id
int64 2
3k
| title
stringlengths 11
158
| subtitle
stringlengths 0
570
| content
stringlengths 3.42k
5.48k
| category
sequencelengths 0
3
| source
stringclasses 3
values | summaries
dict |
|---|---|---|---|---|---|---|
1,552 | El reglament de Junts per a les municipals abona el terreny per captar alcaldes del PDECat | El procediment per escollir candidats indica que per participar a les primàries no cal ser afiliat a la formació que lidera Carles Puigdemont | Després de setmanes de debat a les assemblees territorials, la direcció de Junts ja té enllestit el reglament que estableix les bases per elaborar les candidatures de les properes eleccions municipals.
El document, de nou pàgines, està previst que s'aprovi en el consell nacional programat per aquest dissabte.
El text, dividit en 24 articles, entra al detall de com s'han d'escollir els candidats -amb o sense primàries, sempre en funció de la dimensió del municipi- i permet una pista d'aterratge per als alcaldes i regidors del PDECat.
Per participar en les primàries no cal ser afiliat ni simpatitzant de Junts.
En el cas dels batlles, n'hi ha prou fent-se simpatitzant per optar a la reelecció.
Fa mesos que la formació que lidera Carles Puigdemont prova de seduir el món municipal postconvergent, que s'ha convertit en el principal motor de resistència d'unes sigles que ara van camí d'integrar-se en el nou projecte liderat per Àngels Chacón, Centrem Catalunya, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona.
Més d'un centenar d'alcaldes no van fer el pas del PDECat a Junts, i el partit de Puigdemont ha esquivat en tot moment un pacte global entre les dues formacions.
Això vol dir, per tant, que la solució hauria de ser individual, persona a persona, que és precisament el que abona el reglament.
Els postconvergents encara disposen d'alcaldies rellevants: Mollerussa, Reus, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Lloret de Mar i Igualada, entre d'altres.
L'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin "afiliades o simpatitzants" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals.
Això vol dir, en essència, que si un alcalde del PDECat es fa simpatitzant de Junts abans que acabi el mes de febrer, pot ser considerat un candidat a tenir en compte per part de la direcció.
Dirigents consultats per NacióDigital assenyalen que això -i la capacitat d'anar a primàries sense ser militant- és un "pont de plata" de cara a la incorporació de veus locals rellevants del PDECat.
PDECat
La inquietud s'estén al món municipal del PDECat per la creació del nou partit
La formació postconvergent ostenta els drets electorals de cara als comicis locals del 2023 i, per ara, descarta dissoldre's malgrat la fundació de les noves sigles de centre liderades per Chacón
En les últimes setmanes hi ha hagut un fort debat en diversos grups interns del partit de Puigdemont sobre la conveniència de fitxar alcaldes postconvergents.
En resum, les posicions són aquestes: els que s'inclinen per eixamplar les fronteres del partit, i els que donen més importància a les ferides -tan personals com polítiques- produïdes amb el trencament del del 2020.
A tot plegat s'hi suma, també, el fet que alcaldes del PDECat observen amb recel la posada en marxa de Centrem.
Els postconvergents disposen dels drets electorals de cara a les municipals, perquè el 2019 eren els titulars legals de la coalició Junts per Catalunya, nom del qual van perdre el control l'estiu del 2020.
El reglament divideix en tres els escenaris per triar les llistes: municipis de menys de 50.000 habitants amb una coordinadora local vigent; municipis de menys de 50.000 habitants que no tenen una coordinadora local escollida; i els municipis de més de 50.000 habitants.
En els dos primers casos, el pes sobre la decisió del cap de llista correspon a la CMT després d'escoltar el parer dels quadres locals.
En el tercer, el reglament estableix com s'han de fer les primàries.
En l'article 17 s'hi estableix que per presentar candidatura "no és necessari ser afiliat a Junts". | [
"eleccions municipals 2023"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La direcció de Junts ja té enllestit el reglament que deixa clar que no cal ser militant del partit per aspirar a la condició de candidat, que és la figura que confeccionarà la seva llista. Fixa un sistema d’elecció flexible en funció de la grandària del municipi i atorga un gran poder en la decisió final a la CMT.",
"a2": "Les bases de les pròximes eleccions municipals queden reflectides al reglament de nou pàgines de Junts. La CMT considerarà candidats aquells qui siguin afiliats o simpatitzants a la base de dades de Junts. Junts ha decidit fitxar alcaldes postconvergents, i això ha creat tensions dins la formació. Asseguren que per presentar la candidatura a les primàries no cal estar afiliat.",
"a3": "Junts ha finalitzat el reglament que estableix les bases per preparar les candidatures per a les eleccions municipals. El document permet participar en les primàries sense ser afiliat ni simpatitzant de Junts i explica com elegir els candidats en funció de la dimensió del municipi. A més, facilita que els alcaldes i regidors postconvergents optin a la reelecció."
},
"extractive": {
"a1": "Després de setmanes de debat a les assemblees territorials, la direcció de Junts ja té enllestit el reglament que estableix les bases per elaborar les candidatures de les properes eleccions municipals.\nMés d'un centenar d'alcaldes no van fer el pas del PDECat a Junts, i el partit de Puigdemont ha esquivat en tot moment un pacte global entre les dues formacions.\nL'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin \"afiliades o simpatitzants\" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals.\nAixò vol dir, en essència, que si un alcalde del PDECat es fa simpatitzant de Junts abans que acabi el mes de febrer, pot ser considerat un candidat a tenir en compte per part de la direcció.",
"a2": "Després de setmanes de debat a les assemblees territorials, la direcció de Junts ja té enllestit el reglament que estableix les bases per elaborar les candidatures de les properes eleccions municipals.\nMés d'un centenar d'alcaldes no van fer el pas del PDECat a Junts, i el partit de Puigdemont ha esquivat en tot moment un pacte global entre les dues formacions.\nL'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin \"afiliades o simpatitzants\" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals.\nAixò vol dir, en essència, que si un alcalde del PDECat es fa simpatitzant de Junts abans que acabi el mes de febrer, pot ser considerat un candidat a tenir en compte per part de la direcció.",
"a3": "Després de setmanes de debat a les assemblees territorials, la direcció de Junts ja té enllestit el reglament que estableix les bases per elaborar les candidatures de les properes eleccions municipals.\nEl text, dividit en 24 articles, entra al detall de com s'han d'escollir els candidats -amb o sense primàries, sempre en funció de la dimensió del municipi- i permet una pista d'aterratge per als alcaldes i regidors del PDECat.\nL'article 4 del reglament estableix que les persones que exerceixin l'alcaldia d'un ens local i siguin \"afiliades o simpatitzants\" a la base de dades de Junts abans del 28 de febrer del 2022 -i així ho manifestin- poden ser considerats candidats a valorar per part de l'anomenada comissió territorial municipal (CMT), l'organisme intern que dirigirà tot el procés fins a les municipals. \nEn l'article 17 s'hi estableix que per presentar candidatura \"no és necessari ser afiliat a Junts\"."
},
"extreme": {
"a1": "Junts fixa que els qui vulguin repetir a les seves llistes s’hauran de fer simpatitzants abans del 28 de febrer.",
"a2": "La decisió de Junts de fitxar alcaldes postconvergents per a les pròximes eleccions crea tensions al partit.",
"a3": "El reglament de Junts defineix com preparar les candidatures i facilita que els alcaldes postconvergents es tornin a presentar."
}
} |
2,415 | Xavier Bosch: "La sinceritat està sobrevalorada" | L'escriptor s'endinsa en l'ús de la veritat en les relacions de parella en la seva nova novel·la, 'Paraules que tu entendràs' | Un retrat esmolat de la convivència en un any, tres sopars i sis persones.
Així es presenta el nou llibre del periodista i escriptor Xavier Bosch, 'Paraules que tu entendràs' (Columna), que surt a la llum aquest dimecres i que vaticina que atraparà "si han agradat els dos anteriors".
Com 'Algú com tu' (2015) i 'Nosaltres dos' (2017), que sumen 100.000 lectors, la nova novel·la de Bosch no deixa enrere ni l'amor, ni la construcció d'intimitats.
Aquesta vegada, les relacions de parella duradores són les protagonistes, amb l'ús de la veritat i la convivència com a temes cabdals.
"Estic a favor dels secrets, la sinceritat està sobrevalorada", ha assegurat Bosch en la presentació del llibre.
A través de tres parelles ens n'adonem que, avui dia, "els amors llargs són revolucionaris".
Amb una recerca constant de la bellesa, en aquest cas a través de l'arquitectura, Bosch torna a fer "una mirada endins" per traçar la convivència de sis protagonistes des d'un Cap d'Any als Alps suïssos fins un any després entre els canals de Venècia.
Les tres parelles, amigues entre elles, comencen l'any divertint-se entre muntanyes, "però res és mai el que sembla".
Aviat començarà un joc de confidències i veritat, alhora perillós, que posarà en evidència allò ocult de cada relació.
"Els amors llargs són revolucionaris.
No vull fer moralina de res, sinó explicar la vida de sis persones en els seus moments.
M'interessava molt fer una novel·la sobre l'ús que fem de la veritat, sobre els secrets", ha explicat l'autor.
Així doncs, 'Paraules que tu entendràs' parla de l'amor, però també de "què diem, què callem o què estem disposats a no dir a la parella".
"Per què són tan sexis els secrets?", es pregunta Bosch.
Va ser el 2015 quan, després d'acabar 'Nosaltres dos', Bosch va trobar en una notícia relacionada amb un servei de cites en línia l'origen de la seva propera novel·la.
Uns hackers van fer pública la identitat de 37 milions d'usuaris d'Ashley Madison, una xarxa social utilitzada per persones casades o que estan en una relació.
Les xifres ingents d'infidelitats, només en una xarxa social, van portar l'escriptor a experimentar en aquest sentit.
"Les temptacions hi són.
Els embolics són emocionants.
Tenir una aventura és un secret, una emoció nova, una alquímia sexual puntual que t'alegra la vida, si no, no m'explico aquests 37 milions", reflexiona l'escriptor.
En aquesta obra, l'autor volia fer l'exercici de limitar-se en el temps, amb la qual cosa la història s'emmarca en un sol any, tot i que hi ha flashbacks per copsar quines ferides arrosseguen els protagonistes.
Al parer de l'editora de Columna, Glòria Guasch, els personatges de 'Paraules que no entendràs' ho tenen tot, "es volen menjar el món, però en un moment donat s'adonen que el que necessiten només és que algú els estimi".
El protagonista, Xavi Vera, és "l'alter ego" de l'autor.
Un arquitecte "de renom, un home reflexiu, contundent, valent, poc donat a ensenyar les emocions, i un seductor infal·lible", defineix Guasch.
La construcció d'intimitats és una vegada més l'eix de la literatura de Bosch.
"Torna a ser una novel·la de mirada endins i de recerca constant de la bellesa per part dels personatges", assegura Bosch.
Si bé a 'Algú com tu' els llibres i l'art centraven aquesta bellesa, i a 'Nosaltres dos' ho feia la música clàssica, en la nova obra és l'arquitectura la metàfora que estructura el llibre.
Així com en Xavi Vera dissenya l'últim encàrrec per a un magnat americà, una llar sensacional, fa més de 20 anys que "construeix" la relació amb la Mara, com qui aixeca una casa.
L'amor continua sent el marc principal de les novel·les del periodista, però aclareix que no funcionen com una trilogia amb les dues anteriors.
"Si aquella història que ens explica diu que està parlant de mi, el suflé puja de forma exponencial i gaudim molt de la lectura.
Llegim per redescobrir vides noves, però sobretot per redescobrir la nostra", ha assenyalat l'autor.
El títol de 'Paraules que no entendràs' és "el més sofisticat" de les sis novel·les que ha escrit en els últims deu anys, extret d'un vers de la cançó 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel.
El periodista ha confessat que quan va començar a escriure la novel·la, la tardor del 2017, li va costar concentrar-se en una història de ficció per la situació política que travessava el país.
"Però ja em va contaminar prou personalment com perquè ho fes a la meva novel·la i personatges", ha apuntat l'autor.
L'audiollibre, en què l'actor Lluís Villanueva en fa la lectura i Bosch llegeix el pròleg, està disponible també a partir d'aquest dimecres.
La setmana que ve es publicarà en castellà a Destino. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Xavier Bosch és amic dels secrets conjugals. L’escriptor i periodista assegura que la sinceritat està sobrevalorada, després d'haver estat teixint els dos últims anys les confidències de tres matrimonis amics. Fascinat per la veritat en l'àmbit de la parella, Bosch converteix els misteris i les infidelitats en l'eix principal de la novel·la \"Paraules que tu entendràs\".",
"a2": "Aquest dimecres s'estrena el llibre de Xavier Bosch \"Paraules que tu entendràs\", que va escriure inspirant-se en una xarxa social plena d'infidels. La història reflecteix l'ús que fem de la veritat i els secrets mitjançant tres parelles amigues que passen Cap d'Any junts i juguen a dir confidències i veritats. ",
"a3": "Xavier Bosch presenta el seu nou llibre, \"Paraules que tu entendràs\", on tornen a ser eixos centrals la intimitat i la bellesa, com als seus dos llibres anteriors. És una novel·la que retrata la convivència de tres parelles en un any, i en ella Bosch destapa els secrets, les confidències i les veritats de les relacions de parella llargues."
},
"extractive": {
"a1": "Amb una recerca constant de la bellesa, en aquest cas a través de l'arquitectura, Bosch torna a fer \"una mirada endins\" per traçar la convivència de sis protagonistes des d'un Cap d'Any als Alps suïssos fins un any després entre els canals de Venècia.\nAl parer de l'editora de Columna, Glòria Guasch, els personatges de 'Paraules que no entendràs' ho tenen tot, \"es volen menjar el món, però en un moment donat s'adonen que el que necessiten només és que algú els estimi\".\nEl títol de 'Paraules que no entendràs' és \"el més sofisticat\" de les sis novel·les que ha escrit en els últims deu anys, extret d'un vers de la cançó 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel.\nEl periodista ha confessat que quan va començar a escriure la novel·la, la tardor del 2017, li va costar concentrar-se en una història de ficció per la situació política que travessava el país.",
"a2": "Amb una recerca constant de la bellesa, en aquest cas a través de l'arquitectura, Bosch torna a fer \"una mirada endins\" per traçar la convivència de sis protagonistes des d'un Cap d'Any als Alps suïssos fins un any després entre els canals de Venècia.\nAl parer de l'editora de Columna, Glòria Guasch, els personatges de 'Paraules que no entendràs' ho tenen tot, \"es volen menjar el món, però en un moment donat s'adonen que el que necessiten només és que algú els estimi\".\nEl títol de 'Paraules que no entendràs' és \"el més sofisticat\" de les sis novel·les que ha escrit en els últims deu anys, extret d'un vers de la cançó 'Ne me quitte pas' de Jacques Brel.\nEl periodista ha confessat que quan va començar a escriure la novel·la, la tardor del 2017, li va costar concentrar-se en una història de ficció per la situació política que travessava el país.",
"a3": "Així es presenta el nou llibre del periodista i escriptor Xavier Bosch, 'Paraules que tu entendràs' (Columna), que surt a la llum aquest dimecres i que vaticina que atraparà \"si han agradat els dos anteriors\".\nAmb una recerca constant de la bellesa, en aquest cas a través de l'arquitectura, Bosch torna a fer \"una mirada endins\" per traçar la convivència de sis protagonistes des d'un Cap d'Any als Alps suïssos fins un any després entre els canals de Venècia.\nAixí doncs, 'Paraules que tu entendràs' parla de l'amor, però també de \"què diem, què callem o què estem disposats a no dir a la parella\".\nAl parer de l'editora de Columna, Glòria Guasch, els personatges de 'Paraules que no entendràs' ho tenen tot, \"es volen menjar el món, però en un moment donat s'adonen que el que necessiten només és que algú els estimi\"."
},
"extreme": {
"a1": "Xavier Bosch explora l’ús de la veritat i els secrets en les parelles a la novel·la \"Paraules que tu entendràs\".",
"a2": "El llibre \"Paraules que tu entendràs\", mostra com fem servir la veritat a través de la història de tres parelles.",
"a3": "Xavier Bosch publica dimecres \"Paraules que tu entendràs\", la nova novel·la sobre els secrets i les relacions de parella duradores."
}
} |
507 | [VÍDEO COMPLET] Els represaliats pel procés i les seves defenses reben la Medalla d’Honor del parlament | Vicent Partal ha estat l'encarregat de fer la glossa dels col·lectius homenatjats | El Parlament de Catalunya ha entregat avui la Medalla d’Honor als represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen.
Amb aquest gest, volen reconèixer el dolor dels perseguits per l’estat espanyol arran de l’1-O i per haver defensat, al carrer i a les urnes, la voluntat d’autodeterminació.
Segueix el vídeo en directe:
Qui són els 3.300 represaliats?
L’acte ha estat conduït per la periodista Txe Arana i ha comptat amb la música de Borja Penalba.
Vicent Partal, director de VilaWeb, ha estat l’encarregat de fer la glossa dels col·lectius homenatjats.
Sobre l’escenari, han pujat una vintena de representants de les víctimes de la repressió i dels col·lectius jurídics.
La presidenta del parlament, Laura Borràs, els ha lliurat simbòlicament la Medalla d’Honor.
Posteriorment, el guardó es dipositarà al Museu d’Història de Catalunya.
Vicent Partal, al parlament: “La classe política ens heu decebut.
Heu deixat molta gent a l’estacada”
No tots els represaliats han vist amb bons ulls aquesta distinció.
Alguns han criticat el gest.
Consideren que és inútil i diuen que, en molts casos, qui acusa és la Generalitat de Catalunya mateixa.
Entre els qui ho han criticat hi ha Marcel Vivet, que es demana si, a partir d’ara, la Generalitat “deixarà d’emparar la repressió”.
Durant el seu discurs, Vicent Partal, ha esmentat la llista de servidors públics involucrats en la causa general.
Els tres darrers presidents de la Generalitat, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra.
També els dos darrers presidents del parlament, Roger Torrent i Carme Forcadell, i diputats, consellers i batlles de mig país.
Tanmateix, ha recordat que d’ençà del 2017 hi ha prop de quatre mil conciutadans que han estat víctimes de la repressió que s’ha exercit fins a l’organització de la consulta del Nou de Novembre o la política exterior de la Generalitat de tota la dècada.
A més, ha tingut un record per les víctimes de les moltes altres repressions que hi ha avui a Catalunya, contra diversos moviments socials.
Per una altra banda, s’ha adreçat als representats polítics: “La classe política ens heu decebut a molta gent.
Heu deixat molta gent a l’estacada.
Ens heu pegat amb una BRIMO que havia d’haver estat dissolta ja fa molt temps.
Ens heu dut a judici i heu demanat, en nom de la Generalitat, anys de presó.
Heu deixat que la sobirania d’aquest parlament fos trepitjada fins a l’extrem de ni publicar les declaracions que ha fet”, ha expressat.
Roger Español: “Massa gent ha estat represaliada pel govern del país, i això fa mal”
Roger Español ha estat l’encarregat de recollir la medalla d’or del parlament en representació de tots els represaliats de l’1-O i ha fet un dur discurs contra el govern català.
“Massa gent ha estat represaliada pel govern del país que deia que la defensava.
I això, fa mal“, ha dit.
Per això, ha lamentat que molts independentistes veuen les institucions catalanes com l’enemic: “Fins i tot al mateix nivell que l’estat espanyol, sigui per l’acció o la inacció del govern, i amb tota la raó.”
Malgrat tot, ha agraït la recepció de la medalla d’or als més de 4.000 represaliats i ha demanat una acció conjunta.
Entre els altres represaliats que han assistit a la cerimònia, hi havia Jordi Pesarrodona, Guillem Padilla, Jandi Velasco, Jordi Matas, Pol Serena i Jordi Ros.
El discurs de cloenda l’ha fet la presidenta del parlament, Laura Borràs, en què ha reivindicat els símbols.
Ha reconegut que la concessió de la medalla era un gest simbòlic, però n’ha defensat la necessitat.
“És un gest que el parlament fa per visibilitzar l’acompanyament a les víctimes i posar el focus en la repressió que molts volen desenfocar.”
Borràs també ha dit que esperava que la medalla servís perquè l’executiu català es retirés de les acusacions contra independentistes.
Borràs reivindica el símbol de la medalla i diu que respecta qui la refusi
Podeu recuperar-ne el vídeo i la lletra a continuació:
Borja Penalba interpreta l’emocionant “No puc dir el teu nom”, un poema de Vicent Andrés Estellés | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament ha lliurat avui la Medalla d’Honor en la categoria d’or a les víctimes de la repressió de l’Estat espanyol i les seves defenses en la causa general contra l’independentisme. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha dedicat la seva intervenció a explicar les raons que han portat el Parlament a concedir la medalla als represaliats.",
"a2": "Els represaliats per defensar el procés i les urnes han rebut una Medalla d'Honor del Parlament en un acte per acompanyar les víctimes i homenatjar les lluites contra la repressió. Alguns no han estat d'acord amb aquest acte i Roger Español ha fet un discurs contra el govern català. Ha assegurat que molts independentistes veuen ara algunes institucions catalanes com l'enemic.",
"a3": "El Parlament de Catalunya ha entregat la Medalla d'Honor als perseguits del procés independentista i a les defenses que els donen suport, com a reconeixement del patiment que han sofert per defensar l'autodeterminació. Roger Español, en representació dels represaliats, ha criticat durament les institucions catalanes, tot i que ha agraït l'entrega. Borràs ha tancat l'acte remarcant-ne la importància."
},
"extractive": {
"a1": "El Parlament de Catalunya ha entregat avui la Medalla d’Honor als represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen.\nTanmateix, ha recordat que d’ençà del 2017 hi ha prop de quatre mil conciutadans que han estat víctimes de la repressió que s’ha exercit fins a l’organització de la consulta del Nou de Novembre o la política exterior de la Generalitat de tota la dècada.\nRoger Español ha estat l’encarregat de recollir la medalla d’or del parlament en representació de tots els represaliats de l’1-O i ha fet un dur discurs contra el govern català.\nEl discurs de cloenda l’ha fet la presidenta del parlament, Laura Borràs, en què ha reivindicat els símbols.",
"a2": "El Parlament de Catalunya ha entregat avui la Medalla d’Honor als represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen.\nTanmateix, ha recordat que d’ençà del 2017 hi ha prop de quatre mil conciutadans que han estat víctimes de la repressió que s’ha exercit fins a l’organització de la consulta del Nou de Novembre o la política exterior de la Generalitat de tota la dècada.\nRoger Español ha estat l’encarregat de recollir la medalla d’or del parlament en representació de tots els represaliats de l’1-O i ha fet un dur discurs contra el govern català.\nEl discurs de cloenda l’ha fet la presidenta del parlament, Laura Borràs, en què ha reivindicat els símbols.",
"a3": "El Parlament de Catalunya ha entregat avui la Medalla d’Honor als represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen. \nAmb aquest gest, volen reconèixer el dolor dels perseguits per l’estat espanyol arran de l’1-O i per haver defensat, al carrer i a les urnes, la voluntat d’autodeterminació. \nRoger Español ha estat l’encarregat de recollir la medalla d’or del parlament en representació de tots els represaliats de l’1-O i ha fet un dur discurs contra el govern català. \nEl discurs de cloenda l’ha fet la presidenta del parlament, Laura Borràs, en què ha reivindicat els símbols."
},
"extreme": {
"a1": "El Parlament atorga la Medalla d’Honor en reconeixement al miler de persones perseguides per la causa general contra l’independentisme.",
"a2": "El Parlament atorga la Medalla d'Honor als afectats del procés, i Roger Español fa un discurs contra el govern català.",
"a3": "El govern català entrega la Medalla d'Honor als represaliats del procés i als advocats que els defensen."
}
} |
2,399 | La directora tarragonina Anna M. Bofarull, a punt d'estrenar el film sobre la fibromiàlgia 'Sonata per a violoncel' | L'actriu Montse Germán interpreta una violoncel·lista professional que se li diagnostica la malaltia | La fibromiàlgia afecta un milió i mig de persones a Espanya i, tot i això, "hi ha molta ignorància" sobre què comporta aquesta malaltia, segons la directora tarragonina Anna M. Bofarull, que ha dirigit 'Sonata per a violoncel', un film que intenta fer una contribució per "entendre" les persones afectades de fibromiàlgia.
"En això pot ajudar la pel·lícula, que se centra en un aspecte humà d'algú que, de cop, sent dolors en una part del cos o una altra i no pot fer la vida que està acostumat a fer", ha explicat a l'ACN Bofarull, que ha dirigit, coproduït i escrit el guió del llargmetratge que es preestrenarà el 17 de novembre a Tarragona.
La pel·lícula retrata la història de la Júlia (Montse Germán), una violoncel·lista professional que està al cim de la seva carrera quan comença a patir "forts dolors" que interfereixen en la seva feina i a la qual li diagnosticaran fibromiàlgia.
La cineasta considera que durant els últims anys s'ha començat a parlar de la fibromiàlgia però que "és difícil entendre realment com és la vida d'un afectat" si no hi ha "gent propera que la pateix".
"És algú que pateix forts dolors però que no pot rebre cap tractament específic que permeti que es curi", ha explicat Bofarull, que ha recordat que la malaltia no és degenerativa.
Segons la directora de 'Sonata per a violoncel', l'avantatge de veure la pel·lícula és que l'espectador veu "elements molt íntims" dels afectats i que pot "ajudar familiars i amics".
"Quan comences a parlar de fibromiàlgia gairebé tothom coneix algú que té fibromiàlgia però no acaben de saber ben bé què és i com viu aquella persona en el dia a dia o els seus problemes amb el dolor", ha afirmat Bofarull.
Fins ara, no hi havia cap pel·lícula en l'àmbit internacional que parlés de la fibromiàlgia.
A Bofarull li va interessar explicar el tema perquè la seva mare pateix fibromiàlgia i, diu, la seva vida "ha estat marcada per aquesta malaltia".
Per fer la pel·lícula, la productora ha comptat amb l'ajuda d'associacions d'afectats de fibromiàlgia i ha explicat que, durant el rodatge, han estat "en contacte" amb afectats a través de les xarxes socials.
A més de Montse Germán, la viol·loncelista professional "forta i lluitadora", al llargmetratge també hi apareix Juanjo Puigcorbé, amb el paper del mànager de la Júlia; Jan Cornet, "un jove alumne que té una relació més personal amb ella"; i Marina Salas, que interpreta la filla de la Júlia.
"És una història que pilota al voltant de la música i el dolor de la malaltia", ha dit Bofarull.
"No és una pel·lícula fàcil", ha admès Bofarull, que diu que "veient el cartell de la pel·lícula l'espectador ja pot veure que no anirà al cine "a riure".
És el primer llargmetratge de ficció que dirigeix Bofarull i porta treballant-hi sis anys.
"És com un part", ha reconegut la directora, que ha dit que és "emocionant" escriure el guió, intentar aixecar el pressupost, adaptar la pel·lícula, fer el càsting, tenir les localitzacions i poder-la rodar i mostrar.
Fins ara, 'Sonata per a Violoncel' ja ha recorregut diversos festivals de cinema.
S'ha vist al festival de Màlaga, al FIC-CAT a Catalunya, a Saragossa i a Lleida.
Però també a les Filipines i a Mont-real, al Canadà.
A més, es veurà a Valladolid, la República Dominicana, Guatemala i Argentina.
A partir del 20 de novembre es projectarà en sales de cinema i Bofarull espera "que el públic tingui interès en veure-la" per poder-la mantenir en cartellera "força temps".
Molts dels escenaris de la pel·lícula són rodats a Tarragona.
"Són localitzacions properes, interessants i que es coneixen poc", ha explicat Bofarull, que ha detallat que hi ha escenes que s'han rodat a la platja de l'Arrabassada de Tarragona, al cementiri de la ciutat o a alguns auditoris del Vendrell o Reus.
Altres projectes
Bofarull també està enllestint la pel·lícula Barcelona 1714, que ja està rodada i en fase de postproducció.
El film que dirigeix la tarragonina retrata una història d'amor en ple setge a Barcelona, fa gairebé tres segles, per part de les tropes castellanes i franceses.
El llargmetratge és un projecte "innovador", segons descriu la directora, perquè s'ha rodat amb actors reals però amb fons creats en 3D, és a dir, en un plató croma.
"Estem acabant de treballar aquests espais de la Barcelona del 1714", ha detallat Bofarull, que ha admès que està sent un "procés llarg" però que els permet tenir una "estètica molt personal".
La pel·lícula, que en un principi s'havia d'estrenar sobre l'11 de setembre de 2014, encara no té data d'estrena. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Anna M. Bofarull estrenarà el 17 de novembre \"Sonata per a violoncel\", una història on la protagonista, Júlia, una reconeguda violoncel·lista, haurà de lluitar contra el seu propi cos per continuar tocant en assabentar-se que pateix fibromiàlgia. Bofarull destaca que és el primer film que permet veure com és el dia a dia d'una persona que pateix dolors crònics.",
"a2": "El 17 de novembre es preestrena \"Sonata per a violoncel\", la nova pel·lícula d'Anna M. Bofarull. Assegura que no és una pel·lícula fàcil de veure, ja que es reflecteix la història d'una violoncel·lista que pateix fibromiàlgia, mostrant com és la vida dels qui la pateixen. S'ha enregistrat a Tarragona i ha tingut l'ajuda d'associacions d'afectats per aquesta malaltia.",
"a3": "El 17 de novembre es preestrenarà a Tarragona \"Sonata per a violoncel\", una pel·lícula dirigida per la tarragonina Anna M. Bofarull que mostra la dura vida d'una violoncel·lista a qui diagnostiquen fibromiàlgia. L'objectiu de Bofarull és apropar la gent a aquesta malaltia, que afecta molts espanyols, com la seva mare, però es desconeix si no es viu de prop."
},
"extractive": {
"a1": "\"En això pot ajudar la pel·lícula, que se centra en un aspecte humà d'algú que, de cop, sent dolors en una part del cos o una altra i no pot fer la vida que està acostumat a fer\", ha explicat a l'ACN Bofarull, que ha dirigit, coproduït i escrit el guió del llargmetratge que es preestrenarà el 17 de novembre a Tarragona.\nLa cineasta considera que durant els últims anys s'ha començat a parlar de la fibromiàlgia però que \"és difícil entendre realment com és la vida d'un afectat\" si no hi ha \"gent propera que la pateix\".\n\"És una història que pilota al voltant de la música i el dolor de la malaltia\", ha dit Bofarull.\n\"No és una pel·lícula fàcil\", ha admès Bofarull, que diu que \"veient el cartell de la pel·lícula l'espectador ja pot veure que no anirà al cine \"a riure\".",
"a2": "\"En això pot ajudar la pel·lícula, que se centra en un aspecte humà d'algú que, de cop, sent dolors en una part del cos o una altra i no pot fer la vida que està acostumat a fer\", ha explicat a l'ACN Bofarull, que ha dirigit, coproduït i escrit el guió del llargmetratge que es preestrenarà el 17 de novembre a Tarragona.\nLa cineasta considera que durant els últims anys s'ha començat a parlar de la fibromiàlgia però que \"és difícil entendre realment com és la vida d'un afectat\" si no hi ha \"gent propera que la pateix\".\n\"És una història que pilota al voltant de la música i el dolor de la malaltia\", ha dit Bofarull.\n\"No és una pel·lícula fàcil\", ha admès Bofarull, que diu que \"veient el cartell de la pel·lícula l'espectador ja pot veure que no anirà al cine \"a riure\".",
"a3": "La fibromiàlgia afecta un milió i mig de persones a Espanya i, tot i això, \"hi ha molta ignorància\" sobre què comporta aquesta malaltia, segons la directora tarragonina Anna M. Bofarull, que ha dirigit 'Sonata per a violoncel', un film que intenta fer una contribució per \"entendre\" les persones afectades de fibromiàlgia. \n\"En això pot ajudar la pel·lícula, que se centra en un aspecte humà d'algú que, de cop, sent dolors en una part del cos o una altra i no pot fer la vida que està acostumat a fer\", ha explicat a l'ACN Bofarull, que ha dirigit, coproduït i escrit el guió del llargmetratge que es preestrenarà el 17 de novembre a Tarragona.\n\"És una història que pilota al voltant de la música i el dolor de la malaltia\", ha dit Bofarull. \n\"No és una pel·lícula fàcil\", ha admès Bofarull, que diu que \"veient el cartell de la pel·lícula l'espectador ja pot veure que no anirà al cine \"a riure\". "
},
"extreme": {
"a1": "Anna M. Bofarull estrenarà el seu primer film sobre la fibromiàlgia, \"Sonata per a violoncel\", protagonitzat per Montse Germán.",
"a2": "Propera estrena de \"Sonata per a violoncel\", gravada a Tarragona, en què es reflecteix la vida d'una músic amb fibromiàlgia.",
"a3": "Anna M. Bofarull estrenarà \"Sonata per a violoncel\", una pel·lícula que pretén conscienciar la societat sobre la fibromiàlgia."
}
} |
183 | La revolució tecnològica i el model 4.0, a debat en la UPV en els Premis de les Telecomunicacions Valencianes | El Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana (COITCV), l'Universitat Politècnica de València (UPV) i la Generalitat Valenciana organitzen, dins dels actes programats per a la 19ª edició dels Premis i Nit de les Telecomunicacions Valencianes, un debat sobre 'La revolució tecnològica i el model econòmic 4.0', amb els principals impulsors d'esta transformació. | El Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana (COITCV), l’Universitat Politècnica de València (UPV) i la Generalitat Valenciana organitzen, dins dels actes programats per a la 19ª edició dels Premis i Nit de les Telecomunicacions Valencianes, un debat sobre ‘La revolució tecnològica i el model econòmic 4.0’, amb els principals impulsors d’esta transformació.
La taula redona del dijous 18 de maig, a les 12.15 hores en el Paranimf de la UPV, posarà en relleu que esta transformació digital “no solament suposarà un canvi en les empreses i administracions públiques, sinó també una manera de treballar amb elles i per a elles”, segons ha informat la institució col·legial en un comunicat.
Els experts estimen que en una dècada “es destruirà l’ocupació tal com ho coneixem” i es crearan més d’un milió de llocs de treball vinculats amb la digitalització, robòtica, ‘big data’, intel·ligència artificial, biotecnologia i drons, una tecnologia que “ja està provocant un sisme en el món laboral”.
Així, estos entorns de treball seran “més col·laboratius, participatius i menys estresantes, però fins a arribar a eixe estat de felicitat caldrà realitzar nombrosos canvis substancials”, destaquen els responsables del debat.
Alguns estudis estimen que hi ha treballs com els teleoperadores que seran reemplaçats íntegrament per robots; uns altres com el cas dels venedors tindran una taxa de reemplaçament del 92% i el dels pilots un 50%.
Unes xifres que llancen la desaparició de set milions d’ocupacions d’àrees productives que quedaran obsoletes, segons l’organització de la jornada.
Amb tot, els experts asseguren que “açò no significarà necessàriament que molta gent es quedarà sense ocupació”.
Estes tecnologies “configuraran un mercat laboral 4.0, en el qual es crearan altres necessitats i per tant, sorgiran nous llocs de treball”.
De fet, un estudi de Randstad afirma que la transformació digital generarà més d’1,25 milions d’ocupacions en els pròxims anys.
Entre ells, experts en ‘big data’, enginyeria informàtica i el màrqueting digital, especialistes en ciberseguridad, analistes d’aplicacions, dissenyadors de programari, enginyers de telecomunicacions i analistes de sistemes, segons diversos estudis.
“El que sí que serà imprescindible és que tant empreses com a professionals superen la resistència al canvi a les noves tecnologies i a les realitats que les TIC portaran amb si”.
Per exemple, algunes decisions podran prendre-les els ‘sistemes’, després d’analitzar les dades, en lloc de les persones, com ha destacat el membre del COITCV i CEO en Encamina, Hugo de Juan.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN EL 20% DE TREBALLADORS
Així, veu factible que en 2018 més del 20% dels professionals utilitzen la Intel·ligència Artificial per a prendre decisions i que les resolucions preses per agents autònoms de programari aniran en augment.
“Els directius fins i tot podrem arribar a perdre el privilegi de prendre decisions davant un conflicte d’interessos ja que el ‘sistema’ oferirà la resposta correcta”.
De Juan ha assegurat, per tant, que “la tecnologia estarà present en tot moment” i que “la hiperconectivitat serà un fet”: “L”internet de les coses’ i del tot amb tot farà que siguem una peça més del sistema i que fins a les nostres tasques se’n vagen reconfigurant conforme anem arribant a l’oficina”.
Per a ell, per exemple, “comptar amb un assistent domòtic serà habitual” perquè “des del ‘boom’ del naixement d’estos dispositius a la fi de 2016 les capacitats d’estes màquines han anat en augment i el seu preu anirà en descens”.
En l’empresa, “tot estarà monitoritzat perquè els diferents processos fluïsquen adequadament.
Un espai en el qual conviuran treballadors humans amb robots.
Esta col·laboració entre persones i màquines, que ja es dóna en algunes indústries com a Ford, s’estendrà a altres sectors com la banca, el comerç, el turisme, transport o l’advocacia”.
MÉS DIVERSIÓ A LA NOSTRA VIDA DIÀRIA
Segons els experts, en estos casos, les màquines escrutaran les dades i els humans desenvoluparan les estratègies.
A més, tecnologies com la realitat virtual i l’augmentada serviran per a “augmentar la nostra productivitat i capacitats professionals, i també per a afegir diversió i riquesa a la nostra vida corrent”.
Com a exemples, Hugo de Juan ha recordat que “a principis del 2016 ulleres com les Google Glasses o les Hololens eren poc més que prototips, però sabem que les seues aplicacions van a ser tan quotidianes com hui ho són les ‘apps’ dels mòbils”. | [
"ciència i tecnologia",
"europa press",
"internet"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "En la 19a edició dels Premis i Nit de les Telecomunicacions Valencianes, es debatrà sobre \"La revolució tecnològica i el model econòmic 4.0\". Els experts estimen que en una dècada la transformació tecnològica generarà més d’un milió de llocs de treball relacionats amb la tecnologia, que comportarà la desocupació d’àrees productives obsoletes, i configurarà un mercat amb nous llocs de treball.",
"a2": "El dijous 18 de maig, va tenir lloc la taula rodona a la UPV sobre la revolució tecnològica. S'ha assegurat que aquesta revolució causarà un canvi complet al món laboral d'aquí a deu anys vinculat a la tecnologia. Molts dels treballs els faran robots, creant així altres necessitats amb les quals es compensaran la pèrdua d'ocupació d'algunes persones.",
"a3": "El 18 de maig el COITCV, l'UPV i la Generalitat Valenciana organitzen un debat sobre la revolució tecnològica i el model econòmic 4.0. Es preveu que en deu anys hi haurà més d'un milió de llocs de treball nous relacionats amb les tecnologies, basats en la cooperació entre persones i màquines, i moltes decisions seran preses per la intel·ligència artificial."
},
"extractive": {
"a1": "La taula rodona del dijous 18 de maig, a les 12.15 hores en el Paranimf de la UPV, posarà en relleu que esta transformació digital “no solament suposarà un canvi en les empreses i administracions públiques, sinó també una manera de treballar amb elles i per a elles”, segons ha informat la institució col·legial en un comunicat.\nEls experts estimen que en una dècada “es destruirà l’ocupació tal com ho coneixem” i es crearan més d’un milió de llocs de treball vinculats amb la digitalització, robòtica, ‘big data’, intel·ligència artificial, biotecnologia i drons, una tecnologia que “ja està provocant un sisme en el món laboral”.\nAixí, veu factible que en 2018 més del 20% dels professionals utilitzen la Intel·ligència Artificial per a prendre decisions i que les resolucions preses per agents autònoms de programari aniran en augment.\nDe Juan ha assegurat, per tant, que “la tecnologia estarà present en tot moment” i que “la hiperconectivitat serà un fet”: “L”internet de les coses’ i del tot amb tot farà que siguem una peça més del sistema i que fins a les nostres tasques se’n vagen reconfigurant conforme anem arribant a l’oficina”.",
"a2": "La taula redona del dijous 18 de maig, a les 12.15 hores en el Paranimf de la UPV, posarà en relleu que esta transformació digital “no solament suposarà un canvi en les empreses i administracions públiques, sinó també una manera de treballar amb elles i per a elles”, segons ha informat la institució col·legial en un comunicat.\nEls experts estimen que en una dècada “es destruirà l’ocupació tal com ho coneixem” i es crearan més d’un milió de llocs de treball vinculats amb la digitalització, robòtica, ‘big data’, intel·ligència artificial, biotecnologia i drons, una tecnologia que “ja està provocant un sisme en el món laboral”.\nAixí, veu factible que en 2018 més del 20% dels professionals utilitzen la Intel·ligència Artificial per a prendre decisions i que les resolucions preses per agents autònoms de programari aniran en augment.\nDe Juan ha assegurat, per tant, que “la tecnologia estarà present en tot moment” i que “la hiperconectivitat serà un fet”: “L”internet de les coses’ i del tot amb tot farà que siguem una peça més del sistema i que fins a les nostres tasques se’n vagen reconfigurant conforme anem arribant a l’oficina”.",
"a3": "El Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de la Comunitat Valenciana (COITCV), l’Universitat Politècnica de València (UPV) i la Generalitat Valenciana organitzen, dins dels actes programats per a la 19ª edició dels Premis i Nit de les Telecomunicacions Valencianes, un debat sobre ‘La revolució tecnològica i el model econòmic 4.0’, amb els principals impulsors d’esta transformació. \nLa taula redona del dijous 18 de maig, a les 12.15 hores en el Paranimf de la UPV, posarà en relleu que esta transformació digital “no solament suposarà un canvi en les empreses i administracions públiques, sinó també una manera de treballar amb elles i per a elles”, segons ha informat la institució col·legial en un comunicat. \nEls experts estimen que en una dècada “es destruirà l’ocupació tal com ho coneixem” i es crearan més d’un milió de llocs de treball vinculats amb la digitalització, robòtica, ‘big data’, intel·ligència artificial, biotecnologia i drons, una tecnologia que “ja està provocant un sisme en el món laboral”. \nEstes tecnologies “configuraran un mercat laboral 4.0, en el qual es crearan altres necessitats i per tant, sorgiran nous llocs de treball”. \nAixí, veu factible que en 2018 més del 20% dels professionals utilitzen la Intel·ligència Artificial per a prendre decisions i que les resolucions preses per agents autònoms de programari aniran en augment."
},
"extreme": {
"a1": "Amb la digitalització el mercat laboral 4.0 crearà altres necessitats i, per tant, sorgiran nous llocs de treball.",
"a2": "A la taula rodona de la UPV asseguren que el món laboral canviarà completament en una dècada.",
"a3": "A \"La revolució tecnològica i el model econòmic 4.0\" s'exposaran els canvis que patirà el món laboral amb la digitalització."
}
} |
343 | ‘Sóc puta, grassa, lletja, retardada i mal follada, i faig política’: la CUP es reivindica contra el masclisme | Les membres de la formació anticapitalista denuncien els atacs públics rebuts pel fet de ser dones i fer política | Les diputades del grup parlamentari de la CUP han estat les encarregades d’explicar, de manera ben contundent, els insults que havien rebut aquests darrers mesos a les xarxes socials i alguns mitjans pel fet de ser dones i alhora fer política.
Per això han clamat que eren ‘lletges’, ‘grasses’, ‘putes’, ‘retardades’ o ‘mal follades’ i que alhora es dedicaven a la política i defensaven ‘l’educació i la salut públiques’, ‘la llibertat i dignitat de les persones i dels pobles’, o ‘uns Països Catalans socialistes i feministes’.
Vegeu el vídeo ací:
I llegiu tot seguit el manifest sencer:
«Durant aquests últims mesos hem estat testimonis d’una eclosió masclista especialment visceral en un moment de gran tensió política on les nostres companyes han tingut una projecció mediàtica i un protagonisme, una representativitat i una autoritat polítiques, inusualment significatives, que han fet esclatar els ploms a tota una sociologia que ha vist refutada la seva concepció sobre la funció de les dones en aquesta societat.
Hem vist com grans aparells mediàtics al servei d’una manera molt concreta i barroera de fer política, han descarregat tota la seva artilleria contra les nostres companyes a fi de desacreditar-les i desautoritzar-les, en una aposta clarament desencertada que se’ls ha girat en contra, com un bumerang, i que ens ha portat aquí a denunciar aquesta ofensiva fastigosa, masclista i violenta, i a dir que totes som una i que quan ataquen una dona en termes que només tenen a veure amb el fet de ser-ho, estan atacant totes les dones, i que quan ataquen una de les nostres ens estan atacant a totes nosaltres.
És per això que, com a militants de l’esquerra independentista, de les organitzacions que conformen el nostre moviment, hem volgut convocar aquesta roda de premsa unitària, per tal de denunciar col·lectivament l’onada d’insults, desqualificacions i menyspreu masclista que com a dones militants hem estat objecte durant els últims mesos, tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació.
Som plenament conscients de la situació infinitament més precària i violenta en què es troben la gran majoria de dones que ni tan sols tenen accés a un altaveu que es faci ressò del seu patiment.
Dones invisibilitzades, políticament anul·lades, expulsades de la representació política, emmudides, precaritzades, violentades, i tot a conseqüència de la ideologia patriarcal que inunda la nostra societat i ens vol sotmeses per tal de poder domesticar-nos i governar-nos; amb l’objectiu final de forçar-nos a assumir el rol que aquesta societat patriarcal ens té reservat.
I és precisament per l’emancipació de totes aquestes dones i de nosaltres mateixes que vam decidir organitzar-nos i lluitar, per enderrocar aquest sistema que ens condemna a ser subalternes, a netejar, cosir, curar, parir, assentir, obeir… sense poder decidir lliurement sobre les nostres vides ni els nostres cossos.
En aquest sentit volem compartir les següents consideracions:
En conclusió, ens insulten individualment, però nosaltres responem col·lectivament, perquè sabem que quan n’ataquen una ens volen sotmetre totes, i per això cridem que som manada i que si en toquen una, ens toquen a totes.
Que totes som una.
Que totes som l’Anna, la Gabriela, la Natàlia, l’Eulàlia, les companyes de Gràcia encausades per penjar pancartes contra la llei de l’avortament, i la Naty en vaga per exigir unes condicions laborals dignes, i les companyes de Palma imputades per denunciar la llei de l’avortament, i les dones que diàriament reben cops dels seus companys, i les que cobren un 20% menys per fer la mateixa feina que els homes, i les joves que es veuen condemnades a sotmetre’s a avortaments clandestins, i les estudiants que pateixen violència masclista als centres d’ensenyament i no saben on recórrer, i les dones que són assetjades al carrer, i les que es veuen obligades a aguantar situacions masclistes a la feina perquè necessiten els diners, i les que són criminalitzades per exercir el treball sexual, i les que han d’assumir totes les tasques de cura que han estat expulsades del sistema públic a conseqüència de les retallades neoliberals, i les 800.000 dones en risc d’exclusió social…
En definitiva, som militants feministes, dones organitzades per combatre aquest sistema patriarcal capitalista que ens vol relegar a un rol exclusivament ornamental dins de l’espai on es decideix sobre la nostra vida, i estem aquí per ser agents actius en la construcció d’una societat lliure, és a dir, feminista.»
Alerta Solidària
Arran
Coordinadora Sindical (COS)
CUP – CC
Endavant (OSAN) SEP | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les diputades de la CUP han estat les encarregades d'explicar, contundentment, els insults que han rebut a les xarxes socials i en alguns mitjans per ser dones i fer política. En l'acte, han criticat la violència masclista que pateixen moltes dones per culpa de la ideologia patriarcal que inunda la nostra societat i han manifestat que els insults no les frenaran.",
"a2": "Les diputades de la CUP han rebut insults masclistes a les xarxes socials, amb la finalitat de desacreditar-les o treure'ls autoritat. Han aprofitat per defensar l'educació i la unió entre totes per denunciar la ideologia patriarcal. Asseguren que si insulten una dona, les insulten a totes i que s'ha de lluitar per una societat lliure i feminista.",
"a3": "Les diputades de la CUP, que han tingut més protagonisme últimament, han rebut insults masclistes a les xarxes socials i als mitjans per ser dones i polítiques. En una roda de premsa unitària, les diputades han criticat la discriminació contra les dones i han defensat la seva emancipació per aconseguir un món més just i enderrocar el sistema patriarcal."
},
"extractive": {
"a1": "«Durant aquests últims mesos hem estat testimonis d’una eclosió masclista especialment visceral en un moment de gran tensió política on les nostres companyes han tingut una projecció mediàtica i un protagonisme, una representativitat i una autoritat polítiques, inusualment significatives, que han fet esclatar els ploms a tota una sociologia que ha vist refutada la seva concepció sobre la funció de les dones en aquesta societat.\nHem vist com grans aparells mediàtics al servei d’una manera molt concreta i barroera de fer política, han descarregat tota la seva artilleria contra les nostres companyes a fi de desacreditar-les i desautoritzar-les, en una aposta clarament desencertada que se’ls ha girat en contra, com un bumerang, i que ens ha portat aquí a denunciar aquesta ofensiva fastigosa, masclista i violenta, i a dir que totes som una i que quan ataquen una dona en termes que només tenen a veure amb el fet de ser-ho, estan atacant totes les dones, i que quan ataquen una de les nostres ens estan atacant a totes nosaltres.\nEn aquest sentit volem compartir les següents consideracions: En conclusió, ens insulten individualment, però nosaltres responem col·lectivament, perquè sabem que quan n’ataquen una ens volen sotmetre totes, i per això cridem que som manada i que si en toquen una, ens toquen a totes\nQue totes som l’Anna, la Gabriela, la Natàlia, l’Eulàlia, les companyes de Gràcia encausades per penjar pancartes contra la llei de l’avortament, i la Naty en vaga per exigir unes condicions laborals dignes, i les companyes de Palma imputades per denunciar la llei de l’avortament, i les dones que diàriament reben cops dels seus companys, i les que cobren un 20% menys per fer la mateixa feina que els homes, i les joves que es veuen condemnades a sotmetre’s a avortaments clandestins, i les estudiants que pateixen violència masclista als centres d’ensenyament i no saben on recórrer, i les dones que són assetjades al carrer, i les que es veuen obligades a aguantar situacions masclistes a la feina perquè necessiten els diners, i les que són criminalitzades per exercir el treball sexual, i les que han d’assumir totes les tasques de cura que han estat expulsades del sistema públic a conseqüència de les retallades neoliberals, i les 800.000 dones en risc d’exclusió social….",
"a2": "«Durant aquests últims mesos hem estat testimonis d’una eclosió masclista especialment visceral en un moment de gran tensió política on les nostres companyes han tingut una projecció mediàtica i un protagonisme, una representativitat i una autoritat polítiques, inusualment significatives, que han fet esclatar els ploms a tota una sociologia que ha vist refutada la seva concepció sobre la funció de les dones en aquesta societat.\nHem vist com grans aparells mediàtics al servei d’una manera molt concreta i barroera de fer política, han descarregat tota la seva artilleria contra les nostres companyes a fi de desacreditar-les i desautoritzar-les, en una aposta clarament desencertada que se’ls ha girat en contra, com un bumerang, i que ens ha portat aquí a denunciar aquesta ofensiva fastigosa, masclista i violenta, i a dir que totes som una i que quan ataquen una dona en termes que només tenen a veure amb el fet de ser-ho, estan atacant totes les dones, i que quan ataquen una de les nostres ens estan atacant a totes nosaltres.\nÉs per això que, com a militants de l’esquerra independentista, de les organitzacions que conformen el nostre moviment, hem volgut convocar aquesta roda de premsa unitària, per tal de denunciar col·lectivament l’onada d’insults, desqualificacions i menyspreu masclista que com a dones militants hem estat objecte durant els últims mesos, tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació. \nQue totes som l’Anna, la Gabriela, la Natàlia, l’Eulàlia, les companyes de Gràcia encausades per penjar pancartes contra la llei de l’avortament, i la Naty en vaga per exigir unes condicions laborals dignes, i les companyes de Palma imputades per denunciar la llei de l’avortament, i les dones que diàriament reben cops dels seus companys, i les que cobren un 20% menys per fer la mateixa feina que els homes, i les joves que es veuen condemnades a sotmetre’s a avortaments clandestins, i les estudiants que pateixen violència masclista als centres d’ensenyament i no saben on recórrer, i les dones que són assetjades al carrer, i les que es veuen obligades a aguantar situacions masclistes a la feina perquè necessiten els diners, i les que són criminalitzades per exercir el treball sexual, i les que han d’assumir totes les tasques de cura que han estat expulsades del sistema públic a conseqüència de les retallades neoliberals, i les 800.000 dones en risc d’exclusió social….",
"a3": "Les diputades del grup parlamentari de la CUP han estat les encarregades d’explicar, de manera ben contundent, els insults que havien rebut aquests darrers mesos a les xarxes socials i alguns mitjans pel fet de ser dones i alhora fer política.\nHem vist com grans aparells mediàtics al servei d’una manera molt concreta i barroera de fer política, han descarregat tota la seva artilleria contra les nostres companyes a fi de desacreditar-les i desautoritzar-les, en una aposta clarament desencertada que se’ls ha girat en contra, com un bumerang, i que ens ha portat aquí a denunciar aquesta ofensiva fastigosa, masclista i violenta, i a dir que totes som una i que quan ataquen una dona en termes que només tenen a veure amb el fet de ser-ho, estan atacant totes les dones, i que quan ataquen una de les nostres ens estan atacant a totes nosaltres.\nDones invisibilitzades, políticament anul·lades, expulsades de la representació política, emmudides, precaritzades, violentades, i tot a conseqüència de la ideologia patriarcal que inunda la nostra societat i ens vol sotmeses per tal de poder domesticar-nos i governar-nos; amb l’objectiu final de forçar-nos a assumir el rol que aquesta societat patriarcal ens té reservat. I és precisament per l’emancipació de totes aquestes dones i de nosaltres mateixes que vam decidir organitzar-nos i lluitar, per enderrocar aquest sistema que ens condemna a ser subalternes, a netejar, cosir, curar, parir, assentir, obeir… sense poder decidir lliurement sobre les nostres vides ni els nostres cossos.\nQue totes som l’Anna, la Gabriela, la Natàlia, l’Eulàlia, les companyes de Gràcia encausades per penjar pancartes contra la llei de l’avortament, i la Naty en vaga per exigir unes condicions laborals dignes, i les companyes de Palma imputades per denunciar la llei de l’avortament, i les dones que diàriament reben cops dels seus companys, i les que cobren un 20% menys per fer la mateixa feina que els homes, i les joves que es veuen condemnades a sotmetre’s a avortaments clandestins, i les estudiants que pateixen violència masclista als centres d’ensenyament i no saben on recórrer, i les dones que són assetjades al carrer, i les que es veuen obligades a aguantar situacions masclistes a la feina perquè necessiten els diners, i les que són criminalitzades per exercir el treball sexual, i les que han d’assumir totes les tasques de cura que han estat expulsades del sistema públic a conseqüència de les retallades neoliberals, i les 800.000 dones en risc d’exclusió social… "
},
"extreme": {
"a1": "Diputades de la CUP denuncien en un acte a Barcelona els insults rebuts per ser dones i el seu caràcter polític.",
"a2": "Diputades de la CUP denuncien els insults rebuts per desacreditar-les com a dones a l'àmbit polític.",
"a3": "Les membres de la CUP denuncien els insults i el menyspreu masclista rebuts públicament en un manifest conjunt."
}
} |
2,222 | Els centres d'educació especial en fase 2 prioritzen alumnes amb augment de necessitats durant el confinament | Es farà acció educativa en grups de fins a 5 alumnes en l'etapa infantil i final i tutories per a tots | Els centres d'educació especial obriran en fase 2 per acollir els alumnes amb un increment de les necessitats durant el confinament.
Així ho recull el document d''Instruccions específiques pera l'organització de l'obertura dels centres d'educació especial', al que ha tingut accés l'ACN i que estableix que cada centre haurà d'elaborar el seu pla d'obertura amb l'acompanyament de la inspecció.
Es podrà fer acció educativa en grups de com a màxim 5 alumnes per als que finalitzen estudis, atenció tutorial en grups reduïts en qualsevol curs o nivell o bé atenció personalitzada.
A més, hi haurà un espai d'acollida de 9 a 13 hores en grups de màxim 5 infants de 3 a 6 anys.
El retorn serà voluntari i les famílies ho hauran de comunicar.
El document elaborat pel Departament d'Educació explica que en el cas dels centres d'educació especial es considerarà, a més dels criteris genèrics, altres indicadors de necessitats de suport com la pèrdua accentuada d'habilitats comunicatives, l'augment o aparició de conductes d'aïllament, la desestabilització emocional, l'augment de la dificultat de regulació de la conducta o el comportament i el benefici que aporti la presencialitat pel que fa a la relació amb el personal educatiu, entre d'altres.
L'objectiu és "complementar els plans de suport individualitzats de l'alumnat i generar oportunitats per a l'alumnat i les seves famílies".
Especifica que si algun centre públic o concertat no pot fer efectiva l'obertura aplicant totes les mesures i garanties requerides en les instruccions, ho haurà de comunicar a la Inspecció d'Educació corresponent, "que valorarà l'excepcionalitat de permetre la no obertura del centre".
Així, els centres, com els ordinaris, reobriran bàsicament per oferir un servei als alumnes que finalitzen els estudis i per atendre casos personals.
En el cas de l'atenció personalitzada, serà necessari planificar i programar el dia i hora del retrobament de l'alumna i, si és necessari, un únic familiar amb el tutor.
L'objectiu d'aquesta atenció és fer un acompanyament educatiu i emocional personalitzat, amb coordinació amb els equips d'assessorament i orientació pedagògics (EAP) i els serves educatius específics.
Les famílies hauran d'emplenar una declaració en la que assegurin que el seu fill no té cap símptoma de covid-19 ni ha estat en contacte amb persones amb el virus en els darrers 14 dies, així com que compta amb el calendari vacunal al dia.
En el cas d'alumnes amb malalties cròniques complexes, es valorarà conjuntament la idoneïtat de reprendre l'activitat.
A més, en el cas dels infants de 3 a 6 anys, l'acollida es reserva a aquells tutors o progenitors que acreditin que necessiten portar els fills a l'escola per motius de conciliació ja que treballen i no tenen cap altra opció.
El centre planificarà el personal necessari
Pel que fa al personal, el document estableix que seran els centres els que hauran de "planificar l'acció educativa i el personal necessari per dur-la a terme".
Les direccions dels centres hauran d'informar tots els treballadors de la necessitat de declarar les condicions de vulnerabilitat, casos, contactes estrets i simptomatològica covid, per tal d'identificar el personal que podrà participar de les activitats presencials.
De la mateixa manera, haurà d'analitzar els espais disponibles per tal de complir la regla de 4m2 per alumne.
A més, els espais que es facin servir hauran de ser "estables i fixos" per poder tenir la traçabilitat en cas de contagi.
L'alumnat haurà de ser sempre el mateix i en el mateix espai i, sempre que sigui possible, també el personal educatiu.
Els centres d'educació especial hauran de seguir les mateixes recomanacions que els ordinaris pel que fa a entrades i sortides, circulació dins del centre, patis i l'absència de menjador al juny.
Sobre el distanciament físic, s'insisteix que "es tracta d'una de les mesures més importants per evitar la transmissió del virus", així com el rentat de mans.
En aquest cas, s'apunta que l'alumnat que no sigui autònom cal que es renti les mans acompanyat o assistit de manera freqüent, "seguint i adaptant les pautes generals".
Pel que fa a les mascaretes, està indicada per als alumnes de 6 a 21 anys però s'especifica que "l'alumnat que no sigui capaç d'enretirar-se-la de manera autònoma, no n'hauria de portar", així com en aquells moments en que es compleixin mesures òptimes de distanciament i ventilació d'espais.
Els docents hauran de portar roba i calçat que faran servir exclusivament al centre i que hauran de rentar com a mínim dos cops a la setmana a 60 graus.
A més, es recomana la desinfecció de les cadires de rodes "a l'entrada i la sortida del centre". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els centres d'educació especial obriran en fase 2 amb grups de màxim 5 alumnes. Es prioritzarà aquells alumnes que acaben estudis, els que es troben situació de vulnerabilitat socioeconòmica, aquells qui presentin indicadors de necessitats de suport i els estudiants en què es detecti \"un increment de necessitats per motiu del confinament\".",
"a2": "Els centres d'educació especial obriran en fase 2, amb grups d'un màxim de cinc alumnes, en espais establerts i fixos i seguint les mateixes recomanacions sanitàries que en qualsevol centre. Hi haurà una distància de 4 m² entre alumnes, desinfeccions de mans i ventilació d'espais, i tot alumne que pugui treure's la màscara de forma autònoma estarà obligat a portar-la.",
"a3": "Els centres d'educació especial obriran en fase 2 centrant-se en l'alumnat que pateix conseqüències del confinament, com conductes d'aïllament o desestabilització emocional, entre d'altres. Cada centre haurà de planificar la gestió del personal i les activitats educatives en grups de màxim cinc persones, mantenint el distanciament físic. Els majors de sis anys, si poden, hauran de fer ús de la mascareta."
},
"extractive": {
"a1": "El document elaborat pel Departament d'Educació explica que en el cas dels centres d'educació especial es considerarà, a més dels criteris genèrics, altres indicadors de necessitats de suport com la pèrdua accentuada d'habilitats comunicatives, l'augment o aparició de conductes d'aïllament, la desestabilització emocional, l'augment de la dificultat de regulació de la conducta o el comportament i el benefici que aporti la presencialitat pel que fa a la relació amb el personal educatiu, entre d'altres.\nLes famílies hauran d'emplenar una declaració en la que assegurin que el seu fill no té cap símptoma de covid-19 ni ha estat en contacte amb persones amb el virus en els darrers 14 dies, així com que compta amb el calendari vacunal al dia.\nPel que fa al personal, el document estableix que seran els centres els que hauran de \"planificar l'acció educativa i el personal necessari per dur-la a terme\".\nPel que fa a les mascaretes, està indicada per als alumnes de 6 a 21 anys però s'especifica que \"l'alumnat que no sigui capaç d'enretirar-se-la de manera autònoma, no n'hauria de portar\", així com en aquells moments en que es compleixin mesures òptimes de distanciament i ventilació d'espais.",
"a2": "El document elaborat pel Departament d'Educació explica que en el cas dels centres d'educació especial es considerarà, a més dels criteris genèrics, altres indicadors de necessitats de suport com la pèrdua accentuada d'habilitats comunicatives, l'augment o aparició de conductes d'aïllament, la desestabilització emocional, l'augment de la dificultat de regulació de la conducta o el comportament i el benefici que aporti la presencialitat pel que fa a la relació amb el personal educatiu, entre d'altres.\nLes famílies hauran d'emplenar una declaració en la que assegurin que el seu fill no té cap símptoma de covid-19 ni ha estat en contacte amb persones amb el virus en els darrers 14 dies, així com que compta amb el calendari vacunal al dia.\nPel que fa al personal, el document estableix que seran els centres els que hauran de \"planificar l'acció educativa i el personal necessari per dur-la a terme\".\nPel que fa a les mascaretes, està indicada per als alumnes de 6 a 21 anys però s'especifica que \"l'alumnat que no sigui capaç d'enretirar-se-la de manera autònoma, no n'hauria de portar\", així com en aquells moments en que es compleixin mesures òptimes de distanciament i ventilació d'espais.",
"a3": "Els centres d'educació especial obriran en fase 2 per acollir els alumnes amb un increment de les necessitats durant el confinament.\nEl document elaborat pel Departament d'Educació explica que en el cas dels centres d'educació especial es considerarà, a més dels criteris genèrics, altres indicadors de necessitats de suport com la pèrdua accentuada d'habilitats comunicatives, l'augment o aparició de conductes d'aïllament, la desestabilització emocional, l'augment de la dificultat de regulació de la conducta o el comportament i el benefici que aporti la presencialitat pel que fa a la relació amb el personal educatiu, entre d'altres.\nLes famílies hauran d'emplenar una declaració en la que assegurin que el seu fill no té cap símptoma de covid-19 ni ha estat en contacte amb persones amb el virus en els darrers 14 dies, així com que compta amb el calendari vacunal al dia.\nPel que fa al personal, el document estableix que seran els centres els que hauran de \"planificar l'acció educativa i el personal necessari per dur-la a terme\"."
},
"extreme": {
"a1": "Els centres d’educació especial podran obrir en territoris en fase 2 amb una assistència de caràcter voluntari.",
"a2": "Els centres d'educació especial obriran en fase 2, mantenint totes les mesures de seguretat sanitàries del centre i entre alumnes.",
"a3": "Els centres d'educació especial obriran en fase 2 i hauran de prioritzar l'alumnat que més atenció requereix arran del confinament."
}
} |
1,103 | Podem expulsa Hermán Pinedo, líder del partit a Tarragona i conseller de Patrimoni | El conseller de Patrimoni i tinent d'alcalde d'alcalde afirma que presentarà al·legacions i que no dimitirà | Podem ha expulsat del partit el seu secretari general a Tarragona, Hermán Pinedo, segons ha pogut saber l'ACN.
La formació morada li va obrir un expedient ara fa un any per, segons el partit, no haver celebrat una assemblea per decidir si investien com a alcalde el republicà Pau Ricomà o el socialista Josep Fèlix Ballesteros.
Pinedo afirma a l'ACN que la decisió és "injusta", que és una "venjança" per no haver pactat amb el PSC i avança que no dimitirà de regidor "en cap cas".
Pinedo també és conseller de Patrimoni, Joventut, Cooperació i Habitatge de l'Ajuntament de Tarragona, així com setè tinent d'alcalde, i és un dels dos consellers d'En Comú Podem Tarragona, formació que governa al consistori amb ERC.
En declaracions a l'ACN, Hermán Pinedo explica que l'expulsió l'ha tramitada la comissió de garanties estatal de Podem.
Els arguments serien que Podem Tarragona i Tarragona En Comú van celebrar una assemblea conjunta per decidir si formaven govern amb ERC o PSC; i que no es va fer una assemblea única de Podem.
En la reunió conjunta –celebrada el 10 de juny del 2019- de les dues formacions, que es van presentar en coalició a les eleccions, es va aprovar la investidura de Ricomà per 76 vots; mentre que el suport a Ballesteros va comptar amb tan sols un únic vot.
"Diuen que em vaig saltar processos democràtics en no fer l'assemblea només de Podem Tarragona; i que vaig decidir prendre la decisió d'investir Ricomà unilateralment", relata el conseller.
Pinedo defensa que Podem, a través dels seus canals oficials i per correu electrònic, va convocar a la militància a assistir a aquella reunió.
També es mostra molt sorprès pel fet que, en la resolució que li han enviat, li apunten que hauria d'haver convocat una assemblea presencial amb els membres de Podem Tarragona el matí del dia 14, "el mateix matí del ple d'investidura".
Pinedo assegura que presentarà al·legacions a l'expulsió.
"Diuen que és una falta molt greu, al nivell d'assetjament sexual o agressió", indica, i es mostra convençut que no ha comès "cap infracció".
En la seva opinió, "és una barbaritat i una venjança".
"Que m'acusin d'antidemocràtic quan vam fer una assemblea de 80 persones per decidir qui havia de ser l'alcalde de Tarragona, és una barbaritat", assenyala.
També creu que en alguns sectors del partit "ha dolgut la bona feina" que considera que estan fent amb ERC al govern municipal.
"Hi havia gent que li interessava que féssim alcalde a Ballesteros", defensa.
També creu que des de la cúpula de la formació "ha molestat" que al balcó del consistori es pengés una pancarta de suport "als presos polítics".
De fet, comenta que l'últim enfrontament va ser abans del darrer plenari, quan es van abstenir en una moció per rebutjar la inhabilitació de Quim Torra, ja que "Podem demanava el 'no'".
No pensa dimitir
El polític avança que, en cas que s'acabi confirmant la seva expulsió de la formació morada, no dimitirà del seu càrrec de regidor.
De fet, creu que tampoc acabarà com a regidor no adscrit, ja que pertany al grup municipal d'En Comú Podem Tarragona.
De fet, Pinedo també és militant de Catalunya en Comú i aquest partit, a hores d'ara, no li ha fet "cap comunicació oficial".
"Faig la donació salarial i crec que ells no tenen cap motiu per expulsar-me", valora.
Amb tot, es mostra convençut que "cal lluitar per la justícia i ser honrat".
"Si hagués comès un delicte, el primer que marxaria sóc jo.
Però per una purga política de Podem a tot el país, és injust", finalitza.
Una polèmica que ve de lluny
Les disputes entre Pinedo i Podem no són noves.
Fa un any la formació ja el va inhabilitar del càrrec de secretari general de Podem Tarragona durant un any per la polèmica de l'assemblea sobre la investidura, però el maig d'enguany el va restituir.
A banda, també el van expedientar per una piulada sobre la designació del diputat Ismael Cortés com a cap de llista d'En Comú Podem per Tarragona el 28-A.
Al maig Hermán Pinedo es va presentar com a candidat a liderar Podem Catalunya.
El també setè tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona va defensar aleshores una "tercera via regeneradora davant els conflictes interns".
Reclamava una "descentralització real de l'activitat política" més enllà de Barcelona, ja que al seu parer "la resta de territoris estan oblidats i menystinguts".
Tot i que va recollir els avals, Pinedo va retirar la seva candidatura en favor de Conchi Abellán, la qual va ser escollida coordinadora autonòmica de Podem Catalunya. | [
"partits"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Podem ha expulsat del partit el seu secretari general a Tarragona, Hermán Pinedo. Els arguments d’aquesta decisió provenen de l’assemblea conjunta que van celebrar Podem Tarragona i Tarragona En Comú per decidir si formaven govern amb ERC o PSC. La formació morada li va obrir un expedient arrel d’aquest acte per no haver celebrat una assemblea única de Podem.",
"a2": "Podem ha expulsat Hermán Pinedo després de saltar-se els processos democràtics, en no fer una assemblea exclusivament de Podem el 2019, per decidir l'alcalde de Tarragona. Ell assegura que no ha comès cap infracció i que no pensa dimitir de regidor després de ser expulsat, ja que es tracta d'una injustícia.",
"a3": "Podem ha expulsat el líder del partit a Tarragona, Hermán Pinedo, per no haver convocat una assemblea única de Podem per decidir qui havia de ser l'alcalde de la ciutat. Pinedo defensa que es va fer una convocatòria i assegura que presentarà al·legacions perquè ho considera una venjança per no pactar amb el PSC. Tampoc no dimitirà com a regidor."
},
"extractive": {
"a1": "Pinedo afirma a l'ACN que la decisió és \"injusta\", que és una \"venjança\" per no haver pactat amb el PSC i avança que no dimitirà de regidor \"en cap cas\".\nEls arguments serien que Podem Tarragona i Tarragona En Comú van celebrar una assemblea conjunta per decidir si formaven govern amb ERC o PSC; i que no es va fer una assemblea única de Podem.\nEl polític avança que, en cas que s'acabi confirmant la seva expulsió de la formació morada, no dimitirà del seu càrrec de regidor.\nFa un any la formació ja el va inhabilitar del càrrec de secretari general de Podem Tarragona durant un any per la polèmica de l'assemblea sobre la investidura, però el maig d'enguany el va restituir.",
"a2": "Pinedo afirma a l'ACN que la decisió és \"injusta\", que és una \"venjança\" per no haver pactat amb el PSC i avança que no dimitirà de regidor \"en cap cas\".\nEls arguments serien que Podem Tarragona i Tarragona En Comú van celebrar una assemblea conjunta per decidir si formaven govern amb ERC o PSC; i que no es va fer una assemblea única de Podem.\nEl polític avança que, en cas que s'acabi confirmant la seva expulsió de la formació morada, no dimitirà del seu càrrec de regidor.\nFa un any la formació ja el va inhabilitar del càrrec de secretari general de Podem Tarragona durant un any per la polèmica de l'assemblea sobre la investidura, però el maig d'enguany el va restituir.",
"a3": "Podem ha expulsat del partit el seu secretari general a Tarragona, Hermán Pinedo, segons ha pogut saber l'ACN. \nPinedo afirma a l'ACN que la decisió és \"injusta\", que és una \"venjança\" per no haver pactat amb el PSC i avança que no dimitirà de regidor \"en cap cas\". \nEls arguments serien que Podem Tarragona i Tarragona En Comú van celebrar una assemblea conjunta per decidir si formaven govern amb ERC o PSC; i que no es va fer una assemblea única de Podem.\n\"Que m'acusin d'antidemocràtic quan vam fer una assemblea de 80 persones per decidir qui havia de ser l'alcalde de Tarragona, és una barbaritat\", assenyala."
},
"extreme": {
"a1": "Pinedo, conseller de Patrimoni i tinent d'alcalde de Tarragona afirma que presentarà al·legacions i que no dimitirà davant l'expulsió de Podem.",
"a2": "Hermán Pinedo ha estat expulsat de Podem per un suposat salt de processos democràtics, procés el qual ell considera injust.",
"a3": "Podem expulsa el seu líder a Tarragona, Pinedo, mentre que ell assegura que presentarà al·legacions i que no pensa dimitir."
}
} |
551 | El Grup 62 publicarà ‘Història mundial de Catalunya’, dirigida per Borja de Riquer | Josep Ramoneda, president del consell d'administració, i Emili Rosales, director editorial, han presentat les novetats d'aquest darrer trimestre de l'any | Josep Ramoneda, president del consell d’administració del Grup 62, i Emili Rosales, director editorial, van presentar ahir les novetats més destacades del darrer trimestre de l’any.
Tot i que s’havia anunciat que Ramoneda faria balanç del 2018, la intenció era fer un cop d’efecte i fer públic el nom del llibre més ambiciós que el Grup 62 publicarà enguany: la Història mundial de Catalunya, un volum dirigit per l’historiador Martí de Riquer, en què han col·laborat noranta-nou especialistes i que aplegarà en unes nou-centes planes fets històrics destacats del país, d’una manera singular.
El volum arribarà a les llibreries el 14 de novembre.
No és pas un volum convencional sobre la història de Catalunya, sinó que aplega 124 moments determinants de Catalunya en la història mundial (pel paper que han tingut al món o per la manera com les circumstàncies d’abast mundial els han afectats): de la prehistòria fins a l’època actual.
Aquests moments s’ordenen de manera cronològica.
El format parteix de la Histoire mondial de la France dirigida per Patrick Boucheron, publicada l’any passat i que ja ha venut més de 150.000 exemplars.
Edicions 62, d’entrada, en farà un tiratge de 15.000.
És una proposta prou important per a l’edició en llengua catalana.
Borja de Riquer ha avançat algunes de les entrades que s’hi podran llegir.
Per exemple, recull la primera representació d’un acte de violència entre homes que s’ha trobat a Europa; són unes pintures prehistòriques descobertes recentment en unes coves del Priorat.
Hi ha una altra entrada on s’explica que el 1928 la companyia de cotxes Hispano Suiza va guanyar a Indianapolis la cursa mundial de resistència i va esdevenir el cotxe més potent del món.
També es parla de l’espionatge industrial de catalans per Europa.
Descobrirem el primer ambaixador català a la Xina, després de la guerra de l’opi, al segle XIX.
I també podrem llegir l’èxit del vi tarraconense a tot l’imperi Romà, on era considerat un dels millors.
Així mateix hi trobem el Bulli, com a millor restaurant del món, i el començament de l’era Cruyff.
I l’aportació de la Fura dels Baus als Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Borja de Riquer també va explicar que els articles no són llargs, que ocupen un màxim de cinc planes i sense notes a peu de pàgina.
Són de divulgació, no pas erudits, i pretenen oferir una lectura fàcil, amb la voluntat de fomentar la curiositat intel·lectual dels lectors.
El llibre acaba amb la proclamació d’independència del 27 d’octubre de l’any passat, entrada que ha escrit Josep M. Muñoz, historiador i director de l’Avenç.
Riquer va fer públics alguns altres autors dels articles: Sergi Pàmies, Jordi Coca, Manuel Forcano… El volum també contindrà els últims articles que van escriure els historiadors Eva Serra i Josep Fontana, que van morir fa poc.
Maria Barbal, Màrius Sampere, Montserrat Roig, Baudelaire, Sebastià Portell…
Emili Rosales va explicar algunes altres novetats que apareixeran aquest octubre i novembre, abans de Nadal.
S’hi destaquen els diaris de Baudelaire, El meu cor despullat, traduïts pel poeta i escriptor Pere Rovira, i la reedició dels poemes de Sylvia Plath que va traduir Montserrat Abelló.
Es continuaran recuperant les obres de Montserrat Roig, ara amb el volum que conté els articles que va escriure en la darrera etapa, Un pensament de sal, un pessic de pebre.
El llibre sortirà d’aquí a dues setmanes, amb un pròleg nou de Najat el Hachmi.
A l’octubre es reeditarà Borja Papa, la novel·la tan celebrada de Joan Francesc Mira, que ja fa vint-i-dos anys que es va publicar.
I al novembre apareixerà un volum de poesia de Màrius Sampere, Descodificacions, que ell mateix va deixar enllestit abans de morir-se.
Poesia nuclear, en va dir.
També al novembre es publicarà el dietari inèdit de Joan Ferraté, Del desig, on reflexiona sobre el desig i l’amor.
Per als primers mesos del 2019, els responsables del Grup 62 han anunciat que el jove Sebastià Portell, autor d’El dia que va morir David Bowie, publicarà una nova novel·la a Empúries.
Però el títol més esperat serà segurament la nova novel·la de Maria Barbal: fa quaranta anys de Pedra de tartera, la seva obra més destacada, llegida i estimada, i Barbal situa l’acció, l’ambient i l’època d’aquesta nova novel·la (de la qual no sabem el títol) en el mateix context. | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Josep Ramoneda i Emili Rosales, de Grup 62, van presentar ahir les novetats més destacades de l'últim trimestre de l’any i es va fer públic el nom del llibre més esperat de l'any. Amb el títol de \"la Història mundial de Catalunya\", ha estat dirigit per l’historiador Martí de Riquer i recollirà en unes nou-centes planes fets històrics destacats del país.",
"a2": "El 14 de novembre arriba a les llibreries \"Història mundial de Catalunya\", de l'historiador Martí de Riquer. A l'elaboració del llibre hi han participat 99 especialistes i es compon de prop de 900 pàgines en què es redacten 124 moments determinants de Catalunya de forma cronològica. Des de la prehistòria fins a la proclamació de la independència.",
"a3": "El Grup 62 ha destacat entre les novetats l'obra \"Història mundial de Catalunya\", un llibre de divulgació que inclou 124 moments clau de Catalunya en la història mundial. L'ha dirigit l'historiador Borja de Riquer amb la col·laboració de noranta-nou especialistes. Edicions 62 primer farà un tiratge de 15.000 exemplars, que posarà a la venda el 14 de novembre."
},
"extractive": {
"a1": "Tot i que s’havia anunciat que Ramoneda faria balanç del 2018, la intenció era fer un cop d’efecte i fer públic el nom del llibre més ambiciós que el Grup 62 publicarà enguany: la Història mundial de Catalunya, un volum dirigit per l’historiador Martí de Riquer, en què han col·laborat noranta-nou especialistes i que aplegarà en unes nou-centes planes fets històrics destacats del país, d’una manera singular.\nNo és pas un volum convencional sobre la història de Catalunya, sinó que aplega 124 moments determinants de Catalunya en la història mundial (pel paper que han tingut al món o per la manera com les circumstàncies d’abast mundial els han afectats): de la prehistòria fins a l’època actual.\nHi ha una altra entrada on s’explica que el 1928 la companyia de cotxes Hispano Suiza va guanyar a Indianapolis la cursa mundial de resistència i va esdevenir el cotxe més potent del món.\nEs continuaran recuperant les obres de Montserrat Roig, ara amb el volum que conté els articles que va escriure en la darrera etapa, Un pensament de sal, un pessic de pebre.",
"a2": "Tot i que s’havia anunciat que Ramoneda faria balanç del 2018, la intenció era fer un cop d’efecte i fer públic el nom del llibre més ambiciós que el Grup 62 publicarà enguany: la Història mundial de Catalunya, un volum dirigit per l’historiador Martí de Riquer, en què han col·laborat noranta-nou especialistes i que aplegarà en unes nou-centes planes fets històrics destacats del país, d’una manera singular.\nNo és pas un volum convencional sobre la història de Catalunya, sinó que aplega 124 moments determinants de Catalunya en la història mundial (pel paper que han tingut al món o per la manera com les circumstàncies d’abast mundial els han afectats): de la prehistòria fins a l’època actual.\nHi ha una altra entrada on s’explica que el 1928 la companyia de cotxes Hispano Suiza va guanyar a Indianapolis la cursa mundial de resistència i va esdevenir el cotxe més potent del món.\nEs continuaran recuperant les obres de Montserrat Roig, ara amb el volum que conté els articles que va escriure en la darrera etapa, Un pensament de sal, un pessic de pebre.",
"a3": "Tot i que s’havia anunciat que Ramoneda faria balanç del 2018, la intenció era fer un cop d’efecte i fer públic el nom del llibre més ambiciós que el Grup 62 publicarà enguany: la Història mundial de Catalunya, un volum dirigit per l’historiador Martí de Riquer, en què han col·laborat noranta-nou especialistes i que aplegarà en unes nou-centes planes fets històrics destacats del país, d’una manera singular.\nNo és pas un volum convencional sobre la història de Catalunya, sinó que aplega 124 moments determinants de Catalunya en la història mundial (pel paper que han tingut al món o per la manera com les circumstàncies d’abast mundial els han afectats): de la prehistòria fins a l’època actual. \nBorja de Riquer també va explicar que els articles no són llargs, que ocupen un màxim de cinc planes i sense notes a peu de pàgina. \nSón de divulgació, no pas erudits, i pretenen oferir una lectura fàcil, amb la voluntat de fomentar la curiositat intel·lectual dels lectors."
},
"extreme": {
"a1": "El 14 de novembre arribarà a les llibreries \"Història mundial de Catalunya\" que aplega 124 moments determinants de Catalunya.",
"a2": "\"Història mundial de Catalunya\" recull en 900 pàgines 124 moments determinants de la història de Catalunya.",
"a3": "El 14 de novembre arribarà el llibre \"Història mundial de Catalunya\", dirigit per l'historiador Riquer i publicat pel Grup 62."
}
} |
2,084 | Accepta dos anys de presó per llençar un còctel molotov contra una mesquita de Tarragona | L'home eludirà la presó si no delinqueix en cinc anys, si compareix cada mig any a l'Audiència i si se sotmet a un programa educatiu | L'acusat de llençar un còctel molotov contra una mesquita del polígon Entrevies de Tarragona l'agost del 2014 ha acceptat aquest dijous una pena de dos anys de presó i el pagament d'una multa de 1.260 euros.
Abans de l'inici de la vista oral a l'Audiència de Tarragona, la fiscalia i la defensa han arribat a un acord que evitarà el seu ingrés a presó.
Malgrat tot, el tribunal ha supeditat la suspensió de la pena al fet que l'home no torni a delinquir durant un període de cinc anys, que comparegui cada sis mesos a l'Audiència per informar del seu estat "social i vital" i que se sotmeti a un programa educatiu.
L'home ha estat condemnat per un delicte de danys per incendi i un altre contra la llibertat de consciència, concorrent en ambdós casos l'agreujant de discriminació religiosa.
L'acusat haurà d'indemnitzar l'Associació Cultural Islàmica amb 2.625 euros pels danys ocasionats pel foc.
Segons la sentència dictada 'in voce' aquest dijous pels magistrats de la Secció Quarta, en el moment dels fets J.G.E. estava vinculat i considerava com a "referents ideològics" les plataformes 'La España en Marcha' i 'Acción Nacional Revolucionaria', amb pretensions com el cessament de la immigració, entre d'altres.
A més, l'individu mantenia una conducta "xenòfoba" en les seves expressions i rebutjava el col·lectiu musulmà amb manifestacions com "són uns ganduls, fan mala olor i ens envaeixen, són escòria d'aquest planeta i no respecten res" o "l'Islam és i serà la pitjor religió del món i la gent que la segueix, una merda d'escombraria".
La sentència recull que, a primera hora del matí del 22 d'agost del 2014, l'home va omplir una ampolla de vidre amb benzina i hi va col·locar una baieta a la part superior, "amb coneixement que estava fabricant un artefacte inflamable conegut com 'còctel molotov', apte per causar danys".
Posteriorment, "mogut per la seva repulsa i odi al col·lectiu musulmà", va llençar l'artefacte per una finestra oberta de la mesquita, ubicada al polígon industrial Entrevies de Tarragona, "amb el propòsit d'entorpir el culte dels divendres en la crida a l'oració".
Com a conseqüència d'aquests fets, l'home va ocasionar un incendi al recinte que va haver de ser sufocat pels Bombers.
Després de reconèixer els fets, l'home ha estat condemnat per un delicte de danys per incendi a la pena de dos anys de presó i per un delicte contra la llibertat de consciència a la pena de set mesos de multa amb una quota diària de sis euros, en tots dos casos amb l'agreujant de discriminació religiosa.
A més, haurà d'indemnitzar amb 2.625,70 euros als responsables de la mesquita pels danys ocasionats i assumir les costes del procediment.
Inicialment, el processat s'enfrontava a una pena de set anys i mig de presó, atès que la fiscalia també l'acusava d'un delicte de fabricació d'artefacte explosiu, pel qual sol·licitava cinc anys de privació de llibertat.
Finalment, però, aquest delicte ha quedat exclòs de la condemna arran de l'acord de les parts.
El tribunal ha imposat tres condicions al condemnat perquè pugui evitar l'ingrés a presó.
En concret, els magistrats l'han advertit que no podrà cometre cap delicte dolós durant un període de cinc anys, que haurà de comparèixer a l'Audiència cada mig any per informar-los de quin és el seu estat "social i vital" i que haurà de cursar un programa educatiu que serà dissenyat 'ad hoc' per a ell.
El magistrat-president, Javier Hernández, ha justificat que les circumstàncies acordades són proporcionals a la gravetat dels fets reconeguts i a la pena de presó suspesa i que, amb el programa educatiu, l'home podrà descobrir "valors antidiscriminatoris i de tolerància, i ajustar la seva vida a les normes bàsiques de convivència".
El jutge ha definit el racisme com "un dels elements més repugnants que ha generat la societat" i com "una greu patologia moral". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'home acusat de llençar un còctel Molotov a una mesquita de Tarragona, ha estat condemnat a dos anys de presó i a pagar indemnitzar l'Associació Cultural Islàmica amb 2.625 euros pels danys provocats. Podrà evitar la presó si no torna a delinquir en cinc anys, si compareix cada sis mesos a l'Audiència i si se sotmet a un programa educatiu.",
"a2": "Un home xenòfob, que afirma tenir rebuig pels musulmans i l'Islam, va llançar un còctel Molotov a una mesquita, creant un incendi. Ara s'enfronta a una pena de dos anys i una indemnització al responsable de la mesquita de 2.625 € pels danys causats. A més, ha d'assistir a un programa educatiu sobre valors antidiscriminatoris.",
"a3": "L'home que va llançar un còctel Molotov en una mesquita de Tarragona ha acceptat una pena de dos anys de presó, pagar una multa i indemnitzar l'Associació Cultural Islàmica pels danys ocasionats. Podrà evitar la presó si no delinqueix en cinc anys, si compareix cada sis mesos a l'Audiència i si assisteix a un programa educatiu per aprendre valors antidiscriminatoris."
},
"extractive": {
"a1": "L'acusat de llençar un còctel molotov contra una mesquita del polígon Entrevies de Tarragona l'agost del 2014 ha acceptat aquest dijous una pena de dos anys de presó i el pagament d'una multa de 1.260 euros.\nL'acusat haurà d'indemnitzar l'Associació Cultural Islàmica amb 2.625 euros pels danys ocasionats pel foc.\nLa sentència recull que, a primera hora del matí del 22 d'agost del 2014, l'home va omplir una ampolla de vidre amb benzina i hi va col·locar una baieta a la part superior, \"amb coneixement que estava fabricant un artefacte inflamable conegut com 'còctel molotov', apte per causar danys\".\nDesprés de reconèixer els fets, l'home ha estat condemnat per un delicte de danys per incendi a la pena de dos anys de presó i per un delicte contra la llibertat de consciència a la pena de set mesos de multa amb una quota diària de sis euros, en tots dos casos amb l'agreujant de discriminació religiosa.",
"a2": "L'acusat de llençar un còctel molotov contra una mesquita del polígon Entrevies de Tarragona l'agost del 2014 ha acceptat aquest dijous una pena de dos anys de presó i el pagament d'una multa de 1.260 euros.\nA més, l'individu mantenia una conducta \"xenòfoba\" en les seves expressions i rebutjava el col·lectiu musulmà amb manifestacions com \"són uns ganduls, fan mala olor i ens envaeixen, són escòria d'aquest planeta i no respecten res\" o \"l'Islam és i serà la pitjor religió del món i la gent que la segueix, una merda d'escombraria\".\nDesprés de reconèixer els fets, l'home ha estat condemnat per un delicte de danys per incendi a la pena de dos anys de presó i per un delicte contra la llibertat de consciència a la pena de set mesos de multa amb una quota diària de sis euros, en tots dos casos amb l'agreujant de discriminació religiosa.\nA més, haurà d'indemnitzar amb 2.625,70 euros als responsables de la mesquita pels danys ocasionats i assumir les costes del procediment.",
"a3": "L'acusat de llençar un còctel molotov contra una mesquita del polígon Entrevies de Tarragona l'agost del 2014 ha acceptat aquest dijous una pena de dos anys de presó i el pagament d'una multa de 1.260 euros. \nMalgrat tot, el tribunal ha supeditat la suspensió de la pena al fet que l'home no torni a delinquir durant un període de cinc anys, que comparegui cada sis mesos a l'Audiència per informar del seu estat \"social i vital\" i que se sotmeti a un programa educatiu. \nDesprés de reconèixer els fets, l'home ha estat condemnat per un delicte de danys per incendi a la pena de dos anys de presó i per un delicte contra la llibertat de consciència a la pena de set mesos de multa amb una quota diària de sis euros, en tots dos casos amb l'agreujant de discriminació religiosa.\nEl magistrat-president, Javier Hernández, ha justificat que les circumstàncies acordades són proporcionals a la gravetat dels fets reconeguts i a la pena de presó suspesa i que, amb el programa educatiu, l'home podrà descobrir \"valors antidiscriminatoris i de tolerància, i ajustar la seva vida a les normes bàsiques de convivència\". "
},
"extreme": {
"a1": "Condemnen a dos anys de presó l'home que va llençar un còctel Molotov a una mesquita de Tarragona per xenofòbia.",
"a2": "L'home que va llançar un còctel Molotov a una mesquita s'enfronta a dos anys de presó i 2.625 euros d'indemnització.",
"a3": "El responsable d'incendiar una mesquita accepta la pena de presó i la multa imposada, però finalment arriba a un acord."
}
} |
1,373 | El volcà, una finestra al centre de la Terra | «La lava trigarà temps a refredar-se i fer transitable la zona; la reconstrucció social i econòmica durarà anys» | El volcà Cumbre Vieja de l’illa de San Miguel la Palma va entrar en erupció el 19 de setembre.
Feia 4 anys que s’havia reactivat l’activitat sísmica a la zona; dies abans s’havien enregistrat eixams de més de 20.000 terratrèmols, i l'elevació de l'illa uns 15 cm, l’activitat dels darrers dies l’ha pujada més.
L’estricte seguiment que es fa del vulcanisme canari va permetre avançar la crisi eruptiva, i que no hi hagi hagut que lamentar víctimes personals.
La província volcànica de Canàries dibuixa un arc paral·lel a l’arxipèlag de Madeira.
La franja on es troben les illes es perllonga cap a l’est fins a la regió del Haagar, NW Àfrica, i segueix cap a l’oest per les planes abissals —interrompudes per volcans submarins— més enllà de la dorsal mediatlàntica, que sota l’oceà separa les plaques tectòniques africana i americana, fins a les White Mountains de New Hampshire a Amèrica del Nord.
L’origen de les Canàries va tenir lloc per vulcanisme sobre una placa continental, com les Hawaii.
Les Açores o Islàndia han sorgit sobre la dorsal mediatlàntica.
Els Andes, de la pressió entre dues plaques tectòniques.
Tanmateix a la Terra hi ha més de 40 regions calentes, on la temperatura de la superfície —i fins i tot el mantell— és entre 100 i 150 °C més alta que als voltants.
La major part d’aquestes «plomes de lava», «punts calents» o «hot spots» tenen una antiguitat de milions d'anys.
Canàries està sobre una bombolla de material magmàtic situat a poca fondària sota l’escorça.
El vulcanisme es genera quan el cap de la ploma s'aproxima a la superfície i la pressió del magma, superior al pes que té al damunt, la rebenta.
L’acumulació successiva del magma entorn la zona d'emissió forma el relleu de l’edifici volcànic.
En aflorar sobre el mar, sorgeix una illa.
Totes les Canàries estan arrelades a una gran fondària.
La Palma i el Hierro s’assenten sobre un fons oceànic més profund que les illes orientals.
El magma que ha format les illes ha emergit cada cop més cap a l’oest, pel desplaçament cap a l’est de la placa africana.
Per això, en ser les més occidentals, La Palma i El Hierro són les més joves; l’escorça que tenen sota fa uns 8 km de gruix.
Per la mateixa raó, Fuerteventura i Lanzarote, les més orientals, són les més antigues; estan sobre una escorça d’uns 18 km. A la conca marina entre Canàries i Àfrica hi ha diverses illes submergides i, en aquesta zona, els sediments arriben fins als 10 km de gruix.
En la part occidental, l’arc de Canàries es bifurca en dues illes.
Segons els experts, l’activitat de les quals s’alterna.
En pocs mesos entre el 2011 i el 2012, al sud de l’illa del Hierro va créixer un nou volcà de 312 m d’altitud, el Tagoro; es va iniciar en l’edifici de l’illa a 400 m de fondària i va quedar a 89 m sota la superfície del mar.
Ara està activa La Palma.
La superposició dels diferents materials en una illa volcànica, dona lloc a una estructura que pot resultar inestable i lliscar.
Tan bon punt acaben els fenòmens constructius, només actuen els destructius, que poden tornar a modificar-la.
Fruit d’esllavissades són la Caldera de Taburiente, a la mateixa illa de La Palma; Las Cañadas del Teide, o la carena que recorre NE-SW l’illa d'El Hierro.
En aquesta darrera illa, el punt màxim mesura 1.501 m, però es calcula que l’edifici va arribar a mesurar 2.000 m abans que davallés la part septentrional; les restes són sota l’oceà, al nord de l’illa.
Des del punt de vista geològic les illes Canàries són una de les regions volcàniques actives més interessants del planeta.
La principal singularitat del seu vulcanisme és la perllongada activitat —més de 50 milions d'anys— i volum —uns 150.000 km3.
A La Palma, les darreres erupcions històriques són la del volcà San Juan (1949) i del Teneguía (el 1971).
Ara bé, a diferència d’aquesta darrera, que va ser molt més amable, l’erupció actual no és inofensiva.
Pel comportament d’erupcions anteriors, i pel càlcul del material que hi ha d’haver segons el desplaçament, alguns experts pensen que l’erupció pot durar setmanes o mesos.
Però, de sorpreses el volcà ens en dona gairebé cada dia.
Independentment de l’interès científic, el vulcanisme canari comporta risc potencial per als dos milions de persones que viuen a les vuit illes.
A llarg termini, pot engrandir l’illa, com va fer el Teneguia, i proporcionar terra fèrtil.
Però a curt termini —fins i tot mig—, el que produeix és devastació.
La lava trigarà temps a refredar-se i fer transitable la zona; per on ha passat ha engolit cases, carreteres i cultius dels quals viuen, directament o indirecta, un terç de la població palmera.
La reconstrucció social i econòmica durarà anys. | [
"ciència en societat"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El 19 de setembre va entrar en erupció el volcà Cumbre Vieja de l’illa de San Miguel La Palma. L'erupció ha provocat greus destrosses: ha engolit cases, carreteres i cultius i la reconstrucció social i econòmica durarà anys. L'últim volcà que va entrar en erupció a La Palma va ser el 1971, fa 50 anys, el Teneguía.",
"a2": "Les illes Canàries són un dels punts volcànics més actius del planeta i es troben sobre una bombolla de material magmàtic. Després de quatre anys de reactivació, la Palma va entrar en erupció el 19 de setembre. Els experts creuen que l'erupció pot durar setmanes o mesos, i tot i que produirà beneficis a llarg termini, ara els resultats són devastadors.",
"a3": "El volcà Cumbre Vieja de La Palma va entrar en erupció el 19 de setembre. Gràcies al seguiment del vulcanisme canari, no hi ha hagut víctimes, però la gran devastació que ha provocat comportarà una llarga reconstrucció social i econòmica. El material magmàtic sota les Canàries està a poca profunditat i es tracta d'una de les regions volcàniques actives més interessants."
},
"extractive": {
"a1": "El volcà Cumbre Vieja de l’illa de San Miguel la Palma va entrar en erupció el 19 de setembre.\nLa franja on es troben les illes es perllonga cap a l’est fins a la regió del Haagar, NW Àfrica, i segueix cap a l’oest per les planes abissals —interrompudes per volcans submarins— més enllà de la dorsal mediatlàntica, que sota l’oceà separa les plaques tectòniques africana i americana, fins a les White Mountains de New Hampshire a Amèrica del Nord.\nPer això, en ser les més occidentals, La Palma i El Hierro són les més joves; l’escorça que tenen sota fa uns 8 km de gruix.\nEn pocs mesos entre el 2011 i el 2012, al sud de l’illa del Hierro va créixer un nou volcà de 312 m d’altitud, el Tagoro; es va iniciar en l’edifici de l’illa a 400 m de fondària i va quedar a 89 m sota la superfície del mar.",
"a2": "El volcà Cumbre Vieja de l’illa de San Miguel la Palma va entrar en erupció el 19 de setembre.\nLa franja on es troben les illes es perllonga cap a l’est fins a la regió del Haagar, NW Àfrica, i segueix cap a l’oest per les planes abissals —interrompudes per volcans submarins— més enllà de la dorsal mediatlàntica, que sota l’oceà separa les plaques tectòniques africana i americana, fins a les White Mountains de New Hampshire a Amèrica del Nord.\nPer això, en ser les més occidentals, La Palma i El Hierro són les més joves; l’escorça que tenen sota fa uns 8 km de gruix.\nEn pocs mesos entre el 2011 i el 2012, al sud de l’illa del Hierro va créixer un nou volcà de 312 m d’altitud, el Tagoro; es va iniciar en l’edifici de l’illa a 400 m de fondària i va quedar a 89 m sota la superfície del mar.",
"a3": "El volcà Cumbre Vieja de l’illa de San Miguel la Palma va entrar en erupció el 19 de setembre. \nL’estricte seguiment que es fa del vulcanisme canari va permetre avançar la crisi eruptiva, i que no hi hagi hagut que lamentar víctimes personals. \nPer això, en ser les més occidentals, La Palma i El Hierro són les més joves; l’escorça que tenen sota fa uns 8 km de gruix.\nDes del punt de vista geològic les illes Canàries són una de les regions volcàniques actives més interessants del planeta."
},
"extreme": {
"a1": "El volcà Cumbre Vieja arrasa pobles sencers a La Palma i centenars de cases han desaparegut engolides per la lava.",
"a2": "La Palma entra en erupció després de quatre anys de reactivació i podria durar setmanes o mesos.",
"a3": "Malgrat el seguiment realitzat, és inevitable que l'erupció del volcà de La Palma comporti destrucció i conseqüències socials i econòmiques."
}
} |
1,591 | Tres colles fan castells de nou a la Diada barcelonina de La Mercè | Els Castellers de Sants fan una tripleta vilafranquina i Gràcia i Barcelona descarreguen el 4 de 9 amb folre, però ensopeguen amb el tres | Sagrada Família completa el 4 de 8, Poble Sec ensopega amb el 2 de 7 i la Jove descarrega tres castells de set i mig | Un crit d'admiració: "They're just sliding down, like little monkeys!".
Més enllà, un "ça, c'est incroyable!", i un seguit de "Oh my god".
Crits, intents més o menys encertats de comptar els pisos i, com manen els cànons, aplaudiments amb aixecador o dosos col·locats.
Tot plegat, ingredients que es poden tastar a cada diada castellera de la Mercè a Barcelona.
Aquest dissabte, les sis colles locals han omplert la plaça de Sant Jaume, fins al punt que els accessos han estat tancats una hora llarga després de començar per evitar una sobreaglomeració de gent a la plaça.
Els Castellers de Sants han estat els grans triomfadors de la diada d'avui: s'han anotat una tripleta vilafranquina.
Els borinots han començat amb el cinquè 3 de 9 amb folre de l'any, per continuar amb un bonic 4 de 9 amb folre.
Els de la camisa gris han continuat amb el 4 de 8 amb el pilar, que han celebrat amb el clàssic "un pis més", i han acabat amb el pilar de 7 amb folre, que podrien pujar un pis la setmana que ve a Tarragona.
Per la seva banda, els Castellers de Barcelona han començat amb el 5 de 8, el tercer de l'any.
A la segona ronda, els vermells han optat pel 4 de 9 amb folre amb tremolor durant la carregada i amb alguna rebrincada després de l'aleta.
La colla degana de la ciutat ha volgut completar la tripleta amb un 3 de 9 amb folre que ha caigut quan tot just entraven els sisens, massa aviat per defensar-lo.
Els Castellers han rebaixat pretensions i han descarregat el 3 de 8 i el pilar de 6, pensant en la diada de diumenge.
Els Castellers de la Vila de Gràcia han fet una actuació similar a la dels de Barcelona.
Els graciencs han començat pel sisè 5 de 8 de l'any, i han descarregat un ràpid 4 de 9 amb folre.
La sort s'ha torçat pels de la camisa blava a la tercera ronda, desmuntant el 3 de 9 amb folre després d'una rebrincada amb els sisens col·locats.
A la repetició, el castell els ha caigut; el fet que gairebé fossin les quatre de la tarda, després de tres hores i mitja sota un sol de justícia, ha minat les forces dels de la Vila de Gràcia.
Qui sí que ha sortit contents de la plaça Sant Jaume han estat els Castellers de la Sagrada Família.
Els de la camisa verda han començat amb el 3 de 7 per sota, abans d'atacar el 4 de 8 amb folre.
El carro gros ha pujat mogut, però una bona defensa ha permès que la colla se l'anotés per tercera vegada a la seva història: és el primer de l'any i el més matiner.
Els de la camisa verda han acabat una de les millors diades de la seva història - i a pocs dies d'anar al Concurs - amb el 5 de 7.
La Colla Jove de Barcelona ha fet una actuació amb castells que, tal i com els han fet, són difícils de veure.
Els granes han començat amb un 5 de 7 amb el pilar i han continuat amb un 7 de 7, amb la particularitat de fer-lo amb dues enxanetes.
Tot i que a quarts els ha donat algun problema, no han patit en excés.
La Jove ha acabat amb el 4 de 7 amb el pilar i amb el pilar de 5.
Per últim, els Castellers del Poble Sec no han sortit amb bon regust de boca.
A la primera ronda, els blau cel han patit una caiguda força lletja del 2 de 7, fet que els ha condicionat la diada sencera.
Tot i això, els del Poble Sec s'han aixecat amb el 7 de 7 i amb el 5 de 7, per acabar amb un pilar de 5.
La Diada: Diada de colles locals de La Mercè a Barcelona
Castellers de Barcelona: 5de8, 4de9f, i3de9f, 3de8, P6, P5balcó
Castellers de Sants: 3de9f, 4de9f, 4de8p, P7f
Castellers de la Sagrada Família: 3de7s, 4de8, 5de7, 4P4
Castellers de la Vila de Gràcia: 5de8, 4de9f, id3de9f, i3de9f, 2P5
Castellers del Poble Sec: i2de7, 7de7, 5de7, P5
Colla Jove de Barcelona: 5de7p, 7de7(2e), 4de7p, P5 | [
"la mercè 2016"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Els Castellers de Sants han tornat a ser la millor colla en la Diada de la Mercè, han fet el 3 i el 4de9 amb folre, a més del 4de8 amb agulla i el pilar de 7 amb folre. Les altres dues colles de 9, els de Barcelona i Gràcia, s’han anotat bons èxits amb el 4de9f i el 5de8.",
"a2": "Les colles locals han omplert la plaça de Sant Jaume a la diada castellera de la Mercè a Barcelona. Els grans vencedors han estat els Castellers de Sants. Els Castellers de Barcelona i els de Vila de Gràcia han tingut actuacions similars. D'altra banda, els Castellers de Poble Sec, han tingut una dura caiguda a la primera ronda.",
"a3": "La plaça de Sant Jaume ha acollit avui la diada castellera de la Mercè on hi han participat sis colles locals. Els Castellers de Sants han estat protagonistes amb una tripleta vilafranquina. Els de Barcelona i Gràcia han anotat bons èxits, però han ensopegat amb el tres. Mentre que els de la Sagrada Família han completat el 4de8 més matiner."
},
"extractive": {
"a1": "Els de la camisa gris han continuat amb el 4 de 8 amb el pilar, que han celebrat amb el clàssic \"un pis més\", i han acabat amb el pilar de 7 amb folre, que podrien pujar un pis la setmana que ve a Tarragona.\nPer la seva banda, els Castellers de Barcelona han començat amb el 5 de 8, el tercer de l'any.\nEls de la camisa verda han començat amb el 3 de 7 per sota, abans d'atacar el 4 de 8 amb folre.\nTot i això, els del Poble Sec s'han aixecat amb el 7 de 7 i amb el 5 de 7, per acabar amb un pilar de 5.",
"a2": "Aquest dissabte, les sis colles locals han omplert la plaça de Sant Jaume, fins al punt que els accessos han estat tancats una hora llarga després de començar per evitar una sobreaglomeració de gent a la plaça. \n Els Castellers de Sants han estat els grans triomfadors de la diada d'avui: s'han anotat una tripleta vilafranquina. \nPer la seva banda, els Castellers de Barcelona han començat amb el 5 de 8, el tercer de l'any.\nEls de la camisa verda han acabat una de les millors diades de la seva història - i a pocs dies d'anar al Concurs - amb el 5 de 7. ",
"a3": "Aquest dissabte, les sis colles locals han omplert la plaça de Sant Jaume, fins al punt que els accessos han estat tancats una hora llarga després de començar per evitar una sobreaglomeració de gent a la plaça. \nEls Castellers de Sants han estat els grans triomfadors de la diada d'avui: s'han anotat una tripleta vilafranquina. \nEls Castellers de la Vila de Gràcia han fet una actuació similar a la dels de Barcelona.\nPer últim, els Castellers del Poble Sec no han sortit amb bon regust de boca."
