text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
Comença la 12a edició del programa Voluntariat per la llengua amb 125 parelles lingüístiques
El dijous 2 d'abril, a les set del vespre, una seixantena de persones va assistir al Casal Pere Quart a la presentació de la sessió de primavera del Voluntariat per la llengua, que ha iniciat la 12a edició.
L'acte va estar presidit per Montserrat Capdevila i Tatché, presidenta del Consell de Centre del CNL de Sabadell, que va lloar la tasca de voluntaris i aprenents i va remarcar la importància d'aquesta iniciativa per fomentar l'ús social de la llengua.
Tot seguit, Lídia Coll, dinamitzadora del Voluntariat a Sabadell, va explicar el funcionament del programa i una parella lingüística, formada per Xavier Salomó i Alessandro Fiaschi, van compartir amb els assistents la seva experiència i les seves motivacions.
Tots dos van valorar molt positivament la seva participació en les trobades lingüístiques.
En aquesta edició de primavera s'han format 125 parelles lingüístiques que, durant un mínim de deu setmanes, dedicaran una hora a la setmana a conversar en català.
Les altres poblacions del CNL de Sabadell també han iniciat les noves edicions del Voluntariat amb un total de 113 parelles.
Voluntaris i aprenents podran gaudir de tot un seguit d'activitats: anar al teatre, participar en tertúlies i assistir a la trobada anual del Voluntariat per la llengua, que enguany se celebrarà a Sant Quirze del Vallès.
Voluntariat per la llengua és un programa de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística que fomenta l'ús de la llengua catalana en les relacions personals tot posant en contacte una persona que parla habitualment català amb una altra que en té coneixements bàsics i que vol fer un pas endavant per parlar-lo amb normalitat. |
ERC de Castellfollit es queixa del poc manteniment del cingle
Les pluges de marçvan provocar la caiguda d'una roca sobre el camíde la Rossolada
El portaveu del grup municipal d'ERC a Castellfollit de la Roca, Miquel Reverter, ha reclamat més accions de neteja i de prevenció de desprendiments a l'equip de govern de CiU.
Reverter ha explicat que la cinglera està molt bruta sobretot a la part que dóna al torrent del Turonell.
Ha assenyalat que les cases d'aquestes part tenen conduccions que encara aboquen aigües brutes directament a la cinglera.
Reverter considera que en el seu estat actual l'entorn de la cinglera pot ser l'escenari d'accidents.
De fet, en un dels darrers plens, Fidel Balés (regidor per ERC) va explicar que les plugues de març van provocar el desprendiment d'una gran pedra que va afec... |
Olot busca com compensar els clubs que col·laboren amb el turisme
OLOT | XAVIER VALERI L'Ajuntament d'Olot ha iniciat negociacions amb els clubs esportius de la ciutat per tal d'animar-los a comprometre's en l'organització d'esdeveniments esportius de nivell nacional i internacional.
La idea de l'Ajuntament és aconseguir un sistema que suposi la participació dels clubs en els beneficis econòmics que comporten els esdeveniments que organitzen.
Un exemple seria consensuar un acord entre els hotels, els hostals, els clubs i l'Ajuntament perquè els organitzadors d'una competició puguin obtenir una part del benefici de les pernoctacions dels esportistes i dels seus acompanyants.
La celebració de proves de destresa i força corporal és la primera d'una llista d'accions destinades a lligar turisme i esport.
En segon lloc, l'Ajuntament preveu senyalitzar els indrets on és fa possible compartir l'estada al territori amb l'activitat esportiva de lleure.
La idea és afegir els beneficis corporals de l'esport als naturals del coneixement de l'entorn i de la ciutat.
Per això volen fer un mapa de camins i d'instal·lacions esportiuves La tercera intenció és la d'aconseguir estades de preparació de formacions de rellevància en esports de massa, cosa que ha de servir per difondre la ciutat. |
La xarxa social d'internet Facebook ha arribat a un acord per a la compra del lloc web FriendFeed, el funcionament del qual és semblant a Twitter.
La quantitat de la compra no s'ha fet pública, però segons el diari 'The Wall Street Journal' puja a 50 milions de dòlars (35 milions d'euros) en efectiu i accions.
En concret, Facebook abonarà al voltant de 15 milions de dòlars en efectiu, mentre que la resta de l'operació serà saldada amb accions de la companyia, precisa el diari.
Alhora, Facebook ha apuntat que "els 12 treballadors de FriendFeed seguiran operant amb normalitat mentre les dues companyies preparen plans a llarg termini".
D'aquesta manera, FriendFeed, creada per un grup d'extreballadors de Google, es converteix en la primera adquisició feta per Facebook des que el grup rus Digital Sky Technologies invertís 200 milions de dòlars el mes de maig passat en la compra de l'1,96% de Facebook, valorant la companyia creada per Mark Zuckerberg en uns 10.000 milions de dòlars (uns 7.000 milions d'euros).
A la tardor del 2008, Facebook va llançar una oferta de 500 milions de dòlars en accions per adquirir el seu rival Twitter, que va rebutjar la proposta de la xarxa social més gran d'internet. |
De l'11 al 13 d'octubre, sisena edició de la Ruta de l'Art
Els dies 11, 12 i 13 d'octubre del 2013 se celebra la sisena edició de la Ruta de l'Art de Castelló d'Empuries.
Un any més torna aquest esdeveniment organitzat per Anna Maria Constanseu, on aquest any ha introduït la fotografia dins de la ruta.
Serà a l'espai de l'Ecomuseu-Farinera de Castelló.
També, i vist l'èxit de l'anterior edició, es repetirà el Mercat d'Art on es podrà adquirir obra petita de tots els autors de la mostra. |
Espai Priorat tanca edició amb la presentació de 160 vins amb DOQ
A la mostra hi han participat 60 experts dels Estats Units, Brasil, Canadà, Rússia, Índia, Corea, Xina, Japó, Noruega i Suïssa
17 de Maig de 2013, per ACN/ Redacció
La II Mostra Internacional de Vins de la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat ha tancat aquest dijous amb la presentació de 160 vins diferents i la participació d'uns 60 experts internacionals que durant tres dies s'han submergit en els vins, el territori, el paisatge i la gastronomia de la DOQ Priorat.
Segons es desprèn del primer balanç que ha fet el Consell Regulador de la DOQ Priorat, els prescriptors provinents d'una dotzena de països han tingut l'ocasió de tastar fins a 160 referències de vi diferents durant la seva visita, entre els vins presentats al showroom del dia 14 i els inclosos en els diferents àpats.
· Tast de vins del passat dimarts
Dimarts, trenta-sis cellers inscrits en aquesta mostra van presentar 127 referències de vins en un showroom celebrat al refetor recentment restaurat de la cartoixa d'Escaladei.
En la seva estada a la cartoixa els convidats van poder conèixer tres muntatges àudiovisuals sobre el territori i sobre la història de la denominació d'origen.
A més, els visitants internacionals van poder realitzar fins a trenta-nou visites a vinyes i cellers per tal de conèixer de primera mà els elaboradors i el seu entorn, així com les característiques i la realitat dels vins i el seu procés de producció.
Unes vuitanta persones han participat en l'equip organitzatiu d'Espai Priorat, mentre que els convidats han ocupat durant aquests dies onze allotjaments de la zona i s'han desplaçat amb una dotzena de minibusos per conèixer el territori de la DOQ Priorat. |
L'arquitecta va refer el MNAC amb poques ajudes, molts obstacles i sense suport polític propulsor
Diumenge, 30 de desembre - 00:00h.
La recent defunció de l'arquitecta italiana Gae Aulenti ha provocat diversos recordatoris en homenatge a la seva obra.
Hi ha hagut dos homenatges que m'han semblat especialment emotius: el celebrat al Teatre alla Scala de Milà per evocar la seva gran feina en la renovació dels escenaris operístics d'Itàlia i, amb més modèstia, el que es concentrà al MNAC de Barcelona, un dels seus productes arquitectònics més reeixits.
Davant del gran finestral obert a una de les perspectives més significatives de la Barcelona del s.
XX, els elogis es dirigiren a la qualitat de la reforma del museu, tant en el simple discurs museogràfic com en l'habilitat de transformar un edifici eclèctic, de qualitat no gens significativa, que representava la incultura de l'època de Primo de Rivera, però que s'havia convertit en una referència gairebé icònica que calia aprofitar com una oferta d'espai museístic.
LA SOLUCIÓ adoptada per Aulenti fou molt radical: deixar el testimoni del llenguatge original com un evolvent perifèric, només modificat per millorar els detalls acadèmics de l'eclecticisme, i construir a dins un itinerari museístic amb llenguatge i argument propis en una mena de diàleg, en el qual les intensitats o els desafinaments estan controlats com a matèria especialment artística.
Tots vam agrair-li aquesta aportació a un tema tan freqüent com és la reutilització d'edificis antics.
Però gairebé tothom va participar també en les referències que en podríem dir polítiques.
Tothom va coincidir a subratllar que Aulenti és la que va salvar i tirar endavant el Museu Nacional de Catalunya, per sobre de les inconveniències i les desatencions dels polítics d'aquell període i les picabaralles entre quadres enfrontats.
Aulenti i el seu grup de col·laboradors van treballar 18 anys amb aquest projecte, sota quatre directors successius i no sé quants presidents -no sempre continuistes ni respectuosos.
Van suportar polèmiques que, amb excuses tècniques i programàtiques, arribaven a ser batalles partidistes i aproximadament electorals.
En recordo unes quantes: l'oposició -aparentment tècnica però políticament sectària- al projecte d'introduir aigua com a element paisatgístic en un sector del Saló Oval; l'escàndol del propòsit del Mitjó de Tàpies; les discussions sobre els límits cronològics de la col·lecció -on cada parer comportava la total modificació del projecte-;
la incertesa en els usos i el programa de la gran sala, que, al final, ha quedat inacabada; les batalles tècniques sobre la qualitat constructiva del vell edifici que avalaven el parer de no seguir la restauració i cedir el conjunt a la Fira de Mostres.
I els interlocutors, en general -amb ben poques excepcions- no eren ni gaire il·lustrats ni gaire entusiastes i deixaven l'arquitecta en un absolut aïllament.
Recordo, per exemple, una visita oficial a les obres durant les quals a un important membre de la Generalitat se li va escapar aquesta observació: «Sí.
Aquí acabarem fent un edifici molt maco i molt car i, després, no sabrem que posar-hi a dins».
El bon home no coneixia ni per referència les fabuloses col·leccions romàniques i gòtiques, la millor selecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, les sèries d'arts decoratives del Gòtic al Modernisme, etc., etc., que la ciutat i el país havia acumulat durant anys i havia exposat en diverses circumstàncies.
El polític que no viu en la cultura sempre va distret i ni tan sols s'aprofita de les lliçons d'altres èpoques més il·lustrades.
Moltes vegades el projecte va estar a punt d'anar-se'n en orris i sempre fou Aulenti la que va plantar cara i va saber pactar per anar tirant endavant.
Moltes vegades veiem com mantenia la lluita de la continuïtat.
Sense ella, el museu avui no existiria o estaria en unes altres condicions.
Per això dèiem en aquesta reunió-recordatori al MNAC que els barcelonins li havíem d'agrair per damunt de tot
-tant o més que la qualitat dels resultats- l'esforç per fer realitat una operació que semblava impossible perquè mancava la decisió i el coneixement.
Aquesta decisió i aquest coneixement els va aportar Aulenti, amb un gest que hem de qualificar gairebé en les esferes del patriotisme.
en efecte, va ser un acte de patriotisme català aconseguir que es refés aquest gran museu amb ben poques ajudes i amb molts entrebancs, sense recolzament polític propulsor.
Quan Aulenti vingué a inaugurar el MNAC feia poc que havia presidit la inauguració del Musée d'Orsay a París, amb tots els honors al costat de Miterrand.
A Barcelona, en canvi, aguantà la cerimònia i la manca de respecte dels polítics més compromesos, atenent els capricis artístics i patrimonials d'algun burgés despectiu i atabalat.
I això deu continuar perquè a l'homenatge del MNAC, l'únic polític assistent era Ferran Mascarell.
I no hi havia cap representant de la direcció del museu! |
Finalitza la reforma de la llotja del port de l'Ampolla
Ports de la Generalitat ha finalitzat la rehabilitació de la llotja de peix del port de l'Ampolla que s'emmarca en el Pla de millores de les llotges de Catalunya.
Les obres han permès adaptar l'edifici als nous requisits de qualitat, sanitat i medi ambient.
L'objectiu de la reforma ha estat donar millor servei als operadors de la llotja i impulsar el sector pesquer de l'Ampolla.
Aquesta actuació ha suposat una inversió de 332.650 euros.
La zona de venda de peix del port de l'Ampolla està formada per la llotja, la cambra de gel i les oficines de la Confraria de pescadors, tres edificacions adossades al talús natural del port.
Al davant hi ha una zona porxada, i al sostre d'aquestes edificacions hi ha un mirador que permet als ciutadans contemplar l'operativa portuària i el mar.
Amb l'objectiu d'adequar la llotja a la nova normativa vigent en matèria de qualitat, sanitat i medi ambient s'ha rehabilitat tant l'exterior com l'interior de l'edifici.
A l'exterior, s'ha reformat la coberta i la façana.
A més, el mirador que hi ha sobre la llotja s'ha adaptat a la nova façana.
Pel que fa a l'interior de la llotja, s'han renovat els paviments, els revestiments i els tancaments de totes les zones de treball com ara la sala de subhastes, la cambra de refrigeració, la sala de manipulació del peix i d'expedició.
L'actuació també ha permès reformar els magatzems de rentat de caixes, les casetes per als estris dels pescadors i les oficines de la Confraria de pescadors.
Els serveis d'electricitat i d'aigua, i la xarxa contra incendis de l'edifici també s'han renovat per tal de promoure l'eficiència energètica a la nau de venda peix.
Actualment, el sector pesquer de l'Ampolla disposa d'una flota de 26 embarcacions.
El 2008 l'activitat pesquera va assolir un volum 218.109 kg de pesca amb un valor de venda del peix en llotja d'1 milió d'euros.
L'adequació de la llotja del port de l'Ampolla forma part del Pla de millora de les llotges de peix de Catalunya.
El Pla, aprovat el 2008 per l'Executiu català, té per objectiu adaptar els edificis a la normativa vigent en matèria de sanitat, qualitat i medi ambient.
La rehabilitació de 21 llotges de peix arreu de Catalunya es preveu executar en un període de tres anys, i suposarà una inversió total de 3,8 MEUR, finançada inicialment per Ports de la Generalitat.
Després, el departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, a través del Fons Europeu de Pesca (FEP), restituirà el 50% d'aquesta inversió a Ports de la Generalitat. |
350x366 Sergio García va ser l'autor del gol de la victòria periquita en el duel entre l'Espanyol i el Betis la temporada passada a Cornellà.
Amb més de 25.000 seguidors (0,4% de la població), el Betis és el cinquè equip més estimat a Primera per darrere del Barça (63,9%), el Madrid (9,6%), l'Espanyol (2,2%) i l'Athletic (0,5%), segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Catalunya del 2010.
Aquesta tarda (17 h, Canal+ Liga / GolT), Cornellà-El Prat serà una mica verd-i-blanc per la presència d'un miler d'aficionats andalusos -situats més enllà de la zona visitant de l'estadi, on s'esperen vendre unes 600 entrades segons les estimacions de l'Espanyol- que busquen començar a puntuar a la Lliga contra un equip blanc-i-blau eufòric després d'un empat i un triomf.
"Són dos o tres cops l'any que podem gaudir del nostre Betis en directe i intentem que sigui una festa", reconeix Manuel Cabello, vicepresident de la Penya Bètica de Sant Boi de Llobregat.
"Fa més de 40 anys que visc a Catalunya i he vist un Espanyol-Betis a Sarrià, Montjuïc i Cornellà-El Prat".
Andrés Pérez fa 44 anys que viu la passió d'uns colors a més de 1.000 quilòmetres de Sevilla.
Se'm posa la pell de gallina de pensar en l'ambient que sempre vivim amb el Betis aquí.
El meu fill és català, com la seva mare, i té sang verd-i-blanca.
Fins i tot porta tatuat l'escut", explica, orgullós, el president de la Penya Cultural Bètica d'Olesa de Montserrat, punt de reunió ahir dels principals directius del Betis (Miguel Guillén, Rafael Gordillo, José Antonio Bosch i Fernando Criado), que van inaugurar oficialment una de les noves seus del club entre més d'un centenar de bètics.
De les 54 penyes que el Betis té fora d'Andalusia a Espanya, 23 són catalanes.
Juan Roldán era el fundador de la penya de Castelldefels, que es va desfer l'any passat per problemes econòmics, però que prepara un autocar amb una cinquantena d'aficionats per anar al partit.
"Intentarem donar color a l'estadi, animar molt, cantar i passar-ho bé -diu-.
Tenim aquesta alegria andalusa que fa que el Betis caigui simpàtic arreu".
Tot i sentir-se com a casa, el Betis ha perdut en les últimes tres visites a Barcelona i, a més, s'ha quedat sense marcar.
Necessitat de punts després de punxar en les dues primeres jornades, però animat pel 6-0 davant el Jablonec txec a l'Europa League, Pepe Mel afronta el xoc sense el golejador Rubén Castro, afectat d'una ciàtica.
L'Espanyol, d'altra banda, no podrà comptar amb Capdevila, que segueix amb molèsties als isquiotibials.
Per a qui serà un partit especialment emotiu serà per a Joan Verdú i Javi Chica.
El migcampista es retrobarà amb l'afició periquita després de deixar el club a l'estiu, i el lateral viurà el seu tercer Espanyol-Betis després de marxar el 2011.
Allotjats prop de l'aeroport, els jugadors bètics ja sentien l'alè de la seva gent des de l'aterratge.
"Encara que no vulguis assabentar-te d'on té l'hotel el Betis, l'acabes trobant segur.
Sempre hi ha moltíssima gent amb banderes i samarretes", afirma Maria Jesús Gómez, tresorera de la Penya Bètica de Badia del Vallès. |
En una carta enviada aquest dijous a EL PERIÓDICO i a altres mitjans de comunicació, l'entitat denuncia que les paraules de Cospedal són una "banalització" de l'horror nazi i un menyspreu cap als milions de víctimes dels camps de concentració i extermini del III Reich i tots els seus familiars.
És per això que, assegura la missiva enviada per Enric Garriga, secretari de Relacions Internacionals d'Amical Mauthausense, les seves paraules només "es poden entendre per ignorància o per mala fe".
"Si és per ignorància --continua la carta--, i resulta que la secretària general del partit que governa Espanya no té ni idea del que va significar el règim nazi, des de l'Amical estarem encantats de convidar-la que ens acompanyi a una de les visites [...] als camps de concentració de Mauthausen o Buchendwald".
Però si el motiu és "la mala fe", l'associació demana a la secretària general del PP que dimiteixi "immediatament dels seus càrrecs", ja que en una societat democràtica "no és acceptable que un càrrec polític i públic de la seva rellevància es dediqui a banalitzar el nazisme".
Per finalitzar, la carta se solidaritza amb la PAH "i els moviments socials que dia a dia fan front i diuen prou als abusos d'un sistema polític i econòmic que cada dia es demostra més inhumà". |
Si cliques aquí, n'hi trobaràs moltes de relacionades amb el medi?
N'hi ha fins i tot de ben curioses.
Segueix les instruccions i mira d'encertar-ne tantes com puguis.
En parlant d'Arquimedes hem dit que el podíem considerar l'inventor del forn solar i de moltes més coses.
També se li atribueix una dita molt coneguda.
La trobaràs en aquesta pàgina biogràfica.
L'energia maremotriu depèn de la força d'atracció entre dos cossos.
Cerca'n la resposta en la pàgina que l' XTEC dedica a les energies renovables. |
Cruïlla perillosa a Pere IV amb Ciutat de Granada, al Poblenou
A la cruïlla dels carrers Pere IV amb Ciutat de Granada, al Poblenou, hi ha uns semàfors molt poc visibles.
Després d'instal·lar-los-hi, s'hi van plantar uns arbres al davant, que han crescut i ara els tapen.
Aquesta situació provoca confusió en alguns conductors i ja ha causat diversos accidents.
El motiu és que els conductors només veuen el semàfor de la cantonada següent, que no està sincronitzat amb el seu.
Això fa que els conductors es confonguin i pensin que creuen en verd, quan el que fan és saltar-se un semàfor en vermell.
En els últims cinc mesos hi ha hagut almenys dos accidents per aquesta manca de visibilitat.
Quan s'arriba a aquest punt del carrer de la Ciutat de Granada, els conductors es troben amb aquesta situació.
Els semàfors queden amagats darrere dels arbres.
El semàfor de la cruïlla de més endavant es posa de color verd 20 segons abans que el semàfor que s'ha de seguir.
Si els conductors fan cas del segon senyal topen amb els vehicles que circulen pel carrer de Pere IV, on el semàfor està en verd.
"Des de la posició en què jo estic no veig el semàfor.
Només veig que estan parats per l'altre semàfor, no aquest."
Ara si vens una mica... o si hi ha algú que es passa en groc i l'altre també es passa en groc, és quan ve la pinya."
I això és el que ja ha passat en quatre ocasions des del mes d'abril.
Dues de les quals per la manca de visibilitat, segons la Guàrdia Urbana. (respira) L'Ajuntament estudia ara possibles solucions.
MANUEL HARO, cap de la Unitat d'accidents de la Guàrdia Urbana "Nosaltres hem proposat ara un "backwall", o sigui, que sigui un semàfor que vagi al mig del carrer, d'aquests aeris.
I per tant que ja no tingui cap dubte el conductor que baixa per Ciutat de Granada."
Una altra possibilitat és que Parcs i Jardins transplantin els arbres que tapen el semàfor a un altre punt.
Jo confirmo el que comenta l'Esther, jo sóc veí i això que no es veuen els semafors per culpa dels arbres és una excusa, si fora per falta de visibilitat hi haurien accidents tots els dies i a totes hores.
En aquest encreuament de carrers se salten i apuren els semafors amb freqüència, així que jo crec que el problema és que no es respecten les normes de circulació vial, però no és per culpa dels arbres.
Aquest encreuament de carrers és com tots de Barcelona, el probrema esta en els conductors que no respecten les normes de circulació vial i es salten els semafors, tant pel carrer Pere IV (que no hi ha arbres), com pel carrer Granada.
Jo surto en aquesta notícia, dins del cotxe, solament puc dir que em van dir que que digués que no veia el semafor per el arbre, jo estava parada en el semafor, és logic que ho havia vist |
La policia anglesa ha cridat l'atenció als entrenadors Arsène Wenger, de l'Arsenal, i Alex Ferguson, del Manchester United, perquè les seves disputes poden encendre l'ambient del partit que han de jugar el dia 1 de febrer a Londres.
La policia els ha demanat que deixin de barallar-se per no incitar la violència de les aficions.
La policia ha instat els tècnics del Manchester United, Alex Ferguson, i de l'Arsenal, Arsène Wenger, a posar fi al foc creuat de crítiques i declaracions que mantenen des de fa setmanes per evitar que les seves paraules escalfin l'ambient entre les dues aficions.
Tots dos equips s'enfrontaran el pròxim 1 de febrer a Highbury en partit corresponent a la Premier League i les autoritats miren d'evitar que s'incrementi la ja habitual tensió entre els seguidors dels "gunners" i dels "red devils". |
Governador de la Mèsia inferior, fou salvat dels gots per l'emperador Deci (250), el qual morí per la seva traïció a Abrittum (251).
Nomenat emperador pels soldats, pactà una pau poc honrosa amb els gots i amb el fill de Deci, Hostilià, que acceptà com a col·lega en l'imperi.
Morí a mans dels seus soldats quan intentava de sufocar la rebel·lió d'Emilià, elegit emperador per les tropes de la Mèsia. |
Reus.- El Consell d'Administració d'AENA ha aprovat en la seva última reunió l'inici de l'expedient d'adequació i ampliació de la plataforma de l'Aeroport de Reus.
L'obra tindrà un import total de 13.066.526 euros i un termini d'execució de 13 mesos. |
La cadena 'Showtime' ha comunicat que la sèrie tornarà a la graella el dos d'octubre amb la sisena temporada
Els seguidors de Dexter no hauran d'esperar massa per poder veure com continuen les trames de la seva sèrie preferida.
La cadena 'Showtime' ha comunicat que la ficció tornarà a la graella el dos d'octubre amb la que ja és la seva sisena temporada.
L'assassí més famós de la televisió-interpretat per Michael C. Hall-torna acompanyat de noves cares.
Algunes de les noves incorporacions seran Colin Hanks (al qual hem pogut veure de forma esporàdica en sèries com Mad Men), l'actriu Molly Parker (coneguda per la seva intervenció en Deadwood), o Brea Grant (que va interpretar a una noia amb superpoders a Herois ).
La sisena temporada espera mantenir l'èxit que la sèrie porta collint des de 2006, quan va començar a emetre.
A més, l'avalen multitud de nominacions en els premis més reconeguts de la televisió com els Emmy i els Globus d'Or-el 2009 el seu protagonista es va emportar el Globus d'Or a casa-.
La seva cinquena temporada va ser la que més audiència ha aconseguit fins ara.
Pel que és d'esperar que amb els nous capítols tornin a atrapar milions d'espectadors. |
Els populars demanen també instaurar un límit màxim de 62 receptes per evitar perjudicar els malalts crònics
ACN El PPC ha assegurat que ha acordat amb CiU que l'euro per recepta no afecti a alguns dels col·lectius que veuen més vulnerables.
Així, el grup que lidera Alícia Sánchez-Camacho ha anunciat un pacte perquè quedin exempts d'aquesta taxa aquelles persones que tinguin una pensió no contributiva o siguin beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció (RMI).
Els populars també han reclamat que no s'apliqui als medicaments que costin menys d'1,67 euros i que tampoc es cobri l'euro a partir de la 62ena recepta, per evitar així perjudicar els malalts crònics.
Aquestes, de fet, són algunes de les esmenes a la Llei d'acompanyament dels pressupostos que el PPC ha enregistrat aquest dimarts al matí al Parlament.
L'anomenat 'tiquet moderador' que el Govern vol aplicar i que queda reflectit com una nova taxa en la Llei d'acompanyament dels pressupostos tindrà exempcions i límits en la seva aplicació.
Aquest euro per recepta mai ha agradat al PPC, principal soci amb qui CiU i l'executiu estan negociant per aquest 2012.
