Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Després del fracàs de UPyD i Ciumarrans, els mitjans de comunicació fatxes posen en circulació l'esquerra reaccionària, que ja ha participat en els assetjaments a l'Iglesias i altres accions que plenen de satisfacció el règim del 78. De fet, tots els moviments que hi ha al tauler polític escanyol estan destinats a preservar aquest règim amenaçat per un costat per Podemos i per l'altre per l'independentisme català... o aquesta és la percepció que té el règim. No cal dir-ho: la mova esquerra reaccionària és ultraescanyolista... es veu que no en tenen prou amb els inútils de la secta UCE (Recortes Cero)El discurs nostàlgic de l'esquerra reaccionària: un marc que afavoreix la dreta Una esquerra reaccionària i identitària guanya espai al debat públic. No ho fan des dels clàssics marges ideològics, sinó que mitjans estrictament conservadors —sumada a alguna excepció progressista— els han obert les portes. No és una conspiració contra la progressia espanyola i l'esquerra transformadora, però sí que és una conseqüència lògica del moment històric actual. Des de l'anterior crisi, totes les certeses vitals i professionals de les generacions més joves es van fer fallida, provocant una incertesa constant i una crisi d'expectatives. Això està propiciant que determinats sectors mirin i reivindiquin el passat davant d'una manera de vida que consideren en risc d'extinció per la decadència actual i la degeneració de la família com a institució. De fet, és un simple intent de rebutjar l'evolució de la societat. Un desig de tornar a aquesta Espanya en què alguns van créixer amb tota mena de certeses sobre el que serien, però que en realitat eren reflex de la generació dels seus pares. El problema és que aquest país ja no existeix. Aquest anhel del passat es fa en un context determinat, el de l'herència dels anys més durs de la Gran Recessió, que convergeixen amb la reacció centralista i conservadora de «l'Espanya dels balcons». Un còctel entabanador perfecte. Nostàlgia i aspiració de classe a què aquests col·lectius pretenen sumar una lleugera capa d'un esquerranisme que renega de la diversitat territorial, la descentralització de l'Estat o la presència d'altres moviments les demandes dels quals defineixen l'argumentari i els programes de les forces progressistes. Una barreja construïda sobre la base de l'anhel de la llar familiar, la terra —en un moment d'auge de reivindicació del món rural—, la tradició, la pàtria, la família biològica i les relacions duradores. En aquesta narrativa fictícia del passat s'ometen o es romantitzen les adversitats sofertes per les generacions anteriors —el rol de la dona, la desigualtat social o la situació laboral— per acabar trobant en aquesta foto fixa allò que ha de ser el nostre futur. Una por constant a la diversitat, a la pluralitat ideològica i al món globalitzat. Per a aquest grup, la pàtria sassocia a la identitat espanyolista i no a la defensa de lEstat del Benestar. La reivindicació dels serveis públics mai no és l'eix central dels seus discursos. Es tracta d'un producte d'acord amb els temps en què desenvolupa la seva acció, sense pretensió transformadora —la indignació no canvia les condicions existents sobre les quals s'assenta el seu anhel del passat—, que casualment no és més del que critica, un postulat dins de la batalla cultural sense ambició material. Fins aquí tot normal, inclosa una manera d'actuar «políticament incorrecta», un tret que, casualment, es comparteix amb actors —tant polítics com mediàtics— de la dreta radical. Això també ha fet que tots dos subgrups trobin acomodament en mitjans de comunicació que viuen en constant crítica els sectors progressistes d'aquest país. Sense recorregut electoral, almenys fins ara, aquesta heterogeneïtat que s?agrupa sota l?etiqueta d?«esquerra reaccionària» juga un paper concret, que passa per la contaminació del discurs. És a dir, la introducció al debat públic de tots els elements esmentats genera l'obligació a la resta de sectors de l'esquerra de rebatre els postulats i posar-los en qüestió. És aquí on desenvolupen la seva tasca essencial els mitjans de comunicació pertanyents als sectors ja esmentats. La seva funció contribueix a amplificar els missatges i peticions dels que fins aleshores comptaven amb molta menys repercussió mediàtica. Els interessos, com sempre, són variats, però un destaca per sobre de tots: contribuir a fer que els posicionaments reaccionaris compartits es tornin transversals. Això propiciaria marcs discursius en què el conjunt de l'esquerra hauria de competir amb altes probabilitats de fracàs. La construcció discursiva és idèntica a la utilitzada pels sectors més conservadors. L'essència compartida en tots dos casos es nodreix de components quotidians i emocionals que formen el seu particular leitmotiv: la recerca de certeses en el passat sense oferir solucions per al present (negant alhora el mateix temps). Davant les temptacions reaccionàries que són un mer cavall de Troia, el conjunt de l'esquerra té el deure de donar respostes a les preocupacions i frustracions dels sectors progressistes de classe mitjana, la classe treballadora o el precariat des de la defensa dels valors democràtics del present. També, de manera destacada, les generacions que ja han patit dues crisis i que són clau per a l'enfortiment de l'Estat del Benestar i els drets ciutadans. A tots ells els han d'oferir un futur que sigui millor que el passat idíl·lic que altres sectors s'encarreguen de relatar.Eduardo Bayón https://blogs.publico.es/otrasmiradas/53085/el-discurso-nostalgico-de-la-izquierda-reaccionaria-un-marco-que-favorece-a-la-derecha/
El reaccionarisme no és esquerra per definició. El que és més que sabut és que molts partits autodenominats d'esquerres han adoptat un model socialdemocràtic cada cop més obert al lliure mercat i la globalització.Que un pijo amb iPhone et digui reaccionari per exposar idees marxistes és el súmmum del ridícul.
|
Després del fracàs de UPyD i Ciumarrans, els mitjans de comunicació fatxes posen en circulació l'esquerra reaccionària, que ja ha participat en els assetjaments a l'Iglesias i altres accions que plenen de satisfacció el règim del 78. De fet, tots els moviments que hi ha al tauler polític escanyol estan destinats a preservar aquest règim amenaçat per un costat per Podemos i per l'altre per l'independentisme català... o aquesta és la percepció que té el règim. No cal dir-ho: la mova esquerra reaccionària és ultraescanyolista... es veu que no en tenen prou amb els inútils de la secta UCE (Recortes Cero)El discurs nostàlgic de l'esquerra reaccionària: un marc que afavoreix la dreta Una esquerra reaccionària i identitària guanya espai al debat públic. No ho fan des dels clàssics marges ideològics, sinó que mitjans estrictament conservadors —sumada a alguna excepció progressista— els han obert les portes. No és una conspiració contra la progressia espanyola i l'esquerra transformadora, però sí que és una conseqüència lògica del moment històric actual. Des de l'anterior crisi, totes les certeses vitals i professionals de les generacions més joves es van fer fallida, provocant una incertesa constant i una crisi d'expectatives. Això està propiciant que determinats sectors mirin i reivindiquin el passat davant d'una manera de vida que consideren en risc d'extinció per la decadència actual i la degeneració de la família com a institució. De fet, és un simple intent de rebutjar l'evolució de la societat. Un desig de tornar a aquesta Espanya en què alguns van créixer amb tota mena de certeses sobre el que serien, però que en realitat eren reflex de la generació dels seus pares. El problema és que aquest país ja no existeix. Aquest anhel del passat es fa en un context determinat, el de l'herència dels anys més durs de la Gran Recessió, que convergeixen amb la reacció centralista i conservadora de «l'Espanya dels balcons». Un còctel entabanador perfecte. Nostàlgia i aspiració de classe a què aquests col·lectius pretenen sumar una lleugera capa d'un esquerranisme que renega de la diversitat territorial, la descentralització de l'Estat o la presència d'altres moviments les demandes dels quals defineixen l'argumentari i els programes de les forces progressistes. Una barreja construïda sobre la base de l'anhel de la llar familiar, la terra —en un moment d'auge de reivindicació del món rural—, la tradició, la pàtria, la família biològica i les relacions duradores. En aquesta narrativa fictícia del passat s'ometen o es romantitzen les adversitats sofertes per les generacions anteriors —el rol de la dona, la desigualtat social o la situació laboral— per acabar trobant en aquesta foto fixa allò que ha de ser el nostre futur. Una por constant a la diversitat, a la pluralitat ideològica i al món globalitzat. Per a aquest grup, la pàtria sassocia a la identitat espanyolista i no a la defensa de lEstat del Benestar. La reivindicació dels serveis públics mai no és l'eix central dels seus discursos. Es tracta d'un producte d'acord amb els temps en què desenvolupa la seva acció, sense pretensió transformadora —la indignació no canvia les condicions existents sobre les quals s'assenta el seu anhel del passat—, que casualment no és més del que critica, un postulat dins de la batalla cultural sense ambició material. Fins aquí tot normal, inclosa una manera d'actuar «políticament incorrecta», un tret que, casualment, es comparteix amb actors —tant polítics com mediàtics— de la dreta radical. Això també ha fet que tots dos subgrups trobin acomodament en mitjans de comunicació que viuen en constant crítica els sectors progressistes d'aquest país. Sense recorregut electoral, almenys fins ara, aquesta heterogeneïtat que s?agrupa sota l?etiqueta d?«esquerra reaccionària» juga un paper concret, que passa per la contaminació del discurs. És a dir, la introducció al debat públic de tots els elements esmentats genera l'obligació a la resta de sectors de l'esquerra de rebatre els postulats i posar-los en qüestió. És aquí on desenvolupen la seva tasca essencial els mitjans de comunicació pertanyents als sectors ja esmentats. La seva funció contribueix a amplificar els missatges i peticions dels que fins aleshores comptaven amb molta menys repercussió mediàtica. Els interessos, com sempre, són variats, però un destaca per sobre de tots: contribuir a fer que els posicionaments reaccionaris compartits es tornin transversals. Això propiciaria marcs discursius en què el conjunt de l'esquerra hauria de competir amb altes probabilitats de fracàs. La construcció discursiva és idèntica a la utilitzada pels sectors més conservadors. L'essència compartida en tots dos casos es nodreix de components quotidians i emocionals que formen el seu particular leitmotiv: la recerca de certeses en el passat sense oferir solucions per al present (negant alhora el mateix temps). Davant les temptacions reaccionàries que són un mer cavall de Troia, el conjunt de l'esquerra té el deure de donar respostes a les preocupacions i frustracions dels sectors progressistes de classe mitjana, la classe treballadora o el precariat des de la defensa dels valors democràtics del present. També, de manera destacada, les generacions que ja han patit dues crisis i que són clau per a l'enfortiment de l'Estat del Benestar i els drets ciutadans. A tots ells els han d'oferir un futur que sigui millor que el passat idíl·lic que altres sectors s'encarreguen de relatar.Eduardo Bayón https://blogs.publico.es/otrasmiradas/53085/el-discurso-nostalgico-de-la-izquierda-reaccionaria-un-marco-que-favorece-a-la-derecha/
Si l'esquerra reaccionària espanyola té exit, hi haurà una còpia catalana... potser provinent de Ripoll ?He de tenir en compte que el FNC usuarpadors és una còpia de VOX...Però anant més enrerea, Reagrupament i Solidaritat Catalana van ser còpies de UPyD... partits transversals i regeneradors...Hispanocentrisme.
|
Quantes opcions pot tenir una enquesta?
Interessant... ningú no s'atreveix a votar opcions del mig o del final
Ai senyor senyor, jo he votat l'última ja fa hores, el que passa és que el resultat de les votacions sempre apareix ordenat per nombre de vots.Si les haguessis numerat crom 1, crom 13, crom 222, ara ho sabries
Com vols que hi arribi en això?
|
Quantes opcions pot tenir una enquesta?
Interessant... ningú no s'atreveix a votar opcions del mig o del final
Ai senyor senyor, jo he votat l'última ja fa hores, el que passa és que el resultat de les votacions sempre apareix ordenat per nombre de vots.Si les haguessis numerat crom 1, crom 13, crom 222, ara ho sabries
Ah sí, cert.Primer volia posar nums però he posat tantes opcions que ho he deixat córrer. Volia veure quin era el nombre màxim. Pensava que seria 20 o 30.
Amb un Excel és la mar de fàcil. Crom expedeixes, al costat 1 i expedeixes perquè et vagi sumant i concatenes Crom amb el número.
|
Quantes opcions pot tenir una enquesta?
Dr Gang, tens molt temps lliure. Aprofita per fer alguna cosa de profit, com anar als esdeveniments d'ovnis de montserrat, o cercar el 3 camió de l'or de Muscou.
|
Quantes opcions pot tenir una enquesta?
Interessant... ningú no s'atreveix a votar opcions del mig o del final
Sempre s'ordenen per número de vots
|
Quantes opcions pot tenir una enquesta?
Interessant... ningú no s'atreveix a votar opcions del mig o del final
És una conspiració.
En té tota la pinta. Els admins han hackejat el fil.
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Enric parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Juan Ramon va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Juan Ramon ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Crònica excel.lent.... un oasi dins del frikisme del racó
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Enric parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Maria Luisa va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Maria Luisa ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Quina crònica lingüística més ben parida. Senyors qui aquest fil oirets: l'alumne ha superat el mestre.
Exagerat ! Ni molt menys !! Encara n'he d'aprendre molt. El que ha passat és que el bolígraf de vox ha donat una mica "d'emoció" a la crònica
M'ha semblat una crònica molt extensa i detallada. M'ha agradat perquè llegint-la et transportaves allà. A més, conté una bona dosi de sociolingüística tardorenca de pa sucat amb oli...
A les teves cròniques també passa el mateix, llegint-les et transportes al lloc el qual expliques.Per cert, ja estic estudiant diferents rutes pel País Valencià, però com per la seva extensió i com que hi ha un munt de llocs interessants per visitar, hauré de fer diferents viatges i he pensat en diferents opcions i rutes d'1 setmana aproximadament, de moment són idees que hauria d'anar polintOpció 1: És la que a mi m'agradaria fer primer, crec que coneixeria més "l'essència valenciana": València (almenys 1 dia)- Xàtiva- Ontinyent- Bocairent- Biar- Banyeres de Mariola- Alcoi - Concentaina-Albaida - tornada a València (per Gandia o per Xàtiva). Si estic poc temps a València, amb l'opció 2 podria tornar a València i acabar-la de visitar.Opció 2: València - Sagunt - Castelló (de pas o bé utilitzar-la de punt base i des d'allà visitar Borriana, Vilafamés i Onda.Opció 3: Partint des de Tortosa i visitar l'extrem nord del País Valencià (Vinaròs, Peníscola, Sant Mateu, Catí, Morella) i anar cap al Matarranya. Aquesta ruta m'agradaria molt fer-la però no seria prioritària perquè només visitaria el País Valencià des resquitllada.Opció 4: El sud del País Valencià (Alacant. Elx i altres indrets de la zona), però no seria l'opció prioritària.De totes maneres, quan quedi menys temps per visitar el País Valencià ja obriré un fil corresponent.
Molt interessant Quan puga et contestaré amb calma.
Pren-t'ho amb calma, queden un grapat de mesos per fer-ho.
Ah, doncs ja m'avisaràs quan òbrigues el fil abans de decidir el teu viatge. Salut!
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Joana parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Alexandra va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Alexandra ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Veig que vas gaudir del viatge, me n'alegro! la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí.He de dir que també n'hi ha, sobretot gent gran, que encara que els parlis en català et segueixen parlant en castellà ja que al tenir un accent diferent pensen que no els entendràs. A mon pare a la feina li passa de tant en tant.Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronzeAl museu no hi vas anar? Era tancat potser? Les peces més importants que s'han trobat a la ciutat són al museu Arqueológico Nacional de Madrid. Un exemple.Desconeixia que n'Armengol és farmacèutica. Sembla que és requisit per governar a les illes. Pel que dius de la "senyora de Vox" és molt probable que no ho fos. Potser ho és el marit o ves a saber.Edito per afegir que al tenir tantes recomanacions de llocs on t'atendrien en català has fet una mica de "trampa". Per desgràcia la situació no és tan bona com la que descrius.
