text
stringlengths 1
1.2M
|
|---|
Professora llicenciada fa classes de valencià a benidorm o voltants per preparar l'elemental o mitjà de la junta qualificadora de coneixements de valencià. també grups per a preparació de valencià en oposicions. interessats cridar al 96 689 50 72
Necessitem dues persones especialistes en ungles de gel o acrílic amb experieincia, possibilitat de mitja jornada, jornada contínua o sol caps de setmana (a convenir segons necessitats) interessats cridar al 620.80.59.58 o enviar curriculum a [EMAIL]
Necessitem especialista en ungles de gel i acrílic, pedicura i manicura. jornada intensiva, salari fix més comissions. per a nou salon a benidorm. interessats cridar al 620.80.59.58 o enviar curriculum a [EMAIL]
Important companyia multinacional busca persones amb iniciativa, entusiasme, afany de superació, bona presència i marcada vocació comercial per a la comercialització dels seus productes a la zona de la carlota baixa. requisits: edat entre 20 i 50 anys, amb vehicle propi (excloent). es valoraran coneixements d'idiomes. s'ofereix: formació contínua, pla de desenvolupament professional, bon ambient de t...
Es busca un comptable per a empresa promotora situada a benidorm i villajoyosa (alacant). els requisits per al lloc són: 1. recepció i comprovació de factures.
2. comptabilització i preparació dels pagaments corresponents.
3. comptabilització general del dia a dia d'una promotora immobiliària.
4. conciliació expliques bancàries.
Es busca cambrera/o. es busca cambrera/o de sala o barra per a important club resort a benidorm. flexibilitat d'horaris i qualitat professional. es valorarà experiència i actitud. necessari documents en regla. benidorm alacant.
empresa constructora amb important cartera de clients i grans contractes necessita per a la seva oficina a província d'alacant.tecnico, aparejador, enginyer civil o delinente amb experiència en supervisió d'obres, gestió, mesuraments, elaboració de pressupostos, calculos enviar informes al |
Foment espera poder reobrir el pont de Biure d'aquí a dues setmanes
El ministeri de Foment espera reobrir al trànsit rodat el pont de la N-II sobre el riu Llobregat al seu pas per Biure d'Empordà d'aquí a dues setmanes, segons ha explicat aquest dijous el cap de la demarcació de Carreteres de Catalunya, Lluís Bonet.
"S'estan col·locant unes arcades de reforç per als tubs que configuren el pont i unes soleres de formigó armat per sota per reforçar l'estructura del pont, que es preveu que es pugui tornar a obrir al trànsit en uns quinze dies", ha assenyalat Bonet.
Les pluges de la setmana passada van produir un despreniment que ha soscavat la solera dels tubs i en va danyar especialment quatre, per la qual cosa es va generar un lleuger assentament que va obrir esquerdes a l'estructura del pont, que data del 1968.
Per a Bonet, la prioritat és "la seguretat, per la qual cosa s'ha tallat el trànsit rodat", tot i que per poder atendre les necessitats d'alguns usuaris s'ha habilitat un carril a través del qual es regula el pas en els dos sentits de la marxa amb un semàfor.
Mentre durin les obres, el pas entre l'enllaç de la Jonquera i Figueres Nord per l'AP-7 és gratis per als vehicles desviats de la carretera Nacional II. |
L'iglú de la Pirena torna a ser al pla de la catedral de Barcelona.
Això significa que queden pocs dies perquè comenci la tradicional cursa de trineus amb gossos, als Pirineus.
Aquest any, amb més neu que mai, començarà el 18 de gener, a l'Aragó, i acabarà el 31 de gener, a la Molina.
Aquest diumenge hi haurà una presentació multitudinària de la prova, amb els mateixos protagonistes, però en un escenari totalment diferent: la platja Nova Icària de Barcelona.
La presentació s'ha fet en una gelada plaça de la catedral de Barcelona.
No més de 5 graus de temperatura a l'hora de la posada de llarg d'aquesta Pirena 2009, que arrenca el 18 d'aquest mes amb una primera etapa en terres aragoneses.
Seran 14 dies de competició des de l'estació de Candanchú, el punt més a ponent del recorregut, fins a la Molina, el més a llevant, amb un total de 222 quilòmetres en línia recta.
Hi haurà sis etapes a Catalunya, tres a l'Aragó, tres a Andorra, i dues a l'Arieja, a França.
L'abundància de neu per aquesta edició ha fet oblidar els problemes de l'any passat i els que van obligar a la suspensió de la prova l'any 2007.
Un cop més, els gossos són els protagonistes principals d'aquesta aventura que busca consolidar l'amor pels animals, el respecte a la natura i la promoció dels Pirineus.
Aquesta cita del múixing mundial i prova puntuable per a la Copa del Món té aquest any un cartell de luxe amb la participació de 38 equips procedents de nou països i amb la tornada del muixer català Josep Domingo, guanyador l'any 2006.
Aquest diumenge, es podrà fer un tastet d'aquesta Pirena a la platja de la Nova Icària de Barcelona, on s'hi instal·larà per unes hores. |
El Govern impulsa la transferència de coneixement amb la selecció dels primers vint projectes de recerca del programa Doctorats Industrials
Doctorats Industrials vol afavorir la transferència de coneixement entre les universitats i el teixit productiu
La Secretaria d'Universitats i Recerca conclou avui la selecció d'una vintena de projectes de recerca que formaran part del primer Programa de Doctorats Industrials per afavorir la transferència de coneixement entre les universitats i el teixit productiu.
Aquest programa, que ja va ser anunciat el passat mes de març pel Govern, també té per objectius contribuir a la competitivitat del teixit industrial català, retenir talent i situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I al capdavant d'una empresa.
La principal característica del programa de Doctorats Industrials és que la tesi que facin els investigadors en formació es desenvoluparà en el marc d'un projecte de recerca entre una empresa o institució i una universitat.
Així, l'empresa i la universitat són les responsables de definir les principals característiques del projecte de recerca que es vol desenvolupar i que serà objecte de la tesi.
En la primera fase pilot, que s'inicia avui amb la selecció dels projectes de recerca, els doctorats giraran al voltant de les àrees d'enginyeria civil, enginyeria química, biomedicina, enginyeria biomèdica i tecnologies de la informació i les comunicacions, meteorologia, logística, xarxes socials, biosensors i farmàcia, entre d'altres.
En aquest programa pilot que s'iniciarà el proper mes de gener hi participaran uns 20 doctorands, a raó d'un investigador en formació per projecte.
Més endavant, a partir de la fase regular d'aplicació del Programa el 2014, ja es preveu la participació d'uns cent projectes de recerca.
Pel que fa al funcionament del programa, cada doctorand tindrà un director de tesi de la universitat i un responsable per part de l'empresa.
L'estudiant de doctorat industrial dedicarà el 100% del seu temps de treball a la seva investigació distribuït aproximadament al 50% entre l'empresa i la universitat.
Les tesis s'han de defensar en un termini màxim de tres anys des del seu inici.
El programa ha d'assumir i explicitar que té una vocació R+D+I, és a dir, que formarà investigadors capaços de dirigir projectes de recerca, desenvolupament i innovació, vetllant sempre perquè les tesis incorporin resultats originals de recerca.
Els costos de cada doctorat (retribució, costos associats, matrícula, ajuts a la mobilitat, entre d'altres) els assumiran al 50% l'administració i l'empresa o entitat.
L'investigador en formació està contractat, des de l'inici, per l'empresa.
El programa de Doctorats Industrials representa una oportunitat per a les empreses, les universitats, els estudiants i l'administració.
Aquest Programa afavoreix el desenvolupament i la innovació a les empreses i amplia l'oferta de programes de doctorat a les universitats per atreure estudiants que volen desenvolupar i dirigir projectes d'R+D+I. En aquest mateix sentit, el Programa de Doctorats Industrials enforteix la relació amb l'empresa per afavorir la transferència de coneixement i permet als estudiants fer la tesi en un entorn propici per adquirir competències professionals, coneixements tècnics i experiència en recerca.
Els investigadors en formació es perfilen així com el futur motor de recerca de les empreses i com la punta de llança de l'R+D+I del teixit productiu del país.
Finalment, el Programa permet a l'administració promoure projectes de recerca estratègics per al desenvolupament socioeconòmic. |
El plenari de l'Ajuntament de Tarragona celebrat aquest divendres, ha aprovat pujar l'IBI i la recollida de la brossa en un 9,5%, i la resta de taxes el mateix que l'IPC acumulat de 2009 a 2011, és a dir un 5,4%.
Aquesta mesura ha estat possible gràcies a l'abstenció del PP, pel que fa a l'IBI i la brossa, i el seu vot favorable a la resta d'impostos i taxes.
CiU ha votat que no a totes les propostes, i ICV s'ha abstingut en la majoria dels casos.
Alejandro Fernández ha argumentat la decisió del seu grup, com d'un exercici de responsabilitat i en la necessitat de salvar a l'Ajuntament d'una possible fallida.
El portaveu Popular, però, ha acusat a Josep Fèlix Ballesteros d'enganyar i de mentir als ciutadans dos mesos abans de les eleccions municipals, que va assegurar que el consistori tenia un superàvit de 3,5 milions d'euros, i ha afegit, que l'augment aprovat avui el considerava moderat; advertint a Ballesteros que per negociar favorablement els pressupostos haurà de presentar retallades considerables en la despesa corrent de l'Ajuntament.
Victòria Forns ha estat contundent en les seves explicacions, tot dient, dirigint-se a Alejandro Fernández, que el que havia fet avui no era salvar la ciutat sinó al PSC i a Ballesteros, afegint, que Tarragona no necessitava herois però si persones coherents; posteriorment, Fernández ha replicat a Forns dient-li i recordant les negociacions post-electorals, que qui va salvar en el seu moment a Ballesteros va ser Oriol Pujol.
La portaveu de CiU, també, ha parlat de la irresponsabilitat de l'equip de Govern durant els últims quatre anys en que ha demostrat "una frivolitat aclaparadora", i que ara tots els tarragonins/nes hem de pagar els seus errors.
Forns, també, ha parlat d'incongruència, referint-se a Ballesteros, quan aquest "posa com a exemple de la situació econòmica actual el deute que tenen les administracions amb l'Ajuntament del Tarragona, i en canvi, assegura que aquestes pagaran les infraestructures dels Jocs".
Arga Sentís d'ICV-EUiA, entre altres coses, ha criticat la urgència de la sessió, ja que pensava que feia temps que es tenien que haver resolt les ordenances municipals, també, ha expressat la seva sorpresa per la coincidència de partits d'esquerra i dreta en l'acordat en el plenari.
Finalment, ha intervingut l'Alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que en primer lloc ha titllat d'incoherent a Victòria Forns i li ha recordat que des de l'any 2001 al 2006 quan governava el seu partit els impostos haguessin pujat en major quantia que el que ho faran el 2012.
Ballesteros ha tingut paraules d'elogi cap a Fernández, al dir-li que admirava la seva valentia "ja que sent candidat a les properes generals havia estat capaç de posar per damunt la seva ciutat que l'estratègia electoral".
Ballesteros, també, ha dit que la pujada, que pot representar recaptar uns 3 milions més, serà moderada, i ha posat com a exemple que una família amb un pis d'uns 90 m2 que pagava 226,5 euros pagarà 248 o que, si abans pagava 116,37 per la recollida de la brossa, pagarà el 2012, 127,35 euros.
A part del fet de l'aprovació de l'augment dels impostos i taxes, el que ha dibuixat aquest plenari -que ha posat de manifest les diferències entre CiU i PP- és el d'un nou escenari polític a Tarragona, que de moment podria representar que l'equip de govern comptés amb el "suport", del PP per aprovar els pressupostos; en aquest sentit Fernández, en un moment del plenari, li ha dit a Forns que si votava en contra de les ordenances, donava a entendre que també votaria en contra dels pressupostos, ja que aquests tenen com a única font de finançament, precisament les ordenances, i l'ha reptat a que per "vergüenza torera" presentés una moció de censura. |
Curs "La Xina: protocol i negociació"
La transferència de poder econòmic i geopolític d'Occident a Orient s'està efectuant de forma accelerada degut a l'escalada de les economies asiàtiques.
La importància de la Xina ha anat augmentant notablement dins el context mundial, fet que implica grans oportunitats econòmiques però també grans reptes de comunicació.
Les creixents relacions entre Espanya i la Xina ja són una realitat.
Degut a les grans diferències culturals entre ambdós països, el coneixement de les formes de protocol i negociació pròpies del gegant asiàtic resulta imprescindible.
Amb un enfoc teòric-pràctic, aquest curs reuneix als millors sinòlegs i empresaris espanyols per oferir a l'alumne un marc conceptual i una formació en protocol i negociació que l'ajudaran a desenvolupar-se adequadament en la complexitat de les relacions a la Xina. |
sobre TIC, escola, educació, web 2.0...
Us heu fixat en el nou calendari del bloc?.
Es un widget que podeu trobar a la pàgina h ttp://www.humancalendar.com heu de triar la configuració desitjada, demanar que la setmana comenci en dilluns o diumenge, decidir si el volem de 4, 6 o més quadrats i triar-ne la mida.
Un cop fet, només haurem d'enganxar el codi que ens proporciona al widget. |
La Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE) no està gens contenta amb la política d'R+D del govern espanyol.
Avui ha dit que la inversió en R+D +i en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) s'ha reduït en un 7,38 %, la qual cosa suposa una caiguda del 10% en euros constants, si s'afegeix la inflació prevista, situant-se al nivell de l'any 2007.
Reclama la creació immediata a agencia estatal de recerca.
Aquesta agència era un prioritat al 2004.
Recordo que un alt responsable del ministeri d'Educació i Ciència em va demanar que fes el possible per tal que CiU votés favorablement una esmena per autoritzar crear-la de forma accelerada.
Segons la COSCE, el seu disseny i model de funcionament han de tenir com a objectiu proporcionar major estabilitat i eficàcia a un sistema que s'enfronta al repte inajornable de generar coneixement, idees i capacitats per aconseguir que la innovació es converteixi en una actitud col·lectiva.
L'agència estatal de recerca, amb gran autonomia de gestió i responsabilitat, ha de garantir un finançament estable de la R+D que permeti emprendre plans a llarg termini; dinamitzar el procés d'avaluació de projectes de recerca així com la prospectiva, i, sobretot, posar en marxa el de valoració de resultats.
La nova entitat s'ha d'ocupar de tots els recursos de R+D de l'Estat, de la formació de científics, tecnòlegs, gestors i tècnics, i ha de tenir capacitat per assessorar les institucions estatals en política d'R+D i finançament.
Qualitat, transparència, eficàcia i rendiment de comptes han de ser les regles de l'agència.
L'informe de la COSCE proposa una estructura de direcció per aquesta entitat, amb forta presència d'investigadors d'alt nivell en els seus òrgans de direcció i elecció interna del seu director.
Una resposta a "La COSCE demana urgència en la creació de l'agència estatal de recerca"
Garmendia ha sortit així al pas d'unes declaracions del president de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), Joan Guinovart, que havia advertit que els fons de recerca havien caigut a nivells de 2007, a més de qualificar de malalt a l' sistema científic espanyol.
En parlava l'altrte dia a La COSCE demana urgència en la creació de l'agència estatal de recerca. [...] |
JavaTM és un llenguatge de programació que permet dur a terme aplicacions que poden funcionar en diversos tipus d'ordinadors, sistemes operatius i navegadors.
Les aplicacions JavaTM que es troben dins una pàgina web s'anomenen applets (miniaplicacions).
Per utilitzar els applets cal instal·lar una versió actualitzada del motor de JavaTM. |
CC.OO. plantejarà a la UGT la possibilitat d'impulsar mobilitzacions conjuntes si Puigneró no paga els endarreriments que deu als treballadors.
En aquests moments, l'empresa tèxtil deu als empleats els salaris de novembre, i CC.OO. tem que tampoc cobraran el de desembre ni la paga extra de Nadal.
Antonio Pérez, de la comissió de seguiment per part de CC.OO., ha explicat que aquesta setmana hi ha una reunió amb l'empresa i que sospiten que "ens donaran una mala notícia junt amb el lot de Nadal".
CC.OO. ha dut a terme una reunió adreçada als treballadors de la fàbrica de Sant Bartomeu del Grau amb l'objectiu d'informar-los de la situació actual de l'empresa, de la qual tindran més coneixement a partir de dimarts o dimecres, quan està previst que es faci entre sindicats i la direcció de Puigneró.
Antonio Pérez ha explicat que des de CC.OO. es tem que en aquesta reunió els donaran "males notícies", com un possible tancament d'alguna de les plantes de producció.
Tot i així, ha afirmat, aquest extrem no es podrà confirmar fins a mantenir la reunió amb l'empresa.
Segons Pérez, en aquests moments s'estan incrementant les comandes que rep Puigneró, però la manca de liquidesa fa que hi hagi dificultats per poder-les lliurar.
Si la situació es manté com fins ara i els treballadors no cobren els endarreriments i la paga extra, CC.OO. està disposada a convocar mobilitzacions per als dies 20 o 21 de desembre.
En aquest sentit, Antonio Pérez ha dit que es posaran en contacte amb UGT per organitzar-les de forma conjunta. |
Bon ritme de vendes dels tiquets per a la paella popular de la festa major del 30 d'octubre
En les tres primeres hores ja s'han venut més de 300 tiquets
Aquest matí s'ha començat la venda dels tiquets per a la gran paella popular del proper dissabte 30 d'octubre a les 14h, al Parc de l'Ajuntament.
Es tracta d'un dels actes més multitudinaris previstos a la festa major.
Durant les tres primeres hores del matí, la Regidoria de Cultura, ja ha venut uns 300 tiquets, fet que fa preveure un gran nombre d'assistents a la celebració del 30 d'octubre.
Al preu de 2€ per als empadronats al municipi o que tinguin la 2a residencia a Salou sempre que ho acreditin i 4€ per als no empadronats hi entra: l'accés al recinte, un plat de paella, postres i refrescs, vi i aigua per a tots.
Cal recordar que la recaptació de la paella anirà destinada a Càritas.
La Regidora de Cultura i Festes, Isabel Aguilera, ha manifestat que: "amb aquest acte volem fer als salouencs partíceps de la festa i agermanar-nos en un dia molt representatiu per a tots". |
El Mideba, molt superior al Barça-Unes (54-84)
El conjunt blaugrana de bàsquet en cadira de rodes ha rebut un correctiu de part del Mideba Extremadura.
La potència en el joc interior dels visitants ha estat letal.
El segon partit consecutiu jugat com a local pel Barça-Unes ha estat una prova dura.
El conjunt extremeny del Mideba ha pressionat des del començament i ha marcat les pautes del matx.
A més de la defensa, el trident interior, amb Vargas, Cano – ex del Barça – i Lourenço, ha dominat a plaer.
La envergadura d'aquests homes ha servit per començar a obrir diferències des del primer període.
Entre els tres han sumat 54 punts, els mateixos que ha fet el Barça en tot el partit.
Malgrat que el matx s'ha trencat ben d'hora, els blaugranes no han abaixat els braços i han plantat cara el Mideba sempre que han pogut.
Aquesta temporada suposa un autèntic test per a un equip nou com és el blaugrana.
Després de tres jornades, el Barça-Unes suma una victòria i dues derrotes. |
Un milió d'adults haurien de poder fer 90 hores de català per tenir uns coneixements bàsics / 'Els nous catalans com poden tenir igualtat d'oportunitats si no han tingut accés al català?
Els socialistes els hi ha amagat això, els hi diuen "no, no cal, amb quatre paraules n'hi ha prou".
Amenaces "Viure sempre amb guardaespatlles és millor que ser morta" Multiculturalisme "És un bonic ideal sobre la tolerància i la convivència, però ha fracassat" Tolerància "En general cal ser tolerant, però amb l'islam no ens ho podem permetre" |
Fonts d' Emergències Madrid han informat que 8 dels ferits, 4 policies i 4 manifestants, han estat traslladats a centres hospitalaris per a revisió i control de les lesions, si bé tots tenen pronòstic "lleu o molt lleu".
D'altra banda, segons han informat fonts de la Direcció General de la Policia, el nombre d' arrestats a les deu de la nit pujava a 15, la majoria d'ells als voltants de la plaça de Neptuno.
En la protesta hi han participat unes 1.000 persones, segons fonts policials, que han estat dispersades pels antiavalots després que alguns dels manifestants llancessin objectes als agents, entre ells ampolles, petards i bengales.
La protesta ha transcorregut de forma pacífica fins que, cap a les 21.00 hores, un grup de manifestants a la Carrera de San Jerónimo han tombat les tanques que protegien l'accés al Congrés.
Govern dimissió!" han estat alguns dels que llançaven els participants en la protesta contra el Congrés i la policia que protegia les instal·lacions.
Grups de joves encaputxats han cremat diversos contenidors a les confluències del carrer d'Alcalá i Gran Vía.
Alguns manifestants han arrencat llambordes de terra a la Gran Vía per llançar-les contra els agents.
La convocatòria de la Plataforma!
En pie! emplaçava a l'Assalt al Congrés a partir de les cinc de la tarda, hora en què s'havien programat tres marxes des de diferents punts del centre de Madrid amb destinació al Congrés, que al final no s'han portat a terme per l'escassa afluència de gent.
Els manifestants han anat directament a la plaça de Neptuno, on les forces de seguretat mantenen un dispositiu per tal d'impedir l'entrada a la Carrera de San Jerónimo, on hi ha la Cambra baixa.
Els concentrats en el moment de més afluència de la protesta arribaven a "una mica menys" de 2.000 persones, segons algunes estimacions.
La policia parla d'un miler de persones.
Durant la protesta, a la qual s'ha unit la Coordinadora 25-S amb el lema "escrache" al Congrés, els agents han detingut fins a les 21.30 hores cinc persones, un d'ells menor d'edat, segons han informat Efe fonts de la Prefectura Superior de Policia.
El primer detingut ha estat un menor, a qui els agents han arrestat a la Puerta del Sol al comprovar que portava un passamuntanyes i, entre les seves pertinences, un petard d'uns quinze centímetres, un pot amb àcid i una bossa amb pedres, a més d'un rotllo amb paper d'alumini i una bandera anarquista.
El quart arrestat és un membre dels Bukaneros, la penya ultra seguidora del Rayo Vallecano.
Abans de la protesta, les Forces de Seguretat havien practicat 18 detencions més.
Onze dels arrestats participaven al matí en una tancada a la facultat de Ciències Polítiques de Somosaguas de Madrid i tenien intenció d'anar al "setge" al Congrés, mentre que els altres quatre --dos amb antecedents policials i un tercer reclamat judicialment-- han estat arrestats aquesta matinada.
Segons la Prefectura, aquests quatre detinguts pertanyen a una cèl·lula violenta de caràcter anarquista, que pretenia cremar una sucursal bancària al carrer d'Herrera Oria de la capital, motiu pel qual portaven dues garrafes de gasolina, petards i bengales.
Els altres tres van ser arrestats dimecres passat a la matinada a Ciuda Universitaria, al costat d'una sucursal bancària, quan portaven diversos còctels molotov, i segons ha informat la delegada del Govern a Madrid integraven un grup d'ultraesquerra molt radical.
Mentrestant, a l'interior del Congrés la calma ha estat absoluta, ja que aquesta tarda no hi ha hagut cap mena activitat parlamentària oficial.
El president de la Cambra baixa, Jesús Posada, ha confiat en el desenvolupament pacífic de la manifestació perquè el contrari suposaria "un atemptat a la democràcia" i ha considerat que l'afluència no ha estat un fracàs tot i ser inferior a protestes anteriors.
La protesta, que com és costum no ha estat comunicada a la Delegació de Govern de la Comunitat de Madrid, s'havia convocat amb la pretensió de mantenir-la fins que "caigui el règim".
Amb motiu de la protesta, el Ministeri de l'Interior ha dissenyat un operatiu de seguretat integrat per uns 1.400 agents de la Unitat d'Intervenció Policial, els antiavalots.
Ja sigui per no compartir "les formes" o per no estar "interessats a participar-hi", col·lectius com Democràcia Real Ja, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o la Comissió Legal d'Acampada Sol, que han estat present en les protestes dels últims mesos, s'han volgut deslligar de la convocatòria.
Els dies previs al "setge", ¡En Pie! havia difós recomanacions per als manifestants, uns consells qualificats per altres col·lectius de "violents".
Per la seva part, els convocants han mantingut el caràcter pacífic de la convocatòria encara que han reivindicat "el dret a la legítima defensa".
El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco investiga si la convocatòria de la protesta incorre en un delicte. |
EsportCatalà.cat.- Les nedadores Meritxell Mas i Sara Levy han estat les escollides per participar a l'Open France de l'especialitat, que se celebrarà a la piscina Indoor Montreuil de París del 16 al 19 de març.
Les del CN Granollers i CN Kallipolis, respectivament. representaran Catalunya en l'exercici de duet. |
Avui es un dia perfecte per....
Es diumenge i torna a brillar el sol.
Vestire els nens i els portare al bosc a recollir fulles, pinyes coses de la tardor, jugarem, correrem entre els arbres jugarem amb el sol i les hombres, pasejarem.
Ve com he començat a dir avui es un dia perfecte per fer cualsevol cosa.
Disfruta'l, viu-lo amb intensitat!!!! |
Joaquim Prats va ser guardonat amb la Dracma de Plata dins els actes programats en el gran dia de la Festa Major de Roses.
La Dracma, com la va definir el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Roses, Marc Danés, "és tot un símbol que és un reconeixement a la feina que ha desenvolupat una [...] |
Anuncis Gratis de Altres Articles, en Miscel·lània en Pinell de Solsonès en Lleida
Venda de rocket fuel energy drink, nou energizante per a tots els canals de comercializacion en el noa. un excel·lent producte en qualitat i imatge. i una gran oportunitat de negoci per al seu comerç. presentació: pack 12 bateguis x 250 cc contactes: |
Any 43, núm. 11651-11663 (17-31 oct.
Quaranta Hores: Avui i dem�, a Saut Miquel del Port.
LA MONOGRAFIA DE LA PAR- R�QUIA DE SANT FELIU DE SABADELL La magnifica monografia de la parr�quia de Sant Peliu de Saba- dell que ha publicat recentment moss�n Frederic Mart� 1 Albanell, ha estat rebuda per la feligresia d'aquest temple amb veritable joia.
D'una banda, el fet d'un sacerdot que passa uns mesos de vicari en una parr�quia i que els aprofita per a fer amb docu- mentaci� de primera m� una hist�- ria completissima del temple.
D'al- tra banda una fe�gressia que �-ep el llibre amb aquella simpatia que els fidels han de posar en tota oca- si� a totes aquelles coses que son fetes a honor de la parr�quia.
I aix�, en aquest per�ode de temps poc propici a la venda de llibres s'exhaureix l'edici� amb tot i trac- tar-se d'un volum de preu.
Val a dir, per�, que el llibre �s mereixe- dor de la simpatia amb qu� ha estat rebut.
I val a dir tamb� que amb aquest acte els parroquians de Sant Feliu de Sabadell han de- mostrat �sser mereixedors pel seu amor a la parr�quia i a la seva hist�ria i a les seves tradicions, del treball magn�fic que ha portat a cap el zel�s sacerdot i notable his- toriador moss�n Frederic Marti LA FESTA PATRONAL DE LES OFICINISTES Diumenge, festa de Jesucrist-Rei, les Oficinistes celebraran la seva festa patronal amb missa de Co- muni� general a l'esgl�sia de Santa Clara, a les vuit del mat�.
A les deu tindr� lloc un gran festival esportiu al seu camp d'Es- ports, i a la tarda, a les cinc, al sal� de festes de l'estatge social, un concert a c�rrec de la distin- gida senyoreta Concepci� Callao i el violinista, senyor Enric C. Mar- sal.
Per a poder assistir-hi cal pro- veir-se de la corresponent invitaci�, que poden passar a recollir d'onze a una del mat� i de cinc a nou de la tarda, a la Secretaria de l'entitat, Canuda, 13, pral., on es facilitaran programes detallats.
OBRA DELS EXERCICIS PARROQUIALS Dilluns, dia 30, a les set de la tarda, en la Casa d'Exercicis de Sant Josep (Bonanova), comen�ar� una tanda d'Exercicis en complet rec�s per a seglars que acabar� ei diumenge dia 5 de novembre al mat�.
EXERCICIS ESPIRITUALS PER A SACERDOTS Havent-se omplert completament la tanda del 6 al 11 del proper no- vembre i mancant poc per a em- plenar-se la del 20 al 25 del ma- teix mes, se n'ha organitzat una altra en la mateixa Casa d'Exercicis de Sant Josep, del 13 al 19 del referit mes de novembre.
A L'ESGLESIA DE LA MARE DE DEU DE L'AJUDA Els Dijous Eucar�stics tindran la Comuni� general commemorativa a les vuit del mat�.
A la tarda, de set a vuit, solemne Hora Santa, amb serm� pel Rvnd.
P. Miquel de Bar- celona, per a solemnitzar la festa del Sant�ssim Misteri.
ELS DIJOUS EUCAR�STICS ALS PARES DOMINICS En l'esgl�sia de la Mare de D�u del Roser del P.P. Dominics, Au- zi�s-March, 54, es celebraran els Dijous Eucar�stics.
A les vuit, missa de comuni� commemorativa, amb exercici i c�ntics.
A la tarda, a dos quarts de set, Hora Santa amb uni� dels cultes del mes del Rosari.
REC�S DE LA LLIGA DE PER- SEVENRAN�A DE LA SAGRA- DA FAM�LIA La Lliga de Perveran�a de la Sagrada Fam�lia, tindr� avui, a les vuit de la nit, el seu acostumat rec�s mensual dirigit per Mn.
Ma- nuel Rovira, el zel�s ap�stol de l'Obra dels Exercicis parroquials.
Com que aquest rec�s forma part de la solemnitat religiosa amb qu� aquesta Lliga celebra la festivitat d� Jesucrist-Rei, Redemptor de la Humanitat, hi podran assistir les reunions de senyores protectores de l'Obra, pertanyents a la Parr�quia i totes aquelles altres persones qeu ho desitgin.
DURANT AQUESTA SETMANA GRAN VENDA DE FLASSADES I EDREDOHS A BENEFICI DEL PUBLIC Totes les flassades de llana, flassades de cot� i edredons a EL BARATO poden comprar-se actualment amb REBAIXES I DESCOMPTE Flassades llana exfra tamany matrimoni 14'60 ptes.
Flassades llana color gran abric 4'30 ptes.
Edredons raset sanefes llit cinc pams 8*10 ptes.
Edredons dom�s seda llit cinc pams ' 18 00 ptes.
GOVERN GENERAL EL GOVERNADOR SUSP�N UNA MANIFESTACI� El governador general no ha au- toritzat la manifestaci� que prete- nien celebrar els partidaris de la concessi� de les noves l�nies d'au- to�mnibus.
L'EMPRESARI DEL LICEU VISI- TA EL GOVERNADOR L'empresari del Liceu, senyor Mestres, ha visitat el governador, per a pregar-li que es despatxin els passaports dels artistes russos que han de cantar en aquell teatre.
UNA PROTESTA DEL CONSOL DE M�XIC El c�nsol de M�xic ha visitat el senyor Selves per a comunicar-li que havia vist amb disgust la pro- jecci� d'una pel�l�cula que actual- ment es projecta al T�voli, en la quai hi ha una escena que consi- dera ofensiva per a l'ex�rcit del seu pa�s.
