Datasets:

projecte-aina

/

catalan_government_crawling

like 1

Follow

Projecte Aina 54

A causa de les circumstàncies al voltant de la pandèmia del Covid-19, i com afecten la comunicació reduint les oportunitats d'informar sobre la convocatòria de Doctorats Industrials 2020, s'ha planificat el primer Webinar DI: " Recerca estratègica, clau de competitivitat: la contribució dels Doctorats Industrials " que tindrà lloc el dia 20 de maig a les 11h. Al webinar aportarem informació sobre com els Doctorats Industrials poden ser útils combinant la recerca aplicada, la retenció de talent i la innovació del teixit empresarial i institucional en col·laboració amb el sistema de recerca català, donarem detalls sobre els incentius que aporta la convocatòria de la Generalitat de Catalunya i sobre quines són les qüestions interessants per poder accedir als ajuts previstos. El webinar va adreçat a persones d'empreses i institucions que impulsin projectes d'innovació aplicada, a investigadors/es d'universitats, centres de recerca o centres tecnològics i a estudiants/es de màster que vulguin impulsar o participar en un Doctorat Industrial, pel que creiem que us pot ser d'interès. La inscripció al Webinar es pot fer en aquest REGISTRE.

La filòsofa i escriptora Marina Garcés (Barcelona, 1973), que centra la seva activitat en l'àmbit de la política i el pensament crític, ha pronunciat la lliçó inaugural del curs acadèmic 2018-2019 de la UPC, titulada 'De la producció dels sabers a la producció de la ignorància'. L'acte d'inauguració ha tingut lloc divendres, 21 de setembre, a l'Auditori de l'edifici Vèrtex al Campus Nord de Barcelona. En la lliçó inaugural del curs acadèmic 2018-2019 de la Universitat Politècnica de Catalunya la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón Feixas, ha destacat la rellevància de la UPC en el sistema universitari de Catalunya i "els seus esforços en programes concrets com el dels Doctorats Industrials".

"El sistema universitari i de recerca no col·labora amb les empreses i institucions (suficientment), tenen ritmes diferents i no comparteixen un llenguatge comú". Encara ara aquesta percepció és àmpliament present i compartida per la nostra societat, però la realitat és que ambdós entorns, acadèmic i empresarial, col·laboren i comparteixen projectes a mig i llarg termini per tal que Catalunya esdevingui un referent en l'entorn europeu en termes de desenvolupament social i econòmic. Totes les universitats tenen múltiples contractes d'investigació amb empreses i entitats i totes participen en projectes de recerca col·laborativa a banda d'altres múltiples mecanismes de col·laboració. Una de les fórmules que ha tingut una acollida molt positiva són els Doctorats Industrials. Una fórmula amb tradició a França (1981) i a Dinamarca (1988) i que també ha estat impulsada per la Unió Europea (2012) i per Espanya (2014). En el cas de Catalunya el Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat (en endavant, DI) es va posar en marxa l'any 2012. El Pla DI té com a element essencial el projecte de doctorat industrial, un projecte de recerca estratègic d'una empresa o institució que es desenvoluparà en col·laboració amb una universitat o centre de recerca català i que esdevindrà l'objecte d'una tesi doctoral que permetrà a un doctorand o doctoranda iniciar la carrera investigadora en un entorn dual: empresarial i acadèmic. Per tant, aquests projectes de recerca tenen com a objectiu donar resposta als reptes que el teixit productiu ha identificat com estratègics per als propers 3 anys i que requereixen del coneixement expert i especialitzat dels grups de recerca de les universitats i centres de recerca per poder-los afrontar amb garanties d'èxit. Fins a l'actualitat (2017), s'han impulsat 437 projectes de doctorat industrial, dels quals 70 ja han finalitzat satisfactòriament amb la corresponent defensa de tesi. Hi han col·laborat les universitats catalanes i els centres de recerca, conjuntament amb 294 empreses i institucions de totes les dimensions i en tots els àmbits de coneixement. La inversió públic-privada en R+D associada a aquests projectes ascendeix a 60,6 milions d'euros, dues terceres parts dels quals provenen del sector privat. Les empreses i institucions participants valoren molt positivament la iniciativa i consideren que és sòlida per a la creació de ponts estables de col·laboració i per a la generació i transferència de coneixement. a) És una bona estratègia per a la captació i formació de talent amb metodologia científica i de recerca. b) Permet accedir a les infraestructures i instal·lacions de recerca capdavanteres que disposen els grups de recerca c) Incideix directament en l'activitat principal i està alineada amb els objectius estratègics de l'empresa o institució. d) Possibilita el desenvolupament de nous projectes en col·laboració i de consolidar la relació amb l'entorn acadèmic. Per a l'any 2018 ja hi ha oberta una nova convocatòria d'ajuts amb l'objectiu de finançar 75 projectes. Està previst que hi hagi 3 resolucions parcials i en el primer període s'han presentat un total de 39 sol·licituds, la qual cosa reafirma la bona acollida de la iniciativa pels agents de l'ecosistema de recerca i innovació de Catalunya.

El Sincrotró ALBA juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) ha presentat una proposta al Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya per contractar un estudiant investigador que es dedicarà a un projecte industrial mentre realitza estudis de doctorat. El projecte industrial es centrarà en la tecnologia de plasma de RF de baixa pressió, així com en la deposició de la capa atòmica (ALD) i consta d'una part aplicada i una part científica. La primera part aplicada està orientada al desenvolupament tècnic addicional d'una font de plasma de RF per a la neteja de superfícies de precisió òptica i càmeres UHV crítiques, especialment per a components òptics de grans dimensions, en el camp de l'òptica de sincrotró i làsers d'electrons lliures (FEL) com la Litografia Ultraviolada extrema semiconductora (EUV) de pròxima generació. L'última part científica s'ocupa de les activitats de R + D centrades en l'ús del mateix tipus de font de plasma RF per a la deposició de pel·lícula prima epitaxial de multicapes híbrides de grafè / òxid metàl·lic, fent ús de les competències internes sobre la deposició de la capa atòmica (ALD) com una eina addicional per a la deposició de pel·lícules primes d'òxid metàl·lic sobre nanoestructures de carboni de grafè orientades a materials supercapacitadors. L'estudiant de doctorat serà contractat per l'ALBA, on es durà a terme la major part de la feina. Per enviar una sol·licitud per a un projecte de doctorat industrial, s'ha d'enviar una còpia digital del formulari completat a [EMAIL], i l'original signat a l'Agència de Gestió de Beques Universitaris i de Recerca ( AGAUR ): Passeig Lluís Companys, 23, 08010 Barcelona (RE: Industrial Doctorate Project). Recorda que la sol·licitud s'ha d'enviar a l'Administració catalana com s'indica a les instruccions i no a CELLS-ALBA. Per a més informació visiteu la següent web o contacteu [EMAIL]

El Club Joventut Badalona i la Universitat de Vic s'han unit per impulsar conjuntament un doctorat industrial, que consistirà en el monitoratge avançat de la càrrega d'entrenament en basquetbol per la prevenció de lesions esportives. La data límit de presentació dels candidats és el dilluns 10 de desembre. La recerca es basarà en el control de la càrrega en el basquetbol i la seva relació amb les lesions esportives. Durant els darrers anys, s'han desenvolupat una sèrie de metodologies basades en la mesura i control de les variables internes i externes relacionades amb la càrrega d'entrenament que els clubs esportius de més alt nivell intenten modelar. El projecte intentarà desenvolupar una metodologia de control de la càrrega aplicable a la formació i desenvolupament de joves jugadors així com d'esportistes professionals, implementant-la en els equips del Club i investigant-ne la capacitat de control de l'entrenament i la recuperació. L'objectiu final serà desenvolupar algoritmes específics de prevenció, així com de metodologies que permetin, mitjançant processos d'inferència, objectivar millor quines són les variables de càrrega interna i externa que condicionen més la fatiga i l'aparició de lesions músculo-esquelètiques. La data prevista d'inici del projecte és l'1 de gener de 2019, i el dia límit per presentar la candidatura és el dilluns 10 de desembre, a través d'aquest formulari hípervinculat. Els sol·licitants hauran de seguir els següents passos: - Enviament de còpia electrònica a la bústia de correu del Pla de Doctorats Industrials: [EMAIL] - Presentació del formulari original en paper i signat per totes les parts participants a la seu de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR): passeig Lluís Companys, 23, 08010 Barcelona.

"Un adult estàndard acostuma a tenir un vocabulari d'unes 20.000 paraules. Si és lingüista o es dedica a la comunicació és probable que siguin 40.000 conceptes". Així és com Elisenda Bou explica què fa el cervell basat en intel·ligència virtual que el seu equip ha creat a cavall de Barcelona i Califòrnia: un sistema que aprèn contínuament i ja és capaç de comprendre sis milions de conceptes. Vilynx és una start-up catalana que fa servir la tecnologia per ordenar i classificar les tones de contingut audiovisual que s'acumulen a internet. Els seus clients principals són els grans grups de mitjans de comunicació i digitals per als quals automatitza l'etiquetatge d'imatges i vídeos i en crea resums de cinc segons amb les parts més rellevants. "Vam començar a fer-ho amb webs d'amics i similars, i ens vam adonar que la gent interactua més amb aquest format", assegura Bou a l'ARA. D'aquesta manera, la feina de Vilynx és ensenyar a la seva màquina el que hi ha en els vídeos perquè la pròxima vegada que es trobi amb un concepte el pugui reconèixer. Això fa que, per exemple, el sistema entengui quan en unes imatges hi està passant un fet fora del normal que serà interessant per a l'espectador. "Si estàs veient un partit del Barça i veus un lleó al camp, t'hi fixes més perquè no té sentit. Doncs aquesta capa d'intel·ligència artificial també pot entendre que hi ha alguna cosa que no quadra", afirma Bou. La cofundadora i directora de tecnologia de Vilynx va aterrar al projecte després d'anys de recerca a centres com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Massachusetts Institute of Technology (MIT). La seva tasca d'investigació l'ha dut arreu del món, però va ser al tornar a Barcelona que va topar amb Juan Carlos Riveiro. Aquest emprenedor en sèrie ja va aconseguir vendre Gigle Networks, la seva empresa de xarxes de telecomunicacions, al gegant nord-americà Broadcom. "El Juan Carlos havia treballat tota la part de machine learning i jo tenia el coneixement sobre el món dels satèl·lits", recorda Bou. L'equació va sortir bé i des que van constituir l'empresa se n'han sortit per convèncer el capital risc del potencial de negoci del seu processador. Vilynx ha captat gairebé 15 milions d'euros, 8,4 dels quals van entrar al capital de l'empresa el maig de l'any passat. Entre els inversors hi ha el fons californià Ridgewood Capital, el madrileny Kibo Ventures, Caixa Capital Risc i la família Bernat, propietària de Chupa Chups. "El primer mercat on vam anar va ser els Estats Units. Allà hi tenim l'equip comercial i a Barcelona la part de tecnologia", afirma Bou. Precisament, la seva estratègia va ser picar directament la porta dels més grans. La companyia catalana va captar com a clients empreses com la CBS o la NBC nord-americanes, cosa que els va permetre fer-se un nom al sector i obrir-se camí cap a grups mediàtics més locals. "També ens interessa el mercat europeu, però a finals d'any volem anar cap a Àsia", insisteix Bou. Aquesta expansió no només serà geogràfica, sinó que també vol entrar en altres segments com la videoseguretat i els dispositius per a llars intel·ligents. "Només veient un vídeo de casa teva i com parles amb els altres membres de la família el sistema comença a reconèixer qui és qui, i a saber la relació que teniu entre vosaltres i les preferències de cadascú", explica l'emprenedora. A més, assegura que està mirant d'arribar a acords amb grans plataformes de continguts, encara que prefereix no dir noms. "Podem fer que els usuaris de mitjans tinguin una experiència més similar a la de Netflix i generar recomanadors automàtics que aprenen de les cerques i els gustos", apunta Bou. No és casualitat que l'expresident de la CNN Jon Klein assumís la presidència de Vilynx l'octubre passat. "Els mitjans de comunicació necessiten gent que pugui processar tones de vídeos, endinsar-s'hi, i de tot plegat crear productes que t'ajudin a fer diners, generar més consumidors i retenir-los", va dir l'exdirectiu del sector mediàtic nord-americà sobre la companyia catalana. Malgrat tot, Vilynx també és reservada amb els seus resultats econòmics, que prefereix no compartir amb l'ARA. El model de negoci es basa en cobrar pel software a les corporacions de mitjans que fan servir els seus serveis a canvi de multiplicar les visualitzacions dels seus vídeos. Actualment gestiona una plantilla de 45 persones, que vol duplicar durant el 2019. "Hem tingut la sort que va quadrar molt el que volíem fer. Hem sigut poca gent, però amb una visió molt boja", diu Bou.-

El Grup Carinsa, dedicat a la fabricació d'aromes i additius per al sector alimentari, ha patentat un xiclet amb dos gustos, en el qual tots dos per primera vegada apareixen de manera seqüencial, és a dir, primer un i després l'altre, i que es coneix com xiclet dual. Han estat tres anys de feina de l'equip R+D+I de la companyia, instal·lada a Sant Quirze del Vallès (Barcelona), perquè "progressivament mentre es mastegui canviï de gust", ha explicat el director d'aquest departament de la divisió de confiteria, Àngel Palomes, a Europa Press. Ara com ara s'està treballant per barrejar dos gustos, "un primer més afruitat i un segon de menta, perquè deixa la boca impregnada durant més temps", ha detallat Palomes, encara que ha matisat que el producte pot tenir diverses combinacions d'aromes, però se n'ha de perfeccionar el compost. Aquesta presència seqüencial de gustos s'ha aconseguit gràcies al fet d'aplicar unes tècniques de farmàcia per a l'alimentació i és fruit de l'acord amb la Universitat de Barcelona (UB) per incorporar un equip de la Facultat de Farmàcia, a través del programa Doctorats Industrials. L'objectiu de l'empresa vallesana és que el 2020 surti el producte al mercat, tal com ha afirmat la CEO de Carinsa, Vanesa Martínez, i ha admès que "grans marques" s'hi han interessat, i ha subratllat que la fabricació no suposarà cap inversió. El xiclet dual també té una vessant "preventiva" relacionada d'una banda amb la boca i, per l'altra, amb la identificació de malalties, així com explorar nous gustos i moderar la gana, tot i que encara són projectes. Martínez ha dit que han fet assaigs clínics a hospitals com el de la Paz de Madrid, el Vall d'Hebron i el Trias i Pujol, tots dos de Barcelona, que han provat que "hi ha una ràpida recuperació" després de patir qualsevol patologia. Respecte a la detecció preventiva en casos bucals, Palomes ha especificat que "vol pal·liar l'erosió dental" i ha avisat que és un projecte a llarg termini, amb la voluntat que sigui un producte més per receptar dels odontòlegs en el futur.

El passat 7 de Març es va celebrar l'acte de Reconeixement als doctorands, directors de tesi i responsables de supervisar a l'empresa els 65 projectes de R+D+I corresponents a la convocatòria de 2015. Celebrat al Petit Palau del Palau de la Música, l'acte va ser conduït per Albert Sangrà, el director del Pla de Doctorats Industrials (DI), amb parlaments del secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau i la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha destacat la implicació d'universitats, centres de recerca, doctorands i empreses en el Pla de Doctorats Industrials. Chacón ha fet aquestes declaracions en l'acte de lliurament de reconeixements a la promoció del Pla de Doctorats Industrials (DI), corresponent a la convocatòria de 2015. L'acte, que ha tingut lloc aquest vespre a la sala Petit Palau del Palau de la Música, ha reconegut els doctorands, directors de tesi i responsables de supervisar a l'empresa els 65 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) realitzats en el marc d'aquesta promoció del pla. Chacón ha recordat com el Pla de Doctorats Industrials "s'ha validat com una bona idea de transferència de coneixement" perquè "en el món universitari i de recerca sabeu que una bona idea, ben gestionada, fa progressar la societat, les institucions, les persones". En aquest sentit, la consellera ha destacat també com "el món de l'empresa l'ha acollit molt bé, amb implicació, així com les universitats, els grups de recerca i els investigadors en formació. És gràcies a la generositat de tots els actors que duem a terme programes transversals com el Pla de Doctorats Industrials". En la setmana del Dia Internacional de les Dones, la consellera ha posat especial èmfasi en la felicitació a les 28 doctorandes (43% del total), les 22 tutores empresarials (32% del total) i les 25 investigadores (31% del total) que han fet la direcció o la co-direcció de tesi. A més de la consellera, la cerimònia de lliurament dels diplomes ha comptat també amb la participació del secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau; el director general de Recerca, Joan Gómez Pallarès, i el director del Pla, Albert Sangrà. El secretari d'Universitats i Recerca ha subratllat que "la formació doctoral és un element clau en l'estratègia de desenvolupament de tots els països" ja que "la inversió en formació doctoral, tant durant l'etapa de realització de la tesi com els primers anys postdoc, contribueixen al finançament basal de la recerca". El Pla de Doctorats Industrials, que es va posar en marxa l'any 2012 amb un programa pilot, impulsa projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), en els que hi col·laboren les universitats catalanes, tant públiques com privades, i els centres de recerca, conjuntament amb empreses i institucions de totes les dimensions, majoritàriament pimes (més del 50%), però també start-ups, fundacions o associacions sense ànim de lucre. L'objectiu del Pla Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat del teixit empresarial i de recerca català, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa o institució. L'element essencial del Pla DI és el projecte de recerca de l'entorn empresarial en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat o centre de recerca, i que és objecte d'una tesi doctoral. Als entorns acadèmics, els facilita la transferència de la seva tecnologia i els seus coneixements a l'entorn productiu i reforça els seus vincles amb el món empresarial. El Pla està gestionat per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i compta amb la col·laboració del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Podeu descarregar les imatges de l'acte en els següents enllaços: Podeu també veure online els dos vídeos projectats a l'acte: Més informació a: http://doctoratsindustrials.gencat.cat/es

L'escalfament global és un tema preocupant, donat que les emissions de gasos associades a l'activitat humana segueixen sent massa elevades. L'increment de la concentració de diòxid de carboni CO2 a l'atmosfera, degut a la combustió de combustibles fòssils, ha esdevingut un problema mediambiental crític, fins al punt que els objectius per a la reducció d'aquestes emissions requereixen actualment canvis significatius tant a nivell administratiu com tecnològic. La captura de CO2 és un mètode eficaç per aconseguir mitigar els nivells atmosfèrics d'aquest component i al mateix temps mantenir de forma segura els nivells de subministrament d'energia. A més, el gas capturat pot ser reutilitzat, aconseguint d'aquesta manera l'objectiu de minimitzar els residus, dins dels principis d'economia circular. Malgrat tot això, l'eficiència energètica i el cost associat als processos de captura de CO2 segueixen sent un factor limitant per a les aplicacions industrials i és objectiu de recerca de noves tecnologies. Al Departament d'Enginyeria Química i Ciències de Materials d'IQS School of Engineering, el Dr. Angel E. Gutiérrez Ortega ha realitzat la seva tesi doctoral dins d'aquesta àrea, aconseguint dissenyar un sistema eficaç i sostenible de captura de CO2, mitjançant la utilització de la tecnologia d'adsorció VPSA ( Vacuum Pressure Swing Adsortion ), que ha permès realitzar la captura i posterior utilització del gas capturat de forma efectiva i viable. Sota la direcció dels professors d'IQS Dra. Rafael González Olmos, la tesi ha estat realitzada dins del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, en la modalitat de cofinançament entre IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull) i la empresa GasN2. L'ampli estudi realitzar pel Dr. Gutiérrez ha abastat des de la selecció del material adsorbent més adient i efectiu, escollit entre diverses opcions comercials, la construcció i validació d'un model de tres columnes d'adsorció a escala de laboratori i, finalment, la implementació de la tecnologia en una planta pilot industrial, on s'ha pogut capturar el CO2 procedent de plantes generadores d'energia elèctrica per gas natural, amb un bon rendiment de captura, una puresa del gas capturat superior al 90 % i amb un consum energètic prou baix com per assegurar la viabilitat del sistema obtingut, que, a més, ha estat patentat. Per tancar el cercle d'economia circular amb 'zero' residus, el CO2 capturat ha estat reutilitzat com a agent neutralitzador de la planta de depuració d'aigües residuals de la pròpia empresa. En opinió del Director General de GasN2, Oriol Martínez Huguet, " buscàvem un sistema estandarditzat i senzill, flexible però universal. "Estem molt i molt satisfets i repetirem de nou en la col·laboració en aquesta modalitat de doctorats industrials". "Per a l'empresa, és un esforç, però si l'objectiu és basar el creixement de la mateixa en innovar i desenvolupar noves tecnologies, útils per a la indústria, necessitem acords i col·laboracions com aquesta amb IQS" L'objectiu del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d' R+D+I en una empresa. L'element essencial del procés de doctorat industrial és el projecte de recerca de l' empresa o institució en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat o centre de recerca, i que és objecte d'una tesi doctoral. Els doctorats industrials actuen així com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca.

El passat 21 de març, Alvar Gràcia va defensar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la tesi titulada "Laser cooking system applied to a 3D food printing device / Sistema de cocció per làser aplicat a una impressora 3D d'aliments" i va obtenir la qualificació d'Excel·lent amb menció cum laude. Aquest treball de recerca és la primera tesi a nivell internacional en la que s'ha estudiat l'efecte de la llum làser per a cuinar aliments. La tesi ha estat realitzada en el marc d'un projecte de doctorat industrial. Marta Capellas del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB i pel Dr. Joaquim Rigola del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Alvar Gràcia col·labora com a investigador a Natural Machines (NM), l'empresa que ha creat i fabrica la impressora 3D d'aliments Foodini. Durant el doctorat industrial es va desenvolupar un nou sistema de cocció d'aliments basat en l'escalfament mitjançant un làser, que es va adaptar a l'interior de l'impressora 3D. Un programa informàtic dissenyat per NM controla que el cuinat de l'aliment es faci de manera constant i homogènia. El sistema proporciona una gran versatilitat, ja sigui per cuinar l'aliment mentre s'imprimeix o quan ja ha estat imprès. El làser permet escalfar únicament l'aliment, mantenint a temperatura ambient la resta del plat. El làser també redueix el consum energètic en comparació als mètodes estàndards de cocció. En aquest estudi s'han dissenyat i provat dos prototips làsers i s'han cuinat diferents tipus d'aliments: hamburgueses de vedella; preparats vegetarians tipus hamburgueses amb llegums, verdures i ou; massa de pizza i puré de patates. Per a demostrar que la cocció d'aliments amb làser ha estat l'adequada, es va comparar amb altres sistemes de cocció convencionals com forn IR, forn de convecció, forn de sola refractària, planxa, electro barbacoa o microones, i es van avaluar les característiques microbiològiques, físico-químiques i sensorials dels aliments cuits. També es va analitzar la formació d'hidrocarburs aromàtics policíclics per a valorar la seguretat toxicològica, i es va estudiar l'efecte tèrmic en l'eliminació de microorganismes patògens inoculats en hamburgueses de vedella i preparats vegetarians. Els anàlisis microbiològics i toxicològics van demostrar que els aliments cuinats amb el nou sistema làser són tan segurs com els cuinats amb els mètodes estàndards. Els anàlisis sensorials van mostrar que la preferència dels consumidors pels aliments cuits amb làser va ser igual o superior a la preferència pels aliments cuits amb els mètodes convencionals. També es va desenvolupar un model matemàtic basat en la dinàmica computacional de fluids per a simular el procés de cocció d'aliments amb el sistema làser. Els resultats numèrics de l'evolució de la temperatura van coincidir amb les dades experimentals. Va quedar palès que el model de simulació és una eina molt potent per a optimitzar el procés de cocció del nou sistema i valorar diferents estratègies de cocció. El sistema de cocció per làser està en procés de patent per Natural Machines i s'incorporarà aviat per a coure els aliments que s'imprimeixin a la Foodini. Aquesta tesi ha estat el primer pas i ha posat les bases per a establir els làsers com un nou mètode per a cuinar aliments en un futur proper.

El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya organitza el concurs " Presenta el teu projecte DI. Edició 2019 ", que té com objecte la realització d'una gravació feta amb un telèfon mòbil o càmera on el participant explica oral o gràficament l'objecte del seu projecte en el marc del Pla de Doctorats Industrials. El guanyador del primer premi rebrà com a premi un Apple iPad (2018). El concurs té com a principals objectius ajudar a la difusió de la innovació que s'efectua en l'entorn empresarial i institucional mitjançant la transferència de coneixement des del món acadèmic i a la inversa. Enviar el vídeo per Correu electrònic a la Bústia Comunicació Doctorats Industrials: [EMAIL], amb l'assumpte " Concurs de vídeos de Doctorats Industrials 2019" i especificant el teu nom, empresa/institució i universitat/centre de recerca de pertinença. Si el vídeo té una mida molt gran, ho pots enviar a través de Wetransfer i enviar el link a [EMAIL]. El termini de presentació de les gravacions i finalitzarà el dia 25 de juny de 2019 a les 23:59 hores.

Durant els dies 20 - 24 de Maig es va celebrar a Antwerp (Belgium) la Conferència Internacional AquaConSoil 2019 sobre "Ús i gestió sostenibles del sòl, sediments i recursos hídrics". En aquesta conferència la Natàlia Blázquez, que just està acabant el seu projecte "2015-DI-064" de Doctorat Industrial entre la UAB i l'empresa Litoclean, va realitzar una presentació oral i un pòster científic, explicant alguns dels resultats del projecte. El resultat de la presentació va ser un premi al millor pòster, en el concurs només hi van participar els estudiants de doctorat amb els seus pòsters. Segons explica la mateixa Natàlia "el pòster és el resultat de la col·laboració entre Litoclean, la UAB i la UB".

El Concurs "Explica'ns el teu projecte de Doctorats Industrials" ja te sis finalistes. Un cop feta la valoració inicial, s'han penjat els vídeos al compte de Twitter i a LinkedIn del Pla de Doctorats Industrials i s'ha iniciat la fase de votació dels vídeos. Des del Pla, ens comprometem a fer una difusió igualitària entre tots els concursants pel que entenem que els RTs i comparticions seran resultat de les característiques pròpies del vídeo i de la capacitat de divulgació dels concursants. El termini d'aquesta segona fase es va iniciar el dia 25 de juny a les 12:00 amb la publicació dels vídeos al compte i finalitzarà el dia 1 de Juliol a les 12:00h en que es farà el recompte de RTs i s'anunciarà el vídeo guanyador. El vídeo guanyador serà aquell que obtingui més comparticions al perfil de Twitter i a LinkedIn www.linkedin.com/in/doctorats-industrials dels que s'hagi penjat a les dues xarxes socials del Pla de Doctorats Industrials. El vídeo guanyador es comunicarà durant la primera setmana de juliol de 2019 a través de la web, el perfil de Twitter i Linkedin del Pla de Doctorats Industrials. En cas d'empat, l'equip del Pla de Doctorats Industrials seleccionarà aquells vídeos empatats i obrirà un període extraordinari de votació de 7 dies naturals, passats els quals, es comunicarà el guanyador pel mateix canal esmentat anteriorment.

El passat 17 de juny, Gerard Masferrer va presentar la seva tesi que ha dut a terme a l'empresa Mafrica en el marc del programa de Doctorats Industrials. Masferrer s'ha convertit en nou doctor amb menció industrial de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya amb la qualificació d'Excel·lent Cum Laurde. El treball es titula " Optimització del procés industrial d'escorxadors utilitzant tècniques de modelització, tractament de dades i classificació automàtica " que va ser difigit pels doctors Moisès Serra i Pere Martí de la Facultat de Ciències i Tecnologia. Masferrer, amb aquest treball demostra que l'ús de tècniques de reconeixement de patrons en escorxadors millora la predicció en la classificació de canals de porc segons les diferents característiques del pernil, com ara l'espessor del greix subcutani. Utilitzant aquestes tècniques es permet incrementar el rendiment productiu i econòmic dels posteriors processos de les sales d'especejament.

El Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya ha organitzat el concurs " Presenta el teu projecte DI. Edició 2019 ", que ha tingut com a objecte la realització d'una gravació feta amb un telèfon mòbil o càmera on el participant explica oral o gràficament l'objecte del seu projecte en el marc del Pla. El concurs té com a principals objectius ajudar a la difusió de la innovació que s'efectua en l'entorn empresarial i institucional mitjançant la transferència de coneixement des del món acadèmic i a la inversa. El vídeo guanyador ha sigut realitzat per la doctoranda industrial Zojaina Hernandez del projecte amb l'empresa i la Universitat, tal i com van establir les bases del concurs, és el que ha obtingut més comparticions al perfil de Twitter i a LinkedIn www.linkedin.com/in/doctorats-industrials conjuntament. En aquest enllaç podeu veure el vídeo: https://twitter.com/dindustrialscat/status/1144186390621708288 La resta de vídeos els podeu mirar en el fil de Twitter en aquest enllaç: https://twitter.com/dindustrialscat/status/1144179516513931266 L'equip de Doctorats Indsutrials es posarà en contacte amb la guanyadora per poder fer entrega del premi: un Apple iPad.