"Veig que vas gaudir del viatge, me n'alegro! "Moltes gràcies, de fet ja tinc ganes de tornar a Mallorca i visitar la part des Pla i de Llevant."He de dir que també n'hi ha, sobretot gent gran, que encara que els parlis en català et segueixen parlant en castellà ja que al tenir un accent diferent pensen que no els entendràs. A mon pare a la feina li passa de tant en tant".Per l'experiència que he tingut, classificaria la gent que em parlava d'entrada en castellà en 2 grups:El primer grup eren els que canviaven de seguida al mallorquí quan jo els hi parlava en català, crec que parlaven de primeres en castellà per "educasion" davant d'un interlocutor desconegut. El segon grup crec que es tractava de gent que enten el mallorquí i fins i tot el parla però no és la seva llengua habitual i per comoditat parla en castellà.Com a petit fet curiós que m'he oblidat explicar, a Sóller estava fent la tassa a una terrassa a la plaça davant de l'esglèsia. A la taula del costat hi havia unes quantes dones grans que parlaven mallorquí. Quan vaig trucar als meus pares, aquestes dones es van girar, potser perquè sentien un català diferent del seu."Al museu no hi vas anar? Era tancat potser? Les peces més importants que s'han trobat a la ciutat són al museu Arqueológico Nacional de Madrid. Un exemple".Sí que vaig visitar el museu però vaig haver de fer una visita ràpida ja que tancaven a mig matí per transport de material o una història d'aquestes. És un museu petit però el trobar ben organitzat."Desconeixia que n'Armengol és farmacèutica. Sembla que és requisit per governar a les illes. "Sí, això vaig llegir i a més que va estudiar farmàcia a Barcelona i durant aquesta etapa com a estudiant a Catalunya les males llengües diuen que va estar a una organització d'estudiants independentista. Potser només és una llegenda urbana, qui sap?"Pel que dius de la "senyora de Vox" és molt probable que no ho fos. Potser ho és el marit o ves a saber"Tractant amb ella no feia la pinta de ser de vox, bé, el que importa és que no em va buscar les pessigolles, per tant jo tampoc vaig buscar conflicte."Edito per afegir que al tenir tantes recomanacions de llocs on t'atendrien en català has fet una mica de "trampa". Per desgràcia la situació no és tan bona com la que descrius". Bé, he estat pocs dies a Mallorca i per tant no puc fer un retrat fidedigne de la situació del català a l'illa, només m'he limitat a escriure el que he vist i sobretot he sentit. És cert, que he buscat llocs expressament que m'atenguessin en català, però també és cert que he anat a molts llocs per atzar on o bé m'han atés en mallorquí o bé en castellà sense cap actitud hostil per parlar en català.
Per cert, molt lleig que no tastessis el gató amb gelat d'ametlla.
Òstres, no hi vaig pensar !! Bé, una escusa per tornar a Mallorca.
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Manuel parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Marc va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Marc ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Quina crònica lingüística més ben parida. Senyors qui aquest fil oirets: l'alumne ha superat el mestre.
Hahahaha
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Teresa parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Omar va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Omar ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Veig que vas gaudir del viatge, me n'alegro! la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí.He de dir que també n'hi ha, sobretot gent gran, que encara que els parlis en català et segueixen parlant en castellà ja que al tenir un accent diferent pensen que no els entendràs. A mon pare a la feina li passa de tant en tant.Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronzeAl museu no hi vas anar? Era tancat potser? Les peces més importants que s'han trobat a la ciutat són al museu Arqueológico Nacional de Madrid. Un exemple.Desconeixia que n'Armengol és farmacèutica. Sembla que és requisit per governar a les illes. Pel que dius de la "senyora de Vox" és molt probable que no ho fos. Potser ho és el marit o ves a saber.Edito per afegir que al tenir tantes recomanacions de llocs on t'atendrien en català has fet una mica de "trampa". Per desgràcia la situació no és tan bona com la que descrius.
"Veig que vas gaudir del viatge, me n'alegro! "Moltes gràcies, de fet ja tinc ganes de tornar a Mallorca i visitar la part des Pla i de Llevant."He de dir que també n'hi ha, sobretot gent gran, que encara que els parlis en català et segueixen parlant en castellà ja que al tenir un accent diferent pensen que no els entendràs. A mon pare a la feina li passa de tant en tant".Per l'experiència que he tingut, classificaria la gent que em parlava d'entrada en castellà en 2 grups:El primer grup eren els que canviaven de seguida al mallorquí quan jo els hi parlava en català, crec que parlaven de primeres en castellà per "educasion" davant d'un interlocutor desconegut. El segon grup crec que es tractava de gent que enten el mallorquí i fins i tot el parla però no és la seva llengua habitual i per comoditat parla en castellà.Com a petit fet curiós que m'he oblidat explicar, a Sóller estava fent la tassa a una terrassa a la plaça davant de l'esglèsia. A la taula del costat hi havia unes quantes dones grans que parlaven mallorquí. Quan vaig trucar als meus pares, aquestes dones es van girar, potser perquè sentien un català diferent del seu."Al museu no hi vas anar? Era tancat potser? Les peces més importants que s'han trobat a la ciutat són al museu Arqueológico Nacional de Madrid. Un exemple".Sí que vaig visitar el museu però vaig haver de fer una visita ràpida ja que tancaven a mig matí per transport de material o una història d'aquestes. És un museu petit però el trobar ben organitzat."Desconeixia que n'Armengol és farmacèutica. Sembla que és requisit per governar a les illes. "Sí, això vaig llegir i a més que va estudiar farmàcia a Barcelona i durant aquesta etapa com a estudiant a Catalunya les males llengües diuen que va estar a una organització d'estudiants independentista. Potser només és una llegenda urbana, qui sap?"Pel que dius de la "senyora de Vox" és molt probable que no ho fos. Potser ho és el marit o ves a saber"Tractant amb ella no feia la pinta de ser de vox, bé, el que importa és que no em va buscar les pessigolles, per tant jo tampoc vaig buscar conflicte."Edito per afegir que al tenir tantes recomanacions de llocs on t'atendrien en català has fet una mica de "trampa". Per desgràcia la situació no és tan bona com la que descrius". Bé, he estat pocs dies a Mallorca i per tant no puc fer un retrat fidedigne de la situació del català a l'illa, només m'he limitat a escriure el que he vist i sobretot he sentit. És cert, que he buscat llocs expressament que m'atenguessin en català, però també és cert que he anat a molts llocs per atzar on o bé m'han atés en mallorquí o bé en castellà sense cap actitud hostil per parlar en català.
Per cert, molt lleig que no tastessis el gató amb gelat d'ametlla.
Sí, jo també li ho vaig dir. Quina delícia.
El millor postre mallorquí en la meva opinió.
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Ana Maria parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Esperanza va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Esperanza ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Veig que vas gaudir del viatge, me n'alegro! la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí.He de dir que també n'hi ha, sobretot gent gran, que encara que els parlis en català et segueixen parlant en castellà ja que al tenir un accent diferent pensen que no els entendràs. A mon pare a la feina li passa de tant en tant.Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronzeAl museu no hi vas anar? Era tancat potser? Les peces més importants que s'han trobat a la ciutat són al museu Arqueológico Nacional de Madrid. Un exemple.Desconeixia que n'Armengol és farmacèutica. Sembla que és requisit per governar a les illes. Pel que dius de la "senyora de Vox" és molt probable que no ho fos. Potser ho és el marit o ves a saber.Edito per afegir que al tenir tantes recomanacions de llocs on t'atendrien en català has fet una mica de "trampa". Per desgràcia la situació no és tan bona com la que descrius.
Conec un comunista que tenia un acendedor de la Lazio perquè l'havia comprat molt barat a una botiga de queviures regentada per un home de Burkina Faso. Quan li vaig recriminar el seu comportament em va dir (paraules gairebé textuals): - És només un acendedor! N'hauria comprat fins i tot un del PP!
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Julio parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Khadija va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Khadija ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Bastant positiva la cosa doncs, no?
A què et refereixes?
El feeling de la crònica, és bo, no?
Sí, per una banda el viatge va anar molt bé, Mallorca em va sorprendre positivament, em vaig sentir molt a gust i va ser un plaer interactuar i escoltar el parlar mallorquí. Ja m'imaginava que la situació de la llengua a Palma no era bona, però a la part forana el mallorquí el vaig veure ben viu i a més tampoc vaig rebre cap hostilitat per parlar català i em vaig trobar amb cap gonella.
És que els gonelles no són en general com el que es descriu per aqui. Aquí se'ls pinta de blaveros hardcore en versió mallorquina, i què va, molt molt estrany trobar-ne algún que et reaccioni de forma violenta per temes de català/mallorquí.
També hi ha gonelles hardcore, però crec que són minoritaris comparats amb els seus homòlegs valencians. Per exemple hi ha els del GAB que són una còpia del GAV valencià, el "circo balear", "s'academi de sa llengo baléà" i com a persones particulars el pare del pilot de motos Jorge Lorenzo, etc...
També hi ha gonelles hardcore, però crec que són minoritaris comparats amb els seus homòlegs valencians. Per exemple hi ha els del GAB que són una còpia del GAV valencià, el "circo balear", "s'academi de sa llengo baléà"El GAB sempre he pensat que era una web paròdia Mai he vist res del GAB fóra d'internet.El círculo i sa fundasió Jaume III, doncs sí, ser hi són, però fora del dia de s'Estendard poques vegades els veus enlloc. Des de que en Bauzá i la seva colla són fora del mapa, han perdut molta de la influència que van tenir.Ara tenen a Jorge Campos ficat a Vox, en tot cas.i com a persones particulars el pare del pilot de motos Jorge Lorenzo, etc...Hòsti en Chicho, sí sí, bona peça aquest paio...
Bromes sobre el seu pare a part, al Jorge Lorenzo jo el respecto bastant. Mentre el Marquez i el Pedrosa van amb la bandera espanyola parlant en un català perfecte de catalanoparlants, en Jorge, que és Castellanoparlant, ha dit moltes vegades que Yo es que en Catalunya no saco la bandera española por respeto, sé que hay mucha gente a la que eso le va a joder, y yo voy a Catalunya a joder, yo voy a correr.
*no voy
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Juan parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Magdalena va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Magdalena ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Bastant positiva la cosa doncs, no?
A què et refereixes?
El feeling de la crònica, és bo, no?
Sí, per una banda el viatge va anar molt bé, Mallorca em va sorprendre positivament, em vaig sentir molt a gust i va ser un plaer interactuar i escoltar el parlar mallorquí. Ja m'imaginava que la situació de la llengua a Palma no era bona, però a la part forana el mallorquí el vaig veure ben viu i a més tampoc vaig rebre cap hostilitat per parlar català i em vaig trobar amb cap gonella.
És que els gonelles no són en general com el que es descriu per aqui. Aquí se'ls pinta de blaveros hardcore en versió mallorquina, i què va, molt molt estrany trobar-ne algún que et reaccioni de forma violenta per temes de català/mallorquí.
També hi ha gonelles hardcore, però crec que són minoritaris comparats amb els seus homòlegs valencians. Per exemple hi ha els del GAB que són una còpia del GAV valencià, el "circo balear", "s'academi de sa llengo baléà" i com a persones particulars el pare del pilot de motos Jorge Lorenzo, etc...
També hi ha gonelles hardcore, però crec que són minoritaris comparats amb els seus homòlegs valencians. Per exemple hi ha els del GAB que són una còpia del GAV valencià, el "circo balear", "s'academi de sa llengo baléà"El GAB sempre he pensat que era una web paròdia Mai he vist res del GAB fóra d'internet.El círculo i sa fundasió Jaume III, doncs sí, ser hi són, però fora del dia de s'Estendard poques vegades els veus enlloc. Des de que en Bauzá i la seva colla són fora del mapa, han perdut molta de la influència que van tenir.Ara tenen a Jorge Campos ficat a Vox, en tot cas.i com a persones particulars el pare del pilot de motos Jorge Lorenzo, etc...Hòsti en Chicho, sí sí, bona peça aquest paio...
Bromes sobre el seu pare a part, al Jorge Lorenzo jo el respecto bastant. Mentre el Marquez i el Pedrosa van amb la bandera espanyola parlant en un català perfecte de catalanoparlants, en Jorge, que és Castellanoparlant, ha dit moltes vegades que Yo es que en Catalunya no saco la bandera española por respeto, sé que hay mucha gente a la que eso le va a joder, y yo voy a Catalunya a joder, yo voy a correr.
Però si és un xulo merda espanyolista de ca l'ample.
Tu has llegit el que he escrit?
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Maria Montserrat parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Maria Antonia va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Maria Antonia ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Excel·lent! Ara en tornar et faltarà l'arròs brut i el gató amb gelat d'ametla. Per cert, això que comentes d'Inca: és que, juntament amb Manacor, és la típica població lletja (realment ciutat petita) de 30.000 habitants que ha estat envaïda per forasters durant les darreres dècades.P.S. Si m'ho permets, et falla aquest ús que fas d'escoltar quan cal dir sentir. Ho dius durant tot el text. Com a consell pensa en hear/listen.
Exacte, l'arròs brut i el gató d'ametla queden pendents si torno a Mallorca, cosa que m'agradaria fer, especialment visitar la zona des pla i de llevant.
