Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
obro aquest topic per a posar una llista de quin és el vostre millor disc o dels millors, i el recomaneu a que ens comprem o ens gravem. Jo començo LONDON CALLING The Clash
Quin és el meu millor disc de música? Bé, no n'he fet mai cap jo. El que si vaig fer quan tenia 16anys va ser una cançoneta. La qual va esdevenir un hit de gran èxit en el seu moment a la vila de Rubí. Vem sortir al programa PETI QUI PETI del canal de TELETAXI TELEVISIÓ del Justo Molinero, i es va poder escoltar la nostra cançó a nivell de tota la província de Barcelona. I la traca final va ser un concert que es va muntar per nosaltres a l'estació Vella de Rubí. Això és lo millor de música que he fet en ma vida....XD Som el Fadrins d'Or - Fadrins d'Orhttp://www.goear.com/listen/e9a92f9/Som-els-Fadrins-dOr-Fadrins-dOr Gràcies PD: Tot el que està escrit al missatge és veritat, però estava escrit en pla conya marinera, per si no us n'havieu adonat
Bé, no n'he fet mai cap jo. aquesta brometa ja l'han fet uns quants, ja cansa. Vem sortir al programa PETI QUI PETI óstia jo el veia aquest programa.
sí que cansa, però la que diré jo crec que no s'ha dit: "jo no n'he grabat mai cap, però em dedico a fer recopilatoris"
|
obro aquest topic per a posar una llista de quin és el vostre millor disc o dels millors, i el recomaneu a que ens comprem o ens gravem. Jo començo LONDON CALLING The Clash
N´hi haurien molts i molts d´ells ja els han dit, però jo he disfrutat molt escoltant aquest:
|
Festa major reivindicativa de St. Andreu Dissabte , 04 de desembre 21:00 Concert dels 2 anys de l'Assemblea de Joves de Sant Andreu amb: - Insershow - Camarada Kalashnikov - Arma Social - Igitaia-a Lloc: carrer Josep Soldevila Ja sabem... tots allà! Insershow fan versions de kortatu, KOP, inadaptats..., Camarada fan oi, Arma social toquen hardcore amb alguna versió de KOP i Igitaia fan SKA!
Mapa de com anar-hi: http://www.bcn.es/cgi-guia/guiamap4/cgi-guia/?actives=K001&scl=5&cnt=32826.07%2C87281.61&plt=32826.07%2C87281.61&plant=capes4c&txt1=&txt2=C.+de+Josep+Soldevila%2C+39&idioma=0&grayscl=0&zoom=3&map.x=284&map.y=134 L1 - Sant andreu
|
Festa major reivindicativa de St. Andreu Dissabte , 04 de desembre 21:00 Concert dels 2 anys de l'Assemblea de Joves de Sant Andreu amb: - Insershow - Camarada Kalashnikov - Arma Social - Igitaia-a Lloc: carrer Josep Soldevila Ja sabem... tots allà! Insershow fan versions de kortatu, KOP, inadaptats..., Camarada fan oi, Arma social toquen hardcore amb alguna versió de KOP i Igitaia fan SKA!
Per cert: Més info a: http://www.sant-andreu.com/festamajor2004/programaactesreivindic.htm
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
No em sona de res... Però lo del "planeta blau" ho he sentit a algun lloc...
I tant que ho has sentit, és la Terra. Terra > planeta blau Google: "planeta blau" terra
Huhu que simpàtic
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
estribillo => TORNADA
ni flowers!!
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
El títol de la cançó és "caigut del setè cel", de "Marc Durandeau". No hi ha manera de baixar-la d'Internet. Molt maca la cançó.
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
Aquesta Aquesta!!!!!!! Molt bé!!!! Moltes gràcies!!!!! Gràcies també per lo de la tornada, pero no se si calia ser tan tiquismiquis...ens haviem entés...sempre nhi ha que els hi agrada sobresortir... GRACIES ALS DEMÉS!!
Gran mau! Aqui sovint ens corretgim, pero no perque siguem petaners, sino perque aixi aprenem a corregir les nostres errades a la llengua...! No t'ho prenguis malament, i benvingut al Raco!
Hahahahahahah val m'apunto... Cosetània!!!! CORREGIM i no "corretgim" "PERQUÈ" (amb accent) i no perque; "RACÓ" i no Raco I altres accents que falten com el de "sinó" i altres... Amb carinyo!!!! Editat al dia 04 de desembre del 2004, a les 18:08
Dixetaaaaaaaaaaaaaa!!! Haha he dit un munt de cops que no em van els accents a l'ordinador! Em surt una cosa aix´´i, i no ´´es cas de posar-ho, no et sembla? Tot i aix``o, lo del corregim si que ho accepto :p hahaha Amb carinyo tambe!!!
però ja poses els accents abans d'escriure la vocal en qüestió? o fas: ``a estan ben bojos aquests ordinadors!!
A veure, es que ho poso normalment pero me'n posa dos tocat del bolet...:p
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
Aquesta Aquesta!!!!!!! Molt bé!!!! Moltes gràcies!!!!! Gràcies també per lo de la tornada, pero no se si calia ser tan tiquismiquis...ens haviem entés...sempre nhi ha que els hi agrada sobresortir... GRACIES ALS DEMÉS!!
Gran mau! Aqui sovint ens corretgim, pero no perque siguem petaners, sino perque aixi aprenem a corregir les nostres errades a la llengua...! No t'ho prenguis malament, i benvingut al Raco!
Hahahahahahah val m'apunto... Cosetània!!!! CORREGIM i no "corretgim" "PERQUÈ" (amb accent) i no perque; "RACÓ" i no Raco I altres accents que falten com el de "sinó" i altres... Amb carinyo!!!! Editat al dia 04 de desembre del 2004, a les 18:08
Dixetaaaaaaaaaaaaaa!!! Haha he dit un munt de cops que no em van els accents a l'ordinador! Em surt una cosa aix´´i, i no ´´es cas de posar-ho, no et sembla? Tot i aix``o, lo del corregim si que ho accepto :p hahaha Amb carinyo tambe!!!
Ai perdona!
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
Aquesta Aquesta!!!!!!! Molt bé!!!! Moltes gràcies!!!!! Gràcies també per lo de la tornada, pero no se si calia ser tan tiquismiquis...ens haviem entés...sempre nhi ha que els hi agrada sobresortir... GRACIES ALS DEMÉS!!
Gran mau! Aqui sovint ens corretgim, pero no perque siguem petaners, sino perque aixi aprenem a corregir les nostres errades a la llengua...! No t'ho prenguis malament, i benvingut al Raco!
Hahahahahahah val m'apunto... Cosetània!!!! CORREGIM i no "corretgim" "PERQUÈ" (amb accent) i no perque; "RACÓ" i no Raco I altres accents que falten com el de "sinó" i altres... Amb carinyo!!!! Editat al dia 04 de desembre del 2004, a les 18:08
"Val"
Crec que valdre en catala... mmm no ho se eh, potser si que es acceptat! El "vale" segur que no, pero "val"... encara que per a estar totalment segurs fora millor de escriure un "d'acord", "fet".... :p Editat al dia 04 de desembre del 2004, a les 18:18
dir val és com dir ques, o jamó no està ben dit Podem dir: d'acord, entesos...
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
Aquesta Aquesta!!!!!!! Molt bé!!!! Moltes gràcies!!!!! Gràcies també per lo de la tornada, pero no se si calia ser tan tiquismiquis...ens haviem entés...sempre nhi ha que els hi agrada sobresortir... GRACIES ALS DEMÉS!!
Gran mau! Aqui sovint ens corretgim, pero no perque siguem petaners, sino perque aixi aprenem a corregir les nostres errades a la llengua...! No t'ho prenguis malament, i benvingut al Raco!
Hahahahahahah val m'apunto... Cosetània!!!! CORREGIM i no "corretgim" "PERQUÈ" (amb accent) i no perque; "RACÓ" i no Raco I altres accents que falten com el de "sinó" i altres... Amb carinyo!!!! Editat al dia 04 de desembre del 2004, a les 18:08
En comptes de "val m'apunto" no hauria de ser "val M'HI apunto"? Perquè si poses m'apunto és jo apunto a mi... en canvi tu suposo que volies dir jo m'apunto aquí/a això (a corregir les faltes). Deixo apart el "val" perquè no sé si està ben dit o no... Apa, salut!!
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
Aquesta Aquesta!!!!!!! Molt bé!!!! Moltes gràcies!!!!! Gràcies també per lo de la tornada, pero no se si calia ser tan tiquismiquis...ens haviem entés...sempre nhi ha que els hi agrada sobresortir... GRACIES ALS DEMÉS!!
company tu mateix has posat "ESTRIBILLU" entre cometes i catalanitzant la O del final... d'això dedueixo que tu mateix eres conscient de que estava malament i que si haguessis conegut el mot correcte l'haguessis emprat. Si vols dir castallenades diga-les, ara una llengua hi és per a ser parlada però correctament! No corregim de mala fe, sinó per a fer un favor a qui ho diu malament i fer un favor a la llengua! a! i no és ser tiquismiquis és parlar com ho faria aquell que no ha vist viure el seu poble 300 anys sota la imposició de la llengua francesa i castellana.
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
Aquesta Aquesta!!!!!!! Molt bé!!!! Moltes gràcies!!!!! Gràcies també per lo de la tornada, pero no se si calia ser tan tiquismiquis...ens haviem entés...sempre nhi ha que els hi agrada sobresortir... GRACIES ALS DEMÉS!!
Teresa diu: Gràcies també per lo de la tornada, pero no se si calia ser tan tiquismiquis...ens haviem entés...sempre nhi ha que els hi agrada sobresortir... Per què ets tan insolent? Jo li agraeixo a Iroz la informació. Gràcies Iroz!
No he volgut ser insolent si no q tp em semblava la millor maera de corretgir, sense fe rreferncia a la pregunta ni dir res més que la correcció. Es com dir si no ho fiques be ni et contesto, ni et saludo ni res...nose son formes de veure.ho. Pero tu es insolent ua cosa i per mi l'altre. Igualment ja està solucionat
|
Hola a tots! Fa dies vaig recordar en BTV, una cançó que vaig escoltar feia molts i molts anys, i que ja no me'n recordava. Van ficar-ne el vedeoclip pero no vaig veure el nom del cantant ni de la cançó. Algu s'enrecordaria si us dono unes pistetes, "l'estribillu" faira algo aixi (poder m'invento algunes paraules :p): EIIIIIIII AAAAAAAAAMOR! T'ESTIMARÉEEEEEEEEEEEEEE!!!!! SOTA EL MEUUUUUUUUU! PLANETA BLAAAAAAAAAU! EIIIII AAAAAMOR1 T'ESTIAMRÉEEEEEEEEEEE...... Es lenta, així com una balada....i surt un home de mitjana edad cantant, però no gaire conegut crec... GRÀCIES!
És cert, i reconeixo que no m'enrecordaba de com era tornada, pero hi ha molts mots que per bé o malament, agafem del castellà, anglés, etc...i són de la vida quotidiana. Així es com es parla "al carrer", vull dir com parlem molts normalment. No dic que sigui correcte si no que adaptec certes paraules per comoditat o costum. Això no vol dir q no sepiguem escriure bé el català. També es queixenels anglesos mes puristes, per com es va degradant l'anglés (ja no dic en USA perquè es pot dir que aquests han creat un nou idioma o variant) Com diuen: La llengua la fa el poble... Esta bé que es corretgeixi, pero si cada post ha de ser corretgit... A més, va ser la forma més que l'acció ja q ni vas fer referència a la pregunta, encara q no es sepigués, només ficar la paraula secament DE BON ROLLO
Bé, tampoc t'ho prenguis malament. La llengua la fa el poble, si, però una cosa es que evolucioni i l'altra que s'assembli cada dia més a la dels veïns, no trobes? A mi no m’agrada que em corregeixin, però si ho fan ho acceptaré i agrairé. "Estribillo" = Tornada, no se'm oblida
|
ATENCIÓ ATENCIÓ SE FA SAPIGUEEER, PER ORDRE DE L'ALCALDEEEE: Concert Colla Vella Xiquets de Valls Concert amb els grups BETAGARRI, ORQUESTRA MITJANIT i ABOKAOS DE RATA. Preu entrada: 6€ Organitza: Colla Vella dels Xiquets de Valls Comença a les :23:00:00 Lloc : Sala Kursaal, Valls A VEURE QUI S'ANIMA!!
És avui????? Paula a Valls??
Sissi avui mateix
Ostres no en tenia ni idea! Suposo que Begatarri tocaran los últims...
Se suposa que sí. Que vindràs o què pro!? Editat al dia 04 de desembre del 2004, a les 17:26
No ho sé! Li he de comentar al meu xicot, que és ell lo fan de Roc , i em sembla que no en sap res!
|
ATENCIÓ ATENCIÓ SE FA SAPIGUEEER, PER ORDRE DE L'ALCALDEEEE: Concert Colla Vella Xiquets de Valls Concert amb els grups BETAGARRI, ORQUESTRA MITJANIT i ABOKAOS DE RATA. Preu entrada: 6€ Organitza: Colla Vella dels Xiquets de Valls Comença a les :23:00:00 Lloc : Sala Kursaal, Valls A VEURE QUI S'ANIMA!!
Pujo el fil!
amunt!
|
Sopar i Concert per l'Ateneu Popular de l'Eixample (Barcelona): Lloc: Passeig Sant Joan (entre Provença i Rosselló - Barcelona) a les 20:00 de la tarda del Divendres 10 de Desembre 2004 !!! Grups: Shanty Town (Ska), Mestuca (Rumba Catalana), High Times (Ska des de la Vila de Gràcia), Acanto (patxanga i metissatge des de l'eixample. Preu: Concert Gratuït, Sopar 3€ (Venda de tiquets al propi sopar) Organitza: Coordinadora per l'Ateneu Popular de l'Eixample Editat al dia 05 de desembre del 2004, a les 12:57
Era per dir que evidentment esperem la vostra presència xo que High Times finalment no podrà tocar Editat al dia 05 de desembre del 2004, a les 16:15
|
Sopar i Concert per l'Ateneu Popular de l'Eixample (Barcelona): Lloc: Passeig Sant Joan (entre Provença i Rosselló - Barcelona) a les 20:00 de la tarda del Divendres 10 de Desembre 2004 !!! Grups: Shanty Town (Ska), Mestuca (Rumba Catalana), High Times (Ska des de la Vila de Gràcia), Acanto (patxanga i metissatge des de l'eixample. Preu: Concert Gratuït, Sopar 3€ (Venda de tiquets al propi sopar) Organitza: Coordinadora per l'Ateneu Popular de l'Eixample Editat al dia 05 de desembre del 2004, a les 12:57
Peró quan es ¿?