El governador ha dit que consi- derava justa la protesta del c�nsol, i ha ordenat a l'empresari d'aquell teatre que suprimeixi la dita es- cena.
EL TRASP�S DE LA POLICIA I VIGIL�NCIA A LA GENERA- LITAT El governador general, referint- se al farmac�utic senyor Jaume Homs, acusat de vendre clandes- tinament estupefaents, digu� ahir a la nit que el jutjat li assenyal� tres mil pessetes per la llibertat provisional.
El governador va rebre la visita de la pon�ncia que ha d'emetre informe sobre el trasp�s de la policia i vigil�ncia a la Generali- tat, la qual li don� a con�ixer les dotze bases que han redactat de com� acord el ponent de l'Estat i el de la Generalitat.
Aquesta pon�ncia acaba el termini de la seva missi� dem� i l'informe ser� lliurat al Govern pel ponent de l'Estat, qui surt vers la capital de la Rep�blica.
Assistiran a la reuni� els dos po- nents d'aquestes bases per tal que s'aprovi tot el que hi fa refer�ncia.
GENERALITAT TPBU EL PERFUM1 DELICIO/ QUE MAI NO", ACABA D' EVAPORAR/Ei "D ouonook-, AJUNTAMENT LA INFORMACI� DELS AUTO- OMNIBUS Es recorda al p�blic que el pr�- xim divendres acaba el termini de la informaci� sobre concessi� de les noves l�nies d'auto�mnibus que, per decret de l'Alcldia de 28 de setembre darrer, fou convocada en e' Butllet� Oficial de la Generalitat del dia 3 del corrent.
Els antecedents estan exposats al Negociat Municipal d'Obres P�bli- ques de la Secci� de Foment.
ELS LLOCS DE MERCATS Es fa p�blic que el dia 3 del mes entrant, a les onze del mat�, tindr� lloc a Casa la Ciutat la subhasta que es celebra mensualment per tal d'adjudicar els llocs vacants existents als mercats barcelonins amb l'advertiment que, per a pen dre-hi part hauran, els que desitgin �sser licitadors, constituir el corres- ponent dip�sit al Negociat Admi- nistratiu de Prove�ments, des del dia 26 d'aquest mes, i de deu a dote del mat�, fins a mitja hora abans de l'anunciada per a la ce- lebraci� de la subhasta.
TRIBUNALS SBffZ. -^�.H iM EL BUTLLET� DE LA GENERALITAT El Butllet� Oficial de la Gene- ralitat de Catalunya en el seu n�- mero d'ahir publica el seg�ent su- mari: Treball i Obres P�bliques. � Or- dre d'adjudicaci� definitiva del pro- ve�ment de pedra menudallada per a la reparaci� del ferm del cam� ve�nal de Torell� a la carretera de Barcelona a Ribes, per Les Masies de Sant Hip�lit de Voltreg� i pel pont sobre el Ter.
Departament de Governaci�. � Anunci del Tribunal de les oposi- cions a!a segona categoria del Cos de Secretaris d'Ajuntament.
Recaptaci� de Contribucions de Barcelona. � Itinerari per al co- brament dels rebuts corresponents al quart trimestre del 1933.
Junta Provincial del Cens elec- toral de Barcelona.�Circular adre- �ada als Presidents de les Juntes Municipals del Cens electoral de les comarques barcelonines.
Administraci� de Rendes p�bli- ques de Barcelona. � Circular re- lativa a la constituci� dels Gremis per als repartiment de les quotes d'Industrial corresponents a l'e- xercici del 1934.
Juntes Municipals del Cens elec- toral de Catalunya. � Designa- cions d'Adjunts i Suplents de les Meses que hauran d'actuar en les vinents eleccions de Diputats a les Corts de la Rep�blica als Munici- pis catalans.
Anex �nic. � Extractes dels acor '.s presos pels Ajuntaments de Catalunya.
UNA COMISSI� DE SANT PERE PESCADOR Ha estat a visitar el senyor San- tal�, acompanyada del periodista senyor Duc Salvat, una comissi� ASSENYALAMENTS PER AVUI AUDI�NCIA TERRITORIAL Sala primera: Major quantia.�Teresa Rosell� contra Joan Minguell.
Secci� segona: Dos orals per falsedat i furt contra Joan Escrigs i Eduard Must�.
AUDI�NCIA Secci� primera El Jurat que estava assenyalat per homicidi contra Manuel D�az fou sosp�s per malaltia del lletrat de- fensor.
Secci� segona Es vei� una causa contra Miquel Florenza que, en el seu lloc de ven- da als Encants, se 11 ocuparen unes corretges que havien estat robades.
Considerat el processat com en- cobridor d'un delicte de robatori, el fiscal sol�licit� com a pena una penyora de 250 pessetes.
Secci� tercera Per manca de Jurats s'ha susp�s lei vista per omicidl que estava assenyalada per a tres dies.
Ha quedat assenyalada per als dies 9, 10 i 11 de novembre.
Secci� ' quarta Ocup� el banquet dels acusats Joan P�rez Gracedo, el qual, ecn- dulnt un cotxe de la f�brica d au- tom�bils Pescar�, top� amb un au- to�mnibus, causant lesions a un passatger, a conseq��acia de les quals se li hagu� de tallar una cama.
L'acusaci� privada deman� un any i un dia dt pres� i 24.000 pessetes d'indem- nitzaci� La defensa, a c�rrec del lletrat senyor Sagrera. deman� l'absoluci� del seu defensat.
ELS DETINGUTS A BADALONA (DECLAREN DAVANT EI.
12 estigu� a la pres� per a prendre declaraci� als eocartats amb motiu de les deten- cions efectuades a Badalona fa poos dies.
Ruano i els seus tres companys, han refusat els fets delictius que se'ls atribueixen 1 an protestat de la seva detenci�.
La policia na tram�s al Jutjat uns documents trobats a la casa del carrer de Weyler, on lil *va unes anotacions, una c�dula '. un contracte de lloguer.
Sembla que s'ha trobat una lli- breta on hi ha algunes paraules que donaran una pista per a saber quins s�n els altres complicats en aquest afer.
Per la seva banda el Jutjat ha testimoniat el tant de culpa en el qu- es refereix a Ruano per la col- locaci� d'explosius a la Industrial riequera i en l'assassinat de l'obrer Alvarez Rueda.
11, que �s el que instrueix el sumari per la col�loca- ci� d'explosius, es persona a la pies� 1 reb� declaraci� al Ruano, el qual neg� la seva participaci�, explicant on es trobava aquella ma- tinada.
Com que hi ha testimonis pre- sencials que el reconegueren a la Direcci� de Policia, han estat cri- dats per tal que, a la pres� 1 da- vant el Jutjat, es faci la dilig�ncia de reconeixement en roda de pre- sos CONTRA ELS VAGABUNDS Pel jutjat n�m.
11 s'han dictat noves sent�ncies contra els vaga- bunds.
Entre elles mereix citar-se la condemnat�ria contra Antoni Domingo Esmenats Ball�s, de 40 arys, el qual Daria i escriu correc- tament quatre idiomes 1 ha recir- regut gaireb� tot el m�n, i ha estftt expulsat per indesitjable.
S'ha condemnat al gandul a dos anys. de reclusi� en una col�nia agr�cola, a dos anys d'exlll de Bar- celona i dos anys de vigil�ncia es- pecial.
Cal que els nostres amics recordin les cases que ens acos- tumen a afavorir amb llurs anuncis SALA BARC1NO V. GARCIA SIM�N Rambla Catalunya, 29 MARCS - GRAVATS - MOTLLURES Interessant exposici� col�lectiva de PINTURA MODERNA |
La presentació d'Albert Rocas i Eric Gull, dimarts
Aquest dimarts, 31 de juliol, a les 17:00 hores, tindrà lloc, a la Sala de Premsa del Camp Nou, la presentació oficial de les dues últimes incorporacions de l'handbol blaugrana, l'extrem Albert Rocas i el lateral Eric Gull.
Albert Rocas i Eric Gull són les dues darreres incorporacions de l'handbol blaugrana per a la temporada 2007/08.
Rocas és un extrem dret, de 25 anys, nascut a Palafrugell (Baix Empordà), que prové del Portland San Antonio de Pamplona, on ha disputat les últimes quatre temporades.
Gull juga a la posició de lateral, té 33 anys i ha jugat les tres darreres temporades amb el BM Valladolid.
Un cop presentats Eric Gull i Albert Rocas amb la resta dels seus companys, l'equip d'handbol començarà els entrenaments de pretemporada aquest dijous al matí a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Els homes de Manolo Cadenas s'entrenaran a Barcelona en doble sessió fins que diumenge es desplacin cap Ordino (Andorra) per iniciar l'estada de pretemporada fins el divendres dia 10 d'agost. |
El proper 24 de novembre el Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast organitza un Sopar – Col·loqui amb el Dr.
Crec que és una magnífica oportunitat per conèixer de primera mà algunes de les claus de les economies emergents i de la posició de Catalunya en aquest context globalitzat.
El professor Peters és especialista en riscs i oportunitats en aquests mercats.
A l'enllaç trobareu el currículum vitae del Dr.
Peters i els detalls del sopar. |
El president del Parlament, Ernest Benach, ha estat entrevistat a Els Matins de TV3, on se li ha preguntat per l'informe encarregat pel departament de Governació sobre el personatge de Joan Puigcercós a Polònia.
"No he vist l'informe, per tant m'agradaria poder-lo llegir per poder opinar", ha manifestat Benach, tot i matisar que "l'informe va més enllà del Polònia".
Tot i això, el president del Parlament ha assegurat que "els polítics tenen tot el dret a vetllar per la seva imatge perquè estan sotmesos a pressió".
"Hi ha hagut programes de televisió i ràdio que acaben condicionant i construint una imatge", ha recordat, a més de lamentar que "moltes vegades el que tu ets no és el que percep la ciutadania".
Benach ha demanat que "siguem molt cautes" i ha assenyalat que "no són propers a Esquerra els que han fet l'informe"
Té dues solucions: 1) Demanar-los-hi als seus companys de partit.
La segona opció té l'avantatge que potser no veuría l'informe, però tindría uns estudis
Mans netes...butxaques plenes i ni un brí de vergonya.
Aixó és el tripartit PSOEmontillista que ens ha impossat ERC amb l'ùnic objectiu que robar a amns plenes. |
Adrián Jiménez Vega, membre del CTI, ha estat nomenat «Contribuïdor del mes de juny» de la comunitat mundial de software lliure Alfresco
Alfresco és la principal alternativa de codi obert per a la gestió de continguts per a les empreses
La comunitat mundial d'usuaris de software lliure Alfresco ha nomenat Adrián E. Jiménez Vega, membre del Centre de Tecnologies de la Informació de la UIB, «Contribuïdor del mes de juny».
Cada mes la comunitat mundial d'usuaris d'Alfresco distingeix un membre de la comunitat per la qualitat de les seves aportacions, pels seus esforços i el temps dedicat.
La companyia Alfresco va ser fundada l'any 2005.
És la principal alternativa de codi obert per a la gestió de continguts per a les empreses.
Aplega la innovació del codi obert amb l'estabilitat d'una plataforma de clase empresarial.
El model de codi obert permet Alfresco utilitzar contribucions i tecnologies d'altres comunitats de codi obert per aconseguir un software de major qualitat reduïnt el cost i el temps de desenvolupament.
Des de la seva incorporació al fòrum espanyol Alfresco, fa cinc mesos, Adrián Jiménez ha fet més de 200 contribucions, que han aportant nombroses solucions pràctiques i suggeriments de molta utilitat per als membres de la comunitat.
Les miniguies que ell ha disenyat són ampliament utilitzades i citades pels desenvolupadors de la comunitat Alfresco en llengua espanyola.
Adrián va participar també en la Challenge de Desenvolupadors de Web Script, amb una solució de Web Script per limitar l'espai dels usuaris incloent-hi una notificació d'e-mail.
Adrián Jiménez treballa des de fa 2 anys en una aplicació basada en programari d'Alfresco per a la gestió de documents entre grups. |
Aquest diumenge 11 d'abril i organtizat pel Centre Excursionista Refalgarí de la Sénia, es va celebrar, dins del Circuit 2010 de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre, la primera edició de la Marató de la Fageda de la Sénia, sobre una distància de 42,5 Km i 2060m desnivell positiu i 146 corredors.
A principis del 2010, Santa Bàrbara rebia de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació l' autorització per nomenar el Punt TIC de l'Ajuntament de Santa Bàrbara com a centre col•laborador de l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC), un certificat que dóna a conèixer a qualsevol empresa [...]
L'edició d'enguany de la fira ExpoEbre incorporarà importants novetats a través del Saló EBREAMBIENT, que tot i haver rebut el reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya mitjançant el seu registre com a activitat firal amb caràcter i identitat pròpia, continuarà celebrant-se conjuntament [...] |
L'adquisició de les marques Sibel i Trouchon Jano li ha permès fer un salt molt important cap al país veí.
És un dels principals fabricants de taps de suro de cava i xampany al món, amb 170 milions d'unitats anuals.
L'empresa, amb seu a Cassà de la Selva, va facturar l'any passat 13,5 milions d'euros.
El títol de xampany més antic del món podria tenir un nou posseïdor.
Un equip de submarinistes ha trobat 30 ampolles del que podria ser el xampany més vell entre les restes d'un vaixell naufragat en aigües finlandeses.
Per la forma de l'ampolla els experts han deduït que el xampany es va embotellar a finals del segle XVIII i que pertanyia a la marca Veuve Clicquot....
El president del Futbol Club Barcelona, el senyor i advocat Joan Laporta, va celebrar la matinada del Diumenge la victòria del Barça davant del Reial Madrid per 1-0.
Va decidir fer-ho a la discoteca que normalment regenta, Luz de Gas, aquest cop però va ser diferent ja que es va deixar anar i va disfrutar d'allò més entre jovenetes.
La policia local de Sevilla ha detingut i posat a disposició judicial un home de 44 anys quan intentava entrar amb el seu vehicle a la seu de la policia municipal, mentre conduïa ebri i una botella de xampany a la mà.
Ramón Calderón, president del Real Madrid, ha prohibit el cava català al Santiago Bernabéu.
El mandatari blanc, ja sigui per raons polítiques o per preferències personals, ofereix als convidats a la llotja de l'estadi copes de xampany francès |
Resum: L'adolescència és una etapa de canvis per als joves, però també per als pares i les mares.
Durant molts anys ens esforcem per educar els nostres fills; els hem ensenyat a dutxar-se sols, a lligar-se els cordons...
Ja no són el que eren i comencen a aparéixer dificultats en la comunicació i en la confiança «I ara què faig amb el meu fill adolescent?
Discutiré amb ell tota la vida?».
Comentari: Ens barallem o negociem és una guia per a pares i mares d'adolescents que recull les experiències, els exemples, les preguntes i les respostes que al llarg de vint anys de treball han recopilat els psicòlegs Betina Lubochiner i Silvio Gutman.
Un llibre amb consells de professionals presentats d'una manera dinàmica, propera i amb les emocions, les pors i les preocupacions que compartim tots els pares i mares.
Altra informació: «Un llibre atrevit, políticament incorrecte, audaç i, sobretot, imprescindible per a tots els qui volem aprendre a ser millors pares».
Resum: Elvis Riboldi és un nen inquiet, mogut, és a dir, hiperactiu.
Li agrada la música d'AC/DC i el seu dia a dia és diferent al de qualsevol nen de la seva edat.
La seva presència es nota allà per on hi passa.
Comentari: Tot que en un inici és una història dirigida per a un públic infantil, Elvis Riboldi vol conquerir també altres públics i lectors més grans.
Resum: En Joan i l'Ester són germans.
La seva relació és intensa, sovint excloent, a voltes destructiva, i això condiciona les seves vides i la seva visió del món.
Això desespera la Raquel, la dona d'en Joan, que detesta no formar part d'aquest món privat que comparteixen, farcit de secrets i de fantasmes del passat.
Quan en Joan anuncia que ha contret un deute de joc i que cal reunir, en sis dies, una quantitat que està fora del seu abast, comença una recerca tan inútil com frenètica en què tots tres intentaran, en solitari i sense l'ajut dels altres, aconseguir uns diners impossibles.
Germans, gairebé bessons ens parla d'uns personatges contradictoris que volen ser feliços però no en saben, que necessiten dels altres i, alhora, no poden evitar ferir-los, que desconfien dels sentiments i la tendresa però que, malgrat això, aspiren a ser estimats.
Resum: Absolutament addictiva, aquesta novel·la t'obsessionarà, et posseirà i quedarà per sempre en la teva memòria...
Els jocs sexuals d'un multimilionari fa que les dones de Nova York llegeixin com mai fins ara.
Cinquanta ombres, una trilogia que ràpidament s'ha convertit en un èxit entre les dones de Manhattan.
Quatre mesos més tard el troben assassinat, congelat- El cas es complica quan un dels coneguts de l'home mort. l'escriptor Christian Thydell, comença a rebre cartes amenaçadores.
Inicialment, l'escriptor refusa l'ajuda de la policia i intenta minimitzar l'assumpte, però en Patrik Hedstòm s'adona del perill que corre.
Algú odia profundament l'escriptor.
Una persona aparentment confusa i inestable, però que no dubtarà de portar a terme les seves amenaces.
Quan la policia troba un altre home assassinat, en Patrick sap que hi ha una connexió entre ells.
Resum: Els estius s'allarguen durant dècades.
L'hivern pot durar tota la vida.
I la lluita pel Tron de Ferro ha començat.
S'estén des del sud, on la calor engendra conspiracions, luxúria i intrigues, al vast i gèlid nord, on un mur de gel de set-cents peus d'alçada protegeix el regne de les forces de la foscor que es troben més enllà.
Comentari: A Joc de trons, George R. R. Martin ha creat una autèntica obra mestra, combinant el millor del gènere.
Misteri, intriga, romanticisme i aventura omplen les pàgines d'aquest primer volum en una sèrie èpica que fascinarà els amants de la fantasia d'arreu del món.
Resum: Mentre els pretendents al Tron de Ferro dels Set Regnes es preparen per fer valer els seus drets, el caos regna, des de l'antiga ciutadella de Rocadrac a les costes imponents d'Hivèrnia.
Una profecia de desastre esquinça el cel —un cometa del color de la sang i la flama— alhora que cinc faccions combaten pel control d'una terra dividida.
Amb un rerefons d'incest i fratricidi, alquímia i assassinat, el preu de la glòria es mesura amb sang.
Resum: Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles.
Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral•lel que va volar en esclatar una bomba.
Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món.
Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port.
Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc.
Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista.
Comentari: Premi Sant Joan Unnim 2011: Una novel•la policíaca i històrica, un recorregut per la Barcelona del pistolerisme.
Resum: Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia?
Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar.
Els Jocs de la Fam han començat. |
EL MILLOR QUE LI puc desitjar a algú que estimo és "Salut, sort i bon humor".
Deu ser una adaptació intuïtiva del "Salut, diners i amor" que sentia en castellà de nen.
El que em convenç que són les tres coses més desitjables és pensar en la seva absència.
Algú amb mala salut, mala sort i mal humor és literalment un desgraciat.
Com que la salut com a prioritat no la trobo discutible, i com més casos vius a prop més t'hi refermes, miraré de justificar el pes dels altres dos membres de la meva trilogia aspiracional.
Crec en poques coses, però a certa edat has conegut prou casos de gent amb sort i gent amb molt mala sort per dubtar que el seu repartiment és una injustícia enorme.
Sovint demano a gent que ha tingut èxit que reconegui la part de fortuna en la seva trajectòria, i ho fan, perquè queda bé fer-ho, però de seguida apareix la reivindicació del seu esforç.
Els hi accepto per no discutir, però hi ha tanta gent que es guanya la sort i no la té que em sembla gairebé obscè no acceptar-ho.
Entenc la por que creure en la sort sigui utilitzat com a excusa, i procuro mantenir una mirada escèptica, però la sort actua al marge del que pensem, no s'atura.
I és tan capriciosa que tendeix a ser repetitiva en les dues versions, la bona i la dolenta.
Suposo que per això invoco el bon humor, entès com a distància irònica, com a capacitat de lluita i com a actitud positiva com a element per celebrar que tinguem salut i sort, i per sobreviure a la mala salut i a la mala sort. |
Detingut a Mèxic l'autor de l'incendi de La Fenice Publicat per La Vanguardia 02/03/2007
El responsable de l'incendi que el 1996 va destruir el teatre de la Fenice de Venècia, un electricista que va calar foc al recinte per a evitar una penalització per retard en les obres, ha estat detingut a Cancún (Mèxic), on es trobava fugit.
Enrico Carella, condemnat a set anys de presó, va ser descobert per frases comprometedores que va dir als seus parents i a la seva núvia, que van ser interceptades per la policia italiana. |
Segons informen els Mossos d'Esquadra de l'UI de l'ABP del Tarragonès una investigació va permetre la detenció, els dies 5 i 6 d'agost, de set persones per la seva presumpta relació amb més de 33 robatoris amb força a establiments a Tarragona.
L'operatiu, anomenat «Reixa», es va iniciar a finals de maig arran de la detecció de diversos robatoris a bars, botigues i altres tipus de locals, del centre de Tarragona, els quals seguien sempre el mateix patró.
Els autors, segons les investigacions, forçaven les reixes i persianes metàl•liques dels establiments amb una palanca o pota de cabra, per després trencar el pany o els vidres de l'aparador amb objectes contundents.
Els lladres buscaven únicament els diners de les caixes registradores, màquines escurabutxaques i similars, però també s'enduien telèfons mòbils i altres petits aparells electrònics fàcils de col•locar al mercat il•legal.
Entre els detinguts hi havia un cap visible, que hauria participat en gairebé tots els cops, mentre que la resta no sempre actuaven tots junts, sinó que formaven petits grups de fins a quatre persones.
Les gestions dutes a terme pels agents de l'UI van poder determinar que els integrants del grup, sempre es reunien a un mateix espai públic per planejar els cops, que normalment perpetraven les matinades de dies festius o vigílies de festius.
Així, haurien actuat a una quinzena d'establiments de restauració (bars, cafeteries i restaurants), però també a botigues de tot tipus i, fins i tot, a un centre mèdic.
Els detinguts, que han passat a disposició judicial, són:
- Miguel Ángel PS, veí de Tarragona de 20 anys i nacionalitat espanyola.
Considerat el cap visible del grup. - Ismael RF, veí de Tarragona de 19 anys i nacionalitat espanyola. - José Antonio MZ, veí de Tarragona de 37 anys i nacionalitat espanyola. - Isaac VC, veí de Tarragona de 18 anys i nacionalitat espanyola. - Isaac Moisés MV, veí de Tarragona de 21 anys i nacionalitat espanyola. - Manuel CC, veí de Vallmoll de 19 anys i nacionalitat espanyola. - Miguel Ángel CC, veí de Tarragona de 34 anys i nacionalitat espanyola.
Redacció TT - 07/08/2009 - 16:47h
I com és que dels pederastes tampoc és diu mai el nom? no és un delinqüent perillòs?
Toni, Hi ha una cosa anomenada pressumpció d'innocència que recomana no fer pública la identitat dels detinguts
JBL, En el cas d'un delinqüent conegut, perillós, i buscat com pot ser un etarra, quant se l'enxampa sí que se'n publicita el nom |
Aneu a imatges i com a paraula clau feu servir el lloc que fareu servir per a la presentació.
A l'exemple que trobareu en aquesta pàgina farem servir Sicília.
Trieu imatges de l'illa, dels seus monuments, pobles, espais naturals, etc. Amb 4 o 5 fotografies en tindreu prou.
Deseu-les a la vostra carpeta del disc dur seguint les indicacions del formador/a.
- Obriu l'opció presentació del paquet d'ofimàtica Open Office
- Trieu l'opció presentació buida I feu clic al botó següent
- Trieu un fons de presentació i com a mitjà de presentació trieu Pantalla
Trieu un efecte pel pas d'una diapositiva a una altra, si feu clic al botó podreu triar-ne uns quants, feu clic a aleatori.
També podem controlar el temps que es veu cada diapositiva, deixem l'opció Per defecte.
Si quan viem la presentació acabada ens adonem que passen massa ràpides o massa lentes, sempre podrem tornar a configurar aquests paràmetres.
- Ara cal triar quin tipus de diapositiva volem fer.
Com que és la primera farem servir una pàgina de títol.
- Ja heu creat la primera diapositiva, si feu cllic als textos d'ajuda els podreu substituir pel contingut que vosaltres vulgueu.
- Com a títol poseu la data de les vacances: agost de 2005.
I al text central escriviu el que veieu en aquesta diapositiva:
- Ara crearem la següent diapositiva.
Feu clic al menú Insereix, I a l'opció Diapositiva
Trieu la que combina títol, clipart (imatge) i text.
- Seguiu les indicacions per completar la diapositiva, fent un clic o un doble clic a sobre de cada element.
- Inseriu una altra diapositiva, us ha de quedar com aquesta:
- Per veure com ha quedat la presentació feu clic al menú Presentació I a l'opció Presentacicó en pantalla.
- Si voleu canviar les opcions de transició (passi d'una diapositiva a la següent), feu clic al menú Presentació I a Configuració de la presentació.
- Feu clic a l'opció Auto I modifiqueu el temps, aumentant o disminuint els segons de retard entre una diapositiva I la següent.
- Podem desar el nostre treball en diferents formats.
Si fem clic an anomena I desa el podem desar com a fitxer d'open office [URL] o com a power point [URL].
També podem Exportar el treball com a pàgina web [URL] o com a fitxer pdf [URL].
Fes clic a l'illa I veuràs la presentació en format PDF, tria la vista adient per veure la diapositiva sencera a la finestra. |
Un total de 86 convenis col·lectius podrien caducar aquest any si les negociacions entre treballadors i patronal no es desbloquegen, un fet que afectaria uns 600.000 treballadors.
És la xifra que han donat aquest dimecres els sindicats UGT i CCOO, que no descarten la convocatòria d'una vaga general per protestar per aquest bloqueig.
El sindicat Comissions Obreres ha denunciat que la pujada de preu de la T-10 i la T-50/30, amb un 5,1% i 8,4% respectivament, "perjudica la immensa majoria dels usuaris" del transport públic.
CCOO recorda que la T-10 és el títol més utilitzat pels treballadors i critica que ha augmentat 17 vegades més que l'IPC.
El districte de Sant Andreu concedirà microcrèdits d'un màxim de 6.000 € per desenvolupar projectes empresarials al barri, sense interessos i amb un termini de retorn de tres anys.
També es destinaran un màxim de 4.000 € per a les despeses que puguin ocasionar aquests projectes.
L'objectiu és promoure l'ocupació a la Trinitat Vella.
Els sindicats CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han valorat la fórmula escollida per a la pregunta de la consulta.
El sindicat CCOO i diferents entitats socials tenen en el punt de mira el nou Pla de millora de la qualitat de l'aire que proposa el govern de la Generalitat.
Consideren que les gestions que s'han fet fins ara no estan encarades a solucionar els problemes greus de salut pública que comporta la contaminació atmosfèrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Una caravana de cotxes d'arreu de Catalunya ha arribat aquest dimarts al matí a Barcelona per protestar contra la llei de reforma i sostenibilitat de l'Administració local, promoguda pel govern del PP.
La rua ha portat 15.000 signatures a la Subdelegació del Govern espanyol.
Demanen que no s'eliminin els serveis municipals bàsics.
CCOO ha criticat amb duresa la iniciativa d'una empresa catalana de sortejar un contracte de feina.
Creuen que aquesta és una manera d'aprofitar-se de al desesperació de la gent.
CCOO afegeix que les condicions del lloc de feina són molt opaques.
Aquest diumenge milers de persones han sortit al carrer per aturar els pressupostos de l'Estat i de la Generalitat, que segons els convocants retallen l'estat del benestar.
Els principals sindicats i organitzacions veïnals i socials de Catalunya han convocat aquesta protesta, amb el lema "Aturem uns pressupostos antisocials".
La capçalera de la manifestació ha sortit del passeig de Gracia amb Aragó i s'ha dirigit fins a Pla de Palau, on s'ha llegit un manifest unitari.
Coincidint amb la presentació del projecte de pressupostos de la Generalitat per a 2014, diversos sindicats, moviments socials i plataformes sectorials han acudit al Parlament per presentar una campanya de sensibilització i de mobilització ciutadana contra les polítiques d'austeritat, les retallades i els pressupostos.
Criden a una gran manifestació el 24 de novembre.
Els sindicats dels treballadors de la Generalitat de Catalunya s'han concentrat al voltant de les 8.45 h a la plaça de Sant Jaume.
Coincidint amb la reunió del Consell Executiu, els representants sindicals s'han reunit per registrar un escrit adreçat al president, Artur Mas.
Hi demanen recuperar la negociació col·lectiva per així mantenir l'ocupació pública i recuperar els drets laborals i salarials retallats durant els darrers tres anys. |
Al desembre del 1962, pels volts de Santa Llúcia, i presentat per Josep M. Espinàs, un jove universitari, valencià de Xàtiva, pujava a l'escenari del teatre Fòrum Vergés de Barcelona per cantar tres cançons? no en tenia més-.
Aquella era la primera actuació a Barcelona de qui hauria de ser un dels referents de la cançó catalana de les darreres dècades: Raimon.
Era el començament d'una carrera artística, dilatada i fecunda, que l'havia de portar des d'aleshores a escenaris de tot el món.
Raimon ha celebrat aquests 50 anys de carrera amb un concert, el 30 de novembre, al Gran Teatre del Liceu.
En aquest concert Raimon ofereix un extens i extraordinari repertori que inclou cançons que van des d'"Al vent", "Jo vinc d'un silenci", "Veles e vents", o "Com un puny", fins a les cançons escrites més recentment.
Aquí teniu una selecció de temes d'aquest concert emesa el dissabte 8 de desembre del 2012.
La versió completa del concert es podrà veure pel canal 33 el dia de Nadal a les 22.00. |
Batuda policial a un bar de Sant Feliu i expedient per no tenir extintors
SANT FELIU DE GUÍXOLS | E.P.R. Una batuda policial a un local del carrer Castell d'Aro de Sant Feliu de Guíxols va alertar tots els veïns d'aquest carrer de Vilartagues.
L'operatiu, organitzat el dimecres a la tarda, va aplegar Mossos, un reforç de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) per si anaven maldades i efectius de la Unitat Regional de Policia Administrativa (URPA) per investigar si el local tenia tots els permisos en regla.
L'establiment va ser objecte d'una inspecció per veure si s'hi acomplia la llei 1/92, bàsicament pel que fa a la tinença i el consum de drogues.
En aquest sentit, els mossos no hi van trobar cap irregularitat.
La policia administrativa sí que hi va aixecar actes per no tenir llibres de reclamacions ni els extintors en regla, segons van informar els Mossos. |
El que avui entenem per havanera és fruit d'una llarga i complexa sèrie de vicissituds històriques i culturals.
D'entrada el primer que ens ve al cap és la illa de Cuba i la costa catalana, i això, sense deixar de ser cert, cal que sigui matisat en tan que només es coneixen les havaneres a Cuba i a Catalunya.
