text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
La Fiscalia demanarà que el jutge citi a declarar com a testimonis el conseller d'Economia, Antoni Castells, el tinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Ramón García-Bragado, i el líder de CiU a Barcelona, Xavier Trias, en relació amb la querella... |
Rèplica de Mireia Mollà, diputada d'Iniciativa en les Corts Valencianes al Ple extraordinari sobre la crisi (28-1-2009).
El conseller Gerardo Camps havia fet al·lusió al Ple a un pirata amb un ull tapat que en la darrera campanya electoral no va veure vindre la crisi, Mollà li replica que al seu grup parlamentari se li impedeix sistemàticament parlar del Pirata de Castelló en les Corts.
Video de la intervenció de Mireia Mollà en el Ple de Les Corts sobre la CRISI |
Portabella: "Intentem que Barcelona tingui un full de ruta per fer"
Jordi Portabella va explicar a 'Les notícies de les 10', de BTV el sentit del seu vot positiu al Programa d'actuació municipal (PAM).
El líder d'UxB va dir que el full de ruta de la ciutat és més necessari que mai en moments de crisi "severa i duradora".
Portabella va explicar la importància que Barcelona disposi d'un full de ruta per la severitat i la durada de la crisi econòmica.
"Sempre es faran millor les coses amb un full de ruta que sense", va dir.
També va explicar que el seu grup municipal ha fet valdre la seva posició clau perquè s'aprovi el Programa d'actuació municipal (PAM), però que no es va plantejar votar-hi en contra "només per aixafar-li la guitarra al govern".
El president del Grup Municipal d'UxB es va mostrar en sintonia amb algunes de les propostes que havien pactat entre CiU i PSC, especialment pel que fa a polítiques actives i d'ocupació.
Portabella es va mostrar receptiu a poder negociar els pressupostos municipals, tot i que va dir que veia "menys fàcil que el del PAM" el seu vot afirmatiu.
També és va referir a la possible adhesió de Barcelona a la Associació de Municipis per la Independendència (AMI), un fet que hauria d'aprovar el plenari.
Portabella va posar l'exemple de la declaració de ciutat antitaurina: "que hi hagués llibertat de vot n'afavoriria l'aprovació", va dir. |
Aquesta història que recullo del quadre de la sèrie Plans comença el novembre de 2006 quan anotava al bloc que Cal treballar plegats.
La desfilo amb intenció d'ajudar a recollir els canvis d'aquests anys en el que em sembli significatiu senzillament pel record, o per ajudar als plans actuals i a solucionar problemes.
De l'1 d'abril de 2008 passa més d'un any fins arribar a un altre apunt d'aquesta història.
Sis mesos ho són de vaga de bloc (en solidaritat i acord a la vaga que engegà el mateix dia en Xavier Mir), que comença la matinada de l'1 de juny: Parlàvem l'altre dia, i que va de Vaga de bloc per la sobirania
"I d''esperar ho és que no sigui gaire dies.
És tant bàsic el que recull als punts que reclama.
Hauríem de perdre la vergonya que ens pugui fer fer-nos conscients d'aquesta situació, responsabilitats, obligacions i feina."
Va bé també recordar la marxa de 10Mil a Brusel·les, el 3er Congrés Catalanista, l'Acte de Sobirania i enterrament de la etapa estatutària o autonomista, la Diada de Som una Nació, la Comissió 100 anys d'Estelada, i moltes, moltes altres feines, encontres i poliments.
Mentre feia ullada al període, cercant els apunts que il·lustro amb aquell dibuix provocador del recull, pensava que seria bo fer una comparativa cronològica dels nostres moviments, gestos, passos, complicitats, avenços o traves, problemes, errors, i al costat els relacionats amb la lletania de la constitucionalitat de l'Estatut, els intents de jugar amb el finançament com a morrió i marca del Verdadero Estado de Las Autonomias, i en general moviments de l'espanyolisme i autonomisme, així com l'inici de la fi de l'engany dels federalismes.
Podem veure bé com s'han desbancat molts abusos, polítics, verbals, mediàtics i conceptuals.
Crec que ho hem d'anotar al llistat de canvis, i que estaria bé relacionar-ho amb moments remarcables, debats i novetats en el terreny de la comunicació i els mitjans.
Amb dificultats, anoto detalls que en aquell moment em semblen capaços de seguir ajudant a no perdre la consciència.
Un problema que remarco és una pregunta sobre què passa amb les dificultats per a pensar, per a parlar.
Entre altres coses recullo: "Una preocupació que proposo és la necessitat que ens deixem de visceralitats i valorem més la intel·ligència.
Em sembla ens cal perquè a banda de fer diferència faria el moviment independentista efectiu políticament, i segurament permetria també l'aplegament i convenciments que cerquem.
Seria l'abandó recomenable de l'independentisme reactiu.
Seria l'abandó d'incapacitats." |
M'havien explicat que abans passava sovint, però a mi es la primera vegada que em passa.
De tant en tant els advocats estem de sort i ens toca la grossa.
Casos molt senzills i en els que es guanyen forces diners.
I si el tribunal no triga gaire, tens el client content.
Era la divisió de la propietat d'una finca a Girona.
Marisc i una barreja d'alcohols de cal Déu.
Quan estem pel tercer licor el client em pregunta si he estat mai amb una geisha.
Jo ja em veig tramitant el meu divorci però el segueixo.
Anem a un pis grandiós del carrer del Carme ple de Budes, Confucis i olors orientals.
Em quedo amb la Núria perquè es la que fa cara de més bona noia.
I quan el meu client i jo vàrem marxar li vaig donar les gràcies. |
La Generalitat confirma la inclusió de l'ampliació de l'escola Sant Jordi en el Pla Econòmic Financer
Imatge de l'exterior de l'escola Sant Jordi
Al Consell Escolar Municipal es va informar dels terminis que preveuen que a l'abril estigui finalitzat el projecte executiu
El Consell Escolar Municipal, celebrat ahir dimecres, va tractar els terminis de realització de les obres d'ampliació de l'escola Sant Jordi i el compromís de la Generalitat, que ja ha inclòs en el Pla Econòmic Financer (PEF), la partida econòmica d'1,8 milions d'euros per realitzar les obres d'ampliació.
Aquestes obres es faran segons el projecte consensuat amb el departament d'Ensenyament i les direccions i ampes de les escoles Sant Jordi i Pasífae, així com amb les Regidories d'Ensenyament i Urbanisme de l'Ajuntament de VNG.
La regidora delegada d'Educació de l'Ajuntament de Vilanova i al Geltrú, Marijó Riba, va informar els membres del Consell Escolar Municipal d'aquest compromís del govern català, que va quedar reflectit en el Pla Econòmic Financer i dels terminis que la Generalitat ha fet arribar a l'Ajuntament de VNG.
Segons ha informat el departament d'Ensenyament de la Generalitat el procés de fusió del projecte pedagògic continua endavant i la licitació de les obres es farà un cop estigui finalitzat el projecte executiu d'ampliació.
La previsió que el departament d'Ensenyament ha traslladat als equips directius d'ambdues escoles és que a l'abril estigui finalitzat el projecte i a continuació es faci la licitació de les obres.
El curs vinent 2013-2014 es manté la independència administrativa dels dos centres educatius alhora que es continua treballant en el procés de fusió d'ambdós projectes pedagògics.
El procés de preinscripció que ha de començar en breu, contempla que els alumnes germans de l'escola Pasífae es podran matricular a P3 a l'escola Sant Jordi amb la puntuació corresponent al concepte 'germans al mateix centre escolar'. |