text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
Endesa inicia la construcció de la nova seu a Manresa
Les oficines s'ubicaran a l'antiga central elèctrica La Catalana i tindran un cost de 6,5 milions d'euros
ACN Endesa ha iniciat els treballs de construcció de la seva nova seu a les comarques centrals, que s'ubicarà a Manresa, a l'antiga central elèctrica coneguda com La Catalana, d'estil modernista i del 1920, que està inclòs al Pla Especial de Protecció de la ciutat pel seu valor patrimonial.
A més de rehabilitar l'espai, es construirà un edifici annex i es recuperarà l'entorn i els elements d'interès històric i arquitectònic.
Està previst que aquestes oficines, que tenen un cost de 6,5 milions d'euros, es posin en funcionament el 2014.
Serà un edifici classificat com a classe B, amb diferents tecnologies sostenibles, com plaques solars i aprofitament de les aigües pluvials.
L'antiga central transformadora, que rebia el nom oficial de Companyia General Elèctrica, ocupa una superfície d'11.258m2 i està inclosa al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Manresa.
És per això que, conscients del valor patrimonial de l'edifici, Endesa ha optat per enderrocar només aquells elements de la parcel·la que no tenen cap valor arquitectònic i que es troben afectats per la distància mínima fins a la carretera.
D'aquesta manera es conserva l'edifici principal de tres plantes i de gairebé 3.000 m2 i també la bassa, el pou i l'arbrat de la zona.
A l'interior de la futura seu es farà una reforma integral i es crearan dos forjats entremitjos que mantindran la noció de nau-espai central, on el protagonisme el té un pilar central.
Es tracta d'un espai obert que serà la zona d'oficines -dissenyades per allotjar fins a 140 treballadors-, malgrat que també hi haurà espais tancats en format oficina i es rehabilitarà la zona de l'antic pont grua, que permetrà dividir diferents elements.
D'altra banda, es construirà una edificació auxiliar de dues plantes que quedarà connectada amb l'edifici principal mitjançant un cos articulat de vidre.
A la planta baixa s'hi situarà el magatzem i els vestuaris, mentre que a la primera planta hi haurà l'arxiu.
La planta coberta d'aquest cos s'utilitzarà per a totes les instal·lacions complementàries i per no ocupar la coberta de voltes que hi ha a la nau principal.
L'edifici que s'està rehabilitant està classificat com a classe B, la qual cosa representa al voltant d'un 60% d'estalvi energètic.
Les instal·lacions comptaran amb enllumenat eficient i que no emet calor, amb un sistema optimitzat de climatització que regularà les condicions d'humitat i temperatura de tres zones diferents mitjançant la conversió aigua-aire, i amb tancaments de vidre que evitaran les pèrdues de calor i fred.
A més, la nova construcció tindrà plaques solars a la coberta per tal d'obtenir aigua calenta sanitària, les quals es protegiran per tal d'evitar l'impacte visual.
S'aprofitaran les aigües pluvials procedents de les cobertes i de les zones de rodament, que seran conduïdes a la bassa de refrigeració, que serà recuperada mitjançant un equip d'oxigenació i es pretén, en un futur, crear un microhàbitat.
La resta d'aigua s'emmagatzemarà al pou, on s'instal·larà una bomba per poder utilitzar el sistema de rec gota a gota per a la jardineria |
Representació de "La tragèdia de Matilde Landa" a Vilafranca
Representació de "La tragèdia de Matilde Landa" a Vilafranca 25/05/2012 · El diumenge, 27 de maig, a les 19.30 hores, en el Teatre de Vilafranca, la Companyia Aula de Teatre de la Universitat de Barcelona presenta "La tragèdia de Matilde Landa", amb guió i direcció de Toni Galmés, que tracta sobre la mort de la resistent antifranquista a la presó de Can Sales, a Palma.
El preu és de 5 €, de 3 € per als socis de l'OCB.
L'activitat s'emmarca dins les xerrades sobre república i franquisme organitzades per l'OCB de Vilafranca.
"Palma, 26 de setembre de 1942.
Un ritual religiós en un context d'opressió.
Dins la presó de Can Sales de Palma batiaran en contra de la seva voluntat Matilde Landa, una important líder comunista.
Això suposa la fi d'una carrera d'ideals.
"La tragèdia de Matilde Landa" és un al•legat al record, i els records ens ajuden a no oblidar i no oblidar ens ajuda a què no tornin a ocórrer". |
Ben de pressa vam arribar a final de trimestre, i amb aquest, a gaudir d'una festa que ens agrada molt, la festa de les festes, la més entranyable: Nadaaal!
Pel festival de Nadal, tots els nens i nenes de l'escola vam anar a l'església del poble.
L'església estava plena de gent, pares, mares, avis, avies... no hi faltava ningú.
Van cantar cançons de Nadal, des de les més...
El divendres 13 de desembre a l'escola Jardí vam celebrar la festa de Santa Llúcia.
Entre tots els alumnes vam preparar manualitats que vam vendre a la parada instal·lada a la plaça Major.
També vam vendre flors i avets de...
La setmana passada els alumnes de Cicle Superior vam anar de colònies a Olot.
Durant l'estada vam preparar la nostra actuació per formar part de la WRYTA (World Royal Young Theatre Academy), fent diferents activitats per aprendre a utilitzar el...
El dia 22 de novembre vam celebrar la festa de Santa Cecília a l ́escola de Verdú.
Hi van haver diferents actuacions musicals, en què van prendre part alumnes i pares.
Tots els nens/es van cantar: "jo voldria ser un...
El dimarts van venir els agents rurals.
Primer ens van ensenyar un power point sobre la seva feina.
Ens van explicar que per exemple ells anaven a tots els incendis però ells no apagaven els focs, ells investigaven la causa....
El passat dia 20 de novembre vam anar a l'Ateneu de Tàrrega a veure una obra de teatre en anglès Time Travellers.
Ens ho vàrem passar d'allò més bé.
Els protagonistes eren els agents Liz i Rick que havien de...
Dijous 31 d'octubre vam acabar el mes celebrant la Festa de la Castanyada.
Actes tan típics com fer els panellets amb tot tipus d'ingredients, disfressar-nos de castanyeres i cantar cançons van fer que fos un dia alegre i festiu. |
El Barça recorrerà contra la targeta mostrada a De Boer perquè pugui jugar davant el Mallorca
El primer equip de futbol del Barça s'ha entrenat aquest matí després d'empatar ahir amb el Sevilla.
Els jugadors blaugrana s'han entrenat durant una hora i demà descansaran.
El cap de setmana rebran el Mallorca al Camp Nou en un partit decisiu per a les aspiracions de tots dos de jugar a Europa la pròxima temporada.
El Barcelona presentarà recurs per la targeta que ahir va veure Frank de Boer per intentar que pugui jugar contra l'equip illenc.
Sobre l'èxit de la secció de bàsquet, els home de Radomir Antic han dit que se n'alegren, però alhora els fa enveja no poder celebrar ells també un triomf d'aquestes característiques. |
Sils trasllada l ́arxiu de local i estalviarà 6.000 euros l ́any
L'Ajuntament l'ha col·locat en un local del mateix carrer que ha passat a mans municipals L'equipament tindrà més informació administrativa
SILS | E.BATLLE L'Ajuntament de Sils està a punt d'obrir les noves dependències de l'arxiu municipal.
I és que a causa de la situació de crisi econòmica, com moltes altres corporacions municipals, la de Sils ha decidit deixar de tenir serveis en locals de lloguer i aquest és el cas de l'arxiu municipal.
El servei fins ara era al carrer major i es traslladarà a un local del mateix carrer que està a uns 50 metres de distància.
L'alcalde, Martí Nogué (IdS), relata que s'ha fet per reduir la despesa que suposava uns 6.000 euros anuals mantenir l'equipament en aquestes dependències.
Ara, en canvi, en el local nou l'Ajuntament només haurà de costejar les despeses dels serveis bàsics.
En concret, el nou espai són uns baixos que fins ara pertanyien, diu el batlle, a un veí de Vallcanera i finalment, ha passat a mans municipals quan l'Ajuntament es va fer càrrec de la Junta de la urbanització a canvi de pagar "una petita quantitat", afegeix el batlle de Sils.
Amb tot, el local s'ha adequat amb més arxivadors i això ha permès que passi a tenir més espai per a documentació.
I així passarà de tenir bàsicament informació de caràcter històric a tenir també de l'arxiu de l'Ajuntament, que molta d'ella ara es troba al soterrani de l'edifici consistorial, apunta Nogué.
L'obertura del nou espai és imminent, perquè ja s'hi ha traslladat la major part de documentació de l'antic, diu el batlle, i, a més, el local vell tornarà a passar a mans del seu propietari a partir de l'1 de juny.
Un altre canvi en l'arxiu municipal de Sils serà l'encarregat de l'equipament.
Si bé fins ara havia estat a mans de l'arxiver Lluís Costa, aquest ara treballa a la Universitat de Girona i, per incompatibilitat, el treballador que durant dos anys ha estat fent feina a Sils ha anat, cada cop, reduint més les tasques.
I a partir d'ara, amb l'obertura del nou arxiu, qui s'encarregarà de la gestió del centre cívic n'ocuparà el lloc. |
El Correllengua 2010 arriba a Mataró amb força
Centenars de persones es reuneixen darrera l'Ajuntament en defensa i promoció de la llengua catalana Marta Gómez/Anna Aluartdilluns, 04 octubre 2010 Marta Gómez/Anna Aluartdilluns, 04 octubre 2010 [Augmenta la mida del text] [Disminueix la mida del text] Comenta-la!
[Envia a un amic] [Correu a la redacció] Envia aquesta notícia a un amic! tanca Adreça destinatària Assumpte del missatge El vostre nom La vostra adreça
El vostre missatge s'està enviant...
Envia un e-mail a la redacció tanca Si heu trobat algun error en el redactat o voleu aportar informació complementària sobre aquesta notícia, escriviu-nos!
Assumpte del missatge Cos del missatge La vostra adreça El vostre nom
El Correllengua 2010 arriba a la capital del Maresme amb molta força i és que aquest passat dissabte 2, amb l'arribada de la flama de la llengua i la lectura del manifest, es va donar el tret de sortida a tots els actes organitzats a la ciutat, alguns ja celebrats, en defensa i promoció de la llengua catalana.
El manifest d'enguany, llegit a la Plaça de l'Ajuntament per la representant de la comunitat Amaziga de la ciutat, Asmaa Aoutah, està escrit per l'escriptora i periodista Patrícia Gabancho.
En el seu text, l'escriptora fa una reflexió sobre el català i la seva internacionalització deixant molt clar que "les llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos".
Organitzat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), el Correllengua vol aconseguir el ple reconeixement de la unitat del català, l'oficialització a tot el territori i el foment d'aquest idioma.
Des de la mateixa organització, la Presidenta de la CAL al Maresme, Juliana Becardit, va explicar la gran tasca que suposa tirar endavant una lluita com aquesta i va afegir que "ja fa 10 anys que piquem pedra a Mataró, anem insistint perquè no només és un acte lúdic, sinó també reivindicatiu i per això, persistirem".
Centenars de persones van participar en la tarda plena d'actes on petits i grans van poder gaudir d'una cercavila de gegants, organitzada per la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, una xocolatada popular i concerts dels grups Lád Cúig, Dabucabuc i pd TL que van fer bellugar a tots aquells que s'hi van acostar.
També a la comarca Un Correllengua que en les últimes setmanes volta per la comarca del Maresme i que té previst fer arribar la flama per la llengua a diversos municipis maresmencs com a símbol i demostració d'unitat de la Llengua catalana abans de marxar a recórrer el resta dels Països Catalans.
Està previst que visiti Tiana, Montgat, Argentona, Dosrius, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar. |
Anuncis Gratis de Obra Nova, en Venda en Alginet en València
Es ven pis obra nova, de 96m2, amb garatge i traster. tot exterior, molt lluminós, bona orientació, esquinero. primeres qualitats. a zona expansió d'alginet. el preu inclou els mobles a estrenar, a triar. lliurament de claus octubre 2008.
310 /mes fins a lliurament de claus. |
Així ho va acordar amb Mbaye Babacar Gaye, Dirigent nacional d'Afrocatalans, al finalitzar l'acte contra la mutilació genital femenina, que es va celebrar ahir, dissabte, dia 3 de juliol, al Casal dels Nous Catalans del vallès Oriental, a Granollers.
Penda Ndieye és membre de l'Associació de dones afrocatalanes 'Michelle Obama' de Granollers i va participar activament en el debat que va generar la xerrada de la pediatra Imma Sau.
'Tolerància zero, a Catalunya, pels familiars que permetin l'ablació del clítoris a les nenes d'origen africà!' -Ho va dir Àngel Colom, a la cloenda de l'acte que es va fer al Casal dels Nous Catalans del Vallès Oriental, a Granollers.
Era una xerrada de la metgessa i pediatra Imma Sau, organitzada per l 'Asssociació de dones afrocatalanes 'Michelle Obama', de Granollers, amb el suport del moviment 'Afrocatalans', del Secretariat d'Immigració de Convergència.
La presentació de l'acte va ser a càrrec de Feliu Guillaumes, president comarcal de Convergència, i Mbaye Babacar Gaye, Director nacional d'Afrocatalans. |
Estartús exposa al Casino d'Oriola i el Palauet de la Seda (Múrcia)
La Fundació Fuentes Vicente exposa les pintures "Amnios" i "Retaules del Segle XXI" d'Estartús simultàniament a Alacant i Murcia.
La Fundació Fuentes Vicente presenta l'obra mes recent de l'artista català J.M. Estartús en dues exposicions simultanejades en el Casino d'Oriola (Alacant) i en el Palauet de la Seda (Múrcia).
Les dues exposicions que podran ser visitades fins al proper 12 de gener de 2014 tindran inauguracions consecutives els dies 12 i 13 de desembre.
El 12 de desembre, a les 20h. es presentarà, amb el tradicional Concert de Música Clàssica de Nadal com a avantsala, l'obra "Retaules del Segle XXI" en el Palauet de la Seda i el dia 13, a les 20:30h, l'obra de la seva última sèrie, "Amnios", a la sala d'exposicions del Casino d'Oriola. |
EsportCatalà.cat.- Toni Bou (Montesa Cota 4RT) ha rematat la 38a edició del Campionat del Món de Trial imposant-se en la segona jornada del Gran Premi de la Gran Bretanya i assolint la seva victòria número 50 en proves del mundial, 11 de les quals aquesta temporada i un total de 48 com pilot de Montesa, marca amb la qual competeix des de l'any 2007.
La ratxa triomfal del dotze vegades Campió del Món (sis títols a l'aire lliure i altres punts, també consecutius, en la modalitat indoor) ha permès a Montesa elevar a 161 el seu rècord de victòries en el mundial a l'aire lliure, certamen en què aquest any ha assolit el seu quinzè títol de marques, els set últims consecutius amb les Cota 4RT de 4 temps.
Francesc Moret (Montesa), cinquè aquesta última jornada en la categoria Júnior, ha assolit el subcampionat en aquest apartat en el qual ha acreditat una victòria i cinc segones posicions. |
Humans que administrem la vida en el planeta, on l'ús que en fem és abusiu, per el poder d'uns quants, per la incapacitat d'altres, per el sistema establert, per la vergonya de la vida que és morta.
Establim lleis egoistes i prematures, sense experiència.
Hi han els que ens manen però no afronten adequadament la veritat del què passa.
Parlen del cas Gurtel, mentres ens plantegem com pagar demà.
Canviem, siguem concients i responsables, que no ens donaràn res, que hem de ser nosaltres qui canviem.
Ajudes a la venta d'automovils? si la gent es queda sense feina, que es recicli, que aprengui i canviï, que no demani tant i sigui ella la que canviï!
No pot ser que ens queixem i al mateix moment demanem continuar igual!
Em de ser valents, afrontar la situació, ser ambiciosos, motivar-nos i decidir!
Em fan riure els que es queden sense feina, em fan llàstima!
Tan inútils som que ens ho han de donar tot fet?
Espavilem! que la vida no és el que sembla!
Tenim la responsabilitat de canviar el que no funciona!
ELS CÀRRECS DE LA DONA DEL MONTILLA, PER
Els càrrecs que té la dona del Montilla, flipeu... - 1a Tinent d'Alcalde i Regidora de Relacions Institucionals, Urbanisme i Habitatge de Sant Just Desvern- Presidenta de Promunsa (Empresa Municipal d'Habitatge i Promoció Econòmica)- Presidenta de Proecsa (Empresa Municipal de Promoció Econòmica) - Representant de l'Ajuntament a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus - En condició de regidora, és representant també del Consorci de Turisme del Baix Llobregat i representant de l'Associació del Pla Estratègic Metropolità i del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona- Diputada i presidenta de l'Àrea d'Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona- Representant de la Diputació a la societat del Túnel del Cadí, S.A.- Representant de la Diputació a la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària- Representant de la Diputació al Consorci del Barri de La Mina- Consellera general de La Caixa - Secretària de Secretari Comarcal en la Federació Baix Llobregat del PSC |
El jurat ha destacat "l'extraordinària qualitat del seu treball, la perdurabilitat de les seves imatges i la llarga trajectòria" de l'artista autodidacte català
El fotògraf català autodidacte Eugeni Forcano i Andreu (Canet de Mar, Maresme, 1926) ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Fotografía 2012, que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i que té una dotació de 30.000 euros.
El jurat ha reconegut "l'extraordinària qualitat del seu treball, la perdurabilitat de les seves imatges i la seva llarga trajectòria, i ha destacat la seva capacitat d'innovació i experimentació en el llenguatge fotogràfic".
Eugeni Forcano i Andreu va començar a treballar a la revista 'Destino' el 1960 de la mà de Néstor Luján Fernández i Josep Vergés i Matas.
També va col·laborar amb l'agència Roldós l'Editorial Seix Barral, les agències France-Presse i Dalmas o la revista 'Don', on va treballar, entre altres, amb Jaime Gil de Biedma i Juan Marsé.
Fotografia publicitària i de moda
El fotògraf català va desenvolupar la seva carrera a França i Suïssa i als anys 70 es va dedicar a la fotografia publicitària i de moda.
Destaquen els seus cartells d'esdeveniments com el Certamen de la Moda Internacional Masculina (1975) i la Setmana Internacional de la Tercera Edat (1972, 1973, 1974).
En els últims anys s'ha dedicat a la fotografia artística de caràcter abstracte.
El 2009 va cedir 650 fotografies a l' Arxiu Fotogràfic de Barcelona. |
En el darrer post, discutien els lectors sobre qui s'anava a quedar fora del Parlament valencià a partir del proper dia 22 de maig.
Compromís, deien uns, Esquerra Unida, contraatacaven uns altres.
La veritat és que pronosticar el comportament electoral és molt complicat però mancant una bola de cristall (qui la tingués!) hi ha una sèrie de dades que ens poden donar algunes pistes.
La mitjana de les enquestes que s'han publicat recentment xifra la participació al voltant del 63 o 64%.
Amb una massa electoral d'aproximadament 3,5 milions, la predicció dels sondejos és que prop de 2,2 milions de valencians acudiran a les urnes.
Aquestes xifres fan que la barrera electoral per entrar a les Corts (el 5%) se situe en 110.000 vots.
Una quantia que sembla factible aconseguir a EU que podria gratar vots a l'esquerra del PSPV però més complicada per a l'amalgama de sigles que lideren Enric Morera i Mònica Oltra.
A les autonòmiques de 2003 (les dades de 2007 no serveixen perquè estan desvirtuats pel seu pacte amb EU), el Bloc va aconseguir 114.122 suports, que es van elevar fins als 140.000 en les paperetes municipals.
Dos resultats que, de repetir-se aquest any, gràcies a l'alta abstenció els permetrien estar en l'hemicicle.
Per això, a la seu del carrer Sant Jacint són optimistes i consideren que si aconsegueixen mobilitzar al seu votant tradicional i arrossegar al seu votant local (fent que almenys el 80% dels quals vota Bloc en el seu municipi no canvie de papereta quan mire a la Generalitat) podran saltar la barrera electoral.
Així les coses, més que el seu acord amb Iniciativa o una proliferació de llistes municipals com mai, la fórmula per entrar en les Corts del valencianisme polític pansa per una coalició amb l'abstenció. |
Es col·lapsa el web per vendre entrades del Boss
Fins a 500 persones s'han arribat a concentrar a les portes de l'FNAC del Triangle aquest dimarts per comprar una entrada per al concert de Bruce Springsteen.
El Boss actuarà el 17 de maig a l'Estadi Olímpic.
Tot i que alguns fans han passat la nit a l'FNAC per no quedar-se sense entrada internet els ha jugat una mala passada i s'ha col·lapsat.
Només una vintena de persones han pogut adquirir-les.
El rocker nord-americà sortirà de gira amb l'E-Street Band per presentar el seu nou àlbum, que es publicarà el 2012.
Les entrades mantenen el mateix preu que a la gira anterior, el 2009: l'entrada general costa 65 euros, mentre que les dels seients reservats varien entre els 65 i els 83 euros, segons la ubicació. |
El Palau de les Arts tindrà Carlos Saura i Chen Kaige Publicat per Avui 20/08/2007
El Palau de les Arts Reina Sofia de la ciutat de València comptarà la pròxima temporada amb " distingits directors d'escena de prestigi internacional en una aposta per la qualitat de les seves produccions operístiques ", entre els quals destaquen els noms dels realitzadors Carlos Saura i el xinès Chen Kaige.
Treballaran en les noves produccions del coliseu, com Carmen, de Bizet, i Turandot, de Puccini, respectivament, segons ha informat el teatre d'òpera.
Carmen, sota la direcció de l'aragonès Saura, serà el muntatge que obrirà la temporada 2007-2008.
Es tracta de la segona incursió del realitzador en la lírica després d'haver portat la mateixa peça al Festival dei Due Mondi (Itàlia), el 1995.
Saura també és el director de la versió cinematogràfica de l'òpera de Bizet, estrenada el 1983. |
Concert de l'alumnat de nivell de l'Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca del Penedès
Dimarts 26 de febrer, a les 19'30h, tindrà lloc el segon dels concerts dels alumnes de més nivell de l'Escola Municipal de Música M. Dolors Calvet, a l'Auditori Montserrat Junyent de l'Ateneu Municipal.
L'Escola Municipal de Música M. Dolors Calvet ofereix durant el curs escolar, a banda de les audicions trimestrals en les que hi participen tots els seus alumnes, un cicle de concerts reservats a l'alumnat de més nivell.
D'aquesta manera l'escola, seguint la seva línia pedagògica, ofereix als alumnes avantatjats l'oportunitat de mostrar el seu treball en un context similar al d'un concert professional, i, a la vegada potencia la mostra del treball dels grups de Cambra, tant siguin duets, trios, quartets o formacions més nombroses.
Al llarg de tot el cicle hi participen alumnes de gairebé tots els instruments que s'imparteixen al centre.
Hi intervindran Arnau Mañé i Guillem Pulido, a la guitarra clàssica, Pau Bayer, Joan Campo, Guillem Pujol i Pol Senabre al violí, Jordi Castellví, Nadia Melisa Lladó i Clàudia Violan al violoncel, Foix Calvet, Berta Rius, Joana Mestres i Aida Mestre a la flauta travessera, Eduard Barrobés, al cant, així com el duet format per Clara Esteve, violí, i Berenguer Montserrat, piano, i el grup de flautes travesseres format per Èlia Coral, Núria Gómez, Clàudia Piñol i Pol Soler.
Entre tots ells oferiran un variat programa que inclourà obres de G. Bizet, G.C. Carissimi, A. Dvorak, J.S. Bach, J. Haydn i W.A. Mozart, entre altres.
El concert és obert a tothom i l'entrada és gratuïta. |
Imatge d'una sessió plenària del Parlament
Aquest dimarts comença al Parlament el debat de política general, en una situació marcada pel distanciament dels ciutadans de la política i la crisi en diverses institucions catalanes, evidenciada pels escàndols del Palau de la Música o el cas d'espionatge a eventuals candidats a la presidència del FC Barcelona.
Aquesta situació de desconfiança i desconcert dels ciutadans -constatada per les darreres enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat-, s'ha vist incrementada per la revelació que el Govern de José Montilla va gastar 27.000 euros en la realització de un informe respecte a les opinions de diversos periodistes de Catalunya sobre el segon tripartit.
Aquest escenari es completa amb el debat obert respecte a les consultes sobre la independència de Catalunya i les mesures que cal prendre davant de la pròxima sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català.
Tampoc estaran absents del debat de política general les crítiques que està provocant en molts sectors la forma en què el Govern espanyol està afrontant la crisi econòmica.
Precisament, un altre element de debat a Catalunya és l'actitud que adoptaran els partits catalans davant de les votacions al Congrés dels Diputats sobre el projecte de pressupostos de l'Estat per a 2010, que conté una pujada de diversos impostos.
En aquest sentit, el debat de política general es presenta com una oportunitat per redreçar tota aquesta situació.
Si els líders polítics catalans no plantegen un horitzó de major eficàcia i solvència de la que estan mostrant, el temps que resta fins a les pròximes eleccions catalanes -novembre de 2010, més o menys-, pot fer-se molt llarg.
Es un somni, imaginar que existeixi un personatge que estigui exclos de la pornografia politica, l\'acritud social i la manca de sensibilitat.Som besties i em confos la evolució amb la involució, cada pas endevant en fem 3 enrera.Aixo no funciona..
Els nostres progres van passar-se 23 anys atiant l'autoodi nacional.
I ara en porten 6 donant poderoses raons per sentir-lo.
El dia que sorgeixi un líder independentista seriós, transparent i carismàtic, la independència de Catalunya arribarà com si d'un tsunami es tractés.
Mentrestant, només queda esperar en mig de tota la mediocritat que tenim a la política catalana. |
Actualitzat a les 21:24 h 06/03/2011
Loeb s'adjudica el Ral·li de Mèxic afavorit per l'abandonament d'Ogier en l'última jornada
Sébastien Loeb ha sumat el seu primer triomf de la temporada en adjudicar-se el Ral·li de Mèxic, la segona prova de l'any.
El vigent campió del Mundial ha pujat al més alt del podi beneficiat per l'abandonament del seu company d'equip, el també francès Sébastien Ogier, en l'últim dia de competició.
Ogier ha sortit de la pista quan ho tenia tot a favor per adjudicar-se la victòria i s'ha vist obligat a retirar-se.
Loeb ha aprofitat aquesta situació per imposar-se amb comoditat per davant de Mikko Hirvonen, segon, i Jari-Matti Latvala, tercer. |
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, en una entrevista a Elpuntavui, rebutja les condiccions de Solidaritat per al pacte de cara a les eleccions generals.
Una de les exigències de la formació era expressar-se sempre en castellà i no acudir als plens on no es parli de temes que afectin dirctament als Països Catalans, així com la confrontació amb l'Estat espanyol.
Ridao, però, ha deixat clar que "no vull construir les meves idees en contra de les dels altres.
Per mi hauria estat molt fàcil intervenir un parell de cops a l'any al Congrés i dir a Zapatero que ens volem separar d'Espanya".
"Crec, però, que hauria estat una irresponsabilitat, perquè tinc l'obligació de defensar Catalunya i els Països Catalans i els interessos de les classes populars en una legislatura marcada per la crisi", defensa.