Al País Basc, a Galícia, a Cantàbria, a Astúries, a Castella, al País valencià, a Andalusia, a les Illes Canaries i en molts d'altres llocs també es canten havaneres.
Fins i tot el seu ritme es pot identificar en peces de l'àrea mediterrània, com per exemple: en algunes cançons napolitanas (és el cas de la ja famosa "Oh sole mio").
L'origen de l'havanera l'hem de buscar, sense cap mena de dubte, en la contradança cubana, forma musical derivada de la contradança continental europea introduïda a Cuba pels francesos a mitjans dels segle XIX.
Junt amb la " gavota" i el "paspié" constituïren els ritmes de moda obligats a totes les reunions de societat i festes aristocràtiques.
Aquesta contradança va ésser molt cultivada pels compositors cubans durant el segle XIX, que adoptàren dues mètriques diferents al pentagrama; l'una a 6 x 8 i l'altra a 2 x 4, de la primera derivàren la GUAJIRA, la CLAVE i la CRIOLLA i de la segona naixeren la DANZA, el DANZON i l' HAVANERA. |
D'un majestuós conjunt de cistelles ben disposades, en un fons de color que les emmarca, van sorgint diferents històries de granotes i gripaus, conills i serps, gats i gossos, pagesos i pageses, cabretes i llops, comtes i princeses, gegants i nans, el sol i els núvols, follets i fades...
Moltes d'aquestes històries han nascut a casa, és per això que moltes vegades es fa referència a llocs i a personatges històrics o llegendaris de la nostra terra. |
Un cartell de CiU en què s'expressa que 'L'Espanya subsidiada viu a costa de la Catalunya productiva' ha desfermat la polèmica a les xarxes socials, on les acusacions d'"hispanofòbia" es multipliquen contra la federació nacionalista.
Va ser el portaveu parlamentari, Jordi Turull, qui dies enrere va criticar en roda de premsa l'actual model de finançament autonòmic, que, segons ell, permet que "l'Espanya subsidiada visqui a costa de la Catalunya productiva".
La sentència sembla haver fet fortuna a CiU, que ha inclòs un cartell amb les paraules de Turull en el facebook de la federació.
Els comentaris crítics s'han generalitzat i ja hi ha qui pregunta si "la trama de les ITVs de l'Oriol Pujol és productiva o subsidiada?".
El cartell, però, també ha rebut diverses mostres de suport en considerar el seu eslògan "una de les veritats escrites mes gran de la història contemporània".
"Ens cal independència ja i a qui no li estigui bé te la possibilitat de tirar avall", s'indica.
Calimero i aquí està la diferència, els catalans que van marxar, la majoria per exiliar-se de genocides espanyols, no van anar als països com a colonitzadors sinó a integrar-se i a respectar el país d'acollida.
El contrari que fauna com tu, que emigra i encara vol donar lliçons als catalans..
El ciutadà subsidiat viu a costa del ciutadà productiu.
No hi ha subsidiats a Catalunya i productius a Andalusia?
Quan les boques que tapen amb els impostos de Catalunya no les puguin tapar i tindràn un problema o una revolució que acabarà amb els 5000 golfos que han manat durant 300 anys.
Vaig que els del CNI han abocat els seus mitjans, que son molts, en aquesta notícia sobre l'Espanya subvencionada, com a espanyols i subvencionats s'han sentit doblement al·ludits
Però pensa que els del CNI la subvenció ens la hem ben guanyada!
Fixa't que hem hagut d'anar a cursets de català i hem après a escriure'l millor que els indepes.
Fins i tot sabem cançons tradicionals catalanes i l'aliniació del Barça des de l'època d'en Cruyff i en Neeskens.
Si finalment volem una consulta consensuada (tot i que forçant-la una mica) amb l'estat espanyol, no sembla que insultar i faltar al respecte amb consignes d'aquest tipus sigui una bona estratègia.
Això només beneficia a qui busca un xoc, als extremistes catalanistes o espanyolistes...
Si, si, aquests del CNI ja podeu omplir tant com vulgueu això amb valoracions i comentaris manipulats amb diferents noms, si realment és Catalunya la subsidiada perquè s'oposa Espanya a la independència?
Deixeu-nos estar tranquils i tot sera molt millor per tots, no?
Si, i els serveis qui els reb analfabet?
O potser paguem impostos i a canvi ens envien 2m d'autopista, una arma de l'exèrcit espanyol i un estetòscopi a casa?
Els impostos els paguen les persones peró els reben els territoris, els de c's només podeu enganyar a gent tan justeta i curta com vosaltres
I perqué no vàreu seguir el model econòmic basc, o sigui, més innovació industrial i d'alta tecnologia????,
o com aqui urbanitzacions, camps de golf, cadenes de muntatge amb poc valor afegit, etc
Xato t'ho recomano, crec que realment se't obriràn els ulls quan entris al poblet per una carretera de 4 carrils (al meu del Matarranya n'hi ha una).
I potser descobriràs que no vas tant errat.
Sempre s'exagera una mica però tu fes-ho i m'expliques si la vida és més fàcil allà que aquí ok?
Pensen que encara som a la Catalunya de 1880, on a cada cantonada hi havia una fàbrica.
Ara només hi ha una immobiliària tancada i una botigueta que sobreviu com pot.
les exportacions catalanes són en gran part sector automovilístic i químic, és a dir, maquiles
Doncs som la regió que més exporta, la que atrau més turisme, la capital mundial del mòvil..
No se com deuen estar les comunitats amb més d'un 30% d'atur i sense exportar una merda, m'ho expliques?
Segurament ets del que pensa que Galícia paga i Catalunya demana, quin nivell.
Que els catalans som responsables de que Espanya ens robi, no t'ho negaré.
Principalment, per no haver tingut l'empenta necessària per independitzar-nos fa 150 anys.
Si encara no ho has entès, hi ha una gran diferència entre ser contribuent i ser espoliat.
Però, no es tan greu que ens independitzem..1 Jordi de Sants, Bcn.
Probablement, com als alemanys, ens seguiría indignant que hi haguéssin casos ERE, estafes del PER... però almenys no ens robaríen descaradament com ara, i la solidaritat no ens empobriría com passa ara.
Gràcies pel teu interès en el que passa aquí.
Fa uns 4 anys, en un sopar a Málaga amb amics d'allà, van començar a parlar sobre l'atur i tal.
Vaig flipar que tothom aprovava el fet d'intentar allargar els subsidis al màxim, i fer trampes estava ben vist.
Jo vaig callar, però vaig pensar "quina cara que tenen" i vaig seguir rient i fent bromes
Aquí es veu absolutament de tot i t'asseguro que n'he vistes coses bastant més greus que això que expliques.
Busca també una mica d'informació sobre l'Hospital de Sant Pau..6 Jordi de Sants, Bcn.
La diferència és que aquí, almenys això no està ben vist i no s'explica en un sopar on hi ha gent que vé de fora, i menys que no hi hagi ningú que digui el contrari, enteneu?
Aquí la gent fingeix que envía un munt de CV's i no ho fà, però no és tant descarat
Jo també sóc "culer de tota la vida", però no em preocupa gens ni mica que el Barça hagi de jugar la lliga catalana.
I menys tenint en compte que aviat es crearà la lliga europea, on sempre podrem continuar guanyant el R. Madrid..1 Jordi de Sants, Bcn.
Ens la súa el que faci el Barça, t'ho puc garantir, si a canvi tenim el nostre país.
Què simples que sou, us penseu que això ens té preocupats?
Ep, que a més ́soc MEGA-culé a tope
Amb un 25% d'atur no produeix ni les peres de lleida.
Pero clar, "som la primera economia de les regions d'Europa"
Luca a Lleida 18% d'atur, a Cadis entre d'altres regions espanyols segons tu exemplars i productives: 40% d'atur tot i tenir un 30% de funcionaris, pels 8% que tenim a Catalunya.
Catalunya té un problema d'atur a causa de la crisi, l'atur a espanya és estructural, amb crisi o sense, sempre el PER..1 Jordi de Sants, Bcn.
Ei doncs així no us sabrà greu de perdre Catalunya oi?
Us anirà molt millor sense la nostra rèmora oi?
O no? en què quedem? no hi ha qui us entengui nois
N.B.Alehores per què s'en van les empreses de Catalunya?
Afegint-me al comentari del Jordi de Sants, també has d'esmentar, Bejota, que durant el mateix període també se'n van crear gairebé el triple.
Per què et fa tanta ràbia que els catalans ens independitzem?
De Catalunya i de totes les altres autonomíes en la mateixa proporció (veig que només esmentes Catalunya).
Potser és que, com tenen tot el poder centralitzat, els és més fàcil abaixar impostos mentre altres han de fer retallades.
En una Catalunya independent no tindràs cap problema especial, i menys per ser de parla castellana.
Ben segur que en tindràs molts menys dels que tens ara sotmès a Espanya.
És més, fins i tot podràs conservar la nacionalitat espanyola..2 Jordi de Sants, Bcn.
Tranquil Paco, aquí la violència no ens agrada -tu ja ho saps oi?- ja saps que no n'hi ha; només volem que ens deixin votar, i si intueixes una certa agressivitat és perquè ens ho neguen.
I quan et neguen la democràcia, doncs t'emprenyes i a vegades dius alguna tontería.
Però aqui som els pacífics..1 Cap problema, BCN.
L ́únic enemic exterior que té Catalunya és Espanya, que la sotmet des de fa 300 anys.
I el castellà tindrà l ́estatus de llengua protegida.
Inclus podras votar a partits unionistes, si vols.
A mi també em fa molta vergonya que hi hagi al món gent tan intolerant que ni tan sols vulguin que es parlin totes les llengües de l'Estat en el Congreso de los Diputados.
Haurien de fixar-se en Suïssa i aprendre el que és el respecte.
Però si això ho veu gairebé tothom que viu a Catalunya.
Fins i tot els més ultraespanyolistes t'acaben reconeixent que aquí paguem molt i rebem molt menys.
Vols dir que la N-340, València-Barcelona, un any està super-moderna i un altre està com al 1985?!?
I els trens? i les rondes? i la N-II?
De veritat has fet una volta més enllà de l'Ebre? perquè jo flipo quan el creuo.
Mira només mapes de carreteres antics i moderns, aquí i allà.FLIPARÀS.4 luca, bcn.
Pero aixo es normal, un any va aixi, i un altre any va d'una altra manera, les inversions arriven poc a poc, i ja esta.
Al final, els mes rics sempre tenen mes, digui el que digui la estadistica, i aixo passa a Catalunya també..3 Untermensch, Badalona.
Segur que això és per culpa d'Espanya?
Qui es beneficia dels peatges de l'autopista que corre paral·lel·la a aquesta carretera?.2 Jordi de Sants, Bcn.
Luca, però aquestes regions, un cop fet el repartiment, no queden per sota d'altres on gràcies a les ajudes s'acaba vivint millor, tenint millors carreteres...
Està IGUAL que fa vint anys.1 luca, bcn.
el que no saben els catalans es que reben mes que altres regions en situacions similars a Europa i al mon.
Sembla com si CiU fos més d'ERC que la pròpia ERC.
Es un cas únic a la història de la política a nivell mundial.
CiU es la galllina dels ous d'or d'ERC.
No, ander, els supremacistes sou els nacionalistes castellanistes, que volen i ho han aconseguit, imposar-se a tot Espanya.
Confons a les víctimes amb els botxins.
com diu un altre comentari, és difícil q el 18'7% de la economia subsidii el 81'3%.
A veure si ens secessionem i trobem q els q sortiem guanyant en la relació erem nosaltres,
si miro un mapa de carreteres antic i un de modern veig q amb Franco hi havia autopistes a CAT i nacionals miserables a Madrid, per exemple:.1 Jordi de Sants, Bcn.
De veritat creus que sols deixarem d'ingressar calers?
Llegeix-te el BOE o les balances fiscals (són de fa uns anys però és que es neguen a publicar-les, saps) del Gobierno de España si tens dubtes.
Joan, em sembla que tots som prou grandets per saber el que volem, deixeu estar el guió aquest de que ens renten el cervell, els cants de sirena només existeixen en la ficció, avui en dia tothom esta informat.
I siusplau, per respecte a les victimes, no anomeneu més la paraula "nazi".
Ja fa temps que al catalanisme predomina l'hispanofòbia.
I que a l'espanyolisme ho fa la catalanofòbia.
És el que tenen els nacionalismes, que sembren odi i enfrontaments entre pobles en benefici de les seves oligarquies.
Home, és que un al final es cansa de ser el que aguanta el país i a sobre li facin boicots, no li paguin els deutes, no li facin carreteres, ser els últims de tenir l'Ave,... i a sobre ens critiquin i se'n fotin mentre ens tanquen l'aixeta.
Veient que la majoria de comentaris són de sicaris de c's i paràsits espanyols en general, ho tenim guanyat.
Ja tremolen veient que la seva espanya canyi i tercermundista sense Catalunya és inviable, i el fantasma de l'immigració massiva per fugir de la fam i la misèria torna a l'espanya negra.
T'asseguro que jo, si no fos precisament perquè visc aquí, seria un dels partidaris més ferms de que Catalunya marxés d'Espanya.
I no sóc l'únic que pensa així.
És realment molt avorrit estar cada dia llegint manipulacions i insults.
tens rao Barcelona que paga el 80% desl imposots de Catalunya ja esta farta de mantenir a les altres tres provincies prou d ́espoli.1 ander, lleida.
Fa 25 anys que volto per Espanya, i sento això mateix de tots els clients, d'Andalusia, de Múrcia, de Galícia...
T'agradarà més o menys, però els que treballen i paguen impostos n'estan fins al capdamunt de la colla d'apalancats que veuen.
Au, ves a escoltar el teu adorable Julito, el que va cobrar 300 milions de ptes per promocionar ta terra
Home Flint, jo crec que deprés de 35 anys rebent un munt de calers ja podríen tenir alguna indústria, o algun teixit productiu no?
Almenys que es noti l'ajuda, si no és inútil tanta solidaritat.
Però és que el tema és que això ens ha empobrit a nosaltres sobretot.
Has dit "nos aprovechamos?" serà que produïm el que ells consumeixen, no està prohibit crear empreses si tants clients potencials hi ha, no creus?
Ells també ho podríen haver fet, o no???
Ho teníen més fàcil amb les ajudes.
Que t'associin amb la marca espanya de corrupció, toros, gitanes amb patilles cantant flamenco i "antes toros que trabajo", és un llast i una vergonya.
SI això és aprofitar-se d'espanya, no se que deu ser robar-nos 16.000 milions anuals per fer Aves megalòmans.
Una pregunta innocent: ¿Un cop assolida la independència, la primera llei serà un indult general de tots el delictes comesos (vull pensar que els de violència i terrorisme no entrarien) a Espanya?
En aquest cas tots els nostres polítics corruptes es salvarien d? anar a la presó.
Ja era hora que es digués en veu alta allò que fa anys que és una obvietat.
És evident i comprovat que Espanya ens roba.
L'indignant és mentir i calumniar als altres.
Acusar de lladre a qui no t'està robant és molt, molt indignant.
No m'agrada el cartell perquè no pot abastar tota la realitat.
Respecte als que s'estripen els calçotets, el Montoro, la Rosita, C's i tot l'unionisme, cada dia diuen que "Espanya", ens paga els "nostres" pressupostos.
Això mateix ens passarà quan tinguem l'Estat propi: serem contribuents nets......la diferència estarà en que no ens dessagnaran com ho estan fent els esCanyols.
El cartell agradarà o no, però en tot cas no expressa res que no sigui real.
Perquè et descuides de sumar el 10% que ens roba Espanya.
A més, amb aquest 10% crearíem més riquesa i pujariem encara molt més.
Si no fos veritat, no us haurieu posat així.
Que a tu t'acusin d'un delicte que no has comès.
Qui diu les veritats, Llibertat i prosperitat.
Qui diu les veritats perd les amistats (dels subsidiats espanyols, dels que cobren el PER sense treballar, dels que cobren sobresous i tenen diners a Suïssa, del PPSOE, de Bankia, de monarquia bananera, de l'exèrcit de paràssits i vividors, dels més que nombrosos funcionaris de les espanyes...)
A Catalunya no hi ha gent que cobri subsidis ni subvencions, ni gent que porti els diners a Suïssa, ni funcionaris, ni....
No ens volen fer cas per les bones?
Doncs augmentem el to del discurs, a veure si es donen per al·ludits...
I esperem que Madrid no surti elegida pels jocs olímpics..el genocidi monetari als catalans, llavors, seria elevat a l'enèssima potència.
Andrés, les dades de l'espoli indiquen que fins i tot als anys 88,89,90,91 i 92 Catalunya seguia sent espoliada, mentre s'havia de pagar els JJOO.
Afortunadament no haurem de pagar els JJOO de Madrid perquè ja no serem espanyols..1 Andrés, IB.
Més aviat els espanyols en general sou com els sicilians i napolitans, no sabeu el que és l'economia productiva, i en canvi si que sabeu que és robar i extorsionar, ho porteu fent 300 anys a Catalunya.
Des del nostre col·lectiu volen agrair de tot cor a cadascun dels participants a la cadena humana que hagin aconseguit que un altre any més a CAT no es parli d'atur, de corrupció, de malnutrició infantil, de deslocalització industrial, de retallades, de mala gestió pública...
Segur que tenen la raó però a mi no importa que fan o no fan els espanyols, vull votar per l'independència... espanyols poden anar a robar en algun altra lloc al món, podrien federar-se amb els àrabs o francesos.
Marc, home, sent de Sabadell segur q coneixes la Ha de la indústria textil, potser ets fill o nets d'industrials i ara ets un funcionari més (com els d'extremadura), va acavar quan va acavar el proteccionisme feixista.7 ccc, bcn.
Tomppa, té més possibilitats d'acabar sent francessa una cAT independent q la resta d'espanya, i si això passes encara demanerieu l'ajuda als Espanyols per no acavar com el Rosselló, pobre i en un país exemplarment centralista.6 Marc, Sabadell.
El azote els de Tarragona i Lleida ja feien la revolució industrial quan els espanyols que us moriau de gana encara anavau pràcticament d'arbre en arbre per la meseta, desgraciat.
Tu que has de mantenir immigrant inadaptat, segur que vius a un pis de protecció oficial i cobres el PIRMI, paràsit..5 Casper, Bcn.
TONTO LABA DEL C..O. què ens vols demostrar???
En un matrimoni, si A es vol separar i B no el/la vol deixar marxar, qui dirieu que viu a costa de l'altre?
Si de d'Espanya diuen que no viuen de Catalunya, sino al revés, que som nosaltres els aprofitats, quin problema tenen si marxem?
Catalunya és plena de vagos, són pitjor que els del PER.
Molts catalans que diuen q són de "la Catalunya productiva" són més sanguneres que els de "l'Espanya improductiva": polítics, funcionaris, "empresaris amics de la Gene", estafadors de pensions, treballadors de les 400 empreses públiques.
Sou pitjors que els "d'Extremadura" que tant critiqueu.
Pitjors, no, iguals, més iguals encara, diria jo.
O igual és refereix als 40 milions de paràsits espanyols que viuen dels impostos que ens roben i encara ens diuen insolidaris.
Cadis 40% d'atur i 30% de funcionaris, aquesta és la vostra economia productiva, no?
si el Palau tambe estava subsdiat pel poble i va acabar subsidiant a CIU i tots els subsidis a la premsa amiga, omnius, etc etc? exactament igual que la propaganda del feixista Umberto Bossi.....Turull millor que t ́amagis acabes de fabricar 10000 espanyolistes més pallus |
Augmenta el nombre de persones ateses pels serveis socials municipals
Els serveis socials municipals van atendre l'any passat 60.000 persones.
Això vol dir que de cada tres persones que necessitaven algun tipus d'assistència, dues s'han incorporat al sistema públic.
Aquestes xifres suposen un augment del nombre d'assistències realitzades pels diferents centres de serveis socials de la ciutat, que l'any passat van atendre 20.000 persones més respecte al 2008.
Ara s'hi afegeix el nou equipament al Raval, que compta amb un equip de 40 professionals.
El centre del Raval és un dels 41 que hi ha programats en el desplegament del nou model assistencial.
A més se n'hi podrien afegir dos més al barri de la Marina i Sant Andreu en funció del creixement de la població.
Segons l'Ajuntament, aquests centres han d'estar tan integrats com els centres d'atenció primària.
Per tirar-los endavant s'ha previst una inversió de 50 milions d'euros. |
L'Òmnia de la Fundació Akwaba, a l'Hospitalet de Llobregat, desenvolupa des de fa 3 anys el projecte " Connecta Jove ".
Es tracta d'un programa en què joves voluntaris donen classes d'alfabetització digital bàsica a persones adultes.
"Parla.tic.cat" és un taller de llengua i noves tecnologies, adreçat a persones nouvingudes, que s'impulsa des de l' Òmnia Eudald Graells de Ripoll.
L'objectiu és combinar l'aprenentatge del català i les TIC, de forma que l'alumne acaba avançant simultàniament en ambdues matèries.
El Punt TIC-Òmnia del Centre Cívic Montserrat-Igualada ha començat un projecte de voluntariat digital.
Ara, compten amb un equip de 5 voluntaris que dinamitzen el punt durant els usos lliures i, fins i tot, s'atreveixen a impartir tallers.
L'Òmnia de Santa Coloma de Cervelló i el projecte La Klau treballen colze a colze des de fa anys.
La Klau és un projecte de lleure i reforç escolar per a infants i adolescents derivats de les escoles o dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Santa Coloma.
Una de les seves activitats es fa amb el suport de l'Òmnia, on els nens treballen les TIC des d'un punt de vista lúdic però educatiu.
El 4 d'abril començarà una nova edició del curs en línia de certificació digital, organitzat per CATCert i adreçat a dinamitzadors/ores digitals, especialment de la Xarxa Punt TIC - Òmnia.
Podeu realitzar la inscripció fins al dilluns 28 de març.
El viver d'empreses de l'Alt Urgell funciona des de 2007 i en l'actualitat acull quatre empreses.
Va néixer per donar resposta a la manca d'oportunitats laborals que la comarca oferia als seus joves i emprenedors/ores.
La Casa d'Oficis, del programa Sant Feliu Online (a Sant Feliu de Llobregat), és un projecte d'aprenentatge i treball que forma a joves en ocupacions relacionades amb Internet i les noves tecnologies.
L' Òmnia del barri de Sant Llorenç, a Terrassa, ha organitzat conjuntament amb l'associació de veïns, el Pla de Desenvolupament Comunitari i els plans ocupacionals de la FAVIBC el projecte "Safari Fotogràfic". |
Només els dos regidors d'ICV-EUiA hi han votat en contra, malgrat que governen amb l'alcaldessa socialista, impulsora de la mesura
Al final han estat 23 vots a 2.
Aquest ha estat el resultat de la votació, al ple de l'Hospitalet, de la proposta de l'alcaldessa, Núria Marín (PSC), per tal que el consistori pugui pronunciar-se contra l'arrelament i el reagrupament dels immigrants que hagin infringit les ordenances de civisme.
Als 17 regidors socialistes s'hi han sumat 4 dels 5 del PP i 2 dels 3 de CiU: els dos regidors d'aquests dos grups que no hi han votat a favor no assistien al ple.
Només han votat contra la proposta els dos regidors d'ICV-EUiA, que s'han enfrontat durament l'alcaldessa socialista, amb qui governen.
Doncs estic orgullós de ser-ho", ha declarat l'ecosocialista Lluís Esteve.
El ple ha generat un gran interès dels mitjans de comunicació i diversos col·lectius d'immigrants hi han expressat el seu descontentament.
A Salt, al Gironès, es va aprovar una petició del mateix tipus aquest dilluns a la nit, també amb molta polèmica i les queixes d'entitats d'immigrants. |
L'Anna Raya i l'Alfons Cánovas són cosins i veïns de la Barceloneta.
Ara tenen 85 i 95 anys respectivament.
Tots dos van patir, d'una manera o una altra, el bombardeig de l'aviació italiana feixista a Barcelona durant la Guerra Civil.
Ara, 75 anys després, han col·laborat amb l'associació Altraitalia i han aconseguit que s'investiguin uns fets que van provocar més de 5.000 morts a la ciutat.
El Tribunal Suprem ha condemnat dos guàrdies urbans de Barcelona a dos anys i tres mesos de presó.
També els ha inhabilitat del càrrec durant vuit anys i tres mesos, i els obliga a indemnitzar amb 15.000 euros el jove a qui van torturar el 2006.
El conseller d'Interior en funcions, Felip Puig, ha insistit aquest dijous que el departament que dirigeix sempre ha donat suport als quatre mossos d'esquadra indultats pel Govern espanyol i ha dit que l'any 2006 Interior ja va demanar que els indultessin.
200 jutges de tot l'estat han redactat un manifest en protesta contra l'indult concedit a quatre mossos d'esquadra condemnats per tortures.
Els jutges consideren aquest indult un "frau", i acusen el govern central d'abusar de la capacitat d'indult, que suposa "una ofensa al poder judicial."
El Consell de Ministres ha concedit aquest divendres un segon indult a quatre agents dels Mossos condemnats per torturar un detingut a la comissaria de les Corts.
El Govern els commuta la pena de dos anys de reclusió per una multa de 7.200 euros, i deixa sense efecte l'ordre de l'Audiència de Barcelona que els comminava a ingressar a la presó abans del 10 de desembre.
Dos exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Roig i Antonio Herce, van ser condemnats per malversar 2,7 milions d'euros el mes de juny.
Ara demanen l'indult al govern central per evitar l'ingrés a la presó i negocien amb l'empresa per tornar els diners a terminis.
Aquest dimarts han començat a declarar les dones a les quals es van practicar avortaments suposadament il·legals a les clíniques del doctor Morín.
La majoria hi va anar perquè el fetus tenia malformacions greus o perquè hi havia risc per a la seva salut.
Reconeixen que les va atendre un psiquiatra, tal com marca la llei.
Ara bé, una d'elles ha admès que va ser induïda a mentir sobre el seu estat mental.
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys de presó Carme Badia, l'autora material de la mort d'Anna Permanyer l'any 2004, per haver cremat el pis on es va cometre el crim.
El jutge considera provat que Badia va incendiar l'habitatge per destruir proves que la vinculessin amb l'assassinat de Permanyer.
Els 45 magistrats de l'Audiència de Barcelona han acordat que els objectes sostrets en un furt es valoraran amb l'IVA inclòs.
La decisió permetrà unificar criteris a l'hora de concloure si un fet es considera una falta de furt (fins a 400 euros i sancionat amb una multa) o un delicte de furt (sancionat amb la presó).
El president de l'Audiència de Barcelona, Pablo Llarena, ha redactat un protocol destinat als jutges d'instrucció de Barcelona ciutat i província per destruir les remeses de drogues confiscades i altres substàncies estupefaents, sense haver d'esperar que se celebri el judici oral. |
Durant la seva compareixença, Mosquera ha negat pertànyer a Resistencia Galega i haver manipulat els explosius, encara que uns agents el van sorprendre a les 22.30 hores de dilluns passat agafant els artefactes d'un edifici en ruïnes, a uns 500 metres de la casa d'uns familiars.
Els artefactes explosius, destaca el jutge en l'acte, són "de considerable potència i de molt sofisticada elaboració", estaven "temporitzats" i "tenien tots els components necessaris per fer explosió".
Les bombes tenien 1,7 quilos de massa explosiva, l'iniciador, rellotges analògics, fonts d'energia, els connectors necessaris i llumets de seguretat per a la comprovació de l'artefacte, amb la qual cosa per fer-los explotar només era necessària "una última manipulació i connexió".
En el cas de fer explosió, afegeix l'acte, els artefactes "podien atemptar greument contra les persones i els béns".
Andreu indica que la declaració exculpatòria de Mosquera manifestant que "no ha tingut al seu poder i ni tan sols ha vist els artefactes, no té lògica", ja que les declaracions dels policies "no deixen cap dubte" que els va manipular.
Els artefactes coincideixen, a més, amb altres que han estat incautats a imputats per pertinença a Resistencia Galega. |
Miguel Olivares presenta del 5 d'octubre fins a finals de novembre del 2012 la seva producció més recent, Dias de sol, a La GaleRia, essent la quinta exposició individual que ofereix al nostre espai.
La mostra d'aquest artista barceloní la conformen un conjunt de quaranta obres de diferents mides i formats en tècnica mixta i collage sobre fusta.
Olivares, amb les seves peculiars figures, ha creat un llenguatge totalment propi.
Les seves propostes de comunicació i interrelació amb els personatges del seu entorn són constants.
La seva obra ve motivada per tots els aspectes que viu, els carrers plens de Barcelona, la gran quantitat de països que visita, l'obra de Paul Bowles,... o bé que el preocupen: el medi ambient, la immigració o l'actual submissió dels valors al lliure mercat.
Artísticament, assumeix el risc de treballar amb material reciclat (les seves conegudes etiquetes publicitàries, fustes, papers,...), així com el d'experimentar amb el concepte unitari de la pintura.
Per a ell, el nombre d'obres és totalment arbitrari: són unitats vàlides per elles mateixes que sumades constitueixen unitats més grans i complexes en un nou format.
Miguel Olivares té el seu taller instal·lat al barri del Raval de Barcelona.
Exposa individualment des de 1992 a diverses galeries d'arreu del món. |
Almenys vuit ferits a l'enfonsar-se el terra d'una escola a Alacant
El forjat d'una aula ha cedit i ha provocat un esvoranc de metre i mig de profunditat
Almenys set escolars d'entre 9 i 10 anys i una professora han resultat ferits per contusions a causa de l' enfonsament del terra registrat aquest divendres en una aula de quart de Primària del col·legi Hispanidad de Santa Pola (Alacant), que ha estat desallotjat immediatament davant el risc que es desplomi el forjat de tres aules més, segons han indicat fonts del Consorci de Bombers d'Alacant i de l'Ajuntament de la localitat.
Els fets s'han produït a les nou del matí tocades, quan els alumnes ja eren a les seves aules, i el forjat sanitari d'una de les classes de primària situades a la planta baixa s'ha ensorrat, cosa que ha provocat un esvoranc d'un metre i mig de profunditat per cinc de llarg, segons les mateixes fonts.
El col·legi, d'uns cinquanta anys d'antiguitat, ha estat evacuat immediatament i amb normalitat, segons les mateixes fonts.
Encara que es desconeixen per ara les causes de l'accident, els tècnics municipals han avançat que, aparentment, no hi ha cap element estructural afectat.
La primera tinent d'alcalde, Lola Gadea, ha assenyalat que els alumnes es reubicaran en un altre centre educatiu, el centre de formació Maestro José Tovar, mentre durin els treballs de rehabilitació de l'edifici afectat.
Els quatre escolars i la professora ingressats en un hospital després de patir contusions lleus han rebut l'alta mèdica, han informat fonts de la Conselleria de Sanitat. |
Diumenge va començar la vuitena edició del reality show "Gran Hermano" africà i dos dels participants són ugandesos.
El "Big Brother Africa" és el reality més popular al continent i que aplega més opinions en favor o en contra entre els teleespectadors.
S'emet per cable a tota l'Àfrica, al canal Africa Magic d'DsTV.
Com a tots els programes de tele-realitat, les edicions anteriors no van estar exemptes de polèmica amb els comportaments i les accions dels participants abans, durant i després de l'espectacle televisiu.
