text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
Alta al Padró Municipal d'habitants per omissió
Sol·licitud d'alta de ciutadans espanyols o estrangers que resideixen de forma continuada a VNG i no consten inscrits al padró
L'interessat/ada o la persona autoritzada, el representant legal per als menors i/o incapacitats
Cal presentar-se a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, amb la documentació corresponent
Quan es sol·licita l'alta en una adreça on consten empadronades altres persones, cal que vingui amb el/la titular del contracte de lloguer o amb l'escriptura de propietat i l'últim rebut pagat de qualsevol subministrament d'aigua, electricitat, gas (del mes en curs o de l'anterior).
- En cas d'habitatge de propietat: Escriptura de propietat. - En cas d'habitatge de lloguer: Contracte de lloguer i factura justificativa del pagament de subministrament d'un servei de l'habitatge: aigua, gas, electricitat, etc. - En cas d'empadronar-se en un habitatge on ja hi consti algú del nucli familiar empadronat, caldrà a més l'autorització de la persona ja empadronada. - Els majors d'edat: (Nacionalitat Espanyola) Document Nacional d'identitat (DNI) original en vigor, (Membres de la Unió Europea) Targeta d'estranger (TIE) original en vigor, expedida per les autoritats espanyoles o, en el seu defecte, passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència acompanyat del Certificat d'inscripció en el Registre Central d'estrangers, en el que constarà el número del NIE, (Estrangers no comunitaris) Targeta d'estranger (TIE) en vigor, expedida per les autoritats espanyoles o passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència - Els menors sense DNI: Llibre de família o passaport, original i en vigor. - En cas de separació o divorci: resolució judicial. - En cas de tutela o acolliment: resolució judicial. - Emplenar l'imprès específic a on consta que no està empadronat en cap altre municipi de l'Estat Espanyol. |
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha lamentat, durant la seva intervenció davant la Junta Directiva Nacional del PP, que "dir que Espanya és un país corrupte és terriblement injust".
També ha augurat que "el 2014 Espanya creixerà amb claredat i començarem a crear ocupació".
"Els espanyols notaran resultats tangibles dels esforços que han fet", ha afegit.
Malgrat això, ha reconegut, que donades les xifres de l'atur "ni jo ni ningú amb dos dits de front no pot estar satisfet amb la reforma laboral".
Rajoy ha reivindicat que durant el seu mandat "rebaixem el dèficit públic, el nostre deute extern, i evitem un rescat"
Rajoy ha insistit que les "reformes continuaran" i ha assegurat que es tracta de canvis "estructurals".
Entre elles, ha anunciat la reforma de les pensions, la reforma energètica o noves mesures per controlar el dèficit públic.
D'altra banda, ha assegurat que "qualsevol corrupció és inacceptable".
"Ningú no ha igualat el nostre esforç contra la corrupció", ha assenyalat, a més de sentenciar que "les institucions estan sanes.
Dir que Espanya és un país corrupte és terriblement injust".
Penso que el col·lectiu dels periodistes, s'ho tindrien de fer mirar.
Els líders del PP, se'n riuen de la professió.
Els directors dels mitjans, han de dir prou a aquesta manera de fer les rodes de premsa. |
El president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha rebut al Palau de la Moncloa tretze alcaldes dels municipis afectats per l'incendi de Guadalajara.
Zapatero ha parlat de les intervencions i actuacions de foment de l'àrea del Ducado i l'Alt Tajo, tant socials com mediambientals.
Tot i que no han transcendit detalls, Zapatero s'ha compromès a treballar per la recuperació de les 13.000 hectàrees cremades.
Al Palau de la Moncloa, el president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha reunit amb els alcaldes de la zona afectada pel gran foc forestal de Guadalajara i s'ha compromès a adoptar mesures per regenerar la zona, tot i que no ha desvetllat quants diners hi destinarà el govern.
Així ho han assegurat el president de Castella-la Manxa, José María Barreda, i l'alcalde d'Ablanque, José Miguel de Castillo, després de reunir-se amb el president del govern durant tres hores.
En la reunió, s'ha tractat d'un ampli capítol d'intervencions i actuacions de foment de l'àrea del Ducado i l'Alt Tajo, tant socials com mediambientals.
Zapatero s'ha reunit amb els alcaldes de la zona afectada després d'haver parlat amb els bombers voluntaris que van participar en les tasques d'extinció del foc de Guadalajara, així com amb dos regidors de la zona durant la seva visita a l'àrea devastada, on hi va anar acompanyat de la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i de José María Barreda. |
Ahir vam assistir a dos mostres de parlamentarisme poc ortodox que entenc que resulten criticables: d'una part, Joan Baldoví es (mig) despullava al Congrés espanyol per donar suport a la ILP que presentà la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca; i d'altra, el iaio Beiras s'alçava de l'escó, es plantava davant de Feijóo a la cambra gallega i fotia un cop de puny a l'escó del president de la Xunta.
Tots els mitjans, absolutament tots, es van fer ressò d'estes dos performances parlamentàries i els protagonistes van passar el dia d'entrevista en entrevista.
Des d'eixe punt de vista resulta innegable l'èxit de les intervencions, per la qual cosa podem dir que l'objectiu immediat fou assolit amb escreix: tot déu en va parlar.
Ara bé, la pregunta obligatòria que ens hem de fer és si esta mena d'actes són seriosos, i sí, és una pregunta retòrica, perquè la resposta és clara: no, no són seriosos si obviem un xicotet detall, que el parlamentarisme ibèric tampoc ho és.
Tots agrairíem i celebraríem debats polítics d'alçada, però pensem, per exemple, en quin és el nivell en el qual el PPCV ha deixat el parlamentarisme a les Corts Valencians.
Pensem, de nou, quina és la formació política (i intel·lectual) de diputats valencians com Verónica Marcos, Rafael Maluenda o Pilar Sol, aquella que va dir que les famílies es gastaven els subsidis en teles de plasma.
Hi ha dies que és més fàcil trobar vida intel·ligent a les instal·lacions del Bioparc que a la bancada popular de les Corts.
El mateix ocorre al Congrés espanyol: pensem quina consistència tenen els discursos i les intervencions dels ministres Gallardón, Montoro o Cañete (perquè Fátima Báñez juga en una altra lliga, una lliga especial ) i preguntem-nos si són seriosos i si en la majoria del casos no suposen un atac directe a la intel·ligència dels ciutadans.
A quina persona no li entren ganes de fotre un cop de puny a l'escó d'un president capaç de justificar una amistat amb un narcotraficant i de dir que no recorda si viatjà amb ell a Andorra o a Picos de Europa, però que creu recordar que hi havia neu?
Qui no sent certa empatia amb un diputat que necessita cridar l'atenció despullant-se perquè el seu discurs no siga silenciat pel sistema perquè només pot intervindre tres voltes a l'any al Congrés?
No m'agraden, però les entenc, perquè és inadmissible que algú es porte les mans al cap perquè un diputat se salta les normes de decència parlamentària i no s'indigne quan el mateix dia que les dades d'EPA diuen que al País Valencià els aturats ja són 727.500 i que la taxa passa del 29%, el conseller encarregat del tema diga en seu parlamentària que l'evolució és "la millor dels últims cinc anys".
Davant este despropòsit només caben dues opcions: o fotre un cop de puny a la taula o abaixar-se els pantalons.
La pràctica totalitat de les opinions que he llegit sobre l' escrache a polítics per part de la PAH coincideixen a rebutjar els vòmits cavernaris que han encapçalat Rosa Díez i Cristina Cifuentes comparant estes accions amb la kale borroka, però no només en això, perquè també coincidien en dos aspectes més: primerament, que no és admissible l'assetjament personal i domiciliari a polítics que no voten allò que algú pretén i, en segon lloc, que esta nova mesura de pressió podria tindre efectes contraproduents pel que fa a l'amplíssim suport popular que té la PAH.
Pel que fa al primer punt, he de dir que estic d'acord i que no m'agrada l' escrache que es produeix a domicilis particulars, perquè encara que és cert que qui es troba sota l'amenaça d'un desnonament no té moltes més opcions damunt la taula, en una democràcia esta mena d'accions haurien de ser les últimes a exercitar: sempre cal buscar-ne de més pacífiques.
I no, no em val l'argument que diu que els desnonats són expulsats de sa casa amb violència perquè en un estat democràtic l'ús legítim de la violència és exclusiu de l'estat i no pot ser de cap altra manera.
Amb el que no puc estar d'acord és que les accions d' escrache poden restar suport a la PAH i a la ILP que es tramita al Congrés, perquè tot i que són mètodes discutibles, estèticament qüestionables i que cap polític més o menys seriós hi participarà o hi donarà un suport explícit, la població general ha arribat a un punt de desesperació en el qual eixa mínima quantitat de violència emprada durant l' escrache a polítics no és només perfectament assumible per qualsevol ciutadà, sinó que fins i tot és ben rebuda.
En una situació econòmica i social normalitzades, amb unes xifres d'atur suportables, sense retallades en serveis bàsics i sense congelacions de pensions i prestacions socials, l' escrache haguera merescut un rebuig molt més enèrgic del que està rebent, però què és una xicoteta dosi d'assetjament al costat de la pèrdua de poder adquisitiu que ha patit un funcionari des que començà la crisi?
Què són uns crits i algun insult aïllat al costat de les retallades en sanitat i educació del govern?
Què són quatre adhesius de color verd a la porta d'un diputat al costat dels cinc milions d'aturats que no troben feina?
En definitiva: l' escrache està mal, però és que la gent encara està pitjor.
Una de les coses que ha posat en evidència la mort de Chávez és que sembla que sóc l'única persona del món que no té una opinió formada sobre la figura d'este polític ni sobre la política veneçolana en general.
I mira que tinc opinió sobre quasi qualsevol cosa, encara que no tinga ni puta idea.
D'una part hem vist l'esquerra més ortodoxa (i pollosa) idealitzar sense cap mena de rubor ni autocrítica el paper jugat per un líder populista de caràcter expansiu i amb tics totalitaris que no ha tingut cap problema a l'hora de signar acords i deixar-se fotografiar amb els líders més sanguinaris del planeta, responsables de les dictadures més vergonyants.
I d'una altra, hem hagut d'escoltar tota mena de qualificatius per a un líder triat a les urnes una vegada darrere l'altra i que, un cop mort, serà substituït per un nou líder que, també, serà triat en unes noves eleccions democràtiques i al qual el govern espanyol ha venut material de guerra sense que li haja tremolat la mà.
Imagine que és difícil santificar o condemnar a l'infern un cos que encara està calent (o en el cas de Chávez, embalsamat) i que es necessitarà temps per saber si el chavisme ha suposat o no una millora per als ciutadans veneçolans més enllà dels hits polítics "¡Exprópiese!" o "¡Aquí huele a azufre!" que tant ens han fet riure.
L'única cosa que tinc clara a hores d'ara és que Chávez seria un polític difícilment assumible per a una democràcia europea, però en canvi per a molts és justament el que mereixien els veneçolans.
Fernández Díaz té raó: el matrimoni entre homosexuals no garanteix la pervivència de l'espècie humana, perquè, en realitat, no existeix cap relació entre el matrimoni (qualsevol tipus de matrimoni) i la supervivència de l'espècie: els humans existien abans que s'inventara el matrimoni i, amb tota seguretat, continuaran existint quan la gent deixe de casar-se.
Cap ésser humà és conseqüència directa d'un matrimoni, però en canvi tots ho som d'una fecundació (feta amb més o menys gràcia) i en això, cal reconéixer-ho, els gais que volen tindre fills tenen menys opcions que els heterosexuals.
El ministre, com deia, té raó: el matrimoni gai no contribueix a la pervivència de l'espècie.
O millor dit: contribueix tant com ho fa el matrimoni heterosexual.
El problema de les paraules de Fernández Díaz no és que no s'ajusten a la realitat i que són un insult a la intel·ligència (també la dels catòlics, que estan acostumats a pensar menys i a confiar en la providència divina i en els dogmes de fe), sinó que han estat pronunciades per un ministre del Govern d'Espanya a una ambaixada de l'Estat i tenen per objectiu qüestionar els drets civils de part de la ciutadania.
I això és intolerable: Fernández Díaz pot pensar el que vulga a sa casa i a la seua església però en l'exercici del càrrec que ocupa al Govern no pot manifestar-se contrari a l'ordenament vigent en drets civils i pretendre negar els drets econòmics i socials que se'n deriven del matrimoni als homosexuals o a aquells que no volen reproduir-se perquè la seua secta considera que el negoci jurídic que constitueix el matrimoni és una cosa exclusiva de catòlics reproductors.
D'un temps a esta part ens hem cansat de vore com cada volta que esclata un cas de corrupció el polític i el partit afectats apel·len sistemàticament a la palpada presumpció d'innocència per provar a defensar-se (o, senzillament, per guanyar temps) com si la responsabilitat penal fóra el mateix que la responsabilitat política.
La presumpció d'innocència és un principi del Dret penal espanyol que significa a efectes pràctics que la càrrega de la prova durant el procés correspon a l'acusació.
En cristià: per aconseguir una condemna penal és l'acusació qui ha de demostrar els fets que imputa a determinada persona.
D'una forma més mainstream: tothom és innocent fins que es demostre el contrari i qui acusa és qui ha de demostrar-ho.
Amb la informació que tenim fins ara, per exemple, és prou improbable que el cas dels sobresous que podrien haver cobrat membres destacats de la direcció del PP acabe en condemna penal, perquè a banda del paper que hi juga la prescripció, el delicte fiscal exigeix que la quantitat defraudada passe dels 120.000 euros.
Això significa que és possible que encara que es demostre que Rajoy, Cospedal, Rato o Acebes van cobrar del PP diners que no van declarar a Hisenda esta conducta acabe sense una reprovació penal.
I, per tant, sense una condemna ningú podrà dir que són culpables penalment.
Però l'absència de responsabilitat penal significa que no ha d'haver responsabilitat política?
Per descomptat que no: en el procés penal la publicació d'unes acusacions de corrupció per part d'un diari no serviria per condemnar ningú, però en política, almenys, mereix una explicació, que és el que molts encara estem esperant.
El problema és que la responsabilitat política està plena de zones grises que depenen de la tolerància de la societat davant determinades conductes i, sobretot, de la pròpia ètica dels polítics.
Resulta molt complicat entendre què ha passat a l'escena política catalana des del 25N, perquè mai guanyar unes eleccions havia estat tan desastrós per a un partit polític.
Estic segur que Artur Mas passà les nits immediates al diumenge electoral mirant al sostre, preguntant-se qui li manava avançar les eleccions i recordant com de bé estava amb els 62 diputats de 2010, però a dia de hui haver perdut 12 diputats sembla el més lleu dels mals que assetgen el Molt Honorable i el Govern de Catalunya.
Els múltiples casos de corrupció de Convergència, el reconeixement de finançament irregular d'Unió, la paràlisi institucional del Parlament, la comoditat en la que s'ha situat Esquerra, que senzillament veu passar les coses com si no tinguera res a dir i no haguera votat la investidura de Mas, i, sobretot i especialment, el paper que juga en tot això Duran i Lleida dibuixen un inici de legislatura horribilis a Catalunya.
Ni tan sols la qüestió nacional és capaç de tapar el desficaci que s'ha instal·lat al país: dos dies després de presentar una declaració sobiranista, CiU i ERC han hagut de renunciar a allò de l'"Estat propi" per provar a sumar-hi algú.
En eixe sentit, m'agradaria recordar que el lema de la Diada de 2012, la mateixa que motivà la convocatòria avançada de les eleccions, era "Catalunya, nou Estat d'Europa".
La setmana passada, gràcies a la suspensió cautelar del Constitucional a l'euro per recepta que imposà la Generalitat en estiu, vam tornar a vore un altre símptoma de la bogeria i el destrellat que s'ha instal·lat a Catalunya: "Un día nos dirán que es inconstitucional respirar en catalán" vomità el portaveu del Govern, Francesc Homs, sense que li tremolara la veu.
Convergència i Unió sembla decidida no només a fer baixar la cara al milió i escaig de votants que obtingué el 25N, sinó també a demostrar que, al seu costat, Pere Navarro podria passar per un estadista.
A propòsit de l'esborrany que ha preparat el ministre Wert i de les mesures que últimament han posat en marxa el Govern central i molts autonòmics, algunes ments il·luminades ens diuen que no passa res perquè un pare vulga que el seu fill estudie només en castellà a un territori que compta amb dues llengües oficials, i que no costa gens fer una escola per a tres famílies que no volen que els seus fills siguen escolaritzats en català i, per extensió, que no passa res si garantim eixa possibilitat als pares de tots els centres educatius.
O, ara, si continuem pagant l'escola privada monolingüe amb diners públics perquè ho faça.
Així, el discurs espanyolista en relació a les altres llengües de l'Estat es disfressa de llibertari quan en realitat és tot just el contrari ja que la "llibertat dels pares a triar en quina llengua s'eduquen els seus fills a l'escola" no existeix, de la mateixa manera que no existeix la 'llibertat del pares a triar si els seus fills aprenen o no a resoldre equacions de segon grau".
El sistema educatiu d'un territori amb una pluralitat de llengües ha de garantir que tots els estudiants siguen capaços de dominar totes les llengües oficials en acabar els seus estudis i per aconseguir eixe propòsit el sistema pot primar una llengua sobre l'altra si una de les dos juga en inferioritat de condicions.
A Espanya existeixen diferents models lingüístics a l'educació, i uns funcionen millor que els altres, però tots continuen garantint que milers d'estudiants acaben els seus estudis sense tindre un coneixement suficient d'una de les dos llengües oficials.
Però, curiosament, esta llengua mai és el castellà.
Quan un pare es nega a que el seu fill aprenga euskera a Portugalete, gallec a Pontevedra o valencià a Torrent no està exercint la seua llibertat, sinó que està prenent una decisió que contravé el futur i els interessos del seu fill, assegurant-se que no serà capaç de dominar una llengua que necessitarà, per exemple, si vol treballar a l'administració o, senzillament, si vol entendre i parlar amb normalitat amb els seus veïns que sí que la parlen.
En contra del que es podria pensar, no sóc l'únic de la meua família que practica un gust per la mort amb components clínics cada dia més evidents, perquè si tinc un espill on mirar-me és la iaia.
Des que faltà el iaio, en 1993, la iaia manté el dol i assegura que ho farà mentre visca, per la qual cosa la seua roba ha de ser negra.
Si alguna vegada ma mare li ha regalat una jaqueta o qualsevol peça de roba amb els botons, posem per exemple, grisos, la iaia en compra de negres i els canvia.
Així, si tenim en compte que la iaia no passa del metre i mig d'alçada i que vist sempre de negre absolut hi ha dies en els quals em recorda més una panderola que no pas una persona humana.
Quan enviduà va passar gairebé un any sense eixir al carrer i la resta de la família ens encarregàvem de fer-li la compra i dels altres quefers quotidians.
Quan, finalment, va decidir tornar a posar un peu al carrer ho féu només per assistir a missa, especialment si era de difunt, independentment de quina fóra la relació real que mantenia amb el finat, perquè qualsevol excusa era bona per passar la vesprada vetllant un mort.
Este xic treballà un any en la sega de l'arròs del camp de Sollana de la meua cosina Marianeta.
Al principi, i com feia una miqueta de llàstima, de tant en tant la portava en cotxe al tanatori amb la promesa de la iaia de fer-ho curt i de no sobreactuar davant els familiars del mort, però sempre m'enganyava i acabava per muntar una escena perfectament estudiada: li feia una ullada al cadàver, s'apropava a la vídua i deia enmig d'un oceà de llàgrimes de cocodril "L'han deixat tan bé que sembla que encara estiga viu" perquè segons la iaia no hi ha res que reconforte més quan has de fer front a la mort d'un membre de la família que saber que els diners de la funerària han estat ben invertits.
La majoria de les vegades jo optava per quedar-me a la porta de l'habitació on s'exposa el taüt i on els familiars reben les visites però vaig deixar de fer-ho i vaig decidir esperar-la al cotxe perquè una vegada la iaia s'apropà al vidre aparador que mantenia el cadàver refrigerat i em cridà: "Fill, arrima't a vore'l, que no fa por!".
Quan em vaig refer de l'estupor que em causà la intervenció de la iaia, vaig desitjar amb totes les forces canviar la meua situació per la del cadàver refrigerat.
De tant en tant, però, la història era més graciosa, com la setmana passada:
- No em despentines, que esta vesprada tinc un mort -m'advertí mentre jugava amb ella.
Era un home de Paiporta que anava per les cases venent herba per a les cabretes i els conills.
- I com vol que me'n recorde d'un tio que venia herba per les cases fa quaranta anys si jo n'he fet només trenta?
El resultat de les eleccions del 21O és fàcil de resumir: al País Basc la irrupció de Bildu amb 21 escons s'ha emportat per davant EB i ha fet que tota la resta de partits perdera representació (PNB -3, PSE -9, PP -3), tret d'UPyD, que amb menys del 2% del vot manté un diputat per Àlaba.
A Galícia el resum és encara més senzill: el PP de Feijóo amplia la majoria absoluta, abaixen PSdG i BNG i entra amb força Alternativa Galega de Esquerda.
Però del que més s'ha parlat des de diumenge, com és lògic, és de la desfeta socialista a tots dos territoris: a Galícia perden més de deu punts percentuals respecte a 2009 i es deixen 7 escons; i a Euskadi, no arriben al 20% del vot (en 2009 van obtindre el 30,7%), queden per darrere de Bildu a les tres províncies i perden 9 diputats.
En resum: dels 150 diputats en joc (75 per cada territori) els socialistes n'han aconseguit 18 a Galícia i 16 a Euskadi, de forma que ni sumats servirien per governar amb majoria absoluta un dels dos parlaments, i si comparem estes dades amb les de 2009 veiem com en tres anys han perdut 16 diputats.
Ha quedat palés que el problema del socialisme espanyol postZP no és que només aconsegueix governs autonòmics quan il·legalitza formacions polítiques, quan pacta amb l'esquerra assaltadora de supermercats o quan la dreta es presenta dividida i és incapaç de posar-se d'acord, sinó que ha decidit acontentar-se amb això i celebrar-ho com si fóra una victòria.
Este socialisme pusil·lànime i regalat encara confia en allò de l' alternança natural del bipartidisme i no se n'adona que s'ha convertit en un element inútil per a representar l'esquerra i per disputar el poder a la dreta i, el que és pitjor de tot, tampoc és conscient que el votant progressista cada dia està més decidit a donar-los l'esquena i a apostar per noves formacions "a l'esquerra del PSOE".
Els pobres resultats de Patxi López i de Pachi Vázquez han ensorrat encara més l'ànim socialista, però m'agradaria recordar-los que encara no ho hem vist tot: el 25-N li arriba el torn a Pere-Patxi Navarro i al PSC.
Però és sense dubte l'actual ministre d'Educació qui sembla decidit a fer que fins i tot els ciutadans de Zamora es declaren a favor de la independència de Catalunya, perquè no hi ha setmana en la qual no amolle alguna subnormalitat al respecte.
A Wert podem agrair-li, però, que almenys no se n'ix del seu ministeri i que totes les propostes que llança estan lligades amb l'Educació: reduir competències autonòmiques en la matèria, assegurar que el creixement de l'independentisme està lligat amb el sentit que les comunitats han donat a l'educació, subvencionar escoles privades que ensenyen en espanyol a Catalunya o assegurar en seu parlamentària que l'interés del Govern és espanyolitzar l'alumnat català.
No ens hauria de sorprendre que un polític conservador madrileny es pronuncie en eixos termes, perquè el seu públic no es troba precisament a Girona, però no deixa d'estar plantejat molt malament.
M'explique: per a la dreta la bel·ligerància contra el nacionalisme perifèric dóna rèdits a Espanya (almenys a l' Espanya que no té mar ) i tot i que estos exabruptes tenen més a vore amb maniobres de distracció que amb una altra cosa, insistir-hi és un error de càlcul electoral important.
Amb poc més d'un mes de diferència, Galícia, Euskadi i Catalunya celebraran eleccions i si a Euskadi i a Catalunya les expectatives més optimistes del PP passen per mantindre's com a quarta força política, a Galícia existeix la possibilitat ben real que el PP es quede sense la majoria absoluta necessària per fer-se amb la Xunta.
Hi ha qui ha oblidat que estos tres territoris, talment com Andalusia i Astúries, tenen eixida a la mar, i que el PP podria sumar cinc derrotes electorals catastròfiques en menys d'un any. |
El divendres 4 de maig del 2012 Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia, presentava a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) els comptes de l'any anterior, fora de termini i...
Gairebé el 10% dels 300.000 afectats per la venda d'instruments híbrids (participacions preferents i deute subordinat) de Bankia ja han demanat un arbitratge per exigir que l'entitat els retorni els diners...
La previsió del primer trimestre es va complir.
El Col·legi d'Economistes va estimar que l'Íbex tancaria el març al voltant dels 7.900 punts i al final l'índex selectiu va acabar el primer trimestre en els...
Els clients de les antigues caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu han valorat millor la marca BBVA que la d'Unnim.
Amb aquest examen n'hi ha hagut prou per suprimir l'efímer nom de la fusió de les entitats...
L'exclusió progressiva de medicaments del finançament de la Seguretat Social amb la immediata competència dels genèrics ha redoblat l'interès d'Almirall per créixer a l'estranger.
Els dipòsits a la clientela de CatalunyaCaixa es van mantenir en 43.000 milions l'any passat, mentre que els crèdits bruts es van situar en 44.266 milions, amb una reducció del 23% sobre el 2011, bàsicament...
El sector bancari rus vol instal·lar-se al mercat espanyol per gestionar les hipoteques que els seus clients formalitzen amb la compra d'immobles, sobretot a les zones costaneres.
CatalunyaCaixa preveu generar resultats positius, "si bé moderats", aquest mateix any, segons un comunicat emès ahir.
L'entitat defensa que la millora del marge d'interessos del primer trimestre -que es va...
Amb la dimissió d'Alfredo Sáenz, anunciada ahir, acaba una de les carreres professionals més influents, intenses i llargues en la formació dels dos principals bancs sistèmics espanyols: el BBVA primer i el... |
Hem quedat amb Albert Sánchez Piñol a la plaça de la Virreina de la vila de Gràcia de Barcelona.
Arriba a l'hora en punt amb aquell aire una mica desmanegat que li és propi, i ens asseiem en un bar a l'aire lliure a prendre uns cafès i una aigua.
Per Sant Jordi, la traducció al català de Victus.
Els que han esperat que sortís traduïda?
I en català, el primer tiratge de vint-i-cinc mil ja ha fet curt.
Ha intervingut en la traducció?
He deixat via lliure a Xavier Pàmies, que ha fet una feina molt bona.
Sóc de l'opinió que els traductors s'han de fer seus els textos. |
El passat 15 d'agost els Castellers de la Vila de Gràcia vam participar en el Seguici d'Autoritats del matí, seguidament vam realitzar un p4 d'ofrena a la Misa de Festa Major i després vam participar al Cercavila de Colles de Cultura de Gràcia fins a la Pl de la Vila.
Durant la Cercavila els CVG vam realitzar: dos p4, p4 d'entrada a Plaça i 3d6. |
L'Escola Municipal de Música de Lleida ha programat dos concerts de les orquestres de corda i vent de nivell elemental a diverses escoles de primària de la ciutat.
Les primeres audicions tindran lloc el proper dilluns dia 14 de març i dijous dia 17 de març a l'Escola Príncep de Viana i a l'Escola Sagrada Família de Lleida respectivament.
L'objectiu d'aquesta iniciativa és fer arribar el treball de les orquestres a la ciutadania, potenciant la sensibilitat musical i cultural entre els més petits |
En el Plenari celebrat aquest divendres a l'Ajuntament de Tarragona, el gruix del debat s'ha centrat en les mocions, ja que la majoria de punts eren de tràmit.
Així, per unanimitat de tots els grups municipals s'ha aprovat una moció presentada per CiU per tal de proposar que la quantia mínima a destinar per l'Administració de l'Estat a la remodelació del Mercat Central sigui de 8 milions d'euros.
Prèvia trobada amb tots els portaveus, la moció s'ha transaccionat tot modificant els dos darrers acords, per tant la moció expressa que en el marc del conveni que existeix entre el consistori i el Ministeri de la Vivenda en relació als 8 milions d'euros que ha d'atorgar l'Estat per les obres, es proposarà que els representants a les Corts generals de tots els grups municipals presentin esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat de 2011 per a que quedin recollides les plurianualitats des de l'any vinent així com el compromís de defensar en els propers exercicis les partides corresponents fins assolir la xifra total.
La portaveu de CiU, Victòria Forns, ha destacat que la unanimitat en el projecte ha existit sempre al consistori, rebatent l'argumentació del tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, qui havia posat de relleu que avui per fi havia existit, tot subratllant que ara cal que aquesta unanimitat es tradueixi en les votacions de les esmenes al Congrés i al Senat.
Per la seva part, el portaveu d'ERC, Sergi de los Rios, ha destacat que s'està acabant de tancar el conveni amb Vivenda i que amb la moció calia no interferir en el procés però que servirà per certificar l'arribada dels 8 milions d'euros i peruqè el conveni plurianual es vagi complint d'exercici en exercici sot la vigilància dels seus representants al Congrés.
Alejandro Fernández, portaveu popular, ha deixar clar que tot i que la política adoptada pel seu partit és la de no presentar gaires esmenes als pressupostos, aquesta ja té una trajectòria i s'ha de recuperar.
D'altra banda, el Ple ha rebutjat la moció presentada per ERC per tal de donar suport a la consulta popular sobre la independència de Catalunya que tindrà lloc aquest diumenge i també per fer una crida a la ciutadania a la seva participació.
