Search is not available for this dataset
text
stringlengths
3
235k
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03 jo conec un plat millor: FARCIT DE BLUNDES. qui no sapiga que es, que pregunti!
Com les meves pressions i suborns no han fet efecte i no temin fòrum de cuina, haure de ensenyar-vos a cuinar aquí mateix. Macarrons a la independència Ingredients: -Macarrons. -Tomaquet fregit. Preparació: -Es couen els macarrons, fins que estiguin al dente. -Es treuen del foc i s'escorren. -Se'ls hi llença per sobre tomquet fregit i es barreja tot. Observacions: No és un plat al gust de tothom. Hi ha el problema de que una vegada posats els macarrons al plat, si són molt calents el macarrons, es trenqui el plat. Ohhh... Que bonic és un macarró, si te'l vols mengar, t'has de treure el morrió. Una flor no fa estiu, tots plegats fan un plat, com és un dia festiu, ara prefereixo un gelat! Bona cuina! Editat al dia 04 de juny del 2004, a les 19:03 Bona idea Aqui teniu una altra: Hui fem crepes -Ingredients: _1/2 Kg de farina ( eixen uns 40 crepes) - 1 got de cafè de conyac - Formatge emmental ratllat -Pernil dolç -3 ous (si son dels blancs millor) _1/2 de llet i uan tercera part d'aigua - Sal i sucre ( de sucre nomé suna miqueta q estos son salats) - Oli ( un got per fregir, i una miqeta de cotó per posar l'oli a al pallera) -Preparació: Disn d'un bol prou fondo es posa la farina, la sal i el sucre, es remena tot be i es diexa un forat al mig. Dins el forat es posen els ous i el conyac. Es va pegant voltes als ous el conyac i fa farina fins que queda un pasta i esta tot ben remenat. En una jerra es posa l'aigua i la llet, es va tirant el líquid dintre del bol, poc a poc, i es va barrejant amb un a cullera per tal que quede una pasta homogènea. Una volta estiga tota la llet i el aigua remenada ha de quedar tipus pasta de natilles, no liquida pro tampoc com si fora pasta de coca. Esta pasta de crepes es deixa en ebol una hora tapada en un pany de cuina que estiga humit. Una voplta ha pasat una hora, es posa una paellera xicotiua al foc i es deiax fins que estiga prou calenta, Una volta calenta es mulla el cotó en oli i se li passa el cotó a tota la paellera. Es posen ytres culleres de sopa de la pasata que hem fet abans i es deixa fins que estiga feta. ( la pasta s'ha d'extendre per tota la pallera), Quan estiga feta la pasta se li dona la volat i es cou per l'altra part, ja tenim feta la primera crepe. Aixian anirem fent totes les altres. Nota: la primera i al segona crepe noramalment no eixen bé pq la paellera no ta prou calenta, eixes dues primeres es tiren al femer. Una vegada ja tenim les crepes cuites, les emplenem mab una culleradeta de mantega el pernil i el formatge. I les enrotllem com si foren canelons. Anteriorment em preparat el forn a foc mitjà. posem les crepes en una safata de forn , si es vol es pot posr una miqueta de bexamel per sobre, es posa a dintre del forn i es deixa ciunar fins que es fonga el formatge. S'han de servir calentes i totes en la meteixa safata. PD: Esta és nosmés una manera de prepara-les tmb se podem emplenbr de salas bolognesa o de mnoltes altres coses, les crepes dolces es serveixen en fred i no fa falta passar-les pel forn. Per a les crepes dolces i hem de posr més sucre que sal quan fem la pasrta inicial. Espere que us agraden, Bon profit recpeta 3: Hui fem Pure de Porros freda q ja ve l'estiu( o com li diuen els Ricardo Vichisoisse) Ingredients: -1/2 kg de porros -2 gots de llet - llorer, julivert i sal - 3 o 4 creïlles ( q no patetes q en patates no ix be ) - Un got de vi blanc 8 vi de cuina, és a dir Don Simon) -1 ceba. Preparació: Es tallen i renten els porros, la ceba i les creïlles. Es bullen en aigua amb el julivert el llorer i la sal, com quan fas bollit. Quan estiga tot ben bollit es lleva l'aigua. A dintre dun bol es posa tot el q em bollit uan miqueta més de sal, el via i la llet. Es passa tot pel passapurés o per la turmix. Quan estiga tot ben passat per la turmix (que no queden trosos de res) es deixa refredar a la despensa fins que estiga fred i despre es posa a la nevera. Nota : s'ha de servir prou fresquet, tmb es poden posar uns glaçons per servir-lo. quan es trau a taula s'ha de servir a cadasucu en un plat , ja des que es trau de la cuina. esperq ue us agrade. I bon profit Es veritat amb creïlles és molt més bona que amb patates! Però no ho diguis a ningú!
Una empresa de Catalunya Nord vol llançar la cola catalana:Grégor Engler és el cap de la Brasserie des Albères, una empresa nord-catalana que produeix des de fa tres anys cerveses artesanes de diversos gustos amb la marca Cap d'Ona. Davan de l'èxit que han aconseguit des de fa un parell d'anys les anomenades 'coles comunitàries' al mercat francès, amb refrescos de cola alternatius a la Coca-Cola i a la Pepsi i que, alhora, promouen una identitat nacional concreta (com la bretona, la corsa, la basca i l'amaziga), Engler es prepara per fer el pas en aquest mercat amb una beguda refrescant 'catalana'. Aquesta beguda, coneguda de moment amb el nom d'Alter Cola, ja l'han poguda tastar el mes de maig els clients de dos restaurants d'Argelers de la Marenda, on és situada la Brasserie des Albères. Buai, em pensava que es tractava de cola d'apegar. no.nomès es per esnifar/è Em pegareu, però el primer que he pensat jo ha estat en la cua d'un Ruc Català.
Una empresa de Catalunya Nord vol llançar la cola catalana:Grégor Engler és el cap de la Brasserie des Albères, una empresa nord-catalana que produeix des de fa tres anys cerveses artesanes de diversos gustos amb la marca Cap d'Ona. Davan de l'èxit que han aconseguit des de fa un parell d'anys les anomenades 'coles comunitàries' al mercat francès, amb refrescos de cola alternatius a la Coca-Cola i a la Pepsi i que, alhora, promouen una identitat nacional concreta (com la bretona, la corsa, la basca i l'amaziga), Engler es prepara per fer el pas en aquest mercat amb una beguda refrescant 'catalana'. Aquesta beguda, coneguda de moment amb el nom d'Alter Cola, ja l'han poguda tastar el mes de maig els clients de dos restaurants d'Argelers de la Marenda, on és situada la Brasserie des Albères. Això segueeix endavant? Sí. Abans en venien a ProductesDeLaTerra.com, juntament amb les cerveses Cap d'Ona, però ara ja no ho veig... Jo n'he vist a fires i barres d'actes. Però no l'he arribat a provar, ni les cerveses tampoc... Ah, i les etiquetes estan en català, que quan van sortir les primeres notícies per aquí al xat només estaven en francés. Aquí una pàgina bastant limitadeta: Alter Cola.
Una empresa de Catalunya Nord vol llançar la cola catalana:Grégor Engler és el cap de la Brasserie des Albères, una empresa nord-catalana que produeix des de fa tres anys cerveses artesanes de diversos gustos amb la marca Cap d'Ona. Davan de l'èxit que han aconseguit des de fa un parell d'anys les anomenades 'coles comunitàries' al mercat francès, amb refrescos de cola alternatius a la Coca-Cola i a la Pepsi i que, alhora, promouen una identitat nacional concreta (com la bretona, la corsa, la basca i l'amaziga), Engler es prepara per fer el pas en aquest mercat amb una beguda refrescant 'catalana'. Aquesta beguda, coneguda de moment amb el nom d'Alter Cola, ja l'han poguda tastar el mes de maig els clients de dos restaurants d'Argelers de la Marenda, on és situada la Brasserie des Albères. d'això ja fa molt temps que se'n va parlar? és actualitzada la notícia? No, la veritat m'avorria i he anat a buscar el fil més antic de micel·lania... Però ja que s'en va parlar, algú en sap alguna cosa més? /È
Una empresa de Catalunya Nord vol llançar la cola catalana:Grégor Engler és el cap de la Brasserie des Albères, una empresa nord-catalana que produeix des de fa tres anys cerveses artesanes de diversos gustos amb la marca Cap d'Ona. Davan de l'èxit que han aconseguit des de fa un parell d'anys les anomenades 'coles comunitàries' al mercat francès, amb refrescos de cola alternatius a la Coca-Cola i a la Pepsi i que, alhora, promouen una identitat nacional concreta (com la bretona, la corsa, la basca i l'amaziga), Engler es prepara per fer el pas en aquest mercat amb una beguda refrescant 'catalana'. Aquesta beguda, coneguda de moment amb el nom d'Alter Cola, ja l'han poguda tastar el mes de maig els clients de dos restaurants d'Argelers de la Marenda, on és situada la Brasserie des Albères. Es cert i la cola no només es fa sino que jo sapiga la distribueixen al principat la xarxa distribucions (www.laxarxadistribucions.com) desde fa 1 any . Es diu alter cola(Alternativa a la cola ) i les inscripcions de dalt són cola català i a sota cola libre ( en motiu dels gusanos de Miami cuba libre Rom cuba amb coca cola) Jo l'he tastat i se'n pot trobar que sapiga a l'esparracat de esparraguera. Es mes gustosa etiquetada en català, amb menys gas i menys sucre . function enviar () { document.missatgeria.modificar.disabled = true; document.missatgeria.desar.value = "Enviant..."; document.missatgeria.desar.disabled = true; document.missatgeria.fer.value = 'enviar'; document.missatgeria.submit (); } function modif () { document.missatgeria.desar.disabled = true; document.missatgeria.modificar.value = "Modificant..."; document.missatgeria.modificar.disabled = true; document.missatgeria.fer.value = 'nou'; document.missatgeria.submit (); } Es diu alter cola(Alternativa a la cola ) i les inscripcions de dalt són cola català i a sota cola libre ( en motiu dels gusanos de Miami cuba libre Rom cuba amb coca cola) Jo l'he tastat i se'n pot trobar que sapiga a l'esparracat de esparraguera. Es mes gustosa etiquetada en català, amb menys gas i menys sucre . " type="hidden">
Una empresa de Catalunya Nord vol llançar la cola catalana:Grégor Engler és el cap de la Brasserie des Albères, una empresa nord-catalana que produeix des de fa tres anys cerveses artesanes de diversos gustos amb la marca Cap d'Ona. Davan de l'èxit que han aconseguit des de fa un parell d'anys les anomenades 'coles comunitàries' al mercat francès, amb refrescos de cola alternatius a la Coca-Cola i a la Pepsi i que, alhora, promouen una identitat nacional concreta (com la bretona, la corsa, la basca i l'amaziga), Engler es prepara per fer el pas en aquest mercat amb una beguda refrescant 'catalana'. Aquesta beguda, coneguda de moment amb el nom d'Alter Cola, ja l'han poguda tastar el mes de maig els clients de dos restaurants d'Argelers de la Marenda, on és situada la Brasserie des Albères. I és bona?
ALP - CERDANYA - PAÏSOS CATALANS Descripció de la ruta: Es tracta d’una escursió de recorregut mitjà. Gran part dels trams són pistes enquitranades i carreteres poc transitades; les pistes de terra que pugen a la Tossa l’Alp són basants deficients, ja que han sofert les inclemències del temps durant tot l’ hivern i a la major part dels camins han estat coberts per la neu durant diversos mesos de l’ any. L’ascenció a la Tossa és dura, haurem de superar un notable desnivell durant els 15,5 quilòmetres de pujada amb un 9 % de desnivell global, els últims 5 quilòmetres de 13,4 %. La Tossa d ‘Alp es un cim de 2.536 metres d’ alçada, vèrtex godèsic e primer orde,també se li dona el nom de Pedró dels Quatre Batlles perqué en el seu cim hi conflueixen els termes de quatre municipis ( Alp,Das, Urús i Bagà). PRIMER TRAM DE PUJADA PRIMERES VISTES DEL CIM. CIM DE LA TOSSA D´ALP A 2536 METRES. PENYES ALTES DE MOIXERO DES DE LA TOSSA D´ALP. Recorregut: Pel mig del poble anirem a cercar uns rètols indicadors de la Masella. La pista és enquitrenada i poc transitada. Anirem prenent alçada tot fent giragonses, trobarem una cruïlla a la dreta que ve del poble de Das, creuarem pel mig del serrat del Boscarro i poc després arribarem a l’estació d’esquí de la Masella a 1.600 metres d’alçada, amb hotels, restaurants i altres serveis. Fora de l’època hivernal l’entorn és apagat i amb poc moviment. Deixarem la pista enquitranada i prendem una pista de terra amb les marques del GR-4, que per la dreta comença a enfilar-se ràpidament, passarem pel mig d’un bosc molt espès i arribarem a uns palns de pastures anomenat la Pleta de les Vaques. Aquí la pista fa una gran girada i se situa sobre d’aquest lloc, on trobem una cruïlla a l’esquerra. Camí que prendrem a la tornada. Al costat nostre queda un petit turó anomenat Tossal de la Pia que podem prendre com a referència. A partir d’aquí comencem a trobar els trams més forts de l’excursió, el camí comença a éssser més deficient i amb el terra bastant rocallós. A banda i banda del camí comencem a beure grans extensions de prats amb infinitat de flors de tots colors, passem per sota d’alguna línia dels telecadires. De tant en tant podem fer parada per fer un repòs, la pujada s’ho mereix, i aixi podrem gaudir d’unes bones vistes de la plana cerdana i dels cims que l’envolten ( Puigmal, Carlit, Puigpedrós).Aviat veurem encara llunyà cim de la Tossa. Continuem pujant tot girant; ara tenim davant el cim del Puigllançada. Alguns metres més suaus ens serviran per respirar una mica, ja que els últims pujadors abans de arribar al refugi són de primer ordre i am un terra bastan dificultós. Un pla i un últim pujador ens acosten al refugi Niu de l’Aliga, un xic per sota del veritable cim de la Tossa. El refugi és propietat dels Ferrocarils de la Generalitat amb una capacitat per a 35 places i amb servei de bar i menjars. Poc després del refugi arribarem a la fita del vèrtex geodèsic que marca el punt culminant de la Tossa d’Alp. Al costat del cim hi trobem un repetidor de televisió. Si el dia és clar gaudirem d’una bona vista de la serralada del Cadí-Moixeró amb el cim de Penyes Altes;més al fons, el Pedraforca i la serra d’Encija. Ens trobem a 2.536 metres d’alçada, un dels punts més alts de tot Catalunya accessibles en bicicleta. Després d’ un merescut descans la tornada la farem pel mateix camí fins arribar a la cruïlla que abans em esmentat per sobre de la pleta de les vaques.Anirem amb compte perquè abans el que eren dificultosos pujadors ara són pistes amb molt desnivell, on haurem de apurar al màxim el rendimet dels frens de la nostre BTT.Trobada la cruïlla la seguirem planeralment,aquesta pista porta al coll del pal entre la Tossa i el Puigllançada, però nosaltres haurem d’ agafar un corriol a l’ esquerra no gaire visible.Com a referència direm que la cruïlla es troba uns metres abans del traçat d’un telecadira que creua el camí principal. Pendrem el corriol on haurem de fer algun tros a peu. El mateix camí ns farà passar un parell de vegades per sota del telecadira fins arribar al fons de torrent de Coll del Pal.Creuant el torrent troarem una pista ampla que més endavant esdevé enquitranada, fins a arribar a les pistes d’esiqui de la Molina. Deixem una carretera a l’esquerra que porta a la Masella, un tros més endavant deixem una altre carretera que va a la Collada de Tosses i prendrem direcció a l’ estació de tren de la Molina. Fort descens per la carretera (GIV-4.082), tot passant les noves instal·lacions de Super Molina. La baixada es fa més lleugera, passem per sota de la línea de tren de RENFE, creuem un pont per sobre del riu Alp,i anirem seguint la carretera acompanyats per un costat per la línea de tren i per l’altre costat veurem el riu. Baixada tanquil·la que tot seguint els rètols indicadors en tornarà a portar el punt de sortida. P.D: TAMBÉ ES POT PUJAR A LA TOSSA D'ALP AMB TELECABINA PER 15€ I POTS PORTA TAMBÉ LA BICI. Editat al dia 05 de juny del 2004, a les 00:24 Agafa el telecabina que et deixa a 200 metres del cim i disfruta de la baixada
Fira de col·lectius contra el Fòrum el 19 de juny al Portal de l'Àngel A tots els col·lectius que vulguin participar de la fira d'entitats que farem al Portal de l'Àngel des de l'Assemblea de Resistències al Fòrum. El proper dissabte 19 de juny a les 10 del matí, tots els col·lectius que vulgueu muntar un txiringuito al Portal de l'Àngel de Barcelona ho haurieu d'avisar a l'Assemblea de Resistències per tal de fer els càlculs d'infraestructura que necessitem. Ens ho haurieu de confirmar al mail: berta@ msn.es Mira també: http://www.moviments.net/resistencies2004 http://www.fotut2004.org un aplaudiment! el missatge, ha sigut contestat: 1 any 5 mesos i 11 dies de retard. molt em temo que no podrem assistir-hi òstia, com les gastes no? jo? amb molta alegria
Fira de col·lectius contra el Fòrum el 19 de juny al Portal de l'Àngel A tots els col·lectius que vulguin participar de la fira d'entitats que farem al Portal de l'Àngel des de l'Assemblea de Resistències al Fòrum. El proper dissabte 19 de juny a les 10 del matí, tots els col·lectius que vulgueu muntar un txiringuito al Portal de l'Àngel de Barcelona ho haurieu d'avisar a l'Assemblea de Resistències per tal de fer els càlculs d'infraestructura que necessitem. Ens ho haurieu de confirmar al mail: meritxell@ hotmail.com Mira també: http://www.moviments.net/resistencies2004 http://www.fotut2004.org un aplaudiment! el missatge, ha sigut contestat: 1 any 5 mesos i 11 dies de retard. molt em temo que no podrem assistir-hi Què fas traient això ara? tenia curiositat per saver quin era l'últim missatges de miscel·lània i ma fet gràcia veure que no tenia cap resposta!
JO VOTO AL PP EIXI Salut i llibertat!!! P.D. Jo no trec el full ni del sobre, podria agafar qualsevol enfermetat... Vigila que no se't encalli el water, hi ha molta merda per tirar!!!
JO VOTO AL PP EIXI Això és poesia visual. Ets un artista. Crec que no hi ha res més bonic que la sinceritat.
JO VOTO AL PP EIXI molt bona aquesta! jeje em sap greu que haguin agut de tallar un arbre x escriure això... pobre arbre
JO VOTO AL PP EIXI http://www.iespana.es/Keostiaspasa_es/aznar/
JO VOTO AL PP EIXI Ostres, quina empastifada de merda que hi ha en aquest fòrum EM SEMBLA QUE HE TROBAT A LA RESTA DEL PARTIT xd:
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? http://www.iespana.es/krc/redskins4.htm un resum ben breu, però si busques trobaràs de més extensos amb tota la història i tal. ok gràcies. luna web interessant
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? http://www.geocities.com/shridesagain/historiaskin.htm Una altre web, que esta molt ben explicat els inicis (encara que estigui plena de faltes xD)
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? Jo tinc entés que els RED-SKINS sorgeixen dels jamaicans que van emigrar a Anglaterra. Anaven amb el cap rapat, en tirants, en botes...escoltaven ska, reggae... i eren antiracistes. Per altra banda, més o menys al mateix temps van sortir els skins feixistes. La majoria eren fills de "papá". Van imitar la indumentària, música dels skins antifeixistes. UN detall: la marca Londsdale: Els feixistes la porten perqué diuen que va ser un gimnàs que no deixava entrar a persones de raça negra Els antiracistes la porten perqué diuen que va ser el primer gimnàs en deixar entrar gent de raça negra. Ara mateix només els pots distingir per les enganxines que duen. Una opinió: Molts red-skins que van de antiracistes, antifeixistes, comunistes...son els que a bastants concerts d'ska i tal van a provocar i sempre acaben a ostia limpia. Menys botes militar i més pensar.... Salut! Bífid, la mitica marca Lonsdale, que porten els skins o "pelaetes" té moltes histories, i la del gimnas aquest hi han versions per tot. Els skins que tenen una mica d'ideologia al cap, encara que sembla que no hi hagin, porten aquesta marca per les lletres loNSDAle que són les inicials del partit polític de hitler. També hi han altres curiositats com les botes negres amb cordons blancs, els cordons se'ls posen blancs xq sempre hi hagi la supremacia del color blanc per sobe del negre, els red skins se'ls posen vermells x exemple, pel seu pensament comunista, etc. Sobre la marca Lonsdale és cert qe hi ha 100 històries, jo també en tinc una... Alguns diuen que éls Skins Nazis la porten, perque a la jaqueta descordada de loNSDAle només es veuen per una banda la NS i despres la DA. Cadascú té la seva. Si algú l'interesen les històrietes i vol anar carregant-se pàgines web xungues (jo de hacker nu tinc ni idea) www.anillo-ns.tk (aqi teniu un munt de links) i www.nuevoorden.com o . net no la recordo bé... però és on vaig llegir la històrieta aqesta dels Skins Nazis Podrieu posar la pagina de les històries, es que dona palo anar mirant i borrant l' historial... thx.
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? Jo tinc entés que els RED-SKINS sorgeixen dels jamaicans que van emigrar a Anglaterra. Anaven amb el cap rapat, en tirants, en botes...escoltaven ska, reggae... i eren antiracistes. Per altra banda, més o menys al mateix temps van sortir els skins feixistes. La majoria eren fills de "papá". Van imitar la indumentària, música dels skins antifeixistes. UN detall: la marca Londsdale: Els feixistes la porten perqué diuen que va ser un gimnàs que no deixava entrar a persones de raça negra Els antiracistes la porten perqué diuen que va ser el primer gimnàs en deixar entrar gent de raça negra. Ara mateix només els pots distingir per les enganxines que duen. Una opinió: Molts red-skins que van de antiracistes, antifeixistes, comunistes...son els que a bastants concerts d'ska i tal van a provocar i sempre acaben a ostia limpia. Menys botes militar i més pensar.... Salut! Bífid, la mitica marca Lonsdale, que porten els skins o "pelaetes" té moltes histories, i la del gimnas aquest hi han versions per tot. Els skins que tenen una mica d'ideologia al cap, encara que sembla que no hi hagin, porten aquesta marca per les lletres loNSDAle que són les inicials del partit polític de hitler. També hi han altres curiositats com les botes negres amb cordons blancs, els cordons se'ls posen blancs xq sempre hi hagi la supremacia del color blanc per sobe del negre, els red skins se'ls posen vermells x exemple, pel seu pensament comunista, etc. Al gimnàs Lonsdale de Londres hi anaven a entrenar-se diversos cantats de reggae de l´època (evidentment negres) i a part crec que el gimnàs era propietat d´un dels membres de The Who, grup mod per excelència i va fer que molts mods i skins lluissin aquesta samarreta.
