text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
Dues persones, un home i una dona, es van perdre ahir a la tarda mentre buscaven bolets a les Lloses i Vilallonga de Ter, respectivament.
En el cas de l'home, el seu germà el va perdre de vista i va trucar als Bombers de la Generalitat a un quart de tres de la tarda.
Cinc dotacions i un helicòpter el van buscar i cap a les cinc se'l localitzava sa i estalvi a la zona de Sant Esteve de Vallèspirants.
En el cas de la dona, el seu marit també la va perdre de vista mentre eren a bosc a dos quarts de sis de la tarda.
L'home es va esverar i tres dotacions van emprendre la cerca quan es va descobrir que, en despistar-se pel nucli de Tragurà de dalt, on passejava juntament amb el seu home, la dona havia retornat a l'hotel.
En cap dels dos casos es considera que hi ha hagut negligència i, per tant, els rescats no es facturaran. girona |e.p.r. |
A partir del 19 d'octubre i fins al 17 de novembre tindrà lloc el 28è cicle de conferències-audicions sobre música.
Aquesta nova edició del cicle coordinat per en Jordi Domènech i organitzat pel Museu Industrial del Ter amb la col·laboració de l'Associació Amics de la Música de Manlleu i de l'Escola Municipal de Música de Manlleu porta per títol Grans Noms, Grans Obres 2.
Seran 6 sessions a l'octubre i el novembre de 2010, a les nou del vespre, al MIT de Manlleu, amb Joan Vives, Jaume Collell, Mara Dierssen i Jordi Domènech.
El Centre d'Educació Ambiental Alt Ter, periòdicament elabora una proposta d'activitats per al públic en general a la nostra comarca que podeu consultar al nostre web www.alt-ter.org Les activitats són diverses i especialment destinades a famílies amb infants + informació: 972 72 13 17 o bé consultar el nostre web: www.alt-ter.org
Amb la tardor arriba la segona part del cicle de projeccions i xerrades "Cinema: el museu com a pretext" que, amb la col·laboració del Cineclub Diòptria, El Museu de l'Empordà ha organitzat paral·lelament a l'exposició "El museu com a pretext".
El Museu de la Música proposa un seguit d'activitats destinades a tots el públics, pel trimestre d'octubre a desembre de 2010: música en viu i contes, actviitats i tallers familiars, audicions amb instruments originals...
Museu d'Art Jaume Morera presenta la proposta d'activitats que durà a terme des d'ara i fins al mes de juny de 2011.
Entre les activitats que es proposen hi trobarem visites guiades, tallers, visites dinamitzades i atenció especialitzada a grups
Reviure el patrimoni és una jornada tècnica que anualment organitza el Museu de Cervera i que pretén debatre aquells aspectes patrimonials que tenen una especial rellevància a la comarca però que permeten, al mateix temps, establir discussions més àmplies sobre les polítiques patrimonials vigents |
Francesc Vallés, a l'esquerra, en una imatge d'arxiu
El coordinador del PSC al Congrés, Francesc Vallés, ha denunciat la "trampa parlamentària que CiU ens volia parar i que nosaltres no hi hem caigut".
"Ara toca al Govern moure fitxa i deixar d'enredar els catalans amb qüestions que saben que no porten enlloc".
També el líder parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, ha considerat que "ahir es va visualitzar una aliança del PP i CiU, no sé si és l'anunci d'alguna cosa".
En aquest sentit ha lamentat "la renuncia del Govern de CiU a buscar l'aliança del PSC en una esmena que era guanyadora".
Tot i això, els socialistes no s'han lliurat dels retrets de la resta de partits.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha condemnat que "tornin a triar el PSOE enlloc de Catalunya".
Per la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, ha opinat que "si tinguessin una mica de vergonya, els responsables del PSC que van dir que donarien suport als fons de competitivitat el que farien és dimitir".
"No es pot mantenir la incoherència i l'engany del PSC", ha afirmat
Joan Herrera, d'ICV, ha denunciat que "la falta de valentia del PSC ha fet que no tiri endavant la moció, i que CiU pugui parlar d'això i no de les retallades".
Finalment, el president d'Esquerra, Joan Pugcercós, ha considerat que "el PSC ha perdut una gran oportunitat, perquè entre el PSOE i Catalunya, cal triar Catalunya, i aquest és l'error incommensurable dels socialistes catalans.
Tutom el pot posar....Els seus noms haurían d'estar penjats com els pasquins de la propaganda electoral, ben alt...,i la rebuda com a Campeons.
Recordem-ne els noms, perquè no hi ha d'haver amnistia per als col·laboracionistes de l'Espoli Fiscal espanyol contra Catalunya.
És un delicte que s'ha de castigar amb presó i embargament de bens.
Hem de cultivar la memòria per quan assolim la independència.
El mal que aquests botiflers han fet al nostre país ha sigut tant gran que no ho hem d'oblidar i fer-los-ho pagar fins a l'última gota de la seva sang; a fe de Déu.
Els del PSC son tan impresentables que a sobre diuen que els han parat una trampa, bona excusa, si senyor!.
Aneu preparant les maletes que el viatge se us farà llarg.
Ah, sí, PSC, i tant, PSC, aquell partit que hi va haver!
Prefereixo no dir el que penso d'aquesta gent, no mereixen ni resposta, es deuen pensar que som tontos.
quina poca vergonya que feu socialistes, pro de mentides si algú ha fet trampes aquests sou vosaltres, per no dir el vostre diari El Periódico que si encara hi ha algún català que es subscriptor el animo a dorar-se de baixa, qui es creu aquestes enquestes d'avui, no tindeu majoria absoluta en lloc.
Però si vosaltres sou uns jugadors empedreïts, fa set anys que feu trampes i per postres us queixeu dels altres.
S'ha de tenir barra per dir això. |
La Cubana porta el Paral·lel a la Gran Via Publicat per Jordi Bordes (El Punt) 21/05/2008
Ahir a la nit, els artistes de Cómeme el coco, negro van cedir generosament la seva parcel·la de fama per retre homenatge al compositor Juan de la Prada, així com als noms de la revista del Paral·lel.
Pirondello, que fa anys que es jubila cada cop que fa una actuació fins que el tornen a contractar, va tornar a pintar-se les ungles.
També Amparo Moreno va refrescar la faceta descarada del doble llenguatge i el comentari picant.
«La Cubana devia aquest homenatge al món de la revista», deia ahir el director Jordi Milán.
Fins a tres quarts de dotze de la nit van passar artistes com ara Sara Montiel ( «80 anys us contemplen» ), Regina do Santos i Carmen de Mairena.
Juan de la Prada, director durant molts anys del desaparegut Molino, va compondre bona part de les cançons que diàriament el Teatro Cubano de Revista està interpretant al Coliseum aquesta temporada.
L'obra es va estrenar el 1989 i va ser un dels primers grans èxits de la companyia.
La Cubana, que fa un parell d'anys va celebrar els seus 25 anys d'història amb la gala Quiero ser famoso al Tívoli de Barcelona, va decidir recuperar el muntatge per portar el seu aniversari a les poblacions més petites de tot l'Estat.
De seguida, teatres tant de Barcelona com Madrid, van demanar programar-los uns mesos.
A Barcelona, la Cubana ha servit perquè la companyia transformi el cinema de la Gran Via de les Corts Catalanes en un teatre.
Avui, l'escenari és petit, però els del Teatro Cubano són gent soferta.
De fet, són temps d'estretors per a la gent de la revista, que no troba empresari que els contracti ni sala estable que en programi.
La purpurina de la revista és, avui, un element nostàlgic, poc provocador.
El poder de la transgressió s'ha descafeïnat, tot i que el Teatre Lliure, el Grec i la Sala Muntaner arrisquin recuperant dramatúrgies de l'incorregible Copi.
La Cúpula Venus, cremada, serveix per a una puntual presentació de llibre.
La Maña, en el retorn de Paco Morán a l'escenari, es queixa a Joan Pera que no rep ni invitacions per anar a l'estrena dels seus col·legues del Condal.
Només l'empenta d'artistes com ara els de La Cubana i Pavlovsky demostren que el discurs de revista, desenfadat i popular pot ser més corrosiu que un desmanegat i inofensiu Chikilicuatre.
L'Ajuntament de Barcelona insisteix que el Paral·lel tornarà a ser referència teatral.
Que el Molino ja està desencallat.
Que hi ha alguna idea per a l'Arnau.
Que l'SGAE obrirà al setembre l'antic Scènic i que anteriorment havia estat el teatre de la família Santpere. |
Tots tenim vicis, i un dels meus és el poker...
Estic enganxat, sóc esclau, em tenen dominat les cartes...
Però si que és veritat que m'agrada fer alguna partideta diaria, de vegades amb diners (jugo a tornejos no superiors a 0,10€) o normalment a tornejos gratuits, ja que em surten més econòmics, je je je.
No en sóc cap expert, així que no cal que preguntes.
Encara no hi ha cap comentari sobre aquesta foto |
La sessió plenària del Consell Comarcal de l'Alt Empordà va aprovar per unanimitat la moció a favor de l'atorgament de la Creu de Sant Jordi al pintor Lluís Roura.
Exposició de Motius.- Lluís Roura neix a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) el 5 de desembre de 1943. |
Skylakakis fa dues setmanes ens va fer una exposició de com estava la situació al seu país, enmig d'un silenci sepulcral al grup liberal-demòcrata: a Grècia el 40% de la despesa pública paga sous i salaris i encara no se sap de manera fiable si a Grècia hi ha 700.000 o 800.00 funcionaris.
Els bancs grecs han estat «convidats» durant anys a comprar grans quantitats de deute públic grec, limitant així el crèdit al sector privat.
Els dos grans partits polítics grecs (PASOK socialista i ND) deuen uns 250 milions d'euros als bancs.
Els mitjans de comunicació estan també molt fortament endeutats.
Les xarxes clientelars dels partits creixen i, tot i que el 60% dels grecs volen aprofitar les reformes per reduir el pes creixent del sector públic en l'economia, no hi ha manera de trencar aquesta dinàmica «soviètica» en viciosa espiral.
La solució a Grècia, diu Skylakakis, no passa per fer plans de rescat a cinc anys que no són creïbles ni en privatitzar en poc temps molts actius de l'Estat, sinó per fer un tall ràpid i brusc al capítol 1 del pressupost, oferint com a incentiu a l'any següent un pla Marshall de diner internacional: aquest només hauria de ser gastat en incentius a la producció, infraestructures, millora del capital humà i R+D. Però dels subsidis públics partidistes i del creixement del personal al sector públic a Grècia també se'n diu pomposament «polítiques socials».
I els boscos a Grècia, perquè són públics, cremen molt més que a Catalunya perquè estan senzillament descuidats.
I cada dia que passa sense fer els deures augmenta la probabilitat que finalment hi hagi un haricurt (reestructuraciò) del deute públic grec.
Wolf Klinz i Olle Schmidt, eurodiputats alemany i suec respectivament, van dir en aquella reunió que sense un consens de fons entre grans partits i entre els principals agents socials la sortida d'una crisi forta era gairebé impossible.
I que als seus països aquest consens intern ampli va permetre de donar el tomb psicològic a la crisi.
Si això no és possible ara a Catalunya hem de preguntar-nos si algú no té interès que el país vaig endavant.
A Catalunya els tripartits han alimentat irresponsablement la cultura dels drets il•limitats individuals i han debilitat el sentit de la responsabilitat personal.
S'ha donat una falsa imatge que l'Estat del benestar plou del cel i no dels impostos de la gent, que depenen en darrer terme de la riquesa que un país pot crear.
Hi ha una cosa més greu que un hospital públic hagi de fer un ERO del 5% de la seva plantilla: que aquest no pagui els seus proveïdors o que hagi de tancar.
A Espanya el sector públic és un dels principals causants de la crisi, en la mesura en què la seva morositat ha liquidat per asfíxia moltes petites i mitjanes empreses.
He llegit molts articles en els darrers mesos al voltant de la crisi grega i les seves possibles conseqüències a casa nostra.
De tots els que he llegit, però, n'hi ha un que no em puc treure del cap per la inquietud que em va causar i aquest és un bon indicador d'impacte: L'article del que us parlo avui va aparèixer al Financial Times el passat 11 de febrer de 2010, es titulava «Una crisi grega està venint cap a Amèrica» i era signat per Niall Ferguson, editor del diari esmentat i autor del llibre A Financial History of the World.
Lluny de fer llenya de l'arbre grec caigut, i encara més lluny de posar més en qüestió les contradiccions de la zona euro, Ferguson fa un avís a tot el món occidental.
La «mare de totes les bombolles», la del col•lapse del deute públic, ha començat a mostrar els primers impactes a Atenes, però aquest moviment sísmic..., pot créixer de magnitud i pot afectar de manera consecutiva altres països occidentals?
Us adjunto en aquest apunt un resum extens de l'article esmentat, atès que aporta dades i reflexions que he trobat molt interessants.
Hem d'aprendre en el món occidental, després de dos anys de crisi econòmica intensa, que no ha funcionat el que es podria traduir com a barra lliure i/o gratuïta keynesiana.
Els enormes dèficits públics de les polítiques fiscals occidentals no han estat, contra la crisi, ni la meitat d'eficaços que la política monetària de combat que està en curs (tipus d'interès zero + quantitative easing ).
En primer lloc, perquè els efectes multiplicadors i expansius esperats dels dèficits públics han estat molt per sota del que s'esperava.
I, en segon lloc, perquè les explosions per possibles impagaments dels dèficits públics emesos han esclatat molt abans del que es pensava (la recent crisi grega). |
Allò que em va deixar més parada de "Quadern 2008", de Joan Miquel Oliver, va ser veure la feinada que hi ha rere cada lletra de "Bombón Mallorquín".
Tot i que pugui semblar que a n'Oliver se li'n va i canta el primer que li passa pel cap, paraules sense sentit, tot té un motiu.
Totes les cançons estan treballades fil per randa perquè tinguin exactament la musicalitat que n'Oliver vol. I que aconsegueix.
El llibre és un recull de pàgines de llibreta quadriculada plenes de gargots i proves, amb comentaris de n'Oliver sobre cada pàgina (segurament una de les parts més interessants del llibre) i amb la corresponent i agraïda transcripció de les seves anotacions inintel·ligibles.
L'única pega és que trobo que podrien haver ideat un format de llibre més còmode que aquest.
Massa gran, pel meu gust, i amb l'obligació d'anar tombant el llibre per llegir les anotacions al marge.
Canviant de tema, però continuant amb llibres i aprofitant que avui, ressaca de Sant Jordi, ningú deu tenir ganes de parlar de literatura.
Ahir vaig furtar " Els racons de la memòria " d'Isabel-Clara Simó, que corria per la redacció, i quan l'acabi em posaré amb "2666", de Roberto Bolaño, el llibre que m'han regalat aquest Sant Jordi després de dies disparant indirectes. |
Aquesta qüestió d'alta filosofia, que ara ja sabem que no surt d'una enquesta de 'El gato al agua', d'un fòrum de Fuerza Nueva, o d'una homilia de Rouco Varela, la van proposar fa uns quants dies els de la web d'Antena 3, 'la seva', perquè tot espanyol de bé pogués esbravar-se de gust respecte d'una tan magna anomalia.
Suposant que la inquietud no ve del fet que sigui un film 'rodat' en català, sinó 'parlat' en català (com els pans són pastats amb les mans i no amb la llengua), un ciutadà de, posem, Burkina Faso, bé podria demanar-los: en què quedem, senyors, els catalans eren 'ehpañoles' o no eren?
Doncs, moguda per la frisança de la cadena que dirigeix el català José Manuel Lara Bosch (la dirigeix en català?, en castellà?, en esperanto?), una servidora s'ofereix a donar-los, a ells i a la resta del món mundial, un cop de mà desinteressat i definitiu.
L'obligació implícita en el verb 'deber' és la clau, amigues.
Si anem al diccionari de la RAE, que és el que toca, ja gairebé ho tenim (alerta: per als fills de la immersió, en endavant recomano l'ús del Google Translate):
No tinc més preguntes, senyoria.
I com que la resposta és 'no', és natural que l'elecció de 'Pa negre' (''Pan negro', vaya, para que lo entienda todo el mundo') per a encarnar l'essència de la Pell de Brau als Oscar hagi despertat la ira i/o la perplexitat dels qui fins ara proclamaven a quatre vents que els catalans 'semos ehpañoles' per la llei de les accepcions 1, 2 i 3 citades.
Doncs, si aquests 'ehpañoles' tenim la dèria de parlar català, de 'rodar' pel·lícules en català, i, posats a dir, d'exigir el doblatge al català, xiquets, ho hauríeu d'haver pensat abans, perquè l'idioma va amb el paquet.
Així que, per a desbarrar, té: 'Pa negre', vi i postres. |
Amb motiu del Dia Mundial del Treball Digne Docent, els sindicats de l'àmbit educatiu han convocat una protesta a la plaça de Sant Jaume, on han denunciat les condicions laborals del personal substitut i han reclamat que es cobreixin les baixes des del primer dia.
Aquest dijous comença un nou curs escolar a l'educació secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.
En el 70% dels centres públics ho faran amb la jornada compactada, és a dir, concentrant les classes només al matí.
Estudiants de quart d'ESO de l'Escola Mare de Déu dels Àngels, a la Sagrera, han format l'empresa SixFind i han creat el Busca-Busca.
Es tracta d'una funda ecològica per a comandaments a distància que avisa d'on es troba.
El projecte s'emmarca en l'assignatura d'Iniciativa Emprenedora i compta amb el suport de la fundació Junior Achievement.
Aquest dilluns comença el període de matriculacions per a l'educació infantil, primària i primer curs de secundària a les escoles i instituts de tot Catalunya.
Les matrícules es podran formalitzar fins divendres.
Aquest dimecres s'ha pogut veure al Mercat de les Flors una proposta artística única, creada i protagonitzada per alumnes dels instituts de Barcelona i dirigida per un coreògraf professional.
L'objectiu és apropar les arts escèniques als més joves.
Fa quatre anys que el Parc d'Atraccions del Tibidabo va començar a organitzar activitats per aprendre física i tecnologia amb les atraccions d'aquest espai.
De moment ja hi han passat 5.000 alumnes de 75 centres de secundària de Barcelona ciutat i de la resta de Catalunya.
Milers de persones s'han manifestat pel centre de la ciutat contra les retallades en educació, coincidint amb la jornada de vaga convocada per tots els sindicats de l'ensenyament a tots els nivells educatius i a tot Espanya.
Segons la Guàrdia Urbana, 25.000 persones han participat a la protesta.
Els sindicats parlen de 150.000 manifestants.
Aquest 22 de maig el sector educatiu es declara unitàriament en vaga contra les mesures aprovades per l'Administració.
Tots els àmbits de l'educació s'han afegit a l'aturada, des d'educació infantil fins a universitària.
Repassem quines són aquestes mesures i com afecten cada àmbit de l'educació.
Uns 600 joves de 25 instituts de la ciutat han presentat a L'Auditori una mostra dels treballs musicals que han elaborat durant el curs.
Aquest és el tret de sortida de la Mostra de Programes Culturals, que també exhibirà creacions de dansa, teatre, audiovisuals, plàstiques i visuals d'uns 2.000 alumnes d'ESO i Batxillerat.
El Palau del Governador, al parc de la Ciutadella, acull actualment l'Institut Verdaguer, però en temps de la Segona República va ser la seu d'una institució precursora de l'educació laica, en català i amb alumnes dels dos sexes a les mateixes aules.
Un acte oficial al Palau de la Generalitat ha servit per reconèixer la tasca de l'Institut-Escola. |
La projecció social del Barça ha viscut un nou episodi a Hong Kong, on tota la plantilla blaugrana ha participat en un sopar de gala en benefici de les persones amb lesions medul•lars i dels pacients d'un hospital.
El futbol i els acords comercials no són els únics objectius d'aquesta gira.
Tal com ja va passar a Pequín, el Barça ha col•laborat en una iniciativa de caire social que s'ha desenvolupat al saló Grand Ballroom de l'hotel Grand Hyatt Hong Kong, on està allotjat l'equip.
En aquest cas, els beneficiaris d'aquesta gala són la Spinal Injury Foundation i el United Christian Hospital.
El FC Barcelona s'ha sumat a aquesta iniciativa social, en la qual han participat prop de 300 persones, la majoria empresaris, banquers i homes de negocis d'aquesta antiga colònia britànica.
Els assistents contribuïen a la gala amb el pagament del tiquet del sopar, que oscil•lava entre els 500 i els 2.000 euros per cobert.
Amb l'absència de Joan Laporta, que aquest matí ha tornat a Barcelona per assistir al funeral de Nicolau Casaus, el vicepresident Ferran Soriano ha estat el representant del Barça a la taula presidencial, però també hi havia el directiu Albert Perrín i el secretari tècnic Txiki Begiristain, entre d'altres representants de la comitiva blaugrana.
La representació del FC Barcelona que més expectació ha aixecat ha estat la que formaven els jugadors de la primera plantilla, que ha acudit a la primera part de la gala.
Després de pujar a l'escenari i rebre l'aplaudiment dels assistents, els jugadors han presenciat la subhasta del material que havien aportat, així com algunes actuacions musicals.
Tot seguit s'han desplaçat fins al Siu Sai Wan Stadium per entrenar-se.
La gala benèfica ha estat l'esdeveniment social de la jornada a Hong Kong, amb una àmplia participació institucional.
Hi havia el secretari d'Educació, Michael Suen, i el vicepresident del Departament d'Immigració, Beh Yun-Iu, a banda dels màxims representants de l'empresa organitzadora, dels clubs participants en el partit de divendres i de les dues institucions beneficiàries de la gala.
El FC Barcelona ha cedit per a la gala tres samarretes i dues pilotes firmades per tots els jugadors de la plantilla.
Aquest material ha estat subhastat entre els assistents, que han pagat un total de 94.000 euros per aquestes peces, repartits de la següent manera: dues samarretes per 20.000 cadascuna, una altra per 18.000 per una tercera i 36.000 per les dues pilotes.
El vicepresident Ferran Soriano i els jugadors Eto'o, Xavi, Ronadinho i Henry han estat els encarregats de lliurar els objectes a cadascun dels guanyadors. |
Avui s'han celebrat les eleccions del personal laboral, que juntament amb les celebrades ara fa un mes del personal funcionari han completat el nou comitè d'empresa.
La lectura que se'n pot fer és evident: la turmentosa gestió de l'equip de govern ha mobilitzat com mai aquest procés amb la presència de quatre candidatures a funcionaris i tres a laborals; la presència de nous candidats ha estat destacada i seran majoria.
Veurem si això ajuda que el govern canviï de xip i adapti de nou la transparència i el consens a aquesta àrea i tant de bò iniciés un canvi global a l'Ajuntament.
Al final de la legislatura podrem comprovar com aquesta, serà de llarg la legislatura amb menys inversió subvencionada.
Les obres que van anar via PUOSC (Pla Únic d'Obres i Serveis) van disminuir respecte el 2003, i les posteriors, es paguen exclusivament de diners municipals.
Alguns pensaran que devem ser molt rics i els altres se n'enriuen de lo rucs que som!
Dues obres importants que no rebran subvenció seran les pistes de tennis(1) i la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol(2).
El passat divendres 12 de juny, el Grup Municipal d'Esquerra vam entrar la petició que se celebri un Ple Extraordinari per debatre el futur de la Fassina de Can Guineu.
Tal com marca la llei, aquesta petició ha d'anar signada per una quarta part dels regidors del plenari i en aquest cas, els regidors del PSC van signar també la petició.
La petició arriba, just en el moment que des d'alcaldia s'han iniciat tràmits pel dret a compte del Patronat de Turisme, per activar definitivament (sense calendaris ni estudis de viabilitat!) el museu del cava, amb un concurs museístic.