Uns shows televisius que no només s'emeten a Occident, cada any, més i més africans s'apunten a participar a l'espectacle televisiu i més milions i milions d'espectadors els segueixen i els critiquen.
A aquesta edició, 28 concursants de catorze països africans competeixen durant tres mesos per endur-se un premi de 300.000 dòlars.
Uns participants que conviuen, en anglès com idioma oficial, separats en dues cases, la Diamant i la Rubí, on les càmeres i micròfons enregistren tot el que succeeix.
Dos dels protagonistes són ugandesos: un jugador de bàsquet professional, en Isaac Lugudde-Katwe, i un presentador de ràdio i televisió que ja ha estat nominat, en Carles Denzel Mwiyeretsi.
Ells van ser els escollits als càstings realitzats a diferents parts d'Uganda.
El show s'emet en directe les 24h des dels Sasani Studios a Johanesburg, Sud-Àfrica, un dels països participants, on l'any passat, la concursant Keagan Pieterson va ser la guanyadora i la primera sud-africana a endur-se el premi, des de que el país va començar a acollir l'espectacle en 2003.
La resta de països competidors són: Kenya, Tanzània, Malawi, Zàmbia, Zimbabwe, Ghana, Nigèria, Etiòpia, Angola, Botswana, Namíbia i Moçambic.
D'entre ells, els nigerians han guanyat tres edicions, mentre que els tanzans, zambians, namibians, botswanesos i moçambiquesos van ser els vencedors una vegada.
Serà aquesta l'edició guanyada pels ugandesos? |
Es sabut, de sempre, que soc molt sensible a les teves reaccions.
Potser tu no et dones comte pero jo sempre t'obserbo admirant la majestuositat dels teus moviments com si fossis un feli creuat amb una jirafa.
Escolto les teves opinions i consell com un ignorant afamat de coneixement miraria el programa redes, vamos que dius coses interesants pero no entenc res....en fi que sempre t'he admirat, idolatrat i fumigat...
Pero d'un temps ençà (vamos desde diumenge xD) algun virus i malware t'ha penetrat la conciencia i tota la teva amplic ciencia.
El teu caracter iros (sempre amb respecte que es el camp...), la teva fogositat despertada de la seva latencia.....no se camp...que t'esta passant?!?!?!?!?!
cetic, ets un cabronet... ja ho saps, i saps que ho sé, però tranquil que t'estimo igual.
Primer de tot, mil milions de gràcies pels compliments ditiràmbics, excessivament excessius.
Segon de tot, que dius que sempre m'has fumigat¿?¿?¿?¿?
No sé... més que irós estic una mica desganat, i tot el protocol que he gastat sempre (com a bon convergent) no em ve de gust fer-lo servir.
Quart de tot, l'amor l'amor... no em lieu amb l'amor dels nassos que prou liat estic ja! (ei, que no em queixo pas, eh?)
Cinqué de tot, cetic, amor meu, saps que per mi sempre seràs el primer de tots, algú a qui escoltar sempre, de qui aprendre i amb qui riure com amb ningú. |
A partir del 31 de gener, les obres de l'AVE entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal de Barcelona provocaran canvis en el recorregut i el temps de viatge a la línia C-2 de Rodalies.
Aquesta línia, que utilitzen diàriament unes 130.000 persones, serà la més perjudicada per les afectacions, que duraran aproximadament dos anys.
Així, des del febrer la C-2 deixarà de cobrir el trajecte entre Maçanet-Massanes i Sant Vicenç de Calders per passar a subdividir-se en tres trams, un dels quals substituirà l'actual línia C-10 a l'aeroport.
Vinga, tornem a les "andades" de fa un temps pel sud... ara pel nord.
130.000 persones perculades a canvi d'un putu tren que als veïns afectats i als 130.000 que cada dia pringuen per anar a treballar/estudiar els hi porta realment fluixa!! |
El passat dilluns dia 31 d'octubre vam realitzar un esmorzar de treball al Restaurant Mercat de Vilafranca del Penedès amb els alcaldes de CiU Neus Lloveras, de Vilanova i la Geltrú, Pere Regull de Vilafranca del Penedès, Miquel Forns de Sitges i Marc Castells d'Igualada.
A continuació en podeu veure el resum que n'ha fet RTVVilafranca: |
El PSC continua el seu espectacle d'autoescorxament en públic amb noves i singulars declaracions a càrrec dels seus dirigents.
Immediatament s'han succeït les reaccions dels al·ludits. |
L'Institut del Teatre ha inaugurat un nou curs, en què es commemora el centenari del centre.
Per això, la inauguració de l'any acadèmic va ser especial.
Alumnes de l'Institut van protagonitzar un parell d'espectacles breus d'homenatge a Carmen Amaya i Salvador Espriu, dels quals enguany també se celebra el centenari.
També va ser motiu d'homenatge Herman Bonnín, a qui es va reconèixer el paper en la refundació de l'Institut als anys 70.
El nou director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, ha donat a conèixer les línies d'actuació que preveu per als propers anys.
Albertí ha explicat que vol que cada temporada giri al voltant d'un concepte temàtic.
També ha avançat que preveu crear la Jove Companyia del TNC.
La vigília del Dia Internacional de la Dansa, la companyia IT Dansa ha celebrat la Gala EX_IT per commemorar el seu quinzè aniversari.
Aquest dilluns, l'Associació Professional de la Dansa de Catalunya ha organitzat una acció ballada i oberta a tothom, que, vista la previsió de pluja, s'ha traslladat de l'avinguda de la Catedral al vestíbul del mateix Mercat de les Flors.
L'Institut del Teatre celebra enguany el centenari coincidint amb un altre aniversari: el dels 15 anys de la companyia IT Dansa, integrada per ballarins de postgrau del centre.
Una companyia no professional, però que ha esdevingut sinònim de qualitat i rigor.
La prova és que hi ha exballarins d'IT Dansa treballant a companyies i teatres de mig món, fins i tot com a coreògrafs.
Un dels dramaturgs més aplaudits del teatre espanyol, Juan Mayorga, va ser a l'Institut del Teatre per impartir-hi una classe magistral.
També per assistir a un col·loqui posterior a la representació d"El chico de la última fila'.
Durant el 2013 i part de 2014 l'Institut del Teatre celebra 100 anys amb un seguit d'activitats, com exposicions, l'edició de dos llibres sobre el fundador, Adrià Gual, i diversos fòrums i congressos.
El primer dia del primer curs va ser el 4 de febrer de 1913, per això aquest dilluns es va donar el tret de sortida del centenari.
Fa exactament 100 anys va néixer l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, que més tard va esdevenir l'Institut del Teatre.
Per celebrar aquest aniversari, s'ha preparat un programa d'activitats, que es faran durant tot l'any.
L'Institut del Teatre reivindica que els estudis d'art superior passin a ser reconeguts com a graus en una adaptació al nou Pla de Bolonya.
Així ho ha reclamat després que el Tribunal Suprem hagi declarat nuls articles fonamentals del Decret d'ensenyaments artístics superiors i que això hagi fet saltar les alarmes.
El director i escenògraf Ramon Simó serà el nou director del festival Grec durant els propers quatre anys i s'ha proposat obrir el festival a tota la ciutat i fer-ho més participatiu.
Per això, vol replantejar la possibilitat de concentrar els espectacles en un mateix lloc o la creació de nous espais de relació entre artistes i públic.
El magatzem de l'Institut del Teatre conserva els vestigis de les arts escèniques de Catalunya des de l'any 1923.
Actualment totes aquestes peces es poden veure a través del portal web, però en un futur s'exposaran al Museu de les Arts Escèniques de Catalunya que preveu obrir portes l'any 2013. |
"L'independentisme exprés ha fet el ridícul i ens ha fet mal" (Regió7, 03/11/10)
"Conseller en funcions d'Innovació, Universitats i Empresa.
El tripartit, diu, va ser una aposta estratègica necessària tot i el cost que ha tingut a les últimes eleccions per a ERC.
Reclama autocrítica i defensa que Joan Puigcercós lideri una nova etapa a la formació
Hi ha hagut una garrotada evident, això no ho podem negar, però hem de tenir calma.
Els partits demostren la seva vàlua quan remunten després d'una patacada.
ERC ha pecat d'arrogància en algun moment?
És possible que en algun moment haguem estat arrogants, però és evident que hi ha hagut una aposta estratègica que no s'ha entès i que jo tornaria a fer pel bé del país, malgrat l'enorme cost que ha tingut per al partit.
Vol dir que tornaria a firmar el segon tripartit?
Gràcies al segon tripartit, perquè al primer gairebé no vam tenir temps per a res, hem posat un llistó molt alt de serveis i de l'estat del benestar en benefici de les classes populars.
Sense apujar aquest llistó Catalunya no hagués entrat en conflicte amb Espanya, no com fa el centredreta, que frena els serveis i s'estalvia el conflicte.
Nosaltres hem jugat a favor de les classes populars.
També hem apujat el llistó en temes identitaris com el decret del català a les universitats o la llei del cinema.
Hi ha qui sosté que és el tripartit el que els ha fet perdre la meitat dels diputats.
La gent no ens ha perdonat que féssim president José Montilla.
També hi ha hagut grans grups de comunicació com Godó que ens ha enviat tota la seva artilleria pesada, i des de Madrid hi havia la Brunete mediàtica.
Però també deuen haver comès errors, no?
Hem comès errors, però no només nosaltres.
El primer és la dependència dels socialistes catalans al PSOE.
Com a derivada d'això, després de la sentència del Constitucional hi va haver un abans i un després.
Quan el PSC va fer marxa enrere i va dir que s'havia de tornar a negociar amb Madrid es va acabar el tripartit.
Un altre error és el sistema de governança d'Esquerra.
Ha comentat errors del PSC i Esquerra.
De l'altre soci de Govern, Iniciativa, què n'ha de dir?
Iniciativa, que és qui més es va omplir la boca de tripartit, és qui ha actuat amb més deslleialtat amb el Govern.
On ERC i PSC fèiem canvis a favor de la centralitat política del país i ens disputàvem l'electorat amb CiU, Iniciativa posava aigua al vi amb sortides radicals destinades a la seva clientela.
Tampoc no és que s'hagin explicat gaire bé.
Montilla és un home d'una gestió molt eficaç, ha actuat pulcrament amb els consellers i ha entès què era la coalició.
Però no ho ha explicat, ja sigui pel seu caràcter o la seva dependència al PSOE.
Fer un relat de govern és fer relat de país, i va arribar a un moment en què la tensió amb el PSOE era tan forta que no va fer un pas més.
Estàvem acostumats que Pujol fes poc, però cada setmana feia un discurs, i malauradament la gent no vota pel que fas sinó per les emocions, i aquí no s'han creat emocions.
El vicepresident Carod també ha callat molt.
El tàndem que havia de fer el relat no ha estat al nivell.
Què en pensa, dels resultats de grups que van sortir d'ERC, com Reagrupament o Solidaritat?
Van dir que encapçalarien l'onada independentista, que això seria un tsunami i que Esquerra quedaria a la marginalitat.
Nosaltres estem tocats però no enfonsats, però i ells què?
L'independentisme exprés ha fet el ridícul, però la partida ens ha costat molt cara a tots.
Són monotemàtics, populismes que no solucionaran res, però en èpoques de crisi les classes populars s'hi apunten com si fossin la Verge de l'Alba.
Les eleccions ja han passat i ERC ha rebut.
A ERC s'ha de configurar una direcció amb la màxima unitat que faci un full de ruta fins després de les municipals o les espanyoles.
Llavors s'ha de celebrar el congrés on es reformin els estatuts i es faci un programa estratègic.
Ja hem fet de crossa de l'autonomisme del federalisme d'esquerres.
Per al partit ha estat negatiu però ho hem fet pel país.
Ara només queda reforçar ERC com a pal de paller per la independència.
I això no es fa en 4 dies perquè hem tingut una davallada a nivell nacional.
Joan Puigcercós és qui ha de liderar aquest nou rumb?
La pilota la té ell, però ha d'aconseguir un consens ampli.
Ell i el seu equip, i em considero un suporter, haurem de canviar de model, amb més diàleg i concessions.
També crec que hem pagat la ressaca d'un congrés mal solucionat i s'ha de tancar.
Cal obrir una nova etapa amb fonaments més sòlids, amb projecció social.
Els que prometien la independència l'endemà de les eleccions han fracassat.
Aquest no és el millor escenari per encarar unes municipals d'aquí a sis mesos.
Les municipals crec que aniran bé, que aguantarem perquè s'ha fet bona feina a nivell local.
Quan parlem de municipals no parlem d'independència sinó de guarderies, de trànsit, de teatre.
Això té poc a veure amb la independència d'una forma immediata.
Hem de posar les coses al seu lloc, hem d'atraure gent diversa, gent que se'ns ha perdut, gent de centre esquerra que tingui una visió d'un país lliure."
Amic Josep Huguet, estic totalment d'acord.
Prioritats, les esmentes en el teu article gruixut d'autocrítica, i són clares.
Però la primera de totes ha de ésser recuperar la unitat dins l'organització, en aquesta tasca, estic segur, esteu abocats ara.
Per això, però, heu de posar per part de tots i cadascun de vosaltres, sobretot els pesos pesants del partit, tota la humilitat i generositat que personalment sigueu capaços.
No us preneu personalment, si us plau, que el cedir, que el reconèixer errors, que el que no hom us reconeguin determinats mèrits personals en el passat recent o no tant recent, que l'assumir culpes en accions desafortunades o malenteses, com a signes de debilitat de caràcter i de pèrdua de autoritat personals dins l'organigrama.
Tot això i molts més sentiments íntims entren en joc en aquest exercici de sinceritat i honestedat espirituals individuals i col•lectius.
Però, alhora la generositat ha de donar-vos el contrapès necessari, sou generosos amb els companys i sereu recompensats íntimament amb escreix.
S'ha de fer, i hi hauran sacrificis, hi hauran persones importants que hauran de sacrificar-se, però heu de veure tot l'exercici i les seves conseqüències personals com una tasca i una aportació de cada un de vosaltres importantíssimes i del tot necessàries per a l'objectiu d'endreçar el partit i donar-li la consistència formal necessària.
Consistència per a poder reiniciar el camí col•lectiu de la política activa, positiva i engrescadora, de tots vosaltres i de tots els militants i simpatitzants, que dui els nostres valors, els valors del nostre ideari i dels nostres programes, a ésser identificats i reconeguts per l'electorat, que finalment ens ha de fer confiança per a des del govern poder-los posar al servei del nostre poble.
En visió positiva, heu de veure en aquest camí de futur a iniciar, dens i llarg, innombrables possibilitats de refer-vos individualment de les ferides personals que rebeu en aquest exercici primer, dolorós i fonamental, que heu de dur a terme.
Tant de bo tingueu encert en la seva realització!
Hola molt bones, soc independentista d'esquerres de tota la vida, i quan veig a aquesta gent de Solidaritat per des-contat no veig un partit d'esquerres, però diu que són independentistes i m'esgarrifo, per que "cony" jo soc independentista i em veig tant diferent a ells que a cops em desmoralitzo i perdo el nord, per això crec que és de suma importància que des d'esquerra ens sapiguem redreçar per que si no el mon independentista haurà quedat totalment desorientat, endavant i força!
benvolgut Huguet, crec que estàs molt ressentit i els arbres no et deixen veura el "bosc".
Però en una única cosa tens rao, amb unitat i sense sectarismes dels que heu tastat la "pluja fina", i heu creat "estructures d'Estat", hem de fer que ERC sigui el pal de paller de l'Independència de la nostra "NACIÓ".
Però això, sempre, perquè quan tasteu "el poder" i "la poltrona" això s`us oblida sistemàticament, a tots.
Huguet, en el meu entorn tinc la sort de contar amb nombrosos votants i ex-votants d'ERC.
Haig de dir que els que ens hem mantingut fidels ho hem fet principalment pq seguim creient amb gent honesta com vostè i el Sr.
Puigcercós, que entenem que si avui hi ha més independentistes (tot i que molts d'ells hagin votat a CIU) es gràcies a l'esforç d'ERC fent visibles els límits de Catalunya dins de l'Estat Espanyol.
Per suposat es poden equivocar com tothom (no puc dir el mateix del Sr.
Bonet, personatges com ell fan molt malt a ERC i demostren que no entén res).
Els que conec que han deixat de confiar el seu vot en ERC, no son pocs, ho han fet principalment per una Raó: Haver escollit entrar en un Gobern amb Iniciativa fent polítiques de partit i no de país (nomes pensant en mantenir els seus electors) i un PSC mostrant la seva vesant més Espanyolista.
La majoria de votants de ERC hauríem entès millor quedar-nos a la oposició o fer un bon pacte amb CIU. |
Amadou Bocar Sam, senegalès de Matam que va arribar a Europa al 1991, és un dels protagonistes del llibre coordinat per Pep Subirós 'Ser immigrant a Catalunya' (Edicions 62) on explica el llarg camí que el va portar des de la clandestinitat, quan feia de venedor ambulant, a treballar com a tècnic d'Acisi (Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat)
Vostè estudiava a la universitat de Dakar i més tard va anar a Lomé (Togo) on va entrar al negoci familiar.
Tenia la vida solucionada, per què va decidir emigrar?
Els fules diem que quan arriba l'hora de marxar quedar-se a casa és un deshonor i el 1990 vaig anar a París per continuar els estudis.
No em vaig poder matricular, tenia el visat adequat i vaig marxar a Niça, a casa de la meva germana, on vaig trobar feina a la cuina d'un restaurant.
Era un infern però vaig resistir fins a l'any 1991, quan es va obrir un procés de regularització a Espanya i amb tres cosins vam pagar a una màfia perquè ens passés al País Basc.
Vaig estar un temps a Donostia, més tard vaig anar a Barcelona i aquí em vaig quedar.
Els primers mesos vaig viure gràcies a un petit capital guanyat treballant, després vaig fer de venedor ambulant i amb un grup de companys vam anar a la Delegació del Ministeri de Treball de Barcelona, on ens van aconsellar que presentéssim les sol·licituds de regularització en l'àmbit d'obres i serveis.
Vaig tenir sort, a l'abril del 1992 ja tenia els papers de residència i més tard un contracte de treball.
Els meus cosins no van aguantar la clandestinitat i van tornar a França; jo vaig apostar per la venda ambulant, però el primer dia al carrer la policia m'ho va requisar tot.
Fins que no vaig trobar una xarxa de senegalesos, que havien arribat als anys vuitanta i anàvem a vendre al Portal de l'Àngel, va ser molt difícil.
Teníem un problema d'habitatge i al 1992, amb el meu contracte de treball, entre tots vam ajuntar 250.000 pessetes (1.500 euros) per dipositar-los com a fiança i vam llogar un pis.
Ja tenia experiència en el món associatiu al Senegal?
Havia militat a les organitzacions estudiantils d'esquerra, però aquí s'hagué de fer una nova xarxa.
Vaig estudiar castellà i català, vam treballar per unificar l'associació de senegalesos que s'havia creat a l'any 1988, la vam reforçar a partir de les xarxes de barri i ja a l'any 1998 vam participar al pla integral i a la Setmana Intercultural del Nucli Antic.
Aquell any va continuar els estudis?
Em vaig apuntar a un màster sobre cooperació i codesenvolupament que vaig cursar a Madrid.
Sempre he combinat la lluita per la supervivència amb els estudis i aquest fet m'ha obert moltes portes per treballar en diverses associacions, des de SETEM a ACISI.
És complicat ser immigrant a Catalunya?
L'experiència m'ha ensenyat que tan important és que preguntem als immigrants com veuen la societat d'acollida com saber com aquesta societat els veu a ells.
Per a mi el més important és la mirada, ja que si a mi, que sóc immigrant, em miren d'una manera positiva, no de por, ni de rebuig, tothom pot entendre que jo em sentiré membre actiu d'aquesta societat.
Crec que cal crear espais de comunicació, ja que estem parlant de persones que viuen, treballen i comparteixen una mateixa escala i ni tan sols els coneixem el nom.
D'altra banda, jo que visc a Catalunya, reconec la seva identitat i vull formar-ne part, no em val que em diguin "tu ets immigrant i mai no seràs com nosaltres", perquè sé que quant més temps passes en un lloc fas amics i aquests t'ajuden a canviar la visió d'una societat alhora que tu els ajudes a superar els seus propis prejudicis enfront dels immigrants.
sóc técnic de laboratori del grau mitjá i estic preparant l'accés del grau superior, i sóc senegalés, director de la comunicació de l'associacó '' UNIÓ DELS SENEGALESOS DE CATALUNYA'' vull comentar una mica sobre l'immigració a catalunya, el meu cas és una mica semblant amb el del Amadou Bocar Sam, peró diria que tot és la mateixa situació encara el meu cas és bastant difícil qu'el del meu paisan perqué en aquest moment la venta ambulant tenia benefici i amb ningún delit podien guanya les seves vides en el negoci de la venta ambulant. llavors el meu cas jo quant he vingut sense familiar, sense amic a l'any 2008 deixant el meu estudis a senegal, amb la situació el que havia vist dic la unica manera de sortir amb una situació una mica millor o retornar al pais d'origin amb una professió és estudiar i estudiar res més, i jo sense diner sense ajuda havia començat estudiant des de l'any 2009 fins en aquest dias peró sobretot sense paper '' ilegal i encara sóc ilegal peró em queda un temps molt poc per començar tramitant els papers amb la meva professió '' técnic de laboratori'' |
Esport català. - FUTBOL: El Nàstic per per la mínima a casa l'Eibar, mentre que el Girona no té res a fer davant l'Osca i també perd, per 3 a 1.
HOQUEI PATINS: La selecció catalana masculina es classifica per a la final de la Blanes Golden Cup 2009 en derrotar al Viva Habitat de Blanes per 3 a 6.
En el partit definitiu pel títol s'haurà d'enfrontar a la selecció italiana que ha guanyat el seu partit contra França per un clar 0 a 8.
D'altra banda, la selecció catalana femenina també supera al Viva Habitat de Blanes per 2 a 7 i podria proclamar-se campiona si guanya o empata amb Alemanya, i fins i tot perdent per només un gol. |
Els perills de baixar la guàrdia
Els verbs apujar/pujar i abaixar/baixar no tenien, en la llengua prefabriana, la clara especialització que tenen ara en l'estàndard.
Comparant el DIEC amb el DCVB es veu clar.
En català antic i en alguns dialectes, podem pujar la veu o el preu i baixar el teló.
En canvi, en les parelles de verbs dormir/adormir o seure/asseure, l'oposició intransitiu/transitiu és més sistemàtica.
No sembla que puguem dormir un nen: o l'adormim o el fem dormir.
A més, pujar i baixar són bons per a certs usos transitius: "Baixa la roba del terrat", "Li costa pujar les escales".
Partint d'aquest ús també diem "Baixo les fotos d'internet" i "les pujo al Facebook", si bé "les penjo" és la forma preferent i la que sona millor.
És només quan l'objecte directe puja o baixa gradualment -ja sigui en intensitat, valor o moviment- que la nor ma obliga a apujar-lo i abaixar-lo.
Apugem i abaixem la veu, el volum, el preu, la nota, el cap, els braços, la persiana, etc.
El cas més límit és el de gradació en el moviment.
Sembla que abaixem els ulls, el cap o les veles, però al Termcat hi trobo "baixar la guàrdia", un terme boxístic que fa fortuna en sentit figurat.
Jo entenc que aquí la guàrdia és com els braços, una part del cos, i l'abaixo.
En canvi, el Termcat la veu com un objecte, com un llibre, i la baixa.
Però és indubtable que la podem tenir més o menys alta, i em fa por que si en comptes d'abaixar-la la baixem, la distinció baixar/abaixar acabarà grogui. |
Llibre de les jornades sobre Bona Administració de Justícia i Tutela Judicial Efectiva que es van celebrar al Centre d'estudis Jurídics i Formació Especialitzada els dies 3 i 4 d'octubre de 2007, coordinades pel Sr.
Juli Ponce Solé, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona.
Inclou: Governança i governalitat en l'àmbit judicial.
Paper del Consell General del Poder Judicial; La motivació de les sentencies i la qualitat de la justícia; Els estàndars de qualitat de la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans: el dret al procés equitatiu i el termini raonable de resolució; La responsabilitat patrimonial pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia: dilacions indegudes; El paper de la Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia (CEPEJ); Taula rodona "La Carta dels drets dels ciutadans davant l'Administració de Justícia i el control dels supòsits de mala administració"; El Llibre Blanc de la Justícia deu anys després; Taula rodona "La millora de la justícia en el marc general dels nous desenvolupaments en relació amb la qualitat dels serveis públics"; Línies estratègiques per a la integració dels sistemes de gestió de la qualitat en els protocols d'actuació; La carta de drets dels ciutadans davant l'Administració de Justícia i el control dels supòsits de mala administració; La prestació del servei públic: què entén el ciutadà per qualitat?. |
Les centrals hidroelèctriques de Caldes de Boí, a l'Alta Ribagorça, i Canelles, a la Noguera, podran rebre visites turístiques guiades de forma permanent a partir d'aquest estiu.
El Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça ha arribat a un acord amb la companyia Fecsa-Endesa per tal d'elaborar un centre d'informació dedicat a explicar la producció d'electricitat i iniciar visites guiades a la central de Caldes de Boí.
Així mateix, també s'ha acordat amb la Mancomunitat de Municipis de la Ribagorçana Oriental crear-ne un altre a la central de Canelles.
Aquests centres d'informació explicaran com és una central hidràulica, quina n'és la història i el funcionament general, el circuit de l'aigua, l'embassament, la presa, les turbines, l'alternador, el seu control a les mesures sobre medi ambient que ha de tenir la instal·lació.
Amb aquesta iniciativa es pretén donar a conèixer al públic les instal·lacions hidroelèctriques, què és el que han representat per al territori, i contribuir així al desenvolupament turístic.
Fecsa-Endesa ofereix des de fa temps la possibilitat de visitar les instal·lacions que té arreu del territori català en un programa de visites que permet ampliar el coneixement de la producció, la distribució i la comercialització de l'electricitat. |
TENNIS DE TAULA Esport Català.- Galia Dvorak, palista del CN Mataró Quadis, s'ha proclamat subcampiona de la segona edició del torneig TT Star Pro Series Women 2009 que va acabar aquest dimarts a la localitat alemanya de Bosaarium.
Dvorack es va veure superada en el matx de la final per la jugadora alemanya Irene Ivancan per 3 sets a 0.
En el partit de semifinals, la palista del club maresmenc s'havia imposat 3 a 1 a la suïssa Monika Fuhrer.
Galia Dvorak, olímpica a Pequín 2008 i recentmedalla de bronze en els Jocs del Mediterrani a Pescara (Itàlia) amb la selecció estatal, ha assolit la segona plaça a Alemanya havent cedit solament un partit, el de la final davant la campiona, Ivancan.
En la fase de grups, la palista del CN Mataró Quadis havia superat l'alemanya per 3 a 2, triomf que no va poder repetir en l'enfrontament decisiu.
En la primera edició del TT Star Pro Series Women 2009 disputada fa un mes, Galia Dvorak es va proclamar campiona superant en la final l'ara guanyadora Irene Ivancan. |
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha fet balanç de les actuacions de millora del transport públic a la comarca de l'Alt Empordà, introduïdes des del 2009, que han comportat la reestructuració de les comunicacions existents.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha posat en servei una nova passarel·la per a vianants a la C-17 a Montcada i Reixac.
Els treballs han comptat amb un pressupost de 902.000 euros.
La nova passera, que connecta el barri de Mas Rampinyo i el polígon Pla d'en Coll, està adaptada a persones amb la mobilitat reduïda.
L'estructura té una longitud de 46,5 metres i 3,2 d'amplada útil.
Avui, divendres 23 de juliol, s'han enlairat els primers vols comercials de la companyia Air Nostrum des de l'aeroport de Lleida-Alguaire amb destinació a Eivissa i Menorca.
Les noves rutes, amb dues freqüències setmanals, estaran operatives fins al 5 de setembre, amb l'objectiu de cobrir la creixent demanda durant els mesos d'estiu.
Aquest estiu s'espera que, en total, hi haurà unes 24 operacions cada cap de setmana, arribant així a la màxima activitat des de la seva posada en marxa.
En el seu primer mig any de funcionament, l'aeroport ha transportat ja més de 26.800 passatgers.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la nova rotonda que el DPTOP ha construït a la BV-2411, a Begues.
Aquesta és una de les 12 obres de millora i manteniment de la xarxa viària arreu de Catalunya que el Govern ha finalitzat recentment.
Aquestes actuacions han comportat una inversió global de 9 MEUR en treballs que han consistit principalment en reforçaments del ferm i dels elements de seguretat viària, així com en millores de la mobilitat, tant de vianants com de conductors.
Ports de la Generalitat ha finalitzat la renovació de la llotja de peix al port de Sant Feliu de Guíxols.
Amb l'actuació s'ha adequat l'edifici als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat i s'ha distribuït l'interior de l'edifici per zones d'ús.
La reforma ha permès optimitzar el procés de comercialització del peix i donar més serveis al sector pesquer guixolenc.
El projecte, emmarcat en el Pla de millora de les llotges de Catalunya, ha suposat una inversió de 230.000 euros.
El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, el tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i el director de l'aeroport de Barcelona, Fernando Echegaray, han presentat avui el balanç del cinquè any de funcionament del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA) i el Pla estratègic 2010-2011.
El CDRA, integrat per la Generalitat, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i Aena, ha contribuït a generar a l'Aeroport de Barcelona 856.389 passatgers intercontinentals acumulats fins al juny del 2010, gràcies a les noves rutes creades.
Així, el CDRA continua complint un dels seus objectius principals des de la seva fundació al 2005: impulsar els vols intercontinentals.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha completat les obres d'adaptació a persones amb mobilitat reduïda a l'estació de l'L3 de Lesseps.
Les obres, que han comportat una inversió de 977.000 euros, han inclòs la instal·lació de 2 ascensors per millorar les connexions entre el vestíbul i les andanes.
Pel que fa a l'ascensor exterior, es troba en funcionament des de la primavera del 2009, quan el DPTOP va obrir un nou vestíbul al centre de la plaça, construït en el marc de les obres de l'L9, que permetran l'intercanvi entre les dues línies.
Amb aquesta ja són 107 les estacions de la xarxa de Metro accessibles a persones amb mobilitat reduïda, el 79% de la xarxa.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha licitat avui la constitució de drets de superfície sobre 16 parcel·les en les quals es construiran hangars destinats a activitats aeronàutiques a l'aeroport de Pirineus – la Seu d'Urgell.
D'altra banda, el DPTOP també ha licitat un servei de restaurant.
D'aquesta manera, el Govern dóna un nou impuls a aquesta infraestructura, després de reobrir-la el passat mes de juny.
En els primers mesos de funcionament ja han passat per l'aeroport més de 341 aeronaus, que han fet més de 500 operacions. |
Un miler de persones assisteixen a l'acte organitzat per la Unió Metal·lúrgica de Catalunya (UMC) al Palau de Congressos de Barcelona i al qual s'han adherit 54 patronals del metall de tot l'Estat espanyol.
El president de la UMC, Antoni Marsal, obre l'acte recordant "la importància estratègica del metall" pel seu pes en l'economia catalana: 20.000 empreses, 300.000 treballadors i el 25% del PIB.
