’Ateneu Cultural Republicà de Petrer, la Coordinadora per la Llengua de les Terres del Vinalopó, el Teix, Contarelles i Camins o les colles de dolçaines i tabals Estrela Roja i el Terròs.
Enric Valor, l’homenot del barret, pot ser popularment conegut per les rondalles que amb tanta dedicació va aplegar i ordenar i literaturitzar i difondre, perquè no es perdessin, perquè fóssim tots conscients de la riquesa patrimonial que representen, perquè continuéssim tenint històries per a contar als infants: pensar la mare dels peixos o Joan-ratot o el mig pollastre o l’albarder de Cocentaina és, de fet, pensar Enric Valor.
Tant, que, per a molts, les nostres rondalles, les rondalles valencianes són, en realitat, ‘les rondalles de Valor’.
I qui diu les rondalles, diu els verbs: La flexió verbal va ordenar (i ordena) les conjugacions en les variants valencianes del català i continua exercint d’eina imprescindible per a estudiar o consultar.
Enric Valor, juntament amb Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador, fou impulsor clau de la normativa de Pompeu Fabra al sud del país: d’entrada, al setmanari d’Alacant, satíric i republicà, El Tio Cuc, on va entrar de redactor l’any 1930; després col·laborant en la redacció del diccionari Alcover-Moll; i, sobretot, treballant en favor de la difusió de la normativització escrita del català en el temps de les negacions, les prohibicions i les persecucions que va implicar la dictadura franquista.
Obres de Valor són, per exemple, Millorem el llenguatge (que continua en ús, a Tres i Quatre) i el Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano, del 1973, i que el 1977 ja es va poder publicar en català.
La riquesa lingüística de l’escriptor de Castalla es va reflectir perfectament no tan sols a les rondalles que va compilar i que ens va reescriure (‘les rondalles de Valor’, sí, ja ho hem dit), sinó també a la seva obra narrativa: el cicle de Cassana, que inclou les novel·les Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, en dóna fe.
El va publicar a començament dels anys vuitanta i en aquell temps no es va considerar que estigués a la moda.
Però ell mateix explicava el consell que li havia donat Joan Fuster: ‘No et preocupes tant ni de ser modern ni de fer coses estranyes.
Sigues sincer amb tu mateix en narrar, i l’estètica o la tècnica que utilitzes serà actual, perquè tu ets un home d’ara.’
Al capdavall, tal com ha escrit el professor Vicent Salvador, la novel·lística valoriana és ‘un document social i moral de primer ordre, un homenatge a la geografia del país, una lliçó de llengua viva, l’aplicació del pensament il·lustrat més compromès, una contribució de pes a la memòria històrica dels valencians i una construcció ficcional sòlida que respon a la il·lusió tenaç, llargament mantinguda per un home que, de jovenet, ja somniava esdevenir novel·lista.’ | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Per commemorar els vint anys de la mort del gramàtic, escriptor i rondallista valencià Enric Valor, es farà a València una jornada completa d'homenatge. Valor va ser un dels impulsors clau de la normativa de Pompeu Fabra al sud del país, treballant en favor de la difusió de la normativització escrita del català en el temps del franquisme.",
"a2": "Diverses entitats cíviques i culturals retran homenatge el 18 de gener a la figura d'Enric Valor, lingüista, escriptor i intel·lectual fonamental de la cultura valenciana del segle XX. Va ser un divulgador i estudiós infatigable de la tradició cultural i lingüística valenciana i un dels impulsors de la implantació de la normativa lingüística de Pompeu Fabra al sud del país.",
"a3": "Diverses entitats valencianes han organitzat, el 18 de gener, una jornada per recordar l’obra d’Enric Valor en el vintè aniversari de la mort del gramàtic, escriptor i rondallista alacantí. Entre altres actes, després de l’ofrena floral al cementiri, se celebrarà un acte a l’aula magna de la Universitat de València en què intervindran nombrosos ponents que recordaran el llegat de l’autor."
},
"extractive": {
"a1": "La figura d’Enric Valor (Castalla, Alcoià, 1911 – València, 2000), intel·lectual respectat i estimat, té vessants i meandres i colors, i per això l’homenatge és també divers: la jornada començarà al cementeri de València mateix, amb una ofrena floral, i, tot seguit, a les 12.30, hi haurà l’acte acadèmic.\nL’homenatge és divers com diverses són també les entitats del Migjorn valencià que s’han unit per recordar Enric Valor ‘a la mateixa ciutat on va viure la major part de la seua vida i on realitzà tota la seua tasca literària, lingüística i cultura: València’: del Tempir a Acció Cultural del País Valencià, del Centre Cultural Castellut a la Cívica, la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià, l’Ateneu Cultural Republicà de Petrer, la Coordinadora per la Llengua de les Terres del Vinalopó, el Teix, Contarelles i Camins o les colles de dolçaines i tabals Estrela Roja i el Terròs.\nEnric Valor, juntament amb Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador, fou impulsor clau de la normativa de Pompeu Fabra al sud del país: d’entrada, al setmanari d’Alacant, satíric i republicà, El Tio Cuc, on va entrar de redactor l’any 1930; després col·laborant en la redacció del diccionari Alcover-Moll; i, sobretot, treballant en favor de la difusió de la normativització escrita del català en el temps de les negacions, les prohibicions i les persecucions que va implicar la dictadura franquista.\nLa riquesa lingüística de l’escriptor de Castalla es va reflectir perfectament no tan sols a les rondalles que va compilar i que ens va reescriure (‘les rondalles de Valor’, sí, ja ho hem dit), sinó també a la seva obra narrativa: el cicle de Cassana, que inclou les novel·les Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, en dóna fe.",
"a2": "La figura d’Enric Valor (Castalla, Alcoià, 1911 – València, 2000), intel·lectual respectat i estimat, té vessants i meandres i colors, i per això l’homenatge és també divers: la jornada començarà al cementeri de València mateix, amb una ofrena floral, i, tot seguit, a les 12.30, hi haurà l’acte acadèmic.\nEnric Valor, l’homenot del barret, pot ser popularment conegut per les rondalles que amb tanta dedicació va aplegar i ordenar i literaturitzar i difondre, perquè no es perdessin, perquè fóssim tots conscients de la riquesa patrimonial que representen, perquè continuéssim tenint històries per a contar als infants: pensar la mare dels peixos o Joan-ratot o el mig pollastre o l’albarder de Cocentaina és, de fet, pensar Enric Valor.\nEnric Valor, juntament amb Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador, fou impulsor clau de la normativa de Pompeu Fabra al sud del país: d’entrada, al setmanari d’Alacant, satíric i republicà, El Tio Cuc, on va entrar de redactor l’any 1930; després col·laborant en la redacció del diccionari Alcover-Moll; i, sobretot, treballant en favor de la difusió de la normativització escrita del català en el temps de les negacions, les prohibicions i les persecucions que va implicar la dictadura franquista.\nLa riquesa lingüística de l’escriptor de Castalla es va reflectir perfectament no tan sols a les rondalles que va compilar i que ens va reescriure (‘les rondalles de Valor’, sí, ja ho hem dit), sinó també a la seva obra narrativa: el cicle de Cassana, que inclou les novel·les Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, en dóna fe.",
"a3": "La figura d’Enric Valor (Castalla, Alcoià, 1911 – València, 2000), intel·lectual respectat i estimat, té vessants i meandres i colors, i per això l’homenatge és també divers: la jornada començarà al cementeri de València mateix, amb una ofrena floral, i, tot seguit, a les 12.30, hi haurà l’acte acadèmic.\nI amb les intervencions de Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant; Vicent Brotons, professor de la mateixa universitat; Josep Daniel Climent, investigador de la figura d’Enric Valor; Josep Vicent Escartí, escriptor i director de l’Institut de Filologia Valenciana; Rosa Serrano, de Tàndem, i Núria Sendra, de Bullent, editores de la seva obra; i Enric Valor i Hernàndez, fill de l’escriptor. \nEnric Valor, l’homenot del barret, pot ser popularment conegut per les rondalles que amb tanta dedicació va aplegar i ordenar i literaturitzar i difondre, perquè no es perdessin, perquè fóssim tots conscients de la riquesa patrimonial que representen, perquè continuéssim tenint històries per a contar als infants: pensar la mare dels peixos o Joan-ratot o el mig pollastre o l’albarder de Cocentaina és, de fet, pensar Enric Valor. \nEnric Valor, juntament amb Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador, fou impulsor clau de la normativa de Pompeu Fabra al sud del país: d’entrada, al setmanari d’Alacant, satíric i republicà, El Tio Cuc, on va entrar de redactor l’any 1930; després col·laborant en la redacció del diccionari Alcover-Moll; i, sobretot, treballant en favor de la difusió de la normativització escrita del català en el temps de les negacions, les prohibicions i les persecucions que va implicar la dictadura franquista."
},
"extreme": {
"a1": "Se celebra el 20è aniversari de la mort del gramàtic, escriptor i rondallista valencià Enric Valor.",
"a2": "A vint anys de la seva mort, diverses institucions ofereixen un homenatge a Enric Valor, figura cabdal del valencianisme.",
"a3": "València prepara una jornada d’actes per a homenatjar Enric Valor al vintè aniversari de la seva mort."
}
} |
584 | Pactes amb el PSC: on s’han perjudicat mútuament JxCat, ERC i la CUP? | Les aliances amb els socialistes en alguns pobles i ciutats importants han generat tensió entre els partits independentistes | El PSC va anunciar dilluns les xifres dels acords amb JxCat i ERC per a la constitució dels ajuntaments i les investidures dels batlles de tot el territori.
Segons els socialistes, en vint-i-cinc municipis van pactar amb JxCat, en divuit amb ERC i en dos amb totes dues formacions.
En total, quaranta-cinc municipis.
Entre aquests acords, n’hi ha hagut una trentena que han perjudicat els partits independentistes entre si.
Uns pactes que han fet que dirigents independentistes fessin retrets públics a socis de govern i que dissabte hi hagués tensió durant la constitució d’alguns ajuntaments, especialment a Figueres, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Farners.
En els dos primers casos, el pacte d’ERC i la CUP amb el PSC deixava JxCat sense batllia, mentre que a la capital de la Selva la intervenció personal del president Quim Torra va evitar un acord de JxCat amb el PSC per a desbancar ERC i va acabar havent-hi un pacte entre partits independentistes.
Dilluns, el portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet, va explicar que la seva formació només havien perjudicat ERC, com a partit més votat, en set municipis: Cervera, Ponts, Alcarràs, Begur, Cassà de la Selva, Llançà i la Granada.
En el cas d’Alcarràs, JxCat va pactar amb una candidatura local per a desbancar ERC.
I va justificar els pactes amb els socialistes per la ‘dinàmica municipal’.
En canvi, va dir que Esquerra Republicana havia desbancat JxCat amb un pacte del PSC o havent-ne rebut el suport a vint-i-sis municipis, que eren Sant Cugat del Vallès, Figueres, Tàrrega, Llagostera, Platja d’Aro, Odèn, Olius, Puigverd de Lleida, Palau d’Anglesola, Oliana, Aiguamúrcia, Cabra del Camp, Sarral, Castellvell, l‘Albiol, la Selva del Camp, Tivissa, Bescanó, Alp, Tona, Sant Quirze Besora, Gurb, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Sant Salvador de Guardiola i Torrelavit.
Segons les dades d’ERC, relatives a acords de govern i no a suports en investidures, hi ha hagut catorze pactes entre els republicans i els socialistes –amb deu batllies per a ERC i quatre per al PSC– i vint-i-un pactes entre JxCat i el PSC –amb disset batllies per a JxCat i quatre per al PSC.
Tanmateix, aquestes dades no tenen en compte el resultat del 26-M a cada municipi.
Pel que fa a la CUP, fonts del partit han explicat a VilaWeb que només havien pactat amb els socialistes en dos casos, Figueres i Sant Cugat del Vallès, en tots dos, per desbancar la llista més votada de JxCat.
En el cas de Badalona, el suport de la Badalona Valenta –ERC, CUP i comuns sobiranistes– al PSC no va ser conseqüència de cap acord previ i no va perjudicar cap altre partit independentista.
A Sant Vicenç de Montalt, l’únic regidor de la CUP va donar la batllia al PSC perquè el candidat de JxCat, la força més votada, és investigat per un presumpte cas de corrupció.
En altres ciutats importants, l’independentisme sí que ha assolit acords per a aconseguir les batllies i els partits s’han donat suport mútuament.
Són els casos de Lleida, Tarragona, Manresa, la Seu d’Urgell, Tortosa i Vilanova i la Geltrú, entre més.
A Barcelona, els cinc regidors de JxCat van donar suport a ERC, malgrat que Ernest Maragall no pogués assolir la batllia.
Segons les dades facilitades per ERC, hi ha hagut 61 acords de govern entre els tres grans partits independentistes.
Concretament, 41 entre ERC i JxCat –amb 23 batllies per a ERC i 18 per a JxCat–; 19 entre ERC i la CUP –amb 17 batllies per a ERC i 2 per a la CUP–; i només un pacte entre JxCat i la CUP que va donar la batllia a JxCat.
A més dels acords assolits, va haver-hi altres negociacions entre partits independentistes i el PSC per a desbancar candidatures independentistes guanyadores en places importants.
Són els casos de Girona, Reus i el ja esmentat de Santa Coloma de Farners.
Guanyem Girona, la candidatura en què s’integrava la CUP, va proposar un pacte amb ERC per a desbancar Marta Madrenas (JxCat) de la batllia amb el suport del PSC a la investidura, però l’acord no va reeixir.
El motiu era que ERC s’havia negat a pactar amb els socialistes contra Madrenas, un acord que hauria donat la batllia a Lluc Salellas (CUP).
A Reus, Noemí Llauradó (ERC) va negociar fins a l’últim dia amb el PSC i la CUP per a aconseguir la vara de batllessa en detriment de Carles Pellicer (JxCat).
Finalment, però, no van tancar cap acord i els republicans van acabar investint Pellicer. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El PSC ha anunciat les xifres dels acords amb JxCat i ERC per a la constitució dels ajuntaments i les investidures dels alcaldes de tota Catalunya. Segons aquestes dades, en vint-i-cinc municipis van pactar amb JxCat, en divuit amb ERC i en dos amb totes dues formacions. Una trentena d'aquests acords han perjudicat els partits independentistes entre si.",
"a2": "Arran dels resultats a les eleccions municipals del 26-M, s'han celebrat diferents acords de govern o d’investidura en què els partits independentistes i el PSC han jugat a diferents bandes. Depenent de les diferents lògiques municipals, les forces independentistes s'han donat suport mútuament o, al contrari, ERC i la CUP s'han aliat amb el PSC per disputar les batllies a JxCat.",
"a3": "El PSC ha arribat a pactes de governabilitat amb JxCat i ERC en 25 i 18 municipis respectivament. En alguns, com el de Santa Coloma de Farners, s’han viscut moments de tensió entre independentistes i socialistes durant la formació dels nous ajuntaments, però també entre les formacions sobiranistes per culpa de l’intent d'usurpar el lloc de les llistes independentistes guanyadores."
},
"extractive": {
"a1": "El PSC va anunciar dilluns les xifres dels acords amb JxCat i ERC per a la constitució dels ajuntaments i les investidures dels batlles de tot el territori. \nUns pactes que han fet que dirigents independentistes fessin retrets públics a socis de govern i que dissabte hi hagués tensió durant la constitució d’alguns ajuntaments, especialment a Figueres, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Farners.\nSegons les dades d’ERC, relatives a acords de govern i no a suports en investidures, hi ha hagut catorze pactes entre els republicans i els socialistes –amb deu batllies per a ERC i quatre per al PSC– i vint-i-un pactes entre JxCat i el PSC –amb disset batllies per a JxCat i quatre per al PSC.\nGuanyem Girona, la candidatura en què s’integrava la CUP, va proposar un pacte amb ERC per a desbancar Marta Madrenas (JxCat) de la batllia amb el suport del PSC a la investidura, però l’acord no va reeixir.",
"a2": "El PSC va anunciar dilluns les xifres dels acords amb JxCat i ERC per a la constitució dels ajuntaments i les investidures dels batlles de tot el territori. \nUns pactes que han fet que dirigents independentistes fessin retrets públics a socis de govern i que dissabte hi hagués tensió durant la constitució d’alguns ajuntaments, especialment a Figueres, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Farners.\nEn altres ciutats importants, l’independentisme sí que ha assolit acords per a aconseguir les batllies i els partits s’han donat suport mútuament. \nA més dels acords assolits, va haver-hi altres negociacions entre partits independentistes i el PSC per a desbancar candidatures independentistes guanyadores en places importants.",
"a3": "El PSC va anunciar dilluns les xifres dels acords amb JxCat i ERC per a la constitució dels ajuntaments i les investidures dels batlles de tot el territori. \nUns pactes que han fet que dirigents independentistes fessin retrets públics a socis de govern i que dissabte hi hagués tensió durant la constitució d’alguns ajuntaments, especialment a Figueres, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Farners.\nAquests acords van provocar retrets públics de dirigents independentistes cap als seus socis de govern i van causar tensió durant la constitució d'alguns ajuntaments, especialment a Figueres, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Farners. \nA més, també va haver-hi negociacions entre partits independentistes i el PSC per desbancar candidatures independentistes guanyadores en places importants, com a Girona, Reus i Santa Coloma de Farners. "
},
"extreme": {
"a1": "El PSC anuncia els acords amb JxCat i ERC per a la constitució dels ajuntaments i les investidures dels alcaldes.",
"a2": "Les municipals del 26-M han donat com a resultat diferents combinacions d’aliances de partits entre forces independentistes i PSC.",
"a3": "El PSC arriba a acords amb JxCat i ERC per a la constitució d'ajuntaments en diversos municipis catalans."
}
} |
2,832 | L'Audiència de Tarragona ordena investigar les lesions de la Guàrdia Civil a un veí de Sarral durant l'1-O | Un jutjat de Valls va arxivar el cas gairebé de forma immediata i sense practicar diligències | L'Audiència de Tarragona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 2 de Valls que reobri la investigació sobre les lesions denunciades per un veí de Sarral (Conca de Barberà) durant les càrregues de la Guàrdia Civil pel referèndum de l'1 d'octubre.
El tribunal considera que el jutjat va arxivar el cas gairebé de forma immediata i sense una causa prou justificada.
En aquest sentit, l'Audiència insta la jutgessa a prendre declaració al veí, a estudiar l'informe mèdic de les lesions i a incorporar les gravacions que puguin existir de les càrregues.
A més, afegeix que, si s'identifica prou rellevància penal, cal ordenar la identificació de l'agent i citar-lo a declarar com a investigat o denunciat.
El 12 d'abril, el jutjat d'instrucció de Valls va confirmar l'arxivament del cas.
L'advocat del denunciant, però, va presentar recurs d'apel·lació a l'Audiència i la fiscalia s'hi va acabar adherint.
El lletrat de l'home denunciava "la falta de motivació de la jutgessa" i invocava la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.
De fet, l'advocat considerava que hi havia motius de sobres per obrir el procés i ordenar diligències.
En un auto del 25 de setembre, el tribunal de la secció quarta de l'Audiència de Tarragona conclou que la raó esgrimida per la jutgessa no té prou fonament.
Segons la resolució a què ha tingut accés l'ACN, la jutgessa es va limitar a dir que, si bé els fets denunciats podrien ser constitutius d'infracció penal, no havia quedat prou justificada la participació d'una persona determinada en la comissió de les lesions.
Segons el tribunal, aquesta raó "no serveix de cap manera per justificar" l'arxivament perquè "a partir de les dades aportades en la denúncia, sí que existeix una possibilitat raonable d'identificar l'agent denunciat", argumenta.
