text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
LLOC: Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Espanya.
ELEMENTS ESPECIALS: -- La proposta per a la construcció del tancament d'una Estació Reguladora de Gas al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès, ens va suggerir dissenyar un nou element de formigó prefabricat per delimitar un recinte, que vam decidir fora de planta ovalada, en el qual els mòduls s'adaptessin còmodament a les diferències de nivell topogràfic existents, ancorats en un fonament de formigó continu.
La tanca SAGRERA, amb un manteniment nul i de gran simplicitat estructural, ens permet concentrar tot el pes de la tanca en el formigó emmotllat tenyit de color negre.
El conjunt resultant és una estacada ovalada, en la que el joc d'ombres i reflexos omplen de dinamisme un tancament que ha de ser més opac i contundent que les tanques de trenat metàl•lic específic d'aquests recintes.
La porta d'accés de vehicles i la de vianants es fabriquen en xapa metàl•lica reproduint els moviments ondulants i verticals dels mòduls de formigó.
La tanca SAGRERA, amb un manteniment nul i de gran simplicitat estructural, ens perme... + llegir més copiar |
Des del FAD s'homanatjava aquesta setmana passada a Miguel Milà i Sagnier; dissenyador industrial nascut a Barcelona l'any 1931 i un dels fundadors de l'ADI.
Cinquanta anys dedicats a una professió que com ell mateix explica, en foren pioners en uns anys on ni ells mateixos sabien a què es dedicaven.
La seva carrera va associada a numeroses peces amb les que sense adonar-nos molts hem crescut.
Les làmpares TMC o TMM, avui editades per Santa & Cole, però al seu dia per la modesta empresa Tramo (acrònim de trabajos molestos) i fundada per Ribas Barangué, Pérez Ullibarri i el mateix Milà, són algunes de les legendàries peces del veterà dissenyador.
Considerat per sí mateix com un dissenyador pre-industrial, Milà ens ha deixat testimoni d'una feina cautelosa, de l'antic mestre artesà, curiós, exigent, coneixedor de materials i processos i experimentador.
I més aprop dels objectes que dels departaments de màrqueting.
Guanyador de diversos premis, entre ells diversos deltes d'or i de plata, el premi APECMO i el Good Industrial Design. |
El dispositiu policial de la reunió del BCE a Barcelona va costar un milió d'euros
El desplegament policial especial de diversos cossos de seguretat que es va preparar per evitar possibles aldarulls a Barcelona, durant una reunió del Consell del Banc Central Europeu, va superar el milió d'euros.
Amb motiu de la cimera també es va tancar l'espai Schengen.
Finalment, però, no hi va haver disturbis a la ciutat i els agents no van haver d'actuar.
Durant tres dies, a Barcelona s'hi van desplaçar 8.000 agents de policia: 4.500 mossos d'esquadra, 3.500 policies nacionals i 1.200 guàrdies civils.
El mes de maig, l'Ajuntament de Barcelona va xifrar en 12.000 euros la despesa en serveis extraordinaris de la Guàrdia Urbana durant la cimera (que van consistir a acompanyar comitives del BCE i regular el trànsit).
Aquest dilluns el govern central ha informat que el cost del desplegament de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va ascendir a 700.000 euros, als quals s'ha de sumar el cost del dispositiu dels Mossos d'Esquadra, que va costar entre 400.000 i 500.000 euros.
En total, doncs, la despesa pública en seguretat per a la cimera va ser del voltant d'un milió d'euros.
Aquesta xifra l'ha facilitat l'executiu central responent al senador per Barcelona i portaveu adjunt de l'Entesa, Jordi Guillot, que va demanar informació sobre la qüestió.
El dispositiu policial que es va posar en marxa durant la cimera va rebre moltes crítiques, i alguns partits polítics i moviments socials van mostrar el seu desacord amb les mesures perquè les consideraven desproporcionades.
De fet, l'elevat cost que té la seguretat en grans esdeveniments ha estat durant els últims mesos motiu de debat i el conseller d'Interior, Felip Puig, així com l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han suggerit la possibilitat de cobrar una taxa a les organitzacions de grans esdeveniments que requereixin serveis de seguretat a Barcelona. |
Si pensem en una cantant realment HOT!, Shirley Manson, la vocalista de Garbage, ha de tenir un lloc indiscutiblement.
En aquesta web ens expliquen coses del grup i de la cantant, a més de mostrar-nos el video sense tallar, l'original, de I think I'm Paranoid, la lletra de la qual no deixa lloc a malentesos: ÉS SEXE 100%, com la mateixa Shirley Manson. |
La Industrial Design Society of America -IDSA- organitzadora conjuntament amb la BusinessWeek dels premis IDEA, ha guardonat amb una medalla de bronze en la categoria de mobiliari, a l'estudi d'arquitectura i disseny La Granja i l'editora de mobiliari i elements urbans Santa & Cole, per l'aparcabicicletes Key.
L'element, de diferents colors i fabricat en Poliuretà, trenca amb els aparcabicicletes que trobem al mercat, repensant l'element i fent-lo més amable tant per l'espai com per la interacció amb l'usuari i la bicicleta, que donades les propietats toves del material, evitarà cops i ratllades.
La Granja és un estudi nascut l'any 2002 de la mà de Gerard Sanmartí i Gabriele Schiavon.
La seva activitat està enfocada en el disseny de productes i d'espais, entre els quals les destaquen les botigues per a La Sirena i Pans & Company, el Sutton The Club, el llum penjant Uto, el llum de sobretaula Oslo o la cadira Ibiza, entre d'altres.
Aquest premi s'afegeix al guardó de plata en Productes de Consum, que l'empresa NODE rebé l'any 2005 pel cotxet de nens ZARA 3, dissenyat per al Grup Inditex.
Node es convertia d'aquesta manera en el primer estudi de disseny català en rebre'n la distinció. |
El blog de David Marín des de les comarques lleidatanes.
Per culpa d'això, diumenge l'aeroport d'Alguaire va cancel·lar tots els vols. Si us plau, no li ho diguin a Felip Puig.
Dilluns i dimarts no es van cancel·lar vols perquè no n'hi havia cap. Alguaire deu ser l'únic aeroport del món on els controladors aeris no fan hores extres, però la boira sempre està disposada a fer un cop de mà.
Aquest ha estat el primer cop que la boira altera els plans de vol del flamant aeroport lleidatà, a un mes de fer el seu primer aniversari.
Em crida l'atenció la fotografia que ha publicat avui el diari Segre en la notícia sobre el burca.
És una bona fotografia, excel·lent, que ja han publicat en altres ocasions, amb tres dones passejant un cotxet per la ciutat i una d'elles porta la cara tapada amb el seu nicab.
El que sorprèn és que, a les dues dones que no porten la cara tapada, el diari les hi ha tapat.
Han pixelat la imatge perquè no es vegi el rostre de les dues dones que no tenen cap problema a ensenyar-la pel carrer.
Tapar la cara digitalment a aquestes altres dones no és donar la raó a la que ja la porta tapada de casa?
M'ha sorprès que Antoni Castells citi a Àngel Ros entre el grup de dirigients del PSC aliniats en la seva causa (també va citar a Ernest Maragall i Montse Tura), la causa dita catalanista: la de plantar cara a l'actual direcció del partit i reclamar un major accent de la personalitat pròpia del PSC davant del PSOE, amb grup propi al Congrés si és necessari.
L'ànima catalanista del PSC: els que volen ocupar la centralitat de la societat catalana i disputar-li a CiU la seva posició hegemònica en aquest espai.
Les eleccions al Parlament han deixat el territori de Lleida amb unes interessants incògnites polítiques que s'hauran de resoldre els propers mesos.
La primera de totes és a la ciutat de Lleida.
El PSC ha registrat el resultat més baix de la seva història.
Mai no s'havia situat per sota dels 10.000 vots a la ciutat.
I ahir només va aconseguir mobilitzar 8.915 votants.
500 menys i el PP el passaria pel damunt i es convertiria en la segona força a la ciutat.
En canvi, CiU ha assolit un gran resultat a la ciutat amb el 41,08% de vots, 21.670 en xifres absolutes.
Tots els candidats ja són a la dutxa.
A Lleida el partit ha tingut algun moment de joc brut però en general l'àrbitre no ha hagut d'intervenir gaire.
Sobre el terreny de joc s'han vist dos estils polítics oposats: el catenaccio conservador de CiU i el penjar pilotes a l'àrea del PSC.
En canvi, ERC i el PP han intentat jugar al contraatac i ICV s'ha passat el partit pujant i baixant per la banda.
Aquest és el meu personal 1 x 1 de la campanya lleidatana:
En el seu debut com a cap de llista de CiU ha jugat a no perdre.
Ha intentat mantenir el control de la pilota amb un joc previsible però efectiu, deixant passar els minuts tot esperant el xiulet final.
Cap improvisació, cap proposta espectacular, cap promesa fora de mida.
Se n'ha ensortit adormint el joc, tot i que en algun moment de l'últim debat de campanya el seu marcador, Joaquim Llena, gairebé l'ha aconseguit treure de polleguera.
És un jugador jove del planter convergent, si Artur Mas el sap administrar pot donar bons resultats en el futur.
Era d'esperar, però no deixa de cridar-me l'atenció.
No veieu res estrany en el mapa dels restaurants recomanats per la Guia Michelin?
A Catalunya hi ha un enorme forat negre a les comarques de Ponent.
La nova remesa d'estrelles de la capritxosa repartidora de prestigi culinari torna a deixar les terres de Lleida i del Pirineu, un cop més, sense cap restaurant que valgui la pena visitar.
Només el Fogony de Sort aguanta el tipus.
Baltasar Carlos de Casanova Habsburg-Lorena viu en un castell i vol ser diputat.
És descendent de Rafael Casanova i es presenta com a número 2 de Ciutadans a la demarcació de Lleida.
Què hi fa el descendent d'un dels símbols del catalanisme en un partit com Ciutadans?
"S'ha tergiversat la figura de Rafael Casanova i el que defensava", justifica el candidat.
El conseller en cap que va dirigir la defensa de Barcelona el 1714 va ser, diu, un bon polític i diplomàtic, racional i gens romàntic, però no el "mite nacionalista" que segons el seu partit el catalanisme ha construït sense base real.
En tot cas, el descendent de Rafael Casanova evita aprofundir en la qüestió: "La meva decisió d'entrar en política no té res a veure amb això".
"Em sento europeu, crec s'ha posat massa l'accent en els aspectes identitaris i això no m'agrada.
M'agrada la meva llengua, el català, però sense imposicions".
Pensàvem que vivíem en un país de riquesa garantida per contracte i resulta que no, que tot això anava amb targeta de pre-pagament i ja ens comencem a quedar sense saldo.
Ahir a la nit el ple de Mollerussa va rebutjar amb els vots de l'oposició (CiU i ERC) la petició d'un crèdit de 4,2 milions d'euros per poder fer front a les factures (hi ha rebuts de la llum sense pagar de fa un any) i tirar endavant un nou Pla de Sanejament econòmic i financer, el quart en set anys.
El crític literari Harold Bloom mostra en el seu famós Cànon Occidental una gran devoció pels personatges literaris que es transformen al llarg de l'obra moguts per serioses contradiccions internes i, sobretot, mostra una admiració gairebé religiosa per l'autor que més va fer patir a aquesta mena de personatges: William Shakespeare.
Si Harold Bloom estigués al cas del drama -o tragèdia, o òpera bufa- de l'art sacre de la Franja de Ponent, el seu heroi seria sens dubte el bisbe Piris.
Macroprostíbuls com el que acaben d'estrenar a la Jonquera aixequen un gran rebuig veïnal i institucional.
Però serien tot un avenç a Lleida, vist el que passa al centre històric de la ciutat, on un nombre indeterminat de pisos privats de poc més de 50 metres quadrats es fan servir com a insalubres cases de barrets i on les dones sense papers exerceixen sense més garanties sanitàries i de seguretat que les que els "proporciona" el proxeneta de torn que vigila al portal i les explota econòmicament. |
síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, amb aquell amor que diu professar el maltractador a la maltractada, amb l'amor del poli quan diu que ha vingut a salvar-te i et clava un cop de porra per a protegir-te de pensar diferent, amb l'amor individual que es donen a ells mateixos els amants autofollatius... les farmacèutiques ens estimen igual que els vivisectors a les seves eines per obtenir guanys.
(ei, aquest text és més aviat contrainformatiu, eh? i llarg!!! que l'escriu l'Ignacio Ramonet al Le Monde Diplomatic, un dels pocs diaris que no em desconnecta el cervell mentre el llegeixo... per tant és només per a iniciades o que vulguin iniciar-se en el bonic món del pensament crític.
Les que no, sempre us quedarà la tele a hores punta, que diu la meva amiga Xoxe)
I l'última hora: ara sento la consellera Geli per la ràdio dient que Catalunya (i suposo que vol dir la gent que hi viu) pot passar aquesta grip sense necessitat de la vacuna... aisssssssssssssssssssssss, quines coses diuen els polítics!!!
Ara cap aquí, ara cap allà, i al final què queda??
Pensar críticament i triar amb ajuda de la intel·ligència emocional que deia el jefe i la intuició que apuntava l'Esclar... (si fa no fa, com sempre...;)
per aportar informació i compartir-la!!!
Una vegada un metge em va dir que si realment valoressin totes les possibilitats de cura dels seus pacients, haurien d'estudiar fins i tot els anomenats "miracles" o "guariments espontanis", i que no veure al pacient com un tot holístic que inclou el seu estat emocional, energètic, físic, químic i el que sorgeixi de sentir-lo com una vida que està en desequilibri i que vol tornar a equilibrar-se, només servia que per parxejar la seva dolença.
fins i tot a mi em sap greu la de hostia que rebra el obama..i es que el yes, we can.....no depen de ell sino dels que manen de veritat.
Ahir vaig veure un reportatge on ensenyaven la propaganda anti obama per les radios.
Obama anava a fer una xerrada per ignagurar l'inici del curs escolar.
Per la radio cridaven als pares que no portessin els nens a escola......tot patrocinat per les farmaceutiques...es veu que aixo de la sanitat publica no senta be...
Es una pena pero ja sabem el que hi ha. Aqui no mana un politic ni el partit al que pertany i per molta simpatia que em desperti un politic com el Obama....veig el mateix de sempre.....we can...el que li deixin i el que no a callar o al carrer...de moment la opinio publica ja fa figa....
Patim un tipus de desinformació preocupant per la sobreinformació amb la qual ens bombardejen.
Com tu dius, més val fer ús de la intucició i el sentit comú quan la sobreinformació ataca de ple com és el cas de la fotuda grip A. Moltes gràcies per aquest article!
1 Gràcies per l'abundant informació què ens dones.
2 Sabía poc o molt de les intrigues de les farmaceutiques, però no sabía de l'extenxsió a què han arribat.
3 La campanya contra Barack Obama és escandalosa.
M'atrevería a dir què son cents o milers de millions de dolars el que es gasten MENTINT, CALUMNIANT, ESPANTANT, AMENAÇANT... con tal de destruïr el pla de reforma d'Obama.
A les empreses farmaceutiques també s'han ajuntat companyies de seguros i altres grups ultraderetans i republicans per desprestigiar a Barack Obama i el programa de CANVIS.
El programa què, per voluntat de una gran majoría del poble americà, el va portar a GUANYAR LES ELECCIONS, i ser el PRIMER PRESIDENT DELS USA d'origen afro-americà.
4 Una petita experiència, referent a "REMEIS CASOLANS" L'altre día em va venir un mal de caixal (millor dit de dent, perquè només ere una dent la culpable), insoportable, desesperant.
on, entre altres remeis diu de posar-se un all al caixal o dent infectada.
Doncs, al cap d'uns minuts el dolor va disminuir tant, què gairebé no el sentia gens i vaig poguer dormir tranquilament!
Tuesday, September 8th 2009, 7:47 PM...informació molt interessant!
És com lo de les BigPharma regalant portàtils als metges; patentant plantes amazòniques que resulten un remei natural a moltes enfermetats; venent fàrmacs caducats a països africans; o comprant el peculiar historial-genètic dels islandesos per fer investigacions (va ser un escàndol a Islàndia).
Encara recordo el cas d'un home coreà, que fa uns anys a la seva dona li van diagnosticar un càncer.
Els metges i els fàrmacs no l'aconseguien curar.
I ell va investigar durant anys pel seu compte, i va aconseguir que no es morís amb herbes especials i medicina tradicional oriental -no recordo més detalls-...
realment no ho sé si hi ha punt mig pq no sé si hi ha alguna altra persona interessada que no siguis tu;)... jo que sóc de prendre decisions, fotre'm de cap i responsabilitzar-me del que he decidit i fet, només intento aprendre cada cop per encertar-la (o apropar-m'hi) la propera vegada...
Però si ho deixo en mans d'altres... jejejejeje... llavors no em queixaré pas pq hauré delegat la responsabilitat, com quan votava sabent que farien amb el meu vot el que els donés la gana!!!
Has vist uns documentals que van fer pel C33 que es deia "Corporacions"??? és genial, pq està narrat des de la gent que havia treballat en elles i per elles, i un dia descobreix que el que fan no és més que terrorisme contra les persones, els animals i els ecosistemes, però legal, és clar.
A Alemanya alguns metges flipen i publiquen que flipen que altres metges desconeguin i no informin (clar, si no saben, què han d'informar?) sobre el que punxen o recepten i els efectes secundaris... però no m'estranya escoltant a una russa que ara viu a Vilanova (que està especialitzada en organitzar viatges x metges pagats pel seu laboratori) com ho fan i com surten tots convençuts d'haver comprat la millor termomix, la millor cole de tapers, el jamón de bellota auténtico de cerdo criado corriendo libre por la playa i masajeado por sus propietarios, i el darrer medicament remedialotodo... que al final penses que, que les seves taules estiguin plenes de pos-its amb el nom del medicament de moda, i bolis de les big pharmas... és el mínim que ens pot passar.:( |
BÀSQUET Esport Català.- El Regal F. C. Barcelona ha fet aquest dijous al Palau el que semblava impossible, superar de 23 punts al Tau de Vitòria en el segon enfrontament dels partits de 'play-off' dels quarts de final de l'Eurolliga.
Després de perdre en set enfrontaments directes davant l'equip basc, els homes de Xavi Pascual han aconseguit un resultat que els permet seguir somiant en participar a la Final Four de Berlín.
L'eliminatòria està igualada però ara cal treure alguna resultat positiu del Buesa Arena, feina difícil però no impossible.
No és fàcil guanyar de 23 al Tau d'Ivanovic, avui s'ha fet.i resten tres matxs per disputar. |
El Barça de beisbol es juga el títol de Lliga
La Lliga de beisbol es decideix aquest cap de setmana.
El Barça opta a guanyar-la i per assolir-ho ha d'aconseguir dues victòries davant el Sant Boi.
Els blaugrana estan preparant a consciència els dos partits que tenen davant el Sant Boi, l'altre aspirant a campió.
Tots dos arriben empatats al final de la competició.
El primer matx serà dissabte a dos quarts de set i el segon, diumenge a les 11 del matí.
El Barça ha de guanyar els dos partits per conquerir la Lliga. |
El municipi vei de Godall, està decidit a promoure el seu valor turístic més valuós, la serra de Godall, un espai natural protegit per la Generalitat, molt freqüentat pels humans des d'èpoques remotes.
El centre el centre d'interpretació i de promoció turística està ubicat al Casal Municipal i ocupa dos pisos.
Imatge: Diari de Tarragona A [...]
L'Alberg d'Animals de les Terres de l'Ebre, situat en una finca de 6.000 metres quadrats del terme de Camarles, ha denunciat que pateix una saturació d'animals fins al punt d'acollir més de 100 gossos i gats, més del doble dels que li correspondria.
Les obres del pont que ha d'unir les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja van a bon ritme, segueixen el calendari previst, amb la qual cosa s'espera que puguin estar enllestides a l'estiu de l'any vinent.
A hores d'ara, ja s'han construït els dos extrems del pont i una de les pilastres centrals, la de [...]
El primer diumenge d' aquest mes d' Octubre i al decurs de la tradicional sessió de ball dominical, l' Associació de Jubilats de Santa Bàrbara va presentar les activitats que l 'entitat ha preparat per al darrer trimestre del 2009.
Abans però va notificar als associats els canvis que hi ha hagut a la Junta [...] |
Després de fer les delícies dels més petits al Miniestadi, en un entrenament obert al públic que ha congregat 13.200 seguidors, els jugadors del Barça s'han convertit aquest divendres en Reis d'Orient i, de forma anticipada, han repartit regals per diversos hospitals, un acte habitual en aquestes dates i que s'emmarca en la campanya de la fundació del club 'Un somni per un regal'.
Per a Neymar i l'entrenador, Gerardo 'Tata' Martino, aquesta ha estat la primera vegada que han participat en aquesta iniciativa solidària.
Tots dos han visitat l' Hospital de Sant Joan de Déu amb Adriano, Alexis i el preparador físic Elvio Paolorosso.
Els encarregats de repartir regals a l' Hospital de Sant Pau han estat Messi, Pinto i Mascherano, així com l'ajudant de Martino, Jorge Pautasso.
Fins a l' Hospital de la Vall d'Hebron s'han acostat Cesc, Ibrahim, Alba, Iniesta i un altre ajudant del Tata, Jordi Roura, que l'any passat va agafar les regnes de l'equip arran de la recaiguda de Tito Vilanova.
I Busquets, Dos Santos i el preparador físic Aureli Altimira, amb el vicepresident Josep Maria Bartomeu, l' Hospital de Barcelona.
Valdés, Oier i el preparador físic Paco Seirul han anat a l' Hospital de Nens de Barcelona.
I els petits de la Casa Ronald McDonald han rebut Xavi, Pedro, Sergi Roberto i el preparador físic Edu Pons.
Per acabar, per l'estand que la Fundació del Barcelona ha instal·lat al Saló de la Infància han passat Tello, Montoya i el preparador físic Francesc Cos. |
La icona de la cançó espanyola, Manolo Escobar, va morir ahir amb 82 anys a la seva casa de Benidorm
Adéu al tòtem de la cançó espanyola.
Una icona que va saber fer del seu carro robat l'himne de l'Espanya del desenvolupament, quan la santíssima trinitat de la cançó espanyola eren ell, Lola Flores i Raphael.
Manolo Escobar era el concepte popular dut a la seva millor versió (sense escàndols que enterbolissin la seva biografia).
El cantant almerienc va morir ahir.
Feia molt poc (dissabte 19) que havia complert 82 anys.
Va morir a casa seva, a Benidorm, el lloc que el 2000 va dir que havia triat per morir i on han instal·lat la seva capella ardent.
On estan enterrats els seus pares.
I on les banderes onegen des d'ahir a mig pal.
Escobar arrossegava importants i continus problemes de salut des de feia uns quants anys: pancreatitis, ictus, dues operacions a cor obert i el maig del 2010 un càncer que no va aconseguir apartar-lo del tot dels escenaris (el seu últim recital va ser a la Corunya el 17 d'agost).
Fa dues setmanes va ser ingressat a l'hospital de la localitat alacantina on rebia quimioteràpia pel càncer després que se li detectés també una insuficiència renal i d'haver patit un altre ictus, que li va impedir, el 8 d'octubre, recollir a Barcelona el seu últim premi: la Medalla al Treball President Macià.
MIG SEGLE 'POROMPOMPEREJANT' / Adéu al símbol de l'Espanya dels anys 60, que es va passar més de mig segle 'porompomperejant' sobre els escenaris ' coplas ' festives, amb vocació d'animar la gent, que la vida per si sola ja és prou dura.
Era «el cinquè de 10 germans d'una mare que en va parir 19», va explicar a aquest diari, i que ràpidament va haver d'emigrar.
Manolo Escobar va començar a la ràdio a Barcelona, el 1955, amb els seus germans Baldomero i Salvador, tocant la guitarra i cantant.
Després vindrien les bodes i comunions.
La televisió i el cine, amb 20 pel·lícules entre el 1963 i el 1981 (encara que ell mateix deia que «totes eren iguals» i que valien «més aviat poc»).
I arribaria l'èxit espectacular, amb títols com ' Y viva España ', composta per cert per flamencs de Flandes.
Escobar també va fer la seva incursió en el món del teatre, de la mà de Xavier Albertí, amb les evocadores funcions 'De Manolo a Escobar'.
Un repàs musical a la seva vida, amb guió de Marc Rosich.
I aquest mateix 2013 seguia representant l'obra 'Antología de la copla'.
Aquest ambaixador de la música popular va estar sempre lligat a la seva eterna companya, l'alemanya Anita Marx (junts 53 anys), i a la seva filla, adoptada, Vanessa, a qui va dedicar una cançó i que el va fer avi.
COL·LECCIONISTA D'ART MODERN /Adéu a un gran amant de la pintura.
Deixa una de les millors col·leccions personals d'art contemporani dels últims anys.
«Em falta algun 'arroyo', un bon 'tàpies'...
Amb les primeres 5.000 pessetes que vaig guanyar em vaig comprar una aquarel·la de Gimeno i després 'sorolles', 'cases'...
Vaig adquirir un 'barceló' per 400.000 pessetes que avui val milions.
És l'herència que deixaré als meus», va explicar l'any 2010, quan ja tenia metàstasi al pulmó i el fetge.
Adéu a un culer fins a la mèdul·la.
Escobar va néixer a El Ejido, però va triar ser del Barça.
L'1 de desembre del 2012 va rebre per segon cop la màxima distinció del club (la insígnia d'or i brillants).
ROBATORI DE LA INSÍGNIA DEL BARÇA / La primera l'hi havia imposat fa anys el llavors president blaugrana Enric Llaudet i l'hi van robar del seu xalet de Benidorm.
A més, va col·laborar en actes com el concert 'Més que un concert' organitzat per l'Agrupació Barça Veterans (ABV) amb motiu del seu 50 aniversari.
Aquesta tarda es farà el funeral.
Les seves restes seran incinerades i es quedaran a Benidorm, tal com ell volia.
Però el seu llegat musical (va gravar més de 70 discos) viurà per sempre.
I fins i tot potser s'edita un àlbum pòstum, segons va informar ahir a aquest diari el seu nebot i representant, Gabriel García.
De fet, havia de sortir aquest mateix Nadal.
«Era una sorpresa: un popurri amb temes clàssics. |
(EUROPA PRESS) - L'Ajuntament de Vinaròs (Castelló) ha informat aquest divendres del robatori de la placa de la Plaça d'Espanya, espai que va ser designat amb aquest nom dimecres, jornada de la Diada, quan va arribar al municipi valencià la Via Catalana per la independència.
Presentarà un ERO per acomiadar els seus 114 treballadors i concentrarà la producció a Castelló BARCELONA, 12 Sep.
(EUROPA PRESS) - La direcció de Ceràmiques del Foix, filial de Roca, ha comunicat aquest dijous als treballadors la intenció de tancar la fàbrica de Santa Margarida i els Monjos (Barcelona) i acomiadar els seus 114 treballadors, ha informat la companyia en un comunicat.
(EUROPA PRESS) - El Jutjat d'instrucció 3 de Vinaròs (Castelló) ha imputat l'exdiputat de Solidaritat Catalana Alfons López Tena i el director del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Maiol Sanaüja, per un suposat delicte contra l'ordre públic, després de ser detinguts aquest dimecres en la cadena humana, ha informat aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a Europa Press.
(EUROPA PRESS) - L'autor islandès Arnaldur Indridason ha guanyat aquest dijous el VII Premi RBA de Novel·la Negra, dotat amb 125.000 euros, amb la seva obra 'El pasaje de las sombras', que ha presentat al concurs sota el pseudònim de 'Stephan', segons ha anunciat el membre del jurat Lorenzo Silva.
(EUROPA PRESS) - El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dijous que respecta les "expressions emocionals" dels ciutadans catalans que van celebrar la Diada sumant-se a la 'Via Catalana', però ha demanat matisar el seu significat en termes del percentatge ciutadans de Catalunya que suposa.
