text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
Actualitzat a les 18:07 h 22/12/2009
El SUZUKI Manresa lliga el veteraníssim Larry Lewis com a substitut del lesionat Nivins
El SUZUKI Manresa ja té substitut pel pivot Ahmad Nivins, que estarà uns sis mesos de baixa per culpa d'una greu lesió al genoll.
Es tracta del també nord-americà Larry Lewis, un veteraníssim jugador de 40 anys i que recentment ha finalitzat el seu contracte temporal amb l'Unicaja.
Lewis és un clàssic de l'ACB i ha militat en equips com el Canàries, l'Alacant, el CAI Saragossa o l'Estudiantes.
Aquest dimecres se li farà la revisió mèdica i si no hi ha cap contratemps, serà presentat posteriorment. |
L'estadi Reyno de Navarra acollirà aquesta nit l'Osasuna-Reial Madrid amb més al·licients dels últims anys.
Els navarresos, quarts, estan a només un punt dels blancs a quatre jornades del final del campionat i volen donar el cop de gràcia a l'era dels galàctics.
Javier Aguirre tindrà les baixes de Valdo i Fran Moreno, però finalment ha recuperat Cuéllar.
Per la seva banda, el Madrid ha arribat a Pamplona després del canvi de president i amb les baixes de Ronaldo, Woodgate i Gravesen.
Guti s'ha recuperat d'unes molèsties i ha entrat a la llista de convocats.
L'Osasuna està completant la millor temporada de la seva història i, a quatre jornades del final, està a només un punt dels blancs a la classificació.
El tren de la Lliga de Campions passa aquesta nit per l'estadi Reyno de Navarra en un enfrontament entre el tercer i el quart classificat de la Lliga.
Els navarresos esperen trencar la ratxa de dos partits consecutius sense guanyar a casa contra rivals a priori assequibles, com el Getafe i el Màlaga, davant un Madrid que arriba a Pamplona en plena crisi insitucional després de la dimissió forçada de Fernando Martín i la convocatòria d'eleccions.
L'expedició blanca, encapçalada pel president provisional, Luis Gómez Montejano, necessita sumar els tres punts contra un rival directe per mantenir intactes les seves opcions d'acabar en segona posició.
Per a aquest partit, Juan Ramón López Caro tindrà les baixes dels lesionats Ronaldo, Gravesen i Woodgate, i Zidane, sancionat, però finalment ha pogut recuperar Guti.
El segon capità madridista ha volgut rebaixar la tensió de l'enfrontament i ha assegurat que primarà l'esport per sobre de la violència.
Per la seva banda, Javier Aguirre no podrà comptar ni amb Valdo ni amb Fran Moreno.
Precisament l'exjugador del planter madridista va ser el protagonista del partit de la primera volta al Bernabéu, que va acabar amb empat a un, quan va ser objecte d'una duríssima entrada per part de Roberto Carlos que el va deixar més de dos mesos fora dels terrenys de joc.
En el capítol d'altes, el tècnic navarrès, que ha dirigit aquest matí l'últim entrenament del seu equip, recupera Cuéllar i Bernardo Romeo. |
L'actualització més important de Whatsapp
Pensava que havia estat la del mes passat, quan Whatsapp havia introduït la traducció al català, però no.
Aquest matí he repassat la llista d'actualitzacions disponibles que tenia a l'iPhone i m'he entretingut a veure les novetats que incloïa Whatsapp i, per fi, l'aplicació comença a encriptar els xats.
I per què és important això, us preguntareu?
Doncs perquè existeixen aplicacions Sniffers (que ensumen, metafòricament) que són capaces de rastrejar totes les converses de Whatsapp dels mòbils que s'emparen sota una mateixa xarxa wi-fi (que no estigués encriptada).
En fi, que la nova actualització ens pot estalviar molts problemes i malentesos. |
Actualitzat a les 16:39 h 10/01/2008
L'Espanyol continuarà apostant pels jugadors de casa en cas de classificar-se per a la Champions
L'Espanyol ja ha dissenyat la línia que cal seguir en el cas que l'equip es classifiqui per disputar la Champions.
Els màxims responsables del club s'han reunit aquesta setmana a Bilbao.
L'Espanyol mantindrà la seva filosofia, és a dir, potenciar els jugadors de casa i intentar evitar el traspàs dels jugadors fonamentals, segons ha explicat el director general executiu, Pedro Tomás.
La línia està marcada, segons ha explicat Pedro Tomás.
La Champions no variaria la filosofia del club: pocs retocs, com a màxim un traspàs, i apostar fort pel planter, com s'ha fet les últimes temporades.
L'estiu passat van sortir Gorka i Pandiani, els dos suplents, i enguany el club té assumit que haurà de donar sortida a un dels puntals de l'equip al final d'aquesta temporada.
Pedro Tomás ha fet aquestes declaracions durant la roda de premsa d'aquest dijous a Montjuïc per informar del nombre de socis i del procés del trasllat al Nou Estadi.
Aquesta temporada hi ha hagut 1.339 altes noves; ara mateix l'Espanyol té 28.780 socis i l'objectiu és arribar als 30.000 quan s'acabi la temporada.
Pel que fa al trasllat al Nou Estadi, gairebé 2.200 socis ja hi han triat el seient. |
El Festival Internacional de Jazz de Barcelona ha tancat la 45a edició amb un rècord de públic, en superar els 30.000 abonaments venuts per al centenar de concerts programats aquest any.
La clausura ha anat a càrrec de la cantant i trompetista Andrea Motis i el saxofonista Joan Chamorro, que han fet un concert a L'Auditori.
El 45è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, que se celebrarà entre el 19 d'octubre i l'1 de desembre, comptarà amb el retorn a la ciutat de Chucho Valdés i els Afro-Cuban Messengers.
Valdés rebrà la Medalla d'Or del Festival, com ja la va rebre fa 10 anys el seu pare, Bebo Valdés.
Chucho, present en l'acte de presentació, ho ha agraït tocant el piano.
La parella de músics de jazz Andrea Motis i Joan Chamorro tornen a tancar, com ja van fer l'any passat, el Festival Mas i Mas al Palau de la Música Catalana aquest dissabte.
A més del quintet de músics que lideren, compartiran escenari amb alguns artistes que els han acompanyat durant la seva trajectòria.
La Sala Apolo de Barcelona ha viscut aquest dimarts una nit de jazz i swing ben curiosa, gràcies a la fusió entre la Barcelona Jazz Orquestra i els parisencs Pink Turtle.
Dalt de l'escenari hi han arribat a coincidir fins a vint-i-tres músics que s'han dedicat a versionar temes d'allò més populars.
L'actuació s'emmarca dins del marc del Mas i Mas Festival, i ha estat l'última del cicle de concerts programats a l'Apolo.
L'Auditori inaugura una nova temporada amb les entrades a preus més reduïts.
Aquesta mesura anticrisi vol apropar la música a tots els públics.
Els 60 concerts del cicle Auditori Més s'abaixen un 30% i s'estableix un nou preu mínim que va dels sis als 13 euros.
Els abonaments també tindran descomptes.
Per dissetè any consecutiu, la Fundació del Pare Manel organitza un espectacle per tal de recollir fons destinats a la rehabilitació social dels barris de Verdum i Roquetes.
L'espectacle serà el proper 3 de juny al Barcelona Teatre Musical i només se'n farà una representació.
Eva Fernández és el nou talent descobert pel fundador de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro.
Als estudis de la SGAE, Chamorro està gravant un nou disc amb el seu quartet i la jove promesa, Eva Fernández, que és alumna seva des de molt petita. |
La Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Valls organitza per la setmana vinent la Setmana Republicana "Tornarem a vèncer", per homenatjar el president Lluís Companys en el 73è aniversari del seu afusellament per part del règim franquista.
El president local d'ERC, Òscar Peris, vol remarcar que, "a diferència d'anys passats, quan ens reuníem per als actes tradicionals del mateix 15 d'octubre, enguany també portarem a la ciutat tres ponents per parlar de la consulta del 2014, perquè considerem que els ideals que defensaven Macià i Companys estan més vigents que mai i estem cada cop més a prop d'aconseguir els seus anhels d'una república catalana independent".
En concret, els actes d'aquesta Setmana Republicana "Tornarem a vèncer" comencen amb les salves d'honor a les 7 del matí del 15 d'octubre a la plaça del Blat.
Després la gent assistent es desplaçarà fins al monument al president màrtir erigit al barri del Fornàs per fer-hi una ofrena floral i llegir-hi poemes.
La principal novetat és el proper divendres 18 d'octubre.
Perquè ERC Valls organitza la xerrada "Consulta 2014" amb la presència de la diputada de Catalunya Sí per ERC i presidenta de la Comissió de Justícia del Parlament, Gemma Calvet, del membre del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, l'espluguí Ferran Civit, i del periodista Ferran Espada.
L'acte se celebrarà a la Biblioteca Popular del Passeig dels Caputxins a partir de les 19.30 hores.
Per Òscar Peris, "enraonar sobre una idea que és majoritària entre la societat i en l'hemicicle del Parlament, com és la celebració d'una consulta per decidir el futur de Catalunya, sempre és un exercici de democràcia saludable".
A més d'això, el president local d'ERC creu que el col·loqui del 18 d'octubre servirà per desvetllar dubtes o inquietuds que pugui tenir la població sobre l'exercici del dret a decidir.
La Setmana Republicana "Tornarem a vèncer" acabarà amb les jornades de formació organitzades per les JERC del Camp de Tarragona a la casa colònies de Figuerola del Camp el dissabte 19 i el diumenge 20.
Aquelles persones que estiguin interessades a prendre-hi part, malgrat no militar a les Joventuts d'ERC, poden adreçar-se a les JERC Camp a l'adreça de correu electrònic [EMAIL] Per a més informació, podeu consultar la pàgina web http://locals.jerc.cat/camp. |
Conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Agricultura i Pesca i la Universitat de les Illes Balears
D'una banda, l'Honorable Senyora Margalida Moner, consellera d'Agricultura i Pesca, en nom del Govern de les Illes Balears, en virtut de les facultats que resulten del seu nomenament per Decret 22/2003, de 13 d'octubre, i en exercici de les facultats que li atribueix la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb domicili a efectes d'aquest conveni al carrer d'Eusebi Estada, 145, de Palma, i NIF S-0711001-H.
I. Que la Universitat de les Illes Balears, mitjançant el seu Departament de Ciències de la Terra, sol·licita la cessió de dades de caràcter personal en format digital referides als llistats dels beneficiaris de les ajudes per a ramat oví, llistats dels titulars d'explotacions ramaderes de boví, llistats dels titulars d'explotacions ramaderes de porcí, llistats dels titulars d'explotacions ramaderes d'equí i dels nuclis zoològics de la cria de cavall, llistats dels titulars, localització i nombre de caps de ramat de les races autòctones per cada una de les tipologies de ramat esmentat i informació sobre els moviments d'entrada als escorxadors de Mallorca els darrers anys (com més anys, millor).
La informació hauria d'oferir una panoràmica molt exhaustiva de l'actualitat del sector ramader, d'ací la necessitat que se'n té.
Que les dades la cessió de les quals es demana són: el nom del titular de l'explotació, el domicili de l'explotació, el topònim de l'explotació i el nombre de caps de ramat.
Que la finalitat de la cessió de dades és, amb caràcter general, el desenvolupament d'un nou projecte de recerca finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (BSO2003-01844), que tindrà com a objectiu l'anàlisi de la ramaderia a Mallorca en el trànsit del desenrotllisme cap al postproductivisme.
Amb caràcter concret s'explica que es fa necessari dur a terme enquestes a persones titulars d'explotacions ramaderes, a més, és necessari elaborar cartografia exhaustiva sobre la distribució territorial de la ramaderia a Mallorca.
Que el secretari general tècnic, vista la Llei orgànica 15/1999, atès que certes dades de les sol·licitades ho són de fons accessibles al públic, atès el fet que la cessió es produeix entre administracions públiques per al tractament posterior amb finalitats estadístiques i científiques i atesos els beneficis evidents que l'estudi de la UIB pot tenir per a la Conselleria d'Agricultura i Pesca per al coneixement de la problemàtica pròpia del sector ramader a Mallorca, ha resolt d'autoritzar l'esmentada cessió de dades.
V. Que d'acord amb el que disposa l'article 12 de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, que estableix que la realització de tractaments per un tercer ha d'estar regulada en un contracte escrit, ambdues parts subscriuen el present conveni que subjecten a les següents
La Conselleria d'Agricultura i Pesca cedirà al Departament de Ciències de la Terra, en format digital, les dades següents, referides als llistats dels beneficiaris de les ajudes per a ramat oví, llistats dels titulars d'explotacions ramaderes de boví, llistats dels titulars d'explotacions ramaderes de porcí, llistats dels titulars d'explotacions ramaderes d'equí i llistat de les explotacions ramaderes dedicades a la recuperació d'espècies autòctones:
Nom del titular de l'explotació ramadera i/o dels nuclis zoològics per a la cria del cavall
Nombre de caps de ramat per sexe, raça, espècie
Aquesta informació es pot obtenir a partir, entre d'altres, dels informes del SIMOGAN en el cas de la ramaderia de boví, la llibreta ramadera o declaració de cens per a tots els tipus de ramat, el document d'identificació per a bovins, la targeta sanitària equina, el llistat dels beneficiaris de les ajudes per a ramaderia ovina, etc. Només se cediran aquestes dades referides a expedients, programes o línies d'ajudes efectivament acabats o esgotats.
No se cediran dades d'expedients en tramitació.
A més, també se cedirà informació sobre els moviments d'entrada als escorxadors de Mallorca els darrers anys (com més anys, millor), que es podrà obtenir de les guies d'origen i sanitat pecuària.
La Universitat de les Illes Balears es compromet a tractar les dades cedides únicament amb finalitats estadístiques i científiques, per al desenvolupament d'un projecte de recerca que tindrà com a objectiu l'anàlisi de la ramaderia a Mallorca.
La Universitat de les Illes Balears en cap cas no aplicarà o utilitzarà les dades cedides amb finalitats distintes de les esmentades, ni les comunicarà, ni tan sols per a la seva conservació, a altres persones o entitats.
Una vegada feta l'aplicació de les dades, els llistats s'han de retornar a la Conselleria d'Agricultura i Pesca, així com qualsevol suport o document en el qual consti qualsevol dada objecte de tractament.
La Universitat de les Illes Balears designa, com a encarregat del tractament del fitxer cedit, el senyor Jaume Binimelis Sebastián en la condició de professor de Geografia Humana del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears.
En cas que la Universitat de les Illes Balears destini les dades a qualsevol altra finalitat, les comuniqui o les utilitzi incomplint les estipulacions d'aquest conveni, serà considerada responsable del tractament, i haurà de respondre de les infraccions en què hagi incorregut personalment.
La Universitat de les Illes Balears, pel sol fet d'esdevenir receptor de les dades comunicades, s'obliga a complir les disposicions de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal.
Tant la Conselleria d'Agricultura i Pesca com la Universitat de les Illes Balears han d'adoptar les mesures d'índole tècnica i organitzatives necessàries per garantir la seguretat de les dades de caràcter personal i evitar que siguin alterades, que es perdin o que se'n faci un tractament o s'hi tingui un accés no autoritzat.
La Universitat de les Illes Balears, en qualsevol fase del tractament de les dades de caràcter personal, està obligada al secret professional respecte d'aquestes dades i té el deure de guardar-les, obligacions que subsistiran encara després de finalitzar l'aplicació del les dades cedides.
La Conselleria d'Agricultura i Pesca es reserva el dret a procedir a la dissociació de les dades a fi que la informació no pugui ser associada a persona identificada o identificable.
La Universitat de les Illes Balears lliurarà a la Conselleria el resultat de les investigacions i els informes i memòries elaborats en el desenvolupament del projecte per al qual se sol·licita la cessió de dades.
I com a prova de conformitat, així com per a la deguda constància, i en la representació que tenen, les parts subscriuen el present conveni, en dos exemplars, al lloc i en la data de l'encapçalament.
Per la Conselleria d'Agricultura i Pesca,
El present conveni el va aprovar el Consell de Direcció de data 26 d'octubre de 2004 i el va ratificar el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 8 de febrer de 2005, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24 i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre). |
El recentment elegit president francès Jacques Chirac, anuncia la represa dels assajos nuclears al Pacífic sud en "interès de la seguretat nacional" del país i per assegurar la credibilitat de la seva forca de dissuasió.
EI president concreta que es faran vuit proves a l ́atol de Mururoa entre el setembre d ́aquest any i el maig del 1996.
L ́organització ecologista Greenpeace anuncia que envia el vaixell Rainbow Warrior II a la zona en missió de protesta. |
Només hi ha un sofriment derivat d'un tràgic desenllaç que em reconforta, el que pateixen els seguidors del Real Madrid; també amb les derrotes (massa poques ultimament) del PP.
Agonitzar i morir, en particular, en el sentit menys metafòric dels termes, són dues coses que detesto profundament.
Sé que hi ha subnormals que pensen el contrari, i a ells vull dedicar aquestes subtils i delicades ratlles.
Pel món hi ha molta merda, massa, segurament.
A mi me n'ha tocat viure dues, de merdes: formar part –administrativament- de l'estat espanyol, i formar part –culturalment- d'un estat que empara i fomenta pràctiques maltractadores i assassines contra animals (que jo sàpi "gal").
És un continu de tot l'any, però el binomi "bon temps" "estat espanyol" és especialment tràgic si tens la puta desgràcia de tenir quatre potes (si només en tens dues, però a sobre tens ales, calça't, també).
Un estat és subnormal quan el componen tants subnormals que empara pràctiques subnormals.
Els subnormals es caracteritzen per gaudir veient sang, patir, agonitzar i morir.
Però no cal anar tan lluny, també pots ser subnormal corrent o veient corre subnormals davant d'animals, encara que quan els pelin davant de més subnormals tu no te n'adonis perquè estàs inconscient o follant-te alguna fastigosa.
a no usar amb aquesta facilitat el terme de subnormal, potser em titllareu de massapolitcament correcta, i em direu que ja es sobreenten, hi estic d'acord, però es que penso que ja fa temps que el terme subnormal no s'hauria d'usar per parlar de descerebrats, son altres coses.
Consti però que m'agrada la teva agressivitat, només és un apunt.... misselvis seria un gran pas planetari...
es subnormals que compren pollastres de mercadona...pollastres assesinats per ordinador en arribar a 2.5kg en gabies de 30per30.sols perque ells son tan sensibles i subnormals q no son capacos de sacrificar-los ells mateixos per entendre q sa vida es morT SUBNORMALS
els subnormals que menjan pollastre de mercadona, si aquets subnormals detesten es patiment per aixo compren en bandeja, pollastres ja sacrificats per ordinador en quant superen els 2.5kg, son tan mafiosus q detesten la mort...son incapacos de matar un pollastre al que li han donat bona vida...son tan xungos que paguen per tenir-lo en bandeja i darselas de ecologistes...per eixemple jo mateix.....el mon es flor de primavera i tormenta d, estiu.tot es natural fins i tot algu tan fastigos com comprar un pollastre des mercadona SUBNORMALS |
El passat dissabte per la tarda vaig poder anar a veure el Circ Cric en una de les actuacions que estan fent aquests dies a Barcelona.
Si teniu l'oportunitat de dur-hi els vostres fills o algun familiar petit s'ho passarà d'allò més bé.
Però si no és així no us preocupeu, aneu-hi vosaltres perquè realment val la pena.
Veureu un espectacle amb uns bons números de circ i la clàssica actuació del Tortell Poltrona, que és senzillament genial.
Una bona estona per fugir de la rutina, desconnectar, sentir-se com un nen i sobretot poder demostrar que es pot fer circ de qualitat i en català.
No us voldria explicar tot el que succeix perquè és millor que ho aneu a veure, però això si us diré que vigileu... a mi em van tirar un ou i sort que vaig ser prou hàbil per agafar-lo i que no se'm trenqués... ara que pitjor – o millor depén de com es miri – és que us facin sortir a la pista... però això val més que ho aneu a veure...
Recomanacions de l'Agència Catalana del Consum (ACC) als afectats pel tall de subministrament elèctric del dia 23 de juliol
Contacteu amb la vostra companyia elèctrica.
Reclamacions a la companyia Fecsa-Endesa:
La reclamació és millor fer-la al tornar el subministrament per poder avaluar el total dels danys.
Es pot fer per telèfon on donaran un codi de reclamació i presencialment als punts d'atenció de la companyia:
Cal que demaneu els Fulls Oficials de reclamació/denuncia que han de tenir a la vostra disposició totes les companyies elèctriques en les seves oficines o també podeu fer-los arribar una reclamació per escrit ( vegeu model ) tenint en compte el següent:
Recordeu que la reclamació l'han de presentar el/la titular del contracte de subministrament elèctric o la persona que aquest/a autoritzi per escrit.
Heu d'indicar en la reclamació el nom, adreça i dades de contacte del titular, l'adreça del subministrament, el número de contracte (dades que trobareu en el vostre rebut de la llum) i les vostres peticions.
En cas que hagueu sofert perjudicis, podeu demanar la seva compensació econòmica, adjuntant en el reclamació el màxim de documentació i proves que els acreditin.
Recordeu que la vostra companyia elèctrica us aplicarà automàticament dins de la vostra facturació del primer semestre del 2008 els descomptes als quals, segons la normativa vigent, teniu dret per la suspensió del subministrament en funció de la durada del tall i del vostre consum habitual.
En el cas que la resposta a la vostra reclamació per part de la companyia elèctrica sigui denegatòria o insatisfactòria podeu presentar la reclamació per escrit (adjuntant-hi aquesta resposta) a:
Si sou usuaris particulars o domèstics, als organismes de consum per tal que facin la mediació amb la companyia per cercar una solució al vostre cas:
Finalment, recordeu que en cas que tingueu contractada alguna assegurança en el vostre domicili també podeu contactar amb la vostra companyia d'assegurances per si inclou alguna cobertura en cas de danys en aparells elèctrics o electrònics causats pel tall de llum.
L'Agència Catalana del Consum recomana als usuaris amb subministrament elèctric propers a les zones afectades pel tall que en facin un ús responsable, limitant al màxim el consum, per tal de facilitar que el major nombre d'usuaris afectats tinguin energia el més aviat possible.
Per la seva banda, la Direcció General d'Energia i Mines ha obert un expedient informatiu per determinar les causes de l'apagada elèctrica que ha afectat la ciutat de Barcelona i part de l'àrea metropolitana i veure quines possibles responsabilitats se'n deriven.
Ahir es van reunir el conseller de cultura, el de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras I el secretari de cultura Eduard Voltas amb la comissió de per la dignitat per tal de reactivar de reactivar els tràmits per a la devolució de la documentació confiscada durant el franquisme i que encara es troba a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca pendent de ser retornada a Catalunya.
En concret el que falta per venir a Catalunya són 1300 caixes corresponents a documentació de particulars i entitats.
Tresserras es va comprometre a apretar el Ministeri de Cultura pel retorn d'aquests papers.
La Generalitat en aquests moments s'està plantejant com serà el concurs per la digitalització d'aquests documents i com s'haurà de fer el retorn als seus particulars.
Sembla doncs que el govern espanyol s'hagi "oblidat" que encara queden papers per retornar i fa por que no quedi com un altra promesa acomplerta per part del PSOE.
Per sort, el conseller i la Comissió per al Dignitat hi estan treballant de valent.
Cal tenir en compte que aquests papers no són només papers públics sinó que hi ha cartes personals de familiars i que per dignitat i justícia haurien d'estar en mans dels destinataris.
Fa uns dies sentíem la trista notícia que el Circ Cric havia de plegar per un cúmul de problemes administratius.
Al llarg de molts anys no s'ha considerat el circ com un element cultural o en tot cas com el darrer element cultural a tractar i això ha portat que els circs i especialment els circs catalans tinguessin seriosos problemes per tirar endavant la seva feina.
Els problemes administratius amb que topava el circ cric cada vegada que volia actuar a alguna població l'han fet decidir a parar la seva gira.
Tan bon punt es va saber la decisió el Conseller de Cultura, en Joan Manuel Tresserras, va manifestar que el Circ Cric tenia raó i que calia posar-hi remei.
Això mateix ho va reconèixer ahir el Secretari General de Cultura, l'Eduard Voltas.
La conselleria de cultura s'ha reunit amb l' Associació de professionals del Circ de Catalunya i ha consensuat un pla integral per tal d'agilitzar els tràmits per poder realitzar les actuacions i poder posar fi a les situacions que ha hagut de passar el circ de Tortell Poltrona.
Probablement això sigui un preàmbul de la futura llei del circ.
El circ pot combinar diverses disciplines creatives teatre, música... en resum és un art i cal que les administracions el tinguin en compte com a tal.
A més cal tenir present que al nostre país hi ha excel·lents professionals del circ i que no només mostren el seu art sinó que transmeten valors solidaris com ho fa el Circ Cric, per tant espero que aquestes mesures permetin que ben aviat la carpa del Circ Cric estigui present arreu de les poblacions dels Països Catalans.
Podria semblar que en aquest post volgués parlar de cuina, però no és el cas.
La veritat és que no sóc gaire bon cuiner i la cuina que practico és més aviat de supervivència, així que no parlaré de com fer una bona paella o un arrós negre sinó d'un estudi que ha fet públic aquests dies la Plataforma per la Llengua sobre l'etiquetatge dels arrossos en català.
Així per exemple, segons l'estudi Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorli-discau, El Corte Inglés o Eroski etiqueten l'arrós en català i en canvi Nomen, Arrossaires del Delta de l'Ebre o La Càmara Arrossera del Montsià el català és pràcticament absent.
El mateix estudi explica que les primeres marques que us he citat compleixen la llei de política lingüística i tenen una responsabilitat social vers al consumidor català, les altres ( a excepció de Nomen que si compleix ) no compleixen l'esmentada llei.
Però és curiós com una marca catalana tan coneguda com Nomen etiqueti només en castellà i puntualment en anglès o francès i mai etiqueti en català.
I és que està molt bé que les institucions s'adhereixin a la campanya A taula, en català, p erò també és important ens hi adherim a nivell a particular a les nostres cases.
Potser és complicar una mica més la vida però jo quan vaig al supermercat o al colmado procuro comprovar que el producte tingui una bona relació qualitat/preu però per mi el paràmetre qualitat no només és qualitat alimentària sinó també qualitat en l'etiquetatge i per tant etiquetatge en la meva llengua.
Ja de tots es sabut que el Ministeri d'Educació ha proposat un nou decret que s'amplii una hora l'ensenyament del castellà.
Això podria entrar en incompatibilitats amb el què diu l'estatut, però no només és això.
Mestres i sindicats hi estan en contra, tal i com informa avui el Punt.
Defensen que els mestres han de poder adaptar les classes en cada cas depenen el tipus d'alumnes.
Avui per exemple sentia una mestra per la radio que deia que els alumnes necessitarien més hores de música o d'alguna altra llengua.
Hi ha estudis que demostren clarament que no hi ha un nivell deficient de castellà sinó totalment al contrari el problema està en llengües com el català o l'anglès.
Però no només són estudis, la vivències de cadascú ho demostren.
