Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
https://www.sport.es/es/noticias/futbol-femenino/diallo-detenida-organizar-ataque-violento-12830209La exjugadora del Barça i actual jugadora del PSG, Kheira Hamraoui, va ser agredida brutalment per varis homes, en una estrategema muntada per una companya i rival d'equip, la jugadora també del PSG, Aminata Diallo, que està detinguda per la policia.El seu desig era lesionar a la Kheira per poder jugar ella de titular, actualment la Kheira es ingressada al hospital.
Brutal gir de guió:Ha sigut la premsa que ha criminalitzat injustament a la Aminata, ja que resulta que la Kheira i la Aminata són molt amigues. Després de ser detinguda uns dies i interrogada, la Aminata està lliure i es innocent.Tot apunta ara a un crim organitzat per alguna màfia i que es tracta d'una venjança amorosa, per una relació sentimental que va tenir la Kheira quan era jugadora del Barça fa uns anys.https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/13/618f951a268e3ec0418b45ec.htmlT'hi cagues amb la puta premsa xDD es increible
Nou gir de guió:Ara diuen que la culpable d'encarregar la pallissa podria ser la dona de l'Abidal !Seria una suposada venjança personal per una infidelitat amorosa entre Eric Abidal i Kheira Hamraoui.https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/16/61939238ca47412f2b8b4610.htmlRecordem que els panflets ja van acusar falsament a una persona innocent fa pocs dies...
La Kheira ha mostrat una fotografia de com te la cama, els agressors li van golpejar amb una barra de ferro a la cuixa fent-li un enorme trau. Actualment es troba recuperant-se físicament i també en tractament psicològic per l'agressió.https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/17/6195137a268e3e62418b459b.html
Segueix el safareig i els girs de guió inesperats:https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/19/6197ad6b268e3ef1518b45c3.htmlLa dona de l'Abidal, que segons diu, es innocent, li demanarà el divorci a l'Abidal, diu que s'ha enterat de l'infidelitat del seu marit per les notícies fetes públiques pel cas de l'agressió de la Kheira.
Ara la dona de l'Abidal es dedica a enviar-li missatgets públics a les xarxes socials al seu marit, amb el que estan en procés de divorci per les revelacions del cas Kheira.https://www.marca.com/futbol/futbol-femenino/2021/11/22/619ba2d6268e3e07238b4585.htmlEl missatge fa així:"Perdonem, fins que alguna cosa s'ensorra en tu, ja no sents res, ni perdó, ni ràbia, sinó només les ganes de passar pàgina i pensar una altra cosa"Ha escrit la Hayet Abidal.
https://www.marca.com/futbol/2021/11/23/619ce2d5268e3e72448b45ec.htmlEl drama segueix, ara es Abidal qui fa servir les xarxes per dirigir missatges a la seva dona:"Hayet Abidal, perdona'm. Qualsevol que sigui la teva decisió, seguiràs sent davant dels meus ulls la dona de la meva vida, i especialment la mare dels nostres meravellosos fills. Mereixo aquesta humiliació encara que em mati viu. Algun dia em perdonaràs."Creieu que hi haurà una reconciliació?Recordem que tot plegat va començar el 4 de novembre, quan algú va clavar-li una pallisa pel carrer a Kheira Hamraoui, els únis testimonis que són la pròpia Kheira i una companya d'equip, l'Aminata Diallo, asseguren qu els agressors li van parlar de que ho feien per venjar una infidelitat de la Kheira amb un home casat, dies més tard es va destapar que la Kheira havia tingut una relació extra matrimonials amb l'Abidal, quean la Kheira era jugadora del Barça.Foto de Kheira i Hayet
|
He obert aquest fil per anar recollint la nova tendència dels pseudoperiodistes esportius: la premsa rosa dels futbolistes. Trobo que són notícies tant fora de lloc, que fan riure i són surrealistes.
Els tres protagonistes.
Gent d'ordre, a primera vista.
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Si hi vas sol, i pel que expliques apunta que sí, en la majoria no et deixaran entrar perquè són exclusius per a parelles. N'hi ha, però, un al carrer Sepúlveda que es diu Libert, aquí hi ha un cupo per a homes sols i unes condicions particulars que ja t'explicaran ells en arribar. Assegura't que estigui obert, ves-hi d'hora i que la força t'acompanyi.
Molt agraït per la resposta. Quines condicions solen posar? Pensava que normalment els homes sols pagaven més, però no que directament no deixaren entrar.
Es de sentit comú: ser "swinger" implica que tens parella i fas intercanvi amb una altra parella. T'hauries d'informar una mica abans d'enmerdar-te en coses així, tenir un mínim de cultura sexual com a mínim, pots trobar info a googlehttps://ca.wikipedia.org/wiki/Intercanvi_de_parelles
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Si hi vas sol, i pel que expliques apunta que sí, en la majoria no et deixaran entrar perquè són exclusius per a parelles. N'hi ha, però, un al carrer Sepúlveda que es diu Libert, aquí hi ha un cupo per a homes sols i unes condicions particulars que ja t'explicaran ells en arribar. Assegura't que estigui obert, ves-hi d'hora i que la força t'acompanyi.
Molt agraït per la resposta. Quines condicions solen posar? Pensava que normalment els homes sols pagaven més, però no que directament no deixaren entrar.
Bàsicament que no podràs accedir a determinades zones del local si no t'hi convida una parella.
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Ja ens ho explicaràs
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Em sembla una cosa molt lletja això d'intercanviar-se les parelles com si fossin cromos. I no entenc com hi ha gent que deixa que es cardin la seva parella davant d'ells. Uns no aguanten ni que la seva parella saludi un conegut pel carrer, alguns fins i tot maten per gelosia i uns altres deixen que se la cardi qui vulgui. Hi ha gent per a tot, vàtua el món!
Almenys en clubs de Swingers s'asseguren que catxen els dos. Té més sentit això que el que feia la crema catalana de relació auberta i el final ella follava fàcilment i el xicot no.
Vaja, no era ximple, no.
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Em sembla una cosa molt lletja això d'intercanviar-se les parelles com si fossin cromos. I no entenc com hi ha gent que deixa que es cardin la seva parella davant d'ells. Uns no aguanten ni que la seva parella saludi un conegut pel carrer, alguns fins i tot maten per gelosia i uns altres deixen que se la cardi qui vulgui. Hi ha gent per a tot, vàtua el món!
No sé si el teu missatge és irònic o no. L'ésser humà es poligàmic per naturalesa, segurament en altres époques de la història seria el més normal del món. Avui en dia és estrany però si hi ha parelles que acorden aquesta relació quin és el problema?
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Prefereixo ballar swing Com han dit per aquí dalt, la gent tendeix a pensar massa en sexe, fins al punt de condicionar-se la vida, i deixar de fer altres coses. Almenys per observacions personals. Però cadascú és lliure.
No tot ha de ser cardar, com deia en Javier Krahe
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Prefereixo ballar swing Com han dit per aquí dalt, la gent tendeix a pensar massa en sexe, fins al punt de condicionar-se la vida, i deixar de fer altres coses. Almenys per observacions personals. Però cadascú és lliure.
"la gent tendeix a pensar massa en sexe, fins al punt de condicionar-se la vida, i deixar de fer altres coses"Totalment d'acord, després d'estar els últims 10 anys follant com una bèstia com si no hi hagués demà, ara m'en adono que no feia res més, que podria ser catedràtic o alguna merda per l'estil, amb tot els temps i esforç invertits...
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Em sembla una cosa molt lletja això d'intercanviar-se les parelles com si fossin cromos. I no entenc com hi ha gent que deixa que es cardin la seva parella davant d'ells. Uns no aguanten ni que la seva parella saludi un conegut pel carrer, alguns fins i tot maten per gelosia i uns altres deixen que se la cardi qui vulgui. Hi ha gent per a tot, vàtua el món!
Hi ha de tot a la vinya del senyor. Mentre siguin adults i ho facin amb consentiment ... Això sí, jo no ho faria mai.
Tampoc ho faria mai, ni ho he fet, però per les persones que ho fan es un estil de vida BDSM, amb normes, molt de respecte i certes jerarquies. No se si exactament una parella swinger es podria considerar una parella oberta com deia algú altre, ja que el ser swinger es una cosa compartida, no van cadascú per separat buscant sexe sinó que comparteix.
|
Salutacions a tothom! M'he animat a escriure perquè encara que sóc un usuari mes bé voyeur, encara que registrat des de l'any de la picor, trobe que es el lloc adient. Sempre que he tingut l'oportunitat de conéixer usuaris ha estat una experiència de categoria i quan he tingut una inquietud o dubte sempre m'heu ajudat. Sóc born and raised a València, però he viscut a Barcelona des del 2014 al 2020, a Sants en concret. Actualmente torne a viure a la maeua ciutat natal per qüestió de faena. Trobe que conec prou bé Barcelona, però malauradament, tot i el temps viscut allà, hi ha un aspecte de la ciutat que no he tingut l'oportunitat d'explorar: Els clubs de swingers. El cas és que la setmana que ve he d'estar un parell de dies allà per una reunió de treball i he pensat en anar-hi sol a un club d'intercanvi de parelles. És la primera vegada que ho faré i tinc els meus dubtes sobre quin és el més recomanable. Teniu experiència en el tema? Em podríeu aconsellar cap dels que coneixeu? Què opineu sobre el món swinger? I una última pregunta, potser massa atrevida... Alguna noia oberta de ment al fòrum que vulga acompanyar-me a l'aventura?PS: Tinc 36 anys. Més informació per privat.
Em sembla una cosa molt lletja això d'intercanviar-se les parelles com si fossin cromos. I no entenc com hi ha gent que deixa que es cardin la seva parella davant d'ells. Uns no aguanten ni que la seva parella saludi un conegut pel carrer, alguns fins i tot maten per gelosia i uns altres deixen que se la cardi qui vulgui. Hi ha gent per a tot, vàtua el món!
Almenys en clubs de Swingers s'asseguren que catxen els dos. Té més sentit això que el que feia la crema catalana de relació auberta i el final ella follava fàcilment i el xicot no.