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? Rash Madrid http://www.nodo50.org/resistenciash/home.htm http://www.nodo50.org/rashmadrid/index.htm Et recomano fermament el llibre "Diari d'un Skin" de António Salas. En alguns moments es pot fer pesadet degut al grau de detall de les seves explicacions relatives a aquesta tribu urbana, però és molt interessant. Només dir que aquest llibre no està realment escrit per Antonio Salas, sinó per un skin (o ex-skin o un paiu que fa veure que ho és) i ha posat aquest nom perquè els skins no vagin a per ell Jo conec a una nena que el seu pare es diu Antoni Salas i t'asseguro que no ha escrit aquest llibre
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? Rash Madrid http://www.nodo50.org/resistenciash/home.htm http://www.nodo50.org/rashmadrid/index.htm Bones Jo he fet el treball de recerca sobre els skins i he llegit força sobre el tema. Tinc el treball de recerca penjat a aquí feu-hi un cop d'ull (em desvinculo de l'ideologia de la pàgina). Això que dèieu sobre la marca Lonsdale és cert que va ser el primer gimnàs que va deixar entrar els negres, perquè això està reconegut per pàgines webs neonazis que criticaven aquesta marca. Només dir que el món skinhead és molt més complexe del que us penseu i que no tot és blanc ni és negre. Siusplau feu un cop d'ull al treball i dieu-me què en penseu. Per cert el Diario de un Skin es un llibre mediocre amb textos plagiats directament i fet sene tenir ni puta idea de res, de veritat. Us recomano Musica i skinheas a Catalunya, el so de la política de Carles Viñas i l'altre que és Skinheads a Catalunya (títol bastant semblant) de Carles Viñas també. Torno a posar el link k l'has posat malament (T'has deixat el http://) http://www.krcatala.cjb.net Quan tingui temps ja m'ho llegiré. Per cert, canvia el color de fons del menu, que és massa llampant i em fa mal d'ulls Editat al dia 15 de juny del 2004, a les 20:13 gràcies pero posar bé el nick. La pàgina no és pas meva, no puc canviar el menú jo Ah, ok xD
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? Estic amb en Suburban, generalment tothom s'atreveix a opinar sobre els skins inclús amb una manca total d'informació. L'autèntic càncer skinhead (a part dels nazis, clar!) està en la quantitat de ninyatos que han adoptat l'estètica simplement perquè els agrada, sense cap mena de rerafons polític, musical o social al darrere. D'altra banda, també us recomano el música i skinheads a Catalunya, almenys està molt ben documentat. Acabo de llegir el treball de recerca d'en suburban, està força be, l'unic es que no cites les fonts que has utilitzat, només parles d'un autor català i el seu treball sobre el tema... Pel que fa la resta està molt bé, tot i així hi han moltes coses que coincideixen amb el "diari de un skin", mencionat anteriorment. Un apunt sobre aquest llibre; hi ha algu que ha dit que el llibre aquest és una merda..etc... em sembla molt be l'opinió vostre, xo a veure qui té collons de infiltrarse en una banda skin head, i anar al bar la bodega..... ei , moltes gràcies. Ho he posat jo això de que el diario de un skin és una merda, perquè és la veritat, hi ha textos que estan copiats literalment d'internet com ara l'història dels skins o l'entrevista a Odal Sieg. No nego que per infiltrar-se als Ultras Sur s'ha de tenir valor, però que el llibre és una merda no ho pot negar ningú que sàpiga una mica de què va el tema. salut!
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? doncs hi han diferents tipus com be diuen. els primers Skins eren apolitics. no eren de cap partit. NO eren racistes, ja que era gent que es juntava a escoltar musica jamaicana amb negres als bars. daqui, comencen a provocar i a formar els hooligans, i començen alguns grups nazis. aixi s'esten la paraula skin relacionada amb els nazis. quan els skins eren gent obrera, amb poc recusros econmics, que veien el futbol i els i agradava el ska (mes tard oi!) --- un cop la gent pensa que Skins vol dir nazi es creen els SHARP a USA. (skins antifeixistes). aquesta idea es propaga per europa. pero com a europa som mes llestos que els yankkes jejejejejejeje doncs el moviment SHARP agafa un talant politic (amb ideologia, com es logic) i neixen els RED SKINS agafen força, skins antifeixistes i Comunistes. relacionats amb l'esquerra combatent, van tenir molta força a França. despres grups anarquistes tmb creen grups skins com a contra als nazis. i es creen ens RASH (red and anarcich skin head) es a dir, anarquistes i comunistes junts. i a algunes variants, pero no tenen importancia. son grups feministes, inclus un gay diria. pero son molt minoritaris. a Catalunya SHARP i REDSKINS van junts sempre.
Algú sap què són veritablement els skins? Perquè n'hi han que estan en contra del feixisme i dels nazis, en canvi n'hi ha d'altres que ho són... I què són els red skins? Tot acaba sent la mateixa merda. Diuen que els red skins són els "bons". Bé, l'últim concert que vaig anar d'ska n'hi havien uns quants i eren tots una colla de borratxos que llançaven les botelles de xibeca al públic, et miraven malament per no ser com ells i insultaven als cantants. Molta senyera i molt de red però tot acaba sent el mateix.
Ara ja no només ens hem de preocupar dels lladres de bicis, també hem de vigilar amb els que van de blau! Hola, us escric per informar-vos del que he pogut veure avui a la zona Fòrum. Més aviat a la confluència de Diagonal amb el carrer Taulat. Hi hagut una instal·lacíó massiva de senyals de prohibició d'aparcament de bicicletes i motociletes en un perímetre molt gran. La gent que s'acostava per la zona i no tenia lloc per aparcar la bicicleta la deixava a la barana de la cantonada aparcada. En aquell punt, aquesta tarda hi havia una bicicleta aparcada, amb un guàrdia urbà esperant a la grúa. La meva sorpresa ha sigut veure una denúncia de color groc enganxada al frè de la bicicleta. La curiositat m'ha fet preguntar al guàrdia sobre la infracció que havia comès el ciclista. El que m'ha dit el guàrdia es que estava esperant una dotació amb unes tenalles per emportar-se la bicicleta al dipòsit municipal, ja que la bicicleta estava mal aparcada. La sensació que he tingut és de ràbia i impotència. Sembla ser que els únics que poden aparcar allà són els rics que arriben per la gran avinguda californiana de tres carrils per banda amb els cotxes de luxe als grans hotels. La bicicleta vehicle oficial del Fòrum? Un altre cop els nostres entranyables polítics del tripartit estan fent la feina ben feta, apostant per la sostenibilitat i pel medi ambient. Em sembla increïble que s'actui d'aquesta manera, amb aquest descar. Crec que és motiu per fer una denúncia pública del fet i donar-ho a conèixer als mitjans de comunicació. Avui un ciclista s'ha quedat sense bicicleta, però se l'ha robat l'autoritat. La seva bicicleta molestava enormement el pas dels vianants, entorpia la circulació, era un perill públic i contaminava omplint de porqueria els pulmons de la gent, per això deixaven sense pedals a la pobre persona. El que s'ha de suportar!!! PD: Aparcada massiva de bicicletes? Quan ens peguen és ordre públic, quan ens hi tornem és violència i terrorisme... Acabem amb l'autoritat... La gallina ha dit que no VISCA LA REVOLUCIÓ!!! A LES BARRICADES!!! carai que lladres!! Amunt!! Cal recuperar bons fils! I ara que t'ha donat per recuperar fils de fa un any?. L'avorriment és una arma molt poderosa...
Ara ja no només ens hem de preocupar dels lladres de bicis, també hem de vigilar amb els que van de blau! Hola, us escric per informar-vos del que he pogut veure avui a la zona Fòrum. Més aviat a la confluència de Diagonal amb el carrer Taulat. Hi hagut una instal·lacíó massiva de senyals de prohibició d'aparcament de bicicletes i motociletes en un perímetre molt gran. La gent que s'acostava per la zona i no tenia lloc per aparcar la bicicleta la deixava a la barana de la cantonada aparcada. En aquell punt, aquesta tarda hi havia una bicicleta aparcada, amb un guàrdia urbà esperant a la grúa. La meva sorpresa ha sigut veure una denúncia de color groc enganxada al frè de la bicicleta. La curiositat m'ha fet preguntar al guàrdia sobre la infracció que havia comès el ciclista. El que m'ha dit el guàrdia es que estava esperant una dotació amb unes tenalles per emportar-se la bicicleta al dipòsit municipal, ja que la bicicleta estava mal aparcada. La sensació que he tingut és de ràbia i impotència. Sembla ser que els únics que poden aparcar allà són els rics que arriben per la gran avinguda californiana de tres carrils per banda amb els cotxes de luxe als grans hotels. La bicicleta vehicle oficial del Fòrum? Un altre cop els nostres entranyables polítics del tripartit estan fent la feina ben feta, apostant per la sostenibilitat i pel medi ambient. Em sembla increïble que s'actui d'aquesta manera, amb aquest descar. Crec que és motiu per fer una denúncia pública del fet i donar-ho a conèixer als mitjans de comunicació. Avui un ciclista s'ha quedat sense bicicleta, però se l'ha robat l'autoritat. La seva bicicleta molestava enormement el pas dels vianants, entorpia la circulació, era un perill públic i contaminava omplint de porqueria els pulmons de la gent, per això deixaven sense pedals a la pobre persona. El que s'ha de suportar!!! PD: Aparcada massiva de bicicletes? Quan ens peguen és ordre públic, quan ens hi tornem és violència i terrorisme... Acabem amb l'autoritat... La gallina ha dit que no VISCA LA REVOLUCIÓ!!! A LES BARRICADES!!! Després es posen a fer campanyes demanant a la gent que deixi el cotxe i agafi la bici.
Ara ja no només ens hem de preocupar dels lladres de bicis, també hem de vigilar amb els que van de blau! Hola, us escric per informar-vos del que he pogut veure avui a la zona Fòrum. Més aviat a la confluència de Diagonal amb el carrer Taulat. Hi hagut una instal·lacíó massiva de senyals de prohibició d'aparcament de bicicletes i motociletes en un perímetre molt gran. La gent que s'acostava per la zona i no tenia lloc per aparcar la bicicleta la deixava a la barana de la cantonada aparcada. En aquell punt, aquesta tarda hi havia una bicicleta aparcada, amb un guàrdia urbà esperant a la grúa. La meva sorpresa ha sigut veure una denúncia de color groc enganxada al frè de la bicicleta. La curiositat m'ha fet preguntar al guàrdia sobre la infracció que havia comès el ciclista. El que m'ha dit el guàrdia es que estava esperant una dotació amb unes tenalles per emportar-se la bicicleta al dipòsit municipal, ja que la bicicleta estava mal aparcada. La sensació que he tingut és de ràbia i impotència. Sembla ser que els únics que poden aparcar allà són els rics que arriben per la gran avinguda californiana de tres carrils per banda amb els cotxes de luxe als grans hotels. La bicicleta vehicle oficial del Fòrum? Un altre cop els nostres entranyables polítics del tripartit estan fent la feina ben feta, apostant per la sostenibilitat i pel medi ambient. Em sembla increïble que s'actui d'aquesta manera, amb aquest descar. Crec que és motiu per fer una denúncia pública del fet i donar-ho a conèixer als mitjans de comunicació. Avui un ciclista s'ha quedat sense bicicleta, però se l'ha robat l'autoritat. La seva bicicleta molestava enormement el pas dels vianants, entorpia la circulació, era un perill públic i contaminava omplint de porqueria els pulmons de la gent, per això deixaven sense pedals a la pobre persona. El que s'ha de suportar!!! PD: Aparcada massiva de bicicletes? Quan ens peguen és ordre públic, quan ens hi tornem és violència i terrorisme... Acabem amb l'autoritat... La gallina ha dit que no VISCA LA REVOLUCIÓ!!! A LES BARRICADES!!! No em diguis això que jo pel meu poble vaig amb bici, a veure si ara no hi podré anar per por a un robatori
Aquesta és una carta apareguda al diari de Balears del passat diumenge. Carta oberta al delegat del Govern espanyol Aeroport de Barcelona, dijous 3-6-2004, 17.40 h. Un jove estudiant mallorquí de vint anys acaba de passar l'arc detector de metall. Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d'embarcament, un guàrdia civil el crida, li demana el document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar la motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana què és i el jove respon «un medicament contra l'al·lèrgia». El guàrdia replica enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es esto? El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un quartet: ¡a dentro! Amb la mà a la pistola comença a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los calcetines. ¡Giralos al revés! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la porta, diu «adéu!» i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí! Así que con chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia obre la porta i demana reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les dades del jove: Serás denunciado por falta de consideración a la autoridad. El jove li demanà el seu número d'identificació i la resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de perdre l'avió li diuen de males maneres que parteixi. Quan arriba a l'aeroport de Palma es troba amb sis guàrdies civils palplantats que l'esperen «en pantalla». Una guàrdia (única dona del grup) l'aborda i li requereix el Document d'Identitat per fer «comprovacions». Durant l'espera, el jove avisa sa mare amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon (casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar. Bé, després d'aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA, s'escauen algunes qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un jove d'aspecte molt més atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona excel·lent, d'un tracte afable, de modals cívics educats (d'aquestes qualitats, lluny de l'estima de pare, en tenc constants referències externes), practicant de la veritat i abominador de la mentida. Un jove que ha rebut una formació orientada cap al respecte, l'estima i la defensa dels nostres valors i, molt especialment, de la llengua dels nostres padrins. És evident que, malgrat aquesta pornogràfica tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil, el meu fill gaudeix d'unes conviccions molt més profundes a favor de les llibertats i dels drets de les persones que els nou «herois» d'aquest episodi de «flechas y pelayos». Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em contava que, quan parlava amb el meu padrí per telèfon, moltes de vegades interrompien la cridada amb un «si eres español, habla español!». Ha canviat res pel que fa als drets lingüístics? A qui s'ha de denunciar aquest atropell? Al cos que (almenys segons Amnistia Internacional) practica la tortura? Al Defensor del (seu) Poble, un individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos? Potser vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu que el feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica? Que un Estat de Dret ha de foragitar-lo sense contemplacions? Depurareu responsabilitats? Rescabalareu l'honorabilitat al meu fill? Castigareu la vexació? Fareu que s'apliqui la llei antiterrorista a tots aquests guàrdies que n'han fet apologia i pràctica? Hem d'esperar, a més, rebre una denúncia per «falta de consideración a la autoridad»? No sé si vós, les entitats culturals del país, els partits polítics democràtics (vull encoratjar especialment el PP que s'hi apunti), el President de la Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear, els nostres diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa. Allò que sé molt bé és que, a més de la premsa lliure, qui farà qualque cosa molt important serà el meu fill! Perquè sé cert que no claudicarà dels ideals d'emancipar-se de l'amenaça i del terror si no és amb la mort. Així que ja saben com eradicar aquesta pesta «de los cojones». Només un avís: que em posin a mi el primer de la llista. No és una amenaça, simplement és una recomanació humanista! No esper resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica, reclam fets i no paraules! Bartomeu Mestre i Sureda (autor, entre d'altres llibres, de La identitat reeixida). Ja m'havia avançat la guàrdia civil al aeroport de BCN
Nois es acollonant i perdoneu el llenguatge , han descobert el mític continent perdut de l'atlantida a HUELVA, si si ho heu sentit bé, ni a les Canaries, ni a Les açores ni perdut en algún lloc indeterminat del Atlantic. Ha Huelva tu! OSTI QUE FORT . Aqui teniu la NOTICIA BOMBA REPORTATGE L'Atlàntida de l'aiguamoll • Científics alemanys ubiquen la mítica ciutat a Doñana i descarten que fos una illa EL PERIÓDICO BARCELONA Ni a les illes Canàries, ni a l'illa de Santorini, ni a l'estret de Gibraltar. Ara resulta que l'Atlàntida, la mítica ciutat que van citar Plató i altres autors clàssics, va estar ubicada als aiguamolls del Guadalquivir, concretament en el que avui és el terme d'Hinojos (Huelva). Això és almenys el que suggereix un equip de científics de la Universitat de Wuppertal (Alemanya) en un article publicat a l'edició electrònica de la revista Antiquity. Segons va informar ahir la BBC, diverses fotografies realitzades per satèl.lit de la zona, coneguda com l'aiguamoll d'Hinojos --al parc de Doñana--, han posat al descobert unes estructures que coincideixen amb les descripcions de Plató. El científic Rainer Kühne explica que la paraula "illa" que va fer servir el filòsof per referir-se a l'Atlàntida s'hauria d'entendre simplement com a "zona costanera". Es tractaria d'una franja de litoral que va quedar submergida entre 800 i 500 anys abans de Crist per una gran inundació. D'acord amb Plató, l'Atlàntida seria una mica més vella, del 1.200 abans de Crist. Entre les fotografies de l'aiguamoll destaquen dues estructures rectangulars i les restes de diversos anells concèntrics al seu voltant, tal com va indicar el filòsof grec. "Plató va parlar d'una illa de 925 metres de diàmetre que estava envoltada per diverses estructures circulars, anells concèntrics, alguns de terra i altres d'aigua", va explicar Kühne. Les estructures rectangulars, va afegir, podrien ser les ruïnes d'un "temple de plata" dedicat al déu Posidó i un "temple d'or" en honor de Posidó i Cleito, que també apareixen en els diàlegs de Plató. Els científics, no obstant, han observat que la mida de "l'illa" i els seus anells són una mica més grans que els descrits pel filòsof grec, encara que tenen dues explicacions: una és simplement que Plató va calcular malament i va subestimar la mida de l'Atlàntida; l'altra és que l'antiga unitat de mesura grega era, en realitat, un 20% més gran del que es creia aleshores. Si aquesta última explicació és certa, un dels rectangles de "l'illa" posseeix exactament les mateixes dimensions que el temple de Posidó del qual parla Plató. La teoria que situa l'Atlàntida al sud-oest espanyol no és nova. La més recent, formulada per Jacques Collina-Girard, situava la mítica ciutat en una illa real a prop de la costa de Cadis, denominada illa d'Espartel, que es devia enfonsar per causes geològiques o climàtiques fa 9.000 anys. Plató va dir, simplement, que estaven més enllà de les columnes d'Hèrcules, és a dir, de Gibraltar. Com pot haver tingut tan poc ressó una notícia així?
Nois es acollonant i perdoneu el llenguatge , han descobert el mític continent perdut de l'atlantida a HUELVA, si si ho heu sentit bé, ni a les Canaries, ni a Les açores ni perdut en algún lloc indeterminat del Atlantic. Ha Huelva tu! OSTI QUE FORT . Aqui teniu la NOTICIA BOMBA REPORTATGE L'Atlàntida de l'aiguamoll • Científics alemanys ubiquen la mítica ciutat a Doñana i descarten que fos una illa EL PERIÓDICO BARCELONA Ni a les illes Canàries, ni a l'illa de Santorini, ni a l'estret de Gibraltar. Ara resulta que l'Atlàntida, la mítica ciutat que van citar Plató i altres autors clàssics, va estar ubicada als aiguamolls del Guadalquivir, concretament en el que avui és el terme d'Hinojos (Huelva). Això és almenys el que suggereix un equip de científics de la Universitat de Wuppertal (Alemanya) en un article publicat a l'edició electrònica de la revista Antiquity. Segons va informar ahir la BBC, diverses fotografies realitzades per satèl.lit de la zona, coneguda com l'aiguamoll d'Hinojos --al parc de Doñana--, han posat al descobert unes estructures que coincideixen amb les descripcions de Plató. El científic Rainer Kühne explica que la paraula "illa" que va fer servir el filòsof per referir-se a l'Atlàntida s'hauria d'entendre simplement com a "zona costanera". Es tractaria d'una franja de litoral que va quedar submergida entre 800 i 500 anys abans de Crist per una gran inundació. D'acord amb Plató, l'Atlàntida seria una mica més vella, del 1.200 abans de Crist. Entre les fotografies de l'aiguamoll destaquen dues estructures rectangulars i les restes de diversos anells concèntrics al seu voltant, tal com va indicar el filòsof grec. "Plató va parlar d'una illa de 925 metres de diàmetre que estava envoltada per diverses estructures circulars, anells concèntrics, alguns de terra i altres d'aigua", va explicar Kühne. Les estructures rectangulars, va afegir, podrien ser les ruïnes d'un "temple de plata" dedicat al déu Posidó i un "temple d'or" en honor de Posidó i Cleito, que també apareixen en els diàlegs de Plató. Els científics, no obstant, han observat que la mida de "l'illa" i els seus anells són una mica més grans que els descrits pel filòsof grec, encara que tenen dues explicacions: una és simplement que Plató va calcular malament i va subestimar la mida de l'Atlàntida; l'altra és que l'antiga unitat de mesura grega era, en realitat, un 20% més gran del que es creia aleshores. Si aquesta última explicació és certa, un dels rectangles de "l'illa" posseeix exactament les mateixes dimensions que el temple de Posidó del qual parla Plató. La teoria que situa l'Atlàntida al sud-oest espanyol no és nova. La més recent, formulada per Jacques Collina-Girard, situava la mítica ciutat en una illa real a prop de la costa de Cadis, denominada illa d'Espartel, que es devia enfonsar per causes geològiques o climàtiques fa 9.000 anys. Plató va dir, simplement, que estaven més enllà de les columnes d'Hèrcules, és a dir, de Gibraltar. Collons, jo pensava que estava a Sitges
Nois es acollonant i perdoneu el llenguatge , han descobert el mític continent perdut de l'atlantida a HUELVA, si si ho heu sentit bé, ni a les Canaries, ni a Les açores ni perdut en algún lloc indeterminat del Atlantic. Ha Huelva tu! OSTI QUE FORT . Aqui teniu la NOTICIA BOMBA REPORTATGE L'Atlàntida de l'aiguamoll • Científics alemanys ubiquen la mítica ciutat a Doñana i descarten que fos una illa EL PERIÓDICO BARCELONA Ni a les illes Canàries, ni a l'illa de Santorini, ni a l'estret de Gibraltar. Ara resulta que l'Atlàntida, la mítica ciutat que van citar Plató i altres autors clàssics, va estar ubicada als aiguamolls del Guadalquivir, concretament en el que avui és el terme d'Hinojos (Huelva). Això és almenys el que suggereix un equip de científics de la Universitat de Wuppertal (Alemanya) en un article publicat a l'edició electrònica de la revista Antiquity. Segons va informar ahir la BBC, diverses fotografies realitzades per satèl.lit de la zona, coneguda com l'aiguamoll d'Hinojos --al parc de Doñana--, han posat al descobert unes estructures que coincideixen amb les descripcions de Plató. El científic Rainer Kühne explica que la paraula "illa" que va fer servir el filòsof per referir-se a l'Atlàntida s'hauria d'entendre simplement com a "zona costanera". Es tractaria d'una franja de litoral que va quedar submergida entre 800 i 500 anys abans de Crist per una gran inundació. D'acord amb Plató, l'Atlàntida seria una mica més vella, del 1.200 abans de Crist. Entre les fotografies de l'aiguamoll destaquen dues estructures rectangulars i les restes de diversos anells concèntrics al seu voltant, tal com va indicar el filòsof grec. "Plató va parlar d'una illa de 925 metres de diàmetre que estava envoltada per diverses estructures circulars, anells concèntrics, alguns de terra i altres d'aigua", va explicar Kühne. Les estructures rectangulars, va afegir, podrien ser les ruïnes d'un "temple de plata" dedicat al déu Posidó i un "temple d'or" en honor de Posidó i Cleito, que també apareixen en els diàlegs de Plató. Els científics, no obstant, han observat que la mida de "l'illa" i els seus anells són una mica més grans que els descrits pel filòsof grec, encara que tenen dues explicacions: una és simplement que Plató va calcular malament i va subestimar la mida de l'Atlàntida; l'altra és que l'antiga unitat de mesura grega era, en realitat, un 20% més gran del que es creia aleshores. Si aquesta última explicació és certa, un dels rectangles de "l'illa" posseeix exactament les mateixes dimensions que el temple de Posidó del qual parla Plató. La teoria que situa l'Atlàntida al sud-oest espanyol no és nova. La més recent, formulada per Jacques Collina-Girard, situava la mítica ciutat en una illa real a prop de la costa de Cadis, denominada illa d'Espartel, que es devia enfonsar per causes geològiques o climàtiques fa 9.000 anys. Plató va dir, simplement, que estaven més enllà de les columnes d'Hèrcules, és a dir, de Gibraltar. Recoi. Una altra vegada? n'esteu segurs???????