"Últimament hi ha una cantarella que feia anys que no escoltava, i que diu que 'a Madrid no s'hi ha d'anar a fer res'.
I a Madrid se'ns hi ha perdut tot", afegeix.
Que un sobiranista català sigui d'esquerres o filatèlic no és cap problema.
El problema és que lligui necessàriament la lluita sobiranista catalana a l'esquerranisme o a la filatèlia.
Que potser no podem voler la llibertat de Catalunya els que no col·leccionem segells?
I la idea de Ridao (que és bona com a idea) que és fer una ERC socialista catalanista com és CiU amb els liberal-conservadors, no tindrà èxit mai.
Perquè els dirigents que han tingut no han estat de la talla esperada, les bases no tenen clar res més que Catalunya...
El problema d'en Ridao és que ell és d'ESQUERRES i pensa que ERC també ho és per anomenar-se com a tal.
I no, la veritat és que la majoria dels votants son (eren) independentistes i d'esquerra potser alguns, però la majoria son de dretes (convergents arrauxats i independentistes).
El Moro Amic sempre protegint els seus Amos Espanyols.
Us imagineu a totes les tvs del món veure-hi la Guàrdia Civil dels Espanyols traure a puntades de peu els diputats catalans perquè només parlen en català?
Doncs això és el que el Moro Amic Ridao els vol evitar, als Espanyols.
Però llavors passaria que, una de dues: si defensem que només el català seríem insolidaris amb el silbo gomero i la fabla de la boñiga; i si defensem el café para todos, a banda de menystenir-nos, convertiríem el Congrés aquell en quelcom inviable, poc operatiu, caríssim.
Esquerra i SI són les dues cares de la mateixa moneda: pura comèdia per frenar l'independentisme.
Esquerra necessita una neteja a fons.
I una de les persones que te de desaparèixer és Ridao.
El que cal es gent jove, preparada i no contaminada per els vicis i els errors del passat.
Mira tu, aixó esta ple dels teus talibans, Ramon...
Només que el Pingüí diu que perdonis però que ara no hi cau.
Em pregunta si no seràs "aquell pesat que ensuma tots els culs al pipi-can".
Es pot compartir, o no, l'estratègia de SI, però s'ha d'admetre que parlen clar.
Jo sé què hi anirien a fer el de SI a Madrid... fet que no puc fer extensiu a d'altres partits polítics catalans que només treuen l'Estelada per la Diada (ni tan sols en el comiat del MH Heribert Barrera)
Jo també poso condicions a Solidaritat si és que volen el meu vot el Bertran i el López han de ballar la yenka vestits de pericos amb mantilla i peineta al mig del camp del Barça.
Qui avisa no es traidor, si no fan aixó, no els votaré.
El que hauria de fer el senyor Ridao és callar i plegar.
Ell és un dels responsables de la catastròfica situació que passa Esquerra Republicana de Catalunya
Ara, Solidaritat, també t'ho dic, si la defensa de l'ús del català al Congrés aquell acaba ficant-nos en el mateix sac lingüístic i havent d'anar del bracet del silbo gomero i la fabla de la boñiga, perquè ja m'ho veig a venir, quasi que prefereixo que ens ho continuïn prohibint.
Qui és incapaç de defensar la llengua catalana, parlant-la a tot arreu, també és incapaç de defensar Catalunya.
Parla català és una irresponsabilitat???!!! sr Ridao, plegui ja, vagi al CNI que li donaran feina si és que encara no hi treballa.
Aquest paio é el Chacón d ́ERC esta clar, vaja pimpinelo més tovet!
Els espanyols sempre que el veuen se ́l cruspeixen amb patates en un tres i no res...En canvi a en Tena...No li poden tocar ni el serrell!
Al final el temps acostuma a posar les coses al seu lloc.
Ja fa anys que dic que Ridao és un espanyol vividor i que actua com a tal.
Només calia escoltar mig minut les seves intervencions al parlament espanyol per adonar-se'n.
No entenc a què ve ara tanta sorpresa amb aquest nefast personatge.
Jo si que l'he escoltat i del que dius res de res, si vols podem escoltar-ho i llegir el que diu el Ridau a Madrid, molts callariau per sempre
Dubto molt que tal i com diu E-Noticies en aquest article una de les exigències de Solidaritat fos que es parli sempre en CASTELLÀ (?!)
Aveure si tenim una mica més de rigor que aquesta mena d ́errors els feu molt sovint.
Per fer el paper que ha fet Ridao, millor Duran.
Duran almenys no ho fa des de l'independentisme explícit.
Duran almenys ho fa amb més diputats.
Duran almenys no satanitza diferencialment un dels partits espanyols, hiperlegitimant així l'altre.
Per fer el que ha fet Ridao, abans Duran i per moltes raons.
Catalunya té ara una gran oportunitat de passar full a l'error històric que ha significat Esquerra.
Com a catala i defensant catalunya no es pot comparar el Duran amb el Ridau, el Duran no li arriba ni a la sola de la sabata.
Doncs aixií el sr Ridao a què ha anat a Madrid tots aquests anys? pensava que la funció d'un paritit independentista, era precisament assolir la independència.
Deus estar sorda perque Ridau i el Tarda son dels que parlen mes clar i mes patriotes catalans no els busquis
Alfred Bosch també hauria de rebutjar contundentment aquesta sèrie de condicions.
És un document insubstancial, fet de cara a la galeria, dirigit a acòlits de Victor Alexandre i poca cosa més.
Un cap de llista que deixa que li condicionin la línia política no em mereix cap respecte.
Us imagineu veure a totes les tvs del món com la Guàrdia Civil dels Espanyols traure de la tribuna a puntades de peu els diputats catalans perquè parlen català?
Doncs això és el que en Ridao vol evitar com a Moro Amic que és dels Espanyols.
Tens molta imaginacio, eh?? aixi et va i ens va
Parlar català al Congres espanyol és el mínim que és pot exigir a un diputat català en el parlament de l'estat, podem pagar els sous milionaris de les seves senyories i no podem exigir que els nostres representants parlin en la nostra llengua??? de fet en català o en espanyol t'escolten
Aixo ja ho va fer el Tarda, catala o expulsat, aixi de que serveix??
A mes el Tarda sembla el tonto del parlament, tan el Ridau com el Tarda han d'anar a mossegar no a fer els tontets
Benvolguts companys de redacció, hi ha una falta d'ortografia greu que distorsiona involuntàriament el significat de les condicions.
Primer paràgraf: "era expressar-se sempre en CATALÀ" Gràcies.
I la ciutadania rebutja a Ridao, no et fot!
Espero que ERC no es deixi arrossegar pels freakies de Solidaritat, o estarà perduda.
Aquests de la soli són especialistes en condicions frikis, d'aquesta sempre poden dir que els altres no volen la unitat.
Si li dieu a un suís del Ticino o de Lausanne que no pot parlar italià o francès al Parlament es petarà de riure i sentirà una gran pena per vosaltres.
El complexe d'esclau és ancorat profundament en molts Catalans. |
En relació a la notícia apareguda avui al Diari de Tarragona, amb el titular "TGN se gasta 18.000 euros en pagar parking a concejales y altos cargos", des de la CUP a Reus volem recordar, que el regidor de la nostra formació David Vidal, va renunciar a aquesta targeta l'any 2011 i no l'ha usada mai més.
A més, recorda que fa més d'un any que està pendent que AMERSAM faci una proposta perquè els veïns i veïnes puguin tenir descomptes per aparcar en la zona blava.
El primer privilegi al qual va renunciar el regidor de la Candidatura d'Unitat Popular de Reus David Vidal, just en entrar al Consistori, va ser la targeta d'aparcament gratuïta als pàrquings d'AMERSAM.
En aquell moment, la CUP va fer pública aquesta decissió i va sortejar la targeta entre els reusencs i reusenques que un any abans –quan la CUP encara no tenia representació a l'Ajuntament-, havien signat una proposta de la CUP al Ple de l'Ajuntament per impulsar la "Targeta resident".
Al cap d'un temps, AMERSAM va bloquejar la targeta, i la persona guanyadora no en va poder fer ús.
A més, l'any 2012, David Vidal ja no va rebre la targeta d'aparcament, mentre que sí que ho van fer la resta de càrrecs electes de la ciutat i els alts càrrecs directius.
Des de la candidatura de l'esquerra independentista, denuncien de nou, coincidint amb l'aparició d'aquesta informació, el privilegi que tenen els i les càrrecs electes i càrrecs directius de l'Ajuntament per gaudir d'aquesta targeta.
Un fet que la CUP considera "molt greu", tenint en compte els greus problemes d'aparcament existents a la ciutat.
En aquest sentit, David Vidal denuncia que "fa més d'un any que vam aprovar una moció per a la creació de la Targeta Resident i el govern municipal no ha fet res al respecte".
"Només va votar a favor al Ple per quedar bé davant de la ciutadania".
Fa uns mesos, la CUP va preguntar de nou al govern municipal com es trobava l'aplicació d'aquesta proposta, coincidint amb el primer aniversari de la seva aprovació.
El govern es va limitar a lliurar un document a la CUP on apareixien diferents propostes per millorar la mobilitat de la ciutat, realitzat l'any 2008 per uns tècnics externs, però que vetava la proposta de la Targeta Resident.
Davant d'aquesta situació, Vidal denuncia que "és una vergonya que el govern ens doni suport en l'aprovació de mocions que després no té la mínima intenció de tirar endavant".
I, ha posat l'accent a denunciar que, "mentre l'Ajuntament ha fet cas omís a la nostra proposta, els veïns i veïnes de la ciutat cada cop tenen més problemes per aparcar els vehicles.
Tampoc no es fan cap tipus de polítiques per millorar la mobilitat, mitjançant el transport públic o mitjans de transport alternatiu".
A l'últim, Vidal demana que "s'acabi amb el privilegi d'aparcar gratuïtament pel fet de ser un càrrec electe o directiu".
I, més, quan aquesta targeta no discrimina si la persona que l'utilitza en fa un ús durant la seva jornada de treball, o si bé, quan aquesta en fa un ús personal.
També recorda que la CUP renuncia a les dietes per assistència als consells d'administració d'INNOVA, que van a parar al Fons Social Germinem, i ha renunciat a tot un seguit de privilegis que es poden consultar al bloc del grup municipal. |
El constructor, al centre de la imatge, accedint a la sala del jutjat.
Ahir declararen com a imputats davant el jutge José Castro els nebots del periodista Antonio Alemany, Miguel i Lucía Oliver Gomila, en relació a la peça separada número 2 del Palma Arena.
Tots dos explicaren que feien de testaferros del seu oncle a Agencia Balear de Noticias (ABN) i també que havien emès factures possiblement falses per justificar una subvenció atorgada pel Govern de quasi 500.000 d'euros.
Els germans eren accionistes d'ABN per indicació del seu oncle, que no hi volia figurar.
Miguel Oliver apareixia, a més, com a administrador de la societat, i Lucía, com a periodista, malgrat que no feren cap d'aquestes funcions.
El nebot, que declarà durant una hora, assenyalà que acceptà la petició de constar com a administrador per fer un favor a Alemany.
Afirmà que no tenia coneixement de quin era el funcionament intern i diari de l'agència.
Tanmateix, i segons un acte del jutge, Miguel es personà al Govern en nom d'ABN per rebre el pagament de la subvenció.
Els nebots digueren que, al seu parer, ABN i el diari digital d'Alemany, Libertad Balear, eren el mateix.
Fonts judicials indicaren que els nebots declararen contra els interessos del seu oncle, que també està acusat de cobrar els discursos que feia a Jaume Matas a través de factures falses que presentava a l'agència Nimbus de publicitat.
Per les mateixes fonts, la subvenció del Govern a ABN en realitat es destinava al diari digital.
Així mateix, l'Agència Balear rebé una segona subvenció el 2007 per part del Govern Matas, però el nou executiu d'Antich decidí paralitza-la i es negà a lliurar-li 500.000 euros més.
El periodista presentà un contenciós administratiu que encara no s'ha resolt.
Tot apunta que el misser de Miguel i Lucía Oliver sol·licitarà al jutge Castro la desimputació dels seus representats, i que l'acusació particular que defensa els interessos del Govern no s'hi oposarà.
Ahir també testificà davant el jutge com a testimoni el constructor Joan Serra Cladera, que ja ho havia fet amb anterioritat en relació a les obres de la planta noble de can Sales Menor.
Serra Cladera admeté davant Castro que anys enrere va reformar un habitatge a la Rambla de Palma propietat de la mare de l'expresident i digué que aquella vegada sí que va facturar totes les obres realitzades.
Afegí que no va rebre cap pagament "en negre" i que liquidà l'IVA.
El constructor, en anteriors declaracions al jutjat, havia reconegut que el cunyat de Matas i exgerent del PP Fernando Areal li donà 60.000 euros en metàl·lic i sense factura el 2004 com a avançament per poder afrontar despeses i començar les obres de reforma al pis del carrer Sant Feliu, 8.
Llavors revelà que no havia declarat els diners a Hisenda i que s'arriscava a una penalització.
Quan acabà les tasques al palauet, el 2006, Serra percebé 92.000 euros més amb dos xecs bancaris.
En total, Matas n'hi pagà 152.000 per feines de picapedrer i guixaire.
Serra, en les primeres declaracions davant la Policia, havia negat els pagaments en negre, malgrat que a posteriori se'n retractà.
"En Pep Gonella té una neboda i un nebot, ficaren la ma al pot, guiats per l'oncle...."
Hi pot haver individu més repelenc que aquest mig fatxa, mig botifarra?
Enemic declarat de tot el que faci olor a mallorquí (excepte a la corrupció) fins al punt que per no fer festa per Sant Antoni dels ases (com tots els mallorquins) la fa amb el dels albercocs, el "San Antón" dels forasters.
Maleït renegat!.... i per afegitó lladre (presumpte... ) |
Entrades amb l'etiqueta 'suficiència 2'
Com ja sabeu aquests dies hem estat treballant molt el tema de la roba: com és, com es cus, què en fem si ja no la volem...
Per això estic segura que tindreu comentaris a fer en aquesta entrada després de veure el vídeo Berlín i la roba de segona mà.
Pareu bé l'orella perquè la presentadora utilitza una variant del català que mirarem de conèixer millor en la propera unitat.
En parlem a classe, però espero que també pengeu els vostres comentaris aquí!
I si no feu l'S2 a Ribes, però voleu dir-hi la vostra, també podeu fer-ho... |
Obra que recull alguns dels treballs més importants de Michael Tonry, el prestigiós especialista en dret penal i justícia criminal, i professor de dret de la Universitat de Minnesota.
Incloem el resum de l'obra en anglès: |
Unes 5.700 organitzacions estan inscrites en el Registre de Transparència Comú de la Comissió Europea i el Parlament Europeu, on de manera voluntària s'apunten els grups de pressió o lobbies que participen en activitats destinades a influir en el procés d'elaboració de polítiques i presa de decisions de la UE.
Creat el juny de 2012, els que s'hi inscriuen -organitzacions empresarials, sindicats, esglésies, despatxos d'advocats, ONG...- firmen un codi de conducta pel qual es comprometen a indicar per a qui treballen i els interessos i objectius que persegueixen, a no tractar d'obtenir informació o decisions "de forma deshonesta o recorrent a una pressió abusiva o a un comportament inadequat", no donar informació enganyosa, no incitar el personal de la UE a infringir les normes i respectar, quan emprin persones que hagin estat funcionaris o altres agents de la UE, les exigències en matèria de confidencialitat.
La Comissió Europea té la iniciativa legislativa a Brussel·les, així que els lobbistes intenten participar en la redacció de les futures normes i treballen com a experts col·laboradors per a la Comissió Europea, denuncia l'Observatori Europeu Corporatiu (CEO, per la seva sigla en anglès).
Segons Transparència Internacional, dos terços dels experts que van dissenyar la legislació financera pertanyien a empreses dedicades a aquesta activitat.
Encara que molts grups de pressió utilitzen tècniques tradicionals, com reunir-se amb funcionaris i eurodiputats, altres "usen tàctiques poc ètiques, que freguen la il·legalitat", explica Belén Balanya, fundadora del CEO.
"Una tàctica habitual és utilitzar un think tank o una falsa ONG per publicar un informe les conclusions del qual beneficiïn els seus interessos, per exemple, amb la tàctica de la por, dient que si una determinada directiva surt endavant es perdran molts llocs de treball", explica.
Quan es va complir un any de la creació del registre, Rainer Wieland, vicepresident del Parlament Europeu, va dir que es podia considerar "una fita en l'augment de la confiança en les polítiques europees", però les ONG ho dubten.
Entre els lobbistes n'hi ha que saben millor que els altres com influir precisament perquè han estat a l'altre costat, i les organitzacions que vigilen els grups de pressió denuncien la desregulació del fenomen de les portes giratòries, això és, quan un legislador deixa el seu lloc en les institucions comunitàries per fitxar per un grup de pressió: el 2010, 6 dels 13 comissaris que van ser substituïts en la Comissió Barroso II van acabar treballant en lobbies, entre ells l'extitular d'Indústria, Gunter Verheugen, i el de Mercat Interior, Charlie McCreevy.
Un cas recent que ha destapat fins a quin punt els lobbies tenen accés als poders de decisió és el conegut com Dalligate, l'escàndol de tràfic d'influències que va dur l'excomissari de Salut i Consum, el conservador maltès John Dalli, a deixar l'executiu comunitari.
Segons va revelar l'octubre de l'any passat l'Oficina Antifrau Europea (OLAF), Dalli demanava "grans sumes" de diners a companyies tabaqueres a canvi d'influència en favor dels seus interessos en la preparació de la futura directiva del tabac.
La presència del lobby en el Parlament Europeu tampoc no és petita, ja que hi ha 3.000 lobbistes acreditats de forma permanent a l'Eurocambra, que compta 754 eurodiputats.
Els grups de pressió proposen esmenes als eurodiputats que, si les consideren apropiades per enriquir el text, les poden utilitzar directament, una activitat que els eurodiputats consideren normal.
Les ONG estimen que entre 10.000 i 30.000 lobbistes estan acreditats per treballar en les diferents institucions de la UE, la qual cosa situa Brussel·les al mateix nivell que l'altre gran nucli mundial dels grups de pressió, Washington, on a diferència d'Europa el registre és obligatori. |
Joan Masferrer ha estat durant 14 mesos alcalde de Cardedeu, en aplicació d'un pacte de govern municipal entre CiU i ERC, sota el programa "Govern en positiu".
Esquerra obtinguérem 3 regidors a les darreres eleccions municipals.
La signatura del pacte ha permès donar estabilitat a l'acció del govern municipal i alhora el desenvolupament d'un programa que inclou bona part de les propostes amb les que des d'Esquerra ens presentàrem a les eleccions del maig del 2007, consensuades amb els socis de govern.
Després del procés congressual finalitzat el proppassat mes de juny, i que cal recordar ha estat una veritable lliçó de transparència, democràcia interna i participació –segons he llegit avui a la premsa, sembla de algun partit com CDC han aprovat consultes internes a la militància per les grans decisions... encara que tímidament, benvinguts!!-, aquest dissabte s'ha celebrat el primer Consell Nacional d'Esquerra.
Aquest s'ha realitzat a Sant Celoni, coincidint amb l'Acampada Jove de les JERC organitzat aquest cap de setmana a la mateix municipi del Vallès Oriental –bé com solen afirmar amb orgull la nostra militància a la zona, al Baix Montseny-.
Els mitjans de comunicació tenen habitualment dos tipus de continguts: els d'informació i els d'opinió.
Ambdues vessants configuren la línia del mitjà, la seva professionalitat i finalment la seva credibilitat.
L'opinió ve donada per la línia editorial i per les columnes d'opinió mitjançant els seus col•laboradors habituals, els quals son triats per la direcció, o els consells d'administració, per marcar el perfil del mitjà, en funció dels seus objectius i el públic al qual va dirigit. |
El dissabte 11 de maig (de 10 hores a les 14) es fa un recorregut poètic pel barri de Sants dedicat a l'obra de Salvador Espriu.
L'activitat, en la qual es llegiran poesies i textos espriuans, farà un recorregut per diversos espais del barri.
L'inici és a les Cotxeres de Sants i l'acte final es farà a l'espai de la Biblioteca de Can Batlló (carretera de La Bordeta).
Estic llegint l' anticànon per excel·lència: el llibre que va desbancar La plaça del diamant de Mercè Rodoreda al premi Sant Jordi de 1960.
L'autor i el llibre, uns desconeguts totals avui en dia.
Viure no és fàcil, d'Enric Massó.
I només n'hi ha quatre exemplars disponibles a les biblioteques de la Diputació.
Josep Pla va ser un dels detonants de l'elecció d'aquesta obra per al premi.
És realista, sobre el món dels espectacles de varietats, però no és mai tan depriment com la Rodoreda.
Es llegeix com un caramel, i és alta literatura.
No sé on va aprendre aquest autor a escriure tan bé! |
Foment adjudica les obres de la variant de la N-340 a l'Aldea per un import superior als 26 MEUR
El Ministeri de Foment ha adjudicat a l'empresa Construcciones Sánchez Domínguez-Sando les obres de la variant de la N-340 al seu pas per l'Aldea, per un import de 26,2 milions d'euros.
Segons informa Foment, l'objectiu de l'obra és desviar la gran quantitat de vehicles pesants que travessen diàriament la localitat per tal de millorar la seguretat viària i la comoditat dels usuaris.
El traçat previst, amb secció de carretera convencional, començarà a la sortida del pont sobre el riu Ebre que forma part de la variant d'Amposta, amb secció d'autovia amb dues calçades de dos carrils cadascuna.
El traçat tindrà tres enllaços.ACN |
Els propers dies 2 i 3 d' Agost el Mas de Barberans es converteix en El Racó dels Artesans
El petit municipi de Mas de Barberans (Montsià) durant els dies 2 i 3 d'agost es convertirà en un autèntic espectacle on artesans mostraran les seves habilitats al El Racó dels Artesans – La Fira de les Fibres Vegetals, fira que enguany arribarà a la seua 6a edició.
La fira ofereix,a part de la visita, tallers participatius tant per a grans com per a menuts, inspirats en la recuperació de les nostres costums.
És Una fira per gaudir aprenent, ja que els visitants es poden asseure's a la vora dels artesans i aprendre a treballar les diferents fibres.
Enguany a fira acollirà també la Trobada de Llatadores de les Terres de l'Ebre i el Certamen Internacional de les Fibres Vegetals, en el qual hi destaquen dues modalitats: la tradicional i l'artística i de disseny.
D'altra banda, la fira gaudeix d'una zona reservada als artesans d'ofici diversos (ceràmica, terrissa, vidre, tèxtil, aromes naturals, cera,...) i una altra zona destinada als productes alimentaris de qualitat, on aquest any s'oferirà als més petits participar en un taller per fer salsitxes i sobrassades. |
350x366 El líder del PP ha passat vuit anys deambulant entre ganivets amics.
Un dels últims misteris insondables de la política és saber què pensa, i sobretot com pretén governar, el futur president del govern espanyol.
Rebentat el globus de l'efecte Rubalcaba, ja només queda una incògnita per desxifrar: de quan perdrà el PSOE, és a dir, de quan guanyarà Rajoy.
El polític gallec arribarà a la Moncloa amb un avantatge escandalós gràcies a una jugada mestra: s'havia passat vuit anys aconseguint no estar d'acord en res amb Zapatero, fins que va trobar el minut just per donar el cop de gràcia al seu rival electoral: pactar amb el president del govern el pacte constitucional i posar fi, si és que havia començat mai, al fenomen Rubalcaba.
Zapatero, per la seva banda, matava dos pardals d'un tret: arreglava el seu paper en la història i descol·locava a qui sempre l'havia importunat des de dins.
Aquí va començar la victòria definitiva de Rajoy.
I és que don Mariano ha passat vuit anys deambulant entre ganivets i infusions de cicuta que amenaçaven amb eliminar-lo definitivament, però com més acorralat semblava, millor se'n sortia.
Els pitjors enemics els ha tingut sempre a dins de casa, que l'esperaven amagats a cada cantonada, i només algú fet d'una pasta especial podia sobreviure a les emboscades d'Esperanza Aguirre i Jiménez Losantos, mentre Aznar empenyia el carretó dels gelats de la FAES per darrere.
Rajoy no tan sols els ha guanyat silenciosament cada combat sinó que a més els ha acabat ridiculitzant.
Perquè qui gosa enfrontar-s'hi, perd i rep a més el pitjor càstig que pot rebre un polític que aspira a governar: es converteix en un radical.
Des del centre, Rajoy ha convertit els aznaristes i proaguirristes en poc més que una colla de hooligans, enrabiats amb el món i allunyats del poder.
El més extraordinari és que tot això ho ha aconseguit sense ni tan sols pronunciar una paraula.
La crisi d'Aguirre i Ruiz-Gallardón la va salvar sense ni una reunió privada ni una declaració pública i el seu particular mètode desmenteix el tòpic segons el qual els problemes s'arreglen parlant.
No, per Mariano, els problemes s'arreglen callant.
Quan veu un conflicte amaga el cap sota terra com un estruç i al final se surt amb la seva.
No hi ha tempesta, per forta que sigui, que no s'acabi dissipant.
Però el silenci de Rajoy és tan profund que per no saber no sabem ni tan sols l'únic que ens hauria d'importar, que és el que farà el dia després que guanyi.
Perquè Rajoy guanyarà precisament perquè amaga el gran tabú.
Calla que haurà de fer els deures que, per exemple, a Catalunya ja s'han començat a fer.
Que haurà de dur a terme les retallades més salvatges i impopulars de la història de la democràcia.
Que haurà d'ampliar i endurir encara més els ajustaments que ha començat a fer Zapatero i que ell tant ha criticat.
Com no podia ser d'una altra manera, Rajoy guanyarà per omissió.
Una vegada més, la tàctica és deixar passar el temps, fer cara d'estaquirot i només pronunciar difoses ambigüitats i mitges veritats.
És a punt de guanyar com sempre ha fet. |
Dos catalans al mateix equip oficial.
Márquez no hauria d'esperar cap consell, cap ajuda, cap facilitat per part de Pedrosa.
El de Castellar no en va rebre de cap dels seus companys anteriors.
L'única pàtria és el podi i, per conquerir-lo, tot val, començant per superar el veí del box.
La guerra no començarà al primer GP del 2013.
Pedrosa només tindrà de marge el temps que trigui el de Cervera a acostumar-se a la nova categoria.
També serà curiosa la convivència entre els dos mànagers, Alberto Puig i Emili Alzamora.
No sé si riurem o patirem més del compte. |
La ciutat de Chicago exhibeix una estàtua de vuit metres d'alçada de l'actriu, mite eròtic del segle XX
ATLAS Aquesta gegantina estàtua de Marilyn Monroe, que s'exhibeix a Chicago, està generant molta polèmica per ser més visitada que alguns dels monuments més importants de la ciutat.
Té 8 metres d'alçada i pesa 17 tones però això no serà un impediment per traslladar-la a les diferents ciutats dels Estats Units.