Adverteix que el sector "necessita ajuda de manera urgent", sobretot en quatre àmbits: estimular el mercat de consum i el d'inversió, injectar liquiditat a les empreses, dotar les empreses de les eines adients per adaptar les seves estructures als cicles dels mercats i impulsar la seva competitivitat a mig i llarg termini.
I presenta deu mesures per tal de rescatar el sector, entre les quals hi ha garantir el finançament de les empreses i que rebin avals públics, reduir la càrrega fiscal i flexibilitzar el mercat laboral. |
"Els treballadors alemanys guanyen molt poc"
Això sorprendrà a molts: en alguns països de la zona euro els treballadors guanyen molt, mentre que a Alemanya guanyen poc.
Si algú a Europa vol guanyar molts diners, llavors ha de treballar a Bèlgica, Suècia, Dinamarca, França o Luxemburg.
Seria una de les raons de la crisi, pensen investigadors de la Fundació Hans Böckler.
"Els salaris en el sector privat d'Alemanya haurien de pujar un 16%, per així poder tenir sota control la crisi de competitivitat de la zona euro".
A Bèlgica, Suècia, Dinamarca, França o Luxemburg es paga més que a Alemanya, tant en el sector industrial com en l'àrea dels serveis.
De mitjana, els costos mitjans per treballador a Europa ascendeixen a 30,10 euros per hora laboral.
En aquests costos es sumen l'ingrés brut i els costos socials, és a dir seguretat social, vacances i pagues, amb la nadalenca.
A Bèlgica, aquesta xifra ascendeix a 39,30 euros, seguida de prop pels països escandinaus.
Alemanya cau un lloc en el rànquing dels països de la Unió Europea, i ara ocupa el setè lloc.
Mesurat en termes de productivitat, els salaris a Alemanya haurien de ser un 16% més elevats, diu Gustav Horn, director científic de l'Institut de Macroeconomia i Investigació Conjuntural (IMK), de la Fundació Hans Böckler.
El seu argument: Dins de la unió monetària, cap país pot devaluar o apreciar la moneda.
Per això, aclareix Horn, els països han de regir-se per altres normes per tal de mantenir estable la seva estructura econòmica.
Una d'aquestes regles és el balanç entre els costos laborals i la productivitat.
I a Alemanya, els costos han augmentat marginalment en comparació amb el creixement de la producció.
Això contrau la demanda interna i danya els sistemes de seguretat social.
"La unió monetària", diu Horn, "és en realitat un acord dels estats membres amb la finalitat de perseguir una meta inflacionista comú".
A la zona euro la inflació és propera al 2%, cosa que, òbviament, limita el marge per impulsar els sous.
En lloc d'optar per una política d'increment salarial per empènyer l'economia, s'ha optat per la màxima que mentre menor sigui la inflació, més productes es poden oferir, per augmentar així la demanda i l'ocupació.
Per Gustav Horn, aquesta és només una cara de la moneda: "Baixos sous signifiquen baixos ingressos, baixa demanda i menys ocupació.
Hem de buscar un camí més òptim.
Penso que, donades les condicions actuals i les xifres d'inflació del país (al voltant del 2%), a Alemanya els sous haurien de pujar, de mitjana, entre un 3 i un 3,5%".
Si es redueix la capacitat adquisitiva dels treballadors es contrau el consum intern i, per molt que els productes es mantinguin al mateix preu, menys gent té capacitat per adquirir-los, el que rebat els arguments demagògics del neoliberalisme tosudament, tant com s'esforcen els propagandistes en enganyar a la gent amb falsetats.
Per aquest any, i també per al 2013, l'IMK espera un augment salarial d'un 2,5 o 2,6%.
Gustav Horn llança sobre la taula, a més, una idea provocadora: "Els salaris en el sector privat d'Alemanya haurien de pujar un 16&, per així poder tenir sota control la crisi de competitivitat de la zona euro". |
Avui volia parlar-vos de la Xarxa d'instruments oceanogràfics i meteorològics de la Generalitat de Catalunya.
Trobareu tota la informació a aquí.
Actualment, hi ha diferents boies situades a diversos punts de la costa catalana (golf de Roses, delta de la Tordera, Delta del Llobregat i cap de Tortosa) que proporcionen informació sobre l'onatge.
La xarxa es complementa amb la de Ports de l'Estat, que disposa de boies a la bocana dels Ports de Barcelona, Tarragona i Palamós i davant de Tarragona i del cap de Begur. |
"Vaig somriure, doncs, una vegada més, i vaig dir-li: —Ets tan comprensiu!
No sé pas per què porto una vida tan inútil.
I en aquell moment, l'àngel de la llar, satisfet, em mirava, des de l'altre cantó de la sala, des del fons del mirall.
No vaig deixar de somriure, ni de fer la veu dolça, perquè no volia que aquell endimoniat àngel de la llar se m'escapés.
Havia comprès que si deixava de somriure desapareixeria.
Mai no havia estat tan amable com aquells dies.
Em sentia a mi mateixa dient: «Sí estimat...
Sí, estimat», com en les traduccions de les novel·les angleses.
Somrient així vaig perseguir el meu àngel per tots els racons de la casa.
I una tarda, una de les tardes més avorrides de la meva vida, mentre el meu marit feia migdiada, bo i assegut a la butaca, vaig veure l'àngel estintolat a la paret, entre la televisió i el cove de la roba neta.
Vaig fer un salt elàstic i vaig engapar-li just el coll.
Vaig prémer fort, amb tota la meva ànima i vaig veure, amb els meus propis ulls esverats, com l'àngel es fonia.
Hi va haver una lleugera escampadissa de plomes, res més.
Quan el meu marit es va despertar em va dir: —Ja t'ho deia jo, que s'havien de recosir aquests coixins. —I tant —vaig contestar—.
Els homes de la casa haureu d'apuntar-vos a un curs de recosir coixins, estimat.
L'«estimat» em quedava com un tic nerviós que ja quasi ha desaparegut del tot.
Sense el meu somriure habitual i sense la meva contesta amable, havia de resoldre a cada instant què contestaria, quina havia de ser la meva opinió. —Com has canviat! —em deien parents i amics.
Al primer reclam del marit ja vaig saber contestar-li: —Tinc una feina urgent, amor meu.
I quan arriben els meus fills de col·legi els dic: —Quan truquin per telèfon, pregunteu primer de part de qui, i si no és ningú de la llista digueu que no hi sóc.
Em queden encara frases fetes dels vells temps d'amabilitat, però ja no sóc dolça i comprensiva, i he recobrat a poc a poc el meu propi rostre.
Cada u hi diu la seva, és clar, i hi ha qui afirma que m'he tornat insuportable.
Però em suporten, naturalment, com jo abans els suportava.
Aplica't la història, senyora de bé, i creu-me: si vols fer alguna cosa de bo en aquest món, i no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure."
("D'una assassina a una dona de bé", dins del llibre Cartes impertinents. |
Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència de Catalunya (Pd'IIAC) 2010-2013
Amb l'aprovació de la Llei dels drets i les oportunitats a la infància i l'adolescència (maig 2010) i l'aprovació del pla per Acord de Govern (octubre 2010), el Pla director d'infància i adolescència de Catalunya passa a anomenar-se Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència de Catalunya.
Aquest Pla és una iniciativa impulsada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, des del Departament de Benestar Social i Família, per donar compliment a la Llei de serveis socials, la Llei dels drets i les oportunitats a la infància i l'adolescència de Catalunya i les directrius i recomanacions europees i internacionals en matèria d'infància i adolescència a Catalunya.
Aquest enfocament ha de donar resposta als reptes d'una realitat complexa, multicultural, polièdrica i diversa, que requereix una actitud de responsabilitat compartida i compromís actiu amb la infància i l'adolescència per part de les administracions, les entitats, el teixit associatiu i la ciutadania en general, impulsant i garantint un sistema de polítiques públiques en infància i adolescència.
En el marc de la promoció dels drets de ciutadania, es persegueix que la infància i l'adolescència exerceixin una ciutadania activa.
Això vol dir, una infància i adolescència que és escoltada.
Però sobretot, una infància i adolescència a qui es reconeix com a capacitada, dins les seves possibilitats, per participar públicament i per gestionar, impulsar i executar les seves opinions.
Tot plegat, ens ha de permetre avançar en la representació social de la infància i adolescència com a subjectes de dret en ple exercici d'una ciutadania activa que es fa i fem present avui. |
Avui fa just un any que, al voltant del migdia, Mariano Rajoy va entrar per primera vegada al Palau de la Moncloa com a president del Govern.
Rajoy va rebre un país amb 4,4 milions d'aturats, unes altes taxes de deute (públic i privat) i un dèficit públic desbocat.
L'herència deixada per José Luis Rodríguez Zapatero, un argument que s'ha mantingut a la boca dels dirigents del PP, era un llast del qual el Govern no només no s'ha aconseguit desfer sinó que ha empitjorat.
El cap de l'Executiu va guanyar les eleccions amb un programa que en bona part ha esmenat: ha apujat l'IVA, no ha compensat els pensionistes segons l'IPC i ha retallat el sou dels ciutadans amb la pujada de l'IRPF.
Tot amb una meta: reduir el dèficit públic (9% del PIB el 2011), per voluntat pròpia i per imposició europea.
Les polítiques d'austeritat, reflectides en retallades de la despesa en totes les àrees, han enfonsat més l'economia, que va entrar en recessió a l'abril, i ha demacrat l'Estat del benestar.
L'Executiu va aprovar una reforma laboral al febrer amb l'objectiu d'aportar "flexibilitat" al mercat de treball i donar "confiança" per a la contractació.
Per ara, la seva aplicació ha fet augmentar el nombre de parats en 500.000 persones (fins als 4,9 milions) i els acomiadats surten de les empreses a centenars amb menys indemnització. |
Buffff, quina calor, aquesta és una paret nord que rep sol tot el dia, deuen ser coses del mes de juliol,...
La Innominata Cat és de les vies més llargues de la Serra de les Lluernes, però tot i així, els llargs no són en cap cas tan llargs com marcava la ressenya, encara que si no volem dur una vintena de cintes, tampoc no els podrem empalmar.
Roca bona en general, exceptuant la sortida de la R1, i potser algun altre tram aïllat, però res de l'altre món.
Equipada generosament, és una via sense cap tipus de compromís, ràpida i poc obligada.
Només la fissura de l'inici del segon llarg és una mica més exigent, però sobretot perquè la qualitat de la roca és discreta.
Allà hi hem col·locat un alien verd, ja que no els he contat, però no crec que hi hagi tants pitons com marca la ressenya de "la noche del loro".
No hem posat res més en tota la via. |
El president del Govern, Mariano Rajoy, aquest dimecres, 22 de gener, al Congrés dels Diputats.
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha presumit aquest matí al Congrés dels Diputats d'haver impulsat el canvi de política econòmica de la Unió Europea, passant de la simple obsessió per la imposició de l'austeritat i la consolidació fiscal a l'aprovació de polítiques de creixement i incentius a la liquiditat.
"Sempre he pensat que per a qualsevol Estat l'èxit a Europa radica a portar les prioritats nacionals a l'agenda europea i convertir-les en prioritats de la Unió", ha sentenciat.
"El juny del 2012 em vaig dirigir per carta als presidents del Consell i la Comissió europea per traslladar-los els cinc elements que haurien de constituir l'estratègia europea per a la recuperació i la creació d'ocupació: la consolidació fiscal per reduir el dèficit i el deute; les reformes estructurals als Estats membres; les reformes estructurals a la UE; l'estabilització dels mercats financers i provisió adequada de liquiditat i una autèntica Unió econòmica i monetària [...]
Aquestes idees i altres van ser recollides pel Consell Europeu de juny del 2012 i va ser el punt d'inflexió que va marcar un nou camí en la política econòmica europea", ha insistit.
Amb aquest missatge s'ha presentat Rajoy aquest matí davant la Cambra baixa per informar sobre els resultats de l'última cimera europea, que es va celebrar al mes de desembre.
En la cita, segons el cap de l'Executiu, ja es respirava "un altre aire", ja que s'acabava l'any "amb expectatives radicalment diferents i amb la palpable sensació que es comença un temps nou", ha remarcat.
Pel que fa a polítiques estrictament europees, ha recalcat que els avanços més notables en l'última reunió celebrada a Brussel·les es van produir en l'àmbit d'unió bancària.
"És qüestió fonamental per trencar el vincle entre el risc sobirà i el risc del sector financer i per acabar amb la fragmentació financera, que és un obstacle per a la recuperació econòmica", ha explicat.
Finament, s'ha felicitat perquè Europa s'hagi decidit també a seguir la seva recomanació d'empènyer en pro de l'ocupació per als més joves.
"Aquesta estratègia europea ha permès recollir èxits no menyspreable, tant a la Unió com al nostre país", ha afirmat el president, que, com està fent les últimes setmanes tant dins com fora d'Espanya, ha asseverat que "el pitjor" de la crisi ja ha passat i s'ha començat a transitar "pel camí de la recuperació". |
El fill de McCartney vol ser un 'beatle'
James McCartney (a la foto amb la seva nòvia), fill de Paul, ha tingut una curiosa ocurrència.
Ahir, en declaracions a la web de la BBC, va llançar la idea que estaria bé que els quatre fills músics dels Beatles formin un grup.
James, que té 34 anys, va proposar que Sean, fill de John Lennon, Dhani, fill de George Harrison, Zak Starkey, fill de Ringo Starr i ell mateix integrin una banda anomenada The Beatles, The Next Generation.
«Hi treballo», va anunciar James McCartney, cantant i guitarrista, que té una gran semblança amb el seu pare.
«Sean hi sembla interessat, i Dhani, també», va afegir.
El més reticent ara mateix, segons ell, és Zak Starkey. |
Un dels detinguts a la marxa de suport a Gamonal passa a disposició judicial
Un dels tres detinguts aquest divendres a la marxa organitzada a Barcelona en suport al barri burgalès de Gamonal ha passat aquest dissabte a disposició judicial, han informat a Europa Press els Mossos d'Esquadra.
Els altres dos arrestats, menors d'edat, han quedat en llibertat després que la policia hagi tramitat la corresponent denuncia davant de la Fiscalia de Menors.
Els tres han estat detinguts durant els aldarulls causats per diversos manifestants en la marxa, i se'ls imputen els delictes de desordre públic i atemptat als agents de l'autoritat. |
Llistant 171 de 180 de 206 notícies disponibles
Cloenda de l'any acadèmic 2007-2008
La sala d'actes de l'Edifici Roger de Llúria va omplir-se de gom a gom per acollir l'acte de cloenda del cursos de català 2007-2008.Durant l'acte, que va ser presidit per l'alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, el regidor de política lingüística i president del consell del CNL, Néstor Artís, va lliurar els certificats a l'alumnat de la darrera oferta de cursos.A continuació, el recentment nomenat Síndic de Greuges de Cornellà, Frederic Prieto, va ser l'encarregat de fer la xerrada.Finalment, després de les reflexions i paraules de cloenda de l'alcalde de Cornellà, els 120 assistents -entre els quals hi havia, a més d'alumnes, regidores i nombroses persones vinculades al Voluntariat per la llengua- van poder intercanviar impressions i gaudir d'un petit vermut.
La directora de Planificació i Foment de la SPL i vicepresidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Paquita Sanvicén, va presentar els resultats de l'estudi Ofercat realitzat a la ciutat de Cornellà de Llobregat l'any 2006, en el decurs d'un acte que va tenir lloc ahir a la sala d'actes del Castell de Cornellà.
L'acte, al qual van assistir unes setanta persones, va comptar amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, del president del Centre de Normalització Lingüística, Néstor Artís, i de representants de diferents institucions i entitats.
Milers de persones van participar el passat diumenge, 20 d'abril, en els actes centrals de la Jordiada 2008, que es van celebrar durant tot el dia en el Parc de Can Mercader.Per la parada conjunta de la Comissió Ciutadana per a la Normalització Lingüística i el CNL van desfilar-hi més de tres mil persones, que van poder endur-se diversos materials de promoció i informació sobre el CNL i Voluntariat per la Llengua.
Número 40 del butlletí NL informació del Centre de Normalització Lingüística a la xarxa.
Aquesta publicació, que recull informacions i recursos, s'adreça preferentment (però no en exclusiva) a entitats, establiments comercials i àmbit socioeconòmic en general.
A començament de febrer es va iniciar a Cornellà la dotzena edició del programa de "Voluntariat per la Llengua".
En aquests moments tenim 40 parelles actives, formades, a part de per alumnes dels cursos del CNL, per persones de les associacions de veïns, escoles i entitats com l'Orfeó Catalònia, la Creu Roja, els Amics de la Sardana i l'associació Àrtemis, entre d'altres.
El Consell de Centre aprova el pressupost per a 2008
El Consell de Centre del CNL de Cornellà de Llobregat va aprovar, en la sessió que va tenir lloc el 12 de febrer, el pressupost ordinari del centre per a 2008 que puja a poc més de 345.000 €, cosa que representa un augment de quasi un 3,5% respecte al de 2007.El pressupost ordinari del CNL es nodreix de les aportacions de la Generalitat de Catalunya (72,92%) i de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (27,08%).Durant la sessió, els membres del Consell van rebre informació sobre la inscripció als cursos registrada fins a l'oferta de gener-febrer, que ja arriba a 200 més i 4 cursos més que l'any acadèmic 2006-2007.
1067 inscrits en l'any acadèmic 2006-2007
El nombre d'inscrits als cursos de català de l'any acadèmic 2006-2007 ha passat dels 864 de 2005-2006 als 1.067 (200 més) i el de cursos presencials de 32 a 42.Dels inscrits, 839 ho van fer en cursos presencials i 225 en cursos a distància.L'increment va ser de més de 100 inscrits en inicials i bàsics, una cinquantena en elementals i una altra cinquantena en intermedis.Pel que fa a la procedència, el 28% eren nascuts a Catalunya, el 28% a la resta de l'Estat espanyol i el 44% a l'estranger.
El 2005-2006, les dades de procedència eren 31%, 30% i 39%, cosa que palesa l'increment d'alumnat estranger en els cursos.
El col·lectiu centre i sudmericà representa el 74% de l'alumnat estranger.
El 14 de gener van començar els nous cursos presencials, corresponents a la primera oferta d'enguany, amb més de 300 persones inscrites.Es tracta d'11 cursos inicials i bàsics (71% dels inscrits), 3 del nivell Elemental (13% dels inscrits) i 3 del de Suficiència (16% dels inscrits).La primera setmana de febrer es farà el procés d'inscripció als cursos a distància dels nivells Intermedi i de Suficiència.
Número 39 del butlletí NL informació del Centre de Normalització Lingüística a la xarxa.
El Castell de Cornellà va ser el marc triat per celebrar, divendres 26 d'octubre, el 5è aniversari del Voluntariat lingüístic.
El programa, que va iniciar-se l'octubre de 2002 a Cornellà de Llobregat, ja abastava tot Catalunya el 2004 i s'ha estès també per la resta dels Països Catalans.
La Comissió Europea, en motiu del Dia Europeu de les Llengües de 2005, va considerar que el programa "Voluntaris per la llengua" era una de les millors experiències pedagògiques que s'estaven realitzant a Europa per fomentar l'aprenentatge d'una llengua. |
el primer premi de la federació catalana de medicions en incontinencia estupido esencial (també anomenada f.c.m.i.e.e) otorga el premi del bloc més estupid i gilipolles de l ́any 2009 (i aixó que tot just estem al maig) al senyor mr apolo http://www.youtube.com/watch?v=TylvUGJIi_w |
Donald Crowdis, un canadenc de noranta-tres anys que escriu 'Don To Earth'( dontoearth.blogspot.com/ ), un bloc eclèctic on reflexiona sobre 'la vida, l'univers i el fer-se gran'.
Crowdis s'ha convertit en una mena de celebritat d'internet, fins i tot té una entrada a la Wikipèdia ( en.wikipedia.org/wiki/Donald_Crowdis ). |
"Els cabells de Beethoven" descriu un més que improbable dia durant el qual es tallen els cabells al cadàver de Beethoven i es descobreix el misteri de la seva torturada vida i de la seva mort.
El film comença en l'actualitat, quan un parell d'entusiastes de Beethoven, Ira Brilliant i Che Guevara, en compren els cabells en una subhasta de Sotheby.
La història explica la vida de les generacions que n'han estat propietàries anteriorment i culmina gràcies a la ciència futurista, que revela el secret mèdic de Beethoven.
Mentre passeja per la música més gloriosa de Beethoven, la pel? lícula explora el món de les proves forenses des del romanticisme de la Viena del segle XIX fins als horrors de l'Alemanya nazi.
Basat en el "best-seller" de Russel Martin, aquesta és la història de persones separades pel temps i l'espai, amb una única connexió, una relíquia, els cabells de Beethoven, que va tocar cadascuna de les seves vides.
Al llarg de la pel? lícula, s'insinuen altres causes de les malalties de Beethoven, inclosa la seva sordesa, tenint en compte la seva personalitat volàtil i potser, fins i tot, la naturalesa del seu gran art. |
Autor Tema: Concursos, Certàmens...
Crec que és una molt bona idea.
Normalment consulto la web de la Gene per saber els certàmens que hi ha en marxa.
Es pot buscar per modalitats literàries i allà hi veus tota la informació que necessitem per poder-hi participar.
He trobat un concurs de microrrelats de terror i gore, 2008.
L'organitza la biblioteca Pau Vila de Molins de Rei.
El termini acaba el proper 6 d'octubre.
Per més informació us podeu adreçar a la mateixa biblioteca: [EMAIL] o mirar la web de la biblioteca: www.molinsderei.cat/biblioteca.
Tinc les bases, però no sé com penjar-les, si algú està interessat que ho digui i miraré d'enviar-li.
Al final vaig participar i vaig quedar finalista! ^^ La pena és que no hi havia cap premi per ser finalista... |
Rafael Nadal s'ha convertit en el campió del Torneig Comte de Godó 2005, en vèncer Juan Carlos Ferrero en la que ha estat la cinquena final espanyola d'aquest torneig.
El mallorquí ha tornat a fer un grandíssim partit, i en només tres sets, 6-1, 7-6 (7-4) i 6-3, ha obtingut la victòria, en dues hores i 55 minuts.
Així doncs, Nadal s'ha imposat en la seva cinquena final de la temporada, suma ja quatre tornejos des que ha començat l'any i puja a la setena posició de l'escalafó mundial.
En la final de dobles però, no ha pogut ser, i Nadal i Feliciano López han perdut davant Leander Paes i Nenad Zimonjic.
El triomf de Nadal, que porta una ratxa de 25 victòries i 2 derrotes en terra, és la confirmació de la classe d'un tenista que ha fet miques les estadístiques i està disposat a marcar una època.
No parla del futur, vol anar pas a pas, eludeix referir-se a la possibilitat de guanyar aquest mateix any Roland Garros i admet que l'expressió "top ten" li sona molt bé.
Treballar amb humilitat i mai no conformar-se amb el que es té, sinó voler-ne sempre més", ha assegurat el mallorquí, poc abans d'abandonar la sala de premsa per anar a disputar la final del torneig de dobles amb Feliciano López.
La parella espanyola formada per Rafael Nadal i Feliciano López no ha pogut emportar-se la final de dobles, ja que ha caigut per un doble 6-3 contra la parella formada per l'indi Leander Paes i el serbomontenegrí Nenad Zimonjic.
Poc després de guanyar la final individual, en la qual havia jugat durant gairebé tres hores, Nadal ha saltat a la pista amb la intenció d'aconseguir un nou triomf, encara que en aquesta ocasió la qualitat dels rivals i el cansament propi han evitat que els espanyols tinguessin opcions a la victòria. |
La Junta del Col·legi de Periodistes creu que les crítiques del conseller Felip Puig als mitjans de comunicació i a la tasca professional dels periodistes pels desallotjament dels 'indignats' són injustes i desproporcionades.
En democràcia -recorda la Junta- el paper dels periodistes és fonamental per garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació lliure i el seu paper no és el de ser una premsa dòcil.
Per al Col·legi, retreure als mitjans no haver trobat "el punt d'equilibri" informatiu, com ho ha fet el conseller Puig, és ofensiu i mina la confiança de la ciutadania en els mitjans.
Els periodistes no 'posen en dubte' el treball dels Mossos, però no poden deixar d'informar d'uns fets que van poder ser presenciats per milers de ciutadans, explica la Junta, que recorda les nombroses fotografies i vídeos que es poden trobar a Internet sobre aquests fets.
La Junta mostra també la seva estranyesa per aquestes declaracions, atesa la trajectòria democràtica del conseller Felip Puig.
El Col·legi ja va denunciar les agressions dels cossos de seguretat contra els periodistes, degudament identificats amb braçal o armilla, que cobrien el desallotjament dels indignats a Barcelona i Lleida.
Tenim 345 persones visitants en línia |
La Pasionaria amb roba interior
La febre nocturna de naturalesa gripal em sol portar un malestar carregat de somnis creuats i marejos estomacals.
El pànic de posar-me el llit és proporcional al nombre de personatges que van apareixen davant meu sense solta ni volta, defensant interessos diversos i amenaçant-me amb una violència continguda.
Debut aquest fet, em vaig despertant durant curts períodes de temps amb la sensació d'haver viscut una d'aquells mil vides que mai podria imaginar si no agonitzes gràcies a la calor glaçada d'un procés febril.
De totes maneres, dins la tipologia de somnis que puc haver arribat a tenir, el d'aquesta nit ha estat d'un grau d'angoixa clarament rodó, superior.
Abans d'anar a dormir vaig llegir durant vint minuts La historia oculta del PCE de Joan Estruch.
La radiografia de les purgues dirigides per Carrillo i Pasionaria durant els anys més viscerals de l'estalinisme.
Enmig, la historia de Francisco Antón, antic amant de Pasionaria, membre destacat del partit, i portat davant un tribunal on s'havia d'humiliar públicament una i altra vegada per desig exprés de la gelosia de la Verge del poble.
Jo era Francisco Antón i Pasionaria havia vingut expressament de Moscú a París per jutjar-me en roba interior i preguntar-me si encara sentia atracció per ella.
Carrillo, amb un esguard hieràtic, m'observava amb la fredor del buròcrata interessat en enviar-me a Sibèria per poder guanyar punts davant la Comintern.
Mentrestant, s'anaven apareixen els fantasmes d'Andreu Nin i Joan Comorera avisant-me que utilitzarien qualsevol declaració per acusar-me de ser un espia franquisme que s'havia allitat amb la dama de negre per aconseguir informació del partit.
Els rostres dels dirigents del PCE i la Pasionaria amb roba interior s'anaven intercalant davant meu demanat explicacions.
Just en aquell moment m'he despertat.
Portava dormint deu minuts des de l'últim somni i encara eren les tres de la matinada.
Mai més llegiré gore abans d'anar al llit. |
El pramipexol, és el que s'anomena un agonista dopaminèrgic, un compost que interacciona amb els receptors dopaminèrgics com ho faria el neurotransmisor natural, que seria, en aquest cas, la dopamina.
Aquest és el concepte d'agonista.
Un 35% dels malalts de Parkinson pateixen depressions.
I ara s'ha descobert que el pramipexol pot ser útil per a combatre-la.
Estudis recents havien demostrat que els agonistes dopaminèrgics, que contraresten el descens en la producció de dopamina en el cervell, són efectius per pal·liar els símptomes de depressió en la majoria de la gent que no pateix Parkinson.
Un equip de científics de la Universitat de Nàpols va voler comprovar si la substància també era efectiva per a pal·liar els símptomes de depressió en la majoria de la gent que no Parkinson.
Els experiments es van fer amb 296 malalts de Parkinson procedents de dotze països europeus i de Sud-àfrica.
A 144 pacients, escollits a l'atzar, se'ls va donar pramipexol i a la resta un placebo.
Al cap de poc temps es va veure que la depressió havia millorat considerablement en els malalts als quals se'ls havia subministrat la substància.
Un 80% va notar els efectes positius del tractament.
Clar que aquests també van patir efectes secundaris -mareig, nàusees, mal de cap i somnolència- cosa que no va passar amb el què havien pres el placebo. |
Presentació del llibre 'Sense Espanya.
Balanç econòmic de la independència' a Montbrió
05 de Setembre de 2011, per Redacció
Balanç econòmic de la independència'
Amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre, la Coordinadora comarcal de Solidaritat per la Independència al Baix Camp organitza un acte a Montbrió del Camp, el 9 de setembre, a les 10 de la nit a la Casa de Cultura.
En l'acte, introduït per Montserrat Marcer, coordinadora comarcal de SI al Baix Camp, es presentarà el llibre 'Sense Espanya.
Balanç econòmic de la independència', escrit per Modest Guinjoan i Xavier Cuadras.
El batlle de Montbrió del Camp, Vicenç Ferré, presentarà la xerrada, que anirà a càrrec de Modest Guinjoan, coautor, economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, qui farà una introducció als continguts del llibre. |
"És impossible que el meu fill cremés un contenidor"
Isabel Altamirano avala la innocència del seu fill, detingut el 29-M i tancat a Quatre Camins
Avui fa un mes que el seu únic fill, Ismael Benito, va ser tancat a Quatre Camins després de participar en les manifestacions del 29-M.
--Uns mossos de paisà van agafar Ismael a la Diagonal amb Numància el dijous 29 de març a les onze del matí.
Es manifestava amb altres estudiants de la Facultat de Física, on cursa tercer.
Des d'aquell dia, el seu pare i jo vivim un malson.
--¿Com ho van saber, vostès? --El meu marit, que treballa a TMB, i jo, a l'Associació Catalana de Taxistes Independents, vam fer vaga.
Així que vam quedar amb l'Ismael que l'aniríem a buscar a les vuit del vespre a l'estació de Sant Vicenç de Calders.
Vam esperar fins a l'últim tren --el de les nou--, però no va arribar.
Ens va passar de tot pel cap. Vam córrer a casa i el meu marit va veure que teníem un missatge al Facebook d'una amiga del meu fill.
Li vam trucar i ens va dir que l'Ismael estava detingut a la comissaria de les Corts.
--¿No els va avisar ningú abans? --No.
Vam agafar el cotxe i ens vam presentar a la comissaria.
Ens van fotocopiar el DNI i ens van dir que ens esperéssim a fora.
Va sortir una mossa i ens va preguntar si vivia amb nosaltres, va anotar el nostre número de telèfon i va assenyalar que l'endemà l'Ismael declararia i sortiria.
L'endemà a dos quarts d'onze de la nit ens van dir que se l'enduien a Quatre Camins.
Em vaig posar a plorar, a dir que quants diners volien, a demanar que em tornessin el meu fill...
Fins al diumenge no vaig poder parlar amb ell per telèfon.
I fins al dijous següent no em van deixar anar a veure'l.
--Està acusat de vandalisme. --És impossible que el meu fill cremés un contenidor.
L'Ismael està tot el dia a la universitat.
El seu pare i jo l'hi portem cada matí.
Dina allà, i treballa de 3 a 7 a l'aula d'informàtica amb una beca.
Beca que té per tenir molt bones notes.
Pertany al consell d'estudis de la seva facultat.
És membre fundador de l'associació de robòtica.
Els dilluns i els dimecres va a l'escola oficial d'idiomes, on cursa l'últim d'anglès.
Els dimarts dorm a casa de la seva àvia, perquè li agrada molt la màgia i va a l'Associació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya.
