Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Molt bé, doncs que deixin d'oferir-ne. Ah, la culpa per a l'home sempre.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
A Lleida cada estiu capturen pisos de noies esclavitzades, la gent pensa que això no passa a Catalunya. També a Girona passa el mateix.
Es inhumà, esclavitut sexual, sí que passa, però es una excepció, el cas que comentes són màfies criminals.L'inmensa majoria de les prostitutes a Catalunya van pel seu compte, ho fan per voluntat pròpia, sou autònomes que fan veure que tenen feines de massatgistes.Es calcula que a Espanyistan hi ha cap a 100k prostitutes i en representen el 0,3% del PIB segons aquests panflets: https://www.elmundo.es/television/2017/04/26/59007c6ae2704e48708b462b.htmlHi ha més prostitutes que molts altres oficis...Es a dir, el 0,2% dels habitants de Espanyistan són prostitutes. Et surt a 1 puta o puto per cada 500 persones aproximadament. Per exemple, paradoxes de l'estadística: si estàs en un tren de rodalies quan va ple, que hi ha cap a 200 persones per vagó i són 4 vagons, et surt gairebé segur que d'aquelles 800 persones com a mínim n'hi haurà 1 o 2 que es dediquin a la prostitució.
No tens raó. La majoria de la prostitució és per esclavisme, que siguin una minoria de les dones no vol dir res. No és el mateix una dona que es prostitueix lliurement de manera ocasional que una que està obligada per mafiosos i ho fa 10 o 15 vegades al dia. Noies que ho fan 2 o 3 cops per setmana n'hi ha centenars de milers però el negoci no funciona amb aquestes noies, funciona amb moltes menys que fan el 90% dels serveis obligades i per molt menys diners. I ho fan durant molts anys. Passa com en tota la resta de coses del capitalisme. T'expliquen un model molt elegant, lliure i asèptic però la realitat va per un altra banda.
funconarà el negoci de
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
D'entrada, és un tema complexíssim i ple de contradiccions: "Les dones són lliures amb el seu cos, però per treballadores sexuals, no", "És un treball tant digne com altre, però que siguen les familiars d'un altre, no pas les meues". Sumem-li el pes de la religió que encara ens fa veure el sexe com a pecaminós i denigrant, i una societat que a la vegada posa el sexe com un èxit social.Però em centraria en l'article i molts altres d'aquest estil, i el classisme que supuren. Perquè venen de dones que tenen una posició social i econòmica benestant, moltes amb bones carreres professionals, i que em fa el pes que mai no han treballat en cap feina diguem física. Poden tindre el privilegi de que els repugne perquè saben que elles ni ho han necessitat i ni ho necessitaran mai, i des del maternalisme del despatx és més fàcil pronunciar-se categòricament.A mi m'agradaria llegir les opinions de caixeres, netejadores, jornaleres, cambreres de nit i altres professionals que castiguen el seu cos amb 40 hores setmanals d'esforç físic i mental a canvi del SMI.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Em felicito d'haver obert un fil que serveix per a destapar noves manifestacions i manifestants d'allò que podriem anomenar l'essència usuari. (Què fas Guillermo , què fas? )Us he de dir que no aniré participant-hi gaire, us he posat l'article pels que us pot semblar interessant i per si us pot fer pensar. Cuidem-nos
Que hi hagi opinions que no t'agradin no significa que estiguin fora de lloc.
D'entrada i així en general et dono la raó.Però el meu comentari era més adreçat a mi mateixa en el sentit que m'he adonat (i això certament ho podria haver sabut abans) que no tinc ganes ni l'energia sobrant per invertir en ser la amfitriona del fil com em pertocaria quan sé que la gran majoria d'usuaris més actius tenen una opinió radicalment diferent a la meva en tot allò referent a les dones, i una gran part d'aquests són misògins de cal ample i d'altres una mica més suaus, però que en general les opinions barroeres i gens reflectides predominaran.Això ho sabia abans i em podria haver estalviat el fil. En fi, Marcel . Tens moltíssimes coses de més profit a fer: Fes-les :) I a tu company, una salutació calorosa!
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
A Lleida cada estiu capturen pisos de noies esclavitzades, la gent pensa que això no passa a Catalunya. També a Girona passa el mateix.
Es inhumà, esclavitut sexual, sí que passa, però es una excepció, el cas que comentes són màfies criminals.L'inmensa majoria de les prostitutes a Catalunya van pel seu compte, ho fan per voluntat pròpia, sou autònomes que fan veure que tenen feines de massatgistes.Es calcula que a Espanyistan hi ha cap a 100k prostitutes i en representen el 0,3% del PIB segons aquests panflets: https://www.elmundo.es/television/2017/04/26/59007c6ae2704e48708b462b.htmlHi ha més prostitutes que molts altres oficis...Es a dir, el 0,2% dels habitants de Espanyistan són prostitutes. Et surt a 1 puta o puto per cada 500 persones aproximadament. Per exemple, paradoxes de l'estadística: si estàs en un tren de rodalies quan va ple, que hi ha cap a 200 persones per vagó i són 4 vagons, et surt gairebé segur que d'aquelles 800 persones com a mínim n'hi haurà 1 o 2 que es dediquin a la prostitució.
No tens raó. La majoria de la prostitució és per esclavisme, que siguin una minoria de les dones no vol dir res. No és el mateix una dona que es prostitueix lliurement de manera ocasional que una que està obligada per mafiosos i ho fa 10 o 15 vegades al dia. Noies que ho fan 2 o 3 cops per setmana n'hi ha centenars de milers però el negoci no funciona amb aquestes noies, funciona amb moltes menys que fan el 90% dels serveis obligades i per molt menys diners. I ho fan durant molts anys. Passa com en tota la resta de coses del capitalisme. T'expliquen un model molt elegant, lliure i asèptic però la realitat va per un altra banda.
Ets lliure de creure el que vulguis. L'estil de vida d'una persona que es dedica a la prostitució es més normal del que et penses i per voluntat pròpia. Són persones que ho fan durant una temporada i després ho deixen, i cada dia, no pas un parell de cops a la setmana com et penses, sinó que s'hi dediquen plenament uns anys com si fos una professió. Les xarxes d'esclavitut sexual i tràfic humà són unes altres coses molt diferents, es pot dir que no te res a veure.Parlaré de la Carolina Abril ja que es una actriu que he entrevistat 3 vegades i m'ha parlat molt d'ella, es un exemple d'aquest perfil de noies que volen ser prostitutes per voluntat pròpia: Ella quan era menor ja tenia clar que volia ser prostituta, va perdre la virginitat molt aviat, li encantava el sexe i no hi creu en l'amor convencional de parella. Defet a la que va fer 18 anys pam! a correr a apuntar-se on fos o pel seu compte, perquè li paguessin per fer follar i donar plaer amb el seu cos. Ella va ser prostituta uns quants anys des dels 18 i un dia es va apuntar a un càsting d'actrius porno per diversió i a allà va començar la seva carrera com a pornstar, fins cap als 28 o 29 anys, que es va retirar de l'indústria del cinema eròtic. Mai l'han obligat a res. Ara crec que fa de streamer de videojocs a twitch, te un onlyfans i va fent, i tot i el que pugui semblar, es una persona brutalment intel·ligent.
El que t'estic dient és que el negoci no funciona amb aquestes noies, funciona amb una minoria que fan el 90% de la feina, en condicions lamentables i per la força. Tot funciona així, tu no eres youtuber? Doncs igual.
Es que no hi ha cap "negoci" en la majoria de prostitució, són persones que ho fan pel seu compte, tens el prejudici que prostitució es el típic burdel, la noia que està a la carretera o pis ple de noies que es prostitueixen, perquè es l'imatge que s'en dona i el més vistós, però són una minoria, la majoria són persones que directament es prostitueixen des de casa seva o inclús els hi va tant bé que tenen prou diners per llogar-se un pis a part i dedicar-lo només per la seva pròpia prostitució. No te cap mena de sentit que comparis això amb fer 4 vídeos d'aficionat per youtube xD
No entens res. No importa la majoria de les dones que ho fan ocasionalment. Importa la majoria del negoci. Hi ha un capítol de South Park que ho explica amb els jocs gratuïts dels mòbils, que el negoci són el 5% que es deixen tot el que tenen. Ho pots mirar amb les escurabutxaques d'un bar, ves i mira la gent que hi juga i mira quanta gent realment és la que representa un negoci per l'empresa. Et puc posar desenes d'exemples i tot és igual. El capitalisme funciona amb l'explotació despietada de les persones. Després et venen el model aquest que tu compres edulcorat. Passa igual amb la maternitat subrogada, et venen un model de dones que ho fan perque volen i per ajudar algú a tenir un fill, tot molt bonic, però el 90% dels nens surten de dones molt pobres, explotades, amb 4 o 5 embarassos i sense capacitat per decidir res per contractes i deutes. A la Índia hi ha granges de noies partint nens des dels 18 o 20 anys fins que aguanten.
La prostitució no es un "negoci capitalista", sempre hi ha hagut prostitució, inclús abans de l'invenció de la moneda. Encara que ho prohibeixin, ho criminalitzin i ho persegueixin, hi seguirà havent homes i dones que seguiran prostituint-se d'amagat o fent trampes legals.Tens l'exemple més bèstia del Japó i la Xina, on inclús menors es prostitueixen, fan trampes legals perquè no se'ls hi pagui amb diners, sinó amb regals, "enjo kosai" se'n diu.
Menors es prostitueixen al meu poble també que les he vist. O sigui, la mineria tampoc deu ser un negoci capitalista perque ja existia a l'antiguitat. No veus que no té lògica el que dius?
Ho deia en el sentit que no es "un negoci capitalista" perquè ho fan per compte propi la majoria, i inclús es com estil de vida, per això es impossible d'erradicar. Encara que tanquin locals públics o empreses on hi fan diners amb la prostitució, qui s'hi vulgui dedicar ho acaba fent pel seu compte o en clandestinitat.
I qui vulgui violar ancianes també ho farà encara que estigui prohibit. No tens altres arguments?
Déu ni dor les anades d'olla que escrius. Tens raó que no es pot evitar que un violador, violi, però la víctima el denunciarà perquè es tracta d'una agressió sexual i tindrà greus conseqüències. Entens la diferència de que la prostitució consentida no es cap agressió i una violació es una agressió ?
Mare de Deu que pesat amb el teu llibre. Que t'estic dient que el 90% de la prostitució no és consentida!!
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
El teu cos es un temple. D'acord. Però hom decideix amb el seu cos si el temple és d'una deitat monoteista puritana o bé un temple d'una deitat que promou la prostitució com ara Inanna, Astarte, Adonis, Venus, Afrodita, Xochipili, Baron Samedi, Baimen Shen, etc. El que cal prohibir és que ningú decideixi per altra persona.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Una qüestió: la gent es droga perquè vol drogar-se o perquè hi ha droga? Edite: negatiu també per errada
Vols dir que és comparable el sexe amb l'heroïna?
Vinga Marta , no és tan difícil.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Una qüestió: la gent es droga perquè vol drogar-se o perquè hi ha droga? Edite: negatiu també per errada
Vols dir que és comparable el sexe amb l'heroïna?
