Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
Per si et serveix de quelcom, jo en vaig fer un al “college” on era estudiant; sobre els estudiants que reben educació bilingüe a Arizona. La veritat es que va ser un treball força laboriós, però va donar uns fruits molt bons (em vaig guanyar una A+ ) Bé, que perquè no el escriure sobre quelcom relacionat amb la llengua?
si el meu treball auria de ser alguna cosa aixi sobre llengua o politica, els avions es interessant pero per aqui aprop no tinc cap aeroport i bui fer un treball en el que tampoc depengui nomes de llibres, lu dels skins ja esta molt vist de tota manera ara anire a la web a veurel. Moltes gràcies, a veure si men dieu mes
Podries fer-lo sobre la llengua fora de la "Comunitat Autonoma de Catalunya", o sigui em refereixo a la franja, la catalunya nord, a les illes, el País Valencià i l'Alguer i el seu nivell de vida... Crec que x aquí es va obrir un forum sobre això...ç Però en tot cas caldria que especifiquessis quin batxillerat fas, perquè si fas el cientific o el tecnologic aquest sobre la llengua no té sentit.
faig lletres pures, pero crec que el tema que proposes es massa extens per un treball de recerca
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
salut company. el meu treball de recerca va ser sobre la historia del PSUC. un 9 jejejeje doncs si fas lletres pures, (suposo que tagradara historia) agafa un tema semblant. no fa falta que sigui un partit politic. pero pot ser un moviment, brigadistes....... tu mateix, pero que tagradi. a mi magradava, i busca informacio i posarme a fer-lo, magradava i fins i tot preferia fer-lo a els deures, jejejejeje. salut
Jo proposo que el fagis sobre el raco català! , origens, funció, col.laboradors,etc.... Si t'agrada la historia...del 23-F, o de la guerr civil, la repressio franquista a catalunya, centrada algun ambit ....etc
Un treball sobre el xat? No donis idees...
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
ei company/a... com que has escrit que no vols fer-lo sols amb llibres, et proposo que el facis sobre la guerra civil, sobre un tema en concret (dones, brigadistes internacionals, moviment independentista en la guerra civil...) més que res, perquè desgraciadament d'aquí menys de 5 o 10 anys ja no quedara ningú viu que hi lluités, i és interessant de recollir entrevistes... si et serveix jo el vaig fer sobre l'armament roig a la guerra civil (francament parlar amb antics milicians és d'allò més enrriquidor...) vinga salut!
Jo et proposo un repte, Jo tenia dues opcions, fer el treball de recerca sobre Irlanda o sobre Palestina/Israel. Vaig agafar a Irlanda. El conflicte d'Israel és molt molt complicat, si t'agrada el repte... podries intentar investigar a vere que trobes del Mossat i etc etc... hi ha massa mans negres
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
ui, si ets humanístic millor que d'avions no en parlis... jeje qualsevol tema històric pot estar bé... què et semblen els maquis? s'ha fet bastant ja però per què no... si t'ho curres... inga dws!
jo el vaig fer sobre la capacitat pulmonar dels alumnes de 4t d'ESO... patètic la profe dels collons va tenir la idea... per cert, en aquesta edat els efectes del tabac encara no es noten enquesta prèvia per saber si fumàven i altres coses, els vam fer córrer (exercici amb les cames, malpensats) bufar per un espiròmetre, pesar i calcular l'ídex de massa corporal. un pal de treball plè de gràfics. Almenys ens van posar un 9, però va ser una merda. salut
Jo tmb laig de fer akest any i al final me decidit x mitologia catalana. Es un tema k sempre ma agradat i sent de lletres pures com ell no i desencaixo. salut i bona herba!!
jo vai fer un treball sociolingüístic en el meu barri, situacio del català i tal.
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
Jo vaig parir un treball sobre la borsa. El vaig fer en un parell de dies (tot tret d'internet, copiar-enganxar) i fotent el número mínim de fulls (35) i em van posar un 7, ja han passat dos anys i encara m'en recordo com vaig riure Que no et serveixi com a exemple atès que no vaig donar la importància que mereixia, però la sort es va fer valer.
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
ja posats a parlar de temes "acadèmics"... quina carrera em recomanaríeu fer? que falten 10 dies per decidir-ho i encara no en tinc ni idea... ah, he fet el batxillerat tecnològic.
Millor suicidat, creu-me hahahaha ha quedat pessimista? estic d'èxàmens, compreneu-me salut
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
Jo tinc dos fills que han fet el treball de recerca i òbviament he mirat de no influir-los, no fos cas que fos jo qui acabés fent el treball... però en el seu moment vaig pensar algunes possibilitats. I crec que un tema interessant, pel fet de ser important, força desconegut i amb possibilitats de connectar amb el protagonistes, és la Marxa de la Llibertat. Un episodi de la nostra història que ara molts historiadors volen amagar. Si per un casual t'interessés el tema, tinc material original de l'època i força contactes, em pots enviar un mail intern. En vols un altre totalment diferent amb títol poètic inclòs: Contaminació lumínica, per què ens roben les estrelles? Salut
aquest dels estels mola. Vaig estar a Horta de Sant Joan (Terra Alta) i em vaig acollonir!! un cel súper estelat!!! cada nit vèiem 10 estels fugassos!! un cel preciós, magnífic, es veia a la perfecció la Via Làctea i totes les constelacions i el senyor Mart. No sabeu el que ens perdem cada nit al costat del gegant barceloní i els satèlits sabadellenc i terrassenc. Prou contaminació llumínica!! PD: Esther , per aquí a l'empordà teniu gaire contaminació llumínica? ens veiem al msn! salut
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
jo el vaig fer sobre el modernisme, si t'agrada l'art pots fer-lo sobre algun arquitecte, algun moviment, o d'altres artistes, el que et cridi més l'atenció, anims
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
moltes gràcies a tots, la veritat es que me neu dit molts de molt interessants, mirare a veure quin em va mes be de fer i ja us dire quin he triat.
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
Me germana va fer el treball sobre la Homeopatia, el va fer am ajuda d la meva tieta k u es... am aixo vull dir k potser algu d la teva familia fa alguna cosa interessant k et pugui ajudar a tria o alguna cosa aixi
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
ufff... jo tmb estic liadíssima... vull que el TREC estigui relacionat amb alguna cosa de l'educació especial, Porto 2 anys de voluntària en un centre de discapacitats psíquics i alhora físics i... hi ha tantes coses q no sé en què fixar-me!! stic desesperadissima!!! proposta x tu... xq no el fas sobre la importància de la pólítica entre els adolescents?, d suc en treuries, xq vaya tela amb els q pugen ara...
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
Podries fer-lo: 1. del Serrallonga 2. de traducció automàtica (castellà-català), avantatges i inconvenients 3. De l'Alcover vida i diccionari (juntament amb el Moll) 4. D'onomàstica: toponíma, antroponíma (sobre la seva legislació) 5. Antropologia: termes de parentiu, els números, els pronoms (tot això en diferents llengües) 6. De la influència del mitjans de comunicació en el català del carrer. 7. Del canvi dels noms de carrers en època franquista 8. Dels pronoms en català: què diu la normativa? què diu la gent? 9. D'alguns reis catalans 10. De trobadors catalans Bé, potser aquesta petita llista t'ajuda... o potser penses que estic tocada del bolet!
|
l'any que be fare 2n de batxillerat i ens fan fer el treball de recerca, i no se de que fer-lo a veure si algu em dona alguna idea.
JO l'he fet sobre la guerra civil al pallars sobirà!!és un tema molt recurrit però he tret un 10!
|
Voldria saber un xic com es actualment el tema skins i catalanisme (posem independentisme) i skins, catalanisme i feixisme. He llegit els enllaços que en Roberto ha donat i els trobo força interessants, però vull saber que hi ha avui a la societat catalana i, amb més profunditat, la relació avui entre els skins i la independència des del punt de vista de gent posada en el tema. Potser un xic de números sobre el tema també satisfaria la meva curiositat. Per endavant, mèrci.
veig ke ningu ta contestat jaja, a vera si algun skin ho fa...ultimament els skins de pegatina, q eren independentistes, per nar mes del pal sens estan tornan apolitics.,..xD ho trobo molt trist., fora els skins de pegatina ke sols volen nar del pal. i fora apolitics ambiguos,.
tena stota la raó, ara la moda és ser apolític. A veure, potser no hi ha relació entre independentisme i skins directament sino entre alguns skins en concret i no pas com a col·lectiu, no sé si m'explico.
|
Voldria saber un xic com es actualment el tema skins i catalanisme (posem independentisme) i skins, catalanisme i feixisme. He llegit els enllaços que en Alexandra ha donat i els trobo força interessants, però vull saber que hi ha avui a la societat catalana i, amb més profunditat, la relació avui entre els skins i la independència des del punt de vista de gent posada en el tema. Potser un xic de números sobre el tema també satisfaria la meva curiositat. Per endavant, mèrci.
Jo no en sé gran cosa, ni soc skin, però si vols tenir informació pots enviar un missatge privat a algun usuari que es diu skin o quelcom per l'estil, em sembla. Salut!
|
Voldria saber un xic com es actualment el tema skins i catalanisme (posem independentisme) i skins, catalanisme i feixisme. He llegit els enllaços que en Ainhoa ha donat i els trobo força interessants, però vull saber que hi ha avui a la societat catalana i, amb més profunditat, la relació avui entre els skins i la independència des del punt de vista de gent posada en el tema. Potser un xic de números sobre el tema també satisfaria la meva curiositat. Per endavant, mèrci.
A veure jo n'he conegut algun d'aquests skins, A Gràcia corren molts d'aquests, almenys els cap de setmana, però la veritat és que jo no els hi donaria importància, perquè molts "van del pal" i prou. Molts es mouen per colegues i per estètica, i van liant-la amb "manada" com fan els nazis. Evidentment que prefereixo que vagin amb banderes independentistes que no pas amb esvàstiques i tal, però per mi els skins són gent que volen donar la nota i fer-se veure, si hi ha algun psicòleg ens faria un diagnòstic. Molts van de xungos quan van amb els colegues i tot es mouen per simple estètica, sense haver-se llegit un llibre. A mi mentre no em toquin els collons doncs mira que vagin fent, però això de que diuen que l'skinhead és una manera de veure la vida, doncs per això ja tenim el gilipolles del buenafuente (el gilipollisme és una manera de entendre la vida... que deia) Jo segueixo pensant que això de les tribus urbanes són pijades de 4 "ninyatus", on hi ha el manual del bon skinhead? que és això de ser skinhead? ja us ho dic UNA PALLASSADA! segur que si haguessin crescut ajudant al pare a carregar xatarra o currant de ben petit aquestes modes de tribus urbanes no se'ls passarien pel cap. Per això crec que no se li ha de donar massa importància i crec que el moviment independentista hauria de donar poca importància aquesta gent que simplement donen una imatge de garrulus i de gent violenta. Tot i així respecto a la gent que s'identifica, però els que no respecto són aquests que per ser skins miren per sobre a l'altre perquè no és skin, i potser van amb una falç i un martell. Ser nazi és una manera de pensar i d'ACTUAR!