(EUROPA PRESS) - El president de C's, Albert Rivera, ha enviat una carta al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, en què sol·licita una trobada per abordar la situació de l'educació a Catalunya i exposar-li les idees del seu partit amb vista a l'elaboració de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe).
(EUROPA PRESS) - L'índex de preus de consum (IPC) a Catalunya ha pujat tres dècimes l'agost i la taxa interanual s'ha situat en l'1,7%, fet que suposa quatre dècimes menys que el mes anterior, segons ha informat aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Ensenyament tanca cinc escoles i deixa de finançar guarderies BARCELONA, 12 Sep.
(EUROPA PRESS) - El nou curs escolar a Catalunya arrenca aquest dijous amb 20.674 alumnes més --10.180 en el règim general-- en el sistema educatiu, passant de 1.530.197 estudiants en el curs passat a 1.550.871, i amb la mateixa plantilla de professors, formada per 63.962 professionals --la majoria en el règim general--, però es reduiran lleugerament les ràtios.
Mas demana a Rajoy que escolti, el PP no va a l'acte de Barcelona i extremistes boicotegen el de Madrid BARCELONA, 11 Sep.
(EUROPA PRESS) - 1,6 milions de persones, segons dades estimats de la Conselleria d'Interior, han format aquest dimecres la Via Catalana, la cadena humana d'uns 400 quilòmetres per reclamar la independència i exigir als polítics la convocatòria d'una consulta el 2014 i amb una pregunta clara.
(EUROPA PRESS) - El conseller de l'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha xifrat la participació ciutadana a la cadena independentista celebrada a Catalunya en una xifra "en cap cas inferior" als 1,6 milions de persones.
A Barcelona, la Guàrdia Urbana ha calculat que la participació a la cadena per la independència ha estat de 500.000 persones. |
Presentació del llibre 'L'independentisme a les Illes Balears', dimecres 14 a l'Espai VilaWeb
L'editorial Documenta acaba de publicar un volum de Joan Pau Jordà i Miquel Amengual sobre l'independentisme a les Illes Balears, des del 1976, titulat ' L'Independentisme a les Illes Balears '.
Els autors el presentaran dimecres, a les 19.30, a l'Espai VilaWeb.
Com assenyala l'historiador Antoni Marimon al pròleg, 'l'independentisme pancatalanista ha funcionat com una mena de descolonització ideològica i ha fet veure que hi podia haver vida al marge d'Espanya, un fet que xoca amb la mentalitat provinciana de la majoria dels illencs, adoctrinats durant segles en l'espanyolisme per tot l'aparell estatal'.
El llibre exposa les causes d'aquest moviment, com ha evolucionat i els moments de més efervescència, des que va sorgir, encara dins la dictadura franquista, fins avui.
També fa una descripció històrica i ideològica de les principals organitzacions que han estat part part del moviment independentista i que encara ho són. |
Condemnen a un any i mig de presó a sis directius
Els sis càrrecs, d'Iberpotash i Momiba, evitaran l'ingrés en un centre en no tenir antecedents
JOSEP SALLENTMANRESA El Jutjat Penal número 3 de Manresa ha condemnat a un any i mig de presó cadascun dels sis directius processats per un accident laboral mortal al pou de Cabanasses de Súria ara fa cinc anys.
Es tracta de tres responsables de l'empresa propietària de la mina, Iberpotash (dos dels quals ja no hi treballen perquè estan jubilats), i de tres directius de Momiba, l'empresa subcontractada on treballava la víctima, Estanislav Gaik, de 49 anys i d'origen polonès.
Els sis condemnats, però, evitaran l'ingrés a un centre penitenciari, ja que la pena és inferior als dos anys i no tenen antecedents penals.
El judici es va celebrar el 3 de febrer passat.
Ahir justament es van complir cinc anys dels tràfics fets, l'11 de març del 2005.
La víctima era un palista de la mina, però va morir electrocutat mentre manipulava uns cables.
La magistrada ha condemnat els sis processats perquè argumenta que no era el primer cop que la víctima feia treballs d'electricitat sense estar capacitat per fer-ne.
En la sentència també assenyala les deficiències que presentava la instal·lació elèctrica i el fàcil accés que hi tenia qualsevol treballador.
Per aquest motiu, condemna els sis directius a un any de presó per un delicte d'homicidi imprudent i a sis mesos més per un delicte contra la seguretat dels treballadors.
A més, cadascun haurà de pagar una multa de 540 euros.
Segons explica el text de la sentència, en el moment dels fets, l'empresa Moimba, amb seu a Cornellà, tenia un contracte amb Iberpotash segons el qual aportava treballadors per a diferents tasques, entre les quals no hi havia la d'electricista, activitat que pertanyia exclusivament a Iberpotash.
En el torn de nit de l'11 de març, els treballadors van advertir que l'electrovàlvula del dipòsit d'aigua d'una galeria s'havia avariat.
Es tractava d'un mecanisme que servia per tancar automàticament l'aixeta quan el recipient era ple.
Com que s'havia avariat, l'aigua va sobreeixir del dipòsit, per aquest motiu, un electricista d'Iberpotash es va disposar a reparar-la.
En finalitzar el torn, va fer comunicar al cap de treballadors de Momiba, el processat Antonio C. S., que no havia tingut temps de comprovar-ne el funcionament i que ho fessin els operaris del nou torn.
L'equip de Momiba, format per Antonio C. S., la víctima i un altre operari, va advertir, en iniciar la jornada laboral, que l'electrovàlvula encara no funcionava.
Segons la sentència, en manipular incorrectament els cables (ja que no tenia la formació ni la capacitació necessàries) va morir electrocutat.
Encara que el treball propi de la víctima era el de palista, la magistrada considera que exercia, de fet, la professió d'electricista, sense tenir-ne la formació, circumstància que era coneguda tant per Antonio C. S. com pel gerent de Momiba, José E. P., i el director facultatiu, Francisco Javier C. R. Segons la sentència, Gaik ja havia fet a la mina altres tasques pròpies d'electricista, amb la tolerància i sense oposició dels processats.
D'altra banda, afegeix la sentència, l'actuació de la víctima va ser possible perquè el quadre elèctric que va manipular era accessible a qualsevol, ja que no tenia la tancadura que impedís l'accés al personal aliè a les tasques d'electricitat.
Aquesta deficiència, diu el text, era coneguda pels acusats José Luis C. R. (director facultatiu de la mina), David B. G. (encarregat de manteniment) i Àngel R. P. (cap general de manteniment), però no van corregir-la.
Finalment, la magistrada considera que la instal·lació elèctrica tenia deficiències que van ser determinants per a l'accident, ja que el circuit tenia les masses connectades a un conductor de protecció i de terres, cosa no permesa quan és un circuit elèctric amb protecció contra contactes indirectes per separació de circuits.
A més, la tensió de l'electrovàlvula (220 volts) era excessivament alta. |
Els països que, al llarg dels dos darrers segles, han protagonitzat la revolució industrial i la revolució tecnològica, els països que s'han situat més bé en el món de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, que han assumit amb èxit la globalització econòmica i que avui, en temps de crisi, se'n surten més bé són països que gaudeixen d'un bon sistema educatiu en el seu conjunt o en alguna de les parts d'aquest: les universitats i la recerca científica als Estats Units o la formació professional a Alemanya i a alguns països nòrdics, així com també les seves universitats.
De manera singular, la formació professional d'un país constitueix una dada fonamental per valorar la seva capacitat productiva, la seva salut econòmica, no tan sols en termes quantitatius sinó, molt especialment, en termes de qualitat.
La formació professional a Suècia o a Alemanya és garantia de qualitat dels seus productes i de la seva tecnologia.
El prestigi de la formació professional en aquests països ve de lluny.
Ve d'un bon plantejament d'aquests ensenyaments, ajustats històricament a les necessitats del moment i dissenyats i impartits per les empreses i l'administració educativa: l'anomenat Sistema Dual (escola-empresa), que va reconvertir l'antic aprenentatge gremial a la modernitat, possibilitant el pas de l'aprenent al tècnic, amb la qualitat i exigència de l'antic aprenentatge.
També a Catalunya, amb el Govern de la Mancomunitat i la creació de l'Escola del Treball, es va viure un model educatiu d'aquesta naturalesa, amb un gran prestigi social d'aquests ensenyaments.
Després, durant el franquisme, una formació professional de molta menys volada va contribuir a fer possible el pas de l'autarquia a una economia més liberal.
Actualment, els mòduls de formació professional que s'imparteixen en acabar la secundària obligatòria o els batxillerats intenten donar abast a la necessitat de tècnics de les diferents famílies professionals –amb un èxit relatiu, atenent les possibilitats de cada centre i la seva relació empresarial.
Caldria enfortir i prestigiar la formació professional, fer més gran el nombre d'alumnes que hi accedeixen, i més ara en moments de crisi econòmica, per evitar la macrocefàlia del sistema educatiu, atès el gran nombre d'alumnes que cursen estudis universitaris en relació amb els que estudien formació professional.
Moltes facultats han esdevingut fàbriques d'aturats, malgrat els nous títols de cicle curt.
La formació professional hauria de donar resposta a les demandes presents (difícils en temps de crisi) però, sobretot, futures i creixents a mesura que es reanimi l'activitat econòmica.
I caldria, també, donar una formació professional útil als aturats per la crisi; no una formació genèrica, sense objectius precisos, sinó una formació professional per a aquells sectors on hi hagi una previsió certa de represa i, per tant, possibilitats de demandes laborals reals i properes.
Són massa freqüents els cursos sense encaix real al món laboral, fets per sortir del pas, més per satisfer les estadístiques de l'administració de Treball que no pas les necessitats reals dels destinataris d'aquests.
Per a una formació professional eficient i de qualitat cal disposar d'una bona prospectiva economicoprofessional, d'un bon pla d'actuació econòmica, que facilitin la creació d'un pla general de formació professional que pugui contribuir, de manera real, a la represa econòmica.
Es donen aquestes circumstàncies?
L a resposta és no o, només, de forma escadussera: ni hi ha un bon pla econòmic per fer front a la crisi actual, ni es disposa d'una prospectiva professional precisa, ni s'ha fet el necessari perfeccionament dels mitjans personals i materials de FP, ni s'ha incrementat la necessària col•laboració del món empresarial en la formació.
Tot plegat fa difícil que la formació professional assoleixi el prestigi que li cal i que automàticament s'esdevindria d'un encaix real i eficaç entre formació i treball. |
Els cònsols de la UE a Jerusalem recomanen sancions contra els assentaments
Els diplomàtics afirmen en un informe que les colònies són el principal problema per a la pau
Els cònsols generals dels països de la Unió Europea (UE) a Jerusalem Est i Ramal·la han recomanat a Brussel·les sancions econòmiques contra els assentaments jueus a Cisjordània i la part oriental de Jerusalem, territoris on viuen mig milió de colons.
Els caps de les legacions diplomàtiques europees afirmen en un informe intern que "la construcció de colònies segueix sent la principal amenaça a la solució de dos Estats (Israel i Palestina)".
Els diplomàtics qualifiquen l'expansió d'assentaments com a "sistemàtica, deliberada i provocadora" i consideren com a factor estratègic de màxima importància que els palestins estableixin la seva capital a Jerusalem Est.
"Perquè hi hagi dos estats, Jerusalem n'haurà de ser la futura capital, d'Israel i de Palestina".
No obstant, assenyalen que hi ha molt poques possibilitats que això passi perquè "Israel està perpetuant de manera activa la seva annexió il·legal de Jerusalem Est".
"Els assentaments danyen el procés de pau de tres maneres: Minen la confiança entre les parts, posen en perill les possibilitats físiques de crear un Estat palestí viable i amb continuïtat i fan els compromisos necessaris per a la pau més durs perquè la població de les colònies augmenta", diu l'informe, de 15 pàgines i titulat 'Reforçant les polítiques de la UE a Jerusalem Est'.
El document assenyala que els assentaments de Har Homa, Gilo i Givat Hamatos estan formant una zona tap que una vegada completada tallarà la connexió del sud de Jerusalem amb Betlem i el sud de Cisjordània.
"La construcció d'aquests assentaments és part d'una estratègia política que persegueix fer impossible que Jerusalem sigui la capital de dos estats", indica el text, que acusa l'Ajuntament de Jerusalem i al Govern israelià de "recolzar les activitats relacionades amb els assentaments gairebé constantment" i subratlla que el 2012 van augmentar les autoritzacions per ampliar les vivendes dels assentaments.
Els cònsols europeus indiquen en l'informe que la construcció del mur de Cisjordània a la zona de Jerusalem ha seguit el 2012 i que "canvia 'de facto' les fronteres" de la ciutat i "en molts casos passa enmig de barris palestins densament poblats".
El document ofereix 31 recomanacions "amb l'objectiu de mantenir la possibilitat d'una solució de dos estats", subratlla que posar en pràctica aquestes mesures és urgent i insta tots els països de la UE i a les institucions europees a posar-les en marxa.
Els diplomàtics demanen "intensificar els esforços de la UE per contrarestar les activitats dels assentaments a Jerusalem Est i els seus voltants, coordinar el seguiment de la UE i una resposta contundent per evitar que es construeixi un assentament a la zona E-1 (entre Jerusalem Est i la colònia de Ma'ale Adumim, a Cisjordània, fet que gairebé dividiria en dos aquest territori palestí), incloent el desallotjament forçós dels beduïns que viuen a la zona".
També demanen que s'apliqui "de forma estricta l'Acord d'Associació entre Israel i la UE, de manera que els productes manufacturats en assentaments no es beneficiïn d'un tracte preferencial" i assegurar-se que els programes de la UE no s'usen per recolzar les colònies i activitats relacionades amb elles.
A més, insten els socis europeus a "evitar, desincentivar i conscienciar sobre les implicacions problemàtiques de les transaccions financeres, incloses les inversions estrangeres directes, des de la UE en suport de les activitats dels assentaments, la seva infraestructura i serveis" i informar els ciutadans i les empreses de la UE dels riscos financers i legals que implica comprar propietats o donar serveis a assentaments i recordar-los que la posició de la UE és que les colònies són il·legals segons la llei internacional".
L'informe també recomana "explorar la possibilitat de denegar l'entrada [als països de la UE] als colons violents". |
Documental que explora formes de reproducció i gestació autènticament extraordinàries -des dels primers apropaments fins el naixement i els primers dies de vida dels bebés- d'una selecció d'espècies del món animal. |
El pressupost en equipament passa de 800 a 650 milions i la ministra critica "el gust per les obres faraòniques"
El Ministeri de Foment, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han acordat redimensionar l'estació de la Sagrera per fer viable el projecte.
El protocol entre les administracions inclou una reducció de costos de l'equipament, l'últim pressupost del qual era de 800 milions d'euros i que ara serà de 650.
Foment i l'Ajuntament de Barcelona firmen un protocol que rebaixa el cost de la Sagrera de 800 a 650 milions d'euros
Xavier Trias i Ana Pastor, aquest dimecres a l'Ajuntament de Barcelona.
La manera de finançar l'estació (a més dels 250 milions d'Adif ja previstos per la disposició addicional tercera) serà gràcies a la participació d'un inversor privat, que construiria la part comercial i explotaria durant 60 anys la instal·lació, un model concessional ja portat a terme per exemple amb les botigues dels aeroports d'Aena.
Al Saló de Cent, la ministra de Foment, Ana Pastor, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, han escenificat l'acord.
Els tres han coincidit a subratllar la bona sintonia i el diàleg entre administracions que ha permès desencallar el projecte, que feia un any que estava sense certificar obres.
"No entenc el gust d'alguns per les obres faraòniques, per les coses grans", s'ha queixat Pastor, que a continuació ha advertit que per reduir el cost de la nova estació de la Sagrera s'ha prescindit dels "luxes".
Ningú ha volgut parlar de calendaris.
El màxim acostament a una data l'ha fet l'alcalde Trias al dir que voldria que l'estació estigui "com més aviat millor".
Fonts municipals han calculat que en un any i mig Adif podria treure a concurs l'equipament per aconseguir aquest soci privat que ha de fer possible la nova estació. |
Emoció a Salou amb el '3x3 bàsquet carrer'
Avui s'ha presentat en roda de premsa la competició de 3x3 de bàsquet al carrer que tindrà lloc el proper 4 d'agost a la Plaça de les Comunitats Autònomes de Salou, tocant la platja de Llevant.
Es tracta d'un esdeveniment que destaca per la seva espectacularitat i que ha estat organitzat pel Club Bàsquet Salou amb la col•laboració de l'Ajuntament de Salou.
S'instal•laran un total de 6 pistes joc, totes elles d'un material sintètic, sis cistelles basculants amb taulell de metacrilat i una "pista central" on es jugaran les finals de cada categoria.
A més a més dels marcadors que disposarà cadascuna de les pistes, els resultats i les classificacions es podran seguir en viu a través d'unes pantalles situades a la zona d'organització.
Les categories seran per 'Masculí i Femení' El regidor d'esports, Felip Ortiz, ha explicat avui en roda de premsa que "es tracta d'un esdeveniment esportiu emocionant que tindrà lloc en el millor escenari possible".
D'altra banda, el coordinador del CB.
Salou ha reafirmat que "poder jugar al costat mateix de la platja en ple estiu és espectacular i donarà molta projecció a la competició".
La organització preveu que unes 300 persones en formin part i s'espera que aquesta participació s'incrementi en properes edicions.
El preu de la inscripció és de 40€/equip; cada equip estarà format per 3 o 4 jugadors/es.
Les inscripcions poden fer-se on-line a www.totsports.es/tornejos, presencialment a l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Salou (Poliesportiu Municipal) o les botigues associades.
El Gerent de Totsports, David Torres, ha explicat que "iniciatives com aquesta donen vitalitat a l'entitat i dinamitzen l'esport de la ciutat" i ha afegit que "un dels nostres objectius és donar a conèixer el nostre club i aquest esport entre els més petits de la nostra ciutat".
Un dels moments més esperats del dia serà les finals del concurs de triples que es viu amb molta intensitat entre els participants.
Cada participant llençarà 15 pilotes en un temps limitat d'un minut.
Podrà participar tothom, gent que passi pel carrer, pagant un preu "simbòlic" d' 1 o 2 euros.
Totes les categories seran Benjamí, Aleví, Infantil i Cadet per "Masculí" i "Femení".
La competició començarà a les 10h però serà a partir de les 16h quan es jugaran les finals de cada categoria.
La Sènior, a més de dividir-se, com totes les categories, en masculí i femení, també hi haurà una categoria "sènior mixta".
La organització també dona la opció d'inscriure's en la categoria "sènior aficionats" per tots aquells que no vulguin competir contra jugadors de bàsquet en actiu. |
La comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular (ILP) per la renda garantida de ciutadania ha lliurat avui a la presidenta, Núria de Gispert, la proposta que plantegen per legislar aquesta prestació.
La mesa haurà de decidir ara si l'admet o no a tràmit
Fins ara he tingut una vida molt plaent.
Sóc professor d'universitat, tinc una plaça garantida de per vida i això em permet demanar una excedència i tenir un retorn més o menys assegurat.
Si algú que té aquesta sort a la vida no es posa al servei de la seva societat i del seu país, qui ho ha de fer?"
Interessant entrevista al candidat d'ERC a les eleccions europees.
[CiE] Unió Mallorquina plantejarà al president del Govern, Francesc Antich, que convoqui eleccions anticipades.
El partit que presideix Miquel Nadal considera que, si el Govern creu que està en minoria al Parlament, com ha manifestat; si Antich entén que no té garantida l'estabilitat parlamentària; si el president no vol governar amb el suport de diputats imputats; si vol prestigiar la política; si pretén afrontar la crisi econòmica, només té una sortida clara: avançar els comicis autonòmics.
Segons una informació revelada per l'émissora pública Catalunya Ràdio ahir diumenge, Barcelona ja tindria gairebé garantida la designació com a seu de la Unió per al Mediterrani (UPM), arran d'un acord entre les diplomàcies espanyoles i tunisenques, en un concurs en el qual també participen Marsella i Casablanca.
El govern espanyol hauria promès que el secretari general de la institució sigui de nacionalitat tunisenca, a canvi de la designació de Barcelona, en una solució que hauria estat validada per Nicolas Sarkozy, actual president de la UE
La sucursal que el diari espanyol El Mundo té a les Illes Balears, El Mundo - El Dia de les Balears, no té la continuïtat garantida.
Les darreres edicions d'aquest diari illenc, més prim que mai i gairebé sense publicitat, evidencïen que la capçalera no passa pel seu millor moment.
Algunes fonts, com ara el Lobby per la Independència, assenyalen la crisi del PP illenc i la fugida de Jaume Matas als EUA, amb la conseqüent pèrdua dels ingressos de les institucions balears, a més a més de la crisi de les constructores.
Investigadors de la University of East Anglia (Regne Unit) han conclòs que renegar i dir paraulotes de forma habitual, dins el lloc de treball, reforça la solidaritat entre el personal, afavorint la cohesió de tot el grup.
L'objectiu primer d'aquesta recerca era analitzar els diferents estils de lideratge i suggerir idees per a millorar-los. |
Els consells d'administració de les caixes de Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu aproven les xifres definitives de la seva fusió, que preveu la sol·licitud d'una ajuda de 500 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
Aquesta és la segona petició que rebrà el Banc d'Espanya en el procés de reestructuració que afronten les caixes, després dels 1.315 milions que van aprovar divendres passat les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa.
La integració del que s'anomenarà jurídicament Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa es ratificarà la segona quinzena de gener per les respectives assemblees generals.
Un cop autoritzada la fusió pel govern i el Comitè de Defensa de la Competència, a l'abril, arribaran els 500 milions del FROB. |
Manuel Valls, en una foto d'arxiu
El nou president de la República francesa, François Hollande, ha donat a conèixer el nom dels ministres del seu executiu entre els quals hi serà el català Manuel Valls, com a responsable d'Interior.
El dirigent barceloní del Partit Socialista (PS) és un dels homes de confiança d'Hollande, de qui ha estat el responsable de comunicació durant la darrera campanya electoral.
També ha estat alcalde d'Évry i diputat a l'Assemblea Nacional per Essone.
Valls va néixer a la capital catalana l'agost del 1962.
Els seus pares ja vivien a França quan van decidir anar a Barcelona perquè el seu fill gran nasqués a Catalunya.
Amb 17 anys es va incorporar al PSF.
Hollande també ha nomenat Laurent Fabius, un històric del socialisme francès, com a responsable dels Afers Exteriors.
Entre els anys 1984 i 1986 va ser primer ministre.
El ministre del garrot a França, es català i francés, peró no espanyol.
No patiu, un tal Fernandez, català de Valladolid, es ministre (sinistre) d ́interior a Espanya.
Felip Puig pega més bocinades que tots dos junts.
barcelona es el cap i casal de Catalunya..suposo que parles de la Barcelona de Veneçuela, oi?
Un catalanista que accepta que el nomenin ministre d'interior de França.
Sí, això té molt de sentit..2 Espanyolista, Barcelona.
Quan anomenen ministre d'Espanya un català (cosa molt més freqüent), li plouen insults dels nacionalistes, per traïdor.
En canvi, n'anomenen un a França (un estat encara més centralista que Espanya) i els nacionalistes el converteixen en heroi de la pàtria.
Un país que respecta profundament la seva realitat plurinacional, que fomenta i protegeix les llengües minoritàries, que atorga plena autonomia als seus territoris.
es que no comparin españa amb frança senyors, es la diferencia entre africa i europa, entre ser un pais de veritat, o un de pandereta... ser español fa vergonya... ja diuen, que ho és aquell qui no pot ser altra cosa.
(Espanyolistes, oi que us agrada més així?)
La realitat, però, és que és fill de Xavier Valls, pintor català exiliat, i s'ha manifestat orgullós de la seva doble cultura, francesa i catalana.
Font Cuitora, però no havíem quedat en que no es pot ésser espanyol i català a la vegada?
La incoherència dels nacionalistes va en augment des de l'època en que es posaven tots firmes escoltant la Marsellesa...2 Font Cuitora, La Llacuna.
Manel és una contracció popular, com Rafel de Rafael o Tresa de Teresa.
si si molt català aquest MANUEL, que no sap dir res en català, que només té el passaport francès (havia de triar).... és a dir, pel fet de tenir un cognom d'origen català i que els teus pares francesos tinguin el naixement a Barcelona fa que sigui català? |
El cinema de Bollywood, a la Fundació de Caixa Tarragona
El cicle estrena a Tarragona quatre llarmetratges de la segona indústria més important del món
13 de Gener de 2011, per Redacció
La sisena edició del cicle de cinema asiàtic de la Fundació Caixa Tarragona estarà centrada en els films de Bollywood, amb l'objectiu de facilitar al públic l'accés d'un tipus de pel·lícules que no acostumen arribar a les pantalles catalanes i espanyoles.
Quatre produccions es projectaran gratuïtament a l'Auditori de Caixa Tarragona, tots els dimecres a les 8 del vespre, des del 19 de gener al 9 de febrer.
Bollywood produeix mil pel·lícules cada any, marcades per les seves escenes musicals, amb cant i danses típiques de l'Índia i coreografies del pop occidental.
La primera de les projeccions, que són en versió original, és 'Jodhaa Akbar', d'Ashutosh Gowariker, una història d'amor del segle XVI, que neix arran del matrimoni d'aliança entre un gran emperador Mogol, Akbar, i una princesa Rajput, Jodhaa.
La segona pel·lícula és 'Dilwale Dulhania Le Jayenge' ('El gran cor s'endruà la núvia'), una còmedia musical romàntica de 1995, dirigida per Aditya Chopra i considerada com un dels grans clàssics moderns de Bollywood -ha estat projectada sense interrupcions des de la seva estrena fa quinze anys.
El tercer film, 'Devdas', de Sanjay Leela Bhansali, és la història d'un home que va descobrir l'amor suprem abans d'entendre'l com a tal i a mida que anava creixent aquest amor es feia cada cop més intens.
Per últim, 'Janee tu... ya yaane na', d'Abbas Tyrewala, tranca el cicle amb una relat que comença en un aeroport, quan Rotlu, Jiggy, Bombes i Shale s'ofereixen per explicar a Mala, la història de Jai i Aditi, una parella predestinada a estimar-se. |
Assemblea de periodistes sense lingüistes
Al suro del bar de TV3 hi ha un cartell que anuncia una assemblea del Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Sindicat de Professionals de la Comunicació.
Es va fer el dia 16 d'aquest mes al Pati Llimona, de Barcelona.
Us copio el títol de la trobada tal com està escrit: "Qué quedará del periodisme?"
En un eslògan de quatre paraules, dues faltes. |
Quan falten 24 hores perquè es coneguin els tres finalistes de la Pilota d'Or, "La Gazzetta dello Sport" ha publicat que Iniesta, Xavi i Messi, en aquest ordre, seran els jugadors que es disputaran el premi que atorguen conjuntament la FIFA i "France Football".
Així doncs, el diari italià deixa fora l'interista Wesley Sneijder, del qual es deia que era el favorit perquè havia...
A hores d'ara, Wikileaks està fora de combat.
La pàgina no carrega i no semba que haja estat el producte d'un atac com ho ha estat durant els darrers dos dies.
Tot apunta que els EUA han aconseguit que el registrador del domini Wikileaks, per dir-ho així, qui s'encarrega de donar els noms a les pàgines i redirigir les peticions cap al lloc on està allotjada la pàgina, ha decidir cedir a les pressions i ha "desconnectat" el domini.
Aquesta vegada, l'espifiada ha estat per part de 'The Guardian'.
El Col·lectiu Emma, una agrupació de catalans a l'estranger que sempre respon al que considera 'visions esbiaixades' sobre Catalunya a la premsa internacional, ha criticat que el diari britànic The Guardian representi l'independentisme català 'com un simple espectacle 'freak' encapçalat per l'expresident d'un club de futbol sospitós de males gestions financeres i una seductora estrella porno'.
