text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
ABC publicava, com ho fa periòdicament, una relació de les feines més demandes de graduats d'FP i universitaris.
D'aquestes, la demanda de titulats universitaris està al voltant del 70%, mentre que les d'FP del 30%.
No conec gens com es reparteix en altres països del nostre entorn, però tinc la impressió que les xifres relatives a FP són baixes, especialment si inclouen les del cicle superior.
Això em fa sospitar que per a moltes feines pròpies d'FP es contracten titulats universitaris, la qual cosa devalua títols i salaris, i no contribueix a potenciar la necessària FP.
Algú té informació internacional 'aquest tema?
Donen dades de la distribució de la demanda, però això no m'interessa tant.
Com sempre les enginyeries i els titulats en administració i economia estan al davant.
6 respostes a "Títols devaluats?"
Pot ser pugen las ofertes de feines, però com la demanda es més gran això comporta salaris més baixos, precarietat laboral, ocupació de feines no adequades pels titulats que les duen a terme.
Si no com s'explica el nivell d'atur en alguns camps com la informàtica?
I mentre les administracions fan "propaganda" de les necessitats d'enginyers, las llistes de l'atur augmenten per aquests titulats.
Ara no tinc a mà les xifres d'altres països, però a la majoria d'ells (i en especial al Centre d'Europa) la situació és completament inversa: la immensa majoria de gent fa formació professional i només una petita fracció es decanta per seguir estudis universitaris.
A la pràctica això és tradueix en què pràcticament tothom acaba tenint una formació apta per desenvolupar una tasca de mitjana qualificació, a diferència del que passa aquí on prop del 40% de la població ocupada només té els coneixements per dur a terme una tasca no qualificada (unes tasques que ocupen entre el 12 i el 15% de la població ocupada segons els països).
Et deixo unes dades que comparen la situació de Catalunya amb els altres integrants dels 4 Motors d'Europa (aliança ara oblidada).
Els resultats salten a la vista...
David, Aquest article teu no el coneixia perquè encara no havia "descobert" aquest segon bloc teu.
La raó està en aquesta absurda distribució fromativa.
Jo tinc dades de l'OCDE per treballar.
Aquí el "millor" resultat és tenir gent universitària havent deixat de banda l'FP.
El problema d'aquesta situació formativa és que a més no es correspon amb la situació ocupacional.
Tenim un 33% de persones amb formació superior per ocupar un 26% de llocs de treball que requereixen alta qualificació (professionals i tècnics).
A la zona de l'euro (l'original, sense ampliacions), aquesta proporció és la inversa: 28% de persones amb formació superior i 36% de llocs de treball que requereixen alta qualificació (professionals i tècnics).
El problema és que, si comencem a desagregar, la cosa encara està pitjor, perquè la immensa majoria dels ocupats amb formació superior són amb estudis universitaris, mentre que les ocupacions d'alta qualificació es distribueixen més o menys a parts iguals entre professionals (feines que requereixen formació universitària) i tècnics (feines que requereixen FP superior).
El problema és l'FP, és que ha estat gairebé sempre la ventafocs del sistema.
Aquest ha estat el gran error.Si la lògica imperés, uns quants centres universitaris haurien de ser centres d'FP.
David, La situació que apuntes neix del final dels anys 60, quan l'FP (o copm es digués, no ho recordo jo camençava la universitat) era vista com una cosa inferior tot i que s'impartia en llocs d'un cert prestigi com ara els salesians allà Sarrià.
Molts anys de democràcia i d'estar a la UE no han servit per posar emei a això.
El model dels alemanys és el que calia haver copiat.
Jo crec que ara se n'han adonat però no hi ha hagut temps per canviar les coses. |
Dos vaixells de guerra aborden els embarcacions que portaven medicaments per als habitants de la Franja
El cap de l'Exèrcit israelià ha ordenat a la Marina que abordi els dos vaixells que naveguen cap a la franja de Gaza amb ajuda humanitària després de "fracassar tots els intents per contactar amb ells", segons ha informat l'exèrcit hebreu a través del seu compte de Twitter.
Poc abans, l'Exèrcit israelià havia informat que la Marina i els vaixells 'Tahrir' i 'Saoirse', que formen part de la flotilla que navega cap a la franja de Gaza, han tingut un primer contacte. |
Es ven pis situat en planta baixa de 140m2 aprox. amb 3 dormitoris molt amplis amb armaris, salon en dues altures de mes de 40m2, cuina amb barra americana, 2 banys, pati ampli, al costat de tots els serveis, a menys de 200m de la platja.es ven sense moblar.taxat en 2006 per 225000€.... ven bicicleta triban trail 5 color blanc/or practicamente nova, comprada el 26/03/2006, sol té diverses... helicoïdal o mcu llandes de doble paret es ven amb tots els documents rebuts... a peces & un cadenat. no s'envie, el comprador ha de venir a recollir-la |
Tortosa tanca la tercera edició de la Gimcana de les Llengües
El 29 d'abril de 2009 va tindre lloc a la plaça dels Dolors l'acte de cloenda de la tercera edició de la Gimcana de les Llengües de Tortosa.
Les organitzadores de la gimcana, en l'acte de cloenda.
En aquesta ocasió van ser 2.178 les persones inscrites en aquest concurs, que es va desenvolupar durant vuit setmanes a través d'Internet.
La gimcana tortosina va mobilitzar centenars de persones, majoritàriament de Tortosa i el Baix Ebre, però també d'arreu de les comarques dels Països Catalans,i de diferents indrets la resta de l'Estat i, fins i tot, de l'estranger.
L'acte de cloenda va consistir en una festa infantil, amb l'actuació d'un grup d'animació, xocolatada, lliurament de diplomes i obsequis als guanyadors en les diferents categories de la gimcana i parlaments de les autoritats: Montserrat Esteve, en nom de l'organització; Rosa Cid, regidora d'Ensenyament de l'Ajuntament, i Rosa Vandellòs, directora dels Serveis Territorials d'Educació a les Terres de l'Ebre.
L'organització de la Gimcana de les Llengües és una iniciativa del Pla educatiu d'entorn de Tortosa, que impulsen l'Ajuntament de Tortosa i del Departament d'Educació de la Generalitat. |
Els diaris que difonen la seva informació l'analitzen i la filtren
El fenomen Wikileaks ha acaparat nombroses anàlisis i reflexions sobre el futur de la informació, internet i la participació ciutadana en la difusió de les notícies.
El debat s'ha limitat als que presentaven com un problema i una irresponsabilitat la distribució d'informació secreta i els que en defensaven la lliure circulació i recolzaven Wikileaks.
Segons la meva opinió, es tracta d'una simplificació, i el modus operandi de Wikileaks ha demostrat que l'assumpte és força més complex.
Una prova d'això ha estat la manera en què ha difós els 250.000 documents que recollien comunicacions de la diplomàcia i l'Administració central nord-americana.
Els que semblava que subvertien les formes de comunicació del segle XXI van optar per oferir en exclusiva i d'una manera privilegiada la documentació a cinc grans mitjans de comunicació mundial: The New York Times, The Guardian, Der Spiegel, Le Monde i El País.
Dies després que les direccions d'aquests diaris tinguessin els documents en poder seu, els ciutadans seguim sense poder accedir als documents a través de la web de Wikileaks.
Per la seva part, els cinc diaris s'organitzen en un càrtel i es coordinen.
Segons han reconegut, «hi ha un acord sobre la publicació simultània dels mateixos documents de rellevància internacional i sobre les dates de la seva difusió».
Afirmen que «tenen autonomia per poder decidir sobre la selecció, la valoració i la publicació de les comunicacions que afectin els seus països», és a dir, a cinc països del bloc occidental; tota la informació que fa referència a la resta del món està filtrada per ells.
«Únicament seran publicats aquells papers que considerem que no representen cap amenaça per a la seguretat de persones o de països», asseguren.
En concret, El País reconeix que «ha decidit acceptar els compromisos a què The New York Times arribi amb el Departament d'Estat per evitar la difusió de determinats documents».
La connivència entre Wikileaks i el càrtel dels cinc és absoluta.
Des del seu Twitter, Wikileaks ja s'hi remetia assumint que la seva pàgina quedaria fora de servei.
I el que anuncia a la xarxa social són enllaços a les pàgines d'aquests diaris.
No sé si l'origen de Wikileaks és net i honest, el que sí que sembla clar és que s'està convertint en un subjecte domesticat.
Fins i tot el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha afirmat que els documents donen la raó al seu Govern en la valoració de l'amenaça iraniana.
No hem de descartar que, davant la pèrdua de credibilitat de la informació que fan pública els governs, s'estigui recorrent a formes imaginatives que, sota l'aurèola de l'espontaneïtat, la filantropia i la mitificació d'internet, no siguin més que el mateix gos amb diferents collars.
Que, per ara, l'única iniciativa concreta contra el fundador de Wikileaks sigui una cosa tan peregrina com acusar-lo d'una violació, resulta més aviat pintoresc. |
Passejada de l'Home dels Nassos de Valls
La Colla Gegantera la Pessigolla i la Colla Gegantera El Calçot-AAEET ha organitzat per dissabte, dia 31 de desembre, la primera Passejada de l'Home dels Nassos de Valls.
La primera Passejada de l'Home dels Nassos de Valls arrencarà a les cinc de la tarda des de la Plaça del Blat.
El recorregut es completarà passant pel carrer de la Cort, plaça del Pati, carrer Jaume Huguet, carrer del Teatre, plaça del Quarter, carrer Bisbe Palau, carrer Vallvera i carrer de l'Avenir. |
Carta de Rajoy a Mas (traducció)
En resposta a la seva carta, en la qual em planteja la necessitat d'abordar un procés de negociació per a la celebració d'una consulta a Catalunya, i sense perjudici de l'exhaustiva anàlisi que exigeix l'informe jurídic i polític que m'ha enviat amb posterioritat, passo a riure'm cordialment de vostè, del mort i de qui el vetlla.
Sempre he estat -i crec haver-ho demostrat- una persona compromesa plenament amb el... |
Una comissió judicial ha acceptat suspendre durant 15 dies el desnonament previst avui als números 79-81 del carrer d'Alcúdia, al barri de Porta, després que un grup de persones s'hi hagi concentrat en solidaritat amb els afectats.
Es tracta d'una parella amb dos fills a qui s'havia ofert com a alternativa dos pisos, però segons han assegurat, els han descartat, un per ser "massa petit" i l'altre, per "atrotinat".
Els alumnes de segon d'ESO de l'Institut La Guineueta participen, juntament amb tres instituts més de la resta d'Espanya, en el programa educatiu nacional ARCE.
El pla promou l'intercanvi entre instituts de diverses zones d'Espanya.
Aquests dies, estudiants de Mula (Múrcia), Monforte de Lemos (Lugo) i San José del Valle (Cadis) han visitat l'institut de Nou Barris.
El viver d'empreses instal·lat a Nou Barris va registrar el 2010 un 6% menys d'empreses que l'any anterior i una disminució de la facturació total, que es va quedar a les portes del milió d'euros.
Tot i les conseqüències de la crisi, més de la meitat dels nous emprenedors instal·lats a Nou Barris exporten a l'exterior i d'altres s'han fet un nom a la xarxa, com Mapgenia.
La consulta popular sobiranista a Nou Barris ha tancat la jornada de dissabte amb una participació de l'11%.
Al llarg del dia han votat 14.118 ciutadans, dels quals 623 no estaven censats al districte.
Els vots emesos en aquesta consulta no s'escrutaran fins al dia 10 d'abril.
Un centenar d'alumnes de l'Institut de Nou Barris Josep Pla han reprès les classes després de l'incendi del centre el diumenge 20 de març.
Ho han fet a l'Institut Joan Brossa, on s'hi han desplaçat amb dos autocars, un servei de bus habilitat especialment per aquesta situació, que s'allargarà fins a finals de curs.
Els alumnes de l'Institut Josep Pla del Turó de la Peira, a Nou Barris, no tornaran a classe fins dijous.
L'incendi que va cremar una part del centre ha obligat a recol·locar els 400 estudiants en un institut proper.
La investigació sobre les causes del foc continua oberta i tot apunta que ha estat provocat.
El Muntanyesa només ha aconseguit un empat a zero a casa contra el Vilafranca.
Els de Miki Carrillo ocupen la tercera posició amb tres punts de marge sobre el Reus, el primer equip que no disputaria els play-offs.
Els veïns de Nou Barris s'han imposat avui al desallotjament de Bicios, una casa ocupada i reconvertida en taller de bicicletes del carrer de Joaquím Valls.
L'espai s'usa amb aquesta finalitat des de fa 5 anys i encara que el desalltojament estava previst per les 10 del matí, l'agent judicial l'ha hagut d'ajornar a causa de l'afluència de veïns i entitats.
Durant els propers dos anys, els agents de la Guàrdia Urbana de Nou Barris conviuran amb les obres.
Els treballs serviran per renovar l'actual caserna, que està situada a l'antic Institut Mental de la Santa Creu -on també hi ha la seu del districte-.
Quatre anys donen per a molt en un districte com Nou Barris.
Això és el que pretén demostrar el llibre 'És Nou Barris', recentment publicat.
Una edició que recull les actuacions públiques i els canvis urbanístics i socials que s'han produït en els darrers anys, i deixa una porta oberta a la reflexió sobre el futur proper.
Després que ho hagin fet diversos districtes de la ciutat, el de Nou Barris se suma a les jornades de vot anticipat de la consulta sobre la independència de Catalunya que es farà a Barcelona el 10 d'abril.
Aquest districte, que l'organització ha qualificat d'important, tanca l'onada de votacions.
El davanter del CF Muntanyesa, Xavi Jiménez, es va crear a les categories inferiors del club i després de provar sort lluny de Nou Barris, va tornar la temporada passada.
L'extrem va viure l'ascens a Tercera i ara lluita per viure la promoció a Segona B tot i que destaca no perdre la humilitat.
L'Institut Josep Pla del Turó de la Peira s'ha cremat la matinada de dissabte a diumenge per causes desconegudes.
El foc ha començat per causes desconegudes i ha malmés greument l'edifici.
Per això els alumnes seran reubicats en altres centres, i de moment s'han suspès les classes de dilluns.
La boxejadora del gimnàs barceloní Ko Verdum, Loly "Sugar" Muñoz ha perdut l'oportunitat d'endur-se el títol de campiona mundial de pes superlleuger.
L'esportista es va veure perjudicada per diferents decisions arbitrals, i fins i tot ha rebut el suport de molts aficionats de la seva rival.
La Guàrdia Urbana ha organitzat un dispositiu per capturar les més de 100 gallines que viuen a l'antiga granja del Ritz, al barri de Vallbona.
Ha comptat amb l'ajut de voluntaris, però no són aus fàcils d'atrapar perquè, a diferència de les gallines de corral, corren molt i volen força.
Els estralls causats per la crisi econòmica han fet sortir al carrer els veïns de Ciutat Meridiana.
Segons l'Associació de Veïns del barri, cada vegada són més les persones que busquen menjar als contenidors i les famílies desnonades del seu pis. |
Hollande destitueix la seva ministra d'Ecologia per queixar-se de les retallades
El president francès envia una advertència als membres més díscols del seu Govern
El president francès, François Hollande, ha destituït de manera fulminant la seva titular d' Ecologia, Delfine Batho, tot just unes hores després que ella s'hagi queixat de les retallades que afecten el seu ministeri.
"El pressupost és dolent, espero que els pròxims dies es demostri que l'ecologia no pot ser la variable d'ajust del Govern", havia declarat Batho en una entrevista radiofònica.
Militant socialista i sense corrent en el partit, la fins avui discreta Batho sembla que ha pagat per les nombroses dissensions que s'han produït a l'Executiu des de l'inici del mandat, fa poc més d'un any.
Encara que ministres com el de Regeneració Productiva, Arnaud Montebourg, o la d'Habitatge, Cécile Duflot, s'han mostrat molt més crítics amb la política del cap de l'Estat, la titular d'Ecologia ha estat la primera a caure per expressar el desacord.
Abans que a ella, Hollande va obligar a abandonar el Govern el ministre del Pressupost, Jérôme Cahuzac, obligat a plegar per un escàndol d' evasió fiscal.
Considerat massa tou i mancat d' autoritat, Hollande ha volgut deixar clar qui mana i enviar una advertència als membres més díscols del Govern, especialment els socis d'Els Verds, coalició de partits ecologistes que ocupa dues carteres.
"L'ecologia no forma part de les prioritats del Govern", han lamentat alguns diputats d'Els Verds, que es plantegen abandonar l'Executiu. |
Monica Terribas descobreix el twitter.
Divendres passat en el decurs de la Comissió de Control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vaig fer una cosa molt habitual en els darrers anys com és comentar algun aspecte dels tractats en aquesta o qualsevol altre comissió,... |
La contaminació atmosfèrica podria superar el llindar d'ozó a la Plana de Vic
Protecció Civil ha avisat de la possible superació del llindar d'informació d'ozó troposfèric, que suposa un risc per a la salut humana i el medi ambient a la Plana de Vic (Osona), ha informat la Generalitat en un comunicat.
L'avís es basa en la informació de la Direcció General de Qualitat Ambiental a través del Servei de Vigilància i Control de l'Aire, que preveu que es puguin superar els 180 micrograms per metre cúbic, límit que es considera segur per a la salut.
L'Agència de Salut Pública de Catalunya recomana que les persones sensibles a la contaminació --aquells que pateixin problemes respiratoris, nens i ancians-- no realitzin esforços ni activitat física a l'aire lliure quan els nivells d'ozó siguin més elevats. |
Portis, petites mudances i retirada d'enderrocs, a preus econòmics, amb furgó iveco daily de 10 m3 i 1500kg de càrrega. el treball es realitza a la zona de la comunitat valenciana, amb possibilitat de negociar portis a major distància.
Embeno iveco dayli 35c14 amb elevalunas, tancament amb comandament, aire climatizado, mans lliures incorporat, seient neumatico, reforçat de ballestes, doble roda en eix del darrere, matriculat en 2005 i amb 45.000 km per tancament de negoci |
Com va dir Daniel Santiago en els parlaments postpartit de la Lliga ACB, l'equip havia estat sempre a un pas dels títols, com la Copa o l'Eurolliga, però amb l'ACB va ser diferent.
I és que es va passar del quasi al tot en el tram final de temporada. |
La regidora de Cultura plega i la substituirà Antoni Simon
La regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Anglès, Concepció Gelada, deixarà aviat el seu càrrec per qüestions familiars i personals, segons va manifestar.
Gelada va dir en primera instància que no ha de donar explicacions "a ningú" pel fet de plegar; sembla que molesta per alguns rumors que apuntaven que havia plegat per desavinences amb l'equip de govern.
Després va matisar la resposta dient que deixa el càrrec per qüestions estrictament personals, i que no hi ha cap malestar polític que motivi la seva renúncia.
L'alcalde d'Anglès, Pere Espinet, va explicar que entén els motius de la regidora i que el seu lloc l'ocuparà el següent de la llista, Antoni Simon. |
Arxiu del divendres, 11/01/2013
El 2012 acaba, com sempre, fent balanç dels principals esdeveniments que han passat i triant els personatges més destacats de l'any.
Si bé la crisi, les retallades i la consulta per la independència han sigut les protagonistes a Catalunya i el reelegit president Obama ha estat escollit per la revista Times, com el protagonista de l'any; a Uganda la persona més rellevant del 2012 ha estat el maratonià Stephen Kiprotich.
Tanmateix els esdeveniments més destacats al país han estat les celebracions dels 50 anys de la independència, la corrupció endèmica i les controvertides i polèmiques lleis com l'"anti-homosexual" i la de l'explotació dels nous jaciments petrolifers.
Temàtiques de les quals se'n parlarà i en parlarem força aquest 2013.
Kiprotich, de 23 anys, serà premiat com l'esportista de l'any el proper 19 de gener a la glamurosa gala que tindrà lloc a l'Hotel Imperial Roayal de Kampala.
El maratonià, pràcticament desconegut al país fins els Jocs Olímpics de Londres, va guanyar la prova dels 41'167 quilòmetres el passat 12 d'agost.
Feia 40 anys que Uganda no aconseguia cap or des de que l'atleta John Akii-Bua guanyà els 400 metres tanques a Munich'72.
Kiprotich és originari de la província de Kapchorwa, regió muntanyosa a l'est d'Uganda, on el Mont Elgon s'aixeca a més de quatre mil metres tot assenyalant la frontera amb Kenya.
És una zona productora del millor cafè aràbiga del país.
L'atleta forma part de l'ètnia sabin, lamentablement coneguda per ser l'únic grup ètnic ugandès que continua il·legalment i clandestina practicant la mutilació genital femenina.
Tot i que cada vegada menys per la pressió del govern de Museveni i per grups d'ONG's i col·lecitus de dones sabin, encapçalats per Jane Frances Kuka, activista i diutada pel districte de Kapchorwa, que fou també ministra de gènere i cultura.El maratonià s'ha convertit en un heroi nacional de qui els ugandesos se senten molt orgullosos.
No cal dir que és la persona més venerada del seu districte.
A més, la seva història personal s'ha convertit en un exemple de superació i d'èxit al país.
El més petit de set germans, va créixer en el si d'una familia dedicada a la pagesia i ramaderia de subsistència.En les seves estones lliures entre l'escola i el treball familiar, Kiprotich entrenava pels camins i carreteres de la serralada de l'Elgon fins que es va traslladar a Kenya per dedicar-se plenament a l'atletisme.
Ara comença a recollir els fruits. |
Tossa acorda amb la propietat reduir l'import de la vil·la romana en 150.000 euros
L'Ajuntament de Tossa de Mar ha arribat a un acord amb la propietat d'una parcel·la de la Vil·la Romana dels Ametllers per rebaixar l'import que li ha de pagar en virtut de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va condemnar l'administració local a abonar 949.717 euros per l'expropiació dels terrenys.
Així, el conveni entre les dues parts situa la xifra que l'Ajuntament haurà de pagar en 800.000 euros, segons van informar ahir fonts municipals.
Per fer-hi front, el consistori ha obtingut un crèdit a través del BBVA de 743.413,03 euros per poder pagar la major part de l'import que la sentència diu que ha de pagar a la propietat de la parcel·la.
El terreny, d'uns 900 metres quadrats, és on hi ha la piscina i una part de l'entrada al jaciment arqueològic.
Inicialment, la sentència judicial obligava l'Ajuntament a aquest quasi 950.000 euros en tres anys (2014, 2015 i 2016), però l'equip de govern (TU i PSC) ha arribat a un acord amb la propietat i, finalment, es pagarà 800.000 euros?l'any 2014 i es tancarà el tema, han afirmat les fonts municipals.
En aquest sentit, es pagarà 743.413,03 euros amb el crèdit obtingut -que es tornarà en 10 anys- i els 56.586,97 euros restants en concepte d'interessos seran assumits pel pressupost municipal del 2014.
El conflicte es va iniciar fa anys, quan la propietat va oferir la cessió gratuïta de la parcel·la amb l'única contrapartida que figurés el seu nom en el cartell anunciador del jaciment.
El govern local de l'època s'hi va negar i va començar un litigi perquè l'Ajuntament considerava que els propietaris no tenien cap propietat sobre el conjunt romà.
El 2004 el cas va arribar als tribunals.
L'any següent, el jutjat contenciós va reconèixer la propietat com a propietària de la finca i va obligar l'Ajuntament a iniciar el procediment d'expropiació, han relatat les citades fonts.
El 2007, l'Ajuntament (PSC i ERC) i la propietat van arribar a un acord: els propietaris cedien a l'Ajuntament totes les propietats del jaciment a canvi d'acumular en una altra parcel·la seva l'edificabilitat que perdien en aquesta.
Dos anys més tard, però, el govern de CiU va anul·lar aquest conveni i la propietat va tornar a anar als tribunals.
L'any 2011, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va tornar a donar la raó a la propietat i va fixar un preu just de prop de 600.000 euros, més una indemnització de 143.000 euros per ocupació il·legal.
L'Ajuntament hi va recórrer i ha perdut.
La nova sentència reafirma aquelles quantitats i hi afegia els interessos, que eren més de 200.000 euros.
En total, prop de 950.000 euros d'acord amb el manament judicial.
La negociació de l'equip de govern amb la propietat, però, ha permès arribar a l'acord per reduir aquesta xifra als 800.000 euros. |
Ja fa més d'un any que Rodalies haurien d'haver estat transferides a la Generalitat, segons va anunciar el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.
L'executiu català i espanyol sembla que no es posen d'acord.
A la sortida de l'última reunió de la Comissió Mixta Estat-Generalitat, el conseller d'Interior, Joan Saura, ha expressat la seva "preocupació per la lentitud dels traspassos".
Confia que "abans que comencin les vacances d'estiu, els traspassos i els convenis oberts es puguin acabar de traspassar".
En aquesta reunió, els dos executius han acordat el traspàs de la Inspecció de Treball però encara queden importants qüestions pendents, com és el cas de Rodalies.