Amb els vots contraris de PSC i PP s'ha tombat una moció defensada per De los Rios, qui ha lamentat el resultat, sobretot pel vot negatiu del seu soci de govern socialista.
"El PSC hagués pogut fer una votació diferent per la seva trajectòria i perquè és una votació on estan obertes totes les possibilitats".
El regidor convergent, Jordi Sendra, ha explicat que el sentit del vot de CiU era positiu perquè és un acte d'enfortiment democràtic que "dóna veu tant als partidaris del sí com del no".
Aquest argument ha estat criticat pel PP, el seu portaveu ha qüestionat el seu "cinisme" i és que segons Fernández "cal saber si CiU és independentista o no".
Els populars han criticat també el fet que ERC, defensora de la Candidatura Cultural de 2016, en comptes de donar explicacions sobre el fracàs de la mateixa presentés una moció "fent campanya a les autonòmiques".
Des de les files del PSC, la seva portaveu, Begoña Floria, ha explicat que el vot en contra és perquè consideren que la consulta no té garantia democràtica i perquè el seu vot no posa en perill l'acte de diumenge.
Cal afegir, que aquest debat també ha donat peu a retrets per part dels grups.
Després de les critiques de CiU al paper que ha jugat ERC en el tema de les consultes, De los Rios ha aprofitat per retreure que durant els seus anys de govern amb el PP no van ser capaços ni de retirar la medalla de Franco.
En el torn de precs i preguntes, Sendra li ha tornat el retret tot dient que la seva energia nacionalista l'hauria de fer servir per despenjar el quadre de Felip V.
Finalment, el Ple ha aprovat per unanimitat una darrera moció defensada conjuntament per CiU i PP per tal que es pugui recuperar l'antic camí de servitud de "Les Salines" que es troba a l'entorn de la urbanització Solimar i Molnàs per tal que aquest es pugui fer servir com accés públic a la platja llarga per sota de les vies del tren.
El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Xavier Tarrés, ha explicat que el procés és complicat però que ja s'ha començat a treballar amb Adif per trobar una solució, tot i que també ha posat sobre la taula que amb l'aprovació del POUM, el problema es solucionarà amb més celeritat.
Cal destacar també que en el transcurs del Plenari s'ha donat compte de la substitució de Joan Aregio per Victòria Forns com a portaveu del grup municipal de CiU.
Forns ha agraït el seu nomenament tot assegurant que espera treballar amb la mateixa competència que ho feia el seu antecessor.
L'Alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, s'ha sumat a la felicitació.
Perquè no truqueu a la Sexta? agafeu al Follonero i us fa un programa. |
Tot i això, el Sedis condiciona aquesta possibilitat a la disponibilitat econòmica
ICG mantindrà el patrocini de l'equip a la Lliga Femenina almenys durant una temporada més
El Cadí ICG Software estudiarà la viabilitat econòmica de participar la temporada vinent en competició europea, una opció a la qual hi tindrà dret si supera la primera ronda dels 'play-off', després d'haver-se assegurat el quart lloc final a la fase regular.
En declaracions a RàdioSeu, el director esportiu del Sedis Bàsquet, Pep Ribes, ha detallat que "el cost de participar en competició europea és molt alt i l'obtenció de recursos actualment és complicada".
Ribes no descarta assolir aquest objectiu, però matisa que no és una prioritat.
En aquest sentit, Pep Ribes ha recordat que una de les claus perquè el Cadí hagi sobreviscut a l'elit, a diferència d'altres equips que han desaparescut, ha estat una gestió acurada al llarg dels anys anteriors.
Un dels factors que podria ajudar a projectar-se a Europa seria l'obtenció d'un nou espònsor o bé el reforç dels ja existents.
Sobre aquest punt, la companyia informàtica ICG Software ha assegurat que no descarta apostar perquè l'equip prengui part a la competició continental.
En declaracions a 'La Mañana', el president de la multinacional de Torrefarrera, Andreu Pi, ha garantit que ICG està satisfet amb l'acord de patrocini i que té intenció de mantenir-lo almenys durant un any més.
El quart lloc aconseguit matemàticament a dues jornades del final ja s'ha convertit en la millor classificació de la història pel Sedis Bàsquet en els deu anys en què ha estat a la màxima categoria. |
Avui hem començat la classe amb un dictat: un fragment d'una notícia sobre els propòsits del nou any.
A més, hem sentit el conte " Qüestió d'ordre " de Joan Barril i hem aprofitat per buscar adjectius aplicats a la protagonista del relat i repassar breument la flexió de gènere i nombre.
Hem classificat els verbs de la notícia segons la seva conjugació per veure'n, després, algunes irregularitats.
A més, hem fet els exercicis 22, 25 i 26 de la p.
162; transcriure fonèticament les paraules en negreta de la notícia "Propòsits per a l'any nou" i llegir les p.
Hem repassat el gènere i nombre de l' adjectiu.
Hem fet la flexió d'uns quants adjectius que apareixen al relat "Promesos" que vam llegir la classe anterior.
En aquest mateix relat, hem buscat les vocals neutres d'un paràgraf i, a partir d'aquí, n'hem repassat els usos.
Hem fet els exercicis 1 i 2 de la p.
13 del llibre petit i l'exercici 4 de la p.
Hem repassat també el concepte d' oració simple i oració composta amb els exercicis 10 i 11 de la p.
15 i, per parelles, hem escrit dues oracions de cada tipus.
Per acabar, hem fet el Joc del diccionari per aprendre a consultar el diccionari correctament.
De deures heu de fer els exercicis 8 i 9 de la p.
Si voleu saber més coses de Mercè Rodoreda, autora del relat que vam llegir la classe anterior, podeu mirar la seva auca.
Si hi voleu participar, l'única cosa que haureu de fer serà portar alguna cosa (torró, cava, bombons...) per poder fer petits lots que seran els premis tant per al quinto com per a la plena.
A classe treballarem una mica la mecànica del joc (que és molt senzilla) i com es diuen els números. |
La comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts un informe sobre multilingüisme que afirma que els pares han de tenir 'la possibilitat d'escollir la llengua oficial en què han de ser educats els seus fills en països on coexisteixen una o més llengües oficials o regionals'.El popular Luís Herrero ha impulsat una esmena en què s'adverteix de 'l'error de promoure una llengua en contra dels drets dels parlants d'una altra,a través de qualsevol forma de coacció o de discriminació que els ignori o els lesioni' |
ei malparits!!! tot hi el meu silenci durant unes setmanes, aquest no és significat de tocament de collons.
Durant aquestes setmanes previes a la cagada del tió he estat preparant-me per l'arribada de de les festes.
Nadal és ben a la vora,i el dos mil vuit a tocar, un feix de vida s'enyora, un altre, es vol oblidar, Gaudim del que encara ens restaque ningú en sap el volum, celebrem de nou la festacom teníem per costum.
Quanta raó tenia el diputat del PSC Joan Ferran quan divendres denunciava que TV3 és "de totes les televisions públiques, la més antigovernamental".
Les proves són evidents, només cal repassar el nom d'alguns programes: La nit... |
Guanyadors de la 1a BCN APPS Jam
El projectes Kiwi, d'Ignasi Delgado i Iván Fraixedes; PAYPARK, de Miquel Viladomat i Josep Olivé; i BCN demà, de Sergi Jiménez, Jakob Hans i Raúl Sánchez Molina, són els guanyadors de la primera edició d'aquesta trobada de desenvolupadors d'aplicacions mòbils.
El concurs ha reunit 24 equips en les modalitats presencial i a distància.
Els tres millors prototips de apps han rebut 1.500 € cadascú.
L'Ajuntament de Barcelona ha organitzat ahir, juntament amb Barcelona Digital, la primera BCN Apps Jam, una trobada de desenvolupadors d'apps per a mòbils on 24 equips han competit per dissenyar noves aplicacions per a dispositius mòbils que contribueixin clarament a millorar els serveis municipals de gestió de la ciutat de Barcelona.
Durant 12 hores, mig centenar de participants han ideat, dissenyat i desenvolupat un prototip d'aplicació per al mòbil amb l'objectiu de potenciar el desenvolupament del sector i oferir nous serveis a la ciutadania; focalitzant els projectes en serveis municipals i de ciutat a Barcelona en els àmbits de l'emprenedoria, el turisme, el medi ambient, la participació ciutadana o l'urbanisme.
Guanyadors de la 1a BCN Apps Jam: El projecte Kiwi, d'Ignasi Delgado i Iván Fraixedes, és el guanyador del Premi Modalitat Presencial.
Es tracta d'una app per a la gestió i avisos per a les cues d'espera.
Quan l'usuari obté el seu torn, l'aplicació registra el dispositiu per posteriorment mantenir-lo informat mitjançant notificacions sobre el temps estimat d'espera.
El Premi Modalitat a Distància ha recaigut en el projecte PAYPARK, de Miquel Viladomat i Josep Olivé.
Es tracta d'una plataforma per al pagament de zones blaves mitjançant aplicació mòbil.
Finalment, el Premi especial del Jurat s'ha entregat a BCN demà, de Sergi Jiménez, Jakob Hans i Raúl Sánchez Molina, i es tracta un canal per a que els ciutadans puguin suggerir futurs usos d'espais de la ciutat.
Aquest concurs és la primera d'una sèrie d'iniciatives que el consistori està promovent per impulsar i generar noves línies de treball en aquest sector, de cara a que Barcelona serà entre 2012-2018 la capital planetària d'aquests dispositius gràcies a la celebració cada any del congrés mundial de mòbils.
L'Ajuntament vol aprofitar la concentració a la ciutat d'empreses i iniciatives en l'àmbit de les tecnologies, de manera que ha aprovat una mesura de govern per a la 'Dinamització de la Indústria de les Aplicacions Mòbils a Barcelona'.
L'objectiu principal d'aquesta mesura és situar Barcelona com a ciutat de referència en aquest sector d'aplicacions, tant pel que fa a l'ús d'aquesta tecnologia pels ciutadans com pel desenvolupament dels serveis i productes associats. |
A Renovació tenim un bon programa per Sant Adrià i volem que el coneguis
A Renovació volem aportar una altra manera de fer política.
Les persones i els programes són importants, però també ho és la manera que l'Ajuntament es relaciona amb els ciutadans.
I les properes eleccions no només haurem de triar qui ens governarà o quin programa desplegarà, sinó, sobretot, com ho farà, i quin paper hi jugarem com a adrianencs i adrianenques.
Nosaltres creiem en un projecte nou, fresc i il·lusionador, nascut de la iniciativa ciutadana, i estem convençuts i convençudes que només la suma de tots els esforços i sensibilitats ens farà prou forts per fer possible el canvi.
Renovació neix com un projecte que aspira a les màximes quotes de democràcia pel poble, i al benestar de la seva gent.
Amb la intenció de dur a terme un projecte sense complexes, sense tabús, sense discursos tronats, tenint en compte a tothom, i sobretot, al costat del sentit comú de les coses i les persones.
Neix, per construir un projecte d'acord amb els canvis que s'estan produint a nivell econòmic, social, cultural i demogràfic.
És necessari un govern municipal adaptat al nous temps.
La situació que es viu en el govern municipal de Sant Adrià és si més no, curiosa.
L'actual Govern, es compon de 17 regidors: 15 són de PSC i 2 d'EUiA-ICV, dins el Ple, tenim també tres regidors del PP, i una única regidora de CiU.
Així doncs, ens trobem amb un equip que està governant en una bassa d'aigües molt tranquil·les.
Ens trobem amb un ajuntament en què governen quatre, on alguns d'ells ni tan sols són regidors.
Per altre costat, hi ha un munt de regidors que en realitat no tenen cap funció clara assignada, ni estan il·lusionats per un projecte de ciutat, ni per res que no sigui en molts casos prosperar dins del seu propi partit o assegurar-se un sou a final de mes.
A tot això hem de sumar-li que el nostre actual alcalde transmet la sensació de ser una persona esgotada i cada vegada més desil·lusionada, ens cal a Sant Adrià, un equip de regidors i un alcalde amb més ganes de treballar i molt més il·lusionats, aquest és l'esperit polític que cerca Renovació per Sant Adrià.
A Renovació creiem que per governar i prosperar en qualsevol àmbit cal una certa tensió, encara que sigui controlada.
El governar en aigües tant tranquil·les, és ha dir en majoria absoluta, ens condueix a l'estancament i això, a la ineficàcia.
A Renovació som conscients que les necessitats del municipi i les polítiques locals ja no són les que han regit fins ara.
Cal un nou model de municipi i de política local.
Volem impulsar polítiques per les persones, posar l'accent en la cohesió, en les polítiques socials, en el creixement sostenible, en la convivència i en la identitat municipal.
Volem vetllar per un model propi de municipi.
Un municipi adaptat al seus ciutadans, que urbanísticament cobreixi les necessitats de tots i totes i a la vegada vetlli per una identitat pròpia, un estil propi, i es preocupi per la conservació dels pocs elements històrics que encara es mantenen.
La professionalització i manca de renovació de l'estructura política del nostre ajuntament s'ha traduït en una rigidesa, burocratització i allunyament del ciutadà per part de l'administració local, una administració que precisa d'una adaptació urgent als nous temps.
Cal variar el concepte d'ajuntament des de dins, cal que tinguem un model propi i vetllem per un nou marc legal i de relació amb les altres administracions que permeti el desenvolupament de l'administració local com a ens proper a les persones i les seves necessitats.
- Renovació per Sant Adrià és un projecte que està en creixement.
El volem continuar construint entre tots els que estiguin disposats a participar més enllà de les sigles d'un partit.
- Volem fomentar el teixit social, promoure i generar dinàmiques de transparència i participació en les relacions de la ciutadania amb el govern municipal.
- Pretenem liderar un projecte que aconsegueixi aproximar la política al ciutadà aconseguint un consistori més àgil, eficaç i eficient, però a la vegada que sigui receptiu, que escolti i faciliti la participació de tots i totes.
- Tenim la intenció d'orientar i fomentar la transformació de la democràcia representativa en una democràcia participativa.
És a dir, generar un govern on tots els agents socials es sentin implicats i en tinguin corresponsabilitat en la presa de decisions per al desenvolupament de la ciutat.
- Pretenem fer pedagogia sobre la importància de prendre consciència respecte la participació ciutadana en tots els sectors d'edat, sexe i ètnia, sense prejudici de les mateixes en virtut d'un sistema inclusiu.
- Volem activar i continuar la lluita per la igualtat de gènere, també en el terreny polític, per l'accés de les dones amb garanties a la política.
Aquestes i d'altres propostes formen part del nostre programa electoral per a les eleccions municipals del 22 de maig a Sant Adrià de Besòs, un programa que t'adjuntem en l'enllaç que apareix a sota d'aquest escrit i que et proposo que et descarreguis i llegeixis atentament. |
La jutge del Tribunal Penal Internacional (TPI), Carla Del Ponte, concedeix la llibertat provisional a Biljana Plasvic, exmà dreta de Radovan Karadzic, acusada de crims contra la humanitat, crims de guerra i genocidi pel seu paper durant la guerra de Bòsnia.
Plasvic, de 71 anys, podrà viure a Sèrbia sota protecció i vigilància del govern de Belgrad fins a principis del 2002, quan se celebrarà el judici en què se l'acusa de crims de guerra.
Plasvic és autora de textos en què justificava la superioritat genètica dels serbis davant dels eslaus musulmans, però després de succeir Karadzic, va distanciar-se dels ultranacionalistes serbis, es va convertir en l'aliada occidental a la Republika Srpska i va tenir un paper molt important en els Acords de Dayton, que van posar fi a la guerra, a més d'haver estat un dels principals testimonis en el judici contra Slobodan Milosevic.
Aquest canvi de mentalitat ha fet que tant el govern de Belgrad com l'exsecretària d'Estat nord-americana, Madeleine Albright, donin suport al fet que sigui posada en llibertat mentre no arriba el judici. |
Amb aquest premi vol fer un reconeixement a totes les persones, entitats, associacions i equips que dediquen els seus esforços a l'estudi i la inve...
Amb aquest premi vol fer un reconeixement a totes les persones, entitats, associacions i equips que dediquen els seus esforços a l'estudi i la investigació en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, al temps que vol premiar els treballs d'investigació portats a terme sobre les necessitats, estudi i intervenció dirigida a l'atenció d'aquestes persones.
Els treballs d'investigació podran versar sobre qualsevol aspecte o matèria especifica referent a les persones amb discapacitat intel·lectual, que desenvolupi pautes, mètodes o coneixements eficaços per a una millora de la intervenció i de la qualitat de vida d'aquestes persones, en les diferents àrees de la persona: educació, vida adulta, salut, intervenció familiar, atenció residencial, etc. Al premi es podrà presentar qualsevol persona física de manera individual o en equips de treball així com institucions, universitats, entitats o empreses públiques o privades, que tinguin representació o seu al territori de l'estat espanyol.
Han de ser treballs originals i inèdits i no poden tenir una data de realització superior als tres anys en el moment de la convocatòria.
El termini de presentació de treballs finalitza el 30 de gener de 2006.
El primer premi consisteix en 3.000€ i la publicació del treball, el segon i tercer premi només la publicació. |
La Sexta prepara amb la productora de 'Polònia' un programa de paròdies de l'actualitat
'Con la que está cayendo' serà un 'talent show' fictici amb música, esquetxos i humor
La Sexta prepara un nou programa en què, partint d'un 'talent show' fictici, es parodiarà l'actualitat.
Produït per Minoria absoluta ( 'Polònia', 'Crackòvia') i Reset TV (productora creada per Josep Maria Mainat i Toni Cruz ), 'Con la que está cayendo' s'emetrà en horari estel·lar i inclourà humor, esquetxos i números musicals.
Hi haurà un jurat que valorarà i analitzarà el que passa al plató d'un programa en què podrà concursar des "del president del Govern" fins a "l'entrenador del Reial Madrid". |
L'Ajuntament de Mataró dóna suport als treballadors de l'ACN, Catalunya Ràdio i TV3
La CUP de Mataró va presentar una proposta de Declaració Institucional en suport als treballadors dels tres mitjans de comunicació que ha estat aprovada per la junta de portaveus de l'Ajuntament de Mataró
La CUP de Mataró informa mitjançant la seva web que "La junta portaveus de l'Ajuntament de Mataró ha aprovat una Declaració Institucional presentada per la CUP en suport als treballadors de Catalunya Ràdio, TV3 i l'ACN.
La declaració dóna suport a les reivindicacions dels treballadors i treballadores afectats pels plans de reorganització i també defensa el sistema públic de mitjans de comunicació per garantir la llibertat i pluralitat informativa.
La moció s'ha aprovat amb l'únic vot en contra de PxC."
La Proposta de Declaració Institucional que va presentar la CUP a la Junta de Portaveus en suport als Treballadors de L'ACN, Catalunya Ràdio i TV3 enumera algunes de les retallades que pateixen els treballadors d'aquests tres mitjans de comunicació i " proposa que l'Ajuntament de Mataró adopti l'acord següent: Donar suport a les reivindicacions dels treballadors i treballadores afectats pels plans de reorganització de l'Agència Catalana de Notícies, Catalunya Ràdio i TV3, com també defensar el sistema públic de mitjans de comunicació per garantir la llibertat i pluralitat informativa, tot i tenint present la necessitat de racionalitzar i prioritzar la despesa pública en uns moments en que les necessitats bàsiques de molts catalans i catalanes no estan ben cobertes i s'està retallant en polítiques de benestar social.". |
Des de l'any 2000, el SERP excava el jaciment magdalenià a l'aire lliure de Montlleó, datat en 14440 ± 80 BP i 15550 ± 140 BP i que presenta una seqüència arqueològica que correspon a ocupacions humanes del Paleolític superior (transició entre el Magdalenià inicial i mitjà).
Actualment, les intervencions arqueològiques s'estan desenvolupat en dues àrees del jaciment: el sector B, amb una superfície oberta en extensió de 40m 2, i el sector C, amb una superfície, fins al moment, de 16 m 2.
El jaciment magdalenià a l'aire lliure de Montlleó es troba sobre un petit aflorament de conglomerats d'edat Postmiocena en el lloc conegut com a Coll de Saig, a tocar de la carretera que porta de Prats a Bellver, i a uns 250 metres del riu Segre.
Fins al moment s'han localitzat i excavat les restes de diversos fogars i s'ha dut a terme la distribució espacial de les restes coordenades per a intentar establir possibles processos postdeposicionals d'alteració.
Del 26 al 29 de juny de 2012 se celebrará a Lleida el International Medieval Meeting Lleida: Consolidated Medieval Studies Research Group "Space, Power and Culture" organitzat per la Universitat de Lleida.
L'acte tindrá lloc a la seu de la Universitat de Lleida, ubicada a la ciutat medieval.
Durant la trobada, alguns dels principals medievalistes de tot el món formaran part de sis congressos que se centraran en diversos aspectos Claus de la historia medieval, historia de l'art, arqueologia, literatura i llenguatge.
Els especialistes podrán presentar els seus estudis dedicats a qualsevol temática de l'Època Medieval.
També hi haurà sessions dedicades a la difusió i gestió de la investigación, l'aplicació de noves tecnologies i la difusió del patrimoni històric.
L'objectiu de la prova que s'ha dut a terme per part dels investigadors de l'IG al subsòl tarragoní, és determinar les coordenades del túnel i, en particular, dels pous.
Degut a les característiques de la galeria (on amb prou feines hi cap dreta una persona), s'ha optat per treballar amb sensors inercials (IMU – Inertial Measurement Unit ) en comptes dels mètodes tradicionals de topografia.
Declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), el Poblat Ibèric del Cogulló es troba situat al terme municipal de Sallent sobre un turó que controla el riu Llobregat al seu pas pel Pla de Bages.
La seva estratègica posició ens permet entendre el jaciment no tan sols com a nucli de població d'un grup humà, sinó també com a centre de mercat, de relació, de protecció d'altres assentaments propers, de lloc de pas i de control territorial.
El poblat fou ocupat des de final de l'època de bronze fins al segle I aC.
Actualment es duen a terme campanyes d'excavacions anuals per a aprofundir en el seu estudi i coneixement.
L'objectiu del Fòrum Auriga és ser un punt de trobada entre les persones que treballen pel llegat grecoromà a Catalunya des de diverses perspectives i des dels diversos estaments de treball.
Els interessats en realitzar una aportació, cal que presentin abans del 30 de juny els projectes o novetats que vulguin donar a conèixer, mitjançant el comunicat que podeu obtenir mitjançant a l'adreça electrònica: [EMAIL].
Cal tenir en compte que les exposicions orals seran de 15 minuts de durada.
Al congrés hi acudirà un destacat nombre de personalitats de la comunitats científica procedents de més d'una dotzena de països.
Durant les jornades es pretén compartir, debatre i conèixer els projectes i línies d'investigació que, en matèria d'arqueologia, s'estan realitzant als diversos centres de tot el món.
Durant les obres de construcció del Parc Güell (jaciment de la Cova de Gràcia) es va descobrir un exemplar fòssil de la tortuga Testudo lunellensis i per primera vegada, investigadors de l' ICP donen a conèixer en detall la seva morfologia.
L'estudi s'ha publicat a la revista Amphibia-Reptilia, on es parla sobre la plasticitat fenotípica de les tortugues i es qüestiona la classificació de les espècies actuals.
Les restes de tortuga terrestre fòssil recuperades al Parc Güell, exactament al jaciment conegut com a Cova de Gràcia, van ser adscrites el 1903 a l'espècie Testudo lunellensis.
El nom el van posar Jaume Almera i Artur Boffil en reconeixement de les similituds entre aquests fòssils i les restes d'una tortuga que s'havien trobat poc abans al poble francès Lunel-Viel (Montpeller).
Amb el temps, però, les restes franceses s'han reconsiderat i actualment es consideren adscrites a un altre tipus de tortuga, encara sense descriure.
El jaciment de la Cova de Gràcia (Plistocè mitjà, fa uns 600.000 anys) es va descobrir i excavar a finals del segle XIX, durant les obres de construcció del Parc Güell.
Les restes de tortuga fòssil que s'hi van documentar estan dipositades en tres museus catalans: el Museu de l'ICP a Sabadell, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Museu Geològic del Seminari (Barcelona).
A l'article publicat a la revista Amphibia-Reptilia, els investigadors de l'ICP descriuen per primera vegada la morfologia d'aquesta espècie i n'identifiquen els seus trets característics, entre els quals destaquen els ossos perifèrics alts i una peculiar forma del lòbul anterior del plastró (part ventral de la closca d'una tortuga).
L'estudi identifica dins de l'exemplar trets propis d'altres espècies vives en l'actualitat: Testudo hermanni, Testudo graeca, Testudo kleinmann i i Testudo marginata.
Aquesta mescla de trets en una tortuga del Plistocè subratlla encara més la plasticitat fenotípica d'aquests organismes i reforça la idea sobre centrar les investigacions futures tant en les dades morfològiques com en les moleculars per poder entendre al complert les relacions filogenètiques entre els taxons actuals i extints.
Eines de pedra documentades durant el sondeig a la Cova de Les Borres - IPHES
Un equip de l'IPHES ( Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) va efectuar un sondeig a la zona del jaciment de les Borres, al terme municipal de La Febró (Baix Camp), on s'ha pogut posar al descobert un conjunt de materials arqueològics de finals del Plistocè i inicis de l'Holocè (d'entre fa 12.000 i 9.000 anys), amb la presència de diferents eines de pedra, la qual cosa confirmaria l'ocupació humana en aquesta localitat ja en temps prehistòrics.
A més, s'ha localitzat una fosa amb unes restes esquelètiques humanes d'una antiguitat provisional que se situaria entre els segles XVI i XVIII.
El jaciment de les Borres està situat dins del massís de Prades i a la capçalera del Riu Siurana, en un paisatge càrstic dominat per canyons d'enfonsament elaborats sobre les roques triàsiques calcaries.
En aquest entorn hi ha tres grans cingles sorgits per l'encaixament del riu Siurana dins d'escarpaments de més de 40 metres.
En el cingle de baix, i a 15 m sobre la llera del riu, hi ha l'abric o cova de les Borres.
Al mig d'aquesta balma es va dur a terme el sondeig i on s'han recuperat nombroses roques de sílex tallades ( gratadors, burins, puntes de dors per elaborar fletxes) i altres materials com ceràmica.
El treball va ser codirigit pels arqueòlegs del centre Josep Vallverdú i Maria Soto, els quals, a part de documentar el conjunt material de pedra, van registrar unitats estratigràfiques estrictament paleolítiques a la zona intervinguda.
I és que en altres zones de la superfície excavada hi ha materials paleolítics barrejats amb d'altres procedents de cronologies més recents (neolític-modern).
En el transcurs de la mateixa campanya, es va portar també a terme un treball de neteja parcial del jaciment, amb la qual cosa s'han pogut observar les dimensions del mateix, constatant que la cova de les Borres té una gran extensió, fet que permet organitzar campanyes arqueològiques futures en zones ben preservades i més estratificades que les documentades fins ara.
La intervenció a la cova de les Borres s'emmarca dins el programa marc "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona" del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.
L'Ajuntament de La Febró hi ha donat suport així com ha ajudat el personal del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet.
Científics de la Universitat de Chicago actualitzen els estudis dels esquelets de peixos fossilitzats per aportar nova informació sobre l'evolució.
S'ha descobert que els peixos amb esquelet òssi primitiu podrien ser els avantpassats comuns entre els humans i la resta d'éssers vius dotats de columna vertebral.
L'estudi va ser realitzat pel professor de biologia i organismes de la Universitat de Chicago Michael Coates i publicat a " Nature ".
L'estudi es va iniciar amb l'anàlisi del recobriment òssi del cervell pertanyent a un peix fòssil de 290 milions d'anys (Paleozoic).
El peix fòssil es tracta d'un Acanthodes bronni, sobre el qual es van efectuar estudis dels sistemes respiratori, circulatori i sensorial, concloent que aquest animal comparteix llinatge amb els humans, vertebrats en general i els taurons.
Coates ressalta que són els peixos òssis els que s'assemblen als taurons i no a l'inversa.
Després de realizar els estudis pertinents, els científics poden corroborar l'existència de dues línies evolutives clares: la del grup dels gnathostomos (que vol dir "boca amb mandíbula") que inclou tota mena d'espècies vives de vertebrats –des de peixos, taurons, aus, rèptils, mamífers i humans- i el grup dels cartilaginosos, exlusivament d'animals marins amb estructura tova.
El que aquest estudi sembla aportar és la idea que els sers humans van separar-se del segon grup més tard del que es pensaba fins a avui.
A més, l'estudi proporciona una nova visió sobre l'anatomia i l'aparença comunes entre els sers humans, les mantes i els taurons, just abans de la separació de les dues cadenes evolutives fa més de 420 milions d'anys.
El grup de recerca de l'Àrea de Socialització de l'IPHES (Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) organitza una conferència sobre les cinc fites que han determinat l'evolució humana, a càrrec de Lluís Batista, el dimarts 19 de juny de 2012, a les 21:30h a la Sala dels Arcs del Castell de Maldà (l'Urgell).
La conferència, sota el títol "5 fites a l'evolució humana: De l'arbre a l'art. Un recorregut d'entre fa 9 milions i 10.000 anys" i a càrrec de Lluís Batista (arqueòleg i responsable de l'Àrea de Socialització) tractarà el llarg procés evolutiu dels humans donant importància a les cinc fites o moments crucials de dita evolució: l'aparició del bipedisme, la creació d'eines, el control del foc, l'autoconsciència i el símbol o l'inici del llenguatge abstracte.
Són avenços que han marcat una diferència qualitativa entre l'abans i el després i que han possibilitat el desenvolupament de la nostra espècie, l' Homo sapiens.