I els caps de setmana, a Coma-ruga, surt amb els seus amics o estudia.
¡Si fins i tot ve amb nosaltres de vacances a l'agost!
La beca, la carta del tutor, la del degà elogiant el seu comportament, la dels advocats, la de l'escola oficial d'idiomes...
--¿Connexions amb alguna cèl·lula italiana? --¡Impossible!
El meu fill és un exemple per a aquesta societat.
L'hi dirà qualsevol que el coneix.
Ha estat educat en el respecte.
--No senyora. -- Si fins i tot és asmàtic.
El meu fill viu intensament la universitat, res més.
I l'únic que ha fet és manifestar-se en una vaga general.
Hi deu haver testimonis dels fets que se li imputen, ¿no?
I ell ho ha negat tot i jo estic convençuda de la seva innocència.
Hauria de prevaler la presumpció d'innocència...
--Alguna explicació li deuen donar. --La jutge ha determinat que no pot estar al carrer.
Vam presentar un recurs i el va rebutjar.
I no té intenció de deixar-lo anar tenint davant l'1 de Maig, la cimera del BCE a Barcelona i el Barça-Espanyol.
Però, ¿en què es basa per dir que el meu fill farà res aquests dies?
He demanat veure-la i no ha volgut rebre'm.
--¿Està entre presos comuns? --Sí.
Amb ell hi ha un altre estudiant de Matemàtiques i Física.
Ens ha costat tres setmanes fer-los arribar els apunts...
¿Per què el que roba 15 i 20 vegades al metro és al carrer?
I els de l'Starbucks ¿per què van sortir amb fiança?
¿Per què l'Ismael, un estudiant exemplar, és a la presó?
--S'aclarirà tot, segur. --El mal està fet.
El dia 29, de ser una família que se'n feia creus de la sort de tenir feina i salut, hem passat a viure aquest malson.
La meva mare està a 22 de tensió, i la sogra, a 400 de sucre. |
Entrades amb l'etiqueta 'terrorisme'
El passat dia 17 de novembre, el jurat del tribunal federal de Manhattan que jutjava el ciutadà de Tanzània Ahmed Khalfan Ghailani el va declarar innocent de 284 dels 285 càrrecs de què se l'acusava.
Només el va trobar culpable del delicte de conspiració per destruir edificis i propietats del govern nord-americà, pel qual pot ser condemnat a una pena d'entre 20 anys de presó i cadena perpètua.
Ghailani està acusat de participar en els atemptats contra les ambaixades nord-americanes de Kènia i Tanzània que el 1998 van causar un total de 224 morts i milers de ferits.
L'ambaixada dels EUA a Kènia / Reuters
Ghailani és el primer acusat de terrorisme detingut a Guantánamo que és jutjat per un tribunal civil, en comptes dels tribunals militars que va imposar George Bush i que reclamen els republicans.
Precisament els republicans han reaccionat a aquest veredicte dient que la (segons ells) pràctica absolució del detingut demostra la inviabilitat dels judicis civils per perseguir els acusats de terrorisme: el representant de Nova York Peter King va dir que "se'ls ha de tractar com a combatents enemics i jutjar-los en tribunals militars" i va qualificar de "autèntica bogeria" els judicis civils; un altre dels opinadors republicans, Michael Gerson (assessor i redactor dels discursos de Bush) ha presentat la decisió del jurat com un fracàs de la voluntat d'Obama de continuar per aquesta via amb els detinguts a Guantánamo.
Observem detingudament el que s'amaga darrere la pretensió republicana: el jurat ha emès aquest veredicte atenint-se, òbviament, a les proves aportades durant el judici.
Entre les proves inculpatòries n'hi havia una considerada clau per la fiscalia (el testimoni d'un col·laborador de l'acusat) però que el jutge no va admetre perquè el seu nom el va revelar Ghailani en un interrogatori fet sota tortura, segons els seus advocats.
Cal destacar que Ghailani va ser detingut el 2004 al Pakistan, es va estar un temps en una presó secreta de la CIA i el 2006 va ser enviat a Guantánamo, on ha estat fins que l'han jutjat.
Per als republicans, un tribunal militar sí que hauria acceptat aquell testimoni, si bé algunes anàlisis ho posen en dubte.
Quin és doncs el missatge?: Segons ells, Obama ha fracassat en el seu intent de condemnar un acusat de terrorisme perquè el tribunal civil que el jutjava no ha acceptat una prova obtinguda per mitjà de la tortura.
Per alguns analistes, és tot el contrari: aquest cas és una mostra de la fortalesa del sistema judicial nord-americà, una tesi que defensava en el seu editorial un diari tan poc liberal (en l'accepció nord-americana que significa "d'esquerres") com el Washington Post.
I encara un altre aspecte: si Ghailani rebrà una condemna de com a mínim 20 anys arran d'un judici civil, per què alguns continuen reclamant tribunals militars?
Karen Greenberg i Adam Serwer ho exposaven amb contundència a Mother Jones: no volen castigar terroristes, diuen, sinó "donar una pàtina de legalitat a la detenció extrajudicial de suposats terroristes i alhora facilitar a l'Exèrcit, l'administració i els serveis secrets el control de la informació sobre les denúncies de tortures als detinguts". |
Sota aquest títol s'amaguen dos contes que ens parlen sense paraules del mar.
Contes sense mots que narren boniques i senzilles històries i que ens acosten una mica més al mar i la platja que tan fascina molts i molts nens; i potser a algún adult també.
LA OLA, Suzy Lee, Barbara Fiore Editora (2008) –> El setembre es va publicar aquesta bonica història que ens relata com una nena està a la platja i com hi passa aquella estona.
Senzill i d'il·lustracions de gran simplicitat, només dos colors: el negre de les línies i el blau de les onades del mar, amb això hi ha prou per explicar aquesta història.
FLOTANTE, David Wiesner, Editorial Océano (2008) –> Un llibre sense paraules i amb unes il·lustracions realistes que ens narra una història sorprenent i inolvidable.
En format còmic, a través de les pàgines ens va descobrint una història sobre el mar, la platja, els peixos... |
e a 1 ••• 1.1 ¦•• 18 desembre de 1933 1 FONDA GIL Menjars económics Casa preferida pels viatjants Prat de la Riba, 45 Atenent-se a l'avior, diu que el qual1ficatiu de Puig d'Olorde va néixer del de Puig de l'Or, per haver explotat el general Aníbal una mina d'aquest metall al sud del pie de Santa Creu.
En ocupar-nos ara d'aquest antiquissim antecedent és amb l'exclusiu objecte de ressenyar que el terma municipal de Sant Feliu era en la seva major part de la paritquia, de Sant Joan, abd com el terma de Sant Just GRANS CONREUS DE ROSERS — de — J. Cimprilhí Mal Carretera de Comal». a SAN'r JOAN DESP/ A l'octubre es trametrá ca taleg gratis a qui el solliciti fins el dia 18 de maro de rany 1524, en qué per concórdia entre els rectors de Sant Joan, Sant Just 1 el Capital de la Catedral se signa el traspás indicat de parróquia sota el patronatge de Sant Lloreng.?Per qué en lloc de Sant Lloreng s'anomena Sant Feliu?
De no haver desaparegut els arxius de Sant Joan I de Sant Just, amb motiu deis estralls que ocasionaren les tropas franceses ele anys 1689 al 1697, probable ment podriem contestar la pre gunta I esbrinar altres fets molt interessants.
Amb eh po dreu eliminar gairebé a l'acta tota mena de dolors No perjudica l'organisme Tub de 15 tauletes Sobres de 12 tauletes Producte catada TABERC-INA J. TABERN R Farmacia.
144..tmx.m- mSaunmt JmoatnmDl.espí Aotualment podem afirmar que aquesta localitat en aquests dos darrers anys s'ha posat a la ren glera de tots els del Pla del Lao bregat.
L'actual Ajuntament, pre ocupant-se de la salut pública, ha provelt d'aigües potables el velnat, que subministra la Com panyia General d'Alijes de Bar celona; ha ampliat l'edifici asco la, que d'unitaria que era l'ha convertida en graduada, de qua tre graus per a tots dos sexes, 1 ha construit també un magnific llishai MERCERIA i PERFUMERIA C. Espallya, 59-SANT JOAN DESPI edifiri.
Ultra la cultura inte•ec teal, ta, mbé s-ha preocupat de la cultura física, i a l'efecte ha constrult un camp municipal d'esports.
També ha reconstruit la Plaga Mercat, la qual ha dotat de totes les condicions higiéni ques.
Entre les obres en projecte gura la construcció d'un nou es corica, dor I d'una xarxa general de clavegueres, dues obres ne cessáries que diran molt al su favor.
SANT JOAN DESP/ TEATRES TEATRE NOVETATS Companyia LLUIS CALVO nit, a les 10.15: EL SENSACIONAL MUTAS EL HERMANO LOBO Triomf sorollós d'autors I Intkr prets.
CINEMES COLISEUM Avui, dilluns, 10 nit: Revista Paramount DIBUIXOS 1 el gran film Paramount MADAME BUTTERFLY interpretació magistral de SILVIA SIDNEY FANTASIO Aviú, nit, a les 10: BRIGrryil IIEIM en l'interessant film ESPIAS EN ACCION SALONS CINMS TIVOLI Avui, dilluns, 10 nit: SECRETOS per Mary Pickford FEMINA Avui, dilluns, 10 nit:?ERÓNICA per Prancesca Gaal CAPITOL Avui, dilluns, 10 nit: LA MUERTE NEGRA El beso ante el espejo per Paul Lucas i Nancy Carroll ' CATALUNYA Avui, dilluns, 945 nit: AGUILAS RIVALES Honrarás a tu padre per Lionel Batryinore KURSAAL Avul, dilluns, 9'30 nit: KIKI NADANDO EN SECO VEINTE MIL ANOS EN SING-KING CINEMA PARIS Avui, nit, a les 9'45: ' REVISTA George Bancroft en EL RETADOR Gran éxit de George Milton en POR UN BESO PUBLI CINEMA dilluns, 3'30 a 1 matinada.
Butaques, 1 pez-ata: Curiositats mundials E ls quaranta lladres clibuix sonor Noticiaris Fox Sonors noticies d'Espanya i internacionals ELS JARDINS DE PAN catifa mágina de Movietone I E. un PERFUMERÍA GAL MADRID.-BUENOS AIRES la rambla ALÉ SANITÓS Dens, den tifric suau amb gust de menta abe Ileixla boca.
La blancor esquisida de les dents i el perfum fresc i agrados de l'olé, descu breixen al qui usa Dens cadadio.
DUsant Dens cadacija tin dreu sem pre la boca • neta i sanitós TUS, 2 PTES PETIT, 1,25 OWES Twan AUT OBIIISnE Han estat inaugurats els salons d'exposició de la General Motors General Motora Peninsular, la po derosa entitat automobilistica, des prés de minorar notablement les se ves oficines i tallers, acaba d'installar en avingudes principals de la ciutat una de les n'ilion exposicions d'auto móbils que existeixen actualment a Espan, ya.
Aquesta exposició, muntada en col laboració amb els seus concessiona ris, ofereix al públic automobilista barceloní una exposició permament de tots els models de cotxes icamions WrImr•••••1•Vel".••••••••••••64.~...k.o.....~1 o De la nit al matí us lliurareu de qualsevol re fredat o catarro, si abans de ficar-vos al llit preneu ASPI RINA.
Ja sabreu que no hi ha ASPIRINA sense la Creu Bayer.
Aspirina de les deu marques que c.onstituei xen la produció actual del General Motors al qual electa ha adquirit els baixos del magnific immoble de l'Avinguda del 14 d'Abril- xamfrá Aribau, que posseeix, a més, façana recalent al carrer de Moiá, amb un total de vint grana aparador& Aquesta amplia i ben situats locals han estat decorats amb exquisit bon gust i modernitat, i constitueixen un marc adequat per a les meravelles mecániques que s'hi exhibiran.
En l'actualitat s'exposen en aquests nous salons cotxes Oldsmobile, Vauxhall, Cadillac, Pontiac, Buick, Chevrolet i Opel, aixf com camlons G. M. C., Blitz i BelforcL Disabte a la tarda foren inaugu rata aquests salons amb assisténcia de l'Alt personal de la casa, conces sionaxis, conegudes autoritats aute mobilisflques i deis representants de la Premsa a mes d'una distingida concurrencia.
Era plau de felicitar coralment • RECORDS DE CATALUNYAI ESPANYA Data 7- 5 -32 5- 8 -33 7-11-32 24- 9 -32 24- 9 -32 24- 9 -32 30- 9 -32 30- 9 -32 17- 9 -31 14- 5 -33 15- 8 -31 22-10-33 1-11-31 30-10-27 19- 3 -33 7- 5 -32 29-11-31 1-11-31 Data 19 -10- 33 14- 5 -33 4- 6 33 5- 8 -33 15- 8 -33 26- 2 -33 16- 10-32 16-10-32 16-10-32 23- 9 -33 5- 8 -33 19-10-33 10- 11 - 32 7- 5 -33 2- 5 -33 19- 10-33 5- 8 -33 25-10-31 Cursa 50 ints. 'hure 100 nata lliure 200 ruta. lliure 300 mts. lliure 400 rata.
Iliure 300 rata. lliure 400 mts. lliure 500 rata lliure 800 mts.
Illure 100 mts. braça 200 mts. braça 400 mis. braga 100 mis. esquena 200 rata ~Mas 400 mts. esquena 5 per 50 mts. lliure 3 per 100 rata estils 4 per 100 mis.
27 s. la Generals Motora per la nova ins tallació, que honrará la nostra ciutat. • Els míllors abrics confeccionats ••••••••~•~,••¦• W•11,••••••,..•••~•~4% LAAC 11IIII1 LEAANE La casa cue ven més b? rat de Barcelona VENDA ESPECIAL DE Articles de l'aula 1 Coma El XAMPANY per a Nadal, de la célebre marca Delapierre solament us costará UNA pesseta ampoiia •opes de cristal prr a rinpany a DEu CENTIMS una Aquests preus només són per als compradors d'altres articles Copes de cristall per a xampany, a DEU CENTIMS per 5 pessetes de compra Ampolla de xampany marca SADIC, a UNA PESSETA per 10 pessetes de compra Ampolla de xampany DELA PIERRE, a UNA PESSETA per 25 pesset es de compra D'aquesta venda excepcional noma queden dos dies 1 1nd DE LES DARRERES T9VNEYTEASTSPERALAEMA- 1 jfjje 36 AMI •¦••••••/ 1,1,,"h..% •',11.
1oo per a Homes í Nens SASTREPIA halls 13 / Portatemssa / 13 TURISME En vista deis éxits assolits enguany per-la Companyia "Italia" en l'orga nització deis creuers de turisme per la Mediterránia i decidida a fomen tar cada any amb més entusiasme aquests viatges que tanta acceptacie terien per -part dele amante del tu risrhe, l'esmentada Companyia anun cia -per- a l'any vinent diversos itine rario, per cert ben interessants.
Ele vaixells que emprárá, per a itquests -creuers són el super-expres memmees nes (Palero) i Nápols, al qual Port arribará el dia 23 d'abril, per tal de sortir en direcció a Gibraltar, en arribará el dia 25 del mateix mes.
I, finalment, el cinqué creuer relee.
No cal, dones, coneguts coxis són Ja ele dos esmentats vaixells. donar una explicació del confort que teneu i de la sumptuositat 1 múltiples dis traccions que posseenten, fent aixó que en l'aspecte de cornoditat aques tes duce unitats que la Companyia "Italia" destina a aquests creuers no hagin d'envejar res als millors hotels de luxe del mon.
El primer creuer l'efectuará ti "Conte di Savoia". sortint de Gibral tar el dia 20 del vinent febrer cap a Cannes.
Ele pasatgers podran prosseguir ies prés el viatge cap Gibraltar, on arribaran el día 9.
El segon creuer anirá a carrec dei "Roma", amb sortida de Ceuta el día 19 de febrer proper, cap a Nápols, Falero (Atene,$), Estambul, Redes, llalla, Port-Said.
Nápols i Génova, on el "Roma" arribarä el dia 11 de març, per a seguir el viatge cap a Cannes i Gibraltar, en arribará el dia 14 del mateix mes.
El tercer creuer el realitzará el mateix "Roma" i tindrá la seva ciació el din primer d'abril, amb sor.. tida de Málaga cap a Cannes, 1VIone - tocarlo, Génova, Nápols, Taorminaw Malta, Halla, Port-Said, Redes, Ate tuará el vaixell "Roma" iniciant-io Gibraltar, d'ón sortirá el día 41 d'a. gost. cap a Villefranche, Génova, Ni pele.
Acuesta itineraria, i especialnbnili els quatre priiners, són d'un tutores veritablement grandiós, i es d'esperar que, com tot el que organitza Cqmpanyla "Itália", será un altre éxit a afegir a tetes aquestes realit zacions que l'esanentada Companyis porta a cap i que tan bon acolliment tenen.
PERELADA 'Aet NT EXCLUSIU I.FPANCISCO QUINTANA Llarl, ea.I2 Br-PICEIONA 12 a rambla 1933 C CINEMA AMATEUR El fati del concurs iniernacionai Per creure-ho d'interés per als nos tris aficionats, ens plau de reproduir ei que F. C. eacritt a "La Vanguar tia", comentant el faIl del Concurs leternacional de Cinema Amateur.
Avui i tots els ches al proiecció el gran fi m apassionant t, er la seva trama. rt _ ESPIAVEN UI&ITT ELM.-ACCIOR GRllliOWIG 01Ell interp etat per IIELM 18 desembre de 1933 1934 Critica de pencules CINEMA GOYA• presenta "LA AMARGURA DL GENERAL YEN".
L'etern dile ma sentimental de la diferen clació de races ha donat ocasió a la Colúmbia per precluir un deis films més bells que hem conegut dintre l'ambient oriental..
Una missionera, en el seu afany de cateiur: zacióe no dubta de sa crificar l'acte del seu casament per a rescatar uns infanta a.ban donats en una casa del barrí on la revolució esta mes encesa.
Les turbes enfollides, fugint de la guerra, la fan cauta.. desmaiada ee el reme:1 humee El general Yen, enemlc dels Miesioners, l'au rilia 1 se l'emporta amb el tren e pecial de l'ex-eran al seu quar tei general.
Des'cl'aauest moment s'entra Ce 1 -as al nervi de l'obra, oeu pant les passions el primer pla.
Asther, encara que amb una ca.racterització una mica conven cional, dona vida al general Yen d'una manera plena- de realísme 1 emoció.
La idiosincrasia orien tal que sobresurt en el personat ge es veu contrarrestada pel fre de la civilització moderna 1 dona.
Bárbara Stap wick, en el seu "rol" de missio r.era, interpreta de manera diá fana l'esperit de sacrlfici de la seva cles.se, que no dubta davant de cap e' Aacle per cenquerir fe ligreses per a la seva La "mise en Scene", de Frank Capra, mereix tots els -elogis pel ve.risme que ha infiltrat a l'obra.
Hl ha moments, per exemple, quan l'acció ens situa al bell míg de la guerra, l'escena del tren, la de la terrassa, que pesen de ma nífest tota la crueltat, melanco lía 1 poesia de l'anima oriental.
A remarcar, els títois de la pel líenla, que poden servir d'exem ple per la seriositat 1 claredat en qué estan fets. • • • FANTASIO presenta: "ESPIAS EN ACCION".
COMENTARI. — Dintre un mara antiquat, ple, pero, de ra manticisme 1 d'abnegado, ens és presentada novament rary Pick ford. per a la qual sembla que es anys no passin, a jutjar pel sea rostre pie de lluminositat, frescor 1 íngenuitat.
Estem se gurs que, de prodigar-se més, continuaría oatentant aquell tí tol glorlós de "nina del món" Que un dia 11 atorgaren, plena d'admirado, tots ea arnants de 1 art seté.
L'argument de "Secretos", d'un regust completarnent americá, AVIAT COMENTARI. — Indiscutible ment, un dels valors més positius del moment cinematografíe mun dial és Silvia Sidney.
Difícil ment podria trobar-se una artis ta que millar pogués encamar el paper d'aquesta obra, d'aquest drama intens sense incórrer en exageracions.
Sidney obté, gra des al seu treball ple de dollor, tant en el gest com en l'expres sió, mantenir en constant tensió públic, que el fa participar en O+, moment de la seva alegría i de les seves penes, tal és la força comunicativa que es desprén de la seva perfecta interpretació.
El director, amb gran encert i concepte cínemato grane, ha prescindit de tot el _su perficial per entrar de pie a l'ac ció, la qual cosa ens ofereix d'una manera delicada 1 deliciosa, ro dejant l'ambient de tot aquell perfum d'Orient en consonancia a l'escenari.
Ha sabut, així ma teix, dotar de mobilitat i, per tant, de dinamisme l'acció, á. la Gual hi ha incrustat una trama dellcadament cómica que dístreu en part l'intens drama que s'está teixint...
Cal remarcar també la part musical que embolcalla l'obra, composta per fragmenta de la partitura de Puccini, ultra unes composicions de Franke Harling.
LA Saa, a____u asa a "1:4111/11~30101~1102111 ens transporta en aquells temes en els quals-cra possibie en amor alió de "contigo pan y cebolla"... eixl, dones, veiem com neixen uns amors entre una parella tot roma.nticístrié, ders quais no par ticipen eta paras de la noia (Mary Pickford), la qual decideix, per tal de casar-se amb el seu elegit (Reslie Howard), escapar de casa seva, desafiant així alió que l'esdevenidor els té reservat.
A partir d'aqsest moment la llui ta per la vida i el sacrifici cons tant entre els primera colonitza dora del continent americá, són llur creu.
Per fi, peró, veuen pre miats llurs esforços i sa.boregen a plaer la vida, rodejats dels.seus ja grans, i tot acaba bé.
Naturalment, tota aquesta tra ma está perféctament emmarca da al temperament d'excepcional artista que posseeix Mary Pick ford, la qual en el transcurs del film la veiem canviant de rostre i de maneres a mesura que avan ea el temps, i obté un triomf per sonal d'interpretació.
Cal tambe remarcar, encara que en segon pia, el treball ajustat en tot mo ment de Leslie Howard.
En resum: Un film que pel seu argument, indubtablement, cele brará el gros' públic, tan aficio nat a l'agre dole.
Ijp.e,* ivt,t,t,,_."..* •"1-9.-^ vv0111 e Producció: Rabinowitsch - Prcssburger DIJOUS, al TIVOLI Grau documeal Liniveasal 11711 No podia ésser altre que el del Faniásío el marc més adequat per a APIPIABELLIZ JEAll MURAT pareja • exceisira EL PADRI110 IDEAL 1•44L1 alOSETTE N/ ESPOSA Martha Eggerth l'artista de la simpatía, reapareix per delectar el públic en Un en 0101171097 IMEP141* assumpte d'amor enquadrat un marc de pura opereta vienesa Una exclusiva FEBRER I BLAY Parlem-ne...?
Novembre. — Violett Smit, "taxi-girl" d'un dancing del Carrer 42 de Nova York, esperava pacientment que un client anés a in vitar-lal a ballar.
Tot d'un plegat, un senyor l'edat avaneada del qual no indicava pas un aficionat a les dan ses modernes s'atarme a ella miste riosament, i u demana que li pres tes atenció una instants.
El senyor aquell es presenta com a Mr.
John Glidderr, un deis industrials més co neguts a Nova York.
Segons va dir a la noia, havia decidit distribuir tota la seva immensa fortuna entre un cert nombre de persones completa ment desconegudes, amb l'objecte de desheretar d'aquesta manera els membres de la seva familia.
Segons sembla, Violette Smith figurava en la seva llista.
Immediatament li va fer lliurament d'un xec per valor d'un milió de dolars pagadors a la vista.
Miss Violett s'ha negat a ter cap mena de declaració respecte als seus projectes ala membres de la premsa: pero la Direcció del Coliseum ens informa que s'ha assegurat de l'ex El bon gust imposa veure (ensilla de la relació de Violett Smith aue ci públici podrá escoltar molt aviat en la pellícula "Si yo tuviera un millón".
Que Ruby Keeler ha arribat a Ho llywood, Ha estat rebuda per Al.
Farst N'atonal ha acordat que Miss Keeler sectindi Jolsbn en la.elva próxima pellícula que té -izfér' tito' "The Wonder Bar" (El bar 'merave llós); penó la Veurem amb Dick Po v; e11 en una. fantasia musical titu lada "Sweethearts Forever".,1' * Que G. W. Pabst, famós director alemany, ha estat contractat per la Warner Bros.
Diri girá Ruth Chatterton en "Journal of Crime" (Diari d'un crirn), obra de gran dramatisme, de la qual és autor el famós nOvellista francés Jacques Deval.
Pabst és, sens dubte, un deis directors més coneguts pel públic de tot el món, i molt admirat per la per fecció amb qué dirigeix film& 55* Que la Warner Bros.
First Natio nar fa els preparatius per a produir tupe peNicula totalment parlada • en. espanyol, la qual, si ens hern d'ate nir a les noticies rebudes, aera quel com que admirará els paises ' de par la espanyola.
Per a exercir el prin cipal paper ha estat contractat En ric Caruso, fill.
El jove Caruso ha perfeccionat la seva yeti. sota la di recció d'Alfred de La Huerta, ex president de Méxic.
Aviat estrena en sessió de Gala 4-4-11~: 140L11•,,a14aefoirlilq) '41/49,64 cal, dones, anar avui mateix al Penseu que denla és el darrer dia de la seva projeceió Moit aviat en sessiú Mirador DIDICTOKS Lo"' LUBITSCH...711UPOG 1.00` ROBERT/....
Que ara té ganes de canviar el nom del club.
Que ltpat que tenien preparat se'ls ha tornat agre.
Que els jugadors deL Santjoanene només beuen que xampany pagat per uns quants oel1.•-- Que el Calcita ja no pot tenir mes desgrácia. - Que tan segmeconsideraven el par tit amb el Sant Feliu, que_ la davan tera es va ajeere 1... el va. perdre. * Que els socls treuen foc pels quel xals, puix que guanyant aquest par tit a casa ja eren campions 1 ara ni es classificaran per la promoció.
Que s'imposa el ellicenciament" de quatre daventers, començant iser /a dreta.
Que si la Junta no lw fa pel seu compie, els socis mouran un terra bastan.
Que a Calcita hl ha dos jugadors que formarien una bona ala dreta la Junta eh té allunyats, sense cap raó.
Que la badada deis (brechas a Die se els ha costal, tres punta 1 queicom més...
Que als socis, per mes que són pa cines, la mosca ja els ha míjat al nas...
Que el panorama futbolista marto rellene s'ha posat molt grisot...
Que hom confia, peró, que potser s'aclaririta temps...
Que el Malgrat sembla que no les passará molt tranquilles, després de les sancions de la Lliga Amateur.
Solament el senyor Giben podria dir quelcom, e Els equis eren: Lleida: Florenea, Cornudella, Au bach, J. Pirla.
En cloure aquesta ressenya ens arriba la nova d'haver rebut el Cen tre d'Esports Sallent un comunicat que conté la desqualificació del de fensa Junyent, que exasperat pel marcat favoritisme de eárbitre a favor del Lleida durant sobretot la segona part d'equest partit, va agre dir-lo neugerament, si be no prive, cele l'esmentat árbitre el tragues de l'área de joc.
Molt bé que rárbitre es faci valer la seva autoritat, peró no en aquest cas en qué -bota la culpa preve del =tele árbitre per la emes manca demparclalitat, que va provocar una exasperació unáni me entre el pítele, que va conte nir-se un bon xic per dignitat 1 altra ment cerqué hi havia la 'oree, pú blica.
A mes, el públie futbolístic, eallentí no fa injustícies ni en vol. Cal, dones, que l'árbitre ho sigui de debó per evitar aquestes tan pee adients incidéndes.
Serveixes la Fe deració prendre'n nota.—C. DE FIGUERES F. C. Port-Bou, 3 -- U. E. ~eres, 3 (reserva) El diumenge passat, al camp ligue renc, després de les moltes setnianes que no presenviavem cap partit de futbol (a conseqüancia de les refor mes al terreny de joc) poguérem assistir a resmentat partía malgrat la torta pluja del matí que va deixar el camp en males condiciona.
Tal (re gada aleó fou la causa oue hom sor da decepcionat del camp per la mala qualitat del joc, mereixent, no obs tant, les simpaties de l'escas públic que hi assisti l'entusiasme que toba dos eauips posaren en la Iluita per tal d'endur-se'n la victória.
Sobre sortí únicament l'extrem dreta le l'agua) visitant, i Guinea, del cercle local.
Aquest ha estat el segon deis par tas corresponents al Campionaa amateur de Girona que ha jugat el reserva figuerene.en camp local. • CORRESPONSAL • es, e e) el o heA • CADA1OOSIUILOSDE MITRAY DE SOSA Vre ID eees RCADIA N es.
Gallina elr.99-elli.')-55.' e'~•-•••••seeeseee e. e..,....,e71 -71--7"----- ----• 'ir v ' (310/:" ---'7 '-'1"-.11, • '"'"11." - vAte,.sittA.QYL,,."..t.-.'" ' 1 Va- talar, asa, aaaaaa, 1.aaanate aoleee• taaaaalaf comptant amb la benvolença del ju gador Petera, que sembla que és el que ha d'arranjar-ho tel. Que els únics que saben una cosa certa del que passa són eárbitre que va rebre i els de la Federació.
Que a Manes estan fent vote per qué acabi de ploure, puix que des de fa un parell de meses que no s'ha vist cap partie.
Que la culpa de no veure partits la té la Junta a causa de no posar en condicions l'altre camp que posseeix prop de la Safa.
Que el Tordera esta desillusionat per no poder fer un paper brillant en aquest cempionat.
El que está més trist de tots és En Barceló.
Que tot i aisó esperen guanyar al Bienes al seu propi domicili en el par tit que s'apropa.
DE SALLENT Lleida, O - C. E. Sallent, 1 El partit que el dia 10 va jugar Se al camp de la Costeta va consti tuir un esdeveniment deis més ri senyalats-en els eacontres de cana pienat locals.
El Lleida. aiue és un onze mol tnotable i que desenrotlitt un joc molt encertat i fort, vejé oblIgat ro ebstant a mantenir-se a la defensiva quasi la totalitat deis dos tempa.
I el Saliera, que jugá ad inirablemant, creant una de les se • ves tardes memorables, poeta prop de Je porta del Lleida una serie de pilotes que degut a l'encert del por ter lleidatá i la seva defensa, sem pre amatent, no es converaren gols.
Fina deu minuts abans d'aca bar-se l'encontre es mantingué el nombrós públic en una expectacia emocionant, que es traslluia tumbé en e% jugadors.
I fou en una bri llant jugada complicada al peu de la porta que l'interior esquerra• Gua xer aconseguí un gol pel Sallent i queva aixecar una delirant acla meció entre públic i jugadors, que el felicitersene Una yietóriaben ata-. -- nyada.
DE SANT JOAN-DESPI C. D. Santjoatenl, 2 F. C. Santfeliuene, G Sens dubte que ha estat el parta, més renyit que s'ha presenciat al carnp del Santjoanenc, degut a la classificació de l'equip..