Molts turistes veuen primordial anar a visitar-la, encara que els més crítics opinen que es tracta d'una còpia de mal gust a escala gegant. |
Aquesta setmana va venir la Zadie Smith a San Francisco a fer una xerrada i presentar el nou llibre NW (de North West, una zona de Londres on té lloc la història).
Jo encara no he llegit cap llibre seu, de fet tot just he començat Sobre la bellesa ara pel club de lectura on vaig, però em va fer gràcia anar-la a escoltar perquè sempre he sentit bones coses de la seva obra.
La vaig trobar una noia molt modesta amb un vast coneixement literari que sap comunicar-se amb les persones, un goig de sentir-la parlar, vaja.
Sobre la bellesa de moment m'agrada, trobo que la Zadie Smith sap descriure molt bé ambients i personatges, que els fa creïbles i els dóna veus reals, però segons la fitxa del Ql aquesta novel·la té una puntuació baixíssima... |
No tinc altra paraula per definir el meu estat d'ànim.
No hauria pensat mai que quan el partit que s'autoproclama independentista arribés a tenir una representació signficativa i de pes faria president un senyor com el candidat del psc-psoe i líder del govern a la generalitat a aquest partit, amb la conseqüència directa de deixar fora una altra formació nacionalista que, a més, rep el suport majoritari dels votants.
Ni el els pitjors malsons ho hauria pogut imaginar. |
Arxiu de la categoria: sistema educatiu
A l'atenció del Director/a Benvolguda, benvolgut, ignoro si en vau tenir l'oportunitat, però si no va ser així, mireu de trobar temps per mirar-vos aquest reportatge que l'altre dia va emetre la nostra televisió.
Em fa l'efecte que fou produït per un canal del veí del nord, però no recordo exactament quin.
Es parlava de Corea del Sud, concretament dels seus estudiants i de les famílies.
Veureu que s'hi diuen coses que fan estremir i, a mi personalment, em fan dubtar de la pròpia condició humana de determinades persones. només quatre dades:
A moltes criatures els inscriuen 3 dies en campament de l'exèrcit, per aprendre disciplina.
L'escola acaba a les cinc de la tarda i moltes famílies matriculen els seus fills a centres particulars de "repàs", fins les 10 de la nit.
Els mestres de l'escoles no ho entenen, diuen que en aquests centres els fan "empassar" els continguts i que ells, en canvi, els ensenyen a ser persones, abans que res.
Una noia que feia l'equivalent a primer de bat, s'aixecava a les 6 del matí i anava a classe fins la 1 de la matinada, dormia 5 hores/dia, sempre.
L'any passat, 200 alumnes de primària i secundària morts, suïcidats.
Una família amb 2 fills pot arribar a "invertir" 3500 euros/mes en classes particulars.
I el més preocupant de tot, la majoria dels entrevistats ho trobaven normal i ho justificaven.
A l'atenció del Director/a Benvolguda, benvolgut, com sabeu l'Organització per al desenvolupament i la cooperació econòmica (l'OCDE) finança les conegudes proves PISA pels adolescents de 15 anys i també les PIRLS per als infants d'educació primària, aquestes no tan conegudes.Resulta, però, que aquesta colla no s'estan mai "quiets", mai.
Sempre estan pensant quina la poden fer.
S'hi juguen els "diners", vet-ho aquí.
Els sistemes educatius els interessen per la repercussió directa que puguin tenir en l'economia, només per això, no ens enganyem.
Mireu, us posaré només dos exemples d'altres "feinetes" que han fet fer, i que he trobat molt interessants: 1.
L'any 2006 van publicar l'Informe TALIS.
L'estudi es va fer sobre una mostra de 70.000 entrevistes a professorat de 23 països, que aviat està dit.
Recull informació relativa a la formació inicial i permanent, sobre la pràctica docent i el reconeixement de les bones pràctiques en en la carrera docent, sobre els models de lideratge escolar...
El catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, Rafael Feito en va presentar la versió "española".
Hi hagué un conclusió que em cridà enormement l'atenció: "espanya és un dels països en què el professorat practica més la docència basada en la transmissió directa", és a dir, en la qual el professor parla i l'alumne escolta i aprèn" (o no, és clar, hi afegiria jo).
Fa pocs dies, el flamant nou President del Consell Escolar de Catalunya, el Sr.
Ferran Ruiz (fins enguany membre del Consell Superior d'Avaluació dels Sistema Educatiu), fa pocs dies, deia, publicava un nou "post" en el seu bloc.
Feia referència a un altre estudi finançat per l'OCDE el mateix any 2006: "Think Scenarios, Rethink Education" (OECD – CERI).
En aquest cas l'estudi estava orientat a definir els possibles escenaris de futur dels sistemes educatius.
A grans trets, esmenta, es defineixen tres "escenaris possibles": La "Reescolarització": En aquest suposat escenari de futur, les escoles serien capaces de reformar-se i dinamitzar-se amb la finalitat de centrar-se en l'èxit de TOTS els alumnes.
Les escoles estarien centrades en la creació de consensos prou amplis al voltant del que cada comunitat pensa i valora (aspiracions, currículum, cooperació, interacció i ús del temps).
En aquest escenari la preparació de cada mestre resultaria fonamental.
La qualitat pedagògica per a l'èxit de TOTS es basaria més en les sinergies de l'equip que en eventuals virtuosismes individuals.
L'"Status quo" o burocràtic: en aquest escenari, també possible, les escoles es mostrarien clarament poc eficients a l'hora de gestionar la complexitat, s'atendrien només al que està establert, regulat per les lleis i es replegarien en si mateixes i continuarien treballant "com sempre", obeint com a màxim a intervencions "top -down " (de dalt a baix).
En aquest escenari, els sistemes educatius i els centres educatius es caracteritzarien per impulsos auto-protectors dels mestres, s'inspirarien en un passat idealitzat o en la priorització dels propis interessos finalment, el tercer escenari (però no pas el menys possible).
La "Desescolarització" En aquest supòsit, els actuals sistemes centralitzats i burocratitzats deixarien pas a uns sistemes més diversificats, en part privatitzats, comunitaris i fins i tot informals.
Uns sistemes i uns centres educatius que oferirien múltiples alternatives d'aprenentatge a demandes específiques de formació.
Suposaria, per descomptat, la incorporació de nous agents al "mercat educatiu", que competirien i aportarien varietat.
Podeu llegir el "post" complet a"Món digital i escenaris de futur de l'educació"La lògica està servida, us n'adoneu?
Quant costen els actuals sistemes?
Quant costa "repescar-los" per introduir-los a algun estudi reglat professionalitzador?
Quant costa el subsidi d'atur dels milers de joves sense titulació?
Ells, l'OCDE, els fan, us ho ben asseguro.
I les conclusions que de ben segur tenen escrites, però encara no publicades, deuen dir el que deuen dir.
Tot plegat ho dic perquè "no badem" i perquè no anem enrocant-nos en un passat idíl·lic (que mai va existir d'altra banda).
Les dades, però, a parer meu, no apunten a l'optimisme: diria que els que ara treballen al Departament d'Educació, la immensa majoria, docents i no docents, estan més pel segon escenari.
Explique-me sinó com s'explica la poca rendibilització en equipaments i xarxes informàtiques.
Roca, el darrers cursos ja us n'he anat parlant amb motiu d'alguns escrit seus, que us he recomanat.
En el butlletí electrònic del mes de juliol passat del Fòrum que coordina ha fet un breu però bastant complet del que, fet i debatut, va tenir al sistema educatiu "distret" al llarg del curs.
Em quedo amb dues coses que, comparteixo plenament, d'altres no tant o gens:...davant la disjuntiva de retirar una sisena hora... l a mesura comporta tornar a allunyar l'oferta escolar de l'escola pública de la concertada, en un còmput global d'hores que equival pràcticament a tot un curs escolar.
I això, des del punt de vista de l'equitat i la cohesió social del sistema educatiu, no és positiu.
Hem viscut un curs marcat pel continuisme d'un cert estil d'anar proposant canvis i reformes, o insinuacions de canvis o reformes, a un ritme que no deixa treva a les escoles i instituts per a la consolidació dels seus projectes de centre i per a l'assentament d'un clima de mútua confiança (administració, centre escolar, famílies).
Què voleu que us digui, doncs que m'agrada ser d'un país on les coses es poden començar a dir pel seu nom i no perds, immediatament la feina, ves.
Enric Roca (Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol)
El curs escolar que ha acabat recentment –el 2010-2011– s'ha caracteritzat pel canvi polític en la conselleria, abans d'Educació, ara d'Ensenyament.
Aquest canvi ha fet replantejar certs programes i accions que, impulsats pels anteriors governs, no estaven donant els fruits esperats o generaven una despesa que, en les actuals circumstàncies d'ajustament pressupostari, feien inviable el desenvolupament previst.
La reorientació del denominat programa 1×1 (un portàtil per alumne) ha frenat la seva expansió al temps que també ha replantejat els seus objectius (ara digitalitzar l'aula és allò fonamental).
Aquest ha estat el canvi més paradigmàtic.
També han tingut ressò mediàtic la supressió de la setmana blanca i un cert reajustament del calendari escolar, la recuperació d'exàmens al setembre per a alguns cursos i etapes educatives i, la més polèmica, la supressió de la sisena hora en tots aquells centres públics en què no es consideri d'especial necessitat mantenir-la.
Resulta comprensible que davant la disjuntiva de retirar una sisena hora en centres on la seva eficàcia encara estava per comprovar o de disminuir la plantilla de mestres i professors per atendre les necessitats docents del curs següent, la decisió hagi estat la de retornar a la situació de fa uns anys.
Tanmateix, tot i ser –repetim-ho– comprensible, la mesura comporta tornar a allunyar l'oferta escolar de l'escola pública de la concertada, en un còmput global d'hores que equival pràcticament a tot un curs escolar.
I més quan ja s'havia aconseguit implantar-la –encara que amb deficiències notables en alguns centres.
Era evident que calia fer una revisió a fons de l'eficàcia que estava tenint la implantació d'aquesta sisena hora en molts centres educatius.
En qualsevol cas, a mitjà termini, no podem renunciar a l'objectiu que tots els centres del Servei d'Educació de Catalunya compleixin amb les sis hores de docència diària (sis hores plenament docents).
Després podrem discutir en quin horari i calendari aquestes sis hores poden ser més productives des del punt de vista pedagògic i pensant, exclusivament, en el benefici per als nostres nens i nenes.
D'altres aspectes de la discussió ho han estat més per alimentar tertúlies que no pas com a font de discussió pedagògica, com és el cas dels uniformes escolars.
En qualsevol cas, hem viscut un curs marcat pel continuisme d'un cert estil d'anar proposant canvis i reformes, o insinuacions de canvis o reformes, a un ritme que no deixa treva a les escoles i instituts per a la consolidació dels seus projectes de centre i per a l'assentament d'un clima de mútua confiança (administració, centre escolar, famílies).
Per evitar la desconfiança recíproca cal incentivar l'avaluació seriosa i en profunditat de tots els elements del sistema educatiu.
De tots (incloent-hi, per tant, l'administració educativa).
I després de l'avaluació cal prendre mesures per modificar allò que s'ha constatat que no funciona i per incentivar, potenciar i premiar allò que realment sí funciona.
Durant el proper curs estarem amatents als canvis veritablement urgents i decisius que necessita l'escola catalana.
Entre aquests canvis destaquem:
Augmentar el nivell de lectura, comprensió lectora i expressió escrita dels nostres escolars.
Millorar la capacitat de raonament i de resolució de problemes –també matemàtics– dels alumnes.
Ampliar el domini de les llengües estrangeres des d'un enfocament bàsicament comunicatiu que garanteixi l'ús oral i escrit de la llengua.
Assolir un nivell més elevat en el domini de les ciències que descriuen i expliquen el nostre entorn natural i el social.
I dins l'entorn social ens referim prioritàriament a la coneixença de Catalunya.
Potenciar les habilitats i els procediments que permeten en els entorns digitals cercar, analitzar i gestionar amb criteri la informació i el coneixement.
Impulsar la interiorització de valors forts enfront d'una societat líquida.
Valors, entre d'altres, com: la perseverança, la responsabilitat, la solidaritat, la voluntat, la companyonia, la sensibilitat artística, el gust per la feina ben feta, etc.
Poder expressar i aprofitar les potencialitats i talents de tots els nostres alumnes, tant dels més dotats i talentosos en totes les seves dimensions com dels nois i noies que presenten dificultats en algunes àrees curriculars però que en unes altres poden destacar.
Potenciar i repensar la funció de tutoria i d'orientació per poder garantir l'acompanyament necessari i personalitzat del nostre alumnat.
Aquesta tasca orientadora i tutorial possibilitaria preveure els possibles desencontres dels nostres alumnes en relació amb l'escola, el risc de fracàs escolar i la detecció dels alumnes d'altes capacitats o bé dotats de talents específics.
Tant de bo el nou curs ens porti la serenor necessària perquè, a partir del reconeixement de la immensa tasca que estan fent la majoria dels nostres mestres i professors, puguem donar un pas endavant pel que fa a la reducció del fracàs i l'abandonament escolars i puguem assolir més i millors fites per a tots i cadascun dels nostres alumnes. |
Reader, l'agregador de fonts RSS de Google, no es pot fer servir a partir d'aquest dilluns.
L'empresa va anunciar el mes de març que el servei deixaria de funcionar el dia primer de juliol.
Fa uns dies us parlava de les circumstàncies del tancament, i avui us proposo una desena d'alternatives que teniu a l'abast per conservar les vostres subscripcions a webs informatives i blogs. |
Cameron i els liberals pateixen un daltabaix a les municipals
Els laboristes conquisten ciutats clau, malgrat perdre a Londres
Els ciutadans britànics li han donat un sonor cop de porta a la cara a David Cameron per dos anys de política de retallades que no genera creixement.
L'estrepitosa derrota de conservadors i liberaldemòcrates en les eleccions municipals britàniques de dijous suposa un rebuig categòric a la coalició de Govern.
La consulta, que ha coincidit amb el retorn de la recessió, ha mostrat el descontentament popular al rigorós pla d'ajust econòmic.
Els beneficiats de la debacle governamental van ser els laboristes, que van aconseguir el control en nombrosos municipis considerats clau si volen guanyar les eleccions generals del 2015.
Aquest ha estat el cas de Birmingham, Cardiff, Glasgow, Liverpool, Southampton, Harlow i Plymouth.
Ni tan sols la derrota soferta a Londres, on es va imposar per estret marge el conservador Boris Johnson, va poder restar importància a la gran escala d'aquesta primera victòria a les urnes del laborisme en l'era post-Blair.
En la projecció de vot de la BBC, els laboristes obtenen un 38%; els conservadors, el 31%, i els liberals, el 16%.
La participació va ser del 32%, la més baixa des de l'any 2000.
Molts votants conservadors es van quedar a casa.
Els laboristes van vèncer en un total de 75 ajuntaments (+32) i van col·locar 2.158 regidors, i en van guanyar 823.
Els conservadors controlen 42 municipis (-12) amb 1.005 regidors, i n'han perdut 405.
Els liberaldemòcrates manen en sis ajuntaments (-1), amb 431 regidors, després de perdre'n 336.
El partit de Nick Clegg té ara la xifra més baixa de càrrecs municipals des que es va reformar el partit el 1988.
ABSTENCIÓ / A Cameron li ha fet mal l'abstenció, però també se li van escapar els vots per l'esquerra i per la dreta.
El Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), encara que modestament representat, va aconseguir un 13% de vots on tenia candidats.
L'UKIP va derrotar els tories al sud-oest d'Anglaterra i va semblar ajudar els laboristes a Essex.
Entre els tories i liberals es van sentir ahir veus donant la culpa de la derrota a la coalició i demanant un canvi de direcció.
El problema és que els primers volen anar més cap a la dreta i els segons, més cap al centreesquerra.
Cameron i Clegg presentaran la setmana que ve un pla conjunt, enmig d'aquest estira-i-arronsa, fins que el matrimoni de conveniència acabi en divorci. |
Marley 30 Anys (Natxo Tarrés i The Wireless)
L'11 de maig de 1981, Bob Marley deixava orfes milers de fans.
La seva música sobreviu i és popular trenta anys després perquè les seves lletres i el seu missatge són universals.
Per commemorar aquestes tres dècades de la desaparició de Marley, L'Auditori ha encarregat un espectacle al cantant i compositor Natxo Tarrés, líder de Gossos.
Recorregut visual, biogràfic i, sobretot, musical, Marley 30 Anys és una bona oportunitat per recordar No woman no cry, Could you be loved, Wait in vain i tots els clàssics que van forjar el mite.
Per fer les versions interpretades en aquest espectacle —algunes de les quals són en català—, Tarrés compta amb una excel·lent banda formada per a l'ocasió, The Wireless, que inclou gent de Gossos i Macaco. |
Albert Batalla crida els 18.000 catalans residents a Andorra a exercir el dret a vot
Albert Batalla (centre), amb Arnau Colominas i Teresa Cabanes
El cap de llista de CiU anima el col·lectiu a fer el tràmit abans de dissabte
El diputat al Parlament ha visitat el Centre de Cultura Catalana d'Andorra
El diputat i cap de llista de CiU per Lleida, l'Alt Pirineu i Aran a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, Albert Batalla, ha fet una crida als 18.000 catalans que resideixen a Andorra a exercir el seu dret a vot el 25 de novembre vinent.
Batalla ha visitat el Centre de Cultura Catalana d'Andorra, acompanyat per la presidenta i el gerent de l'entitat, Teresa Cabanes i Arnau Colominas.
Batalla, considera que els propers comicis al Parlament seran "unes eleccions històriques que marcaran un abans i un després per a Catalunya".
Per això, l'alcalde de la Seu creu que "és molt important que els catalans d'arreu es mobilitzin per decidir qui volen que lideri aquesta nova etapa del país".
El cap de llista per CiU ha recordat que "també els catalans que no viuen a Catalunya tenen dret a votar" i els ha animat a reclamar-ho a la corresponent ambaixada o consolat abans del dia 27; és a dir, abans de dissabte.
En aquest sentit, Batalla ha assegurat que no tenen constància que de moment hi hagi hagut problemes per fer el tràmit al Principat, després que molts catalans residents a l'estranger han denunciat presumptes traves per part dels funcionaris de l'Estat en alguns països.
Segons Batalla, "correspon a tot el poble de Catalunya de decidir qui vol que el representi en aquests temps històrics, amb quina força i amb quina legitimitat". |
Grècia segueix fent història i jugarà les semifinals de l'Eurocopa després d'eliminar França
Ahir, sense anar més lluny, va deixar fora de les semifinals l'actual campiona, França.
Els grecs -amb una sòlida i ordenada defensa- van posar contra les cordes la selecció francesa, que tot i sortir com a favorita, no va saber trobar el camí del gol.
En canvi, Charisteas en el minut 65 va aconseguir un gol que situava el seu equip a les semifinals de l'Eurocopa.
Grècia es va carregar tots els pronòstics i va eliminar França, vigent campiona d'Europa, en els quarts de final.
El bloc hel·lènic va ser molt superior a les individualitats franceses i, en semifinals, es veurà les cares amb el vencedor del duel entre la República Txeca i Dinamarca.
Des de bon principi, el combinat grec va ofegar el joc francès.
Només Thierry Henry va donar la cara, mentre que jugadors com Trezeguet o Zidane van passar totalment desapercebuts.
En el minut 15, Grècia va estar a punt de marcar, però Fabien Barthez va salvar sobre la mateixa línia de gol una rematada de Katsouranis.
El porter francès va haver de multiplicar-se per contrarestar l'ofensiva del rival.
Però Barthez no va poder fer res en la rematada de cap d'Angelos Charisteas, en el minut 65.
La jugada l'havia començat a la banda dreta Zagorakis, que, després d'un barret a Lizarazu, va servir perfectament la centrada per al davanter del Werder Bremen.
França es va quedar sense capacitat de reacció i es va encomanar a alguna genialitat d'Henry, però aquesta mai no va arribar.
Milers de grecs van sortir al carrer per celebrar la històrica victòria de la seva selecció.
I és que Grècia no havia arribat mai tan lluny en una Eurocopa.
L'alcaldessa d'Atenes, Dora Bakoyani, es va sumar a la festa i va donar l'ordre d'il·luminar tots els monuments de la capital, i en especial l'Acròpolis.
A més, Bakoyani també va donar permís perquè es muntessin espectacles de focs artificials que, això sí, pagarà el mateix Ajuntament de la seva butxaca. |
Sessions de maneig de l'Optimot per als ajuntaments de la Garrotxa
Es fan en tres telecentres de la comarca, amb la col·laboració del Consell Comarcal
Les sessions tenen el format d'un taller pràctic, d'una hora de durada, i la resposta dels ajuntaments ha estat bona.
El Servei de Català d'Olot-la Garrotxa ha organitzat tres sessions de presentació de l'Optimot adreçades al personal dels ajuntaments de la Garrotxa.
Les sessions tenen el format d'un taller pràctic, d'una hora de durada, i es fan en telecentres de tres municipis de la comarca (Olot, Tortellà i Sant Esteve d'en Bas) per facilitar que totes les persones dels diversos ajuntaments s'hi puguin apuntar.
La difusió de l'activitat ha anat a càrrec del Consell Comarcal de la Garrotxa, que és qui ha informat els alcaldes, ha controlat la inscripció i ha contactat amb els telecentres. |
El barb de l'Ebre també viu a l'estany
La llista d'espècies invasores que des de fa anys s'han apoderat de l'estany de Banyoles s'acaba d'ampliar amb un peix la presència del qual es desconeixia fins ara al llac: el barb de l'Ebre (Luciobarbus graellsii).
Es tracta d'un peix que s'assembla a la carpa però que se'n diferencia perquè té el cos més estilitzat.El Consorci de l'Estany va revelar la descoberta ahir.
Segons van explicar els tècnics d'aquest organisme, es tracta d'una espècie que, en principi, és exclusiva de la conca de l'Ebre, però que a hores d'ara ja es troba en altres rius catalans com ara el Llobregat, el Ter, el Fluvià i la Muga, així com en altres conques de la península Ibèrica i, fins i tot, a la Toscana (Itàli... |
Un grup de joves de Lleida han visitat aquest dijous el Parlament Europeu a Brussel•les, on han estat rebuts per l'eurodiputada Maria Badia.
Organitzada per l'Ajuntament de Lleida i el Parlament Europeu, aquesta visita es produeix amb motiu del premi aconseguit pel grup de 25 joves del Col•legi Dominiques-Anunciata de Lleida com a vencedors de la Gimcana Destí Europa.
La gimcana, organitzada per l'Ajuntament de Lleida amb el suport de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, va tenir lloc el passat 7 de maig en el marc dels actes de celebració de la setmana d'Europa per commemorar el Dia d'Europa, 9 de maig.
La visita al Parlament Europeu ha permès els estudiants aprofundir en el coneixement de la Unió Europea, visitar les instal•lacions de la institució de Brussel•les, tenir contacte amb els eurodiputats i treballadors de l'Eurocambra i intercanviar impressions sobre els temes d'actualitat de la política comunitària.
Aquesta és una de les activitats organitzades per l'Europe Direct i la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Lleida en el marc del programa de treball dirigit a fomentar el coneixement de la Unió Europea entre els ciutadans de la ciutat i promoure la seva participació en el procés de construcció Europea. |
La diversitat a les aules dels centres educatius demana, cada vegada més, una atenció a la singularitat dels membres que componen el grup, sense oblidar el mateix grup com a tal, amb les peculiaritats derivades de les múltiples interaccions que s'estableixen entre els seus membres.
Aquesta atenció, que s'ha de tenir a totes i cadascuna de les persones des de la tutoria i l'orientació, exigeix el coneixement i la comprensió del conjunt de factors que incideixen en la constitució de la peculiaritat o singularitat.
Per això, aquest manual fa un recorregut per un gran nombre de peculiaritats existents en la població escolar actual i proposa unes pautes i estratègies per abordar amb èxit la funció de tutor i orientador d'alumnes amb característiques especials.
Després d'una primera part teòrica, la segona part analitza la intervenció amb alumnes amb particularitats psíquiques, cognitives: altes capacitats intel·lectuals, síndrome de Down, hiperactivitat i desatenció, dificultats de lectoescriptura i capacitats intel·lectuals límit.
En la següent part s'estudia l'alumnat amb particularitats físiques o sensorials: cecs, deficients visuals, sords, amb dificultats motrius, etc. Després s'aborden els diferents estils cognitius: estil cognitiu expert, organitzador, comunicatiu i estratega.
La cinquena part està orientada a l'alumnat de cultures diferents: africà subsaharià, oriental, marroquí, sudamericà i gitano.
I finalment, s'analitza l'alumnat amb altres característiques: de diferent gènere, infants adoptats, trastorns de conducta alimentària, trastorns de conducta, alumnat desmotivat i amb fràcàs escolar, addictes a drogues, adolescents addictes a la tecnologia, tímids, bullying, alumnat amb absentisme escolar i incorporat durant el curs.
Cada capítol segueix una mateixa estructura: delimitació de conceptes, exposició de les particularitats d'interès per al tutor, el rol del tutor, tipus de suport que ha de donar l'orientador o especialista i, finalment, una proposta d'activitats d'integració i acceptació al grup escolar. |
A Tarragona, parc del Francolí racó màgic, si ets capaç de peonar pels camins de la part ajardinada o els que queden al ponts de l'autopista, alçada pont del Diable, et superaràs a tu mateix.
Son fruit del treaball nul del responsable del seu manteniment.
Si creuem el riu, veurem l'abus de Repsol en aquest medi per fer instal·lacions de les seves canonades, sense cap prestació a millorar l'entorn.
Crec que és de molt interés que siguin divulgats per alertar del perill que comporten. |
Amics i amigues: d'una o altra manera, estem tots immersos en les qüestions del dret a decidir o, per no fer eufemismes, formació d'un nou estat sobirà.
Ara bé, aquest procés no es dóna en un espai abstracte, sinó que dins d'una pregona crisi econòmica i política que afecta tot el model que en diem capitalisme.
Si no es te conciència d'això, i sols ens mirem el nostre melic, molt temo que podem fer una pas com unes hòsties.
Amics i amigues: ja he parlat altra vegada de l'aventura de Fabrizio del Dongo, el protagonista de la novel·la d'Stendhal La cartoixa de Parma.
Fabrizio, jove noble italià, admirador de Napoleó, s'assabenta que aquest a fugit de l'illa de Santa Elena i està organitzant un exèrcit a París.
Entusiasmat, abandona Parma i marxa cap a França a fi d'incorporar-se a aquell exèrcit, però no ho aconsegueix.
Napoleó, al cap del seu exèrcit surt de París, Fabrizio els segueix amb l'esperança d'acabar incorporant-se.
Li passen mil aventures, i un matí es troba amb que de sobte hi ha un gran brogit.
Se n'afdona que no lluny d'allà hi ha una batalla.
Amunt i avall passen esquadrons de cavalleria al galop, regiments d'infanteria a pas lleuger, enllaços portant ordres, soldats ferits...
Fabrizio va corrents cap el front de batalla, però no el troba.
Corre d'aquí cap allà, i tot és confusió.
Així passa tot el dia, fins que arribada la nit cau rebentat i es queda dormit.
Després sabrà que ha assistit a la batalla de Waterloo.