tirant d'hemeroteca eh
|
Se li escapa el riure"A Jordi Sànchez cal llegir-lo sempre a l’inrevés perquè és així com s’entén què vol dir de debò"El 17 de setembre passat, Jordi Sànchez va disculpar Esquerra Republicana quan els noms de Junts van ser vetats a la taula de diàleg. No tenia cap sentit que ho fes: si Sànchez deia –i es creia– que ells s’atenien a l’acord i Esquerra els demanava que proposessin uns altres noms, no hi havia manera de justificar-los. No podia ser que no s’esberlés del tot la confiança. Però unes hores abans, al matí, havia semblat que a Junts li fallava el càlcul. Has de tenir certament poca força per a perdre un torcebraç contra el president Aragonès, però la maniobra de Junts era estranya, i la pregunta d’Esquerra era bona. Si havien fet un pacte de govern en què es comprometien a donar dos anys de marge a la taula, recels a banda, per què ara no s’hi asseien? I per què feia dies que els portaveus de Junts en renegaven obertament, titllant-la de farsa, posant-hi bastons a les rodes? “Junts assumeix que la mirada estratègica d’Esquerra ha de tenir un recorregut”, havia dit Sànchez mateix al maig, quan va signar l’acord. La posició de Junts tenia el sostre molt baix, i semblava que les úniques opcions fossin trencar el govern o canviar de noms. Com que Sànchez és intel·ligent i té el cinisme esmolat i sobretot una calculadora de cadires eficient, va mirar d’esmenar-ho més tard desplaçant la culpa al PSOE. Com a resposta també coixejava: si els socialistes no et volen a la taula perquè els fas nosa i el teu president no t’hi defensa, no és el teu president, i no hi hauria d’haver res més a discutir. Més encara si la taula es reuneix igualment sense tu. Però després d’unes hores de declaracions erràtiques, Sànchez havia trobat, al capdavall, una manera d’evitar la disjuntiva. Si el problema el tenien amb el PSOE i prou, no calia proposar uns altres noms ni trencar el govern. Era inconsistent, però a tothom li feia massa mandra l’enrenou d’unes noves eleccions, i per a Junts era massa car cedir. De manera que, com sempre en la política catalana, es va fer el pacte tàcit en què la lògica no és llei i les coses no volen dir allò que volen dir. Va ser molt divertida la resposta de Sànchez quan li van demanar si considerava que Esquerra havia estat deslleial. De cap manera, va dir, “si jo digués que Esquerra ha estat deslleial, ens n’hauríem d’anar del govern”. Si ho digués! Era com un personatge de P. G. Wodehouse declamant: “Estimada, he vist com us palpàveu amb aquell senyor, però si jo digués que m’heu estat infidel, ens hauríem de divorciar!”A Sànchez cal llegir-lo sempre a l’inrevés perquè és així com s’entén què vol dir de debò. En la resposta al famós article definitiu d’Oriol Junqueras, per exemple, li deia: “El Primer d’Octubre no va ser un error!” I semblava que li digués com un retret, per a defensar el referèndum, però en realitat li deia: el Primer d’Octubre no havia de ser un referèndum, sinó una excusa, no te n’atribueixis tu tot sol el mèrit! Sànchez és com un fill a qui enxampes una mentida i se li escapa el riure, però és tan descarat que la diu més fort perquè entenguis que és capaç d’aguantar-te la mirada, i així redefineix el grau de cinisme que és permès en la conversa. Per això, aquesta naturalització de viure en una mentida, com un matrimoni acabat que tan sols fingeix, no és una mera exhibició de cinisme. Té un sentit polític. Sànchez sabia perfectament què feia, aquell 17 de setembre, tal com ho sap sempre: assegurar-se que tothom havia entès que les discrepàncies amb la taula de diàleg no serien motiu de divorci. Que amb la teva mare hem fet un pacte de silenci.Amb les setmanes, Junts ha consolidat el discurs que els han vetats a la taula de diàleg perquè mai no hi ha hagut la intenció real de considerar-hi l’amnistia i l’autodeterminació. Com més va més s’allunya Junts de la taula i més durament la crítica, sense conseqüències per a l’estabilitat del govern. S’ha vist molt bé aquest cap de setmana, arran d’una entrevista a l’Ara en què Junqueras deia: “És paradoxal que Junts no vulgui asseure’s a la taula de diàleg.” Sànchez li va respondre: “Entrevistes com aquestes no ajuden la unitat de l’independentisme. Potser alguns incomodem perquè ni amnistia ni autodeterminació no seran el motiu del diàleg.” Arran d’un documentari lamentable del 30 minuts en què enaltien la taula com a esdeveniment polític, el diputat Francesc de Dalmases, repiulat per Elsa Artadi, deia: “Per molta propaganda que feu servir, no hi és Junts, no hi és la CUP, no hi ha mediador, no hi ha autodeterminació, no hi ha amnistia… La taula de negociació no existeix.”Sembla com si tots ells diguessin que la taula de diàleg és una farsa perquè no tenim incentius per a forçar l’estat a negociar, cosa que seria molt ben dita. Però és justament aquest el problema. Segons l’acord de govern amb Esquerra, tots dos havien de provar la taula de diàleg durant dos anys, germans dem-nos les mans, i si fracassava provarien llavors la confrontació. Perquè renegar del diàleg fa inevitable la confrontació. Però mai no els ha convingut d’escenificar que proven de debò la via dialogada, ni a Esquerra ni a Junts, perquè d’aquesta manera tindrien més pressió per a provar de debò la via de la confrontació, d’ací a dos anys, quan inevitablement la taula es floreixi. La lògica diu que no és que Junts no s’hi assegui perquè no hi creu i la vulgui fer fracassar. És que no s’hi asseuen perquè Esquerra tingui una excusa per dir que no ha funcionat, i d’aquesta manera ningú no hagi d’afrontar les conseqüències. Ni els uns, ni els altres. El discurs de la direcció de Junts sempre ha estat una contradicció extravagant, però, d’ençà que hi mana Sànchez, ha esdevingut el motor estructural del partit. Tal com al seu secretari general, a Junts també cal llegir-lo a l’inrevés. Contra més rupturisme abanderen, més compacten. Oi que us sembla que anem a València? Doncs anem a Perpinyà. “No, però és que per aquest camí us acosteu a València!” No, no, creu-nos: anem a Perpinyà.Il·legalFrancesc-Marc Marc és com Quique Setién, perquè mira de ser cruyffista i dur sempre la pilota al camp del rival –però per a lliurar-l’hi. Els independentistes penedits, que tan curosament va descriure Joan Ramon Resina en aquest article, ja fa temps que tan sols volen la bola per a desinflar-la i així redimir-se dels errors que suposadament van cometre. Per això, sense deixar de considerar-se’n, capgiren els arguments que van dur-los a ser els més ferms per anul·lar-los per dins, com si els escuressin. Marc va escriure abans-d’ahir un article a La Vanguardia en què parlava del referèndum “il·legal però pacífic” del Primer d’Octubre. Mirava de reescriure la història explicant que la repressió aquell dia va servir per a comprovar “que els dèficits històrics […] erosionen el nostre present”. Els dèficits podrien ser l’ocupació espanyola, però segons Marc són “haver arribat tard a la modernitat i a la democràcia”. És un intent de circumscriure el conflicte català a les ferides obertes del franquisme, que han causat petites fuites de qualitat democràtica. És allò mateix que fan els partits independentistes per desatendre’n el component nacional.Més endavant ho torna a fer, quan critica que no pot ser que l’independentisme estigui espantat de la policia, d’allò que implica dirigir una policia. A parer seu, no ens agrada la policia perquè ens relliga amb “la memòria de la repressió franquista associada a policies amb mentalitat d’ocupant”. Atenció: no és l’estat, que ens ocupa, ni tan sols són els policies, que físicament ens ocupen, no, és una cosa que tenen al seu cap. Que van tenir al seu cap, més ben dit, durant la dictadura. Marc criticava que tinguéssim por de dirigir la policia, molt bé. Però ho deia perquè l’independentisme elabori una política de defensa i de seguretat desacomplexada que serveixi per a acostar-nos a la independència? Sembla que no. La seva tesi és que “som una societat que no ha entès la mecànica del poder”. I quan un independentista penedit diu que la resta d’independentistes “no entenem el poder” en realitat et vol dir que ni tu ni la teva causa no valeu prou; “no entens el poder” vol dir “no estàs capacitat per a prendre’l i fer-lo servir, deixa que continuïn manant ells”.https://www.vilaweb.cat/noticies/bots-barrals-junts-taula-dialeg-jordi-sanchez/
A qui no se li escapa el riure és a tu, Ot, reietó meu. I després parla de l'Álvaro... quines galtes !!! Fa una setmana el company Alan em deia, sobre en Bou; "Almenys reconeix que és un crack explicant les situacions." No, no és cap crack: és un altre Kiko Matamoros nostrat que practica exactament allò que en Dorca defineix al final d'aquest missatge com: "polèmiques polítiques de nivell Sálvame". Ell i la resta de premsa catalana són això: Lídias, Belenes i Jorge Javieres comentant diàriament si les Pantojes polítiques del país es canvien les calces o no.En Alan em responia a un missatge on explicava què és "gestionar la mentida". Ho enganxaré íntegrament:Ara fa just un parell d'anys Partal va publicar un magnífic editorial sobre l'enfonsament de l'URSS. Ell aplicava llavors la tesi del "gestionar la mentida" a Espanyistan, però hores d'ara és ben evident que també és aplicable als masovers de la colònia. Enganxaré el parell de paràgrafs que ho exposen.Primer)Aquest catastròfic dibuix era el resultat de molts anys en què, a la Unió Soviètica, la prioritat havia deixat de ser la gestió de la realitat per passar a ser l’apuntalament de la mentida. I per això es trastocava la lògica de la política i de l’administració i s’inventava un neollenguatge que volia mantenir com fos l’aparença que el règim dominava la situació. I això mateix passa exactament avui a Espanya: la prioritat ha deixat de ser la gestió de la realitat per passar a ser l’apuntalament de la mentida. Per això és important de recordar avui que tots els esforços de contenció de la realitat fets per aquella immensa maquinària de poder, la més gran de la humanitat, es va fer miques gràcies a un moment inesperat, quan va passar una cosa que no s’esperava, el ‘moment Txornòbil’. Sobretot perquè amb tot allò que va venir després alguns vàrem aprendre que tot era possible i que l’aparença no salva mai els règims, per més imponent que siga la disfressa que es posen, per més inesgotables que siguen els recursos que poden gastar, per més violència i repressió que apliquen.Segon)Però va anar més enllà, i advertí d’una cosa que avui ens hauríem de repetir els uns als altres per entendre què podem aconseguir, no sé si aquesta setmana, no sé si aquest mes, no sé si enguany, però no pas en un futur gaire llunyà, si som capaços de fer aquests dies el que hem de fer en resposta a la sentència. Iàkolev va explicar a Gorbatxov que el gran perill era que quan la gent se n’afartàs el poder soviètic ja no hi podria fer res. Perquè insistint en aquella tàctica d’apuntalar la mentida amb més mentides i insistint a no prendre les decisions sobre la realitat sinó sobre la història falsa autofabricada, la credibilitat del règim s’enfonsaria del tot. Fins a nivells incontestables i definitius. I, aleshores, si el poble continuava exigint canvis radicals al poder i ho feia fermament i confiat en la seua força, el Kremlin, simplement, ja no tindria temps de fer ofertes de cap classe, per a pactar acords a mig camí o per a explorar solucions on tots poguessen guanyar, amb la intenció que la gran Unió Soviètica, fos sota la forma que fos, pogués sobreviure. No. Simplement s’hauria acabat i només faltaria que un funcionari anònim abaixàs la bandera. El final de tot, per tant. Imparable, incontestable, demolidor. -------------------------------------Què és "gestionar la mentida"? Els articles de l'Ot, sense anar més lluny. Us posaré un altre exemple colpidor: la fastigosa entrevista que li van fer i publicar a una suposada líder "independentista" a un digital "independentista" on deixava anar perles com:S'ha de ser una exhibicionista de la misèria humana per dir que "encara no ho hem provat", però també cal ser-ho per publicar aquesta frase. Però, clar, qui la publica s'ofèn: X Ja li va respondre com cal na Carracelas; ecosistema, aquesta és la paraula: X La premsa i el món acadèmic, aquí i a tot arreu (per això el món està com està) han esdevingut funcionaris de l'statu quo. (Article collonut d'en Resina sobre el tema). No te més. A casa nostra "gaudim" d'una premsa que farà el titular "Els partits independentistes demanen càmeres de gas pels independentistes" i es quedaran tan panxos. Gestionen la mentida.I quan gestiones la mentida acaba passant allò que descriu en Partal sobre l'URSS: arriba un moment en què ningú no et creu (el que diu en Eduard aquí dalt) i tot cau d'un dia per l'altre, que és el que passarà aquí amb el colonialisme espanyistanès i els seus sipais.Us deixo el magnífic fil d'en Dorca, on explica perfectament què és "gestionar la mentida" i les seves conseqüències: això és el que haurien d'escriure l'Ot i tutti quanti, si no fossin casta masovera, és clar. X (Faig una excepció amb Vicent Partal, autor de les les millors peces publicades a l'ecosistema català i el més valent amb diferència, però en Vicent vol i dol, i no acaba de parlar clar. Ell és l'únic capaç d'escriure sobre el "totalitarisme invers" que vivim i descriu en Dorca. Més canya, Vicent!)
