Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 54

És la primera vegada que la Generalitat va reunir en la fira tortosina, en un mateix espai, els estands de set departaments, a més de l'exposició "Per les Terres de l'Ebre". Va ser la primera vegada que la Generalitat va reunir en la fira tortosina, en un mateix espai, els estands de set departaments, a més de l'exposició "Per les Terres de l'Ebre". L'espai de la Generalitat va ocupar 238 metres quadrats i va incloure els estands de l'Agència Catalana del Consum (del Departament d'Economia i Finances), del Departament de Governació i Administracions Públiques, de l'Incasòl (l'Institut Català del Sòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques), del Departament d'Educació, de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural), del Departament de Treball i de la Gastroteca (del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa). També hi havia l'exposició "Per les Terres de l'Ebre", a l'estand de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència, amb informació sobre els projectes en curs i sobre els serveis i les infraestructures que s'han posat en marxa a les comarques ebrenques per donar resposta a les necessitats creixents de la regió. L'economia de les Terres de l'Ebre ha experimentat un creixement d'un 11,9 per cent entre els anys 2000 i 2006, cosa que representa més del doble del creixement global del país. I la darrera dècada la població ha augmentat prop de 34.000 persones. Del 2004 al 2010 s'hi hauran creat, construït, ampliat i millorat 31 centres sanitaris, 79 escoles i llars d'infants i 7 biblioteques, i s'hi hauran triplicat les places a residències per a la gent gran. A més, aquest any començaran les obres de l'edifici de la Universitat Rovira i Virgili i les de la nova seu territorial de la Generalitat, tots dos a Tortosa, i les del polígon industrial Catalunya Sud. Aquest polígon, situat entre l'Aldea i Tortosa, és una de les apostes més importants de desenvolupament del Govern, amb el qual es posarà a disposició del sector empresarial 450 hectàrees de sòl industrial. La mostra "Per les Terres de l'Ebre" també va incloure les maquetes de la universitat, de la nova seu territorial de la Generalitat i de "lo passador", el futur pont sobre l'Ebre que comunicarà Sant Jaume d'Enveja i Deltebre.

Els dies 9 i 10 de maig la Generalitat de Catalunya va oferir als visitants de la Fira de Primavera de Tremp, en una carpa instal·lada a la plaça Capdevila d'aquesta població, tota la informació sobre els nous serveis, els nous projectes i les noves infraestructures a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. Els dies 9 i 10 de maig la Generalitat de Catalunya va oferir als visitants de la Fira de Primavera de Tremp, en una carpa instal·lada a la plaça Capdevila d'aquesta població, tota la informació sobre els nous serveis, els nous projectes i les noves infraestructures a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran (l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran). La carpa va incloure estands de la Delegació Territorial del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, del Departament de Salut, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció rural (Prodeca, Promotora d'Exportacions Catalanes) i del Departament de Treball. En l'estand de la Delegació Territorial del Govern, una exposició titulada "Per l'Alt Pirineu i Aran" va explicar les iniciatives i serveis impulsats per l'Administració de la Generalitat a la regió. L'Alt Pirineu i Aran és un dels àmbits d'aplicació del Pla territorial general de Catalunya i també una aposta clara del Govern per esdevenir futura vegueria. Històricament, aquesta zona ha concentrat dèficits importants en infraestructures i serveis per la naturalesa singular del territori. D'aquí ve la necessitat d'aplicar una política d'inversió que afavoreixi el reequilibri territorial, tot fent les inversions necessàries en aquestes comarques de muntanya. L'exposició va presentar les principals actuacions del Govern en aquest territori, agrupades en sis grans blocs: per unes infraestructures de qualitat, per la dinamització de l'economia, pels serveis a les persones, per la seguretat de les persones, per garantir l'accés a l'habitatge i, finalment, per preservar el patrimoni. En aquests moments, cal destacar l'esforç inversor de la Generalitat en els serveis sanitaris i educatius. En són exemples actuacions com el nou Hospital Transfronterer de la Cerdanya, la posada en marxa de nous Centres d'Atenció Primària i les millores en els hospitals i en el transport sanitari. Altres apostes de l'acció de govern passen pel turisme; la preservació del patrimoni cultural, amb una atenció especial al romànic; les millores de la xarxa viària, amb els projectes del port de Perves i de Comiols i la variant d'Esterri d'Àneu; les inversions per garantir l'accés a l'habitatge a tothom; l'increment de les places assistencials; els nous d'equipaments culturals com ara arxius i biblioteques, i les noves instal·lacions esportives, com és el cas dels pavellons de Vielha i de Tremp o la piscina coberta del Pont de Suert. També cal remarcar l'execució de projectes clau per al desenvolupament econòmic d'aquest territori: el Pla de Dinamització Comarcal al Pallars Jussà, amb ajudes econòmiques a iniciatives empresarials; el programa "Ribagorça Romànica"; els fons europeus LEADER; i les millores dels regadius a la Conca de Tremp i de molts camins rurals. A més, el Govern, tenint compte la singularitat i allunyament del territori, posa també un èmfasi especial en el suport als ajuntaments, en l'accés al sistema de beques per part dels estudiants universitaris i en la creació de línies de transport públic que afavoreixen la mobilitat en aquesta àrea.

La fira es pot visitar entre el 21 i el 24 de maig. L'espai de la Generalitat es podia localitzar en la zona multisectorial del Parc Firal de Granollers (carrer de Londres, s/n) i va reunir els estands de tres departaments, més un altre estand en la zona agrícola i ramadera. La fira es va exhibir entre el 21 i el 24 de maig. L'exposició "Pel Vallès Oriental" va recollir la informació d'interès ciutadà sobre les actuacions de l'Administració de la Generalitat a la comarca i es va poder visitar en l'estand de la Delegació Territorial del Govern a Barcelona, del Departament de la Vicepresidència. En el mateix espai hi havia els estands de l'Agència Catalana de Consum (del Departament d'Economia i Finances) i de la Gastroteca (del Departament d'innovació, Universitats i Empresa). Un quart estand, el del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (que hi era present a través de Prodeca, Promotora d'Exportacions Catalanes) es va situar en l'àmbit del mateix recinte dedicat al sector de la ramaderia i l'agricultura. Les actuacions recollides en la mostra "Pel Vallès Oriental" es van ordenar en diferents àmbits: els serveis a les persones, la seguretat, l'habitatge, les infraestructures, el medi ambient i la preservació de la cultura i el patrimoni. Pel que fa als serveis a les persones, destaquen els centres d'ensenyament d'infantil i primària (CEIP) i els instituts d'educació secundaria (IES), la construcció de nous centres d'assistència primària (CAP) i consultoris locals, així com la construcció del nou hospital de Mollet del Vallès i l'ampliació i la remodelació de l'Hospital de Granollers. En l'àmbit de la seguretat s'informava del nou Institut de la Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès, que ofereix formació continuada als Mossos d'Esquadra, Bombers i policies locals. També es feia referència a la pròxima entrada en funcionament del nou edifici judicial de Granollers, amb una inversió de 18,6 milions d'euros, on s'ubicaran 6 jutjats de primera instància, 4 d'instrucció i 3 de socials, a més d'altres espais. Quant a l'habitatge, la mostra va incloure tota la informació sobre la construcció d'habitatges protegits, adjudicats o en projecte. I en l'àmbit de les infraestructures, s'hi destacava la finalització de la Ronda Nord de Granollers, amb un túnel soterrat de 400 metres, les actuacions relatives al Programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial (Llei de barri)s i la inversió de 1.227 milions d'euros en la Línia Orbital Ferroviària que enllaçarà Vilanova i la Geltrú amb Mataró. Pel que fa al medi ambient, s'hi esmentaven la construcció de la nova Planta de Tractament de Residus i la Xarxa de Tractament d'Aigües Residuals, totes dues a Granollers. Finalment, en l'àmbit de la promoció econòmica, la mostra informava sobre el Pla Catalunya Connecta, que suposa una inversió de 6,3 milions d'euros en infraestructures i serveis de telecomunicacions, el Projecte Ciutats Digitals (2008-2010) per promoure la societat de la informació i la Nova Oficina Jove del Vallès Oriental a Granollers, que donarà atenció als 122.249 joves de la comarca.

Una mostra titulada "Per la Catalunya Central" va recollir tota la informació d'interès ciutadà sobre les actuacions del Govern a les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. La mostra titulada "Per la Catalunya Central" recull tota la informació d'interès ciutadà sobre les actuacions del Govern a les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. L'espai de la Generalitat a ExpoBages 2009 va incloure els estands de la Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central, del Departament de Treball i de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), vinculat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Entre les actuacions de l'Administració de la Generalitat a la Catalunya Central destaquen l'obertura al públic de dues oficines del Govern, una situada a Vic i l'altra a Manresa, amb l'objectiu d'evitar desplaçaments dels ciutadans a Barcelona, Lleida o Girona per realitzar determinats tràmits. Quant a les infraestructures, diferents poblacions d'aquestes comarques han estat objecte de les actuacions del Programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial. En aquests moments, es desenvolupen programes socials per a la igualtat de gènere, per la dinamització del comerç, la inserció laboral o la conciliació entre feina i família. Manlleu, Manresa, Berga, Solsona, Cardona, Igualada, Súria, Òdena o Vic són algunes de les ciutats de la Catalunya Central que s'han beneficiat fins ara d'aquestes actuacions, en aplicació de la Llei de barris. A Manresa, concretament, amb el projecte del nucli antic de la ciutat, que, amb una inversió de 16 milions d'euros, té l'objectiu de retornar-li la centralitat i l'activitat que li pertoquen com a centre històric. També es porten a terme obres de millora de la xarxa viària, com el desdoblament de l'Eix Transversal i la construcció de l'Eix Diagonal, que ha d'unir les comarques centrals amb les del Penedès i el Garraf. Una de les darreres obres que s'han posat en funcionament és l'eix viari Vic-Olot, entre Torelló i Sant Esteve d'en Bas, de 19 quilòmetres, que inclou el túnel de Bracons, el tercer més llarg de Catalunya. Aquesta obra ha reduït a gairebé a la meitat el trajecte entre Vic i Olot, apropant les comarques de la Catalunya Central i les de Girona. Finalment, cal destacar el nou Palau de Justícia a Manresa, el nou Centre Penitenciari de Lledoners (Bages) o l'entrada en funcionament del nou Hospital d'Igualada, entre altres projectes en els quals s'ha invertit un gran volum de recursos públics. A més de la incorporació de l'Anoia al Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal 2008-2010.

Enguany, van destacar projectes que contribuiran a la dinamització de l'economia de la comarca com l'aeroport Lleida-Alguaire, que començarà a funcionar a finals d'any. L'aeroport tindrà a curt termini una repercussió en les activitats econòmiques i unes conseqüències prometedores a mitjà termini, ja que hi passaran fins a 400.000 viatgers i 3.500 tones de mercaderies l'any. A l'espai de la Generalitat es va posar l'èmfasi en altres actuacions que donaran impuls a les comarques de Ponent, com ara el Parc Astronòmic del Montsec, que acull un centre obert a la comunitat científica i un altre per a escolars, universitaris i públic general. Els lleidatans també hi van trobar informació sobre les eines que s'han posat en marxa per ajudar-los a encarar l'actual situació econòmica, com ara cursos de formació, préstecs i ajuts de caràcter social o laboral. A l'espai de la Generalitat, que ocupava una superfície total de 396 metres quadrats, hi havia els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; el de Prodeca, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; el de l'Incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; el de l'Agència Catalana de Consum, del Departament d'Economia; Gastroteca, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa; el del Departament de Treball i el de Medi Ambient i Habitatge. La Fira de Sant Miquel de Lleida es va ubicar al Recinte Firal de Lleida, Camps Elisis.

Amb el lema "Per l'Anoia, som-hi", la Generalitat va exposar, entre el 24 i el 27 de setembre, a Igualada les principals actuacions que ha realitzat a la comarca els últims 3 anys. Amb el lema "Per l'Anoia, som-hi", la Generalitat va exposar a Igualada les principals actuacions que ha realitzat a la comarca els últims 3 anys. Enguany, destacaven projectes que contribuiran a la dinamització de l'economia de la comarca, com l'Eix Diagonal i, sobretot, l'aeroport corporatiu d'Òdena. Actualment ja s'estan executant els tràmits urbanístics i aeroportuaris per poder-lo construir. Les obres permetran que l'aeròdrom actual es converteixi en un aeroport al nivell dels més moderns d'Europa. A l'espai de la Generalitat es feia èmfasi en altres projectes que donaran impuls a la comarca, com ara el nou polígon industrial Can Parera de Castellolí o el Pla d'Iniciatives de Dinamització, que permetrà crear 300 nous llocs de treball a l'Anoia. Els anoiencs també hi van trobar la informació sobre les eines que s'han posat en marxa per ajudar-los a encarar l'actual situació econòmica, com ara cursos de formació, prèstecs i ajuts de caràcter social o laboral. A l'espai la Generalitat, que ocupava una superfície total de 173m2, hi haurà els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; el de Prodeca, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; el de l'Incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; i el del Departament de Treball. La Fira de Setembre d'Igualada estava ubicada al Recinte Firal Carner, i va estar oberta al públic entre el 24 i el 27 de setembre.

L'espai de la Generalitat a l'Expro/Reus, la Fira Catalana del Consumidor, recull els projectes i les actuacions fetes en l'àmbit dels serveis i la seguretat de les persones, la dinamització de l'economia, la millora de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la preservació del patrimoni. L'espai de la Generalitat a l'Expro/Reus, la Fira Catalana del Consumidor, va recollir els projectes i les actuacions fetes en l'àmbit dels serveis i la seguretat de les persones, la dinamització de l'economia, la millora de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la preservació del patrimoni. Enguany, en aquesta exposició destacaven projectes que contribuiran a la dinamització de l'economia de la comarca, com ara l'impuls als nous centres de recerca i innovació de la zona i la posada en marxa de la planta de tractament de residus de Botarell. La seu de l'Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya a Tarragona donarà un impuls al clúster d'innovació que configuren Tarragona amb la química i l'energia, Reus amb la salut i la nutrició, Vila-seca amb el turisme i Falset amb l'enologia. D'altra banda, la planta mecanicobiològica de tractament de residus de Botarell, amb un cost de 42 milions d'euros, és una instal·lació pionera que permetrà tractar tota la fracció de resta, és a dir, tot allò que no es recull selectivament, i convertir-la en energia elèctrica. Aquesta planta modèlica, la primera de fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona, simbolitza el ferm compromís de la Generalitat en la implementació d'un model sostenible, modern i innovador. A l'espai de la Generalitat es feia èmfasi en altres actuacions que donaran impuls al Camp, com ara el Pla de competitivitat de la Tàrraco Romana, o el futur Tramcamp, un tren tramvia que unirà les ciutats de Reus, Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils i l'aeroport. Pel que fa a l'àmbit local, va incloure altres projectes executats o previstos a Reus com el nou hospital, que serà tres vegades més gran que l'actual; el Centre de Seguretat de la Informació (CESICAT); la creació d'una estació intermodal al sud de l'aeroport; el centre logístic del Camp; l'ampliació de l'estació d'autobusos; el desdoblament de la C-14; les noves línies de rodalies que preveu el Pla de transport; el creixement de l'aeroport de Reus; la reforma integral del barri del Carme i dels nuclis Sol i Vista i Immaculada; la remodelació del CRAE La Pastoreta; la construcció del nou CEIP Pi del Burgar; la nova seu del Centre d'Emergències Nacionals a Reus o l'ampliació dels jutjats. Els visitants també hi van trobar la informació sobre les eines que s'han posat en marxa per ajudar-los a encarar l'actual situació econòmica, com ara cursos de formació, préstecs i ajuts de caràcter social o laboral.

Una de les actuacions destacables que porta a terme el Govern a l'Alt Pirineu i Aran és la construcció de l'Hospital Transfronterer de la Cerdanya. És el primer centre transfronterer de la Unió Europea que oferirà assistència sanitària tant a pacients de Catalunya com de França. L'hospital que disposarà de 68 llits podrà atendre a 35.000 persones l'any. La seva construcció, que va començar el gener, suposarà una inversió de 32 milions d'euros i és previst que estigui acabat l'any 2012. L'espai expositiu de la Fira va recollir altres actuacions que s'han realitzat o es portaran a terme a la zona. La mostra va posar especial èmfasi en les actuacions per a la dinamització de l'economia i les mesures contra la crisi. Els ciutadans que van visitar la Fira van trobar-hi informació sobre les eines que s'han posat en marxa per ajudar-los a encarar l'actual situació econòmica, com ara cursos de formació, préstecs i ajuts de caràcter social o laboral. A l'espai de la Generalitat a la Fira de Sant Ermengol, que ocupava una superfície total de 192 metres quadrats, hi havia els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; de l'Incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; de Prodeca, del Departament d'Agricultura, Acció Rural i Alimentació; de la Gastroteca, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Treball.

L'espai de la Generalitat a la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, recollirà els projectes i les actuacions fetes en l'àmbit dels serveis i la seguretat de les persones, la dinamització de l'economia, la millora de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la preservació del patrimoni. L'espai de la Generalitat a la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, recull els projectes i les actuacions fetes en l'àmbit dels serveis i la seguretat de les persones, la dinamització de l'economia, la millora de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la preservació del patrimoni. En aquesta exposició hi destaquen iniciatives que contribuiran a la dinamització de l'economia de la comarca, com ara els polígons industrials del Molló i de les Camposines, que sumen una superfície superior a 80 hectàrees, i el projecte de construcció del nou edifici del Campus de la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa. L'exposició inclourà altres projectes executats o previstos pel Govern a les Terres de l'Ebre com la nova residència per a gent gran de Flix, que, juntament amb d'altres serveis socials impulsats pel Govern, contribuirà a la creació d'ocupació. La posada en marxa de nous regadius, l'Escola Oficial d'Idiomes de Móra d'Ebre i diverses llars d'infants inaugurades recentment, són altres projectes que tenen rellevància a l'exposició, que també posa èmfasi en actuacions com el Palau Judicial de Tortosa, el projecte de desdoblament de l'eix de l'Ebre i el nou pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. Els visitants poden trobar-hi, així mateix, informació sobre les eines que ofereix l'Administració per fer front a l'actual situació econòmica, entre les quals destaquen cursos de formació, préstecs i ajuts de caràcter social o laboral. A l'espai de la Generalitat, que ocupa una superfície de 350 metres quadrats, hi ha els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; de l'Incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; de Prodeca, del Departament d'Agricultura, Acció Rural i Alimentació; de l'Agència Catalana de l'Aigua, del Departament d'Economia i Finances; del Departament de Treball i del Departament d'Educació.

L'espai de la Generalitat a la Fira de Mostres de Girona, que es va celebrar en el marc de les Fires de Sant Narcís, recollia els projectes i les actuacions fetes pel Govern en diversos àmbits L'espai de la Generalitat a la Fira de Mostres de Girona, que es va celebrar en el marc de les Fires de Sant Narcís, va recollir els projectes i les actuacions fetes pel Govern en l'àmbit dels serveis i la seguretat de les persones, la dinamització de l'economia, la millora de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la preservació del patrimoni. Enguany, hi destacaven els projectes de la nova seu de la Generalitat a Girona, ubicada a l'antic Hospital de Santa Caterina, i la nova estació marítima del port de Palamós, que va entrar en funcionament l'any passat. El nou edifici del Govern a Girona es posarà en servei a principis de l'any vinent i suposarà la concentració de totes les oficines administratives de la Generalitat, fet que facilitarà la realització dels tràmits als ciutadans. D'altra banda, la nova estació marítima del port de Palamós, inaugurada l'any passat, ha fet incrementar de forma substancial el nombre d'escales, consolidant l'activitat de creuers com a font de dinamització econòmica de la zona. A l'espai de la Generalitat s'hi van presentar altres actuacions destacades com l'inici de les obres del nou hospital comarcal de la Garrotxa- previst per l'any que ve-, la posada en funcionament de l'eix Vic-Olot amb el túnel de Bracons, l'impuls al creixement de l'aeroport de Girona o la construcció del nou edifici de l'audiència provincial que permetrà la concentració dels serveis judicials. Els gironins també hi van trobar la informació sobre les eines que s'han posat en marxa per ajudar-los a encarar l'actual situació econòmica, com ara cursos de formació, préstecs i ajuts de caràcter social o laboral. A l'espai de la Generalitat, que ocupava una superfície total de 430 metres quadrats, hi havia els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; el de Prodeca, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; el de l'Incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; el de l'Agència Catalana de Consum, del Departament d'Economia; el del Servei Català de Trànsit, del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació; la Gastroteca, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa; els del Departament d'Acció Social i Ciutadania, i de Treball.

L'espai de la Generalitat a la fira també va recollir els nous projectes previstos: entre ells, les noves infraestructures relacionades amb els serveis i la seguretat, la dinamització de l'economia, la millora de les comunicacions, l'accés a l'habitatge i la preservació del patrimoni. L'exposició de la Generalitat va mostrar les iniciatives que contribuiran a la dinamització de l'economia de les Terres de l'Ebre, com ara el polígon industrial Catalunya Sud, el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (la carretera C-12) o la construcció del nou edifici del Campus de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa. La mostra també va incloure altres projectes executats o previstos pel Govern, com el nou pont entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. També l'Oficina Jove del Montsià, que, juntament amb d'altres serveis socials impulsats pel Govern, atendrà els ciutadans que busquin feina o vulguin formar-se. La posada en marxa de nous regadius, el primer centre de menors tutelats a les Terres de l'Ebre, a Amposta, i un nou centre de fisioteràpia i rehabilitació, també a la capital de Montsià, són altres projectes que es presentaran a la fira. Els visitants també hi van trobar informació sobre les eines que ofereix l'Administració per fer front a l'actual situació econòmica de crisi, entre les quals hi ha els cursos de formació, i els préstecs i ajuts de caràcter social o laboral. En l'espai de la Generalitat, que ocupava una superfície de 120 metres quadrats, hi havia els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; el de l'Incasòl, el del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el del Departament de Treball.

És el primer cop que el Govern presenta la seva tasca en aquest certamen, que se celebra entre el 19 i el 23 de març a la capital del Ripollès Aquesta tasca i les eines que la Generalitat posa a l'abast de la ciutadania es poden veure a la Fira de les 40 hores de Ripoll. En l'exposició destaquen els avenços en l'àmbit de les infraestructures, amb el desdoblament de la C-17 fins a Montesquiu, que s'enllestirà enguany, i fins a Ripoll, que serà una realitat l'any que ve. En les actuacions a la xarxa viària també sobresurt la connexió d'Osona i la Garrotxa pel túnel de Bracons. Ha unit dues comarques veïnes geogràficament, però molt allunyades per la manca d'unes comunicacions per carretera ràpides i efectives. Altres projectes emblemàtics són el desdoblament de la C31 a l'Empordà i el de l'Eix Transversal que uneix Lleida amb Girona. També s'hi poden conèixer els equipaments que la Generalitat ha construït per fer front a la creixent demanda i per millorar els serveis a la demarcació. Des del 2007 s'han construït 12 nous centres d'atenció primària, s'ha començat la construcció i l'ampliació d'una cinquantena d'escoles i instituts, i s'està invertint per construir i millorar equipaments que atenen a la gent gran, als discapacitats i als col·lectius que requereixen una atenció especialitzada. El futur desenvolupament econòmic de la zona passa també pel desenvolupament de centres logístics o pel funcionament d'instal·lacions de recerca com ara l'Institut de Recerca de l'Aigua, recentment inaugurat. Així mateix, es facilita informació sobre les principals eines que el govern català posa a l'abast de la ciutadania per poder millorar la situació econòmica. La Generalitat exposarà l'obra realitzada a les comarques gironines en la Fira de les 40 hores de Ripoll, així com els serveis a l'abast de la ciutadania. Hi haurà estands de la Delegació del Govern, del Departament de la Vicepresidència; de l'incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; de la Gastroteca, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, i del Departament de Treball. És el primer cop que el Govern presenta la seva tasca en aquest certamen, que se celebrarà a la capital del Ripollès entre el 19 i el 23 de març. Un certamen multisectorial amb orígens medievals La Fira de les 40 Hores de Ripoll és una mostra de caràcter multisectorial en què hi participen expositors dels sectors agrícola, comercial, industrial, turístic, juvenil, artesania, automoció, mercat tradicional, etc. La mostra està organitzada per l'Ajuntament de Ripoll, la Unió Intersectorial i Empresarial del Ripollès i la Unió de Botiguers de Ripoll, i compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consorci Ripollès Desenvolupament, Caixa de Girona, Ràdio Ripoll i la Televisió del Ripollès.

Els darrers temps, el Govern de la Generalitat ha concedit una atenció preferent a les comarques de la plana, les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell, que constitueixen un clúster agroalimentari amb una situació geogràfica estratègica. S'han realitzat inversions en infraestructures i transport, entre les quals destaca el canal Segarra-Garrigues, la línia de ferrocarril Lleida-La Pobla i l'aeroport de Lleida-Alguaire. També s'han portat a terme actuacions pel que fa a la integració tarifària del transport públic (implantació del bitllet únic), en recerca i educació (Universitat de Lleida, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari) i en la dotació de serveis i recursos als municipis petits i mitjans. En l'exposició s'hi podran veure aquestes i altres actuacions, centrades també en el Pla de l'Urgell. En aquesta comarca, destaca l'ampliació del CAP de Mollerussa que té 11 noves especialitats mèdiques, així com la reforma i ampliació de la residència per a persones amb discapacitat física "Terres de Ponent" de Mollerussa. També s'han fet avenços en la preservació del patrimoni natural, amb la recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana, una de les recuperacions paisatgístiques més importants de Catalunya en els últims 25 anys. La presència de la Generalitat a la Fira de Mollerussa es concreta amb la participació de sis estands diferents en un mateix espai. Hi estan representats el Departament de la Vicepresidència, a través de la delegació territorial de la Generalitat a Lleida, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a través de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes); el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de l'Incasòl (Institut Català del Sòl) i els departaments d'Educació, de Treball i de Medi Ambient i Habitatge. S'hi podran conèixer també les eines que el govern català posa a l'abast de la ciutadania i les empreses per ajudar a superar l'actual situació econòmica. La Fira de Sant Josep de Mollerussa és un punt de trobada i de referència per als sectors agrícola i ramader. També esdevé un fòrum on es debaten, en les jornades tècniques, els principals temes d'actualitat i d'interès per a aquests sectors, i serveix per conèixer les darrers novetats i avenços pel que fa a maquinària agrícola. Enguany se'n celebra la 138a edició. Els espais del certamen seran l'Avinguda del Canal, l'Avinguda de la Pau, el recinte de les piscines i els pavellons firals. La inauguració de la fira tindrà lloc el pròxim divendres 19 de març, al Centre Cultural de Mollerussa (c/ Ferran Puig, núm. 15), a les 11.00 hores.

Durant aquests anys, el Govern ha pal·liat els efectes de la crisi amb polítiques de dinamització de l'economia. A l'exposició s'hi van explicar actuacions com el Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal a l'Anoia o les inversions en la innovació de les empreses i en el reforç de la indústria. En l'àmbit de les infraestructures i la mobilitat, el Govern ha continuat apostant per la millora i l'impuls de nous projectes. En són exemples l'aeròdrom corporatiu d'Òdena-Igualada; el Parcmotor Castellolí; l'estació depuradora de Solsona; el Consorci Industrial Rocarodona-Olvan o el Parc Tecnològic de la Catalunya Central. L'estand també va destacar accions com la solució a la problemàtica del barri de l'Estació de Sallent i les inversions en cinc grans eixos viaris: l'Eix Transversal, l'Eix del Llobregat, l'Eix Diagonal i els eixos que uneixen Vic amb Olot i Ripoll. El suport a les persones ha continuat sent una prioritat de l'acció del Govern a la Catalunya Central. L'impuls de l'educació, la sanitat i els serveis socials, així com l'esport, la cultura, la seguretat i la justícia tenen diferents exponents en el territori. La carpa de la Generalitat va incloure els estands de la Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central; de l'Institut Català del Sol (Incasòl), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; de l'Agència Catalana de Consum, del Departament d'Economia i Finances, i del Departament de Treball. El Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural va ser present a la Fira, a través de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes), en un estand individual que es trobava ubicat al recinte del Sucre, l'espai firal que concentrava l'oferta relacionada amb el món agrícola i ramader.

El Govern de la Generalitat fa una aposta decidida per al desenvolupament de les Terres de l'Ebre amb l'objectiu de generar oportunitats al territori. A l'exposició s'hi van explicar actuacions com l'ampliació del Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal a les quatre comarques ebrenques, i el foment del sòl industrial, especialment el polígon Catalunya Sud. En l'àmbit de les infraestructures i la mobilitat, el Govern ha impulsat infraestructures estratègiques com ara l'Eix de l'Ebre, el pont entre Sant Jaume i Deltebre, la T-331 des de Vinallop a Ulldecona o la T-330 de Xerta a Horta de Sant Joan. El suport a les persones és també una prioritat de l'acció del Govern a les Terres de l'Ebre. Per això ha reforçat l'educació, la sanitat i els serveis socials, així com l'esport, la cultura, la seguretat i la justícia per atendre millor els ebrencs. Aquest canvi de model de gestió, bolcat al servei al ciutadà, es reflecteix en el nou edifici de la Generalitat a Tortosa. L'espai de la Generalitat a la Fira també va mostrar els projectes que contribueixen al desenvolupament del nucli antic de Tortosa, que ha assolit una inversió de més de 80 milions d'euros fins el 2013, implementant projectes tan importants, no només per a Tortosa sinó per a tot el territori, com el campus universitari de la URV, el Palau de Justícia o altres actuacions en el marc del Pla de barris. La instal·lació de la Generalitat va incloure els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; de l'Incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; de la Gastroteca, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, i dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Treball.

El Govern de la Generalitat ha dedicat una atenció especial a les comarques de la plana, les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell, perquè constitueixen un cluster agroalimentari amb una situació geogràfica estratègica. S'hi han fet inversions en infraestructures i transport, entre les quals destaquen el canal Segarra-Garrigues, la línia de ferrocarril Lleida-La Pobla i l'aeroport de Lleida-Alguaire. També s'hi han fet actuacions en el transport públic (implantació del bitllet únic), en recerca i educació (Universitat de Lleida, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari) i en la dotació de serveis i recursos als municipis petits i mitjans. La Noguera és una de les comarques on ja s'aplica la integració tarifària del transport públic, a més del Segrià, el Pla d'Urgell i les Garrigues. Aquest any la utilització del bitllet únic s'ampliarà a la Segarra i l'Urgell. Pel que fa a l'atenció sanitària, ja s'ha iniciat la construcció de l'Hospital lleuger de Balaguer, que ha de donar cobertura a més de 35.000 usuaris i evitarà que molta gent s'hagi de desplaçar a Lleida. El Govern també ha invertit en aquesta comarca en els serveis socials, especialment en l'oficina de joves de la Noguera; en la reactivació del patrimoni dels pobles més petits –en el marc de la Llei de millora de barris– amb subvencions de 378.000 euros a Àger, de 475.000 a Albesa i de gairebé 600.000 a Rialb, i en habitatge protegit. De l'actuació de la Generalitat a la Noguera també cal subratllar la inversió de 14,7 milions d'euros en la construcció de la variant d'Artesa de Segre. En l'espai de la Generalitat a la Fira de Balaguer també s'hi van poder conèixer les eines que el Govern posa a l'abast de la ciutadania i de les empreses per ajudar a superar l'actual situació econòmica, i hi havia els estands de la Delegació Territorial de la Generalitat a Lleida, del Departament de la Vicepresidència; del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a través de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes), i del Departament d'Economia i Finances, a través de l'Agència Catalana de Consum. La Fira de Balaguer és la fira comercial i de serveis per excel·lència de la ciutat. Els sectors representats són la maquinària industrial i la construcció, el turisme i el lleure, la moda i els complements, el comerç en general, l'habitatge i l'alimentació natural i artesana.