L'Audiència fa notar que, en la resolució corresponent al recurs de reforma, la jutgessa "muta l'argument per arxivar el cas de la falta d'autor conegut a la falta d'indicis de perpetració del fet denunciat".
Un dels motius que hi veu és el fet que, des que es va produir l'agressió, l'home va trigar més de 24 hores a anar al CAP de Montblanc per rebre atenció mèdica.
Segons els magistrats del tribunal provincial, no es pot ordenar l'arxivament directe del cas perquè no s'observa prou fonament indiciari "sense fer una mínima actuació investigadora que permeti confirmar provisionalment els fets o descartar-ne la versemblança".
"Incoar un procediment penal d'investigació atesa la presumpta rellevància penal dels fets i, sense solució de continuïtat, ordenar el sobreseïment provisional, és una contradicció de termes irreductible", conclou l'Audiència.
L'obligació de l'Estat a investigar l'actuació dels seus agents
A més, el tribunal considera que el cas de les lesions denunciades no s'inclou en cap dels motius que permeten l'arxivament immediat d'un cas.
I afegeix, també, que en el moment inicial del procés no es pot ignorar "l'obligació molt qualificada que incumbeix l'Estat d'investigar o esclarir els fets en què puguin estar implicats els seus agents i que puguin menyscabar físicament o moral els ciutadans".
L'Audiència recorda que això és una exigència que el Conveni Europeu de Drets Humans brinda, en l'article tercer, "al dret a no patir tractes inhumans, degradants i arbitraris", i subratlla que els primers obligats a garantir-ho són, precisament, els agents de l'autoritat.
Els magistrats recorden que el Tribunal d'Estrasburg ha insistit sobre l'adequació de les decisions d'arxiu d'un procés investigador, i que el Tribunal Constitucional també ha incorporat la doctrina en diverses sentències.
El tribunal vol que s'intenti identificar l'agent
Per tot plegat, l'Audiència defensa que cal reobrir la investigació per determinar el tipus de procediment que cal seguir i, en tot cas, les conseqüències inculpatòries que se'n puguin derivar.
En aquest sentit, el tribunal considera que prendre declaració al denunciant com a testimoni, l'examen forense i la incorporació de les gravacions que puguin existir dels fets són "les primeres diligències essencials.
A partir d'aquí, l'Audiència apunta que, si s'identifica prou rellevància penal als fets, cal ordenar la identificació de l'agent al qual s'imputa l'origen de les lesions, i citar-lo com a investigat o, en el seu cas, si es decidís la incoació d'un procediment per delicte lleu, en qualitat de denunciat.
Càrregues de la Guàrdia Civil en petits pobles
Durant la jornada de l'1 d'octubre, gairebé una vintena de vehicles de la Guàrdia Civil i una cinquantena d'efectius van fer parada a les poblacions de Sarral (Conca de Barberà), Cabra del Camp (Alt Camp) i Vilabella (Alt Camp).
Els agents, la majoria uniformats armats amb porres i d'altres de paisà, van actuar amb força per entrar a l'únic local de cada municipi on es podia votar i van deixar alguns ferits. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència de Tarragona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 2 de Valls reobrir la investigació sobre les lesions de la Guàrdia Civil a un veí de Sarral (Conca de Barberà) durant les càrregues del referèndum de l'1 d'octubre. El tribunal ha conclòs que la raó esgrimida per la jutgessa per arxivar immediatament el cas no té prou fonament.",
"a2": "L’Audiència Provincial de Tarragona ha acollit el recurs contra la resolució de sobreseïment del jutjat d'instrucció número 2 de Valls amb motiu d’una denúncia per lesions en el context de les càrregues de la Guàrdia Civil durant l’1-O. El Tribunal Provincial considera que la jutgessa hauria d'haver fet les actuacions investigadores mínimes abans de poder ordenar l'arxivament del cas.",
"a3": "El jutjat d’instrucció número 2 de Valls reobrirà la causa per lesions a un veí de Sarral durant les càrregues de l'1-O, a petició de l'Audiència de Tarragona. La jutgessa la va arxivar perquè era difícil imputar els fets a una persona en concret. L’Audiència l’ha instat a reprendre la instrucció i a prendre declaració al Guàrdia Civil presumptament sospitós."
},
"extractive": {
"a1": "L'Audiència de Tarragona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 2 de Valls que reobri la investigació sobre les lesions denunciades per un veí de Sarral (Conca de Barberà) durant les càrregues de la Guàrdia Civil pel referèndum de l'1 d'octubre.\nEn aquest sentit, el tribunal considera que prendre declaració al denunciant com a testimoni, l'examen forense i la incorporació de les gravacions que puguin existir dels fets són \"les primeres diligències essencials.\nEn un auto del 25 de setembre, el tribunal de la secció quarta de l'Audiència de Tarragona conclou que la raó esgrimida per la jutgessa no té prou fonament.\nA partir d'aquí, l'Audiència apunta que, si s'identifica prou rellevància penal als fets, cal ordenar la identificació de l'agent al qual s'imputa l'origen de les lesions, i citar-lo com a investigat o, en el seu cas, si es decidís la incoació d'un procediment per delicte lleu, en qualitat de denunciat.",
"a2": "L'Audiència de Tarragona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 2 de Valls que reobri la investigació sobre les lesions denunciades per un veí de Sarral (Conca de Barberà) durant les càrregues de la Guàrdia Civil pel referèndum de l'1 d'octubre.\nSegons els magistrats del tribunal provincial, no es pot ordenar l'arxivament directe del cas perquè no s'observa prou fonament indiciari \"sense fer una mínima actuació investigadora que permeti confirmar provisionalment els fets o descartar-ne la versemblança\". \nI afegeix, també, que en el moment inicial del procés no es pot ignorar \"l'obligació molt qualificada que incumbeix l'Estat d'investigar o esclarir els fets en què puguin estar implicats els seus agents i que puguin menyscabar físicament o moral els ciutadans\". \nEn aquest sentit, el tribunal considera que prendre declaració al denunciant com a testimoni, l'examen forense i la incorporació de les gravacions que puguin existir dels fets són \"les primeres diligències essencials.",
"a3": "L'Audiència de Tarragona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 2 de Valls que reobri la investigació sobre les lesions denunciades per un veí de Sarral (Conca de Barberà) durant les càrregues de la Guàrdia Civil pel referèndum de l'1 d'octubre. \nEn aquest sentit, el tribunal considera que prendre declaració al denunciant com a testimoni, l'examen forense i la incorporació de les gravacions que puguin existir dels fets són \"les primeres diligències essencials.\nSegons la resolució a què ha tingut accés l'ACN, la jutgessa es va limitar a dir que, si bé els fets denunciats podrien ser constitutius d'infracció penal, no havia quedat prou justificada la participació d'una persona determinada en la comissió de les lesions. \nA més, afegeix que, si s'identifica prou rellevància penal, cal ordenar la identificació de l'agent i citar-lo a declarar com a investigat o denunciat. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Audiència de Tarragona ordena reobrir la investigació sobre les lesions a un veí de Sarral durant el referèndum de l'1-O.",
"a2": "Anul·lada una sentència de sobreseïment provisional en un cas de presumptes lesions caudades per la Guàrdia Civil durant l’1-O.",
"a3": "Reoberta la causa per lesions del veí de Sarral durant el referèndum de l’1 d’octubre. "
}
} |
2,704 | La Fira Liber torna a Barcelona enmig de l'entusiasme per la rebaixa l'IVA dels llibres digitals | La digitalització, l'audiollibre i l'autoedició són tres de les tendències que desenvoluparà la 36a edició del saló | El saló editorial Liber torna al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona des de demà al 5 d'octubre amb 361 expositors, un creixement del 7% en metres quadrats respecte a l'última edició a la capital catalana i enmig de l'entusiasme per la decisió d'ECOFIN d'obrir la possibilitat de rebaixar l'IVA dels llibres digital.
El president de la FGEE, Daniel Fernández, ha assegurat en el seu discurs inicial: "Avui estem d'enhorabona, per fi les institucions europees han reconegut que un llibre digital és el mateix que un llibre en paper".
El ministre de Cultura, José Guirao, també ha qualificat aquesta decisió de "boníssima notícia" i ha dit que ara toca "estudiar com es pot implantar" a Espanya.
Amb aquest ambient d'optimisme s'ha donat el tret de sortida de la 36a edició de la Fira, que explorarà nous hàbits de lectura, com ara els audiollibres, o de tendències editorials com l'autoedició.
Liber té periodicitat anual i se celebra a Barcelona i Madrid de manera alterna.
Així doncs, només començar la seva intervenció, Daniel Fernández ha mostrat la seva satisfacció per l'acord dels ministres d'Economia i Finances de la UE que aquest dimarts ha obert la porta a rebaixar l'IVA dels llibres digitals del 21 al 4%, l'impost supereduiït que s'aplica els llibres impresos.
"Esperem que, ja que hi ha un consens de tots els grups parlamentaris es pugui traslladar ràpidament aquesta mesura a l'ordenament espanyol", ha proposat.
Al seu torn, Guirao, que ha començat a parlar en català ha assegurat que el sector de llibre té "una importància cabdal en la cultura" i s'ha declarat "completament optimista" pel que fa al futur de l'edició, tot recordant que Espanya és el país convidat a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2021.
El ministre ha remarcat, alhora, que el seu executiu ha recuperat una direcció general del llibre, que havia quedat reduïda a una subdirecció depenent d'indústries culturals i ha demanat als editors que no vegin aquest gest com "propaganda" sinó com a "voluntat" de treballar plegats.
El cap de la cartera de Cultura també ha apuntat que en els últims anys s'havia aïllat el creador i que és necessari "reequilibrar el triangle que uneix indústria, autors i públic" per tal de "donar forma al geni" que travessa tota la indústira.
En termes d'activitats que organitza Liber, s'ha mostrat especialment interessat en la jornada sobre el préstec de llibres electrònics des de biblioteques públiques.
En nom del Govern, la consellera Laura Borràs ha fet un discurs en el qual ha defensat que "els llibres ens faran lliures" i ha tingut un record pels polítics independentistes a la presó.
També han intervingut les alcaldesses de Barcelona i l'Hospitalet, Ada Colau i Núria Marín, en dos parlaments que han coincidit en realçar la importància del món local en la promoció de la cultura.
Colau ha ressaltat l'herència de Barcelona com a "capital editorial catalana, espanyola i hispanoamericana" tot recordant que si Catalunya representa quasi el 50% del sector del llibre a l'Estat, a Barcelona es genera el 80% del conjunt català.
La batlle ha afegit que una tasca fonamental per tenir "una societat més lliure i més culta" és el foment de la lectura, tot recollint la demanda de Fernández que ha apostat durant la seva intervenció per aconseguir un pacte educatiu per tal de millorar els índexs culturals del país a l'Estat espanyol
Liber: punt de trobada del sector editorial i la indústria audiovisual
Pel que fa al contingut de la Fira, Fernández ha explicat que el fòrum "reflexionarà sobre el present i el futur del llibre i de la lectura", així com sobre els reptes que el sector ha d'afrontar.
"Volem que Liber esdevingui un punt de trobada amb altres indústries culturals com les audiovisuals", ha apuntat Fernández.
I és que, per exemple, en aquesta edició Liber i s'ha aliat amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebrarà a Sitges a partir d'aquesta setmana, per posar en contacte a agents literaris, autors, editors i productors cinematogràfics per promocionar obres literàries susceptibles de convertir-se en pel·lícules.
A més, l'Associació Espanyola d'Empreses Productores i Desenvolupadores de Videojocs i Software d'Entreteniment (DEV) també organitzarà una agenda d'entrevistes entre editors i empreses de jocs i realitat virtual de cara a la venda de drets.
Liber genera un terç del total de les exportacions anuals del sector del llibre
Amb l'objectiu d'aconseguir vendes pel sector a l'exterior, el saló se centra molt en l'exportació.
L'organització calcula que els contactes i intercanvis generats a Liber suposen aproximadament un terç del total de vendes anuals a l'exterior del sector del llibre espanyol.
Per potenciar aquest actiu de la Fira, el saló ha seleccionat i convidat directament a 550 compradors i prescriptors de més d'una seixantena de països que participaran en les trobades de negocis amb els expositors. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "A partir del 5 d'octubre, el saló editorial Liber torna al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona amb 361 expositors, que suposa un creixement del 7% en metres quadrats respecte a l'última edició. La fira d'enguany, que girarà al voltant de les noves tendències del sector, celebra la possible rebaixa de l'IVA dels llibres digitals.",
"a2": "El Saló Liber se celebra a Barcelona amb optimisme després de l'anunci de la possible rebaixa de l'IVA del llibre digital. A la fira es tractaran temes com els nous hàbits de lectura o les noves tendències editorials. Així mateix, el Saló ha creat aliances amb els sectors audiovisuals i dels videojocs i serà l’ocasió per generar vendes a l'exterior.",
"a3": "A partir de demà el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona acollirà la 36a edició de la Fira Liber que girarà entorn les noves tendències de lectura, entre les quals l’audiollibre i l’autoedició. L’anunci de l’aplicació de l'IVA superreduït als llibres digitals ha estat molt ben rebut pel president de la FGEE i pel ministre de Cultura. "
},
"extractive": {
"a1": "El saló editorial Liber torna al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona des de demà al 5 d'octubre amb 361 expositors, un creixement del 7% en metres quadrats respecte a l'última edició a la capital catalana i enmig de l'entusiasme per la decisió d'ECOFIN d'obrir la possibilitat de rebaixar l'IVA dels llibres digital.\nAmb aquest ambient d'optimisme s'ha donat el tret de sortida de la 36a edició de la Fira, que explorarà nous hàbits de lectura, com ara els audiollibres, o de tendències editorials com l'autoedició. \nLa batlle ha afegit que una tasca fonamental per tenir \"una societat més lliure i més culta\" és el foment de la lectura, tot recollint la demanda de Fernández que ha apostat durant la seva intervenció per aconseguir un pacte educatiu per tal de millorar els índexs culturals del país a l'Estat espanyol.\nPel que fa al contingut de la Fira, Fernández ha explicat que el fòrum \"reflexionarà sobre el present i el futur del llibre i de la lectura\", així com sobre els reptes que el sector ha d'afrontar.",
"a2": "El saló editorial Liber torna al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona des de demà al 5 d'octubre amb 361 expositors, un creixement del 7% en metres quadrats respecte a l'última edició a la capital catalana i enmig de l'entusiasme per la decisió d'ECOFIN d'obrir la possibilitat de rebaixar l'IVA dels llibres digital.\nAmb aquest ambient d'optimisme s'ha donat el tret de sortida de la 36a edició de la Fira, que explorarà nous hàbits de lectura, com ara els audiollibres, o de tendències editorials com l'autoedició.\nI és que, per exemple, en aquesta edició Liber i s'ha aliat amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebrarà a Sitges a partir d'aquesta setmana, per posar en contacte a agents literaris, autors, editors i productors cinematogràfics per promocionar obres literàries susceptibles de convertir-se en pel·lícules. \nL'organització calcula que els contactes i intercanvis generats a Liber suposen aproximadament un terç del total de vendes anuals a l'exterior del sector del llibre espanyol.",
"a3": "El saló editorial Liber torna al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona des de demà al 5 d'octubre amb 361 expositors, un creixement del 7% en metres quadrats respecte a l'última edició a la capital catalana i enmig de l'entusiasme per la decisió d'ECOFIN d'obrir la possibilitat de rebaixar l'IVA dels llibres digital. \nEl president de la FGEE, Daniel Fernández, ha mostrat la seva satisfacció per l'acord dels ministres d'Economia i Finances de la UE que aquest dimarts ha obert la porta a rebaixar l'IVA dels llibres digitals del 21 al 4%, l'impost supereduiït que s'aplica als llibres impresos. \nEl ministre de Cultura, José Guirao, també ha qualificat aquesta decisió de \"boníssima notícia\" i ha dit que ara toca \"estudiar com es pot implantar\" a Espanya. \nAmb aquest ambient d'optimisme s'ha donat el tret de sortida de la 36a edició de la Fira, que explorarà nous hàbits de lectura, com ara els audiollibres, o de tendències editorials com l'autoedició. "
},
"extreme": {
"a1": "El saló editorial Liber torna a la Fira de Barcelona amb 361 expositors i la rebaixa l'IVA dels llibres digitals.",
"a2": "El Saló editorial Liber d’enguany se celebra enmig d'un ambient optimista per les perspectives de negoci i les innovacions sectorials.",
"a3": "Demà s’inaugura una nova edició del Liber a la Fira de Barcelona que girarà entorn els nous formats de lectura. "
}
} |
717 | L’Audiència de Barcelona arxiva les causes contra ‘El Jueves’ per injúries a la policia espanyola | Les tres magistrades del tribunal subratllen el caràcter satíric de la publicació i emmarquen els fets denunciats en l'exercici de la llibertat d'expressió | L’Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d’instrucció que arxivi les denúncies contra ‘El Jueves’ per un presumpte delicte d’injúries a la policia espanyola, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN.
Les denúncies es van interposar després que el 5 d’octubre del 2017 el rotatiu publiqués diversos articles satírics a l’entorn de l’actuació del cos de seguretat espanyol en el marc del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
El denunciant considerava que aquests articles, on, per exemple, s’indicava que els agents consumien cocaïna, integraven delictes d’injúries i d’odi, però les tres magistrades del tribunal provincial subratllen el caràcter humorístic de la publicació i emmarquen els articles en l’àmbit de l’exercici de la llibertat d’expressió.
La fiscalia també demanava l’arxivament.
El director d”El Jueves’, Guille Martínez-Vela, ha dit en declaracions a l’ACN que era previsible aquest desenllaç, però que tot i això els denunciants han tirat endavant el procediment penal per l’efecte ‘intimidatori’ que pot crear, per exemple, entre els usuaris de les xarxes socials a l’hora de criticar actuacions policials o d’altres estaments públics.’Nosaltres som professionals, i una mica aquestes situacions van amb el sou, però si ets un particular poden suposar un mal tràngol’, ha explicat el director de la revista.
Per això ha volgut subratllat que, finalment, la llibertat d’expressió és un dret fonamental que, com s’ha demostrat en aquest cas, està ben protegit.
A la sentència les magistrades recorden que, segons el Consell d’Europa, el delicte d’odi es relaciona amb aquelles formes d’expressió que ‘propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i qualsevol altra forma d’odi fundada en la intolerància, inclosa la intolerància que s’expressi en forma de nacionalisme agressiu i etnocentrisme, la discriminació i hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones nascudes de la immigració’.
Així doncs, subratllen, el subjecte passiu protegit és la persona integrant d’un grup ‘de minories’, al qual ‘no pertanyen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat’.
A més, recorden que el Codi Penal s’expressa en els mateixos termes i que, tenint en compte això, ‘el mateix tenor literal del precepte impedeix considerar la conducta’ dels denunciats com a ‘integrant del discurs d’odi’, perquè ‘en cap cas es pot considerar que el motiu fos racista, antisemita o per la ideologia, religió o creences o situació familiar dels seus membres, o per la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat’.
I afegeix: “Les referències de la revista ‘El Jueves’ a la policia espanyola van ser per la seva actuació el Primer d’Octubre del 2017, i no contenien ni missatge d’odi ni càrregues d’hostilitat que incitin a la violència, ni tampoc existeix cap de les motivacions assenyalades legalment per a integrar el discurs de l’odi.
És a dir, ni ‘promou l’odi ni la intolerància’.
Les tres magistrades tampoc veuen en les publicacions denunciades delicte d’injúries.