I els propis nacionalistes es van mostrar disposats a moderar i flexibilitzar-ne la seva aplicació per facilitar l'acord.
Ara, sembla que les posicions estan més properes i, després de la presentació de les esmenes dels partits a la Llei d'acompanyament aquest dimarts al matí, CiU i PPC estan ultimant un acord al respecte.
De fet, els populars han anunciat un acord amb el Govern perquè l'euro per recepta quedi sense efecte en aquelles persones que perceben una pensió no contributiva i en els beneficiaris del Programa de Renda Mínima d'Inserció.
El PPC també afirma que l'acord inclouria a més una exempció pels medicaments que tinguin un preu inferior a 1,67 euros, i que quan a una persona se li hagin expedit més de 62 receptes en un any l'euro ja no s'apliqui el els següents medicaments prescrits.
Aquesta darrera qüestió té com a finalitat no gravar en excés als malalts crònics i als que requereixen d'una medicació abundant i de llarga durada.
De fet, en aquest punt és fàcil que hi hagi un acord, donat que el propi departament de Salut va avançar a finals de desembre que el Govern podria establir un topall de 61 euros per persona i any en aquesta taxa.
Ara, però, el límit es podria establir a través del nombre de receptes i no de la quantitat a pagar. |
Del 23 al 30 d'abril, el club Tennis Vall d'Hebron acollirà el torneig de tennis Barcelona Ladies Open.
Els directors del torneig, autoritats i entitats vinculades al tennis han fet un servei d'honor a l'Arc de Triomf.
Per primer cop, enguany participarà una exnúmero u, la tennista russa Dinara Safina. |
Davant desenes de sorpresos vianants i turistes, Nina, Muntsa Rius i Roser Batalla, les tres protagonistes del musical Mamma Mia!, basat en el cançoner d'ABBA, van interpretar Dancing queen a l'aparador d'una coneguda botiga de decoració de la plaça de Catalunya.
A les 12 en punt del migdia, una cortina, que van fer servir de teló, va deixar al descobert aquestes artistes, que portaven els vestits ajustats i brillants que llueixen a l'escenari des del novembre del 2007.
Va ser una acció per agrair tot l'èxit que ha aconseguit aquest musical (350.000 espectadors han passat pel Barcelona Teatre Musical) i per anunciar el començament de la segona temporada. |
Però no deixaré d'anar-hi perquè el faci aquesta tal Lindo -per cert, fins ara una perfecta desconeguda per als catalans que no ens empassem El país (el seu) com si combreguéssim, i que som la immensa majoria del país (el nostre).
No hem de fer com els gossos, a qui llancen un bastó i es dediquen a perseguir-lo, ignorant qui l'ha llençat.
Si la tal Lindo es presta a ser l'objecte de provocació perquè els socialistes locals més desnacionalitzats -valgui la redundància- es fotin de les ires dels "nacionalistes", és el seu problema.
El que jo no faré és convertir-la en màrtir gratis, i de manera immerescuda.
Per mi, com si el pregó el fes un britànic acabat d'arribar amb un vol de baix cost, amb una cervesa a la mà, i en pantalons curts, mitjons i sandàlies.
Bé, l'anglès potser l'escoltaria, que almenys deixaria alguns calerons a la ciutat.
No convertiré aquesta dona en una Rubianes amb rímmel, perquè ja juga amb avantatge.
Els seus no l'han dut davant de les feres, sinó que ens la refreguen al súbdits que estem sota el poder dels espanyols.
Ens volen fer passar per tancats i poc cosmopolites si la critiquem per no fer el pregó en català ni tenir ni punyetera idea de què és Barcelona, però no diuen que no acceptaran mai que un republicà català exiliat a Mèxic durant la guerra espanyola faci un pregó en català el 12 d'octubre a Madrid (per posar un exemple).
Mentre siguin ells qui decideixin per nosaltres quina és la nostra nacionalitat, i què és ser cosmopolita o no, que no em vinguin a donar lliçons. |
Quinze pobles es volen unir amb una via verda 01 d'abril, 2013 | El Punt La futura ruta segueix el traçat de la Tordera i va des de Blanes fins a Arbúcies, passant per quinze municipis de la Selva, el Maresme i el Vallès.
Cinc encaputxats roben i lliguen una dona a Arbúcies 22 de febrer, 2013 | El Punt Van intimidar amb un ganivet i amb pals la víctima, de 65 anys i d'origen alemany.
Es van endur joies, un portàtil i francs suïssos.
Els lladres també li van causar una ferida superficial en un dit
Cinc encaputxats assalten un mas a Arbúcies 21 de febrer, 2013 | El Punt Els lladres van lligar a una dona de 65 anys que es trobava a l'interior de la masia i li van arrencar un anell del dit.
Els assaltants, que van actuar en plena llum del dia, es van endur diners, joies i un ordinador
Arbúcies torna a les arrels 04 de febrer, 2013 | El Punt Ajuntament i particulars endeguen un projecte per recuperar conreus autòctons.
Amb la indústria en un moment complicat, el municipi mira cap al turisme
Noge, d'Arbúcies, tanca i acomiada 93 treballadors 24 de gener, 2013 | El Punt La carrossera encara deu el 60% de la nòmina de desembre.
La direcció de l'empresa ha anunciat que no pot pagar les indemnitzacions i que els treballadors hauran de cobrar de Fogasa |
Em sap greu haver tardat tant a penjar les fotos del meu "súper viatge" a Madrid.
Però per fi, aquí en teniu unes poques.
La resta es poden veure al següent enllaç: FOTOS
Gràcies a AULABLOG he pogut conèixer grans professionals a més de persones encantadores amb qui he tingut el gust de compartir tres dies de molta feina, no només parlant de les TIC i nous models d'educació, fent tallers per investigar noves eines i recursos per a l'aula, sinó també xerrant i compartint experiències a l'aula.
Ara em cal posar en ordre tot el què he après i veure com ho puc aplicar aquest nou curs.
Així doncs prepareu-vos, que aquest setembre hi haurà moltes, moltes novetats!!!
La dinamitzadora de l'espai XTEC Blocs, Anna Piñero, ens ha felicitat pel premi obtingut a la V edició dels Premis Blogs d'Espiral.
I ens comunica que han triat el nostre bloc FEM MÚSICA A L'AUSIÀS MARCH com a destacat durant tota aquesta setmana.
Mireu el missatge que ens ha enviat:
Apareix a la portada de l'espai de XTEC Blocs, com a bloc destacat, al llarg de tota aquesta setmana (del 20 al 26 de juny) i també es publicitarà a la portada de la XTEC
Ens volem sumar a les felicitacions pel guardó rebut a la cinquena edició dels Premis Espiral Edublogs, reconeixement a la feina que veniu realitzant al centre perquè la música sigui present a la vida de la comunitat escolar.
Gràcies a tots els que m'heu fet costat i heu animat!!!
Ahir durant tot el dia vam comptar amb el suport i orientació de la Llicenciada en Belles Arts Mercè Navinés que, de manera totalment desinteressada, ens va ajudar a fer entre tots un bran "Bosc d'arbres" ben personals i plens d'imaginació i de color.
Com ja sabeu aquest bloc de Música de l'Ausiàs March ha volgut mostrar una mica la vida interna de la nostra MÚSICA aquí a l'escola.
Ha estat una feina feta amb molta il·lusió i plena del convenciment que seria una bona eina de comunicació i intercanvi entre vosaltres, els nens, els pares i jo.
Amb aquest grup irlandès, THE CORRS, i la seva cançó HAPPY CHRISTMAS us desitjo una bona entrada d'any.
The Corrs són una banda irlandesa (originaris de Dundalk ) formada per quatre germans que practiquen una combinació entre la música tradicional irlandesa i la música pop contemporània.
Durant la seva carrera han gravat èxits com Runaway, Only when I sleep, I never loved you anyway, Radio, Breathless o Summer Sunshine, amb els quals han venut més de 35 milions de discos.
La Marató de TV3 és una gala solidària o telemarató que Televisió de Catalunya TV3 realitza anualment el diumenge abans de Nadal.
La primera edició es va fer el 1992 i cada any la temàtica és diferent.
El seu objectiu és recaptar fons per dedicar-los a la investigació i divulgació d'una malaltia o grup de malalties.
Amb els anys ha anat augmentant en prestigi i donatius fins al punt de crear el 1996 la Fundació Marató TV3, que s'encarrega de la gestió dels fons, la tria dels millors projectes científics per al seu finançament i les campanyes de sensibilització pertinents.
Enguany la temàtica gira al voltanat de " les malalties minoritàries ".
Aquí teniu la música de la Marató d'enguany editada en un disc on hi podreu trobar versions al català de grans èxits musicals interpretats per artistes d'estils molt diferents.
És el més antic dels instruments de tecla.
Va ser usat pels romans i va ser adoptat per l'Església Catòlica com a acompanyament musical dels serveis religiosos a partir del segle VII.
Es classifica però com a instrument de vent de teclat i tubs.
Es toca amb mans i peus, la qual cosa fa que sigui un dels instruments més complexos de tocar. |
El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Lleida, Fèlix Larrosa, ha visitat avui el Celler de Raimat, acompanyat del director d'aquest establiment i President del Consell Regulador de la D.O. Costers de Segre, Xavier Farré.
El de Raimat és un dels dos cellers situats al municipi de Lleida, i membre de la Ruta del Vi des del seu inici.
Larrosa ha donat a conèixer la voluntat de Turisme de Lleida de potenciar el turisme enogastronòmic, en un projecte basat en la col•laboració público-privada i en la cooperació entre tots els agents de la cadena de valor gastronòmica.
Durant el decurs de la reunió també s'han tractat possibles vies de col•laboració entre el Consell Regulador de la D.O. Costers de Segre i la Ruta del Vi de Lleida. |
El Partit Popular de Tarragona inaugura, aquest dimarts a les 20 hores, la seva Oficina Electoral ubicada al carrer Ramon y Cajal, número 76.
La seu electoral de la formació popular estarà oberta a partir d'aquest dimecres, de dilluns a divendres de 9.30 a 14 hores i de 16 a 20 hores, per a tots aquells que estiguin interessats en rebre informació sobre les propostes del Partit Popular per la ciutat o mantenir una entrevista amb algun membre de la formació popular.
Segons Alejandro Fernández, alcaldable popular,"la seu electoral que inaugurem el dimarts 22 ens permetrà continuar amb la nostra tasca a peu de carrer, recollint les impressions dels tarragonins i tarragonines i esforçant-nos en continuar sent l'alternativa al socialisme a la ciutat".
Redacció TT - 22/03/2011 - 14:13h |
L'escriptora nord-americana Susan Sontag, en una visita a Barcelona el maig de 1996.
Durant anys Susan Sontag (1933-2004) va voler ser la resposta nord-americana de l'intel·lectual a la francesa -posem Sartre-, un pensador transversal i totèmic que busca respostes per al seu temps.
A més, Sontag, indòmit floc blanc, no callava encara que les seves idees molestessin.
Va ser el cas de les responsabilitats exigides al seu país després de l'11-S o la seva activa repulsa a la destrucció de Sarajevo, on va escollir viure alguns mesos del setge.
Bolcat sempre cap a l'exterior, el treball de Sontag en assajos, cinema, teatre i novel·les, dirigit en especial als àmbits socials i polítics, ben poca cosa té d'autobiogràfic.
El seu únic fill, el també escriptor David Rieff, recorda com en una entrevista a The Boston Review l'escriptora menyspreava el factor intimista, tradicionalment més femení, dient que escriure sobre si mateixa era seguir una «ruta indirecta» sobre els assumptes que realment l'interessaven.
«Mai he estat convençuda que els meus gustos, la meva fortuna i els meus infortunis tinguin un caràcter particularment exemplar».
D'aquí ve el valor de la publicació pòstuma dels diaris, en tres volums, que l'autora va portar al llarg de tota la seva vida des dels 14 anys, en edició de Rieff.
Fa tres anys es va publicar Renacida, diari d'adolescència i joventut -inclou des del 1947 fins al 1963-, que segueix la seva construcció com a autora i culmina en la publicació de la seva primera novel·la, El benefactor.
Molt més interessant és aquest segon volum, que del 1964 al 1980 documenta la seva maduresa.
Justament el període en què va construir alguns dels llibres que la consagrarien, com Contra la interpretación (1966), Sobre la fotografía (1975) i La malaltia com a metàfora (1978).
Rieff d'aquest diari n'ha dit La conciencia uncida a la carne, una cita extreta de les pròpies memòries que expressa per un costat la importància de la seva faceta com a pensadora però també les seves més desconegudes preocupacions amoroses, la intimitat que Sontag defugia mostrar.
La primera cosa que salta a la vista és que aquests diaris, fragmentaris, el·líptics i en ocasions foscos, no van ser escrits per a la posteritat.
Són més aviat un quadern personal on l'autora consigna les seves lectures, esbossa les seves reflexions, fa llistes de llibres i pel·lícules, anota les exposicions, conferències i trobades de l'efervescent vida cultural novaiorquesa d'aquells anys.
I, el més sorprenent, es mostra molt més fràgil i desvalguda respecte a la imatge d'intransigència i prepotència que solia projectar i que tantes burles i tírria li va reportar.
L'opció del fill-editor és la de no envair el diari amb notes a peu de pàgina o textos de context.
Tot just uns claudàtors informatius serveixen per a aquesta tasca, cosa que no facilita gaire la lectura per als no iniciats.
AMORS / En els anys que comprèn aquest diari, Sontag encara no s'havia trobat amb la que seria la seva última companya, la fotògrafa Annie Leibovitz.
Ha deixat enrere el matrimoni amb el pare del seu fill, ha assumit la seva bisexualitat i s'ha enfrontat per primer cop, als 47 anys, al càncer.
L'extremadament dura Sontag es trenca sentimentalment moltes vegades al llarg d'aquestes pàgines.
Una de les seves principals i més enriquidores relacions de llavors és amb el premi Nobel Joseph Brodsky.
«Potser l'única relació entre iguals que [la meva mare] va mantenir durant tota la seva vida», afirma Rieff.
El fill també revela que, contra tot pronòstic, cap al 1990 Sontag va valorar la possibilitat d'abordar una autobiografia.
Finalment, no ho va concretar i ara queda aquest diari, aquestes belles ruïnes, esquitxades de brillants reflexions i aforismes perquè els lectors reconstrueixin el text que no va ser. |
Els Grizzlies perden a Dallas en una mala nit dels de Memphis (104-83)
Marc Gasol i Dirk Nowitzki en una jugada del partit a l'American Airlines.
Victòria dels Dallas Mavericks davant els Memphis Grizzlies en una mala nit de l'equip de Marc Gasol (104-83).
L'encert en el triples dels texans (11 de 17) els han conduït a una victòria àmplia en un duel on Marc Gasol ha fet 8 punts i 6 rebots.
Shawn Marion ha estat el màxim anotador de Dallas amb 20 punts i Dirk Nowitzk i n'ha fet 17.
Els Grizzlies deixen el seu balanç amb 24 victòries i 11 derrotes.
La resta de resultats de la jornada han portat la derrota dels Clippers davant Orlando Magic (101-104), que portaven una ratxa molt negativa de derrotes.
En canvi els vigents campions, Miami Heat, han apallissat als dèbils Sacramento Kings (99-128) amb 34 punts de Mario Chalmers i 10 triples. |
El faraònic aeroport Don Quijote ha tancat deixant un forat econòmic important, però per què es va construir i qui se'n ha beneficiat?
A l'entorn de l'aeroport manxec es concentren un gran nombre de finques de caça privades propietat d'empresaris molt vinculats al rei d'Espanya.
L'aeroport Central Ciudad Real es va convertir el dissabte en una passarel·la de milionaris i de personatges de dubtosa estirp democràtica, que van prendre terra gairebé al mateix temps, per "gaudir del cap de setmana a la zona".
Es diu Norilsk i està a Sibèria.
10 graus sota cero està considerat com a una temperatura càlida, és una de les ciutats més contaminades del món, passen 45 dies a l'any completament a les fosques i el vent arriba als 25m/s.
Dos homes de nacionalitat marroquina han estat detinguts per la Guàrdia Civil a Socuéllamos (Ciudad Real) per clavar una "brutal" pallissa a una dona també marroquina, que va tenir un avortament arran de l'agressió, per no portar vel.
YikeBike és un concepte de bicicleta pensada per a la ciutat.
Un nou mitjà de transport que està a l'espera que algú es la llança d'un comercialitzar-lo.
Encara que a la web del producte, asseguren que es poden fer reserves per tenir-la en 2010.
Pesa menys de 10 quilos, només necessites 15 segons per muntar o desmuntar la bici, que es guarda en una còmoda bossa.
El recent guanyador del Premi Octubre de Teatre, Samuel Sebastian, presenta a la Filmoteca de València el dia 3 de març el seu segon llargmetratge "Diari d'un malalt d'amor", una proposta experimental, sense guió previ i que suposa el primer llargmetratge de ficció rodat en valencià des de fa cinc anys.
La pel·lícula és una coproducció entre les productores valencianes sinCasa i Tatzen S.L.
El despatx de l'ex president extremeny està situat en un immoble residencial del barri de Nueva Ciudad de la capital extremenya.
Disposa de cotxe oficial i un gabinet propi format per un director, un assessor, un secretari i un xòfer.
Ja s'han gastat 300.000 euros i la despesa final pot arribar als 600.000 euros. |
El conseller de Relacions Institucionals i líder d'IC-V, Joan Saura, ha qualificat la posició de l'executiu espanyol (després que aquest divendres la vicepresidenta De la Vega va descartar qualsevol mena de transvasament per fer front a la sequera a Catalunya) "d'irresponsable", alhora que ha acusat el govern espanyol de "deslleialtat" i, fins i tot, d'haver traït l'executiu català en matèria de política hidràulica. |
Un accident registrat al metro de Madrid causa dos morts i dos ferits lleus
MADRID | EFE/DDG Un home d'uns 35 anys i una dona jove van morir en xocar un tren de Metrosur amb la talpera (límit de la via) a les cotxeres (dipòsit) de Loranca, al límit dels termes madrilenys de Fuenlabrada i Móstoles.
En l'accident van resultar ferits lleus una dona de 37 anys i un nen de 4.
La primera va ser traslladada a l'hospital Doce de Octubre i el petit a l'hospital Niño Jesús.
Els fets es van produir cap a les vuit del vespre quan l'home que conduïa el tren de metro, que estava acompanyat a la cabina per tres persones, va entrar a les cotxeres i després d'una badada va xocar amb la talpera.
Les quatre persones van quedar atrapades a l'interior de la cabina i van ser rescatades pels bombers.
L'accident del tren, que presta servei a Metrosur (la línia 12), que uneix diversos municipis del sud de la regió madrilenya, no va afectar a la circulació.
El portaveu d'UGT de Metro de Madrid, Teodoro Piñuelas, va afirmar que l'home mort és el gerent de manteniment. |
Els batlles d'esquerres creuen que l'ensenyament està en perill i que hauria de ser considerat prioritari
07 de Setembre de 2012, per ACN
Una dotzena d'alcaldes d'esquerres d'arreu del territori han constituït el Fòrum d'Alcaldes i Alcaldesses per l'Educació de Catalunya amb què pretenen "garantir i defensar l'educació pública de qualitat", segons ha manifestat en la presentació aquest divendres l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín (PSC).
Aquests batlles han criticat la gestió del Govern de la Generalitat i de l'Estat en matèria educativa, "ja que ho consideren una despesa", han dit.
Al manifest que han fet públic denuncien que l'educació està en perill i que ha de ser una prioritat.
Aquest Fòrum, que neix "amb vocació de permanència", és "obert i plural", segons ha dit l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV).
· Alcaldes i alcaldesses que fomern part del Fòrum per l'Educació de Catalunya
El Fòrum d'Alcaldes i Alcaldesses per l'Educació de Catalunya és un nou òrgan de reflexió i de treball que té per objectius vetllar per la qualitat de l'educació i denunciar aquelles accions que posin en perill i trenquin el consens i els acords assolits en matèria d'educació en els darrers anys a Catalunya, segons han explicat aquest divendres en la presentació.
Aquests alcaldes veuen amb preocupació la reducció del pressupost en educació de la Generalitat de Catalunya, que asseguren que ha estat d'un 14% en dos anys.
Per això creuen que "posa en perill el model d'escola pública catalana que hem assolit amb tant d'esforç".
Per a ells, aquesta situació s'agreuja amb la incorporació de les mesures imposades arreu de l'Estat pel Ministeri d'Educació.
L'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, ha volgut posar de relleu "la feina que han fet els municipis a favor de la qualitat en l'educació" i l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco (ERC) ha defensat que la inversió en educació ha de ser una prioritat.
Com pensa l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV), que ha considerat que "no és possible un projecte nacional de progrés de qualitat sense un país vertebrat socialment també de qualitat".
I per tenir un país així "és imprescindible invertir més en educació", ha afegit.
En el seu manifest de constitució, els alcaldes i les alcaldesses demanen al Govern de la Generalitat que "garanteixi de forma efectiva, no retòrica, el diàleg i la cooperació amb els ajuntaments sota el principi de lleialtat institucional i que, amb urgència, prioritzi la inversió en educació com a millor garantia de futur, la millor inversió possible per superar aquesta greu situació econòmica, política i social que viuen els pobles i les ciutats de Catalunya."
El manifest també recull que "l'educació és la clau de l'èxit cultural, social i econòmic dels nostres veïns i de les nostres veïnes" i que "no pot existir un bon projecte de poble o de ciutat sense un bon projecte educatiu que el vertebri.
Per aquesta raó, i malgrat no tenir formalment la major part de les competències en educació, hem apostat sempre per tenir un paper actiu i coresponsable en els processos educatius dels nostres pobles i ciutats".
I afegeixen que "per això no compartim la deslleialtat de l'actual govern de la Generalitat envers els compromisos de finançament i de planificació educativa amb els nostres municipis i vivim amb molta preocupació la seva manca de col·laboració i la marginació que els governs locals actualment patim respecte a les decisions educatives del nostre país."
En el mateix document, els batlles apunten com a característiques del nou model educatiu impulsat pels governs central i autonòmic "la manca de finançament de la major part dels programes que fan possible que els centres educatius del nostre país siguin un instrument de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats, l'asfíxia econòmica als ajuntaments que impulsem serveis educatius en el territori i la davallada de recursos destinats a l'escola pública que aboquen a un desequilibri greu entre l'oferta pública i concertada." |
D'on es baixarà la pel·lícula sobre Megaupload?
Que aixequi la mà tothom que abans de llogar un pis no s'interessa per la mena de veïns que tindrà i per la solvència del propietari.
Doncs sembla que molts usuaris de Megaupload no van aplicar aquesta prudència elemental en triar el lloc on emmagatzemar els seus fitxers, si ens hem de guiar per la quantitat de gent que es declara client de pagament del servei.
En alguns casos no em queda clar si els amoïna més no poder recuperar el que hi havien guardat o que ara estigui en mans de l'FBI, però segur que més d'un lamenta no haver optat per alternatives de núvol menys tèrboles i més funcionals, com Dropbox, Box, iCloud o Google Docs.
Serveis que, per cert, començaran a mirar-se amb lupa l'ús que en fan els seus clients.
Hi ha qui diu que allà on ha caigut Megaupload hi naixeran altres webs i que no es poden posar portes al camp.
Els internautes som ja la carn de canó d'aquesta guerra digital.
Sóc partidari de la llibertat a la xarxa, però em fa sentir incòmode ser en el mateix bàndol que Megaupload i SeriesYonkis, per posar un cas més pròxim.
Veient el sinistre creador de Megaupload, segur que no trigaran a fer-ne una pel·lícula.
El dubte és, com em deia ahir a Twitter, d'on la descarregaran els que vulguin veure-la per la cara. |
Els llocs són diversos però serveixen a un mateix propòsit: disposar d'un entorn propi, personal, en què la ment pugui fluir sense interrupcions, sense protocols, sense pautes, sense obligacions socials...
Les empreses innovadores s'han adonat que els convé facilitar aquesta estranya rebel•lió: la gent s'escapa de la feina per a poder fer la feina!
Algunes, fins i tot, ajuden el seu personal a trobar aquests espais blancs, perquè saben que, així, tothom hi surt guanyant.
Aquest mal de molts professionals també sorgeix, sovint multiplicat, en la política.
Quan accedeixes a un càrrec de responsabilitat, ràpidament ets abduït per un ritme frenètic d'activitat, per una sensació constant d'urgència, per una necessitat vital d'estar donant sempre resposta a algun problema.
Si t'atures un moment, t'envaeix un desassossec com si estiguessis en fals, fent quelcom que no toca.
Tanmateix, l'acció política només té sentit si està pensada, si té propòsit i orientació.
Per això, és exigible que els polítics reflexionin sobre com conciliar les accions que han d'emprendre amb els valors que defensen i els horitzons que propugnen.
En conseqüència, tenir el propi espai blanc (entès com a lloc, però també com a temps que s'hi dedica) no és un luxe sinó una necessitat, no és faltar a les obligacions del càrrec sinó apostar per complir-les millor.
Si busques resultats polítics, prescindir de l'espai blanc pot ser un error gravíssim. |
Gertrudis és un grup de la Garriga, format per vuit components.
El fet d'ésser de la Garriga provoca inevitables comparances amb els seus conciutadans Dusminguet.
La característica principal de la banda és la presència d'un violí.
En la seva música trobem una gran varietat d'estils que abasten des del reggae, la rumba, la cumbia, etc. Tots aquests elements fan que Gertrudis s'hagin posicionat com un dels nous valors del mestissatge català. |
Els bocins de llengua són una proposta del Centre de Normalització Lingüística d'Osona per ajudar a tothom qui vulgui a avançar en l'autonomia lingüística i el coneixement de la llengua.
Més o menys cada quinze dies apareix un petit "bocí" a diferents webs municipals amb informació pràctica d'aquells aspectes lingüístics que acostumen a ser conflictius i que sovint ens generen dubtes.
La gran majoria de les paraules i de les qüestions que apareixen en els bocins són dubtes freqüents que trobem quan revisem documents que els usuaris ens fan arribar al servei d'assessorament.
La finalitat de la nostra feina és afavorir l'autonomia lingüística de tots els aprenents.
Per això, cada bocí de llengua està pensat, també, com a recurs lingüístic que es pot descarregar i guardar en un bocí de la memòria de l'ordinador.