Tot plegat serveix de fil argumental per explicar el Paleolític d'una manera didàctica i entenedora. |
En una informació publicada per El País s'explicava que el vicepresident de la Comunitat de Madrid i el seu successor temporal Ignacio González i la seva dona havien viatjat a Sud-àfrica en companyia de l'empresari Enrique Sánchez.
González va negar que l'empresari li hagués regalat el viatge i va assegurar que mai li havia "adjudicat res" a Sánchez.
Com va descobrir 'Público', el Canal d'Isabel II, que presideix González, va adjudicar el 2006 un contracte de 33,4 milions d'euros a Segurisa, companyia de seguretat de la que el principal accionista és Sánchez.
El gener del 2009, quan els assumptes d'espionatge al PP de Madrid centraven l'actualitat política nacional, 'Público' va tenir accés a un dossier de 69 pàgines sobre l'increment patrimonial i les adjudicacions sospitoses d'Ignacio González.
Aquest dossier va arribar a la cúpula del PP nacional, però Rajoy va decidir no investigar-ho.
En el document, redactat a finals del 2006 o principis del 2007, es xifrava en 1,8 milions el patrimoni de González i de la seva esposa.
Al dossier de 69 pàgines sobre les activitats del número dos d'Aguirre s'explicaven amb gran detall les adjudicacions sospechosas realitzades per organismes públics presidits o controlats per Ignacio González.
Entre elles un camp de golf al districte madrileny de Chamberí, l'explotació del qual la va quedar una empresa del soci del germà del vicepresident.
Al dossier també es parlava de l'adjudicació de les televisions digitals i de la plaça de toros de les Vendes.
Els negocis del germà i del cunyat -05/02/2009
El Canal d'Isabel II va adjudicar el 2006 l'explotació del camp de golf de Chamberí a l'empresa Tecnoconcret, l'amo era soci del germà (Pablo González) i del cunyat (José Juan Caballero) d'Ignacio González.
Aquest va ocultar als consellers del Canal seus vincles familiars amb l'adjudicatària.
Com va revelar 'Público', basant-se en documents del Registre Mercantil, el germà i el cunyat de González es van convertir el 2008 en accionistes majoritaris de Tecnoconcret.
Les subcontractes també queden a casa -06/02/2009
El vicepresident no només va adjudicar el camp de golf de Chamberí al soci del seu germà i del seu cunyat.
Les obres d'aquest camp també van ser realitzades per empreses vinculades a la seva família, mitjançant subcontractes rebudes d'ACS.
I el cunyat de González va ser un dels promotors del projecte.
De tot això va quedar constància en un vídeo promocional d'una de les empreses beneficiades, Only Golf Planning and Design.
El vídeo va ser després manipulat, per eliminar el nom del cunyat.
Convertir-se en soci de la família del vicepresident González és tot un encert.
Així es dedueix almenys de l'evolució d'ingressos de Tecnoconcret, l'empresa del soci (José Antonio Clemente) del germà i del cunyat del vicepresident.
El 2005, l'empresa va facturar 95.336 euros.
El 2006, any en què Clemente es va associar amb la família González, la xifra de negoci es va disparar fins a 1,4 milions d'euros.
I el 2007 va superar els 1,7 milions.
És a dir, en dos anys, els ingressos van créixer un 1.686%.
Onze preguntes per aclarir sospites -25/02/2009
Davant les informacions que vinculaven González amb adjudicacions sospitoses, el número dos d'Aguirre va decidir comparèixer davant l'Assemblea de Madrid, controlada amb majoria absoluta pel PP.
Aquest diari va publicar una llista amb les 11 principals incògnites que havia aclarir el vicepresident, entre elles el motiu pel qual va adjudicar l'explotació del camp de golf a un soci del seu germà i la raó per la qual va ocultar aquesta relació a la resta de consellers del Canal d'Isabel II.
El vicepresident oculta les dades rellevants -26/02/2009
En les quatre hores de compareixença davant l'Assemblea, González va evitar explicar per què va beneficiar des del seu càrrec com a president del Canal d'Isabel II a empreses vinculades amb familiars seus.
Tampoc va oferir informació rellevant sobre el viatge a Sud-àfrica amb un empresari a qui va donar concessions.
Un viatge els bitllets González assegura que va pagar en metàl · lic, tot i que el cost aproximat era de 8.000 euros.
Com té tants diners en efectiu un funcionari?
El misteri d'un cop de pilota a Arganda -08/03/2009
En un documentat anàlisi, Ignacio Escolar ha revelat que la cúpula del PP nacional havia advertit el 2004 a la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, que s'estava tramant un pelotazo urbanístic al municipi d'Arganda.
I que, segons va explicar l'alcalde d'aquesta localitat, també del PP, era Ignacio González qui dirigia aquesta operació.
Escolar acabava el seu escrit amb una pregunta que segueix sense resposta: "Si Esperanza Aguirre ho sabia, ¿per quina raó no va fer res per evitar-ho?".
Més que un professor de pàdel -16/03/2009
'Público' va revelar que la societat de capital risc de la Comunitat havia injectat 1,3 milions d'euros a l'empresa Ingesport, l'abril de 2006.
La principal particularitat d'Ingesport és que hi treballava un senyor anomenat Carlos Martín, que era professor de pàdel del número dos d'Aguirre.
Carlos Martín, 'Charly' o 'Carleto' per als amics, aviat va passar de professor de pàdel a aconseguidor d'adjudicacions públiques, treball per al qual va utilitzar els seus contactes polítics.
Aquest diari va tenir accés a diversos correus que havien intercanviat el professor de pàdel de González, Carlos Martín, i el president de Ingesport.
En aquests correus quedava clar que Ignacio González li va prometre al seu monitor esportiu una cita amb el llavors alcalde de Pozuelo, Jesús Sepúlveda, per parlar de l'adjudicació d'un poliesportiu.
En un altre correu, Martín es va queixar que s'havien quedat sense concessió per no "haver deixat anar" el que havia de deixar anar.
El número dos d'Aguirre es va reunir al seu despatx oficial amb el president de Ingesport, l'empresa on treballava el seu professor de pàdel, per plantejar-li que es presentés al concurs d'adjudicació del camp de golf de Chamberí.
Ingesport no es va presentar finalment i el professor de pàdel de González va protestar amargament el president de Ingesport.
Al final, ja saben, l'adjudicació se la va quedar el soci del germà i del cunyat del vicepresident. |
Montoro confirma una línia de l ́ICO per a les autonomies
Adverteix que el govern espanyol intervindrà les comunitats que no compleixin l'objectiu de dèficit
ACN El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha confirmat finalment aquest dimarts la creació d'una nova línia de l'ICO destinada al pagament pendent dels proveïdors per part de les comunitats autònomes.
Ho ha dit després de la reunió del Consell de Política Fiscal, que ha durat gairebé quatre hores, i on s'han acordat una sèrie de mesures per donar liquiditat a les autonomies.
Montoro també ha advertit que la Llei d'estabilitat pressupostària inclourà, a més d'un sostre de despesa per a totes les administracions, sancions per a les comunitats que no compleixin els objectius de dèficit i que poden arribar a la intervenció.
Montoro ha anunciat la creació d'aquesta línia de l'ICO però ha deixat els detalls per a més endavant, tot i que ha deixat clar que aquests recursos serviran perquè les comunitats autònomes paguin els proveïdors, seguint el model de la línia que ja existeix per aquest efecte dirigida als ajuntaments.
El que caldrà fer primer, per tant, és saber la magnitud del deute que tenen les comunitats respecte als proveïdors.
Aquesta línia anirà condicionada al compliment per part de les autonomies dels objectius de dèficit amb plans de sanejament que seran examinats pel Ministeri d'Hisenda.
Montoro ha destacat la importància d'aquesta mesura perquè millorarà la capacitat financera de les pimes i dels autònoms.
El ministre ha explicat que aquesta mesura s'emmarca en un conjunt de procediments "excepcionals" per donar liquiditat a les comunitats, entre les quals ha citat d'altres, com duplicar el termini perquè les comunitats abonin a l'Estat les liquidacions negatives de l'any 2008 i 2009, però també l'avançament per part del govern espanyol de la liquidació positiva de l'exercici 2010 que les comunitats havien de cobrar el proper juliol.
Això suposarà una injecció de 6.000 MEUR, però també s'haurien de sumar 2.000 milions més en concepte de "fons addicionals" corresponents al 2010 i que l'Estat no va pagar i deu a les administracions autonòmiques.
En total, 8.000 milions d'aportació de l'Estat.
Amb aquestes mesures, Montoro ha volgut demostrar que el govern espanyol és corresponsable de la situació de les comunitats.
"Davant del que feia l'anterior govern de dir que aquí hi ha una administració central que quadra per la seva banda i la resta ja ho veurem, el nou govern, el que hem assumit des del minut u és la tasca constitucional de coordinar la política econòmica del nostre país", ha argumentat.
"Aquí hi ha un govern que respon i que respondrà, però l'altra part també respondrà", ha afegit per alertar que l'Estat pot arribar a intervenir les comunitats que no compleixin amb els objectius de dèficit que inclourà la futura Llei d'estabilitat pressupostària, que fixarà un sostre de despesa per a totes les administracions.
Aquesta intervenció, ha aclarit, significaria tutelar un pla de sanejament en la línia del que ja succeeix a la UE.
Montoro s'ha felicitat per l'elevat grau d'acord de tots els consellers pel que fa a les mesures impulsades pel govern espanyol, incloent la Llei d'estabilitat pressupostària que s'està preparant.
"Hem arribat a un compromís d'Estat", ha resumit el ministre, que ha afegit que la intenció és llençar un missatge als mercats que passa per un compromís de l'estat espanyol de les autonomies amb la cultura de l'estabilitat pressupostària.
El titular d'Hisenda ha defensat el model d'estat d'autonomies i ha assegurat que no és motiu de "malbaratament" de recursos ni d'increment incessant de despesa.
No hi ha aval de l'Estat per al refinançament de les comunitats
Altres mesures que s'adoptaran es refereixen a les autoritzacions de l'endeutament.
Pel que fa a l'autorització en matèria de refinançament, calien dues autoritzacions i es farà en una sola però en dues fases.
El que de moment no es posarà en marxa és l'aval de l'Estat perquè les comunitats es puguin refinançar, tal i com demanava Catalunya.
Montoro ha confirmat que no s'ha aprovat aquesta mesura, però que se la guarda per més endavant si cal.
Ha demanat esperar a veure com funciona el paquet d'iniciatives acordat aquest dimarts per després analitzar si calen de noves. |
Ros destaca que les eines per decidir el futur són "la democràcia i el pacte" LLEIDA, 11 Ene.
(EUROPA PRESS) - El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha destacat aquest dissabte a la Seu Vella de Lleida durant la inauguració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió, que mentre "les armes d'aleshores van ser les baionetes i els fusells, les d'ara són la democràcia, els vots i la mobilització".
(EUROPA PRESS) - La defensa de l'extorero José Ortega Cano ha formalitzat davant del Jutjat penal número sis de Sevilla una petició d'indult, amb destí al Ministeri de Justícia i Interior, pel que fa a la condemna de dos anys i mig de presó que pesa sobre ell com causant de l'accident de trànsit ocorregut el maig del 2011 a Castilloblanco de los Arroyos i saldat amb la mort de Carlos Parra, segons han informat a Europa Press fonts del cas.
Més de 130 efectius participen en l'operació Atalanta de la UE i una fragata lidera la missió de l'OTAN en el golf d'Aden DJIBOUTI, 22 Dic.
(De l'enviada especial d'EUROPA PRESS, Ana Moreno) - El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha felicitat aquest diumenge des de Djibouti en el seu propi nom i en el del Rei als militars espanyols que participen en les operacions de la UE i l'OTAN de lluita contra la pirateria a l'oceà Índic.
Diu ara que la pregunta és "molt millor" que la que proposava ERC perquè és fruit del consens BARCELONA, 14 Dic.
(EUROPA PRESS) - El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha advertit aquest dissabte al Govern de Mariano Rajoy, al PP i al PSOE que les "amenaces" de vetar la consulta no acovardeixen els partidaris del procés sobiranista a Catalunya, sinó que esdevenen una "fàbrica d'independentistes".
La delegació institucional serà presidida per Mas i Trias BARCELONA, 24 Sep.
(EUROPA PRESS) - El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, els cinc regidors d'ICV-EUiA i el portaveu d'UpB, Joan Laporta (DC), no acudiran aquest dimarts a la tradicional missa de La Mercè: Martí i els ecosocialistes per reivindicar la laïcitat del consistori, i Laporta per motius d'agenda.
Els cinc regidors d'ICV-EUiA tampoc aniran aquest any BARCELONA, 23 Sep.
(EUROPA PRESS) - El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, s'absentarà per primera vegada de la missa de La Mercè d'aquest dimarts, i ha demanat que la litúrgia rebi el mateix tracte, pel que fa a presència d'autoritats, que se li dispensa a les jornades de castellers o la cavalcada: "Qualsevol altra cosa minimitza el caràcter laic del consistori".
(EUROPA PRESS) - Human Rights Watch (HRW) ha denunciat l'execució sumària d'un mínim de 248 persones a mans de les forces del règim de Bashar Al Assad a dues localitats costaneres el mes de maig passat, segons un informe que el grup en defensa dels drets humans ha publicat aquest divendres.
(EUROPA PRESS) - La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, ha expressat aquest dijous en nom de l'executiu la "més enèrgica condemna" per l'atac ultradretà que es va produir a la seu de la Generalitat a Madrid amb motiu de la Diada, en què han estat agredits alguns assistents com el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre.
Guindos confia en millorar els pronòstics d'atur i tancar l'any per sota del 27% LONDRES, 4 Sep.
(EUROPA PRESS) - L'economia espanyola mostrarà el pròxim any els fruits de les polítiques aplicades pel Govern, que confia que el creixement del producte interior brut (PIB) sigui fins i tot "lleugerament superior" al 0,5% previst en les actuals previsions oficials per a 2014, segons ha indicat el ministre espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guidos, en una entrevista concedida a 'Financial Times'.
(EUROPA PRESS) - L'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) ha decidit desmarcar-se del recurs que el PSOE interposarà aquest divendres davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei Antidesnonaments al no comptar amb el suport de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), tot i considerar que la normativa promoguda pel Govern popular és "una estafa". |
Entrades amb l'etiqueta 'costums'
Per celebrar el final del curs, i per anar fent boca de totes les celebracions nadalenques, aquí teniu una de les nadales més populars en versió karaoke.
Podeu cantar-la tots sols, amb amics, amb la família...
Amb l'inici d'aquest mes es dóna el tret de sortida a tot un seguit d'actes per celebrar les festes de Nadal.
A l'Hospitalet hi ha programades nombroses i diverses activitats per a tots els públics: mostra pessebrista, cantates de Nadal, recollida de joguines i d'aliments, tallers infantils, cinema, lectura...
Ens en volem fer ressò perquè pugueu planificar la vostra agenda i participar-hi.
Entre tots, el Nadal serà solidari, proper i, sobretot, tradicional.
Consulteu aquí totes aquestes activitats.
També volem recordar-vos que ja ha començat la fira nadalenca més popular: la Fira de Santa Llúcia, als voltants de la Catedral de Barcelona.
Si no la coneixeu, no us la podeu perdre!
Aquesta setmana, des del blog Parlem català, encetem la secció L'Hospitalet a la fresca.
Durant quatre setmanes us volem proposar força activitats que s'organitzen a l'Hospitalet durant l'estiu.
Festes Majors, festivals, tallers, cursos, exposicions... ompliran l'agenda d'aquest estiu per fer més suportables i refrescants les tardes i les nits de calor a la ciutat.
Per tant, cada setmana estigueu ben atents a les nostres propostes!
Aquesta primera setmana us convidem a passejar pel barri de la Florida, ja que és la Festa Major, del 4 al 7 de juliol.
Teniu un programa extens de propostes al vostre abast per a tots els gustos.
Us proposem el concurs de Scrabble que tindrà lloc divendres, 5 de juliol, a les 17.30 h, al Centre Municipal la Florida-Ana Díaz Rico.
Hi haurà un obsequi per a tots els participants.
A més, el carrer de la Primavera i la plaça de la Llibertat de la Florida s'ompliran d'activitats de tots tipus i per a totes les edats: concurs de tapes, mostra de danses, degustació de productes, màgia, concurs de dibuix, nits de concerts, actuacions musicals, botifarrada popular, trobada de gegants i capgrossos, trobada de colles sardanistes, teatre, correfoc pel barri, un sopar multicultural... i un llarg etcètera.
Com a novetat, dissabte 6 de juliol, a l'avinguda Miraflores, les Botigues al carrer i Florida de tapes es convertiran en un gran aparador de comerç i de la gastronomia del barri.
Ja han acabat els cursos i la canalla comença les vacances.
A més, a partir del 21 de juny comença l'estiu, aquest any amb no gaire bon temps...
I durant la nit del 23 de juny se celebra la revetlla de Sant Joan arreu dels Països Catalans: és una de les nits més curtes de l'any a causa de la proximitat del solstici d'estiu.
Tot i la relació de la festivitat de Sant Joan amb la religió catòlica, l'origen d'aquesta celebració està relacionat amb costums pagans en honor al solstici d'estiu i el culte al Sol.
Petards, focs artificials, fonts de colors, fogueres i revetlles populars són els protagonistes de la Nit de Sant Joan.
L'altre ingredient de la festa és la coca de Sant Joan, que pot ser de fruita confitada, de pinyons, farcida amb crema, de llardons..., sempre acompanyada d'un bon cava o moscatell.
Podeu comprar-la a qualsevols fleca o pastisseria, però també podeu provar de fer-la vosaltres mateixos: aquí en teniu una recepta.
Cap a mitjan segle XX, es va iniciar una altra tradició: durant la nit del dia 22 de juny s'encén una foguera al cim de la muntanya del Canigó.
D'aquesta foguera surt la flama que ha d'encendre les fogueres d'arreu del país.
La flama del Canigó recorre pobles i ciutats gràcies a persones que van fent relleus i la van transportant.
Còrdova es troba a Andalusia, Espanya, situada a prop del Guadalquivir i al peu de la Sierra Morena.
És la tercera ciutat andalusa amb més població.
El pont romà, la Mesquita de Còrdova i l'Alcazar
Té un casc antic on podem contemplar edificacions amb elements arquitectònics de l'època romana i del Califat de Còrdova, a l'època musulmana.
La ciutat té un clima mediterrani continentalitzat, amb influències atlàntiques.
Els hiverns són suaus, amb algunes gelades, i els estius molt calorosos, amb les temperatures més altes d'Europa, que sobrepassen en moltes ocasions els 40°C.
Còrdova té el segon casc històric més gran d'Europa i l'espai urbà més gran del món declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, on es troben gran part dels edificis històrics de la ciutat.
Sobresurt de tot el conjunt, l'edifici més important i símbol de la ciutat, la Mesquita de Còrdova i actual catedral, al costat del magnífic Pont Romà.
Als afores, a 8 quilòmetres de Còrdova, hi ha les ruïnes de Medina Azahara (Madinat al-Zahra), ciutat construïda pels àrabs que va ser durant un temps la seu del Califat.
En la gastronomia hi ha grans signes d'influència musulmana com l'ús de les espècies (orenga, menta, estragó) o la utilització d'aliments introduïts pels àrabs, com l'arròs, l'espinac, l'albergínia o la taronja amarga.
Com a plats típics de la gastronomia cordovesa podem ressaltar el salmorejo, els flamenquíns, la cua de bou, el xai a la mel o les carxofes a la montillana.
La Rocío i els seus amics a la festa de les Creus de Maig
Pel que fa a les seves festes tradicionals, cal destacar el Maig cordovès, el mes més important d'aquesta ciutat.
A principis de maig se celebren les Creus de Maig, festa en què als principals carrers i places de Còrdova es col·loquen creus d'uns tres metres totalment decorades de flors i envoltades de belles plantes i un decorat tradicional que reflecteix la bellesa de la zona.
Durant la segona i tercera setmana de maig se celebra el Festival i Concurs Popular dels Patis en el qual els participants obren, de manera gratuïta, els seus patis perquè puguin ser visitats.
La Rocío i una amiga, vestides d'andaluses.
També a partir de la segona setmana se celebra la festa de la La Cata.
Tots els cellers cordovesos es reuneixen al maig de Còrdova per oferir els seus millors vins.
Els vins de la Denominació d'Origen Montilla-Moriles són els protagonistes d'aquesta festa cordovesa.
El blanc Pedro Ximénez, per exemple, es fa a Aguilar de la Frontera, el poble d'origen d'una de nosaltres, la Rocío.
I per acabar, a finals de maig se celebra la Fira de la Mare de Déu de la Salut, com a cloenda del maig cordovès.
Durant tots aquest dies els carrer s'omplen de gent que pot admirar els espectacles flamencs mentre gaudeixen de la gastronomia de la ciutat.
El tió és una tradició molt arrelada a Catalunya que consisteix en un tronc que es porta a casa per Nadal.
Se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i se l'alimenta diàriament fins al dia que se'l fa cagar, que és per la vigília de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar.
Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales en un altre espai de la casa.
Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants.
Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba; o es pixa a terra.
Si encara no teniu tió, us el podeu fabricar vosaltres mateixos, ja que és diferent a cada casa i, si no, podeu fer un volt per la Fira de Santa Llúcia a veure si en trobeu un que us agradi.
La Fira de Santa Llúcia se situa al davant de la Catedral de Barcelona del 25 de novembre al 23 de desembre.
Si voleu tenir-ne més informació, cliqueu a sobre de la imatge.
Quan vaig arribar a Catalunya no treballava i vaig decidir obrir una escola de balls peruans per a nens i joves.
Després vaig crear una companyia de dansa que es diu Perú: ritmos y costumbres, que està formada per ballarins de 14 a 37 anys.
D'aquesta manera difonem les danses del Perú com la Marinera Norteña, els festejos, el hvalylash i els tenderos, que són els balls de la costa, la muntanya i la selva del Perú.
També hem participat en diferents festivals internacionals a Europa, on hem tingut l'oportunitat de compartir escenari amb els esbarts de Rubí, Malgrat de Mar, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, entre d'altres, que promouen les danses tradicionals catalanes.
A més a més, tenim un ballet infantil on participen nens de 2 a 13 anys.
Durant tot l'any assagem tres cops per setmana: dimarts i dijous de 19.30 a 22 a la Parròquia de Sant Enric, a Can Vidalet, i dissabte de 17 a 20 al Centre Cívic La Casa Groga.
El Perú, com molts ja sabeu, és a Sud-amèrica i les seves costes són banyades per l'Oceà Pacífic, d'aquí ve la seva gran riquesa pesquera.
En els seus inicis la cultura peruana va ser autòctona, després es va produir la fusió amb altres cultures de diferents parts del continent i del món, com la d'Espanya.
És per aquest motiu que el Perú és un país multilingüe i pluricultural, barreja de races i creences.
És també un país de tradicions i costums.
Per posar-ne un exemple, al mes d'octubre es va celebrar la festivitat religiosa del Senyor dels Miracles.
Aquí a l'Hospitalet, a l'Església de Sant Enric d Ossó, vaig poder trobar una rèplica de la imatge del Senyor dels Miracles i vaig saber que el diumenge 29 s'anava a realitzar una petita processó per alguns carrers de Can Vidalet.
Imatge del Senyor dels Miracles
El recorregut se sol adornar amb globus, flors i garlandes de color blanc i morat, i en alguns llocs el terra es cobreix amb pètals de flors.
A més de la presència de sahumadoras, cantoras i carregadors que acompanyen al Crist bru en el seu recorregut per alguns carrers, hi assisteixen molts devots amb els seus hàbits morats.
Mentre la processó avança solen haver-hi ofrenes de flors i danses de les diferents regions del Perú, tondero, marinera, huayno, etc.
També durant aquest mes és molt típic menjar els torrons de mel, els picarones i els anticuchos; assaborir una deliciosa mazamorra morata i beure un emoliente calent, beguda tradicional feta sobre la base de diferents tipus d'herbes medicinals amb una mica de llimona i mel.
El Perú és un lloc al món que té de tot una mica.
Estic segura que us agradaria molt conèixer-lo.
L'Equador és un país situat al nord-oest d'Amèrica del Sud que està solcat de nord a sud per una secció volcànica de la serralada dels Andes.
Té una extensió de 256.370 km2 i una població de més de 14 milions de persones.
És un país amb una gran riquesa natural.
La diversitat de les seves quatre regions ha donat lloc a milers d'espècies de flora i fauna: hi ha al voltant de 1.640 classes d'ocells, les espècies de papallones voregen les 4.500, els rèptils les 345, els amfibis les 358 i els mamífers les 258, entre d'altres.
No en va, l'Equador està considerat com un dels 17 països on està concentrada la major part de la biodiversitat del planeta.
Tot i ser un país petit, la gastronomia equatoriana és bastant variada.
Alguns dels plats populars amb peix són: la sopa marinera, ceviches de peix, corviches, pastes, cassoles, estofat de peix amb maní, encocado, etc. Un plat típic de la costa es diu ceba de peix.
També s'hi sol menjar carn de vaca, porc, xai, cabra i pollastre.
Alguns plats es combinen amb verdures com el sec de boc o el sec de gallina, que són trossos de carn, tipus estofat, servida amb arròs.
L'Equador es defineix per ser un país molt agradable i ple de fauna tropical en totes les seves províncies, com per exemple la ciutat de Guayaquil.
Coneguda a Amèrica com "la perla del Pacífic", Guayaquil té un port molt gran on surten cada dia exportacions de molts productes i fruites de la ciutat per a tot el món.
També Quito, la capital de l'Equador és una ciutat molt coneguda per les seves cultures indígenes.
Hi ha mercats per tota la ciutat on pots veure i comprar els vestits tradicionals de la ciutat.
També pots anar on es troba la meitat de tot el món, un lloc visitat per molts turistes, pel fet que la ciutat de Quito es troba exactament a la meitat de tot el món.
I s i vols gaudir d'una aventura a la selva equatoriana has de visitar l'Orient; així és com es diu la regió de la selva on pots trobar tot tipus d'animals exòtics.
Per acabar, les illes Galápagos són també molt conegudes per les seves famoses tortugues gegants i els seus lleons marins que es troben per totes les illes.
Anar a l'Equador per turisme és molt agradable, no som un país gaire conegut turísticament però els que ens visiten s'emporten un bon record dels nostres llocs, paisatges i ciutats. |
Tendre poema que em va captivar fins al punt de desitjar tornar-lo a llegir mesos despres sense tenir-lo a preferits però si en la memòria.
Ara si, per fi, està entre el meu recull de poemes, per gaudir-ne sempre que vulgui.
M'han encantat aquests haikus cíclics, que podrien llegir-se infinitament, una vegada i una altra, una vegada per cada fulla que pintà el teu germà.
Potser és intencionat, no ho sé, però m'ho he imaginat així: ell pintant, i tu veient papallones a la punta dels seus dits, que se posen sobre la branca i se converteixen en papallones.
Qui sap, potser vist així puc pensar que no hi ha prou fulles a l'ametler.
És un plaer i un agraïment quan un mestre dels haikus se fixa en els teus, moltes gràcies.
Segur que estaria orgullós d'aquesta obra conjunta que emmarca tant be la complicitat que devíeu tenir-vos.
Haikus molt especial, emotiu, desprèn una gran sensibilitat.
M'ha agradat particularment perquè té continuïtat, cada estrofa surt suaument de d'anterior, (cosa que no he vist amb gaires Haikus que surten una mica deslligats) Me l'agafaré com a referent per aprendre'n.
M'ha agradat molt llegir-te.... i paisà, amb els mots "fulla", "papallona", "branca"!!!
Un retorn als orígens de la festa japonesa, al temps que una mostra de la nostra essència mediterrània.
¿Retornem als nostres amb MAR, OLIVERA, GARROFER?
El meu és la prosa i el dibuix.)
el haikú que acompanya l'imatge.
Em maravella aquesta capacitat per descriure, de forma tant breu, una imatge tant intensa.
Per cert, tenia raó el teu germà quan anava pintant fulla darrera fulla.
Els trobo bonics i ben aconseguits aquests haikús.
Massa sovint se n'escriuen (o fins i tot n'escrivim) sense la mètrica o la temàtica que els defineixen.
Ja sé que són convencions, però de tant en tant les convencions ens serveixen per identificar clarament el que fem.
Per cert, tinc una foto semblant a la teva, però des de l'altre cantó del monument... i sense l'"okupa" que per mala sort queda centrat en la imatge!
Veig que has agafat gust pels haikus i la veritat és que et surten rodons.
I en aquest cas més que mai, perquè a més tots tres s'articulen de forma cicular, les imatges s'entrunyellen i configuren aquest tot perfectgament ensamblat.
Una abraçada....bé aquest joc d'imatges encadenades amb la tendresa i la fragilitat com a fons, de la papallona i la fulla que és ben verda, que ens fa veure que és un vers ple de vida, no és una fulla seca que es troba a la vora del camí que donaria tristor sinó una fulla que s'assembla a una papallona plena de vida encara que senzilla, però malgrat tot vida.
És una bella fotografia un haiku molt bo.
Sóc el Francesc Arnau i Chinchilla, un poeta autodidacte que el 24 d'Octubre del 2.006, va publicar per primera vegada a RC.
Des d'aleshores he publicat gairebé 150 relats (sobretot poemes), he participat als diferents Reptes, així com als Concursos organitzats al web.
També vaig assistir-hi a la Megatrobada de Premià de Dalt, amb motiu del lliurament dels Poemes Il·lustrats, on vaig tenir el plaer de conéixer a alguns dels relataires.