Coincideixen en aquest extrem amb la fiscalia, i recorden jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans per recordar que la llibertat d’expressió engloba no només les informacions o idees acollides favorablement, ‘sinó també les que fereixen, ofenen o importunen’.
A banda, recorden que ‘El Jueves’ és ‘un instrument de denúncia, de crítica social i política i manifestació de la creació artística’, i per bé que admet que pot incloure continguts ‘que poden humiliar o poden ser grollers amb els membres de la Policia Nacional’ no deixen de ser ‘una caricatura’ igual com les que fa ‘d’altres institucions, polítics i personatges de la vida pública’.
I aquí, com a punt clau, assenyalen que la intenció dels autors de la publicació ‘no és ni incitar a la violència ni denigrar, sinó fer humor per als seus lectors, com així considera també el fiscal’. | [
"societat",
"policia i justícia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d’instrucció arxivar les denúncies contra \"El Jueves\" per un presumpte delicte d’injúries a la policia espanyola per haver publicat diversos articles satírics sobre la seva actuació durant el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. El tribunal subratlla el caràcter humorístic de la publicació i considera que els articles utilitzen la llibertat d’expressió. ",
"a2": "L'Audiència de Barcelona ha ordenat l’arxivament de les denúncies contra “El Jueves” per presumptes delictes d'injúries i d'odi envers els cossos policials espanyols que van actuar durant el referèndum de l'1-O. La sentència descarta l'existència del delicte d’odi, atès que els policies no pertanyen a un grup “de minories” i considera que els continguts humorístics estan emparats per la llibertat d'expressió.",
"a3": "S’arxiven les causes contra la revista \"El Jueves\" per presumptes injúries a la policia espanyola. L’audiència considera que les publicacions satíriques del setmanari en les que caricaturitzaven les actuacions de la policia l’1-O s’engloben dins del dret a la llibertat d’expressió i no constitueixen delicte d’odi. El director d’\"El Jueves\" opina que la denúncia tenia una intenció merament intimidatòria."
},
"extractive": {
"a1": "L’Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d’instrucció que arxivi les denúncies contra ‘El Jueves’ per un presumpte delicte d’injúries a la policia espanyola, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN.\nEl denunciant considerava que aquests articles, on, per exemple, s’indicava que els agents consumien cocaïna, integraven delictes d’injúries i d’odi, però les tres magistrades del tribunal provincial subratllen el caràcter humorístic de la publicació i emmarquen els articles en l’àmbit de l’exercici de la llibertat d’expressió.\nA la sentència les magistrades recorden que, segons el Consell d’Europa, el delicte d’odi es relaciona amb aquelles formes d’expressió que ‘propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i qualsevol altra forma d’odi fundada en la intolerància, inclosa la intolerància que s’expressi en forma de nacionalisme agressiu i etnocentrisme, la discriminació i hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones nascudes de la immigració’.\nA banda, recorden que ‘El Jueves’ és ‘un instrument de denúncia, de crítica social i política i manifestació de la creació artística’, i per bé que admet que pot incloure continguts ‘que poden humiliar o poden ser grollers amb els membres de la Policia Nacional’ no deixen de ser ‘una caricatura’ igual com les que fa ‘d’altres institucions, polítics i personatges de la vida pública’.",
"a2": "L’Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d’instrucció que arxivi les denúncies contra ‘El Jueves’ per un presumpte delicte d’injúries a la policia espanyola, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN.\nA la sentència les magistrades recorden que, segons el Consell d’Europa, el delicte d’odi es relaciona amb aquelles formes d’expressió que ‘propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i qualsevol altra forma d’odi fundada en la intolerància, inclosa la intolerància que s’expressi en forma de nacionalisme agressiu i etnocentrisme, la discriminació i hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones nascudes de la immigració’.\nI afegeix: “Les referències de la revista ‘El Jueves’ a la policia espanyola van ser per la seva actuació el Primer d’Octubre del 2017, i no contenien ni missatge d’odi ni càrregues d’hostilitat que incitin a la violència, ni tampoc existeix cap de les motivacions assenyalades legalment per a integrar el discurs de l’odi.\nA banda, recorden que ‘El Jueves’ és ‘un instrument de denúncia, de crítica social i política i manifestació de la creació artística’, i per bé que admet que pot incloure continguts ‘que poden humiliar o poden ser grollers amb els membres de la Policia Nacional’ no deixen de ser ‘una caricatura’ igual com les que fa ‘d’altres institucions, polítics i personatges de la vida pública’.",
"a3": "L’Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d’instrucció que arxivi les denúncies contra ‘El Jueves’ per un presumpte delicte d’injúries a la policia espanyola, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN. Les denúncies es van interposar després que el 5 d’octubre del 2017 el rotatiu publiqués diversos articles satírics a l’entorn de l’actuació del cos de seguretat espanyol en el marc del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.\nEl denunciant considerava que aquests articles, on, per exemple, s’indicava que els agents consumien cocaïna, integraven delictes d’injúries i d’odi, però les tres magistrades del tribunal provincial subratllen el caràcter humorístic de la publicació i emmarquen els articles en l’àmbit de l’exercici de la llibertat d’expressió.\nEl director d”El Jueves’, Guille Martínez-Vela, ha dit en declaracions a l’ACN que era previsible aquest desenllaç, però que tot i això els denunciants han tirat endavant el procediment penal per l’efecte ‘intimidatori’ que pot crear, per exemple, entre els usuaris de les xarxes socials a l’hora de criticar actuacions policials o d’altres estaments públics.\nA la sentència les magistrades recorden que, segons el Consell d’Europa, el delicte d’odi es relaciona amb aquelles formes d’expressió que ‘propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme i qualsevol altra forma d’odi fundada en la intolerància, inclosa la intolerància que s’expressi en forma de nacionalisme agressiu i etnocentrisme, la discriminació i hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones nascudes de la immigració’. "
},
"extreme": {
"a1": "L’Audiència de Barcelona ordena que s'arxivin les denúncies contra \"El Jueves\" per un presumpte delicte d’injúries a la policia espanyola.",
"a2": "S'arxiven les denúncies contra “El Jueves” per injúries i delicte d'odi pels articles satírics sobre l'actuació policial al referèndum d’independència.",
"a3": "Arxivada la causa contra la revista \"El Jueves\" perquè les seves publicacions no van constituir delicte d’injúries contra la policia."
}
} |
869 | Catalunya, entre els cinc països més avançats en digitalització d’Europa segons l’índex DESI | La connectivitat, el capital humà i els serveis públics digitals són les bases de creixement digital | Catalunya se situa entre els cinc països d’Europa més avançats en digitalització, segons el ‘Digital Economy and Society Index’ (DESI) elaborat per la Comissió Europea.
L’informe atorga a Catalunya un grau de digitalització d’un 62,5%, deu punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.
La connectivitat, el capital humà i els serveis públics digitals són les bases del creixement digital, mentre que la venda de productes en línia o la política de dades obertes són les principals assignatures pendents.
En conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha valorat molt positivament les dades, especialment les de la dimensió de connectivitat, on Catalunya ocupa la quarta posició.
‘Un país connectat avui és un país amb futur’, ha assegurat.
Catalunya obté el lideratge en cobertura de banda ampla mòbil i se situa en segona posició pel que fa a la implantació de banda ampla ràpida.
La connectivitat a Catalunya ha assolit un valor de 71,7% el 2019, gairebé dotze punts per sobre de la mitjana europea.
Pel que fa al capital humà, Catalunya arriba a un 58,7% i ocupa el vuitè lloc.
El territori és líder en graduats en TIC però ocupa la divuitena posició en el nombre d’especialistes.
‘Hi ha un desajustament entre els sistemes educatius i el mercat laboral’, ha explicat el coordinador del Lab d’Economia Digital d’Orkestra – Instituto Vasco de Competitividad de la Universitat de Deusto, Agustín Zubillaga.
En matèria de serveis públics digitals, Catalunya obté la cinquena posició, amb un 78,1%, i és líder en ‘e-health’ gràcies a l’extensió de l’intercanvi de dades mèdiques i la recepta electrònica.
Catalunya també obté la millor posició en serveis públics digitals per a les empreses però l’informe assenyala marge de millora en el segment de dades obertes.
En relació amb la integració de la tecnologia a les empreses, Catalunya obté la desena posició, amb pràcticament un 47%.
En aquest apartat, Catalunya manté un bon comportament en l’intercanvi electrònic d’informació i l’ús de xarxes socials, però té un marge de millora en les actuacions de foment de les tecnologies digitals avançades com el BigData o el comerç electrònic per part de les pimes.
‘Les empreses fan servir la tecnologia però no rendibilitzen el seu ús en les activitats comercials’, ha manifestat Zubillaga.
Quant a l’ús de serveis d’Internet, Catalunya destaca per ser líder en usuaris habituals d’Internet i compres en línia, amb un 97,2% i un 91,5%, respectivament.
Tot i això, ocupa la darrera posició pel que fa al consum digital de música, vídeos i jocs, amb un 56,8%, i se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea en vendes i banca en línia.
En general, Catalunya obté un grau de digitalització del 62,5%, per davant de països com el Regne Unit, Luxemburg, Irlanda o Estònia.
Catalunya només queda per darrere de Finlàndia, Suècia, Holanda i Dinamarca, històricament líders en el desenvolupament digital a Europa.
Enguany és la primera vegada que es presenten els resultats del DESI calculat per a Catalunya.
L’estat espanyol ocupa l’onzena posició en digitalització entre els països europeus i té un bon comportament en l’àmbit de serveis públics digitals.
Tot i això, pràcticament la meitat de la població espanyola no té competències bàsiques d’internet i un 8% no n’ha fet servir mai, segons ha explicat el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas.
Tarradellas ha assegurat que la digitalització és clau en la recuperació econòmica després de la pandèmia.
De fet, ha assegurat que la crisi del coronavirus ha posat de manifest la importància dels actius digitals com una manera de permetre la continuïtat de l’activitat econòmica i fer un seguiment de la propagació del virus.
El representant de la Comissió Europea a Barcelona ha destacat la importància d’optar per un desplegament de la xarxa 5G, el desenvolupament de xarxes de molta alta capacitat o la formació professional perquè els treballadors tinguin competències digitals com a elements imprescindibles per tenir una recuperació sòlida.
A més, ha convidat a la Generalitat i les empreses a identificar projectes de digitalització per poder beneficiar-se dels fons de reconstrucció europeus.
‘Una part molt important dels fons es destinaran, com a subvencions o crèdits, a la transformació digital’, ha manifestat. | [
"ciència i tecnologia",
"internet"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Segons el \"Digital Economy and Society Index\" (DESI) elaborat per la Comissió Europea, Catalunya està entre els cinc països europeus més avançats en digitalització, concretament amb un grau de digitalització del 62,5%, un 10% superior a la mitjana de la Unió Europea. La connectivitat, el capital humà i els serveis públics digitals són els punts forts.",
"a2": "El Digital Economy and Society Index (DESI), elaborat per la Comissió Europea, s'ha presentat enguany per primera vegada calculat per a Catalunya i la situa entre els cinc països d'Europa més avançats en digitalització. Catalunya se situa deu punts per sobre de la mitjana de la UE, destacant en l'ús de serveis d'internet, serveis públics digitals o connectivitat.",
"a3": "Segons l’índex DESI, elaborat per la Comissió Europea, Catalunya està deu punts per sobre de la mitjana europea quant al grau de digitalització. Jordi Puigneró valora positivament aquests indicadors, entre els quals destaquen el grau de connectivitat, el capital humà i els serveis públics, mentre que han de millorar la venda en línia o la política de dades obertes."
},
"extractive": {
"a1": "Catalunya se situa entre els cinc països d’Europa més avançats en digitalització, segons el ‘Digital Economy and Society Index’ (DESI) elaborat per la Comissió Europea.\nL’informe atorga a Catalunya un grau de digitalització d’un 62,5%, deu punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.\nEn matèria de serveis públics digitals, Catalunya obté la cinquena posició, amb un 78,1%, i és líder en ‘e-health’ gràcies a l’extensió de l’intercanvi de dades mèdiques i la recepta electrònica.\nTot i això, ocupa la darrera posició pel que fa al consum digital de música, vídeos i jocs, amb un 56,8%, i se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea en vendes i banca en línia.",
"a2": "Catalunya se situa entre els cinc països d’Europa més avançats en digitalització, segons el ‘Digital Economy and Society Index’ (DESI) elaborat per la Comissió Europea.\nL’informe atorga a Catalunya un grau de digitalització d’un 62,5%, deu punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.\nEn aquest apartat, Catalunya manté un bon comportament en l’intercanvi electrònic d’informació i l’ús de xarxes socials, però té un marge de millora en les actuacions de foment de les tecnologies digitals avançades com el BigData o el comerç electrònic per part de les pimes.\nDe fet, ha assegurat que la crisi del coronavirus ha posat de manifest la importància dels actius digitals com una manera de permetre la continuïtat de l’activitat econòmica i fer un seguiment de la propagació del virus.",
"a3": "Catalunya se situa entre els cinc països d’Europa més avançats en digitalització, segons el ‘Digital Economy and Society Index’ (DESI) elaborat per la Comissió Europea.\nL’informe atorga a Catalunya un grau de digitalització d’un 62,5%, deu punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea.\nLa connectivitat, el capital humà i els serveis públics digitals són les bases del creixement digital, mentre que la venda de productes en línia o la política de dades obertes són les principals assignatures pendents.\nEl conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha valorat molt positivament les dades, especialment les de la dimensió de connectivitat, on Catalunya ocupa la quarta posició. "
},
"extreme": {
"a1": "Segons el DESI de la Comissió Europea, Catalunya se situa entre els cinc països d’Europa més avançats en digitalització.",
"a2": "Catalunya és un dels cinc països europeus més digitalitzats segons el Digital Economy and Society Index de la Comissió Europea.",
"a3": "El grau de la digitalització a Catalunya està entre els més alts d’Europa segons l’índex que els avalua."
}
} |
1,025 | Les territorials de la CUP es reuneixen per debatre sobre la investidura de Mas | La posició que prenguin les plenàries de les territorials aquest dissabte serà traslladada a la trobada de demà a Barcelona que reunirà els membres del consell polític i del grup d’acció parlamentària | Les 13 assemblees territorials de la CUP s'han reunit aquest dissabte per debatre sobre la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat després de l’empat de l’assemblea nacional del passat 27 de setembre.
Sobre la taula tenen dues opcions: permetre la investidura de Mas en segona volta o evitar-la.
La posició que prenguin les plenàries de les territorials serà traslladada a la trobada d’aquest diumenge a Barcelona que reunirà els membres del consell polític i del grup d’acció parlamentària (GAP), en total gairebé una setantena de persones amb dret a vot més els diputats al Parlament i membres del secretariat nacional que podran participar però no votar.
La diputada cupaire Eulàlia Reguant ha deixat clar que no s’acabarà la reunió de diumenge fins que no s’hagi decidit sobre la investidura de Mas.
La CUP s'organitza en 13 assemblees territorials i hi ha 57 membres d'aquestes que formen part de consell polític.
Els simpatitzants no han pogut votar a les reunions territorials tot i que sí que han pogut participar del debat.
Aquesta és una de les diferències que podria marcar el resultat final, tenint en compte que en l'assemblea nacional de diumenge passat la figura del simpatitzant havia estat validada i sí que podia votar.
De les dues opcions que la CUP ha posat sobre la taula la primera, la de no permetre la investidura de Mas, es concretaria a través de l’abstenció dels deu diputats de la CUP o donar 5 vots a favor i 5 en contra.
La segona possibilitat, el "sí" a Mas, consistiria en donar dos vots a favor i vuit abstencions.
Aquesta segona possibilitat significaria, segons la CUP, la traducció de “l’aposta per la independència i un procés constituent i de l’oposició a la continuïtat de les polítiques de retallades i privatitzacions”.
La votació del Consell Polític i GAP
La decisió final la prendrà aquest diumenge el consell polític de la formació i el grup d’acció parlamentaria.
Segons les regles que ha establert el secretariat nacional, només es podrà aprovar una proposta que obtingui la majoria absoluta dels vots.
En el cas que més d'una proposta obtingui la majoria absoluta dels vots, es passarà a una nova ronda de votació fins que només surti aprovat un sol document.
Entre cada ronda de votació està previst que s'obri un torn de debat, i s'han establert un màxim de tres rondes.
En cas de possible bloqueig, el secretariat nacional ja preveu una sortida i s'ha compromès a "cercar una proposta metodològica per desbloquejar la situació”.
El grup d’acció parlamentaria està format per 2 representants de cada assemblea territorial i un de cada organització de Crida Constituent.
Actualment, les entitats que en formen part són Arran, Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, Crida Constituent, En Lluita, Endavant OSAN, Lluita Internacionalista (LI), Poble Lliure, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Assemblees a Celrà i Cervera
Més de 130 persones han participat aquest matí en l'assemblea territorial Nord Oriental de la CUP que s'ha portat a terme a l'Ateneu de Celrà, a la comarca del Gironès.
El seu portaveu, Biel de Montserrat, ha assenyalat que tots els membres de la formació són conscients del moment polític actual.
En aquest sentit, el portaveu ha remarcat que s'havien plantejat l'assemblea com el darrer intent de superar "el bloqueig de l'empat".
Tot i la insistència dels periodistes, els membres de la formació política s'han negat a donar a conèixer els resultats de l'assemblea.
D'altra banda, l'assemblea territorial de la CUP Ponent-Pirineus ha acabat sense un posicionament tancat, ja que s'ha decidit allargar fins a la mitjanit el termini per emetre el vot telemàtic.
A la reunió que s'ha fet al Centre Obrer de Cervera hi han assistit uns 70 militants però són 150 els que tenen dret a vot.
Per tant, un cop s'hagi fet el recompte final es comunicarà el resultat als cinc membres que aquest diumenge representaran el territori lleidatà al consell polític de la CUP.
— CUP Capgirem BCN (@CUPBarcelona) 2 gener, 2016
— jordi salvia (@jordisalvia) 2 gener, 2016
— CUP Olot (@CUPOlot) 2 gener, 2016
— CUP Terres de l'Ebre (@CUPEbre) 2 gener, 2016
— CUP Bordils (@CUPBordils) 2 gener, 2016
— CUP Olot (@CUPOlot) 2 gener, 2016 | [
"investidura"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Després de l’empat de l’assemblea nacional del passat 27 de setembre, les 13 assemblees territorials de la CUP s'han tornat a reunir per debatre sobre la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. Es presenten dues opcions, permetre la investidura de Mas en segona volta o evitar-la, però només tiraran endavant si obtenen la majoria absoluta dels vots.",
"a2": "Aquest diumenge tindrà lloc la votació del consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP en què es decidirà sobre la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Les dues opcions a debat són: no permetre la investidura de Mas o no impedir-la, però deixant clara l'oposició a la continuïtat de les polítiques de retallades i privatitzacions.",
"a3": "Les assemblees territorials de la CUP, una tretzena en total, s’han tornat a reunir aquest dissabte per decidir si donen suport a la investidura d’Artur Mas o hi voten en contra. L’opció que tiri endavant necessitarà majoria absoluta de vots. El resultat final sortirà de la reunió conjunta del consell polític i el grup d'acció parlamentària d'aquest diumenge."