Gran con tingent de públic forast, er, sobretot; de Sant Feliu, acudí al camp per tal de presenciar aquest partit, tres ve gades ajornat, idel qual ha sortia satisfet pel joc eniprat per ambdós bandola El partit va començar amb cert nerviosisme, cosa que aria minvant a mesura que passava 'el temas,- Es veieren jugades de perill per pan t de toba dos equipa; una pasada de Mas a Boronat fou fallada -per aquest quan el gol semblava imminent; un xut de Pei topa contra el pal, i amb alguna jugada perillosa acaba la pri mera part.
Al cap de deu Minuta de la segona part, García passa llarg a Caldea i quan Ferrer sortí a blocar, Caldas amb el cap deSalá la bala cap a dín tre la xarxa.
Un quart després Tarrida passa a 'Caldea aquest xuth, creuat, peró el porter desviá la pilota cap ala peus de Gareia 1 aquest, d'un xut a l'en gle, maree, el segon 1 darrer gol de la tarda.
A les ordres del collegiat senyor Puig i Bataller, auxiliat deis lisies men senyors Ribera 1 Soriano, els equipe s'arrengleraren de la següent manera: Santjoanenc Bonsoms, Babot Carbonell, Selle, Tarrida, Guardia, Caldes, Pel, García, Carbonell, Bel tren.
Destaca del Santfeliuenc la defen sa i, e1 porten així com Segura, pecó una mica dur.
Del Santjoanenc, en primer terme la línia rnitjana, que forní un mag nific partit; després la defensa i el porten De la davantera destaca Pei, seguit de Carbonell i Caldes; els al tres compliren.
Cal destacar l'actuació del senyor Batallen que estigué admirable per la seva energía.
JOSEP OLIVER DE VILANOVA I LA GELTRU F. C. Catalunya, 2 - F. C. Vila franca, 1 El passat diumenge desfila pel nostre camp d'esports el notable equip del F. C. Vilafranca, que va celebrar un partit amistós amb el també notable equip del P. C. Cata lunya.
Com era de suposar, l'afició local.va assistir, era aran. nombre a l'en contre recordant encara la r1valita g# d'anys entera del F. C. Vilafranca amb el nostre cercle.
Poe després d'haver-se comene.at, en veure el caire que anava prenent l'encontre, teníem la impressió que presenciaríem un excellent partit, peró de sobte el jugador fora Fran cés es creu exercir joc violent, que és evitat tot seguit per l'arbitre.
Des apareguda aquesta acció del jugador Francés, es va veure una primera part bon futbol, que s'acabá amb el resultat d'un gol a zero, que fou marcat per Agusdnet en una juga da individual.
Com diem, el joc fou igual al primer temps, i doná un estat de nerviosisme al jugador Sula vé.
Aquest jugador inicia unes ba ralles, peró fuig del mig, reben fortes contusione els jugadors Ruiz 1 Pérez, que es veuen obligats a re tirar-se.
Una vegacia resolt aquest incident es va reprendre el joc, i ja a entrada de fose, el Catalunya des empatá per mitjá del notable juga dor Callao, que després de sortejar se diversos jugadors contraria marca el segon gol d'un bonic angle.
Si no haguessin transcorregut els es mentats incidents haurlean vist un dels milors partits de la história es portiva de Vilanova.
Sota l'arbitratge del senyor Rovi ra, que va ésser amb tot el sentit de la paraula imparcial, _els equips s'arrengleraren alai: F. C. Vilafranca: Marçal, Solsona, Doménech, Vergas, Saumell, Palla rés, Francés, Pérez, Agustinet, Suri ve i Rovira.
F. C. Catalunya; Raldiris, Mas grau, Jiménez, Callao, Domingo, Ber nardino, Marlés, Clemente, Ruiz, Fernández i Torres.—C. DE SANT PERE PESCADOR Racing Club Figueres - F. C. Sant Pare per al diumenge vinent Diumenge vinent, a dos quarts de tres de la tarda, els dos equips més araunt indicats Iluitaran en partit arnistós nomenatge i benefici al attgedor local Paulí Vilá.
Donat el fi benafic, as d'esperar una gentada immensa al camp del E. C. Sant Pere per tal de testimoniar una ve gada més el molt que s'aprecia a Iesmentat jugador.
Malgrat haver-hi desuni óentre els actuals esportius i els d'abans, cal esperar que degut el fi d'aquest encontre s'oblidaran, encara que només sigui per uns mo menta, aquelles rancúnies existents de ja fa molt temps, ja que alai l'éxit de l'homenatge será mas res sonant encara.
Augurem, dones, des d'ara. un éxit en tots conceptasa• Referent a les composicions deis equips únicament podem donar la del club visitant, Racing Club Fi gueres, 1 que és la següent: Canye Iles, Oliveres, Rost, Balansá II, Or tiz, Montfort, Bonsoms, Mutxada, Bartrina, Pous i Cabot.
Com pot Veure's amb els resul tats indicats, el Rácing será un te mible contrincant pel F. C. Sant Pere, i aquest si no vol veure's am plament derrotat haurá d'oposar-se davant dels figuerencs d'una mane ra enérgica, pese) correcta.
Per tant, esperem un partit inte ressantíssim i disputat en extrem.
Corresponsal DE PALAFRUGELL Club d'Esport i Esbarjo, O Palafrugell F. C. (equip B), 1 Partit de prova cae. aquest per tals joves reservistas local& Els seus an tagonistes presentaven un camjunt ben potent que millorava el reforg deis jugadora Grau i Colomer, del Palarnós P. C., 1 Reixach 1 Gorgoni, del primer onze del Palafrugell.
011u, que tIngue el joc mes favora ble, 1 per tant, mes propici a 'luir se, féu paredes meritóries.
Excellí al mig la tasca del centre, que bu el millor del camp; cke tetes mane res eta ales el sectu-daren admirable mena A la davantera sobressortí la tasca intenigent de Cosme, qui por ta dintre, si no s'asura, pasta de ju gador de classe.
Artiee, com sempre, el cervell de la línia, encara que no va estar a l'aleada d'altres vegades. eLs auras no tingueren gaire bona tarda.
Dels veneuts excelliren: Grau, ex ceptuant el gol que li passaren, vere tablement desgraciat.
La defensa, Sánchez i Colomer; Gorgoni 1 Rei xach treballaren molt, peró amb po ca fortuna.
Ganiguer féu un bon arbitratge, arrenglerant els equipa de la mane. ra segitent: Club d'Esport i Esbarjo: 'Grau; Marqués, Gallart; Sánchez, Congost, Sabater; Colomer, Mallare Gorgoni, Reetach i Mitje.
Qué passa a la Lliga Ama teurs de Futbol??I el fallament del partit Malgrat-U.
Fa molla dies, poc mes o menys un mes, que en el camp del C. E. de Malgrat, amb motau del partit U. E. Arenas i el titular, ocorregueren beta lamentables, dels quals bou víctima el president del Collegi d'Arbitres, senyor Ermengol.
Han passat dies d'aquests teta; pres declaracions a jugadors,d'amlxlós equipa, directias 1, altresa persones; sha.Parlat' coses, de moltes sanciona, i fine a la data, solament podem aflaner que del que hagi acordat el Comité de Competició de la Lliga Amateur, ningú no en sap res.
Millor dit, si que hi ha persones que ensaben quelcom del que pasas, jes que, persona autoritzada i de re coneguda autoritat en futbol ama coneguda i autoritzada en futbol teur ens ho va dir.
Es una vergonya per al Collegi d'Arbitres que una agressió cern la de qué bou víctima el senyor Ermen gol, hagi de quedar tapada per in fluéncies, com sembla, donat aquest silencio.
Si el l'aneja está fet,?per que no s'ha de donar a conéixer?
Per la dignitat del Collegi d'Arbitres i dels Clubs Amateurs, cal castigar els.cul pables, siguin eta qui siguin; cal obrar enérgicamente i no que ed del e: atropellar d'una manera indig na bornes que es sacrifiquen pei ve ritable esport.?Assolirem d'una vegada que surtí a la n'un tan enutjós fet, o bé hau rem replicar més enérgicament la actitud del Comité.de Competició de la Lliga Amateur i deis, sesee dile gents?
Pere Archaga REUS Assemblea del Comité provincial dyltletisme Els clubs comarcals han celebrat l'Assemblea anyal han ores següents acorde», tots ells per unanimitat: Veure amb disgust la concessió di recta de la Federació Catalana als clubs d'aquesta comarca de eorganit zació deis eampionats comarcals i de manar al Consell Federal que tots els assumptes comareals siguin resolts exclusivarnent pel Comité, donant a aquest el máximum d'autoritat amb el fi que pugui ter una tasca profito sa ter aeuest esport.
I que el Consell Federal limiti la seva actuació a fa llar totes aquelles apellacions que li siguin fetes par un club o Comité.
També s'aeordá portar a cap, d'és ser possible, l'organització de dife rents festivals atlétics a, Tortosa i Vendrell, amb el fi d'atraure a aquest noble esport nous adeptes en aquelles contrades, on no hi ha cap club fe derat.
Donar- l'organització dels Campes nata Comarcals de Cross Clountry a la Penya Benforjats, de Valls, si el Reus Deportiu refusa l'organització atorgada per la Federació Catalana 1, en ces centrare procurar bar un cross a Valls que eompensi el contraacord en aquest aten de la Federació i el Comité.
Seguidament es va anar a l'elecció del nou Comité, que va ésser per una nirnitat traslladat. a Reus, i compost pels següents senyors que el proper dia 7 prendran nossessió deis seus eárrecs: President.
Manuel Vídal; vice-prest dent primer, Josep Boronat; vieepre sident segon.•Joan Puig; secretan, Pe re Martorell; tresorer, Anton Clara valls; comptador.
La nostra-més.eincera felicitació al nov.ell Comité i que l'éxit acompanyi leeseva gestió en bé de eatletisMe ca talá.—Lluís Mas.
DE PALMA DE MALLORCA CAMPIONAT FUTBOL REGIONAL Es jugá el darrer parte, de la pri mera volta entre l'Aelétic i. el Ma, fiorca, en el carnp de Sa Punta; con corregueren nombrosos aficionats i Ja lluita fou prou satisfactória, ja que els equipa actuaren amb entu siasme i esportivitat.
El resultat de la lluita fou el se güent: Un ptust a la primera part a favor del Mallorca.
Dos punta a la. segona part.. assolits -pel rnateix onza, i tres punta per l'Atletic.
Fou un empat el qual tots dos equeos ternesi ben merescut.
De l'arbitratge curá el collegiat Font, que tingué petits errors, perju dicant el Mallorca.
C. d'Esports Puigreig, 1 El passat diumenge, dia 10, alegué lloc aquest partit corresponent a la quena data de la segona, volta del Campionat de Catalunya Amateur, Grup J. - Aquest partit. • que bou presenciat por un nombres petaie, bou molt in teres, sant,i no defraude, l'afíció de gut.a l'entusiasrae que posaren en la nula arneeles equips.
L'Esparreguera demostrá una ve gada mes que és un equip de gran válua, fent-se mereixedor. per tant, del primer lloc que ocupa en la clas sificació general.
L'equip local juga més cohesionat que d'anees vegades, fallarle no obs teme la lima davántera, especial ment Fígols, que desaprofitá unes bones ocasiona per marcar.
Els gols foren marcats per &elle mat.
L'arbitratge a eárrec del senyor Armengol, molt encertat.
Coesposició deis equips: Esparreguera, F. C.: Ibánez, Graells, Galeeran, Miguel, Vila, HAtenció!!
Corresponsal BOXA Després de 'larga temporada sen se vetllades de boxa, se'n celebra una al cine "Dore", els resultats de la qual foren: Estelrich, vene per punta Pons; M.arti a Céspedes, també per punta.
Des del ring s'assabente, al públle que el mallorquí Toni Ramis, que es troba a París, segons la Peemsa, d'a llá ha veneut per k. o.
La nova larebé el públic amb una ovació i es do naren tres laurres a Ramis.
Buhigues i Santiago, a 10 represes, mata nul, el ball del qual va ésser forea protestat ja que horn opina que Santiago era el ven cedor.
Diversos espectadors oferiren primes als vencedora, essent aplau dit aquest gest esportiu.
La concurrencia bou nombrosa, eo que prova que la boxa compta aci amb forete afició.
Mora DE NAVAS DEL CAMPIONAT AMATEUR GRUP J Per ordre del Comité de Campe tició de la Lliga Amateur, es va ce lebrar en "calma neutral" la repeti da' de l'encontre Navás-Balsareny, al terreny del-Centre d'Eaports Man resa.
Aquest encontre ja bou jugat a la primera volta de Campionat, al camp del F. C. Navás, en el qual el F. C. Balsareny sucumbí per 7 a 2.
El, dijous, die 8, va tenir lloc aquest encontre; el Navás va sortir disposat a no perdre, 1 el 13alsareny, per tal d'a,s, segurar la victória. féu "un combinado" entre ells i les Pe nyes de Manresa. sortint fina amb un jugador no fixat, peró tot i aiste, sofriren una nova desfeta per 5 gols a 2, quede • demostrada la válua del Nave,s, damunt d'ells.
Corresponsal CUTADANIA DE MARTORELL Esport i Ciutadania A Martorell fa ja una pila de me soe que hul ha plantejat un proble ma que, pel que té de fácil resol dre i certa importancia, estranye que l'hagin fet desaparéhier aquells que al seu abast esteva l'aconseguír ho.
No cal pas aquí ara recalcar l'in terés que les autoritats populars han de sentir l'esport, al quan han d'aportar, a mesura que els ho per metin les disponibilitats de llurs corporacions.
A Manaren el desprendiment del prestigiós senyor Santacana ha fet que poguéssim comptar amb una piscina a eakária de la importáneia de la vila nostrada.
La natació ocu pa un primer pla, en. les activitats esportives locals, i aci tenitri el que ens calla.
Dos esports més tenen a Martorell suficients adeptos per a poder constituir dues entitats auto nornes, com són el Club Feeportiu el Club Ciclista.
Peró ni el futbol ni el ciellsme no han tingut qüi, cera el senyor Santacana en la na tació, ala hagi abastat el terreny per a la práctica de les respectives ac tivitats. no podent per elles ma teixes comptar amb terreny propi per al desenvolupament' respectiu,. la seva tasca, mes entrebancada, més dura, és eles monetona i menys efec tiva. • Plantejat d'una manera brusca ei problema, un problema esportiu que interessa a la clutadania, cal qüe donen' compte de la manera que en tenem que es pot resoldre.
En, e1 pressupost de l'Ajuntament de Martorell hi ha assignades 1.500 pessetes anyals per a estímul i epa,. a l'esport.
Ara bé: La situació eco nómica del nostre Consisten i és encara tan precária (radministració escandalosa deis primera meses de República en tenen la culpa) que no és possible de sostraure vint o vint Pcine mil pessetes'a altres partides per a ajudar a l'esnort, peró natal 1 tres. crelem possiole que aquestes pes DE S• A• Pelayo, 8 Teléfon 14370 SUBH•STA.
GRAN ENPOSICIó PERMANENT DE TOTA MENA D'ARTICLES Unica casa que subhasta diáriament 4 hores i mitja, no donant encara l'abast al públic comprador OCASIONS UNIQUES BE MARTORELL La seupana passada, inserírem en aquestes eolumnes un comentan'. a situaci4 del grup A, del eampionat de la sedna categoría, ozdinária.
El Comi té de Cogepeteció ha hagut d'exami nar i aeendre certes protestes promo gudes erren d'alineacions exlegudes, 1 els fallkemesos fan que dos clubs, el Martorell i el Badaloní, perdin qualque nunt que havien aconseguit.
La setrnana passada la jornada foil incompleta, 1 els des partits ju gats foren guanyats pels propietaris del camp pel mateix resultat de quatre gols a un, si bé al camp del Grácia he hagué aldarull, i el partit no s'acabá.
La elaselficatió quede finitiva. inent coms segueix Passeig de Gracia, 18 Gran Basar de Sastreria i Camiseria és on podreu vestir amb pocs diners i ben elegants.
El sistema de vendre amb poc guany cris augmenta tan consíderablement la venda, que ens veiem obligats a fer engrandiments contínuament.
Amb els ncstres continus viatges a París 1 Londres estem al corrent de la moda a tota hora.
Gran liquidació permanent de totes les existéncies de la temporada passada SECCIó DE SASTRERIA 100,000 Pantalons, des de...... • • 5 Pessetes 100,000 Vestits fets, de llana, des de.
25 " 100,000 Abrics fets, de llana, des de. •.
10 " En la Secció de Mida tenim un gran assortit de generes estil Andes tant per Vestits com Abrics, a 60, 75 i 95 pessetes, els més superiors SECCIO DE CAMISERIA 100.000 Calgotets, des de...
En la secció de Mida tenim gran s existencies de céfirs. franelles i sedes, a preus, mes barata que jo, ningú En casos d'urgéncia, tenim una secció de confecció Ultra Rá pida que lliura els encárrecs a les quatre hores.
Considerant l'estalvi el més essencial, obsequiem els nos tres clients amb Segells d'Etalvi de la Calxa de Pensions per l.
Vellesa i altres presenta, a proporció amb l'import de la compra.
NOTA: Els que do fora vulguin servir-se de la riostra casa, poden elerture adjuntent 025 pessetes ensegells, rebran figurins, mostres a "un sis tema especial per anendre les mides, amb les trastrucelons _per a la bre vencarrec abans dele 5 ches.
VISITELT ELS NOSTRES APARADORS • setes poden trobar-se amb el cred t d.1 eLueicip1 a un stite-és d'un 4 5 per cent.
Aixl és que amb 25.000 pes setee... podria comprar-se terreny ne cee-íle per a un camp de futbol, feret unaepista al vol per a cielis meee inotorisrne, i cercar amb paret dótkaa eot, ell si, per exemple, po die aelguitir-se l'actual terreny de joe del C. E. Martorell, en hi ha uns dos-canta metres de cercat.
Les 25.000 pessetes, amb les mateixess que consten avui al pressupost, po drien amortitzar-se en pece anys.
Tenim que el primer any es paga rica (comptem l'interés 4 per 100) les mee, -ssetees d'interés, tornant-ne 600; eVsegon, les 980 d'interés, i 520 amortítzades; el tercer, 959 d'inte rés, 1 520 amortització, i successiva menti. lit ha, dones, demostrat que. sense: alterar el pressupost, podrien obtenhese de seentidaterrenys per a leespole, pue.al cap •. eert nombre danyie qt ^ grien definetivament de prepietat.
Alee seria Indlt mes san plificat si. com crelem que és possi ble, el eileueiçipi pogu,és -augmentar l'assiepiació a l'esport. - Un aura dia en tornarem a par lar.
Gracia 1 Ole SS han fet la festa: de repós que per toca a cada un dels participants.
Per Nadal trobareu a tetes les Expeneduries, des del preu de 0'80 pessetes, els acreditats cigars filipins, 1 a 3'90 pessetes el pa euet de vint, els exquisits cigar rets "Seficititias'P de la marca "LA FLOR DE LA ISABELA", de Manila A BANYOLES Banyoies, 3 - Girona (B) 2 aqAuernstb inutnerefsrseadnt gplaacrtiiatl, sq'uhea hjaugeast tat molt anivellat i desenvolupat amb gran entusiasme.
El Banyoles, acusant una vegada alee la magnífica "forma" dele seus jugadora, ha vençut el potent equip 13 del Gerona i continuant, per tara, en El primer lloc de la classificadó d'a queet incidentat campionat.—A. u JOI E • a TALLER DE JOIERIA ARGENTERIA Rambla de Catalunya, 6 Teléfon 21261 Barcelona (esport i ciutadania), EL MOMENT POLITIC Davant de la crísi Després d'una crisi tramitada rápidament, sobre se gur, heus ací un nou Govern de la República presidit pel senyor Lerroux.
Un Govern sobre una base radical, mati sat amb tres republicans independents, un melquiadista i un agrari del senyor Martínez de Velasco.
Es prescindeix en absolut de les esquerres republicanes i es tira al dret amb un Gabinet de centre-dreta, amb el senyor Lerroux a la presidéncia, amb l'aval de la fracció melquiadista, amb la collaboració del sector agrari, amb l'ajut de la Lliga i amb la simpatia del senyor Gil Robles.
1Respon aquest segon Govern Lerroux a la composició de les Corts?
Es tracta d'un Govern minoritari que, per viure, batirá, de comptar amb els vots de les dretes de la Cambra. els vots de les dretes de la Cambra equivalen a l'emmotlla ment a una determinada política que consisteix, ni més ni nienys, en una profunda rectificació dels postulats essen cials del regim.
Ignorem, a hores d'ara, quin és el camí que es proposa seguir el senyor Lerroux.
Ha anunciat una important de claració ministerial i a ella caldrá atenir-se per tal de si tuar el nou Gabinet.
Per?) al marge de tota la literatura, política que es pugui escriure i pronunciar en aquests mo inents greus, hi ha un fet concret.
Es aquest: o es ~te ' nen els postulats vitals de la República o es liquida el mi llor del seu esperit en transigencies i conciliacions que res terilitzaran.
Tot el que si gui esbiaxar-lo i desconhixer-lo és pura perdtta de ternps.
Si el 14 d'abril significava alguna cosa era la rectifica ció de tota una política esoanyola vella i corrompuda.
Aquesta fou la labor a que hagueren de sotmetre's, pri mer, el Govern provisional, i després es Governs.Azaria que se succeiren fins a la crisi de setembre.
La Constitució de la República, i les Lleis so cials, religioses, militars i autonbraiques simbolitzaven so bretot aix?): una revolució incruenta.
Els insensats que han acusat les glorioses Constituents, no s'adonen que la seva tasca insigne estalviá moltes hores de tragbdia a una Espanya derrotada i desmoralitzada per una política de firaires i de covards. • Naturalment, a l'hora de les consultes ha, estat criclat el representant de la minoria parlamentaria d'«Esquerra Republicana de Catalunya».
Es pública la contestaeió do nada pel representant catara a la consulta formulada per S. E. I no seriem sincers si diguéssim que estem d'acord amb aquesta contestació.
No hi estem, ni l'estiraem encertada.
La nostra retierada afinitat amb «Esquerra Republi cana de Catalunya», mantinguda a través d'una vida pe riodística consagrada a l'enaltiment i a la defensa de la democracia catalana, dóna sens dubte autoritat al nostre criteri, que, en aquest eas, en dissensió amb l'exposat a S. E pel representant parlamentani del partit.
I el nostre cri teri és que el que s'havia d'aconsellar al President de la República era la dissolució d'aquestes Corts i la convoca tbria immediata de noves eleccions en les quals es plan tegés clarament el problema polític del rbgim.
Amb les Corts actuals no és possible governar lleialment en re publica.
Estimem evident aquest fet, així com creiem que aquest Govern Lerroux no pot viure molts dies.
D'almoi na no s'hi pot viure dignament quan s'és al Poder.
A asenyalar l'interhs de Gil Robles, republica indiferent, i de Martínez de Velasco, republiea vergonyant, en dir i repetir que el Govern Lerroux viurá amb plena dignitat.
Aquestes paraules deis homes més representatius de les dretes han d'alarmar-nos i han d'advertir-nos.
No creiem, quan el fet és cert, ni que calgui dir-ho ni que calgui anar ho repetint com una novetat.
Davant de tot aixb, estem cetrs que si, com era natural i com han fet totes les altres minories de la Cambra, ádhuc aquelles que no representen partits essencialment demo crátics com E. R. C., abans d'evacuar la consulta, molt encertadament realitzada pel senyor Aragay, s'hagués procurat, telefbnicament i amb tota la rapidesa que el cas requeria, conhixer l'opinió del major nombre possible de diputats d'E. R. C., estem segurs que més d'un hauria compartit el nostre criteri.
En lloc d'aix?), segons ha dit la Premsa, i fins al moment la versió no ha estat desmen tida, es consulta solament dos diputats, i encara un d'ells hagué de recordar que havia renunciat la seva acta.
I, per a nosaltres, aix6 no és admissible en afers ed tanta transcendIncia, en els quals és necessari qeu els diputats comptin, puix que cada un d'ells, amb més o menys mo dIstia, ostenta una representació. * * * Ara, al cap de dos anys i mig de régira, 'críSsoiltes les Constituents i gairebé constituides les segones Corts de la República, després d'una etapa terbola i trista, ens tro bem davant del segon Govern Lerroux, reunit després d'una crisi llampec, resolta en menys de dotze hores.
Un Govern així, minoritari, arranjat en una hora de conveáibucia i de pors, no pot inspirar cap confiii, nca a la democracia republicana.
Al Poder no s'hi pot viure d'almoines ni de claudicacions.
Es poden establir progra pies, mínims quan existeix un ddeennoommiinnaaddor coIIIú efectiu El President de la Generalitat, mala auna L'estat de l'illustre pacient és satisfactorí En la passada, n'atinada ha estat sotmés a una delicada operació qui rúrgica, per tal de precedie a l'ex trepado de l'apéndix, Phonorable President de la Gerieralltát senyor Macla.
El divendres pessat, rillustee ntalalt lalt hagué de ficar-se al llit, molest per una indisriosieió que hom supo ea en els prirners mo-.nents una sim ple inflamado.
Malgrat trobar-se allitat, el senyor Macla desPatka, ahir la seva correspondencia 1 repase-a' la Premsa del da.
Mes tard- rebé al gunes visites, entre elles les deis se nyors Gass,-ol i Companys, amb els quals canviá extenses impressions • politiquee.
Vilardell, rnetge de capea lera de la familia del President, rati fica les • bones Unpressions que tenia sobre l'estat del malalt.
Anuest con yerra animoee.stent amb els seus fa mriars.
Més terd, peró, l'itlus.lre pacient fou ataeat asas d32-..3, gas C3 repetiren ja entrada la ril.
Davant d'aquest fet, 1 en constatar-se una cesta luí: Amalio intestinal, fea pee tleat al senyor Muela una an.:..Usi C.1 snug, dreares del quie.1 el Dr.
Ni -r d::1 creeers cenvenie.et cen- -lar e'.- slta mediea amb els Dra.
Al inri/sis t,l-Inas el eonseller de Cuit-sra, srnyer. diseese, que es curses avíe a tots e's eensellers i al Prerident del Parlamesit, senyer Casaneves, per tal de tenle-los al porrent del cure de l'a'.eceió de III lustre ma'alt.
Prop de les dues de la matinada, a excepció deis senyors Santaló, que es trobava a Girona, i Mestres i Ventosa, que eren a Vila nova, acudiren a la residencia presi dencial les persones convocaties a les guate es dona toraete?e reztat del malalt. • Poca estona despees acaba la con sulta metitea, en e • -'.1-eidien tete els faeultatius que l'i"ustre pa cient estava afectat per un procés infersics: intesti -a!, prebablement apendicitie, que teja necessaria i ur geut una intervenció, quirúrgica.
Aquesta s'efectuit en una de les sa les de la matelea residencia presi dencial-, i tau nraeticada pel dactor Corachan, assistit deis seus collegues i ajudants.
A les tres i deu minuta de la matinada bou aplicada l'anes tesia local a Fillustre naeient i a les tres vint comeneá l'operació, que dura ekactament 37 minuts.
A dos quarts de cinc de la matl nada els facultatius facilitaren la següent nota sobre el resultat de lá Intervenció: "L'honorable President de la Ge neralitat, senyor, Francesc Macla, ha estat operat d'ingéniela a les guatee d'a4ue..t metí per fenomens d'oclu cansecutius a un pro cés apendicular antic i aguditzat en aqUestes darreres hores.- La intervenció, practicada pel doc tor Coraehan, ha estat realitzada ando ar, eetésia local 1 en bones con didons.
Vestat del malalt es satista2.tari, tot 1 la gravetat del procés i la im ~neta de la intervenció practica da:" Signen: Doctor Corachan, doc tor Augu.st Pi i Sunyer i doctor Vi larden.: Al cap de poca estona el Dr.
Co raehan conversa amb les persones qué es trobaien re-anides en aquella hora a la residencia presidencial I q. amb el neguit que és de sT - sar, seguien el curs de la intervenció el 1,21 rese_tat.
El ilar Carachan ne amaga el sea eet, einiesnzo quant al restittat de la intervenció.
1.3iu.a.it la: di i retatleaela pasta acidire,n a la residencia pre. tlea tia' gran ncinb' re de personalitats poli/latas de l'amin: at del senyor President 1 laintiers, i les crides al telefon.
Ultra els ecasei/ers-1 president del Parlament, que esperaren l'infere^e -nelic, pas earen la lt a la residencia, en..;re a'tres persones. els senyors Aigua des, Sunycl, Rubii.
Entre altres persones que acudi ren a la residencia presidencial per tal d'interessar-se per l'estat del ma lalt, veiérem ele senyors Terradelles Quero, i durant el matí d'avui han desfilat gairebé tots els diputats d'E. R. C. i altres partits i gran nombre de persenalitats politiquee i de l'amistat del President. * * * A assenyalar la magnífica ferme, sa d'anim del President, que rebé amb gran serenitat la notíciil de la inter venció a qué s'havia de sotmetre 1 resistí sense una queixa el cure de l'operació que ti era practicada, El "Estamos entre caballeros..." (per.Nello) en els programes i en da: histbria política.
El-que no pot fer-se éš 'acceptar una responsabilitat Poder con-1 a mal menor sense conciliació possible d'actituds ni de progra mes, en la plena evidhcia d'haver de trair vells postulats o renunciar posicions que són i possible justifi cant de la confianga de l'brgan suprem de l'Estat. neguit deis familiars i andes con traste vivament amb l'enteresa i fina humee de Fillustre matan, el qual conversa constantment amb els met ges que es disposaven a operar-lo, sense donar ni per un moment mos tea de depressió ni d'abatiment.
Poc despees de l'operació, el propi senyor Macla, perfectament seré, pregun tava ale doctore sobre el seu estat manifestava, sornrient, el reu outi misme. * * * No cal dir la jota amb qué bou rebut pels que esperaven, el resultat de l'operació practicada al President, la Importancia de la qual havia oro dila La natural angoixa.
A l'hora de tancar a, questa edichí, tenim el geig de manifestar ala nos tres 'estere que va conIrmant-se la Uneressió d'oatimisme sobre l'estat da l'irustre ma'alt. que ha descansat 1 ha pogut conellar el són durant rigieses hores.
Esperem amb absc'uta ceslaaea ene la forte corrp'exió del Prere9ent de Catalunya, en els seus Carie: ese 74 anys, suaerora definiti va-,rent la duro prova 1 pedrá reinte grar-se aldai a la nresHerela de la Generaillat, que tant el nceessitat C?r es Pi îuner a 13 arce ona Aquest metí. de tornada de Ma d: id ha arribat a Barcelona el pos tre estiníat auné i eX-minstre de Trebail del govcrn Mertinez 'Barrio En Caries Pi i Sunyer, el quál, des prés de la seva encertadíssima ac tuació en un ministeri tan delicat com el que ha regentat, torna a re integrar-se a les seves activitats po litigues i professionals de Catalunya.
Hem saludat Pi i Sunyer i u hem demanat, per tal d'oferir-les avui mateix ala nostres lectors, unes im pressions polítiques seves sobre l'ac tual moment, per tanta de conceptes interessantíssim.
La premura del temps, peró, i el fet d'haver acudit Pi i Sunyer a la Generalitat a la poca estona d'haver arribat, per tal d'ésser al costat del President Ma cla malalt, han fet impossible rea litzar avui el nostre derig.