|
Fa unes poques setmanes vaig crear un fil sobre la visita que volia fer a Mallorca.Abans de continuar, voldria donar les gràcies a tots el usuaris que em van ajudar donant-me consells per a la meva estada a aquesta illa més senzilla i agradable.Tot seguit començaré amb les experiències linguïstiques que tingut durant els dies que he visitat Mallorca, seguint l'exemple del mestre Ramon Muntaner Espero que siguin del vostre interès.Primer dia: arribada a Palma.A la porta d'embarcament se sentia tant català (majoritàriament de Barcelona i voltants) i castellà, vaig detectar els primers mallorquins tot escoltant la paraula "trabucada", en giro i els escolto i efectivament eren mallorquins.El descens del vol ja arribant a l'illa vaig gaudir d'unes vistes impressionants de la Serra de Tramuntana.A l'Aeroport Son Sant Joan vaig trobar amb el control covid, els voluntaris em van demanar "vens de Barcelona?" i amb la meva resposta afirmativa em van parlar en mallorquí. Anant cap a Palma em vaig fixar que la retolació dels noms dels llocs públics municipals estaven escrits en català mentre que la majoria d'establiments privats (botigues etc...) estaven rotulats en castellà, el mateix puc dir de l'hotel on estava allotjats, les indicacions en castellà i en anglès però no amb la llengua pròpia de les Illes Balears; el recepcionista de l'hotel se'm va adreçar en castellà però davant la meva resposta en català va canviar de seguida al mallorquí. Aquesta va ser la tònica general durants el temps que vaig estar a Palma: la gent a primeres et parla en castellà però si els hi parles en català llavors canvien al mallorquí. Això és el que em va passar durant la tarda d'aquest primer dia, tant a una pastisseria, com a un museu i a una farmàcia.Abans d'anar a sopar vaig veure que la LLotja de Palma estava oberta i vaig visitar aquest impressionant edifici on vaig tenir la petita anècdota agradable del dia: volia fer una foto a un jardí que dóna al Consolat de Mar i demano a una dona de la seguretat que estava a la Llotja si puc fer una foto, la dona em diu que endavant i tot seguit em comença a fer una mena de visita guiada per la Llotja (per mi devia estar avorrida) on m'explica l'estructurade l'edifici, la seva història (on per cert va emprar el terme "Corona Catalanoaragonesa"),tota l'estona parlant en mallorquí i al final la dona es disculpa dient "és que a mi m'agrada molt xerrar".Per acabar el primer dia, vaig sopar a la vora, al Celler Can Pagès. Entrant al restaurant vaig començant saludant en català per marcar la llengua i efectivament els treballadors em van parlar sempre en mallorquí . A la taula del costat més tard van seure una família que parlava català, eren de Barcelona però els pares nascuts a Berga. Segon dia: Palma. Surto de l'hotel i m'en vaig a fer un cafè a un bar vora l'hotel, em parlen en castellà però canvien al mallorquí quan els hi responc en català; els altres dos dies vaig anar al mateix bar i llavors com em "coneixien" ja se m'adreçaven de primeres en mallorquí. Després d'un passeig plàcid arribo al centre de Palma. Tant avui com ahir a Palma escolto que la majoria de converses, si exceptuen els nombrosos guiris, són en castellà, també se sentia gent parlant en mallorquí, però minoritari.Mentre espero que siguin les 10h per la visita a la Seu, m'en vaig a Ca'n Joan d'Aigo (l'establiment més antic) a pendre una xocolata desfeta i una pasta anomenda quart. Afortunadament no hi havia el cambrer gonella del qual em va avisar el usuari Iago, sinó un home més jove que seguint el costum primer em parla en castellà i llavors canvia al mallorquí. De camí cap a la Seu compro una ampolla d'aigua a una botiga per allà a la vora i Eureka! la dependenta em comença a parlar de primeres en mallorquí.La visita a la Seu va ser genial, impressionant, vaig anar a les terrasses i vaig gaudir d'unes genials visites de Palma i veure rosassa ben bé a davant. Posteriorment vaig anar cap a l'Almudaina on vaig demanar per la visita guiada que es feia a pocs minuts. Hi havia la guia i em va dir que com que era jo sol faria la visita en català, però a l'últim instant es va apuntar a la visita una parella de les castelles i la visita es va fer en castellà ; no obstant la guia durant la visita anava dient paraules en català i les anava traduïnt al castellà , per exemple: "això d'aquí a Mallorca en diem brolladors, que en castellà són...". Un cop finalitzada la visita a soles amb la guia vam estar xerrant uns minuts en català, em va dir que havia anat moltes vegades a Catalunya, que li agrada molt etc...Seguidament vaig anar a visitar els Banys Àrabs i l'Esglèsia de Sant Francesc per veure la tomba de Ramon Llull. A l'entrada una noia sudamericana em ven el tiquet i em va parlar en castellà, jo li parlava en catala i m'entenia i fins i tot al final va amotllar un " de res" amb la vocal neutra tònica com és propi del mallorquí. Al claustre de l'esglèsia hi havia mainada d'un col.legi, tots els nens anaven uniformats i malgrat que alguns d'ells parlaven en mallorquí, la majoria d'ells parlava en castellà.Era ja migdia avançat, a la tarda vaig anar al Castell de Bellver i tenia previst anar a dinar al restaurant que el usuari Ramon Muntaner em va recomenar però com que tenia molta gana vaig decidir anar al Celler Sa Premsa que em quedava més aprop. Un cop hi arribo, un home, que devia ser el cap de sala, em va parlar de bon principi en mallorquí i em va assignar una taula. El Enriqueta parlava castellà però m'entenia quan li parlava en català i al final fins i tot va acabant parlant en mallorquí A dins del local hi havia molts comensals i per tant molta garola, se sentia tant mallorquí com castellà.Em va agradar molt el Castell de Bellver, tant per les bones vistes de Palma i la Badia des d'allà com per l'exposició que hi havia sobre la revolta del Germanies al segle XVI.Tornant al centre de Palma per fer temps per sopar vaig visitar el Museu d'Art Modern es Baluard i per sopar vaig a anar a la Bodegueta de la Rambla, que em va recomenar el usuari Twyll Les tapes eren molt bones i allà vaig tenir una petita anècdota linguística, ja que el cambrer que em va atendre, tota l'estona en mallorquí, em va dir que per la meva manera de parlar es notava molt que no era de Mallorca i tot seguit em va preguntar si jo era de Menorca. Tercer dia: Alcúdia, Pollença i Inca.Vaig arribar a Alcúdia ben d'hora al matí cosa que em va permètre visitar les ruines romanes de Pollentia pràcticament sol. Crec que el usuari Roger va comentar que va treballar a les excavacions d'aquestes ruines. Vaig llegir a les explicacions d'allà que havien trobat una careta de bronze i fragments d'una representació de la cara d'un cavall també de bronze. Després vaig completar la visita al museu i posteriorment vaig anar cap a les muralles on estava ple de guiris. Vistes les muralles vaig decidir fugir de les zones on s'hi concentraven els guiris i vaig anar voltant pels carrers del centre on hi regnava la tranquilitat, mentre observava les cases, els detalls, els carrers i escoltava les converses, les quals la majoria eren en mallorquí, alguna en castellà, però minoritària. De fet, dels 4 comerços on hi vaig anar a Alcúdia, 3 em van atendre en mallorquí (un d'ells la cafeteria Ca's Capellà que em va recomanar el usuari Roger ) i el restant en castellà, però entenien el català que els parlava. A l'hora de dinar vaig arribar a Pollença, a un restaurant em va atendre un cambrer, semblava d'origen sudamericà, primer em va començar a parlar en castellà però jo parlant-li en català va canviar a un mallorquí prou decent, em feia gràcia ja que amotllava la paraula "beníssim" a cada frase.A Pollença també hi havia molts turistes sobretot entre la zona de la Plaça Major i la pujada cap al Calvari. Havent vist aquests llocs, vaig anar a veure el pont romà, sense turistes i com vaig fer a Alcúdia em vaig dedicar a deixar-me perdre pels carrers del centre on igualment vaig constatar que el mallorquí predominava en les converses tot i que se'n sentia alguna minoritària en castellà. Vaig anar a una terrassa a fer la cervesa i a l'interior hi havia un grup de joves adolescents que parlaven en mallorquí entre ells, a la plaça també se sentia mainada que parlava en mallorquí mentre jugava.Al vespre vaig anar cap a Inca amb l'objectiu de sopar al Celler Can Ripoll per fer honor al nom del meu poble. A diferència d'Alcúdia i Pollença pels carrers s'hi sentia més castellà, se sentia més mallorquí en comparació a Palma, però em va sorprendre negativament tenint en compte que em trobava a la part forana de Mallorca. Al Celler Can Ripoll em vaig sentir com a casa i als traballadors de l'establiment els hi va fer gràcia que vingués algú de Ripoll. Em van comentar que a Inca hi ha molta gent que té el cognom Ripoll. Els treballadors parlaven mallorquí i pel que fa als comensals vaig escoltar mallorquí, castellà i alemany.Com a curiositat a Inca, tot passejant per un carrer cèntric molt aprop de l'esglèsia vaig topar-me amb la farmàcia Armengol, segurament deu ser el negoci familiar de la Presidenta Francina Armengol ja que ella és d'Inca i és farmacèutica de professió. Quart dia: Sóller.A les 9h arribo a l'estació on surt el tren de Sóller. A la guixeta, la dona que m'atén em parla en castellà i no m'entenia (més aviat ho feia veure) perquè li parlés en castellà, li vaig repetir la meva petició unes 3 vegades. El bitllet és car, 18 euros d'anada, però per almenys una vegada val la pena, per gaudir del paisatge anant a poc a poc. Ja gran majoria dels passatgers eren turistes, alemanys majoritàriament. Abans que el tren s'endinsés a la Serra de Tramuntana es podia veure a la llunyania Palma i el mar, també les vistes de Sóller abans d'arribar-hi són precioses. Va passar una revisora i anava dient a tothom "tiquets, per favor, gracis, bon viatge" sense canviar de llengua.A Sóller era el dia del mercat setmanal i per tant les places del centre estaven plenes a gom a gom, exceptuant els turistes, s'hi sentia molt mallorquí...Em vaig dirigir cap a l'allotjament que estava molt a la vora on vaig tenir una anècdota ben estranya: el dia anterior havia trucat a l'allotjament per dir-los l'hora aproximada que arribaria i va respondre un home que em va dir en perfecte català de Mallorca que cap problema. Més tard, m'envien un correu electrònic en castellà on em demanen a quina hora tinc previst arribar i jo en resposta els hi escric en català que ja havia parlat amb ells per telèfon i que ja haviem quedat per l'hora. Quan entro a la recepció de l'allotjament, mentre espero que vingui algú perque m'atengui, observo la taula on hi ha fulletons de Sóller i llavors veig una llibreta que semblava que anotava el registre de la gent que s'hi allotjava i em fixo en un bolígraf amb la bandera espanyola i amb les lletres amb el logo de vox, jo portava una mascareta amb la senyera (nua) i escrit "Ripoll, bressol de Catalunya". Vaig pensar en cardar el camp d'allà cames ajudeu-me i llavors va aparèixer una dona que era la mestressa i vaig pensar que ens les tindríem. Afortunadament, la dona va ser molt amable, em va parlar en mallorquí des d'un bon principi i no va passar res desagradable. Inclús després, ja instal.lat, baixo per sortir i torno a l'habitació per buscar el que m'havia deixat i la dona em diu:- Com diem a Mallorca, "qui no té cap ha de tenir cames".- A Catalunya també ho diem - Li responc.- És que Catalunya i Mallorca tenen moltes coses semblants- continua ella.- Clar, perquè mallorquins i catalans som dos pobles germans- vaig dir jo. I la dona va assentir sense fer mala cara.Vaig anar cap al jardí botànic que es troba a la sortida de la població, com que no duia un mapa gaire precís de Sóller, vaig demanar a dos persones pel carrer si anava bé per trobar el jardí i les dues persones em van indicar correctament en mallorquí. Posteriorment vaig dinar a un lloc una mica apartat del centre per estar més tranquil, la mestressa del restaurant em va parlar en mallorquí però el cambrer en castellà, tot i que entenia el meu català i fins i tot al final va dir algunes paraules i frases en mallorquí. Em va agradar observar que a una taula que tenia aprop hi havia una paella mallorquina que quan parlava amb el cambrer no canviaven al castellà.A mitja tarda, després de voltar per Sóller, vaig provar uns gelats, al local s'hi sentia tant mallorquí com castellà, però a una taula hi havia dues families juntes: una mallorquina i una catalana i vaig gaudir escoltant en directe el contrast entre dos dialectes del català.Vaig afagar el tranvia cap al Port de Sóller, allà semblava "guirilàndia" però vaig escoltar alguna conversa esporàdica en mallorquí. Des d'allà vaig tornar a peu cap a Sóller fent un plàcid passeig i durant aquesta estona la gent que em trobava la majoria parlava mallorquí.Un cop a Sóller, vaig fer la cervesa i el sopar a la plaça davant de l'esglèsia, ja amb menys gent i més tranquilitat. Ambdós llocs em van atendre en mallorquí i la majoria de la gent de les taules que estaven a la vora parlaven mallorquí. Per la plaça però, hi havia un grup de nens d'origen sudamericà que parlaven en castellà. Cinquè dia: Valldemossa i DeiàAl ser diumenge em vaig llevar més tard. El paisatge seguint la costa i la serra és impressionant. Em va agradar veure el cartell d'entrada, tal i com va comentar el usuari Bolondrio a Valldemossa on menciona l'argemanament amb Campdevànol, població veïna de la meva. Valldemossa és un lloc per deixar el mapa i anar voltant i descobrint per tu sol els racons del poble i observant les diferents rajoles pintades fent referència a la beata Caterina Tomàs. Pel que a la llengua, era dificil fer una valoració perquè hi havia molts més turístes que autòctons, però sí que els diferents llocs del poble on vaig anar em van atendre tots en mallorquíCom a petita anècdota, m'anava topant diverses vegades amb una família catalana que havia conegut agafant el bus des de Sóller.Pel que fa a Deià, tampoc puc dir gaire cosa a nivell linguïstic, ja que essent diumenge a la tarda no hi havia pràcticament ningú pels carrers a part dels turistes, sí que els escrits municipals estaven en català. Abans de marxar, però, vaig anar a un bar a fer la tassa i em van atendre en mallorquí.Tornant a Sóller al vespre, la tònica era la mateixa, converses predominantment en mallorquí i minoritàries en castellà. Sisè i últim dia: tornada a casa.Abans de marxar de Sóller vaig anar a esmorzar i quin gust veure la gent que entra i surt i que et saluda amb un bon dia / adeú amb plena normalitat, tal i com ha de ser. Com a darrera anècdota, em vaig acomiadar de la "mestressa del bolígraf de vox" i em va a tornar a sorprèndre. Vam estar xerrant una estona i vam acabant parlant de la sèrie mallorquina Pep i em va comentar que li va agradar que el Toni (germà del protagonista i que és gai a la sèrie) fés la xerrada a l'escola parlant de les diferents sexualitats . Francament, no m'entra al cap que una persona de Mallorca que parli mallorquí amb catalans i que li agradi que es parli a l'escola de les diverses orientacions sexuals pugui ser votant de vox.De Sóller vaig anar a Palma en bus i des d'allà cap a l'aeroport.Disculpeu si he fet una crònica linguïstica molt llarga, espero que us hagi agradat i per acabar ha estat un plaer conèixer una mica la terra germana de Mallorca i tal i com va dir el mestre Ramon Muntaner tant de bo que tots els pobles de parla catalana ens poguem conèixer millor entre nosaltres.
Excel·lent! Ara en tornar et faltarà l'arròs brut i el gató amb gelat d'ametla. Per cert, això que comentes d'Inca: és que, juntament amb Manacor, és la típica població lletja (realment ciutat petita) de 30.000 habitants que ha estat envaïda per forasters durant les darreres dècades.P.S. Si m'ho permets, et falla aquest ús que fas d'escoltar quan cal dir sentir. Ho dius durant tot el text. Com a consell pensa en hear/listen.
P.S. Si m'ho permets, et falla aquest ús que fas d'escoltar quan cal dir sentir. Ho dius durant tot el text. Com a consell pensa en hear/listen. No me n'havia adonat en llegir el text. Això passa cada vegada més en el valencià que sent del meu entorn (valencians vinguts principalment de l'àrea d'influència de València). No entenc eixa confusió ni acabe de veure que siga un castellanisme. Vull dir, jo en castellà de forma natural si diguera "no te escucho" és que no estic parant atenció al que em diu el meu interlocutor, no que no arribe a captar el que em diu. Supose que en el castellà es deu haver produït també eixa confusió i després deu haver-se encomanat al valencià/català (a TV3 he sentit sovint eixa errada).
Exacte. Però no entenc per què dius que no veus que sigui un castellanisme. És una confusió que probablement era típica del castellà sud-americà i que va anar arribant a Espanya. Però en català era impensable aquesta confusió absurda.
Sí, t'entenc. Deia això perquè en el castellà que vaig aprendre a l'escola (el que parle ara mateix, per a entendre'ns) no confonc eixos dos verbs. Per tant, deu ser un fenomen posterior que s'ha produït en eixa llengua i que posteriorment s'ha incorporat al català.
|
No, no es un premi al llepaculs del fòrum, es un "premit" que donen uns juntalletres francesos al futbolista que els hi cau millor, que no te res a veure amb millor futbolista. La noticia es que s'ha filtrat la suposada llista del guanyador abans de la gala:Segons aquesta llista guanyaria en Lewandowski, Messi segon i Benzemiau tercer.
Fa anys que el conegut jugador Lewandowski es mostra extremadament fort. Una mica com el jove Haaland, oi?
Mira bé la llista... en Pedri per davant d'en Neymar xD
I el MBappé "molt" avall, tenint en compte la corda que li donen alguns periodistes.
|
No, no es un premi al llepaculs del fòrum, es un "premit" que donen uns juntalletres francesos al futbolista que els hi cau millor, que no te res a veure amb millor futbolista. La noticia es que s'ha filtrat la suposada llista del guanyador abans de la gala:Segons aquesta llista guanyaria en Lewandowski, Messi segon i Benzemiau tercer.
Benzema 3er? se m'acudeixen molts millors jugadors que ell.
Es un premi francès, que esperaves, altres anys han posat amb calçador el Mbappé o el Griezmann entre el top3
|
No, no es un premi al llepaculs del fòrum, es un "premit" que donen uns juntalletres francesos al futbolista que els hi cau millor, que no te res a veure amb millor futbolista. La noticia es que s'ha filtrat la suposada llista del guanyador abans de la gala:Segons aquesta llista guanyaria en Lewandowski, Messi segon i Benzemiau tercer.
Encara sort que el candidat del règim no ha guanyat.
|
No, no es un premi al llepaculs del fòrum, es un "premit" que donen uns juntalletres francesos al futbolista que els hi cau millor, que no te res a veure amb millor futbolista. La noticia es que s'ha filtrat la suposada llista del guanyador abans de la gala:Segons aquesta llista guanyaria en Lewandowski, Messi segon i Benzemiau tercer.
Fa anys que el conegut jugador Lewandowski es mostra extremadament fort. Una mica com el jove Haaland, oi?
Mira bé la llista... en Pedri per davant d'en Neymar xD
Ana escrigué: Pedri Ni tan sols el coneixia. Només conec al 100% als jugadors del Lugo.
|
El darrer diumenge d'octubre vos esperem al 62é Aplec del PuigA la Muntanyeta de la Patà s'escoltarà la veu de les dones que des de la política, els moviments cívics i la lluita sindical treballen per millorar la vida dels qui vivim als Països Catalans. T'esperem! pic.twitter.com/2lfpZDiRPj— Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Consuelo) October 21, 2021
Ep! El divendres s'acaba en unes hores ..Ja saps on vas diumenge de mati?T'esperem al 62é Aplec del Puig, a la Muntanyeta de la Patà pic.twitter.com/vXboae7MPl— Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Irene) October 29, 2021
|
El darrer diumenge d'octubre vos esperem al 62é Aplec del PuigA la Muntanyeta de la Patà s'escoltarà la veu de les dones que des de la política, els moviments cívics i la lluita sindical treballen per millorar la vida dels qui vivim als Països Catalans. T'esperem! pic.twitter.com/2lfpZDiRPj— Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Agustina) October 21, 2021
però lo de l'Aplec del Puig no és una commemoració de la fundació del Regne allà?