Nois es acollonant i perdoneu el llenguatge , han descobert el mític continent perdut de l'atlantida a HUELVA, si si ho heu sentit bé, ni a les Canaries, ni a Les açores ni perdut en algún lloc indeterminat del Atlantic. Ha Huelva tu! OSTI QUE FORT . Aqui teniu la NOTICIA BOMBA REPORTATGE L'Atlàntida de l'aiguamoll • Científics alemanys ubiquen la mítica ciutat a Doñana i descarten que fos una illa EL PERIÓDICO BARCELONA Ni a les illes Canàries, ni a l'illa de Santorini, ni a l'estret de Gibraltar. Ara resulta que l'Atlàntida, la mítica ciutat que van citar Plató i altres autors clàssics, va estar ubicada als aiguamolls del Guadalquivir, concretament en el que avui és el terme d'Hinojos (Huelva). Això és almenys el que suggereix un equip de científics de la Universitat de Wuppertal (Alemanya) en un article publicat a l'edició electrònica de la revista Antiquity. Segons va informar ahir la BBC, diverses fotografies realitzades per satèl.lit de la zona, coneguda com l'aiguamoll d'Hinojos --al parc de Doñana--, han posat al descobert unes estructures que coincideixen amb les descripcions de Plató. El científic Rainer Kühne explica que la paraula "illa" que va fer servir el filòsof per referir-se a l'Atlàntida s'hauria d'entendre simplement com a "zona costanera". Es tractaria d'una franja de litoral que va quedar submergida entre 800 i 500 anys abans de Crist per una gran inundació. D'acord amb Plató, l'Atlàntida seria una mica més vella, del 1.200 abans de Crist. Entre les fotografies de l'aiguamoll destaquen dues estructures rectangulars i les restes de diversos anells concèntrics al seu voltant, tal com va indicar el filòsof grec. "Plató va parlar d'una illa de 925 metres de diàmetre que estava envoltada per diverses estructures circulars, anells concèntrics, alguns de terra i altres d'aigua", va explicar Kühne. Les estructures rectangulars, va afegir, podrien ser les ruïnes d'un "temple de plata" dedicat al déu Posidó i un "temple d'or" en honor de Posidó i Cleito, que també apareixen en els diàlegs de Plató. Els científics, no obstant, han observat que la mida de "l'illa" i els seus anells són una mica més grans que els descrits pel filòsof grec, encara que tenen dues explicacions: una és simplement que Plató va calcular malament i va subestimar la mida de l'Atlàntida; l'altra és que l'antiga unitat de mesura grega era, en realitat, un 20% més gran del que es creia aleshores. Si aquesta última explicació és certa, un dels rectangles de "l'illa" posseeix exactament les mateixes dimensions que el temple de Posidó del qual parla Plató. La teoria que situa l'Atlàntida al sud-oest espanyol no és nova. La més recent, formulada per Jacques Collina-Girard, situava la mítica ciutat en una illa real a prop de la costa de Cadis, denominada illa d'Espartel, que es devia enfonsar per causes geològiques o climàtiques fa 9.000 anys. Plató va dir, simplement, que estaven més enllà de les columnes d'Hèrcules, és a dir, de Gibraltar. Doncs podrien posar al Vidal Quadras d'alcalde i després tornar-la a enfonsar Aquest és el 3r cop que sento aquesta notícia. El primer cop han dit que està davant de Cadis, després a Doñana i ara a Huelva... la penya fuma massa i si desde el cel veu alguna cosa s'inventa parides...
Nois es acollonant i perdoneu el llenguatge , han descobert el mític continent perdut de l'atlantida a HUELVA, si si ho heu sentit bé, ni a les Canaries, ni a Les açores ni perdut en algún lloc indeterminat del Atlantic. Ha Huelva tu! OSTI QUE FORT . Aqui teniu la NOTICIA BOMBA REPORTATGE L'Atlàntida de l'aiguamoll • Científics alemanys ubiquen la mítica ciutat a Doñana i descarten que fos una illa EL PERIÓDICO BARCELONA Ni a les illes Canàries, ni a l'illa de Santorini, ni a l'estret de Gibraltar. Ara resulta que l'Atlàntida, la mítica ciutat que van citar Plató i altres autors clàssics, va estar ubicada als aiguamolls del Guadalquivir, concretament en el que avui és el terme d'Hinojos (Huelva). Això és almenys el que suggereix un equip de científics de la Universitat de Wuppertal (Alemanya) en un article publicat a l'edició electrònica de la revista Antiquity. Segons va informar ahir la BBC, diverses fotografies realitzades per satèl.lit de la zona, coneguda com l'aiguamoll d'Hinojos --al parc de Doñana--, han posat al descobert unes estructures que coincideixen amb les descripcions de Plató. El científic Rainer Kühne explica que la paraula "illa" que va fer servir el filòsof per referir-se a l'Atlàntida s'hauria d'entendre simplement com a "zona costanera". Es tractaria d'una franja de litoral que va quedar submergida entre 800 i 500 anys abans de Crist per una gran inundació. D'acord amb Plató, l'Atlàntida seria una mica més vella, del 1.200 abans de Crist. Entre les fotografies de l'aiguamoll destaquen dues estructures rectangulars i les restes de diversos anells concèntrics al seu voltant, tal com va indicar el filòsof grec. "Plató va parlar d'una illa de 925 metres de diàmetre que estava envoltada per diverses estructures circulars, anells concèntrics, alguns de terra i altres d'aigua", va explicar Kühne. Les estructures rectangulars, va afegir, podrien ser les ruïnes d'un "temple de plata" dedicat al déu Posidó i un "temple d'or" en honor de Posidó i Cleito, que també apareixen en els diàlegs de Plató. Els científics, no obstant, han observat que la mida de "l'illa" i els seus anells són una mica més grans que els descrits pel filòsof grec, encara que tenen dues explicacions: una és simplement que Plató va calcular malament i va subestimar la mida de l'Atlàntida; l'altra és que l'antiga unitat de mesura grega era, en realitat, un 20% més gran del que es creia aleshores. Si aquesta última explicació és certa, un dels rectangles de "l'illa" posseeix exactament les mateixes dimensions que el temple de Posidó del qual parla Plató. La teoria que situa l'Atlàntida al sud-oest espanyol no és nova. La més recent, formulada per Jacques Collina-Girard, situava la mítica ciutat en una illa real a prop de la costa de Cadis, denominada illa d'Espartel, que es devia enfonsar per causes geològiques o climàtiques fa 9.000 anys. Plató va dir, simplement, que estaven més enllà de les columnes d'Hèrcules, és a dir, de Gibraltar. Doncs podrien posar al Vidal Quadras d'alcalde i després tornar-la a enfonsar dono suport al fet de fotre-hi a en Vidal Quadras (alejo) i tornar-la a enfonsar. aquests dies amb els debats l'he vist massa amb la seva afonia fastigosa, amb sort (i perdoneu que sigui així) tindrà un tumor al coll i la palmarà d'una puta vegada. no et volem dràcula afònic!!! salut
Jornades de Discusió sobre la societat: Estatal o comunitaria? Partint de la història de la península ibèrica, la revolució Española intentarem començar-nos a respondre a aquesta gran pregunta. Al casal d'associacions Juvebils de Barcelona. Carrer Ausias March amb Passeig de St. Joan. Metro L1 Arc de Triomf. Hora: 11h. del mati i 16h. de la tarda. Dissabte dia 12 de Juny 12 anys després segueix sent un fracás de fil Nivell stoa superat! Ha trigat 12 anys en tenir el primer troll.
Un partit castellà reclama la tornada dels papers de Salamanca Izquierda Castellana, partit extraparlamentari a la cambra de Castella i Lleó, ha demanat que es retornin els papers de Salamanca a “sus legítimos dueños”, ja que aquests documents van ser utilitzats per les autoritats franquistes per “llevar a cabo una represión sin precedentes”, i perquè aquest arxiu s’ha convertit “en un paradigma de los problemas pendientes de la dictadura relacionados con la Guerra Civil”. Cinc membres d’aquesta formació van pintar de vermell una estàtua de Franco a Madrid el 2001, i van ser absolts. Normal, són gent del rotllo. Si no m'equivoco són les CUP castellanes, que algú/na m'ho confirmi... Per cert, és veritat que tenim papers de Castella-Lleó i que el govern d'aquella comunitat autònoma ens ho està demanant?. A mi em sembla la mateixa merda. Si més o menys és com la CUP. Però en aquestes eleccions volien anar amb ERC però aql final hi hagut un lio i no hi van. Per més informació pregunteu-li el company redpatriot que domina el tema.
Un partit castellà reclama la tornada dels papers de Salamanca Izquierda Castellana, partit extraparlamentari a la cambra de Castella i Lleó, ha demanat que es retornin els papers de Salamanca a “sus legítimos dueños”, ja que aquests documents van ser utilitzats per les autoritats franquistes per “llevar a cabo una represión sin precedentes”, i perquè aquest arxiu s’ha convertit “en un paradigma de los problemas pendientes de la dictadura relacionados con la Guerra Civil”. Cinc membres d’aquesta formació van pintar de vermell una estàtua de Franco a Madrid el 2001, i van ser absolts. Bona notícia, hi ha qui entén la nostra causa per aquelles terres! ELS ACTES DE GUERRA S'HA DE CORRETGIR PERQUÈ HI HAGI PAU: VOLEM ELS PAPERS!
Un partit castellà reclama la tornada dels papers de Salamanca Izquierda Castellana, partit extraparlamentari a la cambra de Castella i Lleó, ha demanat que es retornin els papers de Salamanca a “sus legítimos dueños”, ja que aquests documents van ser utilitzats per les autoritats franquistes per “llevar a cabo una represión sin precedentes”, i perquè aquest arxiu s’ha convertit “en un paradigma de los problemas pendientes de la dictadura relacionados con la Guerra Civil”. Cinc membres d’aquesta formació van pintar de vermell una estàtua de Franco a Madrid el 2001, i van ser absolts. I per altra banda, el partit castellanista més important (TC-PNC) fa demagògia demanant que els arxius es quedin a Castella.
Un partit castellà reclama la tornada dels papers de Salamanca Izquierda Castellana, partit extraparlamentari a la cambra de Castella i Lleó, ha demanat que es retornin els papers de Salamanca a “sus legítimos dueños”, ja que aquests documents van ser utilitzats per les autoritats franquistes per “llevar a cabo una represión sin precedentes”, i perquè aquest arxiu s’ha convertit “en un paradigma de los problemas pendientes de la dictadura relacionados con la Guerra Civil”. Cinc membres d’aquesta formació van pintar de vermell una estàtua de Franco a Madrid el 2001, i van ser absolts. Això de bo que té aquest partit. Si ens ajuden una mica, entre tots potser farem el retorn dels papers. Perquè, o fem una unitat catalana a partir de la pluralitat, o farem un feixisme a la catalana. és així! Allà on es corromp la pluralitat, es creia l'odi feixista, la història ho diu així una i altra vegada.
En un petit exercici de política ficció em pregunto... si els Països Catalans arriben mai a ser independents, tindrem llavors a algún partit com ara Derecha Monárquica Española (DME) que defensi un referèndum en pro de tornar a anexionar els Països Catalans a Espanya? Tindria la seva conya i tot, no? També tindrien les seves joventuts, i farien actes espanyolistes en uns Països Catalans sobirans. Què en penseu? Ni que sigui per fer desarrollar una miqueta la imaginació... un Anti-ERC? Crec que el país no es d'ERC.. i deixes entendre que serà gracies a ERC que els Països Catalans esdevindrà un país lliure. Vols dir que serà així?? Jo ja l'he entes, home noi que no costa pas tant.Sempre buscant discusions de partits. Contestant a la pregunta del fòrum, que és del que es tracta, jo crec que hi hauria segurement un moviment bastant fort pro-espanyolista. No sé si voldrien tornar a pertànyer a l'Estat espanyol, però si que intentarien fer la vida impossible.
En un petit exercici de política ficció em pregunto... si els Països Catalans arriben mai a ser independents, tindrem llavors a algún partit com ara Derecha Monárquica Española (DME) que defensi un referèndum en pro de tornar a anexionar els Països Catalans a Espanya? Tindria la seva conya i tot, no? També tindrien les seves joventuts, i farien actes espanyolistes en uns Països Catalans sobirans. Què en penseu? Ni que sigui per fer desarrollar una miqueta la imaginació... un Anti-ERC? Crec que el país no es d'ERC.. i deixes entendre que serà gracies a ERC que els Països Catalans esdevindrà un país lliure. Vols dir que serà així?? Nooo... no m'he explicat bé! El que vull dir és que si de tots els partits que hi ha actualment als Països Catalans, hi ha ERC (també podria dir CUP, Estat Català, PSAN, Endavant, Maulets, MDT, etc.)... però dic ERC per anar ràpid. Tan sols vull dir que es faria estrany veure un partit que reclamés just el contrari del que vol ERC (i la resta que he comentat) dins d'uns Països Catalans indepdendents. Vull dir que seria curiós que tal i com ara es munten concerts, trobades castelleres i altres martingales, per reclamar la independència... doncs em faria gràcia saber què passaria en uns Països Catalans sobirans. Hi hauria un partit assimètric a qualsevol partit català indepdendentista? Quins actes faria? Reclamaria seleccions esportives mixtes entre Espanya i els Països Catalans? Reclamaria que li retornessim les estàtues de Franco i la Falange que encara hi ha per aquestes terres? Faria caure símbols catalans com fem nosaltres amb els seus toros? M'explico per on vaig? No era la meva intenció polititzar el tema coi!
En un petit exercici de política ficció em pregunto... si els Països Catalans arriben mai a ser independents, tindrem llavors a algún partit com ara Derecha Monárquica Española (DME) que defensi un referèndum en pro de tornar a anexionar els Països Catalans a Espanya? Tindria la seva conya i tot, no? També tindrien les seves joventuts, i farien actes espanyolistes en uns Països Catalans sobirans. Què en penseu? Ni que sigui per fer desarrollar una miqueta la imaginació... un Anti-ERC? Crec que el país no es d'ERC.. i deixes entendre que serà gracies a ERC que els Països Catalans esdevindrà un país lliure. Vols dir que serà així?? no, serà gracies a la trentadosena refundacio de la cup. No vull ser fanatic pero gent com tu que a la minima salta aixi interpretant-ho tot unicament en benefici personal o del seu partit no donen altre cami
En un petit exercici de política ficció em pregunto... si els Països Catalans arriben mai a ser independents, tindrem llavors a algún partit com ara Derecha Monárquica Española (DME) que defensi un referèndum en pro de tornar a anexionar els Països Catalans a Espanya? Tindria la seva conya i tot, no? També tindrien les seves joventuts, i farien actes espanyolistes en uns Països Catalans sobirans. Què en penseu? Ni que sigui per fer desarrollar una miqueta la imaginació... qualsevol partit o moviment que anès en contra de la forma d'estat republicana, de la independència nacional i de la seva integritat territorial hauria de ser il.legal. I no digueu que ens comportariem igual que ells...m'avanço a possibles respostes perque fariem el mateix que qualsevol país del món. I tota la força de l'Estat de dret (català) contra ells. Il·legals els partits que anessin en contra dels drets humans (que fessin apologia del nazisme, ...), però si això no és així, aleshores seria un atemptat contra la llibertat d'expressió il·legalitzar-los, no trobes?
El dia 13 tots a fumar !!! Maria per tothom el dia 13 de juny a la platja de la barceloneta Si paseu de estupidesses nazi-onalistes, i us agrada fumar en llibertat, entreu aquesta web: www.partido-cannabis.com Per fi els podrem votar!, clar qui vulgui... Planta a casa, evita el narcotrafic !!! KINES COSES S'HAN DE VEURE AVUI EN DIA !!! Editat al dia 09 de juny del 2004, a les 23:28 a la merda els porros, després el 90% de l'independentisme està fet pols físicament. DROGUES=ALIENACIÓ no et dic q no et fumes uns petes dissabte o divendres de festa, però tota la setmana col·locat és una mísera imatge de l'independentisme. mare meva que trist, espero que s'intoxiqui tothom Enborratxar-se és més sa, potser? Segons tinc entés, segons la Ohms, l'alcohol és una droga dura i el cannabis és tova.
El dia 13 tots a fumar !!! Maria per tothom el dia 13 de juny a la platja de la barceloneta Si paseu de estupidesses nazi-onalistes, i us agrada fumar en llibertat, entreu aquesta web: www.partido-cannabis.com Per fi els podrem votar!, clar qui vulgui... Planta a casa, evita el narcotrafic !!! KINES COSES S'HAN DE VEURE AVUI EN DIA !!! Editat al dia 09 de juny del 2004, a les 23:28 a la merda els porros, després el 90% de l'independentisme està fet pols físicament. DROGUES=ALIENACIÓ no et dic q no et fumes uns petes dissabte o divendres de festa, però tota la setmana col·locat és una mísera imatge de l'independentisme. Pero que dius pallasu!!! Si els porros son lu millor! a fumarla a fumarla. que si fumes porros el 90 % de l'ndependentisme a la merda?????? jaja perdona que em rigui de tu pero fots riure xaval. qui es vulgui fumar petes doncs que ho faci i que els demes els deixins trankils. fem mal a algu o que collons passa? kur, o potser t'hauria de dir curt, et veig molt esverat.No sé que té a veure el fumar porros amb el ser independentista. Tu ets gilipollas o que? si llegeixes el comentari de mes amunt ho entendras capullo. I el curt em sembla que ets tu. burregu i no em tokis els collons que els tinc plens! jajja
El dia 13 tots a fumar !!! Maria per tothom el dia 13 de juny a la platja de la barceloneta Si paseu de estupidesses nazi-onalistes, i us agrada fumar en llibertat, entreu aquesta web: www.partido-cannabis.com Per fi els podrem votar!, clar qui vulgui... Planta a casa, evita el narcotrafic !!! KINES COSES S'HAN DE VEURE AVUI EN DIA !!! Editat al dia 09 de juny del 2004, a les 23:28 Tipic personatge que dona la tipica imatge de la joventud independentista. Aquest tipus de gent és la que ens fa més mal. La festa a la festa, la lluita a la lluita!
El dia 13 tots a fumar !!! Maria per tothom el dia 13 de juny a la platja de la barceloneta Si paseu de estupidesses nazi-onalistes, i us agrada fumar en llibertat, entreu aquesta web: www.partido-cannabis.com Per fi els podrem votar!, clar qui vulgui... Planta a casa, evita el narcotrafic !!! KINES COSES S'HAN DE VEURE AVUI EN DIA !!! Editat al dia 09 de juny del 2004, a les 23:28 A mi no em fa falta cap partit del cannabis per fumarem un porro!! Me’ls fumo el 13 i el 26 si fa falta!
El dia 13 tots a fumar !!! Maria per tothom el dia 13 de juny a la platja de la barceloneta Si paseu de estupidesses nazi-onalistes, i us agrada fumar en llibertat, entreu aquesta web: www.partido-cannabis.com Per fi els podrem votar!, clar qui vulgui... Planta a casa, evita el narcotrafic !!! KINES COSES S'HAN DE VEURE AVUI EN DIA !!! Editat al dia 09 de juny del 2004, a les 23:28 mmm la h de Ohms q volia dir xDDDD Per cert evidentment es tant condemnable lo de anar fumat (q no fumar algun porret al dia) cada dia com lo d'anar borratxo cada dia. ni drogues toves ni òsties. Per cert lo q si trobo prou condemnable és q per anar amb uns graus de més et retiron el carnet i per anar zombie de fumat no (i això amb qualsevol droga) deu ser q no ets un perill Moderació collons! Lluita si!, festa... potser! U_U''''' se m'en va la bola xD Sí sí, això que dius té la seva gràcia, però no cridis el mal temps. Ara nomes faltaria que fesin controls de "petes" xD Jo no entenc tanta polemica amb els porros, hi han molts polítics que en fumen, només s'han de veure segons quines declaracions. I x aqui dins tampoc no es salva ningú, que hi han comentaris dignes d'haverse fumat un bon tronxo.
El dia 13 tots a fumar !!! Maria per tothom el dia 13 de juny a la platja de la barceloneta Si paseu de estupidesses nazi-onalistes, i us agrada fumar en llibertat, entreu aquesta web: www.partido-cannabis.com Per fi els podrem votar!, clar qui vulgui... Planta a casa, evita el narcotrafic !!! KINES COSES S'HAN DE VEURE AVUI EN DIA !!! Editat al dia 09 de juny del 2004, a les 23:28 Au va! Ara resultarà que per fumar-se porros és dolent per l'independendentisme! Que no som robots collons, que també necessitem diversió. Una cosa és drogar-se i l'altra és ser drogodependent. Per tots els puristes revolucionaris antidrogues, pensaré en vosaltres el proper pet que pilli o el proper cop que vagi molt morat. I de bon rotllo. Salut.
