Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 54

Benvinguts i benvingudes a la pàgina web del Pla de Doctorats Industrials. En primer lloc, us agraeixo la visita i us convido a conèixer els diferents apartats d'aquest lloc web. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca estratègic de l'empresa on el doctorand o doctoranda desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat, i que és l'objecte d'una tesi doctoral. A les empreses els permet atraure persones amb coneixements i competències d'alt valor afegit, accedir als grups més capdavanters d'universitats i centres de recerca i als seus equipaments i infraestructures, així com obtenir ajuts econòmics i beneficiar-se de les deduccions i bonificacions fiscals per a les activitats d'R+D+I. Per a les universitats i els centres de recerca de Catalunya ( CERCA ), els projectes de doctorat industrial són una ocasió per transferir la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i enfortir així els vincles amb el món empresarial. Per als estudiants, es tracta d'una oportunitat magnífica per incorporar-se a un entorn altament innovador que combina la supervisió acadèmica de la tesi amb la tutoria que proveeixen les empreses en el marc d'un contracte laboral de tres anys de durada i que incorpora, a més, altres avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat. Espero i desitjo que aquest web sigui un canal de comunicació entre els estudiants de doctorat, les universitats, les empreses i la societat en general. Accediu a aquest enllaç per consultar la Memòria d'Activitat 2018 dels Doctorats Industrials

Aquesta setmana ha començat la posada en marxa i l'operació d'un reactor per a la producció de biopesticides en el marc del projecte europeu Decisive. La instal·lació experimental produirà biopesticides per a ús agrícola a partir de residus orgànics. El projecte Decisive està compost per un consorci multidisciplinari enfocat en el disseny i implementació de sistemes innovadors de gestió de residus i en especial a la gestió de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM). Està coordinat per l'Institut national de Recherche en Sciences et Technologies pour l'Environnement et l'Agriculture (IRSTEA) de França i té com a socis al grup de recerca en compostatge GICOM de la UAB, i a l'empresa catalana Aeris Tecnologies Ambientals, spin-off de la UAB. L'objectiu de la investigació és desenvolupar un sistema descentralitzat de gestió de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM), tot promovent un sistema de gestió local on sigui possible la generació de productes d'interès per a l'agricultura ecològica. En aquest context, el projecte considera dues tecnologies: la microdigestió anaeròbica i la fermentació en estat sòlid. Com a producte de la digestió d'aquests residus, es generarà una fracció sòlida anomenada digerit, que es valoritzarà a través d'un procés de fermentació en estat sòlid per a la producció de biopesticides amb ús potencial en agricultura ecològica. La UAB i Aeris, responsables del disseny, posada en marxa i operació del procés de fermentació en estat sòlid per a la producció de biopesticides, van arribar a un acord amb el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental per instal·lar la planta pilot a la planta de Tractament de la Fracció Orgànica de Residus Municipals de Granollers. La planta ha començat a operar aquesta setmana, després d'una fase de posada en marxa a càrrec de la investigadora Laura Mejias, que realitza un doctorat industrial sota la supervisió tant del grup de recerca en compostatge de la UAB com de l'equip d'Aeris. La planta pilot estarà en funcionament durant 6 mesos. La instal·lació de Granollers funcionarà en paral·lel a una altra planta de tractament de bioresidus a Lió (França), amb gestió descentralitzada de residus biològics, que pretén proporcionar compost i electricitat. La planta de Lió s'inaugurarà el 14 de novembre, amb la participació dels investigadors de la UAB, per tal d'exposar les diferències i similituds de projectes i tecnologies similars en diferents llocs d'Europa.

Nom de l'empresa i de la universitat: Ateknea Solutions / Univ. 1) Explica breument en què consisteix el teu projecte. L'objectiu del projecte és proporcionar les habilitats de navegació i comportament a una sèrie de robots agrícoles perquè puguin realitzar tasques com la vigilància del creixement dels cultius i l'estimació d'una informació molt valuosa, com la producció. 2) Per què vas escollir fer un Doctorat Industrial? Perquè fa més de 10 anys que estic a la indústria i no volia tornar a la universitat d'una manera exclusiva. 3) Què et va cridar més l'atenció del projecte amb el que treballes? 4) Què t'agradaria aconseguir al final de la teva tesi? Portes obertes per a la meva temàtica (robòtica assistencial) a la indústria. 5) Com és el teu dia a dia a l'empresa i a la universitat? Dur, el camí no està marcat, això és el més dur. 6) Quins avantatges creus que té el Doctorat Industrial comparat amb un doctorat convencional? Un contacte directe amb la "realitat": les coses es fan amb una finalitat més palpable. 7) Per què creus que et serà útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? En aquesta vida no tot es mou per la ciència. Caldria veure quina part de la ciència conforma la manera de viure de cadascú, però en el meu cas, després de més de 10 anys a la indústria, he après que no només s'ha de saber fer ciència, sinó gestionar coses tant petites com el dia a dia, en detriment del rendiment científic, evidentment. Les jornades de formació no han fet res més que corroborar aquest aprenentatge previ i oferir més informació complementària (en algunes sessions, inclús massa). 8) Com veus el teu esdevenir professional en els propers anys? Crec que depèn més de les aptituds que dels propis coneixements científics (sense dir que siguin ni millors ni pitjors). 9) Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial? Li demanaria ben clar què vol fer a la vida, i gràcies a l'experiència obtinguda en el programa de DI jo tindria la capacitat per recomanar-li si fer o no un doctorat i si aquest hauria de ser industrial. No puc pensar que tothom pugui voler fer el mateix que jo.

Company: Servei Meteorològic de Catalunya University: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Data d'inici del doctorat: Febrer 2013 Nom de l'empresa i de la universitat: Servei Meteorològic de Catalunya / Universitat Politècnica de Catalunya 1) Explica breument en què consisteix el teu projecte. Consisteix en el disseny d'una metodologia per a l'acoblament d'un model de predicció meteorològica mesoescalar (en el nostre cas el model WRF, a resolució entre 1 i 3 km) amb un model de fluids (CFD - Computational Fluid Dynamics, en el nostre cas Alya) per a la predicció meteorològica microescalar (entre 50 i 300 metres de resolució). 2) Per què vas escollir fer un Doctorat Industrial? 3) Què et va cridar més l'atenció del projecte amb el que treballes? Els dos centres involucrats i les aplicacions que pot arribar a tindre l'eina final. 4) Quin ha estat el principal canvi de passar de ser un estudiant universitari a un doctorand industrial? Que cobro; que el nivell d'auto-exigència ha augmentat un 200%; noves dinàmiques de treball; etc 5) Què t'agradaria aconseguir al final de la teva tesi? Que el meu treball es pugui aplicar i es pugui seguir millorant. 6) Com és el teu dia a dia a l'empresa i a la universitat? Són molt similars però amb la diferència que en la Universitat rebo més coordinació per part del meu tutor en la recerca. 7) Quins avantatges creus que té el Doctorat Industrial comparat amb un doctorat convencional? El contacte amb l'empresa i una investigació més enfocada a un resultat final desitjat. 8) Per què et va ser útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? Em va servir a mode d'introducció a molts aspectes relacionats amb el meu futur. 9) Com veus el teu esdevenir professional en els propers anys? 10) Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial? Perquè et dona una visió més global del procés de recerca i desenvolupament, oferint-te d'entrada, estar involucrat amb dues institucions amb funcionaments i objectius molt diferents.

University: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Data d'inici del doctorat: Juliol 2012 Nom de l'empresa i de la universitat: Escofet 1886 S.A. / Universitat Politècnica de Catalunya El projecte d'investigació busca demostrar la viabilitat d'utilitzar formigons més sostenibles o d'alt valor afegit (fabricats al 100% amb àrids reciclats mixtes) per usos estructurals, mes enllà dels usos actuals marginals. D'aquesta manera es pretén donar sortida al gran volum de residus de construcció i demolició (RCD's), que actualment son llençats directament a abocadors. És a dir, transformar un residu en un producte. Crec que es una bona opció per fomentar una major cooperació entre dos actors claus de la societat: la universitat i la empresa. Que amb la major conciencia medioambiental de la societat actual, no es donin més facilitats per introduir el material desenvolupat dintre del sector de la construcció. 4) Quin ha estat el principal canvi de passar de ser un estudiant universitari a un doctorand industrial? La major responsabilitat que porta associat ser doctorand industrial, on hi ha més parts implicades. 5) Què t'agradaria aconseguir al final de la teva tesi? Treballar a una empresa on reconeguin l'esforç i els coneixements obtinguts durant la formació que has dut a terme durant tants anys. 6) Com és el teu dia a dia a l'empresa i a la universitat? Has de saber autogestionar-te el temps per poder anar assolint pas a pas els objectius establerts. 7) Quins avantatges creus que té el Doctorat Industrial comparat amb un doctorat convencional? La posibilitat de treballar en un entorn més proper al "real". 8) Per què creus que et va ser útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? El programa de formació ha estat útil però incomplet. Per una banda, ha permès conèixer les dificultats que es troben els doctorands que es troben en la teva mateixa situació. Tot i que, per falta de temps (formació de 30 hores), crec que no s'han pogut tractar amb profunditat alguns temes que haguessin resultat interessants. 9) Com veus el teu esdevenir professional en els propers anys? Espero seguir treballant en la temàtica en la qual estic investigant actualment. 10) Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial? Per l'oportunitat que dóna de treballar en una empresa, però mantenint els contactes amb la universitat.

University: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Nom de l'empresa i de la universitat: Buildair / UPC 1) Explica breument en què consisteix el teu projecte (màxim 5 línies). Disseny, càlcul i fabricació d'un pont inflable ultra-lleuger de desplegament ràpid per al transport en superfície de vehicles, que utilitza com a element bàsic estructural per a sostenir càrregues bigues inflades amb aire a baixa pressió. Aplicació ideal en tasques d'evacuació en emergències i restabliment de comunicacions en zones devastades per desastres naturals. Em va sorgir com una oportunitat dins de l'empresa on ja hi era, concretament en el tema sobre el qual ja hi estava treballant. El fet de fer una cosa totalment diferent al que ja existeix, treballar en quelcom realment innovador. El fet de passar de les classes i la formació més teòrica a estar immers dins del món laboral en una empresa i amb aplicació molt més pràctica. M'agradaria que del projecte de tesi que estic fent en sortís un producte real, vendible, i que fos exitós per a l'empresa i útil per a la societat. Certament estic pràcticament al 100% treballant a l'empresa, doncs la meva tesi encaixa perfectament amb un dels projectes de l'empresa, o sigui que implícitament estic treballant en el doctorat industrial. La universitat la trepitjo en algun moment per anar fent el seguiment amb el meu tutor. Que es tracta d'un doctorat molt més aplicat, pensat per a aquelles persones amb expectatives de fer quelcom més pràctic, que a més permet integrar-se en el món laboral de l'empresa amb més facilitat. 8) Programa de formació específic: Per què et va ser útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? Em va ser útil per ordenar conceptes que es van veient en el dia a dia de l'empresa. Actualment no tinc la sensació que el fet de tenir un doctorat sigui valorat realment dins del món empresarial. No obstant, el fet de fer un doctorat em permetrà adquirir coneixements específics que milloraran la meva formació i, en conseqüència, poden fer augmentar el meu valor dins de l'empresa. 10) Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial Recomanaria fer un doctorat industrial a tots aquells estudiants que tinguin la intenció d'introduïr-se en el món laboral dins d'un àmbit de recerca (R+D), sense deslligar-se totalment de la universitat, i que a la vegada vulguin ampliar la seva formació acadèmica sense haver de fer un doctorat tradicional, més teòric.

Nom de l'empresa i de la universitat: Vetgenomics, S.L. - Universitat Autònoma de Barcelona L'epidermis és la barrera principal enfront a patògens i tant les comunitats de microorganismes que habiten la pell, com el sistema immunitari poden jugar un paper fonamental en la defensa de l'hoste. Aquest projecte busca caracteritzar la variabilitat microbiana i micobiana (fongs) en la pell de gos afectat per una malaltia cutània abans i després d'un tractament; igualment que caracteritzar la immunitat innata de l'individu a través de l'estudi de polimorfismes en Toll-like receptors (TLRs). Em brindava l'oportunitat de fer un Doctorat, a la vegada que conèixer des de dins el funcionament d'una empresa privada, fet que fa el programa molt atractiu. A més a més, t'ofereix una bona borsa de mobilitat. El fet de poder continuar en una línia de treball que ja havia iniciat en els meus estudis anteriors, tant en les pràctiques de carrera, com en les pràctiques de màster. Em permetrà inclús ampliar l'àmbit del projecte, abarcant noves aproximacions. El canvi és molt substancial: de la teoria a la pràctica; del coneixement general, a l'específic; de l'estudiant, al doctorand. Per fi pots aplicar tots aquells coneixements dels quals t'han parlat en la carrera, t'han recordat en el màster i has començat a tractar en les pràctiques. Pots centrar els teus esforços i atenció en l'àmbit de la tesis, treballant per esdevenir un especialista en el tema. I encara que continues sent un estudiant i et segueixes formant continuament, per fi pots investigar, prendre decisions i obtenir resultats. M'agradaria haver complert els objectius de la meva tesis i veure'ls plasmats en el món científic, a través tan de publicacions, com de pòsters i conferències en algun congrés. M'agradaria que la nova línia d'investigació es consolidés a l'empresa, tan podent oferir un nou servei al client, com permeten el desenvolupament d'alguna nova eina o producte d'interès. Tot just acabant de començar la tesis, els meus dia a dia són molt diversos. Tan pot ser que toqui analitzar dades informàticament, escriure algun informe, com un dia sencer amb algun protocol al laboratori. De manera menys freqüent, assisteixo també a seminaris i cursos per tal d'estar sempre al dia. El gran avantatge d'aquest programa és poder treballar en una empresa privada, a l'hora que investigar en una universitat. També permet a l'empresa desenvolupar una nova línia d'investigació que en el cas que s'estableixi pot implicar un futur lloc de treball. Un altre dels avantatges dels que disposa aquest programa es la borsa de mobilitat que et permet formar part de cursos, seminaris i congressos arreu. 8) Programa de formació específic: Per què creus que et serà útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? Un programa de doctorat industrial no pot estar mancat de la formació específica de la part industrial, és el punt que marca la diferència respecte el doctorat convencional. Aquests programes formatius conferiran un avantatge a l'hora d'incorporar-se en una empresa privada. En el futur més immediat, és a dir durant el doctorat, em veig formant-me de manera específica en el meu àmbit, a l'hora que obtenint la visió més empresarial de la ciència aprenent com treure rendiment de les investigacions dutes a terme. Fer un doctorat industrial, t'obre les mateixes portes que fer un doctorat convencional amb l'afegit que pots endinsar-te també en l'àmbit de l'empresa privada: tant treballant directament en una, com assistint en els cursos específics de formació. Conseqüentment, crees un perfil professional que pot ser més atractiu per l'empresa privada.

Data d'inici del doctorat: Març 2014 Nom de l'empresa i de la universitat: Pangaea Biotech SL / Universitat Ramón Llull Desenvolupament de compostos amb potencial activitat inhibidora de tirosina-cinases mutades o sobreexpressades en neoplasies pulmonars, especialment. Era una manera de poder desenvolupar la meva Tesi Doctoral alhora que iniciava el meu contacte amb el món de l'empresa. El tema de recerca així com els investigadors principals. L'oportunitat de conèixer com funciona una empresa per dintre i els projectes de R+D. El desenvolupament d'un fàrmac d'utilitat en càncer així com continuar treballant en l'empresa en la que estic realitzant el Doctorat. Intento repartir-me entre l'empresa i la Universitat en funció de la feina. Segons la tasca a desenvolupar aquell dia estic a un lloc o a l'altre amb el total suport i constant ajuda tant dels meus caps com dels meus companys. El contacte amb el món empresarial, principalment. 8) Com veus el teu esdevenir professional en els propers anys? De moment acabar el meu doctorat i després m'agradaria molt continuar treballant per aquesta empresa o que a través d'ells i gràcies als contactes que estic establint gràcies a aquesta empresa iniciar un PostDoc a l'estranger. 9) Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial? Personalment, estic encantada sobretot amb els meus caps i l'interés que mostren perquè aprengui.

Nom i cognoms: Alvar Gràcia Julià. Nom de l'empresa i de la universitat: Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona Explica breument en què consisteix el teu projecte (màxim 5 línies). El meu projecte consisteix en desenvolupar nous mètodes cocció aplicat a una impressora en 3-D per a alimentació. Per què vas escollir fer un Doctorat Industrial? Un DI permet realitzar una tesi doctoral basat en un projecte d'aplicació tecnològica directa per a la indústria. Permet dur a terme una recerca científica i tècnica, amb el suport del Departament de Ciència dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una clara orientació a la indústria i al mercat. Són tesis amb una vocació innovadora i tecnològica fonamental. En el meu cas, els nous sistemes de cocció acabaran incorporant-se a les futures versions de la Foodini: la impressora en 3-D dissenyada i comercialitzada per Natural Machines. La meva decisió der fer un DI també respon a la meva trajectòria professional i acadèmica, ja que sempre he treballat entre la universitat i la indústria en les àrees de recerca i transferència tecnològica, ja sigui com a Enginyer de Recerca o com a Coordinador de Projectes R+D. Què et va cridar més l'atenció del projecte amb el que treballes? El que més em va cridar l'atenció va ser el caràcter innovador de l'empresa Natural Machines i el repte que significava desenvolupar nous sistemes i processos que actualment no s'apliquen en laindústria alimentària. Quin ha estat el principal canvi de passar de ser un estudiant universitari a un doctorand industrial? En el meu cas ja estava prèviament treballant a la indústria. Què t'agradaria aconseguir al final de la teva tesi? El que més desitjaria és que aquests nous sistemes de cocció formessin part de la nova versió de la impressora en 3-D Foodini. Com és el teu dia a dia a l'empresa i a la universitat? En un primer moment vaig estar fent recerca bibliogràfica sobre l'estat de l'art sobre possibles diferents mètodes de cocció, el coneixement d'impressió en 3-D per a alimentació, etc. Actualment, estic més centrat en el disseny d'experiments i en el treball de laboratori. El meu dia a dia actual seria una combinació entre el disseny d'experiments, el treball de laboratori i el tractament de dades.També inclou la recerca de socis estratègics per al desenvolupament de determinades aplicacions. Quins avantatges creus que té el Doctorat Industrial comparat amb un doctorat convencional? Un DI permet realitzar una tesi amb una finalitat tecnòlogica determinada. El DI té una doble vessant molt positiva: permet realitzar un doctorat, dintre de l'àmbit acadèmic d'una Universitat, alhora que permet conèixer l'estructura i funcionament dels projectes industrials. Per què creus que et serà útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? La transferència tecnològica i la valorització del results científics i tècnics són fonamentals per a la innovació industrial. Adquirir competències i coneixements en aquesta àrea és una aportació necessària i fonamental per a la gestió de la innovació industrial. Com veus el teu esdevenir professional en els propers anys? Natural Machines és una empresa innovadora amb una gran projecció de futur i una vocació global, i que actualment está obrint mercat a diferents països.Amb l'experiència del Doctorat Industrial, desitjaria continuar participant en l'àrea de la recerca i dels futurs desenvolupaments tecnològics de Natural Machines. Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial? Per a un estudiant de màster, un DI representa una excel·lent oportunitat per a conèixer el mòn industrial: la innovació i els reptes tecnològics amb uns objectius definits i orientats a mercat, combinat en aquest cas amb el caràcter científic d'una tesi doctoral.

Nom de l'empresa i de la universitat: MERIAL LABORATORIOS S.A/ CReSA-Universitat Autònoma de Barcelona El meu projecte esta enfocat en l' estudi de la epidemiologia de la infecció del Circovirus porcí tipus 2 (PCV2) en granges vacunades. Aquest projecte està format per 3 estudis de camp en els que s ́aplicaran diferents programes vacunals enfront a PCV2, tant en truges com en garrins. Mitjançant aquests estudis s'obtindrà informació sobre la infecció subclínica de PCV2 i sabrem quina de les pautes vacunals aplicades és la més eficaç. Des del meu punt de vista trobo que el doctorat industrial és una oportunitat única que no es pot deixar escapar, de fet, avui en dia en Catalunya és la única beca que et dóna l'oportunitat de, a part de fer el doctorat a la universitat, poder incorporar-te a una empresa del sector. Realment em van cridar l'atenció moltes coses, la primera és treballar en granges de porcí, ja que mai abans havia treballat en el sector. La segona és el treball al laboratori, que encara que si que tenia experiència prèvia estic aprenent noves tècniques. I per últim el treballar a una multinacional veterinària. El principal canvi es pot definir en una sola paraula: responsabilitat. Durant la universitat jo només tenia la responsabilitat de dur a terme els meus estudis de la millor manera possible, però ara estic duent a terme uns estudis que involucren a molta més gent, i a més aquesta gent ha dipositat la seva confiança en mi, i és per això que tinc la responsabilitat de desenvolupar-los tant bé com pugui. Al final de la tesi una de les possibilitats seria la incorporació a la empresa, ja que si m ́oferissin una plaça per a treballar amb recerca a mi m ́agradaria, perquè estaria en continu aprenentatge. Una altra opció seria anar a treballar a algun altre lloc on també pugui desenvolupar feines de recerca. La meva feina és desenvolupa bàsicament al CReSA, allà és on vaig diàriament i duc a terme treball de granja, laboratori o ordinador. Tots aquests treballs estan coordinats per els meus responsables de la universitat i de la empresa. Els resultats obtinguts els comuniquem via mail a la empresa i periòdicament fem reunions universitat-empresa per tal de discutir els resultats obtinguts i plantejar el disseny del pròxim estudi. Els avantatges de aquest doctorat comparat amb un doctorat convencional estan fonamentalment en la formació que estic rebent per part de la empresa. El fet d ́estar contractat per una companyia líder en salut animal a nivell mundial i de participar amb els seus projectes és una gran oportunitat, ja que tinc a l'abast coneixements diferents i complementaris (desenvolupament de productes innovadors, comercialització, contacte directe amb granges del sector...) als que em pot donar la universitat. A més a més, també em motiva molt el fet de poder completar la meva formació realitzant estades a l ́estranger, treballant així amb nous professionals i diferents instal·lacions. I finalment, com he comentat abans, també s ́ha de tenir en compte que al finalitzar la tesi em podria sorgir la possibilitat de incorporar-me a la empresa. 8) Per què creus que et serà útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? Crec que seria útil realitzar aquests cursos perquè et donen una formació complementaria i necessària per a dur a terme un projecte de recerca, saber treballar amb grup i estar incorporat a una empresa. En els propers any estaré molt involucrat amb el estudi de la malaltia del meu projecte, i ja que actualment és una de les malalties més importants del sector porcí, espero poder desenvolupar programes vacunals més eficaços respecte als que avui en dia hi han al mercat, tant en truges com en garrins. A més a més com estaré sota la tutela dels meus responsables en la universitat i empresa per a mi serà una formació continua gràcies als seus coneixements. Jo ho recomanaria per tot lo que he comentat abans, per la formació multidisciplinària que rebran per part de la universitat i empresa, i per la possibilitat de fer contactes a la empresa que pot ser els obrirà moltes portes en un futur.