L'alcalde, ha creat un estil propi, sobretot els darrers anys.
I per aquest serà llargament recordat.
"Sempre diu que si a tot" et diu qualsevol veí, hagi complert o no la seva paraula (cada vegada més, l'afirmació ve acompanyada d'una lleu gesticulació d'espatlles donant a entendre que majoritàriament no compleix).
El perillós d'això és que s'ha viciat la bona voluntat inicial d'acontentar a tothom.
Al ciutadà ara sempre li queda com a últim recurs anar a pidolar a l'alcalde.
Ahir es va presentar oficialment el Torneig Joan Petit que se celebrarà el dissabte 20 de juny a l'Ateneu.
La Festa-Torneig comptarà amb més de 300 nens i nenes, vinguts d'arreu del Principat.
A l'acte d'ahir, a part del president de la Fundació Joan Petit, Joan Torner, hi van donar suport dos esportistes d'èlit.
El Pau Ribes, capità del Joventut de Badalona (padrí d'aquesta novena edició) i l'Ivan Tibau (en representació de Lloret de Mar, que celebrà l'anterior edició) i exjugador de l'Igualada entre d'altres i ex-capità de la selecció catalana.
Avui tocava comissió informativa d'urbanisme.
La darrera, fa quinze dies no es va celebrar perquè segons alcaldia no hi havia temes a tractar.
Avui, s'ha desconvocat, segons l'alcalde perquè són Barris, però demà i demà passat, les comissions previstes es mantenen.
En fi, que des d'ERC també celebrem els barris, enguany, el mateix dia que l'alcalde, al Barri Diputació.
Qui vulgui compartir amb nosaltres una estona, està convidat a coca i cava, després de la traca.
Un any més s'ha celebrat el cicle de poesia, des de fa dos anys Poesia i cava.
Les Caves Gramona, Giró i Blancher els havien precedit.
Mai, en els darrers deu anys (interrumputs) que deu fer que se celebren, ha deixat d'anar-hi gent, però els darrers anys, el cicle s'ha refermat i costumitzat.
El públic, a més no és típic majoritàriament.
Tampoc és jove, ni acaba d'interessar als polítics (que deu dir molt de la poesia i poc dels polítics).
Ara que tindrem camp de gespa artificial, ja ens estem preparant per què ens quedi petit a les primeres de canvi.
Només així s'entén la prohibició de jugar a futbol a la plaça de l'Ajuntament, per "decretazo".
Que la canalla (i els seus pares) es busquin la vida deuen pensar.
Una plaça segura, àmplia, sense desnivell, controlable i cèntrica que veurà reduïda la seva funció pública i social, per imperatiu.
El model de participació ciutadana que ens imposa el regidor Rando fa temps que ha arribat al seu límit.
Els temes que es proposen, no són trascendents i els resultats participatius (ciutadants que hi participen) deixen massa que desitjar.
I tot això, amanit per un cost sobredimensionat, els pagui l'Ajuntament o el pagui la Diputació.
Els resultats del taller participatiu que es va fer fa unes setmanes per l'ordenança de Civisme (va costar més de 3000€) ha batut tots els récords, amb només la participació de quatre ciutadans.
Sant Sadurní tampoc defuig de la dinàmica general i sobretot les dinàmiques comarcals.
Qui més qui menys, ha repetit els resultats de la resta del país, amb algun matís.
Si tant Esquerra, PSC i Iniciativa hem baixat tant vots com en percentatge, només Esquerra, ho ha fet en menor grau que a la resta del Principat.
Aixímateix, tant PP com CIU han augmentat en vot i en percentatge, però només els Populars han crescut més que el seu partit, tanmateix disten molt del seu percentatge al Principat. |
Aquest cap de setmana ha estat molt intens, el dissabte vam celebrar la Festa Blava-Fes-te Blau i diumenge hem actuat a Vilanova on hem fet la primera torre de 7.
La Festa Blava ha sigut un èxit, l'únic inconvenient el pilar graller, en que el cap de colla i el president (o sigui jo) hem tocat la gralla i el tabal respectivament.
Per sort el pilar ha anat molt millor que la nostra interpretació.
El diumenge hem fet la primera torre de 7 de la temporada, és la més primerenca de tota la història de la colla i aquesta ja en van 12 torres consecutives descarregades. |
Els blaugranes van arribar al Calderón decebuts i indignats per la victòria blanca que van veure per televisió L'Atlètic només va treure el geni del seu entrenador a l'hora de donar puntades
Els jugadors del Barça van tenir permís per veure per la tele a l'hotel el partit Rayo-Madrid i és molt probable que acabessin tan indignats com els rayistes pel que havia passat a Vallecas.
Decebuts per un costat perquè no seria possible retallar els 10 punts de desavantatge amb l'equip blanc.
Decidits per l'altre a donar el millor de si mateixos per buscar al Calderón un triomf que l'Atlètic de Simeone havia promès posar molt car.
Molt pressionats en qualsevol cas i entestats sempre a fer un pas més per convèncer el Pep que es decideixi a seguir almenys un any més a la banqueta blaugrana.
Informació publicada en la página 54 de la secció de Deportes de l'edició impresa del dia 27 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)
No va faltar dalt de tot de la grada de l'estadi blanc-i-vermell, en el sector ocupat pels seguidors del Barça, una gran pancarta amb la llegenda «Nosaltres t'estimem, Pep, queda't».
Allà va estar tot el partit mentre el que s'havia anunciat com un duel trepidant derivava de seguida cap a una situació de la qual tard o d'hora el Barça acabaria traient profit, vista la garrepa actitud mostrada d'entrada per un Atlètic que només treia el caràcter i el geni del seu entrenador a l'hora de donar puntades i defensar amb intensitat perquè l'autobús col·locat davant l'àrea de Courtois no es descompongués davant el monopoli de la pilota que els blaugranes van poder portar a terme sense més problema.
«Ardor guerrer» van demanar els del Frente Atlético als jugadors blanc-i-vermells en una tela gegant.
Un reclam molt del gust de Simeone, que abans de l'inici del partit va rebre la cordial salutació d'Alexis, a qui no li falta precisament aquest esperit que els ultres exigeixen als seus futbolistes com a punt de partida.
El xilè va estar a les ordres del Cholo a River Plate, juntament amb Falcao, i havia circulat el rumor que no van acabar bé.
Alexis va ser precisament el primer a amenaçar Courtois.
El segon va ser Messi i Simeone va veure perillar el seu pla, que passava per aguantar amb tot per buscar la seva oportunitat a la contra.
Prudència i agressivitat com la que va treure Simeone per protestar la groga que es va emportar Juanfran.
Pérez Lasa se'n va anar corrent cap a ell i el va amenaçar d'enviar-lo directe al vestidor si seguia per aquest camí.
Simeone, en qui els aficionats blanc-i-vermells creuen haver trobat el seu Guardiola particular, segur que no aconsegueix fer jugar l'Atlètic com ho sol fer el Barça.
És sobretot un motivador, segur que el convenciment val més que les tàctiques i el «futbol bonic».
Va dir als seus jugadors el que havia de dir-los en el descans i l'equip blanc-i-vermell es va transformar.
Es va llançar sobre el Bar-ça i Falcao, «el millor atacant del món dins de l'àrea», segons Guardiola, no va voler deixar malament el tècnic barcelonista i va aparèixer per neutralitzar l'avantatge d'Alves.
El Barça va quedar empanat i de l'empanada només l'en va fer sortir Messi en una altra falta de murri que va deixar d'una peça Courtois i tota la defensa local, que no acabava de posar la barrera que reclamava el porter belga.
Una d'aquelles distraccions que no entren en l'ideari de Simeone, per a qui una de les primeres exigències és no fer el passerell.
Aquest va recórrer immediatament a Piqué, que ja havia tingut prou temps a la banqueta per rumiar sobre la seva suplència. |
La delegada del Govern espanyol, María dels Llanos de Luna, ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Vic (Barcelona), que encapçala Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), per la moció aprovada en ple que declara la "sobirania fiscal" del municipi.
En una entrevista d'Europa Press que recullen diversos mitjans de comunicació, l'alcalde ha detallat que van rebre fa una setmana la notificació, que denunciava la moció que advoca per la sobirania fiscal, i que ordena així ingressar els pagaments de l'IRPF i IVA -en cas que els recaptessin- a l'Agència Tributària de Catalunya i no a l'estatal.
La denúncia de l'Estat se suma a les que ha presentat contra aquells municipis catalans que no tenen hissada la badera espanyola al balcó consistorial, i entre els quals també hi figura Vic "Llanos de Luna ja ha posat també la màquina en marxa en contra de la declaració de sobirania fiscal.
Això ens comportarà treball, però només faltaria que no puguem decidir on volem pagar", ha dit el també president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
"Ells van en contra de tot el que soni a sobirania.
Aquesta delegada ha agafat aquest tic i no l'abandona", li ha retret, i ha recordat que Vic va ser la primera capital de comarca i gran ciutat que va aprovar una resolució d'aquestes característiques, de manera que ara no retrocedirà i està disposada a arribar a judici.
L'altre dia un amic meu europeu que porta molts anys vivint aquí em comentava que no es podia creure els espectacles que monten els polítics d'aquest país en lloc d'afrontar seriosament els gravíssims problemes que tenim.Jo li vaig dir que la transició democràtica només ha sigut formal.
El Casal,10,35 h.--Com li podríemm dir a aquesta senyora, sense ofendre-la quin es el seu problema..?A veure, senyora vosté viu amargada perqué va mal....... servida.No viu feliç.Alegris una miqueta la vida, sigui democratica, desmelenis...no vagui embojida contra un poble, som bona gent, vinga dona
Que denunciï a la seva companya de partit Alicia Alegret que governa a Reus on també s'ha decidit el mateix.
Collons!!! fins quan durarà aquesta cançó d'Espanya, el PP, el PSOE, C's i aquesta pàjara?
Aquesta senyora ignora que qualsevol oficina de l'Administració te obligació de rebre els "papers" que presenti el ciutadà i tenen obligació de lliurar-los a la que sigui competent, de l'Estat o catalana, Llei 30/1992, de 26/11.
Dubto que l'Advocat de l'Estat ho impugni per això farà el ridícul.
Va contra una cosa que es legal, segons les seves lleis, la lloca aquesta?
Desprès demana que les complim nosaltres! |
La DGT estudia deixar conduir amb 17 anys
La Direcció General de Trànsit està estudiant la possibilitat de donar el permís de conduir a partir dels 17 anys, amb la condició que qui condueixi abans dels 18 ho faci sempre acompanyat d'un adult.
Ho ha dit el director general de Trànsit, Pere Navarro, que ha assegurat que tard o d'hora aquest tipus de permís arribarà a Espanya.
Navarro ha advertit que, de moment, rebaixar l'edat mínima per conduir no és una prioritat i que la mesura no s'aplicarà abans que acabi la legislatura.
Però des de la DGT creuen que això millorararia la conducció dels principiants perquè anirien sempre amb un acompanyant. |
Resum: En aquest llibre es dóna una visió del ioga que s'allunya de la més difosa a Occident, per presentar-lo com una eina realment potent i eficaç d'autoconeixement i desenvolupament personal.
Una tradició mil·lenària que constitueix la base de tot un procés en el qual una persona integra allò corporal amb el mental i l'espiritual.
Resum: L'ascens al poder del jove i sanguinari Lord Naritsugu suposa una seriosa amenaça per a la pau en el Japó feudal.
Simplement per ser el germà del shogun.
Lord Naritsugu està per sobre de la llei, i assassina i viola al seu antull.
L'oficial Sir Doi contacta secretament amb el samurái Shinzaemon Shimada per acabar amb Naritsugu.
Resum: Al 1969 Francisco Franco va tancar la frontera de Gibraltar, aïllant a 30000 persones sense menjar, aigua o línies telefòniques.
"La Roca" realitza un viatghe en el temps 41 anys enrere, centrant la seva trama en la ruptura social que va suposar per a la comarca capgibraltarenya el tancament de la "Verja".
Resum: Cada dia quan la mare està estirada al sofà descansant, en Llorenç se li acosta al melic per parlar amb l'Aran, el seu germà, que encara no ha nascut.
En Llorenç li explica moltes coses, com ara com és la seva família, que li agrada anar al cine o que li deixarà totes les seves joguines.
Relat realista amb tocs d'humor.
Resum: Tothom odia les aranyes. l'Ariadna, una aranyeta òrfena, acaba de saber per què: és tan lletja que fa por.
Potser hi ha una solució: el doctor Lucanus, el "metamorfosador" reconstrueix i transforma els insectes lletjos.
Resum: El cèlebre il·lustrador Roberto Innocenti ens ofereix una versió moderna del conte clàssic.
Les seves magnífiques il·lustracions ens descriuen la ciutat com un indret salvatge, un bosc ple de vida, de colors... i de perills.
El text segueix les passes de la nena en un bosc on els camins que semblen solitaris no ho són del tot.
Resum: La granja és un lloc tranquil on cadascú té la seva feina i la fa de bon grat... però amb l'arribada d'un paó.
Comencen els rumors i les enveges.
Què passa quan es desitja la feina dels altres?
Un conte amb unes il·lustracions molt divertides.
Resum: Un llibre amb moltes fotografies i amb moltes paraules per aprendre i observar sobre la granja: la maquinària, les ovelles, la collita, les vaques, els porcs, l'aviram, etc. Un llibre que ajuda a desenvolupar el vocabulari dels més petits mentre s'ho passen bé.
Resum: Dins la col·lecció "Petits mons" l'infant es coneixerà una mica més a ell mateix a través d'imatges per observar acompanyades de textos senzills amb lletra de pal.
Aprendrà a valorar positivament la diversitat i l'autoconeixement.
Resum: En Teo i la Clara estan neguitosos: és Festa Major!
Tenen ganes de veure els gegants, els capgrossos i els diables; i de ballar sardanes i divertir-se.
Resum: Quart volum en aquesta imprescindible col·lecció amb el qual Norma està recuperant tot el material que Moebius va publicar en la mítica revista Métal Hurlant, nou relats que serviran a l'amant del novè art per tornar a delectar-se amb les genials ocurrències amb un Jean Giraud que es reinventava contínuament sota el mantell del seu "alter ego"
Resum: Primer volum de la versió integral d'un dels còmics més memorables dels anys 80 creat per Antonio Segura i José Ortiz.
En un futur postapocalíptic, "Hombre" sobreviu com pot, recorrent al cinisme i a la falta d'escrúpols encara que, sota la seva dura cuirassa de tant en tant es deixa veure un cor tendre.
Resum: El relat d'aquest llibre transcorre en més de vint poblacions de les comarques gironines que es converteixen en l'escenari d'una trama que barreja misteri i ciència-ficció i que s'inspira en les històries cavallaresques.
"La Comanda" combina la literatura d'ambientació medieval amb la recuperació del gènere en català de la ciència-ficció.
Resum: Aquesta és la història de l'Àlex de 32 anys, però també el retrat de tota una generació, els seus desitjos i contradiccions, les seves manies les seves infanteses, els seus pisos compartits, les seves feines precàries... i sobretot, els seus dubtes en la nova i ignota terra de ningú entre la joventut i l'edat adulta. |
Non Solum es va estrenar a Salt (Girona) el novembre '05 en llengua catalana i el gener '07 en françès a Marsella.
Actualment Non Solum està de gira i està prevista la seva adaptació al castellà.
Si us cal més informació, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a: [EMAIL] |
A final de juny se'ns piran dues companyes de pis, tindrem dos hab doble(400€) lliure.
Tenen armari de paret, tauleta de nit i escriptori.El pis és fantàstic, gran i molt bé distribuït: té uns 100m2 més uns 12m2 de terrassa.
Parquet a les zones comunes, cuina equipada amb tot (rentavaixella, forn, micro, etc..), safareig, saló molt gran(uns 30m2 amb home cinema, sofa/llit i chaise-longue), dos banys (els dos amb banyera i bidet), altell i un llarg passadís.
El pis té calefacció, A/C, WiFi i telefono en tot el pis.
Està super ben situat: C Provença amb Viladomat al costat del metre Entença i Hospital Clínic, amb tot tipus de tendes al voltant.Les despeses es repartiran entre tots (són uns 45€ més) i per entrar demano un mes de fiança més el mes en curs.Busquem chic@ seri@, limpi@ i treballador@ o estudiant.... busca compañer@ de pis per entrar a principis d'agost/setembre. el pis està en... llit individual (a consultar si pot ser doble), armari i tauleta de nit. té finestra a... tots. es demana un mes de fiança.busquem persones que estiguin... (entre 24 i 30 anys, mes o menys). el pis és molt tranquil, i la majoria... |
Incendi en un pàrquing a Figueres amb ferits A les 23.40 hores, els Bombers de la Generalitat van rebre l'avís d'un incendi en un pàrquing d'una sola planta situat al número 7 del carrer Doctor Ferran de Figueres.
El foc, que va afectar a dos vehicles del pàrquing, va generar una gran quantitat de fum [...]
El detingut havia fotografiat unes menors per sota les faldilles i portava un ordinador amb arxius pedòfils Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra de la comissaria de Roses amb la col·laboració de la Policia Local de Cadaqués van detenir el dia 5 de juny, un home de 38 anys, de nacionalitat [...]
La llei 4/2013, va entrar en vigor el passat dia 6 de juny amb la finalitat de promoure i flexibilitzar el mercat de lloguer d'habitatges.
Aquesta nova llei modifica determinats articles de l'anterior Llei d'Arrendaments Urbans (29/1994) de la que podem destacar els segënts punts: 1.- La durada mínima de l'arrendament es redueix de cinc [...]
Gran convocatòria de públic a la inauguració de la 2a Fira de la Rosa Començant per la C-260, vial que dóna entrada per l'Avinguda de Rhode a la població, continuant amb totes les rotondes del municipi i acabant a la Rambla Riera Ginjolers, Roses està engalanada de flors, "una manera de donar la benvinguda als [...] |
Avui s'ha fet pública la resolució de la Convocatòria dels ajuts FTIC 2007, que està disponible en aquest enllaç.
Aquests ajuts estan destinats a les entitats locals de Catalunya i les entitats vinculades a aquests, els ens privats sense finalitat de lucre i les corporacions públiques en què no participi la Generalitat de Catalunya.
El seu objectiu és el desenvolupament de projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l'accés a la societat del coneixement a Catalunya.
Els projectes s'han de dur a terme entre 1 de gener i el 31 de desembre de 2008
Diferents entitats i ens locals relacionats amb la Xarxa Punt TIC han rebut part d'aquests ajuts que hauran de ser justificats abans del 31 de gener del 2009.
Més informació, bases, resolució i models de referència a la plana web de l'AGAUR.
Aquesta convocatòria es realitza amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, i del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, en el marc del Pla Avanza. |
Actualitzat a les 08:00 h 19/12/2011
Condal presidirà avui la seva primera junta d'accionistes
Ramon Condal, president del R. C. D. Espanyol, afronta avui a les 18.00 a l'Auditori de Cornellà de Llobregat la seva primera Junta General d'Accionistes com a màxim mandatari, una cita en què no es preveu cap dificultat per a l'actual consell d'administració.
Els dirigents del club blanc-i-blau controlen la majoria de les participacions de l'entitat i, tret que hi hagi una gran sorpresa, tot apunta que aquesta junta serà un simple tràmit per al president.
L'única oposició a la gestió del consell vindrà per part de l'Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l'Espanyol (APMAE). |
El Comitè de Competició obre expedient informatiu a Javi Navarro per l'entrada a Juan Arango
El Comitè de Competició podria sancionar Javi Navarro per l'entrada a Arango, després de les al·legacions que ha presentat el Mallorca en què reclama una sanció per al jugador del Sevilla.
De moment, el comitè ha obert expedient informatiu a Javi Navarro per l'entrada que el central del Sevilla va fer a Juan Arango durant el Mallorca-Sevilla que es va jugar diumenge passat a Son Moix i ha concedit un termini de cinc dies al club andalús perquè presenti al·legacions.
El president del club andalús, José María del Nido, s'ha mostrat indignat per la intervenció del Comitè de Competició i ha anunciat que ha demanat als serveis jurídics del Sevilla que enregistrin tots els partits de Lliga i denunciïn els fets que considerin sancionables.
Del Nido ha carregat contra el Comitè de Competició i ha denunciat una campanya mediàtica contra Javi Navarro.
El Comitè de Competició podria imposar una sanció d'un a tres partits de suspensió a Javi Navarro si considera que l'acció del defensa sevillista és una entrada violenta o una suspensió de quatre a dotze partits si cataloga l'entrada com una agressió. |
Els veïns afectats pel pas de l'AVE rebutgen totalment la instal·lació de pantalles acústiques i demanen el cobriment total de les vies
Aquest cop els veïns han fet un cop sobre la taula.
Es neguen rotundament a acceptar la solució provisional que proposa l'ADIF, i asseguren que la única solució possible passa per cobrir la totalitat de les vies de l'AVE al seu pas per Vilafranca. |
El Congrés reitera l ́obligació d ́anar a la selecció espanyola
La cambra baixa rebutja una proposta d'ERC per alliberar els esportistes d'assistir a les convocatòries
ACN/MADRID La Comissió d'Esports del Congrés ha rebutjat aquest dimecres amb els vots del PP i del PSOE i l'abstenció de CiU una iniciativa d'ERC que provava d'alliberar els esportistes de l'obligació d'assistir a les convocatòries de la selecció espanyola.
El diputat Joan Tardà ha recordat que la Llei espanyola de l'Esport considera la incompareixença com una infracció molt greu, fet que es converteix en un "atemptat contra la llibertat individual dels esportistes".
PSOE i PP, en canvi, han afirmat que assistir a la selecció espanyola és "un honor i un privilegi", i que l'obligatorietat els "protegeix" i evita que s'hagin d'enfrontar amb potencials presidents "independentistes" com Joan Laporta.
Els republicans demanaven una modificació de l'apartat 47 de la Llei espanyola de l'Esport per eliminar aquesta referència a la presència obligatòria dels esportistes a la selecció, però s'han quedat sols, perquè ni tan sols CiU ha donat suport a la iniciativa.
La diputada de la Federació Montserrat Surroca ha afirmat que malgrat que l'objectiu és "lloable" la seva formació no creu que sigui pertinent discutir-la en un moment en què s'està elaborant la futura Llei de l'esport professional on ja es debat la qüestió.
Minuts el diputat d'ERC Joan Tardà demanava que es posi punt i final a "un exercici potencial de coacció" que "suposa un atemptat contra la llibertat individual" i que "no està justificat per cap causa legítima".
Segons Tardà, la tasca de la Llei hauria de ser estimular els esportistes per competir a les competicions internacionals, però no establir "un servei esportiu obligatori".
En aquest sentit ha recordat que a la Llei catalana de l'Esport es va discutir aquest punt i finalment es va optar per no incloure'l.
PSOE i PP han acusat els republicans de "fer política amb l'esport" i han demanat a Tardà que retirés el text "pel bé de l'esport".
El representant del PP Manuel Domínguez ha assegurat que per als esportistes "representar Espanya és un honor i un privilegi" i que la selecció "permet integrar esportistes de diferents territoris del país".
"No podem perdre més el temps amb un debat com aquest", ha sentenciat.
El diputat socialista Manuel Pezzi ha anat més enllà i ha afirmat que la clàusula de l'obligatorietat és, en realitat, un element de "protecció" per als esportistes que els permet no haver-se d'enfrontar amb els seus clubs.
Segons Pezzi, sense aquesta clàusula un president "independentista" com Joan Laporta hauria pogut impedir que els set jugadors del Barça assistissin a la selecció i per tant possiblement l'equip de Vicente del Bosque "no hagués guanyat el mundial".