Larrocalla: Ser skin és un mode de vida, i una filosofia a l'hora de fer les coses. És un moviment q va moltissim més enllá de ser independentista o nazi, aixo per descomptat. Neix moltissim abans de q els nazis copien l'estetica, i és un moviment originariament apolitic tot i q amb una certa consciencia de clase (q pot anar a dreta o esquerra eh?) I saps pq? Pq a lo q tu anomenes "garrulu" jo li dic vindre de barris de clase baixa. Els skins originals (i m'atreviria a dir q l'inmensa majoria del actuals) són CLASE OBRERA. Ho dic pq se t'escapen un parell de frases menyspreant-los com a xiquets de papa dins d'un moviment juvenil, i no, ni de conya. Demostres moltissima ignorancia en el tema, vaja. Tornant ara al comentari q obri el fil, doncs jo crec q als 90 era més comú el ser skin antiracista i indepe q ara, on s'estila més l'apoliticisme. En aquells anys la confrontacio amb els nazis al carrer era molt més directa i més politica, mira el cas de Guillem a Valencia. I si recordeu, l'independentisme en aquells anys está bassat moltissim en l'antiracisme, com ara per exemple la tendéncia seria l'anticapitalisme. En aquells anys no hi havia un discurs tan elaborat i parlavem de coses més abstractes o generals com antiracisme, fora les forces d'ocupacio, etc... També als 90 els moviment SHARP havia prés una certa força, i per aixó moltissims skins van enllaçar facilment amb l'independentisme. I eren gent molt combativa, als q trobe a faltar ara, q en certa manera estem perdent els carrers davant nazis i demés merda. I per cert q molta gent segueix cridant sharps als skins d’esquerres, quan la veritat és q el moviment SHARP está practicament finiquitat a l’estat (a altres llocs, ni idea). I com a últim apunt, comentar q crec q l'apoliticisme comença a estendres a partir dels BOIXOS, pq aquests tenen moltissim calat dins el moviment skin a bcn, i per extensió a la resta dels PC, vaja. Els BOIXOS sempre faran alard d'apolitics, es basen basicament en tirar frases apolitiques i provocadores a tort i a dret. A mi no em sembla mal o incoherent del tot q alguns es tornen apolitics, ja que com he dit al principi és un moviment q va MOLT MÉS ENLLÁ de la politica i els camps de futbol. SKINHEAD, A WAY OF LIFE!
El que demostra molta ignorancia ets tu (i t'ho dic de bon rotllo) jo he conegut molts skins ho sigui que sé de que parlo, molts conicideixen en que és una tonteria i molts ja s'han cansat, o sigui que és una moda (sento dir-t'ho). Respecte això que dius que són de classe obrera deixam que ho posi en dubte, segur que hi ha el currante, però conec molts que van de mega working class i no saben ni com agafar un martell, i a sobre els papes els hi paguen les festes. Insisteixo a mi que cadascú faci el que li roti però que no mirin amb aires de superioritat a la gent que no anem del pal, perquè demostren molt poc com a persones. A part és un moviment que es bassa en la xapeta i la pegatina, en definitiva en l'estètica. On està el manual del bon skin? Qui és skin i qui no és skin? qui marca les pautes dels skins? O sento per mi són tonteries!
|
Voldria saber un xic com es actualment el tema skins i catalanisme (posem independentisme) i skins, catalanisme i feixisme. He llegit els enllaços que en Vanessa ha donat i els trobo força interessants, però vull saber que hi ha avui a la societat catalana i, amb més profunditat, la relació avui entre els skins i la independència des del punt de vista de gent posada en el tema. Potser un xic de números sobre el tema també satisfaria la meva curiositat. Per endavant, mèrci.
Bé jo no en puc explicar gaire cosa dels skins, peró aquesta cançó del Inadaptats en parla, i jo els vaig coneixer x aki xD RED SKIN I com sempre Babylon intentant destruir rebels, i creant nazis ignorants que ara es rapen els cabells, i que et roben la teva imatge Skinhead. Skinhead rude i rebel orgull roig del barri obrer, puny tancat i un estel roig destruint a Babylon. Skinhead: red; red; red Skinhead: red; red; oi! Ja n'he fet 14 i em rapo el cap i musicalment m'agrada l'ska. Tots els meus orígens son Jamaicans, entren al meu cos amb ritmes Africans. Sóc del barri obrer i coherent trencant el cap als nazis que em trobo als carrers. Oi!; Ska; Reagge! em posa a punt d'entendre les coses amb tendència Punk. Amb l'acció directa: contra el feixisme. Amb tots els colors: contra el racisme. Organitzant la lluita, construïnt futur. Fins la victòria, caminant tots/es junts/es. Skinhead: red; red; red Skinhead: red; red; reagge!! Skinhead contra el racisme Skinhead contra el feixisme Skinhead contra el sexisme Red & Anarchist skinhead, rash! Skinhead: rash! rash! rash! Skinhead: rash! Ska i res més que Ska!! www.bullanga.com
Jo conec un skin i és de tot menys "classe obrera". Que sí, molt maco, tot plè de parxes etc. però molts acaben adoptant tendències anarquistes ( ) i d'altres simplement s'emborratxen els caps de setmana. Convençut de que existeixen els autèntics skinheads independentistes, però on?
Jo estic amb tu...però això de què els skins són autèntica classe obrera es pot portar a tota la resta de tribus que van del pal obrer...que vols què et digui ( hi ha cada ocupa... ) Això no vol dir que hi estigui en contra ja que es pot ser d'esquerres perquè vius de puta pena i no et queda cap altre remei, o pots ser d'esquerres tot i ser classe mitja per conviccions polítiques. A mi, personalment, tot el q sigui seguir un moda fins tan al límit em fot una mica de pena...per molt alternativa que sigui...
|
Voldria saber un xic com es actualment el tema skins i catalanisme (posem independentisme) i skins, catalanisme i feixisme. He llegit els enllaços que en Inmaculada ha donat i els trobo força interessants, però vull saber que hi ha avui a la societat catalana i, amb més profunditat, la relació avui entre els skins i la independència des del punt de vista de gent posada en el tema. Potser un xic de números sobre el tema també satisfaria la meva curiositat. Per endavant, mèrci.
La veritat... si que es veritat que els skinheads eren apolitics, mes que res protestaven sobre els politics. era gen de la clase obrera que anava als bars amb els Sandra a canta i balla (d'aqui el ska i el oi!). Pero personalment, ser apolitic es una mica de retrasats, jejejejeje. amb l'inici dels skins nazis, la resposta a USA van ser els SHARP. Com a Europa som mes llestos que els yankees a França es va crear els REDSKINS. perque? molt senzill... qui ha estat sempre en contra el nazisme ! qui a predicat la destrucció del nazisme ??? es mes, jejejeje qui va netrar a Berlin i el nazisme va caure? jejeje EL COMUNSIME. aixi doncs a Europa SHARP i REDSKINS son cuasi cuasi el mateix, i van sempre junts. Aixo ho veig logic. Aquesta gent no utilitza la violencia gratuita. -------------- quants de nosaltres, cridem VISCA TERRA LLIURE ?? a quans no ens importa que mori un soldat yankee o espanyol ??? siguem sincers...... aixo es el sentit revoluionari, el de voler per la força del poble agafa el poder... quan veus que el sistema no et deixa.. et veta i et prohoibeix no acabes en cap altre surtida que la violencia. Es aquesta la utilitzada pels Skinheads.... ...revolucionaris.... no exactament.... es mes complicat que tot aixo... acció en comptes de passivitat.... si, pero tampoc es aixi.... Es complicat... salut !
per el qua hagi obert aquest fòrum: llegeix-te "Skinheads a Catalunya" de Carles Viñas, que fa molt poc que ha sortit. Es podria dir que els skins a catalunya es mouen a través de 2 eixos , el de dreta/esquerra i el de catalanisme/espanyolisme , com la política d'aquest país.
|
Avui en una conversa de cafè amb uns amics, una ha dit que coneix una noia que començerà a treballar a La Caixa en un barri on hi predominen els castellanoparlants i amb diferència, la noia de la Caixa amb tothom parla en català ( com ha de ser i com jo també faig). Doncs bé la meva amiga es veu que li va dir que ara hauria de parlar molt en castellà i la de la Caixa li va respondre que no que ella seguiria en català. Aquí ha sigut quan s'ha muntat la xerinol-la, tots estaven d'acord que és una gran falta de respecte ( això és el més fluix que n'han dit, tots o quasi tots són fills/es de catalanoparlants però parlen entre si en castellà!, ja que es van conèixer en castellà ) parlar en català estant de cara al públic si se't dirigeixen en castellà. M'he quedat de pasta de moniato, que fins i tot ja no he sabut o volgut contestar de la ràbia. En un país tant comercial com el nostre, veiem continuament com la dependenta deseguida es passa al castellà, fins i tot abans de saber si el client és castellanoparlant. o entén el català que segur que l'entenen. Què els hagués pogut contestar? -Que si el 98% de la població entén el català, és realment complicat que cada dia et trobis el 2% restant. Què més?
