Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 54

Girona aplega enguany tres grans esdeveniments sobre arxius i indústries culturals En el marc de difusió de les dades dels Sistema d'Arxius de Catalunya que elabora regularment el Departament de Cultura i, coincidint amb la segona Conferència Anual del Consell Internacional d'Arxius, es publica l'informe Estadística d'arxius, un document detallat que recull les dades dels principals indicadors del sector durant el 2013. L'informe Estadística d'arxius ofereix una panoràmica sobre la situació actual dels arxius a Catalunya i en repassa l'evolució històrica. De l'informe se n'extreuen informacions com ara que la majoria dels arxius catalans es van fundar a partir de l'any 1976, amb la necessitat de conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de Catalunya, i que des d'aleshores fins avui se n'ha quadruplicat el nombre fins a arribar a un total de 323 arxius situats per tot el territori català. Amb més de 250.000 m2 de superfície i més de 1.000 km de prestatgeries, els arxius de Catalunya custodien 836 km de documentació, de la qual es van consultar més d'1,6 milions de documents. El document també inclou dades sobre la distribució territorial del sector, infraestructura i recursos humans. A més, recull informació sobre les activitats de difusió organitzades el 2013 i dades com el nombre de documents digitalitzats, la dimensió de les consultes en línia, i els nous canals de difusió i explotació de què disposen els arxivers en la seva tasca de divulgació de la memòria cultural i històrica del país.

Les entrades a cinemes i a funcions d'arts escèniques són els serveis culturals amb un tracte fiscal més diferenciat entre països Des que el govern central va apujar el 2012 l'IVA del 8 % al 21 % de determinats productes culturals, els serveis artístics i les entrades d'espectacles com el cinema, el teatre o els concerts han passat a tenir un tracte fiscal que els grava com a béns de luxe. Amb aquesta mesura, l'Estat espanyol s'ha posicionat entre els països europeus amb les càrregues impositives més elevades per a aquest tipus de béns i serveis culturals, només superat per Dinamarca (25 %) i Hongria (27 %). D'altra banda, alguns estats de la zona euro utilitzen fórmules alternatives de finançament de la cultura, com per exemple destinar la recaptació d'un impost per finançar una política cultural concreta. El cas més representatiu és el del cànon televisiu que apliquen països com França, Alemanya o el Regne Unit per finançar els seus mitjans públics. En aquesta línia, la Generalitat aplicarà una nova figura fiscal a les companyies operadores d'Internet amb l'objectiu de fomentar el sector de l'audiovisual. El gravamen serà de 0,25 euros al mes per cada connexió a Internet contractada en el territori català. Totes aquestes informacions es poden consultar en l'informe "Fiscalitat i cultura", al darrer número de la capçalera DeCultura. El document analitza la fiscalitat aplicada a l'Estat espanyol i a Catalunya, i la seva relació amb la cultura. Inclou, a més, un apartat sobre la dació com a pagament d'impostos en l'àmbit cultural, una estimació de la recaptació tributària del sector i una comparativa dels diferents tipus d'IVA aplicats a la cultura en el context europeu.

Dos annexos sintetitzen en xifres les actuacions fetes i l'execució pressupostària En el marc d'un nou concepte de transparència i eficàcia de les administracions públiques, el Departament de Cultura ha volgut oferir el relat de l'activitat feta al llarg de l'any 2013 d'una manera més àgil i entenedora, adreçada directament a qualsevol ciutadà que tingui interès per les polítiques culturals que s'han dut a terme durant la passada anualitat. Per això, l'objectiu no és detallar de manera minuciosa cada una de les actuacions de cada una de les unitats i dels òrgans adscrits al Departament, sinó destacar els fets més rellevant o més innovadors en cada un dels àmbits en què el Departament té competències. Els set grans eixos que conformen els diversos apartats d'aquesta publicació són: Els sis primers punts incorporen una sèrie de dades clau que ofereixen la radiografia actual de cada sector, un esquema de les tendències de la producció, la distribució i el consum de la cultura i dels usos de la llengua. El darrer apartat d'Administració conté les dades del pressupost executat del Departament, el personal, l'organigrama, la taula resum de normativa i la llista de les publicacions editades. Com és habitual en els darrers anys, la Memòria enllaça amb dos annexos de síntesi, un amb les dades d'activitat i el segon amb les dades pressupostàries.

Els museus i les col·leccions del territori català reben més de 21 milions de visitants anuals L'espai més visitat a Catalunya és, amb diferència, la col·lecció de la basílica de la Sagrada Família, que rep més de 3 milions de visitants. El Teatre-Museu Dalí, amb una xifra de més d'1,5 milions de visitants, ocupa el segon lloc del rànquing, i el Museu del Futbol Club Barcelona, el Cosmo Caixa i el Caixa Fòrum de Barcelona se situen en les posicions següents de la classificació, respectivament. El conjunt dels deu museus i col·leccions amb més afluència de públic acullen prop del 60 % del total dels visitants. En total, les 388 col·leccions i els 112 museus registrats a Catalunya reben més de 21 milions de visitants anuals. Totes aquestes informacions es poden consultar a l'informe "Els museus i les col·leccions a Catalunya", publicat en l'últim número de DeCultura. Segons aquest document, la distribució territorial de l'oferta museística es concentra a Barcelona, i té una presència notable a les comarques de Girona. Quant a l'orientació disciplinària, de tot el conjunt de museus gairebé la meitat pertanyen a l'àmbit temàtic d'història i societat; una quarta part estan dedicats a l'art, i només cinc, a les ciències naturals. L'informe també recull dades sobre les activitats als museus i col·leccions, sobre les exposicions i els llocs d'itinerància de les mostres, i sobre les publicacions que difonen els diferents espais museístics. El document presenta, alhora, les darreres xifres d'ocupació del sector, com també les relatives a les despeses i als ingressos dels museus a Catalunya. Les dades estadístiques sobre els museus i les col·leccions a Catalunya són recollides anualment pel Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Diferents estratègies impulsen el sector de la cultura i la creativitat Les indústries culturals i creatives són un sector emergent que cobreix un ampli ventall d'activitats, productes i serveis que inclouen la generació d'idees i de coneixement. Una part de les iniciatives per a modernitzar les economies de ciutats i països consisteix en promocionar les indústries culturals i creatives. A Catalunya el sector cultural i creatiu ocupa a 182.200 treballadors, una xifra que representa el 6,2 % de la població catalana. La majoria són pimes formades per persones relativament joves. D'altra banda, Barcelona se situa entre les principals ciutats creatives a nivell europeu. En aquest sentit, la creativitat ha esdevingut un atractiu més per establir negocis a la ciutat. L'informe Les indústries culturals en clau creativa, disponible en l'últim número de la capçalera DeCultura, té com a voluntat ser una guia de recursos, un recull de les principals estratègies que es porten a terme actualment per potenciar aquest sector en projecció, no només a Catalunya sinó també a Europa. Alhora, resumeix algunes de les propostes actuals del sistema català d'equipaments i de festivals vinculats a la cultura i a la creació, la majoria del qual es concentra a Barcelona.

El conjunt de les aportacions de l'Estat a les institucions culturals catalanes disminueix a la meitat en aquests últims quatre anys La despesa general de l'Estat en matèria cultural s'ha reduït en 357 milions d'euros des del 2011, una xifra que suposa un descens del 31 %. El programa pressupostari de Promoció i cooperació cultural és, en termes relatius, el que ha patit una retallada més dràstica, amb un descens del 82,2 %, mentre que en termes absoluts, els programes de Cinematografia i de Museus són els que han patit la major davallada. A Catalunya, en els últims cinc anys, s'han eliminat totes les aportacions dels programes de Promoció del llibre i publicacions culturals, Promoció i cooperació cultural, Protecció del patrimoni històric i, pràcticament, també del programa de Biblioteques. Alhora, la despesa d'euros per habitant per part del Govern central en aquest sector ha passat de 8,3 euros el 2011, a menys de 2 el 2015. Totes aquestes informacions i d'altres ja es poden consultar en el dotzè número de la capçalera DeCultura " Subvencions i inversions nominatives en cultura als pressupostos generals de l'Estat 2011-2015 ". L'informe té com a font el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2015 i inclou una classificació de les dades segons els programes pressupostaris, el gestor de la despesa i la destinació territorial del finançament.

Els indicadors estadístics i econòmics més significatius d'enguany ja es poden consultar en la darrera actualització de l'Anuari estadístic A fi de facilitar el coneixement de la situació i de l'evolució del sector de la cultura a Catalunya, el Departament de Cultura posa a disposició dels ciutadans una recopilació d'informació estadística dels principals àmbits del sector (finançament públic, indústries culturals i creatives, comerç exterior, ocupació, despeses de les llars en cultura, arxius, biblioteques, museus, patrimoni arquitectònic i arqueològic, arts visuals, audiovisual, llibre, arts escèniques, llengua i consum i pràctiques culturals). En el context actual, les dades que ofereixen els indicadors estadístics i econòmics resulten de gran valor per desenvolupar estratègies de producció eficaces, per part tant de les indústries culturals com de la resta de professionals que treballen en la producció de la cultura. De la mateixa manera, l'estadística cultural és essencial per a l'elaboració de polítiques culturals, ja que proporciona una informació i un coneixement necessaris per al disseny i la redacció d'iniciatives adequades a la realitat del sector en cada moment. La darrera actualització de l'Anuari Estadístiques culturals de Catalunya 2015 ja està disponible al web Dades culturals del Departament de Cultura i es pot consultar en català, castellà i anglès.