},
"extractive": {
"a1": "Les 13 assemblees territorials de la CUP s'han reunit aquest dissabte per debatre sobre la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat després de l’empat de l’assemblea nacional del passat 27 de setembre.\nLa posició que prenguin les plenàries de les territorials serà traslladada a la trobada d’aquest diumenge a Barcelona que reunirà els membres del consell polític i del grup d’acció parlamentària (GAP), en total gairebé una setantena de persones amb dret a vot més els diputats al Parlament i membres del secretariat nacional que podran participar però no votar.\nDe les dues opcions que la CUP ha posat sobre la taula la primera, la de no permetre la investidura de Mas, es concretaria a través de l’abstenció dels deu diputats de la CUP o donar 5 vots a favor i 5 en contra.\nMés de 130 persones han participat aquest matí en l'assemblea territorial Nord Oriental de la CUP que s'ha portat a terme a l'Ateneu de Celrà, a la comarca del Gironès.",
"a2": "Les 13 assemblees territorials de la CUP s'han reunit aquest dissabte per debatre sobre la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat després de l’empat de l’assemblea nacional del passat 27 de setembre.\nLa posició que prenguin les plenàries de les territorials serà traslladada a la trobada d’aquest diumenge a Barcelona que reunirà els membres del consell polític i del grup d’acció parlamentària (GAP), en total gairebé una setantena de persones amb dret a vot més els diputats al Parlament i membres del secretariat nacional que podran participar però no votar.\nLa decisió final la prendrà aquest diumenge el consell polític de la formació i el grup d’acció parlamentaria.\nEl grup d’acció parlamentaria està format per 2 representants de cada assemblea territorial i un de cada organització de Crida Constituent.",
"a3": "Les 13 assemblees territorials de la CUP s'han reunit aquest dissabte per debatre sobre la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat després de l’empat de l’assemblea nacional del passat 27 de setembre. \nSegons les regles que ha establert el secretariat nacional, només es podrà aprovar una proposta que obtingui la majoria absoluta dels vots. \nSobre la taula tenen dues opcions: permetre la investidura de Mas en segona volta o evitar-la. \nLa posició que prenguin les plenàries de les territorials serà traslladada a la trobada d’aquest diumenge a Barcelona que reunirà els membres del consell polític i del grup d’acció parlamentària (GAP), en total gairebé una setantena de persones amb dret a vot més els diputats al Parlament i membres del secretariat nacional que podran participar però no votar. "
},
"extreme": {
"a1": "Reunió de les 13 assemblees territorials de la CUP per debatre sobre la investidura d’Artur Mas com a president.",
"a2": "La CUP, després d’un procés assembleari, tornarà a votar avui sobre si permetre o no la investidura de Mas.",
"a3": "Les assemblees territorials de la CUP tenen a les seves mans el futur de la legislatura."
}
} |
1,580 | Sabadell pagarà la construcció de la residència del sud i la Generalitat aportarà 2,2 milions anuals | L'equipament, que donarà servei a un centenar de persones, podria entrar en funcionament al 2022 | L’Ajuntament de Sabadell assumirà el cost de la construcció de la residència per a gent gran del sud de la ciutat.
Així s’ha anunciat en una roda de premsa en la qual hi han pres part el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, on s’ha exposat que l’acord passa perquè la Generalitat aporti uns 2,2 milions d’euros anuals.
Es tracta d’una llarga reivindicació que inicialment havia de passar perquè la Generalitat construís l’equipament, però que finalment ha acabat trobant sortida amb una construcció assumida per la ciutat, i amb una aportació econòmica anual que suposa que el Govern assumirà en concepte de concertació.
“Actualment hi ha unes 800 sol·licituds de places de residència pública a la ciutat”, ha detallat Serracant.
No obstant, no hi haurà cabuda per a totes elles.
De fet, l’acord garanteix places de residència per a 102 persones, 98 de les quals seran concertades amb la Generalitat i quatre més amb l’Ajuntament.
A banda, també hi haurà plaça per a 25 persones en concepte de centre de dia.
“Les places es poden concertar en residències públiques o no públiques, i el projecte que signem avui passa per la concertació en places públiques en una residència de titularitat pública, un element que les dues administracions hem compartit en l’entorn del disseny de resposta a la reivindicació ciutadana”, ha explicat El Homrani.
Segons dades de l’Ajuntament, actualment hi ha 489 places concertades en centres privats a Sabadell.
L’espai comptarà amb Unitats de Convivència, concebudes per fomentar la interrelació i alhora possibilitin la intimitat.
L’objectiu és “viure com a casa” i per això es crearan espais similars a una llar, perquè hi visquin entre 9 i 17 persones en un ambient que convidi a la convivència.
Les habitacions seran individuals, amb bany adaptat per a cada persona.
També es preveuran unitats de convivència especialitzades, per a gent gran amb trastorns conductuals.
La construcció de l’edifici tindrà un cost de 8,4 milions d’euros que assumirà l’Ajuntament, i es calcula que podria estar enllestida l’any 2022.
En la línia d’altres experiències prèvies, l’Ajuntament convocarà, d’acord a la normativa de licitació d’obra pública, un concurs d’idees per escollir entre les propostes de disseny que es presentin la millor opció constructiva i més adequada al concepte d’equipament plantejat.
El jurat encarregat de decidir el projecte el formaran personal tècnic municipal; professionals del món de l’arquitectura i dels Serveis Socials; i representants veïnals.
Estarà presidit pel tinent d’alcalde responsable d’Urbanisme i assistit per el regidor d’Acció Social, que han treballat per fer realitat el centre residencial, formant part de la Comissió de treball de recursos residencials per a la gent gran i de la Plataforma d’entitats per a la defensa de la residència pública al sector sud de Sabadell.
Per la seva part, des de l'oposició s'ha aixecat la veu en contra del projecte.
D'altra banda, Unitat pel Canvi, membre de govern, també ha criticat l'operació.
De fet, era la única força política no representada a la roda de premsa, donat que hi eren presents Maties Serracant per part de la Crida per Sabadell, Juli Fernàndez i Gabriel Fernàndez per part d'ERC, i Miquel Soler per part de Guanyem Sabadell.
"No compartim que la Generalitat no hagi complert els compromisos adquirits al 2006 i al 2010 en el que es responsabilitzava del pagament integral d’aquest equipament tant necessari per a la ciutat, tal i com ha fet saber el portaveu Joan Berlanga avui mateix al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies", assenyalen en un comunicat.
"Lamentem la falta d’inversió que s’està produint per part de la Generalitat en equipaments públics, la qual cosa comporta que sense la contribució municipal no es pugui donar sortida a serveis bàsics de la ciutadania", afegeixen. | [
"sabadell"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L'ajuntament de Sabadell es farà càrrec dels costos de construcció de la residència del sud per a la gent gran, però la Generalitat anirà aportant de forma anual 2,2 MEUR, segons un comunicat en roda de premsa. S'espera que l'equipament prestarà servei a un centenar de persones i podria entrar en funcionament l'any 2022.",
"a2": "Després d’anys de reivindicacions, finalment l'Ajuntament de Sabadell assumirà el cost de construir una nova residència per a la gent gran al sud de la ciutat, en règim de concertació econòmica amb la Generalitat. El projecte se sotmetrà a un procés de licitació i de concurs d'idees i comptarà amb unitats de convivència per fomentar la interrelació i la intimitat.",
"a3": "El conseller Chakir El Homrani i l’alcalde Maties Serracant han anunciat en roda de premsa que l’Ajuntament assumirà la construcció per 8,4 milions de la residència del sud per a la gent gran mentre que la Generalitat aportarà 2,2 milions anuals. Les noves instal·lacions s’enllestiran el 2022 i albergaran 102 places concertades de les 800 sol·licituds existents actualment."
},
"extractive": {
"a1": "L’Ajuntament de Sabadell assumirà el cost de la construcció de la residència per a gent gran del sud de la ciutat.\nEs tracta d’una llarga reivindicació que inicialment havia de passar perquè la Generalitat construís l’equipament, però que finalment ha acabat trobant sortida amb una construcció assumida per la ciutat, i amb una aportació econòmica anual que suposa que el Govern assumirà en concepte de concertació. \nAixí s’ha anunciat en una roda de premsa en la qual hi han pres part el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, on s’ha exposat que l’acord passa perquè la Generalitat aporti uns 2,2 milions d’euros anuals.\n“Les places es poden concertar en residències públiques o no públiques, i el projecte que signem avui passa per la concertació en places públiques en una residència de titularitat pública, un element que les dues administracions hem compartit en l’entorn del disseny de resposta a la reivindicació ciutadana”, ha explicat El Homrani.",
"a2": "L’Ajuntament de Sabadell assumirà el cost de la construcció de la residència per a gent gran del sud de la ciutat.\nEs tracta d’una llarga reivindicació que inicialment havia de passar perquè la Generalitat construís l’equipament, però que finalment ha acabat trobant sortida amb una construcció assumida per la ciutat, i amb una aportació econòmica anual que suposa que el Govern assumirà en concepte de concertació.\nL’espai comptarà amb Unitats de Convivència, concebudes per fomentar la interrelació i alhora possibilitin la intimitat.\nEn la línia d’altres experiències prèvies, l’Ajuntament convocarà, d’acord a la normativa de licitació d’obra pública, un concurs d’idees per escollir entre les propostes de disseny que es presentin la millor opció constructiva i més adequada al concepte d’equipament plantejat.",
"a3": "L’Ajuntament de Sabadell assumirà el cost de la construcció de la residència per a gent gran del sud de la ciutat. \nAixí s’ha anunciat en una roda de premsa en la qual hi han pres part el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, on s’ha exposat que l’acord passa perquè la Generalitat aporti uns 2,2 milions d’euros anuals. \nEs tracta d’una llarga reivindicació que inicialment havia de passar perquè la Generalitat construís l’equipament, però que finalment ha acabat trobant sortida amb una construcció assumida per la ciutat, i amb una aportació econòmica anual que suposa que el Govern assumirà en concepte de concertació. \n\"No compartim que la Generalitat no hagi complert els compromisos adquirits al 2006 i al 2010 en el que es responsabilitzava del pagament integral d’aquest equipament tant necessari per a la ciutat, tal i com ha fet saber el portaveu Joan Berlanga avui mateix al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies\", assenyalen en un comunicat."
},
"extreme": {
"a1": "El cost de construcció de la residència del sud correrà a càrrec de l'ajuntament de Sabadell.",
"a2": "L'Ajuntament de Sabadell assumirà el cost d'una nova residència per a la gent gran davant la inacció de la Generalitat.",
"a3": "L’Ajuntament de Sabadell construirà la residència del sud per a la gent gran i la Generalitat aportarà 2,2 milions anuals."
}
} |
1,346 | El 4 de Juliol més optimista | El consolat nord-americà a Barcelona acull la celebració de l'Independence Day, que aplega multitud de dirigents del país | El bon ambient plana en la majoria de converses, amb el 9-N en boca de tots | La cònsol Tanya C. Anderson, pronunciant el seu discurs amb motiu del 238è. aniversari de la independència nord-americana.
Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.
Hi ha una sèrie de països pels quals el catalanisme sempre ha tingut una debilitat especial.
I no pas per res en concret, sinó possiblement per un cert emmirallament del que es voldria ser i no s'és.
No pas perquè hagin fet cap acció decidida a favor de Catalunya, sinó per una confiança vaga, inconcreta, que el "dia D" els faran costat.
I un d'aquests països és, de manera innegable per a molts, els EUA.
Tenint clara aquesta màxima, la celebració de l'Aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units al consolat de Barcelona esdevé cada any un esdeveniment social de primer nivell, on el bon ambient es respira a totes les converses.
I, enguany, especialment.
"Hi tenim una relació molt fluïda", deien uns.
"Estan molt interessats en tot el que passa aquí", deien els altres.
"Vau veure que l'ambaixador Costos no va desmentir que les empreses americanes s'adaptarien en cas d'independència?", es preguntaven els de més enllà.
"Estem prenent nota de com se celebra una independència", ironitzaven uns altres.
A la festa, hi havia tothom qui hi havia de ser: des de Josep Rull a Jordi Turull -el ferro de CDC-, passant per l'eurodiputat Ramon Tremosa, els consellers Josep Maria Pelegrí -que va arribar a la festa conversant distesament amb l'exeurodiputat Salvador Sedó- i Germà Gordó, la líder de les JNC Marta Pascal, Oriol Pujol Ferrusola, Carles Campuzano o l'incansable Víctor Terradellas, entre d'altres.
Quan queden poc més de 100 dies per a la consulta del 9 de novembre, l'Independence Day vist des de Barcelona tenia un punt d'estimulant.
També hi eren la republicana Marta Rovira, just arribada dels EUA, així com també Salvador Cardús, Joan B. Culla o la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
De Societat Civil Catalana, ni mu.
Com tampoc no s'hi van veure representants de Ciutadans (C's).
Qui sí que complia amb les seves obligacions institucionals, sol·lícit, era el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo Reyes, així com el líder del PP barceloní, Alberto Fernández Díaz.
El PSC, en tant que es troba en la situació que es troba, la representació institucional es va limitar a Jaume Collboni i Gabriel Colomé.
Ni Massachusetts ni Florida: San Francisco
La cònsol, Tanya C. Anderson, va dedicar el seu parlament a commemorar "l'amistat i els forts llaços" existents entre "dues ciutats excepcionals" com San Francisco i Barcelona.
Si l'una té les seus de Whatsapp, Twitter i Facebook, l'altra ostenta la capitalitat del Mobile World Congress (MWC) i és la seu "d'excel·lents exemples d'iniciatives empresarials en l'àmbit biotecnològic".
Sense esmentar-l'ho, Grífols va fer-se present en la ment de molts.
Anderson sí que va lloar les "bones relacions entre els dos països", però va optar per un discurs bàsicament municipalista, destacant la contribució catalana en la fundació de San Francisco -des de Gaspar de Portolà, nascut a Os de Balaguer, a l'arquebisbe vigatà Josep Sadoc Alemany.
Amb el 9 de novembre a la vista, millor no embolicar-se gaire amb els conceptes "països", "nacions" o "regions".
I Anderson va sortir-ne airosa.
Hot dogs, Jack Daniel's... i alguna cosa més
En acabar el parlament i l'himne, els convidats van abraonar-se damunt les hamburgueses, hot dogs i talls de pizza que servien les diverses parades situades als jardins del consolat, gentilesa de les primeres marques nord-americanes.
I, com en qualsevol altra festa, la cua per als mojitos de rom Bacardí era eterna.
Enmig de tanta distinció, també hi havia qui anava per feina, que consti.
De cop, un dels allí presents venia tot esverat: "M'acaba de conèixer i ja m'ha demanat per anar a sopar i al cine!"
L'altre hi posava cullerada: "Home, doncs és un bon partit, té molta pasta."
La víctima en qüestió es defensava: "Però si aquesta només deu tenir de seves les pupil·les!"
Si tot va com el catalanisme somia que vagi, i l'administració Obama s'adapta als canvis que puguin sorgir a Catalunya a partir del 9-N com va apuntar Costos, el 4 de Juliol del 2015 podrà acollir exactament la mateixa celebració que enguany, amb l'única diferència que al cartellet d'entrada hi posarà "ambaixada".
I l'alta societat barcelonina podrà continuar buscant-se els rotllos d'una nit d'estiu exactament com va fer enguany.
La coral de la Universitat de Yale.
Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Es respira bon ambient aquest 9 de juliol, dia de la Independència dels Estats Units, al consolat nord-americà de Barcelona. Aquest bon ambient es barreja amb converses sobre el 9-N. L'independentisme català s'emmiralla en el procés de secessió dels EUA i espera que, davant d'una eventual separació d'Espanya, sigui un dels països que recolzi la nova nació catalana.",
"a2": "La festa del consolat nord-americà a Barcelona del Dia de la Independència va tenir el caire festiu i frívol de sempre, però aquest any potser amb un significat especial per la proximitat de la consulta del 9 de novembre. Tanmateix, la cònsol Tanya C. Anderson es va mantenir en l'àmbit municipalista, remarcant les similituds entre San Francisco i Barcelona.",
"a3": "El 4 de juliol d’enguany s’ha celebrat al consolat dels EUA de Barcelona amb una nombrosa representació de dirigents polítics i d’institucions catalanes. La festa, a poc menys de 100 dies del 9N, ha transcorregut en un ambient relaxat en el qual la celebració de la independència dels EUA ha donat peu que els assistents fessin referència a les aspiracions catalanes."
},
"extractive": {
"a1": "Anderson sí que va lloar les \"bones relacions entre els dos països\", però va optar per un discurs bàsicament municipalista, destacant la contribució catalana en la fundació de San Francisco -des de Gaspar de Portolà, nascut a Os de Balaguer, a l'arquebisbe vigatà Josep Sadoc Alemany.\nSi tot va com el catalanisme somia que vagi, i l'administració Obama s'adapta als canvis que puguin sorgir a Catalunya a partir del 9-N com va apuntar Costos, el 4 de Juliol del 2015 podrà acollir exactament la mateixa celebració que enguany, amb l'única diferència que al cartellet d'entrada hi posarà \"ambaixada\".\nA la festa, hi havia tothom qui hi havia de ser: des de Josep Rull a Jordi Turull -el ferro de CDC-, passant per l'eurodiputat Ramon Tremosa, els consellers Josep Maria Pelegrí -que va arribar a la festa conversant distesament amb l'exeurodiputat Salvador Sedó- i Germà Gordó, la líder de les JNC Marta Pascal, Oriol Pujol Ferrusola, Carles Campuzano o l'incansable Víctor Terradellas, entre d'altres.\nTenint clara aquesta màxima, la celebració de l'Aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units al consolat de Barcelona esdevé cada any un esdeveniment social de primer nivell, on el bon ambient es respira a totes les converses.",
"a2": "Tenint clara aquesta màxima, la celebració de l'Aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units al consolat de Barcelona esdevé cada any un esdeveniment social de primer nivell, on el bon ambient es respira a totes les converses.\nA la festa, hi havia tothom qui hi havia de ser: des de Josep Rull a Jordi Turull -el ferro de CDC-, passant per l'eurodiputat Ramon Tremosa, els consellers Josep Maria Pelegrí -que va arribar a la festa conversant distesament amb l'exeurodiputat Salvador Sedó- i Germà Gordó, la líder de les JNC Marta Pascal, Oriol Pujol Ferrusola, Carles Campuzano o l'incansable Víctor Terradellas, entre d'altres.\nQuan queden poc més de 100 dies per a la consulta del 9 de novembre, l'Independence Day vist des de Barcelona tenia un punt d'estimulant.\nAnderson sí que va lloar les \"bones relacions entre els dos països\", però va optar per un discurs bàsicament municipalista, destacant la contribució catalana en la fundació de San Francisco -des de Gaspar de Portolà, nascut a Os de Balaguer, a l'arquebisbe vigatà Josep Sadoc Alemany.",
"a3": "Tenint clara aquesta màxima, la celebració de l'Aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units al consolat de Barcelona esdevé cada any un esdeveniment social de primer nivell, on el bon ambient es respira a totes les converses.\nA la festa, hi havia tothom qui hi havia de ser: des de Josep Rull a Jordi Turull -el ferro de CDC-, passant per l'eurodiputat Ramon Tremosa, els consellers Josep Maria Pelegrí -que va arribar a la festa conversant distesament amb l'exeurodiputat Salvador Sedó- i Germà Gordó, la líder de les JNC Marta Pascal, Oriol Pujol Ferrusola, Carles Campuzano o l'incansable Víctor Terradellas, entre d'altres.\nQuan queden poc més de 100 dies per a la consulta del 9 de novembre, l'Independence Day vist des de Barcelona tenia un punt d'estimulant. \nNi Massachusetts ni Florida: San Francisco La cònsol, Tanya C. Anderson, va dedicar el seu parlament a commemorar \"l'amistat i els forts llaços\" existents entre \"dues ciutats excepcionals\" com San Francisco i Barcelona. "
},
"extreme": {
"a1": "Enguany l'aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units al consolat de Barcelona se celebra amb gran optimisme.",
"a2": "La festa de l’Independence Day al consolat nord-americà de Barcelona d'enguany ha generat algunes expectatives davant la proximitat del 9-N.",
"a3": "El clima distès marca la celebració del Dia de la Independència dels EUA al consolat nord-americà de Barcelona."