És quelcom en que hi ha gent que està disposada a gastar diners, és il·legal/al·legal i per tant les màfies ho controlen fent-hi treballar gent que no vol fer-ho com amb coacció. No només són comparables, sino que tenen similituds. També tenen diferències quan es comparen com que a la prostitució és necessària la intervenció activa de la persona que és el producte i a la venda de droga no, o que l'heroïna és perillosa per la salut i la prostitució no.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
En un altre segle potser hauria dit que cal ilegalitzar la prostitució, però en els nostres temps seria una mica inútil perquè cada cop es fa més difícil separar entre putes i "civils".
Els càtars discreparien d'aquesta afirmació.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
En un altre segle potser hauria dit que cal ilegalitzar la prostitució, però en els nostres temps seria una mica inútil perquè cada cop es fa més difícil separar entre putes i "civils".
És com el tema de l'avortament, sembla mentida que encara hi hagi gent en contra. S'ha de tenir el cap molt ple de merda per estar en contra de la prostitució, del porno, de l'avortament, de l'eutanàsia... Però així és com té el cap la majoria de la gent, si no és per unes coses és per altres, tant de dretes com d'esquerres. Per això seria convenient que un meteorit s'aproximés a la Terra.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No ho sé, Rick, i si deixem a les persones que es dediquen a la prostitució parlar per elles mateixes?
Recordo que abans, fa molts anys, quan hi havia més llibertat que ara en tots els sentits, sortien prostitutes per la tele defensant el seu ofici. Era una cosa més o menys normalitzada, estava ahí, i prou. Ningú parlava de prohibir res i la societat no estava encara tan malalta per redir tota la prostitució a màfies i esclavatge.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Sempre he recolzat la regulació. L'abolició és un eufemisme de prohibició, i la prohibició no només no ha funcionat mai sinó que normalment ho empitjora
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
Fa temps al xat vaig llegir un missatge un usuari posava un enllaç a un fòrum que es diu sexomercadobcn i vaig flipar molt amb tot això, les prostitutes tenen allà els seus blogs on es promocionen perquè treballen pel seu compte i els usuaris escriuen reviews sobre les seves experiències amb ella. XD La veritat és que hi ha tot un món més enllà de la prostituta esclavitzada per un proxeneta.
Si clar, en aquella web cobren 5000 euros com a mínim al mes els administradors d'aquell fòrum. Aquelles noies han de pagar 100 euros al mes per tindre una merda de blog.
Senyal que recuperen els 100 amb escreix.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
La prostitució és una forma més d'explotació del sistema capitalista. Per això la van prohibir a la DDR l'any 1968. Prohibir-la és força cínic però, si no es planteja un model econòmic alternatiu sense desigualtats ni explotacions de cap mena. D'altra banda, com la prohibeixes? Introdueixes un nou del·licte de prostitució al codi penal i criminalitzes a les prostitutes, com van fer a la DDR? Això les ha d'ajudar? Persegueixes només als clients? I amb quins diners es controlarà que a tot l'estat espanyol no hi hagi prostitució de forma clandestina? Em sembla poc realista, una mesura de cara a la galeria, com s'acostuma a dir.
En català és RDA, company.
Me la bufa. En alemany és DDR: Deutsche Demokratische Republik.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
La prostitució és una forma més d'explotació del sistema capitalista. Per això la van prohibir a la DDR l'any 1968. Prohibir-la és força cínic però, si no es planteja un model econòmic alternatiu sense desigualtats ni explotacions de cap mena. D'altra banda, com la prohibeixes? Introdueixes un nou del·licte de prostitució al codi penal i criminalitzes a les prostitutes, com van fer a la DDR? Això les ha d'ajudar? Persegueixes només als clients? I amb quins diners es controlarà que a tot l'estat espanyol no hi hagi prostitució de forma clandestina? Em sembla poc realista, una mesura de cara a la galeria, com s'acostuma a dir.
Creia que la DDR s'havia fundat el 1949.
I es va fundar el 1949, però el delicte en qüestió es va introduir el 1968, ho pots buscar tu mateix.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No ho sé, Rick, i si deixem a les persones que es dediquen a la prostitució parlar per elles mateixes?
No les hi deixaràn mai, sempre sortirà alguna representant del partit o algun sindicat ultraminoritari a confirmar les tesis del partit/corrent feminista de torn
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Jo no trobo gens degradant, com diu l'article, que et penetri algú que no desitges si ho fas perquè tu tries que els pros són superiors als contres i ho fas lliurement i sense estar empesa o empès per la necessitat de supervivència econòmica, que evidentment en bastants casos serà així. És a dir, si algú vol prostituir-se perquè així guanya 7.000 euros en comptes de 1.400 és una opció digna, si ho fa perquè altrament no pot menjar o tenir un sostre i/o està sotmesa o sotmès a un proxeneta evidentment no. Bàsicament per aquesta regla de tres es podria prohibir la pornografia o fins i tot es podrien qüestionar les relacions per interès econòmic (p.ex si una dona està amb un home gran i ric per treure'n profit econòmic i hi té sexe, em semblaria surrealista criminalitzar el vell). El que ha de fer el sistema és treure d'aquest món qui es prostitueixi per necessitat oferint-li alternatives tot destinant recursos públics, i el client hauria de seleccionar amb consciència social quin tipus de prostitució consumeix per tal que sigui un win-win.
Això ho pots aplicar a un munt de feines que no són gens divertides de fer, segurament menys que la prostitució. I no parlo només de feines típicament de dones.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Jo estic ben dividit amb la prostitució. Crec que ningú hauria de tenir una feina tant lamentable però al mateix temps hi hauria d'haver una manera d'assegurar que tothom pot, si vol, trobar a algú altre amb qui tenir-hi sexe. Potser un sistema públic. És una mica un xoc de drets. El de la dignitat de les persones que no haurien de tenir sexe per diners i el de les persones que són poc agraciades i volen tenir sexe, que en pugin tenir amb algú que també el vulgui tenir amb elles sense haver de pagar. No sé com es casa això.
Faena lamentable?Aconseguir que algú senta plaer no diria que és lamentable.
És una de les feines més respectables, dignes i beneficioses que hi ha. Les prostitutes són de les persones que més bé han fet sempre a la humanitat i mereixerien un monument en cada plaça. És el que haurien de fer els tronats que volen l'abolició si de veritat les respectessin, a més de demanar que el seu treball es consideri plenament com a tal i es respecti com qualsevol altre.
A Amsterdam pensen com tu.
No ho sabia. Molt bé per aquest monument!
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Sembla que hi ha relació entre femellisme i puritanisme.
N'hi ha, no ho dubtis pas. I han fet molt de mal.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Perdoneu el mòde Rigel, però és que la replicanta és molt replicanta
Tinc la sensació que també existeix un altre usuari anomenar el replicante, que són parella? I estava bastant confós quan has dit que estaves d'acord amb l'article. Per què? Perque no m'imaginava que l'havies obert tu, pertant esperava que el pogueres votar positivament, cosa que òbviament no has pogut fer.
Replicanta és l'usuari de la Marta Rojals a Twitter I estàs confós perquè estic d'acord amb l'article? No em tenies gaire clissada doncs...
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Abans, fa molts anys, quan hi havia més llibertat que ara en tots els àmbits i la societat no tenia tantes paranoies i moralismes, les prostitutes sortien a la tele defensant el seu ofici, tothom les respectava i eren un element peculiar però més o menys normalitzat de la societat. Ningú parlava d'il·legalitzar-les, ni d'"abolir-les", ni es feia creure que tot eren màfies, ni es demonitzava els clients. Les prostitutes estaven ahí, sempre havien estat i prou, i qui volia hi anava i qui no no. No hi havia més. Tampoc s'escandalitzava ningú quan una dona donava el pit en públic (amb aquelles escenes em vaig fer les meves primeres palles, per cert) i no calia que els LGTBIQRSTVXW+ fessin un carnaval grotesc cada any per ser tolerats. I així amb moltes altres coses. En les darreres dècades, però, la societat ha experimentat una crescuda exponencial del moralisme, l'antisexisme, la censura i el políticament correcte. I si els qui volen tot això són conservadors i fonamentalistes religiosos, estaran fent el seu paper, però que s'hi apugin al carro els qui van de progressistes i alliberadors és demencial. S'ho haurien de fer mirar.
(amb aquelles escenes em faig fer les meves primeres palles, per cert)
Ja he corregit el "faig".
Ok
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Sembla que hi ha relació entre femellisme i puritanisme.
I un Ivet de misàndria.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Sacralitzar el sexe és una opció personal tan acceptable com qualsevol altra; pretendre imposar aquesta moral a la societat per a mi atempta contra la llibertat de les persones (d'homes i de dones).
Si fos una cosa de ser de moral puritana o de pretendre que tots sacralitzessin el sexe, em semblarien malament les coses com el cruising i em semblen perfecte: tots els implicats hi van lliurement i intercanvien a peu d'igualtat.Si hi hagués cruising hetero o lesbià em semblaria perfecte també, però això dins el marc del patriarcat existent em sembla inviable...
*Lèsbic xd
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
Suposu que si et penses que ho fan lliurement i que fins i tot es permeten el luxe de "triar els clients" (com si realment els hi agradés tenir-hi sexe) és perquè ets putero. Les dades de la policia espanyola indiquen que el 90% del casos es tracta de prostitució forçada.
No ho soc. Parlo per varies experiències on he conegut i parlat amb prostitutes i pornstars, tant homes com dones, des d'ambients socials com el saló eròtic o fent de voluntari en tallers i xerrades sobre sexe, com a ajuda psicològica o didàctica.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No ho sé, Rick, i si deixem a les persones que es dediquen a la prostitució parlar per elles mateixes?
Està clar que també hi han de dir i diuen la seva, i tenen diversitat d'opinions.Però també hi ha el fet que la seva dependència econòmica de la prostitució les/els fa certament menys lliures.I com que l'existència mateixa de la prostitució està condicionada per factors externs que genera el patriarcat, no crec que hagin de ser les úniques que hi opinin. Recordem que hi ha el 80% dels prostituts/es són dones i el 99% dels clients són homes.Les dones tampoc no podem satisfer totes les nostres necessitats sexo-afectives sempre, i algunes mai, i no per això creiem que les hauríem de poder satisfer fora del que permet el desig mutu... I amb això ja us deixo companys/es
Sobre el tercer paràgraf, tu creus que quan vas al fisioterapeuta, portes el vehicle al taller mecànic o entres a una botiga a comprar per a fer panellets, la relació comercial que s'estableix es basa en el "desig mutu"?
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No ho sé, Rick, i si deixem a les persones que es dediquen a la prostitució parlar per elles mateixes?
D'entrada hi ha un buit legal i laboralment no existeix la prostitució com a tal segons la llei laboral nyorda, les persones que hi treballen, o ho fan fent veure que fan una altra feina o ho fan en negre. Ja em diràs quina veu poden tenir si són persones excluides del sistema actual.
Va, home, però si ja fa anys que existeix la Secció Sindical de Treball Sexual de la IAC...