L'Enquesta de participació cultural 2014 inclou noves preguntes de caràcter qualitatiu que amplien la informació sobre els hàbits i les pràctiques culturals de la població catalana L'edició 2014 de l' Enquesta de participació cultural elaborada pel Departament de Cultura continua amb la línia analítica iniciada l'any 2013 i, de nou, incorpora preguntes de caràcter qualitatiu. L'objectiu és proporcionar informació estadística més detallada que permeti contextualitzar les pràctiques culturals i d'oci de la població catalana des d'una perspectiva que tingui en compte la dimensió social de la cultura. Com a novetat en aquesta edició, l'enquesta analitza quins són els principals actors que els catalans identifiquen en el seu procés de socialització cultural. La iniciativa pròpia, la família, els amics i l'escola es conformen com els principals agents a l'hora de despertar l'interès per la cultura. El document inclou també qüestions relatives a la percepció de la població sobre els seus hàbits de participació en comparació amb els de persones del seu entorn o persones de la seva mateixa edat. Així, gairebé 2 milions de catalans consideren que participen en cultura menys que altres persones de la seva mateixa edat. Per altra banda, el qüestionari inclou una mesura de la percepció de la població sobre els preus culturals, i assenyala que 7 de cada 10 catalans no està disposat a pagar per música en format digital, encara que es tracti del seu artista o grup favorit. Altres temes que inclou el qüestionari tenen a veure amb la dicotomia entre els conceptes d'oci i de cultura. Sobre aquest punt, l'informe assenyala que jugar a videojocs i veure la televisió són les activitats que els catalans més associen al concepte oci, mentre que visitar un museu i assistir a un concert de música clàssica són les que més consideren activitats culturals. El qüestionari complet inclou, d'una banda els motius que dificulten la participació cultural i, de l'altra, els que la justifiquen i la incentiven. Mesures destinades a adequar els preus de les activitats culturals, millores en l'accessibilitat, actuacions per posar a l'abast més informació o l'adequació de l'oferta són, per aquest ordre, els principals incentius de la població catalana a augmentar la seva participació. Tota aquesta informació ja es pot consultar a la capçalera DeCultura del web Dades Culturals, on també s'aniran incorporant anàlisis posteriors de la mateixa enquesta.

El 5 % de la població ocupada a Catalunya treballa en el sector de la cultura i la creació La taxa d'atur en el sector cultural i creatiu és la més baixa que es registra des del 2010 i continua sent molt més baixa amb relació a la de la resta de l'economia catalana. La xifra de desocupats cau progressivament des del 2012, quan se situava en el 12,8 % i fixa una taxa de desocupats del 7,7 % el 2014. Tot i així, l'atur femení en aquest sector (8,7 %) segueix mantenint-se avui per sobre del que es registra per als homes (6,9 %). A dia d'avui, gairebé el 4 % de les persones ocupades de l'Estat espanyol treballa en el sector cultural i creatiu. D'aquests treballadors, el 23 % es troba a Catalunya. Aquestes informacions i altres es poden consultar en aquest nou número de la capçalera DeCultura, elaborat a partir de les darreres dades de l'Enquesta de població activa (EPA) i amb una nova metodologia emprada pel Departament de Cultura en col·laboració amb l'Institut d'Estadística de Catalunya. Les dues institucions han treballat conjuntament amb tres objectius principals: d'una banda, eliminar soroll estadístic, és a dir, les classificacions que són parcialment cultura, però que també agreguen sectors d'altres subbranques econòmiques; d'altra banda, adequar la metodologia a criteris europeus, i per últim, homogeneïtzar diverses explotacions estadístiques.

El Departament de Cultura posa a disposició dels usuaris les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2013-2009 amb un annex detallat per a cada àmbit El 78 % de totes les representacions de teatre, circ i dansa que s'han vist el 2013 a Catalunya corresponen a companyies catalanes. El 34 % d'aquestes entitats tenen una llarga trajectòria amb més de 25 anys en escena, encara que es tracta d'un sector dinàmic que en els darrers anys ha incorporat un 27 % de companyies més al cens. Així també, la mitjana d'explotació a Catalunya és de gairebé 5 representacions per espectacle, tot i que a Barcelona la xifra és d'11,7, i a la resta del territori català és de només 1,4. Des d'un punt de vista territorial s'observa una gran concentració de teatres al Barcelonès (53 sales), al Vallès Occidental (19 sales), al Vallès Oriental (13) i al Baix Llobregat (15). Aquest document pren com a font l 'Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ elaborada anualment pel Departament de Cultura i que respon a la necessitat de disposar de dades oficials per planificar les polítiques culturals i per avaluar accions en el marc de les arts escèniques. Aquest treball s'elabora gràcies a la col·laboració de les companyies d'arts escèniques que responen els qüestionaris a partir del quals s'extreuen les dades per a l'estadística. Tota aquesta informació està disponible a la capçalera digital DeCultura.

Es preveu una evolució positiva d'aquestes dades ja que el nombre d'espectadors dels teatres de Barcelona durant el 2014 ha crescut un 6,5 % respecte de l'any anterior Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l 'Estadística d'arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura gràcies a la col·laboració de les sales que responen els qüestionaris a partir del quals s'extreuen les dades per a l'estadística. Per facilitar l'anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s'han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país. Així, la ciutat de Barcelona concentra 49 teatres que es poden classificar en grans equipaments públics (6), grans teatres privats (21) teatres de petit format (15) i sales dedicades als espectacles familiars (7). D'altra banda, fora de Barcelona hi ha 35 teatres públics ubicats en grans poblacions, que tenen una alta utilització com a equipaments polivalents i representen el 43 % de les butaques de tot Catalunya. Els 65 teatres públics d'altres poblacions tenen un ús escènic més baix i programen sobretot espectacles amateurs o semiprofessionals. Per últim, els 11 teatres privats restants inclouen les sales independents de fora de Barcelona i els teatres vinculats a fundacions d'entitats financeres o a associacions amb una entitat molt marcada, com les diferents passions. El treball també inclou dades sobre la programació escènica, l'evolució de l'assistència, els recursos disponibles o el personal que hi treballa i completa, amb el DeCultura anterior dedicat a les companyies de teatre, dansa i circ, l'anàlisi del sector de les arts escèniques a Catalunya de l'any 2013.

La recaptació de les representacions de 2014 creix en 10 milions d'euros respecte el 2013 i es trenca tendència a la baixa iniciada el 2011 L'últim treball de DeCultura: Estadística d'arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ (2014) confirma una certa recuperació del sector de les arts escèniques del país. Segons les dades que es publiquen, durant el 2014 s'han programat un total de 16.595 representacions de 3.540 espectacles que han recaptat més de 65 milions d'euros, 10 milions d'euros més que en l'any anterior. Pel que fa al nombre d'espectadors, més de 3 milions de persones han assistit a alguna representació d'arts escèniques en els 165 teatres repartits arreu de Catalunya el 2014, una xifra superior a la del 2013 però que encara no se situa en els nivells d'abans de la crisi. Com a novetat, i continuant la línia analítica iniciada amb el DeCultura 16, on s'establien 7 grans tipologies de sales en la xarxa escènica catalana, en aquest document s'analitza l'activitat dels teatres en funció de la procedència de les companyies programades. Segons el document, durant els últims anys, les companyies catalanes han consolidat la seva presència en els escenaris del país i han passat de ser el 73,9 % del total de les funcions representades a Catalunya el 2010, al 81,2 % el 2014. Les dades que es presenten en aquest treball s'han obtingut gràcies a la col·laboració de les sales de teatre, dansa i circ del país, que responen anualment els qüestionaris. El document permet descriure l'evolució del sector respecte del nombre de sales, els espectacles produïts i representats, l'assistència, així com els recursos disponibles i el personal. Podeu consultar-lo a DeCultura, juntament amb un annex detallat per a cadascun dels àmbits (arts escèniques, teatre, dansa i circ).