},
"extreme": {
"a1": "La diada de la Mercè ha deixat castells de 9 en tres colles: Sants, Gràcia i Barcelona.",
"a2": "La plaça de Sant Jaume s'omple de castellers per la Mercè a Barcelona, actuant durant tot el dia.",
"a3": "Els Castellers de Sants han destacat avui a la diada castellera de la Mercè a Barcelona amb una tripleta vilafranquina."
}
} |
2,267 | El RACC recomana extremar la precaució a la carretera davant la previsió de neu i fred intens | Comprovar l'estat dels pneumàtics, augmentar la distància de seguretat i evitar moviments bruscos són mesures que poden reduir el risc d'accident | El RACC recomana extremar la precaució a la carretera en condicions de neu i gel davant l'onada de fred anunciada pel Servei Meteorològic de Catalunya i la previsió que les nevades s'intensifiquin en els propers dies a diferents comarques catalanes.
En cas de trobar-se amb neu o gel a la calçada, s'ha de circular només si és necessari i conduir amb la màxima seguretat.
Comprovar l'estat dels pneumàtics, programar el GPS abans d'iniciar el trajecte o augmentar la distància de seguretat són mesures que poden reduir el risc d'accident.
El Servei Català de Trànsit (SCT) també fa una crida a la precaució i demana evitar moviments bruscos i intentar no frenar ni accelerar de cop, així com adequar la velocitat.
Abans d'iniciar el trajecte, s'ha de comprovar l'estat del vehicle i assegurar que es troba en condicions òptimes.
És necessari revisar els vidres, llums, escombretes, el nivell de líquid anticongelant i de l'oli, l'estat dels frens, els amortidors i la direcció.
El fred, la humitat i les baixes temperatures afecten especialment el sistema elèctric, que pateix un 3% més d'avaries a l'hivern que a l'estiu.
S'ha de parar especial atenció en l'estat dels pneumàtics.
Abans de sortir de casa, és important comprovar que el desgast del dibuix dels pneumàtics no sigui inferior als 3 mil·límetres i que la pressió sigui l'adequada.
El RACC també aconsella revisar l'estat de la bateria, que sol durar uns quatre anys.
Una altra recomanació és assegurar-se que es disposa dels elements de seguretat necessaris en cas d'avaria, com una llanterna, guants, armilla reflectant i triangles.
El conductor també s'ha d'assegurar que porti cadenes per a la neu i és recomanable portar una manta dins del vehicle.
A més, és important portar el dipòsit de combustible ple abans de sortir per garantir l'ús de la calefacció en cas que el vehicle quedi immobilitzat i programar el GPS abans d'iniciar el viatge i consultar l'estat de les carreteres.
En cas que les condicions siguin molt adverses, és millor no agafar el cotxe.
Evitar les maniobres brusques i qualsevol tipus de distracció
Un cop a la carretera, és important adaptar la conducció a l'estat de la via i augmentar la distància de seguretat.
En condicions d'humitat calen 88 metres de mitjana per aturar un cotxe que circula a 60 km/h.
La distància de frenada en gel es multiplica per deu.
També s'han d'evitar les maniobres brusques, com accelerar o frenar.
És recomanable utilitzar les marxes llargues quan sigui possible i, per frenar, s'ha de reduir primer la marxa i després pitjar el pedal suaument.
Un altre consell és seguir el traçat de les marques de rodolament d'altres vehicles per reconèixer fàcilment el recorregut de la carretera i les maniobres que han fet, com per exemple, el traçat d'un revolt o per detectar obstacles a la carretera, com ara pedres.
A les marques antigues s'hi pot trobar gel.
Malgrat tot, la neu acumulada a les vores de la marca ajuda a guiar el vehicle.
El RACC també posa l'accent en l'ús de les noves tecnologies, que poden ser de molta ajuda però que no es poden fer servir si s'està conduint.
En moments de conducció extrema, s'ha d'evitar qualsevol tipus de distracció.
Les cadenes, element imprescindible però mai en asfalt sec
Les cadenes s'han de col·locar només quan hi ha neu a la carretera, mai en asfalt sec. Un cop posades, s'ha de circular amb precaució i a una velocitat que no hauria de superar els 40 km/h.
Abans d'utilitzar-les cal assegurar que s'adapten a la mida dels pneumàtics i comprovar-ne el muntatge.
Tan bon punt s'abandoni el tram de carretera nevat, s'han de treure, amb el vehicle ben estacionat per no impedir ni dificultar el pas d'altres cotxes.
Un cop retirades, s'han de netejar i eixugar per conservar-les en bon estat.
Amb el cotxe ja estacionat, es recomana no tensar massa el fre de mà, ja que es podria congelar, i deixar posada una marxa.
També aconsellen aixecar els netejaparabrises per evitar que el cautxú s'enganxi al vidre.
Per desfer el gel dels parabrises és preferible activar la calefacció amb els airejadors per desentelar els vidres o fer servir un esprai descongelant, abans que abocar-hi aigua calenta perquè el contrast de temperatura augmenta el risc d'esquerda.
Els conductors es poden informar sobre l'estat de les carreteres abans de començar el viatge a través del Servei Català de Transit, que actualitza la informació a través del seu compte de Twitter.
També, a la web infotransit.racc.cat i de l'aplicació 'RACC Infotransit'. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Davant l'onada de fred anunciada pel Servei Meteorològic de Catalunya i la previsió que les nevades s'intensifiquin a Catalunya la setmana vinent, el RACC ha recomanat extremar les precaucions a la carretera i agafar el vehicle només si és necessari. En aquestes circumstàncies cal comprovar sempre l'estat del vehicle i assegurar que es troba en condicions òptimes abans del viatge.",
"a2": "Davant la previsió de fred, neu i gel, les carreteres són perilloses i el RACC recomana no conduir tret que sigui necessari. En el cas de sortir a la carretera, recomanen fer una revisió completa del vehicle, especialment els pneumàtics i la bateria. Portar sempre cadenes i mantes i evitar les distraccions. A internet podreu consultar l'estat de les carreteres.",
"a3": "Es preveu l'arribada d'una onada de fred a Catalunya i el RACC recomana molta precaució a les carreteres quan hi ha neu i gel. Aconsella mesures per reduir el risc d'accident, com deixar més distància de seguretat, revisar els pneumàtics, dur cadenes, bateria i combustible suficient, i adaptar la conducció a les condicions de la via, entre d'altres."
},
"extractive": {
"a1": "Abans d'iniciar el trajecte, s'ha de comprovar l'estat del vehicle i assegurar que es troba en condicions òptimes.\nA més, és important portar el dipòsit de combustible ple abans de sortir per garantir l'ús de la calefacció en cas que el vehicle quedi immobilitzat i programar el GPS abans d'iniciar el viatge i consultar l'estat de les carreteres.\nUn cop a la carretera, és important adaptar la conducció a l'estat de la via i augmentar la distància de seguretat.\nUn altre consell és seguir el traçat de les marques de rodolament d'altres vehicles per reconèixer fàcilment el recorregut de la carretera i les maniobres que han fet, com per exemple, el traçat d'un revolt o per detectar obstacles a la carretera, com ara pedres.",
"a2": "Abans d'iniciar el trajecte, s'ha de comprovar l'estat del vehicle i assegurar que es troba en condicions òptimes.\nA més, és important portar el dipòsit de combustible ple abans de sortir per garantir l'ús de la calefacció en cas que el vehicle quedi immobilitzat i programar el GPS abans d'iniciar el viatge i consultar l'estat de les carreteres.\nUn cop a la carretera, és important adaptar la conducció a l'estat de la via i augmentar la distància de seguretat.\nUn altre consell és seguir el traçat de les marques de rodolament d'altres vehicles per reconèixer fàcilment el recorregut de la carretera i les maniobres que han fet, com per exemple, el traçat d'un revolt o per detectar obstacles a la carretera, com ara pedres.",
"a3": "El RACC recomana extremar la precaució a la carretera en condicions de neu i gel davant l'onada de fred anunciada pel Servei Meteorològic de Catalunya i la previsió que les nevades s'intensifiquin en els propers dies a diferents comarques catalanes.\nAbans d'iniciar el trajecte, s'ha de comprovar l'estat del vehicle i assegurar que es troba en condicions òptimes. \nÉs necessari revisar els vidres, llums, escombretes, el nivell de líquid anticongelant i de l'oli, l'estat dels frens, els amortidors i la direcció. \nUn altre consell és seguir el traçat de les marques de rodolament d'altres vehicles per reconèixer fàcilment el recorregut de la carretera i les maniobres que han fet, com per exemple, el traçat d'un revolt o per detectar obstacles a la carretera, com ara pedres."
},
"extreme": {
"a1": "El Servei Meteorològic de Catalunya alerta sobre la previsió de la setmana vinent i el RACC recomana extremar les precaucions.",
"a2": "El RACC recomana a causa del temporal de neu no conduir excepte si és necessari i comprovar exhaustivament l'estat del vehicle.",
"a3": "Recomanacions de precaució a la carretera del RACC arran de l'onada de fred prevista a Catalunya."
}
} |
293 | Jané, el conseller incansable per a reivindicar els Mossos en la lluita internacional contra el terrorisme | Jordi Jané (l’Arboç, 1963) mantindrà la cartera d’Interior en el govern de Carles Puigdemont, després d’assumir-la el juny de l’any passat arran de la sortida de l’executiu dels consellers d’Unió pel trencament de la federació.
Casat i amb dos fills, Jané és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira i Virgili.
De fermes conviccions catalanistes, va ser membre fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) el 1980.
Abans d’assumir el relleu de Ramon Espadaler com a titular d’Interior, havia forjat una llarga trajectòria a Madrid.
Diputat per Tarragona des del 1999, va ser president de la Comissió de Seguretat Vial des del 2004 i fins l’any passat, en el marc de la qual va aprovar el carnet per punts i la reforma de la Llei de Trànsit.
El 2015, més de 170 persones van perdre la vida en accidents; un increment que va trencar la tendència a la baixa dels darrers anys.
El 2014, les víctimes mortals havien estat 140.
Un dels grans reptes com a conseller d’Interior que ha assumit és la protecció i lluita davant una amenaça global: el terrorisme.
Anar tots a l’una davant una amenaça internacional
Davant aquesta amenaça, Jané no s’ha cansat d’afirmar que s’ha de treballar amb la màxima col·laboració, màxim esforç i màxima voluntat amb tots els cossos de seguretat.
Per això també s’ha esforçat a advertir que els ciutadans no entendrien que en una qüestió com aquesta els responsables de seguretat no anessin ‘tots a l’una’.
Tot i que la tensió entre el govern català i l’espanyol dels últims mesos s’ha intentat deixar de banda en la lluita antiterrorista, tampoc no n’ha quedat del tot exempta.
Fernández Díaz va entonar que ‘rectificar és de savis’ després d’assenyalar que el Ministeri d’Interior ja havia ofert ‘durant molt de temps’ als Mossos la possibilitat de formar part del CITCO, però que no n’havien obtingut resposta.
Tot i aquestes afirmacions, les relacions han estat cordials; de ‘normalitat necessària’ en matèria de seguretat, en paraules del conseller.
El conseller va passar dies complicats a l’agost, quan un manter senegalès va morir en precipitar-se al buit des d’un balcó en una operació dels Mossos d’Esquadra contra el ‘top manta’ a Salou, l’11 d’agost.
Aquests fets també van posar el focus en una realitat complexa i van fer revifar un debat que es va estendre a tot Catalunya: la venda ambulant irregular al carrer i les solucions policials, polítiques i socials que s’hi havien de buscar.
Per la seva banda, el jutge va concloure que cap agent dels Mossos no havia tingut cap implicació en la mort del manter, com van corroborar els testimonis, i va arxivar la causa el setembre.
Diputat al congrés espanyol: seguretat viària, infrastructures i iniciatives per a l’ús del català a l’administració de Justícia
Jané va arribar al Congrés dels Diputats el 1986 com a secretari general i assessor jurídic del grup parlamentari del grup parlamentari de CiU, aleshores ‘Minoria Catalana’ amb Miquel Roca, i va mantenir aquestes tasques fins el 1999.
Després de les eleccions en què José María Aznar va aconseguir la majoria absoluta, va sortir com a diputat i va ser portaveu adjunt del grup parlamentari, un càrrec que va exercir fins el 2008 en equilibri obligat amb el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida.
La victòria insuficient de Jose Luis Zapatero el 2004 va obrir la porta a una nova etapa de negociació amb CiU i li va permetre d’accedir, d’acord amb els resultats de la federació, a la vice-presidència del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir en l’última legislatura.
Jané va apadrinar, mitjançant la presentació d’una proposició no de llei, campanyes com la de ‘Posa-hi fre’, que demana que s’introdueixi l’educació viària com a assignatura obligatòria a les escoles.
Ha rebut distincions d’entitat com el Comissionat Europeu de l’Automòbil per la seva tasca en favor de la seguretat viària.
Al congrés també es va destacar en la defensa de l’ús del català a l’administració de Justícia, amb iniciatives perquè el català fos un requisit per als jutges i fiscals que pretenen exercir a Catalunya.
Jané ha desenvolupat una bona part de la seva carrera professional com a advocat i professor de Dret a Barcelona, i com a diputat, vivia entre la capital catalana i Madrid.
Això sí, és un gran amant de localitats com Torredembarra i Vandellòs i de la seva població natal, on l’espera l’emblemàtic edifici coronat per Cristòfor Colom. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Jordi Jané seguirà al capdavant de la conselleria d'Interior amb el repte de potenciar els Mossos d'Esquadra com a estructura d'Estat. Una de les carpetes que encara té sobre la taula és acordar amb el Ministeri d'Interior com integrar els Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).",
"a2": "Després d'aprovar la reforma de la Llei de Trànsit i aprovar el carnet per punts durant la presidència en Seguretat Viària des del 2004, Jordi Jané ha pres el relleu com a conseller d'Interior. El seu objectiu, després dels últims atemptats, és unir els Mossos a les forces de seguretat de l'estat. ",
"a3": "Jordi Jané continuarà sent el titular d'Interior amb Carles Puigdemont al govern, després d'haver assumit la cartera el juny passat. Un dels seus grans reptes és la lluita internacional contra el terrorisme, en què intenta incloure la cooperació dels Mossos. Diputat, advocat i professor de Dret, s'ha implicat també en la seguretat viària i en la defensa de l'ús del català."
},
"extractive": {
"a1": "Diputat per Tarragona des del 1999, va ser president de la Comissió de Seguretat Vial des del 2004 i fins l’any passat, en el marc de la qual va aprovar el carnet per punts i la reforma de la Llei de Trànsit.\nPer la seva banda, el jutge va concloure que cap agent dels Mossos no havia tingut cap implicació en la mort del manter, com van corroborar els testimonis, i va arxivar la causa el setembre.\nLa victòria insuficient de Jose Luis Zapatero el 2004 va obrir la porta a una nova etapa de negociació amb CiU i li va permetre d’accedir, d’acord amb els resultats de la federació, a la vice-presidència del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir en l’última legislatura.\nAl congrés també es va destacar en la defensa de l’ús del català a l’administració de Justícia, amb iniciatives perquè el català fos un requisit per als jutges i fiscals que pretenen exercir a Catalunya.",
"a2": "Diputat per Tarragona des del 1999, va ser president de la Comissió de Seguretat Vial des del 2004 i fins l’any passat, en el marc de la qual va aprovar el carnet per punts i la reforma de la Llei de Trànsit.\nPer la seva banda, el jutge va concloure que cap agent dels Mossos no havia tingut cap implicació en la mort del manter, com van corroborar els testimonis, i va arxivar la causa el setembre.\nLa victòria insuficient de Jose Luis Zapatero el 2004 va obrir la porta a una nova etapa de negociació amb CiU i li va permetre d’accedir, d’acord amb els resultats de la federació, a la vice-presidència del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir en l’última legislatura.\nAl congrés també es va destacar en la defensa de l’ús del català a l’administració de Justícia, amb iniciatives perquè el català fos un requisit per als jutges i fiscals que pretenen exercir a Catalunya.",
"a3": "Jordi Jané (l’Arboç, 1963) mantindrà la cartera d’Interior en el govern de Carles Puigdemont, després d’assumir-la el juny de l’any passat arran de la sortida de l’executiu dels consellers d’Unió pel trencament de la federació. \nDiputat per Tarragona des del 1999, va ser president de la Comissió de Seguretat Vial des del 2004 i fins l’any passat, en el marc de la qual va aprovar el carnet per punts i la reforma de la Llei de Trànsit.\nAl congrés també es va destacar en la defensa de l’ús del català a l’administració de Justícia, amb iniciatives perquè el català fos un requisit per als jutges i fiscals que pretenen exercir a Catalunya. \nJané ha desenvolupat una bona part de la seva carrera professional com a advocat i professor de Dret a Barcelona, i com a diputat, vivia entre la capital catalana i Madrid. "
},
"extreme": {
"a1": "Jané prioritza la col·laboració entre totes les forces de seguretat per afrontar el terrorisme i la nova delinqüència.",
"a2": "Jané pren el relleu com a conseller d'Interior després del seu pas per la Comissió de Seguretat Viària.",
"a3": "Jané, a favor de la col·laboració dels cossos de seguretat contra el terrorisme, continuarà ocupant el càrrec de conseller d'Interior."
}
} |
|
2,972 | El BioCultura es clausura amb èxit de públic i un 10% de presència catalana | Els organitzadors de la Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable preveuen que se superaran els 72.000 visitants de l'any anterior | La 25a edició del BioCultura tanca portes aquest diumenge les seves portes després de quatre intenses jornades als productes ecològics i consum responsable, un sector cada vegada més diversificat i en auge.
De fet, l'estat espanyol és el país europeu que dedica més superfície a l'agricultura ecològica, amb 2 milions d'hectàrees, i Catalunya és capdavantera en el sector secundari i terciari, és a dir, en l'elaboració i distribució i importació d'aquest tipus de productes, amb un volum que representa el 25% total de l'activitat.
Aquest interès per el que és 'bio' i més natural s'ha fet palès amb l'increment d'assistents que s'han acostat fins el Palau Sant Jordi de Barcelona per visitar el BioCultura.
Els organitzadors preveuen que se superaran els 72.000 visitants de l'any anterior.
En aquesta edició, BioCultura ha pogut ampliar la seva superfície i guanyar més espai per als expositors, més de 700 expositors dedicats als sectors de l'alimentació, la cosmètica ecològica, la moda sostenible, el turisme responsable l'artesania.
Un 10% d'expositors eren de Catalunya.
Paral·llelament als expositors s'han organitzat més de 400 activitats divulgatives i demostratives i el festival Mama Terra, dedicat a la infància.
Àngels Parra, presidenta de Vida Sana, associació organitzadora del BioCultura, ha ressaltat a l'ACN l'èxit d'activitats com el 'show cooking', amb demostracions culinàries de gastronomia ecològica que durant la fira han dut a terme 40 xefs, i que ha deixat molta gent fora de l'espai habilitat per fer-ne seguiment.
Els qui tenien gana també podien fer un refrigeri 'eco' en algunes de les 'food trucks' habilitades a l'exterior del recinte.
Parra també ha assenyalat que, davant d'un consolidat mercat alimentari ecològic, el consumidor va diversificant el seu interès i ja cerca altres tipus que productes que consumeix habitualment, com és el cas de la roba, els accessoris, els cosmètics o els productes d'higiene.
Catalunya capdavantera
Núria Vallès, directora tècnica del Consell Català de Producció Ecològica (CCPAE), ha comentat en declaracions a l'ACN que des de fa uns cinc anys augmentar en un 10% el nombre d'operadors a Catalunya de productes ecològics, amb un ampli ventall d'aliments: des del sector porcí fins a la demanda de permís per vendre productes al consumidor final, com és el cas de les botigues que venen 'a granel'.
El CCPAE és l'autoritat de control encarregada d'auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics d'origen vegetal o animal, transformats o no, obtinguts a Catalunya.
És una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia creada per Llei al Parlament de Catalunya.
Les finalitats són la representació, la defensa i la garantia de la producció agrària ecològica.
Per la seva banda, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural és l'autoritat competent en producció agroalimentària ecològica.
Un sector en imparable ascens si es tenen en compte les dades del corresponents al 2017.
Segons les xifres, Catalunya ja compta amb més de 3.500 operadors ecològics, un 9,4% més que l'any anterior.
La superfície de producció ecològica va créixer un 16,8%, superant per primer cop la barrera de les 200.000 hectàrees, i s'ha arribat a les 913 explotacions ramaderes, un 9,5% més.
A més, la facturació creix un 20,6%, amb un volum de mercat total de 483 milions d'euros.
BioCultura compta amb un 10% d'expositors catalans a la fira, amb la presència de més d'una setantena d'empreses dedicades a l'alimentació ecològica.
Aquest tipus de producció, que també rep la denominació de 'biològica' o 'ecològica', té per objectiu obtenir aliments que reuneixin òptimes condicions nutritives i organolèptiques, sense residus i minimitzant l'impacte de l'ésser humà sobre el medi ambient.
En aquesta obtenció es fa un ús sostenible dels recursos naturals però també una contribució a preservar la biodiversitat vegetal i animal.
Un altre element rellevant és l'aposta per a la proximitat, de manera que la producció contribueix també al desenvolupament econòmic de la zona. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La fira BioCultura, que enguany ha celebrat el seu 25è aniversari a Barcelona, tanca les portes aquest diumenge amb una participació exitosa i un 10% de presència catalana. La fira, que té com a finalitat la representació, defensa i garantia de la producció agrària ecològica, ha acollit més de 700 expositors i preveu superar els 72.000 visitants.",
"a2": "L'agricultura ecològica ocupa 2 milions d'hectàrees a Espanya i la facturació total del mercat ecològic és de 483 MEUR. Les quatre jornades del BioCultura s'han dedicat als productes ecològics i al consum responsable d'alimentació, cosmètica, moda, etc. És un sector en auge, i la fira ha comptat amb activitats, \"food trucks\", demostracions i més de 700 expositors.",
"a3": "Barcelona ha acollit el BioCultura amb més de 700 estands dedicats a productes ecològics, dels quals un 10% eren catalans. Catalunya destaca en la distribució, importació i elaboració de productes ecològics. A més, les xifres no paren d'augmentar: la superfície de producció ha arribat a 200.000 hectàrees, hi ha 3.500 operadors ecològics i la facturació és de 483 MEUR."
},
"extractive": {
"a1": "De fet, l'estat espanyol és el país europeu que dedica més superfície a l'agricultura ecològica, amb 2 milions d'hectàrees, i Catalunya és capdavantera en el sector secundari i terciari, és a dir, en l'elaboració i distribució i importació d'aquest tipus de productes, amb un volum que representa el 25% total de l'activitat.\nEn aquesta edició, BioCultura ha pogut ampliar la seva superfície i guanyar més espai per als expositors, més de 700 expositors dedicats als sectors de l'alimentació, la cosmètica ecològica, la moda sostenible, el turisme responsable l'artesania.\nNúria Vallès, directora tècnica del Consell Català de Producció Ecològica (CCPAE), ha comentat en declaracions a l'ACN que des de fa uns cinc anys augmentar en un 10% el nombre d'operadors a Catalunya de productes ecològics, amb un ampli ventall d'aliments: des del sector porcí fins a la demanda de permís per vendre productes al consumidor final, com és el cas de les botigues que venen 'a granel'.\nBioCultura compta amb un 10% d'expositors catalans a la fira, amb la presència de més d'una setantena d'empreses dedicades a l'alimentació ecològica.",
"a2": "De fet, l'estat espanyol és el país europeu que dedica més superfície a l'agricultura ecològica, amb 2 milions d'hectàrees, i Catalunya és capdavantera en el sector secundari i terciari, és a dir, en l'elaboració i distribució i importació d'aquest tipus de productes, amb un volum que representa el 25% total de l'activitat.\nEn aquesta edició, BioCultura ha pogut ampliar la seva superfície i guanyar més espai per als expositors, més de 700 expositors dedicats als sectors de l'alimentació, la cosmètica ecològica, la moda sostenible, el turisme responsable l'artesania.\nNúria Vallès, directora tècnica del Consell Català de Producció Ecològica (CCPAE), ha comentat en declaracions a l'ACN que des de fa uns cinc anys augmentar en un 10% el nombre d'operadors a Catalunya de productes ecològics, amb un ampli ventall d'aliments: des del sector porcí fins a la demanda de permís per vendre productes al consumidor final, com és el cas de les botigues que venen 'a granel'.\nBioCultura compta amb un 10% d'expositors catalans a la fira, amb la presència de més d'una setantena d'empreses dedicades a l'alimentació ecològica.",
"a3": "De fet, l'estat espanyol és el país europeu que dedica més superfície a l'agricultura ecològica, amb 2 milions d'hectàrees, i Catalunya és capdavantera en el sector secundari i terciari, és a dir, en l'elaboració i distribució i importació d'aquest tipus de productes, amb un volum que representa el 25% total de l'activitat. \nEn aquesta edició, BioCultura ha pogut ampliar la seva superfície i guanyar més espai per als expositors, més de 700 expositors dedicats als sectors de l'alimentació, la cosmètica ecològica, la moda sostenible, el turisme responsable l'artesania. \nNúria Vallès, directora tècnica del Consell Català de Producció Ecològica (CCPAE), ha comentat en declaracions a l'ACN que des de fa uns cinc anys augmentar en un 10% el nombre d'operadors a Catalunya de productes ecològics, amb un ampli ventall d'aliments: des del sector porcí fins a la demanda de permís per vendre productes al consumidor final, com és el cas de les botigues que venen 'a granel'. \nBioCultura compta amb un 10% d'expositors catalans a la fira, amb la presència de més d'una setantena d'empreses dedicades a l'alimentació ecològica."
},
"extreme": {
"a1": "La Fira Biocultura es posiciona com a una de les més importants en l'àmbit estatal quant a productes ecològics.",
"a2": "La 25a edició del Biocultura ha comptat amb més de 700 expositors, activitats, demostracions i \"food trucks\".",
"a3": "El sector ecològic no para de créixer a Catalunya i així s'ha vist en la 25a edició del BioCultura."
}
} |
1,359 | El mosso acusat d'agredir un manifestant diu que va utilitzar la porra de manera reglamentària | Els fets van tenir lloc en una protesta contra la visita de Felip VI al Mobile World Congress de 2018 | L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dilluns un agent dels Mossos d'Esquadra acusat de ferir un manifestant en una protesta antimonàrquica a Barcelona.
Els fets es remunten al febrer del 2018, en el marc de la visita que va fer el monarca en motiu del Mobile World Congress.
L'acusat ha declarat que la situació que van viure els agents va ser "extrema i complicada".
En aquest sentit, ha admès que va fer ús de la porra, però ha subratllat que ho va fer de forma reglamentària "de cintura cap avall".
L'home ferit, per contra, ha assegurat que va ser colpejat al cap sense motiu.
La Fiscalia sol·licita l'exempció de l'agent, mentre que I'acusació particular demana cinc anys de presó i una indemnització per a l'afectat.
Els fets van tenir lloc aproximadament a quarts de nou del vespre de 25 de febrer del 2018, prop del Palau de la Música, entre els carrers Trafalgar i Ortigosa.
L'acusat ha explicat que va formar part del dispositiu policial que s'havia muntat en motiu de la visita del rei, tot i que en el seu cas la seva funció era de la conduir i vigilar una de les furgonetes on hi havia guardades les armes.
En un moment determinat, i a causa de la tensió que es va generar amb els manifestants, l'agent ha explicat que va ser requerit per anar a donar suport a la línia policial, i va ser allà on va realitzar tasques de contenció per evitar que els participants en la protesta accedissin més enllà, ja que segons ha apuntat, ja havien tirat les tanques que havien instal·lat i les estaven movent i tirant als agents.
També ha afirmat que s'estaven produint llançaments de pedres, pals, llaunes o, fins i tot, piles, i ha descrit l'ambient de tens.
"No em voldria ni imaginar què hauria passat si haguessin sobrepassat la línia", ha declarat.
Així, ha admès, que tal i com van fer la resta dels seus companys, va fer ús de la porra en ser autoritzats pel seu superior, però ha negat haver-ho fet contra la víctima, verticalment al cap, i de forma irregular.
Una versió que coincideix amb la del cap de l'operatiu d'aquell dia, que ha declarat com a testimoni, afirmant que la protesta no va ser pacífica, i recordant que la policia va atendre altres persones lesionades.
En el seu cas, ha explicat que "no va veure" que l'acusat colpeges a la víctima, i ha defensat que en tot moment van prioritzar una feina de "contenció" i no pas càrregues en si.
El relat, però, difereix en gran mesura d'aquell que ha donat aquest matí la víctima, que també ha explicat la seva versió dels fets.
L'home assegura que quan va arribar a la manifestació era "pacífica i tranquil·la", sense cap "aldarull".
Va ser llavors, quan va començar a venir més gent, i ell que estava a primera línia, es va sentir pressionat per la multitud.
"Vaig perdre l'equilibri, va venir un agent, i sense cap tipus de provocació em va donar un cop de porra al cap", ha relatat.
Després d'això la víctima va quedar estabornida.
"No vaig veure llançaments d'objectes ni tampoc moviment de tanques", ha afirmat.
L'home va ser portat a l'hospital i l'endemà no va poder anar a treballar.
També ha explicat que va notar una pèrdua d'oïda i per aquest motiu ha reclamat ser indemnitzat pel dany sofert.
De fet, pel que fa a la lesió, una altra de les persones que ha declarat ha estat la forense, que ha donat validesa al seu relat, apuntat que es tracta d'una ferida "compatible amb un objecte contundent".
"Degut al fort impacte la pell es va obrir i va requerir de set punts de sutura", ha especificat.
Altres testimonis que han passat per la secció cinquena en aquesta primera sessió han estat diversos periodistes que estaven cobrint la protesta de fa quatre anys.
Tots ells han aclarit que van veure la víctima ferida i dos d'ells han reconegut l'acusat com la persona que li va causar.
La sessió ha quedat suspesa i es reprendrà el pròxim 23 de febrer amb la declaració dels testimonis pendents, tots ells agents del cos policial, així com les conclusions de les diferents parts perquè pugui quedar vist per a sentència.
Inicialment, el ministeri fiscal sol·licita l'exempció de l'agent, mentre que l'acusació particular li demana cinc anys de presó, la seva inhabilitació i una indemnització per a l'afectat. | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Un mosso d'esquadra acusat de colpejar amb la seva porra el cap d'un manifestant durant una protesta contra la presència del rei a Barcelona el febrer del 2018, s'enfronta a presó i la inhabilitació. L'agredit assegura haver patit una ferida al cap. L'agent ha admès l'ús de la porra, però ha negat que colpegés l'acusat de forma irregular.",
"a2": "Durant la manifestació antimonàrquica convocada per la visita del rei el 2018 al MWC, a causa de la tensió, els mossos van haver d'actuar. Un home assegura que un mosso li va donar un cop de porra al cap de forma no reglamentària. La forense corrobora la versió de la víctima i l'agent s'enfronta a cinc anys de presó i inhabilitació.",
"a3": "L'Audiència de Barcelona ha iniciat el judici contra un Mosso d'Esquadra per un presumpte cop amb una porra al cap d'un manifestant durant la protesta antimonàrquica de 2018. L'acusació sol·licita cinc anys de presó i una indemnització, mentre que la Fiscalia, l'exempció del policia. Les versions dels testimonis són contradictòries, però la forense ha corroborat la lesió de la víctima."
},
"extractive": {
"a1": "En aquest sentit, ha admès que va fer ús de la porra, però ha subratllat que ho va fer de forma reglamentària \"de cintura cap avall\".\nEn un moment determinat, i a causa de la tensió que es va generar amb els manifestants, l'agent ha explicat que va ser requerit per anar a donar suport a la línia policial, i va ser allà on va realitzar tasques de contenció per evitar que els participants en la protesta accedissin més enllà, ja que segons ha apuntat, ja havien tirat les tanques que havien instal·lat i les estaven movent i tirant als agents.\nUna versió que coincideix amb la del cap de l'operatiu d'aquell dia, que ha declarat com a testimoni, afirmant que la protesta no va ser pacífica, i recordant que la policia va atendre altres persones lesionades.\nEn el seu cas, ha explicat que \"no va veure\" que l'acusat colpegés a la víctima, i ha defensat que en tot moment van prioritzar una feina de \"contenció\" i no pas càrregues en si.",
"a2": "En aquest sentit, ha admès que va fer ús de la porra, però ha subratllat que ho va fer de forma reglamentària \"de cintura cap avall\".\nEn un moment determinat, i a causa de la tensió que es va generar amb els manifestants, l'agent ha explicat que va ser requerit per anar a donar suport a la línia policial, i va ser allà on va realitzar tasques de contenció per evitar que els participants en la protesta accedissin més enllà, ja que segons ha apuntat, ja havien tirat les tanques que havien instal·lat i les estaven movent i tirant als agents.\nUna versió que coincideix amb la del cap de l'operatiu d'aquell dia, que ha declarat com a testimoni, afirmant que la protesta no va ser pacífica, i recordant que la policia va atendre altres persones lesionades.\nEn el seu cas, ha explicat que \"no va veure\" que l'acusat colpeges a la víctima, i ha defensat que en tot moment van prioritzar una feina de \"contenció\" i no pas càrregues en si.",
"a3": "L'Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquest dilluns un agent dels Mossos d'Esquadra acusat de ferir un manifestant en una protesta antimonàrquica a Barcelona. \nEn aquest sentit, ha admès que va fer ús de la porra, però ha subratllat que ho va fer de forma reglamentària \"de cintura cap avall\".\nEn un moment determinat, i a causa de la tensió que es va generar amb els manifestants, l'agent ha explicat que va ser requerit per anar a donar suport a la línia policial, i va ser allà on va realitzar tasques de contenció per evitar que els participants en la protesta accedissin més enllà, ja que segons ha apuntat, ja havien tirat les tanques que havien instal·lat i les estaven movent i tirant als agents.\nInicialment, el ministeri fiscal sol·licita l'exempció de l'agent, mentre que l'acusació particular li demana cinc anys de presó, la seva inhabilitació i una indemnització per a l'afectat."
},
"extreme": {
"a1": "Jutgen un mosso acusat de ferir al cap un manifestant en una protesta antimonàrquica a Barcelona.",
"a2": "Demanen cinc anys de presó i inhabilitació per al mosso que va pegar al cap un home en una manifestació.",
"a3": "Un mosso nega davant del jutge haver donat un cop de porra al cap d'un manifestant el febrer de 2018."
}
} |
1,420 | Illa i Sánchez prometen un Govern progressista sense «tripartit ni procés» | El president del govern espanyol defensa que el candidat del PSC és el millor representant del catalanisme | El candidat del PSC el 14-F, Salvador Illa, ha volgut visibilitzar-se com a presidenciable aquest diumenge en un acte electoral a Girona.
Illa ha insistit que si guanya les eleccions es presentarà a la investidura i ha promès un govern progressista sense "tripartit ni procés".
El candidat ha emfatitzat així la seva proposta de formar un executiu en minoria amb els comuns, copiant la fórmula de l'Ajuntament de Barcelona i la Moncloa.
Igual que ahir, Illa ha tornat a demanar el vot "als que van voler el canvi el 2017", en referència als votants de Ciutadans.
"Aquest cop sí que tindrà utilitat", ha dit, en al·lusió a la decisió d'Inés Arrimadas de no presentar-se aleshores a la investidura.
Illa ha insistit en un missatge que contraposa procés independentista a eficàcia política i s'ha compromès a formar un Govern "assenyat i estable".
Eleccions catalanes 14-F
El PSC i Sánchez demanen el vot als que van donar suport a Ciutadans el 2017
Illa assegura que els alcaldes socialistes van tenir "por de fer la seva feina" després de l'1-O
Sánchez s'ha convertit en una de les principals cartes que els socialistes juguen en campanya per reforçar la figura del seu candidat.
Amb el d'avui ja són cinc els actes de campanya en què ha participat el president del govern espanyol, que ha anunciat que també intervindrà en un míting dimecres a Barcelona.
També hi seran presents més de 300 dones de manera virtual.
El líder del PSOE ha basat el seu discurs a dibuixar una societat catalana "dividida i insegura" i ha presentat Illa com l'única opció catalanista i d'esquerres.
"Hem de recuperar la Catalunya tranquil·la i de la convivència", ha dit.
Sanchez ha fet una crida a apostar per "la negociació i l'acord".
El president del govern espanyol també ha utilitzat una de les altres cartes en què els socialistes confien per fer valdre la figura d'Illa, la del seu passat recent com a ministre.
Sánchez ha defensat la capacitat gestora d'Illa i ha assegurat que si el PSC governa, revertirà les retallades en salut i educació.
"Donar la mà a Sánchez"
A l'acte també ha intervingut la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que ha reforçat el missatge d'Illa.
Batet, que ha qualificat Girona de "terra difícil i complexa" ha instat a deixa de "buscar excuses i conflicte" i ha cridat a concentrar el vot en el PSC, a qui les enquestes deixen en situació d'aspirar a ser primera força.
Iceta també ha fet acte de presència al míting, expressant la confiança que després del 14-F a la Generalitat i a la Moncloa hi hagi dos presidents "que no es donin l'esquena".
Altres notícies que et poden interessar
Dades: Eleccions catalanes 14-F
Què voten els barris més rics i més pobres de les ciutats catalanes?
El PSC obté més suports en els districtes humils, mentre que Junts en suma més allà on hi ha més recursos; la resta de forces tenen comportaments més variables
Eleccions catalanes 14-F
La desfeta del PDECat, en 10 actes
La formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés
Eleccions catalanes 14-F : INTERACTIU
INTERACTIU Coneix els 135 diputats del nou Parlament
Perfils i trajectòries de tots els representants al Parlament elegits aquest 14-F per Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida
Mapes interactius: Eleccions catalanes 14-F
MAPES L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis
Les candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes
Eleccions catalanes 14-F
El municipi més independentista de Catalunya
Un vot a En Comú Podem va ser l'únic que es va endur un partit que no defensi la separació d'Espanya | [
"eleccions catalanes 14-f"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El candidat del PSC a les eleccions del 14-F, Salvador Illa, ha demanat de concentrar el vot en la seva candidatura i ha garantit que si ell guanya no hi haurà tripartit ni procés independentista. A més, assegura ser el nou govern progressista que Catalunya necessita. El candidat, en una al·lusió velada a Ciutadans, ha assegurat que els socialistes no marxaran.",
"a2": "Salvador Illa és el candidat del PSC per al 14-F, i promet un govern sense tripartits ni independentisme. Motiva tothom a donar-li el seu vot, lluitant també a aconseguir el màxim suport femení possible. Assegura un govern estable, que juntament amb Sánchez pretén donar la imatge d'unió amb el govern d'Espanya.",
"a3": "Salvador Illa, el candidat del PSC el 14-F, promet un govern progressista sense aliances independentistes. Vol formar un executiu prudent i estable en minoria amb els comuns. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reforçat la figura d'Illa en els seus discursos i l'ha plantejat com una solució catalanista i d'esquerres per recuperar l'estabilitat a Catalunya."
},
"extractive": {
"a1": "Eleccions catalanes 14-F.\nSánchez s'ha convertit en una de les principals cartes que els socialistes juguen en campanya per reforçar la figura del seu candidat.\nAmb el d'avui ja són cinc els actes de campanya en què ha participat el president del govern espanyol, que ha anunciat que també intervindrà en un míting dimecres a Barcelona.\nEl president del govern espanyol també ha utilitzat una de les altres cartes en què els socialistes confien per fer valdre la figura d'Illa, la del seu passat recent com a ministre.",
"a2": "Eleccions catalanes 14-F.\nSánchez s'ha convertit en una de les principals cartes que els socialistes juguen en campanya per reforçar la figura del seu candidat.\nAmb el d'avui ja són cinc els actes de campanya en què ha participat el president del govern espanyol, que ha anunciat que també intervindrà en un míting dimecres a Barcelona.\nEl president del govern espanyol també ha utilitzat una de les altres cartes en què els socialistes confien per fer valdre la figura d'Illa, la del seu passat recent com a ministre.",
"a3": "Illa ha insistit que si guanya les eleccions es presentarà a la investidura i ha promès un govern progressista sense \"tripartit ni procés\". \nEl candidat ha emfatitzat així la seva proposta de formar un executiu en minoria amb els comuns, copiant la fórmula de l'Ajuntament de Barcelona i la Moncloa.\nSánchez s'ha convertit en una de les principals cartes que els socialistes juguen en campanya per reforçar la figura del seu candidat.\nAmb el d'avui ja són cinc els actes de campanya en què ha participat el president del govern espanyol, que ha anunciat que també intervindrà en un míting dimecres a Barcelona."
},
"extreme": {
"a1": "Illa anima a concentrar el vot en el PSC i promet que \"ni hi haurà tripartit ni hi haurà procés\".",
"a2": "Illa es presenta com a candidat per al 14-F i promet un govern estable i lliure d'independentisme.",
"a3": "S'apropen les eleccions catalanes del 14-F: Sánchez i Illa asseguren un govern del PSC, d'esquerres i catalanista que exclou l'independentisme."
}
} |
369 | L’ANC posa un ultimàtum a la CUP i a Junts pel Sí: acord abans del 27 de novembre | L’ANC ha aprovat un document en què exigeix a Junts pel Sí i la CUP que arribin a un acord de governabilitat abans del 27 de novembre.
El president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, que ha llegit el document, ha remarcat que fins ara hi havia hagut ‘convicció’ per part dels actors, però ara cal demostrar ‘responsabilitat’.
També ha negat que l’ANC pressioni només la CUP.
El contingut del document
La declaració, aprovada dissabte pel secretariat de l’ANC, es titula ‘Fem la república catalana’, i emplaça Junts pel Sí i la CUP a arribar a un acord de governabilitat abans de complir-se dos mesos de les eleccions.
Segons Sànchez, reclamen que es tanquin les bases d’un pacte que garanteixi un ‘govern fort i cohesionat’, i deixen la investidura per quan sigui possible.
En concret, demanen als setanta-dos diputats independentistes ‘la responsabilitat, el coratge, la fermesa i la capacitat d’entesa i diàleg per trobar, el més aviat possible, el millor acord per a la creació d’un govern fort i cohesionat’.
Consideren ‘imprescindible’ un acord abans del 27 de novembre ‘que faciliti la investidura i la legislatura, que doni resposta al mandat democràtic i a les aspiracions de la ciutadania expressades el 27 de setembre, perquè la situació social i política dels ciutadans ho requereix amb urgència’.
Així mateix, veuen que ‘l’únic escenari factible és un acord de govern que se sustenti en totes les sensibilitats de l’independentisme i tots els actius existents per liderar, governar i portar el país cap a la república catalana’.
‘Sense exclusions, amb el convenciment que en aquest procés de transició nacional no hi sobra ningú, sinó que cal sumar-hi noves adhesions’, afegeix.
I demana alhora ‘compromís, coherència i responsabilitat’.
Compromís amb la ciutadania que va ‘respondre a les urnes’, coherència ‘per a evitar que la declaració del parlament pugui acabar essent simplement un miratge’ i responsabilitat ‘per a assumir que tots són directament responsables de l’èxit del procés que, a partir del 27-S, necessita un govern fort, unitat en l’acció parlamentària i un gran sentit d’estat per a assolir l’objectiu comú’.
Finalment, l’ANC també anuncia que treballarà per consolidar i ampliar la base social i mantenir la cohesió ‘que vol destruir l’estat’, i demana a les institucions la concreció de les mesures ‘que millorin el benestar social i els drets laborals en el procés constituent d’una república catalana lliure, democràtica i socialment justa’.
Ni ‘pressing CUP’ ni ‘pressing Mas’
Un cop llegit el text juntament amb la vice-presidenta de l’ANC, Rosa Alentorn, Jordi Sànchez ha apuntat que si CDC, ERC i la CUP havien actuat fins ara amb ‘convicció’ i havien defensat els seus compromisos de manera legítima, ‘aquesta convicció tota sola no permetrà de desblocar un acord’, i per això ha reclamat que afegissin també ‘la responsabilitat que el moment requereix’.
Sànchez ha volgut insistir que en cap moment no s’havia pogut desprendre de cap declaració de l’ANC que la mobilització de diumenge passat, que s’ha ajornat fins al vinent, servís per a pressionar la CUP.
‘Qui ho va interpretar així ho va malinterpretar’, ha dit.
Segons ell, la ‘pressió es fa des de la màxima complicitat i va als setanta-dos diputats’, igual que l’any passat es va mobilitzar per pressionar tant els qui ‘no veien clara la unitat al voltant del 9-N com els qui no veien clar posar les urnes’.
‘Nosaltres, ni “pressing CUP” ni “pressing Mas”.
Ens adrecem a tots setanta-dos’, ha reiterat.
I ha assegurat que aquest no és ni tan sols un debat només entre la CUP i CDC.
L’ANC –ha dit– no preveu que hi hagi d’haver eleccions anticipades, perquè cap dels actors no el vol. I ha defensat la idea de fer un acord bé i ràpid, perquè com més trigui, ‘el risc d’erosió dels setanta-dos diputats independentistes serà més gran’.
Per això ha assegurat que l’ANC no està decebuda, però sí que hi ha molta gent desorientada que voldria que s’hagués arribat a un pacte.
La mobilització de diumenge consistirà en la lectura de la declaració d’inici del procés i una intervenció més política en què es visualitzi, ha dit, ‘que la gent espera molt dels setanta-dos diputats independentistes, i que són els setanta-dos diputats qui han de resoldre aquesta situació’.
‘La pressió es reparteix exactament a tres bandes: la CUP, ERC i CDC’, ha reblat.
El document aprovat pel secretariat també remarca que la declaració d’inici del procés requereix un executiu que la desenvolupi i esmenta també els atacs que han vingut o que vindran de l’estat.
També recorda que en alguns altres moments de la història de Catalunya, ‘els objectius de cadascun dels diferents actors han portat a no assolir la república catalana’, i apunta que com que l’ANC va donar suport a totes les forces independentistes el 27-S, ara se sent ‘legitimada a exigir un acord’. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'ANC ha posat com a data límit el 27 de novembre per tal que Junts pel Sí i la CUP arribin a un principi d'acord que desencalli la investidura del president i el desenvolupament de la declaració independentista. Demanen als 72 diputats independentistes que arribin al millor acord possible per a la creació d’un govern fort i cohesionat.",
"a2": "L'Assemblea demana a Junts pel Sí i la CUP que arribin a un acord per crear un govern fort i estable abans del 27 de novembre. Aquest acord és necessari per facilitar la legislatura i aconseguir la república catalana. Sánchez explica que pressiona els 72 diputats, perquè la gent hi ha dipositat les esperances i esperen molt d'aquesta legislatura.",
"a3": "L'ANC ha aprovat un document en què insta Junts pel Sí i la CUP a pactar un govern abans del 27 de novembre. Reclama que es tanquin les bases d'un acord que garanteixi un govern fort i cohesionat de tots els diputats independentistes per donar solidesa al referèndum i demostrar compromís amb la ciutadania."
},
"extractive": {
"a1": "L’ANC ha aprovat un document en què exigeix a Junts pel Sí i la CUP que arribin a un acord de governabilitat abans del 27 de novembre.\nUn cop llegit el text juntament amb la vice-presidenta de l’ANC, Rosa Alentorn, Jordi Sànchez ha apuntat que si CDC, ERC i la CUP havien actuat fins ara amb ‘convicció’ i havien defensat els seus compromisos de manera legítima, ‘aquesta convicció tota sola no permetrà de desblocar un acord’, i per això ha reclamat que afegissin també ‘la responsabilitat que el moment requereix’.\nSànchez ha volgut insistir que en cap moment no s’havia pogut desprendre de cap declaració de l’ANC que la mobilització de diumenge passat, que s’ha ajornat fins al vinent, servís per a pressionar la CUP.\nLa mobilització de diumenge consistirà en la lectura de la declaració d’inici del procés i una intervenció més política en què es visualitzi, ha dit, ‘que la gent espera molt dels setanta-dos diputats independentistes, i que són els setanta-dos diputats qui han de resoldre aquesta situació’.",
"a2": "L’ANC ha aprovat un document en què exigeix a Junts pel Sí i la CUP que arribin a un acord de governabilitat abans del 27 de novembre.\nUn cop llegit el text juntament amb la vice-presidenta de l’ANC, Rosa Alentorn, Jordi Sànchez ha apuntat que si CDC, ERC i la CUP havien actuat fins ara amb ‘convicció’ i havien defensat els seus compromisos de manera legítima, ‘aquesta convicció tota sola no permetrà de desblocar un acord’, i per això ha reclamat que afegissin també ‘la responsabilitat que el moment requereix’.\nSànchez ha volgut insistir que en cap moment no s’havia pogut desprendre de cap declaració de l’ANC que la mobilització de diumenge passat, que s’ha ajornat fins al vinent, servís per a pressionar la CUP.\nLa mobilització de diumenge consistirà en la lectura de la declaració d’inici del procés i una intervenció més política en què es visualitzi, ha dit, ‘que la gent espera molt dels setanta-dos diputats independentistes, i que són els setanta-dos diputats qui han de resoldre aquesta situació’.",
"a3": "L’ANC ha aprovat un document en què exigeix a Junts pel Sí i la CUP que arribin a un acord de governabilitat abans del 27 de novembre. \nAixí mateix, veuen que ‘l’únic escenari factible és un acord de govern que se sustenti en totes les sensibilitats de l’independentisme i tots els actius existents per liderar, governar i portar el país cap a la república catalana’. \nCompromís amb la ciutadania que va ‘respondre a les urnes’, coherència ‘per a evitar que la declaració del parlament pugui acabar essent simplement un miratge’ i responsabilitat ‘per a assumir que tots són directament responsables de l’èxit del procés que, a partir del 27-S, necessita un govern fort, unitat en l’acció parlamentària i un gran sentit d’estat per a assolir l’objectiu comú’.\nSànchez ha volgut insistir que en cap moment no s’havia pogut desprendre de cap declaració de l’ANC que la mobilització de diumenge passat, que s’ha ajornat fins al vinent, servís per a pressionar la CUP."
},
"extreme": {
"a1": "L'Assemblea marca com a límit el dia 27 de novembre perquè JxSí i la CUP arribin a un principi d'acord.",
"a2": "L'acord entre Junts pel Sí i la CUP és crucial per a un govern estable i per aconseguir la independència.",
"a3": "L'ANC exigeix a JxSí i a la CUP que arribin a un acord per governar abans del 27 de novembre."
}
} |
|
339 | La dimissió de Cifuentes, l’últim símptoma de la caiguda en picat del PP | La corrupció, la puixança de Ciutadans, la pèrdua de poder en les places on tradicionalment era fort i el procés català desgasten el PP a tot l'estat espanyol | La dimissió de Cristina Cifuentes és un maldecap menys per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no haurà de respondre més preguntes sobre si la presidenta de la Comunitat de Madrid ha de dimitir o no.
Com és habitual, Rajoy no ha hagut d’actuar i ha esperat que la polèmica es podrís i caigués tota sola.
Un problema menys.
Però, de retruc, la dimissió de Cifuentes també és una constatació més de la caiguda en picat del PP, que de moment no sembla tenir xarxa de salvació.
No és una crisi esporàdica, sinó gestada per múltiples elements: corrupció, males praxis, la puixança de Ciutadans, la pèrdua de poder en les places on el PP tradicionalment era el partit fort i, sobretot, el procés català.
El gran ‘problema’ amb què el PP ha hagut de bregar d’ençà que Rajoy va pujar al govern el 2011 és sense dubte el procés de Catalunya cap a la independència.
Contra les aspiracions dels catalans, ha tingut una oposició frontal, sense espai per al diàleg, i això ho ha pogut fer sense desgastar-se políticament, si més no a Espanya, car els altres grans partits, PSOE i Ciutadans, li han donat suport en tot moment i l’han ajudat a fer pinya quan més ho ha necessitat.
Però, paral·lelament, la pugna amb el govern de Puigdemont ha posat en relleu els tics més autoritaris del PP.
La judicialització de la política s’ha fet més evident que mai i l’extrema dreta s’ha revifat amb força.
Fins ara les mobilitzacions feixistes se cenyien a actes esporàdics, però ara ja tenen presència en manifestacions en favor de la unitat d’Espanya.
Afegim-hi els actes de censura continus, producte d’un sistema judicial nomenat pels populars.
El cansament de l’electorat espanyolista envers el projecte popular es va fer visible en les últimes eleccions espanyoles, les del 2016, quan va perdre 49 diputats, cosa que el separava de la majoria absoluta del 2011.
Tanmateix, arran de la impossibilitat de pactes d’altri, Rajoy va poder mantenir la presidència.
Ciutadans es menja el PP
La patacada sí que va ser històrica al Principat, un any més tard.
Tot i que Catalunya i Espanya no són comparables electoralment, les eleccions del 21-D són un símptoma clar d’allò que pot acabar passant al PP espanyol.
El PP va perdre bous i esquelles i va baixar d’11 diputats a 4 i prou.
La interpretació és molt clara.
L’electorat espanyolista es va estimar més jugar a favor de Ciutadans, la dreta empolainada, i Arrimadas va queixalar encara més terreny a un PP que ha acabat sense grup parlamentari.
Aquesta situació es pot reproduir a Espanya.
Només cal fixar-se en els sondatges publicats pels mitjans espanyols, que aplaudeixen la bel·ligerància amb què actua Ciutadans envers Catalunya.
Segons les previsions de les enquestes, Ciutadans ja ha passat davant del PP i com més va més augmenta la distància.
L’última, feta pel Periódico, indicava que en unes eleccions espanyoles el partit d’Albert Rivera passaria dels 32 diputats actuals al congrés a 114.
És a dir, que gairebé hi quadruplicaria la presència, es convertiria en primera força i es menjaria el PP, que cauria de 137 escons a 79-82.
Ciutadans se sent fort i aquests últims mesos es presenta com l’ala més dura i nacionalista espanyola que pot plantar cara a l’independentisme.
Rajoy i els seus s’han desgastat i Rivera se n’aprofita.
Un exemple molt aclaridor per a entendre aquesta estratègia de Ciutadans el vam veure ahir.
Adéu a ‘l’eix de la prosperitat’
A la dreta, hi caben tots els partits, però si fins ara el pastís se’l menjava el PP tot sol, d’ara endavant se l’ha de repartir amb Ciutadans.
També a la comunitat de Madrid, on donen suport al govern del PP.
Amb la dimissió d’ahir de Cifuentes, Ignacio Aguado, de Ciutadans, ja es frega les mans pensant en les eleccions de l’any vinent.
Si el PP acaba perdent la presidència de l’autonomia, es consumarà la fi de l’anomenat eix de la prosperitat.
El 14 de juliol de 2004 Jaume Matas, Francisco Camps i Esperanza Aguirre van signar al castell de Bellver el protocol fundacional de ‘l’eix de la prosperitat’.
Era època de vaques grasses, amb el PP fent i desfent en ajuntaments i conselleries, especialment allà on deien que duien ‘prosperitat’: al País Valencià, a les Illes i la comunitat de Madrid.
Però la ressaca d’aquella època s’ha anat girant en contra dels populars, que té gairebé mil investigats per corrupció.
El 2015 van perdre els ajuntaments de Palma, València i Madrid, i també la Generalitat Valenciana i el govern balear.
Cifuentes era l’única resistència, però sembla qüestió de temps que Ciutadans li acabi prenent l’espai vital.
Encara falta molt per a les eleccions espanyoles del 2019, però el PP haurà de remar molt si vol revertir una dinàmica negativa. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La dimissió de Cifuentes ha estat una constatació més que se suma al declivi que pateix el PP a causa d'una crisi gestada per múltiples elements com la corrupció, les males praxis, la vitalitat de Ciutadans, la pèrdua de poder en les places on el PP tradicionalment era el partit fort i, sobretot, el procés català.",
"a2": "Durant el lideratge del PP, la dreta ha volgut representar amb força la unitat d'Espanya. Ara, però, el PP està perdent suport a causa dels gairebé 1000 investigats per corrupció, la patacada a les eleccions del 21-D, que van marcar un punt d'inflexió, la pèrdua d'ajuntaments i, sobretot, l'efecte del procés independentista català.",
"a3": "El PP està perdent suport pels casos de corrupció, la popularitat de Ciutadans, el procés independentista i la pèrdua d'ajuntaments, que s'ha rematat amb la dimissió de Cifuentes, la presidenta de la Comunitat de Madrid, l'única que resistia. De cara a les pròximes eleccions, les enquestes indiquen que Ciutadans esdevindrà la primera força i superarà el PP en el congrés."
},
"extractive": {
"a1": "La dimissió de Cristina Cifuentes és un maldecap menys per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no haurà de respondre més preguntes sobre si la presidenta de la Comunitat de Madrid ha de dimitir o no.\nPerò, de retruc, la dimissió de Cifuentes també és una constatació més de la caiguda en picat del PP, que de moment no sembla tenir xarxa de salvació.\nEl gran ‘problema’ amb què el PP ha hagut de bregar d’ençà que Rajoy va pujar al govern el 2011 és sense dubte el procés de Catalunya cap a la independència.\nSi el PP acaba perdent la presidència de l’autonomia, es consumarà la fi de l’anomenat eix de la prosperitat.",
"a2": "La dimissió de Cristina Cifuentes és un maldecap menys per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no haurà de respondre més preguntes sobre si la presidenta de la Comunitat de Madrid ha de dimitir o no.\nPerò, de retruc, la dimissió de Cifuentes també és una constatació més de la caiguda en picat del PP, que de moment no sembla tenir xarxa de salvació.\nEl gran ‘problema’ amb què el PP ha hagut de bregar d’ençà que Rajoy va pujar al govern el 2011 és sense dubte el procés de Catalunya cap a la independència.\nSi el PP acaba perdent la presidència de l’autonomia, es consumarà la fi de l’anomenat eix de la prosperitat.",
"a3": "La dimissió de Cristina Cifuentes és un maldecap menys per al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no haurà de respondre més preguntes sobre si la presidenta de la Comunitat de Madrid ha de dimitir o no.\nPerò, de retruc, la dimissió de Cifuentes també és una constatació més de la caiguda en picat del PP, que de moment no sembla tenir xarxa de salvació. \nNo és una crisi esporàdica, sinó gestada per múltiples elements: corrupció, males praxis, la puixança de Ciutadans, la pèrdua de poder en les places on el PP tradicionalment era el partit fort i, sobretot, el procés català. \nEl cansament de l’electorat espanyolista envers el projecte popular es va fer visible en les últimes eleccions espanyoles, les del 2016, quan va perdre 49 diputats, cosa que el separava de la majoria absoluta del 2011. "
},
"extreme": {
"a1": "La dimissió de Cifuentes se suma als mals pronòstics d'un PP en declivi on Ciutadans passaria al capdavant.",
"a2": "El PP perd força al govern després de l'auge de l'extrema dreta, l'independentisme i els casos de corrupció.",
"a3": "El PP està perdent força a l'Estat amb la dimissió de Cifuentes, la corrupció, la prosperitat de Ciutadans i l'independentisme."
}
} |
2,793 | El Sónar 2015 va generar una contribució al PIB de 72 milions d'euros | El festival convertirà Barcelona en l'epicentre de la música electrònica el 16, 17 i 18 de juny amb més 300 activitats | El Sónar 2015 va generar una contribució al PIB català de 72 milions d'euros.
El conjunt d'activitats del festival i del Sónar+D de l'any passat van atraure 111.000 visites de 104 països diferents.
Així ho han avançat aquest dijous els responsables del certamen en la roda de premsa prèvia al festival, que tindrà lloc el 16, 17 i 18 de juny.
La propera edició del Sónar programa 130 concerts d'artistes provinents de 28 països diferents amb un discurs "més social", mentre que el Sónar+D inclourà unes 180 activitats de formats diversos amb 400 participants inscrits i més de 4.000 professionals de 57 països.
Entre les novetats destaca el nou escenari octogonal del festival, el SónarCar, amb un so perifèric i el retard d'una hora en el Sónar de dia, que tindrà lloc de les 13h fins a les 23h.
El Sónar va ser pioner el 2004 en l'elaboració d'un estudi d'impacte econòmic en els festivals i cites culturals a Catalunya i l'Estat.
Si fa 12 anys l'aportació del festival i les activitats que es generaven al voltant de la indústria de la música electrònica superava els 47 milions d'euros, una dècada després aquest ascendeix als 125 milions.
A banda de l'impacte econòmic, el Sónar va decidir el 2015 ampliar aquest anàlisi amb una avaluació de la contribució del festival a Barcelona i Catalunya que permetés copsar l'impacte general com a esdeveniment global., Així, analitza la contribució econòmica, social, cultural, mediàtica i en l'àmbit de la innovació.
Els resultats d'aquesta aproximació multidisciplinar han permès constatar, segons el codirector i fundador del festival Ricard Robles, que suposa un actiu de projecció de la ciutat, contribueix a la vertebració de les indústries creatives de la ciutat i potencia la generació d'ocupació i canvi social.
"La lectura global ens dóna la visió que el Sónar és un element de dinamització del món cultural, tractor de les indústries creatives", ha constatat.
També com a novetat d'aquest any, el certamen ha publicat el primer mapeig de l'oferta formativa de les indústries creatives a la ciutat que identifica 51 centres formatius i més de 700 titulacions.
7,5 MEUR de pressupost
Amb un pressupost global de 7,5 milions d'euros, una xifra similar a l'edició passada, la 23a edició del Sónar tindrà com a protagonistes l'estrena mundial del nou xou Jean-Michel Jarre, el primer concert europeu d'Anohni (ex Anthony & The Johnson) amb 'Hopelessness' –d'alt contingut polític-, James Blake, New Order, The Black Madonna, John Talabot, Santigold, Flume, Skepta, El Guincho o el Niño de Elche.
En la propera edició també destaquen les sessions especials de set hores amb so circular amb els dj's Four Tet i Laurent Garnier, en el renovat escenari SónarCar.
El canvi climàtic, la vigilància massiva, les polítiques d'immigració o el transgènere són algunes de les temàtiques reivindicatives dels artistes del Sónar 2016.
L'impacte dels algoritmes en la prescripció i la relació cultura-activisme
En paral·lel al Sónar, arribarà també el Sónar+D, el catalitzador del món de la creativitat, la tecnologia i el coneixement.
El programa d'activitats d'aquest any fomenta la interacció entre els diversos protagonistes de la innovació mitjançant la col·laboració de la comunitat creativa amb les universitats, centres d'investigació científica i l'àmbit empresarial.
Així, proposarà debats com l'impacte dels algoritmes en la prescripció cultural, els reptes dels artistes per abordar la tecnologia com una eina transformadora, la relació entre cultura i activisme i els models que proposen descentralitzar la xarxa.
Mobilitat "garantida"
En la roda de premsa de presentació del Sónar 2016 també hi ha sobrevolat el possible impacte en la mobilitat de la vaga del metro, que s'ha de confirmar aquesta tarda.
"No treballem en una hipòtesi B, només tenim un pla A perquè mai hi ha hagut metro en el Sónar de nit així que ho farem com en les últimes 22 edicions", ha explicat Robles.
Paral·lelament, el segon tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, que aquest dijous ha participat en la seva primera roda de premsa cultural, ha constatat que s'ha liberalitzat els horaris del taxi per dissabte a la matinada –ha evitat pronunciar-se sobre la matinada de divendres- i s'ha mostrat convençut que la mobilitat "està garantida". | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Festival Sónar, que se celebrarà el 16, 17 i 18 de juny, espera aproximar-se als 111.000 participants de l'any passat i es caracteritzarà per la presència d'artistes amb propostes d'alt contingut polític i amb crítica social sobre temes com el canvi climàtic, la vigilància massiva, les polítiques d'immigració o el transgènere. Segons els organitzadors, la mobilitat està garantida.",
"a2": "En deu anys, el Sónar i les activitats relacionades amb la música electrònica han passat de generar 47 MEUR a 125. L'any passat van aportar 72 MEUR al PIB català. Amb el Sónar+D, un programa d'activitats i de debats sobre el sector musical, s'espera arribar als 111.000 assistents. Aquest any, la mobilitat està garantida malgrat les vagues de metro.",
"a3": "El Sónar 2015 va aportar 72 MEUR al PIB català i va comptar amb 111.000 assistents de 104 països. És un esdeveniment de canvi social, dinamitzador de la cultura i motor de les indústries creatives. El festival de música, que arriba a Barcelona el 16, 17 i 18 de juny amb novetats, inclourà 130 concerts i, el Sónar+D, 180 activitats."
},
"extractive": {
"a1": "El Sónar 2015 va generar una contribució al PIB català de 72 milions d'euros. \nA banda de l'impacte econòmic, el Sónar va decidir el 2015 ampliar aquest anàlisi amb una avaluació de la contribució del festival a Barcelona i Catalunya que permetés copsar l'impacte general com a esdeveniment global. \n\"La lectura global ens dóna la visió que el Sónar és un element de dinamització del món cultural, tractor de les indústries creatives\", ha constatat. \nEn la roda de premsa de presentació del Sónar 2016 també hi ha sobrevolat el possible impacte en la mobilitat de la vaga del metro, que s'ha de confirmar aquesta tarda.",
"a2": "El Sónar 2015 va generar una contribució al PIB català de 72 milions d'euros. \nSi fa 12 anys l'aportació del festival i les activitats que es generaven al voltant de la indústria de la música electrònica superava els 47 milions d'euros, una dècada després aquest ascendeix als 125 milions.\nA banda de l'impacte econòmic, el Sónar va decidir el 2015 ampliar aquest anàlisi amb una avaluació de la contribució del festival a Barcelona i Catalunya que permetés copsar l'impacte general com a esdeveniment global. \nEn la roda de premsa de presentació del Sónar 2016 també hi ha sobrevolat el possible impacte en la mobilitat de la vaga del metro, que s'ha de confirmar aquesta tarda.",
"a3": "El Sónar 2015 va generar una contribució al PIB català de 72 milions d'euros. \nLa propera edició del Sónar programa 130 concerts d'artistes provinents de 28 països diferents amb un discurs \"més social\", mentre que el Sónar+D inclourà unes 180 activitats de formats diversos amb 400 participants inscrits i més de 4.000 professionals de 57 països.\nA banda de l'impacte econòmic, el Sónar va decidir el 2015 ampliar aquest anàlisi amb una avaluació de la contribució del festival a Barcelona i Catalunya que permetés copsar l'impacte general com a esdeveniment global.\nEls resultats d'aquesta aproximació multidisciplinar han permès constatar, segons el codirector i fundador del festival Ricard Robles, que suposa un actiu de projecció de la ciutat, contribueix a la vertebració de les indústries creatives de la ciutat i potencia la generació d'ocupació i canvi social. "
},
"extreme": {
"a1": "El Sónar, que l'any passat va generar 72 MEUR, arrenca la pròxima setmana a Barcelona amb 7,5 MEUR de pressupost.",
"a2": "El Sónar ha estat l'encarregat de generar milions d'euros durant anys a Espanya, atraient gent de fins a 104 països.",
"a3": "El Sónar 2015 aportà 72 MEUR al PIB català, i enguany se celebra el 16, 17 i 18 de juny."
}
} |
225 | Caixa d’Enginyers supera les xifres d’abans de la pandèmia i obté un benefici de 15,1 milions d’euros el 2021 | L'entitat supera els 8.200 milions d'euros en volum de negoci i té 212.074 socis | Caixa d’Enginyers va obtenir un benefici net de 15,1 milions d’euros el 2021, un 33% més que l’exercici anterior i per sobre els guanys de 12,8 milions d’euros registrats el 2019, abans de l’esclat de la pandèmia.
Malgrat l’impacte de la covid-19, es tracta del millor resultat de la seva història.
Per altra banda, l’entitat va assolir un volum de negoci –inclou els recursos gestionats, el crèdit brut i els valors dipositats de socis- de 8.234 milions d’euros, un 9,1% més en termes interanuals.
Pel que fa a la cartera de clients, la cooperativa de crèdit va tancar amb 212.074 socis, un 1,1% més que l’any passat.
En un escenari de tipus d’interès reduïts, l’entitat atribueix bona part del creixement al negoci assegurador.
Aquest 2021, el patrimoni sota gestió en assegurances de vida, estalvi i plans de pensions va incrementar-se un 11,5%, fins als 689 milions d’euros.
Pel que fa al volum de primes en el ram de vida, el creixement va ser un 32%, mentre que el patrimoni dels plans individuals va augmentar un 11,6%.
Dins el negoci pròpiament financer, la inversió creditícia bruta va créixer un 5,8% respecte al 2020, fins als 2.096 milions, superant també els volums registrats abans de l’esclat de la pandèmia.
Per altra banda, el crèdit a particulars va incrementar-se un 6,7%, per sobre el volum de les operacions protagonitzades per empreses i institucions (+3,5%).
Caixa d’Enginyers va tancar l’exercici amb una ràtio de morositat del 2,7%, per sota la mitjana del sector financer (4,3%).
La cooperativa de crèdit ho atribueix a una exposició poc important cap als crèdits ICO, d’aproximadament seixanta milions d’euros.
En paral·lel, la ràtio de capital CET1 puja fins al 15,46%, després d’un any marcat per una forta generació de reserves, mentre que la ràtio d’eficiència –divideix les despeses d’explotació entre el marge brut- se situa en el 72,23%.
Juntament amb una millora del marge brut i una reducció continguda del marge d’interessos, la rendibilitat financera del grup –ROE- s’ha mantingut en el 6,85%.
Per altra banda, la ràtio de liquiditat a curt termini s’ha quedat en el 429%.
Pel director general de l’entitat, Joan Cavallé, el 2022 és un exercici on el creixement és ara mateix impossible d’anticipar per l’impacte que tindrà la guerra d’Ucraïna sobre l’economia global.
No obstant això, el directiu ha apuntat que s’espera una revisió a l’alça dels tipus d’interès per contenir la inflació.
Pel que fa al negoci bancari, Cavallé ha assegurat que aquest exercici s’incrementarà la demanda creditícia.
“L’augment no vindrà tant pels fons Next Generation, sinó per les disrupcions en la cadena de subministraments i l’encariment dels costos de producció”, ha apuntat.
Sobre això, veu previsible que la morositat de les empreses s’incrementi, però no la de les famílies.
En relació amb l’evolució de la morositat, Caixa d’Enginyers espera tancar l’any amb una ràtio inferior al 3%.
L’entitat també fixa com a objectius mantenir una ràtio d’eficiència vora el 75%, una ràtio de capital superior al 15% i superar els 9.000 milions d’euros en volum de negoci.
Tot i que el grup preveu un increment de la morositat, Cavallé ha assegurat que l’empresa té un ampli espai de cobertura per fer front a la situació.
“Fins i tot amb una ràtio de morositat del 5% estaríem tranquils”, ha subratllat.
També en relació amb els efectes derivats de la guerra d’Ucraïna, el director general de l’entitat ha manifestat que l’impacte directe de l’encariment de l’energia no és excessivament rellevant, amb l’única excepció d’alguns edificis corporatius.
“Ens preocupa més la part tecnològica, on tenim algun projecte important que patirà retards per la falta de subministraments d’equips tecnològics”, ha afegit.
Durant la presentació de resultats, Cavallé ha volgut posar de manifest que aquest 2022 l’entitat es llençarà de forma decidida a la captació de nous clients, després d’augmentar només un 1,1% el nombre el 2021.
“Sentim que tenim espai per captar nous socis; la nostra intenció és recuperar el ritme de creixement d’altres anys”, ha destacat. | [
"economia",
"empreses"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Caixa d’Enginyers va aconseguir superar el 2021 els 8.200 milions d’euros en volum de negoci, amb un creixement del 9,1% respecte a l’exercici anterior. El grup cooperatiu va assolir un benefici net de 15,1 milions d’euros, un 33% més que l’any anterior, amb un ROE del 6,85%. El nombre de socis va arribar als 212.074, un 1,11% més que l’any anterior.",
"a2": "Tot i els efectes de la covid-19, Caixa d'Enginyers ha aconseguit un benefici de 15,1 milions d'euros, un 33% més que el 2020. L'any 2022, les prediccions són incertes a causa de la guerra d'Ucraïna, però preveuen que augmenti la demanda creditícia. A més, asseguren que els preocupa més la manca de subministraments que no pas l'augment de preu de l'energia.",
"a3": "Caixa d'Enginyers ha tancat el 2021 amb un benefici net de 15,1 MEUR, una xifra superior a la de 2019, d'abans de la pandèmia. El negoci assegurador amb interessos reduïts ha afavorit aquest creixement. Tot i la incertesa d'enguany, amb la guerra d'Ucraïna, Cavallé, el director general de l'entitat, estableix objectius de millora, com ara augmentar la captació de clients."
},
"extractive": {
"a1": "Caixa d’Enginyers va obtenir un benefici net de 15,1 milions d’euros el 2021, un 33% més que l’exercici anterior i per sobre els guanys de 12,8 milions d’euros registrats el 2019, abans de l’esclat de la pandèmia.\nPel que fa a la cartera de clients, la cooperativa de crèdit va tancar amb 212.074 socis, un 1,1% més que l’any passat.\nPel que fa al volum de primes en el ram de vida, el creixement va ser un 32%, mentre que el patrimoni dels plans individuals va augmentar un 11,6%.\nCaixa d’Enginyers va tancar l’exercici amb una ràtio de morositat del 2,7%, per sota la mitjana del sector financer (4,3%).",
"a2": "Caixa d’Enginyers va obtenir un benefici net de 15,1 milions d’euros el 2021, un 33% més que l’exercici anterior i per sobre els guanys de 12,8 milions d’euros registrats el 2019, abans de l’esclat de la pandèmia.\nPel que fa a la cartera de clients, la cooperativa de crèdit va tancar amb 212.074 socis, un 1,1% més que l’any passat.\nPel que fa al volum de primes en el ram de vida, el creixement va ser un 32%, mentre que el patrimoni dels plans individuals va augmentar un 11,6%.\nCaixa d’Enginyers va tancar l’exercici amb una ràtio de morositat del 2,7%, per sota la mitjana del sector financer (4,3%).",
"a3": "Caixa d’Enginyers va obtenir un benefici net de 15,1 milions d’euros el 2021, un 33% més que l’exercici anterior i per sobre els guanys de 12,8 milions d’euros registrats el 2019, abans de l’esclat de la pandèmia. \nCaixa d’Enginyers va tancar l’exercici amb una ràtio de morositat del 2,7%, per sota la mitjana del sector financer (4,3%). \nPel director general de l’entitat, Joan Cavallé, el 2022 és un exercici on el creixement és ara mateix impossible d’anticipar per l’impacte que tindrà la guerra d’Ucraïna sobre l’economia global.\nDurant la presentació de resultats, Cavallé ha volgut posar de manifest que aquest 2022 l’entitat es llençarà de forma decidida a la captació de nous clients, després d’augmentar només un 1,1% el nombre el 2021."
},
"extreme": {
"a1": "Caixa d’Enginyers va créixer un 9,1% el 2021, tot superant els 8.200 milions d’euros en volum de negoci.",
"a2": "Caixa d'Enginyers aconsegueix el millor resultat el 2021, però les prediccions per la guerra d'Ucraïna són incertes el 2022.",
"a3": "Caixa d'Enginyers, afavorida per la pandèmia, obté el 2021 un benefici net de 15,1 MEUR, superior al de 2019."
}
} |
520 | La comunicació científica ‘mission oriented’ | M’assec a desdejunar-me al cafè del Born un matí de les acaballes de juliol, fullejo el periòdic i començo a llegir la notícia del «gran avenç» assolit per investigadors barcelonins sobre una proteïna clau per a la lluita contra càncer de còlon.
El text va perdent tant interès a mesura que avança, que em recorda les paraules del comissari europeu de Ciència, Recerca i Innovació Carlos Moedas durant la inauguració de l’European Science Open Forum (ESOF 2018) setmanes abans a Tolosa.
Moedas va dir dues coses bastant rellevants pel que fa a la manera com comuniquem ciència.
Primer es va adreçar a investigadors i mitjans per a suggerir que no pensessin tant a comunicar els resultats i detalls del seu treball específic, sinó que tinguessin una visió més àmplia; que contextualitzessin el seu projecte explicant antecedents, relacionant-lo amb altres investigacions, parlant d’implicacions, objectius… que fossin més mission oriented i que parlessin més del seu camp en global que no de la seva investigació en particular.
En altres paraules: si has publicat un article científic important sobre resistència microbiana a antibiòtics, una vegada anunciat com a titular, quan tinguis l’oportunitat d’explicar-lo en els mitjans, no adrecis les teves explicacions a aprofundir en detalls sobre metodologia –que en realitat no interessen ningú– sinó a parlar del problema global que signifiquen els bacteris resistents.
Aprofita l’accés al públic per a transmetre la importància del teu camp, no les menudeses de la teva investigació.
Ves cap enfora, no cap endins.
L’altra idea que Moedas va dir en la seva obertura de l’ESOF, i ens hi va insistir després als periodistes científics en una conferència de premsa, és que els comunicadors hem de tenir més veu pròpia a l’hora de transmetre la ciència directament al públic.
Que no deixem el paper d’experts només als científics, perquè en molts casos nosaltres tenim una visió més completa i més pròxima a les necessitats de la societat que no els investigadors mateixos.
Els periodistes científics no hem de limitar-nos a entrevistar.
Ens toca assumir també el paper de comunicadors, com fan altres periodistes en l’esport o la política, perquè som millors sintetitzant i seleccionant el que és rellevant per a la gent.
Per a comentar, per exemple, en un espai de radionotícies el tema de l’aigua a Mart o la qüestió dels plàstics en l’oceà, potser és millor un periodista especialitzat que fa temps que cobreix totes les arestes del tema, que no un «expert» que en deu saber molt però possiblement s’explicarà pitjor i no prepararà tan bé la intervenció, perquè no és la seva feina.
Jo, que havent escrit llibres he estat entrevistat moltes vegades en programes de televisió, ràdio, o premsa, he assumit aquesta responsabilitat de parlar davant del públic «com a expert».
De bon començament em sentia bastant incòmode quan em preguntaven per aspectes de neurociència sense ser neurocientífic, però després veus que funciona.
Els periodistes científics podem i hem de parlar de ciència directament al públic.
Però tornem a la comunicació científica mission oriented i a la notícia de la proteïna relacionada amb el càncer de còlon.
És interessant observar que el text no estava mal escrit respecte als estàndards del periodisme científic; era rigorós, el tema estava ben explicat, i contenia els principals detalls de la investigació.
Però, de nou, anava cap endins en compte de cap enfora.
De veritat, és genial que un periòdic publiqui aquesta notícia, però després del titular i una breu descripció, preguntem-nos què interessa més al lector: si les característiques dels pobres ratolinets inoculats amb tumors humans i «la proteïna Frindge que feia que Jagged fos imprescindible per a activar la via de Notch», o dades més generals sobre el càncer de còlon, millores en tractaments, edat d’aparició, factors de risc, noves estratègies… En realitat, és tan fàcil com pensar a qui volem que interessi aquell text.
El model de periodista científic que relata en paraules comprensibles el que vol explicar el científic està bé, però hem d’evolucionar cap al que fa menys cas del que vol transmetre l’investigador i més a les preguntes que té el lector.
Partim del contingut noticiós (un article ben publicat), però ampliem la història en compte d’aprofundir en detalls.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Pere Estupinyà.
Escriptor i divulgador científic, Madrid.
Què és Mètode? | [
"ciència i tecnologia",
"mètode"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els comunicadors científics no han de pensar tant en comunicar els resultats i detalls dels treballs científics sinó que han de tenir una visió més àmplia, contextualitzar el projecte i explicar els antecedents, relacionar-ho amb altres investigacions, parlar de les implicacions, dels objectius, etc. En definitiva, fer una comunicació científica més \"mission oriented\" que parli més del context global.",
"a2": "Carlos Moedas recomana als investigadors i comunicadors científics que expliquin els seus treballs d'una manera àmplia i general per retransmetre'n la importància. Sintetitzant, aconseguirien informar la gent del que és realment rellevant. Avui dia els periodistes científics adopten el rol d'experts, ja que probablement s'expliquen millor que els científics, encara que dominin menys el tema.",
"a3": "Segons el comissari europeu de Ciència, Recerca i Innovació, per arribar al gran públic i traslladar la rellevància dels nous descobriments, és molt important tenir una visió àmplia. Aconsella als comunicadors científics que contextualitzin el projecte, el relacionin amb altres investigacions i parlin d'objectius en general, en lloc de centrar-se en els detalls de la feina i avorrir el lector."
},
"extractive": {
"a1": "L’altra idea que Moedas va dir en la seva obertura de l’ESOF, i ens hi va insistir després als periodistes científics en una conferència de premsa, és que els comunicadors hem de tenir més veu pròpia a l’hora de transmetre la ciència directament al públic.\nPer a comentar, per exemple, en un espai de radionotícies el tema de l’aigua a Mart o la qüestió dels plàstics en l’oceà, potser és millor un periodista especialitzat que fa temps que cobreix totes les arestes del tema, que no un «expert» que en deu saber molt però possiblement s’explicarà pitjor i no prepararà tan bé la intervenció, perquè no és la seva feina.\nDe veritat, és genial que un periòdic publiqui aquesta notícia, però després del titular i una breu descripció, preguntem-nos què interessa més al lector: si les característiques dels pobres ratolinets inoculats amb tumors humans i «la proteïna Frindge que feia que Jagged fos imprescindible per a activar la via de Notch», o dades més generals sobre el càncer de còlon, millores en tractaments, edat d’aparició, factors de risc, noves estratègies… En realitat, és tan fàcil com pensar a qui volem que interessi aquell text.\nEl model de periodista científic que relata en paraules comprensibles el que vol explicar el científic està bé, però hem d’evolucionar cap al que fa menys cas del que vol transmetre l’investigador i més a les preguntes que té el lector.",
"a2": "L’altra idea que Moedas va dir en la seva obertura de l’ESOF, i ens hi va insistir després als periodistes científics en una conferència de premsa, és que els comunicadors hem de tenir més veu pròpia a l’hora de transmetre la ciència directament al públic.\nPer a comentar, per exemple, en un espai de radionotícies el tema de l’aigua a Mart o la qüestió dels plàstics en l’oceà, potser és millor un periodista especialitzat que fa temps que cobreix totes les arestes del tema, que no un «expert» que en deu saber molt però possiblement s’explicarà pitjor i no prepararà tan bé la intervenció, perquè no és la seva feina.\nDe veritat, és genial que un periòdic publiqui aquesta notícia, però després del titular i una breu descripció, preguntem-nos què interessa més al lector: si les característiques dels pobres ratolinets inoculats amb tumors humans i «la proteïna Frindge que feia que Jagged fos imprescindible per a activar la via de Notch», o dades més generals sobre el càncer de còlon, millores en tractaments, edat d’aparició, factors de risc, noves estratègies… En realitat, és tan fàcil com pensar a qui volem que interessi aquell text.\nEl model de periodista científic que relata en paraules comprensibles el que vol explicar el científic està bé, però hem d’evolucionar cap al que fa menys cas del que vol transmetre l’investigador i més a les preguntes que té el lector.",
"a3": "El text va perdent tant interès a mesura que avança, que em recorda les paraules del comissari europeu de Ciència, Recerca i Innovació Carlos Moedas durant la inauguració de l’European Science Open Forum (ESOF 2018) setmanes abans a Tolosa.\nPrimer es va adreçar a investigadors i mitjans per a suggerir que no pensessin tant a comunicar els resultats i detalls del seu treball específic, sinó que tinguessin una visió més àmplia; que contextualitzessin el seu projecte explicant antecedents, relacionant-lo amb altres investigacions, parlant d’implicacions, objectius… que fossin més mission oriented i que parlessin més del seu camp en global que no de la seva investigació en particular. \nDe veritat, és genial que un periòdic publiqui aquesta notícia, però després del titular i una breu descripció, preguntem-nos què interessa més al lector: si les característiques dels pobres ratolinets inoculats amb tumors humans i «la proteïna Frindge que feia que Jagged fos imprescindible per a activar la via de Notch», o dades més generals sobre el càncer de còlon, millores en tractaments, edat d’aparició, factors de risc, noves estratègies… \nEl model de periodista científic que relata en paraules comprensibles el que vol explicar el científic està bé, però hem d’evolucionar cap al que fa menys cas del que vol transmetre l’investigador i més a les preguntes que té el lector."
},
"extreme": {
"a1": "Segons Moedas, els comunicadors científics han de tenir més veu pròpia a l'hora de transmetre la ciència directament al públic.",
"a2": "Carlos Moedas aclareix als científics i als mitjans com explicar els seus treballs perquè resultin interessants per al públic.",
"a3": "Els periodistes científics han de pensar més en el lector a l'hora de redactar una notícia perquè li sembli interessant."
}
} |
|
2,710 | La revista 'Nature' analitza com la recerca a Catalunya resisteix a la "tempesta" de la crisi en un dossier especial | La prestigiosa publicació es fa ressò de la bioregió catalana i la postula com "un referent internacional", segons el director del Biocat | La revista científica 'Nature' es fa ressò de la recerca a Catalunya en un dossier especial que es publicarà aquest dijous i que ja es pot llegir online des d'aquest dimecres a la tarda.
Amb el títol 'Focus a Catalunya: Mantenint un curs estable a través de la tempesta', l'especial explora els factors que han permès a la bioregió de Catalunya esquivar la crisi financera que "ha colpejat amb duresa" l'estat espanyol i preservar la recerca "en un estat de forma sorprenent".
Segons recull l'article, firmat per la periodista Anna Petherick, Catalunya va rebre del 2007 al 2015 180 ajudes del European Research Council (ERC), més que totes les altres setze comunitats autònomes juntes.
Per al director del Biocat, Albert Barberà, la iniciativa amb 'Nature' "ajuda a posicionar la bioregió de Catalunya com un referent internacional".
El dossier especial de 'Nature' dedicat a la recerca a Catalunya consta de vint pàgines, disset de les quals són entrevistes a investigadors i anuncis de centres de recerca.
En total, hi han participat 25 experts i professionals del sector.
Es tracta de l'especial amb més participants de la història de 'Nature' dedicat a una bioregió que no és un estat.
La revista explica que amb la crisi econòmica el govern espanyol va reduir el pressupost en recerca i desenvolupament un 39% en cinc anys.
Tot i aquesta retallada dràstica, la producció d'articles d'investigació a Catalunya ha resistit i els centres han aguantat en les principals classificacions internacionals d'universitats i instituts de recerca.
L'autora de l'article destaca el paper de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que la Generalitat va crear el 2001 per atraure investigadors amb salaris competitius a nivell internacional, una política que "va funcionar" en àrees estratègiques com la genòmica, la fotònica o la supercomputació.
La periodista assenyala que Catalunya havia alçat murs de contenció quan la "tempesta" va arribar.
En l'article, es compta amb la veu d'autoritats com el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, que apunta que un element crucial d'aquesta resistència a la crisi ha estat "focalitzar les polítiques en la gent i no en els projectes".
El dossier explica que l'estat espanyol ha estat durant bona part del 2016 amb un govern en funcions; una situació que ha fet "més dur" per als investigadors planificar els projectes.
Tot i així, el director general de Recerca fins aquest any, Josep Martorell, puntualitza en l'article que el que "és important" és tenir un estat "sensible a la innovació" i "això pot passar fora o dins d'Espanya".
El Biocat, la institució que té per missió posicionar Catalunya com un referent internacional en el sector de les ciències de la vida i de la salut, ha col·laborat amb 'Nature' en la difusió d'aquesta iniciativa.
"Tot i ser un dels països més petits d'Europa per població, Catalunya se situa entre els quatre països europeus amb més empreses del sector salut per habitant, 734 segons l'Informe Biocat 2015", destaca el director del Biocat en declaracions a l'ACN.
Catalunya compta amb 89 entitats de recerca: 41 centres de recerca; quinze hospitals universitaris (d'un total de 101 hospitals públics i privats); onze universitats que ofereixen estudis de ciències de la vida; dos grans infraestructures científiques; set centres tecnològics i tretze parcs científics i tecnològics amb activitats en ciències de la vida.
"El nombre de publicacions científiques en l'àmbit de ciències de la vida i la salut produïdes a Catalunya s'ha incrementat un 168% entre 2000 i 2015 i representa un 3,15% de la producció científica europea, el 0,99% de la producció mundial i el 29% de les publicacions de l'estat espanyol", recorda Barberà.
Catalunya és el segon país de la Unió Europea en nombre d'ajuts atorgats pel European Research Council i obté el 53% de tots els ajuts atorgats a l'estat espanyol (180), un 35% dels quals corresponen a ciències de la vida. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La revista científica \"Nature\" publica un dossier pagat des d’instàncies governamentals catalanes, en què es descriu l’estat pel qual transita la recerca científica a Catalunya. \"Focus a Catalunya: Mantenint un curs estable a través de la tempesta\" explora els factors que han permès a la bioregió de Catalunya esquivar la crisi financera que ha colpejat amb duresa l'estat espanyol.",
"a2": "La iniciativa de \"Nature\" posiciona Catalunya com un referent internacional i indaga en els factors que van fer que la bioregió pogués superar la crisi financera d'Espanya. Arcadi Navarro, assegura que va ser per focalitzar les polítiques en la gent i no en els projectes. A més, van rebre ajudes entre el 2007 i el 2015 de l'European Research Council.",
"a3": "La revista científica \"Nature\" ha elaborat un dossier que destaca la recerca a Catalunya. L'article examina els factors que han permès a la bioregió catalana sobreviure a la crisi financera i protegir la recerca, malgrat les retallades dràstiques del govern espanyol en aquest àmbit. Inclou entrevistes, anuncis de centres de recerca i destaca el paper de la ICREA."
},
"extractive": {
"a1": "Amb el títol 'Focus a Catalunya: Mantenint un curs estable a través de la tempesta', l'especial explora els factors que han permès a la bioregió de Catalunya esquivar la crisi financera que \"ha colpejat amb duresa\" l'estat espanyol i preservar la recerca \"en un estat de forma sorprenent\".\nTot i aquesta retallada dràstica, la producció d'articles d'investigació a Catalunya ha resistit i els centres han aguantat en les principals classificacions internacionals d'universitats i instituts de recerca. \nEl Biocat, la institució que té per missió posicionar Catalunya com un referent internacional en el sector de les ciències de la vida i de la salut, ha col·laborat amb 'Nature' en la difusió d'aquesta iniciativa.\n\"El nombre de publicacions científiques en l'àmbit de ciències de la vida i la salut produïdes a Catalunya s'ha incrementat un 168% entre 2000 i 2015 i representa un 3,15% de la producció científica europea, el 0,99% de la producció mundial i el 29% de les publicacions de l'estat espanyol\", recorda Barberà.",
"a2": "Amb el títol 'Focus a Catalunya: Mantenint un curs estable a través de la tempesta', l'especial explora els factors que han permès a la bioregió de Catalunya esquivar la crisi financera que \"ha colpejat amb duresa\" l'estat espanyol i preservar la recerca \"en un estat de forma sorprenent\".\nEn l'article, es compta amb la veu d'autoritats com el secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, que apunta que un element crucial d'aquesta resistència a la crisi ha estat \"focalitzar les polítiques en la gent i no en els projectes\". \nEl Biocat, la institució que té per missió posicionar Catalunya com un referent internacional en el sector de les ciències de la vida i de la salut, ha col·laborat amb 'Nature' en la difusió d'aquesta iniciativa.\n\"El nombre de publicacions científiques en l'àmbit de ciències de la vida i la salut produïdes a Catalunya s'ha incrementat un 168% entre 2000 i 2015 i representa un 3,15% de la producció científica europea, el 0,99% de la producció mundial i el 29% de les publicacions de l'estat espanyol\", recorda Barberà.",
"a3": "Amb el títol 'Focus a Catalunya: Mantenint un curs estable a través de la tempesta', l'especial explora els factors que han permès a la bioregió de Catalunya esquivar la crisi financera que \"ha colpejat amb duresa\" l'estat espanyol i preservar la recerca \"en un estat de forma sorprenent\". \nL'autora de l'article destaca el paper de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que la Generalitat va crear el 2001 per atraure investigadors amb salaris competitius a nivell internacional, una política que \"va funcionar\" en àrees estratègiques com la genòmica, la fotònica o la supercomputació. \nEl Biocat, la institució que té per missió posicionar Catalunya com un referent internacional en el sector de les ciències de la vida i de la salut, ha col·laborat amb 'Nature' en la difusió d'aquesta iniciativa.\n\"El nombre de publicacions científiques en l'àmbit de ciències de la vida i la salut produïdes a Catalunya s'ha incrementat un 168% entre 2000 i 2015 i representa un 3,15% de la producció científica europea, el 0,99% de la producció mundial i el 29% de les publicacions de l'estat espanyol\", recorda Barberà. "
},
"extreme": {
"a1": "La publicació científica \"Nature\" analitza com la recerca a Catalunya resisteix la tempesta de la crisi i esdevé un referent internacional.",
"a2": "\"Nature\" examina com la bioregió catalana ha pogut esquivar la crisi financera espanyola, i la posiciona com a referent internacional.",
"a3": "La revista \"Nature\" publica un article especial d'Anna Petherick sobre la resistència de la recerca a Catalunya davant la crisi."
}
} |
1,464 | Alcalde socialista, municipi independentista: hi haurà urnes per al referèndum? | Junts pel Sí i la CUP van sumar més de la meitat dels vots en 53 dels 120 pobles i ciutats amb alcalde del PSC, partit que ja ha dit que no col·laborarà a la votació | Sumen una població de 144.832 persones i on hi ha més problemes és als municipis petits, on la Generalitat no disposa de tants espais propis | Un dels camps de batalla per garantir l'èxit del referèndum serà la capacitat del Govern per aconseguir obrir suficients locals electorals arreu del territori.
I en aquest camp, el PSC ja ha dit que no cal que esperi la seva col·laboració, perquè els alcaldes socialistes no cediran espais municipals per a la votació de l'1 d'octubre si aquesta no és pactada amb l'Estat, i fins i tot ha enviat indicacions per escrit als seus regidors per indicar-los que han de seguir aquesta consigna i com actuar en cas que l'executiu els requereixi la cooperació.
Tanmateix, no tots els edils del partit seguiran aquesta consigna.
Àngel Ros i Antonio Balmón, al capdavant dels consistoris de Lleida i Cornellà de Llobregat, respectivament, ja han ratificat aquesta posició.
En aquest sentit, el PSC té 120 alcaldes arreu de Catalunya (incloent-hi els que no es van presentar amb les sigles socialistes, sinó amb la seva marca blanca, Candidatura de Progrés).
En 53 d'aquests municipis, a més, Junts pel Sí i la CUP van sumar-hi més de la meitat dels vots emesos en les eleccions plebiscitàries del 2015, fet que dibuixa un escenari paradoxal, i és que, malgrat que els veïns siguin majoritàriament independentistes, el seu alcalde pot impedir-los exercir el dret a decidir en el referèndum -sempre i quan segueixi les consignes de la direcció nacional-.
Sobretot municipis petits
Aquest fet ocorre per la dualitat de vot en què, especialment en els municipis petits, es vota més al candidat que a la ideologia i projecte nacional de la llista per la qual es presenta.
Un cas clar és el de Garrigoles (Baix Empordà), un poble de 163 habitants en què, malgrat que l'alcalde es va presentar en una candidatura vinculada al PSC, Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 86,5% dels vots en les plebiscitàries.
En nou municipis més, l'independentisme va sumar també més del 80% dels vots tot i que s'hagués escollit un alcalde socialista pocs mesos abans.
Així i tot, encara que es tracti sovint de pobles petits, el conjunt dels 53 municipis independentistes amb ajuntament del PSC sumen una població total de 144.832 persones.
El cas que afecta més gent és el de Castellar del Vallès, amb una població de 23.633 habitants i on Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 53,1% dels sufragis.
Tot seguit se situen Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb 16.927 habitants, i L'Escala (Alt Empordà), amb 10.400.
El precedent del 9-N
Malgrat tot, existia una problemàtica similar el 9-N i finalment va haver-hi només sis municipis en què no s'hi van posar urnes: Pontons (Alt Penedès), Horta Sant Joan (Terra Alta), Vespella de Gaià (Tarragonès), Arres, Bausen i Canejan (els tres, de la Vall d'Aran).
En la majoria dels casos, encara que el consistori no estigués liderat per una força sobiranista, els grups van aconseguir forçar mocions instant a deixar locals o la pressió popular va aconseguir fer cedir l'ajuntament (que deixava les claus als voluntaris, els quals se'n feien responsables).
A Badalona o Castelldefels, on l'alcalde era del PP, en canvi, la Generalitat va poder aportar punts de votació propis, en tractar-se de ciutats.
Actualment, el PP només reté l'alcaldia de Pontons (de 453 habitants i on l'independentisme va sumar el 55,36% dels vots el 27-S), mentre que C's no en té cap. En tot cas, a banda dels pobles petits amb consistoris unionistes, el Govern haurà d'intentar trobar més espais en aquelles ciutats més grans que no vulguin col·laborar, ja que les escoles i instituts ja van col·lapsar-se en alguns d'aquests casos el 9-N, provocant grans cues per exercir el dret a vot.
Si ara es preveu que augmenti la participació, per tant, caldrà habilitar nous punts, una qüestió que la llei de transitorietat jurídica o la llei de referèndum (segons vagin juntes o separades) hauran de preveure.
Coordinadors electorals on no col·labori l'ajuntament
El Govern es planteja, fins i tot, enviar un avís personalitzat als ciutadans per detallar-nos quin és el seu punt de votació en el cas que no estigui obert el seu col·legi habitual. | [
"referèndum"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Tot i que JxSí i la CUP van aconseguir més de la meitat dels vots en 53 municipis amb alcalde socialista, no és segur que els seus 144.832 habitants puguin votar l'1-O. El PSC ha anunciat que no cedirà espais municipals per a la votació si el referèndum no és pactat amb l'estat. ",
"a2": "Els municipis socialistes no cediran espais públics per a la votació de l'1-O si el referèndum no és pactat amb l'Estat. Hi ha 53 municipis amb alcaldia socialista, en què viuen 144.832 persones. La situació és similar a la del 9-N, i el Govern assegura que es buscaran espais alternatius als municipis on no vulguin posar urnes.",
"a3": "El PSC ha anunciat que els seus alcaldes, a excepció d'uns pocs, no permetran la celebració del referèndum sense pacte amb l'Estat, tot i que els seus ciutadans siguin majoritàriament independentistes. La població dels 53 municipis independentistes amb alcaldes del PSC és de 144.832 persones, per tant, el govern català haurà de contemplar l'habilitació de punts nous de votació."
},
"extractive": {
"a1": "I en aquest camp, el PSC ja ha dit que no cal que esperi la seva col·laboració, perquè els alcaldes socialistes no cediran espais municipals per a la votació de l'1 d'octubre si aquesta no és pactada amb l'Estat, i fins i tot ha enviat indicacions per escrit als seus regidors per indicar-los que han de seguir aquesta consigna i com actuar en cas que l'executiu els requereixi la cooperació.\nEn 53 d'aquests municipis, a més, Junts pel Sí i la CUP van sumar-hi més de la meitat dels vots emesos en les eleccions plebiscitàries del 2015, fet que dibuixa un escenari paradoxal, i és que, malgrat que els veïns siguin majoritàriament independentistes, el seu alcalde pot impedir-los exercir el dret a decidir en el referèndum -sempre i quan segueixi les consignes de la direcció nacional-.\nUn cas clar és el de Garrigoles (Baix Empordà), un poble de 163 habitants en què, malgrat que l'alcalde es va presentar en una candidatura vinculada al PSC, Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 86,5% dels vots en les plebiscitàries.\nEl cas que afecta més gent és el de Castellar del Vallès, amb una població de 23.633 habitants i on Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 53,1% dels sufragis.",
"a2": "I en aquest camp, el PSC ja ha dit que no cal que esperi la seva col·laboració, perquè els alcaldes socialistes no cediran espais municipals per a la votació de l'1 d'octubre si aquesta no és pactada amb l'Estat, i fins i tot ha enviat indicacions per escrit als seus regidors per indicar-los que han de seguir aquesta consigna i com actuar en cas que l'executiu els requereixi la cooperació.\nEn 53 d'aquests municipis, a més, Junts pel Sí i la CUP van sumar-hi més de la meitat dels vots emesos en les eleccions plebiscitàries del 2015, fet que dibuixa un escenari paradoxal, i és que, malgrat que els veïns siguin majoritàriament independentistes, el seu alcalde pot impedir-los exercir el dret a decidir en el referèndum -sempre i quan segueixi les consignes de la direcció nacional-.\nUn cas clar és el de Garrigoles (Baix Empordà), un poble de 163 habitants en què, malgrat que l'alcalde es va presentar en una candidatura vinculada al PSC, Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 86,5% dels vots en les plebiscitàries.\nEl cas que afecta més gent és el de Castellar del Vallès, amb una població de 23.633 habitants i on Junts pel Sí i la CUP van obtenir el 53,1% dels sufragis.",
"a3": "Un dels camps de batalla per garantir l'èxit del referèndum serà la capacitat del Govern per aconseguir obrir suficients locals electorals arreu del territori. \nI en aquest camp, el PSC ja ha dit que no cal que esperi la seva col·laboració, perquè els alcaldes socialistes no cediran espais municipals per a la votació de l'1 d'octubre si aquesta no és pactada amb l'Estat, i fins i tot ha enviat indicacions per escrit als seus regidors \nper indicar-los que han de seguir aquesta consigna i com actuar en cas que l'executiu els requereixi la cooperació. \nEn 53 d'aquests municipis, a més, Junts pel Sí i la CUP van sumar-hi més de la meitat dels vots emesos en les eleccions plebiscitàries del 2015, fet que dibuixa un escenari paradoxal, i és que, malgrat que els veïns siguin majoritàriament independentistes, el seu alcalde pot impedir-los exercir el dret a decidir en el referèndum -sempre i quan segueixi les consignes de la direcció nacional-. \nEn tot cas, a banda dels pobles petits amb consistoris unionistes, el Govern haurà d'intentar trobar més espais en aquelles ciutats més grans que no vulguin col·laborar, ja que les escoles i instituts ja van col·lapsar-se en alguns d'aquests casos el 9-N, provocant grans cues per exercir el dret a vot."
},
"extreme": {
"a1": "El PSC donarà autonomia als seus alcaldes i regidors perquè decideixin com han d’actuar en funció de cada municipi.",
"a2": "El Govern assegura que hi haurà votacions l'1-O i es buscaran llocs alternatius per als municipis socialistes sense urnes.",
"a3": "El PSC no cedirà locals electorals per al referèndum independentista, així que el Govern haurà d'habilitar altres locals de votació."
}
} |
671 | La vaga indefinida dels treballadors d’Eulen posa contra les cordes el govern espanyol | L'executiu planteja un laude obligatori per a afrontar la crisi | Avui comença la vaga total i indefinida dels treballadors d’Eulen a l’aeroport de Barcelona.
Un conflicte que s’ha anat coent a foc lent aquestes últimes setmanes i que l’administració ha estat incapaç de resoldre.
Per a mirar de mitigar els efectes de la vaga, el govern espanyol ha decretat uns serveis mínims del 90%.
A més, ha decidit d’enviar més agents de la Guàrdia Civil per a evitar el col·lapse i garantir la seguretat dels passatgers.
La presència reforçada de la Guàrdia Civil i els serveis mínims han de garantir que no es col·lapsin els controls de seguretat de l’aeroport.
Tanmateix, un miler de passatgers han perdut el vol aquest agost a causa de les aturades parcials, les quals han ocasionat llargues esperes.
L’assemblea d’ahir dels treballadors va votar contra la proposta de mediació de la Generalitat per una àmplia majoria (150-36).
El govern va aconseguir que Aena i Eulen augmentessin el sou dels treballadors i reforcessin la plantilla, però les noves condicions no van satisfer el comitè de vaga.
La consellera de Treball, Dolors Bassa, va dir que no estava pas decebuda pel resultat i va agrair el compromís del comitè de vaga, d’Eulen i d’Aena.
Alhora, però, va anunciar el final de la mediació i va dir que ara havia de començar la negociació entre les empreses i els treballadors.
El conflicte ha generat també tensió política entre la Generalitat i l’estat, ja que el govern considera que la situació s’ha enquistat perquè no s’han ofert solucions als treballadors.
El govern espanyol, contra les cordes
L’estat espanyol és el titular de l’aeroport per mitjà d’Aena i, per tant, el responsable polític de gestionar-lo.
Divendres, el govern espanyol va dir que estudiaria la possibilitat de decretar un laude d’arbitratge d’obligat compliment.
Amb aquesta amenaça, Foment pretenia que els treballadors acceptessin la proposta de mediació.
De fet, el comitè de vaga va criticar les coaccions que rebien per a posar fi al conflicte.
Ahir mateix el ministre de Foment espanyol, Íñigo de la Serna, va reaccionar a la decisió de l’assemblea dels treballadors d’Eulen.
De la Serna va assegurar que l’executiu acceleraria l’aprovació del laude obligatori, que ha de ser ratificat pel consell de ministres.
La imposició del laude, doncs, sembla que serà la solució a la crisi.
No obstant això, aquesta mesura no acabarà amb el malestar dels treballadors.
Les protestes podrien estendre’s a altres aeroports de l’estat.
Segons que va explicar la consellera Bassa, els treballadors d’Eulen de l’aeroport de Madrid comencen a pensar a fer vaga per a exigir una millora de les condicions laborals.
A més, els sindicats han criticat durament la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol.
Comissions Obreres va denunciar que ‘atemptava greument’ contra el dret de vaga per les pressions als treballadors d’Eulen, mentre que l’UGT ha culpabilitzat l’executiu de Mariano Rajoy i també ha criticat les pressions que han rebut els treballadors.
El debat sobre el model de seguretat
El control de la seguretat als aeroports es va privatitzar amb la concessió del servei per part d’Aena, empresa pública de l’estat espanyol, a companyies com Eulen.
El criteri econòmic és el que marca les licitacions, en les quals no es tenen en compte les condicions laborals dels treballadors de la concessionària.
La Generalitat ha defensat que el seu model era una seguretat pública en mans dels cossos policíacs, i per tant, que l’administració tingués el control del sistema de seguretat.
Tanmateix, aquesta competència pertany al govern espanyol.
El conflicte de l’aeroport de Barcelona ha tornat a posar aquesta qüestió sobre la taula.
De fet, algunes associacions de guàrdies civils van criticar el govern espanyol per haver-los enviat a l’aeroport, atès que consideren que la seva feina no ha de ser la de suplir els treballadors que fan vaga.