Un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) ha demostrat l'efecte d'un fàrmac per prevenir el desenvolupament del dolor patològic fruit d'una lesió medul·lar. La revista 'Frontiers in Pharmacology' ha publicat els resultats en un article signat per Sílvia Castany com a primera autora. La investigadora ha fet aquesta descoberta en el marc de la seva tesi doctoral dirigida pel doctor Pere Boadas-Vaello, en el grup de recerca NEOMA i la companyia Esteve Pharmaceuticals dins el programa de Doctorats Industrials de la Generalitat. Dues de cada tres persones afectades per una lesió de medul·la espinal senten un dolor que provoca un fort impacte en la seva qualitat de vida. Actualment els tractaments no són efectius en la majoria de pacients. Ara, un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) ha demostrat l'efecte d'un fàrmac per prevenir el dolor patològic davant aquesta lesió. La revista 'Frontiers in Pharmacology' ha publicat els resultats en un article signat per Sílvia Castany, com a primera autora. L'estudi, fet amb animals, ha observat que el fàrmac E-52862, desenvolupat per Esteve Pharmaceuticals i administrat després de la contusió medul·lar "atenua considerablement la possibilitat d'aparició d'aquest dolor al llarg de 28 dies". Aquest període coincideix amb el final de la fase crítica abans que el dolor esdevingui de caràcter crònic. Segons els responsables de la recerca, l'equivalent d'aquest temps representaria diversos mesos en el cas de les persones. La recerca, que es troba en un estadi preclínic, dona continuïtat a un estudi anterior del mateix equip científic en què es demostrava que els ratolins modificats genèticament per la diana terapèutica d'E-52862 desenvolupaven menys dolor després de la contusió medul·lar. Aquest avenç es va publicar a la revista 'Scientific Reports', el mes de març de l'any passat. El fet que a dia d'avui no existeixin fàrmacs que actuïn amb eficàcia contra aquest dolor fa necessari el desenvolupament de noves estratègies farmacològiques. Per aquest motiu, els resultats d'aquest estudi tenen una "gran rellevància científica", segons informa la UdG en un comunicat. Fruit d'aquesta recerca, Sílvia Castany va obtenir el premi extraordinari de doctorat del programa de Biomedicina de la UdG i, actualment està realitzant una estada postdoctoral de recerca a Suècia.

L'equip de recerca que ha fet l'estudi. D'esquerra a dreta: Teresa Vicent (Grup de Recerca BioremUAB, Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental, UAB), Natàlia Blázquez (doctoranda UAB i Litoclean), Mònica Rosell (Grup de Recerca MAiMA, Facultat de Ciències de la Terra i Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA), UB) i Ernest Marco (Grup de Recerca BioremUAB, Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental, UAB). Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona ( UAB ), juntament amb LITOCLEAN i la Universitat de Barcelona ( UB ), han aconseguit descontaminar biològicament un aqüífer amb una elevada concentració d'un compost organoclorat anomenat percloroetilè. És una de les experiències pioneres de bioremediació que s'han aplicat a gran escala a Espanya i suposa un canvi de paradigma respecte als tractaments actuals. Els compostos organoclorats, majoritàriament tòxics, s'utilitzen com a dissolvents i desengreixants i, segons l'Agència de Residus de Catalunya, constitueixen gairebé el 9% dels contaminants presents en sòls en aquesta comunitat. La descontaminació s'ha realitzat bioestimulant els bacteris dehalorespiradors presents a l'aqüífer amb lactat. Aquests bacteris són capaços de "respirar" els compostos organoclorats i transformar-los en un altre compost no tòxic, l'etè. Els resultats de l'estudi, publicats a Water Research, són fruit d'una metodologia multidisciplinària pionera al nostre país, que permet precisar en cada cas l'estratègia més adequada per detoxificar biològicament aqüífers amb organoclorats. La metodologia fa servir diferents tècniques per identificar els enzims implicats en la degradació dels contaminants, analitza les vies de transformació del contaminant i els seus canvis en la composició isotòpica, així com les característiques hidrogeològiques de l'aqüífer. Aquests dades en conjunt aporten informació per decidir quina estratègia de bioremediació resultarà més eficaç: la bioestimulació (afegint nutrients per als bacteris autòctons de l'aqüífer) o la bioaugmentació (afegint microorganismes amb activitat detoxificadora provada). En l'estudi publicat, els investigadors van validar primer la metodologia al laboratori, que va demostrar que l'addició d'un nutrient com el lactat augmentava l'activitat "netejadora" dels bacteris autòctons, ja que els proporcionava més energia i unes condicions òptimes a l'aqüífer. A continuació, es va fer una prova pilot en un dels pous de l'aqüífer amb èxit, ja que dos-cents dies després d'injectar-hi el bioestimulant, el compost majoritari passava a ser l'etè, que no és tòxic. Posteriorment, es va procedir a implementar amb èxit el tractament a tota l'àrea contaminada. Un any després, els resultats de monitorització mostren la transformació de percloroetilè a etè en la majoria dels pous de l'aqüífer analitzats i, actualment, compleix els paràmetres fixats per l'Agència Catalana de l'Aigua. El bon estat químic dels aqüífers és una qüestió prioritària, ja que constitueixen la principal font de proveïment d'aigua potable per a prop del 75% dels habitants d'Europa. La seva importància és encara més rellevant en el context actual de canvi climàtic, ja que hi ha un augment en la freqüència d'esdeveniments extrems de sequeres i inundacions i, com a conseqüència, les fonts d'aigua dolça superficials han passat a ser menys fiables i ha augmentat la demanda d'aigua subterrània. "Per descontaminar els aqüífers, la majoria de les empreses i consultories espanyoles opten per tractaments fisicoquímics, que s'han demostrat efectius per tractar el focus de contaminació, però que actualment es consideren insuficients per assolir les concentracions fixades per les administracions competents", explica Ernest Marco, investigador del departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, responsable d'aquesta línia de recerca al Grup de Biodegradació de Contaminants Industrials i Valorització de Residus (BioremUAB). "L'ús de la bioremediació -afegeix- suposa un canvi de paradigma respecte als tractaments actuals i esperem que aquest estudi serveixi d'impuls per deixar de considerar-los una tècnica "poc madura" i s'aposti pel seu ús". "El nostre estudi dona consistència a l'aplicació de tractaments biològics per acomplir els objectius fixats. Aquests són eficients i econòmics, i actualment existeix un ampli ventall de tècniques analítiques per realitzar una diagnosi i monitorització adequades sense uns grans costos addicionals", destaca Mònica Rosell, investigadora del grup de recerca MAiMA de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la UB. "Una de les parts més positives d'aquest projecte és que ens ha permès treballar en condicions reals i aplicar les conclusions del laboratori en un cas de contaminació existent", assenyala la doctoranda Natàlia Blázquez Pallí. L'estudi s'ha dut a terme en un aqüífer de la província de Barcelona. Ha estat dirigit i coordinat conjuntament per les tres institucions i s'ha fet en el marc d'un Doctorat Industrial de la Generalitat de Catalunya entre BioremUAB i l'enginyeria ambiental LITOCLEAN, S.L.

La startup catalana Sens Solutions ha creat un sistema de sensors basats en IoT per analitzar la qualitat de l'aire dels hospitals. A través d'aquests sensors, l'empresa emergent analitza paràmetres com els nivells de diòxid de carboni en l'aire, òxids de nitrogen, ozó, així com la temperatura i la humitat, entre d'altres, per determinar l'existència de contaminants nocius per a la salut humana. Sens Solutions ha estat beneficiària enguany de l'ajut Startup Capital d'ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa del Departament d'Empresa i Coneixement. La startup ha rebut 75.000 euros que podrà destinar a finançar les activitats derivades de l'execució del pla de negoci inicial, com per exemple cobrir despeses de personal, contractar serveis a tercers, invertir en material i equipaments, llogar espais o elaborar estratègies de comercialització i comunicació. Les startups interessades poden presentar la seva sol·licitud per accedir a l'edició d'aquest 2019 de l'ajut Startup Capital fins al 5 de novembre en aquest enllaç. El sistema de Sens Solutions, anomenat Aero-S3DP, utilitza sensors òptics i electroquímics que analitzen la qualitat de l'aire en temps real. El dispositiu recopila informació sobre la presència de possibles contaminants i l'envia a una plataforma digital que analitza les dades i les posa a disposició de l'usuari. A través d'algoritmes de machine learning, permet establir paràmetres de comportament en base a les dades recopilades per prevenir possibles alteracions de l'aire abans que tinguin lloc. Segons la CEO de Sens Solutions, Silvia Gómez, " la qualitat de l'aire ens afecta a tots els éssers humans, que més enllà de la salut també té un impacte en el nostre rendiment físic i mental i pot arribar a produir danys genètics ". D'acord amb Gómez, les persones amb problemes greus de salut, la gent gran i els nens són més susceptibles als efectes d'aquesta contaminació. " Mes de 10.000 persones moren al any a l'Estat espanyol per diferents malalties produïdes per la contaminació del aire que respirem, això suposa costos molt elevats per al sistema de salut ", explica. Actualment, Sens Solutions també està treballant una prova pilot a l'Hospital del Mar per analitzar l'aire dels quiròfans i les sales d'espera de l'àrea d'oncologia per millorar la qualitat de l'aire i reduir el risc d'exposició dels pacients a possibles infeccions. " Oferim un control de qualitat per reduir el risc d'alguns tipus d'infecció en pacients immunodeprimits ", subratlla Gómez. L'objectiu de la startup, fundada al 2016 i amb seu al campus de la UAB, és començar a comercialitzar la seva solució en els propers mesos i dirigir-la a diferents clients de l'àmbit de la salut i de l'esport. Sens Solutions també és especialista en solucions per a l'anàlisi de la qualitat de l'aigua i la detecció de patògens com les bactèries que provoquen brots de legionel·la. L'empresa compta també amb el suport del projecte EMPOWA cofinançat pel programa COSME de la Comissió Europea i executat per sis regions i països de la Unió Europea (Catalunya, Grècia, Itàlia, Bulgària, Lituània i la regió North Rhine-Westphalia d'Alemanya), que a Catalunya està impulsat per ACCIÓ.

Després de cinc anys de desenvolupament, a finals d'aquest any AEInnova traurà al mercat, a Europa i als Estats Units, els seus sensors de vibracions amb comunicació de llarg abast i que s'alimenten amb calor residual. Aquests dispositius, que fa dos anys que funcionen a la refineria de petroli de Repsol Puertollano, faran servir les xarxes de comunicació LoRa i, a partir del 2020, incorporaran la tecnologia 5G i d' edge computing. També el 2020 AEInnova espera veure instal·lats els seus recuperadors de calor a companyies com CELSA, Gomà Camps, Distiler i Bodegas Torres, entre altres. Aquests aparells, que s'estan desenvolupant per mitjà d'un projecte LIFE de la Comissió Europea, està previst que surtin al mercat el 2021. Aquests equips reaprofiten la calor residual que es perd a les instal·lacions industrials i la transformen en energia elèctrica. El cost d'aquests aparells encara és superior a l'estalvi d'energia que aconsegueixen. Per aquest motiu, segons Raül Aragonès, president de l'empresa, són necessàries aportacions de les administracions per avançar cap a una economia més sostenible. En aquest sentit, recentment Alemanya ha aprovat un pla per a la transformació ambiental, amb una inversió de 54.000 milions d'euros, del qual es podria beneficiar AEInnova. Segons David Comelles, director general de l'empresa, han rebut ofertes del govern alemany i de l'emirat de Dubai per traslladar-se als seus països. De moment, però, estan valorant obrir-hi una oficina i fabricar allà els dispositius que es venguin en aquells mercats per acostar la producció a la venda, evitar emissions de diòxid de carboni i fomentar la creació de llocs de treball locals. A finals d'aquest mes, coincidint amb l'IoT World Congress a Barcelona i el WARAKU Summit a Fukuoka (Japó), tenen previstes reunions amb representants del govern alemany i amb tres grans empreses japoneses ( Sogo Shoshas ) per analitzar aliances en aquests països. AEInnova també desenvolupa xarxes de sensors, sense cables ni bateries per a instal·lacions industrials que poden ser molt útils en l'aplicació de l'internet de les coses en la nova Indústria 4.0.

Un equip català troba una solució per a un dels principals problema de contaminació d'aigües subterrànies que afecta gairebé el 10% dels aqüífers del nostre país L'aigua subterrània és la principal font d'abastament d'aigua potable, és per això que ha esdevingut un recurs estratègic per garantir la seguretat hídrica de la societat, com s'ha explicat a articles anteriors, exemplificant-ho tant en casos geogràficament llunyans com en altres de molt propers. A Europa, el 75% de la població fa servir aigua subterrània a les seves llars, i el percentatge és encara més alt en períodes de sequera, quan l'aigua subterrània pot entrar en joc a indrets on, normalment, el subministrament prové d'aigua superficial retinguda a embassaments. En general, les aigües subterrànies són de bona qualitat. Si les captacions estan ben instal·lades, operades i mantingudes, estan lliures de gèrmens patògens, tot i que de vegades puguin tenir certa duresa, un xic de salinitat, contenir ferro o manganès dissolts. En ocasions, a més, poden presentar petites quantitats d'arsènic o fluor, factor aquest darrer que pot ser suficient com per forçar a abandonar algunes captacions. A més, les aigües subterrànies estan relativament ben protegides dels contaminants procedents de la superfície gràcies al "filtre" que representen el sòl i el llarg temps de permanència de l'aigua en el terreny. Una cisterna aboca purins en un camp d'Alcarràs (Segrià) | JUAN BARBOSA No obstant això, aquests filtres poden ser superats, com ha passat a molts indrets de Catalunya. Les activitats que poden alterar la qualitat de l'aigua subterrània són molt diverses: la desforestació i reforestació, activitats agràries o el seu abandonament, l'ús de fertilitzants, activitats agropecuàries, fuites d'hidrocarburs i altres substàncies procedents de vehicles, l'activitat industrial, abocaments... La preservació de la qualitat i quantitat d'aquest recurs és molt rellevant, pel seu ús estès i per l'aprofitament puntual que se'n pot fer. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, el contaminant més abundant a Catalunya son els nitrats, d'origen agrari i agropecuari, que són presents al 46% de les masses d'aigua subterrània. Altres contaminants importants són el clor, degut a la intrusió d'aigua de mar, els sulfats amb origens molt diversos i els organoclorats d'origen purament industrial. Principals contaminants presents a les aigües subterrànies catalanes (2013) | AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA En aquest article pararem atenció a la contaminació per organoclorats, compostos generalment d'origen antropogènic, que s'utilitzen com a dissolvents i desengreixants i la majoria dels quals són tòxics. L' ACA i Agència de Residus de Catalunya estimen que aquestes substàncies un 8-9% dels contaminants presents als aqüífers catalans. Aquests contaminants, entre els quals trobem el cloroform o el tetraclorur de carboni, han estat abocats al medi ambient durant dècades sense cap control degut a l'escassa gestió i tractament de residus. Són compostos dissolvents més densos que l'aigua i, per tant, s'acumulen a les zones més profundes dels aqüífers. L'aplicació de tècniques per accelerar la degradació d'aquests contaminants, que són molt persistents, generalment es duu a terme amb mètodes fisicoquímics: aplicanr oxidants per degradar els organoclorats de l'aigua subterrània es una pràctica comú. No obstant, un estudi recent a un aqüífer de la província de Barcelona ha demostrat que la bioremediació és un mètode eficaç per degradar aquests contaminants. La bioremediació es basa en l'ús de bacteris capaços de "respirar" els organoclorats i transformar-los en etilè, un compost que no és tòxic per als humans. La metodologia fa servir diverses tècniques per identificar els processos de degradació dels contaminants tenint en compte les característiques de l'aqüífer. Aquests dades porten informació que permet decidir quina estratègia de bioremediació serà més eficaç: la bioestimulació (afegir nutrients per potenciar l'activitat de bacteris ja existents a l'aqüífer) o la bioaugmentació (afegir nous microorganismes específics capaços de degradar els contaminants). És una metodologia multidisciplinària pionera al nostre país, i els resultats han estat publicats a revistes científiques d'alt nivell. Aquest estudi, en concret s'emmarca en la realització d'un Doctorat Industrial de la Generalitat de Catalunya coordinat conjuntament entre l'enginyeria ambiental LITOCLEAN, S.L., el Grup de Mineralogia Ambiental i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona, i el Grup de Biodegradació de Contaminants Industrials i Valorització de Residus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Equip de recerca que ha realitzat l'estudi. Segons els investigadors del projecte, la majoria d'empreses i consultores del país opten per tractaments fisicoquímics, efectius per tractar el focus de contaminació però que actualment es consideren insuficients per assolir les concentracions fixades per les administracions. L'ús de la bioremediació suposa un canvi de paradigma i aquest estudi ha demostrat que és eficient i econòmica i que assoleix els objectius de remediació. Com és comú quan parlem de problemes de gestió de la quantitat i qualitat de l'aigua, la descontaminació d'aqüífers amb compostos específics i persistents, com els organoclorats, requereix d'un enfocament multidisciplinar. No només cal involucrar diversos grups de recerca amb diferents disciplines com microbiologia, química orgànica o isotopia, sinó que l'èxit d'aquest estudi demostra que la col·laboració entre institucions acadèmiques i el sector privat és un catalitzador per la generació i la transferència de tècniques innovadores. Sergio Gil Villalba (Granollers, 1987) és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i MSc in Water Science and Engineering per l'UNESCO-IHE a Delft, Holanda. Professor convidat al Màster de Recursos Minerals i Riscos Geològics (UB-UAB) des de 2013. Ha desenvolupat projectes relacionats amb la gestió dels recursos hídrics a Guatemala. Actualment és coordinador del programa de recerca en clima i hidrologia a l'Institut de Recerca sobre Canvi Climàtic (Guatemala) i candidat predoctoral amb el grup de recerca MAiMA de la Universitat de Barcelona, per fer recerca en processos de descontaminació d'aigües subterrànies.

La Universitat ha reconegut l'esforç dels 153 doctorats el curs 2018-19 amb un acte de graduació, que va tenir lloc ahir dijous a l'Aula Magna del campus Catalunya. Aquesta promoció va ser apadrinada per Albert Sangrà, director acadèmica del Pla de Formació dels Doctorats Industrials de la Generalitat. L'acte també va ser el moment per reconèixer els doctorats el curs 2017-18 que han estat mereixedors dels Premis Extraordinaris de Doctorat, 25 en total. Cinta Sanz, premi extraordinari del programa de doctorat en Turisme i Oci, va intervenir en nom de tots els premiats, i Rocío Fuertes, en nom de la promoció de doctorat 2018-19. L'acte també va comptar amb Josep Ribalta, director de l'Escola de Doctorat; Joan Pedrerol, president del Consell Social, i María José Figueras, rectora de la URV.

Accediu a aquest enllaç per consultar la Memòria d'Activitat 2018 dels Doctorats Industrials El Pla de Doctorats Industrials presenta per primer cop la seva memòria d'activitat, centrada en l'exercici de 2018. El Pla és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el sistema universitari i de recerca català, estretament relacionada amb la formació doctoral, la transferència de coneixement i el desenvolupament de projectes de RDI en col·laboració. La iniciativa, endegada a finals de 2012 amb un pla pilot, va néixer per donar resposta a un dels reptes que afronta Catalunya per desenvolupar-se social i econòmicament, que és la transferència de coneixement i de tecnologia i la seva aplicació en el teixit productiu del país. Des d'aleshores els Doctorats Industrials a Catalunya han adquirit una certa dimensió, s'ha superat el centenar de tesis llegides i s'acosta actualment als 600 projectes impulsats, fet que anima a generar valor afegit a partir de tota la seva comunitat d'actors involucrats: empreses, institucions, universitats, centres de recerca, doctorands, etc. Pel que fa a la convocatòria de Doctorats Industrials s'ha resolt en 3 terminis al llarg de l'any 2018, de les 111 propostes s'han formalitzat 102 sol·licituds (84 de la modalitat de cofinançament i 18 de la modalitat d'ajut específic). Per tant s'ha superat l'objectiu de donar suport al desenvolupament de 75 nous projectes cofinançats. Així, des dels inicis del Pla el 2012 i fins al 2018, s'han finançat un total de 513 projectes de 349 empreses i institucions diferents. A més, la inversió públicoprivada en RDI associada a aquests projectes ascendeix a 69 milions d'euros, dues terceres parts dels quals provenen del sector privat. Durant l'exercici de l'any 2018, l'equip del Pla DI ha participat en 42 jornades o sessions, pròpies o de tercers, amb la finalitat de promocionar i difondre els Doctorats Industrials entre l'entorn acadèmic, format per universitats i centres de recerca de Catalunya, i l'empresarial, format per empreses amb un centre de treball a Catalunya, públiques o privades, institucions sense finalitat de lucre i entitats del sector públic. En l'àmbit de les xarxes socials la seva presència ha anat creixent progressivament especialment a la xarxa professional de LinkedIn amb més de 3.300 contactes, així com els subscriptors dels seus butlletins que han crescut fins arribar als 1.500 subscriptors. Durant el 2019 s'ha incoporat a la xarxa de Twitter amb perfil propi.

El passat 5 de desembre del 2019 va tenir lloc la lectura de la tesi de l'Erola Astó Sánchez-Lafuente, la primera Tesi de Doctorat Industrial del programa de Doctorat Alimentació i Nutrició llegida al Campus de l'Alimentació. La tesi ha sigut dirigida per Andreu Farran, professor del nostre departament i portava per títol: "ESTUDI DE DIFERENTS MODULADORS DE LA MICROBIOTA I EL SEU EFECTE SOBRE LA COLITIS ULCEROSA I LA DIVERSITAT MICROBIANA" Lluís Bañeras Vives, president del tribunal i professor de la Universitat de Girona Andreu Farran Codina, director de la tesi i professor de la UB Xavier Aldeguer Manté, vocal del tribunal i cap de servei a l'Hospital Josep Trueta de Girona

En Gerard Masferrer va guanyar el premi INNOVAC 2019 a la categoria de tesis doctorals amb la tesi ' Optimització del procés industrial d'escorxadors utilitzant tècniques de modelització, tractament de dades i classificació automàtica' dirigida per Pere Martí i Moisès Serra i dut a terme a l'empresa MAFRICA de Sant Joan de Vilatorrada. La tesi s'ha portat a terme en el marc dels Doctorats Industrials finançats per la Generalitat de Catalunya que promouen la col·laboració entre Universitat i empresa. La normativa actual determina que els escorxadors de porcí tenen l'obligació de tenir un sistema de classificació, pesatge i tria de canals porcines. El Doctorat Industrial d'en Gerard Masferrer ha consistit en millorar la tecnologia de classificació incorporant altres paràmetres que s'adquireixen a la línia d'especejament. Per aconseguir la millora ha utilitzat tècniques d'intel·ligència artificial (AI) i d'aprenentatge màquina (Machine Learning). Amb la incorporació d'aquesta tècnica es millora un 5,5% l'encert en la classificació de categories dels pernils, optimitzant tota la cadena de producció i millorant considerablement el benefici econòmic.

En l'àmbit de la Catalunya Central treballen 618 investigadors i 24 doctorats industrials. Hi ha 307 contractes de transferència de tecnologia en actiu, 208 projectes de recerca i desenvolupament que generen 13,3 milions d'euros en projectes i contractes al territori. S'han comptabilitzat 29 tesis doctorals, 93 sol·licituds de patents europees o internacionals en el període 2014-2018, i hi ha 44 assajos clínics en actiu. Hi ha un total de 36 grups de recerca reconeguts i 8 càtedres universitat-empresa.

El pla de Doctorats Industrials ofereix als estudiants de màster molts beneficis i una bona oportunitat per emprendre dins l'empresa on desenvolupen el seu Treball de Final de Màster (TFM). El com i perquè fer un Doctorat Industrial s'ha explicat en dues sessions informatives el 30 de gener i 21 de Febrer a la Secretaria d'Universitats i Recerca. L'equip de Doctorats industrials ha volgut explicar als estudiants de màster tant els beneficis de portar a terme un projecte de recerca aplicada amb els Doctorats Industrials, com també emprendre el procés per portar-lo a terme a l'empresa on aquests estudiants preparen el seu TFM, o en qualsevol altra empresa. La idea fonamental és transmetre el caràcter emprenedor en aquests estudiants/tes, i des del Pla posar totes les eines disponibles per facilitar aquest procés i que finalitzi en el desenvolupament d'un projecte. Una altra idea que s'ha explicat és l'alt nombre de beneficis que obtenen amb un projecte de recerca aplicada com els Doctorats Industrials: · Tenen l'oportunitat de participar en un projecte d'R+D+I que genera alt valor afegit al seu currículum, contractats per una empresa compromesa amb la innovació i la recerca. · Estan tutelats per persones de l'empresa i de la universitat que orienten i avaluen de forma contínua els seus progressos. · Treballen als laboratoris universitaris i a les instal·lacions de les empreses implicades. · Reben formació complementària en matèries que són molt atractives per a les empreses. · Poden realitzar una estada internacional i assistir a congressos i jornades que els aportin les relacions i els contactes necessaris per desenvolupar-se professionalment en el mateix camp. · Els doctors i doctores industrials són un gran valor afegit tant en l'àmbit empresarial com acadèmic, actuant com a ponts de transferència de coneixement i contribueixen a estrènyer les relacions entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca. La sessió del 30 de Gener ha comptat amb la intervenció de Dídac Membrives, doctorand industrial amb el Consorci Sant Gregori de Girona i la Universitat de Barcelona, que ha explicat la seva experiència i ha motivat a l'audiència a emprendre un projecte de Doctorat Industrial Finalment la sessió informativa ha finalitzat amb un llarg torn de preguntes de 40 minuts, on l'equip de Doctorats Industrials ha pogut respondre el gran nombre de precs i dubtes plantejats.

El projecte de doctorat industrial "Viabilitat del cultiu ecològic de l'arròs al Delta de l'Ebre" entre l'empresa de Deltebre Agroserveis.cat i la Universitat de Barcelona ha iniciat assajos per a elaborar una guia agronòmica per als pagesos. La producció d'arròs ecològic al delta de l'Ebre és actualment testimonial i no arriba ni a l'1% de la superfície conreada (150ha), malgrat que hi ha una demanda creixent d'arròs ecològic per part del consumidor. Davant esta realitat, l'empresa de Deltebre Agroserveis.cat ha signat un conveni amb la Universitat de Barcelona per a impulsar el projecte Organic Delta Rice, que té com a objectiu establir les bases tècniques per a impulsar la producció d'arròs ecològic al Delta. El projecte, que té el suport del sector - Cambra Arrossera del Montsià, Nomen Foods, Prodelta i els regants de l'Esquerra-, es va presentar este dimecres a Amposta. "A tot Europa, i també a Catalunya i Espanya hi ha una demanda creixent de producció ecològica i les cooperatives del territori es troben que no tenen capacitat per a subministrar arròs ecològic perquè no hi ha pagesos que en produïsquen", explica Alexandre Navarro, director executiu d'Agroserveis.Cat. Esta coincidència entre la demanda del mercat i la necessitat de la indústria arrossera de poder oferir arròs de producció ecològica, és el que ha donat peu al projecte Organic Delta Rice, que té com a objectiu elaborar una guia agronòmica per a produir arròs ecològic al Delta i garantir una base tècnica que done "seguretat" i "rendibilitat" als pagesos que vulguen apostar per la producció ecològica. Els primers assajos del projecte Organic Delta Rice van començar l'any passat en una finca de 6,5 jornals -d'1,3 hectàrees- a la Finca de la Palma de Deltebre. Es fan diferents assajos per a resoldre diferents qüestions com el control de males herbes i de malalties com la pyricullaria sense l'ús de productes químics; quines varietats d'arròs tenen una producció més estable amb esta tècnica; o també s'analitza factors com la fertilització dels camps o l'ús de fungicides. Actualment s'està fent proves amb les 7 varietats d'arròs rodó que es conreen al Delta i algunes d'elles han donat bons resultats en el primer any d'assajos. "Pensem que la producció d'arròs ecològic serà més rendible per als pagesos", assegura Navarro, que explica que, "malgrat que la producció serà més baixa, el preu de l'arròs serà més alt i una part compensarà l'altra". Navarro, a més, està convençut que la producció ecològica podria ser una "oportunitat" per als pagesos que conreen petites superfícies arrosseres, ja que obtindran rendibilitats més altes per hectàrea. Per a la realització dels assajos, el projecte compta amb la col·laboració de les empreses del sector fitosanitari i de desenvolupament de llavors i adobs que en el marc del projecte assagen diferents productes i varietats que puguen ser útils per a la producció ecològica. En el marc de la jornada de presentació del projecte Organic Delta Rice es van donar a conèixer els primers resultats dels assajos i les pròximes fases del projecte que tindrà una durada inicial de tres anys.