La batalla final del seu heroi.
És un exemple, ja clàssic, de què normalment els participants en un gran esdeveniment no saben que allò que han vist o viscut fraccionat ha estat un gran esdeveniment, fins i tot decisiu.
De ben segur que els qui a un o altre bàndol hi van participar de debò a la batalla de Waterloo, estaven tan despistats com el Fabrizio d'Stendhal sobre el que passava al seu voltant, i encara més sobre la importància que tindria.
I és que, com vaig llegir una vegada, els relats dels soldats que han participat en les grans batalles que han fet història poden tenir un gran valor humà, però de res no serveixen a l'historiador.
En elles tot era confusió i la gran majoria prou feina tenien intentant salvar la pell.
I si mirem els llibres d'anàlisi històric seriosos, ens trobarem amb que, com una cançó de l'enfadós, tots ells remarquen que en els temps immediatament anteriors a l'esclat de les grans tragèdies, posem que la Revolució Francesa o les dues guerres mundials, tothom estava d'acord que la situació era difícil, greu, però que al capdavall es trobaria una solució.
Doncs a què penso que per més entusiasmats que estiguem en la nostra batalla particular, parlo del dret a decidir, esclar, hem d'intentar anar més enllà del nostre cas personal, de la nostra perspectiva aïllada, i ser conscients dels vents, alguns obertament tempestuosos, que corren pel món.
I que la formació, possible formació, d'un nou estat —ja sabeu que sempre dic que cal distingir entre país, nació i estat—, no es fa ni en un moment massa fàcil.
Ni tampoc el món està pendent de nosaltres, com sembla que alguns amb responsabilitat pensen.
I si no es para compte a això, i també segons sigui qui controli i dirigeixi el possible procés, podem fer un pa com unes hòsties.
I no em refereixo pas al problema Espanya, per més que la seva força és evident, ni als partits que d'una o altra manera s'oposen —uns frontalment, altres amb excuses de mal pagador—, sinó que al context general en el que ens trobem.
I alguns també en diem democràcia burgesa, de la que el capitalisme és una expressió.
I ara, per començar, anem fins el 1989.
Aquell any, segon centenari de la presa de la Bastilla, data simbòlica de l'inici de la caiguda dels règims senyorials i de l'ascensió ara ja indeturable de les burgesies —en el seu moment una classe progressista i revolucionària—, es va donar altra caiguda no menys simbòlica, i no menys efectiva.
Parlo de la del mur de Berlín, el qual va arrossegar amb ell tot un model de capitalisme d'estat que s'havia demostrat especialment inútil.
I del tot incapaç de donar satisfacció als seus ciutadans.
O sigui, incapaç de ser el motor de cap canvi.
Ni d'època, ni econòmic, ni social.
Passada la sorpresa —perquè va ser una sorpresa per tothom, començant per la CIA i el Pentàgon—, el capitalisme seriós, el de debò, al crit de maricó l'últim! (perdoneu, però així era com ho pelàvem al meu barri, el Poblenou, allà a la meva tendra infantesa), es va treure la careta de societat igualitarista i equilibrada, de defensora del benestar col·lectiu, va deixar de dir al ciutadà amb simpàtic i cordial somrís: on tu no hi arribis, arribem nosaltres a través de l'estat, que és el de tots...
Es va deixar de cançons i romançoc, Va ser l'hora dels Soros i dels Greenspan.
De muntar bombolles econòmiques de ràpid i sucós benefici al voltant de productes sense possibilitat de consum continuat i a costa de l'economia productiva.
Dels capitals depredadors viatjant amunt i avall en inversions sols creadores que de més capital.
Va ser l'hora de l'espoliació de les arques públiques sense haver de prendre massa precaucions.
L'hora dels dels Correa, Millet, Pallerols o Bàrcenas.
I també de l'espoliació de la petita gent.
La negra història de les subprimes, als EUA.
De les participacions preferents i de les hipoteques de complexes i enrevessades condicions de contracte, aquí.
De la multiplicació de paradisos on Adam fa de banquer, Eva d'hostessa amable i la serp de fidel guardiana de capitals de propietari innominat.
I també la d'explicar als ciutadans, esdevinguts lenta però efectivament en súbdits, que l'estat de benestar no sols ha esdevingut impossible de suportar per l'economia, sinó que en la línia de l'escola de Milton Friedman i epígons —per aquí corren alguns— a més és creador d'una colla d'aprofitats que sense fotre un brot volen viure, portar els nens a col·legi i curar-se les malalties causades per la mala vida que porten, a costa de la gent honesta que treballa, porta els fills a un col·legi privat i es paga els metges i les medicines.
Va ser l'hora de deslocalitzar empreses a estranys països que costa de localitzar al mapa.
I d'esdevenir admiradors del model econòmic, i molt especialment del laboral, xinès.
Sota la sàvia direcció del Partit Comunista, al que la flor i nata del capitalisme va començar a admirar i aplaudir.
Si aquell abnegats "promaoistes" dels anys seixanta i setanta, imprimint amb una "vietnamita", que els deixava plens de tinta les mans, octavetes que després repartien amb gran risc de la seva integritat física i llibertat personal, ho haguessin sabut...
I gràcies a aquestes coses, i altres més, l'economia de diversos països membres de l'UE s'ha ensorrat, la dels EUA no s'enlaira i la dels famosos emergents s'estanca.
Els salaris baixen i els pensionistes perden poder adquisitiu.
Els llocs de feina es precaritzen.
Es formen creixent bosses d'atur i s'incrementa la taxa de pobresa.
En compensació, però, es creen alguns milionaris nous.
No, no vull presentar una visió catastrofista de la realitat, sinó que simplement la realitat.
I aquí arriba la pregunta, ¿ha arribat no pas la lluita final, però sí la crisi final d'allò que va començar a Holanda a inicis del segle XVII, va prendre forma seixanta anys després a Anglaterra —decapitant de pas un rei, per cert— i va esclatar definitivament a França, de manera força sagnant i radical, a finals del XVIII?
Montesquieu ja va observar, i després ho van confirmar els dos barbuts, Karl i Friedrich, que els grans imperis i les grans formes de producció mai no havien estat anorreades "des de fora", sinó que la seva caiguda, el seu anorreament, havia estat originada, causada, des de dins.
Per la seva pròpia incapacitat de respondre a les necessitats objectives que una nova època creava.
Aleshores, i partint d'aquesta idea. ¿on està ara el capitalisme?
Té capacitat de resposta als problemes per ell mateix creats, o bé les seves classes dominants, que no ja ben bé dirigents, han perdut la capacitat de trobar solucions i estan immerses en una simple acció d'anar posant pedaços?
Perquè amigues i amics, davant aquesta situació, greu, i que ningú no amagui el cap sota l'ala, la resposta no surt des de l'esquerra, que hauria de ser el portaveu de les víctimes, sinó que des de la dreta més reaccionària, quan no simplement ultra.
Davant la situació cada cop més catastròfica de França, és el Front Nacional qui s'alça en defensor de les regions empobrides, dels treballadors de les empreses desmantellades, dels aturats sense futur.
I ara mateix, el Front Nacional, de Le Pen, tercera força al Parlament Francès, ja ha anunciat una unitat estratègica amb el neonazi Partit Popular per la Llibertat holandès, i ha estès la mà al Partit del Poble Danès, la Lliga Nord Italiana, el Partit del Poble Danès, el Vlaams Belang flamenc i l'Independent Party britànic.
Alhora que als EUA, Obama, i els seus projectes socials estan sent assetjats, i objectivament derrotats, per l'ultraconservador moviment tea party.
La gran massa silenciosa que de moment aguanta com pot, resignadament, tot el que li està caient al damunt?
S'està creant una tempesta perfecta?
Una massa crítica que un dia qualsevol pot esclatar en qualsevol racó, i escampar-se?
Vull recordar que un nano absolutament desconegut, humil venedor de carrer, un matí es va suïcidar a Tunis, i ja veieu com s'ha escampat la revolta.
I esclar, després els analistes que no havien previst res, han analitzat els mil i un elements i signes que ja anunciaven l'esclat.
Podria passar igual a Europa, amigues i amics?
I és en aquests context en el que s'està esdevenint la nostra batalla particular respecte d'una possible independència.
I em preocupa que en els debats —entre els que cal incloure la banalitat de les argumentacions de Pere Navarro i la seva colla—, res d'això no estigui present.
I havent arribat aquí, i acomiadant-me cordialment com sempre de vosaltres, fins a la setmana vinent.
I parlant sobre capitals viatgers... i depredadors.
Ara, de sobte, tothom sembla d'allò més feliç perquè estan arribant capitals.
Mostra de confiança en el present d'Espanya! criden uns.
Mostra de confiança en el futur de Catalunya! criden altres.
Però, aquests capitals, inverteixen en la creació d'indústria productiva que crea llocs de feina, o simplement compren a preu de saldo les maules que està deixant la crisi, la bombolla i els desnonaments, en espera de poder vendre amb bons guanys i marxar a la recerca d'altres oportunitats semblants?
L'Ajuntament barceloní està d'allò més cofoi per la quantitat d'hotels que s'estan creant.
Entenc el què significa el risc: terrreny de vida definitiva a cada moment.
No, cap ni una!; quan la vida batega, el bombeig de la sang no es fixa en la por, sinó que en la llibertat de seguir bategant ininterrompudament.
I això és el que vull, i ho vull perquè accepto el risc que significa el SÍ més immens i potent que puc i vull cridar en ple bombeig on m'hi aboco per no cansar-me!
Quan em vaig casar vaig fer el mateix; el meu SÍ era en blanc i pel què calgui, sense pors ni espantaocells! |
Ara fa dos anys que es van celebrar les eleccions autonòmiques i la situació política general ha evolucionat pel camí que des de les candidatures de Compromís assenyalaven a la campanya: deteriorament de la situació econòmica amb creixement alarmant de l ́atur, degradació de la representació política, esclafit generalitzat de la corrupció, fracàs de les polítiques de retallades imposades per la troika i el Govern central, avalades també pels grups del PP i el PSOE, i creixement de la indignació ciutadana en múltiples formes d ́expressió. |
D'aquesta manera, l'Executiu garanteix el suport a aquest certamen de moda nupcial de prestigi internacional per als propers tres anys
L'any passat Catalunya va exportar un volum de 140 milions d'euros en vestits i complements de núvia, xifra que representa un increment de 9,1% respecte al 2008
El Govern ha aprovat avui la signatura d'un conveni per un import de 3 milions d'euros amb l'objectiu de donar suport a la celebració de les tres properes edicions de la passarel·la Gaudí Núvies i del saló Novia España-Bcn Bridal Week.
En virtut d'aquest conveni, el Govern, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), aportarà un milió d'euros a cadascuna de les edicions de la passarel·la i del saló, que se celebraran en el període 2011-2013.
D'aquesta manera el Govern reedita el suport a aquest certamen de moda nupcial de renom internacional i garanteix l'aportació pública per a les properes edicions.
Així mateix, el suport a la Barcelona Bridal Week s'emmarca en el nou Pla estratègic de l'àrea de Moda del CCAM 2010-2013.
Catalunya incrementa un 9,1% les exportacions
L'any passat Catalunya va exportar un volum de 140 milions d'euros en vestits i complements de núvia, xifra que representa un increment de 9,1% respecte al 2008.
Així doncs, en els darrers anys, l'evolució del sector de moda nupcial és a l'alça, i ha aconseguit augmentar els marges de creixement, fins i tot en l'actual context econòmic.
Al conjunt de l'Estat, al 2009 les exportacions van suposar 308,75 milions d'euros, i també van representar un augment del 2,4% respecte a l'any anterior.
De fet, Catalunya consolida la seva posició de motor exportador del conjunt de l'Estat, ja que al 2009, del total d'exportacions de l'Estat en moda nupcial, el 45,5% eren catalanes.
Destaca especialment el bon comportament de les exportacions catalanes de vestits de núvia, que continuen representant la major part de les vendes a l'exterior.
L'any passat es van exportar vestits de núvia de Catalunya per un volum total de 94,6 milions d'euros, xifra que representa més de dues terceres parts (el 67,3%) del total de les exportacions catalanes del sector. |
... es troba en el lloc correcte. el nostre equip d'electricistes professionals de barcelona té la solució pel que... els seus barris i voltants, amb electricistes professionals. consulti'ns en la nostra línia telefònica... sistema elèctric en mans dels nostres electricistes professionals. una gran trajectòria... |
Biennal d'Art: Lara Almarcegui representarà a l'Estat espanyol
Lara Almarcegui representarà a l'Estat espanyol en la 55a Biennal d'Art de Venècia amb una àmplia instal·lació en el Pavelló d'Espanya que inclou un projecte d'investigació sobre l'illa Sacca San Mattia de Murano.
L'obra de Lara Almarcegui (Saragossa, 1972) sorgeix de la presa de consciència de la ciutat, dels seus descampats i dels seus edificis com a punt per reflexionar sobre l'evolució de la pròpia urbs i els elements que la componen.
Amb projectes compromesos com les seves guies de ruïnes modernes i de descampats urbans, o les seves muntanyes d'enderrocs, Almarcegui ha portat el seu treball a capitals com Londres, Beirut o Viena i ha participat en esdeveniments internacionals d'art contemporani tan importants com a Manifesta 9 (2012) o la Biennal de São Paulo (2006).
Sota el comissariat d'Octavio Zaya, Almarcegui porta a l'esdeveniment italià dues propostes relacionades que incideixen en la seva línia de treballs anteriors.
Una d'elles es refereix l'espai físic del Pavelló d'Espanya en els Giardini, mentre que l'altra investiga un terreny buit al costat de la illa de Murano.
En el Pavelló, una gran instal·lació escultòrica reacciona a l'arquitectura de l'edifici construït per Javier de Luque en 1922, estenent-se per tot el seu interior.
Aquesta intervenció està formada per muntanyes de diferents materials de construcció, els mateixos i d'igual quantitat que els empleats per erigir el propi edifici al segle passat.
Com a eix principal, una gran muntanya formada per enderrocs de ciment, teules, i maons convertits en grava, ocupa la seva sala central, fent gairebé impossible accedir directament a aquest espai.
Altres muntanyes menors fetes, cadascuna, d'un sol material (serrin de fusta, cristall i la barreja d'escòria i cendra d'acer), estaran situades a les sales perimetrals, per on el públic podrà circular envoltant el monticle de major grandària.
Al costat de Murano, Almarcegui ha desenvolupat Guia de la Sacca Sant Mattia, l'illa abandonada de Murano, Venècia una investigació entorn de la Sacca Sant Mattia, una illa que s'ha format amb enderrocs de cristall de la indústria de Murano.
El projecte consisteix en l'estudi d'un descampat en aquesta illa, com es va formar, el present geològic i mediambiental del lloc, els projectes que s'han planejat per a ell i per què no s'han dut a terme. |
L'IEC afirma que la situació del català és "summament greu"
El ple de l'Institut d'Estudis Catalans aprova una declaració institucional L'IEC afirma que la situació del català és "summament greu" Redacció BARCELONA
L'Institut denuncia "infinitat d'obstacles", tem per la sostenibilitat futura de l'idioma i alerta de les actituds de "dimissió lingüística"
L' Institut d'Estudis Catalans (IEC) presentarà dimecres una declaració institucional sobre l'ús del català en què alerta sobre la situació "summament greu" de l'idioma.
L'IEC va aprovar dijous, en el seu ple general, una declaració sobre el present i el futur de l'idioma fruit d'una àmplia reflexió al voltant dels problemes que l'envolten.
El president de l'Institut, Josep Laporte, el vicepresident Salvador Giner -que ha coordinat la redacció del document- i el president de la Secció Filològica, Joan Martí, explicaran la setmana entrant els detalls d'aquest posicionament públic de l'Institut, màxima autoritat en qüestions de llengua.
Propostes concretes La declaració, que apareix en el context del debat sobre el català a Europa, aborda qüestions diverses i posa sobre la taula una bateria de propostes adreçades als actors socials perquè es posicionin davant els nous desafiaments que hi ha en joc respecte a l'ús del català.
L'anàlisi del moment present no resulta precisament optimista.
Més aviat al contrari: la declaració afirma textualment que la situació del català és "summament greu" i que "hom pot témer seriosament per la seva sostenibilitat futura".
L'Institut entra en detall a l'hora de valorar quina és la realitat en cadascun dels diferents territoris de parla catalana i denuncia la "infinitat d'obstacles" amb què es troba l'idioma, així com les actituds d'alguns catalanoparlants que "van fent habitual la dimissió lingüística" en la vida quotidiana.
Sobre el context internacional, la declaració valora els "riscos i les oportunitats" que la mundialització atorga a la llengua catalana i augura que "el canvi d'època" portarà cap a "un nou ordre internacional també en temes lingüístics". |
La història del vídeo de l'home que fugia per la finestra de la casa de la seva amant
La gravació, difosa per diversos mitjans, era l'anunci d'un programa de la televisió brasilera sobre crims passionals
Dimarts, 21 de maig del 2013 - 12:00h.
El vídeo en què apareixia un home en calçotets escapant-se per la finestra per no trobar-se amb el marit de la seva amant és el producte de l'enginyosa ment de creatius publicitaris.
Concretament de l'equip del programa 'Paixõés perigosas' ('Passions perilloses), una sèrie documental sobre crims passionals que s'han produït als Estats Units que el canal de televisió brasiler Investigação Discovery estrena aquesta setmana presentat per Adriane Galisteu.
El vídeo, que s'ha convertit en viral, té diverses versions.
En una, que dura 01:26 minuts, no hi apareix la part final de l'original, que dura 01:56 minuts: 30 segons de diferència que amaguen precisament els últims i aclaridors plans de la gravació: un home amb un cartell que anuncia l'hora d'emissió del programa.
L'espot està dissenyat per donar una imatge de realitat.
Arrenca amb una escena de ganxo; una parella --ella en roba interior, ell mudat de feina-- discutint acaloradament al balcó d'un tercer pis.
Per la finesta del costat apareix el presumpte amant, en calçotets.
A sota, veïns i curiosos observant què passa; alguns gravant amb el telèfon mòbil.
L'oportuna arribada dels bombers, que col·loquen un matalàs perquè el fals amant salti amb seguretat, acaba d'armar la historieta, que finalitza amb l'individu dels calçotets fugint a bord d'un taxi i, sorpresa, amb un home anunci informant de l'emissió de 'Paixõés perigosas'.
Un espot amb humor per a un programa d'històries reals que han acabat en drama. |
Protecció Civil de la Generalitat unifica en un sol tràmit l'elaboració per part dels Ajuntaments dels Plans d'Actuació Municipals de Protecció Civil
Es tracta d'un avenç en la racionalització i simplificació dels tràmits administratius pels municipis, que podran agrupar la tasca per tenir al dia una eina amb tota la informació i previsions necessàries per a la gestió d'una emergència que tingui lloc en el seu terme municipal
La Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat posa a disposició dels Ajuntaments una nova plantilla multirisc per a l'elaboració dels plans d'actuació de protecció civil municipals relatius als diferents riscos que afecten a cada municipi: nevades, inundacions, focs forestals, risc químic, sismes, transport de mercaderies perilloses, etc. de forma que, aquells municipis que hi estiguin obligats o aquells que vulguin redactar-los, no hauran d'elaborar un pla diferent per cada risc com fins ara.
Aquesta nova eina simplifica la feina dels Ajuntaments, que per llei estan obligats a elaborar plans d'actuació municipals per als diferents riscos que els afectin sempre que un pla especials de Protecció Civil així ho determini (son exemples de pla especials, el Pla INUNCAT, INFOCAT, NEUCAT, ALLAUCAT, etc..).
Es tracta d'un avenç en la racionalització i simplificació dels tràmits administratius pels municipis, que podran agrupar la tasca per tenir al dia una eina amb tota la informació i previsions necessàries per a la gestió d'una emergència que tingui lloc en el seu terme municipal o bé que, originant-se fora d'aquest, els efectes de la qual puguin afectar-lo.
Amb aquesta nova plantilla, que és un primer pas en la simplificació dels instruments de planificació en protecció civil, els Ajuntaments podran, amb un únic document i amb una única tramitació administrativa, i amb una sola aprovació pel Ple municipal, complir amb les seves obligacions respecte l'adaptació de la normativa municipal en protecció civil.
Els plans un cop elaborats són homologats, si compleixen els requisits previstos a la Llei de Protecció Civil i al decret que el desenvolupa, per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
A partir d'ara, els Ajuntaments tenen dues opcions:
• Opció A: elaborar un PAM (Pla d'Actuació Municipal) diferent per cada risc especial que els afecta.
Aquest és el sistema que s'havia seguit fins ara i que continua essent vàlid (disposeu de les plantilles a la pàgina web de protecció civil)
• Opció B: elaborar un únic PAM que englobi tots els riscos especials que els afecten.
Aquesta és una nova opció que s'ofereix a les corporaqcions municipals amb la voluntat de facilitar-los la seva elaboració i tramitació.
Cal tenir en compte però que aquesta nova plantilla no inclou el risc de contaminació marina accidental (vessaments de carburant, per exemple), degut a l'especificitat de cossos d'emergències i centres de coordinació que intervenen en aquest tipus d'emergències.
La nova plantilla està disponible al web de Protecció Civil de la Generalitat: http://bit.ly/1bqQk7k (enllaç escurçat).
La planificació municipal en protecció civil ve marcada pels diferents plans especials de Protecció Civil de Catalunya, que preveuen per a cada risc, els municipis que estan obligats a fer plans d'àmbit municipal, o bé que es recomana que el facin, o bé que no estan obligats ni tenen la recomanació de fer-ho i és, per tant, voluntari.
Municipis obligats i que tenen la recomanació de fer plans municipals per cada risc: |
A Infantil hem treballat Joan Miró
Durant el segon trimestre els nens i nenes d'Educació Infantil van estar treballant la vida i obra del pintor Joan Miró.
Després d'haver observat molts dels seus quadres van arribar a la conclusió que els seus colors preferits eren el blau, el verd, el vermell, el groc i el negre.
Entre tots van elaborar un mural inspirat amb els quadres del pintor.
El quadre de les Constel·lacions va agradar molt als infants, així que entre tots vam decidir fer-ne una representació pròpia.
Després d'haver observat molt bé els elements dibuixats per l'artista van començar a fer la seva obra d'art. Primerament van pintar el fons amb pintura tempera.
Un cop va estar seca van dibuixar diversos elements amb retolador negre.
Vam descobrir que en Joan no només era pintor, també li agradava fer escultures.
La que més va agradar als infants va ser l'escultura anomenada "Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller".
Així que vam decidir fer un dels personatges amb fang.
Abans de començar a treballar amb fang va fer proves amb plastilina.
Vam donar una fotocòpia del "retrat d'una vaileta" sense alguns elements a cada infant.
Ells després d'haver observat bé el quadre del pintor el van acabar.
Per acabar el trimestre i donar la benvinguda a la primavera vam elaborar un gran mural inspirat amb moltes de les tècniques que utilitzava Joan Miró.
Algunes d'elles són: estampació de mans, esquitxos amb el pinzell, collage, dibuixos d'estrelles...
Va quedar molt bonic i ara el tenim exposat al rebedor de l'escola. |
Barcelona no és ara mateix una ciutat de cabarets, però ho serà.
La llavor hi és des dels anys 20 i el Paral·lel, la terra promesa.
De mica en mica i sobretot per festes, als teatres apareixen peces que coquetegen amb el gènere.
En Pavlovsky, a punt d'estrenar al Teatreneu, n'és una prova.
L 'Angelet Pavlovsky, després d'enamorar, entendrir i fer riure temporades senceres amb les seves personalitats, sobretot la d'una vedet sumptuosa i reverenciada, vol ara ensenyar a l'espectador el seu vestit més autèntic: les ales.
El muntatge Alas furtivas, que s'instal·la al Teatreneu a partir del dia 22, és el seu canvi de pell, les confessions íntimes d'un actor que deixa enrere els seus personatges ambigus per presentar-se tal com és i compartir amb el públic els seus somnis.
Apareix vestit amb un senzill pijama daurat que simbolitza la intimitat i predisposa a les confidències.
Porto el vestit de somiar per parlar de la realitat, una cosa difícil perquè el teatre la transforma.
Alas furtivas va néixer l'any 2003 de l'encàrrec del Teatre Maria Guerrero de Madrid, que volia fer un experiment amb artistes que expliquessin el que els vingués de gust, sense maquillatge ni escenografies.
Llavors es va dir Confidencias i Pavlovsky va compartir cartell amb gent de la talla de Rossi de Palma.
Alas furtivas és la seva adaptació personal: "Tot parlant tranquil·lament de la vida, de l'amor, de l'amistat, del contrast entre el que som i el que voldríem ser... fins i tot, parlant de política, l'artista es deixa anar i se sent tan lliure que voldria tenir ales".
El monòleg s'alimenta de les referències més que de l'assaig.
Parlo de manera natural d'una vida interior, allunyada de la ficció.
Pavlovsky se sent com peix a l'aigua al Teatreneu, envoltat de petites peces de cabaret intel·ligent que formen una de les propostes de cafè teatre més completes de la ciutat.
El monòleg és un gènere vinculat al cabaret que empeny amb força.
En aquest sentit, la troballa, per inesperada, és El show Joan Pera, que ha sorgit com una flor de maig arran de la indisposició de Paco Moran.
L'actor, amb la seva gràcia incontestable, també es confessa al públic traient suc a les anècdotes viscudes amb els seus dos grans companys de feina, Paco Moran i...
Woody Allen! i amb les trifulgues de tenir una família nombrosa.
Ell és l'autor, el director i l'intèrpret de l'obra, en col·laboració amb Roger Pera, Marc Rosich i Antonio Calvo.
Ara hi ha dos espectacles potents: Dani Pérez i els seus Pájaros en la cabeza, a la Sala Muntaner, que proposa un còctel de històries quotidianes en clau surrealista.
Pérez ha triomfat a Tàrrega amb els seus espectacles Los unos por los otros i El loco de la calle.
L'altre és La auténtica cocina de los monólogos, que s'estrena avui a la Sala 1 del Club Capitol, amb tres cuiners excepcionals: Txabi Franquesa, Toni Moog i Albert Boira, procedents del planter de còmics del Paramount Comedy. |
Kluivert i Litmanen entren en la història del futbol a Holanda i Finlàndia
El davanter del Barcelona i el seu excompany, ara en l'Ajax, són els primers en la classificació de màxims golejadors de les dues seleccions.
Tots dos van marcar en els amistosos d'aquesta setmana; Kluivert, contra Portugal, i Litmanen, contra Islàndia.
Tots dos van marcar els gols que, el 1995, van donar a l'Ajax de Louis van Gaal la Copa d'Europa, i ara han elegit el mateix dia, el 30 d'abril, per convertir-se en els atacants més prolífics de les seves seleccions.Amb el seu gol en l'amistós contra Portugal, Kluivert, de 26 anys, ha igualat la plusmarca de 37 gols que té Dennis Bergkamp, però en només 68 partits, onze menys que el davanter de l'Arsenal.
Litmanen, que va coincidir amb Kluivert en l'Ajax i en el Barcelona, ja és el màxim artiller de la selecció finlandesa, gràcies al gol de penal que va marcar contra Islàndia.