El dia 13 tots a fumar !!! Maria per tothom el dia 13 de juny a la platja de la barceloneta Si paseu de estupidesses nazi-onalistes, i us agrada fumar en llibertat, entreu aquesta web: www.partido-cannabis.com Per fi els podrem votar!, clar qui vulgui... Planta a casa, evita el narcotrafic !!! KINES COSES S'HAN DE VEURE AVUI EN DIA !!! Editat al dia 09 de juny del 2004, a les 23:28 què vols dir estupideses nazi-onalistes? El dia 13, és un dia plenament democràtic Kevin ! no és una estupidesa nacionalista ni antinacionalista, i encara menys feixista. Si estiguéssim vivint amb règim feixista com els dels nazis, d'entrada no aniriem a votar! I qui és k regala tota la maria per la gent? jajaj k jo m'hi apuntuuuu
Des dels inicis de la humanitat les persones s'han desplaçat des dels seus llocs d'origen a la recerca de millors condicions de vida i, en molts casos, de la supervivència. La història dels països que anomenem desenvolupats o del nord està protagonitzada per grans moviments migratoris; per exemple, les migracions provocades per les dues guerres mundials del segle XX. Tampoc no ens oblidem dels Estats Units, ja que com a país neix amb l'entrada massiva de pobladors del sud del continent i d'Europa. No obstant, la immigració actual posseeix una sèrie de trets que l'han convertida en el gran repte polític del segle XX. L'actual procés de globalització del sistema neoliberal, que ha comportat un empitjorament de les condicions de vida de la majoria de la població mundial, l'envelliment de les societats del nord, l'explosió demogràfica del sud i la propagació del somni del nivell de vida del "primer món" en són algunes mostres. Catalunya: "terra d'acollida" Una dada més propera: a Catalunya, "dels 6 milions d'habitants actuals, 3,6 milions es poden considerar fruit directe o indirecte de la immigració al segle XX", per la qual cosa "a Catalunya la immigració no constitueix un fenomen nou, sinó que és el fenomen que explica la seva pròpia identitat" (Andreu Domingo i Valls, Centre d'Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona). En l'actualitat, Catalunya, i més concretament la ciutat de Barcelona, continua esdevenint un centre receptor de molta població immigrant. L'origen n'és molt divers, perquè tot i que per 'immigrant' s'entén la persona provenint d'un país del sud, són cada cop més els joves i empresaris europeus que s'estableixen a Barcelona (vegeu quadre). No obstant, aquesta immigració, per qüestions econòmiques i culturals, passa desapercebuda i no respon, per necessitat, al que anomenem 'immigrant': aquells que treballen en pitjors condicions, molts en economies submergides, els que cobren menys i els que en molts casos no tenen accés a un habitatge digne. El mapa de la immigració a Barcelona A la ciutat de Barcelona, en els darrers cinc anys la població estrangera resident ha passat d'un 1'9% (29.000 persones) a un 7'6% (113.000). Aquest fet ha permès mantenir el cens al nivell dels anys 1958 i 1996 i mantenir el milió i mig d'habitants. Cada districte, pel fenomen de la "crida" o del reagrupament familiar, concentra un major nombre de persones del mateix origen; no només del país, sinó també del continent. A Ciutat Vella, del total d'immigrants el 27% provenen de l'Àsia central (majoritàriament del Pakistan); en canvi, a l'Eixample (el 35,30%) i a Gràcia (34,6%) predominen els de l'Amèrica Llatina. Una dada comparativa d'aquesta distribució és que al districte de Sarrià-Sant Gervasi la majoria dels immigrants són de França, Itàlia i Alemanya, els tres països de la Unió Europea que agrupen gairebé el 30% de la immigració d'aquesta zona de Barcelona. La població immigrada fa evident la manca de drets La immigració va esdevenir un fenomen d'actualitat informativa arran dels tancaments i les vagues de fam que nombrosos grups d'immigrants van protagonitzar a principis de l'any 2001. A Barcelona es van recloure més de 1.000 persones en diverses esglésies i locals de tota la ciutat; la tancada més nombrosa va ser la de l'església del Pi, on el capellà va oferir-los suport incondicional. Aquests esdeveniments van ocasionar que la immigració passés a primera plana del mitjans de comunicació. D'aquesta manera, la societat en general va sentir de més a prop què significa immigrar i amb quins obstacles legals i culturals es troben aquestes persones. Llavors, els efectes de la nova Llei d'Estrangeria i la reducció dels drets socials i econòmics d'aquests nouvinguts van fer-se evidents. Miren Santiago és una de les moltes persones que, mitjançant entitats o individualment, van ser al costat dels immigrants; els van donar suport logístic i legal i van mediar en llargues i dures reunions amb l'Administració. La Miren ens explica quins van ser els resultats d'aquella lluita i quina és la situació legal d'aquestes persones: "De les 1.000 persones que van participar en els tancaments, la majoria ha aconseguit els tan anhelats papers, els permisos de residència i de treball. La majoria eren d'origen asiàtic i marroquí. D'ells, el 75% encara no ha trobat feina, tot i tenir permisos". El 25% restant sí que estan treballant i han pogut normalitzar les seves vides. Podem parlar de molts casos que ens ensenyen que "després de la tempesta ve la calma", però una calma molt fràgil. Un d'aquests casos és el de D., que treballa en la construcció. D. comença a treballar a les 7 del matí i no arriba a casa fins a les 9 del vespre, per 600 euros mensuals. Les raons per les quals es van aconseguir aquestes regularitzacions les podem trobar tant en la pressió feta pels tancaments com en el fet d'haver-se acollit a l'arrelament o a causes humanitàries. En aquest punt no hi ha una opinió homogènia. Què passa actualment? El que sí que van aconseguir els tancaments és que durant un mes els principals mitjans de comunicació els dediquessin portades, pàgines d'opinió, reportatges, entrevistes i primeres planes. Però, com explica la Miren, "un cop van passar els tancaments, aquí no ha passat res, sembla que tot s'hagi arreglat. Actualment, les úniques notícies són de les pateres, i aquesta imatge no ajuda gens". I no és pas així. Les raons per les quals es van organitzar els tancaments continuen vigents. L'entrada en vigor de la Nova Llei d'Estrangeria i del seu reglament d'implantació ha comportat, des del mes de març de 2001, la reducció del personal que treballa a les delegacions del Govern, el tancament d'oficines i que les cites passin a donar-se per telèfon o per correu electrònic. Continuen els desallotjaments de persones que viuen al ras per falta de mitjans econòmics i legals per inserir-se a la societat amb normalitat i han augmentat el nombre de denegacions o no resposta a les demandes de regulació . Segons Mariel Araya, una advocada de l'Uruguai i membre del grup d'immigració de l'ONG Sodepau, "han eliminat les cues del carrer, però no han millorat les coses". Segons Araya, els entrebancs amb què es troben molts cops no els propicia directament la Llei, sinó que tenen a veure amb el reglament d'implantació i amb els procediments administratius. Molta de la gent que demana regular la seva situació fa temps -anys- que viu a Espanya, però per raons administratives derivades d'aquest reglament no pot demostrar l'estada al país durant aquest temps. D'altra banda, les competències en temes d'immigració es van centralitzant cada cop més en el Ministeri de l'Interior i menys en altres com el de Treball i Educació, fet que "posa de manifest que els immigrants no poden accedir amb normalitat a la xarxa de serveis públics i que es manté l'enfocament policial i d'ordre públic en matèria d'estrangeria". El paper de cada administració: Les administracions central, autonòmica i municipal tenen, cadascuna, responsabilitats diferents en la gestió de les matèries. El Govern central, a través de delegacions i subdelegacions, és l'encarregat de concedir o de denegar els permisos de residència, els de reagrupaments familiars i altres permisos d'estada. Estableix acords migratoris amb tercers països, acords que poden incloure des de permisos temporals de treball i residència fins a l'expulsió d'immigració il·legal a través de deportacions. La Generalitat gestiona les qüestions referents a acords concrets de treball. Un exemple en són les contractacions de temporers a través de la Unió de Pagesos i la COAG. Amb l'objectiu de cobrir de forma organitzada les necessitats de mà d'obra en les campanyes agràries (ja que falta mà d'obra autòctona), es contracten treballadors temporals, bàsicament del Marroc i de Colòmbia. No obstant, la política de contractació de temporers no facilita l'assentament i la inserció social de noves famílies, perquè vénen amb contractes de nou mesos i la residència només pot demanar-se en cas de contractacions de dotze mesos. Pel que fa a l'Ajuntament, en aquest cas del de Barcelona, la Regidoria de Drets Civils o la Gerència de Serveis Personals (Serveis Socials com a sector d'actuació a la ciutat) tenen competències per donar suport en situacions de risc social (manca d'habitatge, atenció jurídica...). Durant les acampades a la plaça Catalunya les entitats van negociar amb l'Ajuntament temes referents a allotjament i a menjadors socials. En les acampades de l'any 2000 el col·lectiu subsaharià, que dormia al carrer, va aconseguir un alberg per passar les nits i algunes pensions durant un temps. Una millor coordinació entre les tres administracions, una legislació més social i més comprensió de les raons de la immigració poden facilitar la percepció de l'immigrant com un ciutadà, amb drets i deures. Fundació Claror #volemacollir 2004 EDITION
la pàgina és per riure una bona estona: http://www.ctv.es/USERS/aje/ em compraré el CD anunciat X-D PD: ¡¡¡ Tu Dios te llama !!! ¡¡¡Tu Patria te necesita !!! ¡¡¡ Tus camaradas te esperan !!! ¡¡¡ Alístate en Acción Juvenil Española !!! PD2: brutal hahahahahaha salut oh gràcies bismut! m'acabes d'alegrar aquesta nit d'estudi! L'altre dia et vaig veure per la UAB però no em vas reconèixer X-D em passo el dia a la biblio de la uab salut joder tiu k pajaru k soc xD i ralla al logos k m torni la puta bandereta xD salut i sort als examens!
la pàgina és per riure una bona estona: http://www.ctv.es/USERS/aje/ em compraré el CD anunciat X-D PD: ¡¡¡ Tu Dios te llama !!! ¡¡¡Tu Patria te necesita !!! ¡¡¡ Tus camaradas te esperan !!! ¡¡¡ Alístate en Acción Juvenil Española !!! PD2: brutal hahahahahaha salut de veritat, va bé per riure una estona salut
la pàgina és per riure una bona estona: http://www.ctv.es/USERS/aje/ em compraré el CD anunciat X-D PD: ¡¡¡ Tu Dios te llama !!! ¡¡¡Tu Patria te necesita !!! ¡¡¡ Tus camaradas te esperan !!! ¡¡¡ Alístate en Acción Juvenil Española !!! PD2: brutal hahahahahaha salut He descvubierto mi vocasión .... La veritat, que cara de fracàs escolar que posen els xicons eixos... donen grima. sí sí, n'hi ha cada un que tela... però mira, rius una estona X-D salut
la pàgina és per riure una bona estona: http://www.ctv.es/USERS/aje/ em compraré el CD anunciat X-D PD: ¡¡¡ Tu Dios te llama !!! ¡¡¡Tu Patria te necesita !!! ¡¡¡ Tus camaradas te esperan !!! ¡¡¡ Alístate en Acción Juvenil Española !!! PD2: brutal hahahahahaha salut Si, senyor... M'han obert els ulls! Tants anys enganyat i ara he descovert quina és la meva vocació a la vida! Yo que pensava que estava mal de la cabeza porqué escuchaba voces en mi interior todas las mañanas, pues no! ¡Era él, el todopoderoso! ¡Me quiere! Señor, ya vengo! ¡Ya mismo empieza mi castidad! Me postro ante ti y beso tus pies señor. Me uno a los camaradas para defender la Patria aquí, en las tierras infieles de Cataluña, para hacer renacer la espiritualidad y la estirpe nacional. Lo siento "usuaris", me voy a unir a ellos! Este finde me alisto seguro! Cuanta razón que llevan! Por Dios y por la Patria! Ya vengo señor, guiame en este camino... ¿Nadie más se alista? ¡Venga! Aún hay plazas. La victoria es nuestra, si no os alistais ahora lo vais a pagar caro. ¡NUESTRO DIA LLEGARA! "Martirio de Infieles": ¿Tu no te has alistado aún? ¡DIOS ES AMOR!
Benvolguts raconers, Actualment, o almenys fins fa poc, el 70% dels articles publicats a La Stoa (www.cromelnordic.org) eren escrits per mi. Aquesta tònica comença a trencar-se, però de forma insegura. Crec que, tenint en compte que La Stoa és una web personal, i per tant de temàtica bastant lliure (és a dir, que combina articles d'actualitat amb d'altres de reflexió i altres temes), això no hauria de ser així (home, tampoc és que cregui que en dos dies va a canviar-se). Així, doncs, ofereixo a tots els raconers la possibilitat de que donguin a La Stoa articles sobre vivències, ja siguin personals, polítiques, etc., de temàtica preferentment catalanista. Per exemple, heu viscut la transició? I el franquisme? Com vau viure la derrota d'Aznar a les urnes? Sou d'algun partit? (Clar, això depèn de l'edat que tingueu). No cal dir que podeu conservar una còpia dels vostres articles, fins i tot fer-ne un copy-paste per a recuperar-los si cal. Podeu utilitzar un seudònim o nom real lliurement. Això sí, eviteu la possibilitat de necessitar canviar el nom d'usuari amb que firmeu els articles, perquè s'hi perd un temps valuós (o sia: procureu conservar sempre el mateix nom d'usuari). Podeu fer visible o no el vostre correu electrònic. Si expliqueu fets total o parcialment inventats, indiqueu-ho (no em sembla malament barrejar realitat amb fantasia, però sense crear confusions). Poden utilitzar-se seudònims, però no noms falsos (es a dir: no canviar "Maria" per "Silvia"). Feu-ne una indicació si cal. No calen reportatges complets. No cal que imiteu a Víctor Alexandre. Unes quantes vivències des del vostre punt de vista seran benvingudes. Bé, doncs, així, crec que aquestes indicacions són suficients, espero la vostra colaboració: http://www.cromelnordic.org o juana@ hotmail.com (per xerrar pel msn). Salutacions, raconers. Perdoneu, però segueixo la meva norma: una sola reinsistència. Salut. Hola Crom el Nordic, he visitat la teva web, està be, amb comentaris interessants i tal. Pero una pregunta, a l'article que parles de la vida i l'obra de Kant, xq poses una foto de Descartes? Doncs perquè Descartes és de la mateixa època del tòpic de Kant ("època medieval i moderna, segles VI a XVIII d.C."). Tins en compte que la imatge no és la de l'article, sinó la del Tòpic. Si et fixes, els articles de Sòcrates porten la foto del Tòpic a que estiguin, per exemple la foto de Demòcrit si estan dins el tòpic "filosofia antigua". En alguns casos, per exemple Rousseau, apart de la foto del tòpic apareix una foto de Rousseau i sobre el tòpic la de Descartes. No confonguis la foto del Tòpic amb una foto interior de l'article. Suposo que m'he explicat, no? Doncs perquè Descartes és de la mateixa època del tòpic de Kant ("època medieval i moderna, segles VI a XVIII d.C.").Collons quin rang, no? Com parlar de l'Emperador Justinia I i posar una fotografia de l'Arxiduc Carles.
Benvolguts raconers, Actualment, o almenys fins fa poc, el 70% dels articles publicats a La Stoa (www.cromelnordic.org) eren escrits per mi. Aquesta tònica comença a trencar-se, però de forma insegura. Crec que, tenint en compte que La Stoa és una web personal, i per tant de temàtica bastant lliure (és a dir, que combina articles d'actualitat amb d'altres de reflexió i altres temes), això no hauria de ser així (home, tampoc és que cregui que en dos dies va a canviar-se). Així, doncs, ofereixo a tots els raconers la possibilitat de que donguin a La Stoa articles sobre vivències, ja siguin personals, polítiques, etc., de temàtica preferentment catalanista. Per exemple, heu viscut la transició? I el franquisme? Com vau viure la derrota d'Aznar a les urnes? Sou d'algun partit? (Clar, això depèn de l'edat que tingueu). No cal dir que podeu conservar una còpia dels vostres articles, fins i tot fer-ne un copy-paste per a recuperar-los si cal. Podeu utilitzar un seudònim o nom real lliurement. Això sí, eviteu la possibilitat de necessitar canviar el nom d'usuari amb que firmeu els articles, perquè s'hi perd un temps valuós (o sia: procureu conservar sempre el mateix nom d'usuari). Podeu fer visible o no el vostre correu electrònic. Si expliqueu fets total o parcialment inventats, indiqueu-ho (no em sembla malament barrejar realitat amb fantasia, però sense crear confusions). Poden utilitzar-se seudònims, però no noms falsos (es a dir: no canviar "Maria" per "Silvia"). Feu-ne una indicació si cal. No calen reportatges complets. No cal que imiteu a Víctor Alexandre. Unes quantes vivències des del vostre punt de vista seran benvingudes. Bé, doncs, així, crec que aquestes indicacions són suficients, espero la vostra colaboració: http://www.cromelnordic.org o elisenda@ hotmail.com (per xerrar pel msn). Salutacions, raconers. Perdoneu, però segueixo la meva norma: una sola reinsistència. Salut. Hola Crom el Nordic, he visitat la teva web, està be, amb comentaris interessants i tal. Pero una pregunta, a l'article que parles de la vida i l'obra de Kant, xq poses una foto de Descartes? Doncs perquè Descartes és de la mateixa època del tòpic de Kant ("època medieval i moderna, segles VI a XVIII d.C."). Tins en compte que la imatge no és la de l'article, sinó la del Tòpic. Si et fixes, els articles de Sòcrates porten la foto del Tòpic a que estiguin, per exemple la foto de Demòcrit si estan dins el tòpic "filosofia antigua". En alguns casos, per exemple Rousseau, apart de la foto del tòpic apareix una foto de Rousseau i sobre el tòpic la de Descartes. No confonguis la foto del Tòpic amb una foto interior de l'article. Suposo que m'he explicat, no? No, ho pots tornar a explicar?
Benvolguts raconers, Actualment, o almenys fins fa poc, el 70% dels articles publicats a La Stoa (www.cromelnordic.org) eren escrits per mi. Aquesta tònica comença a trencar-se, però de forma insegura. Crec que, tenint en compte que La Stoa és una web personal, i per tant de temàtica bastant lliure (és a dir, que combina articles d'actualitat amb d'altres de reflexió i altres temes), això no hauria de ser així (home, tampoc és que cregui que en dos dies va a canviar-se). Així, doncs, ofereixo a tots els raconers la possibilitat de que donguin a La Stoa articles sobre vivències, ja siguin personals, polítiques, etc., de temàtica preferentment catalanista. Per exemple, heu viscut la transició? I el franquisme? Com vau viure la derrota d'Aznar a les urnes? Sou d'algun partit? (Clar, això depèn de l'edat que tingueu). No cal dir que podeu conservar una còpia dels vostres articles, fins i tot fer-ne un copy-paste per a recuperar-los si cal. Podeu utilitzar un seudònim o nom real lliurement. Això sí, eviteu la possibilitat de necessitar canviar el nom d'usuari amb que firmeu els articles, perquè s'hi perd un temps valuós (o sia: procureu conservar sempre el mateix nom d'usuari). Podeu fer visible o no el vostre correu electrònic. Si expliqueu fets total o parcialment inventats, indiqueu-ho (no em sembla malament barrejar realitat amb fantasia, però sense crear confusions). Poden utilitzar-se seudònims, però no noms falsos (es a dir: no canviar "Maria" per "Silvia"). Feu-ne una indicació si cal. No calen reportatges complets. No cal que imiteu a Víctor Alexandre. Unes quantes vivències des del vostre punt de vista seran benvingudes. Bé, doncs, així, crec que aquestes indicacions són suficients, espero la vostra colaboració: http://www.cromelnordic.org o manel@ gmail.es (per xerrar pel msn). Salutacions, raconers. Ploma Cagadora! On ets!?
És un fet: Internet s'ha convertit per primer cop a l'història i en un temps record, en l'unic medi d'avast mundial i instantani d'informaciò lliure, feta pel POBLE i per el POBLE, i que s'escapa a les Grapes de la manipulaciò dels "Capital-Globalistes". (I élls ho saven i tenen por) APROFITEM-HO !!! (Nota aquesta afirmació no és només meva,cada día la sento dir per més i MÉS personatges, com Howard Carles i d'altres) Internet pot ser utilitzat com a distracciò: Baixar pelis,música,Chats vanals,lligar,porno,comprar-consumir...etc (El mésc frecuent ús) Sovint família i amics em critiquen de que estic enganxat, perque es pensen l'utilitzo per aixó de dalt...i No és així ni de lluny. No sé si a algú li passa peró Internet és JA per mí l'unica font de Notícies , Aprenentatge i de Compartir Informació Vàlida. (Això SI, Avants porta Molta feina d´estriar les Fonts "Amb Pinces", doncs ja pàssen de 50 milions de Webs i la majoría son basura capitalista) Aprofitem bé el que tenim,que és Molt. Editat al dia 10 de juny del 2004, a les 22:57 En els atemptats de l'11-M vam poder comprovar que és una eina escencial per a estar informat. Per mi és una font de notícies molt important, però a mi no em treguis el contacte amb el paper dels diaris. Cal tenir en comte també que corre molta informació no verificada i/o falsa. Estic d'acord que cal aprofitar-lo A mi el que em fa patir és la quantitat enorme de webs feixistes que hi han, no sé si us n'heu adonat? Cal dir que és un gran invent i una gran eina.
És un fet: Internet s'ha convertit per primer cop a l'història i en un temps record, en l'unic medi d'avast mundial i instantani d'informaciò lliure, feta pel POBLE i per el POBLE, i que s'escapa a les Grapes de la manipulaciò dels "Capital-Globalistes". (I élls ho saven i tenen por) APROFITEM-HO !!! (Nota aquesta afirmació no és només meva,cada día la sento dir per més i MÉS personatges, com Howard Ferran i d'altres) Internet pot ser utilitzat com a distracciò: Baixar pelis,música,Chats vanals,lligar,porno,comprar-consumir...etc (El mésc frecuent ús) Sovint família i amics em critiquen de que estic enganxat, perque es pensen l'utilitzo per aixó de dalt...i No és així ni de lluny. No sé si a algú li passa peró Internet és JA per mí l'unica font de Notícies , Aprenentatge i de Compartir Informació Vàlida. (Això SI, Avants porta Molta feina d´estriar les Fonts "Amb Pinces", doncs ja pàssen de 50 milions de Webs i la majoría son basura capitalista) Aprofitem bé el que tenim,que és Molt. Editat al dia 10 de juny del 2004, a les 22:57 em sembla molt interessant la teva opinió, l'internet és una eina que ens uneix a tots sense importar la distància. Les ma que molts ho utilitzin per a altres cosa, com veure porno o entrar a videoxats a veure noies nues o coses per l'estil que no aporta res a la humanitat
Si algu el tingués, maniria be parlar-hi! Què és això? Es una malaltia relacionada amb l'autisme
Si algu el tingués, maniria be parlar-hi! Aconsello a qui ho tingui si prefereix no fer-ho públic, pot utilitzar la opció de missatge privat enviant-li a en Richard, mitjançant la opció de missatges privats pitjant sobre el nick de l'autor del fòrum. Qui en tingui informació que no dubti a facilitar-li ja que pot ser-li d'ajuda. Jo tampoc coneixia què era, però espero haver-te ajudat indicant com poden posar-se en contacte amb tu.
Des del Casal Despertaferro de Reus i el Club Esportiu Despertaferro volem condemnar els fets que han succeït aquestes darreres setmanes a Reus a càrrec d'un grup reduït d'individus d'estètica "neo-nazi" que han intentat perturbar la convivència a la nostra ciutat. Condemnem aquest tipus d'actituds i comportaments, com també, ens solidaritzem amb totses aquelles persones i col·lectius que han estat víctimes d'aquests o s'han pogut sentir amenaçades per l'acció d'unes persones que "diuen" defensar unes idees dogmàtiques i caduques. No podem tolerar aquest tipus de comportaments ni la persecució de col·lectius concrets de la nostra societat. Per aquest motiu, des del Club Esportiu Despertaferro i el Casal Despertaferro continuarem treballant per a la integració dels col·lectius d'immigrants a la nostra societat i per construïr una societat més plural i concient de que els valors a defensar són el respecte, la convivència i la solidaritat, i no pas, la xenofòbia, el racisme i l'autoritarisme. La nostra tasca, com sempre, és la de desemmascarar els/les veritables culpables de que hi hagi persones que tinguin que venir al nostre país a treballar i a viure perquè en el seu no ho poden fer o no els ho deixen fer. No podem permetre de caure en el parany de la ignorància. Els/les immigrants també són ciutadans/es de la nostra ciutat i és junt amb ells/es que hem de construïr una ciutat on tots/es ens hi sentim representats/des. Catalunya, i els Països Catalans, són un territori que ha persistit al llarg de la història gràcies a la immigració que s'ha integrat en el nostre país i que en moments puntuals ha tingut la necessitat d'emigrar per escapar de les idees totalitaristes que aquest col·lectiu "despreciable" sembla haver descobert. Per aquest motiu també és necessària la participació dels mitjans de comunicació i d'altres instruments i col·lectius socials per tal de no optar pel sensacionalisme i el "raonament 0" davant de fets com els succeïts i alhora de tractar determinades informacions com la delinqüència que molts cops s'associa als col·lectius immigrats d'altres països. Hem de ser concients que la immigració no implica un problema de raça o ètnia sinó que és un problema de classe i aquesta és la nostra feina, la de construïr una societat més justa i igualitària. Contra el racisme i la xenofòbia! COLOR! Editat al dia 12 de juny del 2004, a les 14:36 Ens pots fer cinc cèntims del fets ocorreguts a Reus?
Xavier Oca CUP Avui, 9 de juny de 2004 Amb aquest títol es publicava ara fa un quart de segle l'anomenat Manifest d''Els Marges'. Avui, 25 anys després, aquesta asseveració se'ns ha fet d'una cruesa esgarrifosa. Els pitjors auguris que en aquell moment es feien sobre què podia esperar la nostra llengua de qualsevol marc polític que no partís del reconeixement com a nació dels Països Catalans s'han fet realitat. Si passem revista al que per a la llengua catalana ha significat l'autonomisme sorgit d'allò que alguns anomenen transició democràtica, però que des d'una òptica política mínimament rigorosa i crítica caldria qualificar de transfranquisme, ens trobem amb una sèrie de doloroses constatacions: La unitat de la llengua es veu avui tant o més amenaçada que uns anys enrere pels atacs del nacionalisme espanyol, que ha fet de l'esquarterament de la nostra pàtria una prioritat estratègica. El PP ha desplegat una política de secessionisme lingüístic que ha tingut el suport de tot l'aparell estatal i bona part dels poders mediàtics. En aquesta tasca, ha comptat sovint amb la complicitat o el silenci del PSOE i de les forces regionalistes, tal com s'ha pogut comprovar en la gestació i en la posada en marxa de l'Acadèmia de la Llengua Valenciana, que no només no ha aturat les reiterades propostes secessionistes del govern valencià encapçalat pel PP sinó que, a més, les ha legitimades. Se'ns ven com a gran èxit la traducció al català d'una Constitució europea que precisament pretén consagrar la nostra com una llengua de segona, absolutament inútil en el marc internacional. Mentrestant, l'ús del català retrocedeix de manera alarmant entre el jovent en les zones metropolitanes de València, Mallorca i Barcelona, i la nostra llengua es veu progressivament arraconada en àmbits com l'universitari, l'empresarial i el de les fires i mostres sota l'excusa de l'anomenada mundialització liberal i mentre hem de continuar suportant estoicament els discursos del babelisme i el cosmopolitisme espanyol, entestats a presentar les víctimes com a botxins. Tinguem-ho clar: l'existència de la nació catalana, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, d'una societat amb una identitat col·lectiva que reclama els seus drets polítics i socials, és la principal amenaça per a un Estat espanyol (i francès) construït sota uns principis etnocèntrics i excloents que sempre han pretès i pretendran garantir el control i l'explotació del nostre poble per part d'unes oligarquies, a voltes estrangeres, a voltes botifleres. És per això que les catalanes i els catalans no podem seguir aspirant a una Espanya amable, no podem posar el nostre horitzó en una regeneració de l'Estat, que suposa, recíprocament, el nostre pitjor enemic per a la nostra supervivència com a poble. Cal canviar el xip, canviar del tot el que ha estat, i continua essent, la pràctica de submissió política de l'autonomisme en les seves diferents formes a un marc jurídico-polític que sempre ha tingut i tindrà el poble català com a enemic a batre. La independència política, la unitat nacional, en resum, la disposició del conjunt del poble català d'un Estat propi que ens permeti democràticament decidir el nostre futur en termes d'igualtat amb la resta de pobles del món, és l'únic futur possible per a la nostra llengua. No hem de demanar permís a ningú per dir les coses pel seu nom, començant pels territoris dels Països Catalans: les Illes, el País Valencià, el Principat, la Franja i la Catalunya Nord. No cal pactar reformes i rebaixes per poder utilitzar la nostra llengua allà on ens plagui. L'únic que ens cal és fermesa, és una actitud d'insubmissió als Estats ocupants, que tan sols vindrà donada per una canvi de perspectives pel que fa al nostre horitzó polític: no hi ha futur sense independència. Dit d'una altra manera, com diu en Gabriel Bibiloni: "Un país dependent no pot tenir una llengua independent". - El primer pas és el bilingüisme. - El segon pas és l'empobriment de la llengua, fent de la llengua minoritzada una còpia exacta traduïda de la dominant. - El tercer pas és la no necessitat de la llengua minoritzada. - El quart pas és la no transmissió de la llengua de pares a fills. - El cinquè pas és la mort de la darrera generació de parlants. Estem passant del segon al tercer... JM La història és la següent: 1) Monolingüísme durant el franquisme 2) Català llengua pròpia oficial de Catalunya a l'actualitat 3) Català llengua única oficial al nou estatut-constitució de Catalunya 4) Català oficial a la Unió Europea 5) Català la meua llengua única oficial als Països Catalans 6) Català a TV, Radio, premsa, llibres La llei de política lingüística ens garanteix que totes les empreses s'han de dirigir a la majoria de catalanoparlants en català si així ho exigim i ens permet viure 100% en català al nostre pais.