La startup catalana Onalabs, amb dos Doctorats Industrials, ha desenvolupat un dispositiu que mesura els nivells de lactat dels esportistes a través de la suor de manera no invasiva i sense necessitat de realitzar una anàlisi de sang. Es tracta d'un pegat que s'enganxa a la pell i que monitoritza el lactat en temps real per ajudar l'esportista a optimitzar el seu rendiment, al mateix temps que minimitza les probabilitats de lesions, amb l'objectiu de millorar les metodologies d'entrenament. El projecte de Doctorats Industrials 32/2019 es va iniciar al 2019 amb l'objectiu de desenvolupar una dispositiu mèdic format per un element permanent o portable, i un component fungible, que s'introduirà en l'element permanent, que allotjarà la fluídica que gestionarà la suor cap a un micro-mòdul sensor, on s'integraran els microsensores que s'encarregaran de realitzar les anàlisis. Onalabs ha estat beneficiària de l'ajut Startup Capital d'ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa del Departament d'Empresa i Coneixement. La startup ha rebut 75.000 euros que podrà destinar a finançar les activitats derivades de l'execució del pla de negoci inicial, com per exemple cobrir despeses de personal, contractar serveis a tercers, invertir en material i equipaments, llogar espais o elaborar estratègies de comercialització i comunicació. El dispositiu d'Onalabs està format per un sensor d'un sol ús que mesura contínuament la concentració de lactat i d'un hardware que incorpora altres tipus de sensors i l'electrònica. La informació és processada per un conjunt d'algoritmes que ha desenvolupat la startup i posteriorment es transmet -per wifi o Bluetooth- al telèfon mòbil o rellotge intel·ligent a través d'una aplicació que ofereix recomanacions personalitzades a cada esportista. D'aquesta manera, l'usuari pot conèixer millor el seu estat físic i el seu rendiment muscular i esportiu. Segons el director general d'Onalabs, Josep Cardona, la motivació per dur a terme el projecte es troba en el fet que " actualment molta gent segueix rutines d'entrenament, però no coneix prou ni el seu cos ni els seus límits, fet que comporta riscos per la salut ". D'acord amb Cardona, " si es monitoritza en temps real el nivell de lactat, es pot preveure millor la fatiga muscular, un element clau del rendiment esportiu, i així adaptar l'entrenament, tant en el cas d'esportistes amateurs com d'elit ". Segons el director general de l'empresa, " el valor afegit del dispositiu d'Onalabs rau en poder conèixer el nivell de lactat mentre s'està entrenant i el fet d'aconseguir-ho a través de la suor i no de la sang, com s'està fent actualment". Això permet obtenir resultats de manera molt més eficient i còmode per a l'usuari. Onalabs també preveu que els metges i entrenadors responsables de fer el seguiment físic dels esportistes, ja siguin amateurs o d'elit, puguin rebre la mateixa informació que els atletes per poder adequar les seves rutines en tot moment. D'aquesta manera " l'equip que acompanya l'esportista pot adaptar l'entrenament i les càrregues de treball perquè pugui arribar al seu màxim rendiment i evitar lesions importants ", explica Cardona. Onalabs, fundada a finals del 2016 a Barcelona, té actualment un equip de vuit persones. La startup preveu començar a comercialitzar el seu dispositiu a finals del 2020, ja que actualment es troba en un procés de validació del prototip del producte amb un equip de metges esportius. D'altra banda, Onalabs té oberta una ronda de finançament per accelerar la introducció del producte al mercat.

La fase de campanya de 2019, que es va tancar el 10 de desembre de 2019, va aconseguir promoure 124 propostes: 106 de la modalitat de cofinançament (COF) i 18 de la modalitat d'ajuts específics (AJUT ESP). D'aquestes propostes, s'han formalitzat 101 sol·licituds i s'han atorgat 96. Durant l'any, l'equip del Pla DI ha participat en 73 jornades o sessions, pròpies o de tercers, amb la finalitat de promocionar i difondre els doctorats industrials entre l'entorn acadèmic (12 actes) i l'empresarial (61 actes). També es van realitzar dos actes d'acollida a la Secretaria d'Universitats i Recerca per a estudiants provinents de les darreres resolucions parcials de la convocatòria 2018 i de les primeres de la convocatòria 2019. Des del punt de vista global, un total de 77 empreses diferents han exercit d'entorn empresarial, 53 (68,8%) de les quals no havien participat anteriorment en la convocatòria. De les 77 empreses, 18 són grans empreses, que participen en el 24% dels projectes; 33 són PIMEs, que participen en el 35,4% dels projectes; 11 start-ups o spin-offs, representant el 15,6%; i 15 entitats sense ànim de lucre, que participen en el 25% dels projectes amb ajut atorgat. Des de l'àmbit acadèmic, hi ha participat 11 de les dotze universitats catalanes així com 9 centres de la Xarxa CERCA i 4 centres del CSIC. En aquesta convocatòria s'hi ha involucrat 90 investigadors de 79 grups de recerca. D'aquesta forma, el 2019 s'ha continuat amb l'expansió del Pla de Doctorat Industrials atès que el 76% dels investigadors i el 54% dels grups de recerca han participat per primera vegada. També el 2019 s'ha desenvolupat la 7a edició de la formació comuna en competències transversals del Pla. L'objectiu és que aquestes edicions esdevinguin un punt de reunió entre els doctorands i doctorandes per complementar la seva formació. Així doncs, s'han ofert sessions de lideratge i gestió de projectes de recerca, valorització i transferència dels resultats de la recerca, emprenedoria i fonts de finançament i protecció dels resultats de la recerca. En la present edició tres grups han utilitzat el català/castellà i una edició s'ha fet íntegrament en anglès com a llengua vehicular del curs. D'aquesta manera, els 85 doctorands industrials que han participat en aquesta 7a edició, han tingut l'ocasió de formar-se en àrees atractives i d'interès per a la seva futura carrera investigadora en l'entorn empresarial. Al llarg del 2019 s'ha realitzat un procés per a implantar un sistema d'avaluació del Pla com a política pública. Durant el tercer trimestre es va enviar uns qüestionaris d'avaluació als participants dels 55 projectes atorgats al 2013. Les dades s'estan analitzant a l'espera de poder publicar els resultats al llarg del 2020. Enguany s'ha potenciat la Comunicació del Pla de Doctorats Industrials amb la creació d'un perfil propi a la xarxa Twitter i que, juntament amb LinkedIn, ha servit per difondre la participació en xerrades i seminaris, les notícies relacionades amb els projectes DI i per altres comunicacions diverses, com per exemple el Concurs de Vídeo "Explica el teu projecte" en que el Secretari d'Universitats i Recerca, el Sr. Xavier Grau, va fer entrega d'un iPad a la guanyadora. Part de l'estratègia comunicativa d'enguany ha sigut realitzar una memòria anual de l'activitat realitzada dins el Pla de Doctorats Industrials i que s'ha iniciat reportant l'activitat de l'any 2018. Aquesta memòria està previst que surti a la llum durant el primer trimestre de cada any. El 7 de març de 2019 es va realitzar al Petit Palau de la Música el segon acte de reconeixement dels Doctorats Industrials en els que es reconeixia els projectes iniciats a la convocatòria de 2015.

Una empresa catalana vol llançar les primeres cremes solars intel·ligents. Roka Furadada capta prop de 500.000 euros i aspira a vendre el seu producte ja el 2021 Ha sigut un any que ha passat a la velocitat de la llum per a Roka Furadada. El març del 2019 naixia aquesta empresa de la mà de Judit Camargo. En 11 mesos ha sabut el que és ser premiada en instàncies internacionals, ha rebut diversos ajuts públics i ha despertat l'interès dels potencials clients. En aquest temps, segons ha sabut l'ARA, ja ha captat prop de 500.000 euros. La raó de tot plegat potser és el producte que té entre mans. Aquesta start-up del sector químic treballa per poder portar al mercat cremes solars intel·ligents. Com explica la seva impulsora, "malgrat que es posi crema, la gent se segueix cremant, especialment en exposicions curtes i exhaustives a l'estiu". El producte que té entre mans "s'activa més quan hi ha més radiació solar, és un filtre progressiu, com si parléssim d'ulleres de sol polaritzades". Les cremades a la pell com a conseqüència del sol, afegeix, són un problema que va a més: un terç dels càncers són de pell, amb més de tres milions de casos anuals. A més, en la seva modalitat més greu, el melanoma, més del 65% dels casos es consideren conseqüència directa de la sobreexposició al sol. A més d'aquesta adaptabilitat de la crema, l'empresa també treballa perquè el producte ofereixi a l'usuari una finestra de 20 minuts d'exposició en què el sol sí que arribi a la pell, de manera que es previngui el dèficit de vitamina D per l'ús de les cremes solars. Aquest avenç encara està lluny, però l'adaptació de la crema al sol que hi ha ja està testada i està pendent de ser registrada. El model de negoci de Roka Furadada, que té ara per ara tres treballadors, passa per comercialitzar el seu producte a empreses cosmètiques, particularment als Estats Units i a Europa. Segons explica Camargo, tant distribuïdors com fabricants ja li han fet arribar el seu interès. El principal actiu de l'empresa és la propietat intel·lectual que té sobre un projecte que va encetar la farmacèutica catalana Ferrer. La companyia, on havia treballat Camargo, va tancar el seu departament de recerca i desenvolupament en plena crisi. El grup dels Ferrer havia dedicat una forta inversió a aquesta investigació en concret. La velocitat a què creix l'empresa no sembla tenir constriccions financeres a mitjà termini: la seva fundadora creu que aquest mateix mes pot tancar una nova injecció de 450.000 euros que l'acostaran molt a l'objectiu de captar un milió d'euros per poder portar el producte al mercat.

S'obre el termini de la convocatòria 2020 dels Doctorats Industrials. L'objecte d'aquesta convocatòria és atorgar ajuts a projectes de recerca que es desenvolupin en el marc estratègic d'una empresa o entitat de l'entorn empresarial (empreses, fundacions, Institucions, ONG, organismes públics, etc) i, alhora, en el si d'un grup de recerca d'un organisme de recerca (Universitats, Centres de Recerca, Centres Tecnològics i Hospitals Universitaris), en els quals el doctorand o doctoranda ha de dur a terme la seva formació investigadora, amb l'objectiu de fer una tesi doctoral en qualsevol àmbit de coneixement i qualsevol sector empresarial. Pots sol·licitar l'ajut en aquest enllaç El proper termini de presentació de sol·licituds de la convocatòria DI 2020 finalitza el 9 de juny a les 14:00h. Durant els mesos vinents d'octubre i desembre de 2020 hi haurà noves oportunitats per a presentar noves solicituds. La sol·licitud, d'acord amb el formulari normalitzat, l'ha de presentar una de les parts que hagin signat el conveni de col·laboració per al desenvolupament del projecte. En primer lloc, s'ha de descarregar el formulari del web a un disc local. Un cop emplenat s'ha d' adjuntar a aquest formulari la documentació annexa requerida en pdf, i s'ha d'enviar. La sol·licitud consta de dues parts: El formulari es pot emplenar amb les dades generals i desar tantes vegades com sigui necessari mentre es treballa. La documentació annexa s'ha d'ajuntar electrònicament al mateix formulari. Està formada pels quatre documents següents, que s'han de tenir preparats en pdf, no sobrepassant els pesos indicats: Per part de l'entorn acadèmic es poden beneficiar d'aquesta convocatòria els organismes de recerca, en concret les universitats públiques i privades del sistema universitari de Catalunya, així com els centres de recerca, els centres tecnològics i les fundacions hospitalàries amb seu a Catalunya. Per part de l'entorn empresarial es poden beneficiar d'aquesta convocatòria, sempre que no siguin organismes de recerca o ens dependents d'aquests: a) En els projectes DI-COF (cofinançats amb centre de treball a Catalunya), les empreses o entitats de l'entorn empresarial (fundacions, institucions, ONG, organismes públics, etc), excepte les entitats vinculades formalment a la gestió o promoció del Pla de Doctorats Industrial, els organismes de recerca o entitats que en depenguin, els centres adscrits a les universitats, així com els departaments, les delegacions i els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya. b) En els projectes DI-ESP (ajuts específics), les empreses amb centre de treball a Catalunya o fora de Catalunya. Les entitats de l'entorn empresarial i l'acadèmic han d'haver signat un conveni de col·laboració per dur a terme conjuntament el desenvolupament d'un projecte de DI, d'acord amb el procediment de participació en el Pla DI, recollit a la pàgina web doctoratsindustrials.gencat.cat. En aquests projectes hi poden participar altres institucions d'acord amb el que es prevegi al conveni corresponent. Consulta la RESOLUCIÓ EMC/460/2020, de 18 de febrer, per la qual s'obre la convocatòria de Doctorats Industrials (DI) 2020 (ref. BDNS 496769)

Podeu descarregar les FAQS en format PDF en aquest enllaç. Des de l'entrada en vigor del Reial Decret 436/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel COVID-19, els terminis de tots els tràmits queden suspesos fins a nova ordre. El còmput dels terminis es reprendrà en el moment en què perdi vigència el present reial decret o, en el seu cas, les pròrrogues d'aquest. Es mantenen els tràmits de presentació de propostes i de candidatures via correu electrònic, així com de presentació de sol·licituds formals via la plataforma digital TRÀMITS. També es pot presentar la documentació relacionada amb els expedients vigents via correu electrònic i telemàticament es pot fer servir l'opció de Petició Genèrica de la Generalitat i per a les universitats la Plataforma EACAT. El còmput dels terminis es reprendrà en el moment en què perdi vigència el Reial Decret 436/2020, de 14 de març o, en el seu cas, les pròrrogues d'aquest. Tot i així, la data de 14 d'abril es manté a efectes del càlcul de l'antiguitat laboral a l'empresa dels candidats. Durant el confinament, qui així pugui i vulgui, podrà fer el tràmit telemàtic: enviament dels formularis de proposta per a la seva publicació i difusió, així com de les candidatures per a la seva avaluació a l'adreça electrònica dels Doctorats Industrials ( [EMAIL] ). La convocatòria estipula que les còpies signades, tant dels formularis de proposta com dels de les candidatures, s'han d'enviar al registre de l'AGAUR sense explicitar el moment, per tant es podran fer arribar a l'AGAUR més endavant, quan la situació s'hagi normalitzat. En tot cas, telemàticament es pot fer servir l'opció de Petició Genèrica de la Generalitat i per a les universitats la Plataforma EACAT. Com a criteri general, el període d'execució dels projectes es podrà estendre tant com duri el període de confinament. Sí, durant aquest període de confinament, les despeses relacionades amb aquests conceptes seran elegibles de cara a la justificació de la partida de mobilitat. L'ERTO no té cap efecte econòmic sobre l'ajut de la Generalitat, llevat que hi hagi un acomiadament, que sí que suposaria la renúncia efectiva a l'ajut.

La sentència és de Roger Van Oech i trobem que és especialment encertada en el moment present i en el futur que ens vindrà. La clau del progrés en tots els àmbits és la innovació, la capacitat d'introduir canvis... i l'objectiu és que aquests canvis es tradueixin en millores per a la nostra societat. La mobilitat, les comunicacions, la forma de treballar, de comprar, de consumir cultura, d'alimentar-nos... si pensem com eren fa només 5 anys arribarem fàcilment a la conclusió que han incorporat moltes innovacions: més potència tecnològica, més sostenibilitat, prestacions més grans, uns costos de producció menors,... El progrés del coneixement és l'element basal de la gran majoria d'aquestes innovacions, i les empreses i organitzacions que s'avancen en la incorporació d'aquest coneixement en la seva activitat productiva són les que poden mantenir la seva competitivitat i les que estaran en una millor situació en l'escenari que s'aproxima. Traslladar els avenços científics al món aplicat és un repte que com a societat hem d'enfrontar i amb el qual les nostres institucions acadèmiques (universitats, centres de recerca, fundacions hospitalàries i centres tecnològics) estan fortament compromeses. A Catalunya disposem d'un sistema de recerca internacionalment reconegut i de gran qualitat, i com en alguna ocasió hem escoltat dir al professor Andreu Mas-Colell, quan la recerca és bona no hi ha recerca bàsica i recerca aplicada: hi ha recerca que es pot aplicar ara i recerca que s'aplicarà una mica més tard. Per tal d'afavorir la col·laboració entre aquests dos entorns, l'empresarial i l'acadèmic, al 2012 a Catalunya es van posar en marxa els Doctorats Industrials ( http://doctoratsindustrials.gencat.cat/ ). És una iniciativa que ha tingut una molt bona acollida i que fins avui ha permès impulsar la posada en marxa de 602 projectes de recerca col·laborativa entre més de 400 empreses i institucions diferents (de totes les mides i sectors) i 330 grups de recerca diferents. Un 30% d'aquests projectes corresponen a l'àmbit TIC. El proper dia 20 de maig a les 11h hi ha programat un webinar amb el títol "Recerca estratègica, clau de competitivitat: la contribució dels Doctorats Industrials" al que hi esteu convidats, especialment si esteu interessats en conèixer els beneficis, els ajuts i tot allò necessari per a participar en un doctorat industrial. El webinar està especialment adreçat a: Persones d'empreses i institucions amb responsabilitat en l'impuls de projectes de recerca i innovació Investigadors/es dels grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya (SGR) Clicant sobre aquest banner us podeu registrar al nostre webinar: Albert Sangrà i Joan Francesc Córdoba

Des de NeurekaLAB, la primera spin-off de la UVic-UCC creada juntament amb la UB, per millorar l'aprenentatge i reduir el fracàs escolar, es posen al costat de les famílies i els hi donen el seu suport en aquest període de confinament oferint la llicència gratuïta a totes les famílies de NeurekaNUM fins el final d'aquest curs. Des de NeurekaLAB us animen a seguir treballant per superar les dificultats matemàtiques i facilitar l'aprenentatge de manera àgil i divertida amb el mètode NeurekaNUM. Utilitzeu el codi COVID19 al donar-vos d'alta per gaudir d'aquesta promoció gratuïta. Els usuaris ja registrats hi tenen accés automàticament. NeurekaLAB SL és una empresa social, constituïda com a spin-off de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Neix amb el compromís d'investigar el procés d'aprenentatge així com les dificultats associades per tal d'anticipar les necessitats dels nens i nenes en edat escolar. El coneixement i l'experiència multidisciplinaris de NeurekaLAB permeten dissenyar i desenvolupar noves solucions tecnològiques baremades per l'avaluació del perfil cognitiu dels nens i nenes, així com la detecció precoç i el tractament de les dificultats d'aprenentatge i els trastorns del neurodesenvolupament. Entenen aquest projecte com una oportunitat per fer un transvasament de l'evidència científica a l'aula, als professionals i a les famílies mitjançant eines digitals d'ús intuïtiu. NeurekaLAB és sensible a les diferències individuals en el procés d'aprenentatge, on la detecció precoç de les dificultats és essencial en la consolidació dels continguts relacionats per garantir-ne l'èxit. L'equip de NeurekaLab està format per professionals multidisciplinaris, dedicats a la recerca de nous mètodes per detectar i tractar problemes d'aprenentatge en la infància. Josep M. Serra Grabulosa, Doctor en Psicologia, invetigador del grup de recerca Digital Care de la UVic-UCC i de l' Institut de Neurociències de la UB, és el director científic. Sergi Grau Carrión, Doctor en Enginyeria informàtica i EMBA, coordinador del grup de recerca Digital Care de la UVic-UCC, és el director tecnològic. Josep Hornos Arias, Enginyer Informàtic, doctorand del programa ' Ciències Experimentals i Tecnologies ' de la UVic-UCC i membre grup de recerca Digital Care, s'encarrega de la R+D+i. Per a més informació visiteu la web de NeurekaLAB.

El proper termini de presentació de sol·licituds de la convocatòria DI 2020 finalitza el 9 de juny a les 14:00h. ( cliqueu aquí per accedir al formulari de sol·licitud ). Recordeu que només es podran presentar les sol·licituds d'aquelles propostes de Doctorat Industrial que hagin estat exposades públicament al nostre web un mínim de 5 dies hàbils abans d'aquest termini. Si voleu presentar una proposta ( cliqueu aquí per accedir al formulari de proposta ) i que entri en aquest termini, cal que l'envieu a [EMAIL] com a molt tard el dia 2 de juny. En aquest enllaç trobaràs un recull de projectes que busquen candidats/es. Fes-li una ullada i comparteix-lo amb qui creguis que li pot interessar. Pots accedir a la resta de projectes oberts i visualitzar-los de manera ràpida a Convocatòria Activa del nostre web.

Convertir pastures abandonades en plantacions de tòfones pot ser una estratègia per recuperar-ne la seva producció, segons conclou un estudi realitzat per un equip investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL). L'informe detalla que el nombre de tòfones silvestres, és a dir, situades en entorns forestals, ha disminuït en els darrers cent anys, fet que, afegeix la recerca, ha impulsat l'establiment de plantacions en diferents regions de clima mediterrani del món. Així, davant del seu èxit, recentment ha crescut l'interès per cultivar aquest fong comestible en pastures abandonades o antics camps agrícoles situats dins el bosc. Una de les principals preocupacions és que el bosc pot actuar com a font d'altres fongs associats a espècies arbòries mediterrànies, els anomenats fongs ectomicorízics, que podrien desplaçar la tòfona i per tant, perjudicar-ne la producció. Partint d'aquesta premissa, l'equip ha dut a terme la investigació en una plantació d'alzines de cinc anys d'edat situada en una pastura abandonada del Prepirineu que estava envoltada d'un bosc. Així, s'han estudiat els efectes de la distància entre l'arbre hoste i el bosc circumdant en el desenvolupament de la tòfona i en la comunitat de fongs associats a les arrels.Els resultats de l'estudi indiquen que tot i que la proximitat de bosc influeix en la comunitat fúngica associada als arbres plantats, aquest fet no té perquè limitar el creixement de la tòfona. A més, també evidencien que la seva abundància està relacionada amb el creixement de l'arbre que l'allotja i, tal com expliquen des de l'equip investigador del CTFC i de la UdL i autors de l'article si s'aconsegueix "que l'arbre creixi suficientment, la tòfona negra es fa forta", amb la qual cosa suggereixen que seria recomanable millorar les pràctiques de gestió en aquesta direcció. No obstant això, Daniel Oliach, integrant de l'equip, també alerta de la necessitat de noves investigacions que aportin dades de la viabilitat de realitzar plantacions de tòfones en un entorn forestal a llarg termini. Aquestes haurien d'anar dirigides a conèixer millor el desenvolupament de les tòfones en aquestes condicions, així com la quantitat de producció.Aquest treball ha comptat amb el suport de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i el Projecte INNOVATRUF (PECT El bosc, el primer recurs de l'economia verda - Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea-Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020). Oliach també va rebre el suport de la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia i Coneixement, a través del programa de Doctorats Industrials.

Així es defineix el doctorat industrial, un programa impulsat el 2012 per la Secretaria d'Universitats i Recerca, amb l'objectiu final de millorar la transferència de coneixement entre centres de recerca i universitats i empreses. Cada any s'aproven al voltant del centenar de projectes, pràcticament la totalitat dels presentats, i des del seu naixement, ja se n'han tirat endavant més de 600 que han conclòs amb 117 tesis. S'hi ha vist involucrades 402 empreses, 11 universitats i 24 centres CERCA i hi ha participat 465 investigadors, 330 grups de recerca i dues grans instal·lacions (BSC, CELLS). Per fer-ho possible, s'hi inverteixen uns 83 MEUR, dues terceres dels parts provenen de les empreses que es comprometen a contractar el doctorand durant tres anys per un sou mitjà de 22.000 euros anuals. D'aquesta manera, el doctorand s'assegura el finançament de la seva tesi que seguirà tutoritzada per un director acadèmica de la universitat. L'administració subvenciona part d'aquests costos a les empreses, majoritàriament PIMES i compensa al grup de recerca per la seva dedicació al projecte d'interès empresarial En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Joan Francesc Córdoba, director tècnic del Pla de Doctorats Industrials de la Secretaria d'Universitats i Recerca, el perfil d'estudiant interessat en aquest programa no és l'estudiant que té per objectiu treballar a una universitat o centres de recerca. De fet, segons l'avaluació dels cinquanta primers projectes, només el 20% dels doctorats ha acabat treballant en un entorn acadèmic, i així doncs, la gran majoria acaben trobant feina en la mateixa empresa o en altres companyies del sector. L'àmbit de les TIC és, sens dubte, el sector amb més presència en doctorats industrials. Representa el 28% dels projectes que es tiren endavant. El segueix l'àmbit de les ciències de la vida, amb un 25%, mentre que l'enginyeria civil, industrial i ciències de la terra, així com les ciències i tecnologies químiques, suposen el 16 i el 15% d'aquest programa. Les ciències socials, les arts i les humanitats suposen el 10% dels projectes, mentre que les matemàtiques i la Física, es queden amb el 6%. En Sergio Morales es va doctorar fa tretze mesos després d'un projecte sobre tecnologia additiva a Fluidra. Explica que quan va acabar la carrera va començar un màster i va tenir coneixement d'aquest programa que va trobar interessant. Reconeix que un programa ''convencional'' no li interessava perquè no volia quedar-se a la universitat, sinó que tenia clar que es volia dedicar a l'empresa privada. Va entrar doncs, a Fluidra, una gran empresa de material per a piscines, on va desenvolupar un projecte per comprovar com funcionaria la impressió 3D per a peces que en aquell moment havien de tenir en estoc per poder respondre a les necessitats dels clients. La gran quantitat de productes i peces va provocar un creixement exponencial en forma de referències i l'empresa necessitava solucionar-ho. Morales qualifica de ''boníssima'' l'experiència i reconeix que li ha ''obert moltes portes'' a nivell universitari i també al món empresarial. Pot ser taxatiu perquè des que va acabar el doctorat que es dedica a la indústria 4.0 a la mateixa empresa, on fa de responsable i coordinador de totes les iniciatives en aquesta qüestió. Morales reconeix que la figura dels doctorats industrials és interessant per les empreses perquè moltes vegades poden desenvolupar algunes idees que acaben donant resultats que sense el suport econòmica del programa, potser no investigarien. Per això, recomana l'experiència tant a empreses com a estudiants. Pels tutors, el doctorat industrial també és una experiència diferent. Córdoba destaca que les empreses són ''més exigents'' amb els temps i marquen més el calendari. En Robert Arcos, de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha estat tutor en un doctorat industrial considera que la seva és una experiència ''particular'' diu Arcos, perquè el doctorat es va fer amb una empresa spin-off del grup de recerca i potser per aquest motiu, el canvi no ha estat tan fort com a mínim en les tasques de recerca. Alhora reconeix que el projecte s'ha beneficiat una ''visió de mercat'' que no és tan habitual als grups de recerca. El projecte consistia en el desenvolupament d'un producte per a l'aïllament de vibracions provocades pels trens i necessitaven arribar a tenir un prototip per verificar i per tant no es podien ''desviar'', explica Arcos. Per això, no van poder explorar altres possibilitats que van trobar ''pel camí'' i considera que la productivitat en recerca ''no ha estat tan alta''. Però, per contra, diu Arcos, s'ha obtingut ''un resultat de mercat''. És a dir, un producte que està molt més a prop de ser comercialitzat, diu Arcos, que el 90% dels resultats de les tesis habituals. Arcos creu que el més complicat per dirigir aquest tipus de tesis és que no estan acostumats al prototipatge, ja que des dels grups de recerca es treballa més en simulacions i assajos de laboratori. També creu que el fet que el doctorand no estigui el 100% del temps també dificulta alguns aspectes com ara acostumar-lo a la redacció d'una tesi amb ''rigor científic'', ja que no es pot treballar amb tanta ''profunditat''. Tot i aquests petits inconvenients, Arcos creu que és una ''eina necessària'' per a la transferència de tecnologia. Reconeix que en grups com el seu, els interessa que els resultats de recerca tinguin sortida de mercat amb ''consistència en recerca''. Des de la Secretaria d'Universitats i Recerca es vol donar un impuls a aquest model de tesis que actualment suposa com a màxim el 5% de les que es presenten a Catalunya. Córdoba creu que ''no s'ha tocat sostre'' però que cal buscar l'equilibri entre l'oferta i la demanda. Entre els inconvenients que es troben per al seu desplegament és que el programa sorgeix d'Universitats i els costa a arribar a un entorn empresarial ''molt atomitzat''. Pel seu responsable, no hi ha tantes empreses que puguin encaixar en projectes per les seves característiques i per això cal treballar per aconseguir que un ventall ampli de companyies puguin ''tastar-los''. En aquest sentit, prioritzen empreses que s'estrenen amb aquest format i en sectors amb pocs doctors, per ampliar tot aquest univers.