Entrevista a Miquel Ortega, coordinador a Espanya de política pesquera d'OCEAN 2012, una coalició d'organitzacions europees que lluiten per aconseguir que la reforma de la política europea sobre pesca que s'ha d'aprovar el 2012 acabi amb la sobrepesca i les pràctiques destructives.
La batalla familiar de l'imperi Llongueras només va treure a la llum aquest dijous, amb l'acomiadament del famós estilista, un dels seus nombrosos capítols.
Segons publica avui Cinco Días, el fundador de la cadena de perruqueries i bellesa, avui fora de la companyia, va revocar dels seus càrrecs d'apoderats a ISUC, la societat capçalera, a la seva ex dona, Dolors Poveda, i la seva filla gran, Esther Llongueras.
Algunes de les principals productores de dibuixos animats que hi ha al món són catalanes, un sector que ven molt més -i fins i tot té més prestigi- a fora que a casa seva.
A partir d'aquesta realitat, la Generalitat, a través de Catalan Films & TV, ha promogut la creació de Catalan Cartoon, una marca que busca ser una espècie de denominació d'origen de la qualitat audiovisual de l'animació.
El web Interelecciones analitza des de diferents variables l'estat i la presència dels diferents candidats a la Generalitat de Catalunya de partits que actualment tenen representació parlamentària (queden fora Carretero, Laporta, Anglada, Santamaria, etc.).
L'estudi ofereix també una taula que permet comparar els pros i els contres dels diferents candidats.
Els joves han aprofitat l'agitació que es viu al barri de Gràcia per entrar per sorpresa a la llibreria i saquejar-la.
Han llançat al carrer tot el material que han trobat -des de llibres a efígies i banderes-, a més a més que han pintat la façana de l'establiment amb lemes com 'Fora feixistes' i 'fills de puta'....
L'actual tribunal encara ha de resoldre el recurs del Defensor contra l'Estatut.
Els dos candidats presentats pel Parlament de Catalunya per substituir els magistrats del Tribunal Constitucional que fa més de tres anys que han complert mandat han quedat fora de l'acord tancat ahir entre PSOE i PP per renovar els quatre membres que li correspon designar al Senat.
A menys de 24 hores de l'inici de la vaga general, tot està a punt per a la gran mobilització sindical contra la reforma laboral del govern espanyol, referendada pel Congrés dels Diputats.
Catalunya és l'única comunitat autònoma que no tindrà serveis de metro, autobús ni Rodalies fora de les hores punta durant la vaga general de demà.
A la resta hi haurà circulació durant tot el dia....
Un centenar de protaurins s'han concentrat a fora de la plaça de toros Monumental de Barcelona abans de la corrida i han topat amb un petit grup de defensors dels animals.
Els protaurins han tractat d'agredir-los i la policia ha hagut d'intervenir-hi.
'Bicicleta, cullera, poma', el documental que retrata la convivència de l'expresident de la Generalitat amb l'Alzheimer, és ovacionat a Sant Sebastià.
Pasqual Maragall va convocar somriures i llàgrimes a propòsit de la projecció –en la secció oficial però fora de concurs– de Bicicleta, cullera, poma, la pel·lícula fruit del seguiment que el periodista i cineasta Carles Bosch ha fet de l'expresident de la Generalitat durant els dos anys posteriors al diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer que l'afecta.
En l'últim any 4.743 valencians i valencianes han canviat el seu lloc de residència fora de l'estat espanyol, i dels 69027 del 2009, s'ha pujat als 73.770 els valencians els que s'han establert per residir fora de l'estat espanyol.
Així, un any més continua augmentant la xifra de valencians discriminats pel govern valencià, a l'augmentar la xifra de valencians residents fora del País Valencià.
Són més de 300.000 valencians que viuen fora del País Valencià, i per la qual cosa no tenen dret a la bonificació del 99% en l'impost de successions.
Afrontar la paternitat després d'un divorci no és gens senzill, sobretot si tenim en compte que és el pare qui generalment queda fora del nucli familiar.
El divorci implica una redefinició total d'un mateix com a pare i dels reptes que cal assumir per a conservar o reconstruir la relació amb els fills
Els organitzadors desconvocaven l'acte de rebuda quan els antiavalots han pujat a l'escenari per fer-los fora i n'han detingut un · Càrrega dels mossos per dispersar una concentració de suport a Riera.
La productora Batabat vol tenir enllestit per a aquesta tardor el documental Fora de joc.
Es tracta d'un treball sobre les seleccions esportives catalanes que pren com a fil narratiu el cas del conflictiu reconeixement de la selecció catalana d'hoquei patins.
Com és la vida d'un expresident de la Generalitat malalt d'Alzheimer però encara en plena activitat i molt implicat en la lluita contra aquesta patologia?
Ho descobreix el documental Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch, que presentarà el festival de Sant Sebastià en l'edició d'aquest any, l'última setmana de setembre.
Es podrà veure en la secció oficial, tot i que fora de concurs.
5 capitals de comarca i 31 poblacions catalanes ja s'han declarat, arran de la retallada de l'Estatut a mans del Tribunal Constitucional, "moralment fora de la constitució espanyola" o han apostat perquè Catalunya esdevingui un Estat.
Una veïna de la ciutat de Girona ha denunciat aquest dimarts que l'administradora de la finca on viu li exigeix retirar la bandera estelada que té al balcó de casa seva.
Mercè Escarrà ha denunciat que ha rebut una carta d'Administracions Girona, S.L. que en espanyol li recalma: "Un cop finalitzats els esdeveniments esportius o fora de dates senyalades ha de procedir a retirar les banderes de la façana".
Escarrà considera que aquesta nota "coarta la llibertat d'expressió" i ha remarcat que està "totalment fora de lloc". |
Els Estats Units consideren que el procés català és un assumpte intern d'Espanya.
És el que han repetit una vegada i una altra durant tot l'any quan se'ls ha preguntat sobre la consulta.
I aquest matí s'han pronunciat en un correu electrònic a l'ARA en la mateixa direcció.
"És una qüestió que han de decidir els ciutadans d'Espanya", han assegurat des del departament d'Estat.
"No tenim res més a comentar", han afegit.
Preguntada sobre com valorava els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2012 –"on havia guanyat una majoria de partits sobiranistes"–, la portaveu del departament d'Estat, Victoria Nuland, va respondre que "semblava un assumpte intern d'Espanya".
El 23 de febrer del 2012, el llavors ambaixador nord-americà a Espanya, Alan Solomont, va dir que Washington creu que una victòria del sí en el referèndum d'independència d'Escòcia no tindria "cap impacte" a Catalunya.
"El Regne Unit i Espanya són països diferents", va puntualitzar. |
Avui, durant l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2000-01 de la Universitat Autònoma de Barcelona, el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, ha lliurat la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària al geògraf i pedagog Enric Lluch Martín.
Aquesta medalla vol premiar la llarga trajectòria docent del professor Lluch i especialment el gran esforç realitzat a l'hora d'innovar en metodologies docents i continguts temàtics en l'ensenyament de la Geografia a la Facultat de Lletres de la UAB.
Lluch va iniciar la seva projecció acadèmica l'any 69 amb l'encàrrec d'organitzar els estudis de geografia dins la Facultat de Lletres.
L'any 73 va fundar el Departament de Geografia de la UAB i la revista Documents d'Anàlisi Geogràfica.
Va ser l'introductor dels nous corrents geogràfics que concebien aquesta disciplina com una ciència social.
La seva activitat investigadora s'ha centrat en l'evolució històrica del pensament geogràfic català i en la divisió territorial de Catalunya, i també ha dirigit i coordinat nombrosos treballs de recerca de gran rellevància social i científica. |
El portal americà Coroflot, depenent del mateix equip que administra el Core77, renova la seva web.
Amb els anys, Coroflot s'ha convertit en el principal servidor per a la interactuació de professionals que exposen la seva feina i la indústria, que ofereix ofertes laborals a través del mateix portal.
El portal, que ja ha superat els 33.000 usuaris registrats, ofereix des d'ara un espai il·limitat, una navegació més clara i nous continguts. |
Anuncis Gratis de Compra Venda en Bisbal d'Empordà (La) en Girona
A zona molt tranquil·la de l ́escala. conté un saló menjador amb cuina americana, dues habitacions i un bany complet. a més, una terrassa de cara al sud i per tant amb sol tot l'any. es troba en la primer planta i no té més pisos damunt. ideal com a habitatge de vacances o com a inversió per llogar. es ven totalment moblat. |
Jordi Sebastià: Guillem Agulló, qüestions pendents
L'assassinat del jove de Burjassot Guillem Agulló (homicidi, segons la qualificació oficial) va marcar unes formes d'actuar, per part de la judicatura valenciana i també de bona part de l'opinió pública, que continuen vigents ara, vint anys després.
L'objectiu d'aquestes estratègies era despolititzar i amagar la violència feixista que 'embrutava' allò que es presentava com una modèlica transició política a la democràcia.
Tot reduint l'assassinat de Guillem a una mera baralla de joves, s'intentava ocultar la presència de grups organitzats que des de l'extrema dreta volien condicionar el panorama polític valencià mitjançant tota mena de mètodes.
El procés judicial i mediàtic no sols va eliminar la dimensió política del crim sinó que va arribar a culpabilitzar la víctima i el seu entorn: al capdavall eren 'catalanistes' i per tant d'una manera o d'una altra en devien tenir la culpa.
Aquells intents, frustrats, d'amagar les realitats incòmodes són els responsables de bona part de la violència política que ha de suportar el País Valencià i de la institucionalització d'una situació de precarietat democràtica crònica.
Aeroports sense avions, presidents exculpats o consellers que fan desaparèixer els diners de les ONG només poden explicar-se en el context d'un país on s'ha inoculat el verí de la por de reconèixer la trista realitat en què viu.
I mentre aquestes qüestions pendents no es resolguen, la democràcia continuarà condicionada i malaltissa. |
aquest senyor cobra per dir novetats com aquesta? perque tan interes per Catalunya si es tan mal vista? gelos? enveja? catalunya l ́hem fet els catalans i ens ha sortit així, molt ben parida oi?
Exacte: molt mal vista, el que ens indica que anem pel bon camí.
No oblidem que les "comunitats" es van inventar per aigualir l'autogovern de Catalunya i Euskadi amb l'excusa d edonar poder a les regions, algunes com la Rioja que no eren ni provincies
Molts juristes donaven aval constitucional a l Estatu.
I la seva inconstitucionalitat ha respós a raons ideològiques i polítiques, però no jurídiques (¿A qué ve citar la indisoluble unidad de nación tans cops?).
Porta Perales és un hipócrita pro-P
Donar suport no, però demanar el mateix que C, 3 minuts després que aquesta ho aconsegueixi, en contra del q ells mateixos havien dit, això sí.
Aquest tiu té raó; tenim una classe política nefasta, que ens ha col·locat en un atzucac, del que ja veurem com sortim... |
Per començar caldria dir quins clubs, associacions o esplais perdran ajuts.
Amb les teranyines a la caixa i la crisi, es pot donar diner a clubs i associacions?
És aquest el model que volem? volem un model de pidolar subvencions?
Algú em pot explicar per a què serveix el Consell Comarcal tenint la Diputació?
Fora administracions duplicades!!
Prou de gastar els nostres diners inutilment!!
Els consells comarcals volien substituir les diputacions provincials del govern central, però es van quedar amb les ganes.
El nacionalisme català ha creat institucions com els consells comarcals a fi de poder-hi posar-hi "els seus" mentrestant els pobres catalans hem hagut de pagar les velles institucions que no van desaparèixer mai i les de nova creació i funcionalitat desconeguda (com els consells)
les administracions estan més que repetides, algú les hauria de sanejar, però a qui l'interessa no fer-ho? |
Barcelona té el mercat de Nadal més antic d'Europa, diuen els pessebristes.
Edició marcada per la crisi i per les interpretacions de les sagrades escriptures que ha fet el papa...
L a néta d'Adam (Columna) és la primera novel·la de Patrícia Gabancho.
El primer cop que la vaig llegir, sota pseudònim, com a membre del jurat del premi Prudenci Bertrana, no em podia imaginar que l'autora...
La sessió parlamentària es fa feixuga, el debat dura quatre hores.
Durant la pausa surto al Parc de la Ciutadella a fumar.
Els membres de la guàrdia de gala dels Mossos fa dues hores que esperen per trencar files.
Són a l'entrada del Parlament preparats perquè Núria de Gispert abandoni el ple de constitució de la X legislatura,...
Si s'hi han fixat, aquesta secció mai parla d'autors morts, i Steinberg va morir el 1999.
Dibuixant i il·lustrador de capçalera de la revista The New Yorker durant sis dècades, conegut a Espanya perquè va...
Jordi Gràcia és catedràtic de literatura espanyola de la UB, articulista i crític de literatura d' El País.
Com a opinador el valoro molt, sobretot per la seva voluntat de ser una veu discordant davant la...
Arribo set minuts tard al ple de l'Ajuntament de Sabadell i un policia municipal no em permet entrar.
Tres minuts més tard demana l'accés un periodista de Ràdio Sabadell i el mateix...
El secret del periodista i novel·lista gironí Pep Prieto podria ser descobrir que treballa al departament de premsa del PSC.
El mateix Prieto m'assegura que molts dels lectors de la seva columna al Diari...
Imagineu-vos que el poble d'Israel es disposa a creuar el mar Roig amb Moisès al capdavant, amb l'empenta de Déu.
Imagineu-vos que quan el comboi és a mig camí, les aigües tornen a lloc i Moisès desapareix...
Mentre CiU celebrava amb voluntat de llegenda "el míting nacionalista més important de la història", el PSC tancava la campanya amb una festa de les seves joventuts més aviat discreta. |
En el marc de la tramitació al Congrés de la nova Llei de seguretat viària, el RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya) ha reclamat que la taxa d'alcoholèmia permesa per a conductors professionals i novells es fixi en zero, tal com ho fan altres països europeus.
El director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern, ha proposat aquest dimarts que la nova llei obligui a portar casc quan es condueix una bicicleta com a vehicle de feina, com podrien ser alguns missatgers o repartidors.
De moment, la nova llei que prepara ja el Ministeri de l'Interior obligarà els ciclistes menors de 16 anys a dur casc sempre que circulin per zones urbanes.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha entregat la Creu al Mèrit Policial amb distintiu vermell al guàrdia urbà Juan José Salas.
El 2006, Salas va resultar ferit de gravetat mentre participava en un operatiu per desallotjar una casa okupa al carrer de Sant Pere Més Baix.
Va rebre un impacte al cap que el va fer estar durant mesos en coma.
Set anys després, Juan José Salas continua en cadira de rodes.
El Govern espanyol ha aprovat el projecte de reforma de la Llei de seguretat viària, que inclou proves de detecció de drogues i alcohol als vianants que infringeixin normes de circulació.
La llei preveu el casc obligatori per als menors d'edat que circulin amb bicicleta per la ciutat.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha dit aquest dimecres que actes com el reconeixement de la setmana passada a la División Azul es fan des de 2003 i que, per tant, els que ara demanen la dimissió de María de los Llanos de Luna també l'haurien d'haver demanat de tots els delegats del Govern des de llavors.
Les entitats que s'apleguen a la plataforma Tanquem els CIE han anunciat la presentació d'una querella penal la setmana que ve perquè es tornin a investigar les circumstàncies de la mort d'Idrissa Diallo, el jove guineà que va perdre la vida al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca la matinada del 6 de gener de l'any passat.
L'Audiència de Barcelona ha desestimat, per tercera vegada, la sol·licitud de suspensió provisional de la condemna als quatre mossos acusats d'agredir un ciutadà romanès el 2006.
Segons la resolució de l'Audiència, els agents hauran d'ingressar a presó.
Unes 60 persones han protestat aquesta tarda davant del centre d'internament per a estrangers de la Zona Franca per demanar el tancament d'aquests espais i per donar suport a l'intern Hicham El Mossaoui, un ciutadà marroquí que està en vaga de fam des del 16 de juliol.
El recinte està protegit per un cordó de seguretat dels Mossos d'Esquadra.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha lamentat el poc èxit que tenen les mesures punibles per combatre la violència urbana i l'incivisme.
El ministre, que ha participat al Barcelona Tribuna, ha dit que moltes d'aquestes conductes estan considerades com a faltes, tot i que generen molta afectació ciutadana. |
Després de dues setmanes a Irlanda, no podia marxar sense visitar el museu Guiness de Dublín.
Si la Damm és aquí, un dels patrocinadors més importants de concerts, fires i diades castelleres, imagineu-vos allà la Guiness, líder mundial en exportació de cervesa negra.
Hi és a tot arreu, en forma de murals, als aparadors de pubs i tabernes, com a patrocinadors de concerts, i en mans d'aquells que en forma de pinta, en consumeixen els milions de litres que cada any destil·la la companyia.
A Dublín, hi trobem la fàbrica principal, entre murs de maons i carrers empedrats.
Els mateixos de fa cent anys, i que ens evoquen a una Irlanda de ciutats obreres, cels grisos i gent castigada pel fred.
Una Irlanda tradicional i treballadora, que durant massa temps va ser sotmesa a l'Imperi Britànic.
La fàbrica, encara en funcionament, ens ofereix un espectacular museu temàtic que ens explica didàcticament els orígens i la història de la cervesa.
Patents, envasos, processos i l'extens material publicitari pel qual encertadament fa anys, apostà la marca.
La visita culmina a la cúpula del museu, on ens ofereixen una pinta, servida en dues tongades, i on podem gaudir d'una magnífica panoràmica de la ciutat. |
(EUROPA PRESS) - El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha ordenat ampliar la comissió rogatòria que va remetre en el seu moment els Estats Units amb l'objectiu de bloquejar els saldos que la societat TMQ Capital, que vincula l'extresorer del PP Luis Bárcenas té al HSBC de Nova York i identificar l'entitat corresponent a un altre compte de la societat l'Argentina La Moral, propietat del qual també fora responsable financer del partit Àngel Sanchís.
(EUROPA PRESS) - Un dels espanyols indultats el passat 30 de juliol pel rei del Marroc, Mohammad VI, va estar en vaga de fam a la presó i un altre era reclamat per un comitè europeu de famílies de presos que denunciaven les condicions en les quals es trobaven en els centres penitenciaris del país magribí.
(EUROPA PRESS) - La decisió del Govern dels Estats Units de tancar temporalment 19 ambaixades i d'emetre una alerta global de viatge va ser conseqüència de la intercepció de diversos missatges entre el líder de l'organització Al-Qaida, Aiman al-Zawahiri, i el de la branca del grup al Iemen (AQPA), Nàsser al Wuhayshi, segons ha informat el diari estatunidenc 'The New York Times'.
(EUROPA PRESS) - L'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) ha obert el concurs fins al 9 de setembre per encarregar la redacció del projecte de remodelació del mercat de la Vall d'Hebron i construir el nou edifici del de Bon Pastor, ha informat aquest dilluns l'Ajuntament en un comunicat.
(EUROPA PRESS) - L'alcaldessa de València, Rita Barberá, s'ha personat en la part del cas Nóos sobre la competència de la qual s'ha de pronunciar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), després que el mes de maig passat el jutge instructor José Castro elevés una exposició raonada amb els indicis delictius que pesen sobre la primera edil així com sobre l'expresident de la Generalitat Francisco Camps, en relació amb les negociacions prèvies a la firma del conveni del València Summit i dels Jocs Europeus. |
Una imatge de la inauguració de la seu de la Generalitat a Londres
En la inauguració de l'oficina de la Generalitat a Londres, el vicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira va anar acompanyat de 17 alts càrrecs de l'administració, segons el diari El País.
El rotatiu del grup Prisa ha afegit que el cost del viatge va ser de 22.800 euros.
D'aquests, 4.627 euros es van dedicar a desplaçaments, 7.573 en allotjament, 5.499 en lloguer de vehicles, 2.258 en manutenció i altres despeses, i 2.885 en catering dels diferents actes de la inauguració.
En aquest viatge hi van anar Carod-Rovira i cinc dels seus assessors; el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; i el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, entre d'altres membres de l'administració.
D'això es diu vacances pagadas per al tripartit.
Clar suposo que el seu sou es tan baix com el meu i necessiten que els ciutadans els hi paguem i si ademés tenen tracte vip millor que millor.
Ni fracàs del finançament, ni estatut passat per l'arc del triomf del Zapatero ni monsergues.
La única manera de que ERC planti al govern és que CiU li ofereixi una conselleria més de les que tenen.
algú encara es creu que aquests d'ERC deixaran caure el govern si no hi ha fiananciació per Catalunya?.
És aquest el programa d'austeritat que va presentar el Govern? quins collons!
Peró si això era el que li pagaven a un tal Duran Lleida per ser president de un Institut de la Mediterrània o cosa similar....au vinga colla de golafres UNIONISTES sociates i convergents, la gana fa matar.Peró la FAM MATA.
Té gràcia la frase "los hay que gustan de vivir sin trabajar" en boca del tal Kropotkin, un paio que fa dos anys que es passa les 24 hores del dia a e-notícies insultant Catalunya amb llengua castellana (amb permis del Sr.Rius
Jo penso, Juan, que això és més aviat al revés: quan el món civilitzat veu, per exemple, com quatre salvatges vestits de forma ridícula martiritzen sense sentit un pobre toro, la imatge espanyola erosiona la dels catalans, que som gent seriosa.
22800 EUR / 600 EUR= 38 ordinadors per a una escola...després diran que a Extremadura tots els nois tenen un ordinador a classe i a CAT no.
Quina colla d'impresentables fariseus!
Després del prototroll, continuen les novetats de temporada.
m'ofereixo per la feina de pseudo embaixador, sé q ho tinc difícil, no sóc independentista, no sóc racista, no menyspreu els extremenys, no sóc família de cap dirigent de la generalitat, sóc treballador, tinc estudis, parlo anglés, impossible
S'ha muntat una pel·lícula on ell és el veritable president i els seus "assessors" són els consellers.
La resta: Montila, el govern, etc són una entelèquia.
Els nens tenen "amics imaginaris" i Carod una Generalitat imaginària.
Per dir-ne "ambaixada" cal tenir sobirania i ser reconeguts pel país amfitrió.
S'estan muntant una pel·lícula amb els nostres diners i amb la nostra dignitat.
Els seus deliris i la seva ineptitud són la millor propaganda contra la independència.
d'acord que són uns caradures però 22000 euros és el que es gasten els Borbons en 1 dia de vacances i això sí que no serveix per a res
Quina pena tenir el gobern que tenim!! jo crec que de veritat no el mereixem...Llençar els diners aixi es patetic amb les coses que ens manquen aqui!!
Sr.Carod ja esta be de viure be a esquena de tots els catalans...Are entenc perque volieu manar.....
Presentes a una televisió de qualsevol país civilitzat la història real del Tripartit com a guió d'una sitcom de sàtira política, i te la rebutgen per excessiva, sense elements de veracitat mínims perquè l'humor funcioni, massa exagerada, extrema.
O tots els votants del tripartit xuclen d'aquests esdeveniments o Catalunya és en fase terminal.
Després ens vindran amb el victimisme de Madrit.
Quan despertaran els catalans decents i treballadors i enviaran aquesta colla a pastar.
Josep-Lluís, Que no t'has portat el teu "tete"?
En una empresa privada els hauríen fotut al carrer.
Com a català i espanyol em fan fastic i m ́avergonyeixen.
Quanta gent i quines despeses tenen quan s'inaugura una ambaixada sueca a Itàlia?
A mi em sembla que amb 22000 euros no en tenen ni per començar.
No son els mateixos q han retaillat les ajudes a minims de les pobres vidues catalanes?
Hi van colocar a en Xavier Solano, independentista i independent, profundament critic amb el Tripartit, com en Marti Estruch, delegat a Berlin.
Pobres convergents, que no llegiu els diaris?
La veritat, tots els que critiqueu això no en teniu ni idea.
En qualsevol viatge institucional hi ha d'anar, normalment, una comitiva mínima institucional.
En aquest cas, tothom que es va desplaçar estava justificat.
Una inauguració a Londres no es pot fer com si anéssin de picnic.
El Pais des de la mort del Polanco pare cada día és més demagog.
La idea subjacent és que la Generalitat no té dret a fer el que fan altres
Amb els "problemas" que tenim a casa Nostra, que només som una cua de bolet, que no ens tenen per rés, va i fotem cop de gorra, Embaxada,I no vinguin amb arguments mercantils, Las inverssions venen per altres conductes.¿I tanta colla..?hasta en Bargalló..?
i perquè no comenten el que ens val a tots un estiu de la família reial a marivent?
Només el servei ja val més que aquest viatge.
Després diuen que no van en contra dels catalans, només fan que manipular per enfrentar als catalans. |
El dissenyador gràfic ha estat guardonat per un treball elaborat per al Festival de Cante de las Minas
El dissenyador gràfic Jorge Martínez, de l'estudi Germinal Comunicación, ha guanyat dos dels set Grand Laus, dels prestigiosos premis Laus de disseny, que concedeix Foment de les Arts i el Disseny (FAD), que també ha distingit el reconegut Claret Serrahima.
Jorge Martínez ha obtingut el Grand Laus en creativitat publicitària per 'Minera', un treball elaborat per al Festival Internacional del Cante de las Minas.
A l'obra hi apareixen set miners que es van tancar durant 45 dies a l'interior del pou de Santa Cruz de Sil, a Lleó, en senyal de protesta pel tancament de les mines de carbó i on va arribar la 'cantaora' Rocío Márquez, guanyadora del certamen el 2008.
El jurat ha valorat "l'honestedat i la rellevància" de la imatge, que és "un producte molt potent, que llueix, un nou concepte, creïble i amb un bon desenllaç final".
Martínez també ha guanyat el Grand Laus d'audiovisuals pel mateix projecte, 'Minera', que el jurat considera "una peça molt impactant tenint en compte les dimensions reduïdes de l'esdeveniment", i afegeix: "Aborda un tema de rabiosa actualitat per promocionar un festival de 'cante' flamenc".
El Grand Laus de disseny gràfic ha correspost a l'estudi Classe bcn, que encapçala el veterà Claret Serrahima, pel seu treball de nova identitat corporativa per a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art.
En el disseny de Serrahima, les quatre lletres d'EINA s'adapten dinàmicament i emmarquen els diferents elements de comunicació, i emfatitzen així la idea de "full en blanc" que serà ocupada i intervinguda per cada dissenyador en cada peça de comunicació de l'escola.
En l'apartat de web i mitjans digitals, ha guanyat el Grand Laus d'Or la campanya 'Polowers by Volkswagen', de l'estudi DDB Espanya, que va desenvolupar una estratègia en les xarxes socials per convertir la marca en el primer tema de conversa a Twitter durant un dia través de l'etiqueta.
La campanya va generar més de 150.000 missatges en les vuit hores posteriors al llançament de la campanya.
El Grand Laus d'empreses ha estat per a Teixidors, firma tèxtil la finalitat de la qual és la integració social i laboral de persones amb dificultats d'aprenentatge i per a això utilitza els telers de fusta tradicionals com a eina principal.
Amb una trajectòria de més de 25 anys, Teixidors ha aconseguit expressar la seva filosofia i valors per tot el món, i ha creat uns teixits i unes peces tèxtils úniques.
En paral·lel, ha creat una sèrie d'elements i suports de comunicació per explicar els seus valors i la màgia del projecte a la gent, que inclouen publicacions periòdiques en format diari, catàlegs, espais i vídeos.
Segons el jurat, els diferents suports de comunicació de marca demostren "una gran coherència pel que fa als valors i la filosofia que caracteritzen aquesta empresa".
En l'apartat d'entitats, el Grand Laus ha recaigut en l'estudi Diego Feijóo pel seu disseny d'un sistema d'identitat visual que permeti identificar amb coherència qualsevol suport de comunicació de Metges sense Fronteres.
En aquest cas, el jurat valora que "el concepte creatiu transmet, de manera efectiva, la noblesa de valors de l'entitat", que premien "per la coherència i continuïtat temporal del projecte de comunicació i per l'economia de recursos intrínseca al projecte i lligada a l'ADN ideològic de la mateixa entitat".