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Una qüestió: la gent es droga perquè vol drogar-se o perquè hi ha droga? Edite: negatiu també per errada
No entenc què vols dir.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Considero que la prostitució no representa cap tipus d'ofici, sinó una part degradant que ha arribat l'especie humana, que més aviat ho veig com una necessitat econòmica, o ser víctima de màfies.Òbviament, el sector esquerranos no hi estarà d'acord, amb aquesta opinió. Però estic segur que folraran el crit el cel si la seva filla els hi diu que vol ser prostituta.
els sector esquerranos actual està encantat amb això que dius, són els liberals el que estan a favor de la prostitució
Cup i erc vol acabar amb la prostitució?Pero si la cupaire Saliente volia legalitzar-la.Davant la situació de pobresa femenina que viuen moltes dones, sobretot dones migrades, la prostitució pot ser una estratègia de supervivència. Cal garantir els drets d’aquestes dones i, per tant, eliminar tota normativa que criminalitzi la prostitucióAnna Saliente CUP
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Considero que la prostitució no representa cap tipus d'ofici, sinó una part degradant que ha arribat l'especie humana, que més aviat ho veig com una necessitat econòmica, o ser víctima de màfies.Òbviament, el sector esquerranos no hi estarà d'acord, amb aquesta opinió. Però estic segur que folraran el crit el cel si la seva filla els hi diu que vol ser prostituta.
Les màfies controlen tots els sectors econòmics rendibles que es prohibeixen per llei. No té res a veure amb que sigui o no un ofici. Hi milions de persones treballant en feines que desprecien només per sobreviure. Cal treballar perquè les condicions de totes les feines millorin, regulant-les si cal, no pas prohibint-les, ja que lo darrer només farà que empitjorin les condicions.
Més que prohibir, que en cap moment ho he dit, oferiria altres alternatives cap a totes aquelles dones que es veiessin obligades a prostituir-se. Seria una manera d'acabar amb la prostitució.I òbviament, tolerància 0 contra aquestes màfies i proxenetes.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Considero que la prostitució no representa cap tipus d'ofici, sinó una part degradant que ha arribat l'especie humana, que més aviat ho veig com una necessitat econòmica, o ser víctima de màfies.Òbviament, el sector esquerranos no hi estarà d'acord, amb aquesta opinió. Però estic segur que folraran el crit el cel si la seva filla els hi diu que vol ser prostituta.
Vaig conèixer una dona que, francament crec que ho era, no vam fer mai res, només era curiositat. Suposo que també li va picar la curiositat que conèixer algú que li era indiferent el sexe.Jo la portava a sopar i voltar. Em va explicar moltes coses de la seva vida, penso que només ho feia perquè havia tingut un desengany com una venjança i suposo que en part li agradava. La meva curiositat era com sempre amb tothom com havien arribat en aquell punt, com havia estat la seva vida i que havien fet a la vida que els portes a on eren. Aquella dona havia estat una nena, havia tingut pares.Va ser en certa manera la meva psicòloga uns mesos, sabia molt de la vida. Em va saber greu deixar-la, es va enfadar jo li vaig donar les gracies
Òbviament hi han altres motius, que el de la pobresa o la necessitat, perquè una persona acabi triant aquell camí que no es el mes indicat.
Les que trien aquest camí de manera voluntària es perquè són unes vagues. Jo vaig tindre una companya de feina que era prostituta romanesa, i una prostituta en una fabrica no encaixa gens només va estar uns mesos, segur que va tornar aquesta feina, perquè certs companys meus eren clients seus.En efecte surten de la pobresa, però això no es cap excusa per triar aquest camí.
Exacte.Són un perfil de personatges que prefereixen jugar-se la salut, o la vida, donant el seu cos a desconeguts, abans que triar qualsevol ofici.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Model nòrdic: es persegueix i es multa el client, no la prostituta.— Josep Sala i Cullell Alfredo) October 26, 2021
A més del client al proxeneta.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No sé si és un ofici, però ausades que mou diners i afanys!
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Model nòrdic: es persegueix i es multa el client, no la prostituta.— Josep Sala i Cullell Catalina) October 26, 2021
el model suec és un fracàs que ningú vol revisar per pur dogmatisme. Els prositibuls segueixen existint, però clandestins i camuflats baix el paraigües de salons de massatge i coses així. Les pròpies agències estatals admeten que no tenen constància de que la prostitució s'haja ni tan sols reduït, el que ha passat és que ara no excerceixen al carrer.
Hi ha dades sobre com ha funcionat aquesta política?
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
I netejar cases i oficines és un ofici? I cobrar la compra en un supermercat és un ofici?Els i les que fan eixes coses ho fan de gust?Si m'enrotlle amb una dona de vida promíscua i li faig un regal, o l'ajude econòmicament perquè ho necesita, també és prostitució?El tema és bastant més complicat del que fan veure des del feminisme.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
Fa temps al xat vaig llegir un missatge un usuari posava un enllaç a un fòrum que es diu sexomercadobcn i vaig flipar molt amb tot això, les prostitutes tenen allà els seus blogs on es promocionen perquè treballen pel seu compte i els usuaris escriuen reviews sobre les seves experiències amb ella. XD La veritat és que hi ha tot un món més enllà de la prostituta esclavitzada per un proxeneta.
N'hi ha més de fòrums com aquest que comentes, es pot dir que hi ha fòrums similars ambientats a cada regió o gran ciutat de l'estat nyordo. No en soc usuari però m'ho conec perquè em se tota mena de fòrums que hi ha per la xarxa de tota mena de temàtiques, obviament aquesta mena de fòrums dedicats a la prostitució i altres temes més obscurs no els esmento, però només que algú busqui per les paraules "foro escort" els en hi surtiran centenars que són similars, amb prostitutes que tenen perfils, fan ofertes, preus, interectuen una mica amb preguntes i respostes, i tot d'usuaris que són suposats clients que opinen amb tota mena de detalls o donen consells a altre gent.Crec que encara que no es vulgui anar a visitar a una "escort", són coses interessants de llegir i investigar, com a mínim una mica per curiositat i treure's de sobre tota mena de prejudicis que hi ha sobre aquests temes.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
És q tenir sexe, com tenir parella o tenir fills no és cap dret. I de l'abús de gent sempre se'n beneficia algú, és quotidià: gràcies a explotar treballadors, per ex., hi ha desafavorits que poden accedir a tenir mòbil o tele, però això no fa més desitjable l'abús dels primers.— marta Vanessa) October 28, 2021
.
Vols dir que estàs d'acord amb l'article?
Totalment.
I tu et queixaves que li diguéssin incel al Tarat? i l'article precisament s'en fot dels incels i diu que no existeix el dret a follar.
Sincerament Mariano , és demencial lo teu. Només fas que capgirar les paraules a la boca de la gent. Adéu.
No és culpa meva que no tinguis comprensió lectora. Bye bye.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
Bé, jo no crec que la prostitució esclava siga el 80% de les prostitutes com solen dir, però tampoc crec que el model holandés i alemany siga massa exitós. A Alemanya els casos de trata s'han reduït en una dècada quasi a la meitat però encara existeixen bastants i té problemàtiques associades. Normalment el model que revindiquen les prostitutes que s'impliquen en estes coses és el de despenalització neozelandesa:https://www.opendemocracy.net/es/despenalizaci-n-del-trabajo-sexual-en-nueva-zelanda-su-historia-e-impa/
T'explicaré una anècdota: el 2017 vaig viatjar a Frankfurt amb la que va ser ma parella de molts anys, vam trobar un hotel bo i molt barat, però com que no coneixiem res ens vam adonar que l'hotel era al barri roig de frankfurt, es el barri que hi ha al costat de l'estació central. Per això era tan barat... Es pot dir que era com una rambla plena de sexshops, prostibuls, cines xxx i sales de streaptis, i suposo que més coses, tot amb neons vermells amb dibuixos de llavis, cors i xxx. Era habitual anar per aquell carrer pels matins i creuar-se amb noies que suposo que devien ser prostitutes o ballarines que anaven o tornaven de la feina. Em va impactar la normalitat en que ho portaven tot plegat. No em va semblar que hi hagués "esclavitut sexual", però a allà que es una feina normal i acceptada, segur que hi ha temes relacionats amb males condicions laborals i sous baixos.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Em felicito d'haver obert un fil que serveix per a destapar noves manifestacions i manifestants d'allò que podriem anomenar l'essència usuari. (Què fas Vicente , què fas? )Us he de dir que no aniré participant-hi gaire, us he posat l'article pels que us pot semblar interessant i per si us pot fer pensar. Cuidem-nos
Essència usuari? El 99% d'homes estan amb contra d'això siguin d'esquerres o de dretes. Si viviu al vostre món imaginari allunyat de la realitat no és culpa del racó. Adéu.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
D'acord, però no és el límit? Perquè jo he llegit gent que en l'abolició de la prostitució s'arriba a incloure OnlyFans o ni tan sols es té en compte la prostitució masculina, que de ben segur existeix. Una cosa és el tràfic d'ésser humans i relacions sexuals forçades i una altra ben diferent usar el cos per a generar certa satisfacció sexual, havent-hi aquí de tot amb homes, dones i tots els gèneres: prostitució sense penetració, strippers i peep-shows, pornografia professional i amateur, càmeres en viu, etc. Llavors, ens diuen que un massatge, posar per a un artista o vendre fotos en calçotets per a agències de models són tasques acceptables, però si hi ha un mugró o un penis ja esdevé pràcticament esclavatge? On queda la revolució sexual i el "free the nipple" (alliberar el mugró")?
Vivim temps d'idiòcia i nou mixorrerisme.Sóc partidari de viure i deixar viure.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
La prostitució és una forma més d'explotació del sistema capitalista. Per això la van prohibir a la DDR l'any 1968. Prohibir-la és força cínic però, si no es planteja un model econòmic alternatiu sense desigualtats ni explotacions de cap mena. D'altra banda, com la prohibeixes? Introdueixes un nou del·licte de prostitució al codi penal i criminalitzes a les prostitutes, com van fer a la DDR? Això les ha d'ajudar? Persegueixes només als clients? I amb quins diners es controlarà que a tot l'estat espanyol no hi hagi prostitució de forma clandestina? Em sembla poc realista, una mesura de cara a la galeria, com s'acostuma a dir.
Clar segur que també es culpa del sistema capitalista que moltes dones s'haguessin de prostituir amb membres del partit comunista per aconseguir medicines o no anar a la presó.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Doncs a mi m'atenen amb molta professionalitat.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Em felicito d'haver obert un fil que serveix per a destapar noves manifestacions i manifestants d'allò que podriem anomenar l'essència usuari. (Què fas Ali , què fas? )Us he de dir que no aniré participant-hi gaire, us he posat l'article pels que us pot semblar interessant i per si us pot fer pensar. Cuidem-nos
Es que hi ha moltes mentides i prejudicis sobre la prostitució, coses dels twits que has passat com "la prostitució es abusar d'un cos", no són veritat, i a sobre li responen això a una persona que te minusvalia i que per experimentar el sexe ha hagut de recorrer a una prostituta... Pere . Hi ha gent brutalment cruel que no sap ni de què parla, i confón esclavitut sexual amb les persones que es dediquen a prostituir-se per voluntat pròpia.Defet a l'antiga Grècia i Roma, les dones amb més drets socials i diners, eren les prostitutes, i les dones casades eren un zero a l'esquerra, totalment anulades i aillades.Com anècdota, ja saps que vaig fer 3 reportatges del Saló Eròtic de Barcelona en el passat, que vaig esborrar perquè eren d'un canal que compartia amb la meva exparella i al separar-nos m'ho va demanar. En els 3 vídeos sempre apareixia una famosa pornostar que es diu Carolina Abril, vaig enregistrar que sempre que hi havia anat, els tres anys, ella sempre s'acostava a persones amb minusvalies/cadires de rodes, que la venien a veure i els hi feia una mica de joc picant, caricies, es sentava a sobre seu, els hi ballava, etc. Ja em diràs quina altra pornostar de nivell mundial, tindria aquests detalls. Jo si em poso a la seva pell no ho podria fer, em faria fàstig ballar-li o fer-li coses eròtiques a algú per qui no sento res, però ella es diferent, es una persona pansexual, li posa gairebé, tot. Crec que s'ha d'entendre això, que una persona que es dediqui a la prostitució o a ser pornostar, no encaixa dintre de la cosmovisió acceptada, es diferent, i tot això segueixen siguent persones super dignes i humanes.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
El feminisme és una nova forma de feixisme, la seva finalitat justifica els mitjans. Malhauradament cap partit democràtic gosa plantar-li cara.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Una qüestió: la gent es droga perquè vol drogar-se o perquè hi ha droga? Edite: negatiu també per errada
La gent es droga perquè vol, evidentment.La pregunta adient seria: per què la gent es vol drogar? I aquí hi entra la 'existència d'una oferta de drogues i sobretot, problemes familiars, precarietat laboral, etc.Tot és més complicat del que sembla.