Amb 32 anys, Litmanen, que al setembre va tornar a l'Ajax, procedent del Liverpool, ha aconseguit 22 gols en 82 partits internacionals, un més que Ari Hjelm.
No és l'únic rècord del finlandès, que fa una setmana va sobrepassar Johan Cruyff com a màxim golejador de l'Ajax en competicions europees, després de marcar contra el Milan el seu vint-i-sisè gol en un torneig continental. |
Nova eina de recerca de feina per als joves de la Seu i comarca
Aquest dilluns es posa en marxa un espai de consulta amb accés a ofertes laborals i orientació sobre currículums i entrevistes
El servei funcionarà els dilluns al centre cívic l'Escorxador de la Seu d'Urgell i els dijous a l'Ajuntament d'Oliana
Aquest dilluns, 14 de febrer, es posarà en marxa l'Espai Actiu de Recerca de Feina per als joves de la Seu d'Urgell i comarca.
El nou servei el coordinarà l'Oficina Jove de l'Alt Urgell i l'àrea d'Immigració del Consorci d'Atenció a les Persones de l'Alt Urgell.
L'Espai Actiu de Recerca de Feina té com a objectiu ajudar a buscar un lloc de treball als joves alturgellencs i resoldre dubtes a l'hora d'iniciar la recerca de feina.
L'espai estarà tutoritzat i posarà a disposició dels interessats reculls de premsa d'ofertes laborals, models de currículum i d'entrevistes, així com eines tecnològiques per dur a terme els tràmits d'accés a les ofertes, amb ordinadors d'autoconsulta, connexió a Internet, impressora i telèfon.
El nou servei s'ubicarà tots els dilluns, de dos quarts d'onze del matí a dos quarts de dues del migdia, al centre cívic 'L'Escorxador'.
Els dijous funcionarà en el mateix horari a l'Ajuntament d'Oliana. |
Anuncis Gratis de Altres Ofertes, en Oferta en Albuixech en València
important empresa per reforçar equip de treball de valència requereix incorporar oficial de 2a amb fp2 en electrònica i coneixements d'office. les seves funcions seran l'engegada i mantenimietno de sistemes d'informació, equips de telemàtica i convertidors de potència en les instal·lacions de la zona d'aixequi. es valorarà experiència en sector ferroviari així com coneixements de linux.... |
Tall de trànsit per millores en l'accés al carrer Creixell
Aquesta setmana, entre dilluns i divendres, estarà tallat al trànsit el primer tram del carrer Creixell, entre el carrer d'Amàlia Soler i el passatge dels Til·lers.
El motiu és la construcció d'un rebaix a la vorera a la cruïlla del carrer d'Amàlia Soler amb el carrer Creixell per tal de facilitar l'accés als vehicles del veïnat d'aquest tram.
Es preveu que divendres els treballs estiguin finalitzats. |
La senyora Manigampla ha d'empaperar el pis nou de la seva mare, i els empaperadors no s'hi presenten.
En Bob, que sempre està disposat a ajudar, s'ofereix per fer la feina, però s'adona que no és tan fàcil com es pensava.
El Corró, que s'ha quedat adormit, comença a rodolar cap al poble i destrossa tot el que es troba pel camí.
En Bob i els altres hauran de fer les mil i una perquè no li passi res.
Quan el Corró es desperta, no entén com és que tothom està tan cansat.
La Wendy ha de passar el dia fora i fa anar la senyora Fogons a l'oficina.
Aprofitant que la Wendy no hi és, li volen arreglar el jardí per sorpresa.
La senyora Fogons es posa malalta i en Bob no és a temps de fer-ho tot.
Avui en Bob ha de fer dues feines, una a l'ajuntament i l'altra a casa de la senyora Fogons: li ha de col? locar unes estàtues al jardí.
Una petita confusió farà que les coses no surtin bé del tot, però no hi ha res que no tingui solució.
El Pansit té molta por de les altures i el Carbassot, que sempre té ganes de fer el trapella, se'n riu.
Més endavant, té un accident i es queda penjat dalt d'un arbre.
L'únic que el pot salvar és el Pansit, però és clar, haurà de superar la por a les altures.
En Bob s'ha apuntat a un concurs per veure qui té el taller més polit.
Mentrestant, la Wendy ha de preparar el camp de futbol pel partit d'aquesta nit.
Tindran temps de fer tota aquesta feinada i de poder guanyar el concurs?
En Bob i les màquines surten a recollir les escombraries del poble per reciclar-les.
El senyor Rasclet li diu al Trac que li vigili un joc de te, que és molt valuós, però el tractor es posa a jugar i en Bob s'endú el joc de te amb les deixalles.
En Bob i el Pansit descobreixen un ou d'ocell a sota d'una pila de pneumàtics vells al taller.
La Panxona és l'encarregada de vigilar-lo.
Tot i la feina que té, tindrà temps de veure néixer el pollet i de veure com aprèn a volar.
En Bob ha hagut d'anar a fer una feina a la torre del rellotge.
El Pansit, que s'espanta amb un ratpenat, dóna un cop a l'escala i deixa en Bob penjat a la bastida.
Després de molta confusió, la Wendy organitza el rescat.
En Bob està molt enfeinat i la Wendy, per ajudar-lo, decideix netejar-li la peixera.
Sense adonar-se'n, la deixa damunt d'uns sacs de ciment i la Mixa remou cel i terra per poder-hi arribar i fer un tiberi com cal.
En Bob ha d'ajudar el Pare Noel a repartir joguines.
No pot pas anar a tot arreu, oi, el Pare Noel?
Però es posa a nevar molt fort i en Bob i les seves màquines han d'anar a ajudar el senyor Rasclet. |
"Derives de la Nova Figuració Madrilenya" i "Aires de Família" a My Name's Lolita Art
Derives de la Nova Figuració Madrilenya és una idea d'Almudena Baeza i Paco de la Torre, coordinada per Jaime Aledo que es podrà veure el febrer i el març del 2013 a la Galeria My Name's Lolita Art del carrer Almaden, 12 de Madrid.
A partir de les revisions que s'han realitzat en els últims anys d'un dels moviments emblemàtics de l'art contemporani de l'estat espanyol, la Nova Figuració Madrilenya, es fa necessària plantejar una lectura del posterior desenvolupament de les seves idees.
Derives de la Nova Figuració Madrilenya és una reflexió sobre aquest tema, que l'exposició Els esquizos de Madrid deixava a l'aire i a la qual els investigadors Paco de la Torre i Almudena Baeza han tractat de donar resposta en les dues exposicions que es presenten ara en paral·lel, en part complementàries i en part enfrontades.
La iniciativa es complementa amb una taula rodona que se celebrarà a la Facultat de Belles arts de la Universitat Complutense de Madrid.
L'exposició Aire de família és una primera aproximació a la figuració postconceptual, un fenomen pictòric que treballa en la renovació de la pintura figurativa espanyola des dels anys 70, integrat per artistes pertanyents a la Nova Figuració Madrilenya i la Neometafísica.
Aire de família presenta en la galeria My Name's Lolita Art de Madrid una selecció representativa dels diferents moments generacionals i de les diverses maneres d'entendre la figuració, des de l'abstracció fins als realismes, entesos sempre d'una manera heterodoxa i personal.
La selecció compta amb Guillermo Pérez Villalta i Chema Cobo, artistes sorgits en la dècada dels 70.
Dels anys 80 són Dis Berlin, Antonio Rojas, María Gómez i Ángel Mateo Charris.
I tanquen la selecció Elena Goñi, Fernando Martín Godoy i José Miguel Pereñíguez, representants de l'última generació sorgida en el període d'entresegles. |
Les observacions bàsiques de Pàvlov foren simples.
Si es posen aliments o certs àcids diluïts en la boca d'un gos famolenc, aquest comença a segregar un flux de saliva procedent de determinades glàndules.
Pàvlov va observar que l'animal també salivava quan el menjar encara no havia arribat a la boca, el que significava que el menjar vist o olorat provocava la mateixa resposta.
A més, el gos salivava igualment davant la presència de la persona que en general li acostava el menjar.
Això va dur-lo a desenvolupar un mètode experimental per estudiar l'adquisició de noves connexions d' estímul - resposta.
Indubtablement, les quals havia observat en els seus gossos no podien ser innates o connaturals d'aquesta classe d'animal.
La magnitud de les respostes als diferents estímuls pot amidar-se pel volum total o el nombre de gotes de saliva segregades en una determinada unitat de temps.
Al realitzar l'experiment de la campana Pàvlov, des de l'habitació contigua i a través d'un vidre, va poder observar la conducta del gos, aplicant els estímuls i valorant les respostes.
Abans de començar l'experiment, Pàvlov va amidar les reaccions de salivació al menjar en el musell, que va ser considerable, mentre que el gos va salivar molt poc al ser sotmès a l'estímul del so (toc de la campana).
A continuació, va iniciar les proves de condicionament.
Toca la campana estímul neutral, i immediatament després va presentar menjar a l'animal estímul incondicionat, amb un interval molt breu.
Va repetir aquest parell d'estímuls moltes vegades durant diverses setmanes, sempre quan el gos estava famolenc.
Transcorreguts diversos dies va tocar tan sols la campana i la resposta de saliva va aparèixer a l'escoltar-se el so, a pesar que no es va presentar el menjar.
La resposta havia quedat condicionada a un estímul que no havia pogut produir-la prèviament.
La salivació del gos davant el menjar és una reposada incondicionada; la salivació després d'escoltar la campana és una resposta condicionada.
L'estímul neutre que suposa inicialment la campana es converteix finalment en un estímul condicionat.
Aquest estímul condicionat (so), és com un senyal que avisa que l'estímul incondicionat (menjar), està a punt d'aparèixer.
Finalment, existeix el reforç, que és l'enfortiment de l'associació entre un estímul incondicionat amb el condicionat.
El reforçament és un esdeveniment que incrementa la probabilitat que ocorri una determinada resposta.
La definició de condicionament clàssic és la formació (o reforçament) d'una associació entre un estímul neutre i un reflex.
Quan es presenta sobtadament un estímul condicionat però sense associar-li l'estímul incondicionat, deixa de provocar la resposta.
En el cas del gos de Pàvlov, deixaria de salivar davant la campana si, sobtadament, no va acompanyada d'aliment.
Quan l'estímul condicionat ja no provoca la resposta, es diu que el reflex condicionat s'ha "extingit".
La reaparició d'una resposta condicionada extingida prèviament, després d'un període de descans, es coneix com a "recuperació espontània".
Si el gos de Pàvlov tornés a la situació experimental, després d'algun temps d'absència, la campana podria provocar novament la resposta de salivació.
La generalització de l'estímul suposa una tendència a produir la resposta condicionada davant estímuls similars al condicionament, així mateix el gos respondrà a sons més o menys similars al de la campana.
Així mateix s'aprèn a discriminar, això és, a aprendre a respondre a un estímul i a inhibir aquesta resposta a un segon estímul semblant.
Així denomina Pàvlov la relació per la qual el sistema nerviós central, especialment el cervell associa, per exemple, una campanada amb el possible aliment: la campanada (o altre estímul substitutiu) resulta un senyal.
Per Pàvlov la majoria dels animals es regeix per un "pensament" basat en aquest sistema de substitucions reflecteixes, un primer sistema de senyals.
Però, a diferència dels conductistes clàssics Pàvlov té més agudesa en referència a les "conductes" humanes, i està lluny de considerar-les un sistema de reflexos condicionats, no almenys en l'esquemàtic model "estímul-resposta".
En l' Homo sapiens sapiens Pàvlov considera que es produeïx un salt qualitatiu respecte al primer sistema de senyals, en l'humà la qüestió ja no es restringeix a reflexos condicionats o a estímuls substitutius, la complexitat del cervell humà facilita un segon sistema de senyals que és el llenguatge verbal o simbòlic, en aquest les substitucions a partir dels estímuls semblen ser infinites i no obstant això altament ordenades (lògiques).
Pàvlov entén que aquesta capacitat apreix en gran mesura perquè considera que en l' ésser humà existeix una capacitat d'autocondicionament que, encara que sembli contradictori, l'és alliberador: l'ésser humà pot reaccionar davant estímuls que ell mateix va generant i que pot transmetre mitjançant una informació. |
Enguany, el dissabte 22 de gener, l'Institut Príncep de Girona obre les seves portes a tothom que vulgui visitar les instal·lacions i conèixer-lo per dins.
Tot i que la Jornada de Portes Obertes està dedicada especialment a les famílies dels... |
En una noticia de principis d'octubre anunciavem la mort, als 92 anys, d' Irving Penn, un dels fotògrafs que va revolucionar la fotografia dins el món de la moda durant els anys 40 i que va renovar també el retrat amb un replantejament a tots els nivells d'aquest genere.
Va néixer el 1917 a New Jersey i va començar a estudiar disseny, als 17 anys, a la Escola Museu d'Art Industrial de Filadèlfia.
Volia ser dissenyador gràfic i en acabar els estudis es va traslladar a Nova York i a Mèxic, durant tot un any, per tal d'ampliar coneixements dins les tècniques de la pintura, una disciplina que també el va captivar.
Va ser justament a la tornada d'aquesta estada a Mèxic -l'any 1943- quan va aconseguir el que era un somni en aquella època: començar a treballar per la revista Vogue, la revista "estrella" de la moda on -aquell mateix any- es va consolidar com un dels fotògrafs que varen contribuir a esborrar la frontera que separava el retrat anomenat comercial i el retrat considerat artístic.
Penn es va marcar una línia de la que no es va separar mai.
La aplicació de la mateixa tècnica amb independència del motiu a fotografiar, el tractament similar de la llum en les natures mortes que en els retrats, els plans molt curts que mostren tan sols una part significativa d'un rostre i la des-contextualització dels personatges, la utilització de fons blancs o neutres per destacar únicament la presencia, el cos i allò essencial de la persona retratada com a únic element expressiu.
Un sistema i un estil de treball que va crear escola i que més tard inspiraria a fotògrafs com Richard Avedon, que varen seguir i adoptar moltes de les seves renovadores propostes.
Considerat un gran purista degut als seus estrictes mètodes de treball, va arribar a muntar un estudi portàtil per viatjar a llocs tan remots en aquells moments com el Perú, el Marroc i altres zones de l'Àfrica per fotografiar els natius amb les seves vestimentes sobre fons de tela pintats per ell mateix seguint aquest estil tant personal.
Un estil simple i auster que dignificava tot allò que fotografiava, i alhora oferia el mateix tractament a una model de Manhattan que a un nen d'un carrer de Cuzco al Perú o una dona marroquina vestida amb parracs.
Els seus retrats, en un primer moment, ens mostren personatges famosos situats en espais minimalistes, enclotats entre dues parets en un pla general o mig que reflectia la seva personalitat.
Amb el pas del temps es va anar apropant cada vegada més al subjecte, fent desaparèixer totalment el fons fins al punt que, una dècada més tard, aquest mateixos personatges -en alguns cassos- i tota una altra nova serie de famosos, els veiem en un primer pla que mostra tan sols el rostre o una part significativa de la cara com a únic element característic.
Aquest és el cas del conegut retrat d'en Picasso que va fer l'any 1957 a Cannes, en el que tot l'espai s'omple amb la cara del pintor tapada per una part del barret i les solapes de l'abric entre ombres.
Pràcticament només ens mostra un dels ulls del pintor, centrant la imatge en la intensa mirada de l'artista.
Amb aquesta mateixa intenció va deixar una gran quantitat de retrats de personatges com Joan Miró, Salvador Dalí, Arthur Miller, Tennessee Williams, Woody Allen, Ingmar Bergman o Janis Joplin, i escriptors com Cocteau i Truman Capote entre molts altres.
Va compaginar els seus treballs personals amb la feina a Vogue que va continuar, de fet, fins la seva mort.
A l'abril del 2008 encara va publicar una fotografia d'una model, amb un vestit d'un conegut dissenyador, sobre un fons de paper blanc seguint el seu estil característic.
Actualment les seves obres s'exhibeixen en els principals museus del món, com el MoMA i el Metropolitan de Nova Iork, el Moderna Museet d'Estocolm o la National Gallery de Wahsington.
Els seus treballs han estat també objecte de nombroses publicacions i a qualsevol web dedicada als mestres de la fotografia hi podeu trobar imatges que val la pena mirar i contemplar pausadament.
Nosaltres recomanem visitar la ja coneguda "Masters of fine Art Photography" i una galeria de fotografies publicada al The New York Times.
En una entrevista li varen preguntar que hi trobava en el fet d'anar de viatge a Llatino-Amèrica i a l'Àfrica per fotografiar gent "primitiva".
La seva resposta va ser aquesta:
La gent a la que vaig fotografiar no era primitiva. |
El proper dimecres 17 de febrer a les 19h. a la Jazzroom de Barcelona hi haurà la presentació del número de febrer de l' Enderrock.
Un número especial protagonitzat pel pop ie-ié dels 60; inclou un repàs a 50 artistes imprescindibles del pop en català de la dècada prodigiosa.
Maria Cinta, Els 3 Tambors, Els Dracs, Els 4 Gats, Núria Feliu, Els Xerracs, Eurogrup, Francesc Heredero, Lita Torelló o Els de la Torre només són alguns dels molts artistes que protagonitzen aquest número.
Tot plegat sota la batuta d'Òscar Dalmau, el Dj Phil Musical és un dels portaveus d'aquest exercici de memòria històrica: fer renèixer el pop català dels seixanta.
I per poder-ho comprovar amb les vostres pròpies orelles, amb el número 172 de la revista també es distribueix el CD sàmpler Pop ie-ié català, un recull bàsic imprescindible per a tots els que vulguin iniciar-se en la gènesi de la música moderna.
Un tast d'un CD de 28 cançons que editarà la discogràfica Picap.
Estem preparant un guateque pel dimecres 17 a les 19h.
Per a l'ocasió, Maria Cinta, Núria Feliu i Lita Torelló i nterpretaran alguns temes acompanyades al piano de Francesc Burrull.
El fi de festa serà a càrrec d'Òscar Dalmau, que es convertirà en Dj Phil Musical per ambientar aquest guateque!
Sortejarem 10 entrades dobles per viure aquest viatge amb els vostres propis ulls entre aquells que ens envin un correu a [EMAIL] especificant a l'assumpte 'Guateque'.
Per entrar a la festa.... serà indispensable que els guanyadors ho facin ambientats; volem que vinguis a la festa vestit d'època. |
EsportCatalà.cat.- Carles Manich va ser el millor del trio de catalans escollits per la Reial Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (RFEDI) per prendre part a la segona prova de la Copa del Món, celebrada aquest cap de setmana a Estocolm.
Els altres dos catalans van ser Josep Castellet, 46è, i Carles Torner, 59è.
Els tres riders van signar una actuació irregular.
Només Manich va mantenir, més o menys, resultats semblants als de la cita inaugural de la Copa del Món, celebrada a Londres fa un parell de setmanes.
En canvi, Castellet i Torner van perdre pistonada.
El primer, a la capital anglesa, va ser 39è i ara amb el 46è lloc va aconseguir 16'70 punts.
Mentre que el segon no va sumar cap punt al acabar tan allunyat.
Tot plegat situa als tres catalans a la general entre les 56 primeres posicions.
Carles Manich és 38è amb 58 punts; Josep Castellet 50è amb 35'5 i Torner, 56è amb 26. |
El tema central del Dia Mundial de l'Alimentació recau sobre els "Sistemes alimentaris sostenibles per a la seguretat alimentària i la nutrició"
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) promou el Dia Mundial de l'Alimentació, enguany centrat en els problemes i les solucions de la lluita contra la fam.
La data escollida, el 16 d'octubre, correspon a l'aniversari de la fundació de la FAO l'any 1945.
La combinació adequada d'aliments es representa en la piràmide de l'alimentació saludable, que indica que aconsella sobre les proporcions dels diferents aliments que cal incloure a diari.
Aquesta piràmide recomana incloure cinc racions de fruites i verdures cada dia.
En canvi, segons les darreres dades disponibles de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2012, un 11,8% de la població menja 5 o més peces de fruita al dia (10,1% dels homes i 13,5% de les dones).
L'Agencia de Salut Pública de Catalunya s'ha adherit a la celebració a través de la participació en diverses activitats:
Taller d'alimentació saludable, segura i sostenible per a entitats de cooperació
La Fundació Alícia en col·laboració amb la Fundació Catalunya la Pedrera, la Fundació Banc dels Aliments i l'Agència de Salut Pública de Catalunya, ha impartit aquest matí un taller formatiu gratuït a l'Auditori de La Pedrera, especialment dissenyat per a voluntaris i altres persones relacionades amb entitats de cooperació alimentària.
L'objectiu és que les persones que participen en projectes de distribució d'aliments a població que es troba en situació de pobresa i vulnerabilitat alimentària, conegui les bases que permeten mantenir una alimentació segura i saludable per poder orientar i assessorar adequadament als seus usuaris.
El secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, ha estat l'encarregat de fer l'obertura del taller.
Tots els establiments de restauració de la Xarxa d'Universitats Saludables ja tenen l'acreditació AMED
La Xarxa d'Universitats Saludables comprèn 8 universitats amb un total 38 establiments de restauració que ofereixen àpats a gairebé 7.300 estudiants i treballadors.
La Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, la Universitat del Bages (FUB) de Manresa, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Abat Oliva CEU (UAO) de Barcelona, ja tenen l'acreditació AMED.
Es tracta de l'única xarxa a nivell estatal que ofereix alimentació mediterrània en tots els seus establiments.
L'AMED promou, identifica i acredita els establiments que ofereixen opcions d'alimentació mediterrània i d'oci actiu per als seus usuaris.
AMED proposa millores i reconeix els establiments que presenten una oferta gastronòmica on es garanteix la utilització d'oli d'oliva, abundància de verdures, hortalisses i llegums, fruita fresca, peixos i carns magres i la inclusió de productes integrals.
Actualment a Catalunya hi ha 80 municipis amb gairebé 280 establiments acreditats AMED que tenen capacitat per oferir alimentació mediterrània a prop de 44.000 comensals.
AMED forma part del Pla per a la Promoció de la Salut mitjançant l'Alimentació i l'Activitat Física saludables (PAAS) de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
Col·laboració amb entitats de distribució d'aliments amb finalitat solidària
Durant aquest any l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha iniciat projectes de col·laboració amb entitats de cooperació i distribució d'aliments amb finalitat solidària, concretament amb la Creu Roja, el Banc dels Aliments i amb Nutrició sense Fronteres.
L'Agència col·labora amb aquestes entitats oferint suport tècnic al contingut de diferents projectes d'intervenció, pel que fa referència a la seguretat alimentària i l'equilibri nutricional.
Durant aquest període s'han concretat els següents documents: |
BCN ofereix 87.000 places de vacances per a joves
El periódico (21/4/2006) El 29 d'abril vinent l'ajuntament iniciarà les inscripcions per a les activitats de vacances en campus esportius, casal...
El periódico (21/4/2006) El 29 d'abril vinent l'ajuntament iniciarà les inscripcions per a les activitats de vacances en campus esportius, casals d'estiu, campaments, colònies i estades en altres autonomies o a l'estranger.
S'oferiran unes 87.000 places, 20.000 més que l'any passat.
Segons l'ajuntament, a la ciutat hi viuen uns 150.000 nens i joves d'entre 3 i 17 anys, de manera que més de la meitat d'ells es podran acollir a les activitats programades amb monitors.
La campanya de vacances de l'estiu va ser presentada per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, que va anunciar que el consistori destinarà més de 612.000 euros per a aquestes activitats.
Així mateix, va dir que els diners per a beques a les famílies amb escassos recursos van augmentar en un 25% respecte als de l'any passat.
També va aclarir que totes les famílies que compleixin els requisits rebran beques del 30%, el 60% o el 90% del cost de la matricula.
Si és necessari, s'augmentarà la partida per cobrir totes les sol·licituds.
Els programes esportius d'hípica, vela i natació són els que tenen una demanda més alta.
L'ajuntament reservarà un 5% de les places a nens amb discapacitat.
Es farà un sorteig quan els interessats superin la capacitat i no es prioritzarà l'ordre d'inscripció, com l'any passat. |
Això ho aprens molt ràpid quan tens un nen.
Te n'adones de seguida quan veus que desenvolupa sense cap tipus d'entrenament previ hàbits i costums que et recorden algú molt proper.
Ho notes quan, fart d'esperar que arribi la bossa de patates tan desitjada, et regala un esguard sospitosament calcat al de la mama quan es troba per tercer dia consecutiu les teves claus al pany de la porta; quan rebutja la carícia amable d'un desconegut amb una manca de sociabilitat massa semblant a la de son pare; quan s'adorm fent cops de cap al coixí com la seva tieta Lel; quan concentrat en alguna cosa treu la punteta de la llengua igual que sa mare, o fins i tot quan li surt el vessant foteta dels dos avis i imita de forma despietada la manera com t'emprenyes.
O sigui que tinc clar que el mèrit pot no ser nostre.
Segur que la genètica hi ha fet molt.
Vull dir que de la mateixa manera que, sense fer res, se li ha aferrat la manera de ballar de son pare i de somriure de sa mare potser l'afició que té per llegir li ha arribat també de manera darwiniana.
Però a mi m'agrada pensar que no, que alguna cosa hi té a veure el temps que hem dedicat a fer-li estimar els llibres, això sí, intentant que no es notés gaire ni fer-nos pesats.
Parlo dels mil i un contes que els hem llegit, més morts de son que ells mateixos, abans de portar-los al llit o dels còmics rebregats d'Astèrix i Tintín que ja hem memoritzat de les vegades que hem hagut de tornar-los a rellegir.
No ho sé, potser quan es faci gran canviarà els llibres per les motos o les noies o per substàncies d'olor penetrant.
Però ara mateix dóna gust veure'l absent del món al sofà de casa, devorant un altre volum de Bola de drac.
O fer-li obrir la bústia cada dia per si arriba el Cavall Fort i la cara que fa quan el troba.
Dóna gust veure'l entrar esperitat a qualsevol llibreria del món com qui entra a la casa de xocolata de Hansel i Gretel, amb el mateix posat llépol que feia jo quan entrava a una botiga de discos, fins que les dependentes ens miren malament i hem de comprar alguna cosa per compensar tant llibre magrejat.
I, sobretot, dóna un gust espaterrant fer un Sant Jordi amb ell.
I tot i que va acabar fotent una marranada perquè volia un altre llibre, què voleu que us digui, hi ha marranades que per molt genètiques que siguin sonen a música celestial. |
Els alcaldes de l'Ebre es queixen dels seus trens i de greuge per les tarifes de l'AVE
No només hi ha poca freqüència de pas de trens per les seves localitats, sinó que els que s'hi aturen són lents, cars o totes dues coses alhora.
És el greuge que han decidit posar al damunt de la taula diversos alcaldes de les comarques de l'Ebre després d'assistir «amb certa perplexitat», en paraules del de Tortosa (Baix Ebre), Ferran Bel (CiU), al procés d'adaptació de les tarifes per als trajectes en AVE entre les principals capitals catalanes.
«Aquesta discussió es porta a terme en un esglaó de l'escala que les nostres comarques encara no han pujat», apunta l'alcalde de l'Aldea (Baix Ebre), Dani Andreu (ERC),
No és que els alcaldes reclamin tenir AVE, sinó una reducció de preus i temps de trajecte del tren convencional.