Declarada festa patrimonial d'interès nacional, combina les diades castelleres amb activitats populars i actes religiosos Els estudis d'impacte econòmic estimen i quantifiquen el conjunt d'activitats econòmiques originades directament o indirecta per un esdeveniment cultural en una àrea geogràfica concreta. Així, la Festa Major de Vilafranca del Penedès genera un impacte econòmic, en termes de producció, de 878.252 euros, i un increment de la riquesa a l'Alt Penedès de més de 415.000 euros anuals, calculat a partir del valor afegit brut que es crea. Cada euro invertit en la Festa Major reverteix en 4'3 euros en producció de béns i serveis a la zona. Els actes més multitudinaris d'aquesta festa, declarada festa patrimonial d'interès nacional i que conserva la mateixa estructura des del segle xvii, són la Diada castellera que té lloc a la plaça Major i l'Entrada de Sant Fèlix a la basílica de Santa Maria. Quant al perfil dels assistents, un de cada tres és el primer cop que va a la Festa i el 96 % afirmen que tornaran en properes edicions. El 43 % dels visitants són de fora de l'àrea d'influència de l'Alt Penedès, dels quals la meitat provenen del Barcelonès, el Garraf i el Baix Llobregat. La despesa diària mitjana per persona és de 25'3 euros, la majoria dedicats a restauració i oci nocturn. Aquestes i altres dades es recullen al document Impacte econòmic d'esdeveniments de cultura popular i tradicional a Catalunya: Festa Major de Vilafranca del Penedès. Podeu consultar també les altres anàlisis d'impacte econòmic publicades fins al dia d'avui pel Departament de Cultura: la Processó de Dijous Sant a Verges, la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles, l'Aquelarre de Cervera i les Falles d'Isil.

El 2015 el web Dades culturals del Departament de Cultura va rebre un 15 % més de visitants i va registrar un 25 % més de visites amb relació a l'any anterior. El full DeCultura 43 repassa l'activitat del segon any de funcionament del portal on s'expliquen, d'una banda, els continguts publicats i de l'altra, les dades de visites, de visualitzacions de pàgina i dels arxius més descarregats. Com a novetat del 2015, s'ha publicat el nou butlletí electrònic del portal. A més d'estudis i treballs tècnics, el butlletí inclou les darreres publicacions del Departament, les novetats rebudes a la Biblioteca central i ressenyes de llibres, entre altres continguts. Des de la seva presentació el 2013, el web ha mantingut una tendència creixent pel que fa al nombre de visitants i visites

Durant el mes de maig, el web Dades culturals del Departament de Cultura ha actualitzat el seu portal amb un nou disseny responsiu. El web també ha ampliat i reorganitzat els seus continguts. L'objectiu és esdevenir un espai de consulta àgil i útil tant per a centres d'estudis, observatoris i professionals, com per al públic en general interessat en la cultura. Enguany, a més, el nou espai estrena la versió lingüística del seu web en anglès, que en facilita la difusió a l'estranger. Aquest apartat és una selecció dels continguts més representatius del portal. Dades culturals es va presentar públicament a finals de l'any 2013 i durant aquest període de temps ha rebut 17.000 visitants. A diferència de la versió anterior, ara els continguts i l'estructura del web s'adapten a qualsevol tipus de dispositiu ja sigui un telèfon mòbil, una tauleta, un portàtil o un ordinador de taula.

Estadístiques culturals de Catalunya és l'anuari estadístic que el Departament de Cultura publica amb l'objectiu de facilitar a l'usuari l'accés a la informació estadística disponible de cada sector cultural a Catalunya. A continuació es detallen algunes dades dels diferents àmbits de la cultura a Catalunya: En aquesta nova edició de les Estadístiques culturals de Catalunya podeu trobar la informació dels diferents sectors culturals en tres llengües (català, castellà i anglès), a més de la presentació metodològica. La publicació s'estructura en els capítols següents: La publicació d'aquest anuari, a banda de complir l'obligació establerta per la llei de fer públiques totes les estadístiques produïdes en el marc del Programa anual d'actuació estadística, té essencialment la voluntat de servei als professionals de la cultura i a la ciutadania en general.

El Departament de Cultura ha publicat la convocatòria de beques (DOGC del 3 d'abril de 2018) per fer pràctiques al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura. Són beques remunerades, d'una durada de 6 mesos, relacionades amb les següents especialitats: Aquestes beques són de tramitació telemàtica obligatòria i us caldrà disposar d'un certificat digital per poder fer la sol·licitud. Aquí es pot trobar més informació sobre com tramitar en línia. El termini per a la presentació de sol·licituds és del 4 al 17 d'abril de 2018 (ambdós inclosos).

Seleccions bibliogràfiques comentades i especialitzades en matèria de cultura d'interès per al personal directiu i tècnic del Departament de Cultura i per a investigadors, estudiants, empreses i entitats relacionades amb el món de la política cultural. Aquesta publicació s'actualitza periòdicament.

El fons de la Biblioteca comprèn una gran varietat de formats: monografies, revistes, buidats, audiovisuals, multimèdia... Tot aquest fons està integrat en el Catàleg de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) que dóna accés al fons documental de les biblioteques i centres de documentació de diversos departaments i d'entitats i institucions de dret públic que en depenen. Els serveis que presta la Biblioteca són:

Aquest treball mostra amb exemples concrets com, amb les iniciatives adequades, es pot implicar gairebé tota la població a participar activament en el món de la cultura. El document recull un seguit de projectes per a la formació i el foment de la pràctica en tota mena d'àmbits culturals (teatre, cinema, música, fotografia, etc.) que s'estan portant a terme tant a Catalunya com a nivell europeu, i que són un exemple d'èxit.

L'objectiu d'aquest treball és fer una comparativa dels tipus impositius d'IVA que s'apliquen a alguns béns i serveis culturals en diversos països de la Unió Europea l'any 2013, fet a partir de la informació proporcionada per les dades anuals de la Comissió Europea.

L' Enquesta sobre participació cultural a Catalunya 2013, que ha elaborat el Departament de Cultura amb la col·laboració de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, analitza les pràctiques culturals i d'oci de la població catalana major de 14 anys i les relaciona amb l'entorn socioeconòmic de la persona entrevistada, la seva edat o la llengua d'ús, entre d'altres variables.

El treball Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. Onades I-II, 2014 mostra els principals resultats de les preguntes que el Departament de Cultura ha inclòs en la primera i en la segona onada de l'enquesta òmnibus de la Generalitat de Catalunya d'enguany.

L'edició 2014 de l' Enquesta de participació cultural elaborada pel Departament de Cultura incorpora noves preguntes de caràcter qualitatiu amb l'objectiu de proporcionar informació estadística més detallada que permeti contextualitzar les pràctiques culturals i d'oci de la població catalana des d'una perspectiva que tingui en compte la dimensió social de la cultura.

Aquest document presenta un resum amb els principals resultats del mostreig que ha fet el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) inclosos a l'enquesta Òmnibus del 2015, sobre el consum i la participació cultural a Catalunya.

L'edició 2015 de l' Enquesta de participació cultural elaborada pel Departament de Cultura incorpora noves preguntes de caràcter qualitatiu amb l'objectiu de proporcionar informació estadística més detallada que permeti contextualitzar les pràctiques culturals i d'oci de la població catalana des d'una perspectiva que tingui en compte la dimensió social de la cultura.

L'Enquesta de participació cultural 2015 té com a objectiu conèixer les pràctiques actives de la població catalana de 14 anys i més en relació amb els béns i serveis de caràcter cultural. Aquest treball presenta els resultats més significatius des de la perspectiva dels grups d'edat i del sexe, amb dades sobre el consum de diaris, revistes, ràdio i televisió, sobre l'ús d'Internet i l'accés a continguts audiovisuals, l'assistència al cinema, a espectacles, exposicions i concerts, etc.

L'Enquesta de participació cultural 2016 té com a objectiu conèixer les pràctiques actives de la població catalana de 14 anys i més en relació amb els béns i serveis de caràcter cultural. Aquest treball presenta els resultats més significatius des de la perspectiva dels grups d'edat i del sexe, amb dades sobre el consum de diaris, revistes, ràdio i televisió, sobre l'ús d'Internet i l'accés a continguts audiovisuals, l'assistència al cinema, a espectacles, exposicions i concerts, etc.

L'estructura familiar és un factor que pot generar diferències en el consum i la participació cultural. És per això que aquest informe té l'objectiu d'analitzar, a través de l'enquesta de participació cultural de l'any 2016, el comportament de la població de Catalunya envers la cultura en funció de la seva estructura familiar.

Aquest informe té com a objectiu analitzar els motius pels quals la ciutadania catalana no té activitat cultural o en té menys de la que voldria. Els factors analitzats estan relacionats amb la manca de temps, el preu, la manca d'interès, els problemes de salut o la manca d'oferta pròxima, així com d'altres de menor incidència, com ara la manca d'oferta en general, el fet no tenir amb qui compartir aquesta activitat o la preferència d'un consum cultural per Internet.

L'Enquesta de participació cultural 2017 té com a objectiu conèixer les pràctiques actives de la població catalana de 14 anys i més en relació amb els béns i serveis de caràcter cultural. Aquest treball presenta els resultats més significatius des de la perspectiva dels grups d'edat i del sexe, amb dades sobre el consum de diaris, revistes, ràdio i televisió, sobre l'ús d'Internet i l'accés a continguts audiovisuals, l'assistència al cinema, a espectacles, exposicions i concerts, etc.