Saura ha manifestat la inquietud de la Generalitat per la "lentitud política" del procés.
Ha afegit, però, que s'han fet avenços importants: "Estem pendents que el govern central aprovi el pla d'inversions.
Coneixem alguns esborranys i ens semblen, globalment, bé, amb algunes qüestions on no hi ha acord total".
També ha assenyalat que cal "acabar de definir el model".
La ministra d'Administarcions Públiques, Elena Salgado, ha respost a aquesta lentitud afirmant que "el que queda són competències que són més complexes en la seva definició concreta".
A finals de febrer, es podria produir una nova reunió per avançar en la negociació dels traspassos i convenis pendents. |
La mostra sobre arquitectura i urbanisme recull imatges captades per estudiants de Batxillerat tècnic
Els tres primers premis han estat per a Marta Tarrés, Andrea Planas i Anna Carmona
Fins al dia 29 de maig es pot veure, a la delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'exposició dels treballs fotogràfics sobre arquitectura i urbanisme que han realitzat alumnes de l'IES Joan Brudieu.
La mostra s'ha inaugurat aquest dimarts al vespre a l'oficina del gremi d'arquitectes, al passeig Joan Brudieu.
Aquesta és la tercera edició del concurs i, segons els organitzadors, se li vol donar continuïtat cada any.
Les guanyadores -enguany tots els premis han estat per a noies- fan el batxillerat tècnic.
Segons el delegat del Col·legi d'Arquitectes al Pirineu, Ricard Lobo, el resultat del concurs "és extraordinari".
Lobo està molt satisfet per la implicació dels vuit alumnes que hi han pres part, cadascun dels quals ha presentat dues fotografies.
L'objectiu principal del concurs és que els alumnes es fixin en elements arquitectònics i urbanístics que normalment passen desapercebuts a la resta de la gent.
El primer premi se l'ha emportat l'obra Escletxa, de Marta Tarrés; el segon ha estat per a Andrea Planas i la seva foto Uralita; i el tercer, per a Anna Carmona amb la foto Fusta sobre capell.
En aquest darrer cas, per exemple, la foto recollia un capitell del carrer Canonges, segons explica l'autora, Anna Carmona.
Pel que fa als accèsits, el primer ha estat per a Itziar Badenas per la foto Broc, el segon per a Helena Corral per Arc, i el tercer per a Sandra Díaz amb Els balcons.
La mostra es pot veure de dilluns a divendres de 10 del matí a 2 del migdia. |
Un els 50,9 milions d'euros que la Generalitat no ha pressupostat.
L'altre el fastuós espectacle de l'endegament de noves titulacions adaptades a Bolonya el proper curs.
No sembla que hagi prou acord entre les universitats, no tenen els mateixos interessos, i els manifestos estan de moment aturats.
El dilluns s'han de trobar rectors i universitats amb el conseller Huguet i la comissionada Palmada.
Aquesta última té moltes competències però no són suficients.
No té la clau i rep les crítiques.
No em cansaré d'insistir que els problemes no es resoldran fins que no es creï un departament específic i es planifiqui amb el pressupost al costat i amb incentius i controls adequats.
Qui dirigeix la política universitària de Catalunya ha de seure a l'Executiu.
Avui suposo que hauran hagut reunions, s'hauran presentat ja llistats de les titulacions que s'adaptaran el curs vinent.
Si us plau, definim ràpidament que s'ha de resoldre, com s'ha de fer i que es prenguin les decisions, per dures que siguin, però mentre es fa tot això s'han d'arreglar els problemes econòmics.
No ho dubteu, si no es prenen mesures immediates globalment seguiran creixent encara que es posin els 50,9 milions d'euros.
Paral·lelament la societat, estupefacta, no entendrà que es posin més diners. |
L'objectiu de la tesi és l'estudi de la música a Mallorca durant el segle XVII.
La recuperació i estudi de les fonts musicals conservades en la catedral de Mallorca és l'eix principal de la tesi, que, però, vol presentar també la seva contextualització dins del panorama musical de Mallorca.
L'estudi de la formació de les distintes capelles de música, principalment la de la catedral, de les seves activitats i participació en les distintes celebracions religioses i civils, intenta donar una visió general del paper de la música en l'ambient cultural i humanístic de Mallorca.
Així mateix l'análisi detallat del repertori musical global en ús durant el segle XVII, tant pel que fa a les composicions en llatí, com en les composicions en llengua vernacle conservades completes, parcials o baix atribució anònima, vol ser revelador dels interessos i de les necessitats musicals que es tenien durant aquells anys i com aquests podien ser determinants per a la formació del corpus d'obres musicals que es feien servir en les celebracions de la catedral.
El corpus de composicions musicals estudiat i editat compren obres en llengua castellana que es conserven completes i que corresponen, en la seva majoria, a autors hispànics actius durant el segle XVII.
Està format per disset composicions dividides en vuit villancicos, sis tonos i tres peces per a ministrils.
Les aportacions fonamentals que fa aquesta tesi és la recuperació d'un nombre destacable d'obres que són inèdites en el corpus de música en castellà del barroc, de compositor tan notòris Joan Barter, Josep Gaz, Antonio Teodoro Ortell o Tomás Micieces I. Totes les composicions eren inèdites i, per tant, aquest treball també servirà per enriquir el catàleg d'obres de cada un d'aquests compositors.
Destaca, així mateix, la col·lecció dels sis tonos (E-PAc, sig. FA 1964) composts per Juan del Vado i Juan Hidalgo, músics de la cort de Madrid, que fins ara romanien en l'oblit en mig de les pàgines d'un llibre d'anotacions de la fàbrica de la catedral.
Un altre conjunt d'obres que s'han donat a conèixer en aquest treball de tesis és un petit recull de música per a ministrils, anotada en un plec solt conservat dins del volum sv2, que conté el segon llibre de misses de Palestrina (Roma, 1572).
Conté un total de sis composicions, de les quals només tres es conserven en totes les seves parts.
L'edició i estudi d'aquesta música per a conjunt instrumental, constitueix una aportació al repertori de música composta exclusivament per a ministrils, de la qual es conserven moltes poques fonts a l'estat espanyol.
Aquesta tesi realitza, també, diferents i òbvies aportacions tant al coneixement de la música a Mallorca i, sobretot, contribueix a una millor comprensió de la història de la música hispànica, en el seu conjunt i context mediterrani.
A més de l'evident recuperació patrimonial associada a aquest treball, s'ha volgut, així mateix, donar llum sobre el procés compositiu de les obres, la seva gènesi i la seva recepció al llarg de la història, a través d'una edició que intenta tenir una doble lectura: per una part, vol ser una aportació científicament rigorosa al coneixement del patrimoni musical espanyol i per una altra, facilitar l'accés al músic pràctic per contribuir a la difusió d'aquest repertori. |
El CAER marca el ritme de la cartellera Publicat per Natàlia Borbonès (El Punt) 14/12/2007
Trenta-vuit espectacles, als quals caldrà sumar els de la fira del circ Trapezi que no s'escenifiquin al carrer, componen la cartellera d'hivern-primavera dels dos teatres públics de Reus.
Una programació en què ressalten les produccions del Centre d'Arts Escèniques de Reus (hi destaquen sobretot la posada en escena d'obres d'Elfriede Jelinek i David Hare), que conviuran amb espectacles d'altres companyies com ara Stalin, La plaça del Diamant, Coral Romput i Hay que purgar a Totó, l'última proposta del director Georges Lavaudant i els intèrprets Núria Espert i Jordi Bosch.
Toni Albà dirigint el Teatre Estable del Baix Camp i Joel Joan protagonitzant Intimitat són altres noms d'una programació que no oblida la dansa i la música.
Tot i que la nova temporada del CAER ja ha començat amb espectacles com ara Carta d'una desconeguda o Roses de gos (que s'estrena avui al Bartrina), la resta de les propostes es van presentar ahir en un acte que va reunir la regidora de Cultura, Empar Pont; els dos responsables del CAER, Ferran Madico i Cèsar Compte, i Francesc Cërro, membre de la nova comissió que orientarà la programació dels dos teatres.
Precisament Cërro dirigirà al gener, al Centre d'Art Cal Massó, La més forta, d'August Strindberg, la primera proposta de l'any del CAER.
També al gener, s'estrenarà al Fortuny el cicle CCCR (Cicle de creació contemporània de Reus), on quinze actors interpretaran els monòlegs de quinze autors, dirigits per tres directors.
Actors, autors i directors són de les comarques de Tarragona.
La següent proposta, ja a l'abril, serà Goldberg, un drama musical dirigit per Ferran Carvajal i que el CAER coprodueix amb el Mercat de les Flors.
Però una de les propostes més destacades de la temporada serà, sens dubte, Què va passar quan Nora va deixar el seu home o els pilars de la societat, de la controvertida autora austríaca Elfriede Jelinek, premi Nobel de Literatura.
En coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, el CAER afronta la posada en escena d'una obra que planteja què va passar a Nora, el personatge central de Casa de nines, després del cèlebre cop de porta amb què acaba l'obra d'Ibsen.
De la programació, també destaca la primera col·laboració entre els tres centres d'arts escèniques de Catalunya (Reus, Terrassa i Salt-Girona): El silenci del mar, una obra de Vercorse (pseudònim de Jean Bruller), ambientada en la França ocupada pels nazis i interpretada per Pere Arquillué, Xicu Massó i Míriam Alemany.
Finalment, el mateix director artístic del CAER, Ferran Madico, assumirà la direcció, al juny, de My zinc bed ( El meu llit de zinc ), del destacat dramaturg britànic David Hare.
A banda de les produccions teatrals del CAER, les cartelleres del Bartrina i Fortuny inclouran altres propostes estimulants de gener a juny.
És el cas de Coral Romput, un muntatge dirigit per Joan Ollé i basat en l'obra del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés, i que fa anys van estrenar Ovidi Montllor i Toti Soler; o de les actrius de T de Teatre, que presentaran Com pot ser que t'estimi tant, de Javier Daulte.
La participació local vindrà amb el TEBAC, que dirigit per Toni Albà estrenarà al febrer Mira sempre la part bona de la vida, amb dramatúrgia de Miquel Àngel Fernández.
La resta de propostes per destacar són Estriptis, espectacle que escenifica les propostes de sis creadors (Rafael Amargo, Jaime Chávarri, Mario Gas, Andrés Lima, Carles Padrissa i Sol Picó); L'home i la bèstia, una coproducció del centre escènic de Terrassa i el TNC; Stalin, dirigit i interpretat per Josep M. Flotats; La plaça del Diamant, del TNC; Hay que purgar a Totó, un muntatge del Teatro Español de Madrid que reuneix Núria Espert i Jordi Bosch, o Intimitat, amb un repartiment encapçalat per Joel Joan i Clara Segura. |
L'actual president del Consell Català del Moviment Europeu ha manifestat que aquest ens promourà la candidatura de Lleida al Premi d'Europa amb què el Consell d'Europa distingeix les ciutats especialment actives en la promoció dels ideals europeus i dels drets humans
L'expresident de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Lluís Maria de Puig, s'incopora al jurat del Premi Internacional Ciutat de Lleida amb què l'Ajuntament reconeix socialment i institucional la tasca desenvolupada en favor de la visibilització, presència o ressò internacional de la ciutat de Lleida i la seva àrea d'influència.
De Puig, actualment president del Consell Català del Moviment Europeu, ha visitat aquest dimecres la Paeria i s'ha reunit amb l'alcalde, Àngel Ros, i els tinents d'alcalde Marta Camps i Josep Presseguer.
D'altra banda, de Puig ha manifestat la voluntat del Consell Català del Moviment Europeu de promoure la candidatura de Lleida al Premi d'Europa, un conjunt de quatre distincions amb què el Consell d'Europa reconeix els ens locals que han destacat en la promoció dels ideals europeus i dels drets humans.
El conjunt de quatre distincions són successivament el Diploma europeu, la Bandera d'honor, la Placa d'honor i el Premi d'Europa. |
11 respostes a "La nova oferta de places universitàries per al curs vinent"
Ara fa gairebe dos any el govern va dir que les primeres carreres que farian el pla bolonya serien les de magisteri.
Alhora ja fa temps que vaig denuniciar que hi hauria un any on no entrarien en el sistema educatiu mestres.
Tambe vaig afirmar que de forma temporal shaurien dampliar les places de magisteri.
El govern ho ha fet. sha passat a 330 places mes pero no saplicara el proces de bolonya.
Segurament perque en veure que la sisena hora ha estat un desastre ara intentant fer un pedas.
Aqui teniu la noticia. que paradoxalment mha costat molt de trobar. [...]
Fa una mica més d'un any, el 24 d'abril de 2007 vaig tenir l'honor de presentar al plenari del difunt Consell de Coordinació Universitària, presidit per la ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, de L'informe sobre el finançament de les universitats públiques.
Podeu obtenir totes les dades a L'informe sobre el finançament de les universitats. [...]
És interessant veure com Espanya agafa els recursos catalans i els posa en un altre lloc.
Mentre els estudiants manifestar-se per la privatització i altres bajanades i no són capaços d'adonar-se que el que cal fer és demanar un augment substancial del recursos dedicats a beques, especialment a Catalunya.
Vull recordar, m'he referit abans, l'informe sobre el finançament de les universitats.
Allà es parlava de quant havien de créixer els recursos destinats a aquesta finalitat. [...]
Avala això el fet que més recentment, la mateixa Sindicatura va publicar l'informe Agregat de les Universitats Públiques de Catalunya, Exercicis 2004 i 2005 (ref. 9/2007).
M'hi vaig referir el passat octubre en un article titulat: Universitat, molt soroll per no res i posteriorment al febrer vaig escriure: El dèficit econòmic de les universitats.
En aquell informe la Sindicatura deia que la UB presenta al final del 2005 un dèficit de 46 milions d'euros. [...]
La setmana passada es va fer públic el tercer Informe INNOVACEF, INNOVACEF 2008, que té com a objectiu conèixer la situació general dels joves investigadors espanyols, donar suport a les seves demandes i necessitats, així com contribuir a millorar el sistema d'R+D+i. espanyol.
L'informe ha estat realitzat pel CEF en col·laboració amb la Federació de Joves Investigadors/Precaris i ha comptat amb la cooperació del Sistema Espanyol de Comunicació per a Investigadors en l'Exterior (RedIEX).
Fa un any, en relació a l'Informe INNOVACEF 2007, ja vaig publicar Economia i joves investigadors [...]
Com suggereix l'Enric Canela (bloc) no seria mala idea aprovar a Catalunya un decret per tal que els joves de menys de trenta anys puguin disposar d'un domini gratuït.cat, a semblança del recent aprovat pel govern espanyol pels dominis.es. [...]
En un altre ordre de coses, a l'octubre passat escrivia: Per no perdre el costum, el ministre Molina i Zapatero ens volen aixecar la camisa.
El govern espanyol se saltava, una vegada més una la llei que ell mateix havia elaborat. [...]
Si ara anem una mica endarrere en el temps i mirem l'European competitivity report 2007 veiem que el PIB espanyol (no tinc dades de Catalunya) per hora treballada està a la cua de la dels països de la UE-15, tret de Portugal i Grècia.
Aquesta baixa competitivitat té moltes causes: infraestructures precàries, manca de competència en els mercats, horaris inadequats, relacions laborals basades en la desconfiança mútua, etc. Si ara llegim l'últim informe de l'Índex global de competitivitat publicat pel World Economic Forum. ens adonem que Espanya té una regulació laboral restrictiva i una força de treball mal formada.
I d'entre els punts febles de l'economia espanyola destaquen aquells que tenen a veure amb la societat del coneixement.
Són les polítiques de l'Administració General de l'Estat les que més condicionen les polítiques econòmiques de la resta dels agents econòmics i socials. [...] |
Avui he sentit a la ràdio que ja li han ofert feina a diferents emisores dels EUA, i crec que fins i tot els Cleveland li han ofert per fer d'speaker als partits.!!
Sens dubte una historia molt maca.
M'han regalat una novela d'en Joan Jordi Miralles, anomenada l'ùter de la balena, d'editorial Moll, que ha estat premi de narrativa Vila de Lloseta de Mallorca.
La he llegida en quatre dies, sense poder-me desenganxar, i disfrutant-la moltíssim.
Un preciòs regal de nadal i reis
i et paguen per escriure aquest blog, guapa? quina manera de llençar els diners
I tu quina manera de malgastar el temps amb el teu comentari imbècil.
Joan, només puc dir una cosa... et felicito, fill!! el món es ple de xirripitiflàutics amb mala llet i poca feina a mi m'agrada el teu bloc, Rut, endavant les hatxes!!
Ja entenc que la subtil llengua francesa ha cedit el pas al salvatge anglès en l'ensenyament secundari, però tanmateix una ulladeta al diccionari no seria sobrera.
Hola Miquel, ho he estat buscant i ho veig amb dièresi per tot arreu, així que no sé... |
L'any que ve és el tercer d'aplicació del conveni triennal signat per la Generalitat i els ajuntaments de Girona i Salt, el qual va donar l'impuls necessari a Temporada Alta perquè esdevingués el festival de tardor de Catalunya.
Ara cal decidir si el festival, que segons el director artístic, Salvador Sunyer, ha tocat sostre, es transforma en un referent europeu.
Sunyer va fer balanç d'enguany, amb unes xifres brillants: 91,8% d'ocupació, 28.030 espectadors respecte de 30.525 entrades.
En la programació de l'edició d'aquest any de Temporada Alta, la definitiva pel que fa al festival com a referent a tot Catalunya, segons Salvador Sunyer, ja s'hi feia palesa l'ambició de situar-se en el mapa europeu dels grans festivals, com ara Edimburg (12,5 milions d'euros de pressupost), Avinyó (9,2 milions), el Grec (4,4 milions) o el Festival de Otoño de Madrid (3 milions).
El cartell d'aquest any ha atret un nombre gens menyspreable de programadors d'arreu d'Europa, i ha motivat sol·licituds de col·laboració i d'informació dels directors d'altres festivals sobre espectacles catalans o que s'han pogut veure en el marc de Temporada Alta.
La feina feta durant aquests setze anys i el creixement mesurat i proporcionat en tots els aspectes del festival, que actualment té un pressupost d'1,8 milions d'euros, són l'aval de Sunyer per demanar a les administracions, i molt especialment a la de l'Estat –fa una aportació minsa de 40.000 euros–, més implicació, si és que comparteixen la idea de fer créixer un festival que, en paraules del mateix director artístic, amb el format actual « està al límit.»
La reflexió és clara: pot continuar com és ara, molt dignament, però sense més ambició, o apostar per posar-se a l'altura dels gran festivals d'arts escèniques europeus i esdevenir un agent irradiant a la resta d'Europa de produccions pensades i fetes a Catalunya.
Sunyer va afirmar: « Ara s'obre una etapa de reflexió per tal que, durant un any, els organitzadors, la direcció i la societat de l'àrea urbana de Girona decidim què volem que sigui Temporada Alta en el futur, en els pròxims 8, 9 o 10 anys.
Si volem que miri de continuar com està ara, i ampliar-ne les activitats potser més enllà de l'espai de Girona o Salt, o si volem que es converteixi definitivament en un dels grans festivals europeus, que situï Catalunya i l'àrea urbana de Girona com un punt destacat en el mapa europeu de les arts escèniques.»
Per fer aquest salt, qualificat de « definitiu », a més d'un augment pressupostari, segons el director artístic de Temporada Alta, caldria fer una « redefinició dels objectius i dels espais teatrals de Girona i Salt ».
Per Sunyer, que ahir en la presentació del balanç va estar acompanyat de les alcaldesses de Salt i Girona aquesta nova etapa es planteja « amb temps, sense urgències », i en un moment, en què « entre tots podem començar a dissenyar el futur del festival amb molt poc risc d'equivocar-nos.» |
Nou web per millorar l'eficàcia dels tractaments mèdics
El web, impulsat per la iniciativa MAPAC i altres institucions científiques estrangeres, recull recomanacions i consells sobre com millorar l'eficàcia de les pràctiques mèdiques i reduir els tractaments que no siguin efectius.
El web integra consells que han resultat de la iniciativa de Millora de l'Adequació de la Pràctica Assistencial i Clínica (MAPAC) i alhora els permet consultar amb recomanacions fetes per organismes i societats científiques estrangeres com Do Not Do, Choosing Wisely, entre d'altres.
Amb aquest nou portal es podran consultar, per exemple, suggeriments de pràctiques que tinguin un balanç desfavorable de costos o que tinguin millors alternatives que mantinguin la qualitat assistencial però a costos més reduïts.
De moment, totes les recomanacions estan disponibles només en castellà i anglès, a més d'estar classificades en funció de l'autoria, especialitat i problema de salut. |
L'extresorer del PP tenia 22 milions en un compte a Suïssa
Bárcenas va retirar els diners després de ser imputat
L'extresorer i exsenador del PP Luis Bárcenas va arribar a tenir 22 milions d'euros en un compte en un banc de Suïssa, diners que va traspassar a altres comptes el 2009, una vegada imputat en el 'cas Gürtel', segons la documentació enviada per aquest país al jutge instructor Pablo Ruz.
El vicesecretari d'Organització del PP, Carlos Floriano, assegura que no sap res dels 22 milions d'euros que té a Suïssa Luis Bárcenas.
L'extresorer i senador del PP, Luis Bárcenas, compareix als jutjats de València, el mes de maig passat.
En un resolució, Ruz acorda traslladar aquesta nova documentació de la comissió rogatòria encarregada a Suïssa a l'Agència Tributària i a la policia perquè realitzin informes sobre cinc comptes bancaris trobats a Suïssa, quatre d'ells vinculats presumptament a Bárcenas i un cinquè a un altre imputat en 'Gürtel', Eduardo Eraso Campuzano.
Segons la nova informació, Bárcenas va tenir a finals del 2005 14.885.976 euros en un compte de Dresdner Bank a nom de la fundació panamenya Sinequanon, quantitat que va pujar a 19.757.330 euros a finals del 2006 i a 22.144.832 euros a finals del 2007, va baixar a 13.673.661 euros a finals del 2008 i a 11.853.921 euros l'octubre del 2009.
El jutge li atribueix el compte perquè l'entitat identificava el client amb les inicials "Mr.
LB", "LB" o "LBG", i també de forma completa com a Luis Bárcenas Gutiérrez amb còpia del seu DNI, explica el document.
Aquests fons procedirien d'un altre compte que es va obrir el 2001, i per això el jutge ha acordat aquest dilluns ampliar la comissió rogatòria al període comprès entre el 2001 i el 2005, i el 2009, una vegada es coneix la investigació contra ell i fins i tot després de la seva declaració davant el Tribunal Suprem al juliol, ja que l'imputat hauria procedit presumptament a realitzar diverses transferències des del seu compte per finalment clausurar-lo, transferint tots els seus actius a un altre compte de la mateixa entitat a nom de la mercantil Tesedul SA.
Després del juliol del 2009, Bárcenas hauria acordat transferir determinats fons a un compte amb titularitat de Tesedul de l'entitat bancària Lombard Odier. |
experta en ciències ocultes des de fa més de 15 anys, t'atenc de forma personal, ja que això no és un gabinet ajudada per guia espirituals, obro camí i faig peticions per millorar la teva vida. confia en el meu, no ho dubtis. crida'm. de la meva mà pots trobar la solució a les teves |
A l'esplèndida biografia de Freud, escrita per Peter Gay, he trobat una descripció dels temps de l'ascens nazi al poder a Àustria i de l'annexió (l'Anschluss).
Tot i que l'autor en algun moment exagera en la contraposició entre l'austríac que gaudia amb la persecució dels jueus i l'alemany que seguia ordres, el cert és que en conjunt, amb la lectura d'aquest fragment, ens en podem fer una idea del que va representar per als que van ser perseguits, vexats i anorreats.
Aquell dia, el 12 de març de 1938, i el següent, Freud es va seure al costat de la ràdio i va escoltar com els alemanys es feien amb Àustria.
Va sentir anuncis lleials de resistència, seguits d'un tall, l'alegria en un costat i després en l'altre.
Malalt com se sentia per efectes d'una operació, els esdeveniments polítics el van fer oblidar els seus dolors.
El seu Chronik registra breument els fets: diumenge, 13 de març, "Anschluss amb Alemanya", i a l'endemà, "Hitler a Viena".
Començava el regnat del terror, una combinació pudenta de les purgues planejades pels invasors i els esclats socials de diversió cruel: terror contra els socialdemòcrates, contra líders incòmodes de l'antiga dreta; i sobretot, contra els jueus.
Freud no havia dit tot el que havia de dir contra els seus compatriotes.
Hem vist que a finals de 1937 va caracteritzar els austríacs com no menys brutals que els alemanys; en realitat, van demostrar ser més afeccionats que els nazis en caure ferotgement sobre els indefensos.
El fanatisme i el revengisme sàdic que molts alemanys van trigar cinc anys a adquirir, o a expressar, van governar la conducta dels austríacs al cap de només uns dies.
