text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
La Canija, un divertit espectacle sobre una dona de barri amb un talent innat per al flamenc, va obrir ahir, al Teatre Principal de Valls, la quarta edició de Guant, el Festival Internacional de Titelles de l'Alt Camp, que aquest any tindrà a partir de dimecres Barcelona com un dels escenaris.
La jornada d'avui presenta una dotzena d'espectacles en diferents escenaris.
Els més interessants són l'estrena de SOS o el mal de panxa d'en Bernat (Teatre Principal), un muntatge de la companyia Xoi Mangoi de Valls i també Marionetes tradicionals de l'Índia, de la formació Kahirathi Bhat (plaça de Catalunya d'Alcover i demà a la plaça del Blat de Valls).
La sessió nocturna d'avui reserva un espai al públic adult amb Cutlas, anatomia d'un pistoler, de Produccions Essencials i Acetato Teatre (al Teatre Principal) i El vol de Calàndria, de Disset Teatre (al Centre Cultural).
El Guant també és una plataforma per a companyies de l'Estat espanyol que s'atreveixen a entrar en el mercat català.
Aquest és el cas de la companyia Los Claveles i la seva obra 7 cabretes, una adaptació de Los cabritillos, que s'estrena el 22 d'octubre al Centre Cultural de Valls.
La programació per a adults es completarà amb Poisson pêcheur, de Le Lutin Théatre (24 d'octubre) al Teatre Principal, la història d'un grumet que s'embarca en un estrany vaixell, i Moguts per l'Ebre, de Forani Teatre (25 d'octubre) al Teatre Principal.
Aquest és un muntatge de clown amb titelles, música, humor i poesia visual en què dos personatges es mostren a través de les seves andròmines i manies, i s'endinsen en un món oníric on apareixerà una amenaça que es proposarà posar fi a la vida d'un territori. |
Festes infantils payasadas és especialista en l'organització de festes infantils a domicili a tot catalunya per... gran experiència en el sector. disposem de pallassos, mags, titelles, contacontes, malabaristes,... protagonistes de la festa amb temàtiques de princeses, pirates, mags, pallassos, disc... o...... festa infantil en la trabanqueta. el lloc ideal per celebrar el teu aniversari, festa de comunió, festa fi de curs... girona i diagonal. el local es tanca en exclusiva per a la festa, on els nens poden estar a pler... atraccions que es poden contractar, són pallassos, mags, màquina de cotó, malabares, karaoke, jocs...
Festes infantils payasadas és especialista en lorganització de festes infantils a domicili a tot catalunya per... gran experiència en el sector. disposem de pallassos, mags, titelles, contacontes, malabaristes, espectacles... protagonistes de la festa amb temàtiques de princeses, pirates, mags, pallassos, disc... o...
tot per a les teves festes festa a mesuri lliura de globus a domicili, material per a festes, organizacion de festes infantils hem obert la nostra tenda a castelldefels, on podras trobar tot el necessari per a les teves festes. |
Després que Madrid hagi invalidat la subhasta elèctrica per la qual el rebut de la llum s'hauria apujat fins a un 11%, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha anunciat aquest dissabte que s'aprovarà un decret per no tallar la llum a les famílies més vulnerables.
Aquesta mesura, enfocada a disminuir els efectes de l'anomenada pobresa energètica, tindrà llum verda a principis d'any a tot estirar.
Després que dijous es rubriqués l'acord per a la consulta sobiranista, els partits a favor el continuen ratificant.
Mentrestant, el PSC diu que s'està més lluny de poder-la celebrar perquè no té el vistiplau de Madrid, i el PP assegura que és l'únic partit que pot garantir la unitat d'Espanya.
L'alcalde de Barcelona i secretari general adjunt de CiU, Xavier Trias, diu que no és un independentista "en el sentit clàssic", però que en aquests moments d'ofec econòmic i cultural de Catalunya per part de l'Estat votaria independència perquè "el pitjor que ens pot passar és quedar-nos com estem".
Tots els grups municipals excepte el PP han escenificat el seu suport al nou Pla d'educació de Ciutat Vella, una eina que ha de servir per lluitar contra l'abandonament prematur de l'escola per part del 26% dels alumnes.
Segons el president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, la Generalitat ha disminuït en un 38% el traspàs de diners a la ciutat en els pressupostos de 2014.
Segons ell això és robar als barcelonins.
Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència i Unió han acordat "la retirada efectiva i la prohibició total" de les pilotes de goma en un termini de sis mesos.
La data que es planteja per substituir aquesta munició per una d'alternativa és el 30 d'abril de 2014, un canvi que es farà de manera progressiva.
En una declaració conjunta, a la qual no s'ha sumat el PP, els grups municipals del consistori expressen el "rebuig a les concentracions o manifestacions de caràcter feixista, nazi o xenòfob" previstes per a aquest dissabte.
En el text es reclama que la fiscalia i el Departament d'Interior vetllin perquè aquest tipus d'actes "no tinguin cabuda a la nostra ciutat".
Els Grups Municipals del PSC, el PP i ICV-EUiA han acusat el govern municipal d'ocultar el deute real de la Generalitat amb l'Ajuntament a la comissió especial que l'estudia.
L'executiu manté que només pot referir-se al deute vençut perquè la resta no es pot sumar com a tal.
Unitat per Barcelona, el grup menys bel·ligerant amb el govern, ha atacat l'Estat per "ofegar" financerament la Generalitat.
Menys de la meitat dels regidors del consistori, 16 en total, participaran en la Via Catalana el proper 11 de setembre.
Són tots els regidors del govern (CiU), inclòs l'alcalde, i els dos d'Unitat per Barcelona (ERC+Dcat+Dcat).
El PSC i el PP no hi enviaran cap representant i Iniciativa s'estima més portar els regidors a l'acte Encerclem La Caixa.
Antoni Fabregat i Fabregat, que durant molts anys va representar el sector del comerç i els mercats de la ciutat, ha mort a l'edat de 90 anys.
Entre 1983 i 1987 va ser regidor independent del Grup Municipal de CiU.
Fins a 1998 va presidir la Federació de Gremis de Productes Alimenticis i Concessionaris de Mercats (FEGRAM) i encara era president d'honor del Gremi d'Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província.
L'alcalde, Xavier Trias, ha expressat el condol per la seva mort tot remarcant-ne "la contribució i l'intens compromís amb la ciutat de Barcelona, que es va mantenir inalterable". |
Pedro Rodríguez no havia jugat ni un sol minut durant aquesta Eurocopa, però Vicente del Bosque tenia clar que ahir seria el seu dia.
Ja hores abans del partit de Donetsk la premsa desplaçada a Ucraïna...
Amb una actitud admirable i una capacitat meravellosa de superar les adversitats, la Grècia de Fernando Santos va deixar estès al ring un dels favorits de l'Eurocopa, Rússia, després d'imposar la seva feina...
Espanya no ho tindrà fàcil per revalidar el títol de campió d'Europa.
L'equip de Vicente del Bosque va debutar al torneig amb una Itàlia que per moments va competir en genialitats amb els campions del món....
Ara fa una setmana la seu itinerant de la junta directiva del Barça va ser Figueres.
Un dels actes de l'agenda de Sandro Rosell i els seus companys va ser visitar el Museu Dalí, un moment que el president...
Alemanya vol ser protagonista d'aquesta Eurocopa.
L'equip de Joachim Löw va desfer-se de Portugal a Lviv en la seva estrena al torneig després d'imposar amb paciència i molta feina el seu joc.
Grècia va donar la primera sorpresa de l'Eurocopa.
Polònia, un dels dos amfitrions, va passar de l'eufòria a la por en pocs minuts a mesura que l'equip entrenat per Fernando Santos feia mèrits per guanyar i...
Tito Vilanova passa uns dies de vacances just al costat del seu poble natal, Bellcaire d'Empordà.
El tècnic del Barça és a l'Escala, on va jugar de menut i on tenen un negoci els seus pares, esperant les...
El 23 d'octubre del 2011 el Queens' Park Rangers i el Chelsea jugaven un derbi de l'oest de Londres.
Més de set mesos després, el partit encara no ha acabat.
Va ser aquest dia quan John Terry va encarar-se...
La Federació Espanyola de Futbol hauria decidit perdonar els dos partits de sanció a l'entrenador del Reial Madrid, José Mourinho, per l'agressió a Tito Vilanova l'agost passat durant la tornada de la...
Benjamin Disraeli, una de les figures claus de la política britànica del segle XIX, va passar-se la vida treballant per l'Imperi i es va acabar adonant que "la fortuna, l'èxit o la glòria no et poden donar... |
Avui dia cada vegada s'ha de tenir més en compte com es realitza el traçat de pistes en les plaques de circuit imprès (PCB).
Això és degut a que cada vegada més hi viatgen senyals amb components freqüencials més elevades.
Per tant, paràmetres com la desadaptació per impedància característica, acoblaments, ressonàncies i comportaments complexes de les transicions que es troben els senyals en la seva propagació per les pistes, han de ser considerats per evitar problemes d'integritat del senyal i garantir la compatibilitat electromagnètica (EMC) amb el seu entorn.
El present treball de tesi s'ha centrat en l'estudi del comportament d'una situació particular, però molt habitual, de pistes: dues pistes sobre un pla de massa, formant el que es coneix com una línia de transmissió microstrip acoblada.
Els senyals que viatgen a través d'una línia microstrip acoblada es poden descompondre en dos modes bàsics de propagació: mode comú (on la tensió està definida entre el pla de massa i cada pista) i el mode diferencial (on la tensió està definida entre les pistes).
Aquesta descomposició és molt habitual en el món de la compatibilitat electromagnètica ja que les tècniques de filtratge de les interferències varien depenent si aquestes viatgen en mode comú o en mode diferencial.
El treball desenvolupat s'ha focalitzat en l'estudi, des d'aquest punt de vista multimodal (que té en compte simultàniament tant el mode comú com el diferencial), de les diferents transicions que es pot trobar el senyal en la seva propagació degut al traçat de pistes.
Com a resultat d'aquest estudi s'han obtingut uns models circuitals que permeten l'anàlisi i simulació dels diferents modes que intervenen i que han estat validats de forma experimental.
Aquest fet ha permès l'ús d'aquests models en l'anàlisi de problemes d'integritat del senyal que són comuns en el entorn de la compatibilitat electromagnètica (EMC).
Els resultats obtinguts han estat presentats en congressos nacionals i internacionals. |
Primera pedra de l'Institut Català d'Investigació Química
Tarragona es convertirà en la capital de la recerca química del sud d'Europa
Aquest matí, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha col·locat la primera pedra de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), al campus de la Universitat Rovira i Virgili, a Sant Pere Sescelades.
A l'acte hi han assistit el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell; l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal; el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Arola; el director general de Recerca de la Generalitat, David Serrat; el director de l'ICIQ, Miquel Àngel Pericàs, i diversos representants del món empresarial del sector químic.
En un ambient distès i cordial, Jordi Pujol s'ha mostrat satisfet per la materialització d'aquest projecte, que suposarà jugar "a la primera divisió" en el camp de la recerca química internacional, segons el símil futbolístic que ell mateix ha utilitzat.
El president també ha destacat la ubicació d'aquest centre a Tarragona, com una prova més de la voluntat del govern de la Generalitat per equilibrar el territori, també en el camp científic.
L'ICIQ ocuparà una superfície d'uns 7.000 m2 al Campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV), situat a l'avinguda dels Països Catalans, 18-26, a Sant Pere Sescelades.
La Generalitat va aprovar el passat 23 d'octubre una primera partida de 2.734 milions de pessetes (16,4 milions d'euros) del total de 4.000 milions de pessetes (uns 24 milions d'euros), que es preveu que costarà la posada en funcionament del Centre.
La dotació pressupostària final es completarà amb una aportació prevista de fons FEDER europeus.
La construcció serà d'estructura modular, amb l'objectiu de facilitar, en el futur, la instal·lació de nous grups de treball.
Es preveu que, quan estigui en funcionament, treballin a l'ICIQ uns 125 científics.
Els principals àmbits de recerca seran els processos de catàlisi, la química supramolecular, les tecnologies netes, les nanotecnologies i, en conjunt, els diferents aspectes del procés químic/reacció química.
A banda de l'objectiu d'esdevenir centre de recerca d'excel·lència, l'ICIQ servirà de viver de nous científics i de nexe d'unió entre universitat i empresa.
En aquest sentit, cal destacar l'acord de col·laboració a què s'ha arribat amb l'empresa Repsol/YPF, i que s'espera ampliar aviat amb altres empreses del sector.
Amb aquest centre, juntament amb la Facultat de Química de la URV, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ), i del Servei de Tecnologia Química (STQ), la zona de Tarragona esdevindrà un dels pols, no només de producció, sinó també de recerca química més importants del sud d'Europa. |
L'historiador Joan B. Culla escriu a L'Avui del dia 2 d'abril un article d'interès sobre el cas Companys, una vegada coneguda la resposta de la Fiscalia de l'Estat que nega la tramitació de la demanda de revisió del procés judicial al Tribunal Suprem sol•licitada pel Govern de la Generalitat, tot argumentant que no s'escau perquè, de fet, la Llei de la Memòria aprovada l'any 2007 ja ve a representar una anul•lació de facto.
Al Congrés dels Diputats s'està tramitant la reforma del Codi Penal.
D'aquí que Esquerra hagi posat damunt la taula la despenalització del top manta.
Ho hem fet amb la presentació d'una esmena per modificar els articles 270 i 274 (que regulen la propietat intel•lectual i industrial) a fi que es deixi escrit que les penes contigudes en ambdós articles no s'apliquen quan els beneficis obtinguts no sobrepassen els 400 euros.
Fins ara, els jutges poden aplicar una pena d'entre sis mesos i dos anys o multes que, atenent a la pobresa absoluta de la persona que s'hi dedica, acaben sent impagables, la qual cosa comporta, finalment, presó.
En la passada legislatura, finalment, es va aprovar l'Estatut del Treballador Autònom, el primer marc normativitzador d'un cert abast de l'activitat dels treballadors per compte pròpia i dels anomenats autònoms dependents (els qui depenen econòmicament, almenys en un 75% de llur moviment econòmic, d'un únic client).
De fet, en el procés cap al ple assoliment per part d'aquest col•lectiu dels mateixos drets que els treballadors per compte aliena s'havien anat aconseguint millores, d'entre les quals el reconeixement de la prestació per baixa per accident de treball o la de l'any 2007 arran de reconèixer la possibilitat de contractació per part de l'autònom de membres de la família.
Pocs dies després que Esquerra hagi presentat una iniciativa parlamentària, per primera vegada a l'Estat espanyol, perquè el Congrés dels Diputats debati el reconeixement del genocidi armeni com a Crim contra la Humanitat, ens arriba la notícia de l'amenaça aixecada pel primer ministre turc Erdogan de deportar cent mil ciutadans armenis que, en l'actualitat, treballen a Turquia.
La manca de reconeixement de l'extermini d'un milió i mig d'armenis durant i després de la primera guerra mundial ha esdevingut el veritable escull a superar per la societat turca del primers anys segle XXI per fer possible la integració de Turquia a la Unió Europea.
Es ben cert que al poder econòmic, quan li ha calgut endegar processos durs de reconversió industrial, sempre li ha resultat més avantatjós que al capdavant de les reformes hi hagués un govern progressista (recordeu el paper galdós del PSOE a la dècada dels vuitanta del segle passat).
El mateix val per a l'Església catòlica, si més no per a la de l'Estat espanyol postfranquista.
De fet, existeix una frase de l'arquebisbe Tarancón que afirmava que, als catòlics, els surten més a compte governs d'esquerra que no pas els de la seva corda.
Amb l'emoció que m'ha transmès la seva mare telefònicament, rebo la notícia de l'alliberament del ciutadà Amadeu Casellas.
Esperàvem que la sortida de la presó fos dilluns, però finalment no es va dur a terme fins el dimarts.
Tant se val vint-i-quatre hores més a la presó per a un ciutadà a qui se l'ha tingut tancat –i castigat- més de vint-i-tants anys, malgrat no haver comès mai cap delicte de sang.
Finalment, la Subcomissió, creada al Congrés dels Diputats el 17 de febrer de 2009 arran d'una iniciativa d'Esquerra pactada i signada posteriorment amb el PSOE, ha elaborat les conclusions sobre la reforma de la llei de l'any 2006 a través de la qual es va modificar la Llei de Propietat Intel•lectual.
Aquestes conclusions s'hauran de posar la setmana vinent a debat i votació, però ben segur que s'aprovaran perquè ja han estat prèviament pactades pels representants de cada un dels Grups parlamentaris presents en la Subcomissió.
Encara que fins fa quatre dies deia tot el contrari, ahir el ministre Corbacho va continuar defensant a capa i espasa la necessitat de retardar l'edat de jubilació als 67 anys.
Certament, un informe del seu ministeri garanteix el superàvit fins als 2023 i la sostenibilitat fins al 2029, raó per la qual no tenen explicació les presses que, de cop i volta, té el govern, sobretot si es té en compte que la mateixa Comissió Pactos de Toledo ja està treballant les recomanacions sobre les modificacions que s'han d'anar introduint de manera consensuada.
A les primeries de desembre ens vam desplaçar fins a Lanzarote per manifestar i renovar directament la solidaritat republicana envers la causa del poble sahrauí, personificada en la figura d'Aminatu Haidar.
Des d'allí, ens vam comprometre a mantenir la màxima pressió sobre el ministre Moratinos.
Certament, la pressió parlamentària conjunta va comportar que el parlament aprovés –amb l'abstenció del PP- una resolució favorable al retorn d'aquesta activista.
Dimecres debat i votació transcendent al Congrés en favor de la demanda de reconeixement de Kosovo per part de l'Estat espanyol.
De fet, durant la campanya electoral ens hi havíem compromès, de la mateixa manera que també van fer-ho els nacionalistes bascos.
A diferència d'ells, però, Esquerra va complir amb la presentació de la iniciativa i, després de dotze mesos, ja podem dur-la (per raons de quota, en ésser un Grup parlamentari minoritari, hem hagut d'esperar fins ara). |
Els Mossos d'Esquadra han denunciat penalment un motorista dels Prats de Rei que va ser enxampat circulant a 183 km/h per la carretera de les Maioles (BV-1031), entre Òdena i els Prats.
La velocitat màxima en aquesta via és de 90 km/h, de... |
Rubalcaba i Navarro, en una imatge d'arxiu
El PSOE i el PSC estarien negociant la ruptura que suposa reconèixer una total autonomia per part dels dos partits, segons afirma El Mundo.
Els socialistes catalans podran marcar les seves pròpies polítiques sense interferències i defensar el dret a decidir, agradi o no a la direcció central.
La idea és que el nou marc estigui llest per ser presentat i, si escau, aprovar-lo en el Consell Territorial (conegut entre els socialistes com Santillana II), que se celebrarà el proper mes de juny.
"La filosofia de l'acord suposa reconèixer una total autonomia per part dels dos partits, en un esquema semblant al que regeix les relacions entre la CDU i la CSU a Alemanya.
Aquest model ja va ser estudiat per l'expresident de la Generalitat José Montilla, però, finalment, no es va atrevir a posar-ho en pràctica", explica el periodista Casimiro García-Abadillo.
"Segons fonts coneixedores de la negociació, el nou protocol establirà que el PSC pugui marcar les seves pròpies polítiques sense interferències del PSOE.
És a dir, podrà defensar el dret a decidir agradi o no a la direcció del PSOE".
"Algunes fonts adverteixen que la negociació contemplarà que el PSC no pugui acudir als congressos del PSOE, alhora que renuncia a tenir representació a l'Executiva del partit (ara compta amb dos representants en aquest òrgan de direcció).
Per descomptat, el PSOE tampoc no podria intervenir en els congressos del PSC ", indica.
"No obstant això, en el nou acord que estan cuinant mà a mà la número dos del PSOE, Elena Valenciano, i el secretari d'Acció Política del PSC, Antonio Balmón, s'acceptaria la possibilitat que els membres del PSC puguin participar en processos de primàries del Partit Socialista a la presidència del Govern.
Aquests aspectes de la negociació, segons fonts coneixedores de la mateixa, "no es tancaran fins l'estiu".
"Respecte a la representació al Congrés, el nou protocol establirà que el PSOE i el PSC formaran part del mateix grup parlamentari, tot i que el PSC tindrà llibertat de vot, tal com va passar precisament en la votació sobre el dret a decidir", conclou.
Aquests no trencaran mai, els úneix l'odi a Catalunya i l'amor per la seva nació espanola.
tinu.)amb el PSOE, per no perdre tambe alguns vots catalanistas...?.Pro per altre banda, tornen a proclamar L'Estat federal juntament amb el PSOE...,o sigui que no entenem rés.Sabem que el Sr.Iceta amb una fundació estar negociant amb el PSOE aquesta sortida.....,tot plegat per frenar CATALUNYA
¿ A quí volen enganyar..?No saben com sortir del embolic en qué es troven,i veuen amb perill posibles aliances d'esquerras( pactes de perdedors..) que els treuríen vots del area metropilitana.Devant d'quest panorama, tornen a sugerir una ruptura (con
És important que el PSC recobri la seva plena sobirania.
A partir d'aquí, les relacions que mantingui amb el PSOE o amb la resta partits socialistes europeus serà des de la igualtat, no des de la subordinació.
Si aquesta notícia és certa, encara s'entedrà menys que un PSC autònom del PSOE defenci a ultrança la unitat d'espanya.
Cada dia els comprarà menys gent... i me'n alegro molt.
perfecte que trenquin definitivament a veure qui collons vota al PSC.....federacio catalana del PSOE ja o tothom a ciudadanos.3 Olga, Barcelona.
Nomada, No pequis d'optimista que qui va perdre les eleccions a Catalunya hi ha quedat molt clar va ser el PSOE que el van deixar de votar els PSC per que no anesin els vots a Madrid..2 fran, Arenys de Munt.
T'imagino a dalt del camell amb la bandera espanyolata cantant el cara al sol, sol com un mussol..1 pol, tarragona.
Bona notícia per Catalunya, els sucursalistes de Madriz se'n adonen que amb Madriz no hi ha res a fer.
Ara toca fer una esquerra catalana GENS espanyolata.
Aquests paios no se separaran mai, ni amb lleixiu.
Altre cosa, és que facin tots els papers de l'auca, per fer veure això i tot el contrari. |
El sobiranista espavilat (sobiranista principatí, em referesc) és aquell que llegeix un article sobre la situació política de Balears i diposita a la pàgina web de l'ARA un comentari d'aquest tenor: "Bé, molt queixar-vos, però (ehem, ehem) què feu votant el PP?
Qui no vulgui pols que no vagi a l'era".
Hi ha una altra categoria de sobiranista espavilat que te les enfloca d'una altra... |
Faltant així el respecte a les dones que realment u son. -Ets tu la maltractadora, però clar, a mi ningú no hem creurà. -Ets tu la que hem va posar unes banyes de collons amb aquell home també casat i afillat. - ets tu la que va de martir, donan la culpa de la teva poca bona fe al les parelles que has tingut. - Ets tu la que quan veu un euro perd el cul. - Ets tu la que juga amb els demes i fa falses promeses. -Ets tu la super divina que viu nomes de falses paraules. l ́unic que hem sab greu de tot això es que ja no tornaré a veure als nens i això hem fa mal.
Però d ́altra banda estic be, ja que desde que vaig marxar la meva vida torna a ser el que era, i torno a ser jo en Marcos, ja no soc la merda que hem vas fe sentir.
Nois, fa dies que no entro al xat i m'he limitat a llegir aquest article sense saber-ne el context.
En tot cas, fóra bo haver sabut de què anava el tema... esborreu el meu comentari i no el tingueu en compte.
De totes maneres, l'únic a dir és que feu el millor pels nens.
Així evitaría què alguna de les parts, o el que fore encara pitjor, què ambdes parts, creguin què favoreixo a l'altra.
Prenc el risc de "quedar malament" amb totes dues persones: bugy i mrcs72.
Però vull què sàpigan què, com jo els vaig coneixer, primer en els blogs del xat.cat i després en persona, Tots dos em van "caure bé".
Tinc respecte i apreci per tots dos, i per tant em sap greu què la relació no hagi anat com tots esperavem.
Segurament tant un com l'altre SENT què la culpa és de l'altre.
Com diu na Yolandaba: "A una historia sempre hi han dos bandes, i ningú esta amb la total posesió de la veritat".
mrcs72, comprenc què et sentis molt dolgut i per aixó t'ha sortit tanta "mala bava" al blog.
Si demanes disculpes, per medi del blog, no et rebaxarà el teu prestigi com a company del xat, al contrari, mostrarà què ets humà i què si t'has passat en les teves expresions, com a conseqüencia dels teus sentiments ferits.
bugy, tu també et sents ferida per el mal camí què va pendre la relació amb en Marcos.
Només puc dirte què si no va anar com tots dos volíou, ho hem d'acceptar, com una mala sort, què no estava per realitzar-se i què el millor és procurar borrar la mala experiència sense rancunia.
Esteu d'acord en què ja ha passat, i val més no remenar-ho.
En cetic probablement diría què com menys es remeni fa menys pudor.
l'anima ofegada entre tant d'odi i rabia, no deu poder ni respirar, i si continues així morirà i passaras a ser una persona gris, molt gris.
No se a qui li aboques tanta merda.... però estic segura que no et portarà enlloc...
I potser et deixes una part de responsabilitat, la teva pròpia, en les relacions mai un es bo i l'latre dolent, això passa a les pelis o a les novel·les....