L'enquesta de participació cultural permet conèixer el consum i pràctiques culturals de la població de Catalunya en diferents àmbits: diaris, revistes, ràdio, televisió i audiovisual, Internet, cinema en sala, música, concerts, videojocs i jocs de mòbil, espectacles d'arts escèniques, exposicions, lectura i associacionisme. L'enquesta es realitza mitjançant enquesta per internet, telefònica i presencial a una mostra de 4.000 persones representativa de la població de Catalunya i té significació per sexe i grups d'edat.

El treball Ocupació en el sector de la cultura i la creació 2013 analitza les característiques de la població activa en aquest sector productiu a Catalunya i en fa una radiografia del tipus de treballador per edat, sexe i grau d'autoocupació, així com la incidència en les taxes d'atur.

El treball Ocupació en el sector de la cultura i la creació 2014 (1r trimestre) analitza les característiques de la població ocupada en aquest sector productiu a Catalunya i en fa una radiografia del tipus de treballador per edat, sexe i grau d'autoocupació, així com la incidència en les taxes d'atur i una comparativa amb la resta de l'Estat.

A partir de l'anàlisi i la combinació de tres variables principals (valor afegit brut, empreses i ocupats), i prenent com a font les dades de l'Enquesta Anual de Serveis 2011 de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), aquest treball mostra l'evolució econòmica i ocupacional del sector de la cultura i la creació a Catalunya entre els anys 2008 i 2011.

El treball Ocupació en el sector de la cultura i la creació 2014 (2n trimestre) analitza les característiques de la població ocupada en aquest sector productiu a Catalunya i en fa una radiografia del tipus de treballador per edat, sexe i grau d'autoocupació, així com la incidència en les taxes d'atur i una comparativa amb la resta de l'Estat.

Aquest informe presenta un recull dels darrers treballs sobre les figures fiscals més importants que s'apliquen principalment a Catalunya i a l'Estat espanyol l'any 2014, la recaptació que se'n deriva per a l'any 2012, l'efecte que aquesta fiscalitat té sobre la cultura i alguns exemples de política fiscal d'altres països europeus, per als anys 2012 i 2013.

Aquest document té com a voluntat ser una guia de recursos, recull de les principals estratègies que es porten a terme actualment per potenciar aquest sector en projecció, no només a Catalunya sinó també a Europa. Alhora, resumeix algunes de les propostes actuals del sistema català d'equipaments i de festivals vinculats a la cultura i a la creació, la majoria del qual es concentra a Barcelona.

En aquest document s'analitzen els pressupostos generals de l'Estat espanyol en matèria cultural durant el període comprès entre el 2011 i el 2015. L'informe inclou una classificació de les dades segons els programes pressupostaris, el gestor de la despesa (ministeris) i la destinació territorial del finançament (comunitats autònomes).

El treball Ocupació en el sector de la cultura i la creació 2014, que incorpora les noves dades de l'Enquesta de població activa calculades amb una nova metodologia, analitza les característiques de la població ocupada en aquest sector productiu a Catalunya i en fa una radiografia del tipus de treballador per sexe i grau d'autoocupació, així com la incidència en les taxes d'atur i una comparativa amb la resta de l'Estat.

L'objectiu de l' Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya és determinar la despesa en cultura que fan anualment ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials, així com quantificar el personal dedicat a tasques relacionades amb l'àmbit cultural. La informació econòmica es presenta desglossada per capítols i per programes; la de personal, per sexe i tipus de funcions.

El treball Magnituds econòmiques i ocupacionals del sector cultural i creatiu de l'economia catalana 2012 analitza la nova Estadística i comptes de les empreses culturals, que combina dades de l'Enquesta anual de serveis (EAS) amb la informació de l'Enquesta industrial d'empreses (EIE) i altres fonts estadístiques disponibles. D'aquesta manera s'obtenen noves variables, com el valor de producció, el volum de negoci i la implantació de R+D+I i de comerç exterior en l'àmbit cultural. També fa possible la homologació de les estadístiques econòmiques i les d'ocupació (Enquesta de població activa. EPA) alhora que se segueixen els criteris estadístics que marquen Europa i la UNESCO.

Aquest treball analitza l'impacte econòmic de la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles seguint la metodologia que calcula els efectes econòmics que tenen sobre el territori els esdeveniments de cultura popular i tradicional.

Aquest treball és l'actualització del document del mateix títol fet al febrer del 2014 que compara el tipus impositius d'IVA que s'apliquen a alguns béns i serveis culturals en diversos països de la Unió Europea. Com a fet a destacar, l'IVA de les entrades de cinema i espectacles d'arts escèniques a Espanya continua més de 8 punts percentuals per sobre de la mitjana europea.

El treball Ocupació en el sector de la cultura i la creació (2n trimestre 2015) analitza les característiques de la població ocupada en aquest sector productiu a Catalunya i en fa una radiografia del tipus de treballador per edat, sexe i grau d'autoocupació, així com la incidència en les taxes d'atur i una comparativa amb la resta de l'Estat.

Des de fa més de deu anys, el Departament de Cultura publica anualment l'informe Subvencions i inversions nominatives en cultura als Pressupostos Generals de l'Estat, on s'ofereixen les xifres evolutives de la despesa en cultura de l'Estat i de la despesa en subvencions i inversions que expliciten l'organisme o projecte beneficiari. Les dades es presenten agregades per programes ministerials i per distribució territorial i fan referència al període 2011 a 2016.

Aquest treball analitza l'impacte econòmic que té la Processó de Dijous Sant de Verges a la seva àrea d'influència amb la mateixa metodologia que s'ha utilitzat en altres esdeveniments de cultura popular i tradicional a Catalunya com són l'Aquelarre de Cervera, les Falles d'Isil o la Festa Major de Banyoles.

El treball Ocupació en el sector cultural 2015 analitza les característiques de la població ocupada en aquest sector productiu a Catalunya durant l'any 2015 i en fa una radiografia del tipus de treballador per sexe i grau d'autoocupació, així com una comparativa amb la resta de l'Estat.

Aquest treball analitza l'impacte econòmic de la Festa Major de Vilafranca del Penedès a la seva àrea d'influència amb la mateixa metodologia que s'ha utilitzat en altres esdeveniments de cultura popular i tradicional a Catalunya com ara l'Aquelarre de Cervera, les Falles d'Isil, la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles o la Processó de Dijous Sant de Verges.

L'anàlisi de l'Estadística del tercer sector cultural a Catalunya permet conèixer i mesurar l'impacte social i econòmic que tenen les entitats d'aquest sector, en aquest cas dedicat als centres d'estudis locals i comarcals.

A Catalunya, el 68% de la despesa pública en cultura la fan els governs locals. Aquest treball fa una anàlisi de la despesa local en cultura que permet determinar quin nivell de govern la fa, quina ha estat l'evolució en els darrers anys, de quin tipus de despesa es tracta i quins són els factors que determinen com els ens locals l'executen.

Les Festes tradicionals de l'arròs de Deltebre se celebren un diumenge de juny i un de setembre, coincidint amb dos moments claus del cicle del conreu de l'arròs: la plantada i la sega. L'origen de la festa es remunta al 2001, gràcies a la voluntat d'alguns ciutadans vinculats a la cultura tradicional i al turisme que van presentar el projecte de festes de l'arròs a l'Ajuntament de Deltebre. Aquest estudi n'analitza l'impacte econòmic i els beneficis en termes de creació d'activitat econòmica a la zona.

L'objectiu principal d'aquest treball és disposar d'una panoràmica de la despesa pública en cultura per àmbits de govern a diversos països europeus. A més, el treball intenta trobar els indicadors de context i els elements configuradors de la política cultural que afecten el nivell de despesa pública dels estats i observar els efectes de la crisi econòmica sobre el finançament públic de la cultura.

En termes generals, les dones són minoria en el mercat de treball cultural català: l'any 2014 representaven el 44 % de la població activa i ocupada i tenien una taxa d'atur superior a la dels homes (8,7 % versus 6,9 %). L'objectiu d'aquest treball és analitzar l'ocupació femenina en el sector de la cultura a Catalunya des de perspectives diverses com ara l'efecte de la crisi econòmica, els sectors culturals amb més presència de dones, l'evolució de l'ocupació, els tipus de funcions i de contractes més freqüents o el comportament del mercat de treball cultural femení envers el comportament de la resta del mercat laboral català i d'altres mercats territorials com l'espanyol o l'europeu.

L'objectiu de l' Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya és determinar la despesa en cultura que fan anualment ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials, així com quantificar el personal dedicat a tasques relacionades amb l'àmbit cultural. A més, permet veure la importància de la cultura dins el pressupost dels ens locals, que representa un 5,2% del total de despesa l'any 2015.

L'objectiu de l' Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya és determinar la despesa en cultura que fan anualment els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i els consorcis i fundacions amb participació majoritària dels ens locals, així com quantificar el personal dedicat a tasques relacionades amb l'àmbit cultural.

L'Estadística de Despesa pública en cultura recull la despesa dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions de Catalunya estructurada per capítols i programes pressupostaris, així com el personal dedicat a cultura. La informació és recull mitjançant l'enviament d'un qüestionari electrònic.

