Datasets:

projecte-aina

/

catalan_textual_corpus

like 1

Follow

Projecte Aina 54

La Universitat de les Illes Balears investirà el senyor Felicià Fuster i Jaume com a doctor honoris causa de la UIB en compliment de l'acord de la Junta de Govern de 30 de novembre de 1993. El senyor Felicià Fuster i Jaume és enginyer industrial amb premi extraordinari en el Projecte de Final de Carrera (Barcelona, 1949), es va doctorar l'any 1964 amb el «Projecte d'ampliació de la xarxa d'aigua i clavegueram de Palma». Ha estat, entre molts altres càrrecs, enginyer municipal en cap de l'Ajuntament de Palma i director tècnic de l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram. L'any 1968 és nomenat director gerent de GESA i el 1973 president executiu del Consell d'Administració. L'any 1984, sent president de l'Empresa Nacional d'Electricitat, forma el Grup Endesa. Ha estat president del Consell Social de la UIB entre els anys 2000 i 2003, càrrec que torna a ocupar des del 8 de febrer de 2008. Ha rebut, entre d'altres guardons, la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica, el premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Medalla d'Or al Mèrit al Treball. Amb motiu de l'acte d'investidura el doctor Felicià Fuster plantarà una Ceratonia siliqua L., garrover, arbre que servarà la seva memòria entre la comunitat universitària.

JA ÉS CURIÓS que el dia que un milió sis-centes mil persones surten al carrer alguns polítics decideixin fixar-se justament en els que no surten. I ja és curiós que diguin que s'hi fixen i no ho facin. Perquè si realment s'hi interessessin no els anomenarien majoria silenciosa. En primer lloc, i vista la seva preocupació, els haurien preguntat a tots per què no van sortir. I només si tots tinguessin una mateixa causa els podrien catalogar en un majoria. Però uns quants centenars de milers estaven veient-ho amb entusiasme a TV3, o sigui que una minoria de la presumpta majoria silenciosa s'hauria de sumar a la possible majoria (o minoria) sorollosa que sí que feia via al carrer. N'hi ha d'altres als quals el tema els avorreix, són un altre subgrup que podríem anomenar la minoria desinteressada. N'hi ha de radicalment en contra, que configuren la minoria sorollosa antiindependentista, perquè cridaven i xiulaven cada cop que veien la cadena a la tele. I hi ha els que treballaven, els que tenien un compromís previ, els que eren de viatge, els que havien estat operats el dia abans... A mi m'interessa molt, i de debò, la que considero que és una minoria silenciosa i molt rellevant, la que ho viu amb dubtes, la que no troba representants perquè no està ni pel sí ni pel no, la més indecisa, la que està genuïnament preocupada. La que se sent al marge de l'onada independentista i deu patir -en silenci, naturalment- veient com alguns els utilitzen de manera demagògica i insultant.

Taller de germans de 6 a 8 anys Durant aquest mes d'abril, ens hem trobat 3 dissabtes pel matí amb 8 nens i nenes: la LAURA, EL YERAI, LA MARINA, LA NORA, L'ABEL, EL MARCOS, L'ABRIL I EL MARC per compartir una bona estona. Durant aquests dies hem jugat i hem après, però sobretot, hem pogut comprovar que hi ha d'altres nens i nenes amb germans amb necessitats especials. No tots són iguals: alguns tenen Síndrome de Down, d'altres autisme i n'hi ha que, fins i tot no se sap el nom del que els passa. Però tots coincideixen en una cosa: tenir un germà amb una discapacitat té les seves coses bones (pots jugar amb ell, estimar-lo, que t'estimi...) i d'altres que no ho són tant (no pots jugar al "pilla-pilla", hi ha baralles, et fa malbé alguna joguina, s'enfada...). En el Taller hem pogut explicar tranquil·lament què és el que pensem dels nostres germans, de la discapacitat i dels nostres pares...sense que això pugui semblar estrany (per que a tots ens passa el mateix). I ho hem fet de vàries maneres: preparant l'esmorzar, jugant, xerrant, fent fitxes...sempre junts, com un equip...la veritat és que ho hem passat molt bé. Ens ha encantat poder fer el taller a les noves instal·lacions de Nexe Fundació, hem pogut veure com és una escola bressol especial, experimentar a l'aula multisensorial, jugar al pati...fins i tot hem conegut alguns nens que feien l'activitat de respir. Ara que s'ha acabat, el que nosaltres esperem és que els nens que hi han participat en puguin treure profit i ho comparteixin amb els pares, que els hagi servit per a comprovar que "no estan sols" i que hi ha altres nens que també tenen un germà amb necessitats especials que se senten com ells: de vegades contents i orgullosos, d'altres preocupats, tristos o enfadats...i que això és normal. A tots ells moltes gràcies per haver vingut, per que nosaltres, a més de passar-ho molt bé també hem après molt!!!

Ballesteros ha explicat que "és possible" que la decisió del comitè de selecció pel que fa a Tarragona "tingui a veure amb el fet que és la candidatura de Tarragona amb Catalunya i que no s'hagi entès bé... La central nuclear Vandellòs II ha celebrat un simulacre que preveia una alta activitat en el sistema de refrigeració del reactor i en l'edifici de contenció, i un incendi que ha causat la pèrdua de... Quina valoració fa de la tasca del Govern al Camp de Tarragona? Ha estat una tasca sense precedents, de reequilibri territorial, on les comarques de l'interior han rebut una acció potent. La unitat mòbil de la Fundación Laboral de la Construcció ha tingut bona acollida al seu pas per Reus, aquest dilluns, on ha informat als assistents sobre la necessitat d'obtenir la Targeta Professional de... Aquesta instal·lació permetrà la logística de transport i transferència dels residus comarcals de l'anomenada fracció resta -aquells residus barrejats que encara contenen materials recuperables- i de la... Un cop les autoritats marroquines van investigar els fets i identificar els presumptes autors del crim, el procurador general de Tànger va demanar la detenció de les tres persones amb abast internacional, per... Cal destacar que d'aquest pla Zonal s'està redactant l'avantprojecte i que la Diputació ha creat un procés de participació i informació pública i que, al mateix temps, potenciarà les discussions amb... Màxima expectació a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per la sortida aquest dilluns a tres quarts de quatre de la tarda de Carlos Orihuela, l'empresari madrileny de 54 anys que divendres va desaparèixer a... Agents de la Policia Local de Salou han trobat aquest diumenge a la nit el veí de Madrid de 54 anys que havia desaparegut feia tres dies a la platja de Vila-seca. Els agents l'han trobat amb símptomes... Al voltant de tres quarts de cinc de la tarda d'aquest divendres van començar les tasques de recerca del desaparegut, que hauria caigut a l'aigua i s'hauria perdut a la platja de la Pineda. Una nau industrial ha cremat completament a primera hora d'aquest dissabte en un complex de granges de pollastres de Cambrils, segons han informat els Bombers de la Generalitat. El cos d'emergències ha rebut... Així, segons els criteris del dictamen, la candidatura d'Ascó és tècnicament la més ben valorada, per davant de Yebra (Guadalajara), Zarra (València) i Villar de Cañas (Conca). Quina valoració fa de la tasca de govern de l'última legislatura? La crisi globalitzada no ha estat ben gestionada ni per l'Estat ni pel Govern de la Generalitat. El tripartit s'assembla a la pel·lícula... El dilluns, 20 de setembre, va morir als 75 anys el capellà Josep Martí Aixalà (Cervià de les Garrigues, 1935), antic vicari de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís de Reus, des de finals de la dècada... La central nuclear d'Ascó II (Ribera d'Ebre) ha notificat aquest divendres al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que entre les cinc i les sis d'aquesta matinada no s'ha fet "adequadament" la ronda de... A mitjanit el ministre de Foment ha sortit de Foment mostrant-se optimista als periodistes, i hores abans fonts ministerials ja havien manifestat que es quedarien negociant fins quan fes falta per tancar... Unes 600 persones han estat desallotjades de l'hotel Calypso de Salou durant una hora i mitja per un petit incendi a la sala d'ordinadors, a la cinquena planta. Els Bombers han rebut l'avís a tres quarts de 10... A cada mòdul formatiu hi haurà deu places, que combinaran la formació teòrica i la pràctica laboral. Els alumnes, a més d'aprendre un ofici concret, tenen l'opció de rebre formació compensatòria per... L'SPC considera "censurable" que l'empresa tarragonina, que, segons el sindicat, no ha presentat pèrdues econòmiques, vulgui "transformar alguns dels acomiadats en autònoms", perquè puguin continuar...

Marc Coma no ha volgut prendre riscos innecessaris en els últims 157 quilòmetres contra el crono EFE | VALPARAÍSO El pilot català Marc Coma (KTM) s'ha proclamat avui campió del Dakar 2014 en motos després de l'última etapa, entre La Serena i Valparaíso, que ha guanyat el francès Cyril Despres (Yamaha). Coma, que tenia un còmode avantatge de gairebé dues hores sobre el segon, ha obtingut el seu quart títol en la carrera, considerada la prova més dura del món. Marc Coma no ha volgut prendre riscos innecessaris en els últims 157 quilòmetres contra el crono del ral·li i ha acabat l'etapa en la posició 18, a més de 13 minuts del guanyador del dia. El també català Jordi Viladoms (KTM) ha estat avui sisè i ha aconseguit conservar la segona posició en la general, la seva millor actuació personal. El francès Olivier Pain (Yamaha) s'ha quedat finalment amb el tercer calaix del podi, amb només 35 segons d'avantatge sobre Despres, el seu company d'equip, que ha acabat a quart lloc i no ha pogut defensar la corona de l'any passat. Joan Barreda (Honda) ha quedat segon en l'última etapa i setè en la classificació final del Dakar. Barreda va liderar el ral·li fins a la cinquena etapa, quan va tenir problemes i va ser superat per Coma, i ahir va perdre el segon calaix del podi en la penúltima jornada, després d'una caiguda que va deixar malparat el seu vehicle. L'Honda millor situada en la classificació final va ser la del portuguès Helder Rodrigues, que va acabar en el cinquè lloc. El bolivià Juan Carlos Salvatierra (Speedbrain) va obtenir la catorzena posició final, una mica per davant de la catalana Laia Sanz (Honda), que ha estat setzena, la seva millor marca personal en el ral·li. Joan Pedrero (Sherco) ha acabat el ral·li en el lloc 21 i el seu compatriota Marc Guasch (Gas Gas) en el 25è.

Rivera, aquest dimecres al Parlament El diputat de Ciutadans, Albert Rivera, ha assegurat que el seu partit serà "alternativa de govern". "Altres amb menys escons i menys vots fins i tot han format part del govern", ha argumentat en roda de premsa al Parlament. Rivera, a pregunta d'e-notícies, ha comentat que "sí que serem alternativa de govern, estic convençut que així serà". "Altres amb menys diputats han governat", ha dit en referència a Esquerra. Així, ha explicat que els republicans "amb 210.000 vots ha tingut 10 escons -quan van governar- i nosaltres en tenim 9 amb 280.000". "Ciutadans està creixent molt i molt i tard o d'hora serem alternativa de govern", ha afegit. D'altra banda, ha manifestat que si arriben a ser alternativa de govern el que farien és "prioritzar". "S'hauria de liderar una reforma del sistema d'administracions públiques, eliminar estructures que no tenen un servei i que s'han anat duplicant". Segons Rivera, "ens hem de plantejar si Catalunya ha de ser una comunitat autònoma pròspera o un trampolí cap a la independència". Si, i convertir-nos en una gran potència com les regions d'on venen els immigrants de c's: andalusia, extremadura, múrcia, castella.. Quan els catalans vam fer la revolució industrial, encara anavau pràcticament d'arbre en arbre, i encara ens voleu donar lliçons, quan sempre heu stat molt inferiors. Al final el seny sempre s'imposa i no crec de cap de les maneres que la majoria de catalans tingui tan mal gust de permetre governar a aquest grupet d'inadaptats neofalamgistes i ultranacionalistes espanyols. Ciutadans ara mateix té una oportunitat enorme d ́agafar degoteig de vots (especialment del PSC), però també pot agafar-ne molts del PP si continuen amb aquest esperpent q és la Camacho. Tampoc ens oblidem de votants no indepes de CiU, que poden anar a C's i arribar a 13 o 14 escons. 2...1 Els ANOS no sumeu prou, Colònia Güell. Em sap greu dir-te que tot i això els ANOS seguirieu sent minoria al Parlament. La vostra aspiració és pactar amb el PP, cosa complicada, perquè els hi treieu els vots i no sumeu cap majoria. Albert::Et recordo que'l" malaït" Felip V, va permetre a la gent del antic Regne d'Aragó(com Catalunya) anar a les castellanes terres d'América.Uns 200 anys.Els que no són catalans -com tu- tenen 150 anys encara per sentir-se amb tot el dret a Catalunya..1 Albert, Terrassa. Si, fins i tot un immigrant espanyol analfabet, i intel·lectualmetn molt limitat, com la majoria de colons. És el que passa quan és dóna dret a vot a immigrants espanyols sense cultura ni integració, que voten per pur etnicisme, com les tribus africanes més subdesenvolupades. Si, i obligareu a fer les misses en castellà. Totes les enquestes -fins i tot les del CEO- donen una notable pujada a Ciutadans. C's s'està cruspint l'electorat tradicional del PSC, i fins i tot 30.000 votants de CIU van votar el partit taronja el 25N. Ara per ara situaria el topall de C's en 15 0 16 diputats. Tu, l'únic que ets, és l'esperit de la Lola Flores. El Ciutadà Rivera ha passat d'anar despullat pel carrer a treure alguns escons i ara vol ser alternativa de govern. Ja veureu com acabarà anant despullat una altra vegada. aa798 tens raó, tot el que puja baixa, com Carrero Blanco, entre d'altres...1 aa798, Bcn. tens rao tot el que puja baixa. L'única alternativa que teniu els c's és integrar-vos al país que us va treure de la més absoluta misèria, o tornar al vostre país canyi de merda d'on vau venir per menjar calent. A veure si aquesta xusma inadaptada ens ha de dir als catalans que hem de fer, s'ha de ser cara dura i miserable. No entenc la comparació: quan ERC va treure 10 diputats (2010) va ser quan es va trencar el Tripartit, va passar a l'oposició i NO va governar. ERC va governar únicament entre el 2003 i el 2010, quan es movia en els 420.000-530.000 vots, el doble que Ciutadans. Tu et deus pensar que Catalunya és com el ghetto xarnego immigrant on vius, ens hauriau de matar a 6 milions de catalans per poder tocar poder, no crec que us desagradi la idea, però sense hitler i mussolini no sou ningú, abans teniau guardia mora, ara teniu els latin kings del exèrcit ejpañol. Pero què s'ha cregut aquest somniatruites, si tots plegats poden fer les reunions en una cabina de telèfon! I a l'Albertito li han pujat els fums al cap. Es podria ajuntar amb la Sanchez Camacho que riuriem una estona a veure qui és més dels dos! Si els catalans no declari independent d'un estat com espanya... potser C hauria de manar a Catalunya perquè voldria dir que els catalans volen ser espanyols i si es això, qui importa si mana ultra nacionalistes espanyols o catalans mateixos... Mai no seran al govern, perquè per governar cal certa implantació a tot el país, i per les comarques del país no parem fins fer-los fugir als formiguers metropolitans. No dubto que en la propera en treguin 15, és molt probable, però hi ha dos problemes: Mai han governat (aquest no és problema per guanyar vots) i tenen un sostre, que son els diputats que marxen del PSC (forces) i del PP (no gaires), els costarà més de ICV i força complicat de CiU. ERC ha estat al govern tripartit amb 23 i 21 diputats, mai ha fet res amb 10 diputats, a banda que per qué Cs governi li caldrà fer algun pacte contra natura, cosa que a la següent legislatura tindria molts números de fotra's una ostia com ERC. Tot i així en un Estat Català tindran més opcions. Rivera deu tenir clar que difícilment esgarraparà vots d'ERC, CIU o IVC i només del PP i PSC. Llavors com que només pot governar amb PP i PSC mai aconseguiran majories. De fet veig mes ciutadans com un partit defensor dels espanyolistes en una catalunya independent i sense el PP i PSC. Seria ben divertit: En Rivera demanant un referèndum per reintegrar-se a Espanya i el Parlament dient-li que ell vol trencar la societat saltant-se la llei catalana a l'estil nazi. Rivera no té una mica de febre?? Un "líder" d ́un partit pot dir coses com aquesta sense immutar-se?? Arribes a la conclussió que aquest sistema polític no aguanta per cap costat... pels qui teniu twitter, seguiu Colonos_Cs, és una paròdia d ́aquesta colla de farsants de ciutadans, i desmunta un per un tots els arguments d ́aquests franquistes amb pell de progres...val la pena, la ficció supera la realitat. A si que la teva ficció no superi tant la realitat i informat una mica millor!! alaaaa adeuuu!!

Passejant per una Rambla de postal Una exposició a l'espai central de la Rambla ens proposa un recorregut històric i sentimental per aquest passeig universal. La mostra és només l'aperitiu de tota una sèrie d'activitats programades aquests dies, com ara concerts o jornades de portes obertes, amb motiu de les Festes del Roser. 100 postals de la col·lecció privada d'Andreu Valldeperas, amo del Bar Zurich, estaran exposades fins al 12 d'octubre en un contenidor situat al final de la Rambla de Santa Mónica. Un espai expositiu d'allò més inusual que combina fotografies de La Rambla de moments històrics diferents, des del 1900 fins als nostres dies, i que permet tafanejar el text escrit a les postals pels seus antics propietaris: una espècie de Twitter de l'època que servia per transmetre missatges curts entre els ciutadans. No va ser fins als anys 50 que les postals ja van adoptar el seu paper de 'souvenirs' turistics. L'exposició "Rambla postal" està comissariada per Òscar Guayabero i organitzada per Amics de la Rambla. El dia fort de les festes serà, però, dissabte, quan tindrà lloc a les 12 h una acció floral davant la imatge de la Mare de Déu del Roser, que reposa al costat del Palau de la Virreina. Es preveu que s'hi col·loquin, com a ofrena, fins a 2.000 roses. Una hora més tard, a les 13 h, s'inaugurarà a l'Hotel España del carrer de Sant Pau una placa dedicada al mestre Josep Rodoreda; i a la tarda es farà, de nou a la Rambla, una xocolatada popular davant del Cafè de l'Òpera. Ha estat la imatge de Barcelona que més ha viatjat al llarg del món. Les postals són com les grans ambaixadores dels monuments d'una ciutat i la Rambla pertany a aquest grup privilegiat d'indrets més retratats. Fins a 100 postals configuren aquesta visió nostàlgica, que també ens permet veure quins han estat els canvis que ha patit el passeig. Les postals contenen molt poc text, i les primeres només es podien escriure per la part del davant. Cada una explica una part de la història de la ciutat i també dels seus personatges... Dins d'aquest contenidor podreu passejar per una Rambla que ja no existeix i hi teniu de temps fins al 12 d'octubre.

Comença la Setmana per la Pau amb la presentació gironina del llibre "Mi viaje al Norte" El seu autor és Lancy Dodem, que va ser el primer nen apadrinat per la Fundació Vicenç Ferrer, a qui pertany l'exposició "El futur comença avui", inaugurada també ahir a la Biblioteca Blanes va acollir ahir al vespre la presentació a comarques gironines del llibre "Mi viaje al Norte", en motiu de la Setmana per la Pau que organitza l'Ajuntament de Blanes, a través de l'Àrea de Cooperació i Solidaritat i la Comissió de Cooperació, Solidaritat i Cohesió Social. Es tracta d'un cicle que es fa cada any al municipi coincidint amb el Dia Mundial de la No Violència i la Pau que es commemora el 30 de gener, l'aniversari de la mort del Mahatma Ghandi. L'objectiu és promoure la cultura de la pau a través de campanyes de sensibilització social amb accions i propostes d'educació, així com dinamitzar i implicar les entitats del territori organitzant actes. També es treballa conjuntament amb els ciutadans i ciutadanes per afavorir el creixement d'una consciència cívica i ben informada a favor de la pau. La programació de la Setmana per la Pau 2014 es va encetar ahir al vespre a la Biblioteca Comarcal, amb dues activitats organitzades amb el suport de la Fundació Vicenç Ferrer. L'alcalde de Blanes, Josep Marigó, acompanyat de la regidora de Cooperació i Solidaritat, Susana Ramajo, va encapçalar la inauguració de l'exposició El futur comença avui, així com la presentació a comarques gironines del llibre Mi viaje al Norte. Tots dos actes també van comptar amb la participació de Lancy Dodem i Tomàs Romero, representants de la Fundació Vicenç Ferrer a Catalunya i Blanes, respectivament. Presentació gironina de "Mi viaje al Norte" i exposició fotogràfica Després que el llibre "Mi viaje al Norte" va ser donat a conèixer per primera vegada a Barcelona el passat mes de desembre, la presentació a comarques gironines va tenir lloc ahir dimecres a Blanes, a càrrec del seu autor Lancy Dodem, que també és representant de la Fundació VF a Catalunya. L'autor, que va ser el primer nen apadrinat de la fundació, explica les anècdotes i vicissituds del seu apassionant viatge que posa de relleu el gran contrast entre Orient i Occident: des de la immensa i erma plana del Decán, on va néixer i van transcórrer els primers anys de la seva vida amb la fundació, fins a Barcelona, on treballa actualment i ha creat la seva nova llar. A través del seu relat, el seu protagonista anima a tothom a afrontar i governar les seves vides amb valentia, comprenent el poder de l'acció i, tal com fa l'aigua, aprenent a fluir com la vida mateixa. L'autor és un gran admirador de Vicenç Ferrer, perquè "Em va ensenyar tot allò que no es pot ensenyar: ell sempre va viure humilment, perdonant de tot cor, oferint una segona oportunitat i treballant incansablement per fer realitat el seu somni d'eradicar la fam, el patiment i la desigualtat". Per la seva banda, l'exposició El futur comença avui està formada per cinc plafons que recullen el testimoni de tres generacions diferents que tracten diverses temàtiques: el respecte als Drets Humans, l'educació, l'autonomia econòmica, la lluita per la igualtat i la força de la comunitat. Els 15 testimonis estan captats a través de la càmera de Ramon Serrano, autor de les fotografies, que ens acosten a històries de discriminació i exclusió, però sobretot de superació i dignitat. L'objectiu és que puguem fer una aproximació tant a la Índia rural que va conèixer Vicenç Ferrer quan va arribar a Anantapur fa 50 anys, com a la realitat d'avui dia i, finalment, a quins reptes de futur s'enfronta. La Fundació VF treballa per eradicar la pobresa extrema que hi ha en aquest país asiàtic, i actualment la seva tasca es manté encara viva a través d'un ample programa de desenvolupament que cobreix més de 3.000 poblets i beneficia a uns 3 milions de persones. Els actes organitzats a Blanes en motiu de la Setmana per la Pau 2014 es tancaran a finals de mes amb dues activitats prou emblemàtiques: la lectura del Manifest per la Pau que es farà el 30 de gener i el lliurament de Fons als Projectes de Cooperació amb el Tercer Món que tindrà lloc el dia 31.

El president Mas té un repte difícil: encaixar el resultat de la cimera del dia 30 amb les altes expectatives que ell mateix ha generat (pacte fiscal amb sortida de la Lofca, i en cas contrari Hisenda pròpia per decret). Però ha de fer front a l'oposició de PSC i PP, i a més ha d'entomar l'envit dels seus socis d'UDC, que l'han contradit obertament i de manera reiterada. Semblaria que Duran se sent ferit -un cop més- perquè el president i el seu entorn van massa per lliure, i per tal de marcar perfil no li fa res deixar-se utilitzar pels seus adversaris. Conclusió: Mas governa en minoria, amb un soci emprenyat i un aliat que rema en sentit contrari. Arribarà a la cimera en una posició més feble del que desitjaria. La veritat és que després de sentir Joana Ortega (que té molt clar qui és el seu cap) és inevitable la comparació amb el tripartit.

Catalunya només augmentarà els alumnes per aula si hi ha espai i si no afecta la inclusió Ensenyament demana que s'examini la constitucionalitat de dues de les mesures del 'decret Wert' Catalunya aplicarà l' augment del 20% d'alumnes per classe decretat pel Govern, però l'adaptarà en funció de la superfície disponible a les classes i les característiques dels nens, respectant el principi d' inclusió escolar i el d' equitat. També es valoraran les característiques socioeconòmiques de l'entorn del centre, segons ha anunciat aquest dijous la consellera d' Ensenyament, Irene Rigau, després de reunir-se amb representants dels sindicats de docents i les juntes de directors de centres de Primària i Secundària. Tot i que finalment la Generalitat ha decidit aplicar el decret {Wert} en la seva totalitat, Rigau ha anunciat que sol·licitarà al Consell de Garanties Estatutàries que analitzi l'eventual inconstitucionalitat de dues de les mesures previstes en el paquet d'estalvi: la relativa a la jornada lectiva dels professors (que s'amplia en una hora respecte a l'actual) i la seva substitució en cas que causin baixa durant menys de dues setmanes. Les dues qüestions, ha dit la consellera, "envaeixen competències de la Generalitat, perquè són aspectes organitzatius reconeguts a l'Estatut", ha afirmat. Rigau ha anunciat que, a causa del Reial Decret de mesures econòmiques aprovat pel Govern, la Generalitat congela diverses mesures que havia pres fa a penes un mes (el 27 de març, per ser exactes) per afrontar l'increment d'uns 15.000 alumnes que es preveu per al pròxim curs escolar, com l'augment d'hores lectives dels coordinadors. Segons els càlculs de Rigau, uns 500 professors es veuran afectats per les mesures governamentals, encara que ha indicat que només en el seu tipus de contracte, ja que podran passar de ser interins a substituts. Els sindicats temen, en canvi, que els docents afectats superin finalment els 2.000.

Franc Aleu inaugura "Temps fugit" a l'Espai Eat Art Lluís Vilà El divendres dia 8 de març s'ha inaugurat a l'Espai Eat Art Lluís Vilà de Banyoles l'exposició Temps fugit de Franc Aleu. El projecte, comissariat per Ricard Planas, director de bonart i director artístic de la Fundació Coromina i Salvador García-Arbós, va ser presentat amb presència de l'artista i de Lluís Coromina, president de la Fundació Coromina que es va congratular de "poder inaugurar la temporada expositiva a l'Espai Eat Art Lluís Vilà amb un artista com Franc Aleu". Per la seva banda, Salvador García-Arbós va explicar els preparatius i desenvolupament del projecte. Ricard Planas va presentar a l'artista i els complicitat que ha trobat en el seu projecte. Per la seva banda, Aleu va mostrar-se molt satisfet de poder fer un projecte d'aquestes característiques, a la vegada que va remarcar "l'ajut que el món cultural rep de persones com en Lluís Coromina". Miguel Noguer, alcalde de Banyoles també va visitar la mostra abans d'inaugurar-se. L'exposició es podrà visitar fins a finals d'abril. El projecte a comptat amb la col·laboració del carnisser Xavi Alemany. A les imatges de Pere Duran, a dalt, Ricard Planas, Franc Aleu, Lluis Coromina i Salvador García-Arbós. A sota, Aleu, Ricard Planas i Miquel Noguer, alcalde de Banyoles; Franc Aleu amb el cinesta banyolí Albert Serra; Aleu donant els darrers tocs a la seva obra.

Vuit pel·lícules per a televisió competiran en el Zoom Festival d'Igualada Vuit pel·lícules per a televisió competiran a l'11è Zoom Festival Europeu de Cinema per a Televisió d'Igualada, que es farà del 27 de novembre a l'1 de desembre, segons ha informat l'organització en un comunicat. El certamen ha rebut un total de 30 films procedents majoritàriament d'Alemanya, Suïssa, França i Espanya, i d'aquests se n'han seleccionat vuit que competiran a Millor Telefilm --quatre espanyols, tres alemanys i un frances--. A més, el Zoom presentarà en exclusiva un capítol de les sèries 'El tiempo entre costuras' --basada en la novel·la de María Dueñas-- i interpretada per Adriana Ugarte, i el primer de 'Galerías Velvet' protagonitzada per Miguel Ángel Silvestre i Paula Echevarría. Una de les novetats d'aquesta edició és la creació d'una nova secció dedicada a les 'webseries', i es mostraran les millors produccions que es fan per internet. Aquest any el festival reconeix diversos professionals del mitjà per les seves trajectòries com ara Bachs ('Premi tu ets la tele' que es concedeix a un personatge que ha marcat la vida dels espectadors); Antonio Resines, Montserrat Salvador i TVE ('Premis d'Honor' que es concedeixen a dues personalitats del panorama audiovisual i a una empresa del sector) i Joana Vilapuig ('Premi Auguri Sita Murt' que es concedeix a una jove promesa de la interpretació femenina). El Festival Zoom és una iniciativa organitzada des de l'Ateneu Igualadí i té el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament d'Igualada i el Consell Comarcal de l'Anoia i la col·laboració d'empreses privades de la ciutat d'Igualada.

Des del primer dia de la revolta, l'actitud de l'exèrcit egipci ha estat totalment confusa. Tota la cúpula militar ha jurat els seus càrrecs davant Hosni Mubarak, i fins ara no se'n coneixia pas per la seva febre democratitzadora. Al contrari, gaudien de tots els privilegis que els havia atorgat el règim. Ara els militars tenen a les seves mans la conducció del país cap a la democràcia. Una bonica història que s'han trobat al davant. Per ells no és tan important mantenir la fidelitat a Hosni Mubarak com al país. Contribuiran a reformar un règim que ells van ajudar a construir i així, mantindran la seva posició de control des d'una suposada situació de bonhomia. Els joves de la plaça Tahrir no estan del tot satisfets i menys encara confiats. Temen que els militars es facin el ronso i allarguin la transició per acabar proposant un govern a l'estil de Mubarak però sense Mubarak. Per això alguns es neguen a abandonar la plaça fins que no s'aclareixi que van pel bon camí. O sigui, que la transició es faci amb civils i militars, que sigui ràpida i que s'entregui aviat el poder als civils. Avui la cúpula militar que controla la situació ha dit en un comunicat que l'exèrcit es compromet a traspassar pacíficament el poder, en el marc d'un sistema democràtic lliure, a una autoritat civil. Mentrestant, demanen a l'actual govern, el que va nomenar Hosni Mubarak, que continuï exercint com a tal fins que se'n formi un altre.

Des del dilluns, 7 de febrer de 2011 a les 09:00 fins al dimarts, 22 de febrer de 2011 Nou període de matrícula als cursos amb tutoria del Parla.cat La matrícula, per als alumnes que volen accedir a la modalitat amb tutoria, és del 7 al 22 de febrer i les places són limitades. S'hi poden seguir tots els mòduls del nivell Bàsic, l'Elemental, l'Intermedi i de Suficiència. Data d'inici dels cursos: 3 de març Parla.cat és un espai virtual d'aprenentatge que posa a l'abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. El curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria.

El 10 de novembre de 1970, més d'un any després que els primers astronautes nord-americans trepitgessin la Lluna, la Unió Soviètica va fer aterrar al satèl·lit un petit robot d'exploració batejat com Lunokhod-1 (que es pot traduir com el Caminant Lunar) que formava part de la missió Lluna-17. Després d'onze mesos d'activitat i d'enviar valuosa informació a la Terra, la missió es va donar per acabada perquè el Lunokhod-1 va deixar d'enviar senyal i els científics soviètics en van perdre la posició. Quaranta anys després, científics nord-americans han trobat sobre la superfície de la Lluna la sonda soviètica, gràcies al Lunar Reconnaisance Orbiter. Això tampoc seria extraordinari, ja que ara els satèl·lits que orbiten la Lluna tenen molta més resolució que els del segle passat. La sorpresa ve venir quan es va apuntar amb un làser a la posició del Lunokhod-1, que disposava d'un reflector i es va poder comprovar que la nau responia rebotant el raig làser cap a la Terra. Els científics estan molt sorpresos perquè el vell aparell soviètic encara tingui capacitat de resposta i pugui ser útil 40 anys després per a les investigacions actuals. El Lunakhod-1 portava un reflector de fabricació francesa i va ser un dels grans èxits del programa soviètic d'investigació lunar. El robot, dirigit per control remot, va passejar-se durant set quilòmetres per la superfície lunar des d'on va transmetre milers d'imatges. A més va analitzar el terra lunar en cinc-cents punts. Que torni a l'activitat permetrà als científics buscar desviacions de la Teoria de la Relativitat d'Einstein, per la qual cosa es necessita fer mesures molt precises, de l'òrbita lunar. Repetint les mesures durant anys es podrà dibuixar l'òrbita del nostre satèl·lit amb una precisió mil·limètrica. Això fins ara s'estava fent amb els reflectors col·locats a la Lluna per les missions de l'Apol·lo XI, XIV i XVI i una altre robot soviètic el Lunokhod-2, encara que aquest té problemes de funcionament. No deixa de ser curiós que el germà gran, després d'estar quatre dècades fora de combat, funcioni millor que el seu germà petit.

Ciutadilla (Urgell).- La segona jornada de la Trobada de Grups de Recreació Medieval de Ciutadilla (Urgell) ha acollit avui un nombrós públic que ha assistit als espectacles itinerants i a la fira de productes artesans. Segons l'organització, s'espera arribar als 4.000 visitants en els tres dies que durarà la Trobada.

350x366 EL QUART BANC ESPANYOL SEGUEIX SUMANT ENTITATS Amb la compra de Banco Gallego, Banc Sabadell augmentarà fins al 7% la seva quota de mercat a Galícia. Banco Gallego és la segona entitat pública que el Sabadell es queda durant l'últim any i mig. El grup financer que presideix Josep Oliu està pendent d'integrar el negoci financer de l'antiga Caixa Penedès, que també ha comprat recentment a BMN. El Banc Sabadell s'ha convertit en l'entitat que més ha aprofitat les oportunitats de la reordenació del sistema financer espanyol. L'Estat li va adjudicar ahir Banco Gallego, una filial de la també pública Novagalicia (en té una participació). L'entitat que presideix Josep Oliu aconseguirà amb l'operació augmentar de manera exponencial la seva quota a Galícia, especialment en el segment de banca minorista, en el qual passarà d'una presència testimonial (només hi té 28 oficines) al 7% del mercat. Aquest creixement serà possible gràcies a la xarxa de 180 sucursals i 700 treballadors del banc gallec, que va tancar l'any passat amb unes pèrdues de 386 milions d'euros i uns actius de 4.000 milions. Al desembre va traspassar al banc dolent actius immobiliaris per valor de 1.025 milions. Tot i això, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'organisme del Banc d'Espanya accionista de totes les entitats públiques, va xifrar un valor patrimonial negatiu de Banco Gallego de 150 milions, que va compensar amb una reducció i posterior ampliació de capital de 170 milions, que va aprovar en junta. Aquest sanejament ha suposat que en el plec de condicions de la subhasta no s'hi hagi inclòs un esquema de protecció d'actius (EPA), un sistema que permet aïllar les possibles pèrdues futures en crèdits defectuosos durant un període de 10 anys. Aquesta fórmula va funcionar amb la CAM -que va ser adquirit pel mateix Sabadell- i amb Unnim -en mans del BBVA-. El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) va acceptar l'EPA de Banc de València (CaixaBank), però en la posterior subhasta anul·lada de CatalunyaCaixa ja no es va plantejar. Així, el portuguès Banco Espirito Santo, el veneçolà Banesco i el Banc Sabadell van ser les tres úniques entitats que van presentar ofertes vinculants per Banco Gallego. El fet que l'entitat catalana cotitzi a la borsa espanyola ha estat definitiu per guanyar el concurs, perquè facilita la conversió en accions del Sabadell dels 200 milions de participacions preferents que manté Banco Gallego. El FROB preveu confirmar avui mateix el preu de l'operació, que és la quarta que protagonitza el Sabadell des del 2010, quan va comprar Banco Guipuzcoano. Després va quedar-se la CAM i ara està pendent d'integrar el negoci bancari de l'antiga Caixa Penedès. En menys de tres anys ha passat d'uns actius de 70.000 milions a 180.000 milions, més a prop de l'objectiu de situar-se a la sortida de la crisi amb un volum de 200.000 milions i un nivell de solvència de l'11%.

Giovani, Ronaldinho, Márquez i Gudjohnsen, els internacionals que no van arribar a temps a l'entrenament de dijous a la tarda, ja són a Barcelona. Els tres primers han fet un treball diferent al de la resta dels seus companys. Frank Rijkaard ja compta amb la totalitat dels jugadors disponibles per preparar el compromís de diumenge al camp de l'Osasuna (21:00, C+). Els quatre jugadors internacionals que no van arribar a temps per participar en la sessió preparatòria de dijous a la tarda, s'han presentat aquest matí a les instal•lacions del Camp Nou. De tota manera, tant Giovani, com Márquez i Ronaldinho acumulen la fatiga pròpia d'un viatge de tornada des de Boston (EUA), on els tres van participar en el partit entre la selecció mexicana i la brasilera, i és per aquest motiu que han fet treball a part. Gudjohnsen, per la seva banda, s'ha incorporat al treball de la resta del grup, que s'entrena al Miniestadi per preparar el partit al Reyno de Navarra de diumenge. Mentre Messi, que arrossega unes molèsties, i Giovani, han sortit a la gespa del camp de la Masia per córrer una mica, Ronaldinho i Márquez s'han quedat fent tractament a vestidors. El grup que aquest divendres s'ha exercitat al Miniestadi ha començat l'entrenament amb exercicis d'escalfament i rondos. Posteriorment, el conjunt s'ha disposat a fer un circuit pensat per acabar de completar l'escalfament. Ja dividits en grups de tres, els jugadors han dedicat part de la sessió a fer un treball consistent en passades i control de pilota. També han treballat en un altre circuit de caire físic i tècnic amb control de pilota, que incloïa exercicis com canvis de ritme, xuts a porteria i un sprint. En el tram final de la sessió, els components del primer equip del Barça han practicat un joc de posicions en un espai reduït, que en aquest cas corresponia un terç de camp, aproximadament. Mentre la resta de la plantilla es retirava a vestidors, els porters s'han quedat una estona practicant el servei de porteria. Dissabte, entrenament a porta tancada Abans de desplaçar-se a Pamplona, on diumenge s'enfrontarà a l'Osasuna, el conjunt que entrena Frank Rijkaard farà una última sessió preparatòria, a porta tancada, a Barcelona.

Sánchez LLibre, durant l'entrevista El portaveu de CiU en el Congrés, Josep Sánchez Llibre, ha manifestat en una entrevista a Els matins de TV3 que "ICV ha fet el ridícul amb l'acord amb Zapatero", i ha considerat que "la última Diputació permanent va ser un espectacle lamentable, vam poder comprovar com es van barallar les tres forces del tripartit. El dirigent nacionalista ha lamentat que "ens estan prenent el pèl", a més de remarcar que "la única possibilitat és que CiU lideri la unitat". "Ja és trist que tot això passi per fer que compleixin la llei", ha sentenciat. És evident que s'enfoten dels catalans: AVE, Renfe Rodalies, Castell de Montjuïc, Estatut, Finançament, Aeroport, el català a Europa, les matrícules dels cotxes... és ridícul negar-ho per ho evident que resulta. Doncs sí, i no és només una presa de pèl als catalans, és una estafa a tots els ciutadans espanyols (també andalusos, extremenys, asturians o d'on sigui) que viuen a Catalunya i que són sistemàticament maltractats. jejejej.Son tans els comentaris que se senten aquí a la taula.¡Vinga va cap a la partideta..!.Senyors de CiU, fot anys i anys que ens prenen el pel,i la veritat,i amb dol haber-ho de dir, amb partits de casa com CiU i ERC, no els costa gaire, ni un bufeg Els espanyols tenen la paella per el manec, i per les bones no el deixaran anar mai, pregunteu als vascos.