Fins i tot en les coses més inverosímils tu hi tens part de responsabilitat, i entonar el mea culpa descolapsa aquesta ànima tant enmalaltida que tens.
I per últim potser caldrien unes disculpes, perquè aquest retrets en públic, mig mal explicats, sense context...poden ferir algú... i si aquesta era la voluntat doncs no vas bé.... i si no ho era i només pretenies desfogar-te, doncs aquí calen disculpes...
Se que el missatge no t'agradarà, però tu ens has donat entrada a opinar i solo dir el que sento i penso... per aquest ordre.
Però també estic segura, perquè m'he llegit els blocs anteriors, que hi ha una personeta rera tot això i que si hi reflexiones, segur que faràs un pas endavant.
Pero.. tu creus que diu molt de tu com a persona.. fer-ho d'aquesta manera?
A una historia sempre hi han dos bandes, i ningú esta amb la total posesió de la veritat.
"La descripció que Juan ens fa de Pere... mes ens serveix per coneixer a Juan que no pas a Pere" Pensa-ho, pot ser descobreixes quelcom interessant.
Bricks la merda de la que parles, i els fills són meus odi-rabia, ell no és el seu pare, ell només va ser una de tantes equivocacions.
Mil gràcies, peixet preciós, tu que saps qui sóc, però no pateixis per mi ja saps que tot això és aigua passada, un petonasso.
saps de que va la historia? un consell, no suquis el pa amb la llet agre... pel que fa a tu, marcos, m'abstindré de dirte res, no per ganes, si no per un respecte a algú que tu aquí poses a parir... un consell per tu, renta la roba a casa, que prouta en tens per rentar...
I mira, si has estat capaç de veure tot això, és ara quan has de tirar endavant.
I tranquil... els teus fills, que sempre seràn teus, tard o d'hora veuran la diferència entre les coses bones i dolentes.
Tu seguiràs endavant i te'n sortiràs, i ella sempre més seguirà sent una grandíssima merda.
No desesperis, tot s'arreglarà, i sigues feliç per no haver de passar ni un sol dia més al costat d'una persona així. |
Diàleg Jordi Pujol Expresident de la Generalitat de Catalunya
Gràcies, Unesco És sabut que després de la Segona Guerra Mundial el món va voler establir unes bases que garantissin la seguretat i la pau mundials.
Afortunadament es va produir una reacció mundial positiva i valenta, i fins i tot podríem dir d'entrada generosa i optimista.
Dic d'entrada perquè aviat varen començar les desavinences i les ruptures.
Però, tot i així, durant un temps es varen crear institucions i es varen prendre orientacions constructives que han ajudat a evitar conflictes catastròfics d'abast mundial.
Al capdavant d'aquestes institucions i en el camp pròpiament polític es va crear l'ONU, en l'àmbit econòmic, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, i molts altres organismes especialitzats en diversos àmbits.
Tots ells centrats en bona part en la preocupació pel progrés econòmic i social i per la seguretat i la pau.
S'ha de dir que, malgrat les seves limitacions, no hi ha dubte que sense aquestes organitzacions el món en tots els sentits hauria progressat menys.
Però el nou món que es va voler construir als anys quaranta no podia deixar de tenir en compte que el progrés i la plenitud dels homes són també un fet de cultura, de coneixement científic, de formació moral i intel·lectual, i, per tant, d'identitat (per tant també, entre altres coses, de llengua).
I per això, enganxada a l'ONU pròpiament dita, es va crear l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco).
Fou una sàvia decisió, fruit d'una visió àmplia del que és la persona i del que ha de ser la societat.
Per a un país com Catalunya tot això té una particular importància.
En primer lloc, perquè és el nostre deure col·laborar, ni que sigui amb una molt i molt gran modèstia, al progrés general del món.
I de passada cal fer una observació: aquesta molt i molt gran modèstia, conseqüència del nostre pes polític en el món, no ens eximeix de fer tot el que estigui al nostre abast.
Perquè si no féssim la nostra aportació potser el món no ho trobaria gaire a faltar, però nosaltres, els catalans, sí.
Perquè fer-ho és per a tothom –també per a Catalunya– una exigència ètica, i un país que no té en compte això perd pes moral, perd raó de ser, i la seva identitat en queda ferida.
I no té dret a reclamar tot el respecte a què altrament té dret.
I en un terreny més concret cal deixar clar que, si bé en el camp dels Estats –que és el de l'ONU– Catalunya té pocs arguments per a fer-se escoltar, en el de la Unesco en principi en té molts més.
Perquè ningú no pot negar que Catalunya té una llengua i una cultura vinculada amb aquesta llengua, una demografia no negligible, una història brillant i avui mateix una vitalitat remarcable.
I que això constitueix un actiu humà notable.
Que té dret a ser tingut en compte, per l'Estat espanyol i pels organismes internacionals que per pròpia raó de ser han defensat actius així.
Per tant, té tot el sentit del món que Catalunya, com a societat i com a entitat política, s'hagi interessat per la Unesco, pels seus valors i els seus objectius.
I que, per tant, hagi demanat més d'un cop –al govern espanyol i a la mateixa Unesco– que es trobi la manera de poder ser-hi present, ni que fos a través d'un estatus especial dintre de la delegació espanyola.
Catalunya no té sobirania en política internacional o militar o d'orientacions econòmiques d'abast molt general, però pel que fa a la seva llengua pròpia, a la seva cultura pròpia i a l'educació de la seva gent en els seus valors propis sí que n'ha de tenir.
Perquè tot això forma part del ser i no només del fer d'un poble.
Tanmateix aquesta petició, feta més d'un cop a diferents governs espanyols i comentada també al més alt nivell de la mateixa Unesco, no ha estat mai ben rebuda.
Amb l'excepció de l'especial interès manifestat al seu moment per en Federico Mayor Zaragoza.
Però la nostra fonda convicció que Catalunya –la seva llengua, la seva cultura, les seves universitats i el seu ensenyament– no pot acceptar l'exclusió dels alts nivells mundials i, per altra banda, que ha de contribuir en el que pugui als objectius nobles i positius de la Unesco va fer que fa 25 anys es creés el Centre Unesco de Catalunya, el qual ha tingut molta vitalitat a Catalunya i ha merescut una alta valoració per part de la Unesco.
És a dir, ha contribuït a difondre Catalunya endins l'ideal de progrés humà de la Unesco i, Catalunya enfora, ens ha prestigiat.
I tot això mereix, en aquest 25è aniversari, felicitació i agraïment.
Expresident de la Generalitat de Catalunya |
Una característica de l' Argentina és la imprevisió amb què s'articulen les coses.
Aquesta imprevisió et pot treure de polleguera però també és possible que generi situacions molt creatives, inesperades, sorprenents.
Doncs bé, d'aquesta segona mena de resultats de la imprevisió en va resultar fa unes setmanes un viatge llampec a l'Uruguai.
Un mail dimecres, una trucada dijous i el diumenge em trobava dalt d'un cotxe amb tres desconeguts recorrent els quasi mil quilòmetres que separen Bell Ville de Montevideo.
El motiu de fons és que s'hi celebrava un congrés sobre Educació i Tecnologies de la Comunicació i Educació (TIC).
Els meus companys de viatge eren d'un partir polític de la província i jo hi anava en qualitat d'entès en la matèria per part d'un grup que hem muntat per aquí.
De fet, el més maco és que tot el que vaig viure se socialitzarà en unes jornades locals.
Però anant a pams, us explico una mica el viatge.
Cal dir primer que les planures de la Pampa arriben fins a Rosario i prou.
No és que després hi hagi muntanyes -ni una fins al turó que envolta Montevideo i li dóna nom– sinó que el terra és una permanent ondulació que anomenen "serrucho".
Així a Rosario tocava travessar el riu Paranà.
Perquè ens entenguem i puguem calibrar-ne l'amplada, en tota l'Argentina només hi ha cinc llocs per travessar-lo.
El pont que vam fer servir – Complejo Rosario Victoria - és l'últim construït.
Es tracta d'un megapont d'uns dos quilòmetres que després, a més petita escala, es va repetint durant 32 quilòmetres a través d'illes i braços del "pare dels rius" en llengua guaraní.
Em comentaven els meus companys de viatge –un d'ells un uruguaià de 65 anys que havia estat amb els tupamarus del president actual del seu país- que quan és època de pluges quasi tot el temps la carretera –elevada– passa entre les aigües.
Quan s'arriba a l'altre riba, Victoria, comença una altre província argentina que juntament amb d'altres forma el litoral o la Mesopotàmia.
Evidentment viatjar per la Mesopotàmia, a mi, ja em semblava fascinant.
Aquest és el paisatge que deia abans de contínues ondulacions i que fa que, en qualsevol moment, t'imaginis que veuràs la casa de la Dorothy del "Mag d'Oz" a Kansas.
La Mesopotàmia austral està demarcada pel riu Paranà a l'oest i pel riu Uruguai a l'est (que marca les fronteres argentines amb l'Uruguai i el Brasil més al nord).
El coneixia més al nord però a Gualeguaychú, prop ja del delta on s'uneix amb el Paranà per formar el Río de La Plata, l'amplada és més que considerable.
Vam passar pel pas fronterer que havia estat tancat els darrers tres anys arran dels conflictes amb la pastera finlandesa Botnia.
Amb una historia singular tot i haver format part del Virregnat de la Plata i ser destinat a ser una província més de les províncies unides del sud (l'actual Argentina).
Semblant a Buenos Aires però molt més petita.
Sense tants gratacels i amb avingudes i carrers més amples.
Cases senzilles i maques sense ostentacions.
De fet s'hi fa difícil veure el contrast –tant clar a Buenos Aires– entre els més pobres i els més rics.
Un ritme més pausat i de dimensions agradables.
Just davant de les costes de Montevideo l'aigua ja és una barreja entre la dolça del Río de la Plata i la salada de l'oceà.
A més, per ubicació, fa que el mar el vegis com a la Barceloneta.
Hi ha una rivalitat forta entre uruguaians i argentins des de sempre i el títol del post és per la manera amable –són milers els uruguaians que viuen a Buenos Aires, per exemple– amb què és conegut el país per la gent d'aquest cantó del Río de la Plata.
També, cal dir-ho, és un dels llocs on va a parar el diner negre argentí.
Foto 2: Marxant de Montevideo veient el turó i al seu peu el port.
Foto 3: A la platja a prop de l'hotel.
Cal dir que el Congrés va coincidir amb el Barça-Madrid i els meus companys de viatge en van voler deixar constància.
De les eleccions catalanes poc en vaig saber ja que em va agafar viatjant.
En una estació de servei amb wi-fi en vaig consultar els resultats. |
Celebració de l'Any Nou Xinès a Pamplona
La Xarxa Navarresa d'Estudis Xinesos inaugura el seu cicle anual d'activitats amb la celebració de l'Any Nou Xinès.
Aquest any, el 7 de febrer de 2008 del nostre calendari s'iniciarà l'any nou llunar que serà el conegut com Any de la Rata.
Les activitats es composaran d'un documental, un curs de cuina i una xerrada audiovisual. |
Des de sempre Carles Batlle s'ha mostrat preocupat perquè els autors de la dramatúrgia catalana actual, la que es va començar a desenvolupar al llarg dels noranta no mostrés curiositat o interès per tractar en les corresponents propostes dramàtiques de la seva realitat històrica immediata, passada o present.
En correspondència amb aquesta reflexió, va escriure el monòleg Bizerta 1939 (2001), que és el punt de referència i origen immediat de Zoom, tot partint d'una anècdota viscuda pel seu avi matern, Agustí Jordà, a propòsit d'una situació real poca coneguda que es va esdevenir en els últims moments de la Guerra Civil Espanyola.
Els autèntics fets històrics, que constitueixen la base de l'escriptura de Zoom són els següents: el 4 de març de 1939 es va desencadenar una insurrecció militar de signe franquista en la base naval de Cartagena justament quan a Madrid triomfava el cop d'estat del coronel Casado de l'exèrcit republicà.
Davant de la inevitable derrota republicana, l'endemà mateix, l'esquadra comandada pel capità de corbeta Miguel Buiza va decidir salpar de manera immediata cap a la base militar del port de Bizerta, a Tunísia, on la Marina francesa s'hauria de fer càrrec de l'espanyola.
L'expedició de la flota republicana era constituïda per un total de 3.800 militars i 350 civils.
Després de desembarcar el 7 de març, els expedicionaris van poder escollir entre tornar a Espanya (teòricament podien fer-ho tots aquells que no havien comès cap delicte de sang) o quedar-se a Tunísia.
Un nombre proper a les 1.600 persones que van decidir quedar-se al continent africà, entre les quals cinc oficials afectes a la causa republicana, van ser internats en el camp de concentració de Maknassy prop del desert en unes pèssimes condicions de vida i treball.
Els oficials mes afectes a la causa franquista, els qui menys tenien a perdre en el fons, van tornar a la península.
Tot partint d'aquesta realitat històrica, i atesa la seva doble condició de dramaturg i teòric teatral, Batlle no ha desaprofitat l'avinentesa de convertir la seva obra de creació en un banc de proves d'aplicació preferent de les seves reflexions dramatúrgiques.
A Zoom fa un pas més endavant en relació amb la seva idea de drama contemporani i amb una de les seves preocupacions essencials expressades com a teòric, el tractament del punt de vista o la focalització múltiple.
L'autor teatral proposa un treballat i intel·ligent joc dramàtic, carregat d'intriga i suspens, que tal vegada pot inicialment desconcertar el lector/espectador.
Zoom presenta dos plànols de la «realitat» amb dues històries i dos temps aparentment diferenciats.
El primer plànol s'esdevé el 6 de març de 1939, un clar correlat literari dels fets històrics esdevinguts; l'altre se situa exactament setanta anys després, el 6 de març de 2009.
En la primera trama, Batlle literaturitza i focalitza un fet particular del passat en la figura de Marc Blanch, el comandant del destructor Lepanto, que qüestiona la decisió dels seus superiors de lliurar la flota republicana al govern francès, mentre se sap manipulat per la Dona, una antiga amant, i vigilat per la marineria representada pel Mariner; en la segona, dos homes i una dona, vinculats a la producció i al guionatge d'una pel·lícula, es proposen escriure la història del capità setanta anys després dels fets.
Carles Batlle es mostra especialment hàbil en la confecció d'una estructura dramàtica que aspira a mantenir en tensió i amb la boca badada l'interès del lector/espectador, tot suggerint-li i anotant-li aspectes i elements, que li permetin construir vincles entre fets i personatges d'una i altra història.
Tanmateix el lector/espectador haurà d'esperar a la tercera i última escena per saber si podrà tancar definitivament la boca tot endreçant les trames i lligant les peces del trencaclosques, o haurà de desistir-hi, perquè l'autor, enginyós i juganer alhora, li demana que s'esforci un xic més per descobrir les complexes regles del joc dramàtic ordit.
De manera expressa al lector no se li poden escapar determinats detalls de l'estructura dramàtica que ha confegit el dramaturg.
N'anotaré un d'essencial: el distint paper que atorga a les didascàlies en el decurs de les tres escenes.
El caràcter més personalitzat de les acotacions de la primera escena xoca amb el tractament convencional que reben en la segona i amb el més ambivalent de la tercera.
En la primera escena el «narrador» que sorgeix de l'acotació, com si «representés» el lector/espectador, introdueix, comenta i condueix de manera desinhibida i amb intenció una història.
No s'està de remarcar la singularitat artística del text i una trama, que l'ha mantingut tens i de la qual n'assenyala les seves impressions al final de l'escena primera, un cop s'ha precisat el context i el conflicte del capità.
Tot seguit, el lector és convidat a passar a una segona escena que, segons l'ambivalent disposició establerta per l'autor, podria ser la primera, si fos una obra dramàtica d'aquelles que són completament explícites, que «s'entenen» del tot.
Perquè el que succeeix és que els fets són contemplats i valorats des d'una nova perspectiva.
Ara parlen de la història de la primera escena que han de reconstruir en termes de «ficció», sobre la qual discuteixen, en què l'Altre reclama un respecte per la història «real» als dos guionistes que dubten i especulen sobre les característiques dels protagonistes del text que escriuen.
Discuteixen sobre la trama amorosa d'un capità i la dona d'un ambaixador, que traspassa a la seva pròpia, la del guionista i la dona de l'Altre en un procés de dissolució de la «història» en la «ficció».
Més enllà de les possibles identificacions i fusions que es puguin crear entre uns i altres personatges, la nova perspectiva del relat fa dubtar el lector perquè els fets no són ni compresos ni traslladats a la «ficció» en els mateixos termes de l'escena primera.
L'espai potser és el mateix, però, és distint, com també ho són la il·luminació i la manera de vestir dels personatges.
Ah, i què hi fa l'Altre dins un bagul amb un parell de guions?
La possible solució al doble conflicte, als dos guions, ens l'ha de proporcionar la tercera escena, o potser també la segona per indicació de l'autor.
Resoldrà l'autor el què de la Història?
El cas és que no ens hem mogut del mateix lloc al llarg de les tres escenes, som a la cabina d'un vaixell, com assenyala l'anotació que manté ara el caràcter impersonal de la segona escena amb quatre significatives acotacions que formen part del text i l'espectacle.
Ens encarem exclusivament amb l'Home i la Dona guionistes?
Això sembla, si més no tots dos reconstrueixen els fets de la primera escena, del capità i la dona de l'ambaixador, com també els dubtes de l'Home, alhora que es mostren perplexos sobre l'essència d'ells mateixos.
El seu passat és reconstruït d'una manera diferent de com tal vegada el van viure.
On són de nou els límits entre la «història» i la «ficció» d'un guió de pel·lícula?
A la fi, el lector de Zoom sap fer-se càrrec de l'originalitat d'un text en què la discontinuïtat, la fragmentació i el punt de vista múltiple el situen en una disjuntiva ben distinta a la d'un text convencional, en un enfocament més complex i alhora més obert i menys condicionat per una ideologia determinada a l'hora d'encarar-se a la Història, tant la que es vincula als grans episodis com als fets més particulars o petits.
En síntesi, Batlle ens ofereix una proposta genuïna i insòlita, que es correspon completament amb un moment històric tan complex i desconcertant com ho és el de les acaballes de la primera dècada del segle XXI. |
Celebrada a Sant Pere de Riudebitlles la primera trobada de balls de cintes
El passat diumenge 31 d'octubre coincidint amb la festa del most i amb el 15è aniversari de les Dansaires Riudebitlles va tenir lloc la primera trobada de balls de cintes o gitanes.
A la trobada hi van participar els grups de La Torre de Torredembarra, Lavern, Guardiola de Font-Rubí i Sant Pere de Riudebitlles.
A partir de 2/4 d'11 del matí els diferents grups de dansaires van anar arribant a la plaça de l'església.
En primer lloc se'ls va oferir un bon esmorzar i seguidament van poder disposar d'una estona per assajar i per mirar les fotografies de l'exposició "15 anys en imatges", un recorregut per les diferents ballades realitzades per les Dansaires Riudebitlles.
A la sortida de missa va començar l'exhibició dels diferents grups començant pel grup de Torredembarra que ha començat a ballar aquest mateix any, seguidament va actuar el grup de Guardiola de Font-Rubí, que es van estrenar fa dos anys, en acabar van ballar el grup de Lavern, que aviat celebraran el seu desè aniversari i finalment va ballar el grup amfitrió, que aquest any celebra el seu 15è aniversari.
La celebració va finalitzar amb una ballada conjunta dels quatre grups participants amenitzada pel grup de grallers el Xerics.
Cada grup va rebre com a obsequi de la diada una ampolla de cava amb una etiqueta commemorativa i els diferents participants van ser obsequiats amb un punt de llibre i un estoig amb 3 xapes del grup de dansaires Riudebitlles.
Com no podia ser d'altra manera, per deixar constància d'aquesta primera trobada, abans de marxar els diferents participants es van fer una fotografia de grup.
Tots els grups van valorar molt positivament la trobada i no es descarta que properament se'n pugui celebrar alguna altra en un altre municipi de la comarca. (noticia apareguda a www.penedesdigital.cat) |
Les senyeres conquisten Cornellà-el Prat en un partit en què no es va aconseguir el ple
Catalunya va oficiar un any més el seu ritual esportiu nadalenc més reconeixible.
Han canviat les circumstàncies, i també l'escenari (s'estrenava l'estadi de Cornellà-el Prat) i fins i tot la data, ja que l'amistós corresponent al 2012 es va disputar ja entrat el 2013.
Canviarà el seleccionador -Johan Cruyff va dirigir l'últim dels seus quatre invictes partits des del 2009- i passen els jugadors: Sergio González va rebre un homenatge per la seva fidelitat i fins i tot va marcar de penal al minut 3 abans de ser substituït poca estona després.
Però la cerimònia reivindicativa més notable de les seleccions esportives catalanes es va desenvolupar segons el guió previst i seguint tots els passos reglamentaris, encara que amb menys públic de l'esperat.
Les senyeres i, sobretot, les estelades, es van ensenyorir d'unes grades entregades que, al minut 17 i 14 segons de cada meitat, van prorrompre en crits d'independència.
Va ser el més repetit, abans fins i tot del minut zero.
Una enorme bandera amb l'estrella va presidir en moltes ocasions les grades, i una pancarta al lateral verbalitzava l'eslògan d'una campanya.
Catalonia, Europe's Next State deia la tela, patrocinada per dos mitjans de comunicació escrits i la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, a més de l'Assemblea Nacional Catalana.
Una altra pancarta presidia el gol nord: Independència Països Catalans.
EMBÚS MONUMENTAL / Només la novetat de l'escenari i el seu difícil accés en les hores puntes en dies laborables va entelar una festa que no va aconseguir omplir l'aforament de l'estadi de l'Espanyol en bona part a causa dels enormes embussos que es van produir en les dues rondes d'accés.
Van ser multitud els espectadors que van arribar molt tard a les seves localitats i les autoritats a qui els va passar el mateix.
El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va lamentar el fet que els monumentals embussos en els accessos impedissin que el flamant estadi espanyolista presentés un aspecte millor que aquells 27.234 espectadors capaços de superar totes les adversitats, com el mateix país presidit per Mas.
«Podia haver sigut millor en aquest aspecte, però ha estat bé», va assegurar Mas, que no va ocultar les dificultats que l'esport català haurà de superar per obtenir el reconeixement internacional malgrat les inequívoques demostracions anuals.
«S'ha de reconèixer que qualsevol pas endavant en aquest aspecte ens està costant Déu i ajut.
No ens ho posaran fàcil», va afegir el president català.
En aquest aspecte, Mas va lligar les possibilitats d'èxit de l'esport al del govern mateix.
«Si Catalunya es pot constituir com un Estat, també hi haurà reconeixement internacional per a l'esport», va dir el president, que va voler destacar l'aportació de Johan Cruyff en aquests poc més de tres anys com a seleccionador català.
«UN GRAN ESFORÇ» / «Ens ha donat prestigi i promoció internacional.
Li dono les gràcies per haver-se prestat a representar aquest paper, com a home de primer nivell del futbol mundial», va assegurar Mas de Cruyff, que abans de començar el partit es va dirigir al públic agraint-li que anés a animar «la selecció del nostre país».
Cruyff va eludir pronunciar qualsevol paraula en català, cosa que li va valer algunes esbroncades.
Cornellà-el Prat no es va omplir en l'últim partit del Profeta.
«No podem estar contents, volíem omplir l'estadi i no ha pogut ser.
Estem fent un esforç molt gran i la gent hauria de respondre», es va queixar el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau. |
Marti com rius amb la foto que buscas i els teus amics de CIU no els rius
ELS DEL PP DONARAN LA CAMPANADA, JA HO VEUREU!!!
"oju", aquets son els de "sempre contra Catalunya", ja sabeu el cognom Camacho porta mals records.
Al PP ni les escurrialles, cap diputat per Tarragona.
Manda webs, què diria el poeta! 7 anys de tristpartit, Catalunya tocada i enfonsada i encara hem d'escoltar la cantarella de contra el PP...Quin flac favor li feu a Catalunya els qui us dediqueu a carregar contra el PP pel simple fet de ser del PP i no opineu de les seves propostes!
Espero que no us endugueu ni un diputat de les nostres comarques.
Aquesta catalanofobia que demostra el partit ha d'acabar passant-vos factura.
Als tarragonins, ens interessa més continuar sent una província d'Espanya que no pas una (o dues o tres) vegueries de Catalunya.
Hi ha moltes opcions independentistes però, de constitucionalistes, només en tenim dues: PP i C's.
Els que no som independentistes, ens haurem de dividir entre aquestes dues opcions.
Sembla lògic pensar que el PP acabarà pujant, perquè els catalans ja n'estem molt farts de tants polítics que, enlloc de resoldre problemes, només saben captar i pidolar.
Tot l'any rajant dels catalans i ara venen a Tarragona el Luna y la Alicia a buscar vots per a poder seguir vivint acostes de la catalanofobia
Andreu sisplau pensa una mica i si pots escolta els teus mitjans de comunicaió( interecononmia i veo7) q nomes fan que criticar-nos i no proposen res per la nostra cuiatat, si cal un canvi i brusc, aixi que el més factible i que tanca la porta als problemes d'invercions, feina i crisis, es l'indepèndencia!
q fan akts aqui! q marxin al seu país!
Imagineu lo malament que ho ha fet el tripartit i lo "és prou penós" (que diria el montilla) que ho han fet, i com ens han enganyat als catalans (sobretot ERC i les seves penoses batalles de poder i butaca), per fer que veiem les propostes del PP com a no tant descavellades i disbarats.