He parlat català sempre a casa, amb els amics, a la feina,... vaig estudiar l'E.G.B., el B.U.P., I el C.O.U totalment en català, i vaig fer gran part de carrera a la UOC on totes les matèries es donaven en català, i no tinc cap problema en parlar, escriure i entendre castellà.
De fet he de dedicar més esforç a no fer faltes en català que en castellà.
Aquest és el meu cas però segur que molts us hi sentiu identificats.
Jo tinc cap problema amb que s'ensenyi una hora més d'una llengua estrangera, o d'un altra matèria, però cal que aquesta llengua sigui el castellà?
No seria més lògic que fos l'anglès, per exemple?
Perquè l'entorn social ja permet tenir més hores de castellà ( diaris, teles, ràdios... )
I els casos, que hi són, on el nombre de nouvinguts que provenen de terres de parla castellana a les aules és les 65%, no necessiten potser mes hores de català que de castellà?
Fa uns dies l'amic Rafel en un article a Transversalweb, amb resposta a la Vanguardia inclosa, ens recordava qui era en Secretari Coloma (un inquisidor) i la necessitat de canviar de nom aquest carrer, això en fa pensar en dues coses, primera que a Gràcia hi ha noms de carrers que sobren.
També em fa pensar la necessitat de posar als carrers de Gràcia noms de personatges graciencs, però a la vegada és cert que cal potenciar noms de dones al nomenclàtor perquè les proporcions no són gaire igualitàries.
Per tant, a tot això trobo una bona solució posar noms de dona vinculades a Gràcia als nostres carrers.
Al darrer plenari es va aprovar posar el nom Doctora Dolors Lleonart a un vial, aquesta senyora va ser la quarta metgessa catalana i va exercir principalment a Gràcia.
Des de el meu punt de vista aquesta és una bona combinació que espero pugui donar encara molts mes noms a carrers, places i altres i que a la vegada serveixi per poder anar eliminant aquells noms que no es mereixen un carrer a la nostra estimada Vila.
Com que ens quedaven uns quants dies de vacances, hem estat a Andorra, deixant de banda la xocolata, els formatges i Caldea, Andorra sempre té l'interès d'anar a l'únic estat que té com a llengua oficial el català.
Just diumenge, el dia que vam marxar, sortia publicat al diari Avui un article que precisament parlava dels esforços del govern andorrà per la conservació de la llengua pròpia i oficial.
He pogut comprovar que allí també calen polítiques lingüístiques, si que a tots els llocs oficials i la majoria de rètols de botigues estan en català, però al moment de dirigir-te a la gent la cosa canvia, a ben pocs comerços es van dirigir a nosaltres directament en català i a molts vam haver de canviar d'idioma perquè no ens entenien.
Així doncs si un estat on la llegua oficial és el català són necessàries polítiques per mantenir la llengua, com no ho seran en una nació com Catalunya que encara no té estat.
Llegiem ahir als diaris que una escriptora farà el pregó inaugural de la Mercè en castellà, probablement dirà algunes paraules en català per contentar l'audiència i els catalanets i catalanetes estarem molt contents perquè és tot un gest, una cosa similar a l'estatut per entendre'ns.
Cal recordar que Barcelona és la capital de Catalunya i que l'idioma propi de Catalunya és el català, ho sap això en Carles Martí o en Jordi Hereu?
Ho dic perquè em sembla una mica estrany que un pregó d'una ciutat que és capital d'un país no es faci amb la llengua pròpia d'un país.
Tenim intelectuals amb llengua catalana capaços de fer aquest pregó perfectament en català.
Aquestes coses no ens passarien si tinguessim un estat propi, perquè llavors ningú posaria en dubte amb quin idioma s'ha de fer el pregó de la festa major de la capital del país.
Això és un detall, però un detall molt signficatiu.
Per aquestes coses, per l'economia, perquè estic fart que ens preguin el pèl jo també m'adhereixo a la campanya: "Jo també vull un estat propi".
L'Hereu ja ha heredat, perquè sembla que funcionin així les alcaldies de Barcelona per part del PSOE a Catalunya, de Narcís Serra va passar a Maragall, de Maragall a Clos i de Clos a Hereu, i tots per després tenir un càrrec superior.
Que els socialistes es plantegin l'alcaldia de Barcelona com a escola de formació per a càrrecs suposadament "superiors" no crec que sigui una cosa que ens ajudi als ciutadans.
Així doncs que la secció del PSOE a Catalunya ( altrament dita PSC ) s'ha sortit amb la seva amb poques setmanes han eliminat a Maragall i a Clos.
Però mentrestant que tenim un ministre d'Indústria que balla amb en « Carlinos Brown » i un alcalde de Barcelona amb un somriure forçat fent esforços perquè la gent el conegui.
Però bé així són les coses, no sabem si el Clos ha passat a ministre per premiar-lo o per castigar-lo.
Jo crec particularment que ha estat ascendir-lo per perdre'l de vista, a l'any i mig que li queda a en Zapatero en Clos serà ministre i després, a gaudir de la vida o a rondar per Europa ja veure'm. |
Introducció: En el context de la síndrome del destret respiratori agut (SDRA), neutròfils activats emigren dels capil·lars pulmonars cap a l'alvèol i a l'espai intersticial, on alliberen radicals lliures d'oxigen anomenats espècies reactives de l'oxigen (ROS) que juguen un paper molt important en la patogènesis del SDRA.
La secreció de ROS i d'altres mediadors proinflamatoris culminen en la lesió de la membrana alveolo-capil·lar, causant increment de la permeabilitat i edema pulmonar.
Quan ROS interaccionen amb els lípids de les membranes de les cèl·lules pulmonars, té lloc un procés anomenat peroxidació lipídica, que dóna lloc, en última instància, a la generació de components orgànics volàtils (VOCs) com pentà, malondialdehid, propionaldehid i acetona.
Donat que aquests components són volàtils i s'originen primerament en el pulmó, s'esperaria que fossin trobats en l'aire exhalat abans que en la sang.
Objectius: L'objectiu principal fou determinar si els prèviament esmentats productes de peroxidació lipídica poden ser mesurats on-line en l'aire expirat dels pacients amb SDRA i si la seva concentració és més alta en comparació amb el grup control, sense lesió pulmonar aguda.
Els objectius secundaris foren determinar: i) la resposta inflamatòria sistèmica a través de la proteïna C-reactiva, interleuquina-6 i procalcitonina en sang; ii) si hi ha associació lineal entre les concentracions dels diferents VOCs i entre els VOCs i els marcadors d'inflamació sistèmics, així com també entre VOCs i severitat de la lesió pulmonar expressada per l'escala LIS (Lung Injury Score) i PaO2/FiO2.
Disseny: Anàlisi transversal dels VOCs i dels marcadors d'inflamació sistèmics dins d'un estudi observacional prospectiu descriptiu de paràmetres clínics portat a terme en el període 2009-2011.
Context: Unitat de Cures Intensives medicoquirúrgica en un hospital universitari amb 20 llits.
Pacients: Es van incloure de manera prospectiva pacients amb SDRA (dins de les primeres 48h del diagnòstic) (n=16) i pacients ventilats mecànicament sense lesió pulmonar aguda i sense infiltrats alveolars en la radiografia de tòrax (n=14), durant qualsevol moment del seu ingrés.
Els pacients amb SDRA van ser ventilats segons les recomanacions de la ARDS-Network.
Es van enregistrar paràmetres demogràfics, fisiològics, clínics, radiològics i bioquímics.
Es van utilitzar les escales SAPS II (Simplified Acute Physiological Score) i el LIS per avaluar la severitat de la malaltia en el moment de la mesura de l'aire exhalat.
L'aplicació d'assistència pulmonar extracorpòria (oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) o l'assistència pulmonar extracorpòria sense bomba (iLA)) va ser considerada en pacients amb SDRA que no van respondre al tractament estàndard optimitzat.
Intervenció: La baixa concentració de VOCs en l'aire expirat requereix un mètode supersensible per detectar-los.
Amb aquesta finalitat es va utilitzar l'espectrometria de masses reacció ió/molècula (IMR-MS).
Aquesta tècnica permet la mesura no invasiva i en temps real de la mostra.
Mostres d'aire alveolar obtingudes mitjançant l'accionador del llindar de CO2 van ser analitzades connectant els pacients al IMR-MS, a través d'una peça en T situada entre el tub endotraqueal i el connector en Y del respirador.
Mostres de l'aire inspirat van ser obtingudes a través d'una peça en T col·locada directament en el circuit del respirador.
Paràmetres biològics i bioquímics van ser analitzats en el moment de la mesura de l'aire exhalat.
Resultats principals: No es van trobar diferències en relació a l'edat, sexe, índex de massa corpòria o comorbiditats entre els dos grups.
Com era d'esperar, les puntuacions en les escales de SAPS II i LIS foren més altes en el grup amb SDRA.
En el grup de pacients amb SDRA, 8 (50%) dels pacients van tenir en el moment de la mesura una severa SDRA, definida com a PaO2/FiO2 |
Julio Iglesias oferirà dos concerts al Gran Teatre del Liceu el 2 i el 4 de juliol
BARCELONA | EFE/ACN El cantant Julio Iglesias oferirà dos concerts els dies 2 i 4 de juliol al Gran Teatre del Liceu de Barcelona per presentar el seu últim disc 1, un recopilatori dels seus grans èxits, va informar ahir la promotora Concert Studio.
Aquesta mateixa empresa havia portat quatre estius consecutius l'artista al festival de Cap Roig, amb un ple sempre absolut, però aquest any l'actuació es farà a Barcelona, després del canvi de promotor del festival empordanès.
A 1, un doble CD que va sortir a la venda el novembre passat, Iglesias presenta 32 cançons que el cantant i compositor espanyol ha tornat a cantar i a gravar, i que l'han convertit en un dels artistes de més èxit internacional.
El disc ja és multiplatí a Espanya, el Brasil i tots els països de parla hispana, segons ressalta la promotora.
Julio Iglesias ha assenyalat que l'àlbum està dedicat "a tantes gent anònima que, durant 43 anys, m'han acompanyat amb generositat i afecte, i m'han deixat cantar fins avui", i que han estat "el gran motor de la meva carrera". |
Arran de les eleccions al Parlament de la CAC celebrades el passat 25N han sortit a la llum moltes valoracions i anàlisis, tant dels resultats obtinguts per les diferents opcions polítiques que s'hi presentaven com del nou mapa polític.
La nova conjuntura ve marcada, sens dubte, per l'equilibri entre el suposat camí cap a l'exercici del dret de decidir i la més que probable continuïtat de les polítiques de regressió social per part del nou "equip" de govern.
Crec que valdria la pena fer també una valoració ideològica dels resultats electorals, en termes de conscienciació política (nacional i de classe), i no només una lectura estrictament quantitativa del nombre de vots, escons, etc, tot i ser també necessària, evidentment.
En aquest sentit, i com a militant independentista i d'esquerres, voldria posar de manifest la importància d'uns resultats com els que ha assolit la candidatura CUP-Alternativa d'Esquerres.
Sobretot perquè, més enllà dels tres representants obtinguts per la demarcació de Barcelona, hem tingut la oportunitat de difondre obertament al conjunt de la ciutadania una sèrie de propostes rupturistes amb l'actual marc socioeconòmic i una manera de fer política alternativa al model a que ens tenen acostumats les grans maquinaries dels partits politics professionals.
Al meu entendre, quan parlem de propostes de transformació social real i d'alternatives al sistema pren una especial importància la consolidació i l'arrelament de les idees en el si de la societat.
I això va molt més enllà d'assolir quotes de poder o d'entrar en jocs de pactes, cadires i càrrecs a canvi de "petites" renúncies, com sovint ha fet i fa l'esquerra absorbida pel sistema.
Amb això no voldria insinuar que sigui preferible restar al marge de les institucions, de cap manera.
Simplement pretenia posar de manifest que tant important és ser present a les institucions per poder-les transformar, abolir i, si s'escau, refer de nou en nou, com fer pedagogia de les idees des de tots els fronts possibles.
Fer pedagogia dels principis polítics i de les propostes de canvi per tal de consolidar-les, arrelar-les, debatre-les, modificar-les, etc. En definitiva, continuar afavorint l'esperit crític i constructiu, que en el fons és el que ens fa lliures, com a persones i com a col·lectiu.
Per això crec que els resultats de la CUP-AE tenen un valor afegit especial.
Les persones que han votat per aquesta candidatura ho han fet, en gran mesura, convençudes d'unes idees i unes propostes de canvi social molt clares.
En uns comicis tant contaminats per la fal·làcia mediàtica del "vot útil" el suports a una candidatura com la CUP-AE s'han fet efectius a consciencia i corrent el risc de ''llençar'' el vot en favor d'una opció amb possibilitats d'acabar essent extraparlamentària, tal i com ha succeït finalment en tres de les quatre demarcacions.
M'agradaria afegir també que aquesta consolidació i pedagogia ideològica, independentment del nombre de vots o parlamentaris obtinguts, té un valor molt important en comarques, viles o ciutats on l'esquerra independentista, els casals, els ateneus, els moviments socials alternatius o l'esquerra transformadora no gaudeixen d'un arrelament històric, però on mica en mica van traient el cap.
Per això, més enllà dels tres parlamentaris, que sens dubte hi ajudaran moltíssim, hem d'estar molt i molt satisfets d'haver ampliat d'una manera sòlida la massa crítica partidària de canviar aquest sistema tant injust i la manera d'entendre les relacions entre les persones i el poder... |
La militància d'Esquerra Republicana de Catalunya de Tarragona ha elegit Pau Ricomà Vallhonrat com a nou president de la Secció Local amb el 53,8% de vots, en una assemblea extraordinària celebrada la nit d'aquest dimarts al Casal Rovira i Virgili.
Ricomà va superar l'altra candidatura a la presidència, de Lluís Miquel Prats, qui va rebre el suport de 34,7% dels sufragis.
Juntament amb Pau Ricomà, la militància va triar una nova executiva local, així la Secretaria d'Organització és per Jean-Marc Segarra; la Secretaria de Finances per Gemma Ros; la Secretaria d'Imatge i Comunicació per Pau Ricomà; la Secretaria de la Dona per Olga Ricomà; la Secretaria de Política Municipal per Mònica Alabart; la Vocalia del territori per Daniel Milà; la Vocalia d'ensenyament per Josep Cornadó i la Vocalia de relacions amb entitats esportives per Francesc Aguiló.
Cal assenyalar que l'elecció de la nova executiva local és conseqüència del fet que el fins aquest dimarts president, Ramon Maria i Sans, va dimitir per motius personals i laborals.
Pau Ricomà i Vallhonrat (Tarragona, 5 de desembre de 1957) és llicenciat en Història per la URV i ha cursat estudis de Sociologia a la UNED.
Actualment representa els treballadors en el Consell d'Administració de Catalunya Caixa.
Ricomà va ser president de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
Presideix l'Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Tarragona.
Milita a Esquerra des de l'any 2000.
Va ser president de la Federació Comarcal del Tarragonès de setembre de 2008, fins al divendres de la setmana passada, 15 d'octubre.
Redacció TT - 20/10/2010 - 12:03h
En Wiinston, un altre analfabet, una designació no és mai una elecció, són coses diferents.
Les dues legítimes, però diferents.
El titular és correctíssim ja que es nomena algú per un càrrec després de que sigui escollit o elegit, una designació que es pot fer a dit o (com és el cas) democràticament.
Mira, la Tecla és tan analfabeta en democràcia com l'autor del titular. |
Segona temporada per a Grease, el musical de tu vida i alguna novetat respecte l'anterior repartiment: s'incorpora la cantant Edurne en el paper de Sandy, en substitució de Beàlia Guerra –que continua en el paper de Marty- a més de la recuperació d'un clàssic dels musicals com Jaume Giró ( Chicago o Guys & Dolls entre altres).
La presentació de la nova temporada del musical es va fer a l'Hotel Claris de Barcelona, en l'anomenada "Sala museo" de l'edifici, entre peces arqueològiques de la col•lecció de l'egiptòleg i hoteler Jordi Clos.
Vasos dipositats en alguna tomba faraònica eren ara testimoni d'una roda de premsa celebrada en perfecte castellà amb una assistència multitudinària de periodistes.
La flaire mediàtica de la nova protagonista, que va triomfar en l'edició 2005 del programa Operación Triunfo va atreure altres tipus de mitjans, aliens regularment a la informació escènica.
I per si algú criticava la maniobra dels productors, la coreògrafa Coco Comín va sortir al pas recordant que Edurne s'ha sotmès a un càsting duríssim i afegint que aquests artistes també tenen dret de viure de l'espectacle.
També va sentenciar que el sol surt per a tothom i va recordar que darrera de la fama, però, hi ha moltes hores d'estudi.
El director escènic, Ricard Reguant també va justificar la presència d'Edurne dient que ha estat una sorpresa perquè té fusta d'actriu i per si algú no s'ha quedat convençut va il•lustrar la decisió amb dos exemples: d'una banda recordant que Glenn Close no va ser reconeguda damunt dels escenaris musicals fins que va guanyar els Premis Tony, i de l'altra que Olivia Newton-John era cantant i no actriu quan va ser cridada per rodar la pel•lícula Grease.
Cal recordar que Edurne ja havia treballat com actriu abans de triomfar com a cantant participant fugaçment en sèries com Hospital central o Ana y los 7.
Sigui com sigui la incorporació d'Edurne no es farà efectiva fins a principis d'octubre, temps contemplat per a la preparació i assaigs de la cantant en l'espectacle.
Mentrestant, el paper de Sandy el continuarà fent Beàlia Guerra.
El productor de l'espectacle, Joan Lluís Goas va començar la roda de premsa donant la benvinguda i desitjant èxit als nous musicals a punt d'estrenar-se a Barcelona (referint-se a Cabaret i Mamma mía! ) però recordant que Grease els ha obert la ciutat.
Goas ha recordat amb xifres el rècord de taquilla d'aquest espectacle en la història dels musicals a Barcelona: 300.000 persones ja l'han vist en 300 funcions.
Sembla que l'èxit continuarà donades les 16.000 entrades ja venudes anticipadament per a les pròximes setmanes.
Grease, el musical de tu vida romandrà al Teatre Victòria fins al 5 de gener de 2008.
Després farà una gira per Catalunya i l'Estat Espanyol, amb la previsió de recalar al Teatro Nuevo Apolo de Madrid a partir del setembre de l'any que ve. |
Fa una estona he anat a fer un cafè amb uns amics que m ́han trucat i m ́ha passat una cosa curiosa que m ́ha fet pensar.
Mentre parlava ́m un d ́ells a parat la conversa i m ́ha dit (Casi paraules textuals): - Joder tio, fas fastig matxo.
Tots aqui dient que tot es una puta merda i tu sempre has de buscar el punt a les coses...
Calla la boca joder!!....(Avui és el dia de la merda, jeje).
Després quan tornava cap a casa e pensat que igual si que tenia raó.
Potser si que faig una mica de fàstic intentant sempre buscar la part positiva.
Ja que hi ha gent que ja l ́hi està bé veure les coses negres i tant se l ́hi en fot si tu les veus blanques, l ́unic que volen es quexar-se i prou i no els cal o no els hi agrada que ningú els digui una altra cosa.
Després segurament potser anirem a fer una cervesa, ja que no ens em enfadat eh, som amics, de tota manera potser procuraré callar la boca per no tornar a fer fàstig.
vols dir que fas fastic?? a mi em sembla que el que fa fastic es el que sempre es queixa, si es un amargat de la vida es cosa seva, peró per aixó no te dret a amargar la dels demés i menys fer-te callar, ja que ell te mes dret que tu per queixar-se?? si aixó o consideres amistat.....donç nose....que ell pugui dir el que vulgui i tu no perque fas fastic....donç apaga i vamonos...
Jo crec que el que passa és que a molta gent els agrada ser negatius, queixar-se..., i quan més ho fan, més ho interioritzen i al final ja forma part de la seva vida, del seu caràcter.
Però el que té mèrit és saber veure coses positives en les negatives, i en el fons és motiu d'enveja.
Però bé, això és una qüestió personal, una manera de ser, el que no trobo bé és que et facin callar la boca per donar la teva opinió.
Quina cosa l'enveja!! ves per on, al teu amic ja li agraria tenir el teu posat davant la vida, veure-la com tu la veu, i sobre tot, viure-la com tu la viu.
I donat que no es així, en contes de fer l'esforç com ho fas tu, doncs t'ho retreu!! jajajajaja que bo!
no fa massa dies, deia q no sabia si era millor callar o parlar...tots tenim una manera de veure la vida i si tu creus q, a pesar de sar tot una merda, hi ha alguna cosa de bona, pos es així!!
Tot, absolutament tot, te una part positiva, com a minim, jo ho veig així, a part d'algún q altre dia negre...
Pq has de canviar de manera de veure les coses? pq un amic teu no ho veu com tu? pos no se q dir, ho hauria de respectar...
Així q, com m'han aconselñlat per aquí, no callis...tu ets el q penses...
Tens el mateix dret que el teu amic a expressar-te, no se perquè el que ell afirma està ben dit i en canvi el que afirmes tu "es un fàstic", ho trobo una falta de respecte i més venin d'un amic.
Tu continua sent com ets mrcs72, ets autentic, inocent, dius el que penses, ets una persona fantàstica, i no et deixis castigar i no et castiguis.
Hola tiu osea que tot el rebumbori que tenia a les tripes el disapte era culpa teva, per aixo tote la gent que ens trobaben sortien corrents amb les mans a la boca.AAIIIIIIIIIIIII quin fastic.No sera que te alergia als monos?
Jo estic d ́acord amb en jaws val més fer fàstig que callar la boca...
Si està de mala òstia és el seu problema potser és ell que fa fàstig avui i és clar a algú li havia de tocar el rebre.
Ho fem sovint això de veure els notres defectes, en els altres...vaja que crec que li has fet de mirall avui. petonets guapo.
vaya bloc de merda! vaya tela avui com sempre la vida ha estat una merda feina de merda jefe de merda merda de merda.
No se jo em diuen aixo i su que l'engegu a la meeeeeeeeeerda. nu se tiu tu fes la teva que si em de canviar els comportament pels demes no serem mai nosaltres aixi que et convido a dir a la meeeeeeerda el que no maguanti, a la meeeeerda les pors aixo si que es una merda ara la resta si no es mor ningu ni res xungu es una parida que la volem veure com una muntanya de meeeeeeerda. pse vaya comentari de merda no?
Ale guapu tu a lo tuyo amb merda o sense que al final que mes dona tot plegat si es un caos.
de fet, tenen raó... tot és una merda, peró fins i tot aixó te el seu punt bó!
És el que ens ha tocat viure... i ens hem d'aguantar, què carai!
Ni tot es tant merda ni tan mundo de yupi, però crec que la teva filosofia no es en absolut perjudicial..i si, tens raò en dir que algunes persones els hi agrada revolcar-se en l ́inmundicia de la desgracia, aliena o propia..les coses en la seva justa mesura. |
Es tracta d'un documental narrat per infants de diversos llocs del món.
L'objectiu és conscienciar els més joves sobre la problemàtica de l'aigua al món, en les seves múltiples facetes, i també fomentar un ús sostenible de l'aigua. |
Entre el dijous 18 i el dilluns 22 d'octubre ha plogut arreu del país, amb especial abundància al Pirineu i en punts del litoral i prelitoral
El mapa mostra la precipitació acumulada a Catalunya entre el dijous 18 i el dilluns 22 d'octubre a les 6 de la tarda
L'episodi de pluja es va iniciar el dijous 18 d'octubre a causa de l'aproximació d'un solc molt marcat a les capes mitjanes i altes de la troposfera, provocant una important advecció del sud a tota l'Europa occidental.
En superfície, els vents de component sud i est, càlids i humits, van afavorir la formació de nuvolositat i l'aparició de les primeres precipitacions al llarg de jornada de dijous, que van ser dèbils en conjunt i van afectar el litoral i prelitoral, especialment el seu extrem nord, així com l'àrea del Pirineu.
Aquesta advecció del sud tan marcada es va mantenir durant la jornada de divendres, fet que va afavorir que les precipitacions fossin continuades al Pirineu, especialment al vessant sud del sector occidental, on localment la precipitació acumulada va superar els 100 mm en 24 hores.
A la resta del país, la pluja va ser molt menys abundant, excepte en alguns punts de les Terres de l'Ebre, on es van produir tempestes localment fortes de matinada.
Al llarg de dissabte es va anar formant una àrea de baixes pressions en superfície entre el País Valencià i les Balears.
En alçada, el solc va acabar formant una baixa freda sobre el nord d'Àfrica, que es va desplaçar ràpidament cap al nord.
Tot plegat va provocar un augment de la inestabilitat a Catalunya, especialment a l'extrem sud, on a partir de migdia es van produir tempestes localment fortes i que van deixar quantitats de precipitació molt abundants.
A la resta del país també va haver-hi precipitacions irregulars, però en conjunt van ser moderades i poc abundants.
No va ser fins la nit de dissabte a diumenge quan els ruixats i les tempestes es van generalitzar i van ser localment intensos.
La jornada de diumenge va estar marcada per la inestabilitat, afavorida per l'aproximació de la baixa freda en alçada, que va provocar l'aparició de ruixats i tempestes localment forts arreu del país, tot i que els més importants van afectar punts del litoral i prelitoral.
En lloc d'allunyar-se, la depressió en alçada s'ha mantingut sobre la vertical de Catalunya al llarg de dilluns, provocant encara alguns ruixats aïllats, localment intensos, especialment al prelitoral.
La taula següent mostra la precipitació acumulada a les estacions de la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques) i de la XOM (Xarxa d'Observadors Meteorològics) que han superat els 80 mm entre el dijous 18 i el dilluns 22 d'octubre a les 6 de la tarda:
Precipitació acumulada 18-22 d'octubre de 2012 fins a les 18:00 hores (mm)
Riudecols - Turó del Calvari (XOM)
Alguns dels xàfecs van ser d'intensitat forta i localment es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts), tal i com mostra la taula següent:
Precipitació màxima en 30 minuts (mm)
La forta intensitat també es veu reflectida en els registres màxims de precipitació en un minut, ja que van ser superiors als 3 mm en punts del litoral i prelitoral, especialment de l'Empordà i del Gironès durant la matinada del diumenge 21:
Precipitació màxima en 1 minut (mm)
A banda de la precipitació, cal destacar que el vent del sud va bufar especialment fort entre dijous i dissabte, sobretot al Pirineu.
Destaquen les ratxes màximes de 151,9 km/h al Lac Redon (2.247 m), a la Val d'Aran, o 127,4 km/h a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà.
En superfície, el flux del sud i sud-est va comportar una notable alteració marítima, amb onades de 2 a 3 metres d'alçada a bona part del litoral, especialment entre divendres i dissabte.
Finalment, un altre aspecte a destacar de la situació meteorològica que ha causat l'episodi de pluja ha estat la temperatura, que es va mantenir en valors molt elevats entre dijous i dissabte, especialment de nit.
La massa d'aire que afectà Catalunya, procedent del nord d'Àfrica, així com la nuvolositat molt abundant, van fer que la temperatura es mantingués elevada durant les hores nocturnes.
Una de cada tres estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, situades tant al litoral i prelitoral com a l'interior, van enregistrar la temperatura mínima diària més alta de la sèrie en un mes d'octubre.