}
} |
438 | El Clownia aborda enguany la lluita contra el canvi climàtic | Xerrades, tallers i fires aportaran reflexions en paral·lel als concerts sota el lema 'El capitalisme mata el planeta' | Per quart any consecutiu, el festival Clownia, que va néixer en fa sis, ha ideat un conjunt d’activitats aplegades en l’Espai Consciència que s’endinsen en la lluita contra el canvi climàtic.
Paral·lelament a la programació de concerts que acollirà el certamen organitzat per Txarango a Sant Joan de les Abadesses del 27 al 30 de juny, la carpa de circ acollirà xerrades, tallers, pintura en viu i fires que aportaran una visió alternativa sota el lema ‘El capitalisme mata el planeta’.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes
Les entrades per al festival ja s’han exhaurit.
Oques Grasses, Joan Dausà, Doctor Prats, Buhos, Itaca Band, Elèctrica Dharma, Natxo Tarrés, Balkan Paradise Orchestra i Judit Neddermann són alguns dels grups que actuen enguany, juntament amb Green Valley, Tremenda Jauría i Mafalda.
Un Clownia centrat en la riquesa del panorama musical català, però que també programa grups internacionals, com l’orquestra colombiana La-33.
La mirada internacional se centrarà especialment en la programació de circ, que inclourà per primera vegada espectacles de tot el món.
‘Els pobles indígenes ens van donar l’espai i el temps per revincular-nos amb l’essència i la terra’, ha dit Alguer Miquel sobre l’estada al Brasil de Txarango que ha inspirat la temàtica d’enguany, que tractarà la sobirania alimentària i els refugiats climàtics.
Una decisió reforçada també pel moviment juvenil ‘Fridays for future’.
El grup considera que l’Espai Consciència és la plataforma que dóna sentit al festival, arrelat al territori, el qual reivindiquen més que mai.
‘Cal protegir el Ripollès.
Les comunitats urbanes tenen més espais on es repensa la societat i els pobles no tant.’
Aquest espai funcionarà divendres i dissabte i acollirà tallers sobre permacultura, ioga a l’aire lliure, una excursió per l’entorn del poble per descobrir plantes i les seves propietats, etc. La voluntat de sortir fora de la carpa és una novetat i es vincula amb la idea de fomentar el territori i conèixer la natura.
Elena Crespi i Rosa Padrosa impartiran el taller ‘Repensem el gènere’, sobre noves feminitats i masculinitats, i infants sahrauís participaran en un taller col·laboratiu per a ‘trencar el silenci’ sobre el Sàhara.
Pel que fa a les xerrades, la primera serà ‘La terra per a qui la treballa’, sobre agroecologia i sobirania alimentària.
El periodista Roger Palà moderarà la conversa amb l’activista Gustavo Duch, Xuanxo Valdivia, del Sindicat d’Obrers del Camp, i Marina Puigcorbé, presidenta de l’Associació Producte del Ripollès.
No es deixarà pas de banda una de les qüestions més candents, la repressió, i se’n farà un debat amb familiars dels joves d’Altsasu i la periodista Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, moderat per Laura Rosel.
L’última xerrada del festival abordarà el moviment juvenil per la lluita del planeta, amb el meteoròleg Tomàs Molina, Marina Abad, membre de ‘Fridays for future’, i Sergi Nuus, de SOS Costa Brava.
‘L’activitat humana fa malbé el planeta.
El sistema capitalista no té excuses ni miraments a l’hora de liquidar qualsevol cosa que es troba pel camí.
Volem oferir alternatives, perquè n’hi ha’, ha explica Anna Palou, representant de l’Espai Consciència.
Més d’una vintena d’entitats participaran en la fira de col·lectius per donar a conèixer la seva tasca relacionada amb l’àmbit social.
I quatre artistes multidisciplinaris –Yaïd, Ritz Frittz, Ona i Tres Voltes Rebel– faran la seva obra en directe amb la intenció de mostrar-ne el procés.
Els assistents es trobaran amb moltes novetats pel que fa a la sostenibilitat de la logística del festival.
La zona d’acampada, per exemple, tindrà contenidors per a separar els residus.
Com a mesures d’eficiència, també hi haurà gots renovables, punts de recàrrega per a fomentar l’ús del cotxe elèctric i tecnologia sostenible per als lavabos.
Aquest festival que es concep com un acte de militància, que no genera beneficis, però que Alguer Miquel considera imprescindible per a fomentar la idea entre els joves que ‘el món pot ser d’una altra manera’.
‘El pòsit de l’Espai Consciència és impossible de quantificar, però sentim que és importantíssim.’ | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El festival Clownia, que va néixer fa sis anys, centrarà les xerrades, activitats i tallers d'enguany en la lluita contra el canvi climàtic, i a més inclourà actuacions i concerts. Sota el lema \"El capitalisme mata el planeta\" s'han preparat un conjunt d'activitats a l'Espai Consciència que aprofundeixen en la lluita climàtica.",
"a2": "El festival Clownia se celebrarà a la seva quarta edició a Sant Joan de les Abadesses el pròxim juny. Paral·lelament als concerts i l’habitual programació de circ, el festival acollirà l'Espai Consciència, una plataforma on se celebraran xerrades, tallers i activitats sota el lema “El capitalisme mata el planeta”. També es farà un debat sobre la qüestió de la repressió.",
"a3": "El Clownia d’enguany presenta els concerts d’Oques Grasses, Joan Dausà, Doctor Prats o Buhos, entre d’altres, a Sant Jaume de les Abadesses del 27 al 30 de juny. El festival organitzat per Txarango acollirà també xerrades, espais de reflexió i tallers sobre el canvi climàtic i la sobirania alimentària sota el lema \"El capitalisme mata el planeta\"."
},
"extractive": {
"a1": "Per quart any consecutiu, el festival Clownia, que va néixer en fa sis, ha ideat un conjunt d’activitats aplegades en l’Espai Consciència que s’endinsen en la lluita contra el canvi climàtic.\nParal·lelament a la programació de concerts que acollirà el certamen organitzat per Txarango a Sant Joan de les Abadesses del 27 al 30 de juny, la carpa de circ acollirà xerrades, tallers, pintura en viu i fires que aportaran una visió alternativa sota el lema ‘El capitalisme mata el planeta’.\nLa voluntat de sortir fora de la carpa és una novetat i es vincula amb la idea de fomentar el territori i conèixer la natura.\nAquest festival que es concep com un acte de militància, que no genera beneficis, però que Alguer Miquel considera imprescindible per a fomentar la idea entre els joves que ‘el món pot ser d’una altra manera’.",
"a2": "Per quart any consecutiu, el festival Clownia, que va néixer en fa sis, ha ideat un conjunt d’activitats aplegades en l’Espai Consciència que s’endinsen en la lluita contra el canvi climàtic.\nParal·lelament a la programació de concerts que acollirà el certamen organitzat per Txarango a Sant Joan de les Abadesses del 27 al 30 de juny, la carpa de circ acollirà xerrades, tallers, pintura en viu i fires que aportaran una visió alternativa sota el lema ‘El capitalisme mata el planeta’.\nEl grup considera que l’Espai Consciència és la plataforma que dóna sentit al festival, arrelat al territori, el qual reivindiquen més que mai.\nNo es deixarà pas de banda una de les qüestions més candents, la repressió, i se’n farà un debat amb familiars dels joves d’Altsasu i la periodista Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart, moderat per Laura Rosel.",
"a3": "Per quart any consecutiu, el festival Clownia, que va néixer en fa sis, ha ideat un conjunt d’activitats aplegades en l’Espai Consciència que s’endinsen en la lluita contra el canvi climàtic.\nParal·lelament a la programació de concerts que acollirà el certamen organitzat per Txarango a Sant Joan de les Abadesses del 27 al 30 de juny, la carpa de circ acollirà xerrades, tallers, pintura en viu i fires que aportaran una visió alternativa sota el lema ‘El capitalisme mata el planeta’.\nOques Grasses, Joan Dausà, Doctor Prats, Buhos, Itaca Band, Elèctrica Dharma, Natxo Tarrés, Balkan Paradise Orchestra i Judit Neddermann són alguns dels grups que actuen enguany, juntament amb Green Valley, Tremenda Jauría i Mafalda.\n‘Els pobles indígenes ens van donar l’espai i el temps per revincular-nos amb l’essència i la terra’, ha dit Alguer Miquel sobre l’estada al Brasil de Txarango que ha inspirat la temàtica d’enguany, que tractarà la sobirania alimentària i els refugiats climàtics. "
},
"extreme": {
"a1": "El festival Clownia se centrarà enguany en la lluita contra el canvi climàtic amb xerrades i tallers.",
"a2": "El festival Clownia organitzat per Txarango a Sant Joan de les Abadesses s’enfocarà en la lluita contra el canvi climàtic.",
"a3": "Un Clownia sostenible que reflexiona sobre el clima i denuncia que \"El capitalisme mata el planeta\"."
}
} |
1,841 | Cuixart comença a treballar fora de la presó | El president d'Òmnium defensa davant els empleats de la seva empresa, a Sentmenat, que continuarà prioritzant la lluita per "l'amnistia i la llibertat" | Jordi Cuixart ha sortit aquest dijous, a primera hora del matí, de la presó de Lledoners per poder treballar a la seva empresa, ubicada a Sentmenat, per primer cop després de 849 dies empresonat.
El president d'Òmnium complirà d'aquesta manera la primera jornada laboral fora del recinte penitenciari, després que la Junta de Tractament de Lledoners li permetés treballar i fer voluntariat cinc dies a la setmana -de dilluns a divendres-, durant 9,5 hores diàries.
Cuixart haurà de tornar a dormir a la presó.
— Els matins TV3 (@elsmatins) February 13, 2020
— Òmnium Cultural (@omnium) February 13, 2020
En el seu missatge als treballadors, Cuixart ha defensat continuar treballant per "l'amnistia i la llibertat", i ha agraït els seus empleats el suport que li han transmès en els darrers dos anys i l'esforç que han fet garantir la supervivència de l'empresa Aranow, de la qual n'és propietari.
"Hem demostrat que som un equip", ha apuntat el president d'Òmnium, visiblement emocionat davant una vintena d'empleats "Hem mantingut els llocs de treball sense renunciar a ser el que som", ha destacat.
Cuixart té restringida les seves declaracions públiques en les sortides de la presó.
La Generalitat no havia informat prèviament ni de la data de sortida de la presó ni tampoc d'on completaria la seva jornada laboral.
Cuixart sortirà a partir d'ara sortirà diàriament de la presó -d'acord amb els criteris fixats per la Junta de Tractament de Lledoners- i també està a l'espera de disposar d'un permís de 72 hores, un cop el jutge de vigilància penitenciària ha avalat la seva petició, en contra del criteri de la Fiscalia.
El president d'Òmnium no podrà tenir projecció pública -ni oferir discursos ni participar en actes-, però sí que podrà participar presencialment en la cuina de l'entitat.
Des de la presó, de fet, ja ha estat molt actiu en l'estratègia d'Òmnium en els més de dos anys i quatre mesos que suma de reclusió.
Com Cuixart, Jordi Sànchez també disposa de l'aval de la Junta de Tractament de Lledoners per fer tasques de voluntariat de forma imminent.
Sànchez podrà estar onze hores diàries fora de la presó durant tres dies a la setmana, sempre de dilluns a divendres i mai durant el cap de setmana.
Tal com havia passat prèviament amb els Jordis -els presos polítics que acumulen més dies privats de llibertat-, aquest dimecres la Generalitat va comunicar que la Junta de Tractament del centre penitenciari Mas d’Enric també havia acordat que Carme Forcadell pogués sortir de la presó tres dies a la setmana -durant nou hores diàries- per cuidar la seva mare, d'edat avançada.
Sentència de l'1-O
Forcadell podrà sortir de la presó per cuidar la mare
L'expresidenta del Parlament rep l'aval del centre penitenciari de Mas d'Enric per desenvolupar tasques de cura familiars tres dies a la setmana
Forcadell s'ha acollit també a l'article 100.2 del reglament penitenciari.
Aquest article permet combinar elements propis del segon i el tercer grau penitenciari, i a la pràctica facilita sortir més sovint de la presó per anar a treballar o fer tasques de voluntariat.
La seva aplicació ha de tenir l'aval del jutjat de vigilància penitenciària i la Fiscalia hi pot presentar recurs, però això no en paralitza l'aplicació.
Cada any hi ha més de 400 interns a qui s'aplica l'article 100.2.
Els presos polítics fa setmanes que van activar totes les possibilitats que ofereix el reglament penitenciari.
Per fer-ho, primer calia estar classificats en segon grau penitenciari.
Les presons van proposar aquest grau a finals d'any i la Generalitat el va ratificar el 9 de gener.
A partir d'aleshores, els líders independentistes i les seves defenses van començar a treballar amb els centres penitenciaris -aportant documentació, ofertes de feina o propostes de voluntariat- per tal que les juntes de tractament, seguint criteris tècnics encaminats a la reinserció, proposessin l'aplicació de l'article 100.2. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, començarà a treballar fora de la presó aquest dijous. Se li permetrà sortir de la presó de Lledoners per treballar a la seva empresa ubicada a Sentmenat. Cuixart ha fet una declaració davant dels empleats de la seva empresa en la qual ha dit que continuarà prioritzant la lluita per l'amnistia i la llibertat.",
"a2": "Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell s'han acollit a totes les possibilitats del reglament penitenciari per poder passar temps en règim obert. En el cas de Cuixart, sortirà a treballar i fer voluntariat cinc dies a la setmana, mentre que Sànchez i Forcadell ho podran fer tres dies a la setmana per fer tasques de voluntariat i cures familiars.",
"a3": "Jordi Cuixart ha sortit de la presó de Lladoners per anar a treballar a la seva empresa de Sentmenat en exercici del permís concedit per la Junta de Tractament de Lledoners. El president d’Òmnium ha agraït als seus treballadors l’esforç i el suport durant aquest període de presidi. Els altres presos del procés també sortiran en aplicació de l’article 100.2."
},
"extractive": {
"a1": "Tal com havia passat prèviament amb els Jordis -els presos polítics que acumulen més dies privats de llibertat-, aquest dimecres la Generalitat va comunicar que la Junta de Tractament del centre penitenciari Mas d’Enric també havia acordat que Carme Forcadell pogués sortir de la presó tres dies a la setmana -durant nou hores diàries- per cuidar la seva mare, d'edat avançada.\nCuixart sortirà a partir d'ara sortirà diàriament de la presó -d'acord amb els criteris fixats per la Junta de Tractament de Lledoners- i també està a l'espera de disposar d'un permís de 72 hores, un cop el jutge de vigilància penitenciària ha avalat la seva petició, en contra del criteri de la Fiscalia.\nEn el seu missatge als treballadors, Cuixart ha defensat continuar treballant per \"l'amnistia i la llibertat\", i ha agraït els seus empleats el suport que li han transmès en els darrers dos anys i l'esforç que han fet garantir la supervivència de l'empresa Aranow, de la qual n'és propietari.\nEl president d'Òmnium complirà d'aquesta manera la primera jornada laboral fora del recinte penitenciari, després que la Junta de Tractament de Lledoners li permetés treballar i fer voluntariat cinc dies a la setmana -de dilluns a divendres-, durant 9,5 hores diàries.",
"a2": "Jordi Cuixart ha sortit aquest dijous, a primera hora del matí, de la presó de Lledoners per poder treballar a la seva empresa, ubicada a Sentmenat, per primer cop després de 849 dies empresonat.\nEn el seu missatge als treballadors, Cuixart ha defensat continuar treballant per \"l'amnistia i la llibertat\", i ha agraït els seus empleats el suport que li han transmès en els darrers dos anys i l'esforç que han fet garantir la supervivència de l'empresa Aranow, de la qual n'és propietari.\nCuixart sortirà a partir d'ara sortirà diàriament de la presó -d'acord amb els criteris fixats per la Junta de Tractament de Lledoners- i també està a l'espera de disposar d'un permís de 72 hores, un cop el jutge de vigilància penitenciària ha avalat la seva petició, en contra del criteri de la Fiscalia. \nTal com havia passat prèviament amb els Jordis -els presos polítics que acumulen més dies privats de llibertat-, aquest dimecres la Generalitat va comunicar que la Junta de Tractament del centre penitenciari Mas d’Enric també havia acordat que Carme Forcadell pogués sortir de la presó tres dies a la setmana -durant nou hores diàries- per cuidar la seva mare, d'edat avançada.",
"a3": "Jordi Cuixart ha sortit aquest dijous, a primera hora del matí, de la presó de Lledoners per poder treballar a la seva empresa, ubicada a Sentmenat, per primer cop després de 849 dies empresonat.\nEl president d'Òmnium complirà d'aquesta manera la primera jornada laboral fora del recinte penitenciari, després que la Junta de Tractament de Lledoners li permetés treballar i fer voluntariat cinc dies a la setmana -de dilluns a divendres-, durant 9,5 hores diàries.\nEn el seu missatge als treballadors, Cuixart ha defensat continuar treballant per \"l'amnistia i la llibertat\", i ha agraït els seus empleats el suport que li han transmès en els darrers dos anys i l'esforç que han fet garantir la supervivència de l'empresa Aranow, de la qual n'és propietari.\nCuixart sortirà a partir d'ara sortirà diàriament de la presó -d'acord amb els criteris fixats per la Junta de Tractament de Lledoners- i també està a l'espera de disposar d'un permís de 72 hores, un cop el jutge de vigilància penitenciària ha avalat la seva petició, en contra del criteri de la Fiscalia. "
},
"extreme": {
"a1": "A Jordi Cuixart se li permetrà a partir d'aquest dijous sortir de la presó per treballar a la seva empresa.",
"a2": "Els condemnats de l'1-O Cuixart, Sànchez i Forcadell podran començar a gaudir de modalitats de règim obert penitenciari.",
"a3": "Jordi Cuixart comença a gaudir dels permisos que es lliuren per treballar i fer voluntariat de dilluns a divendres."
}
} |
2,458 | Fernández Díaz assegura que ell i el director de l'OAC són "víctimes" davant l'acusació de conspirar | El ministre d'Interior en funcions replica a Puigdemont que no li farà el favor de dimitir i nega que Rajoy ho sabés | El cap de llista del PPC a les eleccions al Congrés dels Diputats i ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dimecres que ell i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, de Catalunya són "víctimes" davant l'acusació de conspirar.
Amb aquestes paraules ha reaccionat Fernández Díaz a la notícia que una gravació presumptament enregistrada pel director de l'Oficina Antifrau revela una conversa entre ell i Fernández Díaz en què el membre del govern de Mariano Rajoy s'interessa per saber si hi ha temes que es puguin utilitzar en contra d'ERC i de CDC, segons va explicar el diari digital 'Público'.
El ministre d'Interior en funcions ha replicat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que no li farà el favor de dimitir i ha negat que el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, conegués la conversa i que se'n va assabentar aquest dimarts.
En aquest context, Fernández Díaz ha passat a l'ofensiva i ha assegurat que "hi ha hagut una conducta repugnant de fer servir mecanismes il·legals per intentar en plena recta final de la campanya electoral fer mal a un adversari polític i un partit".
En aquesta línia, s'ha presentat al final de les seves declaracions davant un alt nombre de periodistes com una víctima com també ho és, ha dit, el director de l'OAC.
"El que hem de posar èmfasi és en garantir la privacitat de les persones".