La rehabilitació del nucli antic de Berga gràcies als ajuts de la Llei de barris que va adjudicar el Govern el 2005, així com el futur edifici judicial del què disposarà la capital del Berguedà l'any que ve són els principals projectes subratllats per l'exposició de la Generalitat. A la mostra, també es destaca el suport que el Govern dóna a la festa de la Patum. Durant aquests anys, el Govern ha pal·liat els efectes de la crisi amb polítiques de dinamització de l'economia que també estan presents a la mostra. En l'àmbit de les infraestructures i la mobilitat, destaquen les inversions en cinc grans eixos viaris: Eix Transversal, Eix del Llobregat, Eix Diagonal i els eixos que uneixen Vic amb Olot i Ripoll. Més enllà de les infraestructures, el suport a les persones ha continuat sent una prioritat de l'acció del Govern a la Catalunya Central. L'impuls de l'educació, la sanitat i els serveis socials tenen també diferents exponents en el territori. La mostra de la Generalitat va incloure els estands de la Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central, del Departament de la Vicepresidència; de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i del Departament de Treball.

L'exposició "Per l'Alt Pirineu i Aran, som-hi", que la Generalitat de Catalunya va mostrar en una carpa a la Fira de Primavera de Tremp, el 8 i 9 de maig, va posar a l'abast dels visitants bona part d'aquestes actuacions L'exposició "Per l'Alt Pirineu i Aran, som-hi", que la Generalitat de Catalunya va mostrar en una carpa a la Fira de Primavera de Tremp, el 8 i 9 de maig, va posar a l'abast dels visitants bona part d'aquestes actuacions. En la carpa hi havia els estands de set organismes i departaments diferents de la Generalitat, que representen la presència més important de l'Administració catalana que hi ha hagut fins ara a la fira. Els darrers anys han millorat les infraestructures, la xarxa viària i la de camins, els serveis educatius i els sanitaris. També hi ha hagut un important increment de places assistencials i d'equipaments culturals i esportius. Atesos els efectes de la crisi, s'han destinat ajudes a les empreses en el marc de la 3a convocatòria del Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal, que gestiona el Departament de la Presidència. A l'Alt Pirineu i Aran, el Govern construirà l'Hospital de la Cerdanya, que serà el primer centre de la Unió Europea que atendrà pacients procedents de dues bandes de la frontera. L'hospital estarà acabat d'aquí a dos anys, tindrà 68 llits i capacitat per atendre 35.000 persones. Aquest centre oferirà atenció especialitzada en traumatologia, cirurgia general, pediatria, ginecologia, medicina interna i obstetrícia, entre d'altres serveis. A més, evitarà que els usuaris s'hagin de desplaçar sovint a Lleida o a Barcelona per fer visites mèdiques. La inversió per a l'hospital serà de 32 milions d'euros. També s'han destinat 3,3 milions d'euros per crear 403 places de residències i 108 de centres de dia a la regió, s'hi ha construït la residència per a gent gran Sant Antoni de Vielha, s'ha ampliat i millorat la del Pont de Suert i se'n preveuen de noves a Sort i a la Seu d'Urgell. A Oliana s'han creat 15 noves places a la Llar Residència de Malalts Mentals i 5 més a la Seu d'Urgell. L'Alt Pirineu i Aran és el territori de Catalunya amb una població més dispersa. Una bona part de la inversió s'ha destinat a la variant d'Esterri d'Àneu-València d'Àneu. Uns altres 30 milions d'euros s'han invertit en la millora de la línia de FGC entre Lleida i la Pobla de Segur, la creació de 9 nous serveis de transport públic i la prolongació d'una línia d'autobús per connectar el territori amb l'aeroport del Prat de Llobregat. Els darrers anys s'han adjudicat les obres per a reobrir l'aeròdrom de la Seu d'Urgell, que suposarà una inversió d'1,9 milions d'euros, i s'està tramitant el projecte per construir-ne un de nou a Tremp. I pel que fa l'àmbit agrícola, el Govern ha impulsat un pla de sanejament de l'aigua i obres per millorar l'abastament a les sis comarques per un import de 27 milions d'euros. Una de les obres cabdals ha estat el nou Palau de Justícia de l'Aran, a Vielha e Mijaran, que millora l'atenció al ciutadà, amb unes instal·lacions que incorporen les darreres tecnologies. El Palau de Justícia de l'Aran acull el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, amb sala de vistes i també el Registre Civil, les dependències per a la fiscalia, els metges forenses, els advocats i procuradors, els equips tècnics, l'arxiu i la zona de detinguts. El cost de l'obra ha estat de 536.263 euros. Els visitants també van trobar a l'exposició tota la informació sobre la tasca de recuperació del patrimoni arquitectònic que s'ha fet en aquesta àrea. S'hi destaca la restauració de l'església de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí, declarada patrimoni mundial. Durant aquest temps també s'ha restaurat la de Santa Maria de Cardet, la de Santa Maria d'Arties i actualment es treballa en la restauració de la Col·legiata de Santa Maria de Gerri de la Sal. A l'espai de la Generalitat a la Fira de la Primavera de Tremp hi havia els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; de Prodeca, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; de l'Incasòl i l'Institut Geològic de Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; dels Mossos d'Esquadra, del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i dels departaments de Salut i de Treball.

El foment de l'economia, el patrimoni cultural, les infraestructures dels serveis socials i el suport a les persones formen part d'aquests eixos, i els visitants de la fira se'n van poder informar en l'espai de la Generalitat, al passeig de Sant Antoni Maria Claret. L' espai de la Generalitat va incloure els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència; de l'Incasòl, dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, i del Departament de Treball. De les actuacions de la Generalitat al Solsonès destaca la nova depuradora de Solsona, en la qual s'han invertit 6,2 milions d'euros per tal de millorar la qualitat i el sanejament de l'aigua. També s'han portat a terme diverses actuacions per millorar el subministrament d'aigua, com ara la realitzada a la Llosa del Cavall, executada per Acuamed, que té un cost de 55,5 milions d'euros i que millorarà el subministrament i la disponibilitat a les comarques del Solsonès, l'Anoia i el Bages. En l'àmbit dels serveis a les persones, Solsona disposarà d'un nou centre cívic l'any que ve i els visitants de la fira també se'n podran informar. Es construirà en un solar de 1.567 metres quadrats, distribuïts en tres plantes, en la prolongació del passeig de Sant Antoni Maria Claret. A la planta baixa s'hi ubicarà una Oficina d'Acció Ciutadana, i el centre cívic inclourà una sala de lectura, un gimnàs, una ludoteca i despatxos. Pel que fa a l'habitatge, els dos últims anys el Govern ha començat la construcció de 434 nous pisos de protecció oficial, ja siguin per llogar o per vendre, i s'ha acabat la construcció de 583 habitatges més. També s'han atorgat ajuts per al pagament de lloguer a joves, a persones majors de 65 anys i a famílies amb risc d'exclusió social. Rehabilitació del nucli antic de Solsona Una altra de les actuacions que va explicar la mostra "Per la Catalunya Central, som-hi" és l'ajut de 2005 de la Llei de barris al nucli antic de Solsona, amb l'objectiu d'adequar les condicions de vida i la urbanització a l'interior de l'antiga vila emmurallada. S'han invertit en aquest projecte 5,7 milions d'euros, que també serviran per a promoure programes de caire social i crear nous equipaments. L'espai de la Generalitat a la fira també va donarà informació sobre la construcció de nous centres educatius i la millora de la xarxa viària, amb la nova variant de la C-55 al nucli de Santa Susanna, a Riner. I en l'àmbit del patrimoni cultural, es va destacar la declaració de la Festa Major de Solsona com a festa patrimonial d'interès nacional. La fira de Sant Isidre de Solsona se celebra des de temps immemorials, però és l'any 1953 quan torna a agafar importància. Al començament, aquest certamen era bàsicament de bestiar, però a poc a poc es va anar obrint a altres sectors com el de la maquinària agrícola. Més tard s'hi va incorporar l'automoció, que també va veure en la fira un bon aparador per poder mostrar-hi els cotxes, les motos i les bicicletes. Finalment, el 1960, la fira esdevingué un esdeveniment multisectorial.

A l'espai de la Generalitat, els visitants de la fira van trobar informació, entre altres equipaments, del nou edifici judicial de Manresa, que agrupa en un sol espai totes les dependències judicials de la ciutat i facilita els tràmits amb l'administració de justícia. També hi havia informació sobre l'ampliació de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, que acabaran el tercer trimestre d'enguany. A més, els visitants de la fira van veure la maqueta de l'Hospital i les obres d'ampliació a l'estand d'Althaia, i comprovar com els nous espais i serveis convertiran aquest centre en un dels hospitals de referència de la Catalunya Central. L'espai de la Generalitat també va donar informació sobre la construcció de nous centres educatius, la rehabilitació de barris a Manresa, Cardona i Súria, i sobre les noves residències per a persones amb discapacitat intel·lectual de Sant Salvador de Guardiola i Súria. Totes aquestes, i totes les altres actuacions de la Generalitat, es podran conèixer de prop a través dal portal www.gencat.cat/construim, a l'espai de la Generalitat. Aquest espai va incloure els estands de la Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central, del Departament de la Vicepresidència; el de l'Incasòl, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; la Gastroteca, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa; l'estand del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) del Departament de Justícia i el del Departament de Treball. A més, en altres espais de la fira hi havia el vehicle de coordinació del Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT), del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i el ja esmentat estand d'Althaia (Hospital Sant Joan de Déu), amb la participació del Departament de Salut.

L'hospital lleuger de Cambrils, que exemplifica l'aposta del Govern de la Generalitat per l'atenció sanitària de proximitat i la innovació aplicada a la salut, serà una de les actuacions destacades en l'exposició "Pel Camp de Tarragona, som-hi" de l'obra que porta a terme el Govern de la Generalitat en aquesta legislatura. L���hospital lleuger de Cambrils, que exemplifica l'aposta del Govern de la Generalitat per l'atenció sanitària de proximitat i la innovació aplicada a la salut, serà una de les actuacions destacades en l'exposició "Pel Camp de Tarragona, som-hi" de l'obra que porta a terme el Govern de la Generalitat en aquesta legislatura. L'hospital lleuger, que dóna servei a 50.000 persones, combina l'atenció d'urgències i primària amb serveis sanitaris d'alta resolució. L'exposició també informa del nou Hospital Sant Joan de Reus, tres vegades més gran que l'actual, que entrarà en funcionament aquest estiu amb un nou servei d'urgències. Pel que fa a la xarxa de transport, la mostra destaca la implantació del Tramcamp, un nou tren tramvia que unirà les ciutats de Cambrils, Reus i Tarragona amb l'aeroport, l'estació intermodal del Camp i Port Aventura. Entre altres actuacions, l'exposició "Per Camp de Tarragona, som-hi" inclou l'ampliació de l'Institut Català d'Investigació Química de Tarragona, que el consolida com a centre de referència química a Europa, el nou centre de l'IRTA a Mas Bover, a Constantí, que és pioner en la fabricació de pinsos experimentals, i el nou Palau de Justícia del Vendrell. La mostra també posa un èmfasi especial en els projectes de Cambrils, com l'ampliació de les instal·lacions de l'Escola d'Hosteleria i Turisme, la construcció del Teatre Auditori i la nova residència per a persones amb discapacitat psíquica. Totes les actuacions de la Generalitat es podran conèixer de prop a través del portal www.gencat.cat/construim, a l'espai de la Generalitat. A la mostra també es poden consultar totes els actuacions que impulsa el Govern per combatre la crisi, per afavorir l'ocupació, i per promoure l'activitat i la competitivitat de les empreses. A l'espai de la Generalitat hi haurà els estands de la Delegació Territorial del Govern, del Departament de la Vicepresidència i el del Departament de Treball.

La fira es va fer els dies 3 i 4 d'agost a la capital de l'Alt Camp, i la Generalitat hi va tenir un espai amb els estands de la Delegació Territorial del Govern a Tarragona, del Departament de la Vicepresidència, i de l'Institut Català del Sòl (Incasol), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. La fira es va fer els dies 3 i 4 d'agost a la capital de l'Alt Camp, i la Generalitat hi va presentar un espai amb els estands de la Delegació Territorial del Govern a Tarragona, del Departament de la Vicepresidència, i de l'Institut Català del Sòl (Incasol), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. L'espai de la Generalitat va incloure la mostra "Pel Camp de Tarragona, som-hi", on els visitants van trobar informació, entre d'altres actuacions, de les obres al Barri Antic de Valls, destacant-ne la remodelació de la plaça del Pati i la construcció de la nova biblioteca comarcal a l'antiga fàbrica tèxtil de Ca Creus. A Firagost també hi havia un espai dedicat al futur Museu Casteller de Valls, on es podia veure la maqueta d'aquest equipament, que serà un centre de referència en la divulgació de la tradició i història dels castells. El museu tindrà una superfície de 3.000 m2 interiors i 10.000 m2 exteriors i estarà a la riba esquerra de la riera de Gaià. L'espai de la Generalitat també donava informació sobre la posada en marxa de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Valls, que ha culminat el desplegament d'aquest cos policial a l'Alt Camp; el nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que ha triplicat la seva capacitat i disposa de 473 llits, i l'ampliació de l'Institut Català d'Investigació Química. L'estand de l'Incasol va presentar a Firagost el nou Pla de comercialització de l'estoc de prop de 80 hectàrees de sòl per a activitats econòmiques. Amb la voluntat de facilitar al màxim la implantació de noves indústries arreu de Catalunya, ha previst noves condicions comercials de venda de les parcel·les i ofereix beneficis econòmics directes, millores contractuals i noves modalitats del producte final. Entre els 24 sectors per a activitat econòmica que s'acullen a aquest pla hi ha el Palau de Reig de Dalt de Valls. L'Incasòl té en comercialització un total 16.800 metres quadrats d'aquest sector situat a peu de la carretera del Pla de Santa Maria i pròxim a parcs empresarials ja consolidats. A més, en aquest estand també es presenten les diverses actuacions que l'Incasòl desenvolupa al Camp de Tarragona per a la creació de noves hectàrees de sòl destinat a activitats econòmiques, urbanització de sòl residencial, construcció d'habitatge protegit i rehabilitació de patrimoni històric.

La mostra de la Generalitat es va instal·lar en l'estand de la Delegació Territorial del Govern a Barcelona, del Departament de la Vicepresidència, mentre que un segon estand de l'Institut Català del Sòl (Incasol), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, va informar de les principals actuacions en el camp de l'urbanisme i l'habitatge. "Per la regió de Barcelona, som-hi" va donar informació sobre els 30 compromisos del Govern, pactats amb els agents socials, per generar llocs de treball, millorar l'atenció en atur, protegir les famílies en situació de risc, facilitar el finançament i la liquiditat a les empreses i potenciar la indústria. Totes aquestes actuacions estan valorades en prop de 6.000 milions d'euros. També en l'àmbit laboral, l'espai de la Generalitat va informar que el Govern destina aquest any 100 milions d'euros per contractar 25.000 aturats a través dels plans d'ocupació local, principalment en sectors que poden generar ocupació. Quant a les infraestructures, la mostra va explicar el traspàs de la gestió directa de la xarxa de Rodalies (estrenat aquest any) que suposarà una millora gradual de la qualitat i proximitat del servei. També va informar de l'anomenada integració de tarifes, que permet circular en metro i autobús amb el mateix bitllet i que els usuaris s'estalviïn entre un 40 i un 70 per cent del cost del transport. Pel que fa concretament a Santa Coloma de Gramenet, hi havia informació de les cinc noves estacions de l'L9 del metro que hi ha a Santa Coloma mateix: Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet, que incorporen noves mesures de millora de la seguretat i la mobilitat de les persones. En un futur, quan tota l'L9 estigui en funcionament, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, el Prat de Llobregat i l'Hospitalet quedaran unides per la que serà la línia de metro soterrada més llarga d'Europa. La mostra també va abordar altres àmbits, com ara els barris, l'habitatge i l'educació. Per exemple, va explicar que el Govern va adjudicar el 2004 i el 2008 els ajuts de la Llei de barris al barri Serra d'en Mena i als barris centrals de Santa Coloma de Gramenet per fer front al dèficit d'equipaments que patien, a la regressió urbanística i a la degradació dels edificis. Pel que fa a l'habitatge, va informar que els últims anys s'han començat a construir 885 pisos de protecció oficial, ja siguin per llogar o per vendre, i que s'ha acabat la construcció de 478 habitatges més. També en els darrers anys s'han atorgat 1.531 ajuts per al pagament de lloguer a joves, a persones majors de 65 anys i a famílies amb risc d'exclusió social. La mostra va explicar que, en aquests moments, a Santa Coloma de Gramenet s'ha inaugurat ja l'ampliació de l'institut Numància i s'estan fent altres equipaments educatius, com les ampliacions de l'institut Terra Roja o de l'Escola Mercè Rodoreda i la construcció de l'Escola Sant Just. Per permetre més igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació, s'han incrementat els ajuts a les famílies i a les AMPA per garantir les beques menjador i perquè es puguin organitzar activitats més enllà de l'horari lectiu. També es donen ajuts per al foment de la reutilització de llibres de text i material curricular. Finalment, per aconseguir una justícia més eficaç i més moderna, Santa Coloma acull sis jutjats de primera instància i instrucció en un nou edifici judicial dotat de tots els mitjans que es requereixen per a un funcionament òptim, i que disposa d'espai per a futures ampliacions. L'Expocoloma és la fira multisectorial de Santa Coloma de Gramenet i, alhora, la més important del Barcelonès nord. Amb una xifra d'uns 250.000 visitants, per les seves característiques és una de les fires més importants de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya va tenir un espai propi en la Fira de Setembre d'Igualada, que es va celebrar del 23 al 26 de setembre, per segon any consecutiu. La Generalitat de Catalunya va tenir un espai propi en la Fira de Setembre d'Igualada, per segon any consecutiu. La mostra de la Generalitat va informarà sobre l'estat del projecte de l'Eix Diagonal –ja se n'ha construït el 50%–, que representarà un important estalvi de temps en els desplaçaments per carretera cap al Garraf, el Bages o l'Alt Penedès, i també descongestionarà el trànsit entre Igualada i Òdena. La nova Ronda Sud, que va entrar en funcionament a l'estiu, també hi va ser present. La nova via connecta Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí i redueix el pas de vehicles per l'interior d'Igualada. La Generalitat impulsa ara la seva continuació cap a l'oest, fins a l'A-2, al municipi de Jorba. També s'hi recull l'increment de pas dels trens de Ferrocarrils de la Generalitat que connecten l'Anoia i Barcelona. Aquest increment ha suposat que el servei sigui com el d'un metro comarcal. A més, tots els municipis de les comarques de l'Anoia formen part del sistema tarifari integrat de l'àrea de Barcelona, i això suposa pels usuaris un estalvi de fins el 74% en el cost del bitllet. A més, la mostra "Per l'Anoia, som-hi" va informar sobre el projecte d'aeroport d'Igualada-Òdena, el primer corporatiu empresarial de l'Estat, que serà clau per a la dinamització econòmica de la zona. Els nous centres sanitaris a l'Anoia, el nou edifici judicial d'Igualada, així com les diferents iniciatives impulsades a la comarca per promoure l'ocupació i la formació de treballadors, seran altres de les informacions presents a l'espai de la Generalitat a la Fira de Setembre d'Igualada. Durant la fira, del 23 al 26 de setembre, a més de l'estand de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, del Departament de la Vicepresidència, hi havia els de l'Institut Català del Sòl (Incasol), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; de la societat Promotora d'Exportacions Catalanes (Prodeca), del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i del Departament de Treball.

La Generalitat de Catalunya va presentar un espai a la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida, entre el 30 de setembre i el 3 d'octubre. La Generalitat de Catalunya va tenir un espai a la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida, entre el 30 de setembre i el 3 d'octubre. Per exemple, va recollir la creació de 19.000 hectàrees de regadiu, amb una inversió de 785 milions d'euros. Entre les obres de regadiu més importants hi ha el canal Segarra-Garrigues, símbol de la transformació de l'agricultura a Catalunya, que beneficia 72.000 persones. També, el canal Garrigues Sud, que beneficia sis municipis de les comarques de les Garrigues i la Ribera d'Ebre. Suposa la transformació de més de 10.000 hectàrees de secà en terres de regadiu. A la mostra també hi havia informació sobre l'aeroport de Lleida-Alguaire, el primer impulsat per la Generalitat. L'aeroport és un dels principals motors per impulsar l'economia de les terres de Ponent, tant en el mercat agroalimentari com en el turístic. Altres projectes que dinamitzen l'economia i generen ocupació són el nou Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (compta amb un potent viver d'empreses i dóna feina a 710 persones, sobretot a joves investigadors i creadors), el Fruitcentre (serà un centre pioner en recerca d'alt nivell en el sector de la fruita) i el sòl industrial del polígon Torre Blanca-Quatre Pilans. La mostra de la Generalitat també va recollir els nous centres sanitaris que han entrat en funcionament a la plana de Lleida, així com les escoles i instituts. A més, va destacar el Parc Astronòmic del Monsec, una instal·lació destinada tant a la divulgació pels visitants, com a la investigació (té dos telescopis, un d'ells el més gran i avançat de Catalunya). L'espai de la Generalitat va incloure l'estand de la Delegació Territorial del Govern a Lleida, del Departament de la Vicepresidència, que va donar informació actualitzada de les darreres realitzacions del Govern a la Plana de Lleida. Els visitants també van tenir ocasió de visitar-hi els estands de l'Institut Català del Sòl (Incasol), del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; el de la societat Regadius de Catalunya, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; el de l'Agència Catalana de Consum, del Departament d'Economia i Finances; el de la Gastroteca, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, i els dels Departament de Treball i de Medi Ambient i Habitatge. També hi havia l'espai del Consorci del Montsec i el de la societat Prodeca, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va afirmar "que un país que és capaç de conservar el patrimoni mira endavant i que Catalunya és coneguda per la capacitat de conservar-lo", durant l'acte inaugural de l'exposició "Temps del Romànic. Art, vida i consciència", que va tenir lloc 8 de setembre, a les al Jardí del Palau Robert. El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, va reivindicar la figura d'Eugeni Xammar, el periodista més cosmopolita que ha tingut Catalunya i un home que va exercir la llibertat, en l'acte inaugural de l'exposició dedicada al periodista català el 15 de setembre. El Centre Cultural Blanquerna de Madrid acull, de l'1 de setembre al 30 d'octubre, l'exposició "·25 anys del Premi Internacional Catalunya', que va iniciar el seu recorregut el desembre del 2013 al Palau Robert. La mostra recorda els guardonats en les vint-i-cinc edicions del Premi Internacional Catalunya i reconeix la feina duta a terme pels membres del jurat, mitjançant manuscrits i fotografies de gran vàlua històrica. El Jardí del Palau Robert es va omplir la nit d'aquest dijous per assistir al primer concert de "Les Nits d'Estiu" que va tenir com a protagonista Big Mama, nom artístic de Montserrat Pratdesaba, acompanyada del quintet Taller de Musics All Stars. El director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, va afirmar que l'exposició "El Camí de Tohoku: naturalesa, tradició i innovació" i altres activitats programades a Barcelona per donar a conèixer l'artesania i el disseny d'aquesta regió japonesa contribueixen a enfortir els lligams entre Catalunya i el Japó, en l'acte inaugural de la mostra el dijous 3 de juliol. El Celler Torres, patrocinador de "Les Nits d'Estiu al Jardí del Palau Robert" organitza la segona edició del "showroom" Barcelona Torres Experience, el cap de setmana del 28 i 29 de juny, al Jardí i a la Sala d'Actes de les Cotxeres del Palau Robert. Una experiència amb més de 70 vins i destil·lats de tot el món, tallers de maridatge, cocteleria creativa, música en directe i moltes més sorpreses per als amants del vi. El reportatge fotogràfic sobre l'exposició "1714. Memòria gràfica d'una guerra" presenta una selecció de les vuitanta reproduccions de gravats de diversos col·leccionistes i arxius europeus que s'exhibeixen en aquesta mostra sobre la Guerra de Successió a Catalunya.

També van ser presents a l'acte el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma; la directora general de Turisme, Marián Muro; l'alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada; i el diputat Xavier Pont, en representació de la Diputació de Lleida. En el seu parlament, Ignasi Genovès, després de referir-se als tresors romànics de la Vall, va afirmar que el Palau Robert esdevindrà un bon punt de difusió i promoció per donar a conèixer l'oferta cultural, paisatgística i turística que ofereix la Vall de Boí. Al seu torn, la directora general de Turisme va assenyalar que béns culturals com els d'aquesta vall són un producte estratègic de molt valor i va afegir que la Vall de Boí és una de les tres destinacions que hi ha a Catalunya de turisme accessible. També va parlar de la diversitat de l'oferta –patrimoni monumental, senderisme, esquí, gastronomia- que ofereix aquesta zona. Tant el director general del Patrimoni Cultural com l'alcalde de la Vall de Boí van manifestar la seva confiança que el Consorci del Romànic de la Vall de Boí superarà els moments de dificultat que viu actualment com a conseqüència de les retallades de les subvencions públiques. El director general del Patrimoni Cultural va afirmar que el moment actual és complicat però que cal confiar que la sotragada serà temporal. En aquest punt va subratllar la capacitat d'iniciativa de la gent de la Vall que ja està treballant perquè les falles, una tradició relacionada amb el solstici d'estiu de preparació de les collites i per espantar els mals esperits, es declari Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Jordi Pluma també va assenyalar que el model de la Vall de Boí està ben orientat i que es pot trobar informació d'aquest territori en la majoria circuïts i canals d'informació. Finalment, l'alcalde va manifestar l'esperança de continuar molts anys la tasca de promoció d'una vall que actualment rep més de 130.000 visitants l'any. També va afegir que el model de la Vall és un exemple de sostenibilitat, d'equilibri entre cultura, turisme, ramaderia.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar la personalitat creativa i l'ambició literària de Baltasar Porcel, una personalitat rellevant de la cultura catalana, en l'acte inaugural de l'exposició dedicada a l'escriptor que va tenir lloc aquest dijous. El dimarts 24 de novembre, els comissaris de l'exposició "Actrius catalanes del segle XX", Joan Casas i Joaquim Noguero, explicaran el contingut d'aquesta proposta en una visita guiada que començarà a les 18 hores. Avui, 18 de novembre, a les 18 hores, es tanca el Jardí i l'accés a la Sala 4, on es presenta l'exposició "Camins de Natura", amb motiu dels preparatius d'un acte privat. La cinglera de Castellfollit de la Roca, d'uns 40 m d'alçada i prop d'1 km de llargada, és un dels indrets més interessants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. A la base de la cinglera, vora el riu Fluvià, trobem una frondosa vegetació de ribera amb freixes, pollancres, verns i salzes. El taller de Teatre Corporal per a nens de 4 a 7 anys, que va tenir lloc el 7 de novembre, ha estat la primera de les activitats programades per l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de l'Institut del Teatre, coincidint amb l'exposició "Actrius catalanes del segle XX". L'exposició itinerant "Tree of Life. La complexitat de la vida: de la cèl·lula a l'organisme viu" presenta imatges dels investigadors del Centre de Regulació Genòmica en una exposició que es pot visitar a l'Espai Santa Caterina de la Generalitat de Catalunya a Girona del 13 d'octubre al 14 de novembre. La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i l'Agència Catalana de Turisme, presenta l'exposició "Scouting in Catalonia" al passatge Arístides Maillol de l'Espai Santa Caterina de Girona. Una mostra que vol donar a conèixer i posar en valor la feina dels localitzadors d'espais de rodatge catalans. L'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de l'Institut del Teatre de Barcelona organitza diverses activitats paral·leles a càrrec de diferents docents, graduats i alumnes durant els sis mesos de durada de l'exposició "Actrius catalanes del segle XX". El dissabte 24 d'octubre tenim l'ocasió de descobrir la Fageda d'en Jordà a la Garrotxa, fent el sender Joan Maragall. Aquesta és un dels itineraris programats coincidint amb l'exposició "Camins de natura. L'itinerari guiat de la Societat Catalana d'Educació Ambiental del diumenge 25 d'octubre mostra tot l'esplendor de la tardor a les muntanyes de Prades.

Aquest divendres, 20 de maig, els fotògrafs Piero Martinello, Michael Iwanowski, Dana Popa i France Keyser, que exposen al Palau Robert, i la directora artística del Festival DOCfield>16, Natasha Christia, seran els protagonistes d'una taula rodona per parlar de la fotografia documental i de l'exposició "L'home europeu", que es pot visitar a la Sala 4 i al Jardí del Palau Robert. Aquest cap de setmana, la mostra "Tots som súpers! L'exposició dels 25 anys de Super3" ha superat els 100.000 visitants, tot just dos mesos després que va obrir les portes al Palau Robert de Barcelona, el 17 de març. L'exposició, que recorre la història del Super3, ha esta organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Estarà oberta al públic fins al 4 de setembre. "L'home europeu", que es presenta del 18 de maig al 4 de setembre a la Sala 4 i al Jardí del Palau Robert, és una de les exposicions del festival de fotografia DOCfield>16, que revisa la identitat europea actual, posant en qüestió la seva essència ideològica i identitat, amb fotografies de Piero Martinello, Michael Iwanowvski, Dana Popa i France Keyser. En el seu afany per apropar-nos la millor fotografia documental, la Fundació Photographic Social Vision ofereix, amb la col·laboració del Palau Robert, diverses activitats educatives que complementen l'exposició "L'home europeu" dintre del marc del Festival de Fotografia Documental DOCfield16. El trajecte, dins del Parc Natural del Montseny, permet veure algunes masies singulars de la contrada, contemplar l'església de Sant Salvador de Terrades i, prop de la masia de la Casa del Bosc, el castanyer d'en Cuc, també conegut com a castanyer Gros d'en Cuc, un monumental arbre que mesura més de catorze metres de circumferència, el més gros de tot Catalunya. L'Institut del Teatre ofereix activitats vinculades amb l'exposició "Comediants, inventors d'un nou llenguatge", amb la col·laboració del director d'aquest grup de teatre, Joan Font, i amb la participació d'alumnes i docents de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD). La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha destacat el protagonisme de les actrius catalanes durant el segle XX en la dramatúrgia catalana i el seu paper per aconseguir el prestigi internacional que té actualment, en l'acte inaugural de l'exposició 'Actrius catalanes del segle XX', que ha tingut lloc aquest dimecres 11 de maig, al Centre Cultural - Llibreria Blanquerna de Madrid. Amics del Liceu ha organitzat, aquest divendres, una de les actuacions líriques programades al carrer a càrrec d'alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu el divendres 6 de maig, al Jardí del Palau Robert, amb motiu de les Jornades Europees de l'Òpera. El Petit Recorregut C-42 permet conèixer bona part del terme de Taradell i, al mateix temps, gaudir d'un paisatge variat: alzinars, pinedes i vegetació de ribera al costat de rius i rieres. La composició del terreny també és variada: gresos vermells a la part alta del terme; en baixar es troben gresos grisos i, a la part baixa, hi ha les margues que han donat un paisatge típic de turons, testimoni propi de les terres de l'antiga depressió del riu Ebre. Refrescant ruta resseguint l'embassament de Sant Antoni. Es tracta d'un recorregut molt accessible que possibilita opcions més llargues i difícils, entre les quals és molt recomanable la d'anar al poble d'Aramunt Vell. A l'estiu pot fer molta calor, no ajudant gens el fet que la major part del trajecte està exposat al sol. Tanmateix, la possibilitat de banyar-se a l'embassament de Sant Antoni pot compensar en part aquesta limitació. A part del context propi de la ruta, el Pallars Jussà ofereix descobertes paisatgístiques, geològiques (cingleres de conglomerats) i culturals (antics pobles encimbellats) molt interessants.