Molts alemanys havien cedit sota el bombardeig incessant de la propaganda, acovardits per un estat exigent, un partit vigilant, i una premsa controlada; molts austríacs no van necessitar cap tipus de pressió.
Només una petita part del seu comportament es pot explicar, o excusar, com a submissió obligada al terror nazi.
Les turbes que van saquejar les cases dels jueus i que van terroritzar als petits comerciants ho van fer sense ordres oficials i van gaudir amb el seu treball.
Els prelats austríacs, guardians de la consciència cristiana, no van intentar en absolut mobilitzar les forces del seny i la decència que encara quedessin; el cardenal Theodor Innitzer va donar el senyal de sortida, i els sacerdots van celebrar des del púlpit les fites de Hitler, van prometre cooperar alegrement amb la nova providència, i van ordenar hissar als campanars la bandera amb l'esvàstica en els moments indicats.
Aquests homenatges clericals a Hitler proporcionen un devastador comentari al funest interrogant que Freud havia formulat només unes poques setmanes abans, quan es va preguntar si la poderosa Església Catòlica no podria, per propi interès, aixecar-se contra Hitler.
Els incidents als carrers de les ciutats i pobles d'Àustria immediatament després de la invasió alemanya van ser els més atroços que el Reich de Hitler havia presenciat fins aquell moment.
Els obscens calumniadors antisemites de periòdics nazis com el St ü rmer, les noves lleis que restringien la pràctica professional als jueus alemanys, la legislació racial de finals de 1935, els pobles que anunciaven amb orgull que estaven "nets de jueus" (" Judenrein " ), estaven mostrant als jueus alemanys una avantsala de l'infern.
Però encara no havien patit tota la violència gratuïta a gran escala que es va escampar per Àustria després de l' Anschluss: el març de 1938, Àustria va ser un assaig general de les persecucions alemanyes de novembre.
El popular dramaturg alemany Carl Zuckmayer, un liberal, es trobava per casualitat a Viena en aquells dies i mai els va oblidar.
"L'infern s'havia obert, alliberant els seus esperits més baixos, més repugnants, més impurs.
La ciutat s'havia transformat en un malson pintat per Hieronymus Bosch"; l'atmosfera estava plena "de crits incessants, salvatges, histèrics, d'homes i dones".
Per a Zuckmayer, totes aquelles persones havien perdut el control dels seus rostres; exhibien "ganyotes distorsionades: alguns angustiats, altres falsos, i altres encara amb un aire de triomf salvatge, ple d'odi".
Ell ja havia presenciat alguns fets horribles a Alemanya, fins i tot el putsch hitlerià de la cerveseria el novembre de 1923, i l'ascens nazi al poder el gener de 1933.
Però res d'això s'aproximava a les escenes que s'estaven desenvolupant als carrers de Viena.
El que s'havia "desfermat allí era la sublevació de l'enveja, la maldat, la rancor, la cega i viciosa sensualitat de la venjança".
El boicot als comerciants jueus de Viena i altres ciutats austríaques era el de menys.
Però resultava prou repugnant; ho feien complir brètols de camisa marró o joves petulants que duien braçalets amb l'esvàstica, i que prenien represàlies salvatges amb qui els ignorava o els desafiava.
Els nazis austríacs comptaven amb llistes preparades per a aquell moment; ells i els seus seguidors van saquejar habitatges i negocis jueus i sinagogues.
Però encara més aterridora era la violència espontània.
Veure a un jueu indefens era una cosa que estimulava la imaginació de les turbes austríaques, ciutat rere ciutat.
Els jueus ortodoxos d'Europa Oriental, que es destacaven pels seus barrets d'ala ampla, orelleres i barbes flotants, eren els blancs favorits, però els altres no se salvaven.
Mentre els seus torturadors udolaven de plaer, nens, dones i vells jueus eren obligats a esborrar, fregant amb les mans despullades o amb raspalls de dents, els slogans sobre el plebiscit de Schuschnigg que havien quedat escrits als carrers.
Un periodista anglès va presenciar una d'aquelles "festes de fregaments" ( " Reibpartien " ), com les anomenaven: "Homes de les SA van arrossegar un treballador jueu gran i la seva dona a través de la multitud que aplaudia.
Queien llàgrimes per les galtes de l'anciana, i mentre ella mirava fixament cap endavant, pràcticament sense veure els seus torturadors, vaig veure que el vell, en el braç del qual la dona es recolzava, mirava d'acaronar-li la mà.
Treball per als jueus, per fi treball per als jueus -cridava la multitud- "Li donem gràcies al nostre Fürher, que ha creat treball per als jueus!"
Altres bandes, en mig de mofes i puntades de peu, obligaven als escolars jueus a escriure "Jud" a les parets, a fer una gimnàstica humiliant, o a practicar la salutació hitleriana.
No va ser l'esclat d'un sol dia.
Un despatx de l'Associated Press enviat des de Viena el 13 de març informava que "avui han augmentat les escaramusses contra els jueus i el saqueig als seus negocis.
Els jueus estan desapareixent de la vida vienesa.
Pocs o cap es veuen als carrers o als cafès.
A alguns se'ls ha arribat a demanar que baixin dels transports públics".
El periodista havia vist un home "colpejat i abandonat ferit al carrer.
Un altre, a la sortida d'un cafè, va ser colpejat mentre l'esposa ho mirava tot impotent.
Una dona jueva que va retirar 40.000 schillings d'un banc va ser arrestada sense que hi hagués cap acusació".
Mentrestant, els "nazis van visitar la seu de l'organització esportiva jueva Macabi, van fer destrosses a l'edifici i van esmicolar la insígnia de l'organització".
Hi havia qui no podia creure el que veia, per a qui el meravellós somni de Viena, l'encantadora ciutat de l'alegria a la vora del Danubi blau, no havia mort per complet: "Líders jueus van expressar l'opinió que l'antisemitisme seria més moderat a Àustria que a Alemanya".
En realitat, va quedar demostrat el contrari.
En un despatx del 15 de març, un periodista va comentar: "Adolf Hitler ha deixat rere seu a Àustria un antisemitisme que està florint fins i tot més ràpidament que a Alemanya".
Aquest periodista continua descrivint escenes que s'havien tornat totalment familiars des d'un dia o dos abans per als lectors dels periòdics del món occidental (fregaments i tota la resta).
I va observar que si els jueus poguessin optar entre un austríac que gaudia i un alemany que obeia ordres, elegirien l'alemany: "L'escriptor va veure una dona amb un abric de pells, prop del Saechsischer Hotel, voltada per sis guàrdies nazis amb cascos d'acer i rifles, obligada a posar-se de genolls i a esborrar amb desesperació les paraules "Heil Schuschnigg!" escrites al paviment amb pintura blanca.
Però fins i tot amb aquests torturadors els jueus tenien motiu d'estar agraïts, malgrat les humiliacions que els imposaven, perquè els guàrdies no els havien colpejat com la turba semblava ansiosa de fer".
Aquella xusma, "en un estat d'ànim extremadament perillós i a punt per al saqueig", va ser dispersada pels guàrdies nazis amb cascos d'acer.
"És ben clar -reflexiona el periodista- que no només els jueus aprendran quin va ser el preu de l'Anschluss".
Un nazi alemany de Berlín amb qui havia parlat aquest periodista "va expressar certa sorpresa per la velocitat amb la que allí s'estava introduint l'antisemitisme, el que, segons va dir, feia de la situació dels jueus vienesos en una cosa molt pitjor que la dels jueus alemanys, perquè a Alemanya el canvi s'havia produït molt més gradualment".
A tots els periodistes que en aquells dies informaven des d'Àustria els impressionava l'esperit festiu regnant.
Carrers sorollosos plens -deia un titular del 14 de març-.
Cridant, cantant, agitant banderes, les multituds recorren la ciutat, fent el "Sieg Heil" nazi. / Joves en marxa. / Aires marcials alemanys reemplacen els valsos als cafès: No hi ha oposició visible".
Durant cert temps, mentre els nazis alemanys importaven la teatral manipulació de masses que tan bé havien elaborat al seu propi país, Àustria va estar de festa.
El costat fosc de la festa era la coerció i l'assassinat.
Març de 1938, a Viena i a d'altres llocs d'Àustria, va esdevenir un període d'assassinat polític organitzat, i també d'assassinat casual, improvisat.
L'advocat socialdemòcrata jueu Hugo Sperber, personatge més aviat important, que durant molt temps, a la seva manera enginyosa i desordenada, havia significat una provocació per als nazis austríacs, va ser literalment trepitjat fins a la mort.
Aquest incident no va ser l'únic: a l'abril, un enginyer, Isidor Pollack, director d'una fàbrica química, va resultar assassinat de la mateixa forma per homes de les SA que feien un "registre" a casa seva.
Altres jueus austríacs, com l'assagista, artista de cabaret i historiador de la cultura afeccionat Egon Friedell, va privar de la seva presa als torturadors i assassins; el 16 de març, quan les tropes d'assalt pujaven per les escales al seu apartament, es van llençar per la finestra i va morir.
Això va esdevenir una epidèmia: l'11 de març hi va haver dos suïcidis a Viena; tres dies més tard, el nombre va pujar a catorze, dels quals vuit jueus.
Durant la primavera, uns cinc-cents jueus austríacs van optar per la mort per salvar-se de la humiliació, l'angoixa insuportable o la deportació als camps de concentració.
Les morts violentes eren tan abundants que a finals de març les autoritats es van sentir obligades a emetre una desautorització dels "rumors referents a milers de suïcidis (presumptament esdevinguts) des de l'accés dels nazis al poder".
Presumint d'aquest tipus d'exactitud mecànica que caracteritzaria a la màquina de la mort nazi en tota la seva existència, la declaració deia: "Des del 12 al 22 de març es van suïcidar a Viena noranta-sis persones; només cinquanta d'aquests suïcidis van estar relacionats amb el canvi de situació política a Àustria".
Aquella primavera, la idea del suïcidi va arribar fins i tot a envair la casa de Freud.
El metge de confiança del mestre, Max Schur, que va ser a prop de la seva família durant aquells mesos desesperats, informa que quan van perdre les esperances de poder fugir dels nazis, Anna Freud va preguntar al seu pare: "No seria millor que ens matéssim?"
La resposta de Freud va ser característica: "Perquè a ells els agradaria que ho féssim?"
Podria haver ploriquejat dient que res valia la pena ja, i parlar amb anhel del teló que cauria, però ell no volia apagar la llum, ni abandonar l'escenari, a gust i conveniència de l'enemic.
L'esperit desafiant que tant va abundar a la vida de Freud encara bullia en ell.
Si se n'havia d'anar, ho faria amb les seves pròpies condicions.
Els nous governants van aconseguir integrar Àustria al Reich de Hitler amb una eficiència ràpida i despietada.
El seu treball, literalment, significava finis Austriae: en menys d'una setmana, l'exèrcit austríac, les lleis i les institucions públiques d'Àustria, van passar a ser branques dels seus equivalents alemanys, i el país ja no va ser Àustria sinó una província oriental d'Alemanya anomenada "Ostmark", un calculat arcaisme.
Els jutges, buròcrates, industrials, banquers, professors, periodistes i músics jueus purgats immediatament; en el termini d'unes poques setmanes, l'òpera, els periòdics, el món dels negocis, la cultura superior i els cafès es van declarar amb ansietat "purament aris".
Es recompensava als nazis de confiança amb càrrecs d'importància i responsabilitat.
Pràcticament no hi havia resistència, ni tan sols objeccions.
Però la resistència hauria estat inútil i irracional; la petita oposició que van poder presentar els austríacs va ser sufocada per Heinrich Himmler i la seva elit de camises negres, les SS, amb mètodes més que eficients.
Les persones sospitoses d'una possible unió amb forces antinazis, o que algun cop poguessin arribar a fer-ho, van ser empresonades, estrangulades, mortes a trets, enviades al terrible camp de concentració de Dachau, a Baviera.
Un grapat va poder escapar a l'estranger, només per descobrir que la resta del món no tenia la intenció d'intervenir en la seva defensa. |
A partir de les dades del Ministeri d'Educació, Política Social i Esports del curs 2005-2006 i de l'INE, Magisnet ha fet un excel·lent treball analitzant el rendiment escolar en el període 2000-2006.
El titular, referit al conjunt de l'Estat, diu El fracàs escolar es dispara fins al 30,8% després de créixer 1,2 punts al 2006.
Diu que creix a més d'un punt percentual per any.
A l'Estat, en el període estudiat, va créixer 4,2 punts percentuals.
Només Astúries i el País Basc van més o menys bé, comparativament.
Catalunya se situa en un 28,4% i "només" va créixer un 3,9%.
L'augment de Catalunya és deu principalment a la baixada de rendiment de les noies.
A l'article de Magisnet podeu llegir l'anàlisi de les causes i algunes aportacions interessants. |
Els alumnes de 4t d'ESO de física realitzarem un comentari sobre la pel·lícula Space Cowboys.
Intentarem fer comparacions i verificacions sobre les dades físiques exposades en el film.
Al principi de la pel·lícula s'esmenta que un satèl·lit de telecomunicacions soviètic està sofrint una degradació orbital.
El satèl·lit baixa a uns 8km/dia i accelerant, i que en 34 dies impactarà a la terra.
També diuen que es troba a 1000 milles, uns 1600km aproximadament. |
Col·lapsats per l'atmosfera nacional que ens impregna en aquests temps, per una banda, i per la profunda crisi econòmica per l'altre, es fa difícil valorar la normalitat que es viu la política municipal, malgrat les estrebades en què ens hem acostumat als plenaris.
No depèn en exclusivitat del govern.
Segurament dimecres vinent, quan celebrem el Ple Municipal sortiran tot de retrets i posicionaments magnànims, que res tenen a veure amb el que s'està treballant i aprovant, (per exemple en els patronats, pas previ per aprovar al plenari).
És positiu però, que en aquests temps de dificultats màximes, a Sant Sadurní poguem fer front no només al dia a dia, sinó també millorar serveis, que presuposa el gran repte de mantenir-los (i gestionant-los millor).
I potser amb aquest detall no sabem valorar-lo prou.
Confosos sovint amb les dialèctiques oposició-govern.
Un dels grans reptes a resoldre.
Serà important veure-ho, tot i que pels ítems que rebo, des del grup majoritari, potser encara no han entès del tot el moment. |
Un bon retret de CiU al retard per part del Govern en presentar la proposta de Pacte nacional per a la Recerca i la Innovació.
CiU diu que després de 18 mesos, encara no hi hagi cap proposta de Pacte Nacional per a la Recerca i l'únic que hem vist és un document d'experts amb 160 recomanacions però encara no sabem què vol pactar.
Personalment m'agraden les mesures, però sense concreció pràctica no serveixen per a res.
A més són de molt diferent nivell.
A aquest pas no sé si arribarà a temps per al pressupost del 2009. |
Ple al Teatre Fortuny per a la representació de Luces de Bohemia
17 de Novembre de 2011, per Redacció
El Teatre Fortuny de Reus s'omplirà aquest divendres per a la funció de 'Luces de Bohemia', de Valle-Inclàn, en una posada en escena dirigida per Oriol Broggi i interpretada per Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, entre d'altres.
· Representació de 'Luces de Bohemia'
La funció a Reus serà aquest divendres,18 de novembre, a les 9 del vespre.
'Luces de Bohemia' és una obra de Valle-Inclán que apareix publicada l'any 1924.
El text parla de manera cruel de la vida literària i de la societat espanyola del seu temps.
La publicació del 1924 inclou alguns capítols nous i és la síntesi de la reflexió estètica i ideològica de Valle-Inclán en aquell període.
Des del 1920 havien anat apareixent capítols de l'obra però fins al 1924 no es va publicar l'obra compacta i definitiva.
Valle-Inclán fa una crítica a la societat espanyola, a la qual acusa de no donar cabuda ni als genis ni als treballadors.
Una societat que descriu com a 'canalla' i plena d'infàmia.
L'obra posa de manifest la decadència d'Espanya i dels espanyols que vistos des de fora resulten "esperpèntics".
La mirada de l'autor és valenta i molt moderna per tractar-se d'un ciutadà espanyol dels anys 20.
El seu director, Oriol Broggi, explica que Valle-Inclán va escriure 'Luces de bohemia' des d'una actitud crítica radical respecte a l'Espanya oficial del seu temps, sent molt conscient que el sistema polític de la restauració estava esgotat i que per un costat anaven els polítics i per un altre la realitat social. |
La campanya de Nadal frena la caiguda de vendes dels darrers anys
La primera fase de la campanya de Nadal als comerços s'ha tancat amb un bon balanç.
Per primer cop s'ha aconseguit frenar la caiguda dels darrers anys, les vendes s'han mantingut i en alguns casos han augmentat fins a un 4%.
Un canvi de tendència que els botiguers confien que es confirmi durant el proper any.
La campanya de Nadal representa per al petit comerç el 15% de la facturació de tot l'any, un percentatge molt important que pot contribuir a millorar les xifres d'un 2013 marcat per la crisi, si es confirma el canvi de tendència.
Segons Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, per primer cop en anys els botiguers no es queixen d'un decreixemnt de les vendes.
Alguns comerciants n'han notat fins i tot un repunt del 2, el 3 i, en alguns casos, del 4%.
L'arribada del fred ha contribuït a les vendes de moda i també s'han consumit productes relacionats amb les noves tecnologies i la telefonia, tot i que el producte estrella durant aquestes dates continuen sent les joguines.
Els números de la primera fase d'aquesta campanya fan que els comerciants siguin optimistes pel que fa a les vendes que es puguin fer fins a Reis.
De fet, la primera setmana de gener és la més comercial de l'any, i molt especialment els dies 2, 3, 4 i 5.
Per al petit comerç la campanya nadalenca representa el 15% de la facturació de tot l'any.
Per això les vendes que s'han fet aquests dies poden ajudar a compensar un any en què la facturació no ha estat bona.
De moment, la primera fase confirma les previsions que feia la Confederació de Comerç de Catalunya amb un canvi de tendència.
MIQUEL ÀNGEL FRAILE, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya "Hi ha comerciants que diuen que estan creixent un dos, un tres, un quatre per cent, i d'altres que diuen que igual que l'any passat, però gairebé ningú diu que ven menys que l'any passat.
Per tant tenim un canvi de tendència, no és que això vulgui dir que ja estem a una situació de millora, però en tot cas és un canvi de tendència que caldrà confirmar durant l'any pròxim."
El Nadal al comerç, però, també ha estat marcat per la polèmica sobre els festius oberts.
El Consell de Garanties Estatutàries considera inconstitucional limitar-ne l'obertura a vuit festius l'any perquè la normativa espanyola en fixa deu com a mínim.
Des de la Confederació de Comerç de Catalunya, tot i estar-hi en contra, asseguren que si s'acaba imposant la llei estatal, s'adaptaran i col·locaran els festius de la millor manera possible.
El Consell de Garanties també recomana suprimir la taxa catalana que els ajuntaments podrien establir per cobrir les despeses de serveis municipals que es deriven de l'obertura d'aquests dies.
Un impost que des de la Confederació de Comerç defensen.
MIQUEL ÀNGEL FRAILE, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya "Nosaltres estem d'acord en que hi ha d'haver-hi una taxa.
L'obertura en diumenge és com un dia de partit del Barça, representa més policia, més transport públic, més neteja... i és evident que aquells que gaudeixen i es beneficien han de ser els que suportin la despesa."
En els propers dies hi haurà nous festius amb botigues obertes.
Serà durant la darrera part de la campanya de Nadal, que comença d'aquí a dos dies i que és també la més forta.
La primera setmana del gener és la més comercial de l'any i els botiguers encaren amb optimisme. |
Àngel Colom i Mbaye Babacar Gaye varen rebre aquest dimarts, un delegació de seixanta cinc associacions del Mali que treballen per sensibilitzar la població contra la immigració il·legal, des de la capital, Bamako, i les principals regions d'aquell país d'on emigren molts joves malians que venen cap a Europa.
Cada any el Govern, en col·laboració amb aquestes associacions, fa una intensa campanya informativa demanant els joves que no arrisquin la seva vida intentant arribar a Europa, en pasteres o per altres mitjans sempre perillosos...
Voldrien posar en marxa plans de contractació en origen.
Iniciatives lloables que tindran el suport del Secretariat d'Immigració de Convergència. |
Olot repara el rellotge de Sant Esteve
La Comissió de Govern de l'Ajuntment d'Olot va aprovar la reparació del campanar de Sant Esteve.
La causa és que el rellotge toca els quarts, però les hores no.
Els serveis tècnics dels municipis es van assabentar del problema el dia 7 de gener.
Quan van anar a revisar la maquinària, es van trobar que el motor de les hores s'havia despenjat de la resta de maquinària.
Han encarregat la reparació a l'empresa Rifer, SL. |
Aquest mateix dissabte dia 5 d'Octubre a les 12h a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5, Barcelona) tindrà lloc la presentació de Didongo.
Didongo és una marca de kits d'activitats creatives per a nens d'entre 3 i 7 anys.
L'acte consistirà en una activitat-taller-presentació per no només donar conèixer els seus productes, sinó que a més crearan amb els infants que acudeixin a l'acte la seva pròpia joguina, una joguina divertida i creativa.
Una iniciativa molt curiosa que de ben segur és la mar d'entretinguda per als més menuts de la casa.
Aquest dissabte 5 d'octubre a les 11 del matí a la Biblioteca Manuel Arranz (C/Joncar 35), i com a part dels actes de presentació de Petit Poblenou, es durà a terme L'Art trencaclosques.
Una activitat que consistirà en que 24 prestigiosos artistes i il·lustradors es donaran cita al Poblenou per il·lustrar en directe cadascú una peça d'un trencaclosques gegant.
Aquesta trobada, organitzada per un conjunt de petites editorials especialitzades en literatura infantil, propicia l'acostament dels artistes al seu públic infantil a partir de la construcció i la il·lustració col·lectiva d'un trencaclosques gegant.
Cadascun dels 24 il·lustradors convidats, amb obra publicada, tindrà a càrrec seu la il·lustració de dues cares d'algun dels dotze cubs d'1 m3 que donaran forma al trencaclosques, que assolirà unes dimensions totals de 2x3x2 m.
Una vegada conclòs el treball, tots els cubs es desordenaran i es convidarà al públic a recompondre lliurement el trencaclosques, formant així imatges noves i sorprenents.
La celebració de L'Art trenca closques ha aconseguit reunir a un bon nombre de petites editorials de prestigi especialitzades en l'àlbum il·lustrat infantil.
A més de tot plegat, m'agradaria explicar-vos que Petit Poblenou és una plataforma de recent creació que busca potenciar i fomentar la cultura i el comerç de barri a Poblenou des d'una perspectiva i amb una orientació clarament infantil.
En el moment de la seva presentació en societat, la integren tretze negocis compromesos amb el consum responsable, la cultura de barri i l'atenció professional i especialitzada als més petits de la casa.
Una proposta sens dubte molt interessant i engrescadora per aquest dissabte.
Aquest mateix divendres 4 d'Octubre a les 19h a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Álvarez de Castro 5) tindrà lloc la presentació del conte "Tritón, el niño del mar" escrit per Pepa Mayo i il·lustrat per Guiomar González.
L'acte comptarà amb la presència de l'autora i de la il·lustradora del relat i serà presentat per Ivan Mourin.
Sota el nom d'aquesta exposició s'amaga el 50è aniversari de l'Editorial La Galera, una editorial que enguany fa 50 anys i que ha dedicat tota la seva trajectòria a l'univers de la literatura infantil.
50 anys fent contes per a infants, 50 anys fent contes en català, 50 anys educant als catalans que som avui dia, 50 anys oferint propostes pedagògiques innovadores i obertes.
L'editorial és la segona en importància de tot Catalunya i un referent en tot el país.
Aquest dijous 3 d'Octubre i fins al 7 de Gener de 2014, a la Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps 20-22) s'inaugura una exposició sobre la trajectòria de l'editorial, els seus títols més destacats, la seva història...
Una editorial en català que va néixer l'any 1963, va ser sens dubte una editorial de valents, de gent que anava a contracorrent en un moment gris de la nostra història, i tirar endavant un projecte com el seu i fer-ho durant 50 anys és sens dubte meritori.
És per això que considero que tots els actes que es puguin fer per conèixer la història de l'editorial, homenatjar-la i parlar d'ells seran pocs en comparació a tot allò que han fet per l'educació dels nostres nens, de nosaltres mateixos, de tants i tantes catalanes.
Jo de ben segur que quan tingui una estona m'escaparé per descobrir aquesta exposició, i us convido a tots a que hi aneu.
Comença la tardor, i sembla que després de l'estiu torna l'activitat pel que fa a les presentacions de contes en llibreries especialitzades.
És aquest el cas de la llibreria més activa pel que fa a presentacions.
Abracadabra Llibres presentarà aquest dissabte dia 21 de Setmebre a les 12h el conte de l'editorial Barcanova "El món dalt d'una sabata".