Clara Prieto, de l'Escola d'Art 10, ha guanyat el Grand Laus dels estudiants per la seva pàgina web 'Tipográficos' [URL], ideada per compartir coneixements sobre la història de la tipografia, amb la intenció que arribin al màxim nombre de persones i a qualsevol racó del món.
En aquesta pàgina web es poden conèixer des del nombre de tipografies que s'han creat en un país determinat fins als redissenys d'una tipografia concreta i el panorama tipogràfic que envolta un tipògraf, explicat mitjançant infografies interactives i articles.
Els premis s'han entregat aquesta nit en la tradicional Nit dels Laus al Museu del Disseny de Barcelona, DHUB. |
... i abans de marxar encara he trobat Miracles perversos de Carme Torras.
M'alegra, hiniare, que hagis trobat el meu llibre.
Sempre fa il·lusió que estigui visible entre tanta oferta com hi ha.
Algú voltarà per allà diumenge 16, l'últim dia de la Setmana?
Ja sé que és una mica tard, però l'editorial m'ha reservat aquest dia per presentar els meus llibres i trobar-me amb els lectors.
Així que si teniu ganes de fer petar la xerrada, ja sabeu on seré: a les 11:30 a la plaça de l'Escriptura.
I, és clar, passaré per la caseta del QL.
Si puc, hi aniré també dimarts abans de la mani, com la Carla, o dissabte, ja veurem.
Com que baixar a la manifestació promet ser una odissea pitjor que la del 10 de juliol de fa dos anys, així hi seré més d'hora i amb menys empentes.
Ara, si tothom té el mateix acudit...... i abans de marxar encara he trobat Miracles perversos de Carme Torras.
El tenia pendent des que vaig llegir el primer capítol que vau penjar, però és que tenia tants pendents...
No sé si diumenge al matí podré anar, però m'agradaria.
No he oblidat "La mutació sentimental", fixa't que he dedicat l'últim post del meu blog als meus robots cinematogràfics favorits
Vaig escriure a la pissarra, encara que va ser difícil, perquè totes les raons que se m'acudien de perquè llegeixo ja hi eren També vaig participar col·lectivament al concurs de finals (amb la inestimable ajuda de la Viu), i vaig poder conéixer l'Admina, que em va fer molta il·lusió.
Ah, sí! i vaig comprar un preciós llibre il·lustrat, amb una història entranyable, El cirerer, d'Alba Garcia Puig.
Mireu les il·lustracions, val la pena. http://albagarciapuig.tumblr.com/#/1110525241
Jo hi vaig anar el dia 9 amb uns quants bolis (ja havíem quedat prèviament).
Vam estar donant voltes per allà i també vam veure una estona a la murfi.
Més aviat vam passar dues hores i mitja parlant a la paradeta
Margalovi, jo em vaig estar gairebé una hora per escriure la frase a la pissarra!
Jo vaig passar ahir al vespre, Margalovi i Viu ja haviau marxat, també vaig escriure a la pissarra i vaig fer al joc amb uns nois que corrien per allà.
Havia d'aprofitar un cessament de les hostilitats entre el meu mal de cap i jo, vaig veure l'Admina i la Beckett i un munt de nens què bo seria que s'engresquessin amb el QL.
Més que les dades i les estadístiques amb que m'omplen el cap. Més que els vídeos que em fan mirar.
Queda molt millor a la Plaça Nova que no pas a l'anterior ubicació de la Ciutadella.
Em sembla que els guiris, ahir, entre l'animació cultural davant la Catedral i la mani de la tarda, devien quedar absolutament parats.
De segur que no deuen haver fet massa viatges amb mogudes com la nostra!
Jo he tornat a passar-me avui, a una hora més tranquil•la.
No ho he pogut evitar i he comprat un altre llibre: Calaveres atònites de Jesús Moncada (aposta segura).
També he portat un llibre d'intercanvi i m'he emportat Pulsacions de Julian Barnes, de qui s'ha parlat bastant per aquí aquest any.
No he llegit res d'ell, serà molt interessant.
Per cert, se'm va oblidar de dir que el primer dia em vaig firar el vano de la Setmana Setmana i el puzle de quatre punts de llibre.
Col•leccionistes, ja els teniu?
I tant que ha estat més petita, Kurayami, però ja saps en quina situació vivim i fer una trobada amb un xou tan magnífic com el de l'any passat, suposa disposar d'uns mitjans que aquest any no teníem.
Però ens ho hem passat igual de bé,, han vingut molts quellegistes, alguns se n'han fet per primera vegada, com tu (per cert, benvinguda!) i ha estat una manera de continuar a explicant a tothom que hi som.
Amb una mica de sort ho podrem celebrar!
I aquest any ens hem dedicat a fer moltes millores a la web, que també convenia. |
Diversos ajuntaments de la demarcació de Girona han elaborat una proposta per millorar el traçat del TGV entre Riells i Viabrea amb l'objectiu de fer-la arribar al Ministeri de Foment.
El document recull les aportacions dels diferents municipis i les mesures correctores per reduir l'impacte mediambiental, com la disminució del soroll o la soterració o ús de túnels en algunes zones.
Segons Miquel Noguer, president del Consell d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA), l'associació que ha organitzat la trobada, es busca recollir les diferents inquietuds i consensuar propostes.
Els municipis de les comarques gironines afectats pel pas del TGV han consensuat un projecte alternatiu al previst pel Ministeri de Foment.
La proposta, que pretén minimitzar l'impacte ambiental i socioeconòmic, preveu soterrar o fer passar per viaductes gairebé la meitat dels 95 quilòmetres del TGV en terres gironines.
El projecte alternatiu manté el traçat del TGV que ja havia marcat Foment, però duplica els quilòmetres de túnels i augmenta en un 50% els viaductes.
L'únic canvi de traçat que proposa és al pas pel municipi de Bàscara, on es demana que el TGV vagi paral·lel a l'AP-7.
D'aquesta manera s'evitaria que el nucli urbà quedés entre l'autopista i el tren.
El CILMA (Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient) farà arribar el traçat que proposen els ajuntament al Ministeri de Foment.
El document, consensuat ahir a Ravós del Terri, també proposa l'augment de pantalles acústiques i més passos de fauna. |
Apple i Nike, presenten un nou producte fusió d'ambdues companyies.
El Nike+iPod Sport Kit, que permet connectar unes nike amb l'iPod.
Les primeres bambes dissenyades doncs, per a parlar amb el teu iPod. (si es que en tens. jo, per exemple no en tinc) Informació del temps, distància i calories cremades, constant i parlada.
A més, a l'iTunes Music Store hi pots trobar, des d'ara, un nou apartat de música dedicada a l'Sport. |
Enric I. Canela La UAB ha obert 32 expedients disciplinaris que poden culminar en inhabilitacions o expulsions temporals per cursar estudis als seus centres.
Els estudiants expedientats van participar en els aldarulls violents contra l'aplicació del Pla de Bolonya.
Enric I. Canela Joaquim Coello, president del Consell Social de la UB, sense signar com a tal, ha escrit un article a El Punt: El govern, modernitzador?, que encapçala: El govern socialista espanyol ha dut a terme una profunda modernització social, però han quedat àmplies zones de la funció pública que no han estat reformades. [...]
Enric I. Canela Podeu llegir a El Punt l'article de David Casellas que s'encapçala amb: Si fem cas d'una vicerectora de la UAB, el català és un obstacle per buscar professorat de qualitat.
Avui dia el coneixement de llengües és un element enriquidor, però només se'ns exigeix als catalans, que siguem multilingües?
Enric I. Canela Llegeixo que Cristina Garmendia ha dit, referint-se aa la recent mesura, acordada entre el Govern català i el Consell Interuniveristari de Catalunya (CIC) d'exigir als professors universitaris el nivell C de català, que "aquest tema passa per la confiança i l'autonomia de les universitats per presentar els seus propis plantejaments, inclosos els [...]
Enric I. Canela Llegeixo que aviat tindrem el Reial Decret que definirà les competències de l'Institut de Salut Carlos III que s'han de transferir al Ministeri de Ciència i Innovació al seu departament i que, fins a ara, pertanyien al Ministeri de Sanitat i Consum.
Cristina Garmendia ha dit que serà la primera quinzena de [...]
Enric I. Canela Ivan Serrano va escriure fa uns dies un text de reflexió que titulava Catalunya-regió vs.
La seva tesi (i mai millor dit) és que Catalunya està en una situació inestable i acabarà tendint cap a un o altre de dos models: la Catalunya-regió i la Catalunya-estat. |
El portaveu del grup socialista al Congrés, Diego López Garrido, ha admès que el robatori de més de 300 pistoles a França és un fet "extraordinàriament greu" i "molt negatiu", amb el qual "els terroristes han volgut boicotejar" el debat del Parlament Europeu.
No obstant això, ha subratllat que encara no ha estat confirmada l'autoria d'ETA, per la qual cosa ha eludit pronunciar-se sobre com afecta l'alto el foc.
"Sembla que és ETA qui ha perpetrat el robatori a França, un dia abans del debat en el Parlament Europeu i el sentit sembla clar: ETA ha volgut boicotejar aquest debat", ha insistit el portaveu del grup socialista al Congrés.
No obstant això, en ser preguntat sobre com valorava aquest robatori i si això podia conduir a una ruptura de l'alto el foc, López Garrido ha indicat que és un fet "extraordinàriament greu" i ha recalcat que encara no està totalment confirmada l'autoria d'ETA, tot i que les hipòtesis apunten a la banda terrorista.
"S'ha de verificar completament la investigació i, un cop es produeixi, hi haurà temps de pronunciar-se", ha afirmat López Garrido, per afegir després que s'ha d'"esperar" a que acabin les investigacions que s'estan fent a França. |
C/ Indústria, 38-40 Cerdanyola del Vallès Hora: 22:00 El proper divendres 25 de març els alumnes dels cursos de català per a adults i els participants al programa Voluntariat per la llengua aniran... |
El president d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Saura, ha analitzat els últims esdeveniments de la política espanyola a Lleida, on el partit presentava el candidat de la formació.
Saura s'ha referit a l'aprovació per part del consell de ministres del projecte de llei de les pensions no contibutives que prohibirà els complements que algunes comunitats aplicaven a aquestes pensions.
Saura ha alertat que això dividirà la societat.
Iniciativa per Catalunya-Verds ha presentat la candidatura municipal d'aquest partit per Lleida.
El cap de llista de la coalició a l'ajuntament d'aquesta ciutat, Francesc Pané, i el president d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Saura, han remarcat la importància d'aquest grup municipal per la seva coherència i representativitat de tots els sectors socials i culturals de Lleida.
Joan Saura també ha demanat el reequilibri i la redistribució de les forces d'esquerra a tot l'estat.
En la seva intervenció, Saura també ha volgut criticar el projecte de llei sobre les pensions i ha dit que cal una revisió urgent d'aquest projecte si no es vol construir una societat absolutament dividida.
Per Saura, el projecte de llei del govern del PP, que preveu prohibir les compensacions que algunes comunitats autònomes afegeixen a les pensions no contributives, contribuirà que hi hagi persones de primera i segona categoria. |
Arxiu de la categoria 'SANT MARTÍ'
Ja s'estan començant a instal·lar els nous models de semàfor per als usuaris de la bici.
Els dispositius incorporen llums LED, no s'espatllen (toquem fusta) en cas de tempesta, i tenen el mateix disseny que els semàfors col·locats per l'Ajuntament ara fa un any, però en versió extra small. |
El ministre britànic d'Exteriors veu una "maniobra política" en l'anunci argentí sobre Malvines
El ministre d'Afers Estrangers del Regne Unit, William Hague, ha qualificat aquest divendres de "maniobra" política la difusió d'un anunci publicitari sobre els Jocs Olímpics de Londres que presenta les Malvines com a "terra argentina".
L'anunci, rodat per l'agència de publicitat nord-americana Young & Rubicam per al Govern de Cristina Fernández, es va divulgar a l'Argentina dimecres a la nit, el dia que es recordava el 30 aniversari de l'enfonsament del creuer militar argentí Belgrano durant la guerra de les Malvines.
A les imatges es veu el capità de la selecció argentina d'hoquei sobre herba, Fernando Zylberberg, entrenant-se en diversos punts de la capital de les Malvines, Puerto Stanley.
En una declaració a la cadena Sky News, Hague va considerar que l'anunci és una "maniobra" del Govern argentí i va deixar clar que això no canviarà la posició del Regne Unit.
"L'Argentina ha patit alguns contratemps diplomàtics les últimes setmanes.
En la cimera de les Amèriques va fracassar en l'intent que altres països del sud i el nord d'Amèrica firmessin una declaració (de suport) sobre les illes Falkland (com anomenen els britànics les Malvines)", va assegurar Hague a Sky News.
"Crec que el que està succeint -va dir- és que (l'Argentina) està buscant una o dues maniobres per mirar de compensar-ho".
El cap de la diplomàcia britànica creu que el Govern argentí busca recuperar una mica d'orgull nacional, però, va dir, "no crec que utilitzar els Jocs Olímpics amb propòsits polítics agradi gaire als altres països".
"Per descomptat, això no canvia la nostra posició sobre les illes Falkland.
Sempre recolzarem el dret a l'autodeterminació dels seus habitants", va afegir Hague. |
És aquesta l'exacta sensació que tinc des de fa ja temps.
Amb els pressupostos, amb l' estatut, amb els serveis que rebem, amb les declaracions que sentim, amb els manifestos....
Sempre sóm els catalans els dolents, els insolidaris, els estranys, els egoïstes....
El que deia: sóm cornuts i encara ens toca pagar el beure.
I, pel camí que anem, encara ens el tocarà pagar durant una bona temporada. |
Llibre que sistematitza i analitza les mesures en matèria de víctimes de delictes que s'han anat adoptant en el nostre sistema judicial per a la seva tutela processal, posant especial atenció en aquelles de protecció reforçada per a víctimes especialment vulnerables, així com en la necessària assistència amb la qual han de comptar abans, durant i després del procés.
Inclou també una selecció d'instruments jurídics i decisions jurisprudencials, que resulta indispensable per a la comprensió, interpretació i aplicació de les normes jurídiques vigents en aquest àmbit.
El dret de defensa i a l'assistència lletrada té per ell mateix una importància essencial en el procés penal intern, essent a més un dret fonamental de l'imputat consagrat per les constitucions democràtiques en l'àmbit internacional Si el traslladem al marc dels tribunals penals internacionals, la seva repercussió encara és més gran precisament pels delictes d'extrema gravetat que es judiquen davant dels mateixos, tals com el genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra.
En aquest llibre es presenta una visió sistemàtica de la defensa dels grans criminals en el pla internacional on s'analitzen els aspectes de major transcendència en el procés, constituint per tant una novetat en el panorama actual
Les drogodependències, la infecció pel VIH-VHC i la tuberculosi, entre d'altres patologies, tenen molta incidència als centres penitenciaris, de manera que han canviat radicalment la sanitat en aquestes institucions en les darreres dues dècades.
Les necessitats terapèutiques són diferents i la utilització de fàrmacs a les presons s'ha fet en més complexa.
La població penitenciària ha crescut en els darrers cinc anys més d'un 36% i, cosa que, ha augmentat la demanda assistencial i, en conseqüència, la prescripció farmacèutica, i la despesa en medicaments.
Segons la legislació penitenciària general, l'Administració penitenciària és responsable del control de les malalties transmissibles a les presons, en col·laboració amb l'Administració sanitària.
La gestió dels medicaments, per tal de ser eficaç, ha d'incidir en una sèrie d'elements, com ara la selecció, l'adquisició, la distribució, la dispensació i l'administració, dels medicaments.
Els medicaments utilitzats per al tractament de patologies del sistema nerviós són els productes més consumits al CPHB, amb una major quantitat d'unitats dispensades.
Alhora, la despesa d'aquests medicaments suposa aproximadament la meitat de la factura total.
La diferència de preus entre especialitats farmacèutiques genèriques i especialitats farmacèutiques de marca evidencia de manera teòrica que la utilització de genèrics pot reduir la despesa total farmacèutica.
Els estudis de selecció, adquisició i control de medicaments als centres penitenciaris per part de professionals sanitaris són eines fonamentals i necessàries per a la millora en l'ús de fàrmacs.
Llibre que analitza el lloc que les pràctiques suïcides han adquirit en l'imaginari social i es pregunta sobre el sentit de la vida humana i sobre el dret per autodeterminar la fi de la pròpia existència.
Mitjançant una exhaustiva investigació que recorre el discurs religiós, filosòfic, cultural, psicoanalític i mèdic, observa els arguments que s'han anat utilitzant en les diferents èpoques.
Un noi marroquí acusat falsament de traficar amb drogues, un altre de Gàmbia que no pot aguantar més l'atac dels seus companys, els dos expulsats de l'institut... constitueixen l'excusa perfecta perquè l'autor faci una immersió en els centres escolars, on troba que la imatge de l'escola va per una banda i la realitat per una altra.
La legalitat diu una cosa i la pràctica una altra: classe per als llestos i classes per als totxos, on, naturalment, hi ha més estrangers tot i que sàpiguen tres o quatre llengües.
L'autor demostra que aquests recels són superables, que el món i el destí dels altres és també cosa de tots, que tots hem estat o podem ser emigrants, que el coneixement mutu és el millor camí per aconseguir una societat rica, variada i harmoniosa i que és necessari superar la incomprensió.
Quan una parella decideix separar-se són moltes les circumstàncies que es plantegen.
El divorci és un procés dolorós que es complica quan hi ha fills en comú.
Sovint els qui prenen aquesta decisió s'enfronten a situacions molt complicades perquè, tal com diu el títol del llibre, els pares no es divorcien dels seus fills.
Una vegada s'inicia el procés de separació, algunes de les qüestions que es planteja la parella són: la manera com plantejar la nova situació als fills, quina és la seva primera reacció, què passa amb la custodia i els règims de visita, de quina manera afecta el divorci els avis o altres parents, etc.
L'autor del llibre dóna solucions pràctiques perquè els pares continuïn junt amb els fills en aquests moments de dissolució de la parella per tal de poder seguir exercint com a pares i mares responsables.
Treball que realitza un anàlisis de la influència de la globalització en la criminalitat i, molt especialment, en el dret penal.
Aquesta influència determina l'existència de tres àmbits diferenciats d'actuació: els crims contra la humanitat, la delinqüència internacional i la cooperacióentre els estats membres de la Unió Europea.
Cada un d'aquests tres àmbits és examinat de manera independent, considerant les seves característiques, principis informadors i fonts.
Llibre que analitza la cooperació penal, la normativa comunitària i espanyola des d'un punt de vista pràctic, per què els professionals del dret disposin d'un text clar sobre un tema d'actualitat.
Llibre que forma part d'una col·lecció que analitza des d'un punt de vista eminenment pràctic tots els aspectes processals i materials de la defensa, facilitant, a més a més, el material necessari pel seu exercici: comentaris, legislació, jurisprudència, bibliografía, esquema procedimental i formularis habituals.
Llibre sobre la Gestalt eminenment pràctic que mostra la manera de fer, la praxis, tal i com la viu l'ha viscut l'autor del llibre.
Senyala amb claredat els què, com, per què i per a què de la seva pràctica.
Llibre d'interès per a gestaltistes i per la població terapèutica en general perquè ajuda a aprofundir el coneixement pràctic sobre els assumptes essencials de la teràpia.
També pot resultar interessant pel públic en general curiós i a qui li agradi l'autoconeixement i el desenvolupament personal. |
He llegit tots els seus llibre i els que més m'han agradat son Brida, Veronika decideix morir ila Bruixa de Portobello.
En general tots m'enganxen erò per exemple el Zahir s'em va fer feixuc al principi( amb la descripció de les primeres pàgines...)encara que després ja vaig agafar el ritme.
Respecte a Bucay m'agrada també, perè prefereixo els contes a les obres més..."filosofiques"( com Cartas para Claudia o Shimriti).
He acabat "L'alquimista", i mentre l'anava llegint tenia la sensació de que llegia l'antic testament de la biblia.
No sé si tots els llibres que ha escrit són del mateix estil, però no m'han quedat ganes de repetir.
I això que tinc un altre que em van regalar fa molt de temps i que mai m'he decidit a començar, "La quinta montaña".
Serà que la filosofia no és dels temes que més m'agraden
He llegit alguns llibres de Coelho i m'agraden força.
El que més m'ha agradat és "Onze minutos", seguit de "El demonio y la señora Prym", "L'Alquimista" y la "Bruja de Portobello".
El que menys em va agradar va ser "El Zahir".
Tinc moltes ganes de llegir "Veronika decideix morir".
Jo estic d'acord amb Botika, vaig llegir El alquimista i no em va agradar gens.
Em va fer tot l'efecte d'una cosa falsa.
Em vaig sentir que m'aixecaven la camisa...
Després vaig saber que havia estat publicista o expert en markèting.
Em tots els respectes per a mi això no és literatura.
Estan força bé els Llibres del Coelho, però el problema es que una vegada llegits 2 o 3, tots semblen una mica igual.
Jo he llegit el Zahir i l'Alquimista, i de moment en tinc prou de Paulo per una temporada, sento no poderte ajudar més
Jo n'he llegit alguns i amb el que no he pogut va ser amb la Bruixa de Portabello...
L'alquimista em va agradar i va ser el primer.
Com que és curt el vaig llegir d'una tirada.
El que més em va sorpendre de tots va ser Veronika decide morir.
El títol no es representatiu de la vida que s'hi respira.
Jo tampoc vaig poder amb La bruixa de Portobello.-.. en general trobo a P.C. Pedant i insufible, el primer que vaig llegir va ser l'Alquimista i vaig pensar que estava bé, però els seguents han estat "más de lo mismo".
He acabat de llegir Veronika decide morir i m'ha agradat molt.
Tot i que al principi pensava que em decepcionaria, a partir de mig llibre m'ha anat enganxant més.
No m'ha agradat que l'autor aparegués com a personatge del llibre.
Menys mal que només apareix al principi i durant poca estona.
Els llibres que tracten sobre enfermetats i desequilibris mentals sempre em fascinen.
A més aquest llibre també parla de la llibertat o manca de llibertat de les persones i fa reflexionar-hi força.
Cap a la meitat del llibre ja he intuït el final i, tot i que, a vegades, aquest fet fa que el llibre decepcioni, en aquest cas m'ha encantat que el final fos tal i com esperava. |
Oli d'oliveres mil·lenàries del Territori Sénia guanya Premi Gastronòmic Llorenç Torrado en la categoria de Productors i Comerciants (Redacció/J.Roig).-Dilluns vinent 14 de març de 2011 a les 19:30 hores a la Fira de Tortosa, com a acte de cloenda de Festast 2011, tindrà lloc el lliurament dels Premis Gastronòmics Llorenç Torrado, amb la presència del [...]
(Redacció/J.Roig).-Un centenar llarg d'autocaravanes s'han donat cita aquest cap de setmana a Tortosa amb motiu de la posada en funcionament del nou espai per a autocaravanes, que l'Ajuntament ha instal·lat al final del passeig de Ribera, i coincidint també amb la celebració de la 2a Fira Alimentària per al Consumidor FESTAST.
L'acte oficial d'inauguració del [...]
(Redacció/J.Roig).-L'Ajuntament de Tortosa ha aprovat en sessió plenària dues mocions d'ERC i PP en què s'insta a les administracions competents a resoldre la impossibilitat actual perquè es pugui veure TV3 al País Valencià i Canal 9 a Catalunya.
Finalment no es va poder consensuar un única proposta després que el PP mostrés la seva reticència [...] |
He estat tres dies als pirineus aragonesos, tot molt be.
Hem estat tranquils, relaxats amb els autóctons be, cordialitat.
Excepte el segon dia que una senyora des de la taula del costat i veient al meu fill diu: -qué disfrutando del nieto^!- -Em vaig quedar verda, d'entrada, vaig somriure amb aquella delicadesa en la que el foc et surt pels ulls i vaig dir: -perdoneeeeee?- - I la senyora: -que si estais disfrutando del nietoooo- i jo pensava, vosté de les ulleres no, perque no veu ni una merda.
I vaig pensar ostres quines cataractes que te1 que ni les de niajara.
l'avorriment, si no té temes de conversa amb el seu home doncs que miri al sostre!!
Semblava una de les típiques iaies del poble que sino hi ha xafardeig se li inventen..
No vegis dels seus grupets d'avies quines inventades han sortit: gent embarassada, parelles trencades.. i al final s'ho acaben creient elles i tot!! |
COMPARTINT LAMONO: Diuen que segones parts mai no foren bones, però la revista LaMono ha decidit inaugurar de nou una exposició col·lectiva de fotografies, amb artistes que us deixaran bocabadats.
Aquest dijous dia 4 va tenir lloc la inauguració de LaMono Re-exhibition, una oportunitat de veure de nou una impressionant col·lecció de fotografies seleccionades per personalitats del món de la cultura, l'esport i el disseny.
L'ocasió ideal per tornar a emocionar-se amb les millors fotografies que han aparegut a la revista al llarg dels anys.
Una exposició col·lectiva que compta amb la surfista Kassia Meador, Aaron Doods, Jaka Babnik i Dani Peschl com a comissaris, i que inclou mostres d'altres artistes com Simon Lohmeyer, Ana Cuba, Jesse Marlow, Landry o il·lustracions de Jacek Kaczynksi o Tom Dilly, entre molts més.
Podreu gaudir d'aquesta Re-exhibition fins al 17 d'abril a la Grokstore Shop. |
Fins ara no havia tingut temps de llegir la Gramàtica normativa valenciana, elaborada per l?
Ja en els Preliminars es pot veure el més pur equilibrisme AVL: es repeteix que el valencià és part de la llengua compartida per un conjunt de territoris, que s? enumeren, però tot té una aparença d? una gramàtica d? una llengua parlada entre el Sènia i el Segura i prou.
L? obra comença dient que, com a conseqüència de l? abolició de l?ús públic de la llengua després de la Guerra de Successió, la llengua no disposà de gramàtics que la descriguessin i la codificassin amb rigor.
I aquests foren Fullana, Ortín, Revest, Salvador, Giner, Sanchis Guarner i Valor.
Fabra arriba a sortir per un petit moment, empetitit i amagat en un raconet on fàcilment passa inadvertit.
Els acadèmics ens informen que «es tracta d? una gramàtica normativa, que pretén abastar el conjunt de l?àmbit geogràfic valencià.»
Amb tot, no sé si això resol el misteri de l? autoritat de l?
AVL: què passa si una prescripció de l? acadèmia entra en contradicció amb una altra de l?
Quina serà aleshores la norma de referència per als valencians?
Perquè si la mateixa entitat ens indica que valencià és també el nom de la llengua tota, una certa lògica indicaria que les normes del valencià podrien ser també les normes de la llengua tota.
Misteris inherents al fet insòlit que una llengua tan petita tingui dues autoritats lingüístiques.
Els gramàtics ens diuen que «s? han prioritzat les formes de l? anomenat valencià general, atés que es tracta d? una gramàtica normativa, que pretén abastar el conjunt de l?àmbit geogràfic valencià.»
I afegeixen que també recolliran com a secundàries formes com tenir, penso o tingués, «perquè són pròpies de determinades comarques valencianes, així com d? altres territoris de l?àmbit lingüístic, o perquè tenen un ús literari important. [?]
Per això, cal acceptar amb naturalitat un fet ben normal en qualsevol codificació normativa: la selecció a favor de la forma més estesa o de més tradició literària, a fi de garantir millor la cohesió del sistema lingüístic [sotslineat meu]».
La invocació de la coherència del sistema lingüístic té la seva gràcia, després que la institució ha donat reiteradament aquest nom? sistema lingüístic? a la llengua en la seva totalitat.
Ara l? etiqueta apareix íntimament lligada a la idea de valencià general.