Senzillament canvia d'amics. Jo estic pensant de fer-ho amb alguns dels meus... De les amistats se n'espera una mica d'intel·ligència sinó, posats a fer, és millor sortir a passejar amb el gos. Ara deixant de fer el destraler. La llei, i la Caixa segur que també, obliga a atendre en la llengua del client (cosa que no m'ha passat mai al supermercat!!!! però bé...). Tot i així és molt fàcil convèncer els teus amics progrepijus. Si la noia és catalanoparlant, si estem a Catalunya, i si aquí tothom entén el català, per quins set sous no ha de dirigir-se en català als clients?????? Com q segur que els teus colegues deuen ser uns idiotitzats bilinguomestissatgeros els hi pots dir que, precisament, en això consisteix el bilingüisme: que els catalanoparlants parlin en català i els castellanoparlants en castellà. Ja els hi pots dir que el bilingüisme entès com: que els catalans parlin castellà i els espayols, també també... ja no està de moda, que ara es porta una relació més simètrica. L'asimetria la deixarem per en Pasqual, què et sembla?
|
Avui en una conversa de cafè amb uns amics, una ha dit que coneix una noia que començerà a treballar a La Caixa en un barri on hi predominen els castellanoparlants i amb diferència, la noia de la Caixa amb tothom parla en català ( com ha de ser i com jo també faig). Doncs bé la meva amiga es veu que li va dir que ara hauria de parlar molt en castellà i la de la Caixa li va respondre que no que ella seguiria en català. Aquí ha sigut quan s'ha muntat la xerinol-la, tots estaven d'acord que és una gran falta de respecte ( això és el més fluix que n'han dit, tots o quasi tots són fills/es de catalanoparlants però parlen entre si en castellà!, ja que es van conèixer en castellà ) parlar en català estant de cara al públic si se't dirigeixen en castellà. M'he quedat de pasta de moniato, que fins i tot ja no he sabut o volgut contestar de la ràbia. En un país tant comercial com el nostre, veiem continuament com la dependenta deseguida es passa al castellà, fins i tot abans de saber si el client és castellanoparlant. o entén el català que segur que l'entenen. Què els hagués pogut contestar? -Que si el 98% de la població entén el català, és realment complicat que cada dia et trobis el 2% restant. Què més?
Com a persona que està atenent el públic has de parlar en la llengua en la que parla el client. No pots fer-hi res ja que t'exposes a una mega bronca dels teus superiors i el mercat laboral no està per a històries.
Doncs així, pel meu barri tots els comerciants ja poden anar aprenent l'àrab i per les zones de la costa pobres botiguers, ja els compadeixo perquè hauràn d'aprendre des del rus fins al alemany, passant per tota la varietat d'idiomes que hi puguin haver. Estaràs amb mi que si la majoria de gent t'entenen i fins i tot han estudiat aquest idioma, tot i que tinguin la santa barra de no voler-lo parlar, et pots dirigir perfectament en català. La normalitat hauria de ser que a tot arreu atenguéssin en català i en tot cas si el/la client/a no t'entén, així fent-ho saber llavors dirigir-t'hi en l'idioma que entengui, anglès, àrab, alemany o el castellà.(Totes elles llengües no naturals o pròpies d'aquí). Jo conec a gent que o fa tot en català i no tenen CAP problema, sinó com vols que molts d'aquests castellanoparlants, ja siguin immigrants del Marroc o de Espanya, aprenguin el català?
Això de les llengües del client només afecta al català i al castellà. no cal que el venedor parli rus, lituà o bretó. Repeteixo, mai m'han atès en català al supermercat. Mai, i mira que faig esforços pq se n'adonin q parlo en català iq em faria moltíssima il·lusió rebre el tracte correspost. Salut
|
Avui en una conversa de cafè amb uns amics, una ha dit que coneix una noia que començerà a treballar a La Caixa en un barri on hi predominen els castellanoparlants i amb diferència, la noia de la Caixa amb tothom parla en català ( com ha de ser i com jo també faig). Doncs bé la meva amiga es veu que li va dir que ara hauria de parlar molt en castellà i la de la Caixa li va respondre que no que ella seguiria en català. Aquí ha sigut quan s'ha muntat la xerinol-la, tots estaven d'acord que és una gran falta de respecte ( això és el més fluix que n'han dit, tots o quasi tots són fills/es de catalanoparlants però parlen entre si en castellà!, ja que es van conèixer en castellà ) parlar en català estant de cara al públic si se't dirigeixen en castellà. M'he quedat de pasta de moniato, que fins i tot ja no he sabut o volgut contestar de la ràbia. En un país tant comercial com el nostre, veiem continuament com la dependenta deseguida es passa al castellà, fins i tot abans de saber si el client és castellanoparlant. o entén el català que segur que l'entenen. Què els hagués pogut contestar? -Que si el 98% de la població entén el català, és realment complicat que cada dia et trobis el 2% restant. Què més?
A mi se'm fa difícil d'entendre com pot ser que hi hagi gent que visqui a Catalunya i no pugui entendre el català. A viam... Si vius a Catalunya estàs envoltat d'informació en català i castellà. S'hi posin com s'hi posin, si saps castellà no et pot ser gens difícil en un tres i no res entendre el català. Una altra cosa és parlar-lo o escriure'l, però a mi que no em vinguin amb què no entenen el català, perquè llavors hi ha tres opcions lògiques: opció a) el tiu és un feixista i diu no entendre el català per fotre. opció b) la persona en qüestió té un CI baixíssim pràcticament un rècord guinnes i amb prou feines parla castellà o una altra llengua... o opció c) viu tancat en un soterrani i s'alimenta llepant l'humitat de les parets.
Això és el típic caràcter espanyol, que no vol aprendre idiomes, no només el català a Catalunya, sinó quan va a altres països sol fer el mateix...
|
Avui en una conversa de cafè amb uns amics, una ha dit que coneix una noia que començerà a treballar a La Caixa en un barri on hi predominen els castellanoparlants i amb diferència, la noia de la Caixa amb tothom parla en català ( com ha de ser i com jo també faig). Doncs bé la meva amiga es veu que li va dir que ara hauria de parlar molt en castellà i la de la Caixa li va respondre que no que ella seguiria en català. Aquí ha sigut quan s'ha muntat la xerinol-la, tots estaven d'acord que és una gran falta de respecte ( això és el més fluix que n'han dit, tots o quasi tots són fills/es de catalanoparlants però parlen entre si en castellà!, ja que es van conèixer en castellà ) parlar en català estant de cara al públic si se't dirigeixen en castellà. M'he quedat de pasta de moniato, que fins i tot ja no he sabut o volgut contestar de la ràbia. En un país tant comercial com el nostre, veiem continuament com la dependenta deseguida es passa al castellà, fins i tot abans de saber si el client és castellanoparlant. o entén el català que segur que l'entenen. Què els hagués pogut contestar? -Que si el 98% de la població entén el català, és realment complicat que cada dia et trobis el 2% restant. Què més?
Sempre m'ha fet gràcia allò de: "és que ens hem conegut en castellà i ara cosat canviar" simplement ho trobo patètic. A mi, per sort no em passa, ja que sempre conec la gent en català, car és l'única llengua que utilitzo. Mireu, jo treballo en un casal d'estiu, i se m'enrefot que els pares d'un nen siguin castellanoparlants, jo els hi parlaré en català i si no els hi agrada que cerquin un traductor. de vegades hi ha gent que agafa una actitud molt curiosa, heu vist mai un castellà de la castella profunda que faci el més mínim esforç a adaptar-se als de fora? oi que no? de fet és llògic, els que són de la terra no tenen per què adaptar-se a algú forani, és a l'inrevés, els de fora s'han d'adaptar al país que els acull, sinó ja s'en poden entornar. salut, república i independència
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
No m'agrada el teu escrit perquè proposes aquestes dues opcions com les úniques possibles però jo veig una altra, si no canviem les coses: quedar-nos a Espanya i que desaparegui el català.
Veig que no sé m'ha entés gaire el que proposo, és un joc, que no es correspon ni molt menys en la realitat. La realitat, tal i com he dit, el millor per a salvar el català és la INDEPENDÈNCIA, si volem que mori l'idioma, seguim en aquest Estat espanyol que no tardarà molt a morir-se. Això és simplement un "joc", hipòtesi, per veure que escolliria la gent. El que està claríssim és que per a salvar la llengua no hi ha millor que la independència, quasi és la única opció. Només és una hipòtesi per veure què escolliria la gent, si llengua i cultura catalana salvada o independència "espanyolitzada", cosa que no té res a veure amb la realitat eh, evidentment amb la independència salvaríem la llengua o almenys podríem fer-hi més.
Mai m'ha agradat jugar a aquests jocs. Però m'agradaria consolidar i hegemonitzar la llengua i CULTURA catalanes al nostres país. Per mi la independència no és tan important, en el sentit que si perdem la llengua, què ens quedarà? La llengua i la cultura i que Espanya ens deixi de robar són els problemes més greus que tenim avui en dia.
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
Si no ho he entés malament dones a triar entre 2 opcions: A -- Independència però amb la cultura catalana que dessapareix B -- Cultura catalana pero amb el llast de seguir sent espanyols Sense dubtar-ho ni un segón: Opció B A mi no em van parir independentista, A mi em van parir catalanoparlant.Si després m´he fet independentista és per les raons que us podeu imaginar, però això va vindre després
Exacte les 2 opcions hipotètiques i gens ajustades a la realitat serien aquestes, encara que sembli una mica estúpid el "joc" aquest. Per mi també la opció principal és la segona, salvar la cultura i llengua catalana.Sense això deixem de ser catalans. Amb això volia deixar pal-lès que és molt important "lluitar" per aconseguir la independència, per tots els beneficis que això ens suposoaria.Però que mai hem d'oblidar la gran importància de la llengua i cultura catalana, sense aquesta deixem de ser catalans. No em vull imaginar per exemple aconseguir la independència però que a la llarga la llengua acabés desapareixent, com és el fet d'Irlanda i com està succeïnt a Andorra. Tot i que és evident que ens seria molt més fàcil salvar-la amb la independència que sense. La independència ha de ser el nostre principal objectiu, però no oblidem mai la llengua i la cultura, sinó desaparaixerem com a poble.
sense cultura i llengua catalana. no som catalans. ser un pais sense diferencia cultural amb espanya no te sentit.
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
A veure, jo opto per salvar el català, de fet, a mi l' única cosa que realment m' importa és la llengüa. Ara bé, l' única manera de protegir-la i aconseguir que la gent se la prengui seriosament és convertir-la en la llengüa d' un païs, mentre continui sent la llengüa d' una comunitat autònoma espanyola la gent seguirà venint a Barcelona per apendre espanyol.
El que tu proposes pot ser un joc, però respondre a això significa una resposta no sentida... Que vols morir afusellat o penjat? Que vols que matin el teu pare o la teva mare? Collons!!! quines preguntes, tio....
Estic d'acord. Aquest joc el trobo una mica improductiu. El procés de reconstrucció nacional ha d'emprar -i de fet empra- la llengua com a vehicle que porta a l'adopció d'una cultura diferenciada i més oberta com la catalana (amb els múltiples defectes que té aquesta). D'aquí, la confrontació amb el model lingüistic-cultural de la Castella Imperial és inevitable. Una cosa va lligada amb l'altra i no penso renunciar a res.