Per comparar, Bel observa que amb l'abonament de 10 viatges, anar de Lleida a Barcelona en alta velocitat costa 12,45 euros i es fa en 57 minuts, mentre que entre Tortosa i Barcelona, una distància semblant, s'ha de viatjar en Regional Express per 10,73 euros i invertir-hi dues hores i 41 minuts.
«Volem un servei ferroviari que ens connecti amb Barcelona amb uns temps del segle XXI, i no del segle XX com passa ara», reclama, i recrimina que amb les noves tarifes de l'AVE «s'estan subvencionant despeses d'explotació i inversió».
Els alcaldes de l'Aldea i Amposta (Montsià), que comparteixen estació, se sumen a les queixes, dirigides tant a Renfe com a les administracions central i autonòmica, i llancen per enèsima vegada la petició d'una parada de l'Euromed.
«I mentre no hi hagi un millor servei, demanem una bonificació en els preus, perquè necessitem una discriminació positiva que també passa pel transport públic», afirma l'ampostí Manel Ferré (CiU).
«Som als llimbs, per servei i per preus», apunta Andreu, que denuncia que «no es fa cas» a les reiterades peticions.
La situació no és diferent a la Ribera d'Ebre.
L'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol (CiU), lamenta la pèrdua de prestacions de l'estació de Móra la Nova i la resta de les de la comarca.
«Els nostres trens ni són barats, ni ràpids, ni moderns, ni còmodes», explica, i es queixa de «la deixadesa» del servei.
Per a més greuge, només cal travessar cap a la província de Castelló per tenir descomptes en tots els trajectes del 10% en els bitllets d'anada i tornada i del 40% per als nens de 4 a 12 anys. |
Es celebra a Eivissa el I Congrés sobre Metaversos
Aquest congrés que porta com a títol 'Web 3D i xarxes socials en mons virtuals' tindrà lloc del 20 al 22 de juny.
El I Congrés Mons Virtuals-Metaversos 2008 està adreçat a educadors, universitaris, experts i professionals relacionats amb el metavers, empresaris interessats en desenvolupar negocis virtuals, usuaris de les plataformes 3D i a tot el públic en general que vulgui conèixer més de prop els mons virtuals i les seves possibilitats en l'àmbit educatiu, formatiu i laboral.
El congrés compta amb la participació de prestigiosos experts nacionals i internacionals que aportaran la seva visió i experiència en aquest camp.
Els continguts del congrés es dividiran en tres grans eixos: xarxes socials en mons virtuals; plataformes tecnològiques, mons virtuals i tendències; aspectes relacionats amb màrqueting, empreses i negocis als mons virtuals.
Aquesta trobada també pretén llançar una mirada al futur i analitzar quins poden ser els desafiaments que probablement hauran d'afrontar investigadors, educadors i empreses a causa de les tendències evolutives de les diferents plataformes tecnològiques en 3D.
La inscripció per al congrés ja és oberta i es pot realitzar on-line.
La quota d'inscripció és de 120 euros, que inclou l'admissió a les sessions, la documentació del congrés, els cafès de les pauses, la recepció-còctel de benvinguda i el còctel de comiat.
També existeix la possibilitat d'assistir al congrés mitjançant Second Life; per fer-ho cal inscriure's al web de l'esdeveniment. |
Laporta i Portabella, en una imatge d'arxiu
El dirigent d'Esquerra a l'Hospitalet, Antoni Garcia, considera "encertada" la decisió de la direcció d'Esquerra de dimitir en bloc i d'avançar el Congrés Nacional.
En un article en el seu bloc, considera que "les eleccions municipals han significat tocar fons electoral".
En aquest sentit critica que "aquells que teoritzaven que el front patriòtic era l'inici de la solució han fracassat.
La suma a Barcelona amb Laporta i Rcat ha restat regidors i no hem assolit ni els que teníem".
"Molts electors nostres no han entès que anem amb un senyor Laporta que és independentista però és tot el contrari al nostre ideari republicà i d'esquerres", assenyala.
Laporta ha anat un mal camì amb ERC.
Els 2 regidors d ́ERC es gracies a Laporta.
ERC ara feu de victimes. carallots. tot això per culpa vosaltres per haver pactat amb PSC-PSOE ́cs=espanya
Com pot dir-se 'Esquerra' un partit que posa de núm. 2 un personatge com Laporta, que ho és tot menys d'esquerres?
A un dretà independentista se li perdona la ideologia dretana?
I què hi ha del nas vermell i els ulls brillants i vidriosos que va exhibir la nit electoral?
Enveja, perquè el cognom "Laporta" és català i "García" no.
per si no saps, a Tarragona existeix un poble que es diu García, mira si pot ser català aquest cognom
A TOTES les capitals de provincia i a TOTS els ajuntaments de mes de 50.000 habitants ERC ha desaparegut.
Potser la lectura es que Laporta ha salvat els mobles de Barcelona i que en lloc de menys pactes el que calen son mes pactes i mes unitat de l'independentisme!
Possiblement molts votants no han entès que anem amb un tio com el laporta i han preferit donar el seu vot a una gent com l CUP que val a dir que s'ho han treballat.Menys mal que anavem a treure sis-set regidors pq una setmana més d campanya i no surt
Encarra recordo com amoros i portabella ens van vendre la moto als militants d'erc de barcelona que amb Laporta i rec treuriem entre cinc i set regidors.
La gent de barna no ho tenia clar pero si ells ho deien i mira ens van enganyar pq sabien que aixo ere impossible.
I quin resultat ha tret aquest senyor a Hospitalet?
portabella sembla que la derrota no vagi amb ell i que no hagi perdut i ara vol coparar ciutats dificils per l'independentisme com santa coloma, badalona o hospitalet amb barcelona ciutat ja te collons sembla el carod la culpa la tenen els altres mai ell feia uns messos demana el cap de puigcerco
Laporta es va retratar ell solet quan va abandonar SI i ara, vagi on vagi, el electorat li farà pagar amb el despreci que mereix algú que només es mou per interés propi.
Quan tindrem polítics de veritat i no aprofitats que ja no saben que fer per enganxar-se a la mamella?
El que fa temps no hem entés és que pactessiu amb uns que no tenen res a veure amb ERC.
Els socialistes ni són d'esquerres ni són independentistes i a més a més són una secta d'enxufats!.
Això sí és incoherència i pocavergnyada!
Per cert els vostres amics sociates diuen pestes de vosaltres!
Els dirigents d'ERC no han entés que la ciutadania independentista (i és el meu cas) que fessin President de la Generalitat al Sr Montilla.
I no pels seu origens completament respectables, sino per les seves idees, per ser i considerar-se espanyol.
Ah, si, doncs aneu fent cas del vostre ideari i seguiu baixant les escales a base de d'hòsties amb el cul als graons, republicans en som tots, però abans que res som catalans i en volem seguir sent, i parlar d'esquerres quan el PSOEspanyol al que doneu suport ens ha abocat a aquesta crisi...
Si, si, doncs aneu fent, afortunadament sempre quedarà alguna altra opció que tot i les mancances normals tindrà la independència com a prioritat, sense dogmatismes estèrils, jo també sóc republicà, però ara mateix firmaria una monarquia catalana independent, després ja en parlaríem.1 Marti, Tordera.
Noi som ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA tot amb el mateix pes.
Doncs aquí n'hi ha un, no vaig votar ERC perquè no volia a Laporta..
Doncs aquí n'hi ha un que hauria votat a Laporta si s'hagués quedat a SI, però que mai més tornaré a votar ERC, i t'ho dic ben sincerament i dés d'una òptica lo més independentista possible
La gent d'Esquerra no vol que estiguem al govern si no guanyem ni amb la dreta de ciu ni amb l'esquerra espanyola.
Encara recordo la paraules de Portabella que treuriem set regidors amb la suma de tots els independentistes la realitat es que perdem dos y la cup ens treu espai
La unitat no ha estat total i potser no ho ha estat per manca de coincidència ideològica amb CUP -marxista i antisistema- i per l'obsessió de SI per intentar eliminar ERC.
Ara potser tot serà més fàcil i és l'únic camí.
A Hospitalet que mirin també els seus patètics resultats (2'68%).
mes patetics han estat els resultats de reagrupament i solidaritat un 0,4 junts que han estat superats fins i tut per la cup un 0,5
ERC ha tret mals resultats per el que ha fet els darrers anys, i per no deixar clar si després del 22 M pactarien amb partits espanolistes o no.
Lo demés és no voler vorer la realitat.
Alfred, jo no conec cap cas dels que tú dius (que no dic que no sigui així), però que jo sàpiga, en Laporta es presentava per Barcelona.
També té la culpa del que ha passat a la resta de municipis?
No és per defensar-lo, ja és grandet, és que no és eixa la realitat.
Han perdut per altres coses.1 Alfred, BARCELONA.
La suma dels independentistes no ha assolit ni arribar als quatre regidors.
Hi ha molta gent que vota esquerra no entèn com despres de criticar tant laporta es fa coalicio amb ell.
Estic d'acord amb el Garcia en el seu blco on vot erc anat a cup conec mots cassos ho s'ha quedat a casa |
Iniesta i Villa viatgen a Valladolid
Adriano, amb molèsties en l'adductor, i Song, amb dolor al genoll, es queden a Barcelona
Després d'una setmana complicada en què amb prou feines s'han pogut entrenar amb el grup, el jugador de Fuentealbilla i el davanter asturià estaran aquest dissabte a disposició de l'entrenador del Barça al Nuevo Zorrilla (18.00 hores.
Iniesta no s'havia pogut entrenar amb la resta de la plantilla en tota la setmana per unes molèsties als isquiotibials.
Aquest dissabte, no obstant, ha participat en l'entrenament del vespre, l'últim abans d'emprendre el camí a Valladolid, on passaran la nit.
També estava en l'aire la convocatòria de Villa, si bé l'asturià ja es va entrenar divendres amb el grup.
Els absents en l'últim entrenament han estat Song i Adriano.
El jugador camerunès, segons el comunicat mèdic del Barça, pateix molèsties al genoll esquerre.
Adriano, per la seva part, té molèsties a l'adductor de la cama esquerra.
Tots dos són baixa per precaució.
El defensa brasiler, de fet, va demanar el canvi en l'últim partit, contra l'Atlètic de Madrid, per culpa d'aquestes molèsties.
La seva baixa pot significar el retorn de Dani Alves a l'equip titular. |
Llavors ens van explicar que els avis i les àvies expliquen moltes històries i de vegades fan servir coses per explicar-les.
Elles ens explicarien a nosaltres històries del temps dels somnis...
Nosaltres un cop a l'escola hem intentat recordar-les molt bé perquè l'Àngels les pogués anar escrivint. |
Us fem arribar la informació de la formació per a pares que portarem a terme durant el mes de Febrer!
Esperem que en puguem treure tots un bon profit i aconseguir més eines per poder ajudar, dia a dia, als...
Volem donar les gràcies a totes les famílies que heu participat a la venda de llibres de 2a. mà.
Els llibres més venuts han estat els de 1r, 3r i 4t d'ESO.
Us animem a continuar el curs vinent amb... |
Es publica el diari de presó del polític olianès Lluís Escaler
El fundador del partit Nosaltres Sols va ser assassinat per l'exèrcit franquista el 1939
El document, escrit poc abans de la mort, retrata les dures condicions dels presoners polítics al final de la guerra civil
El diari de presó del polític olianès Lluís Escaler ha estat finalment publicat i, de fet, des d'ara es podrà consultar a internet.
Escaler va escriure el document durant el seu internament a la presó Model de Barcelona, abans de ser assassinat per l'exèrcit franquista, el 23 d'abril de 1939 al Camp de la Bóta.
Segons ha desvetllat Vilaweb, el diari de presó havia estat guardat durant anys per desig de la seva esposa i les seves filles.
Ha estat la seva néta, Edith Bernat, qui ha decidit obrir un bloc d'internet en què al llarg de les properes setmanes s'hi publicarà tot el contingut, ordenat per les dates originals d'ara fa 73 anys.
La dona d'Escaler havia expressat el desig que, en cas de publicar-se, mai se'n treiés cap benefici econòmic sinó "només utilitat per a Catalunya'.
Aquesta setmana passada, precisament, es complien 115 anys del naixement del polític alturgellenc.
El diari de presó permet conèixer no només el seu estat d'ànim durant aquells dos mesos i mig, sinó també les dures condicions que patien els detinguts després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
Lluís Escaler i Espunyes va néixer a Oliana el 3 de febrer de 1897.
De jove es traslladà a Barcelona per estudiar com a pèrit agrònom.
A banda de la seva tasca com a activista cultural, va fer carrera política a la Lliga Regionalista, la Unió Catalanista i la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià.
Escaler va donar suport a Macià en la creació d'Estat Català, però després se n'escindí i va fundar el partit Nosaltres Sols, de perfil nítidament independentista.
Lluís Escaler també havia estat membre del Centre Comarcal Lleidatà i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
Tot i no haver participat en cap acció armada durant la guerra, el febrer de 1939 va ser detingut per les tropes franquistes i dos mesos i mig després va morir afusellat. |
EL I3AIX PENADES Al mat� les societats obreres verificaren la manifestaci� de cada any en dit dia, assistint a la mateixa nombr�s concurs cl'obrers amb les banderes de llurs Societats, que va recorrer els principais carrers de la vila amb el major ordre, acompanyada d'una m�sica.
Despr�s se reuniren tots al local que ocupa la Federaci� de les societats obreres, ont alguns representants de les mateixes dirigiren la paraula als all� con gregats.
Molts foren els que aprofit�ren la magnificencia del ternps per a celebrar la festa amb un dia de camp.
El persistent aixut comen�a a enquimerar als agricultors que veuen en perill les cullites, essent tamb� causa de quimera per a no poques poblacions com Vi lafranca, Tarragona, Reus, Valls i altres, que veuen minvar duna manera alarrnant els llurs caudais d'ai gua potable que'ls assurteixen per a les necessitats de la vida.
Aqu� al Vendrell n'hem estat sempre exerups d'aquestes miinves, per grans i persistents que hagin si gut les secades.
El manantial de Tornov� que dona per a les necessitats de la poblaci� i per al rec de les hortes, des de lany 1804 qu'�s propietat de la vila, no s'ha resentit mai de l'aixut, ara mateix, quan a totarreu mim ven les aig�es, des de una qilinzena, les de Tomovi han revingut d'una manera notable, venint nc m�s ara que non ven�a a l'hivern.
Aix� prova palpablement que les d�us de dit manantial, com aix� ho digu�'l malaguanyat i sah� ge�leg mossen Font i Sagu�, no proced�ixen de les filtracions de les muntanyes que tanquen aquesta conca, sino que son origen �s molt lluny�, potser en els llocs on les neus hi s�n eternes.
La revinguda d'ara corrobora aquesta opini�, puig �s l'�poca en que en les grans congestes s'inic�en les filtracions peis desgels.
Felicitem-nos de la nostra abundor d'aigua; no tot han d'esser malvestats per als vendrellencs.
Se ven al preu de 40 c�ntims, � tamb� s'adme�en suscripcions per a tota la coPlecci�, en aquesta vila, a casa Ramon Germans i Nebot, pla�a de Pi i Margall, 2.
Aquesta setmana han continuat en el Celler comunal del Sindicat Agr�col d'aquesta vila, les interessants lli�ons del curset de enolog�a que hi v� donant D. Crist�ful Mestres, director de la Enol�gica de Vilafranca.
En la del dimecres continu� disertant sobre les malalt�es de la vinya, detenint-se molt especialment en el mildiu, de la qual en present� alguns casos pr�ctics en diferents brots atacats de dita malalt�a aix� com tamb� algunes f�rmules, tant per a prevenir-la com per a curar-la, resultant forsa interessant aquesta lli�� confe rencia de l'illustrat i inte1ligent en�leg senyor Mes tres.
Se ha firmat el rejal decret convocant a leccions parcials d'un cenador per a la provincia de Tarragona, per a proveir la vacant per defunci� del senyor Cobos, que hav�a sigut elegits en les generals darreres.
Les eleccions tindr�n lloc el d�a 17 del corrent mes de maig. + ** Ens prega la Comissi� gestora de la instalaci� del tel�fono en nostra vila, fem p�blic que'l pr�xim dilluns, dia 4 del corrent, a dos quarts de deu del vespre, al Centre Industrial, se verificar� una reuni� per a constituir definitiva ment el �Sindicat Telef�nic de Vendreli� a la qual s'hi convida a totes aquelles persones que se han suscrit per a fer-se amb el capital necessari per a la construcci� de la l�nia, i a totes aquelles altres que pensin suscriure's.
Pr�ximament publicarem dites llistes a f� de donar a coneixer els noms de les persones i entitats que contribueixen a una tan bona millora. -El mellor laxant depurat�u, es el THE ALPINO.
De venda en totes las Farmacies i drogueries, � en aquesta vila, en la Farmacia Trayner.
Nostre ben enigut amir i compatrici l'eniinent vinlloncelista Pau Casals, ha rebut una nova distinci� d'un Govern extranger, el d'Austria, que li ha concedit la Gran creu de Francisco Josep, que �s una de les condecoracions m�s honor�fiques de dita naci�.
Aix� ens ho ha comunicat per telegrama l'apoderat de nostre amic a Par�s, Mr.
El duenyo del Caf� del Comer�, nostre arnic Anton Vidal, ha instalat en son establimerit un magn�fic piano el�ctr�c de la casa Hupfeld de Leipzig (Alemanya), que s�ri da In�s perfeecionats que fina avui han sortit, de sonoritat admirable i una pulidesa d.'execuci� que res t� que envejar a la que Ii podr�a donar el pianista.
Amb 10 c�ntinis que's tirin en un receptacle, un pot sentir algunes de les variades composicions que t� en Vidal per a esplai de la concorrencia.
Dijous va contra ure niatrirnon i l'agraciada senyoreta Mar�a Magrifl� i Ma��, filla de nostre amic josep Magri�� i Trilla, amb el jove Josep Lioret i Vi�as, del comer� de Barcelona.
Pl, convidats foren ohsequiats amb un espl�ndit �pet en el Restaurant Miramar, de la platja de Comarruga.
Desitgem al novell matrimoni moltes felicitats i una inacabable lluna de mcl.
La Cambra de Comer� de Tarragona ha acordat adherir se a la protesta dels Sindicats de vms acudint al ministre d'Estat per a que emprengui una en�rgica gesti� diplom�tica que faci fracassar el projecte del goveru alemany.
Comuniquen de Santes Creus haver-se registrat alguns casos d'enferrnetat contagiosa en el bestiar cabriu.
La secci� ciclista del Club d'Sports te projectada per a dem� diumenge, una visita a la yema vila de Bisbal del Penad�s. *** La banda de m�sica �La Lira del Penad�s�, de Vi lafranca, que dirigeix el senyor Palau, diumenge passat va anar a la nostra platja de Comarruga a passar un d�a d'esplai, celebrant un espl�ndit �pet, en el res taurant �Petit Pasqual�, executant despr�s l'esmentada banda amb molt ajust, algunes escullides composicions instrumentals i vocais del seu repertori La prova en bicicleta que se efectu� divendres entre'is joves corredors aflcionats Abel Sol� i Josep Mestres, en el circuit Vendrell-Vilanoya-Castellet Arb�sVendrell, 42 kil�metres, sort� vencedor el primer sobre cicles Mir�, de Vendrell. -Els que pat�u t�s cr�nica, catarros, bronquitis, asnia, grippe, pulmonfes i dem�s afecci�ns de l'aparato respiratori, preneu el PECTORAL ALPINO.
De venda en totes les Farmacias i Droguerias, i en aquesta vila, en la Farmacia Trayner.
Se ha publicat el qnadern 53 de �Lectura Popular�, Biblioteca d'autors catalans, que cont� De la vida d'en Joan Franch, bella narraci� de la distingida escriptora Na Carme Karr, el retrat de la qual i la seva biograf�a publica tamb�.
Hem rebut el primer n�mero de La Bandera, fulla redactada peis antics redactors sortits de El Poble Catal, No prometen de que la f ulla surti setmanalment, cosa que ser� si ho tenen a b�, dfuen, els qui la redacten.
S�a benvinguda. lii hA per a vendrer dugues maquines per a escriurer, bones marques. quasi noves, a preus baratfssims.
Dirigiu-vos a n'en P. Plana Mafi�.-VENDRELL e..: fl. -, ecclO I.JkCl2; Oaixa de Or�dit i Estalvis de Vendreil Operacions verificades en aquesta Caixa durant el diu menge Dia 26 de Abril de 1914 51 irnposicions, important.
80. - BARCELONA Es donen molfes facilifafs en els pagos Primera Comunib articles per a regalo, com son plaques, marbres, pergamins, Ilibres, etz.
5 dugues cases al carrer de Sant Fnancesc, n�meros 5 i 17, un altre al Passeig de Castelar, n�mero 6, � una peasa de terne de cinc jornals i mitj del pais, vinya, olivers � camp, situada en el terme de Santa Oliva � partida Les Pedreres.
MOflES Temporades de Primavera i d'Estiu En la Casa d'aquesta vila Ramon Oermans & Nebot, Pla�a de Pi � Margall, 2, s'han rebut ja les Revistes de Modes, per a les vinentes temporades de Primavera i d'Est�u, Revue Parisienne. - La Mode de Par�s. |
Degut a que la meva recerca em va dur a temes que no havia tractat en altres entrevistes anteriors, i per tant em faltava informació més concreta sobre quests temes, vaig parlar amb en Ramon Coll i es va oferir a deixar-me fer una segona entrevista, per acabar de recollir la informació que necessitava sobre l'agricultura i la gestió de l'aigua.
Tot seguit deixo la transcripció d'aquesta segona entrevista amb en Ramon Coll, seguida del vídeo:
Els romans tenien diferents maneres de portar l'aigua als llocs on els hi feia falta?
Depèn de si és al camp o si és a la ciutat, normalment la portaven a través d'aqüeductes, que podien ser enlairats, o subterranis, per exemple a Roma, n'hi ha molts aqüeductes, en vaig veure un a sota d'ell hi havia una casa, és a dir que la casa s'havia construït al voltant dels pilars de l'aqüeducte.
Als camps també tenien sistemes de reg, però no eren tan grans ja que no eren públics, sinó que eren particulars, per exemple, un senyor "x", un propietari d'un dominus fa el seu propi aqüeducte particular per poder regar, és el cas de l'aqüeducte de Pineda de Mar, un poble molt proper on queden encara unes quantes arcades, que era un dels sistemes de portar l'aigua quan no estava a prop.
Què feien amb les aigües que els hi sobrava, és a dir, les aigües residuals?
Les enviaven muntanya avall, camp avall, les aigües residuals eren aigües que no tenien un grau de contaminació excessivament elevat, com a molt, la contaminació eren purins, fins i tot aquestes aigües es podien tornar a aprofitar si es necessitava; avui dia queden restes de que en la època romana hi havien sistemes de reaprofitament de les aigües residuals.
Un exemple molt clàssic es l' impluvium, que aprofitava l'aigua de la pluja per regar o pel que calgui.
Depèn de si era una casa normal, una vivenda, una indústria... bàsicament depèn del tipus de necessitat per al qual es requereixi l'ús de l'aigua, com per exemple la higiene personal, però segurament, en la meva opinió, aquella aigua la devien reutilitzar per altres menesters.
Llavors, en qué diries que gastàven més aigua, en rentar-se o en alguna altra cosa?
No, no necessàriament havien de gastar més aigua amb la higiene, pensa en les terrisses, allà es gastava molta aigua, segurament era on es gastava més aigua, també es gastava molta aigua en l'agricultura, i fins i tot en els ornamentals.
Tothom feia servir la mateixa quantitat d'aigua o hi havia regulacions?
No, suposo que no, a veure, suposo que cadascú la feia servir per les seves necessitats, no crec que hi hagués cap regulació, el que passa que és clar, en èpoques de sequera sí que s'havia de regular una mica l'ús de l'aigua.
Bé, doncs amb això ja estaríem, no tinc més preguntes ara per ara, si vols afegir alguna cosa més endavant.
Ja estem, sí que vas ràpida amb l'aigua, dons bé, et diria que els hi agradava més el vi que l'aigua, això t'ho ben asseguro.
De tota manera, pensa que estem parlant d'una societat que a part de ser pràctica, també la fan extensiva a les coses quotidianes de la vida.
També uns altres sistemes de transport de l'aigua eren les fonts, els nimfeus, etc... pensa que tens molta teca amb tot això.
Els romans eren una societat que utilitzaven molt l'aigua, tant en la ciutat com en el camp.
Evidentment, pensa que hi havia uns personatges que es contractaven per fer ploure, eren els tempestaris, obviament això venia derivat d'un tema religiós.
Bé, ara et faré unes preguntes sobre l'agricultura.
Quin tipus d'agricultura tenien aquí?
Aquí bàsicament es dedicaven al conreu de la vinya, pensa que els romans eren pagesos bàsicament, no eren com els pinten a les pel·lícules de Hollywood on tots són soldats, els romans eren pagesos, encara que és clar que hi havia soldats, però la majoria eren pagesos, tornant al tema de la vinya, ells en arribar a un territori que havien conquerit, s'hi instal·laven allà i conreaven el que estaven acostumats a conrear, que era la vinya, sobretot al sud d'Itàlia.
Amb aquestes vinyes, es fabricaven àmfores, imitant les àmfores itàliques per emmagatzemar-les o per exportar-les cap a Itàlia o cap a França, a la Germània, la Britània... i a partir d'aquest comerç del vi aniran obtenint el capital necessari per construir vil·les, com per exemple, la de Can Farrerons, o com les cases de Masnou, etc. Tenien una agricultura especulativa, és una agricultura que no es fa per al consum propi, que també, però sobretot es feia per l'exportació en vista d'aconseguir uns guanys econòmics, però això aquí, en altres llocs anirà diferent, i depèn també de l'època, per exemple, el conreu del vi era molt extens fins al segle II però a partir d'aquest segle, la cosa ja té un to una mica més diferent, i al segle III hi havia una agricultura diversificada.
I se sap com es preparaven els camps per conrear-los?
Home sí, el conreu romà era bàsicament el conreu tradicional, el que s'ha fet aquí fins fa 10 o 20 anys, les eines que utilitzaven eren les mateixes que ara, és que són idèntiques a les de l'actualitat, i els camps es dividien en parcel·les i cada propietari feia amb les seves parcel·les el que ell considerava que havia de fer.
Com a abonament, bàsicament la caqueta dels bichos, és a dir, els excrements dels animals, també hi havia un sistema que era el d'espigament, que aquest era un sistema més antic, que consistia en agafar un tros de bosc i cremar-lo, llavors el terreny quedava cobert de cendra i el llauraven i hi sembraven el que volien conrear, això ho trobaràs molt ben explicat en el Tractat d'Agricultura de Colomel·la.
Quins eren els principals aliments que conreaven?
Bàsicament conreaven blat, l'oli i la vinya.
Era una part important en la vida dels romans?
Era bàsica l'agricultura, per a la seva supervivència, perquè com ja t'he dit abans, un romà és un pagès.
Hi havia alguna cosa de l'agricultura que fos perjudicial per a el medi ambient?