Laporta i Puigcercós, en el lliurament dels XVI Premis Nacionals Lluís Companys Ivan Condés i Sangenís, membre de l'executiva del Partit Republicà Català i associat a Reagrupament, ha demanat Joan Laporta que es mantingui al marge de la política de partits. En una carta oberta pubicada a elpunt.cat, Condés assegura que "el procés d'emancipació nacional et necessita, però et necessita fora de la política stricto sensu. És important que les organitzacions polítiques en siguin conscients i encara més important que tu ho vegis així". Amb un important càrrec en algun organisme del futbol europeu o com a diputat ras d'un Parlament, ara per ara, regional? Joan, sigues conscient de la llista de vedets independents engolits per la maquinària dels partits i la burocràcia de les institucions; cerca on són ara Josep M. Trias de Bes, Pilar Rahola, Anna Birulés, Manuel Pizarro o Josep Piqué. Cap d'ells no se'n va sortir en l'activitat política. "Per què, en comptes de pensar en el curt termini, no podem pensar en Joan Laporta com a important càrrec de la UEFA, defensant per tot el món el nostre procés d'independència? No havíem quedat que un dels factors d'aquest procés era la internacionalització del conflicte amb Espanya? I entrant en temes interns, sincerament, et veus seguint instruccions de la direcció d'una organització política? O més encara, mandats d'una possible assemblea nacional sobirana i assembleària?", afegeix Condés i Sangenís en la seva carta oberta. "1) Els candidats els elegiran en assemblea els associats, sense cap recomanació de la Junta Directiva. " No, ras i curt: Els candidats els elegiran en assemblea de circumscripció els associats, a llistes obertes, Sí! No hi ha cap oposició al Laporta. Senzillament, troba que pot tenir més influència fora de la política. Llegint el text jo no entenc que s'hi oposi, sinó que actui d'opinador 'satèlit' del partit com tenen tots els altres. En els partits polítics és molt habitual. Manel de Tavascan: 1) Els candidats els elegiran en assemblea els associats, sense cap recomanació de la Junta Directiva. 2) Ni siguis cec en Laporta anirà amb CiU que son els qui li poden garantir un càrrec important ¡¡ Jo soc Reagrupat i vull en Carretero de cap de llista. En Condés té raó; en Laporta està millor fora de la política. Aquest senyor del PRC és un associat més a Reagrupament. En tot cas l'oferta o no l'ha de fer la Junta Directiva de l'Associació refrendada pels 3.000 associats. I només comentar que el President d'RCAT, en Carretero va oferir ser cap de llista. com el laporta lis va dir que nones a reagrupament i sel veu molt amb en puigcercos ara li demanen que no entri en politica, quin cinisme!!!!! Cap de llista de reagrupament ha de ser Marc-Sabates!! Quines paraules més savies les del Condés. Despuntar entre aquest exercit de Pancho Villa de talibans es d'agrair i dona esperança a un final feliç. Quii és aquest Ivan Condés i Sangenís. El partit republicà és un cagalló ultraminoritari que no ens interessa en absolut. N' estem farts de mindundis il·luminats que divideixen l' independentisme. Serà el poble català qui decidirà sobre Laporta. jo soc de REAGRUPAMENT i en aquets moments en Laporta és el millor cap de llista Per que no pot ser Carretero el cap de llista de Reagrupament? com a reagrupat de base, i sentint un profund afecte pel Joan Laporta, per com és i per tot el que ha fet, també crec que pot ser més útil fora de la política que a dins.

Aquest diumenge, la plaça de Vallmoll s'omplirà de les parades típiques nadalenques. El motiu no és cap altre que la celebració del tradicional Mercat de Nadal, organitzat per l'Ajuntament de la localitat. El Mercat hi serà tot el dia i les parades que hi haurà oferiran els elements nadalencs per guarnir les llars, a més dels productes artesanals per aquestes festes.

Ahir dilluns l'oncle Buscall acompanyat del seu cosí ens va venir a visitar a l' escola. Amb la seva la Bastona, la vara que l'ajuda a despenjar els tions dels arbres; l'Heura, i en Colgafocs, el tió que sempre va amb ell, ens va portar el Tió. Durant aquesta setmana els nens i nenes de l'escola li portaran menjar tot esperant que divendres arribi el gran moment: l'hora de fer cagar el tió. La Coordinadora de Colles de Cultura de Vila de Gràcia ens ha comunicat que l'escola l'Univers ha estat nominada als premis Spa Vila de Gràcia en la categoria la Gran Castanya. Aquests premis informals estan organitzats per un conjunt d'entitats de la Vila de Gràcia i segons ens han informat la categoria d'aquest premi està dirigida a reconèixer aquelles iniciatives impulsores de canvis a Gràcia, allò que podria ser i estar a Gràcia però que ENCARA no ho han aconseguit o s'han quedat pel camí. En el cas de la nostra l'escola fa referència a la ubicació en l'edifici definitiu. Les votacions es poden fer mitjançant vot electrònic en la pàgina d' aquest enllaç. Pels qui tingueu ganes de cantar a casa us deixem una mostra de les cançons i audicions que estem treballant a l'escola: Els sols i les llunes fan volar l'escombra de la bruixa quan senten el Plou i fa sol, i estem aprenent la cançó del Gegant del castanyer, que sembla que vol conèixer els gegants que corren per la classe... Els lleons i les lleones també aprenem el Gegant del castanyer després de menjar les pomes que guardem a la butxaca ( Jo tinc cinc pomes ). Hem ajudat la Fada de sucre (del Trencanous) a poder volar per primera vegada. Els dofins cantem Ja ha arribat la tardor i fem pa amb el Maketue tue papa. També hem escoltat com "conversen" aquests dos gats fent un duet: Duet còmic dels dos gats. Els pirates hem sentit l' Himne dels pirates de Mar i Cel i també hem cantat i tocat Ja ha arribat la tardor i el joc de Quinze són quinze. I meteorits i cuiners hem cantat ( i tocat) el què ens agrada més per berenar: Pa amb xocolata sense pa. També hem jugat al Joc del rei amb la música d' Al vent, que ballarem en el Dansa Ara. Benvolgudes famílies, Esperem que les vacances hagin provat molt bé i que hagueu passat un bon estiu. Des d'aquesta setmana, tot l'equip estem treballant a l'escola amb l'energia i la il·lusió necessària per iniciar el nou curs. Aquest setembre iniciem el nostre cinquè curs de funcionament, va creixent la comunitat educativa i el projecte que anem construïnt es va consolidant a poc a poc.

REDACCIÓMANRESA El dramaturg manresà i crític de cinema d'aquest diari, Esteve Soler, estrena avui a La Seca de Barcelona Contra l'amor (21 h), que estarà en cartell fins al 12 de maig, Amb la direcció de Carles Fernández Giua i amb Dani Arrébola, Eva Cartañà, Laia Martí i Guillem Motos. La trilogia es podrà veure el 21 d'abril i 5 i 12 de maig.

El Consell de Barri és un espai de trobada entre els veïns i veïnes, les associacions i el Districte, on el barri és protagonista. Els seus membres de ple dret són totes les entitats del barri inscrites en el Fitxer d'Entitats de l'Ajuntament de Barcelona i les sessions són obertes a la resta d'entitats i als veïns i les veïnes, que hi poden participar i presentar propostes oralment i per escrit.

El congrés espanyol rebutja l'atac a la delegació catalana a Madrid Els portaveus de tots els grups al congrés espanyol han aprovat una declaració conjunta que condemna l' atac feixista d'ahir al Centre Cultural Blanquerna, la delegació del govern de la Generalitat a Madrid, on s'hi commemorava la Diada. El president del congrés, Jesús Posada, considera que es tracta d'uns fets 'que van contra les llibertats i no s'han de tolerar'. Durant l'acte institucional de la Diada a Madrid l'agressió del grup de feixistes va causar cinc ferits lleus, un dels quals una nena de quatre anys. El ministeri d'Interior espanyol ha anunciat que havia detingut sis individus dels quinze que van participar en l'atac. La majoria tenen historial de militància política en organitzacions d'ultradreta, i alguns també tenen antecedents policíacs i judicials. CiU, PSOE i IC-V, demanen la compareixença el ministre d'Interior Un dels afectats per l' atac va ser Josep Sánchez Llibre, diputat de CiU al congrés espanyol. Ell ha estat precisament un dels primers a demanar la compareixença del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè expliqui les mesures de seguretat i control dels grups ultra. El PSC, el PSOE i IC-V han fet peticions semblants. Des d'ICV-EUiA, Joan Herrera ha retret que el seguiment que es fa dels grups feixistes no és correcte i, per això, ha instat el ministre espanyol a 'adoptar una actitud de seguretat i prevenció envers aquests grups violents'. També ha denunciat el relativisme històric envers el feixisme i ha dit que aquest tipus de grups s'haurien d'il·legalitzar perquè no puguin participar a les eleccions. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, també ha condemnat l'assalt feixista a la delegació del Govern a Madrid i ha apuntat que 'els feixistes no han d'estar al carrer, sinó davant dels tribunals'. Considera que els culpables són 'una minoria molt minoritària' però que cal anar amb compte perquè 'aquí i allà veiem símptomes que ens preocupen' i 'aquestes coses s'han de tallar d'arrel'. El coordinador dels diputat del PSC al Congrés i el Senat, Francesc Vallès, creu que aldarulls com els d'ahir 'són incompatibles amb el funcionament de l'estat de dret i la democràcia'. El portaveu socialista vol preguntar a Fernández Díaz si el Ministeri disposava d'algun tipus d'informació per evitar uns aldarulls com els d'ahir, i que si fos així, 'quins mecanismes de prevenció va dur a terme'. En aquest sentit, ha criticat la 'mala organització i coordinació' del ministeri.

Blanes s ́afegeix al projecte ́Suma ́t ́ de formació laboral L'alcalde de Blanes, Josep Trias, i cap del Servei dels Serveis Territorials del SOC a Girona, Joan Baztan, van presentar ahir el projecte de formació "Suma't". Aquesta iniciativa s'allargarà fins al març del 2012, i els seus alumnes, en acabar aquest projecte, comptaran amb l'oportunitat de poder ser inserits laboralment en empreses de l'àrea d'influència de Blanes. La tinent d'alcalde de Desenvolupament Local i Promoció Econòmica, Pilar Planella, va destacar la feina que estan duent a terme els tècnics per desenvolupar aquesta iniciativa, així com la disposició que hi posen els alumnes. A més, es va presentar una memòria? abreu? jada d'aquest Departament, on desta...

La Pobla de Mafumet guanya el Blanes i s'allunya a sis punts de la zona de descens La Pobla de Mafumet fa un petit pas per a la salvació de la 3a Divisió després de guanyar un rival directe com és el Blanes, 19è classificat. La Pobla, que dels darrers 12 punts n'havia sumat 3, va aconseguir sumar una victòria que els col·loca amb 36 punts a falta de 5 jornades per acabar la lliga i es troben a 6 punts de la Rapitenca, equip que marca la zona de descens. El partit es va decantar pels interessos del filial del Gimnàstic des dels primer instants, quan Virgili al minut 2 avançava a la Pobla marcant entre dos defenses rivals a centrada del vallenc Ton. Aquest gol va fer mal al Blanes que veia com havia d'anar tot el partit a remolc. La Pobla era qui creava les opcions i qui mereixia endur-se la victòria. Després de diverses opcions més de gol dels locals a la mitja hora, Aleixo marcava el 2-0 en un gran xut que entrava per tota l'escaire d'Andrés. El domini del partit era totalment de la Pobla i a la segona part el Blanes va poder retallar distàncies fruit d'un penal inexistent. La Pobla però, va saber jugar les seves armes i a punt va estar de marcar el tercer gol però Llobet va enviar l'esfèric al pal i Eto'o, en una següent jugada, no va poder superar en un u contra u el porter del Blanes.

"Davallo l'escala, amb aquests escalons de fusta gastadíssims, que cruixen com si s'anessin a esfondrar. El passat ha de morir perquè, realment, és mort. Vull allunyar-me del poble, de la família, trencar amb tota aquesta processó de bubotes. Soparem i per postres demanaré dos barrocs, acolorits gelats amb whisky. Vull sentir una ampla onada d'alegria (...)"

RUIZ, al Pais Basc no retallen i tenen l'index d'atur més baix de l'estat espanyol, PERQUE NO SON EXPOLIATS. I el teu amic Socialista Patxi López te la barra de donar lliçons de solidaritat als CATALANS!!!

El Voluntariat del CNL de Tarragona ha crescut un 20% durant el primer semestre del 2009 Entre gener i juny s'han format 255 parelles, 46 més que en el mateix període de 2008 En comparació amb el mateix període del 2008, el primer semestre d'enguany el "Voluntariat per la llengua" del CNL de Tarragona ha experimentat un creixement del 20%. Entre gener i juny s'han format 255 parelles, mentre que en els sis primers mesos del 2008 se'n van formar 209. Per països de procedència, a les parelles lingüístiques del CNL de Tarragona hi ha aprenents d'Itàlia, Mèxic, França, el Brasil, Romania, Algèria, Xile, l'Argentina, el Perú, Colòmbia, Espanya, Rússia, Alemanya, Equador, Anglaterra, Dinamarca i Guinea Equatorial. Enguany també s'ha reforçat la difusió del programa del Voluntariat als mitjans de comunicació: en televisió, parelles de Constantí i de Tarragona han aparegut al programa de TV3 10 cites, i el Canal Català Tarragona ha dedicat un reportatge al tema, protagonitzat per una parella de Tarragona. A la premsa escrita s'han anunciat les activitats que el CNL organitza per a les parelles lingüístiques, i també s'hi han difós les cròniques d'aquestes activitats. Pel que fa a la ràdio, el "Voluntariat per la llengua" ha tingut una presència constant a les emissores del Baix Penedès, a través del programa Fem anar la llengua, i a Tarragona Ràdio, a través del magazín setmanal 1/4 de català. En el primer semestre del 2009, el CNL de Tarragona ha proposat una vintena d'activitats per compartir amb la parella lingüística:

Estudien el sòl per determinar després quin tipus d'estructura s'hi adequa millor L'empresa té un creixement anual d'entre el 35 i el 40% en facturació i estructura "Àfrica ara no és el futur, és el present. Totes les inversions grans hi van; les empreses del gas i petroli i del sector miner", afirma José Luis Ortiz, director comercial d'Igeotest, una empresa amb seu a Figueres i que és pionera a l'estat en tècniques d'investigació geotècnia. Més del 90% del seu treball es fa fora de l'Estat espanyol. A grans trets, la seva feina consisteix a estudiar la formació geològica del sòl per determinar després quin tipus d'estructura s'hi adequa millor. És una fase fonamental en un projecte constructiu i d'ella depèn, per exemple, que el cost total d'un projecte sigui un 30% més o menys. "Fins i tot la fase d'estudi d'un projecte d'enginyeria per a una construcció determinada ha de partir dels paràmetres que té el terreny per després adequar el tipus de cimentació i foneria necessària de la construcció", explica Ortiz. Això farà que la construcció duri molts anys i s'evitarà el risc que caigui. En els seus inicis i fins al 2000, l'empresa estava enfocada a estudiar el terreny per a construccions a terra, però des del 2007, es va interessar pel medi marí, per a les construccions al mar: ports, emissaris, parcs eòlics marins, gasoductes, oleoductes, entre d'altres. Treballen near shore -fins a 40 metres de calat- o of shore, de més de 40 metres. A off shore tenen treballs amb equips submarins controlats remotament i projectes que es fan des de vaixells especialment dissenyats i que poden treballar a profunditats de fins a 3.000 metres, quan cal, per exemple, explorar bosses de gas o petroli per a plataformes petrolieres. Durant aquests darrers anys, entre els seus treballs hi ha hagut un projecte d'estudi del subsòl marí per a la russa Gazprom per a la construcció d'un gasoducte de més de mil quilòmetres de longitud, de Rússia a Bulgària; o un projecte per a un cablejat elèctric entre Escòcia i Irlanda. També ha participat en diversos projectes en territori africà; continent que avui en dia ja representa entre el 60 i el 65% de la facturació de l'empresa. Especialment al Congo, Guinea i també Ghana. Igeotest va participar en un estudi geotècnic previ a la construcció a la sortida al mar d'un projecte miner a Guinea, prop de Conakry. La mineria és un dels darrers sectors on Igeotest s'ha implicat. Abans de començar l'explotació d'una mina s'ha de fer un estudi geofísic, després d'han de fer sondeigs i l'extracció de mostres per veure el volum del mineral que es calcula que hi pot haver en aquell terreny. Les dades que es recopilen amb els equips d'Igeotest són bàsiques per després decidir fer l'estudi d'enginyeria i projecte. "Hi som a l'inici de la fase d'exploració i després cal construir totes les construccions de suport per portar el mineral al port més proper, o al ferrocarril", explica Ortiz, que afegeix que en enginyeria han treballat amb empreses molt grans a l'Àfrica, com la multinacional suïssa Xstrata o Río Tinto. Segons Ortiz, la presència a l'Àfrica garanteix pràcticament feina per als propers cinc o deu anys. L'Àfrica occidental subsahariana, Brasil a Llatinoamèrica i el mar del Nord i Europa amb zona d'influència al Mediterrani, són les tres àrees de treball amb què Igeotest ha dividit el món. Brasil és clau també per al desenvolupament d'Igeotest. Fa més de dos anys que hi són, i allà han creat una filial des d'on poder "tocar" altres països: Perú, Colòmbia, Uruguai... Actualment reballen amb una enginyeria espanyola per a la construcció del port d'Açu; un port del grup LLX, que serà el tercer del món pel que fa al volum de mercaderies que mourà. "És un projecte molt bonic, perquè primer vam fer un treball amb equips submarins per a un estudi preliminar previ de l'enginyeria espanyola que es va presentar a concurs. Gràcies a invertir en aquest estudi, van tenir dades per basar la proposta a concurs, van afinar preus i van guanyar", puntualitza el director comercial d'Igeotest. " Va ser un èxit perquè es va confiar en la fase preliminar", puntualitza. Els treballadors i les tres plataformes d'Igeotest es mouen pel món segons els projectes en marxa. Mar, mineria o altres projectes geotècnics a terra, Igeotest "és una empresa amb un gran reconeixement a escala internacional", conclou Ortiz. De fet, l'empresa té un creixement anual d'entre el 35 i el 40% en facturació i estructura i les previsions a tres anys vista és continuar amb la ràtio de creixement d'un 30 a 35% al l'any i el 95% en projectes internacionals. Dins aquest pla estratègic hi ha diversificar per sectors d'activitat i que la facturació provingui de manera equitativa tant de sectors com de zones geogràfiques. Ortiz avança els plans de futur: "Seguirem aquí, la idea és continuar tenint filials en altres països, molt èmfasi a Llatinoamèrica i ara èmfasi a continuar creixent en el mercat subsaharià, on crec que hi haurà més possibilitats de creixement." Marcelo Devincenzi, director general d'Igeotest, és un geòleg argentí que fa més de 30 anys va arribar a l'Estat espanyol i juntament amb Norberto Frank van fundar l'empresa a l'Empordà. Igeotest podria estar ubicada a qualsevol indret del món, però se senten còmodes a Figueres i en fan prou de tenir l'aeroport no gaire lluny. Quan el boom de la construcció estava en ple auge a l'Estat espanyol, el director general i fundador d'Igeotest, Marcelo Devincenzi, va pensar que l'empresa s'havia de diversificar i canviar el rumb: la mirada es va posar al mar. A principis dels 2000 va fer els primers assajos amb plataformes flotants utilitzant la mateixa avantguarda que s'havia utilitzat a terra. A l'Estat espanyol no hi havia cap empresa de geotècnia que s'enfoqués al mar; va ser la primera, i la primera a tenir les pròpies plataformes. Una data va marcar el camí al mar d'Igeotest: l'1 de gener del 2007. Aquell dia, un dels dics del Port de Barcelona va enfonsar-se i el mur es va desplaçar. Les autoritats portuàries van encarregar llavors a Igeotest un estudi molt detallat de les condicions del terreny on hi havia hagut l'enfonsament i tota la zona d'ampliació. Igeotest hi va treballar amb tres plataformes.

EsportCatalà.cat.- L'Atlètic Terrassa ha reeditat el Campionat de Catalunya de 1a de categoria masculina, disputat aquest cap de setmana a les instal·lacions del Club Egara. L'Atlètic ha dissenyat una trajectòria impecable a la competició; sent primer del grup de la fase prèvia, superant el Vallés Esportiu a semifinals i als amfitrions a la final (7-3). Aquest ha estat el 28è títol dels egarencs. L'Atlètic Terrassa ha quedat campió del seu grup, l'A, que ha estat integrat també pel CD Terrassa, Atlètic 1952 i Egara 1935. En el B, per la seva part, l'han format Club Egara, Vallés Esportiu, EHC i FC Barcelona. Els vallesans i egarencs han estat els dominadors de la competició i és que les semifinals han estat, per un cantó, Atlètic Terrassa contra Vallès Esportiu i, per l'altra, Club Egara i CD Terrassa. El darrer calaix del podi l'ha ocupat el Vallès Esportiu al guanyar el Terrassa per un ajustat 5-4. A la imatge, els jugadors de l'Atlètic Terrassa fan consignes abans d'arrencar el partit.

(Català) A petició de la Fundació AENA, propietària de les obres d'art exposades als aeroports de l'estat espanyol, el mural de Joan Miró de l'aeroport de Barcelona va ser restaurat durant l'any 2005 per l'empresa «Corebarna». L'obra, de dimensions excepcionalment monumentals (50 x 10 m), està constituïda per 4.865 plaques de gres esmaltat de colors vius, de 26 x 38 cm de superfíci...

Superman i el 'western' protagonitzaran el Saló del Còmic El western serà el protagonista de la principal exposició de la 31a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que se celebrarà de l'11 al 14 d'abril al recinte firal de Montjuïc. "El western és un dels gèneres favorits del còmic", explica Antoni Guiral, comissari de les exposicions del Saló. La mostra inclourà més de 100 originals que reflectiran "els aspectes clàssics del western ". El Saló també dedicarà exposicions al 75è aniversari de Superman i als 50 anys de la creació dels X-Men i Els Venjadors.

Les cinc maneres d''El Mundo' de minimitzar l'atac feixista A la portada: l'agressió dels fatxes es destaca tant com la crema d'una bandera espanyola i d'un retrat del rei. "La irrupció dels ultres a Blanquerna em sembla tan menyspreable com la crema d'imatges del rei al crit de «Mori Espanya»!" Altre cop igualant un atac contra les persones i un contra un pòster. Enlloc indicaven la ideologia dels atacants -escrivien genèrics com "ultres" i "uns radicals"- tot i que portaven banderes ben visibles de Falange i Alianza Nacional. Deien que la víctima havia sigut la llibreria Blanquerna i defugien que, en realitat, s'havia atacat un acte oficial de la Generalitat a Madrid. Lamentava que l'agressió feixista "serà utilitzada sens dubte per engreixar el memorial nacionalista de greuges". Un espai que podrien haver dedicat a preguntar al ministre de l'Interior per què va deixar un acte com aquell sense protecció. En fi: l'ocasió permet recordar que el director d' El Mundo té una simpàtica col·lecció de vares de mesurar. El 27 de juny del 2012 escrivia a Twitter (en motiu de l'Eurocopa de la roja ): "En molts carrers de Madrid hi ha força banderes espanyoles als balcons. La selecció activa l'orgull nacional. Només tres mesos després, quan es va fer un mosaic amb la senyera al Camp Nou, piulava: "Utilitzar actes esportius per donar imatge d'uniformitat al servei del nacionalisme és propi de règims totalitaris". "És difícil canalitzar el magma independentista cap a la racionalitat"

Actualitzat a les 10:15 h 04/02/2010 L'escuderia Sauber es presenta a Xest amb Pedro Martínez de la Rosa com a pilot estrella Sauber és una de les set escuderies que avui dóna el tret de sortida a la pretemporada de la Fórmula 1 al circuit valencià de Xest. Sense el glamur ni el ressò de Ferrari, Mercedes GP o McLaren, l'equip suís serà un dels que generarà més expectació, i és que a les seves files hi ha Pedro Martínez de la Rosa. El català, company del japonès Kamui Kobayashi, torna a la graella com a pilot oficial. Pedro Martínez de la Rosa ha estat esperant molt temps una oportunitat com la que Sauber li ha posat en safata per la temporada 2010 de Fórmula 1, i el pilot català està decidit a aprofitar-la. Poc importa que la graella actual estigui dominada per la irreverència de joves pilots com Vettel o que Schumacher torni al gran circ o que fins a tres campions més -Alonso, Hamilton i Button- vulguin recuperar el tron perdut. Perquè Pedro Martínez de la Rosa està molt motivat davant d'aquest nou repte i, com ell mateix ha admès, ningú el guanyarà en "il·lusió". I és que el català ha posat tota la seva experiència al servei d'un equip creat després de la desfeta de BMW i que es va presentar aquest diumenge a Xest. Així doncs, De la Rosa torna a la graella de la competició sense renunciar a fer un bon paper. Amb De la Rosa i amb Alguersuari, seran dos els catalans que tindran un volant oficial a la F1. Com ell, aquesta setmana desfilaran pel traçat valencià els Ferrari, McLaren, Mercedes, Renault, Williams i Toro Rosso, amb Alonso, Schumacher, Hamilton i Button com a grans atractius.

El CUM dedica un dels seus cursos a l'ús del temps des de la perspectiva de gènere La programació del CUM ofereix cursos d'àmbits com Societat, Cultura i Turisme Les sessions tracten aspectes com el treball remunerat i el treball domèstic 'Els usos del temps des de la perspectiva de gènere' és un dels cursos del Campus Universitari de la Mediterrània (CUM) que dilluns es va posar en marxa. La proposta s'inclou en l'àmbit de Societat, Cultura i Turisme i pretén analitzar l'ús del temps en base a diferències de gènere i sexe. La regidora d'Equitat en funcions de l'Ajuntament de VNG, Mila Arcarons, va ser l'encarregada de presentar el curs, que en la primera sessió va tenir com a docent a Teresa Torns. El treball remunerat, el treball domèstic, el mercat laboral i la vida quotidiana van ser alguns dels aspectes desenvolupats en la primera sessió formativa. El curs continua amb dues sessions més, una aquest dimecres i la darrera, divendres 11 de juny. Paral·lelament a la realització del curs, el vestíbul de la UPC presenta aquests dies una exposició organitzada amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones amb el títol 'Quin temps tenim? L'organització de la vida quotidiana' amb l'objectiu de fer reflexionar sobre la reestructuració de la gestió del temps. La mostra que es pot veure fins el 17 de juny, explica les diferències que hi ha entre dones i homes en la percepció del temps

Una cadena de ferreteries ha iniciat una campanya d'anuncis comercials dedicada als zombis. Les botigues de Westlake Ace Hardware està promovent eines i articles perquè els zombis es facin reparacions, i també "defenses contra zombis" per als vius. La invasió nordamericana es fa palesa en molts àmbits del nostre dia a dia, i en les festes populars és un d'aquells llocs on més es nota. Si fa unes setmanes calia lamentar que entitats catalanes com Port Aventura celebrin any rere any el Halloween, ara que s'acosta el nadal cal parlar de l'altra gran invasió anglosaxona: els pares noels. Per tal d'afrontar aquest allau de petits barbuts vermells trepant pels balcons us presentem diverses alternatives d'allò més catalanes. Una nova campanya de Criteri.cat. Es demana que PortAventura retiri la campanya sobre la nit de Halloween que està duent a terme des de fa uns dies. Es demana la retirada d'aquesta campanya i se'ls convida a a potenciar la Castanyada com a element de màrqueting i de captació de clients.

La revista Idees inclou un dossier sobre «La veu dels indignats a Catalunya» El darrer número de la revista Idees publica un dossier central sobre «La veu dels indignats a Catalunya. Una aproximació acadèmica al moviment 15-M» amb articles de Miquel Calsina, Josep Lluís Micó, Jordi Busquet, Alfons Medina i Gemma Tubert. Idees, editada pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis i de periodicitat trimestral, és un referent de les publicacions sobre anàlisis i debat social a Catalunya i compta amb la col•laboració de diversos pensadors d'àmbit internacional.

Eulàlia de Berga es va realitzar el 7 de març el primer taller de gestió de conflictes. La seva dinamitzadora, Eva Martínez, fa una molt bona valoració de l'activitat, que es va desenvolupar amb la col·laboració del Servei de Mediació Ciutadana del Berguedà.

El cap de les Forces Armades d'Uganda, Idi Amin, assumeix el poder després d'un sagnant cop d'Estat. La nau espacial nord-americana Voyager 2 envia a la Terra fotografies de 12 noves llunes que envolten el planeta Urà, l ́existència de les quals es desconeixia. L'Exèrcit tailandès assalta i allibera els 700 ostatges que romanien des del dia anterior a l'hospital de Ratchaburi, després de ser pres per 10 guerrillers birmans de l ́«Exèrcit de Déu», que van morir durant la intervenció militar. Clifford Baxter, expresident de la companyia energètica d ́Enron, apareix mort a Houston dins del seu cotxe i amb un tret al cap i una nota de suïcidi. SUPERMÚSICS i CLUB SUPER3, amb la col·laboració de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Nacional de Joventut, el K3, i el suport de edu365 i Catalunya Cultura, convoquen el: Recordeu que la delegació del Bages d'Òmnium Cultural, amb el suport de la Fundació Caixa de Manresa, convoca per dinovena vegada els Premis Bages Juvenils de Literatura, en les modalitats de poesia i narració curta, i en tres categories: per a autors de fins a tretze anys, de catorze a setze i per als compresos entre els disset i els vint anys. El termini de presentació d'originals serà del 18 de febrer fins al 22 de març. Les obres s'han de lliurar a la secretaria de la delegació, al carrer del Bruc o bé trametre-les a l'apartat de correus 255, de Manresa. El passat 15 de febrer, els alumnes de 3 ESO C vam fer una sortida de l'àrea de tecnologia. Aquesta sortida consistia en visitar el parc eòlic de Colladetes i la fàbrica de mel (Mel Múria). Al parc eòlic, ens van explicar com funcionava una central, i després vam anar a veure un aerogenerador. A la fàbrica de mel, ens van explicar el procés de la mel i els seus derivats, i llavors vam poder comprar productes de la fàbrica. Desprès vam tenir hora lliure per dinar i vistitar el poble del Perelló. Jacint Verdaguer és el primer dels nostres clàssics moderns. Per si voleu estar al dia dels actes que se celebren o se celebraran en motiu del centenari de la seva mort, és altament recomanable que us arribeu a: http://www.uvic.es/verdaguer

Tres ferits a Cator a causa d'un incendi La sala de les calderes de l'empresa Cator sembla que és l'indret on ha començat el foc que avui dimecres al migdia s'ha declarat en aquesta empresa alcoverenca. El foc s'ha iniciat minuts abans de 2/4 de 3 de la tarda. Automàticament, al ser una empresa del sector químic, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat ha activat el PLASEQTA, Pla d'Emergències Exterior del Sector Químic de Catalunya. Al principi, hi ha hagut una explosió a la sala de calderes i després un incendi. Immediatament, l'empresa ha estat evacuada i la Policia Local i els Mossos han tallat la carretera, l'antiga C-14, d'accés a l'empresa. El foc ha estat ràpidament controlat i els Bombers han tancat el perímetre i no ha afectat a l'exterior de la nau. Quan les onze dotacions de Bombers de la Generalitat han arribat a l'empresa, el foc ja estava controlat pels bombers de l'empresa. Fruit de l'explosió que hi ha hagut, tres persones han resultat ferides: un ferit lleu, un ferit amb cremades a l'esquena i al cap, i un altre amb cremades a la cara i les mans, els quals han estat atesos per les dues ambulàncies del SEM que s'han desplaçat al lloc dels fets.

El Grup Muntanya Valldigna en col·laboració amb la Mancomunitat de la Valldigna, estan realitzant la catalogació i ubicació de totes les rutes de senderisme de la Valldigna en format de GPS, d'estes rutes s'inclouran tant els monuments, com les xarxes de sendes, fonts i altres elements històrics mes importants... Cal destacar que la comarca de la Valldigna, compta amb un centenar de quilòmetres de rutes senderistes homologades, tots elles conformen una xarxa que estan connectades entre elles, o podem accedir a altres rutes o llocs de les poblacions de la contornada. Estes rutes de sendes de la Valldigna seran cent per cent compatibles amb GPS. Des de la mateixa pàgina web de la Mancomutat de la Valldigna podràs descarregar les rutes i tots els tracks i waypoints, que estaran disponibles en diversos formats i a més podrem trobar un variat numere de punts, amb tot tipus de recursos per a la ubicació en GPS. Destacaren tots els llocs relacionats en els temes del muntanyisme, com poden se les rutes o les situació de les zones d'escalada, fonts, coves, edificis històrics, arbres monumentals etc., també podrem comptar amb la descripció les rutes mes populars de la Valldigna i algunes curiositats o secrets de la història mes representatiu d'esta comarca. La Universitat d'Estiu de Gandia celebra els vint-i-cinc anys Laura Guiteras i Toni Xuclà, Malcom Scarpa, Habana Abierta, Clara Andrés són alguns dels artistes convidats en aquesta edició La XXV Universitat d'Estiu de Gandia (UEG), que aquest any porta el lema "Universitat, formació, desenvolupament", se celebrarà del 14 al 25 de juliol. En motiu del vint-i-cinquè aniversari, l'organització preveu realitzar una mirada retrospectiva i dedicar l'acte de clausura a celebrar l'aniversari amb el professorat, l'alumnat i les institucions implicades en aquesta cita cultural i acadèmica annual. El director de la UEG, Joan del Alcázar ha destacat que aquesta serà una edició especial en motiu del vint-i-cinquè aniversari. Durant la presentació que ha fet aquesta setmana davant els mitjans de comunicació també ha explicat que es tracta d'un projecte plenament consolidat fruit de la bona relació entre la Universitat de València i l'Ajuntament de Gandia. [ @] Propostes per a tots els gustos La programació de cursos per a enguany abordarà temes com la problemàtica del càncer, la participació ciutadana, el desenvolupament social i econòmic i l'envelliment actiu. També hi haurà sessions dedicades a les matemàtiques, la docència davant els reptes actuals, el turisme i el territori. Altres temes que s'hi han inclòs en aquesta edició són: la filosofia, l'enteniment de la naturalesa, els menors i les situacions de risc, les noves tendències en comunicació, els cercles viciosos i virtuosos en la salut o la sostenibilitat mediambiental i els processos "glocals". També es parlarà dels recursos humans i el mercat del treball, els objectius del mil·lenni i la cultura preventiva, salut i qualitat de vida laboral. A més, hi haurà tallers dedicats a la dansa contemporània, l'audició musical, el comerç just, formació i desenvolupament en salut sexual, ràdio i internet. També hi haurà seminaris sobre el periodisme local i comarcal, el llenguatge i la memòria, el jazz des dels seus inicis fins a l'actualitat o l'art brasiler. Els quatre sectors d'ERC protagonitzen un debat tranquil Fan a Esparreguera el debat central de la campanya davant els militants. Les quatre candidatures a la presidència d' ERC van participar ahir al vespre en una discussió tranquil·la i ordenada davant d'uns quatre-cents militants. Al debat, que es va fer a Esparreguera, i va durar tres hores en total, els quatre candidats a la secretaria i la presidència han plantejat les seves posicions matisant els temes que els divideixen però també posant de relleu els elements en els quals coincidien tots ells. [+ article] + ERC: Reglament del procés d'elecció de la presidència i de la secretaria general (pdf). Condemna a un ex alt càrrec del PP Cartagena ingressarà a la presó abans d'agost al denegar-li el Govern l'indult El Ministeri de Justícia notifica a l'Audiència que s'ha desestimat la mesura de gràcia M. Alarcón, Alacant | EL MERCANTIL VALENCIANO L'ex conseller Luis Fernando Cartagena haurà d'ingressar a la presó. La Subdirecció de Tramitació de Drets de Gràcia del Ministeri de Justícia va enviar ahir a primera hora del matí un breu fax a la secció VII de l'Audiència en el qual informava que el Consell de Ministres del divendres 23 de maig havia denegat la petició d'indult presentada per Cartagena. Minuts més tard, un funcionari d'aquest departament va trucar per telèfon per a confirmar la seua recepció i informar que en els pròxims dies es remetrà el document original per correu certificat. [ @] Cartagena Travesedo, de 54 anys, ex alcalde d'Oriola entre 1987 i 1996 i ex conseller d'Obres Públiques del PP entre 1996 i 1998, va ser condemnat per la secció VII el 14 de març de 2002 pel cas de les monges a tres anys de presó per malversació de cabals públics i a un any més per falsificació de documents. Igualment la fallada ho inhabilitava per a ocupar càrrec públic durant 6 anys, encara que Cartagena havia dimitit quatre anys abans després de ser imputat per un delicte fiscal per la contractació de primes úniques, un fet pel qual el fiscal li ha sol·licitat fa poc tres anys de presó i que està pendent de jutjar-se a Oriola. En la sentència de la secció VII es considerava fets provats que durant la seua etapa al capdavant de l'Ajuntament d'Oriola es va apropiar de 8.166.426 pessetes (49.000 euros) que li havia lliurat perquè ho administrara en obres socials la superiora de l'ordre religiosa Germanes de la Verge del Monte Carmelo i que va falsificar factures per a donar aspecte a tota l'operació. La sentència va condemnar també a l'empresari Ángel Fenoll a un any de presó per falsificació de document. Recurs davant el Suprem La sentència no es va executar llavors perquè Cartagena va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem que dos anys més tard, el 16 de març de 2004, ho va desestimar i va ratificar en tots els seus termes la resolució. L'ex alt càrrec públic va presentar un mes més tard una petició d'indult i va retornar a l'Ajuntament d'Oriola els diners malversats. La secció VII de l'Audiència no va executar tampoc llavors la sentència a costa de la petició de gràcia que s'elevava davant el Ministeri de Justícia perquè fóra resolta pel govern. El comunicat que va enviar ahir la Subdirecció de Tramitació de Drets de Gràcia no explica motiu algun per a la denegació, una mesura que segons diverses fonts consultades per aquest periòdic li permetria un darrer recurs davant el Tribunal Constitucional. Igualment, podrien presentar terceres persones o col·lectius una segona petició d'indult a favor seu pels mateixos fets però, en qualsevol cas, cap d'aquestes mesures paralitzaria ja l'execució de la pena. A presó en mes i mig Sigui el que sigui el pas que done ara Cartagena totes les fonts consultades pel diari van coincidir que l'ingrés es produirà entre en aproximadament un mes i mig. De fet, el president de la secció VII de l'Audiència, José de Madaria, va mantenir ahir una entrevista amb el fiscal cap d'Elx, Ramón Siles, per a veure els passos que es van a donar ara. La notificació de la denegació d'indult no havia enxampat per sorpresa a la Fiscalia perquè dilluns passat el fiscal General de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, va informar de la mateixa a la cúpula fiscal de la Comunitat, Ricard Cabedo, i a José Antonio Romero, als quals va donar ordres perquè s'agilitara l'ingrés a la presó. La Fiscalia d'Alacant, amb José Antonio Romero al capdavant, qui va ser el representant del Ministeri Públic en aquell judici (l'únic que ha celebrat a Elx) es va oposar des del primer moment a la concessió de la mesura de gràcia. En canvi, per als magistrats de la secció VII sí reunia els requisits entre els quals el més important era que havia rescabalat el dany causat. En la reunió d'ahir, Siles va reiterar a Madaria ho ja dit en els seus escrits dels dies 21 i 26 passats en els quals exigiria el "ingrés immediat" a la presó de Cartagena. Temps excessiu de resolució Els fiscals de la província consideren que els quatre anys que ha tardat el Ministeri de Justícia a resoldre l'informe sobre la mesura de gràcia són un temps més que excessiu, que rondava perillosament la prescripció (cinc anys). I ho era, principalment, perquè la majoria d'indults es resolen en un sentit o altre en un any. De fet, el Ministeri reconeix en la norma que regula aquests expedients que han d'estar conclosos, "en el termini màxim d'un any, podent entendre's desestimades les sol·licituds quan no haja recaigut resolució expressa en l'indicat termini". La reunió d'ahir sobre el "cas Cartagena" també va servir per a debatre una qüestió sobre l'execució de la pena que té una importància cabdal. Amb base en l'article 88 del Codi Penal cap la possibilitat de substituir una de les dues penes que li va ser imposada, concretament la de falsificació, per una multa (a fixar pel tribunal en funció dels ingressos del condemnat). I això sí és possible perquè Cartagena compleix els requisits. Entre 2.000 i 3.000 persones, segons dades dels organitzadors, es van aplegar a la plaça de l'Ajuntament de València per manifestar-se en contra la celebració del Gran Premi d'Europa, puntuable per al Mundial de Fórmula 1, entre el 22 i el 24 d'agost al circuit urbà per considerar-lo " un disbarat " des del punt de vista ambiental, social i econòmic. La manifestació, va transcórrer pel carrer San Vicent, la plaça de la Reina i la plaça de la Verge fins a arribar al Palau de la Generalitat. Allí es va llegir un manifest de deu punts en el qual es va subratllar que " el circuit no és una necessitat ni una prioritat per a cap barri ". Entre dues mil i tres mil persones participen a la protesta, segons els organitzadors La Coordinadora Fórmula Verda, integrada per més de quaranta organitzacions ciutadanes i ecologistes, convocava la manifestació que s'ha fet aquesta vespre a València per mostrar l'oposició al circuit urbà de Fórmula 1. La manifestació, sota el lema 'València no és un circuit', ha sortit de la plaça de l'ajuntament i hi han participat entre dues mil i tres mil persones, segons ha a VilaWeb el portaveu de Fórmula Verda, Vicent Torres. [+ article] [ @] Manifestació a València contra el circuit urbà de F1 El proper dissabte hi ha convocada una manifestació i casserolada a València contra el circuit de Fórmula 1. La marxa eixirà a les a les 18h de la plaça de l'Ajuntament per acabar davant del Palau de la Generalitat valenciana. El col·lectiu Fórmula verda està recollint signatures i distribueix el manifest "10 rans contra el circuït urbà de Fórmula 1 a València i a favor d'una ciutat sistebible i una nova culura humana" [ @]

L'empat entre el Barça B i l'Alcorcón envia matemàticament l'Elx a Primera Divisió El Barça B i l'Alcorcón empaten a un al Miniestadi i envien, matemàticament, l' Elx a Primera Divisió. Els d'Eusebio s'avançaven al marcador a la mitja hora de partit gràcies a un gol de Sergi Gómez i els madrilenys aconseguien l'empat en el temps afegit. Al minut 14, l'Alcorcón generava una ocasió de perill clara a través d'una rematada de cap d'un Sergi Enrich sense oposició de la defensa blaugrana. Dos minuts més tard, eren els homes d'Eusebio qui generaven la primera oportunitat a través d'Araujo que, amb la pilota passejant-se davant la porteria de Manu, no acabava arribant a temps per rematar. La pressió, però, l'anava generant el conjunt madrileny; Morán al 26 tornava a enviar un xut fort que podia interceptar Masip. Els d'Eusebio no s'arronsaven i generaven just després l'ocasió més clara per avançar-se al marcador. El gol blaugrana arribava a la mitja hora de partit. Minut 33, Deulfeu tirava una falta que Rafinha, en un intent d'enviar la pilota al fons de la porteria, acabava empesa per Sergi Gómez, que venia del darrere. El descans arribava amb avantatge per als blaugranes, tot i que els madrilenys no havien deixat de pressionar buscant, almenys, l'empat. A la segona, era Deulofeu el primer que feia una aproximació de perill. Al 53, Abraham tenia l'oportunitat de marcar després d'una rematada dins l'àrea. Els madrilenys, conscients de la necessitat de puntuar al Miniestadi per les aspiracions de Primera, tornaven a collar. Sergi Enrich, amb el taló, intentava rematar una centrada de July, però finalment passava de llarg de la porteria de Masip. Domini del conjunt de Bordalàs, que es veia reduït amb alguna acció aïllada comandada per Deulofeu. Agostinho a tres minuts del final tenia el 2 a 0, però Camil i Laguardia acabaven salvant el gol des de sota els pals. Era l'ocasió més clara dels homes d'Eusebio a la segona part i el que hauria servit per sentenciar completament l'enfrontament. Al 91, però, eren els madrilenys els que aconseguien empatar. Marcava de cap Laguardia després d'aprofitar un error en defensa a la sortida d'un córner (1-1). Amb aquest marcador, l'Elx es proclamava matemàticament equip de Primera Divisió i el Girona podia sortir al Madrigal mantenint la segona posició.