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
Jo opto per salvar la llengua, si perdem la llengua deixem de ser catalans. per mi la llengua és indisoluble del fet d'ésser català. Si perdem la llengua ho perdem tot, perdem el que ens fa característics. Quan despareix una llengua despareix un manera única d'expressar-se d'un poble. Per mi seria com l'extinció d'una espècie. Seia una gran pèrdua. però actualment opto per les dues coses, independència i salvaguarda de la llengua. les dues coses van lligades. salut
subscric la resposta d´en Margarita .
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
a mi si em garantissim que el català es salvaria pels segles dels segles amén, doncs deixaria de ser independentista, em faria botifler que es una vida més fàcil, però per estar segur que això seria així, hauria de baixar jesucrist i m' ho hauria de dir ell que el català té el futur assegurat continuant a Espanya pq de politics espanyols no me'n crec cap.
jo tb trio salvar el català, xq sí no tenim cultura, xq lluitem???????
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
a mi si em garantissim que el català es salvaria pels segles dels segles amén, doncs deixaria de ser independentista, em faria botifler que es una vida més fàcil, però per estar segur que això seria així, hauria de baixar jesucrist i m' ho hauria de dir ell que el català té el futur assegurat continuant a Espanya pq de politics espanyols no me'n crec cap.
Mireia diu: , hauria de baixar jesucrist i m' ho hauria de dir ell que el català té el futur assegurat continuant a Espanya . Saps anglés? es que si baixa ara el més segur es que t'ho explique tot això però en anglès
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
que dius tio! pq m' ho ha de dir en anglès? si es fill d' un Déu m' ho pot dir en català eh! pq en anglès no l' entendria pas.
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
Curiós, aquest joc. M'hi apunto. La meva resposta: La independència política per damunt de tot. Després, reinstauració del català com a única llengua reconeguda i oficial del nou estat. I problema resolt.
Sé que tothom triaria la independència, ja que és la millor opció o la única per a salvar el català, però entre la hipòtesi irreal i surrealista aquesta entre independència a la espanyola (que malament que sona) o bé salvar assegurant-se (no sé pas com) la llengua i cultura catalana. em quedo amb la segona opció. Amb aquesta merdeta de joc, volia que quedés clar la importància de la llengua i cultura catalana ( per mi no gens menor que aconseguir la independència), que si la perdem (la llengua i la cultura) deixem de ser-ho per a passar a ser espanyols o qualsevol altre cosa.
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
M'ho fiques massa difícil, però, ja que em poses contra la paret, et diré: prefereixo la independència al català. Era una pregunta amb trampa, perquè triïs el que triïs, o menysprees la independència o la llengua, ambdues básiques. Però amb la independència tindriem advantatges econòmics (impostos i altres), el dret de ser un poble, no tindriem l'amenaça de ser conquerits per Espanya, tindriem lleis pròpies... Això és superior al que la llengua ens dóna. Això sí, parlant espanyol ens sentiriem menys catalans, i la lluita per la independència quedaria una mica desinflada. Sense restar importància a la llengua, doncs mira, decideixo la independència. Salut.
Naturalment, la independència. Tenim la llengua suficientment estructurada, documentada i bibliografiada com per sobreviure diverses generacions sense el català, en què em baso? En exemples com el de l´Índia, on la llengua oficial torna a ésser el sanscrit, o com el d´Israel, que torna a ésser l´hebreu que portava 2000 anys sense ésser reconeguda, dormida als llibres jueus. Senyors, el que sí que tenim clar, és que sense independència no sobreviurà ni el català ni els catalans. Salut i revolució!
Jo també triaria l'independencia sense dubtar-hi. Resumint: Som catalans per que tenim la VOLUNTAT de ser una comunitat. Hi ha una majoria de catalanoparlants que se senten espanyols i per ells no els és imcompatible amb la seva llengua. És a dir, que l'origen de la nostra diferencia amb els espanyols es la nostra VOLUNTAT reiterada a l'historia i en els nostres comportaments per ser diferents a ells. La llengua no és més que un marcador identitari, basic en el nacionalisme català. (als pobles amerindis podria ser el vestuari, o a irlanda podria ser la religió). Si el català com a llengua desapareixiex i quedes com el gaelic a irlanda no hi hauria cap problema per seguir sent catalans, doncs a part de l'estat independent, que ens donaria un pasaport i un carnent d'identitat, tindriem altres marcadors identitaris per conformar la nostra societat, com una historia propia, una sistema de mitjans de comunicació propis, un estat del benestar, una societat oberta i radicalment democratica, ... Si volem exemples de nacions amb la llengua espanyola podriem veure tots els paisos sudamericans, que parlen espanyol, pero que donats el càs son capaços d'anar a la guerra enfervoritzats per l'ardor patriotic per uns quants km2 de selva amazonica. Com a conclusió: No tinc cap dubte que els catalans serem independents, doncs tenim la VOLUNTAT DE SER DIFERENTS. Si aquestes diferencies desapareixen (com parlar en català), en trovarem unes altres. De fet, com s'ho fan al pais basc amb una llengua gairebé en extinció? Doncs per que el basquisme no pasa unicament per la llengua. L'ultima consideració es la que apuntava Sabadellenc, el llatí, el sanscrit, el hebreu, son casos de llengues mortes que poden ser oficials i poden reviure si hi ha VOLUNTAT politica. Salut i Independència.
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
Jo trío l'independència en aquesta dicotomía absurda. Certament la llengua es el nostre principal signe identitari però no és l'únic. Som catalans per molt més que parlar català. Amb l'independència ja tornariem a ressucitar la llengua. Aquesta no morirà mai del tot perque resta en els escrits i documents multimèdia. Sense el poder sobirà sí que pot morir la llengua perque desapareixin aquests documents. Tú donem poder i jo ja el faré servir com calgui. En canvi per molt que pogui parlar en català si un dia sí i un altre també m'estant fotent, per que vull el català, per queixarme???. Com ja portem fent 300 anys??. Primer vull esser lliure i després ja parlaré el que em plagui. Així faig honor al meu "nick" que no és més que un dessitj ara per ara i no una realitat encara.
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
jo prefereixo k es kdi la cultura catalana enkara k estiguem a dins d'espanya ja k llavors la indepencia no ens serviria d res... vull dir: independencia pels catalans i en proutes feines parlen al ktala i en knvi tenen les caracteristikes dl lloc "d'on provenien¿?" seria esforç per res d tontos Crec k es molt mes important conservar el ktala i les cultures catalanes
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
La independència, sense dubte, per dos raons: a) El català és el nostre signe d'identitat primari, però per si sol no constitueix tota la nostra cultura i identitat. Si desapareixera seria una gran pèrdua, però continuaríem sent catalans. A més si som independents cobrem automàticament una gran quantitat d'identitat. b) Si salvem el català, però continuem a dins de l'estat espanyol, haurem de continuar patint per a sempre el complexe de superioritat de Madrid, l'expoli econòmic i la marginació i discriminació generalitzades, així com les seleccions esportives espanyoles, etc. Salut
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
emm.... i... a part d les horribles possiblitats esmentades x alguns abans... xq no pensem en que la independència i la salvació del català no van lligades?, haurien d ser les 2 coses x nar B, no?
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
A veure... això em recorda una mica les diferents etapes d'ERC. L'època d'Àngel Colom, ERC demanava la independència per tal d'aconseguir una sèrie de beneficis socials com ara la normalització plena del català, millora econòmica, millora cultural, etc. Es venia a dir que tots els mals dels catalans venien perque no erem independents. Resumint, la independència era el mitjà, i les millores generals eren la fi. En l'època Carod s'ha defensat 'el mateix' però des d'una altra prespectiva, on la independència és la fi, i les millores generals són el mitjà. És a dir, si la societat no evoluciona cap a una millor normalització lingüística, o les tradicions catalanes es van perdent, o si depenem econòmicament de Madrid... és un símptoma de que no es pot demanar la independència. Ans al contrari, una societat que millori el seu autogobern, que controli els seus diners, que normalitzi la seva llengua, etc. és una societat que està anant en camí de la ser independents... perque llavors no s'haurà de demanar, llavors només es pendrà directament. Tot això és per dir que una llengua salut amb bona és un símptoma de que anem bé cap a la independència. El contrari ens estaria dient que poc a poc, la independència queda cada cop més lluny. Una cosa és símptoma de l'altra. No se si m'explico... En fi, doncs això!
|
Sé que és posar entre l'espasa i la paret i també que més d'un/a em dirà que la independència és la única opció per a tenir les eines i prendre les mesures adequades per a salvar la llengua catalana o si més no protegir-la adequadament. A veure que responeu però, en el cas que poguéssiu escollir només entre la independència ( amb tots els aventatges que suposa: els impostos es queden i es gasten integrament aquí, seleccions nacionals esportives, autogovern total, veu pròpia a Europa,...) o bé salvar la llengua catalana i seguir en l'Estat espanyol. És a dir o la independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) o bé tenir el futur de la llengua assegurat. És només una hipòtesi, per veure què escolliu. No val a dir independència ja que així salvem la llengua, es tracta de una cosa o l'altra: Llengua i cultura catalana o independència i llengua i cultura castellana.
Si he de contestar la pregunta del post original (...)independència però amb desaparició de la llengua (per tant domini total de l'espanyola, amb el que comportaria a nivell del canvi cultural cap a espanyolització) trio, clarament, l'independència. El que importa és la cultura catalana i el sentiment català. Tots dos estan actualment fortament lligats a la llengua catalana però, en un futur on la llengua desapareixes, podria ser perfectament compatible la cultura i sentiment català amb la llengua castellana (no seria una espanyolització perquè tindríem plena consciència de país). De fet, això passa en gran mesura en paisos com Euskal Herria. Ara bé, en el segon post (l'aclaratori) dona a escollir entre: si llengua i cultura catalana salvada o independència "espanyolitzada" Aleshores sí que trio llengua i cultura catalana salvada. De què ens serviria l'independència si no som catalans i perdem la nostra identitat? Seriem , simplement, una part d'espanya independent de l'estat espanyol.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
69
Si i només si es consideren els nombres naturals. D'altra banda la complexitat seria forca més elevada. Heja Zlatan! Heja Sverige i kvartsfinalen! /è
si no valen repeticions, de manera vulgar podriem acceptar el 1,17 ( ú - coma - disset) depenent de l'escala en que ho mirem , -69. Passatemps de l'estiu. Per cert, avui en faig 30, ostia. Salut
bé, si només considerem els nombres reals positius (incloent el zero), i que les vocals no es puguin repetir crec que la resposta és: log(1) és a dir, [logaritme ú] i el seu valor és zero, el valor més petit possible tenint en compte les consideracions anteriors. :D ara si. /è
Bona ! (tot i que jo sempre he dit: logaritme de ....) Salut
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
69
Si i només si es consideren els nombres naturals. D'altra banda la complexitat seria forca més elevada. Heja Zlatan! Heja Sverige i kvartsfinalen! /è
Bé, si també es consideren els enters seria molt més difícil, no? podria ser qualsevol número entre -infinit i -69.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Iep Ziol, jo també sóc físic! I també he publicat un llibre de divulgació de la ciència!