Preguntes i respostes... - Quins són els mots acabats en -e àtona que restitueixen una -n en els derivats?
I aquests poden utilitzar el plural -s i -ns?
És correcte tant ' joves ' com ' jóvens ' doncs? (és la primera particularitat pel que fa al nombre dels substantius a la pàgina 22 del llibre)
Hi ha uns quants mots, pocs, que tenen la possibilitat doble de formar el plural amb -s o –ns.
Són aquests: ases o àsens, coves o còvens, freixes o fréixens, homes o hòmens, joves o jóvens, marges o màrgens, orfes o òrfens, raves o ràvens, termes o térmens, verges o vèrgens.
Per entendre la doble forma d'aquests mots, cal tenir en compte que antigament aquestes paraules feien el plural en –ns: àsens, còvens...
Aquest tret, però, ara no és general en tot el domini lingüístic.
En el català central s'ha perdut (es diu: ases, coves, homes... ), però en canvi es conserva en alguns dialectes: nord-occidental, valencià, alguerès i eivissenc.
- Hi ha alguna estratègia per saber si el plural d'una paraula que acaba en 's' s'escriu amb una 's' o dues?
L'estratègia és la pronúncia (comprovar si pronunciem 's' sorda o 's' sonora).
O sigui, d'aquests plurals, n'hi ha que es pronuncien amb essa sonora i no dupliquen la -s final del singular ( imprès, impresos ), però també n'hi ha que es pronuncien amb essa sorda i dupliquen aquesta -s ( interès, interessos ).
" Ets i uts " és una expressió que ve de la locució ' amb tots els ets i uts ', que vol dir 'amb tots els detalls, sense faltar-hi res '.
Cal buscar l'origen d'aquesta expressió en les conjuncions llatines et i ut, que sovint sortien en els documents formals medievals encapçalant paràgrafs (amb una lletra capital especialment acurada).
Es considerava que era un escrit complet si tenia tots els 'ets' i els 'uts' perfectament col·locats i detallats.
Amb aquest nom, doncs, tenim el bloc Ets i uts, que inclou detalls i informacions diverses sobre lèxic, construccions errònies, topònims, etc.
Us agradaria saber més coses d'aquestes i també d'errors freqüents que fem?
Doneu un cop d'ull a aquest bloc!
L'article d'opinió és un gènere força utilitzat per comunicar idees, inquietuds, propostes d'interès general, desacords, etc. a la població en general.
Es fa sovint a través dels mitjans de comunicació escrits.
Aquí en teniu un exemple, amb el detall de la seva estructura:
La defensa de les humanitats en l'educació general ha estat llegida, molt sovint, en termes gremials.
La necessitat que els nostres estudiants puguin comprendre i fruir de la lectura d'un text, d'una obra d'art o d'una composició musical no és una reivindicació de professors nostàlgics, ni una estratègia per mantenir la cadira.
Massa sovint, també, la defensa de les humanitats s'ha presentat com una oposició a les ciències.
DESENVOLUPAMENT (arguments: una idea a cada paràgraf)
Necessitem, com el pa que ens mengem, estimular la creativitat i la curiositat científica, l'estima per la investigació i pel rigor de les ciències exactes.
Les ciències i les humanitats són jocs de llenguatge diferents que necessitem estimular i potenciar en la pràctica educativa.
També s'ha presentat la defensa de les humanitats com un atac a la implementació tecnològica, als ordinadors i a les pissarres electròniques.
Les humanitats no exclouen la tecnologia.
De fet, la tecnologia permet accedir més fàcilment a les grans obres d'art i del pensament i generar espais de diàleg inèdits en el passat.
No és la nostàlgia el que em mou a defensar les humanitats.
Necessitem ciutadans amb una mirada ampla i profunda.
La vindicació de les humanitats va íntimament lligada al somni il·lustrat.
Només si existeix una societat civil culta i crítica serà possible enfortir la democràcia, la cohesió social, potenciar la innovació en tots els camps i defensar-se de les potències de destrucció de la civilitat que actuen amb vehemència en les societats obertes.
La potència de l'utilitarisme és tan vigent en el nostre entorn que molt sovint la defensa de les humanitats tant a l'escola com a la universitat s'acaba fent amb arguments utilitaristes.
Si solament és bo allò que és útil socialment, cal fer veure en quin sentit és útil llegir un diàleg de Ciceró, les Confessions de sant Agustí i el De Profundis d'Oscar Wilde.
Si solament persisteix el que té audiència, el que és capaç d'obrir-se un forat en la lluita caïnita per subsistir, caldrà fer veure que les humanitats són útils, si bé no d'una manera immediata.
Saberuts de diferents països han assajat la defensa de les humanitats amb més o menys capacitat persuasiva.
Són lúcides les reflexions de la filòsofa americana Martha Nussbaum, però també les punyents intuïcions de George Steiner i d'Edgar Morin.
Amb tot, la tendència general, tant a casa nostra com en el conjunt d'Europa, és que les humanitats tendeixen a retrocedir i a perdre prestigi i reconeixement social entre la ciutadania.
Profunditat i amplitud de mires són, al meu entendre, els dos grans beneficis del cultiu de les humanitats.
Profunditat en l'anàlisi dels problemes socials, culturals, religiosos, que ens assetgen, però, a la vegada, una amplitud de mires que obre les portes al cosmopolitisme.
Les humanitats ens fan elevar el caparró més enllà del feu i ens fan capaços d'entrellucar les grandeses d'altres cultures.
Contra la superficialitat endèmica de les societats postmodernes, necessitem persones profundes.
Contra el tribalisme tancat en si mateix, curt de mires i xovinista, necessitem ciutadans amb capacitat de reconèixer els altres i de construir ponts per viure junts.
Un vers de Salvador Espriu no dóna aquestes competències.
Una frase de Nietzsche no ens salva de la barbàrie.
Un paràgraf de Montaigne no ens fa més civilitzats, però l'estima pels clàssics i la repetició és la mare de l'estudi i és l'única manera de donar una forma civilitzada a l'ànima.
Sóc l'Assumpta Grabolosa, tutora de diversos cursos de català per a adults a Manlleu, i espero que també la vostra ajuda en aquest camí de l'aprenentatge en el nivell superior o en el nivell de suficiència.
Tot i que visc a Torelló, sóc una manlleuenca de tota la vida i una entusiasta de la llengua i la història.
Potser per això m'agrada tant l'etimologia i la història de les paraules.
Com veieu en aquest curs, comencem a utilitzar una eina digital que fins ara no teníem, una eina que primer ens pot sobtar, però que com veureu ens pot servir per sentir-nos més propers i per compartir més experiències.
Espero que tots vosaltres un aneu presentant, que digueu d'on sou i què us ha mogut a apuntar-vos al curs.
Els connectors són els elements de lligam que ens ajuden a estructurar el text i les idees.
D'una banda, organitzen els paràgrafs, i de l'altra, connecten les idees a l'interior de les frases.
Comencem pels lligams entre frases.
A continuació, teniu uns quants exemples de connectors que serveixen per expressar oposició o objecció.
Per expressar oposició, contrast:
*Sabríeu fer frases amb aquests connectors?
Procureu ser originals i no repetir sempre els mateixos connectors.
Això farà que el text sigui més atractiu per al lector.
Penseu que un connector mal utilitzat pot fer canviar tot el sentit del que voleu expressar (això passa sovint amb el connector 'tanmateix')
Molts cendrers semblen tenir una estricta vocació decorativa.
És una degeneració que ve de lluny.
Jo crec que la culpa la tenen els cendrers de plata, els complicats, treballats i pretensiosos cendrers de luxe, la propietària dels quals aspirava que ningú no els embrutés.
Fer servir aquests cendrers immaculats produïa una inevitable sensació de culpabilitat.
Modernament, els cendrers han adquirit una mida més generosa, més adequada, i el seu disseny s'ha simplificat, i per això els tractem amb més confiança.
Els nous materials industrials han afavorit també aquesta contacte cordial.
Fins a tal punt s'han trencat els motlles del cendrer tradicional, que avui es fan servir com a cendrers tota mena d'atuells i recipients.
Els tímids encara tenen, doncs, més ocasions de dubte: aquest pot... però, qui sap si no és la sucrera?
De la mateixa manera que hi ha rellotges de sorra, podríem admetre que el cendrer és un rellotge de fum.
Cada usuari té, això sí, el seu patró de temps: una hora tres cigarrets, una hora sis cigarrets...
Les puntes dels cigarrets queden marcant el temps, són les agulles del rellotge.
Jo recordo algun d'aquests cendrers abarrotats, com el que tenia a la seva cambra el pare Castelltort, el meu professor de literatura.
Un cop acabat el batxillerat, jo el visitava de tant en tant, i en acomiadar-me el seu cendrer pleníssim era la mesura exacta de la tarda que havíem cremat plegats.
Els nostres objectes de cada di a de Josep M. Espinàs
Redacta un avís per penjar al tauler d'anuncis de l'escola a fi que si algú la troba te la pugui fer arribar.
Parla.cat és un espai web per a la difusió de recursos, eines i materials didàctics relacionats amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua catalana.
Ofereix una proposta formativa que s'organitza en quatre nivells d'aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència, i cada nivell està organitzat en tres cursos.
Us el presentem aquí perquè pot ser un complement important per als cursos.
Penseu que s'hi pot accedir amb la modalitat lliure, que permet l'aprenentatge totalment autònom ja que els materials són de lliure accés.
Per què no feu alguns viatges dins del portal?
Us deixo un vídeo de presentació i us aconsello que us endinseu en els cursos de suficiència i practiqueu. |
Les famílies reivindiquen més suport
Al voltant de 500 famílies es van reunir aquest passat diumenge 27 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya per reivindicar els seus drets e...
Al voltant de 500 famílies es van reunir aquest passat diumenge 27 de novembre al Palau de Congressos de Catalunya per reivindicar els seus drets en la 8a Trobada de Famílies sota el títol: "FAMÍLIA I DISCRIMINACIÓ: PARLEM DELS NOSTRES DRETS" Després de les trobades provincials, de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, ara es conclou amb la trobada general a Barcelona.
De les anteriors trobades, on es van organitzar grups de treball, ha sorgit un document que recull totes les conclusions, opinions i propostes, de mares, pares i germans de persones amb discapacitat intel·lectual que analitza en quins aspectes es senten discriminats com a família pel fet de tenir un fill amb discapacitat.
Aquest document que va ser presentat a la trobada el podeu trobar a la web d'APPS [URL].
Algunes de les conclusions de la trobada han estat per exemple, la necessitat de crear una OFICINA D'ATENCIÓ ÚNICA on es coordini i es coneguin tots els recursos que existeixen destinats a les persones amb discapacitat, que s'ocupi de tramitar totes les prestacions i recursos amb la finalitat d'evitar el peregrinatge constant de les famílies.
Les mesures conciliadores de vida familiar i vida laboral, també van ser un tema de debat.
Les famílies van concloure que cal un replantejament de la normativa laboral que contempli als familiars de les persones amb discapacitat: "NO VOLEM QUE L'EMPRESA ENS FACI UN FAVOR SINÓ QUE EL MARC LEGAL PROTEGEIXI ELS NOSTRES DRETS" Les famílies també van reivindicar més implicació per part de l'administració, es senten desinformades i les prestacions, en molts casos, són insuficients.
Entre altres temes que es van tractar, Jaume Funes de la Sindicatura de Greuges de Catalunya va fer una conferència sobre "LES FAMÍLIES AMB FILLS AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL QUINS DRETS TENIM?
PRINCIPALS MOTIUS DE DISCRIMINACIÓ."
També es va parlar de l'ESTUDI DE FAMÍLIES, de la publicació del llibret "ELS GERMANS OPINEN", i del servei SAFDI, Servei d'Atenció a les Famílies de persones amb Discapacitat Intel·lectual. |
El Carnaval reclama més participació de les comparses a l ́ens de debat de la festa
Només quatre de les 120 colles van prendre part en la trobada per valorar l'última edició
El ruc del Carnaval de Solsona, en la darrera edició de la festa arxiu/mireia arso
D. P. | SOLSONA Només quatre de les prop de 120 comparses que la junta del Carnaval de Solsona té registrades van ser representades, divendres passat, en la reunió de l'anomenada 69a, un òrgan que des de l'edició del 2011 és actiu per tal que l'Associació de Festes reculli les propostes de les colles que participen a la festa i que en són bona part de l'essència. |
Convé destacar que la indignació només ha sorgit quan s'ha comprovat l'existència d'espionatge interior, mentre que les escoltes i la monitorització de la resta del món, que es coneixen des de fa anys, semblen perfectament acceptables.
Sigui com sigui, a continuació us proposo uns enllaços que us poden ajudar a calibrar la magnitud del cas conegut com a PRISM.1. |
El Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès aprofita l'inici dels cursos i del Voluntariat per la llengua per inaugurar el local nou
Des de fa uns quants anys, el Servei de Català celebra el començament dels cursos de català per a adults i la represa del programa Voluntariat per la llengua organitzant un acte que serveix per donar relleu a l'inici de dues de les principals activitats que porta a terme el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) durant l'any.
Enguany, a aquesta celebració, s'hi va afegir un fet singular: el nou local on està situat el Servei de Català.
Així doncs, la inauguració del local i l'inici dels cursos i del Voluntariat es va celebrar el 12 de novembre, a partir de les set de la tarda, a les dependències del carrer de Pere el Gran, 32.
Un dels atractius que va oferir l'acte del dia 12 va ser l'espectacle "Rondalles de la nostra terra", a càrrec de Jordina Biosca i Mònica Torra.
Totes dues van explicar rondalles catalanes, de terra endins, del litoral o dels Pirineus, sobre el caràcter català o l'origen de topònims i costums de casa nostra.
Simultàniament, es va projectar un DVD sobre el I Aplec del Voluntariat per la llengua i dels cursos de català, que el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l'Alt Penedès i el Garraf va organitzar el mes de juny passat a Olèrdola, juntament amb algunes imatges d'altres activitats relacionades amb el Voluntariat per la llengua.
Tot plegat, presentat en forma de circuit, va servir perquè els assistents fessin un recorregut i coneguessin les dependències del servei.
En acabar, van poder participar en un taller de manualitats en què ells mateixos van folrar i enganxar una llibreta que servia de record de l'acte.
Finalment, hi va haver un refrigeri per a les persones assistents.
L'acte, que era obert a tothom però és especialment destinat als alumnes dels cursos i als participants en el Voluntariat, va comptar amb la presència de representants de l'Ajuntament de Vilafranca, del Consell Comarcal de l'Alt Penedès i del CNL de l'Alt Penedès i el Garraf.
Des del començament de juliol d'aquest any, el Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès es troba al carrer de Pere el Gran, número 32, primer pis, a l'edifici que fa cantonada amb l'avinguda d'Eugeni d'Ors, als baixos del qual hi ha Creu Roja Vilafranca.
Després de passar més de cinc anys en llocs provisionals, finalment el servei compta amb un local propi que s'ha rehabilitat per encabir les dependències del mateix servei de català i de la direcció del CNL, tres aules destinades als cursos de català que fins ara s'impartien a l'Escorxador o a l'IES Eugeni d'Ors (dues amb capacitat per acollir 30 persones i una per a 25) i una sala de reunions.
En total, 205 m2 d'ús exclusiu del CNL.
A banda d'anar al local nou, per posar-se en contacte amb el Servei de Català es pot trucar al telèfon 93 890 61 79 o bé escriure un correu a l'adreça electrònica: slcvilafranca(ELIMINAR).cat.
En l'adequació i manteniment del local, hi han intervingut l'Ajuntament de Vilafranca, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès i el Consorci per a la Normalització Lingüística. |
Obres guanyadores dels XI Jocs Florals d'Esparreguera 2009
El certamen ha passat a anomenar-se Jocs Florals, recuperant el nom que ja va rebre el 1913.
Cartell de l'XI edició dels Jocs Florals.
El dijous 23 d'abril, diada de Sant Jordi, es va fer públic el veredicte del Jurat dels XI Jocs Florals d'Esparreguera 2009, presidit per l'alcaldessa d'Esparreguera, Francesca Fosalba i Batalla, i es van premiar tres obres diferents, en les modalitats de Narrativa, Poesia i Excel·lència Lingüística (premi donat a proposta del Servei Local de Català d'Esparreguera).
La novetat principal d'enguany ha estat el canvi de nom del certamen literari, que ha passat a anomenar-se Jocs Florals, tot recuperant el nom que ja va rebre el 1913 la mateixa convocatòria de premis literaris.
A més, enguany, també a proposta del nostre Servei Local de Català d'Esparreguera i per segona vegada, s'ha tornat a convocar una tercera modalitat (el premi d'Excel·lència Lingüística), que premia l'ús normatiu i literari de la llengua catalana amb l'objectiu de dignificar i reconèixer la labor meticulosa de la llengua en les obres presentades.
Els premiats van ser una esparreguerina i dos esparreguerins, casualment germans.
Es dóna, a més, la coincidència que la premiada de la modalitat d'Excel·lència Lingüística és alumna dels cursos de català per a adults del SLC d'Esparreguera: * Premi de Narrativa: Gerres, torretes i fireta, d'Abel Martínez i Badia. * Premi de Poesia: Qualsevol dia, de Josep Oriol Martínez i Badia. * Premi d'Excel·lència Lingüística: La gallina cega, de Maria Teresa Prats i Margalef.
En el transcurs de l'acte de lliurament de premis, el responsable del SLC d'Esparreguera va lloar l'obra premiada amb l'Excel·lència Lingüística, que parla des dels ulls d'un infant i indirectament de la repressió política de la llengua catalana durant el franquisme, amb les paraules següents: "El Jurat ha decidit premiar l'obra de Teresa Prats en la categoria d'Excel·lència Lingüística per diferents motius.
D'una banda, per l'ús correcte i normatiu de la llengua catalana, tal com marca l'Institut d'Estudis Catalans, al llarg de l'obra.
De l'altra, perquè ha sabut traslladar amb molt d'encert la parla popular al nivell de llenguatge literari.
Aquesta història fresca, planera i divertida parla de la mateixa manera com parla una generació d'esparreguerins i esparreguerines: amb una llengua plena de metàfores visuals a través de les locucions, frases fetes i refranys, que són una clara mostra d'enginy popular i que formen part de la nostra riquesa lingüística i del nostre patrimoni oral col·lectiu que entenem que cal conservar i difondre entre les noves generacions.
Teresa Prats ha portat a l'escriptura la parla viva i correcta dels nostres carrers. |
És el primer cop que el poble tuareg s'interessa per una causa aliena perquè consideren que Catalunya sempre els ha donat suport
És la primera vegada els líders tuaregs s'han interessat per un tema que no té res a veure amb la seva causa ni els seus drets, com és el segrest dels tres cooperants catalans a mans d'Al-Qaida.
Segons ha explicat a TV3 el portaveu a l'estranger dels rebels tuaregs de Mali, Ousmane Ag Mohammed, el seu poble s'ha "interessat molt pels tres catalans i hi ha mobilitzacions en marxa".
El portaveu ha raonat que els amazics del Marroc i d'Algèria i els tuaregs són minories berbers que sempre han rebut suport del poble català.
Catalunya, explica, sempre ha donat suport a la causa amaziga i tuareg.
Per això els líders tuaregs no han parat de mobilitzar-se i de fer gestions des del primer dia del segrest, assegura, amb l'objectiu d'alliberar els tres catalans.
"El grup que els ha segrestat intenta no acostar-se a la nostra zona perquè sap que es veurà obligat a negociar quan els trobem", ha explicat Ag Mohammed.
Des del 2006, Al-Qaida i els tuaregs van acordar no enfrontar-se militarment i els tuaregs exerceixen certa pressió sobre els islamistes radicals.
Això sí, els tuaregs són els legítims habitants del nord de Mali i ho fan saber a l'organització terrorista.
Des de la cúpula de la resistència tuareg han assegurat que si se'ls garanteixen els seus drets fonamentals i polítics, se'ls dóna suport i es compleixen els acords de pau amb Bamako, no permetran que Al-Qaeda ni ningú utilitzi el seu territori per un objectiu que no sigui el seu. |
Les receptes de la mare et recomana que elaboris aquesta deliciosa recepta de pernil amb groselles vermelles.
És un exquisit pernil aromatitzat amb espècies, que se serveix sencer i acompanyat d'albercocs i groselles.
Les receptes de la mare et recomana que elaboris aquestes delicioses i magnífiques albergínies farcides al forn.
És un plat saborosíssim que es pot prendre fred o calent.
Aquestes albergínies es presenten farcides d'un deliciós compost de pernil fumat i cobertes amb una salsa de formatge.
Les receptes de la mare et recomana que elaboris aquesta dolça truita suflé.
Aquesta truita suflé, lleugera i delicada, és el suflé més senzill de preparar.
Aquest dolç, saborós i nutritiu, resulta especialment apetitós per als nens.
Per a la preparació, utilitza una paella gran i antiadherent, o dues paelles, per a més porcions.
Les receptes de la mare et recomana que elaboris aquestes saboroses patates cuites amb salsa.
La recepta de patates cuites amb salsa és un plat ràpid i perfecte per acompanyar un filet de carn o peix.
Aquesta recepta a tots els comensals els encanta, especialment per la seva salsa que li dóna un sabor increïble i el toc definitiu el pernil cuit.
Les receptes de la mare t'aconsella elaborar aquest dolç i saborós flam de coco.
Aquest flam de coco té una textura suau i alhora molt cremosa, en comptes d'un flam sembla un pastís.
a Recepta del Salmorejo és una recepta tradicional Andalusa, més concretament de Còrdova, sent aquest un dels plats estendards d'aquesta província espanyola.
El Salmorejo és una crema freda que se sol utilitzar com a primer plat, però també la pots trobar servida com a acompanyant d'altres plats, en alguns llocs fins i tot la pots trobar com a tapa o servida amb un pinxo de truita espanyola.
De totes les maneres aquest plat és excepcional, tant per la seva increïble sabor com per la seva acompanyament d'ou i encenalls de pernil ibèric.
Les receptes de la mare t'aconsella que provis aquest deliciós plat de formatge de cabra amb pernil i ceba caramel · litzada.
Aquesta recepta de formatge de cabra amb pernil i ceba caramel · litzada, tots els seus ingredients junts li dóna al formatge un sabor entre dolç i salat que et encantaria provar.
Les Receptes de la mare et proposa està Recepta de mongetes saltejades amb pernil i tomàquet, perquè facis un plat sa i molt saborós.
Aquesta recepta de mongetes verdes saltejades és ja tot un clàssic a les nostres cuines, les pots preparar amb multitud d'ingredients, com el pernil serrà, bacó, xoriço, o qualsevol altra cosa que se t'acudeixi.
En aquesta recepta jo he utilitzat tomàquet i pernil cuit, que fa que sigui una recepta d'allò mé
Les receptes de la mare et recomana que elaboris i assaboreixis aquesta deliciosa recepta de lluç al forn amb cruixent de pernil.
Aquest plat de lluç al forn amb cruixent de pernil és un plat exquisit per als grans paladars, és ideal per a un menjar especial.
Les receptes de la mare t'aconsella que elaboris aquest típic plat d'ous trencats que a tots ens agrada.
El nom d'ous trencats s'anomena en fer un remenat amb ells però barrejant altres aliments com patates, xistorra, pernil...
Les receptes de la mare et recomana que provis aquests magnífics rotllets de salmó fumats.
Aquests rotllets de salmó fumat, és un bon entrant per un dinar o un sopar espectacular.
Si els poses als teus comensals aquests rotllets de salmó fumat quedaran molt satisfets
Les receptes de la mare et recomana que provis aquesta autèntica truita de carxofa.
Aquesta recepta de truita de carxofa és ideal per prendre-entre pa per dinar o per menjar.
En moltes zones hi afegeixes uns dauets de pernil serrà, li dóna un punt molt bo a la truita.
Aquest plat té un altre tipus d'ingredients que tots ells junts fan una combinació estupenda.
Aquesta recepta d'amanida està elaborada amb patates, pernil dolç, ceba picadeta i el toc d'aquest plat, una salsa fina de maionesa amb una mica d'all.
De petits, tots ho hem fet alguna vegada: ens hem assegut sota d'un arbre, a l'ombra, a endrapar a cor que vols les móres que acabàvem de collir.
Però a banda de satisfer el nostre paladar amb el seu gust entre dolç i amarg, lleugerament astringent, les móres són una fruita excel·lent també pels seus bioflavonoides i pel seu contingut en vitamina C i en betacarotè, que les converteixen en magnífiques antioxidants.
Aquest distintiu europeu garanteix al consumidor que els panellets s'han elaborat respectant la recepta tradicional Els panellets formen part de la gastronomia catalana tradicional com a postres típiques de la Diada de Tots Sants, conjuntament amb les castanyes, els moniatos, i el vi dolç.
L'origen d'aquests dolços, que antigament tenien un caràcter sacramental, data del segle XVIII.
L'elaboració de Panellets ETG és típica i tradicional de Catalunya, encara que també s'elabora en d'altres indrets de l'Estat.
L'ensaïmada de Mallorca ha entrat per la porta gran als Estats Units de la mà de la cadena de cafeteries Starbucks, que aquesta temporada l'ha afegida entre les pastes que ofereixen els seus locals.
Tal com informa el blog La Llumenera de Nova York, la multinacional cafetera l'ha anomenada 'Mallorca Sweet Bread' (Pa dolç de Mallorca), deixant enrere el saïm i la denominació 'ensaïmada', suposem... |
El president de Focus, Daniel Martinez, i el director artístic de La Villarroel, Javier Daulte, han presentat aquest matí la temporada 2008- 2009 del teatre.
Martinez ha començat la seva intervenció explicant que ha estat un any molt bo per La Villarroel, amb 73.000 espectadors i una ocupació del 70% de mitjana.
Han augmentat en 10.000 el nombre d'espectadors respecte l'any passat i es proposen continuar pujant aquesta xifra.
"Com a grup focus estem satisfets del canvi que es va fer a la sala".
De cara a aquesta propera temporada, el president de Focus ha explicat que "varem decidir que (les obres) serien espectacles d'autors vius" i així s'ha fet.
A més a més ha dit amb satisfacció que cinc dels sis autors de la temporada són catalans.
"És un bon moment per a la autoria autòctona i nosaltres ho demostrem".
Javier Daulte també ha mostrat la seva alegria per aquest fet de l'autoria catalana.