Dit tot això, la gramàtica no és especialment localista ni regionalista ni, per descomptat, secessionista.
Amb algunes matisacions que podríem fer, és la gramàtica catalana amb la incorporació de formes valencianes admeses pels bons gramàtics valencians i pel mateix Institut.
En alguns moments de la lectura hi pots arribar a veure una cosa feta amb copy-paste.
Tot i que té la seva personalitat, i tècnicament és una obra ben feta: a la casa hi ha grans mediocres? per ser suau? i grans gramàtics, com és esperable d? una institució on els acadèmics són designats pels partits d? acord amb el nombre dels seus escons.
No vull passar per alt algun detall que m? ha semblat especialment encertat: per exemple, crec que és l?única gramàtica catalana que estableix una normativa satisfactòria sobre els usos de les formes com i com a.
La cosa més discutible de la gramàtica és la inversió que fa de les preferències tradicionals.
Es pretén de substituir el model formal forjat al País Valencià a partir de Sanchis Guarner i altres, que prefereix aquest a este i serveixes a servixes? per la cohesió global del sistema lingüístic?, per un model més fragmentador i localista.
La justificació d? aquesta opció tampoc no és del tot aigua clara: el que ja era un model formal tradicional és valorat com quelcom pertanyent a un? reducte? universitari, alhora que el nou model es presenta com el propi dels mitjans de comunicació (dels de la Generalitat, sens dubte) i de la llengua? estàndard?.
Podríem afegir-hi més detalls (s? accepta tranquil·lament ahí o la llet està calenta), però la cosa es faria massa llarga.
AVL? aquesta podria ser la conclusió? tenim la unitat de la llengua més proclamada pel poder, i la unitat de la comunitat lingüística més debilitada per aquest mateix poder. |
Els ajuntaments de Teulada (Marina Alta), Petrer (Vinalopó Mitjà) i el d'un tercer municipi de la mateixa zona, el nom del qual no ha transcendit, han presentat una demanda per a recuperar tots els diners que s'han gastat amb el cànon digital, declarat il·legal ahir pel Tribunal de Justícia Europeu.
Avui al matí el Tribunal de Justícia europeu ha de dictar sentència sobre la legalitat del cànon que s'aplica a Espanya als aparells i materials de reproducció digital.
La sentència ha de dirimir la denúncia presentada per la SGAE contra l'empresa catalana Padawan per impagament del cànon.
Si el Barça és més que un club, la Patum és més que una festa.
O això deuen haver pensat des de l'Ajuntament de Berga, que a partir d'ara cobrarà un cànon a tots aquells productes que vulguin ser els 'oficials' de la Patum....
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea té mala peça al teler.
El tribunal comunitari ha començat a examinar la legalitat del polèmic cànon digital espanyol, un impost que es cobra a tots els suports digitals en concepte de drets d'autor.
El cànon digital és la manera que ha escollit l'estat espanyol per aplicar una normativa europea, però molts sectors consideren que aquí s'aplica de forma...
Amb els vots favorables de tots els grups polítics (PP, PSOE, BLOC i INDI), l'ajuntament d'Inca (Mallorca) ha aprovat una moció del BLOC que sol·licita per a la corporació l'exempció del pagament del cànon digital.
Inca també ha acordat reclamar a les empreses proveïdores la quantitat abonada en concepte d'impost establert pel text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.
Inca és el segon ajuntament de Mallorca que es pronuncia contra el cànon de la SGAE.
La normativa europea en matèria de drets d'autor obliga les biblioteques a pagar un cànon de 20 cèntims d'euro per llibre prestat, una quantitat que ascendeix a uns 100.000 euros a l'any en el cas de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, segons ha informat el president de la mateixa, Antoni Fogué.
El president del Consell Comarcal del Ripollès, Enric Pérez, ha explicat en una entrevista a El món a RAC1 que "ens hem trobat amb algun cas on l'SGAE ha reclamat a un casal d'avis que els paguin un cànon per tenir la televisió encesa.
L'Oficina Virtual de Tràmits (OVT), és un portal que, per primer cop, agrupa en un únic lloc web els més de 1.000 tràmits que la ciutadania i les empreses poden fer a través de la Generalitat.
D'entre aquests tràmits, 160 es poden executar totalment des del portal, una xifra que s'anirà incrementant en el futur.
Demanar el títol de família nombrosa, la reducció del cànon de l'aigua o la cèdula d'habitabilitat són alguna de les gestions que es podran fer on line des d'aquesta web.
Amb la llei Hadopi a França o els talls d'Internet a la Gran Bretanya, els productors de continguts cerquen desesperadament el sistema que salvarà els drets d'autors.
A Espanya i a la Catalunua del Sud, on la pirateria per Internet és la més desenvolupada del món, s'observa certa fatalitat, mentre que un «cànon internet» ha estat creat, i és ingressat als autors i als productors.
Però un advocat especialitzat en drets d'autor, Josep Coll, i un antic ex-hacker, tots dos barcelonins, s'han aplegat per inventar un sistema antipirateria, l'aplicac
Com ja sabreu, la justícia ha donat la raó a un advocat que va reclamar la devolució del canon digital que es paga a l'SGAE en compensació per la còpia privada.
L'advocat va al·legar que el seus CDs eren per enregistrar judicis i, per tant, no generaven drets d'autor.
La volcànica.cat és un festa de les noves tecnologies, aquesta 4rta edició tindrà lloc els dies 17, 18 i 19 de Juliol 2009 al Bosc de Tosca (Les Preses - La Garrotxa).
Ja teniu tota la programació penjada, per a participar a les competicions us heu d'incriure però per a assistir a les xerrades és lliure i gratuït (sistemes operatius, canon, guifi.net, ERP, EinesTIC, Liferay, programari lliure per l'art, botiga virtual joomla...)
A un any del cànon, les entitats de gestió defensen als avantatges de la xarxa, però recorden que els drets d'autor encara estan en una posició feble.
Els crítics no es creuen les xifres i posen en dubte la legitimitat del cànon digital.
Fem un canon per Als fabricants de bolígrafs i llapis ja que les ventes d'impressores els han tret deslleialment el mercat.
Als escriptors, ja que qualsevol pot obrir un blog i fer-los la competència.
Als fabricants de DVDs ja que la industria del pendrive enviarà la gent de les fàbriques al carrer.
Als traductors per cada cop que algú usa una eina de traducció online.
Als fabricants de telèfons ja que degut a la proliferació dels xats la gent truca menys.
Als fusters, ja que tothom pot consultar el catàleg ikea a l'internet. |
Els membres permanents del Consell de Seguretat de l' ONU s'han reunit a la tarda per parlar sobre Síria.
La cita, de menys d'una hora s'ha tornat a saldar sense resultats, segons diverses fonts diplomàtiques.
La segona trobada en dos dies dels representants dels EUA, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit, ha permès tornar a veure la discordança de posicions entre els països, han afegit les citades fonts.
La reunió ha discutit l'esborrany de resolució presentat aquest dimecres pel Regne Unit, i que proposa autoritzar l' ús de la força per protegir la població siriana davant dels que usin armes químiques, després que a la sessió d'ahir Rússia i la Xina tornessin a mostrar les seves discrepàncies i s'acordés celebrar consultes amb les respectives capitals.
Després de les dues hores de discussions de dimecres, la reunió d'aquest dijous ha estat convocada per Rússia i a la sortida cap dels assistents ha volgut realitzar comentaris, segons altres diplomàtics consultats per Efe.
Fins ara, Rússia ha rebutjat responsabilitzar el règim sirià del suposat atac químic de la setmana passada als afores de Damasc i els últims dies s'ha oposat fermament a la possibilitat de llançar atacs militars de represàlia contra objectius oficials.
El projecte de resolució britànic proposava l'ús de "totes les mesures necessàries sota el Capítol 7 de la Carta de Nacions Unides per protegir els civils de les armes químiques" i condemnava el suposat ús d'armament químic per part del règim de Baixar al-Assad, un dels punts de més fricció durant la negociació.
Aquesta falta d'avanços entre els membres amb dret a veto al Consell de Seguretat es produeix mentre el grup d' inspectors que investiguen el possible ús d'armes químiques a Síria continua el seu treball i té previst deixar el país dissabte que ve.
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha dit a Viena que els investigadors l'informaran dels primers resultats de les seves indagacions només abandonar territori sirià dissabte que ve.
Ban ha assegurat també que va parlar dimecres sobre la crisi siriana amb el president dels Estats Units, Barack Obama, per compartir informació amb ell i transmetre-li el desig de l'ONU que es doni temps als inspectors per acabar la seva feina.
Estats Units està preparant actius militars a la zona, mentre que Londres ja s'ha compromès a esperar l'informe dels inspectors internacionals abans de decidir participar en un hipotètic atac militar contra objectius del règim sirià. |
Primeries dels anys 90: un moment de tedi professional oceànic esdevé per a mi un gran motor per mirar de sortir de l'atzucac tot explorant camins vitals nous.
En aquells moments, tot d'una, va i em demano: Coi, per què no escrius un llibre?
Sobre política, naturalment –la meva gran passió-; però, sobre qui?
Sobre un polític a qui vaig "odiar" íntimament i pública: el figuerenc Josep Pallach (...)
Com a conseqüència de tot això, a més a més del desenvolupament dels tallers i com a cloenda de tot plegat, se'ns va proposar l'edició d'un llibre col·lectiu amb proses diverses, limitades en l'extensió, que cada un de nosaltres triaria (personalment, tant en les narracions com en els treballs dels tallers, i durant tot el curs, vaig "provar-me" o exercitar-me, com li vulgueu dir, en les dues llengües que controlo una mica).
El llibre, tocant el tema crematístic, seria finançat en part, a banda de la Casa Gran, per les nostres modests butxaques, amb uns pocs calerons -5000 pessetes de la època, per quaranta-quatre talleristes.
Servidor vaig triar-ne tres: La voluntat; El despacho en Can Sabater i Recordando a Don Álvaro Cunqueiro, els quals ocupen un espai comprès entre les planes 59 i 61.
El cas és que em ve molt de gust de recordar aquells primers esbossos, aquells assaigs literaris primerencs.
Aquí, i per avui, en deixo notícia.
Properament, i de forma separada, em plaurà de reproduir-ne els tres breus texts de prosa narrativa.
(A banda de tot això, també voldria parlar-vos de tres llibres ja acabats i que no han vist la llum.
Potser us en parli, així mateix d'altres provatures. literàries, per descomptant, que es remunten als anys 1971-1975)
L'apunt està il·lustrat per una fotografia d'Álvaro Cunqueiro -el Josep Pla gallec- a qui vaig voler de retre homenatge amb aquella probatòria i qui recordi amb gratitud i amb emoció. |
Llibre que ressalta els beneficis d'usar paràboles, faules i metàfores en la teràpia, ja que aquestes tècniques no intimiden als pacients i els ajuden a afrontar els problemes i a plantejar-se possibles solucions.
L'autor analitza el valor curatiu de la utilització de metàfortes en psicoteràpia i ofereix 101 idees que serveixen de font d'inspiració per a elaborar històries que els terapeutes poden adaptar amb la finalitat d'aconseguir el canvi que pretenen.
Les tecnologies de la informació i de la comunicació en el procés penal han demostrat, els últims anys, innumerables avantatges d'ordre pràctic, i el sistema de videoconferència representa una de les moltes possibilitats que aquests medis ens ofereixen.
Ens trobem davant un recurs útil al servei de la justícia, però que s'ha d'usar amb cautela.
Demostrada i superada la discussió sobre l'admissió o no, al nostre ordenament jurídic, d'aquest instrument tecnològic, l'autora creu que el que és de veritat important és que la seva implementació respecti els drets fonamentals i les garanties que exigeix el procés.
Llibre que proposa una presa de consciència d'un mateix i del contacte amb l'altre com a font de formació i informació.
Fa un apropament al cos humà i a la seva cura per millorar la nostra autoestima i el manejament de la vida a través del treball corporal integratiu que uneix tècniques de bioenergètica, psicoteràpia Gestalt i mètode Grinberg entre d'altres.
L'objectiu del llibre és que les persones recuperin la seva capacitat corporal, els sentits en la més amplia concepció, sense deixar de perdre la capacitat expressiva i d'escolta corporal.
Inclou: La teoria de sistemes i el paradigma de la societat moderna; Els excessos del formalisme jurídic neofuncionalista en el normativisme del Dret Penal; Abans de Leviatán.
Les formes polítiques i la vida social durant la crisi de l'imperi de la llei; El procés de globalització, l'estat i el dret; El nou dret penal autoritari: consideracions sobre l'anomenat dret penal de l'enemic; Un model de control penal: el no-dret; Dret penal intercultural i crisi del principi de sobirania; Noves estratègies d'estigmatització.
El dret davant dels immigrants; La immigració laboral de l'estranger en el dret penal; Algunes reflexions sobre la moderna teoria del Big Crunch en la selecció de béns jurídicopenals (especial referència a l'àmbit econòmic).
Llibre que explica algunes qüestions pràctiques i teòriques de la Llei Orgànica sobre Violència de Gènere.
Inclou: Cinc tòpics sobre les dones víctimes de violència... als tres anys d'aprovació de la LOVG (1/2004, de 28 de desembre); Violència de gènere i dret penal d'excepció: entre el discurs de la resistència i el victimisme punitiu; La violència de gènere davant l'Administració de justícia.
Primers apunts sobre la implementació de la LO 11/2004; Qüestions pràctiques en la instrucció dels delictes de violència contra la dona, amb especial referència a la jurisprudència emesa en aquest tipus de delicte; Competències civils dels Jutjats de Violència sobre la Dona.
Pressupostos d'atribució de competències i limits objectius funcionals i territorials.
En aquest llibre l'autor analitza tot un inventari de les pors de la modernitat, descobreix les fonts comunes a totes elles i examina de quina manera podem desactivar-les o fer que es tornin inòqües.
Inclou: Introducció: sobre l'origen, la dinàmica i les utilitats de la por; La por a la mort; La por i el mal; L'horror de les coses no manejables; Els terrors de les coses globals; Fer aflorar les pors; Pensament contra les pors (o conclusió no definitiva per aquells que es pregunten què s'hi pot fer).
En aquest treball els autors fan una anàlisi del tractament de la violència de gènere en el nostre sistema de justícia penal tant des de la vessant penal substantiva com des de la vessant processal penal.
Amb aquesta finalitat, a més d'una introducció en què es fan una sèrie de precisions contextuals, s'analitza la normativa internacional existent sobre la matèria, fent un estudi sobre els models de protecció vigents en Dret comparat.
Aquest llibre inclou una aproximació transversal al tractament penal de la violència de gènere, analitzant particularment la configuració penal del maltractament en l'àmbit familiar, sense descuidar les sancions aplicables a aquest tipus de violència.
A més, s'aborden qüestions processals com les relacionades amb la competència dels Jutjats de Violència sobre les dones, les mesures cautelars aplicables a aquest tipus de violència o les qüestions que planteja l'aplicació del judici ràpid a aquest tipus de delicte.
Finalment, l'obra es completa amb l'abordatge de les especificitats del tractament psicosocial a les víctimes d'aquest tipus de violència.
Aquest llibre tracta dels diversos significats que la paraula borderline ha anat adquirint al llarg del temps.
L'autor es basa en la seva llarga experiència i es concentra en aquelles situacions en que la regressió a aquest nivell de funcionament mental es manifesta de manera més clara: en els nens en situació de risc i en la infeliç vida d'aquells que sucumbeixen a ell.
Es tracta d'una síntesi dels resultats d'una investigació en matèria de trastorns de personalitat, així com en les experiències recollides en diferents contextos sobre la possibilitat de tractar-les realment en termes terapèutics.
Llibre del Consell General del Poder Judicial que tracte sobre les últimes reformes penals.
Inclou: Sobre el fonament de l'injust del delicte fiscal des dels principis constitucionals de legalitat i proporcionalitat; Delictes de seguretat; Protecció penal dels drets d'autor a Internet; Del dret penal de l'enemic a la supressió del principi de legalitat; El projecte de reforma del Codi Penal; Projecte de Codi Penal; Un Codi Penal en continua reforma; Intervenció a la taula rodona sobre delictes contra la seguretat del trànsit. |
He vist que hi na interessant conversa amb en Melcior Comes el proper dimecres 11 de novembre a les 19h a la Biblioteca del districte 6.
Us deixo l'enllaç per si voleu assistir http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/ |
Actualitzat a les 20:15 h 11/02/2012
Alonso supera el millor registre aconseguit per Massa en les dues primeres jornades d'entrenaments
Fernando Alonso ha anat per feina en l'estrena del nou Ferrari.
El pilot asturià ha necessitat molt poc temps per superar el millor registre aconseguit per Felipe Massa en les dues primeres jornades d'entrenaments de pretemporada.
Només vint voltes ha necessitat Fernando Alonso per superar el millor crono que va fer Massa en les 164 voltes que va completar entre dimarts i dimecres.
Els temps, però, no són ara significatius, i el més important és aprofitar els quilòmetres per polir els detalls d'un cotxe del qual Massa diu que té un potencial gegant, però que demanarà moltíssima feina en els entrenaments.
De fet, aquest matí, Alonso ha estat ben bé dues hores parat al box arran d'uns problemes hidràulics.
De moment, dels cotxes nous que ja s'han vist a Jerez, la sorpresa positiva és el Lotus de Romain Grosjean i Kimi Räikkönen.
El finlandès, però, avisa els seus seguidors que no somiïn a celebrar victòries de bon començament.
El cotxe a batre és el Red Bull, fins ahir en mans de Webber i avui a les del bicampió Vettel.
De la Rosa va acabar ahir la feina amb l'HRT de l'any passat i els pròxims entrenaments els farà a Montmeló d'aquí dues setmanes. |
A l'apartat de textos del Blog hem afegit 2 textos sobre la llei sinde.
Un explica Què és i com funciona la llei sinde una llei que vulnera el dret a la llibertat d'expressió i que a més permet el tancament de pàgines web segons els convingui.
També cal recordar que segons les filtracions de Wikileaks aquesta llei ha estat pràcticament dictada des dels Estats Units.
Com a conseqüència de l'aprovació d'aquesta llei s'ha fet un Manifest contra la llei sinde.
Des de l'Assemblea de Joves de Subirats donem tot el suport a aquest manifest. |
www.toyo-ito.co.jp Toyo Ito, considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del panorama arquitectònic internacional, va néixer a Seül el 1941.
Es va graduar a la Universitat de Tòquio el 1965 i va començar a treballar per Kiyonori Kikutake Architect and Associates.
Més tard crea a Tòquio el seu propi estudi anomenat Urban Robot (URBOT), que el 1979 canvia de nom per Toyo Ito & Associates, Architects.
Toyo Ito ha estat professor convidat en diferents universitats al voltant del món, i ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com el Premi de l'Institut Japonès d'Arquitectura; el Premio Mainichi d'Art; el Premi d'Arquitectura Arnold W. Brunner Memorial de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres; el Gran Premi 2001 a l'Excel•lència en el Disseny de l'Organització per a la Promoció del Disseny Industrial Japonès; el World Architecture Awards 2002; el Lleó d'Or per la seva Trajectòria Professional el 2002; el Diploma Honorari de la Architectural Association el 2003; la Medalla d'Or del RIBA el 2003 i el Compasso d'Or de ADI en dues ocasions.
Entre les seves obres destaquen la Casa Silver Hut (habitatge de l'arquitecte) a Tòquio; el Museu Municipal de Yatsushiro, Yatsushiro; la Mediateca de Sendai, 1er premi, Sendai; l'Hospital Cognacq-Jay; el Pavelló per a la Expo 2000 de Hannover; el Pavelló Bruges 2002 a Bèlgica; el Pavelló de la Serpentine Gallery 2002 a Londres; el Parc de la Relaxació a Torrevieja, Espanya; la Nova Biblioteca per a la Universitat d'Art de Tama a Japó; l'Ampliació de la Fira de Barcelona i l'Edifici Torre Fira de Barcelona.
El treball conjunt de Toyo Ito i Escofet ha generat interessants resultats.
D'una banda, destaca NAGUISA, una sèrie modular de bancs de formigó prefabricat situats per primera vegada al Parc de l'Illa artificial de la ciutat de Fukuoka, i que va rebre el Premi Delta de Plata el 2007.
I per altra banda, el projecte de la Fira de Barcelona de Gran Via de les Corts Catalanes, realitzat l'any 2004, que va suposar una gran oportunitat per a desenvolupar nous elements del paisatge en els quals es conjuga reeixidament la naturalesa amb l'arquitectura dels pavellons de la Fira.
Toyo Ito ha estat professor convidat en diferents universitats al voltant del món, i ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com el Premi de l'Institut Japonès d'Arquitectura; el Premio Mainichi d'Art; el Premi d'Arquitectura Arnold W. Brunner Memorial de l'... + llegir més copiar
Va estudiar a l ́Architectural Association School of Architecture de Londres, llicenc... veure més
Va estudiar a la Universitat de Tòquio, on va ser deixeble del conegut arquitecte K... veure més
Modular Inspirat en les formes del banc perimetral que Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van dissenyar pel Parc Güell de Barcelona, aquest banc treu profit de totes les pos...
Twig TWIG és un sistema de banques que sintetitza els conceptes de modulació, interactivitat i connexió.
Per mitjà de la seva modulació i connectivitat, TWIG potencia l...
Hebi HEBI és un banc modular de formigó armat amb un perfil extrudit de gran plasticitat que evoca a una piràmide truncada invertida.
L'acabat decapat i hidrofugat es p...
Explanada del Forum Una de les característiques del projecte del parc del Fòrum rau en la integració, dins del propi recinte, d ́una sèrie d ́ infraestructures preexistents d ́escala met...
Explanada del Forum Amb una superfície de 17 hectàrees, l ́Esplanada del Fòrum és un lloc on conflueixen múltiples situacions.
Serveix de suport a l ́edifici del Fòrum i al Centre de Co...
Litoral Nordeste - Forum 2004 La transformació urbanística de la zona del Fòrum de las Cultures 2004 de Barcelona genera nous llocs i paisatges per a la ciutat.
Aquests espais públics de gran e... |
A les 11:30 del matí, una manifestació recorrerà els carrers del Vendrell sota el lema "Aturem el feixisme i el racisme.
No passaran" posarà fi a la campanya 29J Contra el Feixisme que s'ha desenvolupat el darrers mesos a la comarca del Penedès.
La campanya neix arran d'una denúncia que la formació xenòfoba PxC, amb 5 regidories al municipi vendrellenc, va presentar contra una militant de la CUP del Vendrell per una instància en la qual aquesta formació definia PxC com un partit racista i feixista.
Precisament aquesta setmana, el jutge ha absolt el militant independentista Rubén Suan.
Durant el judici, celebrat el passat 11 de juny, el Ministeri Fiscal ja va sol·licitar l'absolució de Suan al considerar que les seves manifestacions no eren constitutives ni de delicte ni de falta i que estaven compreses dins l'abast de la llibertat d'expressió.La sentència considera que "els fets són propis del debat polític en el si d'una societat democràtica i plural".
El manifest de la campanya denuncia que "la crisi en la qual estem immersos ha permès l'aparició de partits d'extrema dreta" i recorda que situacions similars van permetre l'ascens al poder de Hitler a Alemanya i Mussolini a Itàlia.
El text fet públic destaca que "PxC ha crispat la convivència, aprofitant el descontentament social per atacar els més dèbils i aconseguir benefici electoral".
El document també denuncia la normalitat institucional de què gaudeix actualment la formació ultradretana, així com la competència per la seva massa de vots, que ha provocat que altres partits hagin adoptat part d'aquest llenguatge contra la immigració.
Recordem que aquesta setmana, un jove va rebre tres punyalades amb arma blanca durant la revetlla de Sant Joan a Igualda, durant la festa organitzada per Òmnium Cultural i el Casal Independentista d'Igualada La Teixidora.
Es tracta d'un nou intent d'assassinat amb arma blanca per part de grups espanyolistes i realitzat en grup, en aquesta ocasió de gravetat.
Segons alguns testimonis presencials, el grup dels agressors pretenien despenjar algunes estelades i la víctima va intentar impedir-ho, a la qual cosa van respondre amb l'agressió amb armes blanques, tres punyalades, a l'esquena, el braç i l'abdomen.
Els atacant tot seguit van fugir.
Una bona mostra dels partits polítics del territori han mostrat suport a la campanya.
Entre aquests partits polítics hi ha les agrupacions locals d'ICV, Reagrupament Independentista, PSC i Els Verds-Grup Verd.
Entre les entitats de la comarca, destaquen les adhesions de l'Esplai Zig-Zag, l'agrupament escolta Tant com Puc, el Col·lectiu Antara o la CNT del Camp de Tarragona, mentre que també hi ha entitats d'àmbit nacional com ara En Lluita, organització anticapitalista, Fundació Andreu Nin o Joventuts d'Esquerra Republicana, només a tall d'exemples.
També cal destacar el suport arreu del país.
Parlem d'entitats tan rellevants com ara la Plataforma Ciutadana "Tots fem Bages", el Local Social Krida de Gramenet de Besós, el CSO la Gordíssima de Sant Andreu de Palomar, l'Ateneu Popular Rocaus de Sallent, el Casal Popular Boira de Manlleu, el Centre Social Terra de Benimaclet (País Valencià), Vall Can Masdeu de Barcelona, el Casal Popular la Bretxa d'Alcover, el Casal Popular el Rostoll de Tàrrega, el Grup Antirepressiu de Girona, etcètera.
Per finalitzar, destaquem l'adhesió de les assemblees de la CUP i Arran de la Garrotxa i de la CUP de Vic, l'altre municipi que, com al Vendrell, compta al seu Ajuntament amb la presència de 5 regidors i regidores de PxC. |
"Artur Mas i els seus aliats polítics han llançat un desafiament en tota regla: aquestes són les preguntes del referèndum sobre l'estat català, aquesta és la data i aquestes són les forces polítiques catalanes decidides a implicar-s'hi fins al final.
Una expressió unilateral de la seva voluntat, destinada a deixar clar a la resta d'Espanya, i al conjunt dels catalans, que no els importa obrir una crisi constitucional, si aquest fos el preu de l'objectiu que s'han proposat, absolutament irrealitzable sota les lleis que el conjunt dels espanyols s'han donat.
Però cap procés polític es pot conduir a cops de força en societats civilitzades i democràtiques.
No té sentit portar Catalunya i la resta d'Espanya a la paràlisi de qualsevol assumpte per l'agreujament de les tensions sobiranistes [...]
Descartada la rectificació de Mas, s'imposa el seny [...]
L'estratègia d'embolicar-se en la Constitució, amb l'esperança que això ho bloquegi tot, pot ser vana.
Ni la Constitució és un frontó davant tota reclamació ni cal considerar-la un text inamovible".
"Obviant que la consulta no se celebrarà −i tots els seus impulsors ho saben−, l'anàlisi de la pregunta i dels possibles resultats condueix a la confusió absoluta.
No està clar que els mateixos que votessin sí a la primera pregunta fessin el mateix a la segona".
"Si Mas s'atreveix a fer un sol pas més per intentar consumar el seu desafiament a l'Estat, com ja ha anunciat en més d'una ocasió, serà el moment d'aplicar l'article 155 de la Constitució, que preveu que, en cas d'incompliment de les seves obligacions, el govern [espanyol] li enviï un requeriment formal i, si ho desatén, procedeixi a la suspensió de les institucions autonòmiques, previ acord del Senat.
I tot això en paral·lel a l'anul·lació de la consulta pel Tribunal Constitucional i l'hipotètic procés per desobediència posterior.
De moment, Mariano Rajoy ha de mantenir la fermesa amb què es va expressar ahir i congelar les relacions amb la Generalitat fins que hi hagi una rectificació.
A més, ha de condicionar la quantia del finançament de la Generalitat a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA) a una elemental lleialtat constitucional. [...]
Mas ha triat la via de la confrontació extrema.
Rajoy ha de respondre amb tots els ressorts que estableix la Constitució".