A més, defensen que la seguretat dels aeroports ha de ser pública per a evitar aquesta mena de conflictes. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L’Aeroport de Barcelona-El Prat viu a partir d’aquest dilluns una vaga total i indefinida dels treballadors de seguretat d’Eulen després que hagin fracassat les negociacions entre el comitè de vaga, l’empresa i Aena malgrat la mediació de la Conselleria de Treball. Els treballadors es van reunir en assemblea el diumenge i van votar rebutjar-la.",
"a2": "A causa de la vaga indefinida d'Eulen, el Govern ha decretat uns serveis mínims del 90% i ha enviat la Guàrdia Civil per evitar col·lapses. Aquesta vaga està provocant pèrdues de vols i llargues esperes, que probablement s'estendran a més aeroports. Foment estudia decretar un laude d'arbitratge obligatori que no acaba amb el malestar dels treballadors.",
"a3": "Els treballadors d'Eulen a l'aeroport de Barcelona han iniciat una vaga total i indefinida perquè s'ignoren les seves peticions. La solució del govern espanyol, que és el titular de l'aeroport, és amenaçar que imposarà un laude obligatori. Això ha generat tensió política i ha fet ressorgir el debat sobre el model de seguretat als aeroports, que es va privatitzar anys enrere."
},
"extractive": {
"a1": "La presència reforçada de la Guàrdia Civil i els serveis mínims han de garantir que no es col·lapsin els controls de seguretat de l’aeroport.\nEl govern va aconseguir que Aena i Eulen augmentessin el sou dels treballadors i reforcessin la plantilla, però les noves condicions no van satisfer el comitè de vaga.\nA més, els sindicats han criticat durament la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol.\nDe fet, algunes associacions de guàrdies civils van criticar el govern espanyol per haver-los enviat a l’aeroport, atès que consideren que la seva feina no ha de ser la de suplir els treballadors que fan vaga.",
"a2": "La presència reforçada de la Guàrdia Civil i els serveis mínims han de garantir que no es col·lapsin els controls de seguretat de l’aeroport.\nEl govern va aconseguir que Aena i Eulen augmentessin el sou dels treballadors i reforcessin la plantilla, però les noves condicions no van satisfer el comitè de vaga.\nA més, els sindicats han criticat durament la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol.\nDe fet, algunes associacions de guàrdies civils van criticar el govern espanyol per haver-los enviat a l’aeroport, atès que consideren que la seva feina no ha de ser la de suplir els treballadors que fan vaga.",
"a3": "Avui comença la vaga total i indefinida dels treballadors d’Eulen a l’aeroport de Barcelona. \nEl govern va aconseguir que Aena i Eulen augmentessin el sou dels treballadors i reforcessin la plantilla, però les noves condicions no van satisfer el comitè de vaga.\nA més, els sindicats han criticat durament la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol.\nComissions Obreres va denunciar que ‘atemptava greument’ contra el dret de vaga per les pressions als treballadors d’Eulen, mentre que l’UGT ha culpabilitzat l’executiu de Mariano Rajoy i també ha criticat les pressions que han rebut els treballadors. "
},
"extreme": {
"a1": "Els treballadors d’Eulen comencen aquest dilluns una vaga indefinida a l’Aeroport del Prat per reivindicar millors condicions laborals.",
"a2": "El govern envia la Guàrdia Civil a l'aeroport de Barcelona per evitar el col·lapse per la vaga dels treballadors d'Eulen.",
"a3": "El govern espanyol pretén posar fi a la vaga indefinida dels treballadors d'Eulen imposant un laude obligatori."
}
} |
145 | La Policia Local de Mollerussa detecta un augment de mobilitat justificada per motius laborals tot i que aixeca 3 actes | La Policia Local de Mollerussa ha detectat entre dimarts i dimecres un increment de la mobilitat a la ciutat però en la majoria dels casos justificada per motius laborals després del decret de l’Estat de tornada a la feina.
Tot i amb això, ha hagut d’aixecar tres actes a persones que no han respectat el confinament sense tenir un motiu, fet que incrementa a 120 les actes aixecades en total des de l’inici de la situació d’emergència.
Són dades que s’han facilitat en la reunió periòdica del comitè d’emergència del Pla de Protecció Civil de Mollerussa, convocada per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que ha tingut lloc dimecres al migdia.
En la reunió també s’ha informat sobre el fet que es té constància que empreses de la ciutat han realitzat testos a la seva plantilla davant el retorn a la fenia decretat encara que es tracta de testos que estan pendents de ser homologats per Salut Pú
La Policia Local de Mollerussa detecta un augment de mobilitat justificada per motius laborals tot i que aixeca 3 actes
La Policia Local de Mollerussa ha detectat entre dimarts i dimecres un increment de la mobilitat a la ciutat però en la majoria dels casos justificada per motius laborals després del decret de l’Estat de tornada a la feina.
Tot i amb això, ha hagut d’aixecar tres actes a persones que no han respectat el confinament sense tenir un motiu, fet que incrementa a 120 les actes aixecades en total des de l’inici de la situació d’emergència.
Són dades que s’han facilitat en la reunió periòdica del comitè d’emergència del Pla de Protecció Civil de Mollerussa, convocada per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que ha tingut lloc dimecres al migdia.
En la reunió també s’ha informat sobre el fet que es té constància que empreses de la ciutat han realitzat testos a la seva plantilla davant el retorn a la fenia decretat encara que es tracta de testos que estan pendents de ser homologats per Salut Pública per donar-los validesa.
En aquest sentit, des del comitè d’emergència de Mollerussa s’ha demanat a Salut Pública que acceleri la validació d’aquests testos.
Quant a les dades mèdiques a Mollerussa, hi ha registrades 31 persones positives, quatre de les quals estan ingressades en centres hospitalaris i una altra està aïllada i sota control en un centre residencial de la ciutat.
Es manté en 7 les persones que han perdut la vida a causa del virus mentre que quatre persones més han aconseguit curar-se, segons dades facilitades pel CAP de Mollerussa.
Pel que fa al servei Ajude(M)ollerussa (676 289 571), ha rebut fins ara 382 trucades, que han derivat en 328 accions directes que han dut a terme la cinquantena de persones voluntàries que hi col·laboren.
Així mateix, també s’han dut a terme 344 seguiments telefònics a persones grans de la ciutat per conèixer la seva situació i possibles necessitats.
blica per donar-los validesa.
En aquest sentit, des del comitè d’emergència de Mollerussa s’ha demanat a Salut Pública que acceleri la validació d’aquests testos.
Quant a les dades mèdiques a Mollerussa, hi ha registrades 31 persones positives, quatre de les quals estan ingressades en centres hospitalaris i una altra està aïllada i sota control en un centre residencial de la ciutat.
Es manté en 7 les persones que han perdut la vida a causa del virus mentre que quatre persones més han aconseguit curar-se, segons dades facilitades pel CAP de Mollerussa.
Pel que fa al servei Ajude(M)ollerussa (676 289 571), ha rebut fins ara 382 trucades, que han derivat en 328 accions directes que han dut a terme la cinquantena de persones voluntàries que hi col·laboren.
Així mateix, també s’han dut a terme 344 seguiments telefònics a persones grans de la ciutat per conèixer la seva situació i possibles necessitats. | [
"mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Entre dimarts i dimecres s'ha notat un augment de la mobilitat a la ciutat a causa de l'entrada en vigor del nou decret de l’Estat de tornada a la feina. Així i tot, la Policia Local de Mollerussa ha hagut d'aixecar 3 actes a persones que no han respectat el confinament semse cap motiu justificat.",
"a2": "La mobilitat augmenta a Mollerussa amb la tornada a la feina després del confinament. Les empreses estan fent testos als seus empleats i demanen a Salut Pública que acceleri la seva validació. La policia està posant actes als ciutadans que no tenen motiu per sortir i no respecten el confinament, ja que hi ha registrats 31 casos positius.",
"a3": "La Policia Local de Mollerussa ha registrat un augment de la mobilitat justificada per motius laborals i aixecat tres actes a qui no ha respectat el confinament sense cap raó. Algunes empreses han realitzat testos arran del retorn a la feina, però estan pendents de l'homologació de Salut Pública, a qui el comitè d'emergència de la ciutat demana celeritat."
},
"extractive": {
"a1": "La Policia Local de Mollerussa ha detectat entre dimarts i dimecres un increment de la mobilitat a la ciutat però en la majoria dels casos justificada per motius laborals després del decret de l’Estat de tornada a la feina. \nSón dades que s’han facilitat en la reunió periòdica del comitè d’emergència del Pla de Protecció Civil de Mollerussa, convocada per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que ha tingut lloc dimecres al migdia.\nEn la reunió també s’ha informat sobre el fet que es té constància que empreses de la ciutat han realitzat testos a la seva plantilla davant el retorn a la fenia decretat encara que es tracta de testos que estan pendents de ser homologats per Salut Pública per donar-los validesa. \nEn aquest sentit, des del comitè d’emergència de Mollerussa s’ha demanat a Salut Pública que acceleri la validació d’aquests testos.",
"a2": "La Policia Local de Mollerussa ha detectat entre dimarts i dimecres un increment de la mobilitat a la ciutat però en la majoria dels casos justificada per motius laborals després del decret de l’Estat de tornada a la feina. \nEn la reunió també s’ha informat sobre el fet que es té constància que empreses de la ciutat han realitzat testos a la seva plantilla davant el retorn a la fenia decretat encara que es tracta de testos que estan pendents de ser homologats per Salut Pública per donar-los validesa.\nTot i amb això, ha hagut d’aixecar tres actes a persones que no han respectat el confinament sense tenir un motiu, fet que incrementa a 120 les actes aixecades en total des de l’inici de la situació d’emergència. \n Quant a les dades mèdiques a Mollerussa, hi ha registrades 31 persones positives, quatre de les quals estan ingressades en centres hospitalaris i una altra està aïllada i sota control en un centre residencial de la ciutat. Es manté en 7 les persones que han perdut la vida a causa del virus mentre que quatre persones més han aconseguit curar-se, segons dades facilitades pel CAP de Mollerussa.",
"a3": "La Policia Local de Mollerussa ha detectat entre dimarts i dimecres un increment de la mobilitat a la ciutat però en la majoria dels casos justificada per motius laborals després del decret de l’Estat de tornada a la feina. \nTot i amb això, ha hagut d’aixecar tres actes a persones que no han respectat el confinament sense tenir un motiu, fet que incrementa a 120 les actes aixecades en total des de l’inici de la situació d’emergència. \nEn la reunió també s’ha informat sobre el fet que es té constància que empreses de la ciutat han realitzat testos a la seva plantilla davant el retorn a la fenia decretat encara que es tracta de testos que estan pendents de ser homologats per Salut Pública per donar-los validesa.\nQuant a les dades mèdiques a Mollerussa, hi ha registrades 31 persones positives, quatre de les quals estan ingressades en centres hospitalaris i una altra està aïllada i sota control en un centre residencial de la ciutat. "
},
"extreme": {
"a1": "La Policia Local de Mollerussa aixeca 3 actes per mobilitzacions injustificades coincidint amb el nou decret de mobilitat laboral.",
"a2": "Mollerussa torna a la feina i demana a Salut Pública que validi els tests que fan als empleats.",
"a3": "Augmenta la mobilitat a Mollerussa amb la tornada a la feina i la Policia Local aixeca tres actes."
}
} |
|
178 | L’Audiència espanyola arxiva la querella per crims contra la humanitat contra l’ex-cúpula del ministeri de l’Interior per l’1-O | El magistrat diu que 'no s'aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius' que permetin considerar que es van cometre delictes contra la humanitat | El magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l’1-O per delictes contra la humanitat contra l’antiga cúpula del Ministeri de l’Interior espanyol per l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil aquell dia.
Segons Moreno, ‘l’estat tenia l’obligació d’utilitzar tots els mitjans precisos de què disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l’ordre constitucional que s’havia alterat’.
El jutge considera que l’actuació policíaca va ser ‘legítima’ per a reprimir actes que titlla de ‘manifestament il·legals, tendents a la subversió de l’ordre constitucional’.
També creu que va ser ‘proporcionada’ tenint en compte les xifres d’aldarulls, el nombre de lesionats i l’entitat dels mateixos.
En la seva interlocutòria, l’Audiència diu que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta amb l’objectiu d’assolir la independència ja dos anys abans del referèndum de l’1-O, i detalla les actuacions posteriors, com ara l’aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum.
Tot això, ‘sabent que amb allò es cometia el risc que es produïssin aldarulls greus i alteracions d’ordre públic de resultat dubtós, amb grans possibilitats de risc i inseguretat per a la població’.
Creu que totes aquestes accions, juntament amb el 20-S, la iniciativa ‘Escoles Obertes’ i el mateix 1-O, implicaven sotmetre els ciutadans a un ‘escenari indiscutible de risc en oposar-se als agents de policia que desenvoluparien les seves funcions per mantenir l’ordre constitucional’.
No eren, diu la interlocutòria, ‘actes espontanis sorgits de la població’, com defensen els querellants.
A més, segons el magistrat, i d’acord amb la fiscalia, ‘no s’aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius’ que permetin considerar que es van cometre delictes contra la humanitat.
La querella, segons Moreno, no té ‘el mínim rigor’ que requereix aquest delicte en el codi penal.
També critica la ‘insuficiència probatòria’ de les afirmacions que es fan en l’escrit dels querellants.
Els querellants també van presentar l’escrit davant del Tribunal Penal Internacional de La Haia, que podria investigar el cas, per si l’Audiència l’arxivava.
Els querellants són l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, l’Associació d’Afectats 1-O i l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida, conjuntament amb nou víctimes de les càrregues policials, com Enric Sirvent, que va patir un atac de cor en un col·legi de Lleida, o Jordi Pessarodona, regidor a Sant Joan de Vilatorrada (Bages).
La querella anava dirigida específicament contra l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operació ‘Copèrnic’, Diego Pérez de los Cobos, els ex-caps de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre ex-subdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al centenar de col·legis electorals on van intervenir.
La querella demanava la seva detenció i posada a disposició judicial.
També demanava que se’ls embarguin 87,1 milions d’euros, que és el cost de l’operatiu ‘Copèrnic’, i de sis milions d’euros més per a indemnitzar les víctimes.
L’escrit, d’un centenar de pàgines, acusa aquests alts càrrecs dels delictes de l’article 607 bis 1.1, 607 bis 2.3 i 607 bis 2.8, que castiguen amb penes d’entre quatre i 15 anys de presó els que cometin un ‘atac generalitzat o sistemàtic contra població civil’ per raó de ‘pertinença de la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics’ i els causessin lesions o tortures.
Aquests delictes no prescriuen i tampoc es poden emparar en la immunitat policíaca o política.
Els impulsors de la querella recorden que l’ONU i el Consell d’Europa van demanar a l’estat espanyol una investigació interna sobre l’actuació policíaca, investigació que no s’ha fet.
En la querella s’enumeren els col·legis amb intervencions policials violentes i les lesions patides per centenars de víctimes.
De fet, la querella demana que s’interrogui com a testimonis protegits a 189 víctimes amb lesions moderades o greus.
A la querella també s’hi han adjuntat nombrosos vídeos i altres proves recollides en els diversos jutjats d’instrucció catalans que investiguen càrregues concretes. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "L'Audiència Nacional ha arxivat la querella per crims contra la humanitat interposada per diverses associacions de juristes i víctimes de l’1-O perquè el magistrat Ismael Moreno considera que la resposta de l'Estat al referèndum va ser proporcionada per restituir l'ordre constitucional. Segons el jutge, l'actuació policial, va ser apropiada per reprimir actes il·legals tendents a la subversió de l'ordre constitucional.",
"a2": "El jutge assegura que van ser els partits independentistes els que van provocar la situació l'1-O i els responsables de posar els ciutadans en aquesta situació de perill. Ha arxivat provisionalment la querella després de considerar legítimes les actuacions dels cossos de seguretat de l'Estat, ja que estaven lluitant per aturar actes il·legals.",
"a3": "Associacions de juristes i víctimes de l'1-O van presentar una querella contra l'excúpula del Ministeri d'Interior espanyol per delictes contra la humanitat pel que fa a l'actuació policial, però el jutge Ismael Moreno l'ha arxivat provisionalment. Considera que l'actuació va ser lícita i equilibrada per reprimir uns actes il·legals, i apunta que no hi ha proves suficients. "
},
"extractive": {
"a1": "El magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l’1-O per delictes contra la humanitat contra l’antiga cúpula del Ministeri de l’Interior espanyol per l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil aquell dia.\nEl jutge considera que l’actuació policíaca va ser ‘legítima’ per a reprimir actes que titlla de ‘manifestament il·legals, tendents a la subversió de l’ordre constitucional’. \nEn la seva interlocutòria, l’Audiència diu que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta amb l’objectiu d’assolir la independència ja dos anys abans del referèndum de l’1-O, i detalla les actuacions posteriors, com ara l’aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum.\nLa querella anava dirigida específicament contra l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operació ‘Copèrnic’, Diego Pérez de los Cobos, els ex-caps de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre ex-subdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al centenar de col·legis electorals on van intervenir.",
"a2": "El magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l’1-O per delictes contra la humanitat contra l’antiga cúpula del Ministeri de l’Interior espanyol per l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil aquell dia.\nEn la seva interlocutòria, l’Audiència diu que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta amb l’objectiu d’assolir la independència ja dos anys abans del referèndum de l’1-O, i detalla les actuacions posteriors, com ara l’aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum.\nLa querella anava dirigida específicament contra l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operació ‘Copèrnic’, Diego Pérez de los Cobos, els ex-caps de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre ex-subdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al centenar de col·legis electorals on van intervenir.\nEls impulsors de la querella recorden que l’ONU i el Consell d’Europa van demanar a l’estat espanyol una investigació interna sobre l’actuació policíaca, investigació que no s’ha fet. ",
"a3": "El magistrat de l’Audiència espanyola Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l’1-O per delictes contra la humanitat contra l’antiga cúpula del Ministeri de l’Interior espanyol per l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil aquell dia. \nSegons Moreno, ‘l’estat tenia l’obligació d’utilitzar tots els mitjans precisos de què disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l’ordre constitucional que s’havia alterat’.\nEn la seva interlocutòria, l’Audiència diu que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta amb l’objectiu d’assolir la independència ja dos anys abans del referèndum de l’1-O, i detalla les actuacions posteriors, com ara l’aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum.\nLa querella anava dirigida específicament contra l’ex-secretari d’estat de seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operació ‘Copèrnic’, Diego Pérez de los Cobos, els ex-caps de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i els quatre ex-subdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la policia espanyola al centenar de col·legis electorals on van intervenir. "
},
"extreme": {
"a1": "L'Audiència no investigarà una querella per crims contra la humanitat contra responsables polítics i comandaments policials.",
"a2": "El jutge considera legítimes les actuacions de la policia i la Guàrdia Civil a l'1-O i arxiva la querella.",
"a3": "L'Audiència espanyola arxiva la causa contra l'excúpula del Ministeri de l'Interior perquè considera legítima i proporcionada l'actuació policial de l'1-O."
}
} |
69 | Núria Marín nega que actués amb passivitat davant la denúncia d’irregularitats al Consell Esportiu de l’Hospitalet | La batllessa de l'Hospitalet i presidenta de la Diputació de Barcelona ha declarat que no es va negar a rebre documentació i que de seguida va encarregar una auditoria | La batllessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha declarat com a investigada i ha negat a la jutgessa que actués amb passivitat quan fa poc més d’un any un regidor li va denunciar possibles irregularitats comptables al Consell Esportiu de l’Hospitalet.
Marín ha assegurat que de seguida es va reunir amb els regidors afectats, va encarregar una auditoria externa i va demanar a funcionaris municipals que seguissin la qüestió.
També ha negat que a la reunió d’una hora que va tenir amb el regidor socialista Jaume Graells el 3 de febrer de 2020 aquest li aportés documentació sobre les possibles irregularitats i també ha negat que dilatés una possible resposta i l’encàrrec de l’auditoria.
Així, ha dit que l’endemà de reunir-se amb Graells va encarregar a la secretaria general del consistori l’anàlisi tècnica de la documentació i que s’encarregués una auditoria.
Segons que sembla, el 4 de febrer la secretària general de l’ajuntament va dir a Graells que potser caldria apartar cautelarment els regidors Cristóbal Plaza i Cristian Alcázar, molt implicats en la gestió del Consell, però Marín ha negat que la secretària general li traslladés aquesta opinió a ella.
No obstant això, Graells va explicar que una setmana després dels fets encara no s’havia avançat, i no va ser fins al març quan l’auditor va començar a treballar amb la documentació del Consell.
Tot i això, l’advocat de l’acusació popular dels comuns, Enrique Leiva, ha dit que li estranya que Marín no demanés la documentació, entre la qual hi havia actes falsificades de manera flagrant.
A Marín també li han preguntat per la seva presència en una assemblea del Consell, en la qual consta a l’acta.
Ha explicat que no hi solia assistir, perquè no n’és membre, però que aquella vegada ho va fer perquè l’havien convidada.
Va fer un breu discurs informal i prou, ha assegurat.
De moment, el bolcat del mòbil de Marín no ha estat lliurat a la jutgessa.
També ha declarat com a investigat Gerard Figueras, secretari general de l’Esport de la Generalitat, per la seva suposada connivència amb el consistori en les irregularitats del Consell.
En declaracions a la premsa, Figueras ha dit que la Generalitat no pot intervenir en la comptabilitat interna d’una entitat privada com el Consell.
Quan el regidor d’Esports, Cristóbal Plaza, li va comunicar que encarregarien una auditoria per confirmar les possibles irregularitats denunciades per Jaume Graells, Figueras va encomanar als tècnics de la secretaria que analitzessin la destinació final correcta de les subvencions que havia atorgat la Generalitat.
Segons ell, es va confirmar que tot havia estat correcte i van lliurar tota la documentació pertinent a la UDEF de la policia espanyola, que investiga la causa.
Ha explicat que va intentar posar-se en contacte amb Marín, però no ho va poder fer.
Figueras ha dit que els cinc milions d’euros de subvencions de la secretaria als 47 consells esportius comarcals i municipals passen fins a set filtres i, per tant, estan molt controlats.
Per la seva banda, Cristian Alcázar, que encara és regidor, ha declarat com a investigat per segona vegada davant la jutgessa i ha explicat que va demanar una línia de crèdit per al Consell d’uns 25.000 euros per tenir més liquiditat i que tan sols la van fer servir una vegada per pagar nòmines.
Segons ell, gràcies a això es van estalviar uns 3.000 euros anuals.
La contractació d’aquesta línia de crèdit es va plasmar en una acta de la junta directiva del maig del 2018, però Alcázar ha admès que no es va arribar a fer aquesta reunió.
De fet, el regidor Jaume Graells va dir que ell no havia assistit a cap reunió on s’aprovés aquesta línia de crèdit.
Alcázar ha explicat que ell tenia poders per a contractar la línia de crèdit, però ha reconegut que hauria pogut convocar una reunió de la directiva per fer-ho de manera més formal.
Per justificar-se, ha dit que Mercedes Hernández, una administrativa de la comptabilitat del Consell, li va passar per signar l’acta i que ell ni s’hi va fixar.
Montserrat Pérez, cap de gabinet de Marín, també ha declarat com a investigada i ha dit que ella va fer els tràmits per a encarregar l’auditoria del Consell i fer-ne el seguiment, però no va donar cap indicació perquè no volia influir políticament. | [
"societat",
"policia i justícia"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Núria Marín nega qualsevol ànim d’amagar les possibles irregularitats detectades al Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat. L’alcaldessa de la ciutat ha declarat com a investigada davant la jutgessa que investiga el cas i assegura que va encarregar una auditoria quan un regidor del seu partit li va dir que al Consell hi podia haver irregularitats comptables.",
"a2": "Núria Marín nega haver rebut documentació sobre possibles irregularitats comptables del Consell Esportiu de l'Hospitalet i afirma que no va actuar amb passivitat davant la denúncia del regidor socialista. El secretari general de l’Esport de la Generalitat assegura que la documentació pertinent es va enviar a la UDEF, però no va aconseguir posar-se en contacte amb Marín. ",
"a3": "Núria Marín, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, nega acusacions d'inacció després que un regidor l'informés d'incongruències en la comptabilitat del Consell Esportiu. Assegura que en assabentar-se va demanar una auditoria immediatament. També han estat investigats Figueras, que diu que no podia intervenir en la comptabilitat i Alcázar, que admet que va contractar la línia de crèdit pel seu compte."
},
"extractive": {
"a1": "La batllessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha declarat com a investigada i ha negat a la jutgessa que actués amb passivitat quan fa poc més d’un any un regidor li va denunciar possibles irregularitats comptables al Consell Esportiu de l’Hospitalet. \nAixí, ha dit que l’endemà de reunir-se amb Graells va encarregar a la secretaria general del consistori l’anàlisi tècnica de la documentació i que s’encarregués una auditoria.\nPer la seva banda, Cristian Alcázar, que encara és regidor, ha declarat com a investigat per segona vegada davant la jutgessa i ha explicat que va demanar una línia de crèdit per al Consell d’uns 25.000 euros per tenir més liquiditat i que tan sols la van fer servir una vegada per pagar nòmines.\nAlcázar ha explicat que ell tenia poders per a contractar la línia de crèdit, però ha reconegut que hauria pogut convocar una reunió de la directiva per fer-ho de manera més formal.",
"a2": "La batllessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha declarat com a investigada i ha negat a la jutgessa que actués amb passivitat quan fa poc més d’un any un regidor li va denunciar possibles irregularitats comptables al Consell Esportiu de l’Hospitalet. \nAixí, ha dit que l’endemà de reunir-se amb Graells va encarregar a la secretaria general del consistori l’anàlisi tècnica de la documentació i que s’encarregués una auditoria.´\nPer la seva banda, Cristian Alcázar, que encara és regidor, ha declarat com a investigat per segona vegada davant la jutgessa i ha explicat que va demanar una línia de crèdit per al Consell d’uns 25.000 euros per tenir més liquiditat i que tan sols la van fer servir una vegada per pagar nòmines.\nAlcázar ha explicat que ell tenia poders per a contractar la línia de crèdit, però ha reconegut que hauria pogut convocar una reunió de la directiva per fer-ho de manera més formal.",
"a3": "La batllessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha declarat com a investigada i ha negat a la jutgessa que actués amb passivitat quan fa poc més d’un any un regidor li va denunciar possibles irregularitats comptables al Consell Esportiu de l’Hospitalet. \nMarín ha assegurat que de seguida es va reunir amb els regidors afectats, va encarregar una auditoria externa i va demanar a funcionaris municipals que seguissin la qüestió.\nTambé ha declarat com a investigat Gerard Figueras, secretari general de l’Esport de la Generalitat, per la seva suposada connivència amb el consistori en les irregularitats del Consell. En declaracions a la premsa, Figueras ha dit que la Generalitat no pot intervenir en la comptabilitat interna d’una entitat privada com el Consell. \nAlcázar ha explicat que ell tenia poders per a contractar la línia de crèdit, però ha reconegut que hauria pogut convocar una reunió de la directiva per fer-ho de manera més formal. "
},
"extreme": {
"a1": "Núria Marín nega haver amagat possibles irregularitats al Consell Esportiu i afirma haver fet el possible quan va conèixer el cas.",
"a2": "La batllessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i el Consell Esportiu de l'Hospitalet investigats per possibles irregularitats comptables.",
"a3": "La batllessa de l'Hospitalet assegura al jutjat que va actuar davant les possibles irregularitats comptables al Consell Esportiu."
}
} |
2,957 | De la Serna reitera el rebuig a la segona plataforma ferroviària entre Castelló i Vandellòs per una previsió de baix ús | El ministre de Foment anuncia pel pròxim 20 de novembre la posada en tensió de la variant entre Vandellòs i Tarragona, les obres de la qual han d'acabar a finals d'any | Després d'anunciar que, a diferència del tram entre València-Castelló, on ja s'està construint una segona plataforma ferroviària per a l'alta velocitat, la connexió entre Castelló i Vandellòs del Corredor Mediterrani aprofitaria l'actual d'ample ibèric, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha volgut refermar aquesta decisió amb xifres que justificarien un baix grau d'utilització previst de la via.
Segons ha precisat, en aquests moments, l'actual doble via d'ample ibèric d'aquest tram té un grau d'ús del 17% i, en el futur, no superaria el 26%, segons les projeccions fetes pel Ministeri.
"Fer una nova via suposaria, per 141 quilòmetres, més de 2.000 o 2.500 milions d'euros per reduir menys de deu minuts i tenir dos plataformes buides la majoria del temps: això ho és tot menys eficient", ha assegurat, en resposta als dubtes i reclamacions que genera l'última opció escollida pel govern espanyol.
Des de València, de la Serna ha anunciat que el pròxim dia 20 es posarà en tensió la nova variant entre Vandellòs i Tarragona, les obres de la qual han d'acabar a finals d'any per començar a funcionar en període de proves a principis de 2018.
La forma de concretar i finalitzar el llarg procés de construcció del Corredor Mediterrani –ple d'indecisions, marxes enrere i rectificacions sobre la marxa per part de diferents governs espanyols- continua generant preocupació entre actors socio-econòmics dels territoris que travessa.
L'últim anunci fet per de la Serna, en la línia d'abandonar definitivament la idea inicial de construir una segona plataforma paral·lela d'ample internacional per fer circular l'alta velocitat entre Castelló i Vandellòs tampoc ha estat exempt de polèmica.
Foment planteja ara adaptar a l'ample internacional les vies polivalents d'ample ibèric que cobreixen aquest tram com a solució definitiva.
La solució contrasta amb l'aposta decidida que el govern espanyol ha fet per construir una segona plataforma, amb dos noves vies d'ample europeu, per fer arribar l'alta velocitat entre València i Castelló.
"Se que algú reclama una nova plataforma per al tram entre Castelló i Vandellòs", ha començat de la Serna per justificar la decisió governamental d'aplicar dos solucions diferents al llarg del mateix tram de corredor que ha d'unir Catalunya i el País Valencià.
En aquest context, ha xifrat en un 17% el grau actual d'utilització del tram de doble via d'ample ibèric que parteix o desemboca –segons el sentit del trajecte- del coll d'ampolla que encara genera la via única a partir de Vandellòs.
Però, malgrat tot, assegura de la Serna, els "escenaris de futur" que ha projectat Foment no preveuen que aquesta utilització vagi més enllà del 26%.
Això l'ha portat a considerar com a ineficient la construcció d'una segona plataforma i a considerar com a adequada la capacitat que ofereix l'actual infraestructura, amb un tercer fil.
"Hi ha capacitat més que suficient amb l'actuació que es du a terme ara en aquests moments", ha tancat.
Unes declaracions que contrasten amb les alertes llançades des del govern valencià així com des de sectors empresarials sobre la possible saturació d'aquesta línia i que s'acabi convertint, novament, en un coll d'ampolla del trànsit ferroviari.
Finalització de la variant Tarragpna-Vandellòs
Precisament, i en referència al tram de via única entre Tarragona i Vandellòs, de la Serna ha anunciat l'electrificació de la catenària de la nova variant desdoblada –i la seva connexió amb la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa- el pròxim 20 de novembre.
Concretament, s'electrificaran a 3.000 i 25.000 volts la línia aèria de contacte i els sistemes associats en un tram de 56,5 quilòmetres, a través dels termes municipals de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs, Cambrils, Vila-seca, Reus, Constantí, els Pallaresos, Perafort, el Morell, Vilallonga del Camp, Alcover i la Secuita.
Es tracta, segons ha subratllat el mateix ministre, d'una actuació tècnica "molt rellevant" i un pas imprescindible per finalitzar les obres a finals d'any.
En aquest sentit, està previst que la nova variant –que també haurà d'adaptar la distància entre raïls a l'ample internacional- entri en funcionament en període de proves a principis de 2018.
Aquest projecte, que suposa una inversió d'uns 650 milions d'euros en total, ha de permetre reduir en gairebé mitja hora el temps de viatge en ferrocarril entre Barcelona i València.
Tot plegat, a més, i segons les previsions esbossades pel mateix ministre un cop ja s'han rescindit els dos contractes pendents per implantar l'alta velocitat entre Vandellòs i Castelló, permetrà "arribar al compromís" de completar la connexió del Corredor Mediterrani l'any 2020.
Segons el Ministeri, el projecte va rebre 21,3 milions d'euros de la Unió Europea entre 2007 i 2013 i n'espera obtenir 44,4 entre el 2014 i 2020. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El ministre de Foment Íñigo de la Serna ha assegurat que sí que hi haurà línia d'alta velocitat entre Vandellòs i Castelló, però no amb una nova línia paral·lela a l'actual, com sí que es farà entre València i Castelló. L'alt cost, més de 2.000 o 2.500 milions d'euros, i la baixa previsió d'utilització en són els motius.",
"a2": "Serra no és partidari de construir una segona plataforma del corredor del Mediterrani que connecti el País Valencià amb Catalunya. Això és degut al baix grau d'utilització, actualment del 17% i, segons previsions, del 26% de cara al futur. A més a més, la inversió seria d'uns 2.000-2.500 milions d'euros, per la qual cosa no el considera eficient.",
"a3": "El ministre de Foment explica que el tram entre Castelló i Vandellòs té un ús del 17% i no superaria el 26% en el futur. Per això, s'adaptaran les vies existents a l'ample internacional per al corredor del Mediterrani, en lloc de construir una segona plataforma. A més, el 20 de novembre s'electrificarà la nova variant entre Vandellòs i Tarragona."
},
"extractive": {
"a1": "Després d'anunciar que, a diferència del tram entre València-Castelló, on ja s'està construint una segona plataforma ferroviària per a l'alta velocitat, la connexió entre Castelló i Vandellòs del Corredor Mediterrani aprofitaria l'actual d'ample ibèric, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha volgut refermar aquesta decisió amb xifres que justificarien un baix grau d'utilització previst de la via.\nDes de València, de la Serna ha anunciat que el pròxim dia 20 es posarà en tensió la nova variant entre Vandellòs i Tarragona, les obres de la qual han d'acabar a finals d'any per començar a funcionar en període de proves a principis de 2018.\nEn aquest context, ha xifrat en un 17% el grau actual d'utilització del tram de doble via d'ample ibèric que parteix o desemboca –segons el sentit del trajecte- del coll d'ampolla que encara genera la via única a partir de Vandellòs.\nPrecisament, i en referència al tram de via única entre Tarragona i Vandellòs, de la Serna ha anunciat l'electrificació de la catenària de la nova variant desdoblada –i la seva connexió amb la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa- el pròxim 20 de novembre.",
"a2": "Després d'anunciar que, a diferència del tram entre València-Castelló, on ja s'està construint una segona plataforma ferroviària per a l'alta velocitat, la connexió entre Castelló i Vandellòs del Corredor Mediterrani aprofitaria l'actual d'ample ibèric, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha volgut refermar aquesta decisió amb xifres que justificarien un baix grau d'utilització previst de la via.\nDes de València, de la Serna ha anunciat que el pròxim dia 20 es posarà en tensió la nova variant entre Vandellòs i Tarragona, les obres de la qual han d'acabar a finals d'any per començar a funcionar en període de proves a principis de 2018.\nEn aquest context, ha xifrat en un 17% el grau actual d'utilització del tram de doble via d'ample ibèric que parteix o desemboca –segons el sentit del trajecte- del coll d'ampolla que encara genera la via única a partir de Vandellòs.\nPrecisament, i en referència al tram de via única entre Tarragona i Vandellòs, de la Serna ha anunciat l'electrificació de la catenària de la nova variant desdoblada –i la seva connexió amb la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa- el pròxim 20 de novembre.",
"a3": "Després d'anunciar que, a diferència del tram entre València-Castelló, on ja s'està construint una segona plataforma ferroviària per a l'alta velocitat, la connexió entre Castelló i Vandellòs del Corredor Mediterrani aprofitaria l'actual d'ample ibèric, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha volgut refermar aquesta decisió amb xifres que justificarien un baix grau d'utilització previst de la via. \nSegons ha precisat, en aquests moments, l'actual doble via d'ample ibèric d'aquest tram té un grau d'ús del 17% i, en el futur, no superaria el 26%, segons les projeccions fetes pel Ministeri.\nUnes declaracions que contrasten amb les alertes llançades des del govern valencià així com des de sectors empresarials sobre la possible saturació d'aquesta línia i que s'acabi convertint, novament, en un coll d'ampolla del trànsit ferroviari. \nPrecisament, i en referència al tram de via única entre Tarragona i Vandellòs, de la Serna ha anunciat l'electrificació de la catenària de la nova variant desdoblada –i la seva connexió amb la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa- el pròxim 20 de novembre."
},
"extreme": {
"a1": "De la Serna assegura que hi haurà alta velocitat entre Tarragona i Castelló, però no hi haurà una segona plataforma.",
"a2": "De la Serna no vol construir una segona plataforma del corredor del Mediterrani pel gran cost i la baixa probabilitat d'ús.",
"a3": "Íñigo de la Serna vol aprofitar les vies actuals entre Castelló i Vandellòs arran del baix ús d'aquest tram."
}
} |
515 | El Consell podrà multar els comerços que no respecten els drets lingüístics | La Conselleria d'Economia Sostenible i Comerç modificarà l'estatut dels consumidors, que actualment no té capacitat sancionadora | Les denúncies per discriminació lingüística en comerços i establiments que tant sovintegen al País Valencià ara tenen poc recorregut.
Algunes arriben a l’Oficina de Drets Lingüístics; unes altres, a les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC).
Però la major part dels qui es veuen obligats a canviar de llengua per poder ser atesos o se senten vexats resten en silenci.
Alguns casos arriben a conèixer-se perquè esdevenen una piulada a les xarxes o notícies a la premsa.
Encara que l’article vuitè de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, en vigor d’ençà del desembre del 2019, parle de la protecció dels drets lingüístics, ho fa molt vagament.
“Les persones consumidores i usuàries tenen dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana“, diu el punt primer de l’article.
I el punt segon diu que la Generalitat fomentarà l’ús del català en les relacions d’empreses i professionals amb els consumidors, sobretot en els serveis bàsics.
Però en cap cas va més enllà i no aclareix què passa si es vulneren aquests drets lingüístics.
“El meu cap em dirà si vull aprendre valencià i jo li diré que no.”
La funcionària de correus de Petrer que es nega a atendre si li parlen en català
Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, anunciarà avui un canvi en la normativa per a introduir-hi un règim sancionador.
Així, si un establiment o un comerç no respecta l’article 8 de l’estatut dels consumidors i discrimina lingüísticament un client, cometrà una falta lleu sancionable amb una multa que pot arribar als tres mil euros.
Per una altra banda, VilaWeb ha pogut saber que el grup parlamentari Compromís presentarà avui també a les corts una proposició no de Llei (PNL) perquè comencen els treballs parlamentaris necessaris per a introduir aquesta modificació.
Encara que l’estatut defense els drets dels parlants de totes dues llengües oficials al País Valencià, la majoria, per no dir tots, dels casos de denúncia per discriminació la formulen parlants en català que són obligats a adreçar-se al responsable de l’establiment en castellà.
A vegades, fins i tot es denuncien vexacions, insults o situacions desagradables per als consumidors.
El canvi de normativa en cap cas no representarà una obligació del comerç a adreçar-se en català al consumidor, sinó d’entendre’l i atendre’l amb la mateixa professionalitat i educació que ho faria si el client se li adreçàs en qualsevol altra llengua.
“No poden dir: ‘No te entiendo, háblame en castellano’, t’han de tractar d’una manera cordial, que és allò que diu l’estatut.
I si no ho fan, a partir de la modificació, podran ser sancionats”, diuen a VilaWeb fonts de la conselleria.
Recorden que fins i tot, en alguns casos, s’ha arribat a negar a un client el dret d’omplir el full de reclamacions.
Assenyalen també que aquesta modificació afectarà tan sols els comerços i els serveis, però no l’hostaleria i ni la restauració, que tenen una altra normativa.
Plataforma per la Llengua és l’entitat que recull i canalitza aquestes denúncies a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, amb tot, sol passar que tan sols algunes persones fan públic que les han obligades a canviar de llengua, que no les han volgudes atendre perquè parlaven català o, fins i tot, que els han parlat de manera inconvenient.
En diverses reunions mantingudes amb els responsables de comerç, aquesta entitat ha suggerit d’incorporar el règim sancionador a la normativa que ha de garantir els drets lingüístics.
Emergència lingüística: tan sols el 32,4% de la població fa servir habitualment el català
És previst que la reforma de l’estatut dels consumidors comence ara un tràmit que serà llarg perquè abans d’aprovar-lo cal un informe de l’Advocacia de la Generalitat i del Consell Jurídic Consultiu.
Tant a les Illes com al Principat, la vulneració dels drets lingüístics tenen la consideració de falta administrativa i sí que disposen d’un règim sancionador com el que ara es vol introduir a la normativa del País Valencià.
Manuel Carceller: “L’actitud dels turistes madrilenys va ser totalment fora de lloc” | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, anunciarà avui un canvi en la normativa per a introduir-hi un règim sancionador. Si un establiment o un comerç no respecta l’article 8 de l’estatut dels consumidors i discrimina lingüísticament un client, cometrà una falta lleu sancionable amb una multa que pot arribar als tres mil euros.",
"a2": "El conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball anuncia avui la modificació de l'article vuitè de l'estatut dels consumidors, introduint un règim sancionador amb multes de fins a 3.000 euros. Aquesta sanció recaurà sobre els comerços que discriminin lingüísticament un client. Aquesta modificació no afectarà l'hostaleria i la restauració perquè tenen una altra normativa.",
"a3": "Les denúncies per discriminació lingüística en establiments al País Valencià fins ara no arribaven enlloc perquè a l'article 8 de l'estatut dels consumidors no se n'especificava les conseqüències. El canvi que s'anunciarà en la normativa permetrà imposar multes de fins a 3.000 euros als comerços que no atenguin correctament als clients en qualsevol de les llengües oficials."
},
"extractive": {
"a1": "Encara que l’estatut defense els drets dels parlants de totes dues llengües oficials al País Valencià, la majoria, per no dir tots, dels casos de denúncia per discriminació la formulen parlants en català que són obligats a adreçar-se al responsable de l’establiment en castellà.\nEl canvi de normativa en cap cas no representarà una obligació del comerç a adreçar-se en català al consumidor, sinó d’entendre’l i atendre’l amb la mateixa professionalitat i educació que ho faria si el client se li adreçàs en qualsevol altra llengua.\nPlataforma per la Llengua és l’entitat que recull i canalitza aquestes denúncies a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, amb tot, sol passar que tan sols algunes persones fan públic que les han obligades a canviar de llengua, que no les han volgudes atendre perquè parlaven català o, fins i tot, que els han parlat de manera inconvenient.\nTant a les Illes com al Principat, la vulneració dels drets lingüístics tenen la consideració de falta administrativa i sí que disposen d’un règim sancionador com el que ara es vol introduir a la normativa del País Valencià.",
"a2": "Encara que l’estatut defense els drets dels parlants de totes dues llengües oficials al País Valencià, la majoria, per no dir tots, dels casos de denúncia per discriminació la formulen parlants en català que són obligats a adreçar-se al responsable de l’establiment en castellà.\nEl canvi de normativa en cap cas no representarà una obligació del comerç a adreçar-se en català al consumidor, sinó d’entendre’l i atendre’l amb la mateixa professionalitat i educació que ho faria si el client se li adreçàs en qualsevol altra llengua.\nPlataforma per la Llengua és l’entitat que recull i canalitza aquestes denúncies a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, amb tot, sol passar que tan sols algunes persones fan públic que les han obligades a canviar de llengua, que no les han volgudes atendre perquè parlaven català o, fins i tot, que els han parlat de manera inconvenient.\nTant a les Illes com al Principat, la vulneració dels drets lingüístics tenen la consideració de falta administrativa i sí que disposen d’un règim sancionador com el que ara es vol introduir a la normativa del País Valencià.",
"a3": "Rafael Climent, conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, anunciarà avui un canvi en la normativa per a introduir-hi un règim sancionador.\nAixí, si un establiment o un comerç no respecta l’article 8 de l’estatut dels consumidors i discrimina lingüísticament un client, cometrà una falta lleu sancionable amb una multa que pot arribar als tres mil euros. \nPlataforma per la Llengua és l’entitat que recull i canalitza aquestes denúncies a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat, amb tot, sol passar que tan sols algunes persones fan públic que les han obligades a canviar de llengua, que no les han volgudes atendre perquè parlaven català o, fins i tot, que els han parlat de manera inconvenient.\nTant a les Illes com al Principat, la vulneració dels drets lingüístics tenen la consideració de falta administrativa i sí que disposen d’un règim sancionador com el que ara es vol introduir a la normativa del País Valencià. "
},
"extreme": {
"a1": "El canvi de normativa sobre els drets lingüístics no representarà una obligació del comerç a adreçar-se en català al consumidor.",
"a2": "Es modifica l'estatut 8 dels consumidors per poder sancionar amb fins a 3.000 euros els comerços que discriminin lingüísticament.",
"a3": "La Comunitat Valenciana podrà sancionar a qui atengui un client de manera inconvenient pel fet de parlar en català."
}
} |
2,925 | El jutge Llarena dona 10 dies a Marta Rovira per pagar els 60.000 euros de fiança i la imposa compareixences quinzenals | El magistrat atribueix a Rovira una funció "decisòria" en el disseny del procés independentista | El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha emès aquest dimecres una interlocutòria on dona 10 dies a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per pagar els 60.000 euros de fiança que va fixar el passat dilluns, i on li imposa l'obligació de comparèixer cada quinze dies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o davant qualsevol tribunal de la seva conveniència, així com la de presentar-se al Suprem sempre que sigui cridada.
També recull la llibertat provisional de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a qui no va imposar mesures cautelars.
Segons Llarena, Rovira tenia una funció "decisòria" en el disseny del procés independentista, però no se li ha d'imposar una mesura cautelar de presó, perquè en el seu cas, i malgrat la "greu responsabilitat que s'investiga i que ha portat fins i tot a la fuga d'alguns investigats", el risc de fuga es troba "molt mitigat" pel seu "arreglament personal, familiar i laboral", i perquè el seu comportament dels últims mesos "no ofereix cap signe de possible ocultació".
En aquest sentit, recorda que cap de les parts ha apel·lat a aquest risc de fuga durant els dos mesos que han passat des de l'anunci de la seva investigació i la citació.
En tot cas el jutge defensa la imposició de la fiança perquè "el risc de fuga no s'esvaeix de manera absoluta" i perquè hi ha elements que "poden propiciar" el retorn dels partits independentistes a la lògica del procés, com "el discurs que formulen alguns dels suposats copartícips del comportament que s'investiga" i el fet que alguns dels documents intervinguts apuntin que els investigats tenien intenció de "perseverar en els seus plans d'actuació".
En una interlocutòria de 10 pàgines –on no fa encara cap referència a la incompareixença d'Anna Gabriel-, Llarena insisteix a assenyalar Mas, Rovira i la resta d'investigats haurien participat d'una "iniciativa política compartida per diversos partits, el govern de la Generalitat el Parlament i altres institucions de la mateixa Comunitat" per "declarar unilateralment la independència de Catalunya i segregar aquesta Comunitat Autònoma de la resta de l'Estat".
Aquest pla, segons el jutge, passava per "l'aprovació parlamentària de diverses normes i resolucions orientades a aquella finalitat" i que anirien "en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional".
Segons el jutge, la celebració del referèndum era un "element indispensable" per a la declaració unilateral d'independència.
Segons el jutge, totes aquestes institucions haurien incitat els partidaris de la secessió a "mobilitzar-se al carrer" per "enfortir les seves actuacions i forçar l'Estat a acceptar la independència", malgrat "l'altíssima probabilitat que aquesta mobilització desmboqués en actes violents en defensa de la declaració unilateral d'independència".
Rovira tenia "una funció decisòria"
El jutge justifica la imposició de la fiança a Rovira pel fet que tenia "una responsabilitat política de més nivell no només al sí del partit sobiranista d'ERC o del Grup Parlamentari Junts pel Sí".
"La importància política de la seva figura resulta plenament coherent amb el fet que la investigada tingués una funció decisòria en la concepció i en l'execució d'un procés sobiranista que va ser el centre de l'activitat política durant la legislatura, tal i com se li atribueix al document Enfocats intervingut en ocasió del registre practicat a l'habitatge de Jose Maria Jové".
Segons el jutge hi ha "altres elements objectius" que corroborarien aquesta "responsabilitat i funció" de Rovira.
"Més enllà de la seva activitat parlamentària de portaveu, deliberativa i de vot, la investigada ha jalonat les seves responsabilitats polítiques amb declaracions públiques on divulga la seva iniciativa, alhora que descrivia actes que permetien incomplir les traves legals que impedien l'objectiu col·lectiu que impulsava".
Segons Llarena, l'agenda de Jové demostra que va participar a reunions "totalment alienes a la seva tasca de portaveu parlamentària" on "es debatia la millor estratègia que calia seguir per aconseguir la independència".
També li atribueix responsabilitat per haver "impulsat personalment" la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica "quan la prohibició pel Tribunal Constitucinal era notòria per a qualsevol que fes activitat política a Catalunya".
El jutge també assenyala com a "evidències" les "converses telefòniques on s'aprecia que la investigada participava, amb una clara capacitat decisòria, a l'organització i provisió dels centres de votació on es pretenia celebrar el referèndum".
Mas tenia un paper "llunyà"
Pel que fa a Artur Mas, Llarena assegura que no aprecia risc de fuga ni de reiteració delictiva.
"El paper que li atribueix la investigació practicada fins avui i la circumstància d'una intervenció política relativament llunyana no conformen un risc que resulti equiparable al que s'ha apreciat als altres investigats".
Mas, recorda, sempre ha assumit i complert la seva obligació de comparèixer als tribunals quan ha estat citat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La secretària general d'ERC, Marta Rovira, té deu dies per dipositar els 60.000 euros de fiança que el jutge del Tribunal Suprem Llarena li va imposar per evitar la presó provisional. El jutge creu que no és necessari decretar mesures cautelars de presó perquè la seva situació personal fa improbable el risc de fugida.",
"a2": "Tenint en compte la seva responsabilitat en l'organització de gran part del procés independentista, el Tribunal Suprem ha sancionat Rovira amb 60.000 € de fiança i a comparèixer cada quinze dies. S'ha remarcat la seva actuació en la intenció de separar Catalunya de la resta de l'Estat espanyol i en l'impuls de la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica.",
"a3": "El jutge Pablo Llarena considera baix el risc de fuga de Marta Rovira i, per això, no li ha imposat una mesura de presó. En canvi, li ha donat deu dies per pagar una fiança de 60.000 euros i l'obligació d'acudir al TSJC quinzenalment. Llarena l'acusa de tenir un paper molt important en l'organització del procés independentista."
},
"extractive": {
"a1": "Segons Llarena, Rovira tenia una funció \"decisòria\" en el disseny del procés independentista, però no se li ha d'imposar una mesura cautelar de presó, perquè en el seu cas, i malgrat la \"greu responsabilitat que s'investiga i que ha portat fins i tot a la fuga d'alguns investigats\", el risc de fuga es troba \"molt mitigat\" pel seu \"arreglament personal, familiar i laboral\", i perquè el seu comportament dels últims mesos \"no ofereix cap signe de possible ocultació\".\nEn tot cas el jutge defensa la imposició de la fiança perquè \"el risc de fuga no s'esvaeix de manera absoluta\" i perquè hi ha elements que \"poden propiciar\" el retorn dels partits independentistes a la lògica del procés, com \"el discurs que formulen alguns dels suposats copartícips del comportament que s'investiga\" i el fet que alguns dels documents intervinguts apuntin que els investigats tenien intenció de \"perseverar en els seus plans d'actuació\".\nEn una interlocutòria de 10 pàgines –on no fa encara cap referència a la incompareixença d'Anna Gabriel-, Llarena insisteix a assenyalar Mas, Rovira i la resta d'investigats haurien participat d'una \"iniciativa política compartida per diversos partits, el govern de la Generalitat el Parlament i altres institucions de la mateixa Comunitat\" per \"declarar unilateralment la independència de Catalunya i segregar aquesta Comunitat Autònoma de la resta de l'Estat\".\n\"La importància política de la seva figura resulta plenament coherent amb el fet que la investigada tingués una funció decisòria en la concepció i en l'execució d'un procés sobiranista que va ser el centre de l'activitat política durant la legislatura, tal i com se li atribueix al document Enfocats intervingut en ocasió del registre practicat a l'habitatge de Jose Maria Jové\".",
"a2": "Segons Llarena, Rovira tenia una funció \"decisòria\" en el disseny del procés independentista, però no se li ha d'imposar una mesura cautelar de presó, perquè en el seu cas, i malgrat la \"greu responsabilitat que s'investiga i que ha portat fins i tot a la fuga d'alguns investigats\", el risc de fuga es troba \"molt mitigat\" pel seu \"arreglament personal, familiar i laboral\", i perquè el seu comportament dels últims mesos \"no ofereix cap signe de possible ocultació\".\nEn tot cas el jutge defensa la imposició de la fiança perquè \"el risc de fuga no s'esvaeix de manera absoluta\" i perquè hi ha elements que \"poden propiciar\" el retorn dels partits independentistes a la lògica del procés, com \"el discurs que formulen alguns dels suposats copartícips del comportament que s'investiga\" i el fet que alguns dels documents intervinguts apuntin que els investigats tenien intenció de \"perseverar en els seus plans d'actuació\".\nEn una interlocutòria de 10 pàgines –on no fa encara cap referència a la incompareixença d'Anna Gabriel-, Llarena insisteix a assenyalar Mas, Rovira i la resta d'investigats haurien participat d'una \"iniciativa política compartida per diversos partits, el govern de la Generalitat el Parlament i altres institucions de la mateixa Comunitat\" per \"declarar unilateralment la independència de Catalunya i segregar aquesta Comunitat Autònoma de la resta de l'Estat\".\n\"La importància política de la seva figura resulta plenament coherent amb el fet que la investigada tingués una funció decisòria en la concepció i en l'execució d'un procés sobiranista que va ser el centre de l'activitat política durant la legislatura, tal i com se li atribueix al document Enfocats intervingut en ocasió del registre practicat a l'habitatge de Jose Maria Jové\".",
"a3": "El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha emès aquest dimecres una interlocutòria on dona 10 dies a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, per pagar els 60.000 euros de fiança que va fixar el passat dilluns, i on li imposa l'obligació de comparèixer cada quinze dies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o davant qualsevol tribunal de la seva conveniència, així com la de presentar-se al Suprem sempre que sigui cridada. \nSegons Llarena, Rovira tenia una funció \"decisòria\" en el disseny del procés independentista, però no se li ha d'imposar una mesura cautelar de presó, perquè en el seu cas, i malgrat la \"greu responsabilitat que s'investiga i que ha portat fins i tot a la fuga d'alguns investigats\", el risc de fuga es troba \"molt mitigat\" pel seu \"arreglament personal, familiar i laboral\", i perquè el seu comportament dels últims mesos \"no ofereix cap signe de possible ocultació\". \nEn tot cas el jutge defensa la imposició de la fiança perquè \"el risc de fuga no s'esvaeix de manera absoluta\" i perquè hi ha elements que \"poden propiciar\" el retorn dels partits independentistes a la lògica del procés, com \"el discurs que formulen alguns dels suposats copartícips del comportament que s'investiga\" i el fet que alguns dels documents intervinguts apuntin que els investigats tenien intenció de \"perseverar en els seus plans d'actuació\".\nEn una interlocutòria de 10 pàgines –on no fa encara cap referència a la incompareixença d'Anna Gabriel-, Llarena insisteix a assenyalar Mas, Rovira i la resta d'investigats haurien participat d'una \"iniciativa política compartida per diversos partits, el govern de la Generalitat el Parlament i altres institucions de la mateixa Comunitat\" per \"declarar unilateralment la independència de Catalunya i segregar aquesta Comunitat Autònoma de la resta de l'Estat\". "
},
"extreme": {
"a1": "Llarena considera que Marta Rovira no presenta indicis de fuga i haurà de pagar una fiança de 60.000 euros.",
"a2": "El Suprem sanciona econòmicament Rovira per la seva responsabilitat i actuació en el procés català i el referèndum.",
"a3": "El jutge imposa a Marta Rovira una fiança de 60.000 euros i comparèixer cada quinze dies davant el TSJC."
}
} |
107 | La fiscalia demana que s’arxivi la causa del PP contra Rubén Trenzano | Compromís ha criticat el 'ridícul' del PP i ha afirmat que encara és a temps de retirar la denuncia | La Fiscalia Provincial de València ha demanat al Jutjat d’Instrucció número 9 de València d’arxivar la causa oberta contra el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano, pel control de les ajudes al català rebudes per a dues empreses vinculades a Francis Puig – germà del president de la Generalitat – en considerar que ‘no s’ha acreditat, de cap manera, intenció falsària o encobriment de conducta aliena’.
Així figura en l’escrit que el fiscal ha presentat el jutjat, en el qual s’assegura que ‘malgrat els reiterats esforços de la querellant’ – la portaveu adjunta del PP, Eva Ortiz – ‘per confondre a l’instructor, res té a veure la present causa amb uns suposats delictes de malversació, prevaricació i contra la Hisenda Pública, que pel que sembla se segueixen en un altre jutjat’.
En aquest procediment s’investiga si va haver-hi falta de veracitat en un document datat el 2018 i signat per Trenzano que assegura que s’havien fiscalitzat les ajudes al foment del català concedides els anys 2015 i 2016 a les empreses vinculades a Francis Puig.
En opinió del ministeri públic, ‘en absolut s’ha acreditat que el contingut de l’escrit de 6 abril de 2018 signat per l’investigat, en la seva condició de director general de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, no respongui a la realitat, confonent la querellant les actuacions de control al fet que es refereixen en aquest escrit amb els plans de control, que no s’esmenten en el mateix’.
Recorda el fiscal que el jutjat ja va acordar el sobreseïment provisional de la causa i que aquesta decisió va ser revocada per interlocutòria de l’Audiència Provincial de València.
‘És d’assenyalar – precisa – que aquesta interlocutòria, sobre la base de la inicial resolució impugnada, no es planteja si el contingut de l’escrit del querellat és contrari a la realitat, sinó que ho dona per fet pel que afirma, equivocadament, l’instructor’.
El fiscal resumeix que la raó que es va donar per a la revocació del sobreseïment és ‘perquè falta saber si eixa inobservança a la veritat va ser conscient o voluntària’, així com si ‘pretenia encobrir certes conductes’.
Sobre aquesta qüestió, la fiscalia es refereix a la declaració testifical de l’autor material de l’escrit (tècnic cap del departament) aclarint que ‘va ser ell l’autor de la carta, que el contingut de la mateixa és cert, explicant amb detall el procediment de control de les subvencions’.
‘Però el que és més important: que ell, com a tècnic, va elaborar la carta, que segons ell respon a la veritat, i la va presentar a l’investigat qui, des del seu càrrec polític, va firmar el que el tècnic li va dir.
El cas estrany seria que haguera fet el contrari’, assevera el fiscal.
I recalca: ‘No s’ha acreditat, de cap manera, intenció falsària o d’encobriment de conducta aliena.
Aquestes intencions solament apareixen en l’escrit de la querella, sense justificació acreditativa alguna’.
Afegeix el ministeri públic per a argumentar la petició d’arxiu que la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat, ‘a pesar de dedicar quatre folis a la narració dels fets, no explica en absolut per què considera que va existir un ànim subjectiu d’encobriment de conductes i inobservança conscient i voluntària de la veritat, com li exigia l’Audiència Provincial, limitant-se a narrar per què considera que el contingut de la carta és inexacte’.
Per tot això, la parlamentària de Compromís ha indicat al PP que ‘és a temps de retirar la denuncia i evitar un ridícul i una afectació econòmica encara més gran: el ministeri públic s’ha manifestat contundentment sobre la querella i sobre la conducta dels ‘populars’, qualsevol batalla que la dreta pretengui de mantenir sobre aquesta qüestió és aire i palla’. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Fiscalia demana al jutjat que investiga la presumpta falsedat documental que arxivi la causa oberta contra el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, pel control de les ajudes al català rebudes per a dues empreses vinculades al germà del president Puig. Compromís ha celebrat la petició d’arxiu i ha titllat el PP de fer un \"ridícul espantós\".",
"a2": "La Fiscalia Provincial de València demana arxivar la causa contra Rubén Trenzano per controlar les ajudes rebudes de Francis Puig. S'investiga la manca de veracitat d'uns documents del 2018 signats per Trenzano i un suposat encobriment, però no s'ha pogut demostrar cap mena de falsificació o encobriment i, per tant, no se'l relaciona amb delictes de malversació i prevaricació.",
"a3": "La fiscalia valenciana ha sol·licitat que es tanqui la causa oberta contra Rubén Trenzano, el director general de Política Lingüística de la Generalitat. La querella presentada pel PP no té justificació perquè no s'ha acreditat cap intenció falsària o d'encobriment de conducta aliena en relació amb les ajudes al català concedides a dues empreses vinculades a Francis Puig."
},
"extractive": {
"a1": "La Fiscalia Provincial de València ha demanat al Jutjat d’Instrucció número 9 de València d’arxivar la causa oberta contra el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano, pel control de les ajudes al català rebudes per a dues empreses vinculades a Francis Puig – germà del president de la Generalitat – en considerar que ‘no s’ha acreditat, de cap manera, intenció falsària o encobriment de conducta aliena’.\nEn opinió del ministeri públic, ‘en absolut s’ha acreditat que el contingut de l’escrit de 6 abril de 2018 signat per l’investigat, en la seva condició de director general de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, no respongui a la realitat, confonent la querellant les actuacions de control al fet que es refereixen en aquest escrit amb els plans de control, que no s’esmenten en el mateix’.\nSobre aquesta qüestió, la fiscalia es refereix a la declaració testifical de l’autor material de l’escrit (tècnic cap del departament) aclarint que ‘va ser ell l’autor de la carta, que el contingut de la mateixa és cert, explicant amb detall el procediment de control de les subvencions’.\nAfegeix el ministeri públic per a argumentar la petició d’arxiu que la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat, ‘a pesar de dedicar quatre folis a la narració dels fets, no explica en absolut per què considera que va existir un ànim subjectiu d’encobriment de conductes i inobservança conscient i voluntària de la veritat, com li exigia l’Audiència Provincial, limitant-se a narrar per què considera que el contingut de la carta és inexacte’.",
"a2": "La Fiscalia Provincial de València ha demanat al Jutjat d’Instrucció número 9 de València d’arxivar la causa oberta contra el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano, pel control de les ajudes al català rebudes per a dues empreses vinculades a Francis Puig – germà del president de la Generalitat – en considerar que ‘no s’ha acreditat, de cap manera, intenció falsària o encobriment de conducta aliena’.\nEn opinió del ministeri públic, ‘en absolut s’ha acreditat que el contingut de l’escrit de 6 abril de 2018 signat per l’investigat, en la seva condició de director general de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, no respongui a la realitat, confonent la querellant les actuacions de control al fet que es refereixen en aquest escrit amb els plans de control, que no s’esmenten en el mateix’.\nSobre aquesta qüestió, la fiscalia es refereix a la declaració testifical de l’autor material de l’escrit (tècnic cap del departament) aclarint que ‘va ser ell l’autor de la carta, que el contingut de la mateixa és cert, explicant amb detall el procediment de control de les subvencions’.\nAfegeix el ministeri públic per a argumentar la petició d’arxiu que la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat, ‘a pesar de dedicar quatre folis a la narració dels fets, no explica en absolut per què considera que va existir un ànim subjectiu d’encobriment de conductes i inobservança conscient i voluntària de la veritat, com li exigia l’Audiència Provincial, limitant-se a narrar per què considera que el contingut de la carta és inexacte’.",
"a3": "La Fiscalia Provincial de València ha demanat al Jutjat d’Instrucció número 9 de València d’arxivar la causa oberta contra el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano, pel control de les ajudes al català rebudes per a dues empreses vinculades a Francis Puig – germà del president de la Generalitat – en considerar que ‘no s’ha acreditat, de cap manera, intenció falsària o encobriment de conducta aliena’. \nEn opinió del ministeri públic, ‘en absolut s’ha acreditat que el contingut de l’escrit de 6 abril de 2018 signat per l’investigat, en la seva condició de director general de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, no respongui a la realitat, confonent la querellant les actuacions de control al fet que es refereixen en aquest escrit amb els plans de control, que no s’esmenten en el mateix’.\nSobre aquesta qüestió, la fiscalia es refereix a la declaració testifical de l’autor material de l’escrit (tècnic cap del departament) aclarint que ‘va ser ell l’autor de la carta, que el contingut de la mateixa és cert, explicant amb detall el procediment de control de les subvencions’.\nAfegeix el ministeri públic per a argumentar la petició d’arxiu que la interlocutòria d’incoació de procediment abreujat, ‘a pesar de dedicar quatre folis a la narració dels fets, no explica en absolut per què considera que va existir un ànim subjectiu d’encobriment de conductes i inobservança conscient i voluntària de la veritat, com li exigia l’Audiència Provincial, limitant-se a narrar per què considera que el contingut de la carta és inexacte’."
},
"extreme": {
"a1": "La Fiscalia demana arxivar la causa contra Trenzano per falsedat documental perquè considera que \"no s’ha acreditat intenció falsària\".",
"a2": "Es demana arxivar la causa contra Trenzano després de no poder acreditar la falsificació o l'encobriment a Francis Puig.",
"a3": "La causa del PP contra Rubén Trenzano no té cap justificació i la fiscalia valenciana en demana l'arxivament."
}
} |
2,817 | Sant Jaume d'Enveja tindrà llest al novembre el port fluvial, actiu clau per als seus plans de dinamització turística | La Generalitat assumeix la inversió de 85.000 euros i el consistori en farà la gestió i el manteniment | Les obres adequació de l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja (Montsià) acabaran en dos mesos.
A partir del novembre, el municipi disposarà d'un actiu molt important per al seus plans de dinamització del turisme.
El ventall d'esports nàutics, activitats culturals o alternatives d'esbarjo que es podrà oferir al nou port fluvial són amplíssimes.
Com ha destacat l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell, el consistori serà l'encarregat "d'autoritzar i legalitzar" les activitats i instal·lacions culturals, esportives i recreatives que es puguin fer a l'embarcació "perquè es pugui generar activitat econòmica" al propi port i per al municipi.
Convertir-lo en "un pol d'atracció "a l'alçada d'allò que es mereix Sant Jaume d'Enveja", és l'objectiu que ha remarcat el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, en la visita d'obres que hi ha fet aquest dilluns.
Els cost dels treballs, de 85.000 euros, els finança la Generalitat i el consistori es farà càrrec del manteniment, la seguretat, el subministrament de serveis i la conservació de l'embarcador.
Justament l'endemà de la celebració del sisè aniversari de la construcció del pont Lo Passador entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, i l'alcalde del municipi, Joan Castor Gonell, han visitat, aquest dilluns, les obres d'adequació de l'embarcador de la població.
El projecte té un cost de 85.000 euros i un termini d'execució de dos mesos.
L'embarcador de Sant Jaume d'Enveja és un dels quatre embarcadors fluvials que gestiona Ports de la Generalitat al riu Ebre.
La posada a punt d'aquesta infraestructura és fruit d'un conveni signat entre Ports i l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja que determina la millora de les instal·lacions per part de la Generalitat, la qual continua sent titular de l'embarcador, mentre que el consistori es farà càrrec de la gestió, el manteniment, la conservació, la neteja i el subministrament de serveis, i també de la vigilància i la seguretat a través de la Policia Local.
Aquest conveni té una vigència de 5 anys, prorrogable en períodes de 5 anys, fins a un màxim de 30 anys.
L'alcalde ha mostrat la "satisfacció" de poder convertir el port fluvial "en un nou actiu econòmic i social" per al poble i per a tot el territori, fet a partir de "criteris d'eficiència i racionalització de la despesa i de rendibilitat de la inversió pública".
"Ens fan molta il·lusió aquestes obres per la promoció i la gestió que permetran de l'espai", ha dit Castor Gonell.
De moment, ja hi ha sobre la taula propostes per ubicar embarcacions d'esbarjo i altres tipus d'activitats relacionades amb la navegabilitat fluvial a l'Ebre, així com propostes culturals o esportives però "calia un port en condicions".
"Aquesta zona de la vora del riu sempre ha esdevingut una zona de visita i li anirà molt bé aquest complement de promoció perquè sigui un punt d'activitat econòmica i social important", ha remarcat l'alcalde.
També el gerent de Ports, Joan Pere Gómez, ha destacat que les obres d'adequació "donaran força a la instal·lació per potenciar els esports nàutics" i perquè sigui "un pol d'atracció turística".
"L'embarcador era una infraestructura abandonada i ara li volem donar valor i posar-la a l'alçada del que es mereix Sant Jaume.
Tota la inversió no tindria sentit sinó fos perquè al municipi li poden treure un rendiment molt important", ha assenyalat Gómez.
Les obres s'han iniciat amb la construcció del nou moll i la remodelació de la línia d'atracada que es dotarà de norais per a l'amarratge de les embarcacions.
També s'han fet les canalitzacions per als serveis d'aigua i enllumenat.
Després, s'adequarà la rampa d'avarada dels vaixells, i la superfície de terra s'ha de pavimentar i senyalitzar horitzontalment i verticalment.
L'actuació també ha de donar continuïtat al carril bici del passeig fluvial de Sant Jaume, com un nou espai d'ús ciutadà integrat a l'entorn del delta de l'Ebre. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Ports de la Generalitat finalitzarà les obres de reforma de l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja al novembre. L'objectiu d'aquest projecte és impulsar nous usos per promoure el turisme i els esports nàutics, donar continuïtat al carril bici del passeig fluvial i crear un nou espai per als ciutadans integrat a l'entorn del delta de l'Ebre. ",
"a2": "En dos mesos acaben les obres del nou pont fluvial de Sant Jaume d'Enveja, amb l'objectiu de dinamitzar el turisme. Es tracta d'un conveni entre l'Ajuntament i Ports de la Generalitat, d'un total de 85.000 €. Serà un punt d'activitat econòmica i social, dotat d'activitats esportives i culturals, que esperen que siguin beneficioses. A més, també s'hi ha incorporat un carril bici.",
"a3": "A partir de novembre Sant Jaume d'Enveja podrà gaudir del nou port fluvial, que oferirà activitats esportives i culturals. La Generalitat aporta 85.000 euros per a l'adequació de l'embarcador abandonat, i l'Ajuntament s'encarregarà del futur manteniment, la seguretat i la resta de serveis. L'objectiu és fomentar el turisme a través dels esports nàutics al riu Ebre i treure'n rendiment econòmic."
},
"extractive": {
"a1": "Convertir-lo en \"un pol d'atracció \"a l'alçada d'allò que es mereix Sant Jaume d'Enveja\", és l'objectiu que ha remarcat el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, en la visita d'obres que hi ha fet aquest dilluns.\nJustament l'endemà de la celebració del sisè aniversari de la construcció del pont Lo Passador entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, i l'alcalde del municipi, Joan Castor Gonell, han visitat, aquest dilluns, les obres d'adequació de l'embarcador de la població.\nLa posada a punt d'aquesta infraestructura és fruit d'un conveni signat entre Ports i l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja que determina la millora de les instal·lacions per part de la Generalitat, la qual continua sent titular de l'embarcador, mentre que el consistori es farà càrrec de la gestió, el manteniment, la conservació, la neteja i el subministrament de serveis, i també de la vigilància i la seguretat a través de la Policia Local.\nL'alcalde ha mostrat la \"satisfacció\" de poder convertir el port fluvial \"en un nou actiu econòmic i social\" per al poble i per a tot el territori, fet a partir de \"criteris d'eficiència i racionalització de la despesa i de rendibilitat de la inversió pública\".",
"a2": "Convertir-lo en \"un pol d'atracció \"a l'alçada d'allò que es mereix Sant Jaume d'Enveja\", és l'objectiu que ha remarcat el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, en la visita d'obres que hi ha fet aquest dilluns.\nJustament l'endemà de la celebració del sisè aniversari de la construcció del pont Lo Passador entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, i l'alcalde del municipi, Joan Castor Gonell, han visitat, aquest dilluns, les obres d'adequació de l'embarcador de la població.\nLa posada a punt d'aquesta infraestructura és fruit d'un conveni signat entre Ports i l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja que determina la millora de les instal·lacions per part de la Generalitat, la qual continua sent titular de l'embarcador, mentre que el consistori es farà càrrec de la gestió, el manteniment, la conservació, la neteja i el subministrament de serveis, i també de la vigilància i la seguretat a través de la Policia Local.\nL'alcalde ha mostrat la \"satisfacció\" de poder convertir el port fluvial \"en un nou actiu econòmic i social\" per al poble i per a tot el territori, fet a partir de \"criteris d'eficiència i racionalització de la despesa i de rendibilitat de la inversió pública\".",
"a3": "Les obres adequació de l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja (Montsià) acabaran en dos mesos.\nConvertir-lo en \"un pol d'atracció \"a l'alçada d'allò que es mereix Sant Jaume d'Enveja\", és l'objectiu que ha remarcat el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, en la visita d'obres que hi ha fet aquest dilluns. \nLa posada a punt d'aquesta infraestructura és fruit d'un conveni signat entre Ports i l'Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja que determina la millora de les instal·lacions per part de la Generalitat, la qual continua sent titular de l'embarcador, mentre que el consistori es farà càrrec de la gestió, el manteniment, la conservació, la neteja i el subministrament de serveis, i també de la vigilància i la seguretat a través de la Policia Local. \nL'alcalde ha mostrat la \"satisfacció\" de poder convertir el port fluvial \"en un nou actiu econòmic i social\" per al poble i per a tot el territori, fet a partir de \"criteris d'eficiència i racionalització de la despesa i de rendibilitat de la inversió pública\"."
},
"extreme": {
"a1": "El projecte de reforma de l'embarcador de Sant Jaume d'Enveja ha suposat una inversió de la Generalitat de 85.000 euros.",
"a2": "El nou port fluvial estarà carregat d'activitats i serà un gran punt social i econòmic per a Sant Jaume d'Enveja.",
"a3": "En dos mesos finalitzaran les obres del port fluvial de Sant Jaume d'Enveja, que ajudaran a dinamitzar el turisme."
}
} |
1,778 | Torra no accepta la suspensió dels diputats i no demanarà que deixin l'acta | El president català reitera que només acata la sobirania del Parlament i defensa que és aquest "qui ha de respondre de manera col·lectiva" | Quim Torra ha deixat clar que no pot acceptar la interlocutòria del Suprem que suspèn com a diputats Puigdemont i els presos polítics.
"No demanarem a cap dels nostres diputats que renunciï a l'acta", ha afegit, després d'insistir que no pot acceptar la suspensió, ja que "no hi ha separació de poders" a l'Estat.
Les declaracions del president arriben després que Junts per Catalunya i ERC no hagin aclarit com ha de procedir la cambra catalana.
Els primers sí van deixar clar que la seva aposta era sotmetre la suspensió a la votació del ple, mentre que els republicans van demanar temps per estudiar la resolució del Suprem.
Un dia després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi ordenat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, Torra ha assegurat que és "indecent" i que es torna a veure "com la separació de poders és un mite a Espanya".
La lluita de l'independentisme, ha dit el president, és "contra el conjunt dels poders estatals"
Crida a la implicació europea
Igualment, Torra ha asseverat que la repressió de l'Estat contra Catalunya és una qüestió que mereix implicació europea.
Segons ha reclamat, la comunitat internacional s'ha d'implicar davant la "infracció dels drets humans" que està tenint lloc, ja que el procés català ja no és "només un conflicte nacional, sinó de drets democràtics".
El president de la Generalitat, que es reunirà al vespre amb la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha denunciat que s'estan permetent "revoltes feixistes i una regressió democràtica a tot nivell" i ha tornat a criticar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, justificant la repressió per frenar el referèndum.
"Poden imaginar la reina del Regne Unit adreçant-se al poble escocès justificant la violència de l'1-O?", ha demanat, i ha reivindicat que el dret a decidir no va contra ningú, ja que "el dret a l'autodeterminació és col·lectiu per definició".
Els "mateixos drets" que la resta d'europeus
Torra ha reivindicat que els catalans volen tenir les "mateixes solucions i propostes" que la resta d'europeus, com ara els escocesos.
"Per què ens hem de resignar de no tenir respecte, pluralitat i democràcia que altres ciutadans europeus?
Som menys europeus?
Tenim menys drets que ells?", ha etzibat el president, que ha insistit que hi ha presos polítics i exiliats pel simple fet de permetre votar.
"Es poden imaginar els polítics escocesos empresonats només per haver permès que el poble escocès anés a votar?", ha preguntat.
En tot cas, ha negat que estigui negociant la situació dels presos i exiliats amb l'Estat, ja que aquesta qüestió, afirma, no es negocia: "Qui té el problema és la justícia espanyola".
Ha insistit que dirigents com Ponsatí estan perseguits "per defensar que cada català tingués dret a votar l'1-O", i fins i tot es va perseguir el color groc al carrer.
Escòcia, ha afegit Torra, és el "millor exemple que el conflicte es pot resoldre votant".
"L’única solució passa per votar"
La reunió amb Pedro Sánchez, ha dit Torra, va ser "sincera" i va servir per compartir que s'està davant d'un conflicte polític que refereix d'una resolució a partir d'un tracte bilateral.
A partir d'aquesta diagnosi, ha precisat, van constatar que els seus respectius projectes polítics són totalment "allunyats" perquè el Govern parteix de l'objectiu d'exercir el dret a l'autodeterminació -el "gran elefant", ha dit Torra- i Sánchez de fer complir la Constitució i les lleis.
"Demano que sigui capaç de donar-nos una resposta política.
L'única solució passa per votar", ha sentenciat.
En tot cas, Torra ha insistit que espera conèixer la "proposta política" que té el govern d'Espanya per a Catalunya i ha demanat tenir el "màxim d'intel·ligència col·lectiva".
Amb tot, mentre hi hagi presos polítics i exiliats, ha advertit, serà "impossible normalitzar" la situació política.
Una "pena de mort" per a Ponsatí
Ponsatí ha agraït "l'hospitalitat" rebuda per part del poble escocès.
El seu advocat, Aamer Anwar, ha advertit que si l'exconsellera tornés a Espanya aniria a la presó i podrien ser vulnerats els seus drets humans.
De fet, l'advocat ha recordat que Ponsatí té 61 anys i que una pena de 33 anys de presó per rebel·lió seria per a ella una "pena de mort".
Preguntada per com valora l'avenç del procés i com ha anat la reunió amb Torra, l'exconsellera més crítica amb els passos fets els darrers mesos, ha tirat pilotes fora i s'ha limitat a apuntar que hi ha "moltes incògnites" que cal esclarir.
El president català, però, ha acceptat que ha rebut algun toc d'atenció per part de Ponsatí, de qui ha agraït que les "opinions crítiques, lliures, que qüestionen coses, són el que fa que un país avanci". | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El president de la Generalitat, Quim Torra, assegura que no demanarà a cap dels sis diputats suspesos pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que deixin el seu escó al Parlament. Torra qualifica d'\"indecent\" l'atac directe de Llarena a la sobirania del legislatiu català i afirma que la repressió de l'Estat contra Catalunya és una qüestió que mereix implicació europea.",
"a2": "Tensió en el moviment independentista, després de la suspensió com a diputats dels presos polítics i Puigdemont. Torra considera indecent aquesta actuació i fa una crida a la intervenció europea per la vulneració de drets humans. Compara el cas de Catalunya amb el d'Escòcia, i assegura al govern espanyol que no hi haurà normalitat política mentre hi hagi repressió.",
"a3": "El president català Quim Torra es nega a acceptar la suspensió dels diputats processats pel Tribunal Suprem i sol·licita que la UE s'impliqui arran de la vulneració dels drets humans a Catalunya. Torra reivindica que els catalans volen tenir les mateixes solucions i propostes que la resta d'europeus, i assegura que l'única solució al conflicte polític és votar."
},
"extractive": {
"a1": "Un dia després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi ordenat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, Torra ha assegurat que és \"indecent\" i que es torna a veure \"com la separació de poders és un mite a Espanya\".\nEl president català, però, ha acceptat que ha rebut algun toc d'atenció per part de Ponsatí, de qui ha agraït que les \"opinions crítiques, lliures, que qüestionen coses, són el que fa que un país avanci\".\nEl president de la Generalitat, que es reunirà al vespre amb la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha denunciat que s'estan permetent \"revoltes feixistes i una regressió democràtica a tot nivell\" i ha tornat a criticar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, justificant la repressió per frenar el referèndum.\n\"Per què ens hem de resignar de no tenir respecte, pluralitat i democràcia que altres ciutadans europeus? Som menys europeus? Tenim menys drets que ells?\", ha etzibat el president, que ha insistit que hi ha presos polítics i exiliats pel simple fet de permetre votar.",
"a2": "Un dia després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi ordenat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, Torra ha assegurat que és \"indecent\" i que es torna a veure \"com la separació de poders és un mite a Espanya\".\nEl president de la Generalitat, que es reunirà al vespre amb la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha denunciat que s'estan permetent \"revoltes feixistes i una regressió democràtica a tot nivell\" i ha tornat a criticar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, justificant la repressió per frenar el referèndum.\n\"Per què ens hem de resignar de no tenir respecte, pluralitat i democràcia que altres ciutadans europeus? Som menys europeus? Tenim menys drets que ells?\"\", ha etzibat el president, que ha insistit que hi ha presos polítics i exiliats pel simple fet de permetre votar.\nEl president català, però, ha acceptat que ha rebut algun toc d'atenció per part de Ponsatí, de qui ha agraït que les \"opinions crítiques, lliures, que qüestionen coses, són el que fa que un país avanci\".",
"a3": "Un dia després que el jutge del Suprem Pablo Llarena hagi ordenat la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, Torra ha assegurat que és \"indecent\" i que es torna a veure \"com la separació de poders és un mite a Espanya\". \nSegons ha reclamat, la comunitat internacional s'ha d'implicar davant la \"infracció dels drets humans\" que està tenint lloc, ja que el procés català ja no és \"només un conflicte nacional, sinó de drets democràtics\".\nEl president de la Generalitat, que es reunirà al vespre amb la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha denunciat que s'estan permetent \"revoltes feixistes i una regressió democràtica a tot nivell\" i ha tornat a criticar el discurs de Felip VI del 3 d'octubre, justificant la repressió per frenar el referèndum. \nTorra ha reivindicat que els catalans volen tenir les \"mateixes solucions i propostes\" que la resta d'europeus, com ara els escocesos."
},
"extreme": {
"a1": "Quim Torra no demanarà a cap diputat que renunciï a la seva acta per la suspensió del jutge Llarena.",
"a2": "Quim Torra crida a la intervenció europea després de la suspensió dels presos polítics com a diputats.",
"a3": "Torra no demanarà a cap diputat que renunciï a l'acta com ha dictat el TS i denúncia la repressió d'Espanya."
}
} |
90 | Per què la independència no es proclamarà dilluns vinent? | A començament de setmana es compliran els famosos divuit mesos a comptar des de les eleccions del 27-S | Divuit mesos.
Aquesta és la xifra més reiterada del procés cap a la independència.
El full de ruta i el número 18 es van unir arran de la proposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que havia pres de referència el pla del govern escocès per a preparar la desconnexió en cas de victòria del referèndum d’independència.
Divuit eren els mesos que havien de passar entre la votació que establís el mandat democràtic i la proclamació de la independència.
Si tot hagués anat com una seda, la proclamació de la independència s’hauria fet dilluns o dimarts vinent.
Però és evident que no serà així i caldrà esperar uns mesos més.
Ja hi ha veus a les xarxes socials que han recordat que s’acabava el temps establert en un principi.
Certament, el 27 de setembre de 2015 es van fer les eleccions anomenades plebiscitàries.
Si el comptador dels divuit mesos s’hagués engegat en aquell moment, dilluns o dimarts vinent hauria saltat l’alarma del compte enrere i s’hauria exhaurit el temps.
Tanmateix, el comptador no es va activar el 28 de setembre, l’endemà de les eleccions, sinó que van caldre tres mesos i mig de negociació per a poder encarrilar la legislatura.
La investidura de Carles Puigdemont es va fer el 10 de gener de 2016.
Si establim aquesta data com a començament de període, els divuit mesos es compliran el 10 de juliol d’enguany.
El canvi del full de ruta
El full de ruta va canviar quan ja havien transcorregut nou mesos de legislatura i el referèndum, que no formava part dels plans inicials, va irrompre-hi com un compromís presidencial en la qüestió de confiança de final de setembre de 2016.
El referèndum obligava a recalcular el calendari previst?
En principi, no.
O almenys això deien els governants principals.
Allò que hauria d’haver estat la proclamació de la república passava a ser ara una llei de transitorietat o de desconnexió que donaria pas al referèndum per a validar el pas a la independència.
Puigdemont va dir que les estructures d’estat s’haurien enllestit al juny o juliol d’enguany i que les lleis s’aprovarien en aquell mateix moment.
Aquest és encara l’últim compromís explícit i formal del president de la Generalitat, que també posava com a data límit del referèndum la segona quinzena de setembre.
Si la proclamació es fa després del referèndum, hauran passat més de divuit mesos des de la investidura.
Concretament, vint-i-un, comptant que la proclamació es farà a principi d’octubre si el resultat del referèndum és afirmatiu.
Darrerament, han aparegut informacions que apunten la possibilitat d’aprovar la desconnexió al parlament al setembre i fer el referèndum el mateix mes per escurçar el temps de reacció de l’estat espanyol.
‘El compliment del calendari és impecable’
Fonts de Presidència consultades per VilaWeb diuen que el calendari coincideix plenament amb aquest compromís de divuit mesos per a desplegar les estructures d’estat i bastir l’arquitectura legislativa necessària per a proclamar la independència si la ciutadania l’aprova en el referèndum.
‘El compliment del calendari és impecable’, diuen aquestes fonts.
Presidència opina que els divuit mesos començaven a comptar amb la investidura de Puigdemont perquè els mesos anteriors ‘no hi havia govern constituït que pogués fer avançar els compromisos electorals’.
Aquestes mateixes fonts no descarten l’opció d’escapçar una mica aquests terminis per a fer el referèndum al juny si fos la voluntat de la majoria pro-referèndum al parlament.
Quan es va explicitar el compromís dels divuit mesos?
La primera vegada que les forces polítiques sobiranistes van assumir públicament el compromís de fer la desconnexió en divuit mesos va ser quan van acordar el full de ruta, a final de març del 2015.
El text d’aquell acord subscrit per CDC, ERC, ANC, AMI, Òmnium deia això: ‘El procés de transició nacional cap a la proclamació d’un nou estat o república catalana, que començarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de divuit mesos.’
La CUP va acceptar aquest calendari en la negociació posterior al 27-S.
El govern de Junts pel Sí ha confirmat unes quantes vegades la voluntat de proclamar la independència poc després del referèndum si el resultat és favorable al sí.
Un cop proclamada la independència, els partits de la majoria independentista s’han compromès a convocar unes eleccions constituents que es farien el març del 2018.
Això ja formaria part del període constituent, amb el nou estat independent en funcionament. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El 27 de setembre de 2015 es van fer les eleccions plebiscitàries i, si tot hagués anat segons les previsions, divuit mesos després s'hauria proclamat la independència. La investidura de Carles Puigdemont, però, es va fer el 10 de gener de 2016 i, per tant, els divuit mesos es compliran el 10 de juliol d’enguany.",
"a2": "Els divuit mesos que havien de passar per proclamar la independència no van començar a comptar des de les eleccions del 27-S, sinó amb la investidura de Puigdemont el 10 de gener del 2016. Per això, aquest dilluns no es proclamarà la independència, que s'intentarà avançar al juliol per complir el calendari. Després d'establir la república es convocaran eleccions constituents.",
"a3": "El full de ruta acordat per CDC, ERC, ANC, AMI i Òmnium indicava que divuit mesos després de les eleccions del 27-S es faria la proclamació de la independència, però no es van començar a comptar fins tres mesos i mig després, quan es va constituir el govern. Per això, la proclamació no serà dilluns vinent sinó al juliol. "
},
"extractive": {
"a1": "El full de ruta i el número 18 es van unir arran de la proposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que havia pres de referència el pla del govern escocès per a preparar la desconnexió en cas de victòria del referèndum d’independència.\nEl full de ruta va canviar quan ja havien transcorregut nou mesos de legislatura i el referèndum, que no formava part dels plans inicials, va irrompre-hi com un compromís presidencial en la qüestió de confiança de final de setembre de 2016.\nFonts de Presidència consultades per VilaWeb diuen que el calendari coincideix plenament amb aquest compromís de divuit mesos per a desplegar les estructures d’estat i bastir l’arquitectura legislativa necessària per a proclamar la independència si la ciutadania l’aprova en el referèndum.\nLa primera vegada que les forces polítiques sobiranistes van assumir públicament el compromís de fer la desconnexió en divuit mesos va ser quan van acordar el full de ruta, a final de març del 2015.",
"a2": "El full de ruta i el número 18 es van unir arran de la proposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que havia pres de referència el pla del govern escocès per a preparar la desconnexió en cas de victòria del referèndum d’independència.\nEl full de ruta va canviar quan ja havien transcorregut nou mesos de legislatura i el referèndum, que no formava part dels plans inicials, va irrompre-hi com un compromís presidencial en la qüestió de confiança de final de setembre de 2016.\nFonts de Presidència consultades per VilaWeb diuen que el calendari coincideix plenament amb aquest compromís de divuit mesos per a desplegar les estructures d’estat i bastir l’arquitectura legislativa necessària per a proclamar la independència si la ciutadania l’aprova en el referèndum.\nLa primera vegada que les forces polítiques sobiranistes van assumir públicament el compromís de fer la desconnexió en divuit mesos va ser quan van acordar el full de ruta, a final de març del 2015.",
"a3": "El full de ruta i el número 18 es van unir arran de la proposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que havia pres de referència el pla del govern escocès per a preparar la desconnexió en cas de victòria del referèndum d’independència. \nDivuit eren els mesos que havien de passar entre la votació que establís el mandat democràtic i la proclamació de la independència.\nFonts de Presidència consultades per VilaWeb diuen que el calendari coincideix plenament amb aquest compromís de divuit mesos per a desplegar les estructures d’estat i bastir l’arquitectura legislativa necessària per a proclamar la independència si la ciutadania l’aprova en el referèndum. \nPresidència opina que els divuit mesos començaven a comptar amb la investidura de Puigdemont perquè els mesos anteriors ‘no hi havia govern constituït que pogués fer avançar els compromisos electorals’."
},
"extreme": {
"a1": "Caldrà esperar uns mesos més per a la proclamació de la independència que estava prevista per a aquest dilluns.",
"a2": "Els divuit mesos d'espera per proclamar la independència es podrien convertir en 21 tret que s'avanci el referèndum.",
"a3": "Dilluns vinent no es proclamarà la independència perquè els divuit mesos no es van començar a comptar el 27-S."
}
} |
2,373 | Jordà reclama el "compromís" del sector i la societat per aconseguir preus justos al camp | La consellera d'Agricultura inaugura la 65a Fira de Sant Miquel on ha estat rebuda per pagesos de la fruita seca i la vinya que li han recriminat els "abusos" de l'agroindústria | La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha reclamat el "compromís" del sector agrícola, el Govern i també la societat en general per aconseguir preus justos al camp.
Ho ha dit després d'inaugurar la 65a edició de la Fira Agrícola de Sant Miquel, a Lleida, on ha estat rebuda per una vintena de pagesos de la fruita seca i la vinya que li han recriminat els "abusos" de l'agroindústria.
Jordà ha assegurat que arribaran fins on hi hagi marge per aconseguir que el sector no registri pèrdues perquè es tracta de "productes amb valor afegit" i "no hi ha dret" que després es venguin a preus baixos als supermercats.
La Fira, que s'ha obert aquest dijous i s'allargarà fins diumenge, compta amb la presència de 317 expositors directes repartits en una àrea bruta d'exposició de 54.000 metres quadrats.
Així mateix, hi ha una seixantena d'activitats paral·leles.
La consellera Teresa Jordà ha dit que és "imprescindible" per al sector agrícola que hi hagi preus justos per poder-se guanyar dignament la vida i ho ha fixat com una de les prioritats del Departament.
En aquest sentit, ha afegit que cal "ser capaços!
De veure quines eines hi ha a disposició per poder aconseguir aquest objectiu i si cal, si no n'hi ha prou, "inventar-los''.
Amb això, la consellera ha vingut a dir que arribaran fins on hi hagi marge perquè si no s'aconsegueix canviar el paradigma actual amb sectors perjudicats actualment com els de la fruita dolça, la fruita seca o la vinya, "no ens en sortirem".
Segons Jordà, ella sola com a consellera i el Departament no se'n sortiran i per això ha demanat el "compromís" del sector, el Govern i també el conjunt de la societat perquè malgrat la lentitud es pugui fer aquesta "revolució" que acabi amb preus per sota dels costos de producció.
Jordà ha lamentat que hi hagi "especuladors" que s'aprofitin del sector i ha apostat per una "transició" en l'agroindústria del país que permeti aplicar totes les "vàlues" de la cadena i frenar els abusos en el mercat.
És per això, que la consellera veu primordial que es "valoritzi el producte" i ha assegurat que hi estan treballant.
La inauguració de la Fira de Sant Miquel també ha comptat amb la participació del secretari general del Ministeri d'Agricultura, Fernando Miranda, que ha criticat precisament una de les mesures que el Govern ha impulsat per minimitzar efectes de la crisi de preus, en aquest cas a la fruita dolça, amb la promoció de les arrencades de fruiters de pinyol.
Miranda ha assegurat que l'eina de l'arrencada té un "recorregut molt curt" i ha considerat que ja han passat els temps en que els governs diuen als pagesos el que s'ha de plantar i el que s'ha de treure.
En aquest sentit, ha considerat que el sector ja té prou criteri per decidir el que és més rendible o no i ha afegit que en l'època actual els productors han de ser més "responsables" a través de les seves organitzacions i la complicitat dels governs.
Debat monogràfic al Parlament al 2020
Moments abans de la inauguració de la 65a Fira de Sant Miquel, Unió de Pagesos ha fet una valoració de la situació del sector agrícola a Catalunya.
El coordinador nacional del sindicat agrari, Joan Caball, ha lamentat que des del 2014 no s'hagi celebrat cap més debat monogràfic al Parlament sobre el sector agrícola i ramader i ha demanat al Govern que n'impulsi un per l'any que ve.
Així mateix, també ha criticat l'observatori de preus perquè és com un "mussol que guaita molt però no actua".
La consellera Jordà posteriorment, ha entomat el guant i s'ha compromès a què si se superen les complicacions de la propera tardor, hi ha pressupostos i per tant continua la legislatura, aquest debat s'haurà fet abans de la inauguració de la propera Fira de Sant Miquel de Lleida.
65a Fira de Sant Miquel
La 65a Fira Agrària de Sant Miquel i la 34a edició d'Euro Fruit, han començat aquest dijous a Lleida amb previsió que s'allarguin fins al proper diumenge.
Es tracta d'un doble certamen que enguany acull 317 expositors – sense firmes de tractors – repartits en 54.000 metres quadrats bruts d'exposició.
A més a més hi ha una seixantena d'activitats paral·leles com jornades tècniques, demostracions i reunions professionals.
Expositors consultats han valorat positivament el fet de ser presents a la fira perquè és un punt de trobada del sector i fer contactes que posteriorment es poden acabar culminant amb el tancament de vendes de maquinària. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha estat rebuda a la inauguració de la 65a Fira de Sant Miquel per pagesos de la fruita seca i la vinya que li han recriminat els abusos de l'agroindústria. Jordà, però, ha reclamat el compromís del sector agrícola, el Govern i també la societat en general per aconseguir preus justos al camp.",
"a2": "A la 65a Fira de Sant Miquel, a la qual han assistit 317 expositors, la consellera d'Agricultura ha fet un discurs en què cerca els mitjans necessaris perquè els agricultors puguin guanyar-se la vida dignament i amb uns preus justos. Demana suport al govern i al sector, juntament amb un debat monogràfic del sector agrícola i ramader per a l'any vinent.",
"a3": "En la inauguració de la 65a Fira Agrícola de Sant Miquel, que durarà fins diumenge, Teresa Jordà, la consellera d'Agricultura, ha fixat com a prioritat del Departament establir uns preus justos en l'agroindústria. Demana la col·laboració de tothom perquè els preus dels productes del camp no siguin inferiors als costos de producció, per tal que els agricultors treballin dignament. "
},
"extractive": {
"a1": "Ho ha dit després d'inaugurar la 65a edició de la Fira Agrícola de Sant Miquel, a Lleida, on ha estat rebuda per una vintena de pagesos de la fruita seca i la vinya que li han recriminat els \"abusos\" de l'agroindústria.\nLa inauguració de la Fira de Sant Miquel també ha comptat amb la participació del secretari general del Ministeri d'Agricultura, Fernando Miranda, que ha criticat precisament una de les mesures que el Govern ha impulsat per minimitzar efectes de la crisi de preus, en aquest cas a la fruita dolça, amb la promoció de les arrencades de fruiters de pinyol.\nMoments abans de la inauguració de la 65a Fira de Sant Miquel, Unió de Pagesos ha fet una valoració de la situació del sector agrícola a Catalunya.\nLa consellera Jordà posteriorment, ha entomat el guant i s'ha compromès a què si se superen les complicacions de la propera tardor, hi ha pressupostos i per tant continua la legislatura, aquest debat s'haurà fet abans de la inauguració de la propera Fira de Sant Miquel de Lleida.",
"a2": "Ho ha dit després d'inaugurar la 65a edició de la Fira Agrícola de Sant Miquel, a Lleida, on ha estat rebuda per una vintena de pagesos de la fruita seca i la vinya que li han recriminat els \"abusos\" de l'agroindústria.\nLa inauguració de la Fira de Sant Miquel també ha comptat amb la participació del secretari general del Ministeri d'Agricultura, Fernando Miranda, que ha criticat precisament una de les mesures que el Govern ha impulsat per minimitzar efectes de la crisi de preus, en aquest cas a la fruita dolça, amb la promoció de les arrencades de fruiters de pinyol.\nMoments abans de la inauguració de la 65a Fira de Sant Miquel, Unió de Pagesos ha fet una valoració de la situació del sector agrícola a Catalunya.\nLa consellera Jordà posteriorment, ha entomat el guant i s'ha compromès a què si se superen les complicacions de la propera tardor, hi ha pressupostos i per tant continua la legislatura, aquest debat s'haurà fet abans de la inauguració de la propera Fira de Sant Miquel de Lleida.",
"a3": "La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha reclamat el \"compromís\" del sector agrícola, el Govern i també la societat en general per aconseguir preus justos al camp.\nHo ha dit després d'inaugurar la 65a edició de la Fira Agrícola de Sant Miquel, a Lleida, on ha estat rebuda per una vintena de pagesos de la fruita seca i la vinya que li han recriminat els \"abusos\" de l'agroindústria. \nEl coordinador nacional del sindicat agrari, Joan Caball, ha lamentat que des del 2014 no s'hagi celebrat cap més debat monogràfic al Parlament sobre el sector agrícola i ramader i ha demanat al Govern que n'impulsi un per l'any que ve. \nLa consellera Jordà posteriorment, ha entomat el guant i s'ha compromès a què si se superen les complicacions de la propera tardor, hi ha pressupostos i per tant continua la legislatura, aquest debat s'haurà fet abans de la inauguració de la propera Fira de Sant Miquel de Lleida."
},
"extreme": {
"a1": "La crisi dels preus del sector agrari ha agafat protagonisme en la inauguració de la Fira Agrícola de Sant Miquel.",
"a2": "La consellera d'Agricultura demana suport al sector i al govern per aconseguir uns preus i una feina justa.",
"a3": "El govern, el sector agrícola i la societat s'han de comprometre per establir uns preus justos dels productes al mercat."
}
} |
1,404 | Desenes de milers de persones en defensa de l'Ebre | Amposta acull 50.000 manifestants en l'acció més multitudinària a les Terres de l'Ebre contra un Pla hidrològic | La PDE reclama la "intervenció directa" de la Unió Europea per aturar el pla de conca | Membres de tots els partits parlamentaris, menys PP i Ciutadans, presents a la reivindicació | "Amunt el nus".
Tocaven les 12 en punt del migdia, i Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, llançava el crit de guerra que marcava l’inici d’una manifestació històrica.
Una protesta que evidencia que l’Ebre no es cansa de defensar el riu, ni per anys que passin ni per fórmules camuflades que utilitzi el govern espanyol per disfressar transvasaments de solidaritat.
“Ni tan sols el vent de dalt s’ho ha volgut prendre”, es fixava Susanna Abella, membre de la PDE, just en començar la protesta.
També desenes d’autobusos d’arreu de Catalunya, gent del País Valencià i de l’Aragó s’han sumat a la manifestació més multitudinària que ha viscut el territori contra un pla hidrològic, en aquest cas el de conca.
Amposta ha estat per tercera vegada d’amfitriona, i s’ha deixat inundar per 50.000 persones, segons les estimacions de la Policia Local, reforçant-se com a emblema de la lluita per l’Ebre.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha agraït els suports, i ha llançat un missatge directe a la Unió Europea: que intervingui directament per tal d’obligar l’Estat a derogar aquest pla i presentar-ne un altre menys agressiu.
El Govern de la Generalitat, que ha estat representat pel vicepresident català Oriol Junqueras, a més d’alguns consellers, s’ha mostrat convençut que es pot planificar de manera que es facin compatibles els regadius sostenibles amb un cabal ambiental suficient per al tram final, i la PDE li ha demanat que es mantingui ferm.
Dos grans tractors amb el símbol d’Unió de Pagesos, en representació del sector agrícola, han encapçalat la protesta.
Curiosament, el mateix pla que contempla 465.000 hectàrees més de regadiu, a afegir al milió d’existents, els amenaça.
A l’agricultura deltaica, i també a la pesca, al medi ambient, al conjunt de sectors econòmics i de retruc, a la societat.
En resum,"L’Ebre sense cabals és la mort del delta", deia la pancarta enarborada per representants de la PDE, la que obria la manifestació.
Al darrere, plens com estaven els carrers, s’han anat afegint centenars de manifestants, que han fet recular les pancartes de capçalera.
Amb anglès, una llençava un missatge directe a la Unió Europea: ‘Salem el riu Ebre i el delta’.
I encara en tercera línia, els representants polítics, darrere l’eslògan "Per Catalunya, Salvem el Delta".
Un cordó de seguretat impedia que el bany de masses fos massa amenaçador.
Precisament a Europa, i també al govern de la Generalitat, s’han dirigit els missatges més contundents de la protesta.
A la UE, per reclamar-li que “intervingui directament" i obligui Espanya a elaborar un altre pla.
Crítiques a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
Per la seva banda, el portaveu de la PDE Manolo Tomàs ha estat especialment dur amb el paper exercit en l'aprovació del pla per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE): “Avui dia la CHE és ostatge d'una política d'explotació i mercantilista de l'aigua que en absolut defensa el seu país o les Terres de l’Ebre”, ha dit.
També ha fet referència a la recerca que el jutge duu a terme en l'empresa pública Acuamed advertint que “tots els responsables d'aquest pla estan ara investigats” i ha remarcat que “l'estructura ministerial està ara sota sospita”.
“Necessitem tots els suports possibles, esperem que el govern català es mantingui ferm en la seva postura.
Davant l'actitud del govern espanyol demanem la intervenció directa de la UE.
La manifestació d'avui és la nostra targeta de presentació perquè est un problema per a l'ecosistema i també social”, ha insistit.
Tomàs també ha volgut brindar un reconeixement a la gent de les Terres de l’Ebre que durant 15 anys de lluita –des de l'aprovació en 2001 del primer Pla hidrològic de José María Aznar- “ha mantingut la dignitat” i ha llançat un missatge a les últimes generacions que s'han incorporat a la lluita: “Aquesta lluita no té color, voteu a qui vulgueu però la defensa de l'Ebre ha d’estar abans de res”.
El portaveu de la PDE ha advertit que “que vénen temps complicats, intentessin trencar la unitat però no ens hem de perdre en confrontacions”.
Els pilars dels castellers ebrencs, les jotes de Riu en So i els Quicos, la música de Joan Rovira i diversos artistes ebrencs, des de la ribera del riu al seu pas per Amposta, amb l’emblemàtic Pont Penjant al fons com a testimoni, han posat so a una protesta que augura una batalla social molt ferma i intensa contra tota la planificació hidrològica que l'Estat pretengui desplegar a partir d’ara, i un altre cop, contra els interessos de l’Ebre. | [
"crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre i la policia d'Amposta, 50.000 persones s'han manifestat pels carrers de la capital del Montsià. Ha estat la mobilització més multitudinària mai viscuda a les Terres de l'Ebre, on també hi ha arribat gent d'arreu del país per mostrar el seu rebuig a l'aprovació del nou Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre.",
"a2": "Manifestació a Amposta de 50.000 persones provinents de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Aragó, per lluitar per l'Ebre. Es demana a la UE que intervingui perquè l'Estat derogui el pla hidrològic que podria afectar el cabal de l'Ebre i, per tant, provocar la mort del Delta. Molts artistes també s'han sumat a la lluita pels interessos del riu.",
"a3": "La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha organitzat a Amposta una manifestació històrica en defensa del riu i contra el pla hidrològic de la conca de l'Ebre. Uns 50.000 manifestants han demanat que la UE intervingui perquè l'Estat canviï el pla per un de menys agressiu perquè l'actual posa en perill l'agricultura, la pesca, els sectors econòmics i la societat. "
},
"extractive": {
"a1": "La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha agraït els suports, i ha llançat un missatge directe a la Unió Europea: que intervingui directament per tal d’obligar l’Estat a derogar aquest pla i presentar-ne un altre menys agressiu.\nEl Govern de la Generalitat, que ha estat representat pel vicepresident català Oriol Junqueras, a més d’alguns consellers, s’ha mostrat convençut que es pot planificar de manera que es facin compatibles els regadius sostenibles amb un cabal ambiental suficient per al tram final, i la PDE li ha demanat que es mantingui ferm.\nPer la seva banda, el portaveu de la PDE Manolo Tomàs ha estat especialment dur amb el paper exercit en l'aprovació del pla per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE): “Avui dia la CHE és ostatge d'una política d'explotació i mercantilista de l'aigua que en absolut defensa el seu país o les Terres de l’Ebre”, ha dit.\nTomàs també ha volgut brindar un reconeixement a la gent de les Terres de l’Ebre que durant 15 anys de lluita –des de l'aprovació en 2001 del primer Pla hidrològic de José María Aznar- “ha mantingut la dignitat” i ha llançat un missatge a les últimes generacions que s'han incorporat a la lluita: “Aquesta lluita no té color, voteu a qui vulgueu però la defensa de l'Ebre ha d’estar abans de res”.",
"a2": "La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha agraït els suports, i ha llançat un missatge directe a la Unió Europea: que intervingui directament per tal d’obligar l’Estat a derogar aquest pla i presentar-ne un altre menys agressiu.\nEl Govern de la Generalitat, que ha estat representat pel vicepresident català Oriol Junqueras, a més d’alguns consellers, s’ha mostrat convençut que es pot planificar de manera que es facin compatibles els regadius sostenibles amb un cabal ambiental suficient per al tram final, i la PDE li ha demanat que es mantingui ferm.\nPer la seva banda, el portaveu de la PDE Manolo Tomàs ha estat especialment dur amb el paper exercit en l'aprovació del pla per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE): “Avui dia la CHE és ostatge d'una política d'explotació i mercantilista de l'aigua que en absolut defensa el seu país o les Terres de l’Ebre”, ha dit.\nTomàs també ha volgut brindar un reconeixement a la gent de les Terres de l’Ebre que durant 15 anys de lluita –des de l'aprovació en 2001 del primer Pla hidrològic de José María Aznar- “ha mantingut la dignitat” i ha llançat un missatge a les últimes generacions que s'han incorporat a la lluita: “Aquesta lluita no té color, voteu a qui vulgueu però la defensa de l'Ebre ha d’estar abans de res”.",
"a3": "Amposta ha estat per tercera vegada d’amfitriona, i s’ha deixat inundar per 50.000 persones, segons les estimacions de la Policia Local, reforçant-se com a emblema de la lluita per l’Ebre. \nLa Plataforma en Defensa de l’Ebre ha agraït els suports, i ha llançat un missatge directe a la Unió Europea: que intervingui directament per tal d’obligar l’Estat a derogar aquest pla i presentar-ne un altre menys agressiu. \nEl Govern de la Generalitat, que ha estat representat pel vicepresident català Oriol Junqueras, a més d’alguns consellers, s’ha mostrat convençut que es pot planificar de manera que es facin compatibles els regadius sostenibles amb un cabal ambiental suficient per al tram final, i la PDE li ha demanat que es mantingui ferm. \nTomàs també ha volgut brindar un reconeixement a la gent de les Terres de l’Ebre que durant 15 anys de lluita –des de l'aprovació en 2001 del primer Pla hidrològic de José María Aznar- “ha mantingut la dignitat” i ha llançat un missatge a les últimes generacions que s'han incorporat a la lluita: “Aquesta lluita no té color, voteu a qui vulgueu però la defensa de l'Ebre ha d’estar abans de res”."