A la presentació han anunciat la reposició de l'obra de gran èxit de la Villarroel la temporada passada, Gremanes, que ja va ser prorrogada anul•lant, en conseqüència, a La Ruïna (aleshores amb un altre nom) que es va haver de posposar i que finalment obre temporada aquest any.
Segons Jordi Casanovas, escriptor i director de l'obra, van canviar de nom per que no els acabava de convèncer.
"L'hem portat al públic i estem molt contents".
El mateix autor dobla com a director a la Villarroel quatre mesos després.
A febrer del 2009 estrenarà La revolució.
"La Ruïna és una historia íntima i els personatges reaccionen, la Revolució són els personatges els que creen l'acció".
Joel Joan repeteix temporada, aquest cop ho fa amb Marta Angelat com a directora i un text anomenat Jo sóc la meva dona.
La història, que es representarà del 24 d'octubre al 14 de desembre, parla d'un travestit alemany que sobreviu als règims nazi i comunista.
La directora ha dit que "no he treballat mai amb en Joel, és un repte" ha explicat que el paper d'en Joel no està en la línea del que ha fet últimament i que "em ve molt de gust entrar en aquesta aventura".
A més, ha confessat que està molt contenta de que per primera vegada la hagin considerat com a directora en un projecte que ella no ha creat.
Hikikomori és l'altra producció que es durà a terme des del 18 de desembre fins el 25 de gener de 2009.
L'autor ha explicat que com més s'informava sobre el fenomen dels hikikomori al japó, adolescents que es tanquen a casa en comunicació amb el món a través únicament de les tecnologies, "era tan esfereïdor com fascinant".
A l'obra, un europeu viatja a Japó.
Això provoca que aquest visitant es trobi amb "la vida d'aquest noi, sense aquest noi".
Per acabar s'ha presentat també 4 bailes (Tango, Bolero, Rock & Roll y Vals) que es representarà del 3 d'abril fins el 24 de maig de 2009 i que està escrita i dirigida per Albert Espinosa.
L'autor ha confessat que té una "il•lusió increïble, és com si anés a estrenar casa".
Ha explicat que pretén fer 15 minuts de teatre fòrum després de cada funció i ha bromejat dient que "a veure si aconseguim que germanes no s'estreni aquest any" en referència al que havia passat en la temporada 07-08 amb La Ruïna.
Per acabar, Marc Roig ha explicat que aquest any es duran a terme Activitats Paral•leles, un espai de proximitat entre l'espectador i els creadors on cobrarà molta importància Internet.
La Villarroel estrena temporada el proper 4 de setembre amb La Ruïna i finalitzarà el 21 de juny de 2009 amb Germanes. |
Se celebra al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, en presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, la cerimònia de lliurament de les creus de Sant Jordi d'enguany.
Entre les 32 persones i les 15 entitats guardonades, destaquen l'escriptor mallorquí Biel Mesquida, el polític i historiador gironí Francesc Ferrer i Gironès, la demògrafa Anna Cabré, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, l'Institut Químic de Sarrià i el Pen Club català. |
S'han trobat 146 resultats per 'bernat metge'
Per veure l'article sencer, cliqueu sobre l'encapçalament...Joan I, entre ells, Bernat Metge.
Els consells de les ciutats, principalment els de Barcelona i València, denunciaren la corrupció i les dilapidacions del consell reial i la negativa sistemàtica a celebrar corts dels regnes, i exhibiren proves que l'implicaven en una conjura per a deposar Joan I. Aquest no solament desoí les denúncies, que considerà calumnioses, sinó que ordenà una investigació sobre els seus autors.
Bernat fou encarregat d'aquesta missió a Barcelona, on terroritzà els consellers de...
Institució per la difusió i l'estudi dels clàssics grecollatins en l'àmbit català i en català....del 1939 al 1946.
Des del 1999, amb el nom de Col·lecció Bernat Metge, sota el qual s'inclouen també els fons provinents de la Fundació Bíblica Catalana, constitueix una de les dues branques de la Institució Cambó....
Ciutadà de Barcelona, fou tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III, almenys des del 1357 i conseller i mestre racional de la casa del rei....Senyor de Castelldefels (1340) —que deixà en testament (1390) a la seva filla Elisabet, muller de Gispert de Guimerà— i d'Olorda (que havia comprat, el 1377, als Desllor).
El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera.
Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda (1388) de l'obra de Petrarca.
El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li...
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona....llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d'assolir la glòria.
Al llibre tercer hom aclareix que Orfeu i Tirèsies acompanyen Joan I per tal que aquest purgui la seva desmesurada afecció a la música i a l'astrologia; el primer hi narra els seus amors amb Eurídice i el segon pronuncia una violenta diatriba contra el sexe femení.
En el llibre quart Bernat Metge pren la paraula i refuta tots els arguments misògins de Tirèsies, fa un elogi de les dones on esmenta les... |
Balanç positiu del festival Grec
Amb 87 obres, el festival ha atret 119.040 espectadors, una mica més que l'any passat.
Vistes les circumstàncies econòmiques i el pressupost retallat un 10%, els organitzadors s'han felicitat i han considerat aquesta edició com un vertader èxit.
"I fixeu-vos que teníem un programa molt atrevit, i molt valent ".
L'obra de circ 'Opus' que va obrir el certamen va fer ple, amb més de 4.000 espectadors.
Un èxit que s'ha repetit per la majoria dels espectacles estrangers, que han tingut un 77% d'ocupació.
Els vuit espectacles de dansa també han tingut bona recepció: és el cas de l'obra 'Puzzle' presentada pel coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui.
En música destaca l'inoblidable concert de Jorge Pardo acompanyat pel trompetista David Pastor.
El Mini Grec, amb les seves 12 propostes dedicades al públic més infantil, també ha tingut bona acceptació.
Per això l'equip del festival repetirà l'experiència l'any que ve.
Més en detall trobem dades reconfortants: gairebé de 66.500 persones han assistit a espectacles de pagament, més que als espectacles gratuïts (26.000).
Una bona notícia que també s'explica gràcies a la política de descomptes seguida pel certamen.
Tot i així, la mitjana d'ocupació de les sales ha estat del 54%.
"Això no vol dir que la gent no ha vingut!" s'exclama Ramon Simó. "omplir la meitat del teatre grec significa fer quatre o cinc funcions en un teatre normal".
Dins el festival també s'ha creat l'IPAM, l' International Performing Art Meeting, una trobada entre professionals de tot el món que ha desembocat sobre diverses col·laboracions i gires per les companyies catalanes.
Les agendes encara no estan tancades, però Simó assegura que ha sigut tot un èxit.
Tot i que la mitjana d'ocupació de les sales ha sigut un 54%, la direcció no preveu fer servir sales més petites l'any que ve i ha decidit concentrar més els espectacles a Montjuïc, per reforçar la idea de festival. |
Dijous passat, a l'IES Isaac Albéniz de Badalona, finalitzava una nova temporada de les xerrades-coloqui que en Pere Salvador i un servidor fem per la província de Barcelona, parlant amb pares d'adolescents sobre els seus fills i les drogues, activitats...
"Difícilment tindrem líders de partits polítics que siguin bons jans, perquè amb la bonhomia no s'arriba enlloc en política" Imaginari Popular Poques vegades una afirmació pot ésser més equivocada que la que encapçala aquest post, poques afirmacions hi ha més arrelades en...
"Difícilment tindrem líders de partits polítics que siguin bons jans, perquè amb la bonhomia no s'arriba enlloc en política" Imaginari Popular Poques vegades una afirmació pot ésser més equivocada que la que encapçala aquest post, poques afirmacions hi ha més arrelades... |
ICV-EUiA pregunta a Salut per la retirada de targetes sanitàries als immigrants
GIRONA | DDG El diputat per Girona Joan Boada presentarà una sèrie de preguntes al govern en relació a la notificació que van rebre els CAP de les comarques gironines per deixar d'expedir targetes sanitàries a immigrants, i per l'entrada en vigor del Reial Decret que negarà l'assistència sanitària universal gratuïta.
L'Institut Català de la Salut (ICS) va enviar el passat 25 d'abril una carta a la direcció dels ambulatoris amb unes "indicacions internes" en les quals es demanava deixar de gestionar sol·licituds de les targetes de Salut per aquests col·lectius.
Aquest text va veure la llum només un dia després que el Departament de Salut anunciés que garantiria l'atenció sanitària a tota la població.
L'ICS va assegurar la missiva es devia a un "error administratiu", i va afegir que ningú s'havia quedat sense targeta.
Tanmateix, en la bateria de preguntes que el diputat ecosocialista adreça al Govern es pregunta per l'origen de la carta que -segons informaven alguns mitjans- el Departament de Salut va fer arribar a la direcció dels CAP de les comarques gironines.
Boada també pregunta per quins són els centres que van rebre la carta.
Desmantellament organitzat Per al diputat gironí d'esquerres, "estem assistint a un desmantellament organitzat de la sanitat pública gratuïta per convertir-la en un negoci adreçat a qui el pugui pagar".
Boada afirma que "els governs del PP i CiU estan jugant amb foc en més d'un sentit".
El representant d'ICV-EUiA es pregunta a tall d'exemple "quins protocols s'aplicaran i a qui en els casos de malalties infeccioses, perquè determinades situacions sanitàries no entenen de butxaques, orígens o classes socials". |
El president de la Generalitat, José Montilla, mantindrà aquest dilluns, 9 de novembre, una reunió de treball amb els sindicats i patronals de les Terres de l'Ebre, així com també els màxims representants d'aquestes organitzacions en l'àmbit català.
La reunió tindrà lloc a la Sala Tàpies del Palau de la Generalitat a les 17.00 hores, i [...]
*A Gandesa se celebrà dilluns 2 amb els representants de la Terra Alta i Ribera d'Ebre, mentre que a Tortosa s'ha dut a terme aquest dijous amb els representants de Baix Ebre i Montsià El Circuit de Terres de l'Ebre per l'abordatge de la violència masclista, que neix davant la necessitat d'optimitzar la tasca desenvolupada parcialment [...]
Els grups parlamentaris del PSOE i d'ERC-IU-ICV han tancat un acord a la comissió de Pressupostos del Congrés per destinar 8 milions d'euros a la reconversió industrial de les Terres de l'Ebre.
El portaveu parlamentari d'ICV, Joan Herrera, ha afirmat que es tracta 'del primer gran pas en la definició d'un pla de reindustrialització per al [...] |
Exposicions sobre Barack Obama, el Barça, l'Espanyol i la celebració del 75è aniversari de Flash Gordon sobresurten en les propostes del Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
Un certamen que es podrà visitar del 27 de maig a l'1 de juny a Fira de Barcelona. |
els piquets de la patronal hi seran des de primera hora, de fet fa dies que funcionen impedint el dret de vaga dels treballadors.
Els piquets dels sindicats no deixen de ser una petita solució per tal de facilitar el dret de vaga dels treballadors a les empreses.
El dret a fer vaga... i a no fer-la!
Sobretot el 14N es un bon dia per als llepaculs, ja que podran guanyar molts punts davant del seu cap.
I ara resulta que molts més d'un vidu intel·lectual em dirà feixista.
Feixista per callar davant de brètols etilitzats? per callar davant fanàtics violents? davant d'hipòcrites perillosos amb sed d'excuses per fer l'animal?
Espero que la llei (la única que empara els meus drets) els caigui a sobre.
dret de vaga i dret de no fer-la. el feixisme no es combat amb feixisme.
Obligar a les empreses, comerciants a tancar i impedir als treballadors treballar és "imposar" una vaga i no respectar el dret a treballar.
Esperem que no acabin generant tot tipus de desperfectes durant les jornades de protesta, com va passar a l'anterior.
Que l'exercici del dret de vaga no suposi en cap cas la vulneració de drets com la integració física o el dret al treball.
Per suposat estic a favor del dret a la vaga i li dono suport, però sobretot estic a favor de la llibertat i la democràcia i en contra de les dictadures i grups coaccitius amb pràctiques mafioses.
El dret de vaga no té res a veure amb una patent de cors per a fer el salvatge. |
" El matí de Catalunya Ràdio ", amb Manel Fuentes al capdavant, ha començat la seva primera temporada com el programa més escoltat de Catalunya, segons les dades de l'última onada de l' Estudi General de Mitjans corresponents als mesos de setembre, octubre i novembre.
El programa ha esdevingut líder amb 347.000 oients passant per sobre d'El món a Rac1, amb Jordi Basté, que n'ha obtingut 302.000.
Així doncs, l'arribada de Fuentes ha permès recuperar el lideratge perdut de l'emissora durant l'etapa de Neus Bonet.
Però malgrat tot, RAC 1 es manté com a emissora líder amb 473.000 oients diaris (469.000 en els resultats del juliol), seguida de Catalunya Ràdio amb 452.000 (427.000 al juliol), que retorna al segon lloc del rànquing que va perdre al juliol en benefici de la Cadena SER. |
Concurs de fanals i parc infantil a la Jonquera
La Jonquera va acollir divendres a la tarda un concurs de fanalets prèvia a l'entrega de les cartes als patges reials on van participar infants des de P2 fins a segon de Primària.
L'acte, organitzat per la regidoria de Cultura, va comptar amb una àmplia participació i, davant de la qualitat de les creacions fetes pels més petits, els patges van decidir premiar amb un obsequi tots els joves "dissenyadors".
El miniparc infantil de Nadal del municipi així com una xocolatada popular també ha tingut una gran acollida entre els nens i nenes al llarg d'aquestes festes nadalenques. |
[c&p] Madrid va llevar-se ahir empaperada amb la convocatòria d'una manifestació colpista i d'apologia franquista que, segons sembla, ha estat autoritzada pel govern de l'Estat.
Els feixistes podran concentrar-se el proper 18 de juliol (el dia del tràgic alçament dels nacionals) a la plaça de Colon de Madrid.
Notícia relacionada directe.cat/article/el-govern-espanyol-autoritza-una-manifestacio-de-f2 |
El passat 10 de maig, Cristina Langarika, directora de Comunicació i Imatge de Catalunya Caixa, va obrir l'acte recordant el paper tan actiu que té l'APD en el desenvolupament de les organitzacions i en l'ajut que ofereix en la transformació de la societat on la dona té un paper fonamental.
Hi ha camps que la dona supera en volum al dels homes com en relacions humanes, màrqueting o organització, però està en minoria en carreres d'investigació i tècniques.
Igualment hi ha poques dones en els consells d'administració o en els alts organs de decisió.
"Hem assolit la visibilitat, però encara manca aconseguir la notorietat".
Emilio Cuatrecasas, presidente d'APD Zona Mediterrània, recordant quan va començar la seva vida professional, l'any 1977, va dir que crear, organitzar i estructurar una Jornada com aquesta hagués sigue impossible en aquella època.
"No s'hagués omplert tant la sala de tantes dones com les que avui veig aquí.
L'avanç de la dona és imparable i anem cap a una trajectòria positiva en integració.
La majoria de les constitucions occidentals aseguren i volen garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació", va dir Cuatrecasas.
Va comentar també que hi ha un projecte de llei en igualtat de tracte i no discriminació per sexe, lloc de naixement o orientació sexual.
Unes dades a tenir en compte segons l'Observatori McKinsey, que ha obtingut després d'un meticulós estudi en l'àmbit empresarial i que diuen que s'està molt lluny de la participació de la dona en els alts càrrecs de les companyies i que les companyies que inclouen més nombre de dones tenen major rècord financer.
Albert Buxadé, director Catalunya Vodafone, ha dit que les quotes no es poden forçar.
"S'escullen els millors professionals entre homes i dones", va dir Buxadé.
En el cas de la seva empresa, un 25% són dones i un 22% estan en llocs directius.
La direcció, a Catalunya, un 50% són dones.
"Veurem el canvi que necessitem sense dones, no seria el mateix".
Francisco Ballesteros, director General de Novartis, és partidari de posar en valor el lideratge femení, entendre de quina manera aquest lideratge pot constituir un entorn més amable.
En la seva empresa, el 53% són dones i, en llocs directius, les dones estan en un 45%.
El Comitè de Direcció està representat per dones.
"El talent és un actiu estratègic en les companyies i allò ideal és tenir-lo femení i masculí".
Novartis està situada, en el rànquing mundial, en els primera llocs de les millors empreses per treballar.
La periodista Ima Sanchís, de La Vanguardia, va posar de manifest que les dones estan canviant el món.
"Les dones són mundialment imparables: en el tercer món per necessitat i a occident per curiositat o per ganes d'aprendre.
I això crea futur", va dir Sanchís.
"La dona vol ser millor persona i és més apta per aquesta vida i ser feliç.
La societat patriarcal ja no serveix.
Els valors a l'alça són la cooperació, l'empatia i el treball amb equips mixtes.
No s'hauria d'escollir entre ser mares o dones actives", va dir la periodista.
Anna Corbella, regatista, que ha donat la volta al món, participant de la BCN World Race on ella i la seva companya Dee Caffari van quedar clasificadse en el sisè lloc, les úniques dones entre les 14 embarcacions que van participar.
Aquestes dues dones van estar juntes 102 dies, moltes vegades en condicions adverses, havent de decidir què fer en diferents problemes en els que es van trobar, van saber escollir les decisions més convenients, les donés una a l'altra.
Tenien un objectiu comú: acabar la regata.
Dee tenia més experiència en donar la volta al món i Anna havia participat en més regates.
Les dues es complementaven, "no havia un líder a l'embarcació, sinó que havia un equip que sumava.
La meva experiència és que en el nostre cas ha sigue un lideratge compartit.
Des d'allò femení es pot arribar a totes bandes", comenta Corbella.
Anna Tarrés, seleccionadora de l'Equip Nacional de Natació Sincronitzada, ha fet que el grup d'esportistes que dirigeix hagi sumat 38 medalles en els Jocs Olímpics (dos), els Campionats del Món (19) i els d'Europa (17) des de l'any 2000.
Ella va començar de nadadora als 7 anys, va representar Espanya en els Jocs Olímpics de Los Ángeles de 1984.
Allà va veure com nedaven les nadadores americanes.
L'any 1988 va començar a entrenar a nadadores i l'any 1994-95, amb 8 nadadores van començar a competir internacionalment.
"L'èxit ha estat basat en el treball continuat, treballant en equip, amb col·laboradors de diferents àmbits", explica Tarrés.
Així s'han fet realitat les idees creatives d'Anna tant en el disseny de banyadors, coreografies, música creada especialment per a les coreografies.
Cada aparició de les nadadores d'Anna Tarrés és una sorpresa en creativitat i tècnica.
"Els col·laboradors han fet que aquest treball sigui diferent.
El més important és crear equip, fer que el treball diari sigui estimulant.
Fer pinya amb l'equip és Basic", diu Tarrés.
L'aventura de Starlab va començar quan un belga va reunir en un castell de Brussel·les a científics de tot el món per veure què sortia.
Després d'un any i mig de viure gairebé luxosament, el "mecenes" es va quedar sense capital i el projecte va quebrar.
Així que es va haver de començar des de 0.
Novament, a Barcelona, es va reobrir el projecte.
Starlab ofereix tecnologi a l'Agència Espacial Europea per veure la Terra des de l'espai.
En el camp de la neurociència es disposa del sensor inalàmbric, portátil i sense gel "ENOBIO" que s'utilitza com un holder cerebral des de casa per analitzar les persones amb problemes de son.
Dues coses importants en aquesta empresa són: la passió per la ciencia i la visió.
Les qualitats femenines de ser pràctics, tenir empatia i saber escoltar es complementen amb les masculines i així es formen equips mixtes molt positius.
Anna Maiqués va afirmar que es pot crear empresa i crear família i, sobretot, no posar-se barreres.
Anna Birulés, consellera APD Zona Mediterrània i exministra de Ciència i Tecnologia, manté que ha de ser preocupació de la societat no prescindir del talent de la meitat de la població.
"No es pot restringir l'accés de la dona als alts càrrecs de direcció.
La diversitat és una exigència de la competitivitat global.
Optar per la diversitat de manera preactiva és aceptar controversia, però és una font de creativitat.
S'ha de saber i tenir força per gestionar equips", comenta Birulés.
Adriana Casademont, presidenta de les indústries càrniques Casademont, és partidària d'equips mixtes.
"La dona fa les coses amb profunditat, l'home les fa amb amplitud i això es complementa.
Les dones gestionem les emocions de les organitzacions i arribem a la psicologia profunda, a l'ADN de la companyia", explica Casademont.
Ella va viure al costat d'un emprenedor, el seu pare, de qui va aprendre i va agafar exemple.
Cristina Guiral, presidenta de Tradisa, empresa que ven serveis logístics a la indústria de l'automoció (transport de vehicles acabats per carretera, ferrocarril o marítim) amb una forta visió internacional operant des d'Alemanya als països de l'Est.
En relació amb l'equip humà, Casademont diu que "nosaltres escollim, però també volem ser escollits.
Les empreses han de despertar la passió i la il·lusió dels seus treballadors".
Helena Guardans, presidenta de Sellbytel Group España, empresa de visualització i execució de Contacs-Center.
Guardans diu que falten models de lideratge femení.
El model femení se sent còmode delegant i treballant en equip.
Al model masculí li costa delegar i és menys participatiu, encara que més arriscat.
"Les empreses competeixen en un món global i s'han de tenir bones idees i bona gestió de talent.
No tenir en compte les dones és una pèrdua que les empreses no poden assumir.
A l'empresa predomina el model de lideratge masculí i quan les empreses comencin a tenir en compte el model de lideratge femení, tindran més beneficis.
El model de gestió d'aquesta empresa es diu "Model BCN" i és el model que ens demanen quan implementem els nostres serveis a altres països", comenta Guardans.
Merche Grau, directora de Banca Privada i Gestió d'Actius de Catalunya Caixa, ens reafirma el que ja sabem, que en el món financer el 98% són homes.
Ens dóna unes claus per tenir èxit: passió + il·lusió, confianza, orientació i escollir equips amb gent millor que nosaltres.
Amb aquestes informacions i experiències podem començar a pensar en muntar una empresa amb moltes possibilitats d'èxit.
Va ser una jornada molt productiva on el públic ha donat una resposta d'assistència extraordinària.
Hi ha una visió diferent en el professional home i en el professional dona.
S'apropen de forma diferent als problemes i a les solucions.
El model relacional pren major presència i, en aquest camp, generalment, la dona és més hàbil.
Tenim 172 persones visitants en línia |
La Xarxa de Museus Marítims de Costa Catalana (XMMCC), el Port de Tarragona i el Museu Marítim de Barcelona organitzen aquesta jornada, oberta i d'inscripció gratuïta, que pretén reflexionar sobre els punts de contacte i les estratègies conjuntes que es podrien establir entre patrimoni, turisme i territori.
Tindrà lloc el 25 d'octubre al Museu del Port de Tarragona.
En els moments canviants que vivim, cal sumar esforços per portar endavant projectes engrescadors que, a més, portin valor afegit als habitants d'un determinat territori.
Els museus no han estat al marge d'aquestes tendències i molts compten amb una llarga experiència en la gestió del patrimoni, que ara els posiciona de manera clara per superar els reptes de futur.
Per aquest motiu, sota el títol Patrimoni, turisme i territori, s'ha elaborat un programa amb una quinzena de ponents que també compta amb la implicació de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.
La presència d'institucions públiques i privades permetrà conèixer bones pràctiques en el camp del turisme cultural que, poc a poc, es va posicionant com un dels motius a tenir en compte a l'hora d'escollir la destinació.
Els museus es troben doncs, ben situats per esdevenir institucions útils que la pròpia ciutadania avali com a targeta de presentació de la seva identitat.
L'aprofitament d'aquests recursos patrimonials (materials i immaterials) ens obliga a entendre que els valors culturals que integren un territori són avui potents definidors de destins que, a més, també s'han de poder transmetre a les properes generacions.
El Museu del Port de Tarragona, el Museu d'Història de Cambrils i el Museu de les Terres de l'Ebre, membres de la XMMCC, són els responsables de desenvolupar aquestes jornades, per tal que esdevinguin un espai de reflexió i trobada de diferents àmbits.
LA XARXA DE MUSEUS MARÍTIMS DE LA COSTA CATALANA El Museu Marítim de Barcelona va crear l'any 2007 la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, hereva de l'associació La Mar de Museus.
Des de l'any 1999 diverses institucions vinculades amb la gestió i protecció del patrimoni marítim han estat cooperant i treballant de forma conjunta en la difusió, l'estudi, la preservació i la promoció del patrimoni marítim de la costa catalana.
La Xarxa de Museus Marítim de la Costa Catalana es compòn de 15 museus i entitats de Catalunya:
• Ajuntament de Vilanova i la Geltrú • Château Royal de Collioure (Collioure) • Consorci El Far (Barcelona) • Museu de l'Anxova i de la Sal (L'Escala) • Museu de les Terres de l'Ebre (Amposta) • Museu d'Història de Cambrils • Museu d'Història de la Ciutat (Sant Feliu de Guíxols) • Museu del Mar de Lloret (Lloret de Mar) • Museu de la Marina de Vilassar de Mar • Museu Marítim de Barcelona • Museu de Mataró • Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) • Museu Municipal de Nàutica d'El Masnou • Museu de la Pesca (Palamós) • Museu del Port de Tarragona, es va inaugurar el dia 13 de maig de 2000 |
És el que té passar-se tot el sant dia aquí.
Les hores passen tan lentes que t'has de distreure amb la fauna.
Però no em puc queixar, d'això en tinc per donar i per vendre.
Pels matins tiro de binocles i empaito amb la vista els xoriguers o confonc un altre cop els esplugabous amb els martinets blancs.
M'agrada mirar amunt, veure com un cop de vent sobtat arreplega la terra dels camps llaurats i esquitxa el cel d'un color taronjós.
A més, mirant amunt m'estalvio de veure tota la brutícia que sura pel riu o s'amuntega a les lleres, aquesta mostra inequívoca de la capacitat infinita que té la humanitat de ser porca de mena.
Quan arriba l'hora de dinar ja no em cal mirar el cel, hi ha un altre tipus de bestiar que em distreu.
Surten de la fonda eufòrics, amb l'arròs a banda a mig pair i l'ampolla de Blanc Pescador il·luminant-los els ullets.
La dona i el nen estan ben engrescats, ella perquè feia vuit diumenges que no sortia a dinar a fora i el marrec perquè necessita compensar les dues hores d'immobilitat davant del plat.