En principi no, ja que bàsicament no era una societat porca, eren molt higiènics i no afectaven al medi.
Cultivaven algun tipus de medicina?
Per a la medicina ells utilitzaven herbes medicinals, però no les conreaven, sinó que les agafaven directament del bosc.
Bé, amb això ja estem, gràcies pel teu temps.
Per tal d'informar-me millor i d'obtenir altres punts de vista sobre el meu tema de recerca vaig contactar per fer-li una entrevista, a través de la meva professora Margalida, amb Fernando Lillo, doctor en Filologia Clàssica i professor de Llatí a l'IES San Tomé de Freixeiro de Vigo (Pontevedra), que ha publicat nombrosos llibres i articles científics i didàctics sobre Llatí i Cultura Clàssica, també és col·laborador d' Aracne Fila i Fila: ̈Ecología en Grecia y Roma.
Com que ell viu a Galícia, vaig decidir que el millor seria enviar-li les meves preguntes per correu de manera que en Fernando Lillo me les pogués contestar i enviar-me les seves respostes també per correu.
Per obtenir informació per la meva recerca i l'opinió d'un arqueòleg, vaig anar a fer una entrevista a Ramon Coll, un remarcat arqueòleg i tècnic de l'Ajuntament de Premià de Mar, molt entès en el tema.
A continuació deixo la transcripció de l'entrevista:
Val, a veure, els romans el concepte d'ecologia com el tenim ara no el tenien, això si que no, no existia.
Això és un concepte molt modern, del segle XX.
A veure, hi ha pobles que són ecològics sense ni tan sols tenir concepte del tema, com per exemple els indis americans, que viuen absolutament integrats en la natura.
Jo per ecologia entenc una comunitat, un persona que viu completament integrada, que agafa allò que necessita i res més.
Per exemple els indis, si necessitaves dos peixos en pescava dos, l'home occidental en canvi, si en pot pescar sis no en pesca quatre, encara que només en necessiti dos.
El romà bàsicament, clar el romà té un concepte de l'agricultura i de la ramaderia, depèn de l'època evidentment, però si agafes qualsevol tractadista dels que escriu tractats d'agricultura: Columel·la, Pal·ladi, veuràs que el concepte que té el roma, està relativament ben integrat en el seu medi.
Ara això no vol dir que quan el romà per exemple està fabricant àmfores els rebutjos de fuites i tot això que ho llenci pel camp, tot això molt ecològic no és, però ho fan.
Ara bé també és cert que aprofiten tot allò que la natura els hi ofereix, és a dir, si agafes qualsevol d'aquests tractadistes sobre l'agricultura doncs veuràs que ho aprofiten pràcticament tot per desenvolupar les seves activitats, vull dir, si això és ser ecològic, doncs si, eren ecològics.
Llavors tots els productes que feien, per exemple les àmfores i tots els recipients els llençaven simplement desprès d'usar-los o els feien servir una altra vegada?
Depèn, si tu t'en vas al testaccio de Roma, veuràs que les àmfores d'oli de la bètica fan una muntanya que no te l'acabes, això no és ser gaire ecològic.
Ara bé si que es veritat que en una explotació normal, per exemple, m'ho invento, però més o menys funcionava així, a tu t'arribava per exemple, la teva propietat elaborava vi.
Clar, això què implica, implica doncs una sèrie d'elements que tu has de treballar: has de conrear, has de fabricar àmfores, has d'envasar, necessites un transport, etc...
Ara bé, a tu t'arriba oli de la bètica, perquè tu no en fas, t'arriben unes quantes àmfores amb oli.
Aquelles àmfores quant t'arriben amb el oli tu tes emmagatzemes, i aquella àmfora l'aprofites.
Quan se t'acaba l'oli, aquella àmfora, si li pots donar una utilitat no la llençaràs, la rentaràs, faràs el que sigui i la tornaràs a aprofitar per posar-hi més oli o per fer qualsevol cosa.
En aquest sentit el romà ho aprofita tot.
Aquí per exemple, aquest material que tenim sobre la taula i tot això d'aquí és de Can Ferrerons i aquestes àmfores, majoritàriament servien per delimitar un tros de terreny i en lloc de construir una paret o de construir qualsevol cosa van agafar les àmfores que tenien trencades segurament, i les van posar cap per ball i allò feia com de marge.
A l'abocador, a l'abocador directe.
Tenien abocadors, que se'ls feien els mateixos i allà hi llençaven la runa.
Sort que hi són, perquè així nosaltres podem estudiar lo que llençaven i lo que no.
Ho llençaven tot al mateix lloc?
No separaven l'organic de la ceràmica.
No, ho llençaven tot en el mateix sac: petxines, ossos, àmfores..., lo que fos, tot.
Depèn, pensa que les propietats eren relativament grans, aleshores depèn de les seves necessitats, doncs aleshores t'agafaven, i si per proximitat tenien l'abocador a 20 m, i tenien a lo millor un altre a 50, no anaven al de 50, anaven al que tenien a 20 m.
Els romans bàsicament eren pràctics.
El romà essencialment és net, sol ser net, a diferència de l'home medieval, que serà bastant més brut.
El romà acostuma a no embrutar excessivament, però clar, la proba la tens en que en ciutats un a mica amb cara i ulls, per exemple Roma, hi ha la construcció d'un sistema de clavegueram, això t'està dient que tenen una preocupació per la salubritat pública.
Al país del segle XVII la gent llençava la brossa per la finestra, per a que et facis una idea comparativa.
Respecte l'aigua, tenien el concepte de que s'havia d'aprofitar l'aigua?
El romà tenia molt clar, com qualsevol societat agrícola, que l'aigua era bàsica.
L'aigua és absolutament fonamental, és a dir, tu tens, per exemple una propietat que tu necessites regar i tu portes l'aigua d'allà on sigui.
És a dir, els tractats d'agricultura que comentava abans, tots ells et parlen de la construcció d'aqüeductes per portar aigua si convé, tots.
I amb canalitzacions o amb lo que sigui.
L'aigua és bàsica, l'aigua és la vida.
Llavors aprofitaven tota l'aigua que tenien a l'abast?
Construïen pous, feien tot el que calgués.
Dels residus que tiraven, quins eren els que més contaminaven?
Bueno, a veure, el concepte de contaminació jo crec que no és gaire aplicable en l'època romana en el sentit de que, clar, per exemple la nostra societat genera una sèrie d'excedents, de residus que són altament contaminants: les piles de plom, el plom de les piles, el plàstic... qualsevol d'aquestes coses.
El romà això no ho genera, el romà lo que llençava que contaminava més era la ceràmica trencada.
La ceràmica, que quedi clar en l'època antiga, pràcticament ho feien tot de ceràmica i és un material que és gairebé indestructible, és a dir, tu la ceràmica per destruir-la pràcticament l'has de trinxar.
Ara bé llençar ceràmica en un abocador, això no contamina.
Pot ser més maco, pot ser més lleig, però contaminar no contamina, no es produeix una contaminació biològica com per exemple si llences tints d'una fàbrica o sabó o qualsevol altre element.
En època romana no hi ha productes que contaminin, a veure, si que n'hi ha, però són els menys.
Vull dir, per exemple, un dels elements, que en aquest cas, que parlava Pal·ladi, un agrimensor del segle IV-V, la baixa romanitat, i parlava de els perills que podia tenir el plom per enverinament, això ho tenia ben clar el romà, però clar, era de les poquíssimes coses que diguem-ne donaven... clar, per exemple si te'n vas a les mines de mercuri, que hi havia en època romana, doncs també trobaràs que és un material que contamina, però són dels exemples escasíssims de material contaminant d'època romana.
La contaminació és un producte de la societat industrialitzada del segle XIX-XX, abans no hi havia contaminació, vaja és una contaminació mínima, per exemple un romà que està tenyint un vestits, llençant aquella aigua, la contaminació és mínima, si que és contaminació, però és mínima, ni de bon tros arribes als extrems de les colònies tèxtils del segle XIX.
Respecte l'agricultura, es podria dir que era sostenible?
Si, una vila romana, per exemple, generalment quan s'especialitza en un conreu, aquest conreu és base en la obtenció de capital, és a dir, per guanyar diners.
Però també és cert que la vila romana és molt autosuficient, tenint una vila romana tu hi trobes pràcticament de tot: trobaràs un ferrer, trobaràs un cerista, un fuster... hi haurà una mica de tot, si és una casa, no diré una unitat autosuficient, però gairebé.
Eren conscients de com podien afectar el seu entorn?
No, aquests conceptes són conceptes moderns, pràcticament actuals.
A l'època romana..., a veure, hi ha algú de tant en tant que explica coses de que això no era així, de la ciutat si estava bruta, que això era així o era aixà, però són mínims, és a dir, el concepte d'ecologia que tenim nosaltres, ells no el tenen, com l'entenem nosaltres.
Ara per exemple si que expliquen coses com Estrabó, tu agafes Estrabó, i Estrabó t'està explicant que els asturs es renten les dents amb els seus propis pixums, i això ho dóna com a activitat bruta, o sigui que servia més per titllar de bàrbars als altres que no per altra cosa.
Les vivendes estaven construïdes per aprofitar l'aigua i altres recursos?
Home, tu, per a que vegis si aprofitaven, el nostres concepte modern de pisos ja el tenien els romans, es deien insulae, les insulae de Romà ja eren això, eren blocs de pisos: amb una escala, els veïns protestons..., en fi, totes aquestes coses.
Això ells ja ho tenien, en les classes més populars evidentment, però ja hi era.
Clar, no tothom vivia en viles, en mansió, i coses d'aquestes, la gent normal, diguem-ne que la majoria vivien en cases diguem-ne en blocs de pisos, les insulae de Roma sense anar més lluny.
Vull dir que clar, llavors què passava?, doncs que no tenien aigua corrent, havies de baixar a baix a buscar-la.
Ara, per exemple, si tu agafaves i anaves a una vila d'aquestes que anomenen urbana, tant a la ciutat com al camp, en plan vila, aquestes si que tenien aigua, el que passa és que clar, no eren pisos, només plantes baixes, i a partir d'aquí si que tenies tota una sèrie de serveis més o menys instrumentalitzats i pensats per la vida.
Per tal d'obtenir informació sobre el meu tema de recerca, i per esbrinar quines opinions en tenien els experts, vaig anar al Museu de l'Estampació a fer-li una entrevista a Marta Prevosti, directora del Museu de l'Estampació de Premià de Mar i arqueòloga de renom.
Si, en general els jaciments d'època romana, els establiments diguem agraris d'època romana, estaven dins d'una economia bastant sostenible, això és una de les coses que aquest projecte que us he estat explicant fa un moment de l' ager tarraconensis, l'hem vist força bé perquè hem fet anàlisis pol·líniques i les anàlisis pol·líniques ens han fet arribar a la conclusió que aquestes ampliacions, aquests parcel·laris que hi havia en el camp romà doncs no estaven absolutament ocupats, hi havia molta part arbrada, o sigui que les explotacions del camp romà eren com illes d'explotacions al mig de boscos, o sigui que no ens hem d'imaginar les planes agràries d'època romana totalment lliures de boscos i totalment explotades, parcel·lades i ocupades amb una agricultura intensiva, sembla que no, que això més aviat era una cosa més mixta: que hi havia parts de boscos, parts d'agricultura..., lo qual vol dir que eren sostenibles.
Com aprofitaven l'aigua i altres recursos?
El tema de l'aigua no és un tema que haguem estudiat encara, però molt sovint aquí al Maresme, a aquestes viles de la plana del Maresme, feien pous, i feien cisternes, o sigui que totes les teulades de la construcció estaven prou ben canalitzades i conduïen les aigües de la pluja cap a una cisterna i emmagatzemaven l'aigua, i per tant eren autosuficients amb l'aigua.
Emmagatzemaven l'aigua quan plovia i tenien també basses i si convenia doncs feien un pou, i per tant, doncs, eren molt suficients amb això, i aprofitaven molt bé els recursos.
Si, però ja et dic que aquí, a Can Ferrerons, aquest tema no l'hem estudiat, perquè mira, els trossos que es coneix de tot el jaciment gran, saps que l'edifici ortogonal de Can Ferrerons està dins d'un jaciment de unes cinc hectàrees que en diem Gran Via Can Ferrerons, perquè a la Gran Via es va trobar un mosaic, desprès a la plaça Doctor Ferràn es va trobar unes restes d'algo que sembla ser una terrisseria, en un altre lloc es van trobar unes parets..., va que en diferents llocs s'han anat trobant restes.
El que coneixem més bé és la zona de l'edifici ortogonal de Can Ferrerons, i allí no hi ha cap mena de desguàs,o sigui, no hi ha cap drenatge allí dintre.
Doncs que l'espai central, l'octògon central de l'edifici no era a cel obert, era tapat, era cobert, era una sala coberta, perquè si hagués plogut allí dintre hi hauria hagut alguna conducció per evacuar l'aigua, i no n'hi havia cap, de manera que el tema aquest de les clavegueres, pues senzillament no s'ha trobat.
Bueno, tenien abocadors, normalment en totes les instal·lacions de viles romanes trobem zones on llençaven la porqueria, que són fantàstiques pels arqueòlegs, perquè allí trobes de tot: tot lo que se'ls hi trencava anava a parar allà, i també s'hi troben per exemple molts ossos, perquè les deixalles de la cuina doncs també les llençaven, o sigui, tenien abocadors i una mica llençaven doncs cap a la zona de la riera... zones així, tenien zones d'abocadors.
Com contaminaven la riera i l'entorn?
Eren conscients els romans de com podien afectar al seu entorn?
Bueno, no tenien aquesta consciència, no tenien aquest concepte que tenim nosaltres de la contaminació.
Aviam, hi havia una densitat de població tan inferior a la que hi ha ara que, clar, vull dir, no passava res si s'abocaven unes quantes deixalles en un camp o en una riera, fins i tot has de pensar que el que més contamina és el tema tèxtil, quan es fan els tints, a les tintoreries, això contamina moltíssim.
També en la indústria actual el tema de tintura, que actualment es fa química.
En l'època romana has de pensar que es feien servir colorants naturals, i hi ha un abisme de diferència entre els colorants naturals i els químics.
Els colorants naturals que estan fets a partir de plantes, contaminen mínimament, molt poc. |
Telefon(i)caguera adasi | males arts | dimecres, 9 de febrer de 2011 | 19:53h Professionals de telefònica, segona part.
Despenge el telèfon, una veu mecànica em va dient que hauré d'empaquetar jo l'imagenio dels collons, que ells enviaran un transportista.
Veig que aquesta vegada no hi haurà tècnic, que empaquete i desempaquete, perquè ara tot va a compte del client, naturalment, que som els que sempre acabem pagant la inoperància.
Obedientment, ho desconnecte tot, ho empaquete i comprove que l'adsl -cara i lenta- que ens han venut com una joia, funciona.
Lenta i cara, però funciona sense tots aquells artilugis.
Ells, des de casa, ja han apamat que jo els he desconnectat l'aparellet, perquè ràpidament em torna a eixir una altra veu mecànica que em demana que m'espere.
M'espere, ara m'ix una veu d'home que diu que pertany a no sé quina emprsa que vindrà a recollir el decodificador d'imagenio, que comprove l'adreça -però si és la meua adreça-, però ell diu que cal comprovar que és la meua adreça.
Fins ací les coses han anat bé, diu que demà passaran, li demane a quina hora, i ell que no ho sap, que van treballant.
Ara, que si vol que ens entenem li parle en castellà, jo li dic que ja ens enteníem, i ell diu que solament em parlarà castellà, i jo li dic que molt bé, que jo ho faré en valencià, i llavors es posa a parlar-me en alemany.
Li dic que ara no l'entenc, que en francés o en italià potser ens entendríem.
Ell diu que l'hauria de respectar, jo també li ho dic, que les llengües que triem per entendre'ns no tenen res a veure amb el respecte, i que si passen, a les dotze del migdia, no trobaran ningú, doncs ell diu que ja passaran una altra vegada.
Vet ací tota la intel·ligència d'aquest malparits, si és per la llengua es fan els amos del món, o ves a saber, i de segur que serà un desgraciat que no pintarà res, res de res, però t'ha de posar de malhumor i cagar-te la vesprada, més encara que ho vam fer ahir, de diarrhoea.
El servei de telefònica, què voleu, és una caguerada grossa, una tifa de vaca, i ara em vindran demanant-me si estic content del servei, i tota la pesca, que has de prèmer coixinet, o asterisc o una altra mandanga.
Aquests són la gran multinacional, ves la incompetència fins on podria arribar.
Un dels pitjors serveis i més cars d'europa, telefònica, i ara a sobre és ple de lingüistes, que et demanen submissió.
Supose que, quan siguem independents, malgrat en Mas i els seus, això dels serveis espanyols també canviarà, perquè durant anys voldran pegar-mos pel cul, de segur, perquè les coses no ens vagen bé.
Canviar de servidor de telèfon, canviar de bancs, de polítics, de jutges... uiii, massa coses. |
El president del Grup Parlamentari de Ciutadans, Albert Rivera, ha demanat a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que tregui la placa dedicada a Sabino Arana a un carrer de Barcelona que porta el seu nom.
"Al senyor Hereu li demanem que si hem de començar amb la campanya de retirades de monuments, de símbols que no són democràtics esprem que la setmana vinent o d'aquí poc ens digui quin dia vol anar a treure la placa del senyor Sabino Arana, que intentarem anar-hi tots, perquè era una figura antidemocràtica, marcada pel racisme, per la xenofòbia i que la ciutat de Barcelona li hagi dedicat un carrer no és digne d'una ciutat com la nostra", ha afirmat.
"Per tant, nosaltres demanem al senyor Saura que si obrim aquest via que ho tinguem en compte amb tot el nomenclàtor de Barcelona.
També ho hem dit a Santa Coloma de Cervelló, on tenim plaques posades a terroristes de Terra Lliure que van matar persones a Catalunya, a catalans.
El que demanem és coherència", ha afegit.
El que han de fer és una plaça a cada poble amb el nom de sabino arana..
Qui no era racista a principis del segle XX?
I considerar els espanyols inferiors no és racisme,és realisme..
Compareu andalusia i EH i ho veureu ràpid
Es curios q els pares d Sabino A. fossin Carlistes, els d"Dios, Patria, Fueros y Rey".En "defensa" d Sabino A.,quan estaba morint-se va donar una carta al seu germa empanandint-se d tot, aquesta carta va ser silenciada per poder continuar amb la neteja etni
Aquesta proposta no és de Ciutadans sino d'Alberto Fernández Díaz y del Grup Municipal del PPC que porta insistint en aquesta qüestió ja fa anys.
La darrera ahir al matí a la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Totes les ortografies tenen un origen, abans no existia i ara si, si tens algun problema pots queixar-te a l'IEC, pallus.
Per cert, doneu gracies a Sabina Arana que era molt amic d Pompeu Fabra d que a l ́ortografia catalana tenim la TX, lletra q mai habia existit en catala, com no existeix en valencia, pero que el quimic Pompeu Fabra va decidir posar per amistat amb el xenofog.
Lluita1714, es nota que no has llegit cap dels textos del 'demòcrata' Arana...llegeix-los i torna a aquest forum a demanar perdó als lectors...
Lluís Companys va intentar un cop d'estat el 6 d'octubre contra el govern legitimament escollit, treient les milicies al carrer a defensar el cop, les quals despres d'hores de combats van ser derrotades: LLUIS COMPANYS GENERAL COLPISTA EN TOTA REGLA.
Tots dos eren demòcrates, arana fou fundador del PNB, i si el PNB guanya es DEMOCRÀTICAMENT. i Lluís Companys va ser president de la generalitat despres de guanyar... |
La vaga a tot l'Estat del sector dels adobers ha acabat amb alguns incidents a Vic entre empresaris i sindicats.
Els fets han passat després que alguns empresaris hagin pressionat els treballadors perquè anessin a la feina al·legant que ho havien de fer com a condició per renovar-los el contracte i perquè s'havien de complir els serveis mínims.
CCOO ja ha avançat que presentarà una denúncia per aquests fets al Departament de Treball.
El seguiment de la vaga que els sindicats xifren de gairebé el 100% ha tingut una excepció a Osona.
En concret de dues empreses que han rebut pressions de l'empresa per anar a treballar.
En un cas els arguments ha estat la necessitat d'haver de treballar com a condició per a la renovació del contracte i en l'altre, l'obligació de complir un suposats serveis mínims.
Les empreses han demanat l'actuació dels Mossos d'Esquadra que han impedit que els representants sindicals entressin a negociar, la qual cosa ha provocat alguns incidents.
En relació a aquest fets el sindicat CCOO ha dit que en les pròximes hores presentarà una denúncia al Departament de Treball. |
Aquest dissabte, Vic-Voltregà jugaran el derbi de les estelades
CP Vic i CP Voltregà jugaran aquest dissabte a partir de les set de la tarda, al Pavelló Olímpic del CP Vic, probablement el derbi més especial en tota la història dels derbis.
A banda de tots els atractius esportius i de rivalitat que aporten cada vegada un matx entre els dos conjunts osonencs de l'OK Lliga, enguany, a més hi haurà aquest gran al·licient que suposarà l'estrena de la nova samarreta del CP Vic amb la bandera estelada i la publicitat de l'Assemblea Nacional, fruit de l'acord de col·laboració entre l'Assemblea Nacional Catalana i el CP Vic.
El partit entre el CP Vic i el CP Voltregà representa el "derbi dels derbis" dins l'OK Lliga.
En tota la competició d'hoquei estatal (i probablement europea), no hi ha cap altre partit que aporti la rivalitat esportiva que aporten dins i fora la pista aquests dos conjunts.
L'Olímpic de Vic viurà novament aquest dissabte l'acte esportiu osonenc més important de la temporada. |
Entrades amb l'etiqueta 'tradicions'
Aquesta setmana, des del blog Parlem català, encetem la secció L'Hospitalet a la fresca.
Durant quatre setmanes us volem proposar força activitats que s'organitzen a l'Hospitalet durant l'estiu.
Festes Majors, festivals, tallers, cursos, exposicions... ompliran l'agenda d'aquest estiu per fer més suportables i refrescants les tardes i les nits de calor a la ciutat.
Per tant, cada setmana estigueu ben atents a les nostres propostes!
Aquesta primera setmana us convidem a passejar pel barri de la Florida, ja que és la Festa Major, del 4 al 7 de juliol.
Teniu un programa extens de propostes al vostre abast per a tots els gustos.
Us proposem el concurs de Scrabble que tindrà lloc divendres, 5 de juliol, a les 17.30 h, al Centre Municipal la Florida-Ana Díaz Rico.
Hi haurà un obsequi per a tots els participants.
A més, el carrer de la Primavera i la plaça de la Llibertat de la Florida s'ompliran d'activitats de tots tipus i per a totes les edats: concurs de tapes, mostra de danses, degustació de productes, màgia, concurs de dibuix, nits de concerts, actuacions musicals, botifarrada popular, trobada de gegants i capgrossos, trobada de colles sardanistes, teatre, correfoc pel barri, un sopar multicultural... i un llarg etcètera.
Com a novetat, dissabte 6 de juliol, a l'avinguda Miraflores, les Botigues al carrer i Florida de tapes es convertiran en un gran aparador de comerç i de la gastronomia del barri. |
11.05.2012 Demà farem tots cinquanta anys
Demà, 12 de maig de 2012, farà exactament cinquanta anys de la publicació de 'Nosaltres, els valencians' de Joan Fuster.
Un llibre que tenia una intenció modesta, però que esdevingué la pedra angular de la construcció d'un nou país.
'Nosaltres, els valencians' no és el millor llibre de Joan Fuster; és un llibre, tal vegada, de circumstàncies.
Escrit en les condicions en què era possible d'escriure'l en ple franquisme, segurament que avui Fuster no l'escriuria igual.
Però, més enllà de detalls prescindibles o discutibles, l'esperit del llibre és superb, un autèntic raig de llum que ha il·luminat i il·lumina generacions senceres de valencians, de catalans.
Amb Fuster i amb 'Nosaltres, els valencians' naix un país.
Fuster no és el principi de tot.
Darrere seu hi ha els valencianistes de la Renaixença i de la república.
Fins i tot de la tèbia resistència primerenca al franquisme.
Però el paradigma que, als valencians, ens proposa Fuster és una autèntica epifania; ens relliga a aquell esplèndid estat propi que ens lliurà el rei Jaume.
No és que Fuster ens diga que els valencians som un poble i que ens encarne en el món catalanoparlant.
Més que això, Fuster ens convoca a la modernitat, ens desafia a una manera de ser valencians contemporània i digna, a reconstruir el lligam orgullós entre poble i terra que havia estat senyal del nostre món fins a Almansa.
I això, aquesta obra gegantina, li ho deurem sempre.
Que el seu programa polític, que tal o tal punt, siga discutible, és una evidència.
També ho és que no hi ha una sola manera de ser valencians i que des de posicions ben distants hom pot defensar el país i la llengua sense haver de concordar en el projecte polític final.
Que pels uns Fuster és més transcendental que no pels altres, també és obvi.
Però ningú que estime el País Valencià no pot passar per alt la seua fita, la pedra que ell va posar amb el seu esforç personal, sobre la qual s'ha bastit la major part del valencianisme contemporani.
Però Fuster va més enllà, i per això us convoquem, a tots.
Fuster tesa i fa creïbles, miraculosament, els Països Catalans, aquest concepte esquiu durant segles al País Valencià i al Principat, i tanmateix imprescindible per a sobreviure en la mundialització.
Sense Fuster, sense la seua obra i el seu compromís, és més que probable que moltes coses que fem cada dia no serien.
Per exemple, aquesta reunió virtual que és VilaWeb, aquesta nació que parla amb si mateixa a través de les pàgines del nostre diari.
Per això nosaltres us convoquem avui a celebrar com cal, demà, la memòria d'un dia històric.
Us demanem de proclamar demà, als quatre vents, la memòria de l'escriptor i del patriota de Sueca i la validesa del seu missatge.
El país que Fuster proposava era un país plural i pluralista, dialogant i fecund en la diferència.
Per això us demanem que ens ensenyeu el vostre país concret afegint a la paraula la visió que més us identifique.
Perquè tots puguem gaudir d'aquesta suma.
Durant tot demà, cinquanta anys després, ens plauria que el nom de Fuster i el que ell volia que fórem esdevingués una realitat ferma de Vinaròs a Elx i de Salses a Guardamar.
I això és feina, com ens ensenyà ell, de tots. |
El grup 'Anem a caminar' s'ha vestit amb el dorsal de la cursa que sota el nom Run for Parkinson's 2013 pretén informar i sensibilitzar sobre aquesta malaltia i que, en aquesta quarta edició, busca implicar a persones de 10 països, de més de 100 ciutats, mobilitzant a 50.000 participants i recorrent 300.000 quilòmetres.
Aquest matí, un grup de persones de Salou que habitualment fa sortides saludables organitzades pel centre d'atenció primària del municipi s'ha volgut adherir a la campanya en una acció d'informació social i de solidaritat amb els milions de persones que pateixen parkinson.