Enguany, al mes de Febrer vaig assistir-hi a la GIGACALÇOTROBADA '09, on vam coincidir un munt de relataires (uns que ja coneixia i uns altres de nous) al voltant d'unes cebes grillades que ens guisaren al restaurant "El Nou Glop" de Barcelona.
També he participat als llibres col·lectius "Contes de fantasmes" i "Relats per a llegir amb una sola mà", publicats per bubok.
Finalment, el passat mes d'Agost a les Festes Patronals del meu poble es va fer la "II Nit dels Palmitos Blancs", on es va representar l'adaptació teatral d'algunes de les meues "Històries de Beniatrol", sota el títol de "Nit de brúfols", a càrrec del Grup de Teatre "Godayla", i també es va fer un recital de poemes meus amb acompanyament de música de corda.
Actualment estic enllestint el llibre que el Regidor de Cultura del meu poble es va comprometre a publicar-me per la primavera de l'any vinent, i que sota el títol de "L'espill de l'orb", recollirà una antologia de la meua Poesia...
Hi ha una frase que defineix la meua relació amb tots els companys i les companyes de RC:
"Vosaltres m'heu fet mudar de pell..."
Vaig néixer el 10 de Novembre de 1.953 a Godella, un poble de la Comarca de l'Horta del País Valencià.
Considere Vicent Andrés Estellés el meu veritable mestre, malgrat no haver-lo conegut personalment, doncs, fou al llegir el seu "Llibre de meravelles" quan em vaig sentir trasbalsat per aquest món de la Poesia.
Ell va néixer a Burjassot, un poble veí del meu, i això encara em va encoratjar més...
També haig de dir que, com sóc autodidacte, les meues influències són molt nombroses, i van augmentant cada dia.
Per això no vull esmentar cap autor més.
Tanmateix, seria un sacrilegi si no fes cap referència a l'Immortal Ausiàs March, el més gran poeta en la nostra llengua que han parit mares.
Foto: Amb els meus fills Núria i Guillem, els dos millors poemes que he fet fins ara, en un viatge virtual a Roma, un dels llocs que espere visitar aviat.
(Juny del 2.008) Muntatge de Photoshop: -Leti Garcia- |
L'agència de qualificació crediticia Fitch Ratings ha confirmat aquest divendres el rating 'BBB-' amb perspectiva estable de Catalunya, segons ha informat l'agència en un comunicat.
També ha confirmat la mateixa qualificació per a Castella-la Manxa i la de 'BBB' amb perspectiva 'negativa' de la comunitat de Madrid.
En el cas de Catalunya i Castella La-Manxa, Fitch ha explicat que la seva rating respon al seu criteri que l a nota de les regions espanyoles no podrà ser més d'un graó inferior al del sobirà, en el cas d'Espanya 'BBB' amb perspectiva 'estable', donat el suport que el Govern central prestaria a les autonomies en cas de necessitat.
A Espanya, aquest suport està basat en una sèrie de factors que milloren la liquiditat i redueixen la probabilitat de fallida d'una autonomia.
Entre ells, esmenta la recent llei d'estabilitat pressupostària, la prioritat absoluta al servei del deute recollit en l'article 135 de la Constitució i l'existència del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic).
Tant per a Catalunya com para Castella La-Manxa, l'agència considera que les seves mètriques crediticies són més febles del que indica la seva rating, pel que sense aquest suport estaria situat en la categoria denominada de 'bono basura' a causa del seu dèficit per compte corrent des de 2008 i, en el cas de la comunitat manxega, a la seva elevada càrrega de deute.
Fitch assumeix en tots dos casos que el mecanisme de liquiditat del Govern central es perllongarà més enllà de 2014 en el cas que les condicions de finançament segueixin sent complicades.
Així mateix, confia que, malgrat les tensions polítiques a Catalunya entre els governs central i català, l'Executiu de Mariano Rajoy seguirà recolzant a la comunitat autònoma en cas que així ho necessiti. |
Ho presentarà el 8 de febrer a l'Auditori dins del XIX Festival Barnasants BARCELONA, 26 Dic.
(EUROPA PRESS) - El músic català Eduard Iniesta acaba de publicar el seu sisè disc en solitari, 'Escampa la boira', en què el títol, lletres i música transmeten un missatge "serè, positiu i d'esperança".
(EUROPA PRESS) - La despesa dels turistes estrangers fins al mes de novembre a Catalunya ha augmentat un 13,5% respecte al mateix període del 2012, amb 13.401 milions d'euros, segons les xifres proporcionades aquest dijous per l'enquesta de despesa turística Egatur, elaborada pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.
(EUROPA PRESS) - El Jutjat d'Instrucció número 1 de Madrid ha prohibit a cinc dels 14 detinguts per la protesta de 'Envolta el Congrés' del passat 14 de desembre apropar-se a 500 metres de la seu del Congrés dels Diputats, segons es desprèn de la sentència judicial datada a 20 de desembre.
(EUROPA PRESS) - Catalunya ha rebut 14,8 milions de turistes estrangers fins al novembre, un 7,4% més que el mateix període de l'any anterior i que suposa el 25,8% del total de l'Estat, segons l'Enquesta de Moviments Turístics a les Fronteres (Frontur) difosa aquest dilluns pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme
(EUROPA PRESS) - Espanya ha rebut gairebé 57,6 milions de turistes estrangers els onze primers mesos de l'any, fet que suposa un augment del 5% respecte del mateix període de l'any anterior, segons l'Enquesta de Moviments Turístics a les Fronteres (Frontur) difosa aquest dilluns pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.
(EUROPA PRESS) - Un mínim d'onze persones han perdut la vida i n'hi ha desenes més ferides per un accident d'autobús ocorregut aquesta matinada a la carretera Régis Bittencourt al municipi de Sao Lourenço da Serra, a les afores de Sao Paulo.
L'autobús havia sortit de Curitiba el dissabte a la nit amb gairebé 50 persones a bord i es dirigia a Rio de Janeiro, però va sortir de la calçada i va quedar bolcat en un barranc entorn de les 2.00 de la matinada, segons informa el diari 'Folha de Sao Paulo' a la seva edició digital citant fonts de la Policia.
(EUROPA PRESS) - Els Mossos d'Esquadra han detingut un home italià de 29 anys i un altre senegalès de 53, els dos veïns de Figueres (Girona) per presumptament haver habilitat una granja per al cultiu de marihuana a Capmany, a la comarca de l'Empordà (Girona).
(EUROPA PRESS) - El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida preveu una mitjana d'ocupació turística del voltant del 80% durant les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis a les zones del Pirineu lleidatà de l'àrea d'influència de les estacions d'esquí.
Segons un comunicat del Patronat, la millor ocupació es produirà del 26 de desembre, festa de Sant Esteve, fins al dimecres 1 de gener, amb percentatges pròxims al 90% i plena ocupació en els establiments situats a peu de pistes.
(EUROPA PRESS) - El grup farmacèutic italià Angelini ha comprat la seu de la Conselleria d'Economia i Coneixement de la Generalitat per 23,2 milions d'euros, han explicat a Europa Press fonts coneixedores de l'operació.
Segons han detallat, la d'aquest divendres ha estat la segona subhasta per l'edifici, després que el Govern no aconseguís vendre'l en un primer moment per 29,8 milions, tal com havia previst.
(EUROPA PRESS) - La Regió Policial Metropolitana Sud dels Mossos d'Esquadra ha desenvolupat durant els últims mesos una campanya informativa entre els estudiants de secundària del Baix Llobregat per difondre missatges de prevenció de cara a la celebració de macrofestes durant les festes de Nadal i Cap d'Any. |
Avui dia de retorn a Barcelona després de les vacances d'agost.
El dia no ha donat per escriure res.
Tampoc és que hi haguessin gaires notícies dels àmbits habituals.
Imagino que demà tot començaran a aparèixer.
Amb tot tinc alguns temes pendents per comentar que requereixen la lectura acurada de la documentació i sense impressora em resultava incòmode. |
Castelldefels (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han tancat cautelarment dos dels prostíbuls més importants de Catalunya com són el Riviera i Saratoga de l'autovia de Castelldefels per ordre del jutjat de Gavà que és qui s'encarrega del cas.
Segons els Mossos, s'han obert diligències el cas, que està sota secret de sumari.
Aquesta és la primera vegada que un jutge ordena el tancament cautelar dels dos clubs.
En els últims anys s'havien dut a terme en els dos prostíbuls diverses operacions policials que havien acabat amb la detenció de prostitutes d'origen estranger que estaven en situació irregular a Catalunya. |
Diu: El primer enemic que té l'avanç de la ciència poden ser els mateixos científics.
Al llarg del segle passat, desenes d'investigadors finalment premiats amb el Nobel van veure com els seus primers treballs van ser rebutjats per les revistes científiques.
Pitjor encara, algunes de les seves idees eren tan innovadores que, encara que van aconseguir ser publicades en una publicació de tercera, la comunitat científica les va envoltar d'un pesat silenci.
Tots els que ens dediquem a la ciència sabem que nosaltres mateixos a vegades critiquem articles que després es demostren cert.
Amb tot cal criticar que molts grups de centífics són tan conservadors i tan poc capaços d'acceptar la novetat que són un fre al desenvolupament científics.
Deixo de banda el lobbisme d'alguns. |
Posts Tagged 'Materials i tècniques artístiques'
(Català) Sovint coneixem el pergamí per les fonts medievals o per la informació que ens en proporcionen articles estrangers, generalment de conservadors que s'han interessat pel tema.
En aquest article, basat en l'experiència d'un dels pocs pergaminers que queden avui en dia, volem aportar la terminologia i la tradició pròpies de les nostres contrades, a més de comparar el procés antic i l'actual de la fabricació del pergamí, informació que creiem útil per al conservador de document gràfic.
Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de Lleida (UdL) i diplomat en Conservació i Restauració de Document Gràfic per l'ESCRBCC.
Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Lleida (UdL) i diplomada en Conservació i Restauració de Document Gràfic per l'ESCRBCC.
(Català) En aquest article s'exposen els resultats de les investigacions relacionades amb els materials i processos d'elaboració de les guixeries de la capella de l'Esperit Sant de la catedral de Tudela, realitzats a partir d'un important projecte de restauració dirigit pel Servicio de Patrimonio Histórico del Gobierno de Navarra.
Diplomada en Conservació i Restauració de Pintura per l'ESCRBCC.
(Català) A partir de la pintura moderna de la col·lecció permanent i de les reserves del Museu Nacional d'Art de Catalunya, s'han pogut resseguir indicis i proves dels orígens del comerç dels materials artístics, tant dels que pertanyen a la circumscripció catalana com d'altres relacionats amb els territoris veïns.
La identificació de materials com la tela, el bastidor i la preparació és útil per caracteritzar, datar, atribuir i, en definitiva, conèixer a fons les obres que formen part del nostre patrimoni cultural per tal de conservar-les. |
A la meua neboda, anant amb la seua amiga extremenya de l'Arc de Trionf a la Plaça Urquinaona, després d'una parada pel semàfor, senten que el cotxe fa "algo" estrany.
Surten i veuen que algú ha fet dos talls amb una navalla a la roda d'endarrere.
Un moret s'els hi acosta en moto, i els hi diu que allí aprop hi ha un lloc on arreglen les rodes.
L'amiga extremenya l'hi diu a ma neboda ¿I EL TEU BOLSO?
Troben la porta oberta i el bolso ja no hi és!
¡Quants mòbils no donaría jo per poder tindre la teua joventut!
Apa! guapa, després del disgust, tindràs un móbil MILLOR!
Vaig treballar molts anys al departament comercial de telefonía mòbil de Movistar, si has guardat la capsa, mira el IMEI es una série de 20 dígits que están a una banda de la capsa, si el tens trucas al teu operador, vull dir orange, movistar, vodafone, el que sigui, i els dius aquesta numeració, aixó farà que es destruexi el software intern del mòbil i ningú el pugui fer servir, al menys qui te l ́hagi robat es fotarà i no el podrà fer servir.
Un consell per a tots els que teniu mòbil i no teniu la capsa: premeu en el vostre terminal * #(asterisc, coxinet, 06 coxinet+ la tecla de trucada) i us apareixerà el imei.
Apunteu-vos aquest número i guardeu-lo bé, i si malauradament us roben el mòbil almenys ningú el podrà fer servir.
o bé de fet no me'l van robar, sinó que va deixar de funcionar...
Des de llavors que faig anar un telèfon que em permet copiar regularment la informació al PC.
Un altre opció és portar el telèfon a una botiga per ke te'ls copïin però s'ha de fer regularment... |
Després d'una setmana i mitja per astúries, el passat dimarts vaig tornar cap a la meva Catalunya.
El fet de tocar-me les boles els dijous em va permetre de gaudir d'uns brillanst moments a la tarde tot mirant el Club, doncs després de 5 anys els sopa de cabra tocaven en directe la cançó que li han dedicat al ninyin... haig de dir que és una cançó de putaaaaa mare.
El dissabte vaig sortir a fer la ruta de la birra amb el berru del Rogeret... per començar una mortiz a l'estudiantil.
Tot seguit una buti de 200 grams i una birra belga al otto syls.
Vam continuar amb una pinta de red murphy (gran cervessa però que en aquell cony de pub la tenien aigüalida FILLS DE PUTA)... el taxi ens va dur cap a la diagonal on ens vam fotre mija pinta més en un altre pub i finalment 3 ak damm.
Tot acompanyat d'una visita al buccaro on el rogeret la va mig liar -_-
El diumenge, per fí... després de molts caps de setmana sense poder menjar-ne, la meva mare va fer arròs a la casola!!!!!! oohhhhhhhhhh, ohhhhh està tant bo, tantttttttttttttttttttttttttttt!!!!! |
la realitat està més clara que l'aigüa... europa està plena de terroristes!!!son tant de fora com fills d'immigrants.
Es poden buscar mil excuses ( una mala política d'integració, racisme per part del poble, educació)... però davant d'aquests fets s'han de pendre mesures clares i reals (i que no vingin els de SOS racisme amb les seves banalitats d'escolanets!!). |
El comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, presenten 19 treballs de recerca en matèria d'immigració a Catalunya
Homs, Majó, Amorós i González en la presentació
El llibre "Recerca i Immigració II.
Convocatòria d'ajuts 2006" recull articles d'investigació sobre diversos àmbits relacionats amb la immigració, com les oficines municipals d'escolarització o les necessitats formatives dels treballadors i treballadores nouvinguts
Els articles publicats en aquest llibre corresponen a 19 treballs de recerca que van rebre finançament en la convocatòria d'ajuts ARAI per incentivar la recerca aplicada en matèria d'immigració de l'any 2006
La convocatòria de l'any 2009 s'acaba de resoldre amb un import total de 300.000 euros.
S'han concedit 19 ajuts a projectes de recerca i 28 beques per a màsters, postgraus o doctorats
El Govern està tramitant ara l'aprovació del pla de recerca i innovació (PRI) corresponent al període 2010-2013, on se seguirà donant suport a la recerca en immigració dins del focus "Cohesió social i gestió de la diversitat per crear oportunitats"
El comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Joan Majó; i el secretari per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós; han presentat avui al DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials de Barcelona el llibre Recerca i Immigració II.
Convocatòria d'ajuts 2006, corresponent al quart número de la col·lecció Ciutadania i Immigració de la Secretaria per a la Immigració.
La publicació recull els 19 articles d'investigació presentats durant la III Jornada de Recerca i Immigració, celebrada el desembre de 2008 a l'Institut d'Estudis Catalans, i realitzats per grups de recerca interdisciplinaris de la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Els estudis analitzen diferents aspectes en quatre àmbits molt relacionats amb la immigració: la contractació en origen, les necessitats formatives i les condicions de treball; els reptes i les necessitats de l'àmbit educatiu; polítiques públiques, percepció ciutadana i material d'acollida; i estratègies d'adaptació de dones i joves.
Els autors i autores aporten conclusions i propostes d'actuació per a l'Administració amb l'objectiu de millorar el disseny i l'aplicació de les polítiques públiques.
Els 19 articles que es presenten en aquest llibre corresponen als treballs de recerca que van rebre finançament en la convocatòria de l'any 2006, que va tenir un total de 44 sol·licituds.
Dels projectes de recerca subvencionats, 7 eren de l'àmbit de l'Educació, 5 de Sociologia i 2 d'Antropologia social.
També es van concedir ajuts a projectes que eren de l'àmbit de la Salut, Ciència política i de l'administració, Psicologia, Lingüística, i Economia.
Aquests 19 articles suposen un augment de 8 treballs respecte a la convocatòria d'ajuts ARAI de l'any anterior, quan se'n van finançar 11.
Hi van participar 5 universitats, una més que en la de 2005.
L'objectiu de les ajudes és que cada vegada hi hagi més grups de recerca en immigració a les nostres universitats, i que aquests grups s'internacionalitzin i treballin en xarxa, segons ha subratllat el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó.
Recerques sobre l'impacte dels fluxos migratoris i sobre les oficines municipals d'escolarització (OME)
La presentació del llibre ha comptat també amb la participació d'Oriol Homs, director de la Fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM), i Sheila González, investigadora de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB.
Ambdós han explicat els principals punts de les seves respectives recerques, incloses en aquesta publicació.
El grup de recerca d'Homs ha escrit l'article Necessitats formatives dels treballadors i treballadores immigrats en els sectors del servei domèstic, la construcció i l'hostaleria a Catalunya, que aborda l'impacte dels fluxos migratoris en l'evolució de l'ocupació a l'Estat espanyol a finals dels anys noranta i principis del segle XXI.
El treball proposa, entre altres temes, aprofitar l'actual context de crisi econòmica per promoure una requalificació de la mà d'obra, amb l'objectiu d'enfortir la competitivitat del teixit productiu.
D'altra banda, el grup de recerca de González ha elaborat el treball Les oficines municipals d'escolarització: límits i oportunitats en la distribució de l'alumnat estranger.
L'estudi indaga sobre la capacitat d'aquestes oficines en l'assoliment d'una distribució més equilibrada de l'alumnat d'origen estranger i en la prevenció i reversió dels processos de "guetització" escolar.
Entre altres qüestions, presenta propostes d'actuació respecte a les polítiques informatives i d'orientació, la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives especials, la reducció i ampliació de ràtios, i l'assignació de la "matrícula viva".
La col·lecció Ciutadania i Immigració és el resultat de la convocatòria d'ajuts a la recerca en immigració promoguda per la Secretaria per a la Immigració i la Direcció General de Recerca des de l'any 2005.
El primer volum de la col·lecció es va presentar el juliol de 2008 i va incloure 11 articles d'investigació sobre educació, associacionisme, llengua catalana i salut.
El llibre es pot adquirir a qualsevol de les llibreries de la Generalitat de Catalunya (també per Internet a través de la llibreria en línia: http://www.llibreria.gencat.cat ).
La versió íntegra es pot consultar a través de la pàgina web de la Secretaria per a la Immigració ( www.gencat.cat/dasc/immigracio ), a la secció Publicacions.
Els ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria d'immigració
Els ajuts per incentivar la recerca aplicada en matèria d'immigració (ARAI) tenen per objectiu donar suport a projectes de recerca relacionats amb l'àmbit de la immigració internacional a Catalunya (tant d'estrangers com de retornats).
La finalitat és diagnosticar i definir propostes d'intervenció política clarament identificades en aquest àmbit.
La convocatòria inclou una modalitat per a projectes de recerca i una altra per a beques a l'estudi (màsters i doctorats).
L'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha gestionat aquests ajuts des de 2005 i n'ha garantit l'excel•lència dels projectes que han estat finançats.
A partir d'ara se n'encarregarà Talència.
Aquesta línia de subvencions s'emmarca en el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya (2005-2008) i en el Pla de Ciutadania i Immigració (2005-2008) de la Generalitat.
Amb aquesta iniciativa el Govern pretén promoure polítiques públiques eficaces per afavorir la integració de les persones immigrades; impulsar una recerca científica aplicada que aporti diagnòstics i propostes d'intervenció; i contribuir a la consolidació de l'oferta acadèmica universitària per formar els professionals de la gestió de la diversitat.
El Govern està tramitant ara l'aprovació del PRI, corresponent al període 2010-2013, on es seguirà donant suport a la recerca en immigració dins del focus "Cohesió social i gestió de la diversitat per crear oportunitats".
La convocatòria de 2009 s'acaba de resoldre amb un import total de 300.000 euros, per a projectes de recerca i per a beques per a màsters, postgraus o doctorats.
19 de les sol·licituds presentades per a projectes de recerca han obtingut finançament, i s'han concedit 28 beques. |
La ciutadania s'ha fet visible, s'ha expressat.
Les mesures de limitació pressupostària que, en moltes comunitats autònomes, tot just comencen, despertaran noves alarmes i és molt possible que hi hagi mobilitzacions socials de tota mena, especialment si les conseqüències de la crisi econòmica no es frenen a temps i els col·lectius més vulnerables se senten ofegats.
La revolució, en llenguatge marxista, requereix la consciència de classe, el sentit de pertinença a un col•lectiu que se sent maltractat, injustament valorat i reconegut.
Exigeix, també, responsabilitat i un full de ruta.
Esbravar-se unes hores al carrer no canvia res, encara que indica un estat d'ànim i, fins i tot, pot fer pensar als qui prenen decisions.
Fins fa poc, els analistes socials consideraven que la ciutadania havia perdut el caràcter vindicatiu i transformador d'altres temps.
Es feia memòria del seixanta-vuit i s'exhortava a no ser indiferents.
El moviment 15M va sacsejar l'opinió pública i va mostrar, si més no en els primers moments, que la ciutadania no dorm, ni és indiferent al que passa.
Mentre una gran majoria social té les necessitats elementals resoltes, la ciutadania viu plàcidament.
Ara bé, quan les necessitats elementals no es poden cobrir i afecten un grup humà cada cop més gran, la fractura social i la confrontació esclaten.
Creiem que tenim sobirania, i estem a mercè dels mercats.
Creiem que tenim un estat del benestar vertebrat, i fa aigües per tot arreu.
El canvi que s'entrelluca no és un canvi accidental.
És un canvi de paradigma i no hi estem preparats.
Ni la ciutadania, ni els mandataris.
Prendre decisions impopulars té el seu cost, però persistir en un tipus de vida i de consum, en un miratge que no té base econòmica, ni productiva, és el camí segur cap al naufragi.
Ens calen solucions intel•ligents, múltiples sacrificis i també mandataris sensibles als col•lectius més vulnerables.
No és estrany que els ciutadans s'indignin.
L'atur i la sobrequalificació professional els afecten mortalment.
La família els fa de coixí social i gràcies a aquesta institució no hi ha la revolta social que hi podria haver, però em pregunto si el que hem vist a València és només el començament.
La solució no rau, tan sols, en la contenció policial; cal obrir possibilitats, mostrar horitzons, perquè quan no hi ha cap possibilitat, irromp la desesperació. |
Josep Maria Benet i Jornet camina embardissat en l'adaptació teatral de la cèlebre novel•la de Mercè Rodoreda La plaça del Diamant.La versió s'estrenarà a l'octubre a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb direcció de Toni Casares, qui aquest any va dirigir a la sala Petita Valentina, de Carles Soldevila.
El veterà i prolífic autor treballa per a tenir llest el text a mitjans de juliol, i s'enfronta cada dia als problemes de convertir en teatre una història literària amb una escriptura de primera línia.
Benet i Jornet no pot i no vol parlar massa del tema precisament perquè el treball no està enllestit, però exposa que l'adaptació és absolutament respectuosa amb l'esperit de l'autora, encara que feta des de la llibertat.
Quan he de canviar una paraula o moure alguna cosa penso sempre en Mercè Rodoreda, com si la tingués al costat, explica a La Vanguardia.
L'autor va assumir aquest repte per la gran admiració que sent cap a l'escriptora, a la qual va conèixer i de qui ja va realitzar una versió de Mirall trencat per a una sèrie de televisió al 2002.
L'adaptació de Benet i Jornet serà respectuosa amb la història i les accions, però, òbviament, haurà de - està fent-ho ja- retallar alguns passatges o simplement fer-los desaparèixer.
Més que una lectura costumista d'aquest drama contat com un gran monòleg, Benet i Jornet aspira a reflectir els sentiments i sofriments amb una mirada propera, però amb la sonoritat textual que exigeix qualsevol espectacle que s'estreni a la sala Gran.
Mentre, l'autor espera que la seva última obra, Soterrani, per a dos intèrprets, trobi el camí que ell desitja: una sala petita, si pot ser la Beckett.
Benet i Jornet assumeix que a partir d'ara les seves obres seran petites, en format i en nombre d'intèrprets i pensades per a espais íntims.
Més enllà de la gran importància del text, una de les qüestions fonamentals d'aquest espectacle era trobar a la Colometa dels nostres dies amb el referent de Sílvia Munt instal•lat en la memòria col•lectiva.
I, no obstant això, per al director, només havia una possibilitat: Sílvia Bel.
L'actriu, les grans qualitats de la qual podem apreciar ara en el paper de Lady Windermere que interpreta en l'obra d'Oscar Wilde que es representa en la sala Gran, és així mateix gran lectora de Mercè Rodoreda des de molt abans que li arribés aquesta proposta. |
Tanmateix, les darreres mesures del govern popular són una nova pressió sobre la vigència i la utilitat d'aquest eix ideològic.
En les darreres setmanes l'executiu espanyol ha rebaixat el salari dels directius de bancs que reben ajuts de l'estat.
Ha retallat les retribucions dels directius d'empreses públiques.
Ha incrementat la pressió fiscal en l'impost de la renda amb criteris de progressivitat.
Ha demanat per carta a la Comissió Europea i als valedors de la política d'austeritat una rebaixa en la intensitat de les mesures d'ajust.
També s'ha obert a afrontar el drama ètic i social dels desnonaments amb un codi de bones pràctiques per a les entitats financeres.
Els defensors de la vigència de l'eix ideològic esmentaran en el seu favor la reforma laboral o les retallades en el pressupost públic.
Tot i així, la pregunta es manté: per què aquestes mesures, podríem dir-ne progressistes, no les va dur a terme l'anterior govern?
Els governs necessiten insiders, coneixedors del mercat –banca d'inversió inclosa–, per redefinir i ampliar els marcs del que és possible fer encara avui en política.
Particularment, en política econòmica.
Semblaria que aquests insiders es troben de manera natural a la dreta i no pas a l'esquerra de l'espectre ideològic.
Una hipòtesi, aquesta, que posaria l'atenció en els perfils dels qui es dediquen a la política.
Segona hipòtesi: la ja coneguda pèrdua d'identitat de l'esquerra.
Una desorientació que tant serveix per justificar el no a les retallades com per culpar la crisi de les retallades.
Que tant aviat justifica la inacció política més absoluta com l'indult a un conseller delegat de la gran banca espanyola.
Això últim, per cert, en el darrer consell de ministres socialista que veurem en molts anys.
Es miri com es miri, qualsevol de les dues respostes és inquietant.
Qualsevol de les dues hipòtesis obliga l'esquerra a pensar què és avui en dia i quin és el seu missatge diferencial respecte a altres opcions ideològiques.
La crisi de l'esquerra, deia Valentí Puig fa uns dies a la seva columna d'opinió, finalment també és una crisi de les seves alternatives ideològiques.
La manca d'alternatives, al cap i a la fi, impedeix el debat d'idees. |
He vist a la pàgina de Xataca que anunciaven aquesta web que crec que val la pena compartir i utilitzar-la si ens cal i si més no saber que tenim també aquesta opció.
Lens Club és una pàgina de lloguer d'objectius.
Això si, només en tenen de les dues marques principals, però tot i això es un bon recurs a tenir en compte, per lo menys per a la majoria.
A vegades necessitem per a un determinat treball, sortida o proposta diferent, alguna òptica que no tenim i el que no farem evidentment es comprar segons quin material per utilitzar-lo esporàdicament, encara que molt sovint hem de reconèixer que ho fem.
Be doncs, amb Lens Club tenim coberta aquesta necessitat sobre una amplia gamma d'objectius, de gran angular fins a super-tele i per un preu que ve a rondar el 15% del preu real del objectiu.
En els preus que s'indiquen a la pàgina està inclós l'IVA i les despeses d'enviament i recollida. |
Els Jocs de Londres, el despertar femení, un Barça de rècord i la caiguda d'Armstrong han marcat l'exercici
En contrast amb la situació econòmica, social i política, que està tocant fons de manera irremeiable, l' any 2012 que ens deixa ha estat espectacular en l'aspecte esportiu.
Un exercici que ha tingut de tot, molt i bo, però també dolent i pitjor, marcat pels Jocs Olímpics de Londres i, a una escala més específica, per un Barça de rècord que no ha acusat el sobtat adéu de Pep Guardiola gràcies a la línia continuista encarnada pel nou hoste de la banqueta, Tito Vilanova.
La falta de mitjans, les dificultats que viuen clubs i federacions i la xacra del dopatge han castigat també el 2012.
El 'cas Lance Armstrong', desposseït dels seus set Tours de França després d'una investigació als EUA, ha estat l'episodi més negre, i el més emblemàtic. |
Sta Susanna, Galícia i Eivissa creen festivals de màgia i clown Publicat per El Punt 18/03/2007
El Festiclown de Santiago de Compostel·la, a Galícia, el Magiclown de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, i la Fira Màgica de Santa Susanna, al Maresme, van oficialitzar dijous un conveni de col·laboració entre tots tres festivals.
Tots tres impulsen el naixement de la xarxa de festivals de màgia i clown Estela, quees marca com a objectiu principal «donar projecció a les activitats comunes, coordinar i optimitzar els recursos, i fer publicitat conjunta de les diferents mostres per arribar a un major nombre de públic», segons afirmen.