Ja em diràs quin, que hi estic interessat.
Per aquí un futur enginyer de telecomunicacions...encara que també m'encanta la história i la filologia catalana! (sobre tot la part de dialectologia, i fonètica)
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Iep Ziol, jo també sóc físic! I també he publicat un llibre de divulgació de la ciència!
Ja em diràs quin, que hi estic interessat.
Ziol, es diu "Per què...?" i fou publicat per l'Editorial Baula el 2002. El vam fer a mitges una escriptora i jo.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Doncs aquí tens un altre científic: un enginyer químic. I, a més, tenim el Vanessa , un futur químic. I més gent que va dir-hi la seva en un fòrum anomenat "Com sou?" (crec), dels quals no en recordo els noms... (perdoneu). Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 15:38
enginyer industrial, treballant en Acústica Larsson ja és del Barca! /è
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Doncs aquí tens un altre científic: un enginyer químic. I, a més, tenim el Federico , un futur químic. I més gent que va dir-hi la seva en un fòrum anomenat "Com sou?" (crec), dels quals no en recordo els noms... (perdoneu). Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 15:38
Jaime diu: Doncs aquí tens un altre científic: un enginyer químic. I, a més, tenim el Aida , un futur químic. I més gent que va dir-hi la seva en un fòrum anomenat Com sou? (crec), dels quals no en recordo els noms... (perdoneu). Aquí
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
doncs jo sóc metamàtic i no he escrit cap llibre
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Doncs aquí tens un enginyer industrial fracassat al 1r any de carrera hehehe, massa aburrida per a mi. Per tant l'any que ve faré Ciencies Ambientals, o sigui que em faré cientific de debó hehehe.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Considero el model cultural indissociable del model nacional. El que permet un enriquiment tant cultural (esperit) com material (benestar) del poble. Estic fent la tesi. Però el rendiment és molt baix degut a la falta de pressupost del departament i la falta de perspectives laborals a curt-mig termini en aquest (bé, una cosa va lligada amb l'altra). Això fa que em busqui la vida amb altres coses i em prepari altres sortides. El que em nego és a anar enllaçant beques per acabar als 40 amb 10.000 beques post-doc i que al final em deixin tirat. Però sóc moderadament optimista degut al reconeixement massiu que si no s'inverteix en I+D, el país se'n va a fer punyetes.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo he passat per Química i Geologia i ara vaig a per les Ciències Ambientals!
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Hola aqui un estudiant de ciències ambientals, que passat demà té un exàmen i al dia següent un altre i al dia següent un altre. ... i aqui desconectant... suposo.. Percepció de la ciència.... en aquest país hi ha molt a fer!!! Tot i que estem millor aqui que a d'altres parts de l'estat, hem perdut (i desaprofitat) molt potencial cièntífic. I no podem donar la culpa només al govern central. A més, també calen més programes com el "món de'n Beakman" o el que fa ara el tomàs molina dels fenòmens meteorològics per apropar-ho i ineressar a la gent. Sense la ciència no avançarem com a poble! au, me'n torno a estudiar!
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
jo soc Enginyer Industrial, però treballo de consultor i el que faig té mes a veure amb l'administració i fins i tot amb l'economia, coses que vaig estudiar nomes marginalment a la carrera, que no pas amb res de tècnic o de cientific. La meva percepció de la ciència es que es part integrant de la cultura. A l'antiga Grècia els filòsofs més coneguts sabien tant d'ètica com de matemàtiques, fisica o enginyeria. Fins i tot a casa nostra hi ha hagut filolegs i historiadors que eren enginyers de formació. Però ultimament s'ha produit un tall i les ciencies dites 'dures' han quedat a un costat del tall mentre la filosofia o la filologia han quedat a l'altre, amb les ciencies economiques una mica al mig. Em sembla erroni el plantejament actual segons el cual 'cultura' ho son nomes la filosofia o la literatura, perque aixo ha fet que aquestes especialitats oblidin que cal contrastar les idees amb la realitat (el metode cientific) i les ha fet derivar sovint cap la senzilla xerrameca. El tall tambe ha estat dolent pels 'cientifics', perque els ha especialitzat tant que sembla que no sigui concebible la ciencia fora del mon industrial i deslligada de qualsevol altre preocupacio que vagi mes enlla de la senzilla productivitat. No se si les coses continuaran aixi.
Molt ben apuntat.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
jo soc Enginyer Industrial, però treballo de consultor i el que faig té mes a veure amb l'administració i fins i tot amb l'economia, coses que vaig estudiar nomes marginalment a la carrera, que no pas amb res de tècnic o de cientific. La meva percepció de la ciència es que es part integrant de la cultura. A l'antiga Grècia els filòsofs més coneguts sabien tant d'ètica com de matemàtiques, fisica o enginyeria. Fins i tot a casa nostra hi ha hagut filolegs i historiadors que eren enginyers de formació. Però ultimament s'ha produit un tall i les ciencies dites 'dures' han quedat a un costat del tall mentre la filosofia o la filologia han quedat a l'altre, amb les ciencies economiques una mica al mig. Em sembla erroni el plantejament actual segons el cual 'cultura' ho son nomes la filosofia o la literatura, perque aixo ha fet que aquestes especialitats oblidin que cal contrastar les idees amb la realitat (el metode cientific) i les ha fet derivar sovint cap la senzilla xerrameca. El tall tambe ha estat dolent pels 'cientifics', perque els ha especialitzat tant que sembla que no sigui concebible la ciencia fora del mon industrial i deslligada de qualsevol altre preocupacio que vagi mes enlla de la senzilla productivitat. No se si les coses continuaran aixi.
Si senyor! ben dit! Sempre s'ha considerat que una persona culta no ha de saber molt de ciencies.No està mal vist que un escriptor d'història medieval no sàpiga si el sol és més gran que valència, pero ai! del científic que no sàpiga que a Segovia hi ha un acueducte. Pense que els de ciències entenem el món millor que els de lletres i per tant - per terme mig -són mes cultes, encara que no estiga considerat així.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo espere ser algun dia (espere que en breu) matemàtic!
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Hola Daniela , com molts sabeu estic estudiant química i per això tinc de sobrenom i avatar un element de la taula periòdica que fins fa ben poc era considerat l'últim element estable, a partir d'ell la resta eren radioactius i es desintegraven en Magdalena i Plom bàsicament. El company Daniela em va passar un text on es deia que s'havia descobert que el bismut no era tant estable com es pensaven, és a dir, companys em desintegro, us deixo en herència les particules alfa que desprendré al desintegrar-me Jo no he escrit cap llibre (dubto que hi estigui capacitat) i no ho tinc en ment per a un futur. salut, república i independència
Magdalena diu: . El company Elisabet em va passar un text on es deia que s'havia descobert que el bismut no era tant estable com es pensaven, és a dir, companys em desintegro, Ei, no fotem, que a casa tinc un troç de bismut d'uns 40 grams, a veure si començaré a perdre el pél jo ara. Magdalena o Elisabet , em podrieu passar aquest text?gracies! Jo tampoc he escrit res i al pas que vaig dubte molt que ho arribe a fer mai. PD aquest "indi" és un altre usuari que té nom d'element, ja som 3
Distret com sóc no recordo si era exactament aquesta la referència que li vaig passar a en Matilde . Si no ho era, era molt similar Estabilitat bismut
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Doncs jo també soc físic, vaig començar primer cicle a Mallorca, d'on soc, i vaig fer el segon cicle a Barcelona, UB. Ara be, no em dedico a la ciència sino que al "maravellós"? mon de la informàtica, encara que en un futur voldria ser professor de secundaria. Salut
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo no sóc científic, però espero ser-ho. Aquest curs faré 2n de batxillerat científic, i després ja veurem! Que últimament tinc molts dubtes, tot i que m'he plantejat molt fer biotecnologia (i últimament em passa pel cap farmàcia, però ja veurem). I per la pregunta sobre la ciència en la cultura, penso que és lamentable. Es considera molt trist no saber història o geografia, per exemple, i, en canvi, no saber ciència és, malauradament, un fet ben normal. Suposo que això fa que molta gent opini sense tenir ni idea sobre molts temes científics (i pseudocíentifics), s'ho cregui i, a més, s'equivoqui. Per sort, tot i que em sembla insignificant, ja des del curs 2008-2009, qualsevol modalitat de batxillerat tenia l'assignatura "Ciències per al món contemporani", que tractava sobre conceptes bàsics de la ciència, la medicina, etc., i una mica d'història de tot això. És insignificant, la veritat, però suposo que per algun lloc s'ha de començar!
Ser científic és més una qüestió de mentalitat que d'estudis.És assumir que hi ha un mètode que permet explicar la realitat —o una gran part d'ella—, de manera qualitativa però sobre tot quantitativa.És remuntar-se a uns axiomes bàsics, i no pas a l'autoritat d'uns personatges de prestigi.És el mètode experimental, fer hipòtesis, dissenyar experiments repetibles —encara que siguin mentals—. Saber quan una hipòtesi nostra ha estat infirmada o confirmada.Des d'aquest punt de vista, hi ha persones amb carreres científiques que no són científics, i científics que no han estudiat específicament cap carrera de ciències.
Tota la raó, sens dubte!
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo sóc marxista.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Indi, no he sabut trobar cap ressenya del teu llibre per Internet... Ens pots donar alguna dada més company? Ah... i jo ja ho havia comentat en totes les petites trobades que havíem realitzat. El xat està plagat d'enginyer consumats i enginyers en potència. Aquest fòrum ho deixa ben clar! Mmm, per cert... Ciències Empresarials és una carrera de ciències?
I Ciències Econòmiques també compta?