L'alcalde, Pere Granados, acompanyat de la regidora de Participació ciutadana, Ma José Rodríguez, han volgut donar-los el suport en aquesta bona causa i per aportar cada dia un granet de sorra en pro de la salut i el benestar de les persones. |
El VI Congrés EXPOELEARNING 2007 es realitzarà al llarg de tres dies (del 22 al 24 de març, a la Fira de Barcelona), en els quals es tractaran temes de màxima actualitat, convertint la ciutat de Barcelona en la ciutat de referència del e-Learning a Espanya per uns dies.
A partir del proper dimecres 14 de març, el Telecentre SBG us proposa que participeu a les trobades informàtiques.
Aquestes trobades es duran a terme els dimecres de 9'30 a 11 i els dijous de 15'15 a les 16'45.
Les trobades informàtiques van adreçades a totes les persones que vulguin aprofundir en l'ús de les TIC o simplement que vulguin aprendre una mica més sobre el funcionament de l'ordinador.
En motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, us proposem un recull d'activitats per tal d'apropar-vos a aquesta celebració, als seus origens, a la figura de grans dones treballadores, a grans obres literàries... |
La religió protestant que va arribar a Capdepera amb l'Església metodista i els efectes que va provocar entre els veïns del poble centren les Jornades d'Estudis Locals, que acaben avui al Teatre de Capdepera, i també el llibre El metodisme a Capdepera.
75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou.
El llibre suposa l'estudi en profunditat més recent del metodisme que ha estat elaborat, entre d'altres, pels historiadors Josep-Lluís Carod-Rovira, Pere Fullana, Carme Capó i Miquel Llull.
La història del metodisme gabellí va començar l'any 1879, amb Bartomeu Alou.
Però què va fer possible que a Capdepera, on el catolicisme havia imperat durant segles, la gent pogués triar quin corrent religiós volia seguir?
I què va fer que la comunitat metodista gabellina fos tan gran?
Per Josep-Lluís Carod-Rovira, que és professor de la Universitat Rovira i Virgili i expert en el metodisme als Països Catalans, a banda de polític retirat, "el fet que el poble estigui allunyat de les capitals i dels centres de poder" pot haver facilitat que aquest corrent del protestantisme arrelàs aviat a Capdepera.
De tota manera, els inicis no varen ser fàcils i Alou va començar a predicar al carrer, "però ell identificava el metodisme amb la democràcia, la justícia o el coneixement i volia que aquestes idees poguessin ser patrimoni de tots; això li va donar força", afegeix Carme Capó, experta en la història del metodisme a Balears.
El 1879 obrí l'església metodista.
"Amb ella la comunitat va obrir escoles gratuïtes en un poble que no en tenia, les dones passaren a tenir funcions religioses i docents, es promogueren organitzacions obreres i s'oferia assistència sanitària", explica Capó.
"L'èxit d'aquestes iniciatives va ser aclaparador i a partir d'un cert moment Capdepera es pren com un referent icònic, les publicacions protestants posen el poble d'exemple i el descriuen com un oasi metodista, però el que és cert és que Alou va obrir la porta a la dissidència, religiosa i de tot tipus", va concloure Carod-Rovira. |
I això passa pel fet de ser només cosa de dos, com sembla que li fem el caldo gras.
Però la llàstima és que els vots els confirmaran que això és el que volem....
Cani: En deixes preguntar, que falta i que sobra, jo no sé quines paraules vols posà en aquest punts suspensius. |
El TAS es vesteix de gala aquesta primavera amb el concert de Rosana, l'actuació teatral de Concha Velasco o la comèdia Boulevard
Aquest dissabte amb l'espectacle infantil de titelles 'L'Avi Ramon' es comença la temporada de primavera del Teatre Auditori de Salou.
Precisament avui, la regidora de Cultura i Festes, Isabel Aguilera, i l'alcalde Pere Granados, han desvetllat els nous elements que conformaran el programa d'actes dels propers tres mesos.
"Tenim molt present a l'hora de confeccionar la programació que hi hagi un component de qualitat i també de varietat", ha explicat.
Així, en aquests propers tres mesos s'ha previst dur a terme el concert de l'artista canària Rosana; en teatre es representarà el 10 d'abril una obra de la directora Carol López que fa diana amb 'Boulevard', una comèdia sobre el que passa darrere del teló.
Les arts escèniques també queden ben cobertes amb 'La vida por delante', dirigida per Josep Ma Pou i amb la interpretació de Concha Velasco o Carles Canut en una obra que relata la tendra història dels marginats a través d'un nen àrab; i finalment, una obra benèfica per a la gala de l'Alzheimer que sota el nom de 'La Tia de Carlos' es representarà el diumenge 18 d'abril.
En l'apartat musical, el concert de l'Orquestra Camera Musicae amb la soprano tarragonina Marta Mathéu o el musical preparat pel Cor Jove Vila de Salou; a més de l'actuació del ballet espanyol de Ma Carmen Fraga de dansa flamenca, amb entrada simbòlica de 5 euros i solidària a favor dels damnificats d'Haití.
Una novetat d'aquesta nova programació, com ha explicat l'alcalde Pere Granados i treballant conjuntament amb la regidoria d'Infància i Joventut ha estat la inclusió d'un parell de sessions golfes de monòlegs amb caràcter gratuït adreçades al públic juvenil; de fet, aquest parell d'actuacions vénen motivades arran de l'èxit aconseguit pels monologuistes 'Al Sofa' en les passades festes.
Precisament, en aquest sentit, també s'han previst unes sessions d'animació infantil amb tres obres adreçades als més petits de la casa i amb espectacles de titelles.
"Apostem per una política que potenciï les activitats per al jovent", ha dit l'alcalde qui ha volgut enviar el missatge que "amb el TAS no només hem aconseguit atraure el talent més prestigiós del nostre país, sinó que hem aconseguit estimular l'immens potencial artístic que té el nostre poble".
A més, el màxim responsable municipal ha explicat que "a Salou hem aconseguit una fidelització del públic que gaudeix de les activitats del TAS"; una afirmació que es correspon a una ocupació mitjana del 85% assolida durant la temporada de tardor-hivern.
El pressupost del conjunt d'aquest trimestre de programació és de 85.000 euros. |
L'exdirector del diari 'Avui', amb una llarga trajectòria anterior pel setmanari valencià 'El Temps' i actual director de Barça TV, disseccionà la ponència en tres apartats: el mercat comunicatiu català,...
Els dos orfes més coneguts, cinematogràficament parlant, d'aquest 2009: els protagonistes de la multipremiada 'Slumdog millionaire' no tenen res a veure amb Esther, la nena de nou anys que protagonitza...
Una novetat d'aquesta temporada serà el cicle de lectures dramatitzades, amb textos d'autors contemporanis del país i d'altres cultures, que tindrà lloc el tercer dijous de cada mes.
Formada per músics novells i veterans de les nostres comarques i dirigida pel mestre Quim Solé, la 'Big Band' Aula Music's Camp de Tarragona pretén difondre i promoure el jazz de manera espectacular,...
"El canvi que hem fet ha estat un relleu generacional important, hem substituït al president del jurat per una persona jove enormement reconeguda", ha explicat Josep Vila, president de la Fundació.
Per això el consistori vol treure'n el màxim partit i apostar per la seva projecció externa, tant a nivell nacional com internacional.
La idea és equiparar-lo al festival de circ 'Trapezi' i aconseguir el...
En el primer capítol es parla del naixement de l'aviació a Reus, una època en què els pilots eren "meitat circencs, meitat pilots d'aventures", tal com reconeix el mateix Utrilla.
Encara amb la ressaca de la bona actuació de la passada Diada del Mercadal a Reus, els Xiquets es presentaven en una de les tradicionals actuacions de la recta final de temporada amb la intenció de repetir el...
Centenars d'espectadors, en aquest cas vestits, no s'han volgut perdre l'espectacle, que ha començat a dos quarts de vuit del vespre amb una manifestació, ha continuat amb la lectura d'un manifest i ha...
Anton Ferré, alcalde d'Alcover, destaca la consolidació d'una proposta de festa que agafa el fil de la història com a motiu de Fira i de la participació de la gent.
Segons Ferré, "no podríem -ni hauríem...
Aquest cap de setmana el Ball de Diables de Reus ha actuat a la Gandia, en el marc de la Fira i Festes 2009 de la capital de la Safor.
Si ens fixem en les empreses que tenen menys de deu assalariats, el 72,4% disposa d'ordinadors, el 17,20 utilitza una xarxa local, el 62,9% té connexió a Internet, el 68,2% fa servir connexió a telefonia...
Això els ha donat confiança per, en segona ronda, encarar el gran repte 'avellana' de la jornada: el 3de8.
Els del Baix Camp han enlairat el castell amb convicció i, quan era a punt de coronar-se, tal com va...
Un dels responsables de la trobada, Anton Farré, ha explicat que la concentració ha estat oberta a qualsevol model dels cotxes de la casa Seat.
Prop de mig miler de persones han participat d'aquest acte... |
Les editorials pirinenques seran a la Setmana del Llibre en Català
L'Associació Llibre del Pirineu tindrà estand propi al certamen barceloní, del dia 6 al 15 de setembre a l'avinguda de la Catedral
La Festa i Fira del Llibre Pirinenc organitza per dissabte un 'networking' literari
L'associació Llibre del Pirineu serà present a l'estand número 13 de la Setmana del Llibre en Català, que se celebrarà a l'avinguda de la Catedral de Barcelona, del divendres 6 al diumenge 15 de setembre.
En aquest estand hi haurà exposats a la venda llibres de les editorials Andorra, A4 Edicions, Edicions Salòria, Voliana Edicions, Sensus, Anem Editors i les revistes Portella i Lo Banyut, així com els llibres dels autors pirinencs que en són socis.
Alhora, es realitzaran diverses presentacions de llibres d'aquestes editorials i tallers literaris relacionats amb el llibre del Pirineu.
D'altra banda, la Festa i Fira del Llibre Pirinenc, que se celebrarà aquest cap de setmana vinent a Organyà, inclourà novament un 'networking' literari.
En el marc d'un dinar, escriptors, editors i d'altres persones del sector podran intercanviar idees i projectes i crear sinergies.
L'aforament és limitat i la inscripció costa 17 euros.
L'activitat es durà a terme dissabte vinent al migdia, un cop finalitzada la sessió matinal de presentacions. |
El Barça es va proclamar campió de la Lliga Catalana de bàsquet, després d'imposar-se a la final al Joventut per 85 a 73.
El Barcelona va dominar el partit menys els primers minuts, quan els badalonins van sortir molt forts.
Navarro va reaparèixer, després de l'operació al turmell.
Ara fa 10 anys, el Lleida va aconseguir revalidar la Lliga Catalana de bàsquet.
Els del Segrià van guanyar el Barça en un partit molt igualat que no es va decidir fins a l'últim quart.
Al Lleida l'estrella era Roger Grimau, que després va ser capità blaugrana. |
Es constitueixen 61 noves parelles lingüístiques
Cloenda de la 8a edició i presentació de la 9a edició de Voluntariat per la Llengua a Terrassa
Presentació de les parelles lingüístiques
El passat divendres 17 d'abril va tenir lloc, al Mercat de la Independència, la cloenda de la 8a edició i la presentació de la 9a edició del Voluntariat per la llengua.
En total, en aquesta edició s'han comptabilitzat 61 parelles lingüístiques.
L'acte fou presidit per l'amfitrió del Mercat, el seu president, Joaquim Bigordà, com també pel president i pel director del CNL de Terrassa i Rubí, respectivament, Màrius Massallé i Ferran Lozano.
La narradora i actriu Jordina Biosca ens va fer entrar dins del món de la màgia, tot explicant-nos rondalles d'arreu de Catalunya. |
Embeno pis en barri ruzafa(valència) - españa - ruzafa - valència
L'immoble està situat en la c/cuba en un tercer pis sense ascensor, el pis té aprox.
87m2, consta de 4 habitacions, cuina moblada, menjador, bany amb banyera, galeria incorporada en la cuina amb vista a pati de poma, els sostres són alts (3.15m d'altura) amb escaiola decorada, dues balconades que recauen al carrer cuba, la fusteria interior i exterior és de fusta, la fusteria exterior té contraventanas de fusta, les portes interiors són de mobila antiga amb fixos de cristall en la part superior per donar més lluminositat.
Pis i plaça de garatge a barri tranquil, amb zones verdes, col·legis, institut, gran varietat de comerços, hospita i amb bona combinacion de transport publico a qualsevol punt de la ciutat. lluminós i assolellat
Embeno pis al barri de ruzafa al centre de valència, assolellat, 3 habitacions, dos banys.totes les habitacions donen a l'exterior.seminuevo. és un 4o sense ascensor. en cada pis hi ha una porta solament, són 4 pisos quatre portes.amb terrassa a dalt comunitària. molt economica la comunitat. |
La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, ha demanat aquest dijous al president del Govern central, Mariano Rajoy, que es posi "al capdavant del problema" que suposa la via catalana que avança cap a un referèndum d'autodeterminació i li ha reclamat "diàleg" fins que s'arribi a un "entesa" i la "situació es restableixi".
En declaracions als periodistes a Madrid, Díaz ha manifestat que la situació li produeix "una preocupació lògica des de la responsabilitat" i ha mantingut que el líder de l'executiu té "obligació" d'usar "l'instrument que té la política, que és el diàleg" per arribar a l'entesa amb aquests milers de ciutadans que s'estan manifestant a Catalunya "fora del projecte que tots els ciutadans representem".
"S'ha de posar al capdavant del problema, ha de dialogar i parlar i parlar fins a arribar a entesa i acord", ha assenyalat sobre Rajoy.
Per part seva, com a presidenta andalusa, i dels més de vuit milions de ciutadans que "formem part del projecte comú" ha subratllat que actuarà amb "lleialtat" institucional.
"Vaig a estendre la mà a aquesta cooperació institucional, des de la lleialtat, perquè com més aviat la situació es restableixi", ha defensat la presidenta andalusa, per a qui els representants institucionals han de "trobar una solució".
En la mateixa línia, ha defensat que si hi ha una part d'Espanya i un percentatge important de població que "no se sent identificat, que no se sent ben tractat i que no sent encaix en el conjunt del país", "tots tenim una responsabilitat d'asseure'ns" per arribar a un acord. |
Aquestes són algunes de les coses que voleu aprendre al llarg d'aquest curs.
En aquesta entrada del blog escriurem el que fem a cada classe i els deures que hi ha per al proper dia!
Si un dia no heu pogut assistir a classe, mirant els comentaris que han deixat els companys sabreu què hem fet. |
Els països que anem a remolc de qualsevol avenç informàtic, també ens hem d'anar acostumant a acceptar i catalanitzar paraules estrangeres.
La paraula xat ja és oficial a Catalunya (de l'anglès chat ), i significa xerrar, tertúlia...
S'ha definit com: "Comunicació simultània entre diverses persones a través d'Internet".
El xat ens permet fer preguntes, expressar sentiments, rebre respostes o conèixer opinions, a temps real arreu del món.
Aquest mitjà, molt estès en el món juvenil, també s'utilitza des de Facebook per obtenir imatges simultànies: com la videoxat, videoconferència i altres modalitats.
Malgrat el perill que pugui tenir, el xat és un avenç incontestable per al progrés.
El llenguatge del xats es caracteritza i es diferencia dels altres models de comunicació electrònica perquè requereix que els participants s'estiguin comunicant de manera simultània.
Es pot mantenir una conversa amb diverses persones a qualsevol part del món.
En un temps no gaire llunyà, hauríem trigat dies i molts viatges.
Però aquest avenç tan important, encara no és suficient per poder-hi dedicar uns segons més i escriure les paraules correctament.
El llenguatge emprat en aquestes tertúlies és més propi de la llengua parlada que no pas de la llengua escrita.
Cada vegada acceptem més les figures amb lletres, l'ortografia prosòdica o els errors ortogràfics.
No és cap secret que el xat, igualment com altres eines electròniques usades incorrectament, pugui ser un perill.
Entre els usuaris de xat, especialment els caçadors de la parella, és comú que la gent escrigui sota pseudònims.
Aquesta xacra de la societat embruta la utilitat d'aquesta eina tan important per al progrés.
No sé imaginar-me la cara d'aquell jove, o no tan jove, el dia que coneix el príncep o princesa de la seva vida.
Especialment si descobreix que té un nom diferent, set criatures, borratxo, drogat i que no ha vist l'aigua des de l'última vegada que va ploure!
Crec que el xat deixaria de ser perillós si les lleis recollissin l'ús dels pseudònims com a delicte.
I pel que fa al llenguatge que s'utilitza, encara que formi part de la llibertat d'expressió, seria bo que tothom tingués un punt de referència, per no crear un inventor de paraules a cada xat. |
Fa uns dies, guiats per un sentiment romàntic, la meva família i jo vam passar un cap de setmana en un quibuts.
Vam anar al de Merom Golan, situat als alts del Golan.
L'entrada al quibuts es fa a través d'una llarga reixa de ferro que s'obre de dia i es tanca a la nit.
Lluny del caos de Jerusalem, és un petit oasi de pau connectat amb la natura, aliè al món exterior.
Un espai obert amb petites cases de lloguer, pràcticament buit de cotxes, un restaurant, el centre de reunions, un supermercat i el menjador de la comunitat, que és el que surt a la fotografia.
Vam compartir sopars i esmorzars amb els membres del quibuts.
Ara, a diferència d'abans, ens explica la supervisora del menjador, cadascú s'ha de pagar el seu àpat.
Et fa sentir més lliure", ens indica.
La Karen, una amiga jueva que vam conèixer als Estats Units, va viure un any en un quibuts però se'n va cansar pel marcatge que li feia la comunitat.
Fins i tot sabien a l'hora que entrava o sortia de casa", ens va explicar.
L'ideal d'existència i treball comunitari que va impulsar els primers quibuts a principis del segle XX, després dels "pogroms" en la Rússia del tsar Nicolàu II, on es compartia feina, menjar i preocupacions, ha canviat molt amb el pas del temps.
Aleshores la vida en comunitat es duia fins a l'extrem que fins i tot els nens no vivien amb els seus pares, sinó a la residència comunal.
Durant molts anys, aquest tipus de cooperativa va atreure molts joves d'Occident, entre ells, diuen, tots els fills de Jordi Pujol.
Però ara els quibuts estan en clara decadència i molts, per sobreviure, accepten turistes o s'especialitzen en alguna feina productiva, com fer rètols per a pel·lícules, agricultura ecològica, fabricació de mobles o de sabates, com les que fa el quibuts Mordechai, on es pot comprar a preu de fàbrica les còmodes i molt resistents Naot/Teva.
Per pertànyer a aquestes exclusives cooperatives no n'hi ha prou de ser jueu, sinó que l'aspirant s'hi ha d'estar un any a prova i, després, sotmetre's a una votació d'acceptació per part de tots els membres del quibuts.
Jo també hi vaig estar en un quibuts i en tinc un record meravelóos.
Ja no eren temps de compartir-ho tot, pero es mantenia l'esperit solidari, gens religiós pero una mica sionista, aixó si.
Jordi Pujol s'interessa per aquest sionisme progressista des de l'any 1947, i n'agafa influències en la seva coneguda formulació de "fer país".
Israel és el lloc del món on es posa en pràctica de manera gràfica el "fer país", fins i tot físicament, transformant hectàrees i més hectàrees de desert en cultius i creant quibuts d'inspiració socialista i cooperativista.
Si, als seus temps era rebolucionari.
El que no entenc es que hi feien alli els fills de Jordi Pujol.
Els kibutz han estat el costat més bonic de la història d'Israel.
La seva solidaritat, comunió, etc els van fer famosos i unics a tot el món.
L'únic que, potser, etren un pel massa sionistes
Sembla que la situació ara esmolt tranquil·la a Israel.
Tindrem alguna sorpresa com va passar l'any passat per aquestes dates?
O creus que la situació ha canviat prou com per que alló no es torni a produir?
Segueixo amb interès l'evolució dels temes i les aportacions que es fan en el blog.
Voldria proposar un nou tema per saber el teu punt de vista.
El mes de maig de 2009 vaig estar a Israel.
Vaig desplaçar-me un dia a Sderot per copsar quina era la situació i com vivien els seus habitants el fet de residir tant a prop de Gaza i ser els que primer rebien els impactes dels kassam.
Vaig tenir la impressió que hi vivien amb una una normalitat enganyosa.
La gent treballava els camps, anaven a l'escola, als bars, des d'on s'observa ben prop les ciutats de la franja.
Jo he estat als pobles israelians del nord de Gaza i la imatge que arriba es la d'absoluta normalitat.
Conec gent que n'ha marxat absolutament embogida i que sovintegen els atacs de nervis i la tensió.
I es molt curiós com israelians i palestins s'han pogut posar d'acord per pactar uns arguments històrics sobre l'esplanada de les mesquites, com saps, el lloc més sagrat de la ciutat i un dels més importants pels mons jueu i àrab.
Hola Pepe, Jo crec que les coses han canviat molt a Israel i també al món.
Rés tornarà a ser com abans, tot i que qualsevol cosa pot passar en aquest racó de la terra tant sensible.
Si et sembla, pots llegir el post que ha fet per final d'any on explico tot aixó una mica més desembolupat.
Saps Albert si encara es pot anar a passar vacances/treballar als quibutz a l'estiu.
M'agradaria veure com està la situació ara d'aquests llocfs que al seu moment van ser oasis de socialisme. |
dissabte, 24 de gener de 2009 > La culpa no és de Babel
El president del Parlament Europeu, l'alemany Hans Gert Pöttering, que la setmana que ve serà a Catalunya, ha dit que si no està permès que el català s'utilitzi com a llengua de ple dret a la cambra que presideix és per una raó operativa, per un motiu de caire pràctic i prou.
«Si tinguéssim trenta-tres llengües oficials, el sistema no podria funcionar», afirma Pöttering, que acompanya la sentència amb elogis respectuosos envers la llengua catalana i els catalans perquè és un senyor educat i de cultura democràtica.
Cada idioma amplia la riquesa intel·lectual i comunicativa de l'ésser humà, multiplica els significats i els matisos, però també és cert que la diversitat babèlica provoca confusió i originàriament va ser considerada un càstig de Déu.
Ha estat la cultura humanística la que ha sabut descobrir el valor i les qualitats de la diversitat d'idiomes, que molta gent encara no sap apreciar, però quan conflueixen persones de diverses nacions la multitud de llengües és un problema a resoldre.
El traductor és una figura antiga com la civilització, necessari en la guerra i en la pau, avui dia ben ajudat per la tecnologia.
No és pas veritat que el català no es pugui utilitzar plenament a l'Eurocambra per un excés de llengües.
No s'hi pot utilitzar perquè no és la llengua oficial d'un estat.
Si Catalunya fos un estat membre de la Unió Europea no hi hauria cap problema per parlar en català a l'Eurocambra.
Llengües de molt menys abast demogràfic i tradició cultural hi són usades regularment sense cap limitació ni entrebanc.
És la condició que obre aquesta porta i tantes altres.
Quan ens queixem, des d'Estrasburg o de Brussel·les ens recorden que el primer problema el tenim a Madrid, ja que el català tampoc no es pot usar a les Corts espanyoles.
Tot això són qüestions elementals, essencials, que hauríem de tenir sempre present.
Però, fatalistes i conformats com som, arronsem les espatlles i procurem no pensar-hi més... |
" La darrera ciutat catalana de capitular va ser la vila de Cardona, el 18 de setembre de 1714 "
Cardona va ser el darrer reducte de la resistència catalana a la Guerra de Successió.
Va capitular definitivament el 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que Barcelona, quan tot el país ja estava controlat per l'exèrcit borbònic.
Cardona va ser una de les viles catalanes amb més transcendència a la guerra per la seva importància estratègia i militar, ja que va permetre resistir l'avenç de les forces de Felip V en diverses ocasions.
La resistència es va fixar als baluards i al castell.
La ciutat va ser conquerida el novembre de 1711, però no el castell, que va ser batut amb canons durant 34 dies.
Al desembre, gràcies a l'exèrcit aliat va finalitzar el setge.
Entre el 1713 i el 1714, Cardona va resistir dues noves ofensives de l'exèrcit borbònic i finalment Manuel Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, el 18 de setembre, va haver d'acceptar la capitulació de la plaça, que va ser pactada en les condicions de rendició de la ciutat de Barcelona l'11 de setembre de 1714.
Al vestíbul de l'Ajuntament de Cardona una llàntia encesa permanentment recorda la resistència de la vila de Cardona durant la Guerra de Successió que perdura com a flama perenne en record de la defensa de les llibertats de Catalunya. |
A l' article d'ahir diumenge apuntava els avantatges evidents que pot comportar per al moviment independentista la creació i bon ritme de Reagrupament sobretot en termes d'aritmètica parlamentària, però cap al final n'esmentava també algun risc.
Per exemple, el derivat de no poder proclamar la independència i haver de gestionar l'alternativa.
Hi ha qui diu que quedar-se a l'oposició no és cap problema.
Res no és un problema en si; governar tampoc, a priori.
Tot depèn d'allò que passi i allò que facis sigui al govern o a l'oposició.
Relacionat amb això, però, hi ha un risc més gran encara: no saber repartir bé la càrrega i posar-ho tot al sac d'una sola estratègia d'oposició.
Per molt que alguns comentaris d'ahir no ho acceptessin, la meva anàlisi continua essent que Esquerra ha hagut de gestionar el mentrestant de la independència a causa de la resistència autonomista de CiU, que els ha deixat sols amb els seus 23 i 21 diputats.
Fins ara no hi havia alternativa.
El fet que ara n'hi hagi pot canviar les coses, certament.
I es pot produir un reequilibri de forces; també és cert.
Però siguin quins siguin els protagonistes, en cas que no sumin majoria absoluta per la independència el problema continuarà essent el mateix: com gestionar el mentrestant.
Ja quan Reagrupament era un corrent intern d'ERC hi havia l'opinió molt estesa que el partit s'hauria d'haver quedat a l'oposició, permetre la sociovergència i enfortir-se fins a la majoria absoluta o fins que tingués la força suficient.
Qui estigui convençut d'això no canviarà pas d'opinió pel que jo pugui escriure ara, però només dic que no és tan evident i que la dinàmica no estava assegurada.
El risc d'apostar massivament per un independentisme d'oposició és que la segona part de la condició, el creixement des de l'oposició, no s'acabi d'aconseguir suficientment.
Per contra, crec que és una estratègia molt més segura repartir els esforços entre un partit de govern i un partit d'oposició.
Fins ara, el problema era que el partit de l'oposició no oferia un producte millor al mercat independentista.
Ara la sort és que hi ha un nou partit que pot oferir això i, per tant, com que la centralitat política és certament la independència, uns aniran quedant bandejats pels altres.
I de tot plegat se'n deriven tres conseqüències:
La pèrdua de força de CiU, que volia fer passar tothom per la Casa Gran i es troba que la seva militància més independentista festeja amb RI o comença a rumiar-se de passar-s'hi.
La pèrdua de força d'ERC, que també veu com alguns troben més atractiva i directa la nova alternativa.
(Quant a això, personalment confio en una reacció que no es pot fer esperar gaire.)
Que la majoria de l'independentisme pot ser arrossegat cap a les posicions partidàries de fer oposició i, per tant, deixar el govern en mans dependentistes sense garanties clares de poser-ho capgirar. |