L'asturià Fernando Alonso continua fent història a la Fórmula 1 i ha aconseguit pujar al podi per segona vegada consecutiva en acabar en una espectacular tercera posició una cursa marcada pels nombrosos accidents a causa de la intensa pluja que ha caigut sobre el circuit d'Interlagos. La victòria final ha estat per al finlandès Raikkonen, per davant de l'italià Fisichella. Alonso ha patit un espectacular accident i no ha pogut pujar al tercer esgraó del podi però el seu estat és bo, tot i que estarà 12 hores en observació per precaució. La pluja i el fet que els pilots portaven uns pneumàtics que no eran gaire adequats han fet que el Gran Premi del Brasil fos un dels més accidentats dels últims anys. El cotxe de seguretat ha hagut de neutralitzar la cursa fins i tot en el moment de la sortida. Entre els accidentats, hi ha el cinc vegades campió del món, Michael Schumacher, que ha estat a punt de xocar contra una grua. L'accident més greu ha passat a 18 voltes del final previst. Primer ha sortit el Jaguar de Mark Webber. Després ha vingut Fernando Alonso, que era el tercer classificat, s'ha trobat els desperfectes sobre la pista i ha impactat amb violència contra les tanques de protecció. En un principi s'ha pensat que podia haver tingut ferides importants, però més endavant s'ha vist que estava en bon estat, cosa que ha confirmat el seu mànager, l'expilot de F-1 Adrian Campos. Kimi Raikkonen ha estat el guanyador del Gran Premi; Giancarlo Fisichella el sorprenent segon, i Fernando Alonso, tercer, tot i que lògicament no ha pogut pujar al podi. Raikkonen continua líder del mundial amb 26 punts, i Alonso és tercer, amb 14. La pròxima prova del Mundial serà el 20 d'abril amb la disputa del Gran Premi de San Marino al circuit Enzo i Dino Ferrari d'Imola.

Des de l'Acord Municipal-Esquerra, i des de l'entusiasme, volem donar les gràcies als electors d'Esparreguera per l'extraordinari suport que han donat a la nostra formació i que ens ha dut a uns resultats històrics: tercera força en el conjunt de la vila i segona al centre urbà, amb 1066 vots i 3 regidors. Entre tots hem demostrat que l'esforç realitzat durant anys, la seriositat, el rigor i la constància tenen la recompensa de l'èxit. Sense el suport dels ciutadans d'Esparreguera, que han confiat en nosaltres, i el treball incansable, desinteressat i eficient de tots els adherits a l'Acord Municipal, no hauria estat possible aquest projecte d'il·lusió i compromís ferm amb Esparreguera i la seva gent. Vull felicitar, com no pot ser d'una altra manera, a tots els membres de la llista electoral de l'Acord Municipal-Esquerra i, molt especialment, els regidors electes que seran a l'ajuntament conjuntament amb mi: Jaume Escudé i Montserrat Vilardosa. Reiterar el nostre agraïment, de nou, als votants per fer-nos confiança en uns moments difícils com els actuals, on caldrà molta feina i rigor per tirar endavant una Esparreguera que ha reclamat canvi i pacte, que ha donat l'encàrrec de construir un futur millor a moltes formacions deixant clara una cosa: cal la màxima unitat entre les forces polítiques inequívocament democràtiques. Aquestes eleccions han demostrat que Esparreguera vol un canvi i que aquest canvi no ha de ser només de sigles sinó que ha de ser, també, de qualitat, de model, de projecte, de responsabilitat, de decisions valentes i d'acord. Els esparreguerins i esparreguerines han arraconat contundentment la mediocritat i els que no atenen a raons i es tanquen en si mateixos. Esparreguera ha d'avançar, des d'avui mateix, més que mai, cap a la corresponsabilitat en la presa de decisions i la qualitat. Això només serà possible amb generositat, treball i diàleg, descartant, sense vacil·lació, totes aquelles distorsions de caire feixista que han nascut arran d'aquest gir històric que ha experimentat la nostra vila. Els esparreguerins i esparreguerines han expressat clarament que aquells que no estiguin a l'alçada de les circumstàncies i del que Esparreguera vol i necessita –i que no siguin valents– seran justament castigats a les urnes. L'Acord Municipal-Esquerra vol felicitar a la candidatura encapçalada per CiU per la seva victòria en aquests comicis. Des d'avui mateix, l'Acord Municipal-Esquerra es posa a fer allò que millor sap fer: escoltar i treballar. El nostre projecte segueix endavant amb la força dels seus votants i adherits, sense descans, ben present al carrer, al costat de la gent i amb la mateixa passió per Esparreguera que ens ha dut fins aquí. Montserrat M. Vilardosa i Tomàs (Esparreguera) 25.05.2011 | 12.13 h Aprofito aquest fil per afegir-me a l'agraiment que en nom propi i en el nostre us fa arribar en Josep. Hem treballat, treballem i treballarem per aconseguir que les coses puguin anar -cada dia una mica més- millor en el nostre poble. I, sobretot, per recuperar el sentit de comunitat i l'orgull de pertànyer a Esparreguera.

Les productores insten TVE a no retirar les sèries El president de Productores Associades de TV d'Espanya, José Manuel Lorenzo, va lamentar ahir la decisió de RTVE de congelar l'emissió i contractació de sèries nacionals, davant la retallada pressupostària de 204 milions a la corporació. Lorenzo va advertir que aquesta decisió suposarà la «paràlisi» del sector i que seria millor que la tele pública invertís menys en futbol o en els Jocs.

El coordinador de la Diputació de Barcelona, Josep Maria Matas, va gastar 4.000 euros de mòbil en un mes i no 21.000, com apuntava ahir El País. Després de la notícia del diari, l'ACM va explicar que després d'una reclamació a la companyia Vodafone se'ls van reemborsar més de 17.000 euros. D'altra banda, El País explica que "ni l'oposició ni molts dirigents de Convergència i Unió, el partit de Matas, entenen que l'empresa Parés i Solé SL, propietat de Matas, hagi ingressat gairebé un milió d'euros procedents de l'ACM en els darrers vuit anys, mentre aquest era secretari general de l'entitat ". "Matas segueix com a coordinador de la Diputació de Barcelona, tot i que ha perdut la confiança de bona part del seu partit. Fonts de la direcció de Convergència admeten que la situació és 'insostenible', però que és Salvador Esteve, president de la Diputació, qui té l'última paraula sobre el cas", conclou el diari. A lo millor el Sr Matas presenta querella perquè han publicat que es va gastar 21000€ en lloc de 4000€. Crec que és un escàndol més i estava cantat sabent el seu ritme de vida. el comentari de que "ni l'oposició ni molts dirigents de Convergència i Unió, entenen que l'empresa Parés i Solé SL, propietat de Matas, hagi ingressat gairebé un milió d'euros procedents de l'ACM en els darrers vuit anys," demostra que TOTS els polítics se'ns pixen a sobre descaradament. Una vergonya de com mal gasten els polítics els diners del altres....neteja immediata de polítics corruptes, a retornar el que ens han robat, i a passar comptes de cada cèntim que gastin!! No pot ser que la política sigui un negoci de gent sense escrupols i robin així els diners del poble! Poden ensenyar el document de la devolució de vodafone i que deixa clar que correspon exactament a la factura que s'ha publicat? A mi m'han desintimat una reclamacio per uns suposats compromisos de permanencia, sense deixar-me escoltar la suposada gravacio on els acceptava, ara aixô esta en mans de les administracions competens Però va per llarg no son tots igulas ho aixo es un compre xines Mas, Que tens dintre del teu partit? A casa nostra com a tot arreu, hi han polítics que deurien ser a la pressó, pel aprofitament ilegal i malversació de cabdals públics. CIU s'ha tornat a esquitxar per corrupcíó. d'un dels seus dirigents. Es curiós que ningú prengui mesures dràstiques i porti a la Fiscalia aquest comportament. Uf!, periodisme de gran nivell, Primer publico (21.000) i si no l'encerto ja rectificaran (eren 4.000 i no sé per quantes línies). Què no contrastren les informacions? Que desprès de només UNA RECLAMACIÓ, una empresa de telecomunicacions reconèixi el seu error i et torni els diners és el que és notícia. L'altre és el pa nostre de cada día. Amb 4000 euros hi han moltes families que passen 5 mesos, menjar, llum, pis etc que no parlen de 100 euros. 21000 o 4000 mil o 300 son una burrada de telefon perquè te la paguem el poble en vacances, els telefons pagats amb diners del poble son per trucades relatives a la seva tasca personal No ya més, siguin del color que siguin, pro sense escarrafalls ni marejar la perdiu..,Quí no gestiona be, al carrer i sí escau denuncia i a judici.No es pot dexar pasar rés.... els dos són culpables, no potser que el president de la ACM estés al marge de tot. Ara, ja s'ha vist qui el protegeix...anaven a mitjes?

Mas, en el partit d'homenatge als immigrants organitzat per CDC El membre de la sectorial d'immigració de CDC, Mbaye Babacar Gaye, ha comparat al web de la Casa Gran el ministre de Treball, Celestino Corbacho, amb "Hitler o Stalin" arran de "les propostes socialistes per a millorar la Llei d'Estrangeria". Al voltant d'aquesta qüestió, Babacar admet que "no vaig poder deixar de pensar, si tanta incompetència i mala gestió en qüestió tant delicada no seria deguda a poca voluntat i ignorància i fins malevolència i xenofòbia latents". El dirigent de CDC considera que el programa de 'retorn voluntari' esdevé "a la practica en mesures de càstig, restrictives -quan no directament violadores- dels drets humans més bàsics, les quals, potser minvin el nombre dels que entren il·legalment, pero a costa d'augmentar el nombre de morts que queden al camí, i dels que fitxats o immobilitzats a qualsevol de les succesives fronteres queden estimagtitzats moralment i amb antecedents penals". "No és estrany doncs, que la Llei d'Estrangeria sigui la que més reformes ha tingut desde que va ser promulgada, tanmateix sembla rar que ningú no se n'adoni que quan una cosa està continuament, en reparació, és perque és dolenta, en llenguatge del carrer: No Val", assegura. "I així arribem a la proposta mes innovadora de l'actual reforma, signada pel ministre Sr. Corbacho (i que recorda l'intent de reforma penal del ministre Corcuera): la penalització, via multa de 500 a 10000 E, a qui reculli a seva casa un estranger en situació irregular", recorda. Babacar denuncia que "això, no només va contra els drets humans dels emigrants, sino que atempta i viola clarament els drets ciutadans de la gent del país, a qui es prohibeix a convidar al seu domicili a qui vulguin, inquirint a mes sobre les condicions en que aquesta invitació es fa o executa (si a més se ́ls dóna menjar, seria agravant..)". Babacar considera que la llei és contrària a l'esperit de les religions cristiana i musulmana, basades "en la caritat". També critica que el ministre "està a punt de criminalitzar a un nombre, probablement alt, de ciutadans que per raons de consciència, justícia i solidaritat/caritat no podran, ni acceptaran obeir-lo"., "I així, arribats a aquest punt, només veig una possible motivació a tant despropòsit: si tots els sense-papers romanen de nit al carrer, només caldrà passar l'escombra i en 10 dies, tot solucionat. Llàstima que ni Hitler ni Stalin tinguessin una idea tan senzilla, barata i efectiva per a les seves neteges ètnica i política, segur, que amb ells, el ministre Corbacho hagués estat condecorat". El president de la sectorial de CDC, Angel Colom ha manifestat a e-notícies que "aquest article reflecteix una opinió estrictament personal del Sr. Mbaye Babacar Gaye, membre del Secretariat d'Immigració. Vull deixar clar que aquesta no és la opinió ni del Secretariat d'Immigració i encara menys del conjunt de la Casa Gran. En aquest sentit, he demanat a Mbaye Babacar Gaye que, per evitar malentesos, retiri l'article del Web nouscatalans.cat, a la qual cosa ha accedit, ja que considero que algunes de les comparacions són desafortunades i estan fora de lloc". Sincerament crec que l'únic ministre que hi toca una mica és el Corbacho, encara que no li deixen fer el què veu que és imprescindible, i a més s'en ha adonat massa tard. Quan tenim el problema al damunt qualsevol l'arregla, s'havia de preveure abans i pensar que els polítics cobreu per fer aquestes parides... un circ per distreure l'atenció de la gent... NO VOTEU, son tots una colla de vividors que només cerquen benefici propi. i per què fiquen la foto del Mas? déu ni do am l'e-noticies, a voltes se us nota molt del peu que calça aquest diari Corbacho tu si que ets un immigrant,i dels pitjors, dels xarnegos que van venir descalços a colonitzar el nostre país i no s'han volgut integrar a la terra que els ha donat de menjar..S'ha de controlar l'immigració, peró la 1a que sobra és l'espanyola La seva tasca jo la faria igual de malament, i en un Govern seriós, un tipus aixìns no tendria lloc. Mas no surts d'una galleda i et fiques en una altra! jajajajaajajaja Totalment d'acord amb tu, però abans violaria els seus ramats, cremaria les seves terres i mataria les seves cases!!!!!!! I tu, a veure si escrius una mica millor, que per ser un nazi com cal s'ha de tenir estudis, home.

Dies després de la consulta que es va fer a Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya, vaig llegir en diversos articles de fons que una de les virtuts que havia tingut aquell referèndum, més enllà dels resultats i la participació, era que havia ressituat l'eix de la política catalana en el fet nacional, que de la dicotomia esquerra – dreta en què semblava que s'havia entrat des de les successives victòries del PSC i els governs tripartits, ara aquell acte l'havia tornat a desplaçar cap a l'eix natural del país. Si ho diuen, deu ser perquè s'ho creuen i perquè pensen que és així. Ara: personalment, i sense ganes de portar la contrària, a mi em fa l'efecte que l'eix de la política i dels afers públics, i d'alguns de privats amb transcendència pública també, vist el cas Millet i, ara mateix, el dels espies del FC Barcelona, entre tots plegats l'hauríem de fixar en la decència perquè ja n'hi ha prou i massa de tant desvergonyiment. Jo entendria que les pròximes eleccions al Parlament o a la presidència del FC Barcelona o qualsevol altra institució es fessin sota el signe de la regeneració. No em sembla exagerat comparar el cas Millet amb l'afer que ha esclatat al FC Barcelona, per més distints que siguin, perquè, en el fons, ambdós són conseqüència d'aquesta impunitat i prepotència amb què les persones som capaces d'actuar quan ens posem els vestits del poder i tenim a les butxaques diners que no són nostres i que no ens costen gens de guanyar. I, segons com es miri, encara em sembla més greu i tot perquè el director general corporatiu del FC Barcelona, Joan Oliver, a més a més, ha sortit a justificar una actuació injustificable amb una versió que no s'aguanta per enlloc. Les informacions revelades pel diari El Periódico -sabudes des de fa temps però callades fins ara-, que Joan Oliver ha confirmat, parlen d'un espionatge a quatre vicepresidents i no de "l'auditoria de seguretat" a què s'ha referit; una auditoria de seguretat és una contravigilància que es fa quan se sospita que s'està sent espiat, per a defensar-se'n, i que no implica fer cap investigació sobre el patrimoni i els afers dels contravigilats. I més: que el president no en sabés res, al marge de si és creïble o no ho és, com ha dit Oliver, encara el fa més irresponsable per haver-se arrogat unes atribucions que no té; si hagués actuat per ordre del president o de qualsevol directiu, almenys seria més comprensible el que ha manat. I, encara, aquest cas, com el cas Millet, no són afers que es puguin resoldre amb una, dues, tres o les dimissions que calguin. El mal és molt més profund i no es resol sense una regeneració molt a fons, de persones i maneres de fer, una regeneració cultural gairebé. Cal una Catalunya ben oberta, sí, i tant!, perquè hi entri una mica d'aire net.

L'Ajuntament ha assegurat la continuïtat de dos establiments històrics de la ciutat: el Bar Marsella, al Raval, i la Cereria Subirà, al Gòtic. El consistori, que és propietari de les finques, els ha renovat el lloguer 10 anys més. La decisió s'ha aprovat per unanimitat a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, i segons el regidor de Comerç, Raimond Blasi, vol servir per donar exemple al sector privat sobre la importància de conservar el comerç tradicional. Els floristes de la Rambla denuncien que se senten coaccionats per les sancions que es poden començar a aplicar dimarts que ve contra la venda de records. Consideren que els productes de qualitat que els ofereix l'Ajuntament no s'adeqüen a la demanda turística, que busca preus molt baixos. A més, reclamen que se'ls autoritzi per destinar un 20% de la parada a la venda de productes per als turistes. La FAVB exigeix que s'aclareixi el cas de l'home que va morir aquest dissabte després de ser reduït pels Mossos d'Esquadra al carrer de l'Aurora. La federació ha recordat casos recents en què també es va acusar els agents de la comissaria del carrer Nou de la Rambla per presumptes maltractaments i abusos. Situat al carrer de Sant Pere Més Baix, 77, el Casal de Barri Pou de la Figuera s'organitza des d'aquest octubre a partir d'un nou model de gestió. Amb l'objectiu d'aconseguir més proximitat amb el territori, un col·lectiu de sis entitats del barri, organitzat com a Federació Casc Antic per la Gestió Comunitària, n'ha agafat la batuta. L'antiga casa dels expòsits és, des de l'any 1999, la seu administrativa del districte de Ciutat Vella. A hores d'ara a la façana encara s'hi conserva el torn d'orfes que es feia servir quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, així com un escut i una porta noble. El Barceloneta ha aixecat la Copa Catalunya després de superar el Mataró per 4 a 10 en la final. Els mariners han revalidat el títol aconseguit la temporada passada. Els de Jesús Martín han passat per sobre dels maresmencs i en cap moment no han patit per endur-se el primer títol de la temporada. El proper repte del Barceloneta serà guanyar la Supercopa. Barcelona estrena rutes turístiques pel barri Gòtic guiades per persones sense sostre. L'empresa Hidden City Tours ha engegat aquest projecte, pioner a tot l'estat, per donar feina a persones que viuen al carrer i per oferir un servei turístic diferent a la resta. Els Mossos d'Esquadra han detingut dos atracadors que havien assaltat un club cannàbic al Raval. Els clients del local es van resistir al robatori, cosa que va desencadenar una baralla. Finalment, un dels detinguts va rebre un cop fort al cap i un dels clients té cremades al braç per un tret d'arma de foc que van disparar els assaltants. Una cinquantena de veïns s'han concentrat al número 16 del carrer de l'Aurora, al Raval, per protestar per la mort d'un veí del barri després de ser reduït per agents dels Mossos d'Esquadra. El mort era un conegut empresari del Gaixample. Avui un jutjat d'instrucció ha obert una investigació sobre els fets. Un home d'uns 50 anys ha mort aquest cap de setmana a l'Hospital Clínic després de ser detingut pels Mossos d'Esquadra al carrer de l'Aurora, a Ciutat Vella. Segons la conselleria d'Interior, l'home va ser detingut perquè tenia una actitud molt violenta i, quan els agents van intervenir per aturar la baralla, va agredir-ne dos. Veïns que van presenciar els fets asseguren, en canvi, que vuit policies van reduir-lo fins a deixar-lo inconscient. El Mercat de la Boqueria ha començat una campanya per donar a conèixer el pàrquing de la plaça de la Gardunya, recentment inaugurat. Després de tres anys d'obres, els paradistes esperen recuperar el clients que van deixar d'anar-hi per falta d'aparcament. El Teatre Principal ha reobert les portes aquest diumenge al vespre amb un concert del Cor de Cambra del Palau de la Música. Els veïns del barri han pogut veure com ha quedat la sala renovada, després de set anys tancada al públic. El teatre obrirà definitivament al novembre amb Toni Albà com a director artístic. La primera obra que s'hi representarà serà 'El lío de Ibiza', dirigida per Joan Gràcia, del Tricicle. Han començat els treballs de reparació del paviment de la Rambla. Amb un pressupost de 60.000 euros, cal substituir totes les rajoles trencades i col·locar noves peces allà on, provisionalment, s'havia posat formigó. Està previst que el terra del passeig més transitat de la ciutat quedi arreglat a finals de novembre. El Mercat del Born ha definit l'activitat comercial de l'entorn, des que era el centre d'abastiment de la ciutat fins a la reobertura com a epicentre cultural del Tricentenari. Clicant sobre aquest mapa, trobaràs des de comerços de tota la vida fins a negocis que han aixecat la persiana fa pocs mesos, a més d'edificis del voltant d'El Born Centre Cultural que també tenen interès històric. El consistori ha comprat l'edifici de la cantonada dels carrers de Sant Pau i Sant Ramon per rehabilitar-lo i mantenir un dels dos locals llogat al propietari de l'històric Bar Marsella. L'Ajuntament de Barcelona ha fet ús del dret de tempteig per evitar-ne la venda a algun privat. Pagarà 1.093.000 euros per la compra i hi invertirà 830.000 més per rehabilitar-lo. L'Ajuntament ha contractat 16 informadors ambientals i dos coordinadors que recorreran tots els barris de Ciutat Vella per potenciar el civisme i per explicar a veïns i turistes com funciona la recollida de residus. La campanya, que s'allargarà fins al gener de 2015, pretén posar fi a la imatge de bosses d'escombraries a terra fora d'hores o dels punts de recollida, entre d'altres.

Fins a deu models de rajola han estat batallant els darrers cent anys pels carrers de Barcelona, per tal de patrimonitzar les voreres de la ciutat. Només dos però, n'han sortit victoriosos, després que l'Ajuntament decidís limitar-ne els models. Pidolar: v tr Demanar humilment una almoina, un favor, una gràcia o en aquest cas, una idea. I és que sembla que la gent d'Audi en va necessitada d'idees. Us deixo un article que han publicat a Foro Alfa de l'André Ricard. Es tracta d'una interessant reflexió sobre l'acció de dissenyar fet a partir d'una experiència quotidiana. La feina del dissenyador consisteix en la capacitat d'imaginar com es comportarà... Segons informaven ahir fonts de l'Ajuntament de Barcelona, finalment El Museu del Disseny, que podria dir-se 'Centre del Disseny de Barcelona', obrirà les portes la primavera del 2011 en un nou edifici de més de 25.000 metres quadrats i que... El futbolí és un joc que no fomenta l'autisme com els videojocs; sinó l'amistat, la companyonia i la coordinació entre la mà dreta i l'esquerra'. Amb vuitanta-set anys d'edat, ens deixava aquest hivern, el qui fou l'inventor del... L'any 2005 ens deixava Joan Pedragosa, dissenyador gràfic que dedicà els últims anys de la seva vida a l'escultura. Ara, una web en dóna testimoni amb un complet recull de la seva obra escultòrica i alguns relats del seu pensament.... La Caverna tornava a apuntar aquesta setmana, ara contra Oleguer, i un cop més feia diana ferint a la democràcia i a la llibertat d'expressió. Un cop més ens evidenciaven que pensar i opinar no té cabuda en aquest Estat... Miquel Barceló inaugurava la setmana passada, la seva intervenció a la què fou capella de Sant Pere, ara del Santíssim, de la Catedral de Palma, un treball de set anys i tres milions i mig d'euros.

Xavier Fageda: 'No es pot planificar el futur d'un aeroport de forma artificial' El professor Xavier Fageda ha pronunciat una conferència a les instal·lacions de CESDA 31 de Gener de 2013, per Redacció · Xavier Fageda, durant la conferència CESDA ha acollit aquest dijous la conferència titulada 'El futur d'AENA' per part del professor de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i especialista en gestió aeroportuària, Xavier Fageda, qui ha fet un repàs de la situació actual d'AENA i les possibilitats de futurs dels aeroports espanyols. Durant la seva intervenció, Fageda ha dit que "el model d'aerolínies regionals està en perill a causa de la gran força que han agafat les 'low cost' a Europa. Tradicionalment els hubs s'alimentaven per les regionals i ara cada vegada més tiren de les 'low cost'". En aquest sentit, Fageda ha afegit a més que "el benefici de la liberalització del sector s'atribueix en part per la irrupció de les 'low cost', que transporten elevats volums de passatgers". Segons el ponent, "hi ha una elevada tendència de les companyies a concentrar-se al seu hub.Per aquest motiu Iberia va abandonar El Prat". Fent un anàlisi a la situació del sector en els propers anys, Fageda ha estat molt clar en aquest sentit. "Les aerolínies són qui marquen les polítiques dels aeroports. Si volem saber del futur dels aeroports ens hem de fixar cap a on estan anant les aerolínies. No es pot planificar el futur d'un aeroport de forma artificial, sense tenir en compte les aerolínies", ha assegurat. Per a Fageda, conèixer el futur del sector a Europa passa per centrar la mirada a la situació actual dels EUA. "Si volem saber què passarà a Europa hem de mirar la situació actual a EEUU. Les aerolínies s'han anat concentrant i actualment cinc o sis empreses són les que dominen tot un mercat de milions de passatgers".

Actualitzat a les 17:12 h 06/06/2009 Vettel supera la tirania dels Brawn GP i fa la "pole position" del Gran Premi de Turquia Sebastien Vettel ha trencat el monopoli de Jenson Button i ha fet la "pole position" del Gran Premi de Turquia. El jove pilot alemany del Red Bull ha estat el més ràpid en la sessió de qualificació, davant dels dos Brawn GP de Button i Barrichello, que continuen sent els màxims favorits a la victòria en la cursa diumenge. Vettel sortirà des de la primera posició de la graella després de fer la seva segona "pole" de la temporada. Fernando Alonso, que s'ha classificat pels pèls per a la Q3, s'ha hagut de conformar amb la vuitena plaça. Pitjor li han anat les coses a McLaren, ja que Lewis Hamilton s'ha quedat fora de la Q2. Els entrenaments oficials del Gran Premi de Turquia han servit per demostrar que res no canvia al Mundial de Fórmula 1. Una vegada més, el Red Bull de Sebastien Vettel i els dos Brawn GP de Jenson Button i Rubens Barrichello han estat els més ràpids sobre l'asfalt del circuit d'Istambul Park. Això sí, en aquesta ocasió Vettel ha aconseguit desbancar de la primera posició de la graella el líder del campionat, que pràcticament ha monopolitzat les "poles" en els anteriors sis grans premis. El pilot alemany de Red Bull ha fet la seva segona "pole position" de la temporada i és l'únic que de moment s'atreveix a replicar el domini aclaparador dels Brawn GP. Vettel sortirà aquest diumenge primer davant de Button i Barrichello, i intentarà repetir l'èxit del Gran Premi de la Xina, l'única cursa que aquest any no ha guanyat el líder del Mundial. Aleshores, al Circuit de Xanghai, Vettel ja havia fet el millor crono i, tot i la pluja, va acabar adjudicant-se la victòria. Mentre Ferrari i McLaren no acaben de trobar la solució a tots els seus problemes, l'alemany es perfila com l'únic pilot capaç de fer ombra a l'escuderia de Ross Brawn, que ha tornat a fer una nova demostració de força. Les dues primeres files de la graella estaran ocupades per Red Bull i Brawn GP, ja que Mark Webber ha fet el quart millor registre. Cinquè ha estat el Toyota de Jarno Trulli i sisè, el primer dels Ferrari, el de Kimi Räikkönen, que sortirà just davant del seu company d'equip, Felipe Massa. Per la seva part, Fernando Alonso, tot i les millores introduïdes en el seu R29, sortirà des de la vuitena plaça després de passar pels pèls a la Q3. El pilot asturià s'ha mostrat resignat per aquest resultat i ha reconegut que les millores aerodinàmiques del seu cotxe no han donat el resultat esperat. La sorpresa de la jornada l'ha protagonitzat Lewis Hamilton. L'actual campió del món ha quedat eliminat a la Q1 i sembla que el seu McLaren no està rendint com s'esperava. Tampoc ha fet uns bons entrenaments el seu company d'equip Heikki Kovalainen, que ha estat catorzè.

Catalunya viu moments de clara desorientació respecte al seu futur nacional i fins i tot es comencen a detectar evidents símptomes de fatiga. El fracàs de la reforma de l'Estatut, on molts catalanistes havien posat ingènuament esperances de futur, ha evidenciat que l'Espanya autonòmica ja no dóna més de si. Espanya ja esta bé com està i a més s'agrada. El nostre país continua vivint en un Estat d'insatisfacció nacional permanent, debatent-se entre la dissolució en un estat uniforme que no accepta la diferència o bé iniciar un procés que el porti cap a la plena sobirania. Les terceres vies, com el federalisme, ja s'han demostrat inviables.Malgrat això, el sobiranisme viu encara presoner del seu passat, embarrancat sovint en formulacions antigues, superades pel món globalitzat en què vivim i sense sostreure's del tot tics de marginalitat. Aquest llibre és un intent de reformulació del sobiranisme perquè pugui esdevenir majoritari en una societat moderna, plural i complexa com és la nació catalana en construcció. El lector hi trobarà una proposta concreta i un full de ruta, amb data fixada, la de l'11 de setembre del 2014. Sembla lluny però és aquí a la cantonada.

El Beatles Weekend de l'Estartit lliurarà aquesta tarda el III Premi Beatlemaníac a la revistaEnderrock dins un seguit d'activitats que tindran lloc al Consell Municipal, com ara un cafè tertúlia per presentar diversos llibres sobre els Beatles. Després, la Marxing Band de l'Escola Municipal de Música de Torroella (EMMT) farà una cercavila (19.30 h). Per acabar la jornada hi haurà un concert a la plaça de la Llevantina (22 h, 3 euros) amb la Big Band de l'EMMT, The Esparracats Heart Club Band i els sevillans Los Escarabajos. Demà, a la plaça de l'Església, Montse Cristau i Nito Figueras Trio presentaran el disc Beatling (21 h).

El realitzador nordamericà Robert Altman va morir ahir dimarts als 81 anys, però al peu del canó, mesos després d'haver estrenat pel·lícula als EUA ( A Prairie Home Companion ), d'haver recollit un Òscar honorífic a la seva carrera i d'haver debutat en la direcció teatral a l'Old Vic de Londres amb una obra d'Arthur Miller, Resurrection Blues. Alt, de somriure burleta, amb el caminar mig desmanegat, mig solemne de les camperes amb què segurament va aprendre a caminar a la seva Kansas City natal, Altman tenia una valentia insòlita, la mateixa que li va permetre nedar contra corrent al cine i encaixar les crítiques que li venien, bé de l'establishment de Hollywood, bé dels seus incondicionals quan baixava el llistó de Nashville, El joc de Hollywood, Vides creuades o Gosford Park. L'última bufetada, justament, se la va endur fa ben poc i li va venir de la crítica londinenca, descontenta amb la seva incursió teatral. Prou veterà per no perdre-hi el son, el cineasta va demostrar per les mateixes dates, quan va presentar A Prairie Home Companion a la passada edició del Festival de Berlín, que un escenari no era problema sempre que tingués una càmera a mà. El seu film pòstum, de fet, transcorre íntegrament en un vell teatre, en ple Oest americà, on un programa de ràdio s'acomiada de l'audiència després d'anys de complicitat. Amb un repartiment coral, un dels trets distintius del cineasta, Altman barreja ficció i realitat i incorporar elements del programa, música i relats curts a unes bambolines més teatrals amb el que passa a l'escenari, per on passegen cantants de country en crisi (Meryl Streep i Lily Tomlin) i un encarregat de seguretat obsessionat amb Raymond Chandler (Kevin Kline). Amb un sentit de l'humor encara esmolat, i tot i no haver rebut l'acollida crítica d'altres films seus que ja han agafat el paladar de les obres mestres, la pel·lícula posa un eloqüent punt final a la seva filmografia. La veterania i un trasplantament de cor fa poc més de deu anys no han fet menys inesperada, però, la notícia de la mort d'Altman. Ell mateix advertia als acadèmics de Hollywood, Òscar honorífic en mà, que l'havien premiat massa aviat. De fet, es va posar els hàbits de director relativament tard per als barems del negoci. En tenia més de 40 quan s'hi va posar. M.A.S.H. (1970) va marcar el seu debut en el cine per la porta gran, amb un guió que havia passat per les mans d'una quinzena de directors més bregats que havien declinat el projecte. El rodatge, diuen, va ser tan caòtic com el mateix relat d'aquesta sàtira político-sanitària de la guerra del Vietnam. Amb un repartiment coral i brillant i un ritme de diàlegs diabòlic, M.A.S.H. va horroritzar els executius de la Fox, però va encantar un públic amb set de nou cinema. El director es va sortir amb la seva i va arrencar així una carrera plena d'alts i baixos, però més rica, eclèctica i duradora que la d'altres companys de generació. Del western a l'homenatge als clàssics del cine negre, mirant amb esperit crític els Estats Units dels 70 i del 2000 o establint càtedra en el gènere de vides creuades, Altman se n'ha sortit sempre. Julian Fellowes, que va escriure el guió de Gosford Park per al mestre el 2001, comentava ahir la notícia de la seva desaparició subratllant que ha estat un gegant de la indústria, capaç de mantenir l'esperit rebel d'un jove fins als 81 anys.