Tanmateix, Pi i Sunyer ens con cedirá per al próxim número de LA RAMBLA un extens interviu. en el qual exposara el seu pensament so bre el mornent polític.
El pobre senyor Brunei El pobre senyor Manuel Brunet té sovint una manifesta predilecció per alguna amics nostres.
Contraria ment, ni LA RAMBLA ni els nos tres amics no parlen gairebé mal, ni en tenen cap necessitat, del pobre senyor Manuel Brunet.
Per molt que eh l s'hi escarrassi,i per bona voluntat que nosaltres tinguem, no hem acon seguit encara prendre'ns-el seriosa ment.
Com vol que no el tinguem per un home divertit un senyor que fa al guns dice publicava en un dele seus articles de "La Veu" — "La Veu del seis amo" — una nota en la qual teja retret a alguns hornee de l'Es guerra que no sabien posar en or dre llurs idees.
1 alzó 1w ignorava en, el pobre senyor Manuel Brunet, ex-estudiant capellá; despees, en els bons temps del període revoluciona ri, redactor en cap de "La Publiel tat" i director de "Mirador", i are. redactor de "La Veu" del senyór Cambes sUorn s'ho haurá fet ell per a posar en ordre totes aqueStes idees? %pa, ''ome, no sigui egoísta i ex ho, orle hí farree rrelta bro ma!
Casa Rodól Fontanella, 14 El millor assortiment i preus en abrics i vestits confeccionats per a nois DESPRES DE LA FAISTADA Tornar a començar, no!
Ha passat la turbonada trágica de l'últim moviment de la F. A. I. Un curiós moviment — molts cadávers al carrer — que en algun lloc ha trobat la collaboració inex plicable de més d'un propietari que, amb tota seguretatt no es disposava pas a fer la «revolución social»»., En el tombant de quatre o cinc dies semblen apagar-se sota la temperatura glacial els ecos convulsos de la «faís tada» que, per tercera vegada, ha posat la seva pertorba, ció de sang en la vida del regim.
A ningú no ha passat des apercebuda la real importancia assolida per l'última su blevació anarquista, els aspectes de la qual posárem de relleu en la nostra darrera edició.
No hem d'enganyar-nos quant al seu abast: ha estat ample i intens.
Durant unes jornades, la vida de la República ha estat pertorbada i trasbalsada pel moviment de la Federació Anarquista Iblrica, que ha aconseguit dominar extenses zones indus trials i explotar l'analfabetisme i la miséria de les masses enrolades en la fantástica bandera negra-vermella del co munisme libertan.
Clarament, sense embuts, hem expressat la nostra con demnació més rotunda contra l'atroç sublevació, especia litzada en l'assassinat i en el terrorisme.
No és un sentiment regressiu de classe el que ha posat, i posa, paraules de dura condemnació en els nostres llavis.
Es, senzillament, un sentit categbric del que ha d'ésser una collectivitat humana, organitzada en régim de democrá,- cia i de justícia.
Es, senzillament, un moviment de defensa contra el crim i l'analfabetisme organitzats, al servei no pas d'una determinada idea de tinus sinó d'uns vi vidors que han sabut trobar, a l'empar d'una llei massa clement, la manera de viure millor...
El seu eco es perd, altra ve ga&; en l'horitzó prbxím.
Al Poder, després d'una crisi molt semblant a les que organitzava S. M., fa la seva apa rició un nom que no pot ésser garantia per a cap ciuta, dá conscient.
I ara qué?, és hora de preguntar.!
Es que hem d'oblidar el que acaba de passar fins al dia que torni al primer pla del'actualitat so cial l'anunci de noves revoltes?!
Es que no ha d'impor tar-nos, més que el que ha passat, irremeiable ja, el que pugui tornar a passar qualsevol dia?
Ha d'importar-nos, sobretot, en el sentit de prevenir i d'impedir en absolut la repetició. de moviments com aquest.
L'Estat i la democrácia han de defensar-se.
No és possible que la subversió metoditzada tingui una solució de continuitat per terminis.
Tot el pes de la Llei ha de caure damunt els que han delinquit fins al crim social.
Perb més que una qüestió de repressió cal pen sar en un rabtode eficag i implacable de prevenció, que im pedeixi noves edicions al carrer de la idea deis Durruti i companyia.
Si la C. N. T. i la F. A. I. i els diaris i els seus cen tres de propaganda no se sotmeten a les lleis que regulen les associacions i la Premsa, la C. N. T. ni la F. A. I. no poden existir.
El que ha aguditzat el problema, fins a la tragédia, és la política irregular, d'alternatives i tolerán cies, que s'ha aplicat fins ara a les organitzacions anarquis 1 tes, i la llibertat absurda amb qué han pogut actuar des 1 deis seus nuclis sindicals i de propaganda.
Cap Estat no tolerará, mai, ni menys emparará per omissió, una organit zació pública antiestatal, llangada per sistema a una cam panya de subversió i de violéncia.
No ens sembla difícil la seva solució.
Aplicació estricta i categbrica de la Llei.
Fins ara la C. N. T. i els seus brgans han viscut, i ho han proclamat, fora de la legalitat.
No s'han portat registres de militants, ni comptabilitat, ni declaració de cotització, ni relació de despeses.
No ha exis tit control de cap mena sobre d'ells.
No han estat intervin guts en cap moment més que per clausurar o reobrir els seus locals sindicals.
14444141,111-11,444.444 E número vinent de LA RAMBLA apareIxerá el virent diss, bte Advertim als nostres lectors i anunciants que, per escaure's la diada de Nadal el vinent dilluns, i per tal que els nostres redactors i obrers de la im nremta nuguin celebrar la festa, el nroper número de LA RAMBLA apareixerá dissabte, die 23, a l'hora acostumada.
27 s. la Generals Motora per la nova ins tallació, que honrará la nostra ciutat. • Els míllors abrics confeccionats ••••••••~•~,••¦• W•11,••••••,..•••~•~4% LAAC 11IIII1 LEAANE La casa cue ven més b? rat de Barcelona VENDA ESPECIAL DE Articles de l'aula 1 Coma El XAMPANY per a Nadal, de la célebre marca Delapierre solament us costará UNA pesseta ampoiia •opes de cristal prr a rinpany a DEu CENTIMS una Aquests preus només són per als compradors d'altres articles Copes de cristall per a xampany, a DEU CENTIMS per 5 pessetes de compra Ampolla de xampany marca SADIC, a UNA PESSETA per 10 pessetes de compra Ampolla de xampany DELA PIERRE, a UNA PESSETA per 25 pesset es de compra D'aquesta venda excepcional noma queden dos dies 1 1nd DE LES DARRERES T9VNEYTEASTSPERALAEMA- 1 jfjje 36 AMI •¦••••••/ 1,1,"h..% •',11. |
CiU, ERC i ICV han anunciat aquest dijous la seva intenció de presentar una bateria de preguntes parlamentàries per escrit perquè el Ministeri d'Educació espanyol doni explicacions davant la sorprenent petició a la Comissió Europea demanant que es diferenciï el català del valencià en les ajudes als cursos per a Erasmus. |
Per tercera temporada consecutiva, el Teatre Poliorama de Barcelona manté en cartell El mètode Grönholm, la comèdia àcida sobre les entrevistes de treball a uns executius que aspiren a fitxar per una multinacional del moble.
La peça, escrita per Jordi Galceran, és un fenomen en la dramatúrgia catalana contemporània.
També a Madrid hi ha un gran èxit.
Inicialment, s'havia parlat que la companyia resident a Madrid iniciaria gira a partir de Nadal.
Però la reserva d'entrades continua tan viva que la productora ha decidit mantenir aquesta obra en cartell a Madrid i muntar una altra companyia destinada exclusivament a fer gira per l'Estat espanyol.
A Barcelona ja hi ha 14.000 entrades venudes per enguany i per això no té data de sortida. |
El divendres 5 d'abril es va inaugurar l'exposició Una amistat: línies i formes del pintor Rafael Cuartielles i l'escultor Joan Escudé a Artemisia de la carretera Sant Ponç, 65 de Les Franqueses del Vallès (Barcelona).
L'acte, que coincidia amb la celebració del primer aniversari de la sala Artemisia, va presentar una proposta conjunta d'aquests dos autors que mostraran fins el dia 18 de maig dotze dibuixos en blanc i negre en tinta xina i deu escultures de marbre de pintura.
En aquest primer any de la sala s'han presentat cinc exposicions individuals, una col·lectiva, un mercat d'art, i s'han celebrat dos concerts, un cinefòrum, una nit de contes per adults, quatre visites guiades i dos sopars amb cata de vi.
La propera activitat que es realitzarà a la sala serà una Cata de Perfums. |
Actualitzat a les 17:21 h 03/02/2012
El Girona visita l'Elx amb cinc dels set fitxatges d'hivern a la convocatòria
El Girona ha posat rumb a Elx, on aquest dissabte s'enfronta al sisè classificat amb l'objectiu d'aconseguir la primera victòria a domicili de la temporada i la primera d'Uribe al capdavant de l'equip (18.00, al canal Esport3).
Després d'un entrenament atípic dijous per culpa de la neu, Uribe ha marxat amb una convocatòria revolucionària.
Cinc dels set fitxatges d'hivern formen els 19 homes escollits per anar a Elx.
Goiria i Acciari durant la seva presentació amb el Girona a Montilivi.
Acciari és el blanc-i-vermell que té més números per formar part de l'onze inicial i jugar amb el seu exequip, un Elx que fa tres jornades consecutives que no guanya.
A més d'Acciari i Goiría, també han viatjat Erencia i Ballini, i han tornat a la convocatòria Rigo i Dani Nieto, a qui l'Elx va pretendre dimarts.
En canvi, s'han quedat a Girona: Jose per sanció i David García per lesió, a més de Tortolero, Saizar, Acuña, Yago, Omgba i Juanlu per decisió tècnica. |
Tot i haver retallat distàncies, el PSC continua per darrere de CiU en la darrera enquesta sobre les eleccions municipals; els separen 4,7 punts.
Els socialistes perdrien dos regidors i se'n quedarien amb 12, mentre que els convergents n'obtindrien 15, tres més que als darrers comicis.
El debat electoral amb els cinc candidats del PSC, CiU, PP, ICV-EUiA i UxB ha suscitat interpretacions i reaccions diverses entre els protagonistes.
Els republicans creuen que hi va haver molta pirotècnia i poc contingut, Iniciativa creu que es va evidenciar la manca de projectes dels convergents i el PP ha repartit crítiques contra Hereu i contra Trias.
Precisament, el convergent ha criticat la fotografia d'ell amb Aznar que Hereu va mostrar en acabar el programa, adduïnt que coses com aquesta marquen els estils de cadascú, mentre que Hereu l'ha justificada.
El debat ha estat marcat per un foc creuat des de l'inici.
Els candidats han mantingut viva la tensió entre ells, cadascun amb un paper ben definit.
Els socis del bipartit municipal, Jordi Hereu i Ricard Gomà, han fet pinya per defensar l'obra de govern i atacar Xavier Trias.
A l'altre costat, el candidat convergent ha fet bandera del canvi, amb càrregues contra la gestió d'Hereu.
Xavier Trias creu que el problema principal de Barcelona és la insostenible xifra d'aturats.
En temps de retallades proposa ser més auster i exemplar que mai, i aturar la despesa propagandística que segons ell fa l'Ajuntament.
Fa bandera del canvi després de 32 anys i es proposa regenerar Barcelona.
Xavier Trias ha promès que en el proper mandat crearà 10.000 noves places d'escola bressol concertades a preu públic.
El cap de llista de CiU s'ha mostrat disposat a ajudar a la Generalitat des de l'Ajuntament.
Xavier Trias ha anat a Ciutat Vella a presentar els eixos de la seva política social.
El candidat convergent ha criticat el PSC per votar en contra del fons de competitivitat, una actitud que, segons Trias, deixa en evidència l'alcalde actual.
CiU ha volgut fer intervenir en l'acte electoral adreçat al sector de la cultura diversos creadors i gestors, que han exposat les seves propostes al marge del programa electoral de la coalició.
L'alcaldable Xavier Trias ho ha explicat com una mostra de l'obertura que vol aplicar a les polítiques culturals de l'Ajuntament de Barcelona.
Xavier Trias ha dit que és inacceptable la dependència que Barcelona té de Madrid en infraestructures com l'Aeroport del Prat.
Per això proposa que l'Ajuntament, la Generalitat i la societat civil en puguin gestionar un percentatge superior al 50%.
Al míting territorial de Convergència i Unió a Horta-Guinardó, el candidat convergent Xavier Trias ha demanat als diputats del PSC al Congrés que es posin a favor de Catalunya i votin perquè el Govern espanyol torni els diners del fons de competitivitat.
El candidat de Convergència i Unió, Xavier Trias, ha proposat que el transport públic sigui gratuït fins als 16 anys.
D'aquesta manera, se n'incentiva l'ús i es recolza les famílies econòmicament.
Quant al Bicing, Trias considera que el cost de 15 milions d'euros l'any és inassumible. |
L'ascens de Le Pen i Mélenchon revela l'auge d'un fenomen cada vegada més estès a Europa i que ja no només és patrimoni de la ultradreta
«Si populisme significa estar al costat del poble, sí que sóc populista», afirma sense complexos la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen.
Fins que va arribar Jean-Luc Mélenchon, l'aspirant del Front d'Esquerra -també s'autodefineix com a populista- a França aquest fenomen ascendent a Europa era patrimoni de la ultradreta.
Ara, tots dos extrems es disputen el tercer lloc -segons l'últim sondeig, la seva expectativa de vot és del 32% (16% cada un)- en detriment del raonable centrista François Bayrou, que en les presidencials del 2007 va obtenir el 18% dels sufragis i al qual li auguren un discret 10,5%.
El president Sarkozy assisteix al funeral d'una figura popular de la resistència francesa contra els nazis, ahir.
Informació publicada en la página 16 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 17 de abril de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)
«El populisme apareix en temps de crisi.
L'actual és el resultat d'una temible conjunció: globalització, envelliment demogràfic, esgotament de les finances públiques i recomposició etnocultural de la societat.
Des del 1945, els governants es veuen confrontats per primera vegada a aquestes dificultats», analitza el politòleg Dominique Reynié, autor del llibre Populismes, el pendent fatal.
Reynié, que defineix aquest corrent polític com «l'oposició brutal del poble abandonat, fins i tot espoliat, d'una banda, i les elits incompetents i corruptes, de l'altra», parla del naixement d'un nou «populisme patrimonial».
Entén per això una «defensa virulenta» d'un estil de vida davant el malestar que susciten, per exemple, el vel integral o la construcció d'una mesquita.
Segons el seu parer, aquest fenomen desborda per primera vegada el vot de les classes més modestes per estendre's a les classes mitjanes.
Si Le Pen fa un discurs islamòfob, Mélenchon rebutja la xenofòbia però defensa a ultrança la laïcitat per condemnar la diferència religiosa.
Tots dos es refereixen a les elits com l' «oligarquia».
El títol del llibre del candidat de l'extrema esquerra, ¡Que se'n vagin tots!, parla per si mateix.
Tant Marine Le Pen com Jean-Luc Mélenchon es disputen el cartell de «candidat antisistema» i tots dos culpen Europa i els mercats -la candidata del Front Nacional els acusa d'imposar un «feixisme daurat» - de tots els mals de França.
Els seus mítings ja no són minoritaris.
I això és un fet «preocupant», adverteix Reynié. |
L'estàndard és una tria de les formes d'una llengua.
I un dels criteris per fer-la és evitar redundàncies sense perdre matisos.
Si dues variants formals diuen el mateix, se'n sol salvar només una.
Sobreviu qui aporta sig nificat.
En català hi ha parelles verbals com ara consolar/aconsolar, acontentar/contentar, etc. En casos així, Fabra diferenciava entre riquesa supèrflua i productiva.
I salvava la pa rella quan podia fer-ne dos verbs diferents i, per tant, no intercanviables.
Per això si mireu el DIEC no hi trobareu ni aconsolar ni contentar, tot i ser verbs ben catalans.
I és que ser genuí no és suficient per ser estàndard.
En canvi, sí que hi trobareu nomenar i anomenar.
L'un vol dir designar per a un càrrec; i l'altre, donar nom o dir pel nom.
Però aquesta clara diferència de sentit l'ha creat l'estàndard enfondint en el que només era incipient especialització.
No és estrany, doncs, que l'ús encara vacil·li, com vacil·la a senyalar/assenyalar, complir/acomplir, etc.
El zel logicista va dur Fabra a destruir sinonímies per enriquir la llengua.
Amb el temps s'ha vist que, en algun cas, ens l'estava complicant inútilment i s'ha fet marxa enrere (ara destí torna a ser sinònim de destinació ).
Però, tornant a les parelles verbals, algunes especialitzacions de sentit ens plantegen certs dubtes. |
Manresa es declara "ciutat antifeixista" gràcies a una moció presentada per la CUP i aprovada per unanimitat
Ahir dijous el Ple de l'Ajuntament de Manresa va aprovar la declaració de la capital del Bages com "ciutat antifeixista."
La moció, presentada per la CUP a petició del col·lectiu Manresa Antifeixista (creat arran de l'agressió a la Stroika) ha estat aprovada amb els vots a favor de tots els grups municipals (CiU, PSC, ERC, PP, CUP i fins i tot cínicament per PxC).
El portaveu de la CUP, Jordi Masdeu, ha explicat als periodistes que amb aquesta declaraicó Manresa es compromet a retirar qualsevol propaganda d'activitats que incitin a la discriminació racial, ètica o cultural.
Amat-Piniella com a record dels crims del nazisme
Durant la presentació de la declaració al ple, Jordi Masdeu va recordar l'escriptor manresà Amat-Piniella, del qual se n'ha celebrat el seu centenari, com a testimoni d'una època molt fosca".
Per part del govern local, Llobet va recordar que a principis de legislatura ja es va proposar que en el ple no prosperés cap proposició presentada per PxC, fet que fins aquest moment s'havia aconseguit.
La moció per declarar Manresa com a ciutat antifeixista va ser presentada per Morena Steffani, membre del col·lectiu Manresa Antifeixista, que també es va referir a Amat-Piniella i va recordar els crims del feixisme i es va referir a les formes del feixisme actual.
Sense mencionar les sigles, va advertir que dins la sala hi havia representants, en al·lusió a la PxC, que defensaven postures racistes i discriminatòries com les dels règims feixistes de dècades anteriors.
El grup municipal PxC, cínic i desvergonyit
Nació Digital destaca que el president de Grup Municipal de PxC, Alberto Pericas, va votar favorablement a favor de la moció i en contra de les actituds feixistes en el ple de l'Ajuntament de Manresa d'aquest dijous.
Tal i com assenyala aqusest mitjà, en la ment de tots es recordaven els comentaris del regidor xenòfob fent broma de la mort d'El-Marracki mentre era detingut per agents dels Mossos d'Esquadra, o bé els insults cap a les persones que es manifestaven contra l'agressió neonazi a un menor a les portes de l'Stroika o, més recentment, la proposta d'apedregar les estelades que va fer pel Facebook. |
15.-Els ajuntaments de la zona de la central nuclear d'Ascó exigeixen garanties sobre la provisionalitat del magatzem de residus nuclears
Davant l'anunci de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) sobre la possibilitat d'ubicar al recinte d'Ascó un magatzem temporal individual (ATI) de residus nuclears, els alcaldes dels catorze ajuntaments de la zona de la central nuclear d'Ascó han manifestat aquest vespre el seu 'enuig' davant la 'manca de comunicació' per part d'Enresa i Endesa, titular de la planta riberenca, d'aquest projecte, que va aparèixer anunciat a la pàgina web de l'empresa pública i al BOE, però en canvi no es va comunicar als ajuntaments afectats.
Els municipis s'han refermat en l'exigència de 'garanties de provisionalitat' d'aquesta instal·lació, en el cas que finalment es dugui a terme. |
Anuncis Gratis de Roba Home, en Home i Dona en Castelló
Sorprèn als teus amics amb una samarreta electronica. disposa d'un driver per poder canviar el tipus d'animacion de la samarreta. utilitza piles tipus aaa alcalinas. tens pari triar entre "cap 3d", "matrix", "dj", "equalitzador" i unes altres. imagina el que pots lligar en la disc amb una samarreta com aquesta. |
Tàrrega premia als millors espectacles del 2007 Publicat per 05/06/2008
Ahir va tenir lloc al Museu Frederic Marès de Barcelona el lliurament dels Premis FiraTàrrega als millors espectacles de 2007.
Premi Caixa Catalunya La unió de les companyies belgues Time Circus & Laika és la guardonada al Premi Caixa Catalunya 2007 a la millor estrena a Tàrrega per l'espectacle Sensazione.
Aquest guardó l'atorga un jurat internacional que escull el millor muntatge de carrer que s'estrena durant la Fira.
Aquest premi està dotat amb 6.000 euros i entraven a concurs, a més de Sensazione, 11 espectacles més de carrer que s'estrenaven a l'Estat espanyol durant la Fira de Tàrrega 2007.
El jurat, integrat per diversos professionals de les arts escèniques, estava format per Luisa Hurtado, presidenta del jurat i directora de programació del Festival Clásico de Mérida; Martin Lianer, responsable de programació del festival Theater op the Markt de Bèlgica; Jordi Bertran, tècnic en gestió cultural a l'Ajuntament de Tarragona; i finalment, Geert Overdam, director del Theaterfestival Boulevard 's-Hertogenbosch d'Holanda.
L'espectacle guanyador, del qual se'n van fer 11 representacions a la Fira, és un parc d'atraccions teatralitzat molt singular que funciona amb l'energia física del públic.
Premis San Miguel L'espectacle El circ de Sara de la companyia barcelonina Ateneu Popular 9 Barris i Amour à Mère de la francesa À Petit Pas van ser els guanyadors dels Premis San Miguel 2007 als millors muntatges de sala i carrer respectivament.
Aquest premi, que enguany arriba a la seva novena edició, es resol per votació popular dels espectadors de la Fira gràcies a unes butlletes que el públic troba a la sortida de cada espai d'actuació.
En aquesta edició, es van comptabilitzar 7.548 vots emesos.
Cada modalitat, carrer i sala, està dotada amb 6.000 euros (12.000 euros en total), a més d'un trofeu commemoratiu.
Els Premis FiraTàrrega als millors espectacles són uns dels que tenen major dotació econòmica i prestigi d'entre els que es lliuren en les fires i festivals d'Europa. |
La sala de discòrdia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) admet a tràmit les querelles contra el president del Parlament basc, Juan María Atutxa, i els membres de la mesa Gorka Knörr, d ́EA, i Kontxi Bilbao, d ́IU-EB, per desobeir l ́ordre del Tribunal Suprem de dissoldre Sozialista Abertzaleak.
La nova sala, constituïda dijous passat per determinació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va estar reunida tot dilluns per estudiar les querelles presentades per la fiscalia i Manos Limpias contra Atutxa, Knörr i Bilbao.
La decisió d ́acceptar a tràmit aquestes querelles es va adoptar per cinc vots a favor i dos en contra. |
Mai he suportat els humoristes que es fan gràcia a ells mateixos.
Em recorden els cretins aquells que en qualsevol sopar de feina et toquen al costat i s'entesten a explicar-te acudits dolents pixant-se de riure abans d'haver-los acabat.
Per això sempre he estat un fan de l'Eugenio.
Pel seu posat impassible i per aquesta mirada miop que deixava entreveure un coneixement profund del sentit tragicòmic de la vida.
Eugenio no reia perquè el seu humor s'alimentava de l'absurditat quotidiana, una absurditat que probablement es bevia cada nit a les sales de festa on treballava, barrejada amb el combinat que omplia aquell got llarg i que juntament amb la cigarreta li feien sempre companyia.
Les seves històries estaven amarades d'un surrealisme que curiosament sonava molt més proper que la majoria de coetanis seus i potser per això va arrelar tant en l'imaginari de tota una generació que compartia el seu desconcert estoic i la seva perplexitat vestida de negre.
Perquè no reia mai, perquè quan t'explicava un acudit et feia riure, però per dintre. |
Empresa de consultoria aeroportuària i màrqueting per companyies aèries, aeroports i institucions.
A través d'aquesta web es pot accedir a l'apartat de 'Observatori BCN', per a descarregar-se "L' Observatori de Tràfic Aeri de Barcelona", una publicació elaborada per Gestió i Promoció Aeroportuària - GPA i publicada per la Cambra de Comerç de Barcelona, per a donar seguiment a l'activitat de l'Aeroport de Barcelona i conèixer l'evolució del seu tràfic aeri.
És una presentación sistemàtica de dades, sense altres valoracions que les que es desprenguin directament de la información presentada. |
Vostè és ben igual que un cep que cada anyada decep per manca de rem i vi.
Com llamps té barra de dir el que diu al Parlament?
Senyor Bosch, vostè se sent o té sordesa interna?
És normal que qui ens governa polemitzi en tot moment?
Rafel Bosch és l'actual Conseller de Cultura del Govern Balear i juntament amb l'actual president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i de Carlos Delgado, és dels que promouen i justifiquen l'arraconament de la llengua catalana, ha ordenat la retirada de llaços de les escoles i ha fet comentaris dient que l'actitud dels que estan en vaga de fam per la llengua no és democràtica. |
L'Observatori de Dinàmica Solar ( SDO ) va ser llançat per la NASA el 11 de febrer de 2010.
Pertany a una llarga sèrie de missions enviades els últims anys per estudiar de prop la nostra estrella i les relacions entre el Sol i la Terra.
Així tenim SOHO, la més antiga, europea-americana, Hinode, japonesa, Stereo (NASA).
SDO és la nau espacial més avançada mai dissenyada per estudiar el Sol.
Durant la seua missió de cinc anys, estudiarà l'atmosfera del Sol i el camp magnètic, i també proporcionarà una millor comprensió del paper que la nostra estrella juga en la química atmosfèrica de la Terra i el clima.
SDO proporciona imatges amb una resolució 8 vegades millor que la televisió d'alta definició i retorna més d'un terabyte de dades cada dia.
Les imatges que SDO proporciona són obingudes a través de diversos filtres en diversos colors o longituds d'ona en el visible i el ultraviolat.
Això permet observar els fenomens de l'atmosfera solar a diverses altures i temperatures.
El passat 5 de juny de 2012, SDO va recollir imatges d'un dels fenomens més estranys predictibles: el trànsit de Venus per davant del disc del Sol.
Aquest esdeveniment només ocorre dues vegades per segle separats per vuit anys.
I no es torna a repetir fins a 105 o 121 anys.
L'últim trànsit va ser el 2004 i el següent no tindrà lloc fins el 2117.
Els vídeos i les imatges que reproduesc ací provenen dels detectors de l'SDO.
Es van realitzar a partir de diverses longituds d'ona de la llum ultraviolada extrema i d'una porció de la llum visible.
La imatge del Sol de color vermell s'ha obtingut a través d'un filtre per a la llum ultraviolada a 304 àngstrom, el Sol de color daurat és de llum de 171 àngstrom, el Sol Magenta és de 1700 àngstrom, i el Sol ataronjat es mostra la llum visible.
Llevat del Sol taronja les altres imatges no són visibles per a l'ull humà. |
primer de tot el futbol no m'agrada per que a un equip modest quan jugava jo em matava de entrenar i fer de tot i arribava el que havien fitxat i clar valia peles a jugar i jo em podria a la banqueta era el equip del meu poble si arriba a ser el barcelona jo sent catala em migro, ademes el futbol d'avui dia es mou per diners,l'unic equip de futbol que respecto es al bilbao que son tots de casa la cantera i sempre ha sigut aixi es l'unic equip espanyol que es mereix un respecte de ser on es sent nomes bascos i aixo ho haurien de fer els catalans tant independents que volem ser no se el futbol es per a jugar i disfrutar en els amiscs no per a que 11 jugadors cobren el sou de mes de 1000 persones en x quantitat de temps abans prefereixo morir per algun motiu que no mirir per un equip que no son canterans tots, se que hi han jugadors pero no feseu del futbol un motiu per a discutir que al final cremar i desespera per que el diner no porta enlloc
Seguint aquesta màxima teva, tampoc s ́hauria d anar al cinema, ni llegir llibres.....pq què jo sàpiga, els actors cobren (i molt), i els escriptors tampoc van descalços... la prova es q l escriptora de harry potter guanya més pasta q tot el Barça sencer.
Tothom cobra en funció del q gnera la seva activitat.
El futbol és essencialment un sport, que això si, fa q molta gent hi guanyi diners.
Pq la base és fitxar bons futbolistes i aquest, obviament són esportistes... és per això q els grans clubs, es rifen els millors futbolistes i no els millors economistes...no hi ha més.
jo el que dic es una experiencia era jugador de futbol i em sacrificava per a jugar i el que no venia mai als entrenaments jugava si clar jo deixant la sang pel meu poble al equip i l'equip no em dona per jugar coi que som un poble no tercera divisio i ademes si tu mires el que cobra un futbolista al que cobres tu es miseria i el bilbao el millor mirar el jugador que juga gratis un any per amor als seus colors aixo es principi i força i ganes de fer l'equip i l'aficio gran no embolsar milers de milions i dir estimo el color no compareu la velocitat amb el tosino
pero pensa que el futbol no tans sols es un esport per qui el practica sino perqui el mira i aixi justifica tot l'odi que porta a dins, aixi es pot estomacar amb el vei per ser de l'espanyol es pot cagar en un jugador que li fot una patada a una altre pero si li enrefot que a la cantonada de casa estomaquin a ningu, es un esport d'alliberament testosteronic imprescindible doncs vivim en una societat malfollada....pa i circ es una recepta antiga pero efectiva |
El regidor Larrosa ha lliurat els premis de la tercera edició del torneig, que s'ha disputat aquest Divendres Sant amb la participació de 115 porters en les diferents categories, des de prebenjamins fins a sèniors
L'alcalde de Lleida ha assenyalat que la Paeria ha millorat la zona de pícnic de les Basses perquè els lleidatans puguin anar-hi a celebrar el dia de la Mona i que Lleida ofereix diverses alternatives per gaudir d'aquest dia
La Paeria ha coordinat aquests dies, basant-se en la llei reguladora de les bases de règim local en què es preveu que els tinents d'alcalde tenen com a funció directa la substitució d'alcaldia en cas d'absència
El paer en cap ha remarcat la vocació de la Paeria per l'educació, en aquests períodes de vacances com el Nadal, Setmana Santa i l'estiu, en què ofereix activitats educatives i de lleure per als infants |
Aquest nou número de VIA està dedicat al rol que hauran de jugar les universitats en un futur.
Els autors reflexionen sobre les funcions de la universitat a Catalunya, la seva influència en el desenvolupament social i econòmic, l'excel·lència internacional, la necessitat de recuperar les humanitats a les aules i sobre la indissociabilitat del binomi universitat-empresa.
El tema de debat central es complementa amb una entrevista a Maria Helena Nazaré, presidenta de l'Associació d'Universitats Europees.
La secció d'anàlisi inclou articles de Montserrat Guibernau, Joaquim Roy, Carme Riera, Jordi Gracia i Jordi Amat.
S'hi incorporen ressenyes de llibres d'actualitat i també es comenta i es reprodueix un dels apunts d'Albert Manent sobre l'oposició catalana durant l'any 1969, en ple franquisme. |