El dia 10!!!!! Es totalment obligatori anar-hi!!!!!!! Endavant amb l'Ateneu Popular de l'Eixample
|
Sopar i Concert per l'Ateneu Popular de l'Eixample (Barcelona): Lloc: Passeig Sant Joan (entre Provença i Rosselló - Barcelona) a les 20:00 de la tarda del Divendres 10 de Desembre 2004 !!! Grups: Shanty Town (Ska), Mestuca (Rumba Catalana), High Times (Ska des de la Vila de Gràcia), Acanto (patxanga i metissatge des de l'eixample. Preu: Concert Gratuït, Sopar 3€ (Venda de tiquets al propi sopar) Organitza: Coordinadora per l'Ateneu Popular de l'Eixample Editat al dia 05 de desembre del 2004, a les 12:57
FESTES DE LA DRETA DE L’EIXAMPLE: COSNTRUÏM L’ALTERNATIVA. Divendres 10: - SOPAR I CONCERT PER L’ATENEU POPULAR DE L’EIXAMPLE AMB A CANTO, MESTUCA i SHANTY TOWN Passeig de St. Joan / Rosselló 20.00 h. Dissabte 11: - CORREFOC Girona/ Aragó 19h. Diumenge 12: - MERCAT D’INTERCANVI Passeig de St.Joan / Provença 11h Dilluns 13: - XERRADA AMB ORIOL MARTÍ: “DROGUES DE DISSENY: REPETICIÓ DEL DRAMA DE L’HEROÏNA”(Presentació del seu nou llibre) Ateneu Popular de l’Eixample (Pgte. Conradí nº 3. Metro Sagrada Família) Organitza Coordinadora de l’Ateneu Popular de l’Eixample Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 01:17
Endavant amb el casal i vigileu les faltes d'ortografia al cartell!
AMUNT
|
Sopar i Concert per l'Ateneu Popular de l'Eixample (Barcelona): Lloc: Passeig Sant Joan (entre Provença i Rosselló - Barcelona) a les 20:00 de la tarda del Divendres 10 de Desembre 2004 !!! Grups: Shanty Town (Ska), Mestuca (Rumba Catalana), High Times (Ska des de la Vila de Gràcia), Acanto (patxanga i metissatge des de l'eixample. Preu: Concert Gratuït, Sopar 3€ (Venda de tiquets al propi sopar) Organitza: Coordinadora per l'Ateneu Popular de l'Eixample Editat al dia 05 de desembre del 2004, a les 12:57
Ha estat força bé aquest sopar concert de l'eixample hi havia força gent i molts coneguts Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 02:30
|
hola a tothom!!! voldria saber el títol d'aquesta cançó: la tornada es així: YONKI DEL MÓN SÓC PARA NANO QUE AIXÒ MATA QUE LA VIDA NO T'ENGANYA YONKI DEL MÓN SÓC....etc esque m'he la vull baixar amb l'emule i no em se el títol algú m'ho podira dir si us plau?¿ gràcies!!
be, ja que hi estic posada...algú em podira dir la lletra d'aquesta canço o a on trobar-la....esque no la trobo per enlloc gràcies!!
enllaç EL TEU AMOR El teu amor És son És mort És dolç És calor És son És abric que mata És abric que adorm És abric que em fon yonqui d’amor sóc el meu cos vesteix de dol un somriure per passar la nit demà et deixo, et deixo al llit El teu amor m’adorm em xucla, em torna enrere el teu amor m’adorm em torna enrere dins del ventre yonqui d’amor sóc para nano que això mata que la vida no t’enganya Viu, viu i la pena al riu El teu amor és trist sempre taca com la daga el teu amor no em vol sempre mata quan m’atrapa De res!
ostres, t'has adelantat xD
|
hola a tothom!!! voldria saber el títol d'aquesta cançó: la tornada es així: YONKI DEL MÓN SÓC PARA NANO QUE AIXÒ MATA QUE LA VIDA NO T'ENGANYA YONKI DEL MÓN SÓC....etc esque m'he la vull baixar amb l'emule i no em se el títol algú m'ho podira dir si us plau?¿ gràcies!!
be, ja que hi estic posada...algú em podira dir la lletra d'aquesta canço o a on trobar-la....esque no la trobo per enlloc gràcies!!
Li he preguntat al meu amic Google i m'ha donat això: EL TEU AMOR El teu amor és son és mort és dolç és calor és son és abric que mata és abric que adorm és abric que em fon Ionqui d’amor sóc el meu cos vesteix de dol un somriure per passar la nit demà et deixo, et deixo al llit El teu amor m’adorm em xucla, em torna enrere el teu amor m’adorm em torna enrere dins del ventre Ionqui d’amor sóc para nano que això mata que la vida no t’enganya Viu, viu i la pena al riu El teu amor és trist sempre taca com la daga el teu amor no em vol sempre mata quan m’atrapa
jejej a mi també m'ho havia dit el meu estimat Google!
moltes gracies!!!
De res, per servir-lo a Déu i a vostè!!
|
hola a tothom!!! voldria saber el títol d'aquesta cançó: la tornada es així: YONKI DEL MÓN SÓC PARA NANO QUE AIXÒ MATA QUE LA VIDA NO T'ENGANYA YONKI DEL MÓN SÓC....etc esque m'he la vull baixar amb l'emule i no em se el títol algú m'ho podira dir si us plau?¿ gràcies!!
Suposo que vols dir "ionki d'amor" en comptes de "ionki del món". Es tracta de "El teu amor", de Dusminguet
En efectiu! la pots trobar al seu disc Postrof canço n.13. Quin gran grup els Dusminguet!!!! Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 00:08
|
hola a tothom!!! voldria saber el títol d'aquesta cançó: la tornada es així: YONKI DEL MÓN SÓC PARA NANO QUE AIXÒ MATA QUE LA VIDA NO T'ENGANYA YONKI DEL MÓN SÓC....etc esque m'he la vull baixar amb l'emule i no em se el títol algú m'ho podira dir si us plau?¿ gràcies!!
Suposo que vols dir "ionki d'amor" en comptes de "ionki del món". Es tracta de "El teu amor", de Dusminguet
a sii?¿ és ionki d'amor?¿!!! jeje em pensava que era ionki del mon...be, dons gràcies i gràcies també pel títol ja me l'estic baixan...jeje
|
hola a tothom!!! voldria saber el títol d'aquesta cançó: la tornada es així: YONKI DEL MÓN SÓC PARA NANO QUE AIXÒ MATA QUE LA VIDA NO T'ENGANYA YONKI DEL MÓN SÓC....etc esque m'he la vull baixar amb l'emule i no em se el títol algú m'ho podira dir si us plau?¿ gràcies!!
És dels Dusminguet. No sé quina cançó però és del disc "Postrof".
|
Ja s'acosta la campanya nadalenca. Per això Els Pets han decidit reeditar el seu darrer treball 'Agost', al costat d'un DVD que portarà el nom de 'De setembre a juliol'. El DVD es basa en un documental que mostra tot el procés de creació del CD amb imatges, entre altres, de l'enregistrament del disc, de la masterització a Nashville, de la promoció, de les signatures de CD's i d'alguns dels concerts, a més de declaracions de la banda. Part d'aquest documental, segons informa la pàgina oficial del grup, està previst que s'estreni a TV3 el proper 11 de desembre en un programa especial d'Els Pets que també inclourà entrevistes i actuacions del Giragost. 'De setembre a juliol' també inclourà tots els videoclips del disc que s'han fet fins al moment: 'Pau', 'Agost' i 'Soroll' amb els seus respectius 'making off's'. El DVD ha estat realitzat per la productora audiovisual Bipolar Films. LA GIRAGOST HA ACABAT: MES DE 250000 PERSONES: La gira 2004 ha acabat amb unes xifres que la han convertit en la més exitosa de l'any: mes de 40 concerts i prop de 250000 persones han aconseguit fer d'aquesta gira la mes multitudinària dels conjunts catalans i la mes popular en la història de Els Pets. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible i sobretot per haver compartit amb el grup un Agost feixuc, mandrós, vital, enganxós i sobretot inoblidable. Editat al dia 08 de desembre del 2004, a les 13:58
Ieeeeeeeeeeee a vere si l'aconsegueixo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
|
Ja s'acosta la campanya nadalenca. Per això Els Pets han decidit reeditar el seu darrer treball 'Agost', al costat d'un DVD que portarà el nom de 'De setembre a juliol'. El DVD es basa en un documental que mostra tot el procés de creació del CD amb imatges, entre altres, de l'enregistrament del disc, de la masterització a Nashville, de la promoció, de les signatures de CD's i d'alguns dels concerts, a més de declaracions de la banda. Part d'aquest documental, segons informa la pàgina oficial del grup, està previst que s'estreni a TV3 el proper 11 de desembre en un programa especial d'Els Pets que també inclourà entrevistes i actuacions del Giragost. 'De setembre a juliol' també inclourà tots els videoclips del disc que s'han fet fins al moment: 'Pau', 'Agost' i 'Soroll' amb els seus respectius 'making off's'. El DVD ha estat realitzat per la productora audiovisual Bipolar Films. LA GIRAGOST HA ACABAT: MES DE 250000 PERSONES: La gira 2004 ha acabat amb unes xifres que la han convertit en la més exitosa de l'any: mes de 40 concerts i prop de 250000 persones han aconseguit fer d'aquesta gira la mes multitudinària dels conjunts catalans i la mes popular en la història de Els Pets. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible i sobretot per haver compartit amb el grup un Agost feixuc, mandrós, vital, enganxós i sobretot inoblidable. Editat al dia 08 de desembre del 2004, a les 13:58
En temps de top manta, el DVD musical s’ha convertit en una font d’ingressos de primer ordre per als grups i discogràfiques. Ara que estem a les portes del Nadal, s’apunten a la moda els Pets. Lluís Gavaldà i companyia presenten De setembre a juliol, un documental que mostra tot el procés per donar forma i presentar en societat el seu últim disc, Agost. En total, tres hores d’imatges que entretindran l’espera abans dels actes de celebració del 20è aniversari del grup, l’any vinent. El film comença als estudis d’enregistrament Music Lan, a l’Empordà, on els Pets van entrar el setembre de 2003 per gravar les seves noves cançons. Posteriorment, Lluís Gavaldà i el productor del disc, Brad Jones, van marxar cap a Nashville, als Estats Units, per fer-hi les mescles. També els acompanyava la càmera, tal com es podrà veure aquest dissabte en un reportatge que emetrà TV3 que inclou part del material del DVD. El documental De setembre a juliol també recull tota l’activitat promocional del grup per presentar aquest disc, des de la ronda d’entrevistes en diferents mitjans de comunicació fins als concerts de la Giragost, que han congregat un total de 250.000 persones. En concret, hi ha imatges de l’actuació a la Mirona de Salt (el Gironès) el dia de Sant Jordi i també del concert al festival Senglar Rock. L’oferta es completa amb entrevistes a tots els membres del grup i amb els primers videoclips del disc. De setembre a juliol és el segon DVD de la història dels Pets, després del que acompanyava el recopilatori d’èxits Malacara. Tot i llançar-lo ara, els de Constantí segueixen fent campanya a favor del seu últim disc, Agost. Després de llançar els senzills Pau, Agost i Soroll, ara contraataquen amb el videoclip de Bocins de tu, una cançó d’amor amb aromes de country pop. Després d’un 2004 esgotador, dedicat amb cos i ànima a Agost, els Pets ja tenen plans per a l’any vinent. Celebraran el seu 20è aniversari amb una gira per només 20 escenaris escollits, arreu dels Països Catalans.
|
Ja s'acosta la campanya nadalenca. Per això Els Pets han decidit reeditar el seu darrer treball 'Agost', al costat d'un DVD que portarà el nom de 'De setembre a juliol'. El DVD es basa en un documental que mostra tot el procés de creació del CD amb imatges, entre altres, de l'enregistrament del disc, de la masterització a Nashville, de la promoció, de les signatures de CD's i d'alguns dels concerts, a més de declaracions de la banda. Part d'aquest documental, segons informa la pàgina oficial del grup, està previst que s'estreni a TV3 el proper 11 de desembre en un programa especial d'Els Pets que també inclourà entrevistes i actuacions del Giragost. 'De setembre a juliol' també inclourà tots els videoclips del disc que s'han fet fins al moment: 'Pau', 'Agost' i 'Soroll' amb els seus respectius 'making off's'. El DVD ha estat realitzat per la productora audiovisual Bipolar Films. LA GIRAGOST HA ACABAT: MES DE 250000 PERSONES: La gira 2004 ha acabat amb unes xifres que la han convertit en la més exitosa de l'any: mes de 40 concerts i prop de 250000 persones han aconseguit fer d'aquesta gira la mes multitudinària dels conjunts catalans i la mes popular en la història de Els Pets. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible i sobretot per haver compartit amb el grup un Agost feixuc, mandrós, vital, enganxós i sobretot inoblidable. Editat al dia 08 de desembre del 2004, a les 13:58
Gran notícia....Amunt los Pets!!!!
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Opino que aquest disc és penòs, i no es pot esperar molt de la gent que el compra. És penosa la banalització que suposa la comercialització sota la figura del burro dels collons. És penosa la regionalització altre cop que es fa del catalanisme, on veiem que al disc només hi ha cançons i himnes tradicionals del Principat, i ni de tot el Principat tant sols.
Totalment d'acord amb tu, company. Està bé la iniciativa, però ja no tant el missatge regionalista que se'n desprèn.
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Bé! La iniciativa és molt bona! Amb tot dos cosetes. La primera és la impossibilitat de trobar-la a València, vull dir a la ciutat de València. Algú em pot explicar perquè? És que les botigues s'han negat a vendre-ho? La segona és preguntar per quin motiu no s'han nclós cançons o simbols de la resta dels Països Catalans? Repeteixo que la idea és molt bona i quan el trobe el compraré per a mi i per més gent. Només m'agradaria que algú em contestes aquestes dues preguntes. Gràcies!
HO VEIG PERFECTE!!!!!1 Es un negoci mès dels paios que han inventat això, jo ho veig bé han sigut llestos i s'estan forran, estan foten totes les xorrades que et puguis imaginar amb el burro(camisetes, encenadors, enganxines, tanges, claues, et.). A mès han fet crèixer el país, doncs sense anar mès lluny al meu poble hi van encarregar 2500 encenadors del burro, aixo si que es fe Pais i no dir a qui no pensa com tu que es un botifler o un capitalista!!!!!!!!!!