L'anàlisi de l'entorn en què es desenvolupen els embrions que s'arriben a implantar a l'úter revela un menor nombre de cèl·lules senescents (envellides) que aquells que no van aconseguir sortir-se'n. Així es desprèn d'un estudi liderat per investigadors del laboratori de recerca bàsica del Grup Eugin al Parc Científic de Barcelona (PCB), presentat ahir al congrès ESHRE 2020. Eugin també hi va donar a conèixer un altre treball –dut a terme amb el Centre de Regulació Genòmica ( CRG ) i la col·laboració del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica de Barcelona ( CNAG )– que revela que la qualitat dels òvuls pot radicar en les xarxes que creen els seus gens. Investigadors del Grup Eugin –juntament amb el professor Jan Brosens, expert de la Universitat de Warwick, i la doctoranda Alexandra Almansa, participant del programa de Doctorats Industrials de la Generalitat– han dut a terme una investigació pionera al seu camp que analitza el procés de la implantació embrionària, poc explorat fins avui per la complexitat que en suposa l'observació. Això no obstant, en aquest estudi –presentat aquest cap de setmana al congrés de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia ( ESHRE 2020 )– s'ha aconseguit analitzar en profunditat com es relacionen els tres actors principals en el procés d'implantació d'un embrió: l'endometri, elements de l'embrió i les cèl·lules responsables de regular la quantitat de cèl·lules sanes i envellides, i d'eliminar aquestes darreres, les anomenades Uterine Natural Killers (uNK). Les conclusions indiquen que la manera com es relaciona un embrió de baixa qualitat amb la resta d'elements que intervenen en el procés d'implantació és diferent a la manera com ho fa un que sí que ho aconsegueix. En aquests casos, un dels actors principals, les uNK, no arriben a realitzar la seva funció i l'embrió no prospera. Així, el treball subratlla que aprofundir en l'activitat biològica de les uNK en resposta a l'estímul dels embrions és determinant per entendre la implantació humana i continuar avançant en la solució als problemes d'infertilitat. La directora científica del Grup Eugin, Rita Vassena, assenyala que "aquesta investigació ens apropa un pas més a entendre els mecanismes de la implantació de l'embrió a l'úter matern, un aspecte que desafortunadament encara no sabem optimitzar en els tractaments de reproducció assistida". A més, ha indicat que "el compromís del Grup Eugin és aportar als seus pacients, i a la societat en general, una investigació ètica i rigorosa capaç de millorar els tractaments en reproducció assistida i de donar resposta a les necessitats i els reptes que es plantegen avui respecte de la fertilitat". La clau de la qualitat dels òvuls s'associa les xarxes que creen els seus gens El Grup Eugin també va presentar a l'ESHRE 2020 un altre estudi, dut a terme amb un equip del Centre de Regulació Genòmica ( CRG ), que planteja que la qualitat dels òvuls d'una dona podria estar influïda per les xarxes que creen els seus gens. L'estudi s'ha dut a terme amb aplicacions informàtiques i tècniques bioinformàtiques de darrera generació, gràcies a la col·laboració del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica de Barcelona ( CNAG ), amb seu al PCB i part del CRG. Les conclusions suggereixen que la qualitat dels oòcits recau sobre la funcionalitat dels gens que s'expressen en aquests, i com i quant es relacionen entre ells. Així, tot i que no s'han identificat gens candidats concrets que s'identifiquin com a responsables d'una qualitat oocitàcia millor o pitjor, sí que s'aprecien xarxes funcionals que es poden veure alterades per l'estat de maduració en què es troben els òvuls i, en certa manera, també per l'edat de la dona. Durant l'estudi, s'ha examinat la qualitat dels òvuls en dones menors i majors de 35 anys a partir del seu material genètic. Per això, s'han fet servir aplicacions informàtiques i tècniques bioinformàtiques de darrera generació pioneres en aquest tipus d'investigacions. En aquest sentit, gràcies a la col·laboració del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica de Barcelona (CNAG), s'ha analitzat òvul a òvul el material genètic, tant de gens per separat com de grups d'aquests. Per fer-ho, s'ha utilitzat l'anomenada RNA-Seq, una tècnica d'avantguarda que ha permès llegir les molècules dels gens expressats en cada òvul i fer les comparacions segons els grups d'edat establerts. La directora científica d'Eugin, Rita Vassena, ha destacat que "aquesta investigació és clau per desxifrar els motius pels quals la qualitat dels òvuls és menor com més gran és l'edat d'una dona, un tema de gran rellevància, atès que, cada vegada més, les pacients que arriben a les nostres clíniques són més grans i tenen un pronòstic pitjor". En aquest sentit, ha subratllat que "la col·laboració de la comunitat científica és fonamental i es demostra en projectes com aquest, en el qual el binomi investigació-tecnologia ofereix resultats integrals i ens permet atendre les necessitats reals de les nostres pacients, que és l'objectiu primordial".

L'empresa Alternative Energy Innovation (AEInnova), spin-off del Departament de Microelectrònica, ha rebut el Premi BBVA a la Innovació en Sostenibilitat Mediambiental per haver desenvolupat una tecnologia que permet capturar la calor residual de la indústria i convertir-la en energia neta. En aquesta primera edició del premi, que té una dotació de 10.000 euros, s'han rebut una seixantena de propostes procedents de pimes amb seu a Catalunya que han desenvolupat un projecte o procés sostenible. El jurat ha atorgat el primer premi a AEInnova per ser "un projecte innovador, que contribueix a la circularitat de l'economia, aplicable i amb impacte al sector industrial, nascut de la investigació universitària". En concret, han desenvolupat una tecnologia que permet capturar la calor residual de la indústria i convertir-la en energia neta, amb dues línies d'actuació. Primer, la millora de l'eficiència energètica de la indústria, convertint la calor en electricitat i, segon, la creació d'uns sensors industrials alimentats per calor residual i que no necessiten bateries. El premi, que ha estat convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el BBVA, pren com a referència l'Agenda 2030 aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides el setembre de 2015 i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La 8a edició del Eurecat Mobile Fòrum es desenvolupa sota el lema "Tecnología transformadora de nous models econòmics". El congrés aborda diferents temàtiques en relació a la influència que la tecnologia té sobre l'evolució de la societat, una societat més connectada, més distribuït, on el ciutadà cada vegada té més rellevància. En els últims anys estem veient com la tecnologia ha estat l'origen i la base per a l'aparició de nous models de relació en la societat, suportada principalment per la implantació de la tecnologia mòbil i l'explosió de les xarxes socials. Un altre dels canvis que actualment està patint la societat, i que en el futur més pròxim suposarà una nova revolució de gran impacte, és l'aparició de nous models de negoci, on la tecnologia és la peça principal. En la present edició, el congrés se centra en les iniciatives empresarials anomenades FINTECH, on l'aplicació de la tecnologia BLOCKCHAIN aportarà major transparència, seguretat i confiança per al ciutadà. El congrés també tractarà els aspectes de CIBERSEGURETAT en aquest nou panorama econòmic que ens arriba, i que marcarà el futur de la societat. Fintech és un domini d'activitat en el qual les empreses utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per crear i / o oferir serveis financers de forma més eficaç i menys costosa. El canvi exponencial de l'entorn tecnològic que estem vivint fa que el sector financer estigui transformant de forma més profunda i diversa que mai. Cada vegada hi ha més empreses fintech que estan generant productes i serveis molt innovadors i això és un gran repte per als bancs, que han de ser capaços de gestionar aquest nou escenari. -Els reptes de la banca per complir la Directiva de serveis de pagament II (PSD2) de la Comissió Europea que els obliga a obrir les seves APIs a tercers de confiança, sempre que el client hi ha donat el seu consentiment. – Els beneficis que proporcionarà al consumidor en incrementar les ofertes i la competència Blockchain és un conjunt de tecnologies (P2P, segellat de temps, criptografia, etc.) que combinades fan possible que ordinadors i altres dispositius puguin gestionar la seva informació compartint un registre distribuït, descentralitzat i sincronitzat entre tots ells, en comptes d'utilitzar les tradicionals bases de dades. La informació es transmet i guarda d'una manera extremadament segur, respectant la identitat i privacitat, gràcies a l'ús de claus criptogràfiques. A més és un registre que no permet la seva alteració i que és visible per a qualsevol participant de la xarxa (si aquesta és pública, com Bitcoin), afegint una gran transparència. Gairebé q ualsevol sector pot trobar avantatges si s'aplica adequadament el blockchain, ja sigui el de les assegurances, el de la salut, el del transport i la logística, o la indústria en general i molts altres més, ja que els pot ajudar a millorar els seus processos de negoci, i també a descobrir i explotar nous models. En aquesta sessió parlarem sobre com la revolució blockchain està afectant a la majoria dels sectors privats i públics i comptarem diversos casos de blockchain aplicats a diferents sectors. La Transformació Digital està generant grans beneficis per a les empreses, però també està ocasionant un augment de les amenaces. Cloud, mobilitat, IOT i altres tecnologies relacionades amb els processos de transformació digital són fonamentals per al creixement dels negocis i la innovació, però també suposen noves demandes en seguretat. -Quin ha de ser l'enfocament i l'estratègia que qualsevol empresa implicada en la transformació digital ha de tenir en compte en relació a la ciberseguretat? -Quines mesures i polítiques s'hauria d'aplicar? -Nous models de seguretat i factors clau a considerar en la gestió d'amenaces -Com afectarà el nou GPRD (General Data Protection Regulation l Regulació General de Protecció de Dades) que entrarà en vigor a principis de 2018 a tot Europa? Empreses TIC i no TIC que ja estan treballant en el desenvolupament i solucions per incorporar nous canals de venda i crear nous models de negoci. Empreses TIC que encara no treballen en aquest àmbit però que estan interessades a conèixer les oportunitats de negoci d'aquest sector. Perquè és el punt de trobada on conèixer les últimes tendències i generar nou coneixement. Des d'eines, solucions i casos d'èxit que ja estan al mercat. Perquè és un espai de networking generador de noves sinèrgies i desenvolupament de negoci per la teva empresa. Perquè és un aparador per a la teva empresa i per a les teves idees que podràs mostrar a tots els assistents.

El periodista Luís Reales conversa amb Arcadi Navarro, secretari d'Universitats i Recerca, en el marc del programa "Terrícoles" de betevé. En el minut 26 comença a parlar sobre els Doctorats Industrials.

La BGSMath i la UPF acosten a matemàtics i empreses per agilitar la revolució digital de la Indústria 4.0 El dilluns 19 de febrer, l'esdeveniment "Math for Industry" ha reunit a matemàtics que treballen en estadística, modelització i ciència de dades amb les empreses més preparades per entrar en la transformació digital. La jornada és una de les iniciatives de la Mobile Week Barcelona. Les matemàtiques són les autopistes de la futura revolució industrial, l'anomenada Indústria 4.0. La Barcelona GraduateSchool of Mathematics ( BGSMath ), en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra i en el marc de les activitats de la Mobile Week, ha organitzat per al dilluns 19 de febrer una jornada dedicada al tema: "Math for Industry 4.0". L'esdeveniment ha comptat amb la participació de grups de recerca matemàtica que treballen a les àrees d'estadística, recerca operacional, ciència de dades i modelització, i d'empreses i organitzacions que requereixen la transformació digital. Extreure coneixement de la informació " La creixent quantificació de les indústries ha generat un gran devessall de dades que pot dificultar la transformació industrial ", explica Arantxa Sanz, Research Programme Manager de la BGSMath. " Per a moltes empreses i indústries, això és un nou repte. I no és un problema de capacitat de càlcul. Els matemàtics oferim a aquestes empreses un avantatge competitiu perquè els ajudem a extreure coneixement de la informació ". Entre els participants en la taula rodona dedicada a l'optimització de l'anàlisi de dades durant la " Maths for Industry 4.0 " ha participat Helena Ramalhinho, directora del grup de recerca en Business Analytics de la UPF i membre de la BGSMath. És la responsable de nombrosos projectes centrats en la millora dels processos industrials i de la gestió gràcies al desenvolupament de models, algorismes i mètodes nous. Exemples de problemes d'optimització en els quals ha treballat el grup són la recollida de productes en el magatzem (picking), les rutes de distribució, per exemple per al lliurament de mercaderies per part d'empreses de venda online, la ubicació d'instal·lacions com a centres mèdics, o la millora de la planificació dels recursos humans, per exemple els conductors d'una empresa de transport públic. "L'avantatge competitiu que un bon equip de matemàtics pot donar a una empresa digitalitzada pot arribar al 20 o al 30% d'estalvi econòmic i una millora significativa en el servei al client", explica Ramalhinho. "Les universitats tenim la capacitat d'innovar i inventar, i les empreses ens proveeixen amb problemes i dades reals sobre els quals treballar". Un de les millors maneres per fomentar la col·laboració Universitat-Indústria ha sigut la creació dels Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya, gestionada per AGAUR, el CSUC i la Secretaria d'Universitats i Recerca. La BGSMath ha presentat durant la jornada casos d'èxit de col·laboracions amb empreses com Seat, BBVA o Horizons Optical. Pedro Díez, que dirigeix una tesi en col·laboració amb Seat sobre la quantificació de la incertesa en les simulacions de xocs, és el director del Laboratori de Càlcul numèric (LACAN) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i és també membre de la BGSMath. " Nosaltres triem un problema físic real que ens ofereix la indústria i busquem eines matemàtiques per arribar a una solució computacional numèrica ", detalla Díez. El LACAN ha treballat en modelització matemàtica i computacional per a àmbits tan diferents com la simulació dels radars en els cotxes autònoms, de la propagació d'onatge per analitzar l'operativitat portuària, o de la resistència a llarg termini de containers de formigó per a residus nuclears. El contacte amb la indústria és "motivador", segons Díez, "perquè ens ajuda a buscar problemes pertinents, per solucionar els quals posem en valor les nostres tecnologies. I és un repte, perquè hem d'aprendre a formular el problema que ens ofereix la indústria en termes matemàtics". També el grup de Montse Guillen, directora del Riskcenter de la Universitat de Barcelona, membre de la BGSMath, treballa a desenvolupar eines per treure el màxim partit a les dades, en aquest cas d'estadística aplicada a l'anàlisi de riscos. "Quan treballes al món real," explica Guillen, "sovint no es pot comprovar si les hipòtesis del teu model matemàtic es compleixen o no. No obstant això, pot ser que el resultat real no estigui lluny del teòric: i per això s'usen mètodes específics". Recorda també que els qui treballin amb la indústria han d'aprendre a comunicar els resultats amb paraules: "Les xifres han de transformar-se en decisions per a les empreses", diu. El grup Data Science, liderat per Jordi Vitriá, treballa en el camp del machine learning, l'aprenentatge automàtic, una branca de la intel·ligència artificial. "El machine learning té un impacte en la vida pràctica molt important, encara que tècnicament sigui molt complicat", diu. "Per això és un tema ideal per a un doctorat industrial". El seu grup, entre uns altres, treballa amb el BBVA amb models bayesianos per al càlcul de la incertesa en el camp financer. Segons el director de la BGSMath i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, Marc Noy, " si les indústries volen realment donar el salt cap a la digitalització dels seus processos i la intel·ligència artificial, és a dir, la indústria 4.0, necessiten la creativitat dels matemàtics. La BGSMath ja està implicada en fructíferes col·laboracions amb empreses, col·laboració que volem potenciar encara més. Els doctorats industrials són una eina òptima per vertebrar aquesta cooperació ". "Alhora que fem recerca capdavantera, teòrica i aplicada, volem formar una nova generació de matemàtics i matemàtiques capaces de connectar amb altres disciplines i amb altres àmbits fora de l'acadèmia, com a empreses o administracions públiques. La nostra ambició és formar persones altament qualificades i també ciutadans capaços de fer grans canvis en la societat", conclou. La intervenció de Jordi Alba de l'equip executiu del Pla de Doctorats Industrials el podeu veure integrament en el vídeo a la part inferior. Podeu consultar el darrer butlletí del BGSMath. Llista de participants del BGSMath: Universitat Politècnica de Catalunya

Els Doctorats Industrials, que es van iniciar a finals del 2012 amb un pla pilot i que aquest 2018 arribaran a la sisena edició, són en paraules del secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, « un clar exemple de transferència de coneixement punter de les universitats catalanes al teixit productiu del nostre país ». Els objectius del Pla de Doctorats Industrials és contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforçar els instruments per captar el talent que genera el país i situar els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa. Convé destacar com el Govern, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, ha donat suport, des de l'inici del Pla de Doctorats Industrials i a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca, a 437 projectes d'R+D+I. Globalment, el Pla ha tingut una molt bona acollida en l'ecosistema d'innovació de Catalunya. El Pla ha fet sis edicions en les quals s'hi han implicat 294 empreses de totes les mides i els sectors, i hi han col·laborat 245 grups de recerca reconeguts (SGR) corresponents a 11 universitats i 21 centres de recerca CERCA, així com centres del CSIC amb seu a Catalunya i fundacions hospitalàries. En la darrera edició del 2017 s'ha incrementat el nombre total d'ajuts a projectes, i se n'han atorgat un total de 92. Així mateix, el secretari també va destacar durant l' acte de reconeixement a les primeres promocions dels Doctorats Industrials del juliol passat: « Els Doctorats Industrials permeten universitats i empreses enriquir-se mútuament ». En aquest context, la Generalitat de Catalunya ha dedicat un total de 22,13 milions d'euros (M€), dels quals 8,3 M€ s'han destinat a entorns empresarials; 10,12 M€ als entorns acadèmics, i 3,7 M€ han tingut com a beneficiaris directes els doctorands i les doctorandes participants. D'altra banda, les empreses mitjançant la contractació dels doctorands han invertit 38,47 milions d'euros. Per tant, s'ha generat una inversió publico-privada total de 60,60 M€, un 63% correspon a aportacions privades i un 37% a aportacions públiques. Els projectes de Doctorat Industrial estan oberts a tots els àmbits de coneixement, encara que els més nombrosos són els relacionats amb els àmbits de les enginyeries i ciències. En les darreres edicions, especialment durant el 2017, s'està fent un esforç addicional per fomentar els projectes dins de l'àmbit de les ciències socials, arts i humanitats incorporant millores en les bases del programa. En el context empresarial, els projectes de Doctorat Industrial han estat impulsats per 294 organitzacions diferents que, més enllà de la seva mida o forma jurídica, tenen l'R+D com un dels seus vectors estratègics de competitivitat. El Pla és un projecte obert també a totes les mides d'empreses; més del 65% dels projectes estan desenvolupats per petites i mitjanes empreses (inclou les empreses emergents start-ups — start-ups — i derivades — spin-offs — spin-offs ), que representen la mida més habitual d'empresa a Catalunya. Amb relació als sectors empresarials, els projectes de Doctorat Industrial no tenen restriccions i s'obren a tots els sectors, des del turisme fins a la mobilitat sostenible. Des de la vessant acadèmica, els projectes han estat liderats per 331 investigadors i investigadores, que pertanyent a 245 grups de recerca reconeguts per la Generalitat, tant de les universitats públiques com privades de Catalunya, dels centres de recerca CERCA i del CSIC a Catalunya i de grans instal·lacions científiques com ara el Barcelona Supercomputing Centre i el Sincrotró Alba. En paraules del secretari: « La recerca capdavantera dels projectes es fa en àmbits tan diversos com el vehicle connectat o la intel·ligència artificial ». L'element essencial del procés de Doctorat Industrial és el projecte de recerca de l'empresa en què el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora, en col·laboració amb una universitat o un centre de recerca, i que és objecte d'una tesi doctoral. Per tant, el Doctorat Industrial crea un pont de col·laboració estable entre les empreses i les institucions catalanes i el nostre sistema universitari i de recerca. Per a les empreses i les institucions, el Doctorat Industrial permet atreure i incorporar talent a l'organització, permet col·laborar estretament amb grups de recerca capdavanters i fer ús de les seves instal·lacions, permet obtenir un finançament per al projecte, que és compatible amb altres fonts d'R+D+I i, finalment, permet aprofitar el marc d'incentius fiscals actual per a les activitats d'R+D+I. A les universitats, el Doctorat Industrial fomenta la transferència de coneixement cap als sectors productius i la societat en general, reforça els seus vincles amb el món empresarial, incrementa el valor acadèmic amb la direcció d'una tesi, d'articles, de ponències en congressos, etc.; i finança, de manera flexible i compatible amb altres fonts, les línies de recerca del grup. Als doctorands i les doctorandes els permet formar-se en un entorn dual altament innovador amb una doble supervisió, acadèmica i empresarial, i poder ser un futur pont de col·laboració entre aquests dos entorns: tot plegat en el marc d'un contracte laboral de tres anys i amb diversos avantatges, com la matrícula gratuïta o una borsa de mobilitat que fomentarà la seva internacionalització i la creació de xarxa per al futur desenvolupament professional. També cal destacar la formació que reben en competències transversals, molt ben valorada per les empreses i les institucions. Les successives convocatòries públiques i anuals d'ajuts a projectes de doctorat industrial són gestionades per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya, aprofitant la seva capacitat de gestió i experiència en la gestió d'ajuts públics (atorgament, seguiment i justificació), així com el suport en la gestió per part del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). Cal destacar també el suport que reb el Pla de les 12 universitats catalanes i el món empresarial per afavorir la transferència de coneixement al sector productiu. Podeu trobar la informació detallada al web doctoratsindustrials.gencat.cat. Nota: Els mitjans que estiguin interessats en entrevistar a empreses que acullen Doctorats Industrials o bé a universitaris que estan fent el doctorat en una empresa, poden posar-se en contacte amb l'Oficina de Premsa i els hi facilitarem les dades de contacte.

4YFN (Four Years From Now) és un esdeveniment en el context del Mobile World Congress orientat a la transferència de coneixement, on les startups, els inversors, les empreses i les institucions públiques poden descobrir, crear i llançar nous projectes colaboratius. 4YFN és una startup business platform del Mobile World Congress amb capital a Barcelona que permet a startups, inversors, corporacions i institucions públiques descobrir, crear i llançar nous projectes col·laboratius junts. Com a part de la Mobile World Capital Foundation, el Collider té una posició privilegiada en el 4YFN, establert a la Fira de Barcelona durant els tres primers dies del Mobile World Congress. L'esdeveniment The Collider que tindrà lloc el segon dia del Congrés (27 de febrer) ha reunit un destacat panell d'experts que debatran sobre el present i el futur de la transferència de tecnologia a Europa. La taula rodona se celebrarà a les 10 del matí al Banc Sabadell Stage. Ofereix iniciatives de connexió úniques, tals com activitats de networking a mida, tallers d'habilitats tècniques, congressos i programes d'innovació oberta. Proporciona a les startups recursos educatius i financers, ressaltant el talent i potenciant la seva xarxa. Els programes i esdeveniments del 4YFN donen a les startups accés a contingut de primera categoria, una xarxa internacional de contactes i oportunitats de negocis infinites. 4YFN ajuda als inversors a connectar-se amb altres inversors de diferents mercats internacionals, al mateix temps que descobreix les startups més prometedores de cada ecosistema. És una plataforma exclusiva per als inversors on poden compartir projectes de co-inversió i augmentar el seu flux de negoci. També dona suport a les empreses a innovar en col·laboració amb un ecosistema global d'empresaris tecnològics. Un espai on poder superar la fractura entre les empreses i les startups ajudant-los a abordar la innovació des d'una visió compartida per la co-creació de productes i serveis. Més informació del 4YFN a la seva web www.4yfn.com i sobre The Collider a thecollider.tech/2018/01/31/4yfn/ 4YFN tindrà lloc el dilluns 26 de febrer, el dimarts 27 de febrer i el dimecres 28 de febrer de 2018 a la Fira Montjuïc de Barcelona.

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) organitza el proper 25 d'abril a les 16.30 hores, a la sessió "Cafè amb la Recerca". La sessió vol esdevenir un punt de trobada informal entre entitats de recerca, empreses i inversors per trobar possibles vies de col·laboració. En aquesta ocasió el centre que acollirà la sessió és l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). José María Santos, responsable Institucions i Col·lectius ARCO MEDITERRÁNEO a Ibercaja. Laura Rubio, directora de Comunicació i Divulgació de l'FCRi. Xavier Obradors, director de l'ICMAB-CSIC. Es prega confirmació a: [EMAIL], [EMAIL] o al 932687704 (Gemma Cardona).

NOTÍCIA ORIGINAL - http://empresa.gencat.cat - 20 Febrer 2018 El primer que s'ha fet sobre el sector turístic està centrat en el potencial de l'emissor xinès a la Costa Brava. El Pla de Doctorats Industrials (Pla DI) és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya endegada l'any 2012 com una estratègia per potenciar la competitivitat de les empreses i institucions catalanes mitjançant l'increment de la transferència de coneixement. Un doctorat industrial és un projecte de recerca estratègic d'una empresa en col·laboració amb una universitat o centre de recerca i que esdevindrà l'objecte d'una tesi doctoral que permetrà a un doctorand o doctoranda iniciar la formació i la futura carrera investigadora en un entorn dual, empresarial i acadèmic. Des de l'inici del Pla ja s'han posat en marxa 437 projectes que han comptat amb la implicació de 294 empreses de diferents sectors i el sistema universitari i de recerca català. També en el sector turístic se n'han desenvolupat diversos i un d'ells ja ha culminat amb la corresponent defensa de la tesi doctoral de la ja doctora Jiavi Lin. Es tracta del projecte col·laboratiu, entre el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i la Universitat de Girona, "Estudi i anàlisi de la demanda potencial de turisme xinès en la destinació Costa Brava Girona". El projecte se centra en l'anàlisi del potencial del mercat xinès com a consumidor turístic internacional. En aquest sentit, recordar que l'OMT estima que el 2020 viatjaran a l'estranger 100 milions de xinesos. Aquest és un exemple de com, des del nostre sector, es pot aprofitar aquesta eina que suposa una bona oportunitat per obtenir recerca, dades i coneixement que es poden aplicar al desenvolupament de l'activitat turística al nostre territori. Col·laboració universitat i empresa El Doctorat Industrial fomenta la transferència de coneixement des dels centres de recerca als sectors productius i la societat, creant relacions amb empreses i institucions a partir d'un projecte de recerca conjunt. Hi ha un valor afegit en el fet de realitzar un projecte de Doctorat Industrial respecte a un de convencional on només es treballa la creació de coneixement acadèmic i la seva comunicació en l'àmbit científic. En el cas de l'empresa, el Doctorat Industrial permet atreure i incorporar talent, col·laborar estretament amb grups de recerca de les universitats i centres de recerca de Catalunya i fer ús de les instal·lacions capdavanteres, obtenir un finançament per al projecte, compatible amb altres fonts d'R+D+I i aprofitar l'actual marc d'incentius fiscals per a les activitats d'R+D+I. Per a les investigadores i investigadors en formació, aquesta iniciativa és un entorn excel·lent on iniciar la seva carrera investigadora a partir d'un projecte col·laboratiu d'R+D, que permetrà formar-se en un entorn dual (empresarial i acadèmic).

El congrés sobre indústria avançada, digital i connectada. Un espai a on conèixer les tendències i l'estat de l'art tecnològic de la fabrica del futur i la quarta revolució industrial. Es parlarà de la fàbrica 4.0, un nou paradigma interconnectat on conflueixen les tecnologies industrials i digitals i que comporta nous processos de fabricació, l'ús intel·ligent dels recursos energètics i materials, així com a la integració de sistemes automatitzats que deriven en una indústria més eficient i competitiva. Eurecat, organitzador de la 1a edició del Future Industry Congress, adopta un rol fonamental en aquest nou escenari, com a centre tecnològic generador de coneixement i com a pont entre els avanços en R+D i el sistema productiu.

El proper dijous 14 de Juliol el Doctorat Industrial Jordi Bautista de la URV defensarà la tesi a les 12:00 a la Fira de Reus - Centre de Fires i Convencions Més informació: http://deim.urv.cat/informacio/noticies/319.html

La UOC també ofereix cursos de recerca, transferència i emprenedoria en anglès adreçats a estudiants, investigadors i professorat per a impulsar la recerca en els àmbits acadèmic, científic i empresarial. El curs Entrepreneurship of Researchers ofereix coneixements, habilitats i recursos per a investigadors que vulguin posicionar els avenços de la seva recerca dins del món empresarial i productiu. El curs se centra en la creació d'un pla d'empresa per a una empresa fonamentada en R+D+I. Aquesta formació està emmarcada en el Pla de doctorats industrials de la Generalitat de Catalunya, en el qual la universitat ofereix cursos per a reforçar competències transversals d'interès empresarial. Aquesta formació es computarà per a qualsevol estudiant de doctorat que estigui matriculat a un programa de doctorat d'una universitat pública o privada. Els Cursos de Recerca, transferència i emprenedoria es poden reconèixer com a crèdits de lliure elecció en els estudis de Grau a la UOC. Si esteu fent un doctorat i heu obtingut una beca competitiva també els podeu cursar en el marc del vostre fons de formació. Al final del curs, l'estudiant hauria d'haver assolit els objectius següents: L'alumne ha de mirar els vídeos de les classes magistrals i resoldre els supòsits pràctics corresponents. Disposarà d'una aula virtual, on un consultor expert en emprenedoria l'orientarà en el seu procés d'aprenentatge. Després de cada capítol, s'anima l'alumne a preguntar dubtes i debatre amb els companys de l'aula els temes que s'han tractat en els materials. El curs té una part pràctica, que consisteix en la redacció d'un pla d'empresa d'acord amb les indicacions concretes del professor. La nota de l'assignatura s'obté de l'avaluació d'aquest exercici, que contindrà el pla d'empresa, un exemple de llenç ( canvas model ) i una presentació ( elevator pitch ) en un context simulat de transferència de tecnologia. No es requereixen coneixements previs per a realitzar el curs, més enllà d'un nivell d'anglès adient per a redactar textos de longitud mitjana i elaborar presentacions orals en PowerPoint o equivalent. El curs està dividit en quatre mòduls, amb activitats específiques. Tant els materials com els continguts s'imparteixen en llengua anglesa. L'índex de continguts és aquest: Introducció a la iniciativa empresarial. Finançament públic dels projectes de recerca. El pagament es realitza en línia mitjançant TPV ( pagament amb targeta de dèbit o crèdit per mitjà d'internet). La UOC es reserva el dret d'anul·lar els cursos que no superin un mínim d'inscripcions. Els estudiants afectats podran optar per un canvi de curs o sol·licitar la devolució de la matrícula. Un cop hagin començat els cursos, no s'acceptaran anul·lacions de matrícula. Informació sobre el desistiment de matrícula » Aquest curs forma part dels cursos de recerca, transferència i emprenedoria que ofereix l'Escola de Doctorat per a doctorands i investigadors de l'àmbit acadèmic i empresarial.

Projecte: Càmara Arrossera del Montsià Horari: El proper 30 de setembre a les 12 del migdia a l'Aula de Graus de la facultat de Biologia de la UB.