La predicció indica que aquesta tarda encara hi haurà algunes precipitacions entre febles i moderades a la meitat est del país que cauran de manera dispersa.
Fins i tot és possible que molt localment puguin descarregar amb forta intensitat, per la qual cosa encara es manté obert l'Avís de Situació Meteorològica de Perill per intensitat de pluja, amb previsió de que es podrà tancar l'episodi de pluja intensa aquesta propera nit.
De cara als propers dies s'espera que la situació sigui més estable, malgrat que el cap de setmana vinent, amb l'arribada d'un sistema frontal, podran tornar les precipitacions que afectarien a tot Catalunya de manera extensa, tot i que no serien tan quantioses. |
Thomas Hampson interpreta les "Cançons del company errant" PODEU VEURE EL CONCERT SENCER a tv3alacarta fins 7 dies després de la seva emissió
Gustav Mahler (1860-1911) "Cançons del company errant" "Adagietto" de la simfonia núm. 5 en do# menor "Scherzo" de la simfonia núm. 7 en si menor "Rondo burleske" de la simfonia núm. 9 en Re Major Gustav Mahler va dir la frase: "El meu temps arribarà", davant de la incomprensió amb què sovint era rebuda la seva música.
Efectivament, el temps de Mahler ha arribat: La seva música ofereix un viatge emocional i espiritual únic que ha penetrat fortament en la sensibilitat dels nostres temps.
Michael Tilson Thomas, director musical de l'Orquestra Simfònica de San Francisco ens porta a una jornada guiada pel món de Gustav Mahler.
El baríton nord-americà Thomas Hampson, interpreta les "Cançons d'un company errant" (Lieder eines fahrenden Gesellen) i l'orquestra, dirigida per Michael Tilson Thomas ens interpreta tres moviments de tres simfonies: el famós "Adagietto" de la 5a, conegut per la pel•lícula "Mort a Venècia" de Visconti, l'"Scherzo" de la 7a i el "Rondó burlesque" de la seva última simfonia completada, la 9a.
Abans de cada peça, el director Michael Tilson Thomas, ens fa una breu explicació.
Us convidem a gaudir amb nosaltres d'aquesta vetllada amb Mahler. |
L'economia no és una ciència exacta, com ha quedat ben demostrat en els últims anys, i les finances, encara menys.
Els especuladors dels mercats –que campen al seu aire sense que ningú els pari els peus– han tret profit de les debilitats, la incertesa i la falta de diligència dels polítics i de les institucions internacionals.
Per molt que intenten marcar la pauta, els bancs centrals sempre topen amb uns operadors que troben les escletxes del sistema per continuar guanyant diners.
La Reserva Federal haurà de vigilar que les seves mesures monetàries no siguin contrarestades pels especuladors. |
Els pronòstics s'han complert i el fins ara alcalde de Marbella, Julián Muñoz, ha estat expulsat del seu càrrec amb l'aprovació d'una moció de censura promoguda per regidors del Partit Andalusista, del PSOE i de l'abans conegut com a GIL i ara grup mixt.
Marisol Yagüe, fidel a Jesús Gil, ocuparà a partir d'ara l'alcaldia de Marbella.
La moció de censura contra l'alcalde de Marbella, Julián Muñoz, ha tirat finalment endavant amb els catorze vots a favor dels regidors que la van firmar l'1 d'agost, quan la van presentar.
Onze en contra i cap abstenció.
Així, els vuit exregidors del Grup Independent Liberal (GIL) -ara grup mixt-, els tres del PSOE i els tres del Partit Andalusista han votat a favor de la moció.
D'aquesta manera, la ex-GIL Marisol Yagüe es converteix en la nova alcaldessa de Marbella.
Així mateix, han donat suport a la moció els tres exregidors del PSOE Isabel García Marcos, José Jaén i Belén Carmona, i els tres del Partit Andalusista Carlos Fernández, Pedro Pérez i María José Lanzat. |
Joan Pous no optarà a l'alcaldia de Bellver de Cerdanya
L'històric edil de CIU a Bellver de Cerdanya Joan Pous, que va ocupar l'alcaldia i la presidència del Consell Comarcal de la Cerdanya, no es presentarà a la reeleccions en les municipals del 2011.
Així ho ha anunciat la federació nacionalista, que ha indicat que el nou cap de llista serà Toni Rabassa, número 2 en la candidatura de la federació l'any 2007. |
Uns 500 agents de la Policia Nacional, la Guàrdia Urbana, Protecció Civil i altres cossos privats formaran el dispositiu de seguretat del partit que disputaran diumenge el Barça i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou, considerat d'alt risc per la situació de crispació que es viu a l'interior del club.
Els dispositius de seguretat se centraran en el control dels accessos i passos a l'estadi, així com en l'establiment d'un dispositiu especial de seguretat a la zona de la llotja i de premsa, tenint en compte les agressions que alguns periodistes van patir en el partit contra el València.
El club blaugrana ja ha posat en marxa altres mesures de seguretat com una tanca transparent al gol sud, la millora de la sectorització i l'extensió de les xarxes protectores del públic fins als córners per evitar el llançament d'objectes al camp.
Unes 500 persones, entre Policia, Guardia Urbana, Protecció Civil i Seguretat del Barça vetllaran perquè no passi res.
Fonts de la delegació del govern han recordat les detencions de dos membres dels Boixos Nois per haver protagonitzat diversos incidents violents en el partit entre el Barça i el València el passat 18 de gener, i han assegurat que els cossos de seguretat no afluxarien en el "seguiment d'aquests grups radicals".
Així mateix, han reiterat que els estadis de futbol no poden prendre's com a "santuaris" on es pot cometre actes delictius que a afora no estan permesos. |
Juan José ha estat durant molts anys qui ha regentat el bar Múria, en una època quan la discoteca que hi havia estava en actiu fou un dels lloc més concorreguts del poble, però ell ens explica no només aquesta història sinó d'altres curiositats relacionades amb la música o amb l'esport... |
Marisol Morcillo, que passà de regidora de CiU al PP de Manlleu, jutjada per estafa
A Marisol Morcillo se l'acusa d'haver-se apropiat d'uns 70.000 euros d'una comunitat de veïns de Vic de la que era administradora.
La fiscalia demana quatre anys i mig de presó.
Els fets es remunten a 'any 2000.
El PP no ha obtingut cap regidor a Manlleu.
La candidata del PP i exregidora de CiU a Manlleu de 1999 a 2003, admet que va pagar rebuts en 'negre' en el seu treball com a administradora de finques.
La fiscalia demana quatre anys i mig de presó per Marisol Morcillo per haver-se apropiat de 70.000 euros d'una comunitat de veïns de Vic.
La candidata del PP a Manlleu en les últimes eleccions municipals, Marisol Morcillo, ha estat jutjada aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona per presumptament haver-se apropiat d'uns 70.000 euros d'una comunitat de veïns de Vic de la qual era administradora.
Morcillo s'ha declarat innocent però ha admès davant del tribunal que en algunes ocasions va pagar rebuts sense IVA o sense factura.
Tot i així, en declaracions a l'ACN ha explicat que els propietaris dels pisos tenen interessos ocults en la querella que van presentar contra ella i que pensa presentar una querella contra ells per intromissió en el dret a l'honor i la imatge.
Morcillo va ser regidora de CiU a Manlleu entre 1999 i 2003
La fiscalia i l'acusació particular, exercida per la comunitat i Caixa Manlleu, propietària del 40% dels pisos, sostenen que entre els anys 2000 i 2002, Morcillo es va quedar mès de 37.000 euros en despeses pagades per la comunitat però no executades per l'administradora.
A més, quan l'octubre del 2002 li van comunicar que l'acomiadaven, encara va facturar 32.000 euros més per suposats honoraris fins abril del 2003 i altres despeses no cobrades en anys anteriors.
Per tot això, la fiscalia l'acusa d'un delicte d'apropiació indeguda, pel qual demana quatre anys i mig de presó, inhabilitació pel dret de sufragi passiu durant el mateix temps, 7.200 euros de multa i que retorni els més de 70.000 euros a la comunitat de propietaris de l'edifici Mil·lenari.
Durant la seva declaració, Morcillo ha admès que va cometre algunes irregularitats administratives, com haver utilitzat un compte corrent conjunt per totes les finques que administrava, quan la llei obliga a tenir un compte per cada finca.
A més, només hi tenia accés ella.
Des del 1996, quan va entrar a administrar l'edifici, perquè cap altre administrador se'n volia fer càrrec, fins al 2002, no va tenir cap problema amb la comunitat, però quan el nou president va demanar de reunir-se amb ella i li va demanar els comptes, Morcillo no va respondre, segons ha explicat el llavors president.
Per això, van decidir fer-la fora i demanar-li tota la documentació, cosa que Morcillo no va lliurar fins quatre mesos després de ser acomiadada i després d'un requeriment notarial.
L'acusada també ha explicat que quan va començar a treballar per la comunitat no va signar cap contracte, sinó que ho va fer de paraula i va acordar amb la junta de la comunitat que cobraria un fix trimestral i que les despeses extres les cobraria més endavant, cosa que, segons ella, va fer el 2003 quan la van acomiadar.
El president d'aquella època ha explicat que Morcillo no va convocar cap reunió des d'abril del 2001 i no es van aprovar els pressupostos d'aquell any ni es va lliurar un informe sobre l'estat dels comptes, en una situació que ha qualificat d'"incomprensible".
Quan l'administradora els va lliurar tota la documentació de la finca, estava "desordenada" i hi havia moltes irregularitats, i per això van decidir demanar un informe pericial.
L'actual presidenta ha explicat que l'administradora de finques li va enviar rebuts duplicats i que els va haver de fer tornar per part del banc i li va enviar un burofax per reclamar-li que no tornés a duplicar-li rebuts.
També han declarat dos mossos d'Esquadra que van intentar accedir als ordinadors de l'empresa de Morcillo, cosa que no van aconseguir i per tant no van poder contrastar les dades fiscals.
Dos dels tres pèrits especialitzats en comptabilitat han explicat que els comptes no estaven gaire ben portats per Morcillo, ja que no estava tot ben anotat i hi havia molts pagaments i cobraments mal documentats, com per exemple amb papers manuscrits, cosa que podria indicar desviaments.
En canvi, un pèrit proposat per la defensa, tot i assegurar que no va trobar desviaments en els comptes, ha admès que només va revisar, en cinc dies, un 30 o 40% de la documentació de tots els anys investigats, que ocupava nou carpetes.
Després del judici, Morcillo ha acusat els propietaris de la comunitat de tenir "mala fe" contra ella i "no tenir vergonya" i ha assegurat que l'advocat dels veïns "té interessos creats" perquè és el nou administrador, cosa que ell ha negat.
També ha carregat contra la justícia, assegurant que "els jutjats de Vic no són tan neutrals com l'Audiència de Barcelona". |
Primers partits de la Copa del Rei
La RFEF ja ha sortejat les dues primeres eliminatòries que es jugaran el 31 d'agost i el 7 de setembre
REDACCIÓ Aquest dimecres, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha celebrat el sorteig de les dues primeres eliminatòries de la Copa del Rei 2011-12.
La primera ronda, en què participen equips de segona divisió B i tercera, tindrà lloc el 31 d'agost mentre que la segona eliminatòria, amb el sorteig dels equips de la divisió de plata, es jugarà el 7 de setembre.
La tercera ronda resta pendent del sorteig, que se celebrarà el divendres 9 de setembre a les 13.00 hores, segons informa la RFEF.
Ambdues rondes es jugaran a partit únic a casa de l'equip el nom que s'hagi extret primer. |
L'Associació Arbre de Vida va ser fundada el desembre de l'any 2010 a Manresa per part d'un grup de persones d'origen marroquí amb l'objectiu de fomentar la convivència i l'aproximació entre el col•lectiu de nouvinguts i la resta de la ciutadania manresana.
Des de les comarques del Girones fins a les comarques del Bages, l'associacionisme català d'orígen marroquí no para de créixer i realitzar activitats culturals de gran impacte participatiu.
Moltes vegades el treball associatiu contribueix activament a millorar la convivència intercultural a través l'abolicio progressiva d'estereotips relacionats amb la immigració. |
La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, avisa Catalunya que no acceptaran "xantatges" i que el PP no consentirà que les aspiracions nacionals enfonsin Espanya.
La número dos del partit advertit que per sortir de la crisi, cal remar tots plegats i que "si algú pensa que pot sortir-ne sol, s'equivoca".
"I s'equivoca si vol abandonar el vaixell, però demana un flotador", ha afegit, a més d'afirmar que "si volen demanar un flotador, que el demanin, però no consentirem que ens enfonsin el vaixell".
María Dolores de Cospedal ha avisat que no és el moment "dels desafiaments, ni de les amenaces, ni dels xantatges".
Nosaltres a lo nostre!...a sumar més i més catalans pel projecte d'un ESTAT CATALÀ!...i si a España li fan falta "quartos" que els possi la "mono-comunitat" insolidaria amb Castella i les dues Comunitats "alliberades" de pagar!...ara nosaltres l'únic que volem és marxar!
Per aquestes i altres declaracions està clar que estan amb l'aigua al coll si no saben nadar es problema del Govern Espanyol han tingut temps d'aprendre el que no es pot permetre es estar governats per funcionaris franquistes estirant més la mà que la màniga a costa nostre.
En aquest link n ́hi trobaràs de gent feliç a Catalunya i no ho eren pas de Catalans: http://www.teleprensa.es/almer ia/envidio-a-cataluna.html (mira't alguns dels comentaris) Et desitjo una mica de felicitat!
El que ha de fer el govern del PP es callar la boca als que es dediquen a encendre focs per crear enfrontaments entre Espanya i Catalunya, tipus el digital anomenat Alerta.
Si per desgràcia més endevant hem de lamentar fets lamentables ho deurem tot a aquest tipus de gent.
Catalunya serà el que ella vulgui ser, i no el que digui el manual d'adoctrinament d'un partit neofeixista ple de corruptes per boca d'una provincianeta vestida de "manola".
Si aquests són tots els arguments que teniu els espanyols, ja podeu donar Catalunya per perduda.
El Vaixell?, però ja estem amb l' aigua al coll, el vaixell ja ès al fons.Help Gibraltar tenim mil vies d' aigua
La Constitució no pot estar per sobre de la voluntat del poble català.
Ningú et pot obligar a que et quedis en contra de la teva voluntat.
Les normes o les lleis només han de regir pels que en formen part i no
perfecte, si segueixen gestionant-ho així de malament ho tenim a huevo.
Aja, reconeixent que si marxem s'enfonsen... o sigui que ens necessiten.
Llavors, perquè no paren de donar-nos pel sac?
El que diu aquesta bona senyyora és ben veriitat si Catalunya es separa, España va a la merda, si no ens separem qui va a la merda és Catalunya per culpa dels mesetaris i cavernaris.
Aquesta senyora no s'en recorda que el deute de la Generalitat està avalat per el Reino de España?
Ni la Generalitat no paga, haurà de pagar el Tesoro del Reino.
Diu que: no és el moment "dels desafiaments, ni de les amenaces, ni dels xantatges".
Tens raó "nena" 5 segles de viure dels altres i ara que ho teniu tot tant arreglat on volen tocar el "modus vivendi", do, que a l'unió europea d'aquets temps, amençar amb tancs no es gaire demócrata, oi que s'enten!.
Per recollir s'ha de sembrar i ells espanyols tenen el que han sembrat tempestats, tot té un començament i un final i el final és la independència si s'enfonsen allà ells tenen tots els números, han tingut temps de fer els deures si els han fet malament es el sue problema que no plorin.
españa, el 1909, ens va portar a l'escorxador... i el 1939...vull que s'esfonsin!!!!
Ens ha assassinat als catalans. que se'n vagi a mé
No ho heu aconseguit en 300 anys i encara insistiu?
Que som quasi un estat lliure de vosaltres, nena!
si catalunya s'independitza d'espanya, llavors madrid queda en evidència com el que és: un projecte fallit de gran metropoli insostenible econòmicament... a catalunya tenim un problema similar amb el centralisme de barcelona.
sí, noi. totes les capitals tenen el mateix problema prepotenciari. i barcelona no n'és immune...
El PP és elpartit més antiespanyol que existeix, seguit d'a prop de C'S, UPyD i el PSOE.
Han defensat projectes nacionalistes com Bankia, on el nacionalisme espanyol volia sublimar els seus deliris imperials amb projecte faraònics, o AVE a Conca, aeroport a Ciudad Real.Ells han enfonsat Espanya.
És Espanya qui sempre desafia, amenaça i fa xantatge, ara també El flotador que s'el posi al cul, la Generalitat necessita que ens tornin una part del què ens han robat abans de final de mes per poder pagar, ja cobrarem el mes que ve Solució, independència abans de final de mes |
El camí cap al reconeixement i la protecció dels drets de les víctimes de delictes, en especial mitjançant el procés penal, ha sigut molt progressiu i ha tingut un desenvolupament diferent en els ordenaments jurídics interns dels països, en funció del marc jurídic que existia prèviament.
L'objectiu d'aquesta obra és oferir una visió de la situació processal dels drets de les víctimes als països de l'Amèrica Llatina i parteix del marc jurídic internacional, que ha de servir com a referència i com a millora de les regulacions jurídiques de cada estat. |
Els Mossos donen per tancada la recerca d'un home que ha desaparegut al mar mentre fugia de la policia a Mataró
Mataró (Maresme).- Els Mossos d'Esquadra de Mataró han donat per tancada la recerca d'un home que s'ha llençat al mar cap a les cinc de la passada matinada, quan sembla haver-se espantat en sentir la presència d'una patrulla d'aquest cos policial.
Segons ha informat un portaveu dels Mossos d'Esquadra, ja ha passat prou estona com per haver trobat el fugitiu si encara estigués a l'aigua.
En principi, no se l'imputa cap delicte i se sospita que podria ser un indigent. |
BÀSQUET Esport Català.- El Regal Barça segueix sent l'únic equip dels 24 que competeixen a l'Eurolliga que no coneix la derrota.
El darrer escull per mantenir aquesta condició va ser, al Palau Blaugrana, davant el Zalgiris Kaumas a qui van superar per un ampli marcador, 89-55.
Uns blaugrana en estat de gràcia i la millor mostra va ser el lliurament, abans del inici del matx, el trofeu al millor jugador del més a Pete Mickeal.
Els homes de Xavi Pascual van estar molt encertats en el tir, però sobretot va ser en incrementar la feina defensiva quan es va veure reflectit en l'electrònic.
A l'equador del partit el resultat era de 46 a 28, una diferència que es va ampliar en el tercer quart i, en menor mesura, al quart. |
La Grandalla lliura les bases de preinscripció
El document per tenir plaça al curs 2008-09 es pot obtenir a l'OAC.
Es podrà lliurar amb totes les dades entre el 5 i el 16 de maig
La Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell lliura des d'aquest dimarts, 22 d'abril, les bases que regulen el procediment de preinscripció i ingrés a la llar d'infants municipal La Grandalla per al curs 2008-2009.
Totes les famílies que hi estiguin interessades poden obtenir-les a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, i per a més informació caldrà dirigir-se a l'Oficina Municipal d'Escolarització.
Ambdues oficines faciliten l'imprès de sol•licituds de preinscripció.
En aquestes bases es marca les dates per preinscriure els nens i nenes de 0 a 3 anys a la llar d'infants municipal que tindran lloc del 5 al 16 de maig.
Els dos requisits que es demanen per a poder ingressar a La Grandalla per primera vegada o per renovar la inscripció són: que l'infant compleixi 6 mesos abans del 12 de setembre d'enguany i que hagi nascut l'any 2006 o en els anys posteriors.
D'altra banda, la inscripció dels infants ja inscrits durant el curs 2007-2008 es podrà renovar entre els dies 22 i 30 d'abril a la mateixa llar d'infants.
A l'imprès de sol•licitud cal adjuntar la fotocòpia del DNI del pare i de la mare o del tutor legal, fotocòpia del llibre de família, així com tots els documents que serveixin per justificar els criteris establerts en aquestes bases de preinscripció.
Un cop finalitzi el termini de preinscripció s'iniciarà la fase d'estudi i aplicació dels barems a les sol•licituds de nou ingrés.
I tot seguit, es farà pública la llista provisional d'admesos i exclosos, les quals estaran exposades al públic el 27 de maig per tal que s'hi puguin presentar reclamacions.
Les reclamacions s'hauran de presentar al registre de l'Ajuntament entre els dies 27 i 29 de maig, ambdós inclosos, abans de les dues del migdia.
Les llistes definitives s'aprovaran per part de la Junta de Govern Local el dia 2 de juny.
La formalització de l'ingrés a la llar d'infants municipal La Grandalla es realitzarà del 3 al 13 de juny.
Les bases que regulen el procediment de preinscripció i ingrés a la llar d'infants municipal La Grandalla per al curs 2008-2009 també recullen els criteris de puntuació per a l'accés al centre, els quals són: • Germans al centre. • Empadronament de la unitat familiar al municipi de la Seu. • Treball fora de casa del pare i de la mare o dels tutors legals, mentre que en el cas de famílies monoparentals es farà la valoració sobre la situació de qui tingui la custòdia. • Família en atur sense percepció de subsidi abans de la publicació de les bases. • Discapacitat igual o superior al 33% de l'infant, germans, pares o tutors. • Quan el pare o la mare o els tutors siguin beneficiaris de l'ajut de renda mínima d'inserció, o acreditin recursos totals per càpita inferiors a la tercera part d'aquesta. • Condició de família monoparental. • Circumstàncies objectives derivades de situacions laborals, socials, econòmiques o culturals no previstes en els apartats anteriors. • Malaltia crònica de l'infant, que afecti el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic i que exigeixi una dieta complexa que condiciona de manera determinant el seu estat de salut. • Renda anual de l'any 2007 (es sol•licitarà només en cas d'empat). |
Es presenten en societat els vins joves Adernats de la Vinícola de Nulles
Entre les voltes de les dependències del celler modernista, obra de Cèsar Martinell, la Vinícola de Nulles va procedir a la presentació en societat dels Vins Joves 2010 Adernats, encara que el dia abans, en la Festa del Vi Jove celebrada, els qui hi varen anar ja havien tastat aquests vins.
La presentació dels vins joves va anar a càrrec de Manel Subirà, sommelier del Restaurant Can Bosch; tot seguit va parlar Enric Vives, enòleg i cap de producció d'Adernats de la Vinícola de Nulles; i, per acabar, l'Àngel Solé xef del Restaurant El Tast de l'Hotel Class de Valls.
Com a cloenda de l'acte es van tastar vins i caves Adernats.
Els vins En concret, es presentaren tres vins.
És un vi blanc tranquil, elaborat amb el 75% de macabeu, el 20% de xarel·lo i el 15% de parellada de 12,5 graus, un vi afruitat i fresc amb aromes de fruites blanques i que té una molt bona entrada en la boca.
Un vi ideal per a plats de peix i sarsueles de marisc.
És un vi rosat tranquil, elaborat amb el 60% d'ull de llebre, 35% merlot i 5 % Cabernet Sauvignon, de 12,9 graus.
Un vi d'entrada dolça i àcida, fresca, imponent ideal per a plats de peix de sarsueles de marisc.
Un vi blanc tranquil, amb el 40% moscatell, el 25% de xarel·lo, 20% chardonnay i 15% parellada d'11,7 graus, un vi que provoca una entrada explosiva de fruites i de frescor, és un vi fresc i viu, un vi ideal per aperitiu, amb foie, per amanides i peix blanc. |
El magistrat Pablo Ruz ha prohibit la celebració de l'homenatge previst per demà a Barcelona en el marc de les festes de Gràcia (Barcelona) a la col·laboradora del comando Barcelona Laura Riera per evitar la comissió d'un delicte d'enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes.
En aquest acte, els organitzadors també tenen previst exigir la llibertat de les etarres Dolores López i Marina Bernadó, preses a França per pertinença a ETA.
El jutge fa seus els arguments esgrimits pel fiscal que va instar la prohibició de l'acte en considerar que tenia per objecte l'adulació de les activitats terroristes desenvolupades per les homenatjades. |
El Barça Regal pateix però li guanya el primer partit al Panathinaikos (72-70)
Ingles i Lorbek s'abracen després de l'agònica victòria del Barça (Foto: EFE)
El Barça Regal ha guanyat davant del Panathinaikos el primer partit dels quarts de final de l'Eurolliga (72-70) en un xoc amb molta emoció que s'ha hagut de decidir a la pròrroga.
L'equip blaugrana, tot i les baixes i un mal inici de partit, ha sabut sobreposar-se per endur-se el primer partit de la sèrie, al millor de cinc.
El segon partit serà aquest dijous (20.45, Esport3), també al Palau Blaugrana.
Al Barça segurament li han pesat les baixes.
A les de Mickeal, Oleson -que no pot jugar a l'Eurolliga-, Rabased i Todorovic, s'hi ha sumat a última hora Álex Abrines, baixa per una gastroenteritis.
El cas és que el primer quart ha estat un passeig per al Panathinaikos, molt ben conduït per Diamantidis i Ukic, i que ha sabut explotar els nervis dels de Pascual.
L'equip grec ha arribat a tenir un màxim avantatge de dotze punts (2-14) per acabar el primer quart comandant plàcidament el partit (11-21).
El Barça ha protagonitzat una brillant reacció al segon quart, gràcies a dos triples consecutius de Navarro i Marcelinho i la direcció de Jasikevicius, el més clarivident dels blaugranes.
Però tota la feina se n'ha pogut anar en orris en un mal tercer quart en què Stephane Lasme ha estat el botxí dels blaugranes amb 12 punts sota els taulers.
Al Barça se'l veia sense idees i els percentatges de tirs han baixat en picat.
Per sort per als de Pascual, els grecs no han pogut marxar de forma definitiva en el marcador.
Víctor Sada ha collat en l'últim quart en defensa Diamantidis.
L'agressivitat del base barceloní s'ha encomanat als companys, que han aconseguit remuntar i empatar el partit quan quedaven cinc minuts gràcies a dos triples consecutius altre cop de Navarro i Jasikevicius.
Després d'un cúmul d'errors entre els dos equips, i quan el Panathinaikos estava en perill, un triple de Diamantidis ha posat el 64-64 amb què s'ha arribat a la pròrroga.
En el temps extra, i davant els marcatges sobre altres jugadors, Víctor Sada ha agafat la responsabilitat anotadora de l'equip, que ha acabat sumant un triomf molt important en un partidàs de bàsquet. |
350x366 LA FI DELS BONS El Govern va haver de recórrer a emetre bons per aconseguir finançament.
Però ara s'han de tornar i la caixa que gestiona Mas-Colell està buida.
El Govern ha demanat un total de 9.073 milions de rescat al fons de liquiditat autonòmic (FLA) per poder complir els seus compromisos anuals.
D'aquesta quantitat, 1.389 milions corresponen a la cobertura del dèficit previst -de moment, en el 0,7%- i els 7.684 milions restants suposen la cobertura dels venciments de deute del 2013.
D'aquest últim total, la meitat s'ha de desemborsar aquest mateix mes.
Els venciments de l'abril arriben a 3.833 milions, la xifra més elevada de tot l'any.
Uns 1.342 milions s'han de pagar el 23, dia de Sant Jordi, en concepte d'una emissió institucional.