Un partit que ataca catalunya, i tot i així, votar PSC-ERC-VERDS fa venir més mal de panxa que als pperos.
Com ho han arribat a fer de malament el dimonis de tirparit!
Tota la vida d'esquerres, i ara fins i tot em fan més mania que el pp!
Com us ho heu fet colla de polítics barruts?
Intereconomia i Veo7 no critiquen tots els catalans.
Tres... i els que facin falta per rescatar Tarragona.
Només cal llegir el Diari de Tarragon aquests últims dies per veure qui son els que treballan per la ciutadania i qui els que estan en campanya per intentar mantindre la cadira.
Jo he confiat fins ara en CiU, però no estic d'acord amb la seva deriva independentista.
Potser es hora de donar un vot de confiança als populars.
A Intereconomia només per parlar en català et menyspreuen amb l'original insult de "paleto".
A Tarragona ciutat defensen per mitjà de tanques publicitàries la pervivència de la província.
¿Algú ha vist alguna d'aquestes tanques a les Terres del l'Ebre?
¿Defensen també la província allà?
Al marge: ¿Per què de la reiterada presència de notícies relacionades amb el PP?
Avui mateix a la portada del TT n'hi ha dues.
I no n'hi ha cap d'altres partits.
Francesc, sempre que es posa en dubte el criteri periodístic d'un mitjà en fa sospitar que la persona que ho posa en dubte té principis democràtics poc clars.
La llibertat de premsa és sagrada i si el TT ha posat tres notícies del PP en portada serà perquè en aquell moment eren més notícia que altres.
Tot lo demés, les preguntes malicioses que llences, només fan que crear sospites malintencionades i dedicar-se a posar etiquetes i crear trinxeres. |
L'Ésser del Mil·lenni s'ha retirat temporalment, aquest dissabte, del Parc del Mil·lenni de Gavà amb una gran grua.
La popular figura serà trasllada a un taller de Cerdanyola per fer-li una posada a punt i arribarà a Barcelona el dia 27 de desembre per poder protagonitzar la Festa de Cap d'Any, organitzada per la Fura del Baus a l'avinguda de la Reina Maria Cristina.
El Muntanyesa confirma la millora mostrada en les últimes setmanes i han guanyat contra el Gavà (2-0) el segon partit consecutiu a casa.
Els gols de Dani Sánchez i Sascha Andreu fan sortir els de Nou Barris de la zona de descens.
Un ciutadà de Barcelona genera cada dia un quilo i mig de residus, inclòs el reciclatge.
La recollida selectiva d'escombraries que es fa a Barcelona, i en altres municipis de l'àrea metropolitana, va a parar al Centre de Tractament de Residus de Gavà.
Una de les plantes d'aquest complex és la de triatge d'envasos.
Per apropar el procés a la ciutadania, la campanya "On vas, envàs?" ha convidat un centenar de persones a fer-hi una visita.
La Fiscalia de Barcelona ha presentat una denúncia contra 44 controladors aeris per un delicte de sedició i/o d'abandonament de les funcions durant la vaga general del pont de desembre.
La Fiscalia entén que els controladors van ser els responsables del colapse de l'espai aeri. |
El pla Esquí Nòrdic a l ́Escola porta a les pistes el 13% més de nens
El programa proposa entre tres i cinc sortides a les pistes de fons en què els nens reben tres hores de classe
ACN/M.S. | BELLVER DE CERDANYA La gran temporada que està vivint l'esquí nòrdic gràcies a les abundants i repetides nevades no tan sols s'ha traduït en un augment dels forfets venuts sinó que també en una oportunitat per difondre aquesta modalitat entre els joves del territori.
Tant és així que el programa Esquí Nòrdic a l'Escola organitzat pel Consell Esportiu Escolar i la mancomunitat d'esquí de fons, Tot Nòrdic ja ha portat a les pistes a 1.100 nens de la Cerdanya i l'Alt Urgell.
Aquesta xifra suposa un augment de 127 escolars respecte de l'any passat, és a dir, un augment del 13% respecte als 973 nens de l'any passat.
Han pres part en el programa les escoles de l'Alt Urgell i les de la Zona d'Escolarització Rural Baridà Batllia, que comprèn els centres de Lles, Martinet, Montellà, Prullans i Prats, a la Cerdanya.
El pla proposa entre tres i cinc sortides a les pistes d'esquí de fons en què els nens reben tres hores de classe per aprendre a esquiar.
Hi participen nens des de P-3 perquè es familiaritzin amb la neu i la sensació de lliscament sobre els esquís. |
JOAN ROMA I CUNILL A quests dies tots els ajuntaments catalans estan revisant els deutes que la Generalitat té amb ells per poder-se acollir al Reial Decret Llei 8/2013, dit de "mesures urgents contra la morositat de les administracions públiques i de suport a les entitats locals amb problemes financers".
El càlcul fet pel partit socialista és superior als mil milions d'euros.
Una xifra increïblement elevada que provoca tensions de tresoreria enormes en tots els ajuntaments i que ha motivat posar en perill nombroses empreses que no han cobrat les factures en un temps raonable.
El temps raonable, que s'hauria de situar en els trenta o seixanta dies, s'ha allargat en molts casos a deu, vint o trenta mesos.
Terminis totalment fora de la legalitat, i de tota lògica.
Si a tot plegat hi afegim la impossibilitat d'aconseguir finançament per part de particulars, però també de molts ajuntaments, el resultat és d'asfíxia financera com mai s'havia vist.
Els ajuntaments tenen fins al proper dia 6 de setembre per confirmar i demanar acollir-se a la mesura, impulsada pel govern central, la qual suposa avançar una bestreta a la Generalitat de dos mil milions d'euros.
Aquesta era una mesura esperada i necessària, si bé ha tardat molt a arribar.
Si tot va com s'ha anunciat, els diners haurien d'arribar a final de setembre.
Amb tot, cal informar que no tots els deutes quedaran liquidats.
Per posar un exemple pràctic, en el cas del meu ajuntament, si ara la Generalitat li deu noranta-set mil euros, en recuperarà seixanta-sis mil, però quedarà prop d'un terç del deute que no té data de liquidació.
És evident que no es pot treballar amb aquesta precarietat de mitjans, ni amb aquestes incerteses.
Diferents serveis de la Generalitat han trucat als ajuntaments per recordar els deutes, comprovar-ne l'import, però al mateix temps advertir que no acollir-se a aquesta mesura podria suposar la pèrdua dels diners compromesos.
No totes les llistes de deutes coincidien, ni existia una única via documentada.
En alguns casos, subvencions per a inversions es desviaven cap als consells comarcals, i en altres casos, no.
En resum, existeix una certa situació caòtica documentalment, cosa que provoca desconcert i nervis en els ajuntaments que estan tramitant les peticions, i als mateixos departaments de la Generalitat que demanen tenir una còpia de les tramitacions per poder comprovar si són coincidents.
Resolta aquesta tramitació, l'arribada de dos mil milions suposarà un alleugeriment de la tresoreria municipal, però no la soluciona.
Nous deutes de la Generalitat s'afegiran als que hauran quedat pendents, en una roda de mai acabar.
I no és admissible voler traspassar culpes a Madrid, ni remetre's a la independència, per veure resolt el problema.
Toca emprendre una reestructuració global de tota l'administració de la Generalitat, i una modificació del sistema de finançament local, perquè s'equilibrin els drets i deures de les dues administracions, i d'aquestes amb l'administració central.
Ha d'haver-hi una distribució financera justa, entre els tres nivells d'administracions, en un pacte a llarg termini que eviti tornar a situacions com les que ara vivim, en què ningú compleix amb les seves obligacions. |
Molt... però també serveix per la tardor ( i llegir mentre es torren les castanyes)
Doncs si per la tardor per les castanyes i els panallets, a l'hivern pels torrons-polvorons, a la primavera.... val mes disfrutar de la revetlla de Sant Joan i l'estiu prenen una bona llimonada ven fresqueta.
Com aquest ja fa un temps vaig veure un casi similar en una llibreria del meu poble.
Podries preguntar alguna del poble o ciutat haviam que et diuen.
Jo tinc un faristol com aquest pels meus llibres i apunts de medicina!
En trobes a l'abacus o qualsevol papereria així gran! la veritat és que va molt bé per poder fer servir els braços molts anys més! |
Sabaté, durant l'entrevista a Catalunya Ràdio
El PSC no veuria amb mals ulls un referèndum per la independència.
Almenys, això és el que ha dit el president del grup parlamentari, Xavier Sabaté, el qual considera que seria "una opció a considerar".
Sabaté, que defensa el dret a l'autodeterminació, ho ha explicat en declaracions al programa 'L'oracle' de Catalunya Ràdio, amb Xavier Graset.
"Hi ha dies que em llevo i penso que fer un referèndum seria el millor, tan aviat com fos possible", ha dit, tot i que ha remarcat que no l'haurien de promoure els socialistes, perquè si no "encara induirien a més confusió".
També ha manifestat que en aquell moment caldrà "que tothom digui la veritat", i ha afegit: "Nosaltres també, que segurament tampoc no l'acabem de dir tota, i que s'expliquin quins són els avantatges i els inconvenients [de la independència]."
Sabaté ha explicat que el seu partit és clarament catalanista i d'esquerres tot i que reconeix que el PSC ha estat a vegades confús.
Per això, ha afegit que cal definir més aquest perfil.
Sobre l'entesa a l'Ajuntament de Barcelona entre CiU i el PSC, en relació amb un pla d'actuació municipal, Sabaté s'ha mostrat convençut que no hi haurà acord de govern.
Sociates, perdó per l'expresió, primer socialistes que catalans, primer espanyols que catalans, Sabaté la gent com tu provocan fàstic.
Sabater, primer calen unes eleccions constituents en les quals els partits es presentin amb un programa sense embuts i amb propostes clares.
I si guanyen els que volen el referèndum, doncs es convoca després d'una bona campanya informativa contra les pors i les mentides.
Aquesta proposta del PSC conté un parany evidentíssim: de cop i volta els ha entrat la pressa per fer el referèndum, mira per on.
Sap que si es vota ara, corrent i de pressa, sense solta ni volta, podria guanyar, per poc, el vot negatiu de la por.
Via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
Em fa l'efecte que ja estan buscant vots...
Però la qüestió és si votarien "Sí", o senzillament farien allò de "apoyaré el Estatut que salga del Parlament..."
Ara reconeix que han mentit i que si promouen una consulta sobre la independència, creen confusió...es al·lucinant.
No són tontos, saben que si es votés ara, corrent i de presa, ara que encara és tanta la gent vulnerable a les campanyes de por endegades pels sectors espanyolistes, podria sortir guanyador el NO encara que fos per ben poc.
Per això els ha entrat la pressa. |
La Fundació Ramon Llull ha reconegut la directora artística de Perspectives Ensemble i flautista, Sato Moughalian; la traductora literària Stefania Ciminelli i el catedràtic i expert en fonologia, Max Wheeler, amb el Premi Ramon Llull a la Promoció internacional de la creació catalana, el Premi Ramon Llull de traducció literària i el Premi Internacional Ramon Llull, respectivament.
Com ha manifestat el director de la Fundació, Vicenç Villatoro, els premis tenen una 'triple significació'.
D'una banda, són una aposta per la projecció exterior com a 'element essencial per a la vitalitat d'una cultura'; a més, volen subratllar l''excel·lència' en la trajectòria dels guardonats i, per últim, suposen el reconeixement de persones a l'exterior com a 'acte d'agraïment d'una cultura i acte de compromís'.
Un compromís 'mutu', ha afegit, que va en les dues direccions, tant de la institució cap als guardonats com dels premiats envers la cultura i la llengua catalana.
Els segons premis de la Fundació s'han lliurat aquest dijous a l'Auditori Nacional d'Ordino en presència del ministre de Cultura, Albert Esteve, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna; i el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro. |
Un sindicat denuncia la falta d'escàners a les comissaries del Pirineu
El Col·lectiu Autònom de Treballadors dels Mossos d'Esquadra (CAT-ME) ha denunciat al director general de la Policia, Rafael Olmos, la manca de sistemes de seguretat, com escàners i arcs detectors, a totes les comissaries del Pirineu, exceptuant parcialment la de la Seu d'Urgell, que sí disposa d'escàner.
El sindicat sol·licita que "amb caràcter d'urgència" es doti de protecció a les comissaries, "per tal de donar una garantia òptima de seguretat", en especial, quan entren paquets o bosses de l'exterior sense saber-ne el contingut. |
Els Sagals d'Osona actuen a la Fira de l'Arbre de Muntanyola
Els castellers degans d'Osona han actuat a la Fira de l'Arbre de Muntanyola dins dels actes paral·lels de la jornada.
En un principi els carbasses havien de compartir plaça amb els Castellers de Sabadell, finalment però els sagals han actuat sols.
La incompareixença de l'altra colla ha permès als osonencs portar una gamma més ampla de castells i realitzar més proves de cara a les construccions més grans properes.
La diada ha començat amb una temperatura bastant baixa que convidava els castellers a fer pinya.
Prop d'uns 80 castellers han descarregat totes les rondes efectuades: 2 pilars de 4 (un d'ells aixecat per sota) per obrir plaça, una torre de sis, un 3d7 que ha sigut el sostre de la jornada, un 4d6 amb agulla i un pilar de 5 de cloenda.
Diferents castellers s'han estrenat en noves posicions i l'equip de canalla també ha aprofitat la jornada.
Aquesta plaça de Muntanyola és una de les sortides habituals dels Sagals d'Osona.
Cal fer un reconeixement als ajuntaments i institucions que en temps de retallades segueixen recolzant la presència de la cultura popular a les seves fires i festes majors.
La propera actuació dels Sagals serà el dissabte 26 de març a Vic, dins dels actes en motiu de l'Agermanament de Vic i Torredonjimeno (Jaén).
L'any passat la colla castellera va actuar a Andalusia en els actes celebrats al municipi de Jaén i ara toca la torna de la visita. |
Embeno sacaleches elèctric avent isis iq un, amb estuche negre de transport, carregador per a endoll i per a piles, dues biberones nous, i palanca per a ús sacaleches manual. també embeno baby cook, per 60 euros més, si es vol. |
(EUROPA PRESS) - Diputats anglesos, escocesos, gal·lesos i d'Irlanda del Nord del Parlament de Westminster han presentat una moció amb motiu de la Diada i sobre la Via Catalana.
Segons ha informat ERC aquest divendres en un comunicat, la moció diu: "Felicitem els catalans per la Diada i destaquem l'ambient pacífic i demòcrata de la Via Catalana reconeixent que l'objectiu és aconseguir la independència de Catalunya a través de vies democràtiques".
(EUROPA PRESS) - El coordinador dels diputats del PSC, Francesc Vallès, ha afirmat aquest divendres que el PSC escolta la gent i que està "compromès" a trobar solució al qual ha titllat de problema de convivència entre Catalunya i Espanya.
Ha respost així l'exministre de Defensa José Bono, que opina que els socialistes catalans tenen "gran part de culpa" de la deriva independentista pels seus anys de Govern amb ERC.
Assegura que són molt pocs i que "els perillosos no estan organitzats dins del PP" MADRID, 13 Sep.
(EUROPA PRESS) - L'expresident del Congrés dels Diputats José Bono ha afirmat aquest divendres que cal posar la lupa a sobre dels "fatxes" i intentar que tinguin molt poca capacitat d'actuació, després que un grup d'ells irrompessin a la seu del Govern a Madrid durant la celebració de la Diada.
Navarro creu que el PSC també sintonitza amb la "inquietud" expressada en la cadena humana BARCELONA, 13 Sep.
(EUROPA PRESS) - El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha reclamat aquest divendres a PP i PSOE que s'avinguin a negociar un "nou estatus" i un nou finançament per a Catalunya, després de constatar que la Diada ha estat una jornada d'una gran mobilització, en al·lusió a la Via Catalana.
(EUROPA PRESS) - El PSC, enquadrat al grup socialista del Congrés, ha demanat explicacions al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per no haver organitzat cap dispositiu de seguretat per evitar l'atac ultra que s'ha produït aquest dimecres a la seu de la delegació catalana a Madrid.
Adverteix que atacs com el de Madrid només creen "més i més independentistes" VITÒRIA, 12 Sep.
(EUROPA PRESS) - EH Bildu ha advertit que, de la mateixa manera que ocorre amb Catalunya després de la "demostració de força" dels partidaris de la independència, el País Basc també ha de recórrer el seu camí cap a "la sobirania plena", pel que ha recordat que té previst presentar pròximament una iniciativa en aquest sentit.
És "incompatible" amb la democràcia", diu Jesús Posada MADRID, 12 Sep.
(EUROPA PRESS) - El Congrés dels Diputats ha expressat aquest dijous la seva més "rotunda condemna" per l'assalt ultradretà a la seu de la Delegació del Govern a Madrid que s'ha produït amb motiu de la Diada, subratllant que aquest tipus d'actes són "incompatibles" amb la democràcia.
(EUROPA PRESS) - El diputat d'Iniciativa per Catalunya (ICV) i portaveu adjunt d'Esquerra Plural, Joan Coscubiela, ha demanat la compareixença del ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, davant de l'atac d'uns radicals al centre Blanquerna, la seu cultural de Catalunya a Madrid, durant la celebració de la Diada.
(EUROPA PRESS) - La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, ha expressat aquest dijous en nom de l'executiu la "més enèrgica condemna" per l'atac ultradretà que es va produir a la seu de la Generalitat a Madrid amb motiu de la Diada, en què han estat agredits alguns assistents com el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre.
(EUROPA PRESS) - El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha titllat de "repudiable" l'atac d'uns radicals al centre Blanquerna, la seu cultural de Catalunya, a Madrid, durant la celebració de la Diada i que ha deixat cinc ferits lleus.
Lara ha demanat al Govern que "no miri cap a un altre costat" davant d'aquest tipus d'actes que han de tenir tolerància zero. |
El passat divendres el consell de Ministres aprovava l'avantprojecte del LOMCE que consistirà en una nova reforma educativa proposada pel ministre d'educació de l'estat espanyol, José Ignasio Wert, on es contempla noves reduccions del professorat, més adoctrinament ideològic i més segregació de l'alumnat.
Un sistema educatiu que segons el Sindicat dels Treballadors de l'Ensenyament a les Illes Balears, STEI-Intersindical, "suposa un intent de retorn del sistema educatiu al passat centralista i espanyolista propi del franquisme".
La reforma de Wert, que segons el sindicat, no compta amb el consens ni el recolzament de la comunitat educativa i les organitzacions representatives, suposarà la legitimació d'una política de retallades "d'inspiració neoliberal" mentre que també significarà la reinstrauració d'un model ideològic d'escola "esbiaixat, classista i segregador".
STEI-Intersindical ha volgut denunciar a través d'un comunicat publicat al seu web, alguns dels punts més conflictius que proposa la reforma, entre els quals han destacat les retallades en les competències de les comunitats autònomes en matèria educativa que es materialitzaran en l'augment del percentatge dels continguts mínims que fixa l'Estat en tots els trams educatius.
En el cas de les Illes Balears, el sindicat ha assegurat que suposarà passar del 55% al 65% del currículum que marcaria el MEC, afirmant que aquest nou disseny "va en la línia recentralitzadora de l'Estat que promouen certs grups, prenent com a excusa la crisi econòmica".
Un altre dels punts que han volgut subratllar és la desaparició de l'assignatura "educació per la ciutadania" i la creació de l'assignatura "educació cívica i constitucional", on "s'eliminen els continguts referents a la tolerància i el progressisme, apostant pel control ideològic del sistema sota els postulats més conservadors i confessionals".
El sindicat ha assegurat que l'escola ha de contribuir a la visualització i l'acceptació de les diferents maneres de viure i de cercar la felicitat pròpia dels ciutadans, i no a "instruir en les pautes de conducta inspirades en els estrets punts de vista d'una determinada ideologia conservadora".
En aquest sentit el sindicat també s'ha posicionat en contra de la intenció de l'estat de legitimar les subvencions públiques a escoles privades que segreguen en funció del sexe.
La reforma pretén "convertir l'ensenyament en un procés de selecció de personal per les empreses"
Entre les noves mesures aprovades en la reforma també es contempla la introducció de diferents itineraris en funció del rendiment acadèmic de cada alumne, i sense tenir en compte les necessitats dels estudiants a nivell personal i ciutadà, sentenciant que "aquest sistema promourà inevitablement la segregació primerenca de l'alumnat".
Per aquest motiu, el sindicat ha denunciat que la reforma aprovada per l'estat no tingui en compte les condicions de l'entorn dels diferents alumnes ni la singularitat individual ni les aspiracions de les persones, utilitzant sistemes de selecció i classificació dels centres i dels alumnes, assegurant que l'objectiu de la reforma és "convertir l'ensenyament en una pràctica de selecció de personal controlada per les empreses".
El sindicat ha volgut manifestar públicament el seu rebuig a una reforma educativa que redueix el pes curricular d'algunes matèries, mentre que es manté la manca de veritables mesures que facin front al fracàs escolar consensuades amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa.
Una reforma que ha comportat una forta retallada en el pressupost d'educació i que manté la línia de trencar el model d'escola inclusiva i el dret a la igualtat d'oportunitats.
La plantilla docent ja s'ha reduit un 5% respecte el curs passat
Per altra banda, també han apuntat que la reforma no només perjudicarà al sistema, sinó que també afectarà a les condicions de treball dels mestres i professors, ja que segons la proposta de reforma, el professorat perdria el dret a la seva plaça i se'l podria obligar a impartir ensenyaments diferents en el propi centre, en diferents etapes o en un centre diferent "per necessitats de servei o funcionals".
També es contempla la reducció de retribucions ( més d'un 20 % des del maig del 2010), l'augment de les ràtios i l'acomiadament de personal interí (prop de 550 docents, que suposa una reducció del 5% de la plantilla del curs anterior), aspectes que, segons el sindicat, afectaran inevitablement a la tasca docent.
L'STEI-Intersindical ha animat a la comunitat educativa a mobilitzar-se per impedir que s'implanti aquesta nova reforma de la llei educativa en els centres d'ensenyament de les Illes Balears, i a proposar una reforma educativa que tingui com a objectiu un sistema educatiu emancipador, igualitari, respectuós amb les diferencies individuals, socials i de sexe, gratuït i en català. |
Una dona mor d ́un atac de cor al centre de Girona a la rampa d ́un aparcament
GIRONA | DDG Una dona de 62 anys va morir ahir al matí a la rampa d'accés d'un aparcament ubicat al centre de Girona, a conseqüència d'un atac de cor.
La víctima, de nacionalitat alemanya, però resident al nucli de santa Margarida de Roses, anava acompanyada de dos compatriotes.
Segons sembla, la dona patia de problemes al cor des de feia uns anys.
L'aturada cardíaca li va succeir a l'aparcament situat sota del carrer Joan Maragall i la plaça Miquel Santaló.
Malgrat que equips d'emergència i agents de la policia municipal i dels Mossos d'Esquadra, es van desplaçar fins al lloc dels fets, no es va poder fer res per salvar-li la vida.
Minuts abans de les dotze del migdia, després de l'arribada de la comitiva judicial per certificar la mort de la dona, es va retirar el cadàver. |
EsportCatalà.cat.- Un total de 91 vehicles han pres avui la sortida des de Lloret de Mar a la 60 edició del Rally Costa Brava, prova puntuable per als Campionats d'Europa, Espanya i Catalunya de Ral·lis per a vehicles històrics, en les modalitats de Velocitat i Regularitat.
Encara que tots els participants evolucionen en carretera tancada, els cotxes disputen diferents modalitats en el mateix ral·li: 24 d'aquests vehicles prenen part en Velocitat, 20 en Regularitat FIA (50 km/h) i 47 en Regularitat Sport RFEdA i FCA (70 km/h).
El ral·li ha començat a Lloret de Mar però el nucli de la competició està situat a la ciutat de Girona.
Durant la nit d'avui, es disputaran dues passades als trams d'Els Àngels (15,15 km) i Santa Pellaia (11,88 km), finalitzant la jornada a partir de les 00,45 hores.
Durant demà dissabte, el ral·li disputarà quatre nous trams a doble pasada (Les Serres, Circuit de Sils, Cladells y Osor), íntegrament amb llum de dia, acabant la cursa en el podi de la Copa de Girona a partir de les 18,45 hores. |
8.500 persones visiten el festival de titelles Guant Publicat per El Punt 27/10/2008
Unes 8.500 persones han passat per la quarta edició del festival de titelles Guant, que s'ha celebrat en diverses localitats de l'Alt Camp i Barcelona des del passat dia 17 fins ahir, diumenge.
Segons l'organització, s'ha registrat un dels millors índexs d'espectadors, amb una ocupació de les sales del 85%.
A més, enguany s'han programat diferents funcions de petit format.
Les estrenes, els espectacles guardonats i les propostes exòtiques van ser les que van aixecar més expectació i les que van arrossegar, proporcionalment, més espectadors.
Alguns dels espectacles que van tenir més èxit van ser: Cuttlas, anatomia d'un pistoler, que, a banda del seu format multidisciplinari i avantguardista, va destacar pel fet de portar a l'escenari un conegut personatge de còmic; les estrenes SOS o el mal de panxa d'en Bernat, dels locals Xoi Mangoi, i El vol de Calàndria, l'opera prima de Disset Teatre, proposta de petit format amb un aforament reduït, i l'actuació dels vallencs Passabarret La Fàbrica de Tires, entre d'altres.