FOBSIC i la Universitat Rovira i Virgili han realitzat un estudi amb l'objectiu de conèixer l'estat de la situació dels coneixements, habilitats i actituds dels usuaris/àries envers la seguretat TIC. Els resultats demostren que, d'una banda, la majoria tenen una competència suficient, però, d'altra banda, assenyalen que en general la seguretat pot millorar considerablement. La Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya ( FOBSIC ) és una fundació privada que té l'objectiu d'ajudar als agents socials, especialment a l'administració pública, a prendre decisions en relació al desenvolupament de la SI a Catalunya. L'Institut de la Dona obre convocatòria per a subvencions de règim general per a entitats i organitzacions no governamentals de programes i activitats relacionats amb les àrees de competència de l'Institut. A finals de juny s'ha donat a conèixer el projecte GNULinux.cat, un col·lectiu de persones que vol donar a conèixer tot el que envolta el món del programari lliure dins de l'àmbit de la llengua catalana.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV) i el complex industrial Repsol a Tarragona van signar el passat mes de maig un acord per a estudiar la gestió del dia a dia de les diferents colles i les diverses formes d'organització de les mateixes. Aquestes tasques són desenvolupades per les juntes directives de la colla, de forma altruista i dedicant-hi molt del seu temps. En aquest sentit, l'objectiu de l'estudi era elaborar un diagnòstic que posi de manifest possibles punts d'enfortiment i de millora, tot aprofitant les tècniques de màrqueting, finances, recursos humans, etc. però adaptades a les organitzacions sense ànim de lucre que són les colles castelleres. L'estudi ha tingut en compte que la diversitat de les colles és molt elevada, en funció del seu nivell casteller, la seva antiguitat, el tamany de la població en la què estan instal•lades, el nombre de castellers habituals, si estan incloses dins l'àrea castellera més tradicional o en zones de nova expansió (en aquest sentit, val la pena apuntar que actualment el gruix de colles en actiu se situa en l'entorn metropolità barceloní), etc. En aquest sentit, l'equip dirigit pel Dr. Jaume Gené ha desenvolupat primer una fase qualitativa amb entrevistes en profunditat a directius de nou colles i una fase quantitativa en forma de qüestionari que han respost 43 de les 65 colles que formaven la mostra, la qual cosa dóna un alt índex de fiabilitat als resultats.

Philippe Noiret mor als 76 anys Publicat per Avui 24/11/2006 L'actor francès Philippe Noiret va morir ahir dijous als 76 anys com a conseqüència d'un càncer que l'afectava des de fa mesos, segons va informar la seva oficina de representació artística. Intèrpret de l'inoblidable Alfredo de Cinema Paradiso, Noiret deixa al darrere una carrera immensa, amb més de 150 pel·lícules, entre les quals destaquen també la polèmica La gran comilona i El cartero (y Pablo Neruda). També va protagonitzar desenes d'obres de teatre. Nascut el 1930 a Lilla, al nord-est de França, va ser sempre un mal estudiant. Després de suspendre el batxillerat, va debutar als escenaris teatrals de París i el 1953 va entrar al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar, companyia on es va estar set anys, al costat de Gérard Philipe. El seu debut al cinema va ser el 1956 amb La pointe courte, d'Agnès Varda. No va tornar a la pantalla fins al 1960, però ho va fer amb un altre dels grans cineastes francesos, Louis Malle, a Zazie dans le metro. La popularitat no li va arribar fins a finals dels 60, però la seva col·laboració amb directors de referència del cinema francès, particularment amb Bertrand Tavernier (sis pel·lícules entre el 1976 i el 1994), va ser una constant en la seva prolífica carrera. El paper que més ha contribuït a la seva fama internacional ha estat el del projeccionista Alfredo, a Cinema Paradiso (1988). Amb 58 anys iniciava aleshores una maduresa daurada que el portaria a guanyar el Cèsar del 1989 per La vida i res més (amb Tavernier, un cop més) i a interpretar Pablo Neruda a El cartero (y Pablo Neruda), nominat a cinc Oscars el 1995. Menys sol·licitat els darrers anys al cinema, es va deixar veure amb més freqüència als escenaris. Amant de la vida al camp, els cavalls i els cigars, Noiret, que estava casat amb l'actriu Monique Chaumette des del 1962, deixa al darrere més de 50 anys de dedicació a la professió, que l'acrediten com un dels grans actors francesos del segle XX. Així ho manifestava ahir el ministre francès de Cultura, Renaud Donnedieu de Vabres, que el va qualificar de figura immensa del setè art. Philippe Noiret era un d'aquests actors que revaloritzen qualsevol pel·lícula. N'havia interpretat cent cinquanta i, lògicament, n'hi havia de tots colors. Però per vulgars que fossin, ell hi aportava un toc de distinció. Quan el guió era bo, en canvi, Noiret brillava amb força. Mai no va ser un galant però sempre va trobar papers que li feien justícia. Agnès Varda el va fer debutar amb La pointe courte i junts es van anticipar a la Nouvelle Vague. Només quatre anys després, ja era l'oncle de Zazie dans le metro i Louis Malle en demostrava la versatilitat en qualsevol registre. Noiret apareix allà on menys t'ho esperes: a les ordres de Hitchcock a Topaz o en el thriller polític L'atemptat. També és arriscat encasellar-lo com un actor dramàtic. Marco Ferreri el va fer morir de plaer a La gran comilona i el va vestir de general en el western apòcrif No tocar a la mujer blanca. Hergé va dir que seria el perfecte capità Haddock. A mitjans dels anys setanta va conèixer Bertrand Tavernier. Noiret va ser el protector que garantí el seu debut amb El rellotger de Saint-Paul. En agraïment, el cineasta francès el va dirigir en cinc llargmetratges més. El general que compta desapareguts a la Primera Guerra Mundial, a La vida i res més, va ser un dels seus grans papers. El gran públic el recordarà, tanmateix, com el poeta xilè d' El cartero (y Pablo Neruda) o el projeccionista de Cinema Paradiso. En aquest film encarnava la passió pel cinema, la nostàlgia per unes imatges que pertanyen al record i que, des d'ara, també immortalitzen Philippe Noiret.

El Departament de Justícia obre la convocatòria de subvencions per a la organització i realització d'estudis, i activitats formatives relacionats amb l'evolució, l'adaptació i el desenvolupament de les organitzacions que conformen el Tercer Sector. El Departament d'Acció Social i Ciutadania obre la convocatòria per a subvencionar projectes que realitzen les entitats juvenils en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional al 2010. L'Institut Català de les Dones obre una convocatòria de subvencions a entitats o projectes d'utilitat pública o interès social per a promoure la igualtat d'oportunitats entre dones i homes i/o que facin palès el caràcter transformador de les experiències i els sabers femenins.

Un incendi calcina un pis al carrer de l'escultor Rocamora El carrer va estar tallat durant prop d'una hora 23 de Setembre de 2013, per Redacció/ Fotografies: Jordi Sanvisens Un pis situat al carrer de l'escultor Rocamora ha quedat completament calcinat després que s'hagi declarat un incendi, pocs minuts abans de la mitjanit d'aquest diumenge. El foc es va produir cinc minuts després de tres quarts de 12, al 2n 4a del número 18, al costat de l'estació d'autobusos, i va obligar a tallar el carrer durant una hora. Els Bombers van rebre l'avís i van enviar tres dotacions, inclòs un camió escala. També s'hi van desplaçar diversos efectius dels Mossos i de la Guàrdia Urbana. En arribar al lloc dels fets, el foc ja havia calcinat el menjador de l'immoble i la persona que residia al pis, un home de 35 anys, havia fugit abans que les flames es propaguessin. L'home no va necessitar cap atenció mèdica. En poc més de deu minuts, els bombers van controlar l'incendi i la resta de veïns van poder tornar a casa passades les 12 de la nit. Els pisos inferior i superior es van veure afectats pel foc i el fum, així com la façana. Els fets van provocar gran expectació entre els veïns de la zona, a causa de l'espectacularitat de les flames.

L'autor havent llegit desultòriament Yeats, hi parla dels seus trenta-tres anys I'm growing old–m'estic fent vell: en català us ho dic. I penso en el passat: en el sever infant que fui, nat per al desesper del noi que fui, de l'envilit adolescent que fui (oh poble maleït, oh poble meu adust! Injuriat, injuriant: injust), i en el jove feliç, hard put to die, càndid i viciós, que mai no es creia ésser el professor de grec que sóc, sinó un savi antic, només. I am growin' old: aquest és el meu clam. El que és d'això, no en saben gaire) em volguessin, als ulls dels homes, donar l'aire d'un savi veritable, justíssim, obstinat a concedir realitat a tot allò que a cadascú és atorgat de raons humanes servicials per viure, no pas solament per mirament, sinó més aviat per la convicció que eren prou dúctils i que no calia ensenyar-los gens ni mica la saviesa, justament, perquè tothom és lliure de fer-se un pensament; si els déus volguessin atorgar-m'ho, ja no caldrien les paraules de què m'armo. Però la vida és trista, i el cor, massa senzill.

L'equip infantil de l'AXA Barça lluitarà per defensar el títol de la Minicopa que va aconseguir la temporada passada a Màlaga. La Minicopa concentra l'atenció del cap de setmana també a la base blaugrana. El conjunt de segon any blaugrana no ho tindrà pas fàcil per revalidar el títol. Els blaugranes han de superar el Pamesa, el Bilbao i el Madrid a la primera fase per intentar jugar les finals. Mentrestant, la resta d'equips del planter superen una nova jornada de campionat. Després de resoldre la jornada del cap de setmana contra l'Avantmedic Lleida, l'equip infantil A blaugrana també viatja a Vitòria. El torneig de la Minicopa aplega els equips infantils dels 8 equips participants. El conjunt que entrena Bernat Magrans ha quedat enquadrat a un grup difícil. El primer partit serà contra el Pamesa el divendres a les 13.30 h. El dissabte hi haurà repetició dels quarts de final del primer equipo. A les 09.45, els infantils jugaran contra l'iurbentia Bilbao. I a les 13.30 h hi ha el clàssic del bàsquet ACB, Reial Madrid – AXA Barça. L'objectiu és reeditar el títol de la Minicopa. Pel que fa a l'equip infantil B, la jornada passada va ser complicada per als nois que entrena Núria Montolio. Acostumats a tancar acta, el matx amb el Gavà es va decidir 'in extremis'. Al Campionat de Catalunya Interterritorial els blaugranes van vèncer per 93-44 l'Igualada. El conjunt cadet B de l'AXA Barça no ha perdut cap partit des que ha començat aquesta fase de la temporada. Els de Rubén Muñoz mantenen un pols intens fins al moment amb l'Sfèric de Terrassa. De moment, són els dos equips invictes al grup 1 de l'Interterritorial. També amb 4 victòries i cap derrota es troba el cadet A. Els blaugranes van guanyar el Joventut per 83-62. Els d'Iñigo Zorzano desfan l'empat al capdavant de la taula que hi havia amb la Penya, precisament. Els júniors també van guanyar amb contundència el Joventut de Badalona a la segona jornada de la segona fase del Campionat de Catalunya Preferent. Els d'Àlex García, que són líders ja en solitari amb 4-0, van fer un partit pràcticament rodó. La diferència final va ser de 82-57. Després que la setmana passada es disputés la Copa Adecco Plata, sense presència del vinculat blaugrana, el WTC Cornellà torna a competir aquest divendres. El Cornellà, com a local rep el CB Tarragona 2016. Els de José Luis Galilea no van començar gaire bé la segona volta de la LEB-Plata. Ara, a la seva pista, l'objectiu és imperiós: guanyar per no patir. De moment, el Cornellà es manté dotzè amb 7-11.

Manresa té ara el mateix nombre de llicències de taxi que fa 25 anys L'Ajuntament denuncia que a la resta de la comarca s'han donat més permisos del compte Taxi preparat per rebre clients arxiu/acn F. G.MANRESA En l'actualitat, a Manresa hi ha 45 llicències de taxi atorgades i des de fa més de 25 anys no se n'ha expedit cap de nova. Aquesta informació va ser oferta per la regidora de Seguretat Ciutadana, Olga Sánchez (CiU), en el darrer ple municipal arrel del debat d'una moció presentada conjuntament amb ERC que denuncia l'incompliment de la normativa reguladora del taxi per professionals de fora de la ciutat. Llei de regulació del sector del taxi estableix que els serveis interurbans de taxi s'han d'iniciar en el terme del municipi per al qual s'ha expedit la llicència del vehicle i en el cas d'haver-hi retorn del servei a l'origen, esperar per a realitzar-ne exclusivament aquest retorn. A la resta de la comarca hi ha també 45 llicències atorgades, una xifra que l'Ajuntament considera desproporcionada tenint en compta que Manresa, que genera a l'entorn del 80% del total de serveis, té la mateixa, però són molt més cares. Davant d'això la moció posiciona l'Ajuntament en contra de la creació d'una àrea de prestació conjunta dels servei de taxi que promou l'Associació de Taxis del Bages si no s'argumenta la seva necessitat en funció de la demanda autèntica i no d'agafar clients aconseguits amb males pràctiques.

Inauguraran les jornades el director de l'Escola Balear d'Administració Pública, Antoni Sastre, i el coordinador de les jornades, doctor Joan Mir, professor del Departament d'Economia Aplicada de la UIB. L'objectiu de les sessions és analitzar què és Europa (característiques i valors) i donar les pautes per a la gestió de la convivència de cultures, per prevenir possibles conflictes i afavorir la cohesió social. Per altra banda, es donaran les pautes per al sosteniment de la nostra cultura i del desenvolupament econòmic, fonamentat en la potenciació dels valors tradicionals.

Els impagaments per compres de productes o serveis a terminis han crescut un 27% a Catalunya al gener, respecte al mateix mes de l'any passat. Els comerços han deixat de cobrar 376 milions d'euros per lletres que els clients no han pagat. D'altra banda, la creació de societats mercantils continua caient. Al gener, es van crear un 42% menys d'empreses que un any enrere. A Catalunya, en el primer mes de l'any es van crear 1.200 societats mercantils, mentre que se'n van dissoldre 260. Són dades de l'Institut d'Estadística, que demostren que els emprenedors també noten la crisi. Menys empreses i d'un capital menor. Les societats que s'han constituït al gener han tingut, de mitjana, un capital subscrit de 112.000 euros. En el conjunt de l'estat, la creació d'empreses al gener va caure pràcticament a la meitat, i ja s'acumulen 21 mesos de caiguda. La creació d'empreses ha minvat un 44,7% al gener respecte al mateix mes de l'any passat. Els impagaments de productes, com ara una rentadora o un televisor, i de serveis, com unes vacances, no han parat de pujar. S'han deixat de pagar un 6% de totes les lletres que vencien. En el conjunt de l'Estat, la morositat s'ha situat per sobre de la mitjana catalana. Un 6,4% de les operacions que es fan per finançar algun bé o servei han resultat impagades. L'import dels impagaments al comerç va augmentar un 37,3% en el primer mes de l'any i ja s'han deixat de pagar 1.961 milions d'euros en aquestes operacions de compres finançades per bancs i caixes, segons l'INE. Pel que fa a la taxa de morositat que han de suportar les entitats bancàries, al mes de gener s'ha situat en el 3,8% al conjunt de l'Estat, segons les dades del Banc d'Espanya. Aquesta xifra és quatre vegades més que fa un any, i el nivell més alt d'impagaments a les entitats bancàries des del 1997. Les caixes són les entitats amb la taxa de morositat més alta, el 4,45%. De fet, apleguen gairebé el 60% de l'import morós total. Els bancs tenen una taxa d'impagamets del 3,20%.

En l'article de divendres marcava una clara diferència entre major i més gran ( gros ) o menor i més petit, i un lector em va demanar fins a quin punt també la podíem establir entre millor i més bé ( ben ) o pitjor i més malament ( mal ). Diré, d'entrada, que de cap manera són casos paral·lels. Millor i pitjor sí que mantenen el sentit comparatiu i frases com "Neda millor que tu" o "Escriu pitjor que tu" són indiscutiblement genuïnes. En tot cas, podem remarcar que, a diferència del castellà, les expressions sinònimes més bé i més malament també tenen en la nostra llengua una gran vitalitat, que ara s'està perdent en les zones més interferides en benefici d'un ús gairebé exclusiu de millor i pitjor. I això explica que alguns gramàtics, com per exemple Ruaix, considerin preferible "El sistema que aniria més bé" a "El sistema que aniria millor", encara que totes dues frases siguin correctes. Jo mateix prefereixo "Val més que no vinguis" a "Millor que no vinguis", tot i que és una frase també acceptable. No ho és, en canvi, "Millor no vinguis", ja que l'elisió del que (com passa en altres casos) només és admissible en castellà. El context més delicat, ja n'he parlat altres cops, és el de millor i pitjor davant d'un participi. Si ahir a les postres hagués dit "Aquest tortell de Reis està millor/pitjor torrat que el de l'any passat", tots els meus familiars m'haurien mirat malament. Us aconsello, doncs, que en aquest cas feu servir sempre més ben i més mal. Els diccionaris, però, preveuen una excepció que potser hem d'acceptar com a expressió lèxica: millor dit.

Seguiran les crítiques ja que només presenta un resum de pagaments del 1990 al 2009 El matrimoni guanya uns 11 milions d'euros, paga un 14,1% i dóna a caritat el 30% La setmana horribilis de Mitt Romney es va obrir dilluns amb el vídeo on se'l veia menyspreant davant d'acabalats donants el 47% de nord-americans que no paguen impostos sobre la renda dient: «No els con­ven­ceré mai que han d'assumir res­ponsabilitats personals i fer-se càrrec de les seves vides». Ahir, els impostos van tornar a agafar importància per al republicà, però aquesta vegada amb un missatge amb què intenta desmentir la imatge de ric, poc transparent i elitista que els demòcrates han aconseguit que cali. Mitt Romney, a bord de l'avió en què viatjava a la ciutat de Las Vegas (Nevada), ahir. Informació publicada en la página 16 de la secció de Mundo de l'edició impresa del dia 22 de setembre de 2012 VEURE ARXIU (.PDF) Romney va fer pública la seva declaració de la renda del 2011, com havia promès abans de les eleccions del 6 de novembre, ja a només 46 dies de la seva celebració. També va fer públic un sumari dels seus pagaments a Hisenda entre el 1990 i el 2009 per intentar fer callar els rumors que va evadir impostos, rumors que ha ajudat a propagar el líder demòcrata al Senat, Harry Reid. I encara que la seva campanya va fer de seguida passos per enterrar la qüestió -John McCain ha declarat que havia «arribat el moment de tornar a discutir els temes que importen als votants»-, és dubtós que les dades revelades, sumades a la declaració del 2010 que ja va revelar al gener, tanquin el debat. MENYS QUE LA CLASSE MITJANA / Les dades sobre la seva última declaració d'impostos penjades a la web de la seva campanya segueixen demostrant que Romney forma part de la classe més adinerada dels EUA. El 2011, ell i la seva dona van ingressar una mica més de 10,5 milions d'euros. Com que la majoria dels diners provenen d'inversions, taxades com a renda de capital i per tant amb un tipus més baix que els ingressos ordinaris o la renda per treball, van pagar a l'erari públic prop d'1,5 milions d'euros, o el 14,13%, molt per sota del percentatge que paga la majoria. Un altre factor que permet augurar que la tempesta no amainarà és que Romney, pressionat des de l'oposició per no fer públics més anys d'impostos -trencant una tradició que el seu propi pare va començar el 1968 quan va donar a conèixer les declaracions d'impostos de 12 anys-, va presentar ahir el resum dels seus pagaments entre el 1990 i el 2009 però no les declaracions d'aquests anys. S'assegura que mai va pagar menys d'un 13,66% i que va pagar de mitjana el 20,20%, però la informació és esbiaixada i manté interrogants. A només 13 dies del primer debat televisat davant Barack Obama, que es considera com una de les seves últimes oportunitats de capgirar la carrera, Romney intenta treure's llast.

El Seat Clàssic, de visita a la fàbrica de joguines més gran d'Europa L'associació Seat Clàssic ha organitzat una sortida des de Valls a Verdú per visitar el museu de la joguina més gran d'Europa el proper dia 25 d'abril. La visita serà guiada i després està previst un dinar al restaurant del museu. A les 9-9:30 del matí tots els assistents es concentraran al pàrquing del supermercat Aldi. A les 10, esmorzar al restaurant del Pla de Santa Maria i a les 11 sortida cap a Verdú. Els cotxes s'aparcaran a la plaça Major de Verdú, junt al museu. Queda pendent de confirmació una visita a un forn de ceràmica.

El Museu de l'Aigua de Lleida ha fet aquest dissabte les visites guiades al Dipòsit del Pla de l'Aigua i els Pous de Gel per conèixer el patrimoni de l'aigua de la ciutat. 25 persones han seguit la visita als dos espais, que els ha permès descobrir la història del primer dipòsit de la ciutat i com s'emmagatzemava el gel en els dos pous de gel, datats del segle XVII. Dissabte que ve, hi ha programada una sortida a Ascó i Flix. En aquesta activitat, es visitarà el Centre d'Informació de l'Energia d'Ascó, recentment inaugurat, així com també l'espai natural de la Reserva de Sebes i el Meandre de Flix, situat al costa de la darrera gran presa que va construir La Canadiense: l'embassament de Flix. S'ha de recordar que aquestes activitats s'emmarquen en el programa d'actes per commemorar el centenari de la fundació de la Barcelona Traction, coneguda com La Candadiense. Per aquest motiu, el Museu ha coordinat diferents visites a centres hidroelèctriques del territori. Per a més informació: http://www.patrimonihidroelectric.com/

EsportCatalà.cat.- Al camp de La Foixarda, a Barcelona, se celebrarà aquest diumenge el mateix que va passar fa cents anys: el primer partit de rugby a la ciutat comtal entre CD Espanyol i la Societé Patrie, un combinat format per francesos residents a la capital catalana. Un partit retro i que unirà els sis clubs històrics de la ciutat (CN Poble Nou - Enginyers, FC Barcelona, Gòtics Rugby Club, CE Universitari, Barcelona Universitari Club i Químic Equip de Rugby) sota uns mateixos colors, els blanc-i-blaus. Aquest dimarts, a l'estadi de Cornellà-El Prat, s'ha presentat aquesta commemoració i el conseller de l'Espanyol responsable de l'Àrea d'Expansió, August Newton, ha definit un dels objectius del matx, "donar-li al rugby un reconeixement que no té". Igual que es va fer amb el partit de semifinals que va disputar l'USAP a l'estadi Olímpic. En el mateix sentit ha disparat el portaveu de Xarxa d'amics del rugby, plataforma que aplega els sis conjunts històrics de Barcelona, Jordi Homs, que és també president del CN Poble Nou – Enginyers, "volem que tingui la importància que es mereix" i ha afegit, "és una reivindicació simbòlica i entranyable pel nostre centenari i ara volem començar a caminar d'una altra manera". El mateix Homs ha assenyalat el mal moment el que es troba aquest esport i ha demanat "un canvi" per "tirar endavant". El partit en qüestió es va celebrar, exactament, el 21 de maig de 1911. Una data que va descobrir-se gràcies a la tasca d'investigació de l'expresident de la Federació Catalana de Rugby, Xavier Albert Canal. A les imatges, la foto de família de la presentació del partit i les dues samarretes.

El cost del transport podrà ser bonificat fins a un 100% segons els ingressos i estalvis de l'usuari (ACN).-El Consell Comarcal del Baix Ebre va aprovar, amb els vots favorables de CIU i PP i l'abstenció d'ERC i PSC, la modificació de l'ordenança reguladora de la taxa del servei de transport adaptat. Fins ara, els usuaris pagaven [...] (La Marfanta).-Unes 2.000 persones, menys de 700 segons la Policia Local de Tortosa, han recorregut aquest diumenge al migdia el centre de Tortosa, amb motiu de la manifestació que havien convocat els sindicats majoritaris en contra de la reforma laboral. La manifestació ha sortit de la plaça de la plaça del Carrilet, al barri del Temple, [...] Dissabte tindrà lloc la Rua amb onze comparses inscrites, sis d 'aquestes amb vehicle d 'animació. (J.Roig).-Aquesta tarda de divendres Santa Bàrbara dona inici també al seu Carnaval, pot ser més modest que a altres municipis, però igual d 'intens i participatiu. De fet, l' implicació en la festa per part de les responsables de la Llar d' Infants Municipal [...] Les " batalles de farina" i els balls de disfresses amb entrada gratuïta tot els dies, els millors al•licients per no perdre-se'ls. (J.Roig/T.Gine).-Generació rere generació, els veïns de Godall esperen els Carnavals com la gran festa de l' hivern. No hi ha documentació escrita que o asseguri, però a Godall tothom sap que les festes van començar [...]

Per a pescar anguiles al borinot, cal passar les llambruixes o cucs de terra per un fil llarg que s'ha de rematar amb un nuc, com un collar. Un cop fet açò, cal entortolligar-lo de manera que es quede com un cabdell mal cabdellat. Finalment, es nuga l'esquer a l'extrem del fil de la canya i se submergeix a l'aigua de la sèquia. L'anguila mossega les llambruixes enfilades, s'hi embolica amb les dents i, en notar el moviment, el pescador treu la captura cap a fora. Prèviament haurà enllestit un paraigua obert que haurà desat al terra, en sentit invers a la seua funció habitual, on dipositarà l'anguila per tal que no s'arribe a esmunyir en alliberar-la. I del paraigua l'aboca en un cabàs d'espart ben fondo. Aqueferat en aquesta art es trobava Lluís de Bava el capvespre del primer dissabte d'octubre a la sèquia de l'Ull de la Vila, als afores de Bonretorn. S'havia acomodat just al final de la llarga trapa de fustes que tapava el curs de la sèquia al llarg d'un centenar de metres, on havia disposat una cadireta de corda per si l'espera s'allargava o per si la pesca era profitosa. A sobre del parament, penjava l'única pereta de llum elèctrica del camí d'Onda, que destacava la figura del pescador des de lluny en forma d'un breu rodolí groguenc. Just acabava de llençar el borinot a l'aigua quan, ja ben caiguda la nit, una colla de divertits, que tornaven de rodar el bou amb corda d'un llogarret veí en festes, el van albirar des del revolt del camí. Eren Bana, Batistet el de Soleta, Blai l'Estellador i dos dolçainers que havien acabat la tocada i se'ls havien acoblat per tornar cap a casa en companyia. Bana era conegut per la contornada per la facilitat i l'èxit amb què maquinava bromes enginyoses que després se celebraven durant setmanes en les converses de la taverna de Martines i arreu del poble. Xiuxiuejà el bromista al temps que es treia les espardenyes de careta i s'arromangava els camals dels pantalons. El de Soleta i l'Estellador, avesats a les sobtades ocurrències de l'amic, van prémer els llavis per a aguantar la riallada de diversió garantida amb què ja comptaven i els van fer un senyal als dolçainers perquè s'aturaren sense fer soroll. Llavors Bana, des de l'extrem oposat de la trapa, es va enfilar a les palpentes sèquia amunt, amb el toll d'aigua pels genolls, en direcció a Lluís de Bava, guiat en la foscor pel besllum que s'albirava a l'acabament del tram cobert. Els altres van avançar sigil·losament entre els tarongers de la vora fins que es van apostar a uns vint metres de l'escena, rere les rajoles d'un cremador de llenya. Quan Bana va arribar a l'objectiu, es va atansar la massa de llambruixes, va cloure fermament el puny al voltant del fil de pescar, i va estirar intermitentment un parell de cops, com feien les anguiles quan picaven. - Fotre! - exclamà Lluís de Bava -. Aleshores va treure cap a fora el borinot, que Bana recent havia amollat, i va comprovar que romania buit. Monologava al temps que tornava a submergir el borinot a les negres aigües de la sèquia. Una segona estirada del fil el va posar de nou en alerta, amb l'inequívoc sorollet del borinot enfonsat per la mossegada, amb el característic moviment del fil en sacsar-lo l'animal. En tornar a treure l'aparell, l'esquer era buit i les llambruixes del borinot intactes. I així durant tres vegades més. -Per la mare que m'ha parit que t'he de treure, filla de la grandíssima puta! I llavors Bana, imitant una aflautada veu femenina, li contestà des de l'interior de la sèquia: - No m'atraparàs, no, que sóc la sireneta del mar! Al temps que soltava canya i borinot, deixant cadira, cabàs i paraigua, Lluís de Bava va fugir cames ajudeu-me en direcció al poble mentre Bana emergia de la sèquia amb un somriure triomfal. Els altres amb prou feines podien reprimir la riallada quan eixien de l'amagatall. L'endemà de bon matí, Lluís de Bava aparegué pel de Martines per a fer-se el gotet de barreja. No li va resultar estrany trobar-se Bana, Batistet el de Soleta i Blai l'Estellador recolzats al taulell perquè tots tres sovintejaven la taverna. I en això que Batistet, acariciant paròdicament els cabells de raspall de Bana, li mussità melosament: Lluís de Bava, amb ulls de no entendre res, llençà un esguard atònit cap a la còmica parella de festejadors al temps que Bana, amb l'afectada veu de soprano de la nit, li etzibà: -Ai, maricon, així que volies pescar la sireneta del mar? I entretant, l'Estellador va mig apartar una cortina rere la qual hi havia la cadira, el cabàs, el paraigua, la canya i els dos dolçainers recent amistats, que llençaren a l'uníson una nota aguda i sostinguda amb les xirimites, imitant les trompetes del circ després d'una proesa aconseguida. El de Bava va envermellir de còlera en copsar la passada i va emprendre la persecució Pla avall dels divertits, mentre a crits no els abaixava de cabrons, de fills de puta i de malparits. I quan els va atènyer a l'alçada del baret de Tàfol no va córrer la sang, però sí algun litre de cassalla per a rebaixar l'acalorada de l'afrontat i celebrar, tots plegats, tan redona facècia. Per fer un comentari a un relat d'un Repte Clàssic cal, primerament, vestir-se còmode, amb un refresc o una infusió al costat. Entrar a la pàgina del fòrum de Relats en català i buscar el post (tot seguint els enllaços) del Repte vigent. Si ets jutge, saps que, després d'aquest comentari, que començaràs un cop tinguis la connexió i el relat ja llegit, hauràs de sacrificar relats dignes i bons per guanyar i escollir-ne un o, a molt estirar, dos relats guanyadors, que haurà/an d'escollir tema per a la següent proposta. Mentrestant, si no ets un veí de Bonretorn, podràs gaudir de les històries de la mei__, que reflecteixen el quefer dels bonretornaires, amb una exactitud cinematogràfica, que fan que el lector imagini fins i tot el cuc de terra travessat pel fil, o la correguda del Lluís de Bava, o la sèquia... Aquesta és la capacitat descriptiva de la mei__, que centra la seva producció prosista en Bonretorn, un poble imaginari que és real com la vida mateixa, sols imaginari en el nom. I aquest relat, entre broma i observació, és un bon treball dins de la línia meística. La facilitat amb què es llegeix no és fidel a la llargada del relat, que en cap moment es fa pesat o feixuc, és àgil en la lectura gràcies a aquesta prosa fresca i desenfadada. Les paraules clau discretes, l'extensió correcta.

Els autors d'aquest manual ens ofereixen una compilació d'articles de psicolegs i terapeutes especialitzats en teràpia familiar i conjugal, amb l'objectiu de presentar un innovador conjunt d'enfocaments per tractar els problemes sexuals de cada pacient en un breu espai de temps. Aquesta edició, revisada i ampliada, amb una nova introducció dels editors, incorpora un capítol sobre com treballar amb les víctimes d'abusos sexuals. Inclou: Els delictes d'insolvència punible; El títol XIII del Codi penal: delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic; El bé jurídic protegit; El concepte d'insolvència; El tipus bàsic d'aixecament de béns i els tipus específics d'aixecament de béns. Les emocions dels grups i les organitzacions, siguin aquestes de serenitat, ambició o confiança, resignació o ressentiment, afecten directament els resultats que són capaços de generar. Si això és així, resulta evident que val la pena diagnosticar quins són els estats d'ànim dels nostres equips, per minimitzar els més restrictius i potenciar els més expansius. Aquesta obra proposa eines per fer una revisió emocional de les nostres organitzacions i analitzar si estan en línia amb les estratègies que pretenem seguir i ens ofereix pautes per aconseguir i mantenir un entorn emocionalment sostenible. Tradicionalment la psicologia no s'ha interessat gaire per l'estudi de les emocions positives, que a més són complexes i més difuses en els seus efectes que les negatives. Però l'avenç en els mètodes d'investigació i en particular un canvi en l'orientació de la psicologia han afavorit recentment un esforç important en aquesta matèria i n'han descobert un potencial encara més gran que el que tenen les emocions negatives. Les emocions positives donen a les persones capacitats cognitives especials, proporcionen uns guions de comportament més amplis i rics que els que proporcionen les negatives, és a dir, que permeten ser més creatius i disfrutar més de la vida. Són un element essencial de la interacció social, fan a l'ésser humà més resistent davant les adversitats de la vida i li permeten desenvolupar un coneixement més profund de les situacions. Tot això crea, a la vegada, condicions i capacitats per experimentar noves emocions positives. La primera part de l'obra estudia la pedagogia de la inclusió: Els fonaments pedagògics de la convivència en societats multiculturals; La igualtat d'oportunitats; Els desafiaments del s. XXI o l'exigència de repensar l'escola; Les segones generacions com a àmbit d'estudi de l'educació. La segona part se centra en l'anàlisi de l'escolarització de l'alumnat estranger a la ciutat de València que inclou: Dades generals de la població estrangera a la ciutat de València; Els fills i filles de famílies immigrants a l'escola; La radiografia escolar del curs 2005/2006; Respostes educatives a la diversitat cultural als centres educatius i annexos. La producció científica del professor José Luís Vázquez Sotelo, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona, es caracteritza pel rigor científic amb que ha tractat la pràctica forense des dels seus inicis professionals. Els seus deixebles, col·legues i amics han volgut plasmar en les col·laboracions reunides en aquesta obra el seu homenatge personal, amb motiu de la seva jubilació acadèmica. Els temes tractats a l'obra són molt diversos: Responsabilitat civil en el marc del procediment penal; Garanties processals dels sospitosos i imputats en els processos penals en la Unió Europea; Diferents aspectes de la figura del jutge, els seus drets i deures; Protecció judicial del medi ambient i el clima; Menor infractor i terrorisme; Aspectes processals de les fundacions; L'arbitratge; Diligències preliminars, etc. Quan estem sota pressió i estressats, el cos es tensa i el cervell no funciona bé. Aquestes maneres d'actuar impedeixen que comprenguem els altres i fan impossible que aquests ens vegin tal i com realment som. Mario Alonso Puig ens convida a reflexionar sobre aspectes capitals de la nostra existència i ens ajuda a dibuixar l'itinerari que obrirà la nostra vida a noves oportunitats. La seva obra vol oferir el suport necessari per afrontar els desafiaments que es plantegen a les nostres vides i ajudar-nos a obtenir alegria, il·lusió, tranquil·litat i confiança. Quan una persona ha comès un delicte castigat amb pena de presó, el jutge ha de decidir entre executar aquesta pena o imposar una de les sancions alternatives previstes a les lleis, com són la suspensió de la pena o probation, que vol dir que es posa a prova la persona en la comunitat. Aquesta tasca judicial té una gran repercussió: en la persona condemnada a l'estar en joc la seva llibertat; en la societat, pel seu interès legítim per evitar que el condemnat torni a delinquir; i en la víctima, que té dret a la reparació pel delicte sofert i les seves conseqüències. En aquest llibre s'aborden en profunditat les dues dimensions més rellevants d'aquesta tasca. En primer lloc es presenta la perspectiva criminològica, es mostren els diversos models punitius a disposició del jutge i s'exposa el coneixement sobre l'efectivitat d'aquestes penes alternatives per reduir el risc de reincidència. En segon lloc, es realitza un apropament jurídic, es presenta un model constitucional d'actuació judicial i s'analitzen les controvèrsies existents entre els jutges, que comporten que s'opti, en major o menor grau, per la suspensió o probation en comptes d'executar la pena de presó.

Seguiment desigual durant les primeres hores de la vaga al sector de l'Ensenyament La convocatòria d'àmbit estatal respon a la protesta contra les mesures d'austeritat de l'administració i la LOMCE La vaga al sector de l'Ensenyament està tenint, en les seves primeres hores, un seguiment desigual entre escoles, instituts, escoles bressol i universitats. A l'espera que el departament doni a conèixer les dades oficials, alguns sindicats ja han xifrat en un 55% el seguiment. La protesta, en contra les mesures d'austeritat, les retallades i el projecte de llei de reforma educativa que ha impulsat el ministre Wert, vol fer sortir al carrer docents i professional però també les famílies que s'oposen a aquestes polítiques. La principal manifestació tindrà lloc aquest dijous al migdia a la Plaça Universitat de Barcelona però les marxes es repetiran a altres ciutats catalanes. · Un cartell a la porta de la llar d'infants de Sant Pere i Sant Pau informava de la convocatòria de vaga A la llar d'infants municipal Sant Pere i Sant Pau de Tarragona no s'hi ha presentat cap nen. Bates penjades, joguines ordenades i silenci sepulcral en una escola de 94 alumnes. Les tres educadores que eren al centre, de serveis mínims, estan convençudes que l'educació infantil de primer cicle, dels 0 als 3 anys, és la més vulnerable i la que pot sortir més perjudicada. Per això, davant la convocatòria de vaga, aquesta escola bressol ubicada en un poblat barri tarragoní ho ha tingut clar. Amb tot, el seguiment a la resta de guarderies públiques del territori ha estat molt desigual. La Baldufa, l'única guarderia de Tarragona que depèn de la Generalitat, no n'ha fet, tot i que la direcció confessa que la decisió respon a motius econòmics. De les altres vuit llars d'infants municipals de la ciutat, quatre tampoc han secundat la vaga, tres sí que ho han fet, i la del barri de Sant Salvador, malgrat defensar la convocatòria, ha acabat obrint portes perquè just aquest dijous s'iniciava un curs de natació molt esperat pels nens. En el conjunt de Tarragona no hi ha hagut incidents remarcables per la vaga. Com a acció reivindicativa, a les Terres de l'Ebre un grup de professors i alumnes han bloquejat l'entrada principal dels serveis educatius d'Ensenyament. L'acte, que ha durat dues hores, ha consistit en formar una cadena humana que ha impedit el pas dels treballadors i del mateix director territorial, que ha hagut d'accedir a l'edifici per una porta posterior. Més vaga entre alumnes que professors a instituts lleidatans El seguiment de la vaga d'aquest dijous entre els alumnes dels instituts de Lleida és molt superior al seguiment per part dels professors. Mentre que en alguns centres, els alumnes que han seguit la vaga arriben al 80%, els professors no superen el 12%. A l'IES Guindàvols, els professors que han seguit la vaga han estat el 4% (2 de 50). Pel que fa als alumnes d'aquest centre, han fet vaga el 13,8% de 1r d'ESO, el 28,6% de 2n, el 43,2% de 3r i el 73,3% de 4t d'ESO. A Batxillerat, no han anat a classe el 51,7% dels alumnes de primer ni el 31,1% dels de 2n. Al Màrius Torres, de 90 professors, 5 han fet vaga (un 5,5%) i entre els alumnes l'han seguit un 60%, majoritàriament de tercer i quart d'ESO i de primer de Batxillerat. A l'IES Joan Oró, els professors que han fet vaga han estat 6 de 50 (el 12%), mentre que el percentatge d'alumnes ha arribat al 86,5% entre els estudiants d'ESO (148 de 171) i el 82,5% en Batxillerat i Cicles Formatius (236 de 286). Finalment a l'Institut Gili Gaya, han fet vaga el 80% dels alumnes de 3r d'ESO i 1r i 2n de Batxillerat, el 50% dels alumnes de 1r i 2n d'ESO però només un professor dels 53 (un 1,8%). Un dels alumnes de segon de Batxillerat, Víctor Bonastre, ha explicat que només ha anat a l'Institut per recollir unes notes però que recolza la vaga. Considera que costarà molt canviar les retallades en educació només amb vagues però creu que és un primer pas. La directora del centre, Carme Panadés, ha explicat que el poc seguiment de la vaga entre el professorat és causa del "desencís". Considera que amb un dia de vaga no es recuperarà allò perdut. "Cal una vaga indefinida com es va fer als anys 90". Aules i passadissos buits a la UAB Aules buides o directament tancades, passadissos menys transitats del que és habitual i pocs estudiants pels jardins de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El Campus de la UAB registra molt poca activitat en les primeres de la vaga convocada per aquest dijous. "Molt diferent a un dia normal", assegura una conserge de la Facultat de Ciències. A quarts de deu del matí la majoria de les classes no es realitzaven i l'ambient és de molta calma. A tall d'exemple, hi ha molt més aparcament que un dia normal, sobretot en zones on és habitual que s'amunteguin cotxes. Tot i això, quatre furgons dels Mossos d'Esquadra i diversos agents estan fent guàrdia des de primera hora del matí a la rotonda d'entrada del Campus de l'Autònoma. Val a dir que fa setmanes que diversos estudiants de la UAB ocupen el Recorat per demanar que s'executin els acords del claustre del mes de març.