No. La commemoració de la fundació del Regne és el 9 d'Octubre.El darrer diumenge d'Octubre és un acte polític, un aplec nacionalista de tradició iniciada al segle XX.Però este any sembla que serà un aplec feminista. Coses de la vida.
ja, ho he buscat. Una vegada me van dir que al monastir que hi ha allà se va crear oficialment el Regne i així ho he cregut sempre, però ja veig que és des d'on se va conquerir València.
Això et passa, aquesta confusió, perquè hi ha una mística d'un sector valencià apologeta del Regne totalment ahistoricista. El 9 d'octubre és l'entrada de Jaume I a la ciutat de València (com el 31 ho fa a Palma) i punt. Els furs de València van tardar més de 2 segles en arribar a tot el PV, això del Regne va ser un procés molt llarg i complexes, i el darrer diumenge d'octubre, a la localitat de El Puig, es va muntar per Jaume I un campament per assetjar la ciutat. per tant van estar gairebé 10 mesos fins a entrar.
|
El darrer diumenge d'octubre vos esperem al 62é Aplec del PuigA la Muntanyeta de la Patà s'escoltarà la veu de les dones que des de la política, els moviments cívics i la lluita sindical treballen per millorar la vida dels qui vivim als Països Catalans. T'esperem! pic.twitter.com/2lfpZDiRPj— Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) Guillermo) October 21, 2021
Està bé que agafaren el relleu en un determinat moment (per desidia de l'actual EI) però plantejar l'aplec en clau feminista és l'enèssima postmodernitat de la que alguns ens queixem, desvirtuant totalment aquest aplec històric.Sort que no han posat "No mixte". En fi...
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Mohammed) October 27, 2021
Creus que capitularan? I, si és així, quant trigaran?
Polònia no te aliats , 0 , aquest es el seu panorama
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Soledad) October 27, 2021
A Madrid deuen estar espantadissims amb les condemnes de l'UE xD
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Teresa) October 27, 2021
Es veu que per la UE el tribunal constitucional espanyol és molt democràtic o bé, que perseguir els catalans no és cap qüestió preocupant.
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Aurora) October 27, 2021
Pot negar-se a pagar-los?
No ha de pagar-los... Se'ls descompten dels seus fons de cohesió europea.
Llavors més que una multa són diners que deixa de rebre.
Bé, és com l'ou i la gallina, tant se val. La qüestió és que presumiblement per aquest Estat, del que en desconec la seva salut econòmica precisa, deu necessitar els fons per sortir mínimament del sotrac post-pandèmic. Fet i fet, com diuen, és un pols en que el president del País tracta de fer prevaldre la simbòlica sobirania de l'Estat Nació que se suposa que és Polònia, però arribat el moment de la veritat és Polònia qui ha de decidir el camí a seguir. Si li neguen els fons i li imposen multes haurà de transmetre a la població que arribat aquest punt no té sentit la seva inclusió dins la UE.
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Ester) October 27, 2021
1M d'euros al dia per l'economia d'un pais es calderilla, al fatxa de president polac li bufa, els pagarà gustosament i se'n riurà a la puta cara de les llibertats que es peta mentre Europa no fa res.
Pensa que això va apart del tema dels fons europeus. La Comissió Europea està esperant la decisió del TJUE sobre si tenen potestat de blocar els fons europeus a un país.
No ho podran pas fer, seria enfonsar el pais, i si peta un pais peta l'unió europea.
Polonia no te gaire potencial per enfonsar l'UE
Si qualsevol dels paisos de l'unió europea peta, s'ha acabat, es llarg d'explicar però perquè et penses que van salvar Grècia de la fallida total sinó.
No salven països per això, salven perquè el projecte es sumar .Però si Alemanya o França perillen la UE està morta amb Polònia i Grècia no.Ja va marxar el Regne Unit i no va morir la UE però si fallen països com França , Alemanya o fins i tot Holànda o Itàlia
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Elsa) October 27, 2021
1M d'euros al dia per l'economia d'un pais es calderilla, al fatxa de president polac li bufa, els pagarà gustosament i se'n riurà a la puta cara de les llibertats que es peta mentre Europa no fa res.
Pensa que això va apart del tema dels fons europeus. La Comissió Europea està esperant la decisió del TJUE sobre si tenen potestat de blocar els fons europeus a un país.
No ho podran pas fer, seria enfonsar el pais, i si peta un pais peta l'unió europea.
Polònia no està a la zona euro. I és una manera extrema de pressionar-los que probablement funcioni.
Polònia sí que està a la zona euro eh... sinó el TJUE no li podria posar cap multa!
Mira-ho bé això.
Collons, tens raó
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Estefania) October 27, 2021
Si la UE bloca tals ajuts a un Estat membre, serà l'enèssima mostra que la UE esdevé la rèmora dissolutiva de les nacions perifèriques.
El problema no es de l'UE , es de Polònia, l'UE es la riota i no te collons s'imposar-se a ningú
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Juan Carlos) October 27, 2021
Si la UE bloca tals ajuts a un Estat membre, serà l'enèssima mostra que la UE esdevé la rèmora dissolutiva de les nacions perifèriques.
Eh?Hi ha condicions per un estat membre, no té sentit voler gaudir de les avantatges de la UE però fer el que et dona la gana. Poden fotre el camp quan vulguin com ja va fer el Regne Unit.
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Aida) October 27, 2021
Els 360 milions que pagarà al cap de l'any són aproximadament el 0,065% del seu PIB.
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Laia) October 27, 2021
1M d'euros al dia per l'economia d'un pais es calderilla, al fatxa de president polac li bufa, els pagarà gustosament i se'n riurà a la puta cara de les llibertats que es peta mentre Europa no fa res.
Pensa que això va apart del tema dels fons europeus. La Comissió Europea està esperant la decisió del TJUE sobre si tenen potestat de blocar els fons europeus a un país.
No ho podran pas fer, seria enfonsar el pais, i si peta un pais peta l'unió europea.
Polonia no te gaire potencial per enfonsar l'UE
Si qualsevol dels paisos de l'unió europea peta, s'ha acabat, es llarg d'explicar però perquè et penses que van salvar Grècia de la fallida total sinó.
Estic d'acord amb que no poden fer caure cap país. Però Grècia no la van "salvar". Li van robar tota empresa pública com els ferrocarrils i certes illes amb retorn per turisme a preu de xavalla.
|
Le vice-président de la #CJUE condamne la #Pologne à payer une astreinte de 1 000 000 euros/jour pour n’avoir pas suspendu des dispositions nationales notamment sur les compétences de la chambre disciplinaire de la Cour suprême #étatdedroithttps://t.co/VGsRk63Zfn— Cour de justice UE Juan Antonio) October 27, 2021
un milió d'euros a Polònia quan l'estat que més a incomplet les lleis europees es L escanyol i no els hi han dit res!! Això no acabarà bé, si fos Polònia marxaria, i seria un precedent per l'Europa de l'Est..
|
Que me la xucli la reinaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 27 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsL’humorista nacional diu que caca, pet, cul, pixum i que me la Domingo (sic) la reina o, tant li fot, la seva filla, i la tribu va i se’ns esvera. Catalunya és aquest humor fet per nanos de quaranta anys que es vesteixen com adolescents, aquesta agrupació sardanista en forma de televisió que censura una brometa inofensiva (perquè no hi ha res més fàcil, menys corrosiu i ressuat que posar-se les calcetes de la infanta a la boca). Però també és aquest exèrcit de piulades feministes que es passen la tarda pontificant sobre els mascles alfa de l’humor i els avorridíssims i espantosos tertulians que, com ara servidor, reflexionen sobre els límits de l’humor l’endemà al matinal radiofònic. Som aquest estrès aparent d’humor tavernari, aquesta broma d’un noi que fa piulades contra la tele que el manté de fa una dècada, i aquest anar fent d’un país que ja no es fa gràcia a ell mateix i només provoca tedi. Fixeu-vos en el núvol que envolta qualsevol discussió pública a Catalunya, sentiu aquesta bromera mental que ens atueix lentament, aquest cúmul de piulades i de xerrameca que ens entela el magí. Tot previsible, tot sota control. El nano ofereix el fal·lus a la infanta. No a Laura Borràs, ni a Elsa Artadi, ni tant sols a Marta Ferrusola, car si l’acudit toqués alguna de les benplantades nacionals, oju peligru, tots els que ahir piulaven sobre la llibertat d’expressió, i je suis Peyu, i tota quanta verga en vinagre, avui ja estarien omplint la papereta de la comissió parlamentària de torn perquè l’humorista es quedés sense feina. Quina colla de cínics, elles, ells i totis, que són la censura personificada, que han tingut el país adormit durant els últims dos lustres amb les seves mentides i incompliments, ara tots fent positura perquè a la tele es veu que no podem dir que me la xucli la reina.Però el més graciós de tot plegat és que, com sempre, als catalans se’ns escapa el divan i la teràpia, especialment quan fem broma. En Peyu diu que si fos ric, li agradaria ésser xumat per la reina o la seva filla, i la perversió més bella del tema és que no aconsegueix riure’s de la monarquia, com tampoc se’n fot del sexe oral ni de la successora al tron d’Espanya. Se’n fot d’ell mateix i de les aspiracions d’un poble que associa la riquesa i tenir molts diners a veure agenollada Elionor i vinga que bufa, reina. Aquí rau l’acudit, contra la voluntat dels propis humoristes; el català, amb la bossa plena de diners, no vol comprar mitja Nova York per fer-hi un àtic, ni un avió privat per anar a les absurdes platges del Carib a fer-hi el Sergio . No. El que provoca el somriure és que la màxima aspiració llibertària dels gamberros de la tele sigui veure com la santa Espanya els fot una bona mamada.Això és el que ni TV3 ni cap catalanet és capaç de suportar. Durant molts anys, hem pagat una milionada al pobre Toni Soler perquè ens tradueixi el despropòsit i la niciesa del procés als guinyols del Polònia. Llavors érem un poble supertolerant, moralment superior, puix que teníem l’esperit lliure com per escarnir els nostres polítics. Ho veus, Meritxell, si som tolerants? Fins i tot retratem el president Torra com si fos dement! Tot això era suportable i fins i tot en fèiem bandera. Però la simple visió de dos pobres nanos hereus del Soler, uns humoristes que són el producte lògic d’una societat convergent, especulant sobre el somni humit d’una fellatio monàrquica, uix, no, que això ja és massa! Bromes sobre posar el cul encara ens les podem permetre, però, filla meva, que la xuclin les púbers que són princeses de Girona és insuportable, traspassa, diuen els cursis, qualsevol línia vermella. Quan tot és previsible l’obediència ja és total. Som aquest spoiler constant, una brometa de col·legi elevada a prohibició i tota una estela de savis entretinguts en oblidar l’ocupació per centrar-se en un problema tan candent com és la pedofília. No donem per més. Hem passat d’ésser una broma de col·le a una societat que veu amb parsimònia com el riure enllaunat del tedi li fa la feina de respirar. Toni Soler fent caixa diària. En Peyu dient que el censuren. I l’amic Vicent Sanchis, que és el més llest de tots, trucant a la tertúlia matinal on participo per dir que n’està fins a la pirra de ser director de TV3, sense renunciar a la paga conseqüent i estalviant-se el mot polla per no fer encara més sarau. Catalunya és un pessebre tan decadent que fins i tot el meu geni es queda sense mots. Tot i això, encara me l’estimo i no canviaria de tribu ni per tot l’or del món ni per la més excelsa de les mamades.A casa sempre hem estat monàrquics. Però també més de fer que no pas de deixar-nos bufar. Sortosament, aquests focs d’artificis duren ben poc i avui, quan llegeixis l’article, ja només perviurà l’eco de la polèmica setmanal. Les trones, les nostres trones, continuaran intactes i la paga, faltaria més, continuarà engreixant la panxeta dels infants terribles de la tribu. Caca, pet, cul, pixum i que me la Domingo la infanta. Au, next. I tot igual. I va passant el temps.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-xucli-reina_662333_102.html
Molt simple. Qui fa més pel català en aquest país? El tertulià, el director de TV3 o "els nanos de 40 anys"?A qui no li agradi o qui s'ofengui que es rendeixi a Telecinco i deixi treballar als que penquen pel futur del país.
|
Que me la xucli la reinaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 27 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsL’humorista nacional diu que caca, pet, cul, pixum i que me la Maria Del Carme (sic) la reina o, tant li fot, la seva filla, i la tribu va i se’ns esvera. Catalunya és aquest humor fet per nanos de quaranta anys que es vesteixen com adolescents, aquesta agrupació sardanista en forma de televisió que censura una brometa inofensiva (perquè no hi ha res més fàcil, menys corrosiu i ressuat que posar-se les calcetes de la infanta a la boca). Però també és aquest exèrcit de piulades feministes que es passen la tarda pontificant sobre els mascles alfa de l’humor i els avorridíssims i espantosos tertulians que, com ara servidor, reflexionen sobre els límits de l’humor l’endemà al matinal radiofònic. Som aquest estrès aparent d’humor tavernari, aquesta broma d’un noi que fa piulades contra la tele que el manté de fa una dècada, i aquest anar fent d’un país que ja no es fa gràcia a ell mateix i només provoca tedi. Fixeu-vos en el núvol que envolta qualsevol discussió pública a Catalunya, sentiu aquesta bromera mental que ens atueix lentament, aquest cúmul de piulades i de xerrameca que ens entela el magí. Tot previsible, tot sota control. El nano ofereix el fal·lus a la infanta. No a Laura Borràs, ni a Elsa Artadi, ni tant sols a Marta Ferrusola, car si l’acudit toqués alguna de les benplantades nacionals, oju peligru, tots els que ahir piulaven sobre la llibertat d’expressió, i je suis Peyu, i tota quanta verga en vinagre, avui ja estarien omplint la papereta de la comissió parlamentària de torn perquè l’humorista es quedés sense feina. Quina colla de cínics, elles, ells i totis, que són la censura personificada, que han tingut el país adormit durant els últims dos lustres amb les seves mentides i incompliments, ara tots fent positura perquè a la tele es veu que no podem dir que me la xucli la reina.Però el més graciós de tot plegat és que, com sempre, als catalans se’ns escapa el divan i la teràpia, especialment quan fem broma. En Peyu diu que si fos ric, li agradaria ésser xumat per la reina o la seva filla, i la perversió més bella del tema és que no aconsegueix riure’s de la monarquia, com tampoc se’n fot del sexe oral ni de la successora al tron d’Espanya. Se’n fot d’ell mateix i de les aspiracions d’un poble que associa la riquesa i tenir molts diners a veure agenollada Elionor i vinga que bufa, reina. Aquí rau l’acudit, contra la voluntat dels propis humoristes; el català, amb la bossa plena de diners, no vol comprar mitja Nova York per fer-hi un àtic, ni un avió privat per anar a les absurdes platges del Carib a fer-hi el Manuel . No. El que provoca el somriure és que la màxima aspiració llibertària dels gamberros de la tele sigui veure com la santa Espanya els fot una bona mamada.Això és el que ni TV3 ni cap catalanet és capaç de suportar. Durant molts anys, hem pagat una milionada al pobre Toni Soler perquè ens tradueixi el despropòsit i la niciesa del procés als guinyols del Polònia. Llavors érem un poble supertolerant, moralment superior, puix que teníem l’esperit lliure com per escarnir els nostres polítics. Ho veus, Meritxell, si som tolerants? Fins i tot retratem el president Torra com si fos dement! Tot això era suportable i fins i tot en fèiem bandera. Però la simple visió de dos pobres nanos hereus del Soler, uns humoristes que són el producte lògic d’una societat convergent, especulant sobre el somni humit d’una fellatio monàrquica, uix, no, que això ja és massa! Bromes sobre posar el cul encara ens les podem permetre, però, filla meva, que la xuclin les púbers que són princeses de Girona és insuportable, traspassa, diuen els cursis, qualsevol línia vermella. Quan tot és previsible l’obediència ja és total. Som aquest spoiler constant, una brometa de col·legi elevada a prohibició i tota una estela de savis entretinguts en oblidar l’ocupació per centrar-se en un problema tan candent com és la pedofília. No donem per més. Hem passat d’ésser una broma de col·le a una societat que veu amb parsimònia com el riure enllaunat del tedi li fa la feina de respirar. Toni Soler fent caixa diària. En Peyu dient que el censuren. I l’amic Vicent Sanchis, que és el més llest de tots, trucant a la tertúlia matinal on participo per dir que n’està fins a la pirra de ser director de TV3, sense renunciar a la paga conseqüent i estalviant-se el mot polla per no fer encara més sarau. Catalunya és un pessebre tan decadent que fins i tot el meu geni es queda sense mots. Tot i això, encara me l’estimo i no canviaria de tribu ni per tot l’or del món ni per la més excelsa de les mamades.A casa sempre hem estat monàrquics. Però també més de fer que no pas de deixar-nos bufar. Sortosament, aquests focs d’artificis duren ben poc i avui, quan llegeixis l’article, ja només perviurà l’eco de la polèmica setmanal. Les trones, les nostres trones, continuaran intactes i la paga, faltaria més, continuarà engreixant la panxeta dels infants terribles de la tribu. Caca, pet, cul, pixum i que me la Maria Del Carme la infanta. Au, next. I tot igual. I va passant el temps.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-xucli-reina_662333_102.html
Fa gràcia que critiqui al Peyu i al Jair per una cosa que també és i fa ell en els seus escrits.