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Ho he vist a les llibreries, però està embolicat amb un cartró que t' impedeix veure quines cançons hi han. M' ho podrieu dir si us plau, suposo quen l' himne de la senyera, els segadors... pero que mes? gràciesss
Cançons del cd Els segadors El cant de la senyera L'emigrant La santa espina El cant dels ocells L'empordà El cant del poble Som catalans El rossinyol L'hereu Riera Muntanyes del Canigó. El noi de la mare Sota de l'om L'estaca El meu avi El cant dels ocells (instrumental) La santa espina (instrumental) Els segadors (versió tradicional) Home, jo el trobo bé, i més si tinc en compte que a casa moltes d'aquestes cançons no les tinc tot i que les he sentit. Es regional? no hosé, però son catalanes. Himnes de la nostra terra sense cap mena de dubte. Que se n'han deixat alguna? doncs.. no ho se... Ah, totes les cançons cantades amb corals. Sonen molt bé. Algunes son tan intenses que recorden al Cor de l'Armada Russa (Russian Army Choir). UN bon regal. A veure a qui s'el puc fer.
"Algunes son tan intenses que recorden al Cor de l'Armada Russa (Russian Army Choir)" Cap cançó d'aquest CD li arriba a la sola de la sabata d'aquesta que tu esmentes...
La de Som Catalans, com a mínim, si.
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Opino que aquest disc és penòs, i no es pot esperar molt de la gent que el compra. És penosa la banalització que suposa la comercialització sota la figura del burro dels collons. És penosa la regionalització altre cop que es fa del catalanisme, on veiem que al disc només hi ha cançons i himnes tradicionals del Principat, i ni de tot el Principat tant sols.
I què que sigui regionalista? Els PPCC està dividit amb parts molt diferenciades entre elles històricament i culturalment. No podem intentar enganyar-nos dient que els PPCC és un de sol i d' igual, hi ha molts matisos entre Catalunya i el País Valencià i entre el País Valencià i les Illes, per exemple. Aquest és un disc que recull cançons d' una part dels PPCC, Catalunya.
Sense voler entrar en un llarg debat sobre la diferenciació entre nació cultural i nació política, ningú nega diferències entre els territoris dels PPCC, com n'hi ha dins de cada territori. El problema és que si tu crees iniciatives basades en un marc, legitimes aquell marc. Si al CD aquest només hi ha cançons tradicionals del Principat vas enfortint la idea del Principat com a país únic (amb la senyera i el burro com a símbols omnipresents en les campanyes del Burro). I com si no estigués ja prou arrelat, i deixant de banda cançons dels altres territoris, de tal manera que la gent del Principat que no veu més enllà dels mapes regionals de l'estat espanyol, seguirà així. Si hi poses la Muixeranga, el disc no perd qualitat ni puresa, ans el contrari i la gent es pot interessar en d'on prové o el que sigui. Sinó, els mantens tancats en el seu oasi egoïsta. Passa exactament el mateix amb organitzacions a nivell estatal, si tu treballes a tot l'estat, el legitimes com a marc de referència, si les crees a nivell nacional propi (PPCC) vas enfortint aquest nostre projecte. I ja és trist que tu defensis campanyes regionalistes i duguis com a avatar el logo d'ERC. I també és trist veure cotxes del PV amb el burro... si sabéssin com us aprecien...
Malauradament, ara per ara no funcionarien iniciatives que tinguin a veure amb els PPCC, doncs tant el PV com les Illes, de moment, passen molt del tema. El mateix amb les seleccions esportives dels Països Catalans: si mai hi volen participar, és que ja som independents! No us n'adoneu? Sí que hi ha gent, per aquelles terres, que ho té tot clar, però la immensa majoria, per desgràcia, es cagaria en un CD amb música d'arreu dels PPCC. Per a mi, el més realista és anar a per la independència del Principat, que prou feina tindrem, i després convidar la resta de la nació a sumar-se al projecte. Si hem d'esperar que el nacionalisme català acabi essent majoria a les Illes i al PV, potser hauran passat tants anys que l'independentisme del Principat s'haurà cansat d'esperar. Anem per feina, gent. Les coses són com són. Sense València no hi ha independència? Jo més aviat diria: sense independència no hi ha València.
100% d'acord amb tu. Em sap greu pels que creuen en els PPCC des de València o les Illes, però són un grup molt reduit, i no podem posar fre a les aspiracions dels independentistes del principat perquè a altres lloc son pocs. L'estratègia a seguir son uns PPCC a dues velocitats. El principat, que va més ràpid, i els altres... que a veure si avancen i consegueixen per fi alguna representació al PV.
A veure, no és que el disc estiga mal pel caràcter "regionalista", però estareu d´acord en que caldria un altre amb cançons típiques dels PPCC. Evidentment al PV o a Ses Illes som pocs els independentistes, però sembla que tenim més consciència dels PPCC. Vosaltres que sou moltíssims haurieu de defendre eixa idea molt més, perquè sou més i teniu més força (clar que ja teniu massa amb el que feu al Principat, però home, som un poble, i vosaltres ho sabeu millor que ningú). Un disc de cançons catalanes (pluridialectal) posa fre a l´independentisme del Principat? Jo crec que afavoriria la consciència d´unitat dins de la varietat. I, a hores d´ara, hauria de ser iniciativa del Principat (ja voldria jo que les coses no foren així).
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Alguns no s'en adonen que per viure calen diners (també en un regim comunista o feixista) TOT és un negoci, també el toro d'osborne, David bisbal, o l'aserejé! Cullons!! Una cosa que és catalana i ven, no la volgueu fotre pels aires! Per treure un producte com un disc al mercat, calen diners i existeix una cosa que es diu risc empresarial! Aquests diners els posa algú que es juga de perdre una millonada si no aconsegueix vendre lo que ha fet fabricar! Evidentment posarà les cançons que consideri que puguin vendre més. Em sembla molt bé l'iniciativa d'aquest disc, i li desitjo moltes vendes! No ens podem mantenir al marge de la societat! Creieu que Inadaptats, obrint pas, betagarri, skalariak, etc etc... podrien (o voldrien) fer concerts si no cobressin? Ho farieu vosaltres?
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
A jo me'l regalaren per reis, però encara no l'he escoltat sencer.
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Opino que aquest disc és penòs, i no es pot esperar molt de la gent que el compra. És penosa la banalització que suposa la comercialització sota la figura del burro dels collons. És penosa la regionalització altre cop que es fa del catalanisme, on veiem que al disc només hi ha cançons i himnes tradicionals del Principat, i ni de tot el Principat tant sols.
I què que sigui regionalista? Els PPCC està dividit amb parts molt diferenciades entre elles històricament i culturalment. No podem intentar enganyar-nos dient que els PPCC és un de sol i d' igual, hi ha molts matisos entre Catalunya i el País Valencià i entre el País Valencià i les Illes, per exemple. Aquest és un disc que recull cançons d' una part dels PPCC, Catalunya.
Sense voler entrar en un llarg debat sobre la diferenciació entre nació cultural i nació política, ningú nega diferències entre els territoris dels PPCC, com n'hi ha dins de cada territori. El problema és que si tu crees iniciatives basades en un marc, legitimes aquell marc. Si al CD aquest només hi ha cançons tradicionals del Principat vas enfortint la idea del Principat com a país únic (amb la senyera i el burro com a símbols omnipresents en les campanyes del Burro). I com si no estigués ja prou arrelat, i deixant de banda cançons dels altres territoris, de tal manera que la gent del Principat que no veu més enllà dels mapes regionals de l'estat espanyol, seguirà així. Si hi poses la Muixeranga, el disc no perd qualitat ni puresa, ans el contrari i la gent es pot interessar en d'on prové o el que sigui. Sinó, els mantens tancats en el seu oasi egoïsta. Passa exactament el mateix amb organitzacions a nivell estatal, si tu treballes a tot l'estat, el legitimes com a marc de referència, si les crees a nivell nacional propi (PPCC) vas enfortint aquest nostre projecte. I ja és trist que tu defensis campanyes regionalistes i duguis com a avatar el logo d'ERC. I també és trist veure cotxes del PV amb el burro... si sabéssin com us aprecien...
És que la veritat no hi veig el perjudici per enlloc que a Catalunya es fagi un recull de cançons del Principat, com es pot fer al PV de cançons del PV i com es pot fer un altre CD que reculli cançons del conjunt dels PPCC. Una cosa treu l' altra? No defenso campanyes regionalistes i és que a veure, què vol dir això de regionalistes?!? Sembla dolent/perjudicial que a part de defensar els PPCC com a país, estigui a favor de diferenciacions entre els diferents territoris d' aquest, que tu n' anomenes regionalistes.
A veure el tema no està en que sigui explícitament dolent fer un CD de tan sols una part dels PPCC, que com deia l'AK-47-Revolucionari ni tan sols és de tot el Principat. El tema està en quin marc de referència es pren per fer les coses. Si es creu en els PPCC, és aquest marc el que s'ha d'utilitzar per legitimar-lo i fer-lo proper a la gent, allò que els hi soni a 'normal' saps? Com allò de que ERC es diu públicament que és independentista i així la gent ja no ho veu com una cosa extranya. A part que és un CD purament musical, i és el moment perfecte, com ja et vaig dir, per posar cançons d'arreu del país i així els qui no están ben assabentats dels PPCC catalans s'interessen, i senten els diferents dialectes, que sinó després passa que molta gent del Principat sent a un mallorquí i fan la típica brometa "que li passa aquest a la boca". Aquest CD al meu punt de vista és de l'estil del catalanisme de CIU, no es que féssin coses dolentes de per sí, però feien perdre el temps increïblement obtenint resultats mínims i sovint contraproduents (referint-me a catalanisme només, no pactes ni atemptats al territori). Perquè a tots ens fan molta ràbia els blaveros, o els que diuen que el País Valencià (o lo Regne) és completament diferent del Principat i després resulta que molt sovint des d'aquí es fa el mateix. Passa que estem perdent oportunitat rere oportunitat per apropar la realitat (com a mínim cultural) dels PPCC, i no és això.
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Ho he vist a les llibreries, però està embolicat amb un cartró que t' impedeix veure quines cançons hi han. M' ho podrieu dir si us plau, suposo quen l' himne de la senyera, els segadors... pero que mes? gràciesss
Cançons del cd Els segadors El cant de la senyera L'emigrant La santa espina El cant dels ocells L'empordà El cant del poble Som catalans El rossinyol L'hereu Riera Muntanyes del Canigó. El noi de la mare Sota de l'om L'estaca El meu avi El cant dels ocells (instrumental) La santa espina (instrumental) Els segadors (versió tradicional) Home, jo el trobo bé, i més si tinc en compte que a casa moltes d'aquestes cançons no les tinc tot i que les he sentit. Es regional? no hosé, però son catalanes. Himnes de la nostra terra sense cap mena de dubte. Que se n'han deixat alguna? doncs.. no ho se... Ah, totes les cançons cantades amb corals. Sonen molt bé. Algunes son tan intenses que recorden al Cor de l'Armada Russa (Russian Army Choir). UN bon regal. A veure a qui s'el puc fer.
Buffff... No faré cap comentari sobre els continguts... Vaia tela, i de regal la barretina i un curset de sardanes. Si, som un trosset d'espanya amb cert folklore... i com ens agrada, eh!
Molt d-acord amb tu, dolsainera. Aquest disc és de lo més cutre que he vist mai! no perquè estigui en contra de les cançons tradicionals, sinó perquè si volem que el nostre sigui un nacionalisme amb cara i ulls, modern i anticapitalista no podem anar pel món com si fóssim andalusos amb les seves sevillanes. Tot això del burro és molt poc seriós. Pot fer gràcia a la gent, però és folklòric a més no poder i només contribueix a generar una imatge rància de l-independentisme. Amb mi que no hi comptin!
És que el folklore tambçé és important en una construcció nacional. És la cultura cultural, l'únic aempremta que els classes populars deixen del seu testimoni. Hi ha qui pensa que la nació és només la llengua i no. Tot contribueix: sardanes, institucions, sentiments, tradicions... per molt que les Sardanes us puguin semblar una dansa rància. Hi ha gent que no té predilecció epr les sardanes però recojeix que la Santa Espina et posa la pell de gallina, sobretot si la sents fora de Catlaunya. I ara veniu a dir que és rància? N0hi ha que són més burros que el de la caràtula del CD.
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Opino que aquest disc és penòs, i no es pot esperar molt de la gent que el compra. És penosa la banalització que suposa la comercialització sota la figura del burro dels collons. És penosa la regionalització altre cop que es fa del catalanisme, on veiem que al disc només hi ha cançons i himnes tradicionals del Principat, i ni de tot el Principat tant sols.
I què que sigui regionalista? Els PPCC està dividit amb parts molt diferenciades entre elles històricament i culturalment. No podem intentar enganyar-nos dient que els PPCC és un de sol i d' igual, hi ha molts matisos entre Catalunya i el País Valencià i entre el País Valencià i les Illes, per exemple. Aquest és un disc que recull cançons d' una part dels PPCC, Catalunya.
Sense voler entrar en un llarg debat sobre la diferenciació entre nació cultural i nació política, ningú nega diferències entre els territoris dels PPCC, com n'hi ha dins de cada territori. El problema és que si tu crees iniciatives basades en un marc, legitimes aquell marc. Si al CD aquest només hi ha cançons tradicionals del Principat vas enfortint la idea del Principat com a país únic (amb la senyera i el burro com a símbols omnipresents en les campanyes del Burro). I com si no estigués ja prou arrelat, i deixant de banda cançons dels altres territoris, de tal manera que la gent del Principat que no veu més enllà dels mapes regionals de l'estat espanyol, seguirà així. Si hi poses la Muixeranga, el disc no perd qualitat ni puresa, ans el contrari i la gent es pot interessar en d'on prové o el que sigui. Sinó, els mantens tancats en el seu oasi egoïsta. Passa exactament el mateix amb organitzacions a nivell estatal, si tu treballes a tot l'estat, el legitimes com a marc de referència, si les crees a nivell nacional propi (PPCC) vas enfortint aquest nostre projecte. I ja és trist que tu defensis campanyes regionalistes i duguis com a avatar el logo d'ERC. I també és trist veure cotxes del PV amb el burro... si sabéssin com us aprecien...
Malauradament, ara per ara no funcionarien iniciatives que tinguin a veure amb els PPCC, doncs tant el PV com les Illes, de moment, passen molt del tema. El mateix amb les seleccions esportives dels Països Catalans: si mai hi volen participar, és que ja som independents! No us n'adoneu? Sí que hi ha gent, per aquelles terres, que ho té tot clar, però la immensa majoria, per desgràcia, es cagaria en un CD amb música d'arreu dels PPCC. Per a mi, el més realista és anar a per la independència del Principat, que prou feina tindrem, i després convidar la resta de la nació a sumar-se al projecte. Si hem d'esperar que el nacionalisme català acabi essent majoria a les Illes i al PV, potser hauran passat tants anys que l'independentisme del Principat s'haurà cansat d'esperar. Anem per feina, gent. Les coses són com són. Sense València no hi ha independència? Jo més aviat diria: sense independència no hi ha València.