Abans de visitar la Cerrajería Jiménez a Viladecans, el ministre d'Interior en funcions ha manifestat que "la única conspiració és de qui ha gravat aquella conversa fa dos anys i ara a pocs dies de les eleccions" es filtra "d'una forma esbiaixada, per fascicles i descontextualitzada".
"Aquest és la conspiració", ha dit, al temps que ha carregat que se'l critiqui abans de conèixer què ha passat.
Fernández Díaz, qui no ha entrat en el debat de qui ho ha filtrat, ha manifestat que "no volia caure en el judici d'intencions i que s'ha d'esperar la investigació.
Alguns s'han llançat a la piscina i en comptes de criticar que es filtri unes converses de fa dos anys a quatre dies d'unes eleccions espanyoles, li donin credibilitat i veracitat a això sense esperar el resultat de la investigació".
Ha criticat que els que carreguen contra ell "cooperin amb els que han fet aquest lamentable fet que té com a finalitat destruir a un adversari polític".
Ha indicat que demanar el cessament a l'OAC i la seva dimissió "és cooperar amb els que han fet aquesta lamentable i repugnant actuació".
El candidat dels populars per Barcelona ha reiterat que "hi ha hagut una conducta repugnant de fer servir mecanismes il·legals en plena recta final de campanya per fer mal a un partit i un adversari polític i de pas si es pot acabar amb el director de l'OAC, dos al preu d'un".
Rajoy "no ho sabia"
Ha assegurat que el president del govern espanyol no coneixia la conversa.
Ha apuntat que Rajoy el va trucar aquest dimarts quan sortia de l'acte a Sant Cugat del Vallès "perquè ho va veure a través dels mitjans.
Jo li vaig explicar que me n'acabava d'assabentar".
Tot i això, segons les gravacions publicades per 'Público', Fernández Díaz va informar a Rajoy sobre les converses amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
Resposta a Puigdemont
Després de les crítiques del president Puigdemont, Fernández Díaz ha considerat que "no està a l'alçada del seu càrrec.
Del president podríem esperar una mica més, però ara ja no.
Alguns confonen el procés amb la impunitat i creuen que la llei es pot saltar quan es tracta de casos de corrupció".
Acte seguit, ha assegurat que no li farà el favor de dimitir al president de la Generalitat.
"Esperava que estigués amb més alçada de mires i al nivell de la seva responsabilitat".
Davant les crítiques del president, qui ha denuncia un "GAL informatiu" contra el procés, Fernández Díaz ha apuntat que aquestes declaracions es desqualifiquen per si mateix i desqualifiquen als qui les fan.
Veu "sorprenent" que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, "digui que la cambra catalana tingui tots els mecanismes per destituir" el director de l'OAC i que tots els partits demanin la seva dimissió.
De fet, ha alertat que a alguns els hi molesta que existeixi a Catalunya l'OAC que lluita contra la corrupció. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Segons declaracions de Fernández Díaz, ministre de l'Interior en funcions, ell i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, són \"víctimes\" davant de l'acusació de conspiració. A més, ha contestat a Puigdemont i li ha dit que no li farà el favor de renunciar i que el president Rajoy no sabia res d’aquesta conversa.",
"a2": "Arran de la filtració d'una conversa gravada entre el director de l'Oficina Antifrau i Fernández Díaz, líder del PP català i ministre d'Interior en funcions, en què presumptament conspiraven per trobar elements acusatoris contra ERC i CDC, el líder dels populars ha declarat ser víctima de la violació de la seva privadesa i ha negat totes les acusacions.",
"a3": "Jorge Fernández Díaz s’ha definit com a \"víctima\" arran de la filtració de la seva conversa amb el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en què suposadament s’interessava per treure temes contra ERC i CDC. Díaz assegura que no pensa dimitir i que es tracta d’una manipulació amb fins electoralistes i que Rajoy no estava assabentat d’aquesta conversa."
},
"extractive": {
"a1": "El cap de llista del PPC a les eleccions al Congrés dels Diputats i ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dimecres que ell i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, de Catalunya són \"víctimes\" davant l'acusació de conspirar.\nEl ministre d'Interior en funcions ha replicat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que no li farà el favor de dimitir i ha negat que el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, conegués la conversa i que se'n va assabentar aquest dimarts.\nAmb aquestes paraules ha reaccionat Fernández Díaz a la notícia que una gravació presumptament enregistrada pel director de l'Oficina Antifrau revela una conversa entre ell i Fernández Díaz en què el membre del govern de Mariano Rajoy s'interessa per saber si hi ha temes que es puguin utilitzar en contra d'ERC i de CDC, segons va explicar el diari digital 'Público'.\nFernández Díaz, qui no ha entrat en el debat de qui ho ha filtrat, ha manifestat que \"no volia caure en el judici d'intencions i que s'ha d'esperar la investigació.",
"a2": "El cap de llista del PPC a les eleccions al Congrés dels Diputats i ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dimecres que ell i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, de Catalunya són \"víctimes\" davant l'acusació de conspirar.\nAmb aquestes paraules ha reaccionat Fernández Díaz a la notícia que una gravació presumptament enregistrada pel director de l'Oficina Antifrau revela una conversa entre ell i Fernández Díaz en què el membre del govern de Mariano Rajoy s'interessa per saber si hi ha temes que es puguin utilitzar en contra d'ERC i de CDC, segons va explicar el diari digital 'Público'.\nTot i això, segons les gravacions publicades per 'Público', Fernández Díaz va informar a Rajoy sobre les converses amb el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.\nDavant les crítiques del president, qui ha denuncia un \"GAL informatiu\" contra el procés, Fernández Díaz ha apuntat que aquestes declaracions es desqualifiquen per si mateix i desqualifiquen als qui les fan.",
"a3": "El cap de llista del PPC a les eleccions al Congrés dels Diputats i ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha assegurat aquest dimecres que ell i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, de Catalunya són \"víctimes\" davant l'acusació de conspirar.\nAmb aquestes paraules ha reaccionat Fernández Díaz a la notícia que una gravació presumptament enregistrada pel director de l'Oficina Antifrau revela una conversa entre ell i Fernández Díaz en què el membre del govern de Mariano Rajoy s'interessa per saber si hi ha temes que es puguin utilitzar en contra d'ERC i de CDC, segons va explicar el diari digital 'Público'.\nEl ministre d'Interior en funcions ha replicat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que no li farà el favor de dimitir i ha negat que el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, conegués la conversa i que se'n va assabentar aquest dimarts.\nAbans de visitar la Cerrajería Jiménez a Viladecans, el ministre d'Interior en funcions ha manifestat que \"la única conspiració és de qui ha gravat aquella conversa fa dos anys i ara a pocs dies de les eleccions\" es filtra \"d'una forma esbiaixada, per fascicles i descontextualitzada\"."
},
"extreme": {
"a1": "El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, diu que se sent víctima d'una conspiració.",
"a2": "Fernández Díaz nega les acusacions de conspiració amb l'Oficina Antifrau per encausar els partits sobiranistes i que Rajoy ho sabés.",
"a3": "Fernández Díaz denuncia que és ell la víctima en l’afer de la gravació i apunta que no dimitirà."
}
} |
1,232 | La Fiscalia demana 15 anys de presó per l'acusat de matar una veïna dels Pallaresos, al Tarragonès | L'acusació particular eleva la petició fins als 20 anys de presó per assassinat | La fiscalia sol·licita una pena de 15 anys de presó per Ramon Franch, l'únic acusat per la mort d'una veïna dels Pallaresos (Tarragonès) que està desapareguda des de fa un any i mig.
L'home està processat per un delicte d'homicidi.
Segons l'escrit d'acusació del fiscal, aquest agent immobiliari va decidir matar Carmen Gallart i desfer-se del seu cos per evitar la celebració d'un judici en què ella l'acusava d'estafa.
El cadàver de la víctima no ha aparegut, però els Mossos d'Esquadra sospiten que Franch l'hauria ocultat en algun indret del Pirineu.
Per la seva banda, l'acusació particular sol·licita una pena de 20 anys de presó per assassinat.
El judici se celebrarà amb jurat popular a l'Audiència de Tarragona, possiblement abans de finals d'any.
Litigi per estafa entre ambdós
Ramon Franch i Carmen Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l'any 2006.
Aquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària Franch, situada en plena Rambla Nova de Tarragona, amb l'objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.
L'empresari va fer creure a la dona que tenia un comprador per al seu domicili i, aquesta, va demanar un préstec per comprar el segon habitatge.
Totes dues operacions les va gestionar l'acusat, que es va embutxacar una comissió de 45.000 euros.
Com que la primera operació va resultar un engany, la dona es va veure obligada a demanar més préstecs i a desfer-se de les seves propietats per pagar els deutes.
Com a conseqüència d'aquests fets, Gallart va presentar una querella contra Franch pels delictes d'estafa i falsedat documental.
El cas havia d'arribar a judici els dies 29 i 30 de setembre del 2015.
Franch s'enfrontava a una petició de la fiscalia de fins a sis anys de presó, quinze mesos de multa i una indemnització d'1,5 MEUR.
Segons el fiscal, però, en tenir coneixement del senyalament del judici i davant les greus conseqüències a què hauria de fer front, Franch va intentar arribar a un acord econòmic amb Carmen Gallart en diverses ocasions perquè s'apartés del procediment.
Com que els intents van ser infructuosos, el processat va decidir acabar amb la vida de la dona i fer desaparèixer el seu cos per impedir la seva localització, segons el ministeri públic.
Un cop traçat el pla, "amb consciència i voluntat d'ocasionar-li la mort", Franch va demanar el cotxe a una coneguda amb l'excusa de fer vigilàncies a la seva dona per una presumpta infidelitat.
Tan bon punt va disposar del vehicle, l'agent immobiliari va tintar els vidres del cotxe per impedir que pogués ser reconegut i va iniciar diversos seguiments a la dona amb l'objectiu de localitzar-la durant els mesos de maig i juny del 2015.
Cap a les 11 del matí del 18 de juny del 2015, Franch va trobar la dona al carrer als Pallaresos "aconseguint voluntàriament o forçada, que s'introduís en el vehicle".
En un indret i moment només coneguts per ell, segons el fiscal, la va matar.
Més tard, l'agent immobiliari va estacionar el vehicle a l'interior del seu pàrquing, situat a la Baixada del Toro de Tarragona.
Allà, "estant viva o després d'haver-la matat", va introduir la dona al maleter del vehicle prestat.
Restes de sang
L'anàlisi de diverses restes de sang localitzades al vehicle van confirmar que pertanyien a Carme Gallart, de 65 anys.
Els investigadors, que mantenen que la dona no va desaparèixer voluntàriament, sospiten que Franch s'hauria desfet del cadàver en algun indret del Pirineu d'Osca.
A més, el rastre del seu telèfon mòbil va revelar que l'home havia fet el mateix viatge un mes abans, possiblement per realitzar alguna mena de preparatiu sobre el terreny.
El fiscal sosté que, des del 18 de juny del 2015, Carme Gallart no ha donat senyals de vida.
Així, no consta que hagi contactat amb cap familiar ni que hagi realitzat cap operació als seus comptes bancaris.
Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra van detenir Franch el 16 de març del 2016.
El jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona va decretar el seu ingrés a presó per un delicte d'homicidi amb ocultació de cadàver.
L'escrit del fiscal
En el seu escrit d'acusació, el fiscal sol·licita una pena de 15 anys de presó per homicidi i la prohibició d'aproximar-se als familiars de la dona a un radi d'un quilòmetre durant un període de 20 anys i de comunicar-se amb ells.
A més, la fiscalia sol·licita que l'home indemnitzi els familiars de la dona -els seus pares i dos fills- amb un total de 600.000 euros. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Ramon Franch, un agent immobiliari tarragoní que està processat per un delicte d'homicidi, s'enfronta a entre 15 i 20 anys de presó per ser l'únic acusat de l'assassinat d'una veïna dels Pallaresos, al Tarragonès. D'una banda, la Fiscalia demana una pena més baixa de 15 anys mentre que l'acusació particular en demana fins a 20.",
"a2": "Ramon Franch, agent immobiliari de Tarragona, és l'únic acusat per la desaparició i presumpta mort de Carmen Gallart. Franch hauria assassinat i fet desaparèixer la víctima en algun indret del Pirineu per evitar la celebració d'un judici contra ell per estafa. El litigi entre ambdós es remunta al 2006, quan Franch va enganyar la víctima en una operació immobiliària.",
"a3": "L’agent immobiliari tarragoní Ramon Franch és l’únic acusat per l’assassinat de Carmen Gallart. La Fiscalia i l’acusació particular sol·liciten una pena d’entre 15 i 20 anys. Víctima i acusat mantenien un litigi per estafa on Franch s’enfrontava a sis anys de presó. Malgrat que el cadàver no ha aparegut, els Mossos sospiten que se’n va desempallegar al Pirineu d’Osca."
},
"extractive": {
"a1": "Segons l'escrit d'acusació del fiscal, aquest agent immobiliari va decidir matar Carmen Gallart i desfer-se del seu cos per evitar la celebració d'un judici en què ella l'acusava d'estafa.\nEn el seu escrit d'acusació, el fiscal sol·licita una pena de 15 anys de presó per homicidi i la prohibició d'aproximar-se als familiars de la dona a un radi d'un quilòmetre durant un període de 20 anys i de comunicar-se amb ells.\nAquell any, la dona va contractar els serveis de la immobiliària Franch, situada en plena Rambla Nova de Tarragona, amb l'objectiu de posar a la venda una casa que tenia a la platja del Miracle i adquirir un habitatge a la zona de la Muntanyeta, al barri de Sant Pere i Sant Pau.\nLa fiscalia sol·licita una pena de 15 anys de presó per Ramon Franch, l'únic acusat per la mort d'una veïna dels Pallaresos (Tarragonès) que està desapareguda des de fa un any i mig.",
"a2": "La fiscalia sol·licita una pena de 15 anys de presó per Ramon Franch, l'únic acusat per la mort d'una veïna dels Pallaresos (Tarragonès) que està desapareguda des de fa un any i mig.\nSegons l'escrit d'acusació del fiscal, aquest agent immobiliari va decidir matar Carmen Gallart i desfer-se del seu cos per evitar la celebració d'un judici en què ella l'acusava d'estafa.\nSegons el fiscal, però, en tenir coneixement del senyalament del judici i davant les greus conseqüències a què hauria de fer front, Franch va intentar arribar a un acord econòmic amb Carmen Gallart en diverses ocasions perquè s'apartés del procediment.\nEls investigadors, que mantenen que la dona no va desaparèixer voluntàriament, sospiten que Franch s'hauria desfet del cadàver en algun indret del Pirineu d'Osca.",
"a3": "La fiscalia sol·licita una pena de 15 anys de presó per Ramon Franch, l'únic acusat per la mort d'una veïna dels Pallaresos (Tarragonès) que està desapareguda des de fa un any i mig. \nSegons l'escrit d'acusació del fiscal, aquest agent immobiliari va decidir matar Carmen Gallart i desfer-se del seu cos per evitar la celebració d'un judici en què ella l'acusava d'estafa. \nEl cadàver de la víctima no ha aparegut, però els Mossos d'Esquadra sospiten que Franch l'hauria ocultat en algun indret del Pirineu. \nRamon Franch i Carmen Gallart mantenien un litigi per estafa que es remunta a l'any 2006. "
},
"extreme": {
"a1": "L'acusat de matar una dona als Pallaresos (Tarragonès) podria enfrontar-se a fins a 15 anys de presó.",
"a2": "L’acusat per la desaparició d'una veïna dels Pallaresos l’hauria assassinat i fet desaparèixer per evitar un procediment per estafa.",
"a3": "La Fiscalia demana 15 anys per a l’únic acusat de l’assassinat d’una veïna dels Pallaressos (Tarragonès)."
}
} |
1,511 | Junqueras i Romeva demanen la suspensió de la sentència de l'1-O mentre es resol el recurs al TC | Els dirigents d'ERC denuncien vulneracions de drets fonamentals i consideren que el delicte de sedició és imprevisible, desproporcionat i obsolet | Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem.
La defensa dels dos líders d'ERC denuncia vulneracions de drets fonamentals en el judici del procés, entre d'altres el dret de reunió i de manifestació, i també critica la condemna per sedició, un delicte que considera imprevisible, desproporcionat i obsolet.
En el recurs, de 294 pàgines i redactat per Van den Eynde i Roxana Staniloaie, la defensa dels dirigents independentistes també demana al TC que presenti diverses qüestions prejudicials a la justícia europea.
L'escrit, que s'ha fet públic avui tot i que el termini per presentar els recursos d'empara al TC acabava dijous, denuncia una vulneració flagrant dels drets fonamentals.
En concret, assegura que s'ha vulnerat el dret de reunió i manifestació, el dret a la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica, i el dret de participació i representació política.
Pel que fa al dret de reunió, Junqueras i Romeva argumenten que el 20 de setembre i l'1-O va ser un exercici d'aquest dret, que inclou la protesta no violenta.
"Defensar un referèndum no és organitzar un alçament tumultuari", argumenten els advocats.
Sobre la llibertat d'expressió, la defensa sosté que la causa del procés és "una criminalització generalitzada" de l'independentisme.
Considera que s'ha vulnerat el dret a expressar opinions polítiques favorables a la independència, tant amb la repressió dels votants com amb la condemna d'entre nou i tretze anys de presó als líders del procés.
Així mateix, Van den Eynde i Staniloaie consideren que s'han vulnerat els drets de participació i representació política de Junqueras i Romeva.
Això es va fer, diuen les defenses, per "neutralitzar una determinada opció política i els seus representants".
Argumenten que s'ha fet un ús abusiu de la presó preventiva, s'ha prohibit la participació en campanyes electorals i s'ha negat la immunitat parlamentària dels dos acusats, que van ser elegits a les eleccions del 28-A al Congrés dels Diputats.
Tot plegat, diu el recurs, lesiona la presumpció d'innocència, el dret al sufragi passiu i l'interès públic de la ciutadania.
El cas no es podia jutjar
Oriol Junqueras i Raül Romeva també mantenen que la causa no es podia jutjar.
En aquest sentit, argumenten que Junqueras va ser elegit membre del Parlament Europeu i això li donava immunitat i, per tant, la sentència no es podia dictar fins que no es resolgués el suplicatori.
Van den Eynde recorda, en aquest sentit, que el mateix Suprem va dir que la resolució del TJUE tindria eficàcia en el cas de Junqueras independentment de la seva situació.
El judici tampoc es podia produir perquè Junqueras i Romeva perquè tenien immunitat parlamentària i la seva actuació com a diputats quedava emparada en aquesta prerrogativa, que té per objectiu vetllar per la llibertat ideològica, d'expressió, de reunió i de representació política.
En la mateixa línia, els advocats també consideren que el Suprem no va respectar la immunitat parlamentària que tenien com a diputat i senador arran de les eleccions del 28-A.
La sedició i el judici just
La defensa de Junqueras i Romeva també diu que el delicte de sedició no s'ajusta als fets i que és desproporcionat, imprevisible i obsolet.
Van den Eynde sosté que el tribunal no ha tingut en compte altres tipus delictius menys greus que també protegeixen l'ordre públic, com la desobediència, i que la manca de concreció de la definició de la sedició fa que molts fets puguin ser castigats amb aquest delicte.
El recurs també denuncia que s'ha vulnerat el dret a un judici just, el dret al jutge predeterminat per llei (el Suprem no era competent per jutjar la causa) i el tribunal no era independent ni imparcial.
Així mateix, la divisió de la causa en diversos procediments pot provocar indefensió per als acusats.