Darrere seu, fent veure que mira souvenirs, hi ha un home calb fumant-se un cigarret d'amagatotis, un home que quan arribarà a la caseta veurà que no hi ha marxa enrere, que ella ja està ficant l'armilla salvavides a aquest nen que ha estat a punt de caure al riu tres vegades, un home que escoltarà la meva explicació sobre el funcionament de la llanxa com qui escolta física quàntica, massa begut per retenir res o per reconèixer a la seva dona que no es veu amb cor de fer de Barbarroja del Delta.
Quan els veig marxar torno a treure els binocles per mirar com marxen.
Deu minuts més tard faran servir el telèfon d'emergència que els he donat per trucar-me, un pèl nerviosos, i dir-me que han embarrancat al canyissar, badant com babaus davant uns flamencs. |
Martin William Smith va néixer a Reading, Pennsilvània, el 1942.
Va estudiar a la Universitat de Pennsilvània a Filadèlfia i es va graduar en Escriptura Creativa a 1964.
Entre 1965 i 1969 va treballar com a venedor de gelats, periodista esportiu en un diari local i com a redactor a la revista novaiorquesa For Men Only.
Va publicar la seva primera novel·la The Indians Won, el 1970.
Va començar a escriure com Martin Smith però al adonar-se que hi havia altres escriptors amb aquest nom va adoptar com a segon nom Cruz, el cognom de la seva àvia paterna.
Al principi de la seva carrera va utilitzar diversos pseudònims: Nike Carter per thrillers i Simon Quinn i Martin Quinn per a novel·la de butxaca.
També va escriure una novel·la de la sèrie de l'oest "John Slocum" escrita per diversos autors amb el pseudònim de Jake Logan.
Ales de nit de 1977 va ser el seu primer gran èxit.
El 1973 va passar dues setmanes a la Unió Soviètica.
Tenia un encàrrec de la seva editorial per escriure un llibre sobre un heroi americà a l'altre costat del teló d'acer, però va presentar una novel·la sobre un policia soviètic honrat, que va ser rebutjada.
Després d'alguns enfrontaments aconseguir recomprar els seus drets i vendre a una altra editorial Gorky Park, que es convertiria en un dels best-sellers dels 80 i que va ser portada al cinema.
Tiempo de lobos és una novel·la de electritzant suspens, que ens submergeix en un món radioactiu i fantasmal, en el 25 aniversari del desastre nuclear de Chénobil, que es commemora a l'abril.
Pasha Ivanov, un dels nous multimilionaris de Rússia, s'ha suïcidat -almenys aparentment-llançant des del desè pis del seu ultramoderna i exclusiva casa de Moscou.
Un home de mitjana edat que ho tenia tot, incloent una rossa vint anys de llarguíssimes cames i moltes propietats.
És difícil pensar en un suïcidi, i el saler que portava el mort a la mà afegeix un detall intrigant.
Arkady Renko, el cèlebre detectiu, tornarà per resoldre el seu cas més enigmàtic.
Els indicis que conduiran fins a la zona d'exclusió, Txernòbil, un món fantasmal i radioactiu, habitat només per la milícia, traficants de mercaderia robada, uns quants científics temeraris i alguns camperols ucraïnesos que prefereixen ignorar els altíssims nivells de radiació abans de mudar-se. |
La d'avui ha estat la nit més dura de totes.
Els trets de pistoles i de metralletes ensordien i mataven.
Fins ara –diuen- són sis els morts i centenars els ferits.
No hi ha cap mena d'odre ni control de les forces de seguretat.
L'exèrcit s'ho mira tot des de lluny.
Jo passo la nit sencera al balcó de la meva habitació, amagat, com un iman que em té enganxat a la barana.
No puc creure el que veig i sento.
Un grup de manifestants aconsegueix parar dues furgonetes plenes de contraris.
Davant meu els fan baixar, els linxen i cremen les furgonetes.
Franctiradors els disparen des de lluny parapetat en els tancs.
En la fugida abandonen els cossos dels ferits, alguns dels quals es van arrossegant per abandonar la batalla i intentar salvar la vida. |
L'Aeroport de Barcelona ha registrat un augment del 12,9% del volum de passatgers durant el setembre, amb 2.837.287 persones.
Aquest augment coincideix amb el primer mes d'operació de Ryanair a l'aeroport de la capital catalana, que també s'ha notat, però negativament, a Girona i Reus.
A l'aeròdrom de Vilobí d'Onyar, hi han passat un 10,9% menys de passatgers mentre que a Reus la baixada ha estat del 19%.
Aquestes són imatges de l'exposició d'aeronàutica que s'ha fet a Califòrnia (EEUU) aquesta setmana.
S'hi mostra com són els seients que porten el nom de "selles de muntar aèries" que ha dissenyat la companyia italiana Aviointeriors i que Ryanair està plantejant d'aplicar als seus vols barats.
La companyia aeronàutica Ryanair, especialista en solucions d'estalvi màxim que li permeten oferir vols entre els més bé de preu del món, acaba d'encertar una jugada inèdita.
Aquest divendres, ha assolit que l'autoritat pública aeroportuària espanyola, Aena, li redueixi les taxes aèries que ha anat abonant fins ara per treballar a l'aeroport de Girona-Vilobí d'Onyar.
Concretament, els campions irlandesos del low cost pagaran 1,5 milions d'euros menys per operar, amb l'argument que els efectes de la crisi amenacen llur activitat.
L'Agència Catalana del Consum (ACC) ha sancionat Vueling Airlines; Clickair; Ryanair; Easy Jet i Transavia Airlines per cometre diverses infraccions en matèria de consum.
A més de les multes, que ascendeixen a 149.700 euros, les empreses també hauran de retornar un total de 4.483 euros als usuaris afectats per aquestes pràctiques abusives i que van presentar reclamació en el seu moment.
L'aterratge de Ryanair a l'aeroport del Prat es va acompanyar d'un altre anunci per part de la companyia de baix cost.
L'aerolínia irlandesa, que ja operava des dels aeroports Girona-Costa Brava i Reus, va demanar al Govern que pagués 12 MEUR a canvi de garantir la continuïtat de les operacions en aquestes dues bases....
Ryanair ha cancel·lat tots els vols estatals i la majoria de vols internacionals amb motiu de la vaga general d'aquest dimecres.
Segons ha apuntat la companyia, aquest fet es deu al 'fracàs' del govern espanyol a l'hora de negociar amb els controladors aeris i garantir serveis mínims.
Tant és així que ha demanat a la UE que 'eviti' que es produeixin vagues al si dels controladors aeris i l'ha instat a 'acomiadar i substituir' els treballadors que es declarin en vaga.
Un pilot de Ryanair ha respost a la idea del president de l'aerolínia, Michael O'Leary, de prescindir del copilot en els vols de curta distància proposant al seu torn la substitució del polèmic empresari per un auxiliar de vol en pràctiques.
"Proposo que Ryanair substitueixi el seu conseller delegat per un auxiliar de vol en pràctiques, amb un sou anual d'uns 13.200 euros", escriu el comandant Morgan Fischer en una carta al diari Financial Times.
El president de Ryanair compara pilotar un avió i conduir un tren, i argumenta que si dins dels trens es permet que només hi hagi un conductor, s'hauria de fer el mateix amb els avions.
O'Leary argumenta que en els 25 anys d'història de Ryanair, i després de més de 10 milions de trajectes, només un pilot ha patit un infart en ple vol....
Dos anys després que Ryanair amenacés d'anul·lar els bitllets comprats a través de l'agència per internet Atrápalo, un jutjat de Barcelona ha dictaminat que la companyia irlandesa va incórrer en activitats de competència deslleial.
Amb aquesta sentència, el jutge ha estimat parcialment la denúncia que l'agència de viatges va interposar després que Ryanair fes aquesta amenaça....
Ryanair comença avui a operar des de l'Aeroport de Barcelona, des d'on oferirà 197 vols setmanals, però reduirà un 36% les freqüències setmanals des de Girona, que passaran de 293 a 187.
Tanmateix, el president de la companyia, Michael O'Leary, ha assegurat que 'Catalunya hi surt guanyant, perquè Ryanair passarà de 326 a 412 vols sumant tots els aeroports'.
L'Aeroport de Reus també baixarà de 33 a 28 vols per setmana.
O'Leary ha recordat que Ryanair és ja la primera aerolínia de l'Estat en nombre de passatgers.
L'obertura del servei proposat des de l'aeroport de Barcelona-El Prat per la companyia Ryanair, aquest dimecres al matí, té conseqüències directes per a l'aeroport de Girona-Volibí d'Onyar.
Segons un càlcul efectuat per l'Agència Catalana de Notícies, l'operador de baix cost irlandès, que arrenca amb 197 vols setmanals des del Prat, provocarà un 36% les freqüències des de Girona.
Concretament, aquesta darrera plataforma aeroportuària, que gaudeix actualment de 293 rotacions setmanals, passarà a tenir només 187.
Tal com informa El Punt, aquest matí el vicepresident de la companyia, Michael Collins, presentarà a Barcelona els nous vols des del Prat, que podrien connectar Barcelona amb ciutats espanyoles i italianes, però que també podrien connectar la capital catalana amb ciutats britàniques o centreeuropees....
Un cop descartada les possibilitats de cobrar als passatgers per anar al lavabo durant el vol, que els usuaris anessin de peu per abaratir costos o aplicar noves taxes a l'hora de comprar el bitllet; l'aerolínia Ryanair ha anunciat que cobrarà més per cada equipatge facturat durant els mesos de juliol i agost.
Concretament, costarà 22,6 euro per cada maleta, el que suposa un augment d'uns 5 euros respecte la tarifa de facturació habitual.
L'Associació de Companyies Europees de Baix Cost (ELFAA en les seves sigles en anglès) ha reclamat a la Comissió Europea (CE) que investigui "d'una manera completa i ràpida" els suposats ajuts econòmics rebuts per la companyia catalana Spanair, l'escandinava SAS, la txeca CSA i l'hongaresa Malev per part de les institucions públiques dels seus respectius països.
A partir d'aquest dimarts, els consumidors ja poden votar per la pitjor empresa de l'any, una convocatòria de premis que per primer cop organitza Facua amb la intenció de lliurar-los el 15 de març, dia Mundial del Consumidor.
Els votants podran triar entre tres categories: La pitjor empresa, el pitjor anunci i la pitjor pràctica empresarial.
Ryanair arribarà a finals d'aquest mes a la xifra dels 25 milions de viatgers transportats a l'aeroport de Girona, poc més de nou anys després d'iniciar-hi les seves operacions amb una ruta a Frankfurt.
La companyia està preparant una celebració per quan s'arribi a aquesta xifra, i manté que el seu compromís amb l'aeroport de Girona es mantindrà intacte encara que finalment comencin a operar al Prat.
La companyia Ryanair ha anunciat aquest dimarts la creació d'un enllaç amb el nord, una vegada més en detriment de l'aeroport de Perpinyà.
Aquesta vegada, l'aeroport de Girona-Vilobí cobrirà a partir del proper 5 de maig la distància fins a Lilla, al nord de França.
A partir del 28 de juny, corresponent amb l'arribada de la temporada turística, Ryanair proposarà tres connexions setmanals, els dilluns dimecres i dissabtes.
Aquesta nova oferta, l'aeroport de Girona, que atraurà uns 40.000 passatgers suplementaris cada any.
Dos avions de la companyia Ryanair han topat aquest dijous a l'aeroport de Girona Costa Brava mentre iniciaven les maniobres d'enlairament.
Un viatjava fins a Turí i l'altre anava a las Palmas de Gran Canaria.
Tot i que no hi ha hagut ferits, han hagut de desallotjar els dos avions que anaven plens de passatgers.
Sembla ser que la topada ha estat entre l'ala d'un dels avions i la cua de l'altre.
Segons ha informat Aena, els dos vols han quedat cancel·lats fins que els tècnics analitzin els desperfectes.
Vols a Mila i Frankfurt ja es poden comprar des d'aquest divendres 18 de desembre a la pàgina web de ryanair.
Sembla per indicis del preu que la millor acollida ha estat per Milan en les primeres hores de compra i el preu ja s'ha situat sobre els 20€.
Per altra banda, ben aviat la companyia vueling penjarà a la seva web la venda de billets per la tercera ciutat europera, que serà París. |
Maria Stoyanova presenta el seu projecte d'investigació Madama(s) Butterlfly(s): 40 dies de retir creatiu del 20 d'octubre al 28 de novembre.
Es tracta d'un projecte en residència a l'AdriAntic, el local d'assajos, creacions i residències de l'Antic Teatre - l'Espai de Creació (Via Trajana, 11)-
El projecte M(s) B(s): 40 dies de retir creatiu neix del seu darrer espectacle per a fer-lo evolucionar en el marc d'una investigació oberta al públic amb la interacció de diversos artistes i disciplines.
L'acte experimental consisteix en un retir de 40 dies dins l'espai AdriAntic, a on la performer viurà i realitzarà l'espectacle un cop al dia.
Cada dia es realitzaran de 17 a 22h les sessions d'investigació, amb la presència i interacció d'artistes convidats, sessions que seran obertes al públic durant les cinc hores.
També realitzarà en horari matinal els seus entrenaments actorals diaris, amb la col·laboració de l'actriu i performer Semolínika Tomic i oberts a la participació de qui ho vulgui. |
Ahir, jornada de portes obertes a l'antiga Plaça de Toros de Tarragona, que ha estat remodelada per convertir-la en un espai multidisciplinar (esdeveniments culturals, esportius, musicals...).
La Diputació de Tarragona, propietària de l'equipament, s'ha gastat un fotral de milions d'euros per transformar-lo, tot instal·lant un sostre retràctil, una mena de tapa d'olla a vapor, per permetre l'entrada de llum natural quan calgui.
De fet, han anul·lat l'únic encant que tenen (aviat, que tenien) les places de toros, que és el fet d'estar dissenyades per permetre l'entrada de la llum solar.
Si ho han fet per esmorteir el soroll dels concerts, llavors callo.
Els que hem viscut a pocs metres de la plaça podem donar fe del que significa no dormir segons quines nits, esperant que un semidesconegut grup de rock acabi els seus bisos a les tantes de la matinada.
L'invent ha estat batejat, atenció, amb un pretenciós "Tarraco Arena Plaça", seguint l'absurda moda dels hotels de barrejar noms i adjectius sense cap concordança sintàctica.
L'edifici serà conegut, però, amb les sigles TAP, allò que el DIEC defineix com "qualsevol cosa que obstrueix completament un conducte".
No està malament, tenint en compte que la seva funció, suposo, és ajudar a difondre les més diverses manifestacions de la cultura humana.
Quan ahir vaig entrar dins el recinte, el sostre retràctil estava tancant-se lentament.
Quan el procés va acabar, al nombrós públic present no se li va ocórrer altra cosa que aplaudir.
Aquesta és la distracció de la gent un diumenge a la tarda a Tarragona.
És una capital de província, no hi ha cap mena de dubte. |
CiU vincula a la consulta el sí d'ERC als pressupostos
350x366 En una entrevista a Catalunya Ràdio, Josep Rull, va demanar tant a Oriol Junqueras com a Pere Navarro que es "mullin" més.
"Sense pressupostos no hi ha govern, i sense govern no hi ha procés".
Ahir ho va dir el secretari d'organització de CDC i principal veu autoritzada del partit ara per ara, Josep Rull, però dies abans ja ho havien afirmat el portaveu del Govern, Francesc Homs, i el secretari general de CiU i líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida.
La federació insisteix a vincular la celebració de la consulta per l'estat propi, prevista el 2014, a un camí polític sense gaires sotracs de l'executiu d'Artur Mas.
I, en aquest objectiu de certa calma, aprovar els pressupostos del 2013 -que es presentaran i aprovaran aquesta tardor, un cop Brussel·les flexibilitzi el dèficit espanyol i aquest es traslladi a les autonomies de manera asimètrica- és vital.
La consulta és el gran objectiu polític d'ERC a curt termini i justifica la lògica d'aliances de la formació d'Oriol Junqueras.
D'aquí que els nacionalistes la facin servir com a moneda de canvi un cop els republicans han proclamat aquesta setmana que no faran "d'intermediaris" de l'Estat imposant per mitjà dels pressupostos retallades "més severes que les de la troica a Grècia".
Catalunya, que va tancar l'últim exercici amb un dèficit del 2,3% del PIB, hauria de fer-ho el 2013 amb el 0,7%, cosa que ERC, i també el Govern, consideren inassumible.
Hi ha la convicció que finalment es podrà incórrer en un dèficit que oscil·larà entre l'1,5% i el 2%, que obligarà a retallar uns 2.000 milions d'euros més, però ERC tampoc vol avalar aquestes retallades.
Com a molt una abstenció, cosa que faria necessari el concurs d'un altre grup per aprovar-los.
Ahir, mentre la vicepresidenta Joana Ortega admetia que els pressupostos "no agradaran a ningú" per les noves retallades que incorporaran i instava ERC però també el PP i el PSC a abandonar "posicions partidistes" i treballar "pel bé del país", Rull i Junqueras intercanviaven missatges.
El líder d'ERC afirmava a El Punt Avui que la consulta "s'ha de fer com més aviat millor" i que atesa la situació de les finances i l'actitud de Madird "no té cap sentit allargar l'asfíxia del país".
Pel que fa als comptes afirmava que "hi ha hagut governs que han prorrogat pressupostos durant anys" desdramatitzant així la possibilitat que, per falta de suports, es prorroguin i no es compleixin les exigències de retallades de l'Estat.
Tot plegat, segons el líder d'ERC, perquè el futur "no pot estar condicionat per un pressupost imposat per Montoro".
Rull insistia a fer pinya per aconseguir el relaxament del dèficit però també en el fet que una pròrroga implicaria "seguir sota el jou del 0,7%".
I mentre CiU i ERC segueixen en la seva particular batussa però condemnats a entendre's, la resta de grups demanen que el govern de Mas faci públics els comptes.
Joan Herrera, d'ICV-EUiA, va instar ERC a no "apuntalar" més CiU i va avisar-los que prorrogar-los seria, a més, "ampliar la misèria".
Al seu torn, David Fernández, de la CUP, assegurava que la dialèctica CiU-ERC sobre l'aprovació és comèdia per "escenificar tensions". |
Enric I. Canela Com cada any, El Mundo ha publicat el buscador 50 carreres a través del que es pot veure quines són les millors per a cada carrera.
No està del tot adaptat perquè no diferencia entre graus i llicenciatures.
Fa una valoració en base a un qüestionari al professorat (40%), una sèrie de [...]
Enric I. Canela Podeu llegir: Cursos anunciats en català que s'imparteixen en castellà Els programes d'orientació professional que ofereix Porta22, destinats a gent que viu a Barcelona, es fan en castellà quan un alumne diu que no entén el català Com sempre l'Ajuntament de Barcelona vetlla pels drets dels catalanoparlants. |
Finalment em vaig comprar una novel·la que havia estat fullejant diversos cops a la llibreria però que fins ara no m'havia decidit: Canadà, de Richard Ford.
De moment, amb unes 50 pàgines llegides, molt bé.
En van parlar a Catalunya Radio fa unes setmanes, i pel que sembla és altament recomanable, també en un article de La Vanguardia, amb el títol de " Cinc llibres publicats el 2013 que, si el món és just, passaràn a la historia" i aquest estava el primer.
I ara afegeixes el teu comentari... ja tinc ganes de tenir-lo a les mans!!!
Una cosa a banda dels llibres, us heu trobat alguna vegada que no tingueu cap avís de mail encara que tingueu el "notificar" activat?
Des del dia 21 no en rebia cap de cap fil i m'extranyava que no hi hagues cap comentari, ara he entrat i n'hi ha un munt.
Que el gaudeixi, dius... és que no puc parar de llegir, em falten hores i minuts, aquest escriptor és una meravella, els personatges són d'una tendresa, em fa la sensació que els conec de tota la vida, molt especialmente el vell Nakata.
Doncs amb en "Kafka a la platja" ja vaig per la página 1oo i escaig i m'encanta.
Ara, el problema és que l'haig de deixar de banda perque al Club de Lectura on estic apuntada ens han donat feina amb "La bibliotecària d'Auschwitz", que és un bon totxo de 500 i pico i no tinc la sort de la Carla, que llegeix a la velocitat del llamp.
Doncs jo avui mateix la començo, "Kafka a la platja", vull dir, ja fa molt temps que em ronda per la estantería i la tenia una mica apartada.
Però avui, li toca el seu torn i la començo amb tot l'entusiasme perque sóc una enamorada d'aquest home.
Ahir vaig acabar "Noticias de la noche" de Márkaris i si haig de ser franca, no li he trobat les excelències de les que tant n'heu parlat per aquí.
No m'ha enganxat gaire, l'he trobat repetitiu i per mi comença a tenir interés a partir de la página 200 (i en te 326).
Al principi dóna moltes voltes sobre el mateix i no trobo que et submergeixi en la historia.
Per mi, ni punt de comparació amb en Mankell, Camilleri o Nesbo.
Sí, sí, ja sé que no s'ha de comparar però suposo que és inevitable al ser tots del mateix gènere.
Per ara, no sé si llegiré res més d'aquest autor.
Primer els llegeixo de la biblio i desprès si m'han agradat molt, els compro.
Només tinc unes excepcions: Camilleri, Markaris i fins ara Mankell.
Quina gràcia, Aracel·li... i desprès, un cop els has comprat, els tornes a llegir o et queden nous-nous a l'estanteria?
Està vist que en tema de lectura, cada un de nosaltres és un món totalment diferent |
Es prorroga l'exposició Sant Bartomeu del Grau, un segle en mil imatges
L'exposició Sant Bartomeu del Grau, un segle en mil imatges a "el passadís", estarà oberta fins a a finals d'aquesta setmana.
Aquesta exposició consta de fotografies de gran format cedides per diverses famílies del poble.
També podreu consultar el catàleg complet de les fotografies que el Telecentre SBG ha anat recopilant aquests darrers anys.
El catàleg ha augmentat una mica aquestes darreres setmanes gràcies a la cessió de noves fotografies, que també seran incorporades al CD de l'exposició.
Les còpies s'entregaran de franc el dia de la Fira i també es passaran per la pantalla gran les fotografies del catàleg... i potser alguna cosa més.
He vist que hi ha tres fotos antigues que posa ROSSINYOL a sota, que estan barrejades amb les fotos de l'escola la Monjoia.
BARTOMEU, UN SEGLE EN MIL IMATGES aquestes tres fotos? |
Els joves volen una ciutat més neta i colorida
Volen colors més vius a les façanes de la ciutat, un creixement més regular dels barris i espais públics nets.
Els ciutadans més joves de Barcelona tenen molt clar com volen la ciutat.
Així ho han expressat a l'Audiència Pública que cada any es fa a l'Ajuntament. |
El PSC se sent 'enganyat' per Marc Arza davant les negociacions per les productivitats
De moment, el govern no pagarà aquests diners als treballadors dels organismes autònoms
13 de Juliol de 2012, per Georgina Giné
El grup municipal del PSC ha mostrat el seu "rebuig i enuig" davant la decisió del govern de no pagar les productivitats endarrerides als treballadors dels organismes autònoms de l'Ajuntament, quan sí que ho farà amb els empleats municipals (cobraran 900 euros repartits en dos pagaments).
La seva queixa també se centra en que divendres passat, la formació va preguntar al regidor d'Empresa i Ocupació, Marc Arza, sobre l'estat de les negociacions amb l'IMFE Mas Carandell sobre aquest aspecte i "ens va donar una resposta esbiaixada", lamenta Josep Allueva, regidor del PSC.
La polèmica ha arribat aquesta setmana després que es fes públic a través dels mitjans de comunicació que els treballadors de Mas Carandell estan molestos davant la negativa del govern municipal de pagar-los les productivitats endarrerides.
Divendres passat, els socialistes van preguntar a Arza en quin punt es trobaven les negociacions amb el Mas Carandell i, segons Allueva, ell va respondre que "estava tot encarrilat".
La formació es queixa que se'ls ha donat una informació "esbiaixada".
Els socialistes han explicat que Arza es va reunir aquest dimecres amb el comitè del Mas Carandell i els va dir "que no hi havia cap intenció d'arribar a cap acord".
En aquest sentit, el partit es queixa que "se'ls faciliti una informació incorrecta i més, després que el govern s'ompli la boca amb la paraula transparència".
El partit esperava demanar explicacions aquest divendres durant la comissió informativa, però Marc Arza no hi ha assistit.
El portaveu del grup municipal, Andreu Martín, ha comentat que "l'alcalde deixa la seva sort als més de deu mil ciutadans que estan a l'atur" davant aquestes retallades.
El socialista creu que l'IMFE "és una entitat que ha tingut un projecte vital consolidat a la ciutat amb la possibilitat de formar persones a l'atur per poder accedir al mercat laboral".
D'aquesta manera, ha manifestat que "l'Ajuntament de Reus no s'adapta a la realitat que vivim, està fallant".
En la mateixa línia, Martín ha anunciat que des del partit socialista "veiem la voluntat de fer desaparèixer el Mas Carandell".
Per la seva banda, Carles Salas, regidor del PSC, ha explicat que quan ells governaven "els treballadors de l'Ajuntament i dels organismes autònoms tenien els mateixos drets i deures".
Així, exigeixen que s'apliqui el mateix tracte a l'IMAC, l'IMFE Mas Carandell, Museus de Reus, Institut Municipal de Puericultura Doctor Frias i el Patronat de Turisme.
cuc de llum 14 de Juliol de 2012
Srs. dels PSC quan vostès manaven tenien els mateixos drets els treballadors de l'ajuntament, els dels organismes autònoms i tots els qui s'afiliaven al seu partit i anaven a la Pl. del Castell, o a fer el porta a porta, o els que repartiren les roses o el globus durant la campanya eiectoral, etc, etc, I saben perquè tots tenien els mateixos drets???
Perquè a l'ajuntament hi ha persones que han obtingut el seu lloc de treball com a premi a "l'entrega" al partit; aquests treballadors /es estan repartits entre l'ajuntament i tots els seus OOAA que hi pengen (i, és clar, una cop col·locadets tot han de tenir els matixos drets que si no a l'hora de demanar col·laboració els afiliats se'ns reboten).
Salas, deixi-ho estar, calladet està més bé, a no ser que, com a ex regidor d'hisenda, tingui a bé EXPLICANT-NOS ELS COMPTES MUNICIPAS QUE ENS VA DEIXAR D'HERÈNCIA.
Quedi clar que amb això no vull dir que els treballadors de l'ajuntament i els dels OOAA no hagin de tenir els mateios drets.