El conveni, que es va signar a l'illa d'Eivissa, inicialment disposa d'una partida de 18.000 euros a repartir a parts iguals entre els tres festivals que de moment integren la xarxa.
Els diners aniran destinats principalment a coproduir la creació d'una obra de teatre de clown i màgia.
Precisament, la primera estrena conjunta de l'Estela, Xarxa de Festivals de Màgia i Clown, serà el muntatge La salud es lo primero, que representarà la companyia oficial del Festiclown de Santiago de Compostel·la, Os Sete Magníficos Máis Un.
La peça s'estrenarà a Eivissa en el marc de la trobada internacional de màgia i clown de Sant Josep de sa Talaia, que se celebra entre el 2 i el 6 de maig d'enguany, i també es podrà veure a Santa Susanna durant la Fira Màgica, que aquest any ocupa els dies 15, 16 i 17 de juny.
A Galícia, l'obra hi viatjarà posteriorment. |
Una comunitat religiosa de Connecticut va sotmetre un noi de 16 anys a un exorcisme per "curar" la seva homosexualitat i després va penjar un vídeo amb imatges dels fets al portal d'internet YouTube, segons informa avui el diari New York Post.
El vídeo mostrava un jove estès a terra que pateix convulsions i davant el qual diverses persones criden perquè un "dimoni homosexual" surti del seu cos. |
La Diputació de Barcelona organitza un cicle sobre les reformes locals estatal i catalana
Dóna suport a l'anunci d'alcaldes que acudiran al TC si l'Estat no crea un nou projecte
La Diputació de Barcelona començarà el 23 d'octubre un cicle de quatre jornades sobre les reformes locals del Govern central --el Projecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local-- i de la Generalitat --el Projecte de llei de governs locals--.
El coordinador general de la corporació provincial barcelonina, Xavier Forcadell, ha explicat aquest dimarts que seran jornades de reflexió i debat dins del cicle 'Governs locals: KM 0.
La reflexió és què pot fer ara la Diputació després de ja haver constituït una comissió sobre les reformes locals amb els cinc partits de la corporació, i on el mateix PP expressa dubtes sobre l'estatal: aquest dijous se sotmet al seu primer examen al Congrés.
La corporació ha presentat al·legacions a la catalana, i sobre l'estatal va encarregar un dictamen jurídic a l'advocat i ponent constitucional Miquel Roca, després del que no ha descartat recórrer-la davant del Tribunal Constitucional (TC) al no ajustar-se a la Constitució ni a l'Estatut.
Tot i això, la Diputació no pot presentar directament un recurs davant del Constitucional, i només li quedaria acudir al TC mitjançant un conflicte en defensa de l'autonomia local, una opció molt complexa donats els requisits: per presentar-lo es necessitaria el suport dels 947 municipis de Catalunya i buscar-los fora d'aquesta comunitat.
Davant d'això, Forcadell ha recolzat als alcaldes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (Femp) que aquest diumenge van expressar que recorreran al TC si el Govern no presenta un nou projecte de llei, iniciativa que recolliria la voluntat de la corporació barcelonina.
La Torre Agbar acollirà la jornada del 23 d'octubre 'La reforma local.
Reptes i oportunitats davant dels projectes de reforma del règim local impulsats pel Govern i la Generalitat', que obriran el president de la Diputació, Salvador Esteve, i el del Consell de Governs Locals de Catalunya, Miquel Buch --també presideix l'Associació Catalana de Municipis (ACM)--.
Tindrà intervencions de l'ideòleg de la reforma estatal, el director de l'Institut Nacional d'Administracions Públiques, Manuel Arenilla; i del de la catalana, el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat, Joan Cañada.
A més, participaran el professor de Ciència Política de la Universitat de Granada, Manuel Zafra, que ha estat director general d'Administració Local amb el Govern de Zapatero, i del lletrat més del Parlament, Antoni Bayona, autor de les quatre lleis territorials catalanes del 1987.
La clausura anirà a càrrec de Miquel Roca, i la jornada té la col·laboració de l'ACM, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), la Càtedra d'Enric Prat de la Riba d'Estudis Jurídics Locals, la Fundació Democràcia i Govern Local, el Consell de Col·legis de Secretaris Interventors i Tresorers de Catalunya, i Agbar.
Les altres jornades versaran sobre l'eficiència i visions des d'Europa, la reforma del sector públic local i l'organització territorial dels governs locals, i la Diputació planeja altres cicles fins a final del mandat, començant en febrer per la transparència i bo govern.
La Diputació té un altre projecte entre mans, la celebració del centenari de la constitució de la Mancomunitat, que ha començat a caminar el 6 d'abril del 1914 de la mà de Prat de la Riba, i que va deixar un extens llegat de carreteres i biblioteques, entre d'altres. |
Actualitzat a les 23:15 h 29/02/2012
Xavi s'entrena amb la resta de seleccionats espanyols a La Rosaleda davant 10.000 aficionats
La selecció espanyola, defensora del títol europeu, jugarà aquest dimecres un amistós a Màlaga contra la de Veneçuela.
Xavi Hernández, absent de la sessió de dilluns, ha participat en l'entrenament d'aquest dimarts davant de 10.000 aficionats a La Rosaleda, però ho ha fet al marge del presumpte onze titular previst per Vicente del Bosque.
Els blaugrana Piqué, Busquets, Iniesta i Cesc apunten a titulars contra Veneçuela.
El migcampista de Terrassa podria participar uns minuts en l'últim amistós del combinat espanyol abans que comenci la fase de preparació per a l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna.
Del Bosque no ha donat cap importància al fet que Xavi no s'entrenés i preferís fer recuperació.
Dilluns no es va entrenar, però aquest dimarts Xavi ha demostrat que els problemes al soli estan superats.
Va jugar diumenge 90 minuts en un partit exigent com el del Manzanares, contra l'Atlètic de Madrid, i ha demostrat que no queda ni rastre de la lesió que les últimes setmanes l'havia apartat de l'equip.
Si Del Bosque repeteix l'onze titular que ha posat en pràctica en l'entrenament de La Rosaleda, hi haurà 4 jugadors catalans: Piqué, Busquets, Cesc i el valencianista Jordi Alba. |
EsportCatalà.cat.- El Saragossa B serà el rival de vuitens de final de la Copa Federació del Centre d'Esports Sabadell.
L'equip aragonès, que ocupa la zona baixa del grup autonòmic de Tercera Divisió, sembla un rival, a priori, assequible.
Els vallesans, però, hauran de quallar un bon matx en l'anada per tal que el factor camp no sigui favorable al filial.
Els de Lluís Carreras, d'acord amb l'entitat saragossana, han canviat la data per al primer partit i en comptes del 6 de gener serà el dia 12 a les 18h.
La tornada, a la capital aragonesa, es jugarà el 19 del mateix mes a les 16h. |
El darrer diumenge d'octubre, el nacionalisme i l'independentisme es troben en l'Aplec del Puig, com des de fa cinquanta-quatre anys.
L'acte del PSAN, a la muntanyeta de la Patà, ha començat amb un recital de Francesc Anyó i Borja Penalba basat en poemes de Vicent Andrés Estellés, a més d'un homenatge a Guillem Agulló, assassinat fa vint anys per la ultradreta.
A l'esplanada del Monestir, en l'acte organitzat pel Bloc Nacionalista Valencià, hi han participat els principals dirigents de Compromís i també per primera vegada ERC, amb la presència de la senadora Ester Capella.
Des de les onze del matí, a l'esplanada del Mercat (al costat del Monestir de Santa Maria del Puig), hi ha hagut una fira d'artesania i espectacles familiars, amb l'Associació Valenciana de Circ, la Petita Orquestra Peiotaire i el grup Trapatroles, que oferia un espectacle sobre Vicent Andrés Estellés.
L'acte polític del Bloc ha començat al migdia amb diversos parlaments i el lliurament del BLOC d'honor, que enguany s'ha atorgat a l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol i als docents de les Illes.
Entre els assistents destacava la presència de dirigents de partits membres de l'ALE, entre els quals Esquerra Republicana de Catalunya.
Mentrestant amb el lema 'Ara, independència', el PSAN s'ha aplegat a la Muntanyeta del Castell 'per fer palès que dins de l'estat espanyol no hi ha cap futur i que la independència (conjunta amb la resta de la nació catalana) és el que pertoca i el que convé'.
En l'acte polític, hi han intervingut Guillem Agulló, pare del jove independentista assassinat el 1993; Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i i d'Enllaçats per la Llengua; Jaume Marfany, vice-president de l'Assemblea Nacional Catalana; Núria Cadenes, presidenta de Solidaritat; i Josep Guia, del comitè executiu del PSAN.
L'Aplec del Puig també ha tingut un record per a Xavier Romeu, intel·lectual destacat de l'independentisme i membre del PSAN que es morí d'un accident de trànsit el 1983, ara fa trenta anys.
Hi havia parades, activitats infantils, actuacions de dolçainers i tabalers, un dinar, i una cadena humana al voltant del cim de la Muntanyeta, que ha tancat l'acte amb el 'Cant dels maulets' de fons.
L'Aplec del Puig es desenvolupa en aquest municipi de l'Horta, considerat la porta de València, perquè s'hi va lliurar la batalla del Puig entre les forces cristianes i musulmanes, just abans de l'entrada a la ciutat del rei Jaume I el 1238.
L'Aplec és una tradició de dècades del valencianisme que el va començar a fer en la dictadura i que ha quedat glossat en la coneguda cançó del grup Al Tall 'Darrer diumenge d'octubre' |
Visita de l'alumnat de Tortosa a l'exposició 'Xeic!
Seixanta alumnes dels cursos bàsic, intermedi, suficiència i superior, que s'impartixen a l'IES Joaquín Bau de Tortosa, van visitar l'exposició "Xeic!
Paraules de l'Ebre", que acull aquest centre d'ensenyament.
Un moment de la visita a l'exposició.
Prèviament, se'ls va facilitar un tríptic amb informació referent a l'exposició, que es va treballar a les classes.
Després, van tindre l'oportunitat de conèixer-ne el contingut íntegre i plantejar els dubtes que els van sorgir.
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha produït l'exposició "Xeic!
Paraules de l'Ebre ", que recull una trentena de mots habituals de la parla dels habitants de les Terres de l'Ebre.
Les paraules d'aquesta mostra es presenten amb una fotografia que precedix l'entrada i, a continuació, s'indica la transcripció fonètica, la categoria gramatical, la definició, els derivats i l'etimologia de cada mot. |
Sis persones han resultat ferides de diversa consideració i més de 100 han estat desallotjades de les seves vivendes a causa de l' incendi que s'ha declarat aquesta nit en un edifici del municipi de Salt (Gironès), segons informen els Bombers de la Generalitat.
El foc s'ha declarat a la 1.53 hores i els efectius desplaçats al lloc han comprovat que les flames afectaven la cambra de comptadors, situada a l'entrada del bloc, que consta de cinc plantes.
El fum i la temperatura han afectat l'escala comunitària i un pis, encara que els Bombers de la Generalitat han aconseguit apagar l'incendi en poc més de mitja hora.
Un home de 39 anys ha resultat ferit greu amb cremades de tercer grau al braç i la mà, i ha hagut de ser traslladat a l'Hospital Trueta de Girona per efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que han desplaçat quatre ambulàncies.
Cinc persones més, quatre homes d'entre 37 i 55 anys, així com un menor, també han estat evacuades al mateix centre hospitalari per inhalació de fum.
A més, una menor que guardava repòs per trobar-se en procés de recuperació d'una intervenció quirúrgica ha estat traslladada a l'Hospital Santa Caterina de Salt.
Com a mesura preventiva, els Bombers han desallotjat la cinquantena de veïns de l'immoble afectat, així com 58 més dels edificis adjacents.
Poc després de les tres de la matinada, aquestes persones que resideixen als blocs annexos han pogut tornar als seus domicilis, mentre que els de l'edifici afectat han estat reallotjats per l'Ajuntament de Salt.
Un total de vuit dotacions de Bombers han participat en les tasques d'extinció de l'incendi, així com vuit patrulles dels Mossos d'Esquadra i efectius de la Policia Local, a més de tècnics del Consistori. |
Jaume Clotet Article / 26 de setembre de 2012
L'objectiu que s'ha fixat el president Artur Mas no és nou.
Amb variants, la Catalunya contemporània ja ha proclamat tres vegades l'Estat català.
La primera, la més desconeguda, va ser el 1873 quan Baldomer Lostau i altres federalistes audaços van proclamar l'Estat català dins la República espanyola.
La segona és la més coneguda i va anar a càrrec de Francesc Macià.
Aquell intent, dut a terme l'abril del 1931, no va reeixir.
El tercer intent, només tres anys més tard, va ser obra de Lluís Companys i va acabar amb ell i tot el seu govern a la presó.
Els temps han canviat; l'Espanya dels pronunciamientos s'ha acabat i l'Estat espanyol forma part d'Europa, de l'OTAN, de la moneda única i de l'Espai Schengen.
Per això la manera de proclamar un Estat català també ha canviat.
Ja no cal sortir al balcó abrandadament ni organitzar escamots per defensar el Palau de la Generalitat.
Artur Mas ho sap i Espanya també, malgrat algunes excentricitats.
Des de la caiguda del mur de Berlín i l'eclosió de nous estats sota les runes del Comunisme hi ha una via pacífica i democràtica per esdevenir un país sobirà: l'exercici del dret d'autodeterminació és avui un dret irreversible reconegut per tothom.
La propera legislatura serà la legislatura de l'exercici d'aquest dret.
Ho serà inevitablement perquè els partits que hi donen suport seran inevitablement majoria.
CiU, ERC, ICV i SI, de fet, ja tenen hores d'ara una folgada majoria absoluta i tot indica que la tornaran a tenir.
Al davant d'aquests partits sobiranistes s'hi trobaran els partits unionistes o constitucionalistes.
PSC, PP i Ciutadans no assoliran, ni de lluny, la majoria de la cambra, fet que obrirà inevitablement la porta a un referèndum d'autodeterminació.
Artur Mas és un home prudent que calcula els riscos de les seves decisions.
En conseqüència, no arrossegaria el país a una consulta si pensés que pot acabar malament.
Hi ha risc, és evident, però és mínim.
Tinc la percepció que el president nota el pes de la història sobre les espatlles i que és conscient, més que mai, que carrega una baula més de la cadena i que aquesta vegada sí que es pot trencar.
No depèn només d'ell; depèn també de tots nosaltres, tant si surt bé com si surt malament. |
El conseller de Polítiques Territorials i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha replicat les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, sobre la inversió de l'Estat espanyol a Catalunya.
Entrevistat a Els Matins de TV3, el conseller ha assegurat que "el que és escandalós és la ignorància que transmet aquesta afirmació dita tan olímpicament en el hall d'algun acte públic on deuria estar la senyora presidenta de la Comunitat de Madrid".
"És una ignorància descomunal", ha remarcat Nadal, a més de deixar clar que el pacte "és per la porta del davant, amb llum i taquígrafs, i sabut des del dia que es van aprovar els pressupostos generals de l'Estat, que per llei es deia que hi havia una bossa de 1000 milions per Catalunya i Balears, 800,13 dels quals eren per Catalunya".
Decebedor, admirat Sr.Nadal, Podría haber explicat que 6000 milions se han convertit en 4000 que l'inversió es per mes de 6 anys, Morlan dixit, via doble Vic començarà el 2015.Que Mdd el 1995 ja tenía rodalies ultramodernes.
onofre, hi han moltes formes d'ignorancia...la que es provocada per la mala fe i el papanatisme es de les pitjors per molts estudis que tinguis...espero haver aclarit el teu dubte; )
L'Aguirre, com molts espanyols saben que estem espoliats, però tergiversa amb l'objectiu d'atiar més l'odi als catalans.
Perquè sap q no som espanyols i com a tal només ens toca pagar però no cobrar.
Aguirre, que té estudis i parla idiomes és una ignorant que serà el Montilla. |
Els experts analitzen els efectes de la sentència de la UE sobre la Llei hipotecària espanyola
Poc després que s'hagi fet pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, juristes i magistrats analitzen els possibles efectes que el dictamen de la UE pot tenir sobre els consumidors.
Una de les primeres conseqüències, pel magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, serà la paralització de les execucions hipotecàries en espera de determinar si les clàusules han estat abusives en el cas dels denunciants.
El jutge de la secció 10a de la Sala Penal de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal rep l'equip de BTV amb expressió de satisfacció: "és una sentència molt important", diu, i assegura que tindrà conseqüències immediates en el sistema jurídic espanyol.
Segons Vidal, el primer efecte pràctic que tindrà la sentència de l'alt tribunal de la UE serà "la paralització d'ofici per part dels jutges de primera instància espanyols de totes les execucions hipotecàries " en espera d'analitzar si els deutors han estat víctimes de les clàusules abusives.
Vidal explica que una de les clàusules abusives que preveu el dictamen europeu és la dels interessos de demora, que s'apliquen a partir del primer mes d'impagament de la hipoteca, que, en molts casos, se situen sobre el 20%, una circumstància que es dóna segons el jutge en quasi "el 100% de les hipoteques espanyoles ", motiu pel qual considera que "la sentència és aplicable gairebé a tots els casos ".
Això, segons Santiago Vidal, no només afectarà les persones que es troben en un procediment d'execució hipotecària (en aquest cas, la UE pot obligar a recalcular tot el deute) sinó també als que paguen puntualment la hipoteca, ja que "en els propers tres o quatre mesos els bancs es veuran obligats a modificar els contractes en alguns aspectes, entre els quals hi ha aquests interessos aplicats en el retard del pagament".
El magistrat de l'Audiència de Barcelona remarca la importància d'aquesta sentència que "és vinculant per a l'Estat espanyol i significa un ordre directe a canviar la Llei hipotecària", una modificació que aquest mateix matí el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ja ha avançat que el govern central portarà a terme les reformes per adequar-se a la normativa europea.
Santiago Vidal lamenta que l 'alt tribunal europeu no parli sobre la possibilitat de la dació en pagament, però es mostra igualment satisfet amb la sentència.
També Immaculada Barral, professora de Dret Civil de la UB, creu que el dictamen de la UE obre la porta que el jutge valori la possibilitat que els deutors haguessin acceptat clàusules abusives en la signatura dels contractes hipotecaris sense tenir suficient coneixement sobre el que estaven acceptant, tal com ha passat en molts casos de participacions preferents.
Barral recorda que, fins ara, el marc legal no permetia als jutges determinar si s'havien donat casos d'abús per part de les entitats bancàries i que, a partir d'ara, podran analitzar cada cas amb detall.
Dubtes sobre la possible retroactivitat de la sentència
El magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal considera que d'alguna manera la sentència feta pública pel tribunal europeu aquest matí pot tenir algun tipus d'efecte retroactiu.
Vidal explica que aquest tipus de dictamen "no modifica procediments ja acabats o en fase d'execució" però opina que "els jutges faran tot el possible per interpretar la llei i la sentència de la manera més favorable per als afectats".
No té la mateixa opinió José María Fernández Seijo, el jutge que va presentar la qüestió prejudicial a Luxemburg perquè es valorés si la llei espanyola era abusiva.
Feijó, en una entrevista a la cadena SER, ha afirmat que "el prejudici és actual" i que "no és necessari entrar en el fals debat tècnic sobre la retroactivitat".
Seijo considera que "si com a conseqüència de la llei que arrosseguem des de fa anys s'han causat prejudicis provats, aquest dany ha de ser reparat", però en cap moment no parla clarament sobre aplicar la llei amb efectes retroactius.
El jutge coincideix amb els experts consultats que el dictamen aprovat aquest dijous és una "eina moltíssim més potent que les que hi havia fins ara" per lluitar contra els desnonaments quan aquests es produeixin de forma indiscriminada.
En l'entrevista, Fernández Seijo ha valorat la tasca de difusió dels mitjans de comunicació i, sobretot, la tasca de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la pressió exercida fins aconseguir un canvi legislatiu. |
Comença el període de votacions per l'edició d'agost del Concurs Mensual d'espaifotografic.
Teniu fins al 7 de setembre a les 12 de la nit per triar les vostres fotografies favorites i votar-les, si heu participat al concurs.
Com ja sabeu, el guanyador s'endurà com a premi una motxilla Lowepro Compu Daypack.
Com ja és habitual, el guanyador també triarà el tema del concurs del mes vinent.
Podeu emetre els vostres vots enviant un missatge en aquest fòrum, indicant el títol de la foto i els punts que li doneu.
El mes d'agost encara cueja, hi ha gent que no ha pogut presentar la fotografia, gent que no hi ha estat a temps i n'hi ha que l'ha presentat però no s'ajustava a les bases.
Per tot això hem allargat el plaç d'entrega de fotografies fins al 31 d'agost, per tal de que si sou un d'aquests, pugueu tornar a presentar-les i així hi hagi més participació.
Recordeu que aquest mes hi ha un premi molt atractiu!
Ens ha sabut molt greu haver de rebutjar fotografies que eren excel·lents però incomplien alguna de les condicions del concurs.
Cal ser estrictes en el seguiment de les bases però ens agradaria comptar amb la participació de tothom.
Si algú te problemes a l'hora de de adaptar la fotografia per tal de que compleixi les bases, pot fer...
Des d'aquesta edició comptem amb el patrocini de l'empresa Disefoto que aportarà atractius premis per dotar el Concurs Mensual Espaifotografic.
Volem expressar el nostre agraïment per la seva col·laboració.
Es la motxilla ideal per a qui vulgui dur l'ordinador portàtil, la càmera reflex, objectius i accessoris personals tot a la vegada.
Aquesta motxilla té un compartiment al darrera apte per un ordinador portàtil (fins a 17 polsades) o be documentació.
El compartiment inferior alberga la càmera reflex amb un objectiu muntat i 2 o 3 objectius segons la seva mida.
Aquest està equipat amb el sistema de protecció NoDrop Gusset que ofereix total seguretat a les òptiques.
Un tercer compartiment ens permet portar equip personal o accessoris.
A més la motxilla te una butxaca d'accés ràpid amb connexió d'auriculars per...
Les mans de la dona, de l'home, dels nens.
Les mans a la feina, a l'oci, a l'amor... les mans juntes o aïllades, les mans expressant-se en definitiva...
Tal i com ens proposa en Sirius, guanyador del concurs de juliol.
Important: procureu que les imatges compleixin les condicions establertes a les bases del concurs.
Podeu enviar les vostres fotografies al fil corresponent del fòrum, des d'ara fins el 24 d'agost que començaran les votacions
El premi està encara per concretar però serà una aportació de l'empresa DISEFOTO.
Ho anunciarem tan bon punt estigui confirmada la donació d'aquest.
Esperem que vagi pujant el nivell de participació tot i ser un mes de merescuda tranquil·litat.
Acabat el termini de votacions del concurs mensual d'Espaifotografic, el guanyador del mes de juliol amb el tema TERRA és Sirius.
Podeu veure les fotos presentades aquí i el recompte de votacions aquí.
Agraïm tots els participants la seva col·laboració i entusiasme, que es fa palès en veure la qualitat de les fotografies presentades a concurs.
Ara, no és qüestió que us adormiu als llorers: per la propera edició volem més i millors fotos.
I els que no han presentat cap, que s'animin!
Li farem arribar el llibre de premi i triarà el tema pel concurs de l'agost.
El Concurs Mensual de l'agost serà molt especial, ja que serà el primer en el que comptarem amb el patrocini de l'empresa DiseFoto, que generosament s'ha ofert a proveir-nos dels premis del Concurs Mensual.
Comença el període de votacions per l'edició de juliol del Concurs Mensual d'espaifotografic.
Teniu fins al 30 de juliol per triar les vostres fotografies favorites i votar-les, si heu participat al concurs.
Com ja sabeu, el guanyador s'endurà com a premi un exemplar del llibre Virxilio Vieitez de La Fabrica Editorial.
Continuem amb la nova edició del concurs mensual d'Espaifotografic que correspon al mes de JULIOL.
El premi pel guanyador serà un exemplar del llibre Virxilio Vieitez de La Fabrica Editorial que veieu a la imatge.
Un cop més, el guanyador també triarà el tema del concurs del mes vinent.
Iniciem doncs el concurs del mes de juliol amb el tema: TERRA.
Podeu penjar les vostres fotos al fil obert al fòrum.
Teniu de termini fins el dia 24.
Continuem amb la bona acollida al concurs que per a molts és la porta d'entrada a EspaiFotografic. |
L'escola s'ubicarà a la finca Manso Roqueta a Can Roqueta, una masia situada en una finca de 25.000 metres quadrats
ACN Argentona acollirà, a partir del setembre del 2012, l'escola privada British School of Catalunya.
Aquest serà el primer col·legi que el St George's School Group obre a Catalunya.
Amb escoles a Almeria, Sevilla, Màlaga i Madrid, el British School of Catalunya d'Argentona segueix el currículum britànic, de manera que els alumnes podran cursar els seus estudis universitaris a qualsevol universitat pública o privada tant d'aquí com del Renge Unit.
El Col·legi realitza els exàmens a través de les Universitat de Cambridge i de la Universitat de Londres.
El British School of Catalunya, que segons explica té com a objectiu enriquir l'oferta educativa de qualitat a les comarques del Maresme i Vallès Oriental, té com a llengua vehicular l'anglès, tot i que també imparteix el català i el castellà i l'alemany i el francès com a llengües opcionals.
A Argentona, l'escola s'ubicarà a la finca Manso Roqueta a Can Roqueta, una masia situada en una finca de 25.000 metres quadrats, amb un ampli jardí, que serà reformada per acollir les instal·lacions escolars. |
Joan Tardà, en una imatge d'arxiu
Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés, lamenta que la Generalitat no hagi "mogut peça" per a que s'anul·li la sentència contra l'expresident de la Generalitat, Lluís Companys, i ha recordat a José Montilla que "ara l'afusellarien a ell".
En un article publicat al seu bloc, coincidint amb la commemoració aquest 26 de gener de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, Tardà afirma que "el Govern de la Generalitat encara no ha mogut peça sobre allò que se li exigeix, és a dir que reclami com a institució, perquè Lluís Companys fou mort per ser el President de Catalunya, a l'administració espanyola l'anul·lació de la sentència.
Repetim-ho: d'acord amb la Resolució aprovada pel Parlament".
"Per dignitat institucional i per raons procedimentals.
És evident que si s'aconsegueix l'anul·lació de la sentència de Lluís Companys, l'Estat haurà d'actuar d'igual manera respecte a la resta de causes.
Milers de causes, ergo caldrà legislar en aquest sentit per raó de la impossibilitat logística d'actuar cas per cas.
L'administració espanyola sap prou bé que no li convé que la Generalitat de Catalunya faci aquest pas i per això pressiona i pressiona perquè el President Montilla no actuï en conseqüència.
Cal recordar-li, doncs, al nostre President, que avui, l'afusellat seria ell.
No per dir-se Montilla ni per ser del Baix Llobregat, sinó per ser el president de Catalunya", afegeix.
"El retard o l'escassa voluntat del nostre govern ens provoca indignació i vergonya aliena!
Parole, parole, parole... jo li recordaria al Joan Tardà que el govern de la Generalitat és el que és, i el President és el que és perquè així ho han volgut ell i la seva camarilla, i que Espanya afusellaria un nacionalista, mai un socialista espanyol
El President Compnanys es discutit per fets succeits a Catalunya quan la guerra civil.
Pero per sobre de tot era el nostre President.
I fou assessinat precisament per aixó.
Mereix el nostre respecte i volem l'anulació del judici fals que va patir¡¡¡
En Tardà i els d'ERC una de dues, o son tontos o no s'enteren de què va la jugada.
Tardà hauria de saber que la història els jutjarà molt severament a ERC.
No es pot anar d'independentista reclamant segons què i empassar-se totes i cada una de les propostes del PSC sense rexistar.
Particulatment, elk que va passar fa 79 anys m'importa ben poc.
M'interessa la sanitat, l'educaciò, l'atur...no les palles mentals dels fatxes de barretina.
Sr.Tardá, el creyem un xic més inteligent,o potser tot és com una nebulosa infantil...¿ Afusellar en Montilla...?..No fotem...,¿Per aquí, per el PSOE..?...I perqué passa de Companys..?..Vosté matej, de veritat vol que li diguem..???Quin nivell, Senyor... |
Tràmits ́on-line ́ a la nova web municipal de Llançà
22 de juliol, 2012 | Empordà.Info, Setmanari de l'Alt Empordà
Els usuaris trobaran clarament classificada la informació relativa a l'Ajuntament
L'Ajuntament de Llançà ha posat en funcionament una nova web municipal que presenta millores per a la navegació i inclou novetats com la possibilitat de fer els tràmits online, facilitant l'accés dels ciutadans a l'Ajuntament.
A més, els internautes trobaran clarament classificada la informació relativa a l'Ajuntament, d'aquella que es refereix al turisme.
La web es va presentar divendres al veïns en una acte a la casa de Cultura. |
Detenen dos treballadors d'un taller mecànic que destrossava cotxes per cobrar de l'asseguradora
La policia ha detingut el propietari i un treballador d'un taller mecànic a Santa Coloma de Gramenet que es dedicaven a destrossar vehicles i feien creure a les asseguradores que els cotxes havien tingut un accident.
Retornaven els vehicles com nous als propietaris i cobraven els diners de la reparació a les companyies.
Un dels empleats va enregistrar les destrosses.
Més que un taller de reparacions era un taller de destrosses.
Així es com quedaven alguns dels vehicles després de passar per les seves mans.
No hi havia columna que se'ls resistís.
En aquesta estafa tothom hi sortia guanyant.
Els mecànics, perquè inflaven les factures, i els titulars dels cotxes, perquè els en canviaven totes les peces.
Però amb el temps les companyies d'assegurances van començar a sospitar.