|
Que me la xucli la reinaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 27 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsL’humorista nacional diu que caca, pet, cul, pixum i que me la Eva Maria (sic) la reina o, tant li fot, la seva filla, i la tribu va i se’ns esvera. Catalunya és aquest humor fet per nanos de quaranta anys que es vesteixen com adolescents, aquesta agrupació sardanista en forma de televisió que censura una brometa inofensiva (perquè no hi ha res més fàcil, menys corrosiu i ressuat que posar-se les calcetes de la infanta a la boca). Però també és aquest exèrcit de piulades feministes que es passen la tarda pontificant sobre els mascles alfa de l’humor i els avorridíssims i espantosos tertulians que, com ara servidor, reflexionen sobre els límits de l’humor l’endemà al matinal radiofònic. Som aquest estrès aparent d’humor tavernari, aquesta broma d’un noi que fa piulades contra la tele que el manté de fa una dècada, i aquest anar fent d’un país que ja no es fa gràcia a ell mateix i només provoca tedi. Fixeu-vos en el núvol que envolta qualsevol discussió pública a Catalunya, sentiu aquesta bromera mental que ens atueix lentament, aquest cúmul de piulades i de xerrameca que ens entela el magí. Tot previsible, tot sota control. El nano ofereix el fal·lus a la infanta. No a Laura Borràs, ni a Elsa Artadi, ni tant sols a Marta Ferrusola, car si l’acudit toqués alguna de les benplantades nacionals, oju peligru, tots els que ahir piulaven sobre la llibertat d’expressió, i je suis Peyu, i tota quanta verga en vinagre, avui ja estarien omplint la papereta de la comissió parlamentària de torn perquè l’humorista es quedés sense feina. Quina colla de cínics, elles, ells i totis, que són la censura personificada, que han tingut el país adormit durant els últims dos lustres amb les seves mentides i incompliments, ara tots fent positura perquè a la tele es veu que no podem dir que me la xucli la reina.Però el més graciós de tot plegat és que, com sempre, als catalans se’ns escapa el divan i la teràpia, especialment quan fem broma. En Peyu diu que si fos ric, li agradaria ésser xumat per la reina o la seva filla, i la perversió més bella del tema és que no aconsegueix riure’s de la monarquia, com tampoc se’n fot del sexe oral ni de la successora al tron d’Espanya. Se’n fot d’ell mateix i de les aspiracions d’un poble que associa la riquesa i tenir molts diners a veure agenollada Elionor i vinga que bufa, reina. Aquí rau l’acudit, contra la voluntat dels propis humoristes; el català, amb la bossa plena de diners, no vol comprar mitja Nova York per fer-hi un àtic, ni un avió privat per anar a les absurdes platges del Carib a fer-hi el Elisabeth . No. El que provoca el somriure és que la màxima aspiració llibertària dels gamberros de la tele sigui veure com la santa Espanya els fot una bona mamada.Això és el que ni TV3 ni cap catalanet és capaç de suportar. Durant molts anys, hem pagat una milionada al pobre Toni Soler perquè ens tradueixi el despropòsit i la niciesa del procés als guinyols del Polònia. Llavors érem un poble supertolerant, moralment superior, puix que teníem l’esperit lliure com per escarnir els nostres polítics. Ho veus, Meritxell, si som tolerants? Fins i tot retratem el president Torra com si fos dement! Tot això era suportable i fins i tot en fèiem bandera. Però la simple visió de dos pobres nanos hereus del Soler, uns humoristes que són el producte lògic d’una societat convergent, especulant sobre el somni humit d’una fellatio monàrquica, uix, no, que això ja és massa! Bromes sobre posar el cul encara ens les podem permetre, però, filla meva, que la xuclin les púbers que són princeses de Girona és insuportable, traspassa, diuen els cursis, qualsevol línia vermella. Quan tot és previsible l’obediència ja és total. Som aquest spoiler constant, una brometa de col·legi elevada a prohibició i tota una estela de savis entretinguts en oblidar l’ocupació per centrar-se en un problema tan candent com és la pedofília. No donem per més. Hem passat d’ésser una broma de col·le a una societat que veu amb parsimònia com el riure enllaunat del tedi li fa la feina de respirar. Toni Soler fent caixa diària. En Peyu dient que el censuren. I l’amic Vicent Sanchis, que és el més llest de tots, trucant a la tertúlia matinal on participo per dir que n’està fins a la pirra de ser director de TV3, sense renunciar a la paga conseqüent i estalviant-se el mot polla per no fer encara més sarau. Catalunya és un pessebre tan decadent que fins i tot el meu geni es queda sense mots. Tot i això, encara me l’estimo i no canviaria de tribu ni per tot l’or del món ni per la més excelsa de les mamades.A casa sempre hem estat monàrquics. Però també més de fer que no pas de deixar-nos bufar. Sortosament, aquests focs d’artificis duren ben poc i avui, quan llegeixis l’article, ja només perviurà l’eco de la polèmica setmanal. Les trones, les nostres trones, continuaran intactes i la paga, faltaria més, continuarà engreixant la panxeta dels infants terribles de la tribu. Caca, pet, cul, pixum i que me la Eva Maria la infanta. Au, next. I tot igual. I va passant el temps.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-xucli-reina_662333_102.html
Bona reflexió, com sempre, d'en Bernat Dedéu. Aquest home serà tot el que vulgueu però fa servir el cap per plentejar-se qüestions interessants - la tasca d'un filòsof, al cap i a la fi, és aquesta... enlloc d'obrir debats sobre el sexe dels àngels.
El problema és que escriu com un nen Dolores ("ai, mareta", sempre diu) i no com un filòsof de 40 anys... Un altre símptoma de la decadència catalana.
Avui és dia que et coguin coses...
És que avui estic cansat de jugades mestres i victòries pírriques a tribunals que no passen de ressenya de 4 línies a la premsa de fora de Catalunya, incloent-hi la belga... Només a la caixa de ressonància independentista això és un altre triomf històric.
Ja...
|
Que me la xucli la reinaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 27 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsL’humorista nacional diu que caca, pet, cul, pixum i que me la Nora (sic) la reina o, tant li fot, la seva filla, i la tribu va i se’ns esvera. Catalunya és aquest humor fet per nanos de quaranta anys que es vesteixen com adolescents, aquesta agrupació sardanista en forma de televisió que censura una brometa inofensiva (perquè no hi ha res més fàcil, menys corrosiu i ressuat que posar-se les calcetes de la infanta a la boca). Però també és aquest exèrcit de piulades feministes que es passen la tarda pontificant sobre els mascles alfa de l’humor i els avorridíssims i espantosos tertulians que, com ara servidor, reflexionen sobre els límits de l’humor l’endemà al matinal radiofònic. Som aquest estrès aparent d’humor tavernari, aquesta broma d’un noi que fa piulades contra la tele que el manté de fa una dècada, i aquest anar fent d’un país que ja no es fa gràcia a ell mateix i només provoca tedi. Fixeu-vos en el núvol que envolta qualsevol discussió pública a Catalunya, sentiu aquesta bromera mental que ens atueix lentament, aquest cúmul de piulades i de xerrameca que ens entela el magí. Tot previsible, tot sota control. El nano ofereix el fal·lus a la infanta. No a Laura Borràs, ni a Elsa Artadi, ni tant sols a Marta Ferrusola, car si l’acudit toqués alguna de les benplantades nacionals, oju peligru, tots els que ahir piulaven sobre la llibertat d’expressió, i je suis Peyu, i tota quanta verga en vinagre, avui ja estarien omplint la papereta de la comissió parlamentària de torn perquè l’humorista es quedés sense feina. Quina colla de cínics, elles, ells i totis, que són la censura personificada, que han tingut el país adormit durant els últims dos lustres amb les seves mentides i incompliments, ara tots fent positura perquè a la tele es veu que no podem dir que me la xucli la reina.Però el més graciós de tot plegat és que, com sempre, als catalans se’ns escapa el divan i la teràpia, especialment quan fem broma. En Peyu diu que si fos ric, li agradaria ésser xumat per la reina o la seva filla, i la perversió més bella del tema és que no aconsegueix riure’s de la monarquia, com tampoc se’n fot del sexe oral ni de la successora al tron d’Espanya. Se’n fot d’ell mateix i de les aspiracions d’un poble que associa la riquesa i tenir molts diners a veure agenollada Elionor i vinga que bufa, reina. Aquí rau l’acudit, contra la voluntat dels propis humoristes; el català, amb la bossa plena de diners, no vol comprar mitja Nova York per fer-hi un àtic, ni un avió privat per anar a les absurdes platges del Carib a fer-hi el Erik . No. El que provoca el somriure és que la màxima aspiració llibertària dels gamberros de la tele sigui veure com la santa Espanya els fot una bona mamada.Això és el que ni TV3 ni cap catalanet és capaç de suportar. Durant molts anys, hem pagat una milionada al pobre Toni Soler perquè ens tradueixi el despropòsit i la niciesa del procés als guinyols del Polònia. Llavors érem un poble supertolerant, moralment superior, puix que teníem l’esperit lliure com per escarnir els nostres polítics. Ho veus, Meritxell, si som tolerants? Fins i tot retratem el president Torra com si fos dement! Tot això era suportable i fins i tot en fèiem bandera. Però la simple visió de dos pobres nanos hereus del Soler, uns humoristes que són el producte lògic d’una societat convergent, especulant sobre el somni humit d’una fellatio monàrquica, uix, no, que això ja és massa! Bromes sobre posar el cul encara ens les podem permetre, però, filla meva, que la xuclin les púbers que són princeses de Girona és insuportable, traspassa, diuen els cursis, qualsevol línia vermella. Quan tot és previsible l’obediència ja és total. Som aquest spoiler constant, una brometa de col·legi elevada a prohibició i tota una estela de savis entretinguts en oblidar l’ocupació per centrar-se en un problema tan candent com és la pedofília. No donem per més. Hem passat d’ésser una broma de col·le a una societat que veu amb parsimònia com el riure enllaunat del tedi li fa la feina de respirar. Toni Soler fent caixa diària. En Peyu dient que el censuren. I l’amic Vicent Sanchis, que és el més llest de tots, trucant a la tertúlia matinal on participo per dir que n’està fins a la pirra de ser director de TV3, sense renunciar a la paga conseqüent i estalviant-se el mot polla per no fer encara més sarau. Catalunya és un pessebre tan decadent que fins i tot el meu geni es queda sense mots. Tot i això, encara me l’estimo i no canviaria de tribu ni per tot l’or del món ni per la més excelsa de les mamades.A casa sempre hem estat monàrquics. Però també més de fer que no pas de deixar-nos bufar. Sortosament, aquests focs d’artificis duren ben poc i avui, quan llegeixis l’article, ja només perviurà l’eco de la polèmica setmanal. Les trones, les nostres trones, continuaran intactes i la paga, faltaria més, continuarà engreixant la panxeta dels infants terribles de la tribu. Caca, pet, cul, pixum i que me la Nora la infanta. Au, next. I tot igual. I va passant el temps.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-xucli-reina_662333_102.html
Bona reflexió, com sempre, d'en Bernat Dedéu. Aquest home serà tot el que vulgueu però fa servir el cap per plentejar-se qüestions interessants - la tasca d'un filòsof, al cap i a la fi, és aquesta... enlloc d'obrir debats sobre el sexe dels àngels.
El problema és que escriu com un nen Alexandre ("ai, mareta", sempre diu) i no com un filòsof de 40 anys... Un altre símptoma de la decadència catalana.
Lluny de ser un punt en contra, això que dius demostra que és un bon comunicador. Escriu de manera clara i comprensible i elabora els seus arguments sense arribar a ser pedant. És un bon mètode per fer arribar aquest missatge a una audiència com la d'ElNacional; diari que, no ens enganyem, no va dirigit precisament a un públic gaire intel·lectual i, més que segurament, gens acostumat a llegir filosofia.
Al contrari, és molt pedant i carrincló.
Desconeixes el significat d'aquestes duesnparaules, doncs.
|
Que me la xucli la reinaBernat DedéuBarcelona. Dimecres, 27 d'octubre de 2021. 05:30Temps de lectura: 3 minutsL’humorista nacional diu que caca, pet, cul, pixum i que me la Natividad (sic) la reina o, tant li fot, la seva filla, i la tribu va i se’ns esvera. Catalunya és aquest humor fet per nanos de quaranta anys que es vesteixen com adolescents, aquesta agrupació sardanista en forma de televisió que censura una brometa inofensiva (perquè no hi ha res més fàcil, menys corrosiu i ressuat que posar-se les calcetes de la infanta a la boca). Però també és aquest exèrcit de piulades feministes que es passen la tarda pontificant sobre els mascles alfa de l’humor i els avorridíssims i espantosos tertulians que, com ara servidor, reflexionen sobre els límits de l’humor l’endemà al matinal radiofònic. Som aquest estrès aparent d’humor tavernari, aquesta broma d’un noi que fa piulades contra la tele que el manté de fa una dècada, i aquest anar fent d’un país que ja no es fa gràcia a ell mateix i només provoca tedi. Fixeu-vos en el núvol que envolta qualsevol discussió pública a Catalunya, sentiu aquesta bromera mental que ens atueix lentament, aquest cúmul de piulades i de xerrameca que ens entela el magí. Tot previsible, tot sota control. El nano ofereix el fal·lus a la infanta. No a Laura Borràs, ni a Elsa Artadi, ni tant sols a Marta Ferrusola, car si l’acudit toqués alguna de les benplantades nacionals, oju peligru, tots els que ahir piulaven sobre la llibertat d’expressió, i je suis Peyu, i tota quanta verga en vinagre, avui ja estarien omplint la papereta de la comissió parlamentària de torn perquè l’humorista es quedés sense feina. Quina colla de cínics, elles, ells i totis, que són la censura personificada, que han tingut el país adormit durant els últims dos lustres amb les seves mentides i incompliments, ara tots fent positura perquè a la tele es veu que no podem dir que me la xucli la reina.Però el més graciós de tot plegat és que, com sempre, als catalans se’ns escapa el divan i la teràpia, especialment quan fem broma. En Peyu diu que si fos ric, li agradaria ésser xumat per la reina o la seva filla, i la perversió més bella del tema és que no aconsegueix riure’s de la monarquia, com tampoc se’n fot del sexe oral ni de la successora al tron d’Espanya. Se’n fot d’ell mateix i de les aspiracions d’un poble que associa la riquesa i tenir molts diners a veure agenollada Elionor i vinga que bufa, reina. Aquí rau l’acudit, contra la voluntat dels propis humoristes; el català, amb la bossa plena de diners, no vol comprar mitja Nova York per fer-hi un àtic, ni un avió privat per anar a les absurdes platges del Carib a fer-hi el Maria Rosario . No. El que provoca el somriure és que la màxima aspiració llibertària dels gamberros de la tele sigui veure com la santa Espanya els fot una bona mamada.Això és el que ni TV3 ni cap catalanet és capaç de suportar. Durant molts anys, hem pagat una milionada al pobre Toni Soler perquè ens tradueixi el despropòsit i la niciesa del procés als guinyols del Polònia. Llavors érem un poble supertolerant, moralment superior, puix que teníem l’esperit lliure com per escarnir els nostres polítics. Ho veus, Meritxell, si som tolerants? Fins i tot retratem el president Torra com si fos dement! Tot això era suportable i fins i tot en fèiem bandera. Però la simple visió de dos pobres nanos hereus del Soler, uns humoristes que són el producte lògic d’una societat convergent, especulant sobre el somni humit d’una fellatio monàrquica, uix, no, que això ja és massa! Bromes sobre posar el cul encara ens les podem permetre, però, filla meva, que la xuclin les púbers que són princeses de Girona és insuportable, traspassa, diuen els cursis, qualsevol línia vermella. Quan tot és previsible l’obediència ja és total. Som aquest spoiler constant, una brometa de col·legi elevada a prohibició i tota una estela de savis entretinguts en oblidar l’ocupació per centrar-se en un problema tan candent com és la pedofília. No donem per més. Hem passat d’ésser una broma de col·le a una societat que veu amb parsimònia com el riure enllaunat del tedi li fa la feina de respirar. Toni Soler fent caixa diària. En Peyu dient que el censuren. I l’amic Vicent Sanchis, que és el més llest de tots, trucant a la tertúlia matinal on participo per dir que n’està fins a la pirra de ser director de TV3, sense renunciar a la paga conseqüent i estalviant-se el mot polla per no fer encara més sarau. Catalunya és un pessebre tan decadent que fins i tot el meu geni es queda sense mots. Tot i això, encara me l’estimo i no canviaria de tribu ni per tot l’or del món ni per la més excelsa de les mamades.A casa sempre hem estat monàrquics. Però també més de fer que no pas de deixar-nos bufar. Sortosament, aquests focs d’artificis duren ben poc i avui, quan llegeixis l’article, ja només perviurà l’eco de la polèmica setmanal. Les trones, les nostres trones, continuaran intactes i la paga, faltaria més, continuarà engreixant la panxeta dels infants terribles de la tribu. Caca, pet, cul, pixum i que me la Natividad la infanta. Au, next. I tot igual. I va passant el temps.https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-xucli-reina_662333_102.html
M'ha vingut al cap aquella cançoneta popular que fa "Remena, remena, nena".