Però la jornada més fatídica és el 29, quan vencen a la vegada dos trams de bons minoristes, un de 960 milions de l'emissió de l'abril del 2011 i 1.531 milions de l'edició de bons a 12 mesos del 2012.
Aquesta situació angoixant no ho és tant, perquè no serà la Generalitat qui pagarà.
El FLA assumeix, igual que l'any passat, els compromisos, que es canalitzaran a través de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).
És a dir, el departament d'Economia d'Andreu Mas-Colell no té diners i no concretarà cap pagament.
Ho farà directament l'ICO (l'equivalent a l'Estat de l'Institut Català de Finances), que serà qui tornarà els bons que milers de ciutadans van subscriure fa un i dos anys.
De fet, l'ICO paga a canvi de cobrar un tipus d'interès igual al dels bons a 10 anys del Tresor espanyol (ara al 4,69%) més 0,30 punts percentuals.
Això vol dir gairebé un 5%, "percentatge que, en tot cas, surt considerablement més barat que les mateixes emissions de bons minoristes", va explicar el responsable del departament de Finances de l'escola de negocis Esade, Jesús Palau.
Efectivament, entre el tipus ofert als clients i la comissió bancària, els anomenats bons patriòtics han tingut fins ara un cost molt elevat per a l'administració, superior en totes les emissions al 7%.
A més, el termini de retorn és més llarg, perquè el FLA permet dos anys de carència als 10 anys fixats.
D'aquesta manera, és "normal que l'administració catalana hagi descartat plantejar noves emissions", va assenyalar Palau.
El fons de liquiditat del 2012 ja va retornar els 2.640 milions de l'emissió de bons de la Generalitat que va vèncer el novembre passat.
Amb tot, una de les derivades d'haver tallat noves edicions de deute minorista ha estat l'agonia del segon mercat, la possibilitat de comprar i vendre bons i altres productes de renda fixa com si es tractés de la borsa.
Aquest segon mercat regulat existeix, però compta amb un nivell de liquiditat mínim, que depenent del dia pot moure amb prou feines 50.000 euros.
"La funció de les emissions de deute és justament refinançar el que s'ha de pagar.
És el que fa, per exemple, el Tresor espanyol amb les emissions habituals que planteja per retornar els venciments establerts", va remarcar Jesús Palau.
"Però el ritme d'emissions ha d'estar ben pautat i s'han de fer a més llarg termini, a cinc o sis anys.
Només així es pot desenvolupar un segon mercat de deute amb cara i ulls", va insistir el professor d'Esade.
L'estretor dels terminis explica que no s'hagi instaurat un mercat de compravenda de deute, "perquè el descompte és reduït, tenint en compte que s'ha de pagar demà", va afegir Palau.
Els petits inversors, amb deute
Precisament, des de dilluns passat els petits inversors ja poden operar amb la compra de deute públic del Tresor (lletres, bons i obligacions) a través de la plataforma electrònica del Sistema Electrònic de Negociació de Deute (Send).
Els bons catalans no hi cotitzen, però es poden fer transaccions amb les 50 emissions vives de deute públic.
L'objectiu és que aquest tipus de productes tinguin una liquiditat similar a la de les empreses que cotitzen lliurement a borsa.
El febrer passat només hi havia en mans de minoristes 5.459 milions, un 0,88% del total emès, mentre que a finals del 1995 la proporció arribava al 14,84%, amb prop de 28.000 milions.
La creixent popularitat de la borsa, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, va centrar bona part de les preferències del petit inversor en la renda variable.
També la guerra de dipòsits, amb elevades remuneracions en els últims temps, va acaparar bona part de les preferències dels estalviadors.
Amb la limitació dels tipus d'interès per part del Banc d'Espanya, la renda fixa guanya atractiu. |
Subvencions per a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i l'associacionisme organitzades per corporacions locals i per entitats privades sense finalitat de lucre
L'objecte d'aquestes subvencions és contribuir al finançament de manifestacions culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional catalana i l'associacionisme cultural organitzades per corporacions locals i per entitats privades sense ànim de lucre.
La tipologia de les activitats objecte de subvenció és la següent:
Les activitats que fomentin o difonguin la cultura popular i tradicional catalana i l'associacionisme cultural o el patrimoni etnològic.
Les representacions de teatre popular català, exceptuant-ne les escenificacions de reconstruccions històriques. |
Aquest dissabte ha començat la campanya electoral per escollir el nou líder de l'Autoritat Nacional Palestina en substitució del desaparegut Yasser Arafat.
El principal favorit per aconseguir la victòria és Abu Mazen, actual líder de l'OAP i candidat del moviment Al-Fatah.
Mazen ja ocupava el càrrec de primer ministre a l'OAP quan Arafat vivia.
En el seu primer míting, Mazen ha exigit la fi de l'ocupació i l'alliberament dels presos palestins, inclòs Marwan Barguti.
El president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i candidat presidencial per Al-Fatah, Abu Mazen, ha obert la campanya electoral amb un minut de silenci en memòria del desaparegut líder palestí Yasser Arafat.
El candidat d'Al-Fatah ha pronunciat un discurs dur i sense concessions contra Israel, de cara a les eleccions palestines que s'han de celebrar el 9 de gener.
Abu Mazen, també conegut com a Mahmud Abbas, ha posat com a condició per la pau l'alliberament de tots els presos palestins, entre ells Marwan Barguti, un dels reclusos més cèlebres entre la població de Cisjordània.
Dels altres sis candidats a la presidència de l'OAP, el principal contrincant de Mazen és Mustafa Barguti, un activista prodemocràtic que intenta representar els palestins no afiliats a cap facció política.
Però tot apunta que Abu Mazen serà el guanyador, sobretot després de la retirada de Marwan Barguti, cap de la Intifada i que actualment està empresonat a Israel.
Es calcula que ara mateix hi ha uns 7.000 palestins empresonats a Israel, dels quals uns 700 compleixen cadena perpètua per haver participat en atacs en què van morir ciutadans israelians. |
La Crisis i el Cap de Setmana!!!
Quina anyorança, avui: Fins fa poc, abans de la crisis Ninja, el fet de ser Divendres i Primers de Mes hagués fet que em llevés eufòric: Cap de Setmana amb calers a la butxaca!!!.
Això, era abans.... ara, ja no, ara.... tot el contrari!!!!
Agraeixo els Dilluns i rebutjo els caps de Setmana per que... de que serveix un cap de setmana si no ten's un "duro" per polir-te???.
En canvi, els Dilluns, em sento realment útil i agraeixo al patró que em faci treballar encara més hores i així no tingui temps de "gastar".
Fins no fa massa, hagués compartit l'alegria de l'arribada del cap de setmana amb mitja agenda del meu móvil bidireccional, ara amb la crisis, es unidireccional, només rep trucades i.... cada cop menys, simptoma de que la crisis s'espandeix.
Abans, aprofitava el cap de setmana per anar a un hotel amb Spa.... ara ja no, m'he fet naturalista i sortiré a buscar bolets que es sà, gratuït i fas amics (anem 10 en un ford ka).
Amics, quan s'acabi l'epoca dels bolets, que serà de mí?????
No sabré que fer!!!! acceptarè les vostres suggerencies com veniu fent....
Hola, aixo de que t'afecti la crisis es que avanç vivies molt be, jo en canvi com que sempre he estat amb crisis, dos caps de setmana be, pero ja el tercer.......ufff demanant diners al germà, a l'avia.....a tothom, perque aixo es llei de vida, jejeje. |
Protecció Civil de la Generalitat (DGPC) informa que, tot i que la baixada dels termòmetres després de l'onada de calor ha afavorit el descens del perill d'incendi forestal, es posa el Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya INFOCAT en situació de Prealerta durant el dia d'avui i fins les 00.00 h, pel risc d'incendi forestal a 11 comarques de diverses demarcacions:
Catalunya Central: Anoia, Solsonès
Girona: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany
Tarragona: Conca de Barberà, Priorat
Terres de l'Ebre: Ribera d'Ebre, Terra Alta
A més, queden anul·lades les autoritzacions per activitats amb risc d'incendi forestal que, segons les condicions específiques establertes en cada cas, estiguin afectades i així ho informi el Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya
Cal evitar situacions de risc prop de zopnes forestals o agrícoles, especialment en les comarques esmentades, ser molt curosos en els desplaçaments amb vehicle i avisar el telèfon d'emergències 112 en cas que es tingui qualsevol indici de foc al bosc, assenyalant amb la màxima precisió possible la posició de la columna de fum o foc.
Es recorda que les actuacions negligents com llençar puntes de cigarreta per la finestra del cotxe o camió seran sancionades per les autoritats. |
Arola Editors ha publicat, en la col·lecció «Textos a part», La sala d'espera, l'obra amb què Jordi Faura va guanyar el V premi de teatre Joaquim M. Bartrina, que organitza l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Reus.
L'argument de l'obra, que estava previst que ahir presentessin al cafè del Centre de Lectura de Reus el mateix autor i el dramaturg Gerard Vázquez, gira al voltant de l'encontre fortuït de tres personatges en un sanatori, un no-lloc de blancor antisèptica inquietant, on els tres personatges exploren « l'absurd de la vida mundana, la indigestió dels sentiments humans, la certesa en l'escepticisme i el desvirtuament de la raó », segons la ressenya de l'obra que ha facilitat l'editorial.
« Un text de diàlegs enginyosos i monòlegs delirants; de to amargant i profundament irònic ».
Jordi Faura (Sabadell, 1982) és autor d'una desena d'obres, i La sala d'espera és la segona que publica.
També ha escrit diverses obres de narrativa i assaig.
Ha fet les dramatúrgies d' Amputation (espectacle de poesia francesa contemporània, Teatre Romea, 2007), El silenci de Goethe, amb Gerard Vázquez (a partir de la novel·la d'Antonio Priante); La Sorra i l'Acadèmia, de Joan Brossa (Espai Brossa gener de 2008; El país de los ciegos (a partir del conte d'H. G. Wells), que s'estrenarà el 2008; Becket o el honor de Dios (a partir de l'obra homònima de Jean Anouilh) i L'estranger, a partir de la novel·la d'Albert Camus.
I ha dirigit espectacles com ara Ser un altre (Teatre Tantaranta, 2005), La por a la boca de l'estómac (Institut del Teatre, 2006), El nou ordre mundial, de Harold Pinter (IT, 2005) i Claus Peymann es compra un pantalons i després anem a dinar, de Thomas Bernhard (IT, 2006).
Ha estat ajudant de direcció de Calixto Bieito a Plataforma i a Tirant lo Blanc, i assistent de direcció de Sergi Belbel a En pólvora. |
De mica en mica, les escuderies van presentant els seus monoplaces de cara al Mundial del 2009.
El circ de la Fórmula 1 no s'escapa de la crisi financera internacional i, per això, les presentacions són més austeres.
De moment, ja coneixem l'F60 de Ferrari, el R-29 de Renault i el TF109 de Toyota. |
Lluís Pagès, nou president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana
Barcelona L'Associació d'Editors en Llengua Catalana (AELC) ha elegit l'editor lleidatà Lluís Pagès i Marigot, de Pagès Editors, com a president de la nova junta directiva, segons que ha comunicat la mateixa associació.
A la junta que presidirà també hi ha Ernest Folch (Edicions 62), Jordi Farré (Cossetània), i Francesc Moll (Editorial Moll), entre altres editors.
Lluís Pagès i Marigot es va iniciar en el món del llibre el 1970 com a linotipista i impressor a Lleida.
El 1990 funda Pagès Editors, i el 1996 l'Editorial Mil·lenni, per a l'edició de llibres en castellà.
El nou president substituirà en el càrrec Manuel Sanglas i Muchart (que passa a vicepresident), precursor d'activitats com ara la Setmana del Llibre en Català i el Saló del Llibre de Barcelona. |
Busco femella de la raça staffordshire bull terrier per a una possible munta amb el meu mascle, zona de catalunya, solament personis serioses, linea de sang excel·lent, per a mes informacion pongase en contacti gràcies.... busca soci inversor per a empresa en ple funcionament amb ingressos... algun l'entendre'ns posat que no es necessita per al negoci i es pot prorratejar o posposar els... hem de donar-li aquesta opció a l'interessat per si la vol exercitar.el negoci és a nivell nacional... |
La justícia francesa imputa Tapie per estafa en la investigació per la venda d'Adidas
El jutge qüestiona la imparcialitat de l'arbitratge de l'Estat que va indemnitzar l'empresari amb 400 milions d'euros
Després de quatre dies de detenció per ser interrogat, l'empresari francès Bernard Tapie ha estat imputat per " estafa en banda organitzada".
El jutge ha considerat que existeixen suficients indicis que un arbitratge privat que el 2008 LI va permetre obtenir una indemnització de l'Estat de 400 milions d'euros estava falsejat.
El Govern de François Hollande ha anunciat la presentació d'un recurs per anul·lar l'arbitratge, decidit durant el mandat de Nicolas Sarkozy.
Encara que tot apunta al fet que el procés va ser impulsat per l' Elisi, l'expresident està protegit judicialment perquè a França el cap de l'Estat no és responsable penal de les seves actuacions durant l'exercici del càrrec.
En canvi, el cas sí que afecta la directora del Fons Monetari Internacional ( FMI ), Christine Lagarde, que, com a ministra d'Economia en l'època, va autoritzar l'arbitratge relatiu al contenciós que mantenia l'empresari amb Crédit Lyonais per la venda d' Adidas.
A principis dels anys 90, quan es va produir la transacció, que va perjudicar Tapie, l'entitat bancària estava nacionalitzada, raó per la qual l'empresari ha estat indemnitzat per l'Estat.
Exministre del Govern socialista de François Mitterrand, Tapie va recolzar Sarkozy en les presidencials del 2007.
Un any després, el Govern conservador va optar per resoldre l'assumpte mitjançant un avantatjós arbitratge privat en lloc de deixar que la justícia seguís el seu curs.
Entre el 2007 i el 2010, l'empresari i l'expresident es van reunir en una vintena d'ocasions.
Tapie és el quart imputat en el cas, després de l'excap de gabinet de Lagarde, Stéphane Richard, i de dos implicats directes en l'arbitratge la imparcialitat del qual ha estat qüestionada.
La directora de l'FMI, que va prestar declaració fa unes setmanes, va abandonar el jutjat amb l'estatus de "testimoni assistit", cosa que no descarta que pugui ser imputada més endavant.
"El dossier d'instrucció està buit d'elements susceptibles de provar que la sentència arbitral és fruit d'una estafa", ha dit l'advocat de Tapie, Hervé Temime. |
La CUP denuncia un regidor del PP a Lleida per odi racial
Aquest matí 25 de febrer la CUP ha presentat al Jutjat de Guàrdia de Lleida una denúncia penal per delicte d'odi racial contra el regidor del PP Joan Vilella.
Els fets denunciats van tenir lloc divendres al migdia durant el Ple municipal, concretament durant el debat previ a la votació de l'ordre del dia relativa a les dues mocions sobre la declaració de sobirania del Parlament.
El regidor portaveu del PP va mostrar a tots els presents una fotografia tamany D-A4 en què apareixia un grup de manifestants a favor de la independència de Catalunya, manifestants que pel seu color de pell i indumentària mostraven clarament amb un grup ètnic determinat, tot pronunciant les següents expressions: "ja em diran vostès què en té de català aquest senyor de la fotografia" i "aquest senyor té tant interès per la independència com jo d'anar-me'n a viure al Pakistan."
Segons la denúncia, aquest fets poden constituir un delicte d'odi racial de l'article 510 del Codi Penal, situacions per a les quals estan previstes penes privatives de llibertat i multes, a banda de suposar la inhabilitació de Vilella per seguir desenvolupant un càrrec públic.
Es dóna la circumstància que tres militants de la CUP havien assistit de públic al Ple, fet no habitual, com molts altres ciutadans i ciutadanes que omplien la sala precisament per l'interès mediàtic del punt de l'ordre del dia en qüestió.
L'advocada i membre de la formació independentista, Esther Sancho, ha declarat que es tracta d'un "fet gravíssim que un càrrec electe utilitzi una institució democràtica com és l'ajuntament per provocar l'odi i la discriminació racials, tot negant drets fonamentals com la nacionalitat o el veïnatge civil català a persones per raó de la seva ètnia o llençant informacions injurioses sobre determinats grups nacionals.
És un fet intolerable, moralment repugnable i envers el qual la CUP ens sentim amb el deure de prendre mesures. |
Stiglitz: "L'austeritat condueix al desastre"
En aquesta entrevista publicada a Le Monde, l'economista Joseph Stiglitz i Premi Nobel 2001 assenyala que Europa, amb els seus plans d'ajustament pressupostari, acomiadaments i austeritat, va en la direcció equivocada: "En adoptar la moneda única, els països membres de la zona euro van cedir dos instruments de política que són fonamentals: el tipus de canvi i les taxes d'interès.
Per tant no tenen com adaptar-se a situacions de crisi.
Sobretot perquè Brussel·les no ha anat prou lluny en la regulació dels mercats.
I l'UE no va fer plans en aquest sentit.
Ara, en canvi, vol un pla coordinat d'austeritat.
Si aquest pla continua, Europa va directe al desastre.
Sabem, a partir de la Gran Depressió de 1930, que això és el que no s'ha de fer".
Per Stiglitz, el Fons d'Estabilitat es tenia que haver creat molt abans, per comptar amb recursos als que recórrer en el període de les vaques magres.
Però com mai hi va haver una regulació decidida i consistent, només es va confiar en l'omnipotència dels mercats.
El Fons d'Estabilització, establert fa tot just 15 dies, implica que Europa ha detectat la necessitat de la solidaritat, de l'empatia.
Aquest principi de solidaritat és el que ha marcat la diferència entre els Estats Units i Europa, segons Stiglitz.
Quan un Estat es veu en dificultats, el govern central de Washington el socorre.
Europa no té un govern central i justament aquestes disputes intestines són les que bloquegen els possibles avenços.
Per Stiglitz, és la manca de solidaritat la que ha posat en perill el projecte europeu, i per això els països membres de la Unió Europea requereixin una major cohesió.
Moltes autoritats basen els seus judicis en els resultats del mercat, i segons aquesta lògica, els països que acaben de funcionar correctament han estat irresponsables i cal deixar que es valguin per si mateixos.
No obstant això, les dades reals diuen una altra cosa.
Stiglitz assenyala: "El dèficit estructural de l'actual govern grec és menor al 4%.
Per suposat que el govern anterior, ajudat per Goldman Sachs, va crear una fossa més gran.
I ha estat la crisi global la que ha destapat aquesta situació.
Espanya tenia excedents abans de la crisi, per tant el govern no pot ser acusat de falta de disciplina.
És cert que Espanya va haver de ser més prudent i prevenir la formació de la bombolla immobiliària.
Però aquí hi havia els euros que la van permetre, a taxes d'interès baixíssimes, a les quals Espanya no hauria tingut accés sense la moneda única.
El que es requereix avui és creixement per impulsar la inversió, i no plans de fre a l'economia".
Per Stiglitz, el risc de l'euro està a l'interior d'Europa i no fora.
I està en l'alt atur juvenil que hi ha a Grècia (30%), Espanya (44%) i Portugal (40%).
Si les mobilitzacions socials aconsegueixen el seu objectiu de desestabilitzar els governs, pot arribar un moment en el qual els respectius governs es preguntin seriosament si val la pena seguir el pla imposat pel Fons Monetari Internacional i Brussel·les.
Com és plenament esperable, Stiglitz també es manifesta contrari a l'aplicació de polítiques d'essència monetarista: No resolen el problema de fons que és l'ocupació. |
La Setmana Santa va concedir una treva ínfima a l'atur al mes d'abril
A Catalunya el nombre de parats va baixar en 2.526 persones i es va situar en 635.721 demandants
L'atur va baixar a l'abril per primera vegada després de vuit mesos de pujades.
Però en aquesta ocasió, amb l'economia en recessió una altra vegada, l'ajuda ha estat ínfima.
A l'abril, el nombre de parats es va reduir en 6.632 persones, gairebé 10 vegades menys que el descens registrat el mateix mes de l'any passat, que va ser de 64.309 persones.
En total l'atur registrat se situa en 4.744.235 persones, 474.875 més que l'abril del 2011 (l'11,12% més).
El mes passat hi va haver una altra dada positiva, però només a mitges.
El nombre d'afiliats a la Seguretat social va créixer i es va situar en 16.919.079 ocupats.
No obstant, l'augment de 16.549 nous afiliats va ser molt inferior a les 81.447 noves altes de l'abril del 2011.
Per tot plegat el Govern va evitar ahir llançar les campanes al vol i es va mostrar contingut al valorar la lleugera reducció de l'atur i la lleu creació d'ocupació de l'abril.
«És l'efecte de la segona recessió que estem vivint», va explicar ahir la secretària d'Estat d'Ocupació, Engracia Hidalgo.
«De manera coherent amb la tendència del fort augment de la desocupació que ha reflectit l'Enquesta de Població Activa, l'atur registrat de l'abril continua recollint l'impacte negatiu de la marxa de l'economia en el mercat de treball», va afirmar.
La mateixa vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va indicar que no s'ha de caure «en la relaxació ni en la complaença» donat el moment «difícil i complicat» de l'economia espanyola.
Segons va dir, la dada de l'abril és un «estímul» per al Govern per seguir aprofundint en les reformes que permetin «un camí sostingut de creació de llocs de treball».
És el diagnòstic exactament oposat al que fan els sindicats.
«La reforma laboral i mesures del Govern com els Pressupostos i les posteriors reformes en sanitat i educació no fan més que empitjorar les dades de la desocupació» va valorar UGT.
Per CCOO, les dades de l'abril confirmen que l'economia espanyola ha tornat a perdre dinamisme en part pels efectes de la reforma laboral.
CONTRACTACIONS / Les patronals CEOE i la Cepime van considerar insuficient el descens de l'atur a l'abril.
No obstant confien que la reforma laboral contribuirà a millorar la situació, ja que, segons interpreten, els seus resultats es comencen a veure en la contractació indefinida, en referència als 13.000 contractes de suport als emprenedors que s'han formalitzat.
Aquesta dada no apareix en l'estadística oficial.
Les úniques dades sobre contractació mostren que a l'abril es van registrar 1.003.167 contractes, 63.879 menys que en el mateix mes de l'any anterior.
La caiguda mitjana, del 5,99%, va ser una mica més intensa en el cas dels contractes indefinits (el 6,36%) malgrat la reforma laboral.
Del total de contractes formalitzats, 90.123 van ser indefinits i 913.044, temporals.
CATALUNYA / L'atur va baixar a l'abril en 10 comunitats.
A Catalunya, la xifra de desocupats registrats va baixar en 2.526 fins a un total de 635.721 persones.
És la comunitat amb el volum més alt d'atur, per darrere d'Andalusia, on la desocupació se situa en 1.049.573 persones (7.571 menys que al març).
La secretària d'Ocupació, Esther Sànchez, va expressar la seva preocupació pel fet que la desocupació s'ha reduït a l'abril a Catalunya menys del previsible malgrat la Setmana Santa.
De fet, a les província de Barcelona i Lleida va pujar.
La patronal Foment del Treball va destacar que el repunt del creixement anual de l'atur a Catalunya fins al 5,68% «trenca quatre mesos de descensos». |
"Cuidar els pobres és molt barat i dóna excel·lents resultats; cuidar els rics és molt car i mai estan contents".
Ho va dir el president Lula al sopar del Premi Internacional Catalunya.
Una lliçó que la majoria de governants desconeixen perquè els rics tenen capacitat d'intimidació i els pobres no, i perquè els rics prometen recursos (i prebendes) i els pobres no tenen res a prometre.
Lula és d'aquests personatges que impressionen pel seu carisma perquè, ja lluny del poder, sembla com si encara el portessin posat.
No manen però mantenen l'autoritat, perquè quan van manar es van fer respectar per tots: pels rics i pels pobres, pels de dins i pels de fora.
La barreja d'una ideologia socialdemòcrata llatina, el pragmatisme d'un sindicalista avesat a mil conflictes i una cultura de tocar de peus a terra -forjada en una infància amb pocs recursos- dóna un personatge carregat de vigor i empatia.
"No us deixeu perdre el que heu aconseguit".
El Brasil encara lluita per consolidar i fer créixer un estat del benestar.
Tots els diaris s'han fet ressò d'aquesta advertència.
Que sigui notícia demostra que perduts que estem.
Va ser en un temps en què els vents de crisi amenaçaven tot el que s'havia aconseguit.
Els diaris brasilers deien: "La gent no gasta perquè te por de perdre la feina i quedar-se sense res".
Aquesta brama s'estenia per les portades dels mitjans i la incertesa feia créixer la por entre la població.
Es va dirigir al país: "Només nosaltres podem evitar la crisi.
Podem fer dues coses: no gastar per por a perdre la feina, amb un risc alt de perdre-la, o gastar per contribuir a recuperar l'economia, i segurament el risc de perdre la feina serà molt més baix".
Aquell any, diu amb orgull, les classes populars van gastar més que els rics.
Els pobres havien salvat Brasil. |
Completament d'acord amb la Muntsa, quina mala imatge per les persones afectades, realment, de fatiga crònica...
Hom diria que han pres la medecina de la trinca, aquella de la tia Maria que codonys collia i l'enterramorts que es va clavar un fèmur al dit....
Intent: El que teníen que ballar és una conga, com a assaig de la que ballarán el proper 28 de Novembre.
Manuela de Madre, amb aquesta ballada la seva enfermetat ja la te superada, podría indicar-nos el metge que l'ha guarida, doncs hi ha un familiar molt proper i estimat que desitjaría poder nomès ballar mitja sardana, lamentablement no pot ni anar a buscar amb el cotxe el seu fill.
A Manuel de Móra: Que aquests no poden extingir el socialisme català?
El Casal obre la seba paradeta.--Pensem posar una denuncia--tots els de la colla --perque desde que varem veure aquestas imatges per TV, patim una conjuntivitis aguda...L'oculista ens diu que varim patir una irritació sanguinea de 1o...De moment, repos, la vista protegida,i només obrir un ull poc a
caramb amb lu suposada malalta de fibromiàlgia... foteia uns meneitos que Déu n'hi do.
I aquest espectacle vergonyós a més no poder.
I encara hi haurà rucs que es pensaran que aquesta troupe ens treuran de la crisi.
apa quina colla de sobiranistes convenients, que Pique Duran i el noi d ́Abertis al govern de mas, i aquests son els sobiranistes? jajajajajajaaj
El que s'ha de produir es un ball de cadires.
Amb una bona puntada de peu fotre fora tota aquesta trepa de sociates, especialment els del setor quillo (Montilla, De Madre, Zaragoza, Iceta, Corbacho, Ferrán, etc.) i desitjar que vingui gent nova i de veritat competent.
Vosaltres no sou socialistes ni d'esquerres.
Com a molt, liberals, però ni això, ara mateix esteu situats al fons a la dreta
Molt que ùs pessi, no podreu extinguí als socialistes a Cataluñya.
Fan sonar "all together now" tot pensant que la gent que els escolta entandrà què vol dir la cançó quan, ni el mateix Montilla, sap un borrall d'anglès.
M'hagués agradat veure la cara dels socialistes que farcien el local de l'Hospitalet on es va perpetrar la performance...