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo sóc filòleg català però porto molts anys treballant d'enginyer informàtic. A mi la divisió de ciències o lletres sempre m'ha fet molta basarda, molts dels moviments artístics i culturals del XIX, per exemple, van molt lligats a l'evolució dels avanços científics. No es pot deslligar el cubisme, per exemple, del relativisme científic i de la idea d'una quarta dimensió (ara que ja es parla de 10 dimensions, podeu comptar com sortirien els quadres ) I no he escrit cap llibre, encara que sí he fet moltes col.laboracions en revistes i això sí , m'he llegit el llibre que té el Ziol penjat a la xarxa [també coincidim en un altre fòrum amb més gust a poma, je je]. A mi em va agradar força i per la canalla (de bon rotllo) que circula pel xat, crec que és molt interessant. Posals-hi l'enllaç, Francisco , a veure si piquen
El llibre del que parla en Eduardo el podreu trobar a Memòria Prohibida
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo no sóc científic, però espero ser-ho. Aquest curs faré 2n de batxillerat científic, i després ja veurem! Que últimament tinc molts dubtes, tot i que m'he plantejat molt fer biotecnologia (i últimament em passa pel cap farmàcia, però ja veurem). I per la pregunta sobre la ciència en la cultura, penso que és lamentable. Es considera molt trist no saber història o geografia, per exemple, i, en canvi, no saber ciència és, malauradament, un fet ben normal. Suposo que això fa que molta gent opini sense tenir ni idea sobre molts temes científics (i pseudocíentifics), s'ho cregui i, a més, s'equivoqui. Per sort, tot i que em sembla insignificant, ja des del curs 2008-2009, qualsevol modalitat de batxillerat tenia l'assignatura "Ciències per al món contemporani", que tractava sobre conceptes bàsics de la ciència, la medicina, etc., i una mica d'història de tot això. És insignificant, la veritat, però suposo que per algun lloc s'ha de començar!
Per sort, tot i que em sembla insignificant, ja des del curs 2008-2009, qualsevol modalitat de batxillerat tenia l'assignatura "Ciències per al món contemporani", que tractava sobre conceptes bàsics de la ciència, la medicina, etc., i una mica d'història de tot això. És insignificant, la veritat, però suposo que per algun lloc s'ha de començar! És insignificant, i a sobre els de lletres es queixen dient "és que jo sóc de lletres, no he de fer ciència, per què ho he de fer?" Doncs collons perquè has de tenir un MÍNIM coneixement de tot, o és que els de ciències no fem lletres i en tenim coneixement ?
Sí, si suspenien ho justificaven dient que eren de lletres i que no entenien les coses de ciències. I després nosaltres tenim la tira d'assignatures de lletres i ningú es queixa...
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Historiador aficionat a la fisica.
A mi, em passa exactament el contrari. Curiós…
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo sòc enginyer agrònom, així que si teniu cap problema amb les plantes o els animalots (no espanyols) us puc ajudar jajaja. També sòc afeccionat a la historia. Participo en un intercanvi amb una universitat dels usa on hi estic treballant fins setembre sobre GIS. salut
.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo seré (espero que aviat) enginyera tècnica agrícola; especialitat indústries agràries i alimentàries.
Etsea? Vic? Girona?
Per sort l'any passat mateix ho vaig acabar! A la facultat d'enologia de Tarragona! (URV)
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo estudio matemàtiques i telecos, i quan acabi ja veurem què faig. També m'interessa molt l'astrofísica, malgrat que de física sé el que m'han ensenyat a la carrera, una miqueta de relativitat i poca cosa més. Podríem dir que són coneixements amateurs. De fet, sóc soci de l'agrupació astronòmica de Sabadell.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
jo sóc auxiliar d'infermeria, no se si en té relació però bé, m'encanta la fisica i la quimica i sobretot les matematiques :)
I no has provat a fer infermeria o la biomedicina? És que els auxiliars... bé, no és un treball massa gratificant, crec jo.
em dones temps? xDsi encara no tinc els 17, que els faig a final d'any.potser em tiro cap a la medicina, però encara no ho tinc clar, tot i això ar toca fer el curs pont i despres anatomia patologica
Ànims! La meva germana ha fet medicina i ara és anatomopatòloga
Anato... què??? Crec que és el primer cop que ho escolto .
Cada cop que em pregunten: "I en què s'ha especialitzat ta germana?" he de dir-ho síl.laba per síl.laba perquè em faig un embolic És això. I també s'encarrega de fer autòpsies i aquestes coses
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo aquest any he acabat 2n de Batxillerat de la modalitat del tecnològic i ara començaré Enginyeria Industrial. També he de dir que m'encanta la història i la llengua catalana, tota la part de dialectologia, història de la llengua i literatura Jo crec que la part de ciència està deixada "pels que hi entenen" de manera que les persones amb la frase de "sóc de lletres" ja et deixen anar que no cal que els ho expliquis. Crec que hi ha molta feina a fer i que hem de saber de tot i no ser tan ignorants, perquè tot és útil i és genial aprendre. La ciència t'aporta més mètodes per analitzar la realitat i ser més crític amb tot el que t'envolta.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Començaré 3r de Geologia, amb la intenció de ser un futur paleontòleg.
Xè! Un del gremi al xat!
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
A mi m'agrada vore les estreles
És la carrera que estàs fent?
I tant, damunt és de les xungues xungues, Llicenciatura d'Observador d'Estreles. Bé, també estic estudiant Llicenciatura en Física (m'agrada vore i si puc tocar millor, el físic d'algunes xicones) i Química (a vore si sorgix química amb alguna), esta és de doble titulació.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Començaré 3r de Geologia, amb la intenció de ser un futur paleontòleg.
A lo teu, també entra l'estudi dels minerals?
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo aficionat a The Big Bang Theory
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Reconec que m'ha fet goig veure el meu PFC a la biblioteca de la UPV
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo estic acabant enginyeria tècnica industrial esp en mecànica i espero començar a setembre un màster i també llicenciatura en ciencies pures a distància. ja veus. Tot és ciència.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo no sóc científic, però espero ser-ho. Aquest curs faré 2n de batxillerat científic, i després ja veurem! Que últimament tinc molts dubtes, tot i que m'he plantejat molt fer biotecnologia (i últimament em passa pel cap farmàcia, però ja veurem). I per la pregunta sobre la ciència en la cultura, penso que és lamentable. Es considera molt trist no saber història o geografia, per exemple, i, en canvi, no saber ciència és, malauradament, un fet ben normal. Suposo que això fa que molta gent opini sense tenir ni idea sobre molts temes científics (i pseudocíentifics), s'ho cregui i, a més, s'equivoqui. Per sort, tot i que em sembla insignificant, ja des del curs 2008-2009, qualsevol modalitat de batxillerat tenia l'assignatura "Ciències per al món contemporani", que tractava sobre conceptes bàsics de la ciència, la medicina, etc., i una mica d'història de tot això. És insignificant, la veritat, però suposo que per algun lloc s'ha de començar!
Ser científic és més una qüestió de mentalitat que d'estudis.És assumir que hi ha un mètode que permet explicar la realitat —o una gran part d'ella—, de manera qualitativa però sobre tot quantitativa.És remuntar-se a uns axiomes bàsics, i no pas a l'autoritat d'uns personatges de prestigi.És el mètode experimental, fer hipòtesis, dissenyar experiments repetibles —encara que siguin mentals—. Saber quan una hipòtesi nostra ha estat infirmada o confirmada.Des d'aquest punt de vista, hi ha persones amb carreres científiques que no són científics, i científics que no han estudiat específicament cap carrera de ciències.
Un plaer llegir-te, com sempre...
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
hilarant
Comparteix això tan graciós i així riem tots....
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo estudio enginyeria però em llegeixo llibres de text de carreres de ciències experimentals per pura afició. Això compta com a científic o com a friki boig? PS: Aquest semestre faré Bioinformàtica a la carrera i ja se'm cau la baba
Mia escrigué: Això compta com a científic o com a friki boig? Hi ha diferència?
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
jo sóc auxiliar d'infermeria, no se si en té relació però bé, m'encanta la fisica i la quimica i sobretot les matematiques :)
I no has provat a fer infermeria o la biomedicina? És que els auxiliars... bé, no és un treball massa gratificant, crec jo.
em dones temps? xDsi encara no tinc els 17, que els faig a final d'any.potser em tiro cap a la medicina, però encara no ho tinc clar, tot i això ar toca fer el curs pont i despres anatomia patologica
Ànims! La meva germana ha fet medicina i ara és anatomopatòloga
Ho he llegit amb la cua de l'ull i m'ha semblat que posava que la teva germana era "antropòfaga".Relació llunyana, per l'objecte de la "feina" sí n'hi ha…
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
jo sóc auxiliar d'infermeria, no se si en té relació però bé, m'encanta la fisica i la quimica i sobretot les matematiques :)
I no has provat a fer infermeria o la biomedicina? És que els auxiliars... bé, no és un treball massa gratificant, crec jo.
em dones temps? xDsi encara no tinc els 17, que els faig a final d'any.potser em tiro cap a la medicina, però encara no ho tinc clar, tot i això ar toca fer el curs pont i despres anatomia patologica
Ànims! La meva germana ha fet medicina i ara és anatomopatòloga
uoooo:Ojo encara no ho ticn molt clar, però bé, gràcies :D
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Algun meteoròleg?
No, però sempre m'ha atret molt la metereologia. De petit volia fer-ho però quan em vaig assabentar que s'havia de fer física me'n veig endesdir Tu ho ets?
No Ni ho seré, sóc de lletres.
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Algun meteoròleg?
No, sembla que aquí la ciència per excel·lència és l'espeleologia
Doncs sí
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo l'any que ve començo Ciències Polítiques
bona tria!
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo miro física i química:
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo soc bioquimic i biofisic
Què és exactament la biofísica? Jo tindé una assignatura que es diu així (a la carrera de bioquímica) i em va sorprendre el nom, no l'havia sentit mai
es dificil de definir, es l'estudi de les cel.lules i els seus components des del punt de vista de la fisica. Els bioquimics estan interessats en les cel.lules i molecules des del punt de vista quimic, p.ex. com els enzims catalizen reaccions quimiques.En el meu cas, jo estudie receptors de membrana, que no catalitzen reaccions quimiques, per aixo estudiem l'estabilitat, conformacio, unio de lligams, ... mesurant parametres fisics; res de reaccions quimiques
Home, si incloem la biomecànica d'organismes dins la biofísica, la definició seria un poc més ampla...
jo no ho inclouria, ho deixaria com biomecanica. A mi m'interessa la biofisica molecular, la cel.lular ja m'aborreix
A mi em passa el contrari: la que m'avorreix és la mol·lecular i la cel·lular ni fu ni fa... però a biologia ja es sap que coincidim un fum de gent amb gustos molt dispars Una cordial salutació!