},
"extreme": {
"a1": "Milers de persones es manifesten a Amposta en contra de l'aprovació del nou Pla hidrològic de la Conca de l'Ebre.",
"a2": "Es demana a la Unió Europea que obligui a l'Estat a derogar el pla hidrològic que perjudicaria l'Ebre.",
"a3": "50.000 manifestants a Amposta en defensa de l'Ebre sol·liciten ajuda a la UE per derogar el pla hidrològic de l'Estat."
}
} |
1,754 | Les lliçons de la tragèdia dels Alfacs, 40 anys després | El territori segueix convivint amb una carretera nacional "de segona", malmesa i amb un estol de víctimes | La mort de 215 persones l'any 1978 per l'accident d'un camió cisterna carregat de gas propilè a l'N-340, sortint de la Rapita, ja al terme municipal d'Alcanar (el Montsià), va provocar un canvi immediat de la normativa del transport de matèries perilloses per carretera i va aconseguir, pocs mesos més tard, una variant per a Sant Carles de la Ràpita per a què "la nacional" deixés de creuar el municipi.
215 morts i un centenar de ferits en van ser la factura social.
La 340, en canvi, segueix sumant víctimes.
En concret, 92 des de 2010.
A canvi, zero millores al respecte i pendents de la fi de les concessions a l'AP-7.
La "tragèdia dels Alfacs", en canvi, no ha volgut ser només un accident de tràfic per certificar que les fatalitats propulsen canvis.
El càmping que es va engolir el foc a 2 quilòmetres al sud de Sant Carles de la Ràpita, segueix dignament dempeus, 40 anys més tard.
De fet, no ho ha deixat d'estar-hi mai, ni ha carregat la tragèdia com "una llosa".
El Càmping Alfacs estarà per sempre vinculat a un dels accidents de més impacte de la història del territori i del país.
Això, s'ho fan seu.
En canvi, les xarxes i la vida digital s'han encarregat que aquest vincle sobrepassi certs límits morals, deontològics i ètics, enllaçant i enfangant el negoci familiar amb les imatges més crues d'aquell "infern" del juliol del 78.
Amb una demanda a Google Spain pel dret a l'oblit, van intentar que el cercador deixés de vincular el seu negoci amb imatges obscenes i dures, que fàcilment poder fer "tirar enrere" la clientela a l'hora d'escollir-los com a destí vacacional.
La demanda, presentada al jutjat d'Amposta, es va desestimar.
El jutge instructor els va instar a demandar al gegant Google directament als Estat Units.
"Ens va saber mal que no s'entrés al fons de la matèria perquè el temps ha demostrat que aquestes grans empreses sí que tenen mà sobre què ensenyen i què no els seus cercadors.
Només demanàvem que es classifiqués adequadament la informació", ha defensat Gianni.
D'aquests 40 anys, al final, com apunta Gianni, la seva memòria ha volgut guardar les imatges dels "campistes solidaris" que els van ajudar a començar de nou, sobretot els que van tornar sense pensar-s'ho i també tots aquells que es van allotjar per primera vegada als Alfacs just després de l'accident.
Mario Gianni de seguida anomena amb afecte un enginyer de Lufhtansa que hi va seguir estiuejant molt anys.
"Sortosament, la intel·ligència col·lectiva existeix des de fa molt de temps", ha remarcat el propietari del Càmping Alfacs.
"Ens podem donar per satisfets que sempre hem tingut un gran suport.
Aquí és un lloc de vacances i mai ha estat quelcom que ens penalitzi.
Venen i trien un lloc per gaudir del mar i de la badia sense massificacions, poca cosa més", ha afegit.
Com van fer els seus pares i els seus tiets, Gianni també està convençut que ha de mirar cap al futur amb "cura" i amb "optimisme moderat".
Aquest dimecres al vespre, el moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, que lluita des de 2015 per acabar amb la sinistralitat a l'N-340, celebrarà el seu tall de carretera número 200 al punt exacte on aquell camió amb sobrecàrrega de propilè, 25 tones, va explotar.
Aquell "tifó" que va servir per prendre mesures concretes, com també ha remarcat l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, s'ha convertit durant quatre dècades en una "gota malaia".
"És una carretera amb molt trànsit i molts accidents.
N'hi ha un, un altre, després no passa res i al cap d'un temps, hi tornem.
El perill el patim tots, no només els que vivim aquí.
Allò va passar molt ràpid i amb coses així es prenen mesures, però quan passen a càmera lenta no es fan accions decidides, malgrat que la gent que s'ha endut per davant també és una xifra de dos o tres dígits", ha apuntat Gianni. | [
"montsià"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Es compleixen quaranta anys de la tragèdia dels Alfacs, en què un camió cisterna carregat de gas propilè va explotar a l'alçada del càmping situat a l'N-340. L’accident va causar 215 morts i més de 100 ferits. L'N-340, però, encara suma víctimes, 92 des de 2010, tot i que el càmping Alfacs continua sent una destinació per a molts turistes.",
"a2": "Es fa la mobilització núm. 200, tallant l'N-340, al punt on van morir 215 persones el 1978 després de bolcar un camió cisterna amb sobrecàrrega de gas propilè. Aquestes mobilitzacions són per reclamar que l'AP-7 sigui gratuïta i reduir així la sinistralitat de l'N-340. El Càmping Alfacs demana a Google que desvinculi el negoci de les fotos de l'accident.",
"a3": "L'explosió del camió cisterna que causà 215 morts el 1978 a l'N-340 va provocar un canvi sobtat en la normativa de transport de matèries perilloses per carretera. Sant Carles de la Ràpita va obtenir una variant per evitar que la nacional passés pel municipi, però l'N-340 no s'ha millorat i ha causat 92 morts des de 2010."
},
"extractive": {
"a1": "La mort de 215 persones l'any 1978 per l'accident d'un camió cisterna carregat de gas propilè a l'N-340, sortint de la Rapita, ja al terme municipal d'Alcanar (el Montsià), va provocar un canvi immediat de la normativa del transport de matèries perilloses per carretera i va aconseguir, pocs mesos més tard, una variant per a Sant Carles de la Ràpita per a què \"la nacional\" deixés de creuar el municipi.\nLa \"tragèdia dels Alfacs\", en canvi, no ha volgut ser només un accident de tràfic per certificar que les fatalitats propulsen canvis.\nD'aquests 40 anys, al final, com apunta Gianni, la seva memòria ha volgut guardar les imatges dels \"campistes solidaris\" que els van ajudar a començar de nou, sobretot els que van tornar sense pensar-s'ho i també tots aquells que es van allotjar per primera vegada als Alfacs just després de l'accident.\nAquest dimecres al vespre, el moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, que lluita des de 2015 per acabar amb la sinistralitat a l'N-340, celebrarà el seu tall de carretera número 200 al punt exacte on aquell camió amb sobrecàrrega de propilè, 25 tones, va explotar.",
"a2": "La mort de 215 persones l'any 1978 per l'accident d'un camió cisterna carregat de gas propilè a l'N-340, sortint de la Rapita, ja al terme municipal d'Alcanar (el Montsià), va provocar un canvi immediat de la normativa del transport de matèries perilloses per carretera i va aconseguir, pocs mesos més tard, una variant per a Sant Carles de la Ràpita per a què \"la nacional\" deixés de creuar el municipi.\nLa \"tragèdia dels Alfacs\", en canvi, no ha volgut ser només un accident de tràfic per certificar que les fatalitats propulsen canvis.\nD'aquests 40 anys, al final, com apunta Gianni, la seva memòria ha volgut guardar les imatges dels \"campistes solidaris\" que els van ajudar a començar de nou, sobretot els que van tornar sense pensar-s'ho i també tots aquells que es van allotjar per primera vegada als Alfacs just després de l'accident.\nAquest dimecres al vespre, el moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, que lluita des de 2015 per acabar amb la sinistralitat a l'N-340, celebrarà el seu tall de carretera número 200 al punt exacte on aquell camió amb sobrecàrrega de propilè, 25 tones, va explotar.",
"a3": "La mort de 215 persones l'any 1978 per l'accident d'un camió cisterna carregat de gas propilè a l'N-340, sortint de la Rapita, ja al terme municipal d'Alcanar (el Montsià), va provocar un canvi immediat de la normativa del transport de matèries perilloses per carretera i va aconseguir, pocs mesos més tard, una variant per a Sant Carles de la Ràpita per a què \"la nacional\" deixés de creuar el municipi.\nLa 340, en canvi, segueix sumant víctimes.\nLa \"tragèdia dels Alfacs\", en canvi, no ha volgut ser només un accident de tràfic per certificar que les fatalitats propulsen canvis.\nAquest dimecres al vespre, el moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, que lluita des de 2015 per acabar amb la sinistralitat a l'N-340, celebrarà el seu tall de carretera número 200 al punt exacte on aquell camió amb sobrecàrrega de propilè, 25 tones, va explotar."
},
"extreme": {
"a1": "Quaranta anys després de la tragèdia dels Alfacs, l'N-340 continua acumulant víctimes i encara és motiu de reivindicació.",
"a2": "Mobilitzacions per acabar amb la sinistralitat de l'N-340, recordant l'accident del 1978 i demanant una AP-7 gratuïta.",
"a3": "Tot i que arran de grans desgràcies es prenen mesures de canvi, l'N-340 continua malmesa i causant morts."
}
} |
1,099 | Albiol vol convertir el PP català en «el referent» dels no independentistes | Anima Rajoy a "pilotar la renovació del partit i deixar-lo preparat per al futur" | El president del grup del PP al Parlament, Xavier García Albiol, aspirarà a liderar el partit a Catalunya per convertir-lo en "el referent" de tots els catalans no independentistes, al marge de si són de dretes o esquerres.
Ho ha explicat en una entrevista a Europa Press, en la que ha concretat que el nou líder dle PP català, un càrrec que ara ocupa Alícia Sánchez-Camacho, s'escollirà en un congrés que es preveu que se celebri a finals de la primavera o principis d'estiu del 2016.
"Si als militants els sembla bé, jo espero assumir la presidència del partit a Catalunya i intentar que representi quants més catalans millor", ha dit Albiol, que ha destacat que ja va materialitzar aquest objectiu a Badalona com a alcalde.
Ara vol replicar aquesta estratègia al conjunt de Catalunya perquè "moltes persones d'esquerres o dretes se sentin còmodes amb el que defensa el PP", fet pel qual demana fugir de l'eix ideològic per centrar-se en el nacional.
"Ens hem de centrar en afavorir un projecte atractiu als que no són independentistes i que, més enllà de la seva forma de pensar, volen ser catalans i espanyols", ha proposat Albiol, qui ha admès que per fer-ho haurà d'ampliar la base de militants amb al que ja compta el PP.
Ha apostat per "saber llegir el que està passant" a Catalunya i entendre les demandes dels ciutadans per aconseguir una major simpatia i per erigir el PP com un partit transversal capaç d'aglutinar qualsevol persones que defensi la unitat d'Espanya.
"Convertir-nos en el referent com ha passat a Badalona no és un procés de solució immediata -ha admès-, però és factible a mig termini" i amb ell al capdavant del partit a partir de mitjans de 2016.
Ha cridat a "tots els homes i dones que no volen que es trenqui Catalunya", entre ells els electors del PSC i Unió -els ha citat explícitament-, i els ha animat a defensar, sota el paraigües de la sigles del PP, la unitat, la legalitat i el sentit comú.
Un dels seus principals objectius serà treballar per aglutinar el màxim nombre de suport social: "Ens hem de convertir en el gran projecte no independentista [...] i fer sentir còmodes per exemple a socialistes, persones que provenen del sentiment català i nacionalistes moderats com els d'Unió".
Defensa la continuïtat de Rajoy
Abans que els populars catalans celebrin el seu congrés, el PP ha de celebrar un congrés nacional" després del debat d'investidura, com no pot ser d'altra manera" i Albiol defensa que la millor persona per liderar el partit segueix sent Mariano Rajoy.
Tot i això, ha destacat que l'objectiu de Rajoy al capdavant del partit haurà de ser diferent a l'actual: "Ell sempre ha manifestat que creu que els mandats han de tenir certa temporalitat i estic convençut que, si decideix presentar-se, intentarà pilotar la renovació del partit i deixar-lo preparat per afrontar el futur amb la màxima garantia d'èxit".
Per Albiol, Rajoy ha de "pilotar la transició" del PP, que ha aconseguit tornar a guanyar les eleccions espanyoles tot i el complex context econòmic i social, ha afegit.
Precisament, sobre els resultats electorals del passat diumenge a Catalunya, ha destacat que "no són satisfactoris en relació al 2011 però sí en relació a l'escenari actual".
"Hem aconseguit tenir els mateixos resultats que C's, que està en el seu millor moment", tot i que el PP no ha pogut frenar l'auge de Podem -en la coalició amb En Comú Podem a Catalunya-.
Albiol ha dit que treballarà per revertir aquesta situació i ha atribuït la victòria de la formació que lidera Xavier Domènech al fet que "durant massa temps, el govern ha insistit en un missatge d'agressió per part d'Espanya i això provoca reaccions que porten a l'extremisme". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El president del PP al parlament, Xavier Albiol, aspira a liderar el partit a Catalunya per convertir-lo en \"el referent\" dels catalans no independentistes. Albiol, admet que caldrà ampliar la base de militants del PP i ha obert les portes als votants del PSC i d'Unió, a qui ha animat a defensar la unitat, la legalitat i el sentit comú.",
"a2": "Albiol vol centrar-se en la representació del PP com a icona no independentista, deixant de banda la ideologia d'esquerres i dretes, i centrant-se en aquells que volen una Catalunya unida. Busca representar tots els catalans possibles i que tots se sentin còmodes amb les idees que defensa el PP, i assegura uns resultats satisfactoris en relació amb el panorama actual.",
"a3": "El nou líder del PP català es triarà en el congrés previst per a la primavera o l'estiu del 2016 i Xavier García Albiol vol ocupar-ne el càrrec. El seu objectiu és incrementar el nombre de militants i que el partit sigui un referent dels catalans no independentistes, que volen la unitat d'Espanya, sense importar la seva ideologia."
},
"extractive": {
"a1": "El president del grup del PP al Parlament, Xavier García Albiol, aspirarà a liderar el partit a Catalunya per convertir-lo en \"el referent\" de tots els catalans no independentistes, al marge de si són de dretes o esquerres.\n\"Ens hem de centrar en afavorir un projecte atractiu als que no són independentistes i que, més enllà de la seva forma de pensar, volen ser catalans i espanyols\", ha proposat Albiol, qui ha admès que per fer-ho haurà d'ampliar la base de militants amb al que ja compta el PP.\nAbans que els populars catalans celebrin el seu congrés, el PP ha de celebrar un congrés nacional\" després del debat d'investidura, com no pot ser d'altra manera\" i Albiol defensa que la millor persona per liderar el partit segueix sent Mariano Rajoy.\nTot i això, ha destacat que l'objectiu de Rajoy al capdavant del partit haurà de ser diferent a l'actual: \"Ell sempre ha manifestat que creu que els mandats han de tenir certa temporalitat i estic convençut que, si decideix presentar-se, intentarà pilotar la renovació del partit i deixar-lo preparat per afrontar el futur amb la màxima garantia d'èxit\".",
"a2": "El president del grup del PP al Parlament, Xavier García Albiol, aspirarà a liderar el partit a Catalunya per convertir-lo en \"el referent\" de tots els catalans no independentistes, al marge de si són de dretes o esquerres.\n\"Ens hem de centrar en afavorir un projecte atractiu als que no són independentistes i que, més enllà de la seva forma de pensar, volen ser catalans i espanyols\", ha proposat Albiol, qui ha admès que per fer-ho haurà d'ampliar la base de militants amb al que ja compta el PP.\nAbans que els populars catalans celebrin el seu congrés, el PP ha de celebrar un congrés nacional\" després del debat d'investidura, com no pot ser d'altra manera\" i Albiol defensa que la millor persona per liderar el partit segueix sent Mariano Rajoy.\nTot i això, ha destacat que l'objectiu de Rajoy al capdavant del partit haurà de ser diferent a l'actual: \"Ell sempre ha manifestat que creu que els mandats han de tenir certa temporalitat i estic convençut que, si decideix presentar-se, intentarà pilotar la renovació del partit i deixar-lo preparat per afrontar el futur amb la màxima garantia d'èxit\".",
"a3": "El president del grup del PP al Parlament, Xavier García Albiol, aspirarà a liderar el partit a Catalunya per convertir-lo en \"el referent\" de tots els catalans no independentistes, al marge de si són de dretes o esquerres. \nHo ha explicat en una entrevista a Europa Press, en la que ha concretat que el nou líder dle PP català, un càrrec que ara ocupa Alícia Sánchez-Camacho, s'escollirà en un congrés que es preveu que se celebri a finals de la primavera o principis d'estiu del 2016.\nHa apostat per \"saber llegir el que està passant\" a Catalunya i entendre les demandes dels ciutadans per aconseguir una major simpatia i per erigir el PP com un partit transversal capaç d'aglutinar qualsevol persones que defensi la unitat d'Espanya.\nAbans que els populars catalans celebrin el seu congrés, el PP ha de celebrar un congrés nacional\" després del debat d'investidura, com no pot ser d'altra manera\" i Albiol defensa que la millor persona per liderar el partit segueix sent Mariano Rajoy. "
},
"extreme": {
"a1": "Xavier Albiol aspira a liderar el PP a Catalunya i a convertir-lo en el \"referent\" dels no independentistes.",
"a2": "Albiol vol que el PP representi tots els catalans i centrar-se en els que no volen que Catalunya es trenqui.",
"a3": "Albiol vol ser el president del PP a Catalunya i pretén representar els catalans no independentistes."
}
} |
1,835 | Mario Gas, els poetes i els amics | «Sempre li ha preocupat que el text imaginat per l'autor de l'obra de teatre arribi net i precís a l'orella i l'ànima de qui l'està escoltant i sentint» | Fa uns mesos va obrir un nou teatre a Barcelona es diu La Gleva i està al carrer de la Gleva al barri del Farró, que és un barri fascinant dins del no menys fascinant districte de Sarrià-Sant Gervasi.
És un antic estudi fotogràfic, que ben il·luminat i encadirat, serveix perfectament perquè a les nits algú ens expliqui la seva vida, amb la paraula i la cançó, que és l’essència d’allò que anomenem, teatre.
La Gleva té diverses ànimes -Albert de la Torre, Bàrbara Granados, Júlia Simó- i una essència, l’intercanvi d’energia entre l’escenari i la platea.
Això ho vaig percebre perfectament l’altre dia, quan vaig anar a veure Amici Miei, l’espectacle que Mario Gas s’ha inventat per a explicar-nos coses sobre la poesia, sobre els seus amics i la seva vida.
Va obrir l’octubre passat però encara no hi havia anat i no sabeu com me’n vaig alegrar.
Aquestes petites notícies t’expliquen que a Barcelona cada dia hi passen coses boniques.
Que obri un teatre i que la gent hi vagi, compri entrades, faci cua per entrar i estigui nerviosa perquè l’espectacle és a punt de començar.
Això no té preu.
Tot va esdevenir-se l’altre dia.
No s’hi cabia per veure Gas, que ha imaginat una funció petita i senzilla, encantadora, emocionant també.
Amici Miei és un recorregut per veus i músiques que li han agradat, que l’han acompanyat en el temps.
Els que l’hem seguit a ell al llarg dels anys ja en sabem algunes coses.
Deu ser un dels directors de teatre de qui he vist més espectacles.
Als seus espectacles sempre m’ha semblat trobar-hi una empremta especial, un gust per la intensitat dramàtica i per la paraula ben dita.
Sempre li ha preocupat que el text imaginat per l’autor de l’obra de teatre arribi net i precís a l’orella i l’ànima de qui l’està escoltant i sentint.
I fixa’t tu, jo sempre la percebo aquesta energia especial, sempre em fixo amb aquest toc Gas per mi tan identificable i especial.
M’hauria agradat veure’l més com a actor.
No vaig poder gaudir del seu recent Llarg viatge del dia cap a la nit, d’O’Neal amb la seva inseparable Vicky Peña, tampoc quan feia de Sweeney enlloc de Constantino Romero o Joan Crosas.
Sí a Follies i a Amic/Amat, on feia d’amic de l’ànima de Josep Maria Pou.
Me’n recordo d’un capítol mític d’Estació d’enllaç en què interpretava el cap d’una secta i al final una deixeble seva –que era l’Ariadna Gil– es tirava a la via del tren.
M’agrada descobrir la seva veu en un anunci o en el doblatge d’una pel·lícula.
Sempre m’ha atret el bon doblatge i hi tinc una certa facilitat.
John Malkovich, Ben Kingsley i Geoffrey Rush acostumen a tenir la seva veu.
A Amici Miei Gas ens recorda com n’és d’important la paraula del poeta.
Comença amb Papasseit, continua amb Alberti, s’entreté amb el seu estimat José Agustín Goytisolo, recorda anècdotes de Fernando Fernán-Gómez i recita uns poemes seus deliciosos.
L’Elegía de Miguel Hernández no pot ser més preciosa, transita per Miquel Martí i Pol, Espriu i José Hierro.
Se’n recorda d’Alejandro Ulloa i d’alguns amics seus com Constantino Romero, Emma Cohen i Cristina Fernández Cubas.
Canta cançons que va cantar Alberto Cortez i també Le deserteur, aquella tonada de Boris Vian que Serge Reggiani també va fer seva.
Ens ho explica tot amb sentit de l’humor i lleugeresa, com si estigués envoltat d’amics amb qui xerrar una estona.
Aprofundeix com aquell qui no vol la cosa, fa riure i fa pensar, encomana gust per la paraula, pel riure i per l’intangible.
Un percep les certeses i les intuïcions, les ombres i les presències que habiten en un poema, en un record i en el pessigolleig del piano de la Bàrbara Granados, que acompanya Gas mentre desfila el repertori que tant li agrada.
Amici Miei s’ha pogut veure durant pocs dies, potser ara el faran a Madrid i m’expliquen que al setembre segurament tornarà a La Gleva per a oficiar de nou aquesta funció de poetes i d’amics.
M’agradarà tornar-lo a veure. | [
"un senyor de barcelona: crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "L’octubre passat va obrir el teatre La Gleva al barri del Farró, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. S'hi estrena \"Amici Miei\", un espectacle de Mario Gas en què explica coses sobre poesia, els seus amics i la seva vida tot amb un to humorístic i ple d'essència. L'obra marxa a Madrid, però tornarà a La Gleva el setembre.",
"a2": "Fa uns mesos, va obrir el teatre la Gleva al barri del Farró. En aquest nou teatre s'ha escenificat l'obra de Mario Gas, \"Amici Miei\", en què explica coses sobre la vida, la poesia i els amics que l'han acompanyat durant els anys. Els espectadors asseguren que l'obra desprenia una energia especial i un ambient proper. Tornarà al teatre al setembre.",
"a3": "El teatre La Gleva va obrir les portes al barri del Farró de Barcelona l'octubre passat. S'hi estrena \"Amici Miei\", una obra de Mario Gas en què ens presenta els seus amics poetes i músics. Parla de la seva vida amb humor, senzillesa i familiaritat, sempre donant importància a la paraula del poeta."
},
"extractive": {
"a1": "Fa uns mesos va obrir un nou teatre a Barcelona es diu La Gleva i està al carrer de la Gleva al barri del Farró, que és un barri fascinant dins del no menys fascinant districte de Sarrià-Sant Gervasi.\nÉs un antic estudi fotogràfic, que ben il·luminat i encadirat, serveix perfectament perquè a les nits algú ens expliqui la seva vida, amb la paraula i la cançó, que és l’essència d’allò que anomenem, teatre.\nAixò ho vaig percebre perfectament l’altre dia, quan vaig anar a veure Amici Miei, l’espectacle que Mario Gas s’ha inventat per a explicar-nos coses sobre la poesia, sobre els seus amics i la seva vida.\nAls seus espectacles sempre m’ha semblat trobar-hi una empremta especial, un gust per la intensitat dramàtica i per la paraula ben dita.",
"a2": "Fa uns mesos va obrir un nou teatre a Barcelona es diu La Gleva i està al carrer de la Gleva al barri del Farró, que és un barri fascinant dins del no menys fascinant districte de Sarrià-Sant Gervasi.\nÉs un antic estudi fotogràfic, que ben il·luminat i encadirat, serveix perfectament perquè a les nits algú ens expliqui la seva vida, amb la paraula i la cançó, que és l’essència d’allò que anomenem, teatre.\nAixò ho vaig percebre perfectament l’altre dia, quan vaig anar a veure Amici Miei, l’espectacle que Mario Gas s’ha inventat per a explicar-nos coses sobre la poesia, sobre els seus amics i la seva vida.\nAls seus espectacles sempre m’ha semblat trobar-hi una empremta especial, un gust per la intensitat dramàtica i per la paraula ben dita.",
"a3": "Fa uns mesos va obrir un nou teatre a Barcelona es diu La Gleva i està al carrer de la Gleva al barri del Farró, que és un barri fascinant dins del no menys fascinant districte de Sarrià-Sant Gervasi. \nÉs un antic estudi fotogràfic, que ben il·luminat i encadirat, serveix perfectament perquè a les nits algú ens expliqui la seva vida, amb la paraula i la cançó, que és l’essència d’allò que anomenem, teatre.\nAixò ho vaig percebre perfectament l’altre dia, quan vaig anar a veure Amici Miei, l’espectacle que Mario Gas s’ha inventat per a explicar-nos coses sobre la poesia, sobre els seus amics i la seva vida. \nAls seus espectacles sempre m’ha semblat trobar-hi una empremta especial, un gust per la intensitat dramàtica i per la paraula ben dita. "
},
"extreme": {
"a1": "Una vetllada al nou teatre La Gleva, ple d'essència en companyia de Mario Gas i el seu espectacle \"Amici Miei\".",
"a2": "L'obra \"Amici Miei\" de Mario Gas es va interpretar al nou teatre la Gleva, que va obrir fa uns mesos.",
"a3": "\"Amici Miei\" a La Gleva ens presenta els amics músics i poetes de l'autor de l'obra, Mario Gas."
}
} |
101 | Cerquen a la Vall d’en Bas les restes d’un poblat de grans dimensions del bronze tardà | Els arqueòlegs descobreixen ceràmica, materials de construcció i ossos que fan sospitar que estan a prop de trobar l'assentament | Un equip d’arqueòlegs busca, al jaciment de la Dou a la Vall d’en Bas (Garrotxa), les restes d’un poblat del bronze tardà que es podria convertir en un dels més importants de la península.
El jaciment es va localitzar el 2005 i, des d’aleshores, han fet diverses campanyes que han permès saber que, a la mateixa zona, hi va haver assentaments en dues etapes diferents: el neolític antic i el bronze final.
La campanya d’aquest estiu s’ha centrat en aquest darrer període i han fet un descobriment important: les restes del parament de la llar d’una casa que va patir un incendi a l’època.
‘Pensem que forma part d’una ocupació molt més gran que no tenim localitzada però esperem trobar’, diuen els arqueòlegs.
El jaciment de la Dou es va localitzar l’estiu del 2005 durant les obres per a la construcció de la variant de Sant Esteve d’en Bas.
Fins el moment, s’han realitzat vuit campanyes d’intervencions arqueològiques programades (2006-2013), una prospecció aèria (2007) i una prospecció geofísica (2009-2013) amb una superfície total excavada de 729 metres quadrats.
Al jaciment hi conviuen restes de presència humana que va des del neolític fins al bronze
final.
La campanya arqueològica d’aquest estiu s’ha centrat en indagar en les ocupacions del bronze tardà.
L’equip d’arqueòlegs destaca la troballa de multitud de restes que provindrien d’un habitatge de la època que s’hauria cremat.
Hi ha multitud de peces de ceràmica recuperades, restes de material de construcció cremat i també restes d’animals.
Els arqueòlegs exposen que aquestes restes fan pensar que ben a prop hi ha un poblat de grans dimensions.
‘Amb el que hem trobat en aquest gra retall, pensem que formaria part d’una ocupació molt més gran que a hores d’ara encara no tenim localitzada però que en els propers anys esperem localitzar’, ha assenyalat un dels arqueòlegs, Jordi Revelles.
La categoria de materials arqueològics més abundant son les restes ceràmiques, seguides de les restes de fauna, material de construcció, objectes i restes de fosa de bronze i restes d’ornaments fabricats amb lignit.
De manera genèrica, els recipients ceràmics recuperats al fossar de la Dou es poden classificar en tres categories: vaixella de taula, vaixella destinada a servir, vessar i a la preparació d’aliments, i un tercer grup destinat a la preparació, manteniment i cocció d’aliments.
‘Un parament sencer’, han indicat.
Entre el repertori ceràmic cal assenyalar algunes peces considerades de luxe o prestigi per la seva originalitat en les formes o per un excés decoratiu inusual.
Es tracta de dues urnes de forma complexa amb coll alt i convergent i decorat amb l’acanalat; un plat decorat amb excés i una copa de peu alt feta d’una argila molt fina, de color granatós.
En relació a les restes de faunes, les espècies domèstiques localitzades són de bou, porc o cabra.
Es documenten també restes de gos domèstic.
Els animals salvatges trobats són el cérvol, el cabirol i el porc senglar.
Amb l’excavació també han recuperat un conjunt d’objectes metàl·lics de bronze, de forma i funció variada, amb peces d’ús ornamental i d’ús pràctic.
Entre les ornamentals cal esmentar una anella tancada, una dena, dos fragments d’anella i també restes de fosa.
Entre les no ornamentals han recuperat un punxó biapuntat i un ganivet de llengüeta simple.
Les anàlisis de composició indiquen que tots ells són bronzes de qualitat i que possiblement hi ha dues fonts de procedència del metall.
Entre els objectes trobats hi ha també fragments de braçalets de lignit, de secció semicircular.
Tot i que és una raresa, no és cap novetat, ja que també s’han localitzat a un altre jaciment d’aquesta cronologia (la Fonollera).
Aquesta categoria d’objectes, junt amb les formes noves de recipients i els objectes de prestigi de metall, poden ser representatius d’intercanvis comercials a gran distància.
El projecte està coordinat des del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (Maria Saña) i finançat pel Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya), Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona.
La direcció del projecte corre a càrrec de Gabriel Alcalde (UdG), Enriqueta Pons (MAC), Maria Saña (UAB), Jordi Revelles (UAB), Rafael Rosillo (UAB) i Vanessa Navarrete (UAB).
Les intervencions sobre el terreny estan dirigides per: Jordi Revelles (UAB) i Rafael Rosillo (UAB). | [
"cultura"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Al jaciment de la Dou enguany s'hi han trobat restes de ceràmica, joies, restes de fauna i material de construcció. Un equip d'arqueòlegs, coordinat pel Departament de Prehistòria de la UAB, creu que podrien pertànyer a un poblat de l'etapa del bronze final que va desaparèixer de forma abrupta i que es tractaria d'un dels descobriments més importants de la península.",
"a2": "Després de descobrir, el 2005, el jaciment de la Dou a la Vall d'en Bas, s'han fet campanyes per continuar trobant restes i, aquest estiu, s'han trobat objectes i restes animals que poden pertànyer a un poblat del bronze tardà. Aquestes restes indiquen que a prop podria haver-hi més poblats i s'espera trobar-los en els pròxims anys.",
"a3": "Al jaciment de la Dou de la Vall d'en Bas, que es va localitzar el 2005, hi va haver assentaments del neolític i del bronze final. Aquest estiu s'han trobat restes d'estris de la llar de ceràmica cremats i de fauna, entre d'altres, que poden indicar l'existència d'un poblat de grans dimensions del bronze tardà que els arqueòlegs esperen localitzar."
},
"extractive": {
"a1": "Un equip d’arqueòlegs busca, al jaciment de la Dou a la Vall d’en Bas (Garrotxa), les restes d’un poblat del bronze tardà que es podria convertir en un dels més importants de la península.\nLa campanya d’aquest estiu s’ha centrat en aquest darrer període i han fet un descobriment important: les restes del parament de la llar d’una casa que va patir un incendi a l’època.\nEl jaciment de la Dou es va localitzar l’estiu del 2005 durant les obres per a la construcció de la variant de Sant Esteve d’en Bas.\nLa categoria de materials arqueològics més abundant son les restes ceràmiques, seguides de les restes de fauna, material de construcció, objectes i restes de fosa de bronze i restes d’ornaments fabricats amb lignit.",
"a2": "Un equip d’arqueòlegs busca, al jaciment de la Dou a la Vall d’en Bas (Garrotxa), les restes d’un poblat del bronze tardà que es podria convertir en un dels més importants de la península.\nLa campanya d’aquest estiu s’ha centrat en aquest darrer període i han fet un descobriment important: les restes del parament de la llar d’una casa que va patir un incendi a l’època.\nEl jaciment de la Dou es va localitzar l’estiu del 2005 durant les obres per a la construcció de la variant de Sant Esteve d’en Bas.\nLa categoria de materials arqueològics més abundant son les restes ceràmiques, seguides de les restes de fauna, material de construcció, objectes i restes de fosa de bronze i restes d’ornaments fabricats amb lignit.",
"a3": "Un equip d’arqueòlegs busca, al jaciment de la Dou a la Vall d’en Bas (Garrotxa), les restes d’un poblat del bronze tardà que es podria convertir en un dels més importants de la península. \nEl jaciment es va localitzar el 2005 i, des d’aleshores, han fet diverses campanyes que han permès saber que, a la mateixa zona, hi va haver assentaments en dues etapes diferents: el neolític antic i el bronze final.\n‘Amb el que hem trobat en aquest gra retall, pensem que formaria part d’una ocupació molt més gran que a hores d’ara encara no tenim localitzada però que en els propers anys esperem localitzar’, ha assenyalat un dels arqueòlegs, Jordi Revelles.\nLa categoria de materials arqueològics més abundant son les restes ceràmiques, seguides de les restes de fauna, material de construcció, objectes i restes de fosa de bronze i restes d’ornaments fabricats amb lignit."
},
"extreme": {
"a1": "Un equip d’arqueòlegs excava a la Vall d'en Bas per trobar les restes d'un poblat del bronze tardà.",
"a2": "A la campanya d'aquest estiu del jaciment de la Dou s'han trobat objectes i restes animals de l'edat de bronze.",
"a3": "Nova troballa al jaciment de la Dou apunta que es podria localitzar un poblat gran del bronze tardà."
}
} |
2,174 | El noi que buscaven a Cadaqués: "Crec que no he fet res malament, simplement me n'he anat nedant al veler a dormir" | La Guàrdia Civil descarta que hi hagi hagut negligència després d'haver mobilitzat prop de 150 persones en el dispositiu | La recerca del noi desaparegut a la platja gran de Cadaqués (Alt Empordà) ha tingut un desenllaç inesperat i feliç quan poc després de les deu del matí s'ha aconseguit localitzar sa i estalvi en el veler on estiueja.
Es diu Jordi Llorens, té 25 anys i es trobava de vacances amb la família en una embarcació amarrada a la zona.
Aquest matí ha explicat la seva història, que es podria haver quedat amb una simple anècdota si no fos perquè ha comporta un ampli dispositiu de recerca de prop de 150 persones de Salvament Marítim, Guàrdia Civil, Bombers, Policia Local i Mossos.
"Crec que no he fet res malament; simplement me n'he anat al veler a dormir", explicava encara amb sorpresa per tot el que ha passat.
Havia sortit de festa i cap a les cinc del matí va decidir tornar al veler nedant.
Com que duia unes monedes, va decidir regalar-les a unes persones a la platja sense donar més explicacions.
I aquestes són les que van donar l'alerta en veure que no sortia de l'aigua.
El protagonista de la recerca explicava amb naturalitat el que havia passat i encara mostrava sorpresa per tot el dispositiu que havia generat.
"Em sap molt greu; potser hauria d'haver dit alguna cosa per evitar-ho però tampoc crec que ho havia de dir; simplement me n'anava a dormir al veler", ha explicat a l'ACN.
L'origen de tot l'embolic han estat unes monedes que va deixar a uns desconeguts sense donar més explicacions i abans de marxar nedant des de la platja gran fins al veler on estiuejava amb la seva família.
Estava amarrat a la zona de boies de la badia.
"Simplement me n'anava a dormir; tenia unes monedes i vaig pensar, abans de perdre-les, les dono a algú amb tota la bona fe; i llavors van pensar el que van pensar", afegeix.
Aquells desconeguts, en veure que no sortia de l'aigua, van donar l'alerta i es van activar el protocol de recerca amb Salvament Marítim, Guàrdia Civil, Bombers, Policia Local i Mossos d'Esquadra.
A primera hora del matí, ha sentit l'enrenou de l'helicòpter i explica que ha rebut un missatge d'un seu amic que li preguntava si havia arribat bé.
Ho acompanyava una notícia de la recerca d'un noi desaparegut amb una descripció que coincidia amb ell, un jove amb un jersei blanc.
"I m'he posat a la proa a fer senyes als de salvament i els he dit, crec que m'esteu buscant", ha afegit.
Francisco Javier és el treballador del port de Cadaqués que formava part del dispositiu de recerca per aigua i que s'ha acostat fins al seu veler en veure que li feien senyals.
Recorda que passaven uns minuts de les deu i que, quan els ha dit que creia que era ell a qui buscaven, han donat la notícia que l'havien localitzat.
Javier subratlla que és molt habitual que els joves vagin nedant fins als velers que hi ha amarrats a prop de la platja després de sortir de festa.
A mig matí, la Guàrdia Civil li ha lliurat al jove les monedes recuperades dins una bossa de plàstic.
El testimoni presencial que havia donat l'alerta les ha entregat a la policia i ha confirmat que Llorens era el jove que creien desaparegut.
La Guàrdia Civil descarta la negligència
La Guàrdia Civil no considera que el jove hagi comès cap delicte ni negligència i per tant es preveu que el cas es tanqui sense més recorregut legal.
"Ens congratulem que tots els cossos haguem sortit de forma coordinada i que en el menor temps possible s'hagi resolt la incidència", ha assenyalat el responsable dels GEAS d'aquest cos policial a Girona, Fernando Aguirre.
Recorda que no hi ha cap norma que prohibeixi a les persones banyar-se de nit a les platges o desplaçar-se fina a una embarcació.
I atribueix els fets a un "zel" de la ciutadania per garantir la seguretat amb l'avís dels equips d'emergència.
Des del seu punt de vista i segons la versió que tenen, el jove s'ha localitzat gràcies a les feines d'inspeccionar barca per barca aquest matí i no pas per la iniciativa del propi afectat.
El dispositiu estava format per prop de 150 persones dels diferents cossos que hi han participat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Diversos efectius van pentinar per terra, mar i aire la badia de Cadaqués per localitzar un noi que havia desaparegut en tornar de festa. El jove, de vint-i-cinc anys, havia tornat nedant fins a l'embarcació on passava les vacances per anar a dormir. Els alertants de la desaparició no van veure'l tornar de l'aigua i van mobilitzar els serveis d'emergències.",
"a2": "Després sortir de festa, Llorens va donar unes monedes a unes persones que eren a la platja abans de ficar-se a l'aigua. Com que no el van veure sortir, es van preocupar i van trucar a la policia, però Llorens havia anat nedant fins al veler on estiueja amb la família per dormir. El cas es tancarà sense més recorregut legal.",
"a3": "El jove desaparegut a la platja de Cadaqués havia sortit de festa i va decidir tornar nedant al veler a dormir. Uns testimonis donaren l'alerta perquè pensaven que havia desaparegut i s'activà un dispositiu de recerca d'unes 150 persones. El cas es tancarà perquè el jove no ha comès cap delicte o negligència i ha quedat en una anècdota."
},
"extractive": {
"a1": "La recerca del noi desaparegut a la platja gran de Cadaqués (Alt Empordà) ha tingut un desenllaç inesperat i feliç quan poc després de les deu del matí s'ha aconseguit localitzar sa i estalvi en el veler on estiueja.\nEl protagonista de la recerca explicava amb naturalitat el que havia passat i encara mostrava sorpresa per tot el dispositiu que havia generat.\nFrancisco Javier és el treballador del port de Cadaqués que formava part del dispositiu de recerca per aigua i que s'ha acostat fins al seu veler en veure que li feien senyals.\nLa Guàrdia Civil no considera que el jove hagi comès cap delicte ni negligència i per tant es preveu que el cas es tanqui sense més recorregut legal.",
"a2": "La recerca del noi desaparegut a la platja gran de Cadaqués (Alt Empordà) ha tingut un desenllaç inesperat i feliç quan poc després de les deu del matí s'ha aconseguit localitzar sa i estalvi en el veler on estiueja.\nEl protagonista de la recerca explicava amb naturalitat el que havia passat i encara mostrava sorpresa per tot el dispositiu que havia generat.\nFrancisco Javier és el treballador del port de Cadaqués que formava part del dispositiu de recerca per aigua i que s'ha acostat fins al seu veler en veure que li feien senyals.\nLa Guàrdia Civil no considera que el jove hagi comès cap delicte ni negligència i per tant es preveu que el cas es tanqui sense més recorregut legal.",
"a3": "La recerca del noi desaparegut a la platja gran de Cadaqués (Alt Empordà) ha tingut un desenllaç inesperat i feliç quan poc després de les deu del matí s'ha aconseguit localitzar sa i estalvi en el veler on estiueja.\n\"Simplement me n'anava a dormir; tenia unes monedes i vaig pensar, abans de perdre-les, les dono a algú amb tota la bona fe; i llavors van pensar el que van pensar\", afegeix. \nAquells desconeguts, en veure que no sortia de l'aigua, van donar l'alerta i es van activar el protocol de recerca amb Salvament Marítim, Guàrdia Civil, Bombers, Policia Local i Mossos d'Esquadra. \nLa Guàrdia Civil no considera que el jove hagi comès cap delicte ni negligència i per tant es preveu que el cas es tanqui sense més recorregut legal."
},
"extreme": {
"a1": "Prop de 150 persones busquen un noi que dormia al seu veler a Cadaqués, després de sortir de festa. ",
"a2": "La policia buscava a Jordi Llorens després de no haver tornat a sortir de l'aigua, però ell estava dormint al veler.",
"a3": "Torna de festa, se'n va nedant al veler a dormir i el busca un dispositiu format per unes 150 persones."
}
} |
748 | Illa diu que JxCat i ERC “s’omplen la boca de patriotisme” i els acusa de “debilitar” els serveis públics | El candidat del PSC retreu al govern que no ha impulsat "cap proposta" per millorar la vida dels catalans | El candidat del PSC a les eleccions del 14-F, Salvador Illa, ha afirmat que JxCat i ERC “s’han omplert la boca de patriotisme” i que, en canvi, “no han fet més que debilitar els serveis públics” des del govern.
Illa ha dit que els socialistes han defensat “la bandera de la sanitat pública, l’educació pública o les pensions” mentre “d’altres perdien el temps amb debats identitaris, buscant el focus mediàtic o atiant la crispació”.
El cap de llista socialista, que ha criticat les “retallades dels governs independentistes”, s’ha compromès a invertir més recursos econòmics i humans en els serveis públics.
Ha retret a l’executiu la seva “llista d’incompliments” i que, al seu parer, no hagi impulsat cap proposta que hagi millorat la vida dels catalans.
Illa ha lamentat que Catalunya porta “deu anys de retallades sostingudes” que han deteriorat els serveis públics i han fet augmentar les desigualtats.
Tot plegat s’ha vist “agreujat” per la covid-19.
El candidat ha demanat que des del govern se centri a partir del 14-F en millorar la salut, l’educació i les polítiques socials després d’anys de “prioritats equivocades”.
Ha acusat ERC i JxCat d’haver estat “buscant una sortida que implica aïllar-nos del món” i “han restat energies on havien d’estar concentrades”.
En un acte de campanya dedicat als serveis públics, la candidata Assumpta Escarp ha criticat que JxCat i ERC han estat “més preocupats per les infraestructures d’estat que per l’estat de les infraestructures sanitàries”.
I ha lamentat que la ciutadania ha perdut serveis en l’àmbit de la salut, que han augmentat les llistes d’espera i que els professionals han vist com la seva feina es precaritzava.
Esther Niubó, que també repeteix a les llistes del PSC, ha dit que el govern no ha fet una aposta per l’educació i que Catalunya lidera les classificacions en abandonament prematur i segregació educativa.
El candidat Raül Moreno ha carregat contra l’executiu per no haver actuat prou en polítiques socials.
A tall d’exemple, ha dit que hi ha més de 20.000 persones que estan a l’espera d’una plaça per a una residència de gent gran i que més de 75.000 persones amb dret a rebre prestació per dependència no l’estan rebent.
Els socialistes es comprometen a avançar cap al 6% d’inversió en educació que marca la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).
Illa vol fer de l’etapa educativa de 0-3 anys un servei públic universal, amb més places públiques.
I ha criticat que el Govern ha tingut un compromís “nul” que han hagut de compensar ajuntaments i famílies.
El programa electoral del PSC reclama més suport pels docents i més professionals al sistema educatiu per abaixar les ràtios; modernitzar la Formació Professional amb la creació de 38.000 noves places públiques.
En matèria de salut, els socialistes es fixen com a objectiu assolir el 7% del PIB, enfortir l’atenció primària (que creuen que hauria de rebre el 25% del pressupost de Salut com a mínim); o garantir que un pacient rep atenció del metge de família en un màxim de 48 hores.
Pel que fa a polítiques socials, Illa ha criticat que l’executiu “no ha destinat res a construir residències de gent gran”.
Els socialistes obririen 5.000 noves places de residència i 5.000 places de centre de dia en quatre anys, afirmen.
El cap de llista del PSC també garanteix més polítiques socials per combatre la pobresa.
“La llista d’incompliments del Govern és llarga, però el resum és fàcil de fer: No hi ha hagut cap prestació que hagi millorat substancialment la vida dels catalans”, ha dit Illa.
Per tot plegat, el candidat ha cridat a la mobilització, i ha dit que aquesta “urgència” fins i tot “obliga” a què el PSC “esdevingui el primer partit” al 14-F per aturar “el declivi social i econòmic i la degradació institucional”. | [
"país",
"eleccions 14f"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Salvador Illa, el candidat del PSC a les eleccions del 14F, ha retret al Govern que no hagi fet res més que debilitar els serveis públics i acusa JxCat i ERC d’haver-se centrat en prioritats equivocades que han empitjorat la vida dels catalans en matèria de salut, educació i polítiques socials. Illa es compromet a invertir en aquests àmbits. ",
"a2": "Salvador Illa critica JxCat i ERC per centrar-se en prioritats equivocades, debats i exasperació. Assegura que el PSC cerca impulsar la sanitat, l'educació pública i les pensions, que s'han vist deteriorades per les retallades. Proposen crear 38.000 places noves per a docents, 5.000 per a residències i 5.000 per a centres de dia, a més d'assolir el 7% del PIB.",
"a3": "El candidat del PSC a les eleccions catalanes del 14-F, Salvador Illa, acusa els partits independentistes JxCat i ERC de tenir prioritats equívoques i oblidar la importància dels serveis públics. Critica les retallades sostingudes i la decadència de la vida dels catalans i, per això, es compromet a invertir més en educació, salut i polítiques socials."
},
"extractive": {
"a1": "El candidat del PSC a les eleccions del 14-F, Salvador Illa, ha afirmat que JxCat i ERC “s’han omplert la boca de patriotisme” i que, en canvi, “no han fet més que debilitar els serveis públics” des del govern.\nEl candidat ha demanat que des del govern se centri a partir del 14-F en millorar la salut, l’educació i les polítiques socials després d’anys de “prioritats equivocades”.\nI ha lamentat que la ciutadania ha perdut serveis en l’àmbit de la salut, que han augmentat les llistes d’espera i que els professionals han vist com la seva feina es precaritzava.\nEsther Niubó, que també repeteix a les llistes del PSC, ha dit que el govern no ha fet una aposta per l’educació i que Catalunya lidera les classificacions en abandonament prematur i segregació educativa.",
"a2": "El candidat del PSC a les eleccions del 14-F, Salvador Illa, ha afirmat que JxCat i ERC “s’han omplert la boca de patriotisme” i que, en canvi, “no han fet més que debilitar els serveis públics” des del govern.\nEl candidat ha demanat que des del govern se centri a partir del 14-F en millorar la salut, l’educació i les polítiques socials després d’anys de “prioritats equivocades”.\nI ha lamentat que la ciutadania ha perdut serveis en l’àmbit de la salut, que han augmentat les llistes d’espera i que els professionals han vist com la seva feina es precaritzava.\nEsther Niubó, que també repeteix a les llistes del PSC, ha dit que el govern no ha fet una aposta per l’educació i que Catalunya lidera les classificacions en abandonament prematur i segregació educativa.",
"a3": "El candidat del PSC a les eleccions del 14-F, Salvador Illa, ha afirmat que JxCat i ERC “s’han omplert la boca de patriotisme” i que, en canvi, “no han fet més que debilitar els serveis públics” des del govern.\nEl candidat ha demanat que des del govern se centri a partir del 14-F en millorar la salut, l’educació i les polítiques socials després d’anys de “prioritats equivocades”.\nEls socialistes es comprometen a avançar cap al 6% d’inversió en educació que marca la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).\nEn matèria de salut, els socialistes es fixen com a objectiu assolir el 7% del PIB, enfortir l’atenció primària (que creuen que hauria de rebre el 25% del pressupost de Salut com a mínim); o garantir que un pacient rep atenció del metge de família en un màxim de 48 hores."
},
"extreme": {
"a1": "Salvador Illa retreu al Govern que no hagi impulsat cap proposta per millorar la vida dels catalans.",
"a2": "El PSC proposa millorar els sistemes públics afectats aquests darrers anys, i que el govern català actual no ha prioritzat.",
"a3": "Illa critica la gestió del govern de JxCat i ERC i promet impulsar propostes de millora dels serveis públics."
}
} |
4 | El govern respondrà a les cartes de Sánchez i li demana que no es deixi arrossegar per la dreta | Insisteix en la negociació i en el caràcter democràtic de la via eslovena | El govern català ha demanat al president espanyol, Pedro Sánchez, que no es deixi portar per les demandes del PP perquè es torni aplicar el 155 a Catalunya.
La portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, ha defensat l’actuació dels Mossos d’Esquadra d’aquest cap de setmana i ha dit que respondrien a les tres cartes que el govern espanyol va enviar ahir per a demanar explicacions sobre l’actuació policial durant els talls de la AP-7.
La vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, es va dirigir al vice-president, Pere Aragonès; el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Miquel Buch; i el ministre de Foment, José Luis Ábalos, al conseller Damià Calvet.
El govern espanyol amenaçava el català d’enviar la policia espanyola i la Guàrdia Civil si els Mossos no intervenien contra els manifestants dels CDR com esperaven que ho fessin.
Artadi ha expressat un ‘punt de sorpresa’ perquè l’executiu espanyol podria haver-se dirigit a la Generalitat mitjançant els mecanismes de coordinació i, en concret, pel que fa a Interior, s’ha referit a la comissió mixta de seguiment que depèn de la Junta de Seguretat.
Sigui com sigui, ha garantit que contestaran a les cartes amb normalitat, i ha defensat el paper de dissabte de la policia catalana, que va optar per la mediació i es va evitar el desallotjament, i també diumenge, prioritzant el criteri de proporcionalitat.
Artadi ha comparat les protestes amb les que va protagonitzar el sector del taxi, i en què tampoc no es va intervenir, tot i que afectaven la mobilitat.
Els requeriments enviats per Madrid arriben en un context de peticions reiterades del PP i de Ciutadans perquè Pedro Sánchez impulsi una altra aplicació del 155 i dies abans de la reunió del consell de ministres a Catalunya, prevista el dia 21.
De fet, hi ha diverses convocatòries per a protestar contra el govern de Sánchez divendres de la setmana vinent.
A més, a Madrid han interpretat la defensa de Quim Torra de la via eslovena com un aval a la via violenta, amb l’objectiu d’afegir raons a les demandes d’una nova intervenció de l’autonomia, sense recordar que la guerra que hi va haver a Eslovènia es va desencadenar pel fet que Iugoslàvia va enviar-hi l’exèrcit federal després del referèndum, en què la independència va guanyar amb un suport del 88% i una participació del 93%.
El PSOE va advertir ahir que al govern espanyol ‘no li tremolarà la mà’ per aplicar el 155 i Artadi, sorpresa per l’avís dels socialistes espanyols, ha demanat a Sánchez que no es torni a equivocar i retorni al diàleg i a la negociació.
Artadi ha dit que l’opinió de Torra sobre la via eslovena era una defensa de la democràcia, la llibertat i el pacifisme, i finalment ha sentenciat que ‘cada nació fa el seu procés i és únic i incomparable’.
‘Som on sempre hem estat, amb una apel·lació constant al diàleg i a la negociació’, ha reblat la portaveu.
També ha negat que Torra fes un ultimàtum a Buch perquè fes canvis en la cúpula policial després de les càrregues que hi va haver dijous a Girona i Terrassa.
Uns canvis que Interior va descartar ahir mateix.
Quant a la reunió del consell de ministres prevista per al dia 21, Artadi ha remarcat que el govern no considera que la trobada sigui una ‘provocació’ sinó que ella mateixa es va referir, la setmana passada, al fet que hi ha ‘sectors de la població’ que així ho consideren.
El govern, diu, té el compromís de garantir tots els drets: el de la manifestació i la protesta, però també que hi pugui haver reunions d’aquestes característiques a Catalunya.
El govern desconeix per ara on es farà la reunió.
Artadi també s’ha referit a la possibilitat que el govern espanyol enviï finalment efectius de la policia espanyola per a garantir que el consell de ministres es desenvoluparà sense problemes.
Ha argumentat que, si tenen la percepció que falten agents, haurien de facilitar una ampliació de la dotació del cos i complir les obligacions amb el sistema de finançament.
El president de la Generalitat s’ha incorporat a la reunió del consell executiu després d’un dejuni de dos dies al monestir de Montserrat en solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam.
El govern ha destacat el pes específic que hi té transversalment la cultura, amb 208 accions o projectes que es duen a terme en totes les conselleries.
També ha aprovat el nomenament de Francesca Guardiola com a delegada als Països Nòrdics i ha atorgat el Premi Justícia 2018 a l’ex-conseller de Justícia Carles Mundó. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Generalitat ha garantit que contestaran les cartes enviades pel govern espanyol on demanaven explicacions sobre l'actuació policial catalana durant els talls de l'AP-7, que va optar per la mediació i va evitar el desallotjament. D'altra banda, Artadi demana al PSOE que no es deixi influenciar per les peticions del PP i Ciutadans perquè tornin a aplicar el 155.",
"a2": "Després de les amenaces del govern d'enviar les forces policials si els Mossos no actuen davant els CDR, Artadi ha contestat. Assegura que simplement han fet servir la via de diàleg i els recomana que facin ells el mateix, en lloc de voler tornar a aplicar el 155. A més, ha comparat el cas català amb el d'Eslovènia i Iugoslàvia.",
"a3": "El govern català respon al govern espanyol defensant l'actuació dels Mossos, que van evitar el desallotjament, durant els talls de carreteres dels CDR. Artadi també aclareix la defensa de Quim Torra de la via eslovena i demana que no s'oblidi el diàleg i la negociació després de les amenaces del PSOE d'aplicar el 155 davant d'un procés violent."
},
"extractive": {
"a1": "Sigui com sigui, ha garantit que contestaran a les cartes amb normalitat, i ha defensat el paper de dissabte de la policia catalana, que va optar per la mediació i es va evitar el desallotjament, i també diumenge, prioritzant el criteri de proporcionalitat.\nA més, a Madrid han interpretat la defensa de Quim Torra de la via eslovena com un aval a la via violenta, amb l’objectiu d’afegir raons a les demandes d’una nova intervenció de l’autonomia, sense recordar que la guerra que hi va haver a Eslovènia es va desencadenar pel fet que Iugoslàvia va enviar-hi l’exèrcit federal després del referèndum, en què la independència va guanyar amb un suport del 88% i una participació del 93%.\nEl PSOE va advertir ahir que al govern espanyol ‘no li tremolarà la mà’ per aplicar el 155 i Artadi, sorpresa per l’avís dels socialistes espanyols, ha demanat a Sánchez que no es torni a equivocar i retorni al diàleg i a la negociació.\nQuant a la reunió del consell de ministres prevista per al dia 21, Artadi ha remarcat que el govern no considera que la trobada sigui una ‘provocació’ sinó que ella mateixa es va referir, la setmana passada, al fet que hi ha ‘sectors de la població’ que així ho consideren.",
"a2": "Sigui com sigui, ha garantit que contestaran a les cartes amb normalitat, i ha defensat el paper de dissabte de la policia catalana, que va optar per la mediació i es va evitar el desallotjament, i també diumenge, prioritzant el criteri de proporcionalitat.\nA més, a Madrid han interpretat la defensa de Quim Torra de la via eslovena com un aval a la via violenta, amb l’objectiu d’afegir raons a les demandes d’una nova intervenció de l’autonomia, sense recordar que la guerra que hi va haver a Eslovènia es va desencadenar pel fet que Iugoslàvia va enviar-hi l’exèrcit federal després del referèndum, en què la independència va guanyar amb un suport del 88% i una participació del 93%.\nEl PSOE va advertir ahir que al govern espanyol ‘no li tremolarà la mà’ per aplicar el 155 i Artadi, sorpresa per l’avís dels socialistes espanyols, ha demanat a Sánchez que no es torni a equivocar i retorni al diàleg i a la negociació.\nQuant a la reunió del consell de ministres prevista per al dia 21, Artadi ha remarcat que el govern no considera que la trobada sigui una ‘provocació’ sinó que ella mateixa es va referir, la setmana passada, al fet que hi ha ‘sectors de la població’ que així ho consideren.",
"a3": "La portaveu de l’executiu, Elsa Artadi, ha defensat l’actuació dels Mossos d’Esquadra d’aquest cap de setmana i ha dit que respondrien a les tres cartes que el govern espanyol va enviar ahir per a demanar explicacions sobre l’actuació policial durant els talls de la AP-7. \nEl govern espanyol amenaçava el català d’enviar la policia espanyola i la Guàrdia Civil si els Mossos no intervenien contra els manifestants dels CDR com esperaven que ho fessin. \nA més, a Madrid han interpretat la defensa de Quim Torra de la via eslovena com un aval a la via violenta, amb l’objectiu d’afegir raons a les demandes d’una nova intervenció de l’autonomia, sense recordar que la guerra que hi va haver a Eslovènia es va desencadenar pel fet que Iugoslàvia va enviar-hi l’exèrcit federal després del referèndum, en què la independència va guanyar amb un suport del 88% i una participació del 93%. \nEl PSOE va advertir ahir que al govern espanyol ‘no li tremolarà la mà’ per aplicar el 155 i Artadi, sorpresa per l’avís dels socialistes espanyols, ha demanat a Sánchez que no es torni a equivocar i retorni al diàleg i a la negociació."
},
"extreme": {
"a1": "Artadi demana a Sánchez que no torni a aplicar el 155 i opti per la via del diàleg i negociació.",
"a2": "Artadi contesta a les amenaces de l'Estat i proposa dialogar, demanant a Sánchez que no torni a aplicar el 155.",
"a3": "Artadi defensa l'actuació dels Mossos en les manifestacions i demana a Sánchez que no s'allunyi del diàleg aplicant el 155."
}
} |
1,918 | La major inversió de la història per oferir més oportunitats laborals | La Generalitat destina 917 milions d’euros a polítiques d’ocupació, un 72% més que l'any passat | 917 milions d’euros
Aquestes són les xifres generals del pla de xoc de polítiques actives d’ocupació que el Departament d’Empresa i Treball ha posat en marxa.
Un pla de xoc per superar l’impacte de la Covid-19 en el món laboral, recuperar el més aviat possible els llocs de treball perduts per la pandèmia, adequar la formació a les noves realitats laborals i reforçar els sectors que es troben en plena reconversió.
Els 917 milions d’euros (un 72% més que el pressupost destinat a polítiques d’ocupació l’any passat), suposen una inversió rècord que permetrà executar el pla més ambiciós que ha impulsat mai el Govern de Catalunya per combatre l’atur i oferir un futur laboral digne a totes les treballadores i treballadors.
La finalitat és posar les persones al centre de la recuperació i transformar el model productiu per fer-lo més resilient, competitiu i capaç de generar benestar i prosperitat per a tothom.
I en aquest "tothom", el Govern vetllarà especialment per aquells col·lectius (joves, dones, majors de 45 anys...) amb més dificultats d’inserció o de reincorporació al món laboral.
Entorn a mig milió de persones es beneficiaran de les accions que preveu aquest pla de xoc, de les quals 112.000 són joves, 263.500 dones, 141.000 majors de 45 anys i més de 65.500 persones amb discapacitat.
Es tracta d’unes xifres d’una magnitud sense precedents, que fan visible l’esforç del Govern per acompanyar i ajudar les persones treballadores i emprenedores en el camí de la transformació socioeconòmica que està impulsant.
L’objectiu és aconseguir més treball i més oportunitats per a la ciutadania.
Per això, el pla finançarà fins a 50.000 contractes de treball, amb ajudes a partir de 5.000 euros per empresa per un any de contractació, amb compromís de manteniment del lloc de treball, a través de programes adreçats principalment a joves, majors de 45 anys i de 55, dones i famílies monomarentals.
També es preveu la realització d’unes 22.000 accions de formació per ajustar les habilitats de les persones treballadores al que requereixen les empreses en els nous entorns laborals.
I es comptarà amb 1.300 professionals per orientar laboralment a les persones aturades i a aquelles en actiu que vulguin reorientar-se professionalment.
El pla de xoc en matèria de polítiques actives d’ocupació també incorpora, entre d’altres, actuacions en matèria d’acompanyament a la inserció, desenvolupament econòmic local, i impuls de l’economia social i del cooperativisme.
Tot aquest conjunt d’actuacions s’impulsaran a través del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, la direcció general d’Economia Social i Solidària, Tercer Sector i Cooperatives, i la direcció general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral.
El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha destacat que “la nostra responsabilitat és combatre les desigualtats estructurals del món laboral, per tal de donar una sortida a la crisi sense deixar ningú enrere i alhora transformar el model productiu català”, amb l’objectiu de fer-lo “més resilient, sostenible i competitiu en qualitat del treball”.
El conseller Torrent ha remarcat que “cada persona que aconsegueix avançar, construir un projecte de vida digne, amb una feina amb unes condicions dignes, suposa una victòria per a la nostra societat”.
La distribució dels diners pel que fa a les actuacions que s’hi desenvoluparan és la següent:
Branded content
Crida als boletaires perquè adoptin mesures de seguretat bàsiques al bosc
Els Bombers de la Generalitat ja han treballat aquest any en més de quaranta recerques de boletaires perduts o accidentats
Publireportatge
La major inversió de la història per oferir més oportunitats laborals
La Generalitat destina 917 milions d’euros a polítiques d’ocupació, un 72% més que l'any passat
Branded content
Barnahus posa l'infant víctima d'abusos sexuals al centre
Drets Socials comptarà amb 13 centres per millorar l’atenció integral als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals
Branded content
Així es provarà a Catalunya la implementació de la Renda Bàsica Universal
La Generalitat farà una prova pilot de dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit
Branded content
Què cal fer quan l'Agència Tributària de Catalunya ens reclama un deute?
L'ATC facilita a la ciutadania diversos canals telemàtics per al pagament de deutes: la seu electrònica, l’assistent virtual i el telèfon 012, a més de l’opció d’assistència presencial | [
"publireportatge"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Govern destinarà 917 milions d'euros durant el 2021 a polítiques d'ocupació que fomentin la contractació dels col·lectius més afectats per la crisi derivada de la pandèmia. Es tracta de la xifra més alta de la història, un 72% més que l'any passat i se centrarà en els sectors de la població més vulnerables i a fomentar incentius empresarials.",
"a2": "El pla de xoc de polítiques actives d'ocupació del Departament d'Empresa i Treball estarà dotat amb 917 milions d'euros per superar l'impacte de la covid-19 al món laboral. Es finançaran fins a 50.000 llocs de treball, amb ajudes de fins a 5.000 euros per empresa i se'n beneficiaran especialment aquells col·lectius amb més dificultats d’inserció o reincorporació laboral.",
"a3": "El Departament d'Empresa i Treball destinarà 917 MEUR a polítiques d'ocupació per combatre les conseqüències de la covid-19, un 72% més que l'any passat. Es pretén recuperar i transformar el model productiu fent-lo més resistent, competitiu, igualitari i beneficiós per la població. Aproximadament mig milió de ciutadans podran beneficiar-se de les accions d'aquest pla: ajudes per empreses, activitats formatives, etc."
},
"extractive": {
"a1": "Un pla de xoc per superar l’impacte de la Covid-19 en el món laboral, recuperar el més aviat possible els llocs de treball perduts per la pandèmia, adequar la formació a les noves realitats laborals i reforçar els sectors que es troben en plena reconversió.\nEls 917 milions d’euros (un 72% més que el pressupost destinat a polítiques d’ocupació l’any passat), suposen una inversió rècord que permetrà executar el pla més ambiciós que ha impulsat mai el Govern de Catalunya per combatre l’atur i oferir un futur laboral digne a totes les treballadores i treballadors.\nPer això, el pla finançarà fins a 50.000 contractes de treball, amb ajudes a partir de 5.000 euros per empresa per un any de contractació, amb compromís de manteniment del lloc de treball, a través de programes adreçats principalment a joves, majors de 45 anys i de 55, dones i famílies monomarentals.\nEl conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha destacat que “la nostra responsabilitat és combatre les desigualtats estructurals del món laboral, per tal de donar una sortida a la crisi sense deixar ningú enrere i alhora transformar el model productiu català”, amb l’objectiu de fer-lo “més resilient, sostenible i competitiu en qualitat del treball”.",
"a2": "Un pla de xoc per superar l’impacte de la Covid-19 en el món laboral, recuperar el més aviat possible els llocs de treball perduts per la pandèmia, adequar la formació a les noves realitats laborals i reforçar els sectors que es troben en plena reconversió.\nEls 917 milions d’euros (un 72% més que el pressupost destinat a polítiques d’ocupació l’any passat), suposen una inversió rècord que permetrà executar el pla més ambiciós que ha impulsat mai el Govern de Catalunya per combatre l’atur i oferir un futur laboral digne a totes les treballadores i treballadors.\nPer això, el pla finançarà fins a 50.000 contractes de treball, amb ajudes a partir de 5.000 euros per empresa per un any de contractació, amb compromís de manteniment del lloc de treball, a través de programes adreçats principalment a joves, majors de 45 anys i de 55, dones i famílies monomarentals.\nEl conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha destacat que “la nostra responsabilitat és combatre les desigualtats estructurals del món laboral, per tal de donar una sortida a la crisi sense deixar ningú enrere i alhora transformar el model productiu català”, amb l’objectiu de fer-lo “més resilient, sostenible i competitiu en qualitat del treball”.",
"a3": "Un pla de xoc per superar l’impacte de la Covid-19 en el món laboral, recuperar el més aviat possible els llocs de treball perduts per la pandèmia, adequar la formació a les noves realitats laborals i reforçar els sectors que es troben en plena reconversió.\nEls 917 milions d’euros (un 72% més que el pressupost destinat a polítiques d’ocupació l’any passat), suposen una inversió rècord que permetrà executar el pla més ambiciós que ha impulsat mai el Govern de Catalunya per combatre l’atur i oferir un futur laboral digne a totes les treballadores i treballadors. \nPer això, el pla finançarà fins a 50.000 contractes de treball, amb ajudes a partir de 5.000 euros per empresa per un any de contractació, amb compromís de manteniment del lloc de treball, a través de programes adreçats principalment a joves, majors de 45 anys i de 55, dones i famílies monomarentals. \nEl conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha destacat que “la nostra responsabilitat és combatre les desigualtats estructurals del món laboral, per tal de donar una sortida a la crisi sense deixar ningú enrere i alhora transformar el model productiu català”, amb l’objectiu de fer-lo “més resilient, sostenible i competitiu en qualitat del treball”. "
},
"extreme": {
"a1": "La Generalitat anuncia un pla per fomentar la contractació dels col·lectius més afectats per la pandèmia invertint 917 milions d'euros.",
"a2": "El pla de xoc del Departament d'Empresa i Treball cerca solucions i destina 917 milions d'euros al foment d'ocupació.",
"a3": "La Generalitat inverteix 917 MEUR en un pla de xoc per reactivar l'ocupació arran de la crisi de la covid-19."
}
} |
363 | El text íntegre de la proposta de constitució per a la república catalana | La proposta preveu una república catalana presidencialista on el català serà única llengua oficial | Una república en què el català serà la llengua oficial (tret de l’Aran, on serà l’aranès) i el castellà tindrà un règim especial.
Un estat que no tindrà un exèrcit i que serà aconfessional.
Aquests són alguns dels aspectes més destacats que s’inclouen en la proposta de constitució catalana que han presentat avui a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, els responsables de Constituïm.
És un projecte fet des de la societat civil, que s’ha volgut mantenir al marge dels partits i en què han participat disset ponents, que hi han treballat durant més d’un any.
Heus ací el document íntegre:
El document vegeu el PDF
Heus ací alguns dels aspectes més destacats de la proposta:
La forma política és una república ciutadana i participativa.
El català és la llengua nacional i oficial de Catalunya i es reconeix al castellà un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal protegir.
L’aranès és la llengua oficial de l’Aran, i és oficial a Catalunya.
L’estatus de l’Aran és el d’una entitat nacional singular dins de Catalunya, amb un règim jurídic especial.
I es reconeix a l’Aran el dret a la lliure determinació.
Sobre la relació amb la resta del país, diu que s’ha de ‘promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals’, però no esmenta aquests territoris, amb els quals ‘es poden subscriure convenis, tractats’ i crear ‘organismes comuns’.
La nacionalitat catalana es pot adquirir per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o bé per opció.
I cap català d’origen no pot ser privat de la seva nacionalitat.
Els ciutadans d’altres estats (com l’espanyol o el francès) que tinguin nexes culturals i lingüístics amb Catalunya poden optar a la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva nacionalitat, encara que el principi de reciprocitat no es reconegui al seu estat.
A més, encara sobre la nacionalitat, hi ha una disposició transitòria que diu: ‘Tots aquells ciutadans que a data de la declaració d’independència tinguin la nacionalitat espanyola i el veïnatge administratiu català o els que acreditin la residència habitual legal a Catalunya per un termini superior als cinc anys, són reconeguts com a catalans d’origen a tots els efectes, sens perjudici del seu dret de renunciar-hi, si desitgen conservar la nacionalitat espanyola i la legislació espanyola fes incompatible la doble nacionalitat.’
L’estat català és aconfessional.
‘Cap religió no té caràcter oficial.’
En canvi, estableix una agència nacional de seguretat i defensa que s’encarregui de garantir la seguretat, i la creació d’un Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya, que disposaria d’un cos professional per a mirar d’evitar conflictes i cercar-hi solucions i per a participar en missions d’ajut humanitari.
Hi haurà un Banc Central de Catalunya, com a regulador del sistema financer català.
La república catalana tindrà un president, que serà alhora el president de la República i el de la Generalitat.
El govern mantindrà el nom de Generalitat de Catalunya, ‘per raons històriques’.
El president serà, per tant, alhora cap d’estat i de govern.
Com a cap d’estat, és la màxima representació de Catalunya i dirigeix la política exterior de Catalunya, entre més funcions.
El tractament protocol·lari continuarà essent el de ‘Molt Honorable Senyor’.
El president serà escollit cada cinc anys i podrà renovar el càrrec una sola vegada, mitjançant una elecció en una circumscripció única a tot Catalunya.
Així com la proposta de constitució manté el nom de la Generalitat, també manté el nom de consellers per als membres del govern.
I es preveu el nomenament d’un conseller primer, que tindria una funció delegada de coordinar els altres consellers.
Hi haurà un parlament, amb una única cambra de representació que s’elegirà cada cinc anys.
Els diputats podran renovar el càrrec una sola vegada.
La circumscripció serà la comarca, tret de la ciutat de Barcelona, on serà el districte.
Les eleccions seran d’una sola volta i amb llistes obertes.
L’organització territorial bàsica de Catalunya s’estableix en municipis i comarques, agrupades en vegueries, i en l’àmbit supramunicipal en mancomunitats. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Constituïm ha lliurat a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, la seva proposta constitucional, la primera sorgida de la societat civil, en què s’inclouen alguns dels aspectes més destacats de la proposta. Per exemple, el català serà la llengua oficial (tret de l’Aran, on serà l’aranès) i Catalunya serà un estat aconfessional i sense exèrcit.",
"a2": "Avui, Constituïm ha presentat a Forcadell la proposta de la Constitució catalana, en què indica que Catalunya serà una república ciutadana i participativa, aconfessional, sense exèrcit i amb eleccions cada cinc anys. Es podrà optar a la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a cap altra nacionalitat. S'establiria el Banc de Catalunya i el català i l'aranès seran les llengües oficials.",
"a3": "Constituïm ha presentat una proposta de Constitució catalana amb un estat republicà, aconfessional i sense exèrcit, en què el català és la llengua oficial i el castellà té un règim especial. La nacionalitat catalana es pot adquirir per diversos mitjans, hi ha una agència nacional de seguretat i defensa i un Banc Central. El president és cap d'estat i de govern."
},
"extractive": {
"a1": "Una república en què el català serà la llengua oficial (tret de l’Aran, on serà l’aranès) i el castellà tindrà un règim especial.\nEl català és la llengua nacional i oficial de Catalunya i es reconeix al castellà un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal protegir.\nEls ciutadans d’altres estats (com l’espanyol o el francès) que tinguin nexes culturals i lingüístics amb Catalunya poden optar a la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva nacionalitat, encara que el principi de reciprocitat no es reconegui al seu estat.\nLa república catalana tindrà un president, que serà alhora el president de la República i el de la Generalitat.",
"a2": "Una república en què el català serà la llengua oficial (tret de l’Aran, on serà l’aranès) i el castellà tindrà un règim especial.\nEl català és la llengua nacional i oficial de Catalunya i es reconeix al castellà un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal protegir.\nEls ciutadans d’altres estats (com l’espanyol o el francès) que tinguin nexes culturals i lingüístics amb Catalunya poden optar a la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva nacionalitat, encara que el principi de reciprocitat no es reconegui al seu estat.\nLa república catalana tindrà un president, que serà alhora el president de la República i el de la Generalitat.",
"a3": "Una república en què el català serà la llengua oficial (tret de l’Aran, on serà l’aranès) i el castellà tindrà un règim especial. \nAquests són alguns dels aspectes més destacats que s’inclouen en la proposta de constitució catalana que han presentat avui a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, els responsables de Constituïm. \nLa nacionalitat catalana es pot adquirir per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o bé per opció.\nLa república catalana tindrà un president, que serà alhora el president de la República i el de la Generalitat. "
},
"extreme": {
"a1": "Constituïm lliura a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, la proposta de Constitució catalana per a la República.",
"a2": "Presenten a Forcadell la proposta de la Constitució catalana, en què Catalunya serà una república i es podrà tenir doble nacionalitat.",
"a3": "Proposta detallada de Constituïm per establir la República catalana presentada avui a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell."
}
} |
1,117 | Turull respecta la posició d'UDC sobre la Via Catalana | El convergent considera una "cortina de fum" l'escalada de tensió amb Gibraltar | El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, no ha volgut entrar en polèmica amb UDC i ha mostrat el seu respecte per la posició del seu soci sobre la Via Catalana, reclamant que la cadena reivindiqui el dret a decidir en lloc de la independència.
En declaracions a Catalunya Ràdio, ha indicat que UDC ha volgut fer una reflexió "en sentit positiu" i sempre amb la voluntat que la cadena sigui un "exitàs", però alhora ha afegit que també respecta la postura de l'ANC.
Pel que fa a CDC, ha confirmat que el partit s'hi abocarà.
Sobre la carta que Artur Mas va enviar a Mariano Rajoy, no ha donat presses al president espanyol perquè respongui però sí que li ha demanat "alçada de mires".
Com ja ha fet en altres ocasions, Turull ha reivindicat que els fets demostren que CDC i UDC fan tots els passos plegats al Parlament en tot el que té a veure amb el procés.
"No hi ha diferència ni matís, i al final el que compten són els fets", ha dit.
Ha remarcat que CiU es va presentar a les eleccions amb un programa que parlava de consulta i d'estat propi, i això és el que continua defensant la federació, però alhora ha assegurat que ell respecta la posició d'UDC sobre la Via Catalana, assegurant que el partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida ha demanat a l'ANC que ampliï el lema de la cadena al dret a decidir només perquè té la voluntat que la iniciativa sigui tot un èxit.
De la mateixa manera, ha dit que també respecta que l'entitat organitzadora de l'acte hagi decidit mantenir la independència com a reivindicació de la cadena.
CDC, ha dit, sí que se sent còmoda amb la iniciativa i s'hi abocarà perquè participi el màxim nombre de militants.
Turull ha remarcat que en aquesta cadena hi haurà gent de totes les formacions, i ha subratllat que hi ha diversos partits que estan debatent sobre aquest tema i no només UDC.
"El que ha de ser és un autèntic èxit i no d'aquest partit o de l'altre, ens equivocaríem", ha advertit.
"Que Rajoy deixi de tenir la pitjor reacció possible davant de cada clam de Catalunya"
Sobre la carta que Mas va enviar a Rajoy, el president del grup parlamentari de CiU ha indicat que no posen cap data límit perquè el popular respongui, però sí que li ha demanat alçada de mires i que sigui sensible amb les aspiracions dels catalans.
"Que deixi de tenir la pitjor reacció possible davant de cada clam del poble català", li ha reclamat.
Turull ha subratllat que el Govern té l'obligació d'intentar la via del diàleg amb l'Estat fins a finals d'any, quan es decidirà data i pregunta per a la consulta.
El que és important, ha insistit, és que aquesta es faci "ben feta i amb totes les garanties".
"Entenem perfectament les presses, però tenim una responsabilitat", ha dit.
Ara bé, ha insistit que el Govern treballa amb l'escenari del 2014 i amb la voluntat de fer una pregunta clara i una possibilitat de resposta que també ho ha de ser.
Si Rajoy va mentir ha de dimitir
Pel que fa al cas Bárcenas i a la compareixença de Rajoy al Senat de fa uns dies, Turull s'ha limitat a dir el mateix que ja va apuntar Josep Antoni Duran i Lleida.
"Si es demostrés que ha mentit hauria de dimitir de totes totes", ha opinat el també portaveu al Parlament, que ha dit que espera que els dirigents populars que declaren aquest dimarts davant del jutge diguin la veritat i s'aclareixi tot això quant abans millor.
Turull ha remarcat que s'han publicat documents "molt comprometedors" i que si són veritat, "posarien en molt mal lloc" Rajoy.
Per això ha demanat celeritat perquè els ciutadans sàpiguen què ha passat realment.
La "cortina de fum" de Gibraltar
Sobre la polèmica entre Espanya i el Regne Unit per Gibraltar, ha admès que podria ser tot plegat una part de "cortina de fum" amb l'objectiu que "es rearmi el patriotisme espanyol" i no es parli del cas Bárcenas.
En tot cas, ha trobat la situació d'"esperpèntica" i ha demanat diàleg a ambdós governs tenint en compte que tots dos formen part de la UE.
Pel que fa a les declaracions de Cameron sobre l'autodeterminació de Gibraltar i el seu paral·lelisme amb el procés català, ha volgut remarcar més aviat les que ja va fer fa uns mesos específicament parlant de Catalunya.
"A Europa la democràcia no espanta", ha constatat. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Jordi Turull ha reclamat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, altura de mires per celebrar un referèndum d'autodeterminació, la data i consulta de la qual vol consensuar a finals d'aquest any. Respecte a la petició d'UDC a l'ANC per canviar el lema de la Via Catalana, Turull ha expressat el seu respecte per la reflexió del seu soci de federació.",
"a2": "Mas demana a Rajoy que deixi de posar traves en tot allò que tingui a veure amb Catalunya i Turull opina que hauria de dimitir si va mentir sobre el cas Bárcenas, que asseguren que està sent tapat amb la polèmica per Gibraltar. Turull ha mostrat respecte cap a la Via Catalana d'UDC per donar llibertat a la decisió d'independència.",
"a3": "Jordi Turull, el portaveu de CiU, respecta la decisió d'UDC que es reivindiqui el dret a decidir en la Via Catalana, així com la de l'ANC, que ha volgut mantenir la independència com a lema principal. També ha demanat a Rajoy, el president espanyol, que canviï la seva actitud envers les peticions dels catalans i respongui a la carta de Mas."
},
"extractive": {
"a1": "El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, no ha volgut entrar en polèmica amb UDC i ha mostrat el seu respecte per la posició del seu soci sobre la Via Catalana, reclamant que la cadena reivindiqui el dret a decidir en lloc de la independència.\nEn declaracions a Catalunya Ràdio, ha indicat que UDC ha volgut fer una reflexió \"en sentit positiu\" i sempre amb la voluntat que la cadena sigui un \"exitàs\", però alhora ha afegit que també respecta la postura de l'ANC.\nHa remarcat que CiU es va presentar a les eleccions amb un programa que parlava de consulta i d'estat propi, i això és el que continua defensant la federació, però alhora ha assegurat que ell respecta la posició d'UDC sobre la Via Catalana, assegurant que el partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida ha demanat a l'ANC que ampliï el lema de la cadena al dret a decidir només perquè té la voluntat que la iniciativa sigui tot un èxit.\nSobre la carta que Mas va enviar a Rajoy, el president del grup parlamentari de CiU ha indicat que no posen cap data límit perquè el popular respongui, però sí que li ha demanat alçada de mires i que sigui sensible amb les aspiracions dels catalans.",
"a2": "El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, no ha volgut entrar en polèmica amb UDC i ha mostrat el seu respecte per la posició del seu soci sobre la Via Catalana, reclamant que la cadena reivindiqui el dret a decidir en lloc de la independència.\nEn declaracions a Catalunya Ràdio, ha indicat que UDC ha volgut fer una reflexió \"en sentit positiu\" i sempre amb la voluntat que la cadena sigui un \"exitàs\", però alhora ha afegit que també respecta la postura de l'ANC.\nHa remarcat que CiU es va presentar a les eleccions amb un programa que parlava de consulta i d'estat propi, i això és el que continua defensant la federació, però alhora ha assegurat que ell respecta la posició d'UDC sobre la Via Catalana, assegurant que el partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida ha demanat a l'ANC que ampliï el lema de la cadena al dret a decidir només perquè té la voluntat que la iniciativa sigui tot un èxit.\nSobre la carta que Mas va enviar a Rajoy, el president del grup parlamentari de CiU ha indicat que no posen cap data límit perquè el popular respongui, però sí que li ha demanat alçada de mires i que sigui sensible amb les aspiracions dels catalans.",
"a3": "El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, no ha volgut entrar en polèmica amb UDC i ha mostrat el seu respecte per la posició del seu soci sobre la Via Catalana, reclamant que la cadena reivindiqui el dret a decidir en lloc de la independència. \nHa remarcat que CiU es va presentar a les eleccions amb un programa que parlava de consulta i d'estat propi, i això és el que continua defensant la federació, però alhora ha assegurat que ell respecta la posició d'UDC sobre la Via Catalana, assegurant que el partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida ha demanat a l'ANC que ampliï el lema de la cadena al dret a decidir només perquè té la voluntat que la iniciativa sigui tot un èxit. \nSobre la carta que Mas va enviar a Rajoy, el president del grup parlamentari de CiU ha indicat que no posen cap data límit perquè el popular respongui, però sí que li ha demanat alçada de mires i que sigui sensible amb les aspiracions dels catalans.\nSobre la polèmica entre Espanya i el Regne Unit per Gibraltar, ha admès que podria ser tot plegat una part de \"cortina de fum\" amb l'objectiu que \"es rearmi el patriotisme espanyol\" i no es parli del cas Bárcenas."
},
"extreme": {
"a1": "Turull demana altura de mires a Rajoy sobre la consulta i no entra en polèmica amb UDC. ",
"a2": "Jordi Turull respecta la Via Catalana d'UDC i demana a Rajoy que dimiteixi si va mentir sobre la caixa B.",
"a3": "Turull respecta les postures d'UDC i de l'ANC sobre la Via Catalana i espera que Rajoy respongui als catalans."
}
} |
1,032 | El nombre d'afectats per l'estafa de la immobiliària de Manresa podria arribar a la trentena | A hores d'ara hi ha dotze denúncies de particulars i comunitats de veïns i els Mossos no poden localitzar l'administrador | El nombre de denunciants per estafa contra la immobiliària CIFA de Manresa, per haver-se quedat diners de particulars i comunitats de veïns va creixent.
Apropiació indeguda
Allau de denúncies a una immobiliària de Manresa per quedar-se diners de particulars i comunitats de veïns
En el darrer any i mig, CIFA Corredor Inmobiliario acumula un mínim de nou denúncies
Una dotzena de comunitats de veïns i particulars han denunciat davant dels Mossos la immobiliària per estafa i apropiació indeguda.
Segons expliquen, el seu administrador, s'hauria apropiat de fins a 50.000 euros dels comptes, tot i que hi ha càlculs que incrementen aquesta quantitat.
Des de la plataforma d'afectats que s'ha creat per agrupar els casos, calculen que les estafes a les comunitats de veïns podrien arribar a la trentena, totes a Manresa.
El jutge ha citat el 15 de desembre una de les comunitats denunciants, la del número 43 del carrer de Sant Josep de la capital del Bages.
"Molta ràbia i impotència".
Així diu sentir-se Elies Picanyol, de la comunitat de veïns del carrer de Sant Josep.
CIFA els duia els comptes des de principis de 2016.
En aquest cas, calculen que l'investigat s'hauria apropiat de més de 4.000 euros de les quotes dels veïns.
"Tampoc sabem quants anys hem estat pagant per una assegurança que en realitat no teníem", afegeix.
Ara la comunitat s'ha vist obligada a pujar quotes als veïns per poder pagar tots els rebuts que l'administrador no hauria pagat per sufragar el que deuen.
A les quatre comunitats de veïns dels carrers Tarragona amb Alcalde Armengou, l'estafa pujaria fins als 30.000 euros, segons denuncien els mateixos veïns.
Els inquilins duien 14 mesos pagant, a banda de les quotes habituals, una d'extra per a unes obres que s'havien de fer a la façana i que ara no es podran fer per falta de diners.
"Sense assegurança, sense llum, sense ascensor... ens va deixar amb el posat", denuncia l'Ana Maria Fernández, veïna d'una de les comunitats afectada.
També la Carmen Romero, afectada per la mateixa estafa, reconeix sentir "impotència".
Romero, quan va veure que les coses no quadraven, va intentar parlar amb l'administrador.
"Ja no em va agafar el telèfon", diu.
"Era una persona amb qui vam dipositar tota la confiança i ha arrasat amb tots els diners", afegeix Joan Carles Jiménez, de la comunitat del carrer Alcalde Armengou.
També particulars
Les presumptes estafes de l'administrador però, no només afecten comunitats de veïns.
Emiliana Blaya va utilitzar els seus serveis per vendre el seu habitatge.
Ara s'enfronta a una denúncia perquè el comprador de l'immoble va abonar una paga i senyal i mai va rebre l'immoble, però ella tampoc va rebre ni un euro.
"Em sento com una tonta, ell s'ho va quedar tot i jo amb una mà al davant i una altra al darrera", diu.
Segons han informat els Mossos a l'ACN, a hores d'ara l'investigat no ha estat localitzat.
El proper 15 de juny els veïns del carrer de Sant Josep declararan per primera vegada davant del jutge després de denunciar els fets als Mossos.
Entre els afectats, però, tenen poca confiança en recuperar els diners.
"Volem pensar que, com a mínim, estem fent alguna cosa útil, encara que no creiem que els recuperem, però volem pensar que no quedarà impune", diu Picanyol.
Les denuncies contra l'administrador són per apropiació indeguda i estafa.
Des de la plataforma de veïns, explica la seva portaveu, Alba Baliellas, demanen que no se'l jutgi per aquests delictes, sinó per "estafa continuada".
De moment, diu, a la plataforma ja s'han adherit cinc comunitats.
"N'hi ha més, però no ho volen pel cost que això comporta", lamenta, tot apuntat que només entre comunitats de veïns podrien arribar a la trentena.
En el cas de la seva comunitat de veïns, els va buidar també completament els comptes i va deixar de pagar els rebuts.
"Ens hem quedat tocats perquè ha jugat amb nosaltres i els habitatges dels afectats", lamenta. | [
"estafa"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Una dotzena de comunitats de veïns i particulars han denunciat davant dels Mossos la immobiliària de Manresa CIFA per estafa i apropiació indeguda. Segons els afectats, el seu administrador s'hauria apropiat de fins a 50.000 euros dels comptes. Des de la plataforma que s'ha creat, calculen que les estafes a les comunitats de veïns podrien arribar a la trentena.",
"a2": "Es calcula que la immobiliària CIFA podria haver estafat unes 30 persones i comunitats, apropiant-se una quantitat de més de 50.000 euros. Les víctimes asseguren que ara s'han d'apujar les quotes per pagar els rebuts impagats i senten molta impotència. No s'ha localitzat l'investigat i les víctimes, que esperen recuperar els diners, començaran a declarar el 15 de juny.",
"a3": "La immobiliària CIFA de Manresa s'enfronta a dotze denúncies de particulars i comunitats de veïns per estafa i apropiació indeguda. Les estafes podrien arribar a una trentena, amb un total de 50.000 euros desapareguts dels comptes, segons la plataforma d'afectats. Els denunciants no esperen recuperar els diners, però volen justícia. Ara bé, els Mossos no han aconseguit localitzar el responsable."
},
"extractive": {
"a1": "El nombre de denunciants per estafa contra la immobiliària CIFA de Manresa, per haver-se quedat diners de particulars i comunitats de veïns va creixent.\nAllau de denúncies a una immobiliària de Manresa per quedar-se diners de particulars i comunitats de veïns.\nUna dotzena de comunitats de veïns i particulars han denunciat davant dels Mossos la immobiliària per estafa i apropiació indeguda.\nEn el cas de la seva comunitat de veïns, els va buidar també completament els comptes i va deixar de pagar els rebuts.",
"a2": "El nombre de denunciants per estafa contra la immobiliària CIFA de Manresa, per haver-se quedat diners de particulars i comunitats de veïns va creixent.\nAllau de denúncies a una immobiliària de Manresa per quedar-se diners de particulars i comunitats de veïns.\nUna dotzena de comunitats de veïns i particulars han denunciat davant dels Mossos la immobiliària per estafa i apropiació indeguda.\nEn el cas de la seva comunitat de veïns, els va buidar també completament els comptes i va deixar de pagar els rebuts.",
"a3": "El nombre de denunciants per estafa contra la immobiliària CIFA de Manresa, per haver-se quedat diners de particulars i comunitats de veïns va creixent.\nUna dotzena de comunitats de veïns i particulars han denunciat davant dels Mossos la immobiliària per estafa i apropiació indeguda.\nSegons expliquen, el seu administrador, s'hauria apropiat de fins a 50.000 euros dels comptes, tot i que hi ha càlculs que incrementen aquesta quantitat. \nDes de la plataforma d'afectats que s'ha creat per agrupar els casos, calculen que les estafes a les comunitats de veïns podrien arribar a la trentena, totes a Manresa. "
},
"extreme": {
"a1": "Una dotzena de comunitats de veïns i particulars denuncien CIFA, una immobiliària de Manresa, per estafa.",
"a2": "La immobiliària CIFA podria haver estafat gairebé 30 persones i més de 50.000 euros i les víctimes senten impotència.",
"a3": "Els Mossos no localitzen l'estafador de la immobiliària de Manresa CIFA que ja acumula dotze denúncies."
}
} |
2,808 | Veïns de Lleida denuncien intimidacions per part de la policia espanyola als carrers pròxims on s'allotgen o treballen | L'oposició a la Paeria demana a l'alcalde que intervingui i a la subdelegada del govern espanyol que ordeni que els efectius marxin de la ciutat | Veïns de Lleida han denunciat aquesta setmana a regidors de l'Ajuntament de Lleida i per xarxes socials haver rebut intimidacions i assetjaments verbals per part d'agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil pels carrers de Lleida pròxims als llocs on aquests efectius dormen o treballen, com ara el Centre Històric o el barri de Cappont.
Una de les noies afectades ha explicat a l'ACN que aquest dimecres a les 8 del matí, quan es dirigia en bicicleta a la universitat, va passar davant la caserna de la policia espanyola, pel mig dels agents que ocupaven la vorera, i un d'ells es va girar i li va cridar "a que et dono una hòstia".
"No té cap tipus de sentit i no ho entenc", reconeix.
Una altra noia afectada, en aquest cas al centre de Lleida, on hi ha un hotel on s'allotgen alguns d'aquests efectius, ha reconegut a l'ACN estar "atemorida" perquè ha viscut dues intimidacions des de dilluns.
Una d'elles, "quan venia de la manifestació, amb una enganxina, un dels agents se'm va quedar mirant i em va cridar 'vine aquí, valenta".
És per tot això que els grups de l'oposició a la Paeria, PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida demanen a l'alcalde que intervingui i a la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ordeni que els efectius marxin de la ciutat.
El regidor del Comú de Lleida, Sergi Talamonte, ha denunciat que hi ha ciutadans que estan sent assetjats aquests dies pels carrers i diu que "quan les forces de seguretat deixen de ser-ho, quin sentit té tenir-les a prop".
Talamonte també es pregunta "on està l'alcalde, quan hauria de prendre el lideratge" i demana a la subdelegació del govern espanyol que posi "seny" i que retiri les forces de seguretat "que van portar per generar patiment i dolor a la ciutat l'1-O".
"Que tornin a casa seva, perquè ni les necessitem ni les volem", ha afegit.
El regidor de la Crida per Lleida-CUP, Francesc Gabarrell, ha dit que "no té cap sentit que les forces que van ocupar policialment la ciutat encara hi siguin per seguir atemorint a la població".
"Després de la repressió de diumenge, han de marxar i demanem que l'alcalde parli amb els hotels de la ciutat perquè els facin fora" i a la delegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que "els enviï als llocs d'on provenen".
"Hem rebut queixes dels veïns que viuen al voltant de l'hotel Real on s'allotgen perquè els agents els han insultat i fet fotografies", ha explicat.
És "inconcebible" que els agents que van formar part de la "repressió" de l'1-O "encara visquin al costat de les seves cases", ha lamentat.
El regidor d'ERC-Avancem, Carles Vega, ha dit que la ciutat no es mereix que diverses 'furgones' de la policia espanyola es "passegin" per la ciutat amb una finalitat "evidentment intimidatòria" i retreu a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, "que no estigui fent res" per fer fora les forces policials espanyoles de Lleida.
És per això, ha explicat, que els grups de l'oposició han pres la iniciativa i han presentat per escrit a la subdelegació del govern espanyol a Lleida la petició perquè aquests policies marxin.
El regidor del PDeCAT, Toni Postius, ha criticat que "una vegada més l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, torna a deixar a l'estacada la ciutadania que aquests dies està denunciant assetjament per part de les forces policials espanyoles enviades a Lleida per l'1-O".
"Una vegada més l'alcalde continua amagat, sense donar la cara, fent-se la víctima i sense atendre aquest clam ciutadà que diu que aquestes forces no hi fan res a la ciutat", ha afegit.
Postius lamenta que "mentre a d'altres municipis, els alcaldes han dit no a que aquests efectius segueixin a la seva ciutat, Ros mira cap a una altra banda".
"Aquestes situacions intimidatòries no afavoreixen a un clima de pau i tranquil·litat a la ciutat i l'únic que fan és provocar i atemorir els veïns", ha conclòs. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els grups de l'oposició a la Paeria, PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida demanen a l'alcalde que intervingui pel que fa a les intimidacions i assetjaments verbals que han rebut veïns de Lleida per part de la policia espanyola. També demanen a la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ordeni que els efectius marxin de la ciutat.",
"a2": "Els veïns de Lleida asseguren que estan atemorits, després de rebre amenaces per part dels agents de policia enviats per l'estat. Demanen ajuda a l'Ajuntament perquè intervingui i els faci fora, ja que no té sentit que hi siguin si no aporten seguretat. No estan d'acord amb rebre amenaces dels que van formar part de la repressió de l'1-O.",
"a3": "Veïns de Lleida denuncien intimidacions i assetjament per part d'agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil a prop d'on s'allotgen o treballen. Els regidors del PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida critiquen l'alcalde per no intervenir i demanen a Manso que retiri ja els efectius que prou mal han fet als ciutadans des de l'1-O."
},
"extractive": {
"a1": "És per tot això que els grups de l'oposició a la Paeria, PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida demanen a l'alcalde que intervingui i a la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ordeni que els efectius marxin de la ciutat.\nEl regidor de la Crida per Lleida-CUP, Francesc Gabarrell, ha dit que \"no té cap sentit que les forces que van ocupar policialment la ciutat encara hi siguin per seguir atemorint a la població\".\n\"Després de la repressió de diumenge, han de marxar i demanem que l'alcalde parli amb els hotels de la ciutat perquè els facin fora\" i a la delegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que \"els enviï als llocs d'on provenen\".\nEl regidor d'ERC-Avancem, Carles Vega, ha dit que la ciutat no es mereix que diverses 'furgones' de la policia espanyola es \"passegin\" per la ciutat amb una finalitat \"evidentment intimidatòria\" i retreu a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, \"que no estigui fent res\" per fer fora les forces policials espanyoles de Lleida.",
"a2": "És per tot això que els grups de l'oposició a la Paeria, PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida demanen a l'alcalde que intervingui i a la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ordeni que els efectius marxin de la ciutat.\nEl regidor d'ERC-Avancem, Carles Vega, ha dit que la ciutat no es mereix que diverses 'furgones' de la policia espanyola es \"passegin\" per la ciutat amb una finalitat \"evidentment intimidatòria\" i retreu a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, \"que no estigui fent res\" per fer fora les forces policials espanyoles de Lleida.\nEl regidor de la Crida per Lleida-CUP, Francesc Gabarrell, ha dit que \"no té cap sentit que les forces que van ocupar policialment la ciutat encara hi siguin per seguir atemorint a la població\".\n\"Després de la repressió de diumenge, han de marxar i demanem que l'alcalde parli amb els hotels de la ciutat perquè els facin fora\" i a la delegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que \"els enviï als llocs d'on provenen\".",
"a3": "Veïns de Lleida han denunciat aquesta setmana a regidors de l'Ajuntament de Lleida i per xarxes socials haver rebut intimidacions i assetjaments verbals per part d'agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil pels carrers de Lleida pròxims als llocs on aquests efectius dormen o treballen, com ara el Centre Històric o el barri de Cappont. \nUna de les noies afectades ha explicat a l'ACN que aquest dimecres a les 8 del matí, quan es dirigia en bicicleta a la universitat, va passar davant la caserna de la policia espanyola, pel mig dels agents que ocupaven la vorera, i un d'ells es va girar i li va cridar \"a que et dono una hòstia\".\nÉs per tot això que els grups de l'oposició a la Paeria, PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida demanen a l'alcalde que intervingui i a la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que ordeni que els efectius marxin de la ciutat. \n \"Després de la repressió de diumenge, han de marxar i demanem que l'alcalde parli amb els hotels de la ciutat perquè els facin fora\" i a la delegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que \"els enviï als llocs d'on provenen\". "
},
"extreme": {
"a1": "Diversos ciutadans de la ciutat de Lleida han denunciat assetjaments i intimidació verbal per part de la policia espanyola.",
"a2": "Els veïns de Lleida demanen ajuda a l'Ajuntament per fer fora els policies després de rebre amenaces i intimidacions.",
"a3": "Els lleidatans denuncien intimidacions i assetjament per part de la policia espanyola i volen que se'n vagin de la ciutat."
}
} |
2,201 | El Govern insisteix que a l'hivern no es tallaran els subministraments bàsics a les persones en situació de pobresa energètica | A partir d'ara les subministradores hauran de contactar amb els serveis socials abans de procedir a la interrupció del servei en un habitatge | El Govern garanteix a les entitats que el proper hivern no es tallaran els subministraments bàsics a les persones en situació de pobresa energètica.
Així ho va reiterar el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, presidir dimecres passat en una nova sessió del Consell de les Persones Consumidores de Catalunya.
La trobada va servir per repassar les diferents mesures en curs per fer front a la pobresa energètica aquest any i es va analitzar la situació jurídica generada pels recursos del govern espanyol a la normativa catalana contra la pobresa energètica.
En aquest sentit, el Consell va aprovar un pronunciament a favor d'aquest marc legal que denuncia "l'obstruccionisme" del govern de l'estat en aquesta matèria.
En la trobada, Puig va garantir que enguany, com l'any passat, es mantindrà la suspensió de la interrupció dels subministraments bàsics –aigua, llum i gas- en els períodes crítics a aquelles famílies que acreditin estar en situació de vulnerabilitat econòmica.
En aquest sentit, el conseller va recordar que la Llei 24/2015, actualment vigent en aquesta matèria, incrementa la protecció de les persones que no poden assumir el cost dels subministraments bàsics, ja que trasllada a les companyies l'exigència de contactar amb els serveis socials abans de dur a terme una interrupció en el servei, i els imposa el principi de precaució abans de procedir a qualsevol actuació.
El Consell de les Persones Consumidores de Catalunya també va ser informat de les diferents mesures que s'estan duent a terme per lluitar contra la pobresa energètica aquest hivern.
A més de la vigència de la Llei 24/2015, es van explicar els avenços en l'elaboració de protocols amb les companyies subministradores per abordar aquests casos, l'elaboració de guies per als consumidors per ampliar la difusió de les mesures de protecció, i l'establiment de nous canals de comunicació entre administracions per millorar la coordinació a l'hora de detectar i actuar situacions de pobresa energètica.
Pronunciament sobre la suspensió de la normativa catalana
Durant la sessió també es va analitzar la situació jurídica de la lluita contra la pobresa energètica a Catalunya.
El Consell va constatar que l'estat espanyol no ha transposat les directives europees en matèria de pobresa energètica; que ha impugnat davant el Tribunal Constitucional la Llei 20/2014, de modificació del Codi de Consum de Catalunya i que incloïa mesures per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de vulnerabilitat econòmica; i que ha demanat obrir un procés de negociació bilateral amb la Generalitat sobre la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica, com a pas previ a la interposició també d'un recurs d'inconstitucionalitat.
Per això, el Consell va aprovar un pronunciament sobre aquesta situació, que va comptar amb el suport de 14 de les 15 entitats presents a la reunió.
El document denuncia "l'obstruccionisme del Govern de l'Estat en una matèria tan sensible" i adverteix que aquesta actitud "pot comportar perjudicis als consumidors més vulnerables i en risc d'exclusió".
Així mateix, lamenta que a banda d'una vulneració de la legalitat vigent, suposa "una manca total" de sensibilitat per part del govern de l'Estat.
El Consell de les Persones Consumidores de Catalunya, que presideix el conseller d'Empresa i Ocupació i que coordina l'Agència Catalana del Consum, és l'òrgan de representació i consulta de les organitzacions de persones consumidores.
La reunió plenària del dimecres va comptar amb l'assistència de l'Associació de Consumidors de la Província de Barcelona; l'Associació d'Impositors de Bancs i Caixes d'Estalvi de Catalunya (AICEC-ADICAE); l'Associació de Consumidors i Usuaris en Acció de Catalunya-FACUA; la Federació Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Casa de Catalunya (UNAE); l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC); la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC); CUS, Salut, Consum i Alimentació; Telespectadors Associats de Catalunya; ABACUS; la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC); l'Associació Catalana del Càncer-Associació d'Usuaris de la Sanitat-Càncer; l'Associació Defensor de l'Estudiant; l'Associació de Consumidors i Usuaris del Transport Aeri i Viatges Combinats (ACUTAVC); l'Associació Catalana de Màster de Consum, i l'Associació Intercomarcal de Consumidors i Usuaris de Catalunya (AICUC), que va mostrar la seva disconformitat amb el pronunciament. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El conseller Puig recorda que, en acolliment a la Llei 24/2015, no es pot tallar els subministraments bàsics a persones en situació de vulnerabilitat econòmica sense haver contactat abans amb l'assistent social pertinent. Així ho va comunicar dimecres passat a una nova trobada del Consell de les Persones Consumidores de Catalunya.",
"a2": "En una sessió del Consell de les Persones Consumidores de Catalunya, el conseller d’Empresa i Ocupació va afirmar que aquest hivern no es tallaran els subministraments bàsics de les persones que acreditin ser vulnerables econòmicament i va informar sobre altres mesures planejades per lluitar contra la pobresa energètica. D’altra banda, el Consell va denunciar l’obstruccionisme de l’Estat en aquest tema.",
"a3": "El govern ha explicat que garantirà que aquest hivern no es tallin els subministraments bàsics a les persones en situació de pobresa energètica. El conseller Puig va recordar la llei 24/2015, la qual incrementa la protecció a aquest col·lectiu. Així mateix, es volen elaborar protocols amb les companyies subministradores a fi de fer front a aquests casos."