El Guant també va tenir actuacions al festival Cos de Reus, del Teatre Metropol de Tarragona, la sala La Puntual de Barcelona, on es van arribar a exhaurir les entrades, i de la sala Miguel Hernández de Sabadell.
A Barcelona, l'exotisme i força dels titelles indis dels Khairathi Bhat van captivar el públic, una part del qual s'haurà d'esperar a una altra ocasió per veure en acció aquests titellaires, músics i malabaristes, perquè dijous passat es van exhaurir les entrades a la sala La Puntual, tot i que s'havia programat una funció més a pat de les vuit que ja estaven previstes.
La resposta a Tarragona i a Sabadell també va ser molt positiva, segons van explicar els organitzadors en un comunicat.
Un total de 25 companyies d'arreu del món van oferir més de 80 representacions, i el Guant va fer un pas important en el seu objectiu de difondre l'art titellaire, dirigit a un públic de diferents edats, procedències, gustos i sensibilitats. |
El Festival de Mim i Teatre Gestual Cos de Reus va tancar ahir l'edició d'enguany i el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) ja començava a treballar per perfilar el festival de l'any vinent, del qual ja s'han anunciat les primeres novetats: la participació del CAER en la producció i l'increment d'espectacles de carrer.
Arribat l'últim dia del Cos, ahir també tocava fer balanç.
Tot i que asseguraven que no és fàcil calcular el nombre de públic del conjunt d'espectacles perquè la majoria són gratuïts, els organitzadors explicaven que enguany han estat unes 7.000 persones les que des de dimecres passat han omplert els recintes teatrals.
Encara quedaven tres espectacles per cloure definitivament l'onzena edició del Cos i el Centre d'Arts Escèniques ja anunciava que la propera edició del festival de mim i teatre gestual de Reus comptarà amb la seva participació en la producció.
Els organitzadors també anunciaven que, tal com s'ha fet enguany, en la dotzena edició del Cos es podran veure més espectacles al carrer.
Ahir, però, més que anunciar novetats per l'any que ve, tocava fer balanç d'aquesta edició.
El director gerent del CAER, Cèsar Compte, la regidora de Cultura, Empar Pont, i el responsable d'organització del festival Cos, Lluís Graells, van coincidir a afirmar que «s'han cobert les expectatives».
Segons explicaven els organitzadors, des que va començar el certamen, dimecres passat, el conjunt dels espectacles d'aquesta tardor ha atret 7.000 persones, mentre que l'any passat van ser 6.000 els espectadors que van respondre al festival.
«El nombre de públic del festival no pot augmentar molt més que el que ho ha fet enguany, ja que la capacitat dels teatres és limitada», manifestava Compte, que comentava que aquests últims anys s'ha consolidat un nou públic teatral, aquell que habitualment no va al teatre però que no falla en els espectacles del Cos.
El director gerent del CAER també va destacar que en l'edició d'enguany molts espectadors han optat també pel factor risc i han anat a veure espectacles nous arriscant-se a la decepció.
Tot i que l'esperit principal del Cos és unir els teatres de Reus en una oferta concentrada en uns dies i agrupar maneres molt diverses d'entendre l'art teatral, Graells explicava ahir que aquest certamen també s'està convertint en un aparador idoni perquè els actors i els directors de la ciutat i del Camp de Tarragona es donin a conèixer.
«El Cos és un pas necessari, una muda, per després anar arreu del món», deia Graells referint-se a la «singu- laritat i importància» d'aquest festival.
El responsable del Cos també va insistir en la importància de la formació en el món del teatre.
L'OPTIMISTE TANCA EL COS Després de Joan de l'Ós, del reconegut director i actor Albert Vidal, que va oferir un espectacle a mig camí entre el concert i la representació teatral per immergir-se en un llenguatge genuí català, va arribar el torn de Voyage, en què mitjançant el mim la protagonista va aconseguir desplaçar el públic a la seva infantesa, on es va trobar amb els personatges de quan era nena.
El mim que va donar per acabada l'edició d'en- guany del Cos va ser Le placard, de la companyia L'Optimiste, en què dos personatges burlescos, que mantenen el silenci durant gairebé una hora, van evolucionant dins un espai tancat. |
Aquest és l'únic i clar objectiu que manté l'Espanyol en els últims partits i també per a l'enfrontament d'aquest vespre contra l'Almeria d'Hugo Sánchez.
La mentalitat de l'equip està posada a sortir de la zona de descens i per això necessita guanyar ja, la qual cosa suposaria la primera victòria amb Mané a la banqueta blanc-i-blava.
L'Espanyol, que només ha sumat dos dels dotze punts en joc des de l'arribada del tècnic basc, afronta aquest diumenge una autèntica final contra un rival directe.
El partit serà transmès en directe a partir de les 19 h per TV3.
Ara s'ha fet càrrec de la banqueta de l'Almeria i espera no trencar aquesta ratxa.
El tècnic mexicà podrà comptar amb el seu màxim golejador, Álvaro Negredo, que s'ha recuperat d'un esquinç al turmell.
Els andalusos, amb cinc punts més, són un rival directe dels blanc-i-blaus.
L'Espanyol també necessita els tres punts amb urgència, ja que fa dos mesos que no guanya.
A casa només ha sumat 8 dels 24 punts possibles i és, amb el Betis, el pitjor equip com a local.
Mané ha repetit la mateixa convocatòria que en l'últim partit a San Mamés.
S'ha de remarcar que la temporada passada l'Almeria va guanyar a l'estadi Lluís Companys per 1-3. |
El sopar al Pati Manning de Barcelona en commemoració a la fundació de la Crida va aplegar dirigents que estan ara a diferents formacions polítiques o a la societat civil: el president d'Esquerra, Joan Puigcercós; els regidors de Barcelona Jordi Portabella i Ricard Martínez; a més dels convergents David Madí, Àngel Colom i Xavier Bosch -aquest dos últimas ara a CDC després del seu pas per ERC i pel PI- i altres com Jordi Sánchez.
Àngel Colom, un dels assistents, ha afirmat en declaracions a e-notícies que "el clima i l'ambient de tot el vespre va ser molt bo.
Va durar hores i em penso que tothom va parlar amb tothom... uns quants reflexionàvem que el que vam viure a la Crida ara fa més de 20 anys ha fet que, hagi passat el que hagi passat en aquestes dues dècades entre nosaltres (que déu n'hi do!), ens uneixi quelcom de fort.
Potser ens ajudarà a refer ponts en el catalanisme polític".
Necessitem urgentment, deixar de ser una colònia d'un estat estranger que ens oprimeix i ens roba.
Visca la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la Nació Catalana!
Tinot (Barcelona (España), tens tota la raó, es fastigos que els nacionalistes espanyols es quedin tots els diners, i els catalans haguem de retallar les ajudes socials per culpa d'en ZP i el seu amic espanyolista Rajoy.
Els que escriuen aquí, i que insulten de vividors i altres, als nostres patriotes, pot ser degut a dues coses: o que són uns nazionalistes espanyols, és a dir clarament feixistes, o segona, renegats botiflers catalans.
Pintar de rosa vaixells americans va ser una estupidesa, pròpia de qualsevol plataforma palanganera del sonat d'en Zapatero.
Però en conjunt la Crida va ser de barretada.
De fore bingueren i de casa ens tregueren...em de yuitar perlas nostras libertats contra als ecspanyols
Mai no hem anat millor que quan la Crida exigia català a cabines telefòniques i estacions de tren, i Jordi Pujol després es podia fer el dolgut perquè Telefònica i la RENFE feien més cas a uns joves "armats" amb esprais, que a la Generalitat.
Els nacionalistes espanyols, és a dir els feixistes, cada dia més ens estan envaïnt.
Visca la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació Catalana!.
Fora colonitzadors estrangers!!!
Sempre recordaré, la fundació d'aquest extraordinari moviment, al Paraninf de la Universitat de Barcelona. sempre n'he estat soci, i espero que ben aviat me'n pugui tornar a fer.
Endavant cap a la nostra independència!!!.
Ja era hora de reviure aquest moviment.
Veig que els estrangers xarnegos, cada dia més, s'estan fent amos de la nostra nació, i acabaran per treure'ns de casa nostra.. |
què s'hagi de fer tot el possible per ser feliç.
No tinc pas el secret de la felicitat; però a mí em sembla què per ser feliç, l'útim què s'ha de fer és esforçar·se.
Quan més aprop sóc a la felicitat, és quan menys la busco, quan menys l'espero, quan estic tranquil i miro de no fer mal a ningú, i MALGRAT les injusticies, i tot el que no m'agrade, accepto les coses tal com són, i quan desitjo tot el bé a tothom.
Recordo una vegada a classe de filosofia que ens van demanar què era per nosaltres la "felicitat".
No recordo què vaig dir, però és un concepte molt subjectiu i que veig difícilment posar-hi una etiqueta.
Cadascú de nosaltres pot dir la "seva" definició, i totes seran vàlides, per la naturalesa subjectiva del mot felicitat.
Per mi, és un estat temporal de plaer (i que només el podem valorar perquè coneixem la seva absència). |
Instal·len la nova cambra hiperbàrica
Ha vingut des d'Alemanya, pesa nou tones i es troba en l'ampliació que es fa de l'hospital
DDG L'hospital de Palamós ja té la nova cambra hiperbàrica que permetrà atendre fins a vuit persones al mateix temps.
La nova substitueix l'actual, que té capacitat per a dues persones.
Aquest dimecres va arribar d'Alemanya i es va instal·lar a les seves dependències, que formen part de l'ampliació del centre hospitalari.
Durant el 2009 es van fer 1.178 sessions a la cambra hiperbàrica actual, per tractar accidents de busseig, intoxicacions de monòxid de carboni o per fer tractaments d'oxigen hiperbàric en patologies concretes.
Només dos hospitals catalans disposen de cambra hiperbàrcia: el de Palamós i un de Barcelona.
L'equipament, de la firma alemanya Haux, pesa unes 9 tones, per la qual cosa va ser necessari, com amb l'imant de la ressonància magnètica, una grua de gran tonatge per portar-la fins al seu destí final.
L'operació va durar unes quatre hores i hi van participar operaris de l'empresa fabricant vinguts d'Alemanya, i tècnics de l'hospital i de l'empresa que s'encarrega de les obres d'ampliació.
L'operació va ser de precisió, ja que la cambra es va entrar per un forat fet al sostre en què només sobraven alguns centímetres.
Aquesta cambra permetrà atendre fins a 8 persones al mateix temps.
Així, el fet de tenir una major capacitat que l'actual, permetrà fer sessions amb més pacients alhora, sobretot en aquells casos en què provenen del mateix accident i la indicació de tractament és la mateixa, com pot ser per exemple, una família que s'intoxiqui per inhalació de monòxid de carboni.
Si el tractament ha de ser el mateix per a tots, permetrà guanyar temps en l'aplicació del tractament.
L'adquisició de la cambra forma part de l'ampliació de l'hospital de Palamós, que va començar l'any passat amb un cost de 6 milions d'euros.
Les actuacions afecten 3.400 metres quadrats i suposen, entre d'altres, l'ampliació dels serveis d'urgència, radiologia, nous quiròfans i nova unitat de curta estada.
La cambra és el model Haux-Starmed 2200, que disposa de cambra principal i avantcambra.
La seva capacitat és per a 8 persones assegudes o un pacient en llitera i 4 asseguts, que?s'aconsegueix de forma molt ràpida gràcies al seu sistema roll-in/roll-out, que permet posar i treure elements amb? molta facilitat.
Té un diàmetre de 2,2 metres i gairebé 6 de llargada. |
Excepcional Turó d'en Mota 2000
Si el darrer post del 2011 el vaig dedicar a un cava de marca blanca d'1,45 euros, aquest 2012 el vull començar infinitament millor, amb un estratosfèric cava de Recaredo, el Turó d'en Mota 2000, de gairebé 100 euros (uns 95 euros PVP).
La segona anyada d'aquest cava fruit d'una espectacular vinya de xarel·lo que ha començat a ser llaurada amb cavall s'ha traduït en una limitadíssima producció de només 2.990 ampolles.
Aquest xarel·lo d'una vinya amb molt d'encant de Sant Sadurní d'Anoia mostra de forma excepcional com el cava pot competir amb els millors xampanys.
Tot i el seu llarg envelliment, el més elevat del mercat, aquest cava encara es mostra fresc i amb una interessant acidesa.
Les notes de fruites no han desaparegut del tot mentre sobresurten notes molt nítides a fruits secs, especialment de nous.
És un cava que ha estat aclarit en pupitres que no ha passat pel xampagel: el degorjament s'ha fet a mà sense congelar el broc.
Supera els 100 mesos de criança, tot un repte.
Primavera bastant seca, l'estiu és suau sense excessos de temperatura.
Les pluges es mantenen per sota de la mitjana històrica i la temperatura mitjana de l'any se situa exactament en la mitjana històrica.
• Data de verema: 7 setembre 2000
• Producció: 2.990 ampolles, totes numerades.
• Primera fermentació realitzada en bóta de roure.
Roman en bóta durant un període de 3 mesos i mig.
Es realitza un " batonage" setmanal de les mares de la primera fermentació.
• En totes les ampolles s'indica la data de degorjament i el temps de criança en mesos.
Acidesa Total: 6,30 g / l en àcid tartàric
Cava Brut Nature totalment sec, sense addició de sucre d'expedició.
• El Cava " Turó d'en Mota ", segons els seus elbaoradors, "és fruit de la pròpia naturalesa, amb la complicitat d'un equip humà amb consciència, que busca conèixer, interpretar i respectar les seves lleis".
• Conserveu aquesta ampolla en el seu embalatge original ia 15 o C per respectar les seves característiques i garantir una bona evolució.
• Per apreciar tota la seva complexitat, recomanem obrir l'ampolla uns minuts abans de la seva degustació i servir aproximadament a 10 o C, en copa alta amb forma de tulipa, de base ampla i part superior lleugerament tancada. |
Els veïns del número 34 del carrer de Jaume Càncer fa 13 anys que hi viuen, però mai no han tingut enllumenat públic en aquest tram del carrer.
El problema és que aquesta zona no està urbanitzada.
De fet, és un cul-de-sac que es fa servir com a aparcament improvisat i, segons l'Ajuntament, fins que no se'n faci la urbanització no s'hi podrà instal·lar l'enllumenat.
Barcelona treballa per convertir-se en un referent de les "smart city".
En aquesta línia, Endesa ha instal·lat una casa solar al Moll de la Marina des d'on, en els propers anys, s'investigarà com transformar la capital catalana en una ciutat intel·ligent: energèticament sostenible i més ecològica.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha estat l'encarregat de prémer el botó que acciona l'enllumenat de Nadal.
Ho ha fet a la plaça de Catalunya, on s'ha instal·lat un avet de 12 metres.
Enguany s'il·luminen fins a 300 trams de carrer, tots amb tecnologia LED.
Barcelona estarà més il·luminada que mai aquest Nadal.
L'extensió de l'enllumenat serà la mateixa, amb 60 quilòmetres de la ciutat, però l'Ajuntament ha augmentat el nombre d'hores que els llums estaran encesos, una demanda històrica dels comerciants.
L'objectiu del consistori és estimular el consum i els viatges de compres a la ciutat.
Per tercer any consecutiu, els comerciants del Cor Eixample han decidit no posar llums de Nadal al carrer.
Afirmen que els surt massa car i critiquen que l'Ajuntament només els subvencioni la meitat del cost.
A més, consideren discriminatori que el consistori sí que pagui els llums d'altres carrers com Aragó, Gran Via o la Diagonal.
Barcelona ha començat a aplicar uns sensors que regulen la llum dels fanals depenent del moment del dia, el trànsit o el pas de ciutadans.
L'estalvi energètic que pot suposar el sistema s'enfilaria fins al 80%, depenent de la via.
Els dispositius s'han començat a instal·lar al carrer de Trelawny, al barri de la Barceloneta.
Els rellotges tornen a marcar l'horari d'hivern.
Aquesta nit s'han endarrerit una hora, de manera que a les 3 de la matinada han tornat a ser les 2.
És una mesura que busca sobretot l'estalvi energètic, però que, segons l'Institut Català de l'Energia, també serveix per conscienciar la ciutadania de la necessitat de reduir el consum.
El passeig de Gràcia ha presentat aquest dimarts la il·luminació nadalenca que es podrà veure a partir de l'1 de desembre.
Seran 200 llums d'inspiració modernista que il·luminaran les voreres i la calçada del passeig de Gràcia i els Jardins de Salvador Espriu.
La Prosperitat guanyarà 3.000 metres quadrats per als ciutadans amb un nou espai que connectarà la via Favència amb el carrer del Molí, i que facilitarà l'accés dels vianants a l'edifici d'habitatges i els equipaments públics i la residència de gent gran.
Durant aquest matí s'ha treballat de valent per recuperar la normalitat allà on la pluja va deixar més rastre.
La zona més propera al litoral ha estat la més malmesa i la tasca més feixuga ha estat la de retirar els arbres caiguts.
A més, centenars de llars es van quedar sense llum i no s'ha reestablert el servei totalment fins aquest migdia. |
El passat dissabte 13 d'agost els Castellers de la Vila de Gràcia vam actuar a Vilafranca del Penedès en motiu de la Diada de Cal Figarot.
Ens van acompanyar els Castellers de Vilafranca i els Nois de la Torre. |
Avui us porto una presentació de la que m'acabo d'assabentar, es farà aquest proper divendres 5 d'abril a les 19:30h al Cafè del Centre (C/Girona 69, Barcelona); i tot plegat per presentar el conte Plora que plou publicat per l'editorial A Buen paso.
A l'acte hi assistiran els seus autors en Mau Conill i en Marc Torrent.
Així que ja ho sabeu, si voleu saber més d'aquesta petit història, ja sabeu, teniu una cita pendent! |
L'estrella argentina supera Müller després de marcar dues dianes al Betis i a l'arribar als 86 gols en un any natural
A les 21.27 hores d'un diumenge hivernal, acabant ja el 9 de desembre del 2012, futboler, amb mig Sevilla vestit de verd-i-blanc, Leo Messi va empalmar un xut que liquidava el mite de Gerd Müller, després d'una excel·lent passada d'Iniesta, i construïa un mite al qual no se li endevina final.
"Eren vostès els que estaven pesats amb el rècord", va fer broma l'estrella del Barcelona després dels dos gols que van donar el triomf sobre el Betis, mantenint la distància d'11 punts sobre el Madrid, a més de firmar un inici de Lliga sideral: 14 victòries, 1 empat, 43 punts de 45 possibles.
Alexis i Iniesta feliciten Messi després de marcar el seu segon gol davant el Betis i batre el rècord de Müller.
"Ara intentaré marcar algun gol més per a deixar-li una mica més difícil al pròxim", va arribar a dir amb un pícar somriure Messi, conscient que aquesta pàgina de la història, el millor golejador en un any natural, també li pertany.
"És un extraterrestre, és sobrenatural, no té límits.
A vegades cal esperar que un jugador es retiri per dir que és el millor del món.
"Sembla molt senzill, però descriure aquest talent, aquesta capacitat de definir que té és molt complicat", va subratllar Zubizarreta, el director esportiu del Barça.
"Quan es parla de la quantitat de gols sembla impossible que algú ho pugui fer.
I li queden tres partits més...", va recordar Tito.
Messi, que dimecres va sortir en llitera del Camp Nou tement-se el pitjor en aquell danyat genoll esquerre, tenia pressa.
Ni mitja hora de partit i havia enterrat amb dos grans xuts el record de Müller.
"No tornarem a veure un jugador així, no només per la seva capacitat golejadora sinó perquè un jugador de tant nivell també entén el joc i ens ajuda en defensa", va comentar Tito, el tècnic que el va gaudir de cadet i l'assaboreix ara en la seva primera experiència com a màxim responsable del Barça.
"És un bonic rècord, és clar que sí, però ja ha passat...".
Ara té, davant seu, tres partits més (dimecres Còrdova a la Copa, diumenge arriba l'Atlètic de Falcao al Camp Nou i s'acaba el 2012 a Valladolid).
Guanyar el Còrdova", va dir sense donar-se importància.
"Mai espero res, només fer un bon partit i ajudar els companys", va afegir.
"Intentaré marcar-ne algun més...", va acabar somrient com un nen. |
Les Federacions APPS I FECAPAEE i 17 organitzacions més subscriuen el Pacte Educatiu Català
El saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va acollir dilluns 20 de març al migdia, la firma del Pacte Nacional per a l'Educació, un acord prom...
El saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va acollir dilluns 20 de març al migdia, la firma del Pacte Nacional per a l'Educació, un acord promogut per la Conselleria d'Educació al qual s'han sumat 18 organitzacions representatives de l'ensenyament públic i privat, entre elles la FEDERACIÓ APPS I LA FEDERACIÓ CATALANA D'ASSOCIACIONS DE PARES D'ALUMNES D'EDUCACIÓ ESPECIAL (FECAPAEE), que injectarà 1.200 milions d'euros en quatre anys en el sistema escolar a canvi de l'assumpció de diferents compromisos per part dels firmants.
En Jordi Tudela va actuar com a signant del discutit Pacte Nacional per a l'Educació representant a les Federacions APPS – FECAPAEE.
En el seu torn de parlaments en Tudela va destacar que "és una il·lusió i un doble compromís signar aquest Pacte".
Una il·lusió donat, que com tots els que estaven a la signatura, volem millorar el sistema educatiu català per millorar el nostre futur com a nació.
I un compromís doble per que representa per a les persones amb discapacitat intel·lectual el compromís de que tindran la millor educació possible en igualtat respecte als altres ciutadans i ciutadanes i també un compromís amb els nostres centres ja que aquests participaran de forma activa amb més i millors recursos en la prestació de serveis educatius al nostre col·lectiu.
Les darreres paraules van ser d'agraïment per la feina realitzada però també de continuar treballant amb la Llei Catalana d'Educació i en relació al nostre col·lectiu en el disseny del Pla Director de l'Educació Especial.
Si voleu consultar el document signat el trobareu adjunt a la notícia. |
Hola gent, avui marxo cap a Arbucies a passar el cap de setmana, si algú està aprop i vol quedar que ho digui.
Si ho podeu dir abans de les quatre de la tarda encara podrem quedar.
Ah i referent a la trobada al port vell de Barcelona, si hus sembla be, dilluns ja decidim un dia i ho organitzen.
Una abraçada per tots i bon cap de setmana. |
L'actor francès Michel Serrault, conegut pels seus papers còmics al cine i al teatre, va morir diumenge a la nit als 79 anys, després de més de mig segle de carrera, en què va fer teatre de cabaret i més de 150 pel·lícules.
Serrault va morir a l'hospital d'Honfleur, a Normandia, on tenia una casa i on s'havia desplaçat fa dies després d'abandonar l'hospital de Neuilly-sur-Seine, als afores de París, on s'havia estat tractant un càncer els últims mesos.
L'intèrpret va ser premiat amb tres premis Cèsar: per Casa de boges (1978), pel·lícula dirigida per Edouard Molinaro --que va obtenir tres nominacions a l'Oscar--; Garde à vue (1981), de Claude Miller; i Nelly y el señor Arnaud (1995), de Claude Sautet.
Serrault havia nascut a Brunoy, al sud de París, el 24 de gener del 1928 i des de petit va tenir dues passions: fer riure i la religiositat.
Però després d'entrar quan era petit al seminari, com ell mateix va explicar, el somriure d'una nena el va convèncer que estava "poc dotat per a la castedat".
La seva trobada professional amb el director i actor Jean Poiret va significar una col·laboració d'uns quants anys en espectacles de cabaret i al cine, i junts van representar els anys 70 més de 1.500 funcions de Casa de boges, les aventures burlesques d'una parella d'homosexuals.
El pas de l'obra a la pantalla gran va suposar la consagració de Serrault com a estrella del cine francès.
A partir dels anys 80 va deixar de ser un actor secundari amb títols com Garde à vue, amb Lino Ventura i Romy Schneider; Mortelle Randonée (1983), amb Isabelle Adjani, i La alegría está en el campo (1995), i més recentment, amb El mundo de Marty, La chica de París i Feliz Navidad, entre d'altres. |
Actualitzat a les 21:39 h 06/06/2009
Toni Nadal veu complicada la participació de Rafa Nadal en el torneig de Wimbledon
Les molèsties al genoll que presenta Rafa Nadal estan condicionant negativament la seva temporada sobre herba.
No només han obligat el balear a perdre's el torneig de Queen's sinó que a més podrien significar la seva renúncia a Wimbledon.
Així ho ha explicat aquest dissabte l'oncle i entrenador del manacorí, Toni Nadal.
En declaracions a la ràdio francesa RMC, Toni Nadal ha dit que no és optimista respecte la participació de Rafa Nadal a l'All England Club i que no serà fins dilluns o dimarts quan es concreti l'abast de la lesió del balear un cop se sotmeti a diferents proves mèdiques.
Nadal no ha revalidat títol a París i es pot quedar sense fer-ho a Londres.
Concretament, Toni Nadal ha dit que veu complicat que en Rafa pugui defensar a Wimbledon el seu títol ja que no és gens optimista sobre la recuperació del seu nebot.
Malgrat tot, l'entrenador del manacorí també ha deixat clar que "si hi ha una possibilitat de jugar el torneig més important de la temporada", Rafa l'aprofitarà. |
Disputa per la paternitat del fill il·legítim de Schwarzenegger
L'exmarit de la treballadora domèstica, a qui l ́actor va deixar embarassada, vol lluitar per la custòdia
EP Arnold Schwarzenegger ha reconegut que va tenir un fill fora del matrimoni amb una treballadora domèstica, però l'exmarit d ́aquesta no està tan segur de qui ha de tenir la paternitat d'aquest nen, i pensa lluitar per exercir com a pare.