El Palau Robert acull, entre el 2 i el 13 de novembre, l'exposició de la Comissió Europea sobre el canvi climàtic i l'eficiència energètica. La mostra, amb el títol "La Unió Europea, capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic", s'està exhibint simultàniament en diverses ciutats d'Europa amb motiu de la Cimera Mundial sobre Canvi Climàtic, que tindrà lloc el proper mes de desembre a Copenhaguen. A Catalunya, l'exposició l'ha impulsada la Representació de la Comissió Europea, i compta amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Secretaria per a la UE de la Generalitat de Catalunya, i de la Diputació de Barcelona, en el marc de la iniciativa Europa-Direct de la Comissió Europea. Enguany, l'exposició coincideix amb la darrera reunió de líders mundials prèvia a la Conferència de Copenhaguen, que tindrà lloc a Barcelona del 2 al 6 de novembre. L'exposició, que es pot visitar en una carpa instal·lada al jardí, consta de disset plafons explicatius que defineixen les polítiques i els compromisos de la UE en la lluita contra el canvi climàtic de cara a la propera Conferència de l'ONU a Copenhaguen. També es presenten, de manera didàctica, diferents contribucions que cada ciutadà pot fer en el seu dia a dia per ajudar a complir aquests compromisos. L'exposició està elaborada per la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea i s'ha traduït a més d'una vintena de llengües, entre les quals el català. Aquesta exposició es va inaugurar el passat mes de setembre a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i posteriorment es va instal·lar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després del Palau Robert, es traslladarà a Lleida.

El 27 d'octubre va tenir lloc l'acte inaugural de l'exposició "Centelles: l'atzar i la memòria", organitzada pel Palau Robert i pel diari El Periódico de Catalunya, en el marc dels actes programats coincidint amb els 30 anys d'aquest mitjà de comunicació. L'exposició es pot visitar als jardins del Palau Robert, del 28 d'octubre al 16 de novembre. L'acte va ser presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. També hi varen assistir el director general de Difusió Corporativa, Jordi Fortuny; el president i vicepresident executiu del Grup Zeta, Francisco Matosas i Antonio Asensio, i el director d'El Periódico de Catalunya, Rafael Nadal. La mostra vol facilitar l'accés a les imatges de l'exili d'Agustí Centelles que s'han trobat recentment i, també, retre homenatge a la figura d'aquest fotoperiodista amb la projecció de diversos audiovisuals que permeten fer-se una idea precisa de la importància de la seva obra gràfica i de les especials circumstàncies històriques que van condicionar l'exercici de la seva professió. Agustí Centelles és el fotoperiodista català més important dels anys de la República i la guerra civil, com ho posen de manifest diversos documents visuals que ens ha deixat sobre aquesta època tan convulsa. Primer va ser l'extraordinària història del salvament dels milers de negatius que Centelles s'endugué a l'exili i que no va recuperar fins al cap de 37 anys, el 1976, amb Franco ja desaparegut. Més recentment, l'estiu del 2008, va produir-se la troballa per atzar en una vella capsa de galetes de fotos que donen testimoni de la vida política i social dels anys trenta, dels anys de la guerra i del temps de la postguerra. Una època que Centelles –allunyat per força major del fotoperiodisme– va dedicar a l'exercici de la fotografia industrial i al reportatge publicitari.

El jardí del Palau Robert de Barcelona acull, des del 25 de novembre fins al 18 de gener, la mostra "Amb tu segur. Exposició sobre la seguretat dels productes". Amb aquesta exposició es pretén que el consumidor assumeixi una actitud responsable en la compra de productes des del punt de vista de la seguretat. Els principals destinataris són famílies, grups d'escoles de primària i secundària, centres de recursos pedagògics, organitzacions de consumidors, col·lectius de gent gran, col·lectius de mestresses de casa i esplais de joves. Aquesta és una iniciativa del Palau Robert i de l'Agència Catalana de Consum, i es presentarà en altres indrets de Catalunya durant el 2009. El recorregut expositiu es desenvolupa en quatre àmbits: Un món canviant i global; Ben a prop teu. Benvinguts, passeu, passeu, que casa nostra és casa vostra en allò que hi trobareu; La galeria dels errors, els filtres que t'asseguren, i Tu jugues segur. El primer dels àmbits, Un món canviant i global, té una funció introductòria, i s'hi dóna a conèixer informació del nou mercat de productes, de la situació del mercat en els anys 60 i 70, de la procedència dels productes i també del control dels mercats. En aquesta introducció el visitant pot veure com el món s'ha fet extraordinàriament més complex en els darrers quaranta anys, i com l'administració i els ciutadans han d'aprendre a gestionar aquesta complexitat. En el segon, Ben a prop teu, s'hi explica com arriben els productes a les llars i s'hi especifiquen els productes amb més risc per a la seguretat. En el tercer, Benvinguts, passeu, passeu, s'exposen una vintena de productes retirats del mercat, amb informació de les causes que en van motivar la retirada. En el darrer dels àmbits, Tu jugues segur, hi ha a disposició del públic quatre jocs que posen a prova els coneixements adquirits al llarg de l'exposició. També s'hi mostra l'evolució del concepte de seguretat en el món de les joguines en els darrers 50 anys. Aquesta darrera part pretén convidar el visitant a tenir, dins l'exposició, la mateixa actitud participativa i activa que es recomana mantenir en el món real.

El jardí del Palau Robert de Barcelona acull dues exposicions sobre el paper de la llengua catalana com a eina de cohesió social, entre el 5 i el 26 de març. Les dues exposicions estan organitzades per la Plataforma per la llengua, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. S'han instal·lat en una carpa i s'adrecen a les persones nouvingudes i a les persones de la societat d'acollida, respectivament. L'acte d'inauguració va tenir lloc el 4 de març de 2009. La primera de les dues exposicions es titula "El català? S'adreça a les persones nouvingudes i reflexiona sobre la importància que rebin una bona acollida lingüística. La segona, "Obre't en català", s'adreça a la societat d'acollida i subratlla la necessitat d'utilitzar el català en les relacions amb les persones nouvingudes per facilitar la cohesió social. Les dues mostres es van presentar recentment al Parlament de Catalunya i compten amb la col·laboració de les secretaries per a la Immigració i de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Per a la seva elaboració, també han rebut el suport d'entitats de persones d'origen immigrant. És chévere!" es dirigeix especialment a les persones d'origen llatinoamericà que els darrers anys s'han establert als territoris de parla catalana. La paraula chévere prové del mot sébede (de la llengua africana que es parla a Nigèria i al Camerun), el significat del qual té a veure amb tot allò que és bo i agradable. La mostra, per tant, vol donar a entendre que aprendre el català, a més de ser útil i positiu per a una integració eficaç, pot ser al mateix temps una qüestió agradable. Quant a l'altra exposició, "Obre't en català!", que s'adreça a la societat d'acollida, remarca la necessitat de parlar en català a les persones que arriben de nou i que no coneixen la llengua. L'exposició explica que l'hàbit de canviar de llengua en les converses amb les persones d'origen estranger, tot i ser molt comú entre les persones catalanoparlants, no és tan corrent en altres societats. Aquesta conducta dificulta la incorporació a la comunitat lingüística i, en molts casos, obliga els nouvinguts a portar l'"etiqueta" d'immigrants gairebé per sempre.

El Consolat General d'Equador a Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, organitza l'exposició "Els rostres de la migració, equatorians a Catalunya-catalans a Equador", que s'exhibeix al jardí del Palau Robert entre el 25 de novembre i el 8 de desembre. Aquesta exposició documental i fotogràfica divulga les relacions entre Catalunya i Equador amb els processos migratoris com a eix principal. La mostra l'organitza el Consolat d'Equador, amb el patrocini del Govern de la República d'Equador i dels departaments de la Vicepresidència, de Cultura i Mitjans de Comunicació i d'Acció Social i Ciutadania. L'exposició s'estructura en quatre àmbits o eixos de reflexió:

L'exposició, comissariada per Llorenç Torrado, explicava l'evolució del menjar al nostre país des de diversos punts de vista, conjugant quatre grans disciplines: la història, el medi, la tecnologia i la cuina. El primer àmbit era una passejada per la producció dels aliments al llarg de la història, des del paleolític fins avui. El segon àmbit s'ocupava de la modificació dels productes, des que entren a la cuina fins que en surten, convertits en menjar. El tercer àmbit girava a l'entorn de la taula com a símbol de la degustació i la valoració del menjar, on al gust s'hi afegeixen els símbols i els sentiments. Finalment, el quart àmbit ens retornava a l'actualitat, mostrant-nos la pervivència actual dels gustos del passat, els hàbits alimentaris que avui té la societat, les noves tecnologies, els productes de què disposem..., en definitiva, l'estil d'avui. Del 18 de novembre de 1997 fins al 15 d'agost de 1998

En el marc de l'exposició "Adéu a la tele! De l'UHF a la TDT", que és una col·laboració entre els departaments de la Presidència i de Cultura i Mitjans de Comunicació, el 31 d'octubre s'oorgnaitza un cicle de taules rodones que debaten diversos temes relacionats amb la mostra.Les taules rodones es fan a les 19.30 hores, a la Sala de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona i l'entrada és lliure. -31 d'octubre - Quina televisió tenim i quina volem?, moderada per la periodista Elisenda Roca. Hi participaran Ferran Monegal, crític de televisió d'El Periódico i director de Tele Monegal (BTV); Toni Vall, crític de televisió del diari Avui; Francesc Bellmunt, vicedegà del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya, i Emili Prado, catedràtic de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la UAB. -3 de novembre - El nou consumidor televisiu. La publicitat i les audiències a la nova televisió, moderada pel periodista Carles Capdevila. Hi participaran Víctor Amela, periodista i crític de televisió de La Vanguardia; Camil Roca, creatiu de Bassat Olgilvy; Josep Lluís de Gabriel, director de Bitlonia.com, i Òscar Nogueira, cap del departament d'audiències de TV3. Mirant el futur des de la nostàlgia, moderada pel periodista Josep Cuní. Hi participaran Sílvia Cóppulo, periodista i directora d'ECOS SL; Àngel Casas, director de Barcelona Televisió, i Ramon Colom, president de Sagrera Audiovisual i director del programa Millenium de TV3. -21 de novembre - La fórmula magistral de la televisió del futur, moderada pel director del Programa d'Impuls de la Transició a la TDT, Daniel Condeminas. Hi participaran Albert Cañigueral, director Márketing Osmosys-ADB; Rosa Franquet, catedràtica de Comunicació Audiovisual UAB; Jesús Casado, vicepresident d'ASIMELEC; Francesc Llobet, realitzador de TV3 i vicedegà CPAC, i Hector Milla, expert en videoblogs i creador de Balzac.tv. -4 de desembre - Avantatges i reptes de la TDT. Com fer que arribi a tothom, moderada per Gemma Domènech, directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya. -18 de desembre - Les televisions locals i la TDT, moderada per Joan Vila, director de Comunicàlia. Hi participaran Jordi Marín, director-gerent del Consorci Digital Mataró-Maresme; Frederic Cano, director ETV- Llobregat TV i president de l'Associació Televisions Digitals de Proximitat, i Jordi Molet, director general de El 9TV.

La publicitat catalana arrenca fa 150 anys gràcies a la visió i l'instint pel negoci dels pioners de la publicitat a Catalunya. El primer publicitari català documentat va ser Rafael Roldós i Viñolas, que va començar com a agent publicitari. La visió del negoci publicitari de Roldós i dels altres pioners de la publicitat va propiciar la professionalització d'aquesta activitat amb la creació de les primeres agències de publicitat barcelonines. Posteriorment, durant la segona meitat del segle XX i fins a l'actualitat, de la capital catalana han sortit publicitaris de renom internacional, agències de publicitat reconegudes per la seva creativitat i campanyes publicitàries que han donat la volta al món. Rafael Roldós i Viñolas va fundar, el 1872 el centre d'anuncis Roldós y Compañía, primera agència de publicitat de l'Estat espanyol que va dedicar-se exclusivament a oferir serveis publicitaris. La trajectòria de l'agència de publicitat fundada per Rafael Roldós, i dirigida pels seus fills Rafael i Ruperto des del 1918, és el millor exemple de l'activitat publicitària catalana durant més de cent anys. Actualment l'agència de publicitat Roldós, SA és l'agència més antiga del món en actiu. Altres pioners en el món de la publicitat són Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzon i Malcolm Thomson. L'exposició es desenvolupa en tres períodes històrics: 1857-1900, 1901-1929 i 1930-1957. La publicitat comença a tenir una presència destacada a les ciutats amb cartells, marquesines i, especialment, a la premsa i les revistes, en el context de la revolució industrial i tèxtil de Catalunya del segle XIX i de l'aprovació del pla Cerdà de Barcelona. Els agents publicitaris actuen com a intermediaris entre els anunciants i els mitjans de comunicació i basen la seva activitat en la venda d'espai de les publicacions a canvi d'una comissió. La publicitat encara és molt elemental i limitada tecnològicament, els textos són primaris i les il·lustracions, gairebé inexistents. La publicitat catalana inicia el camí cap a la consolidació: el nombre d'agències augmenta i neixen les anomenades "agències tècniques", totalment centrades en les necessitats dels anunciants. Acabada la Primera Guerra Mundial comencen els "feliços anys vint", un període de creixement econòmic mundial sense precedents que afavoreix l'activitat comercial i la publicitat. La projecció que representa per a Barcelona l'Exposició Internacional del 1929 suposa una excel·lent oportunitat per als fabricants locals, que donen a conèixer els seus productes i marques als mercats internacionals. L'aparició de la ràdio i la seva ràpida popularització altera el panorama dels mitjans publicitaris de l'època i es converteix en un nou i eficaç suport per a difondre els missatges comercials. L'any 1933, la publicitat s'incorpora al món acadèmic i educatiu. Les incipients associacions professionals es consoliden durant aquest període, tot i que la seva activitat es redueix notablement a causa de la Guerra Civil i la seva posterior integració en els sindicats verticals, controlats pel règim franquista. El període està marcat per la crisi de la postguerra. A partir dels anys 50 comença la recuperació econòmica i l'activitat publicitària torna a créixer. El nou mitjà s'introdueix a les llars compartint protagonisme amb la ràdio. Apareixen noves agències i nous formats publicitaris que tornen a canviar la fisonomia de la publicitat. Es tanca, així, el temps dels pioners.

Mallorca, Barcelona, el món", que es presenta al Palau Robert i posteriorment al CaixaForum Palma, recorda i dóna visibilitat a una de les figures més rellevants de la literatura contemporània catalana. La Institució de les Lletres Catalanes i l'Obra Social "la Caixa" organitzen, amb la col·laboració del Palau Robert, aquesta mostra, que té com a comissari l'escriptor i crític Julià Guillamon. Es pot visitar del 20 de novembre al 28 de febrer de 2016 al Palau Robert, i del 2 de juny del 2016 al 8 de gener del 2017 al CaixaForum Palma. Aquesta iniciativa arriba en complir-se els sis anys de la mort de Baltasar Porcel (Andratx, 1937 – Barcelona, 2009), una figura central de la cultura catalana de les últimes dècades, amb una literatura que connecta amb els mites clàssics i ofereix una imatge trepidant del món contemporani. Porcel, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2007, va destacar per la força i la vitalitat d'una narrativa que travessa gèneres. El seu treball com a autor de teatre, novel·lista, autor de grans reportatges, entrevistador i columnista posa de manifest la combinació de coneixement, passió i implicació, un fet que dota la seva obra d'un segell propi. Un llegat immens pel que fa al volum i a la qualitat literària. Des que va arribar a Barcelona l'any 1960, la seva vida va seguir una transformació constant que va culminar en la seva penúltima etapa d'home públic com a president delegat de l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació. Sala 1, del 20 de novembre al 28 de febrer de 2016 L'exposició reconstrueix tots els aspectes de la seva personalitat i ens introdueix en el ric món literari de l'escriptor. El relat s'estructura en tres àmbits: El mite d'Andratx, Notícies del món i El desordre global. Mallorca, Barcelona, el món" és un viatge d'anada i tornada des del món originari d'Andratx, un lloc retirat del món que obliga els seus habitants a sortir a l'aventura. El primer àmbit, El mite d'Andratx, descobreix el paisatge de Mallorca i els orígens familiars, la creació d'un espai propi i la seva interpretació en clau literària. Aquest món originari de Sant Elm, S'Arracó, Cala Conills, La Trapa, Es Pantaleu, puig Tortuga, – el mite d'Andratx– que es formula en els primers llibres, en el pas dels anys cinquanta als seixanta i que reapareix obsessivament en les seves creacions. També revela un passat mític, connectat amb les grans epopeies de la Mediterrània i amb l'aventura d'ultramar: pirates i contrabandistes, aventurers i assassins. L'apartat, mitjançant objectes, imatges, instal·lacions i audiovisuals, desenvolupa quatre línies argumentals: la vida al camp i la lluita per la terra, el contraban, la pirateria mediterrània i l'emigració dels andritxols a Cuba... L'àmbit se centra en les seves novel·les més conegudes, Solnegre, La lluna i el cala Llamp, Els argonautes, Difunts sota els ametllers en flor, Cavalls cap a la fosca i El cor del senglar. En l'àmbit Notícies del món s'hi relata la sortida de Baltasar Porcel del món originari d'Andratx per iniciar la seva l'aventura literària, periodística i política a Barcelona. El va moure la seva ambició, sempre renovada, d'obrir altres mons i conquerir fites més altes. L'escriptor considera que tot allò que viuràs mentre siguis fora et transformarà de tal manera que quan tornis serà com si haguessis mort l'home que eres quan vas marxar. Des de finals dels anys cinquanta la carrera periodística de Porcel corre en paral·lel a la seva obra literària. El periodisme li permet dur una vida d'acció, conèixer tots els estrats de la societat, ser a prop del poder i, com l'admirat Chateaubriand, intervenir en la vida política des de la cultura. Una època que abasta els grans viatges i reportatges i el columnisme diari, l'anarquisme i el pujolisme, la recuperació de les grans figures de la literatura catalana del segle XX, els filòsofs, els pensadors i els activistes internacionals. Porcel va alternar dues capçaleres: Destino, de la qual va ser director en diversos moments, per fer reportatges i entrevistes, i Serra d'Or, per fer entrevistes. Pertanyen a aquesta època les entrevistes amb personatges rellevants (Joan Miró, Pau Casals, Salvador Dalí, Salvador Espriu, Raimon, Josep Trueta, Josep Pla, Josep Tarradellas, Josep Pla, Víctor Català, Josep Carner...). Les entrevistes de Porcel són una referència i s'han recollit en el volum L'àguila daurada. Grans creadors a la Catalunya del segle XX (2003). També són d'aquesta època el viatge a Egipte i Israel, acompanyat del fotògraf Toni Catany, per veure els efectes de la Guerra dels Sis Dies, París i la Xina. Porcel és el periodista que va a buscar elements d'anàlisi sobre el terreny i que apareix fotografiat en els seus reportatges sovint a la coberta. Posteriorment, Baltasar Porcel va ser impulsor i president delegat de l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació (1982-1990), des d'on va promoure les trobades d'ambdós costats del mar i la projecció exterior de Catalunya, director d'algunes col·leccions d'Editorial Planeta. A partir del 1982, escriu una columna diària a La Vanguardia, que esdevé una de les grans referències del columnisme català. Baltasar Porcel també va ser el president delegat del Premi Internacional Catalunya, creat per la Generalitat el 1989, amb l'objectiu de reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes, i situar Catalunya a l'escena dels grans guardons internacionals. La part final de la mostra recrea el món de les novel·les contemporànies de Porcel, la nova línia en la seva novel·lística a partir del 1989, amb una sàtira implacable de tots els sectors de la vida econòmica, política i cultural. La pobresa, els símbols del poder –cotxes i gratacels–, l'especulació immobiliària, el gran espectacle de les revistes del cor i el populisme apareixen en el remolí de la ciutat postmoderna. Pertanyen a aquesta nova línia en què l'escriptor s'aboca a l'actualitat de la política, la cultura i els negocis obres com ara El divorci de Berta Barca, escrita en la vigília dels Jocs olímpics de 1992, Lola i els peixos morts, Ulisses a alta mar, i Cada castell i totes les ombres. En aquest últim espai també es reserva un espai per a la Mallorca més actual i un racó purament biogràfic a través de la seva documentació personal. Galàxia Gutenberg, La Vanguardia i l'Institut Europeu de la Mediterrània col·laboren en aquesta mostra amb diverses iniciatives que ajuden a la difusió del projecte. Coincidint amb l'exposició, l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) organitza quatre conferències. 26 de gener: Tahar Ben Jelloun parlarà sobre "Creació i compromís al Mediterrani" 2 de febrer: Enric Juliana sobre "Periodisme i política catalana" 9 de febrer: Carme Riera dissertarà sobre "Mallorca i els seus personatges" 16 de febrer: Tomàs Alcoverro desenvoluparà el tema "El Mediterrani tumultuós" Aquestes activitats es desenvoluparan a la Sala de les Cotxeres del Palau Robert. Descarregueu-vos el programa del cicle de conferències en PDF Galaxia Gutenberg publica el llibre Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món en coedició amb la Institució de les Lletres Catalanes i l'Obra Social "la Caixa" amb motiu de l'exposició. Una edició il·lustrada de gairebé 200 pàgines a cura de Julià Guillamon, amb disseny d'Albert Planas. La Vanguardia edita un suplement especial per a l'exposició. Organització: Generalitat de Catalunya – Institució de les Lletres Catalanes – i Obra Social "la Caixa" Documentació a Mallorca: Mateu Ramon Coordinació: Miriam Romeu i Vanessa Tedejo Col·laboradors: Institut Europeu de la Mediterrània i Galaxia Gutenberg Mitjà patrocinador: La Vanguardia

© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya Audiovisual que mostra el procés de producció de la primera gran exposició sobre la moto i el motociclisme catalans, des dels àmbits industrial, social, esportiu i tecnològic, que es pot visitar fins al 25 d'octubre 2015 a la primera planta del Palau Robert. Clip de presentació / resum de l'exposició Catalunya Moto. Indústria, societat, competició i tecnologia" vol retre homenatge a totes les persones que en el passat i en el present han fet possible que Catalunya esdevingui una referència mundial del sector, i també vol projectar una mirada il·lusionada al futur. Un èxit col·lectiu en el qual han col·laborat els pioners i les marques d'un passat llegendari i els destacadíssims èxits esportius dels joves pilots catalans, aplicant la fórmula de talent, tenacitat i esforç.al Palau Robert de Barcelona, del 3 de març al 25 d'octubre 2015. Gran actuació de Toni Bou, 16 vegades campió del món de trial, al final de l'acte inaugural de l'exposició ‪#‎CatalunyaMoto‬ El comissari Max Llamazares explica el contingut de l'exposició

La culpa fou d'en Gaspar......d'en Melcior i d'en Baltasar. Era a la fi dels anys setanta quan un encara innocent Albert Bertran (Barcelona, 1962) demanà, en una carta als Reis d'Orient, una Werlissa color amb la intenció de millorar les fotografies que feia als amics i parents amb les Kodak Instamatic i Fiesta de la primera comunió. La sorpresa arribà quan ses majestats van portar-li una Hanimex 35 sl!!!, una càmera reflex d'òptiques intercanviables amb rosca. De la mà de l'Antonio Baños, el botiguer del barri d'on provenia la càmera, el jove Albert Bertran s'endinsa pel màgic univers de la fotografia i descobreix aquesta finestra al món i la seva màgia com a mitjà per expressar sensacions artístiques individuals. Comença a retratar curses de trial, festivals de música... fins que un dia, amb el seu germà Quim, aleshores estudiant de periodisme, publiquen el seu primer reportatge a Solo moto, revista amb la qual estableixen una estreta col·laboració. Fou llavors quan va veure una sortida professional en allò que més li agradava. Va millorar el seu equip i va perfeccionar els seus coneixements, alternant-ho amb petits treballs socials, comercials, i també periodístics com a free lance, fins i tot amb un carnet fals d'una agència de notícies. Va conèixer Pepe Encinas en un seminari de fotoperiodisme, que el posa en contacte amb Nicolás G. de El Mundo Deportivo, on començaria unes col·laboracions els caps de setmana que acabarien essent diàries. És així com va entrar en el món de la premsa: Record, El Periódico, dominicals i suplements dels principals diaris... Als Jocs del 92 torna a El Mundo Deportivo, i el 95 entra en plantilla al dominical de El Periódico com ajudant d'editor gràfic i fotògraf fins al seu trasllat definitiu al diari on compagina la seva tasca principal amb algunes col·laboracions externes. Al llarg de tots aquests anys ha estat enviat especial en un seguit d'esdeveniments arreu del món, com ara els Jocs Olímpics de Seül, els mundials de motociclisme i ral·lis, el mundial de futbol als Estats Units o la preguerra d'Afganistan entre d'altres molts reportatges. Al 1999 va iniciar una aventura editorial amb l'amic Pau Arenós d'on va sortir el llibre "Los genios del fuego". Dos anys després van repetir l'experiència amb "Los momentos decisivos". També ha il·lustrat el llibre d'Andreu Buenafuente "Digue'm agosarat", i amb David Trueba i Sergi Arola ha publicat "Como quieras, cuando quieras, donde quieras". L'Albert Bertran aviat va entendre la fotografia com el llenguatge més corrent de la nostra civilització, i així ho demostren la qualitat documental, el sentit artístic i el caràcter innovador de la seva extensa obra, per més que ell prefereix autodefinir-se sempre com un modest obrer de la imatge.

Vaig tenir la gran sort de descobrir la meva vocació de molt joveneta. El somni inicial i completament descabellat de convertir-me en ballarina es va esfumar quan encara era una nena. Vaig tenir la sort de descobrir la revista Los aventureros quan encara era una adolescent. Enrique Meneses, el seu director, va ser, sense saber-ho, el responsable del fet que em trobés embarcada en la primera gran aventura de la meva vida: recórrer el Sahara durant dos mesos, amb la meva flamant Canon AE1 Program, sense saber què calia fer per fotografiar a contrallum ni de com trobar el nord orientant-me amb l'estrella polar. Vaig tenir la sort que els meus pares em deixessin estudiar allò que de veritat desitjava. Quan amb to solemne els vaig comunicar la meva ferma decisió de convertir-me en reportera la seva mirada va congelar-se en un estrany rictus. L'any 1984, vaig començar la carrera de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig tenir la sort de poder fer un gir important a la meva vida i traslladar-me a Londres. Se'm va ocórrer un diumenge d'estiu, atrapada en una caravana infernal de trànsit, mentre feia volar el pensament i m'entretenia pensant què faria de la meva vida. El 1989, amb un títol de periodista sota el braç, vaig marxar a la capital britànica. Allà em vaig iniciar en el fotoperiodisme i vaig viure-hi durant tres anys. Vaig tenir la sort que Michael Young, antic editor gràfic del The Times, confiés en mi i em donés la primera oportunitat. L'any 1991, sense tenir gens clar què passaria a Iugoslàvia, vaig proposar-li d'anar-hi. "En dos dies et vull a Croàcia", va dir-me sense parpellejar. Vaig tenir la sort de rebre la calidesa dels periodistes més consagrats de la zona quan vaig arribar per primera vegada als Balcans amb el meu vell Renault 5. Amb ells vaig aprendre l'ofici. Ells van ajudar-me a madurar i van consolar-me quan més vaig necessitar-ho. Durant deu anys, la meva trajectòria professional va estar centrada en aquest racó d'Europa tan castigat i d'aquí va néixer el llibre que més estimo -i, de moment, l'únic...- Balkan in memoriam. Vaig tenir la sort de reconciliar-me amb la vida i de continuar endavant malgrat les dificultats. He treballat a Mèxic, Israel, Palestina, Rumania, Cuba, Canadà, Sicília, Haití, Moçambic i a tot arreu he documentat històries que crec que valien la pena. Vaig tenir la sort de trobar joves estudiants disposats a escoltar-me. Amb ells he après que la passió és contagiosa. Des del 1995, compagino el meu treball de fotoperiodista amb la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Han passat més de quinze anys des que vaig començar el meu camí pel món fascinant del reporterisme i he tingut la gran sort de gaudir de la meva feina, de viure apassionadament cada nou projecte, de submergir-me en móns sorprenents i de compartir experiències inoblidables amb persones immensament generoses. A tots ells, moltes gràcies per haver-ho fet possible.

Joaquim Ruiz Millet: T'has fixat en el fet que ningú riu a les fotografies de Christian Maury? Salvador Rodés: Sí, i això els dóna una gran gravetat. JRM: Tanmateix en Christian és un home amb un gran sentit de l'humor. JRM: Tens raó i crec que és en el seu darrer portafolis on es mostra amb tot el seu esplendor, juntament amb una visió... SR: És on ho explota més, perquè sobre un tema tan concret descontextualitza les imatges i les portar a una dimensió poètica. JRM: En canvi aquí, al Palau Robert, quan ha hagut d'escollir aquest centenar de còpies per a La vitrina del fotògraf, tot, des dels animals fins als cotxes i des dels paisatges naturals fins als paisatges urbans, sembla trist. SR: Tal vegada això es reforci gràcies a la tensió que tenen la majoria de les imatges en contraposició a dos o més elements. Per exemple, el joc entre dues mirades o la situació dels subjectes; en definitiva, per la confrontació entre dos o més plans. JRM: En aquest sentit, la llunyania, la sensació de buit en els paisatges, el mar i la seva línia d'horitzó es corresponen amb els seus retrats de persones marginades o, simplement, solitàries. Tan iguals, a més, tant si són de Barcelona, de Bucarest, de París, com si són de Calcuta. SR: És curiós que, al final, el denominador comú d'aquesta selecció o el seu valor principal -i tractant-se d'un fotoperiodista- no sigui el referencial, sinó el de la melanconia. Christian Maury va néixer a Nevers el 1953 i va estudiar Belles Arts. Viu i treballa a Barcelona des de 1988. És col·laborador de grans agències i ha publicat en nombroses revistes internacionals i del nostre país.

Cada nit, abans de dormir, Txema dirigeix una bona mànega d'aigua a l'interior del seu crani i d'aquesta manera el deixa ben net de les angúnies del dia i pot dormir com un nen. Cap psicomag no li ha receptat aquest condicionament positiu; se'l va inventar ell solet quan encara era petit com a fórmula d'higiene mental y assegura que li ha estat útil també per arribar als trenta-cinc sense saber què és un mal de cap. Una persona que orquestra amb tanta determinació la seva pròpia felicitat té més mèrit que no pas Obèlix, que, simplement, però no pas de manera menys gloriosa, va rebre el cop d'espasa del destí en caure dins la marmita de la poció màgica que li va donar força de per vida. Txema també té força, la de l'optimisme; ja fa uns quants anys que va trobar escrita la frase que sempre havia inspirat la seva vida: "Vigila com mires el món perquè el món serà tal com te'l miris". I encara que no va aprendre res de nou va saber dir d'una altra manera el que ja havia estat explicant amb les seves fotos: que la plenitud de l'ésser es conforma ara mateix si som capaços de tallar les rovellades cadenes de l'estupor i que l'alegria és la compensació més gran que podem donar-nos davant del nostre destí mortal. Experimentar així l'existència dia rere dia demana uns ancoratges que són distints en cada mestre de felicitat i Txema va adoptar la fotografia, que és una de las maneres més intenses de mirar. Fer fotos és també una gran manera de relacionar-se i per a algú tan sociable com és un optimista, la relació amb éssers vius, siguin persones o gossos, és una cosa tan necessària com respirar; però ha de ser una relació positiva. I ja tenim a Txema retent compte dels aspectes que més li interessen de l'existència, aquells que ens reservem per buscar l'assoliment incert de la felicitat: els espais físics i mentals de l'oci entès com àmbit vital arrabassat a l'esclavatge de l'esforç i la renúncia remunerats. Cal dir que la seva mirada ha anat passant de la sorpresa, la ironia o la celebració a una amable acceptació de les manifestacions dels altres, com més va més exempta de judici, més recíproca, més madura.