A més, segons Pezzi, els jugadors que avui han estat seleccionats "han saltat d'alegria" quan han rebut la notícia perquè "el seu catxé esportiu ha augmentat espectacularment", "cobraran més i seran més apreciats". |
Google vol evitar que els operadors caiguin en la temptació de violar la neutralitat de la alentir l'accés als seus serveis.
YouTube anuncia ara una eina perquè el visitant pugui comprovar la velocitat de descàrrega dels vídeos i comparar-la amb la d'altres usuaris a la mateixa zona i del mateix proveïdor d'internet.
La banda ampla espanyola aprova pels pèls en una comparativa global de la qualitat de l'accés a Internet.
Però la velocitat mitjana amb la que l'estat espanyol s'accedeix a internet, no és suficient per a utilitzar de forma confortable les aplicacions actuals que ofereix la xarxa, segons un estudi elaborat per la Universitat d'Oxford i patrocinat pel fabricant d'equips de red Cisco.
El punt feble sembla ser la velocitat de pujada, molt per sota del mega mínim que Cisco estima convenient.
Telefónica prepara una nova duplicació de velocitat de l'ADSL per aquest Nadal.
L'Augment serà possible gràcies a l'ús de VDSL2 des de les centrals.
Amb l'última duplicació a 6 megues, l'ADSL ha arribat al límit de les seves possibilitats a la majoria de bucles d'abonats, pel que la seva excessiva longitud no són capaços de treballar a més velocitat.
La velocitat mitjana de les connexions a Internet al Japó és major de 80 Mbps És el primer país del món en velocitat, seguit de Corea amb una mitjana d'una mica més de 50 Mbps i Suècia amb uns 25 Mbps.
Des de fa cinc anys és habitual contractar connexions de 100 Mbps per poc més de 20 euros al mes tarifa plana.
A més, és el país on la velocitat de transmissió és més barata, la venda a una mitjana de 2 euros per Mbps al mes.
Estrenem la nova versió del test de velocitat, una aplicació creada des de zero a mida dels usuaris de banda ampla. testvelocidad.eu no es limita a mesurar la velocitat de descàrrega i pujada de la vostra connexió, sinó que fa una radiografia completa de la salut de la teva línia i compara els resultats amb els d'altres usuaris.
A un estudi sobre la qualitat de la banda ampla que ha participat la "Universidad de Oviedo", la mitjana de velocitat que es navega a l'estat Espanyol està per sota del mínim que exigeixen les aplicacions i serveis del web actual.
Això si nomes ens centrem a la velocitat de baixada.
Si es mira la de pujada, suspenem rotundament, ja que estem molt per sota del mega mínim que recomana Cisco Systems, un dels principals fabricants de hardware de xarxes.
La velocitat mitjana de descàrrega a la banda ampla espanyola està ens uns 3,6 Mbps, segons el resultat dels estudis de velocitat realitzats per adslnet.
Les xifres d'aquest estudi s'han obtingut a partir dels resultats dels testos de velocitats que realitzen els usuaris. |
L'OCB convoca les bases dels premis 31 de Desembre d'enguany
L'OCB convoca les bases dels premis 31 de Desembre d'enguany 13/10/2009 · Palma L'Obra Cultural Balear ha fet públic els terminis i les bases per a l'edició dels premis 31 de Desembre 2009.
Els premis 31 de desembre, que concedeix l'entitat des de l'any 1987, reconeixen la trajectòria d'aquelles persones, empreses o entitats que s'han destacat en la defensa i promoció de la cultura, la llengua o la consciència nacional de les Illes Balears, en qualsevol dels àmbits de la societat.
Fins dia 26 de novembre els socis poden fer arribar les seves propostes al local de l'OCB, al carrer Pare Bartomeu Pou, 31 baixos, o bé a través de l'adreça electrònica [EMAIL] Més informació a www.ocb.cat. |
L'associació vol mostrar el suport a la tasca de l'Institut Ramon Llull en la difusió de la cultura i la llengua, de la mateixa manera que al País Valencià ho fa la Xarxa de Municipis Valencians.
Ahir, durant una reunió a la seu de la Fundació Mossèn Alcover de Manacor, van ser escollits els integrants dels òrgans provisionals de govern.
El batlle d'Artà, Jaume Alzamora, en serà el president; Sònia Cardona, consellera de Cultura del Consell de Formentera, la vice-presidenta; el batlle d'Algaida, Francesc Miralles, el secretari; i Gabriel Ferrà, batlle de Puigpunyent, el tresorer. |
Aquest treball avalua el possible ús dels senyals dels sistemes mundials de navegació per satèl lit (GNSS) que es reflecteixen a la superfície terrestre, per a l'extracció de la informació geofísica de la criosfera.
Amb aquest propòsit, el present estudi es basa en dades recollides amb un reflectòmetre GNSS durant dues campanyes experimentals, centrades en dos tipus de superfícies característiques de la criosfera: cobertes de gel marí i gruixudes acumulacions de neu seca.
En el primer experiment, el procés complet de formació, evolució i fusió del gel marí va ser monitoritzat durant més de set mesos a una badia situada a Groenlàndia.
Aquest tipus de gel es caracteritza típicament amb el seu gruix, concentració i rugositat.
Diferents observables de les reflexions GNSS són analitzats per tractar de fer una estimació d'aquestes propietats.
El gruix de gel està relacionat amb el nivell de francbord, que a la seva vegada està relacionat amb l'alçada de la superfície de gel marí.
S'ha aconseguit altimetria de fase precisa, que mostra correlació amb un model de marea de l'Àrtic.
A més, els resultats a llarg termini de l'alçada elipsoidal segueixen l'evolució de les mesures de temperatura de superfície de gel donades per MODIS.
La temperatura és un paràmetre clau en el ritme de creixement del gel marí.
Per altra banda, la presència de sal a aquest tipus de gel modifica les seves propietats dielèctriques, el que implica variacions d'amplitud i fase per als coeficients de Fresnel complexos amb polaritzacions oposades.
Les mesures polarimètriques obtingudes mostren concordança amb els valors de concentració de gel obtinguts des d'una estació meteorològica propera.
Finalment, la forma de la senyal reflectida i la dispersió de la seva fase s'evaluen com a potencials indicadors de la rugositat de superfície.
Per a la seva comparació, es fan servir mapes del gel de la zona experimental.
En concret, els valors màxims a la rugositat estimada a partir pels observables GNSS coincideixen amb el gel fixe, que es refereix a gel ancorat a la costa, on els moviments de les marees contribueixen al desenvolupament de patrons estranys, esquerdes i fissures en la seva superfície.
El segon experiment es va dur a terme a l'Antàrtida, monitoritzant una àrea de neu pristina que és ben coneguda per al calibratge d'instruments de teledetecció.
A causa de la relativa estabilitat de les capes de neu, l'adquisició de dades es va limitar a deu dies consecutius.
Es van trobar pulsacions interferomètriques a partir d'un primer anàlisi de l'amplitud de les senyals recollides, les quals eren compatibles amb un model de propagació multicamí a on el reflector es troba per sota del nivell de superfície.
Com a conseqüència d'aquests resultats, s'ha desenvolupat un model que reconstrueix el senyal complexe rebut com la suma d'un nombre finit de reflexions, procedents de diferents capes de neu (determinat per mesures locals).
La informació interferomètrica es recupera després de l'anàlisi espectral aplicat a les sèries temporals tant de les senyals reals, com de les modelades (lag-hologrames).
Trobem que les bandes de freqüències predites pel model són en general consistents amb les dades i que els lag-hologrames mostren repetibilitat per dies diferents.
Posteriorment, es realitza un anàlisi de les dades recollides per determinar les capes dominants del perfil de neu seca que contribueixen a les reflexions en banda L, i que a la seva vegada, estan relacionades amb gradents significatius de densitat/permitivitat. |
Lleida.- El procés participatiu per definir el futur del Parc de les Basses encara la recta final i intensifica els mecanismes perquè la ciutadania pugui fer les seves aportacions.
Així ho ha afirmat aquest vespre l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que ha presidit al Centre Cívic de Balàfia l'exposició que informa sobre els mecanismes de participació que han de recollir les propostes des d'ara i fins al juny, mes en què es posaran en comú totes les aportacions.
L'exposició aplega tota una sèrie de plafons que informen sobre els vehicles de participació que s'activen, la commemoració dels 50 anys de Les Basses, un estudi de l'arbrat del parc, la proposta del taller de projectes del Col·legi d'Arquitectes, alhora que mostra els dibuixos que la canalla lleidatana amb motiu del Parc.
Es podran fer arribar les propostes per diversos canals. |
La manifestació d'indigants de Roma ha derivat en una batalla campal al centre de la ciutat per culpa d'uns pocs violents.
Hi ha hagut els incidents greus ( vídeo ), amb desenes de ferits, de cotxes cremats i destrosses.
Un grup de violents han cremat cotxes, han atacat oficines bancàries i han encès un edifici annex al ministeri de Defensa.
La policia, que havia desplegat un fort dispositiu per evitar incidents, ha carregat contra ells i hi ha hagut moments de pànic i molta tensió.
La gran majoria de manifestants, això sí, s'han desmarcat dels incidents i han cridat consignes contra els violents (seguiu en directe tots els aldarulls en aquesta interessant retransimissió televisiva del Corriere della Sera).
Un grup de violents han incendiat una furgona de la policia, amb agents a l'interior.
Afrotunadament, sembla que els agents n'han pogut sortir a temps.
La informació és confusa, però el que sí que se sap és que de moment ja hi ha comptabilitzats desenes de ferits, entre policies i manifestants.
El batlle de la ciutat ha ordenat tancar tots els museus com a mesura preventiva.
Al nostre país les manifestacions han estat pacífiques.
A Barcelona és on hi ha hagut la manifestació més gran, amb desenes de milers de participants, d'edats i condicions diverses. podeu seguir-la amb l'etiqueta.
Pels organitzadors, la mobilització del 15 d'octubre pretén ésser un punt d'inflexió tant per al panorama mundial com per al moviment del 15-M mateix, que després de cinc mesos d'activitat segueix l'estratègia d'internacionalitzar la protesta, com passa aquestes últimes setmanes als EUA amb el lema Occupy Wall Street.
'Units en una sola veu farem saber als polítics, i a les elits financeres que serveixen, que ara som nosaltres, la gent, qui decidim el nostre futur.
No som mercaderia en mans de polítics i banquers que no ens representen', es diu a la web unitària 15october.net.
'El 15 d'octubre ens trobarem al carrer per a posar en marxa el canvi global que volem.
Ens manifestarem pacíficament, debatrem i ens organitzarem fins a aconseguir-lo.
És hora que ens unim, és hora que ens escoltin.'
Fa uns dies, el premi Nobel de la Pau, Paul Krugman fent referència als 'indignats' de Wall Street deia que 'alguna cosa passa.
No sé exactament què, però em sembla que veurem néixer un moviment que, a diferència del Tea Party, s'enfada amb la gent que toca enfadar-se'.
Krugman amb el seu article al New York Times va trencar el silenci informatiu amb que el moviment es tractat als mitjans de comunicació nord-americans i va donar visibilitat al moviment. |
EsportCatalà.cat.- El Circuit de Catalunya s'uneix un any més a La Marató de TV3, que enguany recapta fons per la lluita contra el càncer, organitzant una gran festa el 16 de desembre, que aplegarà a les instal·lacions del traçat català tres propostes diferents: la "Volta Solidària", la cursa d'atletisme 10kmRACC i el 1r Trial Solidari.
La "Volta Solidària" consisteix en realitzar dues voltes al traçat Gran Premi del Circuit de Catalunya (4.655 m) amb vehicle particular, moto o cotxe, a un promig de 50 km/h.
El preu per vehicle és de 20 euros i la "Volta Solidària" es podrà fer en diferents horaris entre les 13.00 i les 16.45h.
Els requisits per fer la volta són tenir el carnet de conduir, que el vehicle estigui matriculat i en condicions per transitar i que les persones que vagin en moto portin casc.
A més de la "Volta Solidària", també es podrà realitzar gratuïtament una visita guiada per les instal·lacions del Circuit.
Els tiquets es poden comprar anticipadament al web del Circuit www.circuitcat.com i tots els diners recaptats aniran destinats a La Marató de TV3.
El mateix 16 de desembre al matí se celebraran els 10kmRACC i els 5kmRACC, totes dues curses adscrites a la Lliga Championship 2012, que es realitzaran sobre el traçat del Circuit.
També hi haurà curses infantils pels més petits i una botifarrada pels corredors.
El preu de la inscripció és de 16 euros + 2 euros del xip per la cursa de 10 km i de 14 euros + 2 euros del xip per la de 5 km, amb inscripció gratuïta per les curses infantils.
Els Abonats Socis del Circuit de Catalunya tenen condicions preferents, de les quals se'n poden informar al telèfon 93 571 97 77 o a l'e-mail Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa.
Una part de la recaptació anirà destinada a La Marató de TV3.
Més informació a www.RACC.cat/running
El Circuit de Catalunya també serà escenari del 1r Trial Solidari organitzat per MOTOCAT, motoclub d'amics trialers, amb el mateix objectiu de col·laborar amb La Marató de TV3 i recaptar fons per la lluita contra el càncer.
Les inscripcions al Trial Solidari es podran realitzar a partir de les 9.15h al Circuit de Catalunya, per a motos modernes, post-clàssiques i clàssiques: 6 zones amb 3 nivells (groc, verd i blau) i dues voltes.
Als boxs del Circuit hi haurà una exposició de marques i botigues de motos de Trial i hi haurà zones de trial indoor d'exhibició al pàdoc i a les zones de públic del Circuit.
A les 14.30h se celebrarà el FESTRIAL 2012, amb la proclamació del Motocater de l'any i lliurament de diplomes als pilots MOTOCAT millor classificats de la temporada 2011, mentre que les motos de trial que vulguin fer una "Volta Solidària" la podran realitzar a les 14.40h.
Més informació a www.motocat.cat.
El 16 de desembre de 2012, al Circuit de Catalunya es viurà una autèntica festa a la que tothom amb voluntat de fer la seva aportació solidària a La Marató de TV3 hi està convidat. |
Convocatòria 2006 d'Obra Social La Caixa per projectes adreçats a persones amb discapacitats psíquiques o mentals
Poden participar en la convocatòria les entitats privades sense ànim de lucre domiciliades en el territori espanyol i constituïdes com associacions...
Poden participar en la convocatòria les entitats privades sense ànim de lucre domiciliades en el territori espanyol i constituïdes com associacions, fundacions, cooperatives, federacions o confederacions.
En aquesta convocatòria no s'acceptaran projectes adreçats a la inserció laboral de les persones amb discapacitat.
Aquest tipus de projectes es recullen en la convocatòria de col·laboracions en iniciatives socials adreçada de forma específica a la inserció laboral de persones afectades per discapacitats psíquiques, físiques, sensorials o mentals, que es farà previsiblement en el mes de juny.
La data límit de presentació de sol·licituds és el 15 de març.
A la web adjunta es poden consultar les bases de la convocatòria. |
El vent deixa al descobert un pit de Jennifer López a Palma
Un vaporós vestit va jugar una mala passada a la cantant durant l'emissió d'un programa alemany gravat a Mallorca
DIARIO DE MALLORCA No van poder veure-ho amb claredat els centenars de persones que dissabte van presenciar el programa 'Wetten dass?' de la cadena alemanya ZDF des de les graderies de la plaça de toros de Palma, però potser sí els 16 milions d'espectadors que el '¿Qué apostamos?' germànic reuneix cada nit davant del televisor.
L'emissió en directe de l'espai des de Mallorca va comptar amb convidats de luxe com Cameron Diaz o Heidi Klum, i amb una audiència que va incloure el director executiu de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, que no va voler perdre l'aparició estelar del campió del món Sebastian Vettel al volant d'un kart.
No obstant això, el que el milionari britànic i altres il·lustres admiradors 'in situ' del concurs com Matthias Kühn i Norma Duval potser es van perdre va ser el contratemps que va patir la gran diva del cinema i de la cançó Jennifer Lopez, amb el seu vaporós vestit.
A l'anar a seure al sofà, i encara que va rebre la gentil ajuda del presentador Thomas Gottschalk, la brisa va fer una mala passada i va deixar al descobert un dels seus pits. |
350x366 Messi i Thiago s'abracen per celebrar el cinquè gol, fruit d'una gran combinació entre els dos jugadors.
El Barça no es va limitar a guanyar ahir el primer partit de Lliga sinó que va dictar una resposta precisa i temible al seu únic rival.
El curs 2011-2012 ha començat amb dos monòlegs monumentals dels dos únics equips de futbol que transiten pel campionat.
La diferència amb la resta d'equips és tan evident, tan escandalosa, que hi ha temps d'enviar missatges a l'altre equip.
Amb un onze plagat de baixes i una defensa inèdita, sense almenys quatre dels titulars indiscutibles, el Barça va passar per sobre del Vila- real des del primer minut i va jugar un partit deliciós, excels, una de les tantes joies que ens deixarà l'era Guardiola.
El que semblava increïble és ara una realitat: el Barça d'aquest any pot ser encara millor que el de l'any passat.
En plena pretemporada, amb molts jugadors encara en baixa forma, l'equip dóna indicis malgrat tot de tenir un recorregut fabulós, un marge de millora que mareja només d'imaginar-ne els límits, si és que n'hi ha. Com pot ser que l'equip perfecte sigui encara millorable?
Aquest miracle impossible només s'explica per la incorporació de més talent en un mig del camp que ja semblava insuperable.
A la meravella d'Iniesta, de Xavi i de Busquets, s'hi han afegit ara Thiago i Cesc, i a la sala de màquines s'hi ha fet encara més llum.
Al geni s'hi ha sumat encara més geni, i el resultat és un prodigi de creativitat que sabem com comença però no com acaba.
El cas de Cesc és especial perquè és el fitxatge probablement més llarg de la història del Barça, i més d'un tenia dubtes de quina seria la resposta del 4 del Barça quan per fi acabés el serial que l'ha retornat a casa.
N'hi ha hagut prou amb uns quants minuts per acabar amb tots els debats artificials que es van fabricar.
Cesc no ha tornat perquè no se'n va anar mai.
No es recorda una adaptació tan ràpida d'un jugador a cap equip: qualsevol que veiés el partit ahir es va adonar que Messi i Cesc ja fa molts anys que s'entenen.
La jugada del gol de Cesc ja la van fer moltes vegades quan eren juvenils, va ser poc més que un exercici de nostàlgia.
Cesc va jugar de tot, de mitja punta, d'extrem dret i fins i tot de 9, on va marcar després d'una gran passada de Messi.
La seva incorporació és una benedicció perquè eixamplarà encara més el camp a l'equip, li crearà més espais i li donarà més solucions.
Més enllà de Cesc, el Barça va anar responent al Madrid gol rere gol, jugada rere jugada, amb una convicció de cirurgià.
La resposta del Barça converteix l'alegria del Madrid del dia anterior en una sensació inquietant, com si Mourinho i companyia no es poguessin desempallegar mai d'aquest malson que els ha tocat viure. |
Sant Pere Pescador (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han detingut, el passat 10 de febrer, Daniel A. D. -de 33 anys, nacionalitat espanyola i veí de Sant Miquel de Fluvià- per intentar robar amb força en un càmping de Sant Pere Pescador.
Una patrulla dels mossos que feia tasques de vigilància va veure que l'home sortia del càmping saltant un mur.
Els agents el van identificar i escorcollar i li van trobar el botí que acabava de robar.
Van confirmar que era l'autor del robatori al veure que la finestra del bar estava oberta i que faltaven objectes a l'interior.
L'home havia robat diners en efectiu, un telèfon fix, un pot de cafè, un paquet de galetes i un tornavís. |
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprova la creació d'una zona d'exclusió aèria a Líbia.
Aquest acord comporta que es pugi arribar a bombardejar el país per impedir que el coronel ataqui Bengasi des de l'aire
El Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat aquesta nit crear una zona d'exclusió aèria a Líbia.
Això significa que a partir d'ara no està permès que cap avió sobrevoli el país.
D'aquesta manera, les Nacions Unides volen evitar que el coronel Muammar al-Gaddafi bombardegi la població a Bengasi.
Aquesta tarda, Gaddafi ha amenaçat que atacaria la segona ciutat del país per recuperar-la.
L'ONU es plantejaria bombardejar els radars per impedir que els avions s'arribin a enlairar i no sigui necessari atacar-los en ple vol.
El document de l'ONU també permet "prendre totes les mesures necessàries per protegir els civils", excepte una ocupació militar al país.
França també ha proposat que es reforcin les sancions que s'imposaran al règim de Gaddafi. |
Presentació 'Chicago o una immersió al bressol del gospel'
Presentació del llibre Chicago o una immersió al bressol del gospel.
El seu ressò a Catalunya (Pagès Ed.), de Conxita Tarruell.
Presenta Sr Quim Carné regidor de Drets Civils i Ciutadania.
L'acte serà en el marc del programa d'actes de les IV Jornades de Portes obertes als centres de culte de Sabadell. |
A un acte que en condicions normals hi haurien anat quatre periodistes, 150 reporters observaven expectants dimecres el gran fenomen físico-polític de la coincidència en l'espai-temps d'Artur Mas i Mariano Rajoy.
El seu veredicte ha estat quasi unànime.
Titular interior d' El Mundo: "Creuen retrets després d'intercanviar una salutació gèlida".
I, al text: "No hi va haver desglaç".
Miro El Punt Avui, als antípodes editorials, i hi coincideix: "Tensió evident", deien al titular de portada i, en un epígraf, "gèlid".
El País, titular d'obertura de capçalera: "Una relació cada cop més distant".
I les dues primeres frases de la crònica són: "Tot fa olor de ruptura.
O bé El Periódico, titular: "Mas aprofundeix la bretxa amb el PP en la visita de Rajoy a BCN".
L'ARA mateix, en portada: "Retrets creuats".
I també "La tensió va presidir ahir la trobada..."
Oh, el goig de veure diaris d'esquerres i de dretes, de Barcelona i de Madrid, agermanats en una abraçada de coincidència periodística!
Si no fos que La Vanguardia oferia una valoració molt més amable: el titolet de portada deia "Breu, però cordial".
El text parlava d'"absoluta normalitat institucional" i feia notar que havien intercanviat una "encaixada de mans i somriures controlats".
Algú ha dit humiliació institucional?
No pas: diàleg, home, diàleg...
"Les bales [de l'afusellament de Companys], és sabut, les va posar Franco, però pagades a escot pels fabricants de Sabadell i Terrassa" |
Ens enviem cartes entre els companys.
Els nens i les nenes de 2n de l'escola Sant Francesc d'Assís vam tenir una gran idea!
Com que durant les vacances de Pasqua no ens veuríem, vam decidir que cadascú de nosaltres escrigués una carta a un company o companya de la classe del costat, per tal de rebre notícies seves.
A classe vam aprendre les parts de la carta i vam escriure-la.
Un cop feta, vam aprendre com es posen les dades al sobre.
I això és molt important, sino la carta no arribaria!
Ahhhh! i el més important: si alguna vegada escriviu una, que no se us oblide el segell!
Va ser molt divertit, perquè nosaltres mateixos vam ser els encarregats d'anar a la bústia per tal d'enviar-la. |
bonart 24/9/13 El jurat de les Beques Endesa per a les Arts Plàstiques ha donat a conèixer la seva decisió sobre els quatre artistes seleccionats en la XIII edició, que són els següents: Andrea Canepa (Lima, Perú, 1980). |
Conferència: Qui estima la llengua la fa servir i presentació del llibre Removent consciències (Editorial Afers) a cura de Quim Gibert, coautor
Dia: Dissabte, 17 de desembre 2011
Adreça: carrer de les Escolapies, 36, Calella
Organitza: Òmnium Cultural del Montnegre
Transgressió cívica i fet nacional inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica realitzades a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el febrer de 2008 i de 2009 a càrrec de Patrícia Gabancho, Alfons López Tena, Quim Gibert, Hèctor López Bofill i Francesc Torralba.