https://www.youtube.com/watch?v=6WZeYaSDTl0
Ara caldria dir "Remena, remena, REINA".
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
No pateixis germà Witti que si estàs a les llistes acabaran per cridar-te i ja aniràs sumant punts. A més que ja saps que ve el col-lapse i tal... Per vacants no serà.Això sí, tu centra't en sobreviure. Si estàs mort no et deixen fer classes, tot i que en molts docents juraries que sí.
Home, algun conec que mort potser no però ho sembla molt. Però tu, què passarà abans, que em cridin de llistes o que hi hagi el col·lapse? Hi hauran llistes després del col·lapse? Preguntes que ara mateix no em deixen dormir.
El col•lapse ja ha començat i de llistes sempre n'hi hauran com la llista de coses que comencen a mancar.
Espero que inclogui professors de biologia
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
No pateixis germà Witti que si estàs a les llistes acabaran per cridar-te i ja aniràs sumant punts. A més que ja saps que ve el col-lapse i tal... Per vacants no serà.Això sí, tu centra't en sobreviure. Si estàs mort no et deixen fer classes, tot i que en molts docents juraries que sí.
Home, algun conec que mort potser no però ho sembla molt. Però tu, què passarà abans, que em cridin de llistes o que hi hagi el col·lapse? Hi hauran llistes després del col·lapse? Preguntes que ara mateix no em deixen dormir.
El gran col-lapse t'agafarà just anant al teu primer dia de classe. Quan arribis al centre el trobaràs buit, tothom haurà sortit corrent tan ràpid que s'hauran deixat els llibres oberts sobre a taula. Llavors veuràs que no funciona la tele ni la ràdio. El telèfon només emetrà un missatge gravat per la germana Turanga dient a la gent que no hi ha cap col-lapse i que cal que confiïs en el Govern.
Home, si em paguen sense haver de fer classe fantàstic
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Pertànyer a la família Vergès.
Important, què em recomanes, falsificar el DNI? Dir que soc família seva a la presentació?
Folla't la Sra. Vergés. Més ràpid.
Uf, si s'ha de fer per la plaça ...
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Com una butterfly?
Ah, veig que també sou home de cultura
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Conec un cas que prepara oposicions des de fa mes de 20 anys, i mentrestant fa una feina precaria. No ha obtingut cap resultat, pero suposo que li deu servir per matar el temps quan s'avorreix.
Gràcies per la motivació
Ell prepara una cosa molt complicada com ser notari. No es el teu cas.
Buff, si no recordo malament, s'havien d'aprendre certes lleis de memòria literalment. Per acabar tarat taradet. No entenc com la gent es fot en aquests merders.
Perquè el notari més merdós treballa la meitat que nosaltres i guanya vint vegades més.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
La inversió pública en educació ens parasita?? Dubto molt que tu siguis algun de a qui sí els beneficiaria pagar menys impostos i haver de pagar-te amb diners propis la educació.
El missatge era particularment pel Wittgenstein i amb un to més o menys punyent perquè fa un temps va dir que no savia que fer-ne de la seva carrera de ciències i que es plantejava fer un cicle formatiu per treballar al sector alimentari. Al final ha resultat que escull ser mestre sense vocació, que és una manera de ser funcionari i no haver-se de preocupar mai més per la feina. A mi em sap greu que la gent a la mínima triï el camí fàcil però tampoc em sorprèn ni me'n faig mala sang, només era per burxar-lo una mica; espero que no s'hagi pres el comentari gaire malament.
Malament no, però m'ha sorprès un comentari tan vitriòlic. Al final em vaig trobar que la majoria de feines que em sortien eren d'educació i vaig pensar que tant per tant ja podia intentar de fer de mestre de debò. Al final potser no m'ho havia plantejat mai com a feina de la meva vida però tinc més experiència en educació que en quais qualsevol àmbit: des dels 18 que he estat fent de monitor de cada estiu, he fet de professor de repàs i estic en un grup escolta, vull dir que tampoc en soc cap estrany. Això i que al mig de la Covid embolicar-me a estudiar dos anys més amb els nyaps que han fet amb l'online era arriscat i més encara quan el que m'interessava més de fer una FP era precisament poder fer pràctiques en empresa i per tot el tema de mesures de seguretat moltes ho han tallat de cop. A tall d'exemple, un company de carrera va fer un curs que en principi havia de durar un any per fer de tècnic de laboratori clínic i les pràctiques tot just les ha pogut començar ara. Tampoc tinc descartat el tema de l'FP en un futur (ni de fer de professor d'FP, que de fet estic a llistes de tècnic de laboratori i al novembre segurament m'apuntaré a més coses).
No sé què vol dir vitriòlic. :____{ ni esperava que et prenguessis tan seriosament el meu comentari. Però ja que ha sortit el tema, veig que més amunt el Juan Lloris ho explica molt millor que jo: la majoria de profes d'institut ho són per la plaça de funcionari en si, no per les ganes d'ensenyar. En canvi i segons la meva experiència en els de formació professional em vaig trobar gent que tot i tenir una altra feina estaven allà per compartir els seus coneixements.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
La inversió pública en educació ens parasita?? Dubto molt que tu siguis algun de a qui sí els beneficiaria pagar menys impostos i haver de pagar-te amb diners propis la educació.
Però si total ja ho paguem amb impostos. La gràcia de redistribuir la riquesa via impostos és que els treballadors no en paguin
Els treballadors paguem menys impostos per educació, del que ens costaria pagar una privada (que s'hauria de veure on està el tall, que tampoc ho sé). A més, té l'advantatge que si pagués igual la utilitzis o no, no hi ha el desincentiu a continuar estudiant. I sobretot, evités un desincentiu a la natalitat.
Entre seguretat social, mútua, renda i iva pagues més del que t'hi queda.
Tornes el que t'han donat, i si en sobra, va a compte de quan siguis un vell xacrós i cada dia t'injectin 100 euros en medicines a la vena.
Justa la fusta et donen ni més ni menys que el que has pagat. On és doncs la redistribució de la riquesa?De moment aquest any m'han cobrat 128€ més d'un impost nou però no veig quin servei nou m'han donat.
Un dia més de medicaments per vena... Ara, els meus ja te'ls regalo, prefereixo morir-me de cop que tirar-me tres mesos a l'hospital dopat fins a les celles.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
La inversió pública en educació ens parasita?? Dubto molt que tu siguis algun de a qui sí els beneficiaria pagar menys impostos i haver de pagar-te amb diners propis la educació.
El missatge era particularment pel Wittgenstein i amb un to més o menys punyent perquè fa un temps va dir que no savia que fer-ne de la seva carrera de ciències i que es plantejava fer un cicle formatiu per treballar al sector alimentari. Al final ha resultat que escull ser mestre sense vocació, que és una manera de ser funcionari i no haver-se de preocupar mai més per la feina. A mi em sap greu que la gent a la mínima triï el camí fàcil però tampoc em sorprèn ni me'n faig mala sang, només era per burxar-lo una mica; espero que no s'hagi pres el comentari gaire malament.
I que te de dolent no voler tenir gaires preocupacions?
Prefereixo la cultura de l'esforç que hi havia abans en aquest país a la cultura de "ja sóc funcionari no cal que em preocupi de res" extremenya. Si com a mínim fos perquè voleu tenir molts fills i estar per la família doncs encara, però bé, tothom coneix algun funcionari...
Però això passaria a qualsevol país del món. No és que la gent no vulgui treballar, de fet, són pocs els que comencen una carrera amb la idea de ser funcionaris, el que passa és un cop acabada la carrera s'adonen de la realitat del mercat laboral que tenim, els sous són una autèntica merda, i això suposant que troben feina, perquè l'atur juvenil és enorme, i aquesta situació es dona en pocs països. A més, la feina de funcionari aquí no té cap sentit, els sous són m
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Conec un cas que prepara oposicions des de fa mes de 20 anys, i mentrestant fa una feina precaria. No ha obtingut cap resultat, pero suposo que li deu servir per matar el temps quan s'avorreix.
Gràcies per la motivació
Ell prepara una cosa molt complicada com ser notari. No es el teu cas.
Si en vint anys no s'ho ha tret, ja ho pot deixar córrer. A part que les oposicions ja són difícils de per si, no tenir cognom pesa bastant. Diuen.
Que a aquestes alçades millor que ho deixi correr, ja ho pots ben dir.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
La inversió pública en educació ens parasita?? Dubto molt que tu siguis algun de a qui sí els beneficiaria pagar menys impostos i haver de pagar-te amb diners propis la educació.
El missatge era particularment pel Wittgenstein i amb un to més o menys punyent perquè fa un temps va dir que no savia que fer-ne de la seva carrera de ciències i que es plantejava fer un cicle formatiu per treballar al sector alimentari. Al final ha resultat que escull ser mestre sense vocació, que és una manera de ser funcionari i no haver-se de preocupar mai més per la feina. A mi em sap greu que la gent a la mínima triï el camí fàcil però tampoc em sorprèn ni me'n faig mala sang, només era per burxar-lo una mica; espero que no s'hagi pres el comentari gaire malament.
Malament no, però m'ha sorprès un comentari tan vitriòlic. Al final em vaig trobar que la majoria de feines que em sortien eren d'educació i vaig pensar que tant per tant ja podia intentar de fer de mestre de debò. Al final potser no m'ho havia plantejat mai com a feina de la meva vida però tinc més experiència en educació que en quais qualsevol àmbit: des dels 18 que he estat fent de monitor de cada estiu, he fet de professor de repàs i estic en un grup escolta, vull dir que tampoc en soc cap estrany. Això i que al mig de la Covid embolicar-me a estudiar dos anys més amb els nyaps que han fet amb l'online era arriscat i més encara quan el que m'interessava més de fer una FP era precisament poder fer pràctiques en empresa i per tot el tema de mesures de seguretat moltes ho han tallat de cop. A tall d'exemple, un company de carrera va fer un curs que en principi havia de durar un any per fer de tècnic de laboratori clínic i les pràctiques tot just les ha pogut començar ara. Tampoc tinc descartat el tema de l'FP en un futur (ni de fer de professor d'FP, que de fet estic a llistes de tècnic de laboratori i al novembre segurament m'apuntaré a més coses).
Tu no et preocupis, mira per tu, i si et fas profe, mira de ser el màxim vocacional possible.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Sobretot no diguis que estàs en contra de la mascareta.
Putu pirat i el teu llibre
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
Quin professor dius que et va traumatitzar de petit?
Gairebé tots amb honroses excepcions. Jo era més de Kortatu "la cultura és tortura".
Que no ens enganyins
D'acord, jo els vaig traumatitzar encara més que ells a mi.
Ostres, volia escriure "que no ens enganyin"
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
La inversió pública en educació ens parasita?? Dubto molt que tu siguis algun de a qui sí els beneficiaria pagar menys impostos i haver de pagar-te amb diners propis la educació.
El missatge era particularment pel Wittgenstein i amb un to més o menys punyent perquè fa un temps va dir que no savia que fer-ne de la seva carrera de ciències i que es plantejava fer un cicle formatiu per treballar al sector alimentari. Al final ha resultat que escull ser mestre sense vocació, que és una manera de ser funcionari i no haver-se de preocupar mai més per la feina. A mi em sap greu que la gent a la mínima triï el camí fàcil però tampoc em sorprèn ni me'n faig mala sang, només era per burxar-lo una mica; espero que no s'hagi pres el comentari gaire malament.
I que te de dolent no voler tenir gaires preocupacions?
Prefereixo la cultura de l'esforç que hi havia abans en aquest país a la cultura de "ja sóc funcionari no cal que em preocupi de res" extremenya. Si com a mínim fos perquè voleu tenir molts fills i estar per la família doncs encara, però bé, tothom coneix algun funcionari...
Ara que és mare la Maria l'hem de venerar
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Quan vaig començar amb el món de les oposicions em vaig topar amb la teoria de les Tres C: Coneixement, confiança i constància.Coneixement: Si vols plaça o un bon lloc a les llistes si no es té prou mèrits cal estudiar molt. Per això, recomano anar sempre a biblioteques amb un bon temari (en el meu cas, estudiar directament la legislació. En el cas de professorat ni idea. Hi ha sindicats/acadèmies que fan cursos com ja deus saber).Confiança: Si vas amb por pensant que hi ha molts aspirants o que no vas prou preparat malament anirem. Quan estudïis has de creure que tot té esforç té la seva recompensa.Constància: Estudiar unes oposicions és una marató, no un esprint. Cal estudiar hores durant mesos o anys (cinc o sis dies a la setmana) per a dominar bé tot el temari. A mesura que vas estudiant, al veure que els conceptes se't queden al cap vas agafant més confiança en tu mateix.Com pots veure són uns consells molt transversals i bàsics però s'han de complir sí o sí si vols tenir èxit en aquest món.Ànims!
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Sigues el millor biòleg entre els geòlegs i el millor geòleg entre els biòlegs.
Bon consell
Al meu pare li va funcionar.
Em sembla que a l'època del teu pare la part de continguts valia més que ara però
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Pertànyer a la família Vergès.
Important, què em recomanes, falsificar el DNI? Dir que soc família seva a la presentació?
Folla't la Sra. Vergés. Més ràpid.
Però quina d'elles? Calen més dades.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Cadascu es sap lo seu, pero fer de funcionari ve a ser com una mort en vida.No heu probat de crear-vos la vostra propia feina? mira que hi ha coses per a fer
Si algun dia tinc una bona idea, doncs mira
oportunitats n hi ha moltes, el diners es busquennormalment son coses difícils perquè tothom cerca lo fàcil
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
Quin professor dius que et va traumatitzar de petit?
Te'n pots recordar dels professors de l'institut? De la Secundària no en recorde cap, ja no únicament els noms, ni tan sols la cara o si eren hòmens o dones, i del batxillerat el mateix, excepte de la professora de valencià de la resta no en tinc cap record, si els vera pel carrer no els podria reconéixer. La majoria foren mediocres i passaren sense pena ni glòria, i els que foren cabrons en el seu moment, el temps ha fet que els oblide per complet.