Quan Schwarzenegger i Mildred Baena van tenir el seu fill secret, tots dos estaven casats amb altres persones.
I ara que l'escàndol és públic, l'exmarit de Baena està decidit a reclamar-ne la paternitat.
Rogelio Baena estava casat amb Mildred quan aquesta va tenir un nen amb Schwarzenegger, i es va separar d'ella unes setmanes després que el nadó naixés.
Però mai va sospitar que el fill fos l'actor, sinó que va assumir que era seu.
En una entrevista amb Entertainment Tonight, Rogelio ha confessat que es va assabentar que el nen no era fill seu "fa una setmana", quan la notícia es va fer pública a través dels mitjans.
La seva reacció en assabentar va ser de "molta ràbia" ja que considerava a Schwarzenegger un "heroi" i ara se sent "traït" per l'actor i antic governador de Califòrnia.
Està disposat a exercir la paternitat d'aquest nen, a qui fins fa poc considerava el seu fill natural: "Sóc el seu pare. |
Aposta pels organismes propis per a la difusió de la llengua i la cultura
Un dels principals objectius de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats és la projecció de la llengua i la cultura catalanes pròpies de les Illes Balears.
Per fer-ho, la Conselleria ja disposa de la Direcció General de Cultura i Joventut (mitjançant els departaments de Llengua i de Cultura), a més del Consorci Institut d'Estudis Baleàrics, resultat de la fusió entre el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Per aquesta raó, i seguint els criteris d'austeritat propis de l'elaboració dels comptes per a l'exercici 2013, s'ha decidit que l'avantprojecte de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 2013 no incorpori cap partida pressupostària destinada a la participació del Govern de les Illes Balears, a partir del gener de 2013, en el consorci Institut Ramon Llull.
Tot i així, la Conselleria ha volgut fer un balanç positiu de la participació del Govern en el consorci Institut Ramon Llull els darrers anys i ha reconegut la importància d'haver compartit experiències i bones pràctiques fent feina en aquest sentit, sobretot en l'àmbit de la difusió internacional i dels programes comuns de les seus de l'IRL a Palma de Mallorca i a Barcelona. |
El dimarts de la setmana que ve es posarà a la venda a tot el món un dels videojocs més esperats, StarCraft II: Wings of Liberty.
El seu predecessor, tret el 31 de març de 1998, ha venut fins a la data més de 11 milions de còpies per PC, Mac OS i Nintendo 64 i és considerat com un dels millors i més influents jocs d'estratègia a temps real de ciència ficció que mai han existit. |
FUTBOL Esport Català.- Sant Vicens dels Horts (Baix Llobregat) ha estrenat aquest diumenge el nou camp de futbol de La Guàrdia en el marc de la disputa del Trofeu Julián Martos.
Es tracta de la primera cita esportiva que s'organitza a les noves instal·lacions, després de la inauguració del camp el passat 17 de juliol coincidint amb la Festa Major d'Estiu.
Al llarg de la temporada, 600 esportistes i 35 equips faran ús d'una instal·lació puntera a la comarca, amb gespa artificial d'última generació, graderia per a 600 aficionats, vestidors, bar i sales polivalents, entre d'altres espais.
Els vicentins i vicentines ja van poder visitar el camp en unes jornades de portes obertes que es van organitzar del 17 al 19 de juliol, després d'una inauguració multitudinària encapçalada per l'alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Amparo Piqueras, el diputat d'Esports de la Diputació de Barcelona, Josep Monràs, i el gerent de la Mancomunitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra.
La trobada futbolística ha comptat amb la participació de tots els equips del Club Deportiu La Guardia així com d'altres conjunts com el Pubilla Casas, CF Vinyets Molí Vell, CD Fontsanta-Fatjó UD Sector Montserratina, CF BoiSant i el CE Esparreguera |
suposo que no t'estàs referint a la vida dels animals de laboratori, o de granja, o del circ, o del zoo, o... i si et refereixes a la vida exclusivament de les que caminem a dues potes i no estem empresonades pot ser això i moltes més coses, es qüestió de triar què vols fer amb ella i fer-ho tant com puguis.
masses responsabilitats per una cosa que no he demana't si de cas la visc i ja esta....perque es una opourtinat si clar per antagonisme amb la mort que sembla que oportunitats poques, el somni fet realitat el somni es realitat, el somni fiug de la realitat.....ui que complicat el tema somnis.....no se no se molts topicazos que en el fons, encara que sigui en positiu i siguin com mantras teletubbistes estan limitant un concepte abstracte i personal com la vida.... |
EsportCatalà.cat.- Pol Carreras es va penjar, finalment, l'or en els Campionats d'Espanya, celebrats fins aquest cap de setmana a Sierra Nevada.
En la prova d'eslàlom, Carreras va ser el més ràpid i l'autèntic dominador de principi a fi.
El podi en categoria masculina va ser català.
En fèmines, Andrea Jardí va signar un gran duel amb la ja retirada Maria José Rienda, però l'única catalana que va pujar al calaix va ser Anna Galofré.
Carreras va signar un Campionat d'Espanya de menys a més.
Del bronze al súper gegant va passar a la plata del gegant i, per últim, a l'or en l'eslàlom.
"Era un dels objectius de la temporada", va dir l'esquiador català.
Si destacat va ser el títol de Carreras, també va se la plata de Quim Salarich, esquiador júnior de segon any.
El tercer calaix del podi per a un altre català, Artur Martí.
En dones, Andrea Jardí no va poder acomiadar-se de la temporada amb un títol.
La del Vendrell va ser la gran protagonista amb Maria José Rienda.
En la primera màniga, Jardí va estar per davant per set dècimes.
En el segon descens, la catalana es va saltar una porta i va quedar desqualificada.
Això va servir el títol a Rienda.
La baixa de Jardí va permetre que Anna Galofré, també juvenil, acabés al podi i amb dues mànigues molt semblants. |
El bisbe Traserra podria continuar al càrrec fins a mitjan any vinent
Fonts consultades per aquest diari apunten que difícilment hi haurà relleu mentre duri l'any jubilar
El bisbe de Solsona, Jaume Traserra, en una foto d ́arxiu arxiu/jordi escudé
REDACCIÓSOLSONA Un any després de la presentació de la renúncia per edat del bisbe de Solsona, Jaume Traserra, continua la incògnita de qui serà el seu successor al capdavant de la diòcesi.
Si bé fa uns quants mesos semblava que ocuparia la seu episcopal solsonina mossèn Xavier Novell, l'actual vicari i mà dreta de Traserra, l'oposició del cardenal Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, va fer troncar les expectatives del bisbe Traserra, ferm defensor de la candidatura de mossèn Xavier Novell.
Amb tot, segons fonts properes al bisbat consultades per aquest diari, sembla difícil que el relleu arribi abans de la cloenda de l'any jubilar amb motiu del mil·lenari del Sant Dubte d'Ivorra, que tindrà lloc el segon diumenge de Pasqua de l'any vinent, és a dir, el 8 de maig del 2011.
El bisbe de Solsona, Jaume Traserra, va presentar la dimissió el juliol de l'any passat en complir 75 anys, edat en què la legislació canònica estableix que cal renunciar al càrrec.
Des d'aleshores, el canvi de nunci a l'estat espanyol i l'oposició del cardenal Martínez Sitach al nomenament del candidat del mateix bisbe solsoní (Xavier Novell), no han fet res més que encallar un relleu que ara mateix no té data.
Cercles propers al bisbat esperaven que el nom del successor de Traserra es fes públic juntament amb el nomenament del bisbe auxiliar de Terrassa, Salvador Cristau (a final de maig), però no va ser el cas.
Tot i aquestes consideracions fetes per fonts consultades per aquest diari, el secretisme plana en les fonts oficials eclesiàstiques, que no confirmen cap possible candidat ni quan arribarà la decisió del Vaticà.
Fòrums catòlics a Internet han començat un seguit d'especulacions sobre qui podria ocupar la seu episcopal solsonina.
Entre els noms que hi circulen, a banda del de mossèn Xavier Novell, hi ha el de Josep Maria Turull, de perfil progressista, que vindria avalat pel cardenal Martínez Sistach, i l'actual bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.
Aquests noms circulen per fòrums de discussió catòlics, però no n'hi ha cap de confirmat i el procés de selecció s'està duent amb secretisme.
Tot i la interinitat del seu mandat, Jaume Traserra continua exercint amb normalitat les seves funcions al capdavant de la diòcesi i ha impulsat nombroses reformes al palau episcopal, com la d'habilitar-hi un pàrquing per a ell i els seus vicaris.
En aquest ca, però, el projecte s'ha hagut de modificar pels vestigis medievals d'interès que es van trobar al pati del palau arran de les obres.
Traserra va prendre possessió del càrrec el 30 de setembre del 2001, dia en el qual va substituir l'anterior bisbe de Solsona, Antoni Deig. |
Els indignats de Londres es mobilitzen en l'aniversari del 15-M
El grup 'Occupy London' ha convocat els seus simpatitzants a la catedral de Sant Pau
Els indignats de Londres han iniciat aquest dissabte una nova protesta pacífica als peus de la catedral de Sant Pau, en ple districte financer de City, per commemorar el primer aniversari del moviment 15-M.
El grup Occupy London ha convocat els seus simpatitzants a la plaça contigua a la catedral com a part de les mobilitzacions que es portaran a terme arreu del món per marcar la data en què fa un any van iniciar les protestes el moviment d' indignats a Madrid.
La convocatòria demanava als simpatitzants que portessin amb ells una tenda de campanya, per això no es descarta que el moviment desafiï la policia acampant al mateix lloc d'on van ser desallotjats desrpés d'una una llarga batalla legal amb les autoritats fa sis mesos.
Entre les activitats organitzades per avui, els indignats visitaran algunes institucions ubicades al districte financer de la capital britànica, com bancs, fons d'inversió o companyies privades.
L'octubre passat, els indignats van començar una acampada als peus de la catedral de Sant Pauo que es va estendre a diverses zones de la capital britànica i que va centrar una gran atenció mediàtica per l'enfrontament de diversos mesos dels manifestants amb l'ajuntament de la City i els responsables del temple. |
Conveni de col·laboració amb el Consell Insular de Menorca sobre la realització de la Universitat Oberta per a Majors a Ciutadella
Palma/Alaior, 19 de desembre de 2003
D'una banda, l'Honorable Senyora Joana M. Barceló Martí, presidenta del Consell Insular de Menorca, d'acord amb les facultats que li atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 32/1999, de 26 de març, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
El seu interès per desenvolupar el conveni de col·laboració entre ambdues institucions en relació amb la realització de la Universitat Oberta per a Majors.
La Universitat Oberta per a Majors té com a finalitat bàsica dotar la UIB d'una oferta específica per a persones majors.
La Universitat Oberta per a Majors s'estructura en un cicle de conferències.
El nombre d'estudiants que es podran matricular en aquesta edició de la Universitat Oberta per a Majors és de cinquanta, i els requisits per poder-s'hi matricular són tenir cursats, almenys, estudis primaris o equivalents i tenir més de cinquanta anys o ser jubilat.
L'organització de la Universitat Oberta per a Majors serà responsabilitat de la UIB, a través dels mecanismes adequats.
El Consell de Menorca finançarà aquesta edició de la Universitat Oberta per a Majors a Ciutadella amb la quantitat de 1.202,02 euros.
La validesa temporal d'aquest conveni s'ajustarà a la durada acadèmica de l'activitat que n'és l'objecte, és a dir, a la durada de la Universitat Oberta per a Majors durant el curs acadèmic 2002-2003.
Un cop llegit el document i com a prova de conformitat amb tots i cada un dels punts d'aquest conveni, ambdues parts el signen en dos exemplars al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
La Presidenta del Consell Insular de Menorca, Joana M. Barceló Martí El Rector de la Universitat de les Illes Balears, Avel·lí Blasco Esteve
El present conveni el va aprovar el Consell Executiu de data 3 de juny de 2003 i el va ratificar el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 13 de juny de 2003, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.1.27) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març (BOIB núm. 45, de 10 d'abril). |
Zimbabue: una tragèdia en mans de Déu?
"Només Déu pot treure'm del poder".
Aquestes han estat les paraules de Robert Mugabe, un dictador, home solitari ja des de nen, un adolescent que passà desapercebut, amb poques habilitats socials, gens aficionat ni a la lectura, ni a les arts, ni a la pràctica dels esports ni a cap activitat creativa o social.
Farà aviat tres anys, Leonard Geluk, que aleshores era regidor d'Educació i Integració de l'Ajuntament de Rotterdam, va publicar un article a la premsa local que es titulava "Els joves sense objectiu anhelen un mentor" ( Trouw, 26-8-2005).
Hi reflexionava sobre les dificultats d'inserció laboral de la joventut del seu municipi provocades per les actituds amb què encaraven la feina.
Hi va deixar anar que era una joventut 3-G, expressió que féu una certa fortuna en aquell país.
Una economia catalana amb futur
A Catalunya hi ha avui una consciència prou estesa que la seva economia està sotmesa a un profund procés de canvi, com a conseqüència dels reptes que suposen la globalització i les noves tecnologies.
És un fenomen que afecta totes les economies del Primer Món.
Un altre "manifiesto" Ja fa més de 25 anys de l'anomenat Manifiesto dels 2.300.
Ara uns altres espanyols, també anomenats intel•lectuals, han llençat un manifest en defensa del castellà "llengua comuna" en detriment del català, que no consideren la llengua pròpia i comuna de Catalunya.
El Partit Popular, seguint la seva trajectòria anticatalana, ha subscrit el Manifiesto; en canvi, el PSOE en el seu congrés ha sortit en defensa del català i de la política lingüística de la Generalitat.
Només falta ara que, en la mateixa línia, retiri el decret de la tercera hora.
Seria bo que castellans acomplexats, bascs ressentits i peruans rebotats i tots els altres no catalans es preocupessin de les seves coses i deixessin decidir democràticament el que cal fer a Catalunya als mateixos catalans.
Amb contundència i en defensa d'aquesta nova agressió a Catalunya s'han expressat el president de la Generalitat i l'expresident Pujol.
Massa Barça Els èxits i els fracassos esportius i la pròpia imatge del Barça incideixen de manera important a la societat catalana i cal preservar el símbol com un factor d'identitat i d'integració.
És veritat que el Barça és més que un club i això obliga directius, jugadors, socis i mitjans de comunicació a procedir amb responsabilitat i respecte, considerant que el més positiu és actuar sempre esportivament i coneixent que la imatge del Club és transcendent.
El multiculturalisme britànic Fa unes setmanes Rowan Williams, cap de l'Església anglicana, arquebisbe de Canterbury, va anunciar que calia tenir present i vigent a Gran Bretanya, alguna part de la xara per als musulmans.
Ara, Lord Phillips, cap judicial d'Anglaterra i Gal•les, veu també compatible la llei islàmica amb la britànica, tot i afirmant que la llei civil està sempre per sobre de les lleis religioses.
S'han produït moltes reaccions, tant per part del Govern −el primer ministre ja ha fet públic un comunicat reafirmant que tots els ciutadans són iguals davant la llei−, com per part dels mitjans de comunicació en el mateix sentit.
Rècord de naixements a Catalunya S'han fet públiques les dades corresponents a l'any 2007 i es demostra que s'ha produït el més gran nombre de naixements des de l'any 1979.
L'explicació d'aquesta evolució creixent dels últims anys és la immigració; el 25,7% dels nascuts l'any 2007 són de mare estrangera.
La natalitat de la població immigrada augmenta considerablement cada any, un 15,8% al 2007 en relació amb el 2006, mentre que la de la població autòctona va disminuir un 1,7%.
També és notable el menor nombre de matrimonis que baixa any rere any: 30.457, l'any 2007; 32.049, el 2006; i l'any 2004 es van casar 33.460 parelles.
Pinzellades econòmiques de la setmana
L'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç han organitzat una delegació d'empresaris i responsables d'institucions per anar a Sud-àfrica, a la recerca de noves oportunitats de negoci.
És l'economia més rica dels països africans, amb un creixement del 5% els últims anys i un pla d'infraestructures de 40.000 milions d'euros.
Maurici Lucena, economista nascut l'any 1975 i format a la Pompeu Fabra, ha pres possessió del càrrec de president de l'Agència Espacial Europea, per un període de dos anys.
El proper novembre a la Haia, el consell de ministres de l'ESA definirà l'estratègia europea per als propers anys.
Segons Lucena, Mart és més important que la Lluna per Europa i afegeix que el gran repte és el projecte Galileu de navegació per satèl•lit.
Maurici Lucena és el primer ciutadà espanyol que ocupa aquest càrrec des de la fundació de l'ESA.
Verònica Fisas és la directora general de Natura Bissé, fàbrica de cosmètics fundada l'any 1979.
L'empresa és present al mercat nord-americà, a les botigues més exclusives de Hollywood.
L'actriu Sara Jessica Parker l'esmenta com els seus productes favorits.
La Fira Bread and Butter S'ha celebrat amb èxit de participants i de negoci, la 8a edició de la Fira de moda urbana Bread and Butter, la més important d'Europa.
La mostra és només per a professionals i segons el seu director, la Fira prosseguirà a Barcelona els propers anys i no s'ha produït, com a conseqüència de la crisi, cap impacte negatiu, ni dels expositors ni dels visitants.
El periodista d'informació internacional de TV3, Nicolás Valle, ha escrit un llibre colpidor sobre la realitat de l'Àfrica negra, fruit dels seus nombrosos viatges i de la profunda estimació que sent per aquell continent.
D'una banda, és un relat impressionant, fidedigne i documentat dels conflictes més recents –les guerres al Sudan, Libèria i Angola, l'apartheid a Sud-àfrica, el genocidi de Ruanda–, així com dels problemes endèmics que castiguen la població –les mines antipersones, els nens soldat, els refugiats, la fam, la misèria, la sida o la malària.
Com bé diu l'autor, els mals d'Àfrica no vénen ni de la fatalitat, ni d'una incapacitat innata dels seus habitants, sinó de causes concretes molt diverses, per exemple, una colonització depredadora, independències mal gestionades, fronteres artificials, un neocolonialisme cínic i uns polítics africans cobdiciosos, corruptes i ineptes.
Però, d'altra banda, el llibre de Valle dóna també una visió positiva i d'esperança: la d'una Àfrica víctima però no victimista, extraordinàriament vital, que cerca assumir la responsabilitat del seu futur.
Una societat també amb creativitat, dinamisme i ganes de lluitar amb els seus valors i trobar solucions pròpies.
Ubuntu significa en zulu 'som persones perquè hi ha altres persones' o 'jo sóc perquè els altres són'.
L'empresa de tecnologia per a la imatge digital EPSON ha concretat la seva vessant social a través de la creació, l'any 1998, de la Fundació EPSON - Institut de Tecnoètica, amb la finalitat d'unir desenvolupament tecnològic i valors ètics.
Per complir els seus objectius, s'ha constituït com a espai interdisciplinari d'investigació, on conflueixen diversos grups de treball, es publiquen estudis, es convoquen premis, congressos i projectes de formació i de recerca i es col•labora amb altres institucions.
En aquests deu anys, la fundació s'ha consolidat com un dels centres d'investigació i anàlisi de l'ètica econòmica i empresarial més significatius d'Espanya.
Actualment, el grup constitueix una original plataforma de debat entre economistes, executius d'empreses i investigadors de la filosofia moral que treballen sobre l'activitat econòmica i empresarial per construir ponts entre l'ètica i l'economia, dos àmbits que tradicionalment han estat allunyats però que la seva col•laboració mútua resulta imprescindible en la perspectiva global de l'empresa d'avui. |
Pascual: "L'actitud no és negociable"
El Barça Borges afronta un desplaçament a Valladolid, una pista maleïda per als blaugranes els últims anys.
El tècnic Xavi Pascual demana la màxima implicació als seus jugadors per molt díficil que sigui el repte.
Tot i que a falta de sis jornades del final de la Lliga, el Ciudad Real es manté a cinc punts dels blaugranes, l'equip de Xavi Pascual continua amb l'objectiu de mantenir el llistó ben alt.
La visita del Barça Borges a Valladolid (dissabte, 18.30h), una de les pistes que més coll amunt se'ls ha fet als blaugranes.
"Tenim un partit complicat a casa del tercer a una pista que sempre se'ns ha donat molt malament i anem amb ganes de canviar-ho.
Darrerament no fem més que perdre i a veure si ho podem capgirar", afirma el tècnic blaugrana.
Les últimes visites al pavelló Huerta del Rey han estat partits incòmodes de jugar per als blaugranes.
"Al Barça sempre li costa molt guanyar a Valladolid.
Mai ho ha fet amb resultats amplis, sempre en el darrer moment i patint molt", afirma Pascual.
"Quan això passa any rere any vol dir que és un camp on ens tenen agafada la mesura, on ens apreten molt i on ells es troben molt a gust.
Per nosaltres, això és una dificultat afegida", adverteix.
A més del que diu l'estadística, el Valladolid és el tercer classificat de la Lliga, a cinc punts dels blaugranes, i s'ha convertit en l'equip que més s'acosta a Ciudad Real i Barça en els últims temps.
"S'estan jugant la plaça de la Champions de l'any que ve i ens poden apretar per la segona plaça de la Lliga.
Mereix el 100% de la nostra atenció" apunta el tècnic blaugrana.
Xavi Pascual recorda una vegada més la importància de guanyar a tots els camps, per difícil que sigui l'empresa: "Som el Barça i juguem amb qui juguem hem de sortir a guanyar el partit, un altra cosa és que després ho aconseguim.
L'encert o el desencert sempre va en funció del dia i a vegades les coses no et surten bé, però crec que estarem amb bona actitud i en predisposició per endur-nos el partit."
L'equip que entrena Juan Carlos Pastor porta una ratxa d'onze victòries consecutives en Lliga, tot i que van quedar eliminats als quarts de final de la Lliga de Campions.
Segons Pascual, "estan jugant força bé.
A l'eliminatòria que van fer de Champions amb el Rhein Neckar Lowen, a casa van fer un partit extraordinari.
A fora els va costar més però es un equip que ha sabut plantar cara als alemanys.
Ara mateix és un equip en forma i en un moment important." |
'El Periódico' i Xavier Martorell: una rectificació amb 'regalet'
350x366 'El Periódico' i Xavier Martorell: una rectificació amb 'regalet'
Rectificar és sempre un plat de regust amarg per als periodistes.
Per això, quan ens toca fer-ho, no sempre complim amb pulcritud.
El Periódico ha publicat moltes de les informacions que han revelat les tèrboles relacions entre el ja exdirector general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Xavier Martorell, i la polèmica agència Método 3.
En una d'aquestes informacions, però, van identificar-lo com a amo d'una empresa que presumptament va encarregar un informe sobre el president Montilla, quan només n'era treballador.
Martorell va querellar-se i llegeixo a Cugat.cat que, després que el diari es negués a rectificar (adduint defectes de forma i data), ara la jutge l'obliga a fer-ho.
I així ho acatava El Periódico ahir, però d'una manera peculiar.
D'una banda, el text no deia que la publicació de la rectificació obeïa a una decisió judicial.
El lector no advertit podia pensar que, senzillament, havien acceptat publicar de bon rotllo la versió de l'afectat.
I, de l'altra -i aquí hi ha el regalet amb què he titulat l'article-, el desmentiment ocupava un tros petit de tota una pàgina, amb crida a portada inclosa, titulada "Método 3 va posar cotxe a Martorell mentre era al Govern".
Bravo de nou per la revelació, però hauria sigut més elegant publicar un dia la rectificació i, ni que fos l'endemà, la peça.
Sobretot quan el mitjà ha pogut narrar el descavalcament de Martorell de la política, en bona part gràcies a les seves investigacions.
Jugant-se la cohesió social, [els del Pacte Nacional pel Dret a Decidir volen] minar la Constitució, fora de la qual només hi hauria barbàrie" |
Dimecres es presenta la plataforma Castelló per la Llengua i els actes que prepara per commemorar les Normes del 32
L'acte de presentació tindrà lloc a la llibreria Babel, a les 19 hores
Una sèrie d'entitats, partits i sindicats de la nostra ciutat han constituït una plataforma sota el nom de "Castelló per la Llengua".
El seu objectiu és commemorar la signatura de les Normes de Castelló, el 21 de desembre de 1932 i, a partir d'aquesta commemoració, treballar per la normalització de la llengua en tots els àmbits de la vida pública.
La plataforma Castelló per la llengua la integren associacions de l'àmbit de la llengua i la cultura (Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana-Col·lectius per la llengua i la cultura de Castelló, Plataforma per la Llengua), partits polítics (BLOC, Iniciativa, EUPV, ERPV), sindicats i sindicats d'estudiants (STEPV, CGT, SEPC), organitzacions polítiques i juvenils (Esquerra Independentista de la Plana, Maulets, Endavant, BLOC Jove) i altres entitats (com el Centre Excursionista de Castelló, Botafocs, o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló).
La plataforma ha previst una sèrie d'activitats prèvies al dia 17 de desembre, quan tindrà lloc la commemoració de l'aniversari de les Normes: a més de la seua presentació a Babel, s'estan duent a terme diferents xerrades a l'Escola d'Idiomes i els instituts Ribalta, Sos Baynat i Politècnic, i tindran lloc a la Llotja del Cànem tres conferències a càrrec d'Isidor Marí, Lluís Meseguer i Vicent Pitarch.