O simplement perquè li va la festa i no té cap problema familiar ni laboral previ
La gent no es punxa amb heroïna perquè li agradi la festa.
Encara havies de néixer quan la gent es punxava.La gent es fot porros, farlopa, speed, mdma, bolets, etc. per oci
Però què dius imbècil. Tinc amics molt propers i familiars que s'han mort de sobredosi, i això ha passat fa relativament poc. Ho he viscut personalment. Així que si no tens ni puta idea millor calla. Que et penses que la gent només es punxava quan tu eres jove i ara només es foten porros?El negatiu és per boques, que jo no t'he dit mai la meva edat.
Mira que ets dat pel sac, no sé ni perquè parlo amb tu. De seguida que algú et porta la contrària ja saltes a insultar.Nano si no saps parlar en un fòrum i t'ho agafes tot com una cosa personal, a més sense que hagi dit ni tan sols res ofensiu, doncs ves a plorar una mica i donar-te de baixa l'usuari, però després no ploris a tornar com un heroi.A més argimonteges, que jo hagi dit que la majoria de gent ea drogui per oci no vol dir que tothom es drogui per oci.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Una qüestió: la gent es droga perquè vol drogar-se o perquè hi ha droga? Edite: negatiu també per errada
La gent es droga perquè vol, evidentment.La pregunta adient seria: per què la gent es vol drogar? I aquí hi entra la 'existència d'una oferta de drogues i sobretot, problemes familiars, precarietat laboral, etc.Tot és més complicat del que sembla.
O simplement perquè li va la festa i no té cap problema familiar ni laboral previ
La gent no es punxa amb heroïna perquè li agradi la festa.
Encara havies de néixer quan la gent es punxava.La gent es fot porros, farlopa, speed, mdma, bolets, etc. per oci
Per cert tu creus que la gent que s'atiborra de benzodiazepones o cocaïna no té cap problema de fons?La gent pren drogues per distreure's dels seus problemes. Se'n diu
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
I escriure articles plens de merda sí que és un ofici? Vinga, va.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
S'ha de dir que l'arquetip de prostituta obligada o esclavitzada per un proxeneta, o submesa a un client, gairebé no existeix a la vida real, es quelcom que forma part d'excepcions inhumanes que surten a les notícies o de paisos subdesenvolupats. La majoria de prostitutes i prostitutos, ho fan pel seu compte, per voluntat i perquè els hi agrada, ningú els obliga a estar amb ningú i trien els clients, i de cara a hisenda fan veure que són massatgistes o altres feines similars i tenen vides super dignes.Estem a anys llum de les cultures holandesa i alemanya on a allà es una feina més i aquestes persones no han de dur una doble vida ni amagar-se per poder ser elles mateixes.
Fa temps al xat vaig llegir un missatge un usuari posava un enllaç a un fòrum que es diu sexomercadobcn i vaig flipar molt amb tot això, les prostitutes tenen allà els seus blogs on es promocionen perquè treballen pel seu compte i els usuaris escriuen reviews sobre les seves experiències amb ella. XD La veritat és que hi ha tot un món més enllà de la prostituta esclavitzada per un proxeneta.
Si clar, en aquella web cobren 5000 euros com a mínim al mes els administradors d'aquell fòrum. Aquelles noies han de pagar 100 euros al mes per tindre una merda de blog.
I?No en tinc ni idea de sí han de pagar o no, o quina és la quantitat, però què importa? En tot cas estarien pagant per tenir un lloc on promocionar-se, res a veure amb la figura d'un proxeneta.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No es pot abordar un tema tan complex i amb tantes cares des del clitxé dona esclavitzada, home violador...Per altra banda, no haviem quedat que les dones fan el què volen amb el seu cos? Ara fan el què volen només si ens agrada moralment? Perquè això em sona a anti-abortisme.
En el cas d'aquesta gent sí, són tan ximples que només poden abordar aquests temes a còpia de clixés, bo-dolent, moral-immoral (d'aquest ni se n'adonen)... El més còmode i recomanable seria no fer cas de les seves estupideses si no fos perquè són molt perillosos, ja que influeixen perquè es creïn lleis repressives i delictes morals, per tant se'ls ha de combatre amb determinació.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
Sembla que hi ha relació entre femellisme i puritanisme.
El que dius és una rucada. L'alliberament sexual de les dones només pot venir de les dones.
Si, jo de parvulari havia anat a un col·legi convent de monges i ja se el que en pensen de l'alliberament sexual. De les puritanes no vindrà. Encara que prohibir la prostitució és més aviat inquisició que alliberament. Què en diuen les prostitutes?
Pregunta'ls-ho.
Doncs diuen que molt bé. Es gusnyen molts diners i em poc esforç.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No us deixeu enganyar, per més que vagin de liberals, alliberades i modernes, l'autèntic rostre del feminisme és aquest.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No ho sé, Rick, i si deixem a les persones que es dediquen a la prostitució parlar per elles mateixes?
Està clar que també hi han de dir i diuen la seva, i tenen diversitat d'opinions.Però també hi ha el fet que la seva dependència econòmica de la prostitució les/els fa certament menys lliures.I com que l'existència mateixa de la prostitució està condicionada per factors externs que genera el patriarcat, no crec que hagin de ser les úniques que hi opinin. Recordem que hi ha el 80% dels prostituts/es són dones i el 99% dels clients són homes.Les dones tampoc no podem satisfer totes les nostres necessitats sexo-afectives sempre, i algunes mai, i no per això creiem que les hauríem de poder satisfer fora del que permet el desig mutu... I amb això ja us deixo companys/es
Però també hi ha el fet que la seva dependència econòmica La dependència econòmica la tenim tothom, no només qui es dedica a la prostitució.externs que genera el patriarcat,i el neoliberalisme... en fi. Recordem que hi ha el 80% dels prostituts/es són dones i el 99% dels clients són homes.Això no se'n diu patriarcat, se'n diu viure la sexualitat de forma diferent.Les dones tampoc no podem satisfer totes les nostres necessitats sexo-afectives sempre,I tan que pots. Sempre pots contractar a un professional.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No és un ofici si vols, perquè la fabriqueta de plaer (i de diners si se sap fer anar) ja ve de naixement (no necessita patrons, madames, mànagers ni CEOs; només donar-se d'alta en autònoms en un epígraf adient i fins que el cos i l'humor aguanten). Però maque ha mogut, mou i mourà afanys, diners i quefers.No oblidem que som animals sexuals més calents que les gallines (ho dic pel nou beatam, que veu pecat en tota actitud carnal).
Fa 70 anys tot era pecat, ara tot és delicte.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
És curiós, si parlem de l'abolició del treball (treball=esclavitud) no els sembla bé la proposta ni consideren que el treball sigui una esclavitud que s'hagi d'abolir, però en canvi estan a favor de l'abolició d'aquest treball en concret i a sobre li treuen la categoria de treball.O sigui, deixar-se el llom a la construcció està bé i ha de seguir, no és prostitució, no és denigrant, no és esclavitud ni vendre el propi cos, però que algú ofereixi serveis sexuals a canvi de diners és explotació, és esclavitud, és denigrant i s'ha d'abolir. I com a rerefons de tot això hi ha una contradicció lamentable: el puritanisme de la societat judeocristiana que el feminisme i l'esquerra assumeixen inconscientment, per més que vagin de liberals i oberts de ment.
deixar-se el llom a la construcció està bé i ha de seguir, no és prostitució, no és denigrant, no és esclavitud ni vendre el propi cos, però que algú ofereixi serveis sexuals a canvi de diners és explotació, és esclavitud, és denigrant i s'ha d'abolir.La clau aquí és quin sexe fa cada ofici.