L'exposició Cèl·lules sobre llenç, creada per l'investigador de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona Carlos Barcia, s'exhibirà al Palau Robert de Barcelona del 7 a l'11 de febrer amb motiu de la Biennal Ciutat i Ciència organitzada per l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta exposició és un recull d'imatges preses mitjançant diverses tècniques de microscòpia, com a part de diferents projectes de recerca que l'autor ha anat desenvolupant durant anys d'investigació en neurociències. La major part d'aquestes obres han estat seleccionades com a portades de revistes científiques, com la prestigiosa revista Nature en la seva secció especialitzada de neurologia. Les imatges són de matèria real, teixit cerebral, i els colors van ser escollits d'entre làsers amb diferents longituds d'ona. Neurones i altres tipus de cèl·lules del sistema nerviós són exposades en condicions normals o patològiques, mostrant la bellesa del món microscòpic que habita dins dels nostres cervells. Art i ciència es barregen en aquesta exposició on la bellesa de la realitat és probablement més important que la realitat mateixa. El propòsit d'aquesta exposició, a més de ser una forma d'expressió artística, és apropar al públic en general la investigació en neurociències, tan fonamental i necessària en els nostres dies. La Sociedad Española de Neurociencias (SENC), la Fundación Española por la Ciencia y la Tecnología (FECyT) i la Fundació Banc Sabadell han fet possible aquesta exposició, pel seu valor científic i artístic, i pel seu potencial com a eina de divulgació de les neurociències.

Les escoles interessades a visitar les exposicions que es presenten al Palau Robert han de concertar dia i hora de visita al correu [EMAIL] amb una setmana d'antelació com a mínim per garantir un accés fluid a les mostres durant totes les hores d'obertura al públic. Les escoles han de presentar el correu de confirmació de la visita, enviat pel Palau Robert, al personal de Seguretat, el dia que venen al centre. Les dades que cal facilitar en la petició de les visites són: — Data i hora sol·licitada de visita — Nom dels responsables de grup No es permetrà l'accés als grups sense la petició prèvia. Els grups han de ser d'una vintena d'alumnes, per tal de garantir l'aprofitament de la visita i evitar aglomeracions al recorregut expositiu.

L'exposició, comissariada per Ferran Miralles, volia apropar-nos al riu, tant proper i, a la vegada, tant desconegut. Els rius, en bona part motors econòmics i socials de la nostra història, són un eix que separa i, alhora, uneix terres, pobles i gent, de banda a banda i de dalt a baix d'una mateixa conca; això és el que explicava el primer àmbit de l'exposició. El segon àmbit ens mostrava com, domesticant el riu, aprenent a fer ús de l'aigua, hem bastit una xarxa que ens hi lliga intensament i el fa passar per casa nostra. El tercer àmbit, en fi, ens presentava el riu com a escenari, amb els seus personatges, reals o misteriosos, però sempre magnífics, que ens convidaven a fer una passejada pel riu. Del 6 d'octubre de 1998 fins al 4 d'abril de 1999

L'exposició, comissariada per Martí Boada, volia sensibilitzar el públic respecte al patrimoni natural del nostre país i com el desenvolupament de la societat actual no ha de comportar un impacte sobre la terra que comprometi les futures generacions. L'exposició s'articulava en tres àmbits: Del 6 d'octubre del 1999 fins al 15 d'octubre de 2000 La natura, abans i després d'aparèixer l'espècie humana ens mostrava la natura abans que el canvi climàtic, en la fase final de la darrera glaciació, afavorís l'aparició de l'espècie humana i la posterior evolució del paisatge, a nivell global i local. S'hi reflectia la disseminació involuntària per part dels grups nòmades; la transformació del territori i la revolta tecnològica de la romanització; el domini de l'aigua del període islàmic; les primeres reserves de caça de l'època feudal; els efectes de la descoberta del nou món i de la industrialització; i la creació d'espais protegits com a resposta a la crisi ambiental del segle XX. El parc natural, ara i aquí explicava les raons i els objectius de conservació i sensibilització que acompanyen la creació d'un parc, i els seus usos socials: com s'organitza, què s'hi pot fer i per què. S'hi relacionaven els 19 espais protegits d'un total de 144 d'interès natural i la seva localització sobre un gran mapa de Catalunya. Hi havia un àmbit annex, totalment dedicat als programes de recerca, de difusió i de gaudi dels parcs naturals. Una mena d'immersió dins del mosaic paisatgístic dels parcs de Catalunya, que ens permetia tenir-ne una percepció global i conèixer la recuperació d'espècies i d'hàbitats en perill, saber dels plans especials dels parcs i veure els seus equipaments, o la gestió d'ajudes internacionals. La sostenibilitat, eina de futur ens ajudava a comprendre el concepte de connectivitat, un procés que ajuda a veure la natura com un tot, tant biològic com social, i el concepte de sostenibilitat com a via de sortida positiva cap al futur, amb la superació de la crisi ambiental actual, essent previsors i conscients del compromís que tenim cap a la necessària preservació de l'entorn.

El foc té moltes més de mil cares. La majoria d'elles es mouen entre el cel i la terra i entre la creació i la destrucció; entre la matèria i la imaginació; entre la necessitat i la por; entre el realisme i la màgia; entre el caràcter sobrenatural i el domini humà mitjançant la tècnica. El foc ens projecta a un terreny d'ambivalències i de contradiccions. Així ho posen de manifest tant l'extraordinària riquesa mítica, ritual i festiva al voltant del foc com la seva multiplicitat d'usos i aplicacions materials. El sol és més antic que la humanitat, però no sempre l'ésser humà ha tingut llum i escalfor: la nit, els hiverns, els vents, la pluja... han suposat foscor, fred, aliments només crus i que ràpidament es feien malbé, i no disposar, gairebé, d'altres eines que les mans. Sense foc, doncs, la civilització encara estaria a les beceroles i ens pelaríem de fred i ens moriríem de gana. Del 5 de desembre de 2000 al 30 de juny de 2001 El foc és un fenomen de la naturalesa: l'escalfor del sol, el llamp, l'erupció volcànica, els incendis són fenòmens naturals. Va ser a partir de l'observació dels fenòmens naturals, de l'assaig i de l'error, de l'atreviment i de la casualitat, que els humans van poder obtenir el foc i domesticar-lo. Totes les cultures arreu del món tenen mites i ritus que fan referència a l'origen del foc i a la seva conservació, al foc creador i al foc destructor, al foc amic i al foc enemic. Les figures dels genis i els demiürgs del foc són presents en moltes de les llegendes i creences populars, i el nombrós i enigmàtic bestiari és el protagonista del folklore del foc. D'entre els ritus destaquen les fogueres pròpies de les festes dels solsticis: el de l'hivern, per Nadal, representat en el tió, i el de l'estiu, per Sant Joan. El progressiu domini del foc ha estat un factor cabdal per al desenvolupament de la humanitat i de la civilització: foc per cuinar, per escalfar-se, per il·luminar-se, per protegir-se, per fondre o per defensar-se i atacar... El foc de la llar, el foc dels forns de les fargues, els alts forns, les màquines de vapor, les centrals tèrmiques... El foc constitueix un aspecte fonamental de la tecnologia. La domesticació del foc, però, és un objectiu mai plenament aconseguit; ni tan sols amb els poderosos mitjans de les tecnologies més modernes. El risc de l'incendi, la necessitat de la seva prevenció i extinció i la recuperació dels danys produïts han estat preocupacions de qualsevol societat i període històric. I per intentar prevenir i protegir-se dels perills del foc s'han elaborat diverses eines, normatives i sistemes de comunicació. El calendari festiu, arreu del món, i particularment a Catalunya, és molt ric en representacions rituals i simbòliques del foc. Algunes d'elles són supervivències de ritus antics i precristians, i unes altres són recreacions on els aspectes més religiosos i cerimonials han deixat pas als més lúdics i espectaculars. En algun dels ritus també descobrim una tradició simbòlica que, avui, ens ajuda a mantenir la nostra identitat en un món dominat per la globalització. Avui, en un món dominat per la racionalitat, les ciències experimentals i per les seves aplicacions tecnològiques, el foc manté una força de simbolització extraordinària. La tecnologia ha fet possible augmentar encara més les seves dosis d'espectacularitat sense eliminar-ne totalment el risc. Tradició i modernitat van lligades estretament; màgia i tecnologia, també. No és misteriós, i màgic, mantenir encesa la flama de la torxa olímpica a sota l'aigua? Segueix la màgia del foc i la festa de la màgia perquè el foc és un element molt llaminer. El foc ens continua motivant els cinc sentits i fent possible la confluència màgica del ritual i el poderós imaginari cultural amb l'esperit lúdic i la necessitat de diversió.

Catalunya és un país mediterrani on el conreu de la vinya i l'elaboració de vi han estat activitats que han contribuït a modelar els seus paisatges i a caracteritzar la seva economia. La història i la cultura del vi a Catalunya són un reflex parcial, però significatiu, de la pròpia història de Catalunya, dels patrimonis naturals i culturals que els seus habitants han anat construint al llarg dels segles. Així doncs, dins la tradició de les exposicions del Palau Robert, Centre d'Informació de Catalunya, un cop més territori i patrimoni conflueixen.

"Avui, els mercats són un paradís obert per a tots, un món de temptacions honestes, delicioses, sempre renovades i molt sovint sorprenents. La Mediterrània és una regió formada pel conjunt de països i cultures al voltant del mar que li dóna nom. És una àrea amb trets específics derivats de les poblacions que humanitzaren els seus paisatges, transferiren coneixements i tecnologies i desenvoluparen intercanvis múltiples, tot articulant així l'espai mediterrani. Els mercats de la Mediterrània són el reflex de les especificitats dels seus paisatges, pobles, cultures i dels intercanvis que s'hi produeixen. Reflecteixen el procés complex i dinàmic en què, a més de les mercaderies, han circulat un conjunt de persones, coneixements, valors, idees i gustos. A través dels encants dels mercats de la Mediterrània, podem copsar una visió de trets universals, alhora que diferents manifestacions de la pluralitat, les particularitats i els mestissatges. L'exposició "Mercats de la Mediterrània" és un passeig, un viatge, pels mercats, per tots en general i per cap en particular; un viatge per la història i la geografia de la Mediterrània, dels seus pobles i dels seus intercanvis econòmics i culturals. A més de l'aprovisionament, els mercats tenen altres funcions que permeten copsar els ritmes dels pobles i les seves tradicions. Els mercats són "fòrums de la tribu", generen i manifesten sentiments col·lectius. El mercat és un escenari altament socialitzat, síntesi d'uns codis culturals específics. Ens submergeix en la cultura mediterrània i en els seus emblemes, essent-ne un precisament la diversitat cultural i religiosa. El mercat és una institució de la vida social. El dia de mercat és dia de festa; es transforma en un focus de sociabilitat, i s'hi creen vincles d'amistat i de confiança. El mercat és també un art de "perdre" o de "prendre's el seu temps", de fer un ús generós del temps, diferent de l'ús quasi comptable que en fem la resta de la setmana. El mercat és una institució econòmica que es regeix per les seves pròpies regles. Facilita l'eficiència de l'activitat comercial. Significa llei i ordre, acords, equivalències, monedes, pesos i mesures, contractes, garanties... La navegació marítima per la Mediterrània va facilitar les activitats comercials. Els grans mercats van ubicar-se, sobretot, al litoral. Ja des de la Grècia antiga, una de les funcions bàsiques de la ciutat va ser erigir-se en localitat de mercat per al seu territori. El mercat ha tingut un paper fonamental en una economia urbana que havia de garantir queviures i matèries primeres. Al llarg de la història, préstecs i adaptacions han estat moneda corrent: síndries, cigrons, arròs, albergínies, taronges, peres, cireres, préssecs, avellanes, cebes, alls, prunes, blat de moro, patata, mongetes, tomàquets, pebrots, carbasses, cacau o l'alvocat són productes originaris d'indrets molt diversos, i alhora productes desconeguts que només es van introduir o consolidar en el seu propi paisatge per efecte del mercat. Els mercats són mirall i reflex dels seus pobles i dels intercanvis que s'hi produeixen. Allà s'hi constaten tant els seus trets universals com les manifestacions de la pluralitat i els particularismes. Són aparadors de la identitat i de la dialèctica intercultural. Els mercats fan circular experiències de tota mena, de les alimentàries a les artístiques; de les tecnològiques a les religioses o intel·lectuals. L'enorme dimensió comunicativa dels mercats converteix en punts de trobada, de mestissatge, en "una gran finestra oberta al món". Avui, els mercats reflecteixen el canvi social de tal manera que fins i tot aquest fenomen els ha canviat. Les noves vies de comunicació, l'explosió demogràfica, l'expansió dels centres urbans, el nou sentit del crèdit, la creació de grans xarxes comercials, la venda a terminis, l'ampliació de xarxes globals de comunicació i d'altres factors han contribuït, en el passat i avui dia, a la transformació dels mercats. Tot i així, encara persisteixen moltes característiques dels mercats "tradicionals", per bé que han adquirit avui un nou significat i són una manifestació d'una nova modernitat que es projecta com un valor positiu de futur. Institut Europeu de la Mediterrània Institut Mnicipal de Mercats de Barcelona

Aquesta exposició vol retre homenatge a Manuel Pertegaz per la seva trajectòria creadora en el món de la moda que l'ha fet mereixedor del reconeixement internacional. El fet de dedicar més de setanta anys a l'exercici d'un ofici és un talent no sempre a l'abast de tothom. Aquesta ha estat una de les mestries de Manuel Pertegaz, artista de la moda i protagonista d'aquesta exposició homenatge. La seva disciplina, la seva constància i, sobretot, la seva alegria i dedicació al treball s'ho mereixien. Des que, als tretze anys i en una sastreria de Barcelona, va descobrir la seva capacitat per donar bellesa a la silueta femenina, Pertegaz no ha deixat d'obrir salons de moda; d'organitzar desfilades a Nova York, Berlín, Venècia, Londres, Barcelona i Madrid; de rebre honors nacionals i internacionals, o de gaudir amb els èxits de les seves clientes, que, quan apareixen vestides de Pertegaz, mai no passen desapercebudes. Elles van ser les seves clientes i amigues, ja que Pertegaz sempre ha tingut un gran sentit de la lleialtat i de l'amistat. I sempre ha destacat que, gràcies al seu ofici, ha pogut entendre el món a través de protagonistes de debò. Aquest afecte cap al vestit i cap a la persona que viurà amb ell un moment potser únic impregna el seu treball de tècniques, sí, però també, i sobretot, de màgia. D'una certa màgia que ell va saber donar als colors i a les formes que, com el seu perfum "Pertegaz", va tenir cada una de les seves creacions. Aquesta exposició les recorda, com també algun d'aquells magnífics moments. Del 27 d'octubre de 2004 al 27 de febrer de 2005 · 1930 Té dotze anys i ja treballa en una botiga del carrer del Carme de Barcelona i, al cap de poc temps, a la sastreria Angulo, que acaba d'obrir una secció femenina. Hi descobreix que el que l'atrau és vestir la dona i comença a exercitar-se amb les dones i les amigues de la seva família. · 1942 Amb vint-i-quatre anys obre la seva primera casa de costura a Barcelona amb el seu nom. · 1948 Obre la seva primera casa de costura a Madrid. Triomfa en una capital dominada per la postguerra, però amb il·lusió per la fantasia de l'alta costura. Li plouen comandes de tot Espanya i fa el seu primer viatge a París. Primer viatge als Estats Units. Presenta la seva col·lecció a Nova York, Boston, Atlanta i Filadèlfia. Rep comandes dels grans magatzems més selectius. · 1957 En morir Christian Dior, el seu nom sona per ser-ne el successor, però rebutja l'oferta, que és finalment acceptada per Yves Saint Laurent. Els seus vestits ja s'exporten a Anglaterra, el Canadà i Suïssa. Aquest any mostra les seves col·leccions amb desfilada a Venècia, Londres, Santiago de Xile, el Caire i Copenhaguen. · 1960 Assisteix amb Pierre Cardin i Valentino, com a convidats d'honor, a la Primera Gala de la Moda Europea, celebrada a Mèxic DF. Neix el perfum "Pertegaz" amb la casa Aromía. · 1964 Gran triomf de la seva desfilada al Pavelló Espanyol de l'Exposició Universal de Nova York. · 1965 Neix el perfum "Diagonal", el seu primer perfum a escala mundial, amb la casa Puig de Barcelona. · 1966 Rep la Medalla d'Or de la Ciutat de Mèxic. La ciutat de Nova Orleans li concedeix la seva Medalla d'Or. · 1969 Un palauet a El Viso és ara la seva nova i majestuosa seu a Madrid. Entre els tallers de Madrid i Barcelona, ja hi treballen set-centes persones al seu càrrec. Presenta una nova col·lecció a Nova York. És nomenat "Amic" de la ciutat de Barcelona. · 1970 El prêt-à-porter guanya cada vegada més adeptes i s'hi adapta perfectament amb les seves col·leccions boutique. Viatja a San Antonio de Texas i presenta les seves idees a la Gala d'Espanya. La ciutat de Barcelona el nomena "Important". · 1972 Participa en la Moden Woche de Munic i a la Setmana Moda Interchic de Berlín, on se li concedeix la Medalla d'Or de la Ciutat de Berlín. També obté la Medalla d'Or de Boston. · 1973 Creu de Cavaller de Sant Jordi a Terol. · 1975 Tanca els seus salons de Madrid. Les línies boutique i els accessoris continuen a Barcelona. · 1980 Viatja al Japó convidat per la Cambra de la Moda. Viatja a Mèxic per a la inauguració d'un nou Palacio de Hierro. Per a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics vesteix la top model Pat Cleveland com a "Dama del Paraigua". · 1994 Rep la Medalla del Foment d'Arts Decoratives. · 1997 Debuta en la moda masculina amb una primera col·lecció per a home. · 1998 Tanca la desfilada que, amb motiu del Dia d'Espanya, se celebra a l'Expo Lisboa 98. Rep la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona. Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts, lliurada per Ses Majestats els Reis a Santiago de Compostel·la. El seu poble natal d'Olba li concedeix el títol de "fill predilecte". Continua vestint i ocupant-se personalment dels encàrrecs d'alta costura de les seves clientes des del seu taller a Diagonal 423. També supervisa totes les llicències d'accessoris de moda que porten el seu nom. · 2004 Vesteix la princesa d'Astúries per al seu casament. Rep el prestigiós guardó l'Aguja de Oro 2004. Centre d'Informació de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona

Com un exponent destacat del Pla de Recerca i Innovació 2005 – 2008 de la Generalitat de Catalunya, i coincidint amb Barcelona Ciència 2007, "Apropa't a la ciència" pretén acostar d'una manera didàctica i atractiva la ciència als ciutadans; entesa aquesta en un sentit ampli. És a dir, com una eina útil per a la gent, malgrat el desconeixement de molts dels seus aspectes, però de la qual se'n deriven evidents repercussions socials i de millora per a la qualitat de vida, és a dir el RETORN SOCIAL DE LA CIÈNCIA. També està adreçada a fomentar l'interés dels més joves cap a aquesta disciplina. Oberta al públic del 12 d'octubre al 26 d'agost de 2007 Sota el títol de Barcelona Ciència 2007 l'ajuntament de Barcelona commemora el centenari del premi Nobel atorgat a Santiago Ramon y Cajal. Engega un ampli programa cultural que posarà un accent especial en el vincle entre les ciències, la cultura i la societat. A més a més, el 2007 es commemora també el centenari de la creació de l'Institut d'Estudis Catalans i el de la Junta de Ampliación de Estudios, institució precursora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Per tal de donar un impuls decisiu a la política en relació amb la promoció de la cultura científica i crear una definitiva major sensibilitat social i cultural cap a la ciència, aquest programa cultural anuncia entre les seves línies concretes d'acció la proposta que l'any 2007 sigui declarat "Any de la Ciència" a la ciutat de Barcelona. http://www.bcn.es/ciencia2007/ L'exposició Apropa ́t a la Ciència. De la recerca a la innovació ha estat dissenyada per donar a conèixer els plans de recerca i desenvolupament impulsats per la Generalitat de Catalunya per tal de fer veure la relació entre els coneixements científics i la innovació tecnològica i promoure vocacions científiques. Se'ns ofereix en l'exposició amb exemples ben concrets i molt suggerents. En ella no se'ns parla de res que recordi el contingut dels llibres de text (potser perquè es reconeix de manera implícita que, si ho fes, seria difícil l'apropament del públic que es vol aconseguir), la seva finalitat no és fer comprendre conceptes teòrics, fórmules ni equacions. Se'ns presenta, en canvi, una àmplia panoràmica de l'activitat científica real, la que es produeix en diversos contextos i impregna la vida de totes les persones. Per això, per la novetat que representa i per les noves possibilitats educatives que ofereix, és molt important donar aquest nou significat, d'empresa col·lectiva, a la paraula 'ciència'. Anem del passat més remot, de quan encara no hi havia humans sobre la Terra fins a l'avenir incert dels viatges espacials i dels robots. En Pau d'Hostalets de Pierola ens proporciona una ocasió per a pensar en el lent procés que ha donat lloc a l'emergència de l'espècie humana (una evolució afortunada de la clavícula que proporciona noves possibilitats de manipulació) i la cadira Mares ens fa veure les dificultats d'adaptar un cos que ha de moure's a la inactivitat forçosa en l'interior d'una nau espacial. Els robots ens fan pensar en quines tasques faran en lloc nostre i com fer-les o no fer-les podrà afectar les nostres pròpies capacitats. S'han ampliat les comunicacions, que connecten els satèl·lits artificials, tan llunyans, amb els mòbils, tan propers. Les intervencions humanes en el món són ara d'abast planetari i transformen la Natura, perquè en són part. Les tecnologies per a l'aprofitament de l'energia (els molins de vent), per a la conservació dels aliments, per a prevenir malalties o superar-ne d'incurables (les vacunes i els trasplantaments), han de poder arribar a tot arreu.. La mostra ocupa físicament la sala 3 del Palau Robert dividida en vuit àmbits, a més dels escenaris un d'entrada i un de sortida, en el primer dels quals es fa una ràpida pinzellada a les aportacions realitzades pels grans científics de la història com ara Newton o Curie, entre molts d'altres. Aquesta introducció inicial remet al darrer dels apartats de tancament de l'exposició, tot invitant les generacions futures a prendre el relleu científic.

En els seus dos-cents llargs anys d'història, la literatura infantil i juvenil ha esdevingut un dels àmbits culturals més fèrtils per a la creació artística. Les seves primeres mostres arrelen a la tradició rondallística i els seus brots més recents es nodreixen dels mitjans audiovisuals. Entre ambdues manifestacions, una munió de personatges s'han convertit en arquetips de la literatura universal i endinsar-se en les seves peripècies esdevé una experiència inoblidable. L'exposició Personatge a la vista! vol retre un homenatge als protagonistes de tinta i paper que ens han fet lectors. Des del Palau Robert, volem convidar-vos a viure o reviure aquesta experiència lectora i a participar de la proposta didàctica que hem elaborat per als diferents nivells educatius. Del 21 d'abril al 30 de novembre 2005 El procés de llegir implica reconèixer la significació de senyals de qualsevol ordre, per això a l'exposició tindrem un flaix amb: - els INDICIS de percepcions visuals, tàctils, olfactives, sonores i emotives; - els indicis ens porten als SIGNES i aquests, al seu torn; - es transformen en els SÍMBOLS. Els símbols més coneguts són les lletres que combinades formen paraules, que, ben remenades, creen frases que, juntes, fan pàgines... que fan llibres! Quan som capaços de reconèixer, ja estem en disposició de llegir. Accedirem a la part on ens identificarem amb allò que es relata, trobant-nos davant dels llibres que agrupem en: - Llibres que tenen com a protagonistes OBJECTES amb vida El món està ple de petites coses. Qui sap si aquestes petites coses de cada dia tenen vida. La literatura demostra que algunes poden animar-se, cobrar vida. I que aleshores es deleixen per ser com les persones i viure a prop nostre. Un raspall pot ser el gos més fidel; un tros de fusta pot ser el més trapella dels nens. Un trencanous serà un príncep valent) - Llibres que tenen com a protagonistes ANIMALS que són humans Sovint es diu que les persones són animals racionals. En la literatura, abans i després d'Isop, s'hi troben animals que pensen, parlen i actuen ben bé com les persones. Són ells els animals racionals o som nosaltres? (els Tres Porquets, la Rateta presumida, el Llop, la Piga, el Rovelló ) - Llibres que tenen protagonistes INFANTS Moltes persones consideren la infantesa i la joventut com l'edat d'or de la vida. Fruit de l'observació, la narrativa per a infants i joves presenta sovint protagonistes que reflecteixen la manera quotidiana de ser i de fer de molts infants de carn i ossos. Llegint les peripècies d'aquests personatges, el lector es podria exclamar: És com jo i fa el que jo faria! (Viure aquí o allà, ara o fa una pila d'anys, ser així o aixà, marca la diferència que hi ha, per exemple, entre Shin-Chan o la Caputxeta.) - Llibres que tenen com a protagonistes a PERSONES AMB POCA FORTUNA o MOLT ESPAVILATS: Identificar-se amb l'altre vol dir ser capaç de plorar si l'altre plora o de riure si l'altre riu. Tant en la literatura adulta com en la que s'adreça als infants i joves, els personatges es troben immergits en situacions i circumstàncies que poden arribar a commoure el lector profundament. (l'Aneguet Lleig, la Ventafocs, Oliver Twist o Molly Moon.Entre els espavilats, l'Emili, la colla dels Cinc, Flanagan o Tintín). - Llibres que tenen protagonistes amb QUALITATS SUPERLATIVES. Identificar-se en l'altre també implica reconèixer que no tothom és igual. Hi ha gent que és més alta, o més prima o més llesta que d'altra. Alguns personatges han nascut amb un detall tan específic que no hi ha, ni hi ha hagut, ningú més com ells des que el món és món i la literatura, literatura. Alguns tenen uns defectes tan exageradament evidents que ningú voldria assemblar-s'hi. D'altres tenen unes qualitats tan superlatives que embafen. Tercera part de l'exposició, que anomenem IMAGINAR Llegir és imaginar, i imaginar tant el que és possible com el que és impossible. La lectura és una activitat dialèctica en què entren en joc la memòria, la intel·ligència i la imaginació. La imaginació és a la base de qualsevol avenç artístic, científic o tècnic. D'aquí en deriva el valor i la importància de la lectura... des de les primeres edats. Com que imaginem, ens trobem amb PERSONATGES FANTÀSTICS. Les rondalles d'arreu del món estan plenes de personatges fantàstics, la natura dels quals no és ni humana ni animal. Viuen en un altre món i fan coses que no poden fer les persones. Són éssers superlatius, que encarnen el màxim que es pot imaginar d'una qualitat o característica humana. (diables, fades, gegants, follets). Però no només els personatges poden ser fantàstics, sinó que també ho poden ser el TEMPS o els ESPAIS. La lluita del bé contra el mal és EL GRAN COMBAT. Un dels motius més recurrents de la novel·la d'aventures juvenil és el de la narrativa èpica. En termes clàssics, aquest tipus de novel·les o àlbums de còmic posen en escena l'etern combat del bé contra el mal. El protagonista, l'heroi, lluita contra un adversari, sovint molt més fort i poderós que ell, per capgirar una situació injusta, encara que s'hi jugui la vida. En la literatura juvenil, més que en l'adulta, l'heroi té el suport incondicional d'un personatge amic –pare, mestre, ancià...– que l'ajuda en tot i per tot, desinteressadament. La conclusió de l'exposició la trobarem en el darrer espai que ens convida a la lectura. Hi trobarem llibres que podrem manejar i llegir.

El Palau Robert participa en la tercera edició de la Fira i Festival de Videoart LOOP que té lloc a Barcelona entre el 7 i el 20 de novembre de 2005. Presenta en tres espais del Palau l'obra dels artistes: Els seus Histogrames són exclamacions d'esperança: parlen de metamorfosi, de la transmutació del temps i, en última instància, d'un passat que pot ser lliurat en noves percepcions de la realitat. A Parasitosis la proposta d'aquesta artista són uns cossos humans "parasitats" d'altres cossos qui sap si executant una absurda coreografia. Second breath és un recorregut personal rodat enguany a Berlín, en súper 16 mm i vídeo. A partir d'escultures abstractes de figures d'homes i dones, la Holly fa un recorregut tant històric com contemporani de la ciutat.

Artistes solidaris contra el càncer Aquesta exposició és una mostra del compromís i de la implicació d'una trentena d'artistes en la lluita contra el càncer.Veureu exposades obres que donen fe de la varietat i de la riquesa de les formes d'expressió plàstica a Catalunya, però, per damunt de tot, hi sabreu trobar el reflex del compromís de l'art amb causes justes.Totes les obres aquí exposades estan a la venda en benefici de la Fundació Fefoc, que té com a finalitat la prevenció, la informació i el suposrt davant la malaltia del càncer. FEFOC - Fundació per l'Educació pública i la Formació Continuada en Càncer

Inauguració de l'Exposició a càrrec de l'Honorable Senyor Jordi William Carnes, Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. L'accés als tasts comentats és restringit Els professionals que desitgin assistir-hi poden fer la reserva al telèfon 93 424 10 58 o al mateix recinte de l'exposició. Col·lectiu d'artesans cansaladers-xarcuters de la denominació "E" de l'Empordà per la Botifarra dolça. EL BULL DE DONJA I ALTRES EMBOTIS DE L'ALT URGELL. Per Jordi Planes Bastida, d'Embotits Estamariu. Coordinador de l'Escola de la Fundació Oficis de la Carn.