El recurs també diu que s'ha fet una investigació irregular en el marc d'una causa general contra l'independentisme i que s'ha restringit la capacitat provatòria. | [
"sentència de l'1-o"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Oriol Junqueras i Raül Romeva, dirigents d'ERC, han demanat la suspensió de la sentència de l'1-O mentre es resol el recurs al Tribunal Constitucional. Segons la defensa dels líders del partit independentista, s'han produït vulneracions de drets fonamentals en el judici del procés, i considera que el delicte de sedició és imprevisible, desproporcionat i obsolet.",
"a2": "La defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva ha presentat recurs d'empara al TC contra la sentència del Suprem per l’1-O. El recurs es fonamenta en la presumpta vulneració, entre d’altres, dels drets de reunió i manifestació, a la llibertat d'expressió i llibertat ideològica i del dret de participació i representació política. El judici també hauria vulnerat la seva immunitat parlamentària.",
"a3": "La defensa de Junqueras i Romeva ha presentat un recurs d’empara al TC al·legant vulneracions dels drets fonamentals, com el de reunió, de manifestació i de representació política. Denuncien també que el Suprem no els va respectar la immunitat parlamentària com a diputat i senador respectivament i que el delicte de sedició és imprevisible per definició, desproporcionat i obsolet."
},
"extractive": {
"a1": "Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem.\nLa defensa dels dos líders d'ERC denuncia vulneracions de drets fonamentals en el judici del procés, entre d'altres el dret de reunió i de manifestació, i també critica la condemna per sedició, un delicte que considera imprevisible, desproporcionat i obsolet.\nEl recurs també denuncia que s'ha vulnerat el dret a un judici just, el dret al jutge predeterminat per llei (el Suprem no era competent per jutjar la causa) i el tribunal no era independent ni imparcial.\nVan den Eynde sosté que el tribunal no ha tingut en compte altres tipus delictius menys greus que també protegeixen l'ordre públic, com la desobediència, i que la manca de concreció de la definició de la sedició fa que molts fets puguin ser castigats amb aquest delicte.",
"a2": "Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem.\nLa defensa dels dos líders d'ERC denuncia vulneracions de drets fonamentals en el judici del procés, entre d'altres el dret de reunió i de manifestació, i també critica la condemna per sedició, un delicte que considera imprevisible, desproporcionat i obsolet.\nEn concret, assegura que s'ha vulnerat el dret de reunió i manifestació, el dret a la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica, i el dret de participació i representació política.\nEl judici tampoc es podia produir perquè Junqueras i Romeva perquè tenien immunitat parlamentària i la seva actuació com a diputats quedava emparada en aquesta prerrogativa, que té per objectiu vetllar per la llibertat ideològica, d'expressió, de reunió i de representació política.",
"a3": "Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem.\nLa defensa dels dos líders d'ERC denuncia vulneracions de drets fonamentals en el judici del procés, entre d'altres el dret de reunió i de manifestació, i també critica la condemna per sedició, un delicte que considera imprevisible, desproporcionat i obsolet.\nConsidera que s'ha vulnerat el dret a expressar opinions polítiques favorables a la independència, tant amb la repressió dels votants com amb la condemna d'entre nou i tretze anys de presó als líders del procés.\nVan den Eynde sosté que el tribunal no ha tingut en compte altres tipus delictius menys greus que també protegeixen l'ordre públic, com la desobediència, i que la manca de concreció de la definició de la sedició fa que molts fets puguin ser castigats amb aquest delicte. "
},
"extreme": {
"a1": "Els dirigents d'ERC, Junqueras i Romeva, sol·liciten que se suspengui la sentència de l'1-O en espera del recurs del TC.",
"a2": "Junqueras i Romeva recorren la sentència de l’1-O davant del Tribunal Constitucional per una presumpta vulneració de diversos drets fonamentals.",
"a3": "Junqueras i Romeva recorren al Tribunal Constitucional per suspendre la sentència de l’1-O dictada pel Suprem."
}
} |
1,114 | Sánchez ja es presenta com la solució: «El PP no pot ser un partit gran si és una anècdota a Catalunya» | El líder del PSOE retreu a Rajoy que ha mirat durant 10 anys "cap a un altre costat" i l'acusa d'haver governat sense alternativa a l'independentisme | Reclama a Puigdemont que governi pel 100% i no pel 47%: "Si alguna cosa funciona a Espanya és la Constitució, l'Estatut i la democràcia, no la unilateralitat" | En roda de premsa, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha aprofitat per presentar-se com la solució al procés català a Espanya davant Mariano Rajoy, al qual ha advertit del fet que "no es pot ser un partit gran a nivell nacional si s'és una anècdota electoral a Catalunya".
Sánchez ha assegurat que la majoria independentista a les urnes no és conseqüència de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que ha tornat a defensar per "constitucional i legítim", sinó que n'ha responsabilitzat a Rajoy perquè ha mirat durant 10 anys "cap a un altre costat" i ha governat sense presentar cap alternativa.
"L'independentisme només se'l podrà derrotar si des d'Espanya es constitueix un projecte de regeneració nacional basat en polítiques des de l'esquerra", ha reivindicat referint-se al PSOE.
En opinió de Sánchez, els socialistes són els únics capaços de "vertebrar" Espanya, perquè té una presència "notable" en tots els territoris, i ho ha contraposat al PP, que a Catalunya "té menys suports que una força antisistema".
També ha reclamat al president de la Generalitat a l'exili i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, que cal governar pel 100% i no pel 47%.
"Si alguna cosa funciona a Espanya és la Constitució, l'Estatut i la democràcia, no la unilateralitat", ha subratllat.
Iceta diu que no han connectat amb les classes populars
El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, i Sánchez han admès que esperaven un resultat electoral millor: els socialistes han obtingut 17 escons, un més dels que tenien fins ara.
S'esperaven entre 21 i 23 com a mínim.
El primer secretari del PSOE creu, malgrat tot, que han "avançat", però els dos han discrepat del paper que ha tingut Ciutadans per a les seves expectatives electorals.
Mentre que Sánchez creu que la formació taronja és "un partit conservador que no està competint a l'esquerra", Iceta sí que hi veu vinculació directa.
En concret, opina que han estat incapaços de generar "prou confiança entre els sectors populars no independentistes", vot que s'ha disputat amb Ciutadans.
A més, ha incidit en el fet que han acusat la situació "d'excepcionalitat" de la política catalana, molt marcada pels blocs unionista i independentista, i ha remarcat que la tercera via que propugnen els socialistes no és vista encara com una solució "capaç de superar" la polarització.
Iceta ha destacat que ara cal veure què pensen fer els partits sobiranistes amb la majoria d'escons, i els ha exigit que abandonin actuacions que "debiliten" la societat catalana i canviïn de rumb.
Ha concretat que el PSC se situarà a l'oposició i que no donarà suport a la investidura d'un govern independentista, però no descarta tancar acords sobre polítiques concretes en un futur.
Sánchez i Iceta han passat de puntetes sobre l'ampliació de la causa per rebel·lió contra Artur Mas, Marta Rovira, Mireia Boya i Anna Gabriel, i han dit que respecten les decisions judicials i que cal deixar treballar a la justícia.
Això sí, el també primer secretari del PSC ha afegit que "la solució ha de ser política".
Espadaler insisteix en la tercera via com a solució
Units per Avançar ha estat el primer a fer la seva primera valoració.
Ha admès que no han obtingut el resultat esperat, i que "ha crescut de manera insuficient" la tercera via d'ordre que representen.
Segons Ramon Espadaler, que anava de número 3 d'Iceta, d'aquests comicis es desprèn que "ni la unilateralitat ni el 155 ens porten enlloc", i ha reclamat als governs català i espanyol abordar la qüestió catalana amb "bilateralitat".
Espadaler considera que l'independentisme no pot seguir el camí de la unilateralitat després de no haver obtingut ni el 50% dels vots, i que el govern espanyol ha d'abandonar "l'actitud passiva" i la judicialització del procés català.
En aquesta línia, ha advertit del fet que "no és una bona notícia" l'ampliació de la causa per rebel·lió contra Mas, Rovira, Boya i Gabriel, perquè "s'ha d'afrontar el problema des de la política".
La candidatura que encapçalava Iceta ha obtingut 17 diputats, un més dels que fins ara tenien els socialistes en solitari.
Ha crescut en uns 79.000 vots, i no ha capitalitzat ni els 103.000 que Unió va treure a les eleccions del 27-S del 2015.
Espadaler ha considerat que han acusat la divisió entre blocs, però confia que podran fer de pont com aspiraven malgrat els resultats.
"Hi ha marge per fer política", ha defensat.
Evita valorar si Borrell ha restat vots
En tot cas, ha evitat aprofundir més en les causes que els ha dut a aquest resultat, i no ha volgut entrar en si la presència a la campanya de l'exministre socialista Josep Borrell pot haver tingut algun efecte en les expectatives electorals de la candidatura liderada pel PSC.
Borrell ha tingut intervencions els darrers dies com que primer cal "desinfectar" per després cosir les ferides.
"Hem fet una campanya molt en positiu", s'ha limitat a dir Espadaler. | [
"eleccions parlament 2017"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es reivindica com alternativa a un PP de Mariano Rajoy en hores baixes a Catalunya i que considera que porta 10 anys no fent cas als problemes que afecten els catalans. A més, també ha criticat Puigdemont en dir-li que ha de governar per al 100 % dels catalans.",
"a2": "En la valoració dels resultats electorals del 21-D, els socialistes s'han presentat com la solució a l’enquistament de la qüestió catalana. Tanmateix, Iceta no ha negat la seva decepció pel nombre d'escons obtinguts, fruit de la situació d'excepcionalitat de la política catalana i la dificultat de representar una tercera via. La solució, insisteix, ha de ser política i no judicial.",
"a3": "Pedro Sánchez, en roda de premsa, ha responsabilitzat Rajoy de la majoria independentista resultant dels comicis catalans. Un PP amb un resultat tan pobre a Catalunya no pot ser fort a Espanya, diu Sánchez, tot postulant-se com la solució d’esquerres per regenerar Espanya i derrotar l’independentisme. Iceta ha reconegut que esperaven aconseguir més escons i que no recolzarà la investidura."
},
"extractive": {
"a1": "A més, ha incidit en el fet que han acusat la situació \"d'excepcionalitat\" de la política catalana, molt marcada pels blocs unionista i independentista, i ha remarcat que la tercera via que propugnen els socialistes no és vista encara com una solució \"capaç de superar\" la polarització.\nEn roda de premsa, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha aprofitat per presentar-se com la solució al procés català a Espanya davant Mariano Rajoy, al qual ha advertit del fet que \"no es pot ser un partit gran a nivell nacional si s'és una anècdota electoral a Catalunya\".\nEn tot cas, ha evitat aprofundir més en les causes que els ha dut a aquest resultat, i no ha volgut entrar en si la presència a la campanya de l'exministre socialista Josep Borrell pot haver tingut algun efecte en les expectatives electorals de la candidatura liderada pel PSC.\nHa admès que no han obtingut el resultat esperat, i que \"ha crescut de manera insuficient\" la tercera via d'ordre que representen.",
"a2": "En roda de premsa, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha aprofitat per presentar-se com la solució al procés català a Espanya davant Mariano Rajoy, al qual ha advertit del fet que \"no es pot ser un partit gran a nivell nacional si s'és una anècdota electoral a Catalunya\".\nA més, ha incidit en el fet que han acusat la situació \"d'excepcionalitat\" de la política catalana, molt marcada pels blocs unionista i independentista, i ha remarcat que la tercera via que propugnen els socialistes no és vista encara com una solució \"capaç de superar\" la polarització.\nSegons Ramon Espadaler, que anava de número 3 d'Iceta, d'aquests comicis es desprèn que \"ni la unilateralitat ni el 155 ens porten enlloc\", i ha reclamat als governs català i espanyol abordar la qüestió catalana amb \"bilateralitat\".\nEn tot cas, ha evitat aprofundir més en les causes que els ha dut a aquest resultat, i no ha volgut entrar en si la presència a la campanya de l'exministre socialista Josep Borrell pot haver tingut algun efecte en les expectatives electorals de la candidatura liderada pel PSC.",
"a3": "En roda de premsa, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha aprofitat per presentar-se com la solució al procés català a Espanya davant Mariano Rajoy, al qual ha advertit del fet que \"no es pot ser un partit gran a nivell nacional si s'és una anècdota electoral a Catalunya\".\nA més, ha incidit en el fet que han acusat la situació \"d'excepcionalitat\" de la política catalana, molt marcada pels blocs unionista i independentista, i ha remarcat que la tercera via que propugnen els socialistes no és vista encara com una solució \"capaç de superar\" la polarització.\nSánchez ha assegurat que la majoria independentista a les urnes no és conseqüència de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que ha tornat a defensar per \"constitucional i legítim\", sinó que n'ha responsabilitzat a Rajoy perquè ha mirat durant 10 anys \"cap a un altre costat\" i ha governat sense presentar cap alternativa.\nHa concretat que el PSC se situarà a l'oposició i que no donarà suport a la investidura d'un govern independentista, però no descarta tancar acords sobre polítiques concretes en un futur. "
},
"extreme": {
"a1": "Sánchez es presenta com la solució després de criticar Rajoy per les seves actuacions a Catalunya.",
"a2": "L'excepcionalitat del moment polític i la incapacitat per captar el vot popular no independentista: claus d’una davallada electoral del PSC.",
"a3": "Sánchez retreu que la política de Rajoy ha alimentat l’independentisme i es reivindica com l’alternativa d’esquerres."
}
} |
1,503 | L'ala progressista del TC denuncia que Rajoy s'ha extralimitat en el seu ús | Adela Asúa critica la "lamentable abdicació" del tribunal en les seva funció d'intèrpret de la carta magna arran de la sentència que avala la reforma del govern espanyol per suspendre polítics independentistes | La vicepresidenta, Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol defensen que la nova normativa és inconstitucional perquè té caràcter sancionador | El magistrat català lamenta que es fes una llei "ad hoc" com la que permetria apartar Forcadell i els altres dos la "pendent perillosa" que ha pres el TC en els temes autonòmics | La reforma del Tribunal Constitucional (TC) que li permet suspendre polítics independentistes avalada pel mateix òrgan fa una setmana no ha gaudit del suport unànime dels magistrats.
Vuit la van avalar i tres hi van votar en contra formulant vots particulars fets públics aquest divendres.
La principal eina del govern de Mariano Rajoy, anunciada en la campanya del 27-S, per judicialitzar el procés independentista català ha topat amb dures crítiques de tres dels seus membres els vots particulars dels quals s'han donat a conèixer aquest divendres.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González Trebijano, afirma que el Tribunal Constitucional ha estat configurat per la mateixa Constitució com un “veritable òrgan jurisdiccional i, com a tal, té potestat per executar les seves resolucions”.
El text, també fet públic aquest divendres, assenyala que “permetre suspendre temporalment a un empleat o càrrec públic en l'exercici de les seves funciones no té caràcter punitiu i no suposa cap tipus d'inhabilitació” ja que la el seu objectiu és “garantir el compliment de les resolucions” del mateix tribunal.
L'ala progressista –formada per la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Ré i el català Juan Antonio Xiol (tots ells promoguts al seu dia pel PSOE per al càrrec)- han fet constar, una vegada més, el seu desacord respecte la deriva presa pel màxim intèrpret de la Constitució.
No ha estat el cas, en canvi, de la magistrada catalana, Encarna Roca, que tot i ser nomenada el 2012 a proposta del Parlament i després d'un pacte entre el PSOE i CiU, s'ha adherit a l'opinió majoritària.
Els magistrats díscols s'han oposat a una atribució que va ser rebuda amb incomoditat pels propis membres del tribunal.
En síntesi, aquests són els seus arguments:
La legislació orgànica té límits
Si bé la majoria de membres del TC ha interpretat que la reforma és constitucional en tant que s'ha realitzat d'acord amb el procediment establert a la carta magna espanyola, els magistrats crítics han recordat que en diverses sentències el propi tribunal va establir límits a aquesta via.
Valdés Dal-Ré afegeix que el propi tribunal "renuncia" a interpretar de manera sistemàtica la Constitució, és a dir, sense tenir en compte les funcions dels òrgans responsables d'executar les sentències i la resta de tribunals, i que evita tenir en compte el seu encaix en el "model democràtic de l'Estat".
Aquest magistrat creu que les facultats que s'atribueixen al TC se superposen a l'article 155 de la carta magna espanyola, que permet suspendre l'autonomia.
Sobre aquest assumpte, Xiol recorda una sentència del TC en què es deia que el legislador espanyol no pot actuar de tal manera que es "col·loqui al mateix pla que el poder constituent".
"Càstig" a càrrecs legitimats per les "urnes"
Els magistrats també critiquen que la reforma atribueix capacitat de sanció al tribunal.
"No és funció del Tribunal Constitucional jutjar la conformitat constitucional de les actuacions personals i imposar les corresponents mesures correctores, perquè precisament aquestes són funcions pròpies dels òrgans que integren el Poder Judicial", afirma Asúa.
I conclou que el l'objectiu de la reforma és permetre el "càstig" de càrrecs legitimats "directament o indirecta per les urnes", una funció que la Constitució no atribueix al TC.
Xiol insisteix que la sentència permet un "mecanisme per doblegar la voluntat de l'autoritat o el treballador públic incomplidor a través de la suspensió en les seves funcions", i no simplement cessar l'incompliment.
En "directa relació" amb el context català
Finalment, el magistrat català defensa que la norma impugnada pel País Basc cal interpretar-la d'acord amb el context polític perquè "està en directa relació amb diverses decisions adoptades per la Generalitat i, especialment, pel Parlament de Catalunya".
"Amagar el context justificatiu d'una concreta normativa no ajuda a resoldre sobre la seva eventual constitucionalitat", afegeix.
Per aquest motiu, Xiol lamenta que el TC hagi posposat la valoració del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Govern.
"No només per raons de prioritat temporal, sinó especialment, per estar molt singularment concernida, l'anàlisi havia de començar pel recurs plantejat per la Generalitat de Catalunya", conclou. | [
"tribunal constitucional"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Adela Asúa, que forma part del sector progressista del Tribunal Constitucional, ha criticat durament el president del Govern, Mariano Rajoy, per la reforma del Tribunal Constitucional (TC) que li permet suspendre polítics independentistes. La jurista ha indicat que és una lamentable abdicació del tribunal en la seva funció d'intèrpret de la carta magna.",
"a2": "La reforma del Tribunal Constitucional que li permetrà suspendre polítics que incompleixin una resolució del mateix TC, com és el cas dels independentistes, no ha gaudit del suport de tots els magistrats que l'integren. Tres d’ells, la denominada ala progressista, consideren que la reforma representa un càstig als càrrecs escollits democràticament i una extralimitació de les funcions del TC.",
"a3": "Els tres magistrats del TC contraris a la reforma lamenten el resultat de la sentència que permet suspendre polítics independentistes, convertint-se així en una eina per al govern de Rajoy. Aquests tres integrants de l’ala progressista mostren el seu desacord amb els altres vuit, que interpreten la reforma com a constitucional."