Pel que fa al dia 17, al matí se celebrarà una Fira d'Entitats, a la plaça Hort dels Corders, i per la vesprada, a les 18 hores, una manifestació en defensa de l'ensenyament en valencià, que eixirà des de la Farola, recorrerà els carres del centre, passarà per davant de la Casa de les Normes, al carrer Cavallers, i acabarà a la plaça de les Aules, amb la lectura del Manifest unitari a càrrec de l'escriptor Vicent Usó i l'actuació del cantautor Josep Lluís Notari. |
Luis César podria recuperar Pinilla i Merino per rebre diumenge el Racing de Santander al Nou Estadi.
El Nàstic s'ha entrenat aquest dilluns al matí, després de sumar dues derrotes a la Lliga, contra l'Osasuna i el Celta, tot i començar amb una victòria davant l'Espanyol a Montjuïc.
En aquest sentit, el migcampista Abel Buades ha demanat a l'afició que tingui confiança en l'equip assegurant que el Nàstic podrà mantenir la categoria.
El jugador Miguel Ángel Llera ha manifestat que la defensa està sent la línia més fluixa de l'equip, de la mateixa manera que també ho va ser la temporada pasada.
El central, però, s'ha mostrat convençut que aviat tot canviarà.
Sobre la derrota contra l'Osasuna, Llera ha dit també que la plantilla del Nàstic està molt trista i que està esperant amb moltes ganes la visita, el pròxim diumenge, del Racing de Santander.
La plantilla del Nàstic té festa aquest dimarts i tornarà als entrenaments dimecres. |
Eugeni Villalbí pren el timó de les polítiques de Joventut
En l'acte de presa de possessió del càrrec ha explicat que impulsarà un Pacte Nacional per a l'Emancipació juvenil, fomentarà la participació juvenil i garantirà la transversalitat de les polítiques de joventut
Acompanyat per la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el nou secretari general de Joventut, Eugeni Villalbí, ha pres possessió del càrrec al capdavant de la Secretaria General de Joventut.
Eugeni Villalbí, ha volgut agrair l'assistència de la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, en l'acte de presentació que ha tingut lloc avui dilluns 4 de desembre davant dels treballadors de la Secretaria General de Joventut.
Tal com publica el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 4773A de divendres 1 de desembre de 2006, que ha fet oficial el seu nomenament, Eugeni Villalbí es fa càrrec d'aquesta secretaria que amb el nou Govern ha passat del Departament de Presidència al d'Acció Social i Ciutadania.
Segons ha dit el nou secretari general de Joventut, les principals línies de treball que desenvoluparà aquesta Secretaria durant la present legislatura van encaminades a aconseguir tres objectius: impulsar un Pacte Nacional per a l'emancipació juvenil, que incorpori els àmbits de l'educació, l'ocupació, l'habitatge, la participació, la mobilitat i les llibertats personals; fomentar la participació juvenil a través del moviment associatiu, per a l'educació en el compromís, la implicació en la presa de decisions i la cohesió social i nacional; i, finalment, garantir la transversalitat, la interdepartamentalitat i la interinstitucionalitat de les polítiques de joventut.
Per assolir aquests objectius Eugeni Villalbí ha manifestat la seva voluntat de fer que el Pla Nacional de Joventut sigui l'eina de governabilitat i de participació d'aquestes polítiques.
Nascut a la Sénia (el Montsià), el 25 de juny de 1978, Eugeni Villalbí ha cursat estudis d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques, especialitat en Transports i Serveis Urbans, i ha desenvolupat tasques de direcció d'obra dins el sector de l'enginyeria civil fins al juliol de 2003.
Ha estat secretari tècnic del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals de l'Ajuntament de Barcelona.
Des de 2005 ha estat responsable del Programa per al Col•lectiu Gai, Lesbià i Transsexual de la Generalitat de Catalunya.
Ha estat també membre del Secretariat del Consell de Joventut de Barcelona en nom de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC), on milita des de 1997.
Va formar part de la comissió organitzadora del Festival Mundial de Joventut a Barcelona el 2004.
És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 2000, ha format part de l'executiva de les JERC de Barcelona com a Secretari d'Associacionisme (2000-2003) i com a secretari de Política Municipal (2003-2005).
L'any 2003 va ser nomenat president del Consell Nacional de les JERC i des de finals de 2005 és el secretari nacional de Moviments Socials i Associacionisme.
El nou secretari general de Joventut és el president d'ERC de les Corts i és conseller nacional d'ERC. |
Activitats de Visual i Plàstica a primària
Ben sovint, els instruments musicals s ́han decorat com a veritables obres d ́art, i pintors i escultors els han incorporat en les seves obres.
Durant el recorregut pel Museu de la Música ho descobrirem i després construirem una pandereta.
L ́endemà, ens emportarem la pandereta al Museu Picasso, on veurem com l ́artista va incloure, des de ben jove, instruments en la seva obra, i acabarem decorant la nostra pandereta posant a prova la nostra inspiració.
TORN: Divendres 27 de desembre al Museu de la Música de 10 a 13.30 h.
Disssabte 28 de desembre al Museu Picasso de 10.30 a 13.00 h.
TORN: Dijous 2 de gener al Museu de la Música de 10 a 13.30 h. |
Em sap greu si fereixo els sentiments d'algun feixista però no crec que hi hagi cap diferència entre la immigració de Vic i la que vam rebre durant el segle XX provinent del sud d'Espanya.
Crec que eren igualment gent pobra i estrangera, de cultura i aspecte diferent (i si no mirin fotos), i que el país tenia molts menys mitjans que avui per integrar-los.
Vic té més d'un 20 per cent d'immigració.
A l'Hospitalet la immigració va triplicar en 30 anys la població autòctona, després de la guerra.
A finals dels 80, coincidint amb les primeres onades d'africans arribats en fràgils embarcacions, la paraula patera es va escampar pels mitjans castellans com foc en rostoll.
Va irrompre als titulars amb aquell punt de gràcia poca-solta que llança al triomf mediàtic, i s'hi ha mantingut sense competència durant 30 anys, fins que l'exòtic cayuco li ha començat a fer ombra.
Als mitjans catalans, la seva irresistible ascensió ens va agafar badant, com sol passar...
El dirigent camperol congolès, Victor Nzuzi, explica les causes del conflicte bèl·lic actual que hi ha al Congo.
"El coltan, aquest mineral que teniu al telèfon, als ordinadors i a les màquines de fer fotos, es troba ací, al Congo.
Aquesta guerra no és pas d'interessos africans, sinó multinacionals, per prendre'ns el coltan i els altres minerals que els interessen."
[CiE] El grup promotor de la Casa Àfrica va presentar ahir dimarts 10 aquesta nova fundació, que neix amb l'objectiu d'esdevenir punt de trobada a Catalunya de persones i entitats vinculades amb l'Àfrica o interessades en aquest continent.
El projecte està impulsat per persones catalans i africanes, i un dels seus objectius, va dir el seu portaveu, Carles Solà, és «estimular» l'intercanvi entre el país i el continent i l'interès pels valors africans a Catalunya.
Centenars de saharauis procedents de diverses províncies d'Espanya i de campaments africans acudeixen des de fa tres mesos al Registre Civil de Còrdova.
Arriben perquè aquest jutjat està aplicant dues sentències del Tribunal Suprem que estan canviant les seves vides.
I és que qui van néixer en el Sàhara abans de 1976, és a dir, abans que Espanya abandonés aquell territori, tenen dret a la nacionalitat espanyola, segons la jurisprudència fixada pel suprem.
Segons càlculs propis basats en dades públiques, el manteniment de tots els animals abandonats per ciutadans irresponsables representa cada any 105 milions d'€ a Catalunya.
És el que costa vacunar de la polio a més de 70 milions de nens africans.
I supera de llarg el pressupost anual d'Intermon-Oxfam, de 74'4 milions d'€. |
Pilar Rahola indica en un article publicat aquest dimecres a La Vanguardia que les negociacions per aconseguir un acord en el nou model de finançament "ens haurà deixat (als catalans) esgotats, amb les vergonyes a l'aire i amb l'estesa convicció que qualsevol avenç polític representa un brutal desgast de les nostres energies col·lectives".
La periodista afegeix que "com si visquéssim instal·lats en un diabòlic dia de la marmota a la catalana, una i una altra vegada negociem reiteradament l'obvi, i amb els mateixos somriures, ens tallen la gespa sota els peus.
Vivim en una espiral de reinvindicacions, acords i desacords, que retornen sempre a l'origen, després de marejar-nos com a ànecs".
Rahola diu que "és allò de perdre un llençol en cada bugada, o de perdre tota la roba sencera.
I al final acosseguim alguna cosa, potser fins i tot alguna cosa bona, però pel camí ens hem deixat tanta pell, que quedem inevitablement ferits".
L'expolítica considera que "a diferència de qualsevol altra autonomia, a la que no li cal morir en cada batalla per ampliar el nivell de soberania, a Catalunya se li exigeix liderar els processos propis i aliens, lluitar per ells amb l'ombra allargada de la sospita infidel, patir tot tipus d'atacs i, al final, aconseguir autèntiques misèries, solemnement exhibides com si fossin grans coses".
L ́he llegit sencer i és de deu sobre deu.
Certament, ets, avui per avui, una de les millors opinadores d ́aquest pais.
Fa por pensar que faràn amb diners els de la Generalitat.
Aquesta dona no está be del cap i aqui li feu cas....cada vegada esteu pitjor gent d'e-notícies!!
Quan és en Mas o en Carod que la caguen la Rahola ja té clar on fotre hòstia, ara que és el PSC que va contra els interessos de Catalunya diu que ens maregen així de manera general.
Senyora Rahola: el PSC-PSOE i el PP són qui ens maregen.
Rahola, quan encaea no havies pujat als media vaig creuar-me amb tú, em vas mirar buscant ser reconeguda.
És l'únic que t'importa ser famosa.
Cada dia tenc mes clar que una cosa es ser català i un altre un colono espayol a Catalunya.
Es veritat cada dia des de fa anys i panys es el mateix.
El problema es que Espanya ha de desapareixa, i quan els Espanyols tornin a ser Castellan del Regne de Castella després de segles d'expansionisme i colonialisme els Catalans podrem viure amb pau.
MENTRE QUE EL XAvi i algun altre no respectin ni la seua llengua com voleu que a españa uns escoltin com a persones serioses
La marmota ja va sortir el dia de les eleccions, mal dia segons els experts que donen una collita dolenta del papa "estado español" i del futur a curt plaç del país.
Només faltaria que no sospitessin de la nostra fidelitat!
Això només podria escaure's si fóssim fidels als enemics!
Què no veus que si ets complaent amb la fidelitat envers ells ens estàs demanant que esdevinguem traïdors?
Jordi, molt bo, però la responsabilitat es dels polítics de tirar del carro no es pot utilitzar la força contra l'estat mira al Pais basc.De mentre ens queda votar en blanc i no seguir el joc a españa.
Quanta veritat expressa la Pilar! tenim uns càrrecs públics d'una mesquinesa tal que a cap a PAÍS NORMAL DEL MÓN mundia lels seria possible sobreviure.vergonya que ratlla la bogeria.,LA COVARDIA ENS HA ENVAIT del tot...anem a la deriva....
Cal afegir, però, que després de tot aquest espectacle patètic, els catalans a sobre ens sentim culpables d'haver demanat tant, i ens n'anem a fer "pedagogia", ENLLOC DE COMENÇAR A REPARTIR HÒSTIES D'UNA PUTA VEGADA.... |
Interior no troba explicació als set casos de violència masclista de 2012
Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, el conseller d'Interior, Felip Puig, ha detallat al Parlament les actuacions del departament que dirigeix en la lluita contra la violència masclista.
Sobre les víctimes que hi va haver al gener, set a tot Catalunya, el conseller ha admès que no han trobat cap factor causal que n'expliqui el perquè, més enllà d'un problema social i de valors.
Puig ha recordat que en cap dels casos no hi va haver denúncia prèvia.
El conseller ha explicat que durant aquest any s'estendrà a tot Catalunya el pla d'atenció a les víctimes d'aquest tipus de violència que, entre d'altres, inclou una especialització dels grups que s'hi dediquen i més coordinació entre departaments.
FELIP PUIG, conseller d'Interior "Amb la informació disponible, aleshores no hi havia cap lligam lògic.
I per això, segurament, es va agafar aquesta idea que alguns experts en algun cas han trobat una certa correlació: que en certs moments de l'any són més propicis aquest tipus de situacions o de drames.
Amb la informació disponible ara seguim sense trobar cap lligam lògic.
No hi ha cap lligam lògic que relligui les set víctimes." |
El librero de Kabul l'ha escrit Asne Seierstad És una escriptora noruega (a sobre de la A porta una petita rodona, deu ser una grafia propia del seu idioma)És periodista i també ha escrit "El ángel de Grozni" sobre Txetxènia i "De espaldas al mundo" sobre la guerra de l'ex Iugoslàvia.
Hola Mestel, ara ja el pots consultar a els llibres que més m'agraden.
Com bé diu en Chauchat, no és una gran obra, però es llegeix a gust si t'interessa la vida de les families afganèses i els seus "modus vivendi".
El vaig llegir fa uns mesos i em va agradar, perquè vaig trobar que retratava la vida quotidiana d'una família afganesa "benestant".
Vaig llegir algunes crítiques que deien que era un llibre poc objectiu i realista, fet per una periodista sensacionalista.
Jo també el vaig llegir, però ja fa alguns anys.
Recordo que em va agradar però no és dels llibres que en guardi un gran record, de moment no tinc intenció de torna'l a rellegir.
Tal com heu explicat recordo que explica la història d'un familia afganesa i de la precaria situació que vieun les dones.
Jo també el vaig llegir fa temps i si no vaig errada, és l'experiència real d'una periodista que explica la seva vivència durant el temps que va viure amb una familía afganesa.
El mèrit, posar-se a la pell de les dones d'aquell país en un moment on Burka por amor i atres novel·les per l'estil i que ara corren per les llibreries, era una cosa inconeguda.
Potser ha quedat antiga però retrata com ningú què es pot arribar a sentir si ets dona i has de veure el món darrera una burka ( pel qui l'hagi llegida, la matge de les sabates de taló la vaig trobar brutal )
L'he vist mil vegades a les llibreries però encara no el tinc.
Ja sé que ho puc googlejar, segurament ho faré, però crec que, com ja es va comentar un cop, hauríem d'afegir el nom dels traductors a la fitxa dels llibres.
Al cap i a la fi, saber noruec té mèrit!
Potser no és un llibre excel·lent però exposa molt dignament la vida d'una família a l'Afganistan de la guerra.
No dramatitza i et fas una idea de com viuen aquelles gents
La trobo una definició molt encertada.
Ens dona a conèixer com era la societat de l'Afganistan després de l'alliberació dels talibans (2001) però on encara hi ha molta gent amb fortes creences de l'anterior règim islàmic.
Tot i la intervenció occidental tampoc sembla que hagin avançat gaire fins l'actualitat.
La pròpia autora diu que no és una família típica afganesa, que seria del camp.
És burgesa i encapçalada pel llibreter, que és un home modern que mira pels negocis i la llibertat del seu país però és tot un tirà a casa seva que no té pietat de qui no està del seu costat tot i tenir la mateixa sang.
Sí, em sembla que he llegit alguna cosa al respecte, i que no li ha agradat la versió que ha fet ella de la seva família.
Més que de la família, no deu estar d'acord amb la imatge que es dona d'ell i del tracte als seus.
Al començament em posava furiós tanta discriminació de la dona però la lectura m'ajudà a entendre (no a compartir) el perquè d'aquests comportaments en una societat arcaica i anclada en el passat.
De fet, s'expliquen anècdotes que aquí tampoc no fa tant que passaven. |
L'Escola Internacional del Camp-Salou treballa per oferir el batxillerat internacional
L'alcalde de Salou, Pere Granados, junt amb la regidora d'Ensenyament, Julia Gómez, han visitat avui les instal·lacions de l'Escola Internacional del Camp Salou per interessar-se per l'inici de curs i la bona marxa del centre que enguany ha obert les portes al municipi.
Es tracta d'un centre privat pioner a les comarques de Tarragona que compta actualment amb 270 alumnes.
El director del centre, Claudi Fuster, ha explicat en la visita que estan treballant amb moltes energies per tirar endavant aquest projecte que aplega estudiants de Salou, del Camp de Tarragona i, fins i tot, de les Terres de l'Ebre.
En la visita el director del centre ha explicat que esperen en un parell d'anys poder oferir el batxillerat internacional, que significa "tenir una porta oberta al món".
Fuster, ha anat desgranant la política educativa que imparteixen amb el projecte Sòcrates Educa basat en quatre pilars: la internacionalització, això és que l'alumne aprengui quatre llengües, català, castellà i anglès, a un nivell molt avançat, i una quarta que pot ser l'alemany, japonès o xinès, l'aplicació de les noves tecnologies, amb una formació digital des de petits que suposarà gairebé l'eliminació del paper i les fotocòpies, el compromís amb la comunitat, que significa col · laborar amb entitats de la zona, de manera que els alumnes se sentin part d'aquest entorn, i sostenibilitat, és a dir treballar amb energies netes i ser un model de reciclatge.
A més, han explicat que estan treballant per impartir altres valors educatius als alumnes conjuntament amb la Fundació Alícia (de la mà de Ferran Adrià amb la innovació en la cuina); amb la Fundació SHE del cardiòleg Valentí Fuster i amb un partner tecnològic: Apple, entre un llarg etcètera de convenis amb els que es vinculen.
L'alcalde, Pere granados, ha estès la mà a la col·laboració entre municipi i escola perquè "és una gran oportunitat per ampliar l'educació i comptar a la nostra ciutat amb una escola de referència a tot el territori". |
L' exprimer ministre italià ha estat diverses vegades a punt de morir, políticament parlant.
Però mai com fins ara Berlusconi havia sentit el pes de la justícia i les seves conseqüències polítiques sobre les seves espatlles.
Malgrat això, no tira la tovallola: ja ha anunciat que sol·licitarà una revisió judicial. |
En un acte celebrat al Palau de Congressos de Barcelona es presenta en societat Unitat d ́Esquerres (UE), el grup escindit d ́Inicitiva per Catalunya (IC) que pretén convertir-se en el referent català d ́Izquierda Unida (IU).
Durant l ́acte, que aplega 1.800 persones, es fan molts elogis a IU i dures crítiques al PSOE, acusant-lo d ́haver practicat una política neoliberal des del Govern de l ́Estat. |
Si als treballadors se'ls fes pagar obligatòriament una quota sindical i a un sindicat únic i concret, tothom posaria el crit al cel.
La dictadura es va acabar fa molt de temps i en canvi els empresaris estan obligats a pagar una quota a les Cambres de Comerç que, en moltes ocasions es dediquen a fer samarretes i subvencionar actes molt curiosis per enfrontar ciutats com a Tarragona.
Menys por a la llibertat i que les empreses s'associin com vulguin.
Les Cambres han de canviar i només els miops ho ignoren.
Més eficiència, més economies d'escala i més serveis a les empreses.
O és que hi ha por a la llibertat?
És a dir que les cambres han de viure de subvencions que paguem tots com els sindicats?
A mi el que més em fot es que entre tots els ciutadans estem obligats a PAGAR amb els nostres impostos a un grup de polítics que porten molts anys visquent de la política, i que no han demostrat sota cap oposició la seva vàlua.
Crec que abans d'eliminar a gent que fa feina, caldria eliminar molts sous "paràsit" de la societat, que són un lastre per a tothom, no només les empreses.
Hi ha massa "dedocràcia", com es diu per aquí, que costa massa diners de mantenir.
El senyor Abelló pot justificar el seu sou, en canvi, n'hi ha d'altres que difícilment ho poden fer.
Sabaté les Cambres continuaran però vostè, gràcies als ciutadans, se'n va cap a casa amb la seva rancunia.
Ha estat un mal conseller i pitjor delegat, sempre treballant contra Tarragona.
Algú em podria dir quina és la funció bàsica de les Cambres de Comerç?
Clar que si aquesta pregunta l'apliquem a altres organismes com els Consells Comarcals, Diputacions, Subdelegació de Govern... |
El líder d'ERC reclama a CiU gestos cap a un canvi en les seves polítiques econòmiques per fer-les més socials
Amb aquesta frase, el candidat d' ERC, Oriol Junqueras, ha expressat les seves preferències per recolzar Artur Mas des de fora del Govern com a fórmula de col·laboració amb CiU en la nova legislatura.
El dirigent republicà ha insistit a reclamar a Mas gestos cap a un canvi en la seva política econòmica.
En una entrevista a 'Els matins de TV-3', Junqueras ha assenyalat en diverses ocasions que ERC "no descarta ajudar CiU des de fora del Govern" i ha destacat que la seva formació "no serà un obstacle perquè Mas sigui president".
Seria una tonteria quan CiU dobla en vots Esquerra", ha raonat el dirigent republicà.
És el que toca", ha recalcat abans d'afegir que "ERC no està per sumes estranyes ni coses rares al Parlament".
Tot i això, no ha aclarit si recolzarà la investidura o s'abstindrà.
A canvi d'aquest suport, Junqueras ha insistit a reclamar a CiU un canvi en les seves polítiques econòmiques per fer-les més socials.
ERC vol que es rebaixi la pressió fiscal, per exemple suprimint l'euro per recepta, i augmentar la inversió en aquells sectors productius que més retorn poden generar.
"El nostre objectiu és treure Catalunya de la crisi i portar-la la independència", ha afirmat Junqueras. |
Protocol addicional al conveni marc entre la Universitat de les Illes Balears (Espanya) i la Universitat Estatal de Gestió (Federació Russa)
Palma/Moscou, 24 de maig de 2005
D'una part, el senyor Avel·lí Blasco Esteve, Excel·lentíssim i Magnífic Rector de la Universitat de les Illes Balears (d'ara endavant, UIB), com a representant d'aquesta universitat.
I de l'altra, el senyor Anatoly Gueórguievich Porshnev, Excel·lentíssim i Magnífic Rector de la Universitat Estatal de Gestió (d'ara endavant, UEG) (Federació Russa).
Amb el desig de desenvolupar les relacions de cooperació entre les dues universitats, iniciades pel conveni marc de 30 de juny de 2000, renovat el 28 de maig de 2004, i d'acord amb les seves atribucions respectives, han adoptat els següents
D'acord amb el conveni marc entre les dues universitats, i en el marc de les normes i orientacions que s'hi recullen, les parts acorden posar en pràctica un programa de cursos d'espanyol i d'anglès per a estudiants de la Universitat Estatal de Gestió i estudiants d'altres universitats russes, que viatgin a través d'aquesta, i que s'han d'impartir a la Universitat de les Illes Balears.
La UIB envia a la UEG els tests per determinar el nivell de coneixement de l'espanyol i anglès.
Els professors d'anglès són nadius, sens perjudici que els cursos d'anglès els organitzin professors espanyols de l'àrea de coneixement de Filologia Anglesa, adscrita al Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina de la UIB.
Cada grup ha d'anar acompanyat per un professor de l'Institut de Llengües Estrangeres.
L'examen final va a càrrec dels professors que hagin impartit els cursos.
La UIB accepta gestionar un programa cultural per als estudiants participants en el curs i els professors acompanyants.
Els cursos que es consideren en aquest protocol poden estar oberts a alumnes d'altres països.
Els cursos han de tenir un mínim de 10 alumnes i un màxim de 19 per grup.
La UIB, a través de la FUEIB, gestiona la realització de pràctiques per a aquells estudiants que, després de realitzar el curs d'espanyol de nivell avançat o superior, ho sol·licitin.
Les condicions de les pràctiques són les que recull amb caràcter general la normativa pròpia de la UIB per a la realització de pràctiques en empreses per a estudiants estrangers que fan cursos d'idiomes a la UIB.
Per la UIB el projecte està adscrit al Vicerectorat de Relacions Exteriors.
El responsable del projecte i director dels cursos d'espanyol és el professor Sebastià Roig (director dels cursos d'espanyol per a estrangers).
La directora dels cursos d'anglès és la professora doctora Maria Juan.
Per la UEG, és responsable del projecte la professora doctora Avgustina Zinóvieva, directora de l'Institut de Llengües Estrangeres de la UEG.
La professora Nadezda Klyueva realitza les funcions de coordinació entre la UIB i la UEG.
Terminis de realització del projecte
El projecte s'ha de realitzar l'estiu (juliol-agost) del 2005, en el període de vacances estudiantils.
Quan expiri aquest termini, les parts estudiaran la possibilitat de prorrogar el programa per a anys successius.
El cost del programa del curs d'espanyol i anglès, com també el programa cultural per als estudiants de la UEG i altres estudiants que viatgin a través de la UEG, l'assumeixen els mateixos estudiants participants.
La matrícula del curs d'anglès és de 400 euros, i la del curs d'espanyol és de 350 euros.
Aquesta quantitat inclou també el cost dels manuals i els drets d'examen i expedició dels diplomes o certificats.
Als participants en aquest projecte que aprovin l'examen final se'ls lliurarà el diploma corresponent.
Aquells estudiants que hagin assistit a un mínim del 80% de les classes i no hagin superat les proves rebran un certificat d'assistència.
Transport, allotjament i manutenció
La UEG es fa càrrec del vol Moscou¿Palma¿Moscou, com també de l'allotjament i la manutenció.
Els estudiants es fan càrrec de totes les despeses relacionades amb els bitllets, els visats, les assegurances mèdiques, l'allotjament i la manutenció.
La UIB es fa càrrec d'enviar a tots els participants del curs una invitació per tramitar els visats.