Es tracta d'un repàs a l'activitat del primer any de la pàgina web "Dades culturals", feta pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura, on s'expliquen, d'una banda, els continguts publicats durant l'any 2014 (fulls DeCultura, memòries, estadístiques culturals, etc.) i de l'altra, les dades de visites, visualitzacions de pàgina i arxius més descarregats.

El treball analitza com el Departament de Cultura ha estat l'any 2013 el 5è departament de la Generalitat amb un major esforç pressupostari en recerca i innovació. Gairebé la meitat dels ajuts en recerca i desenvolupament es dediquen a l'àmbit arqueològic i paleontològic mentre que les empreses culturals i els creadors o artistes són els principals destinataris dels ajuts a la innovació.

Aquest treball presenta els 4.804 equipaments culturals que hi ha a Catalunya classificats segons la seva tipologia (arxius, biblioteques, cinemes, espais d'arts visuals, museus, espais escènics i musicals, centres culturals i d'altres espais polivalents). El cercador d'equipaments culturals del Departament de Cultura permet fer la cerca per nom i tipus d'equipament, per municipi, comarca o província, i visualitzar la informació en un mapa.

El treball presenta el Fons per a la Recerca i el Desenvolupament Digital per a les Arts, una bona pràctica en les polítiques culturals envers la cultura digital.

Aquest treball repassa l'activitat del segon any de funcionament del portal on s'expliquen els continguts publicats i les dades de visitants, visites i dels arxius més descarregats.

Estat d'implementació (DeCultura núm. 29) exposa, en primer lloc, l'evolució dels sis indicadors quantitatius de consum lector i del sector editorial en què pretén incidir el Pla. En segon lloc, es presenta cadascun dels set plans d'acció desenvolupats: Autoriactiva, Mediactiva, Xarxactiva, Lecturactiva, Ediactiva, Llibreriactiva i Bibliotecatica. El treball La lectura de llibres a Catalunya (DeCultura núm. 30) presenta les dades de lectura de llibres recollides a les darreres enquestes de participació cultural a Catalunya dels anys 2013 i 2014, amb l'objectiu de conèixer i analitzar els hàbits i les pràctiques de llibres de la població catalana en el seu temps d'oci a partir dels 14 anys. L'anàlisi d'aquestes enquestes de participació cultural permet visualitzar els resultats de les actuacions portades a terme, detectar els punts on cal incidir i es converteix en una eina complementària per avaluar el desplegament del Pla nacional de lectura 2012-2016.

El treball Biblioteques especialitzades de la Generalitat: estat de la qüestió analitza els centres de documentació que tenen com a objectiu donar suport a les activitats pròpies de cada organisme i de la ciutadania. El document conté les característiques pròpies d'aquestes biblioteques, les dades bàsiques de fons, usuaris, etc., les eines de cooperació i la difusió que se'n fa. També hi ha la llista annexa de totes les biblioteques i una bibliografia final.

Aquest document recull les dades dels principals indicadors del sector durant el 2013 com ara el nombre de visitants, la distribució territorial i temàtica, les exposicions, activitats i publicacions que fan, i les xifres d'ocupació i pressupostàries. Aquest treball, elaborat pel Gabinet Tècnic, s'ha fet a partir de les dades estadístiques sobre els museus i les col·leccions a Catalunya recollides pel Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

L'informe Estadística d'arxius recull les dades dels principals indicadors del sector durant el 2013 i ofereix una panoràmica sobre la situació actual dels arxius a Catalunya i en repassa l'evolució històrica.

Aquest document presenta els principals resultats de l'Estadística d'arxius que, biennalment, elabora el Departament de Cultura. L'estadística s'adreça als arxius amb fons històric, que compten amb un responsable efectiu i que tenen ordenats i reglamentats l'accés i la consulta del seu fons al servei dels investigadors. Així doncs, es presenten dades relatives a fons, infraestructura, accés i difusió, recursos humans i pressupost dels arxius.

Butlletí quinzenal d' actualitat en matèria de cultura i creació. A través d'aquest Butlletí es difonen els fulls DeCultura, estudis i treballs tècnics sobre consum i participació cultural, polítiques culturals, economia de la cultura i anàlisis sectorials, així com les darreres publicacions del Departament i les novetats rebudes a la Biblioteca central Per rebre'l, cal subscriure-s'hi mitjançant el servei de Butlletins Gencat

A partir de l'Estadística encarregada pel Departament de Cultura, el treball Associacions culturals a Catalunya 2013 descriu el tercer sector cultural (conjunt d'associacions que desenvolupen activitats culturals i sense ànim de lucre que no formen part del sector públic) amb dades com nombre d'entitats, pressupost, ocupació, distribució territorial, tipologia, etc. L'estudi L'impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya 2013, de la doctora Anna Villarroya, analitza el valor econòmic que representen aquestes associacions tenint en compte, a partir d'una metodologia específica, l'aportació del treball voluntari.

L'anàlisi de l'Estadística del tercer sector cultural de Catalunya permet conèixer la dimensió social i econòmica de les associacions que desenvolupen activitats culturals i sense ànim de lucre i que no formen part del sector públic. Aquesta operació estadística presenta dades com ara el nombre d'entitats, la distribució territorial, la tipologia d'activitats que organitzen, la participació voluntària i l'ocupació remunerada, els equipaments o els pressupostos.

El Departament de Cultura amb la col·laboració de la Federació d'Ateneus de Catalunya i l'ajut de tècnics de l'empresa BCF Consultors, ha desenvolupat la primera metodologia dissenyada per tal que els ateneus, de forma autònoma, puguin realitzar l'avaluació de l'impacte social de la seva entitat en el seu entorn.

El treball analitza l'Estadística de galeries d'art corresponent al 2013, en concret, la distribució territorial (100 galeries es troben a la ciutat de Barcelona i 44 en altres poblacions), forma jurídica, superfície mitjana, pressupost i personal, nombre d'exposicions i d'artistes, i tècniques i tendències d'art exposades.

El treball Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ presenta informació sobre el nombre de companyies, els espectacles produïts i representats, la seva activitat internacional, així com dels recursos disponibles i del personal que hi treballa.

El treball Estadística d'arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ presenta informació sobre el nombre de teatres, els espectacles representants, la seva activitat, així com dels recursos disponibles i del personal que hi treballa. Alhora, es presenta una classificació d'aquests teatres en 7 grans categories.

Aquest treball analitza els hàbits i les pràctiques musicals de la població catalana a partir dels 14 anys segons les dades que proporcionen les dues onades de l'Enquesta de participació cultural 2013 i 2014. Com a novetat, el document incorpora el concepte generació com a factor estructural explicatiu dels hàbits musicals de la població.

Dos nous estudis subratllen la importància econòmica i el valor del treball voluntari en les associacions culturals del país Com és el tercer sector cultural a Catalunya? Com són els seus treballadors i quin tipus de dedicació tenen? Amb quins pressupostos treballen? En els darrers anys, cada vegada són més els esforços d'organismes i institucions per a dimensionar l'activitat de l'anomenat "tercer sector cultural" (el conjunt d'associacions que desenvolupen activitats culturals i sense ànim de lucre que no formen part del sector públic) per posar de rellevància el seu impacte econòmic i social. El Balanç de Govern presenta, a través de 16 apartats temàtics, les accions estratègiques que ha dut a terme el Departament de Cultura des del 2011 fins enguany. El Resum executiu (també disponible en versió anglesa), és un recull de les principals actuacions ordenades en eixos programàtics. La Memòria del Departament de Cultura 2014 queda inclosa dins aquest Balanç, alhora que es complementa amb les síntesis de dades d'activitat i dades pressupostàries. Consulteu el darrer número del butlletí de novetats de la Biblioteca central del Departament de Cultura. D'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals seran recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat anomenat Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la finalitat del qual és trametre la publicació que el ciutadà ha requerit. L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.

El Departament de Cultura presenta un nou treball a DeCultura que analitza, per primer cop, el cicle de vida dels espectacles d'arts escèniques. El document inclou informació sobre l'evolució del sector durant el període 2010-2014 respecte el nombre de companyies, els espectacles produïts i presentats, l'activitat internacional, així com els recursos disponibles i el personal. També s'adjunta un annex detallat per a cadascun dels diferents àmbits ( arts escèniques, teatre, dansa i circ ). En el marc de l'Any Ramon Llull, la Biblioteca de Catalunya i el Departament de Cultura publiquen el llibre electrònic Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya. Aquest llibre, d'accés lliure i optimitzat per a dispositius mòbils, inclou textos de Joan Santanach i d'altres especialistes en la vida obra d'aquest autor. L'obra incorpora material multimèdia com entrevistes a experts lul·lians, audició de lectures de textos tan rellevants com el Llibre de Meravelles o el Llibre del gentil i una interpretació inèdita d'Antoni Rossell del poema Desconhort enregistrada a Sant Pau del Camp. El llibre és d'accés lliure en format EPUB per a dispositius iOS, Adroid i en format.PDF per a ordinador.