A l'acte hi participarà l'autora Cinta Arasa i la il·lustradora Marta Costa.
L'acte tindrà dues parts, per una banda les autores ens explicaran com va néixer el llibre, així com la història en qüestió; i una segona part on hi haurà un taller per tal que cada nen pugui crear la seva sabata voladora.
L'altre dia i de casualitat, passava per Plaça Sant Jaume i em vaig acostar a la Sala Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona i vaig veure que feien una exposició d'una col·lecció de llibres que m'ha semblat sempre força interessant.
Es tracta de la col·lecció "Barcelona, carnet de Voyage" i en cadascun dels volums d'aquesta col·lecció hi apareix un districte o Barri diferent, per cert l'únic districte, poble o vila sense representació en tota l'exposició i per tant en la col·lecció és Sant Andreu.
Ara bé, explicat això, que m'ho estava fent a sobre, cal dir que l'exposició és prou interessant.
És una mostra dels dibuixos plasmats en quaderns diferents per diferents artistes.
Cadascú d'ells amb un estil diferent, amb llapis, retolador, bolígraf, aquarel·la...
Traços on cada il·lustrador us acosta els racons que per ells són especials, significatius, diferents de la zona que ha il·lustrat.
A part, l'exposició també compta amb un espai destinat a anònims que han assistit a unes classes d'Sketching realitzades pels diferents il·lustradors de cadascun dels llibres i ens mostra una mica com es van realitzar aquestes jornades.
A l'exposició ja li queden poquets dies, i és que va ser inaugurada el 10 de Juliol i estarà a la Sala Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona (C/ Ciutat 2) fins el 27 d'aquest mes.
Els horaris de l'exposició són de dilluns a dissabte de 15 a 20h, i els diumenges i festius de 10 a 14h.
Us convido a que hi aneu, estic convençuda que és una exposició que us resultarà molt interessant.
Un any més i coincidint amb el cap de setmana anterior i posterior a l'11 de Setmebre, he pogut acostar-me a la Setmana del Llibre en català, i la veritat és que ho he passat d'allò més bé.
He pogut descobrir noves editorials com Queralt Edicions, una nova editorial que té un projecte editorial molt interessant, les principals novetats en el món editorial i un munt de contes infantils d'editorials que no són les més populars del món però que en la Setmana hi tenen el seu espai.
Hi havia estands d'editorials i de les principals llibreries del món de la literatura per adults i també de l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, estava Casa Anita i Al·lots, per exemple.
A més hi havia algunes tertúlies interessants quan hi hem anat, una de les tertulianes parlava de quin tipus de producte, referint-se a l'àlbum infantil, li oferim als nostres infants, la seva qualitat editorial així com de les il·lustracions, la història...
Una Setmana a la que cada any val la pena que us hi acosteu, sobretot si llegiu en català!
Enguany ja s'ha estrenat la darrera edició de la Setmana del Llibre en Català que es farà del 6 al 15 de Setembre.
La Setmana comptarà amb un munt d'activitats, editorials, parades.
En total més de 270 activitats per gaudir tota la família: presentacions, converses, concerts, itineraris literaris, aperitius amb autors, contacontes, lectures en veu alta... i moltes coses més.
Igual que l'any passat, l'acte repeteix ubicació, el podreu trobar a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona.
La Setmana pretén potenciar la lectura en català, donar a conèixer l'ampli ventall de propostes de lectura per a nens, joves i adults, en definitiva, fer créixer la lectura en català.
A la web de la Setmana podreu trobar tota la informació, els actes, propostes i activitats d'enguany.
Avui us vull portar una presentació d'allò més especial, la presentació del darrer llibre de la chilena Paloma Valdivia, un conte sobre una cançó típica d'aquelles terres denominat Duerme negrito.
L'acte tindrà lloc a la llibreria Abracadabra Llibres (C/General Áñvarez de Castro 5) el proper dia 18 de Juliol a les 19:00h.
L'acte comptarà amb moltes sorpreses, música en viu de la mà de Francisco Jiménez, i també hi seran l'autora, la Paloma, i la il·lustradora Marta Altés.
Aquest any i gràcies a uns molt bons amics del Trompeta, em vaig assabentar de l'existència d'aquest festival, el Festival de Llegendes de Catalunya, que enguany celebrava la seva quarta edició, i ho feia com sempre a Sant Martí de Tous.
Sant Martí, un poble d'aquells que estima les seves llegendes i que les manté vives entre les gents i els nens del poble.
Sigui com sigui, el festival es feia el cap de setmana del 5, 6 i 7 de Juliol, i nosaltres vam decidir anar dissabte que era quan hi havia el plat fort.
Al migdia vam poder veure una actuació d'un contacontes per al públic familiar de la mà d'en Carles Cuberes, on ens va acostar tres històries.
Després d'un bon dinar i de molta calor, ens vam encaminar cap al Safareig on van fer la seva triomfant aparició les Dones d'Aigua, se'ns va parlar una mica d'aquests personatges, d'alguna de les seves llegendes i les nenes del poble que feien de Dones d'Aigua varen fer una petita coreografia.
Bonic tot plegat, però el plat fort dels actes va venir a la tarda, on sens dubte m'ho vaig passar millor, l'acte anomenat Racons de Llegenda, escampava diversos narradors per tot el poble en sis racons diferents, en cadascú d'aquests racons, s'explicaven dues llegendes, menys en el racó de Sant Martí que se n'explicaven quatre.
Tres hores per intentar recórrer tots els racons i veure-les totes, i així ho vam poder fer.
Varem descobrir històries, algunes eren desconegudes per mi, altres em sonaven una miqueta més; i sincerament m'ho vaig passar com una nena.
Uns molt bons narradors van amenitzar totes i cadascuna de les històries, algunes més llargues, altres més curtes, unes més populars i altres menys.
I per acabar, a la nit ens varem quedar a l'Apagada de Misteri, que consisteix en apagar l'enllumenat públic del casc antic del poble, il·luminar-lo amb més de 6000 espelmes que marquen un recorregut per diferents llegendes i històries misterioses.
Tot plegat acaba amb el final de la història, narrat enguany de la mà de Fermí Fernández, i convidant a tots els assistents a cremar les seves pors a la caldera de Tous.
Un dia divertit, fascinant, i un Festival que tot i ser petit, és de gran riquesa per tots aquells interessats en el món del Folklore i de les nostres llegendes. |
Maragall garanteix 'excel·lència educativa' per a la Seu d'Urgell
L'alcalde urgellenc, Albert Batalla, assegura que els terrenys per al nou institut se cediran com a molt tard a principis de l'any que ve
El conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, coincidint amb la inauguració del 4t Congrés d'Educació i Entorn, va visitar ahir l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i es va reunir amb els portaveus de tots els grups polítics representats al consistori.
Maragall va qualificar 'd'excel·lent' l'oferta educativa de la Seu i es va mostrar convençut de la capacitat de la conselleria per donar resposta a les necessitats de la ciutat, molt activa en aquest àmbit.
Maragall va destacar la capitalitat de la ciutat i les seves condicions específiques.
Alhora, va subratllar que els serveis oferts abracen tots els nivells educatius.
El conseller va recordar, d'altra banda, el paper de l'escola rural a la zona, i en va fer una valoració molt positiva.
Per la seva banda, l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, va recordar a Maragall els reptes de la ciutat en l'àmbit de l'educació.
Així doncs, va parlar de la construcció de la nova llar d'infants, la millora de les instal·lacions del col·legi Albert Vives, la construcció d'un nou Institut, l'ampliació de les aules del centre de formació d'adults i la nova ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes, entre d'altres.
Batalla es va mostrar satisfet pel compromís de la conselleria per tal "d'afrontar i col·laborar en la millora de l'educació de la Seu".
En relació als terrenys per al nou institut de secundària, Albert Batalla va manifestar que se cediran aquest any o a principis de l'any que ve.
"Donarem així resposta a la demanda d'un nou equipament, ja que l'IES Joan Brudieu és actualment un dels més grans de Lleida", va afirmar. |
Només serà un Papa provisional i de transició.
Així es va dir quan Angelo Giuseppe Roncalli (1881) fou escollit el 28 d'octubre de 1958 amb el nom de Joan XXIII.
Prengué decisions ràpides i agosarades, fruit de la seva llarga experiència espiritual, eclesial i diplomàtica.
Vaticanòlegs i gent del poble quedaren sorpresos i esperançats.
Una Església i un món nous eren possibles.
Les seves decisions sacsejaren la barca eclesial i la seva relació amb les societats i cultures del segle XX...
Concili Vaticà II (obertura al món, renovació litúrgica, llibertat religiosa. etc.).
Foment de l'ecumenisme amb la inèdita fórmula de "germans" separats.
Impuls del diàleg des d'occident a l'est.
Ara, cinquanta anys després de l'accés de Roncalli a la seu de Sant Pere, es veu clarament que el seu pontificat no fou una fugissera transició de cinc anys.
Fou un trànsit o pas (pasqua en terminologia bíblica) de l'esclavatge eclesiàstic a la llibertat de l'Evangeli.
La gran aportació de Joan XXIII és l'aggiornamento.
Renovació de l'Església per ser fidel al missatge alliberador i solidari de Jesús.
És un estil eclesial per sempre més.
L'actuació de Joan XXIII donà esperança a un planeta dominat per la guerra freda entre blocs.
Incidí a Espanya en el desmuntatge del nacionalcatolicisme.
A Catalunya, fou una ventada que va obrir les portes de l'Església i del país a l'Europa de les llibertats.
Davant l'actual revifalla nacionalcatòlica i preconciliar en alguns àmbits episcopals i socials, un bisbe com Joan Carrera ha de proclamar que el Vaticà II convocat per Roncalli encara ajuda a donar sentit a la fe dels creients i frena el procés de descristianització a Occident. |
Comissen material perillós abans de la protesta pel cas de l ́argentí que es va penjar a la garjola
Els manifestants volien provocar destrosses dijous a Girona amb pots de fum, pintura o rajoles
GIRONA | ACN/DDG Els Mossos d'Esquadra van comissar material perillós amb el qual diversos manifestants antisistema volien provocar destrosses i aldarulls a Girona.
Dijous a la tarda, poc abans que comencés una protesta en suport a l'argentí que es va penjar a la garjola de la Policia Municipal, els agents van localitzar diversos objectes perillosos, que alguns dels concentrats portaven en un carretó i una motxilla.
La protesta d'aquest dijous va aplegar una vuitantena de persones, que van recórrer part del centre de la ciutat custodiats per la policia, bolcant contenidors i trencant alguns vidres.
La concentració de dijous s'havia convocat en suport al jove detingut que es va penjar a la cel·la de la comissaria.
Tot i que les imatges de les càmeres de seguretat no deixen lloc per al dubte -l'argentí es va autolesionar-, els concentrats qualifiquen el cas d'assassinat i en responsabilitzen la policia.
La protesta va aplegar més d'una vuitantena de persones, que van recórrer part del centre de la ciutat, custodiats per un cordó policial.
Els manifestants van tallar el trànsit d'alguns carrers, van bolcar contenidors i van trencar alguns vidres d'edificis.
En un, per exemple, hi van llançar un rajol; i en un altre, un cargol de ferro de grans dimensions.
La concentració també va estar marcada per la tensió, com quan van arribar davant l'Ajuntament i van intentar accedir-hi quan dos agents es van resguardar rere la porta principal.
El grup va intentar obrir-la a cops de peu amb crits contra la policia.
Els danys, però, podrien haver anat a més.
I és que abans que comencés la manifestació -que no estava autoritzada- els Mossos d'Esquadra van comissar una gran quantitat de material perillós, amb el qual alguns dels concentrats pretenien provocar desordres i aldarulls.
Aquests manifestants traginaven aquest material amb l'ajuda d'un carretó i una motxilla.
En concret, els agents els van confiscar una desena de pots de fum, una trentena de bombetes de vidre encintades i reomplertes amb pintura de colors, una desena d'esprais de pintura, diverses pancartes i roba fosca.
Durant la protesta, els Mossos d'Esquadra van identificar diversos joves, a qui van obrir les corresponents diligències penals per danys i desordres públics.
A més, tenen oberta una investigació per localitzar la resta d'autors dels danys efectuats al mobiliari urbà. |
Rigau abandona la reunió per desacord amb Wert
El ministre planteja alguns canvis però la consellera afirma que continua relegant la llengua a matèria d'especialitat
ACN La consellera d'Ensenyament en funcions, Irene Rigau, s'ha aixecat de la taula de la Conferència d'Educació abans que s'acabi la reunió en la qual es tracta la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert que relega el català a un paper residual a l'escola i tomba la immersió.
Rigau ha explicat que Wert ha presentat un nou text amb algun canvi, com ara que el català sí tingui valor en les avaluacions finals d'ESO i Batxillerat, però sense que la llengua catalana sigui troncal.
La consellera ha dit que el nou text continua contradient l'Estatut i la LEC.
La reforma també manté l'obligació de la Generalitat a pagar l'escolarització a les famílies que vulguin el castellà com a llengua vehicular.
La consellera ha abandonat la reunió quan passava una hora i 45 minuts de l'inici de la trobada i després de constatar que els canvis que el Ministeri havien introduït a l'esborrany que va enviar aquest dilluns es limitaven a situar el català com a avaluable, però mantenint tots els eixos que trenquen el model de la immersió.
De fet, aquest és l'únic canvi respecte al document d'ahir.
L'esborrany que Wert ha posat sobre la taula aqujest dimarts manté que el català i la resta de llengües cooficials seran matèries optatives al sistema educatiu i que la Generalitat s'ha de fer càrrec de les despeses de l'escolarització a centres privats de tots aquells alumnes que sol·licitin poder estudiar amb el castellà com a llengua vehicular i no ho puguin fer a la pública o a la concertada.
En declaracions als mitjans, Rigau ha reiterat que la Generalitat considera que la llengua és un punt "innegociable" del model educatiu català i ha lamentat que el ministre Wert vulgui aprofitar la reforma de la Llei educativa per envair les competències que marca l'Estatut i fer marxa enrere a trenta anys d'immersió lingüística.
Un criteri que xoca amb el del ministre Wert, que a dins de la reunió ha assegurat que el seu projecte de Llei està "basat en el diàleg" i no busca establir categories de llengua, sinó garantir el compliment de la Llei i permetre que els alumnes que vulguin estudiar amb el castellà com a llengua vehicular ho puguin fer.
La consellera, en canvi, ha recordat que la immersió lingüística és una fortalesa de la cohesió social a Catalunya i que el nou model que dibuixa l'esborrany del Ministeri configura un doble sistema d'ensenyament allunyat del que marca l'Estatut.
"Voler malmetre això i possibilitar l'existència de centres separats en català i castellà i porta a trencar la cohesió social·", ha dit, "i això el govern no ho pot admetre".
Segons Rigau, el nou text que ha presentat el ministeri "no és suficient" i la Generalitat demostrarà ara "jurídicament" que "una disposició final no es pot trencar un model que té el suport de tota la societat catalana, que es farà sentir" perquè "cap ministre pugui alterar aquest tractament anàleg de la llengua".
Segons la Generalitat, l'esborrany també és inconstitucional perquè tracta de manera diferent les dues llengües.
"No només han volgut alterar la immersió sinó que no han respectat la pròpia constitució", ha dit Rigau, que ha recordat que el govern del PP "va començar parlant dels nacionalismes excloents i ara parla d'un projecte de llei que canvia el model en un ús perniciós de la majoria absoluta". |
Convenis entre l'Ajuntament i les entitats juvenils de VNG
Tomàs Álvaro i la presidenta d'Endimari signen el conveni
S'acorda el suport mutu per a l'organització d'activitats.
Tres associacions signen enguany l'acord per primera vegada
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va signar ahir a la tarda convenis amb les entitats juvenils Endimari, Espavila, Can Pistraus, Organització Zero, Desperta, La Crida i Fundació Catalunya Voluntària.
En els acords s'estableix el suport econòmic i d'infraestructures per a activitats organitzades per les associacions de joves, així com la participació d'aquestes en actuacions municipals en matèria de joventut.
En els acords s'estableixen les aportacions econòmiques que rebran enguany les entitats per al desenvolupament d'activitats en benefici de tot el col·lectiu de joves de la ciutat, segons projectes consensuats amb la Regidoria de Joventut.
Així mateix, s'hi concreta el suport de l'Ajuntament en la cessió d'infraestructures i en la cobertura de despeses d'ús de l'Envelat per a l'organització d'actes.
Per part de les entitats, col·laboraran en les iniciatives de la Regidoria de Joventut.
De totes les entitats que ahir van signar l'acord amb el regidor de Joventut, Tomàs Álvaro, dues ho feien per primera vegada.
D'una banda, el grup de promoció dels grafits Organització Zero, i de l'altra, la Fundació Catalunya Voluntària, que gestionarà l'assessoria de mobilitat internacional de l'Oficina Jove Garraf.
Així mateix, properament l'entitat Neagenia Intercultural, de recent creació, formalitzarà també un conveni de les mateixes característiques amb l'Ajuntament.
Juntament amb la Regidoria de Joventut, es preveu que aquesta nova associació organitzi una activitat a l'agost. |
Actes culturals del 30 aniversari de la Universitat de les Illes Balears
El director de cinema José Luis Guerín presentarà i comentarà el seu film En construcción, que es projectarà en el cicle Cinema d'Autor a l'Augusta, organitzat per la Universitat de les Illes Balears amb la col·laboració del Cinema Augusta en el marc dels actes culturals del 30 aniversari de creació de la UIB.
Professor de Cinematografia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va realitzar el seu primer llargmetratge el 1983, titulat Los motivos de Berta, va obtenir el premi Sant Jordi de Cinematografia com a Millor Pel·lícula Espanyola.
Innisfree (1990) és un documental que ret homenatge a John Ford, a Irlanda i les seves gents, i que té com a referent un dels grans films del realitzador nord-americà, El hombre tranquilo (1952).
El 1991, va ser guardonat en la Setmana de Cinema de Múrcia.
Tren de sombras (1997), subvencionada per l'Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, va ser guanyadora del Premi del Jurat en el Festival Internacional de Cinema Independent d'Ourense.
El 2001 va rebre el Premi Nacional de Cinema i va rodar el documental En construcción, film que narra la demolició del barri xinès de Barcelona per a construir un nou complex urbà.
El film va obtenir el premi Goya al Millor Documental, la menció especial del jurat en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, a més de ser premiat per la Federació Internacional de Crítics Cinematogràfics (FIPRESCI) i el Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.
El 2003 el Col·legi Oficial d'Arquitectes Bascs i Navarresos va atorgar a Guerín el premi Titanio, com a reconeixement al llargmetratge En construcción.
El setembre de 2007 Guerín va estrenar el llargmetratge En la ciudad de Silvia, que té com una de les protagonistes Pilar López de Ayala. |
Les obres del Pi del Burgar es troben al 60% d'execució
Està previst que el centre d'ensenyament entri en funcionament el setembre de 2010
23 de Desembre de 2009, per Redacció
Les obres del nou edifici de l'Institut Escola Pi del Burgar, al Camí de Valls, es troben en un 60% d'execució, acomplint els terminis previstos, segons ha explicat l'Ajuntament en un comunicat.
A banda de l'estructura de l'edifici ja s'han enllestit les cobertes, l'interior del complex es troba pavimentat en un 90% i s'han col·locat les divisions interiors en un 80% del previst.
· L'actual Pi del Burgar està format per barracons
Ara resten pendents els revestiments interiors.
La fusteria d'alumini exterior s'ha instal·lat en un 40% i ja s'han fet les distribucions i canalitzacions prèvies a les instal·lacions elèctriques.
El nou Institut Escola tindrà 5.000 metres quadrats de superfície construïda i es preveu que entri en funcionament el curs que ve.
El centre tindrà capacitat per a 690 alumnes, 450 d'educació infantil i primària i 240 de secundària, així com sis aules d'infantil; dotze, de primària, i vuit, de secundària.
A més, serà dels primers centres educatius públics de Catalunya per alumnes de 3 a 16 anys, que incorpora alhora els dos nivells educatius.
La regidora cap de l'Àrea d'Educació, Misericòrdia Dosaiguas, ha realitzat aquesta setmana una visita a les instal·lacions, acompanyada del comitè de seguiment de les obres amb una representació de la comunitat educativa del centre i de diversos tècnics. |
Search Congress Barcelona vol millorar la posició de les webs als cercadors
Search Congress Barcelona, el primer congrés del cap i casal sobre tècniques per a millorar la posició de les webs als cercadors i al màrqueting en línia, comença avui, amb la participació de representants d'empreses com Google, Yahoo! i Microsoft.
L'organitzador, Ouali Benmeziane, un jove que va arribar a Barcelona fa un any des de Paris, trobava a faltar un espai perquè els especialistes del sector es poguessin reunir i l'ha preparat enguany.
Benmeziane es dedica a optimitzar motors de cerca ( SEO ).
L'especialització consisteix a aconseguir que una web concreta se situï als primers llocs de les pàgines de resultats dels cercadors.
Si una perfumeria en línia apareix entre els primers resultats d'una cerca, quan algú escriu 'colònia' a Google, posem per cas, és molt probable que tingui moltes visites més i que, per tant, faci més vendes.
Aquestes tècniques no solament poden ajudar els qui venen productes via internet, sinó també els portals que guanyen diners a través de la publicitat: com més visites tinguin, més fàcil els serà de vendre publicitat.
És a dir, que els especialistes en aquesta mena de tècniques cada vegada tenen més importància al mercat digital.
Ara, el congrés que es fa aquests dies no va pas destinat únicament als experts, car hi haurà tertúlies, conferències i tallers per als qui es dediquen professionalment a situar les webs; també n'hi haurà per a petits empresaris, estudiants o membres de col·lectius i associacions desitjosos de millorar la posició de les webs pròpies als cercadors.
D'entrada, alguns consells: respectar els estàndards de les webs, donar d'alta les pàgines als cercadors, posar títols clars i paraules clau precises a l'hora de confeccionar una web..., poden ajudar força els qui vulguin situar millor una web als cercadors.
Però, per a anar més enllà, cal tenir en compte molts factors més o demanar ajut a un expert.
Avui també es fa un altre congrés de tecnologia: les I Jornades GPL de Tarragona, sobre la promoció del programari lliure i l'intercanvi d'experiències d'aquesta mena d'eines.
S'hi parlarà de llenguatges de programació, eines de programari lliure per a la telefonia IP i de seguretat electrònica, entre més coses.
L'organitza l'associació GPL Tarragona, que fa cinc anys que promou el programari lliure a la ciutat. |
Els estudis d ́empresa de la Fundació Universitària del Bages i la Cambra de Comerç de Manresa van presentar ahir públicament el "Programa en Comerç Internacional", un curs (sense rang de màster ni postgrau) adreçat a petites i mitjanes empreses que desitgen...
El ministre d ́Economia, Luis de Guindos, es va mostrar ahir disposat a fer una "distribució equitativa" entre les administracions públiques dels esforços de reducció del dèficit.
De Guindos va dir que el govern espanyol és el primer interessat que la...
L ́Ajuntament de Súria assegura que tota la tramitació administrativa sobre les obres del nou túnel d ́Iberpotash s ́ha fet "respectant tot allò que marca l ́ordenament jurídic".
Així ho explicaven ahir fonts del consistori en resposta a la denúncia presentada pel despatx...
El fabricant de components d ́automoció Hutchinson ha presentat un expedient de regulació d ́ocupació per fer fora 76 treballadors de la seva planta de Palamós.
La direcció de la planta va comunicar la seva decisió al comitè d ́empresa divendres de la setmana passada i avui es preveu...
La Federació Catalana d ́Indústries de la Carn (FECIC) i la Universitat de Vic, mitjançant la Fundació Universitària Balmes, han constituït la Fundació Kraes, un centre de formació dual del sector carni que tindrà la seva seu a Olot.
El nou centre integral de formació en indústries...
Ernest Plana Larrousse presidirà la Federació d ́Organitzacions Empresarials de Girona els propers dos anys.
L ́assemblea general de la patronal gironina va ratificar ahir Plana en el càrrec que va assumir, en funcions, després de l ́assassinat del seu antecessor, Jordi...
L ́Assemblea General de la FOEG, celebrada aquest dilluns, 28 de gener, ha elegit Ernest Plana com a nou President de la Federació d ́Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG).
Ernest Plana i Larrousse, que va ocupar la vicepresidència primera de la FOEG durant el mandat de l ́anterior president,...
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha anunciat aquest dijous des de Perú, on es troba de viatge oficial, que el Consell de Ministres aprovarà una nova pròrroga de sis mesos del Pla Prepara d ́ajudes als aturats i s ́establirà de forma automàtica el manteniment d ́aquest...
El sector preveu que el turisme rus a la Costa Brava creixi més d ́un 30% aquest 2013.