En cas que es produeixin circumstàncies imprevistes que impedeixin el desenvolupament normal del curs o la participació en aquest d'algun dels estudiants seleccionats, les parts han d'intercanviar informació sobre el que hagi ocorregut en el termini més breu possible.
Si d'aquesta circumstància es deriven perjudicis per a alguna de les parts, s'han de buscar de comú acord les fórmules que permetin minimitzar-los.
I, com a prova de conformitat amb el que precedeix, se subscriu aquest protocol, al lloc i en la data que s'indiquen, redactat en sis exemplars, dos en català, dos en castellà i dos en rus; un exemplar en cada idioma queda en poder de cada una de les parts.
Per la Universitat de les Illes Balears, Avel·lí Blasco Esteve Rector Per la Universitat Estatal de Gestió, Anatoly Gueórguievich Porshnev Rector
El present protocol el va aprovar el Consell de Direcció de data 12 d'abril de 2005 i el va ratificar el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 5 de maig de 2005, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24 i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre). |
La manifestació de l'11 de setembre defensarà el model d'immersió lingüística
La polèmica sobre el model d'immersió lingüística ha escalfat els ànims de cara a la manifestació de diumenge, 11 de setembre, a Barcelona.
Les entitats Sobirania i Justícia, Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret a Decidir han cridat els catalans a sortir al carrer per la Diada.
La protesta arrencarà a les 5 de la tarda de la plaça d'Urquinaona i aprofitarà per reivindicar la llengua catalana i el model d'escola catalana.
A la capçalera hi haurà una pancarta que retrà homenatge a l'expresident del Parlament Heribert Barrera, mort ara fa 10 dies.
Les entitats convocants fan una crida a contestar al carrer a la recent sentència del TSJC contra la immersió lingüística a Catalunya i la reforma de la Constitució, pactada amb els vots de PP, PSOE i el suport d'UPN.
QUIM TORRA, president de la Junta de Sobirania i Justícia "Barrera és un baluard de les llibertats del poble de Catalunya.
Des d'aquest punt de vista, ens sembla que, a més que hi va haver un homenatge institucional, aquesta és una manera també de fer-li un homenatge popular per part de tota la ciutadania realment molt viscut, molt sentit.
Crec que hi ha molta gent que vol agrair-li-ho." |
Andreu Martín retrata la Barcelona de les pistoles a la novel·la 'Cabaret Pompeia'
Una Barcelona més violenta que la Chicago dels anys 20 d'Al Capone, amb pistolers i assassinats a l'ordre del dia.
Així era la Barcelona de meitat del segle XX, un escenari que ha inspirat l'última novel·la policíaca d'Andreu Martín, 'Cabaret Pompeia'.
Sota aquesta gorra d'obrer, molt a l'estil dels anys vint, es protegeix del fred Andreu Martín.
El seu darrer treball, 'Cabaret Pompeia', és un retrat de la Barcelona de meitats del segle XX.
La Barcelona de les pistoles, de la violència quotidiana i que va marcar tota una generació.
Les morts de l'advocat Francesc Layret o la del sindicalista El noi del sucre, a mans de la patronal catalana, són algunes de les històries que recull la novel·la i un dels capítols més foscos de la història de la ciutat.
L'actual sala Bagdad va ser l'antic Cabaret Pompeia, que serveix de punt partida a la novel·la.
Un local històric que encara conserva un bocí de l'antiga muralla medieval.
En aquest modest music-hall treballava un oncle de l'autor l'any 1920.
El 12 de novembre una bomba va fer saltar el Pompeia pels aires i va matar sis persones.
Martín troba paral·lelismes entre aquella Barcelona i l'actual.
Sobretot pel que fa a la desafecció política.
Hi ha un aspecte que les diferencia.
Locals com la Tranquil·litat, de l'avinguda del Paral·lel, ja no existeixen.
Allà es podia comprar, amb tota tranquil·litat, pistoles o un cartutx de dinamita. |
L'Ajuntament de Barcelona utilitza "deconstrucció" enlloc de "enderroc" per a referir-se a la remodelació que patirà la Plaça de les Glòries, tal com mostra la fotografia.
L'actuació contempla el desmuntatge de rampes i talussos interiors, façanes interiors, el forjat intermedi de l'aparcament i els plafons de la façana exterior.
L'Ajuntament va comunicar en el seu moment que aquest "és el primer pas per a la transformació urbana de la zona de les Glòries"
Hostia tu, mira que són titots aquests del tripastís, ara deconstrueixen com el ferran adrià del polònia.
Quina colla de babaus, el que estan fent amb el país no té nom.
acollonant!!!!!! quina colla de polítics de pa sucat amb oli que tenim....pijoprogres de tercera...
Que què costara? 200.000 milions d'euroooos, i que sempre hi haura tontos que ens seguiran votant.
Si només paguessin els barcelonins.... totes aquestes "transformacions" s'emporten una quantitat de diners públics que resteb de les inversions de la resta del pais.
Al Solsonès portem 30 anys demanant una carretera digna amb Berga que costaria el 5%
I els pobres barcelonins anar pagant. |
Durant dues setmanes llargues, del 13 al 29 d'agost, Atenes serà la seu d'un gran esdeveniment esportiu, els jocs olímpics.
Aquests jocs que volen enllaçar-se amb les olimpíades de la Grècia antiga, es van recuperar, i disputar per primera vegada en temps moderns, l'any 1896, precisament a la capital grega.
La competició es farà en trenta-cinc espais, serà seguida per més de vint-i-un mil periodistes i tindrà una audiència, prevista, de quatre mil milions d'espectadors, dues terceres parts dels habitants del planeta.
També hi cooperaran quaranta-cinc mil voluntaris, seleccionats entre més de 160.000 sol·licitants.
Aquestes xifres testimonien prou la importància que hom dóna a aquest esdeveniment, que no ha parat de magnificar-se des del 1896: la I Olimpíada de l'era moderna solament abastava deu esports i fou seguida per 750.000 interessats.
Si sumem a la capital els nuclis urbans que la circumden, la població d' Atenes ultrapassa, de llarg, els tres milions d'habitants, els quals se senten més que orgullosos del passat gloriós de la ciutat.
I és que el llegat d'Atenes és immens, en els terrenys polític i cultural.
No debades l'actual capital grega va inventar, a les darrerialles del segle VI aC, el sistema polític democràtic; va ésser la pàtria (de naixement o d'adopció) de pensadors com Sòcrates, Plató i Aristòtil; i va reunir una plèiade d'artistes que treballaren plegats en un dels conjunts monumentals més impressionants de l'antiguitat: l' Acròpoli.
D'aquest conjunt, símbol màxim d'Atenes, ens n'han arribat unes restes imponents.
+ Les mascotes duen el nom de dues divinitats de l'Olimp: Febos i Atena.
Aparegudes per primera volta als Jocs Olímpics d'Hivern de Grenoble, tinguts el 1968, les mascotes simbolitzen els valors de l'olimpisme: agermanament dels pobles, igualtat, noblesa competitiva...
A Atenes 2004, de mascotes, n'hi ha dues: Febos i Atena, totes dues inspirades en una nina de terracota de l'antiguitat grega, de forma acampanada.
Recordem que Febos, més conegut per Apol·lo, era, entre els antics grecs, el déu de la llum, la profecia, la música i la poesia, i que Atena, patrona d'Atenes, era la deessa de la saviesa.
Athens City Format: Web Informació i vincles sobre la ciutat d'Atenes.
L' emblema dels Jocs Olímpics Atenes 2004 és una corona d'oliver, el guardó amb què eren honrats els guanyadors dels jocs d'Olímpia.
L'oliver era, antigament, un arbre sagrat i símbol de la polis d'Atenes.
El nomenament olímpic dels jocs del 2004 va fer-se el 1997.
A banda Atenes, les ciutats finalistes foren Buenos Aires, Ciutat del Cap, Estocolm i Roma.
Aquestes dues darreres ja havien organitzat els jocs del 1912 i del 1960, respectivament.
Reconstruït durant els Jocs Olímpics del 1896, l' Estadi Panatenaic data del temps antic.
L'emplaçament havia acollit les festes panatenees, una mena d'olimpíades en honor de la deessa Atena, reservades als pobles de la regió de l'Àtica. |
Girona: Presentació del Festival d ́art independent Pepe Sales
Per primera vegada el Festival d'Art Independent Pepe Sales de Girona estarà dedicat a una dona, en aquest cas, Santa Teresa de Jesús, mística, religiosa i fundadora de l'Ordre de les Carmelites Descalces.
Segons els seus organitzadors, que aquest migdia han fet la presentació de la programació al restaurant la Penyora de Girona, el festival farà una revisió de la figura de Santa Teresa, de la seva obra literària i del seu temps ja que segons la directora del festival Consol Ribas "un dels objectius que volem aconseguir és el de fer una versió de la seva part com a rescatadora de la dona".
Per la seva part, l'altre membre de la organització Lluís Llamas ha volgut agrair els més de 100 artistes, organitzadors i col·laboradors, que treballen voluntàriament i de manera gratuïta en aquest acte.
Pel que fa al programa per aquest any, s'inicia el dia 18 de gener a les 20.00 hores amb un vernissage al Centre Cultural la Mercè de Girona.
Eudald Camps, comissiari de l'exposició de pintura i escultura que es durà a terme al C.C de la Mercè i que sota el tema del Redemptor, una visió contemporània de la icona de la creu ha volgut subratllar que "tots els artistes han respectat molt el tema de fons que és la mística i cal destacar la seriositat en com l'han tractat".
Els noms dels artistes participants són Pep Camps, Quico Estivill, Pere Bellés, Narcís Coderch, Perpiñà, Quim Serrano, Roser Oliveras, Pia Crozet, Manel Bayo, Marc Palau, Espigolé, Trullenque, Pep Admetlla, Zael, Mariona Vilaseca, Quelic Berga, Pau Baena, Jordi Martorano, Enric Ansesa, Santi Carreras, Lluís Trullenque, Lluís Vilà i Adrià Ciurana.
Altres activitats que es tenen previst dur a terme són una conferència sobre Santa Teresa de Jesús titulada "El misticisme i la Dona" a càrrec de Roser Soler, llicenciada en Filosofia i en Teologia Sistemàtica.Ell dia 20 de gener a les 12,00 hores es realitzarà un debat taller de cuina titulat "Introducció a la gastronomia del segles XVI a partir de la cuina de convent" a càrrec de Joan Roca del restaurant el Celler de Can Roca de Girona i una mostra de Curtmetratges i audiovisuals "El món del cinema ret homenatge a Santa Teresa".
Aquesta darrera activitat, que ha estat coordinada per Ester Bertran, durà a terme una mostra de curtmetratges inèdits inspirats en el misticisme de Santa Teresa i en que es projectaran curts dels següents realitzadors: Albert Serra, Javier Pérez Mati, Robert Bellsolà, Isaki Lacuesta, Borja & Susana, Santiago Lapeira, Rosa Teixidor i Laia Fàbregas.
Finalment el dia 24 a partir de les 20.00 hores més de 50 artistes realitzaran actuacions i performances en directe sobre temes inspirats en la obra i vida de Santa Teresa.
També hi haurà música, recitals de poesia, teatre, etc. en el més diversos estils.
El festival ha estat organitzat per l'associació La Penyora Cultura i està patrocinat per l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, el Cinema Truffaut, Puntal d'Arts i Frame i compta amb el suport de Galeria Presenta, El Bólit, Eram, Puntal d'Arts, El Cercle, Gredi FX, Estrella Damm... |
Els Mossos d'Esquadra detenen un camioner que conduïa begut i que va estar a punt d'encastar el seu vehicle contra una estació de servei.
El conductor volia estavellar el camió contra el restaurant de l'àrea de descans, però dos camioners que eren a la zona l'hi van impedir tallant el corrent de les bateries i les mànegues d'aire del camió.
Quan els Mossos van arribar al lloc dels fets, a Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia, l'home estava tancat dins la cabina i no en volia sortir.
Finalment, el detingut, que no portava pantalons, va sortir del camió caient per les escaletes i es va fer diverses ferides.
Allà mateix va rebre atenció sanitària i va haver de ser immobilitzat perquè no es donés cops de cap contra la porta de l'ambulància.
El jutjat d'Igualada l'ha condemnat a 10 mesos de presó i dos anys i dos dies de retirada del carnet de conduir. |
Ara fa un any que un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona per defensar la nostra nació i el dret a decidir d'aquesta nació.
Concretament l'espurna que va mobilitzar a tanta gent va ser la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar significativament l'Estatut de Catalunya.
Recordem que aquest Estatut havia estat votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats.
Passat un any és un bon moment per fer balanç i valorar perquè va servir aquella multitudinària manifestació.
Durant aquest any, les eleccions a la Generalitat de Catalunya i a les administracions locals han provocat importants canvis de color polític en els òrgans de govern.
De fet, el panorama polític és força diferent del de fa un any.
D'altra banda, també cal tenir en compte que en aquest any, la pròpia societat civil ha organitzat nombroses consultes ciutadanes arreu preguntant per una possible independència de Catalunya, fins i tot recentment el Centre d'Estudis d'Opinió, per primera vegada, també ho ha preguntat a la ciutadania.
Però no només això, la ciutadania s'ha continuat mobilitzant: el 15M, el 19J, el... no deixen de ser part del mateix missatge: voluntat de canviar.
Símptomes de la necessitat de fer escoltar la veu de molta gent que no troba resposta a través dels canals oficials que el propi sistema articula.
Però la nostra sensació és que aquella manifestació va servir de poc, va servir per queixar-nos però no per actuar en conseqüència.
La classe política no ha sabut canalitzar el sentiment del 10J, potser perquè, de fet, no era un sol moviment sinó la unió de varis moviments; aquest caràcter heterogeni complica la concreció de les accions.
Tanmateix, creiem que el veritable fre del pas de la manifestació a l'acció ha estat la clara manca de voluntat política.
La temporalitat dels fets que se succeïxen arran del 10J s'articulen des de l'oficialitat de les institucions i dels partits, que basen la seva legitimitat no en el lideratge basat en la concreció d'accions que recullen el sentiment ciutadà sinó en el recolzament en el poder que la representació democràtica els proporciona.
Obviant en aquesta mirada, que la legitimitat democràtica deixa buits importants com demostra una lectura crítica de cada comtessa electoral i de cada una de les espurnes, en forma de mobilització, que els ciutadans han organitzat en els darrers mesos.
L'heterogeneïtat dels moviments que s'articulen a partir de la mobilització ciutadana són complexes d'etiquetar.
Com més amplia és la convocatòria més gran és el grau de dispersió d'interessos dels propis actors manifestants.
De totes maneres, sembla evident, que hi ha un element comú que uneix a les mobilitzacions que neixen a través del gran canal de les xarxes socials i que apropen interessos comuns: canviar les regles de joc.
Definir unes noves regles que facilitin que el ciutadà es senti partícep i part d'un sistema, el democràtic, que ha madurat i necessita una profunda revisió.
Dir això en el fons vol dir que som nosaltres, la pròpia societat catalana qui ens queixem molt però, a l'hora de la veritat, ens movem poc pel nostre país.
Preferim queixar-nos i, si cal manifestar-nos, però no passem d'aquí, l'únic que fem és eludir les nostres responsabilitats mirant sempre cap aquells que tradicionalment han estat els "dolents de la pel·lícula". manca variable cultura democràtica, masses anys de no practicar-la comporten poca tradició d'actuació democràtica de cada un de nosaltres.
Necessitem més autocrítica si volem madurar com a societat.
Ens cal una societat madura si volem superar amb èxit els grans reptes que tenim actualment com a societat catalana i global.
La mobilització necessita de l'acció pròpia en cada un de nosaltres mateixos per vitalitzar els símptomes d'articular una realitat diferent. |
La professora Silvia Porté participa com a ponent en el segon fòrum de la XESC
El passat dia 10 de desembre es va celebrar a Juneda el segon Fòrum de la XESC amb la participació de més de 450 centres de tota Catalunya (48 de lleida) i unes 2000 persones.
La Xarxa d'Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) impulsa programes d'educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius, tot promovent la participació i implicació de tota la comunitat educativa a través dels programes Escoles Verdes i Agenda 21.
La nostra companya, Sílvia Porté, va presentar davant un auditori d'unes 300 persones el novedós Projecte Òliba que per segon any consecutiu s'ha dut a terme al nostre centre.
L'explicació es va centrar a detallar els objectius del "hacking" i les activitats curriculars que s'hi relacionen.
El bloc del Projecte Òliba va servir per il·lustrar gràficament la presentació. |
El conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, ha signat amb l'alcaldessa de Mollerussa, Teresa Ginestà, el conveni de col·laboració que permetrà impulsar el programa de rehabilitació integral del nucli antic.
El projecte té un pressupost de 8,5 MEUR, dels quals 4,2 MEUR els aporta el Govern mitjançant la Llei de barris.
A partir de les 16,00h d'avui dimecres 17 de novembre, totes les circulacions de les línies metropolitanes d'FGC han reprès el servei segons l' horari habitual.
Des de les 12,00h d'aquest migdia totes les estacions i serveis de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han estat tancats al públic com a conseqüència de l'aturada que el Comitè d'Empresa havia convocat entre les 12,00h i les 16,00h d'avui.
Atès que no s'havien fixat serveis mínims durant aquesta franja horària i per motius de seguretat, s'ha suspès un total de 339 circulacions a les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, la qual cosa ha afectat aproximadament 75.599 viatges d'ambdues línies.
Fins al final del servei d'avui és previst que les circulacions d'FGC es desenvolupin amb normalitat i presentin els mínims inconvenients i perjudicis als nostres clients.
El Comitè d'Empresa d'FGC ha anunciat una nova convocatòria d'aturades els propers dies dilluns, 22 i dimecres 24 de novembre, també entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha iniciat les obres d'urbanització de la plaça de les Havaneres, afectada per la construcció de l'L9.
Així, han començat els treballs per al tancament i cobriment del pou situat en aquesta plaça que ha servit per a l'extracció i el manteniment de dues tuneladores que han excavat una part del túnel d'aquesta línia.
Un cop es finalitzi la seva cobertura, s'urbanitzarà i enjardinarà de nou aquesta plaça, que comptarà amb un espai per a jocs infantils i zones de lleure.
El pou s'utilitzarà per a facilitar la ventilació de l'L9 i l'L4.
El conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, ha signat amb l'alcalde de l'Arboç, Carles Ribé, el conveni de col•laboració que permetrà impulsar el programa de rehabilitació integral del nucli antic.
El projecte té un pressupost de 4,9 MEUR, dels quals 3,7 MEUR els aporta el Govern mitjançant la Llei de barris.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant Aeroports de Catalunya, ha presentat avui l' acord amb el touroperador anglès, Neilson, pel qual aquesta empresa començarà a operar a l'aeroport de Lleida-Alguaire a partir de la temporada d'hivern 2011-2012.
Aquest acord tindrà una durada de 5 anys.
El touroperador realitzarà un mínim de 68 vols per temporada procedents de Londres, Manchester, Birmingham, Dublin i Belfast.
La previsió és que uns 30.000 passatgers utilitzin els vols charter a Lleida en la temporada d'hivern.
El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ha presentat avui al Consell Comarcal del Ripollès la futura Via ciclista del Ter entre Sant Joan de les Abadesses i Setcases.
Aquesta ruta per a ciclistes i vianants permetrà potenciar els valors naturals, turístics i culturals dels municipis riberencs.
Aquesta actuació sortirà els pròximes dies a informació pública i es preveu que comporti una inversió de prop de 5 MEUR. [+ info]
El conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, i l'alcalde de Castelldefels, Joan Sau, han signat el conveni de col·laboració per a dur a terme el programa de rehabilitació integral del barri de Vista Alegre, un dels beneficiaris de la darrera convocatòria d'ajuts de la Llei de barris.
L'actuació permetrà incrementar l'oferta de serveis i d'activitats formatives per a la ciutadania i millorar l'espai urbà, amb una inversió total de 9,2 MEUR, dels quals 4,6 MEUR els aportarà el Govern. [+ info]
El conseller de DPTOP, Joaquim Nadal, ha signat amb l'alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, el conveni de col·laboració que permetrà impulsar el programa de rehabilitació integral del nucli antic del municipi.
El projecte té un pressupost de 4,97 MEUR, dels quals 3,72 MEUR corresponen a aportacions del Govern a través de la Llei de barris. [+ info]
El Diari Oficial de la Generalitat publica avui l'anunci d'informació pública dels e studis informatiu i d'impacte ambiental de la variant de Rocafort de Queralt (C-241d).
Aquesta via permetrà evitar el pas dels vehicles per la travessera existent i, segons el traçat considerat més òptim, tindrà una longitud de 3,1 quilòmetres i passarà per l'oest i el nord del nucli urbà.
S'estima que la seva construcció comportarà una inversió d'uns 12,6 MEUR.
Aquesta variant s'emmarca en el condicionament de l'itinerari entre Montblanc i Santa Coloma de Queralt que ha impulsat el DPTOP. [+ info] |
El que Steve Jobs ha deixat per fer
Diumenge es va fer a la capella de la universitat de Stanford el funeral per Steve Jobs.
Hi va assistir la tecnoaristocràcia de Silicon Valley, inclosos rivals empresarials (els màxims directius d'Adobe, Google i Samsung) i celebritats com Bono (el dels U2, no el del PSOE) i Bill Clinton (el seu vicepresident Al Gore és conseller d'administració d'Apple).
Demà es farà un acte intern en memòria de Jobs per als empleats d'Apple, inclosos els de les botigues Apple Store, que tancaran durant una hora per poder seguir-lo a distància.
En general, però, portem canonitzant Jobs en vida des de finals d'agost, quan va deixar la presidència de l'empresa per motius de salut i ens temíem el pitjor.
Aquestes setmanes hem parlat i escrit molt sobre Steve Jobs.
Ens hem emocionat amb la foto on surt amb Laurene tot just acabada la keynote del 6 de juny.
Fins i tot hem explicat anècdotes personals.
La meva és que el vaig conèixer el 10 de juliol de 1994 en un carrer de Palo Alto; era diumenge, ell anava sobre patins en línia i vam parlar de futbol: aquell migdia, Romania i Suècia jugaven a l'estadi local uns quarts de final del Mundial.
Sobretot, però, hem parlat de la contribució de Jobs a l'adopció social de la tecnologia.
Hi ha qui el qualifica d'inventor; en realitat, en la creació dels productes Apple hi ha més desenvolupament que recerca: Nokia dedica més gent a crear el programari dels seus smartphones que Apple a crear tots els seus productes.
El valor de Steve Jobs va ser posar-se en el lloc de l'usuari i fer la tecnologia fàcil d'usar.
Jo m'he quedat per sempre amb les ganes de saber dues coses: si Apple hauria aconseguit conquerir la pantalla del televisor -l'única que encara no domina- i què hauria passat si Jobs hagués aplicat el seu enginy i la seva fortuna, com ja fa el seu col·lega Bill Gates, a combatre les malalties i la pobresa del món. |
El Barça sembla destinat a no poder descansar mai.
Pocs dies després de golejar el Llevant, l'equip de Gerardo Martino vola cap a Madrid per jugar el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya.
Malgrat la bona imatge oferta en el debut a la Lliga, el partit del Vicente Calderón és un termòmetre més fiable per valorar el veritable estat d'un equip que durant els pròxims mesos serà sotmès a judicis populars uns dos cops per setmana.
Si guanya, serà considerat el millor equip del món.
Si punxa, viurà una fi de cicle.
Martino, sense temps per pair la golejada al Llevant, afronta un duel perillós pel potencial del rival i per la importància del partit: una final en dos actes contra un Atlètic de Madrid que ha redescobert gràcies a Diego Simeone el gust dels èxits i els trofeus.
Reclamant protagonisme en una Lliga amb dos actors principals, l'equip del Vicente Calderón ha guanyat un munt de títols en els últims anys (dues Europa League, dues Supercopes d'Europa, 1 Copa del Rei...), fent baixar de passada els fums al Madrid el dia que va guanyar la Copa a casa seva.
L'Atlètic s'ha convertit en un reflex de la personalitat del seu tècnic: un equip valent, dur, lluitador, un punt agressiu però que no firma mai un empat com a vàlid.
Un equip que malgrat haver perdut Falcao, ha enrolat a la seva causa David Villa i té els fonaments ben posats.
Per al Barça, el duel no és senzill.
Martino tot just comença, però amb criteri treballa sobre la base de l'estructura que ha trobat.
Hi aplica certs retocs, com la defensa dels córners, la gestió dels minuts o la manera d'escalfar a la banda, però Martino encara té feina per fer.
Simeone, en canvi, ja fa temps que s'ha guanyat el crèdit amb un equip que va guanyar a Sevilla per començar la Lliga, però no derrota el Barça des de l'any 2010.
Van coincidir com a jugadors ja el 1987, quan el Newell's Old Boys de Martino, que seria campió, va golejar per 1-5 el Vélez Sarsfield, on un jove Simeone jugava el seu primer any a Primera.
I Simeone, ja d'entrada, va fingir una agressió que va significar la targeta vermella per a l'actual tècnic del Barça.
Simeone és tot passió, però també és dels que farà el que calgui per guanyar.
Martino ja ha reconegut que farà rotacions sempre, buscant apostar pels homes més en forma, però pensant també en el futur.
Després de descansar contra el Llevant, doncs, homes com Iniesta, Jordi Alba i Neymar poden formar part de l'equip inicial.