L'últim treball de DeCultura: Estadística d'arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ confirma una lleugera recuperació del sector de les arts escèniques del país. Segons les dades que es publiquen, durant el 2014 s'han programat 16.595 representacions de 3.540 espectacles que han recaptat més de 65 milions d'euros, 10 milions d'euros més que en l'any anterior. Podeu consultar el treball sencer al web, juntament amb un annex detallat. El Departament de Cultura ha publicat les bases específiques i la convocatòria de les beques per fer pràctiques. En total, es convoquen 53 beques en els àmbits culturals següents: béns culturals mobles, arxius, fons documentals, patrimoni arquitectònic, anàlisi i explotació de dades de l'àmbit cultural, entre d'altres.

Després de l'anàlisi de l'impacte econòmic d'esdeveniments de cultura popular i tradicional com la Processó de Dijous Sant a Verges, la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles, l'Aquelarre de Cervera o les Falles d'Isil, el Departament de Cultura analitza la Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada festa patrimonial d'interès nacional, i que té com a un dels actes més destacats la Diada castellera de Sant Fèlix a la plaça Major. Com a avanç a l'edició completa de la Memòria del Departament de Cultura, la publicació de les Dades d'activitat ofereix un resum de les actuacions fetes durant l'any 2015, tant per les diferents unitats departamentals com per les entitats i els equipaments que hi són adscrits. La publicació consisteix en un seguit de taules que sintetitzen la tasca portada a terme durant l'exercici 2015, amb dades sobre usuaris, visitants i espectadors, activitats organitzades, expedients tramitats, biblioteques inaugurades, béns culturals d'interès nacional declarats, jaciments intervinguts, llargmetratges doblats o subtitulats al català, visitants als webs i seguidors a les xarxes socials, etc. L'any 2016 s'inicia la nova secció Reportatges al web del Departament de Cultura per posar a l'abast de tothom les dades disponibles al voltant d'un tema. Els dossiers monogràfics apleguen informació força elaborada i proporcionen molts enllaços relacionats amb la temàtica escollida. El darrer reportatge tracta de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, un esdeveniment de gran dimensió ciutadana de la capital de l'Alt Empordà. Fins ara s'han publicat els reportatges següents: Sant Jordi 2016, Any Ramon Casas, Propostes per a infants i Dia Internacional de les Dones 2016.

El 2015 hi havia a Catalunya 165 companyies estables d'arts escèniques, que van realitzar 15.927 representacions. L'Estadística d'arts escèniques. Companyies de teatre, dansa i circ, realitzada en el marc del Pla estadístic de Catalunya, recull les principals dades del sector: nombre, personal, pressupost, espectacles, representacions i activitat a l'estranger. La informació estadística s'ha obtingut gràcies a la col·laboració de les companyies de teatre, dansa i circ en respondre al qüestionari.

El 2015 hi havia a Catalunya 164 sales que tenien com a activitat principal la representació d'espectacles d'arts escèniques, on es van fer 18.832 representacions. L'Estadística d'arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ, realitzada en el marc del Pla estadístic de Catalunya, recull les principals dades del sector: nombre, personal, pressupost, espectacles, representacions i recaptació. La informació estadística s'ha obtingut gràcies a la col·laboració de les sales de teatre, dansa i circ en respondre al qüestionari.

L'estadística de companyies d'arts escèniques permet conèixer les principals variables de les companyies d'arts escèniques a Catalunya: nombre, tipologia, activitat, característiques dels espectacles produïts o exhibits, despeses i treballadors. La informació es recull mitjançant la tramesa d'un qüestionari electrònic.

L'estadística de sales d'arts escèniques permet conèixer les principals variables de les sales d'arts escèniques a Catalunya: nombre, tipologia, activitat, característiques dels espectacles produïts o exhibits, despeses i treballadors. La informació es recull mitjançant la tramesa d'un qüestionari electrònic.

Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) El Pla de Doctorats Industrials és una iniciativa de la gestionada amb el suport d' Avís general | Accessibilitat | Sobre Gencat | © Generalitat de Catalunya

" Talent, recerca i competitivitat: la fórmula dels Doctorats Industrials ". El pla de Doctorats Industrials va organitzar el darrer dijous 23 de Juliol, conjuntament amb la Patronal Cecot i la Fundació Catalana per a la Recerca i Ia Innovació, un noiu webinar per explicar com els Doctorats Industrials combinen la recerca aplicada, la retenció del talent i la innovació del nostre teixit empresarial en col·laboració amb el sistema de recerca català. Coneix el cas d'SBI Connectors i la UPC al llarg de diferents projectes acompanyats per aquest instrument. El programa de la sessió es va centrar en 4 intervencions:

Presentem la segona edició de la memòria d'activitat de l'any 2019 del Pla de Doctorats Industrials. Com es pot consultar a la memòria, el Programa de Doctorats Industrials ja ha impulsat més de 600 projectes, amb més de 100 persones ja doctorades. És un projecte consolidat i que esdevé objecte d'atenció per part de moltes universitats i governs fora de Catalunya. Un projecte amb la participació de quasi la totalitat de les institucions de recerca de Catalunya: universitats, centres de recerca, centres tecnològics i grans infraestructures de recerca. El 2019 s'han rebut 101 propostes de projectes, de les quals se n'han formalitzat i atorgat 96. Des dels inicis del Pla el 2012, s'han finançat un total de 602 projectes de 402 empreses diferents i institucions. La inversió públic-privada en RDI associada a aquests projectes ascendeix a 83 M€, dues terceres parts de la qual provenen del sector privat. L'element essencial és un projecte de doctorat industrial, és a dir, un projecte de recerca estratègic d'una empresa. El projecte es desenvoluparà en col·laboració amb una universitat o centre de recerca i esdevindrà l'objecte d'una tesi doctoral que permetrà a un doctorand iniciar la formació i futura carrera investigadora en un entorn dual: empresarial i acadèmic. Els projectes de doctorat industrial estan oberts a tots els àmbits de coneixement, a totes les mides d'empreses, des de startups fins a grans empreses, i els futurs estudiants de doctorat poden ser de qualsevol nacionalitat. Podeu consultar la memòria fetn clic sobre la imatge o en aquest enllaç.

El pla de Doctorats Industrials ha emés el darrer 17 de Setembre un nou webinar en col·laboració amb Bioinformatics Barcelona Association (BIB) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). La sessió es va adreçar a persones d'empreses i institucions que impulsen projectes d'innovació aplicada en bioinformàtica, a investigadors/es d'universitats, centres de recerca o centres tecnològics i a estudiants/es de màster que vulguin impulsar-ne un o participar-hi. La sessió s'ha centrat en com l'experiència dels Doctorats Industrials combinen la recerca aplicada en bioinformàtica, la retenció del talent i la innovació del nostre teixit empresarial en col·laboració amb el sistema de recerca del país. Un aspecte important durant la sessió ha sigut explicar de quina manera els participants es poden beneficiar dels avantatges d'aquest programa. S'han donat també els detalls sobre com els Doctorats Industrials poden ajudar als possibles candidats o participants dels projectes de recerca aplicada en bioinformàtica, i sobre quines són les qüestions interessants per poder accedir als ajuts previstos. La sessió ha comptat també amb la participació del doctor Toni Manzano (CSO de l'empresa Bigfinite Inc.) que ha explicat, desde la seva experiència en el sector, les millors eines i experiències per a innovar en bioinformàtica.

Es calcula sobre tots els estudis que donen accés al doctorat. Generalment és una llicenciatura/grau i un màster universitari. En qualsevol cas, cal adreçar-se a la universitat responsable del programa de doctorat per garantir l'accés amb els estudis corresponents. Sí, tret que s'indiqui clarament el contrari. Consulteu l'apartat guia de sol·licituds, on s'indica detalladament el procés. Per formalitzar la candidatura és necessari presentar en original (format paper) i signada la candidatura al registre de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR): Sí, sempre que es compleixin els requisits de cada oferta. Correspon a l'empresa/universitat comunicar l'estat de la candidatura als possibles interessats. Les empreses privades amb centre de treball a Catalunya (independentment de la seu social) i les públiques que estiguin subjectes a l'Estatut de l'Empresa Catalana. Totes les universitats públiques i privades del sistema universitari català. El mínim és una universitat i una empresa. Tot i que poden participar-hi més d'una empresa i, com a tercer actor, un centre de recerca, un centre tecnològic o una fundació hospitalària. El director o directora de tesi ha de formar part d'un grup de recerca reconegut (SGR) vigent de la Generalitat de Catalunya o bé ha ser investigador o investigadora del programa ICREA o haver obtingut finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC). En primer lloc s'ha d'enviar el formulari a l'adreça electrònica [EMAIL] i s'ha de presentar en format paper i signat al registre de l'AGAUR: En segon lloc, un cop conclosa la selecció del candidat, s'ha de sol·licitar l'ajut mitjançant l'Oficina Virtual de Tràmits (OVT) de la Generalitat de Catalunya i adjuntar la documentació requerida (conveni de col·laboració, acta de selecció, document d'admissió al doctorat i certificats de l'expedient acadèmic dels estudis).