100% d'acord amb tu. Em sap greu pels que creuen en els PPCC des de València o les Illes, però són un grup molt reduit, i no podem posar fre a les aspiracions dels independentistes del principat perquè a altres lloc son pocs. L'estratègia a seguir son uns PPCC a dues velocitats. El principat, que va més ràpid, i els altres... que a veure si avancen i consegueixen per fi alguna representació al PV.
Esteu barrejant coses. Més amunt tu mateix dius que això no és un disc independentista, i ara ja parleu de que si la independència política ja ha de ser de tots els PPCC o per processos diferenciats. A veure, els PPCC són una realitat LINGÜÍSTICA I CULTURAL i crec que això està bastant clar, i que la gran majoria hi estem d'acord a banda de la idea que cadascú tingui del procés d'independència o de la seva nació política. Fins aquí estem d'acord? Compto que sí i segueixo: Aquest disc és purament musical, cultural doncs. Per tant pq tancar-lo només a certes cançons del Principat? Pq si es vol tirar endavant una iniciativa cultural no es fa pensant en el nostre marc cultural? Com voleu que s'extengui la idea de PPCC si a cada iniciativa que es fa es deixa de banda i es regionalitza tot? Repeteixo, el CD no és dolent de per si, és una oportunitat perduda més, i és un error greu i repetitiu a l'hora de fixar el nostre marc cultural, i mes greu encara si ens adonem que estem legitimant les divisions fetes pels estat espanyol i francés. Després quan parleu d'independència política, dieu que es dugui a terme primer la del Principat i després ja s'hi unirien els altres territoris a mida que prenguessin consciència d'alliberament. Però com voleu que es prengui consciència de PPCC si només fem que perdre oportunitats per crear i mantenir els llaços d'unió? O es que un cop independent el Principat sortiran els polítics parlant de PPCC com si fos un bolet? I no em parleu de por del què diran al PV o a les Illes, o que no es vendria tant al Principat o collonades. Si ja teniu por a l'hora de moure iniciatives purament culturals, sense vergonya, ja em direu com és compatible això amb ser independentista.
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Al web de l'FNAC no el tenen, el disc aquest. Si fas una cerca per "burro", no et dóna cap resultat
Si que el tenen jo l'he vist a l'FNAC de Barcelona !!!!
Jo l'he vist a diversos llocs. Sabia que eren versions, però si sonen com les de l'Exèrcit Roig, han d'estar molt bé. Sí que deu vendre's pel tema del guarà, no per les cançons, moltes vegades, però com algú comentava, està bé tenir-ho en CD.
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Ho he vist a les llibreries, però està embolicat amb un cartró que t' impedeix veure quines cançons hi han. M' ho podrieu dir si us plau, suposo quen l' himne de la senyera, els segadors... pero que mes? gràciesss
Cançons del cd Els segadors El cant de la senyera L'emigrant La santa espina El cant dels ocells L'empordà El cant del poble Som catalans El rossinyol L'hereu Riera Muntanyes del Canigó. El noi de la mare Sota de l'om L'estaca El meu avi El cant dels ocells (instrumental) La santa espina (instrumental) Els segadors (versió tradicional) Home, jo el trobo bé, i més si tinc en compte que a casa moltes d'aquestes cançons no les tinc tot i que les he sentit. Es regional? no hosé, però son catalanes. Himnes de la nostra terra sense cap mena de dubte. Que se n'han deixat alguna? doncs.. no ho se... Ah, totes les cançons cantades amb corals. Sonen molt bé. Algunes son tan intenses que recorden al Cor de l'Armada Russa (Russian Army Choir). UN bon regal. A veure a qui s'el puc fer.
"Algunes son tan intenses que recorden al Cor de l'Armada Russa (Russian Army Choir)" Cap cançó d'aquest CD li arriba a la sola de la sabata d'aquesta que tu esmentes...
Doncs fot el camp a Rússia botifler !!! I tu ets independentista ? Quina vergonya! Qualsevol cançó d´aquest CD és infinitament millor que el cor de l´Armada russa aquesta Catalunya per qui l´estima !!!!
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Bona notícia que sigui dels més venuts. A veure si la nostra joventut es descontamina una mica de la música "cañí" espanyola...
No conto que aquest CD l'hagi comprat molta gent jove, més bé gent una mica més madura. Jo diria que aquest CD s'ha fet més que res (ni enfortir la cultura catalana, ni l'identitat, etc) per vendre'l i guanyar DINERS
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Eh, i vosaltres ben orgullosos eh! xD Què trist que és tot això del burro català. Consumisme pur i tots tragant com a bons burrets. Felicitats burros catalans! ;)
i el cat igual, si hagués triomfat que? igual, negoci. XDDD Salut company, ni burru ni osties. Jo la estelada, el símbol més bonic XD
quan deixem de ser un país de burrus no ens caldran estelades!! mentrestant, visca l'estelada i visca el catigat, però a veure si espabilem i deixem de fer l'ase
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Opino que aquest disc és penòs, i no es pot esperar molt de la gent que el compra. És penosa la banalització que suposa la comercialització sota la figura del burro dels collons. És penosa la regionalització altre cop que es fa del catalanisme, on veiem que al disc només hi ha cançons i himnes tradicionals del Principat, i ni de tot el Principat tant sols.
I la Muixeranga ?? pq no la claven
Te massa qualitat per anar en eixe disc tu!!!
Digues que SI LEM !!
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Sempre esteu igual!! regonalista? simplement és un cd de cançons catalanes de Catalunya!!! que jo sàpiga catalunya és el principat! i a mi això de sense valència no hi ha independència m'ho passo pels...qui no firma ara mateix la independència del principat? ja ni ha prou d'utopies!!a vegades s'han de fer concessions, dures és cert però la vida és així! tant de bo els països catalans fossin independents pero la situació al país valencià, illes balears,catalunya nord i la franja de ponent no està per tirar coets!!quina és la base social de l'independentisme en aquets territoris?al País Valencià no arriben ni a un 5%, l'únic territori on l'independentisme pot aconseguir alguna cosa és el principat i crec que els altres pobles de llengua catalana tenen altres processos propis que es veurien reforçats amb la independència del principat! Si veuen que un principat independent prospera econòmicament i culturalment i esdevè un model a seguir l'independentisme pujarà com l'escuma en aquests territoris! ah i aquesta discussió somera versus gat em sembla lamentable! VISCA LA TERRA!MORIN ELS TRAÏDORS!
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
Ho he vist a les llibreries, però està embolicat amb un cartró que t' impedeix veure quines cançons hi han. M' ho podrieu dir si us plau, suposo quen l' himne de la senyera, els segadors... pero que mes? gràciesss
Cançons del cd Els segadors El cant de la senyera L'emigrant La santa espina El cant dels ocells L'empordà El cant del poble Som catalans El rossinyol L'hereu Riera Muntanyes del Canigó. El noi de la mare Sota de l'om L'estaca El meu avi El cant dels ocells (instrumental) La santa espina (instrumental) Els segadors (versió tradicional) Home, jo el trobo bé, i més si tinc en compte que a casa moltes d'aquestes cançons no les tinc tot i que les he sentit. Es regional? no hosé, però son catalanes. Himnes de la nostra terra sense cap mena de dubte. Que se n'han deixat alguna? doncs.. no ho se... Ah, totes les cançons cantades amb corals. Sonen molt bé. Algunes son tan intenses que recorden al Cor de l'Armada Russa (Russian Army Choir). UN bon regal. A veure a qui s'el puc fer.
Buffff... No faré cap comentari sobre els continguts... Vaia tela, i de regal la barretina i un curset de sardanes. Si, som un trosset d'espanya amb cert folklore... i com ens agrada, eh!
Molt d-acord amb tu, dolsainera. Aquest disc és de lo més cutre que he vist mai! no perquè estigui en contra de les cançons tradicionals, sinó perquè si volem que el nostre sigui un nacionalisme amb cara i ulls, modern i anticapitalista no podem anar pel món com si fóssim andalusos amb les seves sevillanes. Tot això del burro és molt poc seriós. Pot fer gràcia a la gent, però és folklòric a més no poder i només contribueix a generar una imatge rància de l-independentisme. Amb mi que no hi comptin!
Qui t'ha dit que el CD s'ha fet amb intenció independentista? Jo crec que s'ha fet amb intenció d'enfortir la nostra identitat... I no se com compares el CD (que porta els segadors, inclosa la versió tradicional) amb les sevillanes dels andalusos...
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
això del burro català està arribant a punts inesperats, sincerament, ja ara ja ho veig com un pur mercat, qui vulgui guanyar diners que utilitzi la imatge del burro...per mi realment fa pena...
|
Fa uns quants dies que ha sortit a la venda una disc anomenat el Burro Català on es fa un recull dels principals Himnes de Catalunya i es veu que s'esta venen com a xurros !!! A les principals botigues de discos incluïnt l'FNAC i el Corte Ingles el disc figura en el top 10 no esta malament !!! CD "El burro català" + Adhesiu del Burro Català de Regal:Quan parlem d'identitat nacional estem parlant de totes aquelles coses que fan que un territori i la seva gent se sentin poble gràcies a una cultura, fonamentalment llengua i tradicions. I en tota cultura un fenomen important és la música, de tot tipus, des de la que s'anomena pròpia del país, fins a qualsevol producte contemporani del nostre temps que sigui fet al nostre país. Però hem de diferenciar en aquest punt la música que es fa a Catalunya de la que es fa en català. Òbviament, una música feta a Catalunya en una llengua que no sigui el català difícilment serà alhora un signe d'identitat nacional, (deixem de banda la música no cantada), i és clar que perquè sigui un signe d'identitat ha de ser en català. Al llarg de la història de Catalunya, com en la de tots els països, han anat arrelant en les diferents generacions cançons relacionades directament amb el sentiment de nació catalana. Algunes d'aquestes cançons foren creades expressament amb aquesta intenció, d'altres senzillament s'hi han convertit de forma espontània per reacció popular. Partint d'aquesta presentació i tenint en compte els diferents factors - és a dir els perfils de la gent, la marca i el seu sentit, i el component cultural i musical - volem presentar el projecte del disc del "Burro Català", un recull dirigit a tothom, que considera els trets que hem esmentat anteriorment. En aquest primer disc, la intenció és fer-ne una col·lecció que englobi diferents estils musicals, hem volgut plasmar els himnes i cançons més representatives del sentiment català. Alhora hem volgut que fos un disc molt sentimental i per això hem escollit peces històriques de Corals reconegudes. Premiant el component històric i artístic per sobre de la qualitat sonora de les peces escollides. La intenció és que aquesta sigui la manera d'apropar a tothom les cançons més tradicionals de Catalunya, que les puguin tenir en un sol CD i a més a més acompanyada de l'element més "de moda" el "Burro Català". A diferència d'altres productes semblants que es puguin trobar al mercat, no volem que aquest sigui un disc del què es considera sèrie mitja o barata, que en el fons no fa altra cosa que desprestigiar el mateix. Volem, amb una presentació amb gust i treballada, donar tot el valor que mereixen les cançons incloses. Així, també valorem que és necessari posar les lletres de totes aquestes cançons per provocar també les ganes de entendre el què diuen. Les cançons escollides en aquest primer projecte del "Burro Català" són: Els Segadors, El cant de la senyera, l'Emigrant, La Santa Espina, El Cant dels Ocells, l'Empordà, El cant del poble, Som Catalans, El Rossinyol, l'Hereu riera, Muntanyes del Canigó, El noi de la mare, Sota de l'om, l'Estaca, El meu avi. I tres "Extres" El cant dels ocells (Instrumental), La Santa Espina (Instrumental) i Els segadors (Versió del Romancer clàssic). En resum, el disc del "Burro Català" és la millor manera de fer país acostant les cançons tradicionals de Catalunya a tothom a través d'un element "de moda" com el "Burro Català", que coneix i agrada a totes les edats.
em veig un cd regionalista a més no poder.. sault!
vinguent dels peseteros del burro jo també
|
Esther Esteve: Després d'"Una dotzena", ara publiqueu "Qin bon bori", el primer treball va tenir bona acollida entre els mitjans i el públic, creieu que aquest disc encara en tindrà més? La Carrau: Bé, amb els mitjans mai se sap perquè hi ha moltíssima oferta, tot i que tractant-se d'un segon disc doncs potser sí que una mica de ressò n'esperem, és una mena de certificat de que la banda està viva i va seguint un camí, cosa que amb només un primer disc és més arriscat apostar-hi massa fort. El que si que esperem d'aquest disc és una major acollida per part del públic ja que l'hem gravat i treballat molt molt de cara a això, al públic. Començant pels temes escollits, molt més escarits i amb plantejaments més directes fins l'estil de gravació i sonoritat, amb més contundència i un so com més de concert, més semblant al que fem en els escenaris. Sí, creiem que el públic pot valorar molt més aquest treball en general i les cançons una a una. EE: Seguiu fent una certa fusió d'estils, però amb arrels molt clares, aquest fet us diferencia de la majoria de grups que actualment practiquen l'anomenat mestissatge? LC: Uf! En teoria el mestissatge hauria d'implicar que cap grup s'assemblés a cap, no? Perquè a diferència d'altres disciplines musicals el ventall de sons, melodies, ritmes i estils no té límits i això suposaria una quantitat de combinacions pràticament infinita... De tota manera sí que potser s'ha identificat amb l'etiqueta "mestissatge" una forma de fer força concreta (malgrat la interpretació més idealista d'abans) i sí, La Carrau sortim una miqueta d'aquesta forma de fer... però no només dels grups de mestissatge... La Carrau som un grup estrany tant pels intruments que tenim com per la combinació de personatges que som i també per la forma de treballar... I efectivament hi ha el tema de les arrels, efectivament en la nostra música intentem que sempre apareguin elements d'"aquí", d'una manera més o menys clara però a cada cançó alguna cosa t'ho recorda i això sí, és un fet diferencial, com una etiqueta si es que en tenim alguna... el que sap greu és que poca gent s'apunta a fer-ho, s'imiten sonoritats de fora quan en tenim per aqui de molt molt curioses... en fi, coses que passen... EE: Creieu que la sonoritat del nou disc és millor que la del primer? LC: Rotundament NO, no creiem que sigui qüestió de millor o de pitjor, cada disc és com un treball, un projecte que es fa per, en cada moment i amb la gent que t'ajuda a fer-ho, assolir un resultat o un altre. El primer disc es va conduir cap a un tipus de producció molt perfeccionista i molt agoserada tècnicament, tant rítmica com harmònicament, es tractava de fer una tarja de presentació perfecta per a un grup que començava a introduir-se en el món professional. La sonoritat va quedar potser més suau i amb menys força, però hi ha uns elements i arranjaments apassionants en UNA DOTZENA. QIN BON BORI en canvi reflexa un grup més madur, tant en composar cançons com en la proposta de directe, i és més com el reflex d'un directe, contundent i amb més ganxo que l'anterior, i més ballable i més entenedor,però això no vol dir que sigui millor... és un concepte diferent ja des de la base... clar que tot va a gustos, oi? EE: Què n'opineu de la producció que us ha fet Joseba Tapia? LC: Ha estat el millor que ens podia passar en l'estat en què ens trobàvem, en Tapia ens va reconduir ja que després del primer disc estàvem una mica encallats, no sabíem ben bé cap on encarar el segon treball ni tampoc, és clar, el grup. Tot això que comentàvem d'una proposta més enèrgica i escarida crec que ens ho va insuflar ell, ens va obrir els ulls, a deixar-nos estar d'artificis i coses rares i, simplement, disfrutar tocant i fer disfrutar... És un crack! EE: Teniu prevista una gira per presentar aquest nou treball? Bé, això de "gira" sempre ens ha fet una mica de cosa esmentar-ho així. De fet concerts n'anem fent gairebé tot l'any quasi cada setmana, si això ho enteneu com a gira doncs sí, farem una gira, però el que és la típica gira de presentació, és a dir, concerts muntats expressament per a presentar el treball no, no en farem. El que si que farem és una presentació una mica especial amb convidats i amics el proper 3 de desembre al CAT de Gràcia... a la nit... suposo que ja en sentireu a parlar, però de moment us convoquem des d'aquí!!!! EE: I, per acabar, com veieu l'estat de la música en català actualment? LC: Home, s'ha fet feina, després del boom del Rock Català, en part una mica postís, però amb molta acollida popular, i de l'explosió del folc (Pomada, Miquel Gil, etc...) ha quedat una base de músics que canten en català amb certa qualitat i en general s'ha avançat força, tant tècnicament com en el ventall abarcat... El que posa una mica els pèls de punta és que si bé els músics sembla ser que estem fent el procés de canvi, de modernitat, d'explorar nous camins, i l'oferta del país pot estar en molts casos a l'alçada de qualsevol proposta estrangera, la premsa musical en canvi no està seguint el mateix procés... per exemple, en les ràdios que en teoria son "de tots" quanta música en català sents a partir de les 22h? En els programes específics de música... tot sona a guiri, eh? Això fa mal perquè sense el suport dels mitjans estàs limitat i veure que tu hi poses imaginació i ganes i no ets correspost, doncs fa mal... Editat al dia 08 de desembre del 2004, a les 13:44
Uoooó, La Carrau!!! Algú té la lletra de Noguera i Garona?