L ́estancament dels mercats emissors tradicionals (com el francès, l ́anglès o l ́holandès) i l ́alt poder adquisitiu d ́aquests turistes fan que el sector confiï en ells per mantenir les xifres d ́ocupació al... |
Una seixantena de museus de Barcelona i l'àrea metropolitana obren portes aquest dissabte des de les 19 h i fins a la 1 de la matinada.
En alguns, com el Museu Picasso o el MIBA, d'idees i invents, a les set de la tarda ja s'hi han començat a formar les primeres cues.
La nit dels museus coincideix amb la celebració del Dia Internacional dels Museus.
Per això, ja durant el dia els equipaments culturals de la ciutat ofereixen descomptes o són gratuïts.
Tant per als qui no fan vacances de Setmana Santa com per als qui les passaran a la ciutat, Barcelona té una agenda plena d'activitats diverses durant aquests dies.
Us proposem activitats familiars, rutes gastronòmiques i les tradicionals processons, entre d'altres.
La Festa Major del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera ha exhibit la cercavila Gnawa Moondance, amb cultura i costums del Marroc.
La celebració s'ha allargat fins a la matinada amb l'orquestra Mitjanit al passeig del Born.
Aquest diumenge hi ha previst el pregó de la festa i la diada castellera davant del Mercat de Santa Caterina.
Barcelona tornarà a viure La Nit dels Museus aquest dissabte: 48 museus de tot l'àrea metropolitana obriran portes des de les 19 h fins a la una de la matinada.
Durant aquesta nit, l'entrada als museus no s'haurà de pagar.
A més, s'hi han programat una seixantena d'activitats gratuïtes com concerts, dansa o visites comentades.
El Gremi de Pastisseria de Barcelona va impulsar l'any 2000 la creació del Museu de la Xocolata.
Aquest equipament permet fer un recorregut pels orígens de la xocolata i descobrir la tradició pastissera en l'elaboració de figures.
En parlem amb Francesc Gil, el director del museu més dolç de Barcelona.
Durant deu anys, 750.000 persones han visitat el Museu de la Xocolata per conèixer-ne la història, les propietats i els derivats.
És l'únic museu d'aquesta índole que hi ha a Catalunya i, segons els propietaris, un dels cinc millors del món.
Ara, el Gremi de Pastissers, que el va posar en marxa, vol ampliar-ne l'oferta d'activitats i situar-lo al capdamunt del rànquing. |
La primera cosa que podem dir dels resultats del 25 de novembre és que han reflectit amb força fidelitat l'estat de consciència social i política que s'ha anat manifestant al llarg dels darrers mesos al nostre país.
Així, doncs, si una de les raons que havien provocat l'avançament de la data de les eleccions havia estat la gran manifestació convocada per l'ANC l'11 de setembre passat, podem dir que s'ha afermat la majoria parlamentària favorable al dret d'autodeterminació perquè no sols ha passat de 86 a 87 diputats sinó que aquesta àmplia majoria es troba actualment molt més dinamitzada que abans ja que, de resultes de les mobilitzacions independentistes i dels emplaçaments fets per l'ANC, aquest conjunt de diputats han assumit un compromís ferm i explícit d'avançar cap a l'objectiu traçat l'11 de setembre, de fer Catalunya el nou Estat d'Europa.
Amb el Parlament actual existeixen, doncs, condicions polítiques sòlides per a fer efectiu en una data pròxima l'exercici del dret d'autodeterminació.
A part d'aquesta valoració qualitativa cal assenyalar també que, a nivell quantitatiu, el suport a l'autodeterminació ha experimentat un augment important perquè ha passat de 1.755.748 vots l'any 2010, als 2.140.317 vots de les eleccions d'ahir (és a dir, un creixement net de 384.569 vots, és a dir, de l'ordre del 22%).
D'altra banda, també s'ha fet evident l'augment de la consciència social del poble català que s'ha reflectit en l'increment considerable del pes dels diputats d'esquerra dins el bloc autodeterminista (de 20 a 37).
El descens de la influència de CiU és conseqüència d'aquesta consciència critica de rebuig a les polítiques de retallades socials i també de l'existència d'un cert sentiment de desconfiança política envers un partit que no s'ha distingit pas, en la seva història, per la solidesa de les seves conviccions.
És aquest sentiment el que li ha impedit a CiU de recollir el suport que havia esperat i el que l'ha portat a tenir una pèrdua de 90.499 vots, una fuga de vots que pot semblar menor però que, en un clima de creixement important de la participació, ha deixat en evidència aquesta manca de capacitat d'arrossegament envers els nous electors.
L'hemicicle té, doncs, una composició que mostra unes possibilitats importants d'acció política i d'evolució ja que els indicadors sociopolítics marquen una tendència a l'augment progressiu de la influència de les posicions independentistes d'esquerra, una progressió que és molt accelerada pel fet que, en el període breu que va de les eleccions del 2010 al moment actual, ha experimentat un increment del 85 %.
Pel que fa a la CUP, cal considerar una victòria important aconseguir entrar al Parlament al Principat en un context d'una elevada participació, en un clima d'una gran pressió en el sentit de l'anomenat vot útil, i dins una tendència mediàtica important a la marginalització.
La CUP ha hagut de fer la seva campanya sense comptar amb recursos econòmics importants, amb uns mitjans de comunicació que s'han abocat a fer propaganda de CiU i d'ERC d'una manera gairebé exclusiva; i fins i tot, ha hagut de ser objecte de diverses formes de guerra bruta i d'intoxicació informativa.
En termes quantitatius cal fer esment, especialment en el cas de la demarcació de Girona, també de l'"efecte llast" que han exercit els vots de SI.
Vistes totes aquestes circumstàncies, els resultats de la CUP són especialment valuosos.
La CUP sortirà d'aquestes eleccions doblement reforçada, no sols per haver assegurat la seva presència al Parlament, sinó també per l'enfortiment organitzatiu que haurà representat la consolidació de nombrosos nuclis de suport arreu del país. |
L'Ajuntament de Prat de Comte organitza la Festa de l'Espígol
El proper dissabte 19 de juliol se celebrarà la primera edició de la Festa de l'Espígol a Prat de Comte (Terra Alta).
L'ajuntament pretén recuperar una altra activitat tradicional: la destil·lació d'aquesta planta aromàtica per extreure'n els olis essencials. |
En una paella amb l'oli ben calent, salteu les potes i les ales dels calamars tallades ben petites.
Quan estiguin una mica daurades afegiu-hi el julivert, remeneu-ho bé i retireu-ho del foc.
A continuació, en un bol poseu-hi la carn picada, l'ou dur picat i les potes de calamars saltades, rectifiqueu-ho de sal i pebre i remeneu-ho bé.
Seguidament, farciu els calamars amb aquesta barreja, tanqueu-los amb un escuradents, enfarineu-los i fregiu-los en una paella amb oli abundant i ben calent.
Per fer la picada, poseu en un bol la xocolata negra, els pinyons i el gra d'all i tritureu-ho tot amb el morter.
Per fer el sofregit, a la mateixa paella dels calamars afegiu-hi la ceba picada i el vi i deixeu-la confitar.
Quan estigui ben daurada, poseu-hi el tomàquet picat, rectifiqueu de sal i remeneu-ho bé.
Tot seguit, poseu el sofregit en una cassola juntament amb els calamars, rectifiqueu-ho de sal, cobriu-ho tot amb aigua i deixeu-ho bullir durant 35 minuts.
Finalment, afegiu-hi la picada, els pèsols i els rossinyols i deixeu-ho coure 10 minuts més. |
L'Antoni Bassas ho va resumir molt bé ahir quan va entrar en directe moments després de la roda de premsa de Barack Obama i Hu Jintao: "La Xina i els Estats Units, que comencen a entendre com relacionar-se, han après avui la primera lliçó: dir-se les coses amb franquesa."
Perquè el que això comporta és aprendre a escoltar-se.
I entendre el que vol dir l'altre no vol dir estar-hi d'acord, sinó no convertir la crítica en res ofensiu.
Va ser això, justament, el que més em va sorprendre d'una roda de premsa on gairebé es va parlar més de drets humans que d'economia.
Concretament, el més significatiu van ser les formes, i no el fons.
Com admet la diplomàcia espanyola, la crítica directa nord-americana no ha servit mai perquè la Xina millorés en aquest capítol, sinó més aviat al contrari.
Aquest cop, Obama va fer que el seu convidat es trobés còmode tot i la insistència de les preguntes dels periodistes, que no van estar-se de res i van preguntar sense embuts, amb plantejaments del tipus: "Per un país que tracta la seva pròpia gent d'aquesta manera..."
Preguntes que no van esguerrar una funció molt diferent d'aquella a que estàvem acostumats.
D'una banda, Hu Jintao va mostrar-se confiat, responent amb seguretat davant d'una audiència hostil.
Va entendre que alguna cosa havia de dir, i -sense renunciar a l'essència d'un discurs que no canvia en el fons i que ve a dir que la Xina ha de resoldre moltes coses abans que cedir en certes llibertats que a Occident donem per fetes- va fer una concessió significativa: "Encara ens fa falta molt per millorar en matèria de drets humans".
Una concessió en la forma, però una concessió al capdavall molt nova.
En canvi, que la televisió xinesa ignorés la part de drets humans en les seves informacions no és cap novetat.
Ridícul, per cert, que la censura xinesa tallés la senyal de la BBC o la CNN quan el seu propi líder parlava de drets humans.
D'altra banda, Obama va adaptar la crítica a la manera de parlar dels xinesos, que mai no diuen res de forma directa (es considera ofensiu a tota l'Àsia oriental) i va dir el que volia dir però sense el to alliçonador d'altres vegades: "La Xina té un sistema polític diferent del nostre", "han aconseguit moltes coses" i, dit això, "nosaltres considerem que hi ha drets individuals que traspassen fronteres".
I, més encara, va aportar un matís nou quan va parlar de drets humans "individuals".
Un doble encert, perquè, a més de precisar que es referia a coses com la llibertat d'expressió o de culte, neutralitzava la resposta automàtica xinesa, que en parlar de "drets humans" sempre ha considerat més importants el dret a menjar o a l'habitatge.
Que estiguem d'acord o no amb aquest nivell de "franquesa" ja és una altra història, però és un fet que, si parlem de diàleg, ahir es va establir un nou to propens a l'entesa.
Esta molt be poder llegir aquestes paraules des d'una perspectiva diferent a la occidental i, com al final a tots ens interessa entendren's amb els asiàtics, trobo una bona noticia aquest canvi de postura, si més no, formal.
Crec en la defensa dels Drets Humans i considero que son inalienables a l'augment del nivell de vida d'una societat.
Però això és el meu punt de vista occidental.
Creus que els xinesos que veuen millorar les seves condicions de vida reclamaran de forma majoritària més drets o acceptaran l'actual règim sense canvis de forma indefinida?
Crec que els xinesos només les reclamaran quan hagin satisfet altres prioritats i comencin a considerar-les igual d'important que nosaltres (ara mateix, en general, la gent del carrer no està polititzada), o bé quan vegin que hi ha un retrocés, quan hi hagi una percepció que la Xina com a país no avança, sinó que s'estanca.
La paraula "canvi" a la Xina té connotacions perilloses, més aviat.
Hi ha exemples de llibertats aconseguides, de illores importants, però ells, senzillament, no les mesuren amb els mateixos paràmetres que nosaltres.
A més, cal matisar de quina Xina parlem: de la gent del carrer? dels activistes? del Partit? de Pequín o d'una ciutat menor en una província de la Xina central?
La Xina és tan gran com Europa i viu processos molt més accelerats que el que nosaltres vem trigar en superar. |
Jornada solidària 'Reus Comença als Barris', a la Palma
21 de Setembre de 2013, per Redacció
La Federació d'Associacions de Veïns de Reus ha organitzat, per segon any consecutiu, la Jornada Solidària 'Reus Comença als Barris', jornada que consta de diferents actes amb la voluntat de recaptar fons per finançar la compra de joguines pels nens i nenes de la ciutat que es troben en situació de risc d'exclusió.
La jornada tindrà lloc aquest dissabte, 21 de setembre a la Palma.
Enguany, com a novetat, la federació col·laborarà també amb l'associació Down Tarragona, entitat d'àmbit provincial amb seu a Reus.
A les 11 del matí, tindran lloc jocs infantils i inflables.
A la 1 del migdia, concert-vermut, a càrrec del grup reusenc '48 horas'.
L'acte comptarà amb la presència de l'Associació Costa Daurada Bikers, integrada per amants de les motos Harley-Davidson.
A les 8 del vespre, es farà un espectacle de ball Wonder Dance, i a les 11 de la nit, festa dels 80. |
Els artistes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi també obren tallers
Les claus que obren els tallers d'alguns artistes graciencs així com altres de Sarrià-Sant Gervasi s'afegeixen a la tradicional cita de Tallers Oberts de Ciutat Vella.
Durant una setmana, els artistes mostren als visitants els espais on treballen.
Del 28 de maig al 6 de juny, pintors, joiers i fotògrafs mostraran als visitants el seu entorn habitual de treball per deixar al descobert el procés creatiu d'una obra d'art. A més, hi haurà activitats paral·leles com exposicions, visites guiades pels tallers i activitats per als infants.
Aquesta 17a edició vol fer un pas endavant per globalitzar d'alguna manera la cita.
De fet, l'any que ve s'annexaran a la jornada Sant Martí i Sants – Montjuïc i participaran artistes de París. |
Anuncis similars Habitació en pis compartit
Habitació àmplia en pis compartit de disseny a una zona cèntrica de vilafranca... molt assolellada. el preu de l'habitació petita és de 330 /mes i el d'una habitació molt més gran... mensualitat de fiança. despeses parcialment incloses. el pis està perfectament equipat amb mobles...
Lloguem habitació en pis compartit. som dues noies i un noi d'entre 27 i 30 anys que tenim una habitació lliure a partir de novembre. tots treballem. habitació amb llit d'1,20 i un gran armari.pis.... balcó.els 300€ inclouen el preu de l'habitació i tota la resta (aigua, llum, gas...
Habitació àmplia en pis compartit l'el centre de vilafranca del penedès, amb armari, llit i escriptori. el pis té 3... gran terrassa molt assolellada. el preu de l'habitació és de 270€/mes amb finestra a l'exterior... o 654-231-481.rnrecuerda que l'habitació està a vilafranca del penedès, al sud.......), metre, tramvia i ferrocarril (estació de cabanyal). l'habitació consta de llit, tauleta de nit, taula... a fi d'aconseguir una bona convivència. es tracta d'un pis tranquil, net i ordenat on es respecten els... es busca fora del pis a fi d'evitar molèsties als companys de pis i al veïnat. es diposita una...
Hola!! busco estudi, pis d'1 o 2 habs o habitació doble en pis compartit, preferiblement en el centre d'alacant, maisonave o plaça... parella que no ens importa compartir pis amb més gent, ja que som......, estic vivint en un pis de lloguer i tenim una habitació lliure. vivim dues..., som gent formal i responsable. el pis està molt ben situat ja... la línia 4 (la groga), concretament al carrer lorena. el pis es compon de menjador, cuina, dos... i quatre habitacions. la veritat que és un pis molt majo, envoltat de zones...... compartit nou davant de la platja en cubelles. el pis està perfectament equipat amb mobles... llogo habitació per a una persona, en pis nou i amb vistes el març el preu de l'habitació petita és de 330 /mes i el d'una habitació més...... comunitària, possibilitat de lloguer de plaça de garatge. l'habitació consta de, televisió, ordinador amb... escriptori i clau individual en la porta de l'habitació. el pis aquesta compartit amb altres 3 noies, els... nous, reemplaçant-se a cada any. el preu de l'habitació que queda ara mateix... |
El tret més rellevant d' Aloma és que mostra una forta càrrega autobiogràfica.
Quasi totes les experiències de la protagonista es poden documentar amb la trajectòria personal de l'autora.
A partir de la primera sortida d'Aloma, quan puja al ferrocarril de Sarrià i baixa a Barcelona a comprar les cortines per a la finestra de la seva cambra, fins a la pèrdua de la casa amb jardí de Sant Gervasi, que la noia sent com una desgràcia irreparable.
Fa exactament quaranta-un anys, Mercè Rodoreda, en una entrevista apareguda a Tele/Estel (4-11-1966), responia la pregunta que feia referència a la filiació visible en els títols de les seves dues novel·les, La plaça del Diamant (1962) i l'acabada de publicar aleshores El carrer de les Camèlies (1966), amb un punt d'ironia: «Estic disposada a esgotar la toponímia urbana...».
L'escriptora reconeixia la fidelitat a si mateixa i a la narrativa d'ambientació barcelonina.
Continuava afirmant que el fet persistiria en les obres futures, i recordava: «Així i tot, els anys que he estat allunyada de Barcelona, és probable que hagin originat un ferment nostàlgic que em faci descobrir un gran encant en aquests títols de llibre evocant racons de la meva ciutat.
No hi ha cap inconvenient que una propera novel·la (que està per escriure), es tituli El Putxet, posem per cas».
La definició dels escenaris de la seva escriptura són transcrites també per les pàgines del setmanari barceloní: «Un paisatge és un estat d'esperit, diuen.
Però també podem dir que l'estat d'esperit és el que inventa el paisatge.
Jo, en tot cas, sóc d'aquesta segona filiació».
L'any 1976, quan es publicà el primer volum de les Obres completes, l'autora va rebutjar oficialment les primeres quatre novel·les: Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936), recentment editades per la Fundació Mercè Rodoreda i l'Institut d'Estudis Catalans, a cura de Roser Porta (entre 2002 i 2006).
És, doncs, la primera novel·la — opera prima — per voluntat de Mercè Rodoreda, en realitat el cinquè exercici narratiu, prou ambiciós.
Aloma és, sobretot, un camí traçat al qual l'autora restarà fidel d'una manera estable.
Inaugura una ficció ambientada a la capital catalana, Barcelona.
Els llocs emblemàtics triats estratègicament no delineen només una història narrada, sinó també els estats anímics de la primera heroïna rodorediana ben plantada.
Les flâneries de la protagonista adolescent descriuen una Barcelona que anuncia itineraris o espais que esdevindran per a l'escriptora una topografia literària imprescindible.
En l'obra posterior, la topografia literària s'acobla als altres trets recurrents que configuren la narrativa de Mercè Rodoreda.
És a dir que ens trobem amb una protagonista femenina del segle XX, amb una casa gairebé sempre amb jardí i amb simbòliques descripcions del món botànic.
Les flors lliguen tota l'acció descrita i mostren el creixement i el perfeccionament del cicle vital de la protagonista.
Una sèrie de proves imposades per la vida condueixen la protagonista fins a la maduresa.
El desenllaç comporta la conscienciació (o el reconeixement) de la pròpia identitat.
Totes aquestes accions transcorren sempre dins del marc de la ciutat de Barcelona.
Mercè Rodoreda va definir Aloma en una entrevista televisiva (1980) com una obra menor, de joventut, respecte a la resta dels seus escrits.
Però, tanmateix, representa una fita imprescindible per comprendre tota la producció.
L'autora, la va escriure dues vegades.
La primera va sortir a l'abril de l'any 1938 i la segona —revisada a Ginebra— es va publicar el juny de 1969.
Mentre esperem una edició de les dues variants d' Aloma, podem emprendre nous recorreguts dins aquesta obra poc contemplada.
Altres incursions són possibles i poden ser portades a terme perquè les obres de Mercè Rodoreda, a cada nova lectura, ofereixen la possibilitat d'una interpretació diferent i enriquidora.
Rodoreda va manllevar el nom d'Aloma al personatge femení de la novel·la Blanquerna de Ramon Llull.
Amb aquest detall de capital importància, l'escriptora va confirmar la vocació de continuïtat històrica dins les lletres catalanes a la qual s'adscrivia àmpliament a partir de la represa republicana.
Avui, tota la creació artística de Mercè Rodoreda s'ha convertit en un clàssic, tal com havia suggerit el 1962 Armand Obiols, company de la seva vida a l'exili.
Després d'una lectura «a raig» de La plaça del Diamant li va assegurar en una carta que era una obra que podia competir per categoria amb la prosa de Bernat Metge o de Ramon Muntaner, fins i tot amb alguns fragments del Tirant.
Tanmateix, el tret més rellevant d' Aloma és que mostra una forta càrrega autobiogràfica.
Quasi totes les experiències de la protagonista es poden documentar amb la trajectòria personal de l'autora, des de la primera sortida d'Aloma, quan puja al ferrocarril de Sarrià i baixa a Barcelona per comprar les cortines per a la finestra de la seva cambra, fins a la pèrdua de la casa amb jardí de Sant Gervasi, que la noia sent com una desgràcia irreparable.
La novel·la es va editar l'any 1938, en plena Guerra Civil, gràcies sobretot al prestigi que significava haver guanyat el Premi Joan Crexells l'any abans, i va comportar una revelació i la desclosa d'un best seller.
Amb els anys ha anat desapareixent el record de les discussions entaulades per alguns membres del jurat, que veien un cert atreviment en alguns passos de la novel·la.
Aloma va tenir una profusió de ressenyes, fins i tot abans de sortir el llibre.
Algunes eren entusiàstiques, reconeixien l'autora com una veritable descoberta; d'altres, moralitzants, amb tocs de recriminació; d'altres, humorístiques, fins a l'extrem de publicar acudits amb les imatges referents a la novel·la en més d'una revista.
Mercè Rodoreda va marxar a l'exili com una promesa literària indiscutible, i, malgrat les dificultats que va haver de superar, no va renunciar mai a l'ofici que més li agradava.
Es va afirmar en aquella condició de flâneur que li havia permès, des de bon principi, celebrar una Barcelona on havia nascut i que estimava.
D'aquesta manera, va participar en un filó exterminat de la literatura que escriu a partir del genius loci.
Des dels inicis, Mercè Rodoreda va escriure a través dels ulls d'una adolescent embriagada de somnis que passeja febrilment pels carrers i per les places de la seva ciutat.
Des de la novel·la Aloma, i gairebé sense adonar-se'n, Rodoreda va contribuir a mitificar Barcelona. |
Laura Cardona viu a Can Burgus, en una casa unifamiliar en una zona de Sant Jordi molt tranquil·la o, almenys, això és el que ella es pensava.
Des que va començar la temporada turística, i sempre que bufa vent de Llevant -de mar a terra-, li arriba perfectament la remor de les discoteques i beach-clubs de la zona d'oci de la Platja d'en Bossa, que es troba a dos quilòmetres i mig de la casa.
"Aquesta remor és insuportable", assegura, "no descanses, et provoca ansietat, et fa ganes de vendre la casa", comenta mentre mostra uns taps per a les orelles i una caixa d'herbes per dormir: "Són les ferramentes imprescindibles per poder dormir".
Cardona ha cridat insistentment la Policia Local de Sant Josep i ha presentat quatre instàncies escrites a l'Ajuntament, però encara està esperant resposta: "M'haurien d'haver contestat per escrit, però encara estic esperant".
La seva germana, Sonia Cardona, viu a la casa del costat i pateix els mateixos problemes: "No demanam que tanquin les discoteques, només que respectin les ordenances sobre remors", i resumeix la seva situació de la següent manera: "L'únic que vull quan arrib a casa és descansar.
Sonia va aconseguir que la Policia Local anàs a casa seva a realitzar una sonometria, encara que el procediment no la va convèncer: "L'ideal seria que un dia que hi ha molta remor poguessim avisar la Policia Local i que realitzassin el mesurament.
El problema és que vénen quan poden i potser es presenten un dia tranquil i al final no serveix per a res".
Una altra vesina que ha denunciat la situació és Ana Belén M. M., que viu en un edifici residencial de la Platja d'en Bossa.
Per ella, el descans també és impossible: "Encara que la música dels beach-clubs acabi a les 12, les remors que hi ha al carrer continuen fins a les 6".
Ana Belén diu que habitualment, al seu dormitori, ha de suportar un nivell de 57 decibels, tot i que es considera que més de 25 ja són suficients per impedir el repòs.
Assegura que passa l'estiu gràcies a una pastilles per dormir que li ha receptat el metge de capçalera, però considera "immoral" la situació que viu: "A la feina no em puc concentrar, estic més agressiva, això t'arruïna la vida".
Totes coincideixen a assenyalar l'Ajuntament de Sant Josep com el responsable d'aquesta situació.
"La sensació és que passen olímpicament de tu", comenta indignada Cardona. |
Un 8'5 sobre 10 és la puntuació que donen els nens al seu grau de felicitat.
Aquest és el resultat d'un estudi d'un grup de pedagogs de la Facultat d' Educació de la Universidad Complutense fet a nens de 6 a 12 anys.
De l'estudi voldria destacar tres coses coses:
-Com més petits són els nens, més feliços són.
-El que més feliços els fa és tenir una família i sentir que en formen part.
Quan es fan més grans ja valoren també el tenir amics i sentir-se acceptats per ells
-Valoren més la companyia que els béns materials.