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
provant
|
M'agradaria saber si al xat hi ha gaire científics, estudiants actuals o futurs de ciències o simplement afeccionats al tema. I també quina és la vostra percepció de la ciència com a part de la cultura, tan general com catalana. Començo: Sóc físic, però no exerceixo, 50 anys, interessat especialment en astrofísica i en la pedagogia de les ciències. He escrit algun llibre de divulgació en el camp de les matemàtiques recreatives. [Això no és de cap llibre però és una mostra de com imbricar en la cultura popular un petit problema de lògica numèrica i llengua (i fins i tot sexe) —Quin es el nombre més petit que escrit en català conté les cinc vocals? Apa, a veure si penseu una estona, ja veureu que la resposta no és fàcil d'oblidar.]
Jo estic a dues assignatures de ser químic. Els exàmens s'atraquen i avui m'he aixecat amb un mal de coll preocupant (no crec que sigui grip A, però amb tenir ses gràndules, o angines, n'hi ha prou per potinejar-me bastant).La veritat és que encara no sé ben bé què fer en acabar. He pensat en fer qualque màster, però hauria de fer feina mentrestant, ni que fos de mitja jornada. I la veritat és que ja he estat cercant feina en quelcom relacionat amb la química i no hi ha hagut manera.Teniu recomanacions/consells? tant pel que fa al mal de coll, com pel màster, com per la feina...
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
si t'agrada la muntanya vine al Pirineu, et podem dir llocs mínimament econòmics i excursions si t'agrada caminar ^^ A mi em va encantar Eslovènia, és un país impressionant...Sobretot el paisatge, ple de boscos i envoltat de muntanyes, però també la gent que és molt amable i simpàtica. Aneu-hi si mai en teniu la oportunitat pq val molt la pena
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Recomano, i molt, anar a CROÀCIA: País independent des dels 90 (tot i que després d'una guerra sagnant, de la qual encara hi han les marques), amb una costa guapa (no hi ha sorra, però les aigües són tranquiles i netes), bons preus (dormint a habitacions privades), bona gent (l'idioma no s'assembla a res que conegui, però controlen força l'anglès), etc... Si voleu més info en tinc força: m'he patejat casi tot el país.
De fet Croàcia és temuda per ser la que dintre d'uns anys pot restar turisme a Catalunya.
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Amunt
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
JO vaig estar una setmana a Suissa, i ho recomano, és molt maco, paisatges molt xulos. És una mica car però val molt la pèna!
Per on vas estar de Suïssa?
wowo doncs vaig anar a ginebra, lausane, berna, zurich, winthertur, shafhausen, i crec que ja està, bo i per alguns pobles del voltant. Hi has estat tu?
Sí, però més que per ciutats vam estar per la zona central, la regió de Berner Oberland, centrats a la ciutat de Interlaken. Vam fer algunes travessies a peu i en cotxe, la Jungrfau (increíble...) i Mürren, Luzerna, Gstaad, i els ports de muntanya de Grimsel, Furka, i Sustenpass. Realment és un país preciós!
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
ooooooooo!Irlanda! a de ser meravellos......com austria. Viatjar sta be, po k fem els k no tenim pasta com jo?ens fotem!
Treballar! qui algo vol algo li costa!
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Doncs ja que hi estem ficats... Jo estic planejant un viatge d'1 setmana a Budapest (Hongria). Què en penseu? Algú que hi hagi estat em recomana alguna cosa especial a visitar d'aquesta ciutat? Moltes gràcies!
jo hi he estat, la vaig visitar en dos dies, buda 1dia + pest 1dia, això si hi vaig anar amb un amic i anavem de cara a lo més important tot i que una setmana allà no crec que sigui profitosa, jo soc més de voltar, et recomano el antic palau reial que ara es la cambra del govern. la illeta del mig del riu que hi ha un hospital (spa) que esta molt guapa i be en general t'aconsello que busquis allotjament en alguna universitat que donen habitacions dobles, triples, etc per molt bon preu amb lavabo inclós (12? quan hi vaig anar jo).
Osti... si no fos perque em respons amb 2 anys de retard, em series de gran ajuda! Aquest any me'n vaig a Praga, Brno, Viena, Bratislava i Cracòvia. A veure si algú em diu què tal!
jejejeje no m'ho havia mirat juas juas!! Jo he estat a Praga, Cracow i Bratislava i de molt la més maca Praga, amb el Castell que hi ha a dalt de tot de la muntanya on podrás veure cambiar la guardia i podrás contemplar la resta de la ciutat i presumeixen de la discoteca més gran de tot Europa (...deixa molt a desitjar) pilla algo pels mosquits!!! Bratislava no esta malament però de fet es molt diferent a la resta del pais i visitar la capital de Eslovaquia es com visitar un mon apart si després et paseges per la resta del pais. Un pais que cal dir es de encant... a mi em recorda als dibuixos de Heidi. Krakow lo millor de polonia i sence cap dubte millor que la mateixa capital de Polonia Warsaw. Fa fred per les nits!!! i pel matí a primera hora una petita neblina cobreix la ciutat i sobretot les afores si t'allotges en un campig ho odrás comprobar. A totes et trobarás el tipic noi gitano o no, que et vol portar a un younghostel per la gent que no s'els hagi trobat mai us podeu fiar de ells sempre que vosaltres sigueu més en numero i tamany jejejejejeje solen cobrar dels hostals amb peles, plat calent de menjar i/o habitacio per pasar la nit. ah!!! Mia ho poso aqui per si algú li interesa sento el mis de abans només habia vist els de abaix.
No no... m'agrada la informació. Tindré en compte aquests detalls company!
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Jo he voltat força món i et puc escriure que els llocs més interessants que he visitat son (sense ordre de preferència)... Alaska (www.travelalaska.com) Arizona (www.az.gov) Barcelona Ciutat (www.barcelonaturisme.com) Finnmark (Noruega) (www.tanasiden.com/finnmark.htm) Irlanda (www.ireland.travel.ie) Menorca (www.cime.es) Noruega (www.norway.org) El País Basc (www.euskadi.net) Els Pirineus Utah (www.utah.gov) Per si t’influeix positivament, sóc graduat, entre d’altres assignatures, en “Turisme i Viatges” per el Pima Comunity College.
Veig que m'ofereixes un bon ventall de possibilitats, entre tots, si estava indecís ara encara ho estic més!!!! Jo malgrat el nostre amic de Ligúria, potser no li agadri molt que l'esmenti recomano Roma i també Firenze (Florència). Vaja Itàlia m'apassiona. Del Regne Unit i d'Irlanda també m'ho conec bastant, d'allí recomano Edimburgh, una ciutat preciosa, vaja com tot Escòcia, a Dublin hi he viscut. Dels Països Catalans, Formentera en època tranquila s'està de conya. Vaja dels Països Catalans no acabaríem mai, ja que tenim de tot i bo. D'Espanya també n'he visitat força, em resta l'assignatura pendent del País Basc i Galícia (m'en moro de ganes als dos), per la resta més o menys ho he visitat.
Firenze des de que hi he anat em té enamorat!!! Ma germana hi ha tornat a anar fa poc i no vegis l'¡enveja que m'ha fet!!
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Als que us agradi conèixer gent, ja que ells són molt oberts, amables i amigables, us agrada la natura, paisatges del nord pràcticament de drama... ESCOCIA. Concretament els Highlands, i sobretot la Illa de Skye. Edimburg, la capital, és una ciutat molt interessant, amb molta història i unes infraestructures i organització que hauria de ser exemple per tothom (d'acord, molta menys població i massificació...). No dóna la sensació de capital, ja que està molt escampada i amb moltes zones verdes, edificis històrics, i una vida en general tranquila, tot molt agradable. Això sí, ÉS CAR. MOLT CAR. La millor opció per dormir és en Bed&Breakfast, un sistema que tenen molt ben muntat, et lloguen la habitació en una casa particular, i et fan l'esmorzar l'endemà al matí. Està molt bé perquè coneixes la gent d'una forma molt més personal, convius amb la família durant un àpat (nos. un dia vam esmorzar amb el pare, mare, filla, i avis ). T'expliquen moltes coses de la zona on ets, t'atendran en tot el que els preguntis... Però quina gent més amable!!!! enlloc més he trobat gent amb tanta bona fè com la que tenen els escocesos. Un altre punt a favor d'escòcia... comparteixen la nostra situació, ells es troben pràcticament igual que nosaltres amb espanya però amb el Regne Unit. Conèixen el cas de catalunya a la perfecció i els hi encanta parlar del tema. Point Of Neist, Illa de Skye Ah sí... no els demaneu mai un whisky barrejat amb un refresc... hi ha dues coses que agraden a un escocès despullades, una d'elles és el whisky
Escòcia! els Highlands! la illa d'Skye! Realment un dels millors viatges que he fet mai! PD: Tinc la mateixa foto que tu, jo assegut al Point of Neist. El nom original és en gaèlic, però ara no el recordo.
ostia escocia hi vaig estar l'any pasat, aquest any amb una setmana i un pont de 4 dies nose que fer. Esta molt guapa escocia, te unes vistes impresionants, una vegetacio un tant repetitiva i un mar fred, clima humit però de collons, allà hi plou de manera continuada tots els dies parant sobre les 5 de la tarda una horeta i si tens sort pel matí tb per allà les 9-10h. Sortir de festa per això va ser una mica complicat perque els horaris que em portaven eren una pasada, a les 2 ja estven tancant. Be un viatge interesant jo prefereixo em van cansar tantes muntanyes.
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Jo he voltat força món i et puc escriure que els llocs més interessants que he visitat son (sense ordre de preferència)... Alaska (www.travelalaska.com) Arizona (www.az.gov) Barcelona Ciutat (www.barcelonaturisme.com) Finnmark (Noruega) (www.tanasiden.com/finnmark.htm) Irlanda (www.ireland.travel.ie) Menorca (www.cime.es) Noruega (www.norway.org) El País Basc (www.euskadi.net) Els Pirineus Utah (www.utah.gov) Per si t’influeix positivament, sóc graduat, entre d’altres assignatures, en “Turisme i Viatges” per el Pima Comunity College.
Veig que m'ofereixes un bon ventall de possibilitats, entre tots, si estava indecís ara encara ho estic més!!!! Jo malgrat el nostre amic de Ligúria, potser no li agadri molt que l'esmenti recomano Roma i també Firenze (Florència). Vaja Itàlia m'apassiona. Del Regne Unit i d'Irlanda també m'ho conec bastant, d'allí recomano Edimburgh, una ciutat preciosa, vaja com tot Escòcia, a Dublin hi he viscut. Dels Països Catalans, Formentera en època tranquila s'està de conya. Vaja dels Països Catalans no acabaríem mai, ja que tenim de tot i bo. D'Espanya també n'he visitat força, em resta l'assignatura pendent del País Basc i Galícia (m'en moro de ganes als dos), per la resta més o menys ho he visitat.