La presència d'Iniesta sembla una aposta segura, un fet que envia Cesc a la banqueta.
Neymar, en canvi, ha viscut un estiu intens i és el noi nou a la classe.
Martino en principi podrà fer jugar Alves, amb problemes per un cop al turmell, però perd Adriano.
El tècnic de Rosario ha estudiat molt un rival que espera sense por rebre una bona versió del Barça.
Martino sap que la clau d'aquest projecte serà saber mantenir la competitivitat durant llargs períodes de temps, tant dins del calendari com dins dels 90 minuts.
L'Atlètic arriba al matx sense baixes, ja que recupera el sancionat Tiago, en un duel que tindrà una de les seves claus al mig del camp, on l'Atlètic mossegarà fort per intentar que el Barça no jugui prop de la porteria del belga Thibaut Courtois.
L'equip madrileny aposta per un joc agressiu que busca la recuperació i colpejar amb velocitat, amb Diego Costa com un dels puntals ofensius.
L'altre és un David Villa que es retrobarà amb el seu anterior equip amb una tasca prou complicada: fer els gols que la temporada passada feia Falcao.
I tot, en un partit que acabarà a tres quarts d'una de la matinada.
El Barça ja ha viscut horaris estranys les últimes temporades, com el dia del partit del gaspatxo, en què va debutar Ronaldinho, o la Supercopa contra el Madrid, en què Mourinho va posar el dit a l'ull a Vilanova quan ja havia passat mitjanit.
Però el que un cop va ser un fet anormal, ara ja sembla una tradició a un futbol, l'espanyol, que pot presumir de jugadors fantàstics, però als despatxos segueix sorprenent per les seves estranyes decisions.
Com fer jugar finals en un horari en què els nens somien a ser futbolistes, però no els miren per la TV. |
Llibre que explica el concepte de prevenció del delicte a tres nivells: política social; política de seguretat i ordre públic; i dret penal i política criminal.
A més a més fa un repàs de la política criminal preventiva vigent i el tractament que rep el delinqüent en el sistema penitenciari.
Idees generals; Primer nivell de prevenció (política social); Segon nivell de prevenció (política de seguretat i ordre públic); Tercer nivell de prevenció (dret penal i política criminal); Política criminal preventiva; Estatut jurídic de l'intern; Prestacions de l'administració penitenciària; Sistema penitenciari; Compliment de la condemna; El tractament penitenciari; Crisis de la pena de presó; Conseqüències del delicte i de la pena; Victimologia; Dret correccional dels menors d'edat; Nocions de dret penal internacional en el seu aspecte preventiu. |
Llegeixo al web de Biocat [1] que el Parc Científic de Barcelona (PCB) de la UB ha participat a la primera reunió de treball dels membres del consorci del projecte europeu de suport a la biotecnologia ABCEurope (Advanced Biotech Cluster Platforms for Europe), a Milà.
La iniciativa, promoguda pel Consell de Bioregions Europees (CEBR), té com a objectiu establir sinergies entre els clústers europeus per desenvolupar i incrementar l'eficiència dels serveis de suport que s'ofereixen a les pimes biotecnològiques. |
L'Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell (AEAU) vol ajudar als joves emprenedors de la comarca amb activitats dirigides a aquest col·lectiu.
És per això que enguany ha organitzat la primera edició del concurs Emprenedors 2010, en què hi prendran part alumnes que cursen el darrer any del cicle d'Administració i Finances del col·legi La Salle.
Un jurat format per membres de l'AEAU i professors del centre educatiu valorarà la innovació i originalitat dels projectes empresarials dels estudiants, i, de forma especial, la seva viabilitat.
"Es prioritzarà que sigui un projecte aplicable a l'Alt Urgell i se'ls ajudarà a posar-lo en marxa", concreta l'entitat.
El primer concurs d'Emprenedors es complementarà amb la taula rodona "Tenen futur els joves empresaris de l'Alt Urgell?", que es farà el pròxim 27 de maig.
"Aquesta iniciativa tindrà com a principal objectiu captar les preocupacions, problemes i necessitats dels joves que tenen la seva pròpia empresa per intentar trobar-hi solucions", ha explicat el president de l'AEAU, Jordi Grau.
Grau també ha comentat que tant el concurs com la taula rodona són iniciatives que van encaminades a aconseguir "motivar el jovent perquè opti per la possibilitat de muntar el seu propi negoci, en un moment d'especial dificultat a causa de la crisi econòmica".
Des de l'entitat es lamenta que "actualment la majoria dels estudiants trien alternatives allunyades de la indústria i l'empresa, com ara el funcionariat".
L'Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell va néixer ara fa tres anys i compta amb 165 empreses associades, que reben serveis com ara cursos formatius i ajut i assessorament divers.
L'últim any el número de socis ha augmentat un 30 per cent.
L'entitat també treballa per solucionar problemes que afecten els seus associats.
Per exemple, en els darrers mesos ha reivindicat la millora del servei de telefonia i també de l'atenció a Correus.
Jordi Grau destaca que les reclamacions tenen més força "com més associats es té".
L'AEAU, vinculada a PIMEC, fa trobades periòdiques amb l'empresariat andorrà i català, i organitza cada any la Nit de l'Empresariat, que està prevista per al 9 de juliol. |
Ada Colau lamenta que s'enviï la policia contra els desnonats
També critica que no "s'identifiqui ni es detingui els corruptes"
La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ( PAH ), Ada Colau, ha lamentat aquest divendres que la Secretaria d'Estat de Seguretat demani que s'identifiqui les persones que participin en fustigament a polítics, el conegut ' escrache ', que protagonitzen els desnonats, i no enviïn la policia a identificar o detenir en casos de corrupció "gravíssims".
En una entrevista de Ràdio 4 recollida per Europa Press, Colau ha valorat: "Hi ha casos de corrupció gravíssims, hi ha assetjament i escarni de les entitats financeres contra les persones més vulnerables i aquí en cap cas s'ha enviat la policia a identificar ni s'han fet detencions".
En aquest sentit ha criticat que, en canvi, "contra els ciutadans honrats que només han deixat de pagar la hipoteca perquè no poden perquè s'han quedat a l'atur, contra aquests hi envien totes les forces de l'ordre i el pes de la llei".
Colau ha fet aquestes afirmacions després que la Secretaria d'Estat de Seguretat hagi fet arribar a les comissaries per mitjà de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional una instrucció en què s'ordena identificar i detenir els que participin en actes d'escarni a polítics.
Aquest moviment de la Secretaria d'Estat es produeix després dels actes d'assetjament a diversos dirigents polítics portats a terme els últims dies per representants de la PAH. |
A lfred Hitchcock i el seu cinema tornen a estar de moda, i jo ho celebro perquè és un dels meus directors preferits.
De fet no és ben bé un retorn: hi ha pocs cineastes que es mantinguin tan vius en l'imaginari col·lectiu.
Tothom té una pel·lícula preferida de Hitchcock, tothom recorda aquella escena que li va posar els cabells de punta.
El que està d'actualitat és més aviat el seu caràcter, el seu gust per fer patir l'espectador i sobretot la relació que tenia amb les seves actrius -«les grans rosses», que en deia Jean Echenoz.
Aquests dies el canal HBO ha estrenat als EUA The girl, una pel·lícula per a televisió que descriu el tracte obsessiu que el director va tenir amb Tippi Hedren durant el rodatge d' Els ocells i després de Marnie.
Hedren era una model de 23 anys, inexperta, i Hitchcock sublimava la seva atracció sexual maltractant-la.
Li feia repetir les escenes un cop i un altre, per vici.
L'actor que interpreta Hitchcock és Toby Jones, un camaleó convincent que ja vam veure fent de Truman Capote (s'hi assemblava més, la veritat).
Dies enrere també es va presentar una producció similar, però més ambiciosa: Hitchcock, un llargmetratge sobre el director que s'estrena aviat, amb un ull posat en els Oscars.
(A Espanya, ai las, no s'estrenarà fins al febrer, això si encara queden sales obertes.)
En aquest cas és Anthony Hopkins qui fa un Hitchcock més rodanxó i sorneguer.
Pel que deixa entreveure el tràiler, la pel·lícula se centra en el rodatge de Psicosi i en la relació del director amb la seva dona Alma, que interpreta Helen Mirren.
L'interès per Hitch també va rebre fa poc la benedicció dels crítics.
Cada 10 anys, la revista Sight & Sound fa una enquesta entre un munt de crítics perquè triïn els millors films de la història.
Aquest estiu tornava a tocar i la sorpresa és que va quedar primera Vértigo.
Feia 50 anys que guanyava Ciutadà Kane, el clàssic d' Orson Welles que sempre surt a totes les llistes...
Només per aquest canvi alliberador, ja val la pena que ara ens recordem de Hitchcock. |
Gurb (Osona).- La diputada de salut pública i consum de la Diputació de Barcelona, Margarida Dordella, ha presidit aquest dimecres al matí la inauguració de les obres de construcció de la depuradora del centre d'acollida d'animals d'Osona.
Les obres de construcció d'aquesta depuradora han estat finançades per la Diputació de Barcelona amb un import de 12.000 euros del pressupost total que ha ascendit a 24.000 euros. |
El President de la Generalitat va pronunciar aquest divendres a la nit el seu discurs de cap d'any.
Artur Mas va reiterar que el gran objectiu del seu govern segueix sent el pacte fiscal, per això va dir que és necessari que el Parlament aprovi amb el màxim consens una proposta de pacte fiscal per traslladar-la al Govern espanyol.
El President creu que aquest pacte és fonamental per a la recuperació de l'economia catalana, així com, per millorar al relació amb Espanya.
D'altra banda, Mas va advertir que el 2012 serà un any dur, i que per tant, caldrà seguir el "camí traçat" marcat per la contenció.
Mas, també, ha llançat un clar missatge identitari al govern del Partit Popular i a qui ha demanat "sentit d'estat" perquè "Catalunya vol veure respectada la seva identitat, les seves institucions, la seva cultura, el seu dret i la seva llengua".
El President de la Generalitat, també, ha volgut encoratjar als catalans a anar junts contra la crisi i ha elogiat la maduresa dels ciutadans a l'entendre que "els sacrificis i les renúncies d'avui són la llavor dels fruits del demà". |
- A més a més/ A més / Així mateix...- Després / Tot seguit / També / Així doncs...
- És a dir / En altres paraules/ Dit d'una altra manera...- S'ha de tenir en compte...- El més important / La idea central/ Convé ressaltar...- Val la pena recordar / Cal insistir en /a...
- Tenia interès en la feina - Els va amenaçar amb l'expulsió de classe - Has pensat en la teva sortida a Manlleu? - Es complaïen en els debats dels participants - N'hi ha prou amb la reconstrucció dels fets - La propietària coincideix en aquesta afirmació
- Tenia interès a veure la feina - Els va amenaçar d'expulsar-los de classe - Has pensat a sortir cap a Manlleu? - Es complaïen a debatre entre tots els participants - N'hi ha prou de reconstruir els fets - La propietària coincideix a afirmar que va passar així.
Les preposicions 'a', 'amb', 'de', 'en' se suprimeixen davant de la conjunció 'que':
Els connectors són els elements de lligam que ens ajuden a estructurar el text i les idees.
D'una banda, organitzen els paràgrafs, i de l'altra, connecten les idees a l'interior de les frases.
Comencem pels lligams entre frases.
A continuació, teniu uns quants exemples de connectors que serveixen per expressar oposició o objecció.
Per expressar oposició, contrast:
*Sabríeu fer frases amb aquests connectors?
Procureu ser originals i no repetir sempre els mateixos connectors.
Això farà que el text sigui més atractiu per al lector.
Penseu que un connector mal utilitzat pot fer canviar tot el sentit del que voleu expressar (això passa sovint amb el connector 'tanmateix') |
Aquestes són les fotografies que ha fet en Jordi de Sant Pere de Vilamajor aquest matí entre les cotes 900 i 1000.
En Jordi ens comentava que la neu ha agafat a terra al voltant de la cota 800.
El pronòstic per dilluns i dimarts ha canviat respecte a dies anteriors.
Si bé fins fa poques hores ens indicava fort vent del sud que faria pujar les temperatures i la cota de neu, des d'ahir alguns models ja marquen llevant, que li costaria més de fer pujar els termòmetres.
Atenció, doncs, al que pugui passar l'última setmana de novembre!
Per setzè any consecutiu l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) organitza les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, que enguany es convoquen aquest dissabte 27 de novembre a la ciutat de Barcelona.
Com cada any parell, s'hi estudiarà un únic tema monogràfic: els efectes de l'erupció del volcà islandès Eyafjallajökull.
El 20 de març aquest volcà va entrar en erupció i més tard, una segona erupció a l'abril, va paralitzar el trànsit aeri de mig Europa a causa del règim de vents dominants, que van estendre el núvol de cendra volcànica a tot el continent.
En pocs dies vam passar d'una situació d'espais aeris tancats i de prediccions molt pessimistes sobre la durada, extensió i els efectes del núvol de cendra a una situació de normalitat.
L'ACAM ha trobat adient una jornada monogràfica sobre l'impacte de l'erupció del volcà islandès, si més no des del punt de vista meteorològic.
Per a més informació i inscripcions, poseu-vos en contacte amb l'Associació Catalana de Meteorologia Tel./Fax: 93-890 5741 adreça electrònica: [EMAIL] (Informació: dies feiners de les 10.00 a les 14.00). http://www.acam.cat http://www.infomet.fcr.es/jornades
Que nevi a les muntanyes o a les valls del Pirineu en aquesta època de l'any no és una gran notícia, però sí que ho seria que ho fes en cotes més baixes.
De fet, un dia com avui però de fa 11 anys, va nevar a la mateixa ciutat de Barcelona.
Es tracta d'una de les nevades més primerenques a la capital catalana.
El grup d'aficionats a la meteorologia Els Llampecs va publicar l'any passat un article al seu blog, on fins i tot hi ha fotografies que testimonien la nevada que va caure al barri d'Horta (tot i que va nevar gairebé a tota la ciutat).
Sembla que des que es tenen registres només ha nevat dues vegades en un mes de novembre a la ciutat de Barcelona.
Fixeu-vos en els pronòstics de cara als pròxims dies:
Durant aquesta setmana la presència d'un anticicló a l'Atlàntic Nord afavorirà que tinguem molts dies amb entrades d'aire fred procedent del Nord d'Europa i, a més a més, desviarà algunes depressions cap a latituds més baixes.
Tot i això, aquesta podria ser una setmana interessant per anar fent el seguiment de les previsions meteorològiques.
Per setzè any consecutiu l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM) organitza les Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, que enguany es convoquen el dia 27 de novembre de 2010 a la ciutat de Barcelona.
El 20 de març aquest volcà va entrar en erupció i més tard, una segona erupció a l'abril, va paralitzar el trànsit aeri de mig Europa per causa del règim de vents dominants, que van estendre el núvol de cendra volcànica a tot el continent.
L'ACAM ha trobat adient una jornada monogràfica sobre l'impacte de l'erupció del volcà islandès Eyafjallajökull, si més no des del punt de vista meteorològic.
Per a més informació i inscripcions poseu-vos en contacte amb l'Associació Catalana de Meteorologia Tel./Fax: 93-890 5741 adreça electrònica: [EMAIL] (Informació: dies feiners de les 10.00 a les 14.00). http://www.acam.cat http://www.infomet.fcr.es/jornades
Com ja sabeu els cirrus (Ci) són compostos de cristalls de gel caracteritzats amb franges primes i fines i en altituds compreses entre els 8 i els 12 km. A vegades aquests núvols són tan extensos que visualment resulten indistingibles uns dels altres, formant una fulla o vel anomenat cirrostratus.
Els cirrus contribueixen tant a atrapar la calor emesa per la Terra cap a l'espai com a reflectir la llum del Sol.
En conseqüència és difícil sovint determinar si l'efecte net dels cirrus és d'escalfament o de refredament de la Terra.
Moltes de les dificultats tecnològiques per dilucidar aquest fenomen és en el modelat de l'albedo de núvols de diferents mides i formes dels seus cristalls de gel.
Els primers i antics models de càlcul de previsió meteorològica tendien a subestimar l'albedo produït pels cirrus.
La millora d'aquests models tenint en compte els seus efectes d'escalfament i refredament han contribuït a millorar, per exemple, les prediccions climàtiques.
La presència de molts cirrus al cel pot ser signe de l'arribada d'un sistema frontal o que una pertorbació a les capes altes s'aproxima amb molt d'aire fred.
Però també poden indicar la proximitat d'una tempesta.
Sigui com sigui, en presència de cirrus els avions solen desenvolupar esteles persistents i llargues o també anomenades "contrails".
Això fa que les esteles dels avions siguin un important element a tenir en compte per intuir la proximitat d'un canvi de temps, tal com ha passat al llarg del dia d'avui.
Tret d'alguna excepció puntual, els octubres del segle XXI han estat més càlids del que és normal i fins i tot molt més càlids en comparació amb l'augment de les temperatures dels altres mesos de l'any (vegeu el post i la tardor? del 5/11/2009).
L'octubre s'ha comportat tal com marquen les mitjanes, o fins i tot, en general, ha fet més fresca i més pluja del que és normal.
Aquest és el mapa que hem ensenyat avui al "TN migdia" i a "Els matins" que mostra la pluviometria i les temperatures d'aquest octubre.
Entre parèntesis hi ha la pluja "normal" i l'anomalia de temperatura respecte a la mitjana segons l'atles climàtic de Catalunya. |
(fragment de Nick i el canelobre, traducció de Montserrat Abelló)
He llegit la notícia que e l dia 16 de març es va suïcidar Nicholas Hughes Plath.
Aconsello escoltar el poema contemplant la interpretació de la natura i la llum del fotògraf britànic Nicholas Hughes (no és el fill de Plath, només comparteixen nom i cognom) que de ben segur us transportaran per uns paisatges de l'ànima difícils de descriure.
La novel·la és l'elaboració literària i de pensament més madura de Maria-Mercè Marçal.
La novel·la ens acosta a la vida del personatge de Renée Vivien a través de la veu de múltiples personatges que ens parlen de la seva relació amb Renée.
És sobre la figura i l'obra d'aquest personatge únic i misteriós que tothom farà el seu propi pelegrinatge segons siguin els seus interessos.
La novel·la és un joc de miralls.
El procés d'elaboració de la novel·la és molt lent.
Les 7 caixes de documents, fotocòpies d'obres, fotografies, papers de treball, primeres redaccions i anotacions que hi ha a l'arxiu de la Biblioteca de Catalunya denoten l'esforç, l'energia i la dedicació que l'autora va invertir-hi.
La novel·la és un veritable homenatge a la llengua catalana, representada en els seus múltiples registres.
L'itinerari que es mostra es va fer el passat 8 de febrer dintre els actes que commemoren el 20è aniversari de la publicació del llibre Fluvià de Joan Teixidor.
L'organització va anar a càrrec de l'Associació Horitzó Blavíssim. |
Pacte a Girona pel desplegament d'antenes de telefonia mòbil
L'Ajuntament de Girona va acollir ahir la signatura d'un pacte entre quatre consistoris gironins (Girona, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols) amb la Generalitat i les operadores per garantir un desplegament eficient i ordenat de les antenes de telefonia mòbil als quatre municipis.
Són els primers de la demarcació que signen el pacte, que rep el nom de Gecodit (Generació de Consens en el Desplegament d'Infraestructures de Telefonia Mòbil), i que ja està en marxa en set municipis més del país.
Segons el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Jordi Puigneró, el pacte "estableix les bases d... |
La primera trobada d' instagramers que organitza el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, amb el suport de l'Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Gironès i l'Associació d'Hostaleria de Girona, se celebra el dissabte 26 de gener a la ciutat de Girona amb motiu de l'esdeveniment Girona10.
A la trobada s'hi han inscrit cent deu instragramers que en el decurs del matí i migdia de dissabte recorreran acompanyats de diversos guies oficials de turisme la ciutat de Girona.
El punt de sortida de l'activitat és l'emblemàtic i històric edifici dels Banys Àrabs de Girona, i seguirà la visita amb un recorregut al Barri Vell de Girona, el Call, la muralla de la ciutat, l'Eixample, les zones comercials i acabarà al Mercat del Lleó.
El concurs se centrarà en quatre eixos temàtics sobre els quals es basa la promoció de la destinació: cultura, natura, gastronomia i comerç.
Amb les etiquetes i, es pot participar i seguir l'activitat a les xarxes socials Costa Brava i Pirineu de Girona i Instagramers Girona.
Els guanyadors dels premis de les diferents categories es faran públics el dilluns 28 de gener a les 14.00 h a través del canal d'Instagram amb l'etiqueta.
Els guanyadors gaudiran d'estades i àpats a la mateixa ciutat.
A banda de l'activitat Instagram your city a Girona, el Patronat de Turisme segueix promocionant la ciutat i la iniciativa Girona10 amb l'organització d'un viatge de familiarització anomenat blogtrip.
Durant el cap de setmana del 26 i 27 de gener un grup de cinc instagramers i tres blocaires de viatges i turisme participaran d'un programa de visites, activitats i experiències a la mateixa ciutat amb els que generaran continguts a les xarxes socials.
Els blocaires participants són gestors dels blocs www.sempreviaggiando.com, www.viajandopor.com i www.cafeytren.com i els instagramers convidats són,,, i que sumen un total de més de 18.000 seguidors a Instagram. |
Una cosa a banda dels llibres, us heu trobat alguna vegada que no tingueu cap avís de mail encara que tingueu el "notificar" activat?
Des del dia 21 no en rebia cap de cap fil i m'extranyava que no hi hagues cap comentari, ara he entrat i n'hi ha un munt.
Crec que influeix el que faci un temps que no participes en els fils en qüestió.
No participes o no els llegeixes, no ho sé segur.
Només sé que s'arregle tot sol, almenys a mi.
Som conscients que hi ha aquest problema de les notificacions, no us penseu que no hi pensem...
Amb perfils ben configurats de vegades en rebeu i de vegades no.
Hi estem a sobre; estem mirant de posar-nos al dia tecno-lògicament! |
Els venedors de fum de Solidaritat Catalana Santi Capellera i Rabassó*periodista "Solidaritat Catalana, la nova força independentista que vol assolir la sobirania de Catalunya sigui com sigui i amb rapidesa després dels comicis catalans que es convocaran pel mes de novembre, i que sembla ser que pretenen guanyar, és una farsa inventada i improvisada [...] |
Entre els molts partits que es van suspendre dissabte per culpa de la pluja en totes les categories hi havia el Canovelles-Manresa de la Segona Catalana grup 4.
El terreny de joc del conjunt vallesà (foto) no permetia la pràctica del futbol.
Amb molt bones marques, el lloretenc José Luis Blanco (31.03) i la ucraïnesa Inna Lebedieva (37.44) es van imposar en la primera edició dels 10 km de Berga, que va comptar amb una nombrosa participació (uns 600 atletes entre les curses sèniors i...
L'Artés no va poder superar el Club Natació Sabadell, un rival que ja el va posar en problemes la temporada passada a Primera Catalana, i aquest cop es va endur el triomf per 75-78.
El partit es presentava amb dos equips nous a la...
El Futbol Sala Gironella va lluitar de valent per poder superar el conjunt madrileny del Soto del Real (3-2).
L'equip dirigit per Robert Caneda va poder sentenciar però va acabar patint en els darrers minuts del partit.
L'Asfe Sant Fruitós va aconseguir una victòria molt treballada davant un Balaguer lluitador.
Les visitants no van poder sentenciar el duel fins a l'últim quart quan van anotar un parcial de 5-21. |
És la primera vegada que s ́atorga aquest guardó a un alcalde europeu.
La medalla és entregada pel president de l ́Assemblea Parlamentària del mateix organisme, Miguel Àngel Martínez, en un acte celebrat a la Paeria i presidit pel vice-president del govern espanyol, Narcís Serra. |
Els sindicats d'ensenyament USTEC•STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT tornen a convocar una nova jornada de mobilització contra la LEC per aquest dimecres 10 de juny.
A la ciutat de Tarragona, a les 12.30 h, hi haurà una concentració a l'estàtua dels Despullats, i a les 13.30 h, hi haurà una segona concentració als Serveis Territorials d'Educació.
Segons argumenten els sindicats, el Conseller d'Educació, Ernest Maragall, davant el rebuig manifestat de manera reiterada per la majoria del professorat i de la comunitat educativa, en contra del projecte de la nova llei d'educació, "enlloc d'introduir canvis que vagin en la línia d'enfortir l'ensenyament públic i de resoldre els problemes plantejats en els centres, ha optat per fer una aliança amb CiU i pactar una llei que promou un model de creixement de la iniciativa privada sostinguda amb fons públics".
Els sindicats lamenten que no hagin buscat acords amb els sectors representatius que defensen un sistema educatiu de qualitat que faci possible la igualtat d'oportunitats i la integració social per aquells sectors més desafavorits.
Expliquen també, que la proposta de LEC debatuda al Parlament ha derivat cap a les postures més conservadores anomenant una "llei de país" a un projecte que s'emmiralla "en països amb els sistemes més segregadors, on fracassen la qualitat, l'excel•lència, l'equitat i la cohesió social".
D'altra banda, denuncien que el Departament d'Educació pretén retallar les plantilles dels centres, imposar de manera pretesament "voluntària" les hores extres al professorat, retallar l'oferta pública, tancant grups en els centres públics i fer desaparèixer l'oferta de batxillerat nocturn.
Per aquestes raons, fan una crida al professorat i a tota la comunitat educativa per continuar mobilitzant-se i demanen la dimissió del Conseller Maragall. |