I un comentari final que m'ha sorgit de la lectura d'aquest estudi:
Si tenim una infantesa feliç estem posant les bases per crear adults madurs, equilibrats i que saben valorar les oportunitats que ens dóna la vida.
En el fons de tot plegat hi ha l'element fonamental per a tota persona: l'amor, Sentir-se estimat, per a poder estimar després.
I cal destacar una altra cosa també: El tenir més coses no és signe de ser més feliç.
Les societats riques, on els nens ho tenen tot, no són més felices i no creen nens més feliços.
Caldria recordar-ho més sovint. |
El cap de llista del Partit Popular al Congrés de cara a les eleccions del proper 20 de Novembre, Alejandro Fernández, ha declarat que "el primer objectiu per Catalunya ha de ser la recuperació de l'economia espanyola i això passa per un canvi rotund i clar el 20-N".
El líder popular tarragoní ha fet aquestes declaracions en el marc d'una reunió que, amb simpatitzants i afiliats, ha mantingut a L'Hospitalet de l'Infant acompanyat per la Presidenta de la Junta Local, Sílvia Pujol.
Alejandro Fernández ha remarcat la necessitat de "no tenir un govern dèbil a Espanya el 21 de Novembre ja que això perjudicaria, clarament, els interessos de Catalunya".
Redacció TT - 23/10/2011 - 22:48h
Com a polític de Tarragona, el seu interés hauria de ser la millora económica dels tarragonins i això pasa per unes millors inversions de l'Estat al territori.
Aixó és així perque els altres politics es dedican el "seu" territori i vostè hauria de fer el mateix
Globus no fa falta que en regaleu als nens, que es un marró anar amb un globus del PP pel carrer.
Manelic: sí, sí, carreguem-nos el sistema de partits i les institucions. les imatges de Líbia avui ens donen una idea de com estaríem sense partits sòlids per molt que siguin millorables. |
Un total de 650 agents dels Mossos i la Guàrdia Urbana han participat en l'operació per posar fi al que havia estat l'acampada dels 'indignats'.
Els 'irreductibles' que hi quedaven ja no tenien el suport del 15-M.
S'han identificat 150 persones.
650 agents per desallotjar una cinquantena de persones.
Creació d'una zona d'exclusió on es prohibeix il·lícitament gravar una actuació policial a la via pública (cosa que és il·legal), permetent únicament a la Agència Catalana de Noticies prendre imatges dins de la plaça.
Dispersió sistemàtica de grups reunits als carrers dels voltants, violant el dret de reunió (més flagrant si tenim en compte que no ha havia cap concentració, i que els "reunits" només eren grups d'amics que havien quedat per sortir).
I després encara hi ha gent que es pregunta per què els indignats demanem democràcia real. |
El desmantellament de RTVV, relatat en directe en una emissió de resistència accessible per internet
El tall de les emissions ha començat a la ràdio pública valenciana, però els treballadors continuen controlant les emissions de Canal 9.
La seva programació de resistència arriba a tot arreu mitjançant la web
Els treballadors creuen que en lloc d'aturar la programació –controlada per ells mateixos–, el govern d'Alberto Fabra anirà tancant repetidors i que el senyal s'anirà perdent comarca a comarca durant la nit, probablement, o al llarg d'aquest divendres i el cap de setmana.
Els treballadors que no estaven treballant en el moment que han començat els talls d'emissions, que s'han iniciat a Nou Ràdio, s'han concentrat a les portes del recinte de Burjassot on hi ha les instal·lacions de RTVV, però ja no els han deixat entrar: la policia ho impedeix i els prenen les targetes electròniques que els permeten l'accés. |
Roger Mas presenta a la Seu 'Les cançons tel·lúriques'
El cantautor de Solsona actua aquest divendres a la nit a la Sala Sant Domènec
El programa de RàdioSeu 'Huracat' parla del seu nou disc en l'estrena de la temporada
El cantautor de Solsona Roger Mas presentarà aquest divendres, dia 3 d'octubre, a la Sala Sant Domènec de la Seu, a les deu de la nit, el seu nou treball Les cançons tel·lúriques, el sisè album de la seva carrera.
El repertori de Les cançons tel·lúriques combina la música tradicional catalana amb els ragues hindús o els cants harmònics orientals de tipus màntric.
S'hi poden trobar cançons com Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, Ball de l'Àliga de la Patum de Berga, o aguns poemes d' Al Cel, de Jacint Verdaguer, que Mas converteix en cançons pop.
Des del seu debut el 1999, Roger Mas ha rebut diversos premis de la crítica.
Però, a banda de la seva qualitat com a cantant i compositor, també té d'altres facetes curioses.
La seva popularitat ha augmentat inesperadament amb Ni una sola paraula, una adaptació improvisada d'una coneguda cançó de la mexicana Paulina Rubio.
El video en què interpreta el tema ha rebut desenes de milers de visites al web YouTube.
La venda anticipada d'entrades (10 euros) per escoltar Roger Mas es pot fer a Turisme la Seu o bé a Turisme del Consell Comarcal.
El preu de l'entrada a taquilla serà de 12 euros.
Coincidint amb aquest concert, aquest divendres a les 8 del vespre el programa de RàdioSeu 'Huracat ' dedica un espai especial al nou disc de Roger Mas i en repassa la seva trajectòria.
'Huracat' comença així una nova temporada en antena, en què com és habitual s'emet cada quinze dies compartint horari amb 'Seu Rock'. |
En un moment com l'actual, en què la crisi econòmica i la corrupció semblen els únics temes que marquen la vida de la majoria dels mortals, iniciatives com Economia Solidària (Ecosol), empresa d'inserció social impulsada per Càritas Diocesana de Girona, actuen com un punt de llum en el tèrbol panorama.
La proposta, que és valenta i complicada alhora, vol facilitar la inserció laboral de persones que estan en situació de vulnerabilitat social i laboral.
S'intenta treballar des d'una perspectiva econòmicament rendible que no tan sols mantingui els criteris de qualitat en la prestació de serveis i la gestió, sinó que aposti per contribuir al desenvolupament sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social.
Buscant l'equilibri entre la inserció sociolaboral i l'oferta d'un servei professional i de qualitat, l'any passat Ecosol va donar feina a 40 persones, amb edats que anaven dels 18 anys als 58 anys.
Així, després d'una selecció específica i de rebre un pla de formació continuada sobre serveis de neteja industrial, domèstica o comercial, muntatge industrial en cadena de bicicletes, construcció, reformes i manteniment d'edificis, gestió d'espais naturals, informació i sensibilització ambiental, o al centre de distribució d'aliments, cada candidat, segons les seves aptituds o les seves potencialitats, pot gaudir d'una segona oportunitat.
Treballant en xarxa amb altres entitats com ara l'escola d'adults, el Consorci per a la Normalització Lingüística o ACEN, no tan sols s'intenta oferir als candidats formació especialitzada que els proporcioni una sortida professional, sinó que es col·labora amb els sectors socials i empresarials, i s'han buscat sinergies amb les fundacions Ramon Noguera i Drissa per crear el grup Èxit, que treballa per a la constitució d'un clúster a l'àrea urbana de Girona.
Apostant per la innovació i la tecnologia, se supervisen i acompanyen les persones treballadores per garantir la qualitat del servei, que genera la confiança dels clients i la viabilitat econòmica.
La força dels empresaris implicats
A P&P ens dediquem a la venda de productes de primera necessitat.
Elaborem i dissenyem el producte, l'envasem i l'introduïm en el mercat.
Des de la creació de l'empresa, vam decidir que volíem aprofitar la força de ser empresaris per implicar-nos socialment, sense oblidar l'objectiu propi de qualsevol negoci que funcioni, que és obtenir beneficis.
Vam dibuixar la cadena de valor del nostre producte, segregant les diferents funcions i activitats generadores de valor, per tal de buscar la millor manera de desenvolupar-les.
Tenim molt clar que els nostres punts forts són el contacte amb el proveïdor, el disseny de l'envàs i els canals de venda.
En l'anàlisi del procés vam veure que la fase d'envasament del producte no implicava més valor afegit, i per això vam decidir externalitzar el procés.
L'empresa Ecosol ens va tarifar el preu unitari d'envasament del producte i vam arribar a un acord.
Ara portem el producte, els envasos i les etiquetes a granel a Ecosol, una empresa d'inserció social que ens torna el producte acabat i a punt per a la venda.
Hem cobert la nostra necessitat d'envasament i, d'altra banda, ens impliquem socialment.
Així aconseguim un doble benefici, econòmic i social. |
El PSC defensa el català... en la intimitat!
Actualitzat el 08/07/2011 a les 00:01h El PSC defensa el català... en la intimitat!
Una de les acusacions permanents que ha fet el PSC a Convergència ha estat la d'apropiar-se indegudament del concepte del catalanisme.
Històricament, l'encarregat de retreure a CiU, un dia sí, l'altre també, aquest presumpte greuge havia estat el gran Raimon Obiols.
Malgrat els seus paupèrrims resultats, el més fidel dels seus èmuls, l'encara més gran Miquel Iceta, ha pres el seu relleu: "no sembla demanar gaire que CiU s'abstingui de donar lliçons de catalanisme i de defensa de l'autogovern als demés [sic]".
El futur primer secretari dels socialistes catalans té tota la raó: les "lliçons de catalanisme", ells ni les han demanades, ni les volen ni —encara menys- les necessiten per a res!
Per a què els calen, si segueixen amb la seva estratègia de fer de PSOE a l'estat espanyol i de (teòric) PSC a Catalunya?
I, sobretot, amb el seu hàbit endèmic de "dir" una cosa avui al nostre país i "fer" exactament la contrària l'endemà al parlament de Madrid.
Essent fidels al seus eslògans electorals: fets ("votarem sempre amb el PSOE") i no pas paraules ("defensarem Catalunya").
Ho demostraren de nou la setmana passada els ja cèlebres 25 del PSC al Congrés, fent costat al PP i votant en contra de la proposició de CiU que demanava al govern espanyol que aprofités el canvi de règim lingüístic que comporta la propera incorporació de Croàcia a la Unió Europea per reclamar l'oficialitat del català a les institucions europees.
Paradoxalment, oposant-se a una més que raonable iniciativa basada en la declaració "És l'hora de l'oficialitat del català a la UE ", promoguda i signada per la seva eurodiputada Maria Badia, conjuntament amb Raül Romeva, Ramon Tremosa i Oriol Junqueras.
Document on es destacava que: "Fa anys que la societat civil catalana (...) ha posat en relleu, d'una forma persistent i rigorosa, el dèficit democràtic que suposa la manca de reconeixement de la llengua catalana.
Cal, doncs, redreçar la situació per tal de garantir la igualtat de drets dels ciutadans de la Unió."
Altra volta els fets, que són tossuts, s'imposen a les paraules i, tal i com van denunciar els altres tres eurodiputats signats de la declaració, no pot ésser més lamentable que "els grans partits de l'Estat espanyol" —on s'hi inclou un PSC més PSOE que mai- "hagin renunciat a aquesta oportunitat de demostrar la plurinacionalitat de l'Estat i que, per tant, han demostrat no creure en un Estat plurilingüe".
Potser no els calen "lliçons de catalanisme", però potser sí de catalanitat, ja que, com aquell altre, el PSC també defensa (i parla) català només... en la intimitat! |
La UB crea un museu virtual per mostrar les seves col·leccions
El material patrimonial de la Universitat de Barcelona està a partir d'ara obert a tothom a Internet.
A través d'un web que funciona com a museu virtual, la comunitat universitària, els investigadors i el públic en general poden consultar obres d'art, instruments del món científic i llibres antics.
Al web hi ha un total de nou col·leccions que recullen més de 250 peces artístiques.
Tot i així, la quantitat s'anirà ampliant amb el pas del temps.
Entre les obres s'hi poden trobar pintures dels segles XVI al XX, instruments científics o fons bibliogràfics de diversos àmbits.
Aquest és el primer museu virtual d'una universitat creat a Espanya. |
Manuel Trallero: "El cas Palau va ser una crisi de país"
L'escriptor i periodista Manuel Trallero, que acaba de publicar "Música Celestial" (Debate), afirma que el cas Palau "va ser una veritable crisi de país".
"El cas Millet no és només un cas que afecta CiU o el PSC: ens afecta a tots, és un cas molt transversal", afegeix alhora que recorda que "durant molts anys el principal benefactor en va ser el senyor Aznar, que no era precisament un nacionalista català".
En una entrevista-reportatge en el mateix lloc dels fets, assegura que "la mateixa història del Palau i de l'Orfeó està plena de contradiccions que van, d'alguna forma, propiciar un escenari perquè passés una cosa com aquesta".
I a la pregunta de si "el Govern ho sabia?", deixa clar que "abans del juliol del 2009 el Govern tenia notícies que la fiscalia ho estava investigant".
"La senyora Tura em va dir que n'havia informat el Govern, però Montilla no en sabia res", afegeix.
L'autor denuncia també amb el seu llibre que "ara pràcticament ja no se'n parla, s'ha volgut fer de l'oblit una mesura per girar full", però admet que "la veritat, tota la veritat, no la sabrem mai" i critica la "connivència mediàtica", perquè "només Ernest Lluch, Félix de Azúa i jo ens vam ficar amb el senyor Millet al front del Palau".
"Lluch va fer un article memorable en què posava en evidència que li interessaven més les obres que el propi Palau", recorda.
Al seu parer, "els periodistes, com molts altres sectors, hauríem de fer una reflexió sobre aquest tema".
El llibre descriu, entre d'altres, els regal de noces que va rebre una filla de Millet per part de la 'crème' de la societat catalana o els seus intents per ser guardonat amb el premi Príncipe de Asturias.
"El secretari de la fundació em va explicar que mai a la seva vida havia rebut tantes pressions", recorda.
"Van arribar fins a 600 peticions de tot el món per a que li donessin el premi, fins i tot de periodistes de Barcelona".
Manuel Trallero (Barcelona, 1951) va escriure durant molts anys a La Vanguardia.
També ha col·laborat amb El Mundo i e-notícies.
Entre altres llibres ha publicat L'est de Manhattan, Els set pecats catalans, Contra el PP, Barcelona 2004 com a mentida i La invenció de Carmen Broto, amb el periodista Jose Guixà.
També ha escrit El llibre dels epònims, on recull tots els insults que va rebre després de més de vint anys escrivint a La Vanguardia.
També ha col·laborat a Comràdio i a RAC-1. |
El nombre d'universitaris es mantindrà "estable" aquest curs, segons la Generalitat
El secretari d'Universitats i Investigació de la Generalitat, Antoni Castellà, va assegurar aquest dissabte que els centres catalans iniciaran el curs 2013-2014 "amb el mateix nombre de matriculacions que l'any passat i l'anterior".
En declaracions a Rac 1 recollides per Europa Press, ha valorat positivament que el número es mantingui "estable", i ha destacat que la novetat d'aquest curs serà la incorporació de setanta professors d'excel·lència internacional.
Castellà ha assegurat que el principal problema amb les beques que té Catalunya és que l'Estat no compleix amb el repartiment de fons, i això va en detriment de les universitats catalanes.
Tot i això, ha destacat que des de fa dos anys la Generalitat ha impulsat un fons de beques propi dotat de 30 milions d'euros per combatre, precisament, el contenciós que hi ha amb l'Estat per aquesta qüestió.
Castellà ha assegurat que un 40% d'estudiants van tenir accés a algun tipus de beca el curs passat, un curs que va ser complex "en termes de conflicte laboral", no acadèmic, ha reflexionat. |
Anuncis similars COTXE BEBÈ 3 PEIXOS
Embeno cuco window de bebè confort a perfecte estat únicament està danyada la funda del matalàs que és extraible. inclou el seu capota. color blau marí, nou val 285.-. està homologat per al cotxe i inclou els anclajes.... tres productes1) el cubreasientos impermeable per a cotxes és un kit de mantes fetes amb material... calçar-se en la del cinturó de seguretat del cotxe. és ideal combinar-ho amb un arnés per... per a gossos, gats, rosegadors, ocells, peixos i rèptils som importadors directes de centenars...
si vas de barcelona (gràcia) a rubi i vols aprendre engonals conversant, llevame amb cotxe i no pararem de parlar en mitjana horita! sóc profe d'engonals des de fa molt temps, asi que no seria alguna cosa improvisat.. jo vaig i vinc cada dia.
si vas de barcelona (gràcia) a rubi i vols aprendre engonals conversant, llevame amb cotxe i no pararem de parlar en mitjana horita! sóc profe d'engonals des de fa molt temps, asi que no seria alguna cosa improvisat.. jo vaig i vinc cada dia.... nutrició adient per a peixos daurats, koi i molts altres peixos d'aigua freda. aquest... per ressaltar el color i la lluentor dels peixos i minimitza el creixement d'algues en els aquaris... per a gossos, gats, rosegadors, ocells, peixos i rèptils som importadors directes de centenars... |
Es fa pública la detenció de quatre joves catalans, retinguts des del dia 5 a Oaxaca (Mèxic) per un suposat delicte d'escàndol públic i per no disposar de documentació.
Els quatre joves, que estan vinculats a moviments zapatistes, independentistes i okupes, haurien patit maltractaments físics i psicològics segons ha denunciat el Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista.
Les autoritats mexicanes han iniciat el procés d'expulsió del país, mentre els joves romanen detinguts als locals de l'Instituto Nacional Migratorio de Ciudad de México.
A més, han denunciat que el consolat espanyol els havia preparat nous passaports però que mai no els han estat entregats. |
El portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, Oriol Pujol, ha valorat les dades publicades pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) segons les quals "la federació nacionalista guanyaria avui les eleccions nacionals catalanes amb un augment de gairebé 3 punts respecte als resultats de les darreres eleccions, mentre la resta de formacions polítiques van a la baixa".
Segons Oriol Pujol, "les dades del CEO demostren que la feina feta per CiU des de l'oposició està connectant amb la ciutadania, mentre s'evidencia el gran malestar de la societat amb el Tripartit, quan més de la meitat dels catalans consideren l'atur i la precarietat laboral el principal problema del país, i quan els descontents amb el sistema democràtic superen els contents".
En aquest sentit, el portaveu nacionalista ha destacat, que "la crisi econòmica és el què més preocupa a la gent i en aquesta situació pren valor un partit com CiU: fort, coherent i amb experiència en altres situacions de crisi.
CiU és una garantia per afrontar la crisi econòmica".
Oriol Pujol ha destacat que "aquesta connexió de CiU amb la societat catalana es reflexa també en la valoració dels líders: Artur Mas supera José Montilla".
Finalment, Oriol Pujol ha volgut deixar clar que tot i certa correcció en la mostra amb la que el CEO elabora les seves enquestes, "segueix detectant-ne un inexplicable esbiaix en la mostra que sobrerepresenta els votants del PSC-PSOE".
"Atenent als resultats de les eleccions de 2006, la mostra hauria d'incloure més enquestats que recordessin haver votat CiU, que enquestats que recordessin haver votat PSC-PSOE, però a la mostra del CEO és al contrari", lamenta.
Cal tenir en compte que al 2010 hi haurà una gran coalició independentista liderada per Catalunya Acció i no serà com fins ara que quan es presentava un grupuscle independentista ho feien amb un presupost ridícul.
e-noticies est?l?'all?e no? representatiu de Catalunya: la gent que vota el tripartit, ciudadanos o el pp. Converg? ia podr? overnar en solitari.
e-noticies està plè d'allò que no és representatiu de Catalunya: la gent que vota el tripartit, ciudadanos o el pp. Convergència podrà governar en solitari.
Cal no votar CiU sobretot ara que reneguen del Separatisme Català.
Recordem que intenten amagar la Marxa sobre Brussel·les que s'esdevindrà el 7 de març
I aquesta foto? esteu intentant fer veure que mentre el Mas pesca a l'Ampolla hi ha crisi?
Perquè les imatges d'avui no són, que hi havia maregassa...
L'Artur Mas disposa de la corresponent llicència de pesca???
Trobo que és de calaix governar qui guanya, així que si el poble català us dóna la majoria, ànims.
I si cal, pacteu amb ERC, que barreges estranyes sempre sereu a temps de fer-les.
Amb ciu vam pasar la crisi del 82 i la del 94 essent primers de tot l'estat, respectats i admirats.
L'unic que saben fer els "tripartit" son informes i dir "farem" "hem de...". |
El teu portal d'informatica en el podras trobar ordinadors de tenda virtualsobremesa, portatiles, pda i barebone o si ho prefereixes configurar-te el teu mateix triant els components que vulguis al millor preu. monitors tft.plasma.crt.lcd impressores i scaners cartutx de tinta camaras digitals proyectores mp3 i reproductors dvix tot això ho pots troba...
Magnifica peça heladera anys 50 60 o anterior d'exterior de fusta i cilindre amb corona dentada i manivela. especial com a element decoratiu eneladerias i horchaterias.per favor contactar per telefono a partir de 19:30 valgut correu electronico.g
En venda un xalet a estrenar en una urbanizacion amb piscina la percela de 325 m2 de les quals 105 d'habitatge 2 habitacions amb armaris de 6 portes cadascun i 2 banys menjador salon i cuina completa a la sortida del menjador un porxo de fusta igual que totes les portes i finestres té una terrassa interior del xalet i accés per al cotxe és modern i...
Embeno 2 entrades per al gran premi de motociclisme de la comunitat valenciana, del 4 d'octubre. sector 6, tribuna aquest (taronja), fila b, butaques 11 i 12. preu de sortida, el marcat en les entrades 114 euros cadascuna.. paco.
Temari per a oposicions a l'escala basica de la policia nacional, actualitzat, aquesta com a nou no ho he utilitzat gens, és de l'acadèmia tam, madrid. pots buscar a internet sobre l'acadèmia. embeno per no utilitzar.
Embeno targeta wifi sd de la marca c-guys, comercialitzada per acer per a les n30/n35, encara que funciona amb altres dispositius amb windows mobile 2003. la causa de la venda, és perquè s'espatllo la meva n35 i he comprat una altra amb wifi integrat, però funciona perfectament. el preu és de 40 euros mes despeses d'envio. interessats manar... |
Els artistes de Formentera reten homenatge al poeta Marià Villangòmez en una exposició col·lectiva
Divendres, 19 de Juliol de 2013 13:02
La consellera de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera, Sònia Cardona ha presentat avui en roda de premsa, acompanyada de la tècnica de Cultura Anna Costa i de diversos artistes de l'illa, la inauguració de l'exposició col·lectiva "Marià Villangómez i Formentera", que serà inaugurada a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament Vell el proper 22 de juliol i estarà oberta al públic fins el 10 d'agost.
Aquesta exposició està representada per un grup d'artistes de Formentera, els quals interpreten una petita mostra de l'obra poètica de Marià Villangómez.
Així, tots ells reten homenatge al poeta i escriptor pitiús en el centenari del seu naixement amb tècniques tant diferents com el collage, fotografia, oli, acrílic, paper o tècnic a mixta.
Hi participen Celia Jiménez, que treballa amb materials reciclats, Enric Riera, que presenta una peça on el protagonista és el color blau del mediterrani, Fran Lucas amb una peça que combina el collage i l'assemblage d'elements naturals, Gilbert Herreyns, que introdueux material del seu entorn més proper en la seva obra, Josep Maria Moreu que presenta una instantània amb una escultura feta per ell, Maribel Escandell exposa una obra inspirada en la naturalesa i la mar de Formentera, Pier Paola Cané crea imatges minucioses de paper i acrílic que conten petites històries, Robert Hawkins ens mostra un cop més la naturalesa de Formentera a través dels colors i Teresa Matilla que combina materials diversos.
El resultat, 9 obres plàstiques basades en l'obra escrita de Marià Villangómez.
Recordem que al llarg d'aquest any 2013 es celebra el centenari del naixement del poeta eivissenc, Marià Villangómez.
A més d'una obra consolidada i madura, l'escriptor pitiús va realitzar alguns dels poemes que millor han descrit l'illa de Formentera i fins i tot han estat musicats pel grup Uc, que l'han convertit en un himne popular.
Aquet llarg poema, titulat precisament "Formentera", està construït a manera de llenços —un total de 20 estrofes— que pinzellen, com els quadres, una única temàtica: la nostra illa.
La voluntad del Consell de Formentera es fer arribar a tota la ciutadania l'obra i mestratge del poeta, acomplint amb els objectius de l'Any Villangómez i una de les finalitats es fer d'aquesta mostra una exposició itinerant per la resta de les Illes Balears.
La literatura i, més encara, la poesia, sempre ha compartit amb l'obra pictòrica uns llaços importants.
Totes dues es valen de la imatge i ben sovent s'han comparat les traces de pinzell sobre llenç amb les traces dels versos sobre el paper.
És per aquest motiu que amb aquesta exposició tenim una oportunitat més de veure palesa aquesta relació estreta.
Amb aquesta exposició, els artistes de la nostra illa se sumen així a l'homenatge que durant tot l'any s'està retent al poeta.
Els versos, d'aquesta manera, s'entremesclen amb la feina dels artistes, les diverses tècniques emprades i la seua interpretació.