},
"extractive": {
"a1": "El Govern garanteix a les entitats que el proper hivern no es tallaran els subministraments bàsics a les persones en situació de pobresa energètica. \nEn aquest sentit, el conseller va recordar que la Llei 24/2015, actualment vigent en aquesta matèria, incrementa la protecció de les persones que no poden assumir el cost dels subministraments bàsics, ja que trasllada a les companyies l'exigència de contactar amb els serveis socials abans de dur a terme una interrupció en el servei, i els imposa el principi de precaució abans de procedir a qualsevol actuació.\nEn la trobada, Puig va garantir que enguany, com l'any passat, es mantindrà la suspensió de la interrupció dels subministraments bàsics –aigua, llum i gas- en els períodes crítics a aquelles famílies que acreditin estar en situació de vulnerabilitat econòmica. \nEl Consell va constatar que l'estat espanyol no ha transposat les directives europees en matèria de pobresa energètica; que ha impugnat davant el Tribunal Constitucional la Llei 20/2014, de modificació del Codi de Consum de Catalunya i que incloïa mesures per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de vulnerabilitat econòmica; i que ha demanat obrir un procés de negociació bilateral amb la Generalitat sobre la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica, com a pas previ a la interposició també d'un recurs d'inconstitucionalitat.",
"a2": "El Govern garanteix a les entitats que el proper hivern no es tallaran els subministraments bàsics a les persones en situació de pobresa energètica.\nEn la trobada, Puig va garantir que enguany, com l'any passat, es mantindrà la suspensió de la interrupció dels subministraments bàsics –aigua, llum i gas- en els períodes crítics a aquelles famílies que acreditin estar en situació de vulnerabilitat econòmica.\nA més de la vigència de la Llei 24/2015, es van explicar els avenços en l'elaboració de protocols amb les companyies subministradores per abordar aquests casos, l'elaboració de guies per als consumidors per ampliar la difusió de les mesures de protecció, i l'establiment de nous canals de comunicació entre administracions per millorar la coordinació a l'hora de detectar i actuar situacions de pobresa energètica.\nEl Consell va constatar que l'estat espanyol no ha transposat les directives europees en matèria de pobresa energètica; que ha impugnat davant el Tribunal Constitucional la Llei 20/2014, de modificació del Codi de Consum de Catalunya i que incloïa mesures per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de vulnerabilitat econòmica; i que ha demanat obrir un procés de negociació bilateral amb la Generalitat sobre la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica, com a pas previ a la interposició també d'un recurs d'inconstitucionalitat.",
"a3": "El Govern garanteix a les entitats que el proper hivern no es tallaran els subministraments bàsics a les persones en situació de pobresa energètica.\nEn aquest sentit, el conseller va recordar que la Llei 24/2015, actualment vigent en aquesta matèria, incrementa la protecció de les persones que no poden assumir el cost dels subministraments bàsics, ja que trasllada a les companyies l'exigència de contactar amb els serveis socials abans de dur a terme una interrupció en el servei, i els imposa el principi de precaució abans de procedir a qualsevol actuació.\nA més de la vigència de la Llei 24/2015, es van explicar els avenços en l'elaboració de protocols amb les companyies subministradores per abordar aquests casos, l'elaboració de guies per als consumidors per ampliar la difusió de les mesures de protecció, i l'establiment de nous canals de comunicació entre administracions per millorar la coordinació a l'hora de detectar i actuar situacions de pobresa energètica.\nEl Consell va constatar que l'estat espanyol no ha transposat les directives europees en matèria de pobresa energètica; que ha impugnat davant el Tribunal Constitucional la Llei 20/2014, de modificació del Codi de Consum de Catalunya i que incloïa mesures per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de vulnerabilitat econòmica; i que ha demanat obrir un procés de negociació bilateral amb la Generalitat sobre la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar la pobresa energètica, com a pas previ a la interposició també d'un recurs d'inconstitucionalitat."
},
"extreme": {
"a1": "El govern de Catalunya emfatitza que no es tallaran els subministraments bàsics a les famílies amb vulnerabilitat econòmica durant l'hivern.",
"a2": "El conseller d'Empresa i Ocupació va informar sobre les mesures realitzades per lluitar contra la pobresa energètica aquest hivern.",
"a3": "El govern garanteix que no es tallaran els subministraments a les persones en situació de pobresa energètica aquest hivern."
}
} |
444 | Diverses administracions es reuneixen per tirar endavant el servei de Rodalia de Lleida | La Diputació de Lleida ha acollit i s’ha posat en disposició per vetllar pel compliment dels compromisos de millora que el Govern espanyol i la Generalitat han adquirit davant els representants municipals afectats per la línia fèrria Lleida-Manresa i en l’esforç per implementar el servei de Rodalia Lleida.
El president de la Diputació, Joan Talarn, ha presidit la reunió de la Plataforma per a la millora de la línia Lleida-Manresa a la qual han estat convidats el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, i el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín.
Ambdós representants d’aquestes administracions s’han compromès davant el món local de Lleida i els agents econòmics i socials a fer efectives inversions per fer realitat la millora de la línia fèrria i incrementar, per ara, les freqüències de pas dels trens a fi i efecte d’acabar creant el servei Rodalia Lleida, l’únic de tot Catalunya que mai ha entrat en funcionament.
El president Joan Talarn ha remarcat la necessitat de conscienciar les administracions responsables que la deixadesa en la inversió en infraestructures a la demarcació és una de les causes que estan darrere del despoblament de molts dels municipis de les comarques de Ponent.
Així, ha reivindicat la millora de la línia i la modernització dels trens perquè facin d’aquest recorregut una infraestructura viària adequada al segle XXI.
El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha anunciat que des de la darrera reunió fins a avui s’ha assolit un acord amb RENFE per la renovació de la flota de trens de tot Catalunya, a més d’un contracte de serveis amb la mateixa RENFE que es resoldrà en el context d’un traspàs que obligui les administracions de l’Estat a complir i executar.
Gavín ha dit també que s’està treballant en la nova Rodalia Lleida que posarà en seu enfoc en la línia ferroviària Lleida-Cervera que en l’actualitat està molt desaprofitada.
Ha recordat que la Rodalia a Lleida funcionen prou bé, per exemple, en els enllaços Lleida-Balaguer.
Així, ha recordat que Lleida també té la prova del que és un model d’èxit ferroviari, el Tren de la Pobla, que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat.
Com a novetat ha explicat que està previst el projecte constructiu del baixador del polígon; la proposta de la nova Rodalia Lleida per d’aquí a tres mesos, la posada en funcionament en poques setmanes del bitllet combinat RENFE-Alta Velocitat-Rodalia; i l’estudi conjunt que es farà conjuntament amb la Diputació de Lleida i l’ACM sobre aparcaments dissuasius.
El subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín, ha destacat que cal anar fent passos a poc a poc dins de l’àmbit competencial de cada administració.
Aquests passos consisteixen en l’eliminació de les limitacions temporals de velocitat, l’augment del nombre de trens, la millora de les freqüències, l’eliminació dels passos a nivell o la connectivitat de la xarxa de rodalies amb l’Alta Velocitat.
De la seva banda, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha posat de manifest que Lleida és la capital d’un sistema urbà que té actualment una xarxa de Rodalia que està més desenvolupada en l’àmbit de les carreteres i que té un dèficit notable en l’àmbit ferroviari.
En aquest sentit, ha recordat que la xarxa ferroviària afecta 190.000 persones de les localitats afectades, 300.000 si es fa el càlcul per comarques.
A la reunió –que ha tingut lloc a la sala polivalent de la Diputació– també han participat els alcaldes dels ajuntaments de Lleida, Bell-lloc d’Urgell (Ramon Cónsola), Mollerussa (Marc Solsona) Golmés (Jordi Calvís), Castellnou de Seana (Jordi Llanes), Bellpuig (Jordi Estiarte), Tàrrega (Alba Pijuan), Cervera (Ramon Augé), Sant Guim de Freixenet (Francesc Lluch), i el tinent d’alcalde d’Anglesola, Enric Valls; els presidents dels consells comarcals del Segrià (David Masot), el Pla d’Urgell (Rafel Panadés), la Segarra (Francesc Lluch), i el vicepresident de l’Urgell (Xavier Freixes); representants dels sindicats CCOO (Cristina Rodríguez i Alberto Puivecino), UGT (José Luís Aguilà), CGT (Manel Cónsola) i Intersindical (Carles Sastre), el president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Carles Giribet; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, i els portaveus dels diferents grups polítics de la Diputació de Lleida, Mercè Carulla (ERC), Rosa Pujol (JxCat), Fèlix Larrosa (PSC) i Elena Farré (ECP). | [
"pla d'urgell"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El servei de Rodalies de Lleida és el més precari de Catalunya i això influeix en el despoblament de molts municipis d'aquesta província. Joan Talarn, president de la Diputació, ha presidit la reunió amb el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, i el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, per solucionar aquest conflicte.",
"a2": "Representants de la Diputació de Lleida, el govern espanyol, la Generalitat de Catalunya i diferents consells comarcals, ajuntaments i sindicats de la província s’han reunit per negociar la creació del servei Rodalia Lleida, que millorarà la mobilitat en tren per la regió. Entre altres coses, les inversions serviran per modernitzar les línies i augmentar la freqüència dels trens.",
"a3": "La Diputació de Lleida s'ha compromès a vetllar pel compliment dels compromisos del govern espanyol i la Generalitat per millorar la línia fèrria Lleida-Manresa i implementar el servei de Rodalia Lleida. Les inversions inclouen l'eliminació de limitacions de velocitat, l'augment de trens i la millora de freqüències. La nova Rodalia Lleida se centrarà en la línia Lleida-Cervera."
},
"extractive": {
"a1": "El president de la Diputació, Joan Talarn, ha presidit la reunió de la Plataforma per a la millora de la línia Lleida-Manresa a la qual han estat convidats el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín, i el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín.\nLa Diputació de Lleida ha acollit i s’ha posat en disposició per vetllar pel compliment dels compromisos de millora que el Govern espanyol i la Generalitat han adquirit davant els representants municipals afectats per la línia fèrria Lleida-Manresa i en l’esforç per implementar el servei de Rodalia Lleida.\nEl president Joan Talarn ha remarcat la necessitat de conscienciar les administracions responsables que la deixadesa en la inversió en infraestructures a la demarcació és una de les causes que estan darrere del despoblament de molts dels municipis de les comarques de Ponent.\nDe la seva banda, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha posat de manifest que Lleida és la capital d’un sistema urbà que té actualment una xarxa de Rodalia que està més desenvolupada en l’àmbit de les carreteres i que té un dèficit notable en l’àmbit ferroviari.",
"a2": "La Diputació de Lleida ha acollit i s’ha posat en disposició per vetllar pel compliment dels compromisos de millora que el Govern espanyol i la Generalitat han adquirit davant els representants municipals afectats per la línia fèrria Lleida-Manresa i en l’esforç per implementar el servei de Rodalia Lleida.\nAmbdós representants d’aquestes administracions s’han compromès davant el món local de Lleida i els agents econòmics i socials a fer efectives inversions per fer realitat la millora de la línia fèrria i incrementar, per ara, les freqüències de pas dels trens a fi i efecte d’acabar creant el servei Rodalia Lleida, l’únic de tot Catalunya que mai ha entrat en funcionament.\nAquests passos consisteixen en l’eliminació de les limitacions temporals de velocitat, l’augment del nombre de trens, la millora de les freqüències, l’eliminació dels passos a nivell o la connectivitat de la xarxa de rodalies amb l’Alta Velocitat.\nEl president Joan Talarn ha remarcat la necessitat de conscienciar les administracions responsables que la deixadesa en la inversió en infraestructures a la demarcació és una de les causes que estan darrere del despoblament de molts dels municipis de les comarques de Ponent.",
"a3": "La Diputació de Lleida ha acollit i s’ha posat en disposició per vetllar pel compliment dels compromisos de millora que el Govern espanyol i la Generalitat han adquirit davant els representants municipals afectats per la línia fèrria Lleida-Manresa i en l’esforç per implementar el servei de Rodalia Lleida.\nAmbdós representants d’aquestes administracions s’han compromès davant el món local de Lleida i els agents econòmics i socials a fer efectives inversions per fer realitat la millora de la línia fèrria i incrementar, per ara, les freqüències de pas dels trens a fi i efecte d’acabar creant el servei Rodalia Lleida, l’únic de tot Catalunya que mai ha entrat en funcionament.\nEl president Joan Talarn ha remarcat la necessitat de conscienciar les administracions responsables que la deixadesa en la inversió en infraestructures a la demarcació és una de les causes que estan darrere del despoblament de molts dels municipis de les comarques de Ponent.\nAquests passos consisteixen en l’eliminació de les limitacions temporals de velocitat, l’augment del nombre de trens, la millora de les freqüències, l’eliminació dels passos a nivell o la connectivitat de la xarxa de rodalies amb l’Alta Velocitat."
},
"extreme": {
"a1": "La Diputació, la Generalitat i el govern espanyol es reuneixen per desencallar el servei de Rodalies de Lleida.",
"a2": "El govern espanyol i la Generalitat s’han compromès a millorar el serveis ferroviaris de Rodalies a Lleida.",
"a3": "La Diputació de Lleida supervisarà les millores en la línia ferroviària Lleida-Manresa per crear Rodalia Lleida, amb millors freqüències."
}
} |
|
741 | Ramón Cotarelo celebra que Pablo Iglesias comenci ‘a parlar clar’ | 'Per un moment, Iglesias ha sortit dels platós, de fer-se el graciós amb presentadores impresentables' | Pablo Iglesias ha anunciat aquest dissabte abans del consell ciutadà de Podem els cinc eixos de la campanya electoral del 20-D.
I un d’aquests eixos és el de defensa d’un referèndum vinculant a Catalunya en què la seva formació defensaria el no a la independència.
Els altres eixos són la reforma de la llei electoral, garantir la independència de la justícia, blindar en la constitució els drets de la ciutadania i acabar la corrupció.
D’aquest anunci, n’ha parlat Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política de la UNED, un dels pocs intel·lectuals espanyols que fan costat al procés català i simpatitzant de la CUP, per a qui va fer campanya el 27-S.
És un bon coneixedor d’Iglesias i ha estat molt crític amb ell tant pel que fa a l’ambigüitat en relació amb Catalunya com a la poca claredat i contundència a l’hora de defensar un programa d’esquerres a Espanya.
En l’últim article escrit al seu bloc, Cotarelo aplaudeix que ‘per un moment Iglesias hagi sortit dels platós’ de televisió i que hagi expressat unes idees clares.
Aquests són alguns fragments traduïts del seu article:
Per un moment, Iglesias ha sortit dels platós, de fer-se el graciós amb presentadores impresentables i col·legues de feina política molt pitjors que ell, però més avesats al joc brut.
I ho ha fet amb un discurs clar, concís i molt pertinent.
Espero que l’experiència serveixi en el futur.
Els mitjans, especialment la televisió, multipliquen, difonen, ho viralitzen tot: la mentida, l’engany, la confusió, el ridícul.
La popularitat mediàtica té un preu: et coneix tothom … i et valoren com Rajoy, la qual cosa és tremendament injusta per a algú que està a les antípodes.
En canvi, si surts al carrer i parles al pas i respons al que et pregunta qualsevol i parles clar, descobreixes que això és bo, que pots arribar molt més que si segueixes marejant la perdiu pels platós fent veure que ets allò que no ets, essent ambigu, epicè, oportunista, amb por a espantar a uns o a inquietar uns altres.
(…)
Hi ha un buit enorme a l’esquerra espanyola.
Els votants estan desconcertats davant d’una proliferació absurda d’opcions en un guirigall incomprensible de propostes i insults fets per una caterva de vanitosos l’interès dels quals és inversament proporcional a la grandària del seu ego.
Fer propostes concretes, clares, viables i d’esquerres i aquestes sí, explicar-les, raonar-les, defensar-les és una cosa elemental.
Cinc d’aquestes ha presentat Iglesias al Consell Ciutadà de Podem però, sobretot, a la ciutadania en el seu conjunt.
D’aquesta manera potser es torni a donar a molta gent, farta de l’esperpent de narcisismes televisius, una raó per tornar a votar a Podem i que Podem remunti en les enquestes.
És cert que Iglesias continua tenint reflexos de polític murri, que li fan reconèixer que ha comès errors però no dir quins, i regustos cursis de figurí de plató, com quan continua dient que surten a guanyar, una tonteria òbvia, perquè ningú surt a perdre i que, a més, Podem mateix ja desmenteix perquè les propostes desgranades en el Consell Ciutadà ja admeten implícitament que hauran de ser negociades amb altres forces parlamentàries.
Les cinc propostes són clares, decisives, viables: 1a) reformar el sistema electoral per fer-lo proporcional de veritat.- 2a) Garantir la independència de la justícia.- 3a) Blindar a la constitució els drets de la ciutadania, especialment els de la tercera generació.- 4ª) Acabar la corrupció de veritat.- 5a) Realitzar un referèndum vinculant a Catalunya en exercici del dret de decidir dels catalans.
És un programa socialdemòcrata, de reforma de la constitució.
Res de procés constituent.
Palinuro, qui prefereix votar a Catalunya, però que ho ha de fer a Espanya, el votaria amb alguns matisos que hauran de quedar per a un altre apunt.
Però és d’esperar que l’experiència, l’amarga experiència, ens lliuri de continuar escoltant fanfarronades de l’estil d’assaltar els cels, trencar el cadenat del 78, acabar la casta i altres nicieses d’aquest calibre. | [
"món",
"espanya"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Pablo Iglesias anuncia els 5 eixos per a la campanya electoral del 20-D: reformar el sistema electoral, garantir la independència de la justícia, blindar a la Constitució els drets de la ciutadania, acabar amb la corrupció i realitzar un referèndum vinculant a Catalunya. Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política, l'elogia per haver parlat clar.",
"a2": "Ramón Cotarelo ha elogiat que Pablo Iglesias hagi deixat de banda les ambigüitats i hagi presentat un programa amb cinc eixos clars de cara a les pròximes eleccions. Les propostes inclouen reformar el sistema electoral, blindar els drets de la ciutadania amb la Constitució, separar la justícia de la política, acabar amb la corrupció i organitzar un referèndum vinculant a Catalunya.",
"a3": "Pablo Iglesias va anunciar els cinc eixos de la campanya electoral de Podem per a les eleccions del 20 de desembre. Les propostes inclouen reformar el sistema electoral, garantir la independència judicial, protegir els drets dels ciutadans, acabar amb la corrupció i celebrar un referèndum vinculant a Catalunya. Malgrat les crítiques per l'ambigüitat cap a Catalunya, presenta propostes clares i contundents."
},
"extractive": {
"a1": "Pablo Iglesias ha anunciat aquest dissabte abans del consell ciutadà de Podem els cinc eixos de la campanya electoral del 20-D. \nD’aquest anunci, n’ha parlat Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política de la UNED, un dels pocs intel·lectuals espanyols que fan costat al procés català i simpatitzant de la CUP, per a qui va fer campanya el 27-S. \nEn canvi, si surts al carrer i parles al pas i respons al que et pregunta qualsevol i parles clar, descobreixes que això és bo, que pots arribar molt més que si segueixes marejant la perdiu pels platós fent veure que ets allò que no ets, essent ambigu, epicè, oportunista, amb por a espantar a uns o a inquietar uns altres.\nLes cinc propostes són clares, decisives, viables: 1a) reformar el sistema electoral per fer-lo proporcional de veritat.- 2a) Garantir la independència de la justícia.- 3a) Blindar a la constitució els drets de la ciutadania, especialment els de la tercera generació.- 4ª) Acabar la corrupció de veritat.- 5a) Realitzar un referèndum vinculant a Catalunya en exercici del dret de decidir dels catalans.",
"a2": "Pablo Iglesias ha anunciat aquest dissabte abans del consell ciutadà de Podem els cinc eixos de la campanya electoral del 20-D.\nI un d’aquests eixos és el de defensa d’un referèndum vinculant a Catalunya en què la seva formació defensaria el no a la independència.\nD’aquesta manera potser es torni a donar a molta gent, farta de l’esperpent de narcisismes televisius, una raó per tornar a votar a Podem i que Podem remunti en les enquestes.\nLes cinc propostes són clares, decisives, viables: 1a) reformar el sistema electoral per fer-lo proporcional de veritat.- 2a) Garantir la independència de la justícia.- 3a) Blindar a la constitució els drets de la ciutadania, especialment els de la tercera generació.- 4ª) Acabar la corrupció de veritat.- 5a) Realitzar un referèndum vinculant a Catalunya en exercici del dret de decidir dels catalans.",
"a3": "Pablo Iglesias ha anunciat aquest dissabte abans del consell ciutadà de Podem els cinc eixos de la campanya electoral del 20-D.\nÉs un bon coneixedor d’Iglesias i ha estat molt crític amb ell tant pel que fa a l’ambigüitat en relació amb Catalunya com a la poca claredat i contundència a l’hora de defensar un programa d’esquerres a Espanya.\nLes cinc propostes són clares, decisives, viables: 1a) reformar el sistema electoral per fer-lo proporcional de veritat.- 2a) Garantir la independència de la justícia.- 3a) Blindar a la constitució els drets de la ciutadania, especialment els de la tercera generació.- 4ª) Acabar la corrupció de veritat.- 5a) Realitzar un referèndum vinculant a Catalunya en exercici del dret de decidir dels catalans.\nPer un moment, Iglesias ha sortit dels platós, de fer-se el graciós amb presentadores impresentables i col·legues de feina política molt pitjors que ell, però més avesats al joc brut."
},
"extreme": {
"a1": "Iglesias anuncia els cinc eixos per a la campanya electoral del 20-D i Ramón Cotarelo l'elogia per haver parlat clar.",
"a2": "Ramón Cotarelo ha elogiat la claredat de les cinc propostes de Podem de cara a la campanya electoral del 20-D.",
"a3": "Iglesias anuncia cinc eixos de campanya electoral de Podem, incloses la reforma electoral i la protecció dels drets ciutadans."
}
} |
1,069 | Flandes, país convidat de la novena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus | El certamen arriba enguany a 36 municipis amb la incorporació de Camprodon | La novena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) tornarà a tenir un país convidat, Flandes, després de dos anys.
Una tercera part dels 53 concerts programats en l'edició que se celebra del 5 de juliol al 25 d'agost tindran relació amb aquest país, inclòs l'espectacle inaugural, una producció per encàrrec del FeMAP que sota el nom d'Ensemble Flandriae-Pyrenaei unirà músics flamencs i catalans per interpretar compositors barrocs dels dos països.
L’ex conseller de Cultura i actual director del programa d'internacionalització del departament, Lluís Puig, ha tingut una ascendència important en la configuració d'aquest, segons ha explicat la consellera Mariàngela Vilallonga.
El festival arriba enguany a 36 municipis (s'hi ha sumat Camprodon) de nou comarques pirinenques, i també del Rosselló (1) i Andorra (3).
"Això ja no hi ha qui ho pari", ha celebrat el director del FeMAP, Josep Maria Dutrèn, en declaracions a l'ACN.
En nou edicions, el festival ha passat de celebrar-se de deu municipis a 36, enguany amb la incorporació de Camprodon.
Per Dutrèn l'esperit segueix sent el mateix del primer dia i explica el perquè del seu creixement sostingut.
“Fer arribar a municipis petits unes propostes culturals de qualitat més que acceptable en un territori pirinenc mancat de projectes de cohesió” per les evidents dificultats orogràfiques.
Avui per avui, el festival és el més extens en el camp de la música antiga a Europa.
La triple inauguració del festival tindrà lloc el 5 de juliol a la Seu d'Urgell, l'endemà a Puigcerdà i el 7 de juliol a Pesillà de la Ribera.
L'espectacle serà la producció d'encàrrec del FeMAP, que ha reunit l'Ensemble Flandriae-Pyrenaei en col·laboració amb el Centre AMUZ d'Anvers.
Després d’estrenar-se al festival, la producció viatjarà a Anvers el mes de novembre i hi ha previsió que pugui fer més actuacions.
I és que quasi una vintena d’aquests concerts tenen relació amb Flandes, el país convidat d’aquesta edició.
Segons ha informat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, l’ex conseller de Cultura i actual director del programa d’internacionalització del departament, Lluís Puig, ha tingut un paper determinant en la conformació d’aquest programa en col·laboració amb el govern de Flandes, en bona mesura gràcies al fet que es troba exiliat a Brussel·les.
Altres concerts destacats d’aquesta nova edició són el que realitzarà el Cor de Cambra del Palau de la música juntament amb La Caravaggia que actuaran a Tremp, Riner i la Seu d'Urgell, o Ensemble o Vos Omnes, que interpretaran Epistulae ad Sagittarium, que es podrà veure a Berga i a Salàs del Pallars.
Aquests són només alguns dels 53 recitals que inclou el festival enguany, i que portaran la música antiga fins a 9 comarques pirinenques de Catalunya, també a Andorra i el departament francès del Rosselló.
En total, el festival arriba ja a 36 municipis, sumant enguany Camprodon.
Quan va arrencar, el FeMAP se celebrava únicament a deu poblacions dels pirineus.
Vilallonga s’ha referit a aquest festival - que té la condició d'estratègic per la Generalitat i al qual aporta un 25% del seu pressupost- com una cita consolidada que voldria es mantingués i creixés més.
"És un festival consolidat, que arriba a molt territori i a molta gent, en llocs on si no fos pel FeMAP no s'hi veurien certes actuacions", ha destacat la consellera a banda de referir-se a l'atractiu turístic que els concerts del festival aporten a molts municipis petits i mitjans del Pirineu català.
A banda de la programació oficial del festival, durant els dies de certamen se celebra l'anomenat FeMAP social, que fa arribar la música a residències de gent gran, centres de salut mental i altres centres dedicats a col·lectius vulnerables.
Enguany, aquest programa arriba a 15 municipis amb 19 concerts que oferirà un quartet de corda format per estudiants del Conservatori de Música dels Pirineus.
"És una de les coses que ens fa estar més orgullosos emocionalment", ha confessat Dutrèn.
El pressupost d’aquesta edició del FeMAP és de 480.000 euros, dels quals 110.000 els posa la Generalitat.
El Govern de Flandes, al seu torn, hi aporta 65.000 euros, i les Diputacions de Barcelona, Girona i Lleida també contribueixen al festival. | [
"festival de música antiga dels pirineus"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La 9a edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), que se celebrarà del 5 de juliol al 25 d'agost, comptarà amb la participació de Flandes, gràcies a la intervenció de Lluís Puig, exconseller de Cultura exiliat a Bèlgica. Flandes tindrà participació en una tercera part dels concerts, inclòs l'espectacle inaugural. Enguany, el festival acull 36 municipis.",
"a2": "El programa de la 9a edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus comptarà amb 53 concerts, que es realitzaran a 39 municipis repartits per nou comarques pirinenques, el Rosselló i Andorra. Un terç de la programació, inclòs l’espectacle que obrirà el festival, tindrà relació amb Flandes, el país convidat d’aquesta edició.",
"a3": "El Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) celebra la seva novena edició amb un país convidat: Flandes. El festival s'ha ampliat a 36 municipis. Aquest any, un terç de les peces musicals se centraran en el país convidat i Ensemble Flandriae-Pyrenaei hi actuarà per després marxar a Anvers on també actuaran en conjunt."
},
"extractive": {
"a1": "La novena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) tornarà a tenir un país convidat, Flandes, després de dos anys.\nUna tercera part dels 53 concerts programats en l'edició que se celebra del 5 de juliol al 25 d'agost tindran relació amb aquest país, inclòs l'espectacle inaugural, una producció per encàrrec del FeMAP que sota el nom d'Ensemble Flandriae-Pyrenaei unirà músics flamencs i catalans per interpretar compositors barrocs dels dos països.\nEl festival arriba enguany a 36 municipis (s'hi ha sumat Camprodon) de nou comarques pirinenques, i també del Rosselló (1) i Andorra (3). \nSegons ha informat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, l’ex conseller de Cultura i actual director del programa d’internacionalització del departament, Lluís Puig, ha tingut un paper determinant en la conformació d’aquest programa en col·laboració amb el govern de Flandes, en bona mesura gràcies al fet que es troba exiliat a Brussel·les.",
"a2": "La novena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) tornarà a tenir un país convidat, Flandes, després de dos anys.\nUna tercera part dels 53 concerts programats en l'edició que se celebra del 5 de juliol al 25 d'agost tindran relació amb aquest país, inclòs l'espectacle inaugural, una producció per encàrrec del FeMAP que sota el nom d'Ensemble Flandriae-Pyrenaei unirà músics flamencs i catalans per interpretar compositors barrocs dels dos països.\nEn nou edicions, el festival ha passat de celebrar-se de deu municipis a 36, enguany amb la incorporació de Camprodon.\n\"És un festival consolidat, que arriba a molt territori i a molta gent, en llocs on si no fos pel FeMAP no s'hi veurien certes actuacions\", ha destacat la consellera a banda de referir-se a l'atractiu turístic que els concerts del festival aporten a molts municipis petits i mitjans del Pirineu català.",
"a3": "La novena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) tornarà a tenir un país convidat, Flandes, després de dos anys.\nUna tercera part dels 53 concerts programats en l'edició que se celebra del 5 de juliol al 25 d'agost tindran relació amb aquest país, inclòs l'espectacle inaugural, una producció per encàrrec del FeMAP que sota el nom d'Ensemble Flandriae-Pyrenaei unirà músics flamencs i catalans per interpretar compositors barrocs dels dos països.\nEn nou edicions, el festival ha passat de celebrar-se de deu municipis a 36, enguany amb la incorporació de Camprodon.\nSegons ha informat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, l’ex conseller de Cultura i actual director del programa d’internacionalització del departament, Lluís Puig, ha tingut un paper determinant en la conformació d’aquest programa en col·laboració amb el govern de Flandes, en bona mesura gràcies al fet que es troba exiliat a Brussel·les."
},
"extreme": {
"a1": "Flandes serà un dels països convidats a la 9a edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).",
"a2": "La 9a edició del FeMAP inclourà 53 concerts repartits entre 39 municipis i tindrà Flandes com a país convidat.",
"a3": "El Festival de Música Antiga dels Pirineus tornarà a tenir un país convidat, Flandes, després de dos anys."
}
} |
1,822 | El PP aprova tot sol el blindatge del Rei | Els populars invoquen un "impagable deute de gratitud" anb Joan Carles | El Partit Popular s'ha quedat sol a la Comissió de Justícia del Congrés en aprovar l'aforament del rei Joan Carles i de part de la Família Reial durant una votació en la qual el PSOE i CiU s'han abstingut i la resta de grups han dit 'no' al que han considerat un "blindatge".
El PP ha introduït via esmena la protecció jurídica dels reis sortints, Joan Carles i Sofia, de la reina Letícia i de la princesa d'Astúries, la infanta Elionor i el seu eventual futur cònjuge, en una llei sobre funcionaris judicials que regula els seus dies d'assumptes propis, proves selectives i jubilació.
Es tracta d'una reforma a la Llei Orgànica del Poder Judicial, complementària a la Llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa, que tramitava des de fa temps la cambra baixa i és la norma que regula els aforaments a Espanya.
El Ple del Congrés dels Diputats aprovarà previsiblement l'esmentada llei aquest mateix dijous, per la seva remissió al Senat, que donaria llum verda en pocs dies a la seva immediata remissió al Butlletí Oficial de l'Estat.
Es compliria així el pronòstic que va fer ahir el president del Govern, Mariano Rajoy, a Gdansk (Polònia), on va dir que esperava que l'aforament estigués resolt en "quinze dies".
En concret, les esmenes registrades pel PP estableixen que passaran a considerar-se aforats els reis que abdiquen (ara el rei Joan Carles), els seus consorts (la reina Sofia), els consorts del rei (Letícia) i els prínceps d'Astúries (de moment Elionor).
A més, a través d'una segona esmena s'inclourà una disposició transitòria perquè, en el cas que algun tribunal estigui tramitant alguna causa contra els nous aforats 'reials' quan la llei entri en vigor, aquestes siguin suspeses i remeses al Tribunal Suprem.
Al mateix temps, el PP ha rebutjat una esmena d'UPYD per suprimir de cop tots els aforaments, llevat dels recollits en la Constitució (Govern i parlamentaris), proposta que va comptar amb el suport de l'Esquerra Plural i l'abstenció del PSOE i nacionalistes.
El portaveu popular ha argumentat que ara no és el moment de discutir el nombre d'aforats, sinó que serà quan arribi a l'octubre a la Cambra el projecte de llei del Govern sobre la nova Llei Orgànica del Poder Judicial.
El PP invoca "l'impagable deute de gratitud" anb Joan Carles
El portaveu del PP en matèria de Justícia, José Miguel Castillo Calvín, ha apel·lat a l'"impagable deute de gratitud" cap a Joan Carles I per reclamar un "ampli" suport del Parlament a aquesta iniciativa.
"És una qüestió oportuna i necessària", ha indicat, per considerar un exercici de demagògia que es "confongui fur amb privilegi".
Tot i això, els grups no han donat el seu suport al text entre crítiques per l'accelerada tramitació que ha impedit una reflexió "rigorosa i de calat" sobre un tema tan "sensible", segons han argumentat la diputada socialista Meritxell Batet i el parlamentari de CiU Jordi Jané.
Des del PNB, Emilio Olabarria ha rebutjat el "desmesurat" aforament, que, segons ha advertit, "desperta tantes suspicàcies que neix viciat per l'ombra de la sospita".
La diputada d'UPYD, Irene Lozano, ha mostrat les seves reserves a aquest "aforament plus" que s'estén a l'àmbit civil i ha advertit que cap país de la Unió Europea té 10.000 aforats, que gaudeixen d'una Justícia "còmoda".
"No es pot dir que ens preocupa la corrupció i acabar amb els privilegis i al mateix temps aprofundir en això", ha etzibat.
"Què es tracta d'ocultar, per què aquest blindatge excepcional del Rei i de la Família Reial?", ha preguntat el diputat de l'Esquerra Plural, Gaspar Llamazares, que ha defensat que el fur ha d'estar aparellat al càrrec i que aquesta mesura llança un missatge de "desacatament" a la Justícia.
"És el missatge que a mi no em jutja un jutge Castro, no em jutja un jutge ordinari, em jutja un jutge catedràtic perquè jo no sóc el ciutadà Joan Carles, sinó el rei emèrit i a la Família Reial només se la jutja davant del Tribunal Suprem i davant de Déu", ha exclamat Llamazares, que ha criticat l'"'agosticitat' i traïdoria" amb la qual es tramita el canvi legal en un context "repugnant d'olor al cas Nóos".
El diputat d'Amaiur, Sabino Cuadra, ha expressat les seves reserves per la intenció del PP de "blindar el passat, el present i el futur" del rei Joan Carles i de membres de la família reial.
"És un despropòsit", ha indicat, per concloure que no existeixen precedents a la Unió Europea. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El PP ha sigut l'únic partit que ha votat a favor de l'esmena per protegir jurídicament els reis sortints, Joan Carles i Sofia, la reina Letícia, entre altres membres de la Casa Reial. Aquesta llei regula els seus dies d'assumptes propis i la seva jubilació. El PP ha apel·lat a l'\"impagable deute de gratitud\". PSOE i CiU s'hi han abstingut.",
"a2": "Malgrat les crítiques i la falta de suport dels altres partits, el PP ha aprovat esmenes a la Llei Orgànica del Poder Judicial per aforar diferents membres de la família reial, inclosos els reis sortints, i així protegir-los jurídicament. Diferents diputats han qualificat les esmenes de sospitoses i d’un blindatge sense precedents al rei Joan Carles.",
"a3": "El Partit Popular ha decidit aprovar sol, a la Comissió de Justícia del Congrés, l'aforament del rei Joan Carles i bona part de la família reial. Durant la votació, alguns partits com el PSOE i CiU s'han abstingut, mentre que altres partits com el PNB i UPyD han criticat la decisió."
},
"extractive": {
"a1": "El Partit Popular s'ha quedat sol a la Comissió de Justícia del Congrés en aprovar l'aforament del rei Joan Carles i de part de la Família Reial durant una votació en la qual el PSOE i CiU s'han abstingut i la resta de grups han dit 'no' al que han considerat un \"blindatge\". \nEl PP ha introduït via esmena la protecció jurídica dels reis sortints, Joan Carles i Sofia, de la reina Letícia i de la princesa d'Astúries, la infanta Elionor i el seu eventual futur cònjuge, en una llei sobre funcionaris judicials que regula els seus dies d'assumptes propis, proves selectives i jubilació.\nEl portaveu del PP en matèria de Justícia, José Miguel Castillo Calvín, ha apel·lat a l'\"impagable deute de gratitud\" cap a Joan Carles I per reclamar un \"ampli\" suport del Parlament a aquesta iniciativa. \nEl diputat d'Amaiur, Sabino Cuadra, ha expressat les seves reserves per la intenció del PP de \"blindar el passat, el present i el futur\" del rei Joan Carles i de membres de la família reial.",
"a2": "El Partit Popular s'ha quedat sol a la Comissió de Justícia del Congrés en aprovar l'aforament del rei Joan Carles i de part de la Família Reial durant una votació en la qual el PSOE i CiU s'han abstingut i la resta de grups han dit 'no' al que han considerat un \"blindatge\".\nEn concret, les esmenes registrades pel PP estableixen que passaran a considerar-se aforats els reis que abdiquen (ara el rei Joan Carles), els seus consorts (la reina Sofia), els consorts del rei (Letícia) i els prínceps d'Astúries (de moment Elionor).\nEl portaveu del PP en matèria de Justícia, José Miguel Castillo Calvín, ha apel·lat a l'\"impagable deute de gratitud\" cap a Joan Carles I per reclamar un \"ampli\" suport del Parlament a aquesta iniciativa.\n\"És el missatge que a mi no em jutja un jutge Castro, no em jutja un jutge ordinari, em jutja un jutge catedràtic perquè jo no sóc el ciutadà Joan Carles, sinó el rei emèrit i a la Família Reial només se la jutja davant del Tribunal Suprem i davant de Déu\", ha exclamat Llamazares, que ha criticat l'\"'agosticitat' i traïdoria\" amb la qual es tramita el canvi legal en un context \"repugnant d'olor al cas Nóos\".",
"a3": "El Partit Popular s'ha quedat sol a la Comissió de Justícia del Congrés en aprovar l'aforament del rei Joan Carles i de part de la Família Reial durant una votació en la qual el PSOE i CiU s'han abstingut i la resta de grups han dit 'no' al que han considerat un \"blindatge\".\nEn concret, les esmenes registrades pel PP estableixen que passaran a considerar-se aforats els reis que abdiquen (ara el rei Joan Carles), els seus consorts (la reina Sofia), els consorts del rei (Letícia) i els prínceps d'Astúries (de moment Elionor).\nEl portaveu del PP en matèria de Justícia, José Miguel Castillo Calvín, ha apel·lat a l'\"impagable deute de gratitud\" cap a Joan Carles I per reclamar un \"ampli\" suport del Parlament a aquesta iniciativa.\nTot i això, els grups no han donat el seu suport al text entre crítiques per l'accelerada tramitació que ha impedit una reflexió \"rigorosa i de calat\" sobre un tema tan \"sensible\", segons han argumentat la diputada socialista Meritxell Batet i el parlamentari de CiU Jordi Jané."
},
"extreme": {
"a1": "El PP invoca un \"impagable deute de gratitud\" amb Joan Carles, per aprovar una esmena que blinda el seu futur.",
"a2": "El PP ha aprovat esmenes per aforar els reis sortints i altres membres de la família reial.",
"a3": "S'aprova l'aforament del rei Joan Carles a la Comissió de Justícia del Congrés, amb els volts del PP."
}
} |
1,501 | Catalunya és on menys s'inverteix en educació d'Europa | També és la sisena regió de la Unió Europea que més ha retallat els seus pressupostos des del 2009 | La Fundació Jaume Bofill reclama, en el seu informe anual, que la Generalitat dupliqui la inversió en el sistema educatiu | Catalunya és el país que menys percentatge del PIB destina a l’educació de la tota la Unió Europea.
En concret, destina només el 2,91% del PIB en el sistema educatiu, una xifra que només es pot comparar amb països allunyats com Perú (2,75%), Laos (2,77%) o Libèria (2,82%).
També està per sota del 4,47% que destina l’estat espanyol en el seu conjunt i, és clar, també per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 5,25%.
Dinamarca, Suècia i Finlàndia, en canvi, són els que destinen un percentatge més elevat del seu PIB.
QUIN PERCENTATGE DEL PIB EN DESTINA CADA PAÍS A LA UNIÓ EUROPEA?
Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat la Fundació Jaume Bofill en el seu extens informe anual, “Reptes de l’Educació a Catalunya 2015”, on hi han col·laborat una vintena d’experts de diversos àmbits de l’educació i la pedagogia.
La Fundació reclama a l’administració, per això, dotze mesures urgents, entre els quals s’hi troba duplicar la inversió, sobretot per a innovació i per a la igualtat, una reforma de la Secundària o millores en la formació del professorat i dels investigadors de la Universitat.
“Són reptes que interpel·len a fer una política ambiciosa”, ha assegurat el director de la Fundació, Jaume Palacin.
L’informe també revela quins han estat els efectes de la crisi en el sistema educatiu.
Segons les xifres del Ministeri d’Educació, Catalunya és una de les regions que més ha retallat de la Unió Europea des del 2009 fins el 2012.
Ho ha fet en un 17,5%, en total uns 1.157 milions, mentre que l’Estat espanyol ha retallat un 12,9% el seu pressupost.
Les retallades a Catalunya haguessin estat més elevades, segons l’informe, si no fos perquè la Generalitat es va negar a complir amb el sostre de dèficit fiscal a què obligava l’estat i va prorrogar els pressupostos.
LES RETALLADES EN EDUCACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA
En concret, segons les xifres, la major d’aquestes retallades les han assumit els sous del professorat.
La despesa dels ajuntaments i els concerts a escoles privades han estat també els que més ajustos han patit.
Segons el professor de sociologia Xavier Martínez-Celorrio, els resultats educatius són prou bons, malgrat els ajustos, “pel sobreesforç del professorat i perquè, en un context de crisi, l’educació ha retingut els seus alumnes davant de la manca d’oportunitats en el mercat de treball”.
LES RETALLADES EN EL SISTEMA EDUCATIU A CATALUNYA
Combatre l’abandonament i reformar la Secundària
Un dels altres reptes a assolir, segons la Fundació, és un programa contra l’abandonament escolar, que és especialment alt a tota la zona de la Mediterrània.
Segons el doctor en economia Miquel Puig, “la principal raó és l’existència d’un mercat de treball poc qualificat, que funciona com a reclam per a alguns estudiants”.
El perfil d’alumne a qui més afecta aquesta situació és un noi jove d’origen immigrant i de classes més desafavorides.
Per això, des de la Fundació Jaume Bofill, reclamen més mesures d’integració social, per una banda, i una aposta per nous mètodes d’aprenentatge, sobretot en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO).
El professor Jordi Nomen assegura, en aquest sentit, que “sovint es tracta l’alumnat amb instruccions, en comptes de plantejar-los reptes perquè aprenguin a col·laborar, ser crítics o prendre decisions”.
Per això, des de la Fundació reclamen que es modifiquin les infraestructures i els sistemes educatius.
Més formació per al professorat i més innovació
Alhora, a partir de les conclusions de l’informe, la Fundació reclama més formació per al professorat, més innovació i un pla per introduir el coneixement de llengües estrangeres.
Tal com ha explicat el director de l’anuari, “el sistema educatiu pateix dèficits històrics i estructurals, com la integració dels nouvinguts, el finançament públic, l’abandonament escolar, que cal poder atendre amb certa urgència”.
“Necessitem que l’educació sigui una estratègia de país, perquè encara ens sembla que no és així, ni per part de les administracions ni de la ciutadania”, ha conclòs. | [
"educació"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Segons l'informe “Reptes de l’Educació a Catalunya 2015” de la Fundació Jaume Bofill, Catalunya és el país que menys percentatge del PIB destina a l’educació de tota la Unió Europea, concretament el 2,91 %, molt per sota del 4,47 % de l'estat espanyol. La fundació aprofita l'avinentesa per reclamar a la Generalitat que dupliqui la inversió en el sistema educatiu.",
"a2": "La Fundació Jaume Bofill ha elaborat un informe on mostra que Catalunya només inverteix un 2,91 % del PIB en educació, una xifra molt per sota de la mitjana europea i comparable només amb països llunyans. Per això, la fundació exigeix un augment de les inversions, per millorar la formació del professorat i instaurar nous mètodes d’aprenentatge i estratègies d’integració.",
"a3": "Catalunya és el lloc d'Europa on menys s'inverteix en educació, ja que destina únicament el 2,91 % del seu PIB al sistema educatiu. Aquesta xifra només la igualen països llunyans com el Perú o Libèria. Així ho ha demostrat en el seu informe la Fundació Jaume Bofill, que també reclama que s'hi inverteixi el doble, principalment per a innovació i igualtat."
},
"extractive": {
"a1": "Catalunya és el país que menys percentatge del PIB destina a l’educació de la tota la Unió Europea.\nTambé està per sota del 4,47% que destina l’estat espanyol en el seu conjunt i, és clar, també per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 5,25%.\nLa Fundació reclama a l’administració, per això, dotze mesures urgents, entre els quals s’hi troba duplicar la inversió, sobretot per a innovació i per a la igualtat, una reforma de la Secundària o millores en la formació del professorat i dels investigadors de la Universitat.\nSegons les xifres del Ministeri d’Educació, Catalunya és una de les regions que més ha retallat de la Unió Europea des del 2009 fins el 2012.",
"a2": "Catalunya és el país que menys percentatge del PIB destina a l’educació de la tota la Unió Europea.\nEn concret, destina només el 2,91% del PIB en el sistema educatiu, una xifra que només es pot comparar amb països allunyats com Perú (2,75%), Laos (2,77%) o Libèria (2,82%).\nLa Fundació reclama a l’administració, per això, dotze mesures urgents, entre els quals s’hi troba duplicar la inversió, sobretot per a innovació i per a la igualtat, una reforma de la Secundària o millores en la formació del professorat i dels investigadors de la Universitat.\nTal com ha explicat el director de l’anuari, “el sistema educatiu pateix dèficits històrics i estructurals, com la integració dels nouvinguts, el finançament públic, l’abandonament escolar, que cal poder atendre amb certa urgència”.",
"a3": "Catalunya és el país que menys percentatge del PIB destina a l’educació de la tota la Unió Europea.\nEn concret, destina només el 2,91% del PIB en el sistema educatiu, una xifra que només es pot comparar amb països allunyats com Perú (2,75%), Laos (2,77%) o Libèria (2,82%).\nLa Fundació reclama a l’administració, per això, dotze mesures urgents, entre els quals s’hi troba duplicar la inversió, sobretot per a innovació i per a la igualtat, una reforma de la Secundària o millores en la formació del professorat i dels investigadors de la Universitat.\nAlhora, a partir de les conclusions de l’informe, la Fundació reclama més formació per al professorat, més innovació i un pla per introduir el coneixement de llengües estrangeres."
},
"extreme": {
"a1": "Catalunya és la regió que menys percentatge del PIB destina a l’educació de tota la Unió Europea.",
"a2": "Un informe de la Fundació Jaume Bofill ha demostrat que Catalunya és el país europeu que menys inverteix en educació.",
"a3": "Catalunya és el territori europeu que menys inverteix en el sistema educatiu, amb tan sols el 2,91 %."
}
} |
2,762 | Més de 15.000 visitants al 6è festival de cervesa artesana Birrasana de Blanes | Els assistents han pogut tastar 154 varietats de 30 empreses cerveseres | El 6è Birrasana, el Festival de Cervesa Artesana de Blanes, ha igualat l'assistència de públic respecte al 2015 i ha superat els 15.000 visitants.
De tots tres dies –del 13 al 15 de maig-, el més exitós ha estat dissabte, amb unes 8.000 persones omplint la carpa del Passeig de Mar.
Els organitzadors del festival –l'Associació Birrasana i Cervesa Marina, amb el suport de l'Ajuntament de Blanes- han fet un balanç positiu d'aquesta edició.
"Durant els primers anys del festival, el públic en general no coneixia què era això de la cervesa artesana.
Ara ja estan agafant una cultura sobre el tema, i quan venen aquí ja saben quina varietat és la que els agrada més i van a buscar-la", ha explicat Kevin Andreu McCarry.
En total, hi ha hagut 154 varietats de 30 empreses cerveseres.
A banda de productes d'arreu del país, també n'hi ha procedents de Dinamarca, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Hongria.
Divendres, el dia d'arrencada, les inclemències del temps van impedir que hi hagués una major afluència de públic, tot i que les actuacions de la nit van animar una mica més l'ambient.
Dissabte i diumenge, la millora del temps ha ajudat a mantenir un excel·lent nivell de públic, que ha apurat les darreres hores que li quedaven al festival abans que tanqués portes.
"El públic ha après a valorar que es tracta d'una cervesa feta 100% amb productes naturals i, sobretot, amb molt de 'carinyo'", ha detallat Andreu McCarry.
En total, hi ha hagut 154 varietats de 30 empreses cerveseres.
Tant l'organització com els assistents destaquen que la del 2016 ha estat l'edició amb un nivell més elevat, tant d'empreses cerveseres com dels productes que han portat a Blanes, amb una ampla gamma on triar que incloïa, per exemple, cerveses aptes per a celíacs.
Segons informen els organitzadors, el públic ha apreciat especialment dues de les novetats que s'han incorporat enguany a l'experiència.
D'una banda, l'ampliació de l'oferta gastronòmica, que ha suposat no haver de fer molta cua per poder acompanyar la cervesa amb productes de qualitat a preus assequibles i, de l'altra, la gran varietat de gustos que permetien poder triar allò que més s'adaptava a la butxaca i al paladar.
L'altra innovació ha estat l'ampliació del nombre d'activitats complementàries que hi ha hagut al voltant del tast de cerveses.
Així, cada dia hi ha hagut actuacions i grups d'animació que han contribuït a què l'ambient fos més festiu i familiar.
Hi ha hagut clowns, xanquers i també sessions de fusió oriental.
Com a complement a aquestes actuacions, també han estat ben rebuts es concerts de les nits de divendres i dissabte.
Divendres van actuar els Mon i Tietes Queques, mentre que dissabte ho van fer Garrapateros, Booz & Dukes i Dalton Bang.
Un altres dels ingredients que no ha faltat en aquesta edició, i que es manté fidel des de la primera, ha estat el Parc Infantil amb els inflables que es van posar en marxa dissabte.
I és que aquesta també ha estat una constant que l'organització ha volgut mantenir des del minut zero, que Birrasana sigui una experiència a gaudir per tota la família, sense excloure als infants.
Pel que fa als seminaris, divendres van fer una jornada tècnica adreçada als cervesers professionals que va tractar sobre l'ús dels llúpols en la cervesa artesana, a càrrec d'un dels sponsors del festival, Simply Hops.
A més, tant dissabte com diumenge s'han impartit seminaris de maridatge de sis formatges amb sis cerveses diferents.
Per últim, aprofitant el gran nombre de visitants estrangers que assisteixen al Birrasana, tots tres dies hi ha hagut instal·lat un estand de Turisme de Blanes en el recinte amb informació sobre els principals atractius del municipi.
Igualment, per primera vegada s'ha comptat amb la implicació de 14 establiments de restauració que han incorporat als seus menús gastronomia amb cervesa. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El Festival de Cervesa Artesana de Blanes Birrasana supera els 15.000 visitants i dissabte és el dia més concorregut, amb 8.000 assistents. S'hi poden provar 154 varietats de 30 cerveseres d'arreu del país, així com de Dinamarca, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Hongria. Enguany, s'hi ha incorporat cervesa per a celíacs i menús gastronòmics patrocinats per 14 establiments de restauració.",
"a2": "El 6è Birrasana de Blanes ha presentat 154 varietats de cervesa artesana de 30 empreses diferents i ha ampliat l'oferta gastronòmica respecte a altres anys. Així mateix, el festival, que vol oferir un ambient festiu i familiar, ha inclòs nombroses activitats complementàries, com concerts, grups d'animació, seminaris i el ja tradicional parc infantil amb inflables.",
"a3": "El Birrasana ha celebrat la seva 6a edició aquest cap de setmana i ha igualat el nombre de visitants de l'any anterior, malgrat les inclemències del temps de divendres. L'opinió general és que ha estat la millor edició fins al moment, també perquè el festival intenta que hi hagi activitats per a tots els públics."
},
"extractive": {
"a1": "El 6è Birrasana, el Festival de Cervesa Artesana de Blanes, ha igualat l'assistència de públic respecte al 2015 i ha superat els 15.000 visitants. \nEn total, hi ha hagut 154 varietats de 30 empreses cerveseres. \nTant l'organització com els assistents destaquen que la del 2016 ha estat l'edició amb un nivell més elevat, tant d'empreses cerveseres com dels productes que han portat a Blanes, amb una ampla gamma on triar que incloïa, per exemple, cerveses aptes per a celíacs.\nIgualment, per primera vegada s'ha comptat amb la implicació de 14 establiments de restauració que han incorporat als seus menús gastronomia amb cervesa.",
"a2": "El 6è Birrasana, el Festival de Cervesa Artesana de Blanes, ha igualat l'assistència de públic respecte al 2015 i ha superat els 15.000 visitants.\nTant l'organització com els assistents destaquen que la del 2016 ha estat l'edició amb un nivell més elevat, tant d'empreses cerveseres com dels productes que han portat a Blanes, amb una ampla gamma on triar que incloïa, per exemple, cerveses aptes per a celíacs.\nD'una banda, l'ampliació de l'oferta gastronòmica, que ha suposat no haver de fer molta cua per poder acompanyar la cervesa amb productes de qualitat a preus assequibles i, de l'altra, la gran varietat de gustos que permetien poder triar allò que més s'adaptava a la butxaca i al paladar.\nAixí, cada dia hi ha hagut actuacions i grups d'animació que han contribuït a què l'ambient fos més festiu i familiar.",
"a3": "El 6è Birrasana, el Festival de Cervesa Artesana de Blanes, ha igualat l'assistència de públic respecte al 2015 i ha superat els 15.000 visitants.\nDissabte i diumenge, la millora del temps ha ajudat a mantenir un excel·lent nivell de públic, que ha apurat les darreres hores que li quedaven al festival abans que tanqués portes.\nTant l'organització com els assistents destaquen que la del 2016 ha estat l'edició amb un nivell més elevat, tant d'empreses cerveseres com dels productes que han portat a Blanes, amb una ampla gamma on triar que incloïa, per exemple, cerveses aptes per a celíacs.\nI és que aquesta també ha estat una constant que l'organització ha volgut mantenir des del minut zero, que Birrasana sigui una experiència a gaudir per tota la família, sense excloure als infants."
},
"extreme": {
"a1": "El Birrasana de Blanes compta amb 15.000 assistents i 154 varietats de cervesa, a més de cervesa per a celíacs.",
"a2": "El 6è Birrasana ha reunit 154 varietats de cervesa artesana a Blanes i ha rebut més de 15.000 visitants.",
"a3": "La sisena edició del Birrasana tanca amb tants visitants com l'any anterior i una major qualitat."
}
} |
513 | Expoclàssic de Mollerussa reobre el calendari firal amb afluència de public i satisfacció dels expositors | La Fira de Mollerussa ha recuperat l’activitat firal i el seu format presencial després d’una aturada de més de sis mesos amb motiu de la situació sanitària generada per la Covid-19.
Ho ha fet amb la XXV Expoclàssic, en un format adaptat a un únic dia d’exposició, el dissabte, i que ha estat ben acollit pels expositors i visitants.
Així, des de primera hora del matí un gran nombre d’aficionats als vehicles històrics i clàssics ja feien cua per visitar el saló, el qual obria amb mesures i restriccions però també amb il·lusió i “ganes de fer fira” per part dels 35 expositors que hi participaven en aquesta convocatòria.
“S’havia d’haver fet al maig” –ha recordat el president de la Fira de Mollerussa i alcalde de la capital del Pla d’Urgell, Marc Solsona.
Al final va ser al setembre, amb un format diferent a l’habitual i a l’aire lliure, si bé, davant el pronòstic de pluja, divendres es va decidir traslladar-la de nou al firal Pla d’Urgell.
Aquest matí però, a les 10 del matí, tot estava preparat i al carrer els aficionats feien cua per entrar.
El director de l’ens firal, Xavier Roure, mostrava la seva satisfacció en aquest sentit per la bona afluència de visitants ja des de l’obertura del recinte, amb 378 persones registrades entre les 10 i les 11 del matí –l’aforament estava fixat en 400 per respectar totes les mesures sanitàries–, arribant a unes xifres “superiors a edicions anteriors tant en quantitat com en qualitat”, referint-se a l’interès en comprar per part d’aquests visitants.
Tots dos portaveus han coincidit en destacar la recuperació del calendari firal així com la voluntat de reactivar la ciutat i celebrar la resta d’esdeveniments previstos per a aquesta tardor.
En aquesta línia, l’alcalde ha remarcat el paper de les fires com una de les “potes de reactivació econòmica” de la ciutat.
Solsona ha destacat també el posicionament de la Fira de Mollerussa com una de les primeres entitats firals que recuperen l’activitat de manera presencial.
Això sí, ha afegit que s’ha fet amb mesures i restriccions però també “amb moltes ganes”.
Entre les mesures que s’han portat a terme davant la normativa sanitària actual per la Covid-19 ha estat el control d’accés, amb un aforament de 400 persones; un circuit de circulació per als visitants; la identificació dels assistents; reforç de la neteja, i disponibilitat de gel hidroalcohòlic en diferents punts del Recinte.
Visitants professionals amb molt interès en comprar
Altre dels aspectes valorats avui per l’alcalde i president de la Fira de Mollerussa ha versat sobre els visitants -molts d’ells de procedència com Tarragona o Barcelona-, el seu interès per comprar i la satisfacció dels expositors.
Solsona s’ha referit a l’Expoclàssic com un certamen molt professional, amb uns visitants molt interessats avui en comprar, degut en bona part al fet que feia molts mesos que no es portava a terme cap esdeveniment d’aquest tipus, i la conseqüent satisfacció dels expositors, alguns dels quals s’han arribat a sentir “desbordats”, ha dit.
En aquest mateix sentit s’ha expressat el director, qui ha manifestat la satisfacció des de l’ens organitzador per les bones sensacions transmeses pels expositors i visitants alhora que ha agraït a l’equip de la Fira de Mollerussa la seva feina per tirar Primer Mercat d’Antiquarisendavant aquesta fira “amb tota la incertesa” que hi ha en aquests moments.
Roure ha destacat així mateix l’Expoclàssic com a “la primera gran fira que es fa a les Terres de Lleida”.
Primer Mercat d’Antiquaris
La XXV Expoclàssic obria avui amb dues novetats: entrada gratuïta al Recinte Firal i un Mercat d’Antiquaris, amb una desena de participants, fruit de les converses de l’ens firal amb l’Associació d’antiquaris i brocanters de Mollerussa, organitzadora del Mercat d’Antiguitats dels diumenges a la capital del Pla d’Urgell.
Sobre aquest col·lectiu, l’alcalde Marc Solsona ha dit que ha contribuït, juntament amb la confiança de la resta d’expositors, a aconseguir un espai expositiu amb 35 firmes, amb un passeig firal amb bona oferta i activitat.
L’ens firal continuarà amb el seu calendari amb el XIX Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa” el pròxim diumenge dia 27 de setembre, al que ha de seguir Autotardor, a l’octubre. | [
"mollerussa",
"fira de mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Torna l'Expoclàssic de Mollerussa, la fira del cotxe clàssic, amb mesures postpandèmia. Hi haurà un aforament màxim de 400 persones i gel hidroalcohòlic, entre altres mesures. També comptarà amb aquestes dues novetats: entrada gratuïta al recinte firal i un mercat d’antiquaris. Xavier Roure, el director de la fira, mostrava la seva satisfacció per la bona afluència de visitants.",
"a2": "Després d’una aturada de sis mesos per la crisi sanitària, la Fira de Mollerussa ha reobert la seves portes amb la XXV Expoclàssic, que ha reunit 35 expositors i un mercat d’antiquaris. La fira, que aquest any ha estat gratuïta, ha tingut una bona acollida i s’ha realitzat seguint les mesures sanitàries necessàries contra la covid-19.",
"a3": "La Fira de Mollerussa ha recuperat el seu format presencial després de sis mesos d'aturada per la pandèmia. El director de l'ens firal, Xavier Roure, es mostra satisfet per la bona afluència de visitants, que ja supera les xifres d'edicions anteriors. L'alcalde remarca el paper de les fires en la reactivació econòmica de la ciutat."
},
"extractive": {
"a1": "La Fira de Mollerussa ha recuperat l’activitat firal i el seu format presencial després d’una aturada de més de sis mesos amb motiu de la situació sanitària generada per la Covid-19. \nEntre les mesures que s’han portat a terme davant la normativa sanitària actual per la Covid-19 ha estat el control d’accés, amb un aforament de 400 persones; un circuit de circulació per als visitants; la identificació dels assistents; reforç de la neteja, i disponibilitat de gel hidroalcohòlic en diferents punts del Recinte.\nEn aquest mateix sentit s’ha expressat el director, qui ha manifestat la satisfacció des de l’ens organitzador per les bones sensacions transmeses pels expositors i visitants alhora que ha agraït a l’equip de la Fira de Mollerussa la seva feina per tirar Primer Mercat d’Antiquarisendavant aquesta fira “amb tota la incertesa” que hi ha en aquests moments.\nLa XXV Expoclàssic obria avui amb dues novetats: entrada gratuïta al Recinte Firal i un Mercat d’Antiquaris, amb una desena de participants, fruit de les converses de l’ens firal amb l’Associació d’antiquaris i brocanters de Mollerussa, organitzadora del Mercat d’Antiguitats dels diumenges a la capital del Pla d’Urgell.",
"a2": "La Fira de Mollerussa ha recuperat l’activitat firal i el seu format presencial després d’una aturada de més de sis mesos amb motiu de la situació sanitària generada per la Covid-19.\nEntre les mesures que s’han portat a terme davant la normativa sanitària actual per la Covid-19 ha estat el control d’accés, amb un aforament de 400 persones; un circuit de circulació per als visitants; la identificació dels assistents; reforç de la neteja, i disponibilitat de gel hidroalcohòlic en diferents punts del Recinte.\nEn aquest mateix sentit s’ha expressat el director, qui ha manifestat la satisfacció des de l’ens organitzador per les bones sensacions transmeses pels expositors i visitants alhora que ha agraït a l’equip de la Fira de Mollerussa la seva feina per tirar Primer Mercat d’Antiquarisendavant aquesta fira “amb tota la incertesa” que hi ha en aquests moments.\nLa XXV Expoclàssic obria avui amb dues novetats: entrada gratuïta al Recinte Firal i un Mercat d’Antiquaris, amb una desena de participants, fruit de les converses de l’ens firal amb l’Associació d’antiquaris i brocanters de Mollerussa, organitzadora del Mercat d’Antiguitats dels diumenges a la capital del Pla d’Urgell.",
"a3": "La Fira de Mollerussa ha recuperat l’activitat firal i el seu format presencial després d’una aturada de més de sis mesos amb motiu de la situació sanitària generada per la Covid-19.\nEl director de l’ens firal, Xavier Roure, mostrava la seva satisfacció en aquest sentit per la bona afluència de visitants ja des de l’obertura del recinte, amb 378 persones registrades entre les 10 i les 11 del matí –l’aforament estava fixat en 400 per respectar totes les mesures sanitàries–, arribant a unes xifres “superiors a edicions anteriors tant en quantitat com en qualitat”, referint-se a l’interès en comprar per part d’aquests visitants.\nEn aquesta línia, l’alcalde ha remarcat el paper de les fires com una de les “potes de reactivació econòmica” de la ciutat.\nEn aquest mateix sentit s’ha expressat el director, qui ha manifestat la satisfacció des de l’ens organitzador per les bones sensacions transmeses pels expositors i visitants alhora que ha agraït a l’equip de la Fira de Mollerussa la seva feina per tirar Primer Mercat d’Antiquarisendavant aquesta fira “amb tota la incertesa” que hi ha en aquests moments."
},
"extreme": {
"a1": "Torna l'Expoclàssic de Mollerussa amb l'aforament màxim de 400 persones, entre altres mesures sanitàries, i entrada gratuïta.",
"a2": "La Fira de Mollerussa ha recuperat el format presencial, adaptat a la situació sanitària, amb la XXV Expoclàssic.",
"a3": "La Fira de Mollerussa ha tornat al seu format presencial amb èxit d'afluència de visitants, que supera les xifres d'edicions anteriors."
}
} |
|
2,785 | Tercer dia de controls a la frontera amb França arran de l'atemptat a Niça | S'han focalitzat principalment a la sortida del peatge de La Jonquera de l'AP-7 en ambdós sentits | Tercer dia de controls a la frontera amb França arran de l'atemptat de Niça.
Aquest diumenge els operatius s'han focalitzat a l'autopista AP-7 que connecta banda i banda dels Pirineus.
Durant el matí, concretament, els agents de la policia espanyola s'han col·locat al peatge de la Jonquera, tant en sentit sud com nord.
Equipats amb armes i unitat canina, han anat aturant diversos vehicles, revisant-los i identificant els seus ocupants.
Al peatge d'El Voló, la policia francesa també controlava l'entrada i sortida de turismes.
Ha estat en aquests dos punts on s'han vist més retencions i congestió tot i que, a diferència dels últims dos dies, fins al migdia no s'han vist cues importants en aquesta via.
Gran part dels conductors es prenien l'espera i les congestió amb resignació i paciència; molts afirmaven que ho veien be perquè era una "qüestió de seguretat".
Des del cos policial espanyol assenyalen que continuaran portant a terme controls mòbils de forma aleatòria i itinerant.
Des del passat divendres, la policia espanyola i la de fronteres francesa ha intensificat la presència al pas fronterer de la Jonquera i El Voló arran de l'atemptat terrorista jihadista que es va portar a terme el passat dijous a Niça.
Divendres al matí ja van començar a muntar els primers controls a l'N-II i l'AP-7, unes operacions que s'han mantingut durant tot aquest cap de setmana i que, en principi, es mantindran els propers dies.
En el cas de la policia espanyola, els agents porten a terme controls mòbils, itinerants – que se van movent per les diverses vies que connecten banda i banda dels Pirineus- principalment l'autopista, i aturen vehicles de forma aleatòria.
A part de revisar els turismes, identificar els conductors i ocupants; també compten amb unitat canina perquè analitzi i repassi que no hi ha res estrany a l'interior dels cotxes.
Així s'ha pogut veure aquest diumenge al matí quan els agents han portat a terme un control a la sortida del peatge de La Jonquera en sentit nord i, posteriorment, l'han traslladat a la vessant sud d'aquest mateix punt.
En els dos casos, la policia ha concentrat tot el trànsit que sortia del peatge en un sol carril per controlar cada un dels vehicles.
Això ha provocat retencions per accedir al peatge i congestió.
No obstant això, durant aquest diumenge al matí no s'han vist cues quilomètriques tal i com s'havia anat repetint aquests passats dos dies.
D'altra banda, la policia de fronteres francesa també ha estat vigilant i controlant al peatge d'El Voló, tant d'entrada com sortida de l'estat francès.
Allà, els policies no aturaven els vehicles però interrogaven i demanaven documents d'identitat.
Ha estat en aquest punt on s'han pogut veure les retencions viàries més importants, per accedir cap a Espanya.
Els conductors, majoritàriament francesos i d'altres països europeus, s'ho prenien amb resignació i paciència.
"Em sembla molt bé que facin els controls que toca per la nostra seguretat i per evitar més atemptats terroristes", assenyalava l'Òscar, un conductor que ha passat el cap de setmana en territori francès i que va topar amb les llargues cues que es van formar el passat divendres.
"Eren cues de 20 i 25 quilòmetres, el que hi ha avui no és res en comparació amb això", assegurava.
En Peter, un ciutadà belga que viatjava amb la seva família, assegurava que "veia bé" els controls tot i que la seva dona considerava "que eren massa exigents" i que no són del tot necessaris.
D'altra banda, pel que fa a l'N-II, la circulació ha estat fluïda i no s'ha instal·lat cap mena de control durant les primeres hores d'aquest diumenge.
Per part dels Mossos d'Esquadra ja van anunciar que preveien intensificar la presència policial i els controls arreu de Catalunya.
Actualment, l'estat espanyol manté el nivell d'alerta antiterrorista en 4 sobre 5. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "L'atemptat jihadista de Niça provoca controls policials exhaustius a la Jonquera. La policia espanyola executa controls mòbils itinerants que aturen vehicles de forma aleatòria a banda i banda dels Pirineus. La policia de fronteres francesa també realitza controls. Això va causar que divendres hi hagués cues de fins a 25 km.",
"a2": "Arran de l’atemptat a Niça, la policia espanyola ha intensificat la seva presència al pas fronterer de la Jonquera, amb controls mòbils itinerants que compten amb unitat canina i que revisen els cotxes i identifiquen els viatgers. Per la seva banda, la policia francesa també ha augmentat els controls i tot això ha causat cues i congestió.",
"a3": "Arran l'atemptat a Niça del passat dijous, la policia ha desplegat operaris a les carretes frontereres amb França per realitzar controls als passatgers. Així, s'han format cues quilomètriques que els viatgers s'han pres amb resignació i paciència, ja que entenen que és per la seguretat de tothom. Els passos fronterers amb més presència han estat la Jonquera i el Voló."
},
"extractive": {
"a1": "Aquest diumenge els operatius s'han focalitzat a l'autopista AP-7 que connecta banda i banda dels Pirineus. \nDurant el matí, concretament, els agents de la policia espanyola s'han col·locat al peatge de la Jonquera, tant en sentit sud com nord.\nDes del passat divendres, la policia espanyola i la de fronteres francesa ha intensificat la presència al pas fronterer de la Jonquera i El Voló arran de l'atemptat terrorista jihadista que es va portar a terme el passat dijous a Niça.\nEn el cas de la policia espanyola, els agents porten a terme controls mòbils, itinerants – que se van movent per les diverses vies que connecten banda i banda dels Pirineus- principalment l'autopista, i aturen vehicles de forma aleatòria.",
"a2": "Des del passat divendres, la policia espanyola i la de fronteres francesa ha intensificat la presència al pas fronterer de la Jonquera i El Voló arran de l'atemptat terrorista jihadista que es va portar a terme el passat dijous a Niça.\nA part de revisar els turismes, identificar els conductors i ocupants; també compten amb unitat canina perquè analitzi i repassi que no hi ha res estrany a l'interior dels cotxes.\nEn el cas de la policia espanyola, els agents porten a terme controls mòbils, itinerants – que se van movent per les diverses vies que connecten banda i banda dels Pirineus- principalment l'autopista, i aturen vehicles de forma aleatòria.\nAixò ha provocat retencions per accedir al peatge i congestió.",
"a3": "Des del passat divendres, la policia espanyola i la de fronteres francesa ha intensificat la presència al pas fronterer de la Jonquera i El Voló arran de l'atemptat terrorista jihadista que es va portar a terme el passat dijous a Niça. \nEquipats amb armes i unitat canina, han anat aturant diversos vehicles, revisant-los i identificant els seus ocupants.\nEn el cas de la policia espanyola, els agents porten a terme controls mòbils, itinerants – que se van movent per les diverses vies que connecten banda i banda dels Pirineus- principalment l'autopista, i aturen vehicles de forma aleatòria.\nAixí s'ha pogut veure aquest diumenge al matí quan els agents han portat a terme un control a la sortida del peatge de La Jonquera en sentit nord i, posteriorment, l'han traslladat a la vessant sud d'aquest mateix punt."
},
"extreme": {
"a1": "Controls policials a la Jonquera, arran dels atemptats jihadistes de Niça, provoquen cues de fins a 25 km.",
"a2": "Les policies espanyola i francesa han reforçat els controls fronterers arran de l’atemptat terrorista a Niça.",
"a3": "Augmenta el control policial a les carreteres entre França i Espanya, arran de l'atemptat jihadista de dijous a Niça."
}
} |
1,045 | S'activa la regeneració d'aigua per garantir el subministrament a Barcelona en cas de sequera | La instal·lació s'ubica al Prat i pot arribar a produir l'equivalent al 25% de la demanda de l'àrea metropolitana | Finalment ha entrat en marxa una de les eines pendents per incrementar la garantia de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona en cas de sequera.
Des de la setmana passada està en funcionament l'Estació de Regeneració d'aigües (ERA) de la depuradora del Llobregat, que permet obtenir aigua de prou qualitat per ser reutilitzada en diferents usos, en comptes de ser abocada al mar com la que es depura convencionalment.
La instal·lació pot arribar a produir fins a 3 m3/s, que és el consum equivalent d'aigua per a una població de més d'un milió d'habitants (l'equivalent al 25% de la demanda de l'àrea metropolitana).
La instal·lació s'ubica al Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Per mitjà d'un tractament especial físic-químic, de filtració i desinfecció UV, dona com a resultat una aigua apta per a ser abocada riu amunt, en el cas de necessitat, per exemple davant d'una alerta per sequera.
Habitualment, i en casos de normalitat, l'aigua sortint de la depuradora s'aboca mar endins amb totes les garanties, segons ha informat aquest dilluns l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) en un comunicat.
Malgrat que en les últimes setmanes les condicions meteorològiques han permès una certa recuperació del nivell dels embassaments (el sistema Ter Llobregat està al 76%, amb 465 hm3), i la situació no és tan crítica com ho ha estat aquest hivern, "la posada en marxa d'aquesta instal·lació és clau per augmentar la garantia de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona", ressalta l'ACA.
L'entrada en funcionament de l'ERA o planta de funcionament terciari del Llobregat implica tenir operatives al 100% les instal·lacions, que es van construir en el seu moment per tal de poder augmentar els cabals que circulen pel riu i, també, contribuir a recarregar els aqüífers –ja que són reserves estratègiques-, així com aportar cabals ambientals a les llacunes de la Vall Baixa i el delta del Llobregat o a frenar la intrusió salina del mar.
Construïda el 2007 per la sequera
La mesura ha estat possible pel conveni de col·laboració entre l'ACA i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que garanteix el finançament per a l'explotació de la instal·lació, que és de titularitat de la Generalitat.
L'ACA aportarà el finançament fins a un màxim de 4,5 milions d'euros (en funció dels volums d'aigua tractada) per garantir-ne l'explotació, així com l'adequació d'aquesta infraestructura.
Les instal·lacions consisteixen en la planta de tractament terciari de l'efluent de la depuradora del Prat de Llobregat, gestionada per l'AMB i operada per Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l'Aigua (ABEMCIA), els pous contra la intrusió salina, la planta dessaladora de Sant Boi, les basses de recàrrega de la Vall Baixa del Llobregat i les canonades de bombament al riu (fins a l'assut de Molins de Rei) que es van construir durant la darrera gran sequera del 2007 amb aportació de Fons de Cohesió europeus (85%) i de la Generalitat (15%).
Tres models de funcionament
En la signatura del conveni, es van determinar tres models de funcionament de l'ERA del Llobregat.
Amb les reserves en situació de normalitat, s'activa l'aigua del posttractament (sistema terciari) per crear una barrera contra la intrusió salina i garantir la qualitat d'aquesta massa d'aigua estratègica.
Cal recordar que els aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat poden aportar en situació de sequera tanta aigua com la dessaladora.
En prealerta i alerta (entre el 70 i el 35% de reserves), les aportacions del sistema terciari de la depuradora del Prat servirien per frenar la intrusió salina i la resta d'usos, com els agrícoles, ambientals o municipals.
En excepcionalitat (25%) i emergència (20%), es preveu l'aportació com a aigua de capçalera, aigües amunt de l'assut de Molins de Rei, per disposar de més recursos al riu per tornar a ser captats i potabilitzats, de manera que es tanca el cicle hidrològic, en lloc d'abocar-los al mar.
Actualment les instal·lacions funcionen seguint el primer supòsit de normalitat, en què l'objectiu és mantenir en bon estat els aqüífers i frenar la intrusió salina.
En qualsevol cas, el volum d'aigua que s'ha de produir serà variable segons l'estat hidrològic i l'establirà mensualment l'ACA.
Per la seva banda, l'AMB s'encarregarà de fer el seguiment dels nivells de l'aigua posttractada.
L'acord va preveure també la creació d'un grup d'experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l'objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta, i per analitzar la possibilitat d'avançar l'aportació d'aigua en el tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d'excepcionalitat de la sequera. | [
"barcelona: aigua"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S'inaugura l'estació de regeneració d'aigua (ERA) de la depuradora del Llobregat per garantir el subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona en cas de sequera. Aquesta instal·lació pot arribar a produir 3 m³/s, l'equivalent al 25 % de la demanda d'aquesta zona. Es va construir després de l'última gran sequera del 2007, amb l'ajuda del Fons de Cohesió europeu.",
"a2": "Ha entrat en funcionament l'estació de regeneració d'aigua de la depuradora del Llobregat, que, mitjançant tractaments físics-químics, permet aconseguir aigua per garantir el subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona durant èpoques de sequera. A més, en períodes de normalitat, l’estació serveix per mantenir els aqüífers en bones condicions i prevenir la intrusió salina.",
"a3": "L'estació de regeneració d'aigua va entrar en funcionament la setmana passada. Es tracta de la depuradora del Baix Llobregat i permetrà obtenir aigua de prou qualitat. Se li podran donar diversos usos, en lloc d'abocar-la al mar. El resultat és una aigua apta per abocar-la al riu en cas de necessitat."
},
"extractive": {
"a1": "Des de la setmana passada està en funcionament l'Estació de Regeneració d'aigües (ERA) de la depuradora del Llobregat, que permet obtenir aigua de prou qualitat per ser reutilitzada en diferents usos, en comptes de ser abocada al mar com la que es depura convencionalment. \nLa instal·lació pot arribar a produir fins a 3 m3/s, que és el consum equivalent d'aigua per a una població de més d'un milió d'habitants (l'equivalent al 25% de la demanda de l'àrea metropolitana). \nPer mitjà d'un tractament especial físic-químic, de filtració i desinfecció UV, dona com a resultat una aigua apta per a ser abocada riu amunt, en el cas de necessitat, per exemple davant d'una alerta per sequera.\nLes instal·lacions consisteixen en la planta de tractament terciari de l'efluent de la depuradora del Prat de Llobregat, gestionada per l'AMB i operada per Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l'Aigua (ABEMCIA), els pous contra la intrusió salina, la planta dessaladora de Sant Boi, les basses de recàrrega de la Vall Baixa del Llobregat i les canonades de bombament al riu (fins a l'assut de Molins de Rei) que es van construir durant la darrera gran sequera del 2007 amb aportació de Fons de Cohesió europeus (85%) i de la Generalitat (15%).",
"a2": "Des de la setmana passada està en funcionament l'Estació de Regeneració d'aigües (ERA) de la depuradora del Llobregat, que permet obtenir aigua de prou qualitat per ser reutilitzada en diferents usos, en comptes de ser abocada al mar com la que es depura convencionalment.\nPer mitjà d'un tractament especial físic-químic, de filtració i desinfecció UV, dona com a resultat una aigua apta per a ser abocada riu amunt, en el cas de necessitat, per exemple davant d'una alerta per sequera.\nMalgrat que en les últimes setmanes les condicions meteorològiques han permès una certa recuperació del nivell dels embassaments (el sistema Ter Llobregat està al 76%, amb 465 hm3), i la situació no és tan crítica com ho ha estat aquest hivern, \"la posada en marxa d'aquesta instal·lació és clau per augmentar la garantia de subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona\", ressalta l'ACA.\nActualment les instal·lacions funcionen seguint el primer supòsit de normalitat, en què l'objectiu és mantenir en bon estat els aqüífers i frenar la intrusió salina.",
"a3": "Des de la setmana passada està en funcionament l'Estació de Regeneració d'aigües (ERA) de la depuradora del Llobregat, que permet obtenir aigua de prou qualitat per ser reutilitzada en diferents usos, en comptes de ser abocada al mar com la que es depura convencionalment.\nPer mitjà d'un tractament especial físic-químic, de filtració i desinfecció UV, dona com a resultat una aigua apta per a ser abocada riu amunt, en el cas de necessitat, per exemple davant d'una alerta per sequera.\nL'entrada en funcionament de l'ERA o planta de funcionament terciari del Llobregat implica tenir operatives al 100% les instal·lacions, que es van construir en el seu moment per tal de poder augmentar els cabals que circulen pel riu i, també, contribuir a recarregar els aqüífers –ja que són reserves estratègiques-, així com aportar cabals ambientals a les llacunes de la Vall Baixa i el delta del Llobregat o a frenar la intrusió salina del mar.\nCal recordar que els aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat poden aportar en situació de sequera tanta aigua com la dessaladora."
},
"extreme": {
"a1": "L'estació de regeneració d'aigua del Llobregat garanteix el 25 % de la demanda de l'àrea metropolitana de Barcelona.",
"a2": "Ha entrat en funcionament l'ERA de la depuradora del Llobregat, que permetrà reutilitzar l’aigua en casos de sequera.",
"a3": "S'ha engegat l'estació de regeneració d'aigua del Llobregat, que permetrà fer front a situacions de sequera amb aigua de prou qualitat."
}
} |
1,746 | Denuncien un nou cas de catalanofòbia, ara a la comissaria de Vic | Diversos funcionaris de la Policia Nacional han insistit que li parlessin en castellà a una veïna que s'anava a treure el passaport: "Háblame en español" | Una veïna de Vic, Montserrat Puig Cotado, denuncia un nou cas de catalanofòbia, ara a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Vic.
Hi anava a fer-se el passaport, per a poder viatjar d'aquí a dos mesos, però ha sortit amb una denúncia.
Puig Cotado ha anat a les 10 del matí a comprovar si li tocava avui o demà renovar-se o no el passaport, ja que ho havia demanat feia temps i no recordava exactament el dia.
Només d'arribar ella ha saludat l'agent de fora en català, i ell li ha contestat en castellà.
Tot seguit li ha demanat què hi anava fer.
Ella li ha contestat en català i ell li ha dit: "Háblame en espanyol".
Ella li ha dit que no, que per allà no hi passava i ha pujat les escales.
L'agent l'ha agafat i l'hi ha tornat a insistir que li parlés en castellà, que hi estava obligada.
Ella ha seguit pujant fins a on hi havia un altre agent que donava els torns.
"Ell tampoc m'entenia, però no m'ha exigit que li parlés en català", ha insistit.
Li ha dit que es busqués ella mateixa en la llista perquè no li trobava.
L'agent de l'entrada seguia exigint-li que li parlés en castellà, i ella li ha dit: "No penso parlar en castellà: sóc a Vic, a Catalunya, i no hi estic obligada".
L'agent de l'entrada ha hagut de baixar a atendre més gent i Puig Cotado s'ha trobat a la llista.
El segon agent li ha donat un número per a la cua i li ha dit que podia sortir a fer-se les fotos de carnet que necessitaria més tard.
Montserrat Puig Cotado ha marxat de la comissaria i li ha dit a l'agent que "això no s'acabaria aquí".
Un cop s'ha fet les fotografies de carnet, l'agent de l'entrada no la deixava tornar a entrar a la comissaria.
Ella, doncs, ha trucat al regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roura, advocats i a fer fotos de l'agent.
Al cap de dos minuts, l'agent l'ha deixat entrar.
"Em pensava que s'acabaria aquí", ha explicat Puig Cotado a NacióDigital.
Resulta que quan li ha tocat el número i ha anat a la seva taula; una altra funcionària li ha dit que no l'atengués, que s'esperés a una altra taula, "que tenien molta feina".
Al cap d'una estona, quan Puig Cotado ha vist que l'altra gent que feia cua passava pel seu davant i era atesa, ha demanat explicacions perquè no l'estaven atenen.
Un funcionari ha dit que l'atendria ell.
Quan Puig Cotado ha anat a la seva taula per fer el passaport i li ha parlat amb català, li ha dit: "Háblame en castellano porque soy de Madrid".
Ella li ha dit que tenia el dret que se li parlés amb català, i que "si ets de Madrid, vés-te'n a Madrid, però jo aquí parlo en català".
Llavors el noi de la taula li ha posat una denúncia per aquestes paraules, "per falta de respecte a un agent de l'autoritat".
Puig Cotado s'ha negat a signar la denúncia.
Un cop denunciada, han tornat a començar a fer-se els tràmits per fer el passaport, però com que l'havia perdut, necessitava una denúncia dels Mossos.
Li ha dit que si hi anava ràpidament, podria fer-se el passaport avui mateix.
Li ha dit que li feia un favor, perquè sinó s'hauria d'esperar dos mesos.
Ella hi ha estat d'acord i li ha preguntat no havien començat d'aquella manera des del principi, ja que ella ha continuat parlant en català i ell en castellà.
Després ella li ha demanat el seu número de placa, i aquest li ha dit que ja estava posat en la denúncia.
També li ha demanat el número del policia de fora.
S'ha alçat per marxar i demanar-li a l'agent de l'entrada.
En aquell moment, però, el funcionari de la taula li ha dit que no calia que anés a fer la denúncia als Mossos, que no li renovaria el passaport. | [
"vic"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Montserrat Puig Cotado, de Vic, ha sigut víctima d'un cas de catalanofòbia. Els fets han passat a la comissaria de la Policia Nacional, on ha anat a renovar el passaport. Un dels agents li ha demanat que parlés en castellà, però ella s'hi ha negat, i l'han denunciada \"per falta de respecte a un agent de l'autoritat\".",
"a2": "Montserrat Puig Cotado ha estat denunciada per faltar al respecte un agent de l’autoritat, quan s'ha negat a parlar en castellà a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Vic, on havia anat a fer-se el passaport. Segons Puig Cotado, diversos agents li han demanat que parlés en castellà i l’han discriminat per no voler fer-ho.",
"a3": "Montserrat Puig Cotado, veïna de Vic, ha patit un cas de discriminació lingüística a la comissaria de la Policia Nacional. Puig Cotado s'ha adreçat a la comissaria per renovar el passaport, però, quan hi ha entrat, un dels policies li ha exigit que parlés en castellà perquè hi estava obligada. Tant la policia com la veïna han interposat una denúncia."
},
"extractive": {
"a1": "Una veïna de Vic, Montserrat Puig Cotado, denuncia un nou cas de catalanofòbia, ara a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Vic. \nHi anava a fer-se el passaport, per a poder viatjar d'aquí a dos mesos, però ha sortit amb una denúncia. \nQuan Puig Cotado ha anat a la seva taula per fer el passaport i li ha parlat amb català, li ha dit: \"Háblame en castellano porque soy de Madrid\".\nEn aquell moment, però, el funcionari de la taula li ha dit que no calia que anés a fer la denúncia als Mossos, que no li renovaria el passaport.",
"a2": "Una veïna de Vic, Montserrat Puig Cotado, denuncia un nou cas de catalanofòbia, ara a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Vic.\nHi anava a fer-se el passaport, per a poder viatjar d'aquí a dos mesos, però ha sortit amb una denúncia. \nL'agent de l'entrada seguia exigint-li que li parlés en castellà, i ella li ha dit: \"No penso parlar en castellà: sóc a Vic, a Catalunya, i no hi estic obligada\".\nEn aquell moment, però, el funcionari de la taula li ha dit que no calia que anés a fer la denúncia als Mossos, que no li renovaria el passaport.",
"a3": "Una veïna de Vic, Montserrat Puig Cotado, denuncia un nou cas de catalanofòbia, ara a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Vic.\nHi anava a fer-se el passaport, per a poder viatjar d'aquí a dos mesos, però ha sortit amb una denúncia. \nL'agent l'ha agafat i l'hi ha tornat a insistir que li parlés en castellà, que hi estava obligada.\nLlavors el noi de la taula li ha posat una denúncia per aquestes paraules, \"per falta de respecte a un agent de l'autoritat\"."
},
"extreme": {
"a1": "Cas de catalanofòbia a Vic: obliguen a parlar en castellà una dona que ha anat a renovar el passaport.",
"a2": "Montserrat Puig Cotado, veïna de Vic, s’ha queixat del tracte discriminatori rebut a la comissaria de la Policia Nacional a Vic.",
"a3": "Es dona a la comissaria de Vic un nou cas de discriminació lingüística: una veïna no pot renovar el passaport."
}
} |
719 | Les Illes Fèroe, una nova constitució que blindi el dret d’autodeterminació | Els veïns de l'arxipèlag creuen que la principal diferència respecte de Catalunya és el diàleg fluid amb Dinamarca | Les Illes Fèroe són entre Escòcia, Islàndia i Noruega i són una nació autònoma que forma part de Dinamarca.
Segons l’autonomia establerta l’any 1948, l’arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes clau per a la vida a les illes, com ara la conservació i la gestió dels recursos pesquers (un dels sectors econòmics cabdals), l’educació, l’energia o la política financera.
Tanmateix, ara preparen una nova constitució que els reconegui explícitament el dret d’autodeterminació.
La població és dividida entre els qui volen continuar formant part de Dinamarca i els qui s’estimen més de convertir-se en un estat propi.
Així i tot asseguren que aquest procés no és ‘traumàtic’ perquè el diàleg i l’entesa amb Dinamarca són fluids.
També troben que aquesta és la diferència principal entre les Fèroe i Catalunya.
Les Illes Fèroe són sota l’autoritat de Dinamarca en matèries com justícia, policia, immigració o regulació financera.
El 25 d’abril passat, les Illes havien de votar en un referèndum sobre una nova constitució que els havia de blindar, també, el dret d’autodeterminació i, per tant, no era pas presentat com un referèndum per la independència.
Entre més qüestions, s’havia de votar un nou marc legal que facilités l’emancipació en cas que més endavant els feroesos la preferien.
Malgrat tot, el plebiscit va haver de ser posposat perquè no es va arribar a cap acord respecte de l’esborrany.
‘Hi treballem’, afirma el vice-primer ministre de les Illes, Høgni Hoydal.
Així i tot, la població no veu pas aquest escull com un problema.
Afirmen que no tenen pressa i subratllen que la relació amb Dinamarca és ‘excel·lent’.
L’arxipèlag, situat a l’Atlàntic nord-oriental, és format de divuit illes muntanyoses que cobreixen una superfície total de 1.399 quilòmetres quadrats, i té sobirania sobre 274.000 quilòmetres quadrats de mar.
Això fa que el sector econòmic més important sigui el pesquer i que bona part dels seus poc més de 50.000 habitants s’hi dediquin.
‘Som diferents, no tenim res a veure amb Dinamarca; tenim una llengua pròpia, una cultura pròpia’, explica un d’aquests pescadors, Birgir Enni, ara ja retirat.
Es declara obertament independentista i sosté que l’autonomia anirà creixent any rere anys fins que arribi el moment d’esdevenir un país sobirà.
‘Espero veure-ho amb els meus propis ulls’, diu.
Enni recalca que la relació amb Dinamarca és ‘boníssima’.
‘A diferència d’algunes altres nacions, nosaltres no hem tingut mai cap guerra, hem pogut arribar a tots els acords amb diàleg’, exposa.
Tanmateix, aquest diàleg pausat alenteix el procés més que no pas voldria.
‘Però s’ha de fer bé, no tenim pas pressa’, ha afegit.
Ara per ara, Enni creu que els independentistes feroesos són majoria, però amb poc marge.
Heidi Lauristen va néixer a les Fèroe però es va criar a Dinamarca, on els pares van anar a viure quan ella era petita.
‘El meu pare era pescador i hi va trobar una feina més bona’, ha dit.
Va tornar a les Illes fa setze anys perquè es va casa amb un feroès i va muntar una cafeteria a tocar del port de Tórshavn.
El seu punt de vista és força diferent del d’Enni.
Lauristen prefereix que les Fèroe continuïn formant part de Dinamarca.
‘Som massa petits i no tenim una economia prou forta.
Crec que, plegats, les coses ens van molt millor’, ha afirmat.
A més, subratlla que l’autonomia els permet de protegir la llengua i cultura pròpies, com també mantenir un bon nivell de vida.
‘Si hi hagués un referèndum d’autodeterminació l’any vinent, hi votaria que no’, ressalta.
També exposa que hi ha molta relació entre les Fèroe i Dinamarca i que hi ha moltes famílies amb arrels a tots dos llocs.
Tot i això, considera que la independència no és pas cap font de conflicte per a la societat feroesa.
‘Són negociacions polítiques’, sosté.
L’ex-president Carles Puigdemont hi ha viatjat per mantenir reunions amb polítics i diputats d’aquest territori.
A més, també ha participat en unes jornades internacionals sobre el dret d’autodeterminació al segle XXI, on ha compartit cartell amb representants d’Escòcia i Nova Caledònia.
Els feroesos que hi van assistir de públic coincideixen a destacar que troben que la principal diferència entre Catalunya i les Fèroe és la possibilitat de dialogar amb els estats dels quals formen part.
‘Per a nosaltres és impensable que hi hagi líders polítics a la presó’, conclou Enni | [
"món",
"europa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Les Fèroe són una nació autònoma de Dinamarca. D'ençà del 1948, han anat assumint cada vegada més competències. Ara preparen una nova constitució que contempli el dret d'autodeterminació. En les jornades internacionals sobre el dret d'autodeterminació han assegurat que la principal diferència entre Catalunya i les Fèroe és la possibilitat de dialogar amb els estats dels quals formen part.",
"a2": "La població de les Illes Fèroe està dividida entre aquells que voldrien ser un estat independent i els que volen continuar formant part de Dinamarca. Tanmateix, tots reconeixen que no és un tema conflictiu i que sempre s’ha pogut dialogar obertament amb Dinamarca sobre l'autonomia de les illes. Segons els feroesos, aquesta és la principal diferència amb Catalunya.",
"a3": "Les Illes Fèroe són una nació autònoma que forma part de Dinamarca. Des de l'any 1948, han anat assumint cada vegada més competències en aspectes clau per a la vida a les illes. Ara preparen una nova constitució que els reconegui el dret d'autodeterminació, però asseguren que el procés no serà traumàtic, gràcies al diàleg i l'entesa amb Dinamarca."
},
"extractive": {
"a1": "Les Illes Fèroe són entre Escòcia, Islàndia i Noruega i són una nació autònoma que forma part de Dinamarca. \nSegons l’autonomia establerta l’any 1948, l’arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes clau per a la vida a les illes, com ara la conservació i la gestió dels recursos pesquers (un dels sectors econòmics cabdals), l’educació, l’energia o la política financera. \nEl 25 d’abril passat, les Illes havien de votar en un referèndum sobre una nova constitució que els havia de blindar, també, el dret d’autodeterminació i, per tant, no era pas presentat com un referèndum per la independència.\nEls feroesos que hi van assistir de públic coincideixen a destacar que troben que la principal diferència entre Catalunya i les Fèroe és la possibilitat de dialogar amb els estats dels quals formen part.",
"a2": "Les Illes Fèroe són entre Escòcia, Islàndia i Noruega i són una nació autònoma que forma part de Dinamarca.\nSegons l’autonomia establerta l’any 1948, l’arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes clau per a la vida a les illes, com ara la conservació i la gestió dels recursos pesquers (un dels sectors econòmics cabdals), l’educació, l’energia o la política financera.\nEl 25 d’abril passat, les Illes havien de votar en un referèndum sobre una nova constitució que els havia de blindar, també, el dret d’autodeterminació i, per tant, no era pas presentat com un referèndum per la independència.\nEls feroesos que hi van assistir de públic coincideixen a destacar que troben que la principal diferència entre Catalunya i les Fèroe és la possibilitat de dialogar amb els estats dels quals formen part.",
"a3": "Les Illes Fèroe són entre Escòcia, Islàndia i Noruega i són una nació autònoma que forma part de Dinamarca.\nSegons l’autonomia establerta l’any 1948, l’arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes clau per a la vida a les illes, com ara la conservació i la gestió dels recursos pesquers (un dels sectors econòmics cabdals), l’educació, l’energia o la política financera.\nTanmateix, ara preparen una nova constitució que els reconegui explícitament el dret d’autodeterminació.\nAixí i tot asseguren que aquest procés no és ‘traumàtic’ perquè el diàleg i l’entesa amb Dinamarca són fluids."
},
"extreme": {
"a1": "Les Fèroe, una nació autònoma dins de Dinamarca, preparen una constitució per blindar el seu dret d'autodeterminació.",
"a2": "Una part dels feroesos voldria que les Illes Fèroe fossin un estat independent, però aprecien les bones relacions amb Dinamarca.",
"a3": "Les Illes Fèroe són una nació autònoma dins de Dinamarca, amb bastants competències, i preparen una nova constitució amb dret d'autodeterminació."
}
} |
1,195 | L'ANC esgota el marge de pressió als partits | L'entitat convoca un miler de persones en un acte presidit pels avisos de confrontació amb ERC i Junts si desaprofiten "la darrera oportunitat" | Si aquesta setmana la situació no es resol amb un "Govern del 52%", el proper pas és confrontar amb els dos grans partits independentistes o "passar-los per damunt".
Des del carrer perquè, de moment, de fer el salt a les institucions encara ningú n'ha dit res.
De fet, l'ANC ho va provar a les municipals de 2019 impulsant el moviment Primàries i el fracàs va ser sonat.
La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur.
Ha estat agra amb els partits independentistes, singularment amb ERC i Junts.
Els retrets dels oradors i entre els assistents han estat constants i el clima era de decepció per la marxa del procés independentista des de l'1-O del 2017 fins ara.
Cap dels dos partits implicats en la negociació per repartir-se un Govern que hauria de presidir Pere Aragonès hi ha enviat delegacions.
Si ho haguessin fet, no haurien estat gens còmodes.
El manifest que han llegit algunes entitats independentistes ha recordat tots els desencontres en els moments clau del procés i com "el carrer", i singularment l'ANC, va desbloquejar segons ells el 9-N o l'1-O.
Uns actes pels quals després els polítics en van assumir conseqüències patrimonials i penals.
El vicepresident de l'entitat, David Fernández, ha recordat com durant aquests anys els han pagat les fiances i Elisenda Paluzie ha esmentat els centenars de sopar grocs organitzats per recollir fons.
Fernández ha esmentat els seus sacrificis en forma de "temps, diners, treballs o fins i tot parelles", això sí.
FOTOS L'ANC demana Govern independentista ja a la plaça de Sant Jaume
Previous Next
Per tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar "un Govern del 52%".
"Hem anat amb paciència infinita a reunions per sentir a parlar de diàleg i d'una amnistia que mai arribaran", ha dit Paluzie en referència a les posicions que defensa ERC però també Òmnium o Junts.
L'ANC no caurà "en la divisió de les bases"
Fernàndez s'ha expressat en termes similars quan ha dit que "podem estar al darrere empenyent, també al costat ajudant o al davant confrontant malgrat que no és el que volem".
El número dos de Palizue, afí a les tesis de Joan Canadell, ha donat a entendre que l'ANC serà capaç de "mantenir-se unida" malgrat que els partits fomentin "la divisió de les bases".
La pandèmia i el descontent independentista han projectat una ombra de dubte sobre la pressió que està disposat a exercir "el carrer" en una hora crítica del procés independentista.
Paluzie no té dubte que, si no se'n surten i els partits segueixen "barallant-se per les engrunes", tornarà a passar com el 2012, quan Artur Mas no tenia full de ruta i el carrer li va donar amb la inesperadament gran manifestació de la Diada.
"Un dia, per sorpresa, us tornarà una onada com la del 2012, i us hi sumeu o us passarà per damunt", ha afirmat entre aplaudiments dels assistents, que aquest cop ja no han victorejat Carles Puigdemont i s'han limitat a demanar "unitat" i "independència".
A l'ANC l'han acompanyada per llegir el manifest de la convocatòria representants de les ADIC, Meridiana Resisteix (abillat amb una samarreta que carregava de forma escatològica contra Esquerra), Súmate, la FNEC o la patronal Anem per feina, entre d'altres.
No hi havia, però, representació oficial d'altres entitats sobiranistes potents com ara la Intersindical-CSC, l'AMI, la Plataforma per la Llengua o l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics.
Sí una representació de la CUP amb el diputat Carles Riera malgrat que els partits aquest cop no havien estat explícitament convidats.
La Cambra, protagonista
L'ANC ha donat una especial rellevància a la presència de la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, successora de Canadell i vinculada a Eines de País, la campanya que va promoure l'entitat.
Haver pres el relleu a l'establishment de la ciutat a la institució és l'èxit més visible en els darrers anys de l'entitat.
Roca ha demanat un govern "fort, cohesionat, estable i nítidament independentista per afrontar la recuperació" i no ha defugit la referència al moment polític: "Sabem perdre, però ara hem guanyat i ens toca demostrar que sabem guanyar", ha dit.
— NacióDigital (@naciodigital) May 16, 2021
— NacióDigital (@naciodigital) May 16, 2021
— NacióDigital (@naciodigital) May 16, 2021
Més de 100 personalitats internacionals demanen alliberar els presos en un manifest de l'ANC
L'entitat impulsa un manifest que reivindica l'1-O i la majoria independentista després de les eleccions | [
"crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La concentració convocada per l'ANC aquest diumenge a la pl. Sant Jaume ha aplegat un miler d'assistents. S'ha llegit un manifest especialment dur amb els partits independentistes, a qui s'acusa de no fer avançar el Procés malgrat l'ajuda de l'ANC i del \"carrer\". No hi havia representació dels partits, però sí de la Cambra de Comerç de Barcelona.",
"a2": "La plaça Sant Jaume acull un acte de l’ANC amb un miler de persones. Han llegit un manifest per reclamar la unitat del “Govern del 52%” a ERC i Junts, amb discursos molt durs a favor de la unitat i en contra de la divisió de les bases. Elisenda Paluzie i David Fernàndez han carregat contra ERC i Junts.",
"a3": "Un miler de persones convocades per l’ANC han acudit aquest diumenge al migdia a la plaça Sant Jaume per exigir als partits independentistes, en particular ERC i Junts, que materialitzin el Govern del 52%. Paluzie ha afirmat que no vol parlar més de diàleg i Fernàndez ha afegit que, si cal, arribaran a la confrontació per aconseguir el seu objectiu. "
},
"extractive": {
"a1": "La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur.\nSi aquesta setmana la situació no es resol amb un \"Govern del 52%\", el proper pas és confrontar amb els dos grans partits independentistes o \"passar-los per damunt\".\nPer tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar \"un Govern del 52%\".\nNo hi havia, però, representació oficial d'altres entitats sobiranistes potents com ara la Intersindical-CSC, l'AMI, la Plataforma per la Llengua o l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics.",
"a2": "La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur.\nSi aquesta setmana la situació no es resol amb un \"Govern del 52%\", el proper pas és confrontar amb els dos grans partits independentistes o \"passar-los per damunt\".\nEl manifest que han llegit algunes entitats independentistes ha recordat tots els desencontres en els moments clau del procés i com \"el carrer\", i singularment l'ANC, va desbloquejar segons ells el 9-N o l'1-O.\nPer tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar \"un Govern del 52%\".",
"a3": "La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur. \n\"Hem anat amb paciència infinita a reunions per sentir a parlar de diàleg i d'una amnistia que mai arribaran\", ha dit Paluzie en referència a les posicions que defensa ERC però també Òmnium o Junts. \nL'ANC no caurà \"en la divisió de les bases\" Fernàndez s'ha expressat en termes similars quan ha dit que \"podem estar al darrere empenyent, també al costat ajudant o al davant confrontant malgrat que no és el que volem\". \nPer tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar \"un Govern del 52%\". "
},
"extreme": {
"a1": "Duresa contra els partits a la concentració convocada per l'ANC aquest diumenge a la pl. Sant Jaume.",
"a2": "L’ANC convoca un miler de persones per exigir un “Govern del 52%” als dos grans partits independentistes.",
"a3": "L'Assemblea Nacional de Catalunya reclama la formació immediata del Govern del 52% per assolir la independència. "
}
} |
1,892 | La primera casa que va fer Gaudí a Barcelona, visitable a partir de la tardor | La Casa Vicens està catalogada com a Patrimoni Mundial per la Unesco i es va construir fa més de 130 anys a Gràcia, però sempre havia estat una residència familiar tancada al públic | Mora Banc va comprar l'edifici el 2014 i destina 4 milions d'euros en restaurar-lo i fer-lo visitable | La Casa Vicens, la primera casa que va projectar l'arquitecte Antoni Gaudí a Barcelona, deixarà de ser un dels secrets més ben guardats de la ciutat.
L'edifici, situat al carrer Carolines del barri de Gràcia, obrirà les seves portes al públic a partir de la tardor d'aquest any per primer cop en els seus més de 130 anys d'història i un cop acabi la reforma ja en marxa, amb la qual es vol acostar al màxim a l'obra executada per Gaudí.
Es tracta de l'únic edifici dels vuit catalogats com a Patrimoni Mundial per la Unesco a la capital catalana que roman tancat i, a més de ser un dels primers grans passos de la carrera de Gaudí, anticipa el modernisme a la ciutat.
Els altres atractius catalogats per la Unesco són la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Pedrera, el Parc Güell, el Palau Güell, el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau.
Les dates de construcció de la Casa Vicens controvertides: alguns autors la situen en el 1888, però els impulsors del nou projecte asseguren que les obres van acabar el 1885.
Un altre aspecte poc conegut és que només la meitat de la casa és l'obra original de Gaudí, i l'altra és una ampliació del 1925 projectada per l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, el qual sembla ser però que va tenir "el beneplàcit" de Gaudí, amb qui tenien amistat, ha relatat aquest dimarts el també arquitecte José Antonio Martínez Lapeña, que firma la nova reforma.
Només una mirada experta pot distingir a primera vista quina és la part original de Gaudí.
Es va plantejar com casa d'estiueig per encàrrec de Manel Vicens i Montaner (1836-1895), que era corredor de canvi i borsa.
A partir del 1899 va pertànyer a la família Jover, fins al 2014, quan la va adquirir Mora Banc per una quantitat que l'entitat andorrana no ha revelat.
El banc inverteix ara 4 milions d'euros per restaurar-la i fer-la visitable.
L'equip que intervé per restaurar l'obra ha volgut mantenir-la el màxim fidel possible a la construcció original.
Només una estança, el menjador, mantindrà els mobles i uns quadres del pintor Francesc Torrescassana.
La visita a la casa es completarà amb una exposició permanent que tindrà tres eixos: la història de la casa, l'edifici com imprescindible manifest de l'obra de Gaudí, i l'immoble en el seu context social, cultural i artístic.
També es faran exposicions temporals i activitats culturals i educatives per a tots els públics.
Límit de 50 visitants per hora
Segons el director del projecte, Joan Abellà, esperen rebre uns 150.000 visitants anuals, el 20% locals, de manera que siguin al voltant de 500 diaris, uns 50 per hora.
L'objectiu és atreure especialment aquells visitants estrangers que ja han recorregut la ciutat un parell de cops i que ara volen anar més enllà dels atractius habituals de la ciutat.