Transgressió cívica i fet nacional arrodoneix la feina feta amb Elogi de la transgressió.
Identitat nacional i desraó d'estat (La Busca edicions, Barcelona 2007), l'anterior llibre, de denúncia de les noves formes discriminació institucional.
Amb aquest nou llibre abordem la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l'emocional, el literari, l'ètic.
No és la primera vegada que en el camí a Damasc un fet inesperat ha marcat un abans i un després d'una trajectòria vital.
I, és clar, la dèria d'un col·lectiu minoritzat i vulnerable és la de poder tornar a ser normal i corrent.
Això explica el desig de viure en la nostra llengua en uns Països Catalans plenament sobirans.
En rigor, tenim voluntat d'anar més enllà, de «travessar el foc» que diu Lou Reed.
No és gens fàcil, però ens consta que les persones disposem d'eines i habilitats que ens capaciten per transitar de l'angúnia al benestar, per convertir el dolor en bellesa.
Un altre món serà possible en la mesura que confiem en el propi esforç, descobrim el gust per l'acció i tinguem l'ambició suficient per superar les dificultats. |
Anuncis similars LLOGO COTXERA EN TORREFORTA 90?
Llogo xalet en cheste, per a ocasions especials, caps de setmana, o fins i tot per a un seguit, preu a pactar segun ocasion. consta de 4 habitacions dobles, piscina, paellero, cotxera, ect. molt prop del poble. si busca tranquilida no ho pensi mes.v
Llogo casita de fusta amb dues abitaciones per a finalitats de setmana, ponts o setmanes, té petita placa solar, xemeneia, barbacoa, cotxera, water, aigua de diposito amb bomba a 12v, frigo a gas, cuinaen la loida d'aitana (alacant) sobre una parcel·la de 5500 metres a 1 km del poble amb tots els serveis
Es lloga local comercial de 40 m2 en sant boi de llobregat. disposa de bany, ampli finestral, entrada per a persones i mercaderies. molt ben situat, entre col·legis, poliesportiu, piscina pública, oficines de l'o.n.c.i... carrer molt transitat per vianants i vehicles. ideal per muntar qualsevol negoci. |
CE Olímpic Can Fatjó 2 – FC Vilafranca 2 (7-6 als penals) El Vilafranca va dir àdeu a la "Copa" a les primeres de canvi i a la tanda de penals (com sempre, una manera cruel de desfer un empat).
Els locals, un bon equip, van demostrar el perquè del seu ascens a 1a Catalana mentre que el degà penedesenc, tot i no fer un mal partit, potser va acusar el fet de desplaçar-se bastant just d'efectius degut a diferents motius.
El caràcter guanyador dels nois de Puchi va quedar patent amb l'emprenyament general (i sobretot del míster) després de la derrota però, per altra banda, el descans del que gaudiran els jugadors a partir d'ara se'l tenen ben merescut pel gran esforç que han fet.
Primer, "peregrinatge" per la vila rendint visita al Consell Comarcal, Basílica de Santa Maria (ofrena i cant del Virolai), Fòrum Berger Balaguer de Caixa Penedès i Ajuntament (amb sortida a la balconada dels jugadors i els habituals parlaments a la gent a baix congregada).
I finalment, el dinar a l' Hotel Pere III.
Després de l'àpat torn de "plors" i guardons.
Insignies d'or per a l'alcalde Sr.
Pere Regull (per implorar més ajut institucional del consistori), al Director General de Caixa Penedès, Sr.
Ricard Pagés (per implorar més ajut econòmic), al patró de la Fundació, Sr.
Josep Panyella (per a implorar-li que Serveis Mèdics Penedès continuï ajudant al club) i al soci número 1 de l'entitat, Sr.
Lluís Pallerola (per agraïr la seva fidelitat des de fa tants anys).
Evidentment, també records commemoratius d'aquesta gran temporada per a jugadors, cos tècnic, auxiliars i Junta Directiva (tots ells han fet una gran feina).
Ara bé, hem trobat a faltar, per part del President, un mer acte d'agraïment als mitjans que hem seguit (de bon gust) l'equip durant tot l'any.
I dic hem, perquè no solament ho hem pensat nosaltres sinò molta gent que, en sortir del dinar, ens ho ha fet saber.
Era tan fàcil com dir la paraula Gràcies.
En canvi, els jugadors (amb la cançó de l'Aleix, les paraules d'en Puchi al balcó i moltes més mostres d'afecte) ens han demostrat el que ja teníem clar: que són molt bona gent, humils i que valoren la nostra feina.
Gran Reserva: De tot el que s'ha dit, les paraules més sàvies han estat les del Sr.
Pallerola que, ans el contrari d'atribuïr-se mèrit algun, ha reconegut que la insígnia que li han lliurat és un reconeixement a tots aquells socis fidels que segueixen diumenge rere diumenge el Vilafranca.
Vi picat: Que l' àrbitre del partit de Copa Catalunya haguès de preguntar als dos delegats, a la mitja part, quants canvis estàven permesos i què passava si el partit acabava amb empat (pròrroga o penals). |
El festival de guitarra segueix endavant.
Divendres a la Sala Apolo hi havia programa doble per a amants del surf i el rock-and-roll més clàssic.
Els Mambo Jambo són a Barcelona el que els Coronas a Madrid: dues bandes amb un segell inconfusible.
No duen cantant i fan temes exclusivament instrumentals.
Temes que bé podrien servir de banda sonora d'algunes pel·lícules.
El programa d'ahir a la Sala Apolo era com un Barça-Madrid, però sense rivalitat.
Els Mambo Jambo de Barcelona i els Coronas, de Madrid.
Els primers, molt lligats a la sala perquè des de fa quatre anys són la banda de les sessions Taboo Burlesque Nights, que conjuguen música i números de cabaret.
I sinònim de directe energètic amb un so que beu directament del rock-and-roll i el rythm-and-blues més primigenis.
Els Mambo Jambo van gravar l'any passat el primer llarga durada.
Això de no cantar en cap idioma que no sigui el de les notes dels instruments els ha permés actuar a mig Europa i fins i tot a Mèxic, on els editaran un segon disc.
Ahir van presentar un nou senzill amb dues peces, una de les quals, 'Un baile hipnótico'.
DANI NEL·LO i MARIO COBO, saxofonista i guitarrista "Amb cada tema intentem evocar imatge.
Suposo que intentem, a través de la melodia i el ritme, fer com una petita càpsula, una postal que la sentis i diguis: 'això és carretera, això és nocturnitat."
Les connotacions cinematogràfiques són encara més evidents amb els veteraníssims los Coronas.
El disc que defensen actualment és diu ni més ni menys que 'Adiós Sancho'.
El seu gènere predilecte és la música surf. |
Irene Rigau afirma que "tot inici de curs és una aposta pel futur: pel futur de cada alumne i pel futur del país"
La titular d'Ensenyament també ha destacat que "el curs està començant amb una normalitat altíssima"
Irene Rigau ha subratllat que és un curs per "incrementar la igualtat d'oportunitats, és per avançar en l'èxit escolar, és per fer també de la nostra professió una professió de referència a la societat"
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat que aquest curs "comença l'endemà d'una onada d'il·lusió per al país, que nosaltres pensem que també dóna una dimensió especial a aquest inici de curs, perquè tot inici de curs és una aposta pel futur: pel futur de cada alumne i pel futur del país".
La consellera ha afegit que "és important que hi hagi il·lusió per aprendre, il·lusió per conviure, il·lusió per traçar la trajectòria formativa, tant dels alumnes com del conjunt de tot el país".
La titular d'Ensenyament ha fet aquestes declaracions als mitjans de comunicació avui al matí durant una visita a l'Escola Les Corts de Barcelona, coincidint amb l'inici de curs.
La consellera Rigau ha destacat que "el curs ha començat amb una normalitat altíssima, de les més altes que coneixem".
En aquest sentit, ha explicat que "s'ha treballat molt perquè el curs pogués començar amb normalitat" i ha agraït l'esforç a totes les entitats implicades, com mestres, directors de centres, Ampes, Serveis Territorials i Inspecció.
"El que és important és que més d'un milió d'alumnes han començat, que el professorat està nomenat i que el curs comença amb nous reptes", ha dit.
Irene Rigau ha subratllat que "els alumnes amb dificultats seran la nostra prioritat, a través de protocols que permeten tractar les necessitats com és el de la dislèxia, el de la hiperactivitat, també el d'altes capacitats".
Ha explicat que es tracta "d'instruments per detectar les singularitats dels alumnes, programes per afavorir que no es faci crònic el fracàs en determinats centres" i ha posat com a exemples les auditories pedagògiques i programes com el Suport Escolar Personalitzat i el Programa Intensiu de Millora.
"La nostra intenció és que al llarg de tota l'escolaritat l'alumne que tingui dificultats trobi aquell suport que li permeti passar endavant i trobar la seva pròpia via d'aprenentatge", ha remarcat.
La titular d'Ensenyament ha manifestat que "és per tant un any per incrementar la igualtat d'oportunitats, és per avançar en l'èxit escolar, és per fer també de la nostra professió una professió de referència a la societat".
En relació a la formació del professorat, Irene Rigau ha recordat que el curs comença amb un pla de millora de la formació inicial, amb un increment de la nota de tall del doble grau de magisteri i que algunes facultats han posat l'anglès com a llengua de referència en l'accés als estudis.
Rigau també ha destacat que "és un altre any per garantir l'èxit escolar dels alumnes, per garantir un model plurilingüe a l'escola catalana que faci que l'anglès sigui dominat, no només com a matèria sinó que també s'aprenguin altres matèries en anglès".
Posteriorment, en una entrevista al programa l'Oracle de Catalunya Ràdio la consellera, en referència a les declaracions del ministre Wert sobre que respecta les "expressions emocionals" dels catalans en la manifestació d'ahir però que cal matisar-les segons el percentatge de ciutadans que suposa, ha declarat:"Què vol dir matisar les emocions?
És que hi ha emocions més dignes d'altres?
Avui crec que ha fet més de sociòleg que de ministre".
Irene Rigau també s'ha referit a l'increment de la FP en el nou curs, valorant que " és molta l'oferta de formació professional.
Aquesta és una dada interessant, perquè sempre es diu que en aquest país no tenim prou FP i, per primera vegada, estem en un 60% batxillerat i un 40% a FP.
Estem molt contents de l'esforç en aquest sentit". |
L'ICS Camp de Tarragona organitza caminades populars per la Marató de TV3
Entre Reus i Valls, està previst que hi participin més de 800 persones
06 de Desembre de 2009, per Redacció
L'Institut Català de la Salut al Camp de Tarragona, en col·laboració amb els Ajuntaments de Reus i de Valls, i de diferents associacions de malalts del territori, farà, el proper 10 i 13 de desembre, dues caminades populars per solidaritzar-se amb la Marató de TV3, que enguany tracta sobre Malalties Minoritàries.
Es preveu que hi participin més de 800 persones entre les dues poblacions.
A Reus, el dijous 10 de desembre, a partir de dos quarts de 10 del matí, tots els participants es trobaran a la plaça d'Anton Borrell, que serà el punt de sortida de la caminada.
El recorregut serà d'una hora de durada fins arribar a la plaça de Prim, on es formaran parelles solidàries entre les persones assídues al programa d'exercici físic de l'ICS 'Anem a caminar' i les persones de les diferents associacions de malalts que participen a la Marató.
Aquestes parelles formaran dues 'MM' gegants amb globus de diferents colors en solidaritat amb les Malalties Minoritàries.
Les persones que per la seva malaltia no puguin fer el recorregut de la caminada aniran directament a la plaça de Prim per participar en l'esdeveniment solidari.
A la mateixa plaça es podran visitar els estands de les diferents associacions de malalts que hi participen. |
El PSC reclama una taula de partits per debatre els pressupostos
Els PSC ha volgut destacar que van afavorir 'per responsabilitat' l'aprovació de les ordenances.
El PSC ha demanat la convocatòria d'una taula de partits per debatre i acordar les propostes pels Pressuposts Municipals pel 2011.
Aquesta demanada l'ha feta en una conferència de premsa on han valorat el ple de les ordenances fiscals celebrat el passat 26 d'octubre.
Aquell dia les ordenances proposades pel govern municipal van prosperar gràcies a l'abstenció del PSC.
Les taxes i impostos municipals van ser aprovats amb el únics vots favorables de regidors de CIU, les abstencions del PSC i el PP, i els vots en contra de CUP, ERC i ICV.
Els regidors del grup municipal socialista han volgut destacar que van afavorir 'per responsabilitat' l'aprovació de les ordenances 'malgrat no està d'acord amb la proposta presentada pel govern de CiU'.
Pel portaveu del PSC, Francisco Romero, el govern demostra no comptar amb els suports polítics dels qui el van recolzar per fer la moció de censura.
'CiU no té suports per continuar la tasca de govern' diuen, i remarquen que 'aquesta manca de suports del govern actual suposa una paràlisi política a l'Ajuntament que pot perjudicar al conjunt de la ciutadania'.
Pel PSC, una vegada les ordenances fiscals han estat aprovades 'és vital poder aprovar el nou pressupost amb l'objectiu de posar en marxa la nova inversió pública i les noves mesures per combatre la crisi econòmica'.
Per aquest motiu reclament aquesta taula de partits.
El grup municipal socialista té un seguit de propostes a posar sobre la taula, de les que es destacarien: L'ampliació de l'aparcament del Mercat de Sant Salvador i la millora del Mercat de la Pelegrina, l'ampliació dels ajuts a les famílies, la gestió municipal del polígon industrial Domenys III o el projecte per gent gran a l'INCAVI. |
Ho saben lligats a la cadireta del seient del darrere, assistint callats a com fem la sisena volta a la mateixa rotonda buscant algun rètol que ens indiqui on és el coi de càmping on fan la festa....
És el que té passar-se tot el sant dia aquí.
Les hores passen tan lentes que t'has de distreure amb la fauna.
Però no em puc queixar, d'això en tinc per donar i per vendre.
Ell no ho sap però el veig perfectament i sé el que està a punt de fer.
El conec de vista, de veure'l a El Cau algun dissabte més aviat cap al tard.
No, no he de mirar la distància recorreguda, que si ho faig vull fer més via i perdo tota la cadència.
Em costa no fer-ho, avui tinc la sensació que estic destrossant el meu rècord.
Ell, precisament ell, que a casa es reivindica cada dia com a sinònim de desgavell hormonal.
Ell que des d'aquell dia per Falles que em va demanar que no l'agarrés de la mà per anar a...
Me'l trobo cada dia, de bon matí quan vaig a comprar el diari.
Alt com un sant Pau, els cabells embullats de color palla i un parell d'arracades al nas.
Sembla mentida que faci només cinc anys.
Cinc anys d'aquella hora llarga entomant les preguntes d'un parell d'executius amb ínfules que semblaven més interessats en el seu escot que no pas en el currículum...
Tot just he passat Ciudad Real i ja ha trucat tres vegades.
Quan li he dit que volia tornar amb cotxe m'ha mirat amb cara de no entendre res, però el que l'ha matat és quan he...
Sí, ja ho sé, no m'hauria de fer massa il·lusions, res no és segur en aquestos casos.
Prou que ho hem après des de la primera entrevista d'idoneïtat.
Si vaig aixecar el cap va ser més d'esma que no pas per cap interès a saber què passava al món.
Ja tenia prou feina a sucar aquella salsa tan bona del segon plat amb el crostó de pa. |
Unes 70 persones es concentren a Barcelona el 12 de març contra el despotisme laboral al RACC
Des de les 12:00 fins a les 13:30 del divendres 12 de març al voltant de 70 afiliats/des de la CGT es van concentrar a l'empresa Acaservi, del grup RACC, tallant durant alguns minuts la Diagonal de Barcelona.
CGT va convocar aquesta concentració per protestar contra les sancions al Comitè d'Empresa amb 8 dies de suspensió d'ocupació i falta greu, acusant-los de "possibles" ofenses a l'empresari.
>>> Hi ha previstes noves concentracions els dies 16 i 18 també davant la seu del RACC, Av Diagonal 687 (L3 Zona Universitària), a les 12 h.
En una reunió convocada pel director General del Grup RACC i davant els delegats dels Comitès d'Empresa de les 12 empreses que formen el grup, (amb aproximadament 2.000 treballadors), el Director va afirmar que "a dia d'avui no hi haurà mes acomiadaments", sent matisades les paraules pel cap de RR.HH. qui va dir "tret que sigui per una causa justificada" (acomiadament Procedent).
Tot això ho van dir per a intentar calmar a la plantilla, que constantment veuen com l'empresa va acomiadant treballadors, creant-se un entorn difícil en el qual desenvolupar el treball.
A pesar del que s'ha dit pel director General i el Cap de RR.HH. es va tornar a produir un acomiadament on l'empresa reconeixia la improcedència del mateix i posava la indemnització a la disposició de l'acomiadat.
Davant això el Comitè d'Empresa d'Acaservi, li va enviar un correu electrònic al Director del grup RACC, a diversos directius i als comitès d'empresa que havien assistit a la reunió on se'ls recordava les paraules del Director General, davant un nou acomiadament que ni tan sols ha passat pel jutjat.
Aquest correu electrònic denominat "mentiders" i en clara referència a que s'estava actuant de forma contrària al que s'ha dit públicament, ha estat el motiu al·legat per l'empresa per a sancionar amb 8 dies d'ocupació i sou i falta greu.
Com exemples de la forma d'actuar d'aquest "club sense ànim de lucre", podem citar l'acomiadament de dues treballadores acollides a reducció de jornada per guarda legal a CODISERVI, l'acomiadament d'un delegat sindical en el RACC, acomiadaments entre els mecànics i ara es sanciona a vuit delegats a ACASERVI (Central d'alarmes).
Tot això en una empresa que acumula diverses denúncies en Inspecció de Treball, i que interposa un conflicte col·lectiu contra el Comitè d'Empresa sobre les vacances dels treballadors en lloc d'arribar a acords amb el Comitè.
Tampoc ajuda a tenir un clima laboral idoni l'actitud prepotent d'alguns d'alguns coordinadors.
CGT realitzarem tota la pressió sindical i judicial que estigui en les nostres mans perquè la Direcció del grup RACC abandoni els mètodes que utilitza amb els treballadors, mes d'acord amb el segle XIX, de deixar als treballadors sense drets, que d'una empresa moderna del segle XXI com ens volen fer veure. |
Lliurament de certificats del curs de nivell bàsic 1 de la Terra Alta
El Consorci per a la Normalització Lingüística va convocar l'alumnat del curs de català per a adults de nivell bàsic 1 impartit a Gandesa pel Servei Comarcal de Català de la Terra Alta amb motiu del lliurament dels certificats d'assistència.
Alumnat de Bàsic 1 amb representants del Consell de la Terra Alta.
L'acte va tindre lloc al Telecentre del Consell Comarcal, el dia 19 de maig de 2009.
Comptà amb l'assistència dels consellers comarcals Josep Ramon Suñé Gasull i Andreu Martínez Morelló, en representació del Consell Comarcal de la Terra Alta, i del director del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE), Jordi Duran.
Van obtindre el certificat 14 persones, d'un total de 26 inscripcions. |
En resposta a la carta de l'alcalde sobre la Funifira
Benvolgut Alcalde, He rebut la seva carta convidant-me "a participar de la Funifira" i "de les diferents activitats que se li ofereixen i que espero siguin del seu grat".
Aquest cap de setmana visitaré com un ciutadà més la Funifira, això sí, amb molts dubtes sobre l'encert de l'eix temàtic que s'ha triat com a motor d'aquesta convocatòria (maquetisme i oci ferroviari) pel seu desarrelament amb el teixit associatiu de Gelida.
També em genera dubtes la conveniència de les dates escollides per dur-la a terme, en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya, quan falta només mig any per la convocatòria d'eleccions municipals i en ple mes de novembre, exposant-nos a un temps fred i humit.
També li vull expressar la meva contrarietat, com a ciutadà que pretén sempre estar ben informat, pel secretisme amb què s'ha preparat aquesta fira.
Sóc del parer que una fira de la volada de la Funifira requereix d'una informació prèvia que busqui la complicitat amb la població i generi un estat d'opinió favorable.
Que es crei una expectació positiva des de mesos abans.
En canvi, cap dels butlletins municipals que ha publicat l'Ajuntament, particularment l'últim del mes d'agost, ni cap dels llibres programa de Festa Major, particularment el corresponent al 2010, no fan cap referència a aquesta fira, quan és evident que a l'agost estava més que esbossada.
Com a seguidor dels plens municipals, no he escotat cap punt de l'ordre del dia que tractés aquesta qüestió.
Tampoc existeix a l'organigrama municipal cap comissió municipal o patronat de promoció o turisme constituït oficialment que hagi pogut funcionar com a ens on debatre sobre aquesta fira.
Així doncs, entenc que aquesta Funifira és una aposta particular seva, preparada des del despatx de l'alcaldia en tant que regidor també de promoció econòmica i turisme.
Particularment, la vigília de la fira, m'inclino a pensar que aquesta fira serà un èxit, no tant pel tema escollit, com per l'activitat complementària dedicada a la gastronomia que s'hi preveu.
He pogut informar-me al programa que han repartit aquesta setmana que es duran a terme les activitats TAST DE VINS i TAST DE VINS EXPRESS.
Com vostè sap, sóc copropietari de l'única botiga especialitzada de vins de Gelida, Lluquet vins i caves.
Justament aquest mes farà tres anys que defensem el millor que sabem els vins que es fan a Gelida i al Penedès principalment, però també arreu del món.
Entre les activitats que realitzem complementàriament, hi ha l'organització de tastos de vins.
A la carta que ha enviat juntament amb el programa, que signa vostè datada del 6 de novembre, hi diu textualment que aquesta fira és "fruit de la voluntat del govern municipal de tirar endavant iniciatives que, des de diferents vessants, incideixin en la dinamització econòmica del municipi."
Més endavant, en el penúltim paràgraf, torna a remarcar que l'objectiu és que la Funifira "possibiliti la dinamització econòmica de Gelida".
Com a botiguer, com a petit empresari local, permeti'm que li faci notar un primer fracàs en l'organització: si és veritat que vol la dinamització econòmica del municipi, com és que no ha demanat si el Lluquet podia assumir l'organització dels tastos de vins?
He volgut ser honest amb vostè explicant-li la meva opinió sobre la Funifira.
Qüestiono aspectes que penso que són millorables i que racionalment em semblen mal gestionats.
No m'he volgut amagar, no ho he fet mai, i li manifesto una opinió personal perquè no es puguin generar suspicàcies sobre la qüestió de fons que li plantejo.
Estarem d'acord que les opinions personals no són més que això i que tants caps, tants barrets.
El que em sembla impresentable és que un comerç local no tingui, com a mínim, les mateixes opcions per participar d'una fira municipal que un de fora, quan la fira segons que escriu vostè mateix té per objectiu dinamitzar el comerç local.
Ressenya publicada a la revista Descobrir Catalunya en un reportatge sobre Gelida.
Passat aquest cap de setmana, el convido a passar per la nostra botiga del carrer del Sol i conèixer-la una mica millor. |
L ́estació de tren d ́Hostalric ja té el pas soterrat reclamat pel poble
L'estació de tren d'Hostalric compta amb un pas inferior entre andanes, un aspecte reclamat pels veïns que el ministeri de Foment ha construït i al qual ara també s'hi sumen les obres de millora de l'accessibilitat a l'estació realitzades per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif).