Has estat vivint a Dublín? Jo també, ara fa uns 8/9 anys. On vivies? Jo vaig viure a Whitehall i treballava a Santry.
Bé, jo poquet temps eh, 3 mesos a Clondalkin (àrea de Dublin)hi treballava i vivia en una urbanització a la vora (15-20 minuts). Quina enyorança i quines ganes de tornar-hi. Suposo que ben aviat (mig any o un any, m'he n'hi entorno a viure, o allí o a Edimburgh o Londres. Ja ho veurem. Espero anar-m'en a l'exili com tu. Una cosa que et volia preguntar era, com trobes els treballs als països que has esmentat i als quals hi hagis treballat. Editat al dia 20 de juliol del 2004, a les 21:28
Si ets espavilat, trobes treball ràpid i sense massa problema. Tot i així, pot ser que de voltes sigui un xic més difícil. Com més primmirat, naturalment, més et costarà. Es qüestió, segons veig jo, d’escalar “estatus” de treball amb el temps. Ja fa molt que no he viscut massa per Europa, ara tot just vaig tornar fa un any. Vaig tornar de viure als Estats Units i ara sóc a Noruega. La meva filosofia de vida va ser, tot i que arriscada... sempre em va donar resultats excel·lents, fer la motxilla i marxar a buscar-me la vida i a viure a un país diferent. Sempre vaig trobar feina en no més d’una setmana i sempre m’ho vaig passar collonut. Bons diners, no massa despeses, molts amics, força farra (també molt d'esport i estudi... :ok ..., potser t'ho pinto massa bé, però la veritat es que era com t'ho descric. Es clar que t’escric d’ara fa uns 8/9 anyets... les coses segur que han canviat. Per cert, no has sentit/llegit el darrer estudi sobre les ciutats més cares del món? Londres n’és la segona! Si fas via cap a Londres, porta una butxaca ben plena! (Oslo, crec, era la 5ena)
Quan vaig marxar a Dublin, aquesta era la 3a més cara d'Europa, posteriorment vaig anar a Londres de vacances i era la 1a, la segona si no m'erro era Bruselas. No n'estic segur. Home has de pensar que és cara, però si et mous i t'espaviles tampoc surt tant car i a més a més els sous són més alts. Ja que hi estic posat a preguntar, per anar de país a país, o de ciutat a ciutat, com ho feies per cercar l'allotjament, anaves a casa de coneguts o de HoStels (no Hotels eh!) o...? El que és impressionant, la de catalans que hi han arreu on vagis, pensant-ho bé quasi més que ací:
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Jo he voltat força món i et puc escriure que els llocs més interessants que he visitat son (sense ordre de preferència)... Alaska (www.travelalaska.com) Arizona (www.az.gov) Barcelona Ciutat (www.barcelonaturisme.com) Finnmark (Noruega) (www.tanasiden.com/finnmark.htm) Irlanda (www.ireland.travel.ie) Menorca (www.cime.es) Noruega (www.norway.org) El País Basc (www.euskadi.net) Els Pirineus Utah (www.utah.gov) Per si t’influeix positivament, sóc graduat, entre d’altres assignatures, en “Turisme i Viatges” per el Pima Comunity College.
que més val la pena, dinamarca,suècia,noruega o finlàndia?? Jo només he estat a Dinamarca però em va agradar molt i molt, i us recomano molt que aneu a l'Alguer
Com tu bé escrius, l’Alguer es molt interessant i bonic. A mi també em va agradar molt, hi vaig ser-hi ara fa uns 10 anys. Sobre els països nòrdics... Si t’agrada la muntanya i les vistes geogràfiques dramàtiques, Noruega. Si t’agraden les “noies roses” i la millor capital dels països nòrdics, Suècia. Si t’agraden els mosquits, les saunes, els llacs i les noies roses i blanques de cabell, Finlàndia. Sobre Dinamarca, només hi he estat a l’aeroport. Bé, que si vols informació de primera ma, demana tríptics, catàlegs i mapes a les ambaixades respectives, que te’ls envien de franc. ... i no creguis massa el que t’he escrit més amunt... (son estereotips no massa representatius) Jo, si fos per mi i si fos de cara a passar unes bones vacances a l’aire lliure, em quedo (per aquest ordre) amb Noruega, Finlàndia i Suècia. Si vols farra, no t’ho pensis dos cops... ESTOCOLM!
Buf buf, tots aquests paisos tenen el nivell de vida molt alt no? Lo seu es poder agafar un avió de ryanair, t'estalvies forces calers...
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
No gaire car: la comarca del Matarranya. Clar que cadascun cerca coses diferents. jo hi vaig ser per setmana santa, a una casa rural a Penaroja de Tastavins, al centre del ponle, molt be de preu. Coses interessants: Arquitectura, pobles molt ben conservats amb força cases porxades, muralles, monuments interessants, esglésies gòtiques i barroques. Castell de Vallderroures. Ruta de les presons. Natura, Ports de Besseit, Museu del dinosaures. Naixement del Matarranya. Fonts i "picnics" ben arreglats. Xarxa força activa de casals. És facil contactar amb ells perquè t'ensenyin el poble. A curta distància fora de la comarca: Morella, Horta de Sant Joan
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
because i will go in Catalunya,i could advise you to come here in Liguria' 'ly in Tigullio region(Chiavari,Lavagna,Sestri Levante)
Jo vaig estar per Ligúria per setmana santa i també la recomano. Especialment la zona de Portofino i Rapallo. I Gènova també està força bé. A més hi ha un ferry que enllaça Barcelona amb Gènova.
Òndia a la mateixa zona que vaig estar jo!!! Jo vaig estar a Rapallo per festa major fa cosa de 3 anys per pura casualitat camí de Florència
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Recomano, i molt, anar a CROÀCIA: País independent des dels 90 (tot i que després d'una guerra sagnant, de la qual encara hi han les marques), amb una costa guapa (no hi ha sorra, però les aigües són tranquiles i netes), bons preus (dormint a habitacions privades), bona gent (l'idioma no s'assembla a res que conegui, però controlen força l'anglès), etc... Si voleu més info en tinc força: m'he patejat casi tot el país.
Praga està molt bé
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Doncs ja que hi estem ficats... Jo estic planejant un viatge d'1 setmana a Budapest (Hongria). Què en penseu? Algú que hi hagi estat em recomana alguna cosa especial a visitar d'aquesta ciutat? Moltes gràcies!
Jo també hi vull anar, però ho hauré de deixar per l'any vinent. A l'agost s'hi fa un festival de música que pinta molt bé: Sziget. Si vols estalviar d'una manera bèstia pots anar-hi en vol barat i dormir al festival (acampada), que només costa 80 eur.
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
vos recomane Gandia !! Comarca La Safor , (Valencia) podréu gaudir de una magnifica platja i gent del rotllo eh ? CLAR, AQUESTA GENT ESCASETJA PERO HI HA ! Salut
jo hi vaig estar pel carrascar nostre del 2002 i va estar molt bé!!! ho recomano salut
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Bé, al final no us he fet gaire cas i segurement aniré uns dies a Euskadi i vuit a Istambul (Turquia). Tinc 15 dies de vacances i els intentaré aprofitar al màxim. Mirant algunes webs turques, així com d'altres països, m'he quedat gratament sorprès del munt de webs turístiques que inclouen el català (a vegades una mica fluix) com a llengua d'opció, a vegades en pàgines que no inclouen idiomes amb molts més parlants. Després diuen que no viatjem! Els de fora si que ho tenen clar, qui viatja i qui no! -Ja que tenim un fòrum turístic obert aprofito l'avinentesa per preguntar a qui hagi estat a Istambul o per Turquia, què em recomenaria com a imprescindible a visitar, consells que em pugui donar,... Molt agraït amb antel-lació.
Doncs jo vaig estar a Turquia fa tres anys i apart d´Istambul et recomanaria que fessis una escapada a la Capadòcia. Concretament a la zona d´Ürgup. És una bona base per veure les meravelles naturals d´aquell indret. I d´Istambul, doncs moltes coses, començant per Santa Sofia i la Mesquita Blava, el Topkapi, el gran Basar, tot això a la part antiga. Menjar peix a les barques que hi ha al costat del pont de Galata (si et vols sentit integrat a la vida de la ciutat). Ja a la part nova de la banda europea, també és interessant pujar a la Torre Galata (vistes sobre la ciutat antiga), des d´allà anar fins al plaça Taksim i un cop allà, un altre mirador és el bar de l´última planta de l´hotel Sheraton (no cal prendre res). Per sopar, hi ha un barri al costat del Bòsfor que es diu Ortaköy i que està ple de restaurants i és molt bonic de nit. S´hi arriba en autobús o en ferry. Parlant de ferries , una última recomanació: agafar un dels ferries-bus que pugen pel bòsfor fins arribar al Mar Negre. A mig camí hi ha un castell que també val la pena. Els ferries surten del pont de Galata i van parant als poblets de les dues ribes alternativament. Que t´ho passis bé!
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Jo et recomano "El valle de Baztán". Està al nord de Navarra i al costat de Guipuscoa. Es un lloc molt xulo i la gent es fantástica. A més pots practicar l'eukera, si es el cas, fer montanyisme, etc. També et puc assegurar que per l'estiu están continuament de festa!! Estás a una hora més o menys de Donosti, Biarritz, St Juan de Luz, i molts més pobles. En fi, tu mateix. jajajaja amb totes les opcions que tens, no sé com t'ho faràs.
|
Potser sembla un fòrum una mica freaky, però així descansem una mica de parlar de política, ara que s'acosta l'època de vacances i com que molts coincidim en certes coses, m'agradaria que cadascú aconsellés llocs per a anar de vacances als que encara estem indecisos d'on anar. Ja sigui dels Països Catalans com d'arreu del món, això si el presupost tampoc no és gaire alt eh
Jo tb he estat a EH. Donosti és una ciutat que enamora. Saint-Jean (Donibane) de Luz és senzillament preciosa. El paisatge per tot arreu és magnífic. Algú ha parlat de la Matarranya i li'n dono la raó. Jo hi afegeixo tota la Terra Alta, és màgica, i els Ports en general. Últimament em plantejo de fer una escapada a l'Alguer perquè molts ho recomaneu i segur que val la pena. Però on realment m'agradaria anar és a les illes gregues fotent un creuer! Qui s'hi apunta? hehe bones vacances a tothom.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.