Formentera és present en l'obra de Villangómez, fins i tot quan no s'hi refereix directament, perquè en la seua concepció de la pròpia terra, Formentera és tan seua com Eivissa. |
Em comenten en una residència de vells concertada, les dificultats que tenen actualment.
Cada vegada les persones ingressen més grans i amb més grau de dependència i això obliga a contractar més persones no sempre disponibles i no sempre amb la preparació adequada.
Algun dia s'haurà de reconéixer que la vellesa és una qüestió mal resolta en la nostra societat.
La vida s'ha allargat de manera considerable gràcies a tractaments que fa uns anys no existien i que constitueixen un negoci formidable sobretot per les indústries farmaceútiques.
En alguns casos aquest allargament ha estat acompanyat per una bona qualitat de vida, en altres es tracta d'un allargament de valor discutible.
Però no és aquesta la qüestió mal resolta, tot i que hi té a veure, sinó una altra de cultural.
El nostre és un món on els vells no tenen ja aquella funció que se'ls hi tenia reservada en les societats tradicionals, de manera que en acabar la vida productiva i després d'uns anys de gaudir d'un oci relatiu a la pensió cobrada s'entra, en la majoria de casos, en una etapa d'anihilació social que és molt anterior a la desaparició física.
Segurament moltes residències, moltes famílies i molts bons professionals malden per lluitar contra aquesta anihilació acompanyant a una mort digna en tots els aspectes.
Però hi ha una gran part d'ancians que passen els darrers anys sense una companyia de qualitat, sense una abraçada, sense una paraula amable.
Narcissistes com som, per molts homes i dones d'avui, la vellesa és un mirall al qual evitem mirar-nos.
Ja hi haurà temps... però el temps passa, i mentrestant oblidant els vells, oblidem també la vida en totes les seves dimensions, i ens acostumem a veure-la només des de la nostra perspectiva unidimensional: present i autocentrada.
El resultat és d'una pobresa que ni el Solbes tan hàbil en això de l'economia pot comptabilitzar.
Hi surten perdent els vells cada cop més fotuts i sols, i hi perdem els joves vivint una vida com un puzzle del qual hi falten la meitat de les peces. |
La Seu aposta pel nou Festival de Música Antiga dels Pirineus
El certamen recull el bagatge del Festival Brudieu i uneix forces amb les Valls d'Àneu, Tremp, la Pobla, Vielha, la Vall Fosca i Estamariu
El primer concert a la ciutat serà el 5 d'agost amb el conjunt Los Músicos de su Alteza
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aposta de manera decidida per la posada en marxa del nou Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).
El certamen suposa la unió de forces de diversos municipis pirinencs per oferir-hi durant l'estiu una oferta musical de primera línia, tot aprofitant el bagatge i el prestigi de les 35 edicions del Festival Internacional de Música Joan Brudieu.
A més a més de la Seu com a municipi de referència, el FeMAP compta amb la implicació dels ajuntaments de les Valls d'Àneu, Tremp, La Pobla de Segur, Vielha, la Vall Fosca i Estamariu.
La idea, que vol optimitzar recursos en l'àmplia oferta de concerts d'estiu al Pirineu, rep el patrocini principal de la Generalitat de Catalunya, així com de la Diputació de Lleida, a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
El festival neix amb vocació internacional i amb l'aspiració d'esdevenir el referent de la música antiga a Catalunya.
Es vol seguir el model d'altres festivals especialitzats de Catalunya, com ara el de Jazz de Terrassa, el dels Jardins de Cap Roig o bé el festival de música electrònica Sónar.
El projecte neix amb una inversió de 300.000 €, dels quals l'Ajuntament de La Seu d'Urgell n'assumeix el 16% (50.000 €), el mateix pressupost que tenia el Festival Brudieu.
L'Associació FeMAP serà presidida pel fins fa poc regidor de Cultura urgellenc, Miquel Colom, i s'ocuparà de tota l'organització del Festival, amb la col•laboració dels Ajuntaments en la cessió d'espais i promoció dels esdeveniments, entre d'altres.
El nou regidor de Cultura de la Seu, Jordi Martin, afirma que "El FeMAP respon a l'afany per millorar i optimitzar els recursos, alhora que potencia la relació entre cultura, patrimoni i territori".
El programa del Festival es distribuirà a totes les llars de la Seu d'Urgell entre aquest cap de setmana i la setmana vinent.
El primer concert a la Seu serà el dia 5 d'agost amb Los Músicos de Su Alteza, després que el concert inaugural –que s'havia previst per demà divendres, amb la Reial Companyia d'Òpera de Cambra- es va haver de cancel•lar per problemes de salut del seu director, Juan Bautista Otero.
El festival rep també la col•laboració de La Vanguardia i de Catalunya Música, que n'és l'emissora oficial. |
El senador del Grup Parlamentari Català al Senat de CiU, Jordi Sendra ha demanat al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz que traspassi al Govern català "les competències en matèria de protecció civil i trànsit i mobilitat", tal i com estableix l'Estatut.
Sendra, senador de CiU per Tarragona, així ho va dir al ministre durant la compareixença d'aquest a la Comissió d'Interior del Senat per informar sobre les línies generals del seu departament per aquesta legislatura.
El representant de Convergència i Unió va desgranar en tres àmbits les matèries en les quals l'Estat hauria de cedir competències a la Generalitat: "protecció civil; trànsit i mobilitat; i la gestió del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona, el pla PENTA".
Respecte protecció civil, Sendra va reclamar que la Generalitat tingui "els serveis, mitjans i recursos de protecció civil de l'Estat a Catalunya amb la intenció que el Govern català sigui l'única administració en protecció civil" tal i com marca l'Estatut.
Sobre la mobilitat i el trànsit, Jordi Sendra va demanar que la Generalitat "assumeixi per delegació de l'Estat determinades competències" en aquesta matèria com per exemple: "l'expedició, revisió, canvi, revocació i suspensió cautelar dels permisos i llicències de conduir vehicles a motor i ciclomotors; la verificació de les proves reglamentàries establertes per a l'obtenció del permís de conduir i de les llicències de conducció per ciclomotors; la matriculació i expedició dels permisos o llicències de circulació; la pèrdua, administració i devolució dels punts del permís de conduir".
D'altra banda, el senador de CiU va demanar també al ministre de l'Interior que sigui la Generalitat qui dirigeixi el Pla PENTA "per poder donar una resposta òptima a la població en casos d'emergència".
Sendra va concretar altres canvis que s'haurien de donar en el Pla PENTA: que hi hagi un sol centre de coordinació operativa, situat a Catalunya "per evitar la duplicitat innecessària de recursos i garantir l'eficàcia de la gestió de l'emergència"; que el grup operatiu de coordinació i assistència tècnica del PENTA "estigui format per personal de Protecció Civil de la Generalitat"; que la direcció autonòmica del PENTA correspongui al Conseller d'Interior, "tenint en compte que quatre dels set grups d'actuació estan integrats per personal de la Generalitat" i que el grup de coordinació i assistència tècnica "augmentaria la seva eficàcia si estigués integrat per l'òrgan de la Generalitat que gestiona el CECAT"; que els plans municipals d'actuació per emergència nuclear segueixin els mateixos tràmits i procediments que els plans municipals per a altres riscos que afecten Catalunya (com el Neucat, l'Inuncat...) i que, com a mínim, siguin informats per la comissió de Protecció Civil de Catalunya.
Finalment, Jordi Sendra va demanar també que sigui la Generalitat qui "exerceixi la coordinació de les policies locals".
Redacció TT - 22/03/2012 - 23:50h
Però si estan retallant per tot arreu...
per què demanen més competències encara?
Senyors de CiU, arreglin primer el que gestionen, ja demanaran després més coses si arreglen el que tenen. |
Les esglésies evangèliques són les que han crescut més en els últims tres anys a Catalunya.
Segons el mapa de religions elaborat per un equip de la Universitat Autònoma, a Catalunya funcionen 3.500 temples de culte de 13 confessions, cosa que demostraria la consolidació de la diversitat de cultes, com ha explicat el professor Joan Estruch, coordinador de l'estudi.
Les esglèsies evangèliques han augmentat en 100 en tres anys, mentre que pel que fa a l'islam, l'estudi en constata un creixement constant, que suposa l'obertura d'uns 10 centres nous cada any.
La religió catòlica continua sent la majoritària a Catalunya, amb 2.500 llocs de culte, seguida de les esglésies evangèliques, que en tenen 453, un centenar més que a l'últim estudi fet ara fa tres anys.
Els autors de l'estudi ho atribueixen, fonamentalment, a l'arribada d'immigrants llatinoamericans i destaquen que alguns d'ells fins i tot lideren algunes d'aquests comunitats religioses.
En canvi, els centres islàmics només han augmentat en trenta durant el mateix període, de 139 a 169, la qual cosa no impedeix que, segons l'últim estudi del CIS, la religió islàmica sigui la segona en nombre de practicants a Catalunya, on hi ha uns 250.000 musulmans, darrere de la població que es declara catòlica, que és el 67%.
Molt per sota d'aquestes dues religions se situen els 100.000 ciutadans que es declaren evangèlics, els 50.000 ortodoxos i els 40.000 testimonis de Jehovà.
A més, segons el mapa de centres presentat per la Generalitat els budistes disposen ara de 42 centres, davant dels 28 del 2004, els hinduistes en tenen 30, on abans en tenien 16 i els ortodoxos en disposen de 18, quan fa tres anys tenien 8.
L'estudi, que a diferència del de 2004 inclou els centres pertanyents a l'Església Catòlica, després que els bisbats hagin facilitat les dades requerides, indica que hi ha "una lleugera tendència a l'alça" pel que fa al volum de centres de culte, però això no implica un increment proporcional de fidels.
Segons el professor de la UAB que ha tutelat els estudis que han fet possible aquest mapa de centres de culte, Joan Estruch, si bé és cert que "ha desaparegut l'antic monopoli religiós" que ha exercit durant molts segles l'Església Catòlica, la presència de centres de culte d'aquesta religió "segueix sent absolutament majoritària".
No obstant, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira ha subratllat que "en cap altre lloc de l'estat espanyol existeix tanta pluralitat de confessions i de centres de culte, la qual cosa es produeix d'acord amb el fet que la societat catalana sigui tan oberta i tolerant".
Catalunya també té alguns centres de culte de l'Esglèsia Adventista del Setè Dia (16), l'Esglèsia de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (14), la Fe Bahá'i (10), el sikhisme (6), el taoisme (6) i el judaisme (4). |
El Consell disposa de més de dos-cents quilòmetres de senders senyalitzats
El darrer 30 de novembre van finalitzar les tasques de millora, recuperació i manteniment de la xarxa de senders de la comarca.
Aquestes tasques han anat a càrrec de dues brigades de dues persones cadascuna que han treballat la primera del desembre del 2010 a juny del 2011 i la segona de maig del 2011 a novembre del 2011.
Aquestes brigades han estat creades a través dels plans d'ocupació que el Departament de Treball de la Generalitat permet a les administracions que s'acullin per contractar persones aturades.
El Consell Comarcal de l'Alt Camp, seguint les directrius que es va marcar dins el projecte Natura+patrimoni = Turisme actiu a l'Alt Camp, pretén desenvolupar el turisme actiu (senderisme, btt, etc.) a la comarca i esdevenir així una destinació atractiva per a desenvolupar aquest tipus de turisme.
Aquesta xarxa, juntament amb tot el material de coneixement i difusió, s'han d'adaptar, consolidar i ampliar per tal d'esdevenir les eines necessàries i eficaces per a la creació de productes turístics que han d'oferir les empreses creades arran d'aquesta demanda creixent dels últims temps.
Les accions que s'han desenvolupat durant aquests onze mesos han estat:.- Desbrossar els camins de massa forestal:.- GR 172.1 (terme municipal de Vila-rodona, Aiguamúrcia, Bràfim i Vilabella)..- PR-C4 (terme municipal d'Alió i Valls)..- GR-175 La Ruta del Cister (terme municipal del Pont d'Armentera i Querol)..-PR-C20 (terme de Mont-ral)..- Recorregut "Un bell esguard a la Vall del Francolí" (terme municipal de Valls i Picamoixons)..- GR-7 (terme municipal de la Riba)..- Realització de podes..- Als voltants de l'Alberg Pere el Gran a Santes Creus (terme municipal d'Aiguamúrcia)..- Neteja d'arbustos i canyars..- Ruta de Nulles a Vilabella i als meandres Gaià (terme municipal de Vilabella)..- Condicionament de l'entorn d'alguna font i/o zona de lleure que ens trobem al llarg del recorregut d'algun sender..- A la zona de la Font de l'Irla (terme municipal d'Alcover)..- Recuperació d'algun tram de sender que hagi quedat inutilitzat i/o en desús..- Ruta Nulles a Vilabella i als meandres Gaià (terme municipal de Vilabella)..- Recuperació d'algun tram del GR 172.1 (terme municipal de Vila-rodona i Aiguamúrcia)..- Recuperació del Camí de Selma i de les variants del PR-C8 (terme municipal d'Aiguamúrcia)..- Neteja de les voreres dels camins..- Neteja del Camí del Torrent del Catllar (terme municipal de Valls).
Gràcies a les actuacions de neteja i manteniment de la senyalització que s'han dut a terme es podrà conèixer tot el patrimoni natural que la comarca de l'Alt Camp amaga..- Servei Comarcal de Turisme – Consell Comarcal de l'Alt Camp. |
(Redacció/J.Roig).-Des de la regidoria de Serveis Socials de l'ajuntament de Santa Bàrbara ens han informat de que, els dies 13 i 14 de setembre,(demà dijous i demà passat divendres) de les 9 a les 2 del matí i de les 3 a les 7 de la tarda es duran a terme les inscripcions per al [...]
La jornada compactada en 14 instituts i l'escola Sant Jordi de l'Ametlla de Mar, un nou col·legi a Tortosa i l'Institut de Tecnificació Esportiva a Amposta, novetats destacades (ACN).- El nou curs escolar a les Terres de l'Ebre començarà amb un total de 27.752 alumnes, només 55 més que l'any anterior, una dada que permet assegurar [...]
L' alcalde de Santa Bàrbara diu que espera que s 'entengui el missatge que els catalans volem enviar a Espanya.
(J.Roig/T.G.).-Tot i que l 'acte institucional pròpiament dit tindrà lloc aquest dimarts 11 de Setembre, Santa Bàrbara ja va iniciar la celebració de la Diada Nacional de Catalunya el passat divendres per la tarda amb la [...]
La víctima ha estat localitzada en un camp dels afores de la població on s'hi accedeix a través d'un camí (Redacció/ACN).- Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'una dona a Amposta que dissabte va apareixer morta en una zona rural de la població amb evidents signes de violència.
El cos de la dona ha estat localitzat [...] |
L'escàndol de la setmana sobre privacitat a la xarxa porta el nom de CarrierIQ.
Trevor Eckhart, un programador d'aplicacions mòbils, va detectar fa uns dies que el seu smartphone Android HTC Evo 3D registrava tot el que hi escrivia, des de missatges de correu electrònic fins a adreces web passant per SMS, i ho transmetia a la seva operadora de telefonia.
Eckhart va descobrir que aquesta intromissió la feia una aplicació anomenada CarrierIQ, que venia instal·lada de manera oculta a l'aparell.
En fer-ho públic, altres usuaris van comprovar que els passava el mateix, i alguns van dir que havien trobat rastres del programa en mòbils iPhone, BlackBerry i Nokia.
CarrierIQ és un dels programes de diagnòstic que algunes operadores instal·len als mòbils que venen per registrar-ne els paràmetres tècnics de funcionament i ajustar les seves xarxes.
El fabricant presumeix de tenir-lo instal·lat en més de 140 milions d'aparells que es connecten a xarxes de telecomunicacions, des de mòbils bàsics fins a smartphones i tauletes.
Entre dimecres i dijous, la majoria dels fabricants es van afanyar a desmarcar-se de CarrierIQ, descarregant en les companyies telefòniques -que són els seus principals clients- la responsabilitat de l'ús del programa.
De fet, tant Nokia com RIM (BlackBerry) han desmentit que els seus aparells surtin de fàbrica amb CarrierIQ: la primera assegura que el programa és incompatible amb els seus telèfons i la segona diu que no el fa servir i que desaconsella als seus socis -les operadores- que ho facin.
Més compromesa és la posició d'Apple: el fabricant dels iPhone, que va protagonitzar fa uns mesos un altre escàndol per la recollida oculta de la posició dels telèfons, reconeix que havia fet servir CarrierIQ en els seus primers models, i que el seu sistema operatiu encara conté referències al programa, tot i que promet retirar-les en la pròxima actualització.
Els iPhone, però, segueixen recollint i enviant dades d'ús: ara bé, les envien directament a Apple -cosa que no agrada gens a les operadores- i la funció, que els propietaris accepten amb el contracte de llicència, es pot desactivar en la configuració del telèfon.
Els responsables de CarrierIQ, per la seva banda, han explicat les múltiples possibilitats de captació oculta d'informació que el seu producte ofereix a les companyies telefòniques i han aclarit que són aquestes les que decideixen quines adopten i quines no.
Això no ha deslliurat l'empresa de ser objecte d'una demanda col·lectiva que es va presentar ahir, adreçada també a Samsung i HTC, però no -si més no, encara- a cap operadora.
Sobre el paper, les aplicacions de programes espia serveixen per millorar el rendiment dels serveis de telefonia mòbil: 9 de cada 10 mòbils són venuts als consumidors per les operadores, que abans d'incorporar-los al seu catàleg de models subvencionats (Telefònica en té 240, tot i que té previst quedar-se amb menys de 100) comproven que estableixin bé les connexions, que les alliberin en acabar les trucades, i que el trànsit de senyalització i canvi d'antena sigui correcte.
Després encomanen als fabricants una personalització que comença per afegir la seva marca a l'aparell i a l'embalatge, però també inclou la preinstal·lació de contingut: des del logotip de l'operadora que surt a la pantalla en posar-lo en marxa fins al bloqueig que evita que funcioni amb targetes SIM de la competència.
És en aquest moment quan s'hi afegeixen aplicacions, siguin visibles per l'usuari com les que porten a serveis de la companyia, o bé ocultes, com les de diagnòstic, que no són necessàriament malicioses.
En canvi, sí que ho és que captin el que fa l'usuari i ho retransmetin sense que ell ho sàpiga.
Si heu comprat el telèfon a Espanya el més probable és que no n'estigui afectat.
Els casos confirmats fins ara corresponen a mòbils Android vinculats amb operadores nord-americanes.
Les quatre grans companyies presents a Espanya -Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo- m'han assegurat que els seus telèfons no inclouen el programari de CarrierIQ, tot i que alguna reconeix que fa servir aplicacions d'aquest tipus en la fase de prova de nous terminals, amb una quantitat molt petita d'usuaris i sempre amb el seu coneixement i consentiment.
En tot cas, si el lector vol comprovar-ho ell mateix, pot fer servir l'aplicació Android que ha creat el mateix Trevor Eckhart, i que es pot descarregar de l'adreça http://bit.ly/rPfS3c. |
La llibreria Parcir de Manresa s'adhereix a la Xarxa de Llibreries Acreditades per a la venda de publicacions de la Generalitat
La llibreria de Manresa, Llibres Parcir, ha signat el conveni d'adhesió a la Xarxa
El director general de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jordi Miró, ha presentat a Manresa la nova Xarxa de Llibreries Acreditades a Catalunya
Els propietaris de la llibreria Llibres Parcir, Antoni Daura i Dolors Pardo han signat aquesta tarda, el conveni d'adhesió del seu establiment a la nova Xarxa de Llibreries Acreditades per a la venda de publicacions de la Generalitat.
El director general de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jordi Miró, ha signat avui el conveni amb la llibreria manresana, la primera a adherir-se en el marc de les comarques centrals.
Jordi Miró ha ressaltat que el que es vol des del Govern és "un canvi de model, passar d'un model provincial de llibreries de la Generalitat cap a una xarxa de proximitat comarcal, en col·laboració amb el sector privat a través de les llibreries tradicionals".
Ha destacat l'entesa que ha existit des del principi amb l'actual president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, per la seva professionalitat en el sector.
El director de l'EADOP ha pronosticat que cap a finals de juliol poden haver-hi unes vint-i-cinc llibreries adherides a la Xarxa, i que beneficiarà als potencials clients.
El delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Moltó, ha destacat la col·laboració entre la part pública i la privada i ha valorat "la part positiva d'una situació que pot ser complicada i que el més important és que a través d'aquest conveni de col·laboració el territori té la possibilitat de disposar d'aquestes edicions.
La proximitat es converteix en un factor clau perquè a partir d'ara, les publicacions de la Generalitat, s'acosten a l'entorn més proper a través de les llibreries que tenim a prop".
En relació al conveni entre la Generalitat i les llibreries adherides, cal destacar que aquestes es comprometen a participar en les campanyes institucionals i de promoció que facin referència a algun producte editorial produït per l'administració, i a posar en un lloc visible elements gràfics que identifiquin la pertinença de l'establiment a la Xarxa.
El passat 11 de maig, l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (EADOP) posava en funcionament la Xarxa de Llibreries Acreditades com una eina de col·laboració entre el sector privat, representat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, i la Generalitat.
Es compta amb un nombre de 15 llibreries adherides a la Xarxa, tenint en compte que la fase d'adhesions continua oberta. |
Conclou la Setmana de la Dona d'Alcover
El Col·lectiu de Dones d'Alcover va concloure el passat cap de setmana els actes de celebració amb motiu de la festivitat de Santa Àgata, patrona de les dones.
Cal recordar que hi han dedicat una setmana sencera, durant la qual cada dia han dut a terme un acte, com a mínim.
La setmana passada ja vam informar d'una sessió de cuina ecològica, la sortida a la fàbrica Rosita d'Alcover i la cloenda del campionat de parxís, amb berenar inclòs.
El dijous van fer una sortida a Barcelona, en la qual participaren prop de seixanta persones, que ompliren l'autobús.
Al matí van visitar Montjuïc, la basílica de la Sagrada Família –que va encantar a la majoria– i acabaren visitant el Parc Güell; després de dinar, visitaren el Barri Gòtic barceloní i acabaren al Teatre Condal per gaudir de l'obra Pel davant i pel darrera.
El divendres van reprendre els actes.
A les 7 de la tarda es va fer una missa en honor de les sòcies difuntes.
Després, a partir de 2/4 de 9 del vespre, un total de 28 sòcies anaren a sopar a la pizzeria La Picolina d'Alcover, on cadascuna va menjar un plat combinat.
El dissabte van realitzar el darrer acte de la Setmana de la Dona: a les 7 de la tarda, a les dependències de l'Escola Municipal de Música d'Alcover, la mateixa escola va oferir un concert i, per acabar, van convidar a un refrigeri tots els presents. |
Davant de les dades de l'atur al nostre territori, amb un augment interanual del 3,7%, destacant que els menors de 25 anys ja representen un 8,8% del total, així com una molt preocupant crescuda en els sectors serveis i agricultura i també d'aquells aturats sense ocupació anterior, Jordi Jané ha fet les següents declaracions:
"Aquestes dades són molt preocupants, i ens demostren un cop més com aquells socialistes que tenien com a eslògan de campanya "Por el pleno empleo" han fracassat, i ens cal mes que mai un pla de xoc per la creació de feina: subvencions directes a les petites empreses i autònoms que contractin un nou treballador, bonificació del 100% de les cotitzacions socials als nou autònoms durant els primers dos anys, regular l'exempció de l'IRPF i societats al nou emprenedor fins que no facturi més de 30.000/any o durant els dos primers anys d'activitat, l'ampliació a tots els col•lectius de la capitalització del 100% de la prestació d'atur per fomentar l'autoocupació".
Per Jané "totes aquelles mesures que reactivin l'economia seran benvingudes i CiU ha de tenir força per tal d'impulsar-les, perquè les dades reflecteixen que el moment és molt crític i que implica el futur de les noves generacions, i la situació requerirà de pactes transversals, com en el seu moment es va fer amb els Pactes de Toledo, en els grans pactes per millorar la societat a CiU sempre ens hi trobaràn.
Les propostes de CiU tenen aquesta obsessió: la creació de feina, un lloc de treball és la millor de les polítiques socials.
Ens comprometem a plantejar aquestes propostes en els primers cent dies de la nova legislatura"
Redacció TT - 03/11/2011 - 14:47h
Pere, també vull la Heidi en català.
A l'hora de la veritat, els nacionalistes gasten tot el que poden per "construir una nació".
Tots els diners són pocs per la "construcció nacional".
Si s'han de tancar quiròfans, es tanquen; però s'ha de pagar el doblatge de Tintín al català. |
Joan Iniesta es proclama campió de Catalunya de la Copa Catalana de caminades de resistència
El passat dissabte 3 de juliol es va disputar la tradicional XX Travessa Núria – Queralt de 96 km i 9600 m de desnivell i tot en menys de 24 hores.