"Ni tan sols la puerilitat d'intentar buscar una sortida en fals, amb la tramposa opció federalista que subjau en l'enunciat de la doble pregunta, rebaixa el greu desafiament a l'Estat plantejat ahir pel president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.
El pas donat per les forces nacionalistes, amb la inexplicable connivència dels comunistes d'IC, escudats en la crossa del 'dret a decidir', no porta a altre camí que el que es topa amb l'imperi de la Llei, amb les conseqüències legals, i penals, previstes.
Un error polític que tindrà els seus principals damnificats entre els mateixos ciutadans catalans, abocats a un llarg any de pressions des del poder que no faran més que augmentar la fractura social, però, també, entre la resta dels espanyols, afectats pel sentiment d'unitat amb els catalans molt més del que volen admetre els separatistes, i en uns mesos decisius per abordar el tram final de la crisi econòmica i posar el país en el camí de la franca recuperació".
"És un acord de molta incidència en la política espanyola [...]
No és una iniciativa fàcil de gestionar per a l'Estat i per a les principals forces polítiques espanyoles.
Les immediates declaracions del president del govern central i del líder del PSOE no són retòriques.
Qualsevol il·lusionisme seria avui irresponsable.
L'acord connecta amb un ampli sector de l'opinió catalana i topa amb la lectura dominant de la Constitució.
Contradicció gairebé insalvable [...]
La Catalunya moderada, socialment majoritària, aprecia la democràcia participativa, desitja el pacte, rebutja la intransigència i no donaria suport a aventurismes que, amb tota seguretat, no es produiran.
El pacte d'ahir és ampli però complet, però obre una via per buscar algun tipus d'acord amb l'Estat [...]
Els partits espanyols segueixen donant una resposta més jurídica que política, i això tampoc dissol el problema. |
Els seguidors del grup vilanoví La Brigada estem d'enhorabona doncs ha arribat l'hora de presentar el seu darrer treball, Incerta glòria, publicat el passat mes de desembre, i a sobre ho fan en una doble sessió que ocuparà els escenaris de la sala Heliogàbal de Barcelona les nits d'ahir, dimecres, i avui dijous 17 de gener...
Si bé ja es va realitzar una presentació de caire local el 5 de desembre al Foment Vilanoví en aquesta ocasió es tracta del llançament oficial i, sobretot, molt rellevant desprès de veure la bona acollida que ha tingut aquest darrer treball entre la crítica musical.
Incerta glòria ha estat enregistrat amb el segell The Indian Runners i la gravació i les mescles s'han fet als Estudis GDM, a Vilanova i la Geltrú, amb Pere Serrano.
Hi ha hagut un canvi en la formació: el trompetista Magí Mestres va deixar el grup l'abril del 2011 i al seu lloc s'ha incorporat com a brigadista Arturo Rodríguez, en paraules del Pere, "un talentós músic xilè establert a Vilanova que hi ha posat guitarres, teclats i la veu".
Aquests canvis s'han traslladat al to del nou àlbum que els ha sortit més guitarrer, remetent a bandes de cult com poden ser els Big Star o The Kinks.
Incerta glòria és el títol de la novel·la de Joan Sales, coincidint la publicació del disc amb el dia de la celebració del seu centenari, i a les seves cançons hi trobem des d'autoparòdies carregades d'ironia referides al nou pop català i als seus grups fins a homenatges al poble originari de la banda.
Segons el Pere Agramunt a la revista Enderrock "hi ha un himne als amants, una oda a l'estat del benestar, un lament a la joventut tecno perduda per part dels barbuts del folk, una glosa a la generació Erasmus i als trepes emocionals, un cant als poders que cedim amb nocturnitat i altres".
A les Biblioteques Municipals de VNG podeu trobar tots els discos que han publicat fins el moment, dels quals a continuació us presentem una selecció: |
www.derlot.com Alexander Lotersztain va néixer el 1977 a Buenos Aires, Argentina, i es va graduar en Disseny Industrial a l'Ort School.
Amb 20 anys es va traslladar a Austràlia, on es va graduar per la Queensland College of Art, rebent nombrosos premis de disseny, incloent el Design Institute of Austràlia Prize "Best Design Student".
Ha participat en el desenvolupament de productes en el GK Planificació & Design a Tòquio, així com en la creació de mobles molt aclamats a l'IDEE Headquarters.
També ha participat en exposicions internacionals amb Sputnik i Designers Block London així com a les ciutats de Tòquio, Milà, Nova York, San Francisco, Berlín, Moscou i París, ciutat que acull de manera permanent un dels seus productes, que forma part de la col•lecció de disseny del Museu Pompidou de París.
El 2007, juntament amb Escofet, Alexander Lotersztain va crear TWIG, un sistema de banques que sintetitza els conceptes de modularitat, interactivitat i connexió a través d'un disseny versàtil que permet crear "llocs de trobada".
TWIG va ser seleccionat pels Australian Awards i pels Premis Delta 2009.
Avui en dia col·labora amb empreses de tot el món i és reconegut com un dels dissenyadors més influents de l'època.
Actualment treballa amb la Fundació de Comunitats a l'Àfrica i amb els Governs africans per fomentar el desenvolupament entre les arts i les comunitats artesanes amb la visió de crear una Àfrica moderna i vibrant.
També ha participat en exposicions internacionals amb Sputnik i Designers Block London així com a les ciutats de Tòquio, Milà, Nova York, San Francisco, Berlín, Moscou i París, ci... + llegir més copiar |
José Zaragoza, presentant la campanya del PSC
El secretari de comunicació i estratègia de CDC, David Madí, ha fet referència a la campanya engegada pel PSC per fer balanç dels dos últims anys de mandat. durant la seva entrevista al programa L'oracle de Catalunya Ràdio.
Segons el dirigent convergent, "aquesta campanya m'indica dues coses, que hi ha crisi per tothom menys per al Partit Socialista, que sense venir a to es gastarà un dineral en una campanya de tanques publicitàries, i la segona, que deuen estar bastant nerviosos".
Segons Madí, no hi ha cap motiu per fer la campanya "a menys que estiguin passant una situació de gran nerviosisme per una cosa que em sembla bastant evident, que en aquest país s'està gestant una onada de canvi bastant important".
Ricard de BCN, una cosa és que Madí sigui neoliberal i una altra que no pugui fer res per solucionar els problemes de Catalunya ni que vegi el cinisme del "Sr."
Com sempre, els sociates sempre actuen com una continuació del règim nazi de Goebbels.La propaganda buida, per evitar parlar de la desfeta econòmica a que hans portat aquesta esquerra.Igualet que l'època de la desfeta nazi.Igual!
El sr Madí creu que és un canvi quan hi ha una gran crisi originada pel sistema neoliberal que ell mateix representa.
Les taules de Nicaragua estan totes amb l'ai al cor. |
El Govern analitzarà la declaració sobiranista i "si es pot recórrer, es recorrerà"
Santamaría diu que no vol "avançar esdeveniments" fins que el Parlament aprovi el text definitiu
La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha recordat al president Artur Mas que l'Executiu central també és el dels catalans per insistir que si, una vegada aprovada al Parlament la declaració de sobirania, la Constitució i les lleis "diuen que es pot recórrer, es recorrerà".
"També els catalans són responsabilitat nostra", ha dit, i el Govern, segons la seva número 2, actuarà "amb contundència" per aplicar la Constitució.
Estem per a això", ha sentenciat.
No obstant, ha avisat que no "s'avançaran esdeveniments".
En una entrevista en el programa 'Espejo público' d'Antena 3, Sáenz de Santamaría ha assenyalat que "el que passi a Catalunya ens afecta a tots" i el Govern de Mariano Rajoy no contribuirà, ha apuntat, "a la inestabilitat i el desassossec".
"Portar la divisió a la societat que governes no és bona cosa", ha advertit al president de la Generalitat.
La vicepresidenta ha afirmat, a més, que la seva intenció és defensar la seva posició "amb serenitat".
"Jo no estic per a escalades verbals.
Estem per gestionar el país", ha subratllat.
I això també inclou els catalans: "Nosaltres també som el seu Govern".
L'Executiu esperarà que la declaració del Parlament s'aprovi per analitzar-la i prendre una decisió.
Divendres passat, Santamaría va assegurar en la roda de premsa després del Consell de Ministres que "cap tribunal ni cap govern recolza declaracions de sobirania".
Després d'aquest primer text pactat per CiU i ERC, el PSC, ICV, la CUP i els mateixos promotors de la declaració inicial han entrat al Parlament nous documents amb les aportacions de l'oposició i correccions per part de CiU i ERC.
Santamaría ha recordat que "quan hi ha hagut coses contràries a la Constitució s'han recorregut" i s'ha referit, en aquest sentit, al recurs davant el Tribunal Constitucional de l'euro per recepta que s'aplica a Catalunya i a la Comunitat de Madrid. |
ERC al Bages vol saber si Iberpotash compleix la legalitat mediambiental en el tractament dels runams salins
Manresa.- El grup comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una moció al ple del Consell Comarcal del pròxim 28 de gener en demana al Govern quins són els 'paràmetres' que ha requerit a Iberpotash, l'empresa que explota les mines al Bages, pel compliment de la legalitat mediambiental en relació amb el tractament dels runams salins.
Segons ERC 'hi ha certs incompliments de legalitats de forma clara' i aquest és 'un problema que ja fa anys que dura'.
La formació republicana considera que la problemàtica derivada de la gestió dels runams és un dels problemes ambientals més 'greus' a Catalunya, que contamina aigua i sòl.
ERC presentarà la moció també als municipis on té representació. |
El cap de Govern es felicita perquè la via que s'obre amb aquest pont integrarà el territori tant a nivell local com europeu, en el marc de la interconnexió per l'eix mediterrani
Reivindica l' esforç fet pel Govern a les Terres de l'Ebre, amb "una inversió superior a la mitjana de Catalunya i una intensitat superior a la practicada en etapes anteriors"
El president de la Generalitat, José Montilla, ha tancat aquest matí una vella reivindicació històrica de les Terres de l'Ebre amb l'acte oficial de posada en servei del nou Pont de l'Ebre, conegut com 'Lo Passador', que connecta directament les poblacions de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja a través del riu.
El nou pont, de 250 metres de longitud i una amplada de 19,3 metres, permetrà els ciutadans de les Terres de l'Ebre estalviar-se un recorregut de 20 kilòmetres a través de la N-340 travessant Amposta, que fins ara era l'única via terrestre entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, dues poblacions que estan a tocar només separades pel riu Ebre.
El nou pont serà també una alternativa al pas en transbordador a través del riu, una connexió que requeria el pagament d'un peatge. [+ info]
La consellera Mar Serna ha lamentat els incidents que s'han produït, que no tenen res a veure amb l'exercici de la vaga
Els serveis mínims s'han complert aquesta tarda amb normalitat en l'àmbit de la salut, l'educació, l'atenció social i el transport de mercaderies
També s'han complert els mínims en el transport públic, tot i que els aldarulls causats al centre de Barcelona han impedit durant 45 minuts l'accés a les parades de metro i tren de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia
El Govern ha condemnat els actes violents que s'han produït a partir d'aquest migdia al centre de Barcelona.
Tal com ha expressat la consellera Mar Serna "la jornada s'ha vist contaminada per un grup de persones violentes antisistema que no tenen res a veure ni amb els treballadors i les treballadores, ni amb les organitzacions sindicals majoritàries que han convocat avui la vaga general".
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui les obres de l'Eix Transversal a Osona, a l'altura de Sant Sadurní d'Osormort.
El gruix dels treballs de desdoblament es desenvolupa al tram entre Gurb i Caldes de Malavella, de 55,4 quilòmetres de longitud, amb tasques de moviments de terres, construcció d'estructures, desbrossades i desviament de serveis.
El tram on es treballa representa el 50% del volum de l'obra i el 40% del recorregut.
D'altra banda, el conseller ha anunciat que avui la concessionària Cedinsa ha adjudicat les obres del tram entre Cervera i Manresa i que els treballs podran començar en aquest tram a mitjans d'octubre.
L'execució total de les obres, des de Cervera a Caldes de Malavella, comporten una inversió de 708,3 MEUR.
El secretari per la Mobilitat, Manel Nadal, ha presentat avui els estudis que recullen el traçat i característiques de la futura ronda del Baix Maresme entre Montgat i la ronda de Mataró, coincidint amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat del seu anunci d'informació pública.
Aquesta nova infraestructura, que seguirà el corredor de la C-32, tindrà una longitud de 15,7 quilòmetres i quatre carrils de circulació.
Permetrà recollir els desplaçaments de caràcter comarcal i descarregar de trànsit l'actual N-II, es caracteritzarà per la seva connectivitat, accessibilitat i integració en l'entorn.
Es preveu que la construcció de la ronda comporti una inversió de més de 215 MEUR.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques implanta a partir del 4 d'octubre nous serveis d'autobús per millorar les comunicacions amb transport públic entre Manresa i Barcelona.
Així, s'oferiran de dilluns a divendres feiners:
11 nous serveis directes entre la capital del Bages i el centre de Barcelona
7 noves connexions entre Manresa i Barcelona amb parada a Monistrol de Montserrat i Olesa de Montserrat
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques està desenvolupant una actuació per tal d'afavorir la seguretat viària en aquelles carreteres més freqüentades per ciclistes.
Així, està instal·lant una nova senyalització vertical a l'Anella de les Gavarres i a la carretera de les Costes del Garraf que té com a objectiu conscienciar els conductors de vehicles a motor perquè respectin els ciclistes.
Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració del DPTOP amb associacions del món de la bicicleta i de la Mesa de la Bicicleta.
El DOGC publica avui l'inici de la informació pública de la variant de Sant Llorenç d'Hortons de la carretera BV-2249, amb un pressupost previst de 7,35 MEUR.
La nova via, d' 1,9 km de longitud, permetrà evitar el pas de nombrosos vehicles pesants per l'actual travessera, tot millorant la seguretat del trànsit.
El conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, ha signat avui amb l'alcalde de l' Escala, Estanislau Puig, el conveni de col·laboració que permetrà impulsar el programa de rehabilitació integral del nucli antic del municipi.
El projecte de l'Ajuntament ha estat un dels beneficiaris de la convocatòria d'enguany d'ajuts de la Llei de barris, amb un pressupost total de 6,3 MEUR, dels quals 3,1 MEUR els aportarà el Govern. |
Va estudiar a la Universitat de Tòquio, on va ser deixeble del conegut arquitecte Kenzō Tange, amb qui va treballar fins el 1963, quan va crear el seu propi despatx.
Reconegut mundialment per la seva capacitat per fusionar els estils oriental i occidental, l'obra d'Isozaki representa una recerca intuïtiva de significacions espacials, que transformen l'estructura en un instrument capaç de connectar la realitat i la il·lusió a partir de la contemplació des de diversos angles.
Ha projectat edificis a tot el món, entre els quals s'inclouen el Museu d'Art Contemporani de Los Angeles, l'edifici de Belles Arts del Museu de Brooklyn i museus a Niça, el Caire o la Corunya.
Actualment és professor visitant a les universitats de Harvard, Yale i Columbia, i ha estat distingit amb nombrosos premis internacionals, com el de l'Associació d'Arquitectes del Japó, el del Royal Institute of British Architects, l'Accademia Tiberina, l'Institute of Arts and Letters i l'American Academy.
El 1992, Escofet va col·laborar amb Isozaki en la construcció del Palau Sant Jordi erigit a la Anella Olímpica per als Jocs Olímpics de Barcelona.
Ha projectat edificis a tot el món, entre els quals s'inclouen el Museu d'Art Contemporani de Los Angeles, l'edifici d... + llegir més copiar |
Mas obté la investidura elevant el seu repte sobiranista a Rajoy
El líder de CiU només va rebre el suport d'Esquerra mentre que la resta de l'oposició hi va votar en contra
Només el temps dirà si el camí que ha emprès Artur Mas és una fugida cap endavant o una evolució exitosa de l'oferta política de CiU a la societat catalana.
Mas va ser reelegit ahir president amb els 71 vots favorables de CiU i ERC i el rebuig de la resta de grups, després d'una segona sessió del debat en què va desplegar més que mai una actitud combativa contra el Govern central en la seva rèplica al PP.
A més, va mostrar una clara voluntat d'estendre el procés sobiranista i les propostes econòmiques i socials al conjunt de forces d'esquerra.
Inclosa la rupturista CUP, amb el representant de la qual va mantenir el debat més constructiu de tota la sessió.
I dels pactes amb el PP escenificats a la Cambra catalana de manera reiterada amb Alicia Sánchez-Camacho va passar a mostrar afinitat amb la CUP i a desafiar el PP: «¿Qui són vostès perquè la voluntat majoritària del poble de Catalunya sigui silenciada quan són la quarta força política?»
Va semblar que Mas es treia una espina clavada durant dos anys, els que va durar la seva aliança amb els populars.
Amb la líder conservadora va ser amb qui va mantenir l'intercanvi de paraules més tens, perquè ella tampoc es va acoquinar i el va acusar d'haver fracassat i de «posar data de caducitat» a la legislatura amb una consulta «que no es portarà a terme».
SENSE PONTS / Aquesta segona investidura de Mas va ser de les poques en què un candidat a president de la Generalitat no ha dedicat un espai important del seu discurs a les relacions amb l'Estat.
En lloc d'això, el líder de CiU prepara el rearmament interior.
En proporció, el president va dedicar molta més atenció al diputat de la CUP David Fernández.
«Hi ha coses de la seva intervenció que les puc entendre i fins i tot algunes arribar a compartir», li va dir Mas, que va agafar la mà que li va allargar Fernández pel que fa a la lluita per l'autodeterminació.
El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, que amb l'expresident Jordi Pujol van seguir amb atenció la intervenció de la CUP, fins i tot va dir a Twitter que Fernández va fer un «discursàs» tot i les distàncies ideològiques entre tots dos.
I és que si alguna cosa ha quedat meridianament subratllada en les diferents intervencions de Mas durant el debat és que la seva aposta -a la qual ahir mateix el Govern central va donar la seva particular benvinguda recorrent davant del Constitucional l'impost català sobre els dipòsits bancaris- necessita oxigen d'altres partits i representants de la societat civil per a la transició nacional.
Una oferta també estesa a la política econòmica i de defensa de l'Estat del benestar per aconseguir «màxims comuns denominadors».
Fins i tot amb ICV-EUiA, al líder de la qual, Joan Herrera, va invitar a assumir que la pujada d'impostos inclosa en el pacte CiU-ERC farà que «se li acabi el discurs».
Herrera li va recordar que fins ara Mas ha estat «entusiasta» de les tisorades.
FELICITACIÓ DEL REI / Una altra cosa que canvia: la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, no anirà a la Zar-zuela a comunicar al Rei la investidura de Mas.
Va utilitzar l' e-mail a causa de la convalescència del Monarca després de ser operat.
Joan Carles, per cert, va felicitar ahir el president per la seva elecció i aquest es va interessar per l'estat de salut del cap de l'Estat.
També s'haurà de veure les cares amb què els líders de CiU rebran el representant del Govern central en la presa de possessió de Mas dilluns que ve.
Tant si és Cristóbal Montoro, titular d'Hisenda, com si és Jorge Fernández Díaz, d'Interior, la llista de retrets per l'asfixía financera o els informes policials fantasmes farà incòmoda la seva presència al Palau de la Generalitat. |
Josep Rull, portaveu d'infraestructures de CiU al Parlament, defensarà en el proper ple, que se celebrarà el 15 d'abril, una moció amb l'objectiu de "fer front al procés de regressió autonòmica endegat per l'Estat en matèria d'aeroports" i aconseguir "que es compleixin les reivindicacions catalanes" d'una participació majoritària i determinant en el futur ens gestor de l'aeroport del Prat i "la desclassificació d'interès general i posterior transferència a la Generalitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell".
A més, Rull exigirà a tots els grups catalans "acabar amb els dobles discursos i defensar aquests preceptes també a Madrid".
La moció de CiU demana "el rebuig frontal" del Parlament a la proposta d'Estatuts de la societat estatal "Empresa de Gestión de Aeropuertos del Estado, S.A.", que està tramitant el Govern de l'Estat i que impossibilita que les institucions catalanes puguin participar en la gestió de l'aeroport de Barcelona.
En un segon punt, la iniciativa reclama també que "el Govern de la Generalitat intercedeixi davant el ministeri de Foment per aconseguir que es creï un consorci a l'aeroport del Prat amb la participació de la Generalitat en els termes exigits per Parlament de Catalunya en la resolució aprovada el passat 16 de novembre de 2007, és a dir, aconseguir una posició majoritària i determinant de les institucions catalanes".
Finalment, el text de la moció exposa, en un tercer punt, que el contingut d'aquesta moció "s'haurà de traslladar als diputats del Congrés, senadors i ministres catalans perquè actuïn en conseqüència".
Per Rull, cal "menys gesticulació del PSC a Catalunya i més operativitat a Madrid".
El diputat nacionalista considera que aquestes decisions del govern espanyol vers els aeroports (la negativa a deixar participar la Generalitat en el futur ens gestor de l'aeroport de Barcelona i la no desclassificació i transferència de Reus, Girona i Sabadell) juntament amb el projecte de llei de ports que preveu que Puertos del Estado pugui interposar recurs contra les decisions de les autoritats portuàries, constaten que "el PSOE ha iniciat un procés d'involució autonòmica en el qual el PSC està actuant com un actor principal".
Rull feia referència al fet que "aquestes decisions, clarament contràries als interessos de Catalunya, han comptat amb el suport dels 25 diputats del PSC i dels dos ministres catalans".
Per això, la moció de CiU exigeix "que el que s'aprovi al Parlament sigui, en conseqüència, defensat també a Madrid pels representants del poble de Catalunya".
Aquest procés pot suposar "un retrocés en l'autogovern de Catalunya però també un retrocés econòmic del país i el PSC manté una actitud de complicitat i seguidisme inacceptable", ha conclòs Rull.
Procés de regressió autonòmica, no només amb els aeroports, si no amb tot.És indignan el que passa al nostre país i que els socis de govern del PSC no moguin ni un dit amb el greuge de renovar el pacte d'entesa, menystenin al país.ERC la culpa es vostra. |
El Barça Alusport derrota el Santiago Futsal (5-2) i lluitarà pel tercer títol consecutiu de la Copa d'Espanya
El Barça Alusport ha golejat el Santiago Futsal a les semifinals de la Copa d'Espanya de futbol sala (5-2) i lluitarà aquest diumenge per aconseguir el tercer titol consecutiu.
Al descans, els de Marc Carmona ja guanyaven per tres a un amb gols de Wilde, Fernandao i Aicardo.
I a la segona, dos gols més de Lin i Fernandao han sentenciat la final abans que Alan Brandi marqués el 5 a 2 definitiu.
Els blaugrana s'enfrontaran al Pozo de Múrcia, que en la segona semifinal s'ha imposat al Caja Segòvia (4-1)
El Barça Alusport defensarà el títol de la Copa i no ha patit per classificar-se per tercer cop per a la final.
Els blaugrana han sortit amb tromba i als set minuts ja guanyaven per 0 a 7.
El brasiler Wile, amb el seu tercer gol a la Copa, ha obert el marcador als 30 segons.
I als 5 minuts, amb un golàs que ha afusellat al porter visitant Barrón, Fernandao ha fet el segon gol.
Sense temps per reaccionar, el Santiago Futsal ha encaixat el tercer gol fet per Aicardo.
L'equi de Marc Carmona s'ha relaxat i els gallecs ho han aprofitat per marcar l'1 a 3 (Quintela) al minut 16.
A la segona part s'ha repetit la mateixa història.
Lin als 16 segons ha fet l'1 a 4 i Fernandao ha liquidat el pas a la final amb el seu segon gol en el minut 27.
El partit ja no ha tingut més història tot i que els de Carmona han disposat de bones ocasions per ampliar el seu avantatge.
En l'últim minut, Alan Brandi ha fet el segon del Santiago Futsal per tancar la semifinal.
Els blaugrana buscaran el tercer títol, ja que la Copa d'Espanya ja l'han guanyat en les dues últimes edicions. |
El cèlebre porter del Barça de les cinc copes va guanyar 6 Lligues, 5 Copes i 5 trofeus Zamora al porter golejat
El Barça ha perdut un altre dels noms il·lustres de la seva història.
Antoni Ramallets i Simon va morir dilluns als 89 anys.
El cèlebre meta blaugrana, que es va guanyar el sobrenom de' 'El gat de Maracaná' per les seves portentoses actuacions al Mundial de 1950, ha estat un dels millors porters del futbol espanyol.
Una dada serveix per acreditar-lo: cinc trofeus Zamora al porter menys golejat en una Lliga Aquest rècord, vigent durant més de 50 anys, el va igualar Víctor Valdés l'estiu passat.
Ramallets va néixer l' 1 de juliol de 1924 i va fitxar pel Barça quan ja tenia 24 anys.
Va començar la seva carrera a l' Europa als 17, i va passar pel Mallorca, el San Fernando i el Valladolid abans de recalar a les Corts. i formar part del mític equip de les Cinc Copes, el més gran de l'entitat fins a la irrupció del Dream Team de Johan Cruyff i el de Pep Guardiola.
Entre el 1946 i el 1962 va disputar 538 partits vestit de blaugrana.
Es va emportar, a casa seva, a Sant Joan de Mediona, sis Lligues i cinc Copes com a principals conquistes.
La seva retirada definitiva es va produir el 6 de març de 1962 en un amistós contra l'Hamburg (5-1) i va deixar el camp després d'una excepcional parada a rematada d' Uwe Seeler, un dels davanters més estel·lars de l'època.
De la mateixa manera que es recorden les seves actuacions amb la selecció espanyola al Mundial-50, el pitjor moment el va viure a la final de Berna, la primera de la Copa d'Europa que va perdre el Barça.
Davant el Benfica, els blaugranes van sucumbir per 3-2, en una desgraciada tarda en què van estavellar tres rematades als pals, però en què Ramallets, el seu últim bastió, va cometre un error, enlluernat pel sol, que va costar un gol.
La mort de Ramallets ha coincidit, en la data, amb l'aniversari de la mort de Joan Gamper, el fundador del Barça, que es va produir el 30 de juliol de 1930. |
El Kasa-obake (en japonès: 傘お化け), també anomenat Karakasa (en japonès: 唐傘) o simplement Kasabake (en japonès傘化け), és un dels Tsukumogami més coneguts.
Es tracta d'un paraigües inofensiu amb un sol ull i que porta una geta (una típica sandàlia de fusta) calçada al seu mànec.
Es dediquen a passejar durant els dies de pluja i a espantar a la gent, però sempre de manera divertida, ja que és molt juganer.
També poden arribar a provocar malsons només mirant a la gent mentre dorm. |
L'obra que us presentem avui és un divertimento per a fotògrafs aficionats als clàssics (sí, als clàssics dels que ens parlava en Lòpes ahir).
Recordeu que fa temps vam parlar d'un fotògraf que reinterpretava els clàssics amb figuretes de Lego?
Doncs avui us mostrem l'obra d'algú que reinterpreta els clàssics de la fotografia sense els seus protagonistes!
L'autora d'aquestes obres és la fotògrafa txeca Pavel Maria Smejkal.
Nascuda el 1957, estudià veterinària, però un cop graduada es dedicà professionalment a la seva passió: la fotografia.
Però no es quedà aquí, sinó que començà a experimentar.
El 2004 presentà, per exemple, " The family of man ", una col·lecció d'imatges clàssiques on havia substituït algun personatge per la seva pròpia foto.
Però fou el 2009 que presentà " Fatescapes " (literalment, Paisatges fatídics ), on gràcies al processat digital eliminava els personatges de grans fotografies històriques, i en reconstruïa la part fins llavors invisible.
El resultat el podeu jutjar vosaltres mateixos.
D'entrada, cal valorar-li l'art de fer servir l'ordinador.