Proposo fer un fòrum, aquest mateix que he obert, en el qual hi posem fotografies i adhesius de murals, accions o simplement imatges no sé si es veurà bé... Algú em pot explicar com es fa per col·locar imatges, la web, em sembla, que és aquesta: ho tornaré a provar... No em funciona... doncs posaré una altre imatge...vinga animeu-vos!! això és una mofa!! doncs ultim intent, si no deixo les imatges fins que sigui més senzill...almenys per a mi... Català! diu: No em funciona... doncs posaré una altre imatge...vinga animeu-vos!! Aix aix... clar k no funciona. Has de posar .jpg .gif .png ... http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Has de linkar fotos, no htmls Alabat sia Andrea !
amb www.internostrum.com no costa tant traduir les coses, que ja n'estem tips de que sempre siguin en castellà.... o no? Doncs a ratllar al personal... ara en català! (n'he deixat alguns mig traduïts, perquè al traduir-los perden el sentit) per cert, són bastant bons... S'enfonsa el Titanic. El capità li diu al seu ajudant: - Vinga, ràpid! Agafa aquella destral! Trenca la finestra, i fotem el camp en una barca salvavides. - Però... Capità, encara hi ha dones a bord... - Si, home, per a follar estic jo ara. ----- Després de molt temps, dos amic es troben pel carrer i estan parlant: - Escolta ramir, i les teves filles, Com estan? Com es deien? - Marbú i Fontaneda. Tu també en tenies una, no? - Sí, es diu María. - Cony! Com les galetes! ----- Això és una nena passejant pel port amb un xocobollo ( pastisset de xocolata). Se li cau una vegada el xocobollo al terra NENA: Xocobollo,si tornes a caure, et llenço al mar Li rellisca, i li cau una altra vegada el xocobollo. NENA: Xocobollo,si tornes a caure et llençaré al mar. Li torna a caure el Xocobollo. L'agafa i el llença al mar. Jajaja xD ----- Un jove s'asseu a la barra d'un bar i el cambrer li pregunta: - Que hi fiquem? - Vull 6 tequiles - 6!? Està celebrant alguna cosa? - Si. La meva primera mamada. - Bé, en aquest cas deixi que li convidi al setè per a donar-li la enhorabona - No s'ofengui, però crec que no caldrà, si amb 6 no m'he llevat aquest sabor, no m'ho llevaré amb res! ----- Com es diu l'animal q viu en les profunditats i menja pedres? El menjapedres de les profunditats ----- Es troben dos amics i diu un: -Manolo, t'apuntes a una orgia? -Clar, quants som? -Si et portes a la teva dona, tres. ----- Un que es va a declarar a la seva xicota, en un creuer.Li dóna l'anell per a declarar-se i ella li llença al mar i li diu; - Si ho trobes en 24h em caso amb tu L'home comença una operació impressionant amb bussos,llanxes,fins i tot contracta a les sardines perquè l'ajudin ... però no dóna resultat. AL final convida a la seva xicota a un últim sopar al creuer. Ella demana peix, i a l'obrir-lo, a que no sabeu que hi va trobar??..... EL XOCOBOLLOOO!! ----- Un amic li diu a un altre: - Mira, una pedra preciosa! - Però si és un tros de maó... - Bé, a mi m'agrada. ----- Com es diu l'animal que menja pedres i vola? El menjapedres volador ----- Per què els cocodrils són verds i aplanats? Perquè si fossin rodons i vermells serien tomàquets ----- Què té 2 ulls i 100 dents? Un cocodril I 2 dents i 100 ulls? Un autobús del Inserso ----- Què és allò que vola, si no és un avió, ni superman, ni un talibà, ni un ovni? El menjapedres volador ----- Per què se'n riuen tant els patufets? Perquè l'herba els fa pessigolletes als collonets ----- En que s'assembla un tomàquet a una patata? Que els dos són vermells, menys la patata ----- - Aló - Alí - Aló - Alí - Escolti que jo li parlo en serio - I jo en sirio. ----- - Pare, estic embarassada... - Filla meva, on tenies el cap? - Al volant del cotxe, per què? ----- Què és groc per dintre i negre per fora? -El pollet ninja. ----- - Mare mare, les olives tenen potes? - No fill - Llavorens m'he menjat una cucamolla/panerola/"cucaracha" ----- Dos en un ascensor i li diu un a altre - Déu, quin fàstic! quina pudor!, s'ha llufat? - Us heu llufat vos?! - No - Així que pregunta ----- Per què si llences una pedra a l'aire aquesta no cau? Perquè se l'ha menjat el menjapedres volador ----- -digui? -és el 93-123-456? -no, ho sento, aquest és el 93-123-156.... - cony, doncs per a haver marcat amb la polla no està gens malament.... ----- -Hola, que hi és la Julia? -Si -S'hi pot posar? -No, és que està al llit amb 39.... -No, si és que qui neix puta.... ----- Què és un tomàquet amb capa i espasa? El capità tomàquet ----- I un plàtan amb capa i espasa? Un plàtan vestit de capità tomàquet ----- Què és una cosa que té bec però no pica, té ales però no vola i té ulls però no veu? Un ocell mort ----- Dos amics que es troben i un li diu a l'altre: - Escolta lluís, la teva dona carda bé? - Si, per que? - Perquè deixis de cardar-te a la meva ----- Van dues per un carrer i veuen un taller que posa "ACEROS INOXIDABLES" i li diu un a l'altre: Què, "nos acemos"?? ----- - Escolta Narcís, la teva dona crida quan carda? - Fot-te que si crida! La sento des del bar!. ----- Ring, ring - És el servei secret? - Aaaaaahhhhh ----- - tu padre era un proscrito! - doncs el tuyo un tigretón !!! ----- -Mamà mamà, al col·legi em diuen imbècil -Pff, i a mi què? -A tu puta ----- Està una rateta asseguda, apareix una altra i li diu: -Que fas aqui tan soleta, rateta? I li contesta: -Res,esperant un "ratet"... ----- - Pare, que està més lluny, la lluna o tossa de mar? - Però a veure tros de soca, tu des d'aqui veus tossa ? ----- - Mare, mare, Com s'explica que el pare sigui negre, tu blanca i jo groc? - Mira nano si sabessis l'orgia que va haver aquell dia, lo que em estranya és que no bordis. ----- Està comprovat que el cafè calent redueix en dos terços la potència sexual de l'home: Primer li crema els dits i després la llengua. ----- - Maria, porta'm una taronja, siusplau. - Te la pelo? - Bé, d'acord, però que després no se t'oblidi portar-me la taronja. ----- -escolta com t'ha anat la lluna de mel? -de puta mare, 3 setmanes mes i me la tiro... ----- - Què és el que més t'agrada d'una dona? - A mi les cames. - Doncs mira, jo és el primer que aparto. ----- Mare, mare!!!!! a l'escola em diuen orfe! mare mare!!!! mareeeee!!!!!!!! ----- Això és una nena manca que va a demanar un gelat. Em dóna un gelat? Clar nena, de què el vols? Tant és, se'm caurà de totes formes ----- -S'obre el teló, i surt un 1 i un 2 tocant la porta d'una casa -Es tanca el teló, com es diu la pel·lícula?? "Star tré?" Una altre de teló: S'obre el teló i es veu una Derbi Variant aparacada. Es tanca. Es torna a obrir i es veu la moto al terra. Com es diu la cantant??????? Manserrat el Caballet
amb www.internostrum.com no costa tant traduir les coses, que ja n'estem tips de que sempre siguin en castellà.... o no? Doncs a ratllar al personal... ara en català! (n'he deixat alguns mig traduïts, perquè al traduir-los perden el sentit) per cert, són bastant bons... S'enfonsa el Titanic. El capità li diu al seu ajudant: - Vinga, ràpid! Agafa aquella destral! Trenca la finestra, i fotem el camp en una barca salvavides. - Però... Capità, encara hi ha dones a bord... - Si, home, per a follar estic jo ara. ----- Després de molt temps, dos amic es troben pel carrer i estan parlant: - Escolta ramir, i les teves filles, Com estan? Com es deien? - Marbú i Fontaneda. Tu també en tenies una, no? - Sí, es diu María. - Cony! Com les galetes! ----- Això és una nena passejant pel port amb un xocobollo ( pastisset de xocolata). Se li cau una vegada el xocobollo al terra NENA: Xocobollo,si tornes a caure, et llenço al mar Li rellisca, i li cau una altra vegada el xocobollo. NENA: Xocobollo,si tornes a caure et llençaré al mar. Li torna a caure el Xocobollo. L'agafa i el llença al mar. Jajaja xD ----- Un jove s'asseu a la barra d'un bar i el cambrer li pregunta: - Que hi fiquem? - Vull 6 tequiles - 6!? Està celebrant alguna cosa? - Si. La meva primera mamada. - Bé, en aquest cas deixi que li convidi al setè per a donar-li la enhorabona - No s'ofengui, però crec que no caldrà, si amb 6 no m'he llevat aquest sabor, no m'ho llevaré amb res! ----- Com es diu l'animal q viu en les profunditats i menja pedres? El menjapedres de les profunditats ----- Es troben dos amics i diu un: -Manolo, t'apuntes a una orgia? -Clar, quants som? -Si et portes a la teva dona, tres. ----- Un que es va a declarar a la seva xicota, en un creuer.Li dóna l'anell per a declarar-se i ella li llença al mar i li diu; - Si ho trobes en 24h em caso amb tu L'home comença una operació impressionant amb bussos,llanxes,fins i tot contracta a les sardines perquè l'ajudin ... però no dóna resultat. AL final convida a la seva xicota a un últim sopar al creuer. Ella demana peix, i a l'obrir-lo, a que no sabeu que hi va trobar??..... EL XOCOBOLLOOO!! ----- Un amic li diu a un altre: - Mira, una pedra preciosa! - Però si és un tros de maó... - Bé, a mi m'agrada. ----- Com es diu l'animal que menja pedres i vola? El menjapedres volador ----- Per què els cocodrils són verds i aplanats? Perquè si fossin rodons i vermells serien tomàquets ----- Què té 2 ulls i 100 dents? Un cocodril I 2 dents i 100 ulls? Un autobús del Inserso ----- Què és allò que vola, si no és un avió, ni superman, ni un talibà, ni un ovni? El menjapedres volador ----- Per què se'n riuen tant els patufets? Perquè l'herba els fa pessigolletes als collonets ----- En que s'assembla un tomàquet a una patata? Que els dos són vermells, menys la patata ----- - Aló - Alí - Aló - Alí - Escolti que jo li parlo en serio - I jo en sirio. ----- - Pare, estic embarassada... - Filla meva, on tenies el cap? - Al volant del cotxe, per què? ----- Què és groc per dintre i negre per fora? -El pollet ninja. ----- - Mare mare, les olives tenen potes? - No fill - Llavorens m'he menjat una cucamolla/panerola/"cucaracha" ----- Dos en un ascensor i li diu un a altre - Déu, quin fàstic! quina pudor!, s'ha llufat? - Us heu llufat vos?! - No - Així que pregunta ----- Per què si llences una pedra a l'aire aquesta no cau? Perquè se l'ha menjat el menjapedres volador ----- -digui? -és el 93-123-456? -no, ho sento, aquest és el 93-123-156.... - cony, doncs per a haver marcat amb la polla no està gens malament.... ----- -Hola, que hi és la Julia? -Si -S'hi pot posar? -No, és que està al llit amb 39.... -No, si és que qui neix puta.... ----- Què és un tomàquet amb capa i espasa? El capità tomàquet ----- I un plàtan amb capa i espasa? Un plàtan vestit de capità tomàquet ----- Què és una cosa que té bec però no pica, té ales però no vola i té ulls però no veu? Un ocell mort ----- Dos amics que es troben i un li diu a l'altre: - Escolta lluís, la teva dona carda bé? - Si, per que? - Perquè deixis de cardar-te a la meva ----- Van dues per un carrer i veuen un taller que posa "ACEROS INOXIDABLES" i li diu un a l'altre: Què, "nos acemos"?? ----- - Escolta Narcís, la teva dona crida quan carda? - Fot-te que si crida! La sento des del bar!. ----- Ring, ring - És el servei secret? - Aaaaaahhhhh ----- - tu padre era un proscrito! - doncs el tuyo un tigretón !!! ----- -Mamà mamà, al col·legi em diuen imbècil -Pff, i a mi què? -A tu puta ----- Està una rateta asseguda, apareix una altra i li diu: -Que fas aqui tan soleta, rateta? I li contesta: -Res,esperant un "ratet"... ----- - Pare, que està més lluny, la lluna o tossa de mar? - Però a veure tros de soca, tu des d'aqui veus tossa ? ----- - Mare, mare, Com s'explica que el pare sigui negre, tu blanca i jo groc? - Mira nano si sabessis l'orgia que va haver aquell dia, lo que em estranya és que no bordis. ----- Està comprovat que el cafè calent redueix en dos terços la potència sexual de l'home: Primer li crema els dits i després la llengua. ----- - Maria, porta'm una taronja, siusplau. - Te la pelo? - Bé, d'acord, però que després no se t'oblidi portar-me la taronja. ----- -escolta com t'ha anat la lluna de mel? -de puta mare, 3 setmanes mes i me la tiro... ----- - Què és el que més t'agrada d'una dona? - A mi les cames. - Doncs mira, jo és el primer que aparto. ----- Mare, mare!!!!! a l'escola em diuen orfe! mare mare!!!! mareeeee!!!!!!!! ----- Això és una nena manca que va a demanar un gelat. Em dóna un gelat? Clar nena, de què el vols? Tant és, se'm caurà de totes formes ----- -S'obre el teló, i surt un 1 i un 2 tocant la porta d'una casa -Es tanca el teló, com es diu la pel·lícula?? "Star tré?" serà que no fan gràcia.....
amb www.internostrum.com no costa tant traduir les coses, que ja n'estem tips de que sempre siguin en castellà.... o no? Doncs a ratllar al personal... ara en català! (n'he deixat alguns mig traduïts, perquè al traduir-los perden el sentit) per cert, són bastant bons... S'enfonsa el Titanic. El capità li diu al seu ajudant: - Vinga, ràpid! Agafa aquella destral! Trenca la finestra, i fotem el camp en una barca salvavides. - Però... Capità, encara hi ha dones a bord... - Si, home, per a follar estic jo ara. ----- Després de molt temps, dos amic es troben pel carrer i estan parlant: - Escolta ramir, i les teves filles, Com estan? Com es deien? - Marbú i Fontaneda. Tu també en tenies una, no? - Sí, es diu María. - Cony! Com les galetes! ----- Això és una nena passejant pel port amb un xocobollo ( pastisset de xocolata). Se li cau una vegada el xocobollo al terra NENA: Xocobollo,si tornes a caure, et llenço al mar Li rellisca, i li cau una altra vegada el xocobollo. NENA: Xocobollo,si tornes a caure et llençaré al mar. Li torna a caure el Xocobollo. L'agafa i el llença al mar. Jajaja xD ----- Un jove s'asseu a la barra d'un bar i el cambrer li pregunta: - Que hi fiquem? - Vull 6 tequiles - 6!? Està celebrant alguna cosa? - Si. La meva primera mamada. - Bé, en aquest cas deixi que li convidi al setè per a donar-li la enhorabona - No s'ofengui, però crec que no caldrà, si amb 6 no m'he llevat aquest sabor, no m'ho llevaré amb res! ----- Com es diu l'animal q viu en les profunditats i menja pedres? El menjapedres de les profunditats ----- Es troben dos amics i diu un: -Manolo, t'apuntes a una orgia? -Clar, quants som? -Si et portes a la teva dona, tres. ----- Un que es va a declarar a la seva xicota, en un creuer.Li dóna l'anell per a declarar-se i ella li llença al mar i li diu; - Si ho trobes en 24h em caso amb tu L'home comença una operació impressionant amb bussos,llanxes,fins i tot contracta a les sardines perquè l'ajudin ... però no dóna resultat. AL final convida a la seva xicota a un últim sopar al creuer. Ella demana peix, i a l'obrir-lo, a que no sabeu que hi va trobar??..... EL XOCOBOLLOOO!! ----- Un amic li diu a un altre: - Mira, una pedra preciosa! - Però si és un tros de maó... - Bé, a mi m'agrada. ----- Com es diu l'animal que menja pedres i vola? El menjapedres volador ----- Per què els cocodrils són verds i aplanats? Perquè si fossin rodons i vermells serien tomàquets ----- Què té 2 ulls i 100 dents? Un cocodril I 2 dents i 100 ulls? Un autobús del Inserso ----- Què és allò que vola, si no és un avió, ni superman, ni un talibà, ni un ovni? El menjapedres volador ----- Per què se'n riuen tant els patufets? Perquè l'herba els fa pessigolletes als collonets ----- En que s'assembla un tomàquet a una patata? Que els dos són vermells, menys la patata ----- - Aló - Alí - Aló - Alí - Escolti que jo li parlo en serio - I jo en sirio. ----- - Pare, estic embarassada... - Filla meva, on tenies el cap? - Al volant del cotxe, per què? ----- Què és groc per dintre i negre per fora? -El pollet ninja. ----- - Mare mare, les olives tenen potes? - No fill - Llavorens m'he menjat una cucamolla/panerola/"cucaracha" ----- Dos en un ascensor i li diu un a altre - Déu, quin fàstic! quina pudor!, s'ha llufat? - Us heu llufat vos?! - No - Així que pregunta ----- Per què si llences una pedra a l'aire aquesta no cau? Perquè se l'ha menjat el menjapedres volador ----- -digui? -és el 93-123-456? -no, ho sento, aquest és el 93-123-156.... - cony, doncs per a haver marcat amb la polla no està gens malament.... ----- -Hola, que hi és la Julia? -Si -S'hi pot posar? -No, és que està al llit amb 39.... -No, si és que qui neix puta.... ----- Què és un tomàquet amb capa i espasa? El capità tomàquet ----- I un plàtan amb capa i espasa? Un plàtan vestit de capità tomàquet ----- Què és una cosa que té bec però no pica, té ales però no vola i té ulls però no veu? Un ocell mort ----- Dos amics que es troben i un li diu a l'altre: - Escolta lluís, la teva dona carda bé? - Si, per que? - Perquè deixis de cardar-te a la meva ----- Van dues per un carrer i veuen un taller que posa "ACEROS INOXIDABLES" i li diu un a l'altre: Què, "nos acemos"?? ----- - Escolta Narcís, la teva dona crida quan carda? - Fot-te que si crida! La sento des del bar!. ----- Ring, ring - És el servei secret? - Aaaaaahhhhh ----- - tu padre era un proscrito! - doncs el tuyo un tigretón !!! ----- -Mamà mamà, al col·legi em diuen imbècil -Pff, i a mi què? -A tu puta ----- Està una rateta asseguda, apareix una altra i li diu: -Que fas aqui tan soleta, rateta? I li contesta: -Res,esperant un "ratet"... ----- - Pare, que està més lluny, la lluna o tossa de mar? - Però a veure tros de soca, tu des d'aqui veus tossa ? ----- - Mare, mare, Com s'explica que el pare sigui negre, tu blanca i jo groc? - Mira nano si sabessis l'orgia que va haver aquell dia, lo que em estranya és que no bordis. ----- Està comprovat que el cafè calent redueix en dos terços la potència sexual de l'home: Primer li crema els dits i després la llengua. ----- - Maria, porta'm una taronja, siusplau. - Te la pelo? - Bé, d'acord, però que després no se t'oblidi portar-me la taronja. ----- -escolta com t'ha anat la lluna de mel? -de puta mare, 3 setmanes mes i me la tiro... ----- - Què és el que més t'agrada d'una dona? - A mi les cames. - Doncs mira, jo és el primer que aparto. ----- Mare, mare!!!!! a l'escola em diuen orfe! mare mare!!!! mareeeee!!!!!!!! ----- Això és una nena manca que va a demanar un gelat. Em dóna un gelat? Clar nena, de què el vols? Tant és, se'm caurà de totes formes ----- -S'obre el teló, i surt un 1 i un 2 tocant la porta d'una casa -Es tanca el teló, com es diu la pel·lícula?? "Star tré?" Després de la nit d'ahir i la mala resaca pels resultats, més val riure una mica.AMUNT els ànims coi, que no s'acaba el món! per això hi son
No sé si és de constitució recent o és la mateixa candidatura que ja havia existit fa molts anys en eleccions municipals, que podia ser el mateix nom o un de semblant. Algu sap la història de la CUP ??? xat Answers
Hola sóc l'administrador de la comunitat msn VISCALATERRA hem podeu donar la vostra opinio sobre la web !! Tenim 1265 participants !! Si podeu registreu-vos aixi seguirem creixent !! Moltes gràcies !!! http://groups.msn.com/VISCALATERRA MSN VISCA LA TERRA Està bé, jo ja m'hi vaig inscriure. El punt feble: el disseny.
Algú sap alguna web on pugui trobar els municipis per saber a qui voten a cada municipi? Gràcies M'agraderia dir que si ERC no s'hagués aliat amb aquells_____ i fes coalició amb l'EI euskera, catalana (si, si, amb CUP també!), i gallega hagués tret molts més vots, anant per separat només es prenen vots als teus companys, tant NOS-UP a CUP i ARALAR i viseversa. (no se si s'escriu així) www.elecjun04.mir.es/peuropeo/PEF_TOP.htm Cliqueja a Províncies i en cavat t’apareix un mapa d’espanya, escolleix la província i aniràs a una pantalla on al marge esquerre hi trobaràs un enllaç que et porta a tots els municipis de la determinada província.