Els promotors treballen amb el Districte de Gràcia i l'Àrea municipal de Turisme per tenir un Pla d'impacte turístic amb el qual s'acabarà d'ajustar aquesta previsió de visitants.
Intentaran no generar cues, i que la venda sigui per internet i el màxim anticipada possible, ha relatat Abellà.
El preu de l'entrada oscil·larà entre els 12 euros del Palau Güell i els més de 20 de la Casa Batlló: aquí es venen per un mínim de 23,5 euros.
Més enllà del repte d'evitar aglomeracions, també hi ha l'arquitectònic.
Martínez Lapeña ja va firmar la intervenció d'una altra obra de Gaudí, la reparació del parc Güell, i ara afronta aquesta rehabilitació amb la idea que s'acosti al màxim a l'execució del projecte original.
Creu que la dificultat més gran no és acostar-se a com Gaudí va plasmar el seu projecte de la Casa Vicens, sinó "deixar l'edifici d'acord amb la normativa", cosa que implica construir un ascensor i una nova escala interior. | [
"arquitectura"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "La primera obra de Gaudí a Barcelona, la Casa Vicens, per fi es podrà visitar. Es tracta d'un dels vuit edificis catalogats per la UNESCO com a Patrimoni Mundial a Barcelona. Té més de 130 anys i està situada a Gràcia. Mora Banc la va comprar el 2014 i destina quatre milions d'euros a restaurar-la i fer-la visitable.",
"a2": "Mora Banc està reformant la Casa Vicens, la primera obra de Gaudí a Barcelona, per adaptar-la a les normatives actuals i obrir-la al públic a partir de la tardor. Les obres mantindran al màxim la idea de l’arquitecte i la visita inclourà una exposició permanent i permetrà descobrir aquest edifici Patrimoni Mundial per la Unesco, fins ara d’ús privat.",
"a3": "La Casa Vicens es podrà visitar a la tardor, després de la reforma que es farà per adequar-la perquè el públic pugui visitar-la. Quasi tota la casa és obra de Gaudí, la meitat la va fer un altre arquitecte amb el seu vistiplau. Així, s'espera que la visitin unes 500 persones diàriament."
},
"extractive": {
"a1": "La Casa Vicens, la primera casa que va projectar l'arquitecte Antoni Gaudí a Barcelona, deixarà de ser un dels secrets més ben guardats de la ciutat.\nUn altre aspecte poc conegut és que només la meitat de la casa és l'obra original de Gaudí, i l'altra és una ampliació del 1925 projectada per l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, el qual sembla ser però que va tenir \"el beneplàcit\" de Gaudí, amb qui tenien amistat, ha relatat aquest dimarts el també arquitecte José Antonio Martínez Lapeña, que firma la nova reforma.\nEs tracta de l'únic edifici dels vuit catalogats com a Patrimoni Mundial per la Unesco a la capital catalana que roman tancat i, a més de ser un dels primers grans passos de la carrera de Gaudí, anticipa el modernisme a la ciutat.\nLa visita a la casa es completarà amb una exposició permanent que tindrà tres eixos: la història de la casa, l'edifici com imprescindible manifest de l'obra de Gaudí, i l'immoble en el seu context social, cultural i artístic.",
"a2": "L'edifici, situat al carrer Carolines del barri de Gràcia, obrirà les seves portes al públic a partir de la tardor d'aquest any per primer cop en els seus més de 130 anys d'història i un cop acabi la reforma ja en marxa, amb la qual es vol acostar al màxim a l'obra executada per Gaudí.\nUn altre aspecte poc conegut és que només la meitat de la casa és l'obra original de Gaudí, i l'altra és una ampliació del 1925 projectada per l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, el qual sembla ser però que va tenir \"el beneplàcit\" de Gaudí, amb qui tenien amistat, ha relatat aquest dimarts el també arquitecte José Antonio Martínez Lapeña, que firma la nova reforma.\nLa visita a la casa es completarà amb una exposició permanent que tindrà tres eixos: la història de la casa, l'edifici com imprescindible manifest de l'obra de Gaudí, i l'immoble en el seu context social, cultural i artístic.\nCreu que la dificultat més gran no és acostar-se a com Gaudí va plasmar el seu projecte de la Casa Vicens, sinó \"deixar l'edifici d'acord amb la normativa\", cosa que implica construir un ascensor i una nova escala interior.",
"a3": "L'edifici, situat al carrer Carolines del barri de Gràcia, obrirà les seves portes al públic a partir de la tardor d'aquest any per primer cop en els seus més de 130 anys d'història i un cop acabi la reforma ja en marxa, amb la qual es vol acostar al màxim a l'obra executada per Gaudí.\nUn altre aspecte poc conegut és que només la meitat de la casa és l'obra original de Gaudí, i l'altra és una ampliació del 1925 projectada per l'arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, el qual sembla ser però que va tenir \"el beneplàcit\" de Gaudí, amb qui tenien amistat, ha relatat aquest dimarts el també arquitecte José Antonio Martínez Lapeña, que firma la nova reforma.\nEl banc inverteix ara 4 milions d'euros per restaurar-la i fer-la visitable.\nLa visita a la casa es completarà amb una exposició permanent que tindrà tres eixos: la història de la casa, l'edifici com imprescindible manifest de l'obra de Gaudí, i l'immoble en el seu context social, cultural i artístic."
},
"extreme": {
"a1": "La primera obra de Gaudí a Barcelona, la Casa Vicens, estarà oberta al públic quan Mora Banc n'acabi la restauració.",
"a2": "S’està renovant la Casa Vicens per obrir-la al públic per primer cop des de la seva construcció.",
"a3": "Es reforma la Casa Vicens per obrir-la al públic: una inversió de quatre milions d'euros per fer-la visitable."
}
} |
1,377 | Maragall, al Círculo Ecuestre: «Valls no té cap possibilitat de ser alcalde» | L'alcaldable d'ERC veu possibilitats de teixir aliances per governar Barcelona tant amb Colau com amb la candidatura de l'òrbita post convergent | "El senyor Valls no té cap possibilitat d'arribar a l'alcaldia encara que quedés el primer.
En aquest sentit, estic molt tranquil".
Així de contundent s'ha expressat l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, al Círculo Ecuestre, un auditori que precisament veu amb especial simpatia el candidat apadrinat per Ciutadans.
El dirigent republicà ha assegurat que, en un escenari postelectoral en què ningú tindrà majoria absoluta, veu possibilitats de pacte tant amb els comuns d'Ada Colau com amb la candidatura de l'òrbita post convergent.
Evitar que es reprodueixi la inestabilitat del govern municipal, ha dit, és un dels seus principals objectius.
"No n'hi ha prou amb gestionar, s'ha de governar", ha reivindicat.
Maragall era conscient que feia un col·loqui en territori hostil.
De fet, li ha quedat clar des del començament quan, a petició dels assistents, molts d'ells empresaris alemanys, han interromput el seu discurs per demanar-li que el fes en castellà.
Esquivant la polèmica, l'alcaldable ha reivindicat el català sent un acte a Barcelona, però ha optat per canviar al castellà per facilitar la comprensió de les seves paraules i per evitar que el col·loqui quedés eclipsat per aquesta qüestió.
El que no ha renunciat a fer l'alcaldable dels republicans és un discurs d'esquerres que confronta amb el de bona part del públic del Círculo Ecuestre i que és antagònic al que defensa Valls.
Ha reivindicat des de la regulació i el combat contra models productius com els de Glovo o el d'Amazon a la necessitat de construir una ciutat pròspera de la mà de conceptes com "equitat" i "distribució correcta de la riquesa".
Es tracta, ha argumentat, que la riquesa que genera la ciutat tingui un retorn real sobre els ciutadans.
"Si algú creu que és possible resoldre el tema de la seguretat només posant Guàrdia Urbana al carrer, s'equivoca greument i ens enganya i fa demagògia"
Maragall ha desgranat una sèrie de mesures que va en la línia contrària del que planteja Valls en matèries com la seguretat.
"Si algú creu que és possible resoldre el tema de la seguretat només posant Guàrdia Urbana al carrer, s'equivoca greument i ens enganya i fa demagògia", ha etzibat.
Amb fenòmens com el dels manters, per exemple, ha dit que no es pot resoldre el problema "negant-lo" o "expulsant-lo" uns kilòmetres.
Amb situacions com la dels menors no acompanyats, ha argumentat que cal revisar les polítiques d'immigració i tractar el problema des de la vessant social i educativa.
Sobretot per no alimentar els discursos de l'extrema dreta.
"Admetrem fàcilment que la cultura de l'extrema dreta s'instal·li a Barcelona?", ha preguntat Maragall interpel·lant l'auditori.
A continuació, ha advertit que alimentant "l'espiral d'irregularitat, inseguretat i policia" només s'aconsegueix "multiplicar les actituds xenòfobes".
Durant el torn de preguntes, un empresari alemany ha lamentat que s'estiguin "protegint minories" en comptes de donar suport "a les majories".
Maragall ha replicat que, segons el seu punt de vista, els beneficis de l'"èxit" de la ciutat està "en mans d'una minoria" mentre que la desigualtat que va creixent afecta a una majoria.
I que és aquesta majoria perjudicada la que inclou minories que cal protegir.
"S'ha de fer que la realitat dels èxits vagin de la mà d'un compromís de complicitat i acord en el terreny de l'equitat i la distribució correcta de la riquesa", ha defensat.
"Amb Colau podem tenir objectius compartits en el camp de les desigualtats"
Amb aquest marc en què situa el seu projecte, Maragall es veu en condicions d'"influir decisivament en la confecció" del pacte de governabilitat de la ciutat i veu possibilitats d'acord a dreta i esquerra del sobiranisme.
"Amb Colau podem tenir objectius compartits en el camp de les desigualtats", ha admès tot i precisar que el seu govern té "flancs criticables".
Però també veu possibilitats de tancar acords amb l'espai que encapçalarà Joaquim Forn. | [
"eleccions municipals 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Ernest Maragall parla de la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona al Círculo Ecuestre. Davant d'aquest públic, que té simpatia per la candidatura de Valls, ha dit que aquest \"no té cap possibilitat d'arribar a l'alcaldia encara que quedés el primer\". Maragall, militant d'ERC, veu possible una aliança amb Colau i amb l'òrbita postconvergent.",
"a2": "En un acte al Círculo Ecuestre, Ernest Maragall ha parlat de la possibilitat de pactar amb Ada Colau o Joaquim Forn a l’Ajuntament de Barcelona a fi d'evitar la inestabilitat del govern municipal. Així mateix, ha defensat les polítiques basades en l’equitat i la distribució correcta de la riquesa, i ha criticat aquelles que fomenten actituds xenòfobes.",
"a3": "El dirigent republicà, Ernest Maragall, ha afirmat al Círculo Ecuestre que veu possibilitats de pactar amb Colau si no hi ha una majoria a les eleccions, escenari que considera molt probable. Conflueixen en temes d'igualtat social, com el cas dels manters o els menors estrangers. Així i tot, ha rebut crítiques, ja que l'espai és un lloc de tendència de dretes."
},
"extractive": {
"a1": "El dirigent republicà ha assegurat que, en un escenari postelectoral en què ningú tindrà majoria absoluta, veu possibilitats de pacte tant amb els comuns d'Ada Colau com amb la candidatura de l'òrbita post convergent.\nHa reivindicat des de la regulació i el combat contra models productius com els de Glovo o el d'Amazon a la necessitat de construir una ciutat pròspera de la mà de conceptes com \"equitat\" i \"distribució correcta de la riquesa\".\nA continuació, ha advertit que alimentant \"l'espiral d'irregularitat, inseguretat i policia\" només s'aconsegueix \"multiplicar les actituds xenòfobes\".\n\"Amb Colau podem tenir objectius compartits en el camp de les desigualtats\" ",
"a2": "El dirigent republicà ha assegurat que, en un escenari postelectoral en què ningú tindrà majoria absoluta, veu possibilitats de pacte tant amb els comuns d'Ada Colau com amb la candidatura de l'òrbita post convergent.\nEsquivant la polèmica, l'alcaldable ha reivindicat el català sent un acte a Barcelona, però ha optat per canviar al castellà per facilitar la comprensió de les seves paraules i per evitar que el col·loqui quedés eclipsat per aquesta qüestió.\nHa reivindicat des de la regulació i el combat contra models productius com els de Glovo o el d'Amazon a la necessitat de construir una ciutat pròspera de la mà de conceptes com \"equitat\" i \"distribució correcta de la riquesa\".\nA continuació, ha advertit que alimentant \"l'espiral d'irregularitat, inseguretat i policia\" només s'aconsegueix \"multiplicar les actituds xenòfobes\".",
"a3": "El dirigent republicà ha assegurat que, en un escenari postelectoral en què ningú tindrà majoria absoluta, veu possibilitats de pacte tant amb els comuns d'Ada Colau com amb la candidatura de l'òrbita post convergent.\nEl que no ha renunciat a fer l'alcaldable dels republicans és un discurs d'esquerres que confronta amb el de bona part del públic del Círculo Ecuestre i que és antagònic al que defensa Valls.\nA continuació, ha advertit que alimentant \"l'espiral d'irregularitat, inseguretat i policia\" només s'aconsegueix \"multiplicar les actituds xenòfobes\".\n\"S'ha de fer que la realitat dels èxits vagin de la mà d'un compromís de complicitat i acord en el terreny de l'equitat i la distribució correcta de la riquesa\", ha defensat."
},
"extreme": {
"a1": "Maragall afirma que Valls no té cap possibilitat d'arribar a ser alcalde de Barcelona i veu possible una aliança amb Colau.",
"a2": "Ernest Maragall ha destacat la importància de les polítiques centrades en l’equitat i la distribució correcta de la riquesa.",
"a3": "Maragall expressa que podria pactar amb Colau si no hi ha una majoria i rep crítiques des del Círculo Ecuestre."
}
} |
241 | Jordi Sabatés, amb tot l’enyor | Joan Josep Isern glossa l'obra de Jordi Sabatés i explica l'amargor que causava al pianista la indiferència institucional | Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món i en obrir el mòbil em trobo una pila de missatges de bons amics que em diuen que el pianista i compositor (i un munt de coses més) Jordi Sabatés s’ha mort avui.
A setanta-tres anys.
M’atreviria a afirmar que a Sabatés el segueixo des de sempre.
Vull dir que quan va gravar els dos primers àlbums amb el grup Jarka –parlo del 1971 i el 1972– ja m’havia enganxat abans amb aquella petita meravella de disc senzill de Maria del Mar Bonet que contenia “Si véns prest”, a la cara A, i “Jo em donaria a qui em volgués”, a la B, enregistrat per a Concèntric als mítics estudis Gema l’any 1969 amb els mateixos músics –Toti, Romà Escales, Doro Mentaberry, Josep Polo…– que molt pocs mesos després es van constituir en el grup OM que va acompanyar Pau Riba en la gravació del primer àlbum de Dioptria.
Anys després, per un seguit de circumstàncies casuals que ara no vénen a tomb, vaig conèixer-lo personalment, a ell i l’Anna, la seva muller, i m’hi vaig enganxar durant una bona temporada.
Resulta que vivíem molt a prop i puc dir que va ser al menjador de casa seva on vaig poder contemplar de prop i per primera vegada a la meva vida un quadre d’Olga Sacharoff, la russa del Putxet.
Un retrat d’en Jordi quan tenia quatre anys assegut molt formal en una cadira i amb un gat damunt de les cames que es va poder veure en l’exposició antològica de la pintora que es va fer fa tres o quatre anys al Museu d’Art de Girona.
Aquesta mort m’ha colpit de manera especial perquè, sense saber-ne res, jo començava a preparar una trilogia d’articles per a la meva secció mensual a la revista Enderrock que, en principi, havien de sortir a la primavera.
En el primer volia parlar de molt d’això que acabo de dir: el Sabatés del començament, fins al duet amb Toti Soler del 1973.
Crec que Jordi Sabatés ha estat un dels músics de casa nostra més preparats per a establir ponts entre la sensibilitat literària i la musical.
Tot això sense deixar de banda un element que potser molta gent no coneix, que és la seva dimensió de llicenciat en ciències físiques palesada amb la gran racionalitat de la seva producció i, d’una manera més anecdòtica, amb la creació del grup de cambra que el va acompanyar al disc El secret de la criolla, del 1988, que es va dir Factor Quàntic.
En la seva discografia trobem referències a Murnau (Nosferatu, hacia el vampiro, 1992), Poe (Morgue o Berenice, 1972), Tolkien (El senyor dels anells, 1974), Sant Joan de la Creu (Noche oscura, 1984), els trobadors provençals (Breviari d’amor, 1982), Salvat Papasseit (Tot l’enyor de demà, 1976), Wilde (El fantasma de Canterville, 1975), Màrius Torres (Enllà passa l’amor, enllà però no tant!, 2003), García Lorca (De Granada a la luna, 2000) i aturo el raig aquí sabent que segurament em deixo noms i projectes al tinter.
Sabatés va ser també el músic dels grans duets: amb Toti Soler, com ja ha estat dit, amb Santi Arisa, amb Chick Corea, amb Carme Bustamante, amb Tete Montoliu (poca broma: aquell monumental Vampyria del 1975) o amb François Rabbath, l’home que era capaç de tocar les Suites de Bach en tessitura de contrabaix.
Gràcies a Jordi Sabatés molta gent va conèixer els ragtimes de Scott Joplin, la música que inspiren les pel·lícules de Buster Keaton.
O de Segundo de Chomon.
O l’increïble Bola de Nieve.
I, sobretot, si alguna cosa li he d’agrair personalment (i diria que no sóc l’únic) és que gràcies a ell i al seu disc Portraits/Solituds, del 1979, vaig poder entrar en l’univers de Frederic Mompou, un univers presidit per una música serena, lírica, misteriosa, sonora i màgica.
Una música de poques notes que comença un instant abans del silenci i un instant després de la plenitud.
No tinc la impressió que els poders públics del nostre país hagin donat el suport que la figura i l’obra de Jordi Sabatés sens dubte es mereixien.
Parlo amb coneixement de causa, perquè cada vegada que, molt més ençà, ens trobàvem expressava de manera bastant amarga aquesta indiferència institucional.
Una indiferència que no es mereixia.
I el gruix de l’obra que ens ha deixat, variada, rica i sempre amb un alt nivell d’exigència ho demostrarà.
A la curta o a la llarga. | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Joan Josep Isern lloa la dilatada carrera del difunt Jordi Sabatés, que, segons ell, \"ha estat un dels músics de casa nostra més preparats per a establir ponts entre la sensibilitat literària i la musical\". Malgrat això, no va rebre mai el reconeixement per part dels polítics que mereixia. Isern reconeix que aquest fet li provocava una profunda amargor.",
"a2": "Ha mort el pianista i compositor Jordi Sabatés als 73 anys. Sabatés va començar la seva carrera musical als anys setanta i es va caracteritzar per la seva capacitat de crear ponts entre la música i la literatura, amb nombroses referències literàries a la seva discografia, i pels seus grans duets i col·laboracions amb altres músics coneguts.",
"a3": "Mor l'artista Jordi Sabatés als 73 anys. El pianista va començar la seva carrera musical a la dècada dels setanta amb el grup Jarka, i també va publicar un disc amb Maria del Mar Bonet. Així, va continuar la seva carrera fins a convertir-se en el referent musical que és, malgrat no haver comptat mai amb el suport de les institucions."
},
"extractive": {
"a1": "Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món i en obrir el mòbil em trobo una pila de missatges de bons amics que em diuen que el pianista i compositor (i un munt de coses més) Jordi Sabatés s’ha mort avui.\nVull dir que quan va gravar els dos primers àlbums amb el grup Jarka –parlo del 1971 i el 1972– ja m’havia enganxat abans amb aquella petita meravella de disc senzill de Maria del Mar Bonet que contenia “Si véns prest”, a la cara A, i “Jo em donaria a qui em volgués”, a la B, enregistrat per a Concèntric als mítics estudis Gema l’any 1969 amb els mateixos músics –Toti, Romà Escales, Doro Mentaberry, Josep Polo…– que molt pocs mesos després es van constituir en el grup OM que va acompanyar Pau Riba en la gravació del primer àlbum de Dioptria.\nNo tinc la impressió que els poders públics del nostre país hagin donat el suport que la figura i l’obra de Jordi Sabatés sens dubte es mereixien. \nParlo amb coneixement de causa, perquè cada vegada que, molt més ençà, ens trobàvem expressava de manera bastant amarga aquesta indiferència institucional. ",
"a2": "Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món i en obrir el mòbil em trobo una pila de missatges de bons amics que em diuen que el pianista i compositor (i un munt de coses més) Jordi Sabatés s’ha mort avui.\nCrec que Jordi Sabatés ha estat un dels músics de casa nostra més preparats per a establir ponts entre la sensibilitat literària i la musical.\nSabatés va ser també el músic dels grans duets: amb Toti Soler, com ja ha estat dit, amb Santi Arisa, amb Chick Corea, amb Carme Bustamante, amb Tete Montoliu (poca broma: aquell monumental Vampyria del 1975) o amb François Rabbath, l’home que era capaç de tocar les Suites de Bach en tessitura de contrabaix.\nNo tinc la impressió que els poders públics del nostre país hagin donat el suport que la figura i l’obra de Jordi Sabatés sens dubte es mereixien. ",
"a3": "Arribo a casa després d’un parell d’hores fent uns quants encàrrecs que requerien una certa atenció i, per tant, desconnectat del que passava al món i en obrir el mòbil em trobo una pila de missatges de bons amics que em diuen que el pianista i compositor (i un munt de coses més) Jordi Sabatés s’ha mort avui.\nUn retrat d’en Jordi quan tenia quatre anys assegut molt formal en una cadira i amb un gat damunt de les cames que es va poder veure en l’exposició antològica de la pintora que es va fer fa tres o quatre anys al Museu d’Art de Girona.\nCrec que Jordi Sabatés ha estat un dels músics de casa nostra més preparats per a establir ponts entre la sensibilitat literària i la musical.\nNo tinc la impressió que els poders públics del nostre país hagin donat el suport que la figura i l’obra de Jordi Sabatés sens dubte es mereixien."
},
"extreme": {
"a1": "Isern lloa la dilatada carrera de Jordi Sabatés, que no va gaudir mai d'un merescut reconeixement institucional.",
"a2": "Ha mort Jordi Sabatés, un artista amb una obra variada i rica, amb moltes referències literàries i grans col·laboracions.",
"a3": "L'artista musical Jordi Sabatés ha mort als 73 anys, després d'una carrera que ha marcat la música catalana."
}
} |
1,348 | La patronal Cecot reclama més IVA i menys IRPF | Sosté que reduint els impostos directes i augmentant els indirectes "es crearien més llocs de treball" | La patronal Cecot ha presentat aquets dimarts un seguit de propostes a la reforma fiscal que està treballant el govern espanyol.
Entre aquestes, destaca la de reduir els impostos directes i apujar els indirectes per aconseguir un sistema més eficient.
L'economista Antoni Duran-Sindreu ha estat l'encarregat de presentar les conclusions d'aquest bloc i ha assegurat que apujar l'IVA reduint l'IRPF pot resultar "més regressiu" però ha defensat que a la llarga seria "més eficient i crearia més llocs de treball".
Durant un mes, diversos empresaris de diferents gremis i associacions de la Cecot juntament amb membres de la Junta del Club Financer i Fiscal han participat en diverses taules de debat per recollir propostes de cara a la reforma fiscal que treballa el govern central.
Segons Durán-Sindreu, cal prioritzar una reforma on l'objectiu principal sigui la despesa i no els ingressos.
Des del seu punt de vista, primer cal saber què pot gastar un país i a partir d'aquí s'ha de construir el sistema fiscal, i ha afirmat que fer-ho de la manera contrària és "començar la casa per la teulada".
En aquesta línia, el grup ha proposat reduir el nombre de trams de l'IRPF establint uns tipus impositius més baixos i amb trams d'aplicació més progressius, així com establir uns mínims personals i familiars més concrets i específics.
També consideren que cal revisar l'asimetria entre la tributació de les rendes de treball i les de capital.
Segons Duran-Sindreu, no té sentit que les que més tributin siguin les de treball ja que ha defensat que aquestes rendes són les que creen riquesa.
Consideren que també cal revisar la tributació dels professionals d'elit.
El grup ha apuntat també que s'hauria de crear un impost de societats específic per a grans societats i un altre per a les petites i mitjanes empreses i que s'ha de lluitar contra l'elusió fiscal de les multinacionals que obtenen rendes a l'Estat espanyol.
Pel que fa l'IVA, consideren que s'hauria d'augmentar la pressió fiscal a través d'aquest tribut "a mig i llarg termini" i a la vegada reduir la pressió de l'IRPF i les cotitzacions socials, així com obrir el debat sobre l'exempció en determinats sectors com la sanitat o l'educació.
Han apuntat que cal tancar el debat sobre l'impost de patrimoni "més enllà de les necessitats recaptatòries o electorals de cada legislatura".
Per últim, s'ha proposat revisar el model fiscal gravant amb nous tributs, com podia ser la fiscalitat verda, i taxes d'us per part del ciutadà dels béns i serveis públics.
Duran-Sindreu ha insistit que "res no és gratis" i que tots els serveis, fins i tot els deficitaris, s'estan costejant a través dels impostos que paguen tots els ciutadans.
Abad lamenta el "divorci" govern-empresaris
El president de la Cecot, Antoni Abad, ha exigit al govern espanyol que escolti aquestes propostes i estableixi un veritable diàleg amb els empresaris.
"No seria lògic imaginar que els polítics necessiten dialogar amb els empresaris?
Qui el pot orientar?", s'ha preguntat tot lamentat el "divorci" que s'ha viscut durant els darrer 35 anys entre ambdues parts.
Abad ha afirmat que el problema de l'economia espanyola és la "falta de qualitat democràtica" i ha considerat necessari situar al mateix nivell la política i la societat per tal de tenir un diàleg constructiu i evitar "sorpreses" cada cop que es presenta una nova llei o reforma.
Ha dit també que el contribuent "és el client" i que aquest, en principi, sempre té la raó.
Ha reclamat simplificació del sistema i que "es protegeixi el contribuent i no a les administracions".
En aquest sentit, ha afirmat que les administracions no donen res als ciutadans sinó que "simplement administren i retornen els diners de tots".
El president ha assegurat que farà tot el possible per tal que les conclusions que s'han presentat aquest matí a la seu de la patronal a Terrassa arribin als dirigents del govern espanyol que estan treballant en la reforma fiscal. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Cecot presenta algunes propostes a la reforma fiscal en la qual està immersa el govern central. Una d'elles és augmentar l'IVA i reduir l'IRPF. Segons l'economista Antoni Duran-Sindreu, a la llarga, aquesta mesura seria \"més eficient i crearia més llocs de treball\". Antoni Abad, president de la patronal, ha assegurat que traslladarà aquestes conclusions al govern espanyol.",
"a2": "De cara a la reforma fiscal que planeja el govern espanyol, la patronal Cecot ha recomanat una pujada de l’IVA acompanyada d’una baixada de l’IRPF, a fi d'aconseguir un model més eficient i la creació de llocs de treball. A més, el president de la Cecot ha demanat al govern que dialogui amb els empresaris abans de presentar lleis o reformes.",
"a3": "Antoni Duran-Sindreu ha presentat les conclusions de Cecot per a la reforma fiscal del govern. Una de les propostes destacades és la reducció de l'IRPF i l'augment de l'IVA, ja que a llarg termini seria l'aposta més eficient i que crearia més ocupació. També ha proposat crear uns impostos de societat específics per lluitar contra l'elusió fiscal."
},
"extractive": {
"a1": "La patronal Cecot ha presentat aquets dimarts un seguit de propostes a la reforma fiscal que està treballant el govern espanyol. \nEntre aquestes, destaca la de reduir els impostos directes i apujar els indirectes per aconseguir un sistema més eficient.\nL'economista Antoni Duran-Sindreu ha estat l'encarregat de presentar les conclusions d'aquest bloc i ha assegurat que apujar l'IVA reduint l'IRPF pot resultar \"més regressiu\" però ha defensat que a la llarga seria \"més eficient i crearia més llocs de treball\".\nDurant un mes, diversos empresaris de diferents gremis i associacions de la Cecot juntament amb membres de la Junta del Club Financer i Fiscal han participat en diverses taules de debat per recollir propostes de cara a la reforma fiscal que treballa el govern central.",
"a2": "La patronal Cecot ha presentat aquets dimarts un seguit de propostes a la reforma fiscal que està treballant el govern espanyol.\nL'economista Antoni Duran-Sindreu ha estat l'encarregat de presentar les conclusions d'aquest bloc i ha assegurat que apujar l'IVA reduint l'IRPF pot resultar \"més regressiu\" però ha defensat que a la llarga seria \"més eficient i crearia més llocs de treball\".\nPel que fa l'IVA, consideren que s'hauria d'augmentar la pressió fiscal a través d'aquest tribut \"a mig i llarg termini\" i a la vegada reduir la pressió de l'IRPF i les cotitzacions socials, així com obrir el debat sobre l'exempció en determinats sectors com la sanitat o l'educació.\nEl president de la Cecot, Antoni Abad, ha exigit al govern espanyol que escolti aquestes propostes i estableixi un veritable diàleg amb els empresaris.",
"a3": "La patronal Cecot ha presentat aquets dimarts un seguit de propostes a la reforma fiscal que està treballant el govern espanyol. \nL'economista Antoni Duran-Sindreu ha estat l'encarregat de presentar les conclusions d'aquest bloc i ha assegurat que apujar l'IVA reduint l'IRPF pot resultar \"més regressiu\" però ha defensat que a la llarga seria \"més eficient i crearia més llocs de treball\".\nEl grup ha apuntat també que s'hauria de crear un impost de societats específic per a grans societats i un altre per a les petites i mitjanes empreses i que s'ha de lluitar contra l'elusió fiscal de les multinacionals que obtenen rendes a l'Estat espanyol.\nPer últim, s'ha proposat revisar el model fiscal gravant amb nous tributs, com podia ser la fiscalitat verda, i taxes d'us per part del ciutadà dels béns i serveis públics."
},
"extreme": {
"a1": "Cecot proposa incloure a la reforma fiscal l'augment de l'IVA i la reducció de l'IRPF per generar més llocs de treball.",
"a2": "La patronal Cecot ha proposat abaixar l’IRPF i augmentar l’IVA per aconseguir un model fiscal més eficient.",
"a3": "Duran-Sindreu, de Cecot, proposa abaixar l'IRPF i apujar l'IVA per a la nova reforma fiscal del govern."
}
} |
675 | Així va ser l’espoliació de documents en català que va originar la Biblioteca Nacional d’Espanya | Les tropes borbòniques van confiscar la biblioteca personal d'Antoni Folch de Cardona, arquebisbe de Valencià, un fons de més de sis mil llibres que serien l'embrió de la Biblioteca Nacional d'Espanya | Aquesta setmana, la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) ha estat notícia perquè ha demanat perdó per haver exposat obres d’autors valencians com a literatura catalana.
El desconeixement mostrat per la llengua i la cultura no és estrany en una institució que no ha volgut reconèixer mai el seu origen, el qual és, precisament, valencià.
Es diu Antoni Folch de Cardona, va ser arquebisbe de València i aquests darrers dies molts han recordat el seu nom.
Durant la guerra de Successió espanyola, el bàndol borbònic li va confiscar 6.630 llibres que es van acabar convertint en el fons fundacional de la Biblioteca Nacional d’Espanya: “Pesaven 1.373 arroves, que són uns 16.000 quilos; foren embalats en 161 caixes i tretze farcells; i se’ls emportaren de València cap a Madrid en onze galeres, que eren uns carros molt grans.”
Aquestes xifres les dóna el periodista Alfons Llorenç, que investiga de fa temps la figura del religiós, que va arribar a tenir una de les biblioteques més importants d’Europa.
Aquesta acumulació ingent era integrada per obres que havia aplegat mentre era guàrdia d’un convent de franciscans de Palència, anys abans de ser arquebisbe, i les que comprava en llibreries de tot Europa, gràcies al nivell adquisitiu que tenia.
Folch de Cardona era fill d’una de les famílies més distingides del País Valencià, els marquesos de Guadalest.
Però sense dubte, la part de més valor de la biblioteca era la que li havia proporcionat el seu oncle, Josep Cardona, degà dels canonges de la catedral de València i censor de l’època.
Hi havia molts exemplars de “llibres prohibits”, que eren fonamentalment llibres de ciència, de ciència pura, de ciències ocultes i, sobretot, del moviment erasmista.
Però també hi havia nombrosos títols dels clàssics grecoromans, com Ciceró, Ovidi, Virgili, Marcial, Tertulià, Publi Valeri, Papini Estaci i Juvenal.
“Crec que som davant el primer il·lustrat abans que haguera esclatat la il·lustració”, així defineix Alfons Llorenç el nostre home.
El material va ser confiscat a Folch de Cardona quan era arquebisbe de València.
Després de la batalla d’Almansa apareix la figura de Rafael de Macanaz, que havia estat nomenat jutge de Confiscacions de l’exèrcit borbònic i que més tard va ser un dels redactors dels Decrets de Nova Planta.
Va ordenar la confiscació dels béns eclesiàstics de Xàtiva, que havia quedat arrasada, però Folch de Cardona, com a arquebisbe, s’hi va negar i el va excomunicar.
“Això va ser la seva sentència.
L’exèrcit castellà l’expulsà de la catedral i ell s’uní al seguici de l’arxiduc Carles III.
Primer, se’n va anar a Madrid, perquè les tropes austriacistes havien arribat a ocupar Madrid.
D’allà, ja va passar a Barcelona i, després, es va exiliar a Viena”, resumeix Llorenç.
A l’exili estant, va ser jutjat i condemnat a no tornar a València, i li van espoliar tots els béns.
Va ser aleshores quan el nou règim es va adonar de l’alt valor documental que tenia a les mans.
A més de l’obra de Folch de Cardona, també havia pres altres biblioteques menors de ducs i comtes valencians, aragonesos i castellans que s’havien posicionat al costat del bàndol perdedor.
Felip V, assessorat pel seu confessor personal, Pedro Robinet, va aprofitar aquell tresor documental per fundar la Reial Biblioteca Pública, que més tard es va acaba anomenant Biblioteca Nacional d’Espanya.
Si observem la web de la institució, en cap cas s’hi nomenen les confiscacions fetes per les tropes borbòniques i, encara menys, el nom dels afectats.
Ho resumeixen amb aquest eufemisme: “El 1712, Felip V crea la Biblioteca Reial amb un doble objectiu: fomentar l’estudi en els seus súbdits i reunir les biblioteques dels nobles emigrats que lluitaven a la guerra en suport de Carles d’Àustria.”
L’obra de Folch de Cardona continua a la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Hi ha hagut nuls moviments perquè la seva sigui retornada.
Només l’any 2012, Compromís va presentar una proposició no de llei en què es proposava que el Consell reclamés el retorn del patrimoni valencià confiscat durant la guerra de Successió.
Però no va prosperar.
“Si això d’algú és patrimoni, és de l’església de València, tal com ho deixava clar en el seu testament”, sentencia Llorenç. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "La Biblioteca Nacional d’Espanya demana perdó per haver exposat obres valencianes com a literatura catalana. Bona part del contingut d'aquesta biblioteca prové d'Antoni Folch de Cardona, arquebisbe de València. El bàndol borbònic li va confiscar 6.630 llibres durant la guerra de Successió espanyola i, el 1712, Felip V va fundar la biblioteca.",
"a2": "Felip V va fundar la Reial Biblioteca Pública, que després es va convertir en la Biblioteca Nacional d’Espanya, amb llibres que havien estat confiscats a Folch de Cardona i altres nobles del País Valencià durant la guerra de Successió espanyola. La valuosa col·lecció de Folch de Cardona, amb 6.630 llibres, incloïa nombrosos clàssics grecoromans i \"obres prohibides\".",
"a3": "Durant la guerra de Successió, el bàndol borbònic va confiscar 6.630 llibres, que van ser la base de la Biblioteca Nacional d'Espanya. Aquests llibres eren de ciència, ciències ocultes i del moviment erasmista. Felip V va fundar la Reial Biblioteca Pública amb aquest tresor documental. La web de la biblioteca no fa referència a les confiscacions."
},
"extractive": {
"a1": "Aquesta setmana, la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) ha estat notícia perquè ha demanat perdó per haver exposat obres d’autors valencians com a literatura catalana. \nDurant la guerra de Successió espanyola, el bàndol borbònic li va confiscar 6.630 llibres que es van acabar convertint en el fons fundacional de la Biblioteca Nacional d’Espanya.\nDesprés de la batalla d’Almansa apareix la figura de Rafael de Macanaz, que havia estat nomenat jutge de Confiscacions de l’exèrcit borbònic i que més tard va ser un dels redactors dels Decrets de Nova Planta.\nFelip V, assessorat pel seu confessor personal, Pedro Robinet, va aprofitar aquell tresor documental per fundar la Reial Biblioteca Pública, que més tard es va acaba anomenant Biblioteca Nacional d’Espanya. ",
"a2": "Aquesta setmana, la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) ha estat notícia perquè ha demanat perdó per haver exposat obres d’autors valencians com a literatura catalana.\nDurant la guerra de Successió espanyola, el bàndol borbònic li va confiscar 6.630 llibres que es van acabar convertint en el fons fundacional de la Biblioteca Nacional d’Espanya.\nA més de l’obra de Folch de Cardona, també havia pres altres biblioteques menors de ducs i comtes valencians, aragonesos i castellans que s’havien posicionat al costat del bàndol perdedor.\nFelip V, assessorat pel seu confessor personal, Pedro Robinet, va aprofitar aquell tresor documental per fundar la Reial Biblioteca Pública, que més tard es va acaba anomenant Biblioteca Nacional d’Espanya.",
"a3": "Durant la guerra de Successió espanyola, el bàndol borbònic li va confiscar 6.630 llibres que es van acabar convertint en el fons fundacional de la Biblioteca Nacional d’Espanya.\nHi havia molts exemplars de “llibres prohibits”, que eren fonamentalment llibres de ciència, de ciència pura, de ciències ocultes i, sobretot, del moviment erasmista.\nFelip V, assessorat pel seu confessor personal, Pedro Robinet, va aprofitar aquell tresor documental per fundar la Reial Biblioteca Pública, que més tard es va acaba anomenant Biblioteca Nacional d’Espanya.\nSi observem la web de la institució, en cap cas s’hi nomenen les confiscacions fetes per les tropes borbòniques i, encara menys, el nom dels afectats."
},
"extreme": {
"a1": "La Biblioteca Nacional d’Espanya es va començar a formar amb llibres valencians confiscats durant la guerra de Successió.",
"a2": "La Biblioteca Nacional d’Espanya es va iniciar amb llibres confiscats a nobles valencians durant la guerra de Successió espanyola.",
"a3": "La Biblioteca Nacional d'Espanya va ser fundada amb llibres confiscats durant la guerra de Successió, inclosos \"llibres prohibits\" de ciència."
}
} |
453 | El PSC trenca el pacte de govern amb el PDECat a l’Ajuntament de Terrassa | Ballart va declarar en una entrevista que si el PSOE donava suport a l'aplicació de l'article 155 estriparia el carnet, però finalment no ha estat així | El PSC de Terrassa ha decidit de posar punt i final al pacte de govern amb el PDeCAT.
Els socialistes ho han anunciat a través d’un comunicat en què han indicat que tots els regidors de la formació han acordat la mesura per unanimitat i sota la presidència del batlle de la ciutat, Jordi Ballart.
En aquest sentit atribueixen la decisió a les discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ‘ha conduït a una fallida declaració d’independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l’article 155 de la Constitució’.
El trencament d’aquest acord tindrà efectes immediats que comportaran que el batlle porti a terme una redistribució de les competències de les regidories que composen el govern local.
El PDeCAT i el PSC governen a Terrassa des de l’estiu de l’any 2015.
En el comunicat, els socialistes recorden que en diverses ocasions, el batlle de Terrassa, Jordi Ballart, ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l’Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d’un pacte en el qual s’acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal.
Així, afirmen que les discrepàncies que hi havia entre les dues formacions, en el context de la difícil situació política que es viu a Catalunya, ‘han esdevingut finalment un obstacle insalvable’.
‘A partir d’ara, s’obre un període de reflexió -amb la màxima serenitat i sense presses- per estudiar la nova situació política a la ciutat i les diferents possibilitats existents per garantir l’estabilitat política i el bon govern a l’Ajuntament de Terrassa’.
En el text, els socialistes transmeten l’agraïment i reconeixement de Ballart als regidors i regidores del PDeCAT per la tasca desenvolupada en els darrers dos anys.
La decisió arriba després de setmanes d’especulacions i rumors al voltant del futur del govern egarenc.
Poc després de l’1 d’octubre Ballart va declarar en una entrevista que si el PSOE donava suport a l’aplicació de l’article 155 estriparia el carnet del PSC i renunciaria a la batllia.
Finalment no ha estat així, sinó que ha optat per posar punt i final a l’acord de govern amb els Demòcrates.
Per la seva banda, el fins ara segon tinent d’alcalde de la ciutat i portaveu del PDeCAT, Miquel Sàmper, ha declarat aquest dilluns en roda de premsa que si Ballart abandonava el PSC hi havia possibilitats que el pacte de govern a la ciutat es pogués mantenir.
Sàmper ho ha dit en referència a l’assemblea que la formació tenia previst celebrar el proper dijous a les vuit del vespre per avaluar la situació.
Llegiu el comunicat ací:
«Les regidores i regidors del Grup Municipal Socialista, sota la presidència de l’Alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, han decidit per unanimitat trencar el pacte de govern amb el PDeCAT a l’Ajuntament de Terrassa.
Aquesta decisió tindrà efectes immediats, que comportaran que l’Alcalde porti a terme una redistribució de les competències de les diferents regidories que composen el Govern Municipal.
El PDeCAT va signar amb el PSC un pacte de govern a l’estiu de 2015, unes setmanes després de la celebració de les últimes eleccions municipals.
En funció d’aquest pacte, ha ocupat fins ara una tinència d’alcaldia i dues regidories.
En diverses ocasions, l’Alcalde de Terrassa ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l’Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d’un pacte en el qual s’acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal.
Tanmateix, els regidors i regidores socialistes terrassencs han analitzat les profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ha conduït a una fallida declaració d’independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l’article 155 de la Constitució.
Aquestes discrepàncies, en el context de la difícil situació política al nostre país, han esdevingut finalment un obstacle insalvable i han portat el Grup Municipal Socialista a trencar el pacte amb el PDeCAT.
A partir d’ara, s’obre un període de reflexió -amb la màxima serenitat i sense presses- per estudiar la nova situació política a la ciutat i les diferents possibilitats existents per garantir l’estabilitat política i el bon govern a l’Ajuntament de Terrassa.
L’Alcalde, Jordi Ballart, ha fet constar expressament en la reunió el seu agraïment i reconeixement als regidors i regidores del PDeCAT per la tasca desenvolupada en els darrers dos anys.» | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El PSC de Terrassa ha comunicat la rescissió del pacte de govern amb el PDeCAT. Una de les causes ha sigut l'aplicació del 155: les diferències entre els dos partits pel que fa a la independència \"han esdevingut finalment un obstacle insalvable\". Tal com afirma el comunicat, la relació entre els dos partits sempre ha sigut cordial.",
"a2": "El PSC ha decidit trencar el seu acord de govern amb el PDeCAT a Terrassa, amb efecte immediat, i redistribuir les competències de les regidories. Segons el PSC, ambdós partits han col·laborat bé durant els dos últims anys, però les discrepàncies polítiques generades pel procés independentista i l’aplicació de l’article 155 són massa importants.",
"a3": "El PSC de Terrassa ha decidit acabar el pacte de govern amb el PDeCAT, a causa de discrepàncies en qüestions de política catalana, especialment pel procés independentista i l'aplicació de l'article 155. S'obre un període de reflexió per estudiar noves possibilitats a fi de garantir l'estabilitat política a l'Ajuntament de Terrassa i dins del PSC."
},
"extractive": {
"a1": "El PSC de Terrassa ha decidit de posar punt i final al pacte de govern amb el PDeCAT.\nEn aquest sentit atribueixen la decisió a les discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ‘ha conduït a una fallida declaració d’independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l’article 155 de la Constitució’.\nEn el comunicat, els socialistes recorden que en diverses ocasions, el batlle de Terrassa, Jordi Ballart, ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l’Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d’un pacte en el qual s’acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal.\nEn diverses ocasions, l’Alcalde de Terrassa ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l’Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d’un pacte en el qual s’acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal.",
"a2": "El PSC de Terrassa ha decidit de posar punt i final al pacte de govern amb el PDeCAT.\nEn aquest sentit atribueixen la decisió a les discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ‘ha conduït a una fallida declaració d’independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l’article 155 de la Constitució’.\nEn el comunicat, els socialistes recorden que en diverses ocasions, el batlle de Terrassa, Jordi Ballart, ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l’Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d’un pacte en el qual s’acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal.\nAquesta decisió tindrà efectes immediats, que comportaran que l’Alcalde porti a terme una redistribució de les competències de les diferents regidories que composen el Govern Municipal.",
"a3": "El PSC de Terrassa ha decidit de posar punt i final al pacte de govern amb el PDeCAT.\nEn aquest sentit atribueixen la decisió a les discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ‘ha conduït a una fallida declaració d’independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l’article 155 de la Constitució’.\n'A partir d’ara, s’obre un període de reflexió -amb la màxima serenitat i sense presses- per estudiar la nova situació política a la ciutat i les diferents possibilitats existents per garantir l’estabilitat política i el bon govern a l’Ajuntament de Terrassa’.\nA partir d’ara, s’obre un període de reflexió -amb la màxima serenitat i sense presses- per estudiar la nova situació política a la ciutat i les diferents possibilitats existents per garantir l’estabilitat política i el bon govern a l’Ajuntament de Terrassa."
},
"extreme": {
"a1": "El 155 provoca el trencament del pacte de govern entre el PSC i el PDeCAT per a l'alcaldia de Terrassa.",
"a2": "El PSC de Terrassa ha trencat el pacte de govern amb el PDeCAT per discrepàncies relacionades amb el procés independentista.",
"a3": "El PSC de Terrassa posa fi al pacte amb el PDeCAT per discrepàncies arran del procés independentista i l'article 155."
}
} |
2,689 | El TSJC dóna la raó a l'excomissari de la policia de l'Estat a Lleida que denunciava el seu cessament per motius polítics | Considera que el van cessar de manera "arbitrària" per estar en desacord amb decisions de la subdelegada Inma Manso | El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat el recurs presentat per l'excomissari en cap de la policia de l'Estat a Lleida, Juan Fortuny, contra la decisió de cessar-lo del seu càrrec, el 31 de maig de 2016, per "pèrdua de confiança".
Fortuny al·legava que el motiu real del seu cessament, després de tres anys i mig al càrrec, va ser "arbitrari" per estar en desacord amb decisions "polítiques" de la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, qui davant la negativa de Fortuny de seguir els seus criteris "basats en interessos polítics" va fer que el cessessin.
Fortuny posa com a exemples del seu desacord que es va oposar a la intenció de Manso d'intercedir per beneficiar un amic seu i company de partit (PP) així com a la negativa de la subdelegada de convidar a un aniversari de la policia a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que és del PSC.
En el recurs acceptat pel TSJC, Fortuny explica que la subdelegada del govern espanyol volia que les pràctiques de tir, que es feien al Club de Tir Olímpic de Lleida sense cost, es fessin en unes instal·lacions a onze quilòmetres de la ciutat i pagant.
Aquestes instal·lacions eren propietat d'un amic i company de partit (PP) de la subdelegada, a la qual cosa es va negar.
També explica que al desembre de 2015 es preparava la celebració del 192 aniversari de la creació de la policia espanyola que tindria lloc el 13 de gener de 2016.
Es va convidar diverses autoritats polítiques i judicials de la ciutat de Lleida però Manso (PP) va dir que no estava d'acord que es convidés l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), que ja havia confirmat la seva assistència.
Fortuny es va mostrar contrari a excloure de l'acte Ros perquè defensava la neutralitat política de la policia de l'Estat.
Un cop informats els superiors del conflicte, es va decidir no convidar a cap autoritat política ni jurídica i celebrar l'aniversari en la intimitat només amb Manso i representants de la policia espanyola.
Aquesta decisió va suposar desconvocar el dia abans a totes les autoritats convidades, la qual cosa va causar una imatge 'pèssima' d'organització de la policia estatal, segons Fortuny.
El TSJC ha donat la raó a Fortuny en què tot i que la pèrdua de confiança és causa legítima pel cessament, aquest no es pot dur a terme de manera arbitrària.
"L'administració s'oposa de manera formal però sense aportar dades objectives ni professionals directament connectades amb l'exercici de les funcions del recurrent", reconeix la sentència.
A més, segueix, en la resolució de la direcció general de la policia del 31 de maig de 2016 només s'apunta com a causa del seu cessament la "pèrdua de confiança" però sense acreditar-la.
En canvi, el recurrent defensa que la seva feina la va desenvolupar amb responsabilitat, professionalitat, eficàcia i lideratge i va obtenir uns resultats excel·lents a nivell operatiu i de col·laboració.
Fortuny explica el seu cessament per un "tema d'ideologia política arbitrari i injust" i recorda que aquest motiu no pot ser una causa justificada de cessament, sinó que aquest hauria de regir-se per criteris estrictament professionals, resultats objectius i implicació.
Fortuny recorda que un dels principis bàsics d'actuació de les forces i cossos de seguretat és la "neutralitat política" i la imparcialitat en el compliment de les seves funcions, així com "actuar amb integritat i dignitat i sense corrupció".
Després de ser cessat del càrrec de comissari en cap de la policia de l'Estat a Lleida va passar a ser provisionalment cap d'operacions de la comissaria de Tarragona.
Fortuny considera aquest trasllat a Tarragona, amb responsabilitat inferior, una decisió per "menyscabar" la seva trajectòria personal i professional.
Actualment és cap d'Estrangeria a Barcelona. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El TSJC ha donat la raó a Juan Fortuny, l'excomissari en cap de la policia de l'Estat a Lleida, que va ser destituït el maig de 2016 per \"pèrdua de confiança\". Ell ha argumentat que la raó va ser arbitrària, a causa de no haver seguit els criteris d'Inma Manso, subdelegada del govern espanyol a Lleida, \"basats en interessos polítics\".",
"a2": "El recurs presentat per Juan Fortuny contra el seu cessament com a comissari en cap de la Policia Nacional a Lleida ha estat acceptat pel TSJC. Tot i que els cossos de seguretat haurien de mantenir la neutralitat política, la seva destitució va ser el resultat de diferents desacords polítics amb la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso.",
"a3": "A l'excomissari de la policia de l'Estat a Lleida li ha donat la raó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pel recurs presentat contra la decisió de cessar-lo. El motiu del cessament era la \"pèrdua de confiança\", però Fortuny ha aportat proves que demostren que es va negar en repetides ocasions a fer actes que incorrien en corrupció."
},
"extractive": {
"a1": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat el recurs presentat per l'excomissari en cap de la policia de l'Estat a Lleida, Juan Fortuny, contra la decisió de cessar-lo del seu càrrec, el 31 de maig de 2016, per \"pèrdua de confiança\". \nFortuny al·legava que el motiu real del seu cessament, després de tres anys i mig al càrrec, va ser \"arbitrari\" per estar en desacord amb decisions \"polítiques\" de la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, qui davant la negativa de Fortuny de seguir els seus criteris \"basats en interessos polítics\" va fer que el cessessin.\nFortuny posa com a exemples del seu desacord que es va oposar a la intenció de Manso d'intercedir per beneficiar un amic seu i company de partit (PP) així com a la negativa de la subdelegada de convidar a un aniversari de la policia a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que és del PSC.\nA més, segueix, en la resolució de la direcció general de la policia del 31 de maig de 2016 només s'apunta com a causa del seu cessament la \"pèrdua de confiança\" però sense acreditar-la.",
"a2": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat el recurs presentat per l'excomissari en cap de la policia de l'Estat a Lleida, Juan Fortuny, contra la decisió de cessar-lo del seu càrrec, el 31 de maig de 2016, per \"pèrdua de confiança\".\nFortuny al·legava que el motiu real del seu cessament, després de tres anys i mig al càrrec, va ser \"arbitrari\" per estar en desacord amb decisions \"polítiques\" de la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, qui davant la negativa de Fortuny de seguir els seus criteris \"basats en interessos polítics\" va fer que el cessessin.\nEl TSJC ha donat la raó a Fortuny en què tot i que la pèrdua de confiança és causa legítima pel cessament, aquest no es pot dur a terme de manera arbitrària.\nFortuny explica el seu cessament per un \"tema d'ideologia política arbitrari i injust\" i recorda que aquest motiu no pot ser una causa justificada de cessament, sinó que aquest hauria de regir-se per criteris estrictament professionals, resultats objectius i implicació.",
"a3": "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat el recurs presentat per l'excomissari en cap de la policia de l'Estat a Lleida, Juan Fortuny, contra la decisió de cessar-lo del seu càrrec, el 31 de maig de 2016, per \"pèrdua de confiança\".\nFortuny al·legava que el motiu real del seu cessament, després de tres anys i mig al càrrec, va ser \"arbitrari\" per estar en desacord amb decisions \"polítiques\" de la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, qui davant la negativa de Fortuny de seguir els seus criteris \"basats en interessos polítics\" va fer que el cessessin.\nEl TSJC ha donat la raó a Fortuny en què tot i que la pèrdua de confiança és causa legítima pel cessament, aquest no es pot dur a terme de manera arbitrària.\nFortuny recorda que un dels principis bàsics d'actuació de les forces i cossos de seguretat és la \"neutralitat política\" i la imparcialitat en el compliment de les seves funcions, així com \"actuar amb integritat i dignitat i sense corrupció\"."
},
"extreme": {
"a1": "El TSJC ha donat la raó a Juan Fortuny, l'excomissari destituït a Lleida per la \"pèrdua de confiança\".",
"a2": "El TSJC ha acceptat el recurs de Juan Fortuny contra el seu cessament a la Policia Nacional per raons ideològiques.",
"a3": "El TSJC dona la raó a Fortuny i accepta el recurs presentat contra la decisió del seu cessament."
}
} |
1,064 | Calvet veu «impossible» l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat plantejada per Aena | El conseller celebra que el govern espanyol valori finalment la possible aplicació d'una vinyeta | El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat que veu "impossible" l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport el Prat en els termes plantejats per Aena, després que aquesta setmana el president d'Aena, Maurici Lucena, demanés a les administracions catalanes que concretessin abans de l'estiu si donaven suport a aquesta actuació.
En una entrevista a l'ACN, Calvet recorda que "hi ha uns requeriments ambientals que Aena ha incomplert fins ara" i que "impossibiliten" que es pugui abordar "un debat seriós sobre aquest tema".
Calvet celebra que el govern Sánchez hagi inclòs el pagament per ús de les carreteres d'alta capacitat al pla de recuperació i reivindica l'aplicació de la vinyeta.
En una entrevista a l'ACN, el conseller Calvet ha reiterat al president d'Aena, Maurici Lucena, que l'eventual ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat envaeix una zona protegida mediambientalment.
La companyia veu aquests treballs imprescindibles per fer de les instal·lacions un 'hub' internacional i ha doblat la compensació en espais naturals, fins a una proporció d'1 a 10, segons va explicar aquesta setmana el mateix Lucena en una taula rodona a Barcelona Tribuna.
El titular de Territori reclama al govern espanyol en primera instància que compleixi "les mesures de correcció ambiental que ha incomplert", en referència al nou requeriment de la CE a l'Estat per exigir-li una major protecció del Delta del Llobregat.
Les autoritats europees han constatat un deteriorament de la zona protegida per l'expansió del port i l'aeroport i l'aparcament de Can Sabadell.
En una carta a les autoritats espanyoles fa dos mesos, la Comissió Europea alertava de la "fragilitat" de l'ecosistema del delta i subratllava "un rol crucial en les rutes migratòries de moltes espècies europees".
També, emplaça Aena a fer "les inversions que pertoquen" i sosté que podria construir igualment la terminal satèl·lit i la ciutat aeroportuària.
"No podem associar les inversions pendents a l'ampliació de la tercera pista", afegeix.
El conseller aposta per un "front aeroportuari català" i potenciar les instal·lacions de Girona, Reus i Lleida.
Considera que cal que els aeroports estiguin connectats de forma modal a través del ferrocarril, i destaca també els usos corporatius i esportius de l'aeroport de Sabadell.
"Aquesta visió completa ens pot portar definir què necessiten uns i altres", argumenta.
Per Calvet, ara mateix la prioritat a l'aeroport del Prat no ha de ser l'ampliació de la tercera pista, sinó la recuperació del trànsit aeri perdut per l'impacte de la pandèmia i decidir quines polítiques de connectivitat s'apliquen.
"Centrem el debat", reclama el conseller, que augura que l'impacte de la pandèmia sobre l'activitat de l'aeroport durarà almenys cinc anys.
D'altra banda, Calvet celebra que el govern espanyol plantegi en el seu pla de recuperació el pagament per ús en les vies d'alta capacitat –autopistes i autovies- per quan finalitzin les concessions.
"Hem estat molts anys clamant en el desert des del Govern de la Generalitat, potser perquè estem acostumats a fixar-nos en Europa", subratlla el conseller, que remarca que la directiva de la vinyeta ja fa molts anys que existeix a Europa i permetrà posar fi al "greuge" de Catalunya respecte de la resta de l'Estat amb els peatges.
Calvet també recorda que en l'anterior legislatura el Ministeri de Foment va rebre la Generalitat per tractar la implantació de la vinyeta.
"Suposo que d'aquell asseure's a la taula i d'aquell pla, alguna cosa han après, se'ls ha encomanat, i efectivament observen el què marca Europa", conclou.
Calvet es mostra partidari d'una implantació "ràpida" de la vinyeta i si cal començar per una quota fixa per després aplicar un model "qui més contamina, més paga" que ja implicaria el desplegament de la tecnologia.
Amb tot, assegura que cal arribar al màxim consens amb les forces polítiques, el territori i diferents agents, com patronals, sindicats, associacions i transportistes, entre d'altres. | [
"economia"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Segons Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport el Prat és impossible, perquè \"hi ha uns requeriments ambientals que Aena ha incomplert fins ara\". També opina que la prioritat actual és recuperar el trànsit aeri després de la pandèmia, i no pas l'ampliació de la tercera pista.",
"a2": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que no és possible l’ampliació d’una tercera pista a l’aeroport del Prat, ja que no s’han complert les mesures de correcció ambiental sol·licitades per les autoritats europees, per protegir l'ecosistema del delta del Llobregat. D’altra banda, s’ha mostrat partidari de la implantació d’una vinyeta per pagar l'ús de les autopistes.",
"a3": "Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, considera que l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat no és viable. Calvet creu que la prioritat màxima ara mateix a l'aeroport ha de ser la recuperació del trànsit aeri que es va perdre per la pandèmia. L'ampliació que vol fer Aena envaeix una zona protegida mediambientalment."
},
"extractive": {
"a1": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat que veu \"impossible\" l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport el Prat en els termes plantejats per Aena, després que aquesta setmana el president d'Aena, Maurici Lucena, demanés a les administracions catalanes que concretessin abans de l'estiu si donaven suport a aquesta actuació. \nEn una entrevista a l'ACN, Calvet recorda que \"hi ha uns requeriments ambientals que Aena ha incomplert fins ara\" i que \"impossibiliten\" que es pugui abordar \"un debat seriós sobre aquest tema\". \nCalvet celebra que el govern Sánchez hagi inclòs el pagament per ús de les carreteres d'alta capacitat al pla de recuperació i reivindica l'aplicació de la vinyeta.\nPer Calvet, ara mateix la prioritat a l'aeroport del Prat no ha de ser l'ampliació de la tercera pista, sinó la recuperació del trànsit aeri perdut per l'impacte de la pandèmia i decidir quines polítiques de connectivitat s'apliquen.",
"a2": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat que veu \"impossible\" l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport el Prat en els termes plantejats per Aena, després que aquesta setmana el president d'Aena, Maurici Lucena, demanés a les administracions catalanes que concretessin abans de l'estiu si donaven suport a aquesta actuació.\nCalvet celebra que el govern Sánchez hagi inclòs el pagament per ús de les carreteres d'alta capacitat al pla de recuperació i reivindica l'aplicació de la vinyeta.\nEl titular de Territori reclama al govern espanyol en primera instància que compleixi \"les mesures de correcció ambiental que ha incomplert\", en referència al nou requeriment de la CE a l'Estat per exigir-li una major protecció del Delta del Llobregat.\nPer Calvet, ara mateix la prioritat a l'aeroport del Prat no ha de ser l'ampliació de la tercera pista, sinó la recuperació del trànsit aeri perdut per l'impacte de la pandèmia i decidir quines polítiques de connectivitat s'apliquen.",
"a3": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha afirmat que veu \"impossible\" l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport el Prat en els termes plantejats per Aena, després que aquesta setmana el president d'Aena, Maurici Lucena, demanés a les administracions catalanes que concretessin abans de l'estiu si donaven suport a aquesta actuació.\nEn una entrevista a l'ACN, el conseller Calvet ha reiterat al president d'Aena, Maurici Lucena, que l'eventual ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat envaeix una zona protegida mediambientalment.\nEl conseller aposta per un \"front aeroportuari català\" i potenciar les instal·lacions de Girona, Reus i Lleida.\nPer Calvet, ara mateix la prioritat a l'aeroport del Prat no ha de ser l'ampliació de la tercera pista, sinó la recuperació del trànsit aeri perdut per l'impacte de la pandèmia i decidir quines polítiques de connectivitat s'apliquen."
},
"extreme": {
"a1": "Calvet explica que l'ampliació de la tercera pista del Prat és impossible i que és prioritari recuperar el trànsit aeri.",
"a2": "Damià Calvet ha explicat que, per motius mediambientals, no és possible l’ampliació d’una tercera pista a l'aeroport del Prat.",
"a3": "Calvet es nega a afegir una tercera pista a l'aeroport del Prat i veu més important recuperar el trànsit aeri."
}
} |
1,836 | ERC i el PDECat reclamen a Iglesias que s'impliqui en el referèndum de l'1 d'octubre | El portaveu d'ERC, Joan Tardà, exhibeix sintonia amb el líder de Podem i recorda que "només els marcs mentals fraqnuistes poden presentar el referèndum com un cop d'estat" | Carles Campuzano, cap de files del PDECat, retreu a Iglesias que "massa vegades l'esquerra espanyola ens ha fallat" | Els partits sobiranistes han reclamat a Pablo Iglesias que doni suport al referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya.
Ho han fet aquest dimarts en el debat de la moció de censura de Podem contra el govern de Mariano Rajoy.
Amb un to i un discurs molt diferents, mostrant complicitats ideològiques, en el cas de Joan Tardà, d'Esquerra Republicana.
En el de Carles Campuzano (PDECat), des d'una posició d'abstenció i expressant desconfiança envers un Iglesias que, més enllà de la retòrica, és més jacobí del que sembla, segons el portaveu.
Joan Tardà ha intervingut, en nom d'ERC, en el debat de la moció de censura.
El dirigent republicà ha començat adreçant-se al "company Pablo Iglesias" i fent una referència als valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.
Tardà ha explicat que quan un electe del partit pren possessió, ho fa sempre per imperatiu legal, perquè no reconeix la legitimitat plenament democràtica de la Constitució espanyola, "que ens va endossar la monarquia borbònica patrocinada pel dictador".
Tardà ha recordat que la Constitució nega el dret d'autodeterminació, i que el republicanisme català se sent solidari amb l'antifeixisme espanyol i ha reconegut a Podem de ser l'esquerra alternativa.
Ha criticat la supèrbia dels partits del règim, que els impedeix reconèixer la magnitud de la indignació catalana.
Buscant complicitats
Ha proclamat que "per primer cop existeixen uns partits que qüestionen el règim polític del 78, el de la segona Restauració".
"Per això estem orgullosos de donar-vos suport", esmentant la tradició de Pi i Margall i Companys, i mostrant simpatia pels republicans espanyols Nicolás Salmerón, Ramón y Cajal i Giner de los Ríos.
El dirigent republicà ha saludat la moció de censura al govern del PP i al règim de la Restauració borbònica de 1978, igual de corrupció com la primera, ha afirmat, per assegurar: "És un règim convertit en un femer".
Ha citat un seguit de casos de corrupció: Gürtel, Púnica, Bankia, Caixa Catalunya-Narcís Serra, ERE's andalusos, casos Arena Palma, Pretòria, Millet, Pujol, Alierta...
"Mentre no es reconegui que la corrupció és un mal congènit del règim del 78, no hi haurà solució", ha clamat des de la tribuna.
"La causa de la decadència de l'actual règim és la impunitat moral i penal del franquisme", ha asseverat Tardà, al crear un clima d'impunitat que fa creure a les elits que tot està permès.
La moció de censura es dirigeix contra un règim "irreformable".
"No som d'eixe món", ha dit, rememorant Raimon.
Tardà ha explicat que ha estat la gran mobilització popular la gran impulsora del procés sobiranista.
Ha dit que el sobiranisme i els partidaris de l'autodeterminisme conformen aquest 80% que defensa el dret a decidir, que a Catalunya vol dir desobediència contra la tirania.
"La desobediència culminarà l'1 d'octubre".
"Ens ha fet desobedients la indefensió", ha exclamat el diputat.
"No ens rendirem" i ha conclòs dient "¡Viva la República catalana!, visca la Tercera República espanyola!".
Carles Campuzano: "Ens recorda Zapatero"
Pel PDECat, ha intervingut en el debat de la moció de censura Carles Campuzano, qui ha recordat a Iglesias que la moció de censura és, també, una investidura del candidat.
L'ha criticat perquè no s'ha fet un esforç per sumar més forces.
Campuzano ha dit que aquesta moció no servirà ni per derrotar Rajoy ni per fer viable un referèndum a Catalunya, per la qual cosa ha anunciat la seva abstenció.
Campuzano ha destacat que ells són partidaris de foragitar el PP del govern.
"Si del que es tracta és de construir una majoria alternativa per canviar el govern d'Espanya, poden comptar amb nosaltres", però ha de donar resposta al que demana Catalunya.
En un moment determinat, li ha etzibat a Iglesias que li recorda Rodríguez Zapatero, rememorant la promesa de l'antic líder socialista de defensar l'Estatut.
"En la història del catalanisme, massa vegades l'esquerra espanyola ens ha fallat", tot citant el Pacte de Sant Sebastià de 1930, que va dur la República.
El portaveu del PDECat li ha reconegut la retòrica sobre la plurinacionalitat, però el seu discurs traspua jacobinisme en molts àmbits.
"Valorem el seu esforç -ha dit- però deixi'm ser escèptic".
Sobre l'anunci de referèndum a Catalunya, ha acusat de confusió al líder de Podem: "Han d'aclarir si estaran amb les institucions catalanes" en els propers mesos.
El diputat català ha esmentat les llacunes en política econòmica del candidat, i ha citat els països escandinaus, que aposten per l'estat del benestar i alhora per ser competitius en un mercat global.
Pel que fa a Catalunya, Campuzano ha explicitat que "hem de convèncer el PSOE".
Sobre el referèndum, ha proclamat que "ens empara el principi democràtic".
"Catalunya se sent nació, com a nació actuarà, com a nació decidirà el seu futur".
Pablo Iglesias, en la seva rèplica, ha recordat el vincle de sectors de la dreta catalana amb el franquisme i el suport donat per Francesc Cambó al bàndol del general Franco.
Això ha permès que Campuzano li recordés l'origen antifranquista de Convergència Democràtica, dels fundadors d'Òmnium Cultural al catolicisme que es va enfrontar a la dictadura. | [
"moció de censura"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "En la moció de censura a Rajoy, ERC i PDeCAT reclamen a Iglesias que doni suport al referèndum de l'1-O. Tardà s'hi ha adreçat com a \"company\" i ha recordat que només aquells que tenen mentalitat franquista veuran el referèndum com un cop d'estat. Al·ludint al referèndum, Campuzano del PDeCAT ha argumentat que \"ens empara el principi democràtic\".",
"a2": "Durant el debat de la moció de censura contra el govern del PP, Joan Tardà ha criticat la corrupció heretada del franquisme i ha demanat el suport de Podem per poder exercir el dret d'autodeterminació a Catalunya. D'altra banda, Carles Campuzano s’ha mostrat escèptic amb Podem i li ha demanat que es posicioni pel que fa al referèndum de l'1-O.",
"a3": "ERC i el PDeCAT han reclamat a Pablo Iglesias que doni suport i s'impliqui en el referèndum que se celebrarà el pròxim l'1 d'octubre per votar sobre l'autodeterminació del poble català. Tant Tardà com Campuzano han exigit que el dirigent polític s'expliqui i deixi clar quin és el grau d'implicació de Podem."
},
"extractive": {
"a1": "Els partits sobiranistes han reclamat a Pablo Iglesias que doni suport al referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya.\nEl dirigent republicà ha saludat la moció de censura al govern del PP i al règim de la Restauració borbònica de 1978, igual de corrupció com la primera, ha afirmat, per assegurar: \"És un règim convertit en un femer\".\n\"La causa de la decadència de l'actual règim és la impunitat moral i penal del franquisme\", ha asseverat Tardà, al crear un clima d'impunitat que fa creure a les elits que tot està permès.\nPel PDECat, ha intervingut en el debat de la moció de censura Carles Campuzano, qui ha recordat a Iglesias que la moció de censura és, també, una investidura del candidat.",
"a2": "Els partits sobiranistes han reclamat a Pablo Iglesias que doni suport al referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya.\nEl dirigent republicà ha saludat la moció de censura al govern del PP i al règim de la Restauració borbònica de 1978, igual de corrupció com la primera, ha afirmat, per assegurar: \"És un règim convertit en un femer\".\n\"La causa de la decadència de l'actual règim és la impunitat moral i penal del franquisme\", ha asseverat Tardà, al crear un clima d'impunitat que fa creure a les elits que tot està permès.\nPel PDECat, ha intervingut en el debat de la moció de censura Carles Campuzano, qui ha recordat a Iglesias que la moció de censura és, també, una investidura del candidat.",
"a3": "Els partits sobiranistes han reclamat a Pablo Iglesias que doni suport al referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya.\nEl dirigent republicà ha saludat la moció de censura al govern del PP i al règim de la Restauració borbònica de 1978, igual de corrupció com la primera, ha afirmat, per assegurar: \"És un règim convertit en un femer\".\nHa dit que el sobiranisme i els partidaris de l'autodeterminisme conformen aquest 80% que defensa el dret a decidir, que a Catalunya vol dir desobediència contra la tirania.\n\"Si del que es tracta és de construir una majoria alternativa per canviar el govern d'Espanya, poden comptar amb nosaltres\", però ha de donar resposta al que demana Catalunya."
},
"extreme": {
"a1": "ERC i PDeCAT aprofiten la moció de censura a Rajoy per reclamar a Iglesias suport en el referèndum de l'1-O.",
"a2": "ERC i el PDeCAT han demanat el suport de Podem durant el debat de la moció de censura contra Rajoy.",
"a3": "Tardà i Campuzano exigeixen a Iglesias que deixi clara la posició del seu partit respecte al referèndum de l'1 d'octubre."
}
} |
236 | Més de 70 dissenys competeixen al Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa | El 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa, que tindrà lloc aquest dissabte, 14, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà amb un total de 74 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya.
D’aquesta manera, 39 concursants participaran en la categoria de Moda Actual, 16 a Fantasia i 19 a Època.
Ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, recordant que l’actriu i cantant, Elisabeth Rodergas, coneguda artísticament com a Beth, serà l’encarregada de conduir la gala.
Beth, que també interpretarà diferents peces en directe en el transcurs de la nit, és coneguda, a banda de la seva faceta musical, per la seva participació en diferents programes i sèries de televisió.
Val a recordar que es va fer popular per la seva participació en la segona edició d’Operació Triunfo on va quedar tercera i va ser escollida per al públic per representar Televisió Espanyola al Festival d’Eurovisió de Riga (Letònia) el 2003 on va obtenir la vuitena posició amb «Dime».
Les entrades per assistir a la gala es poden adquirir al Museu de Vestits Paper de dimarts a divendres de 7 de la tarda a les 9 del vespre.
Els preus es mantenen en 25 euros per al primer pis i les butaques de platea i 15 euros per al segon pis.
Potenciar als menors de 30 anys i n’afegeix un de nou
Amb la voluntat de potenciar la participació en el concurs, l’Ajuntament ha apostat enguany per potenciar el premi Emergent’s, que va néixer en la passada edició amb la voluntat de premiar la creativitat dels participants menors de 30 anys.
Així, el premi enguany s’ha dotat amb 900 euros (en la primera edició la dotació era de 600 euros) i està patrocinat pel consistori i l’empresa IMCOVEL dedicada al món del paper.
A més el premi suma també la col·laboració de la fàbrica d’agulles Folch amb el premi Agulles per parar un tren que consisteix en un costurer amb material de costura i l’obsequi d’un collar fet amb agulles per als participants menors de 30 anys.
En aquesta categoria es manté també el premi al millor complement patrocinat per Ilertravel.
A banda, també s’ha incorporat un nou premi especial en col·laboració de l’Escola Museo Origami Zaragoza i que està dotat amb 1.000 euros.
Es tracta d’un reconeixement per al millor aprofitament de les qualitats del paper posant l’incís en la utilització del tipus de paper, del plegat i del modelat dels vestits així com els elements relacionats purament amb la tècnica de l’origami com són el corrugat, el tessel·lat, el froissage, la modelització i la inclusió d’elements papiroflèctics.
Aquests nous premis s’afegeixen als 13.000 euros en metàl·lic que s’atorguen als tres primers premis de cada categoria; al Didal d’Or, fet per Àlex Joier i que premia la trajectòria dins el concurs i a l’Agulla d’Or, concedit per la Lluna de Drap al millor treball artesà d’agulla Així mateix, cal recordar que fa dos anys es va incorporar també el Premi al/la Millor Model, patrocinat per la revista Pasarela de Asfalto i consistent en un entrada a una desfilada de la Mercedes-Benz Fashion Week de Madrid.
Un jurat amb representants del món de la moda i el disseny d’arreu
Pel que fa al jurat del Concurs Nacional de Vestits de Paper, un any més està format per professionals del món de la moda i el disseny.
El president serà el dissenyador valencià Miquel Suay, director creatiu de la firma homònima, el qual ha rebut diferents premis en la seva trajectòria, entre els que figura el Premio IMI a la innovación de la Feria de Valencia o el Premi a la Millor Col·lecció 080 BCN Fashion Week.
El seu projecte també fou seleccionat per la Conselleria d’Indústria i la Cambra de Comerç de València com una de les 50 empreses d’èxit de la Comunitat Valenciana.
També formaran part del jurat Francisco José Pavón (Madrid), editor-director de la revista Pasarela de Asfalto Luxury Edition; Teresa Berengueras (Barcelona), periodista especialitzada en moda que ha col·laborat en diversos programes de TV3 i Catalunya Ràdio, entre altres mitjans.
Actualment treballa per El Punt Avui; Josep Maria Folch (Montbrió del Camp), gerent de Metalúrgica Folch; Alba Minguella (Tàrrega), dissenyadora de vestits de núvia; Felipe Moreno (Saragossa), curador de l’Escuela Museo de Origami de Zaragoza (EMOZ) i president del Grupo Zaragozano de Papiroflexia; Enric Gràcia, membre del Comitè organitzador; Teresa Cardona, tècnica del paper i membre del Comitè organitzador, i Josep Miquel Varea, secretari. | [
"mollerussa",
"vestits de paper"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa ja està a les portes. Beth, que va saltar a la fama de la mà d'Operación Triunfo el 2003, en serà la presentadora. Enguany hi haurà dos premis nous valorats en 1900 € en total, que s'afegiran als 13.000 € en metàl·lic atorgats als tres primers premis de dues categories.",
"a2": "74 participants competiran en el 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa, on es premiaran diferents categories com el Didal d’Or, l’Agulla d’Or, el millor treball artesà d’agulla, els participants menors de trenta anys, el millor aprofitament de les qualitats del paper o el/la Millor Model. La gala, presentada per l’actriu i cantant Beth, se celebrarà dissabte.",
"a3": "Aquest dissabte dia 14, se celebra el Concurs de Vestits de Paper al Teatre L'Amistat de Mollerussa. Hi participaran 74 persones i l'encarregada de presentar-lo serà la Beth, que també interpretarà alguns dels seus temes. S'atorgaran diferents premis, a banda dels que ja s'atorguen per a cada categoria, com el Didal d'Or o l'Agulla d'Or."
},
"extractive": {
"a1": "El 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa, que tindrà lloc aquest dissabte, 14, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà amb un total de 74 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya. \nHo ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, recordant que l’actriu i cantant, Elisabeth Rodergas, coneguda artísticament com a Beth, serà l’encarregada de conduir la gala. \nAixí, el premi enguany s’ha dotat amb 900 euros (en la primera edició la dotació era de 600 euros) i està patrocinat pel consistori i l’empresa IMCOVEL dedicada al món del paper. \nAquests nous premis s’afegeixen als 13.000 euros en metàl·lic que s’atorguen als tres primers premis de cada categoria; al Didal d’Or, fet per Àlex Joier i que premia la trajectòria dins el concurs i a l’Agulla d’Or, concedit per la Lluna de Drap al millor treball artesà d’agulla.",
"a2": "El 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa, que tindrà lloc aquest dissabte, 14, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà amb un total de 74 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya.\nHo ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, recordant que l’actriu i cantant, Elisabeth Rodergas, coneguda artísticament com a Beth, serà l’encarregada de conduir la gala.\nAmb la voluntat de potenciar la participació en el concurs, l’Ajuntament ha apostat enguany per potenciar el premi Emergent’s, que va néixer en la passada edició amb la voluntat de premiar la creativitat dels participants menors de 30 anys.\nAquests nous premis s’afegeixen als 13.000 euros en metàl·lic que s’atorguen als tres primers premis de cada categoria; al Didal d’Or, fet per Àlex Joier i que premia la trajectòria dins el concurs i a l’Agulla d’Or, concedit per la Lluna de Drap al millor treball artesà d’agulla.",
"a3": "El 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa, que tindrà lloc aquest dissabte, 14, a les deu de la nit al Teatre L’Amistat, comptarà amb un total de 74 participants procedents de diferents indrets dels Països Catalans i Espanya.\nHo ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, recordant que l’actriu i cantant, Elisabeth Rodergas, coneguda artísticament com a Beth, serà l’encarregada de conduir la gala.\nAmb la voluntat de potenciar la participació en el concurs, l’Ajuntament ha apostat enguany per potenciar el premi Emergent’s, que va néixer en la passada edició amb la voluntat de premiar la creativitat dels participants menors de 30 anys.\nAquests nous premis s’afegeixen als 13.000 euros en metàl·lic que s’atorguen als tres primers premis de cada categoria; al Didal d’Or, fet per Àlex Joier i que premia la trajectòria dins el concurs i a l’Agulla d’Or, concedit per la Lluna de Drap al millor treball artesà d’agulla."
},
"extreme": {
"a1": "Dissabte dia 14 se celebrarà el 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa, amb la Beth com a presentadora.",
"a2": "El 56è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa se celebrarà aquest dissabte amb una gala presentada per la Beth.",
"a3": "El 56è Concurs de Vestits de Paper començarà dissabte a Mollerussa i s'atorgaran premis a les diferents categories."
}
} |
|
780 | “L’amor és Déu en barca”: Mireia Vives i Borja Penalba interpreten un tema de ‘Pell’, un dels discs del ‘Mural Sonor’ | Mireia Vives canta per a VilaWeb el tema que interpretarà en el disc col·lectiu d'homenatge a la cançó | La Pell del Mural Sonor del País Valencià ja té cara i veus.
Borja Penalba i Mireia Vives han desvelat a VilaWeb com serà el disc que preparen i coordinen.
Quines cançons hi haurà, de quins autors, i quins seran els intèrprets que els donaran una segona vida i les duran al segle XXI.
“La pell són totes les pells, la pell del País Valencià, assaonada i dura però tendra alhora”, explica Penalba al terrat de l’Octubre CCC de València.
Fa uns instants, ha acompanyat a la guitarra Mireia Vives.
Al saló d’actes han fet una versió per a VilaWeb de “L’amor és Déu en barca”, que és la cançó de Miquel Gil que Vives farà en el disc.
Aquest és un regal per als lectors del diari i vol ser, també, una lletra de convit a un univers fet de combinacions sorprenents.
A Pell hi ha versions de les cançons “He mirat aquesta terra”, de Raimon, “Sóc algú”, de Clara Andrés, “Cançons d’amor i noces”, de Carles Barranco, “L’arbre sec”, de Maria del Carme Girau, “La mort de l’emigrant”, de Fèlix Estop, “Inventari”, de Pau Alabajos, “Classe mitja”, de Marià Albero, “Homenatge anònim XV”, de Tomàs de los Santos, “Cançó de pluja”, de Lluís el Sifoner, “Història d’un sofà”, de Feliu Ventura, “Despertar”, de Josep Lluís Valldecabres, “Perquè sóc poble”, de Joan Amèric, “Terra”, d’Òscar Briz, “Cançó de bressol”, d’Araceli Banyuls, “L’arbre”, de Lluís Miquel, “L’amor és Déu en barca”, de Miquel Gil, i “Història d’A”, d’Ovidi Montllor.
El criteri, explica Penalba, és que hi haja tants noms de la cançó valenciana com siga possible.
I també com més dones, millor.
“Per part dels homenatjats, quasi no n’hi ha, de dones.
Clara Andrés marca un punt d’inflexió i des de llavors n’han aparegudes prou, però són les que al disc fan d’intèrpret.”
El gran ‘Mural Sonor’ amb què Acció Cultural del País Valencià celebra el cinquantè aniversari
Per aconseguir que al disc hi haja tanta representació com siga possible del món de la cançó, s’ha decidit que, si s’interpreta l’obra d’un autor, aquest autor no hi participe com a intèrpret.
És el mateix criteri que s’ha seguit en els quatre treballs del Mural Sonor.
D’aquesta manera, a Pell hi ha trenta-quatre noms.
Notari, i Xiomara Abello.
Ací sí que s’ha aconseguit la paritat.
Alguns dels artistes més joves coneixien l’obra dels més grans, però altres, la majoria, no.
“Els ha agradat molt el repte, i sobretot fer aquesta descoberta.
Ens han agraït poder descobrir noms de cantants que ni tan sols sabien que existien, i això és molt bonic”, diu Borja Penalba, que recorda que després de Raimon i d’Ovidi Montllor, amb l’excepció de Joan Amèric als anys vuitanta i començament dels noranta, hi ha una mena de desert que no s’acaba fins a l’aparició de Feliu Ventura.
Mireia Vives ho ratifica.
A casa seua s’escoltava música, diu, però no els cantautors que ara formen part d’aquest Mural.
“És interessant saber d’on venim.
El repte, el disc, que eixes disset inspiracions es convertisquen en disset interpretacions més, és molt bonic”, diu.
Quant a la manera de treballar, la primera proposta de versió de cada tema la fa Penalba, i amb la connivència de cada intèrpret la treballen a distància.
La primera cosa que els ha proposat és que enregistren un vídeo amb la primera aproximació al tema.
“El que m’ha arribat és molt bonic, veure com fan seu un tema.
I això es nota, sobretot, amb les cançons més antigues, que tenien uns arranjaments que ara ens poden semblar una mica desfasats o que sonen estranys.
És bonic sentir-los ara més actualitzats.”
Pell forma part del projecte Mural Sonor, l’antologia musical que Acció Cultural del País Valencià vol aixecar per a celebrar el seu cinquantè aniversari.
Vol ser un homenatge a la cultura i un suport explícit al món de la música, que ha viscut tradicionalment moments complicats, i que ara, amb la pandèmia, s’han agreujat.
Els altres tres discs són dedicats a la música d’arrel tradicional, a la música festiva i de carrer i al pop-rock.
Per fer possible el projecte, l’entitat ha activat una campanya de micromecenatge a Verkami. | [
"cultura",
"música"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Acció Cultural del País Valencià celebra el cinquantè aniversari amb el projecte \"Mural Sonor\". Un dels discs que en forma part és \"Pell\", que inclou 34 artistes. Mireia Vives i Borja Penalba interpreten “L’amor és Déu en barca”, de Miquel Gil. Perquè hi hagi el màxim nombre d'artistes, si s'interpreta l'obra d'un autor, aquest no hi participa com a intèrpret.",
"a2": "Acció Cultural del País Valencià ha començat el projecte \"Mural Sonor\", una antologia musical per celebrar el seu cinquantè aniversari. En el marc d'aquest projecte, Borja Penalba i Mireia Vives estan coordinant la gravació del disc \"Pell\", que inclourà cançons de cantautors valencians interpretades per artistes actuals. El projecte ha reunit 34 noms entre autors i intèrprets.",
"a3": "S'està elaborant l'antologia \"Mural Sonor\" per commemorar el cinquantè aniversari d'Acció Cultural del País Valencià. El projecte té com a objectiu recuperar cançons i autors valencians de diferents èpoques, a fi que hi hagi tants noms de la cançó valenciana com sigui possible. Borja Penalba destaca la importància de descobrir nous talents i remarcar el valor de la música valenciana."
},
"extractive": {
"a1": "Al saló d’actes han fet una versió per a VilaWeb de “L’amor és Déu en barca”, que és la cançó de Miquel Gil que Vives farà en el disc.\nEl criteri, explica Penalba, és que hi haja tants noms de la cançó valenciana com siga possible.\nPer aconseguir que al disc hi haja tanta representació com siga possible del món de la cançó, s’ha decidit que, si s’interpreta l’obra d’un autor, aquest autor no hi participe com a intèrpret.\nEns han agraït poder descobrir noms de cantants que ni tan sols sabien que existien, i això és molt bonic”, diu Borja Penalba, que recorda que després de Raimon i d’Ovidi Montllor, amb l’excepció de Joan Amèric als anys vuitanta i començament dels noranta, hi ha una mena de desert que no s’acaba fins a l’aparició de Feliu Ventura.",
"a2": "Al saló d’actes han fet una versió per a VilaWeb de “L’amor és Déu en barca”, que és la cançó de Miquel Gil que Vives farà en el disc.\nEl criteri, explica Penalba, és que hi haja tants noms de la cançó valenciana com siga possible.\nPer aconseguir que al disc hi haja tanta representació com siga possible del món de la cançó, s’ha decidit que, si s’interpreta l’obra d’un autor, aquest autor no hi participe com a intèrpret.\nEns han agraït poder descobrir noms de cantants que ni tan sols sabien que existien, i això és molt bonic”, diu Borja Penalba, que recorda que després de Raimon i d’Ovidi Montllor, amb l’excepció de Joan Amèric als anys vuitanta i començament dels noranta, hi ha una mena de desert que no s’acaba fins a l’aparició de Feliu Ventura.",
"a3": "Quines cançons hi haurà, de quins autors, i quins seran els intèrprets que els donaran una segona vida i les duran al segle XXI.\nEl criteri, explica Penalba, és que hi haja tants noms de la cançó valenciana com siga possible.\nEns han agraït poder descobrir noms de cantants que ni tan sols sabien que existien, i això és molt bonic”, diu Borja Penalba, que recorda que després de Raimon i d’Ovidi Montllor, amb l’excepció de Joan Amèric als anys vuitanta i començament dels noranta, hi ha una mena de desert que no s’acaba fins a l’aparició de Feliu Ventura.\nPell forma part del projecte Mural Sonor, l’antologia musical que Acció Cultural del País Valencià vol aixecar per a celebrar el seu cinquantè aniversari."
},
"extreme": {
"a1": "\"Pell\" és el disc que celebra el 50è anivesari d'Acció Cultural del País Valencià, emmarcat en el projecte Mural Sonor.",
"a2": "El disc \"Pell\" inclourà cançons d’artistes valencians interpretades per cantants actuals i reunirà 34 noms en total.",
"a3": "L'Antologia \"Mural Sonor\" representa el rescat musical valencià dels últims 50 anys, recuperant noms oblidats per portar-los al segle XXI."
}
} |
26 | Sabadell rebutja l’adhesió a l’AMI amb els vots en contra del PSC, Unitat, PP, Guanyem i C’s | Un regidor d'UDC es desmarca del grup de CiU i s'absté en la votació | El ple de Sabadell ha rebutjat l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els vots en contra del PSC (5), Unitat pel Canvi (4), C’s (3), Guanyem Sabadell (2) i PP (1).
Hi han votat a favor de la proposta els grups que proposaven la moció: ERC (4), la Crida (4) i CiU, tot i que en aquest cas només tres dels seus regidors ho han fet ja que un d’ells, pertanyent a Unió, s’ha abstingut.
Aquest punt va ser un dels conflictius en les negociacions perquè Unitat pel Canvi també formés part del govern, ja que aquesta formació demanava que no fos una decisió del ple sinó que es celebrés una consulta ciutadana, tal i com ha tornat a reclamar aquest dijous.
Els proposants han defensat la necessitat que Sabadell entrés a l’AMI en el moment actual que viu el país i el fet que la independència és la via per aconseguir una millor Catalunya davant l’actitud i el tracte de l’Estat espanyol.
Des de l’oposició però han rebutjat els arguments esgrimits per les tres forces.
Des del PP, Esteban Gesa ha assegurat que tot el que afecta l’Estat espanyol ho han de decidir tots els seus ciutadans i acusant els que ‘s’aprofiten del patiment’ de la gent per la crisi econòmic per fer el ‘pitjor populisme’.
El regidor de Guanyem, Miquel Soler, ha criticat el ‘dèficit d’informació sobre la proposta’ i s’ha preguntat sobre el cost econòmic que l’adhesió podia suposar per a la ciutat.
En aquesta mateixa línia, el regidor de C’s, Joan Garcia, ha dit que aquests diners fan falta als ciutadans de Sabadell per altres qüestions i ha assegurat que en les darreres eleccions municipals van ser més els que van votar programes no independentistes que independentistes.
A més, s’ha mostrat contrari a ‘subordinar l’autonomia municipal’ a una entitat privada.
El regidor d’Unitat Joan Berlanga ha defensat el vot en contra de la seva formació assegurant que tot i que estan a favor del dret a decidir i de canviar l’actual model territorial no consideren que l’adhesió a una entitat com l’AMI s’hagi de fer a través d’una votació en el ple.
Com venen defensant des de les negociacions post-electorals, on aquesta moció va ser un dels principals esculls perquè Unitat no entrés al govern municipal amb ERC i la Crida, Berlanga ha demanat que es faci una consulta popular perquè siguin els ciutadans els que decideixin si volen que Sabadell estigui o no a l’AMI.
Des del PSC, Josep Ayuso ha explicat que la independència no és el model que defensa el seu partit i ha reiterat que la via ha de ser el federalisme, model que ha assegurat que funciona en altres zones.
A més, ha reivindicat que el que cal és ‘diàleg i pacte’ amb l’Estat espanyol i no ‘frontisme’.
Per últim, el regidor del grup municipal de CiU però que pertany a UDC, Antoni Font, ha defensat el seu vot diferenciat del seu grup assegurant que Unió aposta per un full de ruta ‘que no vagi a la incertesa’ i que tingui una majoria social darrera.
‘La diferència no està en el què sinó en el com’, ha dit.
La regidora de la Crida, Miriam Ferràndiz ha demanat a Unitat que actués ‘en conseqüència’ a la transversalitat que ha defensat Berlanga que representava la formació i la meitat dels regidors votessin a favor.
D’altra banda també ha recriminat a CiU que va signar un acord on es comprometien tots els regidors a donar suport a la moció, cosa que no ha estat així.
El rebuig del ple a la proposta ha provocat diversos crits al final de la votació, fet que ha obligat l’alcalde de la ciutat, Juli Fernàndez, a suspendre momentàniament la sessió. | [
"país",
"principat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Sabadell no formarà part de l’Associació de Municipis per la Independència. Així ho ha decidit el ple amb els vots en contra del PSC (5), Unitat pel Canvi (4), Cs (3), Guanyem Sabadell (2) i PP (1). Només ERC (4), la Crida (4) i CiU hi han votat a favor, tot i que un regidor de CiU se n'ha abstingut.",
"a2": "ERC, la Crida i CiU han proposat una moció per adherir Sabadell a l’AMI, però ha estat rebutjada per tots els altres partits per diferents motius. En el cas d'Unitat pel Canvi, malgrat estar a favor del dret a decidir i de modificar el model territorial, el partit considera que la qüestió hauria de consultar-se amb la ciutadania.",
"a3": "S'ha proposat en el ple de Sabadell l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència. El PSC, Unitat pel Canvi, Cs, Guanyem Sabadell i el PP, però, han votat en contra de la proposta. Des dels partits que van plantejar l'adhesió, ERC, la Crida i CiU, es considera que és el moment ideal per entrar-hi."
},
"extractive": {
"a1": "El ple de Sabadell ha rebutjat l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els vots en contra del PSC (5), Unitat pel Canvi (4), C’s (3), Guanyem Sabadell (2) i PP (1). \nHi han votat a favor de la proposta els grups que proposaven la moció: ERC (4), la Crida (4) i CiU, tot i que en aquest cas només tres dels seus regidors ho han fet ja que un d’ells, pertanyent a Unió, s’ha abstingut. \nEls proposants han defensat la necessitat que Sabadell entrés a l’AMI en el moment actual que viu el país i el fet que la independència és la via per aconseguir una millor Catalunya davant l’actitud i el tracte de l’Estat espanyol.\nEl regidor d’Unitat Joan Berlanga ha defensat el vot en contra de la seva formació assegurant que tot i que estan a favor del dret a decidir i de canviar l’actual model territorial no consideren que l’adhesió a una entitat com l’AMI s’hagi de fer a través d’una votació en el ple.",
"a2": "El ple de Sabadell ha rebutjat l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els vots en contra del PSC (5), Unitat pel Canvi (4), C’s (3), Guanyem Sabadell (2) i PP (1). \nAquest punt va ser un dels conflictius en les negociacions perquè Unitat pel Canvi també formés part del govern, ja que aquesta formació demanava que no fos una decisió del ple sinó que es celebrés una consulta ciutadana, tal i com ha tornat a reclamar aquest dijous.\nEls proposants han defensat la necessitat que Sabadell entrés a l’AMI en el moment actual que viu el país i el fet que la independència és la via per aconseguir una millor Catalunya davant l’actitud i el tracte de l’Estat espanyol.\nEn aquesta mateixa línia, el regidor de C’s, Joan Garcia, ha dit que aquests diners fan falta als ciutadans de Sabadell per altres qüestions i ha assegurat que en les darreres eleccions municipals van ser més els que van votar programes no independentistes que independentistes.",
"a3": "El ple de Sabadell ha rebutjat l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) amb els vots en contra del PSC (5), Unitat pel Canvi (4), C’s (3), Guanyem Sabadell (2) i PP (1).\nEls proposants han defensat la necessitat que Sabadell entrés a l’AMI en el moment actual que viu el país i el fet que la independència és la via per aconseguir una millor Catalunya davant l’actitud i el tracte de l’Estat espanyol.\nEl regidor d’Unitat Joan Berlanga ha defensat el vot en contra de la seva formació assegurant que tot i que estan a favor del dret a decidir i de canviar l’actual model territorial no consideren que l’adhesió a una entitat com l’AMI s’hagi de fer a través d’una votació en el ple.\nPer últim, el regidor del grup municipal de CiU però que pertany a UDC, Antoni Font, ha defensat el seu vot diferenciat del seu grup assegurant que Unió aposta per un full de ruta ‘que no vagi a la incertesa’ i que tingui una majoria social darrera."
},
"extreme": {
"a1": "Sabadell no formarà part de l’Associació de Municipis per la Independència amb 15 vots en contra i 9 a favor.",
"a2": "El ple de Sabadell ha rebutjat una moció proposada per ERC, la Crida i CiU per adherir-se a l’AMI.",
"a3": "Es vota en contra de l'adhesió de Sabadell a l'Associació de Municipis per la Independència durant el ple."
}
} |
1,294 | La confessió de Millet i Montull: així es finançava CDC a través del Palau | Fèlix Millet i Gemma Montull constaten que el partit va rebre diners il·legals de Ferrovial però limiten la incriminació a l'ex-tresorer Daniel Osàcar | Les confessions posen en el focus del judici el presumpte finançament irregular de CDC i forcen Mas a donar explicacions | "Ferrovial feia donacions al Palau perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública".
Fèlix Millet ho podia haver dit més alt, però no més clar.
El dit acusador de l'ex-president del Palau de la Música recau sobre el partit que va governar la Generalitat durant quasi 30 anys, primer amb Jordi Pujol i després amb Artur Mas, avui president del PDECat.
Ha estat, però, una inculpació controlada que tant Millet com Gemma Montull, l'ex-directora financera del Palau, han limitat a l'ex-tresorer del partit Daniel Osàcar, per qui CDC ha seguit posant la mà al foc fins al final, reivindicant que no hi havia motius per dubtar de la seva innocència.
Millet ha admès que va saquejar el Palau, però en un intent de rebaixar la seva pena -el fiscal demana 27 anys i mig de presó per a ell- ha enfocat la seva confessió en el presumpte finançament irregular de CDC.
"Els pagaments [a CDC] eren una cosa normal i es feien des de feia anys", ha ratificat Gemma Montull.
Les comissions no eren del 3%, com en el seu dia va revelar Pasqual Maragall, sinó del 4%.
Un 2,5% anava a parar a la tresoreria del partit, mentre que Millet es quedava un 1% i la seva mà dreta, Jordi Montull, un 0,5%.
Segons el seu relat, totes les parts implicades sabia a la perfecció quina era la seva part del pastís, una arquitectura de finançament irregular que, segons Millet, va dissenyar el fundador de Ferrovial Rafael del Pino i Moreno, que va morir l'any 2008.
Les tres vies de Ferrovial cap a Convergència
A partir d'aquí, l'ex-president del Palau i també Gemma Montull han detallat fins a tres formes a través de les quals feien arribar els diners a la tresoreria de CDC.
La primera consistia en entregues de diners en efectiu als tresorers del partit.
Millet ha explicat que per aquest motiu es reunia amb el difunt Carles Torrent, tresorer fins al 2005, però que un cop va ser nomenat Osàcar, aquest va passar a reunir-se amb Montull.
La Fiscalia xifra en 3,7 milions d'euros els diners que s'haurien transmès per aquesta via.
Tant d'efectiu va acabar cridant l'atenció d'Hisenda mesos abans que els Mossos irrompessin al Palau.
En total, uns 6,6 milions d'euros.
Però com entraven els diners al Palau?
L'ex-president del Palau ha confessat que "la realitat és que només una petita part" es quedava a la institució i ha afirmat que aquestes pràctiques es van iniciar entre els anys 1998 i 2000.
Millet descarrega en Montull
Millet ha calculat molt bé l'abast del seu relat.
Després de llançar el dard contra CDC, ha assegurat que per donar continuïtat al finançament irregular de CDC ell només s'havia reunit primer amb l'ex-tresorer Carles Torrent -mort al 2005- i després només algun cop amb Daniel Osàcar, però que era Jordi Montull qui va assumir el pes de la relació amb el partit i qui, en definitiva, feia la feina bruta.
"Els tresorers anaven al Palau a recollir els diners?", ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled.
"Amb mi, el senyor Carles Torrent sí que va venir, però després Montull potser ho va fer diferent amb Osàcar", ha respost.
La seva versió dels fets topa amb la de Gemma Montull, que ha assegurat que era Millet qui prenia totes les decisions al Palau i qui, per tant, mantenia les reunions amb els mandataris.
Qui eren aquests dirigents?
Ni un ni l'altre han dit cap altre nom que el d'Osàcar.
Tots dos han insinuat que hi havia responsables de CDC que estaven al corrent d'aquests pagaments, però no han anat més enllà.
De fet, tots dos han reconegut que el Daniel que figura en un document inclòs a la investigació que detalla pagaments era l'ex-tresorer convergent, però han evitat citar cap dirigent més.
Fins i tot quan Ulled els ha posat en safata els noms del diputat de Junts pel Sí i ex-conseller Germà Gordó, aleshores gerent de CDC, i Àngel Colom, que dirigia la Fundació Nous Catalans.
Seguirà Montull aixecant la catifa aquest dijous?
Anirà més enllà i incriminarà algun dirigent més?
Assumirà Osàcar la seva culpabilitat?
Les declaracions segueixen mentre Artur Mas, que va ser qui va atorgar plens poders als tresorers del partit en l'etapa que comandava la maquinària convergent, prepara unes explicacions que caldrà veure si van en la línia de desmentir-ho tot, de circumscriure-ho únicament a l'ex-tresorer o d'assumir algun tipus de responsabilitat.
El PDECat, per ara, guarda silenci, però un membre de la cúpula consultat per NacióDigital assenyala que l'estratègia del partit seguirà basant-se en allunyar-se dels casos de corrupció de CDC i de transmetre una imatge de "transparència". | [
"cas palau"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Millet intenta rebaixar la possible pena i reconeix que les donacions de Ferrovial anaven a CDC a canvi d'obra pública. També apunta que no eren del 3 %, sinó del 4 %, i que es repartien de la següent manera: un 2,5 % per al partit, un 1 % per a ell, i el 0,5 % restant per a Jordi Montull.",
"a2": "Fèlix Millet i Gemma Montull han confessat que Ferrovial feia arribar diners a CDC seguint una arquitectura de finançament irregular dissenyada per Rafael del Pino i Moreno, i executada pels extresorers del partit. Tots dos han insinuat que altres responsables de CDC coneixien la situació, però no han volgut donar més noms.",
"a3": "Fèlix Millet i Gemma Montull han confessat com es finançava irregularment CDC a través del Palau. Així doncs, han explicat que hi havia tres mètodes diferents i que Millet es quedava amb l'1 %, mentre que Montull rebia un 0,5 %, tot en efectiu. Llavors, empreses com Ferrovial feien donacions a canvi d'obra pública."
},
"extractive": {
"a1": "\"Ferrovial feia donacions al Palau perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública\".\nHa estat, però, una inculpació controlada que tant Millet com Gemma Montull, l'ex-directora financera del Palau, han limitat a l'ex-tresorer del partit Daniel Osàcar, per qui CDC ha seguit posant la mà al foc fins al final, reivindicant que no hi havia motius per dubtar de la seva innocència.\nMillet ha admès que va saquejar el Palau, però en un intent de rebaixar la seva pena -el fiscal demana 27 anys i mig de presó per a ell- ha enfocat la seva confessió en el presumpte finançament irregular de CDC.\nLes comissions no eren del 3%, com en el seu dia va revelar Pasqual Maragall, sinó del 4%. Un 2,5% anava a parar a la tresoreria del partit, mentre que Millet es quedava un 1% i la seva mà dreta, Jordi Montull, un 0,5%. ",
"a2": "\"Ferrovial feia donacions al Palau perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública\".\nHa estat, però, una inculpació controlada que tant Millet com Gemma Montull, l'ex-directora financera del Palau, han limitat a l'ex-tresorer del partit Daniel Osàcar, per qui CDC ha seguit posant la mà al foc fins al final, reivindicant que no hi havia motius per dubtar de la seva innocència.\nSegons el seu relat, totes les parts implicades sabia a la perfecció quina era la seva part del pastís, una arquitectura de finançament irregular que, segons Millet, va dissenyar el fundador de Ferrovial Rafael del Pino i Moreno, que va morir l'any 2008.\nDesprés de llançar el dard contra CDC, ha assegurat que per donar continuïtat al finançament irregular de CDC ell només s'havia reunit primer amb l'ex-tresorer Carles Torrent -mort al 2005- i després només algun cop amb Daniel Osàcar, però que era Jordi Montull qui va assumir el pes de la relació amb el partit i qui, en definitiva, feia la feina bruta",
"a3": "\"Ferrovial feia donacions al Palau perquè els diners anessin a CDC a canvi d'obra pública\".\nHa estat, però, una inculpació controlada que tant Millet com Gemma Montull, l'ex-directora financera del Palau, han limitat a l'ex-tresorer del partit Daniel Osàcar, per qui CDC ha seguit posant la mà al foc fins al final, reivindicant que no hi havia motius per dubtar de la seva innocència.\nMillet ha admès que va saquejar el Palau, però en un intent de rebaixar la seva pena -el fiscal demana 27 anys i mig de presó per a ell- ha enfocat la seva confessió en el presumpte finançament irregular de CDC.\nLes declaracions segueixen mentre Artur Mas, que va ser qui va atorgar plens poders als tresorers del partit en l'etapa que comandava la maquinària convergent, prepara unes explicacions que caldrà veure si van en la línia de desmentir-ho tot, de circumscriure-ho únicament a l'ex-tresorer o d'assumir algun tipus de responsabilitat."
},
"extreme": {
"a1": "Millet i Montull confessen que les comissions que Ferrovial pagava al Palau anaven dirigides al CDC a canvi d'obra pública.",
"a2": "Fèlix Millet i Gemma Montull han reconegut el finançament irregular de CDC, a través de donacions de Ferrovial al Palau.",
"a3": "Millet i Montull han confessat que CDC es finançava irregularment a canvi de la concessió d'obres públiques."
}
} |
1,350 | El Govern ja admet la possibilitat que hi hagi eleccions catalanes aquest 2020 | La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, assegura que els comicis arribarien en cas que el Parlament acceptés una hipotètica inhabilitació de Torra dictada pel Suprem | El debat electoral és un fet dins del Govern, i s'ha accentuat després de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) i que ha obert un debat jurídic amb múltiples actors implicats, entre els quals el Tribunal Suprem i el Parlament.
La possibilitat que el Suprem converteixi en ferma la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pot comportar la convocatòria immediata d'eleccions, un escenari que ja ha admès Torra aquest dimarts en una entrevista a Ràdio 4 i que ha reiterat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu.
Què ha de passar perquè hi hagi eleccions aquest mateix any?
Que el Parlament "accepti" el veredicte del Suprem.
"La sentència, en cas de ratificar el que diu el TSJC, donaria una instrucció directa al Parlament perquè executi la inhablitació", ha apuntat Budó, que també ha deixat oberta la porta al fet que l'alt tribunal estimi el recurs del president.
"Si hi ha instrucció a la cambra, s'hauria de posicionar i després la llei recull deu dies per proposar un nou candidat, dos mesos per celebrar una investidura i, si no és així, convocatòria d'eleccions", ha ressaltat la consellera.
"Si es produeix la sentència ferma, el Parlament s'ha de pronunciar i, en funció de la resposta, hi pot haver eleccions", ha remarcat Budó.
Existeixen veus que han aconsellat a Torra convocar ja els comicis, per bé que de moment el Govern està centrat en la presentació del recurs al Suprem.
La setmana passada, la consellera va assegurar que els nous comicis "immediats" no estaven damunt la taula, i avui ha destacat que el president les pot convocar "en qualsevol moment" fruit de les seves competències.