|
Se li escapa el riure"A Jordi Sànchez cal llegir-lo sempre a l’inrevés perquè és així com s’entén què vol dir de debò"El 17 de setembre passat, Jordi Sànchez va disculpar Esquerra Republicana quan els noms de Junts van ser vetats a la taula de diàleg. No tenia cap sentit que ho fes: si Sànchez deia –i es creia– que ells s’atenien a l’acord i Esquerra els demanava que proposessin uns altres noms, no hi havia manera de justificar-los. No podia ser que no s’esberlés del tot la confiança. Però unes hores abans, al matí, havia semblat que a Junts li fallava el càlcul. Has de tenir certament poca força per a perdre un torcebraç contra el president Aragonès, però la maniobra de Junts era estranya, i la pregunta d’Esquerra era bona. Si havien fet un pacte de govern en què es comprometien a donar dos anys de marge a la taula, recels a banda, per què ara no s’hi asseien? I per què feia dies que els portaveus de Junts en renegaven obertament, titllant-la de farsa, posant-hi bastons a les rodes? “Junts assumeix que la mirada estratègica d’Esquerra ha de tenir un recorregut”, havia dit Sànchez mateix al maig, quan va signar l’acord. La posició de Junts tenia el sostre molt baix, i semblava que les úniques opcions fossin trencar el govern o canviar de noms. Com que Sànchez és intel·ligent i té el cinisme esmolat i sobretot una calculadora de cadires eficient, va mirar d’esmenar-ho més tard desplaçant la culpa al PSOE. Com a resposta també coixejava: si els socialistes no et volen a la taula perquè els fas nosa i el teu president no t’hi defensa, no és el teu president, i no hi hauria d’haver res més a discutir. Més encara si la taula es reuneix igualment sense tu. Però després d’unes hores de declaracions erràtiques, Sànchez havia trobat, al capdavall, una manera d’evitar la disjuntiva. Si el problema el tenien amb el PSOE i prou, no calia proposar uns altres noms ni trencar el govern. Era inconsistent, però a tothom li feia massa mandra l’enrenou d’unes noves eleccions, i per a Junts era massa car cedir. De manera que, com sempre en la política catalana, es va fer el pacte tàcit en què la lògica no és llei i les coses no volen dir allò que volen dir. Va ser molt divertida la resposta de Sànchez quan li van demanar si considerava que Esquerra havia estat deslleial. De cap manera, va dir, “si jo digués que Esquerra ha estat deslleial, ens n’hauríem d’anar del govern”. Si ho digués! Era com un personatge de P. G. Wodehouse declamant: “Estimada, he vist com us palpàveu amb aquell senyor, però si jo digués que m’heu estat infidel, ens hauríem de divorciar!”A Sànchez cal llegir-lo sempre a l’inrevés perquè és així com s’entén què vol dir de debò. En la resposta al famós article definitiu d’Oriol Junqueras, per exemple, li deia: “El Primer d’Octubre no va ser un error!” I semblava que li digués com un retret, per a defensar el referèndum, però en realitat li deia: el Primer d’Octubre no havia de ser un referèndum, sinó una excusa, no te n’atribueixis tu tot sol el mèrit! Sànchez és com un fill a qui enxampes una mentida i se li escapa el riure, però és tan descarat que la diu més fort perquè entenguis que és capaç d’aguantar-te la mirada, i així redefineix el grau de cinisme que és permès en la conversa. Per això, aquesta naturalització de viure en una mentida, com un matrimoni acabat que tan sols fingeix, no és una mera exhibició de cinisme. Té un sentit polític. Sànchez sabia perfectament què feia, aquell 17 de setembre, tal com ho sap sempre: assegurar-se que tothom havia entès que les discrepàncies amb la taula de diàleg no serien motiu de divorci. Que amb la teva mare hem fet un pacte de silenci.Amb les setmanes, Junts ha consolidat el discurs que els han vetats a la taula de diàleg perquè mai no hi ha hagut la intenció real de considerar-hi l’amnistia i l’autodeterminació. Com més va més s’allunya Junts de la taula i més durament la crítica, sense conseqüències per a l’estabilitat del govern. S’ha vist molt bé aquest cap de setmana, arran d’una entrevista a l’Ara en què Junqueras deia: “És paradoxal que Junts no vulgui asseure’s a la taula de diàleg.” Sànchez li va respondre: “Entrevistes com aquestes no ajuden la unitat de l’independentisme. Potser alguns incomodem perquè ni amnistia ni autodeterminació no seran el motiu del diàleg.” Arran d’un documentari lamentable del 30 minuts en què enaltien la taula com a esdeveniment polític, el diputat Francesc de Dalmases, repiulat per Elsa Artadi, deia: “Per molta propaganda que feu servir, no hi és Junts, no hi és la CUP, no hi ha mediador, no hi ha autodeterminació, no hi ha amnistia… La taula de negociació no existeix.”Sembla com si tots ells diguessin que la taula de diàleg és una farsa perquè no tenim incentius per a forçar l’estat a negociar, cosa que seria molt ben dita. Però és justament aquest el problema. Segons l’acord de govern amb Esquerra, tots dos havien de provar la taula de diàleg durant dos anys, germans dem-nos les mans, i si fracassava provarien llavors la confrontació. Perquè renegar del diàleg fa inevitable la confrontació. Però mai no els ha convingut d’escenificar que proven de debò la via dialogada, ni a Esquerra ni a Junts, perquè d’aquesta manera tindrien més pressió per a provar de debò la via de la confrontació, d’ací a dos anys, quan inevitablement la taula es floreixi. La lògica diu que no és que Junts no s’hi assegui perquè no hi creu i la vulgui fer fracassar. És que no s’hi asseuen perquè Esquerra tingui una excusa per dir que no ha funcionat, i d’aquesta manera ningú no hagi d’afrontar les conseqüències. Ni els uns, ni els altres. El discurs de la direcció de Junts sempre ha estat una contradicció extravagant, però, d’ençà que hi mana Sànchez, ha esdevingut el motor estructural del partit. Tal com al seu secretari general, a Junts també cal llegir-lo a l’inrevés. Contra més rupturisme abanderen, més compacten. Oi que us sembla que anem a València? Doncs anem a Perpinyà. “No, però és que per aquest camí us acosteu a València!” No, no, creu-nos: anem a Perpinyà.Il·legalFrancesc-Marc Diego és com Quique Setién, perquè mira de ser cruyffista i dur sempre la pilota al camp del rival –però per a lliurar-l’hi. Els independentistes penedits, que tan curosament va descriure Joan Ramon Resina en aquest article, ja fa temps que tan sols volen la bola per a desinflar-la i així redimir-se dels errors que suposadament van cometre. Per això, sense deixar de considerar-se’n, capgiren els arguments que van dur-los a ser els més ferms per anul·lar-los per dins, com si els escuressin. Diego va escriure abans-d’ahir un article a La Vanguardia en què parlava del referèndum “il·legal però pacífic” del Primer d’Octubre. Mirava de reescriure la història explicant que la repressió aquell dia va servir per a comprovar “que els dèficits històrics […] erosionen el nostre present”. Els dèficits podrien ser l’ocupació espanyola, però segons Diego són “haver arribat tard a la modernitat i a la democràcia”. És un intent de circumscriure el conflicte català a les ferides obertes del franquisme, que han causat petites fuites de qualitat democràtica. És allò mateix que fan els partits independentistes per desatendre’n el component nacional.Més endavant ho torna a fer, quan critica que no pot ser que l’independentisme estigui espantat de la policia, d’allò que implica dirigir una policia. A parer seu, no ens agrada la policia perquè ens relliga amb “la memòria de la repressió franquista associada a policies amb mentalitat d’ocupant”. Atenció: no és l’estat, que ens ocupa, ni tan sols són els policies, que físicament ens ocupen, no, és una cosa que tenen al seu cap. Que van tenir al seu cap, més ben dit, durant la dictadura. Diego criticava que tinguéssim por de dirigir la policia, molt bé. Però ho deia perquè l’independentisme elabori una política de defensa i de seguretat desacomplexada que serveixi per a acostar-nos a la independència? Sembla que no. La seva tesi és que “som una societat que no ha entès la mecànica del poder”. I quan un independentista penedit diu que la resta d’independentistes “no entenem el poder” en realitat et vol dir que ni tu ni la teva causa no valeu prou; “no entens el poder” vol dir “no estàs capacitat per a prendre’l i fer-lo servir, deixa que continuïn manant ells”.https://www.vilaweb.cat/noticies/bots-barrals-junts-taula-dialeg-jordi-sanchez/
Quina puta mandra la política processaire, no sé com a tanta gent encara els interessa tot aquest piló de merda, és la podridura total i absoluta.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Trinidad) October 27, 2021
-Koeman passarà de ser recordat per un gol de falta a ser-ho per la falta de gol.— Va de Barça Eduard) October 28, 2021
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Dolors) October 27, 2021
Si, si, molt heroi del club i una llegenda, però no perdonarà ni un putu euro.
Com qualsevol altra futbolista, cantant o actor idolatrat
El 2010 Txiki se'n va anar sense cobrar el que li quedava de contracte... no és un gest inusual, i més quan parlem de persones que tenen el ronyó més que cobert. Ara, ja diuen que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
Doncs un cas excepcional. Adorem a personatges que en realitat son empreses privades. Bona imatge i màxim de beneficis
Valverde es veu que també ho va fer, i ell encara en tenia menys motiu... un altre futbol és possible, no al futbol negoci, no a les estrelletes.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Vicente) October 27, 2021
A mi m'ha sabut greu com ha acabat marxant en Koeman, però la situació era insostenible. Ell no era el màxim responsable del desastre. No era gens fàcil remuntar la situació.
D'acord que es troba un equip desfet, però ell com a entrenador i com a persona ha quedat bastant malament. En fi, per ell farà.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Juan Carlos) October 27, 2021
La ma sinistra de Nobita va enfonsar el club i l'equip, només li quedava la llegenda de Wembley i ho ha aconseguit xD
En Koeman ha fet el que bonament ha pogut amb un club totalment devastat per les nobitades per una banda i amb una plantilla envellida, dividida i emprenyada que no s'ha començat a renovar de debò fins fa poc més de tres mesos. Ja veurem si qui ve després ho pot fer millor que ell. Ara bé, l'estatus de llegenda del barcelonisme no li treu ningú. El gol de Wembley marca un abans i un després molt gran en la història del Barça i de la mentalitat culers i, en certa mesura, fins i tot en la mentalitat catalana en general. De creure'ns uns merdes perdedors a veure que realment sabíem i podíem guanyar. Això en un club com el Barça i un país com Catalunya és autènticament revolucionari.
Meritxell escrigué: En Koeman ha fet el que bonament ha pogut amb un club totalment devastat per les nobitades per una banda i amb una plantilla envellida, dividida i emprenyada que no s'ha començat a renovar de debò fins fa poc més de tres mesos. Ja veurem si qui ve després ho pot fer millor que ell. Ara bé, l'estatus de llegenda del barcelonisme no li treu ningú. El gol de Wembley marca un abans i un després molt gran en la història del Barça i de la mentalitat culers i, en certa mesura, fins i tot en la mentalitat catalana en general. De creure'ns uns merdes perdedors a veure que realment sabíem i podíem guanyar. Això en un club com el Barça i un país com Catalunya és autènticament revolucionari.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Aurora) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Meritxell https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Meritxell) October 27, 2021
Crec que els millors entrenadors que pot tenir el Barça són exjugadors que hagin passat per la Masia. Quan es fitxa entrenadors "de fora" sempre acaben portant jugadors afins que després ara se'ls hauran de menjar amb patates, ja en diràs què en faran del nou grupet d'holandesos que hi ha ara, on només se'n salva un.
En Koeman va passar pel Barça, però com que no va passar per la masia no podia ser un bon entrenador pel Barça. Ens hem de creure que has trobat la formula de l'èxit ? Deixa de fumar psicoproductes alternatius xD
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Nora) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Bruno https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Bruno) October 27, 2021
És l'únic que està disponible...
Ha de rescindir abans el contracte que té amb el seu club actual. Espero que no s'hi posin de cul...
Suposo que hi deu haver alguna mena de clàusula... si no, ja, pleguem.
Això segur. Caldrà veure com són de flexibles amb les condicions del contracte.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Xavier) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Sebastian https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Sebastian) October 27, 2021
Crec que els millors entrenadors que pot tenir el Barça són exjugadors que hagin passat per la Masia. Quan es fitxa entrenadors "de fora" sempre acaben portant jugadors afins que després ara se'ls hauran de menjar amb patates, ja en diràs què en faran del nou grupet d'holandesos que hi ha ara, on només se'n salva un.