Nom de l'empresa i de la universitat: Ecoparc del Besòs, S.A. – Universitat Rovira i Virgili L'Ecoparc del Besòs té dificultats per tractar les seves aigües residuals produïdes en els últims temps degut a la elevada DQO (a més, molt refractària) i a l'alt contingut en N. L'objectiu principal de l'estudi és aconseguir augmentar la biodegradabilitat de les aigües a tractar i disminuir el contingut de N mitjançant noves tècniques prèviament al seu tractament biològic assegurant el bon funcionament de la depuradora. És una oportunitat de realitzar un estudi real insitu. Quan acabes els estudis t'adones que la formació no s'obté únicament en les universitats sinó que cal certa experiència en l'àmbit per entendre realment el món laboral de la teva matèria. El Doctorat Industrial realitza una fusió d'aquestes dues parts, per una banda assoleixes experiència en el món laboral estudiant i intentant resoldre problemes reals i, per l'altra, pots contar amb la supervisió de la universitat per guiar-te en noves tècniques i coneixement de processos. És un estudi que va sorgir en l'empresa on treballo des de les pràctiques d'empresa de l'enginyeria, per tant, és un estudi en un àmbit que conec i convisc a diari. En el meu cas, al finalitzar la carrera universitària vaig començar a treballar a l'Ecoparc del Besòs, però al llarg dels 3 anys que han transcorregut he continuat la meva formació a distància en els espais de temps lliure que disposava. El doctorat industrial per mi suposa un guany de temps de dedicació a l'estudi, l'opció més viable de compatibilitzar un doctorat amb el treball, ja que un doctorat requereix moltíssimes hores de dedicació de les que no disposes quan treballes. Ja que, arribada una certa situació personal, no et pots permetre el luxe de continuar estudiant sense uns ingressos mensuals. Assolir coneixements específics sobre el tractament d'aigües residuals i comprendre millor el funcionament de l'estació depuradora de la meva empresa, per poder resoldre futurs problemes sense la necessitat de supervisió d'un expert. A l'empresa, els primers dies es van basar en la determinació del problema existent, en l'actualitat, s'està realitzant la recerca bibliogràfica per fixar els materials i mètodes a seguir en l'estudi. En relació a la universitat, setmanalment em reuneixo amb el director de l'estudi per exposar els avanços realitzats durant la setmana i programar les tasques de la següent, assegurant la bona direcció de la investigació. En un principi, totes les determinacions analítiques es realitzaran a l'empresa degut a que ja disposa de gran part del material necessari i, a més, la distància amb la universitat és prou elevada. Així, sempre que sigui possible, la part analítica es realitzarà insitu, sense oblidar que, si fos necessari, es pot fer ús del material de la universitat per a la realització d'anàlisis que no són viables en l'empresa. Poder realitzar un estudi real insitu Realitzar l'estudi a l'empresa amb la supervisió d'aquesta i de la universitat Assolir coneixements específics Adquirir experiència en el meu àmbit i conèixer només tècniques i/o tecnologies Poder realitzar un doctorat sense dependre de l'economia d'altres 8) Per què creus que et serà útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? Un doctorat no només és la realització d'un estudi d'investigació sinó que s'ha de ser capaç de resoldre problemes de forma autònoma, tractant amb altres empreses i/o institucions i actuar com a representant. Per aquest motiu, és necessari aprendre a expressar correctament, no dependre d'un superior i tenir coneixements necessaris per dirigir, desenvolupar i portar a bon port la feina. Durant l'estudi, investigant la situació de la depuradora de l'Ecoparc, visitant d'altres depuradores, proposant millores, etc. Al finalitzar el doctorat, amb l'oportunitat de dedicar-me al seguiment, manteniment i bon funcionament de plantes de tractament d'aigües, i amb capacitat de lideratge. Com ja he esmentat en varies de les qüestions anteriors, és una gran oportunitat d'aprendre en el món laboral aplicant els coneixements adquirits en la universitat. La formació d'un estudiant no s'obté únicament en la universitat, malgrat és una part molt important, sinó que també cal una experiència que s'assoleix un cop estàs integrat en el món laboral. A més, és una oportunitat de realitzar un doctorat per aquells que estem integrats en el món laboral i ens és complicat compatibilitzar els estudis.

University: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Nom de l'empresa i de la universitat: CastInfo i UOC El projecte consisteix en evaluar la seguretat informàtica dintre de plataformes d'smart city. A més, també caldrà desenvolupar un mòdul per millorar la seguretat en alguna de les capes de la smart city de Barcelona. Un Doctorat Industrial té un format que encaixa en la manera en la que jo vull fer recerca. La combinació de projectes reals d'empresa amb l'educació universitària és l'aspecte més atractiu d'aquest format. A més, el fet de formar part ja d'una estructura empresarial dóna una millor prespectiva professional en acabar el doctorat. La manera de plantejar el projecte era molt atractiva ja que combinava la seguretat informàtica, que és un àrea de la enginyeria informàtica que sempre m'ha interessat, amb el desenvolupament de la ciutat de Barcelona y de les tecnologies d'smart city. Formar part d'un doctorat industrial és més semblant a una feina convencional que no pas a ser estudiant, tant pel que fa a la disciplina horària com al tipus de treball. En acabar el doctorat industrial, la primera prioritat és de finalitzar la tesi en el temps fixat. Un cop realitzada aquesta prioritat, m'agradaria també haver contribuït en un projecte que hagi millorat la meva ciutat. Com a reptes personals voldria haver adquirit coneixement en les àrees de la seguretat informàtica i de l'smart city. I com a objectiu important m'agradaria poder tenir la capacitat de continuar tant en el món empresarial com en l'universitari. Bàsicament passo els dies a la universitat, on hem dedico a llegir papers i formar-me per trobar forats de seguretat i altres problemes en la infraestructura ja desplegada de l'smart city de Barcelona. De tant en quant també vaig a les oficines de l'Institut Municipal d'Informàtica on faig reunions amb els responsable d'informàtica dels que obtinc informació de la xarxa i amb els qui estudiem mesures que millorarien els seus sistemes. L'avantatge principal és formar part ja del món empresarial. Per tant, el projecte ja és real i a més crec que dóna moltes oportunitats professionals una vegada acabat el doctorat. 8) Per què creus que et serà útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? He realitzat varies assignatures de la UOC tant per formar-me com a investigador com per millorar el meu perfil en seguretat informàtica. Totes aquestes assignatures han estat molt útils i sense elles crec que seria difícil escriure papers d'una manera professional i treballar en la seguretat informàtica en aquest nivell. A més crec important la formació continua per poder aportar coneixement tant en el món universitari com en l'empresarial. En aquests moments estic concentrat en acabar el doctorat sense preocupar-me especialment en el en què passarà després del doctorat. De tota manera, veig el meu futur professional lligat a l'empresa privada. De fet, espero ser prou útil en l'empresa que m'ha donat l'oportunitat de fer el doctorat industrial i continuar treballant-hi un cop finalitzat aquest programa. Per a un estudiant que té clar que vol fer el doctorat crec que un Doctorat Industrial és la millor opció de les que hi ha actualment. En aquest programa es té l'oportunitat de treballar en projectes reals necessaris pel món empresarial. Per tant, a part d'obtenir el reconeixement acadèmic que aporta la realització d'un doctorat, també s'obté l'experiència necessària per millorar el curriculum professional.

Company: Càmara Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit, SCCL University: Universitat de Barcelona (UB) Data d'inici del doctorat: Febrer 2014 Nom de l'empresa i de la universitat: Càmara Arrossera del Montsià i Secció de Crèdit SCCL, i Universitat de Barcelona 1) Explica breument en què consisteix el teu projecte (màxim 5 línies). Millora de les varietats tradicionals catalanes cultivades al Delta mitjançant l'adaptació d'una tècnica de millora in vitro anomenada Cultiu d'Anteres mitjançant la qual és possible realitzar una selecció molt més acurada dels trets més importants i interessants de cada línia progenitora. Per la possiblitat de fer recerca aplicada en arròs. El fet de poder establir una relació UB-Cooperativa Agrícola (Càmara Arrossera del Montisà) que espero que sigui a llarg plaç. Que pugui ajudar a perpetuar un tipus d'agricultura sostenible amb beneficis mediambientals, paissatgístics, ecoturístics i socioeconòmics molt importants. La contractació per part de Càmara, al menys durant tres anys, ha fet que passés de la precarietat econòmica a unes condicions laborals bones. Establir una línia d'investigació basada en la biotecnología de l'arròs a la UB. Establir una relació a llarg plaç UB-Càmara Arrossera mitjançant la qual pugui millorar les perspectives a mig i llarg plaç del cultiu de l'arròs al Delta del Ebre. Que la sinèrgia UB-Càmara pugi ser de desenvolupar projectes d'investigció aplicada de reconeguda qualitat capaç d'atraure subvencions Europees per ajudar a combatre, a través de la millora de l'arròs, aspectes més a llarg termini com la salinització i el canvi climàtic. Combino feines de gestió i coordinació, d'hivernacle, de cultiu in vitro, de sol·licitud de subvencions per nous projectes, feines de camp al Delta i feines de redacció d'informes... El fet de realitzar recerca aplicada, amb un resultat explotable comercialment que tingui un impacte tangible en el mercat. 8) Per què creus que et serà útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? Perquè són coneixements importants que no s'imparteixen ni a la carrera de Biologia ni en el màster de Biotecnologia Molecular que he realitzat. Incert, però espero poder trobar ajudes europees per nous projectes sobre arròs per la UB. Perquè permet acabar el doctorat amb una visió d'investigació aplicada que el doctorat clàssic no ofereix. Davant la situació actual crec que un Doctorat clàssic no te gaires sortides a part d'enllaçar amb una beca post-doctoral, en canvi un Doctorat Industrial pot, a més, enllaçar-se amb un contracte o un altre projecte a l'empresa.

Nom de l'empresa i de la universitat: AQUALOGY i Universitat de Girona Desenvolupament d'un sistema d'ajuda a la decisió aplicat a la selecció de tecnologies per al tractament de les aigües residuals. El fet de poder investigar combinant empresa i universitat és molt enriquidor tant des del punt de vista professional com de fonts d'informació. Aleshores, penso que és molt interessant poder treballar en un projecte amb aplicació directa al mercat, aprofitant la sinergia existent al conjunt universitat-empresa. On la universitat aporta tota l'estructura d'investigació i l'empresa l'experiència directa en el sector. La gran utilitat d'una eina com aquesta. La relació amb el món laboral i el poder centrar tot l'esforç en un camp més concret. Al final de la meva tesi haver desenvolupat l'eina objectiu d'aquesta de la millor manera possible, aplicant tots els meus coneixements i tots els adquirits durant el procés. Cada setmana em plantejo uns objectius a aconseguir, per tal de tenir-ho més planificat, ja que és la millor forma d'avançar. L'avantatge principal és el contacte directe amb la realitat de l'empresa i el saber que el projecte té una aplicació clara. De manera que tot el treball i l'esforç, a més de servir com a font de coneixement, té una utilitat més evident i immediata. Perquè és un àmbit en el que no he rebut mai cap tipus de formació i que està direcatment relacionat amb el món laboral. Per la qual cosa és molt important tenir aquestes eines. El veig de forma positiva, ja que ara tinc l'oportunitat de millorar les meves capacitats i coneixements. Per a una persona a qui li agrada la investigació, aquesta és una oportunitat única per poder treballar en el que realment li agrada, a més de saber que el seu treball serà de gran utilitat.

Company: Aigües de Barcelona (AGBAR), S.A. University: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Nom de l'empresa i de la universitat: Aigüess de Barcelona / Universitat Politècnica de Catalunya La integració de la nova tecnologia BigData a xarxes hidràuliques. Permet el creuament de dades de diferents orígens que fins ara era inviable. Perquè té com a valor afegit el desenvolupament real de la tesi del doctorat a una empresa amb unes necessitats reals on l'aplicació és real i no només teòric. La tendència actual d'utilitzar noves tècniques de processament de quantitats ingents de dades a un camp encara per aplicar. La visió de la tesi ja no és només una teoria que s'ha de documentar sinó també un possible producte o solució interna dintre d'una empresa que a d'anar alineat amb les línies de negoci d'aquesta. Una solució real i aplicable a les necessitats de la empresa que aporti nova informació o millori la gestió de xarxes hidràuliques. Al meu cas, al ser un centre tecnològic és bastant semblant a la universitat la forma de treballar en la investigació, però amb una sèrie de processos requerits com a empresa per estar alineat amb la visió de negoci. Que aprens la visió i la filosofia del mercat. I que el resultat de la tesi pot arribar a ser una aplicació real a l'empresa. Perquè quan fas una enginyeria i després fas un màster o un doctorat t'especialitzes en camps específics, i el més probable, com al meu cas, és que tots els aspectes relacionats amb empreses, lideratge, transferència de resultats no hagin estat estimulats durant la formació acadèmica. I et trobes que al món empresarial és molt necessari. Millorant i focalitzant la meva tesi per extreure-li el màxim de suc possible amb les necessitats de l'empresa. Perquè és bastant interessant i una bona oportunitat per entrar al món privat i veure com funciona des de dins per ampliar el teu ventall de vies professionals, a més poder afegir la teva experiència a un projecte/solució/producte tangible i real a una empresa resulta molt gratificant.

Company: Aigües de Barcelona (AGBAR), S.A. Nom de l'empresa i de la universitat: Aigües de Barcelona i UPC Actualment, les estrictes especificacions de la qualitat de l'aigua potable i l'augment constant de la demanda fan necessaria la implementació de noves tecnologies en els processos de tractament convencionals, com ara la tecnologia de membranes. El projecte estudia optimitzar l'ús de membranes d'ultrafiltració per tal de disminuir requeriments energètics i millorar productivitat. Així doncs, el projecte té com a objectiu colaborar en aquest àmbit d'estudi. Vaig escollir fer un doctorat industrial perquè em donava l'oportunitat de fer recerca sobre problemàtiques que existeixen a la indústria i que tenen uan aplicabilitat a curt i mig termini. Treballar en un centre punter en la tecnologia de l'aigua és la millor forma possible de formar-se, envoltat de professionals amb un coneixement molt específic del sector. A més, el tractament d'aigua potable és imprescindible en el dia a dia de la nostra societat i constantment es generen necessitats que s'han d'abordar a base de millorar els tractaments actuals. Personalment penso que quan ets estudiant, els resultats que assoleixes tenen conseqüències a nivell personal. A l'empresa, en canvi, progressar i assolir els objectius té un impacte sobre el treball dels altres. És per aquest motiu que és important adaptar-se als ritmes de l'empresa. Destacaria la possibilitat que se'm brinda per formar-me en el cicle de l'aigua. A nivell colectiu m'agradaria contribuir a millorar els processos de tractament d'aigua potable actuals. Actualment el projecte es troba en una fase inicial en la que compagino el treball d'oficina (on hi faig recerca literària) i planta (on em familiaritzo amb els processos existents i estudio com abordar les necessitats existents). Et permet crear sinèrgies entre universitat i empresa i, a més, permet fer el pas de la universitat a l'empresa de forma gradual. 8) Per què recomanaries a un actual estudiant de màster que escollís fer un Doctorat Industrial? Li recomanaria que valorés la oportunitat de fer recerca en un context tan difícil com l'actual, amb el valor afegit de tenir un peu a l'empresa. Penso que la investigació, a Espanya, té un futur cada vegada més marcat per les necessitats de les empreses.

Company: Aigües de Barcelona (AGBAR), S.A. University: Universitat de Barcelona (UB) Data d'inici del doctorat: 1 d'abril del 2014 Nom de l'empresa i de la universitat: Aigües de Barcelona (AGBAR) i Universitat de Barcelona Es pretèn estudiar la presència dels contaminants orgànics, actualment legislats a la Directiva 2000/60/EC (DMA) i a la Directiva 2008/105/EC, al llarg de difererents tipus de tractaments de potabilització d'aigües i avaluar l'eficiència d'eliminació, total o parcial, i la seva transformació en subproductes desconeguts. D'aquesta forma podrem identificar les millors pràctiques operatives que han d'aplicar les empreses operadores per minimitzar el risc de presència d'aquestes substàncies. Vaig decidir fer un Doctorat Industrial primer perquè volia continuar en el món de la investigació, en el qual ja havia treballat anteriorment, però a la vegada seguir involucrat en el món laboral. Quan vaig conèixer aquest programa ràpidament vaig mostrar interès en ell ja que el considero una gran oportunitat, on els dos aspectes comentats anteriorment hi són presents. El que més em va motivar del projecte va ser poder continuar treballant i ampliant els meus coneixements amb el que m'agrada i he estudiat (àmbit de la qualitat de l'aigua i les tècniques cromatogràfiques). A més a més, que això sigui dins d'una empresa i universitat amb tan prestigi com Aigües de Barcelona i la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. En la meva opinió, la visió és diferent de quan estàs realitzant recerca com a estudiant dins de institucions, centres de recerca o universitats dedicats exclusivament a aquest sector, ja que en aquest sentit ara ets un treballador més de l'empresa i no nomès s'ha de tenir present el punt de vista de la investigació, sinó que a més a més aquesta ha de ser compatible amb els requeriments i necessitats de l'empresa perquè la idea és que en un futur els fruits del projecte del Doctorat Industrial puguin tenir un valor al mercat per l'empresa. En primer lloc, m'agradaria aconseguir una bona tesi, amb això em refereixo a que aquesta sigui innovadora i que realment tingui una aplicabilitat important per a l'empresa, és a dir, que tan l'empresa com jo personalment quedem satisfets amb la feina feta. Un cop finalitzada la tesi, m'agradaria continuar treballant i aportant la meva experiència i nous coneixements dins a Aigües de Barcelona. Com en qualsevol doctorat hi ha dies de tot. Dies d'alegries on les coses surten com un espera i d'altres no tan bons, però la veritat que no em puc queixar de l'ajuda rebuda per part dels companys del laboratori així com dels doctors que intervenen en aquest projecte per part de la universitat. D'aquesta relació universitat-empresa són molt positives les reunions mensuals que estem fent on s'intercanvien diferents punts de vista i ajuden a avançar amb el projecte de tesi. Com he esmentat anteriorment, la possibilitat de dur a terme un projecte de recerca en una empresa reconeguda dins el sector que aposta per tu i et forma com a treballador. A més de la possibilitat d'aplicar la recerca bàsica que genera la pròpia universitat a l'empresa, de tal manera que es produeix una transferència de coneixements de la universitat cap a l'empresa. Sumant, tots els avantatges a nivell de finançament que et posa al teu abast la Generalitat de Catalunya en front un doctorat convencional com per exemple borsa de viatges, tràmits administratius de la matrícula al doctorat, etc. Per què et va ser útil realitzar els programes formatius en competències específiques relacionades amb el lideratge, la transferència de resultats de recerca i el desenvolupament de noves empreses entre altres? En bona part, seguir un programa de formació específic en aquests àmbits m'ha servit per ampliar i entendre altres punts de vista, a banda del punt de vista més experimental al laboratori, dins un projecte empresarial com per exemple com coordinar un estudi o bé com gestionar un grup de persones. També m'han proporcionat un conjunt d'eines i tècniques per afrontar el projecte en qüestió dins l'empresa. A banda que també m'ha permès conèixer i intercanviar opinions amb els companys del programa. Per tant, la valoració global d'aquest tipus de formació és més que positiva. Amb el desenvolupament de la tesi espero poder adquirir les competències, coneixements i habilitats necessàries per poder aconseguir un títol de doctor, amb tot el que això significa. A més, m'agradaria poder aconseguir el reconeixement a nivell professional per part de l'empresa de tal manera que un cop finalitzada aquesta etapa pugui continuar formant part de l'empresa. Recomanaria aquest tipus de doctorat per tots els avantatges que he anat esmentant anteriorment. En resum, l'avantatge de formar part d'un nombre molt reduït i seleccionat de persones que participen en aquest programa i de trobar-te dins de l'equip de treball d'una empresa, ja que ets considerat com un treballador més. Tens formació constant per part de l'empresa, la universitat i la Generalitat, a més que tens la opció que l'empresa et reconegui com un bon treballador i que et pugui potenciar a nivell professional i laboral.