|
Esther Esteve: Després d'"Una dotzena", ara publiqueu "Qin bon bori", el primer treball va tenir bona acollida entre els mitjans i el públic, creieu que aquest disc encara en tindrà més? La Carrau: Bé, amb els mitjans mai se sap perquè hi ha moltíssima oferta, tot i que tractant-se d'un segon disc doncs potser sí que una mica de ressò n'esperem, és una mena de certificat de que la banda està viva i va seguint un camí, cosa que amb només un primer disc és més arriscat apostar-hi massa fort. El que si que esperem d'aquest disc és una major acollida per part del públic ja que l'hem gravat i treballat molt molt de cara a això, al públic. Començant pels temes escollits, molt més escarits i amb plantejaments més directes fins l'estil de gravació i sonoritat, amb més contundència i un so com més de concert, més semblant al que fem en els escenaris. Sí, creiem que el públic pot valorar molt més aquest treball en general i les cançons una a una. EE: Seguiu fent una certa fusió d'estils, però amb arrels molt clares, aquest fet us diferencia de la majoria de grups que actualment practiquen l'anomenat mestissatge? LC: Uf! En teoria el mestissatge hauria d'implicar que cap grup s'assemblés a cap, no? Perquè a diferència d'altres disciplines musicals el ventall de sons, melodies, ritmes i estils no té límits i això suposaria una quantitat de combinacions pràticament infinita... De tota manera sí que potser s'ha identificat amb l'etiqueta "mestissatge" una forma de fer força concreta (malgrat la interpretació més idealista d'abans) i sí, La Carrau sortim una miqueta d'aquesta forma de fer... però no només dels grups de mestissatge... La Carrau som un grup estrany tant pels intruments que tenim com per la combinació de personatges que som i també per la forma de treballar... I efectivament hi ha el tema de les arrels, efectivament en la nostra música intentem que sempre apareguin elements d'"aquí", d'una manera més o menys clara però a cada cançó alguna cosa t'ho recorda i això sí, és un fet diferencial, com una etiqueta si es que en tenim alguna... el que sap greu és que poca gent s'apunta a fer-ho, s'imiten sonoritats de fora quan en tenim per aqui de molt molt curioses... en fi, coses que passen... EE: Creieu que la sonoritat del nou disc és millor que la del primer? LC: Rotundament NO, no creiem que sigui qüestió de millor o de pitjor, cada disc és com un treball, un projecte que es fa per, en cada moment i amb la gent que t'ajuda a fer-ho, assolir un resultat o un altre. El primer disc es va conduir cap a un tipus de producció molt perfeccionista i molt agoserada tècnicament, tant rítmica com harmònicament, es tractava de fer una tarja de presentació perfecta per a un grup que començava a introduir-se en el món professional. La sonoritat va quedar potser més suau i amb menys força, però hi ha uns elements i arranjaments apassionants en UNA DOTZENA. QIN BON BORI en canvi reflexa un grup més madur, tant en composar cançons com en la proposta de directe, i és més com el reflex d'un directe, contundent i amb més ganxo que l'anterior, i més ballable i més entenedor,però això no vol dir que sigui millor... és un concepte diferent ja des de la base... clar que tot va a gustos, oi? EE: Què n'opineu de la producció que us ha fet Joseba Tapia? LC: Ha estat el millor que ens podia passar en l'estat en què ens trobàvem, en Tapia ens va reconduir ja que després del primer disc estàvem una mica encallats, no sabíem ben bé cap on encarar el segon treball ni tampoc, és clar, el grup. Tot això que comentàvem d'una proposta més enèrgica i escarida crec que ens ho va insuflar ell, ens va obrir els ulls, a deixar-nos estar d'artificis i coses rares i, simplement, disfrutar tocant i fer disfrutar... És un crack! EE: Teniu prevista una gira per presentar aquest nou treball? Bé, això de "gira" sempre ens ha fet una mica de cosa esmentar-ho així. De fet concerts n'anem fent gairebé tot l'any quasi cada setmana, si això ho enteneu com a gira doncs sí, farem una gira, però el que és la típica gira de presentació, és a dir, concerts muntats expressament per a presentar el treball no, no en farem. El que si que farem és una presentació una mica especial amb convidats i amics el proper 3 de desembre al CAT de Gràcia... a la nit... suposo que ja en sentireu a parlar, però de moment us convoquem des d'aquí!!!! EE: I, per acabar, com veieu l'estat de la música en català actualment? LC: Home, s'ha fet feina, després del boom del Rock Català, en part una mica postís, però amb molta acollida popular, i de l'explosió del folc (Pomada, Miquel Gil, etc...) ha quedat una base de músics que canten en català amb certa qualitat i en general s'ha avançat força, tant tècnicament com en el ventall abarcat... El que posa una mica els pèls de punta és que si bé els músics sembla ser que estem fent el procés de canvi, de modernitat, d'explorar nous camins, i l'oferta del país pot estar en molts casos a l'alçada de qualsevol proposta estrangera, la premsa musical en canvi no està seguint el mateix procés... per exemple, en les ràdios que en teoria son "de tots" quanta música en català sents a partir de les 22h? En els programes específics de música... tot sona a guiri, eh? Això fa mal perquè sense el suport dels mitjans estàs limitat i veure que tu hi poses imaginació i ganes i no ets correspost, doncs fa mal... Editat al dia 08 de desembre del 2004, a les 13:44
bona gent aquests de la carrau!!
|
Els Kabul Babà ja tenen gravat el que serà el seu segon disc, un treball que ha estat gravat als Estudis "Groove" de Figueres amb en Jordi Armengol com a Productor Musical i en Jordi Cristau com a productor tècnic. Aquest enregistrament l'han dut a terme els tres músics actuals de la formació: Nil, Cuco i Peck; que han comptat amb la col·laboració d'Àngel Valentí i Ignasi Bosch, dos músics que també els acompanyaran als directes. El disc ha estat gravat durant el mes de novembre i està previst que surti al mercat cap a principis del mes de febrer. El títol escollit ha estat "L'equipatge del temps" i la discogràfica encarregada de l'edició serà, de nou, Música Global. El CD compta amb quinze talls inèdits i en aquesta ocasió no hi han inclòs cap versió.
Però ja no hi és el Pep.
|
Molt bones! Una pregunta; sabeu si el grup de hip-hop "Tret de Gràcia" tenen algun disc o maqueta al mercat? És que he escoltat un tema d'ells en un recopilatori de hip hop i m'ha agradat, contundència i alhora lletres intel·ligents. Vinga, salut i gràcies per anticipat!
Ningú ho sap? vaja...
posats a demanar, algu em pot dir on trobar lletres de rabia positiva? merci per..el k sigui
Doncs els tret de gracia nomes han editat una canço en un recopilatori anomenat Advertencies i advertiments de Propaganda pel fet. Les lletres dels Rabia crec que sorten als discos no???? No piratejeu els disc de les discografiques del rotllo, tosteu les multinacionals pero respectem les del rotllo.
|
Una web amb uns quants mp3 catalans gratis: http://www.propaganda-pel-fet.com/Portal/multimedia.asp
i una altre: http://groups.msn.com/VISCALATERRA/tupginaweb30.msnw
|
Una web amb uns quants mp3 catalans gratis: http://www.propaganda-pel-fet.com/Portal/multimedia.asp
http://www.ariadnarecords.com/web/leecontenido2.asp?id=40
|
Una web amb uns quants mp3 catalans gratis: http://www.propaganda-pel-fet.com/Portal/multimedia.asp
http://www.ariadnarecords.com/web/leecontenido2.asp?id=40 M'havia deixat l'enllaç
|
doncs aixo! jeje si algu en te k els penji o deixi mail plis saluttt
sisi, k penji k penji!!!
I pq voleu fotos del concert?? Ara que ho dius recordu haver vist pujar un noi a l´escenari amb una camera de fotograf profesional (o no) que va tirar fotos a tots els membres de Brams mentres tocaven... i des de baix estan també en tirava... ell i una altre noia. I si la memoria no em falla eren del Baix Llobregat, ara ves a saber de quin poble...
|
doncs aixo! jeje si algu en te k els penji o deixi mail plis saluttt
sisi, k penji k penji!!!
Iraultza diu: sisi, k penji k penji!!! ---------------------------------------------------------- Sembles que cridis que vols que penjin a algú per haver fet quelcom dolent No deus pas ser dels frikis tu, no? Era conya, no arribaré a aquests extrems... P.S. Els tipus de lletra encara no ho domina, peró... A partir de la línia ho dic jo
jo soc friki, però no dels RFR, jejeje, encara que tot es possible.. aixo de que es penji ho deia pk jo hi vaig anar i vull veure fotos, simplement! XD
|
no se si el vau veure, pero al final, en un recull de moments, sonava una canço que incloïa part de la nadala "Vols venir tu rabadà...." estic cercant per internet i no se ni de qui es, ni com es diu la cançó. si us plau, ajudeu-me Editat al dia 19 de desembre del 2004, a les 23:59
hahahaahahahahah, l'esperit de l'Amf
Jo tbe ho havia pensat
|
no se si el vau veure, pero al final, en un recull de moments, sonava una canço que incloïa part de la nadala "Vols venir tu rabadà...." estic cercant per internet i no se ni de qui es, ni com es diu la cançó. si us plau, ajudeu-me Editat al dia 19 de desembre del 2004, a les 23:59
Pot ser que la canti la Marina Rosell i que el Manel Fuentes li faci les rèpliques?
No, la canta un grup que no se com es diu, parla d'anar a l'Empordà, pararem a l'autopista amb la penya excursionista, vols venir tu rabadà?
|
no se si el vau veure, pero al final, en un recull de moments, sonava una canço que incloïa part de la nadala "Vols venir tu rabadà...." estic cercant per internet i no se ni de qui es, ni com es diu la cançó. si us plau, ajudeu-me Editat al dia 19 de desembre del 2004, a les 23:59
Si és la que em penso que és, la cançó es diu El rabadà, i forma part d un casset d nadales que el grup Parxís fa 56.783 anys va editar. La recordo pk de petitet, en temps de nadal, quan anavem en cotxe mun pare la posava. Sniff...quins temps aquells... Buscant pel google he trobat això, es veu que encara la venen en CD al Tall Anglès--> http://www.elcorteingles.es/musica/producto/producto.asp?referencia=05110904348 Salut!
|
Algú sap per on puc trobar partitures de dolçaina? a poder ser per internet! que visc un poc apartat xD Gràcies
algú em podria dir quines diferències tècniques hi ha entre una dolçaina i una gralla. L'únic que m'han sapigut dir es que el so és diferent, pero vull saber si aprenent a tocar la gralla, podré tocar la dolçaina.
jo he llegit que son el mateix instrument, però amb diferents noms.
No, no és així.
|
Algú sap per on puc trobar partitures de dolçaina? a poder ser per internet! que visc un poc apartat xD Gràcies
en trobaràs a XIRIMITA.COM i també a El club de la dolçaina Espero que et sigui de servei
|
Algú sap per on puc trobar partitures de dolçaina? a poder ser per internet! que visc un poc apartat xD Gràcies
Si et refereixes a partitures de grups, doncs la veritat no son molt dificils de traure eh ?? Encara que supose que buscaras per a estudiar, hi ha una Guia de Dolçaina molt bona tipo HARBANS (en la trompeta) ... jeje practiques mogollo de tècnica i escales... si el trobe ja et dic el nom SALUT !
jo tabé vull saber el nom d'aquest llibre! digues-nos-el, perfavor!
|
Algú sap per on puc trobar partitures de dolçaina? a poder ser per internet! que visc un poc apartat xD Gràcies
http://www.lainestable.com/archivos/ALTRES.htm
|
Al meu pare el tió li ha portat el cd de "El burro català". La majoria de les cançons les conec. Tinc molt bons records però, de les que recordo amb més carinyo és la de "Som catalans", que cantava a l'escola quan anavra a primer i segon d'EGB. Ara mateix recordo poc la lletra. L'he estat buscant per internet, però no la trobo. Algu la té? Moltes gràcies. Editat al dia 26 de desembre del 2004, a les 01:17
no la coneixia musicalment és millor que els segadors, amb una versió orquestral, i a la tornada els metalls dontant-ho tos seria pell de gallina. No entenc com m'havia passat l'existència d'aquesta cançó patriòtica.