Dels quatre holandesos, tres són bons i a més tenen cartell, si calgués vendre'ls (tot i que jo me'ls quedaria)... el De Tronk sí que és un paquet, però bé, és una cessió d'un any i prou, em sembla.
No t'enganyis que el Dest i el Memphis no tenen nivell pel Barça, són bons però són penya de segon nivell. En De Tronk xDD bé tu mateix ho has dit, es dolentíssim, i el De Tronk bo últimament juga fatal, pf.
El De Tronk bo amb un bon entrenador brillarà molt més que ara, i Dest i Memphis potser no són els millors del món però ben utilitzats poden ser molt valuosos. Ara cadascú està fent la guerra pel seu compte, i així sí que no anem enlloc. Amb Dest al lloc d'Alba, Demir/Dembelé a l'extrem dret, Memphis a l'esquerra i Ansu o Agüero al mig, i amb Riqui, Gavi i De Jong servint pilotes a punta pala, ja veuràs com l'atac serà una altra cosa. Que es prepari el Bayern
Et veig molt optimista.
Home, és que tampoc tenim mal equip... La Champions està descartada, però jugar mínimament bé i lluitar per la Lliga podríem fer-ho. I més veient com està el Madrid.
A dia d'avui el candidat més seriós al títol de lliga és l'Atlético, no el Madrid.
Tampoc van gaire sobrats... els tenim a quatre punts, avui mateix han empatat amb el Llevant.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Rafaela) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Ivan https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Ivan) October 27, 2021
Crec que els millors entrenadors que pot tenir el Barça són exjugadors que hagin passat per la Masia. Quan es fitxa entrenadors "de fora" sempre acaben portant jugadors afins que després ara se'ls hauran de menjar amb patates, ja en diràs què en faran del nou grupet d'holandesos que hi ha ara, on només se'n salva un.
Dels quatre holandesos, tres són bons i a més tenen cartell, si calgués vendre'ls (tot i que jo me'ls quedaria)... el De Tronk sí que és un paquet, però bé, és una cessió d'un any i prou, em sembla.
Doncs potser el Barça el cedeix:Adiós a todo lo que Koeman veía con buenos ojos. https://t.co/pUh1s5awLh— BarcelonistaCulé Ana Maria) October 28, 2021
Noooo! Què farem sense ell!!!
Gols? xD
Sense en De Tronk? Algun en farem, però difícil difícil... qui rematarà de cap com ell? Qui farà aquelles brillants desmarcades en velocitat? Qui ens sorprendrà amb els seus dríblings impossibles que feien aixecar la grada?
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Miquel) October 27, 2021
La ma sinistra de Nobita va enfonsar el club i l'equip, només li quedava la llegenda de Wembley i ho ha aconseguit xD
En Koeman ha fet el que bonament ha pogut amb un club totalment devastat per les nobitades per una banda i amb una plantilla envellida, dividida i emprenyada que no s'ha començat a renovar de debò fins fa poc més de tres mesos. Ja veurem si qui ve després ho pot fer millor que ell. Ara bé, l'estatus de llegenda del barcelonisme no li treu ningú. El gol de Wembley marca un abans i un després molt gran en la història del Barça i de la mentalitat culers i, en certa mesura, fins i tot en la mentalitat catalana en general. De creure'ns uns merdes perdedors a veure que realment sabíem i podíem guanyar. Això en un club com el Barça i un país com Catalunya és autènticament revolucionari.
Hi estic totalment d'acord. Trobe que la mesura de despatxar-lo és adient vista la dinàmica negativa que travessa l'equip, però és molt injust l'acarnissament que ha rebut. Com deia un vídeo del diari Sport que em van regalar quan era menut: Sempre Koeman!
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Nieves) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Alexandra https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Alexandra) October 27, 2021
No guanyarem una merda però almenys les rodes de premsa seran en català.Oh, wait....
El mateix es va dir del Guardiola quan el Barça el va fitxar sense cap experiència prèvia...
Sí i al meu veí li va tocar la loteria fa 10 anys
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Matilde) October 27, 2021
Seguirà sent una llegenda del club. Molta sort.
Gusiluz, tampoc cal pagar fantes a cada ocasió que es presenta... no ´se
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Aitor) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Alfonso https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Alfonso) October 27, 2021
No guanyarem una merda però almenys les rodes de premsa seran en català.Oh, wait....
Potser són en àrab xd
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Carme) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Elisa https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Elisa) October 27, 2021
Crec que els millors entrenadors que pot tenir el Barça són exjugadors que hagin passat per la Masia. Quan es fitxa entrenadors "de fora" sempre acaben portant jugadors afins que després ara se'ls hauran de menjar amb patates, ja en diràs què en faran del nou grupet d'holandesos que hi ha ara, on només se'n salva un.
Dels quatre holandesos, tres són bons i a més tenen cartell, si calgués vendre'ls (tot i que jo me'ls quedaria)... el De Tronk sí que és un paquet, però bé, és una cessió d'un any i prou, em sembla.
No t'enganyis que el Dest i el Memphis no tenen nivell pel Barça, són bons però són penya de segon nivell. En De Tronk xDD bé tu mateix ho has dit, es dolentíssim, i el De Tronk bo últimament juga fatal, pf.
El De Tronk bo amb un bon entrenador brillarà molt més que ara, i Dest i Memphis potser no són els millors del món però ben utilitzats poden ser molt valuosos. Ara cadascú està fent la guerra pel seu compte, i així sí que no anem enlloc. Amb Dest al lloc d'Alba, Demir/Dembelé a l'extrem dret, Memphis a l'esquerra i Ansu o Agüero al mig, i amb Riqui, Gavi i De Jong servint pilotes a punta pala, ja veuràs com l'atac serà una altra cosa. Que es prepari el Bayern
Tiu, no has encertat gairebé cap posició xDDD
Si el nou entrenador en sap farà això
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Judith) October 27, 2021
No s'ha menjat ni les castanyes
Se n'ha menjat unes quantes després de cada partit
Nosaltres també.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Edgar) October 27, 2021
Ja era hora!
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Isabel) October 27, 2021
La aportació més important que ha fet en Koeman durant el temps que ha estat com a entrenador del Barçahttps://twitter.com/futbolfax/status/1443329936559800323Val la pena arribar al final del fil
M'has sorprés es molt bo.M'he quedat en el moment que en Riqui Puig escapava a una realitat quantica o un buit, per no ser devorat pel Koeman, que s'havia convertit en una entitat prou poderosa com per devorar el concepte de temps i espai i crear el seu propi multivers, s'acaba a aquí?
Bon spoiler però sí s'acaba allà
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Maria Rosario) October 27, 2021
Si, si, molt heroi del club i una llegenda, però no perdonarà ni un putu euro.
Com en Messi.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Neus) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Clara https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Clara) October 27, 2021
Crec que els millors entrenadors que pot tenir el Barça són exjugadors que hagin passat per la Masia. Quan es fitxa entrenadors "de fora" sempre acaben portant jugadors afins que després ara se'ls hauran de menjar amb patates, ja en diràs què en faran del nou grupet d'holandesos que hi ha ara, on només se'n salva un.
De les 5 Champions, dues amb entrenador català i 3 amb entrenadors estrangers.
En Luis Enrique per mi el podriem comptar com a català adoptiu/axarnegat, i en Cruyff pare també, defet el seu fill ja es català.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Juan Antonio) October 27, 2021
El Barça a segona ho heu llegit primer aquí.
Seria tan bo pel país...
A mi m'agradaria que fos com un Ahtletic de Bilbao, amb només jugadors de la Masia o que fossin dels Paisos Catalans, amb la millor cantera mundial que te el Barça només fan que malvendre i regalar jugadors d'èlit professional per fitxar estrangers que estan per sota.Recentment han deixat perdre jugadors com en Cucurella, que jo crec que es moltíssim millor que en Dest, per exemple, que va costar 21M+5M... i després es va malvendre o casi regalar en Cucurella al Getafe, al final ha acabat a un club anglès que n'han pagat +18M. Amb l'Aleñà igual, regalat al Getafe.
Sehurament tens raó (ni idea), però jo ho deia perquè hi ha massa obsessió pel futbol i en concret pel Barça en aquest país.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Maria Del Carme) October 27, 2021
Ja era hora!!!El Barça no pot tenir entrenadors que no parlin català. És una ofensa als seguidors. I ara cal començar a fer net de jugadors que no sentin els colors i no parlin la llengua de Catalunya.Amb en Xavi i en Laporta combinats ho guanyarem tot.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Youssef) October 27, 2021
Piqué, Bukets i Alba fora.Piqué nomes esta per els seus negocis .Bukets i Alba nomes pensen a jugar el Mundial.Sempre he dit que despres del 2015 cada any dos titulars venuts i ara tindriem equip renovat.Bertomeu capat i engarjolat!
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Guillem) October 27, 2021
Si, si, molt heroi del club i una llegenda, però no perdonarà ni un putu euro.
Com qualsevol altra futbolista, cantant o actor idolatrat
Si em sembla fantàstic, però prou de demagògia de que se l'ha tractat malament. Si no ha perdonat ni un euro, no té cap motiu de queixa
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Diego) October 27, 2021
La ma sinistra de Nobita va enfonsar el club i l'equip, només li quedava la llegenda de Wembley i ho ha aconseguit xD
En Koeman ha fet el que bonament ha pogut amb un club totalment devastat per les nobitades per una banda i amb una plantilla envellida, dividida i emprenyada que no s'ha començat a renovar de debò fins fa poc més de tres mesos. Ja veurem si qui ve després ho pot fer millor que ell. Ara bé, l'estatus de llegenda del barcelonisme no li treu ningú. El gol de Wembley marca un abans i un després molt gran en la història del Barça i de la mentalitat culers i, en certa mesura, fins i tot en la mentalitat catalana en general. De creure'ns uns merdes perdedors a veure que realment sabíem i podíem guanyar. Això en un club com el Barça i un país com Catalunya és autènticament revolucionari.
No ha fet el que ha pogut i els propers partits ho veurem... l'equip no estava gens treballat, alineava els jugadors per galons i no per rendiment, i dubto que estudiés gaire el rival. Segurament enguany no guanyarem res, però a partir d'ara jugarem diferent, que és el primer pas per guanyar l'any vinent.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Teresa) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Joana https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Joana) October 27, 2021
Crec que els millors entrenadors que pot tenir el Barça són exjugadors que hagin passat per la Masia. Quan es fitxa entrenadors "de fora" sempre acaben portant jugadors afins que després ara se'ls hauran de menjar amb patates, ja en diràs què en faran del nou grupet d'holandesos que hi ha ara, on només se'n salva un.
Dels quatre holandesos, tres són bons i a més tenen cartell, si calgués vendre'ls (tot i que jo me'ls quedaria)... el De Tronk sí que és un paquet, però bé, és una cessió d'un any i prou, em sembla.
No t'enganyis que el Dest i el Memphis no tenen nivell pel Barça, són bons però són penya de segon nivell. En De Tronk xDD bé tu mateix ho has dit, es dolentíssim, i el De Tronk bo últimament juga fatal, pf.
El De Tronk bo amb un bon entrenador brillarà molt més que ara, i Dest i Memphis potser no són els millors del món però ben utilitzats poden ser molt valuosos. Ara cadascú està fent la guerra pel seu compte, i així sí que no anem enlloc. Amb Dest al lloc d'Alba, Demir/Dembelé a l'extrem dret, Memphis a l'esquerra i Ansu o Agüero al mig, i amb Riqui, Gavi i De Jong servint pilotes a punta pala, ja veuràs com l'atac serà una altra cosa. Que es prepari el Bayern
Et veig molt optimista.
Home, és que tampoc tenim mal equip... La Champions està descartada, però jugar mínimament bé i lluitar per la Lliga podríem fer-ho. I més veient com està el Madrid.
Una cosa, els que cada temporada us plantegeu la champions com un títol assolible, sou optimistes de mena o us heu quedat ancorats a la nostàlgia de l'era de guardiola? Que ho digui algú de la quinta d'en baya baye es pot entendre, però que ho faci algú que ha viscut l'època de nunyes es fa més estrany.