No tinc prou informació per opinar del tema però si ho reclamen deu ser que els han de tenir.
Durant el seu mandat el PSC ha col·locat a tot quisqui, ara que no viguin amb lliçons d'ètica. |
Un amic meu, senegalès, se n'ha tornat a Senegal després que l'hagin despatxat de la feina.
Algú m'havia dit alguna vegada: "El Vincent fa la feina de dos".
Suposo que venien mals temps per a l'empresa i van buscar un motiu per fer-lo fora.
I aquell dia va contestar a una ordre que a ell li va semblar injusta.
Va pensar que ja n'hi havia prou.
Que fins allà podia arribar; però que havia arribat el moment de dir que ja n'hi havia prou.
I aquell migdia, a punt d'anar a dinar, va contestar al seu cap.
I li van fer una carta dient-li que el sancionaven amb 15 dies sense sou ni feina.
Va venir a explicar-m ́ho i el vaig animar a que recorregués.
Buscaríem un advocat laboralista i tiraríem l'assumpte endavant, passés el que passés.
El meu amic laboralista, quan va veure com van anar les coses i el que deia la carta, ens va dir que ho teníem guanyat...
Va haver-hi judici, després que l'empresa no es va avenir a l'acte de conciliació.
El meu amic Vincent va guanyar el judici i van haver-li d'indemnitzar 6.000 € pel temps treballat i van haver de pagar-li els 15 dies que no va poder treballar.
A fi de comptes, ell va restar satisfet de com havien anat les coses perquè, la veritat, és que no tenia gaires esperances i no sabia massa com li aniria tot plegat.
Jo vaig pensar que moltes empreses aprofiten aquest moment de crisi per despatxar gent, després d'haver-los exprimit com llimones després d'anys de feina.
Quants dies de fred, sol, suor i llàgrimes!
Quants dies de feina silenciosa i fen feta!
I ara t'ho paguen amb una puntada al cul...
La majoria va venir a treballar per necessitat, per mantenir una família que van haver de deixar allà.
La seva vida a vegades es reduïa a treballar i treballar; arribar a casa cansats i haver-se de fer el menjar i anar a dormir per estar una mica descansats.
A estalviar tot el que es pogués per poder enviar diners a casa.
Però sé que el meu amic Vincent tenia sempre dins seu, en el racó més amagat del seu cor, el desig de poder començar una nova vida a Senegal.
El meu amic sempre va tenir un somni que comentava de tant en tant als seus amics: començar un petit negoci a Senegal.
Per això el que més en va alegrar, quan em va dir que marxava, va ser que el meu amic marxava amb un plànol d'una vivenda que em va ensenyar amb orgull: Al pis de sota hi va un petit bar-restaurant i a sobre la vivenda per a la seva família.
Tant de bo, Vincent, et vagi molt bé i puguis aconseguir el teu somni! |
Tarragona, elegida candidata espanyola als Jocs del Mediterrani de 2017
El COE aprova l'opció tarragonina.
29 d'Abril de 2009, per Redacció
L' assemblea del Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha aprovat avui per unanimitat el projecte de Tarragona com a candidata única de l'Estat espanyol a organitzar els Jocs del Mediterrani de l'any 2017.
Reus seria subseu d'algunes disciplines esportives.
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, ha afirmat que l'organització suposarà "un important salt qualitatiu en equipaments esportius" i assegurà als membres del COE, en demanar-los en seu recolzament, que la ciutat "està preparada i és el marc idoni" per a la cita esportiva, on prenen part 21 països de la ribera del Mediterrani.
Tarragona ha deixat fora l'opció de Cartagena, que finalment no va ser considerada pel COE.
La seu de 2017 s'escollirà en 2011, i no se saben els rivals, tot i que es parla d'una candidatura turca, de Trípoli i tal vegada de Rijeka (Croàcia), que s'ha presentat quatre vegades sense èxit.
Aquest estiu, la candidatura serà present als Jocs del Mediterrani que es disputen enguany a la ciutat italiana de Pescara.
Serà la primera que es presenti formalment amb l'aval d'un comitè olímpic estatal.
El projecte de Tarragona preveu la construcció d'un nou estadi de futbol per al Nàstic, un Palau d'esports, un centre aquàtic, un estadi d'atletisme i un nou pavelló poliesportiu.
D'altra banda, el delegat de la Generalitat al Camp, Xavier Sabaté, ha celebrat que el COE hagi seleccionat la candidatura de Tarragona i ha anunciat que des del Govern català es treballarà "intensament" perquè el 2011 obtingui la nominació definitiva
El delegat s'ha mostrat "eufòric" desprès que el Comitè Olímpic Espanyol hagi triat la candidatura de Tarragona per optar a la celebració dels Jocs del Mediterrani del 2017.
El delegat ha afirmat que "aquesta es la primera part del somni que alguns vam tenir el 1999 i que, després de moltes complicacions, ara es troba en la seva recta final".
En un altre ordre de coses, el president de la Generalitat, José Montilla, es reunirà demà, al Palau de la Generalitat, a partir de dos quarts de set de la tarda, amb l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que li explicarà el projecte en què treballa l'Ajuntament per fer possible que el 2017 la ciutat aculli els Jocs del Mediterrani. |
Amb aquest post deixaré inactiu el bloc per un temps, degut a un petit viatge vacacional que no en deixarà gaire temps per connexions, i si en trobes centraria els meus esforços en "mudar " el bloc de Plataforma a...
Vull recuperar una reflexió al voltant de la seguent afirmació: fer la primera oferta ens proporcionarà sempre avantatge estratègic en una negociació.
L'anàlisi d'aquesta frase en correspon a l'assignatura de Negociació de Conflictes de l'UOC, i la penjo per si algú li...
Avui he anat a Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, el meu propòsit era clar parlar amb la nova alcaldessa i el nou regidor de personal sobre la meva situació laboral. (se m'acaba l'excedència a l'octubre de 2008) Feia...
Ni espectacularitat, ni reinterpretacions, ni voltes de rosca; només neutralitat i rigor informatiu dels fets això és l'únic que busco quan llegeixo la premsa.
Aquests titular que de la portada de EL PAIS del dia 12 de juliol ens...
Avui ha estat un dia de notes per a mi, sortint del curs que faig aquests dies a Rosa Sensat, aquest matí ha començat a sonar el mòbil, eren les notes de l'UOC (ara venen al telèfon), al arribar...
Presento una reflexió feta en el marc del debat sobre l'estat de l'economia catalana, comparada amb el model europeu, i amb la idea aflorant de la crisi de l'estat de Benestar, dins el context de l'UOC. |
Cameron va enviar a Brooks un missatge d'ànim en ple escàndol de les escoltes
El primer ministre britànic li va demanar no veure's més al confirmar-se la dimissió de la consellera de Murdoch
El primer ministre britànic, David Cameron, va enviar l'any passat un missatge d'ànim a l'exconsellera delegada de News International (NI) Rebekah Brooks, durant l'escàndol de les escoltes telefòniques que va sacsejar News Corporation, l'imperi mediàtic del magnat australià Rupert Murdoch, segons ha revelat aquest dimecres el diari The Guardian.
Segons el rotatiu britànic, Cameron va enviar el missatge de text abans que l'estiu passat Brooks presentés la dimissió arran de la polèmica per l' espionatge periodístic del desaparegut dominical News of the World, una de les joies de l'imperi Murdoch.
Cameron i Brooks van intercanviar missatges i el polític li va demanar que mantingués l'ànim, fet que posa de manifest l'abast de l' amistat entre tots dos.
Després de la renúncia de Brooks, el primer ministre li va demanar, a través d'un intermediari, que no es tornessin a veure, afegeix el diari.
Aquestes i altres revelacions estan contingudes en un llibre sobre la vida del primer ministre titulat Cameron: practically a conservative (Cameron: pràcticament un conservador), escrit per Francis Elliott i James Hanning, del qual informa avui The Guardian.
Entre altres coses, al llibre s'hi afirma que Cameron va sol·licitar a la Policia Metropolitana de Londres que revisés el cas de la nena britànica Madeleine McCann --desapareguda fa cinc anys a l'Algarve portuguès-- al rebre pressions de Brooks.
La informació ha sortit publicada dos dies abans que l'exconsellera delegada de NI declari davant el jutge que investiga el cas de les escoltes il·legals en la premsa britànica.
Brooks va dimitir l'any passat de la filial britànica de News Corporation amb motiu de l'escàndol del News of the Word, tancat el juliol del 2011 al revelar-se que havia punxat mòbils de rics i famosos.
Arran del cas, el Govern va impulsar la comissió Leveson, presidida per el jutge Brian Leveson, que investiga l'ètica periodística i la relació entre la premsa i els polítics.
En aquesta comissió van prestar declaració fa dues setmanes Murdoch i el seu fill James, i dijous ho farà Andy Coulson, exdirector del News of the World, un dia abans que ho faci Rebekah Brooks.
Brooks, que va ser directora del News of the World i del diari The Sun, a més de mà dreta de Rupert Murdoch, va ser arrestada dues vegades per aquest cas, però va ser posada en llibertat després de ser interrogada per la policia que investiga l'escàndol.
A més de rics i famosos, el diari va intervenir telèfons de membres de les forces armades i víctimes del terrorisme.
Arran de l'escàndol, les forces de l'ordre van obrir una investigació batejada com a operació Weeting, per la qual desenes d'empleats del News of the World han estat detinguts i també diversos del sensacionalista The Sun.
Al marge d'aquesta indagació sobre les escoltes, la Policia de Londres investiga el cas de presumptes suborns de periodistes a la policia per obtenir notícies exclusives. |
«Ala tertúlia que el pare tenia amb el mossèn, el metge i altres amics del poble va descobrir un passat, heroic i grotesc a la vegada, sobre el qual va construir el mite de Sinera», s'explica a l'exposició He mirat aquesta terra, sobre la vida i l'obra de Salvador Espriu, exhibida al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
No és que Sinera (Arenys escrit al revés) fos un nom ocurrent per a una història inventada, és que era el títol notarial d'una crònica viscuda.
L'exposició ho posa de manifest.
Els escriptors tenen menys imaginació que no sembla.
Sovint reelaboren literàriament coses que han vist o que han viscut.
Els universos literaris, tan fascinants en molts casos, solen ser simples recreacions.
I com que la realitat supera quasi sempre la ficció, queda enlluernat per la creativitat dels autors.
Que és real, és clar, però més per la banda del relat construït que de l'argument imaginat.
Els infants no participen ara de les converses dels adults.
Ara, els grans tampoc no conversen gaire entre ells.
La televisió, internet i els mòbils els abdueixen.
Aquelles llargues tertúlies en què tot es repassava una i mil vegades s'han esvaït.
Jo vaig viure la guerra de tant sentir-la explicar en família en la postguerra.
El cas és que l'Arenys del notari Espriu esdevingué la Catalunya adolorida del seu fill escriptor.
Semblava que els vents del segle XXI havien esborrat aquella «ombra viatgera d'un núvol i el lent record dels dies que són passats per sempre».
Espriu és un clàssic fonamental que cavalca per damunt de crítiques mediocres.
He mirat aquesta terra contribueix a rescatar-lo en l'any del seu centenari. |
Després, amb dues paraules a què havíeu posat dièresi, vam recordar la teoria de la dièresi i en vam fer algun exercici (p.
Seguint, amb la unitat de l'incivisme, vam llegir les mesures que es duran a terme al vostre barri, en què vau haver de dir la funció sintàctica que feien els sintagmes subratllats.
Al llibre teniu l'explicació del CD (p.
Si voleu, podeu fer els exercis pertinents: p.
A finals de setmana us en penjaré el solucionari.
De deures, heu de llegir el decàleg que s'ha escrit a la vostra escala i completar-lo amb la forma adequada dels verbs que teniu entre parèntesis.
També heu de llegir les preguntes que fan a l'alcalde i les seves respostes, i puntuar-les adequadament. |
El Partit Popular de Badalona portarà davant l'Oficina Antifrau un cas relacionat amb l'adjudicació -per part de l'empresa municipal Engestur- de l'explotació de les tanques publicitàries situades en espais públics municipals.
Els populars expliquen que "Engestur és una societat municipal que desenvolupa una part molt important de l'urbanisme de Badalona, així com també l'explotació i construcció dels aparcaments municipals.
Entre les seves activitats també hi ha l'explotació de totes les tanques publicitàries ubicades en espais públics municipals".
Els fets que el PP denunciarà a l'Oficina Antifrau estan relacionats amb una investigació que ha fet el Grup Municipal Popular i en "la que s'ha pogut comprovar que, com a mínim des de 2003, molts d'aquests contractes s'haurien adjudicat de manera irregular a diferents empreses que sempre -d'una manera o una altra- estan relacionades amb la mateixa persona: José Luís Duran Ruíz".
"En aquest termini de 7 anys, l'empresa municipal Engestur ha adjudicat un total de 21 contractes d'explotació de tanques, dels quals 19 han anat a parar a mans de diferents empreses, totes relaciones amb José Luís Duran", denuncien.
Entre les irregularitats que ha pogut comprovar el PP "hi ha el fet de que al concurs convocat l'any 2005 per adjudicar l'explotació de les tanques de publicitat a la Via Augusta, únicament es va convidar a dues empreses: Mira Publicidad 2003 S.L. i BCN 2004 Comunicació Exterior S.L. Després d'accedir al Registre Mercantil, el PP ha pogut comprovar que ambdues societats tenien com a administrador a J.L. Duran".
"Una situació similar, més recent, es produeix l'any 2008 en relació amb les tanques situades en un espai públic de l'avinguda Olof Palme.
Les dues úniques empreses que van ser convidades a optar a l'explotació d'aquestes tanques van ser Comunicació Publicitària 2000 S.L. i Barnagest 95 Publicidad Exterior S.L. Curiosament, després d'accedir als informes del Registre Mercantil el PP ha pogut comprovar que J.L. Duran és l'apoderat de totes dues empreses".
"En la meva opinió, estem al davant d'un exemple clar de tràfic d'influències" - ha assegurat el President del Grup Popular a l'Ajuntament de Badalona, Xavier García Albiol.
"Algú haurà de donar moltes explicacions de com es fan les coses a Engestur i com s'utilitzen els diners públics per beneficiar a empreses d'amics".
"Per aquest motiu, independentment de la denúncia davant l'Oficina Antifrau, sol·licitarem, a nivell polític, que l'Alcalde, Jordi Serra, que és el President d'Engestur, convoqui de manera immediata un Consell d'Administració extraordinari per donar explicacions sobre aquests fets tan greus", ha afegit.
García Albiol ha recordat que "l'adjudicació de l'explotació de les tanques publicitàries és l'àrea de negoci més petita que gestiona Engestur, una empresa municipal dedicada sobretot a la construcció i rehabilitació d'edificis i a la construcció i explotació d'aparcaments".
"Si això, que és el primer que hem investigat a fons, ha donat aquest resultat, ens preocupa, i molt, com es deu haver gestionat i adjudicat la construcció d'aparcaments i habitatges públics, que suposen centenars de milions d'euros".
L'Alcalde de Badalona, Jordi Serra, és a la vegada Regidor d'Urbanisme i President d'Engestur i el director de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, Jaume Tomàs, és també Conseller Delegat d'Engestur. |
Despres de justificar el comportament dels politics comportant-nos com a tals
Després de viure i veure varies ideologies durant la meva vida.
Despres de tot això en faig del Partit del Passotisme.
Doncs si es veu que ara som els que no votem som passotes i punto.
Que no tenim alternativa als sistema....que voleu que jo tot solet monti un sistema sobre el paper???
Es que potser hi ha hagut cap sistema que hagi sigut creat aixi?
I ara per no ser un passota s'ha de ser filosof, economista, politic....
Us veig manipulant, trasgiversant i provocant amb furor i passio a qualsevol estament democratic.
Jugant a invalidar l'alter amb la paraula i no amb raó.
Això per no parlar que despres de disutir en 30 mil blogs doni igual el que t'expliquen (encara que no tinguis ni papa de que va) perque al final el que comte es poder-li dir a un que es un passota per no anar a votar...doncs molt bé macus....
Esta clar que al cap i a la fi aquet joc es el dels nostres politics.
Al xat em fet una representacio bastant semblant de la merda de relacions que patim entre persones de diferents ideologies.
I podem estar contents (ironia) perque es un fidel retrat dels politics.
I així que em retiro de la politica xatera.....total si algun dia vaig decidir no votar i deixar de escoltar les parides de noticies i politics va ser per aixo mateix...perque al final vivint sense sorolls que no siguin naturals i mirant com creixent les plantetes i com vieun els altres essers vius al meu voltant sense cap problema de coexistencia es el meu sistema.....al cap i a la fi necessite gaire mes cosa? val la pena tota aquesta macroinfraestructura que tenim montada i ens esclavitza?
Per mi NO.....m'estimaria mes tenir una mitjana de edat de 50 anys i viure en coves....
a mi tampoc m'agrada q em diguin el q haig o puc fer desde madrid, ni tampoc desde catalunya, prefereixo q em convencin de q això o allò es bo pel nostre mon, no per una petita part i a la resta ajo i agua.
Tan dificil no es ser molt menys esclau, no t'explicarè com pq com jo visc no es pot extrapolar al total, però basicament com be diu la vegana, la clau son les peles, si som capaços de donar-els hi el valor q tenen, ja tenim molt fet.
Tb penso q barrejem masses coses, conec mes d'un catalanista total, q viu en el seu petit mon al marge de totes les nostres "histories" i es molt molt feliç, q a la fi es el q conte.
En quan a teories politiques, totes son la ostia de maques, despres es tragiversen, s' economitzen, etc etc, i al garete.
Fer diners, fer calers, euros, dol·lars, el que sigui, com sigui, a costa de qui sigui, del que sigui...
És que no veig per que he d'anar a Madrid quan vull anar a un altre país.
Els SENYORS de Madrid ens hi fan anar.
Que cony han de fer els de Madrid en lo que volem fer a Catalunya?
¿que t'agrada que el teu veí o veina et MANI el que has de fer amb el TEU FILL?
Doncs a molts catalans tampoc ens agrade que des de Madrid ens diguin que hem, o encara pitjor PODEM fer a Catalunya.
No t'ho prenguis malament cetic, molts t'apreciem molt, encara que no estiguis d'acord amb nosaltres, (molts fills tampoc ho estan amb els seus pares) però mira de comprendrens els nostres sentimensts.
vas d'aqui d'alla jo no crec que siguis tant alternatiu com ens vols fer creure.... que pensis que els nacionalistes s'ho volen carregar tot o que no ens falta un aeroport millor a bcn...
Et veig molt mes inteleligent que el que escrius
la veritat es que si que me radiogragiat, doncs per aixo dic que passu del tema....perque al final o fas la teva o acabes dins qualsevol pelicula que per molta gent que la segueixi no es pas la meva....
estàs canviant....i aquesta cançó em sona que no fa gaire la cantàvem junts....oooooooh.....que macoooooooo.....
Per cert, hi ha hagut un troç del text que l'he hagut de llegir tres cops:"Venga va....menys pedanteria que us agrada el joc de la politica.
Us veig manipulant, trasgiversant i provocant amb furor i passio, etc..." a veure cetic, que t'has radiografiat o què?:p Una abraçadota, mestre.....i sàpigues que sent passotista, o el que vulguis ser, no deixes de fer política (que també ho és)....i si sent passotista aconsegueixes no ser esclau del lloc on som, avisa'm que canviaré la meva fe (i religió) i em faré capellà Cetiquista! |
Tallers antirrepressius a Reus el 24 d'octubre i Tarragona el 26 d'octubre per preparar les properes vagues generals
De cara a les properes vagues del 31 d'octubre i del 14 de novembre des del sindicat CGT han organitzat els següents actes:
El dimecres 24 d'octubre tindrà lloc a Reus una xerrada de formació – preparació per a la vaga general, bàsicament a nivell antirepressiu en general i de preparació de cara a la realització de piquets: normativa i legislació existent, formes d'actuació, com evitar la repressió, com actuar en situacions concretes...
En ella intervindrà Ermengol Gassiot, Secretari d'Acció Social de CGT Catalunya, i un membre d'Arran, i començarà a les 19.30h. a la sala d'actes del Casal Despertaferro (Martí Napolità 7, 2n) de Reus.
D'altra banda, el divendres 26 d'octubre a les 18h es portarà a terme una xerrada – taller al local de la CGT a Tarragona per tractar supòsits pràctics davant d'una possible detenció.
Qui ens pot identificar, com es fa un escorcoll, quins drets podem exercir a comissaria, de quins delictes ens poden acusar, quins tipus de sancions administratives existeixen, etc.
Els organitzadors consideren que és indispensable tenir aquesta informació, sobretot desprès de l'enduriment de les accions repressives dutes a terme i que, a Catalunya, es fa palès amb les 95 detencions i 34 persones imputades del passat 29 de març.
La xerrada-taller, oberta a tots els col·lectius i organitzacions, es farà al nou local de la CGT Tarragona, plaça Imperial Tarraco 1 edifici B 3a planta de Tarragona, el proper divendres 26 d'octubre a les 18h, i hi participarà l'advocada i Secretària de Jurídica de la CGT Catalunya, Blanca Rivas, especialitzada en dret penal i laboral. |
La Mancomunitat de la Taula del Sénia es reuneix amb el SOC
La Mancomunitat de la Taula del Sénia s'ha reunit amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per parlar d'un Projecte integral per a l'ocupació o accions de polítiques actives d'ocupació i promoció econòmica que, a partir de les necessitats detectades al territori, complementen l'oferta de serveis en aquest territori o desenvolupen línies estratègiques de caràcter supramunicipal. |
Es mereixen tota l'atenció per separat.
Silvia Perez Cruz i Raül Fernandez 'Refree' actuaran mà a mà al nou festival VIDA, a l'anomenat Bosc Encantat.
La mostra tindrà lloc els dies 3, 4, 5 i 6 de juliol a Vilanova i la Geltrú.
I compta amb més escenaris: la Daurada Beach Club durant el dia, i La Masia d'en Cabanyes, al caure la tarda.
Aquests dos noms se sumen als ja anunciats M. Ward, que demostrarà per què és adorat per molts com el bard folk definitiu (ja sigui en companyia de la senyoreta Zooey Deschanel o en solitari); i Mishima, que presentarà el seu nou llançament discogràfic.
La mostra vol donar aire a la nova cultura de l'oci, prioritzant abans de tot el benestar del públic, fugint de les masses i garantint l'excel·lència en els serveis.
Aquest nou concepte de festival pretén englobar en un únic esdeveniment diferents disciplines artístiques, amb la música com a nexe d'unió.
Grans noms nacionals i internacionals configuraran una línia artística diferenciada i adaptada a l'entorn, segons diu el seu full promocional.
El VIDA, Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, no vol ser únicament sinònim d'exquisidesa artística, sinó que també vol fer gala de valors com el respecte a les persones, al medi ambient i a l'economia local.
L'any passat va tocar dir adéu a un dels festivals més estimats del panorama: el Faraday va anunciar un dolorós "fins aquí hem arribat".
De moment, l'anunciada incorporació al cartell de Silvia Perez Cruz i Refree fa que la mostra vagi agafant encara més força.
Aquests dos artistes fa molt de temps que intercanvien els seus talents i les seves inquietuds.
Es busquen i es troben per gairebé tot el que fan.
Ell produeix els discos d'ella, ella canta en els discos d'ell.
Refree sosté que mai ha conegut una artista que l'entengui tant com Sílvia.
Ella diu que la seva connexió amb Refree és una cosa animal que no té amb ningú més.
A més d'aquesta actuació hi haurà un disc visceral, per al qual han elegit peces d'altres i les han fet seves portant-les al límit.
En català, castellà, anglès, francès, portuguès i alemany. |
La Marta i el Gabi són parella des de fa tretze anys.
Ja en els primers dies de sortir jugaven a posar noms als fills que pensaven tenir.
Sempre han volgut ser pares i sempre havien tingut clar que tindrien un fill biològic i un fill adoptiu.
Durant uns quants anys ho van deixar per més endavant: tots dos estaven abocats a la feina, ella d'administrativa i ell de fotògraf de premsa.
Però quan van decidir posar-s'hi, el fill biològic no arribava.
El dia que el metge els va confirmar que tenien problemes reproductius, la Marta i el Gabi van decidir estalviar-se la reproducció assistida i anar directament a l'adopció: en comptes d'un fill biològic i un fill adoptiu, en tindrien dos d'adoptius.
I com que en aquell moment gairebé no hi havia adopcions "nacionals", van demanar fer-ne una d'internacional.
Ara fa dos anys que esperen notícies d'Etiòpia.
Estan a l'espera que els confirmin l'assignació de les dues criatures germanes que han demanat adoptar.
Comencem a gravar-los l'endemà que han rebut la foto de l'Enaney i la Merem, dues nenes germanes de 5 i 7 anys que estan en una casa d'acollida a Addis Abeba esperant trobar uns pares.
Si tot va bé, aquestes seran les seves filles en un futur pròxim.
Només falta que les autoritats etíops hi donin la conformitat.
El programa segueix en Gabi i la Marta mentre esperen per viatjar a Etiòpia a buscar les seves filles; en el viatge en què es coneixen i, a la tornada, durant els primers mesos d'adaptació de la nova família.
Veiem com aprenen a ser i a sentir-se pares, i com estableixen, amb les dues nenes, els vincles d'amor i suport que duraran tota la vida.
En aquest capítol entrevistem també cinc persones que ja han viscut una adopció, com a pares o mares, i que poden parlar de com va ser per a ells aquest delicat procés d'acoblament entre un adult que vol ser pare i un infant que vol ser fill.
Joan Costa "El més fotut de ser pare adoptiu és que el millor que li hauria pogut passar al teu fill és no haver-te necessitat mai.
El millor per al Fuad hauria estat viure amb el seu pare, la seva mare i la seva germana, a Etiòpia; que ells no haguessin mort."
En Joan i la María José són pares biològics de l'Aleix i la Sara, adolescents, i pares adoptius d'en Fuad, que té nou anys.
En Fuad va arribar fa dos anys d'Etiòpia, i en aquest temps la seva vida ha fet un tomb de 180o.
Ha estat dur per a les dues parts, però en Joan és feliç amb el seu fill Fuad i ja no imagina la vida sense ell.
Eva Frías "No sé, penses "ai ai, i si no... i si no l'estimaré, i si quan arribi... què sentiré jo, no?
Perquè clar, ella és una estranya per mi i jo també seré una estranya per ella, no?