Informe jurídic
El gabinet jurídic de la Generalitat va enviar aquest dilluns un informe a Torra, fet públic aquest dimecres després de la reunió del Govern, en el qual s'hi conclou que la inhabilitació ordenada per la JEC no pot comportar el cessament del president i que podria continuar-ho sent encara que perdi l'acta de diputat.
"Si bé la condició de membre del Parlament és un requisit necessari per a l’elecció del càrrec de president de la Generalitat, i la lògica institucional intrínseca al sistema parlamentari del Govern vincula normalment el càrrec de president de la Generalitat al de membre del Parlament, aquesta vinculació queda excepcionada en determinades situacions", manté el text.
— Govern.
Generalitat (@govern) January 15, 2020
Budó, ha estat l'encarregada de fer públiques les directrius bàsiques de l'informe, signat per Frances Esteve, director del gabinet jurídic.
"El cessament en el càrrec del president de ha d’estar necessàriament previst en una llei; i en l’actualitat, cap llei preveu el cessament en execució d’una pena d’inhabilitació en virtut d’una sentència condemnatòria que no ha esdevingut ferma.
Cap òrgan administratiu o judicial pot fixar noves causes de cessament per al president de la Generalitat que no estiguin previstes en una llei", remarca el document, de deu pàgines.
Delegacions en marxa
La nova etapa de diàleg encetada arran de l'acord entre ERC i el PSOE, que inclou el compromís de Pedro Sánchez de superar la "judicialització" del cas català, és aplicable a múltiples decisions polítiques.
I el Govern de la Generalitat està disposat a treure-hi rendiment.
El consell executiu reunit aquest dimecres ha tornat a aprovar el decret de creació de les tres delegacions catalanes -Mèxic, l'Argentina i Tunísia- que estaven suspeses cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran del recurs que va interposar el Ministeri d'Exteriors en el mandat de Josep Borrell.
El decret validat per l'executiu català actualitza les funcions de les tres delegacions, amb novetats en els països que tenen adscrits a la seva zona d'influència.
La iniciativa de la conselleria d'Exteriors pilotada per Alfred Bosch permetrà que les oficines de la Generalitat tornin a funcionar després del veto imposat pel Ministeri d'Exteriors, ara en mans d'Arancha González Laya.
Amb l'acord d'aquest dimecres, el Govern pretén recuperar la seva presència institucional a l'Amèrica Llatina i la zona del Magreb.
El contenciós obert al TSJC ve de lluny.
En el mandat de Borrell, el govern espanyol va intentar frenar la reobertura de delegacions de la Generalitat a l'exterior, tancades per l'aplicació de l'article 155.
En una mesura semblant a la d'aquest dimecres, el Govern ja va aprovar el setembre passat sis decrets per restablir el funcionament d'altres sis oficines a l'estranger: Alemanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i els EUA. | [
"inhabilitació de torra"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Podria haver-hi eleccions el 2020, si el TSJC aprova la sentència de la JEC d'inhabilitar el president Torra per desobediència. Segons Meritxell Budó, consellera de la presidència, això donaria instrucció directa al Parlament per executar la inhabilitació. Després hi hauria deu dies per proposar un candidat nou, dos mesos per a la investidura i, si s'incomplís, es convocarien eleccions.",
"a2": "Si el Tribunal Suprem fa ferma la condemna de Quim Torra per desobediència i el Parlament executa la seva inhabilitació, es podrien convocar eleccions de forma immediata. Tanmateix, el gabinet jurídic de la Generalitat ha fet públic un document on afirma que la inhabilitació no pot comportar el cessament del president, perquè això no està especificat en cap llei.",
"a3": "Si el Suprem converteix en ferma la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Torra quedaria inhabilitat i Catalunya es veuria abocada a unes noves eleccions aquest any 2020. Per altra banda, s'argumenta que no es pot cessar Torra, perquè no existeix cap llei que prevegi el cessament en execució d'una pena d'inhabilitació."
},
"extractive": {
"a1": "El debat electoral és un fet dins del Govern, i s'ha accentuat després de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) i que ha obert un debat jurídic amb múltiples actors implicats, entre els quals el Tribunal Suprem i el Parlament. \nLa possibilitat que el Suprem converteixi en ferma la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pot comportar la convocatòria immediata d'eleccions, un escenari que ja ha admès Torra aquest dimarts en una entrevista a Ràdio 4 i que ha reiterat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu. \n\"La sentència, en cas de ratificar el que diu el TSJC, donaria una instrucció directa al Parlament perquè executi la inhablitació\", ha apuntat Budó, que també ha deixat oberta la porta al fet que l'alt tribunal estimi el recurs del president.\n\"Si hi ha instrucció a la cambra, s'hauria de posicionar i després la llei recull deu dies per proposar un nou candidat, dos mesos per celebrar una investidura i, si no és així, convocatòria d'eleccions\", ha ressaltat la consellera. ",
"a2": "El debat electoral és un fet dins del Govern, i s'ha accentuat després de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) i que ha obert un debat jurídic amb múltiples actors implicats, entre els quals el Tribunal Suprem i el Parlament.\nLa possibilitat que el Suprem converteixi en ferma la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pot comportar la convocatòria immediata d'eleccions, un escenari que ja ha admès Torra aquest dimarts en una entrevista a Ràdio 4 i que ha reiterat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu.\nEl gabinet jurídic de la Generalitat va enviar aquest dilluns un informe a Torra, fet públic aquest dimecres després de la reunió del Govern, en el qual s'hi conclou que la inhabilitació ordenada per la JEC no pot comportar el cessament del president i que podria continuar-ho sent encara que perdi l'acta de diputat.\nEl consell executiu reunit aquest dimecres ha tornat a aprovar el decret de creació de les tres delegacions catalanes -Mèxic, l'Argentina i Tunísia- que estaven suspeses cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran del recurs que va interposar el Ministeri d'Exteriors en el mandat de Josep Borrell.",
"a3": "El debat electoral és un fet dins del Govern, i s'ha accentuat després de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) i que ha obert un debat jurídic amb múltiples actors implicats, entre els quals el Tribunal Suprem i el Parlament.\nLa possibilitat que el Suprem converteixi en ferma la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pot comportar la convocatòria immediata d'eleccions, un escenari que ja ha admès Torra aquest dimarts en una entrevista a Ràdio 4 i que ha reiterat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu.\n\"Si hi ha instrucció a la cambra, s'hauria de posicionar i després la llei recull deu dies per proposar un nou candidat, dos mesos per celebrar una investidura i, si no és així, convocatòria d'eleccions\", ha ressaltat la consellera.\n\"El cessament en el càrrec del president de ha d’estar necessàriament previst en una llei; i en l’actualitat, cap llei preveu el cessament en execució d’una pena d’inhabilitació en virtut d’una sentència condemnatòria que no ha esdevingut ferma."
},
"extreme": {
"a1": "Si el TSJC ratifica la sentència de la JEC d'inhabilitació de Torra, es podrien convocar eleccions el 2020.",
"a2": "Si el Parlament accepta la inhabilitació de Torra per desobediència, es podrien convocar eleccions el 2020.",
"a3": "Torra pot quedar inhabilitat i, en conseqüència, se celebrarien noves eleccions, si el Suprem acata la condemna del TSJC."
}
} |
2,746 | La brigada de neteja del barri de Sant Joan de Figueres presenta un videoclip per sensibilitzar als veïns en el reciclatge | Els treballadors asseguren que han notat un "canvi d'hàbits" i es mostren "sorpresos" per les més de 20.000 reproduccions que ha tingut | La Brigada de neteja del Barri de Sant Joan de Figueres ha presentat aquest dijous un videoclip, que busca sensibilitzar els veïns per tal que "embrutin menys i reciclin més".
Els treballadors també han fet diverses xerrades en escoles de la localitat per tal que els nens "prenguin consciència" de la importància del reciclatge.
El responsable de la brigada de bones pràctiques, Carlos Santiago, ha explicat que els ha "sorprès molt" la repercussió del vídeo, i és que en només tres dies ha rebut més de 20.000 visites.
Santiago s'ha mostrat "molt orgullós" de la feina del seu equip, i assegura que ja han notat un canvi d'hàbits en els veïns del barri.
"Hem vist com les papereres s'utilitzen correctament, i no com abans que semblaven contenidors.
A més, sempre ens diuen que ens troben a faltar quan no hi passem", ha assenyalat.
Per la seva banda, el regidor delegat del barri, Francesc Cruanyes, ha assegurat que la voluntat del consistori és mantenir el nombre de treballadors i "si es pot" ampliar la plantilla.
Més de 20.000 reproduccions en tres dies.
Aquest és l'èxit que ha tingut un videoclip molt particular elaborat per l'equip de brigada de bones pràctiques del barri de Sant Joan de Figueres.
En el vídeo es veu com el grup de cinc treballadors passegen pels carrers de la zona mentre canten la lletra d'una cançó que fomenta el reciclatge i el civisme.
Una proposta que ha tingut "molt bona acollida" entre els veïns, segons ha explicat el responsable de la brigada, Carlos Santiago.
"La veritat és que els ha agradat i des de que vam començar a treballar hem notat que els veïns cuiden més els carrers", ha concretat.
El regidor del barri, Francesc Cruanyes, ha destacat els "valors cívics" que transmeten els treballadors i aposta per no tan sols mantenir la plantilla, sinó ampliar-la.
"És un ,compromís personal i que estic convençut que es podrà dur a terme", ha assenyalat Cruanyes.
La proposta es va iniciar amb quatre treballadors i ara se n'ha incorporat un més.
El regidor, però, ha recordat que aquesta brigada de bones pràctiques és una iniciativa que es va posar en marxa fa un any, i que compta amb la col·laboració de diverses administracions, més enllà de l'Ajuntament de Figueres.
De fet, Cruanyes ha reconegut que les ajudes surten d'uns Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) de la Generalitat.
En aquest sentit, el regidor ha explicat que és "molt important" que des del Govern "vegin els resultats" de la iniciativa.
"Cal que es pugui justificar que la feina que s'ha fet a través d'aquests plans de treball ha estat productiva i profitosa", assenyala Cruanyes.
Un repte per a un dels integrants
La idea del videoclip va sorgir fa cinc mesos en una xerrada entre la tècnica de l'Ajuntament de Figueres, Bibi Pérez, i els membres de la Brigada.
Pérez ha reconegut que "no s'esperava" que pogués anar "tan bé", i remarca la "bona predisposició i actitud" dels treballadors.
"Si fa cinc mesos m'arriben a dir que estaríem aquí, no m'ho hauria cregut", ha assenyalat.
La lletra de la cançó, de fet, ha estat obra dels mateixos treballadors i dels veïns, si bé la música ha anat a càrrec d'un dels membres de la brigada, l'Adán Torres.
"Per a mi ha estat un repte, i és que habitualment no escric aquestes lletres ni faig aquest tipus de música", ha reblat el treballador.
Torres, però, ha destacat que per a ell "el més important" és que des de fa uns dies "es parla molt millor" del seu barri.
"Sempre que surt Sant Joan és per coses dolentes, i que ara se'n parli per un fet com aquest em fa sentir orgullós", ha subratllat.
La resta de membres de la brigada també han intervingut per donar les gràcies als veïns per les mostres de suport, i han destacat que treballar a la brigada els ha servit per "tirar endavant" molts projectes.
Millorar la convivència a la zona
També des de l'Ajuntament celebren la iniciativa i esperen que serveixi més enllà d'aquest projecte.
Francesc Cruanyes, assegura que un dels aspectes que preocupen al govern en relació amb el barri és la neteja i el civisme.
"Amb aquest pla es persegueix, per una banda, fer netejar i educar i, de l'altra, fer que aquesta sigui una pràctica continuada", afirma.
En aquest sentit, diu que és important remarcar que al barri no només s'hi actua amb mesures "coercitives" sinó també amb accions "pedagògiques com aquesta".
"L'objectiu és que s'adquireixin bones pràctiques per millorar la convivència en aquest barri i els de l'entorn", remarca. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "El vídeo de la brigada de neteja del barri de Sant Joan de Figueres ha sigut tot un èxit amb més de 20.000 visites. Ha complert l'objectiu de conscienciar els veïns, ja que, segons Carlos Santiago, responsable de la brigada, ja han notat un canvi d'hàbits en els veïns. Ha sigut una iniciativa de l'Ajuntament i d'altres administracions.",
"a2": "Els treballadors de la brigada de neteja del barri de Sant Joan de Figueres han fet un videoclip per sensibilitzar la ciutadania. La cançó, creada pels mateixos treballadors amb ajuda dels veïns, ha rebut 20.000 visites en pocs dies, ha estat aplaudida pel regidor delegat del barri i ja ha donat els seus primers resultats.",
"a3": "Al barri de Sant Joan de Figueres, la brigada de neteja ha fet un videoclip perquè els veïns s'animin a mantenir el barri net i reciclin més. L'han visualitzat més de 20 000 persones i des de la brigada comuniquen que ja es nota l'efecte positiu. El regidor destaca els valors cívics dels treballadors i comunica que vol ampliar la plantilla."
},
"extractive": {
"a1": "La Brigada de neteja del Barri de Sant Joan de Figueres ha presentat aquest dijous un videoclip, que busca sensibilitzar els veïns per tal que \"embrutin menys i reciclin més\". \nEl responsable de la brigada de bones pràctiques, Carlos Santiago, ha explicat que els ha \"sorprès molt\" la repercussió del vídeo, i és que en només tres dies ha rebut més de 20.000 visites.\nEl regidor, però, ha recordat que aquesta brigada de bones pràctiques és una iniciativa que es va posar en marxa fa un any, i que compta amb la col·laboració de diverses administracions, més enllà de l'Ajuntament de Figueres.\nEn aquest sentit, el regidor ha explicat que és \"molt important\" que des del Govern \"vegin els resultats\" de la iniciativa.",
"a2": "La Brigada de neteja del Barri de Sant Joan de Figueres ha presentat aquest dijous un videoclip, que busca sensibilitzar els veïns per tal que \"embrutin menys i reciclin més\".\nEls treballadors també han fet diverses xerrades en escoles de la localitat per tal que els nens \"prenguin consciència\" de la importància del reciclatge.\n\"La veritat és que els ha agradat i des de que vam començar a treballar hem notat que els veïns cuiden més els carrers\", ha concretat.\nEl regidor, però, ha recordat que aquesta brigada de bones pràctiques és una iniciativa que es va posar en marxa fa un any, i que compta amb la col·laboració de diverses administracions, més enllà de l'Ajuntament de Figueres.",
"a3": "La Brigada de neteja del Barri de Sant Joan de Figueres ha presentat aquest dijous un videoclip, que busca sensibilitzar els veïns per tal que \"embrutin menys i reciclin més\".\nSantiago s'ha mostrat \"molt orgullós\" de la feina del seu equip, i assegura que ja han notat un canvi d'hàbits en els veïns del barri. \nEl regidor del barri, Francesc Cruanyes, ha destacat els \"valors cívics\" que transmeten els treballadors i aposta per no tan sols mantenir la plantilla, sinó ampliar-la.\nEl regidor, però, ha recordat que aquesta brigada de bones pràctiques és una iniciativa que es va posar en marxa fa un any, i que compta amb la col·laboració de diverses administracions, més enllà de l'Ajuntament de Figueres."
},
"extreme": {
"a1": "El vídeo de la brigada de neteja de Sant Joan de Figueres resulta tot un èxit, amb més de 20.000 visites.",
"a2": "La brigada de neteja del barri figuerenc de Sant Joan ha fet un videoclip educatiu que ha estat un èxit.",
"a3": "La brigada de neteja de Sant Joan de Figueres fa un videoclip viral i aconsegueix millorar el civisme al barri."
}
} |
1,678 | El risc de pobresa augmenta 1,1 punts el 2014 després de tres anys de descensos | S'enfila fins al 20,9%, però segueix sota la mitjana espanyola | Per grups d'edat, la major incidència és entre els menors de 16 anys, amb un 28,8% | L'indicador del risc de pobresa va augmentar 1,1 punts l'any 2014 a Catalunya situant-se en el 20,9% de la població, segons les dades que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
Aquesta taxa se situa per sota de la mitjana espanyola, que és del 22,2%, i per sobre de la de la Unió Europea dels 28, que el 2013 era del 16,6%.
La desagregació per edats mostra que el risc de pobresa té més incidència entre els menors de 16 anys, situant-se en el 28,8%, 1,5 punts més que el 2013.
Segons la composició de la llar, el risc de pobresa té més incidència en les llars amb fills dependents, amb una taxa del 27%, i en el cas d'un adult amb un o més fills dependents la taxa se situa en el 42,8%.
L'enquesta, que recull els ingressos de les llars al llarg de l'any anterior (2013), també constata que ha augmentat el risc de pobresa en 0,8 punts fins al 20,6% en la població d'entre 16 i 64 anys, tot i que l'augment més significatiu es dóna en la major de 65 anys, que s'incrementa dos punts, del 12,4% al 14,4% el 2014.
El llindar d'ingressos anuals en què es considera que una persona entra en l'àmbit de risc de pobresa se situa l'any 2014 en 9.767 euros nets anuals per a les llars d'una persona, un 3,7% més que l'any anterior, i de 20.512 euros per a una llar formada per dos adults amb dos infants.
La renda mitjana anual de les llars catalanes va ser de 30.407 euros al 2013, el que representa 4.253 euros més que la del conjunt d'Espanya (26.154 euros).
En relació a l'any anterior, la renda mitjana neta anual per llar va caure una dècima, mentre que per persona va augmentar vuit dècimes.
L'estudi també remarca que un 67% de les llars catalanes van rebre transferències del sistema de protecció social i que això té un "impacte important" en la distribució de la renda.
Les pensions de vellesa i supervivència són les prestacions més importants i es paguen a més d'1.073.000 llars.
Així, la tasca de risc de pobresa abans de qualsevol tipus de transferència social és del 46,4% i passa al 29% després d'abonar aquestes prestacions.
En aquest sentit, fonts del Govern han destacat a l'ACN que "les polítiques socials funcionen" i que "gràcies a això hi ha molta gent que deixa d'estar en aquest llindar".
De fet, les mateixes fonts remarquen que l'estudi de l'Idescat correspon a les dades del 2013 i que en el proper informe milloraran perquè "recolliran la millora econòmica que Catalunya lidera".
Pel que fa la taxa AROPE, que a més del risc de pobresa el nombre de persones que viuen en llars amb intensitat de treball molt baixa i el nombre de persones amb privació material severa, se situa en el 26%, 1,7 punts més que l'any anterior.
A Espanya, aquesta taxa d'enfila fins el 29,2%.
La taxa del 26% és la proporció de la població que o està per sota el llindar de risc de pobresa (20,9%) o viu en llars amb baixa intensitat de treball (12%) o viu en llars amb privació material severa (6,3%).
Quatre de cada deu catalans no pot fet almenys una setmana de vacances
La principal privació material l'any passat va ser la de no poder fer almenys una setmana de vacances a l'any, concretament afecta un 42,6% del total de la població, un punt menys que l'any anterior.
La segueix, molt a prop, no poder fer front a despeses imprevistes (41,1%, 1,1 punts més), seguida amb un 9,9% del retard en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal, percentatge que es manté respecte l'any anterior. | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Segons l'Idescat, l'indicador del risc de pobresa va augmentar 1,1 punts el 2014, després de tres anys de baixada. L'enquesta mostra que els sectors més vulnerables són els joves menors de 16 anys i les llars amb fills dependents. També apunta que la renda mitjana anual de les llars catalanes va ser de 30.407 €.",
"a2": "L’indicador del risc de pobresa ha augmentat fins al 20,9 %, un valor inferior a la mitjana espanyola, però superior a l’europea. Les dades també demostren que molts catalans superen aquest llindar gràcies a les ajudes socials. D’altra banda, la taxa AROPE ha pujat fins al 26 % i quatre de cada deu catalans no poden pagar anar de vacances.",
"a3": "Augmenta el risc de pobresa a Catalunya en 1,1 punts, després de tres anys de descensos, i se situa en el 20,9 % de la població, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. A més, el grup de població amb major risc de pobresa són els menors de 16 anys, malgrat que els majors de 65 són els que més l'han patida."
},
"extractive": {
"a1": "L'indicador del risc de pobresa va augmentar 1,1 punts l'any 2014 a Catalunya situant-se en el 20,9% de la població, segons les dades que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). \nLa desagregació per edats mostra que el risc de pobresa té més incidència entre els menors de 16 anys, situant-se en el 28,8%, 1,5 punts més que el 2013. \nL'enquesta, que recull els ingressos de les llars al llarg de l'any anterior (2013), també constata que ha augmentat el risc de pobresa en 0,8 punts fins al 20,6% en la població d'entre 16 i 64 anys, tot i que l'augment més significatiu es dóna en la major de 65 anys, que s'incrementa dos punts, del 12,4% al 14,4% el 2014.\nSegons la composició de la llar, el risc de pobresa té més incidència en les llars amb fills dependents, amb una taxa del 27%, i en el cas d'un adult amb un o més fills dependents la taxa se situa en el 42,8%.",
"a2": "L'indicador del risc de pobresa va augmentar 1,1 punts l'any 2014 a Catalunya situant-se en el 20,9% de la població, segons les dades que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).\nAquesta taxa se situa per sota de la mitjana espanyola, que és del 22,2%, i per sobre de la de la Unió Europea dels 28, que el 2013 era del 16,6%.\nLa desagregació per edats mostra que el risc de pobresa té més incidència entre els menors de 16 anys, situant-se en el 28,8%, 1,5 punts més que el 2013.\nEn aquest sentit, fonts del Govern han destacat a l'ACN que \"les polítiques socials funcionen\" i que \"gràcies a això hi ha molta gent que deixa d'estar en aquest llindar\".",
"a3": "L'indicador del risc de pobresa va augmentar 1,1 punts l'any 2014 a Catalunya situant-se en el 20,9% de la població, segons les dades que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).\nLa desagregació per edats mostra que el risc de pobresa té més incidència entre els menors de 16 anys, situant-se en el 28,8%, 1,5 punts més que el 2013.\nL'enquesta, que recull els ingressos de les llars al llarg de l'any anterior (2013), també constata que ha augmentat el risc de pobresa en 0,8 punts fins al 20,6% en la població d'entre 16 i 64 anys, tot i que l'augment més significatiu es dóna en la major de 65 anys, que s'incrementa dos punts, del 12,4% al 14,4% el 2014.\nLa principal privació material l'any passat va ser la de no poder fer almenys una setmana de vacances a l'any, concretament afecta un 42,6% del total de la població, un punt menys que l'any anterior."
},
"extreme": {
"a1": "El risc de pobresa augmenta a Catalunya un 1,1 el 2014 i s'enfila fins a gairebé el 21 %.",
"a2": "Durant el 2014, van augmentar l'indicador del risc de pobresa i la taxa AROPE a Catalunya.",
"a3": "El risc de pobresa augmenta en 1,1 punts i els menors de 16 representen la franja d'edat amb major risc."
}
} |
983 | El llançament de la nova novel·la d’Isabel-Clara Simó es convertirà en una ronda d’homenatges arreu dels Països Catalans | Bromera publica ‘El teu gust’ el pròxim 9 de març | Una ronda de presentacions que serà molt més que això i que es convertirà en un homenatge.
Així prepara l’editorial Bromera el llançament de la novel·la pòstuma de la Isabel-Clara Simó, El teu gust, que es publicarà el proper dia 9 de març.
El primer dels actes es farà a València, mentre que l’endemà, el dia 10, la cita serà Barcelona, amb tota seguretat a l’Ateneu Barcelonès.
També estan previstes presentacions-homenatge a Alcoi, Alacant i altres indrets dels Països Catalans.
Com ja va avançar Vilaweb, El teu gust, l’obra està dedicada a les passions humanes com l’amor, el sexe, l’art i la cultura.
‘La mateixa Isabel em va dir que remarquéssim aquestes picades d’ullet autobiogràfiques’.
La nova novel·la de la Isabel-Clara Simó és la principal aposta de l’editorial valenciana per aquest Sant Jordi, però no l’única, ans al contrari.
De fet, la narrativa centra aquestes noves apostes, però l’editorial ha volgut destacar que compta amb altres línies que caldria destacar, com pugui ser, per exemple, la publicació d’obres de teatre.
Segons López-Pampló, ‘és una línia que ens interessa molt i que hem consolidat.
‘Sembla com si la vida literària només fes èmfasi en la narrativa, quan en realitat hi ha molts altres aspectes que consoliden una editorial com la nostra, i el teatre n’és un’.
En aquest sentit s’ha de destacar que s’han publicat les noves novel·les d’Anna Maria Villalonga, Els dits dels arbres, i de Vicent Usó, No sabràs el teu nom.
En aquesta ocasió Uso s’endinsa en el món del robatori organitzat de criatures acabades de néixer.
‘El llibre arrenca del coneixement del robatori sistemàtic de nens que ve de la guerra de 1936-39 i que sorprenentment es va allargar fins a la dècada dels noranta’.
Entre el 2007 i el 2008 aquest tema va començar a aparèixer massivament als mitjans i Usó va començar a preparar els materials per a la novel·la, on destaca la polifonia de veus narratives i la complexitat tècnica, ja que hi ha fragments en primera persona, en segona i fins i tot un reportatge d’autoficció.
La novel·la va aconseguir el premi Ciutat d’Alzira, possiblement el de major prestigi dels que s’atorguen al País Valencià.
Per la seva banda, Villalonga ha explicat que el seu llibre va néixer del dolor de la pèrdua del seu marit i que es tracta d’un joc metaliterari sobre la malaltia mental.
‘Parlo de la gent que té dificultats per viure’, ha indicat l’autora, que assegura ‘és una novel·la dura amb moments impactants, però que no té voluntat de ser misteriós, tot i la tensió que hi ha per atrapar al lector’ i que aquests temes estan gairebé sempre presents en tota la seva literatura.
La darrera gran aposta de l’editorial és una traducció: Sota les bombes, de l’Hervé le Corre, una novel·la negra ambientada en els darrers dies de la Comuna de Paris i que es va presentar a la passada edició de BCNegra.
L’obra segueix el camí de les grans traduccions de la casa, com puguin ser les novel·les de Pierre Lemaitre (un dels principals fitxatges i èxits de l’editorial) o les de Benjamin Black, el pseudònim negre de John Banville.
Bromera sol celebrar dos cops a l’any la trobada amb els mitjans de comunicació a Barcelona per presentar les seves novetats.
La coincidència de tres obres d’autors valencians en segells catalans que han rebut premis a obra publicada, pot marcar un abans i un després de la crítica i en l’imaginari col·lectiu dels lectors’.
En aquest sentit, l’editor de Bromera explica que ‘nosaltres tenim una percepció que en tres anys han canviat les coses per a nosaltres: tenim més distribució i millor arribada a les taules de novetats, però continuem tenint uns elevats índexs de devolució que hem de millorar.
El que constatem és que les nostres traduccions es venen millor a Catalunya que al País Valencià i que les obres publicades originalment es venen millor al País Valencià que no pas a Catalunya’. | [
"cultura",
"lletres"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "\"El teu gust\", la novel·la pòstuma d'Isabel-Clara Simó, es publicarà el pròxim 9 de març i és l'aposta més ferma de l'editorial Bromera per al Sant Jordi d'enguany. S'està organitzant una roda de premsa que en realitat serà un homenatge a l'autora. També es publiquen novel·les d’Anna Maria Villalonga i de Vicent Usó.",
"a2": "L’editorial Bromera està preparant el llançament de la novel·la “El teu gust” d’Isabel-Clara Simó i també ha publicat les obres “Els dits dels arbres”, d’Anna Maria Villalonga, i “No sabràs el teu nom”, de Vicent Usó. D’altra banda, l’editorial també ha apostat pel teatre i per la traducció de la novel·la negra “Sota les bombes”, d’Hervé le Corre.",
"a3": "L'editorial valenciana Bromera aposta per la nova novel·la d'Isabel-Clara Simó per Sant Jordi, però també hi ha altres llançaments que seran un homenatge. La novel·la està dedicada a les passions humanes i hi ha tres obres d'autors valencians amb premis que poden marcar un abans i un després per a la crítica i els lectors."
},
"extractive": {
"a1": "Així prepara l’editorial Bromera el llançament de la novel·la pòstuma de la Isabel-Clara Simó, El teu gust, que es publicarà el proper dia 9 de març. \nLa nova novel·la de la Isabel-Clara Simó és la principal aposta de l’editorial valenciana per aquest Sant Jordi, però no l’única, ans al contrari.\n‘Parlo de la gent que té dificultats per viure’, ha indicat l’autora, que assegura ‘és una novel·la dura amb moments impactants, però que no té voluntat de ser misteriós, tot i la tensió que hi ha per atrapar al lector’ i que aquests temes estan gairebé sempre presents en tota la seva literatura.\nLa darrera gran aposta de l’editorial és una traducció: Sota les bombes, de l’Hervé le Corre, una novel·la negra ambientada en els darrers dies de la Comuna de Paris i que es va presentar a la passada edició de BCNegra.",
"a2": "Així prepara l’editorial Bromera el llançament de la novel·la pòstuma de la Isabel-Clara Simó, El teu gust, que es publicarà el proper dia 9 de març.\nLa nova novel·la de la Isabel-Clara Simó és la principal aposta de l’editorial valenciana per aquest Sant Jordi, però no l’única, ans al contrari.\nEn aquest sentit s’ha de destacar que s’han publicat les noves novel·les d’Anna Maria Villalonga, Els dits dels arbres, i de Vicent Usó, No sabràs el teu nom.\nLa darrera gran aposta de l’editorial és una traducció: Sota les bombes, de l’Hervé le Corre, una novel·la negra ambientada en els darrers dies de la Comuna de Paris i que es va presentar a la passada edició de BCNegra.",
"a3": "Així prepara l’editorial Bromera el llançament de la novel·la pòstuma de la Isabel-Clara Simó, El teu gust, que es publicarà el proper dia 9 de març. \nLa nova novel·la de la Isabel-Clara Simó és la principal aposta de l’editorial valenciana per aquest Sant Jordi, però no l’única, ans al contrari.\nUna ronda de presentacions que serà molt més que això i que es convertirà en un homenatge.\nEl teu gust, l’obra està dedicada a les passions humanes com l’amor, el sexe, l’art i la cultura.\nLa coincidència de tres obres d’autors valencians en segells catalans que han rebut premis a obra publicada, pot marcar un abans i un després de la crítica i en l’imaginari col·lectiu dels lectors’."
},
"extreme": {
"a1": "L'editorial Bromera publica \"El teu gust\", la novel·la pòstuma d'Isabel-Clara Simó, per al Sant Jordi d'enguany.",
"a2": "L’editorial Bromera ha publicat les últimes novel·les d’Isabel-Clara Simó, Anna Maria Villalonga i Vicent Usó, pel Sant Jordi d'aquest any.",
"a3": "L'editorial valenciana Bromera promociona la novel·la d'Isabel-Clara Simó per Sant Jordi i altres llançaments que seran un homenatge."
}
} |
1,271 | El litigi de Sixena alimenta l'enfrontament entre blocs camí del 21-D | El trasllat de les obres del Museu de Lleida a l'Aragó intensifica les crítiques del sobiranisme a les formacions que van avalar l'aplicació de l'article 155, amb especial intensitat cap al PSC | Àngel Ros es converteix en diana dels manifestants per la complicitat dels socialistes amb PP i Ciutadans | El Monestir de Vilanova de Sixena obrirà les seves portes aquest dimarts per mostrar l'art que fins ara estava al Museu de Lleida.
L'article 155 de la Constitució espanyola ha estat la drecera que ha possibilitat que les peces hagin canviat de seu després que la Guàrdia Civil hagi arribat a la capital del Segrià de matinada per donar compliment a la sentència del jutge d'Osca, un magistrat substitut que estava en el càrrec fins aquest dilluns.
El famós i polèmic litigi de Sixena, sense sentència ferma, ha acabat (a l'espera de la presentació d'un recurs al Tribunal Suprem per part del Consorci del Museu de Lleida) de manera gairebé abrupta, amb el conseller de Cultura a l'exili i enmig d'una campanya electoral insòlita, tensionada i polaritzada.
El conflicte de Sixena ha alimentat la confrontació entre blocs ara que arrenca la segona setmana de campanya.
L'independentisme ha criticat la voluntat d'"espoliar" dels aparells de l'Estat -així ho ha definit Carles Puigdemont des de Brussel·les- aprofitant l'aplicació del 155 mentre que el PSC -que va avalar la intervenció de l'autogovern després de la proclamació de la República- ha acumulat retrets tot i lamentar la marxa del patrimoni museístic de Lleida, una capital de demarcació que governa amb Ciutadans.
Àngel Ros, damnificat
La indignació pel traslladat de les peces d'art sacre s'ha fet patent a Lleida, i l'ha patida en primera persona l'alcalde Àngel Ros, que ha hagut de marxar de l'equipament quan encara no havia sortit el sol després de ser increpat per un grup de persones, que l'acusaven a ell i al seu partit d'haver provocat aquesta situació amb l'aval al 155.
L'alcalde de Lleida no s'ha cansat de lamentar el mal ús d'aquest punt de la Constitució -ha recordat les nombroses cartes enviades al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, per evitar la fuga de les obres-, però la seva figura política ha sofert un nou revés.
El PSC també ho pot pagar amb els resultats el 21 de desembre: a la demarcació de Lleida s'intueix una lluita ferotge per cada diputat.
Àngel Ros lamenta el mal ús del 155 i les forces sobiranistes fan responsable el PSC del "saqueig" del Museu de Lleida
Puigdemont ha acusat els socialistes d'abaixar el cap -un discurs amplificat per Junts per Catalunya- mentre que el republicà Joan Tardà i la cupaire Mireia Boya han carregat les tintes contra el líder socialista.
S'han referit al desenllaç del litigi de Sixena com un "espoli", un "saqueig" o un acte de "pirateria".
Mentre el sobiranisme alimentava els atacs al bloc del 155, els tècnics -protegits per un ampli desplegament policial- han carregat el conjunt museístic al camió que ha fet el trasllat.
Poc després de les dues de la tarda, les obres han fet camí cap a Sixena entre crits, insults i tocs de clàxon dels cotxes que circulaven pels carrers de la capital del Segrià.
Tensió davant del Museu de Lleida
Manifestants i Mossos d'Esquadra han protagonitzat escenes de tensió per la Rambla Aragó de Lleida.
El Museu de Lleida presentava les peces de Sixena amb la legitimitat que donava les compravendes fetes entre el 1983 i el 1994 a l'orde religiosa del monestir.
Aragó va demanar que s'anul·lessin aquestes operacions, i el jutjat d'Osca va atendre aquesta petició de forma favorable, una decisió criticada pel director del Museu de Lleida, Josep Giralt.
"La justícia no ens ha fet justícia", ha afirmat aquest dilluns.
Josep Giralt, director del Museu de Lleida: "La justícia no ens ha fet justícia"
El govern d'Aragó i els membres de la plataforma "Sijena Sí" s'han mostrat eufòrics mentre els operaris entraven les obres al monestir.
La "victòria" no ha impedit, però, que des de l'executiu de Saragossa es llencessin dards contra els conservadors.
La consellera de Cultura, Mayte Pérez, ha explicat que alguna de les peces estava deteriorada i ha assegurat que només han trobat 43 de les 44 peces reclamades.
Giralt ho ha negat després d'haver sortit juntament amb els treballadors del museu, visiblement emocionat, per agrair les mostres de suport de les persones que feien guàrdia a les portes, totes elles indignades i resignades menys una.
Un home amb una bandera aragonesa al coll assegurava que avui brindaria pel que estava a punt de passar i que, finalment ha acabat passant.
Els suports que aguantaven les peces fan ara menys ombra que abans. | [
"eleccions parlament 2017: crònica"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "S'ha aprofitat el 155 per executar la decisió del jutge d'Osca en funcions de traslladar les obres d'art al Monestir de Vilanova de Sixena, malgrat que el Museu de Lleida tenia pendent presentar un recurs al TS. Com que Àngel Ros, president del PSC a Lleida, va avalar el 155, segurament tindrà mals resultats el 21-D.",
"a2": "L’aplicació de l’article 155 ha permès trobar una drecera per acabar amb el litigi de Sixena i transferir les peces corresponents del Museu de Lleida al Monestir de Vilanova de Sixena. El trasllat s’ha realitzat enmig de fortes crítiques al PSC, que governa la ciutat, i de les lamentacions de l'alcalde, Àngel Ros, pel mal ús del 155.",
"a3": "L'art que estava al Museu de Lleida ha passat a exposar-se al Monestir de Vilanova de Sixena, gràcies a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, malgrat l'oposició de l'Ajuntament de Lleida i el rebuig de la població general. A Aragó, aquesta decisió s'ha celebrat per part dels membres de la plataforma \"Sijena Sí\"."
},
"extractive": {
"a1": "El Monestir de Vilanova de Sixena obrirà les seves portes aquest dimarts per mostrar l'art que fins ara estava al Museu de Lleida.\nL'article 155 de la Constitució espanyola ha estat la drecera que ha possibilitat que les peces hagin canviat de seu després que la Guàrdia Civil hagi arribat a la capital del Segrià de matinada per donar compliment a la sentència del jutge d'Osca, un magistrat substitut que estava en el càrrec fins aquest dilluns. \nL'independentisme ha criticat la voluntat d'\"espoliar\" dels aparells de l'Estat -així ho ha definit Carles Puigdemont des de Brussel·les- aprofitant l'aplicació del 155 mentre que el PSC -que va avalar la intervenció de l'autogovern després de la proclamació de la República- ha acumulat retrets tot i lamentar la marxa del patrimoni museístic de Lleida, una capital de demarcació que governa amb Ciutadans.\nLa indignació pel traslladat de les peces d'art sacre s'ha fet patent a Lleida, i l'ha patida en primera persona l'alcalde Àngel Ros, que ha hagut de marxar de l'equipament quan encara no havia sortit el sol després de ser increpat per un grup de persones, que l'acusaven a ell i al seu partit d'haver provocat aquesta situació amb l'aval al 155.",
"a2": "El Monestir de Vilanova de Sixena obrirà les seves portes aquest dimarts per mostrar l'art que fins ara estava al Museu de Lleida.\nL'article 155 de la Constitució espanyola ha estat la drecera que ha possibilitat que les peces hagin canviat de seu després que la Guàrdia Civil hagi arribat a la capital del Segrià de matinada per donar compliment a la sentència del jutge d'Osca, un magistrat substitut que estava en el càrrec fins aquest dilluns.\nLa indignació pel traslladat de les peces d'art sacre s'ha fet patent a Lleida, i l'ha patida en primera persona l'alcalde Àngel Ros, que ha hagut de marxar de l'equipament quan encara no havia sortit el sol després de ser increpat per un grup de persones, que l'acusaven a ell i al seu partit d'haver provocat aquesta situació amb l'aval al 155.\nL'alcalde de Lleida no s'ha cansat de lamentar el mal ús d'aquest punt de la Constitució -ha recordat les nombroses cartes enviades al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, per evitar la fuga de les obres-, però la seva figura política ha sofert un nou revés.",
"a3": "El Monestir de Vilanova de Sixena obrirà les seves portes aquest dimarts per mostrar l'art que fins ara estava al Museu de Lleida.\nL'article 155 de la Constitució espanyola ha estat la drecera que ha possibilitat que les peces hagin canviat de seu després que la Guàrdia Civil hagi arribat a la capital del Segrià de matinada per donar compliment a la sentència del jutge d'Osca, un magistrat substitut que estava en el càrrec fins aquest dilluns.\nEl famós i polèmic litigi de Sixena, sense sentència ferma, ha acabat (a l'espera de la presentació d'un recurs al Tribunal Suprem per part del Consorci del Museu de Lleida) de manera gairebé abrupta, amb el conseller de Cultura a l'exili i enmig d'una campanya electoral insòlita, tensionada i polaritzada.\nLa indignació pel traslladat de les peces d'art sacre s'ha fet patent a Lleida, i l'ha patida en primera persona l'alcalde Àngel Ros, que ha hagut de marxar de l'equipament quan encara no havia sortit el sol després de ser increpat per un grup de persones, que l'acusaven a ell i al seu partit d'haver provocat aquesta situació amb l'aval al 155."
},
"extreme": {
"a1": "El trasllat a Sixena de les obres d'art del Museu de Lleida pot passar factura al PSC el proper 21-D.",
"a2": "Ja s’han traslladat les peces del Museu de Lleida al Monestir de Vilanova de Sixena, enmig d’una gran polèmica.",
"a3": "L'art que s'exhibia al Museu de Lleida canvia de lloc al Monestir de Vilanova de Sixena, després d'aplicar el 155."
}
} |
885 | Exhumen a Torelló l’esquelet d’un soldat republicà afusellat a les acaballes de la guerra del 36-39 | Una fotografia del 2008 amb el masover que va presenciar l'enterrament al lloc dels fets ha estat clau per a trobar la fossa | Un grup d’arqueòlegs del Departament de Governació, amb la col·laboració de l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), ha localitzat una fossa amb l’esquelet d’un soldat republicà afusellat a les acaballes de la guerra de 1936-1939.
Un membre de l’ADET, Xavier Vilà, ha explicat a l’ACN que dos elements clau han servit per a localitzar l’enclavament i poder exhumar el cos: una fotografia del 2008 amb un dels masovers que va presenciar l’enterrament al lloc dels fets i la història que recollia un llibre escrit fa quaranta anys sobre la guerra.
L’esquelet es troba en perfecte estat, llevat d’una part del crani.
Ara podrà ser identificat amb els estudis al laboratori.
Les tropes franquistes van entrar a Torelló (Osona) pels camps del sud, des de Manlleu, i es van establir als puigs que envoltaven la vila.
El 4 de febrer, un camió amb soldats republicans anava cap a Torelló per carretera quan les tropes nacionals els van sorprendre.
Tot seguit els van detenir a tots i els van portar al mas del Puig, als afores de la vila.
Els soldats van ser alliberats perquè poguessin fugir cap a la frontera, però entre ells hi havia dos oficials que van ser retinguts i van passar la nit al mas.
Cap a la matinada, es van poder sentir uns trets i al matí, les tropes feixistes ja s’havien apoderat del poble.
Els masovers, un dels quals era Josep Bertrina, de bon matí, van sortir de casa i es van trobar un soldat mort; l’altre probablement va fugir.
Van anar a la casa de la vila per saber què n’havien de fer, del cos del solat.
Al consistori, ara a mans dels franquistes, els van ordenar que l’enterressin.
Aquesta és la història que es recull en un llibre de memòries de la guerra del 1936-1939 que va escriure ara fa quaranta anys un dels fundadors de l’Associació d’Estudis Torellonencs.
S’hi explicaven tots els fets que van passar al municipi durant la guerra i que havia pogut escriure gràcies al testimoniatge dels qui encara eren vius.
Seguint aquesta història, anys més tard, el 2008, l’ADET va fer una fotografia amb el masover Josep Bertrina al lloc dels fets, amb la perspectiva que algun dia es podria excavar el terreny.
Alhora, l’associació es va assabentar que una família cercava un soldat mort durant la guerra, que no apareixia a cap registre.
Xavier Vilà ha explicat que de primer els va semblar que les dues històries ‘podien tenir alguna connexió’.
Trobar la família els era molt difícil i un dia, llegint el diari, van veure que el Departament de Governació treballava per recuperar la memòria històrica per mitjà de l’exhumació de fosses.
S’hi van posar en contacte i ràpidament es van posar a treballar en la mateixa direcció.
Un cos sense identitat
De moment, la identitat del cos que s’ha exhumat és desconeguda.
Tot amb tot, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha explicat que amb els treballs posteriors a laboratori i gràcies a les bases de dades de què disposen, és possible que pugui ser identificat.
La doctora Núria Armentano, antropòloga, ha explicat que tots els ossos del cos són sencers tret del crani, que presenta fractures.
‘De moment –ha dit– tot això que veiem va coincidint amb les dades dels documentalistes sobre la persona que es buscava, i això és molt interessant.’
Reposar en pau
Un altre membres de l’ADET, Toni Prat, ha explicat que l’objectiu final de l’associació és que l’home ‘pugui descansar en pau, on li toqui i amb qui li toqui’.
Si poguessin localitzar la família ‘ja seria la màxima il·lusió’.
Amb tot, si finalment la identificació del cos no correspon amb les dades de la família que cerca el seu parent, les restes mortals descansaran juntament amb les de tots els morts de la guerra al cementiri municipal de Torelló.
‘Serà el darrer mort nostre al poble’, ha destacat Prat.
Per una altra banda, Miquel Puig ha explicat que en política de fosses de la guerra del 1936-1939, ‘la societat catalana s’ha adonat que per fer justícia i reparar la memòria de les víctimes s’ha de començar localitzant i identificant els desapareguts’.
Aquest de Torelló, ha ressaltat, és ‘un cas d’èxit’ en aquest propòsit.
El departament que dirigeix Puig, aquest últim any, ha localitzat set individus diferents, entre els quals tres esquelets sencers.
Aquestes troballes han servit per a explicar millor les batalles que van tenir lloc als indrets on s’han trobat els cossos, ha afegit. | [
"societat"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El Departament de Governació localitza juntament amb l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET) l'esquelet d'un soldat afusellat a finals de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a un llibre de memòries de la guerra escrit fa 40 anys. Seguint aquesta història, l'any 2008 l'ADET va fotografiar un dels masovers que va veure l'enterrament al lloc dels fets.",
"a2": "Un relat recollit a un llibre de memòries de la Guerra Civil, que va ser escrit per un dels fundadors de l’Associació d’Estudis Torellonencs, i una fotografia amb un masover han permès localitzar l’esquelet d’un sodat republicà. Actualment, es treballa en la seva identificació i en la cerca de la seva família, i, posteriorment, es traslladaran les restes on correspongui.",
"a3": "Un grup d'arqueòlegs i l'Associació d'Estudis Torellonencs han localitzat una fossa amb les restes d'un soldat republicà afusellat al final de la Guerra Civil Espanyola. La localització es va fer gràcies a una fotografia del 2008 i un llibre escrit fa 40 anys sobre la guerra. El cos es troba en bon estat i serà identificat amb estudis al laboratori."
},
"extractive": {
"a1": "Un grup d’arqueòlegs del Departament de Governació, amb la col·laboració de l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), ha localitzat una fossa amb l’esquelet d’un soldat republicà afusellat a les acaballes de la guerra de 1936-1939. \nUn membre de l’ADET, Xavier Vilà, ha explicat a l’ACN que dos elements clau han servit per a localitzar l’enclavament i poder exhumar el cos: una fotografia del 2008 amb un dels masovers que va presenciar l’enterrament al lloc dels fets i la història que recollia un llibre escrit fa quaranta anys sobre la guerra.\nAquesta és la història que es recull en un llibre de memòries de la guerra del 1936-1939 que va escriure ara fa quaranta anys un dels fundadors de l’Associació d’Estudis Torellonencs.\nAmb tot, si finalment la identificació del cos no correspon amb les dades de la família que cerca el seu parent, les restes mortals descansaran juntament amb les de tots els morts de la guerra al cementiri municipal de Torelló.",
"a2": "Un grup d’arqueòlegs del Departament de Governació, amb la col·laboració de l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), ha localitzat una fossa amb l’esquelet d’un soldat republicà afusellat a les acaballes de la guerra de 1936-1939.\nUn membre de l’ADET, Xavier Vilà, ha explicat a l’ACN que dos elements clau han servit per a localitzar l’enclavament i poder exhumar el cos: una fotografia del 2008 amb un dels masovers que va presenciar l’enterrament al lloc dels fets i la història que recollia un llibre escrit fa quaranta anys sobre la guerra.\nDe moment, la identitat del cos que s’ha exhumat és desconeguda.\nDe moment –ha dit– tot això que veiem va coincidint amb les dades dels documentalistes sobre la persona que es buscava, i això és molt interessant.’",
"a3": "Un grup d’arqueòlegs del Departament de Governació, amb la col·laboració de l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), ha localitzat una fossa amb l’esquelet d’un soldat republicà afusellat a les acaballes de la guerra de 1936-1939.\nUn membre de l’ADET, Xavier Vilà, ha explicat a l’ACN que dos elements clau han servit per a localitzar l’enclavament i poder exhumar el cos: una fotografia del 2008 amb un dels masovers que va presenciar l’enterrament al lloc dels fets i la història que recollia un llibre escrit fa quaranta anys sobre la guerra.\nL’esquelet es troba en perfecte estat, llevat d’una part del crani.\nLes tropes franquistes van entrar a Torelló (Osona) pels camps del sud, des de Manlleu, i es van establir als puigs que envoltaven la vila."
},
"extreme": {
"a1": "Es localitza a Torelló un soldat mort a finals de la Guerra Civil, gràcies a una fotografia del 2008.",
"a2": "S’ha trobat l’esquelet d’un soldat republicà no identificat, afusellat a Torelló a finals de la Guerra Civil.",
"a3": "Arqueòlegs i l'Associació d'Estudis Torellonencs localitzen una fossa amb l'esquelet d'un soldat republicà afusellat a la Guerra Civil."
}
} |
2,992 | L''estafador de l'amor' nega haver-se quedat 2.500 euros d'una altra víctima fent-se passar per inversor de borsa | La dona diu que li va deixar els diners en metàl·lic a canvi d'un anell valorat en 100 euros | L'anomenat 'estafador de l'amor', Albert Cavallé, ha negat aquest dimecres haver estafat 2.500 euros a una jove a la que va conèixer en una web de cites.
Segons la denunciant, el noi s'hauria fet passar per un inversor de borsa i li va demanar diners en metàl·lic per a invertir-los i retornar-li amb importants interessos en quatre dies.
No obstant, no li va tornar mai els diners, però ell ha explicat que no es va fer passar per 'broker', que els diners prestats eren 1.090 euros i que a canvi ell li va entregar un anell.
Aquest és, com a mínim, el tercer judici contra Cavallé per fets similars, tot i que ja ha estat absolt en dues ocasions.
L'home, a qui la fiscalia demana dos anys de presó, ha explicat que va conèixer la noia a través de l'aplicació 'Badoo' el març del 2016 i van quedar uns set cops, primer com a amics i després com a amants, ja que Cavallé tenia parella.
Segons ell, mai es va presentar com a 'broker' financer, sinó que li va dir que no treballava.
Ha admès que li va demanar diners, uns 1.090 euros, però a canvi li va oferir signar un contracte privat, tot i que finalment li va lliurar un anell.
Els diners els volia per necessitats seves, no pas per invertir, ha assegurat, i ha dit que quan va voler tornar els diners a la noia a canvi de l'anell, li va ser molt difícil contactar-hi i semblava que ella preferia la joia.
La versió de la denunciant, tot i algunes inconcrecions, és força diferent.
Ha explicat que Cavallé li va dir que treballava pel seu pare com a inversor de borsa i que acabava de separar-se de la seva parella estable.
Molt poc després de conèixer-se, l'home li hauria proposat invertir en borsa, i en dos dies li va entregar 1.500 i 1.000 euros en metàl·lic.
Teòricament els diners havien de tornar a la seva butxaca en quatre dies i amb molts rendiments, però això no va passar.
La dona va intentar contactar amb el jove, però va ser difícil perquè ell deia que havia tingut un accident i era a l'hospital.
De fet, fins i tot li hauria dit que l'havien traslladat a un hospital d'Andorra.
La dona també va intentar quedar amb ell a casa seva o que li fes una transferència bancària.
Tot i sospitar de les mentides, va insistir en el retorn dels diners, però finalment, el setembre d'aquell any, el va denunciar.
A més, ha explicat que va portar a peritar l'anell.
Inicialment, en una valoració superficial li van dir que valia 700 euros, però en un altre lloc i estudiant-lo més a fons no li oferien més de 100 euros.
L'acusació particular ha recordat que el judici d'aquest dimecres es va postposar el juny perquè la defensa volia aportar un informe mèdic sobre el suposat tractament psicològic que havia rebut l'acusat, però finalment només es tracta d'una visita mèdica per depressió després que la seva parella detectés múltiples enganys i el fes fora de casa de males maneres.
L'advocat defensor ha intentat impugnar els suposats missatges escrits i d'àudio que l'acusat hauria enviat a la víctima, perquè no han estat autentificats per cap notari, però la magistrada ha dit que els valorarà en la sentència.
Igualment, també ha explicat que la denúncia de la víctima va arribar molts mesos més tard dels fets, i ha recordat que l'advocat de l'acusació particular és el mateix que el de l'exparella de Cavallé, que l'ha denunciat també per haver-la suposadament estafat.
Segons el lletrat, l'exparella actua per despit perquè Cavallé la va enganyar amb la víctima d'aquest judici, però no hi veu cap estafa penal. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Albert Cavallé, l'\"estafador de l'amor\", s'enfronta a un tercer judici i a dos anys de presó, per haver estafat 2.500 € a una jove que va conèixer al web de cites Badoo. Ell es defensa argumentant que, en realitat, només li va demanar 1.090 € a canvi d'un contracte signat per retornar-los amb interessos i un anell valorat en 700 €.",
"a2": "Albert Cavallé, conegut com l’\"estafador de l’amor”, ha anat per tercer cop a judici. En aquest cas, se l’acusa d’estafar 2.500 euros a una dona que havia conegut en una aplicació de cites. L’acusat ha negat els fets i ha explicat una versió de la història molt diferent de la presentada per la denunciant.",
"a3": "Una nova víctima de l'\"estafador de l'amor\", Albert Cavallé, l'acusa d'haver-se quedat 2500 euros que ella li havia donat perquè els invertís en bossa i els hi tornés quatre dies després. L'acusat ha donat una versió molt diferent de la situació i ha explicat que només li va donar 1090 euros, a banda d'haver-li explicat que no tenia feina."
},
"extractive": {
"a1": "L'anomenat 'estafador de l'amor', Albert Cavallé, ha negat aquest dimecres haver estafat 2.500 euros a una jove a la que va conèixer en una web de cites. \nSegons la denunciant, el noi s'hauria fet passar per un inversor de borsa i li va demanar diners en metàl·lic per a invertir-los i retornar-li amb importants interessos en quatre dies. \nNo obstant, no li va tornar mai els diners, però ell ha explicat que no es va fer passar per 'broker', que els diners prestats eren 1.090 euros i que a canvi ell li va entregar un anell.\nEls diners els volia per necessitats seves, no pas per invertir, ha assegurat, i ha dit que quan va voler tornar els diners a la noia a canvi de l'anell, li va ser molt difícil contactar-hi i semblava que ella preferia la joia.",
"a2": "L'anomenat 'estafador de l'amor', Albert Cavallé, ha negat aquest dimecres haver estafat 2.500 euros a una jove a la que va conèixer en una web de cites. \nSegons la denunciant, el noi s'hauria fet passar per un inversor de borsa i li va demanar diners en metàl·lic per a invertir-los i retornar-li amb importants interessos en quatre dies.\nAquest és, com a mínim, el tercer judici contra Cavallé per fets similars, tot i que ja ha estat absolt en dues ocasions.\nIgualment, també ha explicat que la denúncia de la víctima va arribar molts mesos més tard dels fets, i ha recordat que l'advocat de l'acusació particular és el mateix que el de l'exparella de Cavallé, que l'ha denunciat també per haver-la suposadament estafat.",
"a3": "L'anomenat 'estafador de l'amor', Albert Cavallé, ha negat aquest dimecres haver estafat 2.500 euros a una jove a la que va conèixer en una web de cites.\nSegons la denunciant, el noi s'hauria fet passar per un inversor de borsa i li va demanar diners en metàl·lic per a invertir-los i retornar-li amb importants interessos en quatre dies.\nAquest és, com a mínim, el tercer judici contra Cavallé per fets similars, tot i que ja ha estat absolt en dues ocasions.\nEls diners els volia per necessitats seves, no pas per invertir, ha assegurat, i ha dit que quan va voler tornar els diners a la noia a canvi de l'anell, li va ser molt difícil contactar-hi i semblava que ella preferia la joia."
},
"extreme": {
"a1": "L'estafador de l'amor s'enfronta a dos anys de presó per l'estafa de 2.500 € a una jove d'un web de cites.",
"a2": "S’ha celebrat un judici per estafa contra Albert Cavallé, conegut com l’\"estafador de l’amor”, on l’acusat ho ha negat tot.",
"a3": "Albert Cavallé, l'\"estafador de l'amor\", torna a judici acusat d'haver estafat 2500 euros a una altra dona."
}
} |
1,262 | «The Irishman»: el rèquiem magistral de Scorsese sobre el cinema de gàngsters | El veterà director presenta una obra mestra amb els millors actors possibles en el seu testament cinematogràfic: Robert De Niro, Al Pacino i Joe Pesci | El cinema sobre la màfia, els gàngsters i el crim organitzat italo-americà posseeix una mística única.
És un fet diferencial, un exquisit gust tàcit que supera amb escreix molts gèneres cinematogràfics.
La indústria de Hollywood va aconseguir idealitzar i fer romàntic un món de crims, sang, traïcions, cinisme, corrupció i testosterona masclista.
Una vegada se situa, s'entén i es compra aquest context, les pel·lícules sobre la màfia són inigualables.
Aquest 2019, una de les eminències a l'hora de dirigir, produir i escriure films del gènere s'acomiada del cinema rodejat dels millors actors possibles.
Martin Scorsese presenta el seu rèquiem mafiós, en una novena simfonia sensacional, acompanyat de Robert De Niro, Al Pacino i Joe Pesci.
The Irishman és la culminació d'una carrera brillant, marcada per les cintes sobre gàngsters.
El film aborda una de les dècades més escabroses del crim organitzat als Estats Units, girant al voltant de la vida d'un sicari de la màfia, Frank Sheeran, interpretat per De Niro.
La pel·lícula és la crònica de la vida de Sheeran, un conductor de camions i veterà de guerra que es dedica a revendre part de la mercaderia que transporta.
En una benzinera coneix Russell Bufalino (Joe Pesci), un dels pesos pesants de la màfia de Pennsilvània.
Escalant posicions, Sheeran es converteix en un dels sicaris i executors més efectius del crim organitzat.
Durant anys, assassina, mutila, fereix i amenaça a sang freda.
Un bon dia, Bufalino li presenta el segon home més poderós de la societat americana durant els anys 60: el sindicalista Jimmy Hoffa, interpretat per Al Pacino.
A partir d'aquí, el guió es capbussa entre el drama personal de Sheeran, enfrontant-se als seus pecats familiars i a les obligacions de la màfia, amb els moments més dramàtics de la dècada als EUA, com l'assassinat de Kennedy, la crisi dels míssils de Cuba o els problemes racials.
The Irishman gira al voltant d'aquest triangle de poder, favors, exigències tàcites i amenaces subtils.
Scorsese fila molt prim a l'hora d'explicar la història, basada en fets reals, amb els màxims detalls possibles.
Una feina cinematogràfica quirúrgica, en un epitafi d'una vida plena de relats sobre gàngsters en què ha esdevingut una eminència en el gènere.
El director regala converses que tot amant de les pel·lícules de la màfia anhela, construeix personatges veraços a partir d'històries reals, juga amb els silencis d'una manera magistral -com sempre, però en aquest film és especialment exquisit- i construeix un testament cinematogràfic amb grans dosis d'homenatges, tant a les seves obres com a les d'altres realitzadors que han marcat el cinema sobre la màfia.
La banda sonora és impressionant, acompanyant imprescindible de moltes de les escenes on apareixen els tres grans protagonistes de la trama.
Els secundaris són de luxe i formen part d'una coral cinematogràfica excepcional: sense pal·liatius, una de les millors obres del segle XXI sense cap mena de dubte.
Les actuacions de De Niro, Pesci i Pacino mereixen, com a mínim, la nominació als Oscar.
Els gestos, els somriures irònics, els ulls freds i marcats pel pas del temps, els plans de càmera on surten els tres, o dos d'ells són impagables.
Són un regal per al cinema.
Les tres hores i mitja de duració no es fan pesades, es fan massa breuss.
És un film que hauria de tenir un metratge indefinit.
És una radiografia madura, completa, tallada en marbre, com les grans escultures del Renaixement, per finalitzar un producte que pot ser un dels millors rèquiems cinematogràfics que s'han fet mai.
Scorsese s'acomiada del seu públic però el públic no s'acomiadarà mai de Scorsese.
The Irishman, amb el seu aire sinistre, d'atmosfera carregada de silencis, torna a elevar la mística del cinema sobre la màfia.
Ningú farà mai més pel·lícules sobre gàngsters com Scorsese, De Niro, Pacino i Pesci. | [
"fila 7: crítica de cinema"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Scorsese estrena la seva enèsima pel·lícula sobre el crim organitzat als Estats Units, \"The Irishman\". Amb un repartiment de luxe, Robert De Niro, Al Pacino i Joe Pesci, està cridada a ser l'obra mestra del segle XXI en el seu gènere. Es basa en la vida de Sheeran, un veterà de guerra que revèn la mercaderia que transporta.",
"a2": "Martin Scorsese deixa el cinema després de presentar la seva última obra, “The Irishman”, una joia del cinema de gàngster amb Robert De Niro, Al Pacino i Joe Pesci. La pel·lícula s’inspira en fets reals i tracta sobre la vida del sicari Frank Sheeran durant els anys 60, de forma ben treballada i cuidant tots els detalls.",
"a3": "Scorsese s'acomiada amb la seva última pel·lícula, \"The Irishman\", un llargmetratge de tres hores i mitja sobre gàngsters i basat en fets reals. El film narra la vida de Sheeran, un conductor de camions que es veu involucrat en la màfia i ha de trobar l'equilibri entre la feina i la família."
},
"extractive": {
"a1": "El film aborda una de les dècades més escabroses del crim organitzat als Estats Units, girant al voltant de la vida d'un sicari de la màfia, Frank Sheeran, interpretat per De Niro.\nLa pel·lícula és la crònica de la vida de Sheeran, un conductor de camions i veterà de guerra que es dedica a revendre part de la mercaderia que transporta.\nA partir d'aquí, el guió es capbussa entre el drama personal de Sheeran, enfrontant-se als seus pecats familiars i a les obligacions de la màfia, amb els moments més dramàtics de la dècada als EUA, com l'assassinat de Kennedy, la crisi dels míssils de Cuba o els problemes racials.\nEl director regala converses que tot amant de les pel·lícules de la màfia anhela, construeix personatges veraços a partir d'històries reals, juga amb els silencis d'una manera magistral -com sempre, però en aquest film és especialment exquisit- i construeix un testament cinematogràfic amb grans dosis d'homenatges, tant a les seves obres com a les d'altres realitzadors que han marcat el cinema sobre la màfia.",
"a2": "Martin Scorsese presenta el seu rèquiem mafiós, en una novena simfonia sensacional, acompanyat de Robert De Niro, Al Pacino i Joe Pesci.\nEl film aborda una de les dècades més escabroses del crim organitzat als Estats Units, girant al voltant de la vida d'un sicari de la màfia, Frank Sheeran, interpretat per De Niro.\nEl director regala converses que tot amant de les pel·lícules de la màfia anhela, construeix personatges veraços a partir d'històries reals, juga amb els silencis d'una manera magistral -com sempre, però en aquest film és especialment exquisit- i construeix un testament cinematogràfic amb grans dosis d'homenatges, tant a les seves obres com a les d'altres realitzadors que han marcat el cinema sobre la màfia.\nEls secundaris són de luxe i formen part d'una coral cinematogràfica excepcional: sense pal·liatius, una de les millors obres del segle XXI sense cap mena de dubte.",
"a3": "El film aborda una de les dècades més escabroses del crim organitzat als Estats Units, girant al voltant de la vida d'un sicari de la màfia, Frank Sheeran, interpretat per De Niro.\nLa pel·lícula és la crònica de la vida de Sheeran, un conductor de camions i veterà de guerra que es dedica a revendre part de la mercaderia que transporta.\nEl director regala converses que tot amant de les pel·lícules de la màfia anhela, construeix personatges veraços a partir d'històries reals, juga amb els silencis d'una manera magistral -com sempre, però en aquest film és especialment exquisit- i construeix un testament cinematogràfic amb grans dosis d'homenatges, tant a les seves obres com a les d'altres realitzadors que han marcat el cinema sobre la màfia.\nÉs una radiografia madura, completa, tallada en marbre, com les grans escultures del Renaixement, per finalitzar un producte que pot ser un dels millors rèquiems cinematogràfics que s'han fet mai."
},
"extreme": {
"a1": "Scorsese estrena \"The Irishman\", tribut al cinema de crim organitzat als Estats Units, amb De Niro, Al Pacino i Joe Pesci.",
"a2": "Martin Scorsese s’acomiada del cinema amb “The Irishman”, una obra mestra del cinema sobre la màfia italo-estatunidenca.",
"a3": "\"The Irishman\" és l'última pel·lícula d'Scorsese i narra la història real de Frank Sheeran i la màfia."
}
} |
2,432 | Anticorrupció rebaixa la petició de presó a Ricardo Costa i els caps de 'Gürtel' pel finançament del PP valencià | La major reducció és per a Francisco Correa, que passa d'una sol·licitud de 22 anys a 7 i tres mesos | La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat la petició de condemna a presó a l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, així com als considerats caps de la trama 'Gürtel' en el judici pel presumpte finançament irregular de les campanyes electorals dels populars valencians a les autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008.
Segons l'escrit de conclusions presentat aquest dimarts al jutjat central penal de l'Audiència Nacional, en el cas de Costa la fiscalia passa dels 7 anys i 9 mesos inicials a quatre anys i nou mesos.
Així mateix, Anticorrupció també sol·licita penes inferiors a les inicialment demanades per als considerats caps de les empreses de la trama 'Gürtel', Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez.
En el cas de Correa, la fiscalia demana ara 7 anys i tres mesos, quan abans en sol·licitava 22.
Per a Álvaro Pérez, la petició és de 15 anys i mig (abans 27 anys) i per a Pablo Crespo, 13 anys (abans 22).
En el cas de l'exvicepresident valencià Vicent Rambla i per a l'exvicesecretari general David Serra Anticorrupció els rebaixa mig anys, passant ara a demanar 6 anys i tres mesos a Rambla i set anys i mig a Serra.
El passat 15 de gener, l'Audiència Nacional va iniciar el judici on han comparegut 20 acusats.
Part de la cúpula del partit que dirigia en aquella època Francisco Camps i els empresaris investigats per aportacions fraudulentes s'han assegut a la banqueta i han confirmat en major o menor mesura els indicis delictius.
La compareixença de l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa ha estat un dels punts àlgids d'aquest calendari de declaracions.
Costa va reconèixer al jutge que el PP va finançar amb diners negres els actes a través d'aportacions d'alguns empresaris que tenien adjudicacions amb la Generalitat Valenciana.
L'exnumero 2 del partit va apuntar Camps, en aquell moment president de la Generalitat Valenciana, com la persona que prenia les decisions, i va demanar perdó per aquelles actuacions.
La declaració de Costa va propiciar que la Fiscalia anunciés que revisarà el paper de Camps un cop finalitzi el procés, malgrat que el delicte electoral hauria prescrit en el seu cas.
Correa ingressa 2 milions d'euros per la defraudació d'Orange Market
L'excap de la Gürtel Francisco Correa, va remetre una carta al jutjat indicant a l'entitat bancària l'import en què es quantificava la indemnització per la defraudació tributària comesa per la societat Orange Market.
L'ordre de transferència es va produir el passat 3 de maig per un import de 2 milions d'euros.
Aquestes circumstàncies han determinat que Anticorrupció apreciés circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal a la conclusió i atenuants de reparació del dany i confessió.
Nou dels empresaris acusats han admès prèviament al jutge la seva participació en el finançament irregular del PP valencià a canvi d'atenuar les seves condemnes.
Es tracta dels empresaris Antonio i Alejandro Ponsa, de l'empresa Piaf, Enrique Gimeno (FACSA), Gabriel Batalla (Lubasa), Rafael Martínez i Tomás Martínez (Pavimentos Suroeste i CHN Obras), José Francisco Bevià, Enrique Ortíz i Vicente Cotino (Sedesa).
Tots estan acusats de falsedat documental.
La Fiscalia aprecia atenuant analògica de confessió, manté la petició de menys de dos anys de presó substituïbles per una multa.
Respecte dels altres acusats que van reconèixer en part els fets dels que eren acusats, ja durant el judici oral, Ricardo Costa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, la Fiscalia no s'aprecia la concurrència de circumstàncies atenuants de la seva responsabilitat penal, sense perjudici de individualitzar la pena en cada cas, sempre dins el mateix grau en què venia sol·licitada la pena en les conclusions provisionals.
Tercera peça separada del 'Gürtel' valencià
El judici pel finançament irregular és tracta de la tercera de les peces separades del 'Gürtel' valencià que arriba al jutjat.
La primera va ser el conegut com 'cas dels vestits', jutjat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, entre desembre del 2011 i gener del 2012.
Un jurat popular va absoldre l'expresident Camps i l'exsecretari general del PPCV Ricardo Costa, en no considerat provat que varen rebre regals a canvi de favors polítics.
Entre el 2015 i el 2016, amb diversos ajornaments, el TSJ valencià va acollir el judici per l'anomenat 'cas Fitur', que jutjava les irregularitats en l'organització del pavelló de la Generalitat Valenciana en fira de turisme entre el 2005 i el 2009.
La sentència va condemnar l'exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez a 9 anys de presó, 13 anys per a Francisco Correa i Pablo Crespo així com 12 anys per a Álvaro Pérez, entre altres.
El TSJ va absoldre l'altra exconsellera investigada, Angélica Such, mentre que Milagrosa Martínez va poder evitar l'ingrés en presó amb el pagament d'una fiança de 15.000 euros. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La Fiscalia Anticorrupció rebaixa les condemnes de presó als caps de la trama Gürtel i a altres que hi van participar. Se'ls acusa d'haver participat en el finançament irregular de les campanyes electorals del PP valencià. La rebaixa més gran és per a Francisco Correa, que en comptes de 22 anys, només estarà empresonat set anys i tres mesos.",
"a2": "La Fiscalia Anticorrupció ha decidit demanar penes inferiors pels presumptes delictes de finançament irregular de l’exsecretari general del PP valencià i d’altres polítics i empresaris involucrats en la trama Gürtel. Durant el judici, molts dels implicats han admès la seva participació i han col·laborat amb la Fiscalia a fi d'aconseguir la rebaixa de les seves condemnes.",
"a3": "Arran de la petició de rebaixa de condemna de l'exsecretari general de PPCV, Ricardo Costa, la Fiscalia Anticorrupció l'ha aprovat, així com la d'altres implicats de la trama Gürtel. Se'ls acusa de presumpte finançament irregular de les campanyes electorals del 2007 i 2008. En el judici oral, diversos acusats van reconèixer els fets pels quals se'ls acusava."
},
"extractive": {
"a1": "La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat la petició de condemna a presó a l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, així com als considerats caps de la trama 'Gürtel' en el judici pel presumpte finançament irregular de les campanyes electorals dels populars valencians a les autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008. \nEn el cas de Correa, la fiscalia demana ara 7 anys i tres mesos, quan abans en sol·licitava 22.\nPart de la cúpula del partit que dirigia en aquella època Francisco Camps i els empresaris investigats per aportacions fraudulentes s'han assegut a la banqueta i han confirmat en major o menor mesura els indicis delictius.\nRespecte dels altres acusats que van reconèixer en part els fets dels que eren acusats, ja durant el judici oral, Ricardo Costa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, la Fiscalia no s'aprecia la concurrència de circumstàncies atenuants de la seva responsabilitat penal, sense perjudici de individualitzar la pena en cada cas, sempre dins el mateix grau en què venia sol·licitada la pena en les conclusions provisionals.",
"a2": "La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat la petició de condemna a presó a l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, així com als considerats caps de la trama 'Gürtel' en el judici pel presumpte finançament irregular de les campanyes electorals dels populars valencians a les autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008.\nAixí mateix, Anticorrupció també sol·licita penes inferiors a les inicialment demanades per als considerats caps de les empreses de la trama 'Gürtel', Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez.\nPart de la cúpula del partit que dirigia en aquella època Francisco Camps i els empresaris investigats per aportacions fraudulentes s'han assegut a la banqueta i han confirmat en major o menor mesura els indicis delictius.\nNou dels empresaris acusats han admès prèviament al jutge la seva participació en el finançament irregular del PP valencià a canvi d'atenuar les seves condemnes.",
"a3": "La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat la petició de condemna a presó a l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, així com als considerats caps de la trama 'Gürtel' en el judici pel presumpte finançament irregular de les campanyes electorals dels populars valencians a les autonòmiques i municipals del 2007 i les generals del 2008.\nPart de la cúpula del partit que dirigia en aquella època Francisco Camps i els empresaris investigats per aportacions fraudulentes s'han assegut a la banqueta i han confirmat en major o menor mesura els indicis delictius.\nL'excap de la Gürtel Francisco Correa, va remetre una carta al jutjat indicant a l'entitat bancària l'import en què es quantificava la indemnització per la defraudació tributària comesa per la societat Orange Market.\nRespecte dels altres acusats que van reconèixer en part els fets dels que eren acusats, ja durant el judici oral, Ricardo Costa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, la Fiscalia no s'aprecia la concurrència de circumstàncies atenuants de la seva responsabilitat penal, sense perjudici de individualitzar la pena en cada cas, sempre dins el mateix grau en què venia sol·licitada la pena en les conclusions provisionals."
},
"extreme": {
"a1": "Anticorrupció rebaixa les condemnes del cas Gürtel, entre les que destaca la de Correa, que passa de 22 anys a 7.",
"a2": "La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat les peticions de condemna de diferents polítics i empresaris implicats a la trama Gürtel.",
"a3": "Anticorrupció concedeix reduccions en les condemnes d'alguns acusats de la trama Gürtel, amb la rebaixa més gran per a Correa."
}
} |
804 | Julio Garcia guanya el primer premi del Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa” | L’artista Julio Garcia, d’Abrera, ha resultat guanyador en el XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, convocatòria que ha aplegat enguany 30 pintors, la major part procedents d’arreu de Catalunya si bé també hi ha hagut participants del País Valencià.
La mostra d’enguany ha tingut per temàtica la 3a sèquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, un lloc emblemàtic que l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona ha destacat com espai molt utilitzat per fer salut i activitats relacionades amb el medi ambient.
Aquesta dissetena convocatòria del concurs esdevenia la dècima des que es fa de forma itinerant limitant-se l’espai a pintar, una decisió que ha aplaudit el portaveu del Jurat de la mostra, el president del Cercle de Belles Arts de Lleida, Jaume Vilella, i que permet disposar de diferents perspectives del mateix paisatge.
Vilella s’ha referit també a l’alt nivell pictòric d’enguany, les diferents tendències i la innovació pictòrica en la utilització del color i la llum.
A més de Vilella, han integrat el Jurat Fernando Caballero, de l’Associació Arts de Ponent, i Josep Luque, del Cercle de Belles Arts.
Guanyador
El guanyador del primer premi, patrocinat per l’Ajuntament i Fira de Mollerussa i dotat amb 1.500 euros, ha presentat un quadre a l’oli on ha aplicat diferents tècniques com el pinzell o l’espàtula i del qual el Jurat ha valorat especialment la seva lluminositat.
Aquesta és la segona ocasió que aquest artista, Julio Garcia, guanya el primer premi en aquest concurs de la capital del Pla d’Urgell.
Pel que fa al segon premi, patrocinat per la Diputació de Lleida i dotat amb 1.000 euros, ha estat per a la lleidatana Mercè Humedas, pel seu quadre acrílic, també “amb molta llum generalitzada” i aconseguint “reflectir molt clarament el corrent de l’aigua”, ha assenyalat Vilella.
Aida Mauri, de Moià, s’ha emportat el tercer premi de la mostra, destacant el Jurat la perspectiva del quadre així com “la seva valentia” en introduir nous colors en un concurs de pintura ràpida.
Aquest tercer premi està patrocinat per l’empresa Nufri i està dotat amb 525 euros.
Pel que fa a la resta de guanyadors d’aquest any i empreses patrocinadores han estat: Antoni Mariscal, de Sant Joan de Vilatorrada, guanyador del 4t premi dotat amb 450 euros i patrocinat per l’empresa Prefabricats Pujol; Valentín Lanza, de Manresa, guanyador del 5è premi, dotat amb 420 euros i patrocinat per Federòptics Roure; Joan Vila, de Sant Quirze del Vallès, guanyador del 6è premi, dotat amb 390 euros i patrocinat per Fridecal S.A.; Albert Jiménez, de Caldes de Malavella, guanyador del 7è premi, dotat amb 360 euros i patrocinat per Arcusin S.A.; Mercè Gómez, de Tarragona, guanyadora del 8è premi, dotat amb 330 euros i patrocinat per Resquitx, i Rafel Badia, de Lleida, guanyador del 9è premi, dotat amb 300 euros i patrocinat per Giessa – Cosmobrok Corredoria d’Assegurances.
L’alcalde Marc Solsona ha agraït a les empreses patrocinadores la seva col·laboració i als pintors la seva participació.
Quant a la xifra de participants, en aquesta edició han estat 30 els pintors, dels quals 14 procedien de la demarcació de Barcelona, 7 de Lleida, 4 de Tarragona, 3 de Girona i 2 del País Valencià.
En total s’han repartit 9 premis per un import global de 5.275 euros.
Les obres guanyadores, així com alguns quadres més que els seus autors han volgut deixar perquè es puguin veure i inclús comprar, s’exposaran la setmana que ve a la sala d’exposicions del Museu de Vestits de Paper, la qual estarà oberta al públic de dimarts a dissabte de les 10 a les 13 hores i de les 15 a les 17 hores, i diumenge de les 10 a les 14 hores. | [
"mollerussa",
"fira de mollerussa"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Julio Garcia guanya el primer premi, valorat en 1.500 €, del XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”. Aquesta convocatòria ha reunit 30 pintors d'arreu de Catalunya i del País Valencià. L'espai es limita a pintar i la iniciativa ha estat elogiada pel president del Cercle de Belles Arts de Lleida, ja que permet tenir diferents perspectives del mateix paisatge.",
"a2": "El XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa” ha tractat sobre la 3a séquia del Canal d’Urgell i ha repartit 9 premis, patrocinats per diferents empreses, entre 30 pintors de Catalunya i el País Valencià. El president del Cercle de Belles Arts de Lleida ha destacat la qualitat dels treballs i l'artista Julio Garcia ha rebut el primer premi.",
"a3": "Julio Garcia, va guanyar el XVII Concurs de Pintura Ràpida \"Ciutat de Mollerussa\". El tema era el 3a séquia del canal d'Urgell. Aquesta és la 17a edició del concurs. Julio Garcia va guanyar el primer premi, patrocinat per l'Ajuntament de Mollerussa i Fira, amb el seu oli que mostrava lluminositat i diferents tècniques."
},
"extractive": {
"a1": "L’artista Julio Garcia, d’Abrera, ha resultat guanyador en el XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, convocatòria que ha aplegat enguany 30 pintors, la major part procedents d’arreu de Catalunya si bé també hi ha hagut participants del País Valencià. \nLa mostra d’enguany ha tingut per temàtica la 3a sèquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, un lloc emblemàtic que l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona ha destacat com espai molt utilitzat per fer salut i activitats relacionades amb el medi ambient. \nAquesta dissetena convocatòria del concurs esdevenia la dècima des que es fa de forma itinerant limitant-se l’espai a pintar, una decisió que ha aplaudit el portaveu del Jurat de la mostra, el president del Cercle de Belles Arts de Lleida, Jaume Vilella, i que permet disposar de diferents perspectives del mateix paisatge.\nEl guanyador del primer premi, patrocinat per l’Ajuntament i Fira de Mollerussa i dotat amb 1.500 euros, ha presentat un quadre a l’oli on ha aplicat diferents tècniques com el pinzell o l’espàtula i del qual el Jurat ha valorat especialment la seva lluminositat.",
"a2": "L’artista Julio Garcia, d’Abrera, ha resultat guanyador en el XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, convocatòria que ha aplegat enguany 30 pintors, la major part procedents d’arreu de Catalunya si bé també hi ha hagut participants del País Valencià.\nLa mostra d’enguany ha tingut per temàtica la 3a sèquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, un lloc emblemàtic que l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona ha destacat com espai molt utilitzat per fer salut i activitats relacionades amb el medi ambient.\nVilella s’ha referit també a l’alt nivell pictòric d’enguany, les diferents tendències i la innovació pictòrica en la utilització del color i la llum.\nEn total s’han repartit 9 premis per un import global de 5.275 euros.",
"a3": "L’artista Julio Garcia, d’Abrera, ha resultat guanyador en el XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, convocatòria que ha aplegat enguany 30 pintors, la major part procedents d’arreu de Catalunya si bé també hi ha hagut participants del País Valencià.\nLa mostra d’enguany ha tingut per temàtica la 3a sèquia del Canal d’Urgell, des del Salt de la Farinera al Salt dels Llums, un lloc emblemàtic que l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona ha destacat com espai molt utilitzat per fer salut i activitats relacionades amb el medi ambient.\nAquesta dissetena convocatòria del concurs esdevenia la dècima des que es fa de forma itinerant limitant-se l’espai a pintar, una decisió que ha aplaudit el portaveu del Jurat de la mostra, el president del Cercle de Belles Arts de Lleida, Jaume Vilella, i que permet disposar de diferents perspectives del mateix paisatge.\nEl guanyador del primer premi, patrocinat per l’Ajuntament i Fira de Mollerussa i dotat amb 1.500 euros, ha presentat un quadre a l’oli on ha aplicat diferents tècniques com el pinzell o l’espàtula i del qual el Jurat ha valorat especialment la seva lluminositat."
},
"extreme": {
"a1": "Julio Garcia s'emporta el primer premi del XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, d'entre 30 participants de diferents regions.",
"a2": "El XVII Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa” ha repartit 9 premis entre 30 pintors de diferents demarcacions.",
"a3": "Julio Garcia guanya el XVII Concurs de Pintura Ràpida \"Ciutat de Mollerussa\", amb un oli lluminós i tècniques diverses."
}
} |
|
2,691 | CCOO reclama als partits que el "caràcter plebiscitari que es vol donar al 21-D" no deixi de marge l'agenda social | El sindicat demana "responsabilitat social" a les empreses abans de prendre decisions "irreversibles" sobre la possibilitat de traslladar la seu social fora de Catalunya | El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha advertit que "el caràcter plebiscitari que es vol donar una altra vegada a les eleccions del 21-D pugui deixar de banda l'agenda social" i, per això, des del sindicat recorden a les formacions que hi concorren "que els problemes socials de la ciutadania s'han de situar com una prioritat en les seves polítiques".
D'altra banda, Pacheco ha fet una crida a la "responsabilitat social" de les empreses "perquè no prenguin decisions irreversibles" en relació amb la possibilitat de traslladar la seu social fora de Catalunya, opció que ha qualificat de "mala notícia".
Pel secretari general de CCOO a Catalunya, "avui podem tenir incerteses de com podria desenvolupar-se el conflicte polític a Catalunya però no hi ha una seguretat plena de què canviï el marc jurídic del país".
"No trobaran un espai amb més desenvolupament econòmic i social com Catalunya per poder desenvolupar la seva activitat", ha sentenciat Pacheco.
CCOO defensa la necessitat de posar damunt la taula l'agenda social, amb vista a les eleccions del 21-D i, en aquest sentit, el sindicat preveu presentar les seves propostes econòmiques, laborals i socials a tots els partits polítics amb l'objectiu que les incorporin als repressius programes electorals.
L'organització vol emplaçar en una jornada de debat les diferents formacions polítiques durant la campanya on també es pugui parlar de la importància de l'agenda social, segons ha explicat Pacheco en el marc de l'assemblea de delegats que el sindicat ha celebrat aquest dijous a Lleida per analitzar la situació política del país davant l'escenari que suposen les eleccions del 21-D.
CCOO ha insistit en demanar que "els escenaris de contaminació electoral com són el 155 i la judicialització del procés acabin de manera immediata", amb l'objectiu que el procés electoral sigui "lliure i democràtic" i "la gent pugui decidir amb llibertat tot allò que cadascuna de les opcions polítiques pugui expressar d'una forma lícita i legítima en el marc de la campanya electoral".
Davant "el caràcter plebiscitari que se li vol donar" al 21-D, el secretari general de CCOO a Catalunya ha reivindicat que "no es poden deixar només les esperances de la solució política del país al resultat de les eleccions perquè ens podem trobar amb un empat indefinit".
En aquest sentit, Javier Pacheco ha insistit en la necessitat "d'obrir els marcs de diàleg i de negociació i de donar resposta al conjunt de la societat catalana que amb una majoria important és favorable del dret a decidir".
"Cal que els programes electorals incorporin propostes de negociació i de solució política de l'encaix territorial de Catalunya a l'Estat", ha defensat.
Pacheco s'ha mostrat convençut que els empresaris no voldran incomplir la llei per impedir que els treballadors puguin exercir el seu dret a vot el pròxim 21 de desembre, tenint en compte que la jornada electoral s'escau en dijous.
En cas contrari, des de CCOO sol·licitaran l'actuació de la inspecció de treball.
Així mateix, el secretari de CCOO a Catalunya ha demanat a "aquells que han convocat les eleccions a posar totes les eines perquè la gent pugui votar".
CCOO demana "responsabilitat social" a les empreses i que s'ho pensin bé abans de traslladar la seva seu social
D'altra banda, Javier Pacheco considera una "mala notícia" la sortida d'empreses de Catalunya i "la decisió no es pot banalitzar perquè pot tenir conseqüències irreversibles per al model econòmic i productiu de Catalunya".
CCOO ho considera una de les conseqüències de la confrontació política entre Catalunya i Espanya però "encara estem a temps que no sigui un problema irreversible", ha manifestat Pacheco.
Segons ha explicat, aquest sindicat, conjuntament amb la UGT, porten reclamant als empresaris que "no tractin la incertesa de la mateixa manera que la inseguretat jurídica perquè hi ha un factor fonamental que és el temps".
"No fa alta prendre una decisió immediata perquè avui podem tenir incerteses de com podria desenvolupar-se el conflicte polític a Catalunya però no hi ha una seguretat plena de què canviï el marc jurídic del país", ha reclamat Pacheco.
En aquest sentit, ha fet una crida a la responsabilitat social de les empreses perquè "no prenguin decisions irreversibles que poden anar en contra dels seus projectes de negoci abandonant un territori que té més expectativa per poder desenvolupar el creixement dels seus objectius empresarials com és Catalunya".
Pel secretari general de CCOO a Catalunya, "la incertesa no s'ha convertit en una realitat" i, per això, demana a les empreses que abans de precipitar-se "esperin a veure com evolucionen les coses perquè en una democràcia del segle XXI s'han de trobar els marcs de la normalitat perquè l'economia i sobretot el progrés social puguin tenir el seu desenvolupament normal", ha declarat. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya, fa una crida a la \"responsabilitat social\", perquè les empreses no prenguin la decisió irreversible de traslladar la seva seu social fora de Catalunya, pel caràcter plebiscitari de les eleccions del 21-D. Pacheco demana a les empreses que esperin per veure com avança la situació.",
"a2": "El secretari general de CCOO a Catalunya ha exigit als partits que, de cara a la campanya electoral, deixin de banda el 155 i la judicialització del procés i se centrin a presentar els seus programes socials per facilitar el vot lliure i democràtic. D’altra banda, ha demanat solidaritat i paciència a les empreses per la situació a Catalunya.",
"a3": "Pachecho, secretari general de CCOO a Catalunya, recorda a les formacions polítiques, davant les eleccions del 21-D, que han de situar els problemes socials com a prioritat política. El sindicat vol que els partits incorporin als programes electorals les seves propostes econòmiques. Així mateix, considera que la sortida de Catalunya d'algunes empreses és una decisió que no s'hauria de banalitzar."
},
"extractive": {
"a1": "El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha advertit que \"el caràcter plebiscitari que es vol donar una altra vegada a les eleccions del 21-D pugui deixar de banda l'agenda social\" i, per això, des del sindicat recorden a les formacions que hi concorren \"que els problemes socials de la ciutadania s'han de situar com una prioritat en les seves polítiques\". \nD'altra banda, Pacheco ha fet una crida a la \"responsabilitat social\" de les empreses \"perquè no prenguin decisions irreversibles\" en relació amb la possibilitat de traslladar la seu social fora de Catalunya, opció que ha qualificat de \"mala notícia\".\nL'organització vol emplaçar en una jornada de debat les diferents formacions polítiques durant la campanya on també es pugui parlar de la importància de l'agenda social, segons ha explicat Pacheco en el marc de l'assemblea de delegats que el sindicat ha celebrat aquest dijous a Lleida per analitzar la situació política del país davant l'escenari que suposen les eleccions del 21-D.\nPel secretari general de CCOO a Catalunya, \"la incertesa no s'ha convertit en una realitat\" i, per això, demana a les empreses que abans de precipitar-se \"esperin a veure com evolucionen les coses perquè en una democràcia del segle XXI s'han de trobar els marcs de la normalitat perquè l'economia i sobretot el progrés social puguin tenir el seu desenvolupament normal\", ha declarat.",
"a2": "El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha advertit que \"el caràcter plebiscitari que es vol donar una altra vegada a les eleccions del 21-D pugui deixar de banda l'agenda social\" i, per això, des del sindicat recorden a les formacions que hi concorren \"que els problemes socials de la ciutadania s'han de situar com una prioritat en les seves polítiques\".\nD'altra banda, Pacheco ha fet una crida a la \"responsabilitat social\" de les empreses \"perquè no prenguin decisions irreversibles\" en relació amb la possibilitat de traslladar la seu social fora de Catalunya, opció que ha qualificat de \"mala notícia\".\nCCOO defensa la necessitat de posar damunt la taula l'agenda social, amb vista a les eleccions del 21-D i, en aquest sentit, el sindicat preveu presentar les seves propostes econòmiques, laborals i socials a tots els partits polítics amb l'objectiu que les incorporin als repressius programes electorals.\nPel secretari general de CCOO a Catalunya, \"la incertesa no s'ha convertit en una realitat\" i, per això, demana a les empreses que abans de precipitar-se \"esperin a veure com evolucionen les coses perquè en una democràcia del segle XXI s'han de trobar els marcs de la normalitat perquè l'economia i sobretot el progrés social puguin tenir el seu desenvolupament normal\", ha declarat.",
"a3": "El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha advertit que \"el caràcter plebiscitari que es vol donar una altra vegada a les eleccions del 21-D pugui deixar de banda l'agenda social\" i, per això, des del sindicat recorden a les formacions que hi concorren \"que els problemes socials de la ciutadania s'han de situar com una prioritat en les seves polítiques\".\nD'altra banda, Pacheco ha fet una crida a la \"responsabilitat social\" de les empreses \"perquè no prenguin decisions irreversibles\" en relació amb la possibilitat de traslladar la seu social fora de Catalunya, opció que ha qualificat de \"mala notícia\".\nCCOO defensa la necessitat de posar damunt la taula l'agenda social, amb vista a les eleccions del 21-D i, en aquest sentit, el sindicat preveu presentar les seves propostes econòmiques, laborals i socials a tots els partits polítics amb l'objectiu que les incorporin als repressius programes electorals.\nCCOO ha insistit en demanar que \"els escenaris de contaminació electoral com són el 155 i la judicialització del procés acabin de manera immediata\", amb l'objectiu que el procés electoral sigui \"lliure i democràtic\" i \"la gent pugui decidir amb llibertat tot allò que cadascuna de les opcions polítiques pugui expressar d'una forma lícita i legítima en el marc de la campanya electoral\"."
},
"extreme": {
"a1": "CCOO demana a les empreses \"responsabilitat social\" davant els possibles trasllats a fora de Catalunya per les eleccions del 21-D.",
"a2": "Javier Pacheco ha exigit als partits que no deixin de banda l’agenda social de cara a les eleccions.",
"a3": "CCOO demana als partits que no oblidin els problemes socials i fa una crida a les empreses perquè no abandonin Catalunya."
}
} |
990 | El govern valencià aprova l’avantprojecte de Llei d’identitat de gènere, inclou la cirurgia de canvi de sexe | L’objectiu de la llei és el de ‘despatologitzar’ la transsexualitat perquè no sigui considerada com un trastorn sinó com a diversitat | El ple del govern valencià ha aprovat l’avantprojecte de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere al País Valencià, elaborat per la vicepresidència i conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
Segons que ha donat a conèixer en roda de premsa posterior al ple del Consell la vicepresidenta, portaveu i consellera del ram, Mónica Oltra, ‘la llei aposta per la despatologització de la transsexualitat, ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana.’
Oltra ha afegit que entre les mesures previstes s’inclouen mesures sanitàries, psicològiques, educatives o quirúrgiques, com la cirurgia necessària per a la reassignació de gènere.
L’avantprojecte ha estat elaborat en col·laboració amb les conselleries amb competències en educació, sanitat , justícia i treball i consensuada amb entitats socials i partits polítics.
Un cop aprovat pel ple del Consell, el text serà remès al Consell Jurídic Consultiu per demanar l’informe pertinent.
En aquest sentit, el marc normatiu regula aspectes com l’empara en les fases inicials del procés de declaració de la pròpia identitat sentida, la tutela en les situacions de minoria d’edat o l’atenció gerontològica especialment a les residències de la tercera edat, situacions a què ha de prestar-se especial atenció.
El text recull, entre altres qüestions, el dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones transsexuals, lliurement manifestada, sense la necessitat de prova psicològica o mèdica.
A més, planteja la possibilitat de concedir la documentació administrativa necessària adequada a la seva identitat dins de les competències autonòmiques, amb l’objectiu d’afavorir una millor integració i evitar situacions de patiment per exposició pública o discriminació.
De la mateixa manera, reflecteix la necessitat que hi hagi una coordinació entre les àrees d’educació, sanitat i igualtat, per assegurar una ràpida detecció i actuació davant de situacions discriminatòries o que atempten contra la identitat de gènere expressada per les i els menors.
Tractament sanitari
En l’àmbit sanitari, l’avantprojecte de llei garanteix a les i els menors ‘trans’ l’accés a tractaments de bloqueig hormonal a l’inici de la pubertat i al tractament hormonal creuat en el moment adequat de la pubertat, per afavorir que el seu desenvolupament corporal es correspongui amb el de les persones de la seva edat.
Així mateix, han de disposar d’un pla de seguiment, acompanyament i assessorament psicològic.
D’altra banda, segons el projecte normatiu, des del servei sanitari públic valencià s’oferirà a les persones ‘trans’ una cartera de serveis, amb un procés d’atenció individualitzat que faciliti la presa de decisions informades.
En el terreny educatiu, la normativa preveu el desenvolupament d’un protocol d’atenció educativa a la identitat de gènere que implicarà que els centres educatius de la Comunitat Valenciana hauran de garantir que la documentació administrativa d’exposició pública, entre la qual es troba les llistes de classe o la informació publicada en els taulers d’anuncis escolars, recullin la identitat de gènere escollida per l’alumnat, sempre amb el consentiment de les seves mares, pares o tutors legals.
El protocol estableix, a més, que es respectarà la imatge física, així com la lliure elecció de la indumentària de l’alumnat, l’accés i l’ús de les instal·lacions del centre d’acord amb la identitat de gènere sentida, incloent els lavabos i els vestuaris i que la comunitat educativa del centre es dirigeixi a les persones trans pel nom que hagin triat.L’avantprojecte de llei estableix que la Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries en l’àmbit educatiu perquè es promogui el respecte i la protecció del dret a la identitat i l’expressió de gènere en aquest àmbit.
Mesures en l’àmbit social i d’ocupació
En el terreny laboral, on l’exclusió de les persones trans és un molt alta, s’estableix la incorporació d’aquest col•lectiu al costat d’aquells que tenen major dificultat per accedir a una ocupació, pel que fa a mesures de formació, orientació i inserció laboral.
També veuran reconeguda la seva circumstància en l’àmbit social, ja que la Generalitat Valenciana ha d’elaborar un programa marc d’actuació per a la seva inclusió a través dels serveis socials.
A més, el text inclou mesures en l’àmbit de l’oci, la cultura, l’esport, la cooperació, la comunicació i la seguretat i emergències.
En aquest últim cas s’inclou tant un protocol d’atenció a víctimes de delictes d’odi per motiu d’identitat o expressió de gènere, així com formació als diferents cossos i forces de seguretat i emergències.Finalment, l’avantprojecte de llei disposa d’un títol sobre la tutela administrativa, amb l’objectiu de protegir les persones transgènere davant qualsevol violació del seu dret a la igualtat, per la qual cosa s’estableixen una sèrie d’infraccions i sancions per la realització d’accions o omissions contràries als drets recollits en el text. | [
"país",
"país valencià"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El ple del govern del País Valencià aprova l’avantprojecte de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere. Segons la vicepresidenta Mónica Oltra, la llei pretén despatologitzar la transsexualitat, que ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana.",
"a2": "La conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives del País Valencià ha redactat un avantprojecte de llei amb mesures sanitàries, psicològiques i educatives, per garantir el dret a la identitat i l’expressió de gènere. El projecte ha estat aprovat pel ple del govern valencià i intenta lluitar contra la discriminació de les persones transsexuals de totes les edats.",
"a3": "El govern valencià ha aprovat l'avantprojecte de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere. La llei busca despatologitzar la transsexualitat. L'avantprojecte ha estat elaborat en col·laboració amb altres conselleries i entitats socials. La llei reconeix el dret a la identitat de gènere, sense necessitat de prova psicològica o mèdica."
},
"extractive": {
"a1": "El ple del govern valencià ha aprovat l’avantprojecte de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere al País Valencià, elaborat per la vicepresidència i conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. \nSegons que ha donat a conèixer en roda de premsa posterior al ple del Consell la vicepresidenta, portaveu i consellera del ram, Mónica Oltra, ‘la llei aposta per la despatologització de la transsexualitat, ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana.’\nOltra ha afegit que entre les mesures previstes s’inclouen mesures sanitàries, psicològiques, educatives o quirúrgiques, com la cirurgia necessària per a la reassignació de gènere.\nEl protocol estableix, a més, que es respectarà la imatge física, així com la lliure elecció de la indumentària de l’alumnat, l’accés i l’ús de les instal·lacions del centre d’acord amb la identitat de gènere sentida, incloent els lavabos i els vestuaris i que la comunitat educativa del centre es dirigeixi a les persones trans pel nom que hagin triat.L’avantprojecte de llei estableix que la Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries en l’àmbit educatiu perquè es promogui el respecte i la protecció del dret a la identitat i l’expressió de gènere en aquest àmbit.",
"a2": "El ple del govern valencià ha aprovat l’avantprojecte de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere al País Valencià, elaborat per la vicepresidència i conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.\nSegons que ha donat a conèixer en roda de premsa posterior al ple del Consell la vicepresidenta, portaveu i consellera del ram, Mónica Oltra, ‘la llei aposta per la despatologització de la transsexualitat, ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana.’\nOltra ha afegit que entre les mesures previstes s’inclouen mesures sanitàries, psicològiques, educatives o quirúrgiques, com la cirurgia necessària per a la reassignació de gènere.\nEn aquest sentit, el marc normatiu regula aspectes com l’empara en les fases inicials del procés de declaració de la pròpia identitat sentida, la tutela en les situacions de minoria d’edat o l’atenció gerontològica especialment a les residències de la tercera edat, situacions a què ha de prestar-se especial atenció.",
"a3": "El ple del govern valencià ha aprovat l’avantprojecte de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere al País Valencià, elaborat per la vicepresidència i conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.\nSegons que ha donat a conèixer en roda de premsa posterior al ple del Consell la vicepresidenta, portaveu i consellera del ram, Mónica Oltra, ‘la llei aposta per la despatologització de la transsexualitat, ja no serà considerada com a trastorn, sinó com una expressió més de la diversitat humana.’\nL’avantprojecte ha estat elaborat en col·laboració amb les conselleries amb competències en educació, sanitat , justícia i treball i consensuada amb entitats socials i partits polítics.\nEl text recull, entre altres qüestions, el dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones transsexuals, lliurement manifestada, sense la necessitat de prova psicològica o mèdica."
},
"extreme": {
"a1": "S'aprova l’avantprojecte de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere al País Valencià.",
"a2": "El govern valencià ha aprovat un avantprojecte de llei per garantir el dret a la identitat i l’expressió de gènere.",
"a3": "El govern valencià aprova l'avantprojecte de llei de reconeixement de gènere sense prova psicològica ni mèdica, per despatologitzar la transsexualitat."
}
} |
35 | Ciència dirigida per curiositat o per objectius | El 2007 les alarmes van saltar en alguns despatxos del govern de Xile.
Un brot d’ISA (anèmia infecciosa del salmó) va ser detectat a les piscifactories de l’arxipèleg de Chiloé i va començar a estendre’s ràpidament per la resta d’instal·lacions de les costes xilenes.
De seguida es van importar fàrmacs i vacunes procedents de països nòrdics, però, potser per la diferent salinitat de l’aigua o per ser varietats de salmó diferents, no funcionaven.
No hi havia manera d’aturar la infecció.
La indústria salmonera, un sector que produïa més de 800.000 tones anuals de peix, reportava 5.000 milions de dòlars per any en exportacions i era la principal font d’ocupació al sud del país, estava en seriosa amenaça.
Per sort el virus va poder controlar-se abans que la destrucció fos total i el sector va començar a recuperar-se impulsat per la creixent demanda mundial.
Però la crisi va durar dos anys, va causar la mort de quasi el 80 % dels salmons xilens, va deixar 2.000 milions de dòlars de pèrdues, un risc brutal de desocupació i una por al cos que les autoritats no han oblidat.
M’explica aquesta història l’enginyer i economista xilè José Miguel Benavente, que ara és cap de la Divisió de Competitivitat i Innovació del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) a Washington DC i en aquella època era professor de la Universitat de Xile i vicepresident del Consell d’Innovació xilè.
I me la mostra per explicar-me que quan es va esdevenir la crisi van acudir a universitats xilenes en cerca d’especialistes en biologia del salmó i no van trobar cap departament especialitzat.
«Com pot ser?
Com pot ser que la ciència xilena estigués desatenent un sector tan important per al país?», es va plantejar José Miguel de manera retòrica.
Mesos més tard va intentar esbrinar quants investigadors xilens hi havia en el sector vinícola, que reporta anualment 3.000 milions de dòlars en exportacions, i va veure que en tot el país només hi havia tres doctors en biologia de la vinya.
«I si de sobte hi ha un problema en els sòls, o fil·loxera, o qui sap què?
O simplement es vol millorar aspectes de la producció?
Per què no hi ha més investigadors experts en aquest tema?»
José Miguel sap ben bé la resposta: perquè ni salmons ni raïm mai van despertar la curiositat intel·lectual dels científics xilens i perquè el govern no va donar incentius ni instruccions explícites perquè la comunitat científica treballés en aquesta direcció.
Una pífia per ambdues bandes i el context perfecte per debatre si els científics han de tenir llibertat per a investigar el que els vingui de gust impulsats per la seva curiositat (curiosity driven research), o si han de tenir una visió un xic més pragmàtica i tant govern com societat marcar-los algunes prioritats i objectius (mission oriented research).
Els científics solen defensar que l’exploració lliure d’allò que s’ha desconegut sempre genera avenços inesperats que acaben millorant la nostra cultura, benestar, i també economia.
I tenen absoluta raó.
Però això no s’esdevé per art de màgia, ni qui aplica el coneixement és necessàriament el qui el genera.
El mateix José Miguel Benavente es mostra orgullosíssim dels observatoris astronòmics xilens o del bon nivell de publicacions en biologia bàsica del seu país, però com a responsable de polítiques científiques en una institució com el BID, la seva missió és intentar que la ciència tingui el major impacte possible en el desenvolupament dels països d’Amèrica Llatina.
I tenint dades que mostren que la ciència genera més riquesa com més prop està dels sectors productius d’un país i observant que la ciència llatinoamericana té una tradició molt acadèmica, pensa que els governs han de tenir capacitat suficient per a, a més de defensar meticulosament la ciència bàsica de qualitat, aprofitar al màxim el talent i incentivar els investigadors perquè estudiïn també el salmó, l’agricultura o els procediments per a millorar l’extracció de coure.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
Pere Estupinyà.
Escriptor i divulgador científic (Nova York).
Què és Mètode? | [
"ciència i tecnologia",
"mètode"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "El 2007, una infecció va causar la mort de quasi el 80 % dels salmons xilens. En aquell moment no es va trobar cap departament universitari especialitzat en salmons. Passa el mateix amb el camp de la vinicultura. Això genera el debat sobre què ha d'impulsar la recerca: la curiositat del científic o la necessitat?",
"a2": "Segons l’enginyer i economista xilè José Miguel Benavente, cap de la Divisió de Competitivitat i Innovació del BID a Washington DC, a més de promocionar la ciència bàsica, els governs haurien d’incentivar les investigacions pragmàtiques que podrien facilitar la gestió de crisis i impactar en l’economia del país, com els estudis centrats en la biologia del salmó xilè o l’agricultura.",
"a3": "El 2007, a Xile es va donar un brot d'ISA que va posar en risc tota l'economia del país, ja que és un dels recursos que més diners genera. Quan es va investigar el cas, es van adonar que pràcticament no hi havia científics especialitzats en els salmons i es van plantejar quin tipus de recerca havien de fer."
},
"extractive": {
"a1": "Però la crisi va durar dos anys, va causar la mort de quasi el 80 % dels salmons xilens, va deixar 2.000 milions de dòlars de pèrdues, un risc brutal de desocupació i una por al cos que les autoritats no han oblidat.\nMesos més tard va intentar esbrinar quants investigadors xilens hi havia en el sector vinícola, que reporta anualment 3.000 milions de dòlars en exportacions, i va veure que en tot el país només hi havia tres doctors en biologia de la vinya.\nUna pífia per ambdues bandes i el context perfecte per debatre si els científics han de tenir llibertat per a investigar el que els vingui de gust impulsats per la seva curiositat (curiosity driven research), o si han de tenir una visió un xic més pragmàtica i tant govern com societat marcar-los algunes prioritats i objectius (mission oriented research).\nEl mateix José Miguel Benavente es mostra orgullosíssim dels observatoris astronòmics xilens o del bon nivell de publicacions en biologia bàsica del seu país, però com a responsable de polítiques científiques en una institució com el BID, la seva missió és intentar que la ciència tingui el major impacte possible en el desenvolupament dels països d’Amèrica Llatina.",
"a2": "Però la crisi va durar dos anys, va causar la mort de quasi el 80 % dels salmons xilens, va deixar 2.000 milions de dòlars de pèrdues, un risc brutal de desocupació i una por al cos que les autoritats no han oblidat.\nUna pífia per ambdues bandes i el context perfecte per debatre si els científics han de tenir llibertat per a investigar el que els vingui de gust impulsats per la seva curiositat (curiosity driven research), o si han de tenir una visió un xic més pragmàtica i tant govern com societat marcar-los algunes prioritats i objectius (mission oriented research).\nEl mateix José Miguel Benavente es mostra orgullosíssim dels observatoris astronòmics xilens o del bon nivell de publicacions en biologia bàsica del seu país, però com a responsable de polítiques científiques en una institució com el BID, la seva missió és intentar que la ciència tingui el major impacte possible en el desenvolupament dels països d’Amèrica Llatina.\nI tenint dades que mostren que la ciència genera més riquesa com més prop està dels sectors productius d’un país i observant que la ciència llatinoamericana té una tradició molt acadèmica, pensa que els governs han de tenir capacitat suficient per a, a més de defensar meticulosament la ciència bàsica de qualitat, aprofitar al màxim el talent i incentivar els investigadors perquè estudiïn també el salmó, l’agricultura o els procediments per a millorar l’extracció de coure.",
"a3": "Un brot d’ISA (anèmia infecciosa del salmó) va ser detectat a les piscifactories de l’arxipèleg de Chiloé i va començar a estendre’s ràpidament per la resta d’instal·lacions de les costes xilenes.\nPerò la crisi va durar dos anys, va causar la mort de quasi el 80 % dels salmons xilens, va deixar 2.000 milions de dòlars de pèrdues, un risc brutal de desocupació i una por al cos que les autoritats no han oblidat.\nJosé Miguel sap ben bé la resposta: perquè ni salmons ni raïm mai van despertar la curiositat intel·lectual dels científics xilens i perquè el govern no va donar incentius ni instruccions explícites perquè la comunitat científica treballés en aquesta direcció.\nUna pífia per ambdues bandes i el context perfecte per debatre si els científics han de tenir llibertat per a investigar el que els vingui de gust impulsats per la seva curiositat (curiosity driven research), o si han de tenir una visió un xic més pragmàtica i tant govern com societat marcar-los algunes prioritats i objectius (mission oriented research)."