Doncs jo m'enrecordo força de tots, es clar que 1) Tinc bona memòria i 2) tampoc fa tants anys que soc fora de l'institut
Dels de la carrera me'n recorde pràcticament de tots (del cognom més que del nom), fins i tot dels més ineptes, perquè anys després hem acabat sent companys, al meu pesar. I això que probablement per edat la carrera l'acabí fa més anys que tu l'institut, o siga que més que qüestió de memòria és l'ínfima empremta que han deixat en la meua vida (de fet l'única que recorde és perquè era i és una molt bona persona).
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Al final optes pel camí més fàcil, veig. Parasitar l'administració pública de per vida i indirectament a tots els qui treballem al sector privat. Bé per tu, petita llagosta, espero que d'aquí molts anys quan ja no aguantis més els teus alumnes dimoniets d'una cada vegada més degradada educació pública, hagis pagat una mútua privada on t'atenguin per depressió o el què sigui i no contribueixis a saturar la sanitat pública on anirem els qui t'haurem mantingut durant tant de temps. Si, és una bírria de consell però molta sort igualment. Si no ens parasites tu ho farà algú altre.
La inversió pública en educació ens parasita?? Dubto molt que tu siguis algun de a qui sí els beneficiaria pagar menys impostos i haver de pagar-te amb diners propis la educació.
El missatge era particularment pel Wittgenstein i amb un to més o menys punyent perquè fa un temps va dir que no savia que fer-ne de la seva carrera de ciències i que es plantejava fer un cicle formatiu per treballar al sector alimentari. Al final ha resultat que escull ser mestre sense vocació, que és una manera de ser funcionari i no haver-se de preocupar mai més per la feina. A mi em sap greu que la gent a la mínima triï el camí fàcil però tampoc em sorprèn ni me'n faig mala sang, només era per burxar-lo una mica; espero que no s'hagi pres el comentari gaire malament.
I que te de dolent no voler tenir gaires preocupacions?
Prefereixo la cultura de l'esforç que hi havia abans en aquest país a la cultura de "ja sóc funcionari no cal que em preocupi de res" extremenya. Si com a mínim fos perquè voleu tenir molts fills i estar per la família doncs encara, però bé, tothom coneix algun funcionari...
És molt presumptuós pensar que per ser un bon professor has d'haver-ho desitjat tota la vida, però que treballar a una empresa privada és cultura de l'esforç (sense importar de que treballis ni b quina vocació).
Jo no demano que tothom treballi en allò que hi tingui vocació, de fet més aviat defenso el contrari; però si que hi han alguns oficis on crec que és necessari per no dir imprescindible, i mestre n'és un d'ells.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Si pots, entra en algun grup de facebook on hi hagi gent preparant-se. Donen molta informació. Tanmateix, mantingue-te a dintre si veus que t'és útil. Si et destorba, marxa'n.Fes una bona programació didàctica, posant especial interès en què et demanen exactament.Intenta ser metòdic i dedica unes 3 hores al dia (si treballes) o unes 6-8 hores al dia si no treballes, amb un dia de descans a la setmana. No facis excepcions.Fes números de quin número de temes et cal preparar per tenir un 80% d'opcions que et surti un tema estudiat.Si pots, aconsegueix temes resumits per altra gent. Intenta fer esport i no estar monopolitzat només per les oposicions.Aquestes són algunes de les coses que tant a mi, com al meu entorn, ens han anat bé.Sort.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
Com a membre d'un corrent ideològic pertanyent al quadrant groc/porpre tot el que et puc dir és que si aspires a ser un funcionari l'accés al nostre quadrant ideològic et serà barrat de per vida.
|
Hola amics, després d'estar-vos tormentant amb els meus fils sobre els meus drames per accedir al mercat laboral. Bé, com alguns ja sabreu l'any passat vaig decidir apuntar-me a fer el màster de professorat i posar-me a llistes. Com que a biologia i geologia trigarà, he decidit matar el temps preparant-me per els temudes oposicions, tot aprofitant l'avinentesa que l'any que ve n'hi ha. No m'enganyo que sense haver fet substitucions tinc unes possibilitats minses perquè a la part de concurs sense experiència hi rascaré ben poc. Llavors, algú les ha fet? Teniu consells per com petar-ho malgrat la meva situació desesperada? Demano consells de tres tipus:I) Consells de com organitzar-se el temps a l'hora d'estudiar, preparar-se material i no morir en l'intentII) Consells de com preparar-se i fer les proves en concret. Com preparar-se el temari? Consells per fer la programació? Què pot caure als casos pràctics?III) Consells de com rascar el màxim de punts possibles a la fase de concurs. Quins títols em puc anar traient per tenir més puntuació? Em val la pena posar-me a llistes de més especialitats diferents que biologia i geologia (em puc posar a Física i Química, unes quantes FPs i Tecno (tot i que d'aquesta no en tinc ni puta idea) per rascar alguna cosa encara que siguin menys punts?I per acabar, les acadèmies valen la pena? Sí/no? En cas que sí, quines recomaneu?Moltes mercès per endavant.
El gat negre crec que també estava fent opos, potser et pot recomanar.Consell d'un amic que en va fer fa temps. Crea un nou 1 d'octubre, es veu que en aquella epoca, ningú volia les places de Catalunya, més fàcil pels d'aquí.Has estudiat biologia o geologia? Master de professorat?, a que et permet fer classes quan el tinguis?
He estudiat bioquímica, el màster el tinc fet de l'any passat i em vaig apuntar llistes aprofitant que l'any passat per la Covid van obrir-ho tot. Però clar, a bio hi ha molta gent, tinc un número molt baix i trigaré força temps a tenir plaça
|
L'euroregió i la Catalunya carolíngiahttps://www.youtube.com/watch?v=6TRJFdfIqds
“Alan Ryder demostra q hi ha un pensament geopolític a Catalunya molt abans q a Espanya, per això tradicionalment s’ha reduït la guerra civil catalana a un conflicte social, de pagesos” Pilar pic.twitter.com/KG0KFoMymC— Diana Coromines Pilar) October 28, 2021
|
L'euroregió i la Catalunya carolíngiahttps://www.youtube.com/watch?v=6TRJFdfIqds
Doncs jo no entenc aquesta obsessió que teniu alguns per Occitània. Que potser pinta res l'occitanisme com a concepte polític en ple segle XXI?Per cert, el català del Miquel Vila aquest deixa força a desitjar.
|
L'euroregió i la Catalunya carolíngiahttps://www.youtube.com/watch?v=6TRJFdfIqds
Alguns podrien assumir ja d'una vegada que vam perdre la batalla de Muret...
La mateixa frase es podria repetir substituint "Muret" per "Almansa"...
No, Muret va representar "un tap" al nord i per això els catalans vam tirar cap al sud fins a Múrcia i alguns no voleu assumir la història amb aquesta regió que no és més que un engendre.Almansa va representar l'inici de la nostra ocupació, res té a vore amb la batalla de Muret.
Ho dic per això d'"anar assumint...".
|
L'euroregió i la Catalunya carolíngiahttps://www.youtube.com/watch?v=6TRJFdfIqds
Alguns podrien assumir ja d'una vegada que vam perdre la batalla de Muret...
no te gens a veure Carlemany amb Muret, de fet al perdre a Muret es van dedicar esforços a anar al sud
Però qui ha dit que té res a vore? Jo he parlat de Muret pel tema d'Occitània, en cap moment he dit res de Carlemany.
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Mario arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Mario) October 27, 2021
No perquè estigui en català vaig a comprar en aquesta merda de plataforma pertanyent a l'home més ric del món, que està arruïnat el comerç local a tots els països i que a més a més explota els seus treballadors i col·laboradors.
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Andrea arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Andrea) October 27, 2021
Amazcat sona una mica com...Bromes aparat, tot el suport al petit comerç. Tots els intents per avançar en la visualització van en la bona direcció.
No sé per què us alegreu pel petit comerç, si l'únic que fa Amazon és fotre'l. De tot el que venguin a través d'Amazon, una gran part anirà a parar al mateix Amazon en forma de comissions elevadíssimes i abusives. Per això el Jeff Bezos aquest és l'home més ric del món.
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Aida arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Aida) October 27, 2021
L'he obert i se m'ha bloquejat l'ordinador...
Has provat en tancar la pestanya del porno?
Si no puc comprar mentre miro Japanese scat no està fet per mi.
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Elvira arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Elvira) October 27, 2021
Si es munta bé, podria ser alternativa, per fer arribar a mes gent productes originals de proximitat, amb més facilitat. La gent compra a amazon per que li fa mandra registrar un usuari per cada pagina, i creuar els dits per que l'enviament vagi bé.
Jo no se que els troba la gent amb la merda d'Amazon i mira que sóc una persona que compra moltes coses per internet, potser lo que tu dius, tens raó. Jo només he comprat a Amazón un parell de quets de cert model exacte, que cap tenda de la província els venien perquè eren un model antic. Desprès vaig comprar una tablet de 18 pulgades que tampoc a cap tenda de la província la venien i si la venien, la venien 300 euros més. I alguns coxinets originals de sofà o una alfombra xula per casa i ja esta. En canvi a Ebay he fet com casi 250 compres, però aclareixo que a eBay estic des de el 2005.Jo he comprat de tot per internet fins i tot altaveus de 1'5 metre d'alçada, un sofa-llit o fins i tot un dipòsit d'aigua de 1000 litres. però Amazon jo no veig la gràciaLa única vegada que he tingut sorpreses es va ser comprar als Estats Units, que les lleis van canviar i vaig pagar 50% de més per culpa de les duanes.
tenda=botiga
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Maria Montserrat arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Maria Montserrat) October 27, 2021
Som els nous xinos.
La penya no té vergonya.
Què serà el següent? Catflix?
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Alexander arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Alexander) October 27, 2021
Estan sortint plataformes com aquesta arreu com bolets. Jo tinc negoci de manufactura i em venen 3 al mes demanant que vengui al seu marketplace. Val a dir que alguns funcionen millor que daltres... pero es un conyas. Un perd el compte dels canals de venda, correus de comandes van a la carpeta de spam, etc
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Maria Nieves arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Maria Nieves) October 27, 2021
Hem perdut la gràcia en anomenar les coses...
Als bascos els hi funciona posar un Eusk- a tot.
Euskazon?
Gairebé, però no: https://www.eup.eus/
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Rosario arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Rosario) October 27, 2021
Doncs si realment són productes de proximitat ho hauré de mirar. Jo normalment miro de comprar productes de proximitat reals ( a un pages o petita industria, no a uns terrenys d'una multinacional que ha comprat al poble per dir que es de proximitat ) i encara que sigui més car, ho prefereixo. La llàstima és que moltes coses no les fabriquem aquí i cal comprar a fora. A França se que hi ha una empresa que fabrica joguines a fàbriques franceses i no a Xina, per tant, si estic per allà, si les nenes volen una joguina de joc simbòlic, els hi compro a ells.A Catalunya estaria bé un etiquetatge on es veies clarament l'origen del producte o on es fabrica, a França és fàcil veure-ho... si veus carn d'origen UE però procesada a França, ja saps que ve de Romania i pot ser no sigui vedella
A França se que hi ha una empresa que fabrica joguines a fàbriques francesesCom es diu? Venen online?
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Lluc arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Lluc) October 27, 2021
La idea en sí és molt bona, enhorabona pels impulsors! Consumim productes nacionals
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Esteban arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Esteban) October 27, 2021
Molt bona idea, li farem un cop d'ull
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Carme arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Carme) October 27, 2021
Som els nous xinos.
Volies dir " Xinus"
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Abel arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Abel) October 27, 2021
Cada vegada que compreu en Amazon, una botiga de barri es mor.
I un gatet també
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Iker arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Iker) October 27, 2021
Hem perdut la gràcia en anomenar les coses...
Almenys no es diu "Poma"
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Maria Cristina arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Maria Cristina) October 27, 2021
he entrat a veure-la i no entenc com funciona
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Isabel arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Isabel) October 27, 2021
Entro i em surt per defecte en castellà...
Deu ser tenir configurada alguna cosa en castellà; a mi em surt en català per defecte.
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Eric arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Eric) October 27, 2021
https://compremacasa.cat/comprar/productes-garrotxa/https://compremacasa.cat/comprar/productes-garrotxa/
|
Doncs entenc que la idea és com Amazon, però només de proveïdors catalans. Si no voleu contribuir a l'empobriment dels catalans tot donant els calés a empreses estrangeres, no dubteu en donar-li una ullada a aquest portal: https://www.amazcat.cat/ Irene arriba al mercat amb gairebé 500 negocis associats repartits per tot el territorihttps://t.co/DaSbXmjpOc— MetaData.Cat Irene) October 27, 2021
Cada vegada que compreu en Amazon, una botiga de barri es mor.
Ja es van morir amb les grans superficies comercials.
No és el mateix.
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Periodistes acusen de violació a una persona innocent per la confusió de dos futbolistes que tenen el mateix cognom, van confondre Benjamin Mendy (jugador del ManC a la presó acusat de violació a l'espera de judici) amb Edouard Mendy (porter del Chelsea que pobre es innocent i no hi pinta res en tot això).El Mendy innocent, es queixa que els periodistes són uns racistes que no saben distingir el rostre de dues persones de color.https://www.marca.com/futbol/futbol-internacional/2021/11/18/6196246c22601d8f6e8b45ef.html
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
L'esposa d'Abidal demana el divorci després de confessar-li aquest que va ser adúlter amb Hamraoui.
Amor a primer ronyó.
Era el fetge!
I aviat serà el ronyó! Creu-me.
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Recopilatori, si us plau.
Arreglat.
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
El jugador de criquet de Sud-Àfrica Quinton de Kock s'ha negat a genuflexionar-se contra el racisme i ara se'n disculpa. En concret, ho ha fet en aquest vídeo.
Però ei, a la foto mig equip no es va agenollar!
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Jo trobo a faltar molt la Sonia Sanz de la COPE. Els seus pits i els seus ulls eren una provocació, em posava com una bèstia!Ara té una botiga a Manresa. Quina llàstima no veure més aquesta molletenca pels estadis.https://apugemlapersiana.wordpress.com/2017/07/16/noves-botigues-de-manresa-sonia-sanz-heras-botiga-toc-toc/
I això què te de safareig?
Pregunta-li als jugadors que li anaven al darrere...
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Els tres protagonistes.
Mira que es lletja la Hamraoi
Si, els anys bons del Barça de Guardiola van provocar excessos.
Quan la Kheira jugava al Barça ja feia molts anys que en guardiola havia marxat... va jugar des el 2018 fins al juny del 2021.
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Nou safareig espectacular, està recollit en aquest fil:https://www.racocatala.cat/forums/fil/239061/benzema-pot-ser-acusat-dun-delicte-xantatges-sexuals-abans-classicEn Bezema ha estat declarat culpable en un judici sobre extorsió i xantatge, i haurà d'estar 1 any a la presó.Els panflets madrilenys han estat mesos treient ferro al tema i defensant la seva innocència, m'hi pixo de riure. El cas es tracta d'un xantatge a través d'un video eròtic cap un company seu de la sel·lecció francesa, Mathieu Valbuena.
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
https://www.sport.es/es/noticias/futbol-femenino/diallo-detenida-organizar-ataque-violento-12830209La exjugadora del Barça i actual jugadora del PSG, Kheira Hamraoui, va ser agredida brutalment per varis homes, en una estrategema muntada per una companya i rival d'equip, la jugadora també del PSG, Aminata Diallo, que està detinguda per la policia.El seu desig era lesionar a la Kheira per poder jugar ella de titular, actualment la Kheira es ingressada al hospital.
Brutal gir de guió:Ha sigut la premsa que ha criminalitzat injustament a la Aminata, ja que resulta que la Kheira i la Aminata són molt amigues. Després de ser detinguda uns dies i interrogada, la Aminata està lliure i es innocent.Tot apunta ara a un crim organitzat per alguna màfia i que es tracta d'una venjança amorosa, per una relació sentimental que va tenir la Kheira quan era jugadora del Barça fa uns anys.https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/13/618f951a268e3ec0418b45ec.htmlT'hi cagues amb la puta premsa xDD es increible
Ara sembla que tot això ha estat orquestrat per una rival amorosa?