L'Eva i el seu home tenien clar que volien optar per l'adopció, que entenen com la solució al problema d'un nen que necessita una família.
Quan els van assignar l'Stephanie, una nena haitiana de dos anys, es van enamorar immediatament de la seva foto.
L'espera se'ls va fer eterna, però l'experiència d'adoptar la Stephanie ha estat tan fantàstica que ara repeteixen.
Jacint Esquius "Nosaltres teníem ganes d'oferir la nostra família a un nen que realment ho necessités.
Aquesta condició una mica fa que ens fos més fàcil plantejar-nos demanar un nen amb necessitats especials, perquè segurament són els nens que més ho necessiten i que menys possibilitats tenen de trobar una família".
En Jacint i en Carles van ser una de les primeres parelles a casar-se quan es va legalitzar el matrimoni homosexual.
També van ser dels primers a demanar una adopció, i a obtenir-la.
En Jacint i en Carles han pujat l'Arnau –el seu fill amb síndrome de Down- amb tot l'amor del món.
I ara acaben de rebre la seva segona filla, la Nora.
I sentia que, en un altre lloc, no sé on ni qui tenia aquestes mateixes ganes de tenir una família, de formar part d'una família."
La Carol no té parella ni ha pensat mai que sigui necessari buscar-ne una per tirar endavant el projecte de formar una família.
Quan va demanar una adopció encara no sabia, però, que al Brasil l'esperava l'Adriano, un nen de nou anys que volia trobar una mare.
Quan es van conèixer, tots van tenir clar que, malgrat la distància, havien estat fets l'un per a l'altre.
Hi ha dies..., sobretot la meva dona, que era la que més hores estava amb la nena.
Hi havia dies que es desesperava bastant i deia: 'Uf, això em ve gran!'"
L'Oriol i l'Olga, la seva dona, estan junts des dels divuit anys, i ja molt abans de casar-se van decidir que tindrien un fill biològic i un d'adoptiu.
Quan va néixer el Marc, el seu fill biològic, es van posar immediatament a buscar l'adoptiu.
I van saber que a la Xina hi ha la possibilitat de demanar adopcions per la via verda, és a dir, de nens o nenes amb alguna malaltia o problema físic.
D'aquesta manera va arribar a casa la Lília, una nena de tres anys amb un petit defecte cardíac, ja operat. |
Activitat de recuperació de la memòria històrica del territori que permetrà la participació de persones pertanyents a diferents generacions aportant una diversitat de visions que enriquiran el retrat final i que serà presentat com a exposició fotogràfica virtual. |
L'alcaldable d'Esquerra per Barcelona, Jordi Portabella, no pensa dimitir després de perdre 20.000 vots i tres regidors en les darreres eleccions municipals.
Portabella ha recordat que ha tret "el millor resultat d'Esquerra en ciutats de més de 100.000 habitants" i que "ningú em pot dir que em bellugo per la poltrona" en al·lusió a que, l'últim mandat, va romandre a l'oposició.
Portabella ha comparegut per primer cop després de la nit electoral -aquest dilluns ho va fer Puigcercós- a la sala de grups de l'Ajuntament acompanyat dels exregidors Ester Capella, Xavier Florensa i Ricard Martínez.
A la compareixença davant els mitjans no hi havia, tanmateix, ni Joan Laporta -que anava de dos- ni Ignasi Planas, de Reagrupament, que anava quart.
Jordi Portabella ha començat dient que "és evident que em produeix molta tristesa que les persones que m'acompanyen no hagin sortit de regidors", però ha deixat clar que pensa continuar: "esperem que a la propera campanya electoral hi hagi més gent que ens faci costat".
En ple debat precongressual a ERC, també s'ha mostrar partidari de la refundació del partit.
3 preguntes: com és posible q aquesta colla de sangoneres segueixi portant les regnes d'ERC quan sembla que TOTHOM (tret dels seus endollats) té clar q han de fotre el camp?
Tant poder tenen q ni la militància pot engegar els mecanismes per fotre'ls fora?
O és que la militància està amb ells?
Votants de Esquerra, no voteu mes a aquets vividors, per favor, nosaltres (jo) també volem votar a Esquerra, però no amb els que estan ara, culpables d`enfonsar el país posant de President a un espanyolista, dividir l`independentisme, per tan afavorint al PPC.
No, no en teniu (tens), prou, Esquerra a un pas de desaparèixer, i no voleu (vols) marxa, algú li pot dir que no es menjaran cap mes vot que els de la militància, amb sou i feina (cada vegada menys),i uns quans despistats que no veuen el mal que estan fen al país.
El que li passa a aquest paio és que ja es veia com el rei del congrés de l'octubre, la patacada que s'ha fotut l'invalida del tot, i ara ha de dissimular-la com sigui.
Però ja no pot enganyar-nos més!
Portabella, amb la teva lucidesa d'anàlisi acabaràs amb el que queda d'ERC.
Confirmes el motiu pel que t'he deixat de votar: addicció a la poltrona.
Junt amb imatge buida de polític fals.
A més vas fer malbé BCN amb el teu model de turisme.
Si ERC no torna als orígens seguiré votant SI i CUP.
Valorar...I també és el candidat mes ben col·locat de tots el que el seu cognom comença per "Porta" i acaba amb "bella" Au va!
És que hi esta totalment incrustat com una llapa.
Amb gent així de ben segur, que un partit inutil adreçat a il·lusos i panolis, com ERC, desapareixerà d'una vegada.
De regidors n'ha baixat 2 i no 3 com dieu erròniament.
Portabella pot ser un bon líder per una nova ERC havent demostrat que sap sumar i te mentalitat oberta.
El desgast de l'Esquerra actual també li ha passat factura però potser més per l'onada general que per temes concrets de Bcn.
Sabrar sumar...però ja et dic jo que ni llegir sap aquest paio!
Tu en Carod en Benach porteu tants anys que el que heu de fer es dimitir juntament amb aquest barrut d'en LAPORTA.
ORIOL JUNQUERAS aquest si que ha guanyat i pot revifar ERC, tu no, ja ets una porta vella.
Portabella això et passa per tancar la porta de l ́ascensor als nassos dels teus veïns.
Maleducat i independentista com no podia ser d ́altre manera.
realment, hi ha gent que no entén el missatge dels votants.
ERC necessita un canvi a fons, amb Portabella inclòs. |
Arxiubecaris, en Espacial Bolonya, publica Com es determina el preu dels estudis universitaris?.
Un bon article, però conté una errada.
Diu: A dia d'avui els estudiants paguen al voltant del 20% del cost real dels estudis.
Els estudiants paguen al voltant del 20% del cost de la factura universitària descomptant les inversions.
És a dir incloent la totalitat dels salaris del professorat i del PAS.
Cal recordar que el professorat i el PAS no es dediquen íntegrament a la docència.
El que paguen els estudiants, depèn de la carrera, s'acosta més al 30%.
Un estudiant de dret pot pagar el 50% i un de Geologia un 15%.
Esperem que aviat es facin públics els costos universitaris i aleshores es veurà la fracció que es paga de cada estudi i en cada universitat.
4 respostes a "El que paguen els estudiants amb les matrícules"
La xifra real és molt superior, i probablement estigui més a prop del 50% que no pas del 20%.
Però dubto que l'arribem a veure algun cop, llevat que algun president de consell social o vicerector d'economia es posi ferm en aquest afer.
Quan jo era vicerector vaig fer públiques les xifres a la junta de govern.
Vaig tenir una disputa amb el Govern perquè no els agradava.
Ara estem acabant a l'AQU uns protocols de càlcul de costos on tot això comença a posar-se negre sobre bvlanc per tal que totes les universitats o tinguin.
Si el Goven obliga mitjançant contracte – programa es farà.
Hi ha una raó, posar de manifest els recursos que realment es poden a la recerca. |
CiU i el PPC negociaran el paquet òmnibus mà a mà
Ambdós partits han creat un grup de treball bilateral liderats per Ortega i Sánchez-Camacho
Ortega i Camacho han creat un grup de treball per negociar el paquet òmnibus Garrido, Rafa - ACN
GARRIDO, RAFA - ACN El Govern de la Generalitat i el Partit Popular de Catalunya han creat un grup de treball bilateral amb l'objectiu de reunir-se periòdicament per tal de negociar el paquet òmnibus.
Els equips estan capitanejats per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la presidenta dels populars, Alícia Sánchez-Camacho.
El portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, el secretari general del PPC, Jordi Cornet, el portaveu del grup de CiU, Jordi Turull, i el portaveu adjunt, Ramon Espadaler, completen el grup de treball.
La primera trobada l'han tinguda aquest dijous a la tarda al Parlament, i les dues parts tenen la intenció de reunir-se periòdicament per anar intentant arribar a acords en l'articulat de les lleis del paquet òmnibus.
El grup té previst tornar-se a reunir en dues setmanes, coincidint amb el proper Ple del Parlament.
En aquesta nova trobada, cadascuna de les delegacions posarà sobre la taula els seus punts irrenunciables i, a partir d'aquestes premisses, intentaran poder tancar acords que facilitin i agilitzin la negociació entre els populars i el Govern català. |
Un Nou Mon de Prosperitat i Goig
El cap d'en Salvador tocava de forma intermitent contra el mirall del tren produint-l'hi mal de cap. Després de vuit hores empaquetant perfums la testa semblava a punt d'esclatar-l'hi.
Tenia com a consol que aquelles fragàncies serien venudes a preus estratosférics a imbecils disposats a pagar-les.
Finalment arribar mig adormit a la seva destinació.
S'aixeca sobreposant-se a la pesadesa que semblava oposar-l'hi la realitat.
Ja era de nit, la filera de llums del carrer s'interrompia en un punt per una farola gastada.
El seu trist edifici s'erigia contra la lluna com una pedra a un cementiri.
La bústia era plena de publicitat i rebuts.
Els agafar tots i els llançar a una paperera al costat de l'ascensor.
Finalment arribar a la porta del seu pis.
L'obri lentament i va cridar amb veu gastada a la seva dona Aurora.
Es va despertar de sobte, això era quelcom extraordinari per la seva excepcionalitat.
La cara de la seva dona se l'hi presentar a la imaginació.
En entrar-hi va veure la petita figura de la seva dona, encara en bata, amb el cap entre les mans i plorant.
Ell va deixar la carmanyola al terra i s'assegué al costat.
La va inquirir dolçament i l'hi posar la mà al muscle.
Ella reaccionà de forma espasmòdica, apartant-se front el contacte de la seva ma i renovar els seus plors ara acompanyats de singlots.
En Salvador es dirigir a la cuina, encara sense recollir, va agafar un got net i l'ompli d'aigua.
Nomes va rebre com a resposta les llàgrimes d'angoixa.
El seu son de fa una estona s'havia esvaït per complert.
Ella mai havia estat així, havien passat moments difícils des de la seva arribada a Catalunya, els temps de dormir en els albergs fins que ell trobar una feina.
Les trucades a Veneçuela, la veu dels coneguts i familiars.
La veu dels seus germans que ploraven a l'altra banda del telefon m'entre ells tractaven de cercar intimitat en un locutori infestat de gent.
Ara havien trobat certa estabilitat, ell tenia un treball fixe i havien aconseguit llogar un pis força còmode per ells dos, encara joves i amb il·lusions.
Ell restava de genolls i havia agafat la dolça i afable cara de la seva dona entre les seves grans mans, i la mirava.
Las llàgrimes queien per aquelles galtes d'un marro cafè.
"Et veus molt lletja quan plores" L'hi apropar el got i ella va veure uns glopets, com un gatet.
En Salvador sortia del seu edifici, empentant a un veí que retornava de llençar la brossa, encegat per l'ira.
No s'havia tret la roba tacada de la feina.
Ara no hi havia transports públics però sabia a on es tenia que dirigir: la casa del seu cap. Era a l'altra banda de la ciutat.
L'ira es mesclava amb la tristor i la decepció.
Després d'una mitja hora de caminar va arribar a la zona alta de la ciutat.
Els blocs d'edificis miserables dels obrers donaven lloc a casetes unifamiliars i a un ambient quiet i calmat en contrast amb el del centre, amb els bars i els pubs.
No havia corregut però caminava amb intensitat i el camí feia pujada.
Finalment arribar a un carrer de cases amb immensos jardins, al fons del mateix s'erigia el cau del seu cap, una gran edificació d'aspecte pulcre i fred.
Després d'un segon intent va contestar una dona, sabia del cert que l'estaven observant per les càmeres de seguretat.
"Vull veure al senyor Miquel" "I qui dimonis demana per ell a aquestes hores!
La resposta d'indignació de la dona el va ofendre profundament però va decidir calmar-se.
"Ho sento, ja tornaré en un moment mes adequat" Un cop dit això ja girava cua i encara sentia que del comunicador sorgia la veu irascible i irritant de la dona del seu cap.
El senyor Miquel, propietari d'una prospera empresa d'empaquetatge que ocupaba a 250 treballadors legals i 100 d'il·legals es trobava al llit, amb la seva bata de dormir de seda vermella, llegint Don Giovanni de Byron per tercer cop.
Va sentir com algú trucava i el va molestar profundament tenir que perdre la concentració.
L'hi digué a la seva dona que anés a veure "qui collons era".
No va sentir la conversa amb l'estrany així que no l'hi donar importància.
Finalment la figura de la seva dona restava a la porta de l'inmensa habitació de matrimoni decorada amb tot tipus de fineses.
Preguntaven per tu però després de dir-l'hi que trucaria a la policia s'ha marxat dient que tornaria en un altre moment..."
"I qui dimonis pot voler parlar amb mi en persona a les onze de la nit?"
"No ho sé Miquel...tu ja sabràs" Diguen això tornar a posar el seu voluminós cos al llit d'espatlles al seu marit.
Si aquest últim no hagués sigut també corpulent hauria notat com si un elefant puges a l'altre banda del matalàs.
Després d'una estona de silenci interromput per el passar dels fulls del llibre la seva dona el va interrompre "Demà m'has de deixar els diners per anar a comprar els mobles nous..."
Aquí la ment d'en Miquel va desconnectar-se i continua assentint repetidament en períodes raonables per no despertar sospites.
La seva dona va interrompre les futileses per dir "Un altre cop comença a bordar per no res...
En Miquel va deixar el llibre amb un sospir "No hem deixeu llegir!
Quan sortia de l'habitació la veu de la seva dona va recordar-l'hi que es poses les sabates abans de sortir al jardí.
Quan ja era a la porta de la cuina que donava a la gespa i a la caseta del gos es va escoltar el gos bordant amb demència i finalment un estrany soroll, com si s'ofegués, i va callar sobtadament.
En Miquel va inquietar-se momentàniament però ja era a punt d'obrir la porta del jardí.
En obrir-la va cercar amb els ulls la figura del gos.
Encara restava lluny tot i que semblava immòbil: només podia veure una taca negre al terra, indefinida e informe.
Va ofegar un crit tot tapant-se amb la ma la boca i movent els ulls amb ansietat per tot el jardí, que havia adquirit un aspecte amenaçador i terrible.
El gos restava al terra amb sang que l'hi rajava del coll.
Al seu cap va arribar l'imatge del comandament que donava ordre d'emergència als serveis de vigilància.
Va anar retrocedint d'esquena a la porta per la que havia sortit.
Un braç forçut el va agafar per darrere, envoltant el seu coll.
L'assaltant el retenia i amb el braç lliure l'hi mostrava un ganivet de la seva mateixa cuina.
Amb un moviment contundent i rapid, inexorable, l'home el va tombar al terra posant el seu cos a sobre.
En Miquel havia començat a plorar i entre llágrimes va veure un home alt i fort, probablement sud-americá, amb la marca de la seva empresa a la roba!!
Qualsevol cosa que necessitis te la conseguiré sense problemes pero no cal tractar els assumptes d'aquesta forma!"
La veu de l'home, que el mirava amb un rostre on es mesclava el desprecí i l'odi va respondre "No parlí porc.
Vam arribar a les seves putrefactes mans amb tota la nostra bona voluntat i vosté, no tinguent suficient, tracta d'extorsionar a la meva dona!
En Miquel va dubtar uns moments, i una sensació terrible s'apoderar d'ell "Vosté...
Seguidament els braços acostumats al pes d'en Salvador pujaren i baixaren repetidament sobre el cos greixos del senyor Miquel, tot clavant el ganivet.
Fou un instant i una eternitat.
La seva consciencia fou substituïda per un impuls mecànic que no semblar aturar-se fins estar satisfet.
Veia com els braços pujaven i baixaven clavant el ferro, com l'imatge del seu cap, que va pretendre violar a la seva dona a canvi de la seva permanència a l'empresa, anava transfigurant-se lentament en un tros de carn sagnant.
Finalment l'impuls s'allunya i el deixar a ell un altre cop, davant d'aquella grotesca situació.
Va aixecar-se esbufegant per l'esforç.
Es tractar de netejar les mans però va adonar-se de l'absurd de l'acció: tot el seu cos era una immensa afirmació del seu crim, en forma de taques.
Va sentir una veu de dona procedent de l'edifici.
Es dirigir corrents i pujar amb rapidesa el mur per el que havia entrat.
Sabia que si continuava per el carrer arribaria al bosc.
Quan va començar a córrer s'escoltaren crits procedents del lloc de l'assassinat.
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí.
Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra." |
Convocatòria VII Beca Fotografia i Societat
El Centre Cívic Jardins de la Pau, del Prat de Llobregat, amb la finalitat de promoure la creació i la difusió de la fotografia com a element de coneixement i divulgació cultural, convoca la setena edició de la Beca Fotografia i Societat.
L'objectiu d'aquesta beca és donar l'oportunitat a fotògrafs per proposar, desenvolupar i exposar un projecte fotogràfic.
Per si esteu interessats a participar-hi presentant algun projecte personal, aquest és el lloc web on trobareu mes detalls de la convocatòria i ho podeu també arribar a qui hi pugui estar interessat.
La beca te una dotació de 1.300€ i teniu temps per presentar el vostre projecte fins el 29 de febrer. |
Dia de pluja i vent a Barcelona
Dia de pluja intensa i fortes ratxes de vent a Barcelona.
Al migdia, el xàfec ha provocat filtracions a la parada de la línia groga de Passeig de Gràcia, que ha hagut de tancar durant gairebé tres hores.
També hi ha hagut afectacions a Renfe.
Les fortes pluges que han patit les comarques de Tarragona ha provocat que els trens que passen per aquella zona ho fessin amb retards.
El tram de via entre Tarragona i Salou s'ha interromput i això ha fet que es posés en marxa un servei alternatiu per carretera.
La incidència també ha provocat retards de fins a mitja hora en altres línies de Rodalies entre Tarragona i Reus.
Paral·lelament, a les 5 de la tarda s'ha vist interrompuda la línia R7 de Rodalies entre Cerdanyola del Vallès i Cerdanyola Universitat.
Les condicions meteorològiques adverses han provoat que entre Cerdanyola i Sabadell Sud s'hagi de circular per una sola via.
La pluja ha provocat també el despreniment d'una cornisa al carrer de Can Bruixa, al districte de les Corts.
S'hi han desplaçat dos unitats de bombers que han treballat durant una hora per evitar nous despreniments.
La cornisa ja estava en mal estat i el temporal l'ha acabada de deteriorar.
És la situació amb què s'han topat els qui volien accedir a la parada de la Línia 4 del metro de Passeig de Gràcia.
Treballadors de TMB els informaven que la parada s'havia inundat.
"He d'anar a l'hospital de Sant Pau, vaig a agafar la línia groga i m'envien a Urquinaona perquè aquesta estació no va.
És una punyeta parlant malament".
Dos dels passadissos d'accés a l'andana han quedat inaccessibles i a quarts de tres TMB ha decidit clausurar l'estació.
Els trens han passat de llarg de l'estació fins ben bé les cinc de la tarda, moment en què s'ha reobert la parada.
A l'estació de Sants la pluja ha alterat el servei d'alguns trens de Rodalies i de llarga distància com a conseqüència de les fortes pluges que han patit les comarques de Tarragona.
Els trens que passen per Reus i Salou circulen amb retard i alguns trams inundats fan que s'hagin activat serveis d'autobusos alternatius.
A més, des de les 5 de la tarda, la pluja fa que es circuli per una sola via entre Cerdanyola del Vallès i Sabadell Sud.
Això fa que la línia R7 de Rodalies, entre Sant Andreu Arenal i Cerdanyola Universitat, estigui ara mateix interrompuda.
A la ronda de Dalt, la pluja ha agravat encara més els embussos causats per les protestes d'aquest matí del personal sanitari.
La circulació hi ha estat lenta durant gairebé tot el dia.
I a les Corts el temporal ha fet caure part d'una cornisa al carrer de Can Bruixa.
S'hi han desplaçat dues dotacions de bombers que han assegurat la cornisa per evitar més despreniments.
A banda de la pluja el temporal ha vingut acompanyat de fortes ratxes de vent.
Prop del mar, tot i la pluja, obrir el paraigua no era pas fàcil. |
Quan tothom et diu que hauries de dur casc quan vas en bici, la resposta hauria de ser que l'obligatori hagi de ser dur tanga!
La Marieta Pérez ha dissenyat un gran invent per a les ciclistes, el tanga reflector,...
Segons la wikipedia, el 2001 es va iniciar una campanya popular en diferents països de parla anglesa per, a l'hora d'omplir el cens, declarar-se seguidor de la religió Jedi.
La iniciativa no només va tenir èxit, si no que va...
Avui he assolit, per fi, la xifra de 10000 cançons escoltades al meu perfil de last.fm És curiós, però tot i portar-hi inscrit des de l'abril de 2005, veia com gent amb molt menys antiguitat que jo ja havien escoltat...
Ja fa molt de temps que, tornant cap a casa (dia o nit), a Tres Senyores, tocant el Torrent de les flors, em trobo tot una corrua de motos aparcades, incorrectament a la vorera.
No sóc persona d'escriure comiats als amics que se'n van.
No m'agrada gaire acomiadar-me de la gent, potser per això no gasto gaire el dir "adéu" i prefereixo coses més temporals com "fins ara" o "fins aviat", encara que després...
Per aquells dies que ho veus tot negre, no hi ha res com escoltar temes optimistes i sobretot sin són del mestre Albert Pla, on les coses queden ben clares La lletra al "(Segueix)"...
Els que viviu (o heu viscut) en pisos compartits sabreu que un dels punts de conflicte és la dutxa (i el bany en general)... bé, segurament és un punt de conflicte en qualsevol casa, però s'agreuja quan no sou de...
Segur que tots els coneixeu, són els anomenats hoax o missatges en cadena.
Normalment la gent que els reb s'ho creuen ràpidament perquè els hi envia un coleguita o algú de confiança, i aleshores, com amb un parell de clics...
Clienta: Estic utilitzant el Google Earth i hi ha una cosa que no entenc...
Servidor: El Google Earth és una aplicació que no es troba als ordinadors, si t'interessa fer-la anar la podem instal·lar en un moment. |
La FAVB demana a Trias que es reuneixi amb el moviment Fem Rambla
La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) ha demanat a l'alcalde, Xavier Trias, que escolti les propostes veïnals per remodelar la rambla del Poblenou.
Precisament aquesta setmana l'associació Fem Rambla ha tancat la campanya d'adhesions al procés participatiu, que arriba a les 1.500, entre entitats i associacions del barri.
La FAVB, que sempre ha donat suport al moviment FemRambla, ha emès un comunicat en què aplaudeix aquest moviment participatiu i diu que "és un exemple a seguir".
La Federació, a més, ha demanat a l'alcalde que escolti les demandes d'aquestes entitats i les tingui en compte a l'hora de remodelar el carrer més emblemàtic del barri.
Segons Fem Rambla, el 23 de desembre ja van demanar una trobada amb Xavier Trias, però asseguren que de moment no han rebut cap resposta. |
L'altre dia vaig descobrir un Bloc que em va semblar fascinant, es tracta d'un bloc sobre il·lustració infantil, es diu Martina i Golafre, i fa alguns mesos que funciona, els seus protagonistes són la Martina i en Golafre que junts ens fan aquest fantàstic passeig pel món de la il·lustració infantil a través dels seus il·lustradors.
Bàsicament hi podem trobar entrevistes a diferents il·lustradors del panorama actual amb noms com: Xavier Salomó, Òscar Julvé, Mar Villar, Lídia Lobato...
És un bloc nét, senzill i les entrevistes són d'allò més interessants i profitoses.
Si teniu ganes de descobrir nous il·lustradors o alguns de ja consagrats, aquest és el vostre Bloc.
Com diu la seva autora: és la revista HOLA del sector.
I tant...!! val moltíssim la pena aquest "Martina i Golafre"!
Molt interessant, divertit, amb aquell toc d ́humor que hi posa la Marta...!
Trobo molt bonic tot el material que ens ofereixen, així com les entrevistes a il·lustradors i il·lustradores d ́aquí i d ́allà! |
Augmenta el nivell de radiació de l'aigua a Fukushima
Tepco avança les tasques per evitar la sortida al mar dels líquids retinguts a la central nuclear
L' índex de radioactivitat detectada a l'aigua subterrània sota la central de Fukushima s'ha incrementat en unes 47 vegades en els últims cinc dies, segons revelen les mostres extretes d'un dels pous situat entre els reactors i el mar, ha informat el diari 'Asahi'.
El 23 de juliol l'operadora va reconèixer, per primera vegada des que va esclatar la crisi nuclear el març del 2011, la filtració al mar d'aquesta aigua subterrània.
En aquest sentit, per evitar la seva sortida al mar, TEPCO ha construït unes barreres subterrànies als soterranis i ha començat a principis d'aquesta setmana a bombar-la i emmagatzemar-la en tancs contenidors, segons la cadena NHK.
Malgrat que TEPCO tenia estipulat començar a drenar aquesta aigua subterrània a finals de mes, ha decidit avançar aquest procés seguint les recomanacions de l'Autoritat de Regulació Nuclear del Japó (NRA), i davant l'increment constant del volum de líquid detectat als soterranis de les unitats nuclears.
De moment, els tècnics de la central desconeixen els motius pels quals l'aigua subterrània ha elevat tan ràpidament els seus nivells de radiació.
Actualment, la principal preocupació en les tasques per desmantellar la central és l'acumulació de l'aigua contaminada al subsòl dels edificis on hi ha els reactors, i que s'incrementa diàriament per la filtració de l'aigua subterrània.