|
L’ofici més antic del món no és un oficiParlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contràriaL’anunci del govern espanyol d’abolir la prostitució, que ja veurem com acaba, em retorna al cap una escena de fa uns quants anys, després d’una victòria sonada del Barça –ja veus si en deu fer, d’anys–: servidora passava pel costat d’un prostíbul de la zona alta, d’aquells disfressats de bar de copes, i de la nit de celebració recordo una colleta de pijets d’edat universitària, embufandats i enriolats, fent que-sí-que-no davant de la porta negra i emmirallada del local. Al final va ser que sí, i el que em pensava que era una broma d’aficionats borratxos va resultar que era una realitat.Ens hauria de sorprendre, en aquest punt de la pel·lícula, veure puters jóvens, sigui de fet o en potència? Nanos perfectament funcionals, amb el cent per cent de mobilitat i dues manetes en total? De fet, ja fa temps que les dones prostituïdes expliquen que l’edat mitjana dels puters és cada vegada més baixa, i que moltes ja tremolen perquè els novells els demanen pràctiques més denigrants, influïts pel porno de violació, és a dir, pel porno amb què puja avui la canalla. Pràctiques que les noies que tenen a mà no hi accedirien de grat, o que potser, perquè hi accedissin, les haurien de forçar. I, és clar, susceptibles com són les nanes d’ara, qualsevol et clava una denúncia i, si no et toca un jutge comprensiu, et pot fotre la vida enlaire. Més val pagar, tu, i fora conflictes morals.Un recurs molt suat quan parlem del desgrat de prostituir-se és la comparació amb treballar a la mina, o amb qualsevol altra ocupació física. I és que l’equívoc de dir-ne “l’ofici més antic del món” pressuposa que qualsevol activitat, pel sol fet de ser remunerada, ja és una feina. La guionista i humorista Patricia Sornosa n’explicava així de curt la diferència: “Si ton pare entra al local on penques i tu no el pots atendre, no és una feina.” Cosa que encara és més clara si girem l’objectiu: si no te la pot fer una filla teua, o un fill, no és una feina. De fet, no hi ha intimitat més íntima, diccionari en mà, que permetre l’entrada d’un tros d’altri dins del propi cos, i el fet que per a la majoria de dones cis prostituir-se sigui l’última opció (per a les trans, moltes vegades és l’única), té més a veure amb això que amb la pega de no poder tributar.No parlo de l’esclavatge expressament, perquè l’extrem es fa servir massa sovint per treure ferro a l’explotació dita voluntària, l’excepció dins del negoci a la qual s’aferren tants pro-legalització amb l’esperança –si no, quina?– que de cop deixaria de ser una fracció marginal. Perquè si legalitzar la prostitució no serveix perquè qui ho fa a desgrat vulgui fer-ho de grat, on és l’avenç de l’invent? Si la resposta és que com a mínim les prostituïdes podrien cotitzar i tenir drets laborals (he, explica-ho a una autònoma), continuaríem despistats del problema principal: penetrar un cos que no et desitja, és menys abús de poder si hi ha una factura pel mig?Si es tracta de regular el negoci, tots els models són imperfectes –el prohibicionisme, l’abolicionisme, el reglamentarisme, el legalitzador–, i és que pretendre alterar el sistema establert de relacions de poder és d’una ambició fora mida. L’estat espanyol, sense fer res, ha esdevingut el primer de la Unió Europea en demanda de prostitució, el tercer a nivell mundial, i quatre de cada deu hòmens que hi viuen reconeix que ha pagat per sexe alguna vegada. En un entorn com aquest, és clar, el més fàcil és sostenir que aquesta xacra és un mal inevitable, la manera més suportable de dir que ficar-se dins de dones que no et demanen —per la via vaginal, oral o rectal— és inevitable, i que, si els qui no ho poden evitar ho fan per la força del bitlleter i no per l’altra, encara els hem de donar les gràcies.Ens diuen que hem d’acceptar aquesta realitat, cosa que vol dir acceptar que l’accés a una dona per part dels hòmens –el 99% de puters són hòmens, el 80% de prostituïdes són dones– és de facto un dret, com reclamen obertament els incels o cèlibes involuntaris, i que el que cal és que les “professionals” que els l’han de procurar tinguin reconeguts els seus. I sí que cal, ara bé: d’aquí a fer passar aquesta fatalitat per una activitat econòmica més, home, no. Perquè això significa haver de desmuntar, per l’altra banda, la columna vertebral de l’educació sexo-afectiva igualitària, el missatge que intentem transmetre als jóvens que el seu cos és un temple, com ho és el dels altres; que només sí és sí, que no dir piu no significa consentir; que el desig és la mesura del consentiment entre les persones adultes.Parlar que la intrusió en un cos que no et desitja també pot ser digna és dir una cosa i la contrària, és desmentir totes les prevencions amb què creixen les noies en termes d’integritat física, perquè, al final, qualsevol negativa a sotmetre’s pot ser considerada com un escrúpol purità. De la mateixa manera, en els nois, és reforçar el missatge de dominació que reben per la via del porno de masses, perquè tot allò que una nana no els vulgui proporcionar avui i ara, sempre ho podran aconseguir pagant. Amb càrrec a la cartera i sense càrrec a la consciència, perquè, total, és una activitat tan digna com una altra. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-feina-mes-antiga-del-mon-no-es-una-feina/
No es pot abordar un tema tan complex i amb tantes cares des del clitxé dona esclavitzada, home violador...Per altra banda, no haviem quedat que les dones fan el què volen amb el seu cos? Ara fan el què volen només si ens agrada moralment? Perquè això em sona a anti-abortisme.
Es perquè hi ha dues corrents del feminisme: el tradicional i el neofeminisme per dir-ho així. El tradicional no comprèn ni vol compendre la sexualitat en tots els aspectes, critica les monges i putes per igual per temes de dignitat social i cosmovisió.El "nou feminisme" ve a dir que una dona pot fer el que li surti de la figa: des de ser monja a puta, i si vol inclús provar les dues coses, i que ningú la te que jutjar per fer el que ella vulgui, ella decideix el que es digna per ella. Aquest el feminisme bo per mi.
Em penso que és al revés: el "nou" és l'altre.
|
Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressióEl Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyolesEl Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Perquè és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El seu advocat Simon Bekaert se n’ha fet ressò:Victory. The constitutional court abolishes the criminal law on lese majesty, by declaring it contrary to freedom of expression. A historic step for our internal Belgian legal order, and good news for the #valtonyc extradition case. https://t.co/LUx0i5zaZN— Simon Bekaert Isabel) October 28, 2021Victòria. El tribunal constitucional aboleix la la llei criminal de lesa majestat, declarant-la contrària a la llibertat d'expressó. Una passa històrica pel nostre ordenament legal intern belga, i bones noticies pel cas d'extradició de Valtonyc.
L'enhorabona!Per cert, si al xat encara hi haguera el Trumpista de segur que hauria obert un fil analitzant la diferent capil·laritat de Bekaert pare i fill.
|
Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressióEl Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyolesEl Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Perquè és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El seu advocat Simon Bekaert se n’ha fet ressò:Victory. The constitutional court abolishes the criminal law on lese majesty, by declaring it contrary to freedom of expression. A historic step for our internal Belgian legal order, and good news for the #valtonyc extradition case. https://t.co/LUx0i5zaZN— Simon Bekaert Leo) October 28, 2021Victòria. El tribunal constitucional aboleix la la llei criminal de lesa majestat, declarant-la contrària a la llibertat d'expressó. Una passa històrica pel nostre ordenament legal intern belga, i bones noticies pel cas d'extradició de Valtonyc.
"Per dir què pensen de nosaltres se n'hauran d'anar a Bèlgica o vés a saber on".Para decir lo que piensan de nosotros se tendrán que ir a Bélgica o por ahí. https://t.co/y6beihstQk pic.twitter.com/6Q1q6xDIH5— Manuel García Jordi) October 28, 2021
|
Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressióEl Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyolesEl Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Perquè és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El seu advocat Simon Bekaert se n’ha fet ressò:Victory. The constitutional court abolishes the criminal law on lese majesty, by declaring it contrary to freedom of expression. A historic step for our internal Belgian legal order, and good news for the #valtonyc extradition case. https://t.co/LUx0i5zaZN— Simon Bekaert Ana Maria) October 28, 2021Victòria. El tribunal constitucional aboleix la la llei criminal de lesa majestat, declarant-la contrària a la llibertat d'expressó. Una passa històrica pel nostre ordenament legal intern belga, i bones noticies pel cas d'extradició de Valtonyc.
El problema rau en què ara hauríem de començar a veure desfilar per presó els jutges i polítics colpistes, però això sempre xoca amb la xaria castellana.
Dins del cortijo es follen la constitusión com volen... al capdevall es la seva... (i qualsevol que digui que es la nostra es un quintacolumnista)
|
Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressióEl Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyolesEl Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Perquè és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El seu advocat Simon Bekaert se n’ha fet ressò:Victory. The constitutional court abolishes the criminal law on lese majesty, by declaring it contrary to freedom of expression. A historic step for our internal Belgian legal order, and good news for the #valtonyc extradition case. https://t.co/LUx0i5zaZN— Simon Bekaert Jennifer) October 28, 2021Victòria. El tribunal constitucional aboleix la la llei criminal de lesa majestat, declarant-la contrària a la llibertat d'expressó. Una passa històrica pel nostre ordenament legal intern belga, i bones noticies pel cas d'extradició de Valtonyc.
Molt bé per en Josep Miquel.Aprofito l'avinentesa per a expressar el meu rebuig als aministiats i els exiiats de luxe.
|
Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressióEl Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyolesEl Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Perquè és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El seu advocat Simon Bekaert se n’ha fet ressò:Victory. The constitutional court abolishes the criminal law on lese majesty, by declaring it contrary to freedom of expression. A historic step for our internal Belgian legal order, and good news for the #valtonyc extradition case. https://t.co/LUx0i5zaZN— Simon Bekaert Milagros) October 28, 2021Victòria. El tribunal constitucional aboleix la la llei criminal de lesa majestat, declarant-la contrària a la llibertat d'expressó. Una passa històrica pel nostre ordenament legal intern belga, i bones noticies pel cas d'extradició de Valtonyc.
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Ana Maria) October 28, 2021
|
Doncs això, per segon any consecutiu entren en el joc de fer-li els pressupostos a l'estat opressor, tot i que aquesta vegada prometien que no ho farien, no com l'any passat que si ho van fer, finalment han canviat d'opinió hores abans que finalitze el termini per presentar textos alternatius.El paperot que estan fent al Congreso és lamentable... per anar a fer això més valguera que no s'hagueren presentat.https://elmon.cat/politica/cup-presenta-finalment-esmena-totalitat-pressupostos-322697/
A veure quan vindrà un govern ñord PP-VOX, i se'ls acaba tota aquesta pallassada (de la CUP, de Junts i òbviament d'Erc).
I de passada tota L'escolarització en català
|
Doncs això, per segon any consecutiu entren en el joc de fer-li els pressupostos a l'estat opressor, tot i que aquesta vegada prometien que no ho farien, no com l'any passat que si ho van fer, finalment han canviat d'opinió hores abans que finalitze el termini per presentar textos alternatius.El paperot que estan fent al Congreso és lamentable... per anar a fer això més valguera que no s'hagueren presentat.https://elmon.cat/politica/cup-presenta-finalment-esmena-totalitat-pressupostos-322697/
Ho tenim guanyat!.
|
Doncs això, per segon any consecutiu entren en el joc de fer-li els pressupostos a l'estat opressor, tot i que aquesta vegada prometien que no ho farien, no com l'any passat que si ho van fer, finalment han canviat d'opinió hores abans que finalitze el termini per presentar textos alternatius.El paperot que estan fent al Congreso és lamentable... per anar a fer això més valguera que no s'hagueren presentat.https://elmon.cat/politica/cup-presenta-finalment-esmena-totalitat-pressupostos-322697/
Foto brutal dels cupifrikis a Madrid. Canvies el cartell de la Remugant per un plànol del Retiro i ja li pago jo mateix el bocata de calamares.
|
Doncs això, per segon any consecutiu entren en el joc de fer-li els pressupostos a l'estat opressor, tot i que aquesta vegada prometien que no ho farien, no com l'any passat que si ho van fer, finalment han canviat d'opinió hores abans que finalitze el termini per presentar textos alternatius.El paperot que estan fent al Congreso és lamentable... per anar a fer això més valguera que no s'hagueren presentat.https://elmon.cat/politica/cup-presenta-finalment-esmena-totalitat-pressupostos-322697/
No cal ni comentar, la CUP està morta i enterrada. Qui els ha vist i qui els veu.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Vicente) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Vicente) October 28, 2021
Valtonyc 1 Hasél 0
Jo no ho veig així, i et dic per què.En Hasél conserva intacta la dignitat. Això és així perquè un pot anar a l'exili o pot anar a la presó, però ha de mantenir una coherència amb els seus principis. En Hasél ha triat l'opció de la presó, però manté un to combatiu i de no renúncia als ideals.Inevitablement aquests dies ho veiem amb l'exvicepresident Costa. El podem criticar que no va fer la feina que li tocava, o determinats moviments polítics, però és el primer polític català que es planta i diu que no reconeix el tribunal espanyol que el jutja. Ja era hora collons! És molt fàcil donar lliçons, però crec que això era el que havien d'haver fet aquells que van decidir ser jutjats. En comptes del que van fer, de dir que no havien fet res malament, etc. haurien d'haver plantejat des del primer dia que no reconeixien cap tribunal espanyol i que en tot cas els jutjaria el seu poble, Catalunya. La presó hauria estat si fa no fa la mateixa i l'efecte al país i a l'exterior crec que s'hauria multiplicat per mil.Gran Valtònyc, espanya és avui un cau de merda una mica més gran.