Les actuacions, que han comptat amb una inversió de 435.000 euros, complementen les ja executades per Foment que van consistir en la construcció d'un pas inferior entre andanes dotat de rampes i escales fixes.
Els principals treballs que ha executat Adif han consistit a alçar les dues andanes de l'estació fins a assolir una alçada de 68 centímetres sobre la cota del carril al llar... |
SEGURETAT CIUTADANA, CIVISME I RÈGIM INTERIOR
Lleida celebrarà la nit de Sant Joan amb 24 fogueres i diverses revetlles organitzades en els diferents barris.
La Paeria ha autoritzat 24 fogueres en diferents punts de la ciutat amb motiu d'aquesta festivitat.
Els tècnics de Protecció Civil de l'Ajuntament han revisat les fogueres per constatar que compleixin les mesures de seguretat necessàries.
Aquelles que no estiguin autoritzades es podran desmuntar si representen algun perill.
A les tradicionals fogueres també s'afegeixen les clàssiques revetlles, en els diferents barris de la ciutat.
Enguany, es repetiran els actes a la Seu Vella organitzats pel Consorci del Turó, que l'any passat es van oferir per primera vegada.
Així, a les 20 h hi haurà la foguera amb música d'arrel tradicional amb "danses d'arreu", al Baluard del Rei, i a mitjanit, es farà el ball al Parc de Santa Cecília, amb Naraina, Mr.
Protecció Civil ha autoritzat les següents fogueres que estaran situades en aquests punts: |
Els socis de l'Ateneu Barcelonès han reconegut la novel·la 'Sense alè' de Josefa Contijoch amb el Premi Crexells 2013.
L'obra tracta, amb una barreja de poesia i prosa, la mort violenta d'una amiga de l'autora fa 35 anys.
L'escriptora de Manlleu ha superat per pocs vots les altres novel·les que hi participaven, 'No et miris el riu' de Mònica Batet i 'La dona que es va perdre' de Marina Espasa.
Com cada 15 d'octubre, es lliura el Premi Planeta de novel·la.
10 obres opten al guardó més ben dotat de la literatura espanyola, amb 601.000 euros per al guanyador.
En la 61a edició del certamen, s'hi han presentat 432 novel·les procedents d'arreu del món.
L'escriptora Imma Monsó ha guanyat el XXXII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, amb la seva novel·la 'La dona veloç'.
Es tracta d'una metàfora sobre la insatisfacció que causa la rapidesa del món actual.
Vetllada literària anit a l'Auditori, on va tenir lloc la festa de les lletres catalanes, la Nit de Santa Llúcia, que organitza Òmnium Cultural.
Es van lliurar 12 premis en 11 categories, entre els quals, els prestigiosos Premi Sant Jordi de novel·la, que va merèixer el mallorquí Sebastià Alzamora; el Carles Riba de poesia, que va ser per a Marcel Riera o el Mercè Rodoreda de narració breu, que va rebre Ramon Erra.
La festa de les lletres catalanes ha premiat enguany Sebastià Alzamora amb el Sant Jordi de novel·la per 'Crim de sang'.
El Carles Riba de poesia, se l'ha endut Marcel Riera pel poemari 'Llum d'Irlanda' i el Mercè Rodoreda ha recaigut en Ramon Erra per l'obra 'La vida per rail'.
L'escriptora nord-americana Patricia Cornwell va rebre ahir a Barcelona el Premi Internacional de Novel·la Negra RBA.
Un guardó que convoca l'editorial des de fa cinc anys i que és el millor dotat del món en el seu gènere, amb 125.000 euros.
La cerimònia va tenir lloc anit als jardins de l'Hotel Rey Juan Carlos I.
Miqui Otero ha guanyat el premi nou talent FNAC amb la seva primera obra, 'Fil Musical'.
Amb trenta anys, aquest jove escriptor barceloní comença a despuntar en el món literari parlant de la generació nascuda a la dècada dels 80 i la cultura pop.
La sisena edició dels Premis Internacionals Terenci Moix de Literatura, Cinematografia i Arts Escèniques, han reconegut a Carme Balcells, Javier Cercas i Sergi López, entre d'altres.
A l'acte hi han assistit el president de la Generalitat, el president de la Diputació de Barcelona i l'alcalde de la ciutat.
Passeja per la Sagrera sense que ningú la reconegui, però aquesta periodista i escriptora ha guanyat un dels premis més prestigiosos de les lletres catalanes: el premi Josep Pla de novel·la 2010.
La Llucia Ramis fa nou anys que viu a la Sagrera, precisament un dels escenaris d'"Egosurfing", el llibre que li ha donat reconeixement i prestigi. |
Avui fa un any que vaig entrar per primer cop al xat, a les 18:16 per ser exactes (gràcies per la informació, Bertran, hehe) No sé ben bé perquè hi vaig entrar, però n'he tret moltes coses positives: grans rialles, companyia en la meva solitària feina, gent interessant, bons amics...
Al principi, gairebé era com una addicció entrar al xat, escriure als blocs...
Últimament entro molt poquet i la participació als blocs gairebé és nul·la.
Diuen que si deixes d'entrar és perquè tens molta feina o perquè has trobat parella.
Si hi ha alguna raó és la primera, però no estic tan enfeinada com per no poder entrar més del que entro.
La veritat és que no sé ben bé perquè he deixat d'entrar, suposo que hi ha moments per tot i jo ara tinc un moment menys virtual (o almenys ho intento).
Gràcies, Bertran, per crear aquest xat!
Gràcies a tots pels bons moments passats (i pels que passaré, encara que entri poc) Una abraçada i petonets a tots!
Cuideu-vos i gaudiu de la vida, que són 4 dies i 3 ja han passat!
Un anyet... i que en vinguin molts més.
Per molts anys Marta, ens porten setmanes, jo faré l'anyet al novembre, el dia?
L'importan és el que som el que em viscut aquest any.
També comentar-te que m'agradat l'article "D'on soc", m'ha recorda't l'anècdota de com és vàren coneixer el Rector de Vallfogona de Riucorp i el seu escolanet.
El rector al veure'l vindre per un camí ral, tot sol li va engaltar una bateria de preguntes: "D'on vens? on vas? com et dius? i amb quí estàs?...., i el que era més murri que una gitlla li va replicar: Vinc de Tarrega, vaig a Verdú, em dic Pere i no estic amb ningú". |
Les estrelles de la música pop tornen a Barcelona el 2013
La maquinària de la música en directe segueix funcionant malgrat els obstacles i, en la seva franja alta, la de l' 'star system' i els grans recintes no ofereix de cara al 2013 un aspecte gaire diferent del d'anys anteriors.
L'Estadi Olímpic registrarà un nou inquilií, Muse, el 7 de juny, i el Palau Sant Jordi contempla, a l'espera de noves confirmacions, quatre nits tancades ( Justin Bieber, Rammstein, Rihanna i Eros Ramazzotti ), mentre que els festivals rearmen les seves graelles: Primavera Sound comptarà amb Blur i, el Sónar, amb Pet Shop Boys i Kraftwerk.
També Bruce Springsteen negocia concerts a Espanya i no es descarta que torni a l'Estadi Olímpic a l'estiu. |
El berguedà Torner convida a convertir Barcelona en líder de recerca científica
El director de l'Institut de Ciències Fotòniques pronuncia el pregó de la Mercè de la capital catalana
ACNBARCELONA El científic berguedà i director de l'Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya Lluís Torner va donar el tret de sortida, amb el pregó, a les festes de la Mercè del 2012 de la capital catalana.
En el seu discurs, pronunciat ahir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona davant les primeres autoritats i representants de la societat civil de la ciutat, Torner va convidar els barcelonins a sumar-se al projecte de convertir la capital catalana en líder científica.
Un objectiu que, segons va dir, pot assolir la propera generació.
El físic va recordar barcelonins visionaris com ara Monturiol, Cerdà o Clavé, i va destacar la capacitat d'acollida de Barcelona, fet que pot ajudar la ciutat a atreure el talent internacional.
El físic va fer una crida als barcelonins per tal que se sumin al projecte de convertir la ciutat en una referència internacional a nivell científic, de recerca i innovació, i se situï al costat d'indrets com ara Boston, Nova York, San Francisco, Munic, Zuric, Londres o París.
Un projecte que, segons ha dit, no és només per als científics, sinó "per a la ciutat i els seus ciutadans i ciutadanes".
En aquest sentit, va assegurar que el progrés científic pot tenir repercussions sobre la vida diària de la gent -per exemple, perquè permeten esbrinar les raons i les solucions a les malalties- i també en el desenvolupament econòmic.
Torner va explicar que l'embrió del projecte es va formar fa anys.
Gràcies a això, va dir, ara hi ha una generació de científics que poden treballar a institucions amb ambició, a més de tenir "els hàbits i la capacitat de fer que els científics assoleixin fites extraordinàries també aquí".
I va afegir que Barcelona i Catalunya estan ben posicionades per assolir aquest objectiu.
No obstant això, va reconèixer que Barcelona encara ha de fer un salt per estar a l'elit de les ciutats referents mundials en recerca i innovació.
"L'ingredient clau de la recepta és atreure, acaronar i retenir el talent, i perseguir decididament l'excel·lència", va afirmar el físic.
Amb això, Barcelona té un avantatge i és la seva capacitat d'acollir.
"Hi ha poques ciutats al món on, en termes generals, la gent es pugui sentir tan benvinguda i integrada, si ho vol, com aquí.
Per a un projecte en el qual es busquen els navegants més experts i atrevits, vinguin d'on vinguin", va assegurar.
També va valorar positivament l'esforç que s'ha fet en els darrers anys des de les administracions en el terreny de la recerca, i va citar la tasca de l'actual conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell -que estava present a l'acte.
Entre les personalitats en el text, el berguedà també va citar alguns barcelonins visionaris que van innovar en el seu terreny com ara Ildefons Cerdà o Anselm Clavé, però especialment Narcís Monturiol. |
El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha carregat contra CiU per seguir demanant la supressió de l'impost de successions.
Castells ha dit que després de la rebaixa fiscal aprovada al Parlament ja no té cap sentit que convergents i populars continuïn demanant-ne la supressió.
En declaracions a "Els matins de TV3", Castells ha assegurat que si CiU i PP hi insisteixen, demostraran que només volen afavorir els més rics.
Castells ha desmentit que aquesta reforma fiscal hagi motivat greus desacords en el si del tripartit i ha afirmat que "de posar-se d'acord en tres setmanes, no pot dir-se'n crisi de govern".
Castells ha dit que el que vol CiU és que el 6% dels catalans que hereden més no paguin res.
El conseller d'Economia ha repetit la importància de la reforma de l'impost de successions i ha destacat que en queden fora el 94% dels catalans.
Per això, ha dit que si CiU insisteix a incloure en el seu programa electoral la supressió de l'impost de successions demostraran que el que busquen els convergents és afavorir els més rics.
El conseller d'Economia ha dit que la reforma fiscal de l'impost de successions s'ha inspirat en el sistema alemany i ha subratllat que a tot Europa hi ha impost de successions.
Antoni Castells ha dit que el desconcerta que l'oposició no reconegui l'avenç que suposa la reforma que s'ha fet i que vulguin crear una "realitat virtual" amb la col·laboració dels mitjans de comunicació.
"Em nego a creure que la feina de l'oposició sigui criticar sempre", ha dit Castells.
Per últim, ha negat que l'acord per la reforma de l'impost de successions hagi dut el tripartit gairebé al trencament.
"De posar-se d'acord en tres setmanes, no pot dir-se'n crisi de govern", ha conclòs Castells, que ha defugit en diverses ocasions referir-se a les friccions sorgides amb Inicitativa. |
Si ets fan dels equips que juguen al Palau, ja sigui bàsquet, handbol, hoquei patins o futbol sala, ja et pots subscriure a Barça Fans Palau, un 'newsletter' amb tota la informació de les seccions del FC Barcelona, amb concursos i promocions
El Regal Barça, amb els Barça Fans
Els jugadors del Regal Barça et conviden a sumar-te a aquesta comunitat de fans del Palau Blaugrana.
Els homes de Xavi Pascual es van posar la samarreta dels Barça Fans com uns seguidors més, el millor reclam per a aquesta iniciativa blaugrana.
Els Barça Fans Palau rebran un butlletí mensual en el seu correu electrònic i comunicacions puntuals amb informació d'última hora.
Aquest 'newsletter' inclourà notícies d'interès, vídeos, fons de pantalla exclusius, enquestes d'opinió i molt més, tot pensat especialment per als seguidors del Palau Blaugrana.
També podan participar en concursos i promocions, beneficiar-se de descomptes per a entrades i disposar de molts més avantatges que només gaudiran els autèntics fans del Palau.
A més, en registrar-se com a Barça Fans, podran també subscriure's al Barça Fan Newsletter de futbol, participar en les votacions dels millors jugadors de la temporada o descarregar-se el salvapantalles interactiu.
Per registrar-se com a Barça Fan i rebre la Barça Fan Newsletter Palau, fes clic aquí. |
Sva-ters és un grup de música en valencià d'Alcàsser.
El seu estil és una barreja de rock clàssic, ska, jazz, rumba i reggae, entre d'altres.
Amb 3 discos ja publicats ctualment està format per 13 membres (dos cantants / dolçainers, dos guitarristes, un baixista, un bateria, un percussionista, un saxofonista, dos trombonistes, dos trompetistes i un teclat).
Quasi totes les seues lletres tenen un gran to d'humor (cosa que ja es pot endevinar pel nom del grup), barrejades amb reivindicacions socials i polítiques.
El nom, a l'estil dels grups d'ska que posen la paraula SKA al nom del grup, ens mostra que el grup ha creat el seu propi estil de música: l'sva.
L'sva és un estil fester, on es barregen molts tipus de música per divertir a la gent. |
Es hora de començar el viatge a la INDEPENDÈNCIA(2)!
A les propereseleccions al Parlament de Catalunya, votar massivament al unic partit independentistai d'esquerres.
ERC, només amb unamajoria, que li permeti formar govern per ell mateix i sense comptar amb laresta de partits regionalistes, podrà governar (ara ja te experiència llarga defer-ho mal acompanyat) d'una manera clara i guiar-nos via del nostre Parlamentcap a un futur d'independència, si cal farem la primera estació i de facto es sotmèsa votació l'Estatut que va sortir del nostre Parlament el 30 de setembre siaquest es aprovat per la ciutadania, s'anirà a Madrid a negociar la seva aplicacióen cap cas el seu articulat, això no admet cap discussió es el que tots hem decidit a casa no?
I ells dintre delmarc de l'estat espanyol o d'Europa si convé poden dir-nos els terminis d'aplicació, però no deixar-lo "patena" o "cepillado" en Mas que estarà a l'oposició no tindràres a negociar a les nostres esquenes (es molt capaç de tornar a intentar-nosvendre per un altre tapa de llenties) i la resta de partits hauran de callar o escindir-seentre els que pensen que som una Nació o els que som una regió, ells decidiranlliurament el seu futur.
Amb aquest caleronsper molt que cridin ja podrem tirar el nostre país endavant, podrem negociaramb altres nacions, dins de la UE i/o fora, crear acords marc de la mediterrània, millorar els nostres ports, aeroports icomunicacions, sense haver de pidolar-ho.
Serem una NACIÓsense estat a la forma i manera d'altres que estan a Europa (Gales, Escòcia, Irlanda),tenen seleccions, hi participen en tot allò que els hi convé, esportiu, industrial, econòmic.
La UE reconeixeria la nostra llengua com a pròpia iaplicaria, les lleis que convenen per la seva protecció i difusió.
Poc a poc i aixíanirem ensortir-nos i desprès de la sorpresa inicial tots passarem d'un cabreigde 300 anys a un tímid somriure de futur. |
Una investigació relaciona un defecte en el llenguatge amb una anomalia genètica
Luis A. Pérez Jurado i Miguel del Campo, de la Unitat de Genètica del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra, han participat en un projecte internacional que evidencia la relació entre una anormalitat genètica i un tipus de defecte del llenguatge en nens.
Els estudis, basats en el cas d'un nen canadenc de deu anys, s'han realitzat aplicant els més recents mètodes d'anàlisi genètica i han estat publicats a la revista The New England Journal of Medicine.
L'estudi demostra que les dificultats d'aprenentatge i els problemes en el llenguatge que presenta aquest nen es deuen a una anomalia genètica.
El pacient patia un trastorn greu en el llenguatge expressiu parlat (apràxia); tanmateix, podia dibuixar correctament i no presentava cap tipus de deficiència en la seva capacitat de comprensió del llenguatge o en d'altres funcions del sistema nerviós central.
Així mateix, el nen tenia uns trets físics singulars.
S'ha identificat una regió del cromosoma 7 humà que conté gens implicats en el correcte funcionament del llenguatge expressiu.
S'ha demostrat que aquest quadre clínic es produeix per una duplicació d'una regió del cromosoma 7 que afecta uns 27 gens.
Aquesta regió duplicada es correspon exactament amb la regió que es perd en la síndrome de Williams-Beuren, que produeix retard mental, dificultats importants en la visió i en la motricitat, i un alentiment en la comprensió del llenguatge, característiques contràries a les que es presenten quan hi ha duplicació dels gens implicats.
Com a conseqüència, aquest fet demostra que el nombre de còpies d'aquesta regió del cromosoma 7 té a veure amb l'origen del llenguatge humà.
A partir d'aquests resultats, es pretén determinar quin o quins dels 27 gens identificats són realment essencials per a l'adquisició del llenguatge i quines són les seves funcions, la qual cosa permetrà conèixer millor els mecanismes biològics reguladors del llenguatge. |
Al novembre del 2002 vaig descobrir tot el fenòmen dels weblogs i tot el mundillo q hi havia radera.
M'ha agradat molt q l'uri i el pof estiguin ara ficats en el tema també, i en el seu cas amb weblogs públics
Però la pregunta q mes es repetia durant tot aquest temps era q quina era la diferència respecte a altres sistemes de portals tradicionals o quin es el concepte q el diferencía pq al 2003 hagi explotat com ha fet el fenòmen weblog.
Hi ha molts llocs on amb tres paràgrafs ho explica i s'entén de sobres, però com q tots (jo inclòs) som una mica vagos per llegir aquí trobareu una presentació molt chula on s'explica tot
També dirvos q entre les variants existents de fa temps (kblogs, moblogs, etc) m'ha agradat molt com està fet el videolog de tshstudios, si us monteu algo igual us anirà ideal a tots aquells q teniu esquiades i coses varies gravades
Molt currada la presentació del 'argentinu' tot i que no acabo d'estar d'acord amb la seva definició de weblog, més que res perquè voldria que els portals són també weblogs... t'has d'animar nestu 8) has de treure la teva propia definició de weblog, portal, intranet, extranet i altres mandangues similars... seria un puntasso incloure-hi CTIs, CRMs i altres similars... que així aprenem tots una mica dels que en sabeu. |
Una única història vista des del teatre i la dansa Publicat per Teresa Bruna (Avui) 20/05/2007
El teatre Tantarantana presenta a partir de demà dues obres que expliquen una mateixa situació plantejada des del teatre de text - Efectes secundaris - i des del teatre físic - Florentina -.
La jove coreògrafa Ada Vilaró és creadora i intèrpret de Florentina i l'autora del text d' Efectes secundaris, que dirigeix Ricard Gázquez.
Florentina, el nom de la protagonista de les dues històries, mostra una dona esquizofrènica que expressa en un solo de dansa el seu univers, entre la realitat i la fantasia.
Gázquez va demanar a Ada Vilaró de desenvolupar el seu personatge en un context dramàtic, i en van sortir els Efectes secundaris.
Aquí, Florentina viu aïllada amb el seu marit i la seva filla i es mostra tot el problema des de la mirada de la nena (Ada Vilaró), encara petita per entendre la malaltia de la seva mare. "
No està sempre malament, però quan té brots arrossega tota la família.
Primer és conscient que viu entre dos mons, però a poc a poc un pot més que l'altre i perd el control ", diu Fina Rius, que aquí és Florentina.
Ferran Lahoz, el pare, és la veu de la raó de la família.
Aquest primer díptic obre el cicle De portes endins, que reuneix quatre espectacles units per un tema comú: les relacions personals dins l'àmbit familiar.
Hi col·laboren els directors Ricard Gázquez, Roberto Romei i Iñaki Garz, cada un aportant-hi la seva reflexió.
Per Gázquez, " ha estat un procés llarg però molt estimulant tant des del punt de vista creatiu com experimental ". |
En un camp de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, dijous a la tarda s'entrenava el primer equip del Barça a porta tancada.
En un altre camp, el Santos, davant una desena de periodistes brasilers.
Un equip de futbol són dues coses: un vestidor i una proposta de joc.
En una balança, no és fàcil equilibrar el pes entre la importància de ser un bon grup i fer un futbol atractiu i d'èxit.
Avui es posa en marxa l'Espanyol 2013/14.
Després d'agafar l'equip a mitja temporada per salvar-lo d'un descens que ja el cremava, el tècnic mexicà enceta ara una nova...
Ja no fa por fer les maletes i marxar a Anglaterra a intentar fer carrera professional en el futbol.
Són tants els valents que han recorregut amb èxit el camí des que el balaguerí Robert Martínez va...
"Reduir el deute no és una moda, és una necessitat.
Ho hem de fer per poder invertir pensant en el camp de futbol i per poder tenir un futur sòlid.
Aquesta és la nostra necessitat i hem de convertir-la en...
En el moment en què un equip té Leo Messi i l'altre no, cap comparació pot ser justa.
Tot i així, els paral·lelismes que s'han establert entre la selecció espanyola i el Barça són constants en aquest cicle...
El Brasil, amfitrió del torneig, s'enfrontarà a la selecció espanyola a l'estadi de...
Una temporada en què el primer equip acaba tretzè i cap dels equips base aixeca un títol no és un bon any per a l'Espanyol.
Ni tan sols si se sobreviu a un inici de Lliga horrorós per tancar la permanència...
Cavalca la banda esquerra amb una energia fresca, amb una confiança jove i irreverent.
Fuig dels rivals amb un canvi de ritme sec i llarg, amb un moviment senzill i recte cap endavant.
Neymar no és millor jugador ara que abans.
Objectivament no val més diners que quan el Barça el va fitxar, però el seu rendiment a la Copa Confederacions ha fet que més gent estigui pendent d'ell i que més... |
La jutge envia a la presó sense fiança el rector de Borja
Allibera les altres cinc persones detingudes i acusa el sacerdot d'apropiació indeguda i delicte sexual
El rector de Borja (Saragossa), Florencio Garcés, imputat per apropiació indeguda i contra la llibertat sexual, va ser enviat aquest dimecres per la jutge a la presó provisional comunicada i sense fiança, segons han informat fonts de la Guàrdia Civil.
Els altres cinc detinguts en l''operación Espino', dos homes i tres dones, han quedat en llibertat amb càrrecs, d'acord amb aquestes fonts.
El rector va comparèixer aquest dimecres de nou al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Tarassona davant la seva titular, Nieves Pérez, després que el ministeri fiscal sol·licités noves diligències en el cas.
La jutge ha dictat passades les dotze hores d'ahir a la nit un acte de presó provisional comunicada i sense fiança per veure el rector responsable dels delictes d'apropiació indeguda continuada i agreujada i contra la llibertat sexual.
Diumenge passat el capellà va ser posat en llibertat amb càrrecs i sense fiança acusat d'apropiació indeguda "agreujada" i "continuada" de més de 185.000 euros de fons parroquials, i un altre contra la llibertat sexual.
La Guàrdia Civil està investigant vint comptes bancaris de la parròquia de Borja (Saragossa) per buscar els 185.000 euros desapareguts.