Cinc-centes persones hi van participar i Joan Iniesta, del Borges Trail, estava preparat al Santuari de Núria quan a les 15:30 es va donar el tret de sortida.
Es va anar en direcció a la cota més alta del recorregut, El Pas dels Lladres (2560m), on la pluja, els llamps i la calamarsada que va caure van fer que la pujada fos més dura.
Al cap d'unes hores es va calmar i es va passar per La Molina, i d'aquí en direcció al Coll de Pal, quan ja es va fer de nit.
Després es va baixar fins al Refugi del Rebost on la tempesta de llamps, trons, pluja etc. ja no va desaparèixer fins arribar a Saldes.
Un cop allí molta gent va abandonar, però Joan Iniesta va continuar cap a Peguera conscient de què tenia les plantes del peu molt tocades i per tant hauria d'afluixar el ritme per assegurar l'arribada.
Després de pujar cap a Peguera, hi va haver un combinat de pujades i baixades passant pel Santuari de Queralt i baixant finalment cap a Berga.
Joan Iniesta va arribar amb un temps de 21 hores i 54 minuts, aconseguint els 20 punts que li van servir per conquistar la XIII Copa Catalana de Caminades de Resistència.
Després de la pluja fang, llamps, llagues etc., però l'esforç va valer la pena.
La travessa va ser molt dura, i una prova va ser que de cinc-centes persones a la línia de sortida només en van arribar a meta 235.
Agrair al Trini i a la Mari pel suport d'avituallament (tan alimentari com de material de roba) en tot el recorregut, ja que van ser una peça clau perquè pogués acabar la travessa.
Ara, a descansar, i no tornarà fins al 29 d'agost perquè el següent repte és aconseguir la màxima puntuació del circuit. |
Els qui han viscut des de fa anys i panys mirant d'ofegar-nos periòdicament en gots d'aigua que després passen i via, difícilment hi cauran.
Amb l'afer de les escoltes il·legals al Regne Unit ha desaparegut el centenari News of the World, cert.
Però amb ell morirà el model de premsa que s'hi ha emmirallat?
Per començar, i mirin que és cínica la cosa, ara el seu fill predilecte, el The Sun, passa a eixamplar un dia la tirada, i avall.
On abans la mare regnava en diumenge, ara el fill ho farà ja tota la setmana, i llestos.
El 1843 naixia aquesta capçalera, i amb aquesta el model de tabloide sensacionalista pensat per a arribar directe a la vena de les classes més populars.
La criatura va anar evolucionant –o tot el contrari– i les rèpliques, vist l'èxit de l'invent, no van trigar a sortir com a bolets.
És la tradició de la premsa sensacionalista britànica.
La mostra que en aquest país illenc molt sovint són capaços del millor –vegis per exemple The Guardian–, però també del pitjor.
El producte pseudoperiodístic va passar a esdevenir producte comercial d'èxit en mans de grans corporacions de la comunicació amb pocs escrúpols.
La conseqüència de tot plegat desfila aquests dies per comissaria.
I el cas és que no hem de ser il·lusos.
Les persones passaran, algunes per la presó, altres per caixa, unes altres per alguna comissió especial de la Cambra dels Comuns, i totes elles per la boja roda de mitjans que només durant unes poques setmanes s'hi entretindran com si els hi anés la vida.
Massa atractiu i detestable a la vegada.
Ara David Cameron es veu forçat a sobreactuar perquè la implicació del seu ex-cap de comunicació al partit i al 10 de Downing Street l'ha deixat massa en evidència.
Andy Coulson, un dels homes de Rupert Murdoch tutelant la construcció mediàtica del lideratge del jove 'premier'?
El simulacre, per a ser sostenible, necessita d'una certa dosi de subtilesa que en aquest cas ha estat flagrantment obviada.
I ara el primer ministre ha de fer com que vol posar portes al camp, però ni ell no s'ho creu.
L'afer Murdoch és gros, però quantes coses grosses no passen a diari, que sembla que amb elles s'hagi d'acabar el món?
La premsa-premsa, la seriosa, es veurà legitimada per reivindicar-se?
Se'n derivarà alguna llei especial?
Algun front comú de partits, institucions i col·legis professionals?
Però això canviarà gaire res, de fons?
Això ho marcaran les xifres de vendes dominicals, per exemple les del The Sun.
Però jo tinc clar que la fi del News of the World no du annexa la fi del món d'un dels tipus de premsa que més vendes reporta als quioscs i més clicks provoca a la xarxa. |
Vint crits d'alegria i vint fotografies.
Vint festes i vint emocions compartides amb companys i amics.
Xavi Hernández va guanyar ahir el seu vintè títol com a jugador del Barça.
El vallesà, que ja era des de feia anys el blaugrana amb més títols de tota la història, va afegir un nou botí a la llarga llista.
Una llista que va començar amb aquella Lliga de la temporada 1998/99 amb Louis van Gaal de tècnic i que es va seguir engreixant amb aquells grans moments viscuts amb un altre tècnic holandès, Frank Rijkaard, amb qui va guanyar cinc títols, entre els quals la primera i tan desitjada Lliga de Campions.
Ara, quan la llista ha esclatat de veritat, ha estat sota les ordres del tècnic que es va acomiadar ahir, Guardiola.
El vallesà, actor principal en tots els èxits d'aquests quatre anys amb el tècnic de Santpedor, va ser l'encarregat d'aixecar la Copa del Rei, que va rebre de mans del príncep d'Astúries.
Sense el lesionat Carles Puyol, Xavi va fer de capità en un dia tan especial com el d'ahir.
Ara, Puyol va fer acte de presència a la gespa per celebrar el títol i, de fet, Xavi i Puyol van liderar la volta d'honor amb una senyera i una ikurriña que va emocionar els aficionats de l'Athletic.
El terrassenc, que va marxar del terreny de joc coix després d'una forta entrada d'Ibai, pot presumir d'haver guanyat tres Lligues de Campions, sis Lligues, cinc Supercopes d'Espanya, dues Copes del Rei, dues Supercopes d'Europa i dos Mundials de Clubs.
Si agafem tots aquests títols i hi traiem la Lliga guanyada amb Louis Van Gaal, hi trobarem els 19 títols de què ja poden presumir Victor Valdés, Puyol, Iniesta i Messi.
Com a futbolista professional Xavi ja suma 23 títols, perquè cal afegir els que ha sumat amb la selecció espanyola (Mundial, Eurocopa i un Mundial juvenil), i es queda a només un títol dels 24 que va guanyar Gento, futbolista del Madrid dels anys 50 i 60 que fins ara és el jugador espanyol més guardonat.
Xavi, per cert, va ser dels jugadors que més va evidenciar ahir com enyorarà Guardiola.
Just al final del partit, mentre Alexis i Mascherano saludaven ràpidament qui havia estat tècnic seu, Bielsa, Guardiola es va abraçar emotivament amb tres jugadors sobre la gespa: Piqué, Sergio Busquets i, esclar, Xavi Hernández.
Un home que va admirar Guardiola quan era un adolescent, que va compartir vestidor amb ell prenent-li fins i tot el lloc sobre la gespa i que, finalment, s'ha convertit en un dels seus interlocutors més íntims sobre la gespa.
Si el Barça de Guardiola s'ha acabat, el Barça de Xavi encara té corda. |
El candidat socialista va ser present a les conferències '10 pel futur'
27 d'Octubre de 2010, per Jordi Garcia Arnau
El candidat a la presidència a la Generalitat pel PSC, José Montilla, va ser el tercer convidat a les jornades '10 pel futur', celebrades al Mas Passamaner i organitzades per les cambres de comerç de Reus, Tarragona i Valls.
Amb poc més de 150 persones a la sala, entre les que estaven presents els alcaldes de Reus i Tarragona, Montilla va repassar l'obra de govern i va respondre les preguntes formulades per representants del sector empresarial.
Sobre la retallada de l'Estatut aprovat en referèndum pels catalans, el president va afirmar que "pensa obrir noves vies per a recuperar-lo", però al mateix temps es va mostrar contrari a "aventures que no s'adaptin a l'Estatut o a la Constitució", en una clara al·lusió als referèndums sobre la independència.
El candidat socialista va concloure el seu discurs dient que "no renega de res fet en l'última legislatura, però que ara toca punt i a part".
José Montilla va respondre a les preguntes fetes per empresaris i va dir que "la Generalitat no pot evitar que Ryanair vagi al Prat, tot i que comprèn que no és el millor".
El candidat socialista també va referir-se al magatzem de residus nuclears, afirmant que "no és contrari a aquest tipus d'energia i, va afegir, que no hi ha el consens necessari per a la seva instal·lació a Ascó".
Prèviament, el president de la Cambra de Reus, Isaac Sanromà, havia plentejat els beneficis d'aquesta infraestructura per a la Ribera d'Ebre i l'existència de consens perquè es construeixi al municipi riberenc.
En una altra pregunta es va plantejar les "difícils" relacions entre Catalunya i l'Estat.
Montilla va respondre que a "Espanya hi ha gent que li sobra l'Estat autonòmic" i que això dificulta molt una bona entesa, alhora que també va criticar les postures independentistes del país, dient que "des d'aquí també s'han fet coses malament, amb declaracions altisonants que perjudiquen la venda de productes catalans a Espanya".
Per acabar, Montilla va donar per bo el sistema de finançament autonòmic, "ja que s'ajusta a l'Estatut" i, per tant, no es va mostrar favorable "a plantejar peticions inassolibles" perquè això ens convertiria, va dir, "en poc seriosos", en clara referència al concert econòmic plantejat per CiU.
Josep Màdico i Bosch 28 d'Octubre de 2010
Clar, les noves vies que el senyor Montilla vol obrir, només poden ser inconstitucionals i fent noves interpretacions del que ja s'ha re-interpretat.
Ah! i sempre amb el vist-i-plau de Madrid i esperant el que en diu el PP.
Més clar encara: La via de la INDEPENDÉNCIA i tenir una Constitució pròpia.
jordi vallve 27 d'Octubre de 2010
Si a Euskadi tan socialistes com populars vascos van a una per asolir el seu concert economic, perque a Catalunya no pot ser així.
De debó creu que un concert economic com el de Euskadi no funcionaria a Catalunya? no tenim els catalans una capacitat de gestió perque tires endavant? home de poca fé el catalá es capaç de aixó y de molt mes, ha hi aixó de jugarsela tot a una carta no es propi de una persona prudent com vol aparentar vosté per aquesta raó no crec que surti a las properas eleccions al Parlament de Catalunya si no es tornan a la formula de abans, pero ya es masa tard. |
Soprano lírica, cantant d'òpera i de lied.
Formada amb Concepció Badia, començà cantant sarsuela.
Debutà com a cantant d'òpera a Basilea (1956), però la seva gran projecció internacional, l'assolí amb Lucrezia Borgia, al Carnegie Hall de Nova York el 1965.
Al Liceu de Barcelona cantà per primera vegada el 1962 ( Arabella, de R. Strauss) i ha continuat actuant-hi regularment al llarg de la seva carrera.
És una de les millors intèrprets del gènere belcantista (Bellini, Donizetti i el primer Verdi ), però el seu repertori, amplíssim, també inclou obres barroques (Vivaldi, Händel), neoclàssiques (Cherubini) i fins i tot obres com Turandot i Tannhäuser.
Seguint l'exemple de Maria Callas, ha contribuït a redescobrir i divulgar obres gairebé oblidades de Donizetti ( Maria Stuarda, Parisina, Gemma di Vergy, Caterina Cornaro, etc.), Rossini ( Elisabetta, La donna del lago, Semiramide, etc.), Bellini ( Il pirata ), etc.
La seva veu, dúctil, melodiosa i d'una gran bellesa, és emesa sempre amb segura tècnica (extraordinari filato ), afinació impecable i poderós fiato.
Gairebé tot el seu repertori ha estat enregistrat en disc.
La seva activitat artística ha continuat amb recitals, i des dels anys noranta ha fet incursions en la música pop al costat de músics com Freddy Mercury, amb el qual enregistrà dos discs, i també, en el mateix gènere, Friends for Life (1997), col·lecció de duets amb diversos cantants i, en un format de popularització del bel canto, l'any 2000 enregistrà Roses from 2000.
Entre d'altres, ha estat guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1982), els premis Príncipe de Asturias de les arts (1991) i Nacional de Cultura (2003), la Medalla d'Or de la música concedida per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música espanyola, la Medalla d'Or del Conservatori Superior de Música del Liceu (2004), la Medalla d'Or del Cercle del Liceu (2010) i la medalla d'honor el Festival Castell de Peralada (2011).
El 2005 fou distingida pel Govern francès amb l'Orde de la Legió d'Honor i el 2009 el Govern italià li concedí l'Orde de la Gran Creu per la seva tasca humanitària.
Ha rebut també el doctorat honoris causa per diverses universitats, entre les quals cal citar la Universitat Politècnica de València (1999) i la Mendelejv de Moscou (2000).
L'any 1999 se celebrà la primera edició del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé a Sant Julià de Lòria, Andorra, que fundà el 1997 la soprano juntament amb la Fundació Julià Reig i el comú de l'esmentada localitat. |
L'independentisme tenia, històricament, suport emocional.
Al corpus ideològic del catalanisme -nascut com a moviment polític articulat a finals del segle XIX- hi havia arguments objectius i materials, sí.
Però, fos quina fos la seva gradació, llengua, història i identitat eren determinants.
Els últims anys el projecte de l'estat propi -la supervivència nacional, a ulls dels seus promotors- s'engreixa d'arguments racionals.
Raons i dades fredes que, sovint, regala l'ecosistema que fa vida dins de la M-30, la ronda que circumval·la el Madrid del poder.
Un cop feta la Transició amb èxit, els partits i poders fàctics espanyols van fossilitzar l' statu quo i els que, de bona fe, volen revisar-lo són dèbils.
"Aneu vosaltres a Madrid i demaneu el pacte fiscal; a veure què us diuen", va engaltar Mas al febrer en unes jornades empresarials a S'Agaró als que li exigien diàleg i miracles.
Davant d'ells, el president carrega amb eficàcia la barca de racionalitat i va obrint camí. |
Una estudiant italiana analitza les semblances entre l'aranès i el ladí
Tot i la distància, la vall pirinenca i la de les Dolomites tenen força coincidències lingüístiques, socials i econòmiques
Una estudiant italiana, Michela Giovannini, està fent a Lleida un doctorat sobre les semblances entre la llengua aranesa i el ladí, idioma propi de la Vall de Fassa.
Giovannini, de 27 anys, té una beca de la Universitat de Trento i s'ha fixat en els trets comuns que, tot i la distància, tenen l'occità de la Val d'Aran i la llengua de Ladínia, a la zona de les Dolomites.
Els dos territoris tenen 10.000 habitants, però a la Vall de Fassa (en ladí, 'Fascia') encara parlen ladí unes 6.000 persones, la majoria de la població, mentre que a la Val d'Aran només parlen aranès 2.500 persones.
Totes dues llengües provenen del llatí i els dos territoris són valls petites, molt turístiques, amb una gran activitat d'esquí i frontereres.
La Val d'Aran, de 630 quilòmetres quadrats, està en contacte amb altres llengües com ara el català, el castellà i el francès.
La Val de Fassa, de 315 quilòmetres quadrats, en canvi, compta amb la influència de l'italià i és a tocar del Tirol del Sud, de parla germànica. |
AVBC és una entitat sense ànim de lucre inscrita en el registre d'Associacions de la Generalitat des de l'any 1989.
Té com a missió aconseguir la inclusió social d'alguns dels col·lectius més desfavorits utilitzant la feina i la formació laboral com a motors per a una millor valoració personal i per aconseguir el respecte i l'acceptació social a la diversitat cultural i social.
AVBC té com a objectiu fonamental aconseguir la satisfacció dels participants a través d'una bona acollida personal i a través del compliment dels requisits especificats, oferint uns serveis amb un màxim de qualitat. |
Últim dia del judici de l'"operació Port", que queda vista per a sentència
En l'últim dia del judici de l'"operació Port", la defensa d'Eufemiano Fuentes ha demanat l'absolució argumentant que el 2006 el dopatge no era un delicte, i que Fuentes només mirava per la salut dels seus clients.
L'advocat de Manolo Sainz també ha demanat una sentència absolutòria.
La fiscalia demana penes de dos anys de presó per un delicte contra la salut pública.
La jutgessa dictarà sentència d'aquí un mes i mig. |
El papa ha nomenat el fins fa poc president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela, membre de la Prefectura d'Afers Econòmics de la Santa Seu.
Juntament amb Rouco també ha estat designat com a titular d'aquest organisme, encarregat d'administrar els béns de l'estat del Vaticà, el patriarca de Venècia, Angelo Scola.
A partir d'ara, Rouco participarà en l'elaboració dels pressupostos anuals de la Santa Seu i n'examinarà els balanços i la comptabilitat. |
Petacchi guanya en l'esprint la seva quarta etapa de la Vuelta
L'italià del Fassa Bortolo ha tornat a mostrar-se molt superior a la resta de velocistes i s'ha imposat en la línia de meta de Valdepeñas.
Petacchi no ha tingut rival en l'esprint i el seu equip ha controlat la carrera per evitar les escapades.
En la general, tot continua igual amb Nozal de líder amb 3:03 d'avantatge respecte del seu company Igor González de Galdeano.
Aitor González, que havia perdut 5:48 en la contra rellotge d'Albacete, s'ha retirat per problemes a la gola. |
El tema de la llengua m'amoïna molt.
No en parlo sovint perquè no és el tema en què millor em desenvolupo, però de tant en tat faig alguns comentaris sobre l'empobriment que patim i la laxitud d'alguns mitjans públics.
Fa pena veure com TV3 no fa el paper que li pertoca i tot sovint destrossen el català.
Tant costaria fer les coses una mica més bé?
No podrien els professionals fer bé la seva feina. |
La visió artificial aplicada a l'aeronàutica i l'espai serà el tema principal del XXV Fòrum Integració Homes-Sistema de l' Acadèmia francesa de l'Aire i l'Espai, que se celebrarà el 16 de juny en la Direcció General de l'Aviació Civil ( DGAC ) de París.
L'objectiu d'aquest fòrum és avançar en la investigació sobre ajudes electròniques per la visió en pilotatge d'avions i helicòpters, així com sobre la visió automàtica en l'aterratge d'avions a càrrec de robots.
S'intenta saber en quina mesura el computador pot intervenir en la visió, fins ara exclusiva dels éssers vius més evolucionats.
I també, es vol discutir com la visió artificial pot ajudar l'ull humà o fins i tot reemplaçar-lo.
Les tècniques de visió artificial han millorat considerablement en pocs anys i les càmeres ja no només es dediquen a gravar imatges sinó que les poden començar a interpretar amb ajuda dels ordinadors.
Hi ha molts científics que estan treballant en aquest terreny que ja està donant fruits, però que sens dubte, serà un dels sectors amb més evolució dels pròxims anys. |
Joel Joan: 'Van voler donar una lliçó a l'Èric i ell ens la va donar a tots nosaltres'
Joel Joan conversa amb els lectors sobre el film 'Fènix11·23', basat en la història d'Èric Bertran
Ja fa més de cinc anys que l'actor i director Joel Joan prepara un film basat en la història real d'Èric Bertran, el minyó de Lloret de Mar que, als catorze anys, fou acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics als supermercats demanant que etiquetessin els productes en català.
El projecte ha pres forma i 'Fènix 11·23' es començarà a rodar a la tardor.
Joan va mantenir ahir una conversa (llegiu-la íntegra) amb els lectors de VilaWeb sobre tots els detalls del film.
També va valorar el cas de l'Èric, de la valentia i la intel·ligència que va demostrar, i va parlar del micromecenatge, un sistema de recaptació de diners per a costejar una part del film.
Vegeu-ne aquesta entrevista en vídeo.
Produït per Arriska Films i Benecé Produccions, el film té el suport de TV3 i de l'Insitut Català d'Indústries Culturals (ICIC) i un pressupost de dos milions tres-cents mil euros.
Una petita part, tres-cents mil euros, es cobrirà amb micromecenatge, és a dir, a base de petites aportacions de gent anònima, en canvi de productes promocionals del film i d'entrades per a poder-lo mirar a les sales de cinema.
Les aportacions a 'Fènix 11·23', que es poden fer a la web del film, van des de deu euros a tres mil, quantitat que converteix el mecenes en coproductor financer. |
Apple demana al jutge que prohibeixi vuit mòbils de Samsung als EUA
La companyia coreana reclama per la prohibició de vendes de la Galaxy Tab 10.1, que no ha estat considerada plagi
Apple ha demanat a un tribunal federal de San José, al nord de Califòrnia, que es prohibeixi la venda d'almenys vuit telèfons Samsung als EUA. després que un jurat els considerés còpies de l'iPhone.
Els documents presentats davant el tribunal fan referència a diversos models del popular Galaxy S II, així com a la versió Galaxy S i al telèfon Droid Charge que comercialitza Verizon.
Apple busca així que la jutge Lucy Koh aprovi mesures concretes per a la retirada del mercat dels aparells que el veredicte de divendres passat va considerar que vulneraven la propietat intel·lectual dels creadors de l' iPhone i de l' iPad.
L'empresa californiana cofundada per Steve Jobs va aconseguir una sentència favorable en el judici de patents que l'enfrontava amb Samsung després que el jurat trobés la companyia sud-coreana culpable de plagi i li imposés el pagament d'una indemnització de 800 milions d'euros.
A més dels dispositius citats, Apple vol que la jutge estengui la prohibició a models similars i que a causa del seu llançament recent no van estar inclosos en el judici.
Koh va convocar les parts per a una nova vista al setembre per tractar la petició d'Apple, així com les presentades per Samsung, que, entre altres coses, reclamarà que s'aixequi la moratòria de venda de la tauleta Galaxy Tab 10.1 establerta al juny per la magistrada a l'espera de conèixer el resultat del judici.
El jurat va donar el seu vistiplau a aquesta tauleta, i ara Samsung demanarà que Apple els compensi per la pèrdua de vendes. |
L'aeroport del Prat s'ha convertit la nit de divendres en un dormitori improvisat.
La vaga encoberta dels controladors aeris ha fet que milers de passatgers afectats hi passessin la nit a l'espera que es torni a obrir l'espai aeri.
Després d'estar en un consell de ministres extraordinari des de les 9 h, en què hi han assistit el fiscal general de l'Estat i l'advocat general de l'Estat, el Govern espanyol ha declarat l'estat d'alarma durant 15 dies, tot i que espera que no duri tant.
Renfe, a petició del Ministeri de Foment, ha reforçat amb gairebé 9.500 places addicionals de tren els desplaçaments previstos per aquest dissabte.
La decisió s'ha pres després de tancar-se l'espai aeri a causa de la vaga de controladors.
A més, hi ha 10.000 places extra d'autobús per als viatges interregionals per a aquells passatgers afectats per la vaga.
El 90% dels controladors aeris han abandonat aquesta tarda els seus llocs de feina.
Al vespre, tot l'espai aeri espanyol ha quedat tancat, llevat d'Andalusia.
El Govern ha aprovat militaritzar l'espai aeri, en virtut del decret aprovat avui que ha entrat en vigor a les 21.30 h.
Al torn de nit, tots els controladors del Prat han tornat finalment a la feina.
La companyia ferroviària ha posat a la venda 2000 places extra per poder connectar les principals ciutats de l'estat espanyol.
El trajecte Barcelona-Madrid s'ha reforçat amb 800 places.
Alguns viatgers s'han desplaçat de l'aeroport del Prat cap a l'estació de Sants.
Indignació entre els milers de passatgers que s'han vist atrapats pel tancament de l'espai aeri espanyol a causa de l'aturada dels controladors.
Centenars de persones han quedat atrapades als avions mentre altres feien cua als mostradors de facturació.
La majoria dels controladors aeris ha aprovat l'acord que van pactar el sindicat majoritari, USCA, i Aena.
L'acord estableix que els treballadors faran 1.670 hores l'any i el sou no superarà els 200.000 euros anuals, en funció de les hores treballades.
Els controladors aeris han anunciat que, de moment, no hi haurà vaga.
Aquesta notícia ha donat una mica d'aire al sector turístic.
Malgrat tot, segueixen exigint que no hi hagi aturada ni ara ni més endavant.
Mentrestant el sindicat dels controladors reprenen avui les negociacions amb Aena. |
Amb motiu de la convocatòria a nivell estatal, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca jornada de mobilització estudiantil arreu del territori, i en diferents llocs hi haurà vaga d'estudiants. |
Anuncis Gratis de Terrenys i Parcel·les, en Venda en Castellnou de Bages en Barcelona
Parcel·la de 860m2 a l'urbanització el serrat de castellnou. terreny en zona elevada amb vesteixes a sud (montserrat) i nord (pirineus). molt lleugera inclinació cap al nord. franja d'arbres al costat sud, basicament pins, però també alguna alzina i rour... |