Impressionant ¡¡¡¡¡
|
Al meu pare el tió li ha portat el cd de "El burro català". La majoria de les cançons les conec. Tinc molt bons records però, de les que recordo amb més carinyo és la de "Som catalans", que cantava a l'escola quan anavra a primer i segon d'EGB. Ara mateix recordo poc la lletra. L'he estat buscant per internet, però no la trobo. Algu la té? Moltes gràcies. Editat al dia 26 de desembre del 2004, a les 01:17
Algú coneix l'origen d'aquest bell himne a la llibertat catalana?
https://regimentpirinenc.wordpress.com/2016/01/07/himne-del-regiment-pirinenc-numero-1/Joan Llongueras i Badia, autor de Som Catalans.
|
Al meu pare el tió li ha portat el cd de "El burro català". La majoria de les cançons les conec. Tinc molt bons records però, de les que recordo amb més carinyo és la de "Som catalans", que cantava a l'escola quan anavra a primer i segon d'EGB. Ara mateix recordo poc la lletra. L'he estat buscant per internet, però no la trobo. Algu la té? Moltes gràcies. Editat al dia 26 de desembre del 2004, a les 01:17
Els d'ERC diran que és supremacista i filofeixista
|
Al meu pare el tió li ha portat el cd de "El burro català". La majoria de les cançons les conec. Tinc molt bons records però, de les que recordo amb més carinyo és la de "Som catalans", que cantava a l'escola quan anavra a primer i segon d'EGB. Ara mateix recordo poc la lletra. L'he estat buscant per internet, però no la trobo. Algu la té? Moltes gràcies. Editat al dia 26 de desembre del 2004, a les 01:17
Som catalans himne de Catalunyba !!!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Benvolguts "conusuaris". Vistos els esforços que feu per no morir a taula, vistes i llegides les coses que alimenten el vostre cos mortal que els cucs es cruspiran un dia o altre, i vist que els pobres animalons no en tenen cap culpa, permeteu-me que us faci un parell de recomanacions, com a profesional de la cosa de fer menjar. 1- La nevera ha de ser la part mes neta de la casa. Sobre tot si hi guardeu -com sospito- els macarrons bullits que han sobrat de la setmana anterior. 2- IMPORTANTISSIM: Si reescalfeu menjar, afegiu una mica d'aigua, i feu que arribi a bullir. Us estalviareu mes d'un mal de panxa. 3- Les mans ben netes abans de tocar el menjar. Penseu que la cuina, te molt de sentit comú. Inventeu, trempeu, i gaudiu, pero pensant amb el cap de pentinar-se. Per cert, un sofregit de tomaquet, que sol ser un pel acid -tampoc cal exagerar-, si hi posem una mica de pastanaga, fa el mateix fet que el sucre, pero no es corre el risc de pasarse de mida. Anims a tots, que cuinar es divertit i menjar encara mes. Jordi
JORDIIIIIIIIIIIII! VOLEM RECEPTEEEEEEEEEEEESSS!!!!!!!!!!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
te proposo fer una salsa "catalana" ingredients -ceba -baldana/botifarra -tomàquet fregit trosseja la ceba i la baldana/botifarra, i ho sofregeixes amb el tomàquet i tindràs una salsa catalana de ceba i baldana/botifarra. Pizza Catalana Amb una pizza ja feta de casa comericial al esti 4 formatges o margarita, li poses al sobre 4 vetes/talls allargats de primentó (per als camacus pebrot), i tindràs una pizza amb les 4 barres, també podeu intentar posar-hi una estelada
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Casu'm dena! Hi ha dies que no tens ganes de cuinar, fas uns espaguetis de qualsevol manera, els hi tires tomàquet solís i una mica de formatge per sobre,... ... i aleshores aquell dia la teva família repeteix de plat! No tinc la vida que m'agradaria, però tinc la familia que m'agrada, que ja és molt. Tot i així, quan em fan això els engegaria a pastar fang! PD: Algú sap on puc comprar accions del tomàquet Solís?
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Mmmm semblen bons aquests macarrons a la independència... Jo, però, prefereixo "espaguetis de l'autodeterminació": Necessitareu: - espaguetis (100g per persona que mengi) - crema de llet (també anomenada nata líquida per cuinar) - cansalada (o beicon de cal tarradellas) - formatge ratllat - nou moscada - una fulleta de llorer - oli d'oliva - una miqueta de mantega o margarina Bullim els espaguetis posant a l'olla un raig d'oli i la fulla de llorer, els minuts que posi al paquet de pasta. Mentrestant, en una paella petita, fregim la cansalada, i quan estigui rosseta la retirem del foc. Un cop tenim els espaguetis cuits, els escorrem i hi posem una cullaradeta de mantega perquè no es quedin emplastrats entre ells. En la mateixa olla on hem cuit els espaguetis, hi tirem la crema de llet i la posem a foc molt baixet, amb el formatge ratllat i un polsim de nou moscada. Al cap d'un minutet, o menys, quan la crema de llet comenci a ser més sòlida de remenar, hi tirem els espaguetis i la cansalada, i ho anem remenant tot plegat al foc baixet un minutet o dos més fins que tinguem tanta gana que ens veiem obligats a treure-ho del foc i menjar-nos-ho. I ale, a taula. P.D.- Que no us enganyin, si us diuen que això són els clàssics espaguetis a la carbonara, menteixen.
això són a la carbonara.... que te a vore en l'autodeterminació?
La Rosario ja ens havia advertit de gent com tu! usuaris i usuarisses no l'escolteu! En Roquet ens vol enganyar!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Recepta: Pollastre en Roses Ingredients: -Mig pollastre, trosejaet (això es demana a la carnisseria, axina no s'0ah de trosejar a casa) - Un parell o tres roses, i millor si son de color rosa, son més gustoses. -Sal -Oli ( 1c litre sobrara) -Julivert( una cullera de les de cafè) -Atmelles (uan grapat) -Ceba (mitja ceba ratllada) - Tres gots de caldo de fer arrós caldós o arrós de llima (segons comarques del PV) -Una cullera gran d'amor. Preparació. En un morter es posa el julivert, les atmelles i dues cullerades de oli. Es terpitja tot fins que les atmelles quedn en trosos molt xicotius. La ceba es ratlla i s'uneix amb lñes atmelles el julivert i el oli. Ja tenim fet el que serà el sofregit. En un plat es posa la mel i els pètals de rosa. Els pètals has d'estar molt ben rentats en aigua amb una miqueta de lleixiu (tal i com es renta l'enciam), de tota manera e recomanable rentar-les molt be, sobretot si son de floristeria. Atenció: els pètals es recomanables tallar-los en 4. En una paellera gran es posa 1/4 l de oli, el foc ha d'estar alt , quan estiga l'oli molt calent se li tira el pollastre( ja salat), Es va fregint el pollastre amb el foc alt fins que queda doradet per fora. Quan ja es queda dorat es trau de la paellera i es deixa en un plat a part. Amb el mateixa paellera q em dorat el pollastre, se li lleva el oli, es barretja el sofregit i la barretja de mel i pètals. Se sofegeix tot ben sofregit i se li agrega sal al gust. Es perpara el forn a 220º durant 10 minuts.Duranbt la cocció el foc ha d'estar en un foc mitjà Es perpara una safata de forn quet siga prou fonda es posa el caldo, el sofregit i el pollastre. Es barretja tot be i se posa al forn. Quan el pollastre estigfa ben cuit per dins ( aproximadament quan el caldó ja s'ah fet una salseta) es retira del forn. Es persenta a taula en una safata gran amb el pollastre al mig i una pètals d rosa sense cuinar pels costats. PD: La culleradeta d'amor s'ha d'anara posant durant tot el procés, pq sino queda molt sec el pollastre. Espere que us agrade la recepta. I bon profit
Neleta, arròs de llima, sols ho diem a ma casa, no generalitzes...
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Benvolguts "conusuaris". Vistos els esforços que feu per no morir a taula, vistes i llegides les coses que alimenten el vostre cos mortal que els cucs es cruspiran un dia o altre, i vist que els pobres animalons no en tenen cap culpa, permeteu-me que us faci un parell de recomanacions, com a profesional de la cosa de fer menjar. 1- La nevera ha de ser la part mes neta de la casa. Sobre tot si hi guardeu -com sospito- els macarrons bullits que han sobrat de la setmana anterior. 2- IMPORTANTISSIM: Si reescalfeu menjar, afegiu una mica d'aigua, i feu que arribi a bullir. Us estalviareu mes d'un mal de panxa. 3- Les mans ben netes abans de tocar el menjar. Penseu que la cuina, te molt de sentit comú. Inventeu, trempeu, i gaudiu, pero pensant amb el cap de pentinar-se. Per cert, un sofregit de tomaquet, que sol ser un pel acid -tampoc cal exagerar-, si hi posem una mica de pastanaga, fa el mateix fet que el sucre, pero no es corre el risc de pasarse de mida. Anims a tots, que cuinar es divertit i menjar encara mes. Jordi
...permeteu-me que us faci un parell de recomanacions, com a profesional de la cosa de fer menjar. JOOORRRRDIIIII! NO ET FACIS L'ORNI: VOLEM RECEPTEEEEESSSS
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Proposeu receptes de cuina fàcils i ràpides q ja estic cansada de menjar pasta!!!
La de la sopa torrada és 1/4 d'hora!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Avui per dinar he fet crema de pastanagues: una olla força pastanagues tres patatones Sal Tot talladet, ( i peladet, es clar) ho cubriu justet, la meitat amb aigua i l'altre, amb llet. Tapat i a foc lent. Quan la pastanaga es desfà al premer-la, afegiu crema de llet, ho paseu pel minipimer (Turmix, o com li vulgueu dir), i si us ve de gust podeu afegir formatge ratllat. També accepta julivert, nou moscada, el que vulgueu. Plats senzills i bonissims! PD: NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! NEEEEEEEECH! MANIFESTAAAAAAAAAAT!
NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! Aquest sóc jo llepant-me els bigotis La resposta de la noieta que he impressionat amb el pollastre amb pomes I jo un altre cop demanant més receptes!!!
Home, Sants! Me'n alegro que hagis triomfat! En aquest fil que va obrir l'Ultraheroi ja fa tems, ja comença a haver-hi alguna recepta. Un truquet; la propera vegada que gratineu macarrons, abans de posar-hi el formatge, cobriu-los amb una capeta fina de farina de galeta; li donarà una textura lleugerament cruixent que no està gens malament. Un altre plat molt senzill de fer es el remenat d'ous (Els malpensats, ja podeu sortir d'aquest fil!): Com sabeu, es tracta de tomàquet i ous. Dons així, el secret està al tomàquet! Secret de la salsa de tomàquet: no és cap secret, és fer-la com us diré. A una paella, més ample que fonda, hi poseu un rajolí d'oli (d'oliva, del bo, no sigueu garrepes!) el tomàquet triturat, sal... i força sucre! Importantisim, el sucre, és el que li treu l'acidesa al tomàquet! Sigueu generosos amb el sucre, sense por, potser unes cinc o sis vegades més que la sal. Foc mitjà (no fort) i a fregir. Pero no cinc minutets, eh! Ha de quedar BEN fregit, la qual cosa suposa al menys vint minuts. Quan estigui, l'aparteu del foc. Si heu estat generosos amb el sucre, i heu deixat que el tomàquet es fregeixi be, ja tenim quasi tota la feina feta. Ja teniu una salsa de tomàquet que per si sola val un imperi Ara els ous: dos per persona més un de respecte. Quan estiguin batuts, torneu a posar la paella al foc, peró més suau aquest cop, sense que sigui massa fluix, i hi aboqueu els ous. Ara, no pareu de remenar, amb cullera de fusta, a poc a poc i constant, uns deu minuts, fins que veieu que ja quasi no queda suquet. Ho serviu calent, en cassoletes de fang, i ho adorneu amb fulletes de julivert o menta, com vulgueu. Que vagi de gust!
A la salsa de tomaca fregida prova a afegir-li pimentó del color que vulgues, si en tens dels dos millor. Ací va una altra recepta no sé la quantitat d'ingredients però ja que sou cuiners de categoria no crec que us faça falta. Consisteix en fregir magre de porc adobat (el dels pinxitos del mercadona, hehe) i quan ja estiga a meitat de fer li fiquem pimentó italià (o el que vos done la gana) i continuem fregint mentre que al mateix temps bollim arròs. quan el sofregit estiga a punt d'acabar-se de fer aboquem l'arròs bollit a la paella i ho remenem per a q agarre sabor. és barat, bo i abundant. Per cert, una cosa que he anat comprovant amb el temps és q qui cuina be és per que té bona fam.
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
A part del pebrot, hi ha més coses que no t'agradin? Recepte sense pebrot per a l'Ultraheroi pi-pi-pi!!!!!: Agafes un pebrot. El llences per la finestra: ara ja podem cuinar tranquils. T'assegures que no quedi cap més pebrot a la cuina: si en queda cap, repeteixes la primera operació. Un cop neta la cuina de pebrots, podem seguir. Assegura-t'en que a la cuina no hi hagi res que no t'agradi; si és així, procedeix com si fossin pebrots; llença-ho per la finestra. Ja sabem que t'agraden els macarrons i el tomàquet fregit. No els llencis. Afegeix al tomàquet una culleradeta de mostassa. Per avui ja hem acabat. La propera vegada, ja farem alguna cosa més elaborada. PD: ara en serio; a mi si que m'agrada la cuina. Si algú vol fer alguna aportació, que m'avisi. Darrerament he estat recuperant a casa el llard per a cuinar, en lloc de l'habitual oli d'oliva, i em vaig endur l'agradable sorpressa de retrobar sabors de casa l'avia, que per a mi era un misteri. Experimenteu, experimenteu...
Doncs mira, avui, (millor dit, ahir), he menjat pebrot amb la amanida! Amb el tema del llard... la cara d'en Shin Chan d'aquesta imatge ja ho diu tot...
L'oli d'oliva, si és bo, és bo cru, amb les amanides, el pa amb tomàquet, els escalivats, els ous ferrats... El llard és bo quan cuines al forn o fas un sofregidet, peró no el recomano per a fer patates fregides, per eixemple. Quina és la salsa que us agrada més? Pesto? Romesco? Alioli? Bechamel? ODIO LA BECHAMEL!!!!!!