Sé que no sóc ningú, en sóc un usuari normal i corrent com tots els altres, però m'agradaria donar la meva opinió del funcionament dels fòrums d'ara endavant després de les eleccions. No té res a veure amb els administradors, ja que per la seva part fan tot el que poden i molt més, sincerament els felicito per la feina feta durant tot aquest temps. L'hagués volgut obrir abans però veient que hi havien les eleccions entremig, vaig creure que no se'n faria ni cas. A veure, personalment el xat i els seus fòrums m'encanten, però darrerament ha anat enpitjorant el clima de debat, amb discusions més aviat poca-soltes (algunes només eh d'altres són molt interessants i profitoses) i arrivant fins i tot al insult. (hi excloc els visitants feixistes que de tant en tant ens visiten). Doncs bé, un pic s'ha passat l'aldarull de les eleccions crec sincerament que hauríem de deixar de banda les picabaralles infantils (entenguis, estelada vermella vs blava, acampades, gat vs ruc, CUP vs ERC ,...). Sé que és prou difícil i amb això no vull dir pas que no s'en pugui parlar però abans de opinar i dir més d'una rucada com diu el subtítol del xat: llegir,PENSAR i opinar (per aquest ordre siuplau). Tenir clar per part de tothom qui és" l'enemic" a batre i quin és l'objectiu LA INDEPENDÈNCIA Espero que els resultats de les eleccions ens hagin fet reaccionar a tothom i a totdon sobre la frase anterior. Si entre TOTS ho aconseguim, farem del xat una eina molt profitosa per a tots, sinó caurem en un cercle viciós força desagradable. T’has oblidat de la paraula clau, respecte. Jo també sóc amb tu, més respecte i més civisme i la societat que aconseguiríem seria de les punteres al món. Potser podríem començar amb... el xat. Perquè no? Avui he llegit una dita que he trobat molt interessant i que podríem posar com a exemple per començar a moure quelcom en aquesta direcció. If you think you are too small to make a difference... try sleeping in a closed room with a mosquito. (African Proverb)
Sé que no sóc ningú, en sóc un usuari normal i corrent com tots els altres, però m'agradaria donar la meva opinió del funcionament dels fòrums d'ara endavant després de les eleccions. No té res a veure amb els administradors, ja que per la seva part fan tot el que poden i molt més, sincerament els felicito per la feina feta durant tot aquest temps. L'hagués volgut obrir abans però veient que hi havien les eleccions entremig, vaig creure que no se'n faria ni cas. A veure, personalment el xat i els seus fòrums m'encanten, però darrerament ha anat enpitjorant el clima de debat, amb discusions més aviat poca-soltes (algunes només eh d'altres són molt interessants i profitoses) i arrivant fins i tot al insult. (hi excloc els visitants feixistes que de tant en tant ens visiten). Doncs bé, un pic s'ha passat l'aldarull de les eleccions crec sincerament que hauríem de deixar de banda les picabaralles infantils (entenguis, estelada vermella vs blava, acampades, gat vs ruc, CUP vs ERC ,...). Sé que és prou difícil i amb això no vull dir pas que no s'en pugui parlar però abans de opinar i dir més d'una rucada com diu el subtítol del xat: llegir,PENSAR i opinar (per aquest ordre siuplau). Tenir clar per part de tothom qui és" l'enemic" a batre i quin és l'objectiu LA INDEPENDÈNCIA Espero que els resultats de les eleccions ens hagin fet reaccionar a tothom i a totdon sobre la frase anterior. Si entre TOTS ho aconseguim, farem del xat una eina molt profitosa per a tots, sinó caurem en un cercle viciós força desagradable. UNITAT I NO DISCUSIONS INUTILS !!! - Jo porto l'estelada vermella i blava tinc les dos i tant més una com l'altre. - Al cotxe i porto el ruc i el gat siii tots dos !!! - Hagues volgut votar les CUP i ERC a la vegada per això no es pot !! - Maulets o les Jerc sincerament els dos son igual de correctes i m'agradaria militar a els dos !!! NOMÉS DEMANO UNITAT !!! LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA ES VA PERDRE PERQUE NO HI HAVIA UNITAT AL VANDOL REPUBLICA: QUE SI COMUNISTES, QUE SI SOCIALISTES , QUE SI REPUBLICANTS, QUE SI NACIONALISTES EN CANVIA AL VANDOL NACIONAL SI QUE HI HAVIA UNITAT MANAVA FRANCO I PROU !!! UNITAT TANT DIFICIL ÉS D'ACONSEGUIR !! FAN FALTA MÉS CAMPANYES COM LES DE FREE CATALONIA PERÒ QUE REALITZIN ACCIONS QUE MOLESTIN A ESPAÑA NO UN MANIFEST I QUATRE PAPERS I CARTELLS PER EL CARRER !!! CONTRA L'ENEIC ACCIÓ DIRECTE !!
Wiliam Walace Mai t'oblidarem ESCOCIA LLIURE !!! Editat al dia 15 de juny del 2004, a les 20:12 Sempre que veig aquesta pel.licula em bull la sang! Aquesta pel·licula pot agradar mes o menys com a distracciò per a passar l'estona (jo la trobo fluixisima, abans prefereixo una pel·licula espanyola com Torrente o Los Bingueros ), però l'argument és penòs i fals, hi ha una gran quantitat d'errors històrics i cronològics, i el seu director i protagonista és un fonamentalista catòlic, proper a moviments ultra-religiosos com Legionarios de Cristo. Si voleu una pel·licula de tematica nacionalista, tot i que passa a Irlanda i no a Escòcia, us recomano Michael Collins o fins i tot Companys : Proces a Catalunya (personalment no m'acava de fer el pes però no hi ha res mes ) Editat al dia 15 de juny del 2004, a les 18:16 Doncs a mi Braveheart m' agradà (tampoc es que siga un cinèfil jo, però...) encara que tampoc crec jo que el post estiga obert per parlar de cinema (o si, tampoc es que el post diga molt ) si nò d' el tio este, que si no m' equivoque va existir...
Wiliam Walace Mai t'oblidarem ESCOCIA LLIURE !!! Editat al dia 15 de juny del 2004, a les 20:12 Tenint en compte que devien fer molts talls publicitaries, no seria mala idea una repassada de tant en tant al diccionari, que fa un mal als ulls el primer missatge!!!!!
Wiliam Walace Mai t'oblidarem ESCOCIA LLIURE !!! Editat al dia 15 de juny del 2004, a les 20:12 Mai t'ho oblidarem ?
Wiliam Walace Mai t'oblidarem ESCOCIA LLIURE !!! Editat al dia 15 de juny del 2004, a les 20:12 Mai t'ho oblidarem? Què passa, que us deu peles i vosaltres no li ho voleu perdonar? no seria: mai t'oblidarem? Parlant de cinema us recomano "El Odio"... això és una pel.licula i no la merda del senyor de los anillos o això que foten ara... hasta aquí todo va bien...
Wiliam Walace Mai t'oblidarem ESCOCIA LLIURE !!! Editat al dia 15 de juny del 2004, a les 20:12 Doncs jo sento enveja de que encara no s'hagi realitzat una gran superproducció, explicant la història de Catalunya, que servís per donar a conèixer el problema català arreu del món, de la mateixa manera que ho va fer Braveheart. Us imagineu a Sean Conery fent de Roger de Flor? O Kevin Costner de Jaume I? En fi... almenys imaginar és gratuït! De moment, la pel.lícula més internacional que tenim és el 'Complot dels anells' (sic). Doncs la veritat, seria bona idea que fessin una pelicula sobre nosaltres. Sabeu la quantitat de gent que obriria els ulls?? Avuí en dia Holiwood mou masses, i a part de fer-nos ressó internacional, aconseguiriem crear conciencia nacional, ja que a molta gent li falten nocions d'història de catalunya. Es podria fer una peli sobre la guerra contra felip V i la seva opressió, o alguna sobre la vida d'en Lluís Companys (en Polanski la clavaria crec jo). Però per fer això hauriem de fer una especiecie de macrocampanya per enviar mails a holiwood o a algun director o productora (no se com va aquest tema). Jo crec que si rebessin més de 1000 mails no ho passarien per alt. I per probar que no quedi... Algú sap angles per fer els mails? I algú sap a on podem enviar-ho?? Doncs ja estaria bé ja que Hollywood fes una pel-lícula basada en fets històrics catalans, mira que en tindrien per escollir de fets. Si fos ric i em sobréssin els calers jo mateix pagaria per a què es fes. És increïble el desconeixement que té la gent de la nostra Història. De pel-lícula nacionalista és molt aconsellable com ja han dit Michael Collins, mostra com varen aconseguir la independència. Pensar que tants catalans d'alhesores estaven maravellats en veure l'exemple irlandès, tot havent-hi bon amiguisme i ara ens deixen tirats amb el català a Europa.
akio, arnau, Juan Francisco , Francesca ... que hi foteu a aquestes hores de la matinada? quina colla de frikis... Catalunya us necesita però no tant! Descanseu! Jo és que estic estudiant, demà tinc examen, i tinc això obert xD xo em sembla q no em presentaré i m'ho deixaré x l'any vinent XD la veritat és q ho porto fatal ^_^U Vols que et donem un cop de mà? Entre en Emma l'estelvermell i jo... (Són les 6 del matí i encara donem voltes per aquí...) Si teniu coneixements de dietètica, d'acord, doneu-me un cop de mà XD ULTRAHEROI... LA SELE!!!!!!! jajajaja aprofito els descansos per mirar el raconet i dipositar el meu grà de sorra
Les juventuts socialistes de l'Hospitalet tenen com emblema una "estelada" jo si fos ells no em dedicaria a copiar simbols que ja existeixen i que ells no respresenten. A més a més també duen un puny Aquests si que son ben extranys! Ah i per acabaro d'adobar duen la bandera republicana espanyola. Que son republicans?? Us passo l'enllaç: www.jsclh.org L'estalada no potser utilitzada per traïdors !!! Viska la terra i Viska el Països Catalans! //*// Banderes tricolors, estrelades, simbols socialistes... quina empanada mental porten, en fí, crec que no son els unics, l' unic del PSOE que conec que siga jove diu perles tan grans com "El PSOE es un partit socialista i d' esquerres i Carod es un fasista" porten una empanada mental, usen tricolors quan no son republicans: SI ELLS VOLGUEREN, ALMENYS SERIEM OPRIMITS PER UNA NACIÓ NO MONARQUICA, punys en alt quan no son socialistes (veure i adaptar el comentari anterior) i estrelades quan no son catalanistes (veure i adaptar el comentari anterior) en fi, "lo" pitjor es que s' ho creuen, que son d' esquerres i trencadors... algú em pot dir perquè van amb l'estelada aquests desgraciats? i a mi perquè es fan dir socialistes i obrers?
Les juventuts socialistes de l'Hospitalet tenen com emblema una "estelada" jo si fos ells no em dedicaria a copiar simbols que ja existeixen i que ells no respresenten. A més a més també duen un puny Aquests si que son ben extranys! Ah i per acabaro d'adobar duen la bandera republicana espanyola. Que son republicans?? Us passo l'enllaç: www.jsclh.org L'estalada no potser utilitzada per traïdors !!! Viska la terra i Viska el Països Catalans! //*// Banderes tricolors, estrelades, simbols socialistes... quina empanada mental porten, en fí, crec que no son els unics, l' unic del PSOE que conec que siga jove diu perles tan grans com "El PSOE es un partit socialista i d' esquerres i Carod es un fasista" porten una empanada mental, usen tricolors quan no son republicans: SI ELLS VOLGUEREN, ALMENYS SERIEM OPRIMITS PER UNA NACIÓ NO MONARQUICA, punys en alt quan no son socialistes (veure i adaptar el comentari anterior) i estrelades quan no son catalanistes (veure i adaptar el comentari anterior) en fi, "lo" pitjor es que s' ho creuen, que son d' esquerres i trencadors... algú em pot dir perquè van amb l'estelada aquests desgraciats? per que porten l' estrelada? per que queda bonic! de nanos duien fulles de maria i "as" d' anarkia, per que queda xulo! si ja m' imagine al tio del logo : -www.google.ES , imagenes : socialismo, pilla eixa imatge i amb el fotoshop li posa l' estrelada, "por que queda autoctono..."-
Les juventuts socialistes de l'Hospitalet tenen com emblema una "estelada" jo si fos ells no em dedicaria a copiar simbols que ja existeixen i que ells no respresenten. A més a més també duen un puny Aquests si que son ben extranys! Ah i per acabaro d'adobar duen la bandera republicana espanyola. Que son republicans?? Us passo l'enllaç: www.jsclh.org L'estalada no potser utilitzada per traïdors !!! Viska la terra i Viska el Països Catalans! //*// Però ho tenen molt ben montat. Allà cadascú va a la seva bola, està ple de femenistes del pal Júlia Otero, ple de pijos, de xarnegos, fatxes, dinosaures i també hi ha gent inteligent que no s'empana de la pel.lícula. Però els "jefes" (Montilla-Iceta-Ernest Maragall) ho controlen tot. I ho controlen bé. Mossen... jo sóc Xarnego i orgullós que n'estic! i ni molt menys soc del PSOE... No siguis racista no sé com podeu dir xarnego, colla d'imbècils, qui diu xarnego no mereix ser independentista. nosaltres no som el mateix fem q ells qui vol vindre pot vindre i cadascú pot tenir la provedència que vulga no per això és menys català (si ho vol ser) un pot ser valencià de "naixement" i ser l'espanyolíssim (per exemple francesc camps) i pot ser el més independentista sent fill d'inmigrants. STOP RACISME, 100% amb Wolftone i la gent com ell, sou la meua major il.lussió.
Les juventuts socialistes de l'Hospitalet tenen com emblema una "estelada" jo si fos ells no em dedicaria a copiar simbols que ja existeixen i que ells no respresenten. A més a més també duen un puny Aquests si que son ben extranys! Ah i per acabaro d'adobar duen la bandera republicana espanyola. Que son republicans?? Us passo l'enllaç: www.jsclh.org L'estalada no potser utilitzada per traïdors !!! Viska la terra i Viska el Països Catalans! //*// Ei quina relació tenen les Jerc i aquestes juventuts pseudosocialistes? i els joves amb iniciativa? Hi ha un tripartit juvenil? vinga acampada jove que t'espero... no si encara atacaran a Maulets abans d'atacar als espanyols dels socialistes i dels d'iniciativa, segur que algun d'aquests deu combinar la seva militància amb la de joves del foro babel. per tripartir-se de riu-re estàs fava.
Bon dia, Avui he enxampat el segon número d'aquest nou diari gratuït en anglès i voldria saber la vostra opinió. Està força bé sota el meu parer, deixant de banda que potser necessitaríem més premsa ( tant escrita com no ) en català. El diari tracta notícies d'àmbit català i a més, per la meva sorpresa, a la contraportada hi ha el WEATHER amb un mapa dels Països Catalans amb totes les comarques de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar... És una bona iniciativa i podem aprofitar per tal q el turisme sàpiga què coi passa aqui. Apa! A veure q m'en dieu! Salut! On l'has trobat el diari CataloniaToday jo fa dies que el busco per BCN i no el trobo ??? a les RAMBLES, hi és jo també vaig enxampar el nuermo 2 i està força b, sobretot el TEMPS es nota que és obra d'EL PUNT. hehehe pel mati o per la tarda !!!
Bon dia, Avui he enxampat el segon número d'aquest nou diari gratuït en anglès i voldria saber la vostra opinió. Està força bé sota el meu parer, deixant de banda que potser necessitaríem més premsa ( tant escrita com no ) en català. El diari tracta notícies d'àmbit català i a més, per la meva sorpresa, a la contraportada hi ha el WEATHER amb un mapa dels Països Catalans amb totes les comarques de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar... És una bona iniciativa i podem aprofitar per tal q el turisme sàpiga què coi passa aqui. Apa! A veure q m'en dieu! Salut! Ja he conseguit el num.4 i esta força bé !!! http://www.cataloniatoday.com/ Editat al dia 19 de juny del 2004, a les 14:16
La campanya "CATALUNYA ANTITAURINA" ja està activa per internet. A partir d'ara es podran rebre adhesions a través de la xarxa. Fa unes setmanes comunicàvem que s'havia posat en marxa una nova campanya per a recollir signatures i enviar-les al Parlament per a que fossin prohibides les curses de braus a Catalunya. Doncs bé, recentment s'ha posat en marxa un nou sistema d'adhesions a la campanya per Internet, per facilitar el recolzament social i l'extensió de la campanya (amb el recolzament i la promoció feta pels internautes). L'adreça concreta per a les adhesions és www.catalunya-antitaurina.tk Jo ja he signat! Visca Catalunya lliure i Antitaurina! La idea del respecte als animals cal difondre-la arreu. A vegades, quant em sento en un d'aquests moments trascendentals que tothom té, em pregunto COM la gent pot considerar cultura les curses de braus. I que consti que torturar un brau es pot fer tant a una Plaça com a una festa major de qualsevol poblet del País Valencià i del Camp de Tarragona. En aquestes regions dels Països Catalans, també hi ha aquest costum tot i que finalment no s'acaba matant l'animal. En fi, anti-taurí sempre!
Un bon amic em fa veure que si agafem un compàs i dibuixem un cercle amb centre a Brussel·les, podem observar que un percentatge elevadíssim de la població d’Europa està a menys de 700-1.000 quilòmetres de la capital europea. Clar que parlem de nombre de persones, perquè si parlem de PIB, aleshores aquest percentatge augmenta notablement (París, Londres, Frankfurt, Zuric, Munic, etc.). Tot seguit, aquest amic em pregunta: em pots dir què fem nosaltres preocupats per les connexions amb Madrid? La qüestió treu cap arran de la discussió que torna a estar (per vegada número mil!) als mitjans: l’arribada de l’AVE. Una mena de ridícul “Bienvenido Mr. Marshall”. Em perdonaran, però es fa difícil trobar un poble amb un nombre de burros tan elevat com el nostre. Algú em pot explicar d’on ve l’obsessió per estar connectats amb Madrid? Encara que ja ho he raonat altres cops, no puc estar-me de parlar del tema una altra vegada. Ja va ser el franquisme qui va posar en marxa una eina de destrucció nacional que es diu Pont Aeri. Pel principi de “no importa on s’instal·li una empresa ja que estem a una hora de vol”, el que s’ha aconseguit és que s’instal·lin totes a Madrid. Ignoro d’on treuen l’entusiasme aquests executivets de pa sucat amb oli que troben excitant anar amunt i avall entre Barcelona i Madrid (perdó, entre Madrid i Barcelona). I no dic executivets pel fet que tinguin una categoria laboral escarransida, perquè també hi incloc aquells alts empleats (que es fan dir empresaris sense ser-ho) als quals entusiasma ser abraçats a Madrid. Un dels grans i tristíssims canvis que ha sofert el teixit social català arran de la mort de Franco és que ha deixat de mirar al nord, per passar a mirar a l’est. I jo voldria fer una pregunta interessant: ¿algú em pot dir des de quan, en els darrers cinc-cents anys, ens ha vingut de Madrid algun signe de progrés interessant? Doncs bé, hem caigut tan baix que resulta que, ara, el progrés ens arriba d’allà, i ho fa en forma d’AVE. Però no es pensin, que la història és molt més lamentable del que creuen. Les infraestructures que ara s’estan construint van ser planificades fa molts anys. Tants, que em permeto recordar que, en aquella època (1996-2000), el responsable d’Infraestructures (GIF), i secretari d’Estat, era català (formava part del pactes del Majestic). Doncs bé, per això m’atreveixo a dir que els catalans no només hem col·laborat a dissenyar un tren d’alta velocitat que té com a únic objectiu aconseguir que qualsevol província estigui unida amb Madrid, sinó que, a més, hem col·laborat a deixar desconnectat el País Valencià de Catalunya. I posats a no fer, ni tant sols vam influir per aconseguir que les obres comencessin per la frontera en lloc de per Madrid. Tot plegat, un cas com un cabàs. Per cert, pregunta amb premi: de quin secretari d’Estat parlo? Ara, amb les noves autoritats de la Generalitat especialitzades a mirar a Madrid, ja hi tornem a ser. Tothom preocupat perquè no estarem connectats amb Madrid prou de pressa. Em recorda l’època quan l’AVE va arribar amb retard a Lleida. Periodistes i polítics, tots preocupadíssims. Es fa difícil trobar episodis de la nostra història on la demostració de provincianisme sigui tan patètica. Per mi, el millor AVE que ens connecti amb Madrid hauria de viatjar a zero per hora. Oi que m’explico? El que necessita Catalunya per tirar endavant és estar connectada amb la frontera, i ja seria hora que deixéssim de comportar-nos com si això fos Zamora per després anar presumint que els catalans som diferents. A veure si algú s’adona que el que hem aconseguit és que l’aeroport de Lleida sigui Barajas, i que els madrilenys tinguin el cortijo a la Vall d’Aran. Seria d’agrair que els mitjans de comunicació fossin una mica responsables i patriotes, i que deixessin de malmetre el país amb missatges que ens porten a la provincianització cultural i econòmica més avançades. I ja que parlem de mitjans provincians, voldria fer un parèntesi final i referir-me a un mitjà gens provincià que mereix aquests dies la nostra atenció. Els parlo del diari més seriós que es publica a Barcelona: l’Avui. Actualment està procedint a efectuar canvis en la seva estructura empresarial per arreglar problemes que arrossega des de fa massa anys. El seu tiratge està garantit, i ens n’alegrem, perquè l’operació és delicada. Jo, que hi escric setmanalment, els puc assegurar que els familiars i coneguts que el van començar a comprar puntualment per llegir-me, l’han acabat comprant cada dia. Aquells que també llegim premsa d’altres països, sabem que es tracta d’un bon producte, magníficament dirigit. I honest. Els que hi col·laborem mai no hem rebut la més mínima amonestació pel contingut dels articles, el més petit indici de censura... Sé perfectament que aquesta llibertat no es respira en els altres dos grans diaris barcelonins, i vostès han de saber-ho. Per al lector, canviar de diari costa molt (els hàbits informatius són depredadors i exigeixen monogàmia), però vull, des d’aquí, sense cap tipus de dissimulació, recomanar-los que comprin l’Avui, perquè en quedaran satisfets. I ho recomano amb confiança, amb la mateixa confiança que demostra qualsevol amant del violoncel quan recomana escoltar Pau Casals. El recomana no pas perquè fos català, sinó perquè, simplement, era el millor. Jo no vull l'AVE madrid BCN jo no penso anar mai a madrid. A qui l'interesa l'AVE es als madrilenys per anar a la Vall d'Aran !!! I a part de tot això destrueix tot el territori per alla on passa més vies tren no gracies !! En contes de fer l'Ave perque no arreclen la linia BCN-Puigcerda-La Tour de Carol que travessa tota Catalunya i que per cert esta fet pols !!!