Lenin is mine?, que la companyia Semolina Tomic tenia previst estrenar en el marc del 31 Festival de Barcelona Grec el proper dimecres, 11 de juliol, al Mercat de les Flors, s'ha suspès. Per problemes de producció que han sorgit al llarg de les darreres setmanes, i davant l'imminent estrena de l'espectacle, s'ha decidit, de comú acord, suspendre'n les representacions. Les persones que ja hagin comprat localitats per aquest espectacle podran recuperar l'import de les entrades al mateix lloc de venda on les van adquirir.

La Fira de l ́Estudiant esdevé un aparador d ́opcions acadèmiques Estarà oberta els pròxims tres dies al Museu de la Tècnica de Manresa REDACCIÓ | MANRESA La vintena edició de la Fira de l'Estudiant de Manresa va obrir portes ahir amb la voluntat d'oferir, durant quatre dies, el màxim d'informació als joves estudiants d'ESO, batxillerat i cicles forma-tius de la Catalunya central per orientar-los en el seu futur acadèmic i laboral. Una de les novetats d'enguany és la participació de centres del Berguedà, el Solsonès, així com també del Moianès.

El Partit Popular de Tarragona ha reclamat a Ballesteros que "expliqui com es finançaran les activitats previstes per celebrar la Capital de la Cultura Catalana l'any vinent". I és, tal i com ha explicat la regidora popular tarragonina, Judith Heras, "Tarragona encara l'any vinent el repte de ser la Capital de la Cultura Catalana enmig del caos de la corresponent regidoria. Pràcticament dos anys després del manifest per una nova política cultural, podem dir que estem pitjor que abans: ja no tenim ni els premis literaris Ciutat de Tarragona, aplaçats, sense data de retorn, a la primavera". "A més a més", ha explicat Heras, "Ballesteros va iniciar el curs polític anunciant una nova data pels nous cinemes, el mes d'octubre, que segons les informacions torna a ser equivocada". "Així doncs, demanem a Ballesteros que no s'excusi en la crisi econòmica, reorganitzi la regidoria de Cultura i doni l'impuls necessari al sector cultural de la ciutat", ha conclòs la política popular tarragonina. Redacció TT - 19/10/2011 - 17:39h Em sembla que el dibuix és del amic del consistori: Miguel Villalba Teresa, li diuen "logo", però cal aplicar-lo en tamany XL per veure quelcom. Així que no sé què és, però un logo segur que no.

El govern espanyol ha presentat el nou model de finançament que dedicarà el 80% del total dels recursos totals als serveis públics fonamentals "en una quantia per càpita igual per a totes les comunitats autònomes", segons ha explicat la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado. El nou model aportarà una quantitat superior a 11.000 milions d'euros per recursos addicionals en quatre anys. El nou model incrementa la recaptació de l'IVA, IRPF i els impostos especials per cada comunitat. El 75% de la recaptació en cada comunitat autònoma es col·locarà en una "bossa comuna" on també hi haurà una aportació del 5% de l'Estat. El 25% de la recaptació d'impostos serà per a cada comunitat. Salgado també ha assegurat que Catalunya tindrà un finançament per sobre de la mitjana. La proposta es presentarà dimarts, el 15 de juliol, al Consell de Política Fiscal i Financera. El nou model, si s'aprova, es començarà a aplicar el 2009 i es posarà en funcionament de manera gradual fins al 2012, quan s'hi haurà aportat la quantitat addicional El nou model presentat preveu dedicar el 80% dels recursos totals del finançament a garantir els serveis públics bàsics - sanitat, educació i serveis socials- amb una dotació igual en totes les comunitats autònomes en relació amb el sistema per càpita. Per Salgado, el nou sistema redueix "substancialment les diferències en el finançament per càpita, que actualment són de 40 punts, i es passarà a menys de 30". El nou sistema de finançament estableix un nou sistema de repartiment dels impostos. Cada comunitat podrà disposar del 25% de les recaptacions d'impostos a l seu territori. El 75% de la recaptació en cada comunitat autònoma es col·locarà en una " bossa comuna " on també hi haurà una aportació del 5% de l'Estat. De cada euro addicional, se'n distribuirà el 0,75% entre totes les comunitats. Segons Salgado, això farà que sigui un sistema "més solidari". El model també inclourà dos nous fons de convergència autonòmica que aportarà l'Estat per reduir la diferència entre les comunitats autònomes: fons de competitivitat i un altre de cooperació, per facilitar la convergència entre els nivells de renda dels habitants. Segons ha explicat la vicepresidenta, el nou model vol posar solució al fet que el sistema actual, en vigor des del 2004, "no recull els increments de població i no garanteix els recursos públics necessaris". Per Salgado, el principal dèficit és que " no podia actualitzar-se perquè no fa mencions explícites a la població ", tot i que la població espanyola ha crescut en més de 6 milions de persones, i 1.256.000 persones en el cas de Catalunya. Segons Salgado, aquest sistema també era "molt poc transparent" perquè les comunitats "van començar a saber els recursos que els dotava el 2004, quan el PSOE va accedir al govern".

Dissabte, al Casal de Vila-rodona, desfilada per La Marató de TV3 Dissabte, dia 11 de desembre, s'ha programat fer una desfilada de moda per La Marató a les dependències del Casal de Vila-rodona, organitzada per Madonna i Pluvinet. La desfilada s'iniciarà a les 8 del vespre a la sala de cinema del Casal de Vila-rodona. Les entrades, a un preu de 10 euros, ja es poden adquirir al mateix Casal. Amb la compra de l'entrada, s'entrarà en el sorteig d'un pantaló i una camisa de part de Pluvinet i una jaqueta i un vestit de Madonna.

L'ascens i la caiguda del llegendari Jim Thorpe 350x366 Per a molts nord-americans Thorpe és, sobretot, una llegenda del futbol americà. A la foto, quan ja estava retirat, amb els seus fills. El 28 de març del 1953 moria a Califòrnia Jim Thorpe, un dels millors atletes olímpics. Es va gastar els diners i només li ha quedat el nom i els records". La història de Jim Thorpe és una història molt americana. Tant per l'esperit de superació d'un jove d'origen humil com per la posterior caiguda de l'heroi. Un relat americà que concentra totes les virtuts i defectes d'un país de doble moral. De Thorpe, fill d'una família mig blanca i mig índia, no se'n conserva el certificat de naixement. Es creu que va néixer en una reserva índia a prop d'una ciutat anomenada Prague, a Oklahoma. Sí que se sap que anys més tard va ser batejat com a Jacobus Franciscus Thorpe. Era un noi amb sang de les tribus Fox i Sauk i Potawatomi. Amb 17 anys Thorpe ja havia perdut per malalties la mare, el pare i un germà. I de sobte, el 1907, no se sap ben bé com, va desafiar uns estudiants universitaris en una cursa. Els va guanyar vestit de carrer, i l'entrenador Pop Warner se li va creuar a la seva vida. Warner el va convertir en un gran jugador de futbol americà. Dwight Eisenhower, el futur president nord-americà, va jugar contra ell i no va oblidar un touchdown que va fer després de córrer 97 tardes. Després ens va dir que no s'entrenava gairebé mai. Convertit en una estrella del futbol americà, el 1912 es va entrenar per participar als Jocs Olímpics d'Estocolm. Es va classificar amb facilitat per a l'heptatló i el decatló. I, malgrat la pressió de mitjans de comunicació que no volien un indi representant els Estats Units, Thorpe va guanyar les dues medalles d'or als Jocs. El rei Gustau V de Suècia, en penjar-li l'or, li va dir: "És el millor atleta del planeta". Però Thorpe era mig indi en una època marcada encara per la segregació racial. Així, el diari Worcester Telegram va informar al Comitè Olímpic que Thorpe, amb 18 anys, havia cobrat diners per jugar partits de beisbol. Considerant que atemptava contra l'amateurisme que llavors defensava el COI, Thorpe va ser desposseït de les seves medalles. El COI no els hi va restituir fins al 1982, quan Thorpe ja era mort. Thorpe va viure dels esports fins als 41 anys i es va convertir en una llegenda: jugador de futbol americà professional, jugador de beisbol als New York Giants, jugador de bàsquet i campió d'atletisme. Un cop es va retirar, però, l'alcoholisme i el Crac del 29 el van enfonsar. Entre les nombroses feines que va fer per arribar a final de mes, va fer d'actor a Hollywood, fent papers de cap indi en westerns dolents. La seva figura va començar a ser reivindicada per un film de Michael Curtiz del 1951 sobre la seva vida, interpretat per Burt Lancaster. Els diners que va rebre li van garantir viure amb certa dignitat fins a la mort, dos anys més tard.

Aquesta sessió varem mirar unes fotos a l'ordinador per veure les distancia, l' eix etc...... Hi havien unes fotos molt maques, com per exemple l' ombra de la Torre Eiffel. Seguidament amb parelles vam fer una descripció de la parella i després, varem fer fotos intentant que es veies com era aquella persona.

Quines són les causes de la diabetis? La diabetis és una malaltia que es produeix per una elevació del sucre en la sang, més del que necessita l'organisme per viure. En què consisteix el test d'Apgar? Per a què serveix la punció del taló? El test d'Apgar es realitza per comprovar l'estat de salut del nadó. Es realitza el mesurament del seu pols, el to muscular, la respiració, la seva resposta davant de determinats estímuls i el color de la pell. Els nous 'test d'estrès' que s'aplicaran al sistema financer espanyol poden servir de catalitzador per a un nou procés d'integracions de caixes d'estalvis i provocar la nacionalització d'alguna d'aquestes entitats, segons un informe de Bank of America (BOA) Merrill Lynch. El banc nord-americà veu la necessitat de nou capital en les caixes d'estalvis per import de 42.800 milions d'euros Aquesta vegada, l'espifiada ha estat per part de 'The Guardian'. El Col·lectiu Emma, una agrupació de catalans a l'estranger que sempre respon al que considera 'visions esbiaixades' sobre Catalunya a la premsa internacional, ha criticat que el diari britànic The Guardian representi l'independentisme català 'com un simple espectacle 'freak' encapçalat per l'expresident d'un club de futbol sospitós de males gestions financeres i una seductora estrella porno'. En els test de velocitat, Skyfire guanya la resta de competidors a la mitjana de temps de càrrega de les pàgines, mentre que el navegador de serie a l'Android 2.2 queda a la segona posició, a un nivell molt semblant queda Opera Mini. Consumer Reports ha sotmès a diverses proves de laboratori a l'iPhone 4 i els resultats apunten al fet que la pèrdua de connectivitat és real i no un problema de la icona indicadora de la qualitat del senyal com ha tractat de fer creure Apple i per tant no recomanen comprar un iPhone 4. Els clàssics llibres de Lewis Carroll passen pel filtre de la mirada de Tim Burton, en una de les pel·lícules més esperades de l'any. Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres un home per destrossar a cops amb un test un radar fix del Servei Català de Trànsit (SCT) a l'autovia A-2, a l'altura de Cervera (Lleida), ha informat avui la policia catalana. El detingut, Pablo P.D., de 33 anys, es va presentar a la comissaria brut i sagnant pel Google vol evitar que els operadors caiguin en la temptació de violar la neutralitat de la alentir l'accés als seus serveis. YouTube anuncia ara una eina perquè el visitant pugui comprovar la velocitat de descàrrega dels vídeos i comparar-la amb la d'altres usuaris a la mateixa zona i del mateix proveïdor d'internet. Una dona sud-coreana de 68 anys va aprovar l'examen teòric de conduir després d'haver suspès 949 vegades des que va començar a presentar-se a la prova fa gairebé cinc anys, han informat avui els mitjans sud-coreans. Segons el diari sud-coreà Kyunghyang Sinmun, Cha Sa-soon, resident a la ciutat meridional de Wanju, va obtenir ahir a la seva prova número 950 una qualificació de 60 punts, la nota justa per superar aquest examen teòric basat en un test de 40 preguntes.

Utilitzar els clàssics de la literatura medieval catalana per plantejar una comèdia sobre la societat actual, és el que planteja Mira sempre la part bona de la vida, el nou espectacle del Teatre Estable del Baix Camp (Tebac), que dissabte (21.30 h) i diumenge (18.30 h) s'estrena al Teatre Bartrina de Reus. Codirigit per Toni Albà i Miquel Àngel Fernández, el muntatge, que remet també al film La vida de Brian de Monty Pynthon, demostra la versatilitat de la companyia reusenca. Els personatges principals de Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa s'incorporen a Mira sempre la part bona de la vida per presentar dos cavallers medievals enfrontats «als vicis de la societat actual», explica Miquel Àngel Fernández, creador també de la dramatúrgia del que defineix com una «comèdia de l'absurd». El mateix títol fa referència inequívoca a un petit homenatge inclòs a La vida de Brian, la genial obra cinematogràfica dels britànics Monty Python, perquè, entre altres coses, a Mira sempre la part bona de la vida els seus protagonistes tampoc tenen una bona fi. Manuel Barroso (Lucky), Anton Dalmau, Rut Enguita, Íker Garcia, Jordi Gómez, Marta Llorens, Fito Luri, Benjamín Miguel (Luke) i Helena Tarragó són els intèrprets del muntatge, que incorpora també cinc números musicals. La música ha estat creada especialment per al muntatge per Pep Solórzano i Xavier Oró, que tenen una trajectòria reconeguda en la composició de bandes sonores per a sèries de televisió i pel·lícules. Miquel Àngel Fernández i Toni Albà ja havien treballat junts en la direcció de Protocol per a camaleons, un dels muntatges de més èxit del popular director i actor vilanoví des de la seva estrena a la Fira de Teatre de Tàrrega de 2005. De fet, Albà, vinculat familiarment amb Reus, ha estat prou present en la vida teatral de la ciutat. Va ser ell mateix, per exemple, que va trucar un dia a Fernández per dir-li que li agradaria que treballessin plegats després d'haver vist La tràgica història del Klown Lear, l'espectacle que el director reusenc havia estrenat l'any 2002 amb Natural Klown Killers, l'altra companyia local que dirigeix. Albà també ha col·laborat amb els reusencs Copi Rait a M.A.M. Modern Art Modern (2005). Fernández explica que sempre resulta estrany veure un text propi dirigit per un altre: « Al final la meva idea original ha estat totalment reescrita a partir de la intervenció d'Albà però també del treball dels actors », diu. Fundat l'any 1980, el Tebac, una companyia per la qual han passat diverses generacions de directors i actors, és avui un grup del tot sòlid, explica el seu director actual: « Som una barreja de professionals i amateurs que crec que demostrem com la qualitat i el rigor són també propis del teatre amateur ». Amb Fernández al capdavant de la direcció, el Tebac ha posat en escena cada temporada al Teatre Bartrina espectacles molt diferents « però sempre amb la idea d'aportar alguna cosa nova ». Hamlet (la del ser o no ser), el 2004; Somni d'una nit d'estiu, el 2005; i Electra, el 2006, són els últims muntatges que ha estrenat la companyia.

La processó laica de l'Hospitalet, que compleix 36 anys i compta amb nou president, recorre, després de dos anys, el barri de Pubilla Casas Després de dos anys sense sortir per les inclemències meteorològiques i que les quatre gotes que van caure divendres a la matinada amenecessin confrares, hospitalencs i visitants, la processó de Divendres Sant de la Confraria 15+1 de l'Hospitalet de Llobregat va poder, per fi, tornar a recórrer els principals carrers del barri de Pubilla Casas. Convertida en una de les més multitudinàries de Catalunya, és l'única laica de tot Espanya. «Pels seus estatuts civils, no eclesiàstics», assenyala el president, Manuel Romera, aclarint que, en aquest cas, no hi intervé la jerarquia eclesiàstica. «Però som igual de devots», va aclarir. La processó, que es va iniciar a les vuit del matí entre sentits visques, aplaudiments i llàgrimes i al so de tambors i cornetes a la seu de la confraria -plaça de la Bòbila-, va comptar amb els passos de Jesús Natzarè i els de Nostra Senyora dels Dolors. Darrere de tots dos hi ha la feina de més de 400 persones: membres de la centúria romana, natzarens -alguns, descalços-, capatassos, músics, padrines i portants. «Treure'l, portar-lo a coll i que vegi els seus carrers és una cosa grandiosa per a un portant», assenyalava Antonio Reyes. No es pot explicar», afegia, amb emoció i nervis, José Teodoro, que fa gairebé dues dècades que exerceix de portant. De camí a l'Hospital de la Creu Roja -on al migdia es va fer una pausa i una actuació de saetas -, els portadors van dedicar a algunes de les persones més properes diverses levantás. La Nora, un nadó de dos mesos i mig, va ser una de les primeres afortunades. «Es fa quan neix un nen de la quadrilla, per desitjar-li salut», explicava la mare, Anaís, mentre el seu marit portava sobre les espatlles el pas de Jesús Natzarè. «Repartits entre les 40 persones que carreguen el Crist, toquen entre 20 i 30 quilos per barba», va assenyalar, com a curiositat, Vicente Vart, un dels portants de reserva. Entre les novetats de la processó d'aquest any, que va congregar, segons l'Ajuntament de l'Hospitalet, unes 80.000 persones, destaca un canvi en l'itinerari -es recupera el recorregut històric, que elimina el carrer d'Empordà i passa per Amadeu Vives i Miraflores- i la recuperació de la banda de música dels romans. Ara volem que la centúria torni a agafar força», assenyala Romera que, després de 27 anys en la germandat, s'estrena aquest any com a president. «Vull pujar això fins al lloc més alt», va afegir. La confraria, el nom de la qual al·ludeix al nombre d'integrants que la van fundar i l'1 simbolitza el poble de l'Hospitalet, va néixer el 1977 per una nostàlgica comunitat andalusa que enyorava la seva terra. Per avui, dissabte, té programada, a les 20.00 hores, la processó amb els passos del Sant Sepulcre i Nostra Senyora de la Soledat.

Una col·lecció que t'obrirà les portes d'un món fascinant: els sons que t'acompanyaran als teus exercicis de meditació o t'ajudaran a trobar el benestar i la pau interior. La música es combina amb imatges suggeridores i plenes d'harmonia.

Es crea una comissió hispanoandorrana per buscar solucions per als treballadors fronterers Bartumeu i Corbacho volen resoldre les demandes del col·lectiu abans no acabi l'any La principal reclamació és l'accés a la sanitat catalana i la recuperació de la prestació d'atur després d'haver treballat a Andorra El cap de govern d'Andorra, Jaume Bartumeu, i el ministre espanyol de Treball, Celestino Corbacho, han acordat aquest dimecres a Madrid la constitució d'una comissió de treball que estudiarà possibles solucions als problemes que pateixen els treballadors fronterers. Actualment hi ha 30.000 ciutadans de l'Estat, majoritàriament catalans, que treballen a Andorra. D'aquests, 2.500 creuen la frontera cada dia i la majoria resideixen a la Seu. En la reunió s'ha exposat el fet que els fronterers no tenen accés a determinades prestacions sanitàries i laborals a l'Estat, fet que els deixa en un estat d'indefensió en cas d'acomiadament i impedeix el seu accés al sistema sanitari català. Bartumeu ha avançat que la comissió treballarà amb un calendari 'mensual' i vol fer passos endavant abans de cap d'any. La comissió bilateral estarà formada pels secretaris d'Estat dels dos governs i treballarà amb un calendari "mensual". La comissió també analitzarà la situació dels andorrans que estudien a treballen a l'Estat espanyol, perquè tot i que ja existeixen acords sobre aquesta qüestió, "el desconeixement de la realitat andorrana per part d'algunes administracions fa que no es trobi la manera de resoldre problemàtiques concretes". Harmonitzar drets i deures La paradoxa actual dels treballadors transfronterers és que cotitzen a la Seguretat Social andorrana, però alhora han de tributar a la hisenda espanyola. Aquest fet fa que, per exemple, no puguin accedir a l'atur si són acomiadats a Andorra fins i tot encara que abans hagin cotitzat a la Seguretat Social espanyola, o que no tinguin accés gratuït a la sanitat catalana. De fet, una de les principals reivindicacions del col·lectiu és el dret a cobrar directament la prestació d'atur dels períodes cotitzats a l'Estat espanyol abans de treballar a Andorra. També demanen que es garanteixi per al treballador i les seves famílies la cobertura del 100% de les prestacions de la sanitat catalana, així com la targeta sanitària europea. Una altra de les demandes és tornar a tenir accés a la pensió especial de 'l'emigrant retornat' que havien pogut rebre entre el 1982 i el 2006. L'ajut, de 390 euros durant 18 mesos, funcionava com a succedani del subsidi d'atur en cas de perdre la feina a Andorra, i estava dissenyat per a persones que s'havien establert a l'estranger i retornaven a l'Estat després de perdre la feina.

Així ho ha manifestat aquest matí la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ortega s'ha compromès a que la Generalitat pagui el deute de 65 MEUR que té amb els ajuntaments catalans abans que acabi l'any. La vicepresidenta, també, ha dit que reclamarà al president de la federació Catalana de Municipis, Manuel Bustos, que pressioni al Govern Espanyol perquè també pagui el seu deute amb els consistoris. D'altra banda, Joana Ortega ha apostat perquè els ajuntaments mancomunin serveis per reduir despeses, afegint que caldrà fer "nous ajuntaments" que es faran amb rigor descartant rebaixar un altre cop el sou dels funcionaris, però advocant per una gestió més eficaç: "Els funcionaris han de demostrar la professionalitat que tenen". Redacció TT - 22/08/2011 - 12:08h

prou, quina part s'ha perdut? és una noticia, és a dir una informació, no el "corral de la Pacheca" De "bon rotllo", la medicació no es pot deixar ni un dia, salut! No enteneu res, és una revisió del primer Maig de la era franquista. La alegria aquesta quina es? m'he perdut, estic si cap esmaferit, o sigui que potser que tot aquest personal tingui que repetir tota aquesta collonada el 2011 i desprès el 2017? APAGA I VAMONÓS!!!!!!!!!!!!!!! pero si aquí a no res hi ha noves eleccions i d'aquí a quatre dies tots calbvs. Hostia, en perdó, si arriva ha particpar algú més a la elecció aquests es tiren del pont del diable Mital's la segona foto els Homes d'en PEP... I algú sap qui és el melenes que va a la segona foto darrera de l'Alcalde? Amb aquests tipus d'actes és com paga el Rigaus al Ballesterus. Sabó, sabó i més sabó per poguer donar bé.... el discurs de l'alcalde qui la fet? el gus, la flor o l'agustinet? o un troçet cadascú? Pitu, saps si a tots aquests nens com a mínim els han donat un bocadillu i una fanta? no la pogut fer el Bonet, perquè el triangle cuadrado-floria-bonet no funciona gaire, de fet crec que entre ells estan tots barallats! I de la manifestació de la policia nacional demanant la dimissió de la subdelegada, que per cert estava a Madrid ningú en parla? Anònim de les 00:06, Sembla que el bocadillu i la Fanta, no hi era, hi havia samarreta de regal. El cuadrado no ho ha fet perquè és més de cine, films i pelicules. anònim, informem del que ens comuniquen o convoquen, salut. Rigau va llençar als quatre vents la pregunta "Guanyarà Croàcia?" i temps va faltar per a que tota la canalla esportista convocada a l'acte cridés "Nooooooo!" i així amb el total dels candidats europeus. Envalentonat per la resposta del jovent, la darrera pregunta va ser "Guanyarà Tarragona?", i aquí les veus d'aprovació van sonar fins a sonar esquerdades amb un "Siiiiiiiiiiii!" unànim. La convicció dels nanos era realment total. Només va faltar una darrera pregunta per a fer una paròdia exacta de temps passats amb una "¿Como están ustedeeeeeeees? i haguera estat més apropiat. CARLES F, ja fa molts anys que els poders fàctics van decobrèixer que el poble està compost d'un bon nombre d'individus de "ment senzilla", als quals se'ls pot tenir contents amb una mica d'espectacle, la por divina, el foc etern, quatre promeses, o en el seu defecte, uns jocs de competició. Entre tanta crònica i tanta crítica, ningú no ha dit que el 80% del públic que va anar a rebre a la flamant delegació procedent de Madrid, eren nanos entre els 10 i 18 anys de diversos clubs esportius, dirigits pels responsables de cada secció corresponent i que alguns van ser informats de l'acte a peu del bus moments abans de pujar-hi. És a dir, públic "domesticat", obligat amb les directius del club, fàcilment influenciable i satisfets amb la possibilitat de sortir uns segons en els mitjans de comunicació locals. La resta eren voluntaris, que com a tot arreu, per una samarreta o una gorra, fan el que se'ls demani. Malgrat la bona predisposició, NO es van repartir ni entrepans i fantes. si si efectivament sou els millors!!! sou els millors en criticr, sou els millors en tirar merda, sou els millors en fer sempre critica destructiva..aixo al meu poble és diu ser una resentits de la vida!!! us tindria que dnar vergonya,,pero tambe és cert que a tota la resta hi ha lago que ens deixa tranquils de veritat,,,que sempre sopu els mateixos!!! que el TT us dona entrepants i fantes tambe?...o cubates perque al pitu ja li va el rotllo akest desde sempre sou els millor, estava preocupat perquè ja tardàveu en proposar nous arguments de debat, com els "cubates", tot i que s'ha deixat, el sexe, les drogues i el rock and roll(encara que suposo que tot arribarà). Gràcies per no tirar merda i salut. sou els millors, haurieu d'estar agraits a TT ja que gràcies a ells i a les xorisades és coneixen uns jocs que ens importan un rave a la majoria de tarragonins Pitu als que insultan ho intenten s'els hi hauria de recordar que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena. Pitu com diu la Josepa s'ha de venir de naixement i no es el cas d'aquestos, UNS nouvinguts de... millor em callo. Puc dir que són uns Frikis horteras? Alguns de la foto s'han posat el tratju per primer cop encanvi altres ja van neixa aixì, tots plegats sòn de pelicula de Berlanga.

Cloenda del curs de nivell bàsic 2 del Consell Comarcal del Montsià El dia 25 de març, l'alumnat del curs de català per a adults del nivell bàsic 2 impartit al Consell Comarcal del Montsià entre el 7 de gener i el 2 de març de 2009, amb l'assistència de 18 alumnes, va celebrar el final de curs amb un esmorzar intercultural. L'alumnat de bàsic 2 del Montsià, amb la professora del curs. A partir del 15 d'abril, després de les vacances de la Setmana Santa, es reprendran les classes del amb l'inici del curs de nivell bàsic 3.

JESÚS HERMIDA: Devorat pel narcisisme Fill de pescadors d'Ayamonte, es va jurar des de petit que no seria un més. I el destí s'hi va aliar fent-lo arribar a la corresponsalia de Nova York just a temps de poder-nos explicar com trepitjàvem la Lluna. Va ser la veu informativa menys neutra del tardofranquisme. Digués el que digués, el to, la cadència, les pauses i les redundants repeticions, estaven cridant "Sóc jo, l'Hermida!", en un intent desesperat de deixar en segon pla el discret i competent Cirilo Rodríguez. La seva cantarella entonativa era un mantra que donava substància i novetat als tòpics més suats. La subratllava amb constants cops de cap i una mirada d'heroi desenganyat que ens feia l'honor de compartir amb nosaltres la seva apassionant intimitat. Si no canviaves d'emissora, acabaves sent víctima dels seus poders hipnòtics. Les seves opinions eren un cúmul de perplexitats interrogatives que apuntaven un sentit sublim sense mai revelar-lo. Com altres mestres de mestres que saben informar sense incomodar els grans poders, ja li ha arribat l'hora del reconeixement institucional. Fa un mes va rebre 30.000 euros i un Premio Nacional del ministeri de Wert, i ara l'han ressuscitat perquè entrevisti el rei. En un escarni al periodisme, ha perpetrat el que Monegal qualificaria de "mare de tots els massatges". El mateix narcisisme que al llarg dels anys se li ha anat menjant la dignitat professional l'ha condemnat a fer mutis convertit en l'espectre del seu ninot del guinyol.

El PSC de Tortosa denuncia una 'depuració política' per part de CiU respecte als treballadors de l'ajuntament El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa, actualment a l'oposició, ha acusat CiU d'haver fet una 'depuració política' entre el personal del consistori d'ençà que els convergents van entrar al govern municipal, al juliol del 2007. Els socialistes es mostren convençuts que no s'han renovat contractes de treballadors 'amb diferent visió política', i han explicat que des de la constitució del nou ajuntament s'han fet 102 noves contractacions. D'altra banda, el PSC també ha criticat 'l'increment notable' de preus de l'edició d'enguany de la fira Expoebre, tant pel que fa als expositors com per als visitants, que s'hagués evitat amb 'una major aportació econòmica' del consistori.

El Celta podrà fer obres a Balaídos gràcies a l'ajut de la Diputació Una trucada a última hora del president de la Diputació de Pontevedra, Rafael Louzán, permetrà al Celta fer les obres necessàries a l'estadi perquè s'hi puguin disputar partits de Lliga de Campions. Abans de la trucada, la directiva del club gallec estava redactant un document on comunicaven que no podien assumir les obres i que s'hauria de buscar un escenari alternatiu. La trucada del president de la Diputació al president del Celta, Horacio Gómez, ha frenat aquest comunicat i s'ha demanat a la UEFA un ajornament de 24 hores més per garantir l'execució de les reformes necessàries plantejades pels inspectors de l'organisme europeu.

La Marató de TV3 va ocupar un munt d'hores de programació i va recaptar, un cop més, moltíssims diners. Diners que, com ja se sap, aniran aquesta vegada a fomentar línies d'investigació que permetin lluitar contra les malalties inflamatòries cròniques. Després de 14 hores d'emissió, La Marató de TV3 va recaptar prop de 4 milions d'euros, més de 600 milions de les antigues pessetes. A hores d'ara s'han superat els 4.048.000 euros. Una recaptació que serà destinada a la investigació de malalties inflamatòries cròniques, com l'artritis reumatoide, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, que actualment afecten unes 60.000 persones a Catalunya. La solidaritat dels catalans ha continuat, un any més, en aquest acte subsidiari, en què han participat més de 2.500 voluntaris, repartits entre les cinc seus, que van atendre amb 707 línies telefòniques les trucades de tothom que volia fer donacions. Als estudis de televisió hi va haver diversos testimonis afectats per aquestes malalties, que van explicar, en moments corprenedors i punyents, les seves vivències i les dificultats que havien de superar, a més dels seus anhels per al futur. També durant tot el dia es van fer diversos actes de solidaritat, com partits de futbol o altres espectacles, a diverses poblacions de Catalunya per recaptar més fons. Aquesta és l'onzena Marató de TV3, que té com a rècord de recaptació la celebrada l'any 1999 per als trasplantaments d'òrgans, amb 4.600.000 euros, seguida de la de l'any passat, per la lluita contra la sida, amb 4.500.000 euros. A partir d'ara i fins al 31 de gener, els donatius es poden continuar fent a través dels terminals de Servicaixa, de la pàgina web de la Fundació Marató o del compte corrent que aquesta fundació té a "la Caixa".