El Hasél ha reconegut el tribunal espanyol, la seua "lluita combativa" va durar una setmana i ningú se'n recorda ja, i al final ni li fa pesigolles a l'estat.La qüestió és que si et quedes no has de reconèixer el tributal (Costa), i si t'exilies vas a per totes (Puigdemont, Valtònyc...) i no et quedes a casa (Rovira, Gabriel).
Una setmana és més que la gran majoria.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Maria Elena) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Maria Elena) October 28, 2021
La veritat és que no m'imaginava gens que aquest tema pugués fer sortir tants trolls espanyolistes rabiant i treient escuma per la boca.
Tot el que sigui escapar a la dictadura feixista caspanyorda els fa emprenyar mooolt...
La dictadura feixista caspanyola és actualment la dictadura sanitària covidiana, a veure si us aneu enterant, que us l'han colada ben grossa. I que jo sàpiga, ni el tal Valtonyc ni el Hásel no han dit ni fes res contra la dictadura covídica, tot i anar de llibertadors.
LA POLLA DEL VALTONYC A LA CARA DELS JUTGES ESCANYOLSLA POLLA DEL VALTONYC A LA CARA DELS JUTGES ESCANYOLSLA POLLA DEL VALTONYC A LA CARA DELS JUTGES ESCANYOLSLA POLLA DEL VALTONYC A LA CARA DELS JUTGES ESCANYOLSXDDD
I la mascareta dels jutges espanyols a la cara del Valtonyc.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Esther) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Esther) October 28, 2021
Ei, i aquests rapers que diuen que lluiten tant pels drets i la llibertat, han fet o dit alguna cosa contra la dictadura sanitària i terrorista que venim patint des de fa dos anys?
Aquest fil va de com el Valtonyc ha passat la seva cigala per la cara de la judicatura inquisitorial caspanyorda. No canviis de tema.
És el que tenen les obsessions, que fan perdre el nord.
Sospito que el tema es pitjor... algú li ha llegit un "puta espanya" o res similar?
Això de "Puta Espanya" què és, la contrassenya per ser acceptat a la tribu?
Es un detector de ñordos... poden passar 300 hores fent-se passar per català al fòrum però es pensen que si ho diuen no podran entrar en el cel del Franco i perdran el compte de forocoches...
Vaja, m'has pillat. No sóc català, sóc de Madrid i vaig aprendre català només per venir al xat a fer-me passar per català. Però no diràs que no l'he après bé, eh?
Enxampat. 9/10
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Maria Antonia) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Maria Antonia) October 28, 2021
No sé molt del tema del Valtonyc aquest, però un dia vaig llegir la lletra d'una de les seves cançons i era una autèntica merda. Sort que no l'he escoltat mai. Com el Pablo Hásel, la seva música (si se'n pot dir així) és una porqueria sense cap valor artístic. El Hásel sí que vaig tenir la desgràcia d'escoltar-lo "cantar".
Correcte i la vostra ruqueria és tanta que heu convertit un raper medíocre en un símbol de resistència.
Roger escrigué: Correcte i la vostra ruqueria és tanta que heu convertit un raper medíocre en un símbol de resistència.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Judit) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Judit) October 28, 2021
Valtonyc 1 Hasél 0
Hasel ja va explicar perquè no marxava. Fins i tot va dir que el sistema volia que marxés com en Valtonyc perquè era una patata calenta, però ell s'ha quedat perquè els vol combatre desde dins. Això no és cap competició de res.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Carlota) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Carlota) October 28, 2021
Valtonyc 1 Hasél 0
Ni el Valtonyc ni el Hasel no em cauen massa bé, entre altres coses perquè voldrien tancar gent de la meva corda en un gulag.Tot i així, he de dir que almenys el Hasel ha tingut la dignitat d'encarar-se a la seva sentència sense fugir enlloc.
En Hasel va ser un monyes, hagués pogut viure a una cova de les Garrigues com en Bin Laden i publicar vídeos enfonent-se d'Espanya, com feia Bin Laden amb els Estats Units. Això si far ràbia a un país de no poder capturar amb algú. Que es això de dir on estàs i que et vinguin a buscar?
Uau, que graciós. No has pensat que si et sembla tan còmica una situació com la que dius és perquè saps no hi ha cap català amb collons de portar-ho a terme?
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Carmen) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Carmen) October 28, 2021
Valtonyc 1 Hasél 0
Jo no ho veig així, i et dic per què.En Hasél conserva intacta la dignitat. Això és així perquè un pot anar a l'exili o pot anar a la presó, però ha de mantenir una coherència amb els seus principis. En Hasél ha triat l'opció de la presó, però manté un to combatiu i de no renúncia als ideals.Inevitablement aquests dies ho veiem amb l'exvicepresident Costa. El podem criticar que no va fer la feina que li tocava, o determinats moviments polítics, però és el primer polític català que es planta i diu que no reconeix el tribunal espanyol que el jutja. Ja era hora collons! És molt fàcil donar lliçons, però crec que això era el que havien d'haver fet aquells que van decidir ser jutjats. En comptes del que van fer, de dir que no havien fet res malament, etc. haurien d'haver plantejat des del primer dia que no reconeixien cap tribunal espanyol i que en tot cas els jutjaria el seu poble, Catalunya. La presó hauria estat si fa no fa la mateixa i l'efecte al país i a l'exterior crec que s'hauria multiplicat per mil.Gran Valtònyc, espanya és avui un cau de merda una mica més gran.
El Hasél ha reconegut el tribunal espanyol, la seua "lluita combativa" va durar una setmana i ningú se'n recorda ja, i al final ni li fa pesigolles a l'estat.La qüestió és que si et quedes no has de reconèixer el tributal (Costa), i si t'exilies vas a per totes (Puigdemont, Valtònyc...) i no et quedes a casa (Rovira, Gabriel).
El Hasél es un escanyol, reconeix les institucions escanyoles i aspira a reformar-les... com... oh, wait!
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Pedro) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Pedro) October 28, 2021
No sé molt del tema del Valtonyc aquest, però un dia vaig llegir la lletra d'una de les seves cançons i era una autèntica merda. Sort que no l'he escoltat mai. Com el Pablo Hásel, la seva música (si se'n pot dir així) és una porqueria sense cap valor artístic. El Hásel sí que vaig tenir la desgràcia d'escoltar-lo "cantar".
M'agrada la gasolina. Dóna'm més gasolina.
Tu vols la pinga a ...https://www.youtube.com/watch?v=yf4gAbFSNw0
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Leonor) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Leonor) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
Ningú ha tingut temps de dir res i ja arribes tu al primer missatge per tirar aigua al vi...I quin problema hi ha si no és la notícia del dia? Qui ha dit que ho sigui? Dit això et sembla una anècdota insignificant?
Notícies com aquesta fan sortir els trolls emboscats de la ràbia que els provoca.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Jaime) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Jaime) October 28, 2021
Una cleca més a l'aparell judicial espanyol. Els estan quedant uns morros d'allò més inflats. I sense haver-se d'injectar bòtox ni res.Bravo, Valtònyc, bravo!
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Yolanda) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Yolanda) October 28, 2021
La veritat és que no m'imaginava gens que aquest tema pugués fer sortir tants trolls espanyolistes rabiant i treient escuma per la boca.
Han saltat com una molla
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Juan Luis) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Juan Luis) October 28, 2021
Diu que "no va acotar el cap". Però a que quan el van obligar a posar-se un morrió d'esclau sí que el va acotar?
https://www.youtube.com/watch?v=Q73PoBZDnnE
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Judit) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Judit) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
Cinquena o sisena notícia: https://www.lesoir.be/403356/article/2021-10-28/le-crime-de-lese-majeste-jete-aux-oubliettes
Està molt a baix, no es pot dir que sigui portada:https://www.lesoir.be/
Com collons vols que porti un digital la noticia a la capçalera si canvien de notícies cada X hores?.Caldria veure els de paper
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Maria Rosa) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Maria Rosa) October 28, 2021
La veritat és que no m'imaginava gens que aquest tema pugués fer sortir tants trolls espanyolistes rabiant i treient escuma per la boca.
Tot el que sigui escapar a la dictadura feixista caspanyorda els fa emprenyar mooolt...
La dictadura feixista caspanyola és actualment la dictadura sanitària covidiana, a veure si us aneu enterant, que us l'han colada ben grossa. I que jo sàpiga, ni el tal Valtonyc ni el Hásel no han dit ni fes res contra la dictadura covídica, tot i anar de llibertadors.
Bla bla bla...
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Roberto) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Roberto) October 28, 2021
Home, no va acotar el cap però va fugir amb la cua entre les cames, que al meu parer no és massa diferent.
També podríem dir que la gent normal fuig amb la cua entre les cames quan els terroristes d'estat islàmic volen tallar-li el coll. I això només fa d'espanya un estat terrorista i segrestador, res més. Si els espanyols són valents que acceptin la independència de Catalunya i deixin de plorar.
Home, és cert que el Valtonyc aquest canta fatal però no crec que ningú ho consideri motiu per tallar-li el coll.
Fent broma del terrorisme islàmic, que ets musulmà?
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Iris) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Iris) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
Cinquena o sisena notícia: https://www.lesoir.be/403356/article/2021-10-28/le-crime-de-lese-majeste-jete-aux-oubliettes
Està molt a baix, no es pot dir que sigui portada:https://www.lesoir.be/
A més a més, l'article (si se'n pot dir així) només té dos paràgrafs curtets... No sembla que pels belgues sigui res important.
Torno a repetir que les notíes canvien cada X hores
Les notícies poden canviar de posició a la portada, però l'extensió de l'article no canvia... I l'extensió (quatre línies) indica que a Bèlgica és una notícia irrellevant, un simple tecnicisme legal.És com si nosaltres tinguéssim al nostre ordenament jurídic una reminiscència de la Inquisició que no s'aplica mai, i vingués un refugiat polític de l'Aràbia Saudita i el nostre Tribunal Constitucional resolgués que no es pot processar ningú per dir "cagun déu". Seria una simple anècdota jurídica per nosaltres, i una gran notícia pels saudites que lluiten per la llibertat.Ho dic per posar les coses en perspectiva i no caure en la trampa processista de pensar que això és una altra jugada mestrívola que posa Espanya contra les cordes.
Sí, segurament els preocupa gens aquesta llei. La gràcia és que l'han tret expressament per no extradir un català a Espanya.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Salvador) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Salvador) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
Cinquena o sisena notícia: https://www.lesoir.be/403356/article/2021-10-28/le-crime-de-lese-majeste-jete-aux-oubliettes
Està molt a baix, no es pot dir que sigui portada:https://www.lesoir.be/
A més a més, l'article (si se'n pot dir així) només té dos paràgrafs curtets... No sembla que pels belgues sigui res important.