Per obtenir el Grau de Doctor en Biologia Molecular, Bioquímica i Biomedicina Aquest treball s'ha dut a terme als Laboratoris Reig Jofre i al Laboratori de Proteòmica CSIC/UAB sota la supervisió del Dr. Els vectors adenovirals estan lluny de ser establerts com a pràctica habitual en teràpia gènica degut a la dificultat de preservar la seva activitat en unes condicions òptimes pel transport i l'administració. Actualment, l'estabilització dels adenovirus a llarg termini requereix de la presència de glicerol a una temperatura de -80oC. Aquesta temperatura d'ultra-congelació genera importants inconvenients a nivell d'emmagatzematge, transport i pràctica clínica. I per altra banda, la presència de glicerol requereix d'una extensa dilució abans de l'administració per reduir els efectes tòxics. Així doncs, la millora de la termoestabilitat ha estat reconeguda com una diana imprescindible per millorar l'impacte dels vector virals en la salut. L'objectiu d'aquest estudi va ser la identificació d'una combinació d'excipients que permetés conservar l'Adenovirus tipus 5 a temperatures superiors mantenint la infectivitat a nivells acceptables. Alhora s'havia de dissenyar un cicle de liofilització que limités les pèrdues de funcionalitat amb un comportament més controlable i reproduïble. Aquest objectiu requeria d'una aproximació global que comencés analitzant els factors que intervenen en l'estabilitat viral abans i després de la liofilització, i els mecanismes responsables de la inactivació durant l'emmagatzematge. Entre els factors que afecten l'estabilitat destaquen la concentració vírica, el pH, l'agregació i la humitat. És crucial controlar els darrers paràmetres durant el procés mitjançant la tècnica de Dispersió dinàmica de la llum ( Dynamic Light Scattering, DLS) i la valoració coulombimètrica de Karl Fischer, així com verificar el títol físic i funcional a les diferents etapes del procés per garantir un bon disseny. Es va desenvolupar un set de formulacions per avaluar la seva efectivitat protectora en solució a 5oC, en liofilització i durant l'emmagatzematge. S'ha identificat una formulació estable un mínim de 8 h a temperatura ambient adient per l'escalat industrial. El cicle de liofilització dissenyat i la formulació seleccionada eviten les pèrdues d'activitat durant la liofilització a la mida de lot establerta. La funcionalitat es manté fins al punt d'anàlisi de l'estudi d'estabilitat de 6 mesos a 5oC i -20oC. La formulació candidata està essent sotmesa a un estudi d'estabilitat de 2 anys a -20oC, 5oC i 25oC.

Per obtenir el Grau de Doctor en Química Aquest treball s'ha dut a terme als Laboratoris Reig Jofre i el Departament de Química de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció del Professor Santiago Maspoch Andrés. Aquesta tesi descriu l'aplicació de l'aproximació de la Qualitat per Disseny pel desenvolupament i qualificació del procés de liofilització de dos productes farmacèutics, denominats IFDA i IFDB, desenvolupats a l'empresa Laboratoris Reig Jofre. IDFA està format per un únic principi actiu, i es presenta en dues dosificacions, mentre que IDFB és més complex ja que, a més del principi actiu, conté un excipient. El procés de liofilització s'utilitza per transformar dissolucions de principis actius en productes sòlids més estables. És un procés lent i costós, per tant, la seva optimització és una prioritat en la indústria farmacèutica. La liofilització es divideix en tres etapes: congelació, assecat primari o sublimació, i assecat secundari o desorció. L'assecat primari és generalment l'etapa més llarga i està relacionada amb un major risc per a la qualitat del producte. Per tant, la major part dels esforços es van centrar en la seva optimització. En primer lloc, es va definir l'empremta tèrmica de cada formulació, utilitzant un conjunt de tècniques analítiques, com calorimetria d'escombrat diferencial, microscòpia de liofilització o difracció de raigs X. A continuació, es va estudiar la influència de la temperatura de la safata i la pressió de la càmera sobre els atributs de qualitat del producte i l'eficiència del procés mitjançant un disseny experimental tipus Doehlert, establint finalment l'espai de disseny de l'assecat primari a escala laboratori. Les condicions operatives del procés industrial es van seleccionar centrant-se en la reducció del temps de procés a la vegada que es preservava la qualitat del producte. Posteriorment, el procés es va transferir i va qualificar a escala industrial, i es va confirmar que tots els lots complien amb les especificacions de qualitat del producte després de 12 mesos d'estabilitat, seguint les recomanacions de la guia ICH Q1A (R2). Durant la qualificació del procés de liofilització, es va requerir un mostreig extensiu per garantir l'homogeneïtat de l'assecat. Aquest gran nombre de mostres no pot analitzar-se de manera efectiva mitjançant el mètode convencional de Karl Fischer. En conseqüència, es va desenvolupar i va validar un mètode d'espectroscòpia d'infraroig proper (NIR de l'anglès near infrared) per a la determinació del contingut d'humitat residual en les dues dosis del producte liofilitzat IFDA de manera no destructiva i ràpida. La viabilitat de l'ús de l'espectroscòpia NIR per a la predicció de la humitat residual en vials liofilitzats es va avaluar utilitzant eines d'anàlisi de riscos i estudis de mitigació de riscos. Es va crear un únic model útil per a les dues dosis del producte IFDA, amb l'objectiu final d'obtenir el model més simple i robust amb una capacitat predictiva acceptable. Durant la validació del mètode, es va prestar especial atenció a l'estimació del límit de detecció i es va proposar un enfocament de càlcul útil per al cas estudiat. Finalment, el model NIR es va aplicar per realitzar un mapatge d'humitat de dos liofilitzadors industrials i per a avaluar la seva possible aplicació per analitzar mostres sotmeses a diferents condicions d'emmagatzematge

Dirigida per: Marina Sibila Vidal / Joaquim Segalés Coma El 25 d'abril de 2017, a les 11:30 h a la Sala d'Actes (B2/012) de la Facultat de Veterinària de la UAB.

Ponència emmarcada dins de la Setmana de la Innovació Ubicació: Campus Baix Llobregat, Universitat Politecnica de Catalunya - Barcelona Tech.

Ponència al BIZBarcelona 2017, dins de les ponències a càrrec de Catalunya Emprèn de la Generalitat de Catalunya. Ubicació: Saló BizBarcelona 2017 - Fira de Barcelona (Palaus 1 i 2)

L'empresa on fas el teu Treball Final de Màster li vol donar continuïtat? Pots fer-ho amb un Doctorat Industrial! Vine el 21 de Febrer i t'expliquem con fer-ho! Inscriu-te en aquest enllaç: bit.ly/2M71O9n

Empresa: Projectes i Adaptacions del Garraf, S.L. Empresa: Aigües de Barcelona, EMGCIA S.A. Xarxa del patrimoni literari català Empresa: CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS, S.A. Empresa: Aplicacions de la Catàlisi, S.L. (APLICAT) Empresa: Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral guifi.net Empresa: Associació Recerca i Difusió del patrimoni històric Empresa: LABORATORI DE REFERÈNCIA DE CATALUNYA Empresa: Consorci d'Aigües de Tarragona Empresa: Fundació TIC Salut Social Empresa: Consell Comarcal del Vallès Occidental Empresa: Fundació Salut Empordà Empresa: Fundació Privada Taleia - ViOD Games Studio Empresa: FUNDACIÓ PRIVADA EDUCACIÓ SOLIDÀRIA-ESCOLA PIA Empresa: 3&Punt Solucions Informàtiques, SL Empresa: FUNDACIÓ PRIVADA SANT ANDREU DE CASTELLCIR - GINESTA Empresa: AIGÜES DEL SEGARRA GARRIGUES, SA Empresa: Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, FP Empresa: ASSOCIACIÓ JERONI DE MORAGAS Empresa: Gestió de Serveis Sanitaris Empresa: IMHAB - Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació Empresa: Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic Empresa: Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Empresa: Ivàlua - Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques

Seguint els protocols i mesures establerts per Salut Pública, on es recomana evitar grans concentracions de persones durant el període d'incidència del COVID-19, s'ha decidit ajornar, fins a nova data, l'acte de Reconeixement dels Doctorats Industrials programat per demà 12 de març. Disculpeu les molèsties i agraïm la vostra comprensió.

D'acord amb la disposició addicional tercera del decret llei 463/2020, de 14 de març, que regula la suspensió dels tràmits administratius, els terminis relacionats amb el programa de Doctorats Industrials i totes les convocatòries associades al mateix queden suspesos i interromputs. Per a casos urgents o que no pugueu ajornar, podeu fer servir la tramitació en línia.

La convocatòria de doctorats industrials va adreçada a futurs estudiants de doctorat, és a dir, no caldrà acreditar l'admissió a un programa de doctorat per presentar una candidatura a una oferta de projecte de doctorat industrial del seu interès. No obstant això, el candidat sí que haurà d'acreditar l'admissió al programa de doctorat corresponent en el cas que resulti ser seleccionat per desenvolupar un projecte de doctorat industrial i passi a formar part d'una sol·licitud formal d'ajut. En tot cas, per a més informació sobre els requisits d'admissió en un programa de doctorat cal adreçar-se directament a la universitat responsable del programa de doctorat, que s'indica en el formulari corresponent del projecte. Addicionalment, caldrà que el candidat acrediti que ha obtingut una nota mitjana igual o superior a 6,5 (escala 1 a 10), calculada sobre el total de crèdits dels estudis superiors que donen accés als estudis oficials de doctorat. Per a més informació sobre el sistema de càlcul de la nota mitjana es pot consultar l' Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca ( AGAUR ).

Els avantatges per als estudiants de doctorat de participar en el Pla de Doctorats Industrials són els següents: Els avantatges per a les universitats de participar en el Pla de Doctorats Industrials són els següents: I els avantatges per l' empresa de participar en el Pla són els següents:

Diumenges i festius, de 9 a 14:30 h Tancat el 25 i 26 de desembre, i l'1 i 6 de gener El 24 i 31 de desembre i el 5 de gener, de 9 a 14.30 h Cada dia, una imatge nova http://www.rockviu.cat/ El Palau Robert acull l'exposició "Feminista havies de ser", que reivindica, d'una manera diferent i creativa, el feminisme, i proposa un recorregut per alguns dels molts motius que justifiquen la seva necessitat com a moviment d'alliberament de les dones al segle XXI per a transformar la societat i assolir la igualtat efectiva de gènere. Des de la seva inauguració el proppassat dia 23 de setembre, 12.560 persones han visitat l'exposició Feminista havies de ser al Palau Robert de Barcelona. La mostra, comissariada per Natza Farré i organitzada per la Direcció general de Difusió, proposa un recorregut pels masclismes del segle XXI i proclama que l'esperança és una acció radical El Palau Robert, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), convoca el "I Concurs de fotografia del festival Clotilde Fest", amb l'objectiu de fomentar l'afició per la fotografia i la creació artística entre els joves, coincidint amb un dels esdeveniments musicals més destacats de la tardor. El joier Ignasi Cucurella presenta una selecció de les obres més representatives que ha creat durant 50 anys, joies que reflecteixen sentiments, emocions i vivències personals i que interpreten la realitat del nostre món. De la tempesta a l'esperança" es pot visitar a l'aparador del Palau Robert del 30 de setembre al 18 d'octubre. L'Espai Catalunya Europa, situat a la Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea a Brussel·les, acull l'exposició "Catalunya: 7,5 milions de futurs". Imprès per als mitjans de comunicació que vulguin fer la cobertura informativa d'algun esdeveniment des del terrat del Palau Robert (Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda). Cal enviar el formulari en dies laborables i amb la màxima antelació possible.

El Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Direcció General de Difusió té, entre d'altres funcions, la de coordinar la planificació de les mostres i exposicions institucionals i vetllar pel funcionament del Palau Robert. La missió del Palau Robert, centre expositiu d'accés lliure i gratuït, es configura com a servei públic d'informació, amb l'objectiu de promoure el coneixement de la diversitat i la riquesa de la societat catalana en els àmbits cultural, històric, gastronòmic, del medi ambient, de les tradicions i de l'esport. D'altra banda, el Palau Robert és també una plataforma per donar a conèixer a Catalunya esdeveniments internacionals que han tingut una gran repercussió en els mitjans de comunicació. El sistema de gestió de la qualitat es promou directament des de la Direcció. La direcció es compromet al desenvolupament, implantació i manteniment del sistema de la gestió de la qualitat i a la millora contínua dels serveis oferts així com de la satisfacció dels usuaris. També realitza la revisió anual del sistema de qualitat. La Direcció comunica a tota l'organització la importància de complir els requisits legals i reglamentaris així com els requisits dels clients. La Direcció dota l'organització de recursos necessaris pel seu correcte funcionament del sistema de gestió de qualitat i fomenta la comunicació interna.

L'actual ciutat, capital de la comarca del Garraf, neix de la unió de dos antics nuclis de població Vilanova de Cubelles a la costa i La Geltrú a l'interior. L'oferta cultural de Vilanova i la Geltrú és molt variada i compta amb museus de rellevància nacional com el del Ferrocarril, que es troba a tocar de l'estació de tren amb la col·lecció de locomotores de vapor més important d'Europa, i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, prop del Museu del Ferrocarril. Aquest és un dels museus més antics i singulars de Catalunya on hi trobareu un excepcional recorregut per l'art català, olis del barroc espanyol i una col·lecció egípcia amb una de les úniques cinc mòmies que hi ha a Catalunya, a més d'una molt interessant biblioteca que us recordarà les pel·lícules de Harry Potter. Passejant pels seus carrers podreu descobrir-hi la cultura i el patrimoni arquitectònic d'aquesta ciutat i gaudir d'una de les rambles més llargues de Catalunya, eix principal de l' eixample que a principis del segle passat va orientar la ciutat cap al mar. A l'inici de la Rambla hi ha un monument dedicat a Francesc Macià, fill d'aquesta població; continuant caminant veiem cases modernistes i cases senyorials construïdes pels "indianos" o "americanos", i més amunt arribareu a l 'església dedicada als patrons de Vilanova: Sant Antoni Abat i la Mare de Déu de les Neus. Aquesta església compta amb un campanar de pedra blanca lleugerament inclinat. Els carrers i places estan plens d'història, passant per l'anomenat Portal del Nin, vestigi de les muralles que encerclaven la ciutat. Passejant per aquest nucli històric amb aire medieval, podreu veure-hi el castell de la Geltrú, actualment habilitat com a arxiu històric, i l'església de Santa Maria de la Geltrú. Si voleu saber-ne més contacteu amb l'Oficina de Turisme de Catalunya a través de: OTC Passeig de Gràcia, 107 (Palau Robert) Tornant a Vilanova podreu visitar la casa Papiol, seu del Museu Romàntic Can Papiol que us transportarà a la vida quotidiana d'una família benestant del segle XIX. Les diferents places i cases fan de Vilanova un espai molt agradable per passejar-hi, destacant la plaça de la Vila, d'estil colonial i escenari de diverses pel·lícules. Un tomb per la façana marítima es també una bona idea per gaudir d'aquesta població. A l'extrem sud del passeig que recorre el litoral hi ha el poblat iber d'Agarró; continuant pel passeig destaquen l'escultura de Pasifae, diverses cases modernistes d'estiueig de principis del segle XX, i la torre de les Ribes Roges, espai singular on l'artista contemporani Josep Guinovart ha creat la seva interpretació del món mariner. En aquest punt del passeig comença un dels llocs d'oci de la ciutat amb les terrasses, bars i restaurants, el parc de Ribes Roges i el port esportiu. Passada la Rambla ens trobem en el sector més mariner, on destaca la Casa del Mar i Ca la Fassina, una casa típica de pescadors. Continuant pel passeig, arribem al port pesquer, on és interessant observar l'arribada de les barques a les vuit del mati i cap a les tres de la tarda; a continuació hi trobem el far que a més de la seva funció de guia, allotja la col·lecció de Museu del Mar, dedicat a oficis lligats al món mariner. Quant a l'oferta festiva de Vilanova i la Geltrú cal destacar els Tres Tombs (17 de gener), el Carnaval, festa declarada per la Generalitat de Catalunya com d'Interès Nacional i la Festa Major, sent el dia 5 d'agost i la seva vigília els dies més tradicionals de la Festa. La cuina de Vilanova i la Geltrú es basa en el peix i el marisc fresc. Com a plats destaquen el bull de tonyina, l'all cremat, el rossejat, els ranxos de peix, la sípia a la bruta, l'allipebre de conill amb galeres i el xató. De finals de novembre fins a principis de març recomanem ruta del xató, una experiència gastronòmica, estretament lligada als vins de la DO Penedès i a un plat únic. De la banda de terra destaquen l'escarola de cabell d'àngel i els espigalls. Preu: 10€ i, un cop l'has comprat, tens accés a tots els Museus inscrits durant 6 mesos. - Museu del Ferrocarril de Catalunya www.museudelferrocarril.org - Museu Romàntic Can Papiol www.museucanpapiol.cat - Cirmac Masia d'en Cabanyes masiadencabanyes.cat Vilanova i la Geltrú disposa de diverses infraestructures nàutiques i d'oci:

A menys d'una hora en tren des de Barcelona envoltada de vinyes trobem Vilafranca del Penedès, la capital de l'Alt Penedès i del vi A finals del segle XIX, passada la fil·loxera va tenir lloc un ressorgiment econòmic en què la producció del vi i del cava es desenvolupa àmpliament juntament amb el moviment social i artístic de l'època, el Modernisme. És per això que trobarem diversos edificis emblemàtics d'aquestes dues èpoques; l'Oficina de Turisme ofereix visites guiades a la Vilafranca modernista i medieval. Si voleu saber-ne més contacteu amb l'Oficina de Turisme de Catalunya a través de: OTC Passeig de Gràcia, 107 (Palau Robert) Comencem la visita, des de l'estació de tren fins a la Rambla de Nostra Senyora (uns 10 minuts a peu). Passejant per aquesta Rambla trobem diferents cases senyorials, com la Casa Torres, Casa Miró i la Casa Berger Balaguer. Seguint cap a la Rambla Sant Francesc veurem la Casa Josep Cañas i Mañé i, en girar a la dreta i agafar el carrer Conseller, arribarem a la Plaça de la Vila on veurem l'Ajuntament. És un palau gòtic del segle XIV amb diversos elements d'interès, com dues gàrgoles en forma d'àliga amb les ales plegades sobre el cos. Té la façana remodelada de l'any 1912, decorada amb elements florals modernistes. Tombant pel carrer Santa Maria, arribem a la plaça Santa Maria i a la plaça Jaume I, on trobem la basílica de Santa Maria, d'estil gòtic del segle XIII, edificada sobre l'antiga església romànica. La seva cripta compta amb un grup escultòric modernista de marbre blanc, obra de Josep Llimona. La Vilafranca medieval girava entorn d'aquesta primitiva parròquia. En aquesta mateixa plaça hi ha el Palau Reial, alçat en època de Pere el Gran i de Jaume I i que, actualment, acull el VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Al davant hi ha al Palau Balta, casa senyorial d'estil gòtic. Situat independentment i fora de la Basílica hi ha el campanar, que era el mitjà de comunicació de la vila. A l'altre extrem de la plaça Jaume I trobem Cal Gomà (segles XV-XVI), una casa pairal del bisbe Torras i Bages. Tornant a la plaça de la Vila trobem el carrer de la Cort on hi ha el claustre de Sant Francesc, l'única part que s'ha conservat de l'església de l'antic convent dels franciscans, un edifici gòtic de finals del segle XIII. Passejant pel centre gaudiràs d'una gran diversitat de comerços moderns, tradicionals i centenaris. El cementiri de Vilafranca, d'estil romàntic, es també significatiu. El mercat ambulant dels dissabtes al matí es distribueix pels carrers del centre. Les parades són de productes agroalimentaris de km 0 i de planter, i han tingut un paper clau des del orígens. Quant a l'oferta festiva de Vilafranca del Penedès cal destacar la Cavalcada de Reis, la Festa de Sant Raimon, la Festa del Xató, que se celebra la tercera setmana de gener i la Fira de maig. La Festa Major, a finals d'agost, declarada festa patrimonial d'interès nacional compta amb les actuacions castelleres més importants, la Diada de Sant Fèlix (30 agost). El monument als castellers de l'escultor Josep Cañas, situat a la plaça de Jaume I, recorda al visitant que som en una de les poblacions que viu més intensament la tradició castellera. Pocs dies abans de Nadal té lloc la Fira del Gall, tradicional mercat d'aviram que se celebra des de l'edat mitjana. El primer cap de setmana de juliol se celebra el Vijazz, fira de vins i caves del Penedès, amb actuacions musicals d'importants figures del món del jazz en ple centre històric. Entre d'altres menjars característics destaquen la coca garlanda, les catànies, el xató i no podem oblidar els seus excel·lents vins DO Penedès. Zona aparcament d'autocaravanes amb panells informatius, carrer Eugeni d'Ors, 64 GPS 41. Museu de les cultures del vi de Catalunya

A uns 50 minuts en tren de Barcelona trobem la Garriga (40 km), població que compta amb un interessant patrimoni arquitectònic i natural. Les aigües termals de la Garriga es coneixen des de l'edat mitjana, encara que aquesta població va començar a ser coneguda entre els segles XIX i XX, quan es van construir els balnearis i les primeres cases d'estiueig. La vila romana, el castell medieval, el refugi antiaeri i l'eixample modernista completen l'oferta d'aquesta població, juntament amb les rutes pel seu entorn natural. En sortir de l'estació, agafant el carrer del Castell, hi ha la plaça del Silenci on comença una via urbana d'un quilòmetre de llargada anomenada el Passeig, que arriba fins al bosc on hi ha un parc per a infants enmig dels pins, al costat de restes arqueològiques romanes. A l'inici del passeig trobem l'Illa Raspall, que compta amb quatre edificis modernistes de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall: la Torre Gris, Can Barraquer, la Bombonera i Can Barbey. Aquest conjunt monumental està protegit com a bé cultural d'interès nacional; hi ha un petit centre d'interpretació de l'Illa a la plaça del Silenci. Si voleu saber-ne més contacteu amb l'Oficina de Turisme de Catalunya a través de: OTC Passeig de Gràcia, 107 (Palau Robert) L'Illa Raspall forma part de l'itinerari "El modernisme de la burgesia", que es fa cada segon dissabte de mes, a les 10 h, des de Can Raspall (c/ Banys, 40) i també de l'itinerari de descoberta "Vila termal i d'estiueig", que es pot seguir amb les GUIMO (guies mòbils). Informació i reserves a: [EMAIL] o bé al telèfon 610 477 823. Des de la plaça del Silenci agafarem el passeig i continuarem cap a la restes romanes de Can Terres. Aquest passeig ha viscut els canvis urbanístics, socials i econòmics més transcendentals de la història de la Garriga. La burgesia barcelonina que buscava un lloc agradable i tranquil d'estiueig va construir les seves torres a la Garriga, sent el Passeig el seu eix central. Durant la nostra passejada podrem gaudir, sota l'ombra dels plataners, dels peculiars edificis que l'envolten. En arribar a la vil·la romana de Can Terres es pot observar el poder de la Roma de fa 2.000 anys a la Garriga. La visita és lliure i s'hi poden veure els banys calents i restes de diverses sales. Passejant per aquesta vil·la ens podrem fer una idea de com vivien els primers pobladors de la Garriga. A més, a la vil·la romana s'hi troba un petit centre d'interpretació i forma part de l'itinerari de descoberta "De l'Antiguitat a l'Edat Mitjana" que pots seguir també amb les guies GUIMO. Tornem pel mateix Passeig i agafem a mà esquerra el carrer de la Mina fins al carrer dels Banys, on trobem la font Pou Calent de Santa Digna de la qual brolla aigua a 60 graus. Les aigües termals de la Garriga s'han utilitzat en diferents èpoques, però és a principis del segle XX quan l'estiueig i la natura es posen de moda i la burgesia catalana escull la Garriga com a destinació turística. La Garriga compta amb dos balnearis inaugurats el segle XIX: el Balneari Blancafort on han pres les seves aigües Jacint Verdaguer, Santiago Russinyol i polítics com Francesc Cambó i el president Macià i el Termes la Garriga, més luxós i amb més llum natural, que va ser el lloc de concentració del primer equip del Barça durant els anys 50. Continuant pel carrer dels Banys arribem al centre històric de la Garriga, que es troba al voltant de l'antic camí ral medieval que unia Barcelona amb Vic i que es va transformar en el carrer Major del poble. El nucli de la població el trobem a la plaça de l'Església i la plaça de Can Dachs. Aquestes dues places i el carrer de vianants que les uneix són un bon lloc per passejar, comprar o prendre alguna copa o refresc. I es també un bon lloc on gaudir dels principals elements de patrimoni de la Garriga: casals medievals, cases modernistes i noucentistes i també l'església de Sant Esteve. Agafant el carrer de la Doma i creuant el pont sobre el riu Congost podem visitar l'antiga església del segle X, església de la Doma que a l'interior conserva un magnífic retaule gòtic del segle XV. Si volem gaudir de la natura la Garriga és també un bon lloc per fer-hi una escapada. El patrimoni natural de la Garriga és molt ric i variat. Des de les extenses zones de regadiu del pla de Llerona, passant pels vessants muntanyosos del Puiggraciós, dels Cingles de Bertí i del Montseny, fins al paisatge de ribera que ofereix el riu Congost. L'Ajuntament de la Garriga proposa 5 itineraris per descobrir diferents indrets del seu entorn natural. Un cop tornem a l'estació de tren, just al seu costat podem veure el refugi antiaeri, molt ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 1.210 metres de galeries. Centre de visitants i punt d'informació del Parc Natural del Montseny Detall de font modernista dels jardins de Can Barbey (Illa Raspall)

A 25 minuts en tren des de Barcelona podem visitar una antiga colònia industrial i la seva cripta projectada per Antoni Gaudí La Colònia Güell és al municipi de Santa Coloma de Cervelló. Destaca per ser una de les colònies industrials més grans del Llobregat, per la seva qualitat arquitectònica i pel fet de ser moguda exclusivament per l'energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres colònies, mogudes principalment per energia hidràulica. En la seva construcció van intervenir el mestre d'obres Francesc Berenguer i Mestres i l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Antoni Gaudí hi va projectar l'església, en la qual també van treballar Berenguer, Rubió i Canaleta. L'any 2013 tenia 775 habitants. La Colònia va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Conjunt Històric el 1991. Si voleu saber-ne més contacteu amb l'Oficina de Turisme de Catalunya a través de: OTC Passeig de Gràcia, 107 (Palau Robert) Si hi anem amb tren, haurem de travessar la carretera i seguir les petjades de color blau marcades a terra que ens portaran directament fins al centre d'atenció als visitants. És interessant començar la visita en aquest punt ja que ens ajudarà a comprendre el context històric, social i sociològic d'aquest entorn que ha perdurat en els temps sense grans modificacions. Les entrades, que inclouen un plànol detallat de la Colònia, (amb audioguia o sense), es poden adquirir al centre d'atenció als visitants. Situada a l'edifici de l'antiga cooperativa de la Colònia, l'exposició permanent ofereix una visió global sobre la Colònia, la seva gent i l'obra d'Antoni Gaudí. L'espai compta amb cinc àmbits de visita: les colònies industrials, la fàbrica, les persones, la Colònia Güell i l'església de Gaudí. La planta baixa està dedicada a la història de les colònies industrials de Catalunya i, especialment, a la de la Colònia Güell. Un audiovisual permet entendre la vida quotidiana d'un dia qualsevol a la Colònia Güell a través dels ulls i la vivència d'una nena. Destaca, a la planta superior, la reproducció de la maqueta ideada per Gaudí per visualitzar en tres dimensions l'estructura de l'església. Aquesta tècnica, inventada per Gaudí per construir la cripta, i els descobriments que va comportar, serà molt usada en la construcció de la Sagrada Família. Ca l'Ordal: únic edifici d'habitatges de la Colònia construït recordant les antigues masies, hi habitaven els agricultors que treballaven els camps. Ca l'Espinal: habitatge de més qualitat de la Colònia, on vivia l'encarregat de l'administració de l'empresa. Can Soler de la Torre: antiga masia del segle XVII, utilitzada com a residència dels Güell abans de construir la Colònia. Altres edificis d'interès: l'escola i casa del mestre, l'Ateneu Unió, el Teatre Fontova, la casa del metge, la cooperativa, el centre parroquial Sant Lluís, el convent de les monges i la fonda. La que hauria estat església de la Colònia fou encarregada per Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors i projectada per Gaudí el 1898, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es construí la cripta, ja que a la mort del comte Güell, el 1918, els seus fills abandonaren el projecte. Per integrar l'església al paisatge, Gaudí projectà la superposició d'estructures de diversos materials: la part inferior està composta de murs de paraboloide hiperbòlic fets amb pedra basàltica negra i maó cremat, en paral·lel amb el terreny obscur sobre el qual s'aixeca l'edifici; a mitjana altura utilitza maó normal de color burell vermellós, a to amb els pins que voregen l'edifici; i a la part superior –si s'hagués construït– haurien figurat tons verds, en contrast amb les branques dels arbres, i blau, groc i blanc per entonar amb els colors del cel. La cripta fou assaltada i incendiada el 19 de juliol de 1936, durant el transcurs de la Guerra Civil, i es van perdre així nombrosos plànols i documents deixats per Gaudí, així com la maqueta polifunicular original. Destinada a magatzem, el 1939 fou restaurada, i es va convertir en parròquia el 20 de juliol de 1955. Entre el 1999 i el 2002 la cripta fou restaurada de nou i se substituí la coberta, obra de la Diputació de Barcelona i els ministeris de Cultura i Foment, sota la direcció de l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els dissabtes al matí els agricultors del Baix Llobregat venen directament els seus productes a residents i visitants donant-los l'oportunitat d'adquirir productes locals i de quilòmetre zero. Espanya, Estació Colònia Güell.