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona. [ @] -Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers. -Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació. -Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua. -Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua. -Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies. La marxa en denúncia de la repressió uneix a milers de persones en Bilbo Font notícia: Gara /Foto notícia: AnnaNotícies Més de setze mil persones es van manifestar ahir en els carrers de bilbo per a denunciar el judici contra el moviment pro amnistia i traslladar el seu suport als 27 imputats. Processats i manifestants van advertir que, per sobre dels judicis i de la repressió, aquest poble seguirà treballant pels seus represaliados. Des de fa diverses setmanes tres magistrats intenten enjudiciar en una sala de Madrid el treball desenvolupat durant anys pel moviment pro amnistia. Ahir, a Bilbo, una multitud va explicar a qui vulgui veure'l què és el moviment pro amnistia: milers i milers de persones que en els pobles i barris d'Euskal Herria treballen com faci falta i es mobilitzen on sigui per a donar suport als represaliados i represaliadas pels estats espanyol i francès. Milers de persones que, una vegada més, van tornar a sortir al carrer per a traslladar la seva solidaritat als 27 imputats en el sumari 33/01. Així ho va resumir Julen Larrinaga instants abans que donés començament la manifestació: «El moviment pro amnistia és la conseqüència de 30 anys de violència i repressió a Euskal Herria, de la pràctica repressiva dels estats». Larrinaga, que com els seus companys tornarà a afrontar a partir de matí una nova setmana de judici en l'Audiència Nacional, va recordar que l'Estat espanyol «ha usat tots i cadascun dels mètodes de violència que ha tingut al seu abast; des d'afusellaments fins a la guerra bruta; tortura, polítiques penitenciàries criminals, violència policial en els carrers, persecució, multes...». Per això, va insistir que «això és el moviment pro amnistia; milers de persones represaliadas en 30 anys». En qualsevol cas, va advertir que «malgrat que hagi judicis, condemnes i sentències que ja estan decidides políticament», seguiran amb la seva labor de denúncia de les actuacions repressives dels estats i de suport al represaliats. Aquest era el lema de la pancarta que portaven els processats. Al costat d'ells, una fotografia de Maite Díaz d'Heredia, encausada també en aquest sumari, i presa des de l'operació policial de Segura contra la Taula Nacional de Batasuna. Darrere, més de 15.000 persones -15.840 segons el recompte de GARA-, i per davant, més de set-centes persones, tantes com presoners polítics bascos, les fotografies dels quals portaven. En total, van ser més de 16.000 les persones que van marxar, a estones sota la pluja, des de la plaça Aita Donostia fins a l'Ajuntament de la capital vizcaina, on un acte polític va posar fi a la mobilització. Entre els assistents, nombrosos representants d'agents socials i sindicals bascos que van voler sumar-se a la marxa. Mitja hora abans que aquesta s'iniciés, diversos centenars de persones s'amuntegaven ja en els voltants del punt de partida, i els cambrers dels bars del carrer Autonomia suaven per a atendre a la demanda de qui havien estat més que puntuals. Molts de qui esperaven sota el pont de Sabino Arana agafaven els retrats dels presos, a l'espera de formar les cinc interminables fileres que havien d'obrir la manifestació. Els imputats, que van ser agrupant-se per a desplegar la pancarta, van ser saludats pels assistents, que els van fer arribar missatges d'ànim. Mentrestant, no paraven d'arribar autobusos que acostaven a Bilbo a persones procedents de tots els punts d'Euskal Herria. I és que, si en les últimes jornades personalitats de l'àmbit de la judicatura, com el president de l'associació d'Advocats Europeus Demòcrates, Giberto Pagani, han denunciat aquest sumari al mateix temps que exigirien la derogació d'un tribunal d'excepció com és l'Audiència Nacional espanyola, ahir era el torn que la societat basca s'expressés en el carrer. Passades les 17.30 van començar a avançar les setencientas fotografies, entre els aplaudiments de les milers de persones que en aquells dies esperaven a la capçalera per tota el carrer Autonomia. També van sonar, atronadores, lemes menjo «Euskal presoak etxera», «Presoak kalera, amnistia osoa», «Espetxeak apurtu», «Borroka dóna bide bakarra» i «Gora eusko gudariak», que no van cessar durant tot el trajecte, i que es van intercalar amb uns altres contra el PNB i en favor de la independència. La part davantera de la manifestació mirava ja a la plaça Zabalburu quan va començar a ploure, fent aflorar els paraigües i accelerar un poc el ritme de la marxa que, no obstant això, va trigar poc menys d'una hora a arribar a les escalinates del Consistori. L'entrada al recinte consistorial va ser ocupada per les fotografies dels represaliados i la pancarta. Enfront d'ells, durant més de 20 minuts va ser arribant gent que, després de l'acte polític, van donar per finalitzada la mobilització cantant el Eusko Gudariak. Aturem la MAT!" els col·lectiu ' No a la MAT' i ' Intifada en Acció ' organitzen un concert contra la línia de Molt Alta Tensió ( MAT ) a Taradell ( Osona ). Serà a la carpa de Can Costa i Font, on a partir de les 17h començaran els actes explicatius i lúdics contra la construcció de la MAT. A les 20h començarà el concert amb els grups Aramateix, Vallfolkska, Skafam, Kumbes del Mambo, Odi, Intifada i Skandol Public. El govern català continua defensant aferrissadament la MAT. Així, ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells carregava contra els ́irreductibles ́ que critiquen la MAT sense arguments. El monestir acull des de divendres i fins al pròxim 4 de juliol, l'exposició retrospectiva 'Ribera Berenguer, 1953-2008′, organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i que compta amb la col·laboració de la Fundació Jaume II El Just. L'exposició, que s'exhibirà en l'Almàssera i en el recentment inaugurat refectori del monestir, va ser presentada pel director territorial de Cultura de València, José Alfredo Pellicer; el president de la Mancomunitat de la Valldigna, José Luis Ferrando Martí; el comissari de l'exposició, José Garnería; l'alcalde de Simat, Sebastián Mahíques, i l'artista, Juan de Ribera Berenguer. La mostra la integren un total de 80 peces que incideixen en l'evolució del valencià Ribera Berenguer, un artista personal i independent que es va situar al marge de les modes mostrant a través dels seus bodegons el pas del temps. Són paisatges del temps amb els seus desperdicis, fems i poals intrèpids en descampats, però amb cromatismes forts i reals. Els quadros procedeixen de la col·lecció particular de l'artista, així com del Museu de la Ciutat, de la Diputació de València, de la Cambra de Comerç de València, de l'Autoritat Portuària de València i del Museu 'Vicente Aguilera Cerni' de Vilafamés (la Plana Alta). José Garnería va destacar que Ribera Berenguer "es capfica en la pintura i s'abstrau del món exterior oferint interpretacions entre místiques i idealitzades amb textures i matisos on el concepte de llum és important". L'artista tria per als seus bodegons i interiors trastos, velles graneres i objectes que altres tirarien al fem i que ell aconsegueix projectar cap a l'espectador perquè puguen contribuir a la seua interpretació com a obra oberta que és. Són objectes amb una història interior i unes vivències que l'artista coneix ja que conviuen amb ell en el seu estudi i per al que tenen molts significats, enyorances i la humilitat de quelcom inanimat que pot tindre diverses interpretacions. Al marge dels seus interiors, Berenguer fixa la mirada en la trama urbana de la seua ciutat natal de València, però a vista de pardal. Es tracta d'obres de gran format en què de manera panoràmica representa una realitat imaginària a través dels anys. Segons l'opinió de Garnería, Ribera Berenguer és "un pintor que sempre ha viscut per a l'art, sense concessions de cap classe; no sols és pioner en l'ocupació de la matèria en l'art figuratiu, sinó un mestre des dels seus inicis". En este sentit, va manifestar que "converteix en bellesa plàstica els objectes representats, és la línia com a element que comporta un orde intel·lectual en conjunció amb el color que prima la llibertat de l'artista, unit a la composició com a síntesi del llenguatge pictòric". Avui fa 18 anys l'Assemblea General de l'Organització Mundial de la Salut va suprimir definitivament l'homosexualitat de la llista de malalties mentals, actualment encara hi figura la transsexualitat. Els col•lectius de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) reivindiquen el 17 de maig com a Dia Mundial contra l'homofòbia i la transfòbia. A Sabadell s'ha demanat un posicionament institucional sobre el tema en aquesta data. El col·lectiu d'alliberament sexual del Vallès, Som com Som, ha instat al consistori a afegir-se a la jornada reivindicativa per eradicar l'homofòbia. A través d'una instància el col·lectiu demana que l'equip de govern organitzi punts d'informació i pengi la bandera multicolor, símbol del moviment homosexual, a la façana de l'ajuntament el proper 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull Gai. Som com Som espera que "el govern municipal sigui sensible a aquesta reivindicació sent coherent amb les diferents mocions aprovades en diferents plens de l'ajuntament en referència al respecte que mereixen els homosexuals a la nostra societat". El col·lectiu posa com a exemple el Parlament d'Andalusia, que ha aprovat una declaració institucional de rebuig a l'homofòbia, segons informa Vilaweb Sabadell. L'Entesa per Sabadell ha emès un comunicat on posa de relleu la importància que "les administracions públiques i els agents educatius divulguin la normalització social i política d'aquest col·lectiu i així col·laborar amb l'eradicació de les discriminacions que encara pateixen". Per altra banda, els joves d'Esquerra Verda han condemnat la marginació social que pateixen alguns col·lectius i posen com a exemple el cas de la menor agredida per companyes de l'institut, presumptament a causa la seva homosexualitat. FOTO: Presentació del llibre Al cor, la quimereta, ahir a la tarda a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna ◙ Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna 1959). Poeta i novel·lista en llengua catalana, és autora de dues novel·les, dos reculls de narracions, quatre poemaris i l'antologia poètica de 69 autores, a més de diverses traduccions i dos llibres de llengua. L'any 1985 obtingué el premi Joanot Martorell de Gandia per la seua novel·la « Siamangorina ». [ @] Enguany ha presentat, a la Fira del Llibre de València, dues novetats: una traducció de contes orientalitzants i una antologia de poemes eròtics de dones, ambdues les primeres en català. A què es deu eixa constant de fer primícies? — Et refereixes a Els mil i un quarts d'hora. Contes tàrtars, de Thomas Simon Gueullette, publicada per l'editorial Moll, i a Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, editada per Arola. No ho sé, supose que a la casualitat, ja em va passar amb la Kalevala finesa d'Elias Lönnrot i amb les traduccions a quatre mans que vaig fer del danés: em vénen, així, sense buscar-les i jo, simplement, aprofite l'avinentesa i les empome. En la seua narrativa trobem més personatges femenins que masculins. — Escric, a seques, i de tant en tant traduïsc altres que escriuen. Vejam, sóc dona abans que escriptora, negar-ho seria renunciar a una part de mi; això, però, no impedeix que puga escriure en masculí o, si s'escau, en neutre, que ja ho faig; ni tampoc implica que, pel fet de ser-ho i d'estar-ne orgullosa, alguns 'patums' es creguen amb el dret de relegar-nos –a les dones que escrivim–, a un segon pla, a considerar-nos escriptors de segona categoria. Una obra és bona o no a banda del sexe de qui l'ha escrita. El passat 8 de març va presentar a Benifairó l'antologia Eròtiques i despentinades. Com naix el llibre, amb quines dificultats s'ha trobat? — El llibre deu l'origen al recital de poesia eròtica que vaig muntar a petició de la Comissió de Dones 8 de Març l'abril de l'any passat, i la primera dificultat no va ser l'escassetat de dones poetes en la nostra llengua, que n'hi ha bona cosa i de molta qualitat –diguen el que diguen els 'tècnics' del ram–, sinó l'escassa presència femenina en una cultura amb tanta abundància d'antologies, de recitals i de festivals poètics", sobretot abans dels anys noranta. En resum, moltes hores i molta molta paciència, de començament cercant poemes que s'hi adigueren i, en acabant, cercant les poetes: una tasca quasi detectivesca. Ha cedit els drets d'autoria a una associació de dones contra la violència... — Trobava que devia alguna cosa a totes les persones que, desinteressadament, han fet possible tant el recital com l'antologia: les poetes, les fotògrafes, la pintora..., els ho vaig comentar i els semblà molt bona idea. La beneficiària dels drets de la primera edició serà TAMAIA, de Barcelona, i, si se'n fan més, els cedirem a altres associacions del País Valencià, de les Illes... I, a banda d'això, no sé..., al llarg dels dos anys passats entre l'encàrrec del recital i el naixement del llibre, he donat i m'han donat tantes alegries que ja em considere més que ben pagada. El pròxim dijous 15 de maig, Carme Miquel presentarà la seua última novel·la, Al cor, la quimereta, a la Casa de la Cultura de Tavernes. Com és que ha tardat cinc anys a fer-ho? Volia que fóra una cosa molt especial, perquè, com saps, la novel·la transcorre a Tavernes, i ara, per fi, s'han donat les circumstàncies que ho han fet possible. L'única cosa que lamente és que no puguen ser-hi les germanes de ma mare. — La novel·la tracta dels últims mesos d'una dona que, mentre s'acosta a la mort, va recordant moments de la seua vida. Si m'ho permets, ampraré les paraules a l'Abelard Saragossà: "Els lectors hi trobaran una dona que, com la majoria de les valencianes nascudes en els anys vint, va treballar molt durant tota la seua vida. Una dona plena de vida i d'alegria que captiva els lectors. Però la novel·lista també mostra la part difícil de la vida de la dona, com ara les relacions amb la família paterna i, sobretot, amb l'home. I no és que Gertrudis (que així es diu la protagonista) no estimara el seu marit (i viceversa): és el fet que, en una societat dirigida i controlada pels hòmens, és inevitable que eixe domini tinga efectes negatius sobre la vida concreta de cada dona". Creu que la situació de la dona al País Valencià ha canviat molt en els últims trenta anys? — Ausades que sí!, però no tant com volen fer-nos creure. En ple segle XXI vivim la paradoxa d'haver aconseguit que a l'Executiu espanyol hi haja més dones que hòmens o que una dona estiga al capdavant del Ministeri de Defensa, i alhora assistim, impassibles, a un incessant degoteig de maniobres del 'búnquer barraqueta' de sempre per ridiculitzar, menysprear, vexar i criminalitzar les dones, emparant-se en la mateixa democràcia que de vegades sembla paralitzar l'esquerra, com ara amb la negació d'una veritat més clara que l'aigua: "nosaltres parim, nosaltres decidim", o amb els incomprensibles " laissez faire, laissez passer " i exculpacions d'alguns jutges i bisbes davant dels continus actes de violència sexista de tot tipus que gangrenen la societat sencera. No entenc l'obstinació del sistema patriarcal a seguir donant una visió esbiaixada de la història basada en una fictícia superioritat del mascle, com si només un sexe fóra el dipositari dels valors humans... I el més fort és que, a l'hora de la veritat, i arreu del món, guanye qui guanye sempre perdem les mateixes. No saps com m'agradaria veure arribar el dia en què, d'una vegada per totes, les dones deixem de ser culpables!