Aquesta dona és aquella que va dir que els cèntims dels carburants eren provisionals. i és la responsable que en molts hospitals (per exemple, en el de Vic ho he viscut en primera persona) no hi hagi ni una infermera a urgències a la nit que t'atengui i que entengui el català (o els castellà).
El que ballen no és un rock, srs d'e-noticies ballen una cançó anomenada "All together now" del grup "The Farm" de 1991..
Aquesta dona es la funcionària de les multinacionals que es va gastar milions d ́euros públics amb vacunes inútils per la gripa a, no tenen principis...
Apreneu gent del PSC, com us la ballen.
Quina mania en ser guais i enrotllats.
Qui els deixaria la clau de casa a tots aquests?
Totalment d'acord amb la Mireia!
La gent passant penes i ells fotent el pena!
El fotut és que encara arreplegaran algun vot d'alguns dels qui avui no dansaven, sinó que fa temps que la ballen...
No els hauria de votar ni sa padrina!
Anem cap a la inedpendència i Botem-los a tots al carrer!
No pot pagar als proveidors, retalla el sou als treballadors del seu departament, s'enfonsa el que havia estat un dels models més prestigiosos d'Europa, treuran els pitjors resultats de la història del PSC...i ella ballant.
Quin ridícul que han fet, aquest vídeo s'ha de guardar per a la posteritat.
Han portat el país a la ruïna, però ells estan de festa.
Com la decadència de l'imperi romà.
Hem de lluitar més que mai per aconseguir la independència i fotre fora aquesta xusma.
Ells ballant i el país a can pixa... són iguals que els senyorets andalusos. |
Mor Romuald Grané, històric militant d'ICV
Mor Romuald Grané, històric militant del PSUC i ICV, als 88 anys.
Nascut a Artés l'any 1923, als 4 anys la seva família es va traslladar al barri de Sant Martí de Barcelona, tot i que actualment vivia a Mataró.
Al llarg de la seva vida, la trajectòria de Grané va estar vinculada a les JSUC i al PSUC.
Lluitador antifranquista, fins l'últim dia ha estat militant actiu d'ICV a Mataró.
De fet, durant la campanya de les eleccions del 20-N, Romuald Grané va assistir al míting central que va oferir Joan Coscubiela a la Nau Minguell, durant el qual va rebre un homenatge dels seus amics de partit.
El cap del grup municipal d'ICV, Esteve Martínez, glossa la figura de Romuald Grané com la d'un home íntegre, d'una gran humanitat que sempre va lluitar per les llibertats i que mai va renunciar als seus ideals.
Martínez assegura que la mort de Grané és una pèrdua important per la política, però deixa una gran herència que perdurarà en el temps.
Una lluita per la defensa de les llibertats que es va convertir en la seva obra vital.
La seva bonhomia i el seu tarannà tranquil el van convertir en una persona entranyable.En aquest sentit, el cap del grup municipal diu que Romuald Grané era una icona política respectada per tots més enllà de les inclinacions polítiques de casdascú.
Ho constaten les mostres de condol que estan arribant per la seva mort.
Grané és autor del llibre Una reflexió sobre la darrera fase, amb pròlegs d'Eulàlia Vintró i Ignasi Riera.
Un llibre on hi explica l'experiència de viure en una residència (Grané va anar a viure a l'ICASS quan va ingressar-hi la seva dona, que va morir d'alzhèimer).
Per ara no hi haurà cap acte de comiat a Romuald Grané que ha donat el seu cos a la ciència.
ICV retrà d'aquí a uns dies homenatge a un dels seus militants més històrics. |
bonart 23/1/14 L'alcalde de Campllong, Lluís Freixas, juntament amb el conseller comarcal de Turisme, Joaquim Roca, han inaugurat, al Centre de Visitants del Gironès de Sarrià de Ter, una mostra representativa del Museu d'eines antigues del camp i d'oficis...
bonart 20/9/13 El dia 20 de setembre s'ha presentat, al Centre de Visitants del Gironès, la 'Maqueta de la Catedral de Girona', obra de l'artista saltenc, Moisès Auguet.
A banda de l'autor, a l'acte de presentació hi han assistit el president...
bonart 17/6/13 El dia 27 de juny a les 19 h. es presentarà al Centre de Visitants del Gironès de l'Avinguda de França, 221 de Sarrià de Ter el projecte Stram a càrrec de l'artista banyolí Quim Hereu.
A les 19.20 h. tindrà lloc el passi del documental de Lala...
bonart 7/6/13 El dia 7 de juny s'ha inaugurat, al Centre de Visitants del Gironès l'exposició Auca de la Catedral de Girona, promoguda pels Amics de la UNESCO de Girona.
A la inauguració hi han assistit el conseller de Turisme del Consell Comarcal del Gironès,...
bonart 23/3/13 El Centre de Visitants del Gironès celebra el seu segon aniversari, el dimarts, 26 de març de 2013, amb diferents activitats programades: un sorteig de dos àpats per a dues persones a l'Espai de Gastronomia, dues entrades al Centre d'Interpretació...
bonart 13/12/12 El divendres, 14 de desembre, es lliuren, a les 20 h., al Centre de Visitants del Gironès, els premis del 20è Concurs Fotogràfic del Gironès que, per vuitè any consecutiu, s'organitza en forma de ral·li.
L'acte comptarà amb la presència del...
bonart 26/9/12 L'Espai d'exposicions temporals del Centre de Visitants del Gironès de Sarrià de Ter acull, fins el 7 d'octubre, una mostra sobre la conservació de la fauna i flora del riu Ter que inclou visita guiada gratuïta i passejada.
bonart 8/6/12 El divendres dia 8 de juny es va inaugurar al Centre de Visitants del Gironès l'exposició Remences i la Vall de Llémana.
L'exposició que restarà oberta fins al 5 de setembre, comprèn una maqueta de la vall, la forca (símbol de la vall)...
bonart 4/4/12 Èxit de la celebració del primer any de vida del Centre de Visitants del Gironès que va comptar amb múltiples i diferents activitats al llarg de la setmana passada: visites guiades a l'equipament, tast de producte, tallers familiars i d'oficis,...
bonart 21/3/12 El Conseller Comarcal de l'àrea de Turisme del Gironès, Joaquim Roca, i la directora del Centre de Visitants del Gironès, Neus Vila, han presentat, avui, sota el lema Ja tenim 1 any! els actes programats, a tot el territori, per commemorar el primer...
bonart 7/3/12 El Conseller Comarcal de l'àrea de Turisme del Gironès, Joaquim Roca, i l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, ihan inaugurat al Centre de Visitants del Gironès, l'exposició de Vestits de Paper confeccionats per l'Associació de les Dones... |
Dues setmanes després que el portaveu de la il·legalitzada Batasuna fos absolt per enaltiment del terrorisme, la fiscalia ha tornat a retirar a Arnaldo Otegi una altra acusació per aquest delicte.
Ara, per unes declaracions el setembre del 2003, durant l'homenatge a un etarra mort.
Segons publica el diari "El Mundo", Otegi va dir, per exemple que "l'esquerra abertzale té un puny de ferro per a tots aquells que vulguin tornar a sotmetre el país a una teràpia que no soluciona el conflicte" o "respondrem a totes les seves agressions".
Sigui com sigui, la fiscalia, que era l'única personada en la causa, creu que no hi ha proves suficients per mantenir l'acusació. |
EsportCatalà.cat.- El Centre d'Excursionista Terrassa (CET) va mobilitzar el passat 11 de setembre més de 700 persones per assolir un centenar de pics el mateix dia.
Sota el paraigües de la iniciativa 'Cent anys, cent cims' (titulat amb un joc de paraules amb les sigles de l'agrupació, CeNTCIMS ), que commemorava els actes del centenari de l'entitat, aquest grup de gent va ascendir muntanyes des de Portbou fins a la Vall d'Aran.
Vestits de color festuc, més de 700 persones es van repartir per Catalunya per pujar cent cims.
En el marc de la festivitat de la Diada Nacional de Catalunya van assolir el Pic de la Dona, el cim de Bastiments i així fins a completar una llarga llista.
La participació va ser majoritàriament del CET, però d'altres membre s d'agrupacions com els Minyons de Terrassa també van prendre-hi part.
El CET posarà punts i final a la celebració del seu centenari aquest cap de setmana. |
Ingressa en un psiquiàtric la cuidadora que va apunyalar una àvia a Lleida
La víctima es troba a cures intensives després que s'agreugés el seu estat
La dona de 27 anys acusada d' apunyalar dimarts passat a Lleida l'àvia que cuidava va ingressar ahir en un centre psiquiàtric després de passar un dia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, segons han confirmat fonts policials.
La dona va ingressar ahir a la tarda a l' Hospital Santa María de Lleida, a la unitat de psiquiatria, on estarà un mínim de 24 hores en observació.
A continuació, està previst que passi a disposició judicial.
L'àvia, una dona de 88 anys, està ingressada a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, a la unitat de cures intensives, on va ser derivada ahir a l'agreujar-se el seu estat de salut.
La dona tenia una punyalada a la zona de l'esternó.
L'agressió va tenir lloc dimarts al migdia al domicili de la víctima, situat a l'avinguda Blondel de Lleida, i l'acusada, de 27 anys, va ser detinguda poc després, a la mateixa escala del domicili, on els Mossos d'Esquadra la van trobar amb la roba tacada de sang.
La dona, d'origen dominicà, va dir que s'havia tacat intentant ajudar una veïna a qui havien agredit. |
Avui divendres 10 de gener té lloc l'acte administratiu d'obertura dels sobres que contenen les propostes o idees dels 10 equips d'arquitectes que participen en el Concurs Internacional d'Idees per transformar Les Glòries.
Tots els projectes passen a disposició del Jurat, per a la valoració i tria del guanyador.
Aquest dimarts 21 de gener a les 21.50h el programa Sense Ficció de Televisió de Catalunya emet aquest documental sobre el trasllat dels Encants de Barcelona.
L'obra és la crònica del trasllat del vell mercat dels Encants de Barcelona al seu nou emplaçament de l'avinguda Meridiana i el carrer Castillejos.
Els dos itineraris proposen explicar la història, l'evolució i la transformació d'aquests dos barris des del segle XIX fins a l'actualitat mentre es descobreixen alguns dels edificis més singulars de cada època. |
Dissabte el dia va començar molt bé, el Xavi i l'Ester ens havien preparat xocolata amb nata per esmorzar.
Després d'esmorzar vam marxar corrents cap a la Ku'damm ja que havíem de fer la primera actuació a Alemanya.
Concretament la faríem davant de la Gedächtniskirche, una catedral que duran la guerra va quedar semi destruïda.
Unes 10 persones van arribar tard, vam haver de començar l'actuació sense gralles, fins que van arribar.
A les 12 del migdia ja portàvem 480€ de multa (anem sumant)
L'actuació no va ser massa destacada, però a la gent els hi va agradar molt.
El resultat de l'actuació va ser: pd4, 2/5, 4/5a (extremadament emocionant), 3/5 i P/4ps... pilarets de dos simultanis (amb els segadors de fons) i finalment vam ballar Lo Tio Pep, la Polka i altres balls típics.
Després de l'actuació, de les fotos de família i d'una visiteta a la Gedächtniskirche, vam anar a dinar a un restaurant italià.
Allà vam poder descansar una mica, després del matí, que havia sigut una mica estressant.
Foto de Familia amb l'Ester i el Xavi (els que ens van acollir)
Quan vam acabar de dinar, vam anar a buscar l'autocar, però va trucar i ens va dir que vindria una hora tard.
El cansament ja començava a passar factura i la gent s'adormia on podia.
Finalment va arribar l'autocar, i vam poder anar cap a Hamburg.
Vam descobrir la gran variació del paisatge Alemany: pla, pla, arbres, pla, algun molí de vent, pla, pla, arbres, pla, pla....
Malgrat que l'autopista anava molt buida, el senyor autocarero, va decidir no anar a més de 70 Km/h, el viatge que havia de durar 3 hores en va durar quatre.
Un cop a Hamburg, vam anar ràpid a sopar (un altre cop a un Italià!!).
Allà vam començar a fer super poms, com un en que jo vaig fer d'acotxador!!!
També vam descobrir que la gent que ronca molt fort no sempre és la que té més volum. |
Aquell piano era vellíssim però tenia un so tan perfecte que semblava que l'acabessin de construir.
Els millors concertistes del planeta es barallaven per poder tocar les seves tecles i fins i tots els compositors afirmaven que les seves composicions, executades en aquell vell piano, tenien una mena de plus diví.
I quina era l'explicació que aquell piano sonés d'una manera tan magnífica?
No l'havien construït amb fustes ni cordes nobles i, al contrari del que passava amb els seus congèneres, en comptes d'empitjorar amb els anys, com més vell era, més bé sonava.
Havia vist com s'havien anat degradant els seus companys i com un mal dia havien anat a parar fets un fàstic als Encants, que és el nostre cementiri dels pianos.
I ell, quan encara tenia una ànima vendible, la va vendre al diable per tal que li conservés una eterna joventut i fos dotat amb una excel•lència immortal.
De la vida esperava que fos encara més amable amb ell; de les coses esperava que li fessin l'existència confortable i despertessin l'enveja entre els seus amics i enemics; i de les persones esperava que li col•loquessin finalment a la calba els llorers que ell creia que li pertocaven
Aquell profeta va morir sobtadament al desert on s'havia retirat a meditar i a fer dejuni.
En trobar el seu cos, els sacerdots del temple van veure que havia estat devorat per rates, escarabats, cucs, formigues i corbs.
Punt i seguit es va veure que hi havia una gran estesa d'animals d'aquestes espècies morts al costat del cadàver d'aquell profeta que ja es podia considerar sant i llavors es va començar un debat teològic de primera categoria per tal d'esbrinar on devien ser les ànimes d'aquells animals.
Al final la postura majoritària fou que els animals que havien devorat el cap i el cor eren al cel; els que havien devorat les entranyes i les parts pudibundes eren al infern.
Els que havien devorat la resta eren al purgatori.
Un jove seminarista que era allà de pràctiques va preguntar que què passava si algun animal havia menjat de més d'un lloc, del cor i de les parts pudibundes, per exemple.
El jove fou immediatament expulsat del Sanedrí per fer preguntes impertinents i poca soltes.
Amb els anys, aquell jove seminarista expulsat, fundaria una nova religió i acabaria morint a la creu per portar la contrària als que teòricament tenen respostes per tot.
Llastima que ara l'esglèsia catòlica si que te respostes per a tot, fins i tot per assegurar que els condons no protegeixen de la sida.. si el profeta aixequés el cap...
Brutal el piano, sempre m'ha fascinat l'idea de vendre l'ànima al diable, segur que l'infern és un lloc molt més distret, el que passa es que en cas que pogues ser segur que a l'últim moment em faria enrera... |
Les famílies se senten discriminades
Ja hem portat a terme la primera de les 5 Trobades de Famílies que tenim previstes per aquest any: va ser a "Can Caballé" el passat diumenge 5 de j...
Ja hem portat a terme la primera de les 5 Trobades de Famílies que tenim previstes per aquest any: va ser a "Can Caballé" el passat diumenge 5 de juny, amb les famílies de la Província de Girona.
Ens ho varem passar molt bé, tant els pares i mares com les persones amb discapacitat, que van poder gaudir de les activitats de Respir i de l'espectacle del Màgic Andreu per la tarda.
Pel matí, els grups de treball es van reunir per a discutir alguns temes al voltant de la DISCRIMINACIÓ DE LES FAMÍLIES.
Us avancem algunes de les conclusions a les que es va arribar: 1.
EDUCACIÓ · Existeix un buit en l'educació dels infants amb discapacitat de 0 a 3 anys: tant per accedir a les escoles bressol públiques (manca de places, personal poc preparat...) com per la manca d'escoles bressol especialitzades. · Les famílies se senten POC INFORMADES per part dels professionals que els han d'orientar cap als centres escolars.
TREBALL · No existeix un marc legal en l'àmbit laboral favorable a les famílies de persones amb discapacitat.
Es considera necessari potenciar mesures de protecció que no impliquin en cap cas una disminució de la capacitat econòmica ni tampoc el voluntarisme existent avui dia. · L'Administració hauria de crear recursos més pràctics, sobretot en zones amb alta dispersió territorial com Girona.
RESPIR I LLEURE · No hi ha coneixement dels recursos de respir i lleure que existeixen a nivell autonòmic per part de les famílies o associacions. · Manca de suport econòmic per al lleure i/o respir de les persones amb discapacitat intel·lectual. · Manca de monitors de lleure especialitzats en l'àmbit de la discapacitat intel·lectual.
INCAPACITACIÓ I TUTELA · Manifesten que hi ha una gran desinformació respecte la incapacitació i tutela i que aquesta arriba quan la persona té 18 anys.
Seria interessant d'informar a les famílies abans. · Opinen que és una bona pràctica el fet que les institucions que es dediquen a fer aquests tràmits (Fundacions Tutelars) facin sessions informatives als centres, serveis i associacions.
SANITAT · El principal problema que es planteja és el desconeixement que tenen alguns metges respecte les persones amb DI, en especial sobre alguns tipus (trastorns de conducta, autisme...) això els porta de vegades, a no tractar al pacient sinó a limitar-se a preguntar a la família. · Les PRESTACIONS SANITÀRIES són limitades i en alguns cassos no tenen en compte la problemàtica concreta de cada persona.
Les valoracions de la Trobada que hem rebut per part dels assistents han estat positives, ens diuen que a més de passar-ho bé han tingut l'oportunitat de conèixer altres famílies i compartir experiències.
Volem agrair des d'aquest espai l'esforç i la col·laboració que hem rebut per part dels tècnics d'Angelus amb el Salvi Amagat (Delegat Territorial d'Apps a Girona) al davant per organitzar la Trobada. |
Es parla dels problemes principals que té el món, com ara la probresa, la escassetat de l'aigua etc. i dóna tot tipus de dades, estadístiques i gràfics sobre el que s'ha aconseguit desde l'antiguitat fins ara, pero també tot el que hem perdut.
Finalment intenta proclamar als ciutadants que tinguem cura del nostre planeta. |
Asier va néixer amb un pa sota el braç, perquè els seus pares han rebut aquest Cap d'Any l'alegria de dur-lo al món i, alhora, de rebre un habitatge digne per viure i una feina.
Un empresari anònim va cedir una casa i un petit forn equipat per atendre clients a una parella sense recursos que s'allotjava a la residència social Rosa Oriol de Manresa.
La família, que vivia en l'exclusió social, podrà "sortir del forat" gràcies a l'altruista donació de l'empresari, que ha cedit a Jordi Cabau i Raquel Pérez un petit habitatge a la rebotiga del forn.
Segons va informar ahir l'agència Efe, l'empresari tenia el forn Santa Clara tancat i els l'ha cedit.
En Jordi treballava en el sector de la construcció.
Es va traslladar del Bages a Figueres, però l'empresa per a la qual treballava va tancar fa uns quants mesos.
La Raquel treballava a l'estiu a Mallorca i durant l'hivern, a les pistes d'esquí d'Andorra, tot i que també ha quedat sense feina aquest hivern.
Sense feina i amb l'atur a punt d'esgotar-se, es van traslladar a cal pare d'ella, a Manresa.
La recerca d'un habitatge amb una habitació per al nadó s'havia convertit "en un malson", fins que van ser acollits per la residència Rosa Oriol de Manresa.
En Jordi anava venent la seva col·lecció de guitarres per poder obtenir alguns diners.
La seguretat que serien atesos i no patirien problemes immediats per tenir un sostre els va tranquil·litzar i, amb la serenor, l'embaràs de la Raquel va complir els terminis, ja que durant unes setmanes els metges havien temut per la salut d'Asier.
En fer-se públic el seu cas, un empresari els ha ajudat.
Asier va néixer sa i la parella intenta ara refer la seva situació com a autònoms en el forn cedit.
La residència acull famílies senceres que tenen problemes econòmics i que, durant un termini indeterminat, requereixen ajut social per no eternitzar-se en l'exclusió.
La família Tous finança el manteniment de la residència manresana, que dirigeix la monja Lucía Caram. |
El rus Denis Mentxov s'ha adjudicat el triomf en la cinquena etapa del Giro d'Itàlia, disputada entre San Martino di Castrozza i Alpe di Siusi.
Danilo di Luca ha arribat segon i s'ha vestit amb la "maglia rosa" de líder, en detriment del suec Lövkvist, tercer a l'etapa.
Mentxov ha estat el més fort del grup de favorits que han pujat junts l'últim tram del port.
El nord-americà Lance Armstrong s'ha despenjat en l'ascens i ha creuat la línia d'arribada amb un retard de gairebé tres minuts. |
Esquerra de Girona, que amb els resultats del 22 de maig no ha entrat a l'ajuntament per un sol vot, ha anunciat avui que presentaria un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per revisar l'escrutini, cosa que endarrerirà fins al juliol la constitució de l'ajuntament ( comunicat del partit, pdf).
El partit ha explicat que els diversos recursos presentats a la Junta Electoral ha deixat el partit a menys d'un vot per superar el tall del 5% que dóna entrada al consistori.
En concret, Esquerra ha recorregut a la Junta Electoral quatre vots: l'un, estripat per una banda, que el partit considera vàlid perquè argüeix que es va estripar al moment d'obrir-lo; dos, que contenien, a més del vot, el díptic del partit; i un que contenia una estampa de l'Escrivà de Balaguer.
Vegeu la resolució de la Junta Electoral (pdf).
Esquerra també demana que es recomptin els vots el blanc, perquè el partit considera que n'hi ha menys dels que s'han comptabilitzat, cosa que també els donaria unes dècimes més de percentatge de vot i els podria permetre d'entrar a l'ajuntament.
En cas que ERC entrés a l'ajuntament amb un regidor, qui el perdria seria la CUP, que es quedaria amb dos dels tres que en aquests moments li són atorgats.
Precisament la CUP ha anunciat que vol plantar cara a ERC i assegura que 'defensarà fins al final' els tres regidors que va aconseguir en les passades eleccions.
'Entenem que ERC té dret a recórrer però la CUP farà servir tots els instruments legals per defensar el tercer regidor que els gironins van decidir que fos nostre', ha afirmat el cap de llista Jordi Navarro. |
L ́FBI investiga la filtració dels nus d ́Scarlett Johansson
Diverses celebritats han denunciat en els últims mesos el robatori d'imatges per part de pirates informàtics
REDACCIÓ / EP L'FBI investiga la filtració d'unes fotografies que suposadament es va fer a si mateixa nua l'actriu Scarlett Johansson amb el seu telèfon mòbil i que, segons sembla, han estat robades per pirates informàtics, segons 'Los Angeles Times'.
Les dues imatges han estat difoses aquest dimecres a la pàgina web 'celebutopia.net' i ràpidament han estat penjades en nombrosos blocs de famosos.
En una d'elles es veu a Johansson estirada sense roba de cintura cap amunt i en l'altra es la veu d'esquena.
Tot i que s'especula amb que les fotografies estiguin trucades, l'FBI ha assegurat als mitjans nord-americans que està investigant "el suposat pirateig".
L'actriu no ha respost públicament encara l'incident, tot i que la web TMZ ha afirmat que el seu entorn considera que el que ha passat respon a un "acte delictiu".
Johansson, de 26 anys, ha estat una de les famoses el nom ha sortit a la llum el passat mes de març com a possible víctima d'una xarxa de "hackers" tenia com a objectiu assaltar comptes de correu electrònic i dispositius mòbils de personalitats de l'espectacle a la recerca de material íntim.
L'actriu Vanessa Hudgens ('High School Musical', 2006) és una altra de les artistes que ha patit l'assetjament d'aquests pirates informàtics.
"Puc confirmar que l'FBI està investigant una sèrie d'intrusions a ordinadors de figures d'alt perfil", ha expplicat Laura Eimiller, portaveu de l'oficina d'aquest organisme a Los Angeles.
No obstant això, Eimiller no ha detallat quantes víctimes hi ha, ni si Johansson està entre elles i tampoc la quantitat de sospitosos. |
Partida molt p obra dels dos equips, i molt baix rendiment dels simaters Loripi i Salva.
La primera de les semifinals de la Lliga de Raspall, Diputació de València, es va disputar ahir al Trinquet El Zurdo de Bellreguard.
Coeter II, a la fi, serà l ́únic representant de Simat, i de La Valldigna, a la final de la pròxima setmana, després d ́una molt pobra partida, què també ha condicionat l ́extrema temperatura del Trinquet, uns 40o.
La partida no ha tingut molta història, els rojos, encapçalats per Malonda IV, han aconseguit fer els dos primers jocs, quasi sense rebre ni un quinze per part dels blaus, evidenciant la mancança de bon estat de forma tant de Loripi i Javi, com també de Salva, que està jugant tot i els problemes físics què arrastra a la seua ma dreta.
El tercer joc, l ́han aconseguit els blaus, i han obert al públic assistent un aire d ́esperança de veure una molt bona partida.
Tot i això, només ha quedat en una breu "reviscolada", ja què els rojos, sense fer un joc explosiu i directe, han aconseguit els dos jocs restants què els quedaven, per convertir-se en els primers finalistes d ́aquesta edició de la Lliga de Raspall, Trofeu Diputació de València.
Després de la disputa de l'última partida de la primera fase a Oliva, la XV Lliga de Raspall, Trofeu Diputació de València ja té decidits els equips semifinalistas i els creus que decidiran qui opta al títol.
S'han classificat per a la següent ronda per aquest ordre els jugadors Malonda IV, Coeter II i Canana II; Armando, Agustí i Vilare; Gorxa, Alberto i Galán; i Loripet, Estàlvia i Javi.
L'equip descartat, que s'ha quedat fora de semifinals per un sol joc ha estat el de Waldo, Leandro III i Dorín.
Les semifinals de la Lliga començaran aquest diumenge a les 18.30 hores en el Trinquet "El Zurdo" del municipi de Bellreguard.
Malonda IV, vigent campió, ha finalitzat la primera fase com capdavantera i tindrà en com rival a la cambra classificada, el trio de Loripi.
El duel de restes reprodueix la final de l'any passat, en la qual es va imposar Malonda IV al veterà jugador de Simat.
Segona semifinal En la segona semifinal, prevista per al dimarts 22 de juliol a Oliva, a partir de les 18.30 hores, s'enfrontaran el segon classificat, Armando, enfront del tercer, Gorxa.
La Lliga de raspall finalitzarà el divendres següent, dia 25, en el trinquet de Bellreguard.
La trobada que decideix el títol, que serà presentat oficialment el dijous dia 24, se celebrarà a les 23.30 hores.
En les semifinals contrasta la presència d'un jove valor menge Malonda que ja va irrompre en la passada edició i els clàssics d'aquesta modalitat, menge Gorxa o Loripi, que encara segueixen donant guerra.
Malonda s'ha confirmat com el banderer del relleu generacional i en aquesta Lliga té una nova ocasió de demostrar-lo, mentre que Gorxa i Loripi semblen gaudir de l'eterna joventut i la seua presència en les rondes finals d'aquestes competicions és sempre un atractiu en els cartells
Atès que encara no m'he recuperat del Jet Lag, porto la setmana sencera zapejant de matinada, a la recerca d'algun programa amb prou capacitat somnífera.