El Palau Robert, equipament lúdic i cultural depenent de la Vicepresidència del Govern i l'Agència Catalana de la Joventut organitzen, amb el suport d'Europa FM, Ràdio Flaixbac i iCat, la ràdio musical i cultural de Catalunya Ràdio (CCMA), la segona edició del festival Clotilde Fest, amb les actuacions de Sara Roy, Miki Nuñez, Suu, Els Amics de les Arts i Manel, en tres concerts programats els dies 2,3 i 4 d'octubre, respectivament. Plàcid itinerari per la Via Verda del Llobregat entre Cal Rosal i el pont de Pedret. Es discorre per un tram del traçat del carrilet que unia Manresa amb Guardiola de Berguedà seguint el curs del Llobregat. El conjunt de fàbriques de la Colònia Rosal i el Canal Industrial de Berga són un testimoni de la intensa industrialització del Llobregat des de l'antiguitat fins als nostres dies. 75 anys d'història del món del motor a Catalunya" recorda els 75 anys de la història industrial i esportiva de l'empresa catalana de fabricació de motocicletes Montesa, fundada el 1945 per Pere Permanyer, que ha marcat tota una època en el món del motor a Catalunya, Espanya i Europa. El concert del col·lectiu Las Noray del 24 de juny ha tancat amb èxit la primera edició del festival virtual Flamencat, una aposta pel flamenc i la música de fusió amb joves talents. El Palau Robert va acollir aquesta exposició dedicada a la il·lustradora catalana amb una notable projecció internacional, Carme Solé Vendrell, el 2018, per celebrar els 50 anys d'una trajectòria professional que s'ha caracteritzat per la defensa dels drets dels infants. El col·lectiu Las Noray tancarà la primera edició del festival virtual Flamencat amb un espectacle de ball i pals tradicional que s'emetrà pel canal de YouTube de Radio Teletaxi el dimecres 24 de juny, de les 20 a les 21 hores. L'exposició dedicada a Montesa, l'única que es pot visitar inicialment, s'obre per primera vegada al públic, ja que no es va poder inaugurar amb motiu del tancament del centre a causa de la Covid-19. L'exposició virtual "Rock viu" ha presentat la foto de l'actuació de Pau Donés a la Sala Luz de Gas el desembre del 2015. Una imatge potent de Xavier Mercadé del compositor, cantant i guitarrista català i líder de Jarabe de Palo que ens ha deixat, després d'una llarga i exitosa trajectòria musical, als 53 anys a causa d'un càncer El tercer concert del Festival virtual Flamencat anirà a càrrec del quintet femení Maruja Limón el dijous 18 de juny, i es podrà seguir al canal de YouTube de Radio Teletaxi, de les 20 a les 21 hores.

El reportatge fotogràfic sobre l'exposició "1714. Memòria gràfica d'una guerra" presenta una selecció de les vuitanta reproduccions de gravats de diversos col·leccionistes i arxius europeus que s'exhibeixen en aquesta mostra sobre la Guerra de Successió a Catalunya. Dissenyadors i expositors donaran a conèixer les seves creacions, inspirades en el continent africà, en la segona edició de l'Africa Fashion Week Barcelona (AFWB) 2014, que se celebra del 20 al 22 de juny al Jardí del Palau Robert. Enguany, la cantant i actriu Brigitte Emaga és la imatge del cartell d'aquest esdeveniment. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar la tasca que ha portat a terme el Festival de Peralada a favor de la dansa, i la passió amb què ha tractat aquest tema, en l'acte inaugural de l'exposició "Festival Castell de Peralada en dansa", que va tenir lloc el dimecres 14 de maig. La companyia CobosMika COMPANY presentarà l'espectacle de dansa "Remember Me", el dimecres 14 de maig, a les 20.30 hores, al Jardí del Palau, un cop finalitzat l'acte inaugural de l'exposició dedicada als 30 anys de dansa a Peralada. Un espectacle que parla dels records i de com aquests influeixen en la pròpia existència, coincidint amb la inauguració de l'exposició. El director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, va inaugurar el 30 de novembre l'exposició "La Vall de Boí. Patrimoni de la Humanitat", davant un públic nombrós que va omplir la Sala 2 del Palau Robert. La mostra es pot visitar fins al 29 de gener.

El Palau Robert recorda i homenatja el fotògraf argentí Carlos Bosch, tres mesos després de la seva mort a 75 anys a l'Argentina, amb una exposició sobre la Transició espanyola, que posa de manifest el talent i la mirada periodística sense concessions que caracteritza la seva obra, amb una fotografia d'avantguarda "que no murmura sinó que crida". Joves poetes com Ana G. Aupí, Flor Braier, Maria Cabrera, Chantal Poch, Fátima Saheb, Raquel Santanera, Juana Dolores Romero Casanova, Blanca Llum Vidal i Núria Martínez-Vernis, amb la música de Clara Peya i els visuals d'Alba G. Corral, protagonitzaran el recital de poesia "ENVERS DEMÀ. Poesia, memòria i futurs feministes", dimecres 23 de setembre. Poesia, memòria i futurs feministes", recital de joves poetes per imaginar un futur feminista. El Palau Robert informa del tractament fitosanitari que es farà al Jardí el divendres 25 de setembre, de les 5 a les 8 del matí. Cal que les persones afectades de sensibilitat química múltiple i malalties relacionades ho tinguin en compte per no exposar-se als contaminants ambientals. El Palau Robert recorda Pau Casals, Apel·les Fenosa, Àngel Guimerà i Andreu Nin, figures rellevants vinculades a la capital del Baix Penedès, a l'exposició "El Vendrell. L'època daurada: Casals, Fenosa, Guimerà i Nin", que es presentarà del 29 de juliol al 4 d'octubre, a la Sala 1 i al Jardí del Palau Robert. L'exposició al Palau Robert, "Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes, un dona davant una època", pretén recuperar, d'una manera especial per a les noves generacions, la figura d'aquesta extraordinària concertista d'arpa, compositora, escriptora i activista en defensa dels drets de les dones i dels sectors més explotats, compromesa amb l'abolició de formes de violència del seu temps: la guerra, la dominació, l'esclavatge i la pena capital. El grup Enderrock dona a conèixer l'exposició virtual 'rockviu.cat' a través del web www.rockviu.cat. El web anirà publicant diàriament cadascuna de les 300 fotografies de concerts seleccionades i comentades per Xavier Mercadé, i el conjunt es donarà a conèixer a l'exposició "Rock viu", que es podrà visitar a partir del març del 2021 al Palau Robert. Les fotògrafes Adriana Eskenazi i Laura Encursiva posen de manifest els sentiments diversos que ha produït la vivència de la COVID a través d'imatges que mostren mirades de ciutadans de Catalunya, des d'infants fins a gent gran, en una instal·lació artística que aplega seixanta fotografies, i que es pot visitar a l'aparador situat a l'entrada del Palau Robert del 23 de juliol al 23 de setembre. La visita es pot fer garantint les mesures de prevenció i seguretat necessàries per a tots els usuaris. Els Arxius Arolsen, Centre Internacional de Persecució Nazi, posen de manifest la crueltat i la barbàrie dels crims del nazisme en una exposició itinerant al Jardí del Palau Robert que presenta objectes personals recuperats de camps de concentració nazis, inclosos els pertanyents a deportats catalans i espanyols. Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, es podrá visitar la instal·lació artística situada a l'aparador del Palau Robert i el Jardí.

El concert del grup Manel que havia de tancar la segona edició del Clotilde Fest el diumenge 4 d'octubre, al Jardí del Palau Robert s'ajorna. En un comunicat fet públic pel grup s'especifica que "la banda es troba en quarantena des de la setmana passada per un positiu en el seu entorn que ja va obligar a cancel·lar la seva actuació a les Festes de la Tardor de Lleida diumenge passat". També remarca que la prudència obliga a ajornar l'actuació al Clotilde Fest i la trobada amb els oients d'iCat, tot i que l'evolució de tot l'equip és bona.

Una exposició itinerant que comença el recorregut al Jardí del Palau Robert dona a conèixer els 15 anys d'història de la Fundació.cat i la tasca que ha portat a terme per fomentar, impulsar i facilitar l'ús del català a Internet com a eina de normalització lingüística i com a element indispensable per a seguir reforçant la cultura catalanoparlant a la xarxa. 15 anys de la Fundació.cat" es presenta entre el 14 i el 12 d'octubre, i es podrà visitar a diverses localitats dels territoris catalanoparlants entre el 2020 i el 2021. Aquesta exposició pretén ser el reflex de l'ànima de l'entitat, una ànima entesa com tot allò que uneix els catalanoparlants. La nostra llengua i la nostra cultura, la nostra història i el nostre futur, tot allò que compartim com a poble i que ens connecta els uns als altres. Una ànima col·lectiva que ens identifica. El recorregut de l'exposició està pensat perquè el visitant viatgi per la història de.cat i en conegui la tasca de fomentar l'ús del català a Internet. A més a més, a través d'un joc interactiu el visitant podrà conèixer quina és la seva ànima digital. Valors que es troben també a l'ADN del domini.cat. Davant la incertesa generada per la covid-19, des de la Fundació.cat s'ha habilitat una ruta virtual per a poder visitar l'exposició. A través del web 15anys.cat l'usuari pot conèixer de ben a prop l'ànima del.cat i passejar-s'hi interactivament.

La doctora Carme Valls, la directora de cinema Neus Ballús, la periodista Fúlvia Nicolàs, la directora de la Fira Tàrrega, Anna Giribert, la historiadora Isabel Segura, la periodista i exdiputada Carme Porta, la física i enginyera electrònica Sònia Estradé, la ballarina Anna Mbengue, l'artista Mireia Sallarés, la investigadora científica Marta Román i les raperes Tríbade respondran a la pregunta "on són les dones?" en el col·loqui programat el 7 d'octubre, a les 18 h, al Jardí del Palau Robert. La música anirà a càrrec d'Ikram Bouloum (Dj Set), i The Hate Lovers faran un graffiti en directe. Aquesta és la segona activitat del cicle organitzat pel Palau Robert, coordinat per la professora universitària Núria Vergés i Bosch i la poeta Mireia Calafell Obiol, coincidint amb l'exposició "Feminista havies de ser", que reivindica el feminisme per transformar la societat i que es pot visitar fins al 29 de novembre. L'exposició detalla situacions concretes injustes per a les dones en molts àmbits, com l'escassa presència de dones en llocs de lideratge, als museus i teatres, als laboratoris, hospitals i centres de recerca tecnològics. L'activitat es planteja en format de xerrada en ronda i parteix de la invisibilitat de moltes dones en diversos sectors i pel fet que tampoc apareixen en les estadístiques que expliquen qui ocupa els llocs de responsabilitat. A partir del dia 1 d'octubre es pot fer la inscripció per assistir-hi al web del Palau Robert, i s'anunciarà quan l'aforament estigui complet tant al web com a les xarxes socials. Les activitats s'organitzen amb totes les mesures de seguretat vigents. El debat es podrà seguir en directe al YouTube del Palau Robert. Segona activitat del cicle organitzat amb motiu de l'exposició "Feminista havies de ser", el 7 d'octubre a les 18 h

L'exposició "Feminista havies de ser", que reivindica d'una manera diferent i creativa el feminisme, ja ha rebut més de 6.000 visites d'ençà de l'obertura al públic el 23 de setembre, a la Sala 3 del Palau Robert. Un públic molt nombrós, majoritàriament femení i jove, ha mostrat interès per aquesta exposició, comissariada per Natza Farré, que proposa un recorregut pels motius que justifiquen la necessitat del feminisme. La mostra, produïda per la Generalitat, és de les més visitades en la història del Palau Robert en els primers dies d'obertura al públic. Gran èxit d'afluència a la proposta comissariada per Natza Farré

El Palau Robert, equipament lúdic i cultural depenent de la Vicepresidència del Govern, i l'Agència Catalana de la Joventut organitzen, amb el suport d'Europa FM, FLAIXBAC, iCat, la ràdio musical i cultural de Catalunya Ràdio (CCMA), i Creu Roja Catalunya la segona edició del festival Clotilde Fest, amb les actuacions de Sara Roy, Miki Nuñez, Suu, Els Amics de les Arts i Manel, en tres concerts programats els dies 2,3 i 4 d'octubre, respectivament. El primer concert tindrà lloc el divendres 2 d'octubre, a les 20 h, amb el suport d'EUROPA FM, amb les actuacions de la cantant i compositora manresana Sara Roy, una de les cantants emergents del país on ja triomfa a les xarxes socials i ara ho farà als escenaris, i de Miki Nuñez, un artista versàtil que atresora una àmplia experiència en l'àmbit de la música. En el seu pas per 'Operació Triomf', va quedar en sisè lloc, a les portes de la final. Miki Núñez va estudiar música des que era una criatura, ja que els seus pares van insistir perquè adquirís els fonaments musicals i pogués tocar instruments com la guitarra i el piano. El pop festiu de Suu i Els Amics de les Arts seran els protagonistes del concert del dissabte 3 d'octubre, que compta amb el suport de FLAIXBAC. Suu és una de les artistes catalanes més seguides i escoltades de l'actualitat. Després de triomfar amb el seu primer disc i a través del seu canal de YouTube i d'Instagram, el 2020 ha publicat el disc Ventura. Els dies més dolços és el concert acústic d'Els Amics de les Arts, sobre la cara bona de les coses. Els Amics de les Arts tornen al format acústic i de la proximitat. Una oportunitat totalment circumstancial que dona al públic la possibilitat de viure un espectacle únic que ens recordarà els inicis de la banda i on es revisitaran les seves cançons més estimades. L'edició el Clotilñde Fest del 2020 es tanca el diumenge 4 d'octubre amb la banda transversal Manel, amb el suport d'iCat. Guillem Gisbert, Martí Maymó, Arnau Vallvé i Roger Padilla han completat un repòquer de discos de composició precisa, atrevida i versàtil, i una escala que, de repte en repte, els ha portat del bucolisme de l'ukelele al rock, l'electrònica i els ritmes llatins i urbans. Imprevisibles sempre, amb la memòria desperta sempre, l'any passat tornaven a sorprendre amb "Per la bona gent", on samplejaven Maria del Mar Bonet i convidaven el mestre Sisa a compartir pentagrames. El concert es podrà seguir al web d'iCat. La Generalitat de Catalunya aposta, amb la continuïtat del festival i amb la participació de noms destacats de l'escena musical, per la cultura i la música catalana. També per donar suport a grups de música en una conjuntura difícil com l'actual a conseqüència de la Covid-19. El festival musical s'organitzarà amb totes les mesures de seguretat vigents i amb un nombre limitat d'assistents que hauran de fer la reserva prèvia. El nom del cicle Clotilde Fest recorda la figura de Clotilde Cerdà (1861-1926), filla de l'urbanista Ildefons Cerdà i de la pintora Clotilde Bosch. Va ser la concertista d'arpa i compositora que va fundar a Barcelona l'Acadèmia de Ciències, d'Arts i Oficis, dedicada a la formació de la dona. Va ser una dona que va defensar, amb convenciment i valentia, els drets de les dones i dels sectors més explotats, compromesa amb l'abolició de les formes de violència del seu temps: la guerra, la dominació, l'esclavatge i la pena capital. Fins al 2 d'octubre es pot visitar al centre l'exposició "Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes, una dona davant una època". Durant els concerts, un informador de l'Agència Catalana de la Joventut explicarà als joves els riscos associats al consum d'alcohol i altres substàncies. Cal recordar que la Generalitat, amb la col·laboració de FLAIXBAC i Europa FM, també va organitzar, durant l'abril del 2020, el festival virtual amb el lema "La casa teva es transformarà en la millor sala de concerts". L'objectiu era combatre el coronavirus, en el marc la campanya institucional i amb el nom del Festival de música juvenil Clotilde Fest. El Palau Robert, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), convoca el "I Concurs de fotografia del festival Clotilde Fest", amb l'objectiu de fomentar l'afició per la fotografia i la creació artística entre els joves, coincidint amb un dels esdeveniments musicals més destacats de la tardor. Els concurs s'adreça a joves aficionats a la fotografia en edats compreses entre els 18 i els 30 anys que podran presentar tres fotografies dels concerts a l'adreça de correu [EMAIL] El termini de presentació de les obres finalitzarà el 7 d'octubre. El jurat estarà format per un representant de la Direcció General de Difusió, un altre de l'Agència Catalana de la Joventut i un tercer de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. El primer premi està dotat amb 300 euros. El segon premi, amb un curs d'iniciació a la fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), i el tercer, amb 150 euros. Les fotos guanyadores s'exhibiran a l'aparador del Palau Robert entre el 19 d'octubre i l'1 de novembre. Podran participar-hi el joves que disposin d'invitació per assistir als concerts. Poden aconseguir invitacions per assistir als concerts els titulars del Carnet Jove. Des de la pàgina principal del web www.carnetjove.cat podran enllaçar al lloc "Connecta't" per guanyar una invitació doble per a un dels tres concerts. El període de participació serà del dilluns 15 al dilluns 28 de setembre. Es donaran 62 premis de 2 invitacions per cadascun dels tres concerts, una invitació per la persona titular premiat/da i l'altre per la persona acompanyant que determini. En el cas de menors de 16 anys, l'acompanyant caldrà que sigui el pare, la mare o tutor/a (caldrà presentar llibre de família i dni), o l'adult que aquests autoritzin (caldrà presentar full d'autorització). El festival s'organitza amb totes les mesures de seguretat per la Covid-19 i amb reserva prèvia els dies 2,3 i 4 d'octubre

El tercer concert del Festival virtual Flamencat anirà a càrrec del quintet femení Maruja Limón el dijous 18 de juny, i es podrà seguir al canal de YouTube de Radio Teletaxi, de les 20 a les 21 hores. Aquest Festival, organitzat pel Palau Robert (Generalitat) i el festival Guitar BCN, amb la col·laboració de Radio TeleTaxi, dona a conèixer el moment dinàmic que viu l'escena catalana del flamenc, amb valors emergents que viuen a Catalunya, com és el cas de Maruja Limón. Maruja Limón és un quintet femení format per Esther González i Sheila Quero (veus), Vicky Blum (guitarra), Elisenda Fàbregas (percussió) i Mila González (trompeta). El seu art aposta per una música vital que es mou entre el flamenc, el pop i els ritmes llatins, i que arriba a noves sonoritats i temàtiques més complexes. Les seves cançons parlen de les històries més quotidianes, situacions diàries que s'enfoquen amb un estil directe i senzill. Aquest concert i els altres programats en el Festival s'havien de celebrar al Jardí del Palau Robert, centre que depèn del Departament de la Vicepresidència a través de la Direcció General de Difusió, però les circumstàncies de la pandèmia han obligat a reformular-los. Els concerts del Flamencat s'enregistren sense públic i amb totes les mesures de seguretat i de protecció, abans d'emetre'ls per YouTube. Organitzat per la Generalitat i el festival Guitar BCN, amb la col·laboració de Radio TeleTaxi

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, es podrá visitar la instal·lació artística situada a l'aparador del Palau Robert i el Jardí. La instal·lació "7,5 milions de mirades" consta de fotografíes produïdes per Adriana Eskenazi i Laura Encursiva, i posa de manifest els sentiments diversos que ha produït la vivència de la COVID a través d'imatges que mostren mirades dels ciutadans de Catalunya. La mostra es podrà visitar fins al 23 de setembre.

El proper divendres 21 de novembre tindrà lloc a la UVic i al Palau Robert de Barcelona un doble homenatge a la Dra. Francesca Bartrina i Martí, professora de la UVic-UCC, doctora en teoria de la literatura i literatura comparada, directora del Centre d'Estudis Interdisciplinaris de la Dona, editora de la col·lecció "Capsa de Pandora" d'Eumo Editorial i autora de nombrosos articles especialitzats sobre traducció i estudis de gènere, que va morir en plena maduresa personal i intel·lectual el passat mes de juny. El director general d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, va destacar que "Dones. Afganistan" combina la força de 149 imatges de Gervasio i els textos de Mònica Bernabé, periodista catalana que porta gairebé 8 anys vivint a l'Afganistan, en l'acte inaugural de l'exposició, que va tenir lloc els dimarts 28 d'octubre. Itinerari que descobreix el patrimoni històric i arquitectònic de Castellterçol i rodalies. Al poble es pot visitar la Casa Museu Prat de la Riba, insigne polític català fill de la vila, l'església de Sant Fruitós i, als afores, el castell i l'ermita de Sant Miquel. S'ha presentat l'exposició, el llibre i la pel·lícula "Catalunya des del cel", en una acte que ha tingut lloc avui dimarts, amb la presència del secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, del fotòfrag Yann Arthus-Bertrand, del socioecòleg Ramon Folch, autor dels textos, i del director de l'editorial Lunwerg, Javier Zaldúa. El Centre de Regulació Genòmica organitza tallers al Palau Robert amb motiu de l'exposició "Tree of Life – La complexitat de la vida: de la cèl·lula a l'organisme viu", que es pot visitar del 4 de setembre al 12 d'octubre de 2014. Els tallers s'adrecen al públic en general, professorat i estudiants d'ESO i Batxillerat. El dissabte 27 de setembre, el Jardí del Palau Robert de Barcelona acull, de les 10 a les 20 hores, la Festa dels Amics de Sant Joan de Déu, oberta a les famílies i infants per donar a conèixer, mitjançant tallers i activitats pensades per als infants, els programes més innovadors que el centre duu a terme per millorar l'experiència dels nens que han de ser hospitalitzats.

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va inaugurar la mostra el dia 17 de setembre, als mateixos jardins del Palau Robert. També hi van assistir l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el president del grup de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias; el president del grup d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament, Jordi Portabella, i el director general de Difusió Corporativa de la Generalitat, Jordi Fortuny. L'objectiu d'aquesta mostra és explicar l'acció de govern de la Generalitat a la Regió Metropolitana de Barcelona, integrada per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme, el Garraf i l'Alt Penedès. L'exposició es divideix en sis àrees temàtiques: Els serveis a les persones, L'accés a l'habitatge, La millora del transport, La nova política de gestió de l'aigua, La competitivitat i La recerca i la innovació. En el mòdul dedicat als serveis a les persones, per exemple, s'hi inclouen les principals actuacions del Govern en àmbits com l'educació, la salut, els serveis socials, la seguretat i la justícia. En els altres àmbits l'exposició mostra les infraestructures que s'estan impulsant en la regió, amb l'objectiu de fomentar el seu desenvolupament econòmic i millorar la mobilitat de les persones. Es destaquen les obres que es porten a terme a les xarxes del Metro o dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i a la xarxa viària, i s'apunten els nous eixos viaris que s'estan projectant. A l'apartat de gestió de l'aigua s'hi expliquen les principals infraestructures que han de garantir el subministrament d'aigua en el futur, com ara les dessalinitzadores i les potabilitzadores. A l'espai dedicat a l'economia, es presenta el paper estratègic d'infraestructures com el port de Barcelona i l'aeroport del Prat, i l'aportació de la Generalitat de Catalunya a agents dinamitzadors de l'economia de la Regió com, per exemple, la Fira de Barcelona. Per últim, i dins l'apartat de recerca i innovació, s'expliquen quines són les instal·lacions científiques de primer nivell i els centres de recerca de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Es tracta de la primera ocasió en què la Generalitat va posar en pràctica aquest sistema unificat, que alhora albergava, d'acord amb el Pla Territorial de Ponent de 2007, l'exposició "Per Lleida, som-hi" per donar a conèixer l'obra de govern duta a terme durant els darrers dos anys a les comarques de la plana de Lleida. Aquesta primera experiència va servir de model per a altres fires i exposicions, ja siguin de caire general de l'obra realitzada, ja sigui de forma local, com ho era aquest cas pel que fa a les terres de Lleida. Concretament, l'espai unificat de la Generalitat va incloure un total de 9 estands, que exposaven els projectes impulsats pels departaments de Treball, i d'Acció Social i Ciutadania, per la Delegació Territorial del Govern a Lleida, per l'Agència Catalana de l'Aigua, el Cos de Mossos d'Esquadra, l'Incasòl, l'Institut Català del Crèdit Agrari, Prodeca i Comerç Catalunya. La Generalitat també va comptar a la fira amb la presència de l'IRTA, tot i que en un altre espai. En síntesi, el material expositiu de l'espai de la Generalitat va recollir les inversions del Govern en l'àmbit de la salut, l'educació, les infraestructures, l'atenció a les persones amb dependència i en les noves tecnologies. Entre tots els projectes expositius que es podien visitar, va destacar, per exemple, la maqueta del futur aeroport Lleida-Alguaire, en què, quan estigui en ple funcionament, es preveu un trànsit de fins a 400.000 viatgers anuals. Pel que fa a l'àmbit de l'ensenyament, cal destacar que s'han construït tres nous edificis per ubicar-hi centres d'educació infantil i primària. També s'hi va abordar la qüestió de l'habitatge a preu assequible, en la qual el Govern està desenvolupant set àrees residencials estratègiques que acolliran més de 10.000 habitatges nous repartits en diverses poblacions. Cal recordar que la Fira va ser inaugurada pel president de la Generalitat, José Montilla, que en el seu discurs va fer balanç del conjunt d'actuacions que el Govern de la Generalitat ha dut a terme a les terres de Lleida. D'altra banda, els delegats del Govern de les altres demarcacions territorials van visitar el certamen el 26 de setembre. A més del delegat de Lleida, Miquel Pueyo, hi havia Xavier Sabaté, de Tarragona; Lluís Salvadó, de les Terres de l'Ebre; Jordi Martinoy, de Girona; Jordi Fàbrega, de la Catalunya Central; Carme Sanmiguel, de Barcelona; i Víctor Orrit, de l'Alt Pirineu i Aran.

Les escoles interessades a visitar les exposicions que es presenten al Palau Robert han de concertar dia i hora de visita al correu [EMAIL] amb una setmana d'antelació com a mínim per garantir un accés fluid a les mostres durant totes les hores d'obertura al públic. més informació Imprès per als mitjans de comunicació que vulguin fer la cobertura informativa d'algun esdeveniment des del terrat del Palau Robert (Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda) formulari. Les institucions o entitats sense ànims de lucre que vulguin fer ús de la Sala d'Actes, Jardí o altres dependències del Palau Robert poden fer la sol·licitud al correu [EMAIL].

És la segona vegada, després de la Fira de Sant Miquel de Lleida, que els estands de la Generalitat s'agrupaven en un sol espai. En aquest cas van ser els de l'Incasòl, el Cos de Mossos d'Esquadra, l'Agència Catalana de Consum, el Departament de Treball, Prodeca i la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre. L'estand de la Delegació Territorial va acollir l'exposició sobre l'acció de govern a les comarques de l'Ebre. S'hi varen explicaran les actuacions i els projectes relatius als serveis a les persones, el sector agroalimentari i la preservació del medi ambient, l'accés a l'habitatge, la millora del transport i l'aposta per una economia més competitiva. Una de les peces destacades de la mostra va ser la maqueta de la futura Universitat de les Terres de l'Ebre. Per a redreçar el dèficit de les comarques de l'Ebre en matèria d'infraestructures i serveis, el Govern de Catalunya ha potenciat les inversions públiques i ha incrementat el nombre de professionals dels serveis sanitaris, educatius, culturals i socials. Des de 2004 i fins al 2010 s' hi hauran construït, ampliat i millorat 31 centres sanitaris, 79 escoles i llars d'infants, hi haurà set noves biblioteques i es triplicaran les places de les residències per a la gent gran. Aquest 2008 és especialment important en aquest sentit. D'una banda, perquè s'ha donat un impuls decisiu a alguns projectes que ja estaven en marxa, com ara el polígon industrial del Molló, a Móra la Nova mateix; el reg del Xerta-Sénia o la culminació del desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra. Al mateix temps, la Generalitat treballa en el futur Pla Territorial de les Terres de l'Ebre, l'Hospital Regional, el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, l'anell viari del Delta o la universalització de l'accés a les noves tecnologies, entre d'altres projectes. La Fira de Móra la Nova és una de les més importants de les comarques meridionals del Principat de Catalunya i ha esdevingut una de les més representatives del país. La seva oferta abasta des dels materials i equipaments per a la construcció fins als electrodomèstics i l'electrònica, passant per les editorials, la informàtica, la ceràmica, la decoració i l'interiorisme, l'alimentació, la promoció comercial i industrial, la maquinària i les eines del camp, els productes agrícoles, l'automoció, etc. La Fira es va començar a celebrar l'any 1831, un any després de la concessió de la independència al municipi, atorgada pel rei Ferran VII.