},
"extractive": {
"a1": "La reforma del Tribunal Constitucional (TC) que li permet suspendre polítics independentistes avalada pel mateix òrgan fa una setmana no ha gaudit del suport unànime dels magistrats. \nI conclou que el l'objectiu de la reforma és permetre el \"càstig\" de càrrecs legitimats \"directament o indirecta per les urnes\", una funció que la Constitució no atribueix al TC.\nSi bé la majoria de membres del TC ha interpretat que la reforma és constitucional en tant que s'ha realitzat d'acord amb el procediment establert a la carta magna espanyola, els magistrats crítics han recordat que en diverses sentències el propi tribunal va establir límits a aquesta via.\nEl text, també fet públic aquest divendres, assenyala que “permetre suspendre temporalment a un empleat o càrrec públic en l'exercici de les seves funciones no té caràcter punitiu i no suposa cap tipus d'inhabilitació” ja que la el seu objectiu és “garantir el compliment de les resolucions” del mateix tribunal.",
"a2": "La reforma del Tribunal Constitucional (TC) que li permet suspendre polítics independentistes avalada pel mateix òrgan fa una setmana no ha gaudit del suport unànime dels magistrats. \nL'ala progressista –formada per la vicepresidenta del TC, Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Ré i el català Juan Antonio Xiol (tots ells promoguts al seu dia pel PSOE per al càrrec)- han fet constar, una vegada més, el seu desacord respecte la deriva presa pel màxim intèrpret de la Constitució.\nSi bé la majoria de membres del TC ha interpretat que la reforma és constitucional en tant que s'ha realitzat d'acord amb el procediment establert a la carta magna espanyola, els magistrats crítics han recordat que en diverses sentències el propi tribunal va establir límits a aquesta via.\nI conclou que el l'objectiu de la reforma és permetre el \"càstig\" de càrrecs legitimats \"directament o indirecta per les urnes\", una funció que la Constitució no atribueix al TC.",
"a3": "La reforma del Tribunal Constitucional (TC) que li permet suspendre polítics independentistes avalada pel mateix òrgan fa una setmana no ha gaudit del suport unànime dels magistrats.\nSi bé la majoria de membres del TC ha interpretat que la reforma és constitucional en tant que s'ha realitzat d'acord amb el procediment establert a la carta magna espanyola, els magistrats crítics han recordat que en diverses sentències el propi tribunal va establir límits a aquesta via.\nLa principal eina del govern de Mariano Rajoy, anunciada en la campanya del 27-S, per judicialitzar el procés independentista català ha topat amb dures crítiques de tres dels seus membres els vots particulars dels quals s'han donat a conèixer aquest divendres.\nLa sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pedro González Trebijano, afirma que el Tribunal Constitucional ha estat configurat per la mateixa Constitució com un “veritable òrgan jurisdiccional i, com a tal, té potestat per executar les seves resolucions”."
},
"extreme": {
"a1": "Dures crítiques del sector progressista del Tribunal Constitucional per com està judicialitzant Mariano Rajoy el procés independentista.",
"a2": "La reforma del TC per suspendre els polítics rebels no té el suport unànime dels magistrats de l'Alt tribunal.",
"a3": "Els tres magistrats progressistes del Tribunal Constitucional s'oposen a la reforma que permet suspendre polítics independentistes."
}
} |
1,655 | El telèfon 112, distingit a Europa | Imatge de l'exterior de la seu del CAT112 a Reus, al Baix Camp Foto: delCamp.cat
El telèfon d'emergències 112 ha rebut el reconeixement europeu per la rapidesa d'atenció i la integració de les dues sales de l'Hospitalet de Llobregat i Reus.
El jurat de l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 (EENA) ha lliurat el premi a la delegació catalana en un acte celebrat a Varsòvia.
El director del centre, David Ciudad, ha destacat que el 112 és un "servei d'excel·lència" que es basa en criteris de "proximitat, seguretat i qualitat".
La reducció de trucades 'buides' -que es fan sobretot per errors tècnics- és un altre dels punts forts del model català.
Els operadors del CAT 112 atenen una mitjana de 8.000 trucades diàries, el 97,5% de les quals s'atenen en menys de 10 segons.
El telèfon d'emergències CAT 112 ha rebut aquest dimecres a la nit, en un acte celebrat a Varsòvia, el premi 'Centre de trucades d'emergències excepcional', convocat per l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 (EENA112).
Ha recollit el guardó el director del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència del CAT 112, David Ciudad.
En declaracions a l'ACN, Ciudad ha assenyalat que «a nivell de país, hem d'estar orgullosos d'un servei d'excel·lència».
El CAT 112 ha estat finalista del premi amb la República Txeca, València i Milà.
La mitjana diària de trucades que atenen els dos equips d'operadors se situa en les 8.000, tot i que poden arribar a les 13.500 en dates assenyalades com la Revetlla de Sant Joan o Cap d'Any, i que es reparteixen al 50% entre les dues sales.
De forma habitual, la sala situada a la Zona Franca, a l'Hospitalet de Llobregat, respon les trucades amb origen al Barcelonès, Vallès Oriental i Baix Llobregat, mentre que la sala de Reus atén les de la resta de Catalunya.
Si les línies d'una sala se saturen, la trucada passa automàticament a l'altra sala; en el cas d'una saturació puntual dels dos centres, l'usuari és atès des de la primera posició disponible.
Amb aquest sistema d'atenció, al voltant del 97,5% de les trucades que va rebre el 112 l'any passat van poder ser ateses en menys de 10 segons.
A més, l'entrada en funcionament del centre de Reus, el 2010, va permetre garantir la seguretat d'un servei «al cent per cent els 365 dies de l'any», tal com ha subratllat Ciudad.
Un sistema que detecta les trucades 'buides' multireincidents
El CAT 112 va atendre 2,8 milions de trucades el 2013, un 12% menys respecte a l'any anterior, amb 3,2 milions.
Un dels problemes comuns als centres d'emergències 112 són les trucades 'buides', que es generen per errors tècnics; marcacions equivocades; telèfons sense SIM; de forma automàtica i aleatòria per centraletes; telèfons d'ascensors i, fins i tot, de màquines expenedores connectades a través de telèfon per gestionar-ne el funcionament.
El CAT 112 va engegar el 2011 un sistema innovador de detecció de trucades 'buides' a través d'una base de dades de telèfons multireincidents.
Amb aquest sistema, es demana a les trucades originades per aquests telèfons una acció humana, com prémer una tecla, per ser ateses de forma immediata.
En cas que no ho facin, se situen a la cua de trucades per deixar pas a les prioritàries.
De les trucades rebudes l'any 2013, un 43% van ser operatives, és a dir, van activar els recursos d'emergències.
Aprofitar les noves tecnologies i arribar als turistes, els reptes
Un altre dels desafiaments que es planteja el 112 català és oferir una «millor comunicació» als turistes, perquè se sentin «més segurs i més tranquils».
Ciudad ha avançat que en aquests moments estan treballant en una aplicació perquè els turistes puguin avisar de les emergències en «el mínim de passos i de 'tuits'».
També, el director del 112 ha assenyalat que la "formació dels operadors és fonamental» per continuar «avançant en la qualitat" del servei. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El jurat de l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 (EENA) ha lliurat el premi a la delegació catalana per la rapidesa d'atenció i la integració de les dues sales de l'Hospitalet de Llobregat i Reus. S'ha destacat que és un servei d'excel·lència construït sobre els criteris de proximitat, seguretat i qualitat.",
"a2": "El telèfon d’emergències CAT 112 ha estat guardonat amb el premi de l'Associació Europea del Número d’emergències 112 (EENA112). Organitzat en dues sales, el centre de trucades rep una mitjana de 8.000 trucades diàries, el 97,5% de les quals s'atenen en menys de 10 segons. A més, s'ha aconseguit reduir dràsticament el problema de les trucades buides.",
"a3": "David Ciudad, director del servei del telèfon CAT 112, ha recollit a Varsòvia el premi “Centre de trucades d'emergències excepcional” atorgat per l'Associació Europea del Número d'Emergències 112. Ciudad ha destacat els criteris de \"proximitat, seguretat i qualitat\" amb els quals donen servei a una mitjana de 8.000 trucades diàries, el 97,5% de les quals s'atenen en menys de 10 segons."
},
"extractive": {
"a1": "El telèfon d'emergències CAT 112 ha rebut aquest dimecres a la nit, en un acte celebrat a Varsòvia, el premi 'Centre de trucades d'emergències excepcional', convocat per l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 (EENA112).\nAmb aquest sistema d'atenció, al voltant del 97,5% de les trucades que va rebre el 112 l'any passat van poder ser ateses en menys de 10 segons.\nEl telèfon d'emergències 112 ha rebut el reconeixement europeu per la rapidesa d'atenció i la integració de les dues sales de l'Hospitalet de Llobregat i Reus.\nEl director del centre, David Ciudad, ha destacat que el 112 és un \"servei d'excel·lència\" que es basa en criteris de \"proximitat, seguretat i qualitat\".",
"a2": "El telèfon d'emergències CAT 112 ha rebut aquest dimecres a la nit, en un acte celebrat a Varsòvia, el premi 'Centre de trucades d'emergències excepcional', convocat per l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 (EENA112).\nLa mitjana diària de trucades que atenen els dos equips d'operadors se situa en les 8.000, tot i que poden arribar a les 13.500 en dates assenyalades com la Revetlla de Sant Joan o Cap d'Any, i que es reparteixen al 50% entre les dues sales.\nAmb aquest sistema d'atenció, al voltant del 97,5% de les trucades que va rebre el 112 l'any passat van poder ser ateses en menys de 10 segons.\nUn dels problemes comuns als centres d'emergències 112 són les trucades 'buides', que es generen per errors tècnics; marcacions equivocades; telèfons sense SIM; de forma automàtica i aleatòria per centraletes; telèfons d'ascensors i, fins i tot, de màquines expenedores connectades a través de telèfon per gestionar-ne el funcionament.",
"a3": "El telèfon d'emergències CAT 112 ha rebut aquest dimecres a la nit, en un acte celebrat a Varsòvia, el premi 'Centre de trucades d'emergències excepcional', convocat per l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 (EENA112).\nEl jurat de l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 (EENA) ha lliurat el premi a la delegació catalana en un acte celebrat a Varsòvia.\nAmb aquest sistema d'atenció, al voltant del 97,5% de les trucades que va rebre el 112 l'any passat van poder ser ateses en menys de 10 segons.\nEls operadors del CAT 112 atenen una mitjana de 8.000 trucades diàries, el 97,5% de les quals s'atenen en menys de 10 segons. "
},
"extreme": {
"a1": "El jurat de l'Associació Europea del Número d'Emergències 112 atorga un reconeixement al número d'assistència 112 per la seva ràpida atenció.",
"a2": "El telèfon d’emergències CAT 112 ha rebut un premi europeu per la rapidesa i la qualitat d'atenció dels centres.",
"a3": "El servei català de trucades d'emergències 112 ha recollit el guardó que el situa com el millor d’Europa."
}
} |
|
2,703 | Camil Ros preveu "conflictivitat" després del 26-J davant la previsible continuïtat de les polítiques laborals del PP | La UGT denuncia les pràctiques "fraudulentes" d'empreses càrnies i escorxadors lleidatans de constituir-se en "falses cooperatives" i contractar "falsos autònoms" | El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha advertit que "vénen temps de confrontació" i de "conflictivitat" arran dels resultats que han deixat les eleccions del 26-J i que fan preveure un nou govern del PP, ja que "no tenen gaires intencions de rectificar les polítiques que estan fent".
En aquest sentit, ha reconegut "ara no hi ha una majoria clara que sí hi era després dels resultats del 20-D per derogar la reforma laboral".
Així ho ha dit Ros durant la presentació a Lleida de la campanya 'A igual treball, igual sou', que ha endegat la UGT per denunciar les pràctiques "d'explotació laboral" que, segons el sindicat, porten a terme empreses multiservei i cooperatives de treball associat com a conseqüència de la reforma laboral.
En el cas de Lleida, la UGT posa l'èmfasi en el sector carni per l'ús "fraudulent" que algunes empreses fan de les cooperatives i els autònoms, posant d'exemple Càrniques Solà (antiga Primayor de Mollerussa), que compta amb "un 99% de la plantilla que són falsos autònoms", pràctica que també segueixen en menor mesura altres firmes càrnies i escorxadors de la demarcació, segons el sindicat.
La UGT de Catalunya ha presentat aquest dimarts a Lleida la campanya 'A igual treball, igual sou', que ha posat en marxa el sindicat per denunciar i fer visible "el frau i l'explotació laboral" que porten a terme les empreses multiserveis, així com en alguns casos de cooperatives de treball associat.
Les empreses multiserveis o de serveis integrals són aquelles que ofereixen tots els serveis que les seves empreses clients els demanden.
Es tracta d'empreses que no tenen una activitat principal com a tal i el seu objecte social és la prestació de serveis auxiliars i per a terceres empreses, especialment en els àmbits de la neteja, la seguretat, el manteniment, l'hostaleria i el transport, entre altres.
Els treballadors contractats per aquestes empreses poden arribar a cobrar entre un 30 i un 50% menys tot i fer més hores que si se'ls apliqués el conveni sectorial corresponent, segons ha denunciat Camil Ros.
La UGT considera que amb l'ús d'aquesta pràctica aquestes empreses estan "desregularitzant les relacions laborals", ja que no apliquen als treballadors els convenis col·lectius sectorials i, per tant, cobren menys i treballen més hores del que preveu el conveni, aprofitant les possibilitats que va incorporar la reforma laboral del PP.
Per això, la campanya de la UGT vol denunciar públicament aquestes situacions per posar-hi fre.
En el cas de les comarques de Lleida, el sindicat s'ha centrat més en les pràctiques que estan duent a terme empreses del sector carni i escorxadors que actuen com a "falses cooperatives" i contracten "falsos autònoms", fet que provoca que cada vegada hi hagin menys treballadors fixes al sector i, per tant, s'incrementin els temporals, a més de suposar "competència deslleial amb les empreses que no ho fan i actuen correctament", segons la secretària d'organització de FITAG-UGT a Lleida, Demelsa Mateos.
Aquests treballadors també cobren menys dels salaris previstos en el conveni del sector i es veuen obligats a fer més hores, segons el sindicat.
Per això, des de la UGT reclamen una intensificació de les inspeccions de treball per tal d'eradicar aquesta pràctica empresarial que, segons el significat, ha anat en augment els darrers temps, des de la nova reforma laboral.
En concret, la UGT ha volgut denunciar públicament l'empresa Càrniques Solà (antiga Primayor de Mollerussa), en la qual "un 99% dels seus treballadors són falsos autònoms", segons Mateos.
Al marge d'aquesta firma, des de la UGT també han acusat d'estar implementant aquestes pràctiques "fraudulentes" altres empreses lleidatanes del sector carni com serien Milsa (del Grup Vall Companys), el Grup Alimentari Guissona, Leridana de Piensos de Balaguer i Argal. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Camil Ros afirma que es preveu un govern del PP i que ara no hi haurà una majoria per derogar la reforma laboral. A Lleida, es posa el focus en el sector carni per l’ús fraudulent de les cooperatives i els autònoms. La UGT presenta la campanya \"A igual treball, igual sou\" per fer visible el frau i l'explotació laboral.",
"a2": "La nova campanya impulsada per la UGT de Catalunya a Lleida, \"A igual treball, igual sou\", vol visibilitzar el frau i l'explotació laboral d'algunes empreses multiservei i cooperatives de treball associat. S'ha vist que aquestes empreses tenen pràctiques fraudulentes, com ara la creació de falses cooperatives o falsos autònoms, que s'han destapat arran de la nova reforma laboral.",
"a3": "Segons la UGT de Catalunya, el frau quant a les figures d'autònom i cooperativista ha augmentat des de l'inici de la reforma laboral. Les empreses multiservei contracten treballadors que treballaran a altres empreses, però en molt pitjors condicions laborals. A les comarques lleidatanes, això succeeix especialment a les empreses càrnies i escorxadors."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha advertit que \"vénen temps de confrontació\" i de \"conflictivitat\" arran dels resultats que han deixat les eleccions del 26-J i que fan preveure un nou govern del PP, ja que \"no tenen gaires intencions de rectificar les polítiques que estan fent\".\nEn aquest sentit, ha reconegut \"ara no hi ha una majoria clara que sí hi era després dels resultats del 20-D per derogar la reforma laboral\". \nEn el cas de Lleida, la UGT posa l'èmfasi en el sector carni per l'ús \"fraudulent\" que algunes empreses fan de les cooperatives i els autònoms, posant d'exemple Càrniques Solà (antiga Primayor de Mollerussa), que compta amb \"un 99% de la plantilla que són falsos autònoms\", pràctica que també segueixen en menor mesura altres firmes càrnies i escorxadors de la demarcació, segons el sindicat.\nLa UGT de Catalunya ha presentat aquest dimarts a Lleida la campanya 'A igual treball, igual sou', que ha posat en marxa el sindicat per denunciar i fer visible \"el frau i l'explotació laboral\" que porten a terme les empreses multiserveis, així com en alguns casos de cooperatives de treball associat.",
"a2": "Així ho ha dit Ros durant la presentació a Lleida de la campanya 'A igual treball, igual sou', que ha endegat la UGT per denunciar les pràctiques \"d'explotació laboral\" que, segons el sindicat, porten a terme empreses multiservei i cooperatives de treball associat com a conseqüència de la reforma laboral.\nEn el cas de Lleida, la UGT posa l'èmfasi en el sector carni per l'ús \"fraudulent\" que algunes empreses fan de les cooperatives i els autònoms, posant d'exemple Càrniques Solà (antiga Primayor de Mollerussa), que compta amb \"un 99% de la plantilla que són falsos autònoms\", pràctica que també segueixen en menor mesura altres firmes càrnies i escorxadors de la demarcació, segons el sindicat.\nEn el cas de les comarques de Lleida, el sindicat s'ha centrat més en les pràctiques que estan duent a terme empreses del sector carni i escorxadors que actuen com a \"falses cooperatives\" i contracten \"falsos autònoms\", fet que provoca que cada vegada hi hagin menys treballadors fixes al sector i, per tant, s'incrementin els temporals, a més de suposar \"competència deslleial amb les empreses que no ho fan i actuen correctament\", segons la secretària d'organització de FITAG-UGT a Lleida, Demelsa Mateos.\nLa UGT de Catalunya ha presentat aquest dimarts a Lleida la campanya 'A igual treball, igual sou', que ha posat en marxa el sindicat per denunciar i fer visible \"el frau i l'explotació laboral\" que porten a terme les empreses multiserveis, així com en alguns casos de cooperatives de treball associat.",
"a3": "En el cas de Lleida, la UGT posa l'èmfasi en el sector carni per l'ús \"fraudulent\" que algunes empreses fan de les cooperatives i els autònoms, posant d'exemple Càrniques Solà (antiga Primayor de Mollerussa), que compta amb \"un 99% de la plantilla que són falsos autònoms\", pràctica que també segueixen en menor mesura altres firmes càrnies i escorxadors de la demarcació, segons el sindicat.\nEn aquest sentit, ha reconegut \"ara no hi ha una majoria clara que sí hi era després dels resultats del 20-D per derogar la reforma laboral\". \nLa UGT de Catalunya ha presentat aquest dimarts a Lleida la campanya 'A igual treball, igual sou', que ha posat en marxa el sindicat per denunciar i fer visible \"el frau i l'explotació laboral\" que porten a terme les empreses multiserveis, així com en alguns casos de cooperatives de treball associat.\nEls treballadors contractats per aquestes empreses poden arribar a cobrar entre un 30 i un 50% menys tot i fer més hores que si se'ls apliqués el conveni sectorial corresponent, segons ha denunciat Camil Ros. "
},
"extreme": {
"a1": "Camil Ros, secretari general de la UGT, afirma que amb el PP venen temps de confrontació i conflictes.",
"a2": "La UGT de Catalunya ha presentat a Lleida la campanya \"A igual treball, igual sou\" per denunciar pràctiques d'explotació laboral.",
"a3": "La UGT denuncia que amb la reforma laboral ha augmentat l'ús fraudulent dels estatus d'autònom i cooperativista."
}
} |
Subsets and Splits