Aquesta ponència tractarà sobre el Pla de Doctorats Industrials, i la seva figura com a pont de tr El Vicerectorat d? investigació i Transferència i el Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres Programa de Doctorats Industrials i segell de PIME innovadora Congrés Internacional d'Ocupació i Orientació Professional per a Universitaris i Perfils Júnior. Novetats fiscals i aplicació del nou Real Decret de Bonificacions a la Seguretat Social per persona Sessió informativa Doctorat Industrial àrea TIC a la UdG

El conveni de col·laboració signat entre la universitat i l'empresa regularà explícitament i com a mínim els aspectes que s'enumeren a continuació. a) Les condicions específiques del contracte laboral: condicions retributives, durada del contracte, etc. Si el projecte implica qualsevol altra obligació laboral per al doctorand o la doctoranda, ha d'estar recollida en l'acord de col·laboració. b) Les condicions referides a la distribució del temps de treball del doctorand o la doctoranda entre les instal·lacions de l'empresa i les de la universitat, el centre de recerca o la fundació hospitalària, si escau. c) Les condicions relatives als drets de propietat intel·lectual i industrial. d) El nom de les persones responsables per part de la universitat, el centre de recerca o la fundació hospitalària, així com per part de l'empresa. e) Les condicions relatives al finançament de la formació i al finançament específic del projecte (com ara material fungible, equipament, etc.). f) Els mecanismes per al seguiment dels progressos del projecte i de les tasques realitzades per l'investigador o la investigadora en formació. g) Les condicions relatives als drets que té el doctorand o la doctoranda de fer públics els resultats de la seva recerca al llarg del període de formació o en la tesi doctoral. h) Les condicions referides a la mobilitat i a l'assistència a congressos, jornades i similars. i) Si el desenvolupament del conveni està condicionat a l'obtenció del cofinançament o de l'ajut específic del Pla de Doctorats Industrials. k) En els casos en què hi hagi més d'una entitat per part de l'entorn acadèmic o de l'entorn empresarial, l'acord de distribució entre les parts del finançament de la convocatòria. l) En els casos en què la realització del doctorat impliqui tasques docents per part del doctorand o doctoranda, cal que es defineixin les condicions en què es duran a terme per tal que hi consti el vistiplau tant de l'entorn acadèmic com de l'empresarial. — Annex 1: breu descripció del projecte de recerca En aquests dos annexos ha de constar el vistiplau de qualsevol de les persones següents de la universitat de matriculació del doctorand o doctoranda: rector o rectora o vicerector o vicerectora de recerca, director o directora o responsable de l'escola de doctorat, director o directora de la comissió acadèmica del programa de doctorat. ESBORRANY - CONVENI DE COL·LABORACIÓ (MODALITAT DE COFINANÇAMENT) ESBORRANY - CONVENI DE COL·LABORACIÓ (MODALITAT D'AJUT ESPECÍFIC)

S'ha d'enviar còpia electrònica del formulari emplenat a la bústia [EMAIL] i un original en paper i signat a l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR): Passeig Lluís Companys, 23, 08010 Barcelona (REF: Projecte Doctorat Industrial). Marc normatiu del Pla de Doctorats Industrials Document de presentació del Pla de Doctorats Industrials En aquest document trobareu tota la informació relativa a l' edició 2020 del Pla de Doctorats Industrials. Díptic informatiu per a les empreses i institucions Informació útil del Pla de Doctorats Industrials per a les empreses i institucion.s Díptic informatiu per als investigadors i investigadores d ' entorns acadèmics (universitats i centres de recerca) Informació útil del Pla de Doctorats Industrials per als investigadors i investigadores d'entorns acadèmics. Díptic informatiu per a les persones candidates Informació útil del Pla de Doctorats Industrials per a les persones candidates.

1- Formulari 2- Conveni de col·laboració 3- Oficina Virtual de Tràmits El procediment per participar al Pla de doctorats industrials és senzill i àgil, sense una càrrega excessiva de documentació a presentar. Els passos que han de seguir les empreses i les persones candidates són els que s'indiquen a continuació Cal que emplenin el formulari, disponible al web del Pla, la universitat, el centre de recerca i/o fundació hospitalària, si escau, i l'empresa. S'ha d'enviar una còpia electrònica del formulari emplenat a l'adreça [EMAIL] i un original en paper i signat per totes les parts a l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR): passeig de Lluís Companys, 23, 08010 Barcelona (ref.: Projecte doctorat industrial). La Generalitat de Catalunya publicarà al web el projecte de doctorat industrial perquè les persones potencials candidates interessades puguin presentar-hi candidatura emplenant l'apartat del formulari corresponent. Les parts signants del conveni de col·laboració hauran de valorar tots els candidats que s'hagin presentat fins a la data de comunicació de finalització del període d'exposició pública al web del Pla, la finalització del qual s'ha de comunicar per escrit a l'adreça [EMAIL]. No obstant això, el projecte de doctorat industrial haurà d'estar publicat al web durant un període mínim de 5 dies hàbils. Durant el període d'exposició pública, i amb periodicitat setmanal, la Generalitat de Catalunya enviarà al/a la director/a de tesi i a la persona responsable de l'empresa del projecte la relació de candidatures presentades perquè n'efectuïn una valoració. Un cop rebuda la comunicació del tancament de recepció de candidatures, la Generalitat de Catalunya facilitarà a la universitat i a l'empresa la relació definitiva de persones candidates que hagin presentat una candidatura al projecte de doctorat industrial corresponent. La comissió formada per les parts signants del conveni de col·laboració seleccionarà la persona candidata que compleixi els requisits següents: a) Compliment dels requisits específics del projecte de doctorat industrial establerts al formulari corresponent. b) Ser admès al programa de doctorat corresponent de la universitat, d'acord amb la normativa legal vigent. c) Tenir una nota mitjana de l'expedient acadèmic igual o superior a 6,5 (escala 1 a 10), calculada sobre el total de crèdits dels estudis superiors que donen accés als estudis oficials de doctorat. Per dur a terme la selecció, es podran fer servir les tècniques que la comissió consideri més adients per a aquesta finalitat (valoració curricular, proves, entrevistes, etc.). En cas que la comissió determini que cap candidat no compleix els requisits enumerats prèviament, podrà sol·licitar que es torni a publicar al web el projecte de doctorat industrial. Conclosa la selecció, la comissió haurà d'elaborar una acta de selecció, d'acord amb el model normalitzat que es facilitarà, amb el contingut següent: Criteris de selecció i pes assignat a cada un. Nom, NIF, càrrec i signatura dels membres de la comissió de selecció. Llista prioritzada de les persones candidates, que indiqui la persona candidata seleccionada i la puntuació individual de totes les persones candidates en funció dels criteris definits prèviament. Certificació que la persona candidata seleccionada compleix el requisit de la nota mitjana de l'expedient acadèmic. Durant el període establert en la convocatòria de doctorats industrials (DI) de l'AGAUR, i d'acord amb el procediment que s'estableixi en les bases corresponents, la universitat, el centre de recerca, fundació hospitalària o l'empresa podran presentar la sol·licitud, mitjançant l' Oficina Virtual de Tràmits (OVT), per a la qual es requerirà la documentació següent: Formulari normalitzat, amb les dades bàsiques del projecte, l'empresa, la universitat, el programa de doctorat, el grup de recerca i el doctorand o la doctoranda. Còpia escanejada del conveni de col·laboració. Còpia escanejada de l'acta de selecció. Còpia escanejada dels certificats acadèmics del doctorand o de la doctoranda dels estudis superiors que donen accés al doctorat. Còpia escanejada del document d'admissió al programa de doctorat corresponent.

Tots els projectes de doctorat industrial han de tenir com a mínim representació de l' entorn acadèmic i de l' entorn empresarial. Beneficiaris dels ajuts de la convocatòria del Pla de Doctorats Industrials els organismes de recerca, en concret les universitats públiques i privades del sistema universitari de Catalunya, així com els centres de recerca i les fundacions hospitalàries amb seu a Catalunya. En els casos en què els centres de recerca i les fundacions hospitalàries siguin sol·licitants, el conveni de col·laboració haurà d'estar signat també, necessàriament, per la universitat del sistema universitari de Catalunya on s'hagi de matricular de tutoria de tesi el candidat o la candidata. Beneficiaris dels ajuts de la convocatòria del Pla de Doctorats Industrials, sempre que no siguin organismes de recerca. El centre de treball de l'entorn empresarial ha d'estar ubicat a Catalunya. El centre de treball de l'entorn empresarial pot estar ubicat a Catalunya o fora de Catalunya.