Enguany em sembla que no he dit que es pogués guanyar... espero no haver-ho dit, vaja La Champions és una competició d'eliminatòries, amb un equip arregladet i un bon sorteig et pots plantar a semis sense patir gaire, i a partir d'aquí pot passar de tot... mira el Madrid. Ser el millor ajuda a guanyar-la, però no és condició indispensable, i tenint com teníem fins ara un jugador com Messi en teoria era possible (llàstima de la defensa de paper).
Messi era molt bo, sens dubte, però un únic jugador no pot esmenar el mal joc general d'un equip. El del madrit és un cas d'allò més il·lògic: és capaç de guanyar la champions sense guanyar la lliga, cosa que al barça no li ha passat mai (sempre que ha set campió europeu ha aconseguit també la lliga), i diria que no acostuma a ser gaire habitual. Encara que la champions pugui ser més capriciosa que una competició de caire regular, en general hi solen haver poques sorpreses. A les dues darreres edicions dos equips han debutat a la final, però cap dels dos han assolit el trofeu.Enguany em sembla que no he dit que es pogués guanyar... espero no haver-ho dit, vaja Quan has dit que enguany queda descartada, m'ha semblat que de manera implícita diguessis que els anys anteriors sí que hi havia opcions, en contrast amb l'actual.
Sí, els anys anteriors hi havia opcions... o n'hi hauria hagut amb una defensa una mica més ben parida. La desfeta de Liverpool, per exemple, és a semis, a la final hi havia el Tottenham de Pocchetino, i a l'anada vam fer un 3-0 sense jugar gaire bé (dos gols de Messi i un de Suárez)... perdre aquella Champions no té perdó de Déu, aquell any hauria hagut de cremar tot.El Madrid (a part de les ajudes arbitrals) llençava la Lliga i se centrava en la Champions, jo crec, i per això va fer el que va fer, i per això nosaltres guanyàvem la Lliga amb una certa facilitat. Penso jo, vaja.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Roser) October 27, 2021
Laporta vés-t'en ja!
Per cert 37.000 espectadors... i es volen gastar 1.500 milions en un Camp Nou.
Gràcies Joan Laporta per portar-nos als anys grisos del nunyisme, sí allò que has criticat tant.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Lourdes) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Abel https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Abel) October 27, 2021
No guanyarem una merda però almenys les rodes de premsa seran en català.Oh, wait....
El mateix es va dir del Guardiola quan el Barça el va fitxar sense cap experiència prèvia...
Sempre amb la mateixa manca d'autoestima. No hi ha manera.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Leire) October 27, 2021
Seguirà sent una llegenda del club. Molta sort.
Pensava que anaves a proposar al Víctor Font com a nou entrenador
De moment ja l'ha neutralitzat com a opositor, si és que finalment es materialitza l'arribada de Xavi Hernández.
Què dius tu ara, al contrari, surt reforçat d'això Víctor Font. Sobretot per l'estratègia nefasta de Laporta de mantenir Koeman fins a avui.
Tinc la sensació que al Laporta no li fa por Víctor Font com a oposició i sí que li'n fa el barto-rossellisme-godó, i per això ha esperat tant a que l'entrenador de Bartomeu (Koeman) quedés definitivament retratat com a incompetent abans de fotre'l fora.
Penso com tu... vaja, per mi és l'únic motiu que explica la continuïtat de Koeman.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Manuel) October 27, 2021
Seguirà sent una llegenda del club. Molta sort.
Pensava que anaves a proposar al Víctor Font com a nou entrenador
De moment ja l'ha neutralitzat com a opositor, si és que finalment es materialitza l'arribada de Xavi Hernández.
Què dius tu ara, al contrari, surt reforçat d'això Víctor Font. Sobretot per l'estratègia nefasta de Laporta de mantenir Koeman fins a avui.
Al contrari. Si el president Laporta contracta Xavi Hernández (l'entrenador que havia de venir amb Víctor Font si guanyava les eleccions) ara Font es quedarà sense arguments.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Ricardo) October 27, 2021
La aportació més important que ha fet en Koeman durant el temps que ha estat com a entrenador del Barçahttps://twitter.com/futbolfax/status/1443329936559800323Val la pena arribar al final del fil
Jo també l'havia llegit. És impressionant.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Adriana) October 27, 2021
una altra entitat, el barça, que fa servir el català només de façana
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Francesc) October 27, 2021
Seguirà sent una llegenda del club. Molta sort.
Pensava que anaves a proposar al Víctor Font com a nou entrenador
De moment ja l'ha neutralitzat com a opositor, si és que finalment es materialitza l'arribada de Xavi Hernández.
Què dius tu ara, al contrari, surt reforçat d'això Víctor Font. Sobretot per l'estratègia nefasta de Laporta de mantenir Koeman fins a avui.
Tinc la sensació que al Laporta no li fa por Víctor Font com a oposició i sí que li'n fa el barto-rossellisme-godó, i per això ha esperat tant a que l'entrenador de Bartomeu (Koeman) quedés definitivament retratat com a incompetent abans de fotre'l fora.
Mohammed escrigué: Tinc la sensació que al Laporta no li fa por Víctor Font com a oposició i sí que li'n fa el barto-rossellisme-godó, i per això ha esperat tant a que l'entrenador de Bartomeu (Koeman) quedés definitivament retratat com a incompetent abans de fotre'l fora.Sí, això mateix també ho vaig pensar jo.....llavors segurament el que ha fet Laporta de tenir molta paciència amb el Koeman estar força ben fet.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Guillermo) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
Hi estic totalment d'acord.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Emma) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Alexandre https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Alexandre) October 27, 2021
Crec que els millors entrenadors que pot tenir el Barça són exjugadors que hagin passat per la Masia. Quan es fitxa entrenadors "de fora" sempre acaben portant jugadors afins que després ara se'ls hauran de menjar amb patates, ja en diràs què en faran del nou grupet d'holandesos que hi ha ara, on només se'n salva un.
De les 5 Champions, dues amb entrenador català i 3 amb entrenadors estrangers.
I d'aquests estrangers, dos holandesos.
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Mia) October 27, 2021
No s'ha menjat ni les castanyes
Que no? Tres amb el Bayern, tres amb el Benfica...
|
El FC Barcelona ha destituït aquesta nit Ronald Koeman com a tècnic del primer equip— FC Barcelona Salvador) October 27, 2021
Sap greu per com ha estat d'important per al Barça, però aquesta temporada la trajectòria de l'equip és infumable.Veurem ara quin substitut ens porten.
M'autoresponc i no sé si creure-m'ho.NOTÍCIA DE L'ARAXavi Hernández Creus serà el nou entrenador del Barça Gonzalo https://t.co/9wz9JGBIby— ARA Esports Gonzalo) October 27, 2021
No guanyarem una merda però almenys les rodes de premsa seran en català.Oh, wait....
El mateix es va dir del Guardiola quan el Barça el va fitxar sense cap experiència prèvia...
Tant de bo passi ara el mateix! Però jo em conformo a jugar a Europa la temporada pròxima i millorar l'estil de joc.
|
Després que el TC declarés inconstitcional l'estat d'excepció encobert que va ser el primer estat d'alarma de la dictadra sanitària espanyola (obligant el govern de Pedro Sánchez a tornar els diners de les multes que s'hi van imposar) i la suspensió de l'activitat parlamentària com si hi hagués una invasió alienígena (la malaltia mental paranoide té aquestes coses), ara el mateix tribunal ha declarat inconstiucional, també, el segon estat d'alarma. Deixo notícia de Vilaweb.El TC declara inconstitucional el segon estat d'alarma decretat pel govern espanyolAra bé, per al gruix de la gent, és una notícia més entre altres, com la declaració d'inconstitucionalitat del primer estat d'alarma i de la suspensió paranoide de l'activitat parlamentària, com l'escàndol dels ancians que van deixar morir a les residències, com els protocols erronis que es van seguir als hospitals, com el reconeixement explícit i per escrit del Ministeri de Sanitat a petició d'un jutjat de no disposar de cultius del suposat virus ni conèixer laboratoris que en tinguin, com la màgica desaparició de la grip i altres malalties respiratòries... Seguim per a bingo.
La que es va muntar amb Puigdemont i el referèndum del 2017. I ara, amb tres declaracions d'inconstitucionalitat contra el Govern espanyol en pocs mesos, aquí no ha passat res.
|
Després que el TC declarés inconstitcional l'estat d'excepció encobert que va ser el primer estat d'alarma de la dictadra sanitària espanyola (obligant el govern de Pedro Sánchez a tornar els diners de les multes que s'hi van imposar) i la suspensió de l'activitat parlamentària com si hi hagués una invasió alienígena (la malaltia mental paranoide té aquestes coses), ara el mateix tribunal ha declarat inconstiucional, també, el segon estat d'alarma. Deixo notícia de Vilaweb.El TC declara inconstitucional el segon estat d'alarma decretat pel govern espanyolAra bé, per al gruix de la gent, és una notícia més entre altres, com la declaració d'inconstitucionalitat del primer estat d'alarma i de la suspensió paranoide de l'activitat parlamentària, com l'escàndol dels ancians que van deixar morir a les residències, com els protocols erronis que es van seguir als hospitals, com el reconeixement explícit i per escrit del Ministeri de Sanitat a petició d'un jutjat de no disposar de cultius del suposat virus ni conèixer laboratoris que en tinguin, com la màgica desaparició de la grip i altres malalties respiratòries... Seguim per a bingo.
Confirmada l'evidència: gairebé 10 mesos de suspensió il·lícita de drets fonamentals. No es depuraran responsabilitats. Tampoc ho exigirà la ciutadania que, narcotitzada per la por, ha demostrat la facilitat amb què renuncia a la seva llibertat. https://t.co/jSUHT4d6C9— El Darrer Far
És increïble l'actitud de la gent davant de tot el que està passant.
|
Després que el TC declarés inconstitcional l'estat d'excepció encobert que va ser el primer estat d'alarma de la dictadra sanitària espanyola (obligant el govern de Pedro Sánchez a tornar els diners de les multes que s'hi van imposar) i la suspensió de l'activitat parlamentària com si hi hagués una invasió alienígena (la malaltia mental paranoide té aquestes coses), ara el mateix tribunal ha declarat inconstiucional, també, el segon estat d'alarma. Deixo notícia de Vilaweb.El TC declara inconstitucional el segon estat d'alarma decretat pel govern espanyolAra bé, per al gruix de la gent, és una notícia més entre altres, com la declaració d'inconstitucionalitat del primer estat d'alarma i de la suspensió paranoide de l'activitat parlamentària, com l'escàndol dels ancians que van deixar morir a les residències, com els protocols erronis que es van seguir als hospitals, com el reconeixement explícit i per escrit del Ministeri de Sanitat a petició d'un jutjat de no disposar de cultius del suposat virus ni conèixer laboratoris que en tinguin, com la màgica desaparició de la grip i altres malalties respiratòries... Seguim per a bingo.
I bé, ens hem de preguntar quines conseqüències legals tindran aquestes declaracions d'inconstitucionalitat. No pot ser que la cosa es quedi així i les conseqüències es limitin a tornar els diners de les multes. I recordem que TOTS els partits polítics, TOTS sense cap excepció (també els catalans), han sigut còmplices i col·laboradors necessaris d'aquestes il·legalitats, amb els seus tocs de queda, etc. Tot el que s'ha fet, TOT, és IL·LEGAL, i qui hi ha col·laborat de la manera que sigui n'és còmplice. No hi ha més. No sé si la gent és conscient de la gravetat de l'assumpte.Segons l'advocat Aitor Guisasola, Pedro Sánchez acabarà a la presó. Ho explica en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=shE1N0sTsJ8
|
Després que el TC declarés inconstitcional l'estat d'excepció encobert que va ser el primer estat d'alarma de la dictadra sanitària espanyola (obligant el govern de Pedro Sánchez a tornar els diners de les multes que s'hi van imposar) i la suspensió de l'activitat parlamentària com si hi hagués una invasió alienígena (la malaltia mental paranoide té aquestes coses), ara el mateix tribunal ha declarat inconstiucional, també, el segon estat d'alarma. Deixo notícia de Vilaweb.El TC declara inconstitucional el segon estat d'alarma decretat pel govern espanyolAra bé, per al gruix de la gent, és una notícia més entre altres, com la declaració d'inconstitucionalitat del primer estat d'alarma i de la suspensió paranoide de l'activitat parlamentària, com l'escàndol dels ancians que van deixar morir a les residències, com els protocols erronis que es van seguir als hospitals, com el reconeixement explícit i per escrit del Ministeri de Sanitat a petició d'un jutjat de no disposar de cultius del suposat virus ni conèixer laboratoris que en tinguin, com la màgica desaparició de la grip i altres malalties respiratòries... Seguim per a bingo.