Un bon amic em fa veure que si agafem un compàs i dibuixem un cercle amb centre a Brussel·les, podem observar que un percentatge elevadíssim de la població d’Europa està a menys de 700-1.000 quilòmetres de la capital europea. Clar que parlem de nombre de persones, perquè si parlem de PIB, aleshores aquest percentatge augmenta notablement (París, Londres, Frankfurt, Zuric, Munic, etc.). Tot seguit, aquest amic em pregunta: em pots dir què fem nosaltres preocupats per les connexions amb Madrid? La qüestió treu cap arran de la discussió que torna a estar (per vegada número mil!) als mitjans: l’arribada de l’AVE. Una mena de ridícul “Bienvenido Mr. Marshall”. Em perdonaran, però es fa difícil trobar un poble amb un nombre de burros tan elevat com el nostre. Algú em pot explicar d’on ve l’obsessió per estar connectats amb Madrid? Encara que ja ho he raonat altres cops, no puc estar-me de parlar del tema una altra vegada. Ja va ser el franquisme qui va posar en marxa una eina de destrucció nacional que es diu Pont Aeri. Pel principi de “no importa on s’instal·li una empresa ja que estem a una hora de vol”, el que s’ha aconseguit és que s’instal·lin totes a Madrid. Ignoro d’on treuen l’entusiasme aquests executivets de pa sucat amb oli que troben excitant anar amunt i avall entre Barcelona i Madrid (perdó, entre Madrid i Barcelona). I no dic executivets pel fet que tinguin una categoria laboral escarransida, perquè també hi incloc aquells alts empleats (que es fan dir empresaris sense ser-ho) als quals entusiasma ser abraçats a Madrid. Un dels grans i tristíssims canvis que ha sofert el teixit social català arran de la mort de Franco és que ha deixat de mirar al nord, per passar a mirar a l’est. I jo voldria fer una pregunta interessant: ¿algú em pot dir des de quan, en els darrers cinc-cents anys, ens ha vingut de Madrid algun signe de progrés interessant? Doncs bé, hem caigut tan baix que resulta que, ara, el progrés ens arriba d’allà, i ho fa en forma d’AVE. Però no es pensin, que la història és molt més lamentable del que creuen. Les infraestructures que ara s’estan construint van ser planificades fa molts anys. Tants, que em permeto recordar que, en aquella època (1996-2000), el responsable d’Infraestructures (GIF), i secretari d’Estat, era català (formava part del pactes del Majestic). Doncs bé, per això m’atreveixo a dir que els catalans no només hem col·laborat a dissenyar un tren d’alta velocitat que té com a únic objectiu aconseguir que qualsevol província estigui unida amb Madrid, sinó que, a més, hem col·laborat a deixar desconnectat el País Valencià de Catalunya. I posats a no fer, ni tant sols vam influir per aconseguir que les obres comencessin per la frontera en lloc de per Madrid. Tot plegat, un cas com un cabàs. Per cert, pregunta amb premi: de quin secretari d’Estat parlo? Ara, amb les noves autoritats de la Generalitat especialitzades a mirar a Madrid, ja hi tornem a ser. Tothom preocupat perquè no estarem connectats amb Madrid prou de pressa. Em recorda l’època quan l’AVE va arribar amb retard a Lleida. Periodistes i polítics, tots preocupadíssims. Es fa difícil trobar episodis de la nostra història on la demostració de provincianisme sigui tan patètica. Per mi, el millor AVE que ens connecti amb Madrid hauria de viatjar a zero per hora. Oi que m’explico? El que necessita Catalunya per tirar endavant és estar connectada amb la frontera, i ja seria hora que deixéssim de comportar-nos com si això fos Zamora per després anar presumint que els catalans som diferents. A veure si algú s’adona que el que hem aconseguit és que l’aeroport de Lleida sigui Barajas, i que els madrilenys tinguin el cortijo a la Vall d’Aran. Seria d’agrair que els mitjans de comunicació fossin una mica responsables i patriotes, i que deixessin de malmetre el país amb missatges que ens porten a la provincianització cultural i econòmica més avançades. I ja que parlem de mitjans provincians, voldria fer un parèntesi final i referir-me a un mitjà gens provincià que mereix aquests dies la nostra atenció. Els parlo del diari més seriós que es publica a Barcelona: l’Avui. Actualment està procedint a efectuar canvis en la seva estructura empresarial per arreglar problemes que arrossega des de fa massa anys. El seu tiratge està garantit, i ens n’alegrem, perquè l’operació és delicada. Jo, que hi escric setmanalment, els puc assegurar que els familiars i coneguts que el van començar a comprar puntualment per llegir-me, l’han acabat comprant cada dia. Aquells que també llegim premsa d’altres països, sabem que es tracta d’un bon producte, magníficament dirigit. I honest. Els que hi col·laborem mai no hem rebut la més mínima amonestació pel contingut dels articles, el més petit indici de censura... Sé perfectament que aquesta llibertat no es respira en els altres dos grans diaris barcelonins, i vostès han de saber-ho. Per al lector, canviar de diari costa molt (els hàbits informatius són depredadors i exigeixen monogàmia), però vull, des d’aquí, sense cap tipus de dissimulació, recomanar-los que comprin l’Avui, perquè en quedaran satisfets. I ho recomano amb confiança, amb la mateixa confiança que demostra qualsevol amant del violoncel quan recomana escoltar Pau Casals. El recomana no pas perquè fos català, sinó perquè, simplement, era el millor. De les persones que escriuen actualment en premsa, Xavier Roig és del millors. Aquest economista ens delecta els dissabtes amb dos magnífics articles, un a e-noticies i un altre al diari Avui. Jo és el primer que llegeixo de premsa cada dissabte. Si la majoria de mitjans de comunicació catalans tinguessin la lucidesa de presentar i plantejar els problemes econòmics i nacionals de Catalunya amb l’Estat com ho fa Xavier Roig, quant de temps tardaria la gent a demanar la independència? Tenim la societat anorreada, calen homes com aquest!! L’haurien de fer President de la Generalitat. Diari Avui 19-6-04 Diàleg: http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm Ferum 2004 (2a part) Xavier Roig L' alcalde de Barcelona ha acusat determinats periodistes i "altres col·lectius organitzats" de boicotejar el Fòrum. Jo, que no sóc periodista, he començat a rumiar de quin col·lectiu parla. Dels veïns de la meva escala? Dels que posseïm la targeta frequent flyer de British Airways? Pel que fa a boicotejar el Fòrum, confesso que actuo sol, sóc un franctirador. I és des d'aquest rol que voldria fer-li a l'alcalde algunes observacions. Primera. Detecto, en les seves paraules, un cert aire de despotisme il·lustrat que m'enerva l'organisme. Compleixo amb els tres requisits de l'home civilitzat que marcava en Pla: practico la monogàmia, m'afaito cada dia, i pago la contribució religiosament. Ignorava que, per afegitó, calia aplaudir els capricis de nen malcriat que produeixen aquells polítics que no acaben els seus mandats. Segona. El Fòrum no és res més que una anormalitat, un mal vici adquirit arran dels Jocs Olímpics. La gent seriosa no espera que les festes arreglin els problemes estructurals. Si Barcelona necessita inversions, senyor Clos, denunciï l'espoliació fiscal espanyola i treballi per tal que Catalunya no tingui un dèficit del 9% del PIB (conseller Castells dixit). Tercera. En lloc d'anar a Madrid al Club Siglo XXI a recriminar-los que no ens deixin ser cocapital (és a dir, segona ciutat d'Espanya), lluiti per tal que Barcelona sigui la quarta (la cinquena, la sisena!) ciutat d'Europa en algun tema. Miri's l'informe que sobre ciutats europees ha publicat el Pla Estratègic Metropolità, i ajudi'ns que no ens caigui la cara de vergonya a tots plegats. Quarta. Diu vostè que no detecta "fractura social" entre els barcelonins a causa del Fòrum. Només faltaria! Ja sabem que a vostès els agraden les adhesions incondicionals, però Barcelona no es divideix entre els que volen Fòrum i els que no. De la mateixa manera que no hi ha fractura social entre els catalans als que ens agrada la truita poc feta i els altres. Cinquena. Hi ha un fracàs més important que la concepció del mateix Fòrum, i és no haver aconseguit que la gent s'hi interessi. Si amb el mètode Goebbels que vostès despleguen als mitjans públics, la gent no pica, facin-s'ho mirar. Amb menys mitjans, per al Primer de Maig al Bernabéu, Franco era més eficaç. Per cert, curiosament no detecto protestes per part dels professionals dels mitjans públics com a conseqüència d'aquesta campanya d'intoxicació digna de república centreafricana. És demostra, un cop més, que no cal que els mitjans de comunicació caiguin en mans d'en Berlusconi per esdevenir perillosos. Sisena. Vostè assegura que l'èxit dels Jocs "pesa com una llosa". I tant! Barcelona ha passat de tenir una imatge de ciutat laboriosa (imatge internacionalment limitada, però bona), a gaudir d'una imatge universal de ciutat de la conya permanent. Barcelona s'ha convertit en l'indret on vénen els europeus quan a casa seva no els deixen anar al lavabo perquè saben que faran les necessitats fora de la tassa. Cregui'm, li ho diu algú que no fa res més que vendre els seus productes pel món. Una puntualització: les meves crítiques van adreçades a vostè, senyor Clos, com a cap visible de Barcelona, però van dirigides a tots els socis de govern (PSC, ERC i IC-V). Si us plau, passi el missatge. I una recomanació final: no s'obsessionin només amb el Fòrum. Busquin la riquesa i la diversitat en altres manifestacions culturals. Hi ha qui roba telèfons (el meu) a la plaça de Catalunya. Qui obre cotxes per pispar la bossa del seient de darrere (a una noia aturada davant meu al semàfor). Hi ha netejavidres amb pinta de saltejadors de camins, i top manta que, a més de vendre il·legalment, t'obliguen a caminar fent contorsions. És la Barcelona alegre, diversa i multicultural que no només no paga impostos sinó que, a sobre, no ha d'aguantar frivolitats de l'alcalde.
Roda de premsa: dimarts 22 a les 12h en Parc Central Park Festa de Sant Joan: revetlla del 23 a partir d les 22h http://www.parccentralpark.net/ Ets un pesat.......Si no vols els meus missatges, tampoc posis els teus...I MENYS DE PROPAGANDA! PESAT! Calla i dedicat a lo teu i no a destrossar la feina dels altres i a liarla per el racó !! Que jo sapiga no t'he fer res ??? Un fòrum no és lloc per posar propaganda. Si tots enganxessim propaganda d'events..............
Mireu aquesta foto: Aquesta foto, no es trucada? En saps alguna cosa més? On limiten la velocitat en funció del sexe del conductor? Realment sorprenent! No se si es trucada o no me la van enviar l'altre dia !!! Però si es veritat es molt fort !!! Mira que sou patans. Està clar que és una broma. (A més, com voldrieu que la diferència de velocitat fos tant alta? ) Sí, és molt injust que les dones només puguin anar a 35, com a màxim jo posaria 50 Organyà, t'has oblidat posar "MORI CASTRO" al teu missatge... Tu si que ets patètic, ximplet.
Mireu aquesta foto: Aquest post p'a que és, per a posar fotos o per a fer cas a les provocacions d'organyot? "el horror" XDD casualitat? http://acp.sindominio.net/article.pl?sid=03/06/24/1022242&mode=thread Editat al dia 23 de juny del 2004, a les 12:47 Quina és la casualitat? El nom del centre o la bandera del fons? jajajajajajajajjajjajajaja ara sí que m'has fet riure
Mireu aquesta foto: Aquest post p'a que és, per a posar fotos o per a fer cas a les provocacions d'organyot? "el horror" XDD casualitat? http://acp.sindominio.net/article.pl?sid=03/06/24/1022242&mode=thread Editat al dia 23 de juny del 2004, a les 12:47 Quina és la casualitat? El nom del centre o la bandera del fons? On et penses que es va dissenyar la senyera blavenciana?
Mireu aquesta foto: Aquest post p'a que és, per a posar fotos o per a fer cas a les provocacions d'organyot? "el horror" XDD casualitat? http://acp.sindominio.net/article.pl?sid=03/06/24/1022242&mode=thread Editat al dia 23 de juny del 2004, a les 12:47 El nostre monarca saludant afectuosament la gent a l'arribar a Vascongadas.
Mireu aquesta foto: Va, deixeu de mirar les dues diferències més evidents i busqueu la 3ª Editat al dia 23 de juny del 2004, a les 13:15
Mireu aquesta foto: Com deia aquella cançoneta..? ah,si! "Alégrame el día, ... ..torero.... ....alégrame el díaaa ..." Ja posats us Copy&paste un text que m´he trobat ==================================================== Tal vez hayas oído que la fiesta de los toros es un arte, pero no lo es.... Es una Ciencia... La ciencia de la Tortura Nada en la fiesta brava es genuino, solo el dolor 24 Horas antes de entrar en la arena, el toro ha sido Esperanza a un encierro a oscuras para que al soltarlo, la luz y los gritos de los espectadores lo aterren y trate de huir saltando las barreras, lo que produce la imagen en el publico de que el toro es feroz, pero la condición natural del toro es huir NO atacar. También se le han recortado los cuernos para proteger al torero Le colgaron sacos de arena en el cuello durante horas. Lo golpearon en los testiculos y los riñones Le indujeron diarrea al poner sulfatos en el agua que bebió Todo esto es con el fin de que llegue débil al ruedo y en completo desorden. Se le ha untado grasa en los ojos para dificultar su visión y en las patas se le puso una sustancia que le produce ardor y le impide mantenerse quieto, así el torero no desluce su actuación. Los caballos de los picadores Se eligen a caballos que ya no tienen valor comercial, por que el animal muere en 3 o 4 corridas a lo mucho, es muy habitual que el animal sufra quebraduras múltiples de costillas o destripamientos. Se les coloca un peto simulando que se les protege, pero en realidad se trata de que el publico no vea las heridas al caballo que con frecuencia presentan exposición de vísceras. El trabajo del picador Si el torero percibe que el toro embiste con mucha energía, ordena al picador hacer su trabajo: Consistente en desangrar al toro para debilitarlo, clavándole en el lomo una lanza que destroza músculos (trapecio, romboideo, espinoso y semiespinoso, serratos y transversos de cuello) Lesiona, además, vasos sanguíneos y nervios. Esto es para que el torero pueda brindar la expresión artística que se supone debe tener este espectáculo. Un solo puyazo podría destrozar al toro, por eso se hace en tres tiempos “para mayor goce de la afición.” Las banderillas Las banderillas aseguran que la hemorragia siga; se intenta colocarlas justo en el mismo sitio ya dañado con los ganchos de metal. El gancho se mueve dentro de la herida con cada movimiento del toro y con el roce de la muleta, el peso de las banderillas tiene precisamente esa función. Algunas banderillas tienen un arpón de 8 cms, y se les llama “de castigo”, a las cuales es Esperanza el toro cuando ha logrado evadir la lanza del picador. Las banderillas prolongan el desgarre y ahondamiento de las heridas internas. No hay límite al número de banderillazos: tantos como sean necesarios para desgarrar los tejidos y piel del toro. "Demostrando Valor" La pérdida de sangre y las heridas en la espina dorsal impiden que el toro levante la cabeza de manera normal, y es cuando el torero puede acercarse Con el toro ya cerca del agotamiento, el torero no se preocupa ya del peligro y se puede dar el lujo de retirarse del toro después de un pase especialmente "artístico", echando fuera el pecho y pavoneándose al recibir los aplausos del público Cuando el toro alcanza este estado lastimero, el matador entra en el ruedo en una celebración de bravura y machismo, a enfrentarse a un toro exhausto, moribundo y confundido La Espada El toro es atravesado con una ESPADA de 80 cms de longitud, que puede destrozarle el hígado, los pulmones, la pleura, etc., según el lugar por donde penetre en el cuerpo del animal; de hecho, cuando destroza la gran arteria, el toro agoniza con enormes vómitos de sangre. A la hora de matar, si el toro corre con un poco de suerte muere de una estocada, pero no como se piensa de una estocada al corazón si no que la espada penetra pulmones y diafragma, a veces una arteria mayor, y de ahí la hemorragia que se aprecia del hocico y de la boca. A veces mueren ahogados en su propia sangre La Tortura sigue El toro, en un intento desesperado por sobrevivir, se resiste a caer, y suele encaminarse penosamente hacia la puerta por la que lo hicieron entrar, buscando una salida a tanto maltrato y dolor. Pero entonces lo apuñalan en la nuca con el DESCABELLO, otra larga espada que termina en una cuchilla de 10 cms. A pesar de estos terribles tormentos, el animal no suele morir de inmediato por su gran fuerza, pero finalmente cae al suelo, porque la espada a ido destrozando sus órganos internos. La Tortura sigue Lo 'rematan' con la PUNTILLA de 10 cms. con lo que intentan seccionarle la médula espinal, a la altura de las vértebras 'atlas' y 'axis'. El toro queda así paralizado, sin poder siquiera realizar movimientos con los músculos respiratorios, por lo que muere por asfixia, muchas veces ahogado en su propia sangre, que le sale a borbotones por la boca y la nariz. El Arrastre DESPUES QUE LE DESTROZAN LAS VERTEBRAS, EL TORO PIERDE CONTROL SOBRE SU CUERPO DESDE EL CUELLO HACIA ABAJO, SIN EMBARGO HACIA ARRIBA SE MANTIENE INTACTO, POR LO QUE ESTA CONCIENTE DE TODO EL HORROR Y DE CÓMO ES ARRASTRADO FUERA DEL RUEDO. =================================================== Que ja t'en vas? Que no vols més "fiesta nacional" ? Demà vine sense els teus amics !!! Editat al dia 23 de juny del 2004, a les 17:22
Mireu aquesta foto: PESAT! Què passa, que vols tenir 2.000 missatges posant aquestes tonteries? majusculEs A tu pavo, que collons et passa? T'has de barallar amb tothom del racó? Què passa que no tens amics i t'has de desafogar? Per cert quants anys tens? m'imagino que ben pocs, aquesta actitud infantil no demostra pas gaire maduresa. Canses maku, CANSES XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD Ets patètic
Mireu aquesta foto: PESAT! Què passa, que vols tenir 2.000 missatges posant aquestes tonteries? majusculEs haahaha ha de se conya per ous!!! PD:Organyà, ets un pesat. amb el teu nick deshonores les mítiques Homilies d'Organyà. salut
Aquest treball és un intent de plantejar la qüestió dels Països Catalans en els termes que, a parer nostre, té sentit que aquesta qüestió sigui plantejada avui: en termes d'opció política. Això vol dir, per tant, que el procés històric d'alliberament nacional pot ser explicat sobre la base de les dades sociològiques, històriques, econòmiques, geogràfiques, però només és un fet real en tant que opció de futur, en tant que opció política. Car les dades, diguem-ne "objectives", són ací, ben clares, davant de tothom, davant la consciencia de tots nosaltres: la història, la geografia, l'antropologia cultural, l'economia, la lingüística, etc., poden fornir dades certes sobre una realitat que, intuïtivament, viatjant de Salses a Guardamar i coneixent un xic l'entrellat històric d'aquestes terres, apareix com un contínuum humà en el temps i en l'espai, prou homogeni per a veure-hi unes possibilitats -i fins i tot gairebé unes necessitats- de futur com a conjunt. Però és que una col·lectivitat social, ni molt menys encara una col·lectivitat que pugui ser qualificada de "nacional", no és una simple addició de factors històrics, antropològics, geogràfics, econòmics, lingüístics, sinó que, tot al contrari, si aquests factors existeixen i si són detectables per una recerca positiva, és perquè hi ha una comunitat d'homes amb una dinàmica específica, com a resultat acumulat de la forma com en cada moment s'han plantejat les seves contradiccions internes i externes, sorgides básicament en les relacions de producció-distribució reflectides en un nivell de consciència col·lectiva i, en última instància, resoltes sempre en forma d'opcions de poder, en forma d'opcions polítiques i de lluita política. Així, doncs, bé que les dades de la recerca positiva, o encara, com hem dit, la simple contemplació de la realitat, difícilment poden permetre de negar les condicions d'homogeneïat socio-històrica dels Països Catalans per a considerar-los una societat nacional, només la consciència d'aquest fet per part dels catalans, és a dir, llur consciència "nacional" i les opcions polítiques que la tradueixin pot fer i farà que els Països Catalans siguin, plenament, una comunitat nacional. I la forma com es presenta aquesta consciencia sempre és el resultat d'unes contradiccions socials en les quals s'enfronten les classes per a la direcció de la societat, per a l'organització de la societat segons llurs interessos. Per això, com a centre de l'anàlisi política que presentem, afirmen que les opcions anti o pro Països Catalans, tot constituint diversos nivelís de consciència o d'alienació "nacional" (és a dir, sobre la realitat global de la nostra societat), reflecteixen totes elles uns interessos o altres de classe en la lluita de classes que s'ha desenvolupat i es desenvolupa als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica sota l'Estat espanyol. Concretament i essencialment, les bases del nostre plantejament són les següents: - L'Estat espanyol, desenvolupament de l'estat aristocràtic castellà, només en forma alienada pot ser considerat l'expressió política de la nacionalitat castellana, car a través de la conquesta, la dominació, l'opressió i l'explotació de les altres nacionalitats peninsulars s'ha convertit en el centre i l'ossada dels interessos de les classes dominants castellanes, catalanes, basques i gallegues. La "nacionalitat" espanyola, inexistent en la realitat socio-històrica peninsular, és únicament l'expressió o representació del conjunt d'aquests interessos, i l'espanyolisme o nacionalisme espanyol és la ideologia bàsica per al manteniment d'aquesta ficció de classe. - El sistema capitalista i la seva fase monopolista actual a la major part de la península Ibèrica s'ha desenvolupat estructuralment segons la dinàmica de cada societat nacional, però suprastructuralment sobre la base de l'opressió i destrucció de cadascuna de les nacions, exercida per l'Estat espanyol, com a forma més completa i absoluta de domini i explotació damunt les classes populars. En aquest sistema d'opressió i d'explotació, les classes dominants sostingudes en l'Estat espanyol no hi han participat en forma igual, sinó que unes hi han estat i hi són hegemòniques i les altres subordinades; entre aquestes darreres, hi ha les classes burgeses dels Països Catalans. Als Països Catalans, el "regionalisme" de la dreta burgesa i el "nacionalisme" de l'esquerra burgesa són l'expressió político-ideològica per a cadascun d'aquests sectors de llur situació contradictòria de classe hegemònica d'una nació oprimida i, ensems, classe subordinada constitutivament al poder opressor. En definitiva, són, tant l'un com l'altre, l'expressió dels seus interessos de classe lligats als interessos de l'Estat espanyol. Si el regionalisme demostra palesament el seu carácter espanyolista, el nacionalisme burgès és, en la pràctica, una forma mediatitzada de regionalisme, en el doble sentit que té com a referència última l'Estat espanyol, al qual no renuncia mai, i que redueix el marc nacional a la "regió" del Principat. Això es refereix només, és clar, a la burgesia del Principat, que és l'únic sector burgès dominant dels Països Catalans que ha engegat històricament un moviment polític d'envergadura sota l'apel·lació de "nacionalisme". - Durant un llarg periode, que va des de la seva formació com a classe fins a la seva consolidació com a classe ascendent revolucionària, la classe obrera i les altres classes populars catalanes, màximament explotades pel sistema d'opressió nacional i màximament alienades per aquesta explotació, s'han mogut en el pla ideològic i d'opcions polítiques globals (és a dir, nacionals) d'una forma subordinada a la ideologia i a les opcions de les classes dominants. És a dir, les classes populars catalanes o han hagut de traduir llur impuls reivindicatiu i llur sentiment profundament patriòtic, arrelat a la realitat nacional del país, en les formes ideològiques i polítiques elaborades per la classe burgesa i limitades pels seus interessos de classe lligada al poder opressor, o bé, per reacció contra aquesta sulbordinació ideològica, han pres en la pràctica posicions espanyolistes, directament vinculades a la ideologia de l'Estat espanyol. - L'única opció vàlida, doncs, per a la classe obrera i les altres classes populars catalanes, que no signifiqui una subordinació a la ideologia de les classes dominants, i que expressi realment els seus interessos de classe revolucionària i alliberadora de la societat, ha de superar tant l'espanyolisme del poder opressor, com el nacionalisme regionalista de la burgesia i de les capes socials mobilitzades per ella. Ha de reflectir sense mediatitzacions ni alienacions llur veritable situació d'oprimides i explotades nacionalment i socialment. Ha d'expressar llur necessitat d'alliberament total i de potenciació total de la realitat nacional popular de cara al futur. - En aquesta alternativa plenament popular-revolucionària, el progressiu assoliment de la consciència d'unitat dels Països Catalans és un dels aspectes fonamentals de desalienació respecte a la ideologia de les classes dominants. La progressiva reivindicació del nostre marc nacional és l'únic camí que situa la revolució en la seva veritable dimensió històrica. Als Països Catalans, la revolució anticapitalista és essencialment antiespanyolista, és a dir, d'alliberament nacional de "tota" la nacionalitat. 