El tinent Carlos Banda, cap accidental de la companyia de la Guàrdia Civil de Tarassona, ha assenyalat que la quantitat extreta és "elevada".
Ha dit també que "verificarem d'on vénen tots els ingressos" i ha al·ludit a herències i donacions.
El responsable de la investigació ha recordat que es van posar dues denúncies, una al maig i una altra al novembre.
Aquesta última "va despertar les alertes als principals investigadors" i a partir d'aquí "s'han intensificat totes les investigacions" en "tot tipus d'organismes" per "no fer ni posar més que les dades objectives i reals per poder imputar els fets delictius que s'han imputat a aquestes persones".
Banda ha precisat que "no està tancada la investigació", que continua, ja que el fiscal i la jutge "han sol·licitat que es realitzin més diligències per comprovar si poguessin existir víctimes o possibles imputats" nous. |
Mai no havia vist tanta, tantíssima gent, feliç per una mateixa causa a Catalunya.
Mai no havia vist tanta gent vestint un mateix uniforme, com aquesta tarda.
Mai no havia vist tants immigrants lluint amb orgull un símbol català.
Per trobar un símil, m'he de remuntar al 1992.
Els Jocs Olímpics, van sembrar un ambient generalitzat de satisfacció que es va escampar durant dies.
En Cobby, les anelles olímpiques, l'anagrama de Barcelona 92, tothom el lluïa en algun lloc més o menys vistós.
També recordo l'11 de setembre del 77 amb una certa semblança amb això d'avui, tot i que va ser un acte polític.
La Diada va fer esclatar l'anhel contingut de tots els catalanistes per enterrar la dictadura.
Teníem més esperances (llibertat, amnistia, estatut d'autonomia) que no pas motius per celebrar-ho.
Després només hem sortit al carrer, en quantitats semblants, per indignació, per estar emprenyats.
Avui, en canvi, estem de celebració.
Perquè per fer gran el Barça hi ha molts cors bategant, de totes les races, de diferents condicions social, de gènere, ideològiques.
Amb un escenari comú: futbol, colors blaugrana i Catalunya.
Compartir l'èxit amb molta gent fa pujar l'autoestima individual.
I la gent, molta gent, s'ho està passant bé.
Els de Crackòvia, a TV3, li treuen el suc a la situació amb tant d'encert que no m'he resistit a incloure en aquest blog un episodi genial entre Puyol i Iniesta.
Un gag de Crackòvia que em fa riure fins plorar, a mi que no he jugat ni un sol partit de futbol.
I quan en Pol Pagès, regidor de Sant Quintí –carquinyolis Santacana, sempre imitats, mai igualats- va presentar l'acte, va fer una reflexió interessant.
Avui, quan lluny de Catalunya veuen una estelada, la gent crida: Barça!
És la difusió global de l'independentisme català.
Després l'Oriol Junqueras, fa defugir el míting polític i captivà la nostre atenció magistralment, a mitja hora del partit, tot explicant-nos els orígens dels colors que tenen les samarretes de les seleccions nacionals.
Sovint el color oficial de la samarreta coincideix amb el color del mocador que els soldats es lligaven al braç fins el S.XVIII, quan apareixen els uniformes tal i com els coneixem modernament.
Amb els equips de futbol passa quelcom semblant.
Darrere els colors hi ha raons històriques.
El blau i grana del Barça té origen suïs.
Els equips espanyols que s'anomenen "Real Club..." i vesteixen de blanc i blau, agafen els colors de la bandera borbònica.
He acabat el dia veient a la TV com tots els jugadors parlaven a l'estadi i en acabat, sentenciaven: "Visca el Barça i visca Catalunya!". |
MT (pronunciat 'em ti') respon a les sigles de Membership Training, que traduït al català vindria a ser 'entrenament d'afiliació'.
És la preparació que reben els membres quan entren a formar part d'un grup o club, tot i que de preparació en té poca.
La majoria de clubs universitaris (ja siguin de clubs dedicats a esports, estudis d'idiomes, arts, religió o algun altre interès o afició) fan MT's a principis de semestre.
Ja pot ser per donar la benvinguda i 'preparar' als nous mebres, o per estrènyer vincles i poder gaudir d'un temps junts per conèixer-se més els uns amb els altres (més aviat aquesta segona).
Però sí acostumen a ser passant la nit fora.
Entre els membres del club o organització, es lloga una casa, fora de la ciutat, el que nosaltres en diriem un bungalow, però són cases preparades expressament per a fer-hi MT's.
Són complexos anomenats MT Camps.
A la vora de Seül n'hi ha molts, és fàcil arribar-hi, ja que estan situats prop d'estacions de tret i es triga al voltant d'una hora per arribar-hi (depenent des de quin punt de Seül sortim, és clar).
Els exteriors d'aquestes cases ofereixen menjadors a l'aire lliure amb grealles i barbacoes per cuinar.
També hi ha petits camps de futbol, cistelles de bàsquet, xarxes per jugar a tennis i bàdminton...no són camps gaire cuidats, però suficieent per donar-hi uns quants cops de pilota i córrer amb la gent.
Algunes zones també hi tenen un riu o llac a la vora, per quan fa bon temps banyar-s'hi.
Aquests MT Camps ofereixen diversos tipus d' allotjament segons la quantitat de gent i segons què volen fer.
Les cases acostumen a ser una sala ben gran, on també hi ha cuina, i on tothom hi acaba dormint, al terra.
Podem trobar cases amb alguna habitació o sala separada per nois i noies, però no acostuma a ser així.
També sol haver-hi un o dos banys, amb lavabo, dutxa, etc. La quantitat de gent que pot estar a la casa pot variar, podem trobar des de cases per unes 7 o 8 persones, fins a grans sales amb capacitat per a més de 30 persones: tot un espectacle veure tanta gent tirada pel terra dormint sense cap mena d'ordre ni organització.
A les cases gairebé no hi ha mobles, ni cadires, ni taules ni sofàs...només televisió i a vegades aparell de karaoke.
El ritual de l'MT consisteix en carregar-se de menjar i beguda (cansalada de porc normalment, kimchi, arròs, bosses de patates fregides i altres snacks, paquets de ramyeon(fideus) cervesa i soju).
Segons la quantitat de gent que va al MT, es poden dividir en grups que van preparant el menjar a mesura que van arribant a la casa.
Un cop arribat al lloc, si queda lluny de l'estació, ens ve a buscar l' encarregat amb una forgoneta que ens deixa a la casa en qüestió.
Comença la gresca: per tradició, els homes couen la carn a les barbacoes exteriors, i les dones preparen l'arròs i el kimchi a les taules.
Es pot menjar asseguts o drets a mesura que es va fent la carn.
Carn prèviament talladeta a trossets, que es barregen amb l' arròs i el kimchi.
Un cop acabat el sopar, toca l'hora dels jocs.
Dins la sala gran de la casa, es divideixen en equips o grups, i es juguen a una sèrie de jocs.
Són molt variats, poden anar des de fer beure a altres persones, fins a combats (sense violència) entre membres dels equips.
L'objectiu és anar bebent, deixar-se anar i perdre la vergonya.
Mentre es juga, es van menjant els snacks repartits per les bosses oberts al terra, i bebent soju i cervesa generalment.
A mesura que passen les hores, hi ha qui surt fora a jugar a algun esport, n'hi ha d'altres que segueixen amb jocs més picants, i d'altres que cauen adormits.
Segons la gana, abans d'anar a dormir podem preparar una cassola amb ramyeon, de la qual s'hi menja directament els més afamats, o en petits gots els més educats).
L'endemà al matí (un panorama curiós el veure una sala plena de gent pel terra dormint sense cap mena d'ordre), si no s'ha menjat ramyeon la nit abans, és el moment de menjar-ne per esmorzar.
A continuació es recull i es neteja entre tots, i tornem cap a casa, passant abans per algun lloc a dinar, i si s'estila, continuar el dia empalmant anant a algun altre lloc. |
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, s'ha reivindicat, en una conferència organitzada per El Periódico, com a candidat per encapçalar la llista del seu partit en assegurar que en un "moment d'incertesa" el model de ciutat que ell dirigeix és "un valor segur ", si bé ha reconegut que encara haurà de "treballar" el suport de la direcció nacional del PSC.
Hereu ha afirmat que Barcelona serà en els propers mesos el "escenari essencial" i "difícil" en què el moviment polític del PSC "se la juga més", després d'haver "perdut la centralitat", com va evidenciar el daltabaix socialista en els comicis del passat 28-N.
L'alcalde diu tenir "el suport dels companys de partit" i és per això que "no em quedaré de braços creuats".
Les voltes que dona el mon, de mort vivent a màxim càrrec electe del PSOE-PSC, donç que malament està el PSOE-PSC
Hereu encara no s'ha assabentat de q no té votants.
Cas Diagonal, Olimpiades d'hivern...sempre he votat psc per l'aj. de Bcn, però si aquest és el candidat, aquesta vegada que no comptin amb mi.
NO clar es millor el jbilat trias...i Quim Forn......i Vives el noi del Palau, deixaran barcelona per terra........mireu els comptes de barcelona en comptes de vomitar tan
Efectivament, és un valor segur per CyU
Quan algú no toca de peus a terra, és capaç fins i tot de dir coses com aquesta...
A veures i en sap més que en Montilla - que ara reconeix errors de comunicació-, i explica les moltes coses que s'ha fet bé als barris i les propostes de futur.
Ho ha fet bé i és fàcil explicar-ho!!!
Bianor, Gantxetolàndia(País de les meravelles).
Si per la ensorrada a les municipals!!Osti tu té mas moral que el alcoià!!Sembla que s ́ha decidit no presentar batalla que la derrota serà pactada.Quina decepció!!Colla de marietes!!
Ets un valor tan segur com la web que vas fer per la consulta de la diagonal je je |
bonart 23/2/12 El director del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) Pepe Serra va presentar l'exposició Déus i mites de l'antiguitat que es podrà veure del 23 de febrer del 2012 al 17 de març del 2012.
Els déus i herois, protagonistes...
bonart 18/2/12 Fins al proper mes de maig el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta l'exposició Déus i mites de l'antiguitat que proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica des del... |
El consistori ha adquirit per 1,2 M € un solar del carrer de l'Encarnació, a Gràcia, on estava situat l'antic convent de les Monges Missioneres del Santíssim Sagrament, i on estava previst construir pisos i un aparcament.
Des de la plataforma Salvem el Jardí, s'han mostrat satisfets però denuncien que es tracta d'un moviment especulatiu que ha beneficiat l'Arquebisbat.
Una família de porcs senglars es va passejar aquest dissabte pel barri de Gràcia.
Els animals van arribar a la plaça de Lesseps.
La Guàrdia Urbana va reconduir-los cap a la muntanya tot i que els va costar gairebé una hora.
La parella i les seves cries van ser vistes abans al voltant del Parc Güell.
Raspall/Warburton/Rossi/Steimberg Quartet ha estat l'escollit per encetar els concerts de dia del festival l'hora del Jazz-Memorial Tete Montoliu, que enguany celebra la vintena edició.
Durant tots els diumenges de setembre, el barri de Gràcia servirà de mostrador perquè joves i veterans consagrats del jazz mostrin al públic català la seva música.
Aquest diumenge hi ha un derbi de categoria: Europa-Espanyol B. El matx es juga al Camp de l'Àliga perquè al Nou Sardenya hi han posat una herba artificial nova i no està prou consolidada.
Els periquitos són els grans favorits per ser els campions de Lliga i pujar, però els escapulats volen guanyar aquest partit.
Els escapulats disputaran el primer partit de la Tercera Divisió al camp de l'Àliga per primera vegada en 15 anys.
Es preveu que la nova gespa del Nou Sardenya estigui a punt aquest cap de setmana però el club l'ha descartat com a camp local perquè els jugadors no podrien entrenar-se amb antelació.
La sala Martin's, la discoteca gai més veterana de Barcelona, tanca portes.
Des que es va inaugurar el 1983 al passeig de Gràcia, s'ha especialitzat en festes temàtiques per a públic gai.
Aquest cap de setmana ha celebrat una festa de comiat.
Dissabte farà una setmana que es van acabar les festes de Gràcia.
Els carrers van quedar del tot nets l'endemà mateix, diumenge.
Però hi ha excepcions com és el solar que hi ha al carrer de l'Encarnació.
La plaça de la Vila ha acollit un dels últims actes, la clàssica jornada castellera.
Una diada que ha començat a les 12 del migdia i durant la qual s'han pugut veure els castells dels Xiquets de Tarragona, els Xicots de Vilafranca i per suposat, dels Castellers de la Vila de Gràcia.
Tothom té dret a gaudir de l'art. Aquesta és la filosofia de Untitled Barcelona, una organització anglocatalana que va néixer fa dos anys amb l'objectiu d'oferir la possibilitat a artistes emergents d'exposar la seva obra i, alhora, crear un vincle entre artistes que treballen a la ciutat comtal i a Anglaterra.
Aquest dissabte van inaugurar una nova exposició.
Els equips juvenils de l'Europa i el Sant Andreu han començat la Lliga aquest dissabte.
L'Europa s'ha estrenat al Camp de l'Àliga perdent per tres gols (0-3) mentre que el Sant Andreu ha guanyat a Mollet per dos gols a tres.
Un any més, la travessa Matagalls-Montserrat celebrarà la 31a edició amb èxit de participació.
Des de l'organització, el Club Excursionista de Gràcia, es demana als participants el màxim de respecte al medi ambient.
La sortida serà a Collfornic i 24 hores més tard, els inscrits han d'haver arribat a Montserrat.
El jazz en clau catalana gaudeix de bona salut.
Prova d'això són les 20 edicions a les quals està a punt d'arribar el festival l'hora del Jazz-Memorial Tete Montoliu.
El certamen començarà aquest divendres amb un concert especial per celebrar el 20è aniversari.
Els enfrontaments al barri de Sants per l'acte de suport a Laura Riera ja han generat les primeres reaccions.
El president del Grup Municipal del Partit Popular s'ha mostrat satisfet per la prohibició de l'acte, tot i que considera que l'Ajuntament no va ser prou contundent per evitar-lo. |
Artur Mas no podia encapçalar la manifestació independentista de la Diada.
No només no ho podia fer pel seu perfil institucional, per la seva nova condició de rescatat i per les evidents diferències amb Josep Antoni Duran i Lleida.
El problema del president, sobretot, és que no pot sortir al carrer a fotre crits i, a la vegada, ser-ne el destinatari.
Mas és un governant i no li toca reivindicar un estat propi; en tot cas, l'ha de construir -si és que realment hi creu, si el clam popular és prou fort-.
El proper dia 11 serà de la gent; la feina principal de Mas és a partir de l'endemà, el dia 12.
Aleshores potser la pressió serà prou forta perquè el Govern deixi de fer equilibris sobre aquest precari filferro que discorre entre dues perspectives oposades: la independència o la liquidació de l'autonomia. |
Brad Pitt i Angelina Jolie estan descansant amb els seus fills i la mare de l'actor a la casa que la dissenyadora Donna Karan té a les illes Turks i Caicos, al nord de l'illa Hispaniola, on hi ha Haití i la República Dominicana. |
Els jardins que envolten el museu de Can Framis, propietat de la Fundació Vila Casas, són un dels pocs racons verds oberts al públic que es poden trobar al 22@.
El disseny evoca els jardins romàntics, amb una gran quantitat d'heures que cobreixen el terra, bulbs de diversa mena i arbres de diferents espècies.
Can Framis acull una exposició de fotografies d'Agustí Centelles en què es recullen 110 instantànies fetes durant els anys 30, des de la República fins que s'acaba la Guerra Civil.
És la primera vegada que es poden veure còpies fetes pel mateix artista.
Des de l'1 de setembre es poden veure les 45 obres adquirides al museu de Can Framis.
La nova reestructuració de la col·lecció del museu té un total de 220 obres.
L'antiga fàbrica forma part dels espais d'exposició de la Fundació Vila Casas, on potencien les creacions d'autors nascuts o residents a Catalunya.
Can Framis, el museu de pintura de la Fundació Vila Casas, renova l'exposició permanent per primera vegada des que es va inaugurar.
Sota el títol "Travessa d'instants", el projecte incorpora una vintena d'obres que s'han adquirit recentment i se n'exposen per primera vegada 30 quadres del fons pictòric.
La mostra fa un repàs de l'art contemporani català.
Un cavall de Troia, fet amb fustes de caixes de cava, ha desfilat aquest matí per la Rambla del Poblenou.
Es tracta d'un projecte artístic adreçat als infants que ha impulsat l'artista Maria Helguera, que anima els nens a dibuixar el que volen ser quan siguin grans i dipositar-los dins de la panxa del cavall.
El paisatgisme ha estat el punt d'encontre per als més de 700 professionals europeus assistents a la sisena Biennal euopea del Paisatge.
Jardins, parcs urbans o entorns fluvials són alguns dels exemples en què es pot apreciar la intervenció d'aquells professionals que es dediquen a aquesta especialitat de l'arquitectura.
Segons l'Ajuntament, l'espai estava molt degradat i, per això, va optar per sanejar la zona verda mentre s'estudia quina vegetació és la més adient.
La intervenció municipal ha molestat els arquitectes del jardí, que optava a un premi internacional de paisatgisme. |
Autor Tema: presentació de pseudònims (Llegit 32923 cops)
Trobo interessant que cadascú pugui explicar el significat del seu àlies, admeto que és més aviat curiositat que pura necessitat però proposo que tothom a qui li vingui de gust ho faci!
Començo jo doncs, Ilea no és un nom inventat sinó una de les tres llunes d'Idhún, coneixeu la trilogia?
Tot va començar quan haviem d'escriure una redacció pel concurs de Sant Jordi, a l'escola, i dues amigues i jo vam decidir posar-nos el nom de les llunes...
Ei el meu és fàcil... el vaig agafar en la meva època més independentista, Cat de catalunya, indep d'independent o independència, i el 89 el meu any! jejeje! on va apareixer aquesta cosa rara q sok io--- jejej!
Ara ja, és pura tradició i una petita contribució als meus ideals que a vegades el dia a dia fa que no els tinguem gaire presents o no els defensem prou vegades.
I no em venia de gust agafar cap nom d llibres, pk simplement, era molt possible que alguna altra persona el volgues agafar.
jo he agafat el Brunetti el prota de la Donna Leon perque era l'ultim llibre que havia acabat aquell dia.
M'agaden molt les seves històries i vaig pensar que estaria bé fer-li un reconeixement.
Tot i així li vaig fer caure una T, per temes de funcionalitat, vés
Més que un pseudonim és un principi vital: la meva vida no la puc entendre sense la lectura.
El vaig començar a utilitzar amb el bookcrossing (que vaig deixar de practicar molt ràpid per que mai ningú ha ressnyat un llibre que jo hagi alliberat... vaig decidir que si em volia desprendre d'algun llibre el regalaria a un amic o el portaria al "Rastro Remar" una associacio benèfica de Terrassa on recullen de tot i ho venen per recollir diners....tanco el llarg parèntesi)
Quan em vaig inscriure en el Bookcrossing em va sortir sense pensar-m'ho gaire, i quan vaig descobrir el QL, no vaig tenir cap dubte.
I si mai visito Blogs d'aquests de lletres i hi deixo algun comentari, també utilitzo aquest pseudònim
Segons Vikipèdia: Jethro Tull és un grup anglès de rock que es va formar al 1967.
Les seves senyes d'identitat musicals són el personal estil vocal i la flauta solista del seu líder Ian Anderson.
Als seus inicis feien Rythm&Blues amb un toc d'experimentació, incorporant amb els anys elements del folklore musical de les illes britàniques o del jazz; així com ajudant a crear, amb l'àlbum Aqualung, les bases del hard rock.
Les seues influències eclèctiques, la variada instrumentació, les seues elaborades lletres o el treball conceptual dels seus àlbum els han portat a ser etiquetats sovint com a grup de rock progressiu.
Prenen el nom de l'inventor homònim de diversos utensilis per a l'agricultura.
Em vaig posar aquest nom perquè sempre m'ha agradat molt el conte del Patufet.
A més, no sóc una persona gaire alta, sinó més aviat el contrari, i els meus amics quan em volen prendre el pèl fan broma sobre la meva estatura.
Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret.
No l'havia posat aquí, doncs no és gens original.La "Ma" vé del primer nom de la meva mare i el meu, (ella era Maria Teresa i jo Maria Esther, encara que jo la maria no la he posat mai enlloc) i el "bet" del nostre cognom, "Llobet".
Com veus no és un pseudònim "currat" com els vostres que disfruto molt veient la imaginació que teniu.
Jo, he optat per fer un petit i íntim homenatge a la meva mare.
El resultat no em desagradava i així ha quedat!!!!!
L'Aqualung em segueix emocionant, no feien una música per les masses, no era música "comercial" però sí era d'una sensibilitat extraordinària.
Un pseudònim preciós i per mi entranyable. |
Formentera assisteix a la Jornada d'Innovació Turística, convidada per la Diputació de Tarragona
Dimecres, 19 d'Octubre de 2011 13:42
Tarragona acull avui la jornada "Experiències d'innovació en l'entorn del coneixement aplicades al sector turístic", en la qual participa l'àrea de Turisme del Consell Insular de Formentera, juntament amb altres entitats del sector i institucions tecnològiques com Turistec, Segittur, ITH o Microsoft.
La jornada pretén promoure un espai de participació i debat a través d'experiències reals innovadores en el sector turístic des de l'àmbit empresarial i institucional.
El programa de la jornada analitza les experiències d'èxit portades a terme per les diferents organitzacions en qüestions de gestió del coneixement i innovació aplicades al turisme.
En paraules del cap de promoció turística, Carlos Bernús, "és un privilegi que estiguin interessats a saber què es fa a Formentera en l'àmbit tecnològic i d'innovació turística i que puguem servir d'exemple o de cas d'estudi".
L'acte s'ha organitzat a través d'una presentació, set ponències de diferents personalitats en l'àmbit turístic en l'àmbit nacional, un dinar de treball i les conclusions que donaran per tancat l'acte.
La Diputació de Tarragona, el Servei d'Assistència Municipal de Tarragona i el Patronat de Turisme de Tarragona, han organitzat aquesta jornada juntament amb la col·laboració del Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci (PCT) i la Universitat Rovira i Virgili. |
Mig amagat entre llibres més grans, n'he trobat un de bastant petit que no recordava tenir.
No hi consta la data, la coberta és de cartró envellit, les pàgines groguenques.
I el títol, amb un tipus diferent per cada paraula, és aquest: El porque de todas las cosas.
La primera pregunta és per què l'home neix despullat, i els altres animals vestits.
Un altre tema, que em sorprèn, és per què els qui estan asseguts o tocant a terra de nit hi veuen molt més que els qui estan drets.
No ho havia sentit a dir mai, però si fos així l'explicació és notable: perquè l'aire que està més apartat de la terra « los vapores lo oscurecen más que al que está cercano ».
Una de les informacions més xocants és la que ens diu per què tenim nas: « porque purgue por sus ventanas el cerebro la cólera y para adorno de la cara ».
Francament, no estic segur que tots els nassos tinguin una funció ornamental, que enorgulleixi els seus posseïdors.
Hi ha una resposta que em sembla insultant, quan es diu per què els homes de les orelles grans « suelen ser tontos e ignorantes ».
Perquè tenen matèria seca i freda, i els falta l'escalfador que aviva l'enginy.
Avui ens fa impressió que s'hagin escrit aquestes coses, que s'hagi imprès en un llibre i que probablement algú l'hagi llegit amb absoluta bona fe.