El Govern de Catalunya va participarà activament en la Fira de Mostres de Girona, que es va fer en el marc de les Fires de Sant Narcís. A més, l'exposició "Per Girona, som-hi" va mostrar l'acció de govern en les comarques gironines des de començament de la legislatura. El Govern de Catalunya va participar activament en la Fira de Mostres de Girona, que es va fer en el marc de les Fires de Sant Narcís. A més, l'exposició "Per Girona, som-hi"va mostrar l'acció de govern en les comarques gironines des de començament de la legislatura. Els estands de la Generalitat varen ocupar una carpa de 600 metros quadrats a la Devesa. Hi havia Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes, del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural); el SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya, del Departament de Treball); el Departament d'Acció Social i Ciutadania; el Servei Català de Trànsit, del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació; l'ATM (Autoritat Territorial de la Mobilitat, vinculada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques) i la Delegació Territorial del Govern a Girona, del Departament de la Vicepresidència. L'espai de la Delegació Territorial del Govern va acollir l'exposició "Per Girona, som-hi" i va explicar els nous serveis, les nous projectes i les noves infraestructures de la Generalitat a les comarques gironines en els àmbits de la salut, l'educació, l'atenció a les persones amb dependència, les noves tecnologies, l'habitatge, la seguretat, el medi ambient i la cultura. La mostra va incloure la maqueta del nou edifici administratiu de la Generalitat a Girona, Santa Caterina, que ja es va poder veure en les Fires de Sant Narcís de l'any passat. Aquesta vegada, la ciutadania de Girona va tenir l'oportunitat de comparar la maqueta amb l'estat actual de les obres, força avançat, perquè l'edifici entrarà en servei el segon semestre de l'any que ve. Un audiovisual va mostrar com seran les dependències d'aquest equipament, que concentrarà la majoria de serveis territorials de la Generalitat a Girona.

La Generalitat va concentrar en un mateix espai els estands dels diferents departaments i l'exposició "Per les Terres de l'Ebre, som-hi". La Generalitat va concentrar en un mateix espai els estands dels diferents departaments i l'exposició "Per les Terres de l'Ebre, som-hi", que ja es va poder visitar en la fira de Móra la Nova. L'espai de la Generalitat a la Fira d'Amposta ocupava 255 metres quadrats i va incloure els estands dels departaments de Treball; d'Educació; d'Acció Social i Ciutadania; Agricultura, Alimentació i Acció Rural (a través de Prodeca, Promotora d'Exportacions Catalanes); Medi Ambient i Habitatge (a través de l'Agència Catalana de l'Aigua); Economia i Finances (amb l'ICCA, Institut Català del Crèdit Agrari); Política Territorial i Obres Públiques (amb l'Incasòl, Institut Català del Sòl); i la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre, del Departament de la Vicepresidència. La mostra "Per les Terres de l'Ebre, som-hi", a l'estand de la Delegació Territorial, recollia les principals actuacions de la Generalitat durant els dos primers anys d'aquesta legislatura i les emmarcava en els àmbits agroalimentari i del medi ambient, l'accés a l'habitatge, la millora del transport, els serveis a les persones i l'aposta per una economia més competitiva. L'exposició explicava l'esforç inversor del Govern i que, des del 2004 fins al 2010, s'hauran construït, ampliat i millorat, per exemple, 31 centres sanitaris, 79 escoles i llars d'infants i 7 noves biblioteques a les comarques ebrenques. L'espai firal de la Generalitat a la Fira de Mostres d'Amposta també va incloure la maqueta del pont "Lo passador de l'Ebre", que ha d'unir les poblacions de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre i que posa en marxa el projecte de l'anella viària del Delta. També hi havia informació sobre projectes de futur com ara les noves residències per a la gent gran a Deltebre o Alcanar, els centres escolars com el complex 3 -18 del Perelló o el CEIP Consol Ferré d'Amposta. Igualment, s'hi explicaven quines són les noves comissaries dels Mossos d'Esquadra, en funcionament des de l'1 de novembre passat, o les infraestructures en desenvolupament com el polígon industrial Catalunya Sud o els 30.000 metres quadrats de nou moll comercial al port de la Ràpita.

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va presentar, el 2 de març, el catàleg de balanç de dos anys de Govern "Pel Camp de Tarragona, som-hi", davant d'una àmplia representació de la societat civil, econòmica, cultural i social de Tarragona. La publicació sintetitza l'acció de Govern en aquests dos primers anys de legislatura i defineix l'acció de futur al Camp de Tarragona. En aquest acte, celebrat al Paranimf del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Xavier Sabaté va pronunciar la conferència "Entre tots construïm el futur".

Els estands dels departaments van compartir un espai que va incloure l'exposició "Per la Plana de Lleida, som-hi", amb informació de l'acció de govern en aquestes comarques. Els estands dels set departaments van compartir un mateix espai que va incloure l'exposició "Per la Plana de Lleida, som-hi", amb informació de l'acció de govern en aquestes comarques. Els estands de la Generalitat van ocupaven una superfície total de 211 m2. Hi van estar representats el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a través de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes); el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de l'Incasol (Institut Català del Sòl); el d'Economia i Finances, amb l'Agència Catalana de Consum; el d'Educació, que va presentar l'oferta de cicles formatius de l'IES Mollerussa, i els departaments de Treball i de Medi Ambient i Habitatge. La mostra "Per la Plana de Lleida, som-hi" es va instal·lar a l'estand de la delegació territorial de la Generalitat a Lleida, del Departament de la Vicepresidència. "Per la Plana de Lleida, som-hi" es va basar en les actuacions previstes en el Pla Territorial de Ponent de 2007 i va recollir l'obra duta a terme durant aquesta legislatura a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell. Com els visitants de la fira van comprovar, les inversions de l'Administració de la Generalitat es van concentrar en els àmbits de la salut, l'educació, les infraestructures, l'atenció a les persones amb dependència i les noves tecnologies. Un element destacat de l'exposició va ser la maqueta de l'aeroport de Lleida-Alguaire. La Fira de Sant Josep de Mollerussa és un punt de trobada i de referència per als sectors agrícola i ramader. És una cita ineludible, sobretot per les possibilitats de negoci que es generen al seu entorn. També és un fòrum on es van debatre, en les jornades tècniques, els principals temes d'actualitat i d'interès per a aquests sectors, i serveix per conèixer les darrers novetats i avenços pel que fa a maquinària agrícola. Enguany se'n va celebrar la 137a edició.

Exposició del fons d'art de La Passió d'Olesa de Montserrat. La Passió d'Olesa de Montserrat és un espectacle teatral que té els seus inicis en les representacions religioses i populars de l'edat mitjana, encara que els primers documents conservats sobre aquesta passió concreta daten del segle XVI. Aquestes manifestacions, que giren al voltant de la vida, la mort i la resurrecció de Jesús, s'han anat perpetuant al llarg dels segles amb un arrelament tan extraordinari que encara avui s'expressen públicament, no només a Olesa sinó a altres poblacions catalanes, així com a molts altres indrets del món; de vegades sota formes bàsicament teatrals, de vegades sota formes més litúrgiques o rituals. El fenomen és extens i permet múltiples aproximacions, des de la teologia a l'antropologia cultural fins a la filologia, tot passant per la dramatúrgia. Cada Passió té la seva història, la seva personalitat, les seves peculiaritats. Inauguració dijous, 4 de març, a les 19.30 h Dels molts aspectes que podrien anotar-se a propòsit de la Passió olesana, ens interessa ara la relació d'aquest espectacle amb la història i l'evolució del cartellisme, des de finals del segle XIX fins a començaments del segle XXI. Efectivament, a partir de la documentació conservada, dotzenes de cartells que anuncien les dades bàsiques de les representacions, pot establir-se perfectament un recorregut paral·lel entre l'evolució dels plantejaments teatrals, en el sentit més ampli dels termes, i els canvis del disseny gràfic aplicats al cartellisme. Aquesta exposició al Palau Robert de Barcelona mostra una part d'aquest trajecte, la que podria considerar-se com a darrera etapa, la de l'últim canvi de segle, el pas del XX al XXI. Quan l'any 1987 va inaugurar-se el nou teatre de La Passió d ́Olesa (l'anterior havia quedat absolutament destruït el 1983 a causa d ́un incendi), tres col·laboradors de l'entitat van tombar cap a l'art contemporani amb el doble objectiu de publicitar l'espectacle teatral i crear un fons d'art plàstic al voltant del tema de la passió. La resposta va ser extraordinària: 1987 Joan Pere Viladecans, 1988 Jordi Fornas, 1989 Frederic Amat, 1990 Joan Josep Tharrats, 1991 germans Castells Planas, 1992 Antoni Llena, 1993 Albert Ràfols Casamada, 1994 Josep Maria Subirachs, 1995 Joan Hernàndez Pijuan, 1996 Josep Guinovart, 1997 Antoni Clavé, 1998 Antoni Tàpies, 1999 Rafael Bartolozzi, 2000 Perejaume, 2001 Modest Cuixart, 2002 Robert Llimós, 2003 Arranz Bravo i 2004 Francesc Artigau. Divuit interpretacions lliures al voltant del tema de la passió, religiosa, vital, estètica. Divuit propostes molt diferents pel que fa a tècniques i materials, des de l'acrílic fins a la fotografia, passant per l'oli, el collage, el carbó o els llapis. Divuit maneres d ́expressar la relació entre l'art i la passió. Divuit actes de generositat creativa a canvi de convertir-nos en receptors actius.

Lloc: les cotxeres del Palau Robert. Dates: del 7 al 28 de setembre de 2004 Abans d'entrar a la sala d'exposicions, el visitant es trobarà amb un automotor de la sèrie 600, al costat del Palau Robert, que anuncia la mostra. Aquest automotor simbolitza els orígens de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ja que era un dels trens que circulaven per l'actual línia Barcelona-Vallès quan es va constituir com empresa. La nova empresa va heretar les explotacions dels diferents ferrocarrils d'amplària de via inferior a l'espanyola que hi havia a Catalunya: la xarxa dels Ferrocarrils de Catalunya i la xarxa dels Ferrocarrils Catalans. Una unitat de tren de la sèrie 600 s'instal·larà al carrer de Còrsega per donar la benvinguda als visitants de l'exposició. Actualment, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té al seu càrrec les línies Barcelona-Vallès, d'amplada de via internacional (1.435 mm), que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa; la línia de Barcelona-Llobregat-Anoia, d'amplada de via mètrica (1.000 mm), que uneix Barcelona amb Manresa i Igualada, en servei de viatgers, i els ramals de Sant Boi al Port de Barcelona i de Manresa a Súria o Sallent, en servei de mercaderies. També es gestionen els funiculars de Vallvidrera, de Gelida, de Sant Joan i de la Santa Cova, els trens cremallera de Montserrat i de Núria i les estacions de muntanya de Vall de Núria i de La Molina. De l'interior de la mostra en destaca un simulador de cabina de tren, on el visitant pot rebre les sensacions que produeix la conducció d'un dels trens més moderns de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Mitjançant un audiovisual, els visitants podran veure el mateix que el maquinista. L'exposició inclou fotografies d'esdeveniments que han fet història en aquests 25 anys d'empresa i d'altres imatges que permeten comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït tant en la renovació dels material mòbil com en la de les estacions i el seu entorn urbà. Els automotors dièsel MAN de la sèrie 3000 (fotografia superior) van circular per la mateixa línia per on ara ho fan les modern unitats de tren de la sèrie 213 (fotografia inferior). La perspectiva històrica que dóna el pas dels anys permet tenir una visió àmplia d'aquestes transformacions i a la vegada posar en valor tots els elements que han estat protagonistes del canvi. Avui, i amb el treball del dia a dia dels professionals i amb la col·laboració de les institucions, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya se situa com a punt de referència, tant a nivell nacional com internacional, dins del sector del transport ferroviari. Visiteu un tren històric de la sèrie 600 Coincidint amb l'exposició, a la zona de vianants del carrer de Còrsega hi ha exposat un tren històric de la sèrie 600, que es pot visitar cada dia. els dissabtes i diumenges, 11, 12, 18, 19, 25 i 26 de setembre, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Coincidint amb l'exposició, els diumenges dies 12, 19 i 26 de setembre de 2004 es programaran un seguit de circulacions especials amb trens històrics, el Brill 18 i el Brill 301, amb recorreguts urbans dins la ciutat de Barcelona, entre les estacions de Barcelona-Pl.Catalunya i Reina Elisenda. L'automotor Brill 18, de l'any 1916, forma part del material històric preservat per FGC. Va començar a circular el dia que es va inaugurar la prolongació de la línia de Sarrià fins a Les Planes, i encara avui fa circulacions especials.

Exposició oberta al públic del 12 de maig al 30 de juny de 2004 "Dalí esdevingué una curiosa barreja de localisme exacerbat i frenètic i de dandisme cosmopolita, libèrrim i il·limitat. És molt possible que a través d'aquesta classificació hagi realitzat l'ideal dels empordanesos il·lustrats, que està format de miopia i de presbícia, de proximitats i llunyanies, de l'obsessió per la cosa microgràfica i per l'espai dilatat". "Lluny, els amics parlen de mi en veu baixa i fan esment de qualsevol fotesa que ens apropa. Veig els rostres tranquils i els ulls encesos i escolto la remor de la conversa com un ressò del que jo escric". Data i hora: dijous, 20 de maig a 19.30 h. Josep Playà, periodista i comissari de l'any Dalí a Figueres Síntesi de la conferència: Salvador Dalí va néixer a Figueres i va viure els primers vint-i-cinc anys de la seva vida entre aquesta ciutat i Cadaqués. Després va continuar la seva carrera internacional a França i Estats Units, però mai va deixar de tornar a Portlligat, on tenia la seva única casa i taller, i en la darrera etapa de nou a Figueres on va crear el Teatre-Museu Dalí. La seva relació amb l'Empordà es trasllada també a la seva obra pictòrica, literària, publicitària i cinematogràfica, de tal manera que no es pot entendre la seva iconografia sense conèixer aquest país. Data i hora: dimarts, 8 de juny a 19.30 h. Síntesi de la conferència: Estudi històric de la vida de Gala des de el seu naixement fins la seva mort, remarcant la importància que va tenir en el surrealisme francès, tant pictòric com literari, abans de conèixer a Salvador Dalí. A partir de 1929, Gala coneix a Dalí i comparteix la seva vida amb ell fins el dia de la seva mort.

Vides en Positiu (Positive Lives) és un projecte fotogràfic internacional únic que descriu històries personals, vides de nens, dones i homes vivint o afectats pel VIH/SIDA, així com la varietat de les seves respostes positives. Vides en Positiu, no és només una exposició: ha viatjat per diversos països dels 5 continents, vista per més de 4 milions de persones, ha esdevingut un centre de debat obert, un lloc per a l'educació i està pensada per despertar la consciència pública. Les imatges i històries d'aquesta exposició s'uneixen per crear un poderós i emocionant testimoni d'individus que viuen amb el VIH/SIDA. El valor i el lliurament total de les persones fotografiades aquí no es pot menysprear. Estan disposats a compartir les seves històries per salvar la vida d'altres. Vides en Positiu reconeix els drets de la gent seropositiva, i és per aquest motiu que cap material s'ha fet servir sense el permís de les persones que van prendre part a les fotos i les històries. Enguany, coincidint amb la diada internacional de la lluita contra la SIDA l'1 de desembre, el Palau Robert - Centre d'Informació de Catalunya, inaugura aquesta mostra fotogràfica de la mà d'Ajuda en Acció. Aquesta ONG organitza a més a més en el marc d'aquesta exposició, visites guiades i conferències per recordar-nos que estem encara lluny d'una solució definitiva i que cal educació, esforç i energia positiva per aturar la malaltia i les seves conseqüències.

Exposició oberta al públic del 19 d'octubre al 28 de novembre de 2004 Lloc: Cotxeres del Palau Robert. No s'han trobat indicis que la família Dalí-Domènech realitzés un àlbum de fotografies. Tot i això, el nombre important d'imatges trobades indica de manera clara, que la família del pintor Salvador Dalí Domènech era una de les famílies d'aquells moments a les quals els agradava retratar-se molt sovint, tant en seriosos retrats a casa de fotògrafs professionals de Figueres - com Carreras o Bosch - o de Barcelona, a la Fotografia Hispania. També existeixen, fet poc habitual en aquells moments, fotografies realitzades per amics. Fins fa pocs anys, al jardí de l'antiga casa de la família Pitxot a Figueres, al carrer Muralla, hi havia una habitació/traster plena de piles de capses de plaques de vidre impressionades per algú d'aquella família. Salvador i la seva germana Anna Maria, quan tenien pocs anys, van ser retratats diverses vegades en aquest jardí. Un altre amic fotògraf va ser Joan Xirau, company de Salvador a l'Institut Ramon Muntaner i amb qui l'artista, juntament amb altres alumnes, creà l'any 1919 la interessant revista Studium. Xirau va realitzar excel·lents fotografies d'Anna Maria i de Salvador al primer estudi que aquest últim va tenir al terrat de la casa de la plaça de la Palmera. Des del Museu del Joguet de Catalunya hem volgut, amb l'ajut de diferents arxius familiars, reconstruir els vint primers anys de la vida de Salvador Dalí, i recrear una mena d'àlbum d'imatges que vol ser també una crònica de records íntims acompanyada d'una evocació de l'ambient urbà de la Figueres d'aquells anys i del paisatge mariner del Cadaqués d'aquella època. Llavors, fa uns cent anys, tant a Figueres com a Cadaqués, el Salvador Dalí conegut era un personatge de caràcter fort i extravagant; era el notari de Figueres. El nostre artista, en aquella primera època, només era "en Salvador", el fill del notari, i per a la família, "en Vadoret". Per això, en molts peus de foto de l'exposició trobareu, d'una manera afectuosa, el seu nom tot sol: Salvador. Per a l'exposició, el Museu ha realitzat un DVD on es poden veure dos retrats en moviment realitzats a Figueres l'any 1914, i fins ara desconeguts; un d'Anna Maria i l'altre de Salvador, en els quals tots dos fan ganyotes. L'audiovisual ha estat realitzat per Vicenç Asensio. El complementa la peça musical que Pascal Comelade ha creat per acompanyar les imatges. A la mostra també és possible veure Don Osito Marquina, l'osset d'Anna Maria, que tant estimaven també Salvador i Federico García Lorca; del poeta existeixen dues cartes on fa grans elogis d'aquest ós. Don Osito Marquina, amb motiu de l'exposició a les cotxeres, ha decidit acompanyar temporalment les fotografies i els documents de l'exposició, gràcies als quals es troba com a casa seva, com fa noranta anys. La mostra sobre els primers vint anys de Dalí ha gaudit d'una gran acollida i ha complert amb les expectatives del Museu del Joguet, ja que s'ha convertit en una exposició de caràcter obert, que s'ha anat ampliant amb noves imatges i documentació aportades per visitants durant el seu període d'obertura al públic. Aquest interès mostrat ha fet que s'hagi decidit elaborar un catàleg/arxiu també obert, amb el mateix esperit de l'exposició, que es presenta per primer cop a l'espai de les cotxeres del Palau Robert.

Del 4 d'agost al 31 d'agost de 2004. Homenatge a Juli Soler i Santaló L'exposició té una triple intenció: 1. la primera és fer un homenatge al fotògraf pirinenc Juli Soler i Santaló 2. la segona és donar testimoni dels canvis als Pirineus des de Sant Pere de Rodes fins a la Vall d'Ansó en el decurs dels darrers cent anys; 3. la tercera és mostrar l'evolució tècnica de la fotografia Per fer-ho s'han escollit 50 fotografies realitzades per Juli Soler i Santaló a la primera dècada del segle XX i s'han repetit des de mateix lloc i perspectiva al llarg de 2003. Els autors de les fotografies actuals de l'exposició són Josep Maria Sala i Albareda antic president del CEC i Ton Abel i Bonada ex-director de l'Arxiu Fotogràfic del CEC, fotògraf reconegut i com l'anterior, veritable enamorat dels Pirineus. Juli Soler i Santaló va néixer a Barcelona, el 1865. Aviat, la natura i la muntanya el van atreure. Les primeres excursions les va fer amb amics del CEC per les muntanyes del Montseny i de les Guilleries però de seguida va sentir l'atracció de l'alta muntanya i de l'excursionisme esportiu, en lloc del cultural que era més comú a finals del segle XIX. L'atracció per l'Alt Pirineu el va portar pels Pallars i la Vall d'Aran, que va ser un dels seus indrets predilectes per fer excursions. Va publicar la primera guia monogràfica de la Vall d'Aran el 1906. Es tracta d'una obra completa que comprèn aspectes històrics, culturals i geogràfics, així com una diversitat d'itineraris que permeten arribar des dels cims més alts, als racons més amagats de la Vall. En reconeixement Juli Soler va ser nomenat fill predilecte de la Vall d'Aran. Juli Soler i Santaló va recórrer els Pirineus direcció ponent partint de la Vall d'Aran, i així va trepitjar els cims més alts i totes les valls aragoneses fins al límit amb Navarra. Van ser molt apreciades les conferències pronunciades al local social del CEC, que sempre acompanyava d'excel·lents fotografies. Dels textos d'aquestes conferències es van editar les monografies sobre les valls de Gistain, Vió i Puértolas, Broto, Bielsa, Tena, Canfranc i Aisa. El massís de la Maladeta va ser una de les seves fites més volgudes. Gràcies a la seva insistència va aconseguir la cessió d'un terreny a la partida de la Renclusa, al terme municipal de Benasc. Va fer els plànols del refugi i amb l'ajuda del seu bon amic i guia local José Sayo, va començar la construcció del refugi l'estiu de 1913. La seva inauguració es produí l'estiu del 1914 pocs mesos després de la seva mort prematura el 30 d'abril de 1914, i roman des d'aleshores com un record a la seva memòria.

Del 7 al 29 de maig de 2005 a les Cotxeres del Palau Robert Inauguració i celebració de la Jornada del Dia Internacional de les Famílies Premi de la primera edició del Concurs de cartells del Dia Internacional de les Famílies El Cartell guanyador d'aquest any 2005 és obra de Maria Luz Lorda i Yúfera, jove publicista i relacions públiques de Barcelona. L'autora explica que el seu objectiu ha estat simbolitzar els diferents membres d'una família mitjançant un estri personal i sempre present al lavabo d'una casa: el raspall de dents. Per simbolitzar la diversitat familiar, ha plasmat tots els raspalls de dents amb diferents formes i colors. L'acte de lliurament del premi tindrà lloc el proper dissabte, 7 de maig, a les 10,00 h a la Sala d'Actes de les Cotxeres, del Palau Robert de Barcelona. Recull d'imatges sobre la vida dels nens i les nenes arreu del món, amb l'objectiu de mostrar gràficament la situació dels drets de la infància en el món. Aquestes representacions, com la pròpia realitat, a vegades són alegres i d'altres tristes. Amb l'objectiu de commemorar el 15 de maig, Dia Internacional de les Famílies, que va ser establert per les Nacions Unides l'any 1994, la Secretaria de Famílies i d'Infància del Departament de Benestar i Família, ha planificat diverses activitats arreu de Catalunya durant aquest mes de maig. Entre aquestes activitats es troba l'exposició de fotografia que ha estat organitzada en col·laboració amb Save The Children. Foto: Ricky Dàvila De Txernòbil a Cuba El 1919 es crea a Londres la primera organització Save the Children per a ajudar els milions d'infants refugiats i desplaçats per tota Europa després de la Primera Guerra Mundial. L'organització té, doncs, més de 85 anys d'història. Des dels seus inicis es va constituir en organització pionera en la defensa dels drets de la infància i portaveu dels menors. Actualment compta amb organitzacions membres a 27 països del món. Save the Children elaborà, per exemple, la primera Declaració de Drets del Nen, coneguda com la Declaració de Ginebra i aprovada per la Societat de Nacions el 1924, antecedent històric immediat de la vigent Convenció sobre els drets de l'Infant ratificada per l'ONU el 1989. De ben segur que quan un infant pateix, una família, una mare, un pare pateixen també. Tant les Institucions, com moltes ONG de tot el món, treballen activament per convertir, de mica en mica, el respecte als drets fonamentals de les persones i, especialment, dels infants, en una realitat. Els drets dels infants també són drets humans, i han de ser especialment protegits. El destí d'un infant acompanya moltes vegades el destí de la seva família. Les fotografies presentades ens ajuden a prendre consciència del món que ens envolta: reflectir el patiment infantil al món; les guerres que afecten cada vegada més la població civil; l'existència dels nens i les nenes soldats; les mines pensades especialment per danyar la població civil; el treball infantil; la violència a tots nivells, en resum, ens mostra la infància menys afavorida i les seves famílies.

RBA organitza com a activitats paral·leles de l'exposició les següents conferències i diàlegs, oberts al públic en general i que tindran lloc a les 19.30 h a la sala Gran de les cotxeres del Palau Robert. La transformació dels productes en l'elaboració de les receptes està lligada a les lleis de la física i de la química. El Taller de Alicia ens ho explicarà. 9 de juny - Els crítics gastronòmics. Carme Casas i Narcís Comadira; amb el contrapunt de Ramon Freixa, la perspectiva del cuiner. Són els crítics gastronòmics els inductors de les modes en el menjar? Una reflexió de crítics com la Carme Casas i Narcís Comadira, sobre la importància i la influència de la crítica en l'exaltació o la caiguda d'un coc i en el desenvolupament de les tradicions culinàries. I tot plegat amanit amb el contrapunt de la perspectiva d'un cuiner, en Ramon Freixa. 14 de juny - Metafísica del vi. Els secrets del vi explicat per reconeguts experts. El vi és un dels majors plaers, i una de les grans indústries del país... Què és el vi i en quina situació es troba? 16 de juny - El boom de la gastronomia catalana. Isabel Galobardes, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya i el Sr. Jordi Portabella, Segon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona. Representants de diverses institucions plantejaran el present i el futur de la cuina catalana. Fa deu anys que es parla de boom, i un boom és una cosa efímera. Quines seran les polítiques públiques perquè la cuina catalana no perdi el lloc capdavanter que ara ocupa? 20 de juny - La cuina a les cases. El canvis d'hàbits han trasbalsat les tradicionals menges familiars. Què cuina i què menja la gent a casa seva? Alguns exalten el producte com l'essència de la cuina. Altres consideren que la importància de la cuina es troba en el procés d'elaboració dels plats i que el producte no és més important que la mà destra del cuiner. Ho debatrem en aquesta xerrada. 27 de juny - L'arqueologia del gust o la cuina de l'àvia. La cuina popular es confon sovint amb la cuina de l'àvia. La cuina de l'àvia s'ha convertit en una marca de qualitat que empren alguns gastrònoms per desqualificar la cuina moderna. 28 de juny - Celtibèria show, maridatge hispànic. Un recorregut amè i divertit per la cuina espanyola i els seus plats més tradicionals. La truita de patates, el pernil, el xoriço, el formatge són plaers fonamentals i conformen el paisatge gustatiu dels habitants de la pell de brau. 4 de juliol - Escoles de cuina. Tenen les escoles de cuina el pes específic que haurien de tenir? ¿Són les escoles de cuina els pilars fonamentals en la formació dels futurs professionals de la cuina? Aquesta xerrada serveix per conèixer l'estat actual dels centres de formació dedicats a l'hoteleria. 14 de setembre - La cuina del pensament. Josep Muñoz Redón, guanyador del Sent Soví 2004, fa un recorregut per la filosofia dels grans pensadors i la seva relació amb la gastronomia. 3 de octubre - La història del Bulli que mai us han explicat. De la mà de Ferran Adrià i de Juli Soler, coneixerem la història real del ja mític temple culinari de Cala Montjoi. Un homenatge a l'emblema de la nova gastronomia catalana.

Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931. Tenia setanta anys i la seva imatge era coneguda i reconeguda pertot Catalunya i arreu d'Espanya. La seva efígie, amb els cabells llargs i la barba blanca, una pipa o un cigar als llavis i un somriure, com deia Josep Carner, "només que dels ulls", cofat amb un barret tou a les fotografies o amb una corona de llorer a les caricatures, s'havia convertit en l'emblema de la vida bohèmia i de l'"eterna joventut". L'enterrament, a Barcelona, va ser una apoteosi: amb el president de la Generalitat, Francesc Macià, al capdavant del dol, el seguici fúnebre va fer el recorregut des del Saló de Cent fins al cementiri de Montjuïc acompanyat d'una generació que recordava l'enterrament de Jacint Verdaguer. Amb Santiago Rusiñol desapareixia, en paraules de Carles Soldevila, l'"últim patriarca" amb la ganyota de perplexitat i el rictus amarg dels que havien vist com el segle XX liquidava sense contemplacions el segle de la modernitat. I mentre es posava la màscara de "Sant. Rusiñol" amb què encara, potser, se'l recorda, escrivia, àcidament, el seu testament espiritual: "Els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la".. Santiago Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona el 25 de gener de 1861 en el si d'una família de fabricants tèxtils. Com a hereu, estava destinat a dirigir l'empresa "Jaime Rusiñol Hilados", amb seu a Manlleu i despatx al carrer de la Princesa de Barcelona. Rusiñol va rebre una formació adequada a l'exercici de l'activitat industrial i comercial. Tenia una afecció, la pintura, i una passió, el col·leccionisme, l'una i l'altra estretament vinculades a l'excursionisme científic i a la incipient cultura del catalanisme. Simpatitzava amb el republicanisme de Valentí Almirall i compartia l'humor i la sociabilitat dels sectors més crítics amb els Jocs Florals i el moviment de la Renaixença. Va participar en la primera aventura de la revista L'Avens (1881-1884), va compartir taller amb l'escultor Enric Clarasó i va començar a exposar, de la mà del seu mestre Tomàs Moragas, l'any 1878 a Girona. Es va casar amb Lluïsa Denís el 1886 i va anar de viatge de noces a París. El 1887, la mort del seu avi el converteix en el responsable de la indústria familiar. A l'Exposició Universal de 1888, però, el seu nom apareix relacionat amb l'art (exposicions de pintura i de forja catalana antiga) i el del seu germà Albert amb la indústria. La tardor de 1888, la passa pintant a Olot. La primera exposició individual a la Sala Parés i la seva entronització com a pintor daten del desembre d'aquest mateix any. Al cap de deu mesos del naixement de la seva filla Maria, Santiago Rusiñol marxa a París, capital de l'art modern. Santiago Rusiñol s'instal·la a Montmartre. El turó, a mig urbanitzar, acull a final del segle XIX el detritus de la gran ciutat: prostitució, delinqüència, pobresa, a més dels artistes que reneguen de l'art acadèmic i oficial i busquen noves estratègies per fer-se un lloc dins la societat burgesa. Una és emprendre la vida de bohèmia i convertir la pròpia vida en la representació del paper que ha de fer l'artista dins la societat moderna. L'artista malviu en els marges de la gran urbs, fidel a la missió que s'autoimposa: fer conscients els adormits posant-los al davant dels ulls el mirall de la pròpia misèria, feblesa i maldat, intrínseques al funcionament d'una societat materialista i pragmàtica, abocada al diner, que ha deixat de banda la part espiritual de l'individu. L'artista modern es deu al seu art i viu del seu art, és el ser privilegiat capaç de veure la realitat amb uns ulls nous i de fer-la veure als altres, és el despert entre adormits, el sacerdot que oficia en el temple de la Bellesa, la cigala que canta davant la incomprensió de les formigues, el visionari que traspassa els límits convencionals de la raó, l'innocent que desvela les limitacions del llenguatge i la impossibilitat de la comunicació entre les persones. L'artista modern és diferent dels altres, ha de seguir una vocació imperiosa que el converteix en un marginat, en un caminant a la recerca d'un ideal difús, en un sacrificat i, fins i tot, en un màrtir. Aquests seran alguns dels temes de l'obra literària de Rusiñol, que es desenvoluparà simultàniament a la pictòrica i posarà els fonaments de la imatge de l'artista modern a Catalunya, una imatge difícilment extrapolable del nom de Santiago Rusiñol. Santiago Rusiñol va combinar durant gairebé una dècada les estades a París amb visites freqüents a Barcelona, on exposava regularment la seva obra, i amb viatges per diversos indrets d'Espanya i d'Europa. Escenificava, així, la imatge de l'artista com a "caminant de la terra", el mite del Jueu Errant a la recerca d'un ideal de bellesa que, a voltes, coincideix amb els pintors "primitius" italians (Florència), a voltes amb els artistes "oblidats" que, com el Greco, presenten a l'espectador una imatge no idealitzada de la realitat, sinó amb un punt de deformació que converteix en inquietant i xocant el reflex del mirall. "Realisme paradòxic" és el nom que el crític d'art Raimon Casellas va posar a aquesta peculiar manera d'interpretar des de Catalunya la crisi del realisme que es viu a tot Europa a final del segle XIX. La pintura "negra" del Greco interessa Rusiñol i els seus amics perquè reflecteix la realitat d'una època per la porta del darrere, superant les capes de prejudicis, de tòpics i mixtificacions que l'envolten. La decadència del segle XVII a Espanya és equiparable a la decadència de l'Estat que, a final del XIX, és a punt de perdre les últimes colònies d'ultramar a través d'una guerra sagnant i inútil, un Estat que "viu del passat" (Jaume Brossa, 1892), que sembla haver perdut la carta de navegar i que cal regenerar a través de la cultura. Aquest és el discurs que defensarà el moviment modernista del qual Santiago Rusiñol esdevé un dels capdavanters més visibles, sobretot a partir del moment que, revestit de la imatge del sacerdot de l'art, convertirà Sitges en la Blanca Subur, és a dir, en l'espai simbòlic reservat a la bellesa i a la cultura dins la societat moderna. El sacerdot de l'art es defineix a si mateix com a "boig" en oposició al "seny" del senyor Esteve. Santiago Rusiñol va tenir ocasió de portar fins a les últimes conseqüències la literalitat d'aquest discurs a partir del moment que la morfina es va convertir en un dels mitjans d'explorar les diferents dimensions de la realitat per part d'un artista ansiós de coneixement i dotat d'una curiositat sense límits. Santiago Rusiñol va explorar el caire de l'abisme fins al 1899, moment en què va accedir a sotmetre's a una cura de desintoxicació al sanatori de Boulogne-sur-Seine (París). Aquesta experiència, Rusiñol la va relatar a "La casa del silenci" (Pèl & Ploma, 1900) i li va servir com a base d'una de les narracions més impactants sorgides de la ploma de l'artista, "El morfiníac", recollida a Ocells de fang (1905). Aquesta peculiar estada a París va ser la primera que va fer acompanyat novament de Lluïsa Denís i de la seva filla. L'exposició dels Jardins d'Espanya que va fer a la galeria Art Nouveau de Siegfried Bing i la publicació d'El jardí abandonat, el 1900, marquen, per una banda, l'assoliment de l'"obra d'art definitiva", en paraules de Joan Maragall, i, alhora, l'abandonament, per part de Rusiñol, de l'arriscat mètode d'exploració dels límits i d'autoconeixement que l'artista havia emprès deu anys abans. A partir d'aquest moment, Rusiñol assolirà l'èxit i el reconeixement professionals a partir de la dedicació al teatre i de l'especialització en la pintura de jardins. La imatge de l'artista que, a partir d'ara, encarnarà no és ja la del sacerdot, ni la del boig, sinó la de l'artista de moda. A partir de 1900 i fins al moment de la mort de Santiago Rusiñol a Aranjuez el 13 de juny de 1931, la imatge de l'artista queda fixada i estereotipada en la posa del pintor que pinta en un jardí, a l'aire lliure, assegut davant del cavallet, sol o acompanyat de la seva dona, la seva filla o algun admirador ocasional. Els cabells llargs de l'artista es van emblanquint, els escenaris van canviant, de València a Mallorca, de Girona a Arbúcies, de Conca a Aranjuez, de Roma a Eivissa, però l'expressió roman tan estàtica com la indumentària del pintor: barret tou, llacet o corbata que sobresurt d'un abric negre o d'un vestit clar segons l'estació de l'any, i la inevitable pipa a la boca que atorga al rostre del personatge l'aire de beatitud lleugerament burleta, amb un somriure només que de la comissura dels llavis que li empetiteix els ulls, que quedarà immortalitzada també en els retrats i les caricatures de l'artista. L'encarnació de la imatge de l'artista modern per part de Santiago Rusiñol és indestriable, a començament dels anys noranta del segle XIX, d'un moviment artístic, intel·lectual, social i polític que, sota la bandera del Modernisme, es proposa la transformació, modernització i europeïtzació de la cultura catalana en el marc dels corrents intel·lectuals regeneracionistes que proliferen en l'Espanya de la Restauració borbònica. Durant els anys en què Rusiñol assumeix el paper de capdavanter del Modernisme, que es corresponen amb la seva actitud d'artista total i modern, el seu nom forma part d'un grup més o menys heterogeni que comparteix, tanmateix, la convicció que Catalunya serà moderna o no serà: Raimon Casellas, Pompeu Fabra, Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas-Carbó, Joan Maragall, Josep Yxart, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Enric Morera, Enric Clarasó, Ramon Casas, Miquel Utrillo, Adrià Gual, Pere Coromines, Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), Cosme i Plàcid Vidal, Joan Puig i Ferrater, Prudenci Bertrana, i tants altres joves que, durant el tombant de segle, s'hi van adherir: Manuel de Montoliu, Josep Pous i Pagès, Gabriel Alomar, Eugeni d'Ors o la colla d'artistes que es mouen a l'entorn dels Quatre Gats de Pere Romeu a final de la dècada: Ricard Opisso, Isidre Nonell, Ramon Pichot, Carles Casagemas, Manolo Hugué i Pablo Ruíz Picasso. Molts d'ells van passar pel Cau Ferrat i d'altres, del sojorn dels quals no n'ha quedat constància, hi tenen encara la petja en forma de dibuix, d'oli, de fotografia, d'escultura, o en forma de papers autobiogràfics i de documentació escrita. Tot aquest fons documental permet situar la figura intel·lectual de Santiago Rusiñol en el lloc que li correspon en la història cultural de la Catalunya i de l'Espanya finisecular. Ramon Casas es va convertir, des del començament de la seva relació amb Santiago Rusiñol, en un seguidor fidel i actiu de l'evolució de la imatge pública de l'amic. Li va dedicar, entre 1882 i 1931, retrats i caricatures diversos, alguns de consum personal, però a la fi destinats a ser exposats o publicats. En aquest sentit, el que ha estat considerat el notari artístic de la burgesia catalana del tombant del segle XIX al XX, sobretot per les sèries de retrats al carbó que l'han fet famós, va deixar el testimoni d'una gran i dilatada amistat i, al mateix temps, de l'evolució de la imatge de l'artista modern durant una cinquantena d'anys a través del retorn, una vegada i una altra, al mateix tema: la figura, l'escenari i les circumstàncies que envolten la figura de Santiago Rusiñol. Santiago Rusiñol va entrar amb pas ferm al món de L'Esquella de la Torratxa i del seu editor, Antoni López, l'any 1904, tot i que la seva relació amb el setmanari humorístic i, sobretot, amb l'almanac que apareixia a final d'any, es remunten al començament dels anys vuitanta del segle XIX. A començament del nou segle, Rusiñol cedeix a l'editor de L'Esquella i propietari de la Llibreria Espanyola el dret a reeditar les seves obres exhaurides en forma d'edicions populars, la mena de llibres "que el públic arravata a les llibreries" (30-XII-1904). El primer volum de la col·lecció va ser Anant pel món, que es va posar a la venda al preu d'una pesseta: "Aquesta és la gran manera de popularisar les obres catalanes. Això és fer catalanisme pràctic." A partir d'aquest moment, la imatge de Santiago Rusiñol és constant a la revista. Els caricaturistes de L'Esquella (Apa, Picarol, Passarell, Bon) el converteixen en un motiu habitual, sobretot quan, el 1905, Rusiñol decideix convertir-se en col·laborador de la revista. El juny de 1907, transvestit en la imatge i el nom de "Xarau", Santiago Rusiñol va començar la que havia de ser la col·laboració més regular de l'escriptor a la premsa periòdica: una columna setmanal sota la rúbrica de Glosari amb l'objectiu de parodiar el Glosari de "Xènius" a La Veu de Catalunya que va durar fins a 1925. Amb la publicació de L'auca del senyor Esteve, l'any 1907, el personatge protagonista de la novel·la de Rusiñol salta a les pàgines de L'Esquella a través dels ninots de Picarol i es converteix en la imatge estereotipada del burgès que el setmanari explotarà fins al moment de la desaparició definitiva de la revista i del món de L'Esquella de la Torratxa, el 1939, amb el final de la guerra civil.

Una exposició al Palau Robert mostra, a partir del 20 d'octubre, la vitalitat de l'ecodisseny català amb productes dissenyats amb criteris ambientals premiats en l'edició del 2017 del Premi Catalunya d'Ecodisseny. Del 20 d'octubre al 19 de novembre, a la Sala 4 D'entre 115 candidatures presentades al premi del 2017 s'han premiat unes càpsules de cafè compostables de Cafès Novell; bateries portàtils biodegradables de Juan Pablo Esquivel, de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona; accessoris i aparadors procedents de mobles descatalogats de BD Barcelona 1972; unes trampes ecològiques per a erugues de Laura Perdomo de l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya; el remolc adaptable Chuduku 2.0 d'Alesandro Asnaghi de l'IED Barcelona Escola Superior de Disseny, fet de peces d'altres vehicles; i un tap i una bossa per al vi fets de xarxes de pesca en desús recollides al Port de Barcelolna, de Iona Crasovan, de l'IED Barcelona Escola Superior de Disseny. L'exposició vol apropar l'ecodisseny als professionals del disseny, als estudiants i a la població en general per difondre aquest concepte i promoure el consum de productes ecodissenyats. La Generalitat de Catalunya organitza des de l'any 2001 un premi que distingeix els productes innovadors, de qualitat i ambientalment sostenibles per canviar els models de producció i de consum. El Premi va néixer com a Premi Disseny per al Reciclatge, però des de l'any 2015 es van convertir en el Premi Catalunya d'Ecodisseny, tot i ampliant el seu abast per tal d'integrar tots els aspectes que intervenen en la sostenibilitat dels productes —estalvi de recursos, disseny de nous models de consum, optimització del fi de vida, etc. Aquest Premi reconeix productes actualment en el mercat, productes en desenvolupament i estratègies de foment de productes, que estiguin dissenyats per millorar el comportament ambiental dels productes i serveis al llarg del seu cicle de vida, i té com a objectiu incentivar la incorporació de l'ecodisseny per impulsar la fabricació i el consum de productes i serveis sostenibles a Catalunya. De fet, el Premi s'emmarca en l'Estratègia Catalana d'Ecodisseny ( Ecodiscat), impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Una exposició al Palau Robert pretén conscienciar sobre la importància de gestionar de manera adequada els plàstics i reduir-ne l'ús, sobretot pel que fa als plàstics que s'acostumen a utilitzar només en una ocasió. La mostra "Menys plàstic, més vida!" l'organitza l'Agència Catalana de l'Aigua amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua (22 de març). La mostra, que es podrà visitar al Jardí entre el 20 de març i el 16 d'abril, exposa els problemes que generen els plàstics i s'estructura en sis blocs temàtics: Plastic Paradise; Polseres d'aigua; Sopa de mar; Esports Nàutics; Un món de plàstic i Alternatives Sostenibles. La informació que es presenta a la mostra permet veure com el plàstic és present d'una manera important a les nostres vides. Més del 90% dels productes i objectes que ens envolten estan fets d'aquest material, que acostuma a tenir un baix cost de producció, una gran versatilitat i una elevada resistència. Tot i els seus beneficis, amb el pas dels anys i l'evolució de les societats, l'eliminació dels plàstics i el seu reciclatge han esdevingut un problema de grans proporcions per al conjunt de la humanitat, posant en risc l'adequat equilibri del medi hídric i el benestar de les espècies animals. El 70% de les nostres escombraries són plàstics Del total de residus que una família genera a casa seva, el 70% són plàstics, la majoria dels quals són d'un sol ús. Això provoca que la gestió d'aquests residus, en cas que no sigui l'adequada, faci arribar aquests materials al medi ambient. Actualment, per exemple, només un 30% dels envasos de begudes d'un sol ús es reciclen, fet que provoca que la resta no es tracti d'una manera adequada. Cal tenir en compte que el 80% dels plàstics que arriben als nostres oceans provenen de terra, fruit d'una gestió deficient. En aquest sentit, els plàstics que llencem de manera inadequada acaben a rius i torrents i, en episodis de pluges intenses, aquests materials arriben als nostres mars. Evolució de macroplàstics a microplàstics El temps de degradació dels plàstics acostuma a ser molt llarg. Això fa que la seva resistència a la descomposició provoqui que objectes de plàstic es vagin degradant i que passin de mides grans a mides més petites. Algunes espècies marines confonen aquests plàstics de petites dimensions amb menjar (plàncton) i, per aquest motiu, molts peixos i aus marins tenen un 30% de plàstics dins del seu organisme. La ingesta d'aquests materials pot ocasionar morts entre la fauna marina. Un altre risc conseqüència d'aquest fet és que aquests plàstics passin a la cadena tròfica i que el problema també pugui afectar les persones. Tot i que encara no n'hi ha evidències, des de les Nacions Unides ja s'alerta que caldrà dur a terme investigacions en aquesta línia de cara al futur. Les polítiques de la Generalitat El Govern català desenvolupa periòdicament diverses campanyes de sensibilització, a través de l'Agència de Residus de Catalunya i d'altres instàncies i entitats, per conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de gestionar bé els diferents tipus de residus (inclosos els plàstics i els envasos) amb l'objectiu de minimitzar i evitar l'impacte que tenen sobre l'entorn. Des del 2017 s'ha prohibit el lliurament gratuït de bosses de plàstic a les botigues i supermercats per mitjà de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La llei prohibeix el lliurament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualsevol material plàstic, inclòs el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable, amb exclusió de les bosses compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432 o equivalent. L'any passat, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el Govern va fer un pas més i va anunciar la prohibició dels envasos de plàstic d'un sol ús, com per exemple, les ampolles, en l'àmbit de la Generalitat. Com a alternativa, s'utilitzaran, prioritàriament, productes reutilitzables o fabricats amb materials compostables, vidre, paper o fusta. Aquesta prohibició s'aplicarà als departaments i ens del sector públic de la Generalitat, tant en els productes d'ús intern com en els utilitzats en actes públics i actuacions de difusió. Aquestes polítiques van en la línia de la Unió Europea, que s'ha fixat l'horitzó del 2025 per reduir en un 90% la utilització dels plàstics d'un sol ús.

Els Arxius Arolsen, Centre Internacional de Persecució Nazi, posen de manifest la crueltat i la barbàrie dels crims del nazisme en una exposició itinerant al Jardí del Palau Robert que presenta objectes personals recuperats de camps de concentració nazis, inclosos els pertanyents a deportats catalans i espanyols. Ho fa amb imatges dels objectes recuperats i textos que expliquen aquells fets i destaquen els casos d'alguns deportats catalans i espanyols dels quals s'han recuperat objectes personals. La mostra, coorganitzada pel Memorial Democràtic, els arxius Arolsen i la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració del Palau Robert i el Museu Memorial de l'Exili, es pot visitar del 25 de juny al 24 de juliol al Jardí. Vol ser un canal de difusió de la feina feta per aquesta institució i, sobretot, una eina per poder localitzar els familiars de les víctimes del nazisme i lliurar-los els objectes recuperats. Del 25 de juny al 24 de juliol, al Jardí "Stolen memory" forma part de la campanya internacional d'educació i sensibilització impulsada pels Arxius Arolsen per incrementar el coneixement dels crims comesos pel nazisme. Gràcies a la campanya, llançada el 2016, s'han identificat diversos centenars de famílies, sovint amb el suport de voluntaris que ajuden a dur a terme la recerca en diferents països. La proposta expositiva reviu, amb fotografies i textos, les atrocitats dels nazis, i pretén ser un advertiment perquè les generacions del futur no hagin de viure aquestes situacions. L'exposició se centra especialment en els casos d'alguns deportats catalans i espanyols dels quals s'han recuperat objectes personals com ara rellotges i joies, anells de noces i documents, cartes i fotos, tots ells objectes personals confiscats pels nazis. Alhora també s'hi mostren alguns casos de persones de les quals s'estan cercant els seus familiars per tal de lliurar-los les pertinences conservades en els Arxius Arolsen. Gairebé 3.000 objectes pertanyents a aquells internats en camps de concentració nazis continuen sent custodiats pels Arxius Arolsen i esperen ser retornats a les famílies dels seus propietaris. Els objectes personals pertanyen a víctimes de la persecució nazi de més de 30 països, majoritàriament de Polònia, Alemanya i l'antiga Unió Soviètica. Inclouen presoners de diferents categories, presos polítics, jueus, (alguns) sinti i els designats com a "criminals professionals" i "elements asocials". Molts d'aquests articles personals provenen del camp de concentració de Neuengamme, prop d'Hamburg i, en un nombre menor, del camp de concentració de Dachau. Altres pertanyien a presoners de la Gestapo d'Hamburg, dels camps de concentració de Natzweiler i Bergen-Belsen o dels camps de trànsit d'Amersfoort i Compiègne. L'exposició relata la biografia de cadascun dels deportats; explica què significa per als familiars tenir aquests records a les mans. S'estructura en dos àmbits: per una banda, "Cercant", que presenta els casos de set deportats que conserven els seus objectes personals als arxius Arolsen i de qui encara no s'han localitzat els familiars, i, per l'altra, "Trobats", vuit deportats dels quals s'han pogut localitzar els descendents i a les famílies dels quals s'han pogut retornar les pertinences. Entre altres, l'exposició se centra en casos de deportats catalans i espanyols. Un de cada deu homes espanyols refugiats a França va anar a parar a un camp de concentració a Alemanya, cosa que permet de parlar d'una deportació de caràcter massiu. Hi va haver republicans a tots els camps de concentració nazis, però en destaquen Mauthausen (7.500), Buchenwald (600), Dachau (600), Neuengamme (500), Sachsenhausen (200), Ravensbrück (200) i Flossenbürg (150). Així que entraven a un camp de concentració, es desposseïa els deportats de tots els efectes personals: roba, documentació, aliances, cartes, fotografies, rellotges, claus de casa... El 1942, quan la Creu Roja va demanar a Heinrich Himmler que autoritzés la tramesa dels efectes personals dels difunts a les famílies que eren a Espanya, el ministre s'hi va negar amb l'excusa que es tractava de "foteses sense valor". Molts d'aquest objectes es van perdre per sempre, uns altres es van poder recuperar pels supervivents o els companys dels morts després de l'alliberament, i un tercer grup van ser custodiats al Arolsen Archive. La campanya de l'Arxiu Arolsen ha fet possible que, 75 anys després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, centenars de famílies dels deportats recuperessin aquestes "foteses" que, tant per a ells com per a la memòria democràtica d'Europa, tenen un valor incalculable. Exposició al Museu Memorial de l'Exili El Museu Memorial de l'Exili (MUME) acollirà del 26 de setembre de 2020 al 7 de febrer de 2021 l'exposició. El retorn dels documents de l'Arxiu Arolsen als familiars del deportats, en la qual els visitants trobaran objectes personals de persones deportades. Imatge de la exposició al Jardí Detall de la exposició al Jardí Vista del Jardí amb la exposició Espai dedicat a les persones trobades

El Palau Robert recorda i homenatja el fotògraf argentí Carlos Bosch, després de la seva mort el 22 de juny d'enguany a Buenos Aires a 75 anys, amb una exposició sobre la Transició espanyola, que posa de manifest el talent i la mirada periodística sense concessions que caracteritza la seva obra, amb una fotografia d'avantguarda "que no murmura sinó que crida". La Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, ha organitzat l'exposició La Transició, vista per Carlos Bosch. "Yo no susurro, grito.", amb la col·laboració del Sindicat de la Imatge Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC). La mostra, que té com a comissaris els fotògrafs Manel Sanz i Paulina Flores, es podrà visitar del 9 de setembre a l'15 de novembre, a la Sala 4. Del 9 de setembre al 15 de novembre, a la Sala 4 Carlos Bosch (Buenos Aires, 1945) és el periodista gràfic més important, representatiu i influent en els mitjans de comunicació de Catalunya i Espanya des del 1976 fins al 1987. El fotògraf va marxar de l'Argentina a l'exili el 1976, amenaçat de mort pel seu compromís amb l'esquerra en els moments previs al cop d'estat de la junta militar, i es va traslladar a Catalunya. Carlos Bosch va col·laborar activament en aquesta exposició amb els comissaris. La seva mort sobtada ens priva ara de la seva presència al Palau Robert per comentar el seu treball sobre la Transició, la seva trajectòria i la seva manera de veure la vida i la fotografia. L'exposició aplega les seixanta-dues fotografies que reflecteixen el camí del franquisme al postfranquisme, un període de denúncia i de massiva mobilització social al carrer que va de l'any 1976 fins al 1981 i que va enterrar políticament el règim franquista, amb la mirada peculiar i incisiva del fotògraf. A la sèrie completa de les fotografies, els comissaris hi han incorporat una fotografia del rei Joan Carles I, una imatge icònica que va ser portada del número 48 de l' Agenda de la Imatge, revista del Sindicat de la Imatge UPIFC, i també al llibre del mateix títol, i que en el seu dia no va ser positivada seguint les indicacions de l'autor. Dues altres fotos destacades són les d'un altre protagonista destacat de la Transició a Catalunya, el president Pujol, i una foto de la colza, una síntesi de la corrupció, de la pobresa i de la falta de control sanitari. L'exposició s'estructura en tres apartats: "Vida quotidiana": presentació de temes relacionats amb la immigració, l'Església catòlica, Extremadura i Galícia, la colza, la vida en un centre d'asil i la mort. També s'hi poden veure imatges de les conseqüències que va tenir, encara als anys vuitanta, la Guerra Civil Espanyola. "Feixisme": imatges de concentracions de la ultradreta a Madrid i Paracuellos, l'atemptat contra la revista El Papus, l'atracament al Banc Central de Barcelona i una fotografia del rei. "Catalunya": tres blocs de fotografies que desenvolupen temes com la recuperació del carrer, la cultura i els representants sindicals i polítics. L'exposició s'acompanya amb diaris i revistes de l'època, documents de donació a la Generalitat i llibres referencials per a Carlos Bosch, per fer més entenedor el context històric. També s'hi projecta una adaptació feta per a l'exposició del documental Sombras de luz, de Daniel Henríquez, Carmela Silva i Leonardo Novak, de La Olla Producciones. El metratge original del documental és d'1 hora i 27 minuts. S'estrena a Barcelona el 18 de setembre a Zumzeig Cinecooperativa, al barri de Sants, amb la presència dels directors. Les fotos que s'exhibeixen al Palau Robert pertanyen a l'Arxiu Nacional de Catalunya, ja que el fotògraf argentí les va donar gratuïtament a la Generalitat. Bosch va ser cofundador, redactor en cap de Fotografia i editor gràfic del diari El Periódico de Catalunya, redactor en cap i editor gràfic de la revista Interviú, i també va ser fotògraf de la redacció a Barcelona del diari El País. L'última i coneguda fotografia que va publicar en aquest mitjà va ser la de Jordi Pujol davant una parada militar. També va ocupar el càrrec de subdirector de l'agència de publicitat Steinberg&Aso i de l'agència Cover. Va ser un dels fundadors de l'Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya l'any 1977, entitat que va donar pas el 1994 a l'actual Sindicat de la Imatge UPIFC, al qual Carlos Bosch es va afiliar el 2001. Va arribar a la fotografia després de llicenciar-se en sociologia per la Universitat Nacional de Córdoba de l'Argentina i d'estudiar quatre anys d'antropologia i mostrar interès per moltes altres disciplines. Carlos va tornar a l'Argentina el 2007, després de viure quinze anys a Luxemburg. Carlos Bosch sempre es va sentir molt vinculat a Catalunya, conservava un record entranyable dels anys que va passar a Barcelona per la tasca professional i per les amistats que hi va fer. En el seu últim escrit a Facebook, el 5 de juny d'enguany, poc abans de morir, deia, amb un punt d'enyorança: "Sigo sintiendo que una parte de mí es catalana. Els comissaris Manel Sanz i Paulina Flores consideren Carlos Bosch un mestre del fotoperiodisme català. Remarquen que Bosch va ensenyar a generacions de joves fotògrafs catalans el nou fotoperiodisme. Va apostar, des d' El Periódico de Catalunya, per potenciar la cultura visual en les redaccions durant els anys de la Transició. Va situar la fotografia com a contingut periodístic rellevant. Sempre és una foto molt pensada pel que fa a tots els elements tècnics. Ha de trencar la composició ortodoxa i transmetre una certa coherència amb la posició personal del fotògraf. També comentava que la fotografia és memòria, un mitjà que explica històries i vivències. El rei d'Espanya, a Lleida el 1980 Manifestació a Paracuellos el 1977

Durant els tres dies del mercat, la Generalitat va instal·lar una carpa a la plaça de Santa Clara de Vic, amb els estands de diferents organismes de l'Administració i l'exposició "Per Osona, som-hi", que explicava els nous serveis, els nous projectes i les noves infraestructures que s'han posat en marxa a la comarca. La carpa de la Generalitat va incloure els estands de la Delegació Territorial del Govern a la Catalunya Central, del Departament de Treball i de l'Institut Català del Sol (Incasòl). En l'espai de la Delegació Territorial s'hi va instal·lar l'exposició, que va dedicar una atenció preferent a les obres de l'eix Vic-Olot portades a terme pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i, concretament, al tram de 19 quilòmetres entre Torelló i Sant Esteve d'en Bas que uneix les comarques d'Osona i de la Garrotxa a través del nou túnel de Bracons. Aquest tram, inclòs en el Pla territorial de les Comarques Centrals aprovat el setembre passat, va ser inaugurat el 3 d'abril pel president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. A més d'aquesta actuació, s'han iniciat els tràmits, en el marc del nou Pla de Rodalies Renfe, per desdoblar el tram Vic-Montcada de la línia ferroviària Barcelona-Puigcerdà, una de les reivindicacions històriques de la comarca. També en l'àmbit de l'impuls del transport públic, s'ha aprovat el Pla director urbanístic de l'Eix Transversal Ferroviari, que unirà Vic amb Girona i Lleida; i s'ha augmentat la freqüència de la línia d'autobús Vic-Barcelona. La mostra "Per Osona, som-hi" també va incloure les actuacions ens els àmbits de la gestió de l'aigua, la millora dels regadius i els camins rurals, la formació i les escoles, el sistema universitari, l'atenció a la gent gran, o els nous serveis de tipus social per a totes les etapes de la vida i l'aposta per una xarxa sanitària més personalitzada. Igualment, va dedicar-hi un apartat que explicava la política de la Generalitat sobre l'habitatge, especialment l'adreçada als col·lectius més vulnerables com ara els joves, les famílies amb rendes més baixes i les persones amb risc d'exclusió. Al Mercat del Ram hi havia un altre estand de la Generalitat, al recinte del Sucre, l'espai firal que concentrava l'oferta relacionada amb el món agrícola i ramader. Aquest estand va difondre l'activitat desenvolupada pel Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural a través de Prodeca (Promotora d'Exportacions Catalanes). El Mercat del Ram de Vic és una de les fires més tradicionals de Catalunya i una de les més visitades. És, alhora, un punt de trobada i de negoci del sector agrícola i ramader i una oferta cultural i lúdica per a tots els públics.