Segons l'article, es un ex seu que suposadament volia venjança i ha demanat una pallissa per encàrreg, no se, es surrealista, bé, com totes les notícies d'aquest fil xD
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
La moda de varis futbolistes de fer vídeos de disculpes que vulneren la seva pròpia dignitat:- Un va haver de fer un vídeo disculpant-se per coses que penja la seva dona a les xarxes.- Un altre es va haver de disculpar per anar al casament del seu germà i no poder jugar el partit amb el seu equip.https://www.racocatala.cat/forums/fil/239105/nova-moda-futbolistes-fan-videos-disculpes
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Futbol femeniSegons Jordania la portera d'Iran es un home
font ?
Posa al busca.jordania portera iran femeniTots els mitjans en parlen.
Sí tens raó, inclús hi ha un conflicte diplomàtic per aquesta merda xd https://www.sport.es/es/noticias/futbol-femenino/jordania-acusa-iran-alinear-portera-12856574
https://futsalperu2015divisiondehonor.blogspot.com/2015/10/escandalo-en-la-seleccion-femenina-de.htmlaquesta es de Futsal del 2015.Es veu que ho tenen per vici.
Això em recorda a l'escàndol de quan els nyordos enviaven a persones sanes a fer d'atletes paralímpics xd a
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Per una banda el culebrot de l'Icardi amb la seva dona: unes banyes, una ruptura i reconciliació, tot en pocs dies i amb abundant material a les xarxes socials.https://www.racocatala.cat/forums/fil/239031/culebrot-licardi-mooolt-safareigAl final tot es va arreglar amb una carta ¿d'amor? que va escriure l'Icardi i s'ha fet pública. no hi veig amor enlloc, es surrealista que una carta tan garrula arregli res:versió original en argentí:Una vez más te demostré las cosas como te las digo. Nunca te mentí, nunca te inventé nada, solamente tuve un error de pelotudo.Ahí tenés firmado todo lo que fueron nuestros sueños desde hace 8 años. Conseguimos todo lo que nos prometimos hacer. Espero que ahora lo disfrutes y estaré tranquilo porque sé que el resto de mi vida no vas a tener nada para reprochar.Te estás equivocando, y mucho. No te das cuenta. Lo único que querés es divorciarte. También te dije que me lo pidas, aunque en mi interior y en mi alma es lo peor que me puede pasar.No soy una persona de mierda. Soy una persona de bien y me entregué completamente a vos desde el día que empezamos. Lo sabés vos y lo saben todos.Soy un gran padre. Doy mi vida por mis hijas. Eso me hace sentir orgulloso. También soy un buen padrastro. Desde el minuto cero dí la vida por los nenes para que sean felices. Soy todo eso y no me interesa que lo diga alguien. Me basta con saberlo yo. Soy una persona que no le interesa lo material. Todo lo material te lo entregué a vos. Siendo millonario, me visto en H&M. Para que te des una idea.No puedo seguir aguantando tus malos tratos, tu ninguneo, tu pelotudeo, como hacés. Yo no soy una mierda y no me lo merezco. Espero que con todo lo material que querías seas feliz porque ya lo tenés en tu poder.Ahora querés la joda, escribirte con tipos, querés un futbolista. Espero que sea un 1% de lo que fui yo.Arruinaste todo por un chat de mierda, un chat que no significaba nada para mí. Un chat por el cual estás ciega y no podés ver más allá del teléfono. En el cual, lo único que hacés es mirar pelotudeces y mandar data a la prensa. Nunca me lo hubiera esperado.Pero también soy real y sé que la gente cambia. Yo habré cambiado, seguramente, pero sigo manteniendo mis valores. Lo tengo más que claro. Me quiero yo mismo. Gracias por lo que fuimos. Gracias por las dos hijas que me diste, gracias por hacerme feliz y por luchar y por todo lo que hiciste. Gracias por darme el apoyo que necesité siempre. Perdón por ser la mierda que fui. Y perdón por perder todo por un error. Espero que seas
Francisco escrigué: Per una banda el culebrot de l'Icardi amb la seva dona: unes banyes, una ruptura i reconciliació, tot en pocs dies i amb abundant material a les xarxes socials.https://www.racocatala.cat/forums/fil/239031/culebrot-licardi-mooolt-safareigAl final tot es va arreglar amb una carta ¿d'amor? que va escriure l'Icardi i s'ha fet pública. no hi veig amor enlloc, es surrealista que una carta tan garrula arregli res:versió original en argentí:Una vez más te demostré las cosas como te las digo. Nunca te mentí, nunca te inventé nada, solamente tuve un error de pelotudo.Ahí tenés firmado todo lo que fueron nuestros sueños desde hace 8 años. Conseguimos todo lo que nos prometimos hacer. Espero que ahora lo disfrutes y estaré tranquilo porque sé que el resto de mi vida no vas a tener nada para reprochar.Te estás equivocando, y mucho. No te das cuenta. Lo único que querés es divorciarte. También te dije que me lo pidas, aunque en mi interior y en mi alma es lo peor que me puede pasar.No soy una persona de mierda. Soy una persona de bien y me entregué completamente a vos desde el día que empezamos. Lo sabés vos y lo saben todos.Soy un gran padre. Doy mi vida por mis hijas. Eso me hace sentir orgulloso. También soy un buen padrastro. Desde el minuto cero dí la vida por los nenes para que sean felices. Soy todo eso y no me interesa que lo diga alguien. Me basta con saberlo yo. Soy una persona que no le interesa lo material. Todo lo material te lo entregué a vos. Siendo millonario, me visto en H&M. Para que te des una idea.No puedo seguir aguantando tus malos tratos, tu ninguneo, tu pelotudeo, como hacés. Yo no soy una mierda y no me lo merezco. Espero que con todo lo material que querías seas feliz porque ya lo tenés en tu poder.Ahora querés la joda, escribirte con tipos, querés un futbolista. Espero que sea un 1% de lo que fui yo.Arruinaste todo por un chat de mierda, un chat que no significaba nada para mí. Un chat por el cual estás ciega y no podés ver más allá del teléfono. En el cual, lo único que hacés es mirar pelotudeces y mandar data a la prensa. Nunca me lo hubiera esperado.Pero también soy real y sé que la gente cambia. Yo habré cambiado, seguramente, pero sigo manteniendo mis valores. Lo tengo más que claro. Me quiero yo mismo. Gracias por lo que fuimos. Gracias por las dos hijas que me diste, gracias por hacerme feliz y por luchar y por todo lo que hiciste. Gracias por darme el apoyo que necesité siempre. Perdón por ser la mierda que fui. Y perdón por perder todo por un error. Espero que seas
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
https://www.marca.com/futbol/liga-francesa/2021/10/27/61792a7c22601d8a528b45a3.htmlAnder Herrera, atacat i robat per un travesti a París(traduit de l'article)Pel que sembla, l'exjugador de Saragossa, Athletic i Manchester United va ser agredit quan es va aturar en un semàfor a l'alleu de la Reine-Marguerite (París XVI). Una prostituta/travesti hauria aprofitat la parada per pujar al vehicle, robar la cartera i el mòbil que eren a la vista a l'interior de l'automòbil.Segons la versió del jugador, citada per les fonts, el travesti semblava tenir alguna cosa intimidatòria a la mà que va pensar que podria ser una arma. L'assaltador, a més, va utilitzar Ander Herrera de xofer, ja que li hauria demanat que el traslladi a una adreça específica a canvi de la devolució del telèfon. A l'internacional espanyol no li va quedar cap altra opció que acatar la comanda del seu agressor. S?estima que la xifra robada va ser 200 euros.
Que n'aprengui !O va demanar un servei o es burro.
O les dues coses
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Si tant ho critiques perquè no deixes d'obrir fils sobre el tema i de donar-li corda?
Perquè es tant surrealista que fa gràcia. Per això si hom cas ho aniré posant a aquí per fer un recopilatori i no obrir més fils.
Gràcies per obrir aquest graciós fil, sincerament m´he passat una bona estona pixant-me de riure
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
https://www.sport.es/es/noticias/futbol-femenino/diallo-detenida-organizar-ataque-violento-12830209La exjugadora del Barça i actual jugadora del PSG, Kheira Hamraoui, va ser agredida brutalment per varis homes, en una estrategema muntada per una companya i rival d'equip, la jugadora també del PSG, Aminata Diallo, que està detinguda per la policia.El seu desig era lesionar a la Kheira per poder jugar ella de titular, actualment la Kheira es ingressada al hospital.
Brutal gir de guió:Ha sigut la premsa que ha criminalitzat injustament a la Aminata, ja que resulta que la Kheira i la Aminata són molt amigues. Després de ser detinguda uns dies i interrogada, la Aminata està lliure i es innocent.Tot apunta ara a un crim organitzat per alguna màfia i que es tracta d'una venjança amorosa, per una relació sentimental que va tenir la Kheira quan era jugadora del Barça fa uns anys.https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/13/618f951a268e3ec0418b45ec.htmlT'hi cagues amb la puta premsa xDD es increible
Nou gir de guió:Ara diuen que la culpable d'encarregar la pallissa podria ser la dona de l'Abidal !Seria una suposada venjança personal per una infidelitat amorosa entre Eric Abidal i Kheira Hamraoui.https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/16/61939238ca47412f2b8b4610.htmlRecordem que els panflets ja van acusar falsament a una persona innocent fa pocs dies...
Els girs de guió estan força bé.Podem fer una porra a veure quin nou gir ens trobem els propers dies: 1/ Va ser la mateixa jugadora la que va encarregar que l'apallissessin, qui sap amb quina intenció2/ Va ser Abidal, com a regal d'aniversari a la seva dona3/ Va ser la dona de les alpaques del Berguedà. La pallissa la van donar dues alpaques disfressades.4/ Va ser la Diallo, però no per motivacions esportives, sinó perquè la Hamraui li va fer un spoiler de la tercera temporada de Succession.
La 4 m'ha fet gràcia, i la 1 m'ha recordat el cas aquell d'un noi homosexual de Madrid que deia que l'habien apallissat uns homòfobs fent-se famós a les xarxes com una víctima, i després resulta que eren jocs consentits sadomassoquistes xD
O aquest esfereïdor cas d'un jove de Mallorca que té una discapacitat intel·lectual del 38%, havia convocat un joc a les xarxes socials per sotmetre's a un "canvi de look" a canvi de diners. Set persones han estat detingudes acusades d'haver segrestat i sotmès a tortures i vexacions un noi amb discapacitat intel·lectual.
La notícia i els fets són molt bèsties, però molt bèsties...
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Per una banda el culebrot de l'Icardi amb la seva dona: unes banyes, una ruptura i reconciliació, tot en pocs dies i amb abundant material a les xarxes socials.https://www.racocatala.cat/forums/fil/239031/culebrot-licardi-mooolt-safareigAl final tot es va arreglar amb una carta ¿d'amor? que va escriure l'Icardi i s'ha fet pública. no hi veig amor enlloc, es surrealista que una carta tan garrula arregli res:versió original en argentí:Una vez más te demostré las cosas como te las digo. Nunca te mentí, nunca te inventé nada, solamente tuve un error de pelotudo.Ahí tenés firmado todo lo que fueron nuestros sueños desde hace 8 años. Conseguimos todo lo que nos prometimos hacer. Espero que ahora lo disfrutes y estaré tranquilo porque sé que el resto de mi vida no vas a tener nada para reprochar.Te estás equivocando, y mucho. No te das cuenta. Lo único que querés es divorciarte. También te dije que me lo pidas, aunque en mi interior y en mi alma es lo peor que me puede pasar.No soy una persona de mierda. Soy una persona de bien y me entregué completamente a vos desde el día que empezamos. Lo sabés vos y lo saben todos.Soy un gran padre. Doy mi vida por mis hijas. Eso me hace sentir orgulloso. También soy un buen padrastro. Desde el minuto cero dí la vida por los nenes para que sean felices. Soy todo eso y no me interesa que lo diga alguien. Me basta con saberlo yo. Soy una persona que no le interesa lo material. Todo lo material te lo entregué a vos. Siendo millonario, me visto en H&M. Para que te des una idea.No puedo seguir aguantando tus malos tratos, tu ninguneo, tu pelotudeo, como hacés. Yo no soy una mierda y no me lo merezco. Espero que con todo lo material que querías seas feliz porque ya lo tenés en tu poder.Ahora querés la joda, escribirte con tipos, querés un futbolista. Espero que sea un 1% de lo que fui yo.Arruinaste todo por un chat de mierda, un chat que no significaba nada para mí. Un chat por el cual estás ciega y no podés ver más allá del teléfono. En el cual, lo único que hacés es mirar pelotudeces y mandar data a la prensa. Nunca me lo hubiera esperado.Pero también soy real y sé que la gente cambia. Yo habré cambiado, seguramente, pero sigo manteniendo mis valores. Lo tengo más que claro. Me quiero yo mismo. Gracias por lo que fuimos. Gracias por las dos hijas que me diste, gracias por hacerme feliz y por luchar y por todo lo que hiciste. Gracias por darme el apoyo que necesité siempre. Perdón por ser la mierda que fui. Y perdón por perder todo por un error. Espero que seas
Encara n'hi ha més de l'Icardi i la Wanda:Per celebrar la reconciliació, l'Icardi va penjar una foto d'ells dos en pilotes a instagram i suposadament li han esborrat el compte on tenia uns quants mil·lions de seguidors, per incumplir les normes xDhttps://www.mundodeportivo.com/vaya-mundo/20211030/1001706591/misterio-torno-cuenta-instagram-mauro-icardi-wandagate-dct.html
https://www.marca.com/tiramillas/actualidad/2021/11/03/6182c0bc268e3eb7238b45c5.htmlOh... l'amor no ha triomfat al final. Avui dimecres hi ha hagut un gir inesperat: la Wanda i l'Icardi han tornat a tallar i es separen.De l'article:"La nova ruptura de la parella va sorgir quan la Wanda Nara va saber que en Mauro Icardi va mentir sobre no haver vist en persona a la Xina Suárez, després de la primera ruptura. Segons el que va expressar a un programa del cor, el futbolista la va convidar a París en una data en què la seva dona era a Milan amb la seva germana Zaira Nara. La Wanda Nara s'hauria assabentat d'aquesta nova situació a través d'un mail en què un amic de la Xina Suárez li explicava el viatge i que l'Icardi mateix havia estat l'encarregat de pagar el viatge a París."Ja diuen que s'agafa abans a un mentider que un coix.
Nou gir de guió del guió ja girat:https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/flores-y-champagne-la-intimidad-de-la-ultima-noche-de-wanda-nara-y-mauro-icardi-en-el-lujoso-hotel-nid15112021/L'Icardi i la Wanda s'han reconciliat altra vegada xD
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
https://www.marca.com/futbol/liga-francesa/2021/10/27/61792a7c22601d8a528b45a3.htmlAnder Herrera, atacat i robat per un travesti a París(traduit de l'article)Pel que sembla, l'exjugador de Saragossa, Athletic i Manchester United va ser agredit quan es va aturar en un semàfor a l'alleu de la Reine-Marguerite (París XVI). Una prostituta/travesti hauria aprofitat la parada per pujar al vehicle, robar la cartera i el mòbil que eren a la vista a l'interior de l'automòbil.Segons la versió del jugador, citada per les fonts, el travesti semblava tenir alguna cosa intimidatòria a la mà que va pensar que podria ser una arma. L'assaltador, a més, va utilitzar Ander Herrera de xofer, ja que li hauria demanat que el traslladi a una adreça específica a canvi de la devolució del telèfon. A l'internacional espanyol no li va quedar cap altra opció que acatar la comanda del seu agressor. S?estima que la xifra robada va ser 200 euros.
ja sabem que era la cosa intimidatoria que tenia el travesti a la ma, Una història ben extranya, si algu et vol tornar el mòbil robat no et dirà que l'acompanyis a cap adreça, menys amb el teu cotxe
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
https://www.sport.es/es/noticias/futbol-femenino/diallo-detenida-organizar-ataque-violento-12830209La exjugadora del Barça i actual jugadora del PSG, Kheira Hamraoui, va ser agredida brutalment per varis homes, en una estrategema muntada per una companya i rival d'equip, la jugadora també del PSG, Aminata Diallo, que està detinguda per la policia.El seu desig era lesionar a la Kheira per poder jugar ella de titular, actualment la Kheira es ingressada al hospital.
Veig que és de l'escola Tonya Harding
Ex-Atletico de Madriz
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.