A la portadella del llibret es fa constar que s'ha publicat « con licencia » en una impremta de la plaça de Sant Jaume, de Barcelona. |
El 15% de la població preveu la fi del món durant la seva vida
El 10% dels enquestats a tot el planeta creuen en els vaticinis del calendari maia
Gairebé el 15% de les persones a tot el món creuen que el món s'acabarà durant la seva vida i el 10% pensa que pot fer-se realitat el calendari maia i comportar la fi del món l'any 2012.
El final del calendari maia, que abraça uns 5.125 anys, fins al 21 de desembre del 2012, ha causat interpretacions i suggeriments sobre la fi del món.
"Ja sigui que crec que arribarà al final a través de les mans de Déu o d'un desastre natural o un cataclisme polític, qualsevol que en sigui la raó, una de cada set persones sembla convençuda que la fi del món està arribant", va dir Keren Gottfried, gerent d'investigació d'Ipsos Global Public Affairs, que va realitzar el sondeig donat a conèixer per Reuters.
"Potser és degut a l'atenció dels mitjans a una interpretació de la profecia maia que assegura que la fi del món es produirà l'any del nostre calendari 2012 ", va dir Gottfried, i va afegir que alguns estudiosos maies han qüestionat aquesta interpretació.
Les respostes a l'enquesta internacional, en què van participar 16.262 persones de més de 20 països, van variar àmpliament segons la nacionalitat dels consultats.
Només el 6% dels residents francesos creuen que un possible final del món es produirà durant la seva vida, enfront del 22% de Turquia i dels EUA i una mica menys a Sud-àfrica i l'Argentina.
No obstant, només el 7% dels belgues i el 8% dels britànics temen la fi del món durant la seva vida.
Aproximadament una de cada 10 persones temen l'imminent fi del món del 2012.
El nombre més gran estan a Rússia i Polònia, la quantitat més baixa està a la Gran Bretanya.
Gottfried opina que les persones amb menys educació o menys nivell d'ingressos, així com els menors de 35 anys d'edat, són més propensos a creure en un apocalipsi durant la seva vida o el 2012.
"Potser aquells que són més grans han viscut prou per no estar tan preocupats amb el que succeeixi en el futur", va explicar. |
Que no tenen les butxaques prou plenes els constructors o què?
Després de guanyar diners a cabassos ara se'ls ha acabat el negoci.
En tot cas, els que patim som els que estem pagant una hipoteca.
Els arquitectes haurien de procurar per la qualitat de la porqueria que han dissenyat i deixar de signar manifestos.
difícilment l'arquitecte pot escollir la "qualitat" que tu demanes, quan el que posa la pasta i decideix és el promotor. l'arquitecte per sort o per desgràcia fa el que li diu el promotor, qui paga mana.
Així que abans d'acusar, cal informar-se.
Ja et dic jo que és JLG qui decideix com son tots els edificis que fa iguals des de fa 30 anys, i no pas un arquitecte
doncs si, podriem començar a passar del "lobby" del sr. JLG, ja que l'únic que s'ha aconseguit és tindre una ciutat arquitectònicament horrosa, encara que s'enten si la preocupació realment és omplir la butxaca enlloc de mirar pel desenvolupament de la ciutat i els seus habitants...
EL col·legi d'arquitectes hauria de defensar que els seus col·legiats no es sotmetessin als JLGs i no signar-los els manifestos, no?
A no ser que ja els vagi bé omplir-se les butxaques.
També cap la possibiilitat que els que comprin un pis, solament amb l'estructura i acabats exteriors, se l'acabin ells mateixos per dins.
Ajudem-los a acabar de construir el litoral tarragoní amb cases que no es vendran.
Els nostres fills ens ho agrairan.
Certament tot plegat ha estat un desastre, però culpar als arquitectes del disseny dels edificis o alguns noms propis, és una simplifar excessivament les veritables raons de la bombolla immobiliària que per mi són; en primer lloc, la banca, en segon lloc els polítics, en tercer lloc els especuladors de sòl i habitatges i en darrer lloc, els que han estirat més el braç que la màniga.
Mentre en altres països d'europa el sector de la construcció no arribava al 7% del PIB, aquí estàvem a més del 12%.
Si bé,és cert, que hi ha qui ha fet caixa en l'època de vaques grasses, la gran majoria ens hem intentat guanyar la vida el més dignament que hem sabut. |
El Col·legi de Periodistes de Catalunya rebutja el nomenament de Fèlix Riera al capdavant de Catalunya Ràdio
L'associació professional considera que la designació "travessa una línia que no s'hauria hagut de traspassar mai"
El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha criticat aquest dijous en un comunicat el nomenament de Fèlix Riera com a nou director de Catalunya Ràdio a l'afirmar que la seva designació "una vegada més deixa en evidència la voluntat dels partits polítics de controlar els mitjans de comunicació públics".
Ha assegurat que es "travessa una línia que no s'hauria hagut de traspassar mai, la del nomenament d'un membre del comitè de govern d'un partit polític i sense experiència radiofònica, com a director de la ràdio pública catalana".
"Mai, en els gairebé 30 anys d'història de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s'havia arribat a aquest extrem", assegura la nota del col·legi.
"El Col·legi de Periodistes de Catalunya recorda que els mitjans de comunicació públics, pagats entre tots, han d'estar al servei dels ciutadans i no dels partits que governen", continua el comunicat.
Per això, el col·legi mostra el seu desig que el nou director "respecti els criteris professionals i deontològics en la seva etapa al capdavant de Catalunya Ràdio ". |
Espinosa narra l ́experiència vital de 10 anys amb càncer Publicat per Diari de Girona 17/03/2008
El guionista de pel·lícules com Planta 4a, i Tu vida en 65, Albert Espinosa, acaba de publicar el seu primer llibre, El món groc (Plaza & Janés/Rosa dels Vents), en què narra el que va aprendre durant els 10 anys que va tenir càncer i que, lluny de ser un llibre d'autoajuda, és una " filosofia " que " es pot aplicar a la vida diària ".
" Val per a qualsevol moment, no té tant a veure amb el càncer però per això em va motivar escriure aquest llibre ", reconeix Espinosa, que va perdre una cama, un pulmó i mig fetge per un càncer ossi que va tardar una dècada a superar. "
Vaig perdre una cama però vaig guanyar un monyó, i aquest llibre parla de pèrdues que impliquen guanys ", ha explicat amb el seu característic optimisme i sentit de l'humor.
Entre el que va descobrir durant la malaltia " i que li pot servir a la gent " hi ha la regla dels 30 minuts.
Els metges li aconsellaven esperar 30 minuts abans d'obrir el sobre amb els resultats d'unes proves perquè " les ganes xafarderes " del primer moment tapen la raó i no ajuden a afrontar una recidiva del càncer.
Segons Espinosa, això es aplicable als mails i als missatges de mòbil, ja que dóna serenitat. |
Cuba: Mercenaris i altres rates de claveguera (i 2)
Els mateixos mitjans que silencien la situació brutal, per exemple, de les presons de Colòmbia, on hi ha més de 7.000 presos polítics, atorgaven qualificatius com "brutal", "bestial", "cruel", "tràgic" o "terrorífic" a la existència de paneroles a les presons cubanes.
Els analistes John M. Kirk i Emily J. Kirk publicaven recentment a Internet una anàlisi de mitjans de comunicació nord-americans però els resultats podrien ser extrapolables als mitjans espanyols.
En els 7 primers mesos després del cop d'estat de 2009 a Hondures, es van produir 43 assassinats de membres de l'oposició i milers de detencions il·legals.
I en els primers mesos de 2010, 8 periodistes han estat assassinats.
Cinc dels més importants mitjans de comunicació dels EUA, entre ells la CNN i el New York Times, li van dedicar a això un total de 6 notícies en gairebé 10 mesos.
En canvi, la mort per vaga de fam del pres cubà Orlando Zapata i les marxes de les anomenades Damas de Blanco van generar en els mateixos mitjans, en un terç del temps, tot just 3 mesos, 147 notícies, és a dir, van tenir una presència informativa 25 vegades més gran.
L'ex pres Pau Pacheco donava gràcies als mitjans espanyols pels seus bons serveis: "Dono gràcies a Televisió Espanyola ia tota la premsa a Espanya que, de veritat, ha estat molt bona amb tots nosaltres".
Els mitjans espanyols han passat de puntetes sobre les declaracions d'un dels ex presos cubans, que denunciava que el govern de l'illa havia aplicat contra ells una política de dispersió geogràfica.
Ricardo González deia: "Vam ser allunyats a centenars de quilòmetres de les nostres famílies, per dificultar a les nostres famílies, per castigar als nostres éssers estimats".
Recordem que el govern espanyol fa més de 20 anys aplicant la política de dispersió geogràfica als presos bascos, la conseqüència directa ha estat, per exemple, la mort de 16 familiars en accidents de trànsit durant els seus viatges de visita.
En les presons espanyoles hi ha 750 persones preses vinculades a l'independentisme basc.
Almenys a 130 d'elles no se'ls ha provat la realització d'una sola acció violenta, i han estat condemnades per pertànyer a organitzacions polítiques il · legalitzades o per exercir el periodisme en publicacions avui tancades.
Però els mateixos mitjans que posen l'etiqueta de "presos de consciència" als cubans, apliquen la de "terroristes" als bascos.
Un dels periodistes de Ràdio Martí, Normand Hernández, narrava les suposades autolesions de presos a Cuba, com si aquestes no passa, per exemple, en les presons espanyoles: "Un reclús es va introduir dues agulles d'injectar a la part fosca dels seus ulls.
I quan li vaig preguntar, vine aquí, per què tu has fet això?
Aquest tipus d'escenificació artificiosa és ja una tradició en la indústria i negoci de la contrarevolució cubana.
El novembre de 2009, la blocaire Yoani Sánchez, sostinguda econòmicament, entre altres, pel grup espanyol Prisa, convocava a la premsa internacional per relatar una suposada pallissa per desconeguts a l'interior d'un automòbil a l'Havana, qualificant l'experiència com "un viatge al terror "(20).
Va assegurar que tenia terribles macadures en diverses parts del cos però, quan la premsa internacional va insistir en publicar les fotografies de les seves marques, es va negar en rotund, deixant en evidència l'engany.
Al començament dels anys 80, una gran campanya mediàtica internacional va presentar l'ex policia de la dictadura de Batista Armando Valladares com un poeta empresonat a Cuba per les seves idees i que, a causa dels maltractaments a la presó, havia quedat postrat en una cadira de rodes.
La càmera oculta del govern cubà va descobrir que el suposat discapacitat realitzava tot tipus d'exercicis gimnàstics a la seva cel.
Això no va ser impediment perquè, després de la seva indult, el president Ronald Reagan li nomenés ambaixador dels EUA a la Comissió de Drets Humans de l'ONU.
Avui, és un adinerat especulador empresarial.
En diversos dels mitjans que han cobert l'arribada a Madrid dels exreclusos cubans, la propaganda de la societat de consum es barreja amb l'infantilisme més ridícul d'alguns d'ells.
Aquesta li contestava: "Diuen que l'impacte està sent brutal, bestial, que és com arribar al paradís".
"(Estic) impressionat, impressionat, (veig) tot tipus de carn (en aquest supermercat)", se sentia dir a Pau Pacheco.
Aquests cotxes els sorprenen(...)
Aquí, Pau descobreix la càmeres (fotogràfiques) digitals".
En el súmmum de la manipulació, la periodista de Telecinco donava a entendre fins i tot que, a Cuba, no hi ha telefonia mòbil: "Per primera vegada Pau ha vist un mòbil".
L'ex reclús ajudava a mentida: "Per a mi, això és ciència ficció".
El missatge és evident: Cuba, sense socialisme, no passaria a les condicions socioeconòmiques dels països capitalistes del seu entorn, com Haití, Jamaica o la República Dominicana.
El mateix Pau Pacheco feia, finalment, un cant a l'anomenada "llibertat de premsa": "El que més em impressiona en aquest país és la premsa, la llibertat de premsa que hi ha. Que tu pots dir el que vols, quan vols i on vols".
Evidentment, el seu missatge submís al poder sempre tindrà espai privilegiat als mitjans, propietat dels grans empresaris.
Els mateixos mitjans que, per cert, ara imposen la censura total als que denuncien la seva condició de mercenaris.
Però, al marge de tota la propaganda mediàtica, el més xocant de tot aquest assumpte és que els suposats "presos de consciència" la alliberament presenta el govern espanyol com a prova de les seves bones gestions, als pocs dies d'arribar a Madrid acusen a aquest govern de enganyar, perquè no els paga les ajudes econòmiques acordades.
L'allotjament a l'hostal d'un barri obrer de Madrid també ha estat objecte de queixes contra el govern espanyol.
"El bany és col·lectiu i les habitacions no estan ventilades", comentaven.
Un d'ells denunciava també que haurà d'anar a unes instal·lacions per a immigrants on tindrà "de conviure amb 40 persones".
I el que és encara més surrealista: les persones la alliberament ha estat presentada pel govern espanyol com la prova que les sancions de la Posició Comuna europea contra Cuba no són la via per forçar la seva imaginària "transició" a l'illa, han tret un comunicat demanant que la Unió Europea no derogue la citada Posició Comuna i continuï amb les sancions al seu propi país (28).
Normand Hernández deia davant les càmeres: "Això és un maquillatge del govern cubà, que persegueix un sol objectiu (sic), entre tants altres: que li retirin la Posició Comuna (europea), que es va adoptar quan el govern d'Aznar, el 1996.
Crec que és una aberració retirar la Posició Comuna a Cuba".
Els innocents i indefensos "ex presos de consciència" cubans, recolzats públicament per personatges de la ultradreta com l'escriptora Zoe Valdés, que-recordem-advoca públicament per la intervenció militar dels EUA a Cuba, han mostrat la seva veritable rostre.
Tota una lliçó política per al govern espanyol, a qui els seus defensats l'han apunyalat per l'esquena.
Manuel David Orri, periodista i un dels agents que va provar, el 2003, les connexions d'aquests "dissidents" amb el govern dels EUA, ens deia: "Cuba és lluny de ser una societat perfecta, però és perfectible.
Però aquí no s'està discutint això.
S'està discutint el nostre dret a decidir sobre el nostre destí-errors inclosos-, sense ingerències de governs estrangers.
Aquest va ser el sentit de la meva lluita en aquests 11 anys (com a agent de la Seguretat cubana) i serà el sentit de la meva lluita durant tota la vida". |
Deixen en llibertat Marcelo Ríos després de protagonitzar una baralla en un bar
El tenista argentí Marcelo Ríos ja ha estat posat en llibertat, després que aquest cap de setmana fos detingut per protagonitzar una baralla en un bar de Santiago de Xile.
El tenista, acompanyat per un grup d'amics, es va encarar amb el personal del local, que va trucar a la policia.
Quan els agents van arribar, Ríos també es va enfrontar amb ells. |
Autor Tema: Novel·la eròtica (Llegit 15493 cops)
Parlant de la col·lecció "La sonrisa vertical", algú sap si encara publiquen?
Jo d'aquesta col·lecció tinc un que es diu "Llámalo deseo" i que em va agradar força.
Més llibres a la llista, no sé si seré capaç d'arribar-los a llegir tots!!!
Em fa l'efecte que aquesta col·lecció va deixar de publicar-se fa temps, tot i que a la web de Tusquets es poden trobar molts títols.
Jo he llegit: Deu pometes té el pomer, obra d'un col·lectiu d'autors sota el pseudònim d'Ofèlia Dracs, molt variat, divertit i sense complexos, el recordo perfectament perquè va ser el primer llibre d'aquesta temàtica que vaig llegir i, es clar, em va impressionar.
Un altre va ser Las edades de Lulú, de l'Almudena Grandes, molt famós, potser bo literariament, però massa cru pel meu gust.
Però el que em va agradar de veritat va ser Elogio de la madrastra, un conte pervers, pervers que em va sorprendre per la seva originalitat.
I és que Vargas Llosa és un monstre de les lletres, sense dubte.
He llegit, uns quants més, incloses les Obres púbiques del Pedrolo, que em van agradar força, i alguns que m'han agradat menys o pràcticament res.
Darrerament, però, crec que el gènere ha passat una mica de moda i potser per això el tenia una mica oblidat.
Hala! per que digueu que mirem però no opinem!
D'en Vargas Llosa, apart de l' Elogio de la madrastra també és força eròtic Pantaleón y las visitadoras i també molt divertit.
A La orgía perpetua Vargas Llosa afirma que no l'agraden les lectures on no s'hi afegeix una mica de sexe i erotisme.
I a les novel·les que jo he llegit escrites per ell, segueix el lema al peu de la lletra.
I sí, la gente continua entrant en aquest apartat "a saco", però sense fer-se veure!
Ja he acabat de llegir "Sexualment" hi m'he divertit força, de tan en tan em feia escapar alguna rialla.
El proleg diu que: si ets un home, lliges aquest llibre i el gaudisques.
Perquè està ple de troballes que et faran conéixer les dones una miqueta més bé.
I si ets dona, ho passaràs d'allò més bé amb la mirada còmplice i desvergonyida de Núria".
També he trobat curiós llegir en valencià, no ho he pogut fer gaires vegades
Vols dir que pot passar de moda una temàtica així? crec que va lligat a la vida, la sensualitat i l'erotisme.
Crec que tens raó, el que passa potser és que és un gènere no massa conegut, poc publicitat, i crec també que hi ha gent que el llegeix i no ho reconeix, o que té curiositat i prou, i si no mira la quantitat de gent que segueix aquest fòrum i la poca gent que hi participa.
Bones.. el llibre Diario de una Ninfómana de Valérie Tasso, es pot condiderar novel·la eròtica?
És una novel·la autobiogràfica amb situacions desiguals.
Està bé com aproximació al tema de la prostitució de luxe d'algú des de dins.
Però si busques literatura o erotisme, hauràs d'anar a altres llocs i autors.
És evident que al nois ha sabut explotar el tema, però.
Vallenca, això sembla un xat, ja...Esper que no es molesti la resta de "quellegistes"...
Vols dir que hi ha gent que el llegeix d'amagat?
Una cosa és la pornografia (que ho puc entendre que la gent se n'amagui); i un altre, ben diferent, la literatura eròtica.
A vegades hi ha més erotisme en novel·les que no ho semblen que en les que es titllen amb aquesta etiqueta.
És cert que des de Les 10 pometes té el pomer d'Ofèlia Dracs i Amorrada al piló, de la Jaén, aquell boom de la literatura eròtica en català es va refredar.
Hola.. fent memòria he anat a la prestatgeria i he trobat Aaaaaahhhh....Dotze contes eròtics de Germans Miranda i editat a Columna.
Com diu el títol és un llibre de contes curtets i divertits, amb un tema comú, el sexe.
Quina gràcia! jo també he llegit el llibre que cites però gairebé no el recordava... és molt divertit... per passar-s'ho bé!!!
i Las edades de Lulú de l'Almudena Grandes, que ja heu citat alguns de vosaltres, també val la pena! |
El FC Barcelona ha perdut la final de la Copa del Rei contra el Reial Madrid, que s'ha disputat al camp de Mestalla (València).
El davanter portuguès Cristiano Ronaldo ha marcat de cap l'únic gol del partit, ja en la pròrroga. |
El PSC se suma a la proposta d'una comissió parlamentària sobre el dret a decidir
Els socialistes recolzen la iniciativa, amb CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, per garantir la seva "neutralitat" i la seva "transparència"
El PSC s'ha sumat finalment a la petició de crear una comissió específica al Parlament sobre el dret a decidir, que ja subscrivien CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
Una sol·licitud que molt probablement es registrarà aquest divendres.
Tots els grups de la cambra favorables al dret a decidir recolzen ja la proposta inicialment plantejada per ICV-EUiA perquè es creï aquesta comissió que, entre les seves funcions, inclourà impulsar el procés de convocatòria de la consulta d'autodeterminació.
Fonts del PSC han explicat a Efe que aquest partit ha optat per recolzar la petició per garantir la seva "neutralitat" i la seva "transparència", i que el primer que faran els socialistes a la comissió serà reclamar l'eliminació del Consell Nacional per a la Transició Nacional.
Segons el PSC, aquest "predetermina" el resultat d'una eventual consulta al dissenyar ja les estructures d'una Catalunya independent.
Així mateix, i segons fonts parlamentàries, hi ha un principi d'acord perquè la comissió, en què hi haurà dos membres de cada grup del Parlament, la dirigeixi la presidenta de la Cambra catalana, Núria de Gispert ( CiU ). |
El Consell Comarcal defensa la seva tasca i culpa les empreses que han d'aplicar del servei
El grup del PSC-PM al Consell Comarcal de l'Alt Urgell reclama a l'ens que informi sobre el desenvolupament del pla Territorios Digitales, destinat a facilitar l'accés a les noves tecnologies.
El primer grup de l'oposició considera que aquest projecte no s'ha aplicat correctament.
Pel portaveu socialista, Òscar Ordeig, "hi ha hagut una falta de lideratge i de visió estratègica" ja que "s'ha fet molta previsió i s'ha parlat durant molts anys de les inversions de l'Estat i de la Generalitat en matèria de noves tecnologies de la informació, però veiem que al cap de tants anys i de tant ressò als mitjans de comunicació, la situació als municipis de la nostra comarca no només no ha millorat sinó que, com que les tecnologies avancen tan ràpid, sembla que fins i tot ens estem quedant més enrere que ara fa quatre anys".
Ordeig conclou: "Quan ja estem a les acaballes del programa Territorios Digitales, donaríem un suspens a la gestió que s'ha fet en aquesta matèria, perquè la situació és molt precària".
Per contra, el president del Consell, Jesús Fierro, defensa que "amb Territorios Digitales s'ha fet una bona feina i la part que havia de fer el Consell l'hem complert".
Fierro considera que "qui no ha complert han estat les empreses que havien de donar el servei" i que aquesta és l'arrel del problema de la manca d'aplicació en alguns aspectes.
El dirigent comarcal assegura: "Estem treballant en una solució i crec que properament la podrem posar sobre la taula perquè ens doni una salt qualitatiu cap endavant". |
Reagrupament va lluitar per tenir protagonisme durant la manifestació de disssabte passat, malgrat que incialment havien mostrat intenció de no fer acte de presència.
El seu líder, Joan Carretero, va arribar a declarar a El Punt que ""no té gaire sentit ser-hi".
Més lluny va anar el dirigent del partit Josep Sort, que va afirmar que no hi aniria en considerar que era una manifestació destinada "als menja-merda".
"A la manifestació hi anirà la seva puta mare", va exclamar en el seu bloc.
Tot i això, una nombrosa delegació de l'organització es va colar dissabte al capdavant de la manifestació, inclús 'tapant' la senyera que portaven els màxims representants de les institucions catalanes, el president de la Generalitat, José Montilla; el president del Parlament, Ernest Benach, i els expresidents del govern i de la cambra catalana Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joan Rigol i Heribert Barrera.
Una persona de l'organització es va apropar a la cúpula de la formació independentista encapçalada per Joan Carretero, Rut Carendell i Sandra Lomas per recriminar l'acció.
Reagrupament no va fer cas a les queixes i va continuar caminant al capdavant de la capçalera oficial.
En Josep Sort va dir el que va dir, com qualsevol persona es pot equivocar i dir les coses fora de to.
Això no treu que no sigui un bon projecte i una bona opció.
A mi cada cop m\'agrada més, ara dic que passa si tots els que hi havia davant de la senyera fossin de reagrupament, esta clar qui guanyarà les properes eleccions, no eren només els de reagrupament els que estaven davant dels polítics
A mi em passa a l'inrevés, precisament: com més el veig, més mal rotllo em dóna,, com si no fos aigua clara.
I em sap greu, pq si no el voto a ell no sé pas a qui collons votaré en les properes eleccions.