És increïble que un fil sobre una notícia tan important i greu (no és perquè l'hagi obert jo) gairebé no tingui comentaris. A la gent la segresten il·legalment a casa seva durant mesos, l'obliguen a posar-se un morrió d'esclau, li diuen quan ha d'entrar i sortir de casa amb tocs de queda sense cap suport científic, l'enganyen amb comitès d'experts inexistents, li suspenen l'activitat parlamentària com si hi hagués una invasió alienígena per la paranoia dels polítics... tot IL·LEGALMENT, vulnerant frontalment els Drets Humans, reconegut pels tribunals, i els dóna exactament igual. Com si no hagués passat res. Se'n foten de tot. Res a dir. Una notícia més entre tantes.
|
Després que el TC declarés inconstitcional l'estat d'excepció encobert que va ser el primer estat d'alarma de la dictadra sanitària espanyola (obligant el govern de Pedro Sánchez a tornar els diners de les multes que s'hi van imposar) i la suspensió de l'activitat parlamentària com si hi hagués una invasió alienígena (la malaltia mental paranoide té aquestes coses), ara el mateix tribunal ha declarat inconstiucional, també, el segon estat d'alarma. Deixo notícia de Vilaweb.El TC declara inconstitucional el segon estat d'alarma decretat pel govern espanyolAra bé, per al gruix de la gent, és una notícia més entre altres, com la declaració d'inconstitucionalitat del primer estat d'alarma i de la suspensió paranoide de l'activitat parlamentària, com l'escàndol dels ancians que van deixar morir a les residències, com els protocols erronis que es van seguir als hospitals, com el reconeixement explícit i per escrit del Ministeri de Sanitat a petició d'un jutjat de no disposar de cultius del suposat virus ni conèixer laboratoris que en tinguin, com la màgica desaparició de la grip i altres malalties respiratòries... Seguim per a bingo.
Així i tot, el 45'7 % dels espanyols haurien volgut mesures més dràstiques durant la "pandèmia", segons un sondeig del CIS. Si ja van declarar un estat d'excepció, es veu que alguns haurien volgut directament un estat de setge.El 45'7 % e la pblación cree que deberían haberse tomado medidas más estrictas durante la pandemia (Diario Médico)Aquí la foto d'uns espanyols.Aprofito per deixar enllaç a la roda de premsa d'europarlamentaris al Parlament europeu denunciant la pèrdua de drets i llibertats a causa de la dictadura sanitària. https://www.youtube.com/watch?v=9pMTpt231BY
|
Després que el TC declarés inconstitcional l'estat d'excepció encobert que va ser el primer estat d'alarma de la dictadra sanitària espanyola (obligant el govern de Pedro Sánchez a tornar els diners de les multes que s'hi van imposar) i la suspensió de l'activitat parlamentària com si hi hagués una invasió alienígena (la malaltia mental paranoide té aquestes coses), ara el mateix tribunal ha declarat inconstiucional, també, el segon estat d'alarma. Deixo notícia de Vilaweb.El TC declara inconstitucional el segon estat d'alarma decretat pel govern espanyolAra bé, per al gruix de la gent, és una notícia més entre altres, com la declaració d'inconstitucionalitat del primer estat d'alarma i de la suspensió paranoide de l'activitat parlamentària, com l'escàndol dels ancians que van deixar morir a les residències, com els protocols erronis que es van seguir als hospitals, com el reconeixement explícit i per escrit del Ministeri de Sanitat a petició d'un jutjat de no disposar de cultius del suposat virus ni conèixer laboratoris que en tinguin, com la màgica desaparició de la grip i altres malalties respiratòries... Seguim per a bingo.
Si vols argumentar en contra de l'estat d'alarma endavant, però si els teus arguments són emprar les decisions del TC com a font d'autoritat d'alguna cosa crec que t'has equivocat de fòrum perquè per aquesta via al xat no hi ha gaire a rascar.I en el cas d'una decisió amb 6 vots a 4 on cada magistrat ha votat, novament, en funció del partit politic que el va col·locar al càrrec, no se ni si hi podries rascar gaire a forums espanyols tampoc.
Però tu et penses que sóc fan del TC o què?
|
Algú em pot confirmar que aquest twit és veritable, no un fakehttps://twitter.com/VctorDalmau1/status/1453348823816941573Disculpeu, acabo de llegit que és fals, però no puc esborrar el fil.
Es un fake, ho barrejaven amb una falsa noticia de vilaweb, pero ho estant fer corrrer com la polvora.
|
Algú em pot confirmar que aquest twit és veritable, no un fakehttps://twitter.com/VctorDalmau1/status/1453348823816941573Disculpeu, acabo de llegit que és fals, però no puc esborrar el fil.
..
|
Algú em pot confirmar que aquest twit és veritable, no un fakehttps://twitter.com/VctorDalmau1/status/1453348823816941573Disculpeu, acabo de llegit que és fals, però no puc esborrar el fil.
Pots editar o autodescartar el fil
|
Algú em pot confirmar que aquest twit és veritable, no un fakehttps://twitter.com/VctorDalmau1/status/1453348823816941573Disculpeu, acabo de llegit que és fals, però no puc esborrar el fil.
Resposta
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Jo ho he notat amb els meus amics. Exemple real:Context: dues companyes de classe universitària, formen part del mateix grup d'amics.Una és de família catalanoparlant, l'altra nascuda a Llatinoamèrica però amb plena competència en català.La primera sovint parla català i la segona sovint parla castellà.En grup, la segona parla castellà i la primera es manté en català. En el moment de parlar entre elles, però, la primera es passa al castellà encara sabent que l'altra parla català perfectament. La segona no té incentius per a parlar català si l'altra contesta en castellà, encara que anteriorment havien mantingut converses en català entre elles.Resultat: dues noies joves que saben parlar català acaben socialitzant només en castellà a Catalunya perquè la catalanoparlant renuncia a la seva llengua.El pitjor encara és quan aquestes mateixes persones després diuen amoïnar-se pel futur del català, com si no contribuïssin directament a la seva extinció.En qualsevol cas, el context i la pressió de grup segueixen sent radicalment importants. Això que he descrit probablement no passaria en un ambient 100% catalanoparlant, però quan hom passa el dia envoltat de gent que parla castellà esdevé més difícil mantenir-se en català en totes les situacions.A més, noto com cada cop la llengua esdevé un tema més tabú, com si defensar el català fos una cosa radical i el seu ús fos una cosa únicament de tria personal ("que la gent parli el que vulgui").
Aplica això mateix a Madrid. Que cadascú parli el que vulgui. Ells no entenen català? Que n'aprenguin a l'escola com fem nosaltres.No, clar. Primer t'obliguen a aprendre una llengua forana a cops de bastó i llavors clar, et parlen una llengua que entens perquè t'han obligat a aprendre.
quanta raó.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Doncs és prou millor del q m'esperava. Si tenim en compte que un 20-30% són castellanoparlants, això vol dir que 1/3 dels catalanoparlants no canvia de llengua. Podria ser molt major sí, pero el problema és que abans t'entenien en català, ara ja no, a causa de l'arribada de molts estrangers en els darrers anys que no han après català perquè ho consideren inútil.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Està molt bé la franquesa quan dius que costa una mica. Si fos un acte tant inocu tothom parlaria català sense aquests problemes existencials profunds. Jo t'asseguro que en un 75% de les vegades parlo català peti qui peti. I en això també sóc franc, doncs hi ha algunes situacions en que, és possible que sigui una claudicació per feina, però percebs diàfanament que es torcerà en mala maror. Procuro tot el que puc i més per discriminar negativament qualsevol persona o cosa que impliqui l'ús anecdòtic del castellà, i així vaig filtrant. No vull tenir per iniciativa pròpia a castellanoparlants al meu entorn. Ho podreixen tot.Veritablement hi ha quelcom en els catalans que sembla ser la kriptonita nostra, és molt comú. Si comences amb algú en castellà ja no es pot en català. No cal dir que és una cosa a ficar-se al cervell, si res es comença, que sigui en català, però al tanto! No és veritat que sigui tant dramàtic canviar la llengua amb una relació ja establerta.En els meus temps d'adolescent i cert apoliticisme, vaig tenir dues xicotes durant poc més d'un any. L'una de Bellvitge i l'altre de la LLagosta. Totes dues de famílies txonis, cosa que això sí que ara en seria incapaç, ni per cardar regularment. Un bon amic em va comentar que li va sorpendre que anés amb una tia castellanoparlant ( i de Bellvitge). I la veritat és que em va fer reaccionar, ja que després d'això li vaig entrar en català. Després d'un cert astorament per part seva s'hi va acostumar. El problema aqui és que el bilingüisme sostingut sí que és un sopar de duro, una entelèquia. No se sosté. I la veritat és que la paia estava més per mi que jo per ella, i va acabar xerrant-me un macarrònic català com podia, la pobre. I no em compadeixo condescendentment, sols que entre llàgrimes em va dir tal dia que li sabia greu veritablement parlar tant malament, però que al seu barri mai havia parlat català amb ningú, i a les classes de català de primària se les va passar jugant al joc 'snake' del seu Nokia prehistòric.Al final me' vaig cansar d'ella i au tant de gust. Però anys després recordo haver-la trobat al féisbuc i gratament em va sorpendre que penjava algunes publicacions catalanistes de tant en tant, i en conversa privada el seu esperpèntic català escrit havia millorat sensiblement.Si he explicat aquest totxo és per que coincideixo com diuen alguns per aqui, que si els castellanoparlants no perceben cap conveniència d'ús de català mai en xerraran un sol mot. En aquest cas, en l'esfera personal, això va ser un exemple. Ella n'estava de mi, i va veure que el tema de la llengua podia fer decaure lo nostre i es va posar les piles com va poder. Ras i curt.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Si només es pogués demanar ajudes, beques, préstecs, feina o menjar en català, això no passariaEls catalans a Catalunya som minoria
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Fa poc vaig veure dos amics, un que parlava en castellà i l'altre en italià i s'entenien perfectament.
Clar, ja és això, a Catalunya tothom en català i cap problema, tothom s'entén.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Hi estic d'acord amb tu. Jo vinc d'origen castellanoparlant (perquè els meus pares són de fora) i gairebé mai canvio de llengua, sempre parlo en català amb tothom.Quan era petit era habitual que els catalanoparlants de Vilafranca es mantinguessin parlant en català, amb total normalitat. Malauradament he vist una reculada i ara gran part canvia de llengua. Tot i així, jo em mantinc en català i això ho hauríem de fer tots els catalanoparlants, els de sempre i els nous parlants!
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una micaLa veritat és que no acabo d'entendre això. Com ha de costar parlar en català a Catalunya? Els que són uns egoistes i desconsiderats són els que parlen castellà, ja els podria fer vergonya no usar la llengua pròpia del territori on viuen. Fer-los veure això tot enraonant en català és com el mínim que es pot fer.
Doncs perquè tenia el xip interiotitzat de canviar quan em parlaven castellà, com ho fa més del 80% de catalanoparlants. Si estàs molt acostumat a canviar-te al castellà doncs al principi costa quan vols deixar de fer-ho. I actualment algun cop ho segueixo fent inconscienment, i quan me n'adono torno a canviar al català, però per sort cada vegada em passa menys!