Inauguració a càrrec del conseller Josep Huguet Departament d'Innovació, Universitats i Empresa Oberta al públic del 20 de setembre al 3 d'octubre L'any 1932 la Generalitat de Catalunya va crear la primera Oficina de Turisme de Catalunya. Aquesta exposició commemora, doncs, el 75è aniversari de la creació del primer ens turístic d'aquella Generalitat republicana, l'OTC. En aquell moment i anticipant-se al seu temps es va entendre el turisme com una font de riquesa, però també com una activitat noble que possibilita el coneixement dels valors naturals, històrics i culturals d'un país, enriquidora de les persones i que permet gaudir de la cultura i d'un lleure creatiu. 75 anys després, Catalunya rep més de 25 milions de turistes anuals. L'objectiu bàsic en política turística de Catalunya avui és consolidar el lloc capdavanter com a destinació turística en el món, apostant per un turisme de qualitat, sostenible, ètic i socialment responsable. Ara, l'Administració autonòmica es planteja un nou repte per a les oficines de turisme hereves de l'OTC de la Generalitat republicana, que són els Centres d'Acollida Turística (CAT), a fi que esdevinguin una carta de presentació del país per als milions de persones que trien Catalunya com a destinació turística. Aquesta exposició vol ser una crida a la ciutadania per tal de contribuir a preservar el material turístic imprès, filmat o fotografiat d'aquella època per possibilitar-ne l'estudi i la difusió posteriors. Si teniu material, o sabeu qui en té, i el voleu cedir als arxius públics o bé permetre'n la reproducció, us agrairem que us adreceu a: Conferències Sala d'actes de les Cotxeres del Palau Robert Professor d'història del turisme, Escola Universitària EUHT/CETT (Universitat de Barcelona) 2.- Turisme i República: imatge turística 3.- De l'Oficina de Turisme de Catalunya als Centres d'Acollida Turística Subdirector general de Programació Turística i professor de Geografia de la Universitat de Barcelona

El Govern de la Generalitat agraeix la col·laboració ciutadana tots aquests mesos que Catalunya ha patit la pitjor sequera dels darrers 60 anys. Aquesta col·laboració ha representat un estalvi d'aigua del 10%, en relació als anys anteriors, en les zones més poblades. Gracies a la superació de l'episodi de sequera extrema, no ha calgut recórrer a l'aportació excepcional d'aigua de l'Ebre. Però és imprescindible mantenir el consum responsable d'aigua, tant per moderar l'increment de la demanda dels mesos d'estiu com per prevenir episodis futurs de sequera. La nova situació ha permès canviar els nivells d'excepcionalitat i aixecar parcialment les mesures restrictives. El Govern és conscient, com ho és la ciutadania, que no podem abaixar la guàrdia: per això continuarem treballant per consolidar les mesures estructurals que ens han de garantir solucions per a futurs episodis de sequera com el que hem viscut. En aquests moments, el Govern està executant un conjunt de mesures per garantir l'aigua d'ús domèstic a tota la població, amb més de 300 milions d'euros invertits des de l'activació del Decret de sequera, l'abril de 2007. L'esforç inversor fet pel Govern en obres d'abastament donarà solucions definitives a l'escassetat d'aigua. Construcció de dessalinitzadores: L'ampliació de la planta de Tordera 1 i la construcció de les noves dessalinitzadores del Prat de Llobregat, Cunit i Tordera 2 permetran garantir l'abastament futur d'aigua a Catalunya. - 200 hm3 d'aquí a quatre anys. Aposta per la reutilització i millora de les xarxes: L'ampliació de les plantes potabilitzadores com les d'Abrera o Cardedeu i la millora de les tècniques de tractament, juntament amb la reutilització d'aigües regenerades, aportaran més aigua per a diversos usos. Modernització de recs i canalitzacions: La millora de grans i petites infraestructures hidràuliques farà que hi hagi menys pèrdues i que s'incrementi l'estalvi agrícola La construcció de 1000 noves depuradores, que s'afegiran a les 340 que ja estan en servei, permetrà incrementar la qualitat dels rius. A més, les noves tecnologies faran possible la descontaminació i recuperació dels aqüífers. En quatre anys, Catalunya estarà totalment preparada per ser autosuficient de cara a afrontar futurs episodis de sequera. Disposarem de 180 hm3 addicionals d'aigua a partir de l'any que ve, que s'incrementaran fins a 300 hm3 en l'horitzó de l'any 2012. Aquesta nova aportació de recursos provindrà de les dessalinitzadores (200 hm3), de la reutilització i la millora en l'aprofitament dels recursos (75 hm3) i de la recàrrega i la recuperació dels aqüífers (25 hm3).

Una exposició a les Cotxeres del Palau Robert presenta, del 23 al 27 d'abril, 50 retrats d'escriptors dels fotògrafs Assís G. Ayerbe, Elena Blanco, Marta Calvo i Josep Echaburu, que porten anys capturant les cares més representatives de l'escena literària. La mostra "Objectiu Escriptor", que compta amb la col·laboració del programa de televisió "Pàgina Dos" de TVE i del Palau Robert, és una de les activitats programades al centre amb motiu del Dia de Sant Jordi. Assís G. Ayerbe ha desenvolupat la seva activitat professional en l'àmbit de la fotografia, el disseny gràfic, els mitjans audiovisuals i l'edició de llibres. Els seus treballs de disseny editorials es poden veure a www.losduelistas.es. En el món audiovisual, ha realitzat documentals, principalment per La2, amb la productora Sateco Documentalia. La seva tasca com a fotògraf ha estat molt diversa: ha col·laborat amb publicacions, editorials i empreses, i a més ha portat a terme projectes personals molt variats. Part del seu treball es pot veure en www.lacarreteradelacosta.com Elena Blanco treballa com a responsable de premsa a l'editorial Seix Barral des de fa deu anys, temps durant el qual ha desenvolupat la seva activitat fotogràfica. A l'abril de 2014, la llibreria + Bernat (Barcelona) va acollir la seva exposició "La mirada de l'escriptor", que posteriorment va viatjar a altres llibreries i centres culturals de Barcelona, Vilafranca, Saragossa, València, Màlaga i, properament, Sant Sebastià. Ha format part del projecte de fotografia documental "Objectiu BCN. Part d'aquest treball es pot veure en www.elenablancofotografia.tumblr.com Marta Calvo es va traslladar a Barcelona el 2001 per acabar la seva formació com a fotògrafa publicitària a l'Escola GrisArt. Des de llavors ha combinat les seves dues facetes professionals: direcció d'art i fotografia. Actualment s'ha especialitzat en el retrat de persones vinculades al món de la cultura nacional i internacional. Publica en diferents mitjans com La Vanguardia, El Mundo, Yo Dona, Librújula, Etiqueta Negra (Perú), La Tempestat (Mèxic) i altres. També col·labora amb diferents editorials com Lumen, Destino, Plaça i Janés, Planeta i Literatura Random House, entre d'altres. Des de 2009 combina la seva tasca fotogràfica amb la direcció d'art de la revista Primera Línea. Ha realitzat diverses exposicions col·lectives i individuals. Josep Echaburu va estudiar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Va ser un dels deu finalistes del prestigiós premi Oskar Barnack de Leica el 2010. El 2011 va guanyar el "7days 7 shows " a Brookling (Nova York). Durant el període comprès entre 2010 i 2014, va rebre diferents premis en certàmens internacionals a París, Londres o Los Angeles. Els seus treballs han estat exposats al festival de fotografia d'Arles, al festival Getxophoto (Bilbao) i, recentment, va ser seleccionat per participar al festival Docfield 2015 de Barcelona. A més, ha realitzat exposicions a Nova York, Lima, Lisboa, Madrid, Sevilla, Gijón i Barcelona, entre d'altres. Els seus treballs s'han publicat en revistes especialitzades en fotografia d'Espanya, Grècia, Estats Units, Anglaterra, França, Argentina, Itàlia, Irlanda i Bulgària.

Del 14 de maig al 30 d'agost de 2015. La vida quotidiana a Palestina, en un relat fotogràfic de Tanya Habjouqa Del 17 de febrer al 10 de maig de 2015. Cent anys d'estudis i professió bibliotecària 1915-2015 Homenatge al bisbe Joan Carrera

L'Institut français de Barcelona organitza, amb la col·laboració del Palau Robert, l'exposició "Maig del 68 pels fotògrafs del France-Soir", coincidint amb els 50 anys d'aquests fets històrics, una revolta contra l'ordre establert en una societat estancada. París (XV districte), 27 de maig L'exposició, que es presenta del 10 de juliol a l'11 de setembre del 2018, a la Sala 4 del Palau Robert, és un projecte comú de l'Institut français d'Espagne i de l'associació de fotògrafs CéTàVOIR, amb la col·laboració de l'Agència Roger-Viollet per il·lustrar aquest moment històric des d'un angle insòlit. La mostra, comissariada per Gilles Favier, director artístic de la mostra fotogràfica ImageSingulières, presenta 50 fotografies de 18 fotògrafs contractats per France-Soir, que es conserva a l'Agència Roger-Viollet. Del 10 de juliol a l'11 de setembre de 2018, a la Sala 4 L'exposició relata l'ambient de revolta protagonitzat per estudiants i obrers durant els fets del Maig del 68 per protestar contra l'immobilisme d'una societat ancorada en el passat, la França tradicional i conservadora del general De Gaulle, poc predisposada a afrontar les guerres i els processos de descolonització. Aquests fets globals representen una explosió col·lectiva, una injecció d'optimisme i d'esperança per canviar les coses i afrontar els conflictes amb imaginació. El Maig del 68, definit per alguns com una revolució simbòlica i icònica, situa la humanitat en una perspectiva nova, és a l'origen de molts canvis profunds i posa les bases de l'ecologisme, l'avortament, el pacifisme, les relacions laborals, la participació política... El Maig del 68 es reflecteix en aquest treball col·lectiu, en el gran desplegament de més de 20 fotògrafs del France-Soir, el gran diari de l'època, que podem veure a l'exposició del Palau Robert. Fotografies de gran impacte i valor, des d'una mirada desconeguda. I és que el Maig del 68 va generar infinits moments i vivències per fotografiar: les imatges de dones fent onejar banderes, els punys alçats, els eslògans, les figures del general De Gaulle i Daniel Cohn Bendit... Tot plegat va conformar una gran representació en l'imaginari col·lectiu, un gran espectacle per a la fotografia, el punt de trobada entre un esdeveniment històric i la seva plasmació fotogràfica. Les fotos del France-Soir formen part del fons fotogràfic de l'Agència Roger-Viollet sobre el desenvolupament diari del Maig del 68. Un fons creat gràcies a la tasca diària i coordinada, durant els esdeveniments, de més de 20 fotògrafs contractats pel diari, que van fer el seguiment de l'actualitat en tres torns. Les imatges del France-Soir posen de manifest la violència de les confrontacions entre estudiants i obrers contra la policia, les provocacions i l'agitació dels manifestants que van ser reprimides sense concessions pel govern de Georges Pompidou. Els fotògrafs més avesats als perills, més aguerrits, feien el seguiment dels fets més violents. Enmig de les manifestacions, als carrers agitats pels durs enfrontaments entre manifestants i policia, als edificis públics, van seguir els polítics i les personalitats emergents del moviment i també la vida quotidiana dels ciutadans de París. Tot va quedar sota el focus atent de l'exercici periodístic exemplar del France-Soir, que va generar un document històric amb una visió de conjunt dels fets totalment insòlita. La tasca de selecció de les fotografies per a l'exposició, en un fons de més de 25.000 imatges, ha comptat amb el suport del responsable de l'Agència Roger-Viollet, Dominique Lecourt. Els clixés de les fotografies de France-Soir es conserven avui a la Biblioteca Històrica de la Ciutat de París. Fotografia de Jacques Boissay i de Bernard Charlet. A la cantonada del carrer Saint-Jacques i del carrer Sommerard. París (V districte), 6 de maig. Manifestació del moviment d'extrema dreta Occident, davant de la seu de France-Soir, carrer Réaumur París (II districte), 21 de maig. Danys després de la segona nit de les barricades, avinguda de Saint-Germain.

Les escoles interessades a visitar les exposicions que es presenten al Palau Robert han de concertar dia i hora de visita al correu [EMAIL] amb una setmana d'antelació com a mínim per garantir un accés fluid a les mostres durant totes les hores d'obertura al públic. més informació Cada any surten de Colòmbia 100 tones de droga, fonamentalment rumb als Estats Units i a Europa. Hi ha dues rutes: la principal, per la qual surt el 80% del producte, és la del Carib, que fa una parada a la República Dominicana. Un altre 20% surt dels ports colombians del Pacífic cap a altres destinacions. Amb 94 milions de persones, és el segon país més poblat d'Àfrica: carreteres i pobles desborden de persones que van i venen. 'L'èxode rohingya: del silenci als titulars' EL 2017, en el termini de tot just unes setmanes, centenars de milers de rohingyes van fugir de Myanmar al veí Bangladesh. Els mitjans de tot el món van informar llavors del desplaçament massiu d'una comunitat que, de fet, porta dècades patint la violència extrema i el desplaçament. Tornaran aquestes persones a caure en l'oblit? Per analitzar aquesta crisi humanitària, comptarem amb: Milions de persones arreu del món viuen atrapades per la violència. En la majoria dels conflictes, els combatents segueixen perpetrant actes brutals contra els civils i fustigant als que intenten portar-los ajuda. Analitzarem aquestes tendències AMB la periodista Rosa María Calaf, que introduirà la xerrada i entrevistarà el president de MSF, David Noguera. Tant la desnutrició infantil com la malària són malalties amb tractaments molt eficaços. Cada any, centenars de milers de nens amb desnutrició aguda severa són tractats amb aliments preparats rics en nutrients. En ser fàcil d'administrar per les famílies, aquest tractament permet que només hagin de ser hospitalitzats els nens amb complicacions. Al Níger, MSF també desenvolupa programes de quimioprevenció de la malària estacional: consisteix a subministrar al nen medicaments antimalàrics en forma preventiva, abans que caigui malalt. Es fa durant l'època de pluges, quan el risc de transmissió del paludisme és més elevat. Els israelians i els visitants estrangers són lliures de transitar per la zona H2 d'Hebron per arribar a tres llocs d'avançada dels colons.

El Palau Robert reviu la història de la sala de festes i club social Bocaccio, focus d'antifranquisme i de la Gauche Divine durant la dècada dels 60 a Barcelona en una època de canvis, mutacions i obertura. "Bocaccio, temple de la gauche divine", comissariada pel periodista Toni Vall, explica l'impacte i la transcendència de Bocaccio en la vida política, cultural i social a Barcelona i Catalunya. El grup d'intel·lectuals d'esquerra (arquitectes, escriptors, fotògrafs, models...) que es trobava a la sala va assumir un paper rellevant dins la vida cultural i social de la ciutat i del país amb la generació de quantitat de noves propostes creatives. Fins al 21 d'agost, a la Sala Cotxeres Bocaccio, la mítica sala del carrer Muntaner, 505, creada el febrer de 1967 per Oriol Regàs i que va tancar el juliol del 1985, va ser l'indret preferent de trobada de l'anomenada Gauche Divine. No era només una discoteca on passar-s'ho bé, no era cap temple de la frivolitat, el pijerío i la burgesia, sinó que era punt de reunió d'una generació de professionals liberals que excel·lien en els seus respectius camps: fotografia, música, arquitectura, disseny, moda, cinema, edició, literatura etc. S'hi trobaven, conversaven, connectaven, es fecundaven entre ells. S'ho passaven bé però també fomentaven una creativitat que estava canviant la forma de ser i de crear del país.. L'exposició proposa un recorregut per fotos, objectes i tota mena de documents que testimonien l'empremta estètica i conceptual d'un lloc que va ser pioner en la creació d'una imatge de marca a través del marxandatge que va consolidar Bocaccio com molt més que una discoteca. Bocaccio va obrir la botiga BRM del carrer Enric Granados per vendre-hi els seus productes, alhora que organitzava viatges, obria sucursals, creava segells de llibres, cinema, disseny i música... El relat expositiu es presenta en els àmbits A Muntaner 505, El temple de la gauche divine, La marca s'expandeix, Bocaccio i el territori, i Marxandatge, esdeveniments i espectacles. Bocaccio va obrir gràcies a l'afany emprenedor d'Oriol Regàs, amb el suport de Xavier Miserachs, Teresa Gimpera i una cinquantena d'accionistes per esdevenir un punt de referència de la vida nocturna barcelonina. Es va plantejar com una nova proposta en l'oci nocturn de Barcelona, amb bona música, bona beguda i un caliu intel·lectual molt potent. Un dels elements definitoris va ser l'interiorisme projectat per Xavier Regàs. La famosa B del logotip és molt reconeixible i va ser dissenyada a quatre mans per Xavier Regàs i Toni Miserachs. Estètica modernista, formes bigarrades, potent color granat arreu i dos ambients diferents. A dalt es van institucionalitzar les tertúlies, a baix el ball. Oriol Regàs va muntar la promotora musical Gay&Company amb Gay Mercader. Bocaccio també va editar llibres com El Decamerón i La oda del viejo marinero en col·laboració amb La Gaya Ciencia. Morbo, de González Suárez, va ser la producció més reeixida de Bocaccio Films. I també va sorgir Bocaccio Design, fruit de la unió de sinergies amb l'Studio Per de disseny. Bocaccio va prolongar preferentment la seva personalitat per la Costa Brava, enclavament fonamental de la Gauche Divine, amb locals com el Maddox de Platja d'Aro, el Revolution de Lloret de Mar, i el Marinada i l'Arboleda de Palamós. L'expansió empresarial va culminar el 1972 amb l'obertura de Bocaccio Madrid. Marxandatge, esdeveniments i espectacles A BRM, la botiga del carrer Enric Granados, s'hi venia tot el que la marca generava: copes, espelmes, clauers, anells, polseres, corbates, samarretes. Mocadors, bufandes...La invenció del marxandatge quan ningú feia marxandatge. En paral·lel, la sala esdevenia un indret de referència de la vida cultural de la ciutat i s'hi organitzaven tota mena d'actes, presentacions comercials, desfilades de moda i espectacles. Coincidint amb la inauguració de l'exposició, Columna en català i Destino en castellà presenten el llibre Bocaccio. El llibre no és la història de Bocaccio detallada "canònicament" com sí que fa l'exposició, sinó que s'explica a través del testimoni i els records de les persones que el van viure bé. El llibre també té com a objectiu relatar l'empremta estètica de Bocaccio a través dels objectes que testimonien la seva història. Així, un plec central de fotos dona fe del marxandatge i la personalitat estètica i cultural de Bocaccio.

La mostra es basa en el llibre que va fer l'esmentat fotògraf amb el títol "Festival Castell de Peralada: l'escenari de les emocions", per encàrrec dels organitzadors. El llibre neix de la idea que va tenir el fotògraf de fotografiar les intimitats i les interioritats del festival, allò que el públic no veu quan assisteix al festival per gaudir d'un espectacle i alguns dels moments màgics d'aquest esdeveniment musical. L'exposició presenta moments puntuals de l'edició 2012; des de la construcció de la teranyina de les grades de l'Auditori, passant per l'arribada de companyies, fotografies d'assaigs i d'escena, alguns dels secrets entre bambolines, fins a alguns dels moments previs dels espectacles. Eddy Kelele va fotografiar el Festival (muntatges, escenari, backstage ) durant l'edició del 2012. De les més de 18.000 fotografies realitzades, se n'han seleccionat unes 150, que s'han publicat al llibre "Festival Castell de Peralada: l'escenari de les emocions". L'exposició recull una selecció de 36 d'aquestes fotografies, ampliades a gran format i que es presenta a Barcelona, Figueres i Peralada. El llibre inclou textos en quatre idiomes dels periodistes Ana María Dávila i Javier Pérez Senz, que repassen els més de 25 anys d'història del Festival.

L'exposició "Reconeixement a Damià Mateu i Bisa, fundador de la Hispano-Suiza", que es pot visitar del 19 al 22 de setembre al Palau Robert, pretén donar a conèixer la figura d'aquest empresari en escaure's el 150è aniversari del seu naixement. La mostra recull fotografies i textos d'un dossier de la Hispano de fa molts anys. El primer apartat detalla la figura de Damià Mateu com a empresari, el segon fa una descripció del personatge i de l'època a partir d'imatges: la fàbrica, el mite, la marca, la terra, l'aire, el prestigi, l'elegància, la bellesa i inclou unes imatges finals d'anuncis de l'època. L'exposició compta amb la col·laboració del Grup Peralada, actual propietari de la marca Hispano-Suiza. Després del seu pas pel Palau Robert de Barcelona, la mostra es podrà visitar a Peralada. L'industrial i polític català Damià Mateu va néixer el 1863 a Llinars del Vallès. Juntament amb Marc Birkigt, va fundar, l'any 1904, la Sociedad Anónima Hispano-Suiza per a la producció d'automòbils de luxe, que va ser pionera en la projecció internacional de la indústria de l'automoció de Catalunya. Hispano-Suiza va comptar amb fàbriques al carrer de Villarroel i posteriorment a la Sagrera (actual Parc de la Pegaso). De les instal·lacions del carrer de Villarroel, va sortir el 1904 el primer cotxe de la marca, que va ser exportat, adquirit per un client argentí. El mateix any es va presentar al Saló de l'Automòbil de París, on va despertar un gran interès entre els fabricants de tot el món. L'any 1910 el model Copa Catalunya va guanyar diverses competicions esportives. Amb aquesta filial, la marca va poder atendre millor un mercat molt més receptiu als seus productes que no pas l'espanyol. Personalitats com el rei Alfons XIII, Ava Gardner o Picasso van escollir cotxes d'aquesta marca automobilística emblemàtica, que va ser tota una revolució en el món de l'automoció. L'any 1946, Hispano-Suiza va ser adquirida per ENASA i les seves instal·lacions del barri de la Sagrera de Barcelona es van destinar a la fabricació dels camions Pegaso.

Entre el 15 de gener i el 28 de febrer, a les tanques del Jardí del carrer Còrsega El projecte proposat per "Camí a l'Escola" ha aconseguit el reconeixement i suport de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO),com també de les principals ONG mundials en matèria de cultura i d'educació i infància. La pel·lícula, guanyadora del Premi César al millor documental i que ha aconseguit més d'1,5 milió d'espectadors a França, narra la història de quatre nens, Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel, que s'han d'enfrontar amb una multitud d'adversitats i perills per arribar a l'escola. Aquests nens viuen en quatre punts molt distants de la Terra, però comparteixen les mateixes ganes d'aprendre i són conscients que només l'educació els obrirà les portes a un futur millor. Està dirigida pel director i guionista francès Pascal Plisson, autor de diversos documentals sobre naturalesa i especialista en Àfrica i la tribu Massai, de la qual ha realitzat la pel·lícula documental "Massai, guerrers de la pluja". La pel·lícula s'estrena a Catalunya el divendres 23 de gener.

L'exposició "La medicina privada a Catalunya, a través de l'experiència d'Atlàntida" vol posar en valor la important tasca realitzada a Catalunya per la medicina privada i les asseguradores mèdiques durant els darrers 100 anys. "La medicina privada a Catalunya, a través de l'experiència d'Atlàntida", organitzada per l'asseguradora mèdica Atlàntida amb la col·laboració del Palau Robert i el Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, es pot visitar del 14 al 30 de setembre, als Jardins del Palau Robert. Del 14 al 30 de setembre, al Jardí Cap a finals del segle XIX la burgesia catalana comença a tenir capacitat econòmica per abonar minutes per tenir garantida una atenció sanitària en unes condicions de seguretat i comoditat molt millors que la que s'oferia a les entitats benèfiques de l'època. És en aquest moment, quan comencen a aparèixer les primeres clíniques privades i les primeres assegurances d'assistència sanitària. Des de llavors, en algun moment, quasi el 50% de la població catalana ha susbcrit una pòlissa d'assegurança mèdica assistencial i ha fet ús habitual dels recursos mèdics i hospitalaris de la medicina privada. Però, malgrat tot, la seva història és molt poc coneguda entre nosaltres. La mostra fa un repàs a les aportacions de la medicina privada al sistema sanitari català en diferents moments històrics: la Mancomunitat, la República, la Dictadura, la transició fins a arribar al moment actual. En aquest recorregut històric es pot constatar que, durant dècades, la sanitat pública ha establert concerts amb mútues i montepios, i empreses d'assistència mèdico-farmacèutica privades per prestar els serveis de salut que l'Estat no podia cobrir. Fins al punt que, a principis dels 80, quan es va crear el sistema sanitari català, només un 10% dels hospitals amb un 30% dels llits eren públics, mentre la resta eren concertats amb entitats privades. Actualment, aquestes xifres s'han invertit, però encara avui el 56% dels llits dels hospitals catalans són concertats amb la sanitat privada. L'exposició fa una incidència especial en el paper d'Atlàntida, l'asseguradora mèdica més antiga de Barcelona, fundada el 1927 i dirigida durant tres generacions per les tres mateixes famílies: els Abelló, els Rabassa i els Pueyo.

El Palau Robert acull l'exposició "40 anys de periodisme", 120 portades i 100 fotografies en gran format que expliquen en clau periodística i d'una manera resumida quatre dècades en la història recent de Catalunya. La mostra es pot visitar del 14 de setembre al 14 d'octubre al Jardí. L'exposició del diari "El Periódico" proposa un recorregut per quatre dècades en la història de Catalunya, començant per la Transició, tres anys després de la mort del dictador Franco, i amb el retorn del president Tarradellas, fins a les multitudinàries manifestacions en defensa de les llibertats de Catalunya o la campanya dels llaços grocs, que reclama la llibertat dels presos polítics catalans. Els vint plafons que presenten les portades i les imatges expliquen els principals esdeveniments d'actualitat a Catalunya, Espanya i la resta del món, com és el cas del naufragi del Prestige, l'atemptat d'Hipercor, els Jocs Olímpics de Barcelona... Un munt de pàgines d'actualitat condensades en imatges i portades. Esdeveniments recents que han marcat les nostres vides i formen part de la memòria col·lectiva. "El Periódico" ha fet la seva contribució a la normalització el català amb l'edició en llengua catalana del diari el 1997. Una iniciativa que va merèixer el suport i el reconeixement del Govern de la Generalitat, que va distingir el 1998 el diari amb el Premi Nacional de Cultura al Foment de l'Ús de la Llengua Catalana.

Ignasi Cucurella, nascut l'any 1943 a Manresa i Premi Mestre Artesà 2018, concedit per la Generalitat de Catalunya, va estudiar a l'Escola Massana i ha combinat uns fonaments tècnics sòlids amb una creativitat innata, amb innovacions rellevants que l'han portat a anar més enllà del que està establert. Va presentar la seva primera exposició a la galeria Símbol, a Manresa, el 1968. Cucurella, que ha comptat amb la col·laboració de Guiomar Amell com a comissària per a aquest projecte, presenta petites escultures. Les seves joies van més enllà d'uns materials clàssics en joieria o d'un destí ornamental concret. Del 30 de setembre al 18 d'octubre, a l'Aparador En els textos de l'exposició, Guiomar Amell afirma que "l'art és el mirall de la història humana, és la primera forma de comunicació no verbal. Es va iniciar com a llenguatge visual ja en la prehistòria, abans de qualsevol escriptura, i segueix sent sovint el millor testimoni transmissor dels fets i les realitat socials dels éssers humans". El primer escenari de la mostra aplega joies que capten la soterrada violència dels anys de la postguerra i de la dictadura. Són obres generades en un context de control polític i clandestinitat en les dècades dels anys seixanta als vuitanta, durant l'època de joventut de Cucurella. Les petites escultures, els objectes manipulables denuncien l'opressió, el pensament únic imposat, la persecució de la llengua i la cultura catalana. Les joies d'aquest apartat posen en valor la defensa de la natura. Les creacions de Cucurella simbolitzen tot allò que és imprescindible per a l'existència humana: l'aire, l'aigua, el foc, la terra, el metall, la vegetació... Ignasi Cucurella presenta quatre joies, fermalls i penjolls, fetes a quatre mans amb l'escultor i amic Ricard Vaccaro, l'escultor dels boscos transparents, de les ondulacions i la llum, amb el qual va compartir l'esperit de diàleg, d'identitat catalana i de denúncia política. Esperança en un canvi social, polític i espiritual L'últim escenari es presenta com un escenari obert i en construcció, en una conjuntura convulsa. Les joies identifiquen les diverses lluites socials, les peces són contradictòries, allò que es trenca es pot tornar a unir. Tornen a aparèixer elements de denúncia pel clima de repressió present a la societat, perseguint la llibertat de pensament i d'expressió, amb empresonats i exiliats, lluites contra les injustícies o per l'equitat de la dona a la societat. Imatge d'una de les joies de la mostra

És una muntanya de característiques singulars, declarada en aquests moments parc natural, que ha estat sempre paradís d'excursionistes i d'escaladors. D'altra banda, és un monestir benedictí, que aviat celebrarà el seu mil·lenari, atès que va ser fundat cap al 1024 per l'abat de Ripoll i bisbe de Vic Oliba, i que s'ha mantingut al llarg dels segles, amb petites intermitències degudes a la Guerra del Francès, a les turbulències posteriors que desembocaren en la desamortització de 1835 i a la guerra civil de 1936-1939. Alhora és un santuari internacional, ben conegut i visitat des de l'Edat mitjana. La imatge romànica de la Mare de Déu que s'hi venera continua essent un pol d'atracció de pelegrins d'arreu del món i des de fa cent vint-i-cinc anys és la Patrona de Catalunya, un patronatge que no va fer sinó donar un valor oficial a una devoció envers la Moreneta que havia anat mantenint-se i augmentant a través dels segles. Pel seu doble caràcter de monestir i de santuari, Montserrat és un centre d'espiritualitat i alhora un fogar de cultura, amb manifestacions concretes al llarg de totes les èpoques, i ha tingut un paper especial en la vida de Catalunya durant els llargs anys de la dictadura franquista. Avui, com ahir, continua al servei dels creients i dels no creients que hi acuden des de tants indrets i continua defensant els drets dels homes i els drets dels pobles, tan sovint conculcats arreu. El santuari és obert a tots els vents i acull manifestacions multiculturals i multiètniques, i el monestir duu a terme una activitat editorial considerable, que no es limita ni de bon tros a l'àmbit català. Un museu cada cop més ric és un altre dels atractius d'una muntanya que combina harmònicament la natura, la cultura i el fet religiós. Aquesta exposició vol donar un tast del que es pot trobar en aquest lloc únic per molts conceptes. Director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat Oberta al públic del 1 de febrer al 29 d'abril de 2007.

"Màrius Brossa procedeix d'una família d'alquimistes compromesos a transformar el sentiment en substància. Quan el vaig conèixer, a finals dels fructífers anys seixanta, era un adolescent que cercava la seva identitat trotant sense alè enganxat a una càmera fotogràfica. Mantenia també un diàleg amb les forces sobrenaturals. El seu instint era encertat com demostra el fet que la càmera ha estat sempre al seu costat i els esperits l'han guiat en el difícil camí de la vida". Inicia la seva formació a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Més tard, estudia Prehistòria i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament, realitza els seus primers treballs fotogràfics, dedicats sobretot al retrat d'estudi. Al llarg de la seva carrera, l'obra de Màrius Brossa ha evolucionat des d'una primera "època negra" (1978-1980), seguida d'un període d'abstraccions fotogràfiques (1981-1983) i tridimensionals (1984-1989), fins arribar a les sèries Els esperits del carrer (1988-1999) i Reiterar. Actualment, el seu treball està centrat en la taca com a concepte expressiu. Alternant la fotografia d'autor amb la d'encàrrec, ha desenvolupat la imatge corporativa i les campanyes promocionals d'empreses, d'esdeveniments i commemoracions, especialment del sector turístic i la moda. Tanmateix, ha treballat per nombrosos museus: Museu Picasso, Fundació Miró, MNAC, Museu de Montserrat, Museu Episcopal de Lleida, Museu Diocesà de Girona, Museu Episcopal de Tarragona... Artista inquiet, ha realitzat també escenografies teatrals, col·laboracions en espectacles de música i dansa, curt metratges (La Anunciación, Retrat de Família, Calçots) i vídeos (Barcelona. D'altra banda, les seves pintures s'han exhibit en diverses exposicions, entre les quals destaquen Pintures (Centre Cívic Casa Groga. Barcelona, 1998); Portals (Centre d'Arts i Lletres Marià Manent. Barcelona, 1999) i A Homenatge a B (Centre d'Arts i Lletres Marià Manent. Centrant-nos en el seu treball fotogràfic, l'obra de Màrius Brossa parteix de la constatació que la realitat no és res més que una explicació i, com a tal, és limitada, atès que es troba condicionada pels cinc sentits. En conseqüència, Brossa no pretén explicar la globalitat del món que ens envolta, sinó triar-ne una part amb la finalitat de crear suggeriments. Aquest procés de selecció el porta cap a l'abstracció suggeridora. Aquest plantejament creatiu l'aplica també en els retrats, obres amb les quals vol superar la imatge externa per tal de copsar la forma subjacent a l' interior. La fotografia i la pintura són per a Màrius Brossa dues cares d'un mateix procés creatiu. Mitjançant aquestes dues tècniques, o d'altres, elabora el seu discurs artístic que vol superar les fronteres formals. A la recerca de l'ambigüitat, la seva fotografia trenca amb la representació tridimensional per arribar a unes imatges indefinides més enllà dels límits de la pròpia disciplina. La seva sèrie La ciutat pinta és un clar exemple d'aquesta dualitat expressiva i, com assenyalà la pintora Pilar R. Novo, permet preguntar-se "Fins a quin punt això és una foto d'un quadre o un quadre d'una foto?".