Torno a repetir que les notíes canvien cada X hores
Les notícies poden canviar de posició a la portada, però l'extensió de l'article no canvia... I l'extensió (quatre línies) indica que a Bèlgica és una notícia irrellevant, un simple tecnicisme legal.És com si nosaltres tinguéssim al nostre ordenament jurídic una reminiscència de la Inquisició que no s'aplica mai, i vingués un refugiat polític de l'Aràbia Saudita i el nostre Tribunal Constitucional resolgués que no es pot processar ningú per dir "cagun déu". Seria una simple anècdota jurídica per nosaltres, i una gran notícia pels saudites que lluiten per la llibertat.Ho dic per posar les coses en perspectiva i no caure en la trampa processista de pensar que això és una altra jugada mestrívola que posa Espanya contra les cordes.
Has mirat nomès un periodic digital .La noticia no es refereix a Espanya , es refereix a la mateixa Bèlgica on es despenalitza la llei absurda d'injuries a la corona.El que fa collons es que Valtònyc hagi aconseguit mes que tots els politics processistes que tenim a Catalunya i desmostra que s vegades si ets valent aconsegueixes les coses
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Carmen) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Carmen) October 28, 2021
Valtonyc 1 Hasél 0
Ni el Valtonyc ni el Hasel no em cauen massa bé, entre altres coses perquè voldrien tancar gent de la meva corda en un gulag.Tot i així, he de dir que almenys el Hasel ha tingut la dignitat d'encarar-se a la seva sentència sense fugir enlloc.
Dignitat lliurar-se a l'enemic? Bé, cadascú escull l'estrategia que consideri oportú però parlar de "fugir" i de manca de dignitat a la gent que s'exilia és ser un gran fill de puta.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Alberto) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Alberto) October 28, 2021
Home, no va acotar el cap però va fugir amb la cua entre les cames, que al meu parer no és massa diferent.
Si pernil , perquè tu ets molt valent
Jo no vaig fardant en públic d'haver-me enfrontat a la justícia espanyola.
Precisament Valtònys no te un cos de pringat com probablement tens tu pernil.Has triat un mal exemple fisic
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Estefania) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Estefania) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
És clar que no és portada abolir una llei arcaica adaptant la legislació a l'estàndar europeu. Una llei que a cap país on es defensin les llibertats individuals s'empra i per tant no afecta a cap dels seus ciutadans. Ara, tots els diaris inclouen una noticia amb Valtonyc com a centre de la peça i no la abolició en sí. Per què? Perquè el que és noticiable és que a un país europeu hi hagi algú acusat per això. Com és natural, això només és prioritari pels que poden ser víctimes d'aquesta llei arcaica. És a dir els dissidents del país que l'aplica que no saben plantejar res de prou envergadura per desfer-se'n i robar-li la portada. Per tant, només és portada dels mitjans dissidents victimistes, notícia ho és a molts llocs.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Marta) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Marta) October 28, 2021
Molt bé pel Valtonyc .Puta Espanya i puta França!!!!
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Said) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Said) October 28, 2021
Ei, i aquests rapers que diuen que lluiten tant pels drets i la llibertat, han fet o dit alguna cosa contra la dictadura sanitària i terrorista que venim patint des de fa dos anys?
Aquest fil va de com el Valtonyc ha passat la seva cigala per la cara de la judicatura inquisitorial caspanyorda. No canviis de tema.
És el que tenen les obsessions, que fan perdre el nord.
Sospito que el tema es pitjor... algú li ha llegit un "puta espanya" o res similar?
Sospita compartida.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Isaac) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Isaac) October 28, 2021
Valtonyc 1 Hasél 0
Em sembla absurd aquest raonament
Que lluitar a l'exili dóna fruits; deixar-se capturar (o lliurar-se a l'enemic, com van fer els presos processistes), no.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Kevin) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Kevin) October 28, 2021
Valtònyc, una altra victòria de l'exili a EuropaJosé AntichBarcelona. Dijous, 28 d'octubre de 2021. 21:59Temps de lectura: 2 minutsLa decisió del Tribunal Constitucional de Bèlgica declarant inconstitucional la llei d'injúries a la monarquia d'aquell país després que Espanya hagués intentat, apel·lant a aquest delicte recollit a l'actual Codi Penal belga, l'extradició del raper Valtònyc, és l'enèsima rebolcada que pateix la justícia espanyola a Europa. Espanya només sap sumar derrotes a Europa i quan tracta de consolidar les seves demandes en legislacions caduques d'altres països -el delicte d'injúries a la monarquia datava de l'any 1847- el resultat per a l'exili no canvia, i el que succeeix és que les lleis s'adapten als nous temps. Per a Valtònic s'ha acabat un malson i ja sap que definitivament no serà extradit. Des que abandonés Mallorca i prengués el camí de l'exili, fa ara gairebé tres anys i mig, després que fos condemnat per l'Audiència Nacional el 2017 -el Tribunal Suprem ho va ratificar el 2018- a tres anys i mig de pena de presó per calúmnies i injúries greus a l'anterior cap de l'Estat perquè en una de les seves cançons es deia que Joan Carles I era un lladre, Valtònyc ha compartit amb l'exili independentista una part important de la seva acció de denúncia de l'estat espanyol. De fet, en moltes de les seves iniciatives ha estat present i Gonzalo Boye, advocat de Carles Puiogdemont, també ha portat la seva defensa.No deixa de ser preocupant que una vegada més es posi de manifest que la justícia comença al Pirineu i que per sobre de la serralada hi hagi un sistema de justícia del qual som absents. Que l'autarquia espanyola a l'hora d'entendre el que és Europa, la seva legislació i els seus valors democràtics, quedin tan lluny que el que allà es considera llibertat aquí acaba sent anys de presó. I Espanya no surt d'aquest bucle històric que l'ha condemnat sempre a ser un país en blanc i negre amb escassos valors democràtics i necessitat d'ajuts econòmics per abordar els seus continus malbarataments. Quan no és la crisi financera, és la del coronavirus. Els anys de bonança econòmica es malgasten una vegada i una altra en un capitalisme d'amigots tan propi de Madrid mentre la corrupció s'expandeix periòdicament.El primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, flamenc de tendència liberal, assenyalava aquesta setmana en una conferència pronunciada al College of Europe, un prestigiós institut d'estudis europeus el següent: "La Unió Europea és una unió de valors, no és un caixer automàtic. No pots quedar-te els diners però rebutjar els valors". Ho deia amb referència a tots aquells països -Polònia però també Hongria i Espanya- que volen anteposar, uns frontalment i altres en veu baixa, la seva legislació domèstica a la comunitària. Allò tan espanyol que se consiga el efecto sin que se note el cuidado i passant per sobre del Tribunal de Justícia de la UE.La defensa dels valors europeus no és negociable per a la justícia europea i amb Valtònyc guanyem tots ja que la llibertat d'expressió no és ni d'uns ni d'altres. És de tots. https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-valtonyc-victoria-exili-a-europa_663281_102.html
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Lorena) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Lorena) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
Cinquena o sisena notícia: https://www.lesoir.be/403356/article/2021-10-28/le-crime-de-lese-majeste-jete-aux-oubliettes
Està molt a baix, no es pot dir que sigui portada:https://www.lesoir.be/
A més a més, l'article (si se'n pot dir així) només té dos paràgrafs curtets... No sembla que pels belgues sigui res important.
Torno a repetir que les notíes canvien cada X hores
Les notícies poden canviar de posició a la portada, però l'extensió de l'article no canvia... I l'extensió (quatre línies) indica que a Bèlgica és una notícia irrellevant, un simple tecnicisme legal.És com si nosaltres tinguéssim al nostre ordenament jurídic una reminiscència de la Inquisició que no s'aplica mai, i vingués un refugiat polític de l'Aràbia Saudita i el nostre Tribunal Constitucional resolgués que no es pot processar ningú per dir "cagun déu". Seria una simple anècdota jurídica per nosaltres, i una gran notícia pels saudites que lluiten per la llibertat.Ho dic per posar les coses en perspectiva i no caure en la trampa processista de pensar que això és una altra jugada mestrívola que posa Espanya contra les cordes.
https://www.vilaweb.cat/noticies/insultar-rei-premsa-belga-tc-valtonyc/
Vilaweb, clar... I espera't a que en Partal escrigui l'editorial d'avui dient que això posa Espanya contra les cordes i obre una finestra d'oportunitat magnífica que hem d'aprofitar per fer saltar pels aires el règim del 78.
És un recull de com se n'ha fet ressò la premsa belga.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Eric) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Eric) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
Cinquena o sisena notícia: https://www.lesoir.be/403356/article/2021-10-28/le-crime-de-lese-majeste-jete-aux-oubliettes
Està molt a baix, no es pot dir que sigui portada:https://www.lesoir.be/
A més a més, l'article (si se'n pot dir així) només té dos paràgrafs curtets... No sembla que pels belgues sigui res important.
Torno a repetir que les notíes canvien cada X hores
Les notícies poden canviar de posició a la portada, però l'extensió de l'article no canvia... I l'extensió (quatre línies) indica que a Bèlgica és una notícia irrellevant, un simple tecnicisme legal.És com si nosaltres tinguéssim al nostre ordenament jurídic una reminiscència de la Inquisició que no s'aplica mai, i vingués un refugiat polític de l'Aràbia Saudita i el nostre Tribunal Constitucional resolgués que no es pot processar ningú per dir "cagun déu". Seria una simple anècdota jurídica per nosaltres, i una gran notícia pels saudites que lluiten per la llibertat.Ho dic per posar les coses en perspectiva i no caure en la trampa processista de pensar que això és una altra jugada mestrívola que posa Espanya contra les cordes.
https://www.vilaweb.cat/noticies/insultar-rei-premsa-belga-tc-valtonyc/
Vilaweb, clar... I espera't a que en Partal escrigui l'editorial d'avui dient que això posa Espanya contra les cordes i obre una finestra d'oportunitat magnífica que hem d'aprofitar per fer saltar pels aires el règim del 78.
Definitivament no se que collons us passa al cap a alguns , no se si sou una colla de envejosos o trolsPerò tu ets ximple ?Ha dit en aquesta notícia alguna mentida vilaweb?
Si entenem per mentida sobredimensionar la importància de la notícia a Bèlgica, sí.
Llegeix la noticia , no a Partal , que no saps diferenciar les coses
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Javier) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Javier) October 28, 2021
Poseu-me un enllaç a algun diari digital belga on això aparegui a la portada, perquè jo no ho trobo... Dic a la portada. Repeteixo: a la portada
Cinquena o sisena notícia: https://www.lesoir.be/403356/article/2021-10-28/le-crime-de-lese-majeste-jete-aux-oubliettes
Està molt a baix, no es pot dir que sigui portada:https://www.lesoir.be/
A més a més, l'article (si se'n pot dir així) només té dos paràgrafs curtets... No sembla que pels belgues sigui res important.
Torno a repetir que les notíes canvien cada X hores
Les notícies poden canviar de posició a la portada, però l'extensió de l'article no canvia... I l'extensió (quatre línies) indica que a Bèlgica és una notícia irrellevant, un simple tecnicisme legal.És com si nosaltres tinguéssim al nostre ordenament jurídic una reminiscència de la Inquisició que no s'aplica mai, i vingués un refugiat polític de l'Aràbia Saudita i el nostre Tribunal Constitucional resolgués que no es pot processar ningú per dir "cagun déu". Seria una simple anècdota jurídica per nosaltres, i una gran notícia pels saudites que lluiten per la llibertat.Ho dic per posar les coses en perspectiva i no caure en la trampa processista de pensar que això és una altra jugada mestrívola que posa Espanya contra les cordes.
https://www.vilaweb.cat/noticies/insultar-rei-premsa-belga-tc-valtonyc/
Vilaweb, clar... I espera't a que en Partal escrigui l'editorial d'avui dient que això posa Espanya contra les cordes i obre una finestra d'oportunitat magnífica que hem d'aprofitar per fer saltar pels aires el règim del 78.