Tot just ahir, en una d'aquestes cadenes marginals pròximes a una ultradreta amb corbata, com "Intereconomia" van passar el documental holandès Fitna, dirigit i produït pel parlamentari Geert Wilders, que tanta controvèrsia va generar en el seu moment, i ja comentat en aquest mateix bloc.
Entre la música de Txaikovski, els lemes inquietants de "Freedom go to hell" i les imatges esfereïdores d'adúlteres lapidades, gais penjats o avions estavellant-se contra les torres bessones, es conjuraven per produir l'insomni produït per la inquietud.
No sé perquè, mentre que inquietants barbuts llegien sures pròpies dels guionistes de Pulp Fiction, per relaxar-me, alternava el documental amb el "Cuarto Milenio" d'Iker Jiménez amb el tema central del Ieti.
Poc després, dos tertulians amb fila de fer hores a la Cope, tot i que amb capacitat de construir frases subordinades, anaven atiant el foc de la xenofòbia entre els escassos televidents de la matinada.[ @]
He de dir que de totes les imatges i els fragments d'entrevistes amb talibans de garatge apareguts a la pel·lícula, el que més em va impactar és l'homofòbia patològica.
Líders religiosos reclamaven que la "desviació" havia de castigar-se amb la mort amb la manera més cruel, i que aquesta "patologia" era pròpia d'occident decadent.
Més enllà d'adonar-me de les alteracions de la psicologia individual del personatge, i la col·lectiva de molts musulmans més cremats que la moto d'un hippy, i on sovint la sodomia és freqüent, com a succedani, entre els adolescents i joves, no deixava de pensar en un dels meus amics d'infància i joventut que ja fa uns quants anys va decidir sortir de l'armari.
I amb qui aquest matí, m'hi he trobat.
És curiós, X és una de les persones més centrades que he conegut mai.
I això que la seva vida no ha sigut gens fàcil.
De fet, la seva família, les seves històries familiars, donarien per fer un "culebrón" d'aquests que fan època, amb abandonaments, fills secrets, alcoholisme, depressió,...
De tota la nissaga, ell és l'únic que podríem catalogar sota l'epígraf de "normal".
És monògam i fa una excel·lent parella amb un noi una mica més jove que ell.
Tot just avui, mentre èrem a la platja amb una trobada amb altres amics de fa més de trenta anys, ens ha dit que aviat es casarien, i que farien una festa.
Jo sóc del tot heterosexual, i, tot i haver fet la meva tesina sobre el concepte d'amor lliure en el pensament anarquista, amb els anys em vaig fent conservador.
No em considero un absolut un "progre" per al qual, des d'un punt de vista moral, "tot s'hi val".
Ans al contrari, al llarg dels anys que porto com a professor, he assistit als estralls que comporta la relativitat moral dels temps actuals, i l'excessiva frivolitat amb què moltes persones tracten les relacions afectives.
Si alguna cosa em molesta, és l'exhibicionisme, tant de la condició homosexual com l'heterosexual.
Tanmateix, en el cas d'X, la seva opció no resulta altra cosa que una circumstància.
Si he de definir-lo d'alguna manera, és com a amic.
I en aquest sentit, l'amistat, que comporta una certa fidelitat, fa que em senti preocupat per ell, en una societat on encara la intolerància es tolera en excés.
Sentir ahir com alguns barbuts que podria catalogar d'estúpids sinó fos perquè són perillosos, em generen hostilitat.
Hostilitat contra tota creença que posi en perill la llibertat de l'individu.
Un assassinat metafòric, per suposat.
El filòsof alemany creia que havia arribat l'hora que l'home (i la dona) encaréssin la responsabilitat de la seva existència, i deixessin anar el ròssec de la creença, que qualsevol entel·lèquia pensés i decidís per ells.
Francament, jo que no sóc cap tertulià amb corbata d'Intereconomia, estic preocupat.
L'única persona amenaçada per terroristes que he conegut, va ser un escriptor català, a qui havien ofert traduir Rushdie.
Tenint en compte que el traductor japonès fou assassinat, el meu col·lega, amb una por raonable, va decidir acotar el cap. Tenim un problema, i val la pena deixar-se de collonades. |
Des de fa ja uns anys, aquesta serà la seva setzena edició, se celebra a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat el reconegut Saló del Manga, on milers de persones s'apleguen per demostrar el seu afecte per la cultura japonesa.
A més de les novetats en manga i anime, el món del videojoc també hi està representat ja que és, sense cap mena de dubte, unes de les expressions culturals més reconegudes del país nipó.
Els darrers anys han tingut la presència d'algun famós personatge que ha presentat durant els dies d'aquest esdeveniment algun projecte important.
L'any passat li va tocar el torn a "Avatar", el joc en 3D basat en la pel·lícula del mateix títol dirigida per James Cameron.
Aquest any, ha estat, ni més ni menys, que el mateix Peter Molyneux que ha aterrat a Barcelona per presentar a tothom el seu darrer videojoc, es tracta de "Fable III", que aquesta mateixa setmana arriba a les botigues.
Que un personatge tan important com Molyneux visiti el Saló del Manga per presentar el seu videojoc només ens parla de la bona salut d'aquest esdeveniment anual.
Que Hideo Kojima mai para quiet i que sempre té entre mans alguna idea d'on poder extreure un videojoc és un fet que no sorprèn a ningú.
Per això els mitjans de comunicació especialitzats sempre estan darrere de cada moviment que el creador japonès fa.
Ara s'especula amb la possibilitat que estigui treballant en un "Metal Gear Solid 5".
Fa un dies i d'acord amb el seu Twitter, semblava que volia començar un nou projecte totalment nou, però s'ha conegut que el nou treball que ara endega i que ell mateix dirigirà es tracta de la cinquena part numerada de la saga "Metal Gear Solid".
Segons el que ell mateix ha escrit al seu Twitter, la primera reunió del projecte va ser la setmana passada i van assistir-hi deu persones.
La reunió, segons les seves pròpies paraules, va servir per parlar d'aspectes importants del títol i compartir els seus somnis i el concepte de projecte.
Una de les novetats és que, segons diu, volen que el joc comparteixi el cànons occidentals de videojoc, per exemple, Kojima diu que els japonesos se centren a crear models i textures per desenvolupar un món, mentre que els occidentals es basen en altres aspectes com les llums, ombres i efectes visuals.
Kojima ha admès que vol crear un món preciós, no unes imatges belles.
Fa temps que des dels estudis japonesos es creu en una evolució del concepte creatiu, i sembla que Hideo Kojima també aposta pel canvi.
El cap de setmana passat, el 9 i 10 d'octubre concretament, es va celebrar a Madrid la fira Gamefest dedicada al videojoc, on s'han aplegat fabricants, editors i consumidors d'entreteniment electrònic amb l'objectiu de fer arribar les novetats més esperades a tots aquells que volguessin deixar-se caure pel pavelló 6 d'Ifema, el recinte ferial madrileny.
La fira ha estat un èxit de públic, es van vendre 30.000 entrades i es van repartir 5.000 invitacions, a més van assistir-hi marques tan importants del panorama dels videojocs com Microsoft, Sony, Nintendo, Konami o Electrònic Arts, entre d'altres, fet que demostra la bona salut de la indústria tot i estar en un moment de crisi generalitzada.
En definitiva, segons els assistents i promotors de l'esdeveniment, la fira no tenia res a envejar a les fires internacionals, com l'E3 de Los Angeles o el Tokio Game Show celebrada a la capital japonesa.
Entre els productes que es podien veure i tocar a la fira es va trobar el Kinect, el nou comandament per moviment de Microsoft, així com el respectiu comandament de Sony, l'anomenat Move.
Tots dos es podien provar "in situ", i van tenir una àmplia requesta per part dels assistents.
Tot i l'àmplia presència dels jocs anomenats per "hardcores", o jugadors especialitzats, com "Gran Turismo 5", "Medal of Honor", "Dead Space 2", "Dragon Age II", o el del català Enric Àlvarez "Castlevania: Lord of Shadows", també hi va haver una gran representació de jocs "casuals" o per jugadors no tan avesats com els que acompanyaven Kinect i Move.
El més interessant de la fira, però, ha estat la possibilitat de veure en directe els desenvolupadors nacionals de videojocs, molts han estat els interessats a saber com es fa un videojoc des de dintre, i per això parlar amb Enric Álvarez de Mercury Steam o amb, el també català, Daniel Sánchez-Crespo de Novarama, han estat fets molt atractius i que molts han pogut gaudir en els interessants debats proposats per Gamelab.
Fa un parell d'anys la companyia madrilenya Mercury Steam, encapçalada pel palamosí Enric Álvarez, anunciava que estava treballant en un títol que es diria simplement "Lords of Shadow".
Poc després la gran notícia va ser que es va anunciar que la reconeguda empresa nipona Konami els havia fitxat per fer del seu joc una nova versió del clàssic "Castlevania".
Fins i tot, han comptat amb la inestimable ajuda del gran Hideo Kojima, creador da la saga Metal Gear Solid, per a la realització d'aquest títol.
Així com el productor David Cox des de la seu de Konami a Anglaterra, però també han tingut total llibertat per fer el que han volgut del seu videojoc.
El que han aconseguit és un nou Castlevania que a més aprofita la potència de la nova generació de consoles i donar un altre aire nou a un gènere sobreexplotat com "hack'n slash" que es podria traduir com tall i espasa.
Per això han afegit certs aspectes d'aventura a la saga, fet que ha entusiasmat alguns i ha defraudat a d'altres.
Entre les característiques positives d'aquesta nova visió del mític Castlevania podem percebre encara l'esperit de la saga que juntament amb un munt de situacions variades donen més vida a aquest gènere que ens semblava estancat.
El joc també presenta uns trencaclosques molt originals que fan que siguin un desafiament engrescador per al jugador que juntament amb els caps finals de nivell el transformen en un títol indispensable.
Els únics factors en contra que podem trobar podrien ser alguns salts en les imatges i que tot i que està traduït mitjançant subtítols, les veus són en anglès i malgrat l'excel·lent interpretació es troba a faltar una versió en l'idioma de procedència dels seus creadors.
Els dos grans simuladors de futbol van aparèixer ahir al mercat amb l'ànim de coronar-se com el joc de futbol de l'any.
És evident que només un d'ells serà l'autèntic guanyador i no només ho decideixen les vendes que obtinguin, també ho decidirà la premsa especialitzada i sobretot l'opinió dels usuaris que ja estan omplin fòrums de discussió per tot Internet.
Per un costat està FIFA, en aquesta edició acompanyat del número 11, el joc de Electronic Arts que és hereu del seu antecessor, el FIFA 10, i del que s'han polit petits aspectes que fallaven del joc que va acompanyar el passat Mundial de futbol.
Aquest títol aprofundeix en la personalització dels moviments d'alguns jugadors, amb la intenció de fer-los més reconeixedors pels seguidors.
Per l'altra banda tenim PES, Pro Evolution Soccer 2011, on també els seus creadors han apostat per millorar aspectes de l'anterior edició d'aquest joc de futbol.
Malgrat la seva bona qualitat, alguns seguidors s'han queixat que l'antiga bona jugabilitat de PES s'està perdent amb les dues darreres edicions del videojoc. |
El jutge envia a la presó el gihadista de Saragossa
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va acordar ahir l'ingrés a la presó de Nou Mediouni, l'algerià de 23 anys detingut dimarts passat a Saragossa, per un delicte d'integració en organització terrorista.
Per contra, l'arrestat a Múrcia, Hassan al-Jaouani, va ser posat en llibertat amb càrrecs.
El magistrat explica a l'acte de presó que Mediouni va ser reclutat per Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) i que l'estiu del 2010 es va traslladar a Algèria per integrar-se en un «maquis» al Sahel.
Al tornar-ne, després de no aconseguir el seu objectiu, segons la seva declaració, va abandonar els postulats gihadistes.
No obstant, el jutge sosté que va seguir comunicant-se amb aquests grups terroristes, i apunta als seus contactes amb Noureddine al-Youbi, relacionat amb el segrest de dos francesos a Níger el 2011.
Així mateix, al seu ordinador s'ha trobat una fotocomposició amb instruccions per preparar un cotxe bomba. |
El Pla d'Habitatge facilitarà l'accés als pisos protegits de les persones amb discapacitat
La ministra d'Habitatge, María Antonia Trujillo, ha assegurat que el nou Pla d'Habitatge que prepara el seu departament inclourà mesures que facili...
La ministra d'Habitatge, María Antonia Trujillo, ha assegurat que el nou Pla d'Habitatge que prepara el seu departament inclourà mesures que facilitin l'accés a l'habitatge protegit de les persones amb discapacitat.
Trujillo va aprofitar la seva intervenció, el 3 de maig, davant l'Assemblea General de la Asociación de Promotores Públicos de Vivienda y Suelo, per a assegurar que les persones amb problemes de mobilitat, joves, víctimes de la violència de gènere i els majors de 65 anys tindran una consideració especial en el nou pla.
Va informar que la intenció del Govern és allargar la consideració d'habitatge protegit a tota la vida dels pisos i evitar la seva recalificació com habitatge lliure.
Per a la ministra d'Habitatge, es tracta de frenar l'especulació amb el parc d'habitatges protegits, de manera que s'evitin recalificacions que puguin beneficiar-se qui, en el seu moment, es van beneficiar de la compra d'un habitatge protegit en especials condicions.
A més, María Antonia Trujillo va recordar la intenció del Govern de millorar l'accés als habitatges de protecció oficial i, per a això, es crearà "una nova figura d'habitatge protegit que permetrà eixamplar el ventall de destinataris de la política del Govern". |
Catalunya aconsegueix la primera victòria en el Mundial sub-23 en derrotar Portugal (20-19)
Catalunya ha hagut de patir fins al final per derrotar Portugal (Font: Federació Catalana de Corfbol)
La selecció catalana s'ha refet de la derrota contra Bèlgica i ha aconseguit la primera victòria al Mundial sub-23 de Corfbol, que es disputa a Barcelona.
Catalunya ha derrotat per 20-19 a Portugal, en un partit molt competit fins a l'últim instant.
Els catalans, de fet, perdien al descans per 5-7, però a la segona part han sabut remuntar. |
Els nens i nenes de P4 estàvem una mica preocupats perquè la casa de les vocals no havia vingut a l'escola.
Un bon dia, ens vam trobar les vocals al costat de les nostres classes.
Mitjançant una carta, vam saber que havien estat de vacances.
Les vocals ens estimen molt i ens van fer un regalet: una bústia personal per enviar-nos missatges, dibuixos, felicitacions...
De moment ja ens ha arribat la "i".....Quina serà la pròxima???? |
Una cosa es fer el que cal i una altra es no intentar que una empresa estratègica pel país i pel sector no marxi.
Senzillament, o al conseller li han pres el pel la seva gent - en aquest cas, li han venut la moto - o aquesta gent nomès pensa en el dia que tornin a lo seu |
350x366 Si tenim pretensions similars a les d'Euskadi, tindrem més força anant de bracet.
No hi ha res que faci més por a Madrid.
Enfront de la tradicional fascinació nacionalista per les coses d'Euskadi, l'última moda a Catalunya és dir que els bascos i nosaltres som realitats diferents, tan diferents que no som ni tan sols del mateix hemisferi, i que no hi ha res a parlar ni estratègies a coordinar amb una gent que no són de fiar perquè "sempre acaben anant a la seva".
Esclar, els bascos no tenen la nostra generositat ni la nostra altura de mires, per això ells es van assegurar la pervivència del règim foral i nosaltres, convençuts -com sempre- que podíem arreglar Espanya, vam ajudar a parir el nyap de l'estat de les autonomies, el cafè per a tothom al qual atribuïm -en bona hora- tots els nostres mals.
Déu me'n guardi de sentir enveja de la situació a Euskadi, de la sang vessada i de la rancúnia que els queda per esbandir; però tots els que volen que Catalunya avanci pel camí d'una certa sobirania han de seguir molt de prop el que passi al món abertzale.
Si tenim pretensions similars, tindrem més força anant de bracet.
Encara més, si la causa catalana s'ha d'obrir camí, ja és hora que es busqui aliances poderoses a Europa.
El Vell Continent detesta la idea de modificar les fronteres internes, no serà mai un trencaclosques multicolor, ni es despendrà mai dels estats (ans al contrari, si tot va bé centralitzarà les decisions macroeconòmiques).
Però tampoc no es pot permetre seguir indefinidament amb ferides obertes a Catalunya, Euskadi, Escòcia i Flandes.
Aquests quatre territoris tenen perfil nacional i aspiracions sobiranistes.
Volen participar amb veu pròpia en la construcció de l'espai polític europeu.
I haurien de ser capaços de plantejar el seu plet de manera unitària i donar a Brussel·les l'oportunitat de resoldre'l d'una sola tacada.
És molt més realista això que presentar un mapa ètnic de nacions irrealitzables com Occitània i el Tirol, o bé una estratègia regionalista com la que es va inventar Jordi Pujol als anys vuitanta i noranta, barrejant lands, ens autònoms amb capacitat legislativa i simples províncies en un lobi sense suc ni bruc.
Per tenir força i eficàcia en les seves reivindicacions, Catalunya ha de reivindicar la seva especificitat.
Si no, el govern espanyol de torn ens sortirà amb la cançoneta de sempre: "Si us ho donem a vosaltres ho hem de donar als altres setze, i això no és viable".
Un argument que els buròcrates de Brussel·les podrien aplicar a la UE encara amb més motiu.
Però que defensem la nostra pròpia via no vol dir que ens aïllem dels nostres aliats potencials, tant a Espanya com a Europa.
Els conflictes nacionals a escala continental són pocs i estan localitzats.
Cal enumerar-los perquè ningú més intenti diluir-los en un magma territorial inextricable.
Catalunya, Euskadi, Flandes i Escòcia han de parlar i coordinar esforços.
Necessitem substituir l'aigualitcafè per a tothom per un cafè per a qui en vulgui.
Seran poques tasses i el contingut serà més saborós. |
El davanter brasiler reitera l'admiració pel seu company d'equip i afirma que Tata "és meravellós" amb els jugadors
Dimarts, 15 d'octubre del 2013 - 14:53h.
I la Xina no n'és una excepció.
Però Neymar, protagonista de la visita de la selecció brasilera a terres asiàtiques (aquest dimarts la 'canarinha' s'enfronta a Zàmbia en partit amistós), sap que ara com ara la veritable estrella és Leo Messi, a qui en una entrevista concedida al diari xinès 'Titan Sports' ha definit com "un geni".
"Messi és un jugador espectacular, un geni.
És un honor per a mi jugar al seu costat.
Espero ajudar-lo dins del camp, perquè fora també és molt bona persona", afirma.
El davanter blaugrana tampoc es cansa de repetir que jugar amb el Barça "és la realització d'un somni, un orgull inexplicable", tant com vestir la samarreta brasilera.
"Sempre he somiat jugar en el millor club d'Europa.
Alves, clau perquè s'hagi integrat
Plenament integrat en l'equip, aprofita, a més, per donar les gràcies pel suport rebut en aquests primers mesos.
"Gràcies a Déu, he estat molt ben rebut pel club, pels jugadors, la comissió tècnica, els empleats i l'afició.
Quan això passa, et sents com a casa", diu.
I en especial reconeix a Alves l'esforç que ha fet perquè la seva arribada fos el màxim de plàcida.
Tot això ha fet que la meva adaptació sigui molt ràpida", subratlla.
Pel que fa a la temporada, espera que sigui "òptima" per als blaugranes.
Perquè així sigui confia plenament en Gerardo 'Tata' Martino, que igual que ell s'ha estrenat a l'equip.
"És meravellós", revela sobre el tècnic argentí.
"És un gran entrenador i per aquest motiu ha pogut arribar a un club tan gran com el Barça.
És fantàstic poder treballar amb Tata.
Espero que aquesta temporada sigui meravellosa per a tots", afirma.
Per acabar, Neymar explica que encara no ha pensat a què es dedicarà quan deixi el món del futbol.
Normal, perquè només té 21 anys.
Però sí que té clara una cosa: "Vull que la gent em valori per haver mostrat una cara feliç i a qui li agrada sempre el futbol". |
El ministre d'Exteriors és un home rude, i també franc.
Fa uns dies va reconèixer que l'acció exterior espanyola és un caos.
Hi podríem afegir que és antiquada (la costosa pompa de les ambaixades i residències oficials no es qüestiona) i sobredimensionada, però ell ho deixava en el fet que "no sabem quanta gent tenim a l'exterior, qui fa què ni quants edificis".
Margallo ho deia, sobretot, per l'ICEX, que té un centenar de seus per promoure l'exportació i la inversió, depèn del ministeri d'Economia i aglutina bona part del 44% d'empleats públics a fora que ell no controla.
De fet, els agregats comercials de les ambaixades són decoratius on hi ha l'ICEX.
De posar remei de debò a això, ser eficaços i acabar amb les duplicitats la seva llei no en diu res.
Davant la impotència, Margallo posa el dit a l'ull de les autonomies. |
El Centre Cívic les Basses i l'Ateneu Juvenil se sumen a la Biblioteca, que ja formava part de la Xarxa Punt TIC, en una aposta de l'Ajuntament de Cambrils per les noves tecnologies.
Els tres punts s'aniran alternant per poder donar servei durant l'estiu, tot oferint sessions sobre iniciació a la informàtica i l'ofimàtica, així com d'altres sobre la navegació a Internet i les xarxes socials.
L' Òmnia de l'Associació Cultural Gitana de Viladecans ha creat el nou blog del també nou Casal de barri de Ponent.
La creació i estrena del blog s'ha fet coincidint amb l'execució de la segona edició d'un projecte comunitari dirigit als infants i a les famílies del barri: les Activitats d'estiu a Ponent "Adopto el Civisme".
El blog ha servit com a eina de participació per als infants i per donar visibilitat al treball de voluntariat i comunitari del projecte. |
Últimes hores d'en Pallofa 35è a Mataró.
El rei del Carnestoltes s'acomiada després dels darrers dies de disbauxa.
Aquesta tarda la ciutat acomiadarà del rei dels poca soltes a la capella ardent a l'Ajuntament per poder retre el darrer homenatge a les seves despulles.
Des de les 5 a les 8 s'instal•larà se succeiran els actes de dol per dir adéu a en Pellofa.
A la plaça de la Muralla es farà l'acte de comiat d'en Pellofa 35è i la Lectura del Testament, que ja s'ha fet públic, abans d'incinerar-lo.
El fotògraf Sergi Bernal es converteix en el protagonista de la portada de la revista Sàpiens del mes de febrer.
El mataroní ha estat el centre d'interès d'aquest magazine històric per haver elaborat un reportatge fotogràfic que descobreix una fossa comuna a Burgos, a les muntanyes de la Pedraja.
El treball es centra sobretot en la figura d'Antonio Benaiges, un mestre català que va destacar per les novetats pedagògiques que va aplicar a l'escola on treballava.
Els mataronins Marc Prat i Perecoll desplacen les seves obres fins a Alemanya per exposar en una mostra conjunta.
La galeria Kunst Kontor de Wiesbaden acollirà les propostes dels dos artistes de la capital del Maresme a partir del proper 28 de febrer.
En paraules als micròfons de Mataró Ràdio Perecoll ha destacat l'oportunitat que representa exportar l'art a l'exterior, tant per la projecció que aconsegueix l'artista com per la favorable conjuntura econòmica del país que acull la mostra.
L'escriptora mataronina Care Santos posa a disposició dels seus lectors el primer capítol de la seva nova novel•la, "L'aire que respires", que es posarà a la venda durant aquest mes de febrer.
Aquest primer capítol, en la seva versió castellana, es pot descarregar a través d'aquest e nllaç de la web de Mataró Ràdio.
L'artista Joan Fontcuberta reflexiona sobre la importància de la imatge a Can Palauet.
L'exposició, titulada "A través del mirall", que és itinerant, mostra la reflexió que l'autor barceloní fa sobre la importància i increment de les imatges a la societat actual, la facilitat de generar imatges, la pèrdua de capacitat per controlar-les i el potencial de difusió i dispersió que tenen a través de les xarxes socials.
Gospel Sons busca mecenes per tal de finançar la gravació del seu segon disc a través de la plataforma de micromecenatge Verkami.
El cor de gòspel de la ciutat busca la col•laboració del seus seguidors per fer realitat el seu segon treball, després dels gairebé quatre anys que es varen estrenar publicant "U".
El grup està format per més de vuitanta membres de totes les edats, un projecte que es va iniciar el març del 2005.
La revista Valors i l'editorial Proteus preparen de cara a Sant Jordi un llibre d'entrevistes a personatges de reconeguda trajectòria amb la voluntat d'explicar que l'èxit no està renyit amb l'ètica.
Es tracta d'un recull de deu converses que la codirectora de Valors, Maria Coll, ha mantingut amb personatges com Ana María Matute, Lluís Bassat, Iñaki Gabilondo, Judit Mascó o Federico Mayor Zaragoza, entre d'altres.
En el marc de la festa de la Candelera, aquest dissabte s'inaugura el nou espai museístic de la Basílica de Santa Maria que acull la lauda sepulcral paleocristiana del segle V, símbol del primer cristianisme a la ciutat.
Nicolau Guanyabens, director del Museu Arxiu de Santa Maria, assenyala que és un element únic i de primer ordre a nivell arqueològic, tant català com peninsular.
Joan Dausà arriba aquest vespre a la Sala Clap en un dels concerts més esperats del cicle de Músiques Tranquil•les.
L'artista presenta el seu primer treball amb el que s'ha donat a conèixer dins del panorama musical "Jo mai mai".
Tot i que les lletres acostumen a tenir un to trist, Dausà assegura que aconsegueix convertir les emocions negatives en positives.
La nostra companya Alba Garcia ha conversat amb ell.
Tot a punt per a la festa d'inauguració aquest diumenge de la nova biblioteca Antoni Comas.
Neix com un equipament de proximitat que vol ser un element cohesionador de les diferents realitats que hi ha als barris de la seva àrea d'influència: Rocafonda, el Palau, l'Escorxador i l'Havana.
Un cop es posi en marxa la biblioteca Antoni Comas, es donarà per inaugurada l'anomenada "Xarxa de Biblioteques de Mataró".
La voluntat d'aquesta iniciativa és establir un treball coordinat per sumar esforços. |
Enric I. Canela Llegeixo que el Grup Godó ha creat el premi Vanguardia de la Ciència.
La iniciativa s'inspira en l'exemple de la revista Science, que cada desembre designa un "Avanç de l'any" per reconèixer la recerca científica més important dels dotze mesos anteriors.
Es tracta d'un premi honorífic que contribueix a donar visibilitat a [...]
Enric I. Canela El diari AVUI publica una entrevista amb Antoni Castellà, Secretari d'Universitats i Recerca: "Es retallarà menys a les universitats més eficients".
Ponderada, conciliadora a la recerca dels acords.
Es mostra orgullós de l'alta qualitat dels resultats de docència i de recerca.
No obstant això, ja treballa per introduir canvis [...]
Enric I. Canela Llegeixo l'article El model d'universitat, més enllà de l'elecció del rector que publica el diari AVUI.
Es tracta d'un article en el que es recullen algunes opinions dels rectors.
No volen limitar el debat sobre la universitat a la governança i l'elecció del rector i parlen de definir un model.