El Palau Robert de Barcelona tracta la qüestió de la immigració, que és el gran fenomen social de la nostra època, en una exposició que està oberta des de l'octubre del 2008 al juliol del 2009. Aquesta mostra, titulada "La immigració, ara i aquí", ha estat impulsada per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya; concebuda pel sociòleg Jordi Sánchez, comissari de l'exposició, i produïda pel Palau Robert, del Departament de la Presidència de la Generalitat, amb el patrocini de la CAM (Caja Mediterráneo) En pocs anys Catalunya ha passat de tenir sis milions d'habitants a tenir-ne set i mig. El Palau Robert de Barcelona tracta la qüestió de la immigració, que és el gran fenomen social de la nostra època, en una exposició que va obrir les portes al públic el 30 d'octubre. Aquesta mostra, titulada "La immigració, ara i aquí", ha estat impulsada per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya; concebuda pel sociòleg Jordi Sánchez, comissari de l'exposició, i produïda pel Palau Robert, del Departament de la Presidència de la Generalitat, amb el patrocini de la CAM (Caja Mediterráneo). La inauguració oficial de l'exposició va tenir lloc el 29 d'octubre, a les 19.00 h, en un acte presidit per la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. L'acte també va comptar amb la presència del secretari per a la Immigració, Oriol Amorós; del director general-secretari general de Caja Mediterráneo, José Pina, i del comissari de la mostra, Jordi Sánchez. Pocs fets com la immigració defineixen amb tanta precisió els moments actuals de la societat d'avui dia a Catalunya, però també a bona part dels països del món. Aquesta realitat constitueix el principal objecte de l'exposició del Palau Robert. I és en aquest context que Catalunya viu una important transformació, un fet que justifica per si sol una reflexió rigorosa i profunda com la que vol plantejar la mostra. La xifra de més d'un milió de persones arribades en poc més d'una dècada és una dada ben indicativa d'aquesta realitat. I des d'un punt de vista global, avui per avui al món es comptabilitzen més de 210 milions de persones considerades immigrants. Aquestes i altres qüestions s'abordaran en l'exposició "La immigració ara i aquí", que estarà oberta fins al 14 de juny de 2009. La mostra es divideix en cinc àmbits: "El món es mou", "Catalunya a cops d'immigració", "Veus", "Junts" i "I demà?" Per a Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill i comissari de la mostra "l'exposició fa unes aportacions que amb tota seguretat ajudaran el visitant a conèixer millor la realitat actual i també a plantejar alguns dels reptes de present i de futur que no hauríem de defugir. La societat catalana ha estat històricament una societat que s'ha anat enriquint de les noves incorporacions, i que així ha anat construït uns escenaris de mobilitat social que, ateses les circumstàncies històriques, han estat prou bons. Ara no hi ha motius per creure que serà diferent." Coincidint amb l'exposició, s'han programat visites i activitats didàctiques per als escolars de Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius, amb la voluntat que els alumnes dels centres escolars de Catalunya reflexionin i dialoguin sobre el tema de la immigració. Abans de realitzar la visita, els escolars podran introduir-se en el tema amb les activitats didàctiques que s'expliquen al web del Palau Robert. Es tracta d'audiovisuals, textos, cites i propostes d'activitats, extretes del material didàctic sobre immigració "Tot un món", de la Fundació Jaume Bofill i publicat per Eumo Editorial. A més d'aquestes activitats escolars, també s'organitzaran visites guiades per al públic. En el cas dels dies feiners, caldrà fer una reserva prèvia, mentre que durant els dissabtes, diumenges i dies festius es faran a les 11.30 i a les 12.30 hores, sense reserva prèvia. (Es pot fer la reserva d'aquestes activitats, que són gratuïtes, al telèfon 670.03.60.81). L'exposició "La immigració, ara i aquí" ens convida a conèixer, comprendre i viure de prop els processos migratoris en general i l'estat actual de la immigració a Catalunya. A través de l'exposició els alumnes d'escoles i instituts podran iniciar un diàleg sobre els aspectes fonamentals de la immigració, el perquè, el com i el quan, i desenvolupar un esperit crític, ètic i solidari envers els immigrants, que permeti posar les bases per a la convivència i la construcció conjunta del nostre futur.

Dones de diversos països, orígens, edats i cultures del barri de Sant Roc de Badalona expliquen les seves vivències per mitjà del llenguatge comú de la costura a l'exposició "Arpilleras, dones cosint històries". Les arpilleras són tapissos que tenen com a suport el teixit d'arpillera, la tradicional roba de sac. L'exposició es pot visitar entre el 19 de febrer i el 7 de març, al Jardí del Palau Robert. L'acte inaugural va tenir lloc el 18 de febrer, i va anar a a càrrec de la delegada territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Carme San Miguel, a qui acompanyaren el comissari de l'exposició, Salvador Figuerola, i representants dels grups de dones que han col·laborat en el projecte de Sant Roc. El treball artesanal de les arpilleras és una de les nombroses iniciatives que promou la Fundació Ateneu de Sant Roc de Badalona. L'objectiu és millorar la vida dels habitants del barri i fomentar la cohesió social i la participació, amb especial preocupació pels col·lectius en risc d'exclusió social. Els veïns del barri, construït el 1962, vivien abans en zones marginals de Barcelona i, en un percentatge molt alt, són persones d'ètnia gitana que conviuen amb grups d'altres procedències. L'exposició és fruit del treball realitzat per diversos grups de dones de l'Ateneu i del barri. Les arpilleras que s'exhibeixen al Palau Robert reflecteixen, amb teles plenes de vida i color, les inquietuds de les dones per la família, la salut, la formació, la vida social del barri, les tradicions i els costums culturals. També la memòria dels processos migratoris que han viscut o records de la guerra i la postguerra. Quatre grups de dones han compartit aquest projecte: "Vida Creixent", de la parròquia de Sant Roc, format per dones de més de 65 anys d'edat que van arribar a Catalunya als anys 50 des de diversos llocs d'Espanya; "Grup de Dones de l'Ateneu Sant Roc", que tenen més de 50 anys i són procedents de diferents llocs; "Formació Global de Dones", que tenen entre 16 i 50 anys i la majoria són catalanes d'ètnia gitana, i "Laia", format per dones d'entre 20 i 40 anys procedents del Marroc, del Pakistan i d'altres indrets del món que fa poc que viuen al barri. Aquesta exposició està organitzada pel Palau Robert i la Fundació Ateneu del barri de Sant Roc de Badalona, amb la col·laboració de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, la Secretaria per a la Immigració i l'Institut Català de les Dones. Coincidint amb l'exposició, s'han programat dues taules rodones a la sala d'actes de les Cotxeres del Palau Robert, amb la participació de representants dels àmbits de l'ensenyament i la universitat, de la immigració, de les institucions, de l'Ateneu de Sant Roc i d'arpilleristas. Les sessions es fan el 19 de febrer ("Un taller pot canviar la societat?") i el 26 de febrer ("Una aposta de l'Ateneu Sant Roc per una societat més igualitària"), tots dos dies a les 19.30 h. S'han programat visites guiades a l'exposició els dissabtes 20 i 27 de febrer entre les 16 i les 19 h, i els diumenges 21 i 28 de febrer entre les 11 i les 14 h.

El Jardí del Palau Robert acull l'exposició "El camí de Sant Jaume de Galícia. Camí del Sol, camí de les estrelles", una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la Península Ibèrica. La Direcció General de Turisme ha senyalitzat el tram de prop de 400 km de longitud que travessa Catalunya i que es pot recórrer a peu. L'exposició s'ha presentat entre el 28 d'abril i el 30 de maig, i el 15 de desembre i el 31 de gener del 2011. El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la Península Ibèrica, des del cap de Creus fins al cap de Finisterre. La Direcció General de Turisme ha senyalitzat una ruta de prop de 400 km de longitud que travessa tot Catalunya, i que es pot recórrer a peu, en unes 12-15 etapes d'uns 25-35 km cadascuna. El tram principal del Camí de Sant Jaume a Catalunya té un doble origen: a la Jonquera, on enllaça amb els camins que provenen de França; i a Sant Pere de Rodes, antic centre de pelegrinatge situat sobre el mar del cap de Creus, a l'extrem oriental d'Ibèria. L'especial promoció del Camí de Sant Jaume a Catalunya coincideix amb la celebració enguany de l'Any Xacobeu, i amb la recent finalització –per part de la Generalitat- de la senyalització de tot el recorregut català, que parteix de Sant Pere de Rodes o la Jonquera, passa per Montserrat, i arriba fins a Alcarràs. Des del punt de vista del turisme, la recuperació dels camins de Sant Jaume respon al plantejament del Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010 de crear "rutes nacionals" que contribueixin a desenvolupar un model turístic innovador, diversificat i sostenible, que posi en valor el patrimoni català, entès en un sentit ampli, que comprèn des del medi natural fins al patrimoni.

Sensibilitzar la societat a partir de la fotografia i de la realitat viscuda i fer entendre que el futur del sector agrari és responsabilitat de tota la societat és l'objectiu de l'exposició itinerant "El món agrari a les terres de parla catalana", que es pot visitar entre el 3 i el 30 de març al Jardí del Palau Robert. Una iniciativa en la qual col·laboren la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació del Món Rural. El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, va inaugurar l'exposició el dimecres 2 de març. També hi van assistir el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Lluís Puig; el vicepresident de la Fundació Món Rural, Antoni Pané, i el president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Josep Santesmases. La mostra és un compendi ordenat, documentat i argumentat de les imatges que es recullen en el Banc d'Imatges digitalitzat que s'ha anat creant des del 2009. En formen part un recull de quatre mil fotografies, procedents d'uns cent vuitanta fons documentals. Textos i imatges conformen una memòria dels paisatges sempre canviants, dels conreus i del bestiar que han anat ocupant les nostres terres segons han estat les necessitats, les demandes del mercat i la rendibilitat econòmica. Memòria també dels sistemes, coneixements i tècniques que homes i dones han aplicat en el conreu de la terra, de les formes de posseir-la, d'organitzar-se, de viure. El muntatge expositiu s'estructura en diversos àmbits que es presenten en 12 plafons de gran format. Els àmbits temàtics són: Els paisatges; Els conreus; La ramaderia; L'home la dona i la terra; El treball; Les formes de vida, i Present i futur. L'exposició és itinerant amb la voluntat de generar reflexió i debat al territori. Per al 2011, està previst que també es presenti a Móra la Nova, el Santuari de Meritxell (Andorra), la Seu d'Urgell, Palma de Mallorca, Maó, Eivissa, Prada de Conflent, Elna, Lleida, l'Espluga de Francolí i Sabadell. Tres entitats han assumit el projecte. La primera és la Coordinadora de Centres d'Estudis, una entitat federativa formada per 114 centres i instituts d'estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana. Fou creada l'any 1992 i té la seva seu social a l'Institut d'Estudis Catalans. La segona entitat és l'Institut Ramon Muntaner, una fundació creada l'any 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana per donar suport als centres i instituts d'estudis local i comarcals. Té la seu social a Móra la Nova. La tercera és La Fundació del Món Rural, constituïda el 2005 perquè Catalunya sigui conscient del valor estratègic que l'entorn rural té per al desenvolupament sostenible del país. L'equip que fa de comissari de la mostra està format per Josep Santesmases, Antoni Gavaldà, Meritxell Serret, Anna Vilaseca i Xavier del Hoyo, mentre Eva Garcia és la responsable de la coordinació general del projecte.

L'exposició fotogràfica itinerant "Festival Castell de Peralada. Vint-i-cinc anys d'emocions" reviu els moments destacats del Festival, esdeveniment de projecció internacional en el qual han participat figures de la música, l'òpera, i la dansa. La mostra es pot visitar entre el 6 de maig i el 3 de juliol, al Jardí del Palau Robert. La vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, va presidir l'acte inaugural el 5 de maig. Durant la seva intervenció, la vicepresidenta del Govern va felicitar el certamen pels seus 25 anys de trajectòria, "cita obligada dels estius de l'Empordà, que genera i promou un turisme de qualitat". De la mateixa manera, Joana Ortega va destacar el paper dels patrocinadors del projecte, "per l'important tasca de mecenatge i l'aposta per la cultura que realitzen". I és que, com va subratllar, "només junts aixecarem el país". A més de la vicepresidenta, també van parlar el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí; la presidenta de l'Associació Cultural Castell de Peralada, Carme Mateu de Suqué, i el director del Festival, Oriol Aguilà. També van assistir a l'acte el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, i el comissari de la mostra, Luís López de Lamadrid. L'exposició l'ha produïda el Festival Castell de Peralada, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. Després de Barcelona, l'exposició es podrà visitar a Perpinyà, Figueres, Madrid, Girona i Brussel·les. El Festival Castell de Peralada va néixer fa un quart de segle per omplir de somnis les nits d'estiu de l'Empordà. El Festival s'ha convertit en punt de trobada dels intèrprets més destacats de les darreres dècades, presentant espectacles inoblidables dels quals han pogut gaudir al voltant de 600.000 espectadors. El Festival ha combinat espectacles de caràcter internacional amb d'altres de més arriscats, amb una aposta per directors d'escena com Mario Gas, Calixto Bieito, Carles Santos, Joan Font, Àlex Rigola, o La Fura dels Baus, entre d'altres. Les produccions i coproduccions pròpies també han estat una de les particularitats del Festival. L'exposició presenta les fotografies per temes i començant pels inicis. Des de l'anomenat Estiu Musical (1983-1986), abans de la inauguració del Festival, fins a l'any 2010. Moments importants són el retorn de Josep Carreras després de la seva convalescència, la producció "Viva la Mamma" (1990) amb Montserrat Caballé i Joan Pons al capdavant, i la participació de grans estrelles internacionals com ara Sammy Davis Jr. i Liza Minnelli, Paul Anka, Woody Allen, Keith Jarret, Antonio Gades o Charles Aznavour. També s'hi poden veure els grans divos de l'òpera: Plácido Domingo, Alfredo Kraus, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Ainhoa Arteta, Juan Diego Flórez o Jessye Norman. Una part de l'exposició recull les notícies més destacades del Festival que s'han publicat al diari La Vanguardia, la publicació oficial del certamen. Les primeres informacions de l'exposició ja es podran veure a la mateixa entrada del Palau Robert, on un gegant de Comediants donarà la benvinguda als visitants. A més, a l'aparador s'hi presentarà el vestuari de l'espectacle "Bi" de Comediants; de l'espectacle "El Barber de Sevilla", de la companyia Carles Santos; de l'obra "El martiri de Sant Sebastià", de la Fura dels Baus, i un objecte d'atrezzo de l'obra "La Flauta Màgica" de Lyndsay Kemp. També s'hi exhibirà el cartell original del 25è aniversari del festival, de l'artista català Santi Moix.

L'exposició fotogràfica "Castells i castellers. Patrimoni Immaterial de la Humanitat", que s'exhibeix al Jardí del Palau Robert a partir del 17 de novembre de 2011, homenatja les persones i colles que han convertit els castells en un símbol de Catalunya i en un dels tresors culturals de la humanitat. La mostra coincideix amb el primer aniversari de la inscripció dels castells a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural de la Humanitat. El conseller d'Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, va inaugurar l'exposició el dimecres 16 de novembre, a les 19 hores. També hi van assistir el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Lluís Puig; el director de l'Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa; la presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Anna Guasch; el director general d'Editores Lunwerg, Javier Zaldúa, i representants del Grup Damm i de l'empresa Basf. En aquest acte els Castellers de Barcelona, els Castellers de Sants i els Castellers de la Vila de Gràcia van aixecar tres pilars commemoratius. La mostra, que es pot visitar fins al 27 de febrer de 2012, l'organitzen l'Agència Catalana de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació, i Editores Lunwerg, amb el patrocini del Grup Damm i Basf. L'exposició aplega una selecció de fotografies que es publiquen en el llibre "Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva", editat per Lunwerg, que es va presentar el mateix dia 16, a les 18 hores, a la Sala Cotxeres del Palau Robert. A través de fotografies i textos ens endinsem en la intensitat i l'espectacularitat dels castells, una combinació única de força, equilibri i bellesa plàstica que captiva els espectadors de tot el món. Imatges i textos que també fan referència a la història, la tècnica castellera i els valors associats a aquestes construccions humanes en un món individualista: força, equilibri, seny, valor, constància, confiança en els altres, cultura de l'esforç, feina en equip... Els castells, amb més de 200 anys d'antiguitat, una tradició cultural viva, han esdevingut una de les manifestacions culturals més genuïnes d'Europa. La seva importància i projecció a Catalunya i la resta del món ha anat creixent en els darrers decennis. S'ha passat de la mitja dotzena de colles del 1979 a les més de seixanta actuals. De les construccions de vuit pisos de l'inici a les deu actuals. De les actuacions en zones concretes de Catalunya, Camp de Tarragona i Penedès, a tot Catalunya i la resta del món. Els castells van assumir un protagonisme important en esdeveniments com els Jocs Olímpics de Barcelona o l'Exposició Universal de Xangai. La inclusió dels castells en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat va tenir lloc el 16 de novembre de 2010 en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO celebrada a Nairobi (Kenya). En la valoració de la candidatura, la UNESCO destacava que els castells "són percebuts pels catalans com a part de la seva integritat cultural, transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".

Del 5 d'octubre al 18 de novembre de 2012, el Jardí del Palau Robert de Barcelona acull l'exposició "Catalunya, vista pels instagramers", 241 fotografies realitzades per usuaris de la xarxa Instagram que aporten una mirada diferent i personal sobre Catalunya. Les fotografies de l'exposició són les guanyadores del concurs organitzat per l'Agència Catalana de Turisme entre tots els usuaris d'Instagram que hi van publicar fotos de Catalunya amb el hashtag; a Instagram hi ha més de 52.000 imatges amb aquesta etiqueta que poden veure's a la plataforma Statigram de l'Agència Catalana de Turisme. L'exposició s'articula a través de vuit eixos temàtics: Barcelona; Catalunya, país de contrastos; Catalunya, país de creativitat; Catalunya, del mar Mediterrani; Catalunya, interior i Pirineus; Catalunya, país amb història; Catalunya, país de gastronomia, i Catalunya, país de tradicions. Totes les imatges de l'exposició han estat escollides sota els criteris de qualitat, originalitat i sobretot representativitat d'allò que mostren. Aquesta ha estat la primera vegada que una destinació turística de l'Estat ha utilitzat la xarxa Instagram per promocionar-se, i la iniciativa ha tingut tant d'èxit que altres destinacions turístiques espanyoles ja volen reproduir aquesta idea. A més del concurs i l'exposició, l'Agència Catalana de Turisme va organitzar el passat mes de juny un viatge amb onze dels instagramers més influents del panorama internacional per tal que promocionessin Catalunya amb les seves fotografies a través d'Instagram i d' altres xarxes socials. Gran èxit de la trobada d'instagramers que va tenir lloc el divendres 5 d'octubre al Jardí del Palau Robert. Ciutadans joves i també d'altres que no ho eren tant, i que viuen aquesta afició amb molt d'interès, van comprovar, amb satisfacció, com la seva feina es mostra en un aparador.

L'exposició fotogràfica sobre la ruta "Pirineu comtal: un viatge pel naixement de Catalunya", que es pot visitar entre el 28 de febrer i el 15 d'abril al Jardí del Palau Robert, proposa un recorregut pels territoris d'11 dels antics comtats que van ser escenari de la configuració i del naixement del país. La ruta, que cronològicament comprèn el període del segle IX al XV, es desplega al llarg de tota la franja pirinenca i prepirinenca de Catalunya. Des de l'Empordà fins a la Vall d'Aran, la Ruta del Pirineu. La ruta travessa paisatges de gran bellesa que van ser l'escenari de gestes de personatges històrics, com també de llegendes, mites i tradicions. Però, a més, es tracta d'un itinerari que combina els impressionants escenaris pirinencs amb la bellesa dels castells i de les esglésies i monestirs romànics. La ruta comprèn dos itineraris que fan un recorregut circular per tot el Pirineu català. L'itinerari nord va des del monestir de Sant Pere de Rodes fins a la vall de Boí i l'itinerari sud va des d'aquest últim punt fins a la ciutat de Girona. Però el viatge també es pot fer a un ritme més pausat seguint la ruta comtat a comtat: començant pels comtats de Girona, Empúries i Besalú, continuant pels comtats de Ripoll, Berga i Cerdanya, arribant fins als comtats d'Urgell, Pallars Sobirà i Ribagorça, passant per l'Aran, per acabar seguint el flanc meridional prepirinenc, pel comtat del Pallars Jussà, el vescomtat de Cardona i el comtat d'Osona. La ruta del Pirineu Comtal forma part del programa Rutes de Catalunya de l'Agència Catalana de Turisme.

Una exposició del Govern de Gal·les al Jardí del Palau Robert mostrarà l'oferta turística i cultural d'aquest país de l'1 de març al 30 d'abril. La mostra, que s'inaugura coincidint amb la celebració de Sant David, patró de Gal·les, és una de les activitats programades en la campanya promocional "Visita Gal·les". L'exposició "Visita Gal·les" mostra la història, la cultura, l'esport, els castells, les ciutats i pobles i paisatges d'un territori que abasta 20.800 kilòmetres quadrats, amb un dels idiomes vius més antic d'Europa, parlat pel 20% de la població. Entre els atractius turístics de Gal·les, cal destacar la col·lecció d'art impressionista del Museu Nacional d'Art Cardiff, la més gran després de la de París, que inclou obres de Renoir, Van Gogh, Manet i Monet; els 641 castells disseminats pel territori; la torre del Castell Caerphilly, al sud; la ciutat de Cardiff, coneguda com el Washington europeu gràcies als edificis de pedra blanca de Portland que hi ha al seu centre urbà; el Jardí Botànic Nacional de Gal·les, el primer jardí botànic nacional del Regne Unit durant gairebé 200 anys; I el recorregut de 1.400 km de passejades per la seva costa. El primer vol Barcelona-Cardiff d'aquesta temporada, de la companyia Vueling, es farà el dijous 28 de març. Enguany s'han programat vols durant la temporada d'estiu cada divendres i diumenge.

"Tortosa i les Terres de l'Ebre. L'esplendor d'una època, d'un riu i d'un territori" és el títol de l'exposició itinerant que es presentarà al Jardí del Palau Robert del 18 de juny al 31 d'agost del 2013. Una iniciativa de l'Ajuntament de Tortosa, en el marc del Pla de Foment Turístic, per promocionar la ciutat i el conjunt del territori. La mostra, amb una trentena d'imatges de gran format del fotògraf Òscar Lanau, s'organitza en tres eixos temàtics: El Renaixement a Tortosa i les Terres de l'Ebre, El riu Ebre i la navegació fluvial, i Dels Ports al delta de l'Ebre per la Via Verda de la Val de Safan. Les fotografies de l'eix temàtic corresponent al Renaixement evoquen escenes quotidianes en espais emblemàtics de la ciutat com els Reials Col·legis, el passeig de Ronda, la Catedral, el Museu, el Call Jueu, el Portal del Romeu, els Jardins del Príncep o el Centre d'Interpretació del Renaixement. Aquest mateix àmbit també s'il·lustra amb imatges del llegat renaixentista a la resta de les Terres de l'Ebre, com és el cas d'Horta de Sant Joan i Arnes. L'eix dedicat al riu Ebre i la navegació fluvial inclou activitats d'oci aquàtic al riu i al delta de l'Ebre, l'esport del rem, la navegació d'esbarjo amb el llagut "Lo sirgador" o amb les embarcacions de l'embassament de Riba-roja, o les activitats de pesca. Finalment, el tercer àmbit anomenat "Dels Ports al delta de l'Ebre per la Via Verda de la Val de Safan" dedica el seu contingut a mostrar la natura dels dos parcs naturals d'aquestes terres, la via verda en els seus diferents trams i la possibilitat de realitzar diferents activitats esportives en aquest marc natural. La informació dels panells es pot consultar en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès), té un codi QR que redirigeix l'usuari a un espai web relacionat amb la imatge i incorpora altre material promocional.

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya explica com es van viure els anys de la transició de la dictadura franquista a la democràcia en una exposició itinerant que es pot visitar del 19 de setembre al 24 de novembre al Jardí del Palau Robert. L'exposició "Catalunya en transició" és una versió de la mostra amb el mateix nom que es pot visitar del 19 de juliol de 2013 al 28 de febrer de 2014 al Pati d'armes del Castell de Montjuïc. S'hi exhibeixen les mateixes fotos però amb textos més breus. L'exposició tracta els moviments socials, culturals, polítics i religiosos que van configurar aquesta onada de transformació social a la recerca de les llibertats i els drets individuals i col·lectius. Seguint el relat, a través dels textos, de les imatges i els objectes d'aquells anys, es pretén que el visitant copsi les diferents vessants del període a partir de dues singularitats. La primera és el procés que condueix a les primeres eleccions democràtiques de l'any 1977, basat en la unitat des de l'interior del país durant la dictadura franquista de les incipients forces polítiques, entitats i personalitats, a l'entorn de l'Assemblea de Catalunya. El segon tret diferenciador és el procés polític electoral des de les eleccions del 15 de juny de 1977 a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, que comporta un mapa polític diferenciat al que es constitueix a la resta de l'Estat. El relat expositiu de la mostra s'estructura en diversos àmbits: L'inici del procés en el qual s'emmarca la transició respon a una sèrie de moviments d'oposició a la dictadura franquista endegats molt abans de la mort del General Franco. L'oposició antifranquista a Catalunya s'articularà entorn a l'Assemblea de Catalunya, que esdevingué una plataforma unitària acollint tant partits polítics com sindicats, associacions de tot tipus i personalitats independents. La reivindicació de la llengua i la cultura catalanes va adquirir gran protagonisme durant la transició. La fi de la dictadura franquista va suposar la seva recuperació pública després de quaranta anys de prohibició. Les primeres eleccions i el restabliment de la Generalitat Les eleccions del 15 de juny de 1977 marcaren l'inici d'un nou sistema polític català i espanyol fent possible la restauració de la Generalitat entorn a la figura de Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili. Consensos i condicionants de la transició Els resultats de les eleccions del juny de 1977 obriren un període marcat pels consensos que permeteren l'aprovació de la Constitució l'any 1978. Per altra banda, el context violent del moment i l'actitud de part de l'exèrcit marcaren les negociacions polítiques. La recuperació de l'autogovern de Catalunya Després de la recuperació de la Generalitat i l'aprovació de la Constitució s'obrien les portes pel restabliment de l'autogovern català a partir de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i les eleccions al Parlament 1980. El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya és una institució pública, dependent del Departament de Governació i Relacions Institucionals, que té per finalitat la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980. Es tracta de la primera institució d'aquestes característiques a l'Estat espanyol.

L'Agència Efe celebra el 75 aniversari i el 25 aniversari del Servei en català amb l'exposició "Efe: 75 anys en fotos", que recorre part de la memòria històrica col·lectiva amb 75 imatges de fotoperiodistes de l'agència. La mostra es podrà visitar de l'1 d'abril al 23 de juny, al Jardí del Palau Robert. La mostra està organitzada per Efe amb el patrocini d'honor de La Caixa, i el patrocini de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i la Universitat Internacional de La Rioja, a més de la col·laboració de les empreses Torres, Freixenet i Grup Gourmet-Paradís. Aquesta és una exposició itinerant que en el seu pas per diferents ciutats compta amb el patrocini general de Mahou-San Miguel i Hewlett-Packard. Entre aquestes imatges en trobem d'històriques i costumistes, que formen part principalment de la història d'Espanya, amb fotografies de la història contemporània de Catalunya, a més d'altres instantànies captades per fotògrafs d'Efe. En total, són 75 fotos corresponents al període 1939-2014, 50 d'Espanya i 25 de Catalunya, amb l'excepció de la coneguda imatge de la miliciana Marina Ginestà a Barcelona, morta recentment, i que correspon a l'any 1936. Imatges com la sortida cap a l'exili a París del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, les destrosses de la guerra en el Port de Barcelona, l'arribada de Josep Tarradellas, la restauració de la Generalitat, el referèndum de l'Estatut de Catalunya de 2006 o la Via Catalana de l'Onze de Setembre de 2013, conviuen amb fotografies de caràcter més social com l'arribada dels Beatles a Barcelona, una nit dels Premis Planeta en els anys seixanta, Josep Pla assegut a la porta de casa seva de Llofriu en els anys cinquanta, els Jocs Olímpics de 1992 o un derbi entre el F.C. Barcelona i l'Espanyol dels anys quaranta. Partidaris del moviment 15-M, a la plaça de Catalunya (2011) / Diada de Catalunya- Via Catalana per la Independència (2013) També amb motiu del 75 aniversari d'Efe, aquesta exposició recull moments històrics de part del segle XX, com els Pactes de la Moncloa, la sanció de la Constitució espanyola, l'entrada d'Espanya en la CEE o les premiades imatges d'EFE durant la nit del 23 de febrer de 1981. Amb l'objectiu de mostrar la feina d'Efe al carrer en el seu sentit literal, algunes de les fotografies que integren la mostra s' exposen en el lateral exterior del Jardí del Palau Robert. Aquesta exposició és accessible a les persones amb discapacitat visual gràcies a un acord amb ONCE-Catalunya, que facilita la traducció al braille dels peus de foto.

Tant la presentació del llibre com l'exposició, que s'exhibeix al Jardí del Palau Robert a partir del 17 de novembre, coincideixen amb el primer aniversari de la inscripció dels castells a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural de la Humanitat. Van presentar el llibre el director general d'Editores Lunwerg, Javier Zaldúa; la presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Anna Guasch; un dels autors del llibre, Joan Beumala, i un dels fotògrafs, Rafael López Monné. Una voluntat col·lectiva" és un complet repàs a la història dels castells des dels orígens fins a l'actualitat. El llibre s'endinsa en diferents aspectes com les tècniques de càrrega i descàrrega, la geografia castellera, la música dels castells, les fites més importants aconseguides al llarg de la història castellera, com també una mirada als reptes de futur. S'acompanya d'un reportatge fotogràfic a través del qual es pot viure la màgia i la intensitat d'una diada castellera.

"Us convidem a reviure les emocions dels Festival a través del llibre i de l'exposició que es pot visitar al Jardí del Palau Robert", va afirmar el director del certamen, Oriol Aguilà, en l'acte de presentació de la publicació "Festival Castell de Peralada: l'escenari de les emocions", que va tenir lloc el 13 de maig, a la Sala d'Actes de les Cotxeres. Oriol Aguilà va remarcar que el llibre capta moments únics del Festival, imatges del muntatge, del disseny, de la comunicació, dels assajos...També va afirmar que el Festival de Peralada ha esdevingut, amb el pas del temps, un patrimoni col·lectiu de tot el país, i va agrair la col·laboració del Palau Robert amb el Festival. Pel seu cantó, el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, va expressar la satisfacció del Palau Robert pel fet d'acollir la presentació del llibre i la mostra, i va remarcar que aquesta coincideix amb una altra exposició "L'Òpera, una reflexió", que explica la tasca portada a terme en la difusió de la música. També van intervenir en aquest acte la presidenta del Festival, Carme Mateu de Suqué; el fotògraf Eddy Kellele; els autors dels textos del llibre, Ana María Dávila i Javier Pérez Senz; el director general de Lunwerg, Javier Zaldúa, i el delegat a Catalunya de Red Elèctrica i membre d'INELFE, Lluís Pinós. L'acte va comptar amb la presència de l'esposa del president de la Generalitat, Helena Rakosnik. Aquest llibre neix de l'encàrrec que el Festival va realitzar, el maig de 2012, al fotògraf Eddy Kelele. Es tractava de fotografiar les intimitats i les interioritats del festival, allò que el públic no veu quan assisteix al festival i alguns dels moments màgics d'aquest esdeveniment musical. La publicació ha estat possible gràcies al patrocini d'Inelfe, Casinos Grup Peralada i la col·laboració de Lunwerg. El llibre recull una selecció de 150 fotografies de les més de 18.000 que va fer Eddy Kelele durant l'edició del 2012 del Festival. També s'hi inclouen textos en quatre idiomes dels periodistes Ana María Dávila i Javier Pérez Senz, que repassen els més de 25 anys d'història d'aquest esdeveniment.