Es que no estem per tonteries, nosaltres!!!
Tenia les meves dubtes però ara ja no les tinc, votaré per Reagrupament.
Gràcies e-notícies per la propaganda feta.
El que no és normal és criticar la manfestació, fins i tot amb insults, i després anar-hi i fer el que a un li dona la gana.
Crec Jimmy Jump, Carmele Marchante i Marc Sabatés seríen grans candidats de Reagrupament.
No entenc tanta deslegitimació a algú que representa una alternativa política respectable, tant be ho han fet els d'E?.
Es com Laporta, mai he vist tant ensanyament a algú que ha portat tants èxits a un equip de fútbol.
La congruència de Reagrupament es la incongruència.
S'ha emportat el pitjors males practiques d'Esquerra i no s'ha millorat rés.
Si la decepció nacional va ser Esquerra, aviat, potser, serà la de Reaguupament.
El que diguem els de la secta és el que va passar.
No volem cap protagonisme, no som populistes i fem el que diem.
Una cosa es el que deia el fatxenda aquell que diu lo dels menja merda, i un altre es allò que diu i fa reagrupament, de moment, son els mes coherents, a mes, es nota que aneu contra reagrupament a mort, i mira, hem conencen a agradar
Si la capçalera oficial es va disoldre a la cantonada de Paseig de Gràcia amb la Gran via, vol dir que tota la Gran Via fins a la Plaça de Tetuan eren de Reagrupament.
proposta: deixem els personalismes per després de la independència.
Ho tenim aprop si primer de tot les cup i reagrupament s\'uneixen, arrossegaran esquerra i aquests tres en bloc arrossegaran convergència.
Segueixo les noticies que publiqueu de Re-Agrupament i dir-vos que son falses i carregades de mala llet.
No sé què és més repugnant, si el que va fer Reagrupament, insultant organitzadors i més de 1700 entitats que s'havien adherit a la manifestació i ocupaven el seu lloc, o els comentaris dels reagrupats justificant-ho.
Aixó no va anar aixi perque jo hi era.
Aquet senyor de l ́organitazió va anar tota l ́estona amb la gent de Reagrupament manifestanse.
Sino teniu mes noticias no llençeu merda sobre els demes i a lo millor sereu mes creibles.
Sísifo: Més enllà del factor sentimental o emocianal, que hi es, senzillament crec que amb la independència viuriem millor.
Tots, per cert, els que no la recolzeu també.
Incongruència per un independentista era anar al darrere la capçalera dels vividors dinàstics.
La coherència era anar amb el poble, DAVANT i sobre tot IGNORANT aquella fila de trepes.
El bloc de Reagrupament estava a un raco del passeig de Gràcia.
Els politics no volien passar per davant del bloc de Reagrupament per por a ser escridassats pel seu poc patriotisme i no els hi va quedar més remei que encapçalar la mani.
Sísifo (Barcelona) Estic d'acord amb tu: una part immensa de l'independentisme és xarnego.
I si tu et prenguéssis la política de forma seriosa (i no com un partit de futbol), també ho series.
Ui, com de despistats aneu tots...
La capçalera va ser espontània malgrat els punts de trobada d, organitzacions.
Els laterals, també, i la mateixa mani, també.
I QUÈ ES CRIDAVA? algun eslògan legal i estatutari?? doncs no, només IN-DE-PEN-DÈN-CIA
La gent normal podem estar tranquils.Per l ́independentisme lo primer es la poltrona i figuracio, la resta dependra dl q els hi aporti a la butxaca.
Si utilitzo paraules molt mes fines per a descriure als senyorets aquests, hem censuraràn i avisaran als mossos.
L'últim 11 de set.,RCAT va dir que no aníria a l'ofrena a Raf.de Casanova, però per motius d'incongruència si va anar.
Mentre esperavem el torn, els d'ERC van optar per entrar pel darrera i van muntar el numeret.Són Igual de patètics i maleducats.
Els que tenien por escènic era la capçalera amb el Monti tremolant i no s'atrevia a caminar. |
HÍPICA Esport Català.- L' Assemblea General Extraordinària de la Federació Catalana d'Hípica (FCH), celebrada aquest dilluns al Museu Melcior Colet de Barcelona, va aprovar per unanimitat el reglament pel que s'han de regir les eleccions de les que pròximament sortirà el nou president de la FCH i la seva Junta Directiva.
També es va aprovar per majoria absoluta el calendari electoral, acordant que les eleccions a la presidència se celebrin el dia 6 d' abril del 2009.
A més, d'aquests punts, els clubs assistents a l'Assemblea van escollir la Junta Electoral, que estarà formada per Isabel Casas com a presidenta i que tindrà com a vocals a Jordi Ponte i Joan Pi. |
El jugador del Sabadell Víctor Espasandín estarà quatre mesos de baixa per un trencament del tendó peroneal
La baixa d'Espasandín deixa en quadre la defensa del Sabadell (Foto: www.cesabadell.cat)
El defensa del Sabadell Víctor Espasandín serà operat aquest divendres i estarà de baixa uns quatre mesos, segons ha informat el club arlequinat.
A través d'un comunicat, el Sabadell ha anunciat que després de l'última prova realitzada al jugador s'ha confirmat el "trencament del tendó peroneal lateral llarg de la cama dreta", que es repararà amb cirurgia.
Espasandín va haver de retirar-se lesionat durant l'últim partit que el seu equip va disputar a Santander, després de rebre un fort cop a la tíbia, i haurà d'estar de baixa un temps aproximat de quatre mesos.
Des del club han informat que la cirurgia la realitzarà aquest divendres l'equip del doctor Ramón Cugat, que estarà acompanyat pel metge del primer equip arlequinat, Jorge Ramírez.
La baixa d'Espasandín se suma a la dels seus companys Dani Tortolero i Jesús Olmo, també defenses, fet que obligarà la secretaria tècnica del Sabadell a acudir al mercat d'hivern per reforçar la línia defensiva. |
Jaume Amigó, el Marroc i el Japó a Michael Dunev Art Projects
Jaume Amigó torna a Michael Dunev Art Projects per exposar, fins al 7 de juliol, una acurada selecció de pintures i escultures realitzades recentement sota el títol Afrika: pintures i dibuixos.
Aquestes peces tenen com a punt de partida l'experiència dels seus viatges i estades al Marroc i el Japó.
Els freqüents viatges d'Amigó a aquests països han deixat una empremta significativa en l'obra d'aquest artista polifacètic.
L'obra de Jaume Amigó es caracteritza, amb un llenguatge gairebé jeroglífic, per la destil·lació d'una iconografia distingida per elements senzills, inspirats en estris quotidians o bé en la naturalesa, recordant núvols, flors o vents.
Treballa principalment sobre tela o metall, però el suport de preferència per a l'artista és el paper, que comporta qualitats orgàniques (té voluntat, memòria i reacciona al medi ambient tal com un ésser vivent).
Durant una de les seves estades al Japó, Amigó, va començar a treballar en la tècnica del raku, un tipus de ceràmica, les propietats de la qual li ofereixen un ampli camp per a l'experimentació.
El resultat dels seus primers esforços va ser tan positiu que, quan va tornar, va instal·lar un forn de ceràmica al seu taller on ha seguit experimentant, fascinat amb els resultats que ofereix aquest mil·lenari procés.
Les seves obres resulten íntimes, serenes i orientades cap a l'interior.
Inspiren proximitat i contemplació, una reducció de la distància física entre l'obra i l'espectador.
El que Amigó ofereix en les seves pintures és el buit, que consisteix en una suspensió de paraules en el seu ús servil i que constitueix, en definitiva, la recitació interior dels nostres esperits Durant els últims temps, Amigó s'ha mantingut ocupat amb activitats que inclouen una estada de sis mesos a La Ferme Asile, de Sion, Suïssa, (amb la seva respectiva exposició); exposicions a Amsterdam i el Japó, col· laboracions amb escenògrafs i coreògrafs en l'elaboració d'escenaris; instal· lacions d'escultures elaborades per a encàrrecs públics: Sant Sadurní d'Anoia, hotel Meridien, Barcelona, el temple budista de Shoukakuji (Osaka); exposicions a Barcelona i Sant Feliu de Llobregat i més recentment, diverses estades al Marroc, fèrtils projectes que han servit d'inspiració per a Afrika. |
Joaquim Nadal serà el nou president del grup socialista i Miquel Iceta, el portaveu
El líder del PSC, José Montilla, ha anunciat avui davant l'executiva del partit que renuncia a la seva acta de diputat al Parlament de Catalunya que li correspon per haver estat elegit en les eleccions d'ahir com a cap de llista per Barcelona.
José Montilla, durant la compareixença en què ha anunciat que renuncia al seu escó, avui a Barcelona, a la seu del PSC.
La renúncia de Montilla suposa que Joaquim Nadal presidirà el grup parlamentari socialista al Parlament i que Miquel Iceta en serà el portaveu.
El primer secretari del partit i fins ara president de la Generalitat ha anunciat públicament i abans als seus companys, reunits per analitzar el resultat electoral, el calendari de les seves renúncies.
Ahir a la nit, al valorar el recompte, ja va anunciar que no es presentaria com a candidat a dirigir el partit.
En dies anteriors, ja va afirmar públicament que el 28-N era l'última vegada que concorria a les eleccions com a candidat a la Generalitat.
Segons Montilla, el motiu de la seva renúncia és "afavorir el procés de renovació del PSC" i poder dedicar les seves energies a això.
Un altre motiu, ha assenyalat, és "facilitar la reconstrucció d'una alternativa de govern creïble i amb aspiració majoritària", i després, per una qüestió, ha dit, "d'exemplaritat personal per als que tenim una concepció ètica de la política, perquè no m'aferro ni al càrrec ni a la cadira".
"Ha sigut una derrota amb conseqüències i alternatives de futur, i la meva presència al Parlament no facilitaria les coses", ha explicat.
Segons Montilla, "s'ha de donar pas a una nova generació" per renovar el partit.
No obstant, ha rebutjat que s'avanci la data del pròxim congrés del partit, que haurà d'elegir una nova direcció.
El líder del PSC ha argumentat com a causes de la derrota els efectes de la crisi econòmica i els errors del mateix Govern.
I ha anunciat una oposició "ferma i amb experiència de govern". |
Feia molt de temps que no vivíem una jornada tan intensa com l'acte que ens va aplegar al col·legi major Lluís Vives el passat dijous.
La jornada Llengua, Música i País, organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i el Màster d'Assessorament Lingüístic i Cultura Literària, ens va permetre debatre sobre el fenomen de la música en català al País Valencià i la seua importància a l'hora de contribuir a la normalització de la nostra llengua.
A més, els presents vam poder gaudir de les actuacions d'uns autèntics cracks com els Obrint Pas, Pau Alabajos o Pep Gimeno Botifarra, els quals van arrancar els aplaudiments de tot l'auditori amb un espectacular concert que es va cloure, com no podia ser d'una altra manera, amb la Muixeranga, a càrrec d'eixe grandíssim dolçainer que és Miquel Gironès.
La primera part de l'acte va ser una taula rodona per parlar de la Nova Cançó valenciana des d'un vessant cultural, social i, fins i tot, literari.
La primera intervenció -senzillament, esplèndida- va anar a càrrec de Carla González Collantes, una valenciana amb una dilatada trajectòria professional que l'ha duta al Principat i a les Illes Balears, on va publicar Llengua musicada, un llibre imprescindible per als amants de la música en la nostra llengua.
(Clicka per a seguir llegint la crònica de la jornada)
(A la imatge, Robert Fernández, Xavi Sarrià i Pau Alabajos, durant la seua actuació musical.
Aquesta foto, i tota la resta que hi adjuntem, són cortesia de Nere Serrano i Maria Albert.
Moltes gràcies per la vostra feina, companyes!)
La Carla, amb una exposició preparadíssima, ens va descriure set fotografies o moments importants de la música en la nostra llengua i va analitzar com d'important ha estat el creixement de la nòmina de grups en valencià per a revitalitzar la nostra llengua.
De la seua intervenció, van sorgir nombrosos temes de debat que, a bon segur, podran eixamplar-se i tractar-se amb més profunditat en properes jornades i treballs.
La següent intervenció va anar a càrrec d'Antoni Martínez, un veterà professor de llengua que està preparant un llibre sobre el Botifarra i la seua tasca de recuperació de la música autòctona.
Martínez va parlar sobre la importància de normalitzar la llengua emprada en qualsevol expressió musical i va obrir un interessantíssim debat sobre el model lingüístic que cal desenvolupar.
Finalment, vam intervindre nosaltres, en qualitat d'autors de Del Sud.
El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.
La nostra intervenció va tractar l'exemple concret d'aquest grup, amb totes les fronteres lingüístiques, socials i polítiques que han trencat al llarg de més de quinze anys d'èxits.
De la mateixa manera, vam parlar de l'ús del llenguatge periodístic i del gènere assagístic com la forma de conjugar música i literatura, una frontera molt difosa i fàcil de travessar, com demostren poetes de la categoria de Pau Alabajos o Feliu Ventura, o el recent èxit literari de Xavi Sarrià amb Històries del paradís.
La segona part de l'acte, per la seua banda, va ser una demostració pràctica de la qualitat de la nostra música.
El primer en actuar va ser Pau Alabajos, qui va posar els pels de punta a un auditori entregat a temes com Línia 1, on recorda la tragèdia viscuda al metro de València.
Després, arribà el torn del Botifarra, amb una actuació farcida de melodies de la terra i tota una autèntica classe de llengua viva i popular.
La cloenda anà a càrrec dels Obrint Pas, amb el seu ja habitual espectacle en format acústic.
Malgrat l'absència forçada de Miquel Ramos, Robert Fernández, Jaume Guerra, Miquel Gironès i Xavi Sarrià van tornar a demostrar perquè han trencat qualsevol barrera que se'ls ha posat al davant.
La Muixeranga final, amb la dolçaina de Gironès i les guitarres de Robert i Xavi, va ser el moment més emocionant de tot l'acte.
Entre el públic, vam trobar molts amics i coneguts que no s'ho van voler perdre.
Hi havia professors de Filologia Catalana, com Miquel Nicolàs -moderador de la taula-, Carme Gregori, Vicent Simbor, Ramon X. Rosselló o Assumpció Bernal, i companys com la Núria, Tàsia, Tomeu, el blocaire Àngel -atenció al seu grandíssim treball com a nét del tio Pipo -, o Neus, treballadora incansable, seguidora impenitent d'Obrint Pas i responsable de la presentació de Del Sud a Carcaixent, entre molts altres.
A tots i totes, moltíssimes gràcies pel vostre treball i pel vostre suport.
Com diuen els Obrint Pas, vosaltres sou els imprescindibles! |
Aquest diumenge, bicicletada popular des del Parc de la Festa
06 de Maig de 2011, per Redacció
L'associació BiciCamp organitza aquest diumenge, 8 de maig, una bicicletada popular, que sortirà a dos quarts de 10 del matí, des del Parc de la Festa.
Els participants podran fer un recorregut curt de 4 quilòmetres, un de llarg de 15 quilòmetres i un altre de BTT, de 40 quilòmetres.
També hi haurà un circuit i activitats pels infants que es vulguin quedar mentre els pares fan els circuits en bicicleta.
En acabar la pedalada tindrà lloc un esmorzar popular.
A hores d'ara, segons BiciCamp, ja hi ha més de set-centes persones inscrites a la bicicletada i es vol arribar als mil participants.
Les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar a través de www.bicicamp.org o bé el mateix dia de la cursa abans de començar. |
Apunts del subsòl" marca un punt d'inflexió en l'obra de Dostoievski.
Després de la seva redacció, l'autor esdevé el qui serà el conegudíssim —i reconegudíssim— creador d'obres de la talla de "Crim i càstig", "Els dimonis" o "Els germans Karamàzov".
És segurament la primera vegada en la seva obra que Dostoievski centra la seva atenció i, per tant, també l'atenció del lector en el tema del gran pecador.
Però el pecador del subsòl és pràcticament, més que un personatge, una mena de declaració de principis vivent, un manifest.
La primera part dels "Apunts del subsòl" és un monòleg interior en què l'habitant d'aquest univers particular que és el subsòl posa sobre la taula totes les seves cartes.
Se'ns despulla moralment, psíquicament i, si ho voleu, físicament, i ens explica com ha arribat al subsòl, què hi ha trobat i per què hi roman.
A la segona part el personatge ens narra determinats episodis de la seva vida que l'han dut on és ara.
Escenes concretes que ens haurien d'ajudar a entendre què és el subsòl.
Petits quadres que, sovint, ens fan veure un subsòl en tots nosaltres.
En aquesta obra, que en certs moments frega la doctrina filosòfica, Dostoievski se'ns enduu més enllà d'allò que ens diu i ens fa baixar, encara que sigui per mirar-nos-el des de dalt, al subsòl, al seu subsòl. |
Alberto Fernández, en una imatge d'arxiu
El candidat del PPC, Alberto Fernández, en una entrevista a Els Matins de TV3, ha proposat que "quan un immigrant vulgui obtenir o renovar el seus papers, hagi d'anar a l'ajuntament i reclamar un informe que reconegui que respecta la ciutat i que no té cap entrebanc amb ningú".
"Aquest certificat s'ha de veure com un aval, un premi per a aquell immigrant que vol regularitzar la seva situació a la nostra ciutat.
És un premi per a aquell que ha complert", ha afegit.
En aquest sentit ha recordat que "els immigrants han de complir la llei.
O és que els d'aquí hem de complir la llei i els altres no, començant per la llei d'estrangeria?"
"Com que recordo que els immigrants també tenen les seves obligacions, ràpidament vénen els meus adversaris i diuen: aquest Fernández és un racista". "
Pel que fa a seguretat, Fernández Díaz considera que "en aquests últims anys, Barcelona ha sigut la capital del delicte i de l'incivisme.
La delinqüència s'ha disparat a la nostra ciutat.
En l'últim any, un de cada quatre barcelonins ha estat víctima d'un delicte".
"Hem de reaccionar amb mà ferma, amb mà dura contra la delinqüència", ha demanat.
Finalment, ha reonegut que "jo donaria al nudista targeta vermella, expulsió i al vestidor".
Ara? després d'haver-los deixat entrar a tots el PP diu que han de complir la llei?
El pitjor és que encara enganyaran a molts perquè els altres partits no s'atreveixen a afrontar el problema
Hi ha barris plens d'espanyols que 50 anys no han estat prou per integrar-se a la societat catalana.
I alguns són autèntics focus de delinqüència i de marginalitat.
També hi haurà premis per a aquests?
I perqué tots els polítics, tret de PxC, no son capaços de dir que als delinqüents extrangers hi ha que repatriar-los immediatament?.
Ja ens basta amb la delinqüència "del país".
És de sentit comú, però els nostres polítics no ho veuen així. |
El govern no aprovarà cap proposta sobre la distinció de Catalunya a les matrícules perquè el president de la Generalitat no ho considera prioritari.
La tramitació d'aquesta qüestió es farà a través dels grups parlamentaris a les Corts espanyoles malgrat la proposta que el Departament d'Interior ha enviat a Madrid.
La Generalitat ha decidit deixar en mans de les Corts espanyoles la proposta relacionada amb la identificació de Catalunya a les matrícules dels vehicles perquè ho tramitin com els sembli oportú.
Així doncs, no aprovarà cap text en aquest sentit.
El president de la Generalitat, José Montilla, entén que aquest afer, que ja estava en estudi des de l'etapa a Interior de la consellera Montserrat Tura, no és ara una prioritat.
Fonts de Presidència consultades per Catalunya Ràdio entenen que per al sector de l'automoció hi ha ara qüestions més importants.
Malgrat això, el Departament d'Interior que dirigeix el conseller Joan Saura, d'ICV, ha enviat a Madrid una proposta sobre el model de matrícules amb distintius autonòmics inspirada en les plaques franceses.
L'ha adreçada al Ministeri de l'Interior i als diversos grups parlamentaris i es convertirà en una de les propostes que es votaran al debat de política general que comença aquest dimarts.
A través de Miquel Iceta, els socialistes catalans han admès que les referències territorials a les matrícules no encapçalen la seva l'agenda, però ha defensat que s'obri un debat sobre la qüestió assegurant que el fet que la lluita contra la crisi sigui la prioritat no vol dir que no es pugui parlar de res més.
Mentrestant, Esquerra Republicana ha denunciat que Interior els va comunicar la iniciativa divendres a les set de la tarda a través d'un correu electrònic que no van tenir temps de llegir i que per tant se'n van assabentar per la premsa.
"No em cauen els anells de reconèixer que és una bona iniciativa, al mateix temps que critico aquells que creguin que no és convenient o que no toca", ha afirmat, tot i això, Ridao.
Tot i això, fonts d'Interior han assegurat a Catalunya Ràdio que els partits del govern estaven informats de les seves gestions i s'han mostrat sorpresos per la falta de suport rebut al si del tripartit.
A través de Joan Herrera, ICV ha avançat que buscaran el consens de tots els grups al debat de política general.
Per la seva banda, CiU ha criticat la falta de coordinació del govern, i Unió afegeix que, en temps de crisi, la proposta és una frivolitat.
Amb aquesta proposta, els vehicles de cada comunitat tindrien a la part dreta de les plaques una franja blava amb tres lletres que farien referència al territori.
Es mantindria, però, la "E" d'Espanya, a l'esquerra, amb la bandera europea, i tampoc hi hauria canvis pel que fa a l'amplada de la placa o als elements reflectants. |
Darreres llàgrimes per tu, o apologia a Ana Belen.
Suposo que aixó ens passa a tots, però tot i que tu ja ni recordaràs el meu nom, jo no puc oblidar-te.
No és algo continuat, com abans, només moments.
La festa, els xics que reien al meu voltant, el bar sencer que m'animava mentre jo cantava 'La puerta de Alcalá'.
Els nois als que bese, aquells que em somriuen, els que volen conéixer-me millor.
I jo els dic a tots que no perquè encara em fa mal pensar en tu, en tot el que no vaig tindre amb tu, en tot el que no he dixat de tindre, tant de temps després.
Tant, que em vaig ficar blanca i no vaig poder recobrar el color fins que no vaig veure que era fill de Ana Belén i Víctor Manuel (per cert, un concert preciós).
Lo pitjor de açó és saber segur que mai tornarem, perquè no hi ha lloc on tornar.
Suposo que anirà passant a poc a poc, com les roses quan es desfullen.
Mentre tant, a la meua terra la dauror inunda tot amb el seu vel tardorenc.
I com diria el únic, el gran, ja no t'estime, és cert, però quant et vaig estimar! és tan curt l'amor i és tan llarg l'oblit... |
Joan Fígols, nou primer secretari de la JSC a Berga
De 19 anys i estudiant, agafa el relleu de Jordi Pujals
REDACCIÓBERGA L'Agrupació de Berga de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) estrena nou primer secretari.
Joan Fígols, de 19 anys i estudiant, agafa el relleu de Jordi Pujals, que ha liderat el grup de joves durant els darrers dos anys i des del passat mes de maig també encapçala la JSC de les comarques centrals.
El canvi de primer secretari també va acompanyat de modificacions en la composició de la resta de l'executiva, que manté alguns membres i n'incorpora de nous.
En aquest sentit, Joan Josep Guillén repetirà com a secretari d'Organització, Laura Villanueva s'estrenarà com a secretària de Formació, i Pujals continuarà a l'executiva com a secretari de Política Municipal.
Els joves socialistes de la ciutat començaran la nova etapa amb una campanya d'una setmana de durada, sota el títol "Nous horitzons per a Catalunya".
La campanya consistirà a explicar el seu projecte federal per a Catalunya, Espanya i Europa.
Aquesta iniciativa es desenvoluparà a partir de l'11 de setembre. |