S SERVEIS En l'Andorra entalidei... EL 'MAPAS DE SERVEIS EL CRITERI MES JUST I CONVENIENT La intervenció francesa es unànimement censurada nels anderrans ata genearmena zran"c.esa, a la pina n'Aterra le vela, moments clesPres: áe'rarlibada.. EI Consell de la Generalitat ha esta( reunit dotze hores seguides Avui continuará la reuid u. El tras, i_s dels serveis de l'Estat a:a Generalitat de Catalunya crea el problema de, Ilur valoració, que taut ha preocupat aquests dies l'o-punió catalana, Sembla que la diver-s, tat de criteri gmb que volia enfo-car- ho el senyor ministre d'Hisenda respecte d'aquell que la Generalitat ja donava per convingut es la causa del retard. Dic "sembla - perquè ofi-c, airnent ni oficiosament el públic na sha estat assabentat: nomes podern njecturar-ho per les mitges pa-raules que els Prohoms de la situació ehan dit. 1 -na part de les consignacions gue s'han de traspassar és ben cla-ra. i no ofereix cap mena de dubte. Les despeses consignades per al pa-gament del personal i per al mante-niment dels establiments j serveis radicats a Catalunya que passen de! talar a la Generalitat en són un exemple. Hi ha, pera, les consigna-cines globals, aquelles que aón pre-v, stes per a ésser despeses en tot el territori de la República. traques-r uar, aquina part es la que. traspas-sat el Servei, cal traepassar a la Ge-n aralitat? Per -es oldrel, comes hi ha dures menes de criteri possibles: o hé un criteri que s'imposi objeetivament, amb in-ée; tendencia dels «ajas i de les idees dels raloradora, o un de subjectiu, qae depengui d'aquells desigs i d'a-euelles idees L criteri de les "ne-ce,s itats"— per mis que hom vul-gui donar-li una altra aparengx — es un criteri subjectin, perctire les necessitats cadascú les apreciará di-ferentinent Suposem per exemple la roneignaci6 per construcci6 i repa-rarla de carreteres. Un ratali: (el senyor Cambó per exemple, i tots farem costat) sostindrâ que el rereentatge corresponent a Catalu-r na ha d.esser extraordirtariament mes gran que el d'Extreinadura. per- Els comunicats que arrt7ten lata de Pose ron% de Viena sobre l'entrevista de Piccione entre Dollfuss i Mussoli-r; bailen? lar3nic.r. que cal tenir en compte "la imiten-sitat, de poblacie. de producciO i de consum, és a dir, les necessitats de comunicació i de transport". Un de l'altra banda, ocre), jutjarà que el percentatge mes gran corrcspon a un pais on amb p.ou feines si n'id ha, de ''arreteres perque la primera nccessitat és ¡ osar les ternes mes endarretides dE: panv al nivell les Inés avaneadea. 1 en l'ordre de la sanitat de la beneficencia etc., el dcsacord seré el mateix. As per això que jo crec que la va-loració de:s serveis que es traspas-sen a la Generalitat ha de fer-se per un criteri objectiu, que nornés pot ésser el de la pcblació i l'extensió del territori. Aixä és el que he repe-tit sempre que m'han parlat d'a-questa qiiestió, i això és el que vaig dir parlant-ne l'altre dia a Madrid arnb el senyor Escofet de "La Van-guardia". Ni aquest senyor va pren-dre note.e de la conversa ni jo vaig veure el text que ell va redactar: no responc, dones, un a un dels mots que slti contenen, per?) si del seu concepte general, que és el repetit an i mateix. El bon sentit del senyor (-arribó estic segur que va fer aquest elestriament a pesar que el mal-humor estival. que tots sentim, l'hagi impulsat a escriture un article alar-mista el diumenge passat. Si jo volgues seguir-lo pel matriz cami. podria dir que el senyor Cam-b6 té sobre la valoració dele tras-pa5.50.5 el mateix criteri — el de les "necessitats"— que domina a Ma-drid. El que si dic. arnb tot el con-venciment, que si 'aquest criteri • de les "necessitats - trionafés. Catalu-nya tindrà uns quants milions de menys (me si triomfa Ealtre — el que jo defenso i que, semblava convin-gut ja entre la Generalitat i el Go-vern. Entre entres coses, sito urja d'assolir una estreta unió econinnica enire Aus-tria i Hongria, j d'ambdues amb Ita-lia. Mussolini ofereis als dos Esta!::se-cessors de ¡'ex-imperi dels Habsburg. 101 a zona franco al por( de Trieste, que permetria a les dues nacions la IPossessió d'una flota comest.ial que ro deixaria de fer competencia a la poca que posseeix lugoskrvia. Amb airó Mussolini els pels quals Halla entra en la quer-na europea: ntoralment, per a unir-se a les nacions o'emocreitiques enemigues de rbegemonia militarista alemanyr.; maierialment, l'allibrrament de Tries-te i del Trenn de la domintició austro-hongaresa. Ara bi:. en les ncoociacions entrc Alemanya-i perquá aquesta es mantingués neutral, l'hivern de roas, Berlín proPosa luz crsSió del Trenti la internacionalització de Trieste. Aquestes proPosicions foren rebut jades Pel minisire Orlando. 7, rol. a) comandant de les torees trances els acompanyaren en l'expedició. ( • Informació telefónica del nostre enviat especial Sea d'Urgen, 21 (a les lo del maii) La jornada de diurnenge ha estat tranqu: lla a la República d'Al.dorra. Durant el mati, alguna grups, for-mats en bona part per veins da Saut Julia, han romas en actitud ex-pectant a la placa d'Andorra. Vella, on ciculaven sense arme, ni cop altea mena d'ostentació alguns gendarmes francesos. Prop de mig-dia el cònsol (alcalde) d'Andorra ha lixat el 11,.: de costum un ban del veguer frunces M. Samalin, qu'e pca desp;:s ha untat publican a les altres parròquies andorrares". EL veguer francés fa saber al po-ble de les Valls que exerceix poders extraordinaris amb el titol d'Ah Comissari, els qttals li han estat dtor-. zata pels co-princeps, President.de la República francesa i Bisbe ge. arnb l'ataje de portar a COM.; es anua et veguer t pernonaulats 'qua Foto Claverol — Andorra la Vella.) • pliment el ilecret que ordena la des-titueiO ile l'a_tual Consell general; i després de manifest r qu la pre-sencia de la gendarmeria francesa respon al deaig d'assegurar la trar• quillitat del país, puix que aquest és avui una representació legitinvt amb l'elecció del nota, Consell din-tre de les normes j tradicions de-mocratiques de les Valls, convoca noves eleccions per al dia 31 de Factual, declarant que tindran dret de vot tots els andorrana majors de vint-i-cinc anys, però nontés po dran Lser elegits els que n'hugii complert trenta. -'Segons el ban, les lotees franeme sortiran d'Andorra un cop nova representarle legitima del palo si, cont s'espera, la tranquillitat esta, assegurada, amb robjecte qt1 33 el non Consell general de les Valls plugui estructurar el regitn politie d l pala d'acord atril) les darreres disposi i'espectalment.'ordettaruebnot règfrri atileetOtal.''qfbee •;e1ebltat el pa. rer dels cóns,)IS, • esianra - de seguir en les successives eleccion,-", ense alterar fonar, tenialment les institu-cions pròpies d'Andorra Però, l'o-pini6 es n'ostra un xic desconfiada d'aquesta promesa perquçr es preven un ratraiment deis electors que lacia dificil l'eficacia de les eleccions con-vocades per l'Alt Comissari. Contra el que sita dit en alamus diaris, no slan practicat detencions ni s'ha adoptat altra mesura de rigor que l'expulsió del vei, to Sant la detenció del qual anunciàrem dis-sabte, per no ésser chitad& anciorra. El veguer francés ha destituit Si Consell general i sita limitat a pea-dre declaració als seus memhres so-bre la falta d'obediencia al darrer decret dele co-prínceps. A la regada. incautat de la canoa del Consell i ha pres dispOsicitieS'Ar' a.- privar el Ceinsell ideiliiiiit.4frettiosar dela ' - • ' • • Set!:., (t'üegell, 2,1 (a les set jardn) Avui s'ha notat una certa eferves-cencia entre el poble. Al mati, a la placa' d'Andorra la N'ella, hi baria molts grups de gent procedent de les diverses parróquies andorranes. En tots els cornentaris es percebia una major excitado' que els dos dies anteriors..N les parets de la carre-tera han aparegut uns rètols en Ile-; ira vermella pie diuen, textualment: "Protestem tots de l'atropen francet! Que morin els trai-1 dors Per aquesta tarda s'havia projecta:: ' - celebrar una Asseniblea general a la. Casa de les Valls, peró no ha estat autoritzada. Llavors stia intentat ce-lebrar- la a la placa, la qual cosa tampoc, no ha estat permesa. En agiuésia'Asseniblea es volia manifesidr el. difeu gt que¡ aha produït ' entre ela l'Yes el' ban a qué. rn'he 'referit. Co la,.cnierèn-.cla del mati i que* priva del dret, d'ésser chegiblenela "élutadath no tinguin trenta anyS. Els -joya,/ volen qu. es: pugui ésser- elegit ' vint-l-cinc, eme és l'edat reconeguda, per als eleetors. La protesta, un cop s: gui aprovada pel noble,' es- fati per escrit, s ra cursada a leatiutoritats. "'El • deStontenf per iiócitpació francesa' es -general, tot 1 que els gendarmes alternes arnt,' els andar-raus i fan cara de bona gent, Lque ha produit, en rnig del disgust, hon eferte que tots eis 'que,: han vingut parlin el català. •..,S'ha Produit una mena de reacció:°á faver -del Consell destituit, el qual: '. 'dtiraiit les- darreres quaranta -vuit ho- - res ha reconquistat la simpatia del roble, pel fet que recobrar-lo sig-nifica anar contra els invasors. sfikixr, nc, vol dir, penó, que en el cas aspirar a la reeleccuo triorn-fessin. Tot plegat, ja confusionària la situarle i dificil l'ori ntar-se; la sensació, pecó, és que potser tot que-di reduit a un retrarment electoral, a desgrat del qual les eleccions es donaran per valides, ja que entre cls gibe tenen algun carrec i els que exerceiven autoritat, formaran un ros electoral, puix que ells no es re-traman d'aliar als comieig,, Han arribas alguno corresponsal* barcelonins que.vénen a augmentar, la representació qne, la Premsa te aquests dies a Andere*, puix que la havia teriodistes z.strangera, que, junt ainb alguns operadors de -4fle ni t. vingu -Ten amb l'expedició de le forres frangurues, A la pie OATALANI1111111 1 IIIIPARATIIIME per JcV. Folg Mili', a les deu del rnatí, gairebé tots eh consellers eren ja a la Ge-neralitat. Una estona mes tard arr'- ba. el senyor Maca, i aleshores pas-saren a saludar-lo tots els aHudits consellers. Així és com començà la reunió permanent del Consell, que havia de durar tot el.dia. De primer hi inancava algun con-seller, després ja no. La reunió co-mençà havent-hi els senyors Selves, Gassol, Mias, Pi i Sunyer, Dencas i Coromines. Durant bona part del matí els Periodistes estigueren a l'aguait Per tal de poder fe, alguna pregunta al primer conseller que tragues el,.ap. UNES BREUS MANIFESTA-CIONS DEL SENYOR SELVES Prop de les dues sorti, si bé per uns moments, el senyor Selves. Respongué que en la reunió només es tractarien les qüestions relacionades arnb Madrid. —Li sembla que durará molt?— se Ii pregunta. —De mornentitt dinarem, despr's potser que ens hi portem el sopar i tot le El senyor Selves decididament no estava de gaire bon humor. Se li pregunté, també, perquè no asaistia a la reunió el senyor Com-panys. Digué que no ho feia degut a un sobtat agreujament de la. malaltia del set] fill Lluis. Horn afegí a aixé, que el senyor Companys havia passat tota la nit en vetlla i que a les deu del mati Madrid, 21.— A les nou de la nit han visitat els periodistes al Minis-teri de la linerra el president del Consell que els ha rebut dient que no tenia res a comunicar-los i que poher els periodistes podrien ésser els que li donessin alguna no-, tícia; ",t a -a 'ut Vii dels informadors li ha preguri-tat si la visita que li hávia fet el ministre de la Governació estava re-lacionada amb algun problema de Catalunya o amb la qüestió de la Junta de Seguretat., El cap del Govern ha: contestat: t•-•1',1o. Ha vingut a parlar-me dé lé.qiiestió. de Sevilla, on sentida que les Coses van tornant a la normantat, puix que la situació en general per-met al senyor Casares esperar que els *Milis es tranquillitzaran i que el delicat problema d'aquélla pobla-rle, s'endegarà i arribara a termes raonables. El 'que stIl sueceeix es una eteuset qüencia del codgestienameni que va no havia tingut altre remei que' Al cap de peces minuts que el se-nyor Selves havia entrat novament a la sala de la reunió, aparegué per un altra banda—en direcció al ¡ea departament — el senyor pencas. 't PARLA EL SENYOR Com de costurn, el ce: hace de Sanitat fou harca pródig en les seres rnanifestacions. Tot seguit s'entra a parlar de les qüestions del traspis. Per exemple, la-qüeatjle l'Ordre públic, pero. si la base p:7u-cipal que és el diner falla, què fakin? —Perquè, miren, al» triaii tre-partament, per iiertiph,!un ). Veis obligat a imposat iiscó 'tan' antipitie de nous impostoso bé em veig' cat a no fer res 1 defxar les edate tal co mabans, la gent aper qui ha vingut l'autontiiiiiitiPer que el tenim, l'Estatut?,. —El que és ben cert,és que estem en un moment ben important en la sort de la nostra jutortomia.. Horn pregunti. 'at senyor':194seas per que el eonseller del Treball-se-nyor Casalo-;io havla' estad el Malí a la reunió del: Censal:h. (Continua a f/s 4g e s) ArtY tenir aquella població arub els pre-paratius de l'Exposició lbero-Ante-ricana i de rencariment de la vida que aquell ccrtat.iin va ag mitaar, en una ciutat que, com Sevilla, la vida sempre ha estat era. L'estat d'inquietud d'allí crec que está mantingut per un parell de cen-tenars d'individus els quals és d'es-perar que les autoritats amb l'apli-cació de les aoves Ileis lacia entrar en el seu cami i d'aquesta manera-el problema es recluirá ¡losetas ve-ritables termes. - començat a aplicar la Ilei de Vagabunds?.., —No. Entrara en vigor a) vinent dia as,,, --4I de vacances, què ea.pot -*a-perar?. —Jo dic a vostés, el de senipre. Anem a veure quan acaba la dis-cussie del projecte d'Arrendaments 'de finques rústiques Rtie m'abra: ha entrat pel bon cami i aquest sera el motnent, crec lo. (Seg. pag. s, cit. 1) L'entrevista de Dollfuss amb Mussolini! No se sap que en resultarà quant e les! ele' cions entre Alemanya i Austria.-Men rest.nt, la campanya antiaustríaca no cessa* La política de siempre "El Norte de Castilla" A -Vtlanova se cetend diumenge un nomenatge a la memoria del Peall Manuel de Cabanyes, amb motiu del primer centenari de la leve mori. Senyoretes dele grups femenins de lea diverses entitats de Vilanova di-permiten flore al peu de l'estàtua del* peeta. (Foto Torrents.)' tgi's informació a la iSd9.`) Declaracions del Cap del Govern La s tuaciá a Sevilla - Eš projecte de tei de iribuna:s d'urgüncia - La Hei de vaga-bunds - El traspäs d'Ordre Públic a ia Generalitat - Les vacances L'exontematge,e Wanuel de etbaeYee •, Idi PUELICITAT INFORMUID DEL PARTIT Encara sou a temps de comprar els gineres de novetat a la meitat de preu a EL BARATO II[ DARRERS DIES I I LI QUIDACIO DE BATES, QUIMONOS VES11TS per a senyora i nena, a Eh BARATO'• 0.000 PARElk_LS elaleats, clanes molt boom de senyor, a 6, 8 i 10 pessetes el paren EL BARATO IMInarts, 22 d'agost. de 1931 ara Servei Meteorològic de Catalunya.MI1191 n11044111/9a4.14497›..14..344Sha -- armario Indernat. aoritedieliga D'EUROPA, A LES 1114T OLI. 21 D'AGOST A tot el Nord d'Europa domina ce! auvalee I boirós, desqut a una prageod tatroendirlea insania a tea. FER ALS AUTORS DE CAR- 7 ELLS DE MENORCA. — Aleuns taLtors de cartells sobre temes de Me- 'turca. assabentats del propòsit del Fo-nient de Turisme de Menorca d e fer a Ma* una exposicio d'aquells car-tells. s'han dirigit a la Fedcració de Turisme de Catalunya i Baleare fent veure la conveniencia de signar els respectius cartells i donar enema la seva adeeca, per si aixé pegues fa-cilitar les lestions a que donin lloc les possibf adquisicions que alli es fu-cm. Ateneist aquests precs, s'incite els autors de candis de lilenorca perquè passin amb els corresponents res-guardo, qualsevol dia d'aquesta settna-na, de set a vuit del vespre pel local da l'exposiciä, en, previa comprovació amb les pliques, podran signar, si aiNt bu desitgen, als seus originals. Penetraran •splendids NOV REPRE"yZNTANT DEL DELEGAT DE L'ESTAT N 1.4 COMP4NYI4 TRANSATLANTI-CA— Ahir al metí, a les ciase, cn el despatx del senyor delegas de l'Estat en la Companyia Transatlántica, tin-gui! lec la presa de possessió del non rceretentant del delegas de l'Estat oe-nyor Jaume Martí - Cabos. Després (nevar prei posacesie del carrec, el aa-nyer Marti-Cabot fan premia( Ni se yor delegat. n Josep A. Tribal, a-n lait personal de la Com panyia, Foren nrcuntte a la eerlmbnia a reas del de-legas de l'Estat, l'Administrador gerent de la Companyi a, senyor loan Monto. riel, el Sets-Administrador genyor Joan Ferrer, l'Inspector de MaquineSt lienYer Miguel d'Anciónqui, l'ImPecter de cc-vertes senyor Aguad Guibernam el Comptador tenyor Enric M.' NY EN.—Un bolsa moneder pera ne-na, tentenird una quantitat en cén-tima. Una cartera de pell amb les inicial. Dos bitllets del Banc d'Espanya, Una certeri emb una Mula a norn ele Pere Palet 1: Urea Papen. Tu, anell sesell arnb les inicials C. H. N. Una cartera arnb do-emnents a nom da Frenen Dell'nelleci Una Ilibreta de la Caixa d'Esulvis i Mont de Pietat, a non; d'Antoni Pé-eFor i una SIDA dala Catas de Pensions -per a la Vellesa i d'Estalvis, a noin d' Anean Parea, ¡tat tonel per a din. veo Un elauer stn's eirc clssrsu Un rpcner de pell amb inetillic. Una cartera de carió amb documente a nono d'Art., tom Sánchez. r rzzeACI").1.. Ua.gt.lertileS, ei - vits 1 els nIgredf. ^Per éssers re-anCidePt, el -fiscal sol-licita la pena. da sis anys un dia presó. Uonúngisä Per robattarl. — Merca Prata, que viu ar carrete da la Bitq uarla, donuttO iä SRA havia estat víctima d'un roba. tori roneis le nLsetti jist9ol, P u l7:39,7 ter- d'unen Peiesella.1 Detenoló de deis Indealtjahlefet ¡tiren detinguis al Bar Nice Linde Fierre Gravie, de 37 anys, natura/ d'Arles (França), el qual esta reclamat pel julge 4'ielstrt1c.ci tlr, Grasse, amb data del %O da tobrer de 1933. i Honoré Jean Laly, de 36 anys, mi: ora I de (Imlnes (Frallea)- Aquobl g des aubtocies, segons ele antecedente que obren a po.- der de la pillete, eón cm/espite com e. vclenta d'eflei.a les (A-sea de inc da Franets. - FA primer fou delingut el 21) d'abril (terror 1 ItIliberal des-prds per haver demostrat que no es rte.-brava, com so lavo, aall remiraban de la rifa. El primer havia desapareglit del seu domicili. juntnineut, amb nie allre en essabentar-se que el perseguien. Detinguia per estarcir cieno-olores. — Eln tina obre en cons-trucrió del ehrtur de Ftoger de Flor l'oren dettnguts Manuel Cumbau Creixell, Ramon Bor-ren Gabarrd I Francesc Mart.( Alentorn, els quille es dedica-ven a coaccionar els eibrers que treballaven en aquella obra. El sumar pela teta da la va-ga d'ebenIstes. — El jutge es-pecial Sr. Franeese Eyre. que entre altres sumaris ttl el que motiva la instrucoid frian la vaga dels ebenistes pele an-tes terroristes que es van rea-litzar, ya donar el darrers loes al sumari 1 el va declarar enllestit. Abans ele prendre aquesta proviünCia, ditlh un gute po-sant en llibertat provisional els processats Clregort Jover, Ltu-alk Bernardo, Antoni spnrnar-t in i Miguel Torres. Per'i a emplaçar als *Urea defluguts el; aillberets de l'auto d'a -cabament del dlt eumert. Eye ee'n va aquesta tarda o gp a Saregomea, on Ps di/limara, per tenln a la Oftrilli'l aragon g aa alguna samaria de la Instruecid d el e quill a •e lls en-carregat. Vapor •spanytol "Nemrod". amb exp loslue, d'Av114e, Vapor espanyol 'Ciudad de Palma". amh atarraga general i 540 passatgers, (le Palma. Vapor fradete "Florida". amb rhrretra general. cap n Buenos A ires. Arribada del'ererreti neremps-fal d'aquella preredknolat fcli•j Huna vinet, a lee 'anitc.c'o'a4( 4btafuiol.Y041i:1l:14¡?;1:;:1,91: ANILOUSIalegAlnd(wr recurersu:'- "Segons totes les nustres efe:t-eles aquesta oeupaciu na eitttftiegtue sa asno el cense: Mama o mei exacta- 3 nient d'asura amo el DiSee de la Seu dUrgell. el.yuzl, wat es sana( excr-tidtt et eok rineipa, aNieterias cines Ifeniva catalana. L'actituu del es utgarnaoa per la totantat dels tanjans andor.an.,.qtai *miau Senil la Iritegritai del Seir territufq' cornen-tant- se en termes mit ours el seu ser-vilisme davant de Fratn4, Aquejt ists cident — d'una eciclent atiparse/tele ve a porlernar la. vida iráulLsteg cha dels andorrana, gelciViUdel ase.' ttotumo", i put leen.,cunettplanctee lamentaunts. tions ingente la puleibili-tat, quo maleta acedia.' a titul labor-niatiii,- qut no len allana al moviment la F', lt A. h. Sumbia que eqUestes carreters nu iban fea d'acord amb el centracte i lea multes a pagar importen 4a4 or, lii I tta tinarbertgcnotml"aiminancd2onPteesrtirt d'haver estat sollicitada d'aquestes sancions, hace:u-al:1 negat el Consell d'Andorra. Sigui com sigui, l'actitud del bisbe de la Seu d'Urgell no s gens per ultra patt, el fet ele convocar cinta mpaerr g finalt d'aquest mes arnb al territori ovan per les ferres d'e-et¡ pae¡O no es, un siamtoma que gaire a favor del litorralisme i de la democracia." RAMBLA Coineidci.v ama La Numanitat atacar el bisbo d'Urgen: 1 el bisbe? El deeret publicat va signat sols-mehlt Pel Vzilaer icanees. El del bis-be no e5 enlloc, ni figura enlloc. no ebstaiii, el decret Parla dels eoPrin-cepa en plural, 4\lontrestant, el bisbe ea dura 4 trebaliar per un plet resPezte g la pro pietat dele prats de pastura. Na ea te prou anib el seu tresor, que, aefjollS cuniessiti d'un familias teta. está amagat en un gitte IlOc que no normal. • Cal també aclarir que si es cert que el bisbe cobra de l'Estas per a tetar la representació a Andorra. 1"cznitté Lo gamma fest adreçat pels obrera de la FHAS4 ai poble d'Andorra, que prova que en la qi; estió andorrana, tour a más fin-tares' que l'aspecte social, ho de 1 politic. L'administració municipal 1..4 VEU DE, CATALUNYA ata-ea l'Esquerra Per la sete doottavriNda actuocia al romo Si jd. güent 'os ripie COM a exemple: President cle la (oinisstó de Circa avió hav;a redactat unes bases per a cobrir per oposició diles places ig delineants, EI Uonsistri liavia apio. amigotes basas. Cenvocadee l cele. lindes lee opeg iclons, quatre attunbrge del Tribunal, entra ella Sois els olements ttell1CS. Ceden en un mutis la, Ele dcs medres rostants, el; regidor* sanyor g %leer i Samblaneant, dicen-tiren caquest tia La ceda era ben elera i¡ na &maya Ilae a cap mena dg dtibtes, Perú al denigren misil: donad en ei qual tea talgut aquest Uonsistori. MIGO a punt de perpetrar la mons-t ruellIgt d'adj ud icar les placea als que haultrAIngut clic vote 1 no ele que n'hg vion tIngut quatre.,Per a evItar.he, ce'rea quo eis nostres valguta emita, ela regidor* da la minarle de Miga Catalana, senyors Lloperd 1 Segarra, sostinguessin, enargleament, un debat ele dos brea, Al rlaralainvjeplisti4ploagugdueeviiitnatre-nsteavrgenopar• oltef. sert Set ele aeriesament es propa-ses al Consl itigl 1.11le l'Humana_ be,. ando egt44 4. 1148d d'atentar-he, ja de. mestra fina on ha davallat la majorla admintatrativa cera a Instrument de gch Sembla impasible que el Presi-deat d'una Comissió magisterial pugui Predu, ir-ge públinment en la ferina que velirem divendres." Ponin• sulars es Tia s'Iretgi Alrentejat el caz d: ferenrial dels eatalans cola a Unic. Per airó, dite, ara q Madrid no as fa cap gràcia que els nacionalistes de les difrrents torres d'Equis» iluggiti Pe 410 d'errarais •• I ita natural que presenten el con-tacte que es denomino "G gettgeg" do' na manera tendenciosa per tal de res-tar- 1i adhesions en els que ingénito. roen! es deixen caure. Es cert que Vsliança del l ~intente nacionalistes ha total menada 9•T ela entere osare-mata, pecó &A no vol dir que an loe regniella celcbradse uns 1 altres gen esbravat amb elite ima g inaria, Lea rostros noticies as que chs naeionalia. te g balices basca 1/en fet les afir. 'nadons pertinente ele seus ideeds, id a dir, han recabat el dret de l'ante-de-tertninició que cinglen nacionelista o linos eimplement liberal pot arger. Pie necionalletes bases, petg er Per la modalitat próple del geu moviment, no han gane da millor tracte a la Re-pública, MIS a la Monarquia. Aloe •'ha de dir gemid va en despreeti gi del diem i Es una iniquitgt, I /gen ein na. I no han scfert, com dieta, cap persecució, com la que esta templant i els mútr suls del Ale bloc. Si els magra MI tenima part de lo que els ocorre alt bases, hi hguria prr a llogar cadires, El contacte deis basca, gallees, vat Inclán, 1 catalans a Barcelona do unit victòria de la solidaritat nacionalista, per dannint de les diferenciacions que existelxen. Ei caräcter catòlic que do-nen els bases al seu moviment, ädhuc en arinallli manifestacions ebrerlstes Inés extremado, semblava tar la unid. Mis tenint en comete el carácter opon principalment de l'Es-guerra. o L'Esquerra ami) els naciona-listes bases? Impossiblel I no, l'Es-ra.,.a i lot Catalunya s'hmt aentit al cestas dels nacionalistes bases, teca-neixent el dret d'Enriele:1i a la sena Ei-bertat i al SeU propi aoven. Sobre efte punt a malta Mimen del. 'lastre reís els caldria estud Iar una mica. Coi sobre U constitució de "Ganz-ca" parlas unes coltes maliciota-meot i aires amb ignorancia, copiem a cantan:4.M, una paràgrafs de la nota ea la qual es dOn g compte d'aquell con-tacte: "Nacionglistes republicans des de me& abans que hont cregués pos-afilie la comer: di: de l'Estat en Re-pública, bascas, gallees i catalans veieren en l'esperit d'aquella data la poosibilitat de reg liteació deis noatres ideale. Diasortadament, l'actuaei6 de ceno politice sembla inalaguanyar les nos-tres esperances. i &vol veiem amb pene con) la República, segurament per inercia, apareix com si, man-cada da force, no pogité s apartar Camine-a. definitivament dele vels falle d'incomprensid de les realitats nacional& en ele guata fracassi la Monarquia." Degprda d'insistir sobre aquast pung:m'Iba la nota: "La unió actual de bastos, gillccs cataialts representa, dones, un in-tent de fer revino l'etitentic esperit originad de la República i d'enfor-tir- la amb el respecte als drets ¡ lee personalltate nac ionals de Galicia, Euecadi 1 Catalunya, tiqe ben d'h-uir les sólidos bases en que aquella fonamenti l aCTE permanencia, l'obstar'. Ipie forro a tota templa-time de eubveraid 1 l'origen d'un nou ordre d e! eliden entre ale pobles peninsulare," tJarernela queda deternainat, so-brete( en geteat darrer parigual, el que de "Guitas:a". Ele que vulguin ontendre-ho que he entenguin, 1 eis que no 'se gentin amb cor Cenen lb ROMA cempeasió." Casal del Treball.—La: junta lreCliva es cornplati a mani-atar als seus associate que estant ja l'entifat degudeinent, instal-lada al nou estatge del asseig Nacional Can(lc Mapa-nei- Bar),..litrilhediedrrer local social, ort cestita noY3- ment oberta la! ote de préab lee de 'libres., FETS SQS Ante de sabotatge. — La ma-tinada del diumenge enlata una bomba en la! leca del cer-rar Alt de Sant Pere, 72, pro-pletat del Sr. L'arlefaele foit collocat en erla finestra i a conseqüencia de l'explosiö, quedaren destro- Vale diversos mobles del men-jador 1 d'al/res estres. Es relaciona la collocació de l'artefacte amb la darrera vaga del rana de la construcció car duraid la repetida vaga, es van efectuar obres de paleta a l'ea-abliment. Una agresaló. — Antoni So-ler i Manonelles, de 51 anys, pasear pel carrer do COrsega, xamfrä amb el de Roger de Flor. fou agredit, per l'esque-na, per ein subjecte anomenat J'alune Marlf. el qual Ii produí erosions al llavi superior i nas. Foil rural, al dispensari de Grä,, La pollo!a recu pera generes rebata. — La pelleja ha reen-peral. una inmortant partida de generes, per valor de 10.0 O pessetes, que t'oren rohats a la casa Fin de Pera Pujol, esta- Merla al cerrar del Consell de Cent, 401, ReIncionat amb equest echa- Inri, In policia ba delingut tres individuo. entre ells dele depen-dents de la casa robada. Robatorl a una artista. — L'artista del Teatre Novetats Trint Avellf fou víctima d'un robatori romas al oeu domicili, correr de Francesa Layret, 188. El robatori consistí en robes. pells i joies per valor d'unes quatre mil pessetee. També robaren 310 pessetes en 1 t Il lI Els agente de policía repten- Iteren immediatament les re-cerques neresseries i aronse-guiren que la criada d'aquella artista, anomenada. Carme Pé-rez López, confessés que havia estat ella, ajudada per una amiga anomenada Maria, que 110 ha pogut Ssaer detingucia, qul havia comès el robatori. Els objectes robats pogueren ésser recuperats, car els ha-vien etnagat a diversos llocs de la maldiga casa. La triada infidel fou posada a dieposició del Jutjat de Ine-dia. Per vendre ~mi falsos amb zapa falsa. — Al correr de Pelayo fou detinguda Carme Poblador, la qual anava pro-veida d'una zapa de senador; d'apuntacions de loteria, que van resultar l'alces i que In zapa t'arribó era falsa, ja que no tenia el permfs per a usar-la. Sastre roben. — Al sastre Virgili Callizo, al seu taller del carrer Pelnyo se lipresenta-ren dos desconeguts per tal de triar un vestlt, I aprofltant una distraed& se II endugueren 'dues talles de vestlt que valora en 180 pessets. AL POBLE NOU "Avlitirfas detrdel vespre, Uncirá dad a l'estatge social del Centre Ca. talaniste- Republici. del Poble Neo:, Passeig 'el Triomf, 70, l'anunciada conversa política, órganitzada per aqu,:sta rItitat. La seva Junta di. rective 'es, comrlan incitar-hl L'a els seus gansos% i, ers general, Is ciutad, restrentada barriada. Oficinas electoral. d'Acció Catalana Republicana Corts, 583, peal. 8ón leerles a dispostcte públic tole ola dies fel-nere, de lOaildeoaO Les consultacions fetos per telefon wat) Rieses rei-r- lamen' La festa major de Sans Acallada la resplendor de les! este majors de Badalona i de Gräcia el: vems de Sans s'apressen a organitzar la seca. Comencen a venir Programa a la taula de la redacció. Tarda, a les qua. tre: Típica sortija per a. la minad. Nit, a les ami: Inausuració de l'e pleadirla installecie electrice. 25.—Tarda, a les quatre: Cantal: Jade de les testes per a la gen: menuda. Nit, de les deu has a la Una: Llint ball. Nit, a les deu, Les a les tres de la matinada: Gran ball. Tar-da, a dos quarts da sir: Gran audi-ció de sardanes per la cobla Emaó-rium. Nit, a les den, fine a la una: Gran ball. - Dissabte, a. — Ni!, has a les tres de la matinada: Lluit ball. Diurnenge, 3. — Tarda, a. les sis: El cor "El dirigit pel inestre, Eus Joscp Voltee i Vinyes, cate tara les següents compcsicions: "Sa-lut als cantora'', "L.es flors de maig" "Els pescadora" i 'La marsellesa". Nit, a les deu, fins a la una:11.eM comiat. Tarda, a les sis, i nit, a dos quarts d'onze: Extraordinaria bailo re l'orquestra Demon's Jazz. Nit, a dos quarts docte: Feo mosca balls de comiat, amb programa de bailable, per l'orquestra Demegi Jazz. Abans de començar els balle de nit tindnut lloc grana oncena a terrena del Caía. La iteró por-mitn ent del Ceihsell de la Generalitat —Es que dtvia tenir treball g1 seu departsment, neo en fiu ces — res- Pouffue. Despris es parla de 1s presa de O.o id del Directori d'Esquerra, agisti el senyor Dencis i fin unes retanifestecions periodistiques diferents e les dH senyor Tguler en perlar de si •havis donat 'tetara no al document d "La Fel". del qual aqueats tothom is molt aficionar. a perlar-ne 41 S'uy« Peg volgué arranjar el desacord-as dient que en el fons tote dos Yoljen dir el meteix sine que CC qerviren de vocabulari diferent. UNA VISITA D'ESPEr.A I AGUARDA Cona 4.3 natural, havent-hi reunit el Consell el senyor Maeiäno rebé cap visita. Una n'hi llague, integrada per una nodricia representac:d de cadascuns dels barris extreins de la nostre ciutat, que a les dues encara esteva esperant. Anaven a veure el aenyor Maciä Per demanar-li que fossin concedides les noves! ELS CONSELLERS DINEN REUNITS A primer- hora le la tarda els arneponent. del Confeti 3ortirin, pecó no co dispersaren; continuaren reunits i ee n'amaren a dinar al Ret-taurant de la Fosa del Gat. No Dot dir que el Consell Perronent se auepengués: tot dinant eitaven tan reunits corn al saló de la Pre-sidencia. Els repórters pogueren topar amb els coa-selers d'instada i de Justicia.N1 el senyor 1)1 i Sunyer ni el se-ny « Loromines digueren una paraula mes enlic de roana. Un intormador ii ieu observar que a Madrid havia fet bastants declara-cmns. Peru, el senyor sunyer, tot era parlar (re la calor a sonnuure a tú cie arcumstancies. El senyur Corona- Mes, n: /411:013 SO:11: ell senyor Pi, digue: —Vosadtres, corn a catalina, ja coca-preadrcu s, ut ell aquesta moments sigui reservat. —De le veloritració de serveis ne en poden d.r ni un oto; —Home, 5 estira i s'arronça—comen-ta el sen.:Ct Loremilles. il senyr Selves tambe se li feu algirca pregunta. La primera; —1 l'ordre públic, va endavant? —En ciecte,.va endavant t cric que en, eire ruspassat dins de pocs mempo. —La Junta de Seguretat diu que e› reuncix elljous a Barcelona. - hs reunirá divendres i dis-sabre. —I la feina feta a Madrid? —Per la nieva part, molta. Vaig as-autir a tres reunions ele la Junta de Segureiat, una de les quals va durar Lus a les tres dc la matinada. —Aixi, el problema, ara és concretat en el relatiu a la valorització dels ser- -Aquesta és una qüestió que la por-un els.seruurs Pi i Sunyer i C.pru-ninleS. —Les bases referents a l'ordre pú-bite compostes per VOS i pel secretar: del GOVCCU civil, han estat presenta-eles? • •es La darrera pregunta q ue se li fin as 4e si sab,a quiicom de la detenció d'un aspirant al neu Cos de Policia çue idhuc portava una anta semblant a la de la Policia i que, Al·legant era policia, pretenia no pagar' ela ho-noraria que ascendien a cinc pessetei una senyoreta excessivament descara-. di del carrer. A LA SORTIDA DEL CONSELL Tothom sorti el mes depressa que raagué. Preguntat el senyor.Mn--; si tenia res A dir. rumies respringue; - ne, na. Palld de les valereaciens de servei s, car be baria de donar comete de les seves gestiona a Madrid. Mentrestant, el senyer Sal ve-5, ten. tant- se escapar dels periodistee, entra al ten do irtament tot cornenraut• —Noi, coca envesteix la premsa per aef fol.& M'escapare per la porte dei Carrera. ho en, per., els periedístes el veieren i remplitiren cónreaMent amb les quartilles a la má mes blaneues qUu la neta Narials digne que divendres es reu-niría la Junta 'de Septeto. Eii veure tints perlodistes, eementä: -abre/ is que desvetlla molta escpee7 taaj6. anneit Consell? —Vós eres, tot un de reunits—hom II f4r.j ebeervar. —Dones, 'Aren, nornis parlit da Lea gestions tetes a ' Madrid. Iliet4 Id estrena Fles Orne.: 801, 4 • La, dorninie Mime%.111,- otìaÑa b$ prowlents de 'Madrid, diumense al mati arribaren ella Ilustra cinta el ministra de /debut senyor Cornpatiyai l l 'eh consellers: primer de Finar/ces i oe Justícja i Dret de la Generalitat, senyors Caries Pi i Sunyer i Pere Coromines. Vingueren en l'expris que arriba a Egrcelona a les non i minute del metí ì hojearen al Reixedoe del • Pool; de Grecia. grt entotrabbil, i tumbé peetiiiitst de he cpitl dt Ii Repúbliee, irri4 el cornee' le Gevernecid. satlYor Joan A rebre el •ministredä Mppihie en-dirtn á l'eotaeid diverees nersorteli-tats de l'Esquerra. En un moment dcl curt interval entre l'arribada' 'del senyor Com. panys i l'instant en que pulì al cobre oficial de l'Aeronàutica, fou sgludat; gis periodistes, un dels quals interrogà el ministre de Atxri-ng sobre les negoc.igelons entre els representants del Govern de Madrid clß de la Generalitat per al tras-pas de serviis. El senyor Companys ratifici les referencies oficials donades a la premsa pelo ministres i altres per que intervenen en les allu--sonalitats dides negociacions. Quina es la vostra impressió personal de com es porta a cap el traspàs de serveis? pregunti l'in-formador. —ta mera impreasi6 Es que toa mara bd contesti el ministre—. Tenint en eompte tramita que impuse l'escote Compliment de l'Es-tatut, hem de mestraz-nos satisfets, car tot segueix el Cura previst; sen-se que es presenti cap dificultat ni per una part ni per l'alca. • El senyor Companys observa sur les negociacions continuaven sobre rings encara no resolts. i no creia prudent avançar cap criteri personal referent a qüestions la solucieS de les quals. d'ací a pocs dies, se ná. ma-teria de decret del Govern de la Re-pública, a favor de la concessió de l'autonomia a CatalunYa• El ministre de Marina passà tot el dia del diumenge al seu domicili, junt amb els sens familiars. per a ahir al migdia tenia anun-ciada una ViSita al President de la Generalitat. senyor Francesc Macié. El • senyor *lCcimPanys fix1 hora, en el transcurs del dia d'ahir, per rebre la visita i celebrar entrevistes amb divérses Per1onantat ques i en relacid al departament del Govern de la República que regenta De Madrid acompanyava el mi-nistre el seta secretan, el diputat se-nyor Grast Jaasans. El senyor Companys fon saludat Pela que- s'havien reunit al Baixa-dor, i despris dels compliments de coneuetud nujÄ a rantornäbil del director de rAeronautica Naval, acompanyat d'aquest. en direcció al seis dousicili particular. 0f310/13 41:3 el Signen: "A TOTS ELS CATALANS En aquesta hora gräVida d'inquie-tuds ser a Catalung, en aquesta hora en qui es biaa resdevenidor del nos-tre páble. deixeu que us d iguenl. de París estant, la ciáldr amb ctiP veiem corn la Pätria no va pele camins es-plenelorosoi que horn voldria. Ens arriben noves. de si el t¡ero-ristre ha tornat a 'enyete ta itostra Barcelona. nee l'anarquia s'ensenyoreix de- tot Catalunya, que tornen a hacer-hi'vegues que porten la miseria a les Ilars obreras, que paraliteen la vida del corriere i de la indústria, i que no' hi fok orare ni disciplina, ni prineipi d'en-gite elide. Pentetn, germana tItte al la Iliber-tat de tribal! 1 les aldea dels eintadana no al,, garantides, no pedem aspirar a aquella Patria que tota haviem seta-niat, ans al eontrarl, cl aquest estat de coses no s'acaba aviat Per serr-are, el mal rot traer irreparable i qui san si ran con mortal per a la dispuse i la mateixa llibertat de Catalunya. NosaltreS, que ens fmtan teure propagar les coses de Catalunya dae l'estranger, i treballem tothora ami, les nostres forces raer tal de fomen-tar el Turisme. el Comerç i la Cultura catalana. eontemblern, •doblernent are-nats. aotie5ta nropsganda negativa que es. 15 de Barcelona estant. premsa estrangera qué, en gene-ral. noms s'ocupa de casa costra quan passa alguita delgada. aquests dies torna a treure aquells tifolS tan alar-mants "Bombes a Barcelona", sane corre a Barcelona", "Atemptats, Ctcefera, etc., qtte a créiem desats per 3. sempre, j no sembla sind que es complaguin exagerant la nota tnie d'una vegada. I és que hom s'adona que Cata-lunya. pel seu clima, per la bellesa del seu paisatge, de les ceses i; iatgos i muntanyes, i Per l'amor dels 'seis fills, podría esdevenir un jardf d'En-róSa, un une deis mis afavorits dele turistes d'arreu del món; hom veu que Btreelóni, per la sin situació Pri giada. comencá A ésser visitada i-vile considerada corn un important Centré de Turisme. i tots sabém coni aquesta font de riquesa catjada i dispu-tada. l'çwáttre, toquem dc Prop elß efec-tes d'aouesta • contrapropaganda di que narlem abans. car soint hem de suportar una nregunta que ia Pódeu suprsar el nial que inS fa: ".:. Tambe bern de sentir c0/11 Remes de cases imr-n-tants ens dinen que nensaven ins.,Par sucursals a Cata-luitya. i han desistit davant l'estat d'in- Me. ),[3terü..t iseetal Ilarieezl: jáitt disciplina, »4w regia a casa nostra. -Altrament trobent turistes que han visitat la nostra terra 4.te any ença i en.fan grans elogis,,si be aiguns es planyen que iban trobat emb una vega de taxis, altres que eta hAn atra-cae i els més es queixen de les Inri. listies causades Pels captaires, tant per Ilur insolencia clan Pel sin gran sombre. • • Tot aireé, apie atinas 4 les nostres °Mes. iaens fa mal pequé sola ce-tome per sobre de tot, us ho diem vealtres, germauts de CaealuilVa, peone en prengueu bona nota i.pro-cureu acabar amb aq uesta situació ver-gonyant; que aviat puguem dir al ns' que Catalunya, gin( que" ha pogut go-vernar- se ella mateixa, ha deixat d'es-ser el refUei de mala gent, el lloc d'as-iaig d'idees destructores; que no es rugid dir mai mis, amb ra6, que Bar-celona és la ciutat de les bombes. I alud será'. dem.i, si tots a la una diem prou. si deixem per a mis en-davant allò Que divideilk, si tots els catalans pentein que no es hora de crean problemas a Catalunya, Si tots sentim la responsahilitat d'aquest mo-r/ le/1f histende en que cal refer ta vIda d'un poble i ofeguem, per inoportú i antipatriòtic, tot movirnent que tendeixi dificultar la implautaci6 estabilit-zació de l'autonomia, i tots velos tenis l'orgull ¿lleves ajudat a portar' a port la barca retrobada di la Itue-tra llibertat, ii des sentlth veritable-nieat obtiene, 1 ene.cemprirtern tan teti- eteposent a tot l'interès la-grat '11i la Pätria. París, t8 d'agost de ron E. Ferrer i Mestres, Jaume Co-dina, 8 Solä. i Réig, A. Sa gales. MI; Si no es poden aelarlr les ca.u, setde la mort s'exhuy, mari el eadaver de Jaume *-Mestres El jutge que eludir en el sumari per la mort dels germano Olga i Jaume Mestres h rebut rampliació a,!O de- 't'Atavió del pare de les victimes. En-tre altres coses, explica el motiu pel qual els dos germans aquell dia ana-ren sola i no ecompanyats de l'altre fill petit, tal coi acostumaven fer sem. pie. El ditfill' esteva malea i aquest 'fea al inotiu'degut l qual deu la seas salvació. Els metges forenses que ahir exami-naren el patine per tai de veme si Pe ha haver este la causa de la mort del' jove Jaurne, a conseqiiincie dam cap' d'aquest patito«, han done! el feo forme al Jutjgt. Sembla qun itaa' el dictamen es din que podria llene Wat rolt fea rebre un COn que li bagués produit la mort ij: ettrúa nssieebnvseidiu,l letle, qatmiabis tan branzida que no els gateen amb rems. Cae d'haver cetAt un SA1 dala patinets examinats lujuria eitat, en tot cas, amb l'extremitat dele flotedors, que són nica part susceptible de causar la luid quei geulalMinlert. ha cite ea/Imite pela perits el vestit de'Lepla que dula posat Jaume Mestres, too el gol BO (Ases, viren res d'ancesisi,- Declararen teleOk. gjarabiaers que' recolliren els cadialen. La aova dele-yació no ha mal/e 2top dada interes-sant al sume.. • Els srictj 4/1 moll 11555coateitat a la comtmicació que els dItigl el Jut-jat, i esa la resposta diuen que el dia de referencia hi havia molla marejada, que no sortiren barques de pesca, Pecó si, en canvi, moltes d'eebarjo..Quant a les causes de la mort, i ti podia ha-ver estat produida per un o altre ob-j ecte; el per que aparegué am caditver després de l'altre, els practico s'abs-unen de dir el seu paree, per no ésser l'assumpte de la sen incumbencia. El Jutjat ha cridat a declarar un guardia cle la platja, per tal que digni si el patinet trobat a la platja de la Mar Bella el dia 6 del corrent podia ésser el mateix en el qual anaven els dos germans. El Jutjat espera la celebració de diverses diliginciee, ear en el cas que les causea de la mort no apareguin proa aclarides, aleshore5 es faria Pea-humagió del cadaver de Jaume Mes-tres.. El fiscal ha eserit al jutge instruc-tor del sumari, felicitant-lo per la tas-ca realitzada. Ahir, es pósseesionl d'aquest Jutjat l'oficial senyor Vergé. el qual s'ha fet arree de les diligencies' i per a donar-hi una mejor activitat. Adverdm a les persones a ha qual; interesal la publicar:16 iza-mediata de les notes aue ins en-viar, que eta original* han de di-riglr- se tete • la RedaccI6, Coros Catalanes, 5139, principal, abans de les nou del vespre. Ele que ano arribin mil tard d'aqueeta dors o vagin adreeets a la imprenta del Mari, Barbad, as 53, no taran publicata fina al I3, no taran publicate fina al cap de quararta.milt hotel A l'aneje i a Sard Feliu de Llobregaf... • Sön (10finguts uns.1! ladres que fraseen inflar de lr 11* Foja a uns gimas dies que alguna pagesos de Pallejà ve-nien notant que dels seus campe desapareixien lee frultes 1 les verdures de tole mena. Donaren l'avi; als mossos d'Esquadra que presten servi en aquella poblada, 1 aquestß es posaren immediatament a l'aguait. La vetlla del dijous passat, pele volts de les onze, sis individus que estaven ro-bant eta melons 1 els pebrots d'»une campa. Els detingueren 1 van con-, dnic al jutjat municipal d'aque- MAJOblaci6. llene ach els serle tibmit Josep Vicente Navarro, de 23 anys, vot de Pallejä; Ju-liä Correas Alcäzar, de 21 anys, vet de Sant \leerlo °Iris Borts; Bonaventura Navarro Serrano, -de 18 anys, vei de Molins de Rel, 1Josep Amorós Alcäzar, de 17 anys. Ezequlel Romero, de 30 anys, natural de Cartagena, Baptlsta Salvador Villagrasa, de 23 anys, solter 1 natural de Teruel; aqueats dos darrers, vaina de Molina 'di Rel. Per coneiderar-ho un furt, els mossos els deixaren en beriet en s'ostia' 'del Jutjat mu-nicipal. I el be ei cae da que, 'aleteo/Wat, iitintiren revolu- Monea-id f elecriure amb carb6, datiftelt trun g paret, següent Inscripció: "Somos de la F.A.I.• se. Ahir fou detingut 1 conduit a Sant Feliu de Llobregat un in-dividu que va dir que e'anome-nava Antoni Villa i Torres, el qual acabava de robar diverses gallines en un hort proper. En ésser interrogat, l'esmen-tat individu incorregu6 en con-tradiccions i va acabar confes-sant- se autor de la collocaoi6 d'un petard al bar "El Trope-zón", establert al Parallel. Horn el va traslladar a la Prefectura de Barcelona, per tal d'escatir en nous interroga-toris si ha Ungut cómplices en la realització dels actes tarro-ristes dais quals es diu esser 1 'au ter. A. I. 1 el -de la vega ciels ebenistes 08 Madrid, han vin-glit especiats Es troben a Barcelona dos dele jutges especials nomenats per aretair a tot Espanya en la depuraci6 de diversos sumaria, nomenats pci Geo. vera. Els des juega lile el (roben a Barcelona són ele senyors Eduatd Aizputt 1 Franeeec Lyre. El primer ha vingut aernapanyat del secretara especial senyor Mimo, Ballesteros i l'oficial sensor Angel Leira. Té al seu cartee 14 Morro-cid del surnari de l'asome. Nata i F. A. I. Després de complimentar al lare-sident i el fiscal, el jutjat rebé verses declaracions de persones a les quals havia citat pròilqat a declarar. Entre els que declararen figuren el comandant dele Mofes d'Esqua-dra, senyor Pérez Farräs, el denun-ciant com a suposat segrestat Pérez Escudero, el comissari del distráete del Sud i els agente que es treba-ven allí el dia que van ocórrer eda •uccessos que motiven el aumeri de referencia; els astuta de Policia. que intervingueren primera/nene trobant-se Pérez Escudero sLCagal d'Ee-guerra. Quant a l'altra Jalar, Halar L711, que també té al set: arree Heme sumaris importante, i adra ella el do la vaga d'ebenistes, te pondre diversea providenciea 1 mar.à tu l'exprés de Madrid. st. El jutge especial senyor Eduard Aizpun, nomenat per la Sala del Tribunal Suprem especial per,a..bs causa que comenee a seguir '4 del Jutjat número st,,,salsge.44- sumpte de Radia i la a la tarda ettigud al AM 4,191' practicant noves dihigênciei,,. Ultra les ja conegudes al mala de les declaracions dele ja eamentata, verifica un acarament entre diversoa agente de policia que intervingueren en el primer moment-4..;que ee-taven de guardia a laptpció ei dia que succei el Sembla que no es pool reo eaa Har sobre el succeit., Com sigui que va esase eidar ei director de 'Solidaridad Obrera" perque es ratifiques en leer lleves de-núncies pels segrestarnents, i no pe-gué compareixer el dit director, a-beto que es presentä uni redactor de l'esmentat perlódic per tail d'excusar el seu director; aqueit cao pogué de-clarar, si bé aportà alguna dada que s'ajunta al sumari. També fou citat el sebe ICKetel Badia, el qua!, per trobar4i3ellesira malalt a causa de raccideat QUC sofrf a 'Memela, no pelad acudir-hi. El jutge tenia el propia« de trae- Iladar-se de non a Madrid ahir a la nit, per?) no ho farà fine arui." Les diligencies que ha efeetttat el Jutjat esp cial a Barcelona ser-viran de base amb les ja efectuadas nerqué el Jutjat a- Madrid prengei resolucions sobre aquest atsurnee. Segurament Cltie 'e }ubre; ordenar i que per exhort es realitairs ' diverses diligencies relacionades amb tot això que causaran una gran impressió, ja que es relacionen acnb persono molt conegudee. 1 recollin algunes de les dadas *pis denmei als agents que td a lea erres cedro que ja hauran aportat. Hain ha reiterat a la paleta que se cerqui i es posi a la erri diea- Viriat Milane, que %u esuf va donar la clau de tot alaò als primera moments. Després de Iras seisenos d'estada a Mallorca... 44.tftweeeteeps SEGUIM REBENT DIARIA MENT, SENSE INTERRUPCIO, CARTES 1 CERTIFICATS pg GUARIT AMB L'US DEL NOSTRE PRODUCTE miummamiammaRmamegalmams G U 111 M Ena ha tramis el present certificet el senyor Francesc nómez, resident a Pech-Redon, Commune (Aude - Fran: Iza),.1 que' certificat es publica eallerautoritzacill de l'ilteveaset. • -; senyor Gómez ens indita en el seu certificat que ha patit cle. l'estömac per mal cle TRENTA ANYS, fi.nse robar alleujament a la seva malaitia, a desgrat del règim i deis tractaments que adoptà. 1.A1 seva dolença degener4 en una ULCERA A 141 E$TOM4C, havent arribat al cas desesperat de no poder menjar ni &aballar, puix que en intentar ingerir algun aliment la seva digestió era intensament do-loross,.• Córnenel el tractarnent ainb el nostre proolticte SERVETINAL el cha 20 d'abril d'enguany, i dels seue reultats altäment satisfeetoris es una prova fidedigna el present certificat, datat a Pech-Reden el 27 de juny de 1933, i el qual certifieat, com tots, telum.. a la, disposició del públic. " Generalitat de Catalunya, la Comissió organitzadora de l'homenatge al poeta Manuel de Cabanyes, en ocasió del centenari de la seva mort, amb la cooperació de l'Ajuntament de Vilanova i Geltrú, ce-lebra abans-d'ahir diversos actes per tal d'honorar la menearla del gloriós poeta. • A les onze del triad es retiraren a Comissió organitzadorl, dona pe.co-mançat l'acte. Palesá ragraiment de la Comissió al President de la Genera-litat, senyor Macià, per haver-se dig-nat ocupar la presidencia de l'acte. Esbossà l'obra poètica de Cabanyes i, ressaltà el reflex, que aquella ha assolit en la cultura vilanovina en particular i catalana en general. Digué que avui ja s'ha tributat a Diniarts, 22 d'agost de len, -Vilanova Itomen Manuel de Cabanyes Als actes celebrats diurnenge- hi a, ssistí President de li-Geherali'at i el de Cultura ¡1 Els motges titulars elle, las consecuencias serían fatales para la isla. De la tràgica barda del Port Diumenge, a la tarda, amb el tren exprés de Sevilla, arriba-ren a Barcelona una cinquan-tena de veïns de Vinaròs, entre parents i amics, del pescador Innocenci Llorente j Baciana, mort en la baralla amb un guarda jurat del Port, els guate han vingut per tal d'assistir al lseu enterrament. alquest encara no se sap quan s'efectuarà, car no ha es-tat practicada l'autòpsia al ca-dàver del pescador ni la del ca-dàver del guarda jurat. DUE8 DETENCIONS La policia posà ahir a la tar - a disposició del jutjat nú-mero 13 encarregat d'instruir el sumad per la mort del pes-cador Innocenci Lorente i del guarda jurat de la "Unión Me-jillonera". Sebastià Serralta, dos detinguts, per suposar-los que poden tenir participació en l'assumpte que es tracia d'es-clarir. Sembla que, segons els in-formes de la polida, els dos detinguts es van distingir poc després de sonar el tir, en ésser els qui parlaven i amenaçaven el guarda jurat, i que en algu-na ocasió havien amenaçat el president de la "Unión Mejillo-riera". Els dos abstinentes passaren a IlisposIdó del dit jutjat, i In-gressaren als calabossos del Palau de Justicia. També la policia acompanyä ei propi jutjat un certificat amb el dictamen per pescadora que les petxines trobades a la barca on anaven els detinguts I el mort Innocenci, sien ma-riscos de roca i no pas de vi-ser. jutjat va practicar les di-ligencies d'ampliació de decla-ració dele detinguts sobre la si-tuad() dels quals resoldrà tan aviat cem se sabrà el resultat 'de l'autòpsia que haurà realit-zat ja el metge forense. ill••n•n• No podem publicar les noteg pregades que no yinguin escrites en català amb un timbre o signa-tura coneguda Manuel de les Cases Consistorials de Vilanova Geltrú totes les autoritats i represen-tanta de les entitats vilanocines, en nombre de vint-i-dos. Ultra aquestes entitats, s'hi trobaven 'representacions de bon nombre d'entitats i Ajunta-ments de la comarca. La comitiva, que era presidida per l'alcalde de Vilanova, senyor Santmar-tí, amb els diputats senyors Pere Mes-tres i Ventosa i Roig, seguida de representats d'entitats i autoritats ci-vils i militars i tnolt públic, es tras-liada al carrer on hacia de tenir lloc el descobriment de la lapida que hacia d'ostentar el nom del poeta Manuel de Cabanyes. El senyor Damiä Torrents, de la Comissió Pro-Centenari de la mort del poeta, Ilegi una biografia del glo-ries! irle vilanoci. Acte seguit el diputat senyor Pere Mestres, en representad() de la Gene-ralitat, pronuncia, unes paraules re-marcant la valor universal de l'obra del poeta i l'etapa d'incomprensió d'oblit que seguí durant un liare temps després del seu ¡raspas, l aca a dedi-cant un record al geni del poeta. El diputat senvor Ventosa i Roig analitzà l'obra del poeta. Parló de l'abast que ha assolit l'obra de Cabances i acaba el seu parlament donant les grades. en norn de la Bi-blioteca- Museu Balaguer, al poble Vilanova per la dernostració de cul-tura que estava donant. Finalment l'alcalde de, Vilanova. se-nyor Sanmarti, procedí a descobrir la placa de marbre que dóna el nom del poeta Manuel de Cabanyes a un car-rer deis més importants de la DO-Nació. Acabat l'acte, la comitiva es tras-liada a la pina mi esta aixecada la Biblioteca-Museu Balaguer. al vestí...- hui de la qual es drera l'estàtua de Manuel de Cabanyes. Les senyoretes que formen part dels grups femenins de les diverses societats de la vila dipositaren al peu sengles corones de flora com a tribut d'homenatge i de record al poeta. L'acte, que resulta emocionant, fon.amenitzat per un con-junt musical que interpreta diverses composicions. T,a Comissió orga-nitzadora rehé nomhroses adhesions. A l'hora anunciada arriba el Presi-dent de la Generalitat. ser, yor Maca. acompanyat de la seva filla. senyoreta Maria, els quals foren rebuts amb grans aplausliments. El senvnr President fon complimen-tat i saludat per les autoritats locals i pel ronseller de Cultura, senvnr Gas-sol. el qual ja hacia arribat a Vila-noca abans. aixi. com tarnbe el sen secretad nolitie, senyor Ala vedra, i el crumandant dels mossos d'Esquadra, senyor Pérez Farras, i l'oficial de Cerimonial de la Generalitat senyor Gibert. El senyor Macia entra a la 5ala de lectura de la Biblioteca, in iota rebut a peu dret per tots els as-sistents. i passà a ocupar el lloc d'ho-nor a l'estrada presiclencal. A la dreta del senyer President prengueren seient el senyor Gassnl; el catedrätic de literatura de la Uni-versitat de Barcelona, en representa-ció del rector de la Universitat, se-nyor Angel Valbuena, i el diputat se-nyor Pere Mestres. A l'esquerra figuraven l'alcalde de Vilanova i Geltrú. senvor Santmarti; el senyor Alexandre de Cabanyes, la familia de l'hornenatjat. i el diputat senvor Ventosa i Roig. En la renglera del costal de la Pre-sidencia s'assegué la senyoreta Maciä i diversos familiars descendents del poeta. També hi veiérem nombrases personalitats del món che 1e arts š la cultura. senyor Gustau Gatearan. derale Manuel de Cabanycs la justicia que Cabanyes la seca obra mereix, i expressa la seva convicció que la data del dia 20 d'agost significará la definitiva entro-nització del poeta a l'äninia popular catalana. Seguidament féu ús de la paraula el catedràtic senyor Angel Valbuena, el qual pronuncia un parlament ana-litic, glossant l'obra del poeta vilanovi. Comenci situant la dualitat de la posició creadora que presenta le nos-tra cultura en les seves diverses ma-nifestacions; els intents «e disciplina sota unes normes classicistes i l'eclo-sió de la personalitat rebel i anàrquica de ferment romàntic. EI senyor Valbuena traeä un pa-ralle( entre diverses personalitats ca-talanes de totes les enormes ¡ llur respectiva labor creadora. Emplaca l'obra de Cabanyes a tra-vés de l'època de decadéncia castella-nitzant i el desvetllament de la renai-xença catalana. En l'obra de Caba-nves -afirma el senyor Valbuena-, sota formes clässiques i senzilles, ba-tega una lírica emoció continguda.. Recita almrnes poesies de Cabanyes i féu ressaltar la seca nualitat formal i de fons. a desgrat de remprament de la llengua no nadiva. Amb tot. l'expressió castellana de Cahanves es ressent de la influència fonética ca-talana. El senyor Vallmena qualifica la nrodncció poética de Cahanyes ron, la d'un poeta une ha seguit la linia clas s ica, saturada. però. de palpitacions rebels. El parlament sie rillustre catedra-tic de la Universitat fou rubricat amb apl, ndiments. Finalment, s'aixeca a parlar el Pre-s ident de la Generalitat. el qual r'a-leçA la sa fisfacci6 Cine sentia en adhe-rir- se a rhomenatze nur es tributava al noeta Manuel de Cahances. Es a través de les velleitats di la política orle desvirtuen i encOngeixen sovint l'ahast de les grans valors es-pirituals -seguí dient el senyor nue aquestes jornades revelado-res del volum cultural del nostre país. en, assencalen la primacia que ha d'atorgar-se sempre a les valors de L'emoremta stica que l'obra del poeta Cabanves Ita fet fructifi-car en reSperit de tots votantes, com-patricis meus, no ha de deixares mar-cir. sind, nue ha de rebrotar anta ré-gida d'annesta, Catalun ya not' que allem a bastir. Com a fil ile Vilanova i Geltrú i roni a President de la Generalitat Cätalunya. reto en anuest acte el nien 'fervent homenatge al pinta Manuel de Cabanc?s FI parlament del senvor Macia ion acnliit amb aplatirliments. En sortir el senyor Maciä de la sala de lectura frat aplaudir novanient. FI senyer Macla, aronmainat de la seca filla, senvoreta Maria, sorti acte seguit cap a 1.a Garriga. els miedo: ir-6r Dr. Denctis L'Associació ele Metges Sanitaris ha cursat el següent manifest als seus companys: "Als metges titulars de Catalutlya. Companys: La nova Hei sanitària que el.De-partament ile Sanitat presentará al Parlament ele Catalunya suprimeix d'un cap d% ploma les titulara dels Ajuntaments. Als rnetges, que hem ofert des del primer moment la Col-laboráció rnés sincera i patriótica a la nova estructuració de la Patria autónoma, se'nä paga amb la fuetada mes injusta. Van fer-nes separar dels companys de la resta d'Espa-nya, arnb l'esperanea d'adaptar mi-llar els nostres sentiments amb la legislació particular nostra, i els mateiras dirigents aconsellep.:/5 avalen la /lastra anuHació. Cal reaccionar amb virior 1 sense defallime,:s. Els moments són de-cisins per a la salut de Catalunya i per a la vida i dignitat dels metges titulars. El metge adscrit als municipio, per anotar les primeres pertorba-cio.. s de la salut d 1 poble i per atendre les malalties dels indigenta és indispensable. Les funcions de Sanitat i Assistència Social s'han de complir. ¿Per que, doncs, s'intenta acomiadar els actuals titu-lars per després cercar naus fun-cionaris per complimentar el matei-xos serveis? Els titulara' tenim els nomena-ments i contractes amb els ' respec-tius Ajuntaments d'acord amb la legislació. Si convé una nova estruc-turació dels serveis eneornanats, és de justicia i dignitat humana res-pectar els nostres drets, sense obli-dar, Però, de donar"més eficacia als esmentats serveis. Les mesures vi lenta es compren-drien si l'estament medico-rural ha-galés demcatra irreverencia i des-afecte al Gosier.h, pena, al contrari. des dels primera moments, ha ofert la seva collaboradó al Departament.de Sanitat per al millorament dels serveis a ell encomanats. No demanent altra cosa que el Yieeoneixement• dels drets adquirits en virtut dé la Ilei i dels serveis prestäts. La nostra defensa hem le buscar-ha en la justicia d'aquests drets i en la força del nostre dicat. Formen/ majoria dels metges que exerceixen en les contrades ca-talanes. Són 940 els inscrits a l'As-sociació de Metges Sanitaria, dels quals, passen de 300 els que exer-ceixen en pobles d'una sola plaça, i que són els que la consignació per atituiluarre. imp rescieclible per A l'Assemblea ' extraordinaria de Delegats del Sindical de Metges de Catalunya, convocad. per recaptar l'ajut de la totalitat de l'estament medie catala, per concretar i definir la trajectória cine ha de dur-nos el econeixememi del nostre dret, hem d'aportar-hi tot el nostre en-lusiasnie. Demostrem una vegada raes ¡pie l'adhesió al Poder..e ens lgOVerna' no. ene treu ener-gies per a fer sentir la veu dels nostres sentiments i drets vuiner ts. Els mateixos nobles que avui es demostren contraéis al nostre pum de vista reconeixeran que res, no gi)anyarien amb la noca organitiatiló i d'assistència social pro-jectada, En principi, hi veuen un estalvi de' pessetes que despees com provaran que no cxisteix. Sense guany en l'eficàcia dels serveis, pa-ganen amb escreix les despeses. Nosaltres, els metges titulars, més qué per la qüestió de pessetes, ens oposem a la pertorbació d'Unt. fun-ciono elementals que no poden ores-pels metges -que vi-trina et5 el medi rural. De cap Manera no herii de transigir a qué. se'tis obli-ui a prestar serveis sense una con digna, la qual Cosa vindria-signació foreosament amb els contractes pos- "telera' a Jä.rukiitra degradáció, Aportetil a` rÄssemblea del Sitial': s • de Metges de Catalunya el vos-tre entusiasme per donar mes va-lidesa abs acords que s'Id prendran, La Junta de Gocen, de l'Associa-ci6 de Mitges Sanitaris."' Nota.- L'Assernblea a qué -es re f. ein..quest tindrà lloc el proper dir ro de setembre al Casal del Metge, de Barcelona. EAE IR A L1 T A T Ele.clohtirigents. - La Junta Provisional Reguladora de Con-tingents fa avinent a tots els -productora i exportadora de fruits ea França que.• tinguin PerMleoe, que peden recollir, a comptar,d'avui, diniarte, dia 22, a la Sedó Agronómica, les notificaolones morresponents. Convocatarla 4. determinats aspirante a la 'haya Esoole de Són dinvocafs AlS 'eSpirailfe -a ingrés a aquesta Escota, "que figuren en' les reta-rions exposades feeder d'anuncis de la Generelitat, i que han estat declarats útils in el reconeixement fet de les ee-ves aptituds ffsiqueS, per tal que es personin a les Of*ines del Departement de Governa-ció. en ale dies expressament assenyalats per aquest es. on els serh hhítcrah l'oportú passi per-cine puguin entmetre's al elle coneixent famillatiu psientee-nir. ene lindre lloc al Cinema Femina (Passeig de Gracia, 22). a les 9'30 del malf del vi-nent, divendree, dia 25 d'agost. La' nova Escala de Polloin.- Segona relaelia dele aspirants a ingrés a aquesta Escota, de-clarats útils en el reconeixe-ment fet de les seves aptituds físiques, que hauran de pre-sentar- se a les Oficines de Go-vernació de la Generalitat per tal de.proveir-se del passi amb el qual podran, sotmetre's al reconeixeMent facultatiu pelee-tècnic. Die 23, d'agost, dimecres, al matt: Número 113. Oportunament s'exposaran noves relacions corresponents a nitres concursants declarats útils en el reconeixement fet de les seves aptituds físiques. Seran declarats fora de con-cure tots els que es presentin al reconeixement facultatiu psicotecnic sense anar pro-veas del corresponent passi, com aquells que, tenint-lo al seu poder, no es presentin al reconeixe inent. NT L'Ajuntament I el Patronat de l'Enalteció. - L'alcalde, doctor Aiguader, atenent el prec que li ha estat fet per l'Aseo-ciació Civil d'Obligacionistes del Patronat de l'Habitació, es com-plau a fer avinent que en la sessió del 20 de juliol darrer. en la qual es parlà de l'as-sumpte de l'esmentat Patronat. no va expressar cap concepte del qual resultes que l'Ajunta-ment havia de desentendre's en absolut deis obligadonistes de l'esmentada entitat. L'Ajunta-ment ha de defensar els inte-ressos que primordialment estan confiats, i en segon Iloc velllará pels interessps dels obligacionistes en tot alió que sigui compatible amb els de la ciutat, la representació dele quals correspon a • l'Ajunta-ment. Aquest ve preocupant-se seriosament, ja fa temps, de tot el que afecta al Patronat de l'Habitació, per tal de cercar una fórmula concitiatória deis interessos de. tots. A tal fi obeeixin les reunions darrera-ment celebrades al Palau de la Generalitat, amb assistència del primer consellee 1 del go-vernador civil, de les quals la premsa s'ha fet ressò, així rom els viatges empresos per l'Al-caldie per tal de fer gestione pels diferente centres ministe-rials de Madrid. 47 GOVERN CIVIL Sense noticies. - Abur al migdia el governador no va rebre els periodistes per tra-bar- se fora del Govern civil. El seu secretyi.particular va dir als repòrters que no tenia cap noticia per comunicar-los. Interessant per als mestres Concurs a places de pro-fessors del C. A. D. C. I. L'Escola Catalana de Comerç del C. A. D. C. I. (institució sota l'ah patronatge de la Generalitat de Ca-talunya) convoca un concurs per tal de proveir les següents places de professors: Un prcfessor d'Aritmètica, Alge-bra, Geometria i Calcad comercial. Un professor de Geografia gene ral i ornercial. llores setmanals 'e classe: 12. Assignació anual: 2.500 pessetes. Un professor d'Economia comer-cial i de Rudiments de...t. Assignació anual: loma pessetes. Un professor d'História univer-sal i nacional i Història de comerç. As-signació anual: 1.200 pessetes. Un professor de Física, Química, lust 'vía natural i Mercotogia. 'res-setmanals de« Asola-nació anual: 3.000 pessetes. Re-tes setmanals de claSse: 'se Assig-sació anual: L000 pesséles. eUn professor de CaNitraffii. oea setmanals de classe: nació anual: 600 pessetes. 4deFrancas. llores setmanals de clasik: 52. Assigna-ció anual: 2.0o0"per5ete8. Primera: Els sollicitants hauran de presentar Ilurs sokicituds a la secretaria del C. A. D. C. I. (Ram-bla de Santa Mónica, as) per tot el dia 9 de setembre, exprestant l'edat, naturalesa, dornicili i znerits que creguin oportú allegar. La sol-licitud i documenta que, en el: en cas, acompanyin, anirá en plec tan-cat, dirigit al senyor president de la *Secció d'Educació del C. A. D. C. I., amb la menció de "Caneara Pro-fessorat Escola Catalana de Co-mere". Acompanyarà la sollicitud un programa de l'assignatura i una memòria curta sobre d pla peda-gógic que pensa desenrotllar. (Coa-saltar els horaris a secretaria.) Segona: El concurs sera fallat per la Junta de Govern de ta See-ció d'Educació i Instrucció del C. A. D. C. L, previ informe de la Direcció técnica de les Escotes. Tercera: Els nomenaments se-ran per tot el curs 1933-34. Aeabat l'esmentat enes, la J unta de Govern podrá revalidar el nomenament per a un altre curs, si aixi ho creu oportú. Quarta: Els professors nomenats donaran les classes en les hores que la Direcció assenyali dintre de l'ho-rari normal de l'Escola (de 9'30 a 53 i de /6 a 18), subjectant-se al regla-ment de l'Escota i explicant les assignatures segons el programa aprovat per la Direcció. Cinquena: Com sigui que el vi-nent curs únicament funcionaran els dos primera cursos del Pla d'estudis, les hores setmanals de classe i les assignacions deis professors que a continuació s'indiquen quedaran mo-dificades (únicament pel curs 1933- 34) en la següent forma: Professor «Aritmética, Algebra, Geometria i alet11: 12 hores. Professor de Geografia general i comercial: 9. llores. Professor d'Història: 3 llores. ttoo pessetes. La indulgencia del seayor Freixas no té Ilm4 Diumenge varen ten r lloc vuit "ca-peas" a Tarragona Tarragona, 2/ (per telefon).-EI go-vernador senyor Freixes, ha ordenat a la guàrdia civil que quan tingui no-ticia de la celebració d'alguna "capea" ha comuniqui tot segun al Govern ci-vil pel mitiì mes repid per tal de no permetre la seca celebració adoptant les mesures que siguin precises. Aquesta ordre, donada pel senyor Freixes, es té la impressió que obeeix a que diumenge, una- persona de la seca confiança que casualment passà per alguna pobles propers a Amposta, es va trobar amb la celebració de s'un. "capeas" de les quals l'autoritat no en tenia cap noticia. Sembla tarnte que atenent a les ex-plicacions donades per l'alcalde peclani de Jesús i Maria, el governador 14 ha condonat la penyora de cent pendes que Ii havia imposat.-C. El governador de Tarragona, aenyor Freixes, és un hom que vol i dol. Mai no haudem cregut que hagués demos-trat més resistencia a castigar, corn es mereixen, les autoritats locals que permeten l'espectacle barbar de les "ca-peas", que els infractors dels contrae-tes de comen que s'hart resistir al corlas pliment de la hei votada pel Parlament Català. Será., com nosaltres insinui-ccni fa poca dies, que uns i altres for-men part de l'Esquerra i no és Mies-tió de badar i 'perdre partidaris, enca-ra que sigui a l'esquena de la Llei. En la qüestió de les "capeas" la in-dulgencia no té limit. El prestigi de l'autoritat, el respecte a les Ileis del pais, els sentiments humanitaria, per al nyor Freixes ve un moment que no dmen res. Es quan els ha de recordar als seus correligionaria de rEsquerra que es pensen fer catalanisme tot or-ganitrant "capeas". Ara mateix, després d'imposar una saició a l'alcalde pedani de Jesús Maria per hacer termes la celebració clama "capea, que causa uit ferit greu, declara haver quedat convençut per les manifestacions d'aquell i li condona la penyora. Aquesta vegada, el senyor Freixes ens ha enganyat, no ens creiem que reincidís en l'estratagema de fer veure que castiga. Li recordarem, per si té poca mentória, que amb mo-tiu d'una altra capea celebrada a Sant Caries de la Ràpita ja va imposar una penyora i després també va condonar-la. Mentrestant, les "capeas" es mul-tipliquen, i tot fa preveure que a no trigar gaire els catalana del Bala Ebre es posaran el barret cordobés. També és veritat, penó, que sixi no es perden vols. D'aquesta manera pol tenir confirmació una vegada mis elle de que per a l'Esquerra mai no s'acabe el periode electoral. 3 les trobareu a la nostra Llibreria Deeoraele,d'interiors Arquitectura 1 Jardine Les millors revistes de Dimarill, 22 I- snst te 1933. - NF Batalles de potile Resulten dues dones mortes i sis ferits Madrid, 2I.—El director de Segure-tat ha manifestat aquesta matinada que: es noticies rebudes de Sevilla acusa-ver.: tranquilaitat, i que, no obstant, czrn a mesura de previsió s'han quedat a l'esmentada capital dues companyies c. assalt. Ha dit tutee que les noticies rebu-res d'Astúries eren satisfactòries, per la qual cosa havien tornat a Oviedo les force: de la Duro Felguera, restant solament 20 guàrdies en el aquest dar-rer lloc coto a mesura de precaució. EL TREBALL AL PORT Sevilla, m.—En rebre aquest mati els periodistes, el governador ha mani-restat que per haver-hi tan sols al port tres vaixells, alta limitat as-ni a 302 el nombre de treballadors al moll, donant-se la tiren: restártela que el nombre d'anties obrera del port que havien Ire - ballat amb ele obrers lliures, ha estat mes crescut que aquests. VAGA DE TRANS-PORTS Sembla que aquesta tarda ha citat el senyor Alonso e.s técnica del moll. Ha afegit el governador que la vaga dc transports continua atenuant-se, ha-vera de lamentar únicament el retrai-:Tan: amb que els obrers tornen al tra-tan. Ha dit també, que el dissabte passat, el dirigent del port Vallesilio, sol·licità tenir una entrevista amb ell, majan-;ant el comissari de policia, i que s'ha-s: a negat a aquesta pretensió inis que obrers no toruno al treball. El senyor Vallcsillo, en vista d'això, sol·licitat tenir una entrevista amb el comissari, dient que antela c"companyat d'una comissió de treballa- El comissari accedí a rebre el se- Vallesillo, sempre que aquest hi anee sol, a la qual cosa han replicat els eerers amb la publicacie d'un fue clan- Cesti en el qua; s'ataquen violeraament les autoritats. El governador ha ordenat la deten ies de l'esmentat senyor, el qual ha:a: gressat a la presó. Aquesta noticia la facilite el gover-nador, dissabte, pene pregant als in-terrnadors que no la fessin pública fina al mement que ell designes. Després el senyor Alonso digué que per a les obres henifiques dels obrers eel port slavia recaptat entre el 54 Declarac'ons del Cap del Govern (Ve de fa primera Pagina) —iEs va a discutir ara la Bel de tribunals d'urgència? —Possiblement. Aixei és un pro-j •cte ancle que no es necessari per s don la mejor celeritat possible a la tramitacie de delictes de cert dels quals cela- •ee apressar. No cree — ha afegit el senyer A ze-ea — rase ofereixi gaires dificultats l 'aprovació d'aquesta Hei pel Parha - un —2Tanthe es dieeutite el projeete de béns comunals? —No. Es tracta, en efecte, d'un erojecte mis important que el dar-rendament, i es realment precís per a l'aplicació en tota la seva am-plitud de la Reforma Agreda; pelas per la lleva mateixa importäncia quedare per a roctubre. —:.Queden algunes qüestions per resoldre sobre la Junta de Seguretat de Catalunya? —Alguns detalls respecte a la fixa-rió de la data per al Iliurament sur-eessiu de totes les qüestions relacio-nades arnb l'ordre públic i el no-menarnent de governador; pecó crec que es un assumpte que pot donar-se per resolt. decret d'Hisenda ofereix zarnbe algunes dificultats? —Aixe ja este resolt des de la algur-s dies; de manera que no cal parar-ne. ---eLlavors és fischl pensar que al setembre hi haurä vacances? —Jo ho cree. i ja sabeu que sem-pre he cregut que descansaren] pel siete tobt e, Una comissió. de sevillans, a Madrid Sevilla, 21. — En l'expris de de-mi sortiran cap a Madrid l'alcalde i eh' comissionats sevillans q ue seeart rebuts dimecres pel cap del Govern, de! qua! solliCitaran Eajut de lEs-tit l'objecte que la ciutat pugei sortir de la greu crisi que travessa. A acomiadar els comissionats acta-dime representations de beses les forres vives i de gran nombre 'de sector§ sevillana. 21.— Amb assisténcia de les au guitats se•an efectuat aquest mati les.preves ofie' la: 2 vai-xell de la Transmediterrenia "Ciu-dad de Tarragona", construit als taller& de la Unió Naval de Llevant. i 19 de l'actual, la quantitat de 3.343 pessetes, que havien tingut la següent distribuciä: 66 jubilats. a 39.20, i 8 mes a 22. 9 a lb, i 1 que est à greument malait, a 25. oS'HA FORMAT EL TRIBUNAL D'UR-GENCIA En la retinte que aquest mati ha ce-lebrat la Sala de Govern d'aquesta Audiencia s'ha acordat el Tribunal d'Urgencia que ha d'actuar a colase-qüencia de raplicació a Sevilla de la vigent hei d'Ordre Públic. Per a compondre'l han estat desig• nats els magistrats de la Sala de Va-canees senyors Eizaguirre, Larrosa i Ballesteros. COACCIONS I AGRES-SIONS Sevilla, 21. — Al barri d'Amase mi grup de quinze a vint individus, alguns arnb pistoles, s'han presentat a casa de l'obrer del moll Antonio Cantarrobo, de dinou anys, al qual han amenaçat de mort si continuara treballant port. José Germana ha estat agredit per diversos individus com a represälia per treballar al moll. L'agredís ha denunciat el Set, i ha facilitat els nonts d'alguns dels seus agressors els quals coneix personal-mena DETENCIONS Sevilla, 21. — La Guárdia civil de La elacarena ha detingut Anselmo Vi- Ilaredo Espinosa i Telesforo Rubia Fernández, tots dos de • divuit anys. acusats d'exercir el pistolerisme. La Guàrdia civil de Triana ha de-tingut José Chava Néalez, que es din redactor de "Mundo Obrero", i que ha vingut a Sevilla per a fer informada sobre la vaga del port. Ha estas posar a disposició del Jut-jat amb els números del pera: ala: que se li han intervingut. Per forces del metetx lloc ha estat detingut Francisco Linares Carrero, el qual, en unió de dos subjectes mes, ha robas gnaranta-set pessetes a un obrer del port. Visites al President de la República San Ildefonso, 21. — Ahir estigue en aquesta població el ministre -de Governació, senyor Casares Quiroga, per tal de vi-sitar el President de la Repú-blica. Avui ha arribat amb el ma-teix ahjecte el ministre d'Estat, el qual 1111 eslat rebut igual-ment per S. E. El Presiden!. ha rebut en tau-diemcia el senyor Arlur. Menén-dez, ol quul ha anal a acomia-dar- st abans de marrar a Bar-velona per tal de possessionar-se del càrrec de delegat del Govern al Port. Els incendis als camps Algecires, 21.— Continuen els in-cendis als camps d'aquesta comarca. Se n'han declarat ja alguns a di-verses finques. Es creu que aquests seis licencio-nats. ' El governador ha trames una sec-ta', de la guedia civil de cavalleria peralte prrsti servei de protecció als camps. Barnes Algeciras, 21. — L'Ajuntament. ha acordes col-locar una lepida a la fl-ema on vii téixer el ministre d'Ins-trucció Pública seeyor Pernee Perden la vida en intentar escampar kš boires Mereja, 21. —.,AI poblar de Santa Anna, del poble de Jumilla, els cana perols Vitela; Escandel i Miguel Sánchez, disparas-en algunes b mtbes amb änen d'allunyar lin tal cl de pedre que ameteteava descArregar d'un momead a reltre. Una de les bombes va eseeatar dintrc del can6 i va nistar elS e s-mentar veins. Una parenta poc recomanable Archidoea, 21. — La velleta Me. nica Granado Cano entre al doma ele d'une parenta seva, anomenada Marie Ceno Pedrera), i anal: el pre-t.- t que se li hacia fet tard per a tornar a casa seva, la Mónica es quede a dormir al domicili de lea. cia. A les olize de la nit s'aixecä Me-tan. del Illt i acomete amb un mor-ter de metall la seva patenta, i la copejä fins a destroear-li el crani. Hl acudiren els: cine al soroll de la Iluita i detingueren l'agressora, la que • aavia 'escorcollet la casa 1." apoderant de reo pessetes. Vigo, 20. — Diumenge a les gua-tee de la matinada arriba a aquesta ciutat el ministre d'Agricultura, acompanyat de la seca muller i dels diputats senyors Salmerón, Ballestee, Berenguer i Garcia Becerra. Comeneà dient que aquests des-plaçaments setmanals als quals se sotmeten els bornes que avui gover-nen i ocupen arrees de responsabi-litat obeeixen a dues finalitats: a fer opinió, ja que el règim ha de viure en perfecta comunicació amb aque-lla, i a interessar l'opinió en els.pro-blemes que han de valorar la seca justa mesura. Els que instaurärem el nou regias aspirävem a construir una Espanya no va a poc a poc. Existeixen els que voldrien que la República ho hagués ja Set tot en aquests mo-mente. Aquestes diferencies d'apre-ciació han mort aquella solidaritat que hi havia a eadveniment del re-girla Pene jo, davant la visió dels jets, nego que hagi desaparegut Pe-movió i l'entusiasme deis primers moments, i dic que la vida política del país s'ha afermat. S'ha. produit una elevació en la consciencia repu-blicana u una elevació en el sentit polític, i una intensificació de les activitats civils, i cree que amb s'ha prodult una obra eficient. Els homes de la República hem Lee entrar a Espanya el dret. Li hern donat la Hei perquè tothom pugui viure dintre d'ella. La nostra primera preocupació, en fer-nos cerrec de les responsabili-tats del poder, fou aquesta: la de posar Espanya dintre la hice La República ha procurat plantar cara als problemes prestant-los ia deguda atenció. Quan el so d'agost ocorregué el movitnent hom veié com el Parla-mera continuava el seu camí amb la discussió de chaca de les seves Ileis fonamentals: la Reforma Agräria i l'Estatut de Catalunya. Amb els dos anys que portem de República hom podrà acure que ha seguit el ritme assenyalat per l'obra realitzada. La República ha resolt el problema de l'ensenyament, el primari i el superior, fins al punt que un borne de la capacitat del senyor Herriot ho ha qualificat com un dels esforços sense parió dins d'una democràcia. No tot este fet en aquest aspecte; de moment sala por-tat a cap l'impuls més convenient. Hem de procurar establir un Es-tat fort, perqui tothom romangui dins la llei, i en això hem de seguir tan exemple com el de la democräcia francesa. Accident Málaga, Si. — Comuniquen de Torremolinos que ere una corba de la carretera anava en una moto el seu propielari Francesc Ruiz, de 23 anys, co-merciant, j va topar amb un auto de la matricula de Gibral-tar, propietat del cònsol de Ve-nezuela en aquella plaea. El motorista no pagué frenar anà a estabellar-se contra l'auto. Violent incendi Sevilla, 21. — A Moren de la Erontera es declare alar, per cau-ses desconegudes, un violent incendi en un comen; establert al carrer de Eeriní Galan, 36. Es ere: liaren totes les existències i l'edifici quedé, total-ment destruit. L'ame de l'inmoble litigue cree-ser aesietit d'una fui ta excitada ner- %losa i d'un atas: (mugre: sin. Tantee rebulleren alls b eimptomes crasibda i diverses leeione 'diverges de les persones que cooperaren a apagar el foc. Al pis principel de la finca l si 'savia ineta ilat el Centre d'Accie Populer, els rnobles i objectes dei qual foren salvats pels balcons. • Detencions Madrid, 21. — A la Direcció Ge-neral de Seguretat sama facilitat!a següent nota: Alar a la nit: Oren detineute elar-cial Villaverde Laeasca i Pareja Canipoi, tote doe afiliate a Renova-ció Espanyola, per repartir fulls clandestins contra el registe Ana) el corresponent atestats fo-ren posats a disposició del jutge de guàrdia. ea. E1 "Graf Zeppelin'.',., Tarifa, 21. —A les sis cniquanta de la ruta d'alar, va passar per l'estrep, amb dice-celó al cap Espar-ta, e/ dIrigible "Qraf Zeppelin". L'atracament a la sucursal del Banc de València Massamagrell A FAVOR DEL GUAR-DA JURAT CAREO-NELL El governador inserí ha obert una subscripció a favor del guarda jurel Manuel Carbonell, que en l'atraca-ment a la sucursal del Sane. de Va-lencia a elassamagrell resultà ferit. Ha encapçalat la subscripció amb 250 pcssetes. AUTE DE PROCES-SAMENT Valencia, — El Jutjat ha die-tat ante de processament i pres6 contra Joan elolina, pistolcr ferit ansb inotiu de rairaeament de la sucursal del Banc de \ alinda a Massamagrell. Hl guarda ferit, Manuel Carbonell, ha estat sehnes a una delicada ope-rad, quirúrgica, car té un projectil incrustat a la tibia. Ila.manifestat que la iutlor excessiva l'obliga a suspendre la seva exemesi6 per Andalusia, deixant de visitar Granada, lal eúni es proposava. Betepreele a l'actualilat ale- JiaStatYlt ha dit: —Nosaltrb g no: tensora o in-gil; Si les coses han canviat, ja lo/Malean a 1: aliviar tUllit Ultra vegada. Jiu alega, que els israelites senten: non d'electo envers Es-panyn, perik que no eert que vindran aquí. PrOegieUutuió de la d.tor7 t:I.- l'aplicacié de la Rei01113! Orla Sevilla, 21. — En un autornehil procedent de Cerdosa ha arribat el director de • l'Institut de Reforma Agräria per tal de procedir a la in-cautació de les finques expropiades a Ica-grandesa d'Espanya. Acompanyen el senyor Terrerecli-verses personalitats i funcionaris de l'esmentat organisme El director general i els comise/o-nato han visitat aquest matí el go-vernador, amb el qual han canviat impressions sobre els problemes del carnp. El governador es: ha invitat per-que presidissin tilIa reunió de pa-trons i obrera agrícoles, en la qual s'anex a a acordar un pla de treball fins que arribi la'recollida de l'oliva. Els comissionais han canviat des-pees impressions emb els enginyers de muntanya i agrònoms, aixi COM amb els d'Obres Públiques, per tractar tara de l'aplicació de la llei de Reforma Agräria com de les obres que han d'eenprendre's per a aconseguir aviat la scilució de l'atur al camp. En la reunió s'ha pres l'acord que els diferents facultatius elevin a la Direcció General de l'Institut, en tot el que falta de mes, l'informe de cada un d'ells en relació amb els csmentats treballs. Aquesta tarda, a les guatee, el director general i persones que l'acompanyen s'han traslladat a Carmona per a incautar-se de 12S finques Arroyuela Alta i Arroyuela Baja, que eren propietat de l'ex-duc d'Alba. Deme passat es reunirà la Junta Provincial de Reforma Agreria, i aviat marxarà a Cädiz, invitat eel governador, el director general de l'Institut de Reforma Agräria, per tal d'estudiar en aquella capital al-guns. aspectes especial, de l'aplica-ció de l'esmentada llei. LA INCAUTACIO DE LES FINQUES DE L'EX-DUC D'ALBA:: Sevilla, 2I.—El director general de la Reforma Agreda i alts funcionaris que racompaayen, han tornat proce-dents de Carmona, n s'incautaren de les finques de l'ex-due. d'Alba. La una, coneguda per "Arroyuela mayor", té 378 hectàrees d'extensió, i l'altra, coneguda per "Arroyada me-nor", 774 hectàrees. En.estendre's lacte de la incauta-els arrendataris feren manaste-dona relacionades aria) les millores que han fet en la propietat durant el temps del seu arrendament i sobre el ternos que els manca per acabar el contracte. Estigué present l'apoderat dels pro-pietaris, el qual sala limitat a dir que estimava illegal la incautació. El dret dels arrendataris acaba el to de setembre, en la qual data acaba l'any agrícola. Per a aquesta data l'Institut de Re-forma Agrària donarä instruccions a la Junta provincial respecte als con-reus que han d'efectuar-se i si han de realitzar-se per regim collectivista o per arrendament. Amb motiu de la ineautació, el di-rector de l'Institut ha fet manifesta-dosis relatives als propasas que ant-men el Govern de portar a la práctica la Reforma Agrària per a resoldre part del problema del cansp. Dense ataran els funcionaris amb el director al poble de Marchena per a Zneautar-se de la fiava denominada Ojuelos, propietat de l'ex-duc de Ler-inn. Despees de visitar Cediz han mar-eas. a Badajoz per a ineautar-se al terme de Villanueva del Ecesno, de la Laica Represa, propietat de l'ex-conste de Salons, Semhla que cap dels propietaria s:: les finques incautades ha preseatat reenre remira la incas: Sacie en el tennini legal a ssenyalat per l'Insta ala Temee 's'aesrgura sti mierlen legres de la ineautacie els caserius i eo hecterees ale terca al yoltant cadascum Conferencia del senyor Gordón Ordax - 11;¡ ján, 2 1. — flitunenge. al Genlre Sociulieta, doria auca conferencia el eenyer Gor-den Ordax. Digne que el senyor Senchez llaman si no s'havia decidit ingresen. a 1 pa 1-1 ti radieal -:socialista era per alguns detells que s'exposttrion el Congrds del mula, però que mistela una coincidencia entre la ideologia del senyor -Sätichez Roman i el programa del pn al i 1 radical-sonialieta. Afirmà que encara que el Co-milis exectillu casal en el seu eitrrec despees del Congrés que celta de celebrar, cap dele seus competieras tal- nbandonara el parla. El senyor Gardan Ordax es proposa celebrar altres actos eemblantte, Trujillo, 19.—Fa algun temps poble de Riajada, es troba dividit en dos händols i que existia el temor que ocorreguessin greus desordres. El dia 54 del cornea. es declaré la vaga general la qual semblava revo- Iteioneria, i pregueren part en ella tots e l s afiliats a la Casa del Poble, ebrers, campes-ras i parcera Sembla que la vaga fou declarada per no estar da-coral els parcers amb els propietaris en el repartiment de les termes ni en el preu de renda d'aquestes. Segons una altra versió, la vaga ea declare per l'ante forçós que des de fa temps es fa sentir al poble. La vaga es va mantiir durant els dues 14 i 15, i eis »brees tornaren al treball els dies 16, 17 i 18, tornant a deixar la feina el /9 i el 20. El primer dia dels darrers esmentats, no ocorregué cap fet digne d'esrnentar, relee ahir, a primera hora, eis vaguis-tés obligaren a tancar tots els establi-n'ene àdhuc els bars i tavernes i feren suspenden el mercat que se 'celebra tots els diumenges. Prop de dos quarts de dotze, quan els änims estaven molt excitats, c0- mencaren a tocar d'una forma desaeos-minada les campanes de l'església de Santiago. En sentir-les començà a acudir el públic a la plaça, puix els vaguistes prengueren aquest fet corn una pro-vocació. Per altea banda, dins l'església es trobaven moltes dones que havien en-da en sentir les carnpanes. Els vaguistes arribareis fins l'esglé-sia cridant i llençant pedres, i segons es diu, fent alguns dispars els quals sembla que partiren deis guardians noc-turns de l'Ajuntament que anaven al davant de les masses. Des de l'església també van disparar. La forea pública acudí immediata-ment i per a calmar els ànims va ha-ver de fer alguns dispars. La baralla ocasione la mort d'Ag-nes Quintero, de 45 anys, casada, que deixa sis fills. També va morir un ¡o-ve anomenat Alfons Pulido Carrasco, de 22 anys. Resultaren, a mis, sis ferits, dos d'ells molt greus. Es creu que lü ha Inés persones fe-rieles i es tem que es torni a alterar l'ordre, per la qual cosa s'han corleen; trat més forres a la població. Seinbla que les forces (oren agre-dides a cops de pedra pels e-aguistes. S'han efectuat nombroses detencions. Els vaguistes ha dernanat a les auto-ritats que es fati un escorcoll dins l'es-glesia de Santiago, d'on sortiren al-guns dispars, puix tenen la impressió que al temple hi ha moltes armes i caixes de cervesa, tota vegada que amb timba freqüència se celebren reu-nions politiquee il·legals. Els elements de dreta, per la seva part, sostenen que s'han reparta ar-ralee entre els obrers, arribant edhue a donar-les a les dones i als nens. Durant el tiroteig una bala lace el pit d'un individu i el prejectil fou aga-fat per aquest arnh la me, puix arribe ja completament f red. DISPOSICIONS DEL GO-VERNADOR DE CACE-RES:: 1: Càceres zi. — El governador ha manifestat que sexi que rebé les pri-meres noticies dels fets ocorreguts al poble de hliajada hi enea un de-legat seu acompanvat de diversos agents de policia per tal que practi-quessin investigacions i posessin en clar l'ocorregut. Tambe Isi envià un camió en-lb diversos guàrdies civils. El governador conferencie ateas el president de l'Audiència territorial i despees amb el ministre de la Go-vernació i Justicia comunicant-los l'ocorregut i eallicitant el nomena-ment d'un jutge especial, a la qual cosa accedí immediatament el minis-tre de Justicia. LA REFERENCIA DEL GOVERNADOR La referencia que el governador donà dels fets diu que ele revoltosos intentaren dissoldre el mercat de bestiar porquí que s'eetava celebraste Impediren la realització d'aquest propòsit les forces de la guàrdia ci-vil, i grecies a les sevcs gsstions s'aeonsegui en els primera moments restablir l'ordre; perit un grup d'o-brees es dirigí als casinos de la loca-litat, els socis dele quals abandona-ren els locals i es dirigiren a resgle-sia, on buscaren refugi. Des d'aqueet moment sagnoea ve-ritablement el que ocorregué l po-ble, car, segons disten uns. al gú es tragué una pistola i fou detingut per la guàrdia municipal, pene els de-mente de la theta que s'havien refu-gias a resglesia aconseguiren Llavore les campanee de l'esglessa tocaren a sometent i es reuní en aquell lloc la majoria del veinat; tot seguit comencä liii nodrit tiroteig. També es (ligue que alguns ele-menta de l'esquerra apedregaren la guerclia civil, la qual bregava per mantenir l'ordre, pecó aquest ex-trem no Isis pogut Els ferits greus aún sis, i el que es troba més malmès es Manuel Ordóñez Roldan, secretad de la. Casa del Poble i president de la Borsa de Treball. Tambe han resultat amb ferides de perdigonada diverses persones. El governador ha visitat els ferits a l'Hospital. Totes les victimee del succés són afiliades a la Casa del Poble de Mia-jada, Algunes de les persone; que Pre els successos des dels pri--senciaren mers moments de desenrotllar-se no poden explicar-se d'on sortí la Pri -meragresió, perit sí que CoiriCi-deixen a assegurar que Miajada es un feu del socialisme, des de l'ad-veniment de la República, havent sofert els altres elements de la po-blació, isdhuc els de significació re-ptiblicana, grans molèsties i pujo-dicis per la política socialista que impera en el dit poble. El poble este consternat i eta ànims continuen excitadissims. La guàrdia civil ha adoptat grana precaucions i ha procedit a la de-tenció d'alguns veins. FERIT QUE MOR Cáceres, 2I. — A les quatre la tarda ha mort a l'Hospital Ma-nuel Ordóñez Roldhn, secretad de la Casa del Poble, ferit a conseqüèn-cia dels successos de Miajada.. Greu acciderd d'auto' Bolca un auto de turistes i resulten vil mort i quinze tenisgieus Madrid, 2I.—A primera hora de la nit d'ahir es v_ saber que a les immediacions del Port de Navace-rrada havia bolcat un altoncebil ple de viatgers i que de l'accident havien resultat un mort i nombrosos'lerts. Per noticies que es van tenir des-pees es: va saber que -el mati del diumenge, va sortir un 'autoómnibus ple d'excursionistes en direccio a la serra. El viatge d'arnda es va Ser normalment, pecó en I.srnar en ar-ribar al quilòmetre 12 de la -arce-tera de La Granja, els viatgers van advertir que el cotxe portava una marxa que no era la normal i alai ho van advertir al cendnetor, el qual, no °besana va contieuar lt ist coces estranyes, has que el vehicle va anar a topar contra un arbre per la qual cosa va sortir llenen vera l'altre.extrem de la carretera, i des-pees va tornar al lloc de la primera topada, d'on a conseqüencia del nos: cop rebut va donar dues voltes de campana. Tots els viatgers van eseer Ilaneats del cotxe, mentre aquest quedava desfet enmig de la earretera. Aviat es va veure que calla lamentar mol-tes desgràcies. Tots els ferits val: ésser traslla-dais al poble de Navacerrada. Un dels viatgers, anomenat Esteve Vega del Arte, va morir instantania-ment a Causa de l'aixafament. Tam-be van r..-ultar 15 ferits, es la seve mejor part greus, i es tena que mo-rin alguns d'ells. El xofer del vehi-cle va eeser detingut per trobar-se embriac. TRES FERITS EN UN ALTRE ACCIDENT Saragossa, 21. — Prop del roble de Sätaba, al quilòmetre 54 de la carretera de Gallur a Sangüesa, va bolear la camioneta de peix núme-ro 8052, de matricula de Bilbao, que anava concluida per Josep Díaz, el qual ha resultat amb lesions d'itn-portencia. El propiciarí de la camioneta Mar-tí Hizo Lamarca i rajudant del xo- Ser Bernard Elvira, també han re-sultat ferits. Els tres sen seins de Sant Sehas- (la. Martí Hico Ise denenciet que li havien desaparegut 1.900 C55':5 que portava en una cartera, pecó la guardia civil ha realitzat algunes gestione que han donat per resultat descobrir que la denuncie ere falsa, per la qual cosa Martí ha quedat detingut i a disposició del Jutjat. Una nota del Ministeri d'Estat Madrid, 21. — Al ministeri d'Es-tat han facilitat la següent nota: "Es recorda que, segons ordre del dia 3 de l'actual, "Gaceta" del dia 5, craqt.est ministeri, el termini per a l'admissió d'inttencies per al concurs oposició Cutre eatedräties d'Inetituts Nacionals, per a una plaça de.professor •de Geografía Histeria i una altra de Cienties turals, per a l' instala Espemyol de Lisboa, acabare el dia 5 de setent-bre.". La situació Ha quedat constituït el tribunal d'urgencia d'acord amb l'estat de prevenció La República no ha perseguit l'es-glésia; el que ha fet és alliberar les ànimes perseguides. Hem procurat el ressorgitnent eco: ab:Me de l'Estat arribant a un sanejament del pressupost. Set un pressupost de gran volum per a obres públiques, encara que arta:, elle renunciàvem a satisfer un anhel i a minvar l'atur obrer, perit es que mirem abans que tot rinteres nacional. Hem aconseguit l'autonomia, i es donará rautonomia a tots aquella pobles que manifestin els SeUG anhele autonómics d'una manera autentica. Horn cregué que aquesta reforma no es portada a cap. Avui, precisament, es pot contemplar com el director de l'Institut de Reforma Agrària esta realitzant un viatge per Extre-madura i Andalusia per aplicar la reforma, per tal de Iliurar les finques en aplicació de la Hei. erull fer una altea reflexió. Es la que fa referencia a la collaboració dels socialistes al poder. Jo judico una gran obra el fet que els socia-listes hagin coliaborat eins el re-girte en una forma dernoerätica. En aquests moments Espanya ha acon-seguit aquesta aspiració, la qual cosa encara no han aeonseguit moltes de-mocràcies europees. ¡Que Es prefe-rible, que els obrers actuin fora de la Ilei per aconseguir llurs aspira-cions, o que procurin aconseguir-les democràticament? La República és de tothom, dels homes de dreta i dels d'esquerra, tots estem obligats.a. servir-la per millorar-la. Les darreres paraules del senyor Domingo forme acollidee amb una ovació. Acabada la conferencia, el minis-tre d'Agricultura fou obsequiat amb un banquet organitzat pel Comtie del Partit Radical Socialista. En acabar l'àpat, donat el carecter polític de l'acte, el senyor Domingo es veié obligat a pronunciar un breu par-lament. Entre altree coses, digué que el Partit Radical Socialista sig-nifica la revolució en marea i el prestigi mexim de rautoritat Som la revolució dins de la Ilei per tal de complir els com promisos que contraguérem amb la riostra cons-ciencia i amb repelió. Per això ninge no podrà oposar-se a aquesta revolució. Qualsevol que ho inten-tée, fos de dalt o de baix, de la dreta o de l'esquerra, emprant pis-tola o espesa, secó sottnés. Acabat el banquet realitze una ex-cursió i s'internà a Portugal, d'on tornâ a primera hora de la nit. El discuç de Marcetli Domingo a Vigo dittakAAAAIKAA Composició a màquina Per a editor» d impressors LA PUILICIIT7 'Xl Dimarts, Ipie forro a tota templa-time de eubveraid 1 l'origen d'un nou ordre d e! eliden entre ale pobles peninsulare" tJarernela queda deternainat, so-brete( en geteat darrer parigual, el que de "Guitas:a".