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Me l'esperava molt més alt, el percentatge. Si l'hagués hagut d'endevinar hauria dit 90% pel cap baix. Estem millor que no em pensava.Per altra banda, això em fa sospitar, també, que molta gent ha pogut mentir a l'enquesta perquè encara els queda una mica de vergonya, tot i agenollar-se constantment al castellà.
Jo també crec que hi ha una part que ha menti per vergonya i en realitat és encara més alt.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Deixant de banda la demografia i polítiques migratòries i/o d'integració a on no s'hi pot fer res mentre no siguem un estat, el prinicpal problema ara mateix que hi ha amb la llenguna és l'actitud de la majoria de catalanoparlants. Si ells mateixos no la fan valer que no esperin que màgicament els de fora màgicament la considerin important.
Vaig escriure màgicament 2 cops
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Rellegint el fil em pregunto: és el 73% d'independentistes o de catalanoparlants?
D'independentistes! Van preguntar-ho i van creuar dades. Del conjunt de catalanoparlants encara és pitjor el percentatge, sobre el 80% canvia!
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
He de reconèixer que, de tant en tant, se m'escapava. El perquè és senzill, com a bon ciutadà et vols estalviar "problemes" de cara a que no t'entenguin, vols eficiència, tracte ràpid.Però, cada cop que ho faig, me'n penedeixo. També he de dir que, aquí a on visc, la majoria de comerciants se t'adrecen en català. Avui dia encara que em contestin en castellà, jo continuo en català. Si m'entenen i jo a ells també, cap problema. Però cal mantenir-nos ferms!
la majoria de comerciants se t'adrecen en catalàLapsus. Volia dir que se t'adrecen en CASTELLÀ i malmeten el CATALÀ.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
poca independència tenen o volen
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Sóc de Barcelona i ara visc a l'AMB. Als 18 anys aprox. vaig decidir parlar només en català i no passa absolutament res. No tingueu por de fer-ho, de debò. Màxim que notes certa distància en coneixe't d'una minoria de la gent més castellana que, amb els dies, també despareix.
Home, tant com res... hi ha llocs on clarament parlar català és un acte polític. Per exemple, a una comissaria de la pn. Però bé, suposo que et refereixes a la gent en general.
Sempre parlo en català quan vaig a renovar el DNI a la comissaria( no hi he anat mai per cap altre motiu). No només no hi ha problema sinó que generalment m'han contestat en català ( els funcionaris que t'atenen).
A mi també em va passar una cosa semblant quan hi vaig anar el darrer cop, però el que m'havia d'atendre per fer el tràmit de la renovació va dir que no m'entenia. No vaig canviar de llengua, però em vaig sentir violentat. I la veritat és que en aquell moment no em venia de gust haver-m'hi d'enfrontar per aquest motiu.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Els efectes de patir una disminució demogràfica, on el poble català esta sent cada cop mes una minoria, deguda a les immigracions massives que Catalunya ha estat rebent des de fa molt de temps.
Aquest és l'altre tema important; però en sí mateix i seguint el que deia just a sobre, si els catalans encara que fossin la minoria que són ara tinguessin una actitud lingüística ferma, les coses anirien diferents.
Quan un poble està sent una minoria, i dins del seu mateix país, com es el cas del poble català, es pràcticament difícil, per no dir impossible, posar-se ferms contra una població dominant, i més a més, quan tens a tot un govern i polítics corruptes i botiflers al darrere, que no mouran un sol dit per ajudar-te. Fins i tot, et titllaran de racista i xenòfob per no ser "...solidari" amb aquesta immigració que, de fet, una immigració que s’ens està pixant al damunt. Posem el cas de catalans d’una edat avançada quan se’ls hi presenta aquella necessitat de.... que se'ls hi arregli aquella canonada que els hi perd aigua, o que quan han d’anar a fer alguna gestió al banc o quan han d’anar al Cap a parlar amb el doctor, o quan han de fer alguna compra a la farmàcia o a la botiga.... Si els hi atent un estranger adreçant-se en castellà (que es el que està passant, per molt que alguns vinguin dient el contrari) aquell avi/a català ni s’ho rumiara dos cops a l’hora de canviar de llengua, perquè el que volen es que, sigui qui sigui, els hi solucioni aquella qüestió, per ells, d’extrema necessitat. Perquè, no tenen a ningú més. Tres del mateix passa amb els adolescents i entre el jovent. En els instituts, FP o Cifo a Catalunya, la majoria de l’alumnat / professorat es d'origen immigrant amb poc o nul interès per la llengua catalana. I si a més, el professor (contractats tots ells, per la mateixa Generalitat de Catalunya) canvien del català al castellà perquè dels 20 – 30 alumnes que hi són, només un d’aquests demana que s’imparteixi la classe en castellà perquè diuen que no entenen el català...davant d’aquesta situació, on malauradament es respira un hispanocentrisme pels quatre costats, l’alumnat català acaba adreçant-se en castellà, fins i tot entre ells mateixos, perquè no volen sentir-se indiscriminats, davant d’una majoria no catalana. Això, malauradament, ho he vist, a cadascun dels exemples que he exposat. Un altre cas que es va llegir aquí al xat, on la víctima ni sent tant jove ni sent tant vell, també va patir una discriminació similar. Però, i santornemi, davant de la necessitat, l’afectat no va tindre cap altre opció que adreçant-se en castellà. I, com pots veure, protestar no serveix per a res, mentre tots aquests governs i polítics que van prometre fidelitat al seu poble, continuïn dins dels seus càrrecs. Perquè, son ells, els principals responsables de tota aquesta degradació que porta temps patint el país. Ara estem veient el començament de l'extinció d’un poble. I no hi ha bitllet de tornada.
|
Segons l'informe publicat per la Plataforma per la llengua.Aquí tenim molta feina a fer per començar. Jo sóc de Barcelona i en el passat canviava de llengua sovint amb els castellanoparlants, però ja fa uns anys que vaig decidir que amb la gent nova que vagi coneixent no canviaria de llengua. I no em fa vergonya reconèixer que em continua costant una mica, encara tinc el xip de canviar, però mica a mica m'hi vaig acostumant i actualment "aguanto" quasi sempre el català. Hem de començar per aquí, per nosaltres mateixos i a fer pedagogia entre amics i familiars independentistes. Som-hi!No serveix de res dir que la culpa és dels immigrants, és evident que la immigració és una de les causes de la reculada de l'ús del català però l'altra causa és la poca fermesa dels catalanoparlants. I al final ésno deixa de ser un peix que es mossega la cua, si els catalanoparlants (com a mínim els catalanoparlants independentistes) ens mantenim ferms sense canviar, segur que molts immigrants veuran la necessitat d'espavilar-se i aprendran la llengua com a eina d'integració, però ho han de veure necessari. No és només un tema de lleis ni de que hi hagi més series en català a Neflix.
Jo no entenc quin conflicte us crea parlar sempre en català. No hi ha opció, m'importa un rave quina llengua parli l'altre, si sóc a Catalunya parlo en català. I el pas que hauríem de fer, i he de dir que només ho faig quan em sento molest, és demanar a l'altre que parli català.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
MIra amb això tens raó. A certs llocs com la feina, si no hi ha públic, ja s'hauria d'anar traient la mascareta en interiors.
A certs llocs no, en tots els llocs.
Cal anar controlant l'efecte de qualsevol nova mesura, per tant , poc a poc.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
A la primavera, però vaja, tampoc no cal que esperis com un corderet que t'avisin, pots fer-ho pel teu compte.
I no cal que esperis a la primavera.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Tot i que fa temps que no són obligatòries, encara hi ha una gran part de la gent que segueix portant mascareta a tot arreu. Jo diria que arriben a un 70 o 75 %, almenys on visc. Hem millorat una mica, perquè durant les primeres setmanes eren un 95 %. Amb una societat de subnormals hipocondríacs com aquesta, hi ha poc a fer. De fet, ells són els principals culpables de tot, per davant de polítics, periodistes i sanitaris.
Som borreguets i ens sentim bé fent el mateix que el del costat.
Jo al revés, sempre he tingut tendència a fer el contrari del que fa la majoria
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Jo no porte mascareta quasi mai... Però per solidaritat amb els que sí hi creuen, només veig pelis porno on les artistes carden amb mascareta.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Els independentistes que la porten tenen un marc mental molt espanyol sense adonar-se'n. Aquesta gent no veu imatges d'altres països? Que els independentistes es comportin igual que algú de Terol, Càceres o Mieres i diferent que els ciutadans d'Erfurt, Odense o Lecce no és pas casual.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Com a curiositat, dir que, durant l'arrest domiciliari il·legal de l'any passat vaig trobar pel carrer un home amb una màscara de gas (sic).
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Mireu què diu aquest subjecte:Las mascarillas deberían quedarse como el casco o el cinturón (Levante-EMV)Des que va començar la dictadura, he vist alguns indigents mentals desitjar i proposar que les mascaretes es quedin per sempre, si no és per la Covid que sigui per evitar els contagis de grip ("com ja fan al Japó", diuen aquests subnormals), i fins i tot algun metge donant-los la raó. Sento una repugnància enorme per tota aquesta gentola.
Aquest perillós missatge ha guanyat molts adeptes. Crec que anem cap a una societat espanyola amb morrió per secula seculorum, a diferència de la resta de països.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
No te la treguis, en poc ja torna el carnaval.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Tot i que fa temps que no són obligatòries, encara hi ha una gran part de la gent que segueix portant mascareta a tot arreu. Jo diria que arriben a un 70 o 75 %, almenys on visc. Hem millorat una mica, perquè durant les primeres setmanes eren un 95 %. Amb una societat de subnormals hipocondríacs com aquesta, hi ha poc a fer. De fet, ells són els principals culpables de tot, per davant de polítics, periodistes i sanitaris.
Som borreguets i ens sentim bé fent el mateix que el del costat.
Aquest és el més gran mal de la societat.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Jo no la porto al tren i al metro, i a les estacions tampoc (i a molts altres llocs tampoc).Un vigilant del metro em va dir "fes el favor de posar-te-la que hi ha càmeres i me les carrego jo. Després si vols te la treus" (per cert els 2 vigilants de metro que m'han parlat ho han fet en català). Li vaig fer cas i me la vaig treure quan vaig girar la cantonada.És a dir, qui la porta és perquè vol.Sembla mentida que la gent encara no entengui en què consisteix la desobediència.Després de dies d'agafar trens i metros només he vist UNA persona sense morrió (un moro), a part de mi i mon pare.Trist.
Depèn d'on sigui. Jo hi ha llocs on no em diuen i altres on directament no deixen entrar si no portes la mascareta posada, per exemple a Mercadona. Però cada cop veig més gent amb la mascareta per sota el nas i fan els ulls grossos.De poc serveix la desobediència quan som quatre els qui no acceptem aquestes imposicions.
Al Mercadona és on van avisar la poli Uns nazis.
Mercadona són covidians Premium.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Jo no la porto al tren i al metro, i a les estacions tampoc (i a molts altres llocs tampoc).Un vigilant del metro em va dir "fes el favor de posar-te-la que hi ha càmeres i me les carrego jo. Després si vols te la treus" (per cert els 2 vigilants de metro que m'han parlat ho han fet en català). Li vaig fer cas i me la vaig treure quan vaig girar la cantonada.És a dir, qui la porta és perquè vol.Sembla mentida que la gent encara no entengui en què consisteix la desobediència.Després de dies d'agafar trens i metros només he vist UNA persona sense morrió (un moro), a part de mi i mon pare.Trist.
Fa tres mesos em va parar la policia a un carrer buit (sic):- Ells: I la mascareta?- Jo: A la butxaca.- Ells: Però...normalment no la fas servir?- Jo: El carrer es troba ara mateix buit.- Ells: Aquí no passa res, però quan el carrer estigui ple és millor que vagis amb mascareta.- Jo: Sí, sí.I no es van baixar del cotxe en cap moment.
Fa 3 mesos ja no era obligatòria al carrer, oi? Vull dir, ni buit ni ple.
Així és.
Devien estranyar-se de no veure un xai.
Aquí a determinades hores i carrers, els que no amagem la nostra identitat som gairebé testimonials.