Tindrà lloc el proper dimarts 12 d'abril a les 15:30h a la Sala Polivalent de l'Edifici Eureka del Parc de Recerca UAB. La jornada donarà a conèixer les possibilitats estratègiques de col·laboració entre empreses i universitat que ofereix aquest pla de doctorats de la Generalitat de Catalunya. El Parc de Recerca UAB i l'Escola de Doctorat de la UAB organitzen el proper dimarts 12 d'abril a les 15:30h una jornada sobre el programa de Doctorats Industrials que promou la Generalitat de Catalunya. La jornada pretén, d'una banda, donar a conèixer amb més profunditat a empreses els avantatges de sumar-se a aquest projecte i, de l'altra, donar a conèixer alguns casos d'èxits. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectius contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar talent, i formar doctors i doctores per a les empreses dins de projectes d'R+D+I. Fomenta el desenvolupament de projectes de recerca estratègics dins d'una empresa, on el doctorand/a desenvoluparà la seva formació investigadora en col·laboració amb la universitat. Alhora, aquests projectes seran objecte d'una tesi doctoral. Lluís Tort, vicerector de Projectes Estratègics de la UAB faran un balanç sobre l'execució d'aquest programa a la UAB des que es va iniciar el 2013 fins a dia d'avui. A continuació es celebrarà una taula rodona amb empreses participants, doctorands i tutors de tesis, moderada per Dr. L'acte finalitzarà amb un espai de networking perquè empreses i investigadors explorin possibles col·laboracions. Els interessats en assistir a la jornada han d' inscriure's prèviament. Més Informació Programa de la jornada

El dijous 14 d'abril el Consell Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya-UPC i els ajuntaments de la comarca organitzen la 1a Jornada de la Indústria Alimentària al Baix Llobregat. Aquesta jornada s'emmarca en el projecte Promoure l'Ocupació a la Indústria Local del Baix Llobregat, un programa impulsat i cofinançat pels ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. És un projecte públic-privat que té com objectiu dinamitzar la Indústria Alimentària, de Begudes i el Sector del Transport vinculat. En aquesta jornada la UPC exposarà com la universitat pot col·laborar amb la Indústria Alimentària i com els darrers avenços en tecnologia tenen aplicacions directes al món industrial. També serà un bon moment per a conèixer empresaris i empresàries del sector tot prenent un cafè. Si sou un empresari/a, un directiu/va o treballeu en el sector, us convidem a assistir-hi.

En aquesta jornada es donaran a conèixer tres instruments i serveis de finançament per a projectes d'R+D i Innovació: L'SME Instrument és un programa de la Comissió Europea emmarcat en l'Horitzó 2020, que ofereix subvencions a fons perdut a les pimes amb projectes innovadors de gran impacte i amb un alt potencial de creixement internacional. El programa compta amb un pressupost de 3.000 M€ per al període 2014-2020, repartit en convocatòries periòdiques que s'obren cada tres mesos aproximadament. A diferència de la majoria de convocatòries de l'Horitzó 2020, l'SME Instrument permet a les pimes presentar els seus propis projectes i fer-ho de manera individual, sense necessitat de formar consorci. Incentius fiscals a la innovació Els incentius fiscals són deduccions en l'impost de societats per a la realització de projectes d'R+D i innovació tecnològica. A la sessió s'explicaran les diferents tipologies d'incentius existents així com la seva aplicació. El Pla de Doctorats Industrials finança la contractació d'un investigador a les empreses per desenvolupar un projecte d'R+D. A la sessió s'explicaran les diferents modalitats d'ajut per a projectes de Doctorat Industrial.

La innovació, que constitueix una prioritat transversal per als objectius de la Unió Europea per al període 2014-2020, és fonamental per promoure un sector agroalimentari i forestal eficient i per afavorir la seva competitivitat i diversificació. El foment de la innovació requereix la generació i transmissió de nou coneixement, però també instruments específics per a l'empresa. Amb aquest objectiu, el PDR de Catalunya preveu una mesura d'ajuts destinats a la Cooperació per a la innovació, a través de la creació i el funcionament dels Grups Operatius de l'Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles. Aquests ajuts incentiven el plantejament i redacció de projectes d'innovació i la realització de projectes pilot innovadors per part d'aquests grups. La jornada té com a objectiu analitzar i donar a conèixer aquest nou instrument d'innovació que permet al sector resoldre problemàtiques concretes o aprofitar oportunitats identificades, a partir del treball col·laboratiu entre diferents entitats. Sala d'Actes dels Serveis Centrals del DARP Gran Via de les Corts Catalanes, 612 – 614 08007 BARCELONA La jornada és gratuïta però cal inscriure's prèviament a través del servei de Preinscripcions a jornades del PATT del portal RuralCat: Enllaç

La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya compta amb 10 doctorats industrials que s'estan duent a terme a 9 empreses catalanes, i amb la primera doctora industrial en l'àmbit d'Humanitats del sistema universitari català, Mireia Munmany, que va presentar la seva tesi el març passat. Es tracta d'una xifra proporcionalment elevada en relació al volum d'alumnes de la UVic-UCC on el programa, que acumula tres convocatòries, ha tingut una destacada acceptació i bon funcionament. Coincidint amb l'obertura de la quarta convocatòria del Pla de Doctorats Industrials català, la UVic-UCC organitza el proper dilluns 30 de maig (16.00h, Sala Segimon Serrallonga) una sessió informativa adreçada tant a les empreses que ja participen al programa com a aquelles interessades a incorporar un doctorand industrial. L'acte també està pensat per reunir investigadors i professorat que pugui estar-hi interessat. La convocatòria d'enguany presenta novetats, com ara que serà la primera amb vocació internacional i també la primera oberta a fundacions. El rector de la UVic- UCC, Jordi Montaña, i el director del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya Joan Francesc Córdoba, explicaran els detalls d'aquesta nova oferta. A banda, a l'acte s'hi presentaran les experiències de dues empreses ( Seidor i Fundació Centre Mèdic Psicopdegagògic d'Osona ) que ja tenen doctorands industrials i el punt de vista de d'alguns doctorands. Es tracta d'una trobada que es planteja com una sessió de treball per intercanviar dubtes, compartir experiències i fer networking. El Pla de Doctorats Industrials té com a objectiu contribuir a la competitivitat i a la internacionalització del teixit industrial català, captar talent i formar doctors i doctores per a les empreses dins els projectes d'R+D+I. L'element essencial del procés és que l'objecte de la tesi doctoral de l'estudiant gira a l'entorn del projecte de recerca estratègic de l'empresa on fa la seva formació investigadora en col·laboració a una universitat.

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) us convida, el proper 24 d'octubre a les 16.30 hores, a la sessió "Cafè amb la Recerca". La sessió vol esdevenir un punt de trobada informal entre entitats de recerca, empreses i inversors per trobar possibles vies de col·laboració. En aquesta ocasió el centre que acollirà la sessió és l' Institut Català d'Investigació Química (ICIQ). Es prega conrmació a (places limitades):

Sessió informativa del Pla de Doctorats Industrials, un programa finançat per la Direcció General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya a través de l'Agència de Gestió i d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). La UPC és una de les entitats més actives en el programa, amb UPC que té en aquest moment 78 doctorats industrials de les diverses convocatòries i més de 70 empreses implicades. La sessió reunirà a tots els agents implicats (potencials estudiants, coordinadors de programa de doctorat, directors de tesis, investigadors i empresaris) per tal d'explicar els detalls del programa, els avantatges de trobar projectes comuns que es puguin presentar a aquesta convocatòria i resoldre els dubtes de cara a presentar sol·licituds.

Des del Parc de Recerca UAB ens complau convidar-vos al concurs final del Programa de Generació d'Idees 2016, que es celebrarà el proper dijous 1 de desembre a l'edifici Eureka del Parc de Recerca UAB. El Programa Generació d'Idees, que enguany s'ha centrat en el sector de les Indústries Culturals, Creatives i Basades en l'Experiència, és un programa formatiu que ofereix als investigadors i doctorands del campus UAB les eines per desenvolupar, a partir dels reptes proposats per empreses i administracions, solucions de mercat basades en les seves tecnologies. Després de dos mesos de programa, els projectes finalistes presentaran les seves solucions de mercat davant d'experts en valorització d'idees de negoci, que seleccionaran els tres projectes guanyadors. Un cop entregats els premis, es farà un còctel i networking entre els assistents. Degut a que l'aforament és limitat, us demanem confirmació de la vostra assistència.

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) us convida, el proper 1 de desembre a les 16.00 hores, a la sessió "Cafè amb la Recerca". La sessió vol esdevenir un punt de trobada informal entre entitats de recerca, empreses i inversors per trobar possibles vies de col·laboració. En aquesta ocasió el centre que acollirà la sessió és el Sincrotró Alba. José María Santos, gerent comercial de Negoci d'Institucions i Col·lectius. Direcció Territorial Arco Mediterráneo d'Ibercaja. Rafael Marín, director general de l'FCRi. Es prega conrmació a (places limitades): [EMAIL], [EMAIL] o al 932687704 (Gemma Cardona) Dia: 1 de desembre de 2016 Hora: 16.00 hores Lloc: Sincrotró Alba.

Les empreses beneficiàries dels ajuts de Doctorats Industrials dediquen un gran esforç econòmic a realitzar aquest tipus de projectes i tenen un alt potencial d'aprofitar aquests instruments fiscals. El marc fiscal actual, permet que les empreses que realitzen despeses en projectes d'R+D i Innovació, es puguin beneficiar d'una deducció fiscal. A més, si es tracta d'una PIME amb segell de "PIME innovadora", pot compatibilitzar-ho també amb una bonificació directa a la seguretat social i gaudir d'altres avantatges potencials. En aquesta sessió, dirigida a empreses beneficiàries del programa de Doctorats Industrials, coneixeràs: Les 3 hores de durada d'aquesta sessió computen dins de les 30 hores addicionals que els participants del Pla de Doctorats Industrials han de realitzar, en competències transversals d'interès empresarial. Donar a conèixer les eines que faciliten l'aplicació d'incentius fiscals per empreses que han dut a terme projectes d'R+D i Innovació. Una empresa beneficiaria dels ajuts de Doctorats Industrials. Servei d'ACCIÓ al suport d'incentius fiscals per a les empreses Incentius fiscals a la innovació Seguretat jurídica per a la contractació de personal d'investigació i pimes innovadores Aquesta sessió va dirigida exclusivament a empreses beneficiàries dels ajuts de Doctorats Industrials.

Sala d'Actes de la Facultat de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona Vicerector de Recerca i Transferència-UAB Vicerector d'Innovació i de Projectes Estratègics-UAB Jordi Marquet, Coordinador de Transferència i Innovació del Departament de Química-UAB Joan Francesc Córdoba, Director Tècnic del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya Joan Carles Bayón, Coordinador del Màster Professional "Màster en Química Fina i Polímers" del Departament de Química-UAB

Influència dels paràmetres de procés sobre la formació d'escòria i dels defectes de contracció en les foses de ferro amb grafit esferoïdal - ANNA REGORDOSA ROMAGOSA 3 de maig de 2017 a les 11.00 h Facultat Química Universitat de Barcelona

El dilluns 22 de maig de 2017 tindrà lloc, al Rectorat de la URL, la Jornada «Doctorat Industrial en l'àmbit de les Ciències Socials» amb l'objectiu de donar a conèixer el Pla de Doctorats Industrials promogut per la Secretaria d'Universitats i Recerca, especialment en l'àmbit de les ciències socials, bé sigui en empreses mercantils com també en entitats sense afany de lucre. L'acte comptarà amb la participació del Dr. Albert Sangrà, director del Pla de Doctorats Industrials, de la Secretaria d'Universitats i Recerca així com de representants dels programes de doctorat en Ciències de l'Educació i de l'Esport, en Comunicació i en Ciències de la Gestió, i representants d'empreses/institucions amb potencial interès de participació en un projecte de Doctorat Industrial. L'assistència és gratuïta però cal inscripció prèvia.

Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi) Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (EE) Lloc de lectura: UPC - Campus Terrassa - Edifici TR1 - ESEIAAT - Sala de Conferències Resum de tesi: El pes dels components elèctrics i electrónics deis automóbils ha crescut ininterrompudament al llarg de les darreres decades, i conseqüentment ho han fet també els seus feixos de cables. Aquest fet ha despertat entre els fabricants de turismes un elevat interés en la minimització del pes i dels costos del cablejat del vehicle. Per aquest motiu, aquesta tesi desenvolupa métodes per reduir la quantitat de coure destinat a la conducció de corrent, és a dir, les seccions de tots els fils eléctrics dins el cotxe, sense posar en risc la seguretat. Per una banda, els feixos han de resistir els corrents d'operació continuada. Per a aquest propósit, cal coneixer el flux de corrents característic de la xarxa de bord del vehicle. No obstant, la immensa quantitat de combinacions de diferents equipaments del vehicle produeix proporcionalment una enorme varietat de feixos personalitzats per als clients, fet que fa inviable simular totes aquestes combinacions. El primer dels métodes d'optimització que es proposen en aquesta tesi estudia segments dels feixos de cables per separat un a un. Alguns d'ells poden tenir diferents composicions de fils en funció de la configuració aplicada pel client. Com que el temps de calcul és un factor limitant, es proposa predir el comportament termic dels segments per mitja de superficies resposta, que s'obtenen a través del metode deis mínims quadrats i un conjunt de resultats de simulació de feixos pel metode dels elements finits. Per altra banda, les correctes seccions dels fils han de ser tals que els curtcircuits i les sobrecarregues no puguin malmetre'ls, gracies a la correcta coordinació amb els fusibles destinats a protegir-los. Ates que molts fils estan connectats amb altres fils per mitja d'unions soldades i que molts curtcircuits són provocats directament en bornes de les carregues electriques, els curtcircuits poden fluir a través de fils diferenciats connectats en serie. Als feixos modulars, cadascun deis fils té diferents longituds i ratis d'instal-lació. És per aquest darrer motiu que llur secció afecta de diferent manera al cost total del conjunt deis feixos de cables deis cotxes venuts. De la mateixa manera, les seves longituds diferents fan que les variacions en les seccions alterin els curtcircuits resultants amb diferent sensibilitat. És per aixó que es fa servir optimització no lineal per trabar les seccions separades de cadascun dels fils connectats en serie a través dels quals poden passar curtcircuits. Per a aquesta fi es fan simulacions en volums finits i models energetics dels fusibles integrades dins de l'optimització no lineal. Finalment, aquestes dues vies de dimensionament es combinen dins una analisi íntegra de la xarxa de bord per dimensionar de forma óptima cadascun dels fils del vehicle, tenint en compte les interconnexions entre feixos i totes les combinacions d'equipament.

Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi) Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII) Lloc de lectura: UPC - Campus Sud - Edifici U - Facultat de Matemàtiques i Estadística - Sala d'Actes Resum de tesi: Les infraestructures crítiques (CIS), com les xarxes de distribució d'aigua, són operades i gestionades per l'operador en funció de la informació que observa a la xarxa. La operadora de la xarxa de distribució d'aigua utilitza els sistemes de supervisió, control i adquisició de dades (SCADA) per monitoritzar en continu diferents paràmetres (p. ex. nivells de dipòsit, cabals, pressions, clor, conductivitat, pH,...) a diferents punts de la xarxa. Aquesta informació permet a l'operador poder definir l¿'estratègia de control per distribuir aigua als consumidors de forma eficient i segura, garantint la bona qualitat i potabilitat de l'aigua. Per tant, l¿'operació segura i eficient de la xarxa depèn directament de la qualitat de la informació recollida. En general, els sensors, els quals tenen la funció de transformar un paràmetre físic real en una senya digital, poden veure's afectats per diferents problemes que degradin la qualitat de la informació recollida. A més, el sistema de comunicació que s'utilitza per recollir aquesta informació tampoc està exempt de problemes (p. ex. fallades de transmissió, caigudes elèctriques,...). Per això, és necessària una estratègia de consolidació de les dades observades que ofereixi unes dades completes i fiables, i que actuï prèviament al sistema de control o a la presa de decisions per part de l'operadora (p. ex. operacions, càlcul de rendiment hidràulic, facturació, planificació,...). A més, un altre repte és la quantitat de dades que es recullen i es gestionen, que en molts dels casos, no es pot realitzar amb eines tradicionals d'emmagatzemat i processament. Les tecnologies emergents com Big Data ("macro dades") ofereix eines per adquirir, emmagatzemar, consultar i visualitzar grans quantitats de dades. Un cas particular que genera grans quantitats de dades són els sistemes de telelectura, en anglès "automatic meter reading" (AMR). Permeten a les operadores conèixer els consums dels usuaris finals de forma remota i a una freqüència major (p. ex. horària). Aquests sistemes permeten reduir el temps de recollida de lectures (tradicionalment: bimensual o trimestral) i millorar la fiabilitat de les lectures. Aquesta informació permet a l'operadora millorar la gestió i operació de la xarxa de distribució de l'aigua: millorar la caracterització de la demanda, millorar la planificació, millorar la precisió de detecció de fuites i fallades; i oferir nous serveis: nous sistemes de tarificació i informació en temps real al consumidor (p. ex. alarmes de consum, estimació de la propera factura, recomanacions de consum,...). En aquesta tesi, s'han proposat un conjunt de metodologies per transformar dades crues no fiables en informació, en valor útil per a l'operadora de la xarxa de distribució d'aigua. Per això primer, s'ha definit una estratègia de consolidació de les dades de sensors. A continuació, s'han desenvolupat solucions "data-driven" per millorar la gestió de l'operadora en dues àrees concretes. D'una banda, respecte a la gestió de la qualitat de l'aigua, s'ha definit una metodologia per a la detecció i predicció de fallades de sensors de qualitat que permet: reduir el nombre d'accions correctives i realitzar un manteniment predictiu. D'altra banda, en quant a la gestió i explotació de les dades de telelectura, s'ha definit una segmentació per obtenir grups homogenis de consumidors en base al seu comportament de consum d'aigua, utilitzant tècniques Big Data. Això permet a l'operadora extreure uns patrons de demandes de consum i la detecció de consums anòmals. Finalment, s'ha definit un sistema d'alarmes preventives en base al consum registrat amb telelectura.

La UOC també ofereix cursos de recerca, transferència i emprenedoria en anglès adreçats a estudiants, investigadors i professorat per a impulsar la recerca en els àmbits acadèmic, científic i empresarial. El curs Entrepreneurship of Researchers ofereix coneixements, habilitats i recursos per a investigadors que vulguin posicionar els avenços de la seva recerca dins del món empresarial i productiu. El curs se centra en la creació d'un pla d'empresa per a una empresa fonamentada en R+D+I. Aquesta formació està emmarcada en el Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, en el qual la universitat ofereix cursos per a reforçar competències transversals d'interès empresarial. Aquesta formació es computarà per a qualsevol estudiant de doctorat que estigui matriculat a un programa de doctorat d'una universitat pública o privada. Recordeu que aquesta oferta pot ser compativel am els ajuts per a activitats formatives inclosos en alguns programes de formació d'investigadors (beques FI, Programa de doctorat industrial, etc.). Descarrega't el fullet informatiu del programa Al final del curs, l'estudiant hauria d'haver assolit els objectius següents:

Aquesta setmana ens ha visitat al programa de Desconeguts, coneguts, Iker Anchustegui-Echearte Atienzar, estudiant de doctorat industrial de la UVic-UCC. Actualment és estudiant de doctorat de la nostra universitat i està fent el Doctorat Industrial a l'empresa Seidor. Graduat en enginyeria de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es va aventurar a fer l'enginyeria superior i un màster en gestió de telecomunicacions. L'any 2013 va acabar la carrera i es va introduir en un sector de telecomunicacions de l'empresa Vertis. A finals del 2015 va decidir fer el pas de realitzar el doctorat, específicament un doctorat industrial a l'empresa SEIDOR que li ha permès adquirir els coneixements tant d'investigació com de l'empresa a la qual està treballant.

En el marc de la jornada 'La ciència com a impuls al territori', que ha tingut lloc a l'EPSEM El 6 de juliol s'han presentat a l' Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) els resultats del sisè informe quinquennal (2012-2016) de l' Observatori de la recerca a la Catalunya Central, que mostra el rànquing d'investigadors, institucions, ciutats i comarques la recerca dels quals ha destacat en base a paràmetres bibliomètrics reconeguts internacionalment. La novetat de l'edició d'enguany és que s'hi afegeixen les dades econòmiques dels projectes de recerca en que es participa. CONTINGUTS RELACIONATS Resum presentació de l'informe La sala d'actes de l' EPSEM ha estat l'escenari, el 6 de juliol, de la presentació de la sisena edició de l'informe de l 'Observatori de la recerca a la Catalunya Central a càrrec del professor de la UPC Xavier de las Heras, i de Montserrat Méndez, cap de la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa. Enguany, per primer cop s'aporten dades globals de la recerca a la Catalunya Central, segons les quals es compta amb 459 investigadors, 1.540 publicacions, 10 patents, i 87 projectes de recerca que aporten al territori més d'11, 5 milions d'euros. La valoració de l'activitat de recerca s'ha fet utilitzat un indicador, l'índex h, que mesura la producció científica combinant la qualitat i la quantitat, és a dir, que integra la quantitat de publicacions i el nombre de vegades que s'han citat. D'aquesta manera, l'Observatori ofereix informació sobre institucions, ciutats i comarques a partir de paràmetres bibliomètrics reconeguts internacionalment. Una altra novetat és d'aquest estudi bibliomètric és la relació de les cinc revistes de qualitat on publica cada institució dins del seu àmbit a escala internacional, ja que en aquesta nova edició s'ha optat per canviar de base de dades de consulta i utilitzar Scopus, una base de dades recull, entre d'altres, més títols de revistes europees i inclou més àmbits científics. Per elaborar l'informe s'han analitzat les publicacions dels darrers cinc anys i s'han indicat l'índex h5 de cadascuna de les quatre capitals de comarques on es fa recerca. A partir d'aquestes dades, s'ha analitzant les institucions, que són, majoritàriament, centres universitaris, tecnològics i hospitalaris i, de cadascuna d'aquestes, s'han destacat els 5 autors més prolífics i els 5 articles més citats. L'evolució d'aquest índex en totes les ciutats i institucions que han anat apareixent durant aquestes sis edicions evoluciona positivament. El cas de l'EPSEM, ha passat de tenir un índex h5 11 a 15. En aquesta ocasió, la presentació de l'informe s'ha realitzat en el marc de la jornada 'La ciència com a impuls al territori', que ha tingut lloc de 10 a 13 h i que ha comptat també amb la intervenció de Joan Francesc Córdoba, de la Sectetaria d'Universitats i Recerca, qui ha parlat sobre el Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya; Llorenç Arguimbau, consultor especialitzat en l'impacte de la recerca en el territori i assessor del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), i de l'investigador de la UPC a Manresa Antoni D. Dorado, un dels autors que apareix a l'informe, qui ha explicat la recerca en bioprocessos per a la valorització de residus aplicada a la indústria. Sebastià Vila, delegat del rector per la Política TIC, ha estat l'encarregat de presentar la jornada mentre que la directora de l'EPSEM, Rosa Argelaguet, n'ha fet la cloenda. L'Observatori de la recerca a la Catalunya Central es va crear l'any 2012, impulsat per la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa, amb l'objectiu de fer un estudi sobre la recerca que es duu a terme a l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès i quin impacte té sobre el territori. La intenció és que serveixi com a indicador per fer una anàlisi de l'evolució de la recerca i que sigui un suport per a les institucions en la gestió de la recerca. L'estudi es vol ampliar, a curt termini, a les empreses amb activitat d'R+D+I. 6è informe de l'Observatori de la recerca a la Catalunya Central, en web i en pdf

La Direcció d'Innovació i Coneixement d' Aigües de Barcelona va organitzar el passat mes de maig una jornada de benvinguda per als nous doctorands i doctorandes, que treballaran en els seus projectes de tesi durant els propers 3 anys, en col·laboració amb diferents universitats i acompanyats per tutors de l'Empresa, i sota el marc del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Aquesta jornada, que es va obrir amb una ponència sobre innovació per part de Maria Monzó, es va portar a terme en base al compromís de la Direcció d'Innovació i Coneixement de posar en valor el talent intern, i potenciar la transferència de coneixement i l'intercanvi d'experiències a la Companyia, així com per donar a conèixer des del minut 1 els nous projectes entre les àrees de l'Empresa interessades en les diferents matèries. Els doctorands/es, que van poder aprendre dels projectes i l'experiència d'altres companys, van gaudir d'una visita guiada pel Centre de Control Operatiu i el Laboratori, juntament amb els seus tutors i directors de tesi; i van rebre la benvinguda per part del director d'Organització i RRHH d'Aigües de Barcelona, Marc Mascareñas, que va ser l'encarregat de tancar la jornada. El Pla de Doctorats Industrials, impulsat pel Govern de la Generalitat a través de la Secretaria d'Universitaris i Recerca, gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, ha arribat a posar en marxa, des de la seva creació i fins a finals de 2016, més de 345 projectes d'R+D+i, amb la implicació de 235 empreses i universitats; que han suposat una inversió total público-privada de més de 48 milions d'euros.

El conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha refermat l'objectiu de Govern de continuar enfortint "la col·laboració entre el sistema universitari i de recerca i el teixit industrial del país per tal de potenciar la innovació i la transferència de coneixement". Vila ho ha defensat en l'acte de lliurament de reconeixements a les primeres promocions del Pla de Doctorats Industrials (DI), corresponents al pla pilot de 2012 i a les convocatòries de 2013 i 2014. L'acte, que ha tingut lloc aquest vespre a la sala Petit Palau del Palau de la Música, ha reconegut els doctorands, directors de tesi i responsables de supervisar a l'empresa els 127 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) realitzats en el marc d'aquest pla. Vila ha reivindicat l'estratègia del pla de DI d'atreure "talent cap a les nostres empreses i institucions, persones formades acadèmicament i que coneixen l'entorn acadèmic i empresarial". El conseller d'Empresa i Coneixement ha posat en valor "la capacitat dels doctorands industrials d'identificar i traslladar els darrers avenços de la recerca bàsica cap a les empreses", així com d'afrontar nous reptes treballant en xarxa i generant sinèrgies entre en món de la universitat i el de l'empresa. En aquest sentit, el conseller Vila ha lloat l'impacte positiu en innovació i transferència de coneixement del pla de DI, que ha permès posar en contacte "un sector industrial potent, divers i capaç de generar riquesa i ocupació amb un sistema universitari i de recerca de referència, motor de canvi perquè Catalunya esdevingui un dels països referents en la revolució del coneixement". A més del conseller, la cerimònia de lliurament dels diplomes a les primeres promocions del Pla de Doctorats Industrials ha comptat també amb la participació del secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro; el director general d'Universitats, Josep Pallarès, i el director del Pla, Albert Sangrà. 345 projectes en tots els àmbits de coneixement El Pla de Doctorats Industrials es va posar en marxa l'any 2012 amb un programa pilot i ja compta amb cinc edicions, al llarg de les quals s'han iniciat 345 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). Hi han col·laborat les universitats catalanes, tant públiques com privades, i els centres de recerca, conjuntament amb 235 empreses i institucions de totes les dimensions, majoritàriament pimes (més del 50%), però també start-ups, fundacions o associacions sense ànim de lucre. La inversió associada a aquests 345 projectes ascendeix a 48 milions d'euros, dues terceres parts dels quals provenen del sector privat. Un volum que evidencia la consolidació del model català per portar els projectes de doctorat al teixit productiu. Els àmbits de coneixement d'aquests projectes són molt amplis i abasten àrees estratègiques com ara el vehicle connectat, la xarxa 5G, la intel·ligència artificial, la biomedicina, el Big Data, les Smart Cities, entre d'altres. Els projectes endegats dins del marc del programa han rebut la direcció acadèmica de 262 investigadors de totes les universitats catalanes i de centres de recerca CERCA i del CSIC, així com de grans instal·lacions científiques com ara el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA. Ponts entre el sistema universitari i de recerca i el teixit industrial L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat del teixit empresarial i de recerca català, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa o institució. L'element essencial del Pla és el projecte de recerca de l'entorn empresarial en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat o centre de recerca, i que és objecte d'una tesi doctoral. Als entorns acadèmics, els facilita la transferència de la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforça els seus vincles amb el món empresarial. El Pla està gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i compta amb la col·laboració del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Així mateix, té el suport de les 12 universitats catalanes i del món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Durant l'acte es va projectar aquest vídeo amb testimonis de participants en el Pla de Doctorats Industrials: https://www.youtube.com/watch?v=AvXBJc4pGag

Les primeres promocions del Pla de doctorats industrials d' Aigües de Barcelona, corresponents al Pla pilot del 2012 i a les convocatòries del 2013 i el 2014, van rebre el reconeixement de mans de Santi Vila, conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, qui va en destacar la capacitat d'identificar i traslladar els darrers avenços de la recerca bàsica cap a les empreses. Diego García, que va presentar la seva tesi el passat 30 de juny i va obtenir la qualificació d'excel·lent cum laude, així com Marc Vera, Adrià Rubiola i Arnau Triadú, seran els primers doctorats industrials d'Aigües de Barcelona. Tots ells han dut a terme estudis relacionats amb l¿àmbit de l'aigua. El conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, va refermar, a l'acte de reconeixement a doctorands, directors de tesi i tutors de l'empresa, la voluntat del govern de continuar enfortint ''la col·laboració entre el sistema universitari i de recerca i el teixit industrial del país a fi de potenciar la innovació i la transferència de coneixement''. La nova promoció de doctorands i doctorandes d'Aigües de Barcelona ja ha començat a rodar. El passat mes de maig, la Direcció d'Innovació i Coneixement va organitzar una jornada de benvinguda per als tres nous estudiants, que treballaran en els seus projectes de tesi durant els propers 3 anys, en col·laboració amb diferents universitats, acompanyats per tutors de l¿empresa i sota el marc del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya. Aquesta jornada, que es va obrir amb una ponència sobre innovació per part de Maria Monzó, es va portar a terme basant-se en el compromís de la Direcció d'Innovació i Coneixement de fer valdre el talent intern i potenciar la transferència de coneixement i l'intercanvi d'experiències a la companyia, així com per donar a conèixer els nous projectes entre les àrees de l'empresa interessades en les diferents matèries. Els doctorands, que van poder aprendre dels projectes i l'experiència d'altres companys, van gaudir d'una visita guiada pel Centre de Control Operatiu i el Laboratori, juntament amb els seus tutors i directors de tesi, i van rebre la benvinguda del director d'Organització i Recursos Humans d'Aigües de Barcelona, Marc Mascareñas, que va ser l'encarregat de tancar la jornada. El Pla de doctorats industrials, impulsat per la Generalitat mitjançant la Secretaria d'Universitats i Recerca i gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, ha posat en marxa, des de la seva creació i fins a finals del 2016, més de 345 projectes d'R+D+I, amb la implicació de 235 empreses i universitats, que han comportat una inversió total publicoprivada de més de 48 milions d'euros. Si esteu interessats a rebre més informació sobre el Pla de doctorats industrials o els projectes de tesi finalitzats o en curs, no dubteu a enviar un correu electrònic a: [EMAIL]

Amb l'objectiu de reforçar el sector de l'oli d'oliva a Catalunya en l'àmbit de la restauració i la gastronomia, la Universitat de Barcelona i l'empresa Design Cook han signat un conveni marc que es concretarà, d'una banda, en la creació d'un Doctorat Industrial al voltant de l'oli d'oliva, i de l'altra, en la incorporació de l'expertesa en el camp de la consultoria culinària i gastronòmica als estudis gastronòmics que s'imparteixen al campus de l'Alimentació de la UB, a Torribera (Santa Coloma de Gramenet). Una de les primeres accions d'aquest acord, signat per Joan Elias, rector de la UB, i el xef Carles Tejedor, de l'empresa Design Cook i promotor de la marca Oilmotion, ha suposat la promoció d'un Doctorat Industrial que es durà a terme en el període 2017-2019. La finalitat és estudiar i investigar sobre l'oli d'oliva en gastronomia. Concretament, es pretén avaluar l'estabilitat, les característiques organolèptiques (sensorials) i nutricionals d'olis d'oliva verge d'alta qualitat després d'un procés de congelació o d'oxidació a alta temperatura, és a dir, des de la congelació fins a l'escalfament a 180 °C. Aquesta recerca es durà a terme amb el Grup de Recerca en Lípids i Compostos Bioactius ( LiBiFOOD ), ubicat al campus de l'Alimentació de Torribera i liderat per Francesc Guardiola, Stefania Vichi i Alba Tres, de l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària de la Universitat de Barcelona (INSA-UB). També col·laboraran en aquesta recerca les marques d'oli Finca la Gramanosa i Castillo de Canena. Aquest conveni marc es promou des del campus de l'Alimentació de Torribera amb la participació de professors i investigadors del Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia, adscrit a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB. Ampliació del portal Oilab sobre olis del món L'equip d'Oilmotion també col·laborarà amb el Grup de Gastronomia Computacional i Disseny de Fàrmacs del campus de l'Alimentació de Torribera, format pels professors i investigadors Javier Luque, Àxel Bidon Chanal i Marta Vila. El propòsit d'aquesta col·laboració és millorar el portal sobre olis del món Oilab, tant per aplicar-hi tècniques de dades massives ( big data ) com per millorar la terminologia dels conceptes vinculats als olis. En aquesta part també hi participaran els Serveis Lingüístics de la UB. El xef Carles Tejedor s'incorpora com a especialista als ensenyaments de gastronomia Carles Tejedor, xef i director gastronòmic de diferents restaurants de referència, participarà com a especialista extern en la matèria de Gestió del Coneixement Culinari i Gastronòmic del grau interuniversitari en Ciències Culinàries i Gastronòmiques (CETT-UB-UPC), així com en el màster de Ciència, Cuina i Innovació Gastronòmica o en altres cursos relacionats. Aquesta col·laboració vol reforçar l'aposta que es fa des de la Universitat de Barcelona, a través del campus de l'Alimentació, per impulsar recerques relacionades amb el sector de l'oli d'oliva. En aquest sentit, l'empresa de Carles Tejedor assessorarà en el disseny de la unitat especialitzada en oli de la Planta Tecnològica Alimentària i Gastronòmica projectada per al 2018 i dedicada a la recerca gastronòmica i culinària.

Memòria d'Innovació, Informe 2016 (Extracte de la pàgina 19) JORDI ALBA Cap de projectes del Pla de Doctorats Industrials ( Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya) "El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Cata- lunya és una iniciativa per potenciar la transferència de co- neixement entre els entorns empresarials i acadèmics i per crear ponts estables de col·laboració entre ambdós entorns, afavorint que aquest ecosistema col·laboratiu reverteixi en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. En aquest sentit, per aconseguir aquest pas és necessària la con ança del teixit empresarial i productiu del nostre territori, i valorem molt positivament la con ança dipositada per Aigües de Barcelona, des de la primera edició, en aquesta iniciativa. Aigües de Barcelona no només inverteix en el capital humà de les nostres universitats, creant llocs de treballs atractius i que ofereixen un repte formatiu i profes- sional substancial, sinó que també inverteix en projectes d'R+D+I que tindran un impacte més enllà del seu compte de resultats, un impacte en la qualitat i en la sostenibilitat de la seva cartera de serveis i infraestructures." Aigües de Barcelona, que durant 2016 ha comptat amb quatre doctorats industrials que han fet les seves tesis doctorals dins la Companyia, i tutoritzats per professio- nals de màxim nivell, aposta clarament per aquesta col·la- boració publico-privada, que permet posar en valor el talent acadèmic i investigador, amb altres competències tècniques i habilitats de gestió.

La primera jornada del Club de Doctors de SUEZ Spain es va celebrar el passat 15 de novembre a la seu de Cetaqua a Barcelona. La trobada va estar oberta a tots els interessats a conèixer els projectes de recerca que s'estan duent a terme dins del grup en el marc de tesis doctorals. Manuel Cermerón, CEO SUEZ Advanced Solutions Spain, va iniciar l'acte amb un missatge de benvinguda i va remarcar l'aposta de SUEZ pel talent i el rigor científic en totes les seves empreses. La ponència inaugural va ser a càrrec de Xavier Ferràs, degà de la Facultat d'empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, sobre el rol de la innovació en les grans corporacions, i com aquestes han d'apostar per l'exploració en terrenys que sobrepassen el seu negoci actual. A continuació es van presentar algunes de les tesis doctorals en curs per part de col·laboradors del grup, tant en format presentació com en pòster. SUEZ Spain també recolza la realització d'estudis postdoctorales a través de dos programes de col·laboració. En aquest marc, els investigadors Anna Kubacka, per part del Programa COM FUTUR del CSIC, i Albert Santasusagna, de la Universitat de Barcelona, van exposar els seus treballs. La jornada es va clausurar amb una taula rodona on es van abordar les motivacions per a la realització d'una tesi doctoral dins d'un entorn empresarial. L'acte també va comptar amb l'assistència de representants de diverses universitats així com del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya.

Òrgan de contractació: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) Unitat de contractació: Serveis Generals Subtipus de contracte: Altres serveis Procediment de licitació: Obert Tramitació amb mesures de gestió eficient: Sí Descripció de la prestació: Contractació d'un servei de formació en competències transversals d'interès empresarial dins el marc del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2018. El servei consisteix en complementar la formació dels doctorands i doctorandes industrials en àrees que són atractives i d'interès per desenvolupar la carrera professional en el món empresarial i industrial, i en ser el primer punt de contacte i de reunió dels participants del Pla on podran compartir les seves experiències professionals i de recerca i iniciar la creació de la xarxa de contactes del Pla de Doctorats Industrials. Pressupost de licitació: 50.000,00 € sense IVA 60.500,00 € IVA inclòs (21,00%) Termini de presentació d'ofertes: 07/02/18 14:00 h Valor estimat del contracte: 50.000,00 € sense IVA Plec de prescripcions tècniques Data de publicació: 23/01/18 16:06 h

Eurecat Events ofereix l'experiència innovadora i tecnològica del centre tecnològic Eurecat amb més de 15 anys en l'àmbit de la promoció i difusió. Cadascun dels nostres esdeveniments és una oportunitat perquè pogueu aprendre, conèixer, inspirar-vos i sobretot ajudar-vos en el posicionament i imatge de la vostra empresa. El Forum TurisTIC genera sinèrgies entre aquests sectors, dinamitzant i creant noves oportunitats de negoci. És un espai en el que es presenten les últimes solucions tecnològiques i les últimes innovacions, així com tendències i iniciatives d'investigació. El Forum TurisTIC gira en torn a com les noves tecnològiques enforteixen el sector turístic fent-lo més productiu i competitiu en un entorn canviant i en constant evolució. El congrés comptarà amb experts de nivell nacional i internacional que mostraran les tendències, reptes, novetats i casos d'èxit innovadors en l'àmbit de la tecnologia aplicada al turisme cultural, creatiu i experiencial. Mitjançant aquesta convocatòria Call for Projects volem donar l'oportunitat al sector tecnològic i turístic per a que presenti aquells projectes turístics innovadors amb base tecnològica que contribueixin a la transformació digital del turisme, fent-lo més productiu i competitiu. El període per presentar candidatura ha finalitzat. Molta sort a tots els participants! * Nota informativa: en cas que la teva proposta sigui escollida, et proposarem que la ponència sigui compartida entre l'empresa proveïdora de serveis tecnològics i l'empresa turística que l'ha aplicat. Si ets una empresa de solucions tecnològiques o una empresa del sector turístic amb un projecte innovador amb base tecnològica, presenta el teu projecte o la teva iniciativa al Call for Projects. Busquem mostrar casos d'èxit i oportunitats tecnológiques per enfortir el sector turístic, fent-lo més productiu i competitiu. Tindràs l'oportunitat de presentar-la en la sessió Elevator (Tech) Pitch l'11 d'abril. Ivana Miño serà la presentadora i "Guia turístic" del congrés acompanyant a l'audiència i als ponents. ¡Promet ser un recorregut molt interessant! Ivana Miño és actriu i presentadora i durant dues temporades va presentar l'exitós programa de TV3, Catalunya Experience. Aquest programa de viatges té com a objectiu mostrar Catalunya al món, i per a això té com a convidats diversos viatgers amb gran influència pública vinguts de diferents punts del planeta. Actualment compagina la seva feina de presentadora amb el d'actriu. Per formar part dels patrocinadors del Forum TurisTIC contacta amb: [EMAIL] Eurecat Events t'ofereix l'experiència innovadora i tecnològica del centre tecnològic Eurecat amb més de 15 anys en l'àmbit de la promoció i difusió. Cadascun dels nostres esdeveniments és una oportunitat perquè puguis aprendre, conèixer, inspirar-te i sobretot ajudar-te en el posicionament i imatge de la teva empresa. Més informació sobre els esdeveniments previstos per al 2018 en el següent enllaç.

Més de 200 empreses han assistit a les jornades d'ajuts per a projectes d'R+D i incorporació de talent organitzades per ACCIÓ durant el mes de Gener i primera quinzena de Febrer. L'objectiu de les jornades ha sigut donar a conèixer les característiques de les convocatòries de diversos programes gestionats per ACCIÓ i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca ( AGAUR ). Les jornades s'han desenvolupat a les diferents delegacions territorials d'ACCIÓ a Catalunya, concretament a les de Lleida, Girona, Tarragona, Alt Penedès, Garraf i Maresme, Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i Aran i Catalunya Central. L'objectiu principal d'aquestes jornades ha sigut la presentació de les característiques principals de les properes convocatòries dels ajuts per a la realització de projectes empresarials d'R+D tant locals com amb socis internacionals per la cooperació tecnològica ( programa Nuclis i INNOTEC) d'ACCIÓ i els ajuts per la incorporació de talent especialitzat a l'empresa ( programa TECNIOspring ) d'ACCIÓ i del Pla de Doctorats Industrials de la Secretaria d'Universitats i Recerca (SUR). AJUTS PER A LA INCORPORACIÓ DE TALENT L'equip del Pla de Doctorats Industrials ha presentat durant aquestes jornades el funcionament del Pla, així com els avantatges i oportunitats que ofereixen, en aquest cas, al sector empresarial. Un dels aspectes més remarcats ha estat el valor dels Doctorats Industrials com a eina molt valuosa de captació de talent i de reforç de l'R+D+i a les empreses. S'ha pogut explicar com en el Pla, del que s'ha realitzat sis edicions, s'hi han implicat 294 empreses de totes les mides i sectors, amb la col·laboració de 245 grups de recerca reconeguts (SGR) corresponents a 11 universitats i 21 centres de recerca CERCA, així com centres del CSIC amb seu a Catalunya i fundacions hospitalàries. Els Doctorats Industrials permeten a les empreses accedir als grups de recerca capdavanters i ser a l'avantguarda del coneixement. L'empresa tindrà la capacitat d'accedir a equipaments i infraestructures d'alt nivell. Pot atreure i contribuir a formar persones de gran potencial per millorar la competitivitat i la internacionalització de l'empresa. En darrer terme el Pla de Doctorats Industrials crea ponts de col·laboració amb científics que poden ser aliats estratègics de futur. Per part d'ACCIÓ, el programa TECNIOspring+ ofereix ajuts (al 100%) a la contractació de personal d'R+D experimentat en empreses amb seu operativa a Catalunya i en entitats TECNIO. Els ajuts tindran un valor entre 111.600€ i 136.000€ i una durada de 2 anys per realitzar projectes de recerca aplicada orientats a la transferència tecnològica d'àmbit local i internacional. El programa s'emmarca dins les Accions Marie Sklodowska-Curie del programa marc H2020 de la Comissió Europea. AJUTS PER A PROJECTES D'R+D (ACCIÓ) El programa de nuclis locals dona suport a la realització de projectes de recerca i desenvolupament per a empreses amb seu productiva a Catalunya amb un pressupost mínim de 200.000 euros (individual) i 500.000 euros (col·laboratius). Els ajuts són subvencions a fons perdut atorgades per concurrència competitiva. Els nuclis internacionals van destinats a incentivar la realització d'activitats d'R+D dutes a terme a Catalunya i a facilitar la cooperació tecnològica internacional amb entitats estrangeres. El pressupost mínim del projecte ha de ser de 150.000 euros per la part catalana. En aquest cas, els països participants en l'actual convocatòria oberta són França, Regne Unit, la resta de països de la UE-28 (a excepció d'Alemanya i Espanya), Estats Units d'Amèrica (Massachusetts), Canadà, Cuba, Singapur, Xina, Hong Kong i Corea del Sud. El programa està finançat pel PO FEDER Catalunya 2014-2020. El programa INNOTEC finança projectes d'R+D+i entre pimes catalanes i agents acreditats TECNIO i/o assessors acreditats per ACCIÓ d'un valor de 25.000€ a 150.000€ i d'un màxim de dos anys de durada. Els projectes poden ser de subcontractació o de col·laboració entre empreses pimes catalanes i entitats TECNIO. La previsió d'obertura de les convocatòries d'aquests ajuts serà:

La UPF ha obtingut vuit ajuts de Doctorat Industrial en el global de les diverses resolucions sorgides de la convocatòria 2017 d'aquest programa gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) que vol afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Sis d'aquests ajuts corresponen a la darrera resolució parcial del programa, que es va donar a conèixer el passat mes de gener, i estan vinculats als àmbits de Biomedicina (3), TIC (2) i Comunicació (1). Amb aquests vuit projectes aconseguits durant l'any passat, presentats per l' Escola de Doctorat de la UPF, la Universitat suma ja un total de 26 casos d'èxit des que l'any 2013 es va posar en marxa el Pla de Doctorats Industrials. Els projectes de la Universitat finançats fins ara es reparteixen entre els següents programes de doctorat: Tecnologies de la informació i les Comunicacions (10), Biomedicina (9), Dret (4), Comunicació (2) i Traducció i Ciències del Llenguatge (1). Quatre projectes en modalitat de cofinançament, tres d'ells en Biomedicina i un en Comunicació Si ens centrem en el grup de projectes finançats en la darrera resolució del 2017, tant els que estan circumscrits en el Programa de Doctorat en Biomedicina com el vinculat al Programa de Doctorat en Comunicació tenen una durada de tres anys. Tots ells estan dotats amb 33.960 euros i es troben dins de la modalitat de cofinançament, que inclou les despeses de mobilitat i matrícula del doctorand i finançament per al grup de recerca. Els tres nous projectes del Programa de Doctorat en Biomedicna són els següents: "AppSalut " és un projecte que es portarà a terme dins de la Fundació TIC Salut Social. El doctorand serà Francesc López, i tindrà com a director de tesi Vicente Ortún, professor del Departament d'Economia i Empresa i investigador del Centre de Recerca en Economia i Salut ( CRES-UPF ). El portal AppSalut és un aparador d'aplicacions de salut i de benestar social per ajudar a la ciutadania a fer-la corresponsable de la seva salut. El projecte consistirà en aproximar l'efecte de l'ús d'aquestes apps en la salut dels usuaris mitjançant la relació de la informació que es reculli amb les dades del programa públic d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS). " Play Molecule: Developing a web platform for biomedical applications " anirà a càrrec del doctorand Alejandro Varela, que tindrà com a director de tesi Gianni de Fabritiis, professor d'investigació ICREA-UPF i director del Grup de Recerca en Biofísica Computacional del DCEXS. El projecte, que es realitzarà amb l'empresa Acellera Labs, consistirà en el desenvolupament de noves eines bioinformàtiques estructurals i la seva implementació a playmolecule.org, una plataforma en línia que ofereix solucions bioinformàtiques a problemes comuns en aquest camp. Pau Rodríguez, sota les directrius del professor Luis Pérez Jurado, investigador del Grup de Recerca en Genètica Humana del DCEXS, és el doctorand que desenvoluparà el projecte " Development of hipersensitive next generation sequencing methods for the detection of ultra rare genetic variants in blood plasma ", en el marc de l'empresa qGenomics. La recerca es proposa desenvolupar mètodes que permetin identificar mutacions a molt baixa freqüència per mitjà de la supressió del soroll associat a les tècniques de seqüenciació massiva actualment en ús. L'assoliment d'aquest objectiu ha de passar pel desenvolupament de nous protocols i reactius, per preparar llibreries i nous programes bioinformàtics. Pel que fa a l'únic projecte concedit en el Programa de Doctorat en Comunicació, porta per títol " El relato autobiográfico en campaña electoral ". El portarà a terme Santiago Castelo, i tindrà a Carles Pont, professor del Departament de Comunicació i investigador del Grup de Recerca en Comunicació Política, Mitjans i Democràcia ( POLCOM ), com a director de tesi. Juntament amb l'empresa Ideograma, la recerca girarà al voltant de l'estudi del relat autobiogràfic, una de les tendències més habituals que assumeix la personalització autoreferencial, i que els líders polítics han incorporat als seus discursos i estratègies de comunicació. Es tracta de narratives sobre allò privat i íntim que envaeixen l'esfera pública i que dominen bona part de les estratègies de comunicació electoral dels candidats. Dos nous projectes TIC en la modalitat d'ajuts específics Els dos nous projectes concedits en el Programa de Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions es troben dins de la modalitat d'ajut específic (inclouen finançament per a l'estudiant pel que fa a la mobilitat i la matrícula). Ambdós estan dotats amb 8.472 euros i tenen una durada de tres anys. Un primer projecte és " Contributions to the understanding of tumor eradication by electroporation-based therapies ", del qual Nina Klein en serà la doctoranda, amb Antoni Ivorra, professor del DTIC i investigador del Grup de Recerca en Electrònica Biomèdica ( BERG ) com a director de tesi. En el marc de l'I nstitut für Bildgebende Diagnostik, el projecte d'investigació té com a objectiu comprendre millor els mecanismes d'eradicació tumoral mitjançant les teràpies basades en l'electroporació (un fenomen biofísic en què s'exposa la cèl·lula a camps elèctrics elevats) i està enfocat a obtenir coneixements aplicables a la configuració clínica. El darrer projecte en TIC és " Deep Lung ", a càrrec del doctorand Xavier Rafel, que tindrà com a director de tesi Miguel Ángel González Ballester, professor d'investigació ICREA-UPF del DTIC i cap del Grup de Recerca Simulation, Imaging and Modelling for Biomedical Systems ( SIMBiosys ). El projecte, que es portarà a terme entre la unitat de Salut d' Eurecat i el grup de recerca SIMBIOsys, vol desenvolupar una eina de diagnosi de càncer de pulmó a partir de la implementació d'un sistema automàtic de detecció de nòduls de pulmó. Aquesta eina pretén millorar la productivitat dels serveis de radiologia i augmentar la taxa de detecció del càncer. A banda d'aquests sis projectes, completen els vuit obtinguts dins la convocatòria del 2017 els que es van aconseguir a la primera resolució, el juny del 2017, i que són " An optimized post-editing strategy through controlled language and MT customization ", que es desenvoluparà dins el Programa de Doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge, i " Interactive Machine Learning in online professional networks ", en el marc del Programa de Doctorat en TIC.

El Programa informatiu i d'opinió "Catalunya segle XXI" pertany al canal local ETV d'Esplugues del Llobregat i tracta diferents temàtiques sobre tot el que doni del sí el congrés participatiu " Catalunya i Futur ". En aquest segon capítol s'ha introduït promogut el debat i la participació sobre la situació actual i les propostes de futur en relació al model de Recerca i Desenvolupament de Catalunya. A la taula rodona de debat ha participat la Dra. Anna Roig, professora d'investigació del Institut de Ciències Materials de Barcelona (ICMAB) del (CSIC), l'Adrià Reyes, estudiant de màster en diplomàcia i relacions internacionals i politòleg i Jordi Alba, cap de projectes del Pla de Doctorats Industrials a la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat. CAPÍTOL 2 - RECERCA I DESENVOLUPAMENT La història de la humanitat és també la de l'augment de la seva eficiència gràcies al millor i major coneixement assolit al llarg dels segles. Si volem una Catalunya que pugui fer afrontar amb èxit els reptes del segle XXI caldrà socialitzar el coneixement, posant la cultura, la ciència i la tècnica al servei i a l'abast de la ciutadania, tot promovent la recerca com a eina bàsica per al desenvolupament i el progrés. Segons les dades de l'IDESCAT de 2015, Catalunya va invertir en Recerca i Desenvolupament un percentatge sobre el PIB de l'1,52%, superior al de l'Estat espanyol, que és d'1,22%, però lluny de la mitjana de la zona euro que està situada en un 2.13% El mes de juliol de 2017, l'Estat espanyol va intervenir les finances de la Generalitat provocant l'alentiment en els tràmits a la majoria de departaments. La situació s'ha agreujat encara més amb l'aplicació de l'article 155. Quina és la situació actual de la Recerca a Catalunya? Que caldria fer per tal de situar-la com a mínim a nivell europeu? El cert és que, com deia fa poc Pilar Roca, catedràtica de Bioquímica i Biología Molecular de la Universitat de les Illes Balears, "No es pot fer recerca sense recursos. No podem utilitzar només la imaginació."

Escolta què en pensen els estudiants de la seva experiència amb els Doctorats Industrials.

NOTÍCIA ORIGINAL - www.csuc.cat (Pàgina 32 del PDF) - 20 Febrer 2018 El CSUC col·labora amb el Pla de Doctorats Industrials (PDI), una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, i amb el suport del sistema universitari i de recerca català i del món empresarial. El 2017, el CSUC ha donat suport a les tasques de direcció, coordinació, dinamització i promoció del Pla. Durant l'any, l'equip del PDI ha participat en 60 jornades o sessions, pròpies o de tercers, amb la finalitat de promocionar i difondre els doctorats industrials entre l'entorn acadèmic, format per universitats i centres de recerca de Catalunya, i l'empresarial, format per empreses amb un centre de treball a Catalunya, públiques o privades, institucions sense finalitat de lucre i entitats del sector públic. El 2017 s'han rebut 104 propostes de projectes, de les quals se n'han formalitzat i atorgat 92. Des dels inicis del Pla el 2012, s'han finançat un total de 437 projectes de 294 empreses diferents i institucions. La inversió públic-privada en R+D associada a aquests projectes ascendeix a 60,6 M€, dues terceres parts de la qual provenen del sector privat. El juliol de 2017 s'ha fet el primer acte de lliurament de reconeixements a les primeres promocions del Pla, corresponents al pla pilot de 2012 i a les convocatòries de 2013 i 2014. L'acte, que va tenir lloc a la sala Petit Palau del Palau de la Música, va reconèixer els doctorands, directors de tesi i responsables de supervisar a l'empresa els 127 projectes d'R+D+I realitzats en el marc d'aquest Pla. També el 2017 s'ha desenvolupat la 5a edició de la formació comuna en competències transversals del Pla. L'objectiu és que aquestes edicions esdevinguin un punt de reunió entre els doctorands i doctorandes per complementar la seva formació. Així doncs, s'han ofert sessions de lideratge i gestió de projectes de recerca, valorització i transferència dels resultats de la recerca, emprenedoria i fonts de finançament i protecció dels resultats de la recerca. D'aquesta manera, els 80 doctorands industrials que han participat en aquesta 5a edició, han tingut l'ocasió de formar-se en àrees atractives i d'interès per a la seva futura carrera investigadora en l'entorn empresarial. L'objectiu del PDI, iniciat a finals de 2012 amb un pla pilot, és contribuir a la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català, captar i retenir talent, i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en entorns empresarials. L'element essencial és un projecte de doctorat industrial, és a dir, un projecte de recerca estratègic d'una empresa. El projecte es desenvoluparà en col·laboració amb una universitat o centre de recerca i esdevindrà l'objecte d'una tesi doctoral que permetrà a un doctorand iniciar la formació i futura carrera investigadora en un entorn dual: empresarial i acadèmic. Els projectes de doctorat industrial estan oberts a tots els àmbits de coneixement, a totes les mides d'empreses, des de startups fins a grans empreses, i els futurs estudiants de doctorat poden ser de qualsevol nacionalitat.

Investigadors de l' IQS School of Engineering han desenvolupat un mètode de diagnòstic no invasiu que facilita la detecció de la intolerància a la lactosa basat en l'ús d'un anàleg estructural de la lactosa, la gaxilosa, que actua com biocatalitzador. En un comunicat aquest dimecres, el centre ha explicat que el treball ha aconseguit incrementar el rendiment de producció de la gaxilosa amb la utilització d'un nou enzim capaç d'augmentar el rendiment de la síntesi i alhora disminuir els costos de la producció industrial associada. Així mateix, s'ha utilitzat l'enginyeria de proteïnes (enfocaments aleatoris i racionals) per modificar i millorar l'activitat enzimàtica i augmentar així el rendiment de la síntesi de la gaxilosa. La lactosa és un disacàrid de llet produït per gairebé totes les espècies de mamífers i, per a la seva digestió, s'ha d'hidrolitzar galactosa i glucosa mitjançant lactasa, que normalment és produïda per les cèl·lules que recorren l'intestí prim. La deficiència o nivells baixos de lactasa (hipolactàsia) poden causar símptomes com inflamació, dolor abdominal, flatulència i diarrea, i l'avaluació de la deficiència d'enzims és important en pediatria i gastroenterologia a causa de l'alta freqüència de predisposició genètica (65%). Es tracta d'un treball realitzat per la ja doctora Estela Castella, sota la direcció del professor del centre Antoni Planas i la responsable de Biotecnologia de l'empresa Interquim, Teresa Pellicer. S'ha desenvolupat dins del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat, en cofinançament entre Interquim (Grup Ferrer) i IQS (Universitat Ramón Llull, URL), que persegueix en el desenvolupament de la formació investigadora d'un doctorand en una empresa o institució, en col·laboració amb una universitat o centre d'investigació.

La doctoranda industrial Elena Navas actualment desenvolupant el seu projecte a la UAB conjuntament amb l'empresa Semillas Fitó S.A.U. i el CRAG (Centre For Research In Agricultural Genomics) parla sobre "El tomàquet, un enigma genètic qualitatiu" al progama de TV3 " Càpsules de ciència " Podeu veure el vídeo fent click a la imatge:

Us informem de la Resolució EMC/591/2018, en data de 26 de març de 2018, per la qual es modifica la Resolució EMC/307/2017, de 17 de febrer, per la qual s'aproven les bases reguladores dels Doctorats Industrials (DI). Entre les novetats cal destacar les petites millores tècniques respecte les bases anteriors, com per exemple l'equiparació de la retribució bruta mínima anual de la modalitat d'ajut específic a la requerida en la modalitat de cofinançament, 22.000 euros bruts anuals. Per a més informació podeu consultar els enllaços següents: - Resolució EMC/307/2017, de 17 de febrer, per la qual s'aproven les bases reguladores dels Doctorats Industrials (DI) - Resolució EMC/591/2018, en data de 26 de març de 2018, per la qual es modifica la Resolució EMC/307/2017, de 17 de febrer, per la qual s'aproven les bases reguladores dels Doctorats Industrials (DI) També posem a la vostra disposició, en format PDF descarregable, la versió consolidada de les bases reguladores dels Doctorats Industrials.

El Prize for Women Innovators 2018 l'atorga la Unió Europea en el marc del programa Horizon 2020, amb la voluntat de conscienciar sobre la necessitat d'innovar i de fomentar que hi hagi més dones empresàries. Cada finalista ha d'haver fundat o cofundat una empresa d'èxit a partir d'idees o projectes innovadors que hagin arribat al mercat. En el cas de Maria Pau Ginebra, a més d'investigadora del CREB, és fundadora de Mimetis Biomaterials, una spin-off sorgida del grup de recerca de Biomaterials, Bioemecànica i Enginyeria de Teixits centrada en el disseny i la fabricació de nous biomaterials sintètics per a la regeneració òssia i aplicacions ortopèdiques. L'àmbit de recerca de Maria Pau Ginebra és el disseny de nous biomaterials per a la medicina regenerativa i l'alliberament controlat de fàrmacs, especialment en el camp de la regeneració òssia. La investigadora ha rebut diferents reconeixements, entre d'altres, una distinció ICREA Acadèmia de la Generalitat de Catalunya en l'àrea de tecnologia i enginyeria el 2014, i una Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic el 2012. Els resultats del Premi es lliuraran els dies 25 i 26 de juny. Les finalistes han estat seleccionades per un jurat d'experts independents dels àmbits acadèmic, el negoci, el capital de risc i l'emprenedoria. A la convocatòria s'hi ha presentat 122 persones de tots els Estats membres de la UE i països associats al programa Horitzó 2020. Les empreses creades per les concursants es basen en idees innovadores en una àmplia gamma de sectors, entre els quals destaquen els de la salut, la biotecnologia i la innovació social.

En el centre de recerca en biomedicina Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge ( IDIBELL ) va tenir lloc el darrer 12 d'abril una xerrada explicativa dels Doctorats Industrials. Durant la sessió, que va omplir la sala, el cap de projectes dels Doctorats industrials va explicar detalladament les caraterístiques, requisists, finançament, calendari i situació actuals del Pla de Doctorats Industrials. Durant l'explicació es van posar exemples de casos d'èxit de projectes de Doctorats Industrial, a continuació podeu accedir a les fitxes dels projectes per consultar les dades i descripció del projecte: També posem a la vostra disposició, en format PDF descarregable, la presentació

Us convidem a veure aquest petit reportatge sobre el projecte de Doctorat Industrial entre l'empresa Agromillora Group i la Universitat Politècnica de Catalunya. Interessants testimonis com el del doctorand industrial Sergio Borraz Martínez, dels investigadors i dels responsables d'empresa, un nou exemple de transferència de coneixement! En aquest petit reportatge podeu escoltar els testimonis del doctorand industrial Sergio Borraz, els investigadors Anna Gras (directora de l' Escola Superior d'Agricultura de Barcelona - UPC) i Joan Simó (director científic de la Fundació Miquel Agustí ), així com la Mariàngela Mestre com a responsable del Centre de Materials Inicials i Qualitat d' Agromillora Iberia S.L.U i Joan Torrents (Corporate Development and R&D Director d'Agromillora Group). Tots ells ens van dedicar una bona estona a mostrar-nos les instal·lacions on es desenvolupa el projecte de Doctorat Industrial, i ens van explicar també les seves impressions sobre l'experiència amb el Pla de Doctorats Industrials. Desitjem us resulti tant interessant com a nosaltres aquest nou exemple de transferència de coneixement.

Desde el Pla de Doctorats Industrials s'aposta per la formació que reforçi les competències transversals d'interès empresarial. En aquest primer grup de l'edició 2018 de la formació en competències transversals del Pla de Doctorats Industrials han participat un total de 20 doctorands i doctorandes industrials, de 17 empreses diferents i de les edicions 2015, 2016 i 2017. Durant 5 divendres (6, 13, 20 i 27 d'abril i 4 de maig) han rebut formació en els àmbits següents: Els ponents que han desenvolupat aquestes sessions pertanyen a l'empresa guanyadora de la licitació pública ( Knowledge Innovation Market, KIM BCN ) i a experts empleats en empreses o institucions nacionals o internacionals de rellevància per a la temàtica tractada ( Eri Vázquez, Angela Zennaro, Lidia Aguilera, Jose Maria del Valle, Bernardo del Amo i Martí Dalmases ). També posem a la vostra disposició tot el material de les sessions disponible a l'enllaç següent: https://www.dropbox.com/sh/zyh0b1avcn3e7dj/AAAocLU-hdBt2WywS1K1tkl8a? dl=0

La companyia europea, que té entre els seus socis a Gas Natural Fenosa, la UPC, Esade i el Irec, valora la seva cartera en més de 50 milions d'euros i espera reduir la dependència de fons públics. Des de l'edifici Nexus II, en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es gestionen anualment uns deu milions d'euros per desenvolupar projectes innovadors, crear empreses i promoure l'educació a tota Europa en aspectes relacionats amb les energies eòlica, solar fotovoltaica i oceànica (marees i ones). També es recolzen programes per a emprenedors en bateries, mobilitat, xarxes elèctriques, gas i economia circular, sobretot per obrir mercat, protegir la tecnologia desenvolupada, buscar finançament i crear equips multidisciplinaris (combinar personal tècnic, financer i de màrqueting, per exemple). D'això s'encarreguen les oficines a Barcelona de InnoEnergy, una companyia europea amb seu a Holanda, que mou, en conjunt, una inversió d'uns 90 milions anuals. Dels seus 27 socis, quatre són espanyols: Gas Natural, Esade, la pròpia UPC i el Institut de Recerca en Energia de Catalunya (Irec). Al 2011, Brussel·les va triar el consorci de InnoEnergy com una de les eines comunitàries per impulsar la transferència de coneixement de la universitat a l'empresa en diferents àrees. El seu finançament procedeix, bàsicament de fons comunitaris segons un programa marco de 7 anys, subjecte a un pla de negoci. Des de la capital catalana, InnoEnergy dóna suport a 40 start up (eren 35 en 2016 i 7 en 2011) i participa al capital de 23 d'aquestes signatures, amb diferents percentatges. El conseller delegat de InnoEnergy Iberia, Mikel Lasa, assegura que el valor de mercat de la cartera supera "els 50 milions, àdhuc sent una xifra conservadora". "Al 2018 preveiem obtenir 2 milions en ingressos per la tornada de la inversió i quotes de serveis per als socis; esperem un creixement rellevant en els propers anys", apunta Lasa en relació a les desinversions en projectes, a mesura que aquests creixin. A escala europea, InnoEnergy té la intenció de captar uns cent milions d'euros en finançament privat, amb fons interessats en sostenibilitat i responsables socialment. L'empresa vol ampliar el ventall de fonts de finançament i l'entrada de nou capital privat li obligarà a ser rendible per distribuir dividend. En els set primers anys del programa, la taxa de supervivència de les start up s'ha situat en el 95% i el temps mitjà transcorregut fins que han començat a comercialitzar els seus productes ha estat de 16 mesos. Les inversions han anat creixent des de 2011 i els projectes espanyols i portuguesos –hagin estat coordinats des de Barcelona o des d'una altra oficina– han rebut, fins a 2017, una injecció de 45 milions d'euros, el 15% del total comunitari.