Les trobareu classificades per universitat, per àmbit i per empresa. Recordeu que heu de tenir en compte els requisits generals que es demanen per poder participar en el Pla de Doctorats Industrials. És també molt important que tingueu en compte la modalitat de l'oferta (modalitat de cofinançament o modalitat d'ajuts específics) i els requisits propis de cada oferta. Descarregueu al vostre ordinador l'arxiu en PDF de l'oferta o ofertes que us interessin. Veureu que els formularis porten una part emplenada, la part "A EMPLENAR PER L'EMPRESA I LA UNIVERSITAT", que inclou les característiques del projecte i els requisits propis de cada oferta, i una part oberta, "A EMPLENAR PEL CANDIDAT", que és la que haureu d'emplenar amb les vostres dades. Empleneu la part oberta del formulari "A EMPLENAR PEL CANDIDAT", pàgines 4 i 5. Podeu treballar emplenant els diferents apartats si aneu guardant l'arxiu en PDF al vostre ordinador fent servir el menú "Guardar/Desar" del vostre ordinador. Una vegada tingueu el formulari emplenat definitivament, podeu fer servir el botó vermell del formulari anomenat "Bloquejar" per fixar el contingut, que ja no podreu canviar. A continuació l'heu d'enviar a la bústia de correu del Pla de Doctorats Industrials [EMAIL] Per enviar el formulari, mantingueu l'arxiu amb el nom amb el qual us l'heu baixat, afegint el vostre nom i cognoms al final. Quan l'envieu per correu electrònic, recordeu que per completar el tràmit cal que imprimiu el formulari complet (les 5 pàgines), però només heu de signar la part del candidat, atès que l'AGAUR ja disposa de les signatures de la universitat i l'empresa. Feu arribar el formulari imprès i signat, presencialment o bé per correu postal (en aquest últim cas, indiqueu a l'Oficina de Correus que és un correu certificat administratiu) a: Horari del registre: De dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00 h Horari del 15 de juny al 14 de setembre: de dilluns a divendres, de 9,00 a 14,00 h NO CAL adjuntar-hi cap curriculum vitae ni informació addicional. L'empresa us contactarà directament si entreu en el procés de selecció. Si finalment es produeix la contractació es comunicarà directament al candidat.

A mesura que les universitats i les empreses ofereixin els seus projectes de doctorat industrial, es publicaran al web del Pla ( Convocatòria Activa ). Si n'hi ha algun que considerin del seu interès, els candidats o les candidates hauran de presentar la seva candidatura emplenant l'apartat destinat a aquest efecte del projecte seleccionat, tenint en compte: a) Els requisits definits per la universitat i per l'empresa per al desenvolupament del projecte. b) Els requisits generals per accedir i ser admès al programa de doctorat corresponent. c) El requisit de la nota mitjana de l'expedient acadèmic igual o superior a 6,5 (escala 0 a 10) calculada sobre el total de crèdits dels estudis superiors que donen accés als estudis oficials de doctorat. Per calcular la nota mitjana es disposarà del suport de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca ( AGAUR ). Per presentar la candidatura a un projecte de doctorat industrial, cal enviar una còpia electrònica del formulari emplenat a l'adreça [EMAIL] i un original en paper i signat a l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR): passeig de Lluís Companys, 23, 08010 Barcelona (ref.: Projecte doctorat industrial).

La Universitat Pompeu Fabra ha publicat un extens reportatge sobre els Doctorats Industrials en el darrer número de la seva revista 360upf. En el text hi podem trobar experiències de Doctorands Industrials com Pere Ripoll qui acabaria trobant el manuscrit medieval que conté els orígens de la Generalitat de Catalunya, un text que portava més de 400 anys desaparegut. Per a realitzar el reportatge també es va entrevistar l'Ainhoa Gaudes, cap de Projectes del Pla de Doctorats Industrials, amb afirmacions que destaquen el valor afegit de participar en aquests projectes: "La recerca aplicada porta implícita generar patents, propietat intel·lectual compartida entre universitat i empresa, i que això generi prototips i nous serveis" El reportatge analitza a fons el funcionament del Pla així com els avantatges del Doctorats Industrial respecte a un doctorat acadèmic, aportant l'opinió d'especialistes com Núria Sebastian, directora de l'Escola de Doctorat de la UPF o altres doctorands com Pablo Gómez. Finalment analitza de quina manera els projectes de Doctorats Industrials milloren la competitivitat tant d'empreses com d'institucions. Per a les universitats i els centres de recerca, aquest tipus de doctorat els permet establir i enfortir relacions amb les empreses. I els facilita la transferència de coneixement de l'acadèmia a l'entorn productiu. Podeu consultar el text original en aquest enllaç.

Només 1 de cada 140 persones a Espanya ha assolit el nivell formatiu de doctorat (0,71%). Així ho indica l'informe " Education at a Glance 2019 " elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD) que recull informació sobre la majoria de països desenvolupats i estats democràtics del món. Per al conjunt de l'OECD és l'1,1% de la població d'entre 25 i 64 anys la proporció que ha assolit el nivell de doctorat. En un entorn en que la capacitat d'innovar i de competir en mercats globals esdevé cabdal, la gestió del talent (atracció, desenvolupament i retenció) és un factor clau de competitivitat. En aquest sentit al pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya en podem donar fe. Els Doctorats Industrials a Catalunya ja estan adquirint una certa dimensió. Des dels seus inicis al 2012, s'ha superat el centenar de tesis llegides i ens acostem als 600 projectes impulsats, i això ens anima a generar valor afegit a partir de tota la comunitat d'actors involucrats: empreses, institucions, universitats, centres de recerca, doctorands, etc.

L' Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha concedit un nou doctorat industrial (DI) a la UVic-UCC. Es tracta d'un projecte que ja està duent a terme Ivan Sánchez, membre del grup de recerca M3O en el marc del programa de doctorat en Cures Integrals, i és el primer doctorat industrial que obté la nova línia de recerca Envelliment Saludable i Diversitat Funcional. Sánchez duu a terme el doctorat a l'empresa on ja treballa, la Fundació Privada Sant Andreu de Castellcir, titular de la residència per a persones grans La Ginesta (Castellcir). El coordinador del grup M3O, Javier Jerez, és el director de la tesi mentre Montserrat Celdran, de la Universitat de Barcelona, n'és la co-directora. El seu doctorat se centra en l'atenció dels equips de professionals sanitaris a persones amb demència i parteix de la conveniència d'aprofundir en tècniques d'intervenció alternativa a les habituals, i més en concret en l'anomenat mètode de validació. Es tracta d'una eina de comunicació per a persones grans desorientades i mal orientades que utilitza l'empatia per sintonitzar amb la realitat interna de la persona, reconeixent les seves emocions i sentiments i preservant la seva dignitat. Sánchez ja ha fet una prova pilot de l'aplicació d'aquest mètode a la residència La Ginesta, que ara ampliarà a 5 centres més i a 60 professionals de diferents punts de l'Estat espanyol. El seu objectiu és demostrar l'eficàcia del mètode en la motivació i satisfacció dels professionals per poder-la aplicar, posteriorment, a altres residències amb les mateixes característiques. Amb aquest nou doctorat industrial, que arriba amb la segona resolució parcial de la cinquena convocatòria del Pla de DI de la Generalitat de Catalunya, la UVic-UCC en té ara mateix dotze en actiu. L'element essencial d'un doctorat industrial és que l'objecte de la tesi doctoral de l'estudiant giri a l'entorn d'un projecte de recerca estratègic de l'empresa o entitat on fa la seva formació investigadora, sempre en col·laboració amb una universitat. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectiu contribuir a la competitivitat i a la internacionalització del teixit industrial català, captar talent i formar doctors i doctores per a les empreses dins els projectes d'R+D+I.

Barcelona (ACN).- El Govern, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, les universitats públiques i privades, i el món empresarial han segellat aquest matí l'aliança que permetrà impulsar i afavorir la transferència de coneixement de les universitats al teixit productiu a través del Pla de Doctorats Industrials. Aquest programa contribuirà a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçarà els instruments per retenir el talent que genera el país i situarà els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa.

La seu de l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona, va acollir el 29 de maig la jornada tècnica «Doctorats industrials en la indústria agroalimentària», organitzada pel Servei d'Innovació Agroalimentària i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i emmarcada com una acció dins del Pla estratègic de recerca, innovació i transferència agroalimentària de Catalunya i dins de la programació del Pla anual de transferència tecnològica (PATT) del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), amb la finalitat de donar a conèixer el programa de doctorats industrials a l'agroindústria catalana. Aquest programa és un instrument de transferència de coneixement i d'innovació per al teixit industrial, per mitjà del qual els doctorands fan els projectes d'investigació a la mateixa empresa. El Pla de doctorats industrials és una estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb les universitats públiques i privades, que té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa, implicant-hi d'aquesta manera l'empresa, la universitat, l'estudiant de doctorat i el Govern de la Generalitat de Catalunya. La jornada va ser presentada pel director general d'Universitats del Departament d'Economia i Coneixement, Lluís Jofre, i pel subdirector general de Transferència i Innovació Agroalimentària del DAAM, Jaume Sió. D'altra banda, la ponència sobre el programa de doctorats industrials va ser a càrrec de la directora de projectes de l'AGAUR, Susaina Figuera. I després d'una sessió de networking en què es va facilitar el contacte entre empreses i universitats, es va presentar com a cas d'èxit el projecte de doctorat industrial de l'empresa Natural Machines. La jornada va finalitzar amb la participació de diferents grups de recerca, que van exposar breument les seves línies de treball.