Gran èxit de la trobada d'instagramers que va tenir lloc el divendres 5 d'octubre al Jardí del Palau Robert, coincidint amb la inauguració de l'exposició "Catalunya vista pels instagramers". Una mostra que exposa 241 fotos guanyadores del concurs organitzat per l'Agència Catalana de Turisme entre usuaris de la xarxa Instagram. El Jardí del Palau Robert tenia gairebé tot l'espai disponible ocupat per una àmplia representació del grup nombrós d'instagramers que han participat en l'esmentat concurs. La trobada de ciutadans aficionats a la fotografia i a les noves tecnologies trencava la dinàmica monotonia d'una tarda estiuenca al Jardí. Els assistents van tenir l'ocasió de veure les fotos exposades i d'intercanviar experiències en un ambient festiu. Ciutadans joves i també d'altres que no ho eren tant, i que viuen aquesta afició amb molt 'interès, van comprovar, amb satisfacció, com la seva feina es mostra en un aparador com el del Palau Robert. No estaven sols en la trobada; els acompanyaven el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el director general de l'Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, i la presentadora de televisió i usuària de la xarxa Instagram, Bibiana Ballbé. I també s'hi van afegir molts dels usuaris habituals del Jardí que, encuriosits, van seguir atentament el desenvolupament d'un acte que va tenir lloc en un clima de gran cordialitat i complicitat. En el torn de paraules, breus i directes, talment com es fa a les xarxes socials, Ignasi Genovès va fer referència a una nova manera de difondre Catalunya al món i també va recomanar als assistents una visita detinguda a l'esplèndida exposició de fotografia de The New York Times, que es presenta a la primera planta del Palau Robert. Xavier Espasa va remarcar que aquesta iniciativa posa en valor una destinació com Catalunya. Va destacar que el concurs, promogut per l'Agència Catalana de Turisme, s'hi van presentar 52.000 fotografies. Finalment, va expressar el convenciment que Catalunya, destinació turística líder al món, sabrà utilitzar convenientment les oportunitats que ofereixen les noves plataformes tecnològiques. Al seu torn, Bibiana Ballbé va parlar del "bon rotllo" dels usuaris de la xarxa Instagramer, en contraposició amb el clima de crispació que es respira en altres xarxes. També va intervenir-hi Marta Alonso, en representació dels instagramers, que va manifestar la satisfacció per la iniciativa i la voluntat de continuar col·laborant en d'altres de similars que es puguin promoure més endavant. Tots els instagramers es van fer, finalment, una foto de recordatori a les escales del Jardí, situades davant l'edifici del palau Robert, i van continuar fent una de les coses que més els agrada: fotografiar la festa, els amics, l'exposició i compartir experiències.

En aquest marc, el conseller Mena va destacar que "cal que fem un reconeixement als castells i als seus màxims protagonistes, els castellers, no només per ser patrimoni immaterial de la humanitat, sinó sobretot per la seva tasca social i per l'exemple de cultura de l'esforç que signifiquen per al nostre país". A més, el conseller va ressaltar que les tres funcions que assenyalen els castellers amb les seves construccions ha de ser el full de ruta perquè Catalunya pugui sortir de la situació de crisis actual. "Si estem cohesionats –ha afegit-, treballem en equip i cerquem superar-nos i afegim esforç a tot el que fem dia a dia, el nostre país té un futur en positiu". El conseller F. Xavier Mena va destacar que des del Departament d'Empresa i Ocupació "reivindiquem que l'esperit casteller s'estengui a tota la nostra societat". El conseller Mascarell, per la seva banda, va recordar que "avui celebrem un any des de la declaració dels Castellers Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Els castells són, a més de part de la nostra història, una expressió de la nostra contemporaneïtat. Ens fan sentir vius i alimenten el nostre el sentiment de pertinença a una comunitat, a un moment i a un lloc compartit". Mascarell va destacar la importància dels castellers en la transmissió dels valors catalans al món: "A través dels castellers ens expliquem al món perquè representen els nostres valors, són símbol de la nostra nació: una cultura moderna i arrelada al territori i respectuosa amb la tradició; una societat oberta i integradora; el rigor sense excessiva competitivitat, i la transmissió de valors col·lectius". A l'acte també hi van assistir el director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Lluís Puig; el director de l'Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa; la presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Anna Guasch; el director general d'Editores Lunwerg, Javier Zaldúa; i representants del grup Damm i de l'empresa Basf. En aquest acte els Castellers de Barcelona, els Castellers de la Vila de Gràcia i la Colla Jove de Barcelona van aixecar tres pilars commemoratius. La mostra, que es podrà visitar fins al 16 de març del 2012, l'organitzen l'Agència Catalana de Turisme, adscrita al Departament d'Empresa i Ocupació, i Editores Lunwerg, amb el patrocini de les empreses Damm i Basf. L'exposició, que coincideix amb el primer aniversari de la inscripció dels castells a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural de la Humanitat, aplega una selecció de fotografies que es publiquen en el llibre Castells i Castellers. Una voluntat col·lectiva, editat per Lunwerg, que també es va presentar el mateix dia al Palau Robert. La presentación va anar a càrrec del director general d'Editores Lunwerg, Javier Zaldúa; la presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Anna Guasch; un dels autors del llibre, Joan Beumala, i un dels fotògrafs, Rafael López Monné. Aquest llibre, a través de fotografies i textos, permet al lector endinsar-se en la intensitat i l'espectacularitat dels castells. Imatges i textos que també fan referència a la història, la tècnica castellera i els valors associats a aquestes construccions humanes en un món individualista: força, equilibri, seny, valor, constància, confiança en els altres, cultura de l'esforç, feina en equip...

L'Agència de Fotonotícies ICONNA documenta els cinc grans moments d'efervescència cívica i política que s'han viscut a Catalunya des del 2012 per reivindicar el dret a decidir lliurement el seu futur, amb fotografies de Jordi Ribot Puntí, Joan Castro i Rubèn Garcia Carballo i textos de diversos autors, en l' exposició "Tossudament. Imatges del procés català", que es pot visitar del 3 de juliol al 6 de setembre al Jardí del Palau Robert. Aquesta exposició pretén reflectir el procés que es viu en molts sectors de la societat catalana que reclamen el dret del poble català a decidir el futur del país des de l'exercici de la democràcia i la llibertat, amb ple coneixement. L'Agència ICONNA va començar a treballar en aquest tema amb la Diada del 2012 i amb la gran manifestació que va omplir el centre de Barcelona, amb milers i milers de senyeres i estelades. Un procés que ha tingut continuïtat amb altres grans mobilitzacions que han aconseguit molt ressò internacional per la seva magnitud i pel civisme amb què s'han desenvolupat. L'exposició es divideix en cinc apartats que recorden, a través de 26 fotografies (16 a la tanca i 10 a l'interior del Jardí), les cinc grans mobilitzacions que han marcat el procés: Diada del 2012 a Barcelona, Concert per la Llibertat al Camp Nou, Via Catalana 2013, Diada 2014 V, i La consulta del 9-N, centrada a les comarques gironines. Cada apartat va acompanyat d'articles que descriuen les fotografies des de les perspectives de Cristina Perales, Albert Bayot, Cristina Buesa, Xavier Valentí i Carles Puigdemont. La mostra és una selecció de les imatges i dels textos que l'Agència ICONNA va publicar en el llibre sobre el procés "Tossudament". Els tres fotògrafs, Jordi Ribot Puntí, Joan Castro i Rubèn Garcia Carballo, afirmen en el pròleg que van decidir publicar el llibre al Concert per la Llibertat del Camp Nou. "Ens va semblar transcendental explicar progressivament, a través de la fotografia com a document històric, aquells fets que ens estaven superant. El poble volia fer un pas endavant i, per fi, els polítics, i, sobretot, un president que exercia d'autèntic líder, havien entès que no hi podien girar l'esquena". L'exposició, que s'ha presentat a Girona i Olot i viatjarà a Vic a l'octubre, va acompanyada d'un audiovisual realitzat per l'Agència Iconna, dirigit i produït per Quim Güell Agut i amb música d' Ivan Garci, que publiquem al web però que no és present a l'exposició en presentar-se en un espai exterior com el Jardí. Un treball en què Josep-Maria Terricabras, Pilar Rahola, Carles Puigdemont, Juan José Ibarretxe, Muriel Casals, Joan Font, Joaquim Nadal, Gerard Quintana i Carme Forcadell expliquen com van viure les cinc grans manifestacions del procés.

El Palau Robert i l'ICFO-Institut de Ciències Fotòniques presenten l'aparador "El poder de la fotònica: les aplicacions de la llum, en el marc de l'Any Internacional de la Llum. A l'aparador, del 30 de gener al 19 de febrer 2015. L'aparador il·lustra sobre algunes de les aplicacions més importants basades en la llum, destacant el vincle entre la imaginació de les ments més creatives de fa un segle i els avenços de la ciència i la tecnologia d'avui. Una prova de l'impacte que la fotònica té en moltes àrees de les nostres vides. Aquesta peculiar perspectiva de la tecnologia d'avui es basa en una mirada enrere cap a les publicacions nord-americanes de ciència ficció dels anys 20 i 30. Ens veiem dibuixats en les il·lustracions futuristes de Frank R. Paul, autor d'algunes de les portades i il·lustracions més notables de tots els temps d'aquest gènere. La seva obra barreja imaginació i art amb ciència ficció i invencions tecnològiques. El que en el temps de Paul era una visió fantàstica del futur, avui és una realitat feta possible gràcies als avenços fets amb llum i les tecnologies que s'hi basen. En moltes altres il·lustracions anteriors a les primeres mostres exitoses de llum làser l'any 1960, els rajos de llum eren imaginats com a eines per tallar, subjectar, trepar i engrandir. En el curs de la segona meitat del segle XX el làser ha tingut un impacte revolucionari en moltes àrees de la nostra vida, des de la indústria pesant fins a les telecomunicacions passant per les més delicades intervencions quirúrgiques. Per exemple, el 1925 en la il·lustració de ciència ficció anomenada "The Face in the Telephot", el "Telephot" era un dispositiu futurista amb el qual no només es podia parlar amb algú, com avui seria un telèfon, sinó que a més a més hom podia tenir-hi contacte visual. Al 2015, tecnologies com Skype i d'altres molt semblants són a l'abast de tothom que tingui un ordinador, una tauleta o un telèfon intel·ligent. Es poden descobrir d'altres exemples de tecnologies que han estat imaginades a principis del segle XX i que, avui, gràcies en part a les tecnologies fotòniques, són completament integrades en les nostres vides. Les Nacions Unides i la UNESCO han declarat el 2015 com l'Any Internacional de la Llum per conscienciar la ciutadania de la importància de les ciències de la llum, l'òptica i les tecnologies basades en la llum; també és una oportunitat per promoure el desenvolupament sostenible i l'ensenyament de la cultura, les ciències, les tecnologies i la innovació especialment entre els joves. Durant l'Any es pretén, amb totes les iniciatives de difusió programades, normalitzar l'ús de la paraula fotònica, talment com va passar amb la paraula "electrònica" en el seu moment, tenint en compte que es troba present en gairebé tots els aspectes de la nostra vida quotidiana: Internet, telefonia mòbil, codi de barres, medicina... En els anys 20 i 30, als EUA existien diverses publicacions centrades a explicar històries de ciència ficció, com també fets científics i invencions tecnològiques que jugaven a combinar conceptes científics amb visions de futur. Un dels editors més importants es deia Hugo Gernsback, que va treballar estretament amb l'il·lustrador Paul R. Frank, autor d'algunes de les portades i dibuixos de ciència ficció més notables de la història. S' utilitzen algunes de les seves il·lustracions per explicar algunes de les aplicacions més importants de les tecnologies basades en la llum. La fotònica és una de les àrees que la Comunitat Europea considera clau per a la millora industrial d'Europa. Ments privilegiades han imaginat tecnologies que amb el temps la fotònica està fent realitat. I tot, més de 30 anys abans que el làser, que es considera l'origen de la fotònica moderna, fos inventat. L'ICFO-Institut de Ciències Fotòniques va ser creat a l'any 2002 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya com a centre de recerca d'excel·lència dedicat a la ciència i tecnologies de la llum amb una triple missió: dur a terme la recerca de frontera, formar la propera generació de científics i proporcionar la transferència de coneixement i tecnologia. A dia d'avui és un dels centres de recerca més importants de tot el món en la seva categoria, mesurada pels rànquings internacionals. La recerca a l'ICFO és de frontera i està orientada a programes dirigits a aplicacions de la llum en la salut, en ciències de la vida, en energies renovables, tecnologies de la informació, seguretat i processos industrials, entre d'altres. centre acull 300 investigadors i estudiants de doctorat que treballen en un edifici situat al Parc Mediterrani de la Tecnologia, a Castelldefels, a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'ICFO participa en un gran nombre de projectes, així com en xarxes internacionals i és amfitrió del programa NEST, finançat per la Fundació Privada Cellex Barcelona.

Les millors imatges de les 24 curses disputades al Circuit de Barcelona-Catalunya en els seus 25 anys d'història s'exposen del 5 al 17 de maig al Jardí del Palau Robert en el marc de la "Setmana del Gran Premi", que se celebra del 8 al 10 de maig a Montmeló. L'exposició "25è aniversari dels Grans Premis de Fórmula 1 està composta per imatges de l'arxiu fotogràfic del Circuit de Barcelona-Catalunya, signades pels fotògrafs Miquel Rovira i Josep Loaso, com també de l'agència de fotografia internacional Sutton Images. Cadascun dels panells de l'exposició està dedicat a un Gran Premi, des de 1991 fins al 2014, i també compta amb la crònica de cada cursa. La major part d'aquests textos estan signats per reconeguts periodistes de FORMULA 1, més concretament per aquells que estan cobrint els grans premis des de la inauguració del Circuit. L'exposició és una de les activitats programades a Barcelona per commemorar el 25è aniversari de Grans Premis de Fórmula 1 consecutius al Circuit de Barcelona-Catalunya i coincidint amb el Gran Premi de Fórmula 1. La primera pedra del Circuit de Barcelona-Catalunya va ser col·locada el 24 de febrer de 1989, gràcies a l'impuls del Consorci format per la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya i l'Ajuntament de Montmeló. Durant tots aquests anys d'activitat el Circuit ha vist passar pel seu calendari les millors competicions internacionals del motor, així com també altres campionats nacionals o proves singulars com les de resistència. Avui, el Circuit s'ha erigit com una de les instal·lacions esportives més modernes on cada temporada tenen lloc els principals esdeveniments del motor a escala mundial, entre els quals destaca el Gran Premi d' Espanya de F1 i el Gran Premi de Catalunya de MotoGP. Una exposició fotogràfica recorda els 25 anys dels Grans Premis de Fórmula 1 al Circuit de Barcelona-Catalunya

El Festival Castell de Peralada homenatja la figura del tenor amb l'exposició "Els millors tenors del món", que es presenta del 27 de març al 26 d'abril, al Jardí del Palau Robert. La mostra es basa en el llibre del mateix nom en què 44 tenors de prestigi mundial parlen de les seves carreres, costums i secrets, i comparteixen fotografies privades. L'exposició, que arriba de la mà del Festival del Castell de Peralada, aplega 18 fotografies de Johannes Ifkovits, que també és l'autor dels textos, i de l'Òpera Rifko Verlag. La mostra compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, i els ajuntaments de Barcelona, Girona i Roses. En són els comissaris Johannes Ifkovits i Laia Tous. Els tenors són protagonistes destacats en l'òpera. Cap altre tipus de veu inspira l'audiència a anar a l'òpera com la d'un tenor. Els compositors sempre els han reservat les seves millors músiques i són els encarregats de seduir amb el seu cant apassionant, i resulta difícil pensar en una òpera sense ells. Després del Palau Robert, l'exposició es presentarà a Girona, durant el Temps de Flors, Roses i Peralada, durant el festival.

La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura i l'Agència Catalana de Turisme, presenta l'exposició "Scouting in Catalonia". Una mostra que vol donar a conèixer i posar en valor la feina dels localitzadors d'espais de rodatge catalans. L'exposició "Scouting in Catalonia" té com a comissària Nuria Vidal, crítica de cinema, professora de crítica cinematogràfica a l'ESCAC i autora de diversos llibres de cinema, i es pot visitar del 27 de març al 26 d'abril de 2015 al Jardí del Palau Robert. La mostra reflecteix la mirada de tots aquests professionals i recull una selecció de l'enorme arxiu fotogràfic de què disposen. Una exposició on s'exhibeixen des de paisatges de cinema fins a paisatges del món, passant per llocs amagats, sorprenents, la natura en tota la seva esplendor, la vida al camp o a la ciutat... Una Catalunya insòlita que va més enllà de la turística i que es converteix, sota l'objectiu dels localitzadors, en un escenari privilegiat. En paral·lel a aquesta exposició, el Departament de Cultura editarà en anglès, a partir del material recollit, una edició de 500 exemplars del llibre/catàleg 'Scouting in Catalonia' per lliurar als municipis, productors i professionals del sector. El llibre, escrit per Nuria Vidal, inclou entrevistes amb professionals del cinema que han rodat a Catalunya, textos literaris, un breu repàs de la història de Catalunya com a escenari de rodatge i il·lustra, a més, el procés que se segueix per acabar decidint que una localització és l'adequada per a una producció. La producció audiovisual a Catalunya és un aparador del talent i la creativitat de la nostra indústria i els nostres professionals, que es manifesten no només en les produccions cinematogràfiques i televisives sinó també en les múltiples campanyes de publicitat nacional i internacional rodades al nostre territori. A través dels espais que han estat escenari d'aquestes produccions, l'exposició permet mostrar espais desconeguts o poc visitats a Catalunya, revaloritzar espais quotidians com a escenaris possibles, descobrir el potencial de ciutats, pobles i paisatges per representar diferents realitats més enllà de la pròpia i donar a conèixer la feina dels localitzadors. Localitzar és una feina indispensable en tota producció audiovisual que permet als professionals que s'hi dediquen descobrir la riquesa paisatgística i humana de Catalunya i oferir-la perquè serveixi de marc per a anuncis, pel·lícules o sèries de televisió.

El Jardí del Palau Robert acull, del 2 de març al 10 d'abril, l'exposició itinerant "Portalada de Ripoll. Candidatura Patrimoni Mundial UNESCO", una iniciativa de l'Ajuntament de Ripoll per donar a conèixer la Portalada romànica del Monestir de Ripoll i ampliar els suports a la candidatura. La mostra, de petit format, consta de cinc plafons de dues cares amb imatges i elements gràfics i textos en català, castellà, anglès i francès. Una informació que destaca els elements més singulars i la història de la Portalada de Ripoll, porta d'entrada de la cultura clàssica i musulmana a Europa i obra mestra del romànic. La portalada monumental de l'església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjan segle XII i substitueix la primitiva porta del temple. És una gran estructura rectangular, adossada al mur, realitzada en pedra de gres local i treballada en relleu amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics. La seva singularitat rau tant en la seva forma, un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del programa iconogràfic, concebut molt probablement dintre la pròpia comunitat de benedictins ripollesos. Amb aquesta exposició, que l'Ajuntament de Ripoll va encarregar al Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, es dóna continuïtat a la tasca de promoció de la Portalada de Ripoll i es pretén aconseguir el màxim suport per a la candidatura. La mostra, a més de Barcelona, ja ha visitat les ciutats de Madrid, Girona i Perpinyà. La Portalada del Monestir de Ripoll ja consta inscrita, des de mitjan abril de 2015, a la llista indicativa del Patrimoni Mundial d ela UNESCO, tràmit imprescindible perquè la Portalada sigui declarada Patrimoni Mundial. El camí per aconseguir que la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, va fer un nou pas el mes de novembre passat quan fou inclosa en la Llista Indicativa per part del Consejo del Patrimonio de l'Estat espanyol. A partir d'aquest moment haurà d'estar com a mínim un any, en aquesta llista per tal de poder optar a formar part de la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. I- Representar una obra mestra del geni creatiu humà. II- Testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període de temps o dintre d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgístic. III- Aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional d'una tradició cultural o d'una civilització existent o ja desapareguda. IV- Oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectònic o tecnològic o d'un paisatge, que il·lustri una etapa significativa de la història humana. V- Ser un exemple eminent d'una tradició d'assentament humà, d'utilització del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles. VI- Estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artístics i literaris d'una destacada significació universal.

L'Agència Catalana de l'Aigua, amb la col·laboració d'Acciona Agua, explica la gestió de l'aigua que es fa al nostre país, fa un repàs de l'evolució del nombre de plantes depuradores actives a Catalunya i del seu paper a l'hora de sanejar les aigües residuals i de com contribueixen a millorar l'estat dels nostres rius i del litoral en una exposició que es pot visitar al Jardí del Palau Robert, del 16 de desembre al 12 de març del 2017. L'exposició "500 depuradores: el sanejament a Catalunya, un model pioner" remarca que l'aigua és un recurs sostenible, fràgil i finit que cal preservar i fer-ne un ús responsable. Només un 0,007% de l'aigua que hi ha al nostre planeta es pot destinar al consum humà. Catalunya és un país amb recursos hídrics limitats i condicionat pel clima mediterrani, el qual alterna llargs períodes de falta de pluges amb episodis de pluges intenses i de curta durada. Això provoca que en períodes amb una pluviometria inferior a la mitjana es puguin condicionar totes les demandes. També a aquesta variabilitat climatològica s'hi ha de sumar un nou actor: el canvi climàtic, que també està provocant fenòmens meteorològics més extrems als quals ens haurem d'adaptar i mitigar. Prorrogada fins al 22 de març, Dia Mundial de l'Aigua. Aquestes condicions han fet que la Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua, dugui a terme una planificació de l'aigua centrada en una gestió flexible dels recursos hídrics, el foment de la cultura de l'estalvi i la preservació dels nostres ecosistemes aquàtics. Catalunya disposa d'embassaments, aqüífers i dessalinitzadores per garantir totes les demandes d'aigua (les domèstiques, les de regadiu, les ambientals i altres usos com l'hidroelèctric). Arran de les actuacions dutes a terme en els darrers anys, s'ha aconseguit rebaixar el dèficit hídric de les zones més poblades en un 30% (122 hm 3 ) i garantir de manera més perllongada les demandes en cas de viure nous episodis de sequera. També un esment a part requereix l'estalvi d'aigua. Durant la sequera de 2007-2008, la ciutadania va assolir estalvis d'aigua superiors al 21% respecte a la demanda de referència. Actualment, tot i no arribar als nivells de la passada sequera, encara es manté un estalvi del 13% en molts àmbits. No és estrany que el consum d'aigua al nostre país sigui dels més baixos d'Europa, amb consums que arriben als 104 litres per habitant i dia. En la planificació hidrològica catalana, guanya cada cop més importància una bona gestió de les depuradores i els sistemes de sanejament, que permeten, per una banda, depurar les aigües residuals generades per l'activitat humana, i per l'altra, retornar aquesta aigua degudament tractada als rius i al mar. Era habitual en la dècada dels setanta trobar rius com el Llobregat i el Besòs totalment contaminats, amb colors anormals i presència d'escumes generades per l'activitat industrial. Això va provocar que molts rius catalans estiguessin ocults, apartats i fora de la vida de les ciutats. A partir dels 80 i, sobretot, en la dècada dels 90, es dóna un important impuls en la construcció de sistemes de sanejament a Catalunya. Cal destacar, però, l'acció pionera del Consorci de la Costa Brava, que durant la dècada dels 70 va implantar diverses depuradores al litoral de Girona per preservar el seu model turístic. Aquest esforç ha fet possible, durant el 2016, l'assoliment de 500 depuradores en servei a Catalunya, que garanteixen el sanejament de més del 97% de la població catalana. Aquesta important fita s'ha de consolidar en l'horitzó 2021, quan es preveu poder desenvolupar 1.000 projectes de sanejament pendents per a petits nuclis o poblacions aïllades, fent possible el sanejament al 100% de la població. A continuació es mostra un quadre amb l'evolució del sanejament en els darrers 10 anys. Catalunya saneja, anualment, uns 622 hm 3 d'aigües residuals. Aquest volum d'aigua es retorna eminentment als rius, per garantir el seu cabal circulant i fer possible la vida de la fauna i la flora aquàtiques, i també al mar. Aquest procés es coneix com a reutilització indirecta. No obstant, d'aquests 622 hm3, 30 es destinen al que es coneix com la reutilització directa. Aquesta consisteix a aplicar a l'aigua ja depurada un tractament més avançat, conegut com a terciari, que aporta a l'aigua una qualitat superior. Aquesta aigua, coneguda com a aigua regenerada, es destina a diversos usos: usos industrials, lúdics (camps de golf, per exemple), ambientals i de regadiu. Actualment, hi ha dos centres d'interès sobre l'ús de l'aigua regenerada: per una banda, el terciari de la depuradora de Vila-seca i Salou, que aporta aigua regenerada a les indústries del Camp de Tarragona, alliberant així aigua procedent de l'Ebre per a demandes domèstiques. L'altre és l'Estació Regeneradora d'Aigua (ERA) de la depuradora del Baix Llobregat, que obre la possibilitat a aportar aigua regenerada al Llobregat per incrementar el seu cabal en el tram final del riu, aportant així més aigua per ser potabilitzada posteriorment i també per recarregar l'aqüífer del delta del Llobregat. Estació depuradora d'aigües residuals de Montmeló

L'exposició del fotògraf Sergi Càmara "Refugiats, l'odissea cap a Europa" dóna a conèixer les rutes cap al continent europeu de molts refugiats de procedència diversa que van a la recerca d'una nova vida, lluny dels conflictes bèl·lics que sacsegen els respectius països. L'exposició itinerant és una iniciativa del Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, amb la col·laboració del Palau Robert, per sensibilitzar l'opinió pública catalana sobre el tema dels refugiats, coincidint amb la conjuntura actual en què han d'arribar refugiats a Catalunya. El Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, creat pel Govern de Catalunya per facilitar l'acollida dels refugiats, està format per actors catalans públics i privats que treballen en aquest àmbit. La mostra es pot visitar, a més del Palau Robert, a diverses localitats de Catalunya i a diversos districtes de Barcelona, amb el suport de les diputacions catalanes i l'Ajuntament de Barcelona. Amb les imatges captades per Sergi Càmara, visualitzem gran part del camí que han recorregut milers de refugiats que fugen amb determinació de la barbàrie i el caos, patint tota mena de riscos. El fotògraf vigatà ha viatjat a punts conflictius de l'èxode de refugiats: les illes gregues de Lesbos i Kos, prop de Turquia, un dels principals punts d'entrada d'Europa de les persones que fugen dels seus països; el pas fronterer d'Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia; Belgrad; la frontera entre Sèrbia i Hongria; Budapest; la localitat fronterera de Tovarnik, i Melilla. Les imatges documenten el perill de les travessies pel mar en embarcacions en què s'amunteguen moltes persones, les llargues caminades, les esperes a les fronteres, les estades a ciutats com Belgrad o Budapest a l'espera de sortir cap al destí desitjat, els viatges amb tren, el testimoniatge de les famílies. També s'hi pot veure la tasca de l'ONG catalana Open Arms, que porta a terme operacions de salvament al mar. Tot un món que s'ha fet visible en els darrers temps i que ha colpejat moltes consciències. Segons el Comitè per a l'Acollida de les Persones Refugiades, es calcula que més de 60 milions de persones estan fora dels seus països com a conseqüència de guerres, conflictes, persecucions i violacions dels drets humans a finals del 2015. Una tercera part d'aquestes persones són refugiades. Més del 80% de les persones refugiades estan acollides per països en vies de desenvolupament o del Sud. El nombre de refugiats que arribaran a l'Estat espanyol en el decurs dels dos propers anys serà previsiblement d'entre 15.000 i 30.000 persones, xifra que suposa entre el 0,03 i el 0,06% del total de la població espanyola (quantificada en 46,7 M). El Govern català estima que arribaran fins a 5.000 persones amb necessitats de protecció internacional a Catalunya durant els dos propers anys. El Departament d'Ensenyament posa a l'abast dels centres educatius i de les famílies material educatiu perquè els nens de diverses edats puguin fer activitats relacionades amb l'exposició del fotògraf Sergi Càmara "Refugiats, l'odissea cap a Europa" i amb altres materials sobre el tema. Aquest material escolar va acompanyat del dossier sobre l'exposició, elaborat per Sergi Càmara, amb la col·laboració del Comitè d'Acollida per a les Persones Refugiades. L'exposició és un bon punt de partida per iniciar un treball de sensibilització en els centres educatius. Les activitats pretenen que es prengui consciència de la situació de les persones refugiades a conseqüència dels conflictes bèl·lics, es desenvolupi el valor de l'empatia, la solidaritat i el compromís actiu davant del problema dels refugiats i s'assumeixi el compromís d'una actitud acollidora envers els companys que arriben de països en guerra, evitant els prejudicis. L'exposició "Refugiats, l'odissea cap a Europa" dóna a conèixer les rutes cap al continent europeu de molts refugiats de procedència diversa que van a la recerca d'una nova vida, lluny dels conflictes bèl·lics que sacsegen els respectius països. Descarregueu-vos el dossier de l'exposició en PDF Sergi Cámara ha dedicat gran part de la seva trajectòria professional als moviments migratoris i als desplaçaments forçats per la guerra, en llocs com Colòmbia, Sudan del Sud, el Marroc, Mali, Ruanda o el Iemen. Una part important de la seva feina també mostra les vulneracions dels drets humans a la tanca de Melilla, tasca que porta realitzant des de 2004. Treballa de manera independent per a organitzacions i institucions. El seu objectiu és aprofundir en els temes, dedicar-los el temps necessari per aconseguir una visió global i completa en cada reportatge. Ha col·laborat amb diverses organitzacions com el Servei Jesuïta al Refugiat, Entreculturas o Cooperació Internacional de l'Obra Social "la Caixa". Ha publicat els seus reportatges en mitjans nacionals i internacionals. La seva obra s'ha exposat a Barcelona, Madrid, Miami, São Paulo, Bogotà, San Francisco, Lima, Panamà, entre d'altres ciutats. Ha aconseguit premis nacionals i internacionals; Beca FotoPres de l'Obra Social "la Caixa", Premi Activista de la ciutat de San Francisco, Premi José Couso de Tele 5 i finalista al FotoPres de l'Obra Social de "la Caixa".