Després, no es pot negar que la gràcia d'identificar les imatges és un exercici ben entretingut (us prego que no poseu la solució als comentaris, que ja ens coneixem!) però, finalment, la sensació de buidor que transmet amb aquestes imatges és molt interessant, i és potser això el que fa que aquesta obra tingui sentit per si mateixa, i no pugui ser enllestida sols amb el qualificatiu de "mera curiositat tècnica".
Es realment curiós que sense el motiu principal i en aquestes imatges que el fons es totalment accessori, es pugui veure tan clar.
El que passa es que per aquesta feina precisament no se si se li podria dir fotògrafa;·)
La nena vietnamita nua i altre gent fugint del seu poble despres d'un atac amb napalm de l'excercit dels EE.UU. durant la guerra del Vietnam 2.
El noi xinés que es posa davant d'un columna de tancs durant la massacre de la plaça de Tianamen de Pekín als anys 80.
L'execució sumarissim a punta de pistola al carrer d'un vietnamita per un oficial sudvietnamita durant la guerra del Vietnam 4.
La nen(a) negra famélica, tumbada al terra i a prop seu un voltor.
L'autor sudafricá es va suicidar anys més tard, acusat de primar "l'espectacularitat" de motiu sobre els primers auxilis.
Un altre modalitat de manipulació digital per posar a prova la petxada que deixen les imatges icóniques. |
Gairebé la meitat dels restaurants i bars del Principat incompleixen la normativa lingüística
Dilluns, 6 d'octubre de 2008 a les 19:00 Informa: Guillem Societat Les dades del darrer Informe sobre política lingüística de la Generalitat de Catalunya, que data de 2005, assenyalen que un 42.9% dels restaurants del Principat no compleix la normativa lingüística vigent pel que fa a la llengua catalana.
Això vol dir que aquests establiments presenten alguna mancança o deficiència pel que fa a la retolació, el menú exterior i el que es lliura al client, o a la carta.
Per aquest motiu a finals de 2005 la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat va encetar, en col·laboració amb el TERMCAT, la campanya "Plats a la Carta", per facilitar a les empreses de la restauració l'elaboració de cartes i menús en llengua catalana.
A part de facilitar-los l'elaboració de cartes, "Plats a la Carta" és una aplicació informàtica que facilita també la traducció al castellà, l'alemany, l'anglès, el francès i l'italià.
Als seus inicis es va presentar amb una base de dades de 1.691 denominacions de menjars i begudes.
Fins ara han usat aquesta aplicació un 36.5% dels establiments de restauració del Principat, o sigui, uns 17.000 locals (en dades de 2007).
Notícies relacionades: El propietari del bar que va agredir un carter a Mallorca demana disculpes (Dijous, 31 de juliol de 2008 a les 21:00) Agredeixen un carter a Mallorca per parlar català (Divendres, 25 de juliol de 2008 a les 21:00) Sony incorpora el català als menús dels seus nous televisors (Dimarts, 1 de juliol de 2008 a les 11:00) VISA i el català (Dijous, 29 de maig de 2008 a les 21:00) Reclamar en català i que t'escoltin: impossible?
(Dimarts, 15 de gener de 2008 a les 18:00) El Racó Català |
Jordi Fàbrega, amb l'estelada, al balcó de l'Ajuntament
L'Ajuntament de Sant Pere de Torelló ha decidit d'adherir-se a l'associació de Municipis per la Independència.
Aquest ha estat aprovat per unanimitat de tots els regidors assistents.
Així mateix en l'acord, l'alcalde de Sant Pere, Jordi Fàbrega, ha inclós un nou punt en el qual l'esmentat municipi deixarà també de manera permanent l'estelada penjada al balcó.
Una estelada que oneja ja des del dia 11 de setembre i que s'hi quedarà "fins que el poble de Catalunya pugui exercir efectivament el seu dret a la lliure determinació".
"Proposem una reivindicació permanent com a institució que representa el conjunt del poble de Sant Pere i com a acte de protesta contra l'estat espanyol que no reconeix el nostre dret d'autodeterminació" ha dit Fàbrega.
Finalment, l'ajuntament ha fet una crida a la resta d'ajuntaments del país per tal que s'adhereixin a la iniciativa "com a fet reivindicatiu i amb la finalitat de crear consciència col·lectiva que el poble català no gaudeix de la llibertat que li correspon".
Just aquest és el principal problema que tenen avui en dia els ajuntaments.
Les quatre barres és la transformació de l'escut dels Comtes de Barcelona (el segon mes antic d?
És doncs la bandera de l'Estat Català.
L'estelada ha de ser considerada la bandera de combat.
La Creu de sant Jordi la de la nació catalana.
La resta són banderes partidistes.
Un exemple més de la Catalunya aldeana, retrògrada i troglodita.
Només hem de veure el careto que té el batlle de Sant Pere de Torelló.
Verge Santa, on arribarem amb gent com aquesta.
I aquesta gent es fa dir que són europeus i de democracia avançada.
Com es nota que encara no has sortit pel món, no has conegut cap pixapins, ni cap quemacu.
Sincerament el dia que en coneguis un, et canviarà la vida.
A l'ajuntament de Terrassa tenim quatre banderes de manera permanent, però només una és estelada.
Aquest país ens representa molt bé el caganer del pessebre je je je, creieu que en Trias abandonanà el pessebre??? jo no, així que Barcelona continuarà sent CatalanoEspanyola.
un exemple més de la catalunya paleta
Que es pot esperar d'un alcalde de poble de la Catalunya profunda, camperola, pagessa i ignorant?
Prou feina tenen en treure les vaques a pasturar i matar porcs per a fer fuets i botifarres...
Em pensava que el nivell era més alt, però la realitat és aquesta.
Camperol, ignorant..........Pel sol fet de ser urbanita creus que estàs per sobre del món rural.
El meu consell és que tornis a repetir la ESO..1 Albert, Ripoll.
Cerca al diccionari el significat d? impresentable i torna a llegir el teu comentari.
Si desprès encara penses el mateix, t? he aconsello que vagis al psiquiatra per a que et solucioni el problema; tot i això no et prometo rés, doncs el cervell és molt complicat.
Sant Pere de Torello, conegut sobretot pel cas Cullell i cunyat jajajajajajajaja com es nota el be que viuen.....si estiguessin a l ́atur no es dedicariaen a gilipolleces
Perque no fem igual com fan als estats units, o a Suissa o Austria, on moltes cases tenen penjada la bandera de la seva terra.
Aixi demostrariem el nostre patriotisme.
Us imagineu passar per qualsevol poble o ciutat i veure la senyera o la estelada per tot arreu
bé ja sé que per aquest poble no he de gastar ni un duro als seus bars i botigues, cada setmana paso per allà així que ja m'han vist, aniré a unaltre poble a dinar.
A l ́Ajuntament de Santa Pau tb la tenen penjada.
Governa ERC amb majoria absoluta.
Mira els resultats electorals d ́aquest alcalde i veuràs que al seu poble les seves tesis són MOLT MAJORITARIES.
Aquest alcalde és un nou membre de l ́executiva d ́ERC.
Jo proporaria fer com Isabel, aquella que anomenàven "la católica" i que no es va cambiar les calces fins a conquerir Granada.
A partir d ́avui, tots els diputats i diputades no han de mudar ni calces ni calçotets, fins que el flaire de la nostra Nació els ofegui.
L'estelada és una bandera no oficial que represente l'ultra-catalanisme caspós i ranci.
Te tant valor com penjar una bandera del Betis o del NY Nets.
La bandera de TOTS els catalans és la Senyera.
A veure Biel, coincideixo amb tu al 100% en el plantejament.
Però els NY Nets no existeixen.
O són els NJ Nets (NBA) o els NY Mets (MLB).
Aquesta campanya s'ha d'estendre a tot arreu.
Començar a canviar les senyeres per estelades als turons a prop dels pobles, deixar l'estelada als balcons tot l'any, pintar-ne (no amb gargots) a tot arreu.
Com haig de fer per empadronar-me a Sant Pere de Torelló? jo vull pagar els meus impostos allà, almenys estaré segur que estaran en bones mans.
que poc hi entens jajajajaa.... al nostre poble tothom hi és benvingut sempre hi quan sigui un ciutadà respectable, i no com tu, és clar!.2 jajajajaa, barcelona.
depen els cognoms que tinguis si no ets pura raça aria catalana no entres.1 jajajajaa, barcelona.
depen els cognoms que tinguis si no ets pura raça aria catalana no entres |
Apunts per a una estratègia de canvi
Vicenç Navarro: Aquest article subratlla la necessitat i urgència que s'estableixi un moviment popular de caràcter polític que, sense transformar-se en un nou partit polític, empenyi per a un canvi profund de les Institucions representatives espanyoles (incloent-hi les autonòmiques), perque pugui desenvolupar-se una democràcia més completa, que permeti la necessària millora del benestar de la ciutadania i eviti la regressió democràtica i l'endarreriment social que s'està esdevenint a Espanya.
Com he indicat en diverses ocasions, estem veient el final de la Primera Transició de la dictadura a la democràcia, Transició que es va realitzar amb un enorme domini de les forces conservadores (en realitat, ultraconservadores) que controlaven els aparells de l'Estat i la majoria de els majors mitjans de difusió i persuasió.
Aquest domini va quedar reflectit en el sistema polític que es va establir durant aquell procés de Transició, el qual, tot i que es defineix com a democràtic, es caracteritza per la seva escassíssima sensibilitat i qualitat democràtica.
Diversos indicadors, entre molts d'altres, reflecteixen aquestes limitacions.
Un d'ells és el disseny i composició de l'Estat i les seves polítiques públiques, en les quals les forces conservadores (de diversos signes polítics) tenen gran protagonisme.
Un altre indicador de la baixa qualitat democràtica és la llei electoral, la qual està profundament esbiaixada en contra d'amplis sectors de les esquerres.
Aquesta situació ha generat un sistema representatiu que és distant de l'opinió popular, sent aquesta última, en general, més progressista que les polítiques públiques dutes a terme per la classe política governant.
La distància entre governants i governats és enorme a Espanya.
La democràcia en aquest sistema anomenat representatiu es limita a votar cada quatre anys dins d'un context esbiaixat en què el vot útil i les lleis electorals reprodueixen un bipartidisme que es considera per la població governada com insuficient i conservador, ja que limita les possibilitats de participació en el procés de decisió.
Aquest conservadorisme explica l'enorme retard social d'Espanya (amb un dels despeses públiques socials per habitant més baixos de la UE-15) i la seva inhabilitat d'admetre que l'Estat espanyol és un Estat plurinacional.
Aquests grans dèficits democràtics s'han accentuat amb les crisis financeres i econòmiques actuals, on les enormes limitacions de la democràcia espanyola apareixen amb tota intensitat.
La crisi de legitimitat del sistema polític avui existent a Espanya és enorme.
La major causa d'aquesta crisi de legitimitat és l'àmplia percepció que l'Estat espanyol (sigui central o autonòmic) no està realitzant les polítiques que la majoria de la ciutadania vol. D'aquí l'ampli suport a l'eslògan del 15-M que "no ens representen".
Què es pot fer davant aquesta realitat?
Una mesura molt urgent és trencar amb el fatalisme que sembla haver-se apoderat d'amplis sectors de la població que no hi ha res que pugui fer per canviar aquestes polítiques.
El abusiu control dels mitjans de major difusió del país (controlats per l'estructura del poder, i molt especialment del financer) fa que el missatge procedent de l'establishment que "no hi ha alternatives", estigui calant en la percepció popular.
A aquesta percepció està contribuint el missatge estès en alguns sectors de les esquerres radicals que, tret que tot el capitalisme desaparegui i s'estableixi el socialisme, no hi ha res a fer.
Tota la resta és, com deia una d'aquestes veus, "humanitzar el capitalisme".
I ja que no es veu que el capitalisme vagi a desaparèixer aviat, el missatge que es transmet és que no hi ha res, mentrestant, es pugui fer.
El pitjor d'aquesta postura, però, és que no entén com el canvi passa.
Si el projecte transformador és anar cap a un projecte en el qual cada persona rebi els recursos segons la seva necessitat, i que aquests es financin segons les habilitats i possibilitats de cada persona (el que solia anomenar socialisme), llavors cal adonar-se que el socialisme es construeix i/o destrueix cada dia al si de les societats capitalistes.
Quan es crea o reforça un servei públic de salut universal finançat progressivament, per exemple, s'està construint el socialisme.
Quan es privatitza el seu finançament, s'està destruint.
Doncs bé, sota aquest criteri, i independentment de com es defineixi el projecte, hi ha un enorme potencial de mobilització.
En realitat, diverses enquestes han mostrat que la majoria de la població a Espanya està d'acord amb aquest principi.
D'aquesta observació deriva la gran importància que les forces progressistes utilitzen un llenguatge i uns exemples d'intervencions públiques amb les quals les classes populars es puguin identificar.
I també és important fer referència a casos concrets dins i fora d'Espanya d'experiències reeixides (com múltiples exemples de cooperativisme, per exemple).
Cal mostrar que, en contra del que se'ns diu, sí que hi ha alternatives en cada cas i en cada moment.
Adoptar postures totalitzants indicant que els canvis no són possibles tret que hi hagi un canvi total del sistema (la fi del capitalisme) és paralitzant.
No és per casualitat que aquestes propostes apareguin entre intel · lectuals acadèmics que tenen les seves necessitats immediates cobertes.
Les persones amb necessitats exigeixen, amb raó, que els resolgui el seu problema, no en un futur llunyà, sinó ara.
I les esquerres han de donar-los una solució ara, i no només en el futur.
La necessitat d'un moviment polític
Avui la societat civil està enormement agitada.
Però les dretes continuen fortes, i les esquerres febles.
Una de les raons és l'excessiva centralitat de la vida política en la lluita parlamentària dins de les institucions de l'Estat on dominen les forces conservadores.
Es necessita que la riquesa d'accions reivindicatives es tradueixi en un moviment polític, que no ha de significar un nou partit polític.
En realitat, ja hi ha massa partits polítics d'esquerra.
Les esquerres estan atomitzades a Espanya.
El que es necessita és una mobilització de protesta i de promoció de propostes factibles i reals per a cada un dels problemes que la ciutadania presenta.
La PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) és un exemple d'això.
Cal canviar el centre de l'activitat política, sense substituir-la.
Cal crear la pressió perquè els partits facin el que la ciutadania desitja, pressió que ha de ser contínua i no limitar-se a l'esfera legislativa.
El moviment 15-M és un bon exemple d'això.
Ha tingut un enorme impacte en canviar la temàtica i narrativa política del país.
Aquest moviment polític hauria de ser la coalició de forces i moviments socials, incloent-hi també sindicats i fins i tot membres i simpatitzants dels partits polítics (tot i que aquests, els partits polítics, no haurien ni instrumentalitzar ni liderar tal moviment polític).
I la mobilització hauria de crear un programa real, factible (que, per definició, l'estructura de poder definirà com "utòpic", és a dir, irrealitzable), essent responsabilitat de tal moviment documentar i mostrar que sí, que és realitzable.
Per exemple, ha de mostrar que és factible, fins i tot avui, en la situació actual, crear agències públiques de crèdit que l'ofereixin a baixos interessos a les petites i mitjanes empreses i a les famílies, o que és factible garantir l'habitatge en un país amb quatre milions d'habitatges buits, i així un llarg etcètera.
Aquest moviment hauria de ser polític, és a dir, hauria de pressionar per canviar el sistema polític (des dels aparells de l'Estat fins als propis partits polítics) per fer-ho autènticament democràtic, amb unes lleis electorals proporcionals, amb una representativitat major i no única, complementada i en ocasions substituïda per altres formes de democràcia que incloguin des de referèndums vinculants a fòrums assemblearis de decisió.
I amb canvis dels sistemes d'informació públics i privats, condicionant la utilització d'un recurs públic (les ones radiotelevisives en l'aire) a la seva diversitat ideològica, ja que l'escassetat de tal diversitat és un dels majors problemes que té la democràcia espanyola.
No cal dir que hi ha un enorme resistència a aquests canvis.
Però aquests canvis són possibles.
I la pròpia experiència espanyola així ho mostra.
El problema de la Primera Transició és que els partits d'esquerra van abandonar la mobilització popular (en realitat, la desmobilitzar), adaptant-se ràpidament a les institucions de l'Estat dominades per les forces conservadores.
Però cal ser conscients que el que va forçar la fi de la dictadura van ser les mobilitzacions populars, liderades pel moviment obrer.
I l'estructura de poder afavorir la seva desmobilització donant excessiu protagonisme als partits, i dins d'ells a les elits governants d'aquests partits.
Aquesta Segona Transició no hauria de caure en el mateix problema.
Els partits polítics són importants i fonamentals en una democràcia.
Però la seva funció (molt accentuada en els partits autènticament democràtics i progressistes) és la de transmetre en el llenguatge legislatiu el que exigeixi el moviment polític avalat per la participació popular, en lloc de ser instruments de poders fàctics (tant religiosos com financers i econòmics) que violen i corrompen el procés democràtic.
Per això seria aconsellable que s'establissin assemblees en les que es denunciïn les enormes limitacions de la democràcia existent a Espanya i en les seves CCAA, amb presentació d'alternatives factibles i reals que, sense cap dubte, creessin una enorme resistència, hostilitat i repressió, com està passant ja.
Però els joves de totes les edats han de ser conscients que són els hereus de les mobilitzacions de les generacions anteriors que van aconseguir establir i expandir els drets polítics, socials i laborals que ara ens estan sostraient.
Aquest moviment hauria de ser molt ampli, abastant un gran ventall de sensibilitats polítiques i socials, que tingués com a objectiu realitzar una segona Transició que ens portés d'una democràcia tan incompleta i d'un benestar tan insuficient com existeix avui a Espanya a una democràcia més desenvolupada, que tingués components de representativitat (basada en la proporcionalitat), així com components de democràcia directa, com referèndums vinculants (incloent drets a decidir a nivell estatal central, autonòmic i local), i formes assembleàries de decisió, exposades a un ampli ventall de mitjans d'informació obert a totes les sensibilitats.
Tal democràcia facilitaria la resolució dels enormes problemes socials i econòmics que la majoria de la població experimenta, doncs aquests problemes-per difícil que sembli-són de fàcil solució científica, encara que d'impossible resolució dins de les estructures polítiques avui existents. |
Els immigrants podran anar a votar
Els organitzadors del referèndum independentista d'Arenys de Munt han explicat que una de les novetats de la consulta és que aquesta podrà ser votada per tothom qui estigui empadronat al municipi, fet que obre la porta als immigrants.
En aquest sentit, l'alcalde de la població, Carles Mòra, ha anunciat que "la comunitat gambiana d'Arenys votarà" la consulta.
També ho faran altres comunitats subsaharianes i marroquines.
Precisament, el passat dimarts dia 8, el secretariat d'Immigració de CDC, encapçalat per Àngel Colom, es va reunir amb aquestes comunitats africanes per demanar-los el vot.
La resposta, segons fonts de la reunió, va ser "molt bona".
A la reunió també hi van assistir el tinent d'alcalde Alfons Molons (CiU), tres directors d'àrea de l'Àfrica subsahariana i el Maghreb i Èric Bertran, de NousCatalans.Joves.
Mora s'ha mostrat agraït a la CUP i al MAPA i ha recordat que diumenge "serem el centre de les mirades de tot el país, serem la capital de Catalunya".
També ha definit la consulta com "un dia de festa".
Igualment s'ha felicitat perquè "alguns pobles de Galícia ja estant demanant fer consultes per la independència", fet que ha qualificat de "notícia excel·lent".
Els organitzadors han fet una crida al "jovent independentista" perquè vagi a votar, però han demanat que "vinguin en pau, no s'ha de venir a cap altre cosa".
És per aquest motiu que deixen clar que no volen "ni crits, ni mítings, ni actes polítics, respectem el silenci".
Jordi (Montgat): de cada subsaharià que treballa legal n'hi ha milers que treballen al marge de la llei venen roba falsificada, colònies falses.
El cent per cent ha entrat via patera o saltant la tanca de Melilla i alguna ONG els porta aquí.
Jordi (Montgat): en quin món vius, subsaharià està estretament relacionat amb top manta i amb màfies, llegeix més diaris i mira més la tele i després passa't per El Vendrell on al cap de setmana es poden comptar per milers fent el top manta.
L'adjectiu se l'ha tret de la màniga el diari, no l'alcalde.
I el comentari de les 17:09 és xenòfob i indigne.
Hi ha gambians molt ben assentats a Catalunya des dels anys 80 i amb fills catalans perfectament integrats
Totalment amb el conciutadà gambià.
Africa es un continent molt maltractat, amb una cultura i una saviesa que ha estat anorreada per la prepotència cavernícola i ignorant dels europeus, especialment els que pertanyen a imperis de sang i ignomínia!.
Què se suposa què és un afrocatalà?.
Aquesta colla de pijoprogres ja estan posant etiquetes a tord i a dret inventant-se paraules per atreure les simpaties d'uns immigrants que la immensa majoria són il·legals i fan el top manta!.
Abans gambians que espanyols, com a mínim no mosseguen la mà que els dóna de menjar ni insulten el país que els acull, a veure si n'apreneu xarnegos
Amic Bernat, jo sóc gambià, i si vols quedem per veure qui de nosaltres (tu i jo) viu encara en una època anacronica.
T'assuro que a l'Àfrica hi ha gent molt més civilitzada que tu i que molt europeus.
Visca Catalunya Lliure i Independent.
Martí (Vic).Si Catalunya és independet, la policia anirà casa per casa per a detindre als espanyols?
Els faran portar un distintiu com feia Hitler amb els jueus?
Ets una mica fatxa veritat Martí de Vic?
Sempre podrem recolocar als espanyols inadaptats com a serveis pels afrocatalans.
El qwue han de fer els gambians es deixar de tallar-lis el clítoris a les seves nenes i demotrar que ja no són uns salvatges.
Pepet, quan dius que en Fran no es dels nostres a que et repfereixes?
A ser un excloent i racista com tú?
A ser un rencuniós i un infeliç com tú ets?
Vaig passar per Arenys i vaig veure a nens negres parlant amb normalitat en català entre ells.
No tenen problema per parlar català... a diferència dels que coneixem...
Aquests saben que els convé la independència.
Fraan, tu deus ser d ́aquells colons inadaptats que no parlen mai catala.
Nomes escriuen en català als forums catalans perque algu els llegeixi.No t ́esforçis, ets un unionista i no ets dels nostres.
En un futur se soposa que axó será normal, pro are no u convertim en un acte folkloric.,la cosa va en serio.Aquest acte pot semblar poca cosa, pro es mes important de lo que sembla.Pot ser l'inici d'una recuperació de la Nostra Ilussió.Axó no es de 4 d
Segur que són més agraïts amb el país de rebuda que els immigrants andalusos de finals de segle passat; aquests darrers varen fugir de la misèria socialista a casa seva i ara l'estan portant al nostre país.
És veritat que si vas a votar et regalen una berrtina i una botifarra?
És cert que es pot votar les vegades que vulguis?
Lo dit, Almodovar ja te arguments x una nova pel·licula ja sigui de comedia, terror o ciencia ficcio. |
Un camió bolcat provoca un tall de trànsit a la C-14
L'accident s'ha saldat sense ferits però ha obligat a transvasar combustible per una fuita en el dipòsit
La carretera C-14 ha estat tallada aquest matí, a l'alçada d'Organyà, per la bolcada d'un camió de transports.
Segons ha informat Emergències, l'avís s'ha rebut a tres quarts d'onze del matí.
Els Bombers han traslladat quatre dotacions al lloc dels fets, al quilòmetre 159.
L'incident s'ha saldat sense ferits i el camió circulava sense càrrega.
Sí que s'ha actuat amb precaució perquè s'ha generat una fuita en el dipòsit del vehicle.
Això ha obligat a transvasar el combustible a un contenidor segur. |
Esbufegant solemnement, i amarat de suor, l'Oriol abastà casa seva amb el clar convenciment de que la debilitat l'envaïa.
Havia sortit a córrer com solia fer cada dimarts, o cada dos, i el recorregut havia estat d'una llargària semblant a l'habitual; però així i tot, al finalitzar l'exercici es sentia com si els seus ossos fossin de gel, i com si tota la suor que regalimava fos l'aigua que desprenien aquests al desfer-se.
D'aquesta manera, l'Oriol entrà a la seva llar, que llavors li semblava més hostil, i s'arrossegà cap al saló, lentament.
Això no obstant, quan ja hi era a prop arribà l'embat principal d'aquella afecció que l'atacava.
Un dolor punyent s'originà en les profunditats més elementals de les seves entranyes, fos on fos això, i anà escalant cap amunt al temps que ell començava a contorçar-se en violents espasmes.
Notà com el seu esperit, la seva essència s'escarrassava per escapar de dins seu i ràpidament s'apropava a la sortida.
En el darrer segon, tanmateix, quan ja el tenia a la gola, l'Oriol reeixí a dur-se les mans fins la boca i frenar la fugida.
Es trobà doncs, amb la seva vida acorralada entre els llavis i la gola, perquè aquesta última, la via d'entrada, s'havia tancat i el retorn ja no era possible.
Tot això durà uns instants, el temps just que trigà l'Oriol a apercebre's de l'ampolla d'aigua buida que esperava sobre la taula.
Il·luminat, s'apressà cap a ella i, en una sèrie de moviments encadenats, obrí l'ampolla, obrí la boca i deixà escapar tot l'aire dins la primera; just en acabat posà el tap i el girà amb força.
L'endemà, l'Oriol sortí de casa amb una sensació d'omnipotència creixent; havia deixat tota l'essència del seu cos arrecerada dins aquella ampolla d'aigua, i així, ja res no podia afectar-la.
L'escut de la immortalitat el protegiria de qualsevol cosa que el món li llencés al damunt.
Em penso que ja t'ho vaig dir fa poc: tens molt bon gust a l'hora de triar el lèxic dels teus relats; divers, genuí, escaient...
A banda d'això, el relat en si és molt original i està molt ben portat, de debò.
Desconeixia que s'hagués fet un experiment sobre -amb perdó- una bajanada així, però resulta força curiós i deixa obertes moltes portes per treure'n el suc.
Es veu que un cop es va fer un experiment (de discutible rigurositat) en què es pretenia mesurar el pes de l'ànima.
El que van fer fou pesar una persona just abans que morís, i just després.
La diferència entre els dos pesos havia de ser doncs, o podia ser si més no, el pes de l'ànima.
I el resultat va ser precisament de 21 grams.
Evidentment, aquests 21 grams segurament eren deguts a errors experimentals, però tot i això la història no deixa de tenir certa gràcia.
Amb un començament ben precís, que situa perfectament a la lectora i l'encisa amb un final de paràgraf interessant de veritat.
El segon bloc em recorda el meu darrer relat: ambdós parlem del dolor, del seu origen i el seu avançar i les seves conseqüències.
El tercer paràgraf aporta la sorpresa, el gir inesperat quan potser s'esperava un flas-back o el pensament d'un desig o un plantejament més filosòfic a prop del desenllaç: la sorpresa és molt oportuna, mesurada sense excessos surrealistes però amb la dosi adequada d'originalitat, concretada sense artificialitats.
Entre els dos finals, no sabria per quin decantar-me: tots dos m'atreuen i tots dos m'obren interrogants... a mi em costa de vegades molt decidir-me per un final quan se m'acut una diversitat de possibilitats ( Veure Galeria de retrats d'un home feliç caient per un forat: si ho coneixes o ho llegeixes, entendràs què vull dir! ).
Això és el que em passa davant el teu relat, perquè... quan "sortí de casa... havia deixat tota l'essència del seu cos arrecerada dins aquella ampolla d'aigua, i així, ja res no podia afectar-la" em fas preguntar-me: no quedava ningú, a la llar? no havia cap possibilitat de que algú, ignorant la circumstància, llencés l'ampolla... o la obrís i l'omplís d'aigua... o la xutés i sortís... vaja!
Em poso a pensar i se m'acuden munts d'idees al respecte!