He observat que varia de poble a poble.
|
15 mesos després, seguim sense saber quan decidiran des de Madrid treure la mascareta obligatòria en interiors. No sabem quina situació clínica s'ha de donar perquè la treguin, que és una cosa així com dir que hi haurà mascareta fins que a ells els surti dels collons i per si no fos prou, la ministra de Sanitat ha dit que hi haurà mascaretes mentre hi hagi virus de la grip (!).
Jo no la porto ja gairebé mai. Al carrer de fet mai l'he portada, a la feina quan estic amb més gent i a interiors quan em la demanen.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No és un ofici si vols, perquè la fabriqueta de plaer (i de diners si se sap fer anar) ja ve de naixement (no necessita patrons, madames, mànagers ni CEOs; només donar-se d'alta en autònoms en un epígraf adient i fins que el cos i l'humor aguanten). Però maque ha mogut, mou i mourà afanys, diners i quefers.No oblidem que som animals sexuals més calents que les gallines (ho dic pel nou beatam, que veu pecat en tota actitud carnal).
Els humans van calents fins que procreen i sesgoten pujant la mainada. Sautocomplaeixen i busquen plaer fins que un altre esser viu ocupa la 1era posicio en lescala de prioritats, normalment fins la mort. Es per aixo que tindre fills purifica (no a tothom per igual, nhi ha que marxen i deixen a la criatura a la seva sort)Les gallines segueixen igual de calentes sense importar el nombre de descendents que tinguin, i als pocs mesos ja ni reconeixen els seus descendents si sels troben als nasos
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
A Lleida cada estiu capturen pisos de noies esclavitzades, la gent pensa que això no passa a Catalunya. També a Girona passa el mateix.
Es inhumà, esclavitut sexual, sí que passa, però es una excepció, el cas que comentes són màfies criminals.L'inmensa majoria de les prostitutes a Catalunya van pel seu compte, ho fan per voluntat pròpia, sou autònomes que fan veure que tenen feines de massatgistes.Es calcula que a Espanyistan hi ha cap a 100k prostitutes i en representen el 0,3% del PIB segons aquests panflets: https://www.elmundo.es/television/2017/04/26/59007c6ae2704e48708b462b.htmlHi ha més prostitutes que molts altres oficis...Es a dir, el 0,2% dels habitants de Espanyistan són prostitutes. Et surt a 1 puta o puto per cada 500 persones aproximadament. Per exemple, paradoxes de l'estadística: si estàs en un tren de rodalies quan va ple, que hi ha cap a 200 persones per vagó i són 4 vagons, et surt gairebé segur que d'aquelles 800 persones com a mínim n'hi haurà 1 o 2 que es dediquin a la prostitució.
Et puc dir que no son excepcions, fins i tot em fan publicitat, perquè jo volto pels guetos i això es el pa de cada dia. A Lleida només aconsegueixen detectar la prostitució blanca, però no la negra, ja que la negra, els clients solen ser casi sempre negres i mai denuncien. Per exemple al carrer Cavallers, n'hi han d'aquestos pisos.
Que sí, les màfies existeixen, i tal com dius deu ser veritat que s'anuncien i tot per atraure clients amb panflets i anuncis. Però això tal com intento explicar-te es una mínima part i excepcional i criminal.Tal com t'he explicat aproximadament 1 de cada 500 persones a l'estat nyordo, de cara a hisenda són massagistes home o dona, que es dediquen realment a la prostitució.
No fan en pamflets o anuncis, són boca a boca, i ho han a la gent que solen veure que estan solters. La gran majoria de negres que conec, són clients. A un parell els vaig pillar i eren companys de feina. Jo pensava que era un mal pensat i que tenia uns amics alla, fins quant un company de feina negre em va fer publicitat i que per 10 euros podia follar-me a una negra i era exactament el mateix lloc que vaig pillar certs negres. Llavors vaig començar a muntar el puzle. Els altres pisos que van per voluntat pròpia, són les típiques sudamericanes que viuen il·legalment a Catalunya i treballen en això per voluntat pròpia. I elles mai trepitgen hisenda. Per això en aquest fòrum he repetit milers de vegades que la immigració il·legal perillosa no va en pàtera, venen en avió.
No crec que es pugui afirmar que la prostitució ve només d'Àfrica o Sudamèrica, hi ha de tot, també hi ha europees i catalanes, homes i dones, però clar sobretot dones. Això que comentes es deu tractar d'una màfia, normalment la majoria de prostitutes tenen molta discreció i els preus solen ser entre 50e i 200e, no pas 10e. Ho hauries de dir a la policia si sospites que es una màfia d'esclavitut sexual i en tens dades.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Jo estic ben dividit amb la prostitució. Crec que ningú hauria de tenir una feina tant lamentable però al mateix temps hi hauria d'haver una manera d'assegurar que tothom pot, si vol, trobar a algú altre amb qui tenir-hi sexe. Potser un sistema públic. És una mica un xoc de drets. El de la dignitat de les persones que no haurien de tenir sexe per diners i el de les persones que són poc agraciades i volen tenir sexe, que en pugin tenir amb algú que també el vulgui tenir amb elles sense haver de pagar. No sé com es casa això.
És la llei de l'oferta i la demanda. Potser no és tant paritari.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Són relacions lliures, consentides i que cada part hi troba el que vol i necessita. Si no es volen prostituir i no volen intromissions indessitjades al seu cos, que no ho fassin o s'ho cobrin. Si es prohibeix la prostitució, de que viuaran aquestes noies. Fent feines de neteja, a la construcció, de subvencions? Una mica molt lamentablement, es com les males feines del tercer mon que fan per viure bé els occidentals rics, s'aboleix i es queden sense feina. No pot ser que el sexe acabi sent un monopoli de les puritanes capitalistes. Si elles fossin més "condescendents" amb ells no farien falta prostibuls. La prostitució és ofici des de que elles quan necessiten alguna cosa d'ells hi ha un intercanvi de "favors"
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Em felicito d'haver obert un fil que serveix per a destapar noves manifestacions i manifestants d'allò que podriem anomenar l'essència usuari. (Què fas Carlos , què fas? )Us he de dir que no aniré participant-hi gaire, us he posat l'article pels que us pot semblar interessant i per si us pot fer pensar. Cuidem-nos
Que hi hagi opinions que no t'agradin no significa que estiguin fora de lloc.
A veure si ho apliques a tu mateix, perquè tu vas ser qui va dir fa uns mesos que si els administradors del xat netejaven el fòrum d'opinions "negacionistes" contràries a la dictadura sanitària que tu defenses, et comprometies a col·laborar econòmicament amb el xat. Pocs dies després em van bandejar el compte.
Hòttia, i em va sortir de franc?
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No tingau el menor dubte, després d'abolir la prostitució, el següent pas és prohibir la pornografia. Forma part del programa del feminisme modern de crear una societat castrada i de sexualitat amorfa.
Ja estan treballant-hi:"La diputada socialista más joven lanza el debate para acotar por ley el porno" (La Vanguardia)I és la diputada més jove, que segons la creença popular hauria de tenir la ment més oberta. I d'esquerres, que també segons la creença popular hauria de ser més liberal en temes de sexe. Coincideix en les seves idees retrògrades i repressives amb el dretà catolicista Juan Manuel de Prada, que també el vaig sentir dir que el porno és una cosa repugnant que s'hauria de prohibir.Cal recordar, d'altra banda, que els socialistes ja van prohibir fa anys el porno a la televisió, en la legislatura de Zapatero. Abans emetien pel·lícules porno a les nits en algunes cadenes locals i també hi havia les famoses pel·lícules porno del Canal +, però els socialistes van dir que això s'havia acabat.
Una mongeta que en lloc d'anar a un convent, vol que la societat siga el seu convent.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Em felicito d'haver obert un fil que serveix per a destapar noves manifestacions i manifestants d'allò que podriem anomenar l'essència usuari. (Què fas Andreu , què fas? )Us he de dir que no aniré participant-hi gaire, us he posat l'article pels que us pot semblar interessant i per si us pot fer pensar. Cuidem-nos
Que hi hagi opinions que no t'agradin no significa que estiguin fora de lloc.
A veure si ho apliques a tu mateix, perquè tu vas ser qui va dir fa uns mesos que si els administradors del xat netejaven el fòrum d'opinions "negacionistes" contràries a la dictadura sanitària que tu defenses, et comprometies a col·laborar econòmicament amb el xat. Pocs dies després em van bandejar el compte.
El problema no era el negacionisme, que també es greu, sinó l'SPAM que feies continuament, només sortien fils negacionistes, com un puto "BOT"
Des de març de 2020 i durant mesos només apareixien fils apocalíptics sobre la "pandèmia", que tot i que jo no participava ho veia. Hi havia dies que TOTS els fils que s'obrien eren sobre el mateix tema. I no passava res. Jo no obria tants fils com dius, això no és cert.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Si no és ofici o feina, per què s'ho cobren?
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Considero que la prostitució no representa cap tipus d'ofici, sinó una part degradant que ha arribat l'especie humana, que més aviat ho veig com una necessitat econòmica, o ser víctima de màfies.Òbviament, el sector esquerranos no hi estarà d'acord, amb aquesta opinió. Però estic segur que folraran el crit el cel si la seva filla els hi diu que vol ser prostituta.
No es un tema de dretes o d'esquerres: els clients de les prostitutes abarquen tot l'espectre polític d'esquerres i dretes, apolític, ateu i religiós.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Negatiu per error
Jo igual. En general menys a la Roderica si us voto negatiu interpreteu-ho com un error. Obviament no votaré negatiu per una noia que participa poc obri un fil per molt merda que sigui l'article.
La merda del xat que no deixa tirar enrrera els negatius
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Considero que la prostitució no representa cap tipus d'ofici, sinó una part degradant que ha arribat l'especie humana, que més aviat ho veig com una necessitat econòmica, o ser víctima de màfies.Òbviament, el sector esquerranos no hi estarà d'acord, amb aquesta opinió. Però estic segur que folraran el crit el cel si la seva filla els hi diu que vol ser prostituta.
Precisament el progressisme coincideix amb els conservadors com tu al 100% en aquest punt, cosa que a algú li hauria de fer replantejar-se segons quines coses.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
El que segur que no és un ofici és cobrar en un xiringuito públic d'utilitat zero finançat amb els impostos dels que si treballem. I em refereixo a un xiringuito femellista o el del Toni Cantó a Madrid, no discrimino.En fi, les dones han de decidir el que fan amb la seva vida i amb el seu cos o no era això el que deia el feminisme?? Aquesta gent són els nous capellans, qui són ells per decidir que fan dues persones lliurement?? no és d'estranyar que les seves tesis les compateixin amb la gent religiosa més radical.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
La majoria de les prostitutes son esclaves. De les mafies, de les drogues, dels diners...A ledat mitjana les casaven i les convertien. Avui en dia la sol.lucio es tornarles encara mes bogesLa majoria delles nomes requereix una gran dosi desperança i damor, i ningu te el temps que requereix ajudarlesLo de que es un ofici qualsevol no es cert. Un ofici no et fa perdre el capUn altre cop es veu que la familia tradicional (casar-se jove i viure en comunitat) es un remei que pot prevenir aquestes situacions. Es molt complicat i anem a pitjor. Moltes acaben mortes
Tothom és esclau dels diners. Excepte alguna tribu de l'Amazones.
Tu i jo som esclaus per poder viure, pero es comu entre algunes desenvolupar una adiccio a acumular dinersEs una obsessio per plenar mes i mes capces amb cash. Te a veure amb la psicologia de plenar un forat que no te fons
Això no deixa els clients en bon lloc.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Hi ha moltes formes de cobrar o pagar per cardar i la prostitució és només una d'aquestes. El comerç sexual sempre ha existit i ho continuarà fent, d'una manera o altra. Que es vulgui veure o no, ja depèn de cadascú i la seva capacitat per autoenganyar-se.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Perdoneu el mòde Rigel, però és que la replicanta és molt replicanta
Coi, doncs perquè ho has dit, jo estava convençut de que el fil era seu fins que t'he llegit!
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.