},
"extreme": {
"a1": "La infecció de salmons xilens i la manca de doctors vitivinícoles genera el debat sobre què ha d'impulsar la ciència.",
"a2": "Segons Jose Miguel Benavente, els governs haurien d’incentivar els investigadors perquè estudiïn processos que impacten en l’economia dels països.",
"a3": "El 2007, un brot d'ISA va fer que Xile s'adonés d'on calia invertir més recursos en recerca."
}
} |
|
1,424 | El pla Parlon per liderar el PSC: primer primàries i després pacte amb Iceta | L'alcaldessa de Santa Coloma vol que els militants puguin escollir el líder i configurar posteriorment una direcció plural | El curs polític arrenca mogut al carrer Nicaragua.
Més enllà de la incertesa de com es desenvoluparà el full de ruta independentista a Catalunya o de si hi haurà o no terceres eleccions espanyoles, el PSC encara un congrés que serà clau per determinar qui pilotarà l'intent per recuperar part del terreny perdut pels socialistes en els últims anys.
Dos són, per ara, els noms que estan sobre la taula: el de l'actual primer secretari, Miquel Iceta, i el de l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon.
Ja han fet el pas de postular-se oficialment i tots dos s'han emplaçat a intentar forjar un acord ja sigui abans o després de les primàries que es celebraran el 15 d'octubre.
Parlon, però, és partidària, almenys per ara, d'enfrontar-se a Iceta perquè la militància triï qui creu que pot encapçalar millor la nova etapa del partit.
Tot i això, dirigents pròxims al primer secretari volen evitar el duel i pressionen perquè hi hagi una candidatura conjunta abans del dimecres de la setmana que ve.
Hi ha un sector del PSC, especialment entre l'anomenada vella guàrdia, que tem que unes primàries on rivalitzin els dos candidats pot tornar a obrir velles ferides i dividir un partit que ja va patir fa dos anys una escissió.
En els últims dies, han pressionat Parlon perquè cedeixi i accepti una sola llista amb Iceta que sigui avalada igualment per la militància, però l'alcaldessa considera que no es pot desvirtuar el mecanisme de les primàries i que cal obrir un procés de debat i de contrast de projectes.
Dirigents que li donen suport avalen aquest posicionament i situen com a referent les primàries dels socialistes francesos que, des del '
Les primàries com a "oportunitat"
“Estem tan malament que cal fer un canvi en el partit.
Les primàries són una oportunitat”, argumenta un dirigent del partit que confia que s'arribi a les primàries amb dos candidats.
També els fa patir que la renovació de cares que abandera la jove dirigent acabi relegant a un segon pla quadres de llarga trajectòria i bagatge dins del PSC que tenen, a més, una bona sintonia amb el PSOE.
L'alcaldessa de Santa Coloma, però, que s'ha erigit en una de les veus més influents i crítiques amb l'actual direcció, té clar que el seu projecte ha de ser conciliador amb tot el partit i també amb la vella guàrdia que des del congrés de Sitges de 1994 ha portat la batuta del PSC.
Per guanyar, necessita bona part del seu suport i també no ser vista com una figura hostil amb el PSOE.
D'aquí ve el seu contundent posicionament contrari a la celebració d'un referèndum sobre la independència sense renunciar, però, a intentar pilotar un canvi en el discurs dels socialistes tot demanant en el qual es reconegui Catalunya com a nació i recuperi l'essència de l'Espanya plurinacional que va onejar José Luis Rodríguez Zapatero.
Una fórmula per mantenir l'alcaldia
Així doncs, la intenció de Parlon és oferir mà estesa a Iceta si guanya les primàries de l'octubre per configurar plegats una direcció que haurà de ser avalada en el congrés que els socialistes catalans celebraran del 4 al 6 de novembre.
Que Iceta ocupi un lloc clau en la futura direcció del partit i també que s'aposti per una bicefàlia són dos elements per garantir que Parlon pugui compaginar, almenys d'entrada, el lideratge del PSC amb l'alcaldia de Santa Coloma, on governa amb majoria absoluta.
Els dos candidats a les primàries encara tenen més d'una setmana per iniciar la recollida oficial d'avals.
El tret de sortida al procés es donarà el pròxim 19 de setembre i tots dos ja estan mesurant quines són les seves forces a les diferents federacions territorials.
Si es mantindran les dues candidatures dependrà, en bona part, de la capacitat de cadascun d'ells per fer front a les pressions internes. | [
"psc"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El PSC prepara el congrés per recuperar el terreny perdut els últims anys. Si Núria Parlon, l'alcaldessa de Santa Coloma, guanya les primàries d'octubre, pactarà amb Iceta per dirigir conjuntament el partit, sempre que els socialistes ho aprovin en el congrés del 4 al 6 de novembre. Així Parlon podrà compaginar l'alcaldia amb el lideratge del PSC.",
"a2": "El PSC triarà aviat la persona que liderarà la nova etapa del partit. Els candidats són Miquel Iceta i Núria Parlon, però ambdós podrien arribar a un acord abans de les primàries. Parlon, una de les veus més crítiques amb el partit, planeja presentar un projecte conciliador per guanyar-se la simpatia de la vella guàrdia i del PSOE.",
"a3": "Les primàries del PSC compten amb dos candidats, Iceta i Parlon, amb programes força diferents. Per una banda, es vol apostar per una candidatura bicèfala amb dos representats en una mateixa llista. Per l'altra, Parlon vol presentar-s'hi pel seu compte amb la seva llista. Un sector del partit tem que aquestes primàries rivalitzin els candidats i s'obrin velles ferides."
},
"extractive": {
"a1": "Més enllà de la incertesa de com es desenvoluparà el full de ruta independentista a Catalunya o de si hi haurà o no terceres eleccions espanyoles, el PSC encara un congrés que serà clau per determinar qui pilotarà l'intent per recuperar part del terreny perdut pels socialistes en els últims anys. \nDos són, per ara, els noms que estan sobre la taula: el de l'actual primer secretari, Miquel Iceta, i el de l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon. \nL'alcaldessa de Santa Coloma, però, que s'ha erigit en una de les veus més influents i crítiques amb l'actual direcció, té clar que el seu projecte ha de ser conciliador amb tot el partit i també amb la vella guàrdia que des del congrés de Sitges de 1994 ha portat la batuta del PSC.\nAixí doncs, la intenció de Parlon és oferir mà estesa a Iceta si guanya les primàries de l'octubre per configurar plegats una direcció que haurà de ser avalada en el congrés que els socialistes catalans celebraran del 4 al 6 de novembre.",
"a2": "Més enllà de la incertesa de com es desenvoluparà el full de ruta independentista a Catalunya o de si hi haurà o no terceres eleccions espanyoles, el PSC encara un congrés que serà clau per determinar qui pilotarà l'intent per recuperar part del terreny perdut pels socialistes en els últims anys.\nDos són, per ara, els noms que estan sobre la taula: el de l'actual primer secretari, Miquel Iceta, i el de l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon.\nHi ha un sector del PSC, especialment entre l'anomenada vella guàrdia, que tem que unes primàries on rivalitzin els dos candidats pot tornar a obrir velles ferides i dividir un partit que ja va patir fa dos anys una escissió.\nL'alcaldessa de Santa Coloma, però, que s'ha erigit en una de les veus més influents i crítiques amb l'actual direcció, té clar que el seu projecte ha de ser conciliador amb tot el partit i també amb la vella guàrdia que des del congrés de Sitges de 1994 ha portat la batuta del PSC.",
"a3": "Més enllà de la incertesa de com es desenvoluparà el full de ruta independentista a Catalunya o de si hi haurà o no terceres eleccions espanyoles, el PSC encara un congrés que serà clau per determinar qui pilotarà l'intent per recuperar part del terreny perdut pels socialistes en els últims anys.\nHi ha un sector del PSC, especialment entre l'anomenada vella guàrdia, que tem que unes primàries on rivalitzin els dos candidats pot tornar a obrir velles ferides i dividir un partit que ja va patir fa dos anys una escissió.\nL'alcaldessa de Santa Coloma, però, que s'ha erigit en una de les veus més influents i crítiques amb l'actual direcció, té clar que el seu projecte ha de ser conciliador amb tot el partit i també amb la vella guàrdia que des del congrés de Sitges de 1994 ha portat la batuta del PSC.\nAixí doncs, la intenció de Parlon és oferir mà estesa a Iceta si guanya les primàries de l'octubre per configurar plegats una direcció que haurà de ser avalada en el congrés que els socialistes catalans celebraran del 4 al 6 de novembre."
},
"extreme": {
"a1": "Parlon pretén liderar el PSC guanyant les primàries i pactant després amb Iceta, per poder compaginar-ho amb l'alcaldia.",
"a2": "Miquel Iceta i Núria Parlon s’han presentat com a candidats per dirigir la nova etapa del PSC.",
"a3": "Núria Parlon i Miquel Iceta s'enfronten a unes primàries que poden obrir velles ferides dins del partit."
}
} |
2,293 | Temps de Flors permetrà visitar els murs romans d'un antic hospital de Girona i una platja fluvial al Ter | La mostra coincideix amb el festival A Cappella, amb un concert de campanes i també s'ubicarà un piano de cua al Museu d'Art per qui vulgui tocar | La mostra Girona, Temps de Flors arriba a la 61ena edició i continua sumant novetats.
Enguany, es podrà visitar per primera i única vegada els murs romans d'un antic hospital situat a la plaça Sant Pere i que hauria tingut aquests usos durant l'edat mitjana.
També es podrà passejar per una platja fluvial a la llera del riu Ter, on s'hi ubicarà una instal·lació.
L'esdeveniment es farà del 7 al 15 de maig i les flors es combinen amb diferents esdeveniments culturals com el festival A Cappella, amb un concert de campanes i també s'ubicarà un piano de cua al Museu d'Art perquè el toqui tothom que vulgui.
Durant nou dies es podran visitar 134 espais amb projectes florals.
Santa Eugènia i Sant Narcís també se sumen a la iniciativa i presenten muntatges a punts emblemàtics del barri.
La ciutat occitana d'Albi tindrà un projecte als jardins de la Torre de Carlemany, coincidint amb la celebració del 30è aniversari de l'agermanament amb Girona.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana, han presentat aquest matí la 61a edició de Girona Temps de Flors, que tindrà lloc del 7 al 15 de maig.
Durant aquests nou dies, es podran visitar 134 espais guarnits amb projectes florals.
Com a novetats, enguany es podran veure els murs d'època romana que estan localitzats en un edifici del carrer del Riu Galligants, que semblaria que havia acollit un hospital a l'edat mitjana i que properament acollirà un balneari urbà (de caràcter privat).
És per això que aquesta serà l'única oportunitat per visitar aquestes troballes arqueològiques.
Obertura als barris
Aquest any, seguint la línia de les últimes edicions, Temps de Flors fa un pas més en la implicació dels barris de la ciutat en el festival.
Mentre que el barri de Carme Vista Alegre es consolida com a punt del recorregut floral, els barris de Santa Eugènia i Sant Narcís participaran a l'exposició amb projectes en els espais més emblemàtics del barri com són la plaça de Santa Eugènia i Can Ninetes -en el cas de Santa Eugènia-, i la plaça de l'Assumpció, en el cas de Sant Narcís.
En aquest darrer sector, participarà també en aquesta edició del festival una escola d'idiomes de la zona.
Més espais naturals
La platja fluvial del riu Ter (per la zona posterior de l'hospital Josep Trueta), les fonts del Barri Vell i el camí del passeig Arqueològic fins a l'ermita del Calvari seran alguns dels nous espais que inclouran projectes florals en aquesta edició.
En aquest sentit, la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana, ha remarcat que volen potenciar espais de la ciutat que no es coneixen, tant pels visitants com pels gironins.
També es podran veure projectes "singulars i suggestius" als soterranis de la Catedral i a les escales de la basílica de Sant Feliu.
Flors i cultura
La cultura tindrà també un pes especial aquest any.
Novament, el Temps de Flors es fa coincidir amb el festival Girona A Cappella Festival, que arriba a la cinquena edició i que oferirà diversos concerts, molts de gratuïts a la plaça Independència.
A més, el dimecres 11 de maig –dia en què Temps de Flors s'allargarà fins a les 12 de la nit- es farà un concert de campanes al Barri Vell de la ciutat.
Una altra de les noves propostes culturals d'aquesta edició és la instal·lació d'un piano de cua (és el que s'usa al prestigiós Concurs Internacional de Música Maria Canals) al pati del Museu d'Art durant els dies del festival per tal que qualsevol ciutadà el pugui tocar.
En aquesta 61a edició de Girona, Temps de Flors, i com a cloenda de les activitats per commemorar el 30è aniversari de l'agermanament entre Albi i Girona, la ciutat occitana ha volgut implicar-se en l'esdeveniment i s'ha encarregat d'elaborar un projecte que es podrà veure als jardins de la Torre de Carlemany.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destaca que l'esdeveniment és una "història d'èxit col·lectiva, un projecte coral de la ciutadania, les entitats, les empreses i les institucions".
A més, també ha agraït la implicació de totes les entitats, voluntaris, artistes i patrocinadors que s'impliquen en el Temps de Flors. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "La mostra de Girona, Temps de Flors, celebra la seva 61a edició. Aquest any, s'hi inclouen novetats en tots els aspectes, com la visita per primera i única vegada als murs romans d'un antic hospital de l'edat mitjana. A banda, també s'instal·larà un piano de cua perquè tothom que vulgui el pugui tocar.",
"a2": "Un any més, el Temps de Flors continua creixent per diferents barris de Girona, on combinarà les tradicionals instal·lacions florals amb visites a llocs gairebé desconeguts de la ciutat, el descobriment d'indrets d'especial interès arqueològic i els diferentss concerts que s'oferiran dins del Festival A Cappella, alhora que celebrarà el 30è aniversari de l'agermanament amb la ciutat occitana d'Albi.",
"a3": "La 61a edició de Girona, Temps de Flors inclourà 134 espais amb projectes florals repartits per diferents parts de la ciutat i la visita a uns murs de l’època romana. A més, coincidirà amb la 5a edició del Girona A Cappella Festival, que oferirà diversos concerts i instal·larà un piano de cua al pati del Museu d’Art."
},
"extractive": {
"a1": "Enguany, es podrà visitar per primera i única vegada els murs romans d'un antic hospital situat a la plaça Sant Pere i que hauria tingut aquests usos durant l'edat mitjana.\nCom a novetats, enguany es podran veure els murs d'època romana que estan localitzats en un edifici del carrer del Riu Galligants, que semblaria que havia acollit un hospital a l'edat mitjana i que properament acollirà un balneari urbà (de caràcter privat).\nLa platja fluvial del riu Ter (per la zona posterior de l'hospital Josep Trueta), les fonts del Barri Vell i el camí del passeig Arqueològic fins a l'ermita del Calvari seran alguns dels nous espais que inclouran projectes florals en aquesta edició.\nUna altra de les noves propostes culturals d'aquesta edició és la instal·lació d'un piano de cua (és el que s'usa al prestigiós Concurs Internacional de Música Maria Canals) al pati del Museu d'Art durant els dies del festival per tal que qualsevol ciutadà el pugui tocar.",
"a2": "Aquest any, seguint la línia de les últimes edicions, Temps de Flors fa un pas més en la implicació dels barris de la ciutat en el festival.\nMentre que el barri de Carme Vista Alegre es consolida com a punt del recorregut floral, els barris de Santa Eugènia i Sant Narcís participaran a l'exposició amb projectes en els espais més emblemàtics del barri com són la plaça de Santa Eugènia i Can Ninetes, en el cas de Santa Eugènia, i la plaça de l'Assumpció, en el cas de Sant Narcís.\nA més, el dimecres 11 de maig, dia en què Temps de Flors s'allargarà fins a les 12 de la nit, es farà un concert de campanes al Barri Vell de la ciutat.\nEn aquesta 61a edició de Girona, Temps de Flors, i com a cloenda de les activitats per a commemorar el 30è aniversari de l'agermanament entre Albi i Girona, la ciutat occitana ha volgut implicar-se en l'esdeveniment i s'ha encarregat d'elaborar un projecte que es podrà veure als jardins de la Torre de Carlemany.",
"a3": "L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme, Glòria Plana, han presentat aquest matí la 61a edició de Girona Temps de Flors, que tindrà lloc del 7 al 15 de maig.\nCom a novetats, enguany es podran veure els murs d'època romana que estan localitzats en un edifici del carrer del Riu Galligants, que semblaria que havia acollit un hospital a l'edat mitjana i que properament acollirà un balneari urbà (de caràcter privat).\nLa platja fluvial del riu Ter (per la zona posterior de l'hospital Josep Trueta), les fonts del Barri Vell i el camí del passeig Arqueològic fins a l'ermita del Calvari seran alguns dels nous espais que inclouran projectes florals en aquesta edició.\nEn aquesta 61a edició de Girona, Temps de Flors, i com a cloenda de les activitats per a commemorar el 30è aniversari de l'agermanament entre Albi i Girona, la ciutat occitana ha volgut implicar-se en l'esdeveniment i s'ha encarregat d'elaborar un projecte que es podrà veure als jardins de la Torre de Carlemany."
},
"extreme": {
"a1": "Temps de Flors, la mostra de Girona, celebrarà la seva 61a edició amb una visita a uns banys romans.",
"a2": "L'edició d'enguany del Girona Temps de Flors combina les flors amb la història, la música i el patrimoni arqueològic.",
"a3": "La mostra Girona, Temps de Flors inclourà 134 espais amb projectes florals i altres activitats arreu de la ciutat."
}
} |
2,088 | L'Ajuntament de Flix arrenca del govern espanyol el compromís d'agilitzar l'acabament de la neteja del pantà | El Ministeri d'Agricultura anuncia que nomenarà un nou director de l'obra abans del 23 d'abril i mantindrà reunions periòdiques de seguiment amb la Generalitat i el consistori | L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre) ha arrencat del govern espanyol en funcions el compromís de fixar un calendari per agilitar la finalització de les tasques pendents de les obres de descontaminació química de l'embassament.
L'alcalde de la població, Marc Mur, ha tornat de la reunió mantinguda aquest dimarts a Madrid amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Pablo Saavedra, i la directora general de l'Aigua, Liana Ardiles, amb l'anunci del nomenament d'un nou director del projecte abans del pròxim 23 d'abril, a partir del qual es reprendran les reunions de seguiment de les obres amb el consistori i la Generalitat.
L'objectiu és posar en marxa al més aviat possible la neteja de l'aigua confinada de la zona on s'han extret els llots tòxics, una actuació que requereix la tramitació administrativa per part de l'administració catalana i que no va ser inclosa en el projecte general.
Les obres van quedar paralitzades arran de les investigacions judicials per la suposada trama de corrupció al voltant de la societat estatal Acuamed.
Mur ha tornat "satisfet" pel resultat de la trobada en el context de bloqueig i incertesa dins del qual s'ha situat el projecte durant els últims mesos.
La detenció de l'anterior responsable del projecte de Flix arran de l'operació policial va sembrar molts dubtes sobre la seva finalització després de gairebé tres anys de treballs.
Tot i que els càrrecs del Ministeri d'Agricultura no van voler avançar noms, sí que van anunciar que el nomenament efectiu tindria lloc abans del 23 d'abril.
"És una de les necessitat que teníem: des del mes de gener ens vam quedar sense interlocutor.
Necessitàvem una persona que estigués a Flix, que fos responsable de l'obra i amb qui poguéssim fer el seguiment del projecte", ha explicat l'alcalde.
El nomenament ha de permetre també restablir, entre finals d'abrils i el mes de maig, les reunions a tres bandes entre el govern espanyol, la Generalitat i el consistori per poder efectuar un seguiment regular de l'estat de les actuacions.
Unes trobades que es van deixar de celebrar des de finals de 2013.
En aquest sentit, el Ministeri també va assumir el compromís de reunir-se amb els representants del Govern durant el més de maig per estudiar i decidir la tramitació administrativa més àgil per poder continuar les obres pendents.
Es tracta, principalment, la neteja de l'aigua contaminada a la zona confinada amb taula-estaca vora al fàbrica electroquímica d'Ercros, d'on es van extreure un milió de tones de llots tòxics per al seu tractament i deposició.
Una actuació que, en el seu moment, no es va incloure en el projecte inicial, que no entrava dins del càlcul de finançament europeu –que aportava la major part dels 165 milions d'euros previstos, que haurien acabat inflant-se fins els 190, d'acord amb les investigacions judicials- i requereix una nova tramitació per part de la Generalitat.
Més enllà del procés burocràtic, que ha d'incloure la seva licitació i adjudicació, la seva execució es podria allargar durant "força mesos", segons Mur.
De moment, ha afegit, sí que continuen de forma paral·lela les obres per segellar i clausurar l'abocador del Racó de la Pubilla, que ha acollit els fangs tractats, amb la previsió de tenir completat el procés definitivament a finals del mes de juny.
Amb aquest calendari, que encara no permet veure cap data final en l'horitzó, el consistori creu que es "reactiva de nou el projecte" i que s'estableix el marc per donar la "celeritat necessària" a la seva finalització.
Això, sí "amb garanties de transparència i seguretat2.
Segons recorda Mur, el passat mes de desembre, abans de l'operació policial i la investigació judicial, les obres estaven finalitzades en un "percentatge elevat".
"Ens preocupem perquè es realitzin", ha insistit.
De Madrid, però, l'Ajuntament no va poder treure encara l'entrellat sobre els estudis el fons de l'embassament i el procés de descontaminació demanats al Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), així com les proves efectuades pel CSIC i la UPC, que el govern espanyol es va comprometre a lliurar el passat mes de gener.
"Atesa la situació d'Acuamed el govern espantol diu que tampoc té els documents a l'abast.
Tant bon punt els tinguin els lliuraran a la Generalitat", ha explicat Mur, qui tampoc va rebre explicacions sobre les obres pendents del Pla de Restitució vinculat al projecte, que preveia la millora de nombrosos abastaments d'aigua del territori.
"Ens diuen que la prioritat és reactivar les obres d'embassament i els tràmits administratius", tanca. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Des de l'Ajuntament de Flix s'ha aconseguit que el govern espanyol en funcions es comprometi a fixar un calendari per a finalitzar les tasques de descontaminació química del seu embassament. A més, s'ha aconseguit un nou interlocutor per a les reunions a tres bandes entre el govern espanyol, la Generalitat i el consistori.",
"a2": "L'alcalde de Flix, Marc Mur, s'ha mostrat satisfet per l'acord assolit amb el govern espanyol per a reprendre la neteja de l'aigua del pantà, el qual preveu el nomenament d'un nou director del projecte i la represa de les reunions a tres bandes entre govern espanyol, Generalitat i consistori per a poder efectuar un seguiment regular de l'estat de les actuacions.",
"a3": "L’alcalde de Flix s’ha reunit amb el secretari d'Estat de Medi Ambient per a parlar sobre les obres de descontaminació química de l’embassament, després de la seva aturada associada a una trama de corrupció. Durant la reunió, s’ha acordat nomenar un nou director per al projecte i agilitzar les tasques per a acabar les obres el més aviat possible."
},
"extractive": {
"a1": "L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre) ha arrencat del govern espanyol en funcions el compromís de fixar un calendari per a agilitar la finalització de les tasques pendents de les obres de descontaminació química de l'embassament.\nL'objectiu és posar en marxa el més aviat possible la neteja de l'aigua confinada de la zona on s'han extret els llots tòxics, una actuació que requereix la tramitació administrativa per part de l'administració catalana i que no va ser inclosa en el projecte general.\nEl nomenament ha de permetre també restablir, entre finals d'abrils i el mes de maig, les reunions a tres bandes entre el govern espanyol, la Generalitat i el consistori per a poder efectuar un seguiment regular de l'estat de les actuacions.\nSegons recorda Mur, el passat mes de desembre, abans de l'operació policial i la investigació judicial, les obres estaven finalitzades en un \"percentatge elevat\".",
"a2": "L'alcalde de la població, Marc Mur, ha tornat de la reunió mantinguda aquest dimarts a Madrid amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Pablo Saavedra, i la directora general de l'Aigua, Liana Ardiles, amb l'anunci del nomenament d'un nou director del projecte abans del pròxim 23 d'abril, a partir del qual es reprendran les reunions de seguiment de les obres amb el consistori i la Generalitat.\nL'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre) ha arrencat del govern espanyol en funcions el compromís de fixar un calendari per a agilitar la finalització de les tasques pendents de les obres de descontaminació química de l'embassament.\nDe moment, ha afegit, sí que continuen de forma paral·lela les obres per a segellar i clausurar l'abocador del Racó de la Pubilla, que ha acollit els fangs tractats, amb la previsió de tenir completat el procés definitivament a finals del mes de juny.\nL'objectiu és posar en marxa el més aviat possible la neteja de l'aigua confinada de la zona on s'han extret els llots tòxics, una actuació que requereix la tramitació administrativa per part de l'administració catalana i que no va ser inclosa en el projecte general.",
"a3": "L'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre) ha arrencat del govern espanyol en funcions el compromís de fixar un calendari per a agilitar la finalització de les tasques pendents de les obres de descontaminació química de l'embassament.\nL'alcalde de la població, Marc Mur, ha tornat de la reunió mantinguda aquest dimarts a Madrid amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Pablo Saavedra, i la directora general de l'Aigua, Liana Ardiles, amb l'anunci del nomenament d'un nou director del projecte abans del pròxim 23 d'abril, a partir del qual es reprendran les reunions de seguiment de les obres amb el consistori i la Generalitat.\nEn aquest sentit, el Ministeri també va assumir el compromís de reunir-se amb els representants del Govern durant el més de maig per a estudiar i decidir la tramitació administrativa més àgil per poder continuar les obres pendents.\nDe moment, ha afegit, sí que continuen de forma paral·lela les obres per a segellar i clausurar l'abocador del Racó de la Pubilla, que ha acollit els fangs tractats, amb la previsió de tenir completat el procés definitivament a finals del mes de juny."
},
"extreme": {
"a1": "Flix aconsegueix fixar un calendari amb el govern espanyol per a la finalització de la descontaminació de l'embassament.",
"a2": "L'Ajuntament de Flix celebra l'acord amb el govern espanyol per a reactivar el projecte de descontaminació química de l'embassament.",
"a3": "L’Ajuntament de Flix ha acordat amb el Govern espanyol nomenar un director per al projecte de neteja de l'embassament."
}
} |
428 | Clinton-Trump, des de Barcelona | Els nord-americans de Barcelona s'impliquen amb passió en les eleccions presidencials | Aquesta entitat és un braç del Partit Demòcrata americà que s’estén per moltes ciutats del món.
A Barcelona hi militen uns mil estatunidencs i, quan hi ha eleccions, es mobilitzen per muntar actes com aquest.
Però no només s’activen els que formen part de Democrats Abroad: a la capital catalana hi viuen 3.700 americans i bona part d’ells es registren per votar perquè senten que tenen una doble responsabilitat.
Liz Castro, una dona de Massachusetts que està ara abocada a la independència de Catalunya, ho explica així: ‘sento responsabilitat perquè sóc americana, però també com a ciutadana europea, perquè sé que el meu vot afectarà molts més territoris.
No només els EUA’.
No hi ha dubte, doncs, que les eleccions presidencials nord-americanes importen.
Als Estats Units, de fet, la participació està augmentant alhora que creix la tensió en la campanya.
És veritat que Trump ja s’havia fet famós pels seus comentaris fora de to, però un punt d’inflexió va ser la sortida a la llum d’un enregistrament de 2005 on Trump mostrava una actitud masclista i prepotent.
A partir d’aquí, han anat arribant noves declaracions polèmiques del candidat republicà que han mediatitzat molt més la campanya.
En el primer debat, va deixar anar que tenia molt mèrit ‘aconseguir evadir impostos’.
I en l’últim, va avisar que encara no sabia si acceptaria el resultat de les eleccions, que preferia ‘deixar-ho en suspens’.
Un altre factor clau en la campanya és la viralitat.
El Partit Demòcrata ha utilitzat molt més les xarxes que no pas els republicans per aconseguir votants.
Vídeos dels candidats en programes televisius d’humor i discursos emotius s’han estès per Internet.
Michelle Obama ha estat molt present en el tram final de la campanya i ha utilitzat la seva popularitat per defensar la candidatura de Clinton.
Aquest és un dels anuncis que més s’han escampat, fet a partir d’un míting de la fins ara primera dama.
Gràcies a aquesta viralitat i també, evidentment, al caràcter global dels Estats Units com a país, les eleccions arriben a la resta del món.
Als candidats els interessa donar-se a conèixer i que ciutadans d’altres països els vegin amb bons ulls.
Però sobretot, van a la recerca del vot estranger.
Hi ha 8 milions de nord-americans que viuen lluny dels Estats Units i el seu vot, segons de quin estat siguin, pot ser determinant.
En l’última dècada, la participació d’aquests estrangers ha rondat el 20%.
El periodista Marc Herman apunta que les persones que surten del país, ja sigui amb l’objectiu d’estudiar o per una oferta de feina, tendeixen a ser més oberts, i que per tant és probable que votin pel Partit Demòcrata.
Però en el cas americà s’ha de tenir en compte una altra variable: uns quants són militars i solen votar el Partit Republicà, encara que amb Obama alguns soldats van trencar aquesta tònica.
Com que a Barcelona no hi ha cap base militar dels EUA, sembla que hi hauria d’haver una majoria favorable als demòcrates i així és.
La població estatunidenca a la ciutat, que no arriba a les quatre mil persones, és petita en comparació amb la multitud de persones estrangeres que viuen a la capital.
Tot i que no s’acosta ni de lluny als 26.000 italians i o als 20.000 mil pakistanesos, destaca que la comunitat nord-americana, durant els últims quinze anys, s’ha triplicat a Barcelona.
Font: Departament d’estadística.
Ajuntament de Barcelona
La majoria de nord-americans residents a l’estranger, com mostren alguns estudis, compten amb ensenyament superior.
A Barcelona, viuen als barris de classe mitjana-alta.
En part és probable que això passi perquè les escoles americanes de la ciutat són en aquests barris.
Les Tres Torres és l’únic barri on els estatunidencs són els estrangers més nombrosos.
Font: Departament d’estadística.
Ajuntament de Barcelona
En un barri o altre, l’entitat que més es dedica a perseguir aquest vot estranger a la ciutat és Democrats Abroad.
Després de més de trenta converses amb americans de la ciutat, emergeix una clara sentència: els americans de Barcelona no voten Donald Trump.
A més, Democrats Abroad organitza una festa a Luz de Gas per seguir en directe la nit electoral.
El seu objectiu és que hi vagin americans que donen suport a Clinton, però també volen que hi assisteixin barcelonins. | [
"publicacions",
"cetrencada"
] | vilaweb | {
"abstractive": {
"a1": "Els quasi quatre mil estatunidencs de Catalunya comencen a plantejar-se el vot a les eleccions del seu país. Democrats Abroad busca reunir el major nombre de persones la nit de les votacions per a seguir-les junts. Sembla que Hillary Clinton té el camí més fàcil gràcies a la campanya per xarxes.",
"a2": "La petita comunitat estatunidenca de Barcelona viu intensament les eleccions presidencials dels EUA. Tot i el frec a frec entre Clinton i Trump, i a diferència d'altres indrets amb més presència nord-americana, els estatunidencs de Barcelona semblen decantar-se clarament per Hilary Clinton, que fins i tot compta amb l'ajuda de l'entitat Democrats Abroad a la capital catalana.",
"a3": "La comunitat nord-americana de Barcelona, que no arriba a les 4.000 persones, s’ha començat a mobilitzar per a les eleccions als Estats Units. L’associació Democrats Abroad ha organitzat diferents activitats per a aconseguir vots per a Clinton. A Barcelona, la majoria dels estatunidencs són simpatitzants del partit demòcrata i senten una doble responsabilitat a l'hora de votar."
},
"extractive": {
"a1": "Però no només s’activen els que formen part de Democrats Abroad: a la capital catalana hi viuen 3.700 americans i bona part d’ells es registren per votar perquè senten que tenen una doble responsabilitat.\nI en l’últim, va avisar que encara no sabia si acceptaria el resultat de les eleccions, que preferia ‘deixar-ho en suspens’.\nGràcies a aquesta viralitat i també, evidentment, al caràcter global dels Estats Units com a país, les eleccions arriben a la resta del món.\nLa majoria de nord-americans residents a l’estranger, com mostren alguns estudis, compten amb ensenyament superior.",
"a2": "La població estatunidenca a la ciutat, que no arriba a les quatre mil persones, és petita en comparació amb la multitud de persones estrangeres que viuen a la capital.\nMichelle Obama ha estat molt present en el tram final de la campanya i ha utilitzat la seva popularitat per defensar la candidatura de Clinton.\nEn part és probable que això passi perquè les escoles americanes de la ciutat són en aquests barris.\nDesprés de més de trenta converses amb americans de la ciutat, emergeix una clara sentència: els americans de Barcelona no voten Donald Trump.",
"a3": "Gràcies a aquesta viralitat i també, evidentment, al caràcter global dels Estats Units com a país, les eleccions arriben a la resta del món.\nEl periodista Marc Herman apunta que les persones que surten del país, ja sigui amb l’objectiu d’estudiar o per una oferta de feina, tendeixen a ser més oberts, i que per tant és probable que votin pel Partit Demòcrata.\nCom que a Barcelona no hi ha cap base militar dels EUA, sembla que hi hauria d’haver una majoria favorable als demòcrates i així és.\nTot i que no s’acosta ni de lluny als 26.000 italians i o als 20.000 mil pakistanesos, destaca que la comunitat nord-americana, durant els últims quinze anys, s’ha triplicat a Barcelona."
},
"extreme": {
"a1": "S'acosten les eleccions estatunidenques i els seus ciutadans arreu del món comencen a votar i engegar la maquinària.",
"a2": "Els nord-americans residents a Barcelona prefereixen Clinton per sobre de Trump a les eleccions presidencials dels EUA.",
"a3": "La comunitat nord-americana de Barcelona, que és petita però s’ha duplicat en quinze anys, és sobretot simpatitzant del partit demòcrata."
}
} |
2,298 | El número 01714 de La Grossa de Cap d'Any es vendrà en un estanc de Cervera | El període per encarregar participacions de la loteria s'allarga fins al 15 de novembre | Els cent bitllets del número 01714 de La Grossa de Cap d'Any es vendrà a l'estanc número 2 de Cervera.
Així ho ha anunciat la secretària d'Hisenda, Elsa Artadi, aquest dijous al programa 'Divendres' de TV3.
Aquest establiment ha estat agraciat en el sorteig que s'ha fet entre els venedors de la Grossa que van realitzar una comanda entre el 19 i el 30 d'octubre.
L'estanc, situat al carrer Victòria número 2 de Cervera, forma part de la xarxa comercial de Loteria de Catalunya des de fa 17 anys.
L'any passat va vendre més de 25.000 euros de loteria de La Grossa, més de dues vegades i mitja la mitjana dels estancs al 2014 (9.990 euros).
Com ja es va fer l'any passat, Loteria de Catalunya ha decidit sortejar el número 01714 perquè la demanda d'aquest número superava l'oferta existent.
L'any passat aquest número també es va sortejar entre els comerciants de La Grossa.
Els primers 50 bitllets es van vendre en un supermercat de Sant Antoni de Vilamajor i els altres 50 bitllets es van esgotar en poques hores a la Llibreria Papereria Artós del Carrer Major de Sarrià número 6 de Barcelona.
D'altra banda, Artadi ha recordat que ja s'han distribuït més de 13,7 milions d'euros de La Grossa, 1,9 milions dels quals en participacions, un 109% més que l'any anterior.
"Ens consta que cada vegada més empreses i associacions han deixat de fer les tradicionals participacions amb El Gordo de Navidad i s'estan passant a La Grossa, per això hem allargat el termini per encarregar-ne fins al proper 15 de novembre", ha assenyalat.
Aquest any, Loteria de Catalunya dissenya i imprimeix les participacions per a aquelles entitats que així ho desitgin.
La responsable d'Hisenda de la Generalitat també ha explicat que la venda per Internet (www.lagrossa.cat) ha crescut un 87% respecte a l'any anterior i que ja s'han venut per aquest canal més de 51.000 euros en loteria.
"Atribuïm aquest increment a les novetats que hem introduït en el web, com ara l'espai 'Regala Grossa, regala il·lusió"'que permet comprar un número i compartir-lo amb aquelles persones que ho desitges", ha dit.
Artadi també ha explicat que a partir d'aquest dilluns, 9 de novembre, i fins al 20 del mateix mes, s'inicia la campanya 'La Grossa de Divendres' amb la qual es pot guanyar 1 milió d'euros.
Televisió de Catalunya i Loteria de Catalunya sortejaran diàriament 10 bitllets del número 18909 al programa 'Divendres'.
Durant deu dies de novembre, TV3 recordarà a l'inici del programa que aquell dia se sortejaran 10 bitllets entre totes aquelles persones que participin a través de la web de 'Divendres' escrivint la paraula clau facilitada i que variarà cada dia.
Hi haurà un únic guanyador per dia, que haurà de contestar en directe una trucada de la presentadora de l'espai.
"Si aquest número resulta ser el primer premi de la Grossa, aquesta persona guanyaria 1 milió d'euros, ja que el primer premi són 100.000 euros per bitllet i estem regalant 10 bitllets, d'aquí l'eslògan Guanya 1 milió d'euros amb la Grossa i TV3", ha aclarit Artadi.
D'altra banda, Elsa Artadi també ha recordat que continua actiu el sorteig que ha engegat Loteria de Catalunya que donarà 2.000 euros al mes durant tot un any.
L'agraciat serà escollit entre totes aquelles persones que enviïn una fotografia seva amb un bitllet de La Grossa 2015 abans del 30 de novembre.
Des que va començar el sorteig aquest diumenge 1 de novembre, ja hi han participat més de 1.100 persones.
Cada participant haurà d'enviar una foto on aparegui amb un bitllet d'aquest any i s'identifiqui clarament el número i la sèrie del bitllet.
Només es podrà enviar una fotografia per bitllet, però es podran enviar tantes instantànies com bitllets s'hagin comprat.
"Quants més bitllets compris, més fotografies podràs fer-te i més probabilitats de guanyar tindràs", ha recordat Artadi.
Els participants en aquest sorteig hauran de ser majors d'edat, aparèixer clarament a la fotografia i indicar el seu nom i cognoms, NIF, adreça de correu electrònic i un número de telèfon mòbil.
En cas que el bitllet s'hagi comprat per Internet, a través de lagrossa.cat, a la fotografia s'haurà de veure la imatge del participant i la del resguard de compra del bitllet de loteria.
El dia 3 de desembre de 2015 es realitzarà un sorteig en el qual resultarà guanyadora una fotografia d'entre totes les que s'hagin rebut a Loteria de Catalunya, per qualsevol dels dos canals habilitats.
Per poder cobrar el premi, serà imprescindible la presentació del bitllet original de loteria que es mostra a la fotografia guanyadora.
La participació en aquest sorteig no impedeix la participació en el sorteig que se celebrarà el dia 31 de desembre de 2015. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els bitllets de La Grossa de Cap d'Any amb el número 01714 es vendran aquest any a l'estanc número 2 de Cervera. S'ha decidit sortejar qui vendrà aquest número perquè té una demanda altíssima. A més, des de TV3 se sortejaran també 10 bitllets entre aquelles persones que participin a través del web de \"Divendres\".",
"a2": "La secretària d'Hisenda, Elsa Artadi, ha anunciat que els cent bitllets del número 01714 de La Grossa de Cap d'Any es vendran a l'estanc número 2 de Cervera després que aquest establiment hagi estat agraciat en el sorteig que s'ha fet entre els venedors de la Grossa que van realitzar una comanda entre el 19 i el 30 d'octubre.",
"a3": "La secretària d'Hisenda, Elsa Artadi, ha declarat que han augmentat molt les vendes de La Grossa de Cap d'Any respecte l’any anterior i que el número 01714 es vendrà a Cervera. A més, ha explicat la campanya “La Grossa de Divendres”, que permet guanyar 1 milió d'euros, i el sorteig de 2.000 euros al mes durant un any."
},
"extractive": {
"a1": "Els cent bitllets del número 01714 de La Grossa de Cap d'Any es vendran a l'estanc número 2 de Cervera.\nCom ja es va fer l'any passat, Loteria de Catalunya ha decidit sortejar el número 01714 perquè la demanda d'aquest número superava l'oferta existent.\n\"Ens consta que cada vegada més empreses i associacions han deixat de fer les tradicionals participacions amb El Gordo de Navidad i s'estan passant a La Grossa, per això hem allargat el termini per a encarregar-ne fins al proper 15 de novembre\", ha assenyalat.\nDurant deu dies de novembre, TV3 recordarà a l'inici del programa que aquell dia se sortejaran 10 bitllets entre totes aquelles persones que participin a través del web de \"Divendres\" escrivint la paraula clau facilitada i que variarà cada dia.",
"a2": "La responsable d'Hisenda de la Generalitat també ha explicat que la venda per Internet (www.lagrossa.cat) ha crescut un 87% respecte a l'any anterior i que ja s'han venut per aquest canal més de 51.000 euros en loteria.\nEn cas que el bitllet s'hagi comprat per Internet, a través de lagrossa.cat, a la fotografia s'haurà de veure la imatge del participant i la del resguard de compra del bitllet de loteria.\nArtadi també ha explicat que a partir d'aquest dilluns, 9 de novembre, i fins al 20 del mateix mes, s'inicia la campanya \"La Grossa de Divendres\" amb la qual es pot guanyar 1 milió d'euros.\nEl dia 3 de desembre de 2015 es realitzarà un sorteig en el qual resultarà guanyadora una fotografia d'entre totes les que s'hagin rebut a Loteria de Catalunya, per qualsevol dels dos canals habilitats.\n",
"a3": "Els cent bitllets del número 01714 de La Grossa de Cap d'Any es vendran a l'estanc número 2 de Cervera.\nD'altra banda, Artadi ha recordat que ja s'han distribuït més de 13,7 milions d'euros de La Grossa, 1,9 milions dels quals en participacions, un 109% més que l'any anterior.\nLa responsable d'Hisenda de la Generalitat també ha explicat que la venda per Internet (www.lagrossa.cat) ha crescut un 87% respecte a l'any anterior i que ja s'han venut per aquest canal més de 51.000 euros en loteria.\nArtadi també ha explicat que a partir d'aquest dilluns, 9 de novembre, i fins al 20 del mateix mes, s'inicia la campanya \"La Grossa de Divendres\" amb la qual es pot guanyar 1 milió d'euros."
},
"extreme": {
"a1": "El número 01714 de La Grossa de Cap d'Any es vendrà aquest any a l'estanc número 2 de Cervera.",
"a2": "Elsa Artadi anuncia que el 01714 de La Grossa de Cap d'Any es vendrà a l'estanc número 2 de Cervera.",
"a3": "Elsa Artadi ha afirmat que han augmentat les vendes de la loteria catalana i ha explicat els diferents sortejos actius."
}
} |
1,595 | Rajoy assegura que no apujarà els impostos | El president del govern espanyol assegura que el 2013 serà un any "menys dolent" que els anteriors | Mariano Rajoy, durant un debat al Congrés dels Diputats.
Foto: Congrés espanyol
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha admès aquest dimecres que el 2013 "no serà bo" en termes d'ocupació, però ha assegurat que serà "menys dolent" que la resta d'exercicis anteriors de la crisi i que el 2014 "serà un any en què hi haurà creixement i es crearà ocupació".
Per aquest motiu s'ha mostrat decidit a "perseverar" en les reformes en comptes de fer marxa enrere i aplicar mesures "caducades".
Des dels passadissos del Congrés, Rajoy també ha apuntat que el paquet de reformes que el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres no inclouen un augment dels impostos: "No hi ha impostos el divendres", ha afirmat.
Ha respost d'aquesta manera una pregunta a la sessió de control del Congrés del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que li ha demanat que aprofiti la flexibilització dels objectius de dèficit que li permet Europa per "deixar respirar" els ciutadans en comptes de retallar.
Rubalcaba, que ha advertit el president del govern espanyol que "si no fa res" l'ocupació del 2013 "serà un desastre", li ha exigit una "rectificació" en els pressupostos perquè sinó les coses "aniran a pitjor".
Per aquest motiu li ha reclamat que aprofiti el marge de flexibilitat en els objectius de dèficit que li permet Europa per "créixer" i no "un catàleg per retallar".
Segons Rubalcaba, la clau de la recuperació és precisament compartir també aquesta flexibilització amb les comunitats autònomes per garantir la sanitat i l'educació i fer un pla d'exclosió social.
Rajoy: "Ja hi ha efectes positius"
El president espanyol, en canvi, ha afirmat que les dades d'atur, tot i ser dolentes, indiquen una "tendència millor" al 2013 que en els anys anteriors i ha recordat a Rubalcaba que va ser el seu executiu, i no el del PSOE, qui va aconseguir la primera flexibilització del dèficit del 4,5% acordat amb Europa fins al 6,3% per al 2013.
Per tant, segons Rajoy, el PSOE "no té cap autoritat per reclamar rectificacions en matèria de dèficit".
En aquest marc, ha insistit que cal "perseverar" en la política econòmica dels últims mesos i "seguir amb les reformes".
Segons Rajoy "ja hi ha efectes positius" com el dèficit exterior, la balança de pagaments, la inversió estrangera i la prima de risc, i cal mantenir l'impuls reformista en comptes d'aplicar les "polítiques caducades que ens han portat fins aquí".
Pla de reformes
El quadre macroeconòmic que el govern espanyol aprovarà aquest divendres recollirà un empitjorament significatiu de la caiguda del PIB al 2013.
Segons va avançar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, serà d'entre un 1 i un 1,5% del PIB, en comptes del 0,5% previst.
L'acompanyarà un segon pla de reformes que segons ha afirmat al Congrés la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, té com a objectiu "el creixement i la creació d'ocupació", a més de "facilitar l'accés al crèdit" i eliminar barreres "que van contra el creixement".
Sense concretar, Sáenz de Santamaría ha apuntat que el paquet inclourà "una fiscalitat més adequada als emprenedors, l'eliminació de barreres administratives a través d'una reforma profunda de totes les administracions, i un únic marc econòmic per créixer que passa per la garantia de la unitat de mercat, la liberalització de serveis com les telecomunicacions o la reforma energètica.
Rajoy critica les mesures "populistes" sobre habitatge
El president espanyol també ha respost una pregunta del representant de Compromís, Joan Baldoví, que li ha retret que el PP hagi desfigurat la ILP de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) al Congrés fins a redactar un text que no recull cap de les seves principals reivindicaccions.
Baldoví l'ha acusat de defensar abans els bancs que les persones i ha criticat que des del govern espanyol i el PP s'hagi titllat de "nazis" els membres de la PAH que són "persones honrades que lluiten per una causa justa".
Per contra, Rajoy ha recordat que ell representa la majoria dels ciutadans que van votar a les últimes eleccions i malgrat que "respecta" la ILP "no està d'acord amb la majoria del seu contingut".
En aquest sentit ha destacat que el seu govern ha estat l'únic que ha actuat respecte al drama dels desnonaments i ha assegurat que les mesures que ha impulsat són "útils" a la gent, i no "les mesures populistes i les manifestacions organitzades vulnerant els drets democràtics de molts diputats". | [] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Mariano Rajoy ha admès que, pel que fa a l'ocupació, l'any 2013 \"no serà bo\", tot i que no serà tan dolent com la resta d'anys anteriors a la crisi. A més, ha afirmat que l'any 2014 serà molt millor i hi haurà creixement. A banda, Rajoy també ha explicat que ja es poden apreciar els efectes positius.",
"a2": "En resposta al cap de l'oposició durant la sessió de control al Congrés, Rajoy ha afirmat que, dins del marc de reformes previstes i per tal d'incentivar el creixement econòmic i l'ocupació, el 2014 no s'apujaran els impostos. Tot i admetre les dificultats existents, el Govern apunta que les reformes ja permeten veure certs efectes positius i que cal perseverar.",
"a3": "Rajoy i Sáenz de Santamaría han anunciat que el proper paquet de reformes que aprovarà el Consell de Ministres no inclou cap augment en els impostos i pretén impulsar el creixement, crear ocupació i facilitar l’accés als crèdits. A més, el president s’ha defensat de les crítiques i ha enumerat alguns efectes positius aconseguits per les seves reformes."
},
"extractive": {
"a1": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha admès aquest dimecres que el 2013 \"no serà bo\" en termes d'ocupació, però ha assegurat que serà \"menys dolent\" que la resta d'exercicis anteriors de la crisi i que el 2014 \"serà un any en què hi haurà creixement i es crearà ocupació\".\nRubalcaba, que ha advertit el president del govern espanyol que \"si no fa res\" l'ocupació del 2013 \"serà un desastre\", li ha exigit una \"rectificació\" en els pressupostos perquè sinó les coses \"aniran a pitjor\".\nSegons Rajoy, \"ja hi ha efectes positius\" com el dèficit exterior, la balança de pagaments, la inversió estrangera i la prima de risc, i cal mantenir l'impuls reformista en comptes d'aplicar les \"polítiques caducades que ens han portat fins aquí\".\nEl president espanyol també ha respost una pregunta del representant de Compromís, Joan Baldoví, que li ha retret que el PP hagi desfigurat l'ILP de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) al Congrés fins a redactar un text que no recull cap de les seves principals reivindicaccions.",
"a2": "Des dels passadissos del Congrés, Rajoy també ha apuntat que el paquet de reformes que el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres no inclou un augment dels impostos: \"No hi ha impostos el divendres\", ha afirmat.\nHa respost d'aquesta manera una pregunta a la sessió de control del Congrés del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que li ha demanat que aprofiti la flexibilització dels objectius de dèficit que li permet Europa per a \"deixar respirar\" els ciutadans en comptes de retallar.\nL'acompanyarà un segon pla de reformes que, segons ha afirmat al Congrés la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, té com a objectiu \"el creixement i la creació d'ocupació\", a més de \"facilitar l'accés al crèdit\" i eliminar barreres \"que van contra el creixement\".\nEl president espanyol també ha respost una pregunta del representant de Compromís, Joan Baldoví, que li ha retret que el PP hagi desfigurat l'ILP de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) al Congrés fins a redactar un text que no recull cap de les seves principals reivindicaccions.\n",
"a3": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha admès aquest dimecres que el 2013 \"no serà bo\" en termes d'ocupació, però ha assegurat que serà \"menys dolent\" que la resta d'exercicis anteriors de la crisi i que el 2014 \"serà un any en què hi haurà creixement i es crearà ocupació\".\nEl president espanyol, en canvi, ha afirmat que les dades d'atur, tot i ser dolentes, indiquen una \"tendència millor\" per al 2013 que en els anys anteriors i ha recordat a Rubalcaba que va ser el seu executiu, i no el del PSOE, qui va aconseguir la primera flexibilització del dèficit del 4,5% acordat amb Europa fins al 6,3% per al 2013.\nSegons Rajoy, \"ja hi ha efectes positius\", com el dèficit exterior, la balança de pagaments, la inversió estrangera i la prima de risc, i cal mantenir l'impuls reformista en comptes d'aplicar les \"polítiques caducades que ens han portat fins aquí\".\nSense concretar, Sáenz de Santamaría ha apuntat que el paquet inclourà \"una fiscalitat més adequada als emprenedors, l'eliminació de barreres administratives a través d'una reforma profunda de totes les administracions, i un únic marc econòmic per a créixer que passa per la garantia de la unitat de mercat, la liberalització de serveis com les telecomunicacions o la reforma energètica."
},
"extreme": {
"a1": "Rajoy explica que el 2013 no \"serà bo\", però que les coses aniran millorant i hi haurà creixement econòmic.",
"a2": "El Govern defensa que, tot i les dificultats, el 2014 serà un any marcat pel creixement i la creació d'ocupació.",
"a3": "Mariano Rajoy s’ha defensat de les crítiques i ha afirmat que les seves reformes ja han mostrat efectes positius."
}
} |
2,286 | Puigdemont i Junqueras acorden encarar la negociació amb la CUP sense acceptar tocar l'IRPF | El Govern decideix iniciar l'anàlisi de les esmenes dels anticapitalistes amb una posició col·legiada i comuna | Les esmenes de la CUP al pressupost del Govern ja estan sobre la taula.
I l'Executiu català ha decidit analitzar-les i abordar-les amb una posició inicial comuna i col·legiada en el tema més delicat de les peticions dels anticapitalistes: la pujada de l'IRPF a les rendes de més de 60.000 euros.
El passat dimarts, després de la reunió del Govern, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, es van reunir en solitari per consensuar una posició conjunta.
Tal i com ha avançat l'Ara i ha pogut confirmar l'ACN per fonts de l'Executiu, tots dos van decidir encarar la negociació de les esmenes de la CUP amb la porta barrada a tocar l'IRPF.
Així, el Govern en ple i els dos partits que conformen JxSí mantenen una posició d'inici de la negociació comuna i col·legiada, sense acceptar que aquest impost s'apugi com demana la CUP per aprovar els pressupostos per al 2017.
Les posicions del PDeCAT i ERC sobre l'IRPF, i sovint amb altres impostos, no han estat exactament iguals, i a porta tancada els de Puigdemont mai han volgut cedir en l'increment de la política fiscal i els de Junqueras apostaven per cedir, si més no en part, a la demanda de la CUP.
Un cop presentades les esmenes dels anticapitalistes de manera formal, però, el Govern ha hagut de prendre una decisió i posar d'acord a JxSí per negociar amb la CUP sense fissures en el discurs.
Dilluns passat, la CUP feia públiques les seves esmenes i donava a conèixer que plantegen un augment de l'IRPF a les rendes superiors als 60.000 euros.
En concret, proposen la creació de nous trams en l'escala autonòmica: entre els 60.000 i 90.000 euros es pagaria el 22,5% i entre els 90.000 i els 120.000 s'arribaria al 23,5%.
També volen incrementar un punt el tram entre els 120.000 i 175.000 euros fins al 24,5%, entre d'altres.
De cara a l'impost de patrimoni, la CUP proposa una rebaixa del mínim exempt dels 500.000 euros als 450.000 i un increment generalitzat dels tipus aplicables en tots els trams de l tribut.
Els cupaires, a més, també plantegen canvis a l'impost de successions.
De tota aquesta política fiscal dels anticapitalistes, el Govern, de moment, no accepta res.
Tot i això, fonts de l'Executiu admeten que el punt més complicat és el de l'IRPF, donat que el PDeCAT s'ha tancat sempre molt a cedir en aquest punt i la CUP s'ha entestat en "guanyar" aquesta batalla, que sovint venen com a "ideològica".
Des d'ERC, sempre havien plantejat que per a ells el més important és el referèndum i que si el problema era posar d'acord a PDeCAT i CUP en matèria fiscal, els republicans acceptarien qualsevol proposta que ells dos poguessin pactar i negociar.
Ara, però, el Govern pren una postura comuna i col·legiada.
I passa per tancar la porta a l'increment fiscal.
Si més no, aquesta és la foto fixa que actualment té la negociació i la postura de l'Executiu.
Però les mateixes fonts accepten que les converses estan encara en marxa, que ningú s'ha aixecat de la cadira i que si hi ha altra proposta que fa que tothom estigui còmode, ni PDeCAT, ni ERC, ni el Govern hi posaran problemes.
D'altra banda, les mateixes fonts de Govern remarquen que aquests són una pressupostos instrumentals, on la prioritat segueix sent el referèndum i que això hauria de primer a l'hora de poder facilita que els comptes tiressin endavant per aconseguir els objectius de la legislatura.
A més, destaquen que amb la proposta de pressupostos que fa el Govern no s'apugen impostos per no incrementar la pressió fiscal i que les negociacions amb la CUP ja han propiciat acords o aproximacions molt sòlides en el pressupost del departament d'Ensenyament i en l'implementació de la Renga Garantida de Ciutadania. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Puigdemont i Junqueras han decidit que analitzaran i abordaran les esmenes de la CUP de forma comuna i col·legiada. Els anticapitalistes demanen una apujada de l'IRPF per a aquelles rendes que superin els 60.000 euros anuals. Segons algunes fonts, el govern no acceptarà les esmenes, malgrat que d'altres afirmen que encara estan les converses en marxa.",
"a2": "Tot i les diferències inicials entre el PdCAT i ERC, el Govern s'asseurà a negociar les esmenes de la CUP als pressupostos sense acceptar l'increment de l'IRPF a les rendes superiors a 60.000 €, alhora que assegura que es tracta d'uns pressupostos instrumentals en una legislatura que té com a objectiu la celebració del referèndum.",
"a3": "Les esmenes de la CUP al pressupost del Govern inclouen l’augment de l’IRPF a les rendes superiors als 60.000 euros, la rebaixa del mínim exempt d'impost de patrimoni i modificar l’impost de successions. Després d’analitzar-les, el Govern ha decidit no acceptar cap de les polítiques fiscals proposades pels anticapitalistes i negociar amb ells per a arribar a acords en altres terrenys."
},
"extractive": {
"a1": "L'Executiu català ha decidit analitzar-les i abordar-les amb una posició inicial comuna i col·legiada en el tema més delicat de les peticions dels anticapitalistes: l'apujada de l'IRPF a les rendes de més de 60.000 euros.\nTal i com ha avançat l'Ara i ha pogut confirmar l'ACN per fonts de l'Executiu, tots dos van decidir encarar la negociació de les esmenes de la CUP amb la porta barrada a tocar l'IRPF.\nEn concret, proposen la creació de nous trams en l'escala autonòmica: entre els 60.000 i 90.000 euros, es pagaria el 22,5%, i entre els 90.000 i els 120.000 euros, s'arribaria al 23,5%.\nPerò les mateixes fonts accepten que les converses estan encara en marxa, que ningú no s'ha aixecat de la cadira i que si hi ha una altra proposta que fa que tothom estigui còmode, ni PDeCAT, ni ERC, ni el Govern hi posaran problemes.",
"a2": "L'Executiu català ha decidit analitzar-les i abordar-les amb una posició inicial comuna i col·legiada en el tema més delicat de les peticions dels anticapitalistes: l'apujada de l'IRPF a les rendes de més de 60.000 euros.\nAixí, el Govern en ple i els dos partits que conformen JxSí mantenen una posició d'inici de la negociació comuna i col·legiada, sense acceptar que aquest impost s'apugi com demana la CUP per a aprovar els pressupostos per al 2017.\nLes posicions del PDeCAT i ERC sobre l'IRPF, i sovint amb altres impostos, no han estat exactament iguals, i a porta tancada els de Puigdemont mai no han volgut cedir en l'increment de la política fiscal, i els de Junqueras apostaven per cedir, si més no en part, a la demanda de la CUP.\nA més, destaquen que amb la proposta de pressupostos que fa el Govern no s'apugen impostos per no incrementar la pressió fiscal i que les negociacions amb la CUP ja han propiciat acords o aproximacions molt sòlides en el pressupost del departament d'Ensenyament i en l'implementació de la Renga Garantida de Ciutadania.\n\n",
"a3": "Tal i com ha avançat l'Ara i ha pogut confirmar l'ACN per fonts de l'Executiu, tots dos van decidir encarar la negociació de les esmenes de la CUP amb la porta barrada a tocar l'IRPF.\nDilluns passat, la CUP feia públiques les seves esmenes i donava a conèixer que plantegen un augment de l'IRPF a les rendes superiors als 60.000 euros.\nDe cara a l'impost de patrimoni, la CUP proposa una rebaixa del mínim exempt dels 500.000 euros als 450.000 i un increment generalitzat dels tipus aplicables en tots els trams del tribut. \nA més, destaquen que amb la proposta de pressupostos que fa el Govern no s'apugen impostos per a no incrementar la pressió fiscal i que les negociacions amb la CUP ja han propiciat acords o aproximacions molt sòlides en el pressupost del departament d'Ensenyament i en l'implementació de la Renga Garantida de Ciutadania."
},
"extreme": {
"a1": "El govern decideix tractar de forma comuna i col·legiada les esmenes de la CUP a l'augment de l'IRPF.",
"a2": "El Govern de la Generalitat encara les negociacions per als pressupostos amb la CUP sense acceptar l'apujada de l'IRPF.",
"a3": "El PDeCAT i ERC han decidit afrontar les negociacions amb la CUP sense acceptar apujar els impostos."
}
} |
1,572 | El Festival de Sitges l'inaugurarà una directora per primera vegada a la seva història | El film "Mona Lisa and the Blood Moon" d'Ana Lily Amirpour obrirà el certamen, que tornarà a apostar per una edició híbrida arran de la pandèmia | Una directora inaugurarà el Festival de Sitges per primera vegada a la seva història.
La 54a edició del certàmen l'obrirà la cineasta Ana Lily Amirpour, amb la seva pel·lícula Mona Lisa and the Blood Moon -protagonitzada per Kate Hudson-.
El director del certamen, Ángel Sala, ha fet pública una llarga llista de pel·lícules, documentals i curtmetratges que es projectaran en l'edició d'aquest any, molt semblant en el seu format a la del 2020.
Sala ha assegurat que el fet que Mona Lisa and the Blood Moon inauguri el festival va ser "una decisió unànime", tant per la pel·lícula com pel fet que estigui dirigida per una cineasta.
"És una gran notícia que una dona obri el Festival de Sitges", ha recalcat.
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya també estrenarà a escala mundial Veneciafrenia, d'Álex de la Iglesia; i La pasajera, de Raúl Cerezo i Fernando González Gómez.
Sala.
El director català Juanjo Giménez arribarà al certamen amb Tres, un muntatge protagonitzat per Marta Nieto i Miki Esparbé que narra l'odissea d'una dissenyadora de so que processa el so més tard que les imatges.
"És una història realment fascinant", ha dit Sala sobre el film de Giménez.
L'organització ha assegurat que l'edició d'enguany s'assemblarà "molt" a la de l'any passat, que va desenvolupar un format híbrid.
En aquesta línia, la directora de la Fundació Sitges, Mònica García, ha assegurat que serà "pràcticament impossible" portar directors asiàtics per les restriccions de la pandèmia.
Així mateix, han assegurat que treballen a poder portar representació "la més àmplia possible".
Una llarga llista de títols per a la 54a edició
El director del certamen ha destacat els films d'animació d'enguany, que, en paraules de Sala, són "tòtems mundials".
Sala ha posat èmfasi en Where is Anna Frank, film que ressegueix els passos de Kitty, l'amiga imaginària d'Anna Frank, i dona una "visió inesperada del personatge".
"És molt necessària en els moments en què vivim", ha assegurat Sala.
En aquest sentit, ha explicat que té un missatge contra el racisme i de lluita personal.
El programa de films d'animació el completen Belle, del japonès Mamoru Hosoda; i Mad God, del nord-americà Phil Tippett.
Una altra de les branques importants del festival serà el cinema asiàtic, que desembarcarà a Sitges "amb tota la seva força".
El cineasta xinès Zhang Yimou presentarà el thriller d'espionatge Cliff Walkers.
Es presentaran també The Great Yokai ar: Guardians, de Takashi Miike; The Deer King, d'Ando Mashai; i la tailandesa The Medium, de Banjong Pisanthanakun.
Malgrat tot, el programa encara no està tancat i Sala ha deixat la porta oberta a què films com Titane, de la francesa Julia Cucournau -que ha guanyat la Palma d'Or al Festival de Cannes- s'afegeixin més endavant.
"Potser hi ha alguna sorpresa", ha dit el director.
La presència femenina, més destacada que mai
L'edició del 2021 estarà marcada per la presència de més pel·lícules dirigides per dones en comparació a anys anteriors.
En aquest sentit, els organitzadors han explicat que estan pendents de tancar el programa complet i facilitar el percentatge total de cineastes que passaran pel festival.
D'entrada se sap que hi haurà quatre òperes primes dirigides per dones.
Als noms ja anunciats de Prano Bailey-Bond amb Censor i Carslon Young amb The Blazing World, s'hi sumen la britànica Charlotte Colbert, que debuta amb She Will i Camille Griffin amb Silent Night.
En la mateixa línia de reivindicar els films fets per dones el festival ha creat el programa WomanInFan, que pretén visibilitzar les dones creadores dins el cinema fantàstic.
La iniciativa donarà beques a tres cineastes, que enguany seran per Anna Moragriega, Irene Moray i Laura Ferrés.
Des del festival han deixat clar que són tres dones "amb recorregut i trajectòria" dins el món del cinema, malgrat que encara no han fet cap producció de cinema fantàstic.
"Les infectarem de gènere fantàstic per si en un futur es decideixen a fer-lo", ha bromejat García.
Les tres seleccionades tindran un programa de mentoratge durant el festival. | [
"54è festival de sitges"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Festival de Sitges obrirà la seva 54a edició amb una obra d'una dona cineasta per primera vegada en la seva història. L'obra escollida és \"Mona Lisa and the Blood Moon\", d'Ana Lily Amirpour. A més, s'intentarà mantenir el format híbrid per la pandèmia. Per aquest motiu, gran part de les pel·lícules asiàtiques no les podran presentar els seus autors.",
"a2": "Una dona inaugurarà per primer cop el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. A més de Lily Amirpour, amb Mona Lisa and the Blood Moon, el 54è certamen comptarà amb una cartellera de primer nivell per a reivindicar el cinema fet per dones. El Festival també ha creat WomanInFan, una iniciativa per a visibilitzar la presència femenina dins d'aquest gènere cinematogràfic.",
"a3": "El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha apostat per les dones en l'edició del 2021 obrint el certamen amb la pel·lícula Mona Lisa and the Blood Moon, de la directora Ana Lily Amirpour, i projectant més obres dirigides per dones que altres anys. Així mateix, inclourà el programa WomanInFan, que intenta visibilitzar les creadores de cinema fantàstic."
},
"extractive": {
"a1": "La 54a edició del certàmen l'obrirà la cineasta Ana Lily Amirpour, amb la seva pel·lícula Mona Lisa and the Blood Moon, protagonitzada per Kate Hudson.\nL'organització ha assegurat que l'edició d'enguany s'assemblarà \"molt\" a la de l'any passat, que va desenvolupar un format híbrid.\nUna altra de les branques importants del festival serà el cinema asiàtic, que desembarcarà a Sitges \"amb tota la seva força\".\nL'edició del 2021 estarà marcada per la presència de més pel·lícules dirigides per dones en comparació a anys anteriors.",
"a2": "Una directora inaugurarà el Festival de Sitges per primera vegada a la seva història.\nEl director del certamen, Ángel Sala, ha fet pública una llarga llista de pel·lícules, documentals i curtmetratges que es projectaran en l'edició d'aquest any, molt semblant en el seu format a la del 2020.\nSala ha assegurat que el fet que Mona Lisa and the Blood Moon inauguri el festival va ser \"una decisió unànime\", tant per la pel·lícula com pel fet que estigui dirigida per una cineasta.\nEn la mateixa línia de reivindicar els films fets per dones, el festival ha creat el programa WomanInFan, que pretén visibilitzar les dones creadores dins el cinema fantàstic.",
"a3": "El director del certamen, Ángel Sala, ha fet pública una llarga llista de pel·lícules, documentals i curtmetratges que es projectaran en l'edició d'aquest any, molt semblant en el seu format a la del 2020.\nSala ha assegurat que el fet que Mona Lisa and the Blood Moon inauguri el festival va ser \"una decisió unànime\", tant per la pel·lícula com pel fet que estigui dirigida per una cineasta.\nEl Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya també estrenarà a escala mundial Veneciafrenia, d'Álex de la Iglesia; i La pasajera, de Raúl Cerezo i Fernando González Gómez.\nEn la mateixa línia de reivindicar els films fets per dones, el festival ha creat el programa WomanInFan, que pretén visibilitzar les dones creadores dins el cinema fantàstic."
},
"extreme": {
"a1": "Ana Lily Amirpour obrirà la 54a edició del Festival de Sitges, la primera vegada que ho farà una dona.",
"a2": "Per primer cop, una dona inaugurarà el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya que se celebra a Sitges.",
"a3": "El Festival de Sitges del 2021 projectarà més pel·lícules dirigides per dones que altres anys i inclourà el programa WomanInFan."
}
} |
1,682 | Els comuns aspiren a empènyer Iglesias cap a un govern que escolti Catalunya | Jaume Asens afirma des de l'Hospitalet de Llobregat que "En Comú Podem vol governar Espanya per desjudicialitzar el conflicte polític i treure els presos polítics de la presó" | En Comú Podem es postula com el "vot útil" per facilitar el diàleg entre l'Estat i l'independentisme que permeti "desencallar" el conflicte polític de Catalunya.
Des del primer fins a l'últim dia de campanya, els comuns no han amagat que aspiren a entrar al pròxim executiu espanyol.
Una aposta agosarada amb dos grans objectius: evitar un "govern de dretes" entre el PSOE i Ciutadans i garantir que des de la Moncloa s'escolti Catalunya i es reconegui la plurinacionalitat de l'Estat.
Aquest doble "vot útil" ha estat el missatge que Jaume Asens ha enviat als electors en l'acte de tancament de campanya d'En Comú Podem al Parc de les Planes de l'Hospitalet de Llobregat, la "capital de la Catalunya treballadora i mestissa", tal com l'ha definit el candidat.
El candidat de l'esquerra alternativa ha assegurat que la coalició dels comuns amb Podem és "un projecte de futur" i ha remarcat que "Catalunya no avançarà si Espanya no avança i que no hi haurà una Catalunya republicana si no hi ha una Espanya republicana".
Asens ha afegit que "aquest és el convenciment de la tradició del catalanisme popular i del socialisme democràtic" que representen el comuns, segons el cap de llista.
Els comuns volen governar Espanya
Jaume Asens, durant tota la campanya ha insistit que En Comú Podem és "l'únic partit català sobirà" que pot formar part del pròxim executiu espanyol.
O un executiu amb Pablo Iglesias i Jaume Asens?" ha demanat Asens al llarg de la cursa cap al 28-A.
Aquest, de fet, és el moll de l'os de la campanya dual dels comuns que, després dels comicis, aspiren a blindar els drets socials i de les dones davant "l'amenaça de l'extrema dreta" que, segons Asens, "arrossega cada vegada més els partits de dretes", i en segon lloc, asseguren ser la garantia per resoldre, des de la Moncloa, el "bloqueig" polític a Catalunya.
En aquest sentit, proposen "una taula de diàleg i una llei de claredat" que permeti fer el referèndum que, com recorda el candidat, "reclama el 80% dels catalans i catalanes".
Aquesta ha estat una campanya difícil pels comuns.
Tot i així, En Comú Podem confia en donar la campanada i aquest mateix divendres Asens ha assegurat que "poden tornar a guanyar perquè han nascut per desafiar les enquestes".
De moment, els comuns esperonen els seus votants amb una "tendència a la remuntada".
"Votar ERC és una ruleta russa"
Des de l'Hospitalet, Asens també ha assegurat que "votar ERC és una ruleta russa i tirar una moneda a l'aire" perquè, segons Asens el partit d'Oriol Junqueras "està en mutació permanent: quan està a l'oposició sona d'esquerres, però quan està al govern pacta amb la dreta", ha afirmat el candidat dels comuns.
El cap de llista de l'esquerra alternativa ha recordat a Gabriel Rufián que "mentre anava a les eleccions amb Convergència, ell posava querelles als del 3% i a la família Pujol."
El candidat d'En Comú Podem també ha insistit que Pedro Sánchez és "un camaleó polític que pot tenyir-se de color lila si està amb Unides Podem, però que pot tenyir-se de taronja si està amb Ciutadans".
En aquest sentit, Asens ha afegit, referint-se al president espanyol que "a aquest camaleó li agrada molt el color taronja".
Per això ha demanat el vot a tots els "socialistes de cor" i els ha advertit que "si voten el PSOE estan donant les claus de la Moncloa a les empreses de l'Ibex-35".
Joan Mena exigeix a Rivera que demani disculpes
Juntament amb Jaume Asens, també han participat a l'acte final de campanya d'En Comú Podem Aina Vidal, Mar García, Gerardo Pisarello i Joan Mena, números dos, tres, quatre i cinc dels comuns per Barcelona a les eleccions del 28-A.
Mena ha assegurat que té “ganes de tornar al Congrés per passar-li per la cara al líder de Ciutadans la sentència del Tribunal Constitucional que avala la immersió lingüística”.
Un model que, segons el número cinc d'En Comú Podem, "dona les cotes més altres d’igualtat".
Pablo Iglesias demana "omplir les urnes de veritats"
Paral·lelament al míting de final d'En Comú Podem a l'Hospitalet, Pablo Iglesias i Unides Podem han tancat la campanya a Madrid en un acte multitudinari a l'Auditori a l'aire lliure del Parc Lineal del Manzanares que ha reunit 6.000 persones.
Pablo Iglesias ha demanat als electors que diumenge "cal omplir les urnes de veritats", totes les veritats que, segons Iglesias, Podem ha explicat durant la campanya.
El líder de la formació morada ha assegurat que aquest 28-A són el "doble vot útil" per "frenar la dreta i garantir un govern progressista".
En aquest sentit, el cap de llista d'Unides Podem ha assegurat que "defensar Espanya és defensar les empreses públiques, defensar la sanitat pública, defensar el sistema públic de pensions i defensar la dignitat dels treballadors.
Això és defensar Espanya", ha afegit, abans de proclamar que "ningú els donarà lliçons del què significa ser espanyol", ha conclòs. | [
"eleccions espanyoles 2019"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "Per a desencallar el conflicte polític de Catalunya, En Comú Podem es proposa com el vot útil per tal de facilitar el diàleg entre Espanya i l'independentisme. A banda, també es considera el vot útil per a evitar que el PSOE pacti amb Ciutadans i hi hagi un govern de dretes que no faciliti els mitjans a Catalunya.",
"a2": "Durant l'acte de tancament de campanya d'En Comú Podem a l'Hospitalet, Asens ha apel·lat al vot útil per a poder assegurar la creació d'un govern progressista que sigui capaç a protegir els drets socials i de les dones, aturar la dreta i resoldre el conflicte polític català dins d'un marc republicà espanyol i d'esquerres.",
"a3": "En Comú Podem ha realitzat un acte de tancament de campanya a l’Hospitalet de Llobregat on Jaume Asens ha defensat que el partit és la millor opció per a evitar que torni a governar la dreta a la Moncloa i per a aconseguir que es reconegui la plurinacionalitat d’Espanya i s’escoltin les peticions dels catalans."
},
"extractive": {
"a1": "En Comú Podem es postula com el \"vot útil\" per a facilitar el diàleg entre l'Estat i l'independentisme que permeti \"desencallar\" el conflicte polític de Catalunya.\nAquest, de fet, és el moll de l'os de la campanya dual dels comuns que, després dels comicis, aspiren a blindar els drets socials i de les dones davant \"l'amenaça de l'extrema dreta\" que, segons Asens, \"arrossega cada vegada més els partits de dretes\", i en segon lloc, asseguren ser la garantia per a resoldre, des de la Moncloa, el \"bloqueig\" polític a Catalunya.\nDes de l'Hospitalet, Asens també ha assegurat que \"votar ERC és una ruleta russa i tirar una moneda a l'aire\", perquè, segons Asens, el partit d'Oriol Junqueras \"està en mutació permanent: quan està a l'oposició sona d'esquerres, però quan està al govern pacta amb la dreta\", ha afirmat el candidat dels comuns.\nMena ha assegurat que té “ganes de tornar al Congrés per a passar-li per la cara al líder de Ciutadans la sentència del Tribunal Constitucional que avala la immersió lingüística”.",
"a2": "Aquest doble \"vot útil\" ha estat el missatge que Jaume Asens ha enviat als electors en l'acte de tancament de campanya d'En Comú Podem al Parc de les Planes de l'Hospitalet de Llobregat, la \"capital de la Catalunya treballadora i mestissa\", tal com l'ha definit el candidat.\nAquest, de fet, és el moll de l'os de la campanya dual dels comuns que, després dels comicis, aspiren a blindar els drets socials i de les dones davant \"l'amenaça de l'extrema dreta\" que, segons Asens, \"arrossega cada vegada més els partits de dretes\", i en segon lloc, asseguren ser la garantia per a resoldre, des de la Moncloa, el \"bloqueig\" polític a Catalunya.\nAsens ha afegit que \"aquest és el convenciment de la tradició del catalanisme popular i del socialisme democràtic\" que representen el comuns, segons el cap de llista.\nDes de l'Hospitalet, Asens també ha assegurat que \"votar ERC és una ruleta russa i tirar una moneda a l'aire\" perquè, segons Asens, el partit d'Oriol Junqueras \"està en mutació permanent: quan està a l'oposició sona d'esquerres, però quan està al govern pacta amb la dreta\", ha afirmat el candidat dels comuns.",
"a3": "En Comú Podem es postula com el \"vot útil\" per a facilitar el diàleg entre l'Estat i l'independentisme que permeti \"desencallar\" el conflicte polític de Catalunya.\nUna aposta agosarada amb dos grans objectius: evitar un \"govern de dretes\" entre el PSOE i Ciutadans i garantir que des de la Moncloa s'escolti Catalunya i es reconegui la plurinacionalitat de l'Estat.\nDes de l'Hospitalet, Asens també ha assegurat que \"votar ERC és una ruleta russa i tirar una moneda a l'aire\" perquè, segons Asens, el partit d'Oriol Junqueras \"està en mutació permanent: quan està a l'oposició sona d'esquerres, però quan està al govern pacta amb la dreta\", ha afirmat el candidat dels comuns.\nParal·lelament al míting de final d'En Comú Podem a l'Hospitalet, Pablo Iglesias i Unides Podem han tancat la campanya a Madrid en un acte multitudinari a l'Auditori a l'aire lliure del Parc Lineal del Manzanares, que ha reunit 6.000 persones."
},
"extreme": {
"a1": "Jaume Asens, d'En Comú Podem, es postula com a vot útil per a agilitzar el diàleg entre Espanya i Catalunya.",
"a2": "Asens demana el vot per a aturar la dreta, garantir un govern d'esquerres i desjudicialitzar el conflicte polític català.",
"a3": "En Comú Podem s’ha presentat com la millor opció per a evitar un govern de dretes i reconèixer la plurinacionalitat d’Espanya."
}
} |
2,963 | Absolen els sis encausats del 'cas Expert' i en condemnen un a pagar una multa de 120 euros | Un centenar de persones han donat suport als imputats a les portes del jutjat | Lliure absolució per als sis encausats de l'anomenat 'cas Expert'.
El judici, que s'ha celebrat aquest dimecres al matí al Jutjat Penal número 2 de Tarragona, ha acabat amb tots els imputats absolts per un defecte de forma durant la instrucció del cas.
Només un d'ells, imputat per un delicte d'atemptat a l'autoritat que la fiscalia ha canviat per un delicte de resistència, haurà de fer front a una pena mínima de dos mesos de multa, a raó de dos euros per dia –és a dir, 120 euros–.
Segons Carmelo Carreño, un dels advocats defensors, tot plegat és el resultat "d'una irregularitat durant el període d'instrucció".
Gairebé un centenar de persones han donat suport als afectats a les portes del jutjat.
El judici d'aquest dimecres s'ha celebrat després que en la vista prèvia que va tenir lloc el 9 de juliol passat les parts no arribessin a cap acord.
Els sis encausats estaven imputats per un delicte d'atemptat a l'autoritat i un delicte contra la llibertat dels treballadors.
El segon, però, i tal com ha explicat Carreño en finalitzar el judici, ha prescrit, perquè quan es va prendre declaració als afectats només se'ls va imputar el primer delicte.
"En el moment de prendre'ls declaració –entre el 2004 i el 2005– se'ls imputa només el delicte d'atemptat a l'autoritat", ha especificat, "i al cap de cinc anys –el 2009– es dicta una resolució per part del jutjat d'instrucció on es parla per primera vegada del delicte contra la llibertat dels treballadors".
"D'acord amb el codi penal vigent en el moment dels fets el delicte estava prescrit", ha conclòs l'advocat.
Així, tots sis han estat absolts del delicte contra la llibertat dels treballadors.
El d'atemptat a l'autoritat, que n'afectava només un, també ha acabat en absolució.
Malgrat això, la fiscalia ha canviat la qualificació per un delicte de resistència a l'autoritat i l'acusat, Pedro Duque, haurà de pagar una multa de 120 euros.
Segons ha detallat el mateix Duque, l'acceptació d'aquesta pena "simbòlica" és "la condició que ha posat la fiscalia, perquè si no ningú quedava absolt".
Per la seva banda, Carreño ha aclarit que aquest delicte "és senzillament una resistència passiva en el moment de ser detingut, un comportament absolutament humà i normal".
I és que el dia dels fets Duque, amb el rellotge que portava, va rascar involuntàriament el braç de l'agent de l'Institut Armat que el va detenir.
A la sortida del jutjat tots els encausats s'han mostrat molt satisfets amb el resultat.
Juan Arroyo, visiblement emocionat, ha remarcat que el cas "no hauria d'haver arribat a judici".
"Tenia moltes ganes que això acabés i ha acabat bé", ha celebrat.
També ha posat de manifest el patiment que han suportat durant més de deu anys i com els ha canviat la vida des de llavors, ja que la majoria dels afectats ara són pares i mares de família.
Cal recordar que la fiscalia els demanava penes de presó d'entre tres anys i dos mesos i quatre anys i sis mesos, així com multes d'uns 3.000 euros.
Concentració de suport
Gairebé un centenar de persones, principalment del sindicat CGT, s'han concentrat a les portes del jutjat mitja hora abans de l'hora fixada pel judici per mostrar el seu suport als encausats.
S'han vist pancartes amb el lema 'Presó per defensar els llocs de treball?', i els imputats han entrat a les dependències judicials entre crits d'absolució.
A més, s'ha tallat el carrer mentre s'ha desenvolupat el judici.
A la sortida, els afectats, ja absolts, han estat rebuts amb aplaudiments i abraçades.
Onze anys de 'cas Expert'
Els fets es remunten al 20 de juliol de 2004, quan l'empresa Expert Polymeres estava negociant un ERO amb els treballadors.
Després d'una reunió dels treballadors amb dos assessors del sindicat CGT, la Guàrdia Civil -els Mossos encara no havien estat desplegats al la comarca- va carregar contra els treballadors que hi havia dins la fàbrica, sense motiu aparent ni havent-se produït cap provocació, segons la versió dels empleats de l'empresa.
Degut a la intervenció policial, van haver de ser evacuats en ambulància tres treballadors per ser atesos de les ferides en un CAP del Vendrell.
Un dels dos assessors de la CGT que van assistir a la reunió dels treballadors també va denunciar haver rebut cops per part d'agents de l'Institut Armat, quan intentava fer de mitjancer entre el cos policial i els treballadors de l'empresa.
Tant els tres treballadors de l'empresa com el sindicalista van interposar una denúncia contra la Guàrdia Civil per lesions als Jutjats del Vendrell.
Posteriorment, el cos policial espanyol va presentar una denúncia contra els denunciants, però també contra els testimonis que havien aportat en la denúncia -entre ells l'altre assessor de la CGT- per delictes contra l'autoritat pública i el dret al treball.
En total, sis persones.
Aquesta denúncia de la Guàrdia Civil és la que ha derivat finalment en el procés penal actual. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Els encausats pel \"cas Expert\" han estat absolts. Se'ls acusava d'atemptat contra l'autoritat quan la Guàrdia Civil va entrar i va carregar contra els treballadors que negociaven un ERO amb l'empresa Expert Polymeres. Un dels encausats haurà de pagar una multa de 120 €. Fora dels jutjats s'ha convocat una concentració en suport dels acusats.",
"a2": "Deu anys després dels fets que van provocar la denúncia de la Guàrdia Civil, el Jutjat Penal número 2 de Tarragona ha absolt els encausats del \"Cas Expert\" per defecte de forma. Només un d'ells ha hagut de pagar una multa de 120 euros després que la fiscalia modifiqués el delicte i ho utilitzés com a condició per a l'absolució. ",
"a3": "Onze anys després de començar el “cas Expert”, arran de la negociació d’un ERO de l’empresa Expert Polymeres, els sis acusats de delictes d’atemptat a l’autoritat i contra la llibertat dels treballadors han quedat absolts per un defecte de forma durant la instrucció del cas, ja que, en el moment de prendre'ls declaració, se’ls va imputar només un dels delictes."
},
"extractive": {
"a1": "Lliure absolució per als sis encausats de l'anomenat \"cas Expert\".\nEls sis encausats estaven imputats per un delicte d'atemptat a l'autoritat i un delicte contra la llibertat dels treballadors.\n\"D'acord amb el codi penal vigent en el moment dels fets, el delicte estava prescrit\", ha conclòs l'advocat.\nTambé ha posat de manifest el patiment que han suportat durant més de deu anys i com els ha canviat la vida des de llavors, ja que la majoria dels afectats ara són pares i mares de família.",
"a2": "El judici, que s'ha celebrat aquest dimecres al matí al Jutjat Penal número 2 de Tarragona, ha acabat amb tots els imputats absolts per un defecte de forma durant la instrucció del cas.\nNomés un d'ells, imputat per un delicte d'atemptat a l'autoritat que la fiscalia ha canviat per un delicte de resistència, haurà de fer front a una pena mínima de dos mesos de multa, a raó de dos euros per dia; és a dir, 120 euros.\n\"En el moment de prendre'ls declaració –entre el 2004 i el 2005– se'ls imputa només el delicte d'atemptat a l'autoritat\", ha especificat, \"i al cap de cinc anys –el 2009– es dicta una resolució per part del jutjat d'instrucció on es parla per primera vegada del delicte contra la llibertat dels treballadors\".\nUn dels dos assessors de la CGT que van assistir a la reunió dels treballadors també va denunciar haver rebut cops per part d'agents de l'Institut Armat, quan intentava fer de mitjancer entre el cos policial i els treballadors de l'empresa.",
"a3": "El judici, que s'ha celebrat aquest dimecres al matí al Jutjat Penal número 2 de Tarragona, ha acabat amb tots els imputats absolts per un defecte de forma durant la instrucció del cas.\nNomés un d'ells, imputat per un delicte d'atemptat a l'autoritat que la fiscalia ha canviat per un delicte de resistència, haurà de fer front a una pena mínima de dos mesos de multa, a raó de dos euros per dia; és a dir, 120 euros.\n\"En el moment de prendre'ls declaració –entre el 2004 i el 2005– se'ls imputa només el delicte d'atemptat a l'autoritat\", ha especificat, \"i al cap de cinc anys –el 2009– es dicta una resolució per part del jutjat d'instrucció on es parla per primera vegada del delicte contra la llibertat dels treballadors\".\nEls fets es remunten al 20 de juliol de 2004, quan l'empresa Expert Polymeres estava negociant un ERO amb els treballadors."
},
"extreme": {
"a1": "Els encausats del \"cas Expert\" han quedat absolts i només un d'ells haurà de pagar una multa de 120 euros.",
"a2": "Els sis encausats del \"Cas Expert\" han estat absolts del càrrecs que se'ls imputaven per un defecte de forma.",
"a3": "Els acusats de delictes d'atemptat a l'autoritat i contra la llibertat dels treballadors en el cas Expert han estat absolts."
}
} |
2,022 | Albiol proposa a C's i el PSC fer un front comú en les properes eleccions per posar "punt i final a l'independentisme" | El president del PP català ha demanat a Mariano Rajoy que "no afluixi" per evitar el referèndum | El president del PP català, Xavier García Albiol, ha proposat als partits constitucionalistes catalans (PSC i C's) fer un front comú de cara a unes futures eleccions autonòmiques per posar "punt i final a l'època més negra de la història recent de Catalunya i a l'independentisme".
García Albiol ha dit que és hora de fer un "exercici d'intel·ligència" i posar Catalunya per sobre dels interessos de partit.
Ho ha dit en un acte davant més de 600 persones al teatre Blas Infante de Badalona (Barclonès).
En aquest escenari el popular també ha demanat al president de l'Estat, Mariano Rajoy, que "no afluixi en la defensa de la llibertat i la democràcia" per evitar l'1-O.
En aquesta línia ha expressat el seu suport a tots els cossos de seguretat que afirma "treballen per garantir que els que pretenen separar Catalunya d'Espanya no es surtin amb la seva".
Xavier García Albiol s'ha mostrat convençut que en els propers mesos Catalunya viurà unes noves eleccions autonòmiques i ha dit que "davant la situació d'excepcionalitat" en què es trobarà aquest territori "perquè els independentistes insistiran en la ruptura",les forces polítiques constitucionalistes han de fer un front comú.
"Hem de fer un exercici d'intel·ligència i posar Catalunya per sobre de l'interès legítim dels partits", ha considerat García Albiol.
En aquesta línia ha demanat al PSC i C's que s'asseguin amb el PP "per donar una resposta conjunta que permeti posar punt i final a l'època més negra de la història recent de Catalunya i a l'independentisme en el govern de la Generalitat".
Albiol ha aprofitat l'ocasió per agrair al PSOE i també a C's "la lleialtat" que estan demostrant envers l'executiu espanyol de Mariano Rajoy.
"Les forces constitucionalistes anem en la direcció correcta, però si observeu veureu que totes les crítiques dels independentistes van adreçades al PP i al govern de Mariano Rajoy, això és perquè si hi ha algú que representa la unitat d'Espanya en aquest moment tan complex és Mariano Rajoy i el govern espanyol", ha considerat.
Així mateix ha demanat a Rajoy que "no afluixi en la defensa de la llibertat i la democràcia" i en el procés per aturar el referèndum de l'1 d'octubre.
"No som els que més cridem, ni els que ens fem veure més, però som els que apostem per la Catalunya real, plural i que defensa poder viure en pau i tenir aquest doble sentiment de ser catalans d'adopció o naixement però també espanyols", ha apuntat.
García Albiol ha felicitat als jutges i als cossos de seguretat, tant als Mossos d'Esquadra com als agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplaçats a Catalunya: "A mi m'agrada que estiguin aquí, són benvinguts perquè darrera d'ells està la democràcia", ha afirmat el president del PP català que ha dit que si han vingut és "per garantir que els que pretenen separar Catalunya d'Espanya no es surtin amb la seva".
Més de 600 persones
El líder popular ha fet aquestes declaracions en un acte al teatre Blas Infante de Badalona que ha quedat petit per acollir totes les persones que hi volien assistir.
A l'exterior de l'edifici s'hi ha instal·lat una pantalla de televisió perquè els ciutadans que s'hi ha apropat amb banderes espanyoles poguessin seguir-lo.
Al llarg del discurs de García Albiol s'han sentit crits de "visca Espanya", "som catalans i espanyols" i s'han pronunciat càntics com "jo sóc espanyol, espanyol, espanyol"".
El president del PP a Catalunya ha agraït el suport rebut i ha lamentat que després de tants anys de convivència el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, vulguin obligar els ciutadans a escollir.
"No vull que ningú m'obligui a renunciar al meu doble sentiment de ser català i espanyol", ha indicat.
Alhora els ha acusat de voler "segrestar" un país que s'ha construït entre tots els ciutadans.
Albiol ha lamentat que l'escola catalana ensenyi els nens "a odiar Espanya" i ha dit que quan el PP governi a Catalunya no permetrà aquesta educació.
En aquesta línia ha criticat els professors i directors de centres educatius que "han promogut tancaments a escoles" per evitar que l'1-O es precintin els centres. | [] | acn | {
"abstractive": {
"a1": "Al teatre Blas Infante el president del PPC, Xavier García Albiol, ha proposat als partits constitucionalistes, el PSC i C's, que s'uneixin per a posar fi a \"l'època més negra de la història recent de Catalunya\", referint-se a l'1-O i el procés independentista. A més, ha agraït aquests partits la seva lleialtat a l'executiu de Rajoy.",
"a2": "Durant un acte celebrat a Badalona, el president del PP català ha proposat al PSC i Cs deixar de banda les seves diferències i crear un front comú per a posar punt final a l'època més fosca de la història de Catalunya, alhora que també ha defensat la tasca dels jutges i cossos de seguretat en defensa de la democràcia. ",
"a3": "En un acte a Badalona, Xavier García Albiol ha agraït al PSC i C’s el seu suport a les mesures del govern de Rajoy i els ha proposat unir forces per a combatre plegats l’independentisme a Catalunya. Així mateix, també ha elogiat els jutges i els cossos de seguretat per defensar la llibertat i la democràcia davant els independentistes."
},
"extractive": {
"a1": "El president del PP català, Xavier García Albiol, ha proposat als partits constitucionalistes catalans (PSC i C's) fer un front comú de cara a unes futures eleccions autonòmiques per a posar \"punt i final a l'època més negra de la història recent de Catalunya i a l'independentisme\".\nEn aquesta línia, ha expressat el seu suport a tots els cossos de seguretat que afirma \"treballen per a garantir que els que pretenen separar Catalunya d'Espanya no es surtin amb la seva\".\nAlbiol ha aprofitat l'ocasió per a agrair al PSOE i també a C's \"la lleialtat\" que estan demostrant envers l'executiu espanyol de Mariano Rajoy.\nAixí mateix, ha demanat a Rajoy que \"no afluixi en la defensa de la llibertat i la democràcia\" i en el procés per a aturar el referèndum de l'1 d'octubre.",
"a2": "En aquesta línia, ha demanat al PSC i C's que s'asseguin amb el PP \"per a donar una resposta conjunta que permeti posar punt i final a l'època més negra de la història recent de Catalunya i a l'independentisme en el govern de la Generalitat\".\nEn aquest escenari, el popular també ha demanat al president de l'Estat, Mariano Rajoy, que \"no afluixi en la defensa de la llibertat i la democràcia\" per a evitar l'1-O.\nGarcía Albiol ha felicitat els jutges i els cossos de seguretat, tant els Mossos d'Esquadra com els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplaçats a Catalunya: \"A mi m'agrada que estiguin aquí, són benvinguts perquè darrera d'ells està la democràcia\", ha afirmat el president del PP català, que ha dit que si han vingut és \"per a garantir que els que pretenen separar Catalunya d'Espanya no es surtin amb la seva\".\nAlbiol ha lamentat que l'escola catalana ensenyi els nens \"a odiar Espanya\" i ha dit que quan el PP governi a Catalunya no permetrà aquesta educació. En aquesta línia, ha criticat els professors i directors de centres educatius que \"han promogut tancaments a escoles\" per a evitar que l'1-O es precintin els centres.",
"a3": "El president del PP català, Xavier García Albiol, ha proposat als partits constitucionalistes catalans (PSC i C's) fer un front comú de cara a unes futures eleccions autonòmiques per a posar \"punt i final a l'època més negra de la història recent de Catalunya i a l'independentisme\".\nEn aquest escenari, el popular també ha demanat al president de l'Estat, Mariano Rajoy, que \"no afluixi en la defensa de la llibertat i la democràcia\" per a evitar l'1-O.\nXavier García Albiol s'ha mostrat convençut que en els propers mesos Catalunya viurà unes noves eleccions autonòmiques i ha dit que \"davant la situació d'excepcionalitat\" en què es trobarà aquest territori \"perquè els independentistes insistiran en la ruptura\", les forces polítiques constitucionalistes han de fer un front comú.\nGarcía Albiol ha felicitat els jutges i els cossos de seguretat, tant els Mossos d'Esquadra com els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplaçats a Catalunya: \"A mi m'agrada que estiguin aquí, són benvinguts perquè darrera d'ells està la democràcia\", ha afirmat el president del PP català que ha dit que si han vingut és \"per a garantir que els que pretenen separar Catalunya d'Espanya no es surtin amb la seva\"."
},
"extreme": {
"a1": "García Albiol demana a Rajoy que no afluixi en la defensa de la democràcia i s'adreça al PSC i C's.",
"a2": "García Albiol proposa un front de partits constitucionalistes per a les pròximes eleccions autonòmiques per a acabar amb l'independentisme a Catalunya.",
"a3": "García Albiol ha demanat al PSC i C’s que considerin unir forces amb el PP per a acabar amb l’independentisme."
}
} |
1,165 | El Parlament porta el cas Forcadell a la UE i a la ONU | La moció presentada per JxSí ha estat aprovada amb els vots a favor de la CUP i Catalunya Sí que Es Pot | El Parlament ha aprovat "traslladar una queixa formal" a instàncies i tribunals internacionals sobre els casos en què la justícia espanyola actuï contra el principi de llibertat d'expressió i el principi d'inviolabilitat dels càrrecs electes.
Una moció presentada per JxSí que ha estat aprovada amb els vots de la CUP i de CSQP, mentre que la resta hi han votat en contra.
Precisament, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han apel·lat al principi d'inviolabilitat dels diputats per defensar la decisió de la Mesa de permetre la votació sobre el referèndum unilateral en el darrer debat de política general.
La moció aprovada assegura que, en aquests casos, el Parlament recorrerà al Consell d'Europa, al Consell de Drets Humans de l'ONU, al comitè de drets humans, a l'alt comissionat per als drets humans de les Nacions Unides, al comissari de justícia de la UE i al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
La moció aprovada "reprova" la investigació oberta contra Forcadell i quatre membres de la Mesa i constata que "el sol fet d'haver admès a tràmit la querella suposa una intromissió del poder executiu i el poder judicial a la tasca dels representants dels ciutadans i contra la llibertat d'expressió i el dret de participació política".
La investigació no només afecta la presidenta del Parlament, sinó també al vicepresident primer, Lluís Corominas, i als secretaris Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.
El Parlament també insta el Govern a traslladar el contingut de la moció aprovada per denunciar la "intromissió" a la tasca del Parlament a tots els àmbits, especialment, a les institucions europees i internacionals que vetllen per garantir els drets fonamentals i les llibertats individuals i comunitàries.
D'altra banda, la moció aprovada constata que els càrrecs electes tenen dret a debatre, a defensar les seves posicions ideològiques, a votar sobre totes les qüestions i a impulsar tota mena d'iniciatives sense que, per aquest motiu, es puguin emprendre actuacions judicials contra ells.
I el text aprovat afegeix que per garantir el principi de llibertat d'expressió és "imprescindible" que la justícia espanyola actuï respectant el principi d'inviolabilitat parlamentària.
La cambra catalana ha manifestat el seu "rebuig més enèrgic" a "l'escalada d'amenaces i d'accions" per part del govern del PP i d'altres representants institucionals i polítics de l'Estat que suposen una "clara regressió democràtica i que tenen per objecte més immediat la intimidació a representants electes i ciutadans per impedir la celebració d'un referèndum efectiu".
Crida internacional per a un referèndum acordat
El Parlament també ha demanat a la comunitat internacional el seu suport per aconseguir que el govern espanyol permeti un referèndum.
Es tracta, segons la moció aprovada, de l'única manera possible de donar resposta a la demanda expressada pel poble català.
A més, JxSí ha acceptat diverses esmenes presentades per la CUP que parlen de la llibertat d'expressió com a dret també dels ciutadans, i no només dels càrrecs electes.
En aquest sentit, el Parlament ha mostrat els seu suport a "totes aquelles persones que han estat violentades en l'exercici dels drets de manifestació, expressió i participació polítiques, especialment aquelles que han estat colpejades, detingudes o processades en exercici de la defensa de les llibertats públiques".
El PP titlla la moció de "deixalleria democràtica"
El diputat del PPC Alejandro Fernández ha titllat la moció de "deixalleria democràtica, subproducte de qualitat, llenguatge inflamat i alçada literària i política ínfima".
Segons Fernández, la moció aprovada pel Parlament és un exemple de la "degradació del debat polític" a Catalunya.
"Pretenen presentar Espanya, que és una de les millors democràcia, com un país totalitari", ha lamentat.
Per la seva banda, el diputat de JxSí Antoni Balasch ha denunciat que l'escalada de declaracions, com les que han fet referència a un cop d'estat, i les amenaces verbals o judicials suposen un "mobbing a la llibertat d'expressió i a la democràcia" i suposa "falsejar l'esperit de la democràcia".
El diputat de CSQP Joan Josep Nuet, investigat pel TSJC, ha defensat que la Mesa no pot censurar el debat d'idees al Parlament perquè estaria cometent un acte greu d'inconstitucionalitat, tenint en compte que el principi d'inviolabilitat parlamentària està recollit a la Constitució.
"Tenim dret a parlar, a discutir i no tenen dret a condemnar-nos ni perseguir-nos judicialment per expressar idees.
El que ens esta passant a nosaltres no ho desitjo per vostès, tinguem una democràcia plena", ha conclòs.
La diputada de la CUP Anna Gabriel ha demanat que es constitueixi el més aviat possible al comissió internacional perquè exerceixi un paper d'observació sobre el que està passant a l'estat espanyol.
Una manera, segons Gabriel, de traslladar a la comunitat internacional la vulneració de drets humans.
Per la seva banda, el diputat de Cs Carlos Carrizosa ha qualificat la moció de "vergonyosa" i el diputat del PSC Ferran Pedret "d'exagerada" perquè, segons el diputat socialista, el text aprovat fa un relat com si l'estat espanyol fos "opressor". | [
"procés català"
] | nació digital | {
"abstractive": {
"a1": "El Parlament ha aprovat una moció en què defensa el seu dret a debatre sobre qualsevol qüestió sense ser perseguit judicialment. A més, condemna l’escalada de violència física i verbal contra polítics i manifestants civils partidaris del referèndum. Així doncs, la cambra portarà als tribunals internacionals els atacs de les institucions espanyoles a la llibertat d’expressió i al principi d’inviolabilitat.",
"a2": "Els casos on la justícia espanyola actuï contra el principi de llibertat d'expressió o d'inviolabilitat suposaran una queixa formal a instàncies i tribunals internacionals, després que la moció presentada per JxSí hagi estat aprovada al Parlament. Així, aquesta moció afecta la investigació oberta contra Forcadell i altres membres del govern, per permetre la votació pel referèndum unilateral.",
"a3": "El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció presentada per JxSí que contempla la presentació de queixes formals a organismes internacionals quan la justícia espanyola no respecti la llibertat d’expressió o la inviolabilitat de càrrecs públics. La moció reprova la investigació del TSJC contra Forcadell i quatre membres de la Mesa, per permetre la votació sobre el referèndum unilateral d’independència."
},
"extractive": {
"a1": "El Parlament ha aprovat \"traslladar una queixa formal\" a instàncies i tribunals internacionals sobre els casos en què la justícia espanyola actuï contra el principi de llibertat d'expressió i el principi d'inviolabilitat dels càrrecs electes. \nLa moció aprovada \"reprova\" la investigació oberta contra Forcadell i quatre membres de la Mesa i constata que \"el sol fet d'haver admès a tràmit la querella suposa una intromissió del poder executiu i el poder judicial a la tasca dels representants dels ciutadans i contra la llibertat d'expressió i el dret de participació política\".\nD'altra banda, la moció aprovada constata que els càrrecs electes tenen dret a debatre, a defensar les seves posicions ideològiques, a votar sobre totes les qüestions i a impulsar tota mena d'iniciatives sense que, per aquest motiu, es puguin emprendre actuacions judicials contra ells.\nLa cambra catalana ha manifestat el seu \"rebuig més enèrgic\" a \"l'escalada d'amenaces i d'accions\" per part del govern del PP i d'altres representants institucionals i polítics de l'Estat que suposen una \"clara regressió democràtica i que tenen per objecte més immediat la intimidació a representants electes i ciutadans per impedir la celebració d'un referèndum efectiu\".",
"a2": "El Parlament ha aprovat \"traslladar una queixa formal\" a instàncies i tribunals internacionals sobre els casos en què la justícia espanyola actuï contra el principi de llibertat d'expressió i el principi d'inviolabilitat dels càrrecs electes.\nUna moció presentada per JxSí que ha estat aprovada amb els vots de la CUP i de CSQP, mentre que la resta hi han votat en contra.\nPrecisament, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han apel·lat al principi d'inviolabilitat dels diputats per defensar la decisió de la Mesa de permetre la votació sobre el referèndum unilateral en el darrer debat de política general.\nLa moció aprovada \"reprova\" la investigació oberta contra Forcadell i quatre membres de la Mesa i constata que \"el sol fet d'haver admès a tràmit la querella suposa una intromissió del poder executiu i el poder judicial a la tasca dels representants dels ciutadans i contra la llibertat d'expressió i el dret de participació política\".",
"a3": "El Parlament ha aprovat \"traslladar una queixa formal\" a instàncies i tribunals internacionals sobre els casos en què la justícia espanyola actuï contra el principi de llibertat d'expressió i el principi d'inviolabilitat dels càrrecs electes.\nPrecisament, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han apel•lat al principi d'inviolabilitat dels diputats per defensar la decisió de la Mesa de permetre la votació sobre el referèndum unilateral en el darrer debat de política general.\nLa moció aprovada assegura que, en aquests casos, el Parlament recorrerà al Consell d'Europa, al Consell de Drets Humans de l'ONU, al comitè de drets humans, a l'alt comissionat per als drets humans de les Nacions Unides, al comissari de justícia de la UE i al Tribunal Europeu dels Drets Humans.\nLa moció aprovada \"reprova\" la investigació oberta contra Forcadell i quatre membres de la Mesa i constata que \"el sol fet d'haver admès a tràmit la querella suposa una intromissió del poder executiu i el poder judicial a la tasca dels representants dels ciutadans i contra la llibertat d'expressió i el dret de participació política\"."
},
"extreme": {
"a1": "El Parlament denunciarà a instàncies internacionals els casos de la presidenta i dels membres de la Mesa investigats pel TSJC.",
"a2": "El Parlament aprova la moció per casos on la justícia espanyola actua contra el principi de llibertat d'expressió o d'inviolabilitat.",
"a3": "El Parlament aprova recórrer a la justícia internacional els casos en què la justícia espanyola actuï contra la llibertat d'expressió."
}
} |
Subsets and Splits