El final que proposes a la presentació és molt més tancat, amb un caire diferent... que m'ha fet somriure: que poc pesa una vida!
Tot i que no conec l'edat de l'Oriol, sembla que qualsevol grapat d'anys viscuts haurien de sumar quelcom més que aquests grams: una ironia fina i ben pensada! |
La solució i el problema són els guiris
Em diu el taxista que no farà vacances a l'agost, perquè a l'agost vindran els vaixells carregats de turistes, i els turistes sí que agafen taxis, no com nosaltres.
"Ara, abans de carregar-la a vostè -em diu-, feia una hora que donava voltes".
Suposo que el preu de baixada de bandera (i la rapidesa angoixant amb què salten els números del taxímetre) és el d'abans de la crisi.
De quan encara no ens havien rebaixat el sou o no ens havien fet fora o no estàvem pendents de cap ERO.
Però és que el de la botiga de pernil, que és al local on abans hi havia una granja, em diu el mateix.
"Els que gasten són els turistes i els turistes volen coses típiques".
Per això, toca inventar-se la il·lusió de les botigues de pernil.
És igual que aquí, a Catalunya, el pernil de Huelva ens sigui tan pròxim com el foie de Périgord.
Les granges (les vaqueries, que se'n deien) no estan de moda entre els estrangers.
El cas de la verdulaire de la Boqueria és una mica diferent.
Ella ha hagut d'aprendre a dir, en diversos idiomes, "Sisplau, no ho toqui".
El mercat ja ha estat colonitzat pels turistes.
Fan fotos als colinaps i als llamàntols dominats per la meravella, però no compren.
Esclar que hi ha qui sí que en treu, de profit: els que han muntat les botigues de venda de sucs de colors envasats en gots de plàstic.
Ara una gran part de la Boqueria ja està ocupada per parades d'aquestes.
Però, de retruc, aconsegueixen que el mercat ja no sigui el que era.
Un mercat ple de botigues de sucs no queda tan "autèntic" als reportatges de la BBC o als dels aficionats.
Per tant, un dia els guiris que ara compren sucs deixaran d'anar-hi perquè el trobaran "massa turístic". |
Apel·la a la "responsabilitat" del president Mas "i al compromís polític que va assumir per tal de no violentar les lleis".
En una roda de premsa conjunta amb el president del Consell Europeu, Rajoy assegura que la consulta "és contrària a la Constitució i xoca amb la indissoluble unitat de la nació espanyola", però no anuncia cap mesura contra Mas o la Generalitat
Mas proposa a ERC, ICV i CUP una consulta amb una pregunta i dos apartats.
La fórmula permet triar entre tres opcions: 'statu quo', tercera via o independència. |
Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (c. de Pere el Gran, 32, 1r) Vilafranca del Penedès Hora: 18:00 Espai de trobada per xerrar amb altres persones que participen al programa Voluntariat per la llengua.
En aquesta ocasió, Sílvia Amigó (tècnica de Cultura de...
Sala de Plens, Ràdio Silenci, Casal de Joves, teatre El Patronat, Auditori, plaça del Silenci, Centre de Visitants i Can Raspall La Garriga Les àrees de Polítiques d'Igualtat, Medi Ambient, i Patrimoni, de l'Ajuntament de la Garriga realitzaran sessions específiques per als alumnes dels cursos B2 i...
Hora: 09:00 Les persones interessades a fer cursos de català de nivell Bàsic el proper trimestre, és a dir, a l'abril de 2011, s'han d'inscriure els...
Multicines Filmax-Centre comercial l'Ànec Blau Castelldefels Hora: 16:15 Un matí, el petit llogaret víking de Flake és assaltat pels malvats guerrers de Sven el Terrible, que segresten tots els nens excepte Vicky,...
Sala d'actes del Casal de Cultura, av. Riu Mogent, 2 Montornès del Vallès Hora: 18:00 Acte conjunt de l'associació Dones per la Convivència i l'Oficina de Català en què es presentaran dos petits llibres elaborats per l'associació Africat, Associació...
Col·legi Nostra Senyora de la Consolació Tortosa L'exposició "Xeic!
Paraules de l'Ebre" es podrà visitar al Col·legi de Nostra Senyora de la Consolació (C/ Argentina, 32-34, de Tortosa) entre l'11 i...
Biblioteca Municipal Joan Vinyoli (pg. de Sant Salvador, 1) Santa Coloma de Farners Hora: 20:00 Presentació del número 22 de Quaderns de la Selva L'any 1931 es va impartir a Santa Coloma de Farners un curs de català que va...
Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya (c. de Sant Pere, 36) Sant Sadurní d'Anoia Hora: 19:30 Acte d'inici dels cursos de català i del "Voluntariat per la llengua" a Sant Sadurní d'Anoia.
L'escriptora Maria Barbal parlarà dels impulsos creatius en la... |
Properament es commemora el centenari del naixement del filòsof francès Paul Ricoeur (1913).
Les commemoracions són pretextos per lluitar contra l'oblit, per evocar el record d'aquells homenots que han contribuït decisivament en una determinada àrea del saber.
Molts d'ells són oblidats i fins i tot ignorats per les noves fornades.
La commemoració actua com un despertador, com a revulsiu, perquè activa, de cop, el record d'un fet o d'una personalitat.
L'acceleració de la vida quotidiana i la idolatria de l'actualitat fan que, molt sovint, els artífexs del present siguin oblidats o, senzillament, arraconats.
És un deure recordar i una exigència de gratitud.
Paul Ricoeur és un dels noms consolidats de la filosofia contemporània.
És estrany no trobar una presentació de la seva obra en els manuals més documentats sobre el pensament contemporani.
En el camp estrictament acadèmic és un pensador reconegut i valorat, un rigorós expert en el camp de la fenomenologia i de l'hermenèutica que ha influït generacions de pensadors molt diferents entre ells en l'últim segle.
La seva producció, però, transcendeix els límits estrictament acadèmics i conté una preocupació de caràcter cívic que, poc o molt, ens pot interessar en el present.
Destaco dues idees particularment suggerents del gran llegat que ens ha deixat Paul Ricoeur: la noció d'identitat narrativa i el concepte del perdó difícil.
La segona noció la desenvolupa a l'epíleg de la seva obra monumental, La memòria, la història, l'oblit (La mémoire, l'histoire, l'oubli ), obra que va presentar, amb precisió, el professor Andreu Marquès a la laudatio que el citat professor i monjo de Montserrat va retre a Paul Ricoeur, en ocasió del Doctorat Honoris Causa que li va atorgar la Universitat Ramon Llull.
La noció d'identitat narrativa renova substancialment la clàssica visió de la identitat com a quelcom petri i substantiu.
Mostra com la identitat es construeix al llarg del temps, en una successió de trobades i de relacions i, a la vegada, destaca la diferència entre allò que roman i allò que canvia i es transforma en el si d'una identitat.
Aquesta visió de la identitat és un poderós antídot als identitarismes excloents, però a la vegada, també, a les formes de dissolució de les identitats personals i col•lectives.
La noció de perdó és una de les aportacions decisives de Paul Ricoeur a la cultura cívica i a la reconciliació entre els pobles.
El filòsof francès mostra com la solució a la memòria ferida rau en la pràctica d'un perdó sempre difícil i explora les condicions de possibilitat del perdó en el si d'una comunitat humana.
Són dues qüestions de plena actualitat.
La reivindicació de la identitat nacional mai no pot oblidar el seu caràcter narratiu, històric i condicionat.
La pau que cerquem i la curació de les ferides del passat exigeixen la posada en escena d'una virtut ètica i política de primer ordre: el perdó. |
La veritat del embolic.. tu creus que existeix?.. de veritats poden haver tantes com persones es creuin al teu cami.
No pots (be, poder es pot, pero no es deuria fer) creure la primera veritat que et diuen.
Has d'esperar que altres veritats vinguin a tu, escoltar-les amb la neutralitat del que no coneix res, ni te experiencies, per no enturbiar-la.
Una vegada fet aixó, s'han de comparar unes amb les altres.
I aqui es on pots afegir-hi una mica de llum de la teva saviesa o del teu coneixement, per humilment.. intentar esbrinar quina de totes les veritats es la que s'apropa mes a la majoria.
Fet aixó.. tu.. i nomes tu.. hauràs creat la realitat per poder informar de la "veritat del embolic" Salutacions Detectiu.. |
Multada amb 20 euros per coaccions una àvia de 76 anys desnonada que es va encadenar davant el banc
La dona, que va avalar un fill amb la seva casa de Níjar (Almeria), pagarà a més les costes del judici
El jutjat d'instrucció número 5 d' Almeria ha condemnat a pagar una multa de 20 euros i les costes del procés a una dona de 76 anys desnonada al desembre de casa seva, a la barriada de Campohermoso, a Níjar (Almeria), després d'avalar un dels seus fills, per encadenar-se durant dues hores a les portes d'una sucursal bancària.
La sentència considera Ángeles Belmonte autora d'una falta de coaccions i li imposa una multa de 10 dies a raó de dos euros al dia, la pena mínima prevista al Codi Penal per a aquest supòsit.
Segons es recull a la sentència, la dona, que va ser denunciada pel director de l'oficina, es va personar a les 12.15 hores del 28 de desembre a la sucursal i es va encadenar a la barana d'accés, a més "es va negar a abandonar el lloc malgrat els requeriments dels empleats", fins que va ser desallotjada per la Policia Nacional a les 14.15 hores.
Ángeles Belmonte ocupa el que va ser el seu propi domicili des que, al novembre, l'entitat financera davant la qual va efectuar la seva protesta va executar l'ordre de desnonament, després d'embargar la vivenda, que havia servit d'aval a un dels seus fills.
Aquest, Miguel Ángel Navarro, ha desenvolupat nombroses accions de protesta els últims mesos, com la que el va portar a quedar-se en bolquers davant la seu dels jutjats.
Assegura que la seva família ha estat víctima d'una "estafa" per part d'una empresa de reunificació de deutes que, segons explica, no va abonar els diners necessaris per pagar la hipoteca de la casa que va servir per avalar el deute. |
Llatinoamèrica en alerta per l'activitat volcànica
La intensa activitat volcànica que es presenta en els últims dies en almenys sis països de Llatinoamèrica té vigilants a les autoritats de la regió i ha portat a decretar una alerta vermella en una zona de Xile i una groga en altres de Colòmbia i Mèxic.
Els científics alerten que això afecta al refredament del planeta per la pèrdua d'irradiació solar, el que se suma a una vulcanologia que s'ha duplicat en activitat en l'últim segle, un refredament de l'Atlàntic de fins a 5o C per sota del normal i a una activitat solar molt baixa.
Foto: Erupció del Popocatepetl del passat 22 de maig.
A priori, aquesta conjuntura pot explicar perquè bona part de la regió està travessada per l'anomenat Cinturó de Foc del Pacífic, en el qual es troba més del 75% dels volcans actius i inactius del món i on es registra prop del 85% dels sismes que sacsegen el planeta.
"Aquest tipus de fenòmens estan passant en una zona on l'activitat volcànica i sísmica és normal.
A vegades possibles coincidències...
Els processos geològics prenen molt de temps, centenars, milers d'anys", va assegurar a Efe Marta Lucía Calvache, directora tècnica del Servei Geològic Colombià.
De moment, la situació més complexa es viu pel volcà Copahue, a 570 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, que, després d'una erupció de baixa intensitat al desembre de 2012, ara presenta unes probabilitats d'erupció del 95%, segons el subsecretari xilè de l'Interior, Rodrigo Ubilla.
El Govern va decretar l'alerta roja aquest dilluns i unes 2.440 persones que viuen a prop al Copahue començar a ser evacuades avui, una mesura obligatòria per a dones i nens, uns 1.600 en total.
Els homes seran autoritzats a tornar cada 48 hores a casa, depenent de l'activitat del volcà, per alimentar el seu bestiar i altres animals.
El procés eruptiu menor que viu el volcà, amb una mitjana de 455 sismes de baixa intensitat cada hora, segons el Servei Nacional de Geologia i Mineria (Sernageomin), també va portar a les autoritats de la localitat turística de Caviahue, al sud-oest d'Argentina i propera al Copahue, a evacuar aquest dilluns als seus 600 habitants.
Addicionalment, el Govern de la meridional província argentina de Neuquén decretar aquest dimarts l '"estat d'alerta" en aquesta localitat.
"Els vulcanòlegs parlen que una erupció es pot produir en minuts, o en hores o en dies, així que anem a monitoritzar els primers tres dies per saber què està succeint a l'interior del volcà", ha indicat el governador de Neuquén, Jorge Sapag.
Mentrestant, a Colòmbia es va activar l'alerta groga pel volcà Nevado del Ruiz, després de presentar-també dilluns "un senyal sísmica associada amb una emissió de cendra", segons va reportar l'Observatori Vulcanològic i Sismològic de Manizales.
Per ara, les autoritats van recomanar a la comunitat mantenir-se alerta a "qualsevol canvi que es presenti en l'activitat del volcà", la erupció el 13 novembre 1985 va provocar la desaparició de la població d'Armero (centre-oest del país) i la mort de més de 23.000 dels seus 25.000 habitants.
A més, el volcà mexicà Popocatépetl ha registrat avui una nova explosió eruptiva que va llançar fragments incandescents a més d'un 1,5 quilòmetres i una columna de cendra de 2 quilòmetres sobre el nivell del cràter.
Per això, el Centre de Prevenció de Desastres de Mèxic (Cenapred) manté l'alerta volcànica en groc fase 3, nivell previ a l'evacuació de les poblacions properes al Popocatépetl, situat a uns 55 quilòmetres al sud-est de la Ciutat de Mèxic.
El passat 26 de maig el Centre Nacional de Prevenció de Desastres de la Secretaria de Governació (Cenapred), va informar sobre el resultat del monitoratge del Volcà Popocatépetl, que es realitza conjuntament amb la UNAM.
"Durant les últimes 24 hores, el sistema de monitorització del volcà Popocatépetl registrar 3 explosions moderades, el passat divendres a les 15:40 hores, a la matinada a les 06:46 hores, i fa uns minuts d'aquest dissabte, a les 10: 00 hores.
Les tres van estar acompanyades per columnes de gasos i cendres de 1.5, 1 i 2 km d'altura respectivament".
"El sistema va registrar també diversos episodis de tremolor ahir a la tarda i aquesta matinada a partir de la mitjanit.
Aquest senyal sísmica va estar acompanyada per l'emissió constant d'una ploma de vapor d'aigua, gasos i lleus quantitats de cendra que va aconseguir altures de 500 a 900 m sobre el nivell del cràter i es va dirigir principalment cap al sud-oest, així com per incandescència de moderada a fort sobre el cràter.
Esporàdicament també va estar acompanyat per l'emissió de fragments incandescents sobre les parts altes del vessant nord i nord-est del volcà".
A aquest panorama se sumen explosions amb columnes de fum als volcans guatemalencs de Santiaguito, de Foc i Pacaya.
Aquest últim podria tenir una brusca erupció ja que el seu cràter ha acumulat renta, segons han advertit les autoritats.
A Costa Rica, registren activitat l'Arenal, el Poás i el Turrialba, aquest últim amb una erupció de cendra que va arribar fins a més de 30 quilòmetres en línia recta i que va alertar la setmana passada a autoritats i experts, encara que finalment es va descartar una activitat magmàtica en ascens.
I a Equador, el Tungurahua es troba actiu i en un nivell considerat com "moderat baix", segons l'últim reporti de l'Institut Geofísic datat el 27 de maig, quan també es va informar que el volcà Reventador presenta un nivell "moderat" d'activitat.
"És clar que el manejar el risc no és una qüestió de vulcanòlegs sinó una qüestió social.
Què tantes persones viuen a prop, quin tipus de volcà és i quines mesures es poden prendre.
Per exemple, la caiguda de cendres no és letal però els fluxos piroclàstics sí que ho són", va comentar Calvache.
I encara una erupció, com altres fenòmens naturals, és incontrolable, segons l'experta de l'agència governamental colombiana, "si hi ha una comunitat informada es pot respondre adequadament i evitar que passi una tragèdia" associada.
Una preocupació que, de moment, no tenen països com Brasil, Hondures, El Salvador i Panamà, on no hi ha volcans actius.
Aleksandr Guinzburg, subdirector de l'Institut Obujov de Física de la Atmosfera adjunt a l'Acadèmia de Ciències de Rússia, afirma que els volcans alentiren l'escalfament global al segle XX.
Les erupcions volcàniques van afectar el clima terrestre fins i tot en la segona meitat del segle XX, a alentir l'escalfament global: "L'història del segle XX mostra que, de no haver estat per les erupcions volcàniques, l'escalfament global hauria tingut grans efectes", va assenyalar Guinzburg a l'intervenir en la conferència: "El clima com una política".
En l'escala galàctica, el Sol és una estrella notablement constant.
Mentre que algunes estrelles experimenten dramàtiques pulsacions i com a conseqüència varien molt en grandària i brillantor -i fins i tot exploten ocasionalment-, la lluminositat del nostre Sol varia només un 0,1% al llarg del seu cicle solar d'11 anys.
No obstant això, els investigadors estan adonant-se que aquestes aparentment diminutes variacions tenen un efecte significatiu sobre el clima de la Terra.
Imatge: Els mesuraments de la irradiació solar total (IST) realitzades des de l'espai mostren variacions de ~0,1% en l'activitat solar en escales de temps de 11 anys o menys. |
Més de 7.000 aturats més al març
Actualitzat el 06.04.2010 a les 21:00
L'atur ha crescut un 1,60% a la província de Barcelona durant el mes de març.
Són 7.110 persones més que fan pujar la xifra de l'atur fins a 451.255 desocupats.
A la ciutat, 1.331 persones no van poder treballar el mes passat, un 1,22% més que al febrer.
La xifra total d'aturats a la ciutat de Barcelona supera els 108.000.
Normalment el mes de març acostuma a reduir-se l'atur gràcies a la contractació de Setmana Santa, però aquest no s'ha aconseguit trencar la destrucció de llocs de treball.
Per vuitè mes consecutiu, ha augmentat el nombre de persones que s'han quedat a l'atur a Catalunya.
Més de 6.700 han perdut la feina, un 1,13% de la població activa, i en total ja hi ha més de 600.000 aturats al territori català. |
L'entrada del vent del nord ens va portar ahir la primera enfarinadeta de la temporada en alguns pics del Pirineu.
Des de diferents indrets ens han comentat la notícia.
L'estiu comença a debilitar-se.
L'avís de nevada feble ens ha arribat des de l'estació d'esquí de Vallter 2000 al Ripollès i del Pallars Sobirà, en Ramon Baylina, ens ho ha fet saber amb suport gràfic d'en Jordi Bascuñana, el guarda del refugi de Certascan.
A la imatge es veu la enfarinada de la zona del massís de la Pica d'Estats.
Avui el dia és serè a gairebé tot el país, a hores d'ara tenim alguns núvols en punts del prelitoral.
Per cert, la setmana entrant assistiré al Congrés Meteorològic Europeu.
Enguany se celebra a Zuric, on hi ha la seu del Servei Meteorològic de Suïssa.
De bon segur que s'exposaran temes interessants, ja us els aniré explicant. |
Les mobilitzacions d'una nova generació
El Brasil dels últims 30 anys reconeix dos grans moments en què la societat es va bolcar als carrers i va posar en relativa dificultat el poder polític.
Primer, el 1984, el moviment a favor d'eleccions, conegut com a Directas, ja! (directes, ja!), que va reunir la naixent esquerra del Partit dels Treballadors (PT, avui en el poder) amb les agrupacions que havien travessat, amb més o menys complicitat, el règim militar.
Vuit anys després, la petició popular d'un enjudiciament al president Fernando Collor de Melho, involucrat en un escàndol de corrupció, es va expressar massivament a l'espai públic.
Des d'aleshores, els brasilers han estat reticents a pronunciar-se més enllà del vot i les enquestes.
Però, de sobte, alguna cosa ha passat.
Milers de joves, educats a les xarxes socials, indiferents a les formes de representació polítiques tradicionals, de les quals ja és art i part el PT, van sortir de casa seva, la majoria de classe mitjana, per qüestionar els governants.
L'augment del preu del transport ha estat l'argument principal.
Amb el pas dels dies, les consignes es van anar ampliant.
L'exigència d'un ús eficaç i transparent de la despesa estatal, d'una nova moral pública, va acabar per apuntar a les maneres amb què el Govern de la presidenta Dilma Rousseff ha organitzat el Mundial 2014.
Clovis Rossi, un dels més aguts columnistes de Folha de São Paulo, va recordar ahir que el Brasil «no és un país de sortir als carrers a excepció dels mundials».
Que ho faci ara, «en massa, i per protestar també contra les obres de la Copa, deixa descol·locat qualsevol».
Gilberto Carvalho, secretari general de la presidència, és un dels sorpresos: «Seria pretensiós dir que entenem el que passa.
Són noves formes de mobilització, que els de les generacions del 70, 80 i 90 desconeixem», va dir a Facebook.
«El poble, unit, no necessita partit», s'ha cridat.
Segons Datafolha, el 84% dels que van protestar a la capital paulista no té ni tan sols preferència partidària de cara a les presidencials del 2014.
Gabriela de Mattos Machado té tot just 17 anys i és una de les organitzadores del Fòrum de lluites contra l'augment dels bitllets del transport públic a la ciutat meravellosa.
Estudiant de teatre i activista virtual, està sorpresa pel creixement de les protestes.
«Per a nosaltres ja és una victòria veure Rio de Janeiro aixecant-se d'aquesta manera».
La presidenta Dilma Rousseff no és, per ara, el blanc aïllat de les protestes.
Però tampoc és immune al que passa.
Mentrestant, els analistes i els enquestadors troben una contradicció entre els nivells de popularitat de Rousseff i la magnitud de les manifestacions.
L'horitzó dels que han sortit als carrers és tan ampli com eteri.
Acostumats en els últims anys a escoltar les paraules «Brasil potència», molts volen que l'Estat proveeixi un benestar que sintonitzi amb aquesta definició.
Altres volen que el Brasil deixi enrere totes les rèmores de la dictadura.
Una d'elles és la Policia Militar,
que ha reprimit amb acarnissament inusual.
No falten els desencantats amb el PT.
La decisió del gran partit de l'esquerra de cedir la Comissió de Drets Humans del Congrés a Marco Feliciano, un pastor evangèlic de sonades declaracions racistes i homofòbiques, es va convertir en un trago indigest.
L'expresident Luiz Inácio Lula da Silva, forjat en les lluites dels anys 80, també va tenir alguna cosa a dir des de la seva pàgina de Facebook.
«No hi ha problema que no tingui solució.
L'única certesa és que el moviment social i les reivindicacions que tenen no són cosa de la policia, sinó de la taula de negociació».
Potser el que irromp al Brasil és una generació de relleu a aquella que ha transformat el país i ha aconseguit fer sortir milions de persones de la pobresa.
Mentrestant, la Fiat va decidir retirar de la televisió la publicitat creada per a la Copa Confederacions.
«Vine al carrer» no serveix, a aquestes altures, per promocionar automòbils. |
Fa exactament un any i 18 dies vaig publicar aquest apunt sobre l'absència del català a l'etiquetatge de l'aigua de Viladrau.
Els vaig escriure demanant alguna explicació i mai no em van contestar.
Van perdre un consumidor, què hi farem, però avui la Plataforma per la Llengua ens informa que l'empresa del Montseny ha donat el pas normalitzador.
Indirectament, he guanyat la batalla un any després.
En aquests moments, l'única aigua mineral que no usa la llengua del país és Font Vella.
A veure si mica en mica anem normalitzant aquesta questió.
Font Vella ha de ser el següent, doncs.
El boicot pacífic és una manera excel·lent de protestar.
No comprar els productes que no estiguin etiquetats almenys en la llengua del país. |
Els científics de la UIB caracteritzen la variabilitat morfològica i genètica de la tomàtiga de ramellet
Un equip d'investigadors del Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la Universitat de les Illes Balears han fet importants descobertes sobre les particularitats de la tomàtiga de ramellet, un dels cultius més representatius de les Illes Balears.
Els avenços en aquest àmbit han estat publicats a la revista científica Plant, Cell and Environment i s'inscriuen en el marc del projecte de recerca «Caracterització morfològica, productiva, qualitativa, i genètica de les poblacions de tomàtiga de ramellet de les Illes Balears», que ha comptat amb el finançament de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.
Els investigadors de la UIB han creat un banc de llavors a partir de més de 200 mostres que ha de permetre preservar la diversitat de la tomàtiga de ramellet. |
Última jornada per visitar el Campi qui Jugui al Vell Congost
REDACCIÓMANRESA Avui és l'últim dia per poder visitar el Campi qui Jugui, que, per primera vegada, se celebra al complex esportiu del Vell Congost i no a l'edifici del Palau Firal, que és on es feia fins ara.
Aquest any, el saló està dedicat a l'univers i té diferents espais pensats per a nens i nenes de diverses edats, des dels 0 fins als 14 anys.
Un és al pavelló del Vell Congost, que acull la zona temàtica de l'univers, un altre dels espais del Campi pretén acostar el món de la gimnàstica als més menuts, i també hi ha la part exterior, on hi ha diverses activitats a l'aire lliure.
El Campi qui Jugui és obert des de les 4 de la tarda fins a 2/4 de 9 del vespre.
Enguany celebra la seva 28a edició. |
Avui s'ha confirmat: els fragments cristal·lins trobats a la superfície de Mart no són de sal (com es pensava) sinó gel, s'ha arribat a aquesta conclusió perquè els fragments s'han evaporat (es pot veure a la imatge de la notícia). |
Davant el tancament de diferents locals d'oci de Tarragona, el més recent el del Loop, diversos propietaris d'aquests negocis s'organitzen en una plataforma per defensar els seus interessos, ja que consideren que la Guàrdia Urbana ha actuat indiscriminadament en aquests tancaments, segons ha manifestat un portaveu dels afectats, i que es pretén que Tarragona es converteixi en una ciutat dormitori, alhora que demanen més coordinació de les administracions en la concessió de llicencies, també afegeixen que gràcies a molts locals privats Tarragona té una oferta musical i cultural.
D'altra banda, un grup d'usuaris d'aquests locals han iniciat la campanya "Yo no voy al puerto", que s'ha plasmat en enganxines, i xapes que es distribueixen a diferents locals de la nostra ciutat.
Per aquest col•lectiu l'Ajuntament el que està fent es perjudicar l'oci a diferents zones de Tarragona per promocionar el Port Esportiu.
Redacció TT - 24/08/2009 - 19:40h
Estic fart de llegir mentides sobre Highland, sobre el germa de la regidora... que us penseu, que el cau te llicencia de bar-musical? com pot ser que a les festes de sant magi i santa tecla surti el cau al programa de festes de l'ajuntament. critiqueu a l'ajuntament que alguns, com el pau perez(president de nautic sa) si que tenen interesos en tancar la festa a la ciutat. |
El ministeri de l'Interior ha publicat al BOE les subvencions estatals anuals als diferents partits polítics amb representació al Congrés "per atendre les despeses de funcionament ordinari", i que es van abonar durant el quart trimestre del 2012.
La quantitat total s'acosta als 16,5 milions.
De la mateixa manera, el govern espanyol també ha donat a conèixer les quantitats destinades als partits "per sufragar les despeses de seguretat ".
Sumats els dos conceptes, les organitzacions polítiques amb representació parlamentària ingressen prop de 17,4 milions.
El Partit Popular va rebre més de 7,6 milions, mentre que el PSOE va ser subvencionat amb més de 4,3 milions.
Per la seva banda, CDC va ingressar més de 548.448 euros i Unió gairebé 183.000.
L'ajuda al PSC va ser de prop de 656.000 euros.
Esquerra Unida va ser subvencionada amb més de 739.000 euros, mentre que UPyD en va rebre 619.000.
Finalment, més de 231.000 euros van anar a les arques del PNB, mentre que ERC va rebre més de 168.000 euros, una mica menys que els prop de 180.000 destinats a ICV. |