Enric I. Canela Llegeixo que el Consell Social de la Universitat de Barcelona ha aprovat aquest divendres el pressupost de la UB per a l'any 2011, que ascendeix a un total de 379,41 milions; pressupost que prèviament va aprovar el Consell de Govern el passat 14 de desembre.
La Universitat de Barcelona ha presentat de [...]
Enric I. Canela Podeu llegir que els rectors de les universitats que formen la Lliga Europea d'Universitats de Recerca (LERU), entre els quals hi ha el rector de la UB, Dr.
Dídac Ramírez han publicat avui l'article «Com afrontar el repte de la competitivitat».
La Lliga Europea d'Universitats de Recerca (LERU) [...]
Enric I. Canela Avui el Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.
Em manca llegir el Reial Decret, però no acabo de veure quina és la millora.
Jo el que sé és que he vist tres o quatre reformes i decrets, amb papers i més [...]
Enric I. Canela Montserrat Vendrell, la directora general de Biocat, té una entrevista publicada al Setmanari de l'Alt Empordà.
No reprodueixo l'entrevista, és massa llarga, però sí dues preguntes, les darreres.
Una sobre Biocat, fan bona feina i cal explicar-la.
La segona va més enllà, li toca a la política fer les coses que diu [...]
Enric I. Canela Ahir en parlava (veure Els empresaris que volen pontificar sobre la universitat).
Seguim amb el problema del govern d eles universitats.
Jaume Porta diu: El problema de la Universitat de Barcelona amb el president del Consell Social potser deixi [...] |
VilaWeb incorpora les informacions de l'Agència Catalana de Notícies
VilaWeb ha signat amb l'Agència Catalana de Notícies un acord per a la difusió de notícies sobre l'actualitat del país en format de text, d'àudio i de fotografia.
En efecte, VilaWeb publica els continguts de les notícies que ofereix l'agència en temps real de publicació mitjançant el sistema de sindicació.
L'acord l'han signat el director de l'ACN, Saül Gordillo, i la directora general de VilaWeb, Assumpció Maresma. |
Davant les darreres informacions aparegudes arrel de l'avançament de la proposta de Tarragona com a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics del Mediterrani, Victòria Forns, ha declarat:
"Les darreres informacions ens han provocat una profunda preocupació i perplexitat.
Convergència i Unió ha donat suport sense fisures a la proposta d'organitzar els Jocs del Mediterrani al 2017.
Ara el consistori autoproclama capacitat per assumir la celebració dels Jocs l'any 2014, tres anys abans del què estava previst.
La inversió total prevista és una quantitat suficientment important com per tenir molt clar quin és el pla de viabilitat de tot plegat.
Hi ha una sèrie de punts essencials en la nostra preocupació:
• La viabilitat econòmica del projecte: Qui assumeix el cost final del projecte?
Com és possible que un Ajuntament com el de Tarragona que no pot invertir un euro a la ciutat l'any 2011, estigui capacitat per assumir una inversió de 290 milions d'euros pel 2014?
I si tot plegat ho han de pagar altres administracions, on són els compromisos en ferm?
• La precipitació de la proposta: Quan es treballa seriosament un projecte és gairebé impossible que es pugui reposicionar la proposta amb tres anys d'anticipació.
Ara resulta que Ballesteros, en un tacticisme electoralista més, obre un nou episodi sense tenir clars com finançar els projectes bàsics de la ciutat que estan pendents des de fa anys gràcies a la seva ineficàcia.
• La idoneïtat de la proposta: L'actual situació soci econòmica de Tarragona ens exigeix per part de tots tenir molt clares quines són les prioritats.
Sens dubte a Convergència i Unió tenim clar que la prioritat absoluta del consistori és la de lluitar contra la crisi econòmica, estar al costat dels ciutadans de Tarragona, recolzar els projectes que suposin rellançar Tarragona i afermar la seva capacitat de lideratge.
• Ja que l'alcalde Ballesteros ha incomplert la promesa de construir un nou estadi pel club Gimnàstic a Campclar, voldríem saber si l'Ajuntament té en compte en les seves previsions econòmiques la necessària inversió a les instal•lacions del Nou Estadi a la Bulladera per a que el club grana pugui prestar els serveis de qualitat que la ciutat mereix.
Per tot plegat voldríem conèixer els compromisos que l'alcalde Ballesteros assumeix sense tenir en compte les prioritats de la ciutat.
A Convergència i Unió tenim clar que l'esport és un aposta estratègica, creiem fermament en l'esport de base com a eina d'educació ciutadana.
En canvi critiquem amb contundència l'ús electoralista de propostes compulsives.
Sincerament, si no fóssim a quatre mesos de les eleccions estem segurs de que Ballesteros no faria anuncis com els que fa".
Recordem que el Comitè Olímpic dels jocs es reunirà el proper divendres a París per buscar una ciutat substituta a la seu prevista de Volos-Larisa davant els problemes organitzatius que presenten les ciutats gregues degut a la crisi econòmica.
Damunt de la taula, a part de Tarragona es posaran les ciutats candidates als Jocs del 2017, Alexandria i Trípoli, amb problemes pel moment polític pels que passen els seus països; Mersin i Rijeka.
Tot i que no es descarta repescar a Almeria i Pescara que van organitzar els JJMM el 2005 i 2009 respectivament.
Senyor "auster" amb ZERO ingresos no es pot fer política, i per cert que considera vostè "elevadísim" i si per ventura sap quan finalment tindrà de sou la Sra.
Vcitoria Forns, es possible que estigui a l'altura del Ballesteros o d'algun càrrec de confiança o alt funcionari de de l'Ajuntament. |
De les onze edicions dels tallers de reflexió i debat organitzats per l'Agència, aquesta és la que compta amb un nombre de treballs i de participants més gran: prop de 400 persones assistiran a la seixantena de ponències presentades per acadèmics i científics, que tractaran els aspectes que generen més controvèrsia a l'hora d'avaluar la recerca en els àmbits d'Humanitats i Ciències Socials i les aproximacions que n'han de permetre un major consens. |
Finalitzen les obres del primer tram urbà afectat per les obres de l'AVE
Amb una festa de barri, l'Ajuntament ha inaugurat l'acabament de les obres del tram de carrer Mallorca comprès entre els carrers de Biscaia i Navas, afectat pels treballs de perforació del túnel de l'AVE.
La reurbanització es completarà amb la rehabilitació integral de la Torre de Fang que ha d'acollir equipaments municipals.
Les obres de millora d'aquest tram de carrer han consistit en ampliar les voreres fins als cinc metres, de manera que la calçada resultant és de 10,80 metres amb quatre carrils per al trànsit, un dels quals és un carril de taxi i bus.
Pel que fa als materials usats, la vorera és de rigola blanca i vorada granítica, més resistent que la de formigó, mentre que per a la calçada s'ha triat un aglomerat sonoreductor.
La zona compta ara amb un nou espai enjardinat amb bancs, a la cantonada dels carrers d'Espronceda i del Clot; i s'han replantat arbres de l'espècie Gleditzia triacantus, amb escocells que incorporen el reg automàtic.
S'ha reduït el nombre de fanals però la zona guanya en il·luminació, ja que el nou enllumenat té una potència més gran.
La celebració ha comptat amb activitats infantils, música i actuacions, com la dels Falcons de Barcelona, i el parlament inicial a càrrec de l'actriu Mònica Luchetti.
A l'escola Octavio Paz s'ha instal·lat una exposició perquè el veïnat pugui conèixer més a fons les obres de l'alta velocitat i com serà la nova estació de la Sagrera.
Amb una festa, plena d'activitats infantils, música i un dinar popular, veïns i comerciants han celebrat el final de les obres de l'AVE al tram del carrer de Mallorca, comprès entre Navas i Biscaia.
Finalitzen així els treballs al primer tram urbà afectat per l'alta velocitat.
NÚRIA ESTEVE, veïna "Els resultats finals, molt bé, perquè el carrer...
Tampoc es podien imaginar els veïns del carrer de Mallorca que els quedés així molt bé.
MIQUEL AMORÓS, veí "Hi haurà menys vehicles perquè també aniran pel carrer de Múrcia, pel que veig, i, bé, suposo que anirà bé.
Esperem que les vibracions de l'AVE, a la llarga, no afectin."
No només s'han fet les voreres més amples, ara fan uns cinc metres, sinó que també s'ha pavimentat la calçada amb un aglomerat que redueix el soroll del pas dels vehicles, s'han instal·lat fanals més potents i s'han plantat arbres i una zona enjardinada.
Uns treballs que han tingut els seus efectes a la mobilitat i al comerç local.
CONXITA CASANOVAS, farmacèutica "El mes que ve farà dos anys i mig que estem aquí amb el problema de les obres, quan l'alcalde ens va dir, i es van omplir tots la boca, que estaríem onze mesos.
I ara no sé que és el que estan celebrant aquí, quan resulta que hi ha hagut tanta gent que ha hagut de tancar i de marxar, que ja no podien pagar res, aquí."
L'Ajuntament ha agraït una vegada més la paciència i la solidaritat que tots ells han demostrat, i s'ha compromès a potenciar el comerç.
JORDI HEREU, alcalde de Barcelona "Hem de dinamitzar el comerç.
Això es fa amb mostres de comerç, amb els suport als projectes que els comerciants d'aquí tirin endavant...
I jo crec que una de les maneres que es concretaran aquest Nadal serà a través de l'enllumenat, com a símbol que ja hem complert una etapa i ara encarem una nova etapa."
Aquesta és la Casa del Fang i és l'últim punt que queda per rehabilitar, per donar per acabades definitivament les obres en aquest tram del carrer de Mallorca.
Abans, però, s'ha de definir quins equipaments municipals hi allotjarà. |
Els alumnes utilitzen 'Gossip' per difondre rumors que sovint són vexatoris
Molts dels seus 26.000 usuaris estudien en centres privats i concertats
Estan als antípodes del rigor científic i la sensibilitat humanística.
No tenen res a veure amb les doctrines impartides entre els pupitres de les aules d'estudi.
I, no obstant, els seus continguts ocupen una gran part de la realitat quotidiana de milers d'alumnes de centres de secundària de Catalunya.
Són els rumors, una pràctica universal, controvertida i ancestral.
Un fenomen que sobreviu als canvis que es registren al seu entorn i que sap aprofitar una oportunitat quan se li presenta.
Una aplicació per a dispositius mòbils causa furor entre milers d'adolescents catalans que se la descarreguen per estar al dia de tot el que es trama entre els seus companys de classe i d'altres cursos, així com per propagar qualsevol novetat que els sembli rellevant.
Sembla que no compta gaire si és rumor o realitat o el mal que pugui rebre la víctima.
Es diu Gossip (rumor, en anglès), va ser creada per la firma barcelonina Crows & Dogs i en menys de dos mesos compta amb més de 26.000 usuaris, superant així el mig miler de sales -els espais d'opinió per intercanviar històries de dubtosa credibilitat.
Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 23 de gener de 2013 VEURE ARXIU (.PDF)
Ara per ara, només està disponible per a iPad i iPhone.
Probablement per això, la majoria dels centres inclosos pels mateixos alumnes a les sales són privats o concertats, on és més factible que hi hagi famílies que puguin regalar aquests preats aparells.
XAFARDERIA PERFECTA / Jaume Funes, psicòleg social especialista en joves, hi afegeix un matís per entendre l'èxit del programa en aquest entorn.
«Quan la classe social és més alta, és més fàcil l' agressió verbal, ideològica i d'imatge.
Per a nois més humils succeeix el contrari, l'acció directa, la baralla», apunta.
En qualsevol cas, els pares i la comunitat educativa comencen a prestar atenció a aquest programa, conscients del seu potencial perjudicial i del caràcter moltes vegades imprevisible dels adolescents.
I és que Gossip està adquirint una gran notorietat entre els joves i compleix tots els requisits per crear la tempesta perfecta de la xafarderia.
El primer és el de la confidencialitat, una norma sagrada per garantir la proliferació de les xafarderies.
Els nois poden donar-se d'alta com a usuaris en un parell de minuts i si desitgen no donar la seva identitat real només han de recórrer a un compte de correu electrònic creat amb un nom fals.
Una altra conseqüència revolucionària en el gastat univers de la tafaneria arriba al final del procés, quan agafen força les tremendes possibilitats expansives d'un canal que possibilita la viralització de la xafarderia.
Seran legió els destinataris que puguin rebre al moment les novetats de totes les sales i usuaris que estiguin seguint.
Cada usuari hi podrà llavors votar a favor o en contra, segons el seu criteri.
Si el diverteix o li sembla insubstancial, si hi dóna pàbul o li sembla una mentida.
El control del contingut queda a càrrec d'un robot que esborra comentaris que incloguin totes aquelles paraules ofensives que figuren a la seva base de dades.
També es pot reportar un comentari inapropiat a l'administrador, que anirà a inspeccionarlo i pot retirar-lo de la circulació.
Però és fàcil d'imaginar que, arribats a aquest punt, el fenomen pot estar lluny de quedar liquidat, perquè amb el boca-orella tradicional o a través de les xarxes socials, el comentari pot expandir-se de forma implacable.
COMENTARIS DEVASTADORS / La majoria dels centres consultats advoquen per la pedagogia per lluitar contra el problema, com el Jesús-Maria de Sant Gervasi, on el seu director, Jaume Closa, coneix el fenomen «des de poc abans de les festes de Nadal» i comença a constatar el caràcter que està prenent.
És conscient que «amb les noves tecnologies és molt difícil detectar i controlar aquestes pràctiques perilloses ».
I és que, amb insinuacions, amb inicials o amb el nom complet de l'afectat, alguns 'gossips' tenen una devastadora càrrega de profunditat, que pot afectar qualsevol jove, apel·lant a la seva presumpta promiscuïtat, a la seva orientació sexual, al sobrepès o a possibles desordres alimentaris.
Tot plegat dit amb el seu propi argot, amb missatges no sempre intel·ligibles per al públic adult.
ACCIONS / El director de l'Escola Pia Nostra Senyora, Antoni Pérez, explica que el centre té un «document de protecció del menor » i que es reserva l'opció d'emprendre accions per frenar un fenomen que està des de dilluns sobre la taula del claustre de professors.
També ho estarà al del Sagrat Cor, centre concertat de Sarrià.
Pilar Clarassó, la seva directora, advoca per ensenyar als nois que les grans possibilitats de les noves tecnologies han de tenir «un sentit més positiu».
Per a aquesta finalitat, Funes suggereix la conscienciació dels adolescents, un col·lectiu que «necessita construir-se en la comparació i la rivalitat», de manera que és procliu a buscar la desqualificació dels altres.
El psicòleg aposta per corregir la tendència «fent-los veure el patiment de l'afectat».
Una cosa que creu que és fàcil d'aconseguir, perquè l'agressor d'avui pot ser la víctima demà. |
L'Ajuntament concedirà una distinció a Joan Masdéu, cantant de Whiskyn's
La Junta de Portaveus reconeixerà que la banda és 'una de les més importants de Catalunya'
21 de Març de 2009, per Redacció
La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Reus ha proposat aquest divendres iniciar l'expedient per formalitzar la concessió d'una distinció municipal a Joan Masdéu, cantant de Whiskyn's, en tractar-se "d'una de les bandes més importants de l'escena pop-rock catalana" i, de forma especial, "per l'última gira que està preparant per acomiadar-se del públic i per haver dedicat l'últim disc a la ciutat de Reus".
Encara que no s'ha concretat quin tipus de distinció serà, tot apunta a què Joan Masdéu rebrà una Menció Honorífica Municipal.
D'altra banda l'Àrea de Cultura de Reus es troba treballant perquè la formació reusenca faci el seu darrer concert de la gira de comiat a la ciutat.
Els Whiskyn's van fer pública la setmana passada la decisió de dissoldre el grup, després de disset anys de trajectòria als escenaris, vuit discos editats i més de 500 actuacions.
M'omple de joia veure que hi ha iniciatives com aquesta (en Joan és un gran músic!).
Estic d'acord amb en Jordi Pinyol quan diu que hem de donar més suport a la música cantada en la nostra llengua.
Aquí hi ha músics molt bons i ho hem d'aprofitar.
Si els hi patrocinem els concerts difondrem el català més que no pas fent anuncis que el tracten com una malaltia contagiosa.
Espero que després d'aquest punt i apart, tu i els Whiskyn's torneu amb més cançons!
Per fi hi ha algú que es mou per la música en català.
Mireu, fa dos dies vaig entrar a la web del diari Avui i vaig quedar-ne molt decebut.
Hi havia un article dedicat al comiat dels Whiskyn's i un bon grapat d'ignorants comentaven que eren uns fracassats i que la música en català no valia la pena.
Per sort, aquí els comentaris semblen molt més enraonats.
Crec que aquestes distincions estan molt bé (a Berga podrien fer el mateix amb els Brams!).
Estic d'acord amb en Jordi Pinyol pel que fa això de donar més suport a la música cantada en la nostra llengua.
Està bé es reconegui a en Joan el seu treball per la nostra cultura, però s'hauria de fer amb més gent.
Aquí hi ha músics amb molt talent, patrocinem-los més concerts i així difondrem més el català que no pas fent anuncis que tracten aquesta bonica llengua com una malaltia que s'encomana.
Repeteixo que crec que és una gran iniciativa!
que potser el vols fitxar per la teva llista electoral Empar, quin morro!!!!!!!!
s'ho mereix 1000 vegades!!!...Reus als teus peus...
Després de 17 anys tocan't amb Whiskyn's i 18 anys de gires es tot un honor concedir-li una distinció a en Joan Masdéu per els seus grans treballs que ha anat desenvolupan't a llarg dels anys.
Espere'm que aquest punt i a part de Whiskyn's no es converteixi en un punt i final.
es mereix això i molt mes!` però trobo que és trist que sigui per què whiskyn's han decidit fer la última gira no havien feet prou abans? en fi què hi farem!
Jordi Pinyol 21 de Març de 2009
Ja era hora que el nostre ajuntament es decidís a fer distincions com aquesta.
Ara que hi estan posats, una mica més de promoció i de suport a tota la música que es fa en la nostra llengua tampoc estaria gens malament.
Què tal una programació estable de concerts al llarg de tot l'any?
Que no tot s'acaba en portar quatre 'grans' a la festa major.
Encara rai d'algunes iniciatives privades que ens permeten anar de concert gairebé cada cap de setmana, que si no fós per això ho tindríem ben cru. |
Torno a casa després de anar a buscar la meva filla petita a ballet i em trobo que al carrer Manso, al davant de casa, estant fent una desfilada de moda i hi ha una gentada.
Trobem entre la gentada la meva filla gran i sa mare i ens quedem una estona a veure què passa.
El que passa és simple: hi ha una aliança entre els botiguers de roba del barri i l'ajuntament socialista pel tal de promocionar-se mútuament.
Amb la crisi i l'estat actual de Barcelona no se sap quin dels dos està més fotut...
Però el cas és que jo no he estat mai a una desfilada de roba i m'hi quedo una estona.
Recordo que vaig llegir fa molts anys un acudit al TBO que deia que els homes veiem les models nues i les dones veuen els vestits sense les dones.
Però crec que alguna cosa hi ha d'això perquè, fet i fet, a mi la roba –fora de la llenceria- sempre m'ha importat un rave.
El que aprenc és que el que més m'agrada de les noies que desfilen no és tant el seu cos com la seva coqueteria, els seus suposats flirtejos amb els que les admirem, els seus ulls brillants, els seus gestos, les seves ganes de jugar, la seva manera de caminar més desimbolta que sensual...
Quan surten nois a la pasarela –sobre tot quan van en calçotets marcant paquet – les dones es veuen obligades a fer grans crits de satisfacció.
Les dones han de fer dreceres per tal d'aconseguir l'alliberament sexual.
Tot el que expressi bellesa, desig, està bé, malgrat que a Roma diguin que no. |
Semblaria de lògica assenyada que en un debat monogràfic sobre l'economia espanyola, en plena crisi econòmica, crisi financera i crisi de credibilitat i de solvència, l'objectiu dels discursos dels líders polítics i les seves propostes haurien d'haver anat encaminats cap a fer una anàlisi exhaustiva de la situació, concloure'n el diagnòstic, i proposar mesures terapèutiques.
Encara vull pensar que, així com quan es fa un comitè mèdic per analitzar l'estat i la teràpia d'un malalt greu, de la seva malaltia, de la gravetat de la seva malaltia, de la teràpia aplicada, de si s'ha de modificar o canviar la medicació, de quines alternatives tenen..., i tots els professionals, després d'un debat professional rigorós, arriben a una conclusió i prenen unes decisions amb l'objectiu comú de salvar el pacient, algun dia això pugui ser possible en la política.
No m'imagino un comitè mèdic on els professionals només pensessin a fer la punyeta al director, procurar-ne el desgast amb l'esperança d'ocupar-ne el seu lloc, mentre el malalt s'està morint.
I això que en la medicina, i en altres àmbits del món laboral, es veu tan clar, en el món polític, de moment, és impossible.
Em fa ràbia i em sento enganyat quan, en les intervencions dels líders en el Congrés, els aplaudiments dels propis són sempre per agrair una crítica audaç o mordaç a l'adversari i mai per aplaudir una idea brillant.
És clar que, si agafem el debat passat, ses senyories no haurien tingut cap oportunitat d'aplaudir.
Però ens hem de convèncer tots que l'economia espanyola és un malalt greu, molt greu!, que cal tractar amb tota la professionalitat, amb tot el rigor i amb tota la fermesa possible.
I lamentablement haurem de canviar el paradigma que Zapatero ens ha portat durant tot aquest temps.
Deia l'escriptor mexicà i Nobel de literatura Octavio Paz: el populisme només es pot mantenir mentre tenim la cartera plena.
I fins ara era el missatge socialista: tranquils que nosaltres ho paguem, farem allò que creiem que s'ha de fer encara que no es pugui fer.
D'un principi van negar la crisi, i després van perdre la perspectiva de futur, i ara s'han trobat que el futur no és el que esperaven que fos, com passa molt sovint.
I avui el canvi que s'imposarà serà dir a la gent: només podrem fer allò que podrem fer, i justet, i fins i tot haurem de deixar de fer alguna cosa que hauríem de fer.
La caixa és buida, estem endeutats, i en aquestes circumstàncies, com deia Paz, no són possibles les alegries.
Mentre es produïa el debat parlamentari, sortia la notícia estadística de l'escanyament de crèdit que pateixen les empreses, un dels fets, no dic l'únic, que agreugen la crisi.
I des de la tribuna ningú se'n va fer ressò i molt menys proposar solucions.
Sembla que una iniciativa improvisada, com sempre fa el president Zapatero en temes econòmics, de crear un nucli dur ministerial, amb clamoroses absències, per tal de dissenyar juntament amb totes les forces polítiques, si és possible, un gran pacte d'estat per sortir de la crisi és l'única proposta del debat.
La primera reunió serà dijous que ve, i la proposta, tot i ser oberta per tal de poder arribar a un consens, té quatre eixos bàsics: mesures encaminades a la creació de llocs de treball, mesures encaminades a la reducció del deute perquè no comprometi el futur, mesures per enfortir i estabilitzar el sistema financer, i mesures per fer arribar el crèdit a les empreses.
Fins ara el nivell d'improvisació ha estat tan gran, que volem tenir l'esperança que hàgim iniciat un camí, ja sense retorn, cap al seny.
No fa tres mesos que es van aprovar els Pressupostos Generals del 2010 i, com pensàvem molts en el seu moment, ja han esdevingut inútils.
Curiosament els únics beneficiats d'aquests pressupostos inservibles hauran estat els bascos ja que, per votar-los, els han blindat el seu sistema de finançament. |
L ́OTAN rebutja el resultat de la mediació del primer ministre rus, Ievgueni Primakov, amb el president iugoslau, Slobodan Milosevic, que accepta retirar una part de les seves tropes a Kosovo si s ́aturen els bombardejos.
El president dels Estats Units, Bill Clinton i el canceller alemany, Gerhard Schröder, assenyalen a Primakov a Bonn les limitacions de l ́oferta sèrbia i es refermen en la continuïtat dels atacs aeris sobre Iugoslàvia. |
Als goigs de Sant Martí demanem que ens guiï pel bon camí... una Festa Major una mica "grisa", no?
Se'n salva la Capa de Sant Martí i la conferència "El mestre Raimon Torroja, un renovador a Catalunya i a l'exili a Caracas", la ballada de la Dansa amb les espolsades, el Mercat Medieval, i el Teatre.
Poca cosa més... lamentablement.
El programa de la Festa Major, amb deu dies de retard.
És ben cert que l'Hoquei i el Patinatge fa anys que posen Arenys de Munt al mapa. |
Susana Vallejo, nascuda l'any 1968 a Madrid, és escriptora, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, i experta en Comunicació.
Treballa en aquesta àrea en una multinacional de Barcelona on viu des de 1994.
El 2011 va guanyar el Premi Edebé de Literatura Juvenil amb El espíritu del último verano.
A més, va ser finalista del Premi Internacional de Ciència Ficció i Literatura Fantàstica d'Ediciones Minotauro el 2008 amb Switch in the red i del Premi Jaén amb la saga fantàstica «Portaceli» en 2007.
Gerard Tauste un mosso d'esquadra ferit a la cama, de baixa indefinida fins que li assignin una plaça especial, descobreix un missatge a la bústia de veu deixat pel seu amic Pep, dos dies abans de morir: "Vull parlar d'una cosa que he descobert al carrer Berlín, al 109 ".
Pep es referia a un edifici modernista situat en ple Eixample barceloní, al costat d'on ell vivia.
Convençut que entre els seus veïns es troba la clau per descobrir què li va passar al seu amic i company, Gerard s'embarca en una una meticulosa investigació al voltant dels que hi habiten l'esmentat edifici, tot i que, en principi, no sembla tenir res fora del normal.
I, ves per on, descobrirà que la comunitat de veïns del carrer Berlín, 109 és una comunitat d'allò més peculiar:
L'Entresòl 1r està habitat per Gustavo Adolfo, un sud-americà que acaba de mudar-se a l'edifici i que sembla tenir fosques relacions amb les màfies colombianes.
A l'Entresol 2a viu Gabi, una preciosa i escultural jove que treballa com a prostituta de luxe... encara que ningú ho sap.
En el 1r 1a viu Encarna, una dona separada amb els seus dos fills, l' Àlex, que ha començat a guanyar-se alguns calerons passant porros a l'institut i Sandra, una bonica universitària que desitjaria poder viure amb més luxes dels que viu.
Encarna és una pobra dona, d'aparença deixada, que va patir maltractament en el seu matrimoni i que li costa arribar a final de mes, amb el poc que guanya netejant cases...
Al 1r 2a hi viuen la senyora Lluïsa i el seu marit Zósimo, malalt d'Alzheimer, fet que omple de tristesa i amargor a la pobra Lluïsa, que pateix fora mida al veure en el que s'ha convertit el seu marit...
En el 2n 1a viu Emilio, un home jove, separat, amb un aspecte malaltís, causa de l'estrès que pateix pel seu treball, i en especial, per la difícil relació que té amb el seu cap, un explotador que demana l'impossible, aprofitant-se de la por de la gent en temps de crisi...
Emilio no és feliç amb la seva vida, de fet, no sap si realment val la pena seguir vivint...