El Palau Robert presenta una selecció d'imatges fotogràfiques dels moments més destacats dels 30 anys d'història del Festival Castell de Peralada en una exposició que es pot visitar del 14 d'abril al 15 de maig, al Jardí. L'exposició "Peralada, 30 anys en imatges", que té com a comissàries Laia Tous i Núria Pujol, comença amb un pòrtic de Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real de Madrid, que fa referència a la trajectòria del Festival i al seu paper en el panorama internacional. També s'hi recullen 46 imatges que recorden els espectacles i els artistes més representatius que han actuat al Festival, amb presència destacada de la lírica i la dansa com a part central del programa, amb motiu dels 30 anys del Festival. Imatges que es presenten des de la perspectiva dels fotògrafs Josep Aznar, Miquel González, Toti Ferrer, Jordi Mestre i Jordi Ribot. La part final de l'exposició aplega la col·lecció dels cartells que el festival ha encarregat a artistes com ara Jaume Plemsa, Antonio Saura, Javier Mariscal o Perico Pastor, entre d'altres, i un plafó de reculls de premsa del diari La Vanguardia sobre aquest certamen. El Festival va començar el 1984 amb les Gales de l'Estiu Musical fins a convertir-se en el Festival Castell de Peralada el 1987. Durant 30 anys s'hi ha programat més de 50 òperes i gairebé 200 concerts, a més de sessions de dansa i música de càmera i contemporània. En el text introductori, Joan Matabosch comenta que trenta anys de continuïtat i d'èxit d'un Festival tan rigorós i de tanta qualitat com el de Peralada és una notícia extraordinària. Peralada va anar a totes: vocació internacional, ingrés quasi immediat al club de l'Associació Europea de Festivals i aquesta successió de noms espectaculars que han anat forjant una programació que l'identifica i que el fa destacar, sens dubte, en el seu context. Entre les produccions, Matabosch fa referència a la Carmen de Bizet, estrenada a Peralada el 1999 amb un escàndol notable i que posteriorment va recuperar, amb tots els honors, el Gran Teatre del Liceu. La notícia és que l'Opéra National de Paris presentarà aquesta producció a la seva temporada 2016-2017. Després del seu pas pel Palau Robert, l'exposició es podrà veure aquest estiu als Jardins del Castell del Festival de Peralada. El Govern ha distingit enguany amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya, al Festival Internacional de Música Castell de Peralada. El reconeixement institucional coincideix amb la 30a edició d'aquest festival de música, dansa i teatre que, organitzat per l'Associació Cultural Castell de Peralada, constitueix cada estiu, des de l'entorn empordanès, un esdeveniment cultural i social.

Recordant 50 anys de les havaneres de Calella de Palafrugell La mostra "Calella de Palafrugell i les havaneres", que es pot visitar del 15 de juny al 25 d'agost, és una de les iniciatives que promou l'Institut de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Palafrugell per donar el màxim relleu i projecció als 50 anys de les havaneres de Calella. N'és el comissari Oriol Oller, mentre que el fotògraf Lluís Maimí, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Palafrugell, ha portat a terme la tasca de recerca de fotografies antigues, i Jordi Sàbat n'ha fet el disseny gràfic. Les fotografies actuals han estat cedides per Paco Dalmau, Lluís Maimí, Enric Bruguera, Toni Foixench, Irene López i Antonio Torres. Coincidint amb l'exposició, el grup d'havaneres Arjau actuarà el 30 de juny al Jardí, una de les activitats programades enguany dins "Les Nits d'Estiu al Jardí del Palau Robert". Els textos en 4 idiomes (català, castellà, anglès i francès) i una seixantena de fotografies es presenten en vuit cubs. A banda del text de presentació, el discurs s'estructura en 7 apartats: Cant de taverna, Aquesta nit hi ha Cantada, El so del Port Bo, Les veus de Calella, El cremat i la gastronomia, L'espectacle que obre l'estiu i Músics i poetes. La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell ha marcat els començaments dels estius a la Costa Brava. Any rere any, cada primer dissabte del mes de juliol ha aconseguit instaurar i consolidar una tradició musical i cultural que ha arrelat a Calella de Palafrugell i s'ha escampat a tot Catalunya. Després que en les primeres edicions reunís prop de 10.000 persones, en els últims anys la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell ha aplegat més de 30.000 persones, i ha esdevingut la trobada de referència del gènere a Catalunya. Coincidint amb l'exposició, el grup d'havaneres Arjau actuarà el 30 de juny, a les 20.30 hores, al Jardí, una de les activitats programades enguany dins "Les nits d'estiu al Jardí del Palau Robert". Comencen "Les Nits d'Estiu2016" amb una cantada d'havaneres Fins fa poc més de 50 anys, Calella era un nucli on els seus habitants sobrevivien de la pesca. Als anys cinquanta del segle XX, amb l'arribada dels primers turistes, es va començar a gestar un canvi de model social i econòmic. De mica en mica es va anar abandonant l'activitat pesquera per començar a obrir negocis dedicats al turisme. En aquell entorn, l'havanera i el cant de taverna s'estaven extingint, ja que les velles cançons només les sabien quatre avis del Port Bo. La pervivència de l'havanera i de tot aquell repertori va incentivar la publicació del llibre "Calella de Palafrugell i les havaneres", que recollia totes aquelles melodies antigues. La presentació del llibre va motivar una primera Cantada improvisada a la terrassa de la taverna can Batlle. L'interès que va suscitar entre els turistes i estiuejants va fer repetir l'esdeveniment l'any següent i l'altre i l'altre, fins avui. La Cantada és un dels fets paradigmàtics del canvi de model. Calella deixava la pesca per esdevenir postal paisatgística i una destinació de les més cobejades del litoral català. El duet havaneres/Costa Brava s'ha establert com un actiu de pes en el potencial turístic palafrugellenc, ja des dels inicis del turisme massiu, als anys seixanta, i amb especial rellevància als setanta, quan apareixen els primers discs editats d'havaneres on la marca Costa Brava hi era sempre present. Aquells primers discs responien a una idea d'havanera molt concreta, força lligada a l'arrelament original d'aquest gènere a l'Empordà petit. Ara bé, també és cert que s'ha buscat un relat que enllaci amb els orígens de l'havanera a l'illa de Cuba i això es fa molt evident en la cerca d'imatges paradisíaques (de les portades dels discs) i el rerefons nostàlgic de la colònia, per bé que les referències hi són de forma desmesurada, gairebé mitificades. És més rellevant i menys conegut que l'arrelament de l'havanera a l'Empordà es deu sobretot a la ingent pràctica cantadora, vehiculada sovint a través de les entitats corals que hi havia a l'entorn. A Calella i al seu entorn es cantava i molt. L'extinció d'una generació d'eminents cantadors va motivar la publicació del llibre i, juntament amb la Cantada, el naixement de noves vocacions entre els més joves. No és innòcua la irrupció d'uns joves músics influenciats per la música folk, que amb les seves guitarres van començar a acompanyar uns avis (els avis del Port Bo). El fet de pujar l'havanera dalt l'escenari va suposar un renaixement per a l'havanera però també tota una sèrie de canvis en la interpretació de l'havanera, gestant un fenomen nou que posteriorment ha tingut gran transcendència en la Calella dels últims anys. Convé destacar la presència i la participació de l'entorn urbà en la gestació de la Cantada, de manera individual o bé mitjançant l'AVAC (Associació d'Amics de Calella, de participació eminentment barcelonina). La Cantada d'Havaneres de Calella ha esdevingut un espai emblemàtic per a l'imaginari de la cultura catalana. L'havanera, sota el paraigua de la Cantada, ha estat ⎯i és⎯ un eix simbòlic que ha articulat nombroses situacions artístiques i socials. Existeix un "efecte Calella" al qual devem el naixement d'altres cantades i la creació de nous grups, sense anar més lluny. L'objectiu inicial de la Cantada, la pervivència de l'havanera, ha estat superat i magníficat exponencialment, convertint el germen inicial en un fenomen extraordinari i de gran complexitat. La percepció unànime és que la Cantada d'Havaneres és la porta d'entrada a l'estiu i amb ell, la platja, una nit de lluna, i una copa entre amics a l'aire lliure. Per tant, sentir les paraules "Cantada d'Havaneres de Calella" estimula tota una colla d'imatges enormement evocadores, i podem sentenciar sense embuts que s'ha convertit en un fenomen generador de benestar emocional temporal. Òbviament, qui gaudeix d'aquests moments la banda sonora dels quals és una havanera de tornada melancòlica i enganxosa reté aquestes imatges i és el regal que s'emporta de Calella. I, per frívol que sembli, és una situació poderosament captivadora.

L'Associació Monumenta, amb la col·laboració del Palau Robert, presenta una exposició fotogràfica de castells i edificis catalogats privats de Catalunya per mostrar la tasca preservació del patrimoni arquitectònic català que es porta a terme i fer-ne difusió perquè els ciutadans el visitin. La mostra "Monumenta 25 anys" estarà oberta al públic del 20 de juliol a l'11 de setembre, al Jardí del Palau Robert. L'exposició aplega 32 plafons amb informació i 28 fotografies de castells, palaus i cases monumentals que donen a conèixer la rica tradició arquitectònica de Catalunya i l'esplendor de molts edificis privats que mereixen una protecció especial pel seu valor artístic o per la seva història. Aquests edificis poden ser una atracció turística i una eina més per incentivar el desenvolupament econòmic de les localitats on es troben. El patrimoni arquitectònic que es podrà veure a l'exposició són: Castell de Benviure, El Roquer, Castellterçol, Oller del Mas, El Viver, Castell de Godmar, Torre del Veguer, Castell de Florejacs, Castell del Remei, Castell de Quermançó, Hotel Molí del Mig, Hotel Mas Ribas, Hotel Aiguaclara, Casa de la Seda, Palau Mornau, NN Hoteles 1898, Casa Batlló, Casa de les Punxes, Biblioteca Almirall, Hotel Espanya, Fundació Setba, Castell de Riudabella, Villa Paulita, Torre de Barta, Reial Cercle Artístic, Castell Sant Marçal, Palau de la Música i La Rotonda. L'Associació Monumenta, que enguany compleix el 25è aniversari, ofereix informació i assessorament als socis per a la gestió d'aquest patrimoni: restauració, tràmits administratius, fiscalitat. Actualment compta amb 150 socis. Monumenta és l'Associació de Propietaris de Castells i Edificis Catalogats de Catalunya, creada el 1992, en l'entorn dels Jocs Olímpics, que van motivar la renovació de tants i tants edificis urbans i emblemàtics d'arreu del país. És l'única Associació no estatal dins l'EHHA (European Historic Houses Association) i entre les seves prioritats destaquen conservar el Patrimoni com un servei a la societat i projectar-lo al futur. Van ser dels primers a reivindicar el respecte arquitectònic i especialment preservar el medi ambient amb mesures d'eficiència energètica en els immobles històrics, i en la gestió de parcs i jardins. I a implicar-hi les noves generacions en la gestió d'aquest patrimoni.

Vuit concerts amb la col·laboració de les emissores iCat (CCMA) i Europa FM El Palau Robert i l'Agència Catalana de la Joventut organitzen, amb el suport d'iCat, la ràdio musical i cultural de Catalunya Ràdio (CCMA), i Europa FM, el cicle de concerts Clotilde Fest durant els mesos de juny i juliol. Els concerts presenten una proposta musical que inclou pop, músiques urbanes, músiques festives, reggae..., amb una aposta clara per la música jove i pel talent. Clotilde Fest aposta per les noves bandes de les generacions joves i pel talent, fent veure la diversitat i la qualitat de l'escena musical actual. Grups agosarats, amb ganes d'experimentar i d'absorbir els gèneres que venen de fora: trap, hh, r&b... Grups nous, en alguns casos transversals, que aporten una visió generacional i que han anat agafant el relleu de les bandes nascudes en la dècada dels 90 i del 2000. Els concerts d'Europa FM tenen la particularitat que uneixen en un mateix escenari grups emergents amb grups ja coneguts, tant catalans com espanyols, com és el cas de la banda de rock alternatiu Shinova. Accés amb invitació, consulteu en aquesta pàgina com aconseguir-la. Els menors de 16 anys han d'anar acompanyats d'un adult. Consulteu les normes, condicions d'accés i dret d'admissió al peu d'aquesta pàgina El nom del cicle Clotilde Fest, una de les activitats programades dins les propostes que conformen el Palau Jove, recorda la figura de Clotilde Cerdà (1861-1926), filla de l'urbanista Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. Va ser la concertista d'arpa i compositora que va fundar a Barcelona l'Acadèmia de Ciències, d'Arts i Oficis, dedicada a la formació de la dona. Va ser una dona que va defensar, amb convenciment i valentia, dels drets de les dones i la classe obrera. Durant els concerts, un Punt d'Informació de l'Agència Catalana de la Joventut explicarà als joves els riscos associats al consum d'alcohol i altres substàncies. A més a més, aquesta intervenció també té per objectiu ser un espai de denúncia, seguretat i confort en el cas de viure o veure una agressió, on poder adreçar-se per denunciar i/o rebre assessorament davant de qualsevol situació en relació a violències sexuals viscudes en el mateix espai o altres episodis de violències masclistes. El primer concert, organitzat conjuntament amb iCat (CCMA), s'ha programat per al 21 de juny, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, i hi actuaran Lildami (trap i músiques urbanes), Pupil·les (rap feminista) i Pavvla (pop electrònic). El trap i les músiques urbanes en català han escrit el seu nom amb lletres de neó. Damià Rodríguez (Terrassa, 1994) va fer les primeres passes a ritme de trap i ha acabat ballant pels variats i diversos pentagrames de l'urban, i pintant les seves cançons amb filosofia pop. Chen, que també agafa el micro, aquest any ha publicat (per primera vegada amb una discogràfica) "Flors mentre visqui", un disc allunyat dels tòpics del rap on refresca discursos i temàtiques amb el qual espera, Lildami dixit, arribar a públics que no consumeixen rap habitualment. Nascudes en l'efervescent escena musical valenciana el 2014, Pupil·les parlen alt i clar de les dones i per a les dones. Ho fan amb la contundència d'un rap obert al reggaeton, l'electrònica i el punk, invocant la inspiració d'Obrint Pas, Gata Catanna i Aspencat; també recordant els petits escenaris dels seus inicis, en cases okupes i ateneus populars, i traduint a paraules el que les dones callen perquè la societat patriarcal els tapa la boca. Pupil·les són Natàlia Pons, Mireia Matoses i DJ Rule. En cinc anys han tret al mercat dos discos autoeditats, Brujas de luto i Les silenciades. L'hem vist créixer a temps real, primer com a actriu preadolescent i després com a cantant. I l'hem vist créixer com a músic, de la pulsió folk dels principis, amb guitarra i veu, a l'iniciàtic i nostàlgic debut Creatures (2016). El present es titula Secretly Hoping You Catch Me Looking (2018) i és un àlbum fet de pop, electrònica i risc que, per consens, confirma PAVVLA en l'esplendor de la seva jove maduresa artística. Amb aquest disc la terrassenca ha fet un centenar de concerts a Espanya i escapades al Regne Unit i els Estats Units; enguany també puja a un dels escenaris del Primavera Sound. El grup emergent amb energia a l'escenari, vol fer vibrar el públic transmetent, les ganes i l'emoció de com afronten la vida (amor, societat, la mort, ruIna...) a través de cada cançó, amb ganes de deixar petjada al panorama musical català. L'actual auge del panorama musical dels Països Catalans no es podria entendre sense Els Catarres. La banda és responsable del ressorgiment de la música festiva a les nostres festes i ha aconse- guit fites històriques que han marcat un abans i un després en la mesura d'èxit dels grups catalans. Han estat la primera banda en actiu que oferint un concert en solitari omple les 4600 localitats del Sant Jordi Club i la primera a exhaurir 7000 entrades, omplint set sales de Barcelona en tan sols dues setmanes quan va acomiadar la seva anterior gira. Per si no fos poc, han estat guardonats amb un disc d'or per les seves vendes discogràfiques i les seves gires han esdevingut internacionals. Els Catarres són un grup únic, irrepetible i ja icònic, que més enllà d'haver-se guanyat de nou el públic i hagin seguit batent rècords d'assistència a tots els seus concerts amb el seu darrer disc "Tots els meus principis". Són un referent de la música festiva i del mestissatge als Països Catalans des que l'any 2011 van publicar el seu fantàstic debut La selva. Amb Halley Records ha publicat els discos Explosiva (2017) i La lengua de los pájaros(2019), que amb singles com "Apropa't" estan sonant constantment a les ràdios comercials catalanes. El grup de Montcada i Reixac és un dels grans de l'escena mestissa barcelonina, nacional, estatal i internacional. Les seves cançons i el seu directe són una explosió́ de bona música, himnes i ritmes contundents que els fan connectar amb el públic des de la primera nota. A banda de festa i ritme, en les seves lletres Itaca Band és també́ reivindicació́, transformació́ social i un ampli espectre emocional i existencial. Cantant, compositor i intèrpret espanyol, va néixer el 14 de març de 1997 al Prat de Llobregat, Barcelona. Alfred va cursar el nivell superior de jazz i música moderna en el Taller de Músics de Barcelona, i toca des de petit múltiples instruments musicals, com el trombó, la guitarra, la bateria i el teclat. En 2012, amb 15 anys, va publicar el seu primer disc produït per ell, titulat Beginning, i amb 17, gràcies al projecte musical i cultural La Capsa, va gravar el seu primer senzill, She looks sota beautiful, compost per ell. Atenció, perquè els benjamins del pop ronden els 15, toquen des de fa anys i han passat per més d'una banda abans d'arribar a Kids from Mars, projecte novíssim (a punt de fer el primer aniversari) nascut a partir de l'interès d'Òscar (veu, guitarra, teclats, ukelele) i Roger (bateria, cors, ordinador), tots dos de Blanes, per grups com Twenty One Pilots, The Neighbourhood i The XX. Amb només un EP de cinc temes publicat aquest mateix any, Kids from Mars han fet sonar totes les alarmes amb les seves cançons immediates de melodies addictives i irresistibles bases electròniques sobre lletres generacionals. Dolçor en les melodies, espurnes a les tornades i cançons amb vocació de record. Amb dos discos llargs al mercat i un lustre de trajectòria, el septet igualadí forma part de la cada cop més rica escena festiva local, i és en aquesta feliç quadratura que arriba el seu nou treball, Ohana (2019), que compta als crèdits amb la col·laboració d'Adrià Salas i Rubén Sierra de La Pegatina i de Kelly Isaiah, de Koers. Ohana surt al carrer en format visual album: cada cançó va acompanyada pel seu propi videoclip. Imatge i cançó van de la mà, com la banda: ohana vol dir família –la família que tries- en hawaià. Ho diu la seva biografia: Porto Bello volien un projecte fet de festa boja i entreteniment per a tots els públics que es traduís en un directe fresc i sòlid, capaç de posar a ballar places senceres. Va ser així que els germans Tonet i Joanet Blàzquez van treballar un any sencer sobre el paper abans de publicar, el 2017, Basat en fet reals, bomba mestissa que apadrinaven Txarango i Buhos. El recent L'ull de la tempesta confirma el seu camí: coctelera de rumba, ska, reggae i rock, energia, melodies verinoses, crescendos imparables i benzina per a un ball sense fi. La jove cantautora catalana va publicar Natural, el seu primer disc, per petició popular de les més de 60.000 persones que la segueixen a xarxes socials com Instagram o YouTube, on se la coneix amb l'àlies. El seu èxit s'explica per la seva naturalitat, el seu particular timbre i de veu i pel seu do innat per a la composició, virtut que l'ha dut a publicar un disc sense filtres, on estils com pop, regggae, ska, calypso o rumba es barregem amb una força i una personalitat inimitable. Les dotze cançons que composen el seu debut han estat gravades amb alguns dels músics més destacats del paí¬s i contenen un autèntic popurri d'estils que creen cançons plenes d'històries i de vida. Shinova és una banda de rock alternatiu de Berriz, de Biscaia. Una de les realitats més potents de la música alternativa en castellà, qyue encaixa en la vida i records de les generacion jopves. Des de la seva fundació el 2008, han publicado cinc discs, l'últim anomenat "Cartes de navegació". El nom del grup neix d'un joc de paraules entre el fonema "chi"-que deriva en shi- y la palabra "nova", significant això "nova energia. Uns quants amics es reuneixen per veure si són capaços de fer música. Contrasten habilitats, gustos i influències i, en poc més d'un any i mig, el passatemps es converteix en projecte i qualla. 31 FAM són sis trapers de Sabadell que canten en català, castellà i anglès, i que es neguen a encasellar-se en un sol estil: piquen del reggaeton, del trap, del dancehall, del funk i de l'R&B, però prefereixen que pensis en ells com una jove banda de música urbana que fuig dels tòpics i parla de coses que coneix. De viure exclusivament a Youtube han passat a firmar amb una discogràfica i a traspassar portes que abans els estaven vedades. Enamorat del reggae i enamorat de la idea de la música com a motor de canvi polític, social i personal, Guillem Simó va muntar Adala el 2015 com un projecte contracultural encarat a la lluita contra el sistema capitalista, i també per l'empoderament personal i de la comunitat. Un projecte fill de la cançó protesta catalana i la llatinoamericana, amb el roots reggae al centre. Acompanyat per la seva banda, The Same Song Band, Adala ha publicat un munt de senzills, tres EP i un disc llarg que interpel·len directament a la consciència. "Quantes pluges han de caure per fer créixer un arbre que em serveixi d'aixopluc", canta a Malafici. El secret de les irresistibles píndoles de pop electrònic del valencià Dani Belenguer, explicat per ell mateix: fascinació per les melodies i els grooves de bateria dels anys 70 i 80; per la música de ball, sobretot negra, i el gust insubornable pel house dels 90, el disco i l'R&B. Rematen la jugada una producció enganxada a l'actualitat i una veu afortunada, i així, temes com Por dentro són un interminable loop de bon rotllo i dance non stop. Bearoid, projecte que viu per i per a l'exploració, ha passat per festivals com Vida Festival, Arenal Sound, Primavera Sound i Embassa't. Wineson és el nou projecte del cantant Luke Wineson (veu i guitarra) juntament amb Guillem de Lleó (bateria), Javier Echávarri (guitarra) i John Sea Rizzo (veu i baix). Es defineixen com una banda de indie rock i tenen la seva basi en Barcelona. El seu nou EP, "Malbec", es publicarà el 12 d'abril i contindrà cançons amb tornades pegadizos i molt ritme, sense oblidar unes lletres que barregin parlar dels nostres somnis amb una reflexió sobre la frustració de la societat actual. El grup de moda als Països Catalans. El seu nou disc, Fans del sol, fa 13 setmanes que està entre els més venuts i escoltats de l'estat espanyol. Acaben de protagonitzar el concert inaugural del Festival Strenes, han estat la banda sonora de la campanya del Sant Jordi a la Damm, han estat el cap de cartell de la Telecogresca... Fans del sol supera ja els 8 milions de reproduccions a les plataformes digitals i totes les ràdios els estan fent sonar sense parar. El 2011, la banda d'Osona s'enduia a casa un més que merescut primer premi del concurs de maquetes Sona9. I després, Nyandú es van aplicar a construir una carrera: entre el 2012 i el 2015 van publicar dos àlbums de pop impecables i van fer els concerts corresponents. Però ha estat amb el tercer, Fernando Rogelio Estévez (2018), que Ferran Orriols i els seus han entregat un disc de gran calibre, i el defensen com un grup que ja ha construït la seva identitat artística. Nyandú semblen haver arribat a aquell punt crucial que et fa preguntar-te si la teva obra resistirà el pas del temps. Resistirà la infecciosa El club dels 27 el pas del temps? També de la pedrera del Sona9'17 va sorgir la voluntariosa Judit Puigdomènech, ànima de Ju, que el 2018 publicava Bandera blanca, treball que reflecteix l'amplitud dels seus interessos i una personalitat que es construeix a ritme ascendent. A cavall del pop, el reggae i l'R&B, Ju sona vital i festiva, i als seus enèrgics directes llueix les capacitats vocals que en disc la porten a versionar, sense complexes, el Feeling Good de Nina Simone. "Banda de Barcelona descoberta per la discogràfica de Phoenix, Two Door Cinema Club i Crystal Fighters". El titular és exacte i l'anècdota va suposar una segona empenta per al duet de músics i productors Pau Mendieta i Javi Morales. El seu primer LP, Pictures and Shapes of Our Mistakes, va ser un de les sorpreses més grates del 2018 i la depuració d'un so que venien treballant des del 2014: pop electrònic esquitxat de house, soul, funk i electrònica vuitantera amb vocació ballable. El look lúdic de la seva proposta posa la banda sonora a reflexions com l'esclavitud de les societats hipercomunicades, la funció de l'estat i qüestions de gènere. 1- Manera d'aconseguir les invitacions: - Concerts organitzats per ICAT, dies 21 de juny; 5, 12, i 19 de juliol. Un cop es confirma als participants que han aconseguit les invitacions, les han de passar a recollir a l'Oficina de Turisme de la Generalitat al Palau Robert. Els dies de concert, si encara queden invitacions per recollir, alguna persona de l'organització tindrà la llista i les podrà lliurar fins a l'hora d'iniciar els concerts (20.30h). Aquesta persona serà a l'entrada del passeig de Gràcia, 107. - Els concerts organitzats per EUROPA FM, dels dies 27 de juny, 4, 11 i 18 de juliol. Els tiquets per als concerts dels dies 27 de juny i 4 de juliol ja es poden passar a recollir. Les invitacions per als concerts dels dies 11 i 18 de juliol es podran passar a recollir a partir de l'1 de juliol sempre per la seu de l'emissora a rambla de Sant Josep 88-94, 4a, Barcelona 08002. 2- L'accés als concerts al Jardí del Palau Robert s'obrirà a partir de les 19.30h, únicament per l'accés de Còrsega, 2 (Còrsega/rambla). S'han d'adoptar mesures per prevenir les aglomeracions de persones ocupant la via pública amb motiu de l'accés o la sortida. Per tant, el control d'entrada s'ha de fer evitant d'ocupar la via pública, de manera que les cues que pugui provocar no produeixin molèsties als vianants. S'han d'adoptar les mesures adients per prevenir l'aglomeració de persones a la via pública. 4- L'aforament màxim autoritzat per la llicència és de 999 persones. És obligatori posar un cartell a l'entrada que ho digui. Un cop s'arribi a aquest nombre d'accessos no es permetrà l'entrada a ningú més, encara que tingui invitació. 5- Condicions d'accés i dret d'admissió. - Només es podrà accedir al recinte amb l'entrada corresponent. L'entrada ha d'estar completa i en bones condicions. Si l'entrada està esmenada, trencada o presenta indicis de falsificació l'organitzador tindrà autorització per no deixar entrar al recinte. - Un cop exhaurit el límit de l'aforament no es permetrà l'accés als concerts, encara que es disposi d'invitació. - (+16) Els menors més grans de 16 anys que disposin d'invitació poden entrar lliurement. - (-16) Els menors de 16 anys, amb invitacions, han d'anar acompanyats de mare, pare o tutor que també ha de dur l'entrada pròpia. - Després de sortir del recinte del festival no es permetrà tornar a entrar. No s'admet l'entrada de begudes alcohòliques ni envàs ni cap objecte que l'organització consideri perillós o nociu. - L'organització es reserva el dret d'admissió.

El fotògraf alemany Kai Wiedenhöfer proposa una reflexió sobre els murs i les fronteres, exemples de la debilitat i la impossibilitat de comunicació humana davant els problemes polítics i econòmics actuals, a l'exposició "Confrontier", del Festival DOCfield Barcelona. La mostra es pot visitar del 19 d'octubre al 30 de novembre a la tanca del Jardí del Palau Robert. Del 19 d'octubre al 30 de novembre de 2017 Wiedenhöfer ha documentat amb la seva càmera els murs de Berlín, Belfast, Ceuta i Melilla, Bagdad, Israel-Territoris Ocupats de Palestina, la frontera entre Mèxic i els EUA, i Xipre en imatges que es poden veure a l'exposició. També s'hi presenten imatges del punt d'observació de Corea del Sud i de la frontera entre Grècia i Macedònia. Kai Wiedenhöfer ja va fotografiar el 1989, en el seu primer any a la Universitat, la caiguda del Mur de Berlín, la ciutat on va néixer. Semblava la fi d'un ordre mundial amb el declivi de la URSS i es mirava amb esperança el futur. Una percepció i un desig erronis perquè no es va posar fi a l'època dels murs com a instruments polítics. Es van tornar a aixecar murs creats per l'home als Estats Units, Europa i l'Orient Mitjà com una mostra clara de problemes d'avui que no s'han pogut solucionar, com seria desitjable, per la via del diàleg. Aquestes imatges colpegen la consciència de la ciutadania com a mostra de la decadència humana, de la seva incapacitat per establir vies de diàleg per resoldre els conflictes. Imatges que es presenten amb una encertada composició tècnica, amb contrastos que generen alhora admiració per la feina feta i irritació i desolació pel missatge. El fotògraf ha aportat reflexions diverses a partir de les imatges que presenta: "Les fronteres humanes separen ideologies, persones riques i pobres, religions i races. El seu significat no és només geogràfic, sinó que actua sobretot a la nostra ment. La seva arquitectura desfigura els paisatges i també les idees". Wiedenhöfer creu que "quan es restringeix la comunicació, és impossible trobar una solució als conflictes, perquè, darrera dels murs, els clixés i les idees sobre l'enemic es propaguen sense tenir pràcticament res a veure amb la realitat". Una llarga i exitosa trajectòria Kai Wiedenhöfer, nascut a Alemanya el 1966, es va graduar en fotografia i disseny editorial a la Universitat Folkwang de les Arts d'Essen i va estudiar àrab a Damasc (Síria). Des del 1989 la seva obra se centra principalment a l'Orient Mitjà. Ha rebut molts premis, com la Medalla Leica a l'Excel·lència, la beca de la Fundació Alexia per a la Pau Mundial i la Comprensió Cultural, el premi World Press Photo, el premi Eugene Smith de fotografia humanitària i el premi Carmignac de fotoperiodisme. Ha publicat quatre llibres amb l'editorial Steidl: "Perfect Peace" (2002), "Wall" (2007), "The Book of Destruction" (2010, que s'ha exhibit en una exposició individual al Museu d'Art Modern de París) i l'últim, "Confrontier", sobre els murs de separació que hi ha a tot el món. Les fotografies que apareixen en aquest últim llibre es van exposar al Mur de Berlín en 2013, sota el títol de WALLONWALL. Dos anys després, aquesta exposició va ser rellevada per WARONWALL, sobre la guerra de Síria, acompanyada del volum "Syrian Collateral". També ha exposat a Bamako, Londres, Stuttgart, París, Lisboa i al Festival Visa Pour l'Image, a Perpinyà. El desembre passat va rebre la medalla Carl von Ossietzky de la Lliga Internacional pels Drets Humans a Berlín. Aquesta proposta és una de les 25 exposicions gratuïtes que es presenten en la 5a edició del Festival de Fotografia Documental DOCfield Barcelona, organitzat a la ciutat per la Fundació Photographic Social Vision, entitat sense ànim de lucre compromesa en la divulgació del valor social del fotoperiodisme, que compta amb la col·laboració principal de la Fundació Banc Sabadell. DOCfield Barcelona, que canvia les seves dates, passant de la primavera a la tardor amb l'objectiu de facilitar una experiència més reflexiva dels continguts, transforma Barcelona en el centre de referència internacional de la fotografia documental i el periodisme visual, i reconeix públicament el seu valor social. Un festival amb exposicions gratuïtes i obert a tothom que convida a la reflexió, al debat i a la creació d'opinió pública. La temàtica de la cinquena edició de DOCfield Barcelona gira al voltant de la mobilitat humana. El festival explora i investiga les diferents formes del viatge i es qüestiona temes com: Per què ens movem? Com transforma el viatge la identitat personal? La mobilitat humana és una condició, un privilegi, una necessitat? Fidel als seus principis, DOCfield Barcelona és un festival que planteja interrogants a través de la fotografia documental amb l'objectiu de fer reflexionar al públic. La temàtica de la nova edició del festival va sortir d'una sèrie d'enquestes anònimes realitzades a ciutadans de Barcelona.