L'Institut Ramon Llull i la Universitat de London obren el Centre d'Estudis Catalans Dimarts, 7 de març de 2006 a les 13:12 Informa: Joan Cultura institut, ramon, llullL'Institut Ramon Llull (IRL) i el Queen Mary & Westfield College, de la Universitat de Londres, van inaugurar ahir a la tarda un nou Centre d'Estudis Catalans, que pretén promocionar i consolidar la recerca en estudis catalans a aquest centre i també a la resta d'universitats del Regne Unit que ofereixen docència de llengua i cultura catalanes. L'ha acompanyat la responsable de l'àrea de Llengua de l'Institut Ramon Llull, Maria Àngels Prats. El nou Centre d'Estudis Catalans té per objectius: la promoció i la consolidació de la recerca en estudis catalans a Queen Mary, però també a la resta d'universitats del Regne Unit que ofereixen docència de llengua i cultura catalanes; la institucionalització dels estudis catalans a les universitats britàniques i el foment d'aquesta disciplina mitjançant la formació de nous investigadors; l'establiment i enfortiment de vincles entre investigadors catalanòfils provinents de diverses disciplines al Regne Unit, però també entre aquests i els investigadors del domini lingüístic català i d'arreu del món; el foment de l'excel·lència i la innovació en la recerca, des d'una perspectiva transversal i interdisciplinària, especialment per mitjà de publicacions, i el reforçament de la promoció de la cultura catalana especialment en l'àmbit universitari britànic. El Centre d'Estudis Catalans oferirà la primera activitat pròpia el proper 17 de març amb unes jornades sobre escriptores catalanes (Catalan Women ́s Writing: Space and Desire) en què es debatrà l'obra de Mercè Rodoreda (ponència de Geraldine Cleary Nichols de la Universitat de Florida), de Caterina Albert (Francesca Bartrina de la Universitat de Vic), i de Maria-Mercè Marçal (Joana Sabadell, State University de Nova York). Queen Mary & Westfield College està constituït per diverses facultats de la Universitat de Londres amb docència i recerca de gran qualitat en els àmbits de les Humanitats, les Ciències Socials i el Dret; la Medicina i l'Odontologia; les Ciències i l'Enginyeria. El centre ofereix docència de llengua, cultura i literatura catalanes per mitjà del Departament d'Estudis Hispànics, que al seu torn forma part de la School of Modern Languages, un dels departaments de llengües més prestigiosos del Regne Unit. Queen Mary és una de les dues universitats del Regne Unit on hi ha una plaça de professor amb dedicació exclusiva als estudis catalans, juntament amb la Universitat de Sheffield. A Queen Mary el 1990 es va crear una plaça de professor titular (lecturer) d'estudis catalans -que els tres primers anys va ser subvencionada per la Generalitat i a partir del 1993 pel centre. Aquesta plaça va assolir el rang de Senior Lecturer a partir de 2002.

La UB fa dues setmanes [1], i per tercer any consecutiu, va publicar la Memòria de Responsabilitat Social, correspon al curs 2010-2011. El document és un balanç sobre l'impacte que ha tingut la Universitat en els tres àmbits en què es fonamenta la responsabilitat social, que són l'economia, el medi ambient i la societat. És, doncs, un informe que, a més d'explicar com ha estat la gestió de la UB des d'aquest triple vessant per al període acadèmic comprès entre el 2009 i el 2010, esdevé, també, una eina que ajuda a aconseguir la millora continuada en la gestió universitària. A més, la memòria recull dades des del 2008, fet que permet visualitzar l'evolució de la institució al llarg d'aquests darrers anys. Són tres documents que permeten mirar-la des de tres perspectives diferents. La Memòria ja és un clàssic, que totes les universitats tenen, però els altres dos documents no. No conec altra universitat catalana, ni de l'estat espanyol que ho faci. Segur que caldrà fer més, la societat ho demana, però una vegada més hem estat al capdavant.

"¿Ja heu acabat de cremar tota l'illa?" Un amic barceloní em fa aquesta pregunta, que s'ha d'entendre com una ironia davant del desastre dels incendis d'aquest any a Mallorca. La pregunta, malauradament, no és desencertada: 2.335 hectàrees cremades entre Andratx i Estellencs, més 480 hectàrees cremades entre Artà i Capdepera (amb efectes especials tan espectaculars que el foc es podia veure des de Menorca) fan...