Definitivament no se que collons us passa al cap a alguns , no se si sou una colla de envejosos o trolsPerò tu ets ximple ?Ha dit en aquesta notícia alguna mentida vilaweb?
Els processistes i els derrotistes es retroalimenten.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Albert) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Albert) October 28, 2021
Valtonyc 1 Hasél 0
Ni el Valtonyc ni el Hasel no em cauen massa bé, entre altres coses perquè voldrien tancar gent de la meva corda en un gulag.Tot i així, he de dir que almenys el Hasel ha tingut la dignitat d'encarar-se a la seva sentència sense fugir enlloc.
Seria com dir que els periodistes morts per estat islàmic van tenir la dignitat d'encarar-se a la sentència d'Estat Islàmic i deixar-se tallar el coll.
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Laura) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Laura) October 28, 2021
No sé molt del tema del Valtonyc aquest, però un dia vaig llegir la lletra d'una de les seves cançons i era una autèntica merda. Sort que no l'he escoltat mai. Com el Pablo Hásel, la seva música (si se'n pot dir així) és una porqueria sense cap valor artístic. El Hásel sí que vaig tenir la desgràcia d'escoltar-lo "cantar".
Correcte i la vostra ruqueria és tanta que heu convertit un raper medíocre en un símbol de resistència.
La "nostra"? Jo no. Sempre m'ha caigut fatal el Hásel aquest. I de l'altre no sé quasi res, només que escriu merda i és mallorquí. Només pel fet de crear aquestes porqueries de lletres i "cançons" ja es mereixen un càstig. Bé, en realitat és el que els ha passat.
La vostra, si. El teu argument es el que sento a tots els tertulians de Siudadanos, Voxlerdos i PPerros: "escanya no el persegueix per ser un estat feixista que es passa pel cul la llibertat d'expressió, es perquè canta mu mal"A FER LA MÀ, HOME!
Ah, doncs no sé, no he escoltat mai ningú d'aquests partits parlar sobre el tal Valtonyc i me la sua qualsevol cosa que diguin o pensin aquests partits sobre qualsevol tema. Però sí diuen que mereixen ser castigats pel sol fet de danyar la humanitat amb aquesta merda de "cançons" i de lletres, independentment del seu contingut polític, llavors hi estic d'acord.
Si? Et cagues en el rei dels escanyols?
|
Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx— JOSEP VALTÒNYC Juan) October 28, 2021Arrêt n° 157/2021 - L’article 1er de la loi du 6 avril 1847 « portant répression des offenses envers le Roi » viole la liberté d’expressionhttps://t.co/jk2ffbLtMZ pic.twitter.com/5V7Yi5sTEK— Constitutional Court of Belgium Juan) October 28, 2021
No sé molt del tema del Valtonyc aquest, però un dia vaig llegir la lletra d'una de les seves cançons i era una autèntica merda. Sort que no l'he escoltat mai. Com el Pablo Hásel, la seva música (si se'n pot dir així) és una porqueria sense cap valor artístic. El Hásel sí que vaig tenir la desgràcia d'escoltar-lo "cantar".
M'agrada la gasolina. Dóna'm més gasolina.
Gosseja, gosseja...
|
Del PNB era esperable que es venguessin per quatre duros més, de Bildu, vista l'evolució vers uns Comuns reloaded, també.Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanista, accedeixi a l'estocada final a la llengua catalana a canvi de quatre engrunes de merda al pressupost anual del estado. Estan venent-se la llengua, cultura i història catalanes per la possibilitat de mantindre els càrrecs uns anys més... Venen ganes de perbocar.Sánchez pràcticament salva el pressupost gràcies al PNB i Bildu mentre espera la resposta d’ERCAhir el PDECat també va anunciar que no en presentarien, fet que aplana la tramitació dels comptes
als bascos els hi dona igual que l'èuscar desaparegui... ja fa anys que ho tenen assumit i el seu nacionalisme es centra en mantenir la hisenda foral i aconseguir noves transferencies. El PdeCat només vol mantenir la mamelleta, saben que els hi queda poc i a veure si acaben integrats a alguna llista del PSC per xuclar 4 anys més de la política
El problema és que a ERC també li és igual que el català desaparegui.
|
Del PNB era esperable que es venguessin per quatre duros més, de Bildu, vista l'evolució vers uns Comuns reloaded, també.Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanista, accedeixi a l'estocada final a la llengua catalana a canvi de quatre engrunes de merda al pressupost anual del estado. Estan venent-se la llengua, cultura i història catalanes per la possibilitat de mantindre els càrrecs uns anys més... Venen ganes de perbocar.Sánchez pràcticament salva el pressupost gràcies al PNB i Bildu mentre espera la resposta d’ERCAhir el PDECat també va anunciar que no en presentarien, fet que aplana la tramitació dels comptes
Ja pots editar el títolERC no presentarà esmena a la totalitat del pressupost de Pedro SánchezNo es podia saber.
No entenc com encara hi poden haver votants dER
I més que n'hi hauran... Són els mateixos que abans votaven CiU + alguns ex votants del PSC del cinturó industrial de Barcelona Rufián-style... Aquesta gent ni es crea ni es destrueix, només es transforma.
|
Del PNB era esperable que es venguessin per quatre duros més, de Bildu, vista l'evolució vers uns Comuns reloaded, també.Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanista, accedeixi a l'estocada final a la llengua catalana a canvi de quatre engrunes de merda al pressupost anual del estado. Estan venent-se la llengua, cultura i història catalanes per la possibilitat de mantindre els càrrecs uns anys més... Venen ganes de perbocar.Sánchez pràcticament salva el pressupost gràcies al PNB i Bildu mentre espera la resposta d’ERCAhir el PDECat també va anunciar que no en presentarien, fet que aplana la tramitació dels comptes
Un fet inevitable es pot ajornar però no es pot evitar.És la teoria de la inevitabilitat de la independència que vaig descriure a una conversa amb l'enyorat MHR Cèsar. Si la llegiu sencera ho veureu clar. Ho explica perfectament en Enric aquí dalt:"És curiós veure com els polítics van absolutament a la seva, com una realitat a part, aliena a ulls buidats, 1's d'Octubre, frustració general... És com presenciar l'activitat política d'un país llunyà."Té una explicació: és el que han de fer per ajornar allò inevitable.Aquest fil va d'un altre fet inevitable que miren d'ajornar però no podran evitar. El que escriviu vosaltres, servidor va escriure fa vint mesos i cada dia escriu més gent...... aquest desgavell.... té una explicació: és el que han de fer tots plegats per ajornar un fet inevitable: la instauració a Espanyistan del franquisme sense Franco, però ara sense dissimular. És a dir, com que ja no necessitaran dissimular davant de ningú (perquè ja no enganyen a ningú, ni a dins ni afora) prescindiran de les màfies polítiques masoveres basca i catalana i de les màfies satèl·lits pseudoesquerranoses amb les que fins ara han compartit una petita porció del pastel, i de màfia en quedarà només una, la franco-borbònica; "la gente bien".I aquest és el fet inevitable que tots miren d'ajornar però no podran evitar.
|
Del PNB era esperable que es venguessin per quatre duros més, de Bildu, vista l'evolució vers uns Comuns reloaded, també.Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanista, accedeixi a l'estocada final a la llengua catalana a canvi de quatre engrunes de merda al pressupost anual del estado. Estan venent-se la llengua, cultura i història catalanes per la possibilitat de mantindre els càrrecs uns anys més... Venen ganes de perbocar.Sánchez pràcticament salva el pressupost gràcies al PNB i Bildu mentre espera la resposta d’ERCAhir el PDECat també va anunciar que no en presentarien, fet que aplana la tramitació dels comptes
El PNB és com Brad Pitt a una disco: sempre pilla.
Si els del Polònia et llegeixen ja tindran mig gag preparat.
|
Del PNB era esperable que es venguessin per quatre duros més, de Bildu, vista l'evolució vers uns Comuns reloaded, també.Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanista, accedeixi a l'estocada final a la llengua catalana a canvi de quatre engrunes de merda al pressupost anual del estado. Estan venent-se la llengua, cultura i història catalanes per la possibilitat de mantindre els càrrecs uns anys més... Venen ganes de perbocar.Sánchez pràcticament salva el pressupost gràcies al PNB i Bildu mentre espera la resposta d’ERCAhir el PDECat també va anunciar que no en presentarien, fet que aplana la tramitació dels comptes
Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanistaVas tard eh, fa pocs dies ja va sortir la notícia de que PDeCat es vol redefinir com a partit espanyol i treballar una possible coalició amb el partit de SCC.
|
Del PNB era esperable que es venguessin per quatre duros més, de Bildu, vista l'evolució vers uns Comuns reloaded, també.Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanista, accedeixi a l'estocada final a la llengua catalana a canvi de quatre engrunes de merda al pressupost anual del estado. Estan venent-se la llengua, cultura i història catalanes per la possibilitat de mantindre els càrrecs uns anys més... Venen ganes de perbocar.Sánchez pràcticament salva el pressupost gràcies al PNB i Bildu mentre espera la resposta d’ERCAhir el PDECat també va anunciar que no en presentarien, fet que aplana la tramitació dels comptes
A tots aquells que van dir que el Pdcat era un partit català de dretes independentista i catalanista. Han ben cardat als votants, Però no passarà més perquè Junts n'absorbirà tots els votants.
Que vagin els votants aquí o allí, és conjuntural. Allò que importa de debó es la possibilitat de que, ara si, el nacionalisme espanyol acabi amb la llengua i cultura catalanes. El Pdcat finalitzarà allò que Franco havia començat.La llengua ara només té com a oportunitat que ERC tombi els pressuposts. Tant de bo no escoltin al Tardà i altres imbècils.Altrament, ni que sigui de forma egoista, quin valor negociador té cap amenaça que no es compleix. Està clar que el Pdcat ha signat la sentència de mort, i ERC, què farà?
|
Del PNB era esperable que es venguessin per quatre duros més, de Bildu, vista l'evolució vers uns Comuns reloaded, també.Però encara no puc creure que el Pdcat, partit suposadament catalanista, accedeixi a l'estocada final a la llengua catalana a canvi de quatre engrunes de merda al pressupost anual del estado. Estan venent-se la llengua, cultura i història catalanes per la possibilitat de mantindre els càrrecs uns anys més... Venen ganes de perbocar.Sánchez pràcticament salva el pressupost gràcies al PNB i Bildu mentre espera la resposta d’ERCAhir el PDECat també va anunciar que no en presentarien, fet que aplana la tramitació dels comptes
Cardeu una mica de pena amb aquest llenguatge de "el PNB es ven" i no se què. El PNB defensa els interessos d'Euskadi de la manera que considera millor i aquests interessos poden ser els mateixos o poden ser diferents als de Catalunya. Si els partits catalans a Madrid van plens d'inútils que amb més escons que el PNB no hi pinten res això no és problema dels bascos.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.