Jo també odie la bechamel dels collons!!! Es diu aLLioli!! Per cert, als macarrons, oh! xef ultraheroi!, podries ficar-li un potet de tonyineta encara q siga per a donar-li un poc més de consistència i diferència de textures. (sóc el cosí perdut d'en Ferran Adrià!!) Parlant de cuina, on estiga un bon arròs q s'aparte tot (pots fer-lo com vulgues: al forn, a banda, caldós, amb costra, negre, en paella de qualsevol tipus, excepte la de l'Arguiñano)
Ja que parleu de salses, arròs i tonyina... L'arròs amb tonyina (en conserva) i salsa de soia es un plat boníssim i que es fa en pocs minuts. És el tipic... "arròs del madrós". Jo a més a més, li poso blat de moro (en conserva també, d'aquest "dolç") i olives a trocets, però sense pinyols ni farcides de anxoves, eh!. I es clar, orenga, pebre i/o herbes provençals. Normalment, agafo la tonyina i li foto un bon bany dins d'un bol amb la salsa de soia i les espècies, ja que és l'ingredient que més xucla la salsa. I remeno ben remenat perquè la tonyina quedi ben engrunada, (recordem que acava de sortir, compactada, d'una llauna). Al final es barreja tot, i quan hi fots una queixalada hi ha tot tipus de sabors. Quatre llaunes caducades, un grapat de arròs, i poca cosa més!
ALLIOLI!!!!. L'apunto, gràcies. El que anomenes "arròs del mandrós" és també "l'arròs del pis d'estudiants" Us passo una recepta que és molt senzilla (És la MÉS SENZILLA DEL MÓN), i que us donarà un resultat excepcional, apte per si voleu quedar be amb algú (noi, noia, a qui volgueu impressionar). De pas, anireu més ben alimentats. Ja sé que es una salvatjada publicar-la a internet i demanar que no l'escampeu, peró durant anys només l'explicada a la meva família. De fet, me la va explicar un amic, Victor L., fa molts anys. Ingredients: Pomes golden, unes 4 per a 2 persones, més o menys (de les grogues, assegureu-vos que no estiguin verdes) Pollastre Sal Llestos, no necessiteu RES MÉS, ni tant sols oli o llard, doncs farem el pollastre amb el suquet de la poma; aquí està la gràcia. 1- Talleu les pomes a rodanxes, i disposeu una bona capa de rodanxes al fons d'una cassola de fang. 2- poseu-li el pollastre al damunt, i saleu. 3- cobriu el pollastre amb un altre capa de rodanxes. 4- poseu la cassola, tapadeta, A FOC LENT. (EL FOC LENT ES ESSENCIAL; NO ES POT FER A FOC FORT) Ja està. Deixeu que cogui tot junt, més o menys mitja horeta: el pollastre s'anirà fent amb el suquet de la poma, i agafarà un gustet molt bo. Podeu fer una mica d'arròs blanc per acompanyar. No cal cap més salsa que la que deixi la poma i el pollastre. SALUT! Us garanteixo que quedareu com uns senyors! ---------------------------------------------------------- Dels pisos d'estudiants han sortit receptes molt curioses, com ara el puré de patates amb fredolics. ----------------------------------------------------------- PD: Ostres! no tenim cap smiley amb barret de cuiner; NNEEEEEECH!!!!!!!!! MANIFEEEEEESTAAAAAAAATTTTTTTT!
És pot substituir el pollaste per un estruç?
NO POTS! L'estruç triga molt més a fer-se, i la poma no t'aguantaria pas tant! Si sou molts a sopar, prova d'inventar-te "l'Estruç a la Juan Antonio amb salsa de Carbassa gegant"
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Mmmm semblen bons aquests macarrons a la independència... Jo, però, prefereixo "espaguetis de l'autodeterminació": Necessitareu: - espaguetis (100g per persona que mengi) - crema de llet (també anomenada nata líquida per cuinar) - cansalada (o beicon de cal tarradellas) - formatge ratllat - nou moscada - una fulleta de llorer - oli d'oliva - una miqueta de mantega o margarina Bullim els espaguetis posant a l'olla un raig d'oli i la fulla de llorer, els minuts que posi al paquet de pasta. Mentrestant, en una paella petita, fregim la cansalada, i quan estigui rosseta la retirem del foc. Un cop tenim els espaguetis cuits, els escorrem i hi posem una cullaradeta de mantega perquè no es quedin emplastrats entre ells. En la mateixa olla on hem cuit els espaguetis, hi tirem la crema de llet i la posem a foc molt baixet, amb el formatge ratllat i un polsim de nou moscada. Al cap d'un minutet, o menys, quan la crema de llet comenci a ser més sòlida de remenar, hi tirem els espaguetis i la cansalada, i ho anem remenant tot plegat al foc baixet un minutet o dos més fins que tinguem tanta gana que ens veiem obligats a treure-ho del foc i menjar-nos-ho. I ale, a taula. P.D.- Que no us enganyin, si us diuen que això són els clàssics espaguetis a la carbonara, menteixen.
això són a la carbonara.... que te a vore en l'autodeterminació?
Roquet, hi ha una gran diferència entre els espaguetis a la carbonara i els que proposa na Fernando : El pebre. Els espaguetis a la Carbonara es condimenten amb pebre negre, força, de manera que el plat quedi com si li hagués caigut polsim de carbó; d'aquí li ve el nom. Son 2 euros per la lliçó. PD: Els que heu menjat espaguetis a la Carbonara SENSE pebre, heu menjat espaguetis a la Fernando .
L´espècie fonamental per la carbonara es l´ORENGA!!
Des de quan???
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Un plat fàcil és la botifarra a la cervesa Poses xibeca en una paella, i a coure les botifarres!! La birra i dona un gust especial i molt bo!! A més, es pot fer amb qualsevol tipus de carn, llom, pollastre, bistec... a gust del consumidor
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
emmmmmmm!!!!!!! si d'això! T’avorries! no?
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Mmmm semblen bons aquests macarrons a la independència... Jo, però, prefereixo "espaguetis de l'autodeterminació": Necessitareu: - espaguetis (100g per persona que mengi) - crema de llet (també anomenada nata líquida per cuinar) - cansalada (o beicon de cal tarradellas) - formatge ratllat - nou moscada - una fulleta de llorer - oli d'oliva - una miqueta de mantega o margarina Bullim els espaguetis posant a l'olla un raig d'oli i la fulla de llorer, els minuts que posi al paquet de pasta. Mentrestant, en una paella petita, fregim la cansalada, i quan estigui rosseta la retirem del foc. Un cop tenim els espaguetis cuits, els escorrem i hi posem una cullaradeta de mantega perquè no es quedin emplastrats entre ells. En la mateixa olla on hem cuit els espaguetis, hi tirem la crema de llet i la posem a foc molt baixet, amb el formatge ratllat i un polsim de nou moscada. Al cap d'un minutet, o menys, quan la crema de llet comenci a ser més sòlida de remenar, hi tirem els espaguetis i la cansalada, i ho anem remenant tot plegat al foc baixet un minutet o dos més fins que tinguem tanta gana que ens veiem obligats a treure-ho del foc i menjar-nos-ho. I ale, a taula. P.D.- Que no us enganyin, si us diuen que això són els clàssics espaguetis a la carbonara, menteixen.
això són a la carbonara.... que te a vore en l'autodeterminació?
Roquet, hi ha una gran diferència entre els espaguetis a la carbonara i els que proposa na Carlos : El pebre. Els espaguetis a la Carbonara es condimenten amb pebre negre, força, de manera que el plat quedi com si li hagués caigut polsim de carbó; d'aquí li ve el nom. Son 2 euros per la lliçó. PD: Els que heu menjat espaguetis a la Carbonara SENSE pebre, heu menjat espaguetis a la Carlos .
L´espècie fonamental per la carbonara es l´ORENGA!!
Potser, peró el nom li ve de "Carbó"; no es diuen "espaguetis a l'orengada"
Espaguetis a l'arengada... mmmm... delicioses arengades salades...
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Recepta senzilleta: 1. Vessem oli a un plat (prou com per cobrir-lo, sense passar-se). 2. Dibuixem les 4 barres amb tomàquet fregit o triturat. 3. Agafem pa i... nyam!
un altre alternativa es fer tires de pebrot vermell, entre tires de plàtan fregit. D'estel, suggereixo una Soledad retallada Regue-lo tot amb un bon producte de la terra, com ara ratafia, vermut de Reus, o oli de borges. De postres, músic, amb moscatell o Aromes de Montserrat. Per digerir-lo, Licor Estomacal Bonet. Un sigaló d'anis del mono, i haureu fet força país, nois.
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
mmmmmm!!!!! No em recordava d'aquest fil, i se'm obre la gana! nyam! Algú coneix una bona recepta per a la salsa de gàrum? Jo la prenia sempre al Plà de la Garça, quan vivia a BCN, i la feia en Lluís Serrahima, que em penso que va obrir després un restaurant per les Corts, però no estic segur. Els ingredients bàsics son les anxoves i les olives negres, però després no se qué més deu portar. Una miqueta de conyac, segur, però quan he provat de fer-la a casa, no em surt. És molt bona, i em moro de ganes de trobar alguna bona recepta: Estic disposat a vendre el meu cos... ...sempre i quan sigui una bona recepta, eh!
el gàrum no el feien els romans amb peix passat?
És posible... Potser per aixó m'agrada, ja saps que els gats som extranys de gustos i de mena. Però avui per avui es fa amb anxoves. NO et vendré el meu cos per un peix passat.
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
mmmmmm!!!!! No em recordava d'aquest fil, i se'm obre la gana! nyam! Algú coneix una bona recepta per a la salsa de gàrum? Jo la prenia sempre al Plà de la Garça, quan vivia a BCN, i la feia en Lluís Serrahima, que em penso que va obrir després un restaurant per les Corts, però no estic segur. Els ingredients bàsics son les anxoves i les olives negres, però després no se qué més deu portar. Una miqueta de conyac, segur, però quan he provat de fer-la a casa, no em surt. És molt bona, i em moro de ganes de trobar alguna bona recepta: Estic disposat a vendre el meu cos... ...sempre i quan sigui una bona recepta, eh!
el gàrum no el feien els romans amb peix passat?
Mira, Demon, tens raó, aquí hi ha la recepta antiga.
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
I el formatge??????????
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Salsa Gatboig per a un plat de pasta: A una paella poseu una cullerada de llard, sofregiu una mica de bacon, amb un parell de polzades d'orenga i aufàbrega. Quan el bacon estigui un pèl sogregit, hi afegiu crema de llet (un brick d'aquells petits), i un dit de vi blanc. Ho deixeu que cogui tot plegat una estona, però sense que arribi a reduir-se del tot, que ens ha de quedar salsa!. Un polsim de sal, un copet de pebre negre, i un toc de nou moscada. Llestos.
Avui els cules no tenim gaire gana, només ens mengem les ungles. Això si, demà ho celebrarem amb pasta a la salsa Gatboig.
Ànim, Ultraheroi, segur que guanyeu! Jo no en tinc ni idea de futbol, mai m'ha dit res, però comparteixo amb la gent del Barça l'esperit d'esser més que un club. Una vegada em vaig fer soci de l'Alcoià, perqué algú em va explicar d'on venia la dita aquella de "tens més moral que l'Alcoyano"... Hem van enviar una xapeta (pin): era com l'escut de l'Espanyol, però amb un rat-penat al damunt. Els dies que estava baix de moral, em posava la xapeta, i apa! cap el carrer!. És el més aprop que he estat mai del futbol. Si guanyeu, espero que ho celebris amb la Salsa Gatboig, i cava. Salut!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
TRUITA DE PATATES AMB PATATES: Ingredients: 4 pataques de l'hort 1 bossa de patates de xurrero Una mica d'oli Una mica de sal Un parell d'ous Formatge Filadelfia + coses a gust del consumidor. Preparació: batem els ous i pelem i tallem les patates de l'hort. Triturem les patates de xurrero tot picant la bossa sense obrir-la. Afim les patates de xurrego esmicolades al ou batut. Ho tirem a la paella amb una mica d'oli i li posem sal. Posem les patates de l'hort i el formatge filadelfia, esperem a aque estigui cuit. A menjar!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Recepta: Pollastre en Roses Ingredients: -Mig pollastre, trosejaet (això es demana a la carnisseria, axina no s'0ah de trosejar a casa) - Un parell o tres roses, i millor si son de color rosa, son més gustoses. -Sal -Oli ( 1c litre sobrara) -Julivert( una cullera de les de cafè) -Atmelles (uan grapat) -Ceba (mitja ceba ratllada) - Tres gots de caldo de fer arrós caldós o arrós de llima (segons comarques del PV) -Una cullera gran d'amor. Preparació. En un morter es posa el julivert, les atmelles i dues cullerades de oli. Es terpitja tot fins que les atmelles quedn en trosos molt xicotius. La ceba es ratlla i s'uneix amb lñes atmelles el julivert i el oli. Ja tenim fet el que serà el sofregit. En un plat es posa la mel i els pètals de rosa. Els pètals has d'estar molt ben rentats en aigua amb una miqueta de lleixiu (tal i com es renta l'enciam), de tota manera e recomanable rentar-les molt be, sobretot si son de floristeria. Atenció: els pètals es recomanables tallar-los en 4. En una paellera gran es posa 1/4 l de oli, el foc ha d'estar alt , quan estiga l'oli molt calent se li tira el pollastre( ja salat), Es va fregint el pollastre amb el foc alt fins que queda doradet per fora. Quan ja es queda dorat es trau de la paellera i es deixa en un plat a part. Amb el mateixa paellera q em dorat el pollastre, se li lleva el oli, es barretja el sofregit i la barretja de mel i pètals. Se sofegeix tot ben sofregit i se li agrega sal al gust. Es perpara el forn a 220º durant 10 minuts.Duranbt la cocció el foc ha d'estar en un foc mitjà Es perpara una safata de forn quet siga prou fonda es posa el caldo, el sofregit i el pollastre. Es barretja tot be i se posa al forn. Quan el pollastre estigfa ben cuit per dins ( aproximadament quan el caldó ja s'ah fet una salseta) es retira del forn. Es persenta a taula en una safata gran amb el pollastre al mig i una pètals d rosa sense cuinar pels costats. PD: La culleradeta d'amor s'ha d'anara posant durant tot el procés, pq sino queda molt sec el pollastre. Espere que us agrade la recepta. I bon profit
Me l'apunto! Gràcies, Neleta.
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Mira, avui vaig a fer macarrons.... mmmm..... fins ara
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Avui per dinar he fet crema de pastanagues: una olla força pastanagues tres patatones Sal Tot talladet, ( i peladet, es clar) ho cubriu justet, la meitat amb aigua i l'altre, amb llet. Tapat i a foc lent. Quan la pastanaga es desfà al premer-la, afegiu crema de llet, ho paseu pel minipimer (Turmix, o com li vulgueu dir), i si us ve de gust podeu afegir formatge ratllat. També accepta julivert, nou moscada, el que vulgueu. Plats senzills i bonissims! PD: NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! NEEEEEEEECH! MANIFESTAAAAAAAAAAT!
NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! Aquest sóc jo llepant-me els bigotis La resposta de la noieta que he impressionat amb el pollastre amb pomes I jo un altre cop demanant més receptes!!!
El cuiner amb la llista d'ingredients. El Robert després d'un bon apat. La vacaineta, com no. Protesta "Volem pa amb oli, pa amb oli volem, JA!". etc...
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Avui per dinar he fet crema de pastanagues: una olla força pastanagues tres patatones Sal Tot talladet, ( i peladet, es clar) ho cubriu justet, la meitat amb aigua i l'altre, amb llet. Tapat i a foc lent. Quan la pastanaga es desfà al premer-la, afegiu crema de llet, ho paseu pel minipimer (Turmix, o com li vulgueu dir), i si us ve de gust podeu afegir formatge ratllat. També accepta julivert, nou moscada, el que vulgueu. Plats senzills i bonissims! PD: NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! NEEEEEEEECH! MANIFESTAAAAAAAAAAT!
NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! Aquest sóc jo llepant-me els bigotis La resposta de la noieta que he impressionat amb el pollastre amb pomes I jo un altre cop demanant més receptes!!!
Home, Sants! Me'n alegro que hagis triomfat! En aquest fil que va obrir l'Ultraheroi ja fa tems, ja comença a haver-hi alguna recepta. Un truquet; la propera vegada que gratineu macarrons, abans de posar-hi el formatge, cobriu-los amb una capeta fina de farina de galeta; li donarà una textura lleugerament cruixent que no està gens malament. Un altre plat molt senzill de fer es el remenat d'ous (Els malpensats, ja podeu sortir d'aquest fil!): Com sabeu, es tracta de tomàquet i ous. Dons així, el secret està al tomàquet! Secret de la salsa de tomàquet: no és cap secret, és fer-la com us diré. A una paella, més ample que fonda, hi poseu un rajolí d'oli (d'oliva, del bo, no sigueu garrepes!) el tomàquet triturat, sal... i força sucre! Importantisim, el sucre, és el que li treu l'acidesa al tomàquet! Sigueu generosos amb el sucre, sense por, potser unes cinc o sis vegades més que la sal. Foc mitjà (no fort) i a fregir. Pero no cinc minutets, eh! Ha de quedar BEN fregit, la qual cosa suposa al menys vint minuts. Quan estigui, l'aparteu del foc. Si heu estat generosos amb el sucre, i heu deixat que el tomàquet es fregeixi be, ja tenim quasi tota la feina feta. Ja teniu una salsa de tomàquet que per si sola val un imperi Ara els ous: dos per persona més un de respecte. Quan estiguin batuts, torneu a posar la paella al foc, peró més suau aquest cop, sense que sigui massa fluix, i hi aboqueu els ous. Ara, no pareu de remenar, amb cullera de fusta, a poc a poc i constant, uns deu minuts, fins que veieu que ja quasi no queda suquet. Ho serviu calent, en cassoletes de fang, i ho adorneu amb fulletes de julivert o menta, com vulgueu. Que vagi de gust!
Jo al principi no sabia pas que se li posava sucre, i a vegades em sortia un sofregit pels macarrons que... Emilio !
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
per millorar els macarrons pots fer una salseta de tomàquet amb ceba picadeta a daus petitons, julivert, una mica de sucre per treure l'amargor del tomàquet (com un parell de cullerades) i a més posar un bon formatge ratllat. A casa meva els macarrons els posem al forn després d'haver-los bullit. Poses els macarrons bullits a una safata que has untat de mantega abans, li poses tomàquet triturat amb carn picada que has sofregit abans en una paella tot arreglant-t'ho en sal i ceba picada; i el formatge per sobre. El deixes al forn a una temperatura mitjana fins que el formatge quedi ben desfet i doradet. Estan boníssims!!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Amunt!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Jo vull saber qué és aixó del farcit de Blundes. Mentrestant, i com que de moment no em surt un gàrum acceptable, proposo una salsa de formatge cosa meva que no esta gens malament: Agafeu 75 grs de formatge blau (danés, o com li vulgueu dir) un brick d'aquells petitets de crema de llet, i un aguacate. Ho passeu pel minipimer, i hi afegiu un posim de sal i de pebre (ull! no exagereu!) una cullaradeta de mostassa, i un polsim de nou moscada. Minipimer i llestos. Nyam! Que vagi de gust.
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
"Gules" Ingredients: - Gules (al supermercat a la secció de congelats es pot trobar la famosa marca "la gula del norte" com marques igual de bones i no tant cares...) - all - pimentó dolç o picant - oli d'oliva Preparació: Agafem una cassola de fang (preferiblement, si no amb la paella típica també es pot fer prou bé), li posem una miqueta d'oli i li posem les gules ja descongelades (per descongelar-les si no us heu recordat de fer-ho abans les podeu posar en remull en aigua mooolt calenta), quan veiem que ja han portat uns minutets li tirem all picadet (molt petit l'all) i una mica de pimentó (dolç o picant això al gust de cada un). I ja està!! és molt fàcil i estan bones; pels que no us motiva gairé el peix dir-vos que no té gust a peix (a mi el peix no m'agrada i en canvi les gules m'encanten!!!) El que si que s'ha d'anar en compte és que no s'us cremin o torrin o dorin ja que no estarien bones, amb uns minuts a foc mitjà es fan; és com si les calantesis...
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Bona idea
Aqui teniu una altra: Hui fem crepes -Ingredients: _1/2 Kg de farina ( eixen uns 40 crepes) - 1 got de cafè de conyac - Formatge emmental ratllat -Pernil dolç -3 ous (si son dels blancs millor) _1/2 de llet i uan tercera part d'aigua - Sal i sucre ( de sucre nomé suna miqueta q estos son salats) - Oli ( un got per fregir, i una miqeta de cotó per posar l'oli a al pallera) -Preparació: Disn d'un bol prou fondo es posa la farina, la sal i el sucre, es remena tot be i es diexa un forat al mig. Dins el forat es posen els ous i el conyac. Es va pegant voltes als ous el conyac i fa farina fins que queda un pasta i esta tot ben remenat. En una jerra es posa l'aigua i la llet, es va tirant el líquid dintre del bol, poc a poc, i es va barrejant amb un a cullera per tal que quede una pasta homogènea. Una volta estiga tota la llet i el aigua remenada ha de quedar tipus pasta de natilles, no liquida pro tampoc com si fora pasta de coca. Esta pasta de crepes es deixa en ebol una hora tapada en un pany de cuina que estiga humit. Una voplta ha pasat una hora, es posa una paellera xicotiua al foc i es deiax fins que estiga prou calenta, Una volta calenta es mulla el cotó en oli i se li passa el cotó a tota la paellera. Es posen ytres culleres de sopa de la pasata que hem fet abans i es deixa fins que estiga feta. ( la pasta s'ha d'extendre per tota la pallera), Quan estiga feta la pasta se li dona la volat i es cou per l'altra part, ja tenim feta la primera crepe. Aixian anirem fent totes les altres. Nota: la primera i al segona crepe noramalment no eixen bé pq la paellera no ta prou calenta, eixes dues primeres es tiren al femer. Una vegada ja tenim les crepes cuites, les emplenem mab una culleradeta de mantega el pernil i el formatge. I les enrotllem com si foren canelons. Anteriorment em preparat el forn a foc mitjà. posem les crepes en una safata de forn , si es vol es pot posr una miqueta de bexamel per sobre, es posa a dintre del forn i es deixa ciunar fins que es fonga el formatge. S'han de servir calentes i totes en la meteixa safata. PD: Esta és nosmés una manera de prepara-les tmb se podem emplenbr de salas bolognesa o de mnoltes altres coses, les crepes dolces es serveixen en fred i no fa falta passar-les pel forn. Per a les crepes dolces i hem de posr més sucre que sal quan fem la pasrta inicial. Espere que us agraden, Bon profit
Recepta 4:Hui fem Truita d'esparregs Ingredients - 4 ous - 1/2 kg d'esparregs - 3o 4 creïlles( han de ser creïlles en paates no ix be ehh) -1 ceba -Sal i molt de oli Preparació Es lleva la pell i es tallen les creïlles en taquets, al ceba es pela i es ratlla. eols esparregs es netegen molt bé i es tallen en trosets xicotets. En una paellera ( ahh i ara q dic allò de paellera, en este fil he llegit paella referint-se el utenasili de cuina, i una paella us recorde és un plat no un utensili) Be segueixo, en una paellera es posa molt d'oli i es fregeixen les creïlles fisn q estoiguen doredetes i s'aparten a un plat. Es lleva més e la metia del oli i es sofregeixen la ceba i els esparregs. quan els esparegs estiguen mollets es retiren en el mateix plat de les creïlles. Es barretgen els ous ( ja batuts) i la sala ( gust de cadasqú). A la pellera es deixa només un miqueta de oli i e tira la barretaj d'abans. Una volta la truita estiga fetaes sereviexa a taula en uan plat tota sencera. Espere que us garada i bon profit Ahh i una culleradeta d'amor i la queda un menjar genial, si no hi ha amor la trita e spega segur a la paellera, PD: a vore si algú s'anmia i posa més repceptes ehh
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Des de LaBonateca.com estem fem un recull de receptes casolanes de cuina típica d'arreu dels Països Catalans. De moment, ja em publicat algunes receptes, i us volíem fer extensiva la proposta. Us volíem demanar que ens feu arribar receptes típiques del lloc on residiu, receptes tradicionals de la cuina catalana de tota la vida. Quins plats típics existeixen on viviu? Quina recepta "secreta" ens podeu revelar? Quin és el vostre plat preferit de la cuina catalana? Gràcies a tots i totes!!! Bon profit!!!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
A part del pebrot, hi ha més coses que no t'agradin? Recepte sense pebrot per a l'Ultraheroi pi-pi-pi!!!!!: Agafes un pebrot. El llences per la finestra: ara ja podem cuinar tranquils. T'assegures que no quedi cap més pebrot a la cuina: si en queda cap, repeteixes la primera operació. Un cop neta la cuina de pebrots, podem seguir. Assegura-t'en que a la cuina no hi hagi res que no t'agradi; si és així, procedeix com si fossin pebrots; llença-ho per la finestra. Ja sabem que t'agraden els macarrons i el tomàquet fregit. No els llencis. Afegeix al tomàquet una culleradeta de mostassa. Per avui ja hem acabat. La propera vegada, ja farem alguna cosa més elaborada. PD: ara en serio; a mi si que m'agrada la cuina. Si algú vol fer alguna aportació, que m'avisi. Darrerament he estat recuperant a casa el llard per a cuinar, en lloc de l'habitual oli d'oliva, i em vaig endur l'agradable sorpressa de retrobar sabors de casa l'avia, que per a mi era un misteri. Experimenteu, experimenteu...
Doncs mira, avui, (millor dit, ahir), he menjat pebrot amb la amanida! Amb el tema del llard... la cara d'en Shin Chan d'aquesta imatge ja ho diu tot...
L'oli d'oliva, si és bo, és bo cru, amb les amanides, el pa amb tomàquet, els escalivats, els ous ferrats... El llard és bo quan cuines al forn o fas un sofregidet, peró no el recomano per a fer patates fregides, per eixemple. Quina és la salsa que us agrada més? Pesto? Romesco? Alioli? Bechamel? ODIO LA BECHAMEL!!!!!!
EEEEEEEEEECS jo també odio la betxamel!!! i el formatge! i la mantega i la maionesa!!!! eeeeeeecsssss
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
filet a la xina -filet -pell de llimona -pebre sijuan (em sembla q s'escriu així) -sucre agafes el filet i el fas a la planxa. agafes la llimona hi poses sucre 2o 3 cullerades i aigua fins q cubreixi. coure fins q la llimona quedi caramelitzada. al treure del foc hi poses el pebre a dins. tirar una mica per sobre del filet, es fa en dos segons i esta bonissim. el pebre li dona un gust afruitat molt bo.
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Avui per dinar he fet crema de pastanagues: una olla força pastanagues tres patatones Sal Tot talladet, ( i peladet, es clar) ho cubriu justet, la meitat amb aigua i l'altre, amb llet. Tapat i a foc lent. Quan la pastanaga es desfà al premer-la, afegiu crema de llet, ho paseu pel minipimer (Turmix, o com li vulgueu dir), i si us ve de gust podeu afegir formatge ratllat. També accepta julivert, nou moscada, el que vulgueu. Plats senzills i bonissims! PD: NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! NEEEEEEEECH! MANIFESTAAAAAAAAAAT!
NO HI HA CAP SMILEY DE CUINA, O CAP QUE SE LI FACI LA BOCA AIGUA!!!!!!!! Aquest sóc jo llepant-me els bigotis La resposta de la noieta que he impressionat amb el pollastre amb pomes I jo un altre cop demanant més receptes!!!
Home, Sants! Me'n alegro que hagis triomfat! En aquest fil que va obrir l'Ultraheroi ja fa tems, ja comença a haver-hi alguna recepta. Un truquet; la propera vegada que gratineu macarrons, abans de posar-hi el formatge, cobriu-los amb una capeta fina de farina de galeta; li donarà una textura lleugerament cruixent que no està gens malament. Un altre plat molt senzill de fer es el remenat d'ous (Els malpensats, ja podeu sortir d'aquest fil!): Com sabeu, es tracta de tomàquet i ous. Dons així, el secret està al tomàquet! Secret de la salsa de tomàquet: no és cap secret, és fer-la com us diré. A una paella, més ample que fonda, hi poseu un rajolí d'oli (d'oliva, del bo, no sigueu garrepes!) el tomàquet triturat, sal... i força sucre! Importantisim, el sucre, és el que li treu l'acidesa al tomàquet! Sigueu generosos amb el sucre, sense por, potser unes cinc o sis vegades més que la sal. Foc mitjà (no fort) i a fregir. Pero no cinc minutets, eh! Ha de quedar BEN fregit, la qual cosa suposa al menys vint minuts. Quan estigui, l'aparteu del foc. Si heu estat generosos amb el sucre, i heu deixat que el tomàquet es fregeixi be, ja tenim quasi tota la feina feta. Ja teniu una salsa de tomàquet que per si sola val un imperi Ara els ous: dos per persona més un de respecte. Quan estiguin batuts, torneu a posar la paella al foc, peró més suau aquest cop, sense que sigui massa fluix, i hi aboqueu els ous. Ara, no pareu de remenar, amb cullera de fusta, a poc a poc i constant, uns deu minuts, fins que veieu que ja quasi no queda suquet. Ho serviu calent, en cassoletes de fang, i ho adorneu amb fulletes de julivert o menta, com vulgueu. Que vagi de gust!
Moltes gràcies! Em posaré com un bacó!
|
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03
Amunt q ja teniu la recepta del crepes
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.