1. CONSCIÈNCIA NACIONAL I BURGESIA NACIONAL ALS PAÏSOS CATALANS La formació de la societat catalana com a societat nacional no té unes característiques excepcionals entre els processos paral·lels dels altres paisos europeus, Si ho és, en tot cas, per la precocitat amb que apareixen algunes línies d'aquest procés, precocitat remarcada per diversos autors i especialment per Pierre Vilar. Amb referència al fet concret de la diversitat d'estructures polítiques amb què es desenvolupen durant molts segles cadascun dels països de la nostra nacionalitat, es tracta d'un procés ben conegut en altres societats nacionals europees. En qualsevol cas, però, les línies de progressiva unificació i cohesió de l'àmbit nacional, fins a cristal·litzar en una autoconsciència explícita -i en la seva utilització política-, s'afermen a mesura que determinats estrats de les classes populars urbanes ascendeixen en prestig¡ i poder social i econòmic, fins a esdevenir classe dominant. Procés d'ascensió en el qual aquelles classes són portadores d'uns continguts d'alliberament popular antiaristocràtic. Unificació nacional i revolució democràtica burgesa són, als àmbits nacionals dividits políticament, dos fets que esdevenen necessaris l'un a l'altre. Als Països Catalans, el procés que acabem de tipificar ben esquemàticament començà a restar compromès a partir del moment en què els interessos comercials de Castella i la pressió i intromissió polítiques que aquests esperonaven diversificà els interessos dels dos pols de la nostra estructuració econòmica i social progressiva: Barcelona i València, i diversificà consegüentment les opcions polítiques de cadascun d'aquests nuclis de burgesia dirigent: satel·lització envers Castella per part de la valenciana, tancament i esclerotització per part de la barcelonina (segles XV-XVI). En definitiva, la dinàmica pròpia restaria mediatitzada des de l'exterior de la nostra societat, i els seus grups ascendents deixarien de tenir a l'abast un centre de poder que respongués més o menys objectivament a les seves necessitats i als seus interessos. Aquest poder esdevindria llunyà i declaradament estranger, si no hostil, a aquests interessos. Diversos moviments de classe demostren, però, la dinàmica interna de la societat catalana: l'època de les torbacions, la revolta remença, les Germanies, el redreç de la burgesia barcelonina del XVII. Interessa de destacar especialment aquest últim aquí, per tal com és el senyal inequívoc d'una voluntat directiva, vertebradora de la societat i independitzadora del poder estranger. Malgrat la profunda situació de decadència de què hom partia, l'intent va ser dut a tots els terrenys: econòmic i monetari, cultural, ideològic (recuperació del passat històric com a eina de conscienciació), polític i militar. La topada del 1640, primera conseqüència important de la nova situació, fou massa sobtada i prematura. Altrament, els dirigents catalans no solament no tingueren cap ajut real de l'exterior, com tingueren els portuguesos, ans es trobaren aïllats enfront dels dos poders més importants d'Europa, la monarquia castellana i la francesa, que s'ho cobrà amb l'annexió de la part nord del nostre país. La confrontació al tot pel tot, però, fou la Guerra de Successió, la pèrdua de la qual significà la castració definitiva de la burgesia com a classe nacional políticament dirigent i la seva forçada subordinació al poder ocupant. A partir d'aquest trauma històric, l'evolució dels Països Catalans com a societat nacional ascendent resta capgirada en les seves mateixes bases estructurals. I hi resta capgirada precisament a l'inici del període de transició entre el capitalisme mercantil i la revolució industrial, és a dir, a l'albada de la configuració moderna de les societats europees i, doncs, de llur decisiva consolidació nacional. Unes classes progressistes i la societat que estructuraven, la catalana, restaven supeditades al poder de les classes reaccionàries d'una altra societat, la castellana, de desenvolupament estructural ben diferent. La lluita mil·lenária entre classes populars i classes aristocràtiques, que a l'Europa post-medieval per primer cop començava a ser superada en sentit antiaristocràtic, a la península Ibèrica prenia un sentit contrari amb l'esclafament dels Països Catalans. Si insistim tant en aquest fet és perquè res de la història dels païos hispànics (llevat, fins a un cert punt, de Portugal) ni, doncs, de la història dels Païos Catalans, no pot ser entès sense ell. El desenvolupament estructural dels Països Catalans restaria fortament "mediatitzat", però no pas tallat. La nostra societat restà dominada, però no fou desfeta. La funció acomplerta per la burgesia catalana (i, posteriorment, per la basca) en la nova situació de dominació repercutí en l'evolució, d'una banda, dels Paisos Catalans, però, de l'altra, en l'evolució de l'Estat dominador que, sense perdre mai el seu caràcter originari aristocràtico-castellà, s'anà configurant en funció d'aquestes burgesies subordinades i de l'explotació de les nacions peninsulars dominades. Bé que ni la continuïtat generacional ni l'econòmica de la major part de les famílies burgeses no es trenca, sí que cal parlar d'una discontinuïtat històrica bàsica en la classe burgesa catalana d'abans i de després de la Nova Planta. Són, de fet, dues classes diferents, funcionalment diferents. A partir d'aquest moment, la burgesia catalana basarà el seu status de classe dominant -dins la societat catalana- en la seva situació de dependència del poder polític estranger, i, inversament, l'Estat espanyol se servirà fàcilment de la burgesia per a exercir la seva opressió damunt els Països Catalans. Les contradiccions que aquesta realitat engendrà dins la classe burgesa i, a través d'ella, en l'evolució general de la societat catalana, s'han demostrat històricament irresolubles per part de la mateixa burgesia, és a dir, mentre la burgesia ha estat i és classe dominant. En efecte, d'una banda, la burgesia del XVIII i del XIX, nodrida contínuament de famílies procedents de la menestralia i de la pagesia, és una classe plenament nacional que, continuant el procés capitalista català, acompleix la industrialització i dóna les bases intel·lectuals i de prestigi social del moviment de recobrament cultural, lingüístic, literari, però també jurídic, polític i, al capdavall, de recobrament de la consciència nacional. Així, la Renaixença, corn a moviment històric ensems de classe i nacional, se situa vora un Risorgimento i esdevé tot altre que un Felibritge. D'altra banda, però, la seva situació subordinada respecte al poder estranger, li fa renunciar al poder polític propi, perdut totalment el 1714, li regionalitza els horitzons i les ambicions i l'empeny a col·laborar en la desnacionalització del país, és a dir, en la desestructuració de la seva propia dinàmica. Així, es troba històricament en una situació força ambigua, enmig de l'opressió estrangera i de la resistènc¡a popular, col·laborant amb l'una i potenciant 1'altra. La burgesia fornirà tant intel·lectuals i polítics espanyolistes com nacionalistes, tant s'adherirà al conservadorisme segregat des de l'Estat, com ho farà respecte al progressisme federalista, expressió política de les classes populars durant una gran part del segle XIX. El resultat històric d'aquesta contradicció sera la impotència de la burgesia per a realitzar la revolució democràtica al seu propi país, on hi havia les condicions perquè aquesta es produís. Ara bé, als Països Catalans, la revolució democràtica, en exigir la presa en mà de la direcció política per part de la classe dominant, significava l'alliberament nacional del poder estranger i la unificació de tot l'àmbit nacional. Als Països Catalans no hi havia pràcticament classe aristocràtica a desbancar que entrebanqués el procés d'ascensió del capitalisme i de nacionalització de la societat; el paper d'aquesta classe inexistent era exercit per l'estat estranger opressor (que era certament un poder de base aristocràtica castellana). La revolució democràtica burgesa havia de ser aquí una revolució nacional en el sentit més ple del terme, ja que la lluita de classes es plantejava en termes d'alliberament d'un poder estranger i de creació d'un poder polític propi. Però, ¿com podia la burgesia esdevenir protagonista d'aquest alliberament, si ella mateixa havia crescut i prosperat en l'entrellat d'interessos sorgit de la dominació espanyola? Així, la Renaixença no acabà d'esdevenir un Risorgimento, malgrat que als Països Catalans, força homogenis no es donaven les greus contradiccions estructurals regionals que Gramsci assenyala com a causa del fracás parcial de la revolució burgesa a Itàlia. Seria absurd, per una actitud falsament científica, de no voler veure com a causa important d'aquesta mancanca la inexistència a cap banda del territori nacional d'un poder polltic català que hauria permès a les classes dirigents catalanes de contrarestar llur subordinació a l'Estat espanyol. Les conseqüències de la desfeta político-militar de Començ del XVIII són sempre presents. La formació i el contingut de la consciència nacional catalana seguirà, lògicament, un procés lligat a les contradiccions i a les ambigüitats de la classe dirigent. En primer lloc, cal constatar que la consciència de societat específica i diferenciada és ja un fet indubtable al moment que comencen les interferències estrangeres, i forneix clarament el contingut ideològic de la classe dirigent i de la seva capacitat mobilitzadora durant la recuperació del XVII. És una consciència ja clarament "patriòtica". En aquest sentit, tampoc no és possible de posar en dubte l'existència de la unitat dels Països Catalans com a unitat cultural i humana bàsica. En un mot, hi havia totes les condicions per a la concreció d'una consciència nacional plena al moment de la revolució nacional, és a dir, de la revolució democràtica burgesa, parlant en termes de l'evolució histórica europea occidental. Si aquesta consciència restà parcialment mancada és precisament perquè la revolució burgesa restà mancada al seu torn; la burgesia no fou capaç d'encapçalar l'alliberament nacional i de donar unitat política al país. La consciencia de la unitat dels Països Catalans, en efecte, es perd, llevat d'àmbits minoritaris, durant el segle XVIII, després de l'ocupació espanyola. Bé que restá un sentiment popular relativament viu d'afinitat entre la gent dels quatre països, ja que el fet lingúístic, si altre no, sempre ha estat un factor operant, la consciència nacional només es recuperà parcialment durant el segle XIX, especialment entre els cercles de la Renaixença literària, però també en el valencianisme i el mallorquinisme polítics d'esquerra burgesa, que esdevindrà nacionalisme català (en el sentit ple) més o menys valentament afirmat. El catalanisme polític de la burgesia del Principat, i, ideològicament subordinat a ell, el de les classes populars, rarament demostrà una consciència clara de l'àmbit nacional, i el reconeixement de la unitat cultural fou compaginat amb una manca de voluntat política, com a expressió suplementària de l'ambigüitat que caracteritzava la classe dirigent. De fet, en el pla de la consciència nacional i de les opcions polítiques que l'expressaven, la contradicció de la burgesia, en la seva funció subordinant subordinada en el sistema d'opressió i d'explotació de l'Estat espanyol damunt les classes populars catalanes, es resolgué en el "regionalisme", tènuement disfressador de l'espanyolisme, propiciat per la dreta burgesa, i en el "nacionalisme regionalitzat" impulsat per l'esquerra burgesa. Aquest últim fou la máxima expressió política històrica de la capacitat de la nostra burgesia per a traduir la pressió reivindicativa de les classes populars, i per a expressar els seus interessos com a classe ascendent, reivindicativa i mobilitzadora. Aquest nacionalisme burgès l'adjectivem com a regionalista, en dos sentits dialècticament lligats. D'una banda, bé que parteix d'una consciencia nacional, no és capac de ser-hi conseqüent políticament; lligat com està als interessos de la dominació espanyola, planteja l'acció política en funció de l'Estat espanyol (en relació amb el qual la realitat catalana és una realitat "regional") i, doncs, no pas realment en funció de la nació catalana (en relació amb la qual aquell Estat és un poder "estranger") i del seu alliberament. Malgrat la seva consciència nacional clarament explicitada i el seu nacionalisme confessat, la burgesia radical i tots els sectors, burgesos i petitburgesos que aconseguí d'arrossegar, no féu més que política regional. Però era regional, d'altra banda, per la seva reducció de la nacionalitat catalana a l'àmbit del Principat, acatant així la imposició històrica que l'acció desestructuradora de 1'Estat espanyol havia exercit en aquest aspecte del trossejament de l'àmbit nacional, que en facilitava la dominació. Certament, si aquesta doble regionalització de la Consciència nacional burgesa més progressista demostrava una situació d'alienació nacional produïda per la dorninació espanyola, la incapacitat per superar-la per part de la classe dirigent demostrava que els seus interessos de classe anaven lligats als interessos de l'Estat espanyol i de la seva opressió nacional. 2. CONSCIÈNCIA NACIONAL I ALLIBERAMENT POPULAR ALS PAÏSOS CATALANS Les classes populars catalanes foren, evidentment, l'objecte directe del sistema d'explotació que s'establí i es desenvolupà sota la dominació espanyola a partir del segle XVIII. D'altra banda, foren aquestes classes les que mantingueren, sense dimissions, una consciència patriòtica espontània i fermament arrelada, expressada tant en els moviments populars (rebomboris, etc...) com en la seva literatura. La progressiva proletarització d'amplis sectors populars, tant de pagesia com de menestralia, donà naixença a la classe obrera com a grup cada vegada més diferenciat i més clarament antagònic de la burgesia. Durant un primer moment, aquesta classe obrera, sobretot en els seus sectors més qualificats, i les altres classes populars urbanes formaren un bloc (al qual s'adheriren intel·lectuals i polítics procedents de la burgesia) en què es basà el republicanisme federal, que sempre tingué un contingut antiespanyolista i que propugnà i intentà repetidament la creació d'un Estat català. Tanmateix, aquest ampli moviment, bé que expressava en el seu radicalisme els interessos de les classes populars, tenia uns Continguts fornits per la ideologia burgesa dominant i, només en gèrmen, expressava uns continguts pròpiament de classe, especialment a través dels dirigents i intel·lectuals adherits a un socialisme relativament vague, ja fos provinent deis diversos utopismes o bé de la implantació de la Internacional al nostre país i dels primers grups anarquistes. En el pla de l'expressió teòrica els escrits de J. Narcís Roca i Farreras són ben representatius i avançats. Després de la desfeta d'aquest moviment popular a causa de la Restauració i de l'aferrissada repressió que sofrí tot intent d'estructuració de la classe obrera, els diversos sectors que el constiuïen prengueren direccions diferents en funció de llur posició en la lluita de classes. La línia republicana i socialista no marxista, mantinguda per algunes capes de la classe obrera i la petita burgesia, es prolongarà, informant l'ala esquerrana del nacionalisme burgès fins a rompre-hi totalment i confluir amb el sindicalisme durant el periode de terror patronal i, finalment, amb el moviment revolucionan de la classe obrera, en una orientació ja explícitament marxista. D'altra banda, el sindicalisme i l'anarquisme esdevindran els moviments majoritaris en què s'organitzarà la classe obrera durant el primer terç del segle XX. La consciència nacional expressada pels moviments populars o especificament obrers durant el XIX i el primer quart del XX demostra la supeditació ideològica de les classes populars a les ideologies dels poders dominants. Es tracta d'un fet altrament ben establert per una coneguda tesi de Marx. Dues opcions, en efecte, es contraposen: la nacionalista (explicitada per la línia socialista minoritària) i la anacionalista (mantinguda per l'anarcosindicalisme majontari). El nacionalisme dels socialistes, tot i enfrontar-se políticament amb les posicions reaccionàries de la burgesia i denunciar-ne l'oportunisme de classe, no en supera els plantejaments ambigus de la doble regionalització. L'anacionalisme teòric predominant en l'anarcosindicalisme, exacerbat pel lògic rebuig de tot allò que pogués semblar de procedència burgesa, esdevé en la práctica una forma d'espanyolisme, és a dir, una forma de la ideologia segregada per l'Estat espanyol per a emmascarar i justificar la seva opressió de classe fonamentant-la en l'opressió nacional. Ni l'una ni l'altra opció no expressaven, doncs, els interessos d'alliberament de la classe obrera i de les altres classes populars, més que d'una forma alienada i supeditada a les classes dominants. L'opció veritablement popular havia de superar la consciència nacional burgesa i alhora l'espanyolisme estatal i esdevenir alliberadora alhora de la classe obrera explotada i de la nació oprimida. A diferència de la burgesia, les classes populars sí que podien acomplir aquesta funció alliberadora, per tal com sent com eren les classes majoritàries de la nacionalitat i les menys dimitides nacionalment, no tenien altre lligam amb el poder opressor que la mateixa opressió, alhora nacional i de classe, i no hi havia cap interès que les hi subordinés, ans al contrari, tenien tot l'interés a alliberar-se'n. Aquesta opció realment de classe i alliberadora fou ja albirada, amb més o menys precisió, per diversos capdavanters. Hem esmentat Roca i Farreras, i caldria alegir-n'hi molts altres, entre els quals destaquen les figures de Martí i Julià, Layret, Seguí, Campalans, Nin, Comorera, Jaume Compte, etc. Fou plantejada i defensada, amb més o menys contradiccions, pels partits sorgits de la confluència de les diverses línies socialistes radicals i sindicalistes no anarquistes: Unió Socialista, Bloc Obrer i Camperol, Partit Català Dolors , POUM, PSUC. Tanmateix, a excepció del Partit Català Dolors i d'algun altre grup, tots ells molt minoritaris, en aquests plantejaments restaven encara molts residus de la ideologia burgesa a superar i que, de fet, anaven sent superats a mesura que hom avançava en l'ascens de la classe obrera a la direcció revolucionària de la societat. 3. LA CONSCIÈNCIA NACIONAL I L'ACTUAL MOMENT DE LA LLUITA DE CLASSES La gran desfeta nacional del 1939, solament comparable a la del 1714, significa alhora la pèrdua total de les conquestes nacionals i de les de classe. La dictadura franquista que seguí a aquesta desfeta posava al descobert, sense cap mena de camuflalge, el caràcter de dictadura de classe, basada en 1'opressió nacional, de l'Estat espanyol. L'Estat espanyol continua sent, doncs, la suprastructura on conflueixen els interessos de les classes dominants. La ideologia espanyolista, en la seva versió franquista, apareix amb tota evidència com a ideologia mistificadora al servei d'aquests interessos. És també durant aquests anys que la dimissió de la burgesia i la seva subordinació s'ha fet més palesa que mai i que s'ha demostrat clarament la seva incapacitat d 'encapçalar el moviment d'alliberament nacional. D'altra banda, la dictadura s'ha mantingut i es manté per mitjà de l'explotació més brutal i absoluta damunt la classe obrera i les classes populars. És durant el franquisme que el capitalisme a l'Estat espanyol ha portat a terme un dels processos d'acumulació més intensos de la seva història. Explotació particularment aguditzada a les diferents nacions oprimides per l'Estat, on s'ha produït un continuat drenatge de capital sense cap contrapartida per a aquestes classes populars. La lluita de classes, doncs, al nostre país, es planteja en aquests moments entre el capital monopolista fonamentat en el manteniment de l'Estat espanyol i de la seva opressió sobre la nostra nacionalitat i el moviment popular anticapitalista i d'alliberament nacional. Entremig, els sectors encara no desnacionalitzats de la burgesia es troben estructuralment subordinats als interessos monopolístics i, alhora, en contradicció amb aquests pel fet de l'explotació nacional i de la seva necessitat de supervivència com a classe. Aquesta situació no ha fet més que accelerar el procés de conscienciació nacional de les classes populars catalanes, tant en la clara dimensió nacional de l'alliberament anticapitalista com en la seva consolidació a tota l'àrea nacional dels Països Catalans. S'ha produït, doncs, un nivell de clarificació cada vegada més gran en el plantejament de la lluita d'alliberament nacional, superador de les contradiccions del pseudo-nacionalisme burgès heretat pel moviment popular. Per tant, en aquests moments, la negació de la dimensió nacional dels Països Catalans, la negació de la necessària unificació de la lluita d'alliberament i dels seus objectius polítics plantejada en el si del moviment obrer i popular, no indiquen més que la perpetuació de la supeditació ideològica als interessos de les classes dominants. No són degudes al resultat d'anàlisis objectives dels interessos de les classes populars, sinó a interessos polítics que d'una manera directa o mediatitzada representen els interessos de les classes dominants. No situar-se en la perspectiva de la lluita nacional plena, restringir la lluita a una àrea determinada, o posar-la en funció de l'Estat espanyol com a objectiu últim de l'actuació política és una manera de consolidar la dominació de classe que aquest Estat representa i garanteix. L'Estat espanyol no respon a cap realitat nacional, sinó a una conjunció d'interessos capitalistes L'Estat espanyol no és una estructura que pugui esdevenir diferent si se li canvia el seu contingut actual de classe. Tots els plantejaments nacionalistes-regionalistes se situen dintre de l'estructura de poder de l'Estat espanyol i respecten, per tant, els interessos de les classes dominants que l'han creat i que el mantenen. Sense una perspectiva de trencament de l'estructura de l'Estat capitalista espanyol no és possible la revolució socialista. La perpetuació d'una estructura política de l'Estat que respòn a uns interessos de classe reproduirà indefectiblement aquests interessos i les formes d'opressió que aquest duia a terme. Un plantejament revolucionari, doncs, als Països Catalans es mesura per la seva posició respecte a l'Estat espanyol, és a dir, per l'opció que adopta entre la conservació de l'Estat espanyol o la creació de l'Estat Socialista dels Països Catalans. Els autors del text son Rafael Castellanos, Antoni Fernàndez i Josep Ferrer. Va ser publicat a "Quaderns d'alliberament", nº1 Editat al dia 21 de juny del 2004, a les 00:42 Un text molt bo per a debatre!
Bé, darrerament estic llegint molt el mot “Basquitis” i voldria fer unes valoracions personals sobre aquest. Totes les nacions, amb o sense estat, sempre s’han mirat les unes a les altres. El exemple basc, com tots, pot ser més o menys adient, segons els diferents posicionaments i es així que jo em pregunto... Si hi ha gent que li atrau d’alguna manera el País Basc, la seva cultura o el seu tarannà, perquè sempre, alguns, us hi llenceu sobre d’ells i els hi recrimineu tal posicionament? Deixeu a la gent escollir lliurement qui volen observar o prendre com a referent. Si es el País Basc... collonut! Si son els Estats Units... collonut! Si es l’ex-Unió Soviètica... collonut! Si es Espanya... collonut! Alguns exemples clars de que estats es copien o observen mútuament, si es que haig de donar exemples, podrien ser... La bandera dels Estats Units hauria de tenir, si no fos per una errada, estels de David i no estels de 5 puntes. La bandera basca es inspirada en la bandera del Regne Unit. La nostra senyera va ser l’inspiració per... la bandera espanyola. Bé, i no m’endinso a escriure més exemples per que n’hi ha un munt, ... i no només referents a ensenyes. Jo, particularment, sóc mig català i mig basc i quelcom que vingui d’aquest indret ho “examino” sempre amb especial atenció. A títol personal, trenco una llança per la “Basquitis”! (i la “Noruegitis”, la “Arizonitis” i la “Catalanitis” també!) Sobre el mot basquitis, s'ha d'especificar quins límits té, perquè pel que sembla ara et tatxen de basquitis només per que t'interessi la cultura basca. Per mi la paraula basquitis es refereix a algú que sent català (perquè això passa només aquí) prefereix lluitar per als bascos, o la independencia basca avans que la catalana, i també els que voten a un partit basc avans que a un partit català. Jo sincerament aquesta postura no l'entenc, perquè cadascú ha de lluitar per son poble. Per això està la dita de: "Cada poble fa sa guerra". I es què està molt bé agermanr-nos per aconseguir un desig comú, la independencia, però no hi ha perquè seguir el mateix camí per aconseguir el mateix objectiu, ni perquè identificar-nos en la forma de ser dels bascos. Osti, sembla que ho he posat una mica embolicat, però au, aquí ho deixo
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea. jajaja jo aquest any vaig tenir el mateix problema! Al final ho vaig acabar decidint just abans de nadal i l'entregàvem després o sigui que no et preocupis si encara no ho saps! Quan treballes sota pressió treballes millor, que vaig treure un 10 e! jeje Ah, el vaig fer sobre els avions jo. Si la idea t'ajuda... mira, el meu està penjat a www.krcatala.cjb.net és sobre els skinheads. Potser et serveix d'alguna cosa.
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea. Per si et serveix de quelcom, jo en vaig fer un al “college” on era estudiant; sobre els estudiants que reben educació bilingüe a Arizona. La veritat es que va ser un treball força laboriós, però va donar uns fruits molt bons (em vaig guanyar una A+ ) Bé, que perquè no el escriure sobre quelcom relacionat amb la llengua? si el meu treball auria de ser alguna cosa aixi sobre llengua o politica, els avions es interessant pero per aqui aprop no tinc cap aeroport i bui fer un treball en el que tampoc depengui nomes de llibres, lu dels skins ja esta molt vist de tota manera ara anire a la web a veurel. Moltes gràcies, a veure si men dieu mes Si has de fer quelcom relacionat amb el catalanisme (quelcom altre també), suposo que escric per tots els usuaris, ... ací ens tens.