I en el 2n 2a ja no hi viu ningú, però això ningú ho sap...
Ningú ha trobat a faltar a Maria Eugenia, la del 2n, una anciana malhumorada que porta morta a la seva butaca des de novembre la pobra, sense que ningú s'adoni que fa massa temps que no la veuen, ni la senten...
Però el pitjor de tot, és que el seu esperit, que no té ni idea de a qui pot poder encarregar unes misses, ha decidit quedar vagant per l'edifici com un fantasma de pel·lícula de terror...
I allà està ella, millor dit, el seu fantasma, contemplant les anades i vingudes de tots i cadascun dels seus veïns, perquè què ha de fer, si no té res millor al que dedicar el seu etern temps lliure...
Però Gerard mai hagués imaginat que la recerca de l'assassí de Pep pogués estar envoltada de tants misteris; tants com veïns hi ha a l'edifici, ja que cada un amaga un secret que canviarà la vida dels altres per sempre.
Conforme avança la narració ens anem adonant que l'assassinat inicial és gairebé una excusa, un punt de partida per a introduir-nos de forma original i amb un to distès en les vides d'uns personatges que s'enfronten a lluites heroiques quotidianes barrejades amb altres menys quotidianes i menys heroiques.
L'edifici s'anirà omplint de cadàvers, mentre les vides dels seus habitants s'entrellacen provocant constants girs argumentals.
Carrer Berlín, 109 és més que una novel·la policíaca, és un retrat social en què descobrim a uns personatges sumits en la solitud, la indiferència, la malaltia, la violència, les frustracions, el vici, la rutina i la desesperació.
Una sèrie d'ànimes necessitades de redempció.
Només queda descobrir si aconseguiran trobar-la.
Susana Vallejo creu que tots hauríem d'estar intrigats per saber qui són els nostres veïns, "perquè poden dedicar-se a qualsevol ocupació, ser bones o males persones i, fins i tot, es poden morir al teu costat sense que el seu cadàver es descobreixi en mesos", adverteix.
Segur que després de llegir Calle Berlín, 109 veurem de manera diferent als nostres veïns quan ens els trobem a l'ascensor a l'ascensor... |
Acció Cultural emplaça els governs autònom català i valencià per la reobertura de TV3
Tv3 i PPCC: Acció Cultural els governs autònom català i valencià per la reobertura de TV3
Després del revés judicial a la Generalitat Valenciana per TV3 i de la sentència favorable a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) que va fer que l'executiu valencià hagués de retornar els diners de les multes, així com obrir la porta perquè l'entitat reprengués les emissions al País Valencià, el següent pas de l'entitat ha estat emplaçar a un acord entre els governs dos autònomics per a la reobertura de les emissions de TV3 en territori valencià.
La junta extraordinària d' Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha pres aquest decisió a l'espera del diàleg obert entre els governs autònoms català i valencià per afavorir la reciprocitat i consolidar el projecte.
Aquesta decisió d'ACPV ha estat confirmada avui mateix pel secretari de l'entitat, Toni Gisbert, en acabar la junta celebrada aquest vespre de l'entitat aquest vespre.
Gisbert ha exposat el seu desig que s'arribi a un acord en un marge de temps raonable.
També ha afegit que en cas que no s'arribi a un acord ACPV consideraria les condicions de la reobertura atenent a la voluntat expressada pels seus socis en referèndum per aclaparadora majoria. |
El president Joan Laporta ha demanat "calma institucional" per poder mantenir la planificació esportiva.
A més, ha avançat que sotmetrà la seva continuïtat al capdavant del club a la decisió de la pròxima Assemblea.
El president Joan Laporta ha comparegut aquest dimarts, davant dels mitjans de comunicació, després de la reunió de la Junta en què vuit directius han renunciat al seu càrrec.
Ho ha fet al costat dels vicepresidents Alfons Godall i Jaume Ferrer, i davant dels directius Joan Boix, Alfons Castro, Josep Cubells, Joan Franquesa, Albert Perrín, Rafael Yuste i Jacint Borràs.
A continuació reproduïm íntegrament el discurs inicial del president:
"Diumenge vaig comparèixer després de la votació per valorar els resultats de la moció de censura i per manifestar que, per sentit de la responsabilitat i per l'estabilitat del club, teníem la voluntat de continuar al capdavant de l'entitat.
Avui hem celebrat una reunió de la Junta on ha existit un gran debat i un absolut respecte cap a les posicions individuals de cadascun dels membres de la Junta.
Finalment vuit companys han decidit renunciar al seu càrrec com a directius.
Des d'aquí els hi vull agrair tot el que han fet pel bé del FC Barcelona.
Ha estat un plaer treballar al seu costat.
En un temps prudencial aprovisionarem les vacants que corresponguin i avui mateix hem nomenat Josep Cubells nou secretari de la Junta.
Vull que sabeu que la Directiva ha fet un esforç perquè es mantingui la cohesió de la Junta, però no ha estat possible per diferències de criteri respecte de com havíem de continuar després del vot de censura.
Considerem necessari continuar al capdavant del club per coherència amb el que sempre hem manifestat.
En un moment tant determinant de la temporada cal mantenir la màxima estabilitat possible.
Cal recuperar la calma institucional, sobretot per mantenir la planificació prevista i especialment per portar a terme amb eficiència la gestió de les plantilles professionals.
Per altra banda, tot i que vam superar la moció de censura, vam rebre un vot de càstig.
Per tant, davant l'ambient que viu el barcelonisme, he pres la decisió, compartida pels meus companys de Junta Directiva, de consultar de manera vinculant a la pròxima Assemblea General de Compromissaris, òrgan suprem de govern de l'Entitat, la meva continuïtat com a president.
Vull acabar aquesta intervenció amb un missatge positiu a tots els socis: el Club està ben gestionat, compta amb una Junta Directiva que governa i amb un equip d'executius i treballadors capacitats per aplicar el model de Club que sempre hem defensat".
L'Assemblea, més enllà de l'agost
En el torn de preguntes per part dels periodistes, Joan Laporta ha puntualitzat: "Vull deixar clar que el fet de posar el meu càrrec a disposició de l'Assemblea només afectaria al meu càrrec, i no al dels meus companys de Junta".
A més, ha avançat que aquesta assemblea no es celebraria a l'agost pels múltiples compromisos esportius que té el primer equip durant aquest mes.
D'altra banda, el president ha anunciat la creació de la figura del director del futbol: "En l'apartat esportiu, entenem que es requeria un punt més d'eficiència en el moment de tancar les altes i les baixes.
El director de futbol facilitarà la coordinació entre els departaments del club i la feina de Txiki Begiristain com a director esportiu.
No comunico el seu nom perquè estem pendent d'uns serrells per acabar-ho de concretar".
En el transcurs de la roda de premsa, Laporta ha informat que Rafael Yuste serà el directiu que informarà a la resta de la Junta sobre com es desenvolupa la vessant esportiva, mentre que Joan Boix, tresorer, estarà a sobre de l'àrea econòmica. |
El Festival 'Made in Mad' arriba a Barcelona Publicat per 26/04/2007
La cultura madrilenya s'instal•la a Barcelona amb el festival Made in Mad, un programa variat d'exposicions, concerts, dansa i teatre organitzat per la Comunitat de Madrid en diferents espais emblemàtics de la capital catalana.
El festival, amb un pressupost de gairebé un milió d'euros, pretén donar a conèixer les propostes madrilenyes i establir un pont cultural entre ambdues ciutats.
Entre els artistes de l'ambaixada madrilenya figuren l'Orquestra de la Comunitat de Madrid amb Ainhoa Arteta, Antonio Carmona, el Nou Ballet Espanyol, la companyia Aracaladanza, un treball audiovisual del fotògraf Alberto García-Alix i l'exposició Clausures.
Tresors artístics en els convents i monestirs madrilenys.
El dia 24 d'abril la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va inaugurar la mostra audiovisual Tres vídeos trists, d'Alberto García-Alix, un dels estandards de la moguda madrilenya.
El Liceu s'omplirà de flamenc el 27 d'abril amb el Nou Ballet Espanyol amb l'espectacle El alma, en el qual els ballarins Ángel Rojas i Carlos Rodríguez contaran amb la col•laboració del Premi Nacional de Balla Chevi Muraday.
Antonio Carmona i el seu Vengo venenoso ompliran de música el Palau de la Música Catalana, la companyia Aracaladanza presentarà l'espectacle infantil Pequeños Paraísos, i la companyia Yllana i el violinista Llaura Malikian combinaran humor i música al Teatre Villarroel amb Pagagnini. |
Diumenge passat va esdevenir un fet important a Riba-roja: l'esquerra del poble, representada per EU, PSOE i COMPROMÍS va aconseguir la majoria dels vots, és a dir, la confiança electoral del veïnat.
Per una diferència de 271 vots els partits de l'oposició municipal guanyaven al PP.
Després d'una legislatura, com deiem, perduda, sinò desperdiciada, el poble -majoritàriament- demanava un canvi.
Ens hem costumat a acceptar una manera concreta de repartir la representació entre els qui intervenen en les eleccions.
Un a manera que tergiversa la vertadera voluntat del poble.
Democràcia real vol dir, que la representació política respecte el vot popular.
La llei d'Hont serà molt bona per a contentar els poderosos, però no forma governs atenent al vot real sinò a una mecànica interessada: la de les majories.
Des de BLOC PER RIBA-ROJA es demana una altra manera, més justa, de determinar la representació en funció dels vots obtinguts.
Feu comptes (PSOE+EUPV+COMPROMÍS=5324 VOTS).
Per a un recompte just, caldria comptar els vots nuls, en blanc i les abstencions.
Ens agradi o no, els parlaments i els governs municipals estàn compostos per qui ha tret representació (deixant fora als abstencionistes, nuls, blancs i minoritaris que, pot ser, tenen més representativitat que els "elegits").
Una altra cosa és que en aquest pais, al meu parer, al haver-hi poca tradició democràtica, les coalicions entre diferents per formar governs és una cosa rara.
Pot ser una solució seria fer governs en que estiguessin representats tots els partits i organitzacions que hagueren estat elegits.
En el cas del vostre municipi, si bé és cert que els elegits que no són del PP són majoria (vull pensar heterogènia), trobo que deixar fora del govern a la força que ha obtingut més vots (i amb diferència) és fer una mala jugada al conjunt dels habitants (encara que aquesta força sigui el "PaPus").
No crec que serveixi de gaire, per la salut democràtica, antepossar un supossat progressisme del PSOE enfront la "victòria electoral" del PP.
Trobe que allò important del que diu la gent del Bloc és, si més no, que una força que no és majoritària (tot i que és la +votada) té una representació de majoria absoluta.
Això és el que tergiversa la voluntat popular.
Altra cosa és, si els tres grups de l'oposició -que haurien de ser majoria en la representació- es posen o no d'acord per governar.
Eixe ja és un altre tema i, també, la seua responsabilitat. |
La col·lecció de 300 imatges dels inicis de Marilyn Monroe es va adjudicar per mes de 350.000 dòlars.
Un vestit de Lady Gaga va ser subhastat per 31.000 dòlars. |
Montserrat Carulla, Peret i Núria Feliu, les cares de la campanya "Mou-te per la gent gran"
Per tercer any consecutiu, els treballadors de TMB engeguen un projecte solidari per sensibilitzar la ciutadania sobre un tema concret.
Enguany, la campanya està centrada en la gent gran i les necessitats del col·lectiu.
Peret, Núria Feliu i Montserrat Carulla són tres de les cares conegudes que s'han sumat a la iniciativa.
La campanya " Mou-te per la gent gran " durà a terme un conjunt d'accions i tallers que es desenvoluparan fins al desembre d'aquest any.
L'objectiu és informar i sensibilitzar els ciutadans per ajudar les persones grans que ho necessiten.
Alhora, pretén oferir eines al col·lectiu de la tercera edat per enfocar l'envelliment en positiu.
A banda dels tres artistes populars que hi donen suport, la campanya també compta amb la col·laboració d'entitats com Amics de la Gent Gran, Avismón Catalunya i les associacions de jubilats del metro i el bus.
Els treballadors de TMB trien cada any una causa
El programa Tria la teva causa va néixer a TMB fa tres anys amb la intenció de promoure accions socials dins el col·lectiu d'empleats.
Els mateixos treballadors són els que decideixen la causa solidària a la qual volen que l'empresa doni suport.
En les dues edicions anteriors, les causes escollides van ser la lluita contra el càncer (2011) i una campanya contra la fam i la pobresa (2012). |
La cultura ha estat històricament una de les apostes més clares i decidides de Barcelona, eix i motor de canvi de la societat i baròmetre de l'evolució de la ciutat.
Més concretament, des de la recuperació de la democràcia els continguts culturals han posat de manifest un període en què Barcelona s'ha anat consolidant com a referent nacional i internacional en tots els àmbits.
Barcelona vol ser més i millor capital cultural i poder-se comparar amb les principals ciutats europees.
En aquest repte hi tenen molt a veure i molt a dir els nostres museus, un dels actius més importants de la ciutat, que alberguen un patrimoni ric, qualificat i extens, i que generen cultura i fomenten la participació.
L'Ajuntament de Barcelona, titular de museus La societat barcelonina ha estat cabdal a l'hora de configurar el panorama museístic de la ciutat.
L'origen dels nostres museus l'hem de buscar en la iniciativa ciutadana mateixa i el col·leccionisme privat que van configurar els primers equipaments de la ciutat.
Un altre referent històric dels nostres museus cal vincular-lo a les exposicions universals de 1888 i 1929, que ens van llegar unes excel·lents instal·lacions que són avui seu dels principals museus de la ciutat, com és el cas del Museu Nacional d'Art de Catalunya al Palau Nacional de Montjuïc.
Però un factor especialment rellevant i ben característic de Barcelona és el paper que l'Ajuntament ha tingut i té com a promotor, finançador i titular de nombrosos museus.
El punt d'inflexió que va transformar la dinàmica dels museus de Barcelona va tenir lloc el 1985 amb la creació del Pla de Museus, on es posaven les bases d'actuació municipal en l'àmbit museístic, adequant-los a la canviant realitat urbana de Barcelona i proposant un concepte de museu amb capacitat crítica i amb la voluntat de fer cultura.
Així doncs, la muntanya de Montjuïc, la Ciutat Vella o el Parc de la Ciutadella mostren bona part de l'ampli ventall d'equipaments culturals de la ciutat i són eixos bàsics de la xarxa de museus de Barcelona, una xarxa que s'estén en qualitat gràcies a l'àmplia i heterogènia oferta de les col·leccions, a l'ampliació i adequació dels equipaments, a la millora de la gestió i a la promoció i difusió de les seves col·leccions.
Una xarxa que, d'altra banda i gràcies a les institucions financeres catalanes, s'estén també pel territori: el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa" al Palau Macaya, el Centre Cultural Caixa de Catalunya a La Pedrera, la Fundació Godia, el Museu Egipci, l'antiga fàbrica Casarramona i d'altres iniciatives són fites que la ciutat ha anat guanyant als diferents barris de Barcelona.
I tenim un projecte ambiciós que marcarà un nou pol cultural a la ciutat i que s'ubicarà en el centre que va concebre Ildefons Cerdà, la plaça de les Glòries.
Es tracta de la cripta El Tresor de Barcelona, que permetrà posar sota un mateix equipament algunes de les col·leccions públiques i privades més destacades de la ciutat: el Museu de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària, el Museu de les Arts Gràfiques i el Museu de les Arts Decoratives; així com el que serà el nou Museu del Disseny, d'Arquitectura i Urbanisme.
Sens dubte, aquesta barreja de tradició i d'innovació posa de manifest la Barcelona dinàmica i canviant, la Barcelona progressista que té cura del seu patrimoni i del ric llegat que ha anat confeccionant al llarg dels anys, però també una ciutat que viu les noves tendències i els moviments més avantguardistes, en sintonia amb el nou segle.
"El Pla Estratègic de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona proposa algunes línies d'actuació per adequar els equipaments.
Però, també cal un replantejament del paper de cadascuna de les administracions i de les competències que han d'assumir en matèria de cultura. "
La cripta El Tresor de Barcelona, ubicada a la plaça de les Glòries, integrarà sota un mateix sostre algunes de les col·leccions més destacades de la ciutat.
Aquest nou museu, suma de museus, completarà l'oferta cultural de les Glòries, juntament amb l'Auditori, el Teatre Nacional i l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i refermarà la centralitat cultural d'aquesta zona, una de les grans apostes urbanístiques i culturals de l'Ajuntament de Barcelona, que enllaça amb el 22@, al Poblenou, i el Fòrum Universal de les Cultures 2004, al Besòs.
La idea de museu com a contenidor de cultura i coneixements ha donat pas a un model d'equipament més dinàmic i més proper a la ciutadania.
L'Ajuntament de Barcelona ha fet una forta aposta per comptar amb museus heterogenis però d'una gran qualitat.
La incorporació del Macba, el CCCB, el Museu Marítim o el Barbier-Mueller a l'oferta ja existent i les ampliacions del Picasso o del MNAC són alguns exemples d'aquesta vocació d'anar agregant nous espais i noves propostes.
En aquest nou model, projectes culturals com la Primavera del Disseny, la Triennal d'Art, els Set Dies de Poesia de Barcelona o el Festival Sònar comparteixen i amplien el ventall cultural que ofereixen els diferents museus de la ciutat.
Són un clar referent de la política municipal en matèria de museus i un exemple de cooperació i del dinamisme que respiren aquests equipaments.
Hem començat un nou segle i som conscients que els museus no poden romandre aliens a tots els canvis socials i econòmics que s'estan produint a les societats avançades.
L'accés a les noves tecnologies ens dóna una visió d'una societat que demana nous serveis i té noves necessitats.
Tenim el repte d'adaptar els nostres museus a aquesta societat canviant.
Per afrontar aquests nous reptes, l'Ajuntament de Barcelona, des de l'Institut de Cultura, té l'objectiu de renovar la xarxa d'equipaments, de millorar la gestió i l'accessibilitat als museus ampliant horaris, millorant la senyalització i definint polítiques per atreure nous públics, però també d'augmentar el nostre patrimoni i les nostres col·leccions.
El Pla Estratègic de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona proposa algunes línies d'actuació per adequar els nostres equipaments a tots aquests canvis.
Però, per fer front a totes les actuacions futures que permetin fer més proper el nostre patrimoni als ciutadans, també cal un replantejament del paper de cadascuna de les administracions i de les competències que han d'assumir en matèria de cultura.
Una fita important del calendari cultural de Barcelona la trobem en la celebració, el mes de juliol, de la Conferència i l'Assemblea General del Consell Internacional de Museus, ICOM 2001, que permetrà posar en comú les experiències i els reptes que afronten els museus d'arreu del món en aquest segle XXI.
La Conferència suposa un reconeixement a Barcelona, que acollirà representants de més de 140 països que aportaran les seves experiències i debatran sobre les perspectives de futur de les ciutats en matèria de museus.
Es tracta, sens dubte, d'una gran oportunitat de tornar a ser un referent, de mostrar la nostra línia d'actuació i el nostre patrimoni.
Fòrum Universal de les Cultures 2004 La paraula cultura és, cada vegada més, sinònim de coneixement i d'intercanvi.
I coneixement vol dir diàleg i esforç en la construcció de la pau i de la convivència entre els pobles.
El Fòrum Universal de les Cultures del 2004 vol ser una cita mundial amb la cultura, la pau i el diàleg.
Cultura i diàleg són conceptes bàsics per a les noves convivències del segle XXI, per a les relacions entre els homes, i entre els homes i l'espai en què viuen.
Aquest és el gran compromís de Barcelona el 2004.
Amb aquest esdeveniment, Barcelona esdevindrà un òrgan creatiu únic, excel·lent i aglutinador; una proposta plural i diversa, com és plural i diversa la ciutat mateixa i com ho són també els nostres museus.
Volem que els museus de Barcelona estiguin a l'alçada d'aquest gran esdeveniment.
Les noves propostes i els objectius futurs en què treballem posaran de manifest la nostra voluntat de ser un referent museístic de gran nivell arreu del món. |
La Cambra de Comerç de Reus acull l'Asamblea Nacional de Interlonjas
02 de Juny de 2012, per Redacció
L'Asamblea Nacional de Interlonjas, organització que aplega les vint-i-tres llotges més importants de l'Estat espanyol, s'ha reunit aquest divendres a la Cambra de Comerç de Reus.
La trobada ha servit per tancar els actes que s'han realitzat des de dijous a la ciutat.
Aquest seguit de sessions van començar amb la Lonja Nacional del Ovino, celebrada al Palau Bofarull, que va congregar més de dos-cents productors i operadors del sector oví de l'Estat.
L'assemblea, conduïda pel seu president, Joaquín Salvo, i el màxim responsable de la Llotja de Reus, Isaac Sanromà, ha servit per tractar sobre diverses qüestions vinculades a la realitat d'aquests organismes, encarregats de fixar preus de referència en el sector agropecuari.
Els integrants de l'assemblea, han aprofitat la seva estada a la ciutat per fer una visita tècnica a l'IRTA Mas Bover, on han pogut conèixer la feina que els especialistes del centre realitzen en el camp de la recerca i la tecnologia agroalimentàries. |
Junqueras: «Consagrarà la sobirania i la independència fiscal»
Celebra l'acord pel pacte fiscal i assegura que permetrà que "mai més" tornin a intervenir Catalunya
ACN El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha celebrat l'acord al qual han arribat finalment CiU, ERC i ICV-EUiA, per impulsar el pacte fiscal a Catalunya i ha assegurat que permetrà que "mai més" es torni a "intervenir" la Generalitat.
El líder republicà ha lamentat que el Ple del pacte fiscal coincideixi amb la "intervenció" de Catalunya per part del govern espanyol que, ha dit, es farà "amb els diners que deuen al Govern".
Junqueras també ha afirmat que el que avui s'aprova és "un document de futur" que consagra la "sobirania i la independència fiscal de Catalunya".
Per ERC, el document que aprovarà el Parlament establirà que "els únics que han de decidir sobre els seus impostos són els catalans". |
Nebot de l'escriptor vuitcentista Joan Pons i Massaveu, des de jove manifesta interès per la literatura i per l'esport i els seus primers articles van ser de tema esportiu.
Als 17 anys publica la seva primera novel·la curta, En Jordi i la Nuri, al setmanari En Patufet.
I l'any 1921, amb Antoni Escuder, L'Auca del barri de la Salut.
La seva obra de preguerra comprèn Radiacions i poemes; La klàxon i el camí, Diari d'un humorista, i Darrera el vidre.
Amb aquest llibre Sindreu quedà finalista del premi Folguera l'any 1933.
Durant els anys trenta duu a terme diverses activitats.
Inicia la col·lecció de retrats infantils de grans homes, també el seu arxiu '1900'.
Va ser un dels impulsors i fundadors d'ADLAN (Amics de l'Art Nou) i col·laborà amb Sebastià Gasch i Josep M. Junoy en la formació dels 'Amics del Circ'.
Els responsables de la publicació Mirador li encarreguen les activitats del Conferència Club, on coneix André Maurois, René Benjamin i altres.
Després de la guerra continua la seva activitat d'escriptor.
Publica un llibre sobre el Club de Tennis de la Salut i el 1954 la novel·la El senyor Joanet del Guinardó i el 1960 Les figures del pessebre de l'Ametlla del Vallès.
La vinculació de Sindreu amb el Vallès Oriental fou molt important i durà tota la vida.
Hi passà la infantesa i la joventut (a l'Ametlla) i el trià per a morir-hi (a la Garriga).
La seva estada en terres del Vallès deixà una forta empremta en la seva obra.
Els seus poemes van ser recollits pòstumament en un volum, Obra poètica, I (Barcelona, Llibres del Mall, 1975) amb pròlegs de Carles Riba, J.V. Foix, Rossend Llates, Joan Oliver i Joan Brossa i il·lustracions de Joan Miró. |
L'amistós a Malàisia canvia d'escenari pel mal estat de la gespa
350x366 L'amistós a Malàisia canvia d'escenari pel mal estat de la gespa
Va estar a punt de no jugar-se, però finalment el Barça tancarà la gira asiàtica amb l'amistós que tenia previst contra el combinat de Malàisia avui al migdia (14.45 h, TV3).
Però no ho farà a l'estadi nacional Bukit Jalil, perquè la gespa està en males condicions.
L'escenari triat serà l'estadi Shah Alam, amb capacitat per a 80.000 persones i un terreny de joc més ben cuidat.
"Hi havia un punt del contracte que preveia que si la gespa no estava en l'estat òptim, podríem buscar una alternativa.
Després de l'entrenament vam parlar amb el promotor de la gira i vam activar el canvi", va explicar Josep Maria Bartomeu des de Kuala Lumpur.
El vicepresident blaugrana, de fet, va acabar trobant beneficis en el canvi d'escenari, perquè el ritme d'entrades venudes no era prou bo per arribar a les 100.200 que permetia el gegant Bukit Jalil.
"Ben mirat, jugar al Shah Alam serà més acollidor", va afirmar Bartomeu.
Pinto, amb una contusió al genoll
El Barça va entrenar-se ahir, en una sessió en què ja va participar Jordi Alba, que dijous estava refredat.
Pedro segueix entrenant-se al marge per una contusió al bessó.
Pinto va rebre un fort cop al genoll i avui els metges decidiran si pot jugar.
L'equip va tenir el matí lliure i molts jugadors van fer turisme i compres a Kuala Lumpur, amb una visita a les Torres Petronas i a China Town. |
Aquests dies s'ha parlat molt del rector de Sant Miquel de Fluvià i Sant Mori, Mn.
Antoni Viñas per haver-se tret la roba en plena missa i quedar en banyador i sandàlies.
Ha sortit als mitjans de comunicació la notícia i tot plegat ha creat un gran rebombori.
A causa de tot això el diumenge passat va oficiar la que va ser la seva darrera missa perquè el bisbe de Girona li ha acceptat la dimissió (segons ell, més aviat li han exigit la dimissió).
Fa de mal parlar d'un cas i d'una persona que no conec prou i d'un cas que només l'he pogut seguir pels diaris.
Però, pel que he pogut entendre, el gest de Mn.
Viñas volia ser un gest penitencial i profètic que una part de la gent no ha entès.
Però el que menys he entès és que el seu bisbe no li fes costat.
Tot plegat em dóna la sensació que hauria pogut acabar d'una altra manera i, entre tots, podien haver explicat i fet entendre què volia dir amb aquest gest.
Viñas va afirmar que en els darrers dies «he tingut una sensació d'abandonament, m'he sentit com un cuc.
Però mai he estat tan feliç com aquests dies i m'he acollit a Crist més que mai».
Per això, en referència a l'Evangeli va dir: «Tot s'ha acomplert, Pare.
A les teves mans encomano el meu esperit.
I després d'esquinçar-se els vels del temple el Centurió va dir: «Realment aquest era fill de Déu».
Francesc d' Assís va fer un gest semblant davant del bisbe d' Assís i el seu pare.
El seu pare, Pietro Bernardonne li recrimina que li ha donat tot i vol passar comptes amb ell perquè li ha malgastat la seva fortuna.
Llavors, davant del bisbe d' Assís, Francesco queda nu, tal com va néixer.
El bisbe el tapa amb la seva capa... |