CARLES MARTÍNEZ, cap de la Unitat d'Investigació de Santa Coloma "És molt difícil que un sol taller tingui tants cotxes amb reparacions tan cares.
Estem parlant de reparacions que estan pujant al voltant dels 1.000, 2.000 o 3.000 euros"
Els propietaris dels cotxes els deixaven al taller amb qualsevol petit desperfecte.
Sabien que els el tornarien com nou i gratis.
Després, els mecànics el destrossaven i trucaven a l'asseguradora.
Els feien creure que el vehicle havia tingut un accident, però mai no sabien qui els havia donat el cop.
El cas, però, el va destapar un dels treballadors del taller.
Durant mesos va gravar com feia malbé els cotxes.
Volia tenir les imatges per si mai tenia problemes amb l'empresa.
CARLES MARTÍNEZ, cap de la Unitat d'Investigació de Santa Coloma "El treballador va ser acomiadat.
I per despit, com que suposo que s'ensumava alguna cosa, per despit va presentar les imatges a la companyia asseguradora"
Ell era de fet qui destrossava els cotxes.
Els Mossos l'han detingut per un delicte d'estafa.
Són els propietaris dels vehicles.
PABLO RUIZ "L'operació continua oberta per si arriben més denúncies de companyies asseguradores.
De moment el frau puja a més de 30.000 euros"
Els detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs. |
Els ministres d ́Afers Estrangers dels sis països membres del Grup de Contacte per a l ́antiga Iugoslàvia (Estats Units, Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia i Itàlia) aproven un pla d ́acció per aconseguir que el president serbi, Slobodan Milosevic, acabi amb la repressió a Kosovo i obri un diàleg amb la majoria albanesa en un termini de deu dies.
També exigeixen que accepti la mediació de Felipe González en representació de l ́Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). |
Al Gore i el grup de l'ONU sobre el canvi climàtic, guanyadors del Nobel de la Pau
L'ex-vice-president dels Estats Units, Al Gore, autor del documental sobre el canvi climàtic 'Una veritat incòmoda', ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, segons que ha anunciat l'acadèmia sueca.
El guardó és compartit, a parts iguals, amb l'organisme intergovernamental dedicat a la lluita pel canvi climàtic ( IPCC ), fundat el 1988, que depèn de les Nacions Unides.
Tots dos guardons s'atorgaran el 10 de desembre a Estocolm, el dia de la mort d' Alfred Nobel.
L'acadèmia ha destacat l'esforç d'Al Gore i de l'IPCC per difondre la responsabilitat dels humans sobre el canvi climàtic i establir les bases perquè s'adoptin mesures per a contrarrestar-lo.
El premi Nobel de la Pau és dotat amb deu milions de corones sueques, quasi un milió cent mil d'euros.
El 2006 també fou compartit, a parts iguals, entre Banc Grameen i el seu fundador, Muhammad Yunus.
Al Gore fou vice-president dels Estats Units durant el mandat demòcrata de Bill Clinton i l'any 2000 va competir per la presidència dels Estats Units amb George Bush.
En els últims anys, s'ha erigit en evangelista del canvi climàtic i ha estat l'organitzador dels concerts Live Earth, que aquest estiu van aplegar milers de persones a diferents ciutats del món.
El seu documental sobre l'escalfament del planeta va ser premiat amb dos Oscar l'any passat.
Aquest mateix mes és previst que Al Gore participi en dues trobades sobre el canvi climàtic a Palma (el dia 22) i a Barcelona (el dia 23).
El nom d'Al Gore figurava a totes els llistes de favorits per obtenir el Nobel de la Pau i als Estats Units ja es parla de la possibilitat que ara, amb el guardó a la butxaca i una alta popularitat, l'ex-vicepresident opti per concórrer altre cop a les eleccions presidencials, el 2008.
Diversos representants del Partit Demòcrata li ho han demanat i de fet hi ha en marxa una campanya a favor de la seva candidatura.
(Vegeu els articles del diari The New York Times i la revista Time ). |
Tristesa i rebuig a la plaça del Mercadal per la víctima de violència de gènere
La dona havia demanat en diverses ocasions retirar l'ordre d'allunyament
24 de Febrer de 2011, per Enrique Canovaca
Més de dues-centes persones s'han aplegat aquest dijous al migdia, a la plaça del Mercadal, per condemnar, amb cinc minuts de silenci, la mort de Montse Martin, a mans suposadament de la seva parella sentimental.
L'acte s'ha realitzat enmig d'un ambient de tristesa i amb la presència de molts coneguts de la víctima.
L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha recordat la relació mantinguda entre la dona assassinada i la comunitat educativa -era membre del consell escolar de Pi del Burgar- i ha destacat el paper integrador de l'escola per evitar que les noves generacions tinguin aquest tipus de comportaments.
· Més de dos-centes persones han condemnat la violència de gènere
L'alcalde ha recordat els pares de la víctima i l'esgarrifosa frase que li va dir la nena de cinc anys, Amanda, a la seva professora: "La meva mare està morta, l'ha matat el meu pare".
"Espero que aquest fet serveixi per a què tots plegats prenguem consciència del que significa viure en un entorn familiar marcat per la violència", ha assenyalat Pérez, qui també ha subratllat que des de principis d'any s'han mort a l'Estat un total de tretze dones, víctimes de violència de gènere.
Pérez ha indicat que "si és possible" cal donar suport a la família per intentar "tornar a la normalitat".
L'Ajuntament de Reus ha posat a disposició de la familia tot el suport de la xarxa social, tot i que, finalment, els avis per part de mare es faran càrrec de la nena.
A la concentració hi han assistit representants de tots els partits polítics amb representació al consisitori reusenc, així com el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Joaquim Nin.
El propi delegat ha explicat que els Mossos d'Esquadra segueixen la pista del presumpte agressor, tenint en compte que "va tenir temps per marxar amb el seu cotxe la matinada de dimecres".
D'altra banda, aquest dijous s'ha sabut que Montse Martin havia demanat en reiterades ocasions anul·lar l'ordre d'allunyament que hi havia sobre la seva parella, segons un comunicat emès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Per aquest motiu, el jutjat de guàrdia que va iniciar les diligències del cas, ha comunicat aquest matí que s'inhibeix del cas i el passa al jutjat de violència de gènere.
El TSJC assenyala que el passat 16 de febrer el jutjat de guàrdia de Reus va rebre unes diligències informatives provinents de la Guàrdia Urbana on s'explicava que la dona havia acudit a la policia especificant que desitjava retirar l'ordre d'allunyament, fet que ja havia manifestat en ocasions anteriors.
La parella de la dona, de nacionalitat equatoriana i a qui pesumptament se li atribueix el crim, tenia una ordre d'allunyament des de l'any 2006.
Encara i així, la parella convivia, amb consentiment de les dues parts, des de feia temps, fent vida normal en familia.
Mònica Amorós i Guallarte 25 de Febrer de 2011
La Montse Martin tenia dret a la vida.
I la seva filla de cinc anys a viure una infantesa feliç i amb la seva mare. |
Actualitzat a les 16:28 h 30/03/2008
Sessió tensa a la Masia amb insults als jugadors i reunió del cos tècnic abans de marxar a Alemanya
El Barça ha fet l'últim entrenament abans de marxar a Alemanya per jugar dimarts l'anada de quarts de final de la Champions contra el Schalke 04.
Però aquesta vegada serà més difícil passar pàgina.
Després de caure davant el Betis, les cares dels tècnics i els jugadors han estat un poema.
En sortir a la gespa, s'han trobat desenes d'aficionats que han escridassat els futbolistes acusant-los de "pesseters", "inútils" i "pocavergonyes".
Eto'o és l'únic que ha intentat parlar amb ells i posar pau.
Per cert, que el camerunès ha entrat a la convocatòria però és dubte per una contractura al bessó.
Márquez i Milito també han estat inclosos a la llista.
Un nombrós grup d'aficionats del FC Barcelona s'ha acostat aquest migdia a les instal·lacions de la Masia per seguir les evolucions de l'entrenament de recuperació de la plantilla culer, durant el qual s'han viscut moments tensos a causa dels constants insults que han rebut els jugadors.
Els seguidors no han encaixat bé la manera com el Barcelona va perdre al Ruiz de Lopera i s'ha donat curs a tota mena d'insults i retrets, sobretot els de "pesseters", "inútils" i "pocavergonyes".
L'entrenament estava previst a les 11.30 h, però els jugadors han sortit uns 50 minuts després, ja que tot el grup ha assistit a una xerrada al vestidor amb els tècnics, encapçalats per Frank Rijkaard.
A la sessió de recuperació, el camp estava ple de jugadors i per primera vegada en molt de temps el gimnàs s'ha quedat buit.
Així, Ronaldinho, que ha seguit treballant amb el preparador físic Juanjo Brau, també ha estat al camp d'entrenament.
També s'han entrenat, encara que al marge dels seus companys, Deco, Milito i Márquez.
L'argentí i el mexicà, peró, han entrat a la llista de convocats per al partit contra el Schalke, una vegada recuperats de les respectives lesions.
Les úniques absències a l'entrenament han estat les dels lesionats Messi, Jorquera i Oleguer. |
El dia 1 vaig escriure Ocupació en Ciència i Tecnologia, una entrada dedicada a l'estadística sobre les persones ocupades en Ciència i Tecnologia publicada per Eurostat.
Una antiga companya em va enviar un correu electrònic privat comentant-me algunes dades i la forma per la que accedia a la informació de les dades regionals.
Li agraeixo públicament encara que es mantingui en l'anonimat.
Bé, després d'una aventura de descàrregues frustrades ahir al vespre, vaig poder elaborar aquest document que mostra els resultats de l'Estat espanyol, dades que podeu obtenir directament, però que poso a la vostra disposició.
Us ho podeu mirar a la font original, igual no he sabut interpretar bé les dades.
Una de les coses que vaig poder observar és que la posició de Catalunya, en tots les sèries, des de l'any 1994 fins ara està sempre per darrera de Madrid, el País Basc i Navarra, a vegades altres comunitats estan també per davant.
En tot cas, respecte al conjunt de l'Estat la posició de Catalunya empitjora lleugerament respecte la mitjana estatal.
La distància amb les tres comunitats citades és gran.
Si es mira el conjunt de recursos humans en ciència i tecnologia comparats amb la població activa, Catalunya està per sota la mitjana estatal i si es mira sobre el conjunt de la població, és la sisena comunitat.
La cosa millora si es mira el "core" és a dir, enginyers i científics amb educació terciària.
Aleshores Catalunya, respecte a la població total, si que és la quarta comunitat, tot i que Aragó li frega els talons.
Òbviament, com que la població catalana és alta, en termes absoluts sempre és la segona comunitat estatal, darrera de Madrid.
Aquest fet és el que fa aparèixer a Catalunya en els rànquings, més que no pas la seva, actual, capacitat innovadora.
13 respostes a "És Catalunya una regió europea líder?"
Aquesta realitat és 100% contraituïtiva, sobretot quant a la percepció que en tenim els propis catalans.
Jo n'he deixat parat més d'un mostrant-li dades de com estem per sota fins i tot en proporció de població amb estudis superiors.
Si en fa d'anys, que becainem...
Ara bé, jo complexivament respondria "sí" a la pregunta amb què encapçales, tot i que comparteixo la consigna-diagnòstic del final.
Anys en que ens han comprat totes les empreses líders catalanes.
Anys en que CiU i PSC s'han venut al Govern central de torn.
Anys en que hi hagut deslocalitzacions d'empreses tèxtils i automobilístiques.
La caiguda del turisme afecta sobretot les zones amb més turisme.
No s'ha invertit prou en "aspectes importants".
No hem canviat aspectes estructurals de la Administració perquè hi ha moltes reticències.
No som keynesians i per tant, no invertim quan estem en crisis econòmica.
Si encara vivim dels Fons Europeu...
Ens hem repetit a nosaltres mateixos durant tants anys que "som els millors" que ens ho hem cregut.
Senzillament en societat i economia del coneixement, no som els millors, ni a Espanya, que ja és dir.
Només ens vàrem limitar a mirar-nos Catalunya amb els indicadors referits a economia del coneixement (entre ells, alguns dels que tu tambe has fet servir).
El que és espectacular és el que costa de passar el missatge real...
Només cal mirar els comentaris a la publicació del report sobre la Societat Catalana 2008 que ha fet l'Associació Catalana de Sociologia (IEC)
Encara resulta que després d'aquestes polítiques "estem perplexos".
Com deia el profeta Pujols: arribarà un dia que els catalans, pel sol fet de ser-ho, allà on vagin, s'ho trobaran tot pagat.
Valdrà més perquè tal com anem...
Enric, A nés dels calers calen altres coses.
Cert que els polítics no han fet la feina.
Fins que va entrar Mas-Colell algunes coses no es van fer.
I Mas-Colell no va tenir opció de fer més.
A banda d'això la societat catalana està adormida.
També es necessari canviar la indústria del païs.
Menys negocis especulatius com la construcció i el turisme i més tecnologia, ciència, educació, recerca, ecoagricultura, biomedicina...Professionalitzar els diferents sectors.
Si els polítics no estan a l'alçada de les necessitats de la societat i els empresaris no son prou emprenedors, la societat civil s'ha d'organitzar i mirar cap endavant.
Anna, Si, la xarxa és el camí per moure coses, la societat civil està morta, fa anys que Catalunya no és emprenedora.
No sembla que això tingui una solució fàcil. |
Ara que som a l'estiu, i que vénen de gust les activitats lúdiques i fresques, us proposem un concurs fotogràfic d'aquells que no impliquen haver-se de trencar molt les banyes, i que són compatibles amb les vacances o les festes majors d'estiu.
Per a participar en aquest concurs, sols heu de fotografiar...
L'organitzador del concurs és la Fundació.cat, que és l'entitat que gestiona aquest domini d'internet.
El concurs accepta tot tipus d'imatges on el nom d'algun domini.cat sigui ben visible, i en valorarà especialment l'originalitat.
Les bases del concurs són ben senzilles: el domini ha d'estar actiu, no s'hi valen fotografies de la pantalla de l'ordinador, i les imatges han de ser inèdites.
Podeu llegir les condicions en aquest enllaç.
Pel que fa als premis, hi haurà un premi atorgat per un jurat, un premi otorgat per votació popular, i un premi especial en els casos de fotos que es presentin en la categoria de turisme.
Ah, i si teniu una web o un fotobloc amb domini.cat, penseu que a més d'aquests premis, hi haurà descomptes en la renovació, o la compra, de dominis a internet! |
Per escenificar la situació de la pobresa energètica, porteu mantes i espelmes.
A Catalunya, gairebé el 13% de la població declara que no pot mantenir l'habitatge a una temperatura adequada, fet que té conseqüències sobre la salut de les persones, les relacions familiars, i el rendiment acadèmic, entre d'altres. |
Re: Amb quin personatge de Harry Potter us agradaria sortir?
LunaBlack_Lovegood ha escrit: Oh, en James Potter es diu Tiago Potter en portugués? o_O Perquè li han canviat el nom¿? (ara que ho penso, aquí tenim la Dolors Plorós, en Godric, els Parra...u.u) Jo no sortiria amb cap, no veieu que la Rowling als personatges enamorats o els mata o els dóna un munt de fills¿?
Doncs a mi m'encanten els comentaris del Ron, sempre tan encertats i irònics...
O sino em quedaria amb l'empenta i el morro del Fred W. (perquè ningú ha pensat en ell i en en George?
O potser vull un home que tracti amb dracs com el Charlie...
O em faig propietària de la cua del Bill...
Potser fins i tot em casaria amb en Norbert o el Dobby...
És clar que en Remus Llopin també està molt bé...
En Sirius necessita carinyo, així que m'hi apunto, també...
Fins i tot podria sucumbir als encants de l'Arthur W...
Bé, i crec k la meva vida no serà prou llarga per tenir tantes històries, així que ja paro.
Amb el que està clar que no hi tindria cap història és amb el senyor Decors, ni tampoc amb el Dumbledore, em posen nerviosa...
Ni amb en Morvosc ni el seu fill...
Ni amb el Cornelius Fudge ni amb el senyor Mauch, tampoc amb en Percy...
Potser la Luna i tot (com a últim recurs JEJEJEJE)!! |
Curs intensiu de hindi per a nens i nenes
L'objectiu d'aquest curs és ensenyar hindi modern i pràctic i que, en acabar el curs, l'alumnat tingui coneixements bàsics de la gramàtica i l'alfabet i un nivell elemental de conversa, amb la pronúncia adequada.
Tot això, amb l'ajut de jocs, cançons, poemes, dibuixos, etc., per tal que l'aprenentatge sigui més divertit i interessant.
Els nens i les nenes tenen una capacitat immensa per aprendre, sobretot els idiomes.
Els experts creuen que si s'introdueixen els idiomes a una edat primerenca s'aprenen molt millor.
A més, enla societat global on vivim, aquesta és una manera excel·lent deconèixer altres cultures.
Aquest curs és una oportunitat magnífica per a tots els nens i nenes interessats en aquest idioma, ja sigui per la seva família, el país d'origen o simplement pel desig de conèixer la cinquena llengua més parlada en el món.
Horari: Del 4 de juliol al 22 de juliol del 2011 (9 sessions) Dilluns, dimecres i divendres, de 16.00 h a 17.30 h |
Al Museu Memorial de l'Exili tindrà lloc el proper 5 d'octubre l'acte de presentació del llibre testimonial de Jaime Vándor, Una vida al caire de l'Holocaust, editat per Viena Edicions.
A l'acte hi intervindran l'historiador Enric Pujol i Jaume Castro, curador de l'obra.
L'acte tindrà lloc al MUME el dissabte, 5 d'octubre, a les 11h, a l'Aula Pedagògica del MUME.
El Museu de la Mediterràniade Torroella de Montgrí i el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter convoquen la IX edició de les Beques de Recerca Joan Torró i Cabratos.
Les beques de recerca Joan Torró i Cabratosa, amb una dotació de 3.000 euros, tenen l'objectiu d'afavorir la recerca en el territori del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter.
Consten de dues modalitats, una de medi ambient i una de ciències socials i estan obertes a tots els investigadors a títol individual o col·lectiu.
El termini de presentació dels projectes finalitza el divendres 31 de gener de 2014.
Teniu més informació al fitxer adjunt i a la pàgina web del Museu de la Mediterrània o si voleu podeu trucar-nos i demanar per la secretaria de les Beques.
Aprendre a mirar" és un projecte bàsicament formatiu que té per objectiu crear una sèrie de tallers conduits per quatre artistes del territori, Mercè Riba, Daniel Lleixa, Quim Arqués i Daniel Torrent que ens proporcionen una mirada complementària des de les diferents arts plàstiques: l'escultura, la pintura, la fotografia i la il·lustració.
Els participants als cursos aprendran sobre els processos creatius de cada una de les seves tècniques.
Cada artista exposarà les seves obres per separat, ensenyarà i explicarà els seus processos de creació.
Així, aquesta transmissió de coneixements i de mirades ens ajuda a aprendre a veure una obra d'art. Cada un dels artistes oferirà un taller sobre la seva especialitat, compartint amb ells el seu procés creatiu i tècnic.
LLOC: Les classes es faran a la Sala del Blat de l'Ecomuseu-Farinera (Sant Francesc,5-7, Castelló d'Empúries), des del dia 18 d'octubre fins al 21 de desembre.
PLACES: les places són limitades a 25 alumnes.
SESSIONS: 12 sessions formatives de 2h cada una.
Cada artista realitzarà tres sessions, una sessió teòrica en divendres a la tarda i dues de pràctiques, pel matí dels dissabtes consecutius.
Dissabte matí: 19/10 (per la tarda), 09/11, 23/11 i 14/12.
PREU i INSCRIPCIONS: El preu per alumne és de 80 €, materials inclosos, el que suposa un cost de poc més de 6,5 € la sessió.
Les inscripcions es poden fer mitjançant la butlleta d'inscripció o a l'Ecomuseu- Farinera de Castelló d'Empúries, en els horaris d'obertura del museu.
Des del dijous 3 d'octubre i fins al dijous 12 de juny de 2014 tindrà lloc «Disseny, càmera, acció!
El disseny portat al cinema», cicle de cinema que girarà entorn del tema del disseny.
Constituirà una reflexió sobre diferents aspectes d'una disciplina essencial en el context contemporani.
Aquesta proposta és fruit de la col·laboració entre el Museu del Disseny de Barcelona i la Filmoteca de Catalunya, que seran les seus on es podran visionar totes les pel·lícules del programa que conforma el cicle.
El proper dissabte 19 d'octubre, a les 10.30 h, a l'Auditori del Museu de la Mediterrània tindrà lloc la X Jornada Ernest Lluch sota el títol "La política avui davant la fi dels grans consensos", amb Joaquim Nadal, polític; Xavier Casals, doctor en història i Josep Martinoy, periodista.
Dues conferències marc i una taula rodona de debat que, des de punts de vista diferents però complementaris, reflexionaran sobre aquestes i altres qüestions en una interessant jornada organitzada conjuntament entre el Museu de la Mediterrània i la Fundació Ernest Lluch.
Un treball assagístic, que tracta sobre els usos i abusos de les imatges relatives al genocidi jueu durant la Segona Guerra Mundial i el posterior procés de construcció de l'imaginari de la Shoah, rep el Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, en la modalitat "Reconeixement a un treball assagístic inèdit".
El premi, que convoca el Consorci del Museu Memorial de l'Exili i que enguany celebra la seva primera edició en aquesta modalitat, es va lliurar el passat 28 de setembre al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.
La guanyadora del premi és la barcelonina Marina Vinyes Albes pel seu assaig inèdit: " Usos i abusos de la imatge en l'univers visual de la Shoah ".
El premi compta amb el patrocini de la Diputació de Girona. |
La reforma del Principal de Terrassa costarà 10 milions Publicat per El Punt 12/01/2007
El Teatre Principal de Terrassa, el singular edifici inclòs en el catàleg de patrimoni històric i artístic del municipi, tornarà a obrir les portes per oferir diversos tipus d'espectacles i esdeveniments culturals a partir de l'1 de març del 2011, coincidint amb els 100 anys des que va obrir les portes per primera vegada.
L'alcalde, Pere Navarro, va anunciar que els treballs de rehabilitació costaran 10,5 milions i que es faran en dues fases.
Primer es farà l'enderroc, els accessos i la caixa escènica a partir de l'abril, i la segona fase consistirà a fer de nou la platea i l'amfiteatre i la rehabilitació de la façana.
A Sabadell, el president de la Generalitat, José Montilla, inaugura oficialment aquest vespre el Teatre Principal, on es farà la primera funció des que s'ha reformat.
La principal novetat de la presentació del projecte de rehabilitació de l'edifici dels arquitectes Enric Catà i Francesc Guàrdia de 1909, i que va anunciar Navarro, és el cost de la reforma, com reclamaven des que es va comprar els grups de l'oposició, CiU i el PP.
En total els treballs ascendeixen a 10,5 milions i, de moment, estan garantits els diners –uns 4,5 milions a través del pressupost municipal i una subvenció de la Generalitat– per desenvolupar la primera fase, que consistirà en l'enderroc de l'interior de tota la part no catalogada per fer-hi una nova caixa escènica i els accessos.
Les obres començaran l'1 d'abril i aniran en paral·lel a la redacció del projecte i les posteriors obres de la segona fase, que consistiran en la construcció de la platea i el nou amfiteatre i tots els serveis per als artistes i el públic al soterrani i a les altres tres plantes.
Navarro va assegurar que aviat es parlarà amb el conseller de Cultura per «establir un procés de col·laboració entre administracions», i va afegir que també s'estudia buscar patrocinadors privats per finançar part de les obres.
Un dels arquitectes responsables del projecte, Xavier Fabré –també van fer la reconstrucció del Liceu de Barcelona–, va explicar que la platea tindrà un aforament màxim de 440 persones i l'amfiteatre, de 220, i que a la zona de descans del primer pis –foyer– es conservarà la barra de bar per oferir servei de càtering i restauració, i obert entre setmana perquè «val la pena dotar-lo d'una vida independent a la del teatre».
Fabré també va confirmar que va quallar la idea exposada pel consell assessor format per directiu de les arts escèniques de fer una segona sala petita a sota de la cúpula de la façana que sigui multifuncional, és a dir, que s'hi pugui fer teatre de petit format, conferències i exposicions.
També es recuperaran elements arquitectònics ornamentals de la façana, com ara dues columnes de l'entrada que es van eliminar el 1941. |
Fa uns dies va sortir per enèsima vegada a la conversa el perpetu dilema de fins a quin punt l'idioma fa el caràcter d'una societat, i més en uns temps tan globalitzats que saber anglès –i aviat xinès– ja és no una mera qüestió de cultura, sinó una necessitat pràctica de l'ordre de tenir carnet de conduir o saber nedar.
Hi ha ments opinants en l'àmbit cultural que respectablement sostenen que l'idioma tant hi fa, que la qüestió és allò que es diu, la força de l'expressió i la profunditat del contingut, i evoquen autors cèlebres de grans obres en idiomes que no eren els propis d'origen: des de Marc Aureli que escriu en grec àtic les seves Meditacions fins a Conrad, Nabokov, Beckett, Ionesco, Cioran, Kundera i el planter actual de narradors de l'Índia que usa l'anglès.
Tot això venia per la discussió recurrent –i sembla que irresoluble i perpètuament retornant– sobre si a Catalunya cal que els ciutadans parlin castellà a un estranger que no sap català.
Hi ha elements en joc que més enllà de principis i actituds de fons ajuden a decidir: en quina situació es produeix el fet, en quin àmbit ens movem, si el foraster acaba d'arribar o fa anys que viu a Catalunya, si hi ha implicacions ideològiques en joc.
Sigui com sigui, o l'indígena acaba parlant castellà, o queda com un maleducat, desconsiderat i descortès.
Un és partidari de la comoditat i de la utilitat pràctica: per exemple, si hi ha en joc un bitllet d'un tren a punt de sortir, no serà el moment de lliçons d'història i d'essències cíviques.
Però davant de conviccions deliberades, potser val la pena plantar-se, perquè justament allò que s'evoca per exigir bona educació és el que caracteritza –o descaracteritza– la identitat col·lectiva d'una comunitat.
Als mateixos que exigeixen ser compresos, se'ls acudiria actuar així a França, a Alemanya, a Anglaterra?
Per descomptat que no, i si els hi dius et diran que aquestes són nacions històriques reconegudes, i per tant allí sí que els ciutadans tenen dret a parlar el seu idioma i els visitants, l'obligació d'entendre'ls.
I aquí s'entra en la part eriçada de la situació, on surten les causes i raons de fons per les quals Catalunya no té aquest dret, ni la prerrogativa de ser exigent amb els visitants.
Però també hi ha qui creu que encara que la llei ni la força objectiva dels agents socials no t'emparin, els drets es guanyen, es construeixen amb la pràctica encara que tal pràctica comporti una constància i una autoexigència que poden arribar a cansar a un mateix, poden arribar a fer molta mandra.
És com educar criatures: si vols ser efectiu, no et pots permetre excepcions perquè s'acabaran convertint en norma.
La determinació del caràcter d'una societat, els deia al començament, i el dret a mantenir-lo.
Es pot sentir ofès un visitant perquè els indígenes se li adrecin en l'idioma propi, perquè es neguin a utilitzar-ne un altre?
Canvia la prerrogativa de l'indígena el fet que conegui perfectament aquest segon idioma en el qual, per suposada cortesia i bona educació, està obligat a parlar davant del foraster?
Un fet recent aporta un nou aspecte a la qüestió: els Mossos d'Esquadra –o un sector dels Mossos– ha incorporat a la protesta laboral una mesura de força curiosa: adreçar-se als ciutadans en castellà.
Se n'ha parlat tant, que hi ha poques coses a afegir.
N'hi ha una, però, que no he sentit ni llegit enlloc: que més que maltractar i ofendre valors i símbols que es té la missió de defensar –la llengua catalana com a element vehicular–, el veritable ofès és el ciutadà que sent l'idioma castellà com a patrimonial.
No hi ha més gran ofensa que utilitzar allò que és un per intentar insultar els altres. |
La línia 1 de Renfe Rodalies, la del Maresme, ja està normalitzada després d'una avaria a la catenària entre Premià i Vilassar de Mar.
L'incident va passar a tres quarts de nou del vespre d'aquest dimecres però els tècnics de la companyia l'han arreglada aquest matí.
Mentre ha durat la incidència, els trens han circulat per una única via entre Mataró i el Masnou i això ha provocat retards d'entre quinze i trenta minuts.
Renfe ha indicat que s'ha obert una investigació per determinar l'origen de l'avaria. |
Exposició pública de les candidatures a jurat popular
El sorteig es durà a terme el 26 de setembre a l'Audiència Provincial
Des d'ahir i fins el 25 de setembre es pot consultar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, OAC (plaça de la Vila, núm. 8 ), el llistat de cantidats i candidates a jurat popular.
La consulta es pot fer de dilluns a divendres de les 8 a les 19 hores i dissabtes de 10 a 13 hores.
El dia 26 de setembre a les 10 h es realitzarà en sessió pública a la seu de l ́Audiència provincial de Barcelona el sorteig per a seleccionar 5000 candidats a jurat popular entre la ciutadania inscrita en el Cens Electoral vigent a l'1 d'agost de 2012 de la província de Barcelona. |
Haurà de complir un mínim de 22 anys per l'assassinat de dos guàrdies civils a Capbreton el desembre del 2007
França ha condemnat l' etarra Mikel Carrera Sarobe, 'Ata', a cadena perpètua, amb 22 anys de compliment mínim, i Saioa Sánchez Iturreg i, 'Hintza', a 28 anys de presó per l' assassinat a Capbreton l'1 de desembre del 2007 dels guàrdies civils Raúl Centeno i Fernando Trapero.
Saioa Sánchez haurà de complir dos terços de la condemna, mentre que el tribunal ha absolt d'aquest crim Asier Bengoa López de Armentia.
Aquest últim ha rebut, no obstant, la pena de 15 anys de presó per altres càrrecs a què s'enfrontava, però el tribunal no ha considerat suficients les proves d'olor obtingudes al lloc dels fets per condemnar-lo per la mort dels guàrdies civils.
El tribunal també ha dictat penes de presó per als altres quatre encausats, que no estaven imputats directament en els fets de Capbreton, en particular contra l' excap militar d'ETA, Garikoitz Aspiazu Rubina, 'Txeroki'.
Aspiazu Rubina va ser sentenciat a nou anys, en tant que dirigent terrorista, càrrec que compartia amb Carrera Sarobe.
Com ell, ja acumula a França diverses condemnes amb què tots dos superen àmpliament els 30 anys de període màxim d'empresonament, i això fent abstracció que també tenen comptes pendents amb la justícia espanyola.
Per a 'Txeroki' --capturat als Pirineus francesos el 17 de novembre del 2008-- la d'avui se suma a tres penes més de 20, 8 i 6 anys, dictades anteriorment contra ell a França; i per a Carrera Sarobe a la de 20 anys, que se li va imposar fa tot just sis setmanes a París.
Les set jutges van condemnar a set anys Ibon Goieaskoetxea Arronategi, a cinc Eider Uruburu Zabaleta, que ja compleix una altra pena de sis anys, i a cinc Iratxe Sorzábal Díaz.
Aquesta última, que està en recerca i captura i va ser jutjada en rebel·lia, és la mare d'una filla de Carrera Sarobe nascuda l'agost del 2009 durant la seva estada en la clandestinitat a França. |
"Veus del món a Barcelona 2008", una mirada fresca a la ciutat
108 històries de nous barcelonins i barcelonines
Veus del món a Barcelona 2008 és un recull de les opinions que tenen sobre Barcelona els alumnes nouvinguts d'arreu del món que fan cursos bàsics de català a la ciutat.
El llibre es compon de 108 relats que formen una reveladora radiografia de la ciutat vista amb els ulls dels qui l'acaben de descobrir.
L'any 2008, les aules d'acolliment lingüístic del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona han rebut 25.000 inscripcions d'alumnes procedents de 127 països diferents.
Les trajectòries vitals d'aquests alumnes són molt diverses, així com els seus perfils sociològics.
Es tracta d'un univers que inclou persones de totes les franges d'edat –a partir dels 18 anys– amb un ampli ventall d'oficis, formacions, currículums laborals i nivells socioculturals.
Però tots ells tenen una motivació en comú: la inquietud per aprendre català.
Els grups d'alumnes que configuren cada classe no s'agrupen per nacionalitat, ni per nivell d'estudis, ni per categoria professional, tal com succeeix en altres àmbits de la societat.
Aquesta circumstància propicia una barreja intercultural inèdita que dóna lloc a experiències úniques dins les aules.
Les classes són tot un exemple d'acceptació activa de la diversitat, de respecte a les diferències, de tolerància i de convivència, ja que l'aula és el marc d'un conjunt de relacions de contacte i d'intercanvi entre cultures que fomenta l'enriquiment mutu.
La primera edició de Veus del món a Barcelona, de l'abril de 2007, es va plantejar com un instrument de participació de l'alumnat a l'aula que havia de recollir aquesta realitat tan diversa i alhora donar-la a conèixer a l'opinió pública, amb l'objectiu d'establir un pont de comunicació entre les persones nouvingudes i la societat que les acull.
La bona acceptació de què va gaudir la primera experiència ens ha engrescat a reeditar-la aquest any 2008 dins del programa Barcelona Diàleg Intercultural.
Així doncs, l'activitat s'ha repetit i s'han seleccionat 108 textos –dels 218 que s'hi van presentar– escrits per alumnes de 45 nacionalitats diferents, que, com en l'edició anterior, s'han corregit mínimament intentant respectar les expressions pròpies de la primera fase d'aprenentatge de la llengua.
A l'hora de seleccionar els textos s'ha tingut en compte la màxima representativitat de països i s'ha procurat evitar la repetició de narracions semblants.
En l'edició d'aquest any s'inclou un DVD que ha produït i editat la Casa de les Llengües.
És un document audiovisual amb els testimonis orals de vint-i-cinc alumnes que expliquen les seves vivències en la seva llengua d'origen i en català.
A www.veusdelmon.cat s'hi poden escoltar els relats de setanta-quatre alumnes més que també han participat en aquesta iniciativa.
Des de la primera edició, Veus del món a Barcelona s'ha convertit en una eina didàctica important als cursos bàsics de català.
La lectura dels seus relats es recomana als nous alumnes perquè els fa partícips de les experiències que han escrit els seus companys i els pot ajudar en el seu aprenentatge i en la seva vida a la ciutat.
D 'altra banda, el llibre es pot consultar a la xarxa de Biblioteques de Barcelona i també es llegeix als clubs de lectura de català bàsic organitzats amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística. |
L'escriptora mataronina Lola Casas estrena nou llibre "cançons embarbussades".
Un volum en el que l'autora torna a posar el seu talent al servei dels més petits.
Poemes infantils i cançons que Casas va crear un dia mentre posava cantarella a uns embarbussaments.
Com en ocasions anteriors ha comptat amb la col•laboració de Pere Cabaret que ha transformat els sons que entonava Lola Casas en partitures.
Tot forma part d'un nou llibre de l'autora que ja es troba a les botigues i en el que a més de poemes i il•lustracions hi ha un disc amb totes les cançons enregistrades.
Un reportatge documental fotogràfic sobre la indústria del tèxtil a l'actualitat, aquest és l'objectiu de 'Punt i Seguit', el nou projecte del mataroní Sergio Ruiz.
Durant el mes de desembre el fotògraf presentarà el seu treball a dos espais diferents: l'espai cultural El Públic i el Col•legi d'Aparelladors.
La fotografia ha estat l'eina que ha utilitzat Ruiz per descriure quina és la situació del tèxtil a la nostra ciutat, tenint en compte l'esplendor que va tenir anys enrere.
El llegat cultural mataroní present en l'escena catalana.
Tres mataronins presideixen, actualment, les entitats que agrupen les associacions i coordinadores culturals de Catalunya.David Roy, Sergi Valdé i Josep Maria de Ramon encapçalen les tres manifestacions de la cultura popular catalana des de diferents àmbits com són els gegants, els castellers i els pastorets, respectivament.
Un fet que aquests mataronins qualifiquen d'"excepcional" i que, segons el seu punt de vista, evidencien la bona tasca que estan fent aquestes associacions fora de les muralles de la ciutat.
Avui es posen a la venda els banderins de la campanya solidària "Entre tots, el Nadal a punt", els beneficis de la qual es destinaran a la Fundació El Maresme.
L'objectiu és fer participar la ciutadania de la decoració nadalenca de la ciutat amb uns banderins solidaris que cadascú podrà decorar amb punt de creu i penjar al balcó de casa.
Aquests banderins es podran adquirir a partir d'aquest divendres als comerços de la ciutat i també a cinc punts de venda situats a les fires i mercats municipals.
Exòtic, dolç i amb perspectiva, així és com es defineix el Torró d'Autor d'aquest 2012.
Marc Prat és l'artista escollit per dissenyar el torró més esperat a la ciutat per aquestes dates i que des de fa disset anys crea la Pastisseria Uñó.
Prat ha escollit una perspectiva de la sèrie en la que treballa a l'actualitat, Nexus, un conjunt de claustres que plasmen la recerca constant de l'espiritualitat.
El pintor mataroní Joan Poch és el guanyador del 1r Concurs de Pintura i Escultura del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.
El segon premi ha estat per l'escultor d'Argentona Marc Sala, i l'artista llavanerenca Emma Agustí es va endur el tercer premi.
Amb aquest reconeixement, els artistes tenen l'oportunitat d'exposar en una col∙lectiva durant el 2013, a la sala polivalent del Museu, i el guanyador mataroní té dret, amb aquest guardó, a una exposició individual de cara el 2014.
L'ajuntament de Mataró vol dinamitar la cultura crítica de la ciutat.
Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la trobada, organitzada ahir al vespre al Públic, per donar el punt de vista dels artistes perjudicats per la reformulació del projecte de Can Xalant.
Un dels participants a aquesta cita, l'artista Domènech, membre Associació per la cultura i l'art contemporani de Mataró, ha assenyalat que el model funcionava i que la percepció dels artistes implicats és que el govern municipal vol desnaturalitzar la idea inicial del centre d'art contemporani.
El Museu d'Art Contemporani de Mataró inicia la seva itinerància amb una exposició a Calella.
L'ajuntament vell de la ciutat maresmenca exhibirà a partir del dissabte dia 15 una mostra de 65 obres d'Albert Ràfols Casamada, del Fons Carmen i Lluís Bassat.
Serà la primera vegada que part de les obres d'aquest fons es podran visitar fora de Mataró.
Aquesta mostra s'ha concebut com a complementària de les que es presenten a la Nau Gaudí, on la Col•lecció Bassat s'exhibeix ordenada cronològicament i amb exposicions col•lectives.
Els alumnes de sisè de l'escola Montserrat Solà roden el seu primer pla documental.
Un projecte que duen a terme a través de Cinema en Curs, un programa pedagògic que introdueix la creació cinematogràfica a escoles i instituts d'arreu de Catalunya.
Per primera vegada l'escola Montserrat Solà de Mataró forma part d'aquest projecte.
" L'Alemany és fàcil" d'Alfred Quintana guanya el V Premi Helena Jubany, Aquest matí el local de la colla castellera Els Capgrossos ha acollit el lliurament de premis d'aquest certamen.
El conte escollit està escrit amb grans tocs d'humor, la idea de la trama va sorgir quan l'escriptor es va assabentar que hi ha persones que ensinistren els seus gossos en alemany.
En aquell moment va pensar que es trobava davant d'una gran paradoxa per la dificultat que suposa per una gran part de la societat el fet d'aprendre idiomes |
Mecàgun el moment en què em vaig penjar de tu
No sé com collons se'm va poder ocórrer.
Mira que he tingut idees de bomber en aquesta vida.
Però que m'hagin perjudicat tant com aquesta...Cap ni una.
De totes les vajanades que he fet al llarg dels meus quinze anys d'existència, (que no són poques) cap m'havia fet tant de mal.
Cap m'havia arrencat tantes llàgrimes.
Cap m'havia afectat de manera semblant.
Ni tan sols aquell cop que se'm va ocórrer ficar-me amb una tia que em va estar perseguint durant dues setmanes amb la seva tropa de matons.
Una experiència de la qual, no em preguntis com, vaig aconseguir sortir airosa.
Ni tan sols aquell dia que em vaig carregar el violí d'un cop de geni.
També a la butxaca dels meus pares, que me'n van haver de comprar un altre.
Ni tan sols aquella vegada que em vaig escapar a Barcelona i que em va caure aquella bronca tan monumental.
Per no parlar del càstig que va seguir la malifeta.
"Mecàgun" el moment en què em vaig penjar de tu.
Creu-me, em cagaré en aquest moment tota la meva vida.
Estic rient molt a costa de les teves desgràcies.
No t'ofenguis, jo estic igual però avui he decidit ser de la meitat del món que es riu de l'altre meitat.
I sobretot no deixis de lluitar per ell. |
3er taller de paper, que té com a objectiu donar els coneixements bàsics del procés d'elaboració del paper fet a mà japonès i, en concret, la tècnica del Inshu washi.
Impartiran el taller els mestres paperers: Norito Hasegawa, Shingo Nishimura i Kanji Nakahara, de la població d'Aoya, regió de Tottori.
Durant el proper mes de setembre se celebren arreu d'Europa les Jornades Europees del Patrimoni, una iniciativa del Consell d'Europa per a donar a conèixer als ciutadans el patrimoni arquitectònic monumental del seu territori.
A Catalunya les Jornades d'enguany tindran lloc del 24 al 26 de setembre i estan previstes nombroses activitats gratuïtes, triades per cadascun dels Ajuntaments participants (el 2009 van ser prop de 200), amb el suport del Museu d'Història de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
La Biennal 2010 és un impuls a l'art d'avui i una motivació de la societat vers l'espiritualitat de l'ésser humà.
En moments de canvis constants de la societat actual, la XVII Biennal d'Art Contemporani Català 2010 vol ser un toc d'atenció dirigit a la societat, mostrant la diversitat de formes i sensibilitats de joves artistes de diferents procedències (hi paticipen 11 artistes, seleccionats de més d'un centenar), per a crear un món diferent a través de les arts visuals.
És el diàleg entre cultures creatives.
Entre els anys 2000 i 2006, en enderrocar les cases de la rambla Ferran fins al número 9, l'ajuntament de Lleida va realitzar l'excavació arqueològica d'un total de sis adoberies, de les quals se'n van conservar íntegres dues.
Un cop restaurades les seves restes i restablert el curs antic de l'aigua i després d'un segle i mig d'oblit i abandó, finalment podem visitar-les en tota la seva magnitud.
Una programació de visites teatralitzades, visites guiades, itineraris per la ciutat i una mostra temporal permetran descobrir una altra manera d'endinsar-nos en la història de Girona, aquest mes d'agost.
El Museu de Lleida, diocesà i comarcal ens ofereix acticvitats pensades, bàsicament, pels mesos d'estiu: visites temàtiques (dia 15 d'agost, a les 10.30 i a les 12 h, al voltant de "La Dormició i l'Assumpció de Maria"), i visites guiades a les exposicions permanents i temporals del museu i de la Seu Vella. |
Aquest dissabte s'inaugura una cabina de vidre instal·lada al cim dels Alps francesos que permetrà als visitants contemplar l'abisme sobre un precipici de més de 1.000 metres.
L'estructura està situada al cim de l' Aiguille du Midi, a 3.842 metres d'altura.
La cabina està composta de cinc panells de vidre de tres capes i s'ha trigat dos anys a construir -la.
El visitant viu l'experiència d'estar penjat sobre l'abisme.
Costarà 55 euros accedir al cim i gaudir de les vistes de les muntanyes dels voltants. |
Crec que si que nomès són autor/es catalans per l'ho menys els que he trobat i/o són nescuts a Catalunya.
I el ratolinet en porta de cap i que consti que fins hi tot he provat de posar el meu nom...,ja que, tots sóm una mica llegint tants llibres.
Doncs jo crec que alguna cosa falla, perquè el senyor de la pipa de la segona pàgina estic segur de qui és, l'he escrit amb accents i sense, amb guionet i de mil maneres diferents, però no hi ha manera de que el reconegui.
Si, aquest és un dels que em fallen a mi també... alguna cosa no fem bé
El senyor de la pipa, a mi, me l'ha admès.
Potser és qüestió d'accents i/o punts, com diu la Giralluna.
A mi me'n falten 3 que no sé qui són, ni de lluny, però n'hi ha dues, a la pàgina 3, línia inferior, esquerra i dreta, que estic absolutament convençuda de qui són i no me les admet.
La de l'esquerra, a més, no pot tenir cap problema d'escriptura...
I amb la de la dreta he provat totes totes les variants possibles (nom sencer, amb accent, nom abreujat, amb punt...) i no me l'ha admès tampoc.
A més, és que és inconfusible, no pot ser absolutament ningú més...
amb aquestes dues estic igual que tu, però encara me'n falten uns quants més |
L'ESCOLA DE MÚSICA I mparteix estudis oficials de música de Grau Elemental.
Aquesta escola (l'única de les pitiüses reglada), ofereix les titulacions elementals de les especialitats de flauta travessera, guitarra i piano.
L'escola, com que és una escola reglada, pot impartir estudis reglats (oficials) i no reglats.
Amb aquest avantatge, s'imparteixen desde estudis d'iniciació a la música per a nens de 6-7 anys, fins a tallers de Música Tradicional passant per estudis de Grau Mitjà abarcant així totes les edats i opcions que els alumnes puguin tenir.
A més, donat el caràcter obert d'aquesta institució, cada curs es va ampliant i modificant l'oferta formativa del centre.
Estudis no reglats Assignatures: - Música tradicional Instruments característics del folklore de la illa: Tambor, castanyoles i flaüta.
2 nivells: Iniciació i Continuació.
Ambdòs d'una durada de 1 curs - Iniciació a la Música Acostament als instruments i al llenguatge musical mitjançant cançons, jocs... orientat per a nens de 6-7 anys.
1 hora setmanal. - Ensenyaments lliures de Grau Mitjà Adequats a les necessitats de l'alumne (requisit la titulació de Grau elemental de qualsevol Escola Reglada o Conservatori de l'àmbit estatal). - Coral Polifònica de Formentera Activitat gratuïta dirigida a les persones amb inquietuts musicals sense necessitat de coneixements previs de música.
Accés i Matrícula Exceptuant la Coral Polifònica, que es pot accedir en qualsevol moment de l'any, per accedir a qualsevol oferta educativa del centre, s'ha d'omplir una preinscripció que es pot obtenir al mateix centre o a les oficines d'informació del Consell de Formentera.
Lloc i informació d'inscripcions: Escola de Música de Formentera [607 260 298] Oficina d'Atenció Ciutadana, pl. Constitució, 1, Sant Francesc
L' ESCOLA DE DANSA Els nous ensenyaments van dirigits tant a nens com a adults i entre les disciplines dels ensenyaments reglats, hi haurà dansa clàssica, contemporània i espanyola, mentre que en els ensenyaments no reglats s'impartiran classes d'iniciació a la dansa, dansa moderna, dansa clàssica, dansa creativa, dansa espanyola i sevillanes, balls llatins, balls de saló, dansa teràpia i tallers coreogràfics.
La finalitat és oferir una base per a nens i nenes que en un futur es vulguin dedicar professionalment a la dansa, així com satisfer les ganes d'aprendre dansa d'una part de la població adulta, mitjançant l'oferta d'ensenyaments no reglats.
Aquesta iniciativa ha estat molt ben rebuda per la població i ha comptat amb 150 preinscripcions.
Els preus són subvencionats i d'acord amb el conveni de l'Escola de música municipal.
Les instal·lacions del conservatori i l'escola municipal de música, albergaran els ensenyaments de dansa, on s'ha habilitat un espai de 30 metres quadrats, amb un vestidor amb dutxes, tal com estableixen els criteris per poder oferir ensenyaments reglats de dansa.
Per a l'àrea d'Educació, Cultura i Patrimoni, és una gran satisfacció poder fer realitat l'escola de Dansa de Formentera, una fita en la qual es portava molt de temps treballant i que enguany serà una realitat i gràcies als esforços del personal de l'escola de Música.
Els ensenyaments elementals tenen com objectiu contribuir a desenvolupar en l'alumnat capacitats com conèixer i valorar el domini del cos i la seva importància en el desenvolupament de la tècnica de la dansa, relacionar coneixements musicals amb codis de moviment apresos, i adquirir finalment la capacitat de desenvolupar la interpretació artística de la dansa i comprendre, interpretar i gaudir de la dansa, i agafar consciència de les possibilitats de formar-s'hi professionalment.
Cal tenir, com a mínim, 8 anys d'edat, complits dins de l'any natural del curs que correspongui.
Ensenyaments no reglats Iniciació a la dansa: Possibilita als nens i nenes un espai on poder explorar, aprendre, expressar-se i crear a través del moviment, tenint com a base el coneixement del seu cos. Base tècnica de dansa clàssica i dansa contemporània.
Dansa moderna: Estudi i elaboració de diferents coreografies utilitzant com a base la tècnica jazz, així com la mescla de diferents estils punters i actuals com el funky i el hip-hop.
Dansa clàssica: Base i tècnica de dansa clàssica i dansa contemporània.
Dansa creativa: Prenent com a base la dansa contemporània, es treballarà la plasticitat del gest i el moviment, així com l'organització en l'espai i la improvisació, emprada com a punt de partida per a la creació coreogràfica.
Dansa espanyola i sevillanes: Estudi de la tècnica bàsica de dansa espanyola, com ara sevillanes.
Balls llatins: Estudi i gaudi de diferents estils com ara salsa, bachata o merengue.
Balls de saló: Estudi de diferents estils de balls de saló com el tango, el vals i el rock and roll.
Dansa teràpia: És un recurs que permet influir de manera positiva en el cos a través de la dansa, per tal de conèixer-lo, facilitar-ne la coordinació motora, millorar-ne la higiene postural i l'autoestima.
Tallers coreogràfics: L'objectiu final de l'activitat serà la representació del treball realitzat pel grup, duent a terme un profund procés de creació i adquirint nocions bàsiques de coreografia i direcció escènica, així com la base tècnica de dansa per poder executar les coreografies. |
lluïsa sala i tubert 21/7/12 Fins al 30 de setembre es pot veure al Museu Picasso, Gent.
També fins al 30, al Museu Frederic Marès, En bronze.
Fins al 22 de juliol, Bestioles a la Fundació Vila Casas.
Fins al 27 de juliol, Coses a la Sala Dalmau.
màrius domingo 27/5/12 Tancat durant molt de temps, l'any 2005 es va iniciar la remodelació de l'edifici, que es va inaugurar el maig del 2007.
L'any 1920, els arquitectes modernistes Pere Caselles i Pau Monguió Segura van aixecar l'antiga fàbrica de licors...
pep admetlla 27/5/12 La definició més aproximada del que serien les escultures transitables la vaig trobar en la lectura dels escrits de l'arquitecte nord-americà Louis Kahn, que en un paràgraf deia: "No sé, fou el descobriment d'una tendència natural, ¿sap?, una...
arnau puig 27/5/12 Hi ha una comunicació al carrer que és ambivalent i que pot ser alhora privada i pública, però l'educació decideix en possessió de qui està l'espai comú.
Anar pel carrer a les ciutats modernes actuals és i significa sotmetre's a tota...
fina duran 24/5/12 El Museu d'Art de Cerdanyola és un museu petit amb una gran vitalitat, que desenvolupa una important tasca cultural en un entorn necessitat d'aquest tipus d'iniciatives.
En la dècada dels setanta es va publicar un llibre, en aquests...
ramon moreno 29/4/12 Probablement quan Manuel Vázquez Montalbán va definir Pau Riba com a "terrorista cultural" estava atorgant al cantant barceloní alguns galons més que el de simple enfant terrible de la cançó a Catalunya.
I és que Pau Riba era (és) essencialment...
aymara arreaza 28/4/12 Fins al 28 de maig el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta Pantalla global.
Fixar-se en les transformacions i els usos que han tingut les pantalles és aturar-se davant de la nostra quotidianitat.
Avui, en lloc de tractar amb el...
ramon casalé 27/4/12 El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, ofereix fins al 22 de maig una petita però ben seleccionada exposició de Santiago Rusiñol, que porta com a títol Santiago Rusiñol.
La campanya de Poblet de 1889, la...
imma prieto 26/4/12 Regina José Galindo presenta Pell de gallina a Artium i parla de la importància de reconèixer l'origen.
El mateix títol de la mostra esdevé una metàfora, literal i visual, de l'estat en què arribaven a l'última sala de l'espai...
xavier calahorro 23/4/12 Un coffee table book, o un llibre de tauleta de sala d'estar, és un llibre amb moltes imatges, de coberta dura i lectura lleugera, d'aquells que es posen a la taula quan es reben visites, per entretenir, per inspirar la conversa.
núria f. rius 1/4/12 Conegut com el fotògraf de l'Exposició Universal del 1888 i reputat com el cèlebre artista que va regentar des del 1905 un estudi fotogràfic als baixos de la flamant casa Lleó Morera, el cert és que Pau Audouard Déglaire (1856-1918) definia el...
imma prieto 21/3/12 Des de fa uns mesos, la galeria Sicart de Vilafranca del Penedès es posa al servei del públic proposant una reflexió col·lectiva que sembla erigir-se com a exigència d'un món canviant.
Per descomptat, les múltiples reflexions que semblen revelar-se...
diana castell i ramón arús 11/3/12 Les dues versions que el pintor va realitzar són obres en les quals va sentir la necessitat de plantejar-se una composició que demostrés la seva capacitat per enfrontar-se a problemes pictòrics difícils de resoldre.
albert mercadé 10/3/12 L'Abadia de Montserrat és l'eix espiritual més compromès amb les arts i la cultura del país.
Ho porta inscrit en el seu genoma, una noble tradició que es va perpetuant d'ençà més d'un segle.
Aquesta realitat ha estat possible gràcies al...
aina mercader 16/2/12 El galerista Raimon Maragall reflexiona sobre el misteri i el mercat de l'art, poc temps després d'haver tancat la galeria que ha regentat durant dècades al centre de Barcelona.
Fill de galerista i nét de poeta, Raimond Maragall ha viscut sempre...
ramon moreno 12/2/12 A banda de la seva faceta més purament artística, Warhol es va moure molt per terrenys musicals.
És ben cert que Andy Warhol va gaudir d'alguna cosa més que de 15 minuts de fama.
Posseïdor d'una innegable capacitat artística, un notable sentit de...
mercè alsina 12/2/12 Pensada com a observatori, la mostra Camps invisibles que es pot veure a Arts Santa Mònica de Barcelona fins al 4 de març, la mostra facilita dispositius per percebre l'espectre, presentat com un territori abastable que es pot investigar,... |
El gripau Jerry, així batejat pel meu fill i el seu amiguet de l'escola Izan, va fugir malgrat totes les mesures que vam prendre.
El dia següent, al matí, mentre preparava l'esmorzar, el vaig veure al menjador de casa.
Abans de deixar-lo anar al lloc on va ser trobat, vaig aprofitar per fer-li una foto.
Es tracta, com és normal a Cunit, d'un gripau corredor (epidalea calamita), segurament mascle. |
Barcelona recupera els nivells d'inversió estrangera d'abans de la crisi
Barcelona ha recuperat els nivells d'inversió estrangera dels anys anteriors a la crisi econòmica.
El 2011 i el 2010 van ser dos anys de rècord, amb les millors xifres dels darrers 10 anys.
Així es desprèn d'un estudi elaborat per ESADE a petició de l'Ajuntament.
Segons l'informe, la inversió estrangera durant 2010 va ser de 3.952 milions d'euros i el 2011, de 3.022.
Són les millors xifres dels últims 10 anys.
El 92% de les empreses estrangeres que s'implanten a Catalunya tenen el domicili social a la província de Barcelona.
Pel que fa a l'origen de les empreses, la majoria procedeixen dels Paisos Baixos, Alemanya, França i els Estats Units.
L'estudi destaca també la concentració important d'empreses estrangeres a Catalunya respecte del total que s'ubiquen a Espanya.
Pèrdua de pes de Catalunya i del conjunt de la Unió Europea
Tot i aquestes dades positives, l'informe d'ESADE indica també que Catalunya està perdent pes respecte al total d'inversions estrangeres a Espanya.
Si en el període 2002-2006, Catalunya representava el 18,8% d'aquesta inversió, en el període 2007-2011 va passar a representar-ne un 12,8%.
També cal tenir en compte que les dades s'emmarquen en un escenari en què la tendència general és la pèrdua de pes relatiu del conjunt de la Unió Europea i dels països desenvolupats com a destinataris d'inversió estrangera.
En els últims anys, estan prenen més protagonisme els països en desenvolupament com a receptors i com a emissors de la inversió.
El 2009 va ser un any negre per a les inversions estrangeres al conjunt de Catalunya.
Una caiguda motivada per la crisi, però que en els dos darrers anys ha millorat sensiblement.
El 2010 el capital productiu invertit per altres països a Catalunya es va acostar als 4 mil milions d'euros.
I el 2011, tot i que es va reduir, també va assolir un dels millors resultats dels darrers anys.
Però Catalunya ha perdut pes respecte d'Espanya, igual que Europa respecte dels països emergents, que concentren el 50% de les inversions mundials.
Aquests noves potències es concentren sobretot a l'Àsia, i a banda de captar capital comencen a consolidar-se com a inversors.
XAVIER MENDOZA, coautor de l'estudi "Barcelona té la gran oportunitat, i tenim possibilitats objectives de que sigui així, de ser la gran plataforma d'entrada a Europa de les empreses d'Àsia."
Segons l'informe Barcelona continua sent una ciutat atractiva per captar inversions.
Entre els punts forts, la posició geoestratègica, que pot situar-la com a capital del negoci a la Mediterrània, el desenvolupament industrial i el talent.
Els experts assenyalen en infraestructures la manca de connexions internacionals des de l'aeroport del Prat o la falta de desenvolupament del corredor ferroviari mediterrani.
Entre les recomanacions, facilitar a les empreses que s'hi instal·lin, una feina que des de l'Ajuntament asseguren ja s'està fent.
JORDI JOLY, gerent de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació "Les polítiques de promoció econòmica com són l'Oficina d'Atenció a l'Empresa, el pagament a 30 dies, actuen sobre la creació d'un entorn favorable a l'actuació empresarial."
L'estudi també proposa reaprofitar la marca Barcelona, fins ara molt lligada al turisme, i reconvertir-la cap a Barcelona centre de negocis. |
Denuncien que el govern municipal del PP done el vistiplau a un projecte sense un estudi rigoròs Segons EUPV-Entesa de Tavernes de la Valldigna, un informe realitzat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en motiu de la realització del PAI de Bancaixa demostraria que al govern municipal "no li importen els interessos dels ciutadans" perquè "no ha obligat a presentar un estudi rigorós que garantesca el proveïment d'aigua a la població i als camps".
L'existència d'aquest informe suposaria un obstacle més per a l'aprovació de la modificació del PGOU del municipi.
Encara que actualment no existeixen problemes de subministrament d'aigua ni motius de preocupació immediata, el regidor d'EUPV-Entesa, Cándido Jiménez, ha explicat que "seria lògic realitzar un estudi seriós dels recursos hídrics de la zona per garantir un desenvolupament sostenible del municipi i perquè no es pose en perill la disponibilitat d'aigua per al reg i la ciutadania".
També ha denunciat que el govern municipal del PP "ha donat el vistiplau a una macrourbanització que molt probablement disminuirà els recursos hídrics disponibles i que podria deixar sense aigua per regar els camps i per a l'abastiment de la població". |
Apple va voler donar ahir un cop d'efecte al mercat de les tauletes, amb un nou iPad que ha passat una severa dieta: de pesar 652 grams passa a 469, ja que s'ha aprimat de 9,4 mil·límetres a 7,5.
El director general de la companyia de la poma, Tim Cook, presentava ahir a Londres el nou producte estrella.
La intenció és clara: recuperar la iniciativa en un mercat que ells van crear, fa tot just tres anys, però que... |
BALADA SOBRE COM S'HA DE TRACTAR LES DONES
Sade, Dràcula o Satanàs Han omplert la caldera De pintallavis encarnats De dures natges color crema i tota mena de forats.
La sal són les mamelles I la pebre vermella Els mugrons ensalivats.
Que el dolç suc de la xona No us foti de peus a l'orinal: Porteu sempre a sobre Condons fiables i lleials.
No confieu en les pastilles, Ni en sortir al darrer moment Si no voleu acabar trobant-vos Lluitant pel lliure abortament.
Feu tot el que se uns acudeixi Que elles sempre aniran més enllà I hi ha dones a cabaços I moltíssimes maneres de follar.
Passeu del mossèn i de Roma, Que només és viu un cop, Els anys rovellen les eines: Ja serem castos al clot!
Que Déu perdona els que pequen Si s'ho munten un xic bé, No alteren l'ordre públic I no llencen la merda al carrer.
Els capellans diuen a missa Que som ateus i francmassons, Més torts que la torre de Pisa I gent que pensa amb els collons.
Els mossèns, però, tenen llicència Per a tocar-nos-els ben tocats, Que la meitat són mariques I imbècils l'altra meitat.
Si el Papa us excumunica En nom de la religió, Trobareu dogmes com putes A una ciutat amb port.
Si veieu que un cul femení belluga I si us posa un cony a tret, Passeu d'hòsties i lectures I tireu pel camí dret. |
La imaginació marcarà la diferència
El dia 22 de maig d'enguany celebrem les eleccions municipals.
Els partits tenim ben marcada aquesta data en els nostres calendaris, però la ciutadania amb prou feines és conscient que el 2011 serà marcat per la contesa municipal.
És comprensible que sigui així, ja que en l'actual context tots tenim molts maldecaps; però és una llàstima, ja que la gestió dels nostres municipis també és una peça clau per sortir del túnel on som immersos des de fa massa temps.
Aquesta gestió estarà clarament marcada per la crisi actual, per això cal que el consistori resultant de les eleccions estigui format per gent amb imaginació i propostes pragmàtiques, necessàries i eficients.
No podem permetre que la crisi comporti la paràlisi i la retallada de drets, perquè ara més que mai cal actuar i defensar els drets, tot millorant la vida de la ciutadania.
Per això des d'Esquerra les nostres propostes aniran encaminades en la gestió del dia a dia i sense fer volar coloms.
Qui digui que farà grans coses, infraestructures faraòniques, estarà mentint o pretén hipotecar la gestió de l'ajuntament, perquè no hi ha diners.
Nosaltres farem petites coses, però seran moltes i grans petites coses, sempre amb motla imaginació i pensant en les necessitats de la ciutadania.
En les necessitats de tothom i de tots els barris.
Ara és moment de sortir dels quadriculats paràmetres que defensen aquells que només tenen una paraula a la boca: gestió.
Sí, cal gestionar, evidentment, però amb idees innovadores i fresques.
Les nostres ho són i t'animo a seguir-les a través del meu bloc [URL].
Però no només volem que coneguis les nostres propostes, volem que ens ajudis a perfilar-les.
Ho pots fer a través de les diferents plataformes que tenim a la xarxa, mitjançant un correu electrònic ( [EMAIL] ), o venint a xerrar amb nosaltres a la nostra seu (Sant Joan, 17). |
Els costos laborals a Espanya estan molt per sota de l'eurozona
Els costos laborals espanyols són els més baixos dels principals països de la zona euro i es van situar l'any 2011 en 20,6 euros per hora (incloses les cotitzacions socials), segons va revelar ahir un estudi comparatiu elaborat per Eurostat, l'organisme d'estadístiques de la Unió Europea (UE).
Els costos laborals horaris espanyols són molt inferiors als de la mitjana de la zona euro (23,1 euros) i de la UE (27,6 euros).
Els costos laborals calculats per Eurostat inclouen el cost salarial per hora (salari total dividit per hores treballades) més els costos no laborals, com ara les cotitzacions a la Seguretat Social dels empresaris.
Si es comparen amb les economies dinàmiques dels països escandinaus fora de la zona euro, els costos laborals espanyols són pràcticament la meitat dels de Suècia (39,1 euros) i dels de Dinamarca (38,6 euros).
Les dades d'Eurostat mostren que el problema de les empreses espanyoles no són els costos salarials dels seus empleats, sinó que s'ha de buscar en la mateixa gestió dels empresaris.
MOTIUS CONTRA LA LLEI / A Espanya, els líders de CCOO i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, van presentar ahir a la defensora del poble en funcions, María Luisa de la Cava, els vuit motius pels quals consideren que aquesta institució ha de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret de reforma laboral.
Les seves raons es basen en «ancoratges sòlids» i segons els va comentar la defensora, de les peticions similars que ha rebut, la sindical sembla la més «fonamentada».
El termini per presentar el recurs finalitza l'11 de maig que ve, data en què es compleixen tres mesos des que la reforma laboral va ser publicada al BOE. |
SIDSA i Secuenzia s ́alien per a llançar una TDT de pagament
Les empreses de tecnologia digital SIDSA i Secuenzia han desenvolupat conjuntament una solució tecnològica d'Accés Condicional (CAS) per al llançament de la Televisió Digital Terrestre (TDT), van informar avui ambdues companyies.
EUROPA PRESS SIDSA i Secuenzia, líders en el mercat del CAS, oferiran una tecnologia per a codificar els continguts Premium i filtrar els drets de visionado als usuaris.
Amb aquesta solució, les signatures pretenen distribuir els continguts de la TDT, així com oferir un nou model de negoci per a les cadenes de televisió, amb ingressos complementaris a la publicitat mitjançant el pagament per subscripció o per esdeveniments.
El president de Secuenzia, Fernando Ruano, va assegurar que conjuntament, les dues empreses disposaven de l'oferta de 'major valor tecnològic' per a assegurar l'èxit de la TDT de pagament, que veurà la llum previsiblement en 2009.
Ambdues empreses han optimitzat els seus sistemes d'Accés Condicional per a la TDT, amb la finalitat de permetre qualsevol model de negoci, ja sigui a través de subscripció, pagament per visió o pagament per esdeveniment. |
De la màxima discreció de les negociacions es va passar a l'eufòria –momentània– pel pacte i, de l'eufòria per la signatura, a la responsabilitat de gestionar una operació política de gran transcendència que ha de culminar amb un nou estatus per a Catalunya.
L'any 2014 ha d'aïllar totes les incògnites que pesen sobre el procés sobiranista i que hauran de ser gestionades pels partits catalans a mida que el xoc amb l'Estat, fins ara intransigent amb la consulta, obri un període absolutament desconegut en les relacions entre Catalunya i Espanya.
Aquestes són les vuit claus d'un camí cap al 9 de novembre vinent, data triada per sotmetre a consulta si Catalunya ha de ser un estat, i si aquest nou estat ha de ser independent.
El lideratge de Mas: La figura presidencial, reforçada.
La resposta de Madrid: Un PP més agressiu o una acció al TC de bracet amb el PSOE?
Consulta sí o sí: Esgotar totes les vies, encara que l'Estat hi estigui en contra
El recompte: Els partits ajornen el debat del percentatge que cal per guanyar
El debat a CiU: CDC encetarà campanya pel sí; Unió vol consens intern
Unió i ICV: 'Sí' clar a la primera pregunta, debat sobre la segona part
Tensió al PSC: Risc d'esberlament al partit per la posició sobre la consulta
Acció exterior: Viatges previstos per explicar el procés a l'estranger |
La Galeria Rosa Santos va inaugurar el 27 de gener l'exposició Around: a word network de Moisés Mañas que es podrà veure fins al 10 de març.
Marina Pastor ha escrit de l'obra de Mañas que "resulta ja tòpic parlar que a la fi de la dècada dels noranta comencem a percebre els efectes de la revolució tecnològica, una revolució que ha descentralitzat la cultura i el món, que ha multiplicat la globalització dels continguts, aniquilat l'autoria basada en un concepte substantiu d'autoritat, i multiplicat els intercanvis culturals.
Aquesta revolució, de vegades twiteRevolución, no es pot definir com un moviment ràpid i circular al voltant d'un eix o un punt fix, com vol la física, ja que ja no hi ha centres, sinó com un espai horitzontal sintètic i ric en fonts d'informació, permanentment mòbil en el qual tot se sacseja, en el qual tot és al voltant". |
Principi d ́acord entre el Barça i el PSG francès per Maxwell
El club blaugrana ha donat permís al brasiler perquè tanqui en persona el detalls del seu nou contracte
EP El FC Barcelona ha comunicat aquesta tarda que ha arribat a un principi d'acord amb el PSG francès per al traspàs del lateral Maxwell, que ha viatjat a París per resoldre petits serrells en el seu contracte i, en cas d'arribar a bon port, passaria reconeixement metge com a pas previ al seu fitxatge.
El club blaugrana no ha donat més detalls de l'operació però ha donat permís al brasiler perquè tanqui en persona els detalls del que seria el seu nou contracte en un PSG renovat que aspira a recuperar el prestigi perdut a la Ligue 1.
Un cop es resolguin aquests detalls, Maxwell - que ja no va entrar en la convocatòria per Pamplona - tindrà un permís addicional del club blaugrana per passar reconeixement mèdic i poder oficialitzar definitivament l'acord de traspàs.
Maxwell va arribar al FC Barcelona l'estiu del 2009 procedent de l'Inter de Milà per ocupar la posició de lateral esquerre i va debutar a les ordres de Pep Guardiola - qui li ha donat "mans lliures" per a la seva marxa - a la Supercopa d'Espanya davant l'Athletic Club.
Aquest va ser el primer dels 10 títols que ha acabat aconseguint vestint la samarreta blaugrana en aquests dos anys i mig: tres Supercopes d'Espanya, dues Supercopes d'Europa, dues Lligues, dues Mundials de Clubs i una Lliga de Campions.
El '19 'finalitza la seva etapa a Can Barça havent disputat 89 partits - 57 a la Lliga, 17 a la Lliga de Campions, 11 a la Copa del Rei, tres a la Supercopa d'Espanya i un al Mundial de Clubs -.
L'últim partit que ha jugat amb el FC Barcelona ha estat a la semifinal del Mundial del Japó contra l'Al-Sadd, en què va fer un dels quatre gols blaugranes.
Aquesta va ser la segona vegada que Maxwell marcava com a blaugrana. |
Suposo que els nostres pares conscriptors saben que el famós corredor és per a mercaderies.
I que l'enllaç amb l'interior ha de passar per Tarragona (~línia de Móra), i no per Lleida (adéu enllaç amb l'interior!)
CiU va dir diumenge que "apostava" per Lleida.
Ho saben això els nostres futurs representants?, doncs a prendre nota i a contraatacar l'opció lleidatana, arrr!
Per a ells sí que hi ha diners, han de despilfarrar un munt de diners per a una campanya electoral que ja l'han fet durant quatre anys, i després retallen nòmines, sanitat i d'altres coses.
Per què no retallen polítics, càrrecs, institucions?
Per què no hi ha ningú que els controli?
Que no s'estranyin si després hi ha més abstencions, però per a ells així no compte.
Tot i que no van deixar participar a ERC i ICV al debat, les posicions de la dreta semblaven gairebe iguals, a mes no es deixaven de fer piropos un a l'altre a l'hora que es recriminaven actuacions per tal de no perdre un punt de independencia de cara als votants.
Pero no enganyen a ningú, son el mateix es igual que sigui dreta catalana o espanyola, nomes miren pels interessos dels mes rics.
Tinguin una mica de vergonya i no retallin els serveis als mes necessitats
En el moment de les fussions a CatalunyaCaixa, la colla dels mandamasos es van apujar el sou un 93%.
Això és lo fotut, que no passa res.
Com es pot creure, tenir fe, en una democràcia sense justícia?... de cap de les maneres!!!
A part d'estar dos dies d'arrest domiciliari avui he ingressat al banc BANESTO 198,59 cèntims per pagar suposadament a alguns ganduls i ineptes encargadillos que té "FOCSA" a Tarragona faltaria saber que professionalitat tenen algunes d'aquestes paparres enganxoses, el que si dic és que la neteja de la pintura entra dins del contracte aquests no poden cobrar suposadament dues vegades una del supòsit incívic que sóc jo i una altra de l'Ajuntament que som tots.
Aquest servei del contracte entra neteja de papereres, neteja de xiclets, especialment en les zones més transitades, NETEJA DE PINTADES I DE CARTELLS MURALS, retirada d'animals morts, neteja de paviments en les vies públiques i neteja de contenidors que es realitzés a mà cosa que no s'està fent i sobretot la homologació d'aquests contenidors etc.etc.
Amb tot això seguiré amb la veritat per davant i el mínim error d'alguna d'aquestes paparres estaré jo al peu del canó perquè paguin o pagui aquests dos dies de càstig amb mentides i falsejant documents.
18:13.Finalment dir-vos també als que esteu a l'oposició no incloc a iniciativa, que gràcies pel vostre gran esforç en col · laborar però sense vosaltres ja tinc el que realment necessitava per destapar alguna manta dins d'aquest món vitalici que us heu creat alguns polítics sense carrera ni casta política apenas algun al graduat escolar. |
La divisió en el si de l'exèrcit ugandès ha esclatat, després de la publicació al diari The Monitor d'un document intern sobre els plans secrets d'oficials militars d'alt rang d'assassinar a aquells alts funcionaris del govern que s'oposessin al possible successor de Yoweri Museveni, en Brigadier Muhoozi Kainerugaba, el seu fill.
Aparentment, al document, escrit pel coordinador dels serveis d'intel·ligència, el general David Ssejjusa Tinyefuza, i destinat al director general de la Organització Interna de Seguretat, Ronnie Baltya, Ssejjusa assenyalava possibles objectius d'aquests plans secrets com ell mateix o el primer ministre, Amama Mbabazi.
Al text, el general sol·licitava obrir una investigació per esclarir els rumors subversius dins de l'estament militar.
Muhoozi Kainerugaba és el comandant en cap de les forces especials ugandeses, unes unitats militars més preparades i amb més recursos que la resta de l'exèrcit del país.
La revelació del document és una mostra més de la insatisfacció entra la plana major de l'exèrcit entorn a les creixents diferències i desigualtats internes de l'estament.
A més, la oposició entre els generals de l'antiga guàrdia de Museveni al presumpte pla del president, conegut com The Muhoozi project, d'ascendir el seu fill, ha incrementat encara més el malestar.
Uns generals que van combatre durant la guerra civil (1981-1985), van ascendir a Museveni al poder i que ara quedarien relegats de la cursa per la presidència del país.
El govern s'ha desmarcat i ha negat que s'estigui preparant l'ascenció de Muhoozi.
No obstant però, des de les declaracions de Ssejjusa, aquest projecte està a l'ordre del dia al debat nacional i a les discussions de carrer.
Les reaccions no s'han fet esperar i des del govern es pretén sancionar al general Ssejjusa o encausar-lo a un judici militar i desposseir-lo del càrrec als serveis d'intel·ligència.
Quatre membres del personal del general han estat interrogats per "distribuir propaganda nociva per la seguretat del país".
A més, la policia ha citat a declarar els tres periodistes del The Monitor autors de la notícia que va descobrir el pastís i han estat acusats amb càrrecs per no voler col·laborar amb la policia i revelar-li les fonts d'informació entorn a l'escàndol.
Els periodistes s'han atingut al seu dret de no revelar les seves fonts.
Tot plegat, sembla un augment de la militarització de la política ugandesa que pot desestabilitzar un país on augmenten els temors a què es repeteixin fets passats de la història recent d'Uganda. |
Truco a David Castillo i l'allau d'anècdotes sobre la seva vida comença al primer minut.
Li truco perquè m'expliqui el rerefons de la seva novel·la El mar de la tranquil·litat (Proa, 2010), la història d'un home que torna a Vallcarca i es retroba amb el seu passat i amb els desastres d'una economia especulativa.
E l mar de la tranquil·litat flueix entre la història del barri on viu Castillo i la seva pròpia vida.
L'Àngel, el protagonista, coincideix amb els seus antics amics, que ara treballen a l'editorial Bruguera.
Dels seus anys d'infància, Castillo recorda que Vallcarca era un lloc apartat del progrés, colonitzat per barraques i amb els camions de distribució de Bruguera com a únics vehicles presents.
Castillo es va traslladar a Vallcarca quan era un nen de dos anys, procedent del Poble Nou, perquè el metge va recomanar a la seva mare que s'hi mudés per pal·liar uns brots asmàtics.
Del seu barri jo sóc especialment fan del restaurant Casa Fausto, situat a l'antiga estació d'autobusos de l'empresa Auto-Òmnibus, de principis del segle XX.
Casa Fausto és un restaurant familiar, amb cert aire burgès però en el passat, el bloc de casetes on és, a part de l'estació, hi havia un bar popular i l'Ateneu Llibertari, on es reunien els revolucionaris d'esquerres.
Això i molt més s'explica a El mar de la tranquil·litat.
Castillo va formar part d'una colla de trapelles del seu carrer.
"Però no era res criminal, ens tiràvem pedres amb els del carrer veí".
Castillo destaca que eren escenaris allunyats de la ciutat.
"Diuen que sóc escriptor urbà però jo he tingut pagesos al barri que ens disparaven amb escopetes de sal".
La violència i la delinqüència eren una amenaça i els pares feien tot el possible per allunyar-ne els fills.
En el cas de Castillo, amb 14 anys el van enviar a fer de botones a una oficina del Banco Ibérico de l'avinguda Infanta Carlota.
Quan va acabar el batxillerat, va ascendir a auxiliar administratiu, picant documents.
Castillo va treballar 11 anys al sector bancari.
"Una eternitat, perquè m'hi avorria molt".
Una eternitat que, quaranta anys després, ha donat els seus fruits creatius. |
Col·legi Nostra Senyora de la Consolació Tortosa L'exposició "Xeic!
Paraules de l'Ebre" es podrà visitar al Col·legi de Nostra Senyora de la Consolació (C/ Argentina, 32-34, de Tortosa) entre l'11 i...
Sala d'actes del Casal de Cultura, av. Riu Mogent, 2 Montornès del Vallès Hora: 18:00 Acte conjunt de l'associació Dones per la Convivència i l'Oficina de Català en què es presentaran dos petits llibres elaborats per l'associació Africat, Associació... |
Es pot expressar la felicitat ballant?
Tot el món respondria que si, que per descomptat.
Però es poden transformar en dansa les consideracions incloses en un llibre d'assaig o divulgació científica entorn de la felicitat?
La cosa sembla molt més complexa, encara que un projecte així desperta per descomptat la curiositat.
Els resultats estan per veure, però el projecte en qüestió ja està llest per a sentència.
Es denomina Viatges a la felicitat, s'inspira en el popular llibre d'Eduard Punset Viatge a la felicitat i ho ha produït el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que ho estrenarà a la sala Tallers el pròxim dia 26.
És la primera vegada que el TNC impulsa i produïx en solitari una producció de dansa.
Fins a ara s'havia limitat a coproducir espectacles d'algunes companyies.
El muntatge ha estat coordinat per Sol Picó, que va triar el llibre de Punset " perquè des que vaig començar a llegir-lo em va semblar que era un llibre en el qual tot destil•lava moviment ".
Però el projecte té un segon punt d'interès i és que ha aconseguit la inèdita reunió de sis coreògrafs-ballarins catalans o establerts a Catalunya.
Cadascun ha creat una peça i balla en ella o en alguna de les dels seus col•legues. "
Des de fa temps tenia aquesta idea de crear un espai comú on es poguessin reunir estils molt diferents dintre del món de la dansa.
Un espai en el qual un grup de coreògrafs poguessin dialogar sobre un tema i enriquir-lo cadascun a partir de les seves idees, les seves perspectives ", afirma Sol Picó, que no signa cap de les coreografies, però si intervé en dues.
Els sis coreògrafs-ballarins seleccionats són Inés Boza (de la companyia Senza Tempo), Germana Civera (que dirigeix un centre artístic a Montpeller), Jordi Cortés (ex integrant de Lanònima Imperial, Mudances o Metres i que ara dirigeix el grup Alta Realitat), Pere Faura (que treballa a Holanda), Thomas Noone (britànic que posseïx la seva pròpia companyia a Barcelona) i Montse Sánchez (de Increpación Danza).
Per a Eduard Punset, és un " gran privilegi " que el seu llibre - que s'acaba d'editar a Estats Units- " hagi donat origen a una obra d'art " i afegix que els científics admeten últimament que " l'art és una drecera a la felicitat i sense els efectes secundaris de les drogues ".
Les sis peces s'han dividit per raons de durada (un total de 170 minuts) en dos muntatges de tres cadascun que es programaran separats, encara que també s'ha previst alguna passada conjunta. |
Mira! ara m'ha agradat la història:) Em sembla curiós poder decidir el teu propi nom, jo que amb Jordi no hi ha res a fer, ni diminutius ni mandangues.
Pendre la decisió de fer-te dir d'una altra manera, i a més per un llibre que va arribar casualment a les teves mans, mira, m'ha agradat això:) |
El món secret de les geishes - Cànon visions
Al barri de Gion, a Kyoto, on tradicionalment vivien les geishes, en l'actualitat només en queden un centenar.
Com sempre han fet, representen l'ideal de la bellesa femenina japonesa dins la societat moderna d'aquell país i continuen fascinant els viatgers.
Però només un grup de japonesos adinerats o grans personalitats estrangeres poden gaudir de la seva companyia.
Les geishes apareixen al final del segle XVIII per representar l'etern ideal femení.
Són grans conversadores, cantants, intèrprets i ballarines i, contràriament al que es creu en el món occidental, no es presten al comerç amorós.
Com el seu nom indica, "Gei" significa "art" i "sha" vol dir "persona", són artistes expertes.
Coneixerem les Maikos, les aprenentes, les geikos, les geishes actuals i les Ochaya, que són les cases de te on treballen.
És una barreja de vida moderna i tradicional dins d'un Japó modern que no vol perdre uns costums que els han proporcionat una manera molt particular d'entendre la bellesa. |
Anuncis similars Pis ampli amb terrassa. zona comunitària amb piscina... cuina gran amb sortida a àmplia terrassa, solarium particular gran amb accés pel mateix pis (té una petita habitacion tancada amb... alarma, armaris de paret, zona comunitària amb piscina i zona de jocs, pàrquing i traster. finca amb molt pocs...... terrassa, z. comunitària, pati, piscina, zona esportiva, zona infantil observacions: tot exterior i molt lluminós. plaza de garatge àmplia i amb bon accés. zona comunitària amb piscina, jardins i zona de joc per a nens i nenes. situat en una zona...... (totes comunicades amb una terrassa que dóna al carrer), dos banys, un saló ampli amb televisor, una cuina nova, safareig amb rentadora i una terrassa amb bones vistes. el pis, que... es pot gaudir la zona comunitària que consta de piscina i una gran zona verda enjardinada. el pis està al costat...
Magnífic pis amb gran zona enjardinada, a 300m de la platja i del nou... suite), 2 banys complets, ampli saló menjador, gran terrassa de 10m2 amb accessos des de saló... amb accés per ascensor,...zona comunitària de 3.000 m2 que comprèn: gran zona enjardinada, piscina de 16m amb zona per...... amb sortida a un safareig cobert que dóna a celobert. saló menjador molt ampli, amb terracita i amb... terrassa que dóna a la zona comunitària. disposa de calefacció a gas. el pis té piscina comunitària. parquing per a cotxe gran i ampli...... amb plat de dutxa, mes traster. es deixa totalment moblat i equipat, salon de pas a terrassa àmplia... tipus francesa, es troba en urbanizacion privada amb zones enjardinades i piscina comunitària. molt bé comunicat i prop de de la platja... correu o telèfons de contacte. més fotos i pisos en la pagina web..., i compta amb 3 habitacions, ampli salon a doble altura, descansillo-estudi en el segon pis, 2 cambres de bano, gran cuina i una terrassa de mes de 25 metres tambien a doble altura. el pis... aquesta dotat d'una zona comunitària ideal per ninos, incloent una gran piscina exterior.... americana amb tots els electrodomesticos, bany, àmplia terrassa, practicamente nou, pàrquing subterraneo, dues piscines comunitàries, zona privada totalment tancada a l'exterior, a 300 metres del mar, zona molt... de setembre per tot elun primer pis. |
L'Ajuntament de Castell -Platja d'Aro celebrarà diumenge la 31a Festa Homenatge a la Vellesa, organitzada amb col·laboració amb l'Associació de Gent Gran de Castell-Platja d'Aro i l'Associació de Gent Gran de la Vall d'Aro i S'Agaró.
La celebració s'adreça al majors de 65 anys empadronats.
A més, es lliurarà un placa commemorativa a la persona més gran del municipi, i a l'home i la dona més grans assistents al dinar amb l'objectiu de fer un homenatge especial.
Aquest acte esdevindrà la cloenda de la 1a Quinzena de la Vellesa Activa. |
Veïns de Sanlúcar es queden 2.000 quilos d'haixix després d'apedregar els duaners
Famílies de la zona de Bonanza (foto d'ahir), amb dones i nens inclosos, acorralaren a un agent de Vigilància Duanera en ple dia i es portaren entre 70 i 80 fardells d'haixix d'una pneumàtica interceptada a la platja.
A destacar els significatius comentaris que alguns agents sentien l'endemà en el seu treball de recerca per la zona de Bonanza: "Aquest any segur que tinc per als reis del meu nen".
"Una cosa com aquesta no l'he vist en la meva vida", deia ahir Santiago Villalba, experimentat cap de Vigilància Duanera a Cadis, per descriure els fets ocorreguts el passat dimecres a la tarda a la platja del poblat mariner de Bonanza, on l'estuari del Guadalquivir comença a convertir-se en pur riu, més enllà de Sanlúcar.
Un nombrós grup de persones, famílies amb dones i nens inclosos, van acorralar i van amenaçar un agent de Vigilància, dels coneguts com 'observadors', quan aquest havia baixat a fer-se càrrec d'una partida d'haixix, i es van dur tot el carregament, entre 70 i 80 fardells, uns 2.000 quilos de droga.
Els fets van passar pels volts de les vuit del vespre.
Un helicòpter del Servei estava fent un seguiment d'una llanxa sospitosa que estava transbordant paquets a una altra més petita a la zona, i va observar que sortia gent de la platja a fer la partida.
En posar-se l'aparell, els narcotraficants van sortir fugint.
L'observador va saltar a terra per fer-se càrrec de la droga mentre es donava avís al personal de Vigilància Duanera de la zona perquè acudissin, així com a la Guàrdia Civil.
De seguida, l'agent a terra va veure que va començar a arribar molta gent de la barriada amb intenció d'apropiar-se dels fardells d'haixix.
En principi, eren unes cinquanta persones, però el grup va anar augmentant fins a rondar el centenar, i entre ells hi havia fins i tot menors, d'una edat que els agents van calcular que rondaven "els onze o dotze anys", segons les fonts de Vigilància Duanera.
Aquestes van confirmar que hi va haver intents seriosos d'agressió a l'observador, que va aguantar el temps que va poder, fent fins i tot el gest de recórrer a la seva arma.
Alhora, d'entre el grup, alguns van llançar pedres i altres objectes contra l'helicòpter que estava vigilant la zona.
Des d'ell, es va avisar forces de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i fins i tot la Policia Local perquè acudissin en auxili dels agents.
Davant el caire que estaven prenent els fets, els pilots van rescatar l'observador "que va córrer seriós perill", i junts van enlairar fins i tot amb les portes de l'aparell obertes, davant l'amenaça que patís una avaria seriosa pels atacs.
L'helicòpter va prendre de nou terra a uns 400 metres d'allà i de seguida van tornar per intentar almenys assetjar amb vol rasant als veïns que s'estaven apoderant de l'haixix.
Llavors es van repetir les escenes d'insults i atacs en què van participar tots els presents.
Villalba descrivia ahir aquesta escena com un "maremàgnum de gent que van omplir la platja".
"Pel que sembla, havien baixat famílies senceres", ha conclòs.
Després d'això, al poc temps van arribar els reforços demanats, però la droga ja havia desaparegut.
Agents de la Policia Nacional que van rastrejar la zona van detenir un home que estava en possessió d'un fardell.
"El millor va ser que no hi va haver de lamentar danys ni personals ni en els mitjans aeris", va dir ahir Villalba, que es va mostrar convençut que la retirada va ser la millor decisió ("realment vam témer per la vida de l'observador"), i no era aconsellable enfrontar-se a una multitud en què hi havia nens.
Suposo que la gent està molt desesperada.
Hem viscut fets de la mateixa naturalesa, però ni tan sols remotament semblants, fa anys, per exemple, en el Camp de Gibraltar.
Era per assumptes de contraban de tabac, i havia barriades en les quals no es podia gairebé entrar". |