Per aïllar-lo, l'elèctrica compta dins del complex nuclear amb uns 1.000 contenidors on emmagatzema aquesta aigua radioactiva, part de la qual utilitza, una vegada retirada la sal i les partícules radioactives, per refredar els reactors
Després de l'accident nuclear de Fukushima, el pitjor des de Txernóbil el 1986, uns 3.500 treballadors lluiten diàriament a la central japonesa per donar per acabada la crisi atòmica, una tasca que s'estima que es prologarà durant els pròxims 30 o 40 anys. |
Eduardo Pascual analitza l'oligarquia mallorquina durant la guerra de Successió a partir de la figura del primer marquès de la Torre
El marqués de la Torre és fruit de la tesi doctoral de l'investigador
El marqués de la Torre, editat per El Tall.
El volum, que és fruit de la tesi doctoral de l'investigador, aprofundeix en l'anàlisi de la guerra de Successió (1701-1715) a partir de l'estudi dels clans familiars nobiliaris de Mallorca que controlaren el poder local durant els anys del conflicte.
L'estudi se centra en la figura del primer marquès de la Torre, Nicolau Truyols i Dameto (1667-1729), i repassa la trajectòria política ( cursus honorum ) d'aquest noble partidari dels Àustria.
El llibre també serveix per comprendre els maneigs de l'oligarquia local al regne de Mallorca.
L'anàlisi es fa des de tres òptiques transversals: el llinatge, l'exercici de poder a la Reial Procuració, institució en què el primer marquès de la Torre va desenvolupar les seves funcions, i el patrimoni.
Aquestes perspectives són necessàries per comprendre els grups de poder establerts a l'illa, els quals foren els vertaders gestors de la política local.
La guerra de Successió va suposar un període clau per a les famílies nobles mallorquines, que es varen veure immerses en un procés de recerca de la identitat pròpia com a elit de poder hegemònica, enfront d'uns fets que es produïen en una complexa guerra de marcat caire civil.
Amb aquest llibre, el doctor Eduardo Pascual també analitza les relacions entre la cort i la perifèria de l'austriacisme mallorquí i la contribució econòmica i logística del regne de Mallorca a la guerra de Successió.
El treball s'insereix en el projecte de recerca «El regne de Mallorca en el marc d'una monarquia composta: un model de govern i societat en l'Edat Moderna» (HAR2011-24532), que coordina el doctor Josep Juan Vidal, catedràtic d'Història Moderna de la UIB. |
Les dones i les persones migrants en seran les més perjudicades · L'executiu espanyol preveu aprovar-la el 28 de gener
Segons la direcció del PSOE, l'aprovació de la reforma ha de ser "consensuada entre sindicats i patronal".
CCOO i UGT s'han avingut a pactar, però de moment no hi ha acord en l'edat de jubilació obligatòria, que el govern pretén que passi als 67 anys.
Les posicions dels sindicats minoritaris i moviments socials són lluny d'aquest consens, i ho han demostrat amb nombrosos actes reivindicatius aquestes dues últimes setmanes.
Un d'aquests actes va ser la manifestació del dissabte 22 de gener, que va aplegar més de 4.000 persones als carrers de Barcelona, segons el còmput fet per l'agència d'informació 29-S.
Els sindicats CNT, CGT i COS, amb el suport dels moviments socials, han convocat una jornada de vaga general el dijous 27 de gener, juntament amb les vagues generals convocades al País Basc i Galícia, en contra de la que es considera la retallada més important dels darrers 30 anys.
La reforma implica unes retallades que suposarien fins una pèrdua entre el 10% i el 25% del valor de les pensions actuals, la restricció d'accés al cobrament d'algunes pensions, tant contributives com no contributives, o un augment obligatori de l'edat de jubilació als 67 anys, entre altres retallades.
L'aplicació de la reforma, en cas que s'aprovi, s'iniciarà probablement el 2013 i serà gradual.
Aquestes mesures són explicades des del govern com una "garantia" pel futur sistema públic de pensions, ja que segons els seus càlculs el Sistema de Pensions esdevindrà deficitari.
Els sindicats, però, han contrarestat aquests arguments tot recordant que des dels anys 90 els pronòstics han estat erronis, i la Seguretat Social ha tancat cada any amb superàvit.
A més, els sindicats apunten que darrera aquesta reforma hi ha la intenció d'estimular els plans de pensions privats de les diverses entitats financeres, que podran substituir o complementar les pensions públiques.
El treball reproductiu i el seu efecte en les pensions
Si anys enrere ja s'alertava de les dificultats que tenien les dones per accedir al sistema de pensions, degut al seu rol socialment atribuït al treball reproductiu, ara, amb la reforma que vol aprovar el govern espanyol, ho tindran encara més complicat.
La divisió sexual del treball i la desigualtat de gènere sembla que no es tinguin en compte en el sistema de pensions, ja que aquest no ofereix cap tipus d'oportunitat al respecte.
Segons l'estudi "El Sistema de pensiones desde una perspectiva de género", realitzat pel Centro d'Estudios de la Mujer (CEM) l'any 2006, persisteixen una sèrie de característiques que posen les dones en desavantatge a l'hora d'accedir al sistema de pensions i al compliment de les condicions del sistema de capitalització individual.
Algunes d'aquestes característiques, vigents a dia d'avui, són la menor participació de la dona en el mercat laboral, la no comptabilització econòmica del treball reproductiu, la segregació laboral en funció del gènere, la doble jornada laboral (treball reproductiu i treball productiu), la taxa més alta d'atur que la dels homes, llocs de treball més precaris, jornades laborals més curtes, discriminació salarial, les conseqüències de la càrrega reproductiva en la salut o la retirada del mercat laboral de manera anticipada.
Segons dades anticipades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre l'enquesta de l'ús del temps de 2009-2010, les dones destinen una mitjana de 6,30 hores diàries al treball remunerat i unes 4,25 hores diàries al treball reproductiu (treball domèstic i de cures), mentre que els homes destinen una mitjana de quasi 8 hores diàries al treball remunerat i 2,30 hores al treball reproductiu.
La parcialitat i temporalitat del treball productiu de les dones a causa, majoritàriament, de la combinació amb la tasca reproductiva (maternitat i cura de familiars) també es contempla en les xifres difoses per l'Observatori del Treball, i revelen que durant l'any 2009 la majoria de contractes a temps parcial, un 64%, van ser ocupats per dones.
La majoria de contractes temporals comptabilitzats al desembre de l'any 2010 també van ser ocupats per dones.
Aquesta parcialitat i temporalitat laboral fan que les cotitzacions de les dones siguin més irregulars i això repercuteix en el còmput de les pensions contributives.
Si ja era complicat que les dones poguessin complir el càlcul dels 15 anys de cotització, amb la nova reforma de pensions aquest còmput mínim s'eleva als 20 anys i per tenir el 100% de la pensió de jubilació la cotització s'eleva fins a 40 anys, deu més dels actuals.
Aquestes condicions també afecten greument al col·lectiu migrant (dones i homes), el qual possiblement veurà inassolible el còmput de cotització proposat.
Arxiu Associació Drets Dones Vídues de Catalunya
Disminució del valor de les pensions
Com alerten diversos sindicats, com més temps de cotització es marqui en còmput de la pensió, més baix en serà el valor, ja que els primers llocs laborals ocupats, generalment, impliquen salaris més baixos.
A més, amb l'ampliació del període per percebre el 100% de la pensió dels 35 als 40 anys, es podrà reduir un 2% la pensió per cada any que no s'arribi als 40 anys de cotització, reduint una mitjana del 10% de les prestacions, segons dades extretes del document "El sistema de la Seguretat social i la seva reforma.
Cal recordar que la discriminació salarial ja és un desavantatge estructural que tenen les dones.
Segons les últimes dades disponibles de l'INE del 2008, a l'Estat espanyol les dones cobren un 22% menys de mitjana que els homes (a Catalunya, les dones cobren un 25% menys).
Aquesta dada també es reflecteix i s'agreuja en les pensions contributives per la suma de la parcialitat i la intermitència de les cotitzacions.
Segons les últimes dades disponibles de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), corresponents al novembre de 2010, la pensió mitjana de jubilació de les dones a nivell estatal és de 619 euros, aproximadament, mentre que la dels homes ascendeix fins a 1.042 euros.
Cal recordar que les mitjanes no són generalistes, ja que el 72% de les dones no arriba a la mitjana de pensió.
Per altra banda, el retard de la jubilació proposat pel govern espanyol també comportarà una rebaixa del valor de la pensió.
La doble càrrega, reproductiva i productiva, també repercuteix en la salut de les dones –sobretot aquelles pertanyents a les classes baixes–, i és un dels motius pel qual algunes decideixen avançar la retirada del mercat de treball.
Aquesta dada toparia amb l'allargament obligat de la jubilació, dels 65 fins als 67 anys, a més de les restriccions i penalitzacions per acollir-se a la jubilació anticipada.
Segons explica Blanca Rivas, membre del Secretariat jurídic de la CGT de Catalunya, "si s'allarga l'edat de jubilar-se, la gent probablement és jubilarà a la mateixa edat (ara la mitja és de 62 anys i mig), i això farà que es cobri un percentatge més baix de la prestació."
Respecte a la resta de pensions, les retallades proposades per l'executiu espanyol, segons diferents sindicats són: la variabilitat de l'edat en el subsidi d'atur de majors de 52 anys, que passaria a ser per a majors de 55 anys; l'aplicació de nous càlculs de la base reguladora per la prestació d'incapacitat temporal i permanent i reducció de treballadores que hi tenen dret; o la possible eliminació/reducció del recàrrec en les prestacions per manca de mesures de seguretat en les prestacions per accidents de treball, entre altres.
"La pobresa té nom de dona, vídua i pobra"
La reforma que es vol aprovar també afectarà la pensió de viduïtat.
Actualment, la reben majoritàriament dones, i la pensió mitjana estatal és de 573 euros, segons dades de novembre de 2010 de l'INSS.
Tot i així, Maria Elvira Climent, presidenta del Col·lectiu pels Drets de les Dones Vídues de Catalunya, alerta que a aquesta mitjana "no totes hi arriben" i que "n'hi ha que cobren 120 euros".
Aquest col·lectiu forma part, juntament amb col·lectius de dones vídues del País Basc i Galicia, de la Plataforma Juntes pel 70%, que reivindica que la pensió de viduïtat es calculi a partir del 70% de la base reguladora de la pensió del marit, ja que actualment és del 52%.
Segons explica Maria Elvira Climent, "el dia 25 de juny de 2008 es va aprovar al Congrés dels diputats que la pensió de viduïtat es situaria al 70% de la base reguladora i que s'inclouria al Pacte de Toledo.
A dia d'avui, no n'hem sabut res més".
Es per això que aquest col·lectiu i altres entitats afines convoquen cada 25 de mes, a les 11 del matí, una concentració reivindicativa a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Aquest mes, però, a més de la concentració, representants del col·lectiu aniran al Congres dels Diputats de Madrid, on el 25 i 26 es debatrà la reforma de les pensions.
"La nostra vida va lligada a la pobresa, una pobresa que té nom de dona, vídua i pobra.
Les dones de la postguerra hem lluitat tota la vida, i ara que som grans, és trist que també ens toqui lluitar.
Segons dades del document abans citat de la CGT, la reforma de pensions proposa que a banda d'acreditar el vincle relacional (difícilment en les parelles de fet o altres relacions extra matrimonials) s'acrediti la relació de dependència econòmica de la vídua, cosa que fins ara no existia perquè la pensió de viduïtat és vitalícia i la persona passa a cobrar un tant per cent dels diners cotitzats de la seva parella difunta.
Aquesta situació farà que moltes dones quedin excloses de la prestació, tot i tenir prestacions més baixes arrel de les seves cotitzacions marcades per la desigualtat de gènere. |
A proposta d'Esquerra, l'Ajuntament de Vilafranca i centres escolars signen els convenis del programa de llibres
El curs vinent s'impulsarà per tercer any a Vilafranca el Programa d'Ajuts per a l'Adquisició de Llibres de Text i Material Escolar
S'ha signat amb els responsables dels centres escolars de Vilafranca, els convenis del programa d'ajuts per al finançament dels llibres de text i material escolar de l'etapa d'escolarització entre els 3 i els 12 anys, que l'Ajuntament impulsa per tercer curs consecutiu "amb l'objectiu de fomentar l'ús racional dels recursos, educar per a la conservació i la reutilització del material i garantir a les famílies un estalvi econòmic important en l'adquisició dels llibres de text".
L'alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i la regidora d'Educació, Ramona Suriol, han rebut els directors de les escoles i presidents de les AMPA.
També el regidor d'Esquerra, Pep Quelart, ha assistit a l'acte, ja que la proposta de desenvolupar el programa a Vilafranca es va fer des del seu grup municipal.
La regidora d'Educació ha destacat especialment el treball que aquest programa permet realitzar a l'entorn dels valors del respecte i la conservació dels recursos i materials de treball escolar.
Segons el conveni signat el curs 2009-2010 que ara finalitza, aquest estiu es repartiran ajuts a 3.069 alumnes, xifra que representa un 78% de l'alumnat escolaritzat a Vilafranca d'entre 3 i 12 anys d'edat.
Al programa hi han participat les deu escoles d'educació infantil i primària de Vilafranca (públiques i concertades), a més de l'escola d'educació especial Delta-Espiga.
Un dels objectius fonamentals és la reutilització dels llibres de text per als cursos de 3r a 6è d'educació primària, ja que entre els cursos de P3 i 2n d'educació primària els ajuts són universals i no van lligats a cap condició de reutilització a causa de les pròpies característiques del material amb què es treballa.
A partir de 3r d'educació primària, els ajuts estan condicionats al fet que els llibres de text destinats a la reutilització estiguin en bon estat un cop finalitzat el curs escolar.
La revisió dels llibres va a càrrec dels propis centres i s'ha d'haver finalitzat abans del 2 de juliol.
El cost total del programa per al curs 2009-2010 estarà al voltant dels 239.000 euros.
Import dels ajuts per al curs 2010-2011
Els ajuts són finalistes destinats a les famílies d'alumnes, que un cop adherides al programa s'han de fer càrrec, inicialment, del cost de llibres i el material.
L'ajut municipal el rebran un cop s'hagi acabat el curs.
L'import dels ajuts que preveu el conveni per al curs vinent 2010-2011 són:
Per calcular els ajuts es té en compte que no es preveu la reutilització de llibres fins al cicle mitjà d'educació primària.
En aquest sentit, per a tots els cursos de 3r a 6è d'educació primària l'aportació municipal és de 25 euros per alumne perquè les escoles ja disposen d'una bossa important de llibres dels cursos anteriors.
L'Ajuntament vol complementar la línia d'actuació que té endegada el Departament d'Educació de la Generalitat per avançar en la mateixa direcció, per la qual cosa anima els centres escolars a presentar-se a la convocatòria d'ajuts del Departament. |
L'objectiu és poder fer un anàlisi de l'evolució de la situació del coworking durant l'últim any.
El Centre Cívic Urgell, de la ciutat de Barcelona, es vol fer ressò de l'expansió del coworking com a nova forma de treball.
Per aquest motiu ha organitzat una jornada informativa oberta a tothom que desitgi apropar-se a l'espai sota el títol "Què és això del coworking?".
La revista sobre coworking Deskmag ha publicat una línia de temps que explica la història del cotreball.
Situa l'inici d'aquesta pràctica el mes de setembre de 1995 a Berlin amb la creació d'una hackerspace. |
Una vintena de reproduccions de 'La Vicaria' es podran veure al Centre d'Amics de Reus
04 de Setembre de 2013, per Redacció
· 'La Vicaria', al Museu de Reus
El Centre d'Amics de Reus acollirà, del 6 al 13 de setembre, la mostra 'Vicaries a La Vicaria', que recull una vintena de reproduccions diverses de 'La vicaria', una de les obres cabdals del pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal.
Aquesta mostra s'ha organitzat en el marc de l'Any Internacional Fortuny i proposa aplegar peces d'autors i estils diversos (com ara gravats, còpies comercials o postals) que tenen com a font d'inspiració una de les obres que va donar més fama a Fortuny.
L'exposició es podrà veure a la sala que porta el nom d'aquest quadre de dilluns a divendres de 6 a 8 de la tarda.
'La vicaria' ha estat una de les obres que ha donat més fama a l'artista reusenc.
L'èxit de públic i crítica, obtinguts arran de la presentació pública de 'La vicaria', a la ciutat de París, l'abril de 1870, i el preu rècord (setanta mil francs) assolit en la seva immediata venda van contribuir a catapultar Marià Fortuny cap a la definitiva consagració com a un artista d'abast internacional.
En termes formals, l'obra, que adopta una paleta molt lluminosa i preciosista, realitzada sobre un suport de fusta i amb unes dimensions reduïdes, s'adapta al model de la pintura de cavallet, conegut a l'època amb el terme francès de 'tableautin'.
L'escena representada, una evocació del matrimoni de conveniència, beu en les fonts de la la literatura espanyola costumista del final del segle XVIII, convertida en un revival de la moda del majismo, que tan bona acceptació va tenir entre els nuclis artístics i culturals francesos.
L'original es conserva Museu Nacional d'Art de Catalunya i ha pogut ser admirada durant uns quants mesos a l'exposició temporal 'Fortuny, el mite', oberta al Museu de Reus, que s'acaba aquest dissabte, 7 de setembre.
L'obra ha estat reproduïda en forma de làmines, gravats, fotografies, postals, segells i tota mena d'impresos i d'objectes decoratius, tal com es podrà veure en aquesta sala dels Amics de Reus a partir de divendres. |
La consellera de Treball, Mar Serna, ha reconegut en una entrevista a Els Matins de TV3 que l'atur continuarà pujant, a més de mostrar-se sorpresa per la magnitud de la crisi, "més intensa" del que preveien.
"Tenim una crisi més intensa i global del que pensàvem", ha apuntat Serna.
En aquest sentit, la consellera ha lamentat que "els temes de finançament afecten a les empreses, com no hi ha finançament molta gent no pot consumir perquè no hi ha liquiditat. no pot invertir, la gent no consumeix...
Aquestes previsions no les teníem fa quatre mesos, quan pensàvem que era una crisi del sector de la construcció exclusivament".
La periodista Pilar Rahola, ha denunciat posteriorment durant el programa que "després de sentir la consellera, estic més preocupada".
Les respostes de la consellera m'han alarmat, perquè m'han decebut profundament", ha afegit, per tot seguit sentenciar que "aquesta gent no sap que fer".
Accelerarem la independència recordant que El PIB català és 200 mil M d'E L'espoli és el 10% del PIB, 20 mil M d'E A cada família catalana o emigrant amb 2 xiquets, els espanyols li roben 12 mil E per any (mil E per mes) Recordeu-ho i digueu-ho a tots
Però, es que nomès calia conèixer la capacitat de la Mar Serna, quan treballava per la UGT, per saber que no es la persona que ha de liderar una situació tan extremadament greu.
La única cosa que fa es administrar les dades.
Els Consellers igual o en sileci.
La de Treball especialment pobre i mediocre.
La situació els hi va molt gran.
La Rahola avui ha estat molt bé.
La veritat és que tots aquests aprenents s ́ho mereixen.
Totalment d'acord amb tu Pila, Aquesta gent estan als llims.
Pilar, pero com vols que una jutjesa de lo social sapigui que fer, si continuament demostren, amb les seves sentencies, que no tenen punyetera idea de que es una empresa.
Pilar, no t'hi capfiquis amb aquesta gent que ens mana (que no governa).Fa quatre dies que deien que no hi havia capmena de crisi, ni mini.Ignorància supina o puteria política per guanyar unes eleccions?
Totes dues possiblitats són prou greus,És lo que ten
La Pilar Rahola acostuma a clavar les seves crítiques.
Cada dia em sembla més punyent i més interessant.
Sort que algun periodista, encara que sigui la Rahola, palesa la qualitat del nostre govern.Els seus integrants no es només que no sàpiguen res, sinò que a cops son un perill per la seva manca de formació,d'idees i de sentit comú.
En circumstàncies com les actuals: tecnòcrates si us plau.
Que s'apartin els inútils i deixin pas a gent que en sap.
En qualsevol cas la crisi serà moooooolt llarga i mooooooolt dura.
Com tots els del trist-partit veniu de norris no us entereu de res (bueno no voleu).
Ara els grans deslocalitzadors que vagin a vendre a la Xina, que es on els hi agradava anar a produir, a veure si els poden vendre als preus que pretenien cobrar aquí.
De moment aquí ja molts nomes poden comprar les copies xine
Demostració de que els dirigents sindicalistes, no es preocupen gens ni mica del que passa a les empreses.
Tant dificil era veure que a mes dels paletes darrera hi havien electricistes, fusters, etc. Aquí els empresaris no han tingut en compte que cada
Es savia que en venia una de groosa des fa mesos, però, per por de perdre les eleccions a Espanya amb el PSOE vau amagarel cap sota l'ala.
Sort que la consellera junt amb Corbacho, reconeguts especialistes!!!! en temes laborals ho arregalran. |
Rubalcaba ja sap de quin peu calça Navarro.
Tant si és per coherència -com diu el PSC- com per irresponsabilitat -com mantenen a Madrid-, la posició del líder del PSC és més creïble.
El PSOE ha de negociar-hi el protocol de relacions que s'havia d'enllestir l'estiu passat i que fins ara no era prioritari per a Ferraz.
Rubalcaba vol ser a la cuina del dia a dia del PSC.
I els socialistes catalans, arbitrar la veu pròpia al Congrés per fer com dimarts quan els calgui i recuperar el pes perdut als òrgans federals en represàlia per l'aposta, amb José Zaragoza al capdavant de l'operatiu, per Chacón.
Quan passi el fragor de la batussa, Navarro ha d'anar ràpid.
No té garantit que els 14 diputats el tornin a obeir cada cop que els ordeni desmarcar-se del PSOE, paguin multes i es juguin les responsabilitats al grup socialista. |
Rubalcaba exigeix al Govern que anunciï ja la pròrroga dels 400 euros
El líder del PSOE "tem" que el silenci de l'Executiu signifiqui el final dels subsidis als aturats sense cap altra prestació
El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha demanat aquest divendres al Govern que anunciï "ja" que prorrogarà l'ajuda de 400 euros als aturats sense cap més prestació perquè els beneficiaris d'aquest subsidi "perdin la por a quedar-se sense res".
L'Executiu té de termini fins al febrer per decidir si prorroga les ajudes però Rubalcaba li ha exigit avui que "no jugui amb la por de la gent" i aclareixi sense més dilació que continuarà amb el programa d'ajudes i en les condicions originals que va establir l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.
El PSOE va iniciar fa uns dies una campanya en favor dels 400 euros que continuarà amb iniciatives a les Corts, a totes les Comunitats Autònomes i Ajuntaments, segons ha explicat el secretari general dels socialistes en una roda de premsa a Azuqueca de Henares (Guadalajara).
Rubalcaba ha reconegut, no obstant, que "tem" que l' Executiu no prorrogui les ajudes, ja que de moment guarda silenci.
"Si no ho diu és perquè no ho farà, perquè és una bona notícia i el Govern les poques bones notícies que ha de donar les explota de mala manera".
LA REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL
Després de visitar un centre per a gent gran i pensionistes regentat per l'Ajuntament d'Azuqueca, ha explicat que les negociacions amb el PP per reformar l' administració local continuen i per part dels socialistes hi ha "voluntat d'acord".
No obstant encara "subsisteixen moltes diferències ", especialment al voltant de l'ordenació de les competències dels consistoris.
"El PP segueix entossudit a restringir les competències [...] però nosaltres no volem que els ajuntaments deixin de fer política social", ha manifestat.
Així mateix, ha subratllat que el PSOE recorrerà la intenció del Govern de la Comunitat de Madrid de " privatitzar la sanitat" deixant en mans d'empreses privades la gestió de diversos hospitals i, aprofitant aquestes dates, ha demanat als Reis Mags que "Espanya sigui capaç de sortir de lasituació difícil en què es troba i de tornar a crear ocupació ". |
Aquesta setmana la revista Proceedings of the National Academy of Sciences ha publicat un estudi segons el qual la capacitat intel·lectual dels homes de Neandertal era similar al dels primers homes moderns que van habitar a l'Àfrica.
L'estudi l'han fet antropòlegs espanyols, francesos i portuguesos a partir de l'anàlisi de curculles marines que els nenandertals utilitzaven com ornaments i que van ser trobades en dues coves de Múrcia.
L'anàlisi de les pigmentacions vermelles i grogues suggereix que les curculles van ser usades com a cosmètics.
Els científics diuen que és el primer cop que es descobreix que els neandertals s'ornamentaven el cos, una pràctica considera com una conducta dels homo sapiens.
Segons el professor del Departament d'Antropologia i Arqueologia de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, Joao Zilhao, aquesta és la primera vegada que es tenen proves clares que fa 50.000 anys -deu mil anys abans que es tingui constància de l'arribada d'homes moderns a Europa procedents de l'Àfrica- el comportament dels neandertals ja estava organitzat.
A les coves de Múrcia es van trobar cloves del mol·lusc Spondylus gaederopus que tenien restes de pigmentació vermella feta amb lipidocrocita i barrejada amb hematita i pirita.
Els elements que formen aquesta mena de pedres són negres i reflectants cosa que suggereix que amb ells buscaven un element cosmètic.
A la Cueva de los Aviones es van trobar concentracions d'un colorant groc, que segurament els neandertals van utilitzar sobre el cuirs i que estava fet per natrojarosita, un mineral de ferro també usat després com a cosmètic a l'Antic Egipte.
Això indicaria doncs, segons els científics que han fet aquest estudi, que els intercanvis culturals entre neandertals i sapiens en el moment del contacte a Europa eren molt similars.
I descarta la teoria que els neandertals tinguessin aquest tipus de material perquè l'havien robat als sapiens, simplement perquè ja els tenien deu mil anys abans que l'home modern aparegués per Europa. |
Visa Europe ha posat en marxa un nou servei que permet que els titulars de les seves targetes facin transaccions de manera segura des del telèfon mòbil.
L'anomenat Verified by Visa és un sistema d'autenticació de la identitat del titular mitjançant una contrasenya que fins ara s'utilitzava quan es feia un pagament amb targeta Visa a internet -un servei que ofereixen actualment més de 54.000 comerços d'arreu d'Europa i que ja fan servir 11,7 milions de titulars de targetes-, i que ara s'amplia als telèfons mòbils.
Suïssa és el primer país europeu on Visa ofereix aquest servei per a mòbils. |