NOTÍCIA ORIGINAL - www.viaempresa.cat - 18 Maig 2018 La companyia AEInnova ha tancat una ronda de finançament per valor de 750.000 euros per la qual el Banc Sabadell i el grups d'inversors CxC Renovables entren com a socis. El gruix de l'operació ha estat liderada pel grup de family offices amb el 73% del capital, mentre que l'entitat financera ha aportat el 13%. Els socis actuals, entre els quals es troba Kic InnoEnnergy, han tancat la ronda. Més info: AEInnova, quan la calor és una aliada El CEO de la spin-off de la UAB, David Comellas, ha explicat a VIA Empresa que l'objectiu de la companyia és impulsat la comercialització dels seus productes. "Volem que el nostre producte d'IoT arribi al mercat abans de finals del 2018 amb una versió final industrialitzable i certificada. També preveiem cofinançar el projecte Life per desenvolupar el producte estrella amb el que va néixer la companyia, que necessitarà encara un any i mig o dos de desenvolupament", ha especificat. La companyia ja està en converses amb diverses empreses que volen posar a provar el pilot, un sistema que reaprofita la calor industrial i la reconverteix en energia elèctrica. "Si funciona, la idea és que al final s'acabi comprant i tinguem els primers early adopters per passar a comercialitzar-ho més tard", ha afegit el CEO. Més enllà de la injecció de capital que suposa, Comellas ha destacat l'entrada de CxC Renovables pel seu coneixement del mercat: "És un grup que porta invertint en energies renovables des dels anys 90 i coneixent l'àmbit. Som una empresa industrial, no una startup típica que fa una app o una plataforma que monetitza ràpidament, nosaltres tenim un creixement gran però a llarg termini i com a inversors saben que el retorn serà lent. L'empresa ha trigat tres mesos a tancar la ronda i va ser el Banc Sabadell, amb qui ja havien tingut converses prèviament, qui va fer la primera proposta. "Ens van conèixer al Fòrum d'Inversió d'Acció i des del primer moment van mostrar el seu interès en nosaltres", ha comentat. De fet, la companyia va alçar-se com la guanyadora del certamen, un reconeixement que van sumar al ser l'empresa més invertible al congrés anual de la xarxa Eban. L'ampliació de capital ha tingut tanta demanda que, tal com apunta el CEO, "alguns inversors s'han quedat fora". La spin-off va néixer el 2014 al Parc de Recerca de la UAB, tot i que actualment té les instal·lacions al parc Orbital 40 de Terrassa. Han comptat amb el suport del fons d'emprenedors de la Fundació Repsol i de l'acceleradora de startups d'energia de la Comissió Europea dins del projecte dels European Institutes of Technology (EIT). Entre els seus principals clients potencials hi ha Repsol amb la instal·lació de Puertollano, la planta de Seat a Martorell i les de Volkswagen a Pamplona, com també Ciments Molins, on ja s'han fet proves amb la seva tecnologia.

S'obre el termini de la convocatòria 2018 dels Doctorats Industrials. L'objecte d'aquesta convocatòria és atorgar ajuts a universitats, centres de recerca i fundacions hospitalàries, així com a empreses per al desenvolupament d'un projecte de doctorat industrial, en qualsevol àmbit de coneixement i qualsevol sector empresarial. El projecte de recerca s'ha de desenvolupar en el marc estratègic d'una empresa i, alhora, en el si d'un grup de recerca d'una universitat, centre de recerca o fundació hospitalària, on el doctorand o doctoranda ha de dur a terme la seva formació investigadora, que ha de donar lloc a una tesi doctoral en el marc del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya. Pots sol·licitar l'ajut en aquest enllaç Els terminis de presentació de sol·licituds són els següents: — Per a la primera resolució parcial: des del 19 de maig fins a l'11 de juny de 2018. — Per a la segona resolució parcial: des del 12 de juny fins al 15 d'octubre de 2018. — Per a la tercera resolució parcial: des del 16 d'octubre fins al 10 de desembre de 2018. La sol·licitud, d'acord amb el formulari normalitzat, l'ha de presentar la universitat o bé l'empresa (indistintament) que hagin signat el conveni de col·laboració per al desenvolupament del projecte. En primer lloc, s'ha de descarregar el formulari del web a un disc local. Un cop emplenat s'ha d' adjuntar a aquest formulari la documentació annexa requerida en pdf, i s'ha d'enviar. La sol·licitud consta de dues parts: El formulari es pot emplenar amb les dades generals i desar tantes vegades com sigui necessari mentre es treballa. La documentació annexa s'ha d'ajuntar electrònicament al mateix formulari. Està formada pels quatre documents següents, que s'han de tenir preparats en pdf, no sobrepassant els pesos indicats: Per part de l'entorn acadèmic es poden beneficiar d'aquesta convocatòria els organismes de recerca, en concret les universitats públiques i privades del sistema universitari de Catalunya, així com els centres de recerca i les fundacions hospitalàries amb seu a Catalunya. Per part de l'entorn empresarial es poden beneficiar d'aquesta convocatòria, sempre que no siguin organismes de recerca o ens dependents d'aquests: a) En els projectes DI-COF (cofinançats amb centre de treball a Catalunya), les empreses, excepte els centre TECNIO amb personalitat jurídica, els centres adscrits a les universitats, així com els departaments, les delegacions i els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya. b) En els projectes DI-ESP (ajuts específics), les empreses amb centre de treball a Catalunya o fora de Catalunya, en aquest últim cas sempre que sigui dins la UE Sigui quina sigui la modalitat, les entitats de l'entorn empresarial i l'acadèmic han d'haver signat un conveni de col·laboració per dur a terme conjuntament el desenvolupament d'un projecte de DI, d'acord amb el procediment de participació en el Pla DI 2018, recollit a la pàgina web doctoratsindustrials.gencat.cat. En aquests projectes hi poden participar altres institucions d'acord amb el que es prevegi al conveni corresponent. Consulta la normativa entrant en aqust enllaç Consulta la RESOLUCIÓ EMC/964/2018, d'11 de maig, per la qual s'obre la convocatòria de Doctorats Industrials (DI) 2018 (ref. BDNS 398838)

Com bé molts ja sabreu, LinkedIn és la xarxa social professional més gran del món. La majoria de les grans companyies, start-ups, Pimes, governs i centres de recerca fan servir LinkedIn per publicar ofertes d'ocupació, investigar perfils professionals, interactuar-hi i trobar aquells que més li convenen. Fins hi tot tenir perfil a Linkedin és un requisit bàsic en la selecció de currículums. Tots tenim la necessitat de contactar i relacionar-nos amb diferents persones per motius laborals o comercials. En aquest sentit el Pla de Doctorats Industrials va apostar per formar part d'aquesta xarxa, oferint continguts propis i de tercers sempre relacionats amb l'ecosistema R+D+I, la transferència de coneixement, el talent a l'empresa, etc. La rebuda ha estat molt positiva per part de la comunitat de professionals de Linkedin; i en el moment de redactar aquest text ja hem arribat als 2.000 contactes, una xifra que ha anat creixent progressivament. Estem molt satisfets i us agraïm la confiança que heu dipositat en nosaltres, ens esforçarem per seguir oferint continguts que siguin del màxim interès per a la comunitat que anem creant entre tots al voltant del Pla de Doctorats Industrials. Podeu consultar en aquest llista les publicacions més compartides al perfil dels Doctorats Industrials: Sobretot no deixeu de conectar amb nosaltres a Linkedin!

L'Oficina de Patents i Marques d'Estats Units acaba d'atorgar a l'empresa Lleida.net una nova patent per al seu mètode d'enviament de SMS certificats, amb una validesa de 20 anys, sent la quarta que rep sobre mètodes de certificació en els últims dos anys. Aquesta tecnologia, explica el diari ' La Vanguardia ', permet notificar mitjançant missatges de text el contingut i el lliurament de qualsevol informació, ja que genera un certificat amb validesa jurídica que pot presentar-se com a prova en els tribunals per demostrar l'enviament. Per al conseller delegat, Sisco Sapena, l'empresa compta amb un conjunt de programes per donar serveis de contractació i notificació electrònica al mercat nord-americà, qüestió "clau per al desenvolupament de la companyia". El passat mes de març, la marca va obtenir una patent per al seu mètode de Registre i Recepció Electrònica Certificada, i a l'octubre de 2017 la corresponent per al seu mètode de Contractació Electrònica Certificada. Lleida.net compte, a més, amb més de 70 patents de certificació electrònica en diferents regions del món, incloent la Unió Europea, Colòmbia, Xina, Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Israel, Taiwan, Sud-àfrica i el Consell de Cooperació del Golf (CCG). En 2017, la societat va facturar 9,9 milions d'euros, un 23% més que durant l'exercici anterior, i el seu EBITDA -el benefici brut d'explotació calculat abans de la deducibilidad de les despeses financeres- es va situar en aquest període en 1,3 milions d'euros, un 117% més que en 2016. Durant aquest temps, Lleida.net va reduir el seu endeutament net en un 23%, fins als 2,4 milions.

En el darrer 3r Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya el Pla de Doctorats Industrials va ser-hi present aportant les seves conclusions en un informe de caràcter evaluatiu. L'objectiu d'aquest informe és presentar els resultats de la primera avaluació de l'impacte dels 17 projectes pilot de doctorat industrial que es van desenvolupar en el marc d'un conveni de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria d'Universitats i Recerca (SUR), la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a la implementació del Pla Pilot del Programa de "doctorat industrial", signat a Barcelona el 13 de desembre de 2012, amb dues successives pròrrogues signades els anys 2013 i 2014. Fins al 2017, 50 doctorands i doctorandes han finalitzat el seu projecte de recerca i de doctorat industrial amb l'obtenció del títol de doctor. Aquesta primera avaluació també ha permès identificar alguns aspectes a millorar per les properes edicions, a mesura que es disposin d'una mostra major de graduats i graduades del Pla. Posem l'informe a la vostra disposició, en format PDF descarregable en aquest enllaç

Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen limitacions per expressar les seves emocions. La robòtica social assistencial o, el que és el mateix, l'ús dels robots per millorar l'atenció a persones amb dificultats s'utilitza molt en l'àmbit de la salut mental, sobretot entre nens i nenes amb trastorns de l'espectre autista i en adults amb demència. Tot i que ja existeixen moltes tècniques de reconeixement de les emocions, per exemple a través d'expressions facials, no són vàlides en persones amb discapacitat intel·lectual, perquè es mouen en paràmetres diferents. Ara, una investigació que ha fet Jainendra Shukla sota la direcció de Domènec Puig, del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, ha aconseguit crear un robot que pot detectar les emocions en aquests pacients i també proposar accions per modificar-les, en cas que siguin negatives, o mantenir-les en el temps, en cas que siguin positives. La recerca de Shukla s'emmarca en la seva tesi de doctorat industrial i està enfocada a millorar la rehabilitació cognitiva en aquestes persones, per tal d'augmentar- la seva autonomia i millorar la seva qualitat de vida. Per aconseguir-ho, ha treballat directament en estreta col·laboració amb la Fundació Ave Maria, que està dedicada a l'atenció integral de pacients amb discapacitat intel·lectual per als quals a dia d'avui no hi ha cap cura mèdica, però sí tenen un marge per augmentar el seu benestar. L'objectiu de la recerca era veure com es podia millorar, amb l'ajut de robots, el nivell de cognició d'aquestes persones a través del reconeixement de les seves emocions i dissenyar activitats i rehabilitació personalitzada, en col·laboració amb el personal assistencial del centre (metges, pedagogs i psicòlegs). La recerca es va centrar a captar l'estat emocional dels pacients i el seu nivell d'atenció a partir de senyals fisiològics com l'estat de la pell, el ritme cardíac i l'encefalograma. Tots els pacients portaven un rellotge que actuava de sensor i recollia aquestes dades, que s'enviaven a través de la tecnologia sense fils al robot, el qual les detectava i les interpretava. A través de diferents algoritmes matemàtics i combinant els resultats d'aquests senyals, el robot pot saber si aquestes persones estan interessades en una activitat concreta o no, i adaptar-se al seu estat emocional, canviant d'activitat si han perdut l'atenció, detectar si una cançó els agrada o no, etc. El treball desenvolupat en aquesta tesi ha permès dotar el robot de habilitat per anar provant i combinant diferents activitats adaptades a l'estat emocional dels pacients en cada moment, sempre sota la supervisió del personal assistencial, que decideix quina activitat s'ha de proposar basant-se en l'estimulació i la rehabilitació amb teràpia cognitiva. Aquesta recerca implicarà reduir de forma significativa la càrrega dels cuidadors a l'hora de definir activitats d'estimulació cognitiva per a persones amb discapacitat intel·lectual i oferir una atenció més personalitzada a aquests pacients, els quals necessiten una atenció constant que difícilment es pot cobrir amb el personal que treballa als centres. També permet augmentar-los l'autonomia i d'aquesta manera millorar la seva qualitat de vida. Jainendra Shukla va exposar els resultats d'aquesta recerca durant la defensa de la seva tesi de doctorat industrial el 24 de maig passat. Fruit del treball d'aquesta tesi, cal destacar que la URV juntament amb l'Institut de Robòtica per a la Dependència (creat per la Fundació Ave Maria), van sol·licitar una patent europea a l'octubre de 2017. Durant la gestió de protecció dels resultats, l'equip investigador ha rebut l'assessorament de la Unitat de Valorització i Comercialització de la URV, que compta amb el suport d'ACCIÓ.

El passat dilluns 11 de Juny el director tècnic de l'equip de Doctorats Industrials Joan Francesc Còrdoba i Jordi Alba com a Cap de Projectes van realitzar una sessió de formació a l'equip intern de la Oficina de Suport a l'R+D+I i de l' Escola de Doctorat de la Universitat de Lleida. L'objectiu de la sessió va ser explicar detalladament el Pla de Doctorats Industrials per tal que coneguin en profunditat les entitats elegibles, les característiques, els requisists, el funcionament, el procés de participació i les possibilitats de promoció i difusió del Pla. Amb aquesta sessió de formació el personal de la Universitat de Lleida podrà assessorar i promoure sessions informatives dirigides a tota la comunitat universitària (principalment personal docent i investigador i estudiants de màster) així com identificar oportunitats de col·laboració amb les empreses i institucions del territori.

La convocatòria de doctorats industrials per al 2018 ( DI-2018 ), amb un pressupost total de 4.378.800 euros preveu atorgar ajuts públics a l'entorn de 75 nous projectes de doctorat industrial. El passat 11 de juny va finalitzar el termini de presentació de sol·licituds per a la primera resolució parcial (de les tres resolucions parcials inicialment previstes) en la que s'avaluaran les 39 sol·licituds rebudes. El proper termini per sol·licitar l'ajut finalitza el 15 d'octubre, però és requisit necessari publicar al web del Pla de Doctorats Industrials l'oferta de projectes com a mínim 7 dies naturals abans, per tant; l'oferta de projecte s'ha de publicar abans del 7 d'octubre. Trobareu tota la informació i els passos a seguir al web, així com l'equip del Pla està a la vostra disposició per assessorar-vos en el procés de participació a la bústia electrònica [EMAIL]

Alejandro Blanco Martínez es va convertir, aquest dilluns, en nou doctor de la UVic-UCC, després de defensar la seva tesi en el marc del Programa de Doctorat en "Ciències Experimentals i Tecnologies". Blanco l'ha desenvolupat com un doctorat industrial a través d'un conveni amb l'empresa iTesTIT, S.L. Blanco ha desenvolupat un nou mètode basat en el Self Organizing Maps (SOM) o mapa autoorganitzat, és a dir, un tipus de xarxa neuronal artificial. Aquest mètode permet veure els punts d'operació de les turbines eòliques, així com agrupar-les segons el seu estat de salut, que és desconegut a priori. També ha mostrat com l'eliminació automàtica d' outliers, és a dir, de valors atípics o numèricament distants de la resta de dades, elimina la informació de les fallades necessàries per fer prediccions. Finalment, ha fet una comparació dels mètodes de selecció i reducció de variables aplicats a les turbines eòliques. El tribunal, format pels doctors Marcos Faúndez-Zanuy del Tecnocampus Mataró, Karmele López de Ipiña de la Universitat del País Basc, i Moisès Serra Serra de la UVic-UCC, va atorgar a la tesi de Blanco la qualificació d'excel·lent Cum Laude, amb la menció industrial.

Soc en David Bermejo Plana i estic cursant el meu segon any del Doctorat Industrial en col·laboració amb Condorchem Envitech, S.L. i la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech. Condorchem Envitech, S.L. es una enginyeria mediambiental que ofereix solucions pel tractament d'aigües residuals i emissions atmosfèriques en el sector industrial. El projecte d'investigació consisteix en adaptar la tecnologia de generació de calor hidrodinàmica de calor al evaporador en buit que comercialitza l'empresa. Durant el primer any de doctorat vaig contactar amb el Laboratory for Water and Turbine Machines de la Universitat de Ljubljana, referència internacional en la investigació de la cavitació, i em van donar la oportunitat de visitar les seves instal·lacions i realitzar-hi assajos. Aquí em podeu veure visitant el centre de Ljubljana abans de sopar. Els resultats que vam obtenir m'han permès dissenyar, construir i operar un túnel de cavitació propi necessari per a la investigació del projecte i realitzar una presentació oral. Va ser el passat mes de maig que vaig poder participar en el 10th International Symposium on Cavitation (CAV2018) que es celebrava a Baltimore, Estats Units d'Amèrica, i presentar els resultats del assajos de Ljubljana. La presentació de Experimental Investigation of the Cavitation Effects on the Heat Generation in a Closed Loop Pumping System va despertar l'interès de grups de recerca internacional. Gràcies al contactes fets a Baltimore, en els propers mesos assistiré a un taller organitzar per la Universitat de Ljubljana i a les instal·lacions del Departament de Mecànica de Fluids de la Brno University of Technology (Repùblica Txeca) per realizar conjuntament investigació en el fenomen de la cavitació hidrodinàmica. Minuts abans de la presentació dels resultats experimentals de Baltimor.

El doctor en Dret per la UPF, que va obtenir excel·lent 'cum laude' per la seva tesi "Llibre de Vuit Senyals (15th century): an Edition, Legal and Comparative Study", presentada el passat 26 de juny a la sala de graus Albert Calsamiglia del campus de la Ciutadella, es mostra satisfet per haver trobat aquest manuscrit: "Se sabia que existia però, degut a les intervencions de restauració i catalogació del segle XIX, el van deixar sense cobertes i fou catalogat de manera confosa", apunta. El document, que ha estat localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, conté el règim jurídic dels orígens de la Diputació del General o de la Generalitat de Catalunya, situats al segle XIV, i compila les normes i la jurisdicció aprovades a les Corts Catalanes, que donaven poder a la institució en àmbits com l'autoorganització jurisdiccional i administrativa, les finances i els tributs, i li atorgava blindatge financer. Aquesta troballa s'emmarca en el projecte de la convocatòria 2014 de Doctorat Industrial de la Generalitat de Catalunya "Legal culture and the Deputation of the General of Catalonia in light of other European exemples", en la qual Pere Ripoll ha estat vinculat, fruit de la col·laboració de la UPF, a través del Grup de Recerca en Història del Dret Català del Departament de Dret, i l'Editorial Barcino. Els directors de la tesi han estat Tomàs de Montagut, catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions de la UPF i coordinador del Grup de Recerca d'Història del Dret Català; Rafael Ramis, antic docent de la UPF i actualment professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB); i Joan Santanach, professor de Literatura del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, i coordinador de l'Editorial Barcino. Segons Pere Ripoll, "La localització del Llibre dels Vuit Senyals ens ha facilitat estudiar la jurisdicció embrionària de la Generalitat amb un sol manuscrit, aspecte que fins ara s'havia de fer mitjançant la normativa dispersa generada durant segles per les Corts. D'altra banda, ens confirma la hipòtesi (que cent anys enrere Antonio de la Torre havia proposat) sobre el moment més aproximat del naixement de la Diputació del General, l'any 1359, tot i que el manuscrit té compte els primers símptomes d'autonomia de 1289 i 1291". El doctor en Dret per la UPF explica que "els treballs de recerca que ens han portat a la seva localització han fet possible saber qui el va elaborar, i que la seva confecció fou ordenada pels estaments a principis del segle XV, durant el primer procés compilatori del dret català, com a resposta a la incomprensió que la institució de la Diputació del General va provocar a la dinastia dels Trastàmara, recentment arribada a Catalunya". El LVS aporta novetats pel que fa a l'evolució dels poders de la institució i els mecanismes jurídics que havien d'anar confeccionant la jurisdicció de la Generalitat. Al mateix temps, mostra que el règim regulador de la institució fou motiu també de compilació abans de l'aparició del Llibre dels Quatre Senyals, imprès per primer cop l'any 1634, un manuscrit que va recollir la normativa de la Generalitat de l'època moderna en un moment de consolidació i plenitud institucional. Tomàs de Montagut, codirector de la tesi, coincideix amb la importància d'haver localitzat el manuscrit: "El document evidencia que el Principat de Catalunya era una monarquia dualista, en la qual el monarca havia de pactar amb les Corts. Les normes que blindaven aquest pactisme jurídic es troben en el llibre, que es va fer coincidint amb el canvi dinàstic". El professor Montagut apunta que el LVS documenta la Creu de Sant Jordi en el senyal o representació simbòlica del General de Catalunya, que també apareix a l'escut de la ciutat de Barcelona. Un dels principals objectius del projecte de Doctorat Industrial entre la UPF i Barcino han estat la recerca i l' estudi de les institucions que van sorgir arreu d'Europa amb finalitats similars a les de la Diputació del General, per tal de poder construir un conjunt de paràmetres comparatius i característics que permetessin ubicar la Generalitat en el context europeu. "Amb l'estudi del contingut del LVS hem pogut detectar diverses famílies d'institucions a Europa que sorgiren d'un procés d'emancipació estamental, i que situen la Generalitat dins d'una d'aquestes famílies i la seva evolució en comparació amb altres. Aquest fet ens reafirma alguns dels seus trets més extraordinaris com a institució estamental separada del poder reial", assegura Pere Ripoll. D'altra banda, Editorial Barcino, especialitzada en l'edició de textos clàssics, publicarà properament (segurament, el llarg del 2019) una edició "Prínceps" del manuscrit, considerat de gran importància des del punt de vista de la història política i jurídica d'una institució com és la Generalitat. El volum inclourà un estudi introductori sobre el procés de recerca i de localització del manuscrit; una anàlisi de la normativa de les fonts i de tots els aspectes entorn l'aparició del LVS, així com la seva transcripció.

Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi) Lloc de lectura: UPC - Campus Nord - Edifici C1 - Aula 002 Resum de tesi: Els camps de vent pròxims a la superfície es solen obtenir a partir de models numèrics de predicció meteorològica mesoescalar (Numerical Weather Prediction: NWP). Aquests models descriuen la física i la dinàmica de fenòmens atmosfèrics amb extensions que van des de diversos centenars fins a pocs quilòmetres. En configuracions operacionals, aquests models treballen a resolucions insuficients per capturar els efectes que exerceixen orografies complexes sobre el flux. Aquests efectes poden ser rellevants per aplicacions com l'avaluació i previsió del recurs eòlic o la simulació de fenòmens perillosos deguts al vent, com la propagació d¿'incendis forestals o la dispersió atmosfèrica de substàncies tòxiques. Per aquestes aplicacions, és necessària una estratègia de downscaling mesoescala-microescala. Tradicionalment, els vents en alta resolució s'obtenen mitjançant models de diagnòstic. Aquests models, però, no són capaços de representar fenòmens com els de la recirculació darrere d'obstacles o els perfils de vent en la capa límit atmosfèrica. Gràcies a l'increment del poder computacional, l'ús de models Computational Fluid Dynamics (CFD) s¿'està estenent ràpidament. Les metodologies per acoblar dinàmicament models mesoescalars i CFD permeten capturar fenòmens físics que no són resolts per models més simples. Tanmateix, el cost computacional dels CFD n'impedeix l'ús en predicció operacional. Per tant, tot i que la capa límit atmosfèrica és intrínsecament dinàmica, la modelització eòlica operativa en alta resolució ha d'enfocar-se en mètodes computacionalment menys exigents, com per exemple, mètodes estadístics o físic-estadístics. Aquesta tesi doctoral proposa una nova metodologia per a la caracterització i pronòstic del vent en alta resolució. El downscaling es basa en una cadena de models; un model mesoescalar, un model microescalar CFD, i les metodologies per l'acoblament físic-estadístic. El doctorat es centra en tres objectius principals: 1) S'avalua la capacitat d'assimilar estacions meteorològiques automàtiques en superfície de WRF-3DVar i LAPS, per a la inicialització del model mesoescalar WRF. Els resultats mostren patrons d'assimilació diferents; el 3DVar mostra característiques de gran escala sense representar la naturalesa no homogènia dels camps superficials; el LAPS reprodueix característiques de petita escala i proporciona una condició inicial coherent amb les observacions. La validació mostra que les prediccions del model WRF inicialitzades amb els anàlisis de LAPS milloren substancialment els camps de vent pronosticats. 2) S'afronta la simulació de cicles diaris amb Alya-CFDWind (CFD-RANS) per tal de pal·liar part de les limitacions provinents de l'assumpció d'atmosfera neutra. Aquestes simulacions transitòries proporcionen un marc adequat per incorporar consideracions tèrmiques degudes a l'estratificació atmosfèrica. Els resultats de l'avaluació del recurs eòlic en un enclau a l'estat Puebla (Mèxic) són prometedors i substancialment millors que els obtinguts amb l'assumpció d'estratificació neutra. 3) Es desenvolupa l'estratègia de downscaling. La metodologia combina una tècnica de segmentació de dominis amb l¿'ús de funcions de transferència. Aquesta estratègia demostra la capacitat de preservar el patró mesoescalar i d'incorporar els efectes microescalars no resolts pel model mesoescalar gràcies a CFD pre-correguts. Finalment, el downscaling s'aplica amb èxit en la simulació de dispersió atmosfèrica de CO2 procedent d¿'una erupció límnica al Llac Nyos (Camerun, 1986). El compliment d'aquests objectius ha donat com a resultat una metodologia de downscaling eficient i operacionalment assumible, dissenyada com a post-procés del model mesoescalar i que permet la caracterització i el pronòstic del camp de vents. Actualment, la metodologia està preparada per ser implementada al Servei Meteorològic de Catalunya com a prototip per a la seva validació i avaluació.

Us convidem a una trobada organitzada pel departament d'Empresa i Coneixement entorn a la innovació en el sector turístic. La iniciativa, des d'un format molt obert orientat al networking, convoca d'una banda entitats de promoció del turisme (patronats, associacions, fundacions), i d'una altra grups de recerca de 4 universitats. El propòsit és promoure la coneixença mútua, mentre prenem un cafè, per a impulsar la recerca col·laborativa i donar a conèixer el pla d'ajuts " Doctorats Industrials ", un instrument molt adient en cas que sorgeixin interessos compartits. Podeu consultar el programa aquí en aquest enllaç

Com cada any, l' Eurecat Mobile Forum abordará diferents temàtiques en relació a la influència que la tecnologia té sobre l'evolució de la societat, una societat més connectada, més distribuïda, on el ciutadà cada vegada té més rellevància. En els darrers anys estem vivint com la tecnologia està sent l'origen i la base de nous models de relació a la societat, suportada principalment per la implantació de la tecnologia mòbil i l'explosió de les xarxes socials. Altre dels canvis que actualment està vivint la societat, i que en el futur més pròxim suposarà una nova revolució de gran impacte, és l'aparició de nous models de negoci on la tecnologia es la peça principal. A la 8a edició, l'Eurecat Mobile Forum tractarà sobre aquesta revolució en els models de negoci, concretament a les iniciatives empresarials anomenades FINTECH, on l'aplicació de la tecnologia BLOCKCHAIN aporta major transparència, seguretat i confiança pel ciutadà i les empreses. El congrés també tractarà els aspectes de CIBERSEGURETAT en aquest nou panorama, on aspectes com la privacitat, seguretat o integritat de les dades són aspectes a tractar de forma seriosa. El congrés tindra lloc el dia 29 de novembre a l' Auditori de l'Edifici Imagina. Línia 7 amb parada davant de l'Edifici Imagina Línia H12 amb parada davant del Centre Comercial Glòries Tram: Línia t4 amb parada a Ca l'Aranyó Pàrquing del Centre Comercial Glòries: AQUÍ Més informació a https://eurecatmobileforum.com/

Divendres, 15 de desembre del 2017, 09:00 h a 15:00 h, Gratuït Inscripcions fins al 14 de desembre Ubicació: ACCIÓ, Passeig de Gràcia, 129, 08008 Barcelona Saps interpretar la informació financera del teu negoci? T'interessa conèixer amb més profunditat l'impacte de les teves decisions empresarials? Saps com analitzen les entitats financeres el teu negoci? Vols conèixer com finançar el creixement? Vine a la sessió de formació "Les finances com a eina competitiva" i emporta't les eines per millorar la gestió del teu negoci. Jordi Palacín és economista, i actualment exerceix de consultor com a associat a l'empresa Audiconsultores Advocats & Economistes. També és col·laborador de l'Institut d'Estudis Financers, on exerceix com a professor en el Màster de Finances i en diferents cursos orientats a la Gestió del Risc de Crèdit i a la Gestió Financera de Negocis i empreses. Fins el 2014, i durant 19 anys, va estar vinculat al món de la Banca, sempre en l'Àrea d'Empreses, primer com a Gestor i després exercint càrrecs directius. I. Els estats financers bàsics: El balanç i el compte de Resultats La gestió del compte de resultats vs la gestió de la caixa Tipologia de negocis segons estructures de costos i de marge V. El finançament del creixement Relació amb les entitats financeres I.Com analitzen les entitats financeres el risc dels petits negocis Com obtenir el crèdit necessari Decàleg de com relacionar-me amb les entitats financeres Instruments de finançament a l'abast de la pime Oferir a directors i gerents de pimes formació en gestió financera de qualitat per a què adquireixin eines aplicables en el dia a dia de la gestió de les seves empreses. Un director o gerent d'una pime *Aquesta activitat computa dins de les 30 hores addicionals en competències transversals del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya

El pròxim dimarts, 16 de gener, la Coordinadora Catalana de Fundacions realitzarà una nova trobada per presentar el programa de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, una iniciativa pública que té per objectiu fomentar la transferència de coneixement entre els entorns acadèmics i empresarials mitjançant el desenvolupament de projectes de recerca col·laboratius. Aquest programa pot ser una eina molt valuosa per captar talent i reforçar la R+D+i a les fundacions. UBICACIÓ: Seu principal de la Coordinadora Catalana de Fundacions, C. Pau Claris 167, pral. 2a.

En aquesta sessió es presentaran les característiques principals de les properes convocatòries dels ajuts d'ACCIÓ per a la realització de Projectes empresarials d'R+D tant locals com amb socis internacionals per la cooperació tecnològica i la incorporació de talent especialitzat a l'empresa. El programa de NUCLIS LOCALS dona suport a la realització de projectes de recerca i desenvolupament per a empreses amb seu productiva a Catalunya amb un pressupost mínim de 200.000 euros (individual) i 500.000 euros (col·laboratius). Els ajuts són subvencions a fons perdut atorgades per concurrència competitiva. Els NUCLIS INTERNACIONALS van destinats a incentivar la realització d'activitats d'R+D dutes a terme a Catalunya i a facilitar la cooperació tecnològica internacional amb entitats estrangeres. El pressupost mínim del projecte ha de ser de 150.000 euros per la part catalana. En aquest cas, els països participants en l'actual convocatòria oberta són França, Regne Unit, la resta de països de la UE-28 (a excepció d'Alemanya i Espanya), Estats Units d'Amèrica (Massachusetts), Canadà, Cuba, Singapur, Xina, Hong Kong i Corea del Sud. El programa està finançat pel PO FEDER Catalunya 2014-2020. El programa INNOTEC finança projectes d'R+D+i entre pimes catalanes i agents acreditats TECNIO i/o assessors acreditats per ACCIÓ d'un valor de 25.000€ a 150.000€ i d'un màxim de dos anys de durada. Els projectes poden ser de subcontractació o de col·laboració entre empreses pimes catalanes i entitats TECNIO. El programa TECNIOspring PLUS ofereix ajuts (al 100%) a la contractació de personal d'R+D experimentat en empreses amb seu operativa a Catalunya i en entitats TECNIO. Els ajuts tindran un valor entre 111.600€ i 136.000€ i una durada de 2 anys per realitzar projectes de recerca aplicada orientats a la transferència tecnològica d'àmbit local i internacional. El programa s'emmarca dins les Accions Marie Sklodowska-Curie de la Unió Europea. La previsió d'obertura de les convocatòries d'aquests ajuts serà: Després de la jornada s'oferirà la possibilitat de mantenir reunions amb tècnics d'ACCIÓ per comentar el vostre projecte i comprovar el seu encaix amb els ajuts presentats. Les empreses interessades a mantenir una reunió, hauran d'enviar un correu a [EMAIL] tot indicant l'àmbit sectorial RIS3CAT del seu project e d' R+D i l'ajut/els ajuts del seu interès. - Indústries de la mobilitat sostenible - Indústries culturals i basades en l'experiència - Indústries de la salut i ciències de la vida Si teniu programada una reunió, si us plau confirmeu-la el mateix dia de la jornada dirigint-vos al personal de registre d'entrada a la sessió, situat a la mateixa entrada d'ACCIÓ. Donar a conèixer les característiques de les convocatòries dels programes i resoldre dubtes dels assistents. Una empresa amb seu operativa a Catalunya, una entitat TECNIO o personal d'R+D. 09.35 h - Presentació del programa Nuclis Locals i Internacionals. 10.15 h - Presentació del programa Innotec. 10.45 h - Presentació del programa TECNIOspring PLUS. 12.00 h - Reunions personalitzades

En aquesta sessió es presentaran les característiques principals de les properes convocatòries dels ajuts d'ACCIÓ per a la realització de projectes empresarials d'R+D tant locals com amb socis internacionals per la cooperació tecnològica i la incorporació de talent especialitzat a l'empresa. També es donaran a conèixer les oportunitats que ofereix el Pla de Doctorats Industrials, gestionat amb el suport d'AGAUR, en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat o centre de recerca. Actualment a Catalunya prop de 300 empreses de tots els sectors d'activitat i mides estan fent servir els doctorats industrials per fomentar la millora de la seva competitivitat. Després de la jornada s'oferirà la possibilitat de mantenir reunions amb tècnics d'ACCIÓ i d'AGAUR per comentar el vostre projecte i comprovar el seu encaix amb els ajuts presentats. Les empreses interessades a mantenir una reunió hauran d'enviar un correu a [EMAIL] tot indicant l'àmbit sectorial RIS3CAT del seu projecte d'R+D i l'ajut/els ajuts del seu interès. Donar a conèixer les característiques de les convocatòries dels programes i resoldre dubtes dels assistents. Una empresa amb seu operativa a Catalunya, una entitat amb el segell TECNIO o personal d'R+D. 09.40 h - Presentació del programa Nuclis Locals i Internacionals. Sandra Colom, gestora de Projectes de l'Àrea de projectes d'R+D i Innovació d'ACCIÓ 10.30 h - Presentació del programa TECNIOspring PLUS. Marta Álvarez, gestora de projectes de l'Àrea de Cooperació Tecnològica Local i Internacional d'ACCIÓ 11.00 h - Presentació del programa de Doctorats Industrials. Susaina Figuera, responsable de relacions amb l'entorn empresarial dels DI. 12.00 h - Reunions personalitzades CTTi, Fundació URV de Tarragona.

La UOC també ofereix cursos de recerca, transferència i emprenedoria en anglès adreçats a estudiants, investigadors i professorat per a impulsar la recerca en els àmbits acadèmic, científic i empresarial. Aquesta formació està emmarcada en el Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, en el qual la universitat ofereix cursos per a reforçar competències transversals d'interès empresarial. Aquesta formació es computarà per a qualsevol estudiant de doctorat que estigui matriculat a un programa de doctorat d'una universitat pública o privada. Recordeu que aquesta oferta pot ser compatible amb els ajuts per a activitats formatives inclosos en alguns programes de formació d'investigadors (beques FI, Programa de doctorat industrial, etc.). Aquest curs és una introducció general a la protecció dels drets de propietat intel·lectual i a la seva explotació per part dels estudiants de doctorat. El concepte de drets de propietat intel·lectual s'entén aquí en el seu sentit més ampli, incloent-hi drets d'autor, patents i models d'utilitat, marques, drets de disseny, així com els secrets comercials. Gran part, si no tota la producció dels estudiants de doctorat, està coberta o pot estar coberta per drets de propietat intel·lectual i és important per a aquests estudiants i investigadors entendre que tipus de protecció legal tenen al seu abast, la forma en què s'obté, quins drets es concedeixen, les seves limitacions i els canals d'explotació disponibles, en particular per promoure la innovació a través de l'explotació dels resultats de la recerca. Es cobriran les eines de protecció tradicional propietàries i els models de llicència de codi obert (inclòs l'accés obert). Els objectius principals d'aquest programa són:

És indubtable que els resultats de la recerca són un element fonamental per assegurar la competitivitat de les empreses. A més, el teixit empresarial català està configurat majoritàriament per petites i mitjanes indústries que moltes vegades no disposen d'infraestructures ni personal per realitzar les seves investigacions, o no coneixen suficientment la xarxa de col·laboració ciència-empresa. En el transcurs de la jornada, Barcelona Supercomputing Center (BSC) exposarà com la supercomputació o computació avançada té un paper essencial en àmbits com el Big Data, la intel·ligència artificial, Internet de les coses, la medicina personalitzada, entre d'altres i que, al ser una eina transversal, pot aplicar-se a diverses àrees com la salut, la indústria energètica i fins i tot la lluita contra el canvi climàtic. Amb l'objectiu d'apropar i fer realitat el binomi empresa-ciència, una part de la jornada es dedicarà a informar sobre els incentius i eines de finançament de que disposen les empreses per fer encara més atractiva i rentable aquesta inversió en coneixement i, en particular sobre el Pla de Doctorats Industrials 2018 que és a prop d'obrir la convocatòria per a la incorporació d'investigadors a les empreses. Lloc: Foment del Treball, Via Laietana, 32, principal. Inscripció gratuïta: http://www.foment.com/events/collaboracio-ciencia-empresa-cas-bsc-eines-financament-rd/?l=L2

Inscripcions fins al 13 de març Aquesta formació de dues hores tractarà aspectes teòrics de l'Open Access i Open Research, inclosos en els mandats de la Comissió Europea per a projectes d'H2020, i estarà focalitzada en com els investigadors han d'adequar les publicacions i les dades de recerca dels projectes finançats. Un dels objectius de la Comissió Europea és optimitzar l'impacte de la investigació científica finançada amb fons públics tant a nivell europeu (7PM, H2020) com en els països membres, ja que resulta essencial per augmentar el rendiment econòmic i millorar la competitivitat a través del coneixement. Un dels instruments per aconseguir aquest objectiu és l'Accés Obert (Open Access), aconseguint així que els resultats de la recerca finançada amb fons públics es puguin difondre de manera més ràpida i efectiva en benefici dels investigadors, el sector de la innovació i la societat. Així mateix, la Ciència Oberta (Open Science) és un moviment que pretén aconseguir que la recerca científica, les dades, l'accés i la difusió arribin a tota la societat. Aquest moviment es basa en la col·laboració i contribució, promoguda per l'accés obert de les dades de recerca, notes de laboratori i altres processos de recerca, amb l'objectiu de poder reutilitzar, redistribuir i reproduir la recerca. Proporcionar eines que capacitin als assistents en coneixements i competències sobre Open Access i Open Research en publicacions de projectes finançats per Horizon 2020. Aquesta sessió va dirigida exclusivament a (per ordre de prioritat): Aquest curs ha rebut finançament del 7è Programa Marc i del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea sota els acords de subvenció No. 712949 (TECNIOspring PLUS), així com d'ACCIÓ. La sessió serà en anglès sense traducció.

El Consell Executiu del Govern ha aprovat aquest dimarts el nou contracte programa entre la Generalitat i l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitàries i d'Investigació ( Agaur ) per un valor de 164,8 milions d'euros fins el 2021. Segons ha informat la Generalitat, l'objecte d'aquest contracte programa és establir el marc de relacions entre la Generalitat, mitjançant la Secretaria d'Universitats i Recerca, i l'Agaur per a la gestió dels programes de beques, ajudes, premis i préstecs. El nou contracte programa estableix com a objectius estratègics i operatius per l'Agaur millorar l'eficiència i l'eficàcia en la gestió de les convocatòries i programes que gestiona, incrementar el nombre de convocatòries mitjançant eines electròniques i simplificar tràmits. Una de les novetats, passa per la intensificació dels programes vinculats a la transferència de coneixement com els Doctorats industrials i les convocatòries 'Llavor i producte' del programa de la indústria del coneixement. Per primera vegada, s'iniciarà una convocatòria d'ajudes destinades a potenciar la investigació, específicament, dels departaments de les universitats catalanes.

La II Trobada FTG Feina i Futur que tindrà lloc el proper 10 d'abril de 2018 és una jornada plantejada per fer networking amb les empreses de la zona relacionades amb el turisme i l'ordenació del territori. El seu objectiu principal és donar l'oportunitat als estudiants de contactar directament amb diferents empreses i planificar la seva orientació professional, tant per als que un cop acabats els estudis desitgen incorporar-se al món laboral, com per als que han de planificar les seves pràctiques externes en els ensenyaments de la FTG. La jornada es divideix en dos blocs que es duen a terme paral·lelament. En el primer bloc les empreses participants disposen d'espais distribuïts al vestíbul de l'entrada i al passadís de la FTG, a mena d'stands, on els estudiants interessats podran deixar els seus CV, conèixer l'activitat que realitzen, etc. En el segon bloc s'efectuen presentacions i xerrades relacionades amb la inserció laboral i la recerca de feina. Si assisteixes al Fòrum FTG Feina i Futur com a estudiant tindràs l'oportunitat d'intercanviar impressions amb els tècnics responsables dels recursos humans de les empreses participants: INFORMACIÓ PER A EMPRESES I INSTITUCIONS Posem en marxa la II Trobada "FTG FEINA I FUTUR" a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV el proper dia 10 de abril de 2018, de 09:00 a 14:00 hores, i us animen a participar-hi. Aquest any la jornada s'emmarca dins de les activitats pròpies del XIV Forum d'Ocupació URV La participació a la trabada és GRATUÏTA per a les empreses i els visitants. Les entitats participants disposen d'un punt d'informació (taula) amb espai perquè el personal de l'empresa o entitat pugui orientar els visitants en tot allò relacionat amb els processos de selecció i la recerca de feina. Per això us proposem dos tipus d'activitats: - Disposareu d'un espai al hall de la FTG per a comunicar-vos amb els estudiants. En aquest espai cadascuna de les empreses que vulgueu participar disposarà d'una taula amb connexió a la xarxa elèctrica i de possibilitat de connexió a internet en wifi per si voleu fer servir algun ordinador o tablet. - Disposareu d'espais de 15 minuts per a poder reservar la nostra AULA MAGNA i fer presentacions o trobades de grup. En aquesta aula disposeu dels instruments necessaris per a fer presentacions (ordinador, projector de vídeo, pantalla i megafonia). Per a formalitzar la vostra participació us demanem que: - Empleneu aquest FORMULARI D'INSCRIPCIÓ - Ens lliureu el logo de la vostra empresa en format jpg o pdf a [EMAIL] Una vegada t'hàgim respost confirmant la teva inscripció, podreu fer reserves a l'aula Magna de la FTG si voleu fer alguna presentació. En aquest espai, mes baix, tens les indicacions de cóm fer la reserva. Paral·lela, o alternativament, a la vostra presencia a la trobada podreu fer presentacions a l'Aula Magna. Per a tenir temps per a tothom, hem establert espais de 20 minuts. Si us plau, intenteu no superar els 15 minuts a les vostres presentacions. Els que vulgueu fer una presentació, una vegada un hàgim confirmat la inscripció podeu reservar una franja horària seguint aquestes indicacions: Passos a seguir per efectuar la reserva de franja horària Si us plau, feu les vostres reserves abans del dia 5 d'abril. D'aquesta manera podrem informar als estudiants de les diferents presentacions i les hores. Gràcies per la vostra participació en la II Trobada FTG FEINA I FUTUR. Agraïm molt sincerament el vostre compromís amb la formació dels nostres estudiants i amb la seva inserció al món laboral. Per a qualsevol dubte o més informació podeu contactar amb:

Xerrada explicativa de les característiques, requisits, finançament, calendari i situació actual del Pla de Doctorats Industrials, incorporant alguns exemples de projectes de doctorat industrial. La sessió es durà a terme a l'Hospital Duran i Reynals (Avinguda de la Granvia, 199, 08908 L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona). Indicacions per arribar-hi aquí. Més informació a la web de Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge

La Unitat de Valorització i Comercialització de la Universitat Rovira i Virgili us convida a participar a la jornada " Les patents, eina clau per a la recerca ", que se celebrarà el proper dia 19 d'abril al Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació de la Fundació URV ( URV Emprèn disposa d'oficina en aquest edifici). Trobar solucions als seus problemes tècnics, descobrir el que estan desenvolupant els competidors, veure com sorgeixen les noves tecnologies... la informació que ofereixen les patents pot donar resposta a totes aquestes qüestions. El pas previ abans d'iniciar qualsevol línia de recerca ha de ser la realització d'una bona cerca en les diferents bases de dades de patents. Els documents de patents formen la col·lecció més extensa i complerta de literatura científico-tècnica del món. Programa de la jornada Les patents, eina clau per a la recerca: 10:30 h – INAUGURACIÓ DE LA JORNADA: Dr. 10:40 h – ADEQUACIÓ DE LA NORMATIVA SOBRE PROPIETAT INDUSTRIAL I INTEL·LECTUAL DE LA URV A LA NOVA LLEI 24/2015, DE 24 DE JULIOL, DE PATENTS: Dr.

El tercer Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya, que ha de tenir lloc el 17 de maig (Sessió final) a Montjuïc organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), ha rebut ja 226 ponències d'economistes i experts al voltant de tretze eixos de treball que inclouen la globalitat de l'estudi de l'economia. Les ponències comencen el 12 d'abril i s'allarguen fins el 19 d'abril. L'eslògan, 'Cap a un model eficient i equitatiu', resumeix la voluntat del congrés, que cerca lluitar contra la desigualtat, ja que una societat no equitativa a mitjà termini no és eficient". En aquest link trobareu més informació del Congrés i també una pestanya per a inscripcions: http://congres2018.coleconomistes.cat/inscripcions/

El proper dia 18 de juny, a les 11:30h a la sala Josep Laporte de l'edifici Tibidabo, on tindrà lloc la defensa de la tesis doctoral titulada " A framework for agile design of personalized gamification services " de l'estudiant Alberto Mora Carreño, sota la direcció del Dr. Carina S. González, dins del programa de doctorat en Tecnologies de la Informació i de Xarxes. Més informació en el següent enllaç.

Tens una empresa de base tecnològica o la vols muntar? vols desenvolupar projectes d'innovació tecnològica?, aquesta activitat t'interessa. Comptarem amb la presència de Raúl Garcia del CDTI que ens explicarà les principals línies de finançament i subvencions Neotec destinats a la creació i consolidació de noves empreses de base tecnològica, a més Alejandro Sánchez de la consultora F. INICIATIVAS ens parlarà dels principals avantatges fiscals i a la seguretat social que poden gaudir les empreses que inverteixin en innovació i R+D.

Sala de Graus Facultat de Dret de la Universitat de Girona 11 h 28 de juny de 2018 Vicerectora de Recerca i Transferència del Coneixement Director acadèmic del Pla de Doctorats Industrials de la Secretaria d'Universitats i Recerca, Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Director tècnic del Pla de Doctorats Industrials de la Secretaria d'Universitats i Recerca, Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Experiències de doctorats industrials, des del punt de vista del director de tesi Investigador del grup NEOMA Grup de Recerca d'Anatomia Clínica, Embriologia i Neurociència (NEOMA) i director de la tesi d'un doctorat Industrial a Laboratoris Esteve S.A. Cloenda Cafè i refrescs Organitza l'Escola de Doctorat de la Universitat de Girona www.udg.edu/doctorat

Important: Aquesta activitat es tindrà en compte dins de les 30 hores addicionals en competències transversals que han de cursar tots els doctorands i doctorandes industrials. L'objectiu de la jornada és oferir eines que ajudin a la comunitat investigadora a reflexionar i abordar des d'un enfocament principalment pràctic, els aspectes ètics que poden sorgir en la preparació i execució de projectes de recerca. Donades les idiosincràsies dels diferents àmbits de recerca, aquesta jornada està especialment dirigida als investigadors emmarcats dins l'àmbit de les ciències socials. Lloc i data de celebració La Jornada tindrà lloc a la sala d'actes del Rectorat de la Universitat Ramon Llull ( Carrer Claravall, 1-3 - 08022 Barcelona ), el divendres 6 de juliol.

Inscripcions fins al 10 de juliol Participa en aquesta sessió i informa't sobre les característiques de la propietat industrial i dels riscos que suposa per a la teva empresa el fet de no gestionar-la. Durant la sessió et podràs formar sobre l'àmbit de la propietat industrial per tal d'obtenir una visualització global de la situació de la seva empresa. També podràs trobar resposta a les inquietuds i necessitats que tinguis en l'àmbit de la propietat industrial. Estratègia empresarial / Innovació, tecnologia i R+D / Start-ups i Emprenedoria Informar-te sobre les opcions de propietats industrials, els seus usos i conèixer el rendiment dels actius intangibles protegits per les eines de propietat industrial. Un empresari, un director d'una empresa, un gestor de productes o un gestor habitual de projectes d'R+D+i. -Eines de propietat industrial i la seva legislació. -Situació de les patents a nivell nacional, europeu i internacional. -Que pot suposar no gestionar la propietat industrial: infraccions de patents, dissenys o marques. -Casos de bona gestió i de no gestió de la propietat industrial. -Com es poden rendibilitzar els actius protegits per propietat industrial. -Sensibilitzar als assistents de la situació de la seva empresa. -Dubtes i debat amb els assistents. En cas necessari, es prioritzarà la participació d'empreses industrials o relacionades. Més informació a http://agenda.accio.gencat.cat/

El Departament de Dret Públic organitza un curs PROFID sobre el Doctorat Industrial en l'àmbit del Dret, adreçat al PDI permanent doctor dels dos Departaments de Dret. El curs tindrà lloc el proper dimarts 10 de juliol, de 10h a 14h, a l'aula 523. Podeu formalitzar la incripció enviant un correu-e a [EMAIL] abans del proper dilluns 9 de juliol, a les 14h. El II Pla Estratègic de Recerca i Innovació de la URV, aprovat pel Claustre Universitari l'1 de juny de 2017, estableix com a línia d'acció la d'impulsar els doctorats industrials. Juntament amb la identificació d'empreses i organitzacions en les quals es puguin desenvolupar aquests projectes, és imprescindible donar a conèixer els doctorats industrials i formar els investigadors i les investigadores que hi poden participar dissenyant projectes i esdevenint-ne els directors i directores de les tesis doctorals. A la URV, en la convocatòria de 2016 es va concedir un doctorat industrial sota el títol de 'Secret del vot en sistemes de vot electrònic remot', en col·laboració amb l'empresa Scytl Secure Electronic Voting i amb la direcció acadèmica del Dr. Jordi Barrat, professor titular de Dret Constitucional del Departament de Dret públic. Es tracta del quart doctorat industrial concedit en l'àmbit de les ciències jurídiques i, de fet, el primer conclòs amb una empresa no dedicada específicament a tasques legals o relacionades amb les ciències socials. Des de que existeix el Pla, en l'àmbit del Dret se n'han concedit només cinc en el conjunt de les universitats catalanes. Aprofitant l'oportunitat que aquesta circumstància suposa, el curs s'adreça al professorat dels dos Departaments de Dret de la URV, amb la finalitat d'oferir la informació i la formació necessària per a dissenyar nous projectes. Conèixer el Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Conèixer els requeriments per dissenyar un projecte de doctorat industrial. Conèixer casos d'èxit en l'àmbit del Dret. Explorar oportunitats de projectes de doctorat industrial en el si dels Departaments de Dret de la URV El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Casos d'èxit en l'àmbit del Dret.

El Centre d'Excel·lència en Big Data de Barcelona organitza la 4a edició dels Big Data Awards amb el patrocini d'Oracle. Els Big Data Talent Awards tenen per objectiu reconèixer les tesis doctorals i projectes de final de màster o postgrau relacionats amb Big Data i Data Analytics amb més impacte socioeconòmic i amb la més gran innovació tecnològica. Estudiants que hagin presentat tesi doctoral o projecte de fi de màster o postgrau durant el curs 2017-18 a les universitats catalanes. Es premiaran el projectes de millora de la innovació tecnològica i amb major impacte socioeconòmic segons les següents categories Oracle, en qualitat de patrocinador de la 4a edició dels Big Data Talent Awards, oferirà als guanyadors un premi de 1.000€ per a la categoria I (projecte final de màster o postgrau) i 1.500€ per a la categoria II (tesi doctoral). Als premis se'ls aplicaran les retencions tributàries pertinents. La convocatòria per a la presentació de candidatures romandrà oberta fins el divendres 28 de setembre de 2018 a les dotze del migdia. Per participar cal emplenar el següent formulari d'inscripció. Consulta les bases de la convocatòria.

Important: Aquesta activitat es tindrà en compte dins de les 30 hores addicionals en competències transversals que han de cursar tots els doctorands i doctorandes industrials. La Ciència Oberta (Open Science) és un moviment que té per objectiu compartir la recerca científica i les seves dades a tota la societat civil, reforçant la idea del coneixement científic com a bé públic i aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies digitals per difondre i facilitar l'accés al coneixement científic. Inclou l' accés obert a publicacions, dades, codis, metodologies, ètica i integritat, avaluació oberta de la recerca, recursos educatius amb la participació de diversos grups d'interès en recerca. La Ciència Oberta s'implementa en paral·lel amb la recerca i innovació responsables (RRI) ja que comparteixen alguns dels objectius i ambdós moviments són impulsats per diferents comunitats científiques, governs i la Comissió Europea. Aquest B·Debate, una iniciativa conjunta de Biocat i Obra Social "la Caixa", està coorganitzat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG), la Universitat de Barcelona (UB), l' Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l' Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'objectiu d'aquest acte és el de començar a construir un full de ruta per a la pràctica de la Ciència Oberta amb la colaboració d'experts nacionals i internacionals de diferents disciplines i l'intercanvi de coneixements i bones pràctiques entre els participants. Ens centrarem en quatre corrents principals de Ciència Oberta: 1) Accés obert; 2) Integritat i reproductibilitat de la recerca; 3) Avaluació de la recerca; i 4) Implicació dels grups d'interès. L'esdeveniment en si serà una experiència de co-creació a partir de sessions de treball dedicades a generar recomanacions específiques amb l'aportació de tots els grups d'interès rellevants. El nostre públic objectiu és la comunitat científica acadèmica i la indústria, responsables polítics i financers, organitzacions de la societat civil i la comunitat educativa. El resultat principal d'aquest B·Debate serà una relació d'accions amb la possibilitat de convertir-se en una guia vital per a la implementació de la Ciències Oberta a Catalunya i Espanya. Això inclourà recomanacions concretes per a diferents grups d'interès, tal i com s'ha fet a altres països com Països Baixos o Portugal. El període d'inscripció ja està obert fins el dia 2 d'octubre. Data límit per enviar un abstract i optar a presentar un pòster: 9 de juliol. Més informació en aquest enllaç.

Inscripcions fins al 04 de octubre Tens un repte i busques solucions innovadores per abordar-lo? Durant aquesta sessió podràs aprendre a generar noves idees que donin resposta a diferents reptes, anant molt més enllà del brainstorming. A través de l'aprenentatge pràctic, s'utilitzarà una metodologia lúdica i rigorosa a través del gaming, per aprendre de primera mà nous enfocaments en la resolució de problemes. La sessió servirà per aprendre a sistematitzar el procés creatiu i per innovar amb una metodologia de quatre fases. Aquesta metodologia anomenada Binnakle, guanyadora del premi del Gamification World Congress, us permetrà generar noves solucions a qualsevol repte de l'empresa, de manera eficaç i, alhora, divertida. Les quatre fases del procés creatiu es convertiran en una expedició de quatre missions en la que els participants competireu per equips per treballar i presentar les millors idees. Clústers / Estratègia empresarial / Innovació, tecnologia i R+D Informar sobre els beneficis del gaming com a metodologia per abordar els problemes de la teva empresa. Una empresa activa amb seu a Catalunya. Presentació, metodologia i regles del joc Missió 1, Explorar: La llacuna dels interrogants Missió 2, Divergir: El bosc de les llums Missió 3, Convergir: La vall de les dues cares Concretar les idees seleccionades Missió 4, Convèncer: La platja dels nous horitzons Treballar les idees per maximitzar la seva acceptació i preparar la seva presentació La plaça s'adjudicarà per ordre d'inscripció. Més informació a la web http://agenda.accio.gencat.cat/

Future Industry Congress és el congrés sobre indústria avançada, digital i connectada. Un espai on conèixer les tendències i l'estat de l'art tecnològic de la fàbrica del futur. La 3a edició del Future Industry Congress s'estructura en 2 blocs, un bloc divulgatiu que té l'objectiu d'oferir una visió sobre la innovació en la indústria, a través d'un keynote speaker i un bloc pràctic on es realitzaran 4 Workshops. Per a això comptarem amb la participació d'Eurecat i d'altres empreses referents en cadascuna de les temàtiques d'aquest any. Eurecat, organitzador del Future Industry Congress, adopta un paper fonamental en aquest nou escenari, com a centre tecnològic generador de coneixement i com a pont entre els avenços en R + D i el sistema productiu. El congrés comptarà amb experts nacionals i internacionals per mostrar tendències i novetats del sector industrial, des d'un punt de vista empresarial, científic i econòmic. És un aparador estratègic per a que les empreses de diferents sectors coneguin les novetats. Hi trobareu sessions plenàries on es parlarà de les necessitats tecnològiques del teixit industrial i els seus reptes futur, i l'estat de l'art en diferents camps de la recerca. Divulgar i promoure les aplicacions i funcionalitats de les noves tecnologies per tal que les empreses esdevinguin més competitives gràcies a la innovació tecnològica. Reunir al teixit empresarial, proveïdors i ofertants interessats en desenvolupar projectes en l'àmbit de la tecnologia i la recerca. Detectar les necessitats d'innovació i promoure solucions tecnològiques innovadores pel sector industrial i digital. Per assistir al congrés només has d' OMPLIR EL SEGÜENT FORMULARI Inscripcions gratuïtes fins a esgotar places. Gràcies pel teu interès en el Future Industry Congress. Per a qualsevol altra qüestió, contacta amb [EMAIL]

El pròxim 24 de gener de 2019 torna a Barcelona l' IQS Tech Fest, el primer festival d'startups industrials d'Europa. IQS Tech Factory, el centre d'emprenedoria d'IQS-URL i la primera acceleradora industrial d'Espanya, porta la indústria com mai abans s'ha vist. En aquesta nova edició d' IQS Tech Fest, IQS Tech Factory vol retre homenatge als 50 anys d'aquesta gran fita i donar la benvinguda als Moonshot Innovators, la generació d'startups industrials que estan resolent reptes globals que mai abans ningú ha estat capaç de resoldre. Per a més informació, cliqueu aquí.

Afegeix un esdeveniment al calendari iCal Ets una empresa de base tecnològica, una startup o una spin of que necessites incorporar talent al teu projecte? Vols conèixer alguns programes que et podem facilitar accedir-hi al potencial que necessita la teva empresa? Vols conèixer com generar innovació a través de Talent UPC? El proper dia 27 de març, organitzem una jornada a l'edifici RDIT, en la que presentarem i analitzarem algunes vies d'accés al talent i com aquest pot recolzar els reptes de la teva empresa per generar innovació. En aquesta jornada comptarem amb la presència dels gestors de dos programes d'alt impacte a l'hora d'afrontar amb les màximes garanties la incorporació de talent a les vostres empreses. I des de el Servei de Gestió de la Innovació UPC presentarem, dins del proper catàleg de serveis UPC, el primer servei destinat a llançament de reptes. Aquesta ponència tractarà sobre el Pla de Doctorats Industrials, i la seva figura com a pont de transferència i coneixement entre les empreses i les universitats i centres de recerca. Joan Francesc Córdoba.: Llicenciat en Psicologia Social i de les Organitzacions per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és el responsable d'Anàlisi del Gabinet Tècnic de la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Les seves funcions principals estan vinculades a la planificació i avaluació de polítiques acadèmiques i econòmiques de les universitats de Catalunya i al desenvolupament de projectes estratègics com ara el Pla de Doctorats Industrials o el Programa Enginycat. Anteriorment va ser membre de la UPC desenvolupant diverses funcions: responsable del Gabinet Tècnic de Programació, director de l'Àrea de Planificació, Avaluació i Estudis, director de l'Àrea de Recerca i director tècnic a l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE)..

Els Brunch d'Innovació del Hubb30 són trobades que donen a conèixer les tecnologies més disruptives i com impacten al teixit empresarial i social. Dedicades a línies d'innovació en camps específics que permeten conèixer de primera mà les tendències es configuren en aquell terreny, així com els experts que les protagonitzen. Dirigides a organitzacions que vulguin innovar de la mà dels agents de recerca del territori. El 5 de Juliol es tractarà el tema "Circular Water": L'economia circular aplicada al sector de l'aigua obre noves finestres de recerca i de negoci. Durant aquest Brunch es presentarà el cas de col·laboració entre CETAQUA i els municipis de Gavà i Sabadell i es desplegarà un debat sobre pràctiques innovadores i tendències de la mà de les entitats, les empreses i els investigadors participants. Deixa les teves dades i et contactarem per confirmar-te la inscripció

El proper dijous, 26 de setembre, a les 12.00h, a la Sala de Graus (2.03) de l'Escola Politècnica Superior de la UdL, tindrà lloc una sessió informativa del Pla de Doctorats Industrials, a càrrec dels responsables de l'AGAUR d'aquest Pla. En aquesta sessió informativa s'explicaran els detalls del programa i resoldran els dubtes que sorgeixin de cara a la presentació de sol·licituds. Albert Sangrà, director acadèmic del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Joan Francesc Córdoba, director tècnic del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya. Ramon Piñol, representant d'una empresa que col·labora amb la UdL amb un Doctorat Industrial. Més informació: http://www.eps.udl.cat/ca/agenda/Sessio-informativa-del-Pla-de-Doctorats-Industrials/

UOC Indústria 4.0 és una jornada on comptarem amb ponències de persones, empreses i institucions vinculades amb el desenvolupament de les diferents tecnologies que conformen la quarta revolució industrial (Internet de les Coses, Computació al Núvol, Impressió 3D i Robòtica Col·laborativa, entre d'altres), així com de la importància dels nous perfils professionals i de la gestió del talent pel desenvolupament de projectes de transformació digital en l'àmbit industrial. La Jornada UOC Indústria 4.0 és un esdeveniment gratuït enfocat a totes aquelles persones que vulguin aprendre sobre la Indústria 4.0, així com conèixer les sortides professionals que hi ha actualment i quina tipologia de formació és necessària per a ser un expert en aquest àmbit. Aquesta tercera edició se celebrarà el proper 26 de setembre de 18 a 20:30 hores, a l'espai Movistar Centre de Barcelona. Organitzat conjuntament pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i l'Escola Superior Politècnica TecnoCampus (centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra).

El proper 30 de gener de 2020 a les 9:30h a la Secretaria d'Universitats i Recerca es portarà a terme una sessió Informativa sobre Doctorats Industrials. L'objectiu es informar als estudiants de màster els avantatges de participar-hi en el context de l'elaboració del Treball Final de Màster. per participar-hi només cal neregistrar el correu electrònic en l'enllaç bit.ly/2M71O9n; el correu nomès es farà servir en cas de que, per raons d'aforament o per altres causes imprevistes, s'hagi de notificar d'un canvi de data o d'ubicació. L'empresa on fas el Treball Final de Màster li vol donar continuïtat? 🚀 Pots fer-ho amb un Doctorat Industrial, 📆 vine el 30 de Gener i t'expliquem con fer-ho! 👉 bit.ly/2M71O9n

Imprimir peces en 3D amb nanopartícules bioactives que les integren és ja una realitat gràcies al treball conjunt entre AVINENT i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya ( IBEC ). Els avenços en matèria de pròtesis bioimpresas en 3D que s'incorporen veritablement al cos - amb els seus vasos sanguinis, amb sensibilitat - són cada dia més notables. Així ho ha demostrat AVINENT en col·laboració amb el grup de Biomaterials per a Teràpies Regeneratives de l'IBEC. L'empresa líder en innovació científica ho ha confirmat sobre una membrana d'embrió de pollastre, d'ou fecundat, i amb ratolins. Les peces d'os en 3D de gran porositat i amarades en nanopartícules de calci funcionen. I el millor encara està per arribar. Les nanopartícules bioactives a força de calci actuen com balises d'atracció, com senyalitzadors que criden a les cèl·lules perquè migrin a aquesta zona i la repoblin. En tres anys, les pròtesis es convertiran en os propi. Es tracta d'un invent híbrid: un polímer més nanopartícules bioactives, que permeten que la pròtesi es converteixi en os. Així doncs, bioimprimir os per a diverses estratègies terapèutiques -en lesions o malalties-, amb l'objectiu de desenvolupar un nou model d'os imprès en 3D per a la regió maxil·lofacial està cada vegada més a prop de convertir-se en la nova revolució del sector. Ara cal provar aquesta investigació conjunta en animals vius més similars que l'embrió de pollastre i després en humans. Amb aquesta bioimpresora 3D, una de les poques que ofereix el nivell de precisió i les característiques necessàries en medicina regenerativa del sud d'Europa, l'IBEC i AVINENT se situen a l'avantguarda d'una nova revolució tecnològica, ja que aquest material suposarà un canvi de paradigma, un canvi fonamental en la qualitat de vida del pacient. AVINENT, referent en innovació científica AVINENT basa la seva activitat en tres conceptes fonamentals: la investigació i la innovació; el rigor del seu equip científic; i el compromís amb la salut dels usuaris. L'empresa dedica recursos i energies a impulsar el coneixement i a desenvolupar noves tècniques i solucions. A més, publica amb freqüència estudis científics sobre implantologia, participa en congressos internacionals i té clar que el futur passa per seguir innovant. Foto: Llibert Teixidó (La Vanguardia). Podeu consultar en aquest enllaç la nota de premsa de l'empresa sobre el projecte, així com la notícia publicada al diari La Vanguardia amb el texte parcial.

El proper 8 d'Octubre és la data límit per si teniu previst sol·licitar l'ajut dins de la segona resolució parcial (el podeu trobar en aquest enllaç ). Us animem a que presenteu el formulari